HORTA MEYA PRODUCTES DEL CAMP Qualitat i servei des del 1934
Centre Excursionista
Carrer Anselm Clavé, 4 (al costat de l’Ajuntament) Santa Coloma de Gramenet
Butlletí núm 110 - segon trimestre de 2011 Santa Coloma de Gramenet
e
sumari
ditorial
Pic de la dona
4
Sortida hivernal al Puigmal de Llo
4
El Saldaguda i el monestir . . .
5
La vegetació a l’entorn de la font . . .
6
Es defineix una porció més del parc
6
Comiat a la Tina
7
Estrena de plafons informatius
7
Grup infantil
8-9
Eleccions municipals questa primavera hi ha convocades eleccions municipals, d’on sorgirà el
A
Aula
10
Activitats sardanistes
11
3er Debat 2010
12
Sagrada Família
13
Monestir budista
13
Lectura de “Felix Orbe”
14
ARRELS fundació visita el CEP
15
política i la cosa pública siguin més propers a la ciutadania, un imperatiu.
Curs de fotografia social
15
Als regidors i regidores que surtin escollits, els tocarà afrontar una època de crisi
Carta oberta sobre el model de ciutat 16
econòmica amb les pertinents retallades, en la ja espremuda economia municipal.
consistori que ens governarà els propers quatre anys. Per la classe política suposarà tot un repte el contrarestar la creixent desafecció dels ciutadans
vers els polítics, amb l’agreujant dels fets del cas Pretòria, que han sacsejat la ciutat. Reduir la bretxa entre els polítics i la ciutadania serà un dels objectius, i fer que la
Inaugurat el Jardí José Berruezo
16
Assemblea anual
17
Medalles de 25 i 50 anys de soci
17
Reminiscències
19
bàsiques de les persones, tals com l’alimentació, la sanitat, l’educació, l’habitatge,
Flora i fauna
20
el treball, l’atenció a la gent gran i als més desafavorits socialment. Cal rebutjar les
Cartes
21
actituds que fomenten la intolerància i la xenofòbia, que criminalitzen els col•lectius
Mirador
22
Agenda
23
Portada: Parc de la Bastida Autor: Carles Solés Nota: El CEP no comparteix necessàriament les opinions exposades per aquells que signen els articles d'aquest butlletí.
Per això és ara, amb la crisi que tenim al damunt, quan es farà més necessari reforçar les polítiques que ajudin a la cohesió social atenent les necessitats
més febles. Però cal també afrontar els reptes que han suposat la vinguda de nous veïns amb l’exigència de drets i deures amb la finalitat de que s’insereixin en la realitat colomenca. Caldrà també que les autoritats municipals exigeixin a les administracions supramunicipals els recursos adequats i necessaris per fer integrar i fer front a l’onada migratòria de més de vint mil persones que en deu anys ha tingut la ciutat. Tots aquests esforços son necessaris per evitar la fractura entre dues
BUTLLETÍ núm. 110 Centre Excursionista Puigcastellar Dipòsit Legal: B-33928-94 Impressió i composició: Impremta Varela Disseny i maquetació: Quim Varela Fotolits: Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet
ciutats: una més rica i l’altra menys pròspera localitzada al sud de la ciutat. L’objectiu de tots és que la ciutat sigui bona per viure-hi, amb qualitat de vida, espais tranquils, parcs, serveis de qualitat, un comerç proper i amb convivència ciutadana. Hi ha molts actius per posar en valor, com la serralada de Marina, una diversitat cultural com poques a Catalunya, el parc fluvial del Besòs, el parc de can Zam, i la proximitat de Barcelona. Demandem als polítics que siguin escollits regidors, que un cop s’instal•lin a l’Ajuntament s’oblidin del partidisme i treballin per retornar la iniciativa
Direcció: Albert Noguera Equip de redacció: Agnès Olivés Jaume P. Sayrach Núria Hoyo Xavi Padró Rut Solés Neus Redondo Seu local: C/ Sant Josep, 20 08922 Santa Coloma de Gramenet
Tel. 93 385 99 41 A/e:puigcastellar@puigcastellar.cat
www.puigcastellar.cat
a la
ciutadania. És imprescindible comptar amb una àmplia participació ciutadana, atès que el futur de la ciutat no es pot decidir sense els ciutadans, sobretot en una ciutat com Santa Coloma, que ha excel•lit per l’elevada consciència cívica. Caldria rellançar el debat sobre el model de ciutat per saber quina ciutat volem en el futur. Per últim, cal donar un vot de confiança als polítics, no els hem de denigrar ni mitificar... són ciutadans com nosaltres que en un moment complicat opten per posar-se al servei de la comunitat, i la inmensa majoria ho fa amb honestedat. Abstenir-se és un dret, però acudir a les urnes és un acte de civisme. Però, indistintament, i guanyi qui guanyi, ha de guanyar Santa Coloma.
3
m
untanya en l’esport de l’esquí de muntanya.
Pic de la dona (2.704 m.) Text i foto: Ramon Jordan
Tanmateix en el meu cas, a la trentena de metres abans d’arribar al cim, els ulls se m’ompliren de llàgrimes. L’emoció va ser molt intensa, i l’abraçada al Manel no menys. La panoràmica del Pirineu nevat des del cim va fer la resta. Després de quatre dies en un coma induït a conseqüència d’una encefalitis, varen ser molts els moments que per la meva ment desfilaren pensaments de que mai més tornaria a trepitjar les muntanyes, i d’una manera molt especial en època de neu. Per tot això aquest simple cim va tenir una importància especial a la meva nova escala de valors.
Manel Galgo i Ramon Jordan al cim del pic de la Dona
l passat 25 de març, amb el meu bon amic Manel Galgo, vàrem assolir aquest cim amb esquís de muntanya. Es tracta d’un cim que, sortint de
E
les pistes d’esquí de Vall Ter i remuntant la portella de Mentet (2.415 m.), amb un dia assolellat i sense vent no té cap dificultat, i fins i tot es pot assenyalar per a principiants
Voldria aprofitar aquest escrit per agrair amb una sinceritat extrema a tots aquells amics i amigues d’intenses sortides a la meva vida muntanyenca i a tots els companys i companyes del CEP que al llarg de la meva malaltia s’interessaren per mi i m’enviaren els millors desitjos de superar-la.
Sortida hivernal al Puigmal de Llo Text i foto: Carme Cama
’acosta la data de la primera sortida col·lectiva de l’any, però la incertesa ens envolta. La idea és fer una sortida amb raquetes de neu/esquí de muntanya, però la neu no es deixa veure. Finalment la setmana anterior a la sortida, podríem dir que va fer una “bona nevadeta” -donades les condicions d’aquest hivern-, i, mirant un pic amb orientació nord per tal de trobar més neu, decidim pujar al Puigmal des de França.
S
En total una vintena de persones ens atrevim a fer el primer tastet de neu de la temporada. El punt de sortida, l’estació d’esquí de Puigmal. Des d’aquí el paisatge és patètic, la muntanya hauria de ser una catifa blanca, amb algun ressalt petit de 4
roca, i, mirant al cim, veiem que ha ventat molt i el rocam sobresurt per damunt de la neu. Ens calcem amb el material adequat i comencem la progressió. Una vegada passada l’estació d’aigües, decidim modificar l’itinerari inicial, mirant cap a l’est se’ns presenta la Coma d’aiguaneix, coberta d’un mantell força continu de neu. Des d’aquí anem ascendint primer suaument i després l’itinerari agafa més pendent, fins arribar al coll que separa el Puigmal de Llo i el Puigmal del Petit Segre, on deixem les raquetes i esquís. En poc més de 10 minuts arribem a l’objectiu, el Puigmal de LLo, on fem la foto de rigor. En total hauran estat 850 m de desnivell.
Text: Ramon
Pujant per Coma d’Aiguaneix
m
untanya
per davant la Font de l’Abat i que ens porta fins el monestir de Sant Pere de la
El Saldaguda i el monestir de la Portella
Portella. Aquest monestir rebé la seva primera
Text i foto : David Buils
gran donació pel llinatge dels Saportella l’any 1003, protegits per l’abat Oliva, van rebre un gran nombre de donacions. Després d’una vida llarga i complicada patí la desamortització del 1835. Durant la primera guerra carlina, es van emparar de Berga i varies poblacions del voltant creant un mini estat carlí català que tenia funcionaris, impostos i fins i tot universitaris de Cervera van instal·lar una universitat al monestir de la Portella, fins al final de la guerra. Des de la Portella seguim uns camins més oberts tot i que aviat ens tornem a endinsar en els boscos que cobreixen també el vessant sud d’aquesta carena en molts punts. Arribem a la masia en ruines de Corrúbies, on conflueixen diferents camins, després de dinar agafem el que puja pel dret cap a la carena, el camí es suavitza i en alguns trams seguim una pista, en arribar a
Pujant per la serra de Picancel
l’alçada de l’ermita de Sant Miquel ens
omencem aquesta excursió al
C
que
al
desviem a la dreta i anem fins al coll de
mateix punt que l’any passat per
Saldaguda, el cim més alt de la serra de
les corts, que ens permetrà travessar la
pujar al Serrat del Migdia, el
Picancel, la baixada per l’altre cantó es
carena sense haver de remuntar més.
pont del Climent, per on travessem el
més estreta al principi, i més relliscosa
La baixada per l’altra banda es torna
Mergançol, agafant la vall que s’endinsa
per les peders soltes i un terra que es
relliscosa i ombrívola mentre anem
just davant seu cap a la serra pujem per
desfà bastant facilment, anem baixant
travessant i seguint la riera de colletons
un camí ombrivol i molt directe, que ens
per un camí que es va perdent i
fins arribar a la cua del pantà de la
porta fins el coll del Tell, des d’alla tenim
apareixent pel mig del bosc, fins que en
Baells, des d’on remuntem el Mergançol
un bonica vista del Pedraforca nevat.
sortim i arribem a una pista que ens
fins el pont del Climent, on retrobem els
Girem a l’esquerra i anem seguint un
portarà a cal Periques, on tenen cavalls i
cotxes.
camí que ressegueix la carena més aviat
rucs.
Una
per la banda nord, aviat es convertirà en
Travessem per davant de la masia i
agradable, 15 km. de longitud i més de
una cresta ampla i sense cap dificultat
seguim la pista que fa una volta passant
900 metres de desnivell.
ens
Curs Vies Ferrades
14, 18 i 19 de juny de 2011 Nivell I (Iniciació) Objectius • Introduir en les tècniques bàsiques de progressió i seguretat en vies ferrades, per tal d’aconseguir el màxim d’autosuficiència en aquest tipus de rutes. • Coneixement dels sistemes de graduació i ressenyes. • Coneixement del material específic. • Practicar i diferenciar els diversos sistemes d’ascensió
menarà
directament
Programa Dimecres 14 de juny: Sessió teòrica. A les 20.30 h. Al Centre Excursionista Puigcastellar Presentació del curs. Organització. Exposició del material bàsic. Fonaments de progressió i seguretat. Dissàbte 18 de juny: Sessió pràctica.
excursió
intensa,
pero
molt
Sortida a la via ferrada de les Baumes Corcades de Centelles. Itineraris de diferents dificultats. Possible Rappel. Diumenge 19 de juny: Sessió pràctica Sortida a la via ferrada Regina d’Oliana. Gran clàssica, llarga i espectacular. Dimarts 7 de juny: Cloenda del curs 5
c
ol·lectiu ciutadà
La vegetació a l’entorn de la font Roc disposarà de reg
Text:
Es definex una porció més del parc de can Zam l CEP, com a entitat
E
ciutadana
compromesa,
forma part de diverses
comissions
de
seguiment
de
projectes ciutadans. Un d’ells és el desenvolupament del parc de can Zam, que encara no està del tot enllestit. Al febrer, en una reunió mantinguda amb els responsables municipals d’urbanisme, ens comunicar
que
les
van
pistes
d’atletisme s’ubicarien finalment a tocar de l’avinguda Pallaresa, junt amb
la
resta
d’equipaments
esportius. Aquesta opció era la defensada
Salzes al voltant de la Font de Sant Roc o del Drapet
CEP,
i
Ter
crear una comissió de treball, en
majoritàriament per les entitats,
Llobregat ha iniciat les obres
coordinació amb el CEP, que plantejà
enfront de l’opció de situar-la al
d’arranjament de la fuita que
les necessitats hídriques i les propostes
costat de l’Escola d’idiomes. Les
s’ha produït durant dècades a la
d’aportació d’aigua de manera artificial
obres es podrien iniciar a principis
canonada
de
per mantenir el bosc de ribera ja
de 2012, i durarien un any i
Cardedeu a Barcelona, a la zona del
existent. Finalment, l’Ajuntament ha
costarien uns 4 milions d’euros, que
torrent de les Bruixes. Aquesta sortida
aprovat el projecte executiu del sistema
serien costejats en un 70% per la
d’aigua per la fractura de la canonada a
de reg de l’arbrat del torrent de les
Generalitat
l’entorn de la font de Sant Roc o del
Bruixes.
la
l’Ajuntament. També es va informar
Drapet, ha contribuït al creixement
instal•lació d’un dipòsit soterrat d’aigua
que es restituirà el parc malmès per
d’una vegetació de ribera en aquest
que alimentarà una xarxa de reg per
indret que entitats com el Col•lectiu
degoteig. Aquest sistema, molt eficient
Ciutadà
Excursionista
pel que fa a l’estalvi, s’alimentarà amb
Puigcastellar (CEP), el Consorci per la
aigua d’origen freàtic. Ens hem de
Serralada de Marina i l’Ajuntament
felicitar, perquè el treball conjunt entre
s’han posat d’acord que cal preservar,
l’administració i les entitats han donat el
principalment, els grans salzes que
seu fruit, i el bosc de ribera romandrà al
s’alcen sobre la la font del Drapet. Es va
torrent de les Bruixes.
’empresa
L
6
pel
Aigües
d’aportació
del
Centre
del
d’aigua
El
projecte
planteja
i
l’altre
30%
per
les obres de les cotxeres del metro, situat sota la carretera de la Roca, i que s’urbanitzarà de nou el carrer Anselm de Riu fins el passeig fluvial. Queda per definir quan es materialitzarà tota la segona fase del parc, i que ara està tancada
m Comiat a la Tina
untanya
Estrena de plafons informatius a l’itinerari pedagògic
Text i foto: ANC
a Tina esn ha deixat; darrera la
L
seva marxa ha quedat el millor d’ella: la valentia i el seu do
d’apropar-se i donar-se a la gent. Estimava la natura i gaudia de la muntanya, dels colors dels arbres i les flors i de la terra i el fang, que amb les seves mans transformava en coses
’han col·locat nous plafons
S
Els continguts, tant dibuixos com
al recorregut de l’itinerari
textos s’han actualitzat, però són els
pedagògic que transcorre
que van elaborar membres del CEP i
pel torrent de les Bruixes i els verals
del Centre d’Estudis de la Natura del
propers situats al solell de la muntanya
Barcelonés Nord.
boniques: peces de ceràmica, de bijuteria, trofeus; exposicions, que li agradava compartir amb els amics. Al Centre hi va arribar amb el Pedro i de
colomenca.
Els plafons col·locats fa
anys s’havien anant deteriorant pel pas
seguida en va formar part d’una manera
del temps i l’incivisme. La renovació
natural, com si sempre hi hagués estat.
ha estat possible gràcies a l’aportació
La vida del Centre i totes les activitats
econòmica de l’Obra Social d’UNNIM,
culturals van ser part principal del seu
que ha aportat 12.000 euros que han
dia a dia i tots en vam fruir. Va ser una
servit
manera de recuperar la Santa Coloma
per
refer
els
plafons,
la
senyalització i també per editar
el
de la seva joventut.
quadern didàctic que faran servir els Et trobarem a faltar Tina, però la teva emprenta serà present en els nostres cors i les teves obres formaran part de
escolars quan recórrin l’itinerari. Cal agraïr també al Consorci dels Parc de
la història del CEP.
la Serralada de Marina que s’hagi fet
Isabel Ibáñez
càrrec de la instal·lació dels plafons. 7
v
ida del Centre
l i t n a f n i p u r G
Pujada
al Turó de l´Home i Les Agudes
El 15 de gener vam anar al Montseny a gaudir de la natura, una cosa que ens agrada molt i apreciem com cap altra. Els grans vam pujar el cim de Les Agudes (1.706 metres) i després el Turó de l’Home (1.705 metres). Quan érem al coll de Les Agudes vam pensar en esperar els petits per pujar tots junts el segon cim, ja que ells feien
només un. Poc ens pensàvem, però, que ens havíem confós de camí o que, més aviat, ens el vam inventar nosaltres. En veure que no arribàven vam començar a tirar cap al segon cim i ens vam sorprendre molt quan vam veure que ells, que havíen seguit el camí correcte, ens esperaven allà per dinar. Un cop vam dinar vam començar a 8
baixar tots junts i, durant el camí,
v
ida del Centre
El grup al Turó de l’home
els petits ens van ensenyar a jugar a
que organitza Esplac (Associació
fet i amagar, però d’una manera més
d’Esplais Catalans) al barri de Llefià de
divertida! Un dels monis havia de
Badalona. Els més petits ens vam
comptar fins a 10 i nosaltres havíem
disfressar de gossos per acompanyar
de córrer a amagar-nos i canviar-nos
els més grans, que anaven de
roba i motxilles per confondre’l i que
punkies.
Dates tercer trimestre!! Aquest tercer trimestre serà una mica curt, però ben atapeït d’activitats. Les dates seran:
- 30 d’abril
s’equivoqués. Vam riure molt, i un cop vam arribar on éren els cotxes vam
- 14 i 15 de maig. Sortida de cap de
Colònies Pirates a Vallgorguina
setmana
jugar amb les fulles que havien caigut dels arbres; tot i que els petits van
Què bé ho vam passar a Can Clarens!
guanyar tirant-se per terra i enterrant-
La casa era plena d’animals, sobretot
se sota les fulles. Ens encanta la
gats, però també cavalls, ponis i
natura i més si el sol acompanya una
cabretes. Arreu trobàvem llocs per
pujada com la de dissabte!
jugar: gronxadors, camp de bàsquet,
- 28 de maig - 11 de juny
Colònies d’estiu !!! zones de picnic i molt espai per córrer. Estavem molt contents i tranquils Ruta de les fonts Al febrer varem fer un recorregut per conèixer les fonts de la Serralada de Marina acompanyats d’en Pep, un dels Bruixots del torrent de les Bruixes.
quan, de sobte, van aparèixer uns pirates que havíen segrestat una
L’estiu s’apropa i això vol dir que les colònies també. Marxarem del 25 de juny al 3 de juliol (9 dies). Disposem de
princesa. Per poder salvar-la vam
60 places, per tant els nens que són
haver de pintar unes banderes, fer un
socis tenen plaça assegurada (tan els
joc per guanyar punts, trobar les claus
d’ara com els que s’apuntin durant el
per alliberar la princesa i, finalment,
tercer trimestre) i hi haurà places
rescatar-la.
lliures per nens de fora.
Sembla
fàcil
però
Carnestoltes l’aventura ens va esgotar i tot per, al Aquest any vam participar en una
final, acabar convertint-nos en pirates i
trobada per celebrar el Carnestoltes
guanyar un tresor de xocolata. 9
a
ula
Aula d’extensió universitària de Santa Coloma de Gramenet PROGRAMACIÓ TERCER TRIMESTRE ABRIL 27. “LA RESILIÈNCIA: TOCATS PERÒ NO ENFONSATS” Conferenciant: Ramon Buscallà i Coromines Psicòleg
ACTIVITATS CULTURALS TERTÚLIA LITERÀRIA 28 d’abril. “El vell i el mar”, Ernest Hemingway 2 de juny. “Laura a la ciutat dels sants”, Miquel Llor
MAIG 4.
11.
“LA PINTURA D’EN RUSIÑOL I EL MERCAT ESPANYOL” Conferenciant: Jaume Crosas Llicenciat en Història Contemporània “L’HOSPITAL DE SANT PAU: SÍMBOL INSTITUCIONAL DE LA SOCIETAT CATALANA” Conferenciant: Jordi Varela Gerent de l’Hospital de Sant Pau
18. “LA MÚSICA DE GUSTAV MAHLER” Conferenciant: Boris Mir Professor de Música 25.
“3NDS-DIKO (NECESSITATS, DESITJOS I SADOLLAMENTS)” Conferenciant: Josep de Haro Otorrinolaringòleg
CINEFÒRUM 5 de maig. “Good, by, Lenín”. Director, Wolfgang Becker. 10 de juny. “Celda 211”. Director, Daniel Monzón. TEATRE LLEGIT Per concretar. AULA ITINERANT 9 de maig. Matinal a CAIXAFÒRUM de Barcelona. Del 10 al 13 de juny. Viatge a la Camarga i Septimània francesa. AULA CAMINA 3 de maig. Parc de la Trinitat 7 de juny. Sant Pere de Reixac TERTÚLIES D’HISTÒRIA 3 de maig i 14 de juny EXPOSICIÓ D’AQUAREL·LES dels alumnes del Taller de Pintura. Restarà oberta de l’11 al 25 de maig. Al CEP.
JUNY 1.
8.
“ELS NOMBRES ESOTÈRICS” Conferenciant: Ana Navascués Professora de l’Institut Can Peixauet En acabar la conferència tindrà lloc l’ASSEMBLEA de l’AULA. “AGRICULTURA DE MUNTANYA: TERRA I PEDRA. LA FATARELLA Conferenciant: Neus Borrell Cedó Coordinadora dels projectes de la Fundació El Solà
15. “LA GUERRA CIVIL I L’ESGLÉSIA” Conferenciant: Hilari Raguer Historiador i Monjo de Montserrat
22. CLAUSURA DE CURS Concert a càrrec de la CORAL DE L’AULA “Jordi Antonín”
Continuaran el TALLER DE PINTURA i els assaigs de la CORAL de l’Aula, “Jordi Antonín”, els dimecres i dijous, respectivament.
POEMA RIALLES
El jardí ha trencat a riure amb tu i li han crescut, arreu, rialles. Rialles blaves, infinites com la teva alegria. D’aigua verd fosc com l’eco del teu so. Rialles com un jonc, d’altres, sagetes liles; algunes, roig incontrolat, color de no pots aturar el riure. Les fulles es cargolen, s’allargassen, s’enriolen i es despleguen. Un serrell de fulles a la vora del riu. El jardí es pentina amb la cadència del teu riure. Marta Pérez i Sierra
Hem canviat l’adreça electrònica: aulapuigcastellar@gmail.com 10
v
ida del Centre
A primers de març ha començat un
Activitats sardanistes: fets i projectes
nou
curset
d’aprenentatge
de
sardanes, amb un bon nombre de participants,
Text: La Junta del Patronat pro Aplec i Amics de la Sardana
que
esperem
es
mantingui i, si pot ser, vagi en augment durant els següents cinc dissabtes en els que tenim previst dur-lo a terme a la Plaça de la Vila, tot desitjant que a l’Aplec del 29 de maig a Can Sisteré es vegin els fruits de l’esforç que representa organitzar aquesta activitat. Enguany l’Aplec el dedicarem a commemorar
el
75è
aniversari
d’aquell primer que va tenir lloc a la Font de l’Alzina, l’any 1936, i que va veure trencada la continuïtat pels dramàtics motius que tots coneixem, fins que es va poder reprende l’any 1956 a Can Butinyà. Altres actes per aquest segon trimestre de 2011 són les ballades Sardanes en el dia de la Dona a la plaça Montserrat Roig o del Safareig
Foto: Joan Yuste
del migdia del 17 d’abril (Diumenge de Rams) a la Plaça de la Vila,
n el primer trimestre del present
El 23 de gener es va fer una ballada
2011 hem tingut com a acte més
extraordinària en susbstitució de la que,
destacat
del
per culpa de la pluja, no es va poder
Concert d’hivern, amb l’actuació de
celebrar el dia de Santa de Coloma. En
el Dissabte Sant, i la dedicada a tots
l’Esbart Sant Martí, que amb el seu
aquesta ocasió el temps va ser bo, com
els socis i sòcies que, obrint el
espectacle PYRENE ens va oferir des
també ho va ser en l’audició del 13 de
parèntesi estiuenc, farem a Can
de l’escenari del teatre Sagarra una
febrer i en la que amb motiu de les
Roig i Torres la tarda del 19 de juny.
Jornades de les Dones va tenir lloc a la
Aquest parèntesi esperem trencar-lo
E
la
celebració
vetllada que per la seva originalitat i gran qualitat artística va ser molt ben rebuda i apreciada pel nombrós públic assistent. La primera part va estar formada per una selecció de balls representatius de festes populars de
plaça de Montserrat Roig el diumenge 6 de
març,
amb
un
programa
especialment format per sardanes amb
programada en lloc de l’habitual de Sant Jordi, que aquest any s’escau
amb la sortida que, per tercer any, proposem a un Aplec forà, que
connotacions femenines, ja fos en el
probablement sigui el de Banyoles.
seu títol o bé per ser obres de dones
Però d’això ja en donarem oportuna
compositores.
informació,
diferents indrets dels països catalans, i
així
com
de
la
convocatòria del concurs biennal de
la segona, de nova creació i moderna
La nit del dissabte 26 de febrer
coreografia, estructurada a l’entorn de la
tinguérem un altre motiu de trobada: el
mitologia dels nostres Pirineus, que
sopar-ball al restaurant Ca N’Armengol,
juntament amb altres tres danses
que fou animat per un músic d’aquells
inspirades en una antiga rondalla, un
que ho toquen tot i una cantant, que
conte contemporani i una romança de
interpretaren un repertori dels que
relacionats
nova
agraden i conviden a ballar la gent que
qualsevol altra manifestació de la
hi assisteix.
cultura popular catalana.
creació,
programa.
van
completar
el
fotografia Josep Mª Miejimolle, pensant en el qual ja podeu afinar els objectius i la inspiració i captar imatges
que
mostrin
amb
la
aspectes
sardana
o
11
c
ultura
Lectura de “Felix Orbe” al CEP Text: Jordi Valls
agredeixo diverses persones de la
seva identitat i conèixer a fons la
sala, afortunadamente no m’ho tenen
realitat
en
persones
L’espectacle que genera la contesa
intervenen en el torn de preguntes, i
només es pot qualificar de dramàtic
responc a la meva manera sense tenir
per la gran quantitat de renúncies i
més mesura que la de l’espai que em
retrets que es disparen cap a una
delimita, el clima és distés i jo
banda i cap a l’altra de la línia divisòria
particularmente m’ho paso molt bé.
que separa el poeta del món.
Marxo del local amb una planta
Es llancen denúncies i retrets sobre la
preciosa i amb tres llibres publicats pel
violència, la covardia, la debilitat, la
ia 2 de Març 19:20 surto
D
Centre, i escrits per Agustina Rico,
claudicació, la corrupció, l’ocultació,
corrent de la Biblioteca de
Joan López i Margarida Codina, una
Singuerlín, travesso el Parc
esgarrifança de complicitat em pren
Europa i en un tres i no res, em trobo
tota l’esquena fins que arribo a casa i
al Carrer Sant Josep davant del Centre
després de sopar i despistar-me per la
a les 19:32 minuts. Constato que no
tele, dormo com una soca.
El Poeta Jordi Valls
compte.
Algunes
que
li
ha
tocat
viure.
l’hipocresia, el desengany, la mentida, la
inconsciència,
l’acomodament,
la
la
injustícia,
inutilitat,
la
banalitat, la vulgaritat… però sempre des d’un punt de vista d’extraordinària
estic tan malament de forma i me
humanitat,
noblesa,
autenticitat,
n’adono amb sorpresa que la sala
Destaco també que el dijous dia 4 de
d’actes és plena de gent. Penso al
març va sortir una crítica a l’Avui de
saviesa i comprensió, amb una gran
començament que segurament la gent
Sam Abrams sobre “Felix orbe” i que
dosi d’ironia”. Ho volia compartir amb
s’ha equivocat d’activitat, o de dia,
em deixa el llibre ben situat i m’eleva
vosaltres per la importància que té per
però els amics del Grup de Cultura em
l’ànima fins a límits insospitats: “Valls
mi el resultat d’aquesta meravellosa
convencen que no, que han vingut a
lluita aferrissadament per definir la
setmana de març.
escoltar els poemes del meu nou llibre “Felix
orbe”.
Després
de
la
presentació de rigor on es mostren els mèrits del poeta convidat, penso en Josep Oriol travessant el riu Besòs en santa levitació. Això dura uns minuts, els
necessaris
perquè
acabi
de
distribuir els avions a la tauleta on sec. Agraeixo la possibilitat d’oferir aquesta lectura al CEP i especialment a la Isabel, la Marga i en Josep, amb qui vaig fer la trobada prèvia que va servir per emmarcar l’acte. I començo a atacar
amb
els
meus
poemes
carregats de, diguem-ho clar, una certa mala llet i una voluntat fèrria de fer pensar la gent. Entre poema i poema llanço els avions de dues puntes, amb mala punteria, de tal manera que 14
Albert Noguera fa la presentació de l’acte poètic de Jordi Valls
Foto: Carles Solés
c ARRELS fundació visita el CEP
Text: Vicenç Barberán Voluntari d’ARRELS fundació
El grup atent a les explicacions
el
una trobada en la qual la Puri,
incrementat, aparentment per la crisi.
voluntaria del programa “Carrer i
Centre Obert” d’ARRELS fundació, va exposar, des de la seva experiència, la tasca que duem a terme amb les persones sense sostre. ARRELS vol ser un estil, una manera de ser i una relació amb el transeünt. Per tant, busquem més que res crear uns
nombre
de
la
qual
s’ha
vist
En el Centre obert, espai d’acollida, serveis i relació s’atenen diariament unes 100 persones, tant en el servei de dutxes, com en el canvi de roba i
l
tardes. Si haguès de defensar ARRELS em
E
CEP
i
Gramenet
Acompanyar les persones sense llar en
necessitat d’uns llocs concrets, d’uns
fases més consolidades d’exclusió, per
Imatge
un curs sobre fotografia social impartit pel fotoperiodista Joan
nivell
Guerrero. El curset es va iniciar
d’autonomia possible, comptant amb les
el 30 de març amb més de
tal
d’aconseguir
el
major
seves possibilitats i capacitats personals;
quaranta
Aquesta entitat és al barri del Raval de
donar a conèixer als ciutadans la situació
Barcelona i té la seva seu central al
desenvoluparà al llarg
en què es troben les persones sense llar,
carrer Riereta, 24 baixos, a més compta
denunciar situacions injustes i aportar
amb altres seus, en les quals es
propostes que tendeixin a pal·liar o
desenvolupen els següents programes:
eradicar
taller ocupacional, espai creatiu de
pobresa i exclusió social.
recuperació d’habits socials i personals i la Llar Pere Bardés, espai residencial integral de mitja/llarga estada que s’ubica al carrer Puig i Xoriguer.
l’entitat
Solidària han organitzat
centraria en la seva missió:
personal. Això no ens fa oblidar la
possibilitin aquesta trobada.
Foto: Carles Solés
compartint una estona d’esbarjo a les
àmbits, espais i temps per a la trobada
serveis, d’uns recursos que expressin i
Curs de fotografia social
Foto: Marga Vallverdú
l dia 10 de febrer es va celebrar
E
ultura
les
causes
que
generen
Agraïm al CEP l’oportunitat de poder
inscrits,
i
es
de cinc
sessions en què es tocaran temes com el sentit de l’ètica i l’estètica,
la
composició,
l’enquadrament o el reportatge fotogràfic, entre d’altres temes.
donar a conèixer, dins de les nostres
Es combina la xerrada del
possibilitats, la feina que du a terme
fotògraf amb la visualització de
ARRELS fundació, com tantes altres
fotografies on Guerrero ens
Durant l’exposició de la Puri i d’algún
entitats que també es dediquen a
mostra que les fotos han de tenir
altre voluntari més, es donà a conèixer la
aquesta àrdua tasca a favor d’aquestes
problemàtica de la gent que viu al carrer,
persones tan necessitades.
ànima, vida i cor. 15
v
ida del Centre document que ha donat peu al present
Carta oberta sobre el model de ciutat
escrit), us demanem que la proposta d’iniciar el debat estratègic per elaborar el Model de Ciutat s’inclogui en els programes electorals dels partits que es presentin a les eleccions municipals, i
l CEP es va reunir amb diverses
E
que es formi el nou govern que sortirà de
fem constar la nostra disponibilitat a
entitats de la ciutat per analitzar
les eleccions municipals.
participar en el debat sempre que en la
entorn del Model de Ciutat que ha
4.- Una condició prèvia per començar el
l’Ajuntament es tinguin en compte
redactat l’equip que dirigeixen Jordi
debat –com també recull el document
l’esperit i les propostes del document de
Borja, Manolo Herce i Albert Arias. Fruit
esmentat– és que el govern municipal
la UOC i les nostres proposicions.
de diverses reunions de treball, es va
assumeixi públicament la decisió de
redactar aquest document, que es va fer
canviar
arribar a l’alcaldesa, a tots els regidors de
ciutadana duta fins ara, i acompanyi la
l’Ajuntament i els partits i agrupacions
declaració amb gestos fefaents de la
polítiques de la ciutat.
seva ferma determinació, com ara, entre
el document sobre el debat
resposta
la
política
de
participació
altres moltes propostes, la supressió del 1.- La nostra esperança és que finalment
Consell de Ciutat i l’obertura del Full
l’Ajuntament es decideixi a afrontar el
Informatiu als ciutadans i a les entitats.
tema del model de ciutat que, des de fa temps, a la vista del desconcert que
5.- Creiem que abans d’entrar a debatre
presideix
els temes que a manera d’exemple i de
–especialment
l’actuació en
municipal urbanisme
i
participació ciutadana-, venim reclamant.
proposta
avancen
document
que
els
autors
comentem,
del
caldrà
concretar el Full de Ruta, de manera que 2.- La nostra satisfacció pel fet que en el
es consensuïn aspectes tan importants
document esmentat es reconegui que
com ara:
per abordar el tema és imprescindible comptar amb una àmplia participació
1) el calendari que se seguirà;
ciutadana, atès que el futur de la ciutat
2) qui dirigirà el procés;
no es pot decidir sense els ciutadans,
3) com s’organitzarà la participació
sobretot en una ciutat com Santa Coloma que, com recull el document de la UOC, ha excel·lit per l’elevada consciència
ciutadana; 4) amb quins mitjans personals i logístics es comptarà;
cívica del seus ciutadans i entitats (fruit
5) quina temàtica s’abordarà;
de la qual ha estat la redacció del Pla
6) quin valor tindran les conclusions a
Popular i la nombrosa participació en el Pla Estratègic Santa Coloma 2000).
què s’arribi; 7) quin serà el cost econòmic del procés i, 8) qui i com es farà el seguiment del debat.
3.- Tanmateix fem constar el nostre dubte sobre la possibilitat que un debat
6.- Per últim, creiem que un debat
d’aquesta envergadura es pugui iniciar
d’aquesta mena ha de comptar amb el
en aquests moments en què la bretxa
màxim consens polític i ciutadà possible,
existent entre l’Ajuntament i els ciutadans
que haurà de ser rubricat pel govern
és molt gran, una bretxa originada per
municipal, per les forces polítiques
l’escassa i equívoca política participativa
presents a la ciutat, pels ciutadans i per
de l’Ajuntament, agreujada pels fets del
les entitats que hi vulguin participar.
cas Pretòria. Aquesta circumstància i la
16
proximitat de les eleccions ens fa creure
– En lliurar aquest escrit a l’alcaldessa, i
que per iniciar el debat caldrà esperar
als partits polítics, (i als autors del
que
rebem
de
part
de
Inaugurat el Jardí José Berruezo Silvente, en homenatge al darrer alcalde republicà de Santa Coloma Text: ANC El 28 de gener es va retre un emotiu homenatge a la figura de José Berruezo Silvente, el que fou alcalde de Santa Coloma del 1937 al 1939, abans de l'arribada de les tropes franquistes, tot just fa 72 anys i que posaren fi a la 2a. República a Santa Coloma. L’acte va consisitir en el descobriment d’una placa sota una olivera per inaugurar el Jardí José Berruezo, una nova zona enjardinada, ubicada entre el carrer Major i el carrer de Santa Rosa (plaça d’en Baró). L’alcaldessa Núria Parlon va presidir l’acte acompanyada per representants de diferents entitats colomenques i familiars de José Berruezo, alguns d’ells vinculats al CEP. El Centre Excursionista Puigcastellar, juntament amb altres associacions colomenques com la Comissió 27 de Gener, el i el Grup d’Història José Berruezo, han estat les entitats impulsores d’aquest acte de reconeixement.
v
ida del Centre
Assemblea anual
Medalles de 25 i 50 anys de soci l final de l’assemblea
A
es va fer
lliurament de les medalles de 25 i 50 anys de fidelitat com a socis de l’entitat,
i que aquest any van recollir els següents socis i sòcies: Medalla als 50 anys: Andreu Duelt Moscardó, Maria Gargallo Gonzalez, Albert Vizcaino Adell,
Foto: Carles Solés
Antoni Bellido Quesada i Pilar Ballesteros Klein.
om assenyalen els nostres estatuts, el dissabte
C
Medalla als 25 anys: Xavi Padró Alió, Joaquim
29 de gener d’enguany es va celebrar al local
Font Ribas, Joaquim Varela Garcia, Dolça
del CEP l’Assemblea General Ordinària.
Garcia Monroy, Anna Alió Boix, Marta Padró Alió,
Dintre dels temes tractats es van aprovar els comptes de
Àngel Padró Canals, Marta Valls Roc, Elena Roc
l’any anterior amb un total actiu de 35.865,82 euros, essent
Peñaranda, Manel Valls Bauzà, Francesc
les quotes de socis el 58,20% del total. Com sempre la
Justícia Cazorla, Alfred Casabona Tostado,
nostra Entitat es manté en la línia de contenció de
Antolín Florez Gutierrez, Alba Yuste Gisbert i
despeses en les que sempre s’ha caracteritzat.
Kilian Yuste Gisbert.
A principis de l’any 2010 el total de socis era de 714, enguany hi ha una tendència lleu a la baixa, ja que a 31 de desembre érem 700 socis. Degut a la forta crisi que patim la junta va acordar que durant l’any 2011 no s’apujarien les quotes de socis, es va tenir present en prendre aquesta decisió el fet que la majoria són gent jove o bé gent que ja està jubilada. Els temes tractats no van sortir gaire del guió de cada any. El president va fer un resum de les activitats fetes l’any anterior i les que hi ha programades pel present any. També les seccions van fer el resum de la feina feta i van presentar els nous programes, tot ells amb l’interès i la il·lusió de les persones que treballen per dur a terme aquestes propostes i fer-les arribar a tots el ciutadans que hi estiguin interessats.
Foto: Carles Solés 17
r
eminiscències
Remenbrança Text i dibuix: Joan López
s freqüent que en els meus escrits insisteixi en el
É
fàbriques de teixits, d’adobs de pell, de caixes de cartró,
passat primer i segon terç del segle XX, que és el
metal·lúrgiques amb els corresponents directors d’empresa,
que em vaig trobar en arribar a aquest món. En
i no oblidem algun funcionari, fill de pagès que havia sortit
aquell temps de poques distraccions, com no fos el joc de
eixerit -no és que els pares no ho fossin- i havia anat a
cartes al cafè o el ball del diumenge al Casal o a la
escola i no li agradava fer de pagès. Amb això no vull dir que
“Benzina”, el principal objectiu era el treball. Santa Coloma
els pagesos no fossin espavilats i mínimament instruïts, però
era un poble mitjà amb alguna indústria, petits artesans,
amb perspicàcia ja en tenien prou, ningú els guanyava. Ara
infinitat de botigues de tota mena: de queviures, que el rètol
a Santa Coloma ja no queden camps ni pagesos.
deia: Comestibles o Ultramarins, carnisseries, tocineries on
Un altre estrat, que no s’apartava gaire del grup anterior que
l’amo era el tocinaire
no sabies on començava un i acabava l’altre, on hi figuraven
(ara s’ha de dir cansaladeria,
cansalader) merceries,
terratinents i propietaris
carboneries etc. i gent
benestants,
d’oficis com fusters,
d ’ a u t ò c t o n e s
pintors,
hereus
paletes,
nissagues, o alguns
lampistes, espardenyers,
amb antigues arrels al
forners que coïen el pa
poble, però forasters,
de nit i matinada,
que
vaquers, un parell de
èpoques
ferrers, un carreter i
convulses que fossin
algun
de
sempre estaven amb
modistes que tenien
els que manaven o
noies a cosir, i sastres
manaven
i barbers que gairebé
sotamà, tot per protegir
tots tenien aprenents, i
el seu patrimoni i si
altres ocupacions i
podien augmentar-lo.
petits negocis que en
No hi podien fer més,
l’època
era el seu caràcter.
era
taller
d’esplendor
en
totes per
les més
ells
de
Una vegada, al col·legi,
esperançador,
fàcil de trobar feina i en general era una època alegre i la
quatre o cinc nois varem saber que una persona molt
gent es resignava amb el que tenia.
coneguda del poble havia arribat a reunir un milió de
Però el gremi més abundant i satisfet (encara que no ho
pessetes. Era un milionari i nosaltres no n’havíem vist mai
demostraven gaire) eren els pagesos. Uns amb bons camps
cap i varem estar dies rondant pel carrer fins que el varem
de cultius de regadiu i altres que es dedicaven a la vinya o a
veure tots astorats, bocabadats i admirats de tenir un
les dues coses a la vegada i venien les viandes a la porta de
milionari al poble.
casa i el vi dintre dels fresquívols i foscos cellers i algun
No era aquest cas, però passats uns anys un empleat de
pagès -la pagesa- tenia parada al mercat i també anava a
banca local m’explicà que un altre important propietari, un
vendre a Sant Andreu o al Clot. A les cases de pagès, en temps de crisi i escassetat de moneda, no els faltava mai un plat a taula i si convenia canviaven mongetes per llençols o el que calia, segons les necessitats de cadascú.
cop a l’any, en un dia i hora convinguts anava a l’entitat bancària i al despatx, el director li mostrava el seu capital en feixos de bitllets ben relligats i se’ls mirava, els acaronava
També hi havia una classe acomodada, algun rendista,
una estona i se n’anava tot satisfet pensant que a l’any
metges, un advocat, un notari, un jutge o empresaris de
següent de segur n’hi haurien més. 19
f
lora i fauna
Monoï de Tahiti Text: Pepi
Synaema globosum. Aranya cranc. Araña cangrejo. Text: A. Martínez Rua
om que s’acosta l’estiu,
hidratació
de
les
avui parlarem d’un oli
superficials
de
la
natural
progressiva i duradora.
C
fet
de
la
capes pell
és
maceració de l’oli de copra “nou
El seu efecte es manté entre
de coco” i la flor de tiaré gardenia
quatre i sis hores després de
tahitensis, que li dóna un delicat i
l’aplicació.
Descripció: petita aranya amb els dos parells de potes
exòtic perfum.
davanteres més desenvolupades, d'aquí el seu nom
Les propietats excepcionals del
Aplicacions: Com a mascareta
monoï
ser
sobre el cabell l’oli embolcalla les
reconegudes l’any 1992 amb la
fibres capil·lars i evita que es
denominació d’origen, garantia
trenquin i s’assequin. A la platja
d’autenticitat i qualitat.
s’aplica com a protecció del sol i
de
tahití
varen
(cranc). Aquesta espècie en concret es negra i groga, però podem trovar altres espècies d' aranya cranc de color marró, blanc...
l’han
el vent. Com a oli solar té
Costums: típcament es troben ben amagades al mig
utilitzat durant mil·lennis per
propietats calmants i refrescants,
de les flors esperant que arribi algún insecte per
protegir, nodrir i suavitzar la pell i
perllonga el bronzejat i deixa
alimentar-se del nèctar o polen de la flor, l'aranya
els cabells perquè protegeix i
sensació de benestar.
proporciona volum i brillantor.
És un excel·lent oli de massatge
Les
dones
tahitianes
per
les
seves
subjectarà l'insecte i se'l menjarà. propietats
Alimentació:
insectes
com
papallones,
abelles,
“mosques”, etc...
Propietats: El monoï de tahití
relaxants. És un poderós nutrient
reprodueix el mantell hidro-lipídic
per a les zones més seques del
natural
cos, peus, colzes, etcètera.
Són espècies fàcils de veure en zones molt florides, a
ingredients
MONOÏ significa en tahitià “oli
la Serra de Marina habituales de les flors de les estepes
actius hidratants, nutrients i
sagrat”, antigament tant sols els
blanques i negres, cards, dents de lleó, etc...
suavitzants, fan que sigui un
Arikis, és a dir, la noblesa, podia
tractament ideal per a la pell
utilitzar-lo.
seca i deshidratada. Torna la pell
Habitualment es comercialitza
més elàstica i té una gran
amb diferents graus de protecció
capacitat per retenir la humitat,
solar, del número sis al vint-i-
evitant que la pell i els llavis
cinc, i el trobareu a les botigues
Es poden comptar amb els dits d'una mà els aràcnids
quedin secs i deshidratats. La
de dietètica.
perillosos de la Península.
de
concentració
20
Dimensions: longitud: entre 0,6 i 1cm.
la en
pell,
l’alta
Recordem que la inmensa majoria d'aràcnids són inofensius... una picada d'aquesta aranya, per exemple, molestaria molt menys que una picada de mosquit.
v
ida del Centre
La màgia de les paraules Aquesta és la història d’un llibre que estava molt avorrit en una prestatgeria.. Feia anys, quan el van comprar, s’ho passava d’allò més bé perquè anava d’una banda a l’altre passant per moltes mans i per diferents prestatgeries on, a la mitjanit que és l’hora màgica en la que els essers innanimats ( llibres, llapis, joguines etc.) tenen vida, feia petar la xerrada, xiuxiuejant, es clar, amb els seus companys de lleixa però, ara l’havien col.locat , probablement per error, enmig d’unes novel.les escrites en anglés amb les quals no podia parlar de rés perquè d’aquella llengua no en coneixía ni un mot. El seu amo, en Joan, era un gran afeccionat a la lectura i intercanviava llibres amb amics i anava també a buscar-ne a la biblioteca, la qual cosa feia que, sovint, ell tingués nous companys amb qui comentar les històries , pero d’un temps encá , des que en Joan havia canviat de feina, no hi havia cap moviment en aquella biblioteca cosa que feia de la seva estada un veritable suplici. Un dia, hi va haver un gran enrenou a tota la casa. Se sentien sorolls per tot arréu, com si arrosseguessin mobles i moltes veus parlant a l’hora fins que de sobte s’obrí la porta i entrà en Joan acompanyat per uns quants homes carregats amb escales, caixes d’eines, pots de pintura, broxes i d’altres estris ,que es dirigiren directamente cap a les prestatgeries on hi havia el nostre llibre. Després de pendre moltes mides i de fer unes quantes anotacions en un paper, tot d’una van començar a buidar l’estança i els llibres van anar a parar tots en caixes, que tant bon punt van estar plenes i tencades, van ser carregades en un vehicle que les va dur a un lloc ,que feia una olor molt peculiar, on les van descarregar .
Text: Mercè Prat Tot i que el llibre de què estem parlant era de viatges d’aventures i esports de risc, no estava acostumat a tant moviment, i el fet d’estar apretat dins d’una caixa, sense poder veure el seu voltant ni poder fer el xafarder per saber que passava, el tenia preocupat perquè no sabia quin seria el seu destí final. Es va arrepentir d’haver-se lamentat del seu avorriment. – Al menys allà estava en un lloc segur. – Es deia. - Quin lloc era aquell on l’havien deixat ? - I aquella fortor que era?. Sort que no tenia ni ulls ni narius , va pensar, perquè de tenir-ne , no pararia de plorar i estornudar. Van passar uns quants dies fins que per fí van obrir les caixes i unes mans, una mica maldrestres , van posar tots els llibres en unes prestatgeries grans, blanques, espaioses d’una sala amb uns grans i lluminosos finestrals. Una vegada situat en el seu lloc, ( aquesta vegada l’havien col.locat amb els llibres de viatges ) es va dedicar a observar aquest nou emplaçament . Va veure unes quantes taules i cadires, algunes plantes i… - que era allò ? . unes cadires, si, però , molt estranyes. Tenien rodes i hi havia gent asseguda llegint. Quan s’estava preguntant que era aquest lloc tan estrafolari va entrar en Joan arrossegant una cadira d’aquelles amb en la que hi havia noi jove amb cara de pocs amics, aleshores en Joan li donà el nostre llibre al noi i li diguè. - Llegeix i somnia, pensa que tu ets l’heroi d’aquesta història, que viatges pels mateixos indrets i fas les mateixes coses. La màgia de les paraules escrites que ens trasl.laden allà on volem, fa moltes vegades realitat allò que en un principi haviem pensat que no era possible. Llegeix, somnia, il.lusionat, treballa en la teva recuperació i tornarás a caminar.
Cartes Butlletí En relació a la notícia apareguda en l’anterior
butlletí
del
C.E.P.
–corresponent al 4t trimestre de 2010 on en la secció Mirador, Jaume Sayrach parlava de Crisi política, i comentava que “no se sap com acabarà la crisi que ha trencat Gent”.
En
manifestar
resposta, que
GRAMENET,
d’acord
volem
GENT
DE
amb
alló
debatut en l’Assemblea del passat 29 de gener de 2011, marcada per l’esperit
de
transparencia
i
col·laboració, es presentarà a les properes eleccions municipals de Santa Coloma de Gramenet com a partir polític, tal com va succeir en les anteriors, per una qüestió d’imperatiu legal. No obstant, GENT manté el seu esperit assambleari i obert a totes les entitats i ciutadans de Santa Coloma de Gramenet que tinguin la intenció d’aportar el seu esperit de transparència i implicació per millorar, tant com sigui posible, la vida en tots els aspectes (polítics, socials, mediambientals, educatius, culturals, etcétera) de la nostra ciutat.
Angel-Eladio Elvira Elvira i Antonio Enrique Gea, socis del C.E.P. i membres de Gent de Gramenet. 21
m
Text: J.P. Sayrach
irador
El Tsunami / Quan la naturalesa es desferma Vaig estar una bona estona mirant la fotografia que duia el diari Il corriere de la sera: una noia asseguda o, més exactament, enfonsada en mig del paisatge desolat que ha quedat després del tsunami. L’estampa era només la imatge del l’enorme soledat interior que viuen els qui ho han perdut tot: familiars, casa, fotos, coses estimades... i ens permet endevinar l’esfondrament del món interior dels damnificats. El Japó ja estava raonablement preparat per afrontar els terratrèmols i altres cataclismes. Però aquest cop la catàstrofe ha superat tota expectativa. El drama ens fa pensar en la necessitat d’extremar les mesures de seguretat; i és un clam a favor de la solidaritat mundial. Quan sobre el teló de fons de la devastació hi ha la solidaritat, després de la nit –per llarga que sigui- surt el sol.
Primavera / La vida esclata Vivim de ple la primavera i aviat entrarem en l’estació estiuenca. És curiós com l’esperit, o el cos, o tot alhora, s’adapta a aquests canvis dels temps. Fa quatre dies plovia, teníem dies foscos, els arbres estaven despullats i els dies eren curts. Amb la primavera el món s’ha vestit de verd, els camps semblen catifes i arreu les flors han tret el cap. És l’alegria de viure, la demostració de la força de la vida, que ara esclata pertot. Cada època té els seus versos... i la successió dels temps ens fan pensar en el cicle vital. A l’hivern les llavors germinaven sota terra. L’estiu 22
ens oferirà els fruits i la tardor, de nou, ens acararà amb la sensació del pas del temps. Una síntesi viscuda any rere any del curs de la nostra existència a la terra.
“Indigneu-vos!” / El crit d’un jove de 90 anys He llegit el llibre de Stéphane Hessel –un pamflet de poc més de trenta-tres pàgines petites–, un crit dirigit als joves, de part d’un home de més de 90 anys, únic supervivent dels autors de la Declaració dels Drets Humans. Stéphane Hessel va conèixer el nazisme i hi lluità en contra amb la Resistència francesa del general De Gaulle. Ara, jubilat, recorre el món, entra en les escoles i urgeix els joves a indignar-se davant del món actual. Si s’indignen –pensa – es comprometran i lluitaran per canviar-lo. I crida fort perquè sap que els joves, que disfruten de la llibertat i de la societat del benestar, són víctimes del consumisme, un enemic que no et revolta com quan t’enfrontes, com li passà a ell i als qui ja som grans, amb una dictadura opressora i criminal. Copio algunes frases seves (del llibre en la versió en castellà que he llegit): “El poder del dinero nunca había sido tan grande, insolente, egoísta con todos... Los bancos, privatizados, se preocupan en primer lugar de sus dividendos y de los altísimos sueldos de sus dirigentes, pero no del interés general”. “La peor actitud es la indiferencia, decir ‘paso de todo, ya me las apaño’. Si os comportáis así, perdéis uno de los componntes esenciales que forman al hombre: la facultad de indignación y el compromiso que la sigue”.
“El plaer de viure” / Un llibre per reflexionar “El placer de vivir” és el darrer llibre del filòsof francès André Comte-Sponville. Tracta de mil coses. Ve a ser si no un dietari, sí una crònica al llarg del temps. Els articles toquen fets quotidians, com la funció del pare, la història, la gelosia, el fi del món, la filosofia, la incorrecció política, l’Alzheimer, l’amor... De bo té que sota l’aparent simplicitat d’estil sempre et sorprèn amb un pensament profund o amb una sortida xocant. És un home de ment oberta, gens fanàtic, com
demostra el fet que sent ateu admira i valora les religions i té una altíssima estima pel cristianisme. En un dels 101 capítols del llibre es planteja quin és el sentit de la vida. Val la pena que la pregunta ens la fem nosaltres mateixos.
Amics que ens han deixat / Sempre en el record Parlo dels qui he tingut més a prop, però la intenció, abraço totes les persones pròximes al CEP que ens han deixat, com la Conxita Puig, el Jordi Navarro i l’Agustina G. Serrano. Però em detinc tot particularment en la figura del Jordi perquè a part que hem viscut ininterrompudament la relació des dels llunyans anys del Fondo, des del restaurant Isalba s’ha relacionat amb tots nosaltres de forma contínua i, a més, perquè el veig com un prototipus de molts joves colomencs de la Santa Coloma de quan era coneguda com la Ciutat Dormitori. Jove del poble, va formar part de les joventuts de la JOC, va militar en el moviment popular, va ser regidor i a través del seu negoci va voler fer de la nostra ciutat un lloc millor i bo per viure-hi. Penso que convé que la ciutat recordi la seva gent i que en servi la memòria.
Escriptors i escribidors / Tots en podem ser! La idea de la llibreria Carrer Major de reunir els escriptors colomencs i els que qualificaria d’escribidors (com jo mateix), la trobo molt encertada, Se’ls va ocórrer a la Dora i a l’Argimir i per reunir-nos van convertir el pati en una molt agradable terrassa. Passàvem de la trentena; però crec que d’escriptors podríem ser-.ne molts més, i que l’objectiu no hauria d’aturar-se amb els que en tenen la nòmina sinó que hauria de congregar moltes més persones. De vegades ens debatem cercant un model cultural propi de la nostra ciutat: per dir-ho de manera entendora, la “marca” perquè sigui el nostre distintiu. Crec que no en trobaríem cap de millor que la de ser una ciutat dels llibres, de manera que a l’entrada de la ciutat poguéssim penjar el lema “Santa Coloma, ciutat del llibres” (i hi afegiria “i de flors”), en correspondència a la voluntat política de xifrar en la lectura i l’escriptura el principal objectiu de la nostra cultura. Cap altra activitat ens faria més cultes!
a
genda
abril Diumenge 10: Senderisme Colldejou i Serra de Llaberia.
Mola
de
Diumenge 10: Excursió a Arbeca, visita al poblat ibèric i al castell. Diumenge 17: Audició de Sardanes a la Plaça de la Vila. 12 h. Dissabte 30: Caramelles pels carrers de la ciutat.
maig
Dissabte 7 i 8: Sortida de muntanya als Ports de Beseit Dimecres 11: Inauguració exposició aquarel·les de l’Aula. Exposició del 18 de maig a l’1 de juny a les 7 del vespre.
Vista de Santa Coloma des del barri del Raval Imatge presa l’any 1948 per Joan Vicente i Castells, on hi apareix la seva esposa Anna Vila al cim del Turó dels Pins, al capdamunt del barri colomenc del Raval.Al fons es distingeix l’actual avinguda de la Generalitat i l’Església Major. Al lloc de la foto avui hi ha l’Institut Terra Roja sobre el parc del Motocross. Foto aportada per Roser Vicente Vila.
Estació Meteorològica del Centre Excursionista Puigcastellar 233 A Conca del Besòs - Plaça de la Vila - Santa Coloma de Gramenet
Dimecres 11: Cloenda del curs de fotografia social. Diàleg entre els fotògrafs Francesc Melció, Quim Manresa i Joan Guerrero. Dijous12: Presentació llibre de poemes de temàtica muntanyenca, de Joan de la Vega. Biblioteca Central Diumenge 15: Marxa de Regularitat a Santa Maria de Martorelles. Divendres 27: Inauguració exposició de bonsais. Exposició fins diumenge 29. Diumenge 29: 57è Aplec de la Sardana. Can Sisteré.
TEMPERATURES MÀXIMES I MÍNIMES
juny
Primer trimestre 2011
Màxima
Mínima
Mitjanes
Gener
21,3º dia 9
0,0º dia 24
màximes 16,6º mínimes 0,0º
8,0º
Febrer
22,4º dia 7
5,2º dia 3
màximes 17,8º mínimes 7,3º
12,5º
Dijous 2: Inauguració exposició fotogràfica Laos - Cambotja, de Jordi Adroguer, 8 del vespres
Març
23,8º dia 18
5,6º dia 2
màximes 19,7º mínimes 9,0º
14,3º
Dimecres 1: Inici del curs de Vies Ferrades.
RESUM
Diumenge 12 : Visita al riu. Parc fluvial del Besòs.
Gener
Dies de pluja 5
Total litres 27,5 litres
Febrer
5
17,1 litres
Març
8
152,5 litres
Dimarts 14: Inici del curs de vies ferrades
Total dies pluja: 18 Total trimestre:197,1 l.
Web del CEP:
www.puigcastellar.cat
Diumenge 19: Audició de sardanes. 19.30 h. Can Roig i Torres. Diumenge 19: Matinal als Jardins Costa i Llobera. 23
HORTA MEYA PRODUCTES DEL CAMP Qualitat i servei des del 1934
Centre Excursionista
Carrer Anselm Clavé, 4 (al costat de l’Ajuntament) Santa Coloma de Gramenet
Butlletí núm 110 - segon trimestre de 2011 Santa Coloma de Gramenet