OFICINA D’ATENCIÓ A LA CIUTADANIA (OAC) 93 842 66 10
OFICINA DE SUPORT A LES 93 842 68 33
COMUNITATS DE VEÏNS I VEÏNES
RECOLLIDA DE MOBLES I TRASTOS VELLS 93 842 67 89
AVISAR CONTENIDORS PLENS 900 897 000 (PAPER, ENVASOS I VIDRE)
Edició:
Ajuntament de Granollers
Direcció:
Montse Garriga Pineda
Redacció:
Marina Bosch Dalmau
Eva Godàs Abril
Anna Sanmartí Baró
Rosa Serra Mitjans
Martin Sohl Brenes
Disseny: www.faino.com
Maquetació:
Paco Castilla Sáez
Impressió: Alfa Printing, SL Tiratge:
27.000 exemplars
Exemplar gratuït
DL: B-13.957-80
“Ajudeu-nos a millorar la distribució” Si sou ciutadà/ana de Granollers i per qualsevol motiu no rebeu aquest butlletí a casa vostra, o el rebeu en mal estat, ens podeu trucar al 93 842 66 15 o enviar un correu electrònic a: premsa@granollers.cat
L’Oficina d’Atenció a la Ciutadania de Granollers. Imatge: Griselda Escrigas
UNA MIRADA AL PASSAT
Autobusos
Al carrer del Rec, una parada d’autobusos de línia regular que duia els usuaris als diferents pobles de la comarca, any 1950.
Fotografia d’autoria desconeguda / Donació d’Esteve Ferrer / Col·lecció Ajuntament de Granollers / Arxiu Municipal de Granollers
Exposicions març
EXPOSICIONS PERMANENTS
Museu de Granollers
Històries sense paraules. El retaule de sant Esteve de Granollers
In Illo Tempore. Granollers en època romana
Museu de Ciències Naturals
“Tu investigues”
Sala d’Invertebrats
Aula de Malacologia
Frederic Travé Alfons
Aula de Paleontologia
Joan Maria Viader
EXPOSICIONS TEMPORALS
Ajuntament de Granollers
Fins al 5 de juny
“La Recopa d’Europa del BM Granollers. 50 anys d’un èxit històric”
Museu de Granollers
Fins al 5 d’abril
“Granollers. Història i vida”, d’Àngela Icart Castelló
Museu de Ciències Naturals
Fins al 12 de març
“La mirada del Montseny”
Fins al 19 d’abril
“Cortinos. Colmenares tradicionales del occidente de Asturias”
Del 15 de març al 17 de maig
“Una mirada LGTBI+ al Cosmos”
Centre Cívic Can Gili
Fins al 19 de març
“La Lali. La primera botiguera de Can Gili”
Centre Cívic Nord
Del 13 al 27 de març
“Retrats de barri: veus que miren, mirades que parlen”
Biblioteca Roca Umbert
Fins al 31 de març
“El Meu Mecanoscrit: cinc quaderns i un nou origen”
Espai d’Arts (Roca Umbert)
Fins al 15 de març
“Allò que no s’anomena.
Entre les expectatives i el patiment”
Dents de Serra (Roca Umbert)
Del 20 al 29 de març
“La Casa de la Festa Major”
GRA. Equipament juvenil
Del 9 al 27 de març
“Una vegada i una altra”
Restaurant El Mirallet
Fins al 31 de març
“Correspondència d’Henar Bengale”
Llibreria La Gralla
Fins al 13 d’abril
“Pintures de Josep Mayals”
WWW.GRANOLLERS.CAT/AGENDA
La tercera Trobada de dones de Granollers
obre els actes del 8M
La ciutat commemora el 8M, Dia Internacional de les Dones, amb una programació diversa amb prop d’una vintena de propostes. L’acte institucional del 8M es farà el diumenge 8 de març, a les 12 h. La Porxada es convertirà en l’escenari central de la commemoració, amb la lectura del manifest institucional que reafirmarà el compromís de la ciutat amb la igualtat de gènere, els drets de les dones i la construcció d’una societat més justa i igualitària. Destaca la tercera Trobada de dones, un espai dedicat a dones a partir de 18 anys que vulguin participar per avançar cap a una ciutat més feminista.
Gastrotapes, del 6 al 29 de març
El Gremi d’Hostaleria del Vallès Oriental organitza la 13a edició de la Gastrotapes. Una ruta per gaudir d’una oferta gastronòmica de qualitat.
Enguany hi participen 25 establiments. Un esdeveniment consolidat que va servir prop de 35.000 tapes en la darrera edició. Es pot participar del concurs i optar a un dels tres premis, demanant el passaport de la ruta del Gastrotapes a qualsevol dels locals participants.
25 anys de l’Oficina d’Atenció a la Ciutadania al costat de les persones
Aquest any, l’Oficina d’Atenció a la Ciutadania (OAC) celebra el 25è aniversari, un servei que s’ha consolidat com a espai de referència per a tothom que necessita informació, suport o fer tràmits municipals. L’oficina, amb seu a la planta baixa del carrer de Sant Josep, 7, ofereix atenció de dilluns a dijous de 8.30 a 19 h, i divendres i vigílies de festius de 9 a 14 h; i combina l’atenció presencial, telefònica i virtual, adaptant-se a les necessitats de cada persona. Durant aquest quart de segle, l’OAC ha evolucionat incorporant nous canals, tecnologies i sistemes d’atenció personalitzada.
L’OAC va obrir les portes l’1 de març de 2001 amb un equip format per deu persones. Des del primer dia el servei ofereix atenció en format presencial per a la resolució i informació de tràmits i informació general, atenció telefònica a través del 010 i consultes per correu electrònic.
Durant 25 anys, l’OAC ha estat molt més que un espai per fer tràmits: ha estat un lloc de proximitat, d’acompanyament i de resolució de dubtes per a milers de veïns i veïnes. L’aposta per modernitzar el servei, incorporar nous canals d’atenció i ampliar la col·laboració amb altres àmbits municipals ha reforçat el seu paper com a servei essencial. Avui, l’OAC atén i ofereix els seus serveis a través de la Seu electrònica, per telèfon i de manera presencial.
Digitalització i nous serveis
Amb el pas dels anys, l’OAC ha estat protagonista de la transformació digital municipal. El 2009 es crea l’Oficina Virtual d’Atenció Ciutadana (OVAC), l’antiga Seu electrònica, amb l’objectiu de facilitar la tramitació en línia. I, seguidament, s’introdueix l’expedició de l’idCAT Certificat, que permet la identificació electrònica.
El 2016 s’implanta la digitalització de tota la documentació i l’obligatorietat de les persones jurídiques de relacionar-se amb l’administració exclusivament per mitjans electrònics, fet que incrementa molt la tramitació electrònica.
El 2020 entra en funcionament l’idCAT Mòbil com a mètode d’identificació per fer gestions i es posen en funcionament els caixers automàtics, ordinadors d’autoservei per a l’expedició de certificats de padró i altres tràmits ràpids o consultes ciutadanes. Des de 2024, la cita prèvia ha deixat de ser obligatòria, tot i que es manté un punt d’atenció amb cita prèvia per a qui prefereix ser atès sense fer cua.
Tràmits estrella i dades
Si hi ha tràmits que defineixen el dia a dia de l’OAC, aquests són la gestió del Padró municipal i l’idCAT Certificat, necessari per a la identificació electrònica. En els darrers anys, s’hi han afegit nous tràmits que reflecteixen l’adaptació a la realitat social i mediambiental, com la Zona de Baixes Emissions (ZBE), l’Àrea Verda d’estacionament i el canvi de domicili de vehicle.
En els últims cinc anys, l’OAC ha incrementat les consultes ateses de manera presencial, arribant a més de 50.000 consultes l’any 2025. També, s’han gairebé doblat els tràmits fets a través de la Seu electrònica i la Carpeta ciutadana, que el 2025 van ser de 122.862. De la mateixa manera, el registre d’entrada general ha crescut amb més de 72.000 registres l’any passat. Aquestes dades mostren la vitalitat i rellevància de l’Oficina d’Atenció a la Ciutadania i encoratgen a continuar treballant per una atenció cada vegada més propera, àgil i útil per a la ciutadania.
Oficina d’Atenció a la Ciutadania (OAC), al carrer de Sant Josep, 7
GRISELDA ESCRIGAS
OAC
Oficina dʼAtenció a la Ciutadania
Isabel Brunés Marquès
Gestora de l’OAC. Responsable del Padró d’habitants
Rocío Franco Martín Informadora tramitadora de l’OAC
L’OAC és molt més que un espai per fer tràmits: és un lloc de proximitat, d’acompanyament i de resolució de dubtes
Quin creus que és el tret diferencial de l’OAC?
L’Oficina d’Atenció a la Ciutadania està formada per un molt bon equip de persones amb una gran vocació ciutadana. Som un servei proper, que acompanya, però també un servei que impulsa l’autonomia digital de la ciutadania. El nostre tret diferencial és aquesta doble mirada: proximitat i modernització.
Quins són els reptes de l’OAC?
El principal repte és continuar avançant cap a una administració més accessible, inclusiva i proactiva. D’una banda, cal seguir simplificant tràmits i processos. La ciutadania ha de trobar respostes clares, circuits senzills i amb un llenguatge planer i entenedor. D’altra banda, hem de reduir l’escletxa digital. La transformació tecnològica és imparable, però cal garantir que ningú quedi enrere. Per això, l’OAC ha de continuar sent un espai de suport. Finalment, cal desenvolupar la gestió intel·ligent de dades: l’anàlisi de la informació de l’OAC pot aportar coneixement estratègic.
Has viscut l’OAC des dels seus inicis. Què destacaries d’aquests 25 anys?
He estat a l’OAC primer com a informadora i tramitadora, després en vaig ser la responsable com a cap de l’Oficina i actualment com a gestora, portant tots els tràmits relacionats amb la gestió del Padró d’habitants. Igual que jo, l’OAC també ha anat evolucionant, sobretot amb els mitjans electrònics i la Seu electrònica amb la Carpeta ciutadana. Ara, gairebé tots els tràmits es poden fer amb identificació digital i les persones jurídiques estan obligades a relacionar-se exclusivament per mitjans electrònics. Per això, el personal de l’OAC ens hem especialitzat en l’ús d’aquests mitjans i donem suport a tothom qui ho necessiti.
Quina importància té per a la ciutadania la gestió del Padró d’habitants?
El Padró d’habitants és el tràmit més sol·licitat de l’OAC, en part, perquè en els darrers anys hi ha hagut un augment important d’habitants i molts canvis de domicili. A més, la justificació del Padró serveix per a tota mena de tràmits amb les administracions i, per això, la seva actualització resulta imprescindible.
Com ha canviat l’OAC al llarg dels anys?
Quan vam començar, l’atenció era exclusivament presencial. Amb el pas del temps, s’ha ampliat molt l’atenció telemàtica, així com el ventall de tràmits que assumeix l’OAC, relacionats amb el servei de mobilitat, via pública, ajuts i beques, certificat digital, finestreta única... També, ha crescut molt la quantitat de persones que s’atenen, sigui de manera presencial, telefònica o telemàtica. Treballes d’informadora i tramitadora, i tens una àmplia trajectòria en atenció directa a la ciutadania. Com valores aquest servei?
L’OAC és la porta d’entrada de la ciutadania a l’Ajuntament i, per tant, és la primera imatge que les persones reben d’aquesta administració. La ciutadania s’hi apropa per realitzar tràmits, resoldre dubtes, obtenir informació o conèixer els recursos que hi ha a la ciutat. L’OAC apropa l’administració a les persones i els facilita les gestions, reduint el temps d’espera i els desplaçaments. L’OAC és un servei bàsic i el nostre objectiu és que la ciutadania es trobi ben atesa i informada.
Ester Serra Mitjans
Cap de secció de l’OAC
El polígon de Font del Ràdium rep el reconeixement del segell Polígon Empresarial de Qualitat
El polígon industrial Font del Ràdium ha obtingut el reconeixement de Polígon Empresarial de Qualitat. Amb aquesta nova certificació, el polígon se suma als altres tres espais industrials de la ciutat ja certificats: Congost, Coll de la Manya i Jordi Camp, que van rebre el reconeixement el 2019, esdevenint els primers polígons catalans a aconseguir aquest distintiu.
Granollers es consolida així com un municipi referent en la qualificació i millora dels seus espais industrials, ja que concentra 4 dels 13 polígons catalans que actualment compten amb aquesta marca. Disposar dels polígons certificats és una de les fites del Pla Estratègic Granollers 2030. El certificat de qualitat reconeix els polígons industrials a partir de l’avaluació d’un centenar d’indicadors definits per la Coordinadora Espanyola de Parcs Empresarials (CEPE). L’auditoria, realitzada per AENOR, valora el grau de compliment de criteris en àmbits com el desenvolupament urbanístic, les infraestructures, el manteniment, els serveis, la gestió i la influència social.
L’obtenció de la marca no només acredita el nivell de qualitat actual del polígon, sinó que també comporta el compromís d’implementar actuacions de millora i mesures correctores en els propers mesos, amb l’objectiu d’avançar en la millora contínua.
Amb aquestes certificacions es reconeix l’esforç sostingut dels darrers anys per aportar valor als espais industrials, millorar-ne la competitivitat
i generar ocupació de qualitat, alhora que esdevenen una eina estratègica per reforçar l’atractivitat econòmica de la ciutat i continuar avançant cap a un model de desenvolupament industrial més competitiu i sostenible.
Actualment, 33 polígons de l’Estat disposen d’aquest reconeixement: 13 a Catalunya, 6 a Astúries, 5 al País Basc, 3 a Galícia, 2 a les Illes Balears, 2 a Navarra, 1 a Andalusia i 1 a La Rioja.
S’aprova inicialment el projecte per desenvolupar el vuitè polígon industrial de Granollers a la serra de Ponent
L’Ajuntament ha aprovat inicialment el projecte d’urbanització i reparcel·lació del sector 125, que permetrà la creació d’un nou polígon industrial a la serra de Ponent. El terreny, de gairebé 5,5 hectàrees, està ubicat entre el polígon industrial de Coll de la Manya i el Circuit de Catalunya, i estarà connectat directament amb la C-17. S’implementarà, així, el vuitè polígon de Granollers, ampliant el sòl industrial i la capacitat d’atracció de noves indústries a la ciutat. El projecte preveu la creació de 16 parcel·les per a naus aïllades i 10 parcel·les per a naus en filera. Aquest espai permetrà l’expansió de les empreses ja establertes a la zona, així com la implantació de noves activitats econòmiques. Pel que fa a l’aprofitament municipal, l’Ajuntament disposarà d’una parcel·la de 27.435 metres quadrats per a equipament públic, així com l’equivalent al 10 % d’aprofitament, que es destinarà a patrimoni municipal de sòl i habitatge.
El lliurament de la marca
Polígon Empresarial de Qualitat al polígon industrial Font del Ràdium es va fer el 17 de febrer a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Granollers
Obres de pavimentació amb asfalt sonoreductor al tram urbà de la Ronda Sud
El mes de febrer han començat les obres de renovació del paviment del tram urbà de la Ronda Sud. L’actuació consisteix en la col·locació d’un nou asfalt sonoreductor, amb l’objectiu de reduir el soroll generat pel trànsit. L’actuació dona resposta a una reivindicació històrica del veïnat, en un tram amb una elevada intensitat de circulació i proper a zones residencials.
Els alcaldes i alcaldesses de
El desenvolupament de les obres anirà a càrrec del Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya, que és qui té la titularitat de la carretera.
Durada i afectacions de l’actuació
Les obres tindran una durada aproximada de tres mesos i es desenvoluparan en diferents fases per minimitzar les afectacions a la mobilitat. Els treballs es faran entre setmana, en horari de 10 a 18 h i, tot i que no es tallarà el trànsit, es produiran restriccions puntuals o desviaments, que estaran degudament senyalitzats.
Durant les setmanes d’asfaltatge del tram urbà, els treballs es faran primer en un dels costats de la calçada, mentre que l’altre costat s’habilitarà en doble sentit per poder garantir en tot moment la circulació en ambdós sentits. Posteriorment, s’actuarà a l’altra banda seguint el mateix procediment.
També es preveuen treballs puntuals en horari nocturn per reduir les afectacions. Les dates d’aquestes actuacions s’avisaran amb la deguda antelació.
El nou asfaltatge contribuirà a reduir la contaminació acústica i a millorar la qualitat de vida del veïnat.
l’Arc Metropolità expressen el
seu
suport a l’aprovació de la llei contra la multireincidència
Una desena d’alcaldes i alcaldesses de l’Arc Metropolità s’han desplaçat fins a Madrid per reunir-se amb representants parlamentaris, expressar el seu suport a l’aprovació de la llei contra la multireincidència i traslladar la necessitat, llargament reivindicada des del món local, d’introduir canvis legislatius que permetin abordar de manera més efectiva la reincidència delictiva. La nova regulació preveu que els furts deixin de ser tractats com a fets aïllats quan hi hagi reincidència i puguin ser castigats amb penes d’un a tres anys de presó. L’alcaldessa, Alba Barnusell, ha manifestat que des de l’Arc Metropolità “fa dos anys que insistim en la necessitat de tenir eines, mesures legislatives i endurir el Codi Penal per lluitar contra la multireincidència. Esperem que abans de l’estiu aquesta llei estigui operativa i, per tant, des dels cossos policials dels municipis i des dels ajuntaments, tinguem més eines per lluitar contra aquest fet recurrent a totes les ciutats mitjanes i grans de Catalunya“.
Les obres del nou asfalt sonoreductor a la Ronda Sud tindran una durada aproximada de tres mesos
Aprovat el projecte d’urbanització del carrer Josep Umbert a l’entorn dels jutjats
La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Granollers ha aprovat el projecte d’urbanització del tram del carrer de Josep Umbert a tocar dels jutjats.
Es tracta d’un espai de 1.010 metres quadrats en el qual es preveu construir una nova plaça amb arbrat, que se sumarà al mapa de refugis climàtics de la ciutat, i dos edificis residencials de promoció privada que inclouran deu habitatges de protecció oficial. També s’ampliarà la vorera, amb nous arbres i escocells.
Característiques de la nova plaça
La nova plaça serà un espai naturalitzat, amb paviments drenants i permeables que ajudaran a la mitigació de l’illa de calor i al control tèrmic de tota la zona.
També es preveu desenvolupar Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible, que permetran retornar l’aigua de pluja als aqüífers, aconseguint així una gestió sostenible del cicle de l’aigua.
S’instal·larà una font, així com bancs i cadires de fusta, fent agrupacions sota l’ombra dels arbres i deixant la zona central lliure. En aquesta part central de la plaça, es vetllarà per tenir un bon nivell lumínic homogeni, sense zones en ombra.
S’hi plantaran arbres de fulla caduca, que facin ombra a l’estiu, i arbusts de diverses espècies vegetals autòctones.
Pel que fa als dos nous edificis habitatges, seran de cinc pisos i planta baixa, on es preveu construir 48 habitatges, deu dels quals seran de protecció oficial.
Noves millores a la via pública per avançar cap a una ciutat més accessible
Durant l’any 2025 s’han dut a terme actuacions per millorar l’accessibilitat en diversos carrers i just fa una setmana s’han fet treballs per fer accessible l’interior de la Porxada. L’alcaldessa, Alba Barnusell, ha subratllat que una de les prioritats del Govern municipal és anar creant itineraris accessibles que connectin zones i equipaments de la ciutat: “Un dels reptes que tenim des de fa anys és la creació d’itineraris accessibles. Tenim una ciutat construïda als anys 70 i, a poc a poc, hem d’anar adequant tots els espais. Aquest 2025 amb l’avinguda Sant Esteve ho hem aconseguit des de la plaça Serrat i Bonastre fins a Can Mònic, amb actuacions a voreres i passos de vianants. També tota la zona del carrer de Martí Grivé”. Barnusell també s’ha referit a les millores que es van dur a terme l’any 2024 amb un projecte que va sorgir dels Pressupostos Participatius i que van permetre crear tres itineraris accessibles que van des del centre fins a diversos equipaments municipals molt concorreguts com són l’Hospital General de Granollers, el Palau d’Esports o les piscines municipals.
Terrenys on es desenvoluparà el projecte d’urbanització del carrer Josep Umbert a l’entorn dels jutjats
Comença l’ampliació de l’espai natural de Can Cabanyes, amb un segon aiguamoll, noves àrees de bosc i nous camins
Han començat els treballs previs per construir el segon aiguamoll de Can Cabanyes, als terrenys d’unes antigues fàbriques i una zona agrícola adjacent a l’aiguamoll existent. El projecte inclou sistemes de tractament de l’aigua pioners que, després d’un any de funcionament de l’aiguamoll, permetran disposar de més aigua regenerada per a la neteja i el reg a la ciutat.
La nova llacuna, amb el doble de capacitat que l’actual, està dissenyada per a millorar la biodiversitat i potenciar els serveis ecosistèmics, i contribuir també a millorar la qualitat de l’aigua provinent de la depuradora de manera natural, abans de retornar-la al riu.
El projecte transforma una àrea d’unes 7,5 ha, que comprèn diversos espais naturalitzats que es connectaran a través d’una xarxa de camins accessibles. Els nous espais inclouran zones d’estada, passeig, tractament d’aigua i refugi per a la fauna, i suposaran la plantació de 250 arbres autòctons, 2.100 arbustos i zones de prat.
Un dels elements més innovadors del projecte és la creació d’un bosc inundat, on es plantarà una verneda que afavorirà la depuració natural de l’aigua. També, es crearan tres jardins de pluja, uns espais enfonsats respecte del nivell del sòl que permeten captar l’aigua de pluja i facilitar-ne la depuració, i una zona de bosc mediterrani i 2 ha de prada, sembrada amb llavors d’herbàcies autòctones de baix manteniment. El projecte suposa la creació de solucions naturals innovadores que podrien ser reproduïbles en altres indrets. La primera fase de les obres té previst finalitzar l’abril de 2026 i, posteriorment, s’actuarà en la zona on s’ubicarà el nou aiguamoll.
El Servei de Neteja Viària augmenta el pressupost i crea la Brigada d’Actuació Immediata
El Servei de Neteja Viària a Granollers treballa cada dia per mantenir els carrers nets i en bon estat. Aquest 2026, el Servei ha augmentat el pressupost destinat a la neteja, que passa a ser de 4.014.027 euros, un 6,29 % més que el 2025. La neteja es fa de manera intensiva a tots els barris i s’adapta segons les particularitats, com la presència d’arbrat, el tipus de paviment o les àrees comercials o molt transitades. El servei utilitza aigua regenerada, provinent dels processos de depuració natural de l’aiguamoll de Can Cabanyes. Enguany, s’ha creat la Brigada d’Actuació Immediata destinada a reforçar les neteges d’urgència del dia a dia. La Brigada atén actuacions puntuals a la ciutat, com la recollida de papereres desbordades, els voluminosos mal dipositats o altres abocaments d’actes incívics.
Visita institucional, el 10 de febrer, als terrenys del nou aiguamoll de Can Cabanyes
Més de 200 propostes rebudes a la nova edició dels Pressupostos Participatius
El 15 de febrer ha finalitzat la fase de debat i recollida de propostes dels Pressupostos Participatius 2025-2029, donant pas a la valoració tècnica que permetrà complir amb els criteris de viabilitat establerts.
Durant un mes, s’han organitzat onze trobades de debat i participació amb la ciutadania als diversos barris de la ciutat, en les quals han participat un total de 71 persones, entre veïnat, associacions i entitats. En les trobades s’han debatut i proposat idees per millorar l’espai públic i els equipaments, i per actuar en àmbits com la sostenibilitat, la mobilitat i la convivència.
La fase de recollida de propostes finalitza amb un total de 229 propostes formalitzades a través de la Plataforma Granollers Participa, que cobreixen àmbits com el verd urbà i la renaturalització, els refugis climàtics, les escoles, la mobilitat, l’accessibilitat i els parcs infantils.
Fins al 15 de març, s’avaluaran les propostes i se’n determinaran la viabilitat tècnica, econòmica i legal. L’objectiu és garantir que totes les propostes seleccionades siguin realitzables i compleixin els criteris establerts. En la següent fase, la ciutadania podrà donar suport a les propostes
que més agradin, per tal de prioritzar quines passaran a la votació final.
Més informació: granollers.cat/pressupostosparticipatius
Tret de sortida cap al Tour
El compte enrere cap al pas del Tour de França es comença a viure a Granollers aquest mes de març amb la quarta etapa de la 105a Volta Ciclista a Catalunya, que passarà per la ciutat el 26 de març i que tindrà l’esprint intermedi. Els amants de la bicicleta podran veure de prop els noms més destacats del ciclisme internacional com Jonas Vingegaard, Remco Evenepoel, Joao Almeida, Tom Pidcock, Florian Lipowitz o Mikel Landa, entre d’altres.
La 41a Marxa Cicloturista Internacional Rutes del Montseny resseguirà el traçat del Tour
TOUR
El diumenge 19 d’abril se celebra la 41a edició de la Marxa Cicloturista Internacional Rutes del Montseny, Trofeu Artur Dorsé, que organitza el Club Ciclista Granollers. Una marxa cicloturista amb dos recorreguts, de 164 i 114 km, que recorre una part important del Parc Natural del Montseny i que, enguany, ha modificat el seu itinerari per fer-lo coincidir, en part, fins a 50 km, amb el recorregut oficial de l’etapa granollerina del Tour de França 2026.
Sessió de debat i propostes oberta a la ciutadania
50 anys de la consecució de la Recopa d’Europa del Balonmano Granollers
El 10 d’abril de 1976, el Club Balonmano Granollers va guanyar la final de la Recopa d’Europa davant el conjunt alemany, GW Dankersen. L’handbol internacional va organitzar, per primera vegada, la temporada 1975-1976 aquesta competició que enfrontava els guanyadors de la Copa de cada país. El Granollers es va convertir en el primer club a guanyar-la. Enguany se celebren 50 anys d’aquesta fita històrica pel club i per la ciutat. La Fundació, el Club BM Granollers i l’Ajuntament han presentat, en el mateix escenari, el Pavelló Municipal d’Esports, El Parquet, els actes commemoratius de l’aniversari, que inclouen exposicions, actes institucionals, homenatges esportius i propostes culturals adreçades a la ciutadania.
En el decurs de la presentació, l’alcaldessa, Alba Barnusell, ha explicat que recordar aquesta fita és important i té molta transcendència: “Forma part d’una història col·lectiva, el balonmano i la ciutat, un tàndem que ens ha projectat al món”. Per la seva banda, el president del Balonmano Granollers, Alfred Serra, ha explicat que “l’handbol és part de Granollers i m’enorgulleix celebrar aquests 50 anys amb alguns jugadors aquí presents”. El president de la Fundació del Club Balonmano Granollers, Josep Pujadas, ha presentat els actes que es portaran a terme amb motiu de la celebració i ha accentuat el treball fet i la motivació: “Hem preparat aquests actes amb molta il·lusió i entusiasme”.
A la dreta, Miquel Prat, capità del BM Granollers enlaira la copa, 10 d’abril de 1976. Fotografia��de Joan Mas Garcia/ Fons Revista del Vallès/Arxiu Municipal de Granollers.
A l’esquerra: jugadors de la Recopa, el segon entrenador, el president de la Federació Catalana d’Handbol, representants de la Fundació, el Club BM Granollers i l’Ajuntament, a la presentació dels actes de celebració
Granollers i el balonmano, un equip de llegenda Amb aquest programa d’actes, el BMG, la Fundació i l’Ajuntament volen posar en valor una de les fites més destacades de la història del club i retre homenatge als protagonistes d’un èxit que forma part del patrimoni esportiu i de la memòria col·lectiva de la ciutat.
Dimecres 4 de març, 17.30 h
Ajuntament de Granollers
Obertura de l’exposició “La Recopa d’Europa del BM Granollers: 50 anys d’un èxit històric”
Dissabte 18 d’abril, 21 h
Pavelló Municipal d’Esports, El Parquet
Acte institucional de la commemoració del 50è aniversari de la Recopa
Diumenge 19 d’abril, 12.30 h
Palau d’Esports
Abans de l’inici del partit de lliga del Fraikin BM Granollers contra el Recoletas Atlético Valladolid es durà a terme l’homenatge als jugadors de l’equip guanyador de la Recopa
Altres activitats
Projecció del documental produït per 3Cat, amb la col·laboració de RTVE a Catalunya
Les Medalles de la Ciutat 2026 s’atorgaran a Josep Maria Botey, Mariano Fernández, Magdalena López, Hermínia Jubany i al
La Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Granollers, ha acordat la concessió de les Medalles de la Ciutat 2026 a l’arquitecte Josep Maria Botey, el professor Mariano Fernández, les activistes pel compromís social i la memòria democràtica, Magdalena López i Hermínia Jubany, i al Cineclub de l’Associació Cultural de Granollers. La Medalla de la Ciutat distingeix persones i entitats que, per la seva trajectòria, mèrits i valors cívics i democràtics, han contribuït de manera destacada al progrés, al benestar i a la projecció de Granollers.
Doctor en Història i professor durant més de vint anys a l’institut Antoni Cumella, ha contribuït al coneixement de la història social i política de Granollers i ha estat impulsor de la Universitat Popular.
Arquitecte de referència, és autor d’equipaments emblemàtics de la ciutat com el Museu de Granollers i el Teatre Auditori. Ha projectat el nom de Granollers més enllà del territori.
Trajectòria de compromís social, cultural i humanitari, marcada per les vivències de la Guerra Civil. Ha treballat activament per preservar la memòria històrica de la ciutat, en especial del bombardeig de maig de 1938.
Cineclub de l’AC
Referent del compromís social i de la memòria democràtica, representa la generació de persones arribades durant el creixement industrial que van arrelar a la ciutat.
Fundat el 1950, és el cineclub més antic de Catalunya. Amb milers de sessions programades, ha estat un espai clau per la difusió del cinema d’autor i per la formació de públics crítics.
El gran repte de l’habitatge Quin és el rol de l’àmbit local?
Dimecres 11 de març, a les 19 h, al Museu de Granollers (C. Anselm Clavé, 40)
Diàleg sobre oportunitats i limitacions de l’àmbit local en les polítiques públiques d’habitatge
SISTERNAS Arquitecta i assessora de polítiques urbanes i d’habitatge
Arquitecte i director d’urbanisme de GMG Plans i projectes, SLP
Amb el suport de:
MARIA
JOAN BADIA
Modera: DAVID LORENTE IBÁÑEZ
Josep Maria Botey
Hermínia Jubany
Magdalena López
Cineclub de l’AC
Mariano Fernández
Granollers estrena Flordeneu, l’última fada del Canigó, la primera òpera comunitària de la ciutat amb més de 200 persones implicades
Després de 18 anys d’experiència i per primera vegada, el projecte d’Òpera Infantil s’eleva aquest any a una dimensió comunitària molt més significativa, que implica més de 200 persones, artistes, entitats i col·lectius de la ciutat. Flordeneu, l’última fada del Canigó és una obra de nova creació escrita per Martí Carreras Almar i inspirada en el poema Canigó de Jacint Verdaguer que s’estrenarà el dissabte 21 de març i diumenge
La imatge de l’òpera creada pel Centre d’Educació Especial Montserrat Montero, juntament amb l’artista Òscar Moya
22 de març, a les 18 h, al Teatre Auditori de Granollers. Un projecte de creació compartida que posa la cultura al centre de la comunitat i entén l’accés i la participació cultural com un dret bàsic. Impulsat pel Teatre Auditori de Granollers, l’Orquestra de Cambra de Granollers, la Societat Coral Amics de la Unió, Arsènic Espai de Creació, l’Associació Cultural de Granollers i l’Escola Ponent, el projecte ha establert aliances amb l’alumnat del CEE Montserrat Montero, que ha elaborat la imatge del cartell de l’òpera, de la mà de l’artista Òscar Moya; l’alumnat de batxillerat de l’institut Celestí Bellera, que està creant el vestuari amb l’artista Anna Estany; l’alumnat jove de Més Oportunitats de l’entitat Dimas per a la inserció sociolaboral de persones migrades, que participen en el procés de creació de l’escenografia de la mà de Frau recerques visuals, així com la Taula de programació Jove i Crida Edison, que participen en un projecte de creació obert que permeti aportar la seva pròpia interpretació de l’òpera.
A més, s’oferiran dues activitats paral·leles al voltant de l’òpera: el taller Reciclatge exprés!, el proper 17 de març, i la presentació prèvia de l’espectacle, una hora abans de cada funció, a càrrec d’Anna Farrés, que també ha creat la guia didàctica del projecte.
Més informació i entrades a: www. teatreauditoridegranollers.cat
Torna Dansa Metropolitana amb sis espectacles a la ciutat
Del 5 al 22 de març, Granollers torna a ser una de les seus de Dansa Metropolitana. El festival, consolidat com a referent estatal i europeu, posa el focus enguany en la llibertat dels cossos i en una programació oberta, inclusiva i participativa. Granollers, que forma part del projecte des de 2022, acull sis propostes que combinen espectacles en sala i activitats gratuïtes. Al Teatre Auditori s’hi podran veure dues funcions de pagament: FAULA, de Roser López Espinosa, i Petit Break, de Brodas Bros, adreçat al públic familiar. La programació gratuïta començarà amb l’activitat comunitària Àgores Granollers a la plaça de l’Església, amb ALETA, de la Cia. Marc Fernández i la participació d’escoles locals de dansa. A Roca Umbert Fàbrica de les Arts s’hi concentraran el programa doble amb Inquiets, de L’Émerveillée, i Negro Luz, de Raquel Klein; un segon programa doble amb Obsequio, de Johann Pérez/ LaCerda, i A medio camino, d’Agnès Sales & Héctor Plaza; i, per últim, Informal Stage, de Losinformalls, una proposta d’improvisació oberta al públic.
Míriam Aguilera i Marta Jover
Membres del col·lectiu Liant la Troca
Liant la Troca és un col·lectiu de dansa inclusiva nascut el 2010 a Roca Umbert Fàbrica de les Arts. S’ha consolidat com un projecte artístic i social que impulsa la inclusió i l’accessibilitat a través del moviment i la dansa, com a eines d’expressió, transformació social i comunitat. El grup està format per persones amb diversitat funcional i sense, amb diferents capacitats artístiques i motrius, que comparteixen la voluntat d’expressar-se mitjançant l’art i el moviment. Els seus tallers i espectacles celebren la diversitat de cossos i mirades, trenquen prejudicis i reivindiquen que tothom té un lloc a l’escenari i a la vida.
Com i quan neix Liant la Troca?
Míriam: El projecte neix el 2010 a Roca Umbert, quan el coreògraf Jordi Cortés, després d’un temps treballant al Regne Unit amb DV8 i fer sinergies amb Adam Benjamin –fundador de Candoco Dance Company, companyia referent en el món de la dansa amb artistes amb discapacitat–, decideix impulsar amb la ballarina granollerina Patrícia Carmona un taller setmanal amb persones amb discapacitat i sense, a Granollers. Aquell any comencen els tallers i la comunitat de Liant la Troca.
Marta: Roca Umbert ens cedia l’espai a canvi de fer un espectacle a Obert x Vacances. Una contrapartida que ens va motivar a millorar i a crear peces artístiques. Com ha evolucionat Liant la Troca al llarg d’aquests anys?
Míriam: Hi han passat ballarins professionals, persones que venien del món de la dansa, gent amb discapacitat que no havia ballat mai –com era el meu cas–, gent que ve un temps i després marxa, d’altres que tornen… Aquesta rotació forma part de la nostra identitat. Jo soc de les veteranes i venir els dimecres és una addició.
Marta: El camí no va ser fàcil al principi: hi havia dies que només hi havia el Jordi i la Patrícia al taller. Però el boca a boca va fer créixer el grup i l’estrena del primer espectacle a Roca Umbert va suposar un punt d’inflexió. Van arribar invitacions per actuar en festes majors i festivals, i el col·lectiu va començar a fer-se visible.
Míriam: El primer espectacle va ser PIB: Producte Interior Brut o Persones Immensament Belles.
Marta: Que el projecte s’hagi mantingut setze anys mostra que hi ha ganes i necessitat.
Míriam: Una de les coses que ens trobem les persones que tenim i convivim amb una discapacitat i som ballarins i ballarines, és que no tenim espais ni de creació, ni d’investigació ni de formació. Liant la Troca va ser pioner a oferir un espai setmanal per poder venir a entrenar. Ara hi ha algun altre espai com La Caldera, a Barcelona, que porta en Jordi Cortés. Per mi, la clau és la barreja entre cossos normatius i no normatius.
Quina filosofia té el vostre col·lectiu de dansa inclusiva?
“No som una entitat de defensa dels drets de les persones amb discapacitat, però ens toca reivindicar l’accessibilitat en l’àmbit escènic”
Marta: Partim d’una idea senzilla i revolucionària: tothom té un cos que pot ballar. No hi ha un model únic ni una manera correcta de moure’s. Busquem que cada persona pugui expressar-se amb el moviment que té, siguin quins siguin els seus interessos, inquietuds i capacitats. El que ens uneix és la dansa. Som una associació sense ànim de lucre, però artística.
Míriam: No som una entitat de defensa dels drets de les persones amb discapacitat, però ens toca reivindicar l’accessibilitat en l’àmbit escènic. Encara hi ha teatres no accessibles, vestuaris on no es pot entrar amb cadira de rodes o escenaris complicats. L’accessibilitat hauria de ser un dret. I, avui, una jove de setze anys en cadira de rodes no pot fer estudis reglats de dansa. Espais com el nostre obren portes i visibilitzen aquesta realitat. Contribuïu a la reivindicació i a la sensibilització.
Marta: La nostra presència escènica, en un escenari o en un espectacle de carrer, contribueix a la conscienciació i a la sensibilització. Som un reclam
JORDI
RIBÓ
Míriam Aguilera i Marta Jover a Roca Umbert Fàbrica de les Arts.
El col·lectiu assaja cada dimecres de 18 a 20 h a La Troca
“Partim d’una idea senzilla i revolucionària: tothom té un cos que pot ballar. No hi ha un model únic ni una manera correcta de moure’s”
que els cossos no normatius existeixen; tenim dret i som capaços de crear. Des dels orígens de Liant la Troca han sorgit creadors. Alguns dels membres han acabat creant les seves peces i projectes artístics.
Míriam: Com una mena de “cantera” que el Jordi Cortés sempre ha reivindicat com un dels grans valors del grup.
Què representa Liant la Troca per als integrants?
Míriam: Tot i que el projecte té uns beneficis psicoemocionals, no fem teràpia; fem dansa i creació.
Ballar aquí permet a molta gent ressignificar el cos i les pròtesis. Treballem amb la diversitat i la barreja com a motor creatiu. Ens interessen les diferències i com aquestes generen formes de moviment inesperades i plenes de sentit. A mi, personalment, em va servir per descobrir que el meu cos és més hàbil sense cama que amb cama, i havent acceptat prèviament la meva discapacitat, Liant la Troca em va empoderar.
Marta: Quan vaig entrar a Liant la Troca el 2014 ja havia fet el treball de superació i acceptació de la meva discapacitat, però aquí vaig descobrir que podia viure-la des de l’alegria i no des de la resignació.
Quanta gent formeu part del col·lectiu actualment?
Míriam: Depèn molt del dia: els tallers setmanals reuneixen entre 14 i 25 persones.
Marta: I entre socis i persones vinculades, som unes 60. La flexibilitat és total: ningú està obligat a sortir a escena i cadascú tria el seu grau d’implicació.
Quin impacte tenen els vostres espectacles en el públic?
Míriam: No creem les peces pensant a transmetre un missatge; ho fem per a nosaltres. Però els cossos diversos a escena transformen la mirada del públic. Molta gent ens diu que li hem trencat prejudicis. El que fem és incloure, perquè prèviament ens han exclòs. El nostre objectiu no és que la gent canviï la mirada, però òbviament passa i això és meravellós. No demanem res, no exigim res, però es mouen coses.
Marta: També sorprèn, i molt, la sensualitat que es desprèn de les nostres creacions. Sovint hi ha tabús sobre el desig i els cossos no normatius, i veure intèrprets amb discapacitat seduint, jugant i relacionant-se en escena obre portes que la paraula no sempre pot obrir.
Míriam: Ens agrada que això passi i contribueixi a trencar prejudicis. Per què no ens hauríem de poder enamorar, sentir-nos atrets o erotitzats per una persona amb discapacitat? Trenquem prejudicis sense que sigui l’objectiu, i sense parlar, el moviment canvia la mirada.
També feu tallers educatius.
Marta: Sí. Hem treballat amb escoles, instituts i dins el programa d’A Tempo de Temporada Alta. A Granollers
Actuació a la nau Dents de Serra, a Roca Umbert, el 12 de juliol amb l’espectacle SER liantlatroca.com
“Som
un reclam que els cossos no normatius existeixen; tenim dret i som capaços de crear.”
“El nostre
objectiu no és que la gent canviï la mirada, però òbviament passa i això és meravellós”
hem col·laborat amb centres com el Celestí Bellera. Tot i tenir més projecció a Barcelona durant anys, també hem estrenat peces al Teatre Auditori de Granollers i participat a Dansa Metropolitana. El maig també serem al Congrés de Ciutats Educadores.
Quins moment destacaríeu de la vostra trajectòria?
Marta: El 2023 vam ser al festival internacional de dansa accessible KIADA, a Seül, on vam assistir tretze intèrprets. També hem actuat en espais com la Mercè, el Castell de Montjuïc, el Mercat de les Flors o el Teatre Nacional. A més, hem participat en projectes audiovisuals com el llargmetratge AWayToB, la sèrie Fácil i ara en un documental actualment en procés de muntatge, Nobody. Quins són els reptes actuals de Liant la Troca?
Marta: Estem en un any de transició amb canvi de junta. El Jordi Cortés fa una pausa en la formació i la Míriam assumeix la direcció artística i els tallers. El repte actual és mantenir el projecte i un espai de creació setmanal estable. Míriam: I estem treballant en el nou espectacle que estrenarem a Roca Umbert, a Obert x Vacances. Com s’hi poden incorporar les persones interessades?
Marta: Les classes són obertes a tothom, amb qualsevol nivell de dansa i amb discapacitat o sense. Assagem els dimecres de 18 a 20 h a La Troca i la primera classe és gratuïta.
Míriam: Els espectacles s’adapten al grup que hi ha en cada moment. La flexibilitat és la nostra força i el que fa que Liant la Troca sigui un espai únic per ballar, créixer, crear i fer comunitat.
2
DILLUNS
11 h | Cinema Edison Balandrau Es repeteix a les 19 h
19 h | Sala Tarafa Xerrada: De la manera d’educar a la manera de viure Org.: EnRaonar
3
DIMARTS
18.30 h | Parròquia de Sant Esteve En Ruta. Un aproximament a la sardana visitant racons i indrets de Catalunya Org.: AGEVO
5
DIJOUS
19 h | Llibreria La Gralla Presentació del llibre: Jo això ja no ho veuré, de Jordi Masó
6
DIVENDRES
18.30 h | Museu de Ciències Naturals Taller familiar: L’hora artròpode Es repeteix tots els divendres
19 h | Cinema Edison El agente secreto Es repeteix dissabte 7 a les 20.30 h i diumenge 8 a les 18 h
20 h | Casino de Granollers Club de Ritme Aleix de Gispert, Fèlix Serra, Alfons Bertran (featuring Christos Rafalides) 36è Jazz Granollers Festival
20 h | Teatre Auditori de Granollers Faula (Dansa Metropolitana)
7
DISSABTE
11.15 h | Museu de Ciències Naturals
Planetari familiar: Llegendes del cel Es repeteix dissabte 7 a les 12 h i diumenge 8 a les 16.15 i a les 17 h
12 h | Plaça de la Corona
Avui Cantem
12 h | Casino de Granollers Club de Ritme
Big Bands de l’Escola Pereanton
36è Jazz Granollers Festival
16 h | Ocine Granollers
El Gran Premi, a tot gas
CINC – Cinema Infantil en Català 2026
17 h | Museu de Ciències Naturals
Visita guiada a l’exposició:
Tu investigues!
Es repeteix dissabte a les 17 h i diumenge a les 11 h
17 h | Teatre Auditori de Granollers
Frederick
17 h | Plaça de la Porxada
Roda d’esbarts infantils
Org.: Esbart Dansaire de Granollers
17.30 h | La Tèrmica
Visita immersiva:
El gran repte del present
Es repeteix dissabtes a les 17.30 i diumenges a les 11 h
18 h | Plaça de l’Església
Escoles de dansa + Cia. Marc Fernández
Dansa Metropolitana
18 h | Museu de Ciències Naturals
Planetari:
La Via Làctia, el Gran Riu de la nit Es repeteix diumenge a les 13 h
18 h | Cinema Edison
Rental Family
Es repeteix dilluns 9 a les 11 i a les 19 h
18 h | Museu de Granollers
Visita comentada a l’exposició “In Ilo Tempore”
19 h | La Tèrmica
Visita immersiva:
Protagonistes dels canvis
Es repeteix dissabtes a les 19 i diumenges a les 12.30 h
20 h | Teatre Auditori de Granollers Manifest Mangione (Dansa Metropolitana)
20.30 h | Roca Umbert
Taller obert gratuït de swing
Ballada amb Dj Unknow a les 22 h
20 h | La Tèrmica
Mapatge a la façana de la Tèrmica Es repeteix dissabtes a les 18.30 i a les 20 h
8
DIUMENGE
11 h | Museu de Granollers
Itinerari guiat: Les sigles en el Modernisme
12 h | Roca Umbert Fàbrica de les Arts
Inquiets + Negro Luz Dansa Metropolitana
20 h | Teatre Auditori de Granollers Petit Break (Dansa Metropolitana)
10
DIMARTS
10.30 h | Can Jonch. Centre de Cultura per la Pau
Grup de documentació fotogràfica de l’Arxiu Municipal Es repeteix dimarts 24
18.30 h | Parròquia de Sant Esteve
La Reconfiguració del Capitalisme Global Org.: AGEVO
12
DIJOUS
19 h | Espai d’Arts
Presentació del catàleg de l’exposició “Allò que no s’anomena. Entre les expectatives i el patiment”
19 h | Llibreria La Gralla
Presentació del llibre Peixos, d’Eva Baltasar
13
DIVENDRES
20 h | Casino de Granollers Club de Ritme
Joan Bretch Guitar Series
36è Jazz Granollers Festival
14
DISSABTE
11.30 h | Museu de Granollers
Taller familiar: Què hi ha a dins de les formes?
16 h | Ocine Granollers
Super Charlie
CINC – Cinema Infantil en Català 2026
17.30 h | Espai d’Arts
Taller familiar: Drip, splash, smear! Pintura corporal i d’acció
19 h | Casino de Granollers Club de Ritme Combos del Conservatori JM Ruera 36è Jazz Granollers Festival
15
DIUMENGE
12 h | Roca Umbert Fàbrica de les Arts
Obsequio + A medio camino Dansa Metropolitana
12 h | Museu de Granollers Visita comentada a l’exposició “Brindis”
17 h | Cinema Edison La gran festa del bosc
17
DIMARTS
18.30 h | Parròquia de Sant Esteve Tarradellas, lliçons per a l’actualitat Org.: AGEVO
19
DIJOUS
17.30 h | Espai d’Arts
Taller intensiu d’autopublicació de fotollibres i llibres d’artista
19 h | Llibreria La Gralla Presentació dels llibres Una posta o la pregària dels ateus, de Jèssica Roca, i Rascaparets, de Julià Guillamon
19 h | Museu de Granollers
Conferència: L’altra obra del taller dels Vergós a Granollers: el retaule de sant Sebastià i sant Eloimon
20
DIVENDRES
17.30 h | Museu de Ciències Naturals
Taller familiar: Dins d’un insecte! Desperta la curiositat
17.30 h | Centre Cívic Can Gili Fem la mona en família DiverDivendres
19 h | El Gra. Equipament Juvenil Escenari Obert
20 h | Casino de Granollers Club de Ritme
Luis Perdomo Trio
36è Jazz Granollers Festival
21
DISSABTE
12 h | Museu de Granollers
Granollers, història i vida
Visita guiada amb l’artista Àngela Icart
16 h | Ocine Granollers
Tom i Jerry: aventura en el temps
CINC – Cinema Infantil en Català 2026
17 h | Escola Ferrer i Guàrdia
VIII Festival de cimena a l’Escola
17.30 h | Roca Umbert
Laboratori de llibre d’artista
18 h | Teatre Auditori de Granollers Flordeneu, l’última fada del Canigó
18 h | Museu de Granollers
Taller familiar: El còmic abans del còmic. El retaule de sant Esteve de Granollers
20.30 h | Roca Umbert
Taller obert gratuït de swing
Ballada amb Dj Pilar a les 22 h
22
DIUMENGE
11 h | Museu de Granollers
Itinerari: Granollers, ciutat bombardejada
11 h | Plaça de la Porxada
76è Concurs de Colles Sardanistes
Org.: Agrupació Sardanista de Granollers
12 h | Roca Umbert Fàbrica de les Arts
Losinformalls: Informal Stage
12 h | Sala Francesc Tarafa 3a Trobada Coral
24
DIMARTS
18.30 h | Parròquia de Sant Esteve L’esplendor de les bandes sonores del cinema clàssic Org.: AGEVO
26
DIJOUS
17.30 h | Espai d’Arts
Taller intensiu d’autopublicació de fotollibres i llibres d’artista
18.30 h | Llibreria La Gralla Presentació del llibre Una casa sense diaris, d’Ariadna Oltra
27
DIVENDRES
17.30 h | Museu de Ciències Naturals
Taller: La vida dins d’un formiguer Es repeteix a les 18.30 h
18 h | Museu de Ciències Naturals
Taller familiar: Animalons
20 h | Casino de Granollers Club de Ritme
Les Filles de Lilith
36è Jazz Granollers Festival
28
DISSABTE
18 h | Centre Cívic Nord Teatre Somnis
29
DIUMENGE
12 h | Parròquia de Sant Esteve
Missa de Rams: Corals Albada, Sol Ixent i Cor Rogent
Els grups municipals opinen
Barrios conectados
La ciudad de Granollers ha crecido de manera notable en los últimos años, especialmente en los barrios del norte como Lledoner y l’Hostal. Sin embargo, este crecimiento no ha ido acompañado de una mejora proporcional en las conexiones de transporte público con el centro y otros puntos clave del municipio. Por ello, resulta necesario impulsar una nueva línea de autobús que garantice una movilidad más accesible y cómoda para todos los vecinos. Actualmente, muchos vecinos de estos barrios deben realizar transbordos o desplazamientos largos para acceder a servicios básicos, escuelas, equipamientos culturales y deportivos, parques y gestiones administrativas en el centro. Una línea directa permitiría reducir tiempos de trayecto y no dejar sin conexión a los que no cuentan con vehículo privado. La propuesta de recorrido podría iniciarse en la calle Rosselló, con parada en el centro cívico, continuar por la calle Ramon Llull y después por Rafael Casanova y Torras i Bages. Posteriormente, el autobús pasaría por Roger de Flor. Todo ello dando servicio a equipamientos tan relevantes como el Centro Cultural, el Cinema Edison y el Casal de la Gent Gran, escuelas, Teatre Auditori, Escola de Música... La ruta seguiría por la avenida Lluís Companys, conectando con espacios deportivos y culturales de gran importancia como Roca Umbert Fábrica de les Arts, las pistas de atletismo, el pabellón antiguo, el Club Natació y las pistas de tenis. Finalmente, el recorrido terminaría en el Palau d’Esports, uno de los principales equipamientos deportivos de la ciudad. Desde VOX defendemos una gestión eficiente de los recursos públicos Esta línea no es un gasto superfluo: es una inversión en conectividad real entre barrios y en apoyo a las familias que necesitan un transporte público eficaz. Queremos una ciudad ordenada, bien conectada y que priorice las necesidades reales de sus vecinos frente a proyectos ideológicos o gastos innecesarios.
#TreballemPerGranollers
Cristina Tarrés
Portavoz del Grupo Municipal VOX vox@granollers.cat
Les rampes de la vergonya
Hi ha obres públiques que neixen per facilitar la vida de la gent. I n’hi ha d’altres que s’executen amb presses i sense una planificació sòlida. Quan això passa, el resultat acostuma a ser el mateix: sobrecostos, avaries i una creixent desconfiança veïnal.
Les rampes de la Font Verda havien de millorar la mobilitat en un barri amb una orografia complicada. Parlem d’una actuació que supera el milió d’euros i que, malauradament, ha acumulat incidències i dubtes des del primer moment. Davant d’això, el mínim exigible és transparència, rigor tècnic i autocrítica.
El que hem vist fins ara, però, són explicacions parcials i actuacions que semblen més orientades a guanyar temps que no pas a resoldre el problema de fons. Han estat els mateixos veïns qui han estudiat el projecte, consultat experts i revisat documentació per entendre què ha fallat. La seva insistència ha estat clau per obtenir informació tècnica que feia temps que reclamaven.
Des del PP ens fem preguntes bàsiques:
• Hi va haver una supervisió adequada per part de l’Ajuntament?
• Qui assumirà les responsabilitats si hi ha hagut una mala execució o un deficient estudi previ?
• Compleixen les rampes les exigències mínimes d’accessibilitat? El projecte no incorpora una justificació tècnica específica en aquesta matèria, fet que considerem greu. Creiem necessari encarregar una auditoria externa sobre l’adjudicació i l’execució de l’obra. I, si cal refer-la, que es refaci bé, complint estrictament la normativa i utilitzant la tecnologia adequada.
La ciutadania reclama una millor gestió dels diners públics, més supervisió i menys improvisació.
La política municipal no hauria de ser l’art de sobreviure a cada polèmica fins a les següents eleccions, sinó el compromís de fer les coses bé des del principi. I quan això falla, toca donar la cara i assumir responsabilitats per la supervisió deficient o les decisions tècniques equivocades.
Els veïns mereixen respostes clares i solucions reals.
#SentimGranollers #SentimosGranollers
José María Moya
Grup Municipal Popular
Email: comunicacioppgranollers@gmail.com
WhatsApp: 689 77 56 20
Instagram: @ppgranollers
Twitter: @ppgranollers
Via morta
A Granollers fa tants anys que sentim a parlar de “cobrir les vies” que gairebé forma part del folklore local. És com el monstre de Banyoles: tothom n’ha sentit a parlar, alguns asseguren haver-lo vist en un PowerPoint municipal i en el programa electoral del PSC des de com a mínim l’any 2000, però a l’hora de la veritat… fum. El projecte és magnífic sobre el paper. Cosir la ciutat, eliminar la barrera ferroviària, guanyar espai públic, fer zones verdes. Tot això sona tan bé que qualsevol govern municipal ho voldria penjar a la paret del despatx. I el Partit dels Socialistes de Catalunya a Granollers no és cap excepció: estudi va, promesa ve, maqueta amunt, infografia avall. Les vies les gestiona Adif, el president de la qual és del PSOE. Sí, la mateixa Adif que converteix les Rodalies catalanes en un macabre Escape Room, que segons dades oficials recull 3.000 hores de retard i una impuntualitat del 70 % durant tot l’any 2025.
I és aquí on entra la ironia fina: el PSC granollerí promet, dibuixa i programa… en canvi, qui ha d’executar és un gestor estatal amb un historial que no inspira exactament confiança, però que no poden criticar ni pressionar, perquè són del mateix partit polític, tot és PSOE. Imagineu-vos anunciar una piscina olímpica quan encara no has arreglat les fuites del teu lavabo des del 2002, no té cap mena de sentit. No es tracta de negar la bona voluntat municipal. El problema és estructural: pots aprovar plans, signar convenis i fer rodes de premsa molt convincents, però si l’executor final té fama de convertir terminis en ciènciaficció (tant de projectes com d’horaris de tren), el projecte entra directament al terreny de la fe. La pregunta no és si Granollers necessita cobrir les vies. És evident que es podria recosir la ciutat. La pregunta és: quan el PSC promet el cobriment, promet una obra o qualsevol altra cosa… ho fa amb voluntat real o demana un desig infantil, com quan un nen petit fa una llista als Reis Mags a l’agost?
Perquè, vist el precedent de la gestió ferroviària a Catalunya, confiar que Adif complirà alguna cosa del promès és gairebé un acte de romanticisme polític socialista. A Granollers potser ens agraden, com a tots, les promeses de fer una ciutat millor, però els contes de fades ja ens els sabem. La ciutat mereix el cobriment, sí, evidentment que el mereix! El que no està tan clar és si mereix continuar confiant en promeses que depenen d’un actor que, quan es tracta de Catalunya, és com les nostres Rodalies: mai arriba puntual.
Jordi Domènench Castelló Regidor del grup municipal Granollers Primàries
Un manteniment de la via pública deficient
És el moment de Granollers
A Granollers hi ha deficiències, i cada cop més acusades, a l’espai públic. No hi ha una execució decidida del necessari manteniment de paviments, dels espais de vianants, de les voreres i de l’enrajolament a les nostres places. Rajoles esquerdades i trencades; voreres deficients i amb risc de caigudes, s’han convertit en la tònica general. Asfalt esquerdat que els veïns de la Font Verda han de sortejar cada dia, o el mal estat de les voreres del carrer de Roger de Flor i del carrer Anníbal, i rajoles cavalcades i trencades a la plaça de la Porxada, a la plaça de la Corona i, en general, en tot l’entorn del centre històric, per posar només uns exemples. La gestió del dia a dia no és l’adequada i l’equip de govern del PSC ho hauria de saber. De fet, a Junts per Granollers, els hi hem dit i reiterat al debat del Ple de l’estat de la ciutat, també en les propostes formulades al Pressupost de 2026. La manca de manteniment en el paviment, i en les voreres no és una qüestió estètica, sinó un problema de seguretat i accessibilitat. Les persones grans i les que tenen mobilitat reduïda són les principals perjudicades per la desídia de l’equip de govern del PSC. Al marge de la recent remodelació de l’avinguda de Sant Esteve com a eix viari central en la nostra ciutat, l’estat del paviment en altres artèries clau i molts carrers és impropi d’una ciutat capital de comarca. La manca d’un pla ben trenat i d’un pla d’inversions i manteniments decidits, condemna els nostres conductors i ciclistes a una “gimcana” constant. Deteriorament, degradació i brutícia a l’entorn de la recent renaturalització del riu Congost són significatives d’una deficient actuació de l’equip de govern i de falta d’escolta a l’hora d’adoptar quanties i inversions necessàries per a la millora imprescindible de l’espai públic a la nostra ciutat. És urgent, doncs, la implementació d’un Pla de Xoc integral per a la via pública que garanteixi una auditoria real de l’estat de totes les voreres de la ciutat, la inversió immediata en pintura viària i senyalització en zones de vianants per a patinets elèctrics, instal·lació de llums LED en passos de vianants més conflictius, etc. En definitiva, també un compromís ferm amb la seguretat ciutadana i el civisme en molts espais de Granollers.
Escrivim aquestes línies a quatre mans, poc després que l’Assemblea d’ERC elegís en Pau Llobet com a proper candidat a l’alcaldia.
Aquest canvi és fruit d’una llarga reflexió amb una conclusió clara: a la ciutat, calen nous lideratges, projectes i idees. I es fa de forma serena, generosa, pensant en el futur de la vila. El nostre projecte és sòlid i viu, i volem acollir-hi a tothom que vulgui una ciutat millor. Molta gent a Granollers demana que es basteixin alternatives il·lusionants a l’actual govern, que ja no té un projecte aglutinador i inclusiu, sinó que està perdut en un oceà de gestió pura i no prou bona, sense relat polític de veritat, més pendent de mantenir els càrrecs pels segles dels segles que de millorar el dia a dia de la ciutat i la gent. Els reptes són nombrosos: la lluita contra el canvi climàtic, l’accés a l’habitatge, la contaminació, la mobilitat, la millora dels serveis i equipaments públics, les oportunitats per als joves, conservar el teixit econòmic i comercial, la construcció d’una identitat de ciutat comunitària o un millor model educatiu. També, la cura dels barris, el rellançament del centre i la preservació de Palou i els espais verds i naturals de la nostra vila. Per això, pensant sempre en Granollers, volem tancar l’etapa política actual i començar-ne una de nova. I ho fem des d’una política tranquil·la, tendra, serena i propositiva, basada en una escolta real a la ciutadania i no en els cops a l’esquena i el “ja ho trobarem”. Ara, és el moment d’unir-nos i escriure el futur d’una ciutat mitjana basada en la qualitat de vida i la identitat compartida, en contraposició a la ciutat dormitori que voldrien alguns. Ara, és el moment de Granollers.
Josep Maria Noguera Regidor portaveu de Junts per Granollers Granollers,
Núria Maynou i Hernández
Portaveu d’ERC-AM
Pau Llobet i Roura
Candidat d’ERC a l’alcaldia
Granollers és una ciutat amb empenta. Una ciutat que treballa, que produeix i que crea oportunitats. I això no és casualitat: és el resultat d’anys d’aposta per una indústria forta, diversa i moderna. Granollers avança perquè té un model econòmic sòlid i arrelat al territori
Gairebé un 30 % del sòl de la ciutat està destinat a activitat econòmica. Tenim set polígons industrials, prop de 700 empreses i més de 12.000 llocs de treball. Som una de les ciutats amb més pes industrial de Catalunya Aquí conviuen grans empreses amb petites i mitjanes empreses que fan créixer l’economia local cada dia. Quan la indústria és forta, la ciutat també ho és. I així, Granollers avança generant ocupació estable i oportunitats per a moltes famílies.
Fa poc, el polígon de la Font del Ràdium ha rebut el segell Q de qualitat, un reconeixement estatal que només tenen 15 polígons a tot Catalunya. Quatre són de Granollers Això vol dir que oferim bons serveis, infraestructures modernes i entorns segurs per a les empreses que hi treballen.
Apostar per la indústria també vol dir invertir a millorar els polígons, fer-los més eficients i més competitius. I vol dir acompanyar les empreses. Des de Can Muntanyola, donem suport a la digitalització, a l’eficiència energètica i a la col·laboració entre empreses perquè continuïn innovant i generant ocupació.
Invertir en indústria és invertir en ciutat. Perquè els polígons no són perifèria: són feina, progrés i futur. Són part del que som i del que volem continuar sent. Per això, quan cuidem i impulsem el nostre teixit empresarial, Granollers avança.
Gemma Giménez i Torres Portaveu del Grup Municipal Socialista
