âLleugers, es conïŹaven els teus dits entre els meus dits.â
Gabriel Ferrater
âLlavis per tot arreu.â
Albert Forns
âI del teu somni vençut sols en quedem tu i jo a la deriva.â
Montserrat AbellĂł
âCap altre llavi no em ndria pres.â
Joan Salvat-Papasseit
âAmb el teu nom faria el meu camĂ.â
Joan Salvat-Papasseit
âEm plau, quan penso en tu, de tancar els ulls.â
MĂ rius Torres
âSi ara estenguĂ©s els braços en la fosca, podria agombolar-te encara, somni de cada dia!â
MĂ rius Torres
âT'es mo [...] com un peix que oblidĂ©s que existeixen els hams.â
Maria-MercÚ Marçal
âPerquĂš t'es mo, es mo les teves cicatrius.â
Maria-MercÚ Marçal
âEl cor que se'm desboca quan la miro.â
Joan Vinyoli
âT'adoro ïŹns l'esquelet.â
Joan Vinyoli
âEs besaren llargament com si el mĂłn haguĂ©s estat fet nomĂ©s per presenciar lâespectacle de la seva felicitat.â
MercĂš Rodoreda
âPerĂČ lâamor existeix.â
MercĂš Rodoreda
âPerĂČ lâamor existeix; ho donaries tot, tâho jugaries tot.â
MercĂš Rodoreda
âPerĂČ lâamor existeix [...] perquĂš quan lâhas tastat tâadones que Ă©s una de les poques coses que fan acceptar la vida.â
MercĂš Rodoreda
â[Lâamor] quan lâhas tastat tâadones que Ă©s una de les poques coses que fan acceptar la vida.â
MercĂš Rodoreda
âElla em va es mar tant... Jo me l'es mo encara.â
Joan Manuel Serrat
âElla, com us ho podrĂ© dir, era tot el meu mĂłn.â
Joan Manuel Serrat
âParaules d'amor senzilles i tendres. No en sabĂem mĂ©s, tenĂem quinze anys.â
Joan Manuel Serrat
âD'histĂČries d'amor, somnis de poetes, no en sabĂem mĂ©s, tenĂem quinze anys...â
Joan Manuel Serrat
âVelles notes, vells acords, velles paraules d'amor...â
Joan Manuel Serrat
âHe trobat lâamor al lloc menys esperat.â
Lildami
âEm caldria agrair-te tant temps que fa que t'es mo.â
LluĂs Llach
âT'es mo i em sĂ© feliç.â
LluĂs Llach
âVull agrair-te tant temps que fa que t'es mo.â
LluĂs Llach
âT'es mo, sĂ, potser amb midesa, potser sense saber-ne.â
LluĂs Llach
âEs pot declarar un incendi, una guerra o el con ngut dâuna maleta, perĂČ no un amor. A propĂČsit de lâamor, totes les declaracions sĂłn indiscretes, ïŹns i tot aquesta.â
Pere Calders
âA propĂČsit de lâamor, totes les declaracions sĂłn indiscretes, ïŹns i tot aquesta.â
Pere Calders
âEs pot declarar un incendi, una guerra o el con ngut dâuna maleta, perĂČ no un amor.â
Pere Calders
âTâes mo mĂ©s del que sabria dir-te amb paraules.â
Pere Calders
âDona'm la mĂ que anirem per la riba ben a la vora del mar bategant, ndrem la mida de totes les coses nomĂ©s en dir-nos que ens seguim amant.â
Joan Salvat-Papasseit
âTindrem la mida de totes les coses nomĂ©s en dir-nos que ens seguim amant.â
Joan Salvat-Papasseit
âI la besada ens durĂ el joc d'amar.â
Joan Salvat-Papasseit
âPer es mar no cal saber els camins per arribar-hi ni cal saber-ne el tempo. Sâes ma i prou, de cop.â
Francesc Garriga
âTeâl donen i teâl prenen, calladament, lâamor. No hi ha fronteres, Ă©s camĂ de lladres.â
Francesc Garriga
âLes cartes dâamor que haurĂ s guardat, la teva Ășl ma literatura.â
Joan Margarit
âM'agrada quan em toques perquĂš et fas mĂ©s present.â
Mireia Calafell
âNo haver-te conegut seria terrible. PerĂČ terrible. I no ho sabria. A sobre, no ho sabria.â
Enric Casasses
âTâes mo a cada pensament.â
EulĂ lia Canal
âI si ens par m pa i dolor i anem rant sense apunts i no temem lâhoritzĂł i en ser vellets estem junts?â
Roc Casagran
âEns es mĂ vem per a tota la vida i ens besĂ vem desesperadament.â
Vicent Andrés Estellés
âHi haurĂ amor engrunat al fons de les butxaques.â
Maria-MercÚ Marçal
âI tu i jo caminat contra el vent.â
Montserrat AbellĂł
âTot en lâamor sâemplena de sen t.â
Miquel Mar i Pol
âEn lâamor tot Ă©s just i necessari.â
Miquel Mar i Pol
âEls dos us abraçà veu, tan joves, quan un llamp feia entrar la claror ïŹns al fons de la cambra.â
Joan Margarit
âJo no tenc prova dâamor mĂ©s que lâala de les mans.â
Blai Bonet
âJo no tenc prova dâamor mĂ©s que lâala de les mans. He arribat a tu, als marges del teu cor senzill i clar amb la meva mĂ .â
Blai Bonet
âPetons, com sempre, ïŹns a deu. AixĂ, mentre jo et feia els deu petons, aprenies a comptar. I tu sempre has volgut correspondreâm âbromista i tendraâ fent-meân onze.â
Josep M. EspinĂ s
âPetons, com sempre, ïŹns a deu. AixĂ, mentre jo et feia els deu petons, aprenies a comptar.â
Josep M. EspinĂ s
âQuan tornis a casa tornarĂ© a dir-te que vull. Que sĂ que vull. Que. SĂ. Que vull. SĂ.â
MĂriam Cano.
âRes no val tant com un instant dâamor.â
Gerard Vergés
âFeia dies que no sor a al balcĂł corrent darrere dâamors i altres coses.â
M. MercÚ Marçal
âPer damunt de tot, jo tâhe es mat a tu.â
Marilia Samper
âPer damunt de tot, jo tâhe es mat a tu, amb tot el que em podies donar i amb el que no. Sobretot, amb el que no.â
Marilia Samper
âEs mar Ă©s un lloc.â
Joan Margarit
âDe sobte encara em pren aquell vent o l'amor i rodolem per terra entre abraços i besos.â
Vicent Andrés Estellés
âNo hi havia a ValĂšncia dos amants com nosaltres, car d'amants com nosaltres en son parits ben pocs.â
Vicent Andrés Estellés
âSi tu vols, constel·larĂ© de ïŹors el teu somriure.â
Feliu Formosa
âA l'amat he donades totes les claus; jo nc totes les seves, i fem les paus.â
Clemen na Arderiu
âJo em donaria per un bes, per un de sol, perĂČ que besĂ©s i del besat em desbesĂ©s.â
Josep Palau i Fabre
âNo puc dir res mĂ©s sinĂł que amo.â
Joanot Martorell
âTu saps que tâes mo i jo sĂ© que tu mâes mes a mi. [...] Ni tan sols imagines com tâes mo jo a tu.â
Isabel-Clara SimĂł
âTu saps que tâes mo i jo sĂ© que tu mâes mes a mi.â
Isabel-Clara SimĂł
âNi tan sols imagines com tâes mo jo a tu.â
Isabel-Clara SimĂł
âEs miren l'un en els ulls de l'altre i es juren amor i ïŹdelitat eterns.â
Quim MonzĂł
âMolt he es mat i molt es mo encara.â
Miquel Mar i Pol
âMolt he es mat i es marĂ© molt mĂ©s.â
Miquel Mar i Pol
âHo dic content: molt he es mat i molt he d'es mar. Vull que tothom ho sĂ piga.â
Miquel Mar i Pol
âTu que camines amb mi per damunt de les teulades.â
SĂČnia Moll
âI amb les ungles i amb les dents defensem lâamor salvatge lâamor tendre, lâamor brut lâamor baula, lâamor casa.â
SĂČnia Moll
âAls ma ns que encara dorms Ă©s un sĂ cada vegada que jo et miro que tu em vols.â
SĂČnia Moll
âQuan dos sâes men com ella i jo, totes les lleis se rompen.â
Ăngel GuimerĂ
âSom dues Ă nimes que breguen per tornar-se nomĂ©s una.â
Ăngel GuimerĂ
âAmb nostre amor ja en tenim prou nosaltres.â
Ăngel GuimerĂ
âSaĂŻd, lâamor que ens ha salvat ens uneix mĂ©s que abans encara.â
Ăngel GuimerĂ
âI ara sĂ© quĂš Ă©s amor, que abans no ho sabia.â
Joanot Martorell
âVine, mare, que ens farem companyia bona, com les teules de casa nostra.â
Irene SolĂ
âVine, mare, que parlarem [...] de les coses que passen al cor.â
Irene SolĂ
âQui l'amor fuig d'ell Ă©s encontrador e jo, qui el cerc, dins mi no l'he trobat.â
AusiĂ s March
âCremat vull ser, d'amor, per sa calor.â
AusiĂ s March
âLâamor meu era dur-li cada tarda un clavell.â
Ive e Nadal
âLâamor meu parlava suau i duia els llavis vermells.â
Ive e Nadal
âNecessitem la llum dÂŽuna mirada que ens faci entendre el mĂłn.
Necessitem lÂŽescalf dÂŽuna besada que ens assereni el front.
Tots som humans, meitat carnals i Ă ngels, meitat pau i terror.
Tots som infants i tots, rebels o dĂČcils, necessitem amor.â
Joana RaspallâNecessitem la llum dÂŽuna mirada que ens faci entendre el mĂłn.â
Joana Raspall
âTots som infants i tots, rebels o dĂČcils, necessitem amor.â
Joana Raspall
âDir-te adeu era aixĂČ: Veure com cremen boscos i ser jo els arbres.â
Mireia Calafell
âDic tâes mo. PerquĂš et sĂ© una idea i som la nit mĂ©s fosca del plaer dâes mar.â
Esteve Plantada
âEn totes les cites sempre duu deu didals a la bossa. Es va prometre que mai mĂ©s es punxaria cosint les primeres carĂcies.â
Elisenda Solsona
"Tinc una teoria: si tâenamores sota la pluja, lâamor perdura mĂ©s que no si fa bon temps."
Sergi PĂ mies
"Soc mos i soc carĂcia i soc tendresa."
Ovidi Montllor
"T'es mo tan endins que no nc por de la por ni dels lĂmits o els conïŹns mĂ©s desconeguts del jo."
Dolors Miquel
"No som res, nâes c segur. No som res, perĂČ hi ets tu."
Josep Pedrals
âAmor, portaves al mĂłn set mil set-cents seixanta-cinc dies, en cloure's la nit que em vas cridar del teu racĂł, veu que s'havia compadit i em rebies, cos bondadĂłs. Quin joc perdut, quin rodar ïŹns a trencar un brancam fosc. Set mil set-cents seixanta-cinc dies, abans no vaig trobar on te mâhavies arraulit, amor, per crĂ©ixer lluny de mi.â
Gabriel Ferrater
âNit ara i el rellotge es posa en marxa.
A fora la gentada de cada dissabte. Al menjador la penombra d'un nc gana, espague s.
Mirem la pel·lĂcula, t'agrada com actua el noi.
Llavis per tot arreu.â
Albert Forns