Relat 1 de la Festa Major de Blancs i Blaus 2024 (24 d'agost)

És un dilluns d’agost i res em ve més de gust que sortir de Barcelona, on visc, per anar a descobrir una nova festa major d’interior. Soc de costa, de Blanes, i amb els anys he desenvolupat la tesi que els pobles, viles i ciutats que no tenen platja, ni turistes, ni segones residències en cada cantonada, tenen una cosa potser molt més valuosa fora dels marcs instagramejables en què ens ha tocat viure: un teixit associatiu fort i abundant. Meravellada pel moviment social que he descobert en indrets com Igualada, Vilafranca, Manresa o Girona, tinc el pressentiment que en una vila del Vallès amb pocs incentius paisatgístics (no en va us maldiuen Granolleig) hi ha d’haver per força un bon caldo de cultiu. I creieu-me que per poc que ho sembli, tal com està el pati, és un dels millors elogis. Trobo que néixer o anar a viure en una ciutat lletja, avui en dia, és qualitat de vida. Sé poques coses dels Blancs i els Blaus, per ser-vos franca, però que l’eix de la Festa Major sigui una competició em sembla un punt de partida sucós, ple de llums i ombres, com totes les bones històries. Malgrat fotre constants sermons sobre els encants del cooperativisme i els valors comunitaris de l’educació en el lleure en totes les plataformes que me’n donen l’oportunitat, soc una tia molt competitiva. Tot el que m’ha fet sentir-me més viva tenia un objectiu clar: guanyar. Guanyar el concurs de tapes que fem a casa la nit de Nadal, guanyar-me el telèfon del noi o la noia que m’agradava, guanyar visibilitat perquè les meves idees arribin més lluny o guanyar més diners, encara que fos per necessitat. No és casualitat que ens costi tant enderrocar el capitalisme, suposo. Potser l’amor acaba movent el món, però per sort o per desgràcia, l’avarícia és el que l’encén, i tots som una mica avars, encara que alguns en diguin ambició o emprenedoria. De fet, el primer que m’expliquen alguns granollerins només d’entrar a la Roca Umbert és que han estat unes setmanes complicades de conflicte amb un grup de veïns que considera que la festa major és massa sorollosa. La cantarella no és nova: és una situació que es repeteix arreu del territori i que constata un cop més que els vicis d’aquest segle (la tecnologia salvatge, la globalització, el neoliberalisme i el retorn desvergonyit del feixisme) han calat en tota mena de persones que per ignorància, precarietat o pura supèrbia pensen que el seu benestar individual durant uns quants dies