implementació del llenguatge no sexista als clubs i entitats esportives de Granollers
Gener 2026
1.OBJECTIU DE LA GUIA
2 ÀMBIT D’APLICACIÓ
3 PRINCIPALS ERRADES EN EL LLENGUATGE NO SEXISTA
4 ESTRATÈGIES QUE PODEM APLICAR EN LA COMUNICACIÓ ESCRITA I ORAL
5 ESTRATÈGIES QUE PODEM APLICAR EN LA COMUNICACIÓ VISUAL
6 CONCLUSIÓ:
ANNEXOS
AΝΝΕΧ 1. AΝΝΕΧ 2.
ANNEX 3. Exemple de formulari
Exemples de comunicacions a les famílies
Bibliografia i recursos
Aquesta guia de llenguatge no sexista s’emmarca en el treball impulsat per l’Ajuntament de Granollers, dins de l’Eix 2 “comunicació no sexista” del projecte d’Igualtat en l’Esport de Granollers, una iniciativa dissenyada per promoure la igualtat de gènere en el món esportiu local a través de les entitats i clubs esportius
En concret, aquesta guia dóna continuïtat a les formacions oferides a les juntes i els equips tècnics dels clubs i entitats en matèria d’ús de llenguatge no sexista en el context esportiu L'objectiu és seguir reforçant els coneixements i les pràctiques en aquest àmbit, aconseguint així canvis en la manera en què ens comuniquem dins dels clubs i entitats esportives.
Amb la intenció general de que les entitats i clubs generin comunicacions basades en la igualtat de gènere, que no invisibilitzin les dones en la seva pràctica esportiva ni els assignin rols secundaris o estereotipats
Es tracta de superar aquests estereotips mitjançant l’aplicació d’un llenguatge inclusiu i respectuós, que contribueixi activament a la igualtat i a la no discriminació en totes les comunicacions, tant escrites com orals, dins dels clubs esportius
Aquest document no té caràcter normatiu ni sancionador, sinó que vol ser una eina d’acompanyament i suport per ajudar els clubs esportius a millorar les seves comunicacions i a reforçar els valors educatius, de respecte i d’igualtat que ja promouen a través de l’esport
Aquesta guia és aplicable a:
Comunicacionsescrites: correus electrònics, informatius, formularis, xarxes socials, actes, etc.
Comunicacióoral: reunions, esdeveniments, activitats i formacions.
Comunicacióambesportistesifamílies: reunions, grups de missatgeria, etc
Materialsdedifusió,normatiusipublicitaris elaborats pel club: cartells, fullets, pàgines web, etc.
La comunicació escrita i oral que es genera en els clubs i entitats esportives ha de basar-se en els principis de diversitat, respecte i igualtat de gènere
Tanmateix, en el dia a dia, és habitual utilitzar expressions, fórmules i estructures lingüístiques molt interioritzades que, sovint de manera involuntària, no reflecteixen aquests principis i poden contribuir a invisibilitzar les dones o a reforçar estereotips de gènere.
Identificar aquestes pràctiques és el primer pas per poder-les corregir. A continuació es recullen alguns dels errors més habituals en l’ús del llenguatge no sexista, amb exemples que permeten reconèixer-los fàcilment i proposar alternatives més adequades.
1. Utilitzaciódelgèneremasculí comanormad’inclusiódetots dossexes.
2. Saltsemàntic: Úsdeparaulamasculina ambaparençadegenèric (inclusiód’homesidones) querevela,enlamateixafrase, queesrefereixespecíficament nomésahomes.
Ús del substantiu masculí per referir-nos tant a homes com a dones:
“Elsesportistes participants”
“ Lesesportistesielsesportistes participants” o bé “lacomunitatesportiva”
Ús habitual de termes aparentment inclusius
“tots”
“toteslespersones presents”, “elpúblic present”, “tothom”
“Elsjugadors prefereixen els entrenaments a l’aire lliureilesdones opten pel gimnàs.”
“Els entrenament a l’aire lliure són els preferits pelsjugadors, mentre que lesjugadores prefereixen el gimnàs.”
[1]Informacióextretade“Bonespràctiquesperalacomunicaciónosexista.UniversitatPolitècnicadeValència.
Diferenttractament delespersonessegonselseu sexe,finsitottenintelmateix rangjeràrquic.
“ElsenyorDomènech, acompanyat de la senyoretaVélez, vocals de l’entitat, acudiran a la reunió ”
“ElsenyorFerrer i la senyoraVélez, vocals de l’entitat, acudiran a la reunió ”
4.Tractamentsdefalsacortesia queconverteixenlesdonesen dependentsmitjançantla utilitzaciódediminutiusqueles infantilitzen.
“Lanoietaque està a la secretaria em va ajudar en la sol licitud.”
“Latreballadora” o “latècnica” o “la professional” que treballa a la secretaria em va ajudar en la sol·licitud.
5. Úsarbitraridel’ordre d’aparició:nomantenirl’ordre alfabèticoeldejerarquiaquan apareixentotsdossexes.
"Les millor puntuacions per a l’any 2025 han estat les de:
1 Joan Martín – 25 punts
2 Francesc Casals- 41 punts
3 Alba Mestres – 34 punts
“Les millor puntuacions per a l’any 2025 han estat les de(ordrealfabètic):
1 Alba Mestres – 34 punts
2.Francesc Casals- 41 punts
3.Joan Martín – 25 punts
“Les millor puntuacions per a l’any 2025 han estat les de (ordredepuntuació):
1.Francesc Casals- 41 punts
2.Alba Mestres – 34 punts
3.Joan Martín – 25 punts.” 5
6. Anteposiciódelmasculíal
femeníentoteltext:
7.Dualsaparentsivocables ocupats:sónparaulesque varienelsignificatsegonssi s’apliquenaunsexeoaunaltre;i normalment,laformula femeninatéunaconnotació negativaoinferiorrespecteala formamasculina.
“En cas de no poder assistir als entrenaments, caldrà que elsjugadors o elsseuspares, facin un missatge alsentrenadors avisant-los.”
“En cas de no poder assistir als entrenaments, caldrà que lesjugadoreso elsjugadors, o elsseusparesomares, i les sevesfamílies facin un missatge al personaltècnicavisant.
8. Úsdeltermedona comaaposicióredundant: esdestacalacondiciósexuada delesdonesperdamuntd’altres característiques.
“Lasecretària va anar a preparar les fotocòpies mentre elsecretari va iniciar la reunió amb els equips”.
“L’administrativa va anar a preparar les fotocòpies mentre elsecretari va iniciar la reunió amb els equips”.
“Lesdonesesportistes van fer un bon paper a la lliga ”
“Lesesportistesvan fer un bon paper a la lliga ”
4.Estratègiesquepodemaplicarenlacomunicació escritaioral:
1. Úsdecol·lectius,genèricso construccionsimpersonalsper areferir-nosatotsdossexes.
2. Úsdelesformesdobles (elsiles,ellesiells). Aquestúshad’estarrestringit alssupòsitsenquècalguievitar totaambigüitatillavorss’haurà d’anaralternantl’ordrede l’expressió.
Jugadors Esportistes
Entrenadors Personal tècnic
Pares Famílies
Nens participants Infants participants
3. Formesdoblesabreujades: Quanlaformamasculina ifemeninanoesdiferencien nomésperl’afegitd’unavocal, s’had’escriurelaterminació femenina.
“Lesmaresielspares podran escollir la nova junta del club. Elsparesilesmares podran votar a través de les urnes que es trobaran a la secretaria del club.”
4.Úsdeperifrasis.
Usuari/ària, director/a, secretari/ària
Entrenadors Personal tècnic
quantalgènere.
“Elsque juguin hauran de dur l’equipació.”
“Quijugui haurà de dur l’equipació ”
6.Utilitzaciódedeterminants sensemarcadegènereo omissiódeldeterminantenel casdesubstantiusneutres.
“Tots elsassistents rebran el certificat.”
“Cadaassistent rebrà el certificat.”
“Van acudir unscol legues al partit.”
“ Van acudir col·leguesal partit.”
7. Úsdel’imperatiu.
“Eljugadorhaurà de portar sempre l’equipació neta.”
“Calqueporteusempre l’equipació neta.”
“L’equipacióhauràd’estar sempre neta.”
8. Lautilitzaciódelabarra[/]: ésadmissibleenformulariso encapçalamentsdedocuments tipusenquècalguiestalviar espai.
Sr. /Sra., director/a, secretari/secretària
5.Estratègiesquepodemaplicarenlacomunicació visual:
La comunicació visual (imatges, fotografies, cartells, vídeos o publicacions a les xarxes socials) té un impacte directe en la construcció d’imaginaris, referents i valors, especialment en l’àmbit esportiu i educatiu. Les imatges no només informen, sinó que també transmeten missatges sobre qui ocupa l’espai esportiu, quins rols s’hi associen i quin valor es dona a les persones segons el seu gènere.
Per aquest motiu, és important que els clubs i entitats esportives revisin de manera conscient els continguts visuals que generen i difonen, amb l’objectiu de garantir una representació equilibrada, respectuosa i lliure d’estereotips de gènere. Una comunicació visual inclusiva contribueix a fomentar la igualtat, a oferir referents diversos a infants i joves i a crear entorns esportius més justos i acollidors
Abansdepublicarunaimatgeo cartell,revisem:
Hi apareixen dones i homes o nenes i nens de manera equilibrada?
Les dones hi surten en acció esportiva?
Es mostren dones en rols tècnics o de lideratge?
Les imatges eviten sexualitzar o estereotipar?
El missatge visual transmet valors d’igualtat i respecte?
A continuació es presenten algunes recomanacions per orientar l’ús d’imatges i materials visuals des d’una perspectiva d’igualtat de gènere.
1.Evitarprendrecomamodel úniciuniversallafigura masculinaenlarepresentació delconjuntsocial:
2.Evitarlarepresentaciódeles esportistesenrolsestàtics. Representarlesdones esportistesenactiu.Mostrara lesdonescomasubjectes actiusinocomaobjectes.
3.Representaradonesihomes enàmbitsquehistòricament hanestatinvisibilitzatsperuno altregènere.
sexualitzadesdenenes,noiesi donesenlasevapràctica esportiva
5. Diversificarelsrolsdela masculinitatilafeminitati visibilitzarlesdonescoma expertesoencàrrecsde lideratge.
Aquest document té com a finalitat sensibilitzar i oferir eines pràctiques per millorar la representació de gènere en les comunicacions dels clubs i entitats esportives de Granollers El llenguatge, tant escrit com visual i oral, és una eina poderosa que contribueix a construir imaginaris, referents i relacions, i pot reforçar o qüestionar desigualtats existents.
L’esport és un espai educatiu clau, especialment per a infants i joves, i els clubs tenen un paper fonamental en la transmissió de valors com el respecte, la igualtat i la inclusió. Incorporar una comunicació no sexista no requereix grans canvis, sinó una mirada conscient i progressiva sobre les paraules, les imatges i els missatges que es generen en el dia a dia.
Amb l’aplicació d’aquestes bones pràctiques, els clubs esportius de Granollers poden contribuir activament a crear entorns més igualitaris, respectuosos i representatius de la diversitat, reforçant així el seu compromís social i educatiu a través de l’esport
Convocatòries de reunions
“Es convoca alspares dels jugadorsa la reunió informativa de principi de temporada.”
“Es convoca lesfamílies de les persones esportistes a la reunió informativa de principi de temporada.”
Comunicació d’horaris i canvis d’entrenament
“Elsjugadorshauran d’arribar 15 minuts abans de l’entrenament.”
“L’equiphaurà d’arribar 15 minuts abans de l’entrenament.”
Missatges
Exemples de comunicació oral
“Avui elsnens han fet un molt bon entrenament”
“Avui l’equip ha fet un molt bon entrenament”.
“Que elsjugadors portin l’equipació completa.”
“Recordemportarl’equipació completa a l’entrenament.”
Bona tarda atots, gràcies per venir
Bona tardaatothom, gràcies per venir.
Donem la benvinguda alsjugadors, entrenadorsipares.
Donem la benvinguda alespersones esportistes,alpersonaltècniciales famílies.
1. Consell Superior d’Esports. (n.d.). Materials online publicats pel Consell Superior d’Esports.
Enllaç: https://wwwcsd gobes/ca/dona-iesport/materials-online-i-vdeos-del-canalde-youtube/materials-online-publicats-pelconsell-superior-desports-en-4
2. Ajuntament de Barcelona. (n.d.). Guia: Una comunicació esportiva inclusiva cap a l'eliminació dels estereotips de gènere.
Enllaç: https://ajuntament barcelona cat/donesiesp ort/ca/guia-una-comunicacio-esportivainclusiva-cap-leliminacio-dels-estereotipsde-genere
Aquesta pàgina web ofereix materials i recursos audiovisuals sobre la igualtat de gènere i la dona en l’esport Aquests materials inclouen vídeos i informes elaborats pel Consell Superior d'Esports per sensibilitzar sobre la necessitat de promoure la participació de les dones en l’esport
3. Col·legi Oficial de Periodistes de Catalunya. (2023). Manual de tractament periodístic de l'esport femení.
Enllaç: https://www.unioperiodistes.org/wpcontent/uploads/2023/10/MANUAL-DETRACTAMENT-PERIODISTIC-DEL ESPORT-FEMENI PORTADA pdf
Aquesta guia ofereix eines i orientacions per a una comunicació esportiva que sigui inclusiva, amb l'objectiu d'eliminar els estereotips de gènere en l’esport. Proporciona recomanacions per al llenguatge i la representació de les dones en els mitjans de comunicació i altres plataformes esportives.
Aquest manual s’adreça als professionals del periodisme i busca establir línies clares per al tractament informatiu de l’esport femení. Proporciona pautes per evitar els biaixos de gènere i afavorir una cobertura equitativa i respectuosa de les esportistes, alhora que promou la visibilització i el reconeixement dels èxits femenins.
4. Universitat Autònoma de Barcelona. (n.d.). Guia per un llenguatge no sexista.
Enllaç: https://www.uab.cat/ca/igualtatdiversitat/doc/guia--no-sexista-llenguatgeuab.pdf
Aquesta guia ofereix recomanacions pràctiques per evitar l'ús de llenguatge sexista en la comunicació acadèmica i institucional Proposa alternatives per a una comunicació més inclusiva i igualitària, posant l’accent en la importància del llenguatge per a la construcció d'una societat més igualitària.
5. Universitat de València. (n.d.).
Sensibilització i formació en llenguatge no sexista.
Enllaç: https://wwwuves/uvweb/unitatigualtat/ca/formaciosensibilitzacio/sensibilitzacio/us-nosexista-llenguatge-1285875027369.html
Aquesta pàgina web de la Universitat de València ofereix informació sobre formació i sensibilització en l’ús de llenguatge no sexista. Proporciona recursos i programes formatius per promoure la igualtat de gènere en la comunicació escrita i oral, amb l’objectiu de fomentar una representació més justa i equilibrada dels gèneres.
6. Generalitat de Catalunya.
Secretaria de Política
Lingüística & Institut Català de la Dona. (2005). Marcar les diferències: la representació de dones i homes a la llengua.
Enllaç:https://llengua.gencat.cat/web/.cont ent/documents/publicacions/altres/arxius/ marcarpdf
Aquesta publicació recull criteris i recursos per fomentar un ús no sexista i inclusiu de la llengua catalana. Ofereix alternatives lingüístiques que eviten la invisibilització de les dones i promou una comunicació més igualitària, especialment en l’àmbit institucional, administratiu i educatiu
