Centre Excursionista · CASAMENTS CIVILS · BANQUETS DE BODA · COMUNIONS · BATEJOS · DINARS D’EMPRESA · MENÚ DEGUSTACIÓ
Obrim el mes d’agost
Carretera Badalona Montcada, km 7, 08110 Montcada i Reixac Tel. 93 564 00 23 · Fax 93 575 13 30 e.mail: canpique@canpique.com · www.canpique.com
Butlletí núm 111 - Tercer trimestre de 2011 Santa Coloma de Gramenet
e
sumari
ditorial
Editorial
3
Ports de Beseit
4
La Serra de l’Obac
5
Marxa de Regularitat
6
Grup Infantil
7
Homenatge Joan Vicente
8
Debats 2011
9
Valorar el paisatge n aquestes dates estiuenques molts recorrerem indrets diversos i gaudirem dels
E
més diversos paisatges. Al tornar, podrem comparar entre la cura de l’entorn a Catalunya i a la resta de l’estat o d’Europa. Si anem per terres peninsulars, la
Aula
10 i 11
sensació és semblant al que passa a Catalunya: un desgavell que aniria a l’alça a llocs com
Lo Port
12 i 13
Galícia envaïda de boscos d’eucaliptus i una maldestre planificació urbanística, fins a la part contraria com Navarra on s’ha tingut més cura de que l’obra de l’home estigués en harmonia
Sortida a Arbeca
14
Passejada Riu Besòs
15
anar més lluny, i com a exemple, França ( al contrari d’aquí) ha sabut conservar els pobles
Exposició Jordi Adrogué
16
embellint-los amb parterres florals, no ha sobredimensionat les carreteres conservant a
Tornant de Banyoles
17
Reminiscències
19
turístiques més reeixides i que tenen plenes garanties de pervivència en el futur estan
Flora i Fauna
20
relacionades amb polítiques de promoció i preservació del paisatge (sigui natural, rural o
L’Orfeó Tanit i Caramelles 20 i 21
urbà). El paisatge és, doncs, un recurs turístic de primer ordre i, òbviament, per això mateix
amb el territori. Però si visitem les zones rurals d’Europa, la comparació és feridora. Sense
cada lloc la justa mesura, i arreu s’hi respira un ambient d’ordre i netedat. Si es ve de terres enllà Hi ha un acord cada cop més unànime respecte al fet que moltes de les polítiques
Mirador
22
Agenda
23
Portada: Escarrissó de Borosa Parc dels Ports de Beseit Autor: Joan Yuste
és el principal atractiu de moltes destinacions turístiques. Per això sorprèn que quan voltem per Catalunya ens quedem perplexes al topar-nos amb desgavells urbanístics que malmeten algunes zones rurals que, fins ara havien quedat preservades. Poblets que han fet una cursa per ser els que a la comarca gasten més tones de ciment, consumit en producció residencial o en deserts polígons industrials amb l’excusa del “creixement” econòmic local que només s’ha aturat amb l’actual crisi econòmica i financera. Catalunya serà en gran part un país on un dels seus motors econòmics serà el turisme i els
Nota: El CEP no comparteix necessàriament les opinions exposades per aquells que signen els articles d'aquest butlletí.
serveis que l’envoltin. El visitant demandarà paisatges originals, autèntics, encara no homogeneïtzats. El turisme de qualitat (que no sempre és sinònim de turisme amb elevada capacitat adquisitiva), aquell que és sostenible i durador en el temps, fuig dels paisatges
BUTLLETÍ núm. 111
mediocres, malmesos i homogeneïtzats. No en vol saber res. Busca paisatges originals,
Centre Excursionista Puigcastellar Dipòsit Legal: B-33928-94
autèntics, estèticament agradables, ben cuidats. D’aquí l’èxit de comarques empobrides
Impressió i composició: Impremta Varela
com el Priorat que han fet del paisatge i la vinya( fins fa poc denostada) el motor econòmic per tirar endavant. Avui, la ciutadania de Catalunya és cada cop més conscient de la necessitat d’aprendre a
Disseny i maquetació: Quim Varela
conviure amb els valors del paisatge, siguin naturals, històrics, estètics, simbòlics o
Fotolits: Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet
paisatge atractiu, afable i harmoniós genera una agradable sensació de benestar, que
identitaris. Lentament, discretament, comença a fer forat la idea —encertada— que un augmenta notablement la qualitat de vida de la ciutadania. Enfocant la lent de més a prop,
Direcció: Albert Noguera
podem observar les inmediacions del “nostre petit paisatge natural” el que envolta la serra
Equip de redacció: Agnès Olivés Jaume P. Sayrach Núria Hoyo Xavi Padró Rut Solés Neus Redondo
de Marina i sant Jeroni que, tots i els esforços, no deixa d’anar deterioarant-se i caldria una
Seu local: C/ Sant Josep, 20 08922 Santa Coloma de Gramenet
extensions territorials (àrees rurals abandonades,espais que es desertifiquen, riberes
Tel. 93 385 99 41 A/e:puigcastellar@puigcastellar.cat
www.puigcastellar.cat
major implicació de les administracions en la línia de la valorització del paisatge que comporta la millora de la qualitat de vida de les persones. Al nostre país cal que les polítiques de paisatge siguin útils per desenvolupar actuacions públiques relacionades amb determinats àmbits (mantenir els centres urbans històrics) i millorar-ne d’altres (perifèries urbanes, espais periurbans), o per administrar millor grans fluvials degradades, litoral massificat...). Cal trobar l’equilibri entre dinamització econòmica del territori i paisatge com a recurs econòmic, i evitar que aquest esdevingui merament un bé comercialitzable i continuar usant i gestionant el territori tal com s’està fent. Bon estiu i que gaudiu de les vacances dels paisatges que trobeu. 3
m
untanya ràpids es desviarien cap al barranc de Capats.
Ports de Beseit
Passades les Moletes ens vam Text i fotos: David Buils
desviar cap al mas de Maçana (en ruïnes) on ens va agafar la pluja i la
principis de maig al Centre vam
A
vam agafar el PR que puja al coll de la
fer una excursió de dos dies als
Balanguera, i des d’allà a les Moletes
ports de Beseit. Vam deixar els
d’Arany per passar les gúbies per dalt
cotxes als estrets de la Fenellosa (al
dels cingles. Com que el dia semblava
Matarranya). El dia es presentava núvol i
que s’aguantava, ens vam dividir en dos
amb força probabilitats de pluja, així que
grups, els que anàvem més a poc a poc
per evitar les gúbies del Parrissal i el pas
agafaríem el camí directe cap al refugi pel
del romeret, a la Font del Prat de la mina
barranc de la Coscollada, mentre els més
boira; ben tapats vam anar baixant cap al barranc de Millers, des d’on vam connectar amb la ruta dels Estels del Sud, que ens va ficar al barranc de la Coscollosa, on vam parar a dinar, i just abans d’arribar al xalet del rei, vam sentir com cantaven les granotes, tot i que no les vam veure. Des d’allà vam pujar cap a la pista que ens portaria al refugi i on vam veure un parell de cabirols que la creuaven. Al refugi vam descobrir que el grup ràpid havia fet el mateix camí que nosaltres degut a la pluja. Des de dins el refugi veiem els llamps en una successió rapidíssima que ens feia estar molt contents d’haver arribat al refugi a temps d’esquivar una tempesta violentíssima. El dia següent es va aixecar amb un sol radiant, vam decidir tornar pel barranc de Capats i aprofitar un dia tan maco. Vam agafar un camí que ens portava directes al Negrell, just abans d’arribar al cim vam veure una cabra impressionant amb una gran cornamenta que fugia cap a baix. Més enllà del Negrell vam seguir els Estels del Sud en direcció al refugi del Caro fins que vam agafar la capçalera del barranc de Capats que ens va portar fins el camí de Millers (GR), que agafem cap al nord fins el PR que ens portà de nou al coll de la Balanguera, on veiérem un parell de cabirols, i finalment al cotxe. Com
sempre
als
Ports,
uns
paisatges i camins maquíssims, tot i que la distancia ens va fer tornar una mica tard a casa. 4
m
untanya
vui ha fet un dia perfecte per fer
A
La Serra de l’Obac
una matinal on hem aprofitat bé el matí per la serra de l’Obac i
hem pogut tornar a dinar a casa. Text: David Buils
Hem sortit de l’alzina del Salari i ens hem enfilat cap al coll de Tres Creus per la pista, des d’on ens hem dirigit cap al Castellsapera, on hem ascendit per una bonica canal per després baixar per l’altra banda i fer la volta al cim fins tornar al coll, des d’aquí hem anat cap a la Font de la Pola per sota el cim del mateix nom, on hem esmorzat a l’ombra del cingle. Des d’aquí hem seguit cap al nord fins al coll de la tanca, una mica després hem vist una guineu mig domesticada que s’apropava a demanar menjar. Poc després hem arribat a l’Hospital de Sang i a la cova del costat(la Cort Fosca). Hem anat a buscar el coll del Boix, des d’on ens hem dirigit a l’Era dels Enrics. Hem baixat a veure el curiosos Pins cargolats, i hem tornat enrere per agafar el camí de tornada que ens ha portat a la balma dels venedors, d’on sortia un camí just al costat que pujava ben dret per creuar la carena entre el bosc i les plaques de pedra. A dalt hem trobat l’impressionant alzina del vent, des d’on hem anat a buscar el coll de Boix i des d’allà hem baixat pels graons de Mura
El grup a l’Alzina del vent
Foto: Toni Gómez
cap a l’alzina del Salari.
Curs d’inicació a les vies ferrades 2011 Van ser dos dies molt variats, on vam haver de fer servir varies tècniques de progressión, assegurament, inclús d'autorrescat... el primer dia de pràctiques vam disfrutar de la via de "les Baumes corcades" a Centelles i el segon dia a la gran ferrada "Regina", on vam ser espectadors d'un rescat dels bombers amb helicòpter... ha estat un curs amb pocs participants però amb moltes i intenses vivències. Els cursetistes van assolir la tan desitjada autonomia i van ser conscients de què implica fer una via ferrada. Un agradable passeig pel buit, amb totes les coses bones i dolentes del medi vertical. Text i foto: Antonio Martínez
5
c
ol·lectiu ciutadà recer de grans plataners), la font del Ca
Marxa de Regularitat 2011 Text: Xavi Padró
o de Sant Domènec (on hi ha unes taules en una petita explanada) i després d’una ombrívola pujada entre roures i alzines, amagada en un racó, la font de la Teula, per arribar finalment a una pista a prop d’un dolmen. Aquí acaba la part més moguda de l’obra i deixen enrere camins costeruts per sortir a una pista on descobreixen nous horitzons acaronats pel sol per una pista que els mena, ja de baixada, cap a la font de la Mercè. A la part final de l’obra, un corriol ombrívol que acompanya una torrentera fins arribar al final, on troben el refrigeri de cada any i la satisfacció d’haver acabat la cursa. Es baixa el teló. P.D. Recordeu que la cursa es pot fer gracies al treball de moltes persones que s’esforcen voluntàriament. Gracies.
Foto: Carles Solés
Els equips participants que van quedar en els 10 primers llocs van ser els següents: 1. Judit Perona i Paula Manzano 2. Dolors Florensa Saura i Dolores Mingolla Diaz 3. Dolores León Gallegoi Laia Mingolla León 4. Toño García Nogueras i Paula Lavín Iglesias 5. Nara López i Biel López 6. Sada Noguera i Irene González Foto: Carles Solés
6
anta Maria de Martorelles (un
S
Els actors principals (participants) han
poblet del Vallès Oriental prop
anat desfilant pels diferents escenaris
de Sant Fost i a cavall del
gaudint d’una primera part de lleugera
Maresme) ha estat l’escenari on s’ha
pujada per la zona obaga de la
representat la cursa de regularitat
muntanya, on descobreixen paratges
d’enguany.
desconeguts com la font Sunyera (a
7. Irene Torrecilla i Aina Brias 8. Verònica Wices i Freddy Duval Ávalos 9. Mariona Martín Tordera i Teresa Tordera 10. Geronimo Correoso i Maria Marín
v
l i t n a f n i p Gru
ida del Centre
Activitats de primavera i estiu A l’abril el vam encetar anant d’excursió
un
dissabte
de
Molins de Rei a Vallvidrera, on la natura del parc de Collserola sorprèn per la proximitat de la ciutat. El dissabte 30 d’abril vam anar al NaturPark, un parc d’aventura situat a Cerdanyola del Vallès. Allà en vam enfilar a arbres altíssims i ens
despenjàvem
amb
cordes,
tirolines i ponts de mico. Una experiència trepidant sense tocar de peus a terra que fa pujar l’adrenalina.. Al maig vam anar a Santa Maria de Martorelles, a la serralada Litoral. Vam dormir en tendes de campanya prop de la masia de can Girona. Tot i que al vespre va ploure, al dia següent va fer un dia radiant. Al matí vam participar a la Marxa de Regularitat del CEP , i de fet els equips formats pels del grup infantil vam quedar en una bona posició. La Judit i la Paula han quedat en primer lloc de la Marxa, i la Nara i el Biel va quedar en cinquena posició, i la Sada i la Irene, en sisena posició!! També hem anat al Parc Güell per admirar l’art modernista de Gaudí, on vam fer un curs accelerat de fotografia . Per acabar el curs ens hem remullat a la platja d’Ocata. No ens oblidem però , de les colònies a sant Feliu de Pallarols ( la Garrotxa) on hem estat del 25 de juny al 3 de juliol.... En el proper butlletí ja us en donarem detalls, però també ho podeu veure entrant a la web del CEP iclicant l’enllaç del Grup Infantil. Us sorprendreu amb el Lip Up que vam gravar. Fins setembre i bon estiu. 7
v
ida del Centre destacat membre del CEP. La sala es va
Homenatge a Joan Vicente i Castells
omplir per atestimoniar l’agraïment a la tasca de a Joan Vicente , es va projectar un documental sobre la trajectoria d’aquest Text i foto: Albert Noguera
colomenc humanista realitzat per Josep Pitarque. Entre d’altres, va parlar la seva
iumenge
va
revista de l’entitat que base dedicada
presentar al Centre d’Estudis de
monograficament a l’estudiós de la natura
la Natura l’últim exemplar de la
Joan Vicente, que va ser també
D
8
de
maig
es
un
filla Roser Vicente, que va destacar la personalitat i l’esperit de treball que sempre va tenir el seu pare. D’altra banda,a
principis d’abril es va
posar en marxa el Centre
d’Educació
Ambienta Ecometropoli, que està situat en un dels pavellons noucentistes del recinte de Torribera. El centre acull l’espai de recerca Joan Vicente, i un fons de materials paleontològics i bibliogràfics aportats pel fons de la familia Vicente i del Centre d’Estudis de la Natura. Els que s’hi apropin
també
mostra”Bosc”
podran
visitar
en que s’expliquen
la els
ecosistemes de la serralada de Marina i la riba del Besòs i gaudir de l’audiovisual “Terra” . vui, dimarts dotze d’abril, i
A
afegint-lo al curs de fotografia que fa en Joan Guerrero al
CEP, hem visitat l’exposició que fa a Can Sisteré. Ell personalment ens ha anat explicant cadascuna de les obres presentades, que eren d’una qualitat sorprenent; ens deia com les havia fetes i el perquè,com aprofitava la llum, i el que representaven. També ens ha fet uns comentaris en Fèlix Trias Cortinas, que actuava com a amfitrió del grup Gramenet Imatge Solidaria. Tot i que a mi m’agraden els paisatges i la natura, no han deixat d’impressionarme, ja que tant la composició com el treball
són
d’una
realització
impressionant, i més encara sentint les explicacions que ens donava, en les que hi notaves el carinyo i dedicació que hi havia posat. Penso que tots varem quedar satisfets i amb ganes de veure’n més. Un altre dia serà. Salutacions per a tots. 8
Fotografia social de Joan Guerrero
Text i foto: Carles Solés
v
ida del Centre
Debats 2011: El català, com element cohesionador de la societat Text: J.P.S
Albert Fabà, Manel Valls i Jaume Sayrach surant l’acte
l tema del debat, La llengua catalana, element cohesionador de la societat, va ser tractat per l'especialista en sociolingüística Albert Fabà, vell conegut a Santa Coloma pel seu activisme i social i per la tasca que ha desenvolupat a favor de la llengua catalana, des del Centre de Normalització Lingüística, L'Heura. El debat, com es va subratllar el la diagnosi introductòria, s'enfocà, des d’un començament com una
E
Foto: Fèlix Trias
qüestió a plantejar que més que com un fet perquè ens podem preguntar si de fet la llengua, actualment fa d'element cohesionador de la societat, més enllà que puguem pensar si hauria de servir per això. L'Albert, amb abundància de dades, va mostrat les dificultats que travessa la llengua del país, sota la pressió de dos factors: un, la presència d'una massa gran de gent vinguda de fora, aquests darrers
anys, que parlant llengües molt diferents de la nostra i sotmesos a les necessitats d'obrir-se camí, escullen el castellà; dificultat que s'afegeix al fet que els immigrants dels anys 50-70, tots i els avenços que idiomàticament han fet, no decanten la balança per l'ús que en fan, perquè el català sigui la llengua comuna. L'altre factor és que sense un Estat propi al darrere, que pugui exercir una efectiva protecció de la llengua catalana, és molt difícil que la llengua catalana sigui vista com l'element estructurador de la societat catalana. Però la supervivència de la llengua i la seva important presència, malgrat la discriminació negativa que ha sofert del govern espanyol, manté viva l'esperança que la llengua no solament sobrevisqui sinó que esdevingui signe d'identitat del país, i factor cohesionador. Ja son quatre anys en que es realitzen els "DEBATS 2011". Com anys anteriors, aquesta proposta vol actuar d'amplificador de les opinions de la ciutadania... Un amplificador on es puguin sentir altres veus i opinions, sovint diferents de les que els mitjans de comunicació ens ofereixen. Les entitats de Santa Coloma que organitzem aquestes xerrades son: Associació Colomenca de Literatura "ACOLITE", Casal del Mestre, , Fòrum-Grama , Gramenet Imatge Solidària i Centre Excursionista Puigcastellar.
XV Diada de l’Ensenyament. Un any més, i ja anem pel quincé, el CEP ha participat a la Diada de l’Ensenyament Públic que es desemvolupa cada primavera a la plaça de la Vila. Escoles, instituts i entitats culturals mostren les seves activitats a la ciuat. A la foto, podeu veure la del Centre. Foto: Carles Solés
9
a
ula
Ja fa 8 anys
Concert Coral
Text: Robert Cama
Text: Enric Noguera Mateu
tant com sí! I aquí deixem el testimoni escrit del que l’Aula ha fet durant el curs present. Durant present curs han estat 238 els alumnes matriculats. Amb una mitjana d’uns 130 alumnes, els assistents a cada conferència. S’han impartit 30 conferències a part del concert “ENTRE EFE’S”, fagot i flauta travessera”, i els concerts de la nostra Coral. Cal notar que són ja 231 conferències que s’han impartit durant aquests 8 anys. Al Racó de l’Aula hi han col·laborat 27 alumnes, que han aportat un total de 63 articles, poesies... i escrits diversos, a part del company que ha fet els gràfics. LA CORAL DE L’AULA “Jordi Antonín” amb 38 cantaires, ens ha ofert els següents concerts: El de Nadal, a la Residència de la plaça St. Josep Oriol, a la Trinitat Vella, a l’Església Major, a l’església de Santa Rosa i el concert de la clausura de curs a la Torre Balldovina . L’AULA ITINERANT ha organitzat 5 viatges; a les Caves de Codorniu, a Osona i al Moianès, al Ripollès, durant una setmana per les terres de Múrcia i 4 dies a la Septimània francesa. També ha programat 4 sortides matinals: Concert d’Any Nou a l’Auditori Nacional de Barcelona, al CosmoCaixa, al Campus Torribera de Santa Coloma i la travessa pel Port de Barcelona amb el telefèric. Amb l’AULA CAMINA hem anat al Poblat Ibèric Puigcastellar, al Parc Forestal de la Bastida, a la ciutat romana de Baetulo, als Parcs de Can Solei i Ca l’Arnús de Badalona, al Parc de la Trinitat i a l’ermita de Sant Pere de Rexac. Els dimecres hem continuat fent el taller de PINTURA, que, per quart any, ha organitzat una Exposició d’Aquarel·les, de l’11 al 25 de maig, al local del CEP.
I
La Coral Colomenca a l’esglesia Major
Foto: Carles Solés
imarts 31 de maig, amb una
D
s’han cantat habaneres, sardanes i
assistència notable de públic,
fragments d’òpera, per acbar amb
vam poder gaudir a l’Església
l’evocació al Pirineu amb Cançó d’amor
major, d’un concert ofert per les corals
i de guerra cantada en conjunt per les
Jordi Antonin de l’Aula de Santa
tres corals
Coloma, i les corals Vent de Garbí i
Eles corals que ens han visitat, molt
Trinitat Vella de Barcelona. Iniciat el
nudrides de cantaires, han fet gala d’una
concert
universitari
polifonía molt acurada i potent, sota la
Gaudeamus igitur, s’ha seguit amb
amb
l’imne
direcció notable d’Antonieta Abós i
espirituals negres i cançons populars
Miquel Angel Arias.
catalanes, gallegues i andaluses. També
Exposició d’aquarel·les Un any mes s’ha realitzat el taller de pintura que ha tingut com a final una exposició col·lectiva d’aquarel•les a la sala d’actes del CEP. És una activitat en la que la docent és la Luci Sesé, i on els alumnes sorprenen per la rápida adquisició dels coneixements pictòrics. Foto: Carles Solés 10
a Els dimarts a la tarda s’han portant a terme 8 Tertúlies D’HISTÒRIA. 6 Tertúlies LITERÀRIES: S’han llegit i comentat les novel·les: “El perfum”, “Digue’s que m’estimes encara que sigui mentida”, “La sonrisa etrusca”, “El Petit Príncep”, “El vell i el mar” i “Laura a la ciutat dels sants”. 6 sessions de CINEFÒRUM: “La vida de los otros”, “El jardinero fiel”, “Eva al desnudo”, “La cinta blanca”, “Good by, Lenin” i “Celda 211”. El grup de TEATRE LLEGIT ens ha fet gaudir amb les obres “El frare escalfallits”, “El meu veí és un barrut” i “Els milions de l’oncle”. Alguns alumnes han pres part en el cant de les CARAMELLES pels carrers de la ciutat. Hem participat, juntament amb altres seccions del CEP, en la Diada d’Ensenyament de Santa Coloma. El dimecres, 1 de juny, hem celebrat l’ASSEMBLEA de la nostra AULA. El 14 de desembre vam rebre el “PREMI SANTA COLOMA” que l’Ajuntament ens va atorgar per “la labor contínua i profitosa de l’AULA a la nostra ciutat” Hem acordat una col·laboració amb el CNL l’Heura. Que, entre altres coses, ha organitzat per als alumnes de l’Aula un Taller de recursos lingüístics per Internet. Al juliol passat, vam arrodonir el curs fent una dinar a la Font de l’Alzina amb 140 comensals. Ha continuat l’excel·lent relació amb la resta de les Aules, amb AFOPA i amb la Universitat Pompeu Fabra, que ens convoca cada trimestre, junt amb 10 aules més. I hem participat, juntament amb les Aules de Catalunya, a la Jornada de Reflexió, organitzada per AFOPA, que ha tingut lloc a Barcelona el passat 16 de maig Cal agrair, a la vintena llarga d’alumnes responsables de l’AULA, que aquesta hagi tirat endavant un any més. Que ja són 8! I després d’unes merescudes vacances d’estiu, ens retrobarem de nou a la Torre Balldovina el dimecres, 5 d’octubre. Ens hi esperarà el professor Sebastià Serrano, que ens parlarà sobre “La importància de la comunicació”.
ula
Programació primer trimestre Curs 2011 - 2012 OCTUBRE 5.
INAUGURACIÓ DEL CURS 2011-2012 “IMPORTÀNCIA DE LA COMUNICACIÓ” Conferenciant: Sebastià Serrano. Catedràtic de la Universitat de Barcelona
19.
“ELS SIKHS A CATALUNYA” Conferenciant: Daran Paul Sing Traductor, mediador i empresari
26.
“LA PROTESTA DE LES ACAMPADES I DE LES XARXES SOCIALS” Conferenciant: Arcadi Oliveres Economista i President de Justícia i Pau
ACTIVITATS CULTURALS TERTÚLIES LITERÀRIES. 3 de novembre. “Soldados de Salamina” de Javier Cercas. 15 de desembre. “Rebelión en la granja” de George Orwell. CINEFÒRUM. 27 d’octubre. “PA NEGRE”. Director, Agustí Villalonga. 1 de desembre. “EL ESCRITOR”. Director, Roman Polansky. TEATRE LLEGIT. A concretar. AULA ITINERANT Del 8 al 14 d’octubre. Viatge a Extremadura. 15 de novembre. Matinal al Parc Güell. 7 de desembre. Visita al Museu Marítim. 13 de desembre. Itinerari pel Penedès. Arboç. AULA CAMINA 18 d’octubre. Les Terrasses. 8 de novembre. Parc de les Aigües de la Trinitat Vella. TERTÚLIES D’HISTÒRIA 25 d’octubre, 15 de novembre i 20 de desembre. CONCERT DE CAP D’ANY A ’Auditori Nacional de Catalunya. Banda Municipal de Barcelona Continuaran el TALLER DE PINTURA i els assaigs de la CORAL de l’Aula, “Jordi Antonín”, els dimecres i dijous, respectivament. POEMA: CLAROBSCURS
Foscor, diries. Però clara com la blanca lluïssor del marbre esquerdat, un matí neutre amb les vetes impures – diguem, al trenc de la clova foradada- O era abans que tu deies? Quan un cel gris, embadocat, s’obria de llum al bat de les finestres. Condició del vol és que l’ocell s’enlairi. Però mira-te’l, com es perd, i al tomb va i s’apropa. L’alteritat del meu cos estimbat en un lleu tremor d’esbarzers. No diguis res. Fes-me sentir que sóc l’altre. Jordi Valls 11
c
ultura ’ autocar es va posar en marxa poc
L
Sortida a Arbeca 10 d’abril de 2011
després de les 8 del matí. L’ Isabel i el Ferran ens van donar la
benvinguda i vam cantar el Virolai, en
Text: Dolors Florensa
passar per davant de
Montserrat. A la
Panadella vam fer una parada per esmorzar i estirar les cames i, tot seguit, vam continuar el camí fins arribar a la vila d’Arbeca situada a la comarca de les Garrigues. A l’oficina de turisme ens esperava el guia, un simpàtic arbequí que ens va ensenyar els indrets més emblemàtics de la vila com el que queda de les muralles, les dues places porxades, el magnífic castell dels Cardona
i el Museu Molí de l’oli de
l’Argilés. Vam tornar a l’oficina de turisme on ens esperava l’autocar que ens va dur fins al poblat ibèric dels Vilars situat a 4 quilòmetres del nucli d’Arbeca. Allà ens El grup als vilars
Foto: Marga Vallverdú
esperaven dos guies que, amb gran entusiasme,
ens
van
explicar
les
Presentat el llibre de poemes de Joan de la vega
l dijous 12 de maig, es va presentar a la Biblioteca Central
E
un nou llibre de poemes del colomenc Joan de la Vega Ramal amb el títol La montaña efímera. L’acte que va omplir
de públic la sala d’actes , estava auspiciat per ACOLITE (Associació Colomenca de Literatura) i va comptar amb el suport dela Biblioteca Central, Edicions Paralelo Sur, la llibreria Carrer Major i el CEP. En la presentació hi van intervenir l’editor Jordi Gol, Salva Redón d’Acolite i Albert Noguera en representació del CEP, a més de l’autor . De la Vega ja té un bon nombre de treballs publicats, però en aquest s’endinsa de manera introspectiva en un seguit en sensacions i emocions reviscudes a la muntanya, un mon que ha conegut a través dels sus pares molt vinculats al CEP. El poemari “La motaña efímera” s’ha publicat en castellà, però també hi ha la versió en català encara no publicada. L’obra es pot dividir en dues parts. A la primera, ens evoca allò que percep un excursionista 14
c
ultura
singularitats del jaciment, situat en una planúria, just al contrari d’on es troben situats la resta dels poblats íbers: dalt d’un turó. Acabada la visita vam tornar a passar per
Passejada naturalista per la llera del riu Besòs
Text: Albert Noguera
l’oficina de Turisme per tal de comprar els productes més preuats de la comarca: oli d’oliva, les olives arbequines i els fruits secs. Tot seguit vam anar a dinar a les Borges Blanques on es esperava un suculent àpat. Després de dinar vam donar un tomb per les Borges Blanques tot aprofitant el bon temps
per
visitar
el
Terrall,
una
esplendorosa zona verda amb dues basses plenes de peixos, cignes, ànecs i un gran jardí amb diversitat de plantes i arbres, on la gent pot passejar, reposar i disfrutar de la calma de l’indret. Cap al tard varem fer el camí de tornada
Joan Davis explicant la flora del riu
cap a Santa Coloma. Varem arribar sans i
na seixantena d’exploradors ens
curs de l’aigua on varem conèixer algunes
vam aplegar al pont vell per
de les espècies vegetals i els ocells que hi
introduir-nos
en la realitat del
viuen o hi fan estades. Es tracta de zones
nostre riu, que el tenim molt a prop però
humides que s’han creat artificialment
alhora és un gran desconegut. Ens vem
amb canyissars per acabar de depurar
servir de les explicacions del biòleg
l’aigua que surt de la depuradora de
colomenc Joan Davis que és un estret
Montcada i on observem el prat fluvial,
col•laborador del Centre.El Parc Fluvial
platges, illes i meandres . Sorprenia veure
del Besòs és un espai públic ubicat al
ànecs collverds o esplugabous i d’altres
s’albira (isards , ocells…) , les cabanes de
llarg dels darrers 9 quilòmetres de llera ,
ocells de
pastors, les tarteres, el caminant que et
des de la confluència amb el riu Ripoll fins
l'elevada pressió humana, aquest parc
creues, la sensació de la contemplació dels
la desembocadura al mar Mediterrani.
fluvial compta amb un bon nombre
estalvis i sense cap incidència remarcable.
Text: Albert Noguera quan puja a l’alta muntanya i les vicissituts que s’hi troba, és com fer una excursió literaria: La pujada pels corriols, la fauna que
estels desde les altes alçades… Però també hi trobem l’altra cara desagradable que pot tenir la muntanya com la de trobar-se enmig d’una gran tempesta. A la segona part s’entusiasma amb els poemes dedicats a llocs concrets, coneguts i trepitjats com la vall
U
La primera part del recorregut va tenir lloc per la zona de llera d'ús públic. Es tracta d’ uns 5 quilòmetres de llera, la vegetació a ambdós
marges
està
formada
majoritàriament per gespa, unes 22
d’Incles o el pic Negre o llacs com el de les
hectàrees, i és accessible pels usuaris
Truites, de Juclar o de la Cabana Sorda entre
mitjançant rampes i escales d'accés. Des
d’altres.
d'aquests accessos primer s'arriba a una molt
franja asfaltada per permetre el pas de
recomanable ja que com diu Mario Martín en
bicicletes i persones, així com vehicles de
el pròleg: “… a mesura que avancem en la
serveis, i abans d'arribar al curs hídric hi
Es
tracta
doncs,
d’una
lectura
lectura, els nostres pulmons s’eixamplen per respirar uns poemes, que inclús en la disposició tipogràfica, evoquen uns cims cada
ha una àmplia franja de gespa trepitjable on els dies festius es juga a pilota, es va
vegada més escarpats. Al final del llibre
en bicicleta o es passeja el gos... s’ha
queda la impresió d’un ampli paisatge divisat
convertit en un parc més de la ciutat.Vam
sobre una altura inesperada…”
caminar en direcció a Montcada i prop del
zones humides., ja que tot i
d'ambients que allotgen una diversitat d'organismes notable i que connecta el massís de Collserola i la Serralada de Marina La política de recuperació d'espais fluvials degradats iniciada als anys vuitanta per les administracionsls ha comptat amb la
col•laboració d'una
ciutadania cada cop més sensibilitzada. Amb l'impuls dels ajuntaments i el consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs va executar-se el projecte de "Recuperació mediambiental del tram final del riu Besòs". El resultat d'aquest projecte i els seus objectius ha estat el Parc Fluvial del Besòs del que avui gaudim. 15
v
ida del Centre M’interessa l’actitud que tenen en relació al
Exposició de fotografies de Jordi Adrogué
temps, tot ho fan lentament, accepten les circumstàncies de la vida i toleren els inconvenients diaris amb naturalitat. La
Text: Jordi Adrogué
seva
és
una
vida
tranquil•la,
més
equilibrada i més plena que la nostra des del punt de vista emocional. Són més rics com a persones, i això fa que visquin millor que nosaltres, els occidentals, encara que ells siguin els pobres i nosaltres els rics. Aquests països, com tots els de l’anomenat tercer món, haurien de tenir dret a una vida digna des del punt de vista material i moral.El principal interès personal que tinc en viatjar és la curiositat i la il•lusió de conèixer altres països i altres maneres de viure, encara que en general l’ànima humana és la mateixa a tot arreu, i el que varia és el paisatge extern de la persona i les seves circumstàncies. Aquesta gent llunyana i inicialment estranya necessita ajuda, nosaltres podem oferir comprensió. A través d’una imatge captes la vida, la
Laos, Tailàndia i Cambodja: L’antic Imperi Khmer
nostre és un sistema fantàstic, i intenta
bellesa, les misèries o les emocions dels
guanyar diners per mitjà de qualsevol
altres, que a la vegada també t’emocionen
oportunitat.
a tu. Veig el món i el percebo a través del
Els
habitants
van
sentits, i per mitjà de la fotografia provo
s’han
d’explicar la meva posició sobre la realitat
ls països visitats són molt pobres.
caracteritzat per ser comunitats rurals amb
que acabo de viure. En general no
De
la
formes de vida tranquil•les que conviuen
m’interessen
mentalitat dominant a l’actualitat és
amb la natura, respectant-la, i que, per altra
estàndards o tòpiques, sinó més aviat,
el guany immediat, perquè amb l’arribada
banda, viuen d’acord amb els seus antics
aquestes mirades de gent anònima, que en
de la globalització i les comunicacions, gent
costums i tradicions. I de cop volen
definitiva expressen valors universals sobre
que no es mou del seu territori però
aprofitar-se en el moment en què es
la tristesa, el dolor o la felicitat.
comença a conèixer la societat occidental
presenta una oportunitat, com és la
El més difícil és que no tinc temps, ni
se sent atreta per tot allò nou, desitja
presència de turistes provinents de països
suport, per fer el tipus de fotos que més
canviar el seu model de vida, creient que el
rics.
m’interessen: les imatges de persones,
despertant
E
vegades
sembla
que
del
d’aquests seu
països
somni,
les
imatges
icòniques,
amb expressions, sentiments, il•lusions o somnis.
No
es
presenten
fàcilment
ocasions per fer aquest tipus de fotografia, i t’has de buscar la vida i els recursos com sigui. A vegades em resulta incòmode o fins i tot violent el fet d’aconseguir primers plans, amb poca delicadesa, sense conèixer l’altra persona i sense poder-hi parlar degut a les dificultats idiomàtiques. Malgrat això he de dir que en aquests països a moltes persones els agrada ésser retratades i es
16
Del 2 al 23 de juny vam poder admirar a la sala d’actes del CEP, l’exposició fotográfica
mostren amables i simpàtiques.
del fotògraf colomenc Jordi Adrogué. En la inaguració de l’exposició hi van prendre part
El que intento mostrar a l’exposició és el
l’autor, el dr. Manel Gené i Rafel Trias.
meu discurs, la forma com veig jo el món.
s
ardanes
Tornant de Banyoles Text: La Junta del Patronat pro Aplec i Amics de la Sardana
ap el vespre del diumenge 3
nostre 57è Aplec, celebrat a Can
de juliol tornem de l’Aplec de
Sistaré i de l’audició a Can Roig i
Banyoles
C
contents d’haver
Torres dedicada al Soci, donem per
passat una agradable jornada al
acabades les activitats sardanistes a
paratge dels desmais, a la vora de
Santa Coloma fins que no arribi la
l’estany, escoltant o ballant sardanes,
Festa Major d’Estiu, tret de sortida del
passejant
nou curs.
i
conversant.
Una
cinquantena d’amics, nombre que no
Fem resenya de la bona acollida que
està gens malament (tant de bó el
els dos actes esmentats han tingut,
tinguèssim a les assemblees), hi hem
tant per la qualitat de les sardanes
portat el testimoni de l’estimació de
escollides com per la rifa dels
Santa Coloma a la dansa nacional de
obsequis dels col•laboradors que que
Catalunya i, s’ha de dir que hem
ens els van oferir amb motiu de l’Aplec
quedat d’allò més bé, ja que una
i de la degustació de coca i vi dolç
rotllana formada per 5 parelles nostres
amb que des de la Junta volem agrair
s’ha endut el 4rt. premi del Concurs de
l’escalf dels socis en el dia que els
Colles
dediquem.
improvisades
convocava
com
un
que dels
es actes
En plenes vacances, però, tenim el
complementaris.
viatge a l’Aplec Internacional que
També hem pogut veure la trobada de
enguany tindrà lloc a Grenoble, amb
puntaires,
Esbart
l’afegitó d’un atractiu recorregut per
infantil, paradetes de discos i altres
l’actuació
d’un
les zones alpines d’Itàlia, Suïssa i
objectes i productes propis per a
França.
l’ocasió i participar en el dinar popular,
I, per acabar aquestes notes, dir que
amenitzat a l’hora del café amb un
ja hem convocat el III Concurs de
petit concert amb diverses peces
fotografia,
agradoses de sentir o ballar, tot
Miejimolle, quines bases i altres
esperant les sardanes de la tarda.
detalls trobareu en el tríptic que hem
Amb aquesta excursió i desprès del
editat.
memorial
Josep
Mª
Bon estiu!
Tema: Qualsevol relacionat amb la Sardana o altres manifestacions de les tradicions populars catalanes. Tramesa d’obres: Al CEP (Patronat Pro Aplec i Amics de la Sardana) C/ Sant Josep 20, 08922-Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) Fins el 17 de novembre de 2011, lliures de despeses Premis: Es premiaran les tres fotografies escollides pel jurat amb: 1r. premi: Trofeu i 150 euros 2n. premi: Trofeu i 100 euros 3r. premi: Trofeu i 75 euros Inauguració i lliurament del premis: El dia 17 de desembre, a les 8,30 del vespre, al local del CEP. Les obres restaran exposades fins el 20 de gener de 2012, de dilluns a dijous, de 7 a 9 del vespre. 17
r
eminiscències
Del passat i del present Text i dibuix: Joan López
l’antigor Santa Coloma fou una insignificant
A
vestit de blanc de cap a peus portat per la llevadora, el pare
població idíl·lica, tranquil·la amagada a redós de
al costat i el padrí i la padrina amb un ciri adornat. En acabar
turons conreats de vinyes i extenses planes de
la cerimònia, a la sortida de l’església, la quitxalla del veïnat
cultius a l’entorn del nucli darrera l’església parroquial de
ho celebraven fent xivarri cridant: “Tireu confits, que són
Sant Josep Oriol i algunes masies escampades, però molt
podrits./Si no els voleu tirar, el nen (o la nena) es morirà”. La
limitada la comunicació pel Besòs i qui sap si també pel
comitiva, que ja sabien el que els esperava, ja anaven
caràcter reservat dels seus habitants, que no volien gaires
preparats amb confits. La mare, que no sortia de casa des
tractes amb desconeguts i quasi tots eren parents.
del dia del naixement, no anava al bateig i no sortia al carrer
El poble es va anar estenent i enlairant unint cases isolades
fins a la tornada de la criatura a casa un cop batejada.
i configurant els carrers que ara conformen el casc antic. La
Al nounat li era imposat el nom, generalment triat pel padrí,
gent senzilla s’anava
un segon nom que era
edificant la seva casa i
el sant del dia i un
altres amb més poder
tercer nom que posava
les
per
el mossèn, però aquell
llogar, que era el més
infant, sempre, tant de
corrent i sensat.
petit com de gran, seria
Cada casa tenia un
conegut pel seu nom
nom o renom pel qual
seguit del renom o
eren coneguts tots els
l’ofici de la casa on era
membres
la
nascut. Gairebé ningú
anava
sabia els cognoms dels
d’una
veïns, però tothom els
edificaven
família, passant
de que
generació a l’altre, on
coneixia
hi convivien dues o
renom que pel nom
tres
propi,
generacions
i
i
més
molts
pel
han
algun conco, que amb els anys s’anaven succeint i s’hi
arribat fins als nostres dies.
mantenien els costums, les tradicions i poques coses més,
Els autòctons colomencs, poc a poc, es van anar adaptant a
però primordials, com era a l’habitació principal l’armari de la
les lentes vingudes de forasters i més tard a les massives
roba, la calaixera on solia haver-hi al damunt una campana
migracions, i es van anar venent les petites cases familiars
de vidre amb una imatge adornada amb flors seques a la
per fer-hi immensos habitacles i ara no suporten tanta gent
qual la família hi tenia devoció i el més important, el llit
ni tant soroll i s’han dispersat en segones residències i estan
matrimonial. En aquest llit hi naixien el fills que Déu donava
repoblant el que eren tranquils pobles de la rodalia del
a la família i era el lloc de la fi d’algun que Déu se l’enduia.
Montseny, de la Cerdanya, de l’Empordà i altres pobles com
La principal preocupació de la família a l’arribada d’un nadó
els costaners al peu de la serralada de Marina, i a Santa
a la casa era batejar la criatura al més aviat possible per
Coloma es van perdent els noms de les antigues cases i
esborrar el pecat original amb l’aigua beneita. Per portar a
famílies, un dels motius d’aquestes “reminiscències”, que
terme aquesta cerimònia se sortia de casa amb el nadó
fora dels més vells ningú sabrà de qui parlem.
19
f
lora i fauna
L’Orfeó Tanit i Les Caramelles
Petits consells d’estiu Text: Pepi
Text: Marina Gómez
vui us parlaré de dos petits
A
Aquesta barreja es pot utilitzar en un
trucs que de segur us seran
cremador d’esències o també, la
d’utilitat:
mateixa barreja però diluïda en 1/2 litre
· Per tenir la casa fresca i perfumada
d’aigua destilada, dins d’una ampolla
poseu:
amb vaporitzador. (Agiteu sempre
· 5 gotes d’oli esencial de llimona o
abans d’utilitzar) Els olis esencials de qualitat i garantia
lemon gras · 5 gotes d’oli esencial de lavanda
els trobareu a les herboristeries i farmàcies. Es venen subproductes molt
1/2 litre d’aigua destilada Agiteu bé el contingut dins d’una ampolla amb vaporitzador i obtindreu un ambientador natural per a tota la
barats
que
no
són
efectius
ni
recomenables, molts d’ells són sintètics i no són efectius. Encara que de moment ens semblin
casa. · Per espantar els mosquits i altres
cars, com que s’utilitzen a gotetes, a la
insectes:
llarga
resulten
més
rendibles
i
· 4 gotes d’oli esencial de gerani d’olor
econòmics i l’ambient de casa és més
· 4 gotes d’oli esencial de lavanda
natural, sobretot per a les persones
· 4 cullerades d’aigua
al·lèrgiques a productes químics.
Cantaires al mercat
Foto Dolors Romero
es de principis del mes de maig de
D
l’any 2010 L’orfeó Tanit ha sofert una transformació en la seva estructura;
s’afegeix
com
una
secció
del
Centre
Excursionista Puigcastellar i passa a formar part de la seva organització .
Cadernera, Cardeulis cardeulis, Jilguero
La direcció de la coral recau en el músic Angel Villagrasa,
Text: Antonio Martínez
diplomat
en
clavicèmbal
i
professional de la música amb un ampli currículum i experiència .
Costums: És una especie molt habitual de zoners obertes, llindars de camps, etc. Com el seu nom indica “carduelis”, li agrada molt les llavors dels cards. També habitual als arbres urbans, sobretot als platans i zones ajardinades. Bastant gregari, sobretot fora de l'època de reproducció. Quan s'ajunta amb altres espècies de la mateixa familia: gafarró, passerell i
festes de barri , cooperar amb les activitats lúdiques, festives, culturals i reivindicatives que es realitzen a la nostra ciutat i contribuir amb les nostres veus a que continui en la nostra ciutat la tradició del cant coral,
que per altra banda
sempre ha estat molt ben representada, primer per la coral L’Espirall i els últims 15 any per
Veu: reclam llamatiu, agradable i
del L’Orfeó Tanit.
delicat: “tiqueLIT”, molt distintiu.
Dintre de la nostra manera de treballar, com a
d'identificar per tenir les ales negres
Un ocell molt habitual i fàcil de veure
coral, la recuperació
amb una franja de color groc, molt
a Santa Coloma, tant a la ciutat com a
memòria popular és molt important. En aquest
visible en vol. L'adult te la cara de
la Serra de Marina i al Riu, no
sentit ens alegra molt la col•laboració entre la
color vermell, i el jove te to el cap de
amenaçat
la
coral de l’Aula de la Gent Gran i l’Orfeó Tanit en
color beig. El seu vol es molt ondulant
persecució de la caça amb vesc
la ja tradicional cantada de caramelles dirigits
i llavors s'hi pot observar també un
(ilĺegal)... pel seu bonic plomatge i
per el nostre company del Grup de Cultura
distintiu carpó blanc.
cant... un dels típics ocells de gabia.
Josep Maria Rosset.
Descripció:
20
entitats de Santa Coloma, participar en les
l’important tasca realitzada per la primera etapa
verdum. Longitud: 12 cm.
El nostre objectiu és col•laborar amb totes les
ocell
molt
fàcil
però
que
pateix
de las
tradicions i la
v
ida del Centre
La cantada de caramelles va començar al mercat Sagarra, l’acollida per part dels comerciants va ser com sempre molt bona . Varem recórrer la rambla Sant Sebastià, la plaça de la
Exposició de Bonsais Text: Maria Romeu Foto: Carles Solés
Vila,el centre del poble i tot travessant pel carrer sant Jeroni varem anar a parar al mercat de Singuerlín. Ja fa dos anys que visitem aquest mercat, i hem de reconèixer que juntament a la gran labor de contacte d’en Ferran Saro (fins ara el nostre
més gran animador i mànager en aquets
assumptes), i l’entusiasme dels botiguers ens ho varem passar d’allò més bé tots plegats. Hem d’agrair la col•laboració de tots els comerciants en general, la seva acollida, els seus detalls vers el grup teixint una xarxa de complicitat tradicional i cultural de la que estem molt satisfets i que donen per pagades las hores de dedicació i els esforços de tots els participants. D’una ciutat com la nostra, de més de 120.000 habitants, amb un auditori inaugurat recentment, i amb un conservatori i escola de música, caldria esperar la existència, no d’una agrupació coral, sinó de varies i tots els esforços dirigits a la
om d’altres anys, l’Associació d’amics del
C
Bonsai de Santa Coloma de Gramenet, els dies 28 i 29 de maig vàrem realitzar una exposició de
creació de cultura musical haurien de estar recolzats i
Bonsai a la seu social del Centre Excursionista.
reconeguts.
En aquesta exposició vàrem tenir l’oportunitat de
Volem portar els nostres cants més enllà de la nostra ciutat i
presentar alguns dels arbres cultivats pels nostres
participar en els diferents actes que s’organitzin arreu de
associats, entre ells cal destacar arbres fruiters com ara
Catalunya. Santa Coloma de Gramenet ha de ser coneguda
figueres, pomeres, prunus, oliveres,.diferents tipus de
i reconeguda pels seus mèrits, les seves lluites, els seus artistes, esportistes, pels seus poetes i els seus escriptors, i
ficus, altres arbres com oms, magraners, boix, junípers,
també per la seva música. És en aquest sentit que des de la
arbustos com romanís, farigoles, etcètera, tots ells
nostra petita aportació volem col•laborar en fer millor i més
treballats amb molta cura, tant els més joves com els mes
digna la nostra ciutat.
grans, ja que el valor del bonsai no és tant els anys que té
No ens manca il•lusió i coratge en aquest compromís
com el treball realitzat.
col•lectiu; us convidem a participar d’ell si us agrada la
Novament agraïm les facilitats que ens dóna el Centre
música i gaudiu del cant.
Excursionista Puigcastellar per tal de poder realitzar l’exposició al seu local, i desitgem que aquesta col•laboració entre entitats es pugui repetir mols anys.
Foto: Marga Vallverdú 21
m
Text: J.P. Sayrach
irador
Moviment M-15 /…Comprometeu-vos
la victòria del PP perquè els mostra
confluir els partits presents a Santa
cruament que s’han equivocat, que la
Coloma (tant si governen com si no),
integració
més les entitats locals i els ciutadans i
social
s’aconsegueix
Dos fulletons de Stephan Hessel
encarant la realitat amb realisme¸això
ciutadanes que s’hi apuntessin.
Un
vindrien a retratar l’anima del moviment
sí, amb una actitud solidària, humana i
pacte sobre els temes que més enllà de
dels “indignats”. Hi ha moltes coses per
positiva.
les ideologies polítiques, per la seva
queixar-nos i, privadament, ho fem
importància i pel seu pes democràtic,
cada dia i a cada moment. Però la
poden concitar el consens de tothom.
massa de la gent semblava instal·lada en la queixa i en la desafecció política i
Diccionari de l’IEC / La llengua depèn de nosaltres
Penso en l’aposta per una participació ciutadana real, l’aposta per uns mitjans de comunicació no condicionats pel
social sense que donés cap pas per sortir de l’estat de postració anímica.
Vaig córrer a comprar el Diccionari de la
poder, l’aposta per una política social
Potser el llibret de Hessel va ser el
llengua catalana, com qui adquireix un
integradora i l’aposta per posar en
detonant. El cert és que el foc ha pres i
tresor. El Diccionari és un llibre que no
marxa el procés que ha de definir el
molta gent ha sortit al carrer per dir que
hauria de faltar a cap casa. La llengua
model de ciutat cap el que volem d’anar
ja n’hi ha prou, que la democràcia real
és la traducció més exacta de la nostra
(dins de les nostres possibilitats)...
és la que parteix els ciutadans. La sola
ànima. ¿No hem sentit dir, moltíssimes
Evidentment, perquè el pacte sigui
queixa tan unànime i tan generalitzada
vegades, que la cara és el mirall de
possible s’ha de formular a partir d’un
ja tindrà efectes positius, I si això
l’ànim? Doncs la llengua encara ho és
procés obert, del qual només en quedi
serveix
perquè
més. Mirant un rostre “endevinem” els
fora qui se’n despengi perquè d’entrada
sobretot
molts
es
sentiments de qui tenim davant. Però
no estigui d’acord amb el que acordi la
comprometin, estaríem davant d’un
només és una aproximació, les faccions
majoria. Jo no sé si l’Ajuntament està
canvi de cicle polític importantíssim.
són signes que cal saber llegir, com ho
prou decidit per un nou model de fer
Per això Stephan Hessel, després del
intenta científicament la psicologia. Les
política, que es basi en el protagonisme
primer llibre titulat Indigneu-vos n’ha
paraules, com el rostre, tenen també
real de la gent, en lloc de governar de
tret
una profunditat que no sempre arribem
dalt a baix. Però del que no dubto gens
a conèixer. Els diccionaris ens hi
és que la ciutadania té prou força per
ajuden. Basti pensar, per fer-nos una
forçar el canvi.
un
molta nois
segon,
més i
amb
gent,
noies
un
títol
complementari: Comprometeu-vos!
idea de la seva riquesa, que les
Albiol, alcalde / No hi val a badar!
emocions, els sentiments, tots els objectes, al llarg de molts segles han acabat trobant la paraula justa per
Moltes queixes i escarafalls dels polítics
donar-se a conèixer. No cal ponderar,
ben pensants i ara criden a apagar el
per tant, el tresor tan gran que són les
Hem
foc. L’alcalde Albiol ha estat més llest i
paraules. A través del diccionari podem
extraordinària, de vegades semblava
més realista, encara que se n’ha
fer el recorregut al revés: anar de la
dur-nos a l’hivern, hi havia dies que
aprofitat fent un joc brut. La invasiva
paraula al seu significat. Un viatge a la
hauries dit que érem a la tardor... però
immigració que “pateixen” molts barris
llarga extraordinàriament enriquidor.
l’aire, el despuntar dels borrons en les
Coloma- crea molts problemes, la gent se’n queixa i els polítics que es
tingut
una
primavera
branques que dormien, les flors traient
de Badalona –igual que de Santa
Eleccions / Un govern “de tots”
el cap arreu, era la manifestació del despertar de la natura, i l’anunci que anàvem de cap a l’estiu. I ja hi som!
mantenen fidels a la “correcció” del
22
L’estiu ja és aquí / Bones vacances!
llenguatge” fan un discurs bonista que
Si no de “tots” desitjo que sí que sigui
L’època més calenta de l’any, de més
amaga, com una tapadora, la realitat.
“per a tothom”. Ja abans de les
sol, de l‘esclat de la llum, del tragí i
Albiol es dirigeix a aquests ciutadans i
eleccions la plataforma que promovem
viatjar, d’experimentar la vida com un
els dóna la raó, i, tot augmentant-ne els
els Debats –ara els 2011- vam escriure
doll impetuós que ens envaeix... i l’ànsia
fets, es presenta com el salvador amb
una carta a l’alcaldessa i als altres
de trobar una ombra frescal on poder
un discurs xenòfob –que no podrà dur a
polítics demanant-los que per superar la
descansar. La sensació de viure.
la pràctica-, que farà més difícil la
greu bretxa que separa Ajuntament i
Retrobar la natura. No haver de fer res.
convivència. Penso que els partits que
ciutadania es comprometessin a fer un
Un mes de vacances... Sigui on sigui
han badat haurien d’estar contents de
Pacte de Ciutat, en el que haurien de
que passeu l’estiu, que disfruteu molt!
a
genda
juliol Dissabte 2 i 3 - Campament d’estiu d’Alçada. Diumenge 3 - Anada a l’Aplec de ls Sardana de Banyoles. Divendres15 - Sopar a la fresca de socis i simpatitzants al carrer sant Josep.
Agost
VACANCES etembre
s
Dilluns 5 - Audició de Sardanes. 19 h. als Jardins de can Sisteré. Diumenge 11. Ofrena floral del Cep, junt amb les altres entitats colomenques, en motiu de la Diada de Catalunya. Audició de Sardanes. 12 h. a la plaça de la Vila.
Fa 75 anys d'aquesta fotografia que es va fer a la Font de l'Alzina el 7 de juny de 1936. Setmanes després esclataria la Guerra Civil. Vint anys després , el juliol de 1956 es faria el Segon Aplec de la Sardana als camps de Can Butinyà, cedits per la família de Josep Sayol. Desde aleshores, ja fa 57 anys que es celebra ininterrompudament tot i que canviant d''escenari: can Butinyà, el parc de can Zam, parc Europa, i desde fa untemps als Jardins de can Sisteré. Fons CEP
Estació Meteorològica del Centre Excursionista Puigcastellar 233 A Conca del Besòs - Plaça de la Vila - Santa Coloma de Gramenet
TEMPERATURES MÀXIMES I MÍNIMES Segon trimestre 2011
Màxima
Mínima
Mitjanes
Abril
32,7º dia 9
9,9º dia 19
màximes 26,46º mínimes 13,7º
Maig
37,4º dia 25
12,6º dia 1
màximes 30,16º mínimes 16,29º
23,3º
Juny
37,2º dia 26
15,3º dia 1
màximes 30,8º mínimes 19,0º
24,9º
20,1º
RESUM Abril
Dies de pluja 2
Total litres 42,4 litres
Maig
4
39,5 litres
Juny
7
98,8 litres
Dijous 15 - Els menbres de les entitats que organitzen Debats 2011 (Acolite, Fòrum Grama, Gramenet Imatge Solidària, Casal del Mestre i CEP) elaboraran la diagnosi del proper debat sobre “El fonamentalisme religiós” . Diumenge 18 - Visita a la Badalona romana. Termes de Bétulo i Museu. Dimecres 21 - Inici del Curs de Fotografia digital a càrrec de Gramenet Imatge Solidària. A les 20h. Dijous 29 - Debats 2011. “El fonamentalisme religiós” . El curs d’Iniciació a la Muntanya s’iniciarà a finals de setembre i durarà tot el mes d’octubre.
octubre Diumenge 2 - Sortida grup de Cultura a Pals (Baix Empordà). Visita guiada als arrossars i al molí. Pujarem al Trenet “xiulet” de Pals. Visita al Museu de la melmelada de Torrent. Dimecres 5 - Inaguració del curs acadèmic 2011 2012 de l’Aula d’extensió universitària per a la Gent Gran. Conferència inagural sobre la Importància de la comunicació a càrrec del catedràtic Sebastià Serrano. Dijous 6 - Inici del curs d’Introducció a la poesia. Impartit per Margarida Codina. 19’30h. al CEP. Dissabte 15 - Matinal al Parc de la Ciutadella. Visita a l’exposició d’orquídes.
Total dies pluja: 13 Total trimestre:180,7 l.
Web del CEP:
www.puigcastellar.cat
Diumenge 23 - Acte del Correllengua a Santa Coloma. Audició de sardanes a les 12 h a la plaça de la Vila. Divendres 28, 29, 30 i 31 - Viatge a l’Alguer (Sardenya). 23
Centre Excursionista · CASAMENTS CIVILS · BANQUETS DE BODA · COMUNIONS · BATEJOS · DINARS D’EMPRESA · MENÚ DEGUSTACIÓ
Obrim el mes d’agost
Carretera Badalona Montcada, km 7, 08110 Montcada i Reixac Tel. 93 564 00 23 · Fax 93 575 13 30 e.mail: canpique@canpique.com · www.canpique.com
Butlletí núm 111 - Tercer trimestre de 2011 Santa Coloma de Gramenet