Relat 2 (27 d'agost) de la Festa Major de Blancs i Blaus 2024

“Potser naixem per estimar i per preocupar-nos per les persones que coneixem, i per seguir estimant i preocupant-nos per elles fins i tot quan hauríem d’estar fent coses més importants. I si això vol dir que l’espècie humana s’extingirà, no és en certa manera una bona raó per extingir-se, la més bonica que et puguis imaginar?” On ets, món bonic - Sally Rooney El dia blau arribo a Granollers mitja hora tard, feta un absolut despropòsit, després d’haver fet i celebrat la millor actuació de la història dels Moixiganguers d’Igualada, la meva colla castellera. No sé si el meu cos aguantarà en reserva un altre dia sencer d’activitats i, si al final em falla, ja se m’han acudit un parell d’excuses per no haver de confessar que, sabent que avui tenia una cita a cegues amb els Blaus, ahir vaig perdre el cap amb els meus morats. Però els remordiments em duren cinc minuts, perquè quan arribo a la Plaça del Cony, se’m presenten un grup d’individus que, després d’uns quants dies de festa, tampoc fan pinta d’estar en plenes facultats, i aquesta és la primera de les moltes coses que tenim en comú. Xin xin amb coca-cola. De fet, des de ja fa uns quants mesos, les úniques facultats que domina la junta blava són les quatre de la Universitat Popular dels Blaus: la de la imaginació, la de la força, la de la tribu i la del sentimiento. M’ho expliquen mentre visitem el muntatge de Blaus Cum Laude, un acte organitzat per la colla de Blaus “Proyecto Eco” amb l’objectiu de presentar als granollerins tota aquesta palla mental que s’han muntat de la universitat del carrer. I no ho fan amb un Canva cutre i quatre disfresses que han pensat la nit abans, que és el màxim que fèiem amb la meva colla del cau quan ens flipàvem amb un eix d’animació, no. Això és molt sèrio, molt més del que em podia imaginar, vull dir: hi ha uns paios enfilats a una grua muntant un decorat. Una grua! Al cap d’unes hores, exactament al mateix lloc i ja amb tot el tinglado enllestit, entendria l’essència del que està passant mentre escolto el professor que fa la classe magistral de la Imaginació blava a la UPB: “Aquí es pot fer qualsevol cosa, però no de qualsevol manera”. És ben bé la conclusió a la que he arribat després de dinar amb la quinzena de persones que han triat voluntàriament fer-se responsables dels actes, els “bolos” que en diuen ells, d’un total de 66 colles