Relat 3 (29 d'agost) de la Festa Major de Blancs i Blaus 2024

Obro els ulls en una habitació de la Fonda Europa qüestionant-me un cop més per què em faig això a mi mateixa. El pis de dios em va complicar la nit de mala manera i ara escric el relat en el mateix estat en què el llegireu molts de vosaltres: dins del llit, esprement l’única neurona que em queda disponible, volent-me morir. Innocentada històrica. Però si vosaltres sou capaços de llevar-vos així nou dies seguits i continuar aixecant els bolacos que munteu, he de treure les forces d’on sigui per escriure mil paraules sobre el meu dia blanc. El matí va començar al PIB, la rèplica blanca del Parc Infantil de Nadal, que es veu que és un esdeveniment icònic de la vila durant les festes nadalenques. Com moltes de les coses que feu, la broma només us fa gràcia als granollerins, però si a vosaltres us fa feliços, a mi també. Tourists go home. El més important és que fa feliços als nens i nenes més petits, una part de la població que queda als marges de moltes festes majors i que els Blancs, ben de cau i d’esplai, tenen clar que cal cuidar. No ho tenien fàcil, amb aquest fil conductor que han triat, per fer contenta la canalla sense trepitjar mines i posar en risc la màgia de Nadal (el de debò), però sembla que de moment encara no han trencat cap infància. Seguim. Dels més menuts passem als més veterans: les Nimfes em porten al vermut de la Vella, la colla blanca que acumula la saviesa dels quaranta anys de la festa. És un acte fora de programa amb l’objectiu de fer cohesió i de veure’s els uns als altres després d’uns quants dies d’anar amunt i avall. Mentre passegem a la Neus Blanca i anem obrint la gana tranquil·lament, m’expliquen els orígens dels Blancs, vaig posant cara als noms i les batalletes més històriques i em sap greu que no tothom ho pugui fer. Entenc la necessitat de fer família, però no puc negar que em grinyola una mica l’organització d’actes interns, exclusius, durant aquesta setmana. Per Nadal, cada ovella al seu corral, però personalment penso que per festa major, quants més serem, més riurem. Però la família és la família, i a can Blancs es respira aquest sentiment. Són menys (que no pocs) i això els permet conèixer-se millor entre les colles, principalment perquè tots estan a dues o tres, no fos