Transversalitat de la perspectiva de la diversitat sexual i de gènere
Formació
Percepció i visibilitat del col lectiu
LGBTI+
Contractació i polítiques de gestió de recursos humans
Drets i qualitat de vida
Servei públic i institucionalitat
Salut i benestar
Coeducació
Ocupació i drets laborals
Entorn social i drets culturals
Participació i representació pública de persones i entitats LGBTI+
Esports i activitat física
Eix 2 Convivència
Àmbit 12
Àmbit 13
Àmbiit 14
Prevenció de violències i seguretat
Espai públic
Inclusió i cohesió social
L’Ajuntament de Granollers ha desplegat des de fa anys polítiques per la diversitat sexual i de gènere En aquest sentit, des de l’any 2015 s’inclou el compromís de desenvolupar polítiques de diversitat sexual i de gènere al Programa d’Actuació Municipal (PAM) i la Regidoria d’Igualtat de gènere ha passat a anomenar-se Igualtat de Gènere i LGBTI+. L’any 2019 s’obre el Punt LGBTI+ que s’internalitza oferint més hores d’atenció a partir del gener del 2025 El Punt ofereix informació i acompanyament per garantir els drets de les persones LGBTI+ i/o abordar situacions de discriminació per LGBTIfòbia.
Les polítiques públiques locals han d’incorporar de forma transversal la perspectiva de la diversitat sexual i de gènere, i és per aquest motiu que l’any 2020 s’aprova el IPlaLocalperlaDiversitat SexualideGènere vigent fins l’any 2025 i ara presentem el IIPlaLocalperlaDiversitatSexual ideGènere(2026-2031) amb la voluntat de continuar amb la tasca realitzada durant aquests anys, i donar resposta a les necessitats de la ciutadania;comprendre les desigualtats i discriminacions, oferir atenció, i abordar qualsevol situació de discriminació per preservar els drets de tota la ciutadania
Així doncs, el Pla és un instrument de treball per garantir els drets de les ciutadanes i ciutadans de Granollers i avançar cap una ciutat lliure de qualsevol tipus de discriminació.
Principis orientadors del pla
El II Pla per la diversitat sexual i de gènere és l’instrument per a la planificació de les polítiques per a la garantia dels drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals, trans* i les persones intersexuals o amb diversitat en el desenvolupament sexual
Aquest és un pla transversal, així que té per objectiu incorporar la perspectiva de la diversitat sexual i de gènere a tots els àmbits i a tots els nivells de les polítiques municipals A més, el pla també recull l’objectiu d’eliminar les desigualtats i les violències que es poden derivar per motiu de l’orientació sexual, la identitat de gènere i les diferències en el desenvolupament sexual, com són l’homofòbia, la lesbofòbia, la transfòbia, i la bifòbia (LGBTIfòbia, en endavant).
Aquest pla, però, noésunpladirigit exclusivamentalespersonesqueformenpart delcol·lectiuLGBTI+,sinóquerecullunseguit depolítiquesdirigidesalconjuntdela ciutadania, ja que el fet de construir una ciutat més respectuosa amb la diversitat sexual i de gènere és una responsabilitat col lectiva i és un benefici per al conjunt del veïnat La diversitat és un valor i una riquesa a protegir Per altra banda, tot i que el pla inclou accions dirigides a les persones LGBTI+, altres accions tenen el propòsit d’incorporar la perspectiva de la diversitat sexual i de gènere al conjunt de les polítiques municipals, promovent així un canvi de mirada que afecti i transformi el conjunt de la societat
El pla s’estructura en tres grans eixos de treball El primer fa referència al conjunt dels àmbits i de mesures que caldrà portar a terme per assolir els objectius plantejats a nivell intern de l’Ajuntament i que suposen un canvi institucional, com és la transversalitat de la perspectiva LGBTI+, la formació, la percepció i visibilitat del col lectiu LGBTI+ i la contractació i polítiques de gestió de recursos humans
El segon eix de treball fa referència a les polítiques públiques dirigides a la ciutadania Aquest eix inclou els àmbits relacionats amb els drets i la qualitat de vida del veïnat de Granollers. En aquest sentit, els àmbits que es contemplen en aquest eix són el servei públic i la institucionalització, que fa referència als serveis que ofereix el Punt LGBTI+, la salut i el benestar, la coeducació, la ocupació i els drets laborals, l’entorn social i cultural, la participació i la representació pública de les persones i entitats LGBTI+ i els esports i l’activitat física.
Finalment, el tercer eix fa referència a la convivència i inclou els àmbits de la prevenció de violències i seguretat, l’espai públic i la inclusió i cohesió social
Aquests tres eixos i els àmbits que se’n deriven es corresponen amb els objectius que es volen assolir per mitjà de la implementació d’aquest pla És a dir, els àmbits que s’hi contemplen són els àmbits on es vol intervenir i sobre els que es volen produir modificacions i canvis profunds a través de les accions que s’hi inclouen
Més enllà de les accions que recullen de manera implícita els objectius operatius, cal apuntar que l’objectiu general del Pla és el de garantir els drets, oportunitats i la llibertat de les persones LGBTI+ de la ciutat, i que aquest objectiu es concreta a partir de dues línies de treball, que són les següents:
Sensibilització i conscienciació de la ciutadania respecte la diversitat sexual i de gènere
Atenció a les demandes de la ciutadania i assessorament en relació amb la diversitat sexual i de gènere i LGBTIfòbies
Aquests objectius i línies de treball s’estableixen al IV Pla d’Igualtat de Gènere, que és el document marc en el que s’engloba aquest II Pla local per la Diversitat Sexual i de Gènere (2026-2030) Els eixos del II Pla local per la Diversitat Sexual i de Gènere conté tres eixos que corresponen als quatre eixos del IV Pla d’Igualtat de Gènere:
Eix 0 Canvi Institucional, correspon a l’eix 0 del IV Pla, canvi institucional.
Eix 1 Drets i qualitat de vida correspon als eixos 2 i 3 del IV Pla (Treball, temps i cures, al centre del desenvolupament econòmic i Drets i Oportunitats per a tothom)
Eix 2 Convivència, correspon a l’eix 1 del IV Pla, Espais públics, habitables, accessibles i sostenibles
Així, el IV Pla d’Igualtat de Gènere és un document que proposa l’elaboració d’un seguit d’instruments que han de garantir la incorporació de la perspectiva de gènere a les polítiques públiques del municipi En concret, en l’àmbit de diversitat sexual i de gènere, es proposa l’elaboració d’aquest segon pla per tal de promoure estratègies i actuacions efectives des de l’Administració pública per tal de garantir els drets, oportunitats i llibertats de les persones LGBTI+. S’apunta que la sensibilització i conscienciació de la ciutadania respecte aquesta realitat és fonamental per assolir una ciutat mes inclusiva i respectuosa i igualitària.
El II Pla per la Diversitat Sexual i de Gènere (20262030), també comparteix els principis rectors del IV Pla d’Igualtat de Gènere que regeixen quina ha de ser la metodologia de treball i els continguts del Pla Els principis rectors són els següents:
Transversalitatdegènere: estratègia per garantir la incorporació i l’impacte de la perspectiva de gènere en tots els instruments de gestió de l’Ajuntament en les etapes del cicle de polítiques públiques, en la cultura i en les pràctiques de la pròpia institució
Interseccionalitat:enfocament que considera la interrelació de la desigualtat de gènere amb altres eixos de desigualtat com la situació socioeconòmica, l’origen, l’edat, l’orientació sexual, la diversitat funcional, etc.
Participació: eina clau per a la implicació i coresponsabilitat dels serveis públics i la ciutadania per assegurar la capacitat transformadora i la viabilitat del propi Pla. Facilita la millora tant en la detecció de necessitats a resoldre com en la innovació de les solucions proposades.
Sostenibilitat:estratègia per garantir la viabilitat d’execució i la coherència amb la realitat que es pretén transformar, tenint en compte el temps, els recursos econòmics, humans i comunitaris dels que disposa la ciutat.
Capacitatdetransformació: voluntat per promoure, per una banda, la millora de les condicions de vida de la població, i d’altra, el canvi institucional que permet transformar la realitat
Transparènciairendiciódecomptes: compromís amb la transformació des de la perspectiva de gènere ha de ser clar, mesurable i avaluable per part de la ciutadania, tant si s’implica durant el procés com si no.
Marc conceptual de les polítiques
LGBTI+
3.1.Elsistema sexe-gènere
[1] La definició de persona intersexual està recollida al glossari, inclòs a l’annex
[2] Al llarg de tot el document s’utilitza el terme trans*, com a terme menys restrictiu i més neutre que el de transsexualitat que aspira a oferir un camp més ampli i despatologitzant que el mot transsexual, acollint altres identitats no polaritzades entre home i dona
La definició de persona trans* està recollida al glossari, inclòs a l’annex
Tenint en compte que aquest Pla pren com a referència el IV Pla d’igualtat de Gènere, caldrà entendre les realitats de les persones LGBTI+ des de la perspectiva de gènere, és a dir, entenent que les discriminacions i les violències que afecten a les persones LGBTI+ tenen la mateixa arrel que les discriminacions i les violències que afecten a les dones.
Des del feminisme, s’entén que el sistema sexegènere és un sistema segons el qual s’organitzen tots els àmbits de la societat, i que té quatre dimensions que estableixen relacions de poder i desigualtat. Aquestes dimensions són: el sexe, la identitat de gènere, l’expressió de gènere i la orientació sexual
D’una banda, elsexe, classifica a les persones en funció de les seves característiques sexuals entre mascles i femelles Per característiques sexuals, primàries o secundàries, entenem el conjunt de trets biològics dels cossos, com són els cromosomes, les gònades, les hormones i els genitals Aquestes característiques classifiquen la població entre mascles i femelles, excloent a les persones intersexuals[1], que també s’anomenen persones amb diferències en el desenvolupament sexual (DDS), ja que els seus cossos no encaixen en aquesta classificació binària.
Algunes de les manifestacions de la variabilitat sexual que poden tenir les persones intersexuals són micropenis, macroclítoris, testicles que no han acabat de baixar, dones sense ovaris i/o matriu, ovaris i testicles simultanis, o combinacions cromosòmiques poc habituals
Així doncs, des de la perspectiva de la diversitat sexual i de gènere s’entén que en el cas de les persones intersexuals el sexe és una construcció social, ja que les categories de mascle i femella no són fixes ni estan delimitades de manera clara, i exclouen la seva realitat que sovint s’ha tractat com una patologia, malgrat no existir cap risc per la salut En aquests casos la, construcció social del gènere porta a una construcció social del sexe
La segona dimensió fa referència a la identitatde gènere, que pressuposa que les persones amb cos de femella s’han de sentir identificades com a dones, i les persones amb cos de mascle s’han de sentir identificades com a homes. Les categories ”home” i “dona” impliquen totes aquelles expectatives socials, com són els rols, el sistema de valors, els gustos, els sentiments, els desitjos, etc i les persones que no s’hi ajusten reben un fort càstig social, tal com passa amb les persones trans[2].
Les persones trans, així com les persones no binàries, que són les que no se senten identificades ni com a homes ni com a dones, queden excloses d’aquesta classificació binària i qüestionen aquesta pressuposada correspondència única entre sexe i gènere.
A més, existeix una jerarquia molt forta entre aquestes categories de dona i home, on tots aquells elements associats a la masculinitat tenen un major reconeixement i estan més ben valorats socialment.
La tercera dimensió és relativa a l’expressióde gènere que es refereix a quina és la presentació externa, l’aparença, la indumentària, els comportaments, els trets físics o els gestos entre d’altres elements Aquesta dimensió, de la mateixa manera que les anteriors, estableix que les persones identificades com a homes tinguin una expressió de gènere masculina en contraposició a les persones identificades com a dones, que han de tenir una expressió de gènere femenina. Quan l’expressió de gènere no és l’esperada, com en els casos de les dones masculines o els homes femenins, socialment es posen en funcionament els mecanismes de pressió i càstig social en els que es posa en dubte tant la identitat de gènere de la persona com la seva orientació sexual
Incorporar la perspectiva de la diversitat sexual i de gènere permet, en aquest cas, que l’expressió de gènere de totes les persones pugui ser més lliure i pugui anar més enllà d’allò preconcebut, per tal que tothom pugui expressar-se de la manera que vulgui sense pressió o càstigs
Quadreresum
Finalment, la quarta dimensió és l‘orientació sexual, que fa referència als desitjos, les pràctiques i els impulsos eròtics o l’afectivitat Tenint en compte allò establert segons el sistema sexe-gènere, s’espera que les dones se sentin atretes pels homes, i que ells se sentin atrets per elles Així, l’únic model de relació que es considera vàlida és la heterosexual. Totes les orientacions sexuals que queden fora d’aquest model, com són l’homosexualitat o la bisexualitat, són susceptibles de ser criticades i de rebre càstig social, discriminació o, directament, violència.
Així, tal com s’ha apuntat, el sistema sexe-gènere és un sistema que genera violència contra les dones, per aquesta jerarquia que devalua tot allò associat a la feminitat i situa en una posició de poder als homes i allò associat a la masculinitat Aquest sistema també genera violència contra totes aquelles persones que surten d’aquestes normes de gènere i transgredeixen les concepcions tradicionals sobre el que és el sexe, la identitat i l’expressió de gènere i l’orientació sexual, i per tant, contra totes aquelles persones incloses a les sigles LGBTI+
o persona no binària Expressióde gènere Masculina Femenina Trans*, persona no binària o home o dona que no compleix amb els rols de gènere
3.2.Ladiversitatque
inclouenlessigles
LGBTI+
Les sigles LGBTI+ són un recull d’orientacions, identitats o sexualitats concretes, però volen representar també altres sensibilitats i situacions que no tenen una sigla inclosa a l’acrònim, ja que el propi moviment LGBTI+ ha proposat incloure altres sigles per anar ampliant i fent més inclusiu el terme, per garantir que tothom s’hi pugui sentir representat
En aquest sentit, el present document fa referència en tot moment al terme LGBTI+, donat que aquest és el mot exacte que recull la Llei 11/2014, del 10 d'octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia aprovada pel Parlament de Catalunya
Alhora, cal apuntar que les persones LGBTI+ no són un col lectiu homogeni, ja que la realitat i les situacions de discriminació o violències que pot patir cada perfil poden ser molt diferents No es poden comparar les situacions de discriminació i violència que pot patir, per exemple, una dona lesbiana en relació als seus drets sexuals i reproductius amb una dona trans* que vol accedir al mercat laboral. No es poden comparar perquè els tipus de discriminacions i violències que poden patir són diferents, i perquè poden tenir formes i expressions molt diverses en cada cas El que cal tenir present és que totes aquestes discriminacions i desigualtats, tot i ser diverses, responen a un mateix origen, que és el sistema sexe gènere
A més, és clau, incorporar la perspectiva interseccional, d’una banda perquè és un principi orientador del IV Pla d’Igualtat, i per tant un dels principis que ha de regir totes les eines que se’n derivin, com és aquest pla, però també perquè incorporar la perspectiva interseccional a les polítiques públiques permet que aquestes puguin tenir més en compte el col·lectiu diana, amb totes les seves especificitats, necessitats i complexitats, i per tant la política en qüestió tingui més probabilitats de generar l’efecte esperat sobre la ciutadania.
La interseccionalitat és una eina que permet visibilitzar, analitzar i intervenir en situacions de desigualtat des d’una aproximació que té en compte els diferents eixos de desigualtat que operen en cadascun dels individus de manera interrelacionada És a dir, totes les persones estem travessades per diferents eixos de desigualtat en els que ens situem en una posició d’opressió o de privilegi, i la suma de les posicions en relació a aquests eixos de desigualtat produeix una situació d’opressió específica.
El concepte d’interseccionalitat va néixer molt lligat als eixos de desigualtat de sexe, raça i classe social, però no hi ha una llista tancada d’eixos, i alguns dels que habitualment tenim més en compte són la classe social, la diversitat funcional, l’edat o la posició al cicle de vida, la orientació sexual i la identitat de gènere, l’origen i la situació administrativa, la religió i creences, etc
Aquest concepte és clau des de l’àmbit de les polítiques públiques, ja que permet acotar i concretar les polítiques a les realitats que viuen les persones i els col·lectius a qui van dirigides, tenint en compte les seves necessitats i especificitats i incorporant matisos i complexitat És a dir, en el cas que ens ocupa, incorporar la perspectiva interseccional implica poder acotar cadascuna de les accions plantejades al pla tenint en compte tots els eixos de desigualtat que s’entrecreuen amb el sexe, la identitat i l’expressió de gènere i l’orientació sexual. Així, per exemple, es té en compte que les dificultats amb les que es troben les dones lesbianes joves per incorporar-se al mercat laboral no tenen res a veure amb les dificultats amb les que poden trobar-se les dones trans* de mitjana edat, i les estratègies que ha de posar en pràctica l’administració per facilitar aquesta incorporació al mercat, han de ser diferents
Metodologia i procés de l’elaboració del pla
Elprocésparticipatiu
FASE1
Disseny metodològic i treballs tècnics preparatoris
El II Pla per la diversitat sexual i de gènere ha estat elaborat pel Servei d’Igualtat i LGBTI+ amb el suport de Momentum Lab, empresa experta en l’elaboració de processos participatius per a l’extracció d’informació.
Prèviament s’ha portat a terme l’avaluació interna del Pla anterior per tal de prioritzar aquelles accions continuistes i plasmar l’aprenentatge adquirit en polítiques LGBTI+.
El Pla s’ha portat a terme de manera participativa amb la ciutadania, per tal de tenir en compte les seves percepcions, tant de la realitat com de les necessitats de la ciutat en aquesta matèria.
A continuació es detalla com s’ha portat a terme el procés participatiu que nodreix la diagnosi del pla, així com les propostes de polítiques públiques a portar a terme durant els propers anys.
El procés participatiu s’ha desenvolupat a partir de tres fases: la primera, de disseny metodològic i anàlisi de documentació; la segona, on s’ha dut a terme tot el treball participatiu, i una tercera fase d’elaboració de les conclusions de tot el procés
FASE2
Treball preparatori
FASE3
Conclusions del procés participatiu
En el marc de la primera fase s’ha configurat el grup motor del projecte Aquest espai ha servit per contextualitzar el procés i revisar en detall la proposta metodològica, així com per acabar de definir totes les accions. Durant aquesta primera part també s’ha realitzat l’anàlisi de documentació rellevant del projecte
La segona fase ha centrat tot el treball participatiu definit a partir del desenvolupament de quatre sessions participatives de reflexió estratègica i un qüestionari anònim Les dades de participació estan disponibles als annexes.
És rellevant destacar que s’ha emprat una metodologia que combina l’enfocament de planificació estratègica Search Conference, conjuntament amb tècniques estructurades de pluja d'idees com les desenvolupades per Metaplan Així mateix, cadascuna de les seqüències de treball participatives s’han adequat en relació al perfil de les persones participants
Finalment, la darrera fase del procés participatiu ha estat l’anàlisi de tota la informació obtinguda i l’elaboració del present informe
[1] La Llei 11/2014, del 10 d'octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia aprovada pel Parlament de Catalunya és la principal norma en aquesta matèria d’àmbit català L’objecte de la llei és establir i regular els mitjans i les mesures per a fer efectiu el dret a la igualtat i a la no-discriminació per raó d’orientació sexual, d’identitat de gènere o d’expressió de gènere, en els àmbits, tant públics com privats, sobre els quals la generalitat i els ens locals tenen competències
A nivell espanyol, destaca l’aprovació de l’anomenada Llei Trans, la Ley 4/2023, de 28 de febrero, para la igualdad real y efectiva de las personas trans y para la garantía de los derechos de las personas LGTBI, que té per objectiu “garantizar y promover el derecho a la igualdad real y efectiva de las personas lesbianas, gais, trans, bisexuales e intersexuales (en adelante, LGTBI), así como de sus familias ”
A l’annex s’hi inclou l’apartat Marc Legal, on apareix la relació de la principal legislació en aquest àmbit
Incorporar la perspectiva de la diversitat sexual i de gènere implica tenir en compte aquest aspecte i donar-l’hi rellevància en tots els àmbits i en tots els nivells de les polítiques públiques a nivell municipal Cal seguir treballant amb totes les àrees de l’Ajuntament per tal que totes les polítiques públiques incorporin la perspectiva de la diversitat sexual i de gènere en els seus àmbits de treball, i quines eines o recursos, o bones pràctiques poden utilitzar per a fer les seves polítiques més inclusives tenint en compte les necessitats de totes les persones i contribuint a garantir els drets de tothom
Alhora, cal que el conjunt del personal, coneguin la normativa en l’àmbit de la diversitat sexual i de gènere[1] També manca que les polítiques que sí que incorporin aquesta perspectiva puguin guanyar centralitat, reconeixement i visibilitat
Les accions que es desenvoluparan en aquest àmbit són les següents:
Ampliació, consolidació i visibilització de les polítiques locals de diversitat sexual i de gènere mitjançant accions concretes al territori.
Incorporació d’indicadors específics amb perspectiva interseccional en els sistemes de recollida de dades i avaluació.
Organització d’accions de difusió del Pla local adreçades al cos tècnic municipal.
Àmbit2.
Formació
Per tal de poder incloure la perspectiva de la diversitat sexual i de gènere de manera transversal, cal garantir que el personal que ha de fer-ho disposi de formació i recursos A més, l’article 10 de la llei 11/2014 també ho apunta, ja que fixa que les administracions públiques de Catalunya han de garantir la formació i la sensibilització adequada del seu personal en aquesta matèria
Per altra banda, l’article 11 d’aquesta mateixa llei estableix el deure d’intervenció per part dels professionals de les administracions públiques, que implica que si es té coneixement d’una situació de risc, o sospita fonamentada de discriminació o violència per raó d’orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere, aquests professionals tindran el deure de comunicar-ho als cossos i forces de seguretat i a l’òrgan competent.
Tant per incorporar la perspectiva de la diversitat sexual i de gènere a tots els serveis i totes les àrees de l’Ajuntament, com per a poder detectar situacions de risc per motiu d’LGBTIfòbia, cal disposar de formació en aquest àmbit
Aquesta formació ha de ser per a tots els serveis i per a tots els nivells, i cal que estigui adaptada a les necessitats de les diferents àrees i serveis municipals Les accions que es desenvoluparan en aquest àmbit són les següents:
Incorporació d’activitats formatives obligatòries sobre diversitat sexual i de gènere en el Pla de Formació Interna anual.
Desenvolupament d’itineraris formatius adaptats a cada àmbit professional, tenint en compte les seves necessitats específiques (Policia Local, Serveis Socials, OAC, Comunicació, Acció Comunitària)
Percepcióivisibilitat delcol·lectiuLGBTI+
La comunicació que utilitzem explica com veiem el mon i permet identificar els fenòmens que hi passen. Per aquest motiu, cal que la comunicació que es porta a terme des de l’Ajuntament tingui en compte la perspectiva de la diversitat sexual i de gènere, ja que no fer-ho implica invisibilitzar bona part de la ciutadania.
Les persones LGBTI+ han estat històricament invisibilitzades, ja que la “normalitat” és i ha estat històricament l’heterosexualitat i l’assumpció de la identitat i l’expressió de gènere que s’assigna en funció del sexe Així, encara que no hi hagi una voluntat LGBTIfòbica, les realitats de les persones LGBTI+ sovint queden amagades. La invisibilitat ha estat també històricament una mesura de seguretat, ja que les persones LGBTI+ han estat perseguides durant etapes històriques, i això encara és així en algunes zones del planeta.
Portar a terme una comunicació inclusiva vol dir que en tots els missatges que s’emeten des de l’Ajuntament es tingui en compte la realitat, les experiències, les expectatives i les necessitats de totes les persones que formen part del col·lectiu LGBTI+, incloent també la perspectiva interseccional, és a dir, tenint en compte el fet que aquestes persones estan també travessades per altres eixos de desigualat Es tracta que el conjunt de la ciutadania de Granollers pugui veure’s representada en les comunicacions que porta a terme la institució, i tothom pugui trobar-hi models d’identificació i referència Per fer-ho cal tenir en compte quin ús es fa tant el llenguatge escrit com el llenguatge visual, tant en la comunicació interna dirigida al personal, com en la comunicació externa amb la ciutadania
Les accions que es desenvoluparan en aquest àmbit són les següents:
Seguiment de la implementació de la instrucció per a l’ús de llenguatge inclusiu i no sexista en tots els formularis i documents de la corporació.
Actualització de la imatge pròpia del servei que actuarà com a element visual i de referència de les polítiques de diversitat sexual i de gènere al municipi
Difusió de contingut a través de les xarxes socials per reforçar la comunicació i la visibilització de les polítiques de diversitat
Contractacióipolítiques degestióderecursoshumans
Cal tenir en compte i incorporar la perspectiva de la diversitat sexual i de gènere en tots aquells elements relacionats amb la política laboral interna i amb les garanties de l’absència de discriminacions i desigualtats que l’Ajuntament reclama amb les empreses o entitats a les que contracta.
A nivell legal, ja es disposa de Pla d’Igualtat intern, que és un instrument amb rang de conveni col·lectiu on es planifiquen totes les mesures que una organització, en aquest cas l’Ajuntament, ha de posar en pràctica per tal d’eliminar les desigualtats de gènere Aquest instrument és un bon marc per incorporar-hi elements per a la reducció de les desigualtats i discriminacions per motiu de diversitat sexual i de gènere i per a establir mecanismes per fer front a les situacions de violència que puguin donar-se Així mateix, el protocol per a la prevenció, detecció i abordatge de casos d’assetjament incorpora eines per a la prevenció, detecció i abordatges de situacions d’assetjament per raó d’LGBTIfòbia Caldrà que l’Ajuntament disposi de protocols de transició de gènere, per tal que es puguin garantir els drets i el benestar del personal que tingui aquesta voluntat
Així mateix, cal garantir que les clàusules del Llibre Blanc de Contractació de l’Ajuntament es compleixin per assegurar la no discriminació per orientació sexual i de gènere, així com la promoció de l’ocupació de les dones trans* en situació d’exclusió laboral. D’aquesta manera es promocionen els drets laborals de les persones LGBTI+ que treballen a l’Ajuntament com les que treballen per empreses que hi col·laboren
Les accions que es desenvoluparan en aquest àmbit són les següents:
Seguiment per donar compliment de les clàusules per la diversitat sexual i de gènere en el Llibre Blanc de Contractació de l'Ajuntament de Granollers
Coordinació d’accions amb el servei de Recursos Humans i s’oferirà suport tècnic per revisar els protocols interns que assegurin la igualtat de tracte i la no discriminació.
Incorporació de la perspectiva LGBTI+ al nou Pla d’Igualtat intern
En contraposició a l’Eix 0 que tenia per objectius incorporar la perspectiva de la diversitat sexual i de gènere a les polítiques internes de l’Ajuntament, aquest eix té per objectiu incorporar la perspectiva de la diversitat sexual i de gènere al conjunt de les polítiques externes, és a dir, a les polítiques municipals dirigides a la ciutadania. Per això, els àmbits que inclou són el de la informació,
Àmbit5.
Serveipúbliciinstitucionalitat
acompanyament i apoderament a les persones LGBTI+, l’abordatge i la resposta institucional a les violències LGBTIfòbiques, la salut i els drets sexuals i reproductius, la coeducació, els drets culturals, la ocupació i els drets laborals, els esports i l’activitat física, els drets de ciutadania de les persones migrades i refugiades i l’acció social i comunitària
El Punt LGBTI+ és un servei municipal d’assessorament sobre diversitat sexual i de gènere adreçat a totes les persones que busquin un espai on parlar, compartir i resoldre dubtes És un espai confidencial que dona suport i atén demandes del col lectiu LGBTI+, famílies, professionals i persones de l’entorn Les valoracions de la ciutadania que han accedit a aquest servei són molt positives, malgrat encara pot ser una mica desconegut per part d’alguns sectors
Segons les dades obtingudes a través del procés participatiu per l’elaboració del II Pla local per la diversitat sexual i de gènere de Granollers, el 48% de les persones que han respost el qüestionari anònim diuen que coneixen el servei mentre que el 52% no No obstant això, la majoria de persones enquestades relaciona l’espai com un servei d’informació, orientació i suport a persones LGBTI+, així com també un espai segur on poder acudir en cas d’haver viscut situacions de discriminació i violències. Si es compara la dada general amb la resposta de les persones del col·lectiu, no hi ha diferències destacables en el coneixement del Punt LGBTI+.
Aquest servei és clau per a poder proporcionar informació a la ciutadania sobre la diversitat sexual i de gènere i contribuir a la seva sensibilització. A més, realitza aquesta tasca d’acompanyament i apoderament a les persones LGBTI+ i també a les persones del seu entorn
Cal destacar que, durant l’últim any s’ha fet una gran aposta per la internalització del servei, que abans es portava a terme per part d’una entitat externa A més de la internalització, també s’han augmentat els horaris d’atenció, passant de 8 hores mensuals d’atenció a 108 hores mensuals, que impliquen donar atenció un total de 27 hores setmanals Així, aquestes modificacions impliquen una millora del servei imprescindible per poder oferir un bon acompanyament a la ciutadania
Més enllà del Punt LGBTI+, també existeixen altres serveis municipals que porten a terme tasques d’acompanyament a la ciutadania, que cal que disposin d’eines i recursos per tal de poder incorporar la perspectiva de la diversitat sexual i de gènere en els seus acompanyaments, per tal que el seu enfocament i intervenció sigui veritablement interseccional i pugui ser realment integrador.
Les accions que es desenvoluparan en aquest àmbit són les següents:
Manteniment de la visibilitat i la difusió del Punt LGBTI+ (SAI) entre els agents del territori mitjançant campanyes i activitats de sensibilització.
Facilitació d’espais i serveis complementaris, com ara espais familiars i grups de suport i acompanyament.
Participació en diversos espais de coordinació amb la realització de sessions informatives sobre el Punt LGBTI+
Salutibenestar
Incorporar la perspectiva de la diversitat sexual i de gènere en l’àmbit de la salut implica tenir en compte experiències i necessitats molt diverses, i sobretot, no entendre el col lectiu LGBTI+ com un col lectiu homogeni
Històricament, les polítiques de salut dirigides al col lectiu LGBTI+ han estat encarades a la prevenció de les malalties de transmissió sexual, especialment la sida, sobretot entre els homes gais, que són qui tenia una major visibilitat. La lesbianes o les dones bisexuals, al patir una forta invisibilització, no ha patit aquest estigma, però per contra, no troben suport en relació a la seva salut sexual i reproductiva quan assisteixen als serveis de salut, ja que la seva sexualitat és completament desconeguda, i sovint al personal sanitari li manquen coneixements en aquesta matèria. Per altra banda, les persones trans* i les persones intersexuals identifiquen altres problemàtiques, com la patologització Sovint el sistema de salut identifica com a persones malaltes a les persones trans*, malgrat que la OMS ja va eliminar la disfòria de gènere de la llista de malalties mentals, la realitat trans* encara s’identifica en alguns casos com una malaltia o disfunció El mateix passa amb les persones intersexuals, que es veuen sotmeses a medicació o operacions quirúrgiques malgrat la seva situació no implica cap risc per la salut, i les intervencions mèdiques responen a la necessitat social de fer encaixar els cossos a la rigidesa del sistema sexe-gènere.
Al fixar-nos en les dades, la tercera enquesta LGBTI+ de la Unió Europea apunta que, a l’Estat espanyol, l’accés a la salut i a l’atenció sanitària és més o menys complexa en funció del sexe, la identitat de gènere o la orientació sexual Així, mentre només el 5% de les persones intersexuals, o l’1 i el 2% de gais i lesbianes respectivament apunten tenir dificultats per accedir a l’atenció sanitària, aquest percentatge s’eleva fins al 18% en el cas de les dones trans*, i fins al 14% en el cas dels homes trans*.
També destaca que el 15% de les persones intersexuals apunten haver-se canviat de metge o metgessa a causa de reaccions negatives. Aquest percentatge és també similar en el cas de les persones trans*, mentre que és més baix per a lesbianes i gais L’11% dels homes trans* responen que se’ls hi ha negat el tractament, mentre que el 12% de les dones trans* responen haver renunciat al tractament per por de rebre discriminació o actituds intolerants
Els percentatges relatius a la proporció de persones que responen que identifiquen que les seves necessitats no han sigut tingudes en compte són més elevats, per a tots els col·lectius que integren les sigles LGBTI+ i el mateix passa amb el fet de rebre comentaris inapropiats, que en tots els casos supera el 13% de respostes afirmatives, destacant especialment el cas dels homes trans*, on el 36% identifiquen haver-se trobat amb aquesta situació
Així doncs, totes aquestes vivències dificulten que les persones LGBTI accedeixin als serveis de salut i puguin gaudir del dret a la salut amb les mateixes condicions que la resta de la ciutadania
Ser pressionat o obligat a sometre's a una determinada prova mèdica o psicològica
Rebre comentaris inapropiats
Renunciar al tractament per por de discriminació o reaccions intolerants
Em van negar el tractament
Haver de canviar de metge de capçalera o d'altres especialistes a causa de la seva reacció negativa
Font: EU LGBTIQ Survey III, European Union Agency for Fundamental Rights (FRA) 2023 Resultats per l’Estat espanyol
Dificultat per accedir a l'atenció sanitària
Necessitats específiques ignorades (no tingudes en compte)
Cap de les anteriors
Per tot això, cal que el personal mèdic pugui acompanyar des d’una perspectiva no patologitzant i promovent el consentiment informat, que pugui acompanyar i reconèixer la diversitat de cossos i identitats i respectin la pluralitat d’opcions de vida en relació a aquestes En el cas de les persones trans*, cal ampliar l’acompanyament centrat fonamentalment en les modificacions corporals per acompanyar també el procés de transició enfocat des d’una perspectiva social i comunitària.
Per altra banda, cal tenir en compte també la dimensió de la salut mental, ja que les violències i discriminacions que pateixen les persones LGBTI+ en els diversos àmbits de la seva vida poden
Gràfic2.
Lesbianes Gais
Bisexuals
Homes trans*
Dones trans
No binàries
Endosexuals
Heterosexuals
Homes cis
Dones cis
Intersexuals
Font: EU LGBTIQ Survey III, European Union Agency for Fundamental Rights (FRA) 2023 Resultats per l’Estat espanyol
Les accions que es desenvoluparan en aquest àmbit són les següents:
Participació en els espais de salut del territori i per treballar de manera coordinada amb els diferents agents.
Consolidació de la diversitat sexual i de gènere en el dispositiu del Punt G per donar-li major visibilitat
generar una major afectació d’estats de depressió o ansietat Les dades mostren com això passa en el cas de les persones trans*, tant en el cas de dones com homes, on el 23% d’aquestes apunta tenir pensaments suïcides sovint o sempre, en comparació a l’11% i al 7% de dones i homes cis També cal destacar l’elevat percentatge de persones que apunta haver tingut aquests pensaments entre les persones intersexuals, del 23%, que destaca en relació a l’11% de persones sense diversitat en el desenvolupament sexual que dona aquesta resposta, i també en el cas de les persones no binàries, on les persones que donen aquesta resposta es situa al 20%.
Tenirpensamentssuïcides sovintosempre
Facilitació d’espais d’assessorament i de coordinació, i si cal, formatius per incorporar la diversitat sexual i de gènere als serveis d’Atenció Sexual i Reproductiva
Coeducació
La implementació d’un model coeducatiu suposa un compromís ferm amb la promoció de la igualtat efectiva d’oportunitats entre homes i dones, així com amb l’eradicació de qualsevol forma de discriminació vinculada a l’orientació sexual, la identitat o l’expressió de gènere. Aquesta tasca requereix la implicació activa i coordinada de tota la comunitat educativaalumnat, professorat i famílies- des de les primeres etapes educatives Cal afavorir el desenvolupament integral de l’alumnat que permeti a cada infant expressar-se amb llibertat i sense les restriccions imposades pels estereotips de gènere, alhora que es garanteix un entorn de respecte i suport per a aquelles criatures que manifesten formes d’identitat o comportament de gènere no normatius.
Per fer-ho, cal incorporar la perspectiva de gènere a la diversitat sexual i de gènere al currículum escolar, ja que la invisibilitat de les persones LGBTI+ i de les famílies no hetero normatives contribueix a mantenir els rols de gènere tradicionals
A més, cal posar fi a les manifestacions d’LGBTIfòbia als centres educatius, que són nombroses i molt presents al dia a dia dels centres Aquestes violències tenen un fort impacte en la salut de l’alumnat LGBTI+ que les pateix, així com en el professorat LGBTI+ que té dificultats per viure obertament la seva identitat i orientació sexual, i això implica que no pot esdevenir un referent positiu de diversitat.
Les dades més recents en aquest àmbit, provinents de la tercera enquesta LGBTI+ de la Unió Europea, amb dades relatives a l’Estat espanyol mostren com, com a mínim, el 51% de les persones LGBTI+ han estat ridiculitzades, han rebut burles, insults o amenaces per part de companys i companyes pel fet de formar part del col·lectiu. Per altra banda, els percentatges de respostes afirmatives relatives a haver patit ridiculitzacions, burles, insults o amenaces per part del professorat és també alarmant, ja que s’eleva fins al 22% en el cas dels homes trans*, o fins al 21% en el cas de les persones no binàries.
Aquest percentatge és altíssim i mostra com els centres escolars són espais molt hostils per a la comunitat LGBTI+. Alhora, el fet de patir aquestes situacions de rebuig, burla i amenaces durant la infància o adolescència, que la personalitat encara s’està construint pot tenir un impacte major sobre elements claus pel desenvolupament personal com l’autoestima o la confiança en si mateix/a/i
Sí, per part de l'alumnat Sí, per part del professorat
Font: EU LGBTIQ Survey III, European Union Agency for Fundamental Rights (FRA) 2023 Resultats per l’Estat espanyol
Per avançar cap a una societat més equitativa i lliure de violència LGBTIfòbica, és essencial promoure una imatge normalitzada de la diversitat sexual i de gènere dins dels centres educatius. Per aconseguir-ho, és fonamental dotar tant el professorat com les famílies d’eines que permetin identificar i actuar davant situacions de discriminació o assetjament.
Aquest suport és clau perquè les persones joves puguin expressar la seva sexualitat i orientació afectiva amb llibertat i sense por al rebuig, i sobretot que puguin sentir que la violència LGBTIfòbica no té cabuda als centres educatius, i que per tant, si aquesta es dona, rebi una resposta contundent per part del professorat, fent que aquests insults i aquestes dinàmiques no es donin als centres de manera impune
No
Les accions que es desenvoluparan en aquest àmbit són les següents:
Execució d’actuacions sobre diversitat sexual i de gènere en els espais formatius dels equips docents amb la col laboració dels Serveis Educatius Territorials
Manteniment de l’oferta de tallers contra la LGBTIfòbia als centres educatius a través de la Guia Educativa
Oferta d’assessorament i sessions informatives als espais d’educació no formal
Coordinació amb els Servei de Joventut per incorporar una càpsula addicional als cursos de monitoratge i direcció en el lleure
Lesbianes Gais Bisexuals
Ocupacióidretslaborals
Cal destacar dues grans problemàtiques per al col·lectiu LGBTI+ a l’àmbit laboral. D’una banda, la dificultat que tenen les dones trans* per incorporarser al mercat laboral, i per altra banda, la discriminació i l’assetjament per motiu d’LGBTIfòbia que poden patir al seu lloc de treball totes les persones del col·lectiu.
Pel que fa a la primera problemàtica, les dades de la tercera enquesta LGBTI+ a la Unió Europea amb dades relatives a l’Estat espanyol mostren com el 42% dels homes trans* apunten que s’han sentit discriminats per ser trans* a la feina o mentre buscaven feina durant l’últim any Aquest percentatge se situa al 33% en el cas de les dones trans* (European Union Agency for Fundamental Rights (FRA) 2023)
Així doncs, aquestes dades mostren l’abast d’aquest fenomen que té un gran impacte, ja que l’accés al mercat laboral constitueix un pilar fonamental per assolir l’autonomia econòmica i garantir l’exercici efectiu de diversos drets de ciutadania, per això és imprescindible apostar per a polítiques d’inserció, que poden estar relacionades amb la sensibilització del teixit empresarial de la ciutat, així com apostar per la inclusió de les persones trans* com a eix en les polítiques municipals de contractació responsable.
Pel que fa a la discriminació a la feina que pateixen les persones LGBTI+, el següent gràfic mostra que són les persones intersexuals i els homes trans* qui identifica en major mesura haver patit comentaris o conductes negatives a la feina pel fet de ser LGBTI+
Aquestes dades mostren doncs com els comentaris i les conductes de discriminació a la feina són molt constants, fet que porta a bona part de les persones LGBTI+ a invisbilitzar-se i amagar o dissimular que formen part del col lectiu per tal de protegir-se
Així, el 46% de les persones bisexuals ha amagat o dissimulat la seva orientació sexual durant els últims 5 anys, el 43% de les persones no binàries i de les persones intersexuals apunta també haver realitzat aquesta pràctica.
Gràfic5.
El cas de les persones que menys s’amaguen són lesbianes i gais que declaren fer-ho en un 30% i 29% dels casos respectivament
Font: EU LGBTIQ Survey III, European Union Agency for Fundamental Rights (FRA) 2023. Resultats per l’Estat espanyol.
En relació a com es treballa la incorporació de la perspectiva de la diversitat sexual i de gènere al teixit empresarial de la ciutat, cal destacar l’aprovació l’any 2024 del Real Decreto 1026/2024, de 8 de octubre, por el que se desarrolla el conjunto planificado de las medidas para la igualdad y no discriminación de las personas LGTBI en las empreses que estableix que les empreses de més de 50 persones treballadores tenen l’obligació de comptar amb un conjunt planificat de mesures i recursos per assolir la igualtat real i efectiva de les persones LGBTI+ [4], així com disposar d’un protocol per a l’actuació per l’atenció de l’assetjament o la violència contra les persones LGBTI+ Aquestes mesures seran pactades a través de la negociació col·lectiva i acordades amb la representació legal de les persones treballadores
Aquesta eina, encara desconeguda, pot ser clau per la sensibilització de les empreses i que siguin agents clau per a l’eliminació de les discriminacions de violències per motiu d’LGBTIfòbia a l’àmbit laboral.
Les accions que es desenvoluparan en aquest àmbit són les següents:
Coordinació amb els serveis d’ocupació i emprenedoria municipals per a la incorporació de la perspectiva LGBTI
Seguiment necessari per evitar situacions de discriminació per orientació sexual, identitat o expressió de gènere en l’àmbit laboral mitjançant la sensibilització al teixit empresarial
Promoció d’accions sobre diversitat sexual i de gènere al teixit empresarial a través del servei de promoció econòmica
[4] A més del Reial Decret, aquesta obligatorietat ja s’establia a l’article 15 de la Ley 4/2023, de 28 de febrero, para la igualdad real y efectiva de las personas trans y para la garantía de los derechos de las personas LGTBI.
Entornsocialidretsculturals
Gràfic6.
Lesbianes Gais
Bisexuals Homes trans*
Dones trans No binàries
Intersexuals
Font: EU LGBTIQ Survey III, European Union Agency for Fundamental Rights (FRA) 2023 Resultats per l’Estat espanyol
La festa major, per exemple, pot ser un espai cultural on es poden donar situacions de discriminació o violència, i per aquest motiu, és clau que les entitats de cultura popular que la fan possible, incorporin la perspectiva de la diversitat sexual i de gènere en el seu dia a dia. Així, cal que portin a terme activitats que contribueixin a trencar amb els rols i els estereotips, que puguin contribuir a crear una cultura que sigui alliberadora, i que alhora aquestes entitats puguin ser espais inclusius on les persones LGBTI+ hi participin activament i no sentin vulnerats els seus drets Aquests elements contribueixen de manera clara a prevenir les situacions de discriminació.
Les accions que es desenvoluparan en aquest àmbit són les següents:
La cultura, històricament ha contribuït a la invisibilització de les persones LGBTI+, i ha esdevingut una eina a través de la qual es mantenien els estereotips i els perjudicis entorn aquest col lectiu Tot i així, la cultura pot servir per a trencar aquestes dinàmiques. Pe fer-ho, les administracions públiques han de donar suport a les iniciatives culturals promogudes pel col lectiu LGBTI+, i vetllar per una oferta cultural inclusiva que ampliï l’imaginari entorn de la diversitat sexual i de gènere. La cultura però, sovint es dona en espais o situacions relacionades amb l’oci, ja sigui diürn o nocturn, que són espais on les persones LGBTI+ pateixen sovint situacions de discriminació. Això es fa palès al gràfic següent, on es mostra com el 41% de les persones intersexuals s’han sentit discriminats en una cafeteria, restaurant, bar o discoteca per formar part del col·lectiu durant l’últim any. Aquest percentatge és del 34% en el cas de les dones trans*, del 30% en el cas de les persones no binàries, i en el cas dels gais, que són qui ha identificat discriminació en menor mesura es situa al 19%
El fet que les persones LGBTI+ participin del teixit associatiu de Granollers és clau per garantir la riquesa i la diversitat d’aquest. Alhora, és un símptoma que aquests espais són percebuts com a acollidors i segurs per a les persones del col·lectiu
Pel que fa a les entitats en defensa dels drets de les persones LGBTI+, aquestes són una eina clau per al desenvolupament de Granollers com a ciutat més oberta i inclusiva, i actualment només existeix una entitat a nivell comarcal que treballi per la diversitat sexual i de gènere, tot i que no té vinculació institucional
Tot i així, cal treballar per incorporar la perspectiva de la diversitat sexual i de gènere al conjunt de les entitats, i al conjunt dels espais participatius de la ciutat per tal de garantir la transversalitat d’aquesta mirada. A més, l’Ajuntament es compromet a fomentar iniciatives i projectes que promoguin la visibilitat, el coneixement i les aportacions de les entitats LGBTI+ a la ciutat.
Les accions a desenvolupar en aquest àmbit són les següents:
Creació d’una línia de suport tècnic i econòmic per a projectes i activitats relacionades amb la diversitat sexual i de gènere
Promoció d’espais de col laboració entre diferents agents socials i culturals
Compromís que els espais de participació organitzats per l’Ajuntament siguin espais segurs per a les persones LGBTI+
L’esport sovint es mostra com un entorn poc acollidor per a les persones LGBTI+, i això es deu a diversos factors. Un d’ells és que les competicions i les instal lacions esportives solen estructurar-se seguint un model binari, on es separen clarament els espais destinats a dones i homes. La poca presència de lligues mixtes, que permetin equips i categories sense distinció de sexe, exemplifica aquesta realitat Aquesta divisió representa una barrera significativa per a les persones intersexuals, així com per a les persones trans*, dificultant sovint la seva participació i, en molts casos, provocant directament la seva exclusió
En segon lloc, un altre element que dificulta la participació de les persones LGBTI+ en aquest àmbit és el fet que els esports estan associats encara a dia d’avui als estereotips de gènere, on la força física està associada a la masculinitat i l’expressió artística està associada a la feminitat A més, en aquells esports més masculinitzats, s’utilitzen sovint insults homòfobs per desqualificar l’adversari, i les dones que els practiquen sovint reben insults lesbòfobs i crítiques sobre la seva expressió de gènere, que no s’adequa als rols establerts En els casos d’homes que porten a terme esports feminitzats, aquests acostumen a patir un fort estigma, ja que sovint tot allò associat a la feminitat es relaciona amb la feblesa
Les dades mostren com l’àmbit esportiu és percebut com un espai insegur per a les persones LGBTI+, ja que un estudi internacional sobre homofòbia a l’esport (Denison i Kitchen, 2015) apunta que un 64% de les persones enquestades perceben que l’homofòbia és més forta en l’àmbit esportiu que en altres àmbits. Aquest mateix estudi apunta que les grades dels camps d’esports i l’educació física a l’escola són espais amb un grau l’LGBTIfòbia molt elevat, ja que així ho percep el jovent LGBTI+ que ha respost l’enquesta. Cal destacar que a Granollers la pràctica esportiva agrupa una gran quantitat de persones i que, per tant, la complicitat de les entitats esportives en la prevenció de la discriminació i l’LGBTIfòbia serà clau per a garantir espais i dinàmiques inclusives per a totes les persones Caldrà també plantejar accions per a modificar l’imaginari col·lectiu i trencar amb l’estereotipació dels esports, i apostar cada cop més per les pràctiques esportives mixtes i no segregades Alhora, és clau contribuir a visibilitzar els referents LGBTI+ en l’àmbit esportiu.
Per altra banda, és molt important incorporar la perspectiva de la diversitat sexual i de gènere als equipaments on es dona la pràctica esportiva: als camps, però també a les graderies i als vestidors o lavabos Per fer-ho, cal garantir que aquests espais són lliures d’LGBTIfòbia i espais segurs per a tothom
Les accions que es desenvoluparan en aquest àmbit són les següents:
Treballs per l’inici de la coordinació amb els servei d’esports i altres serveis municipals per adaptar els vestidors i les instal lacions esportives seguint criteris de diversitat, incorporant vestidors neutres o inclusius. Aquests vestuaris inclusius faciliten també d’altres col lectius: famílies monoparentals amb un sol adult i criatures de sexe diferent de l’adult, persones amb discapacitat cognitiva o sensorial.
Continuació de les activitats conjuntes amb el Servei d’Esports, els clubs i entitats esportives per implementar accions de prevenció de discriminacions i violències per LGBTIfòbia dins del projecte «Igualtat en l’esport»
Difusió del Punt LGBTI+ (SAI) com espai de referència per a professionals del món esportiu.
Àmbit12.
Prevenciódeviolènciesiseguretat
Convivència
Promoure una bona convivència de tota la ciutadania és un dels objectius clau de les polítiques per la diversitat sexual i de gènere. Així, cal fomentar que l’espai públic sigui un espai segur per totes les persones i lliure de violències i discriminacions per motiu d’LGBTIfòbia. Cal que aquestes violències estiguin prohibides a tot arreu, però especialment a l’espai públic, ja que el fet de patir-les aquí pot generar una gran vulnerabilitat
Per altra banda, en aquest eix també s’hi inclou l’àmbit relatiu a la inclusió i la cohesió social, on es proposen polítiques per incorporar la perspectiva de la diversitat sexual i afectiva als serveis socials i a les polítiques d’inclusió.
Encara a dia d’avui, les persones LGBTI+ pateixen un seguit de violències i discriminacions en motiu del seu sexe, la seva identitat o expressió de gènere o per la seva orientació sexual.
Alhora, la manca de dades estadístiques sobre aquestes discriminacions i violències dificulta l’abordatge i afavoreix la invisibilització de la LGBTIfòbia
Moltes víctimes no denuncien aquest tipus de fets per diversos motius, com la sensació que no canviarà res malgrat la denúncia (el 42% de les persones que responen l’enquesta), la preocupació que l’incident no es prengui seriosament (el 30% de les respostes), l’elevada freqüència dels actes discriminatoris i la conseqüent normalització d’aquests (el 26% de les respostes), o la desconfiança vers els cossos policials (el 23% de les respostes) són els motius més freqüents a l’Estat espanyol per a no denunciar l’últim acte discriminatori patit segons la EU LGBTIQ Survey III elaborada per la European Union Agency for Fundamental Rights (FRA) l’any 2023.
Aquesta mateixa enquesta mostra també amb dades relatives a l’Estat espanyol, com les persones que pateixen més discriminació són els homes trans*, ja que el 65% d’ells apunta haver-se sentit personalment discriminat per ser LGBTIQ en algun àmbit de la seva vida El 64% de les persones intersexuals, el 58% de les dones trans* i el 49% de les persones no binàries també tenen aquesta vivència.
Alhora, les persones bisexuals són els que identifiquen menys situacions de discriminació, tot i que un 35% de les persones que formen part d’aquest col lectiu s’ha sentit discriminada en algun àmbit de la seva vida durant l’últim any
Font: EU LGBTIQ Survey III, European Union Agency for Fundamental Rights (FRA) 2023
La mateixa enquesta mostra dades sobre l’abast de la violència Així, tal com mostra el següent gràfic, el 18% de les persones intersexe han patit experiències d’agressions físiques o sexuals durant l’últim any.
Bisexuals Homes trans* Homes trans*
Dones trans No binàries No binàries
En els casos de gais, homes trans*, lesbianes o bisexuals, el percentatge de persones que apunta haver viscut situacions d’agressions físiques o sexuals durant l’últim any és més baix, del 6%, del 4%, del 3% i del 3% respectivament.
Aquest percentatge també és molt elevat per les dones trans* –el 14% apunten haver patit aquest tipus de situacions-, i per les persones no binàries –el 10% identifiquen haver patit aquestes agressions-
Font: EU LGBTIQ Survey III, European Union Agency for Fundamental Rights (FRA) 2023
Resultats per l’Estat espanyol
Sí
A través de l’enquesta dirigida al conjunt de la ciutadania de Granollers, es disposa d’informació relativa a la percepció d’haver vist o viscut situacions de discriminació o violències. El següent gràfic mostra com el 45% de les persones enquestades ha presenciat situacions de discriminació en altres persones, mentre que una de cada 5 les ha patit directament.
Gràfic9.
El 30% de les respostes expliciten que no han presenciat ni patit cap situació d’aquestes, i un 3% prefereix no respondre a aquesta pregunta
Vivènciaoobservació dediscriminacions.
Granollers, 2025
Sí, les he patit directament Sí, les he presenciat en altres persones No Prefereixo no respondre
Font: Resultats del procés participatiu per l’elaboració del II Pla local per la diversitat sexual i de gènere de Granollers
Les dades són molt diferents si únicament prenem com a referència la resposta de les persones que s’han identificat com a membres del col lectiu LGBTI+ S’observa que el 47% ha patit directament situacions de discriminació, un 37% les ha presenciat en d’altres persones, i només un 16% no n’ha presenciat ni viscut Aquestes dades relatives a l’abast de la violència a la ciutat de Granollers, malgrat provenir d’una enquesta amb una mostra petita, confirmen el fenomen global i apunten al fet que cal millorar la prevenció de les violències i la resposta que s’ofereix a les persones que la pateixen. Aquest és encara un repte per l’Administració.
Les accions que es desenvolupar en aquest àmbit són les següents:
Desenvolupament i commemoració de les efemèrides relacionades amb els drets de les persones LGBTI+
Realització de campanyes de sensibilització a l’espai públic mitjançant cartellera i altres senyals visibles que mostrin el compromís municipal
Compromís d’eliminar pintades o missatges LGBTIfòbics.
L’espai públic és l’àmbit on es donen bona part de les relacions entre el veïnat de Granollers. És l’espai que utilitza el conjunt de la ciutadania per a fer el seu dia a dia, per a desplaçar-se d’un lloc a l’altre, i també per a portar a terme activitats quotidianes com anar al parc, fer activitat física o simplement passejar.
Sovint, l’espai públic sembla neutre, i no tenim en compte que pot ser un espai molt hostil i fins i tot violent per a moltes persones La EU LGBTIQ Survey III elaborada per la European Union Agency for Fundamental Rights (FRA) l’any 2023 mostra amb dades relatives a l’Estat espanyol que, com a mínim en el 40% de les ocasions, les situacions d’assetjament per LGBTIfòbia s’han donat al carrer, a una plaça, a un parc, a un aparcament o a algun altre lloc de l’espai públic. A aquests percentatges cal sumar-hi la proporció de situacions d’assetjament que s’han donat al transport públic, que també és espai públic que se situen entre el 2% i el 6% en funció del col·lectiu.
Lesbianes
Gais
Bisexuals
Homes trans*
Dones trans
No binàries
Intersexuals
Al metge
Aquestes dades coincideixen bastant amb les dades obtingudes a través del qüestionari anònim per a la ciutat de Granollers, on les persones que han respost que s’identifiquen com a membres del
Gràfic11.
col lectiu LGBTI+ i que apunten haver vist o viscut alguna situació de discriminació apunten majoritàriament –en el 42,9% dels casos- que les han vist o viscut a l’espai públic.
Font: Resultats del procés participatiu per l’elaboració del II Pla local per la diversitat sexual i de gènere de Granollers
Aquestes dades mostren la hostilitat que representa l’espai públic per a les persones del col lectiu LGBTI+ i com cal posar atenció i mesures per a garantir que totes les persones poden estar i transitar a l’espai públic sense patir cap tipus de discriminació o violència, i sentint que aquest espai també els pertany
L’espai públic, a més, ha de ser un espai de reconeixement i visibilitat de les persones LGBTI+ i de les seves aportacions al conjunt de la societat Cal que l’espai públic sigui també un espai per a la commemoració de les efemèrides en favor dels drets humans de les persones LGBTI+, i per tant, que s’hi exposin elements i símbols en favor de la diversitat sexual i de gènere
Treball
Educació
No he vist ni he viscut cap situació de discriminació
Les accions que es desenvoluparan en aquest àmbit són les següents:
Desenvolupament d’un protocol d’actuació davant agressions o discriminació a l’espai públic, incloent accions específiques per a festes, espais comercials i altres àmbits
Consolidació de l’eix LGBTI+ al dispositiu del Punt G per donar més visibilitat durant la seva l’activitat
Àmbit14.
Inclusióicohesiósocial
Les persones en risc d’exclusió o en situació d’exclusió social tenen especials dificultats per accedir a recursos per a atendre les seves necessitats i garantir els seus drets Per aquest motiu, cal que els i les professionals de serveis socials, i les polítiques d’inclusió i cohesió social incorporin la perspectiva de la diversitat sexual i de gènere al seu dia a dia, per tal d’evitar caure en comentaris o dinàmiques discriminatòries per motiu d’LGBTIfòbia.
En aquest sentit cal destacar la importància del Pla local d’acció comunitària per a la inclusió social (PLACI) que és el pla que ordena estratègicament les accions amb perspectiva inclusiva i comunitària a Granollers i que té per objectius la prevenció de les situacions de risc i la reversió dels factors d’exclusió social, i la creació i enfortiment de relacions socials entre persones i col lectius per a la millora de la qualitat de vida, cal que incorpori la perspectiva de la diversitat sexual i de gènere, de manera que les especificitats amb les que es troben les persones LGBTI+ en l’accés als seus drets estiguin contemplades i tingudes en compte
Per altra banda, les persones migrants que formen part del col lectiu LGBTI+ es troben en una situació d’especial vulnerabilitat, ja que viuen una doble discriminació D’una banda es troben amb actituds discriminatòries o xenòfobes en la societat d’acollida, i per altra banda, moltes d’aquestes persones provenen de contextos culturals o països on la diversitat sexual i de gènere no només no és acceptada, sinó que és reprimida legalment o socialment Aquest fet explica per què moltes persones LGBTI escullen migrar cap a grans ciutats europees, buscant un entorn més segur i lliure. A més, cal destacar les grans dificultats per obtenir l’asil o la ciutadania, que són reconeixements que porten associats molts drets No tenir-los reconeguts implica encara un augment de la situació de vulnerabilitat que pot generar encara més dificultats per fer front a situacions de discriminació o violència per motius LGBTIfòbics Per tot això, cal que les polítiques d’acollida i interculturals incorporin la perspectiva de la diversitat sexual i de gènere i interseccional.
Les accions que es desenvoluparan en aquest àmbit són les següents:
Suport específic a les persones LGBTI que pateixin trencaments familiars, expulsions o situacions de greu vulnerabilitat.
Desenvolupament d’accions específiques d’acompanyament per a persones LGBTI migrants i/o en situació de refugi.
Participació en els projectes i plans municipals de convivència ciutadana per incorporar la perspectiva LGBTI.
Ampliació, consolidació i visibilització de les polítiques locals de diversitat sexual i de gènere mitjançant accions concretes al territori
Incorporació d’indicadors específics amb perspectiva interseccional en els sistemes de recollida de dades i avaluació
Organització d’accions de difusió del Pla local adreçades al cos tècnic municipal
2.Formació
Incorporació d’activitats formatives obligatòries sobre diversitat sexual i de gènere en el Pla de Formació
Desenvolupament d’itineraris formatius adaptats a cada àmbit professional, tenint en compte les seves necessitats específiques (PL, SS, OAC, Comunicació)
3.Percepcióivisibilitatdelcol·lectiuLGBTI+
Seguiment de la implementació de la instrucció per a l’ús de llenguatge inclusiu i no sexista en tots els formularis i documents de la corporació
Actualització de la imatge pròpia que actuarà com a element visual i de referència de les polítiques de diversitat sexual i de gènere al municipi
Difusió de contingut a través de les xarxes socials per reforçar la comunicació i visibilització de les polítiques de diversitat
4.Contractacióipolítiquesdegestióderecursoshumans
Seguiment per donar compliment de les clàusules per la diversitat sexual i de gènere en el llibre blanc de Contractació de l’Ajuntament de Granollers
Coordinació d’accions amb el servei de Recursos
Humans i s’oferirà suport tècnic per revisar els protocols interns que assegurin la igualtat de tracte i la nodiscriminació
Incorporació de la perspectiva LGBTI+ al nou Pla d’Igualtat Intern
b i t s
À m
5.Serveipúbliciinstitucional
Manteniment de la visibilitat i la difusió del Punt LGBTI+ (SAI) entre els agents del territori mitjançant campanyes i activitats de sensibilització
Facilitació d’espais i serveis complementaris, com ara espais familiars i grups de suport i acompanyament
Participació en diversos espais de coordinació amb la realització de sessions informatives sobre el Punt LGBTI+
6.Salutibenestar
Participació en els espais de salut del territori i per treballar de maners coordinada amb els agents
Consolidació de la diversitat sexual i de gènere en el dispositiu del Punt G per donar-li major visibilitat
Facilitació d’espais d’assessorament i de coordinació, i si cal, formatius per incorporar la diversitat sexual i de gènere als serveis d’Atenció Sexual i Reproductiva.
7.Coeducació
Execució d’actuacions sobre diversitat sexual i de gènere en els espais formatius dels equips docents amb la col laboració dels Serveis Educatius Territorials
Manteniment de l’oferta de tallers contra la LGBTIfòbia als centres educatius a través de la Guia Educativa
Oferta d’assessorament i sessions informatives als espais d’educació no formal
Coordinació amb el Servei de Joventut per incorporar una càpsula addicional als cursos de monitoratge i direcció de lleure
8.Ocupacióidretslaborals
Coordinació amb els serveis d’ocupació i emprenedoria municipals per a la incorporació de la perspectiva LGBTI+
Seguiment necessari per evitar situacions de discriminació per orientació sexual, identitat o expressió de gènere en l’àmbit laboral mitjançant la sensibilització al teixit empresarial
Promoció d’accions sobre diversitat sexual i de gènere al teixit empresarial a través del servei de promoció econòmica
9.Entornsocialidretsculturals
Garantia de la inclusió de propostes LGBTI+ en la programació cultural municipal
Impuls i promoció d’activitats de memòria històrica del col lectiu LGBTI+ al municipi
Coordinació amb les biblioteques per fomentar els fons documentals sobre temàtica LGBTI+
Compromís que els actes organitzats per l’Ajuntament siguin espais segurs per a les persones LGBTI+
Incorporació de la perspectiva LGBTI+ al protocol d’oci nocturn.
Disseny d’actes festius i culturals amb contingut LGBTI+
Creació d’un línia de suport tècnic i econòmic per a projectes i activitats relacionades amb la diversitat sexual i de gènere
Promoció d’espais de col laboració entre diferents agents socials i culturals
Compromís que els espais de participació organitzats per l’Ajuntament siguin espais segurs per a les persones LGBTI+
11.Esportsiactivitatfísica
Treballs per l’inici de la coordinació amb el Servei d’Esports i altres serveis municipals per adaptar els vestidors i les instal·lacions esportives seguint criteris de diversitat, incorporant vestidors neutres o inclusius
Continuació de les activitats conjuntes amb el Servei d’Esports, els clubs i entitats esportives per implementar accions de prevenció de discriminacions i violències per LGBTIfòbia dins dels projecte “ Igualtat en l’esport”.
Difusió del Punt LGBTI+ (SAI) com espai de referència per a professionals del món esportiu.
m b i t s
12.Prevenciódelesviolènciesiseguretat
Desenvolupament i commemoració de les efemèrides relacionades amb els drets de les persones LGBTI+
Realització de campanyes de sensibilització a l’espai públic mitjançant cartellera i altres senyals visibles que mostrin el compromís municipal Compromís d’eliminar pintades o missatges LGBTIfòbics a la via pública
13.Espaipúblic
Desenvolupament d’un protocol d’actuació davant d’agressions o discriminació a l’espai públic, incloent accions específiques per a festes, espais comercials i altres àmbits
Consolidació de l’eix LGBTI+ al dispositiu del Punt G a donar més visibilitat durant la seva activitat
14.Inclusióicohesiósocial
Suport específic a les persones LGBTI que pateixin trencaments familiars, expulsions o situacions de greu vulnerabilitat
Desenvolupament d’accions específiques d’acompanyament per a persones LGBTI migrants i/o en situació de refugi
Participació en els projectes i plans municipals de convivència ciutadana per incorporar la perspectiva LGBTI+
Governança del pla: seguiment i avaluació
La governança del II Pla local per la Diversitat Sexual i de Gènere estableix mecanismes per fer el seguiment de la implementació del pla, així com per fer-ne l’avaluació. En aquest sentit, el pla compta amb un espai de seguiment polític, un espai de seguiment tècnic i un espai de seguiment ciutadà A continuació es detallen les característiques d’aquests tres espais de governança:
L’espai de seguimentpolític es farà en el marc de la Comissió Informativa de l’Àrea d’Educació i Cohesió de manera bianual per vetllar pel correcte desenvolupament del pla i aportar perspectiva crítica a la revisió i al seguiment de les accions ja implementades La Regidoria que lidera les polítiques LGBTI+ aportarà indicadors qualitatius i quantitatius per assegurar-ne una bona avaluació.
L’espai de seguimenttècnic es constituirà en forma d’una taula tècnica de seguiment anual liderada pel Servei d’Igualtat i LGBTI+. Aquesta taula estarà formada per personal tècnic de diversos serveis implicats en les accions implementades cada any, i així, no serà una taula fixa sinó que les persones participants seran convocades en cada ocasió des de l’àmbit LGBTI+ tenint en compte les accions que s’han portat a terme aquell any Aquest element permet un major coneixement i concreció sobre les accions per part del personal que participa d’aquest espai de seguiment i evita una sobrecàrrega del personal tècnic que ja participa d’espais de governança d’altres plans. L’objectiu d’aquest espai és fer el seguiment de la implantació de les accions i recollir els indicadors per a l’avaluació
A més, es constituirà també un espai de seguiment ciutadà que es reunirà de manera bianual La convocatòria anirà a càrrec del Servei d’Igualtat i LGBTI+ Aquest espai té l’objectiu de validar l’execució del pla i de ser un espai de rendició de comptes sobre com es va desenvolupant la implantació del pla
Més enllà d’aquests espais de rendició de comptes, el seguiment continuat del desenvolupament de les accions del pla es liderarà des del Servei d’Igualtat i LGBTI+, que vetllarà perquè els equips responsables de cada actuació recopilin informació sobre l’execució d’aquest Aquesta informació es composa d’un seguit d’indicadors recollits a la fitxa d’avaluació i seran indicadors relatius al grau d’assoliment d’accions, així com al grau d’assoliment dels objectius generals del pla
Finalment, un cop hagi finalitzat la implementació del pla, es portarà a terme una avaluació que serà de tipus mixta –interna i externa-, i on es tindran en compte elements qualitatius i quantitatius obtinguts a partir de la informació recollida a les fitxes d’avaluació, i també a través d’altres tècniques de recollida de dades, com enquestes, entrevistes o grups de discussió, entre d’altres
Einesdeseguimenti d’avaluació
La principal eina tècnica per al seguiment i l’avaluació de les accions és la fitxad’avaluació. Aquest document recull un seguit d’indicadors sobre l’execució de les accions que permetrà valorar si les accions plantejades s’han portat a terme, si s’ha fet tal com s’havia previst i si cadascuna d’aquestes accions ha contribuït a acostar-nos als objectius planificats
A continuació es recull el model de fitxa d’avaluació:
Fitxa d’avaluació
Avaluacióquantitativa
Quin percentatge de l’acció s’ha portat a terme?
L’acció s’ha portat a terme en el calendari establert?
Nombre de persones que han assistit / participat / interactuat a l’actuació desagregades segons gènere i edat, si s’escau
Valoració mitjana de les persones participants o assistents a l’actuació, si s’escau
Pressupost destinat a l’actuació
Nombre de serveis implicats en el desenvolupament de l’acció
Avaluacióqualitativa
Valoració de la implementació de les accions (explicació possibles variacions, dificultats, metodologia de treball...)
Impacte d’aquesta acció en relació als objectius generals del pla: anàlisi de l’assoliment dels efectes que es pretenien generar en relació als objectius que el pla vol complir
A continuació, es recullen un seguit d’indicadors globals del pla, que són complementaris a l’elaboració de la fitxa d’avaluació relativa a cadascuna de les accions planificades. Aquests indicadors es desprenen dels principis rectors del IV Pla d’Igualtat de Gènere de Granollers, que són la transversalitat de gènere, la interseccionalitat, la participació, la sostenibilitat, la capacitat de transformació i la transparència i rendició de comptes A més, aquests indicadors permeten mostrar una visió més global de l’assoliment dels objectius del pla:
Mitjana de serveis implicats en l’execució de les accions
Constitució dels espais de seguiment i avaluadors
Número de serveis implicats anualment a l’espai de seguiment tècnic
Número de dades recollides segons gènere i edat
Nombre de persones assistents a l’espai de seguiment ciutadà desagregades segons gènere i edat
Percentatge d’accions executades
Pressupost destinat a les accions del pla
Incorporació de la perspectiva LGBTI+ en projectes i accions de l’Ajuntament
Finalment, a continuació, a tall d’exemple es recullen un seguit d’indicadorsespecífics del pla elaborats segons les accions d’aquest:
Nombre de plecs que incorporen clàusules LGBTI+
Nombre d’equipaments amb espais de bany i/o vestuaris inclusius
Nombre de formularis adaptats segons la Instrucció per a l’ús del llenguatge inclusiu i no sexista en els formularis de l’Ajuntament de Granollers
Nombre de persones treballadores de l’Ajuntament formades en LGBTI+, segregat per gènere i àrea
Grau de satisfacció de les formacions realitzades
Nombre de campanyes LGBTI+
Número de publicacions a les xarxes
Número de seguidors i seguidores a les xarxes
Creixement anual a les xarxes (visualitzacions / seguidors i seguidores)
Número d’atencions LGBTI+ al Punt G
Número de projectes en polítiques d’ocupació i emprenedoria amb perspectiva LGBTI+
Número de sol licituds a les subvencions de concurrència competitiva de l’àmbit LGBTI+
Bibliografia i referències
Ajuntament de Barcelona Glossari de Diversitat sexual i de gènere Disponible a https://ajuntament barcelona cat/lgtbi/ca/recursos-iactualitat/glossari
Ajuntament de Barcelona (2016) Pla Municipal per la Diversitat Sexual i de Gènere Mesures per la Igualtat LGTBI 2016–2020 Àrea Drets de Ciutadania, Participació i Transparència Direcció de Feminismes i LGTBI Disponible a:
https://ajuntament barcelona cat/lgtbi/sites/default/files/d ocumentacio/p 4 2 pla lgtbi cat penjat pdf
Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea (2000) Unió Europea Disponible a: http://wwweuroparl europa eu/charter/pdf/text es pdf
Coll-Planas, G , & Vidal, M (2013) Dibuixant el gènere València: Edicions 96
Denison, E , & Kitchen, A (2015) Out on the Fields: The first international study on homophobia in sport Stamford: Repucom Disponible a: https://outonthefields com/wpcontent/uploads/2020/11/Out-on-the-Fields-FinalReport-1 pdf
Directiva 2000/78/CE relativa a l’establiment d’un marc general per la igualtat de tracte a la feina i l’ocupació (2000) Unió Europea Disponible a: https://wwwboees/buscar/doc php?id=DOUE-L-200082357
EU LGBTIQ Survey III. (2024). European Union Agency for Fundamental Rights (FRA). Disponible a: https://fra europa eu/en/publications-and-resources/dataand-maps/2024/eu-lgbtiq-survey-iii
Generalitat de Catalunya. (2019). Indicant el camí. Guia d’indicadors clau per a les polítiques públiques LGBTI als ens locals. Direcció General d’Igualtat.
Generalitat de Catalunya. (2023). Radiografia de l’LGBTIfòbia a Catalunya 2023. Direcció General de Polítiques Públiques LGBTI.
Llei 11/2014, del 10 d'octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia (2014) Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 6730, 17/10/2014. Disponible a: https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/? documentId=672704
Llei 19/2020, del 30 de desembre, d'igualtat de tracte i nodiscriminació (2020) Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 8307, 31/12/2020. Disponible a: https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/? documentId=890227
Ley 4/2023, de 28 de febrero, para la igualdad real y efectiva de las personas trans y para la garantía de los derechos de las personas LGTBI Boletín Oficial del Estado núm 51, de 01/03/2023 Disponible a: https://wwwboees/buscar/act php?id=BOE-A-20235366
Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal Boletín Oficial del Estado núm 281, de 24/11/1995 Disponible a: https://wwwboees/buscar/act php?id=BOE-A-199525444
Real Decreto 1026/2024, de 8 de octubre, por el que se desarrolla el conjunto planificado de las medidas para la igualdad y no discriminación de las personas LGTBI en las empresas Boletín Oficial del Estado núm 244, de 09/10/2024 Disponible a: https://wwwboees/buscar/act php?id=BOE-A-202420402
Resolució A-0028/94 sobre la igualtat de drets dels homosexuals i les lesbianes a la Comunitat Europea (2014) Comunitat Europea Disponible a: http://wwweducatolerancia com/wpcontent/uploads/201 6/12/resolucion-europea-derechos-lgtb pdf
Resolució sobre l’homofòbia a Europa (2006) Unió Europea Disponible a: http://wwweuroparl europa eu/sides/getDoc do? pubRef=-//EP//TEXT+TA+P6-TA-20060018+0+DOC+XML+V0//ES
Les polítiques d’igualtat LGTBI+ i, els plans per la diversitat sexual i de gènere com a instrument principal d’aquestes polítiques, sorgeixen del previ reconeixement de les situacions de desigualtat per raons d’orientació sexual, d’identitat o expressió de gènere o per raó de sexe.
A Catalunya, el màxim reconeixement en aquest sentit és l’octubre de 2014 amb l’aprovació de la Llei 11/2014, de 10 d’octubre, per garantir els drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, aprovada pel Parlament de Catalunya
Aquesta llei és pionera i recull moltes de les demandes històriques dels moviments socials d’alliberament sexual i de gènere i té per objectiu garantir els drets de les persones LGBTI+ i combatre la discriminació i la violència, per tal que la diversitat sexual i de gènere es pugui viure amb plena llibertat en tots els àmbits de la vida Aquesta és una llei integral que incorpora mesures en diversos àmbits, com l’educació, la cultura, l’esport, el treball, els mitjans de comunicació, la salut, la privació de llibertat, la formació professional, els serveis socials, el reconeixement de la diversitat familiar i, fins i tot, un apartat específic sobre la situació de persones transgènere i intersexuals
Així, la llei es proposa acabar amb situacions de discriminació però també contribuir a transformar els imaginaris socials sobre els que se sustenta la discriminació També recull mesures per a la prevenció. Per fer-ho, proposa la creació d’una Xarxa Pública de Serveis d’Atenció Integral de Catalunya. Aquesta xarxa està formada pels Serveis d’Atenció Integral de cada municipi, que han de donar resposta a situacions de discriminació, i també a necessitats d’acompanyament, suport o informació que tingui la ciutadania en relació a la diversitat sexual i de gènere
Finalment apuntar que aquesta llei també contempla la creació del Consell Nacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transgènere i Intersexuals, com a òrgan de participació ciutadana i de consulta, i que contempla un règim sancionador que diferencia entre infraccions lleus, greus o molt greus per tal de penalitzar situacions de discriminació
Per altra banda, cal destacar també l’aprovació de la Llei 19/2020, del 30 de desembre, d'igualtat de tracte i no-discriminació que té l’objectiu de garantir el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació i eradicar qualsevol actuació o comportament que pugui atemptar contra la dignitat de les persones i contra el lliure desenvolupament i la lliure expressió de la pròpia personalitat i de les capacitats personals La llei recull diversos motius que poden servir de pretext per a la discriminació, entre els que destaca el sexe o el gènere, la orientació o la identitat sexual, i qualsevol forma d’LGBTIfòbia o de misogínia
A l’Estatespanyol, cal destacar que l’article 14 de la Constitució Espanyola de 1978 estableix la prohibició de discriminació per orientació sexual També s’han aprovat diverses lleis que protegeixen els drets de les persones LGTBI+, com la Llei 13/2005 que va permetre el matrimoni entre persones del mateix sexe; la Llei 14/2006 sobre reproducció assistida i la Llei 3/2007 que regula la rectificació de la menció del sexe en el registre civil. Tot i així, cal destacar que l’aprovació de la denominada Llei Trans és el principal avenç legislatiu en aquest àmbit. Aquesta és la Ley 4/2023, de 28 de febrero, para la igualdad real y efectiva de las personas trans y para la garantía de los derechos de las personas LGTBI i és clau ja que introdueix per primera vegada el reconeixement legal de l’autodeterminació de gènere, eliminant requisits mèdics o psicològics per al canvi registral de nom i sexe També prohibeix de forma explicita les teràpies de conversió i reforça la protecció en l’àmbit laboral i educatiu i crea mecanismes de control i sanció per combatre la discriminació Aquesta llei no només amplia drets individuals, sinó que impulsa polítiques públiques actives en tots els àmbits socials
Cal destacar també l’aprovació del Real Decreto 1026/2024, de 8 de octubre, por el que se desarrolla el conjunto planificado de las medidas para la igualdad y no discriminación de las personas LGTBI en las empresas que estableix l’obligació, per a les empreses amb més de 50 persones treballadores, d’implantar un conjunt planificat de mesures per a la igualtat i no discriminació de les persones LGBTI Aquestes mesures inclouen protocols contra l’assetjament, formació en diversitat, accés igualitari a l’ocupació, promoció d’entorns inclusius, reconeixement de famílies diverses i règims disciplinaris específics El decret fixa terminis concrets per negociar i aplicar aquestes mesures, estableix un sistema de seguiment i revisió, i preveu sancions de fins a 225 000€ per incompliment, convertint-se així en un instrument clau per garantir entorns laborals respectuosos i igualitaris.
Finalment, a nivellinternacional, cal destacar que a durant la dècada dels 90 es van aprovar diferents resolucions i tractats d’àmbit internacional i europeu
Destaca que l’any 1994 el Parlament Europeu publica la Resolució A-0028/94 sobre la igualtat de drets dels homosexuals i les lesbianes a la Comunitat Europea sobre la igualtat de drets de gais i lesbianes que obliga la Comunitat Europea a vetllar per l’aplicació del principi d’igualtat de tracte, amb independència de l’orientació sexual de les persones
Amb l’entrada en vigor del Tractat d’Amsterdam es recomana els estats membres que s’elimina la discriminació basada en la orientació sexual, i l’any 2000, la Comissió Europea aprova la Directiva 2000/78/CE relativa a l’establiment d’un marc general per la igualtat de tracte a la feina i
l’ocupació, que és d’obligat compliment i prohibeix la discriminació directa o indirecta per orientació sexual a la feina Aquell mateix any es proclama la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea que inclou un article on es prohibeix explícitament tota la discriminació, inclosa la discriminació per orientació sexual, però no és fins l’any 2006, que a nivell internacional es fa la declaració dels Principis de Yogyarkarta, on la màxima és la defensa dels drets humans de les persones LGBTI+ Aquests principis marquen els estàndards bàsics per tal que les Nacions Unides i els estats avancin en la garantia dels drets humans d’aquests col lectius.
Durant els primers anys del segle XX, el Parlament Europeu elabora diferents legislacions per fer efectiu el principi de no discriminació i impulsar la lluita contra l'homofòbia A l’inici de l’any 2006 s'aprova la Resolució sobre l’homofòbia a Europa, que es refereix de manera explícita i prioritària a l'homofòbia i les discriminacions i violències per motiu d'orientació sexual, i insta als Estats membres a què garanteixin la protecció de la comunitat LGBT de manera general. Anys més tard, el Parlament Europeu aprova altres resolucions que expliciten que aquests reglaments inclouen també la lluita contra les discriminacions per motiu d'identitat de gènere.
Més enllà del marc jurídic, cal esmentar que el 17 de maig de 1990 l'OMS elimina l’homosexualitat de la seva llista de malalties. Per la rellevància d’aquesta fita, aquell dia va ser escollit per commemorar el Dia Internacional contra l’homofòbia, la transfòbia i la bifòbia No obstant això, no va ser fins a l’any 2018 que aquesta mateixa organització va treure la transsexualitat del seu llistat de malalties mentals La despatologització de la transsexualitat era una reivindicació històrica dels moviments socials pels drets de les persones trans*.
[5] Definicions extretes del Glossari de Diversitat sexual i de gènere de l’Ajuntament de Barcelona, disponible a https://ajuntament barcelona cat/lgtbi/ca/re cursos-i-actualitat/glossari
Androgina
Asexual
Assetjament
Combinació de característiques masculines i femenines en una mateix persona, anant més enllà del model binari (veure binarisme) En l’actualitat és una forma d’expressió de gènere que defensa el potencial de dinamisme o “fluides a dels gèneres”
Orientació sexual d’una persona que no sent atracció sexual, però això no significa que no senti altres tipus d’atracció o desig.
Comportament no desitjat relacionat amb el sexe o el gènere d’una persona que té com a propòsit o produeix l’efecte d’atemptar contra la dignitat de la persona i de crear-li un entorn intimidatori, hostil, degradant, humiliant o ofensiu
Binarisme
(model binari)
Bisexualitat
Cisgènere
O home cis/ dona cis
Delicte de discriminació
Model que estableix dos únics gèneres: el masculí i el femení, i els atribueix a dos únics possibles sexes: el sexe femení va unit al gènere dona, i el masculí, al gènere home Aquest sistema exclou les persones amb identitats i/o expressions de gènere diverses, i les persones amb cossos no normatius segons el model (com les persones intersexe)
Orientació sexual en la qual una persona se sent atreta per els dos sexes, dones i homes
Persona en la qual el sexe de naixement encaixa exactament amb la seva identitat sexual
Delicte motivat per prejudicis cap a les persones considerades diferents En la majoria dels Estats europeus l'homofòbia i la transfòbia, en tant que conductes expressives de l'odi cap a les persones LGBTI, poden arribar a ser constitutives d'aquesta classe de delictes.
Disfòria de gènere
Expressió de gènere
Sentiment de pertànyer a un gènere diferent del sexe de naixement Gràcies a la lluita d'associacions LGBTI+, la disfòria de gènere ha deixat de ser considerada una malaltia per part de l'Organització Mundial de la Salut Es considera "incongruència de gènere" per a que pugui constar en els manuals i així, qui vulgui rebre tractament mèdic, el pugui rebre
Forma i manera d'expressar-se, gustos i comportament que s'espera d’un determinat gènere, que ve imposat Hi ha l'expressió de gènere masculí, l'expressió de gènere femení i per a les persones andrògines l'expressió de gènere és una barreja, que pot ser variable, de les dues
Genderqueer
Gènere
Homes que se sent atret emocional o físicament per altres homes
En anglès, un terme alternatiu per designar una persona que rebutja el model binari de presumpció de gènere vigent en la societat (veure androgínia)
Forma i manera d'expressar-se, gustos i comportament que s'espera d’un determinat gènere, que ve imposat Hi ha l'expressió de gènere masculí, l'expressió de gènere femení i per a les persones andrògines l'expressió de gènere és una barreja, que pot ser variable, de les dues
Gènere fluid
Heteronorma
Identitat transgènere, en la que una persona pot no identificar-se amb una sola identitat sexual, sinó que circula entre masculí, femení i/o també altres gèneres
Règim social, polític i econòmic que imposa les pràctiques sexuals heterosexuals mitjançant diversos mecanismes mèdics, artístics, educatius, religiosos, jurídics, etc , i a través de diverses institucions que presenten l'heterosexualitat com a necessària per al bon funcionament de la societat i com l’únic model vàlid de relació sexo afectiva i de parentiu.
Heterosexual
Homofòbia
Homosexual
Identitat de gènere
Règim social, polític i econòmic que imposa les pràctiques sexuals heterosexuals mitjançant diversos mecanismes mèdics, artístics, educatius, religiosos, jurídics, etc , i a través de diverses institucions que presenten l'heterosexualitat com a necessària per al bon funcionament de la societat i com l’únic model vàlid de relació sexo afectiva i de parentiu.
Por irracional, odi, intolerància, prejudici o discriminació contra les persones LGBTI+
Persona que se sent emocional o físicament atret per membres del mateix sexe
Què ens sentim, és a dir: home, dona o una altra opció
Igualtat
Igualtat d’oportunitats
Concepte segons el qual totes les persones han de ser tractades igual i tenir els mateixos drets polítics, econòmics, socials i civils, independentment del seu sexe, gènere, origen nacional i/o ètnic, discapacitat, edat, orientació sexual, religió, ideologia, etc.
Concepte segons el qual totes les persones han de tenir les mateixes oportunitat en l'accés a l'ocupació, als serveis socials, a l'habitatge, a la sanitat, etc , independentment del seu sexe, gènere, origen nacional i/o ètnic, discapacitat, edat, orientació sexual, religió, ideologia, etc
Persona que neix amb característiques genitals d’home i de dona Els seus cromosomes no s’adeqüen al model binari XY o XX
Intersexual
També conegudes vulgarment com “hermafrodites” Normalment, el sexe de naixement de moltes criatures que neixen intersexuals es defineix amb cirurgia
Una altra terminologia per anomenar aquestes persones és la de persones amb diferències en el desenvolupament sexual (DDS)
Lesbiana
Dona que se sent emocional o físicament atreta per altres dones
Lesbofòbia
Por, odi, intolerància, prejudici o discriminació contra les lesbianes Com amb l’homofòbia, es pot parlar de lesbofòbia interioritzada i lesbofòbia institucionalitzada (veure homofòbia)
LGBTI+
Abreviatura de Lesbianes (L), Gais (G), Bisexuals (B), Transsexuals (T), i Intersexuals (I) El símbol “+” fa referència a la resta de sensibilitats, identitats, expressions o orientacions que no queden recollides en aquestes sigles
Orientació sexual
Atracció emocional, romàntica, i/o sexual cap a persones del mateix sexe o del sexe oposat En gran mesura, els nostres gustos estan dirigits per l’educació rebuda, la qual cosa ens encamina cap a l’heterosexualitat
Pansexual o omnisexual
Patriarcat
Prejudici
Queer
Reassignació de sexe (cirurgia)
Sexe
Sexe biològic
Persona que se sent atreta per altres persones independentment del seu gènere
Forma d'organització social, política i econòmica on les dones són confinades en l'espai privat i a la funció reproductora, mentre que els barons es reserven l'espai públic
Creença, opinió o judici preconcebut sobre un grup de persones
Corrent social que fuig de les identitats estàtiques binàries, entenent que les persones transiten entre els gèneres També considera que la raça, la classe social, el lloc de naixement i el gènere generen jerarquies socials
Intervenció mèdica per al canvi del sexe físic, incloent els genitals També anomenada reafirmació de sexe.
Conjunt de característiques físiques, biològiques i anatòmiques de les persones que neixen com a homes i dones
Fins a la setena setmana de gestació no existeix una diferenciació de sexe. En la majoria dels casos es produeix un desenvolupament de vagina/úter o de penis/testicles. Però algunes persones desenvolupen característiques dels dos sexes biològics
Sexisme
Trans*
Sistema que defineix les persones segons el seu sexe, les jerarquitza i manté unes normes de comportament que corresponen aquestes dues úniques possibilitats identitàries. Aquesta estructura subordina les dones i exclou persones amb cossos, identitats, expressions i desitjos que estan fora de la norma de gènere.
Terme menys restrictiu i més neutre que el de transsexualitat que aspira a oferir un camp més ampli i despatologitzant que el mot transsexual, acollint altres identitats no polaritzades entre home i dona
Transfòbia
Transsexualitat
Odi, por, intolerància, discriminació o prejudici irracional contra les persones trans* Pot manifestar-se en forma d'abús verbal, emocional, físic i sexual contra les persones trans*
Categoria mèdica que ha servit per classificar psiquiàtricament com a trastorn la diversitat d’identitats de gènere Hi ha diverses identitats de gènere que no es corresponen amb aquesta la necessitat d’intervenció hormonal i de cirurgia i que se senten excloses de la denominació de transsexual
Dadesdeparticipació
Sessió amb equip tècnic municipal
Sessió amb ciutadania
Sessió amb Persones Gran
Sessió amb Joves
Qüestionari anònim
S’han realitzat aquestes cinc accions amb l’objectiu d’aprofundir en la percepció i les propostes des de diverses perspectives:
04/06/25 de 12 a 13:30 h
05/06/25 de 18 a 19:30 h
03/06/25 de 10 a 11 30 h
11/06/25 de 17:30 a 19 h
Del 5 al 30 de juny de 2025
A continuació, es presenta una relació de dades de participació de les diferents sessions realitzades i del qüestionari:
Han participat un total de 78 persones entre ciutadania i equip tècnic municipal. A nivell de perspectiva de gènere, s’observa que el 74% de participants són dones, un 22% són homes i un 4% són persones que es defineixen com a no binàries. Si posem el focus en el col lectiu LGBTI+, podem afirmar que en totes les sessions han participat persones del col·lectiu tot i que no s’hagi recollit explícitament aquesta dada.
Índex de taules
i gràfics
Gràfica 1
Gràfica 2
Gràfica 3
Gràfica 4
Gràfica 5
Gràfica 6
Gràfica 7
Gràfica 8
Gràfica 9
Gràfica 10
Gràfica 11
Dificultats per accedir o intentant accedir als serveis de salut
Tenir pensaments suïcides sovint o sempre
Durant el temps que vas anar a l'escola, t'han ridiculitzat, burlat, insultat o amenaçat mai per ser LGBTIQ?
En els darrers 5 anys, has rebut comentaris o conductes negatives a la feina per ser LGBTIQ?
En els darrers 5 anys, has amagat o dissimulat que ets LGBTIQ a la feina?
En els darrers 12 mesos, t'has sentit mai discriminat per ser LGBTIQ en una cafeteria, restaurant, bar o discoteca?
En els darrers 12 mesos, t’has sentit personalment discriminat/da per ser LGBTIQ en alguna àrea de la teva vida?
En els darrers 12 mesos, has patit experiències d’agressions físiques o sexuals per ser LGBTIQ?
Vivència o observació de discriminacions Granollers, 2025
On va passar l'última situació d'assetjament per LGBTIfòbia que has patit?
Àmbits on les persones LGBTI+ han vist o viscut situacions de discriminació
