Versió digital:
falla LITERAT AZORÍN
MESTRA ROSARIO IROIL 2026
Edició:
Falla Literat Azorín – Mestra Rosario Iroil
Adreça:
Carrer Literato Azorín, 12 Benetússer, 46910
Disseny, Maquetació i impressió:
Temàtica:
El pas del temps
Nota. El relat d’aquest llibret incorpora intencionadament expressions col·loquials, vocabulari informal i onomatopeies, expressions pròpies del valencià oral amb l’objectiu de donar vida i realisme a la història i als personatges que la formen.
Grup de llibret:
Aitor Alarte i Ortega
Neus Costa i Millán
Luz Moya i Ibáñez
Herminio Ricarte i Miñana
Jose Ridaura i Serrano
Nota: Tots els noms dels fallers i falleres s’han extret del nostre cens. De manera que, si falta algun membre per citar, us demanem perdó davant mà i ens agradaria que ens ho comunicareu per tal d’evitar tornar a repetir errors d’aquesta mena.
Gràcies per la vostra consideració. Gràcies també a la directiva i a la comissió per recolzar les nostres iniciatives i depositar en nosaltres la seua confiança.
3-Saluda Alcaldessa
4-Pròleg
8-Saluda President
10-Saluda Fallera Major
12-A José i a Asun
14-Capítol Primer: El pas del temps
16-Falla Gran
20-Capítol Segon: Comencen les Falles 2025
22-Saluda President Infantil
24-Saluda Fallera Major Infantil
26-A Jaume i a Adriana
28-Capítol Tercer: Automatismes
30-Falla Infantil
34-Capítol Quart: Esmorzar de risc
38-Junta Directiva
39-Comissió Major
42-Capítol Cinqué: I justícia per a tots
44-Junta Directiva Infantil
43-Comissió Infantil
48-Capítol Sisé: Truc, Futbol i el misteri de la pòlvora
50-Recompenses
51-Fallers d’Honor
52-Capítol Seté: Memòries del present
56-Programa d’actes
58-Fotogaleria
64-Capítol Huité: L’home que mai va existir
66-Epíleg
68-Galeria comercial
SUMARI
SALUDA ALCALDESSA DE BENETÚSSER
Benvolguts amics i amigues de la Falla Literato Azorín Mestra Rosario Iroil:
És un veritable plaer dirigir-me a vosaltres per a donar-vos la benvinguda a un altre exercici faller ple d’activitats, festa, germanor i pólvora.
Sense cap dubte, 2025 va ser un any ple de dolor i pèrdues, amb molts reptes als quals vam fer front amb el cor encollit i, així i tot, les Falles de Benetússer van eixir al carrer i van brillar amb la calor de la flama que vos representa: la il·lusió, el treball dur i l’amor per les nostres tradicions.
Enguany, més que mai vull agrair-vos el vostre empenyiment incansable pel bé de la nostra festa, per no defallir i continuar aportant per tal d’enriquir la vida de Benetússer. Sou imprescindibles.
Ara, en aquest nou exercici que comença, estic segura que estareu immersos en la tasca de fer que les Falles del 2026 siguen inoblidables, ultimant vestimentes, guions, trobades, disfresses i un llarguíssim etcètera dels actes que queden per davant. Per la vostra entrega, no puc més que fer-vos extensiu l’orgull del nostre poble i dir-vos MOLTES GRÀCIES per tot.
Vull felicitar també a les vostres Falleres Majors, Adriana i Asun, i desitjar-les que gaudisquen del seu regnat i de cadascun dels actes de les nostres Falles. Els dies passen molt ràpid però són molts els records que segur guardareu en la memòria per sempre.
Només em queda convidar a tot el veïnat del vostre barri que participe i gaudisca amb vosaltres de la gran celebració fallera que ens espera.
Visca la Falla Literato Azorín Mestra Rosario Iroil i visquen les Falles de Benetússer!
#RecuperemBenetússer
Eva A. Sanz i Portero
Alcaldessa
i Presidenta de JLF de Benetússer
El temps passa i a vegades no som conscients d’això. Tot canvia, nosaltres mateixos canviem. Fins que no mirem una foto nostra, no som conscients del nostre envelliment, que el xiquet o la xiqueta que vam ser ja es va fer major. El món canvia, a vegades de manera frenètica, sembla que s’escapa del nostre control. I la festa, les Falles, no anaven a ser una excepció.
Actualment, l’epicentre de la festa, que és la falla que plantem en l’encreuament dels nostres carrers, i que parla de nosaltres, del nostre dia a dia, de manera satírica i crítica, s’ha digitalitzat. És ben senzill. Podem, fins i tot en les nostres llars, digitalitzar una peça modelada, traure amb programes el render 3D d’aquesta, i demanar-li a la talladora de suro que realitze “un salsitxó” de suro el més econòmic possible. També li podem demanar a la IA que ens genere una escultura 3D d’un bust de dona amb flors i animals en el pèl, i encara que a vegades tinga fallades, el resultat, creieume, pot deixar estupefacte a qualsevol. Després, el mateix procés, demanar al programa que convertisca eixe modelatge “3D” pla en un modelatge 3D autèntic, i passar al suro.
Sí, el procés no és tan senzill, cal veure pesos, formes, risc, metres, i una infinitat de dades a tindre en compte per professionals. Però lluny queda la ment pensant de l’artista faller que, després d’un esbós mal fet en una tovallola, inventa amb les seues mans cada figura, cada gest, cada aresta.
Tota evolució no és dolenta, al contrari, desgraciadament encara a la societat en la qual vivim li costa assumir progressos de llibertat, igualtat, respecte, diversitat. El progrés tecnològic de les Falles no és negatiu, però un mal ús, o l’ús per persones no professionals, pot colpejar la festa amb tanta força que quede ferida de mort. L’evolució és bona, correcte, però sempre sabentla manejar, i tenint en compte en tot moment el respecte cap a les autèntiques tradicions i el nucli en si de la festa.
Una mascletà controlada digitalment no és menys bona, fins i tot menys arriscada per als pirotècnics; el que hi haja programes que avaluen els riscos, el cost i la complexitat econòmica i el nivell d’aprofitament d’una falla, segur que fa estalviar costos a l’artista i, per tant, tornar a col·locar la seua professió en un equilibri econòmic més consistent; les noves tecnologies dins de les comissions aportaran avantatges, econòmiques, de temps i d’eficàcia. Però tot això de res servirà si la festa en si l’automatitzem per complet, o dit d’una altra manera, deixem “que la IA faça el treball brut”.
Una falla ha de tindre un bon guió, pensat, estudiat, amb sàtira i crítica local, aportacions que només les ments humanes poden aconseguir. També serà dibuixat per un professional de la il·lustració, que donarà forma, color i posició a la idea del guió escrit. Després un equip, liderat per un artista faller que done nom al taller, es posarà a la feina per a aconseguir d’eixe guió i d’eixe esbós la seua màxima esplendor.
I durant tot aquest procés, des del primer moment, la comissió serà ací, recolzant, ajudant, aportant idees, ficant-se en el projecte, sent partícips. Fins a veure plantada la falla i poder donar-li la volta i exhibir-la al barri, al poble, a tot aquell que vulga veure-la.
No oblidem mai que les Falles són Falles perquè es planta falla, encara que aquesta frase semble ridícula.
Totes les persones que formem part d’aquesta festa hem de tindre-ho en compte, perquè en cas contrari, seríem una altra festa més de colles d’amics i grups veïnals, sense crítica, sense voler cremar el dolent per a donar-li la benvinguda a la primavera i al bon temps.
Progressem, avancem, EVOLUCIONEM, però mantinguem l’eix central de la festa fallera, que és la falla, a més de la unió veïnal i de comissió, treballar tots a l’una per un projecte de tot un any, per fer festa, crítica i cultura. Per això les Falles son Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
BENVINGUT
Per cert, me n’oblidava. Avancem en programes, evolucionem, però no amb això destruïm el llibret, que és la peça més important de la cultura festiva valenciana. De la mateixa manera que acaronem i cuidem la falla, fem-ho amb el llibret. Serà, amb els anys, un quadern de bitàcola que ens conte el que vivim, ja que és l’única cosa que se salvarà de les flames.
Per una festa avantguardista, progressista i moderna.
I també diversa, igualitària, respectuosa i molt, però que molt, socarrona.
Esperem que gaudiu d’aquest llibret.
Bones Falles 2026. José Tena -Panal Fallero-
SALUDA PRESIDENT
Estimada comissió,
AZORÍN
MESTRA ROSARIO IROIL
és un plaer per a mi dirigir-vos aquestes paraules. Era un repte seguir enguany, la il·lusió i l’obstinació tant meua com de la meua directiva era de, per fi, fer la reforma al nostre casal i deixar-lo com els fallers i falleres es mereixen. Ha sigut un any complicat de, tot i no tindre casal, intentar que el ritme faller no parara. Ha sigut un any atípic, on va eixir la germanor i la il·lusió de l’avanç de la reforma.
Ara, un dels objectius que tinc és que Jaume, Adriana i Asun gaudisquen del seu any, que visquen cada segon dels actes amb la major il·lusió i alegria i fer que aquestes falles siguen inoblidables per a ells.
I al costat d’ells que tota la comissió de la Falla gaudisca d’unes falles meravelloses i, com sempre, convidem a tot el món a que vinguen a gaudir de la nostra festa, ja que les portes de Literato, sempre estan obertes.
I finalment vull agrair a la directiva per portar endavant un any tan complicat i demostrar que amb esforç i obstinació, tot és possible.
I per a acabar, quedeu tots convidats a gaudir de les millors festes del món, les falles! Vixquen les falles i vixca la Falla Literato Azorin – Maestra Rosario Iroil!
JOSÉ RIDAURA I SERRANO
President de la falla Literat Azorín - Mestra Rosario Iroil
falla LITERAT AZORÍN
SALUDA FALLERA MAJOR
MESTRA ROSARIO IROIL 2026
Benvolguts fallers, falleres, amics, amigues, família, comissió i veïns de Literat.
Enguany tinc la sort i l’honor de ser la Fallera Major d’esta comissió a la qual ja vaig pertànyer fa uns 40 anys i a la qual torne a pertànyer des que va nàixer la meua filla fa ja 16 anys.
Vull donar les gràcies a la meua família per donar-me suport en esta aventura, però especialment a Luis per ser qui em va donar l’última espenta (apuntant-me ell mateix) per a embarcar-nos en ella.
M’agradaria convidar a tothom a gaudir tots i cada un dels actes que fan gran estes festes, cada despertà, cada cercavila, cada revetla...
Este any 2026 serà molt especial per a mi per la companyia de la qual gaudiré, Adriana, Jaume i Ridaura, sé que ho gaudirem de gom a gom junts.
Només em queda dir que VISQUEN LES FALLES, VISCA VALÈNCIA I VISCA LA FALLA LITERAT AZORÍN
ASUN GARCÍA I TIERNO
Fallera Major de la falla Literato Azorín - Mestra Rosario Iroil
A JOSÉ
Enguany és Jose el nostre guia amb eixe cor tan gran, qui amb il·lusió i alegria tots volem acompanyar.
La teua il·lusió més valenciana, repeteixes en el temps per a ser en tot honor de nou el nostre President.
Entre falles fas germanor quan compartim festa i tradició, creant ponts, fent poble i foc unint totes les comissions.
Fallers de gran destresa
Ne som ja quasi quatre-cents, i amb orgull cridem ben fort que tots t’hem fet President!
A ASUN
Vestida de valenciana desprens una llum radiant sent aquest any sobirana no el podràs mai oblidar.
Ja amb la banda imposada llueixes com ninguna, la teua família s’enamora amb alegria desbordada.
Asun porta el blau de la mar amb elegància i dolçor, tot el casal sent la onada de la seua més gran passió.
La comissió et mira encisada i amb una força renovada pots dir sense cap temor que ets la Fallera Major!
CAPÍTOL PRIMER: EL PAS DEL TEMPS C
Dimecres 12 de març, 23:35 hores, i per fi torne a casa de l’última reunió de directiva abans d’afrontar la setmana fallera, com sempre, mogudeta. “Raonant” tota la reunió amb els més carabasses, i torna-li la trompa al xic, i és que hi ha coses que mai canviaran. Els anys passen, sense cap dubte, però no pense que siga necessari innovar en l’últim moment. De vegades, hem de donar-li un parell de voltes a les coses per tal de no fer el primer que ens passe pel cap, que per norma general no és la millor decisió.
Les falles, com tot en la vida, evolucionen. De vegades ho fan molt lentament, mentre que altres canvis es produeixen amb una rapidesa que genera autèntic vertigen.
En eixes estava el meu cap camí a casa quan sent un colp molt fort. Creuava el carrer principal del poble, i sembla que encara que vaig mirar a una i altra banda i que no vaig vore cap vehicle, sí que n’hi havia, i em va atropellar. Dos detallets: el primer, que en 2025 estem a l’era de l’electrificació, i els vehicles elèctrics són tan silenciosos que no fan cap soroll quan s’acosten; i el segon, que encara que van equipats amb llums, a molts no els funcionen (i als vehicles tampoc), i ahí va estar la fallada.
Tot es va tornar negre de colp.
Quan òbric lentament els ulls, estic en un llit de l’hospital; al meu costat una infermera comença a cridar-me pel meu nom.
-Robert, bon dia, com estàs? Saps on estàs? Saps en quin dia vius?
-Eeeeh, bon dia...anem a vore, intentaré respondre en ordre. Crec que bé, a l’hospital, 13 de març de 2025, estic aprovat?
-Ummm, quasi, raspadet. Estem a l’hospital, i 13 de març és, però del 2050. Sembla que la metgessa tenia raó i tens una miqueta d’amnèsia.
-Com? Estàs de conya? Com vaig a tindre amnèsia de 25 anys? No recorde més enllà de l’atropellament del patinet elèctric...crec.
-Bé, doncs, atropellar t’atropellaren anit, però un cotxe. De fet, els patinets elèctrics els varen prohibir quan jo només era una xiqueta. I sembla que açò confirma la teoria de l’amnèsia.
La meua cara és un poema, no sé molt bé si de Vicent Andrés Estellés o de qui, però un poema. Com anava a tindre un buit de 25 anys? Era això possible? Uau, em sent com si haguera perdut mitja vida de sobte.
La metgessa entra a l’habitació amb un somriure i una carpeta davall del braç.
-Bones notícies, Robert, està com un roure, ja pot anar-se’n a casa. Tal volta tinga una mica d’amnèsia, però res important, està totalment conscient i sap el que fa. Per tant, hem de deixar l’habitació lliure per al següent hoste. Un plaer, el deixe, que tinc el matí a tope. A passar bones falles.
I res, em vestisc i isc de l’hospital. Tot em sembla igual però a la vegada diferent; tinc una mena de sentiments trobats, no em puc creure que no recorde res de fa 25 anys i, paral·lelament, entenga com funciona el sistema operatiu del telèfon que tinc a les meues mans, que res té a vore amb el de 2025. Puje al bus que em duria a Benetússer, i instintivament, acoste el mòbil a una pantalleta que automàticament cobra el bitllet. No és que això fora nou, però ara que ho pense, mai he tingut una targeta de bus o res paregut, o això és el que pensava. Durant tot el camí de tornada observe que el bus va sense conductor. Ja havíem arribat per fi a eixa conducció autònoma?
Sembla que anaven a ser unes falles molt curioses.
FALLA GRAN
EXPLICACIÓ_ ARTISTES_ ENRIQUE I MARIO CARDELLS
En un món que, com diria Miguel Bosé va “a la velocidad del rayo”, estem a temps de canviar alguna cosa?
El robot que domina el centre de la falla sembla que està creant emocions, i subjecta a la seua mà una maceta amb flors, símbol de la renaixença i l’esperança per arreglar les coses. Mentre tant, a sobre d’ell, l’astronauta en el seu viatje estel·lar vola per a buscar solucions per a arreglar tots els marrons actuals al planeta Terra. Seran els robots bons ajudants? El futur ho dirà…
Si ens acompanyen, al voltar la falla trobaran escenes amb crítiques quotidianes i que ens convidaran a pensar en la pregunta que guia tota la falla… estem a temps d’arreglar-ho?
Segur que si… pel nostre bé!
FALLA GRAN
CÉs quasi l’hora de dinar, i supose que hi haurà ambient al voltant de la Plantà. Ja sabem que, encara que oficialment és el dia 15, un parell de dies abans sempre estem amb el tema grua per tal de plantar el remat, per la qual cosa em dirigisc cap allà.
fallers al carrer comencen a aplaudir-me, un grapat de quinze o vint, només.
-Ieeee, pensàvem que no te’n recordaries de l’adreça de la falla! -crida algú d’entre tots.
-Què, no en tenies prou amb la pensió que volies cobrar del segur també? Ànsia! -diu un altre també (a banda de tot tipus d’improperis habituals d’aquesta comissió de carabasses que tenim, res nou).
Contràriament al que m’esperava, conec tots els que em vaig trobant, almenys els que tenen més de 30 o 35 anys. Abraçades, palmadetes a l’esquena i tota mena de demostracions
-Què passa, Robert? Te’n recordes de mi
Sembla que la notícia de la pèrdua de memòria ha corregut com la pólvora.
-Home, Boro, crec que ens coneixem més de 40 anys, als més canalles no els oblide!
-Als més canalles no sé, però acabes de fumar-te 25 anys: ens coneixem més de seixanta-cinc.
-Tens raó, no m’acostume a açò de l’amnèsia. No recorde més enllà de l’any 2025, és flipant! -li conteste totalment desconcertat.
-Flipant? Ha, ha, ha! no sentia eixa expressió des de fa molts anys. Ara començaràs a dir “repàmpols” o “basilisc”, o alguna altra expressió d’abans de la guerra -continua rient-se de mi, al que m’unisc. Boro anava a ser el meu guia fins que trobara
-Bé, Boro, digues-me, per què no tenim el cos central encara a l’encreuament? Ha passat alguna cosa amb l’artista?
-Ehhh, no, no, vaig a vore com t’ho explique. Mmmm... diguem que els monuments fallers ja no els fan com abans. Encara que queden artistes fallers que ho fan a “l’antiga”, ara es fa tot en un taller automatitzat, és a dir, imagina una màquina de control numèric gegant, fiquen el material en una cabina, introdueixen els valors al programa del PC i la màquina deixa totalment acabada la falla, a falta de muntar-la, clar, però això és una cosa que es fa molt més ràpid que abans: venen les peces en plataformes i en cosa d’una hora la falla està totalment muntada. “Txan ta ta txan”! -açò últim ho escenifica com si fora un mag.
-Màgia, no? La màgia de les falles, doncs -li conteste a l’explicació.
-Això és, aquesta vesprada ho voràs.
I sí que ho veig: en un momentet tenim la falla plantada, un monument de més de 20 metres com mai havia vist en la nostra comissió. Pel que sembla, amb aquesta manera de treballar l’estalvi de temps és brutal, per la qual cosa, amb els mateixos diners, el profit és major, el que es tradueix en un “fallón” fora del comú, almenys per a mi.
L’únic que necessite hui és descansar, he tingut un dia molt però que molt mogudet, i el que m’espera! Massa informació de colp que he de processar. Aquestes falles albergaven moltes sorpreses.
SALUDA PRESIDENT INFANTIL
MESTRA ROSARIO IROIL 2026
Fallers i falleres, pares i mares, fills i filles d’aquesta comissió, este any és molt important per a mi, com a president infantil de la falla Literato Azorin Mestra Rosario Iroil 2025-2026.
Espere que enguany tots gaudim de les falles que ens esperen, amb totes les parts que les formen: L’exaltació, la germanor, la presentació, la penjada de banderes, la cavalcada del ninot, l’entrega de premis, les xarangues, l’ofrena, els passacarrers, la plantà i la cremà i com no, la famosíssima hamburguesa literato.
Quan era xicotet jo li vaig dir a ma mare que volia ser president de la falla i òbviament em va dir que era molt menut, només tenia tres anys. Però enguany he tingut l’oportunitat de ser-ho amb els millors representants. I que les altres falles es preparen perquè Adriana, Asun, Ridaura i jo…anem amb moltes ganes i el premi a la falla més festera ho tenim guanyat des que la falla es va crear.
Tot açò és i serà possible gràcies a vosaltres, la meua comissió preferida i com bon valencià que ama les falles…
VISCA VALÈNCIA, VISQUEN LES FALLLES I VISCA LA FALLA LITERATO AZORIN MESTRA ROSARIO IROIL
(I visca la mare que m’ha parit)
JAUME ÁRBOLES I PONS
President Infantil de la falla Literat Azorín - Mestra Rosario Iroil
MESTRA ROSARIO IROIL 2026
SALUDA FALLERA MAJOR INFANTIL
Estimats membres de la comissió
És un honor dirigir-me a vosaltres com la fallera major infantil per aquest exercici 2026. Espere que siga un any inoblidable junt amb Jaume, Asun i Jose.
Vull donar les gràcies a la meua comissió per deixar-me complir el meu somni, també pel treball que suposa fer i organitzar qualsevol acte faller. I a la meua família per estar ahí en tot moment i ajudar-me en este gran somni.
Us convide a tota la comissió i al veïnat a disfrutar d’aquesta festa al nostre casal, gaudir del nostre monument i disfrutar amb nosaltres de les nostres festes plenes de llum, de molta música, pólvora i sobretot germanor.
Desitge que tots els xiquets i xiquetes de la meua comissió tingueu un any especial junt amb mi, i que demostrem la família fallera que som.
Que les falles 2026 siguen inoblidables, d’aquestes que mai oblidarem.
VISCA VALÈNCIA, VISQUEN LES FALLES, I VISCA LA FALLA LITERATO AZORÍN MESTRA ROSARI IROIL!
ADRIANA SAUCEDO I BARÓN
Fallera Major Infantil de la falla Literato Azorín - Mestra Rosario Iroil
A JAUME
D’una família ben fallera naix un somni ben bonic, la festa li corre per les venes i el foc li parla des de dins.
Faller des de ben menut Jaume gaudeix de cada acte entre música i rialles amb un somriure absolut.
Agafes ara el relleu del teu amic i company amb pas valent i alegria comença un any molt més gran.
No serà un any corrent: gaudeix cada segon fes-ho amb el cor ben ple de ser el nostre President.
A ADRIANA
Es veu en el seu somriure tota la seua il·lusió, quan sent com l’estima tota la seua comissió.
La teua germana t’acompanya amb molta estima i caliu, juntes feu casal i falla compartint aquest somni viu.
Adriana irradia llum natural allà on passa deixa amor, el seu somriure es especial i encén el casal de color.
No penses que aquest somni s’acaba quan despertes un matí.
És real tot el que passa com a Fallera Major Infantil!
14 de març i hui tenim preparació per a la Plantà. Es farà una paelleta per als “currants”, que no són altres que eixos que han agafat vacances i baixen a donar una mà, perquè l’altra la tenen ocupada amb una cerveseta, però de currar...el justet.
Em trobe amb Vicent a la porta del casal. Vicent és un dels més majors de la comissió, i també dels primers fallers, i la veritat, ara mateix, el que necessite és informació, i Vicent és com la IA de la comissió.
CAPÍTOL TERCER: AUTOMATISMES C
-Vicent, vine cap ací, a vore si em puc aclarir -em fa un senyal amb la mà mentre s’acomiada d’uns coneguts.
-Senyor Robert, quina alegria trobar-te al cent per cent -em diu amb molta efusivitat -. Què et contes?
-Res de l’altre món, però estic un poc desubicat. Enguany tenim tiquets? No?
Com va el tema? -li dic, donant-li temps a que em faça tota l’exposició.
-Fa l’efecte que no estàs al cent per cent
-Al noranta-tres -li dic per fer-li una gracieta, encara que amb poc encert.
-Bé, doncs, obri els pàmpols i escolta’m -comença a dir-me-. Ja fa molt de temps que no gastem tiquets pròpiament dits, tindràs una aplicació de la falla al mòbil, l’has vista? Veig que no -diu sense temps En eixa aplicació, a partir de les 00:00 hores de hui, tindràs el saldo que pots gastar. Després, només hauràs d’acostar-te a l’autocambrer i “pagar” amb el mòbil. És ben senzill.
-Com? Auto...què? -li pregunte rient-me.
-Ha, ha, ha! -es contagia de la meua rialla-. Vine amb mi i ho voràs.
Entrem dins del casal i, en acostar-nos al que era la barra, veig que el buit que abans ocupava ara és una gran màquina totalment futurista (almenys per a mi) i em quede amb la
-Vols una cerveseta? Et convide -em diu, de nou sense temps a rèplica.
Trau la targeta i selecciona en una pantalla tàctil dos cerveses. Acosta la targeta i a l’instant tenim davant dels nassos dos cerveses ben fresquetes.
-Una per a tu, i una altra per a mi, has vist que fàcil? Això no t’ho esperaves, veritat?
Li done un bon glop per assimilar la informació. La veritat és que està fresca de collons, encara que ara mateix el que necessite és esbrinar la següent qüestió, perquè són les 12:30 i encara no he vist cap paella. Segurament, les coses hauran canviat i ja no es farà com acostumàvem, si no, ja estaria veient el típic rotgle al voltant, ple de gent donant-li sustentació vital als cuiners i fent les bromes habituals.
-Escolta, Vicent, les paelles ja no es fan com abans, veritat? Ho dic perquè ací no es veu moviment. Quin artefacte electrònic o quina cuina flipant feu servir perquè estiga a punt en poc de temps? O és que s’encarrega i la porten ja feta?
-Ha, ha, ha! -torna a riure’s de mi-. Tu sí que estàs flipat, ha, ha, ha! Estan tot el matí fent-la, però no ací, tenim un local a banda que és una cuina, vine amb mi, allí hi ha molt bon ambient.
I efectivament, allí estaven, com sempre, fent el rotgle a la paella, cerveseta en mà i cridant tots com si estigueren en un plató de “Telecinco”.
Com sempre, la paella està immillorable, i després de la sobretaula la becadeta dura fins al següent dia, i és que clar, l’edat no perdona.
FALLA INFANTIL
ARTISTA_ ANDRÉS EUROPA DÍAZ EXPLICACIÓ_
En dos mons paral·lels, el cel i la terra, explicarem la cultura i tradicions de la vida social mexicana, les seues festes, gastronomia i la relació amb els difunts.
La tradicional pinyata en festes d’aniversari tindrà que
Danses típiques de balls mexicans amb les seues riques vestimentes al son dels mariachis amb les seues enormes guitarres i tradicionals barrets, menjars variats i saborosos, burritos, tacos, guacamole, etc... plaers gastronòmics per a tot tipus de paladars no aptes al picant.
Icones de la cultura mexicana:
Cine “Cantinflas”, pintura Frida Kahlo, la seua rica història dels Maies i el seu tradicional Dia dels Difunts, no és un dia trist, és un dia per a recordar als nostres éssers estimats amb alegria perquè al cel feliços estan, es balla, es menja, es riu amb les divertides calaveres de colors
FALLA INFANTIL
CAPÍTOL QUART: ESMORZAR DE RISC C
Comencen oficialment les falles. Hui és la Plantà: “el primer i principal, anar a missa i esmorzar”. I com que no soc molt de sermons, el primer a fer hui és omplir la panxa. Baixe prompte per vore si em trobe amb algú dels majors. “Ells sempre estan a primera hora”, pense per a mi (encara no m’acostume a la meua edat). Encertadament, allí està Artur, el germà de Boro, i en això d’anar a esmorzar, és un bon aliat.
-Bon dia Artur! Tinc més gana que Sangonereta, anem a esmorzar o em gite? -li cride.
-Ieee filde, doncs si vols, anem a comprar i preparem alguna cosa -em respon cridant també.
-No home, anem al bar, que si hem de posar-nos tu i jo a cuinar, estem apanyats -li dic jo.
-El tens clar per a esmorzar al bar… això és poc difícil, xato. Crec que no tens molt clar com està el tema de l’esmorzar hui dia -comença a dir.
-Què passa? Que estan tancats els bars en falles? Que s’ha prohibit esmorzar? O és que estem bobos? -li torne a cridar jo.
-Un poquet de tot això. A vore, amnèsic dels collons -comença a dir amb molta dolçor-. Fa molts anys que els propietaris del 95% dels bars són d’origen xinés, i es varen adonar que els esmorzars no eren de cap manera rendibles. I què varen fer? Doncs eliminar-los. O quasi, perquè et cobren tot per separat, és a dir, et costa el mateix que anar a dinar. Per tant, només queden deu o dotze bars per tal d’esmorzar com toca, i les cues són quilomètriques. Encara que si vols, per mi perfecte, podem anar a València o al polígon de Catarroja, allí en conec un de categoria.
-Tot parlat -li dic entusiasmat- encara que el meu cotxe de 45 anys no crec que puga entrar a València pel tema contaminació. Millor anem a Catarroja, si tu saps guiar-me.
-No tens cap restricció. Això de la contaminació dels vehicles particulars als centres urbans es va denunciar i es va tirar arrere, i encara està en l’aire, legal i judicialment; una història de burocràcia que no et vaig a contar ara. De tota manera, com dius, millor anem a Catarroja. Recordes el ramader que coneixíem allí? Doncs al costat està el bar.
Per sort, ens trobem amb Maties en eixir del casal, un encara jove expresident que va d’estrena de cotxe. Ell ens portarà.
En deu minuts ja estem al bar i, després de trenta minuts més de cua, per fi podem esmorzar. Una bona pataqueta de blanc i negre, allioli i faves. Vi i llimonà (aigua per a Maties), olives, cacaus i vitets, rematat tot amb un cremaet, i menys mal que ens tallem, perquè ja ens ofereixen un colpet de cassalla regal de la casa.
Estava acollonat pensant que havia desaparegut una tradició tan arrelada, però no: el pes de les tradicions culinàries sempre inclina la balança al seu costat. Quin respir! La conversa de l’esmorzar i el viatge de tornada a la falla em deixen ben clar que els costums culinaris no han canviat gens ni miqueta. I així continua el migdia mentre es cuina l’arròs amb fesols i naps i després la sobretaula.
Continuem amb el berenar dels menuts i la Plantà de la falleta infantil. Sembla que tornem als dissenys de principi de segle, encara que amb molt més volum de monument pel revolucionari mètode de creació.
Després del sopar de truita de creïlla, i ja amb moltes ganes de llit, espere la sempiterna visita de la Junta Local per vore plantar els monuments, però no arriba. Alguna cosa
passa. “He de preguntar”, pense, i llance la pregunta a l’aire, al rotgle que estem prop del monument mentre s’acaben d’arreglar detallets. Albert, un jove de 25 anys fill d’uns amics, respon amb determinació:
-Per què no ve la Junta Local? Molt fàcil, perquè no en tenim.
Veig cares de tota mena: des de la que mostra el seu somriure fins la que no li acaba de fer molta gràcia el comentari. Faig un gest d’incomprensió i Albert continua el relat:
-Farà uns anys que es va dissoldre des de dins. Farts dels problemes derivats de la seua fragilitat com a institució que dirigeix les falles, es varen introduir components de les falles per tal de fer-la desaparèixer com a tal, signant un acord on s’alternaven les comissions per fer funcionar l’exercici faller i acompanyar les falleres majors i corts d’honor. Es pactaren unes normes i torns, i s’eliminaren actes obligatoris sense cap transcendència. Una Junta gestora formada pels vicepresidents de totes les falles fan eixa funció ara, i per cada acte es nomena una comissió per torn. D’aquesta manera, és tot molt més fàcil i transparent.
La meua cara reflecteix perfectament el que pense de tot açò, encara que la resposta era políticament correcta.
JUNTA DIRECTIVA
President:
Jose Ridaura i Serrano
Vice-President I:
Óscar Almudéver i Muñoz
Vice-presidenta II:
Cristina Osorio i Alférez
Vice-President III:
Jose Rafael Penalba i Ares
Vice-President IV:
Celestino Parejo i Mateo
Secretaria:
Engracia Herrera i Martínez
Tresorera:
Amparo Ballester i Bausset
Comptador:
Rubén Piles i Navarro
Delegada de Quotes:
Esther Hernández i Urán
Delegat de Loteria:
Daniel López i Romero
Delegades d’Infantils:
Noemi Díaz i González
Virginia Blanco i Reyes
Mari Carmen Muñoz i Ojeda
Delegats de Junta Local Fallera:
Jose Pablo Torrico i Seco De Herrera
Pedro Caballer i Martínez
Bibliotecària i Casalera:
Victoria González i Fernández
Delegats de Cuina:
Javier Planes i Córdoba
Majo Saiz i Ruiz
Delegats de Festejos:
Miguel Martí i Olalla
Manuel Mateos i García
Alicia Gómez i Jiménez
Delegats d’Activitats Diverses:
Mª Ángeles Giménez i Soler
Laura Parejo i Marjalizo
Antonio Palenzuela i Moreno
Delegada de llibret:
Luz Moya i Ibáñez
Delegats de pirotècnia:
Lorena Carmona i Martín
Francisco Jato i Alberich
Delegat de manteniment:
Raul Simón i Muñoz
Delegada de Play-Backs:
Sandra Ríos i Burguete
falla LITERAT AZORÍN
MESTRA ROSARIO IROIL 2026
COMISSIÓ MAJOR COMISSIÓ MASCULINA
Adolfo Ortega i Tebar
Adrián Padilla i Cabañas
Adrián Porro i Grau
Adrián Rubio i Bordería
Aitor Alarte i Ortega
Alberto Gamero i Hedrosa
Alejandro Penalba i Durán
Alejandro Sereno i Gallardo
Alex Pérez i Criado
Álvaro Muñoz i Baixauli
Ambrosio Martínez i Pérez
Andrés Alarte i García
Antonio Almudéver i Muñoz
Antonio Palenzuela i Moreno
Antonio Villacañas i Gutiérrez
Benjamin Serrano i Martínez
Carlos Márquez i Blasco
Carlos Javier Luengo i López
Celestino Parejo i Mateo
Daniel Cercos i Ortiz
Daniel Leal i Linares
Daniel López i Romero
David Herráiz i Lozano
David Ricarte i Miñana
David Serra i Lorenzo
Diego Gil i Pérez
Diego Ezequiel Rodríguez i
Gambetta
Elier Claudio i Mateo
Ernesto Ramos i Dopozo
Evelio Marcos Juan i Alfonso
Felipe Bermejo i Atero
Francisco Adalid i Blasco
Francisco Gallego i Blanco
Francisco Gallego i Herrera
Francisco Giner i García
Francisco González i Fernández
Francisco Jato i Alberich
Gerard Árboles i Pons
Gerardo Árboles i Estrems
German Ariza i Jiménez
Héctor Griñán i Muñoz
Herminio Ricarte i Domenech
Herminio Ricarte i Miñana
Iñaki Arnal i Esnaola
Jaume Vilanova i Martí
Javier Fernández i Fabra
Javier Hernández i Pérez
Javier Martín i Alejandre
Javier Planes i Córdoba
Jesús Sanz i Gañán
Jesús Sanz i Sospedra
Joan García i Sánchez
Joaquín Martínez i Dalmau
Jordi Tarazona i Martínez
Jorge Martínez i Madrigal
Jose Pérez i Tomás
José Gil i Novella
Jose Antonio Liñana i Sánchez
Jose Francisco Carrillo i Calderón
Jose Javier Gonzalez i Benito
Jose Luis Garcia i Tierno
Jose Pablo Torrico i Seco De Herrera
Jose Rafael Penalba i Ares
Jose Vte. Romeu i Catalá
Juan López i Jiménez
Juan Ignacio Sánchez i Micó
Juan Manuel Minaya i Pérez
Juan Miguel Pérez i Núñez
Julio Carrillo i Hernández
Julio Gardó i Játiva
Luis Pascual i Jiménez
Manu Nieto i Molina
Manuel Mateos i García
Manuel Sánchez i Gavilán
Mario Belenguer i Manso
Mario García i Martínez
Martín Cotelo i Permuy
Maximiliano Ramiro Zamora i Gabaldón
Miguel Guillén i Muñoz
Miguel Martí i Olalla
Nicolas López i Bermúdez
Oscar Almudéver i Muñoz
Pablo Román i Arcos
Pedro Caballer i Martínez
Rafael Morales i Alacreu
Rafael Pérez i Doval
Raul Simón i Muñoz
Rubén Piles i Navarro
Rubén Sánchez i Muñoz
Salvador Penella i Más
Santiago Rodríguez i Ruiz
Sergio Alarte i Ortega
Sergio Vicente i Yago
Vicente Alba i Pérez
Victor Maher El-Qutob i Lopez
Vishal Ferrandis i Ricarte
William Baptista i Amabile
Xavi Ortiz i Cuñat
CORT D’HONOR
Adela Cortés i Melchor
Alba Crespo i Paredes
Alba Giménez i Rosell
Alexandra Iglesias i Gilabert
Aliana Pérez i Molina
Alicia Gómez i Jiménez
Amparo Almudéver i Muñoz
Amparo Ballester i Bausset
Amparo Gargallo i Espín
Andrea Carrillo i Cejudo
Andrea Herreros i Juárez
Andrea Parejo i Marjalizo
Andrea Zapata i Tarín
Ángela Esther Aliaga i Nogues
Angy Teruel i Piqueras
Arantxa Fernández i García
Arantxa Jato i Alberich
Ariadna Martín i Jato
Beatriz Fernández i Dasí
Beatriz Nuñez i Mocholí
Belen Pérez i Villar
Carla López i Lluch
Carla Morata i Crespo
Carme García i Martínez
Clara Galindo i Genovés
Clara Picher i Sánchez
Clara Santolaria i Martínez
Claudia Gardó i Company
Cristina Benedito i Torres
Cristina Guillén i Muñoz
Cristina Osorio i Alférez
Cristina Pérez i Doval
Cristina Tolosa i León
Elena Gómez i Fuentes
Elena Martí i Ruiz
Encarna Melgar i Hernández
Encarni Fuentes i García
Engracia Herrera i Martínez
Enma Francés i Medrano
Esmeralda Madrigal i Leal
Esther Hernández i Urán
Eva Griñán i Muñoz
Eva Maria Panadero i Asensi
Fernanda Aricó
Gemma Rodríguez i Melero
Gloria Martínez i Pérez
Gloria Sánchez i Casañ
Helena Carrillo i Ferrandis
Helena Catalá i Morente
Inma Lahiguera i Ramos
Inmaculada Casañ i Navarro
Irene Ruiz i Masiá
Isabel Martínez i García
Isabel Villar i Vicó
Jessica Gónzalez i López
Julia Garcia i Férriz
Lara Morales i Sanchis
Laura Arce i Romero
Laura Ferri i Pla
Laura Parejo i Marjalizo
Lorena Carmona i Martín
Lourdes Barbero i Esteve
Lourdes Mocholí i Cuadrón
Lucia Pastor i March
Luz Moya i Ibáñez
Mª Ángeles Giménez i Soler
Mª Carmen Delgado i Santander
Mª Dolores Miñana i Gómez
Mª Jose Cejudo i Corbillo
Mª Jose Sánchez i Duque
Mª Luz Ibáñez i Armengol
Mª Salud Company i García
Magdalena Noves i Pérez
Maite Marjalizo i Soriano
Majo Saiz i Ruiz
MªJosé Alarcón i Zamora
MªJosé Soriano i Sánchez
Malú García i Morella
Mari Carmen Muñoz i Ojeda
Maria Amo i Toledo
Maria García i Moreno
Maria Llorca i Sempere
Maria López i Expósito
Maria Del Carmen Antón i Argudo
Marisa Martínez i Ramos
Marta Barón i Fernández
Marta Sánchez i Valverde
Martina Carrillo i Cejudo
Mayte Pons i Gonzalez
Mila Chardí i Banyuls
Narcisa Ballesteros i Cabezuelo
Natalia Barbero i Esteve
Nerea Fernández i Dasí
Nerea Martínez i Huete
Neus Costa i Millán
Nieves Blanco i Reyes
Noelia Hernández i Navajas
Noelia Lahiguera i Ramos
Noemi Díaz i González
Patricia Bautista i Arenas
Patricia Matilla i Cases
Patricia Sacie i Reyes
Paula García i Alfonso
Paula García i Torrecilla
Pepi López i Castellano
Pilar Vioque i García
Raquel Ortiz i Ramos
Raquel Palenzuela i Moreno
BENETÚSSER
M’alce ben prompte al matí (últimament sembla la norma general) i la meua curiositat (i la fam) em porten caminant a la xurreria del cantonet, que per falles sol fer bunyols de carabassa: la dona dels xurros canvia de rol per uns dies.
CAPÍTOL CINQUÉ: I JUSTICIA PER A TOTS C
La meua sorpresa és supina en vore que, en lloc del clàssic remolc dels xurros, hi ha un megaremolc vidrat amb taules i cadires per a més de 30 persones, i que la dona dels xurros és una xiqueta joveneta que només deu atendre la neteja de les taules i el control d’unes màquines expenedores on pots comprar els xurros, bunyols o xocolate. Les mateixes màquines els produeixen, i això sí que és notícia per a mi. M’acoste a la jove per tal de preguntar-li.
-Bon dia, disculpa, des de quan teniu aquestes màquines? No les havia vist encara -tantege.
-Hola, bon dia. De veritat que no? Ja les tenim des de farà cinc o sis anys -em contesta.
-La veritat és que estava acostumat a vore com els feia la bunyolera, quina barbaritat com canvien les coses.
-El tema ja no és com canvien les coses: és veritat que va ser revolucionari aquest tipus de màquina, però és que trobar algú que sàpiga fer bunyols és encara més complicat. No sé molt bé si encara algú fa els bunyols a mà, però de màquines com aquesta, les que vullgues -m’explica.
-Vinga, et deixe treballar, vaig a donar-li faena a la màquina. Moltes gràcies.
-A tu per vindre - tanca la conversa amb un somriure.
La següent parada la tinc al carrer de la falla, got de xocolate i bunyols a la mà, que de fet no tenen res a envejar-li als de tota la vida. Era el dia del jurat, i també de vore com ha quedat el carrer engalanat, que quan me’n vaig anar a dormir començaven a traure coses al carrer per tal de deixar-lo ben guapet.
Quan gire el cantó, comence a vore tot el carrer engalanat. De principi a fi tot és com si estiguérem en un plató de rodatge d’una pel·lícula, i la temàtica era clara: “LITERATO 2079”. No done crèdit al que estic veient. El grup “del carrer” ha pensat en la temàtica futurista precisament. Serà aquesta alguna mena de senyal? El karma està parlant?
Em trobe amb Andreu, un jove faller de 33 anys fill d’uns amics també fallers, assegut junt a dos amics d’ell que encara no tinc molt situats, tots tres abillats amb ulleres de sol, imagine que estaven fent l’habitual espera del jurat.
-Bon dia a tots -els tres responen assentint, sense paraules. La nit havia sigut llarga-. Sabeu si ja ha passat el jurat?
-Sí, ha aterrat fa deu minuts, però ja se n’ha anat -respon Andreu.
-Com que ha aterrat? És que ara venen en helicòpter, o què? -els tres comencen a riure vagament.
-Supose que ningú t’haurà informat -em diu Andreu amb un somriure que deixa vore que alguna cosa se’m tornava a escapar-. Estàs donant-nos molt de joc últimament -diu mentre els tres riuen-. Vinga... va! T’haurem d’ajudar! Atén-me: quan va desaparèixer la Junta Local, s’instaurà un novíssim sistema de jurat. Davant d’una eterna problemàtica amb els jurats, van acabar utilitzant la intel·ligència artificial. Tres drons capten amb les seues càmeres les falles i el carrer engalanat, i tenint en compte el paràmetres que han de puntuar, donen unes puntuacions que van a parar a unes plataformes digitals infrangibles del ministeri de cultura, i això dona com a resultat un lliurament de premis el més just possible, com deia la cançó “...i justícia per a tots”- acaba dient mentre obri els braços i es recolza en la seua cadira.
-Correcte! -encerte a dir en la meua perplexitat.
-Correctíssim! -diuen els tres alhora.
Eixe lliurament de premis es preveia històric per a mi. De tots és sabut que mai plou a gust de tots, però simplement el saber que es deixaria de costat el factor humà i que la decisió del jurat encaixaria dins d’uns paràmetres on no cap la subjectivitat, és, com a mínim, reconfortant.
JUNTA DIRECTIVA INFANTIL
President:
Jaume Árboles i Pons
Vice-Presidenta I:
Sofía Giménez i Ballester
Vice-president II:
Ángel Herráiz i Saturnino
Secretaria:
Paula Saucedo i Barón
Tresorera:
Noelia Jato i Aliaga
Comptador:
Arnau Claudio i Villar
Delegats de Festejos:
Aitana Planes i Fernández
Martín Carmona i Hernández
Mauro Hernández i Díaz
falla LITERAT AZORÍN
MESTRA ROSARIO IROIL 2026
COMISSIÓ INFANTIL
COMISSIÓ MASCULINA
Adrià Griñán i Gómez
Aitor Arnal i Antón
Alejandro Martínez i Madrigal
Alejandro Vicente i Jumilla
Álvaro Bermejo i Amo
Álvaro Vidal i Morales
Angel Herráiz i Saturnino
Anxo Ramos i Zapata
Arnau Claudio i Villar
Arthur Amabile
Bruno Aliaga i Bautista
César Pérez i Lahiguera
Claudio Zamora i Gargallo
Daniel Martí i Martínez
Daniel Sánchez i Cortes
Dario Ortega i Sacie
Enzo Crespo i Mellado
Eric Félix i Fuentes
Evan Ramón i Fernández
Ferran Fortea i Griñán
Gonzalo Palenzuela i Criado
Gonzalo Rodríguez i Blanco
Hugo Aliaga i Bautista
Hugo Sánchez i González
Ian López i Navarro
Ignacio Sánchez i Casañ
Iker Porro i Delgado
Jaume Martínez i Vicente
Javier Rodríguez i Blanco
Javier Romeu i Soriano
Jesús Sanz i Sánchez
Joaquin Bello i Nuñez
Joel Porro i Delgado
Jose Romeu i Soriano
Leo García i Moreno
Lucas Garcia-Rosado i Muñoz
Lucas Martí i Mejías
Marc Montero i Vidal
Marc Pérez i Martínez
Marc Ruiz i Fernández
Marc Serrano i Giménez
Marc Vidal i Morales
Mario Giner i Arce
Martín Carmona i Hernández
Martiño Pérez De Juan i Almudéver
Mauro Hernández i Diaz
Mauro Ortega i Sacie
Néstor Martí i Martínez
Pablo Alario i Garrido
Pablo Minaya i Osorio
Pablo Rangel i Marí
Pau Serrano i Giménez
Pedro Alarte i Chaves
Raul Mocholí i López
Raul Nieto i Córdoba
Samuel Bermejo i Amo
Sergio Zamora i Gargallo
Thiago Luengo i Sánchez
Vicent Miró i Chardí
Vicent Pérez i Soria
Vicent Vilanova i Ortiz
Yago Penella i Sánchez
Yahel Villacañas i Román
CORT D’HONOR
Adriana Aznar i Matilla
Adriana Villacañas i Roman
Adriana Zamora i Gargallo
Áfrika Almudéver i Gómez
Aitana Ariza i Gimeno
Aitana Planes i Fernández
Alex Pérez i Lahiguera
Alexandra Cánovas i Carrera
Alma Fabra i Rivera
Altea Mateos i Santolaria
Ane Arnal i Antón
Ariadna Martínez i Reina
Carla Celemin i Pérez
Carla Morcillo i García
Clara Pichel i Garcia
Claudia Valeria Luengo i Sánchez
Daniela López i Tolosa
Daniela Martín i Noves
Daniella Aznar i Matilla
Inés Tarazona i Martínez
Joana Lahiguera i Clemente
Joana Ramos i Zapata
Julia Vilanova i Ortiz
Lara Minaya i Osorio
Leyre Fernández i Palenzuela
Luna Penella i Sánchez
Manuela Leal i Vioque
Mar Ramón i López
Maria Luiza Amabile
Mariela Hernández i Diaz
Marta Higuero i Balbuena
Martina León i Ferri
Monica Vicente i Jumilla
Naira Liñana i Badenes
Noa Caballero i Muñoz
Noelia Jato i Aliaga
Paola Olmos i Gilabert
Paula Saucedo i Barón
Rosanne Mateos i Santolaria
Sofia Gimenez i Ballester
Valeria Caballer i Guillen
Vega Gamero i Salvador
Vera Pérez i Martínez
Victoria Sanz i García
Yahaira Lahiguera i Clemente
Yaiza Liñana i Badenes
No és molt habitual que m’alce passades les 9 del matí, però clar, anit teníem per a celebrar: els premis han sigut, per primera vegada en molt de temps, justos. I com que era quasi novetat, m’havia animat per fer una partideta de truc quan em varen buscar. El truc és una de les coses que mai he vist evolucionar. Cartes, pedres i mentides a cabassos. Eixa havia sigut la dinàmica del joc tota la vida, però resulta que les dos primeres ja no estaven a la taula. Encara que és possible jugar com sempre, els dispositius mòbils han substituït a les cartes i les pedres de tota la vida, i és més fàcil trobar quatre persones amb mòbil que unes cartes i un grapat de cigrons. Una aplicació fa la màgia possible: sense trampes, les senyes ja no calen, encara que algú les fa per marejar. El sainet ha canviat, només és necessari aprendre la nova dinàmica, “truque i passe, el que fa jugar eixa manilla la primera no
CAPÍTOL SISÉ: TRUC, FUTBOL I EL MISTERI DE LA PÒLVORAC
porta res, a tu et queda peça? No pots dir res que tu has trucat, se’n anem?” i tot l’argot de sempre, això no canvia.
Després de tres hores de partides, calia descansar com toca. Per tant, el matí del dia 17 de març m’alce tard, i mentre desdejune a casa pense en com he arribat a la situació en la que em trobe. És tot de veritat? Encara no estic del tot segur, no acabe de creure’m del tot el tema de l’amnèsia, però no trobe altra explicació. Tal volta hauria d’escriure tot el que està passant-me, i portar-ho a la butxaca per tal de fer memòria.
De camí al carrer de la falla veig un xic que està fent esclatar un masclet, i em sorprén que no sembla que haja pegat foc a res per encendre’l. Això i la llum blava que deixa vore a continuació de l’esclat em deixa pensant que de segur el tema de la pirotècnia tampoc és el de fa 25 anys. Hauria d’investigar-ho també.
Per fi al carrer de la falla, em trobe amb Boro. Estan preparant la fideuà per dinar i, com que la gent està de visita de falles, veig vindre que van a enganxar-me per a ajudar; i res, mans a l’obra em fique. La conversa va de futbol, i és d’allò més curiós: pel context entenc que el València està en mans d’un empresari valencià, que feia uns anys va comprar les accions de Peter Lim quan aquest les havia tret a la venda després del descens a segona, i ara, l’equip deambulava en la zona mitja de la taula. Per altra banda, el Madrid i el Barça es jugaven les posicions capdavanteres de la lliga. El Barça com sempre, tirant de cantera i fitxatges estel·lars, i el Madrid, ple de marroquins, doncs sembla que el Marroc, fora de tot pronòstic, havia guanyat la copa del món de futbol. I per la seua part, el Llevant sumava una desena de temporades seguides en primera, jugant-se el descens la majoria de temporades i, com sempre, traent-li els punts als matalassers. Com estic més atent a tota la informació esportiva, deixe per a més tard el tema pirotècnic.
Després de dinar, a la vesprada, tenim jocs per als menuts.
-Robert, ens ajudes a organitzar els jocs dels xiquets? -em pregunta el jove Albert.
-Home, no crec que siga el més indicat, que aneu a muntar, unflables i videojocs? -li pregunte.
-Ha, ha, ha! No, per favor... videojocs no! -es pixa de riure, sembla que jo soc el centre de la diana de les seues conyes-. Per això ja tenim a casa la Play 12! No... hem de muntar un sambori per a uns, uns altres jugaran a “xurro va”, també tenim unes trompes per fer-les ballar, un altre grup jugarà a “peus quets”, i per acabar, ens ajuntarem tots i jugarem al mocador. Es tracta de jugar a jocs populars, no veus que aquests estan més que farts de pegar tirs en el Call of Duty 23? -m’explica, assenyalant-me als menuts.
-Vinga, m’apunte, però després juguem al truc amb cartes, més que res per jugar al joc “tradicional”, dic -li amolle amb sorna.
Vinga va, t’ho promet, la veritat és que més divertit és, no ho puc negar -respon amb un somriure aprovatori.
I així passem la vesprada, amb jocs tradicionals perquè els xiquets no obliden d’on venim. Em dona que pensar eixa mirada arrere, no deixava de ser curiós el tema. I això sí, després de sopar, la partideta promesa.
A l’hora del ball ja estic camí de casa, demà cal matinar per a la despertà...però, un moment, no he preguntat com està el tema pólvora, “jo mai em vaig traure el famós CRE per tal de tirar masclets”, pense. Li envie un Whats a Artur, ell sabrà com està el tema, encara que fins demà al matí no ho sabré.
RECOMPENSES
RECOMPENSES MAJORS FALLA
LITERAT AZORÍN – MESTRA ROSARIO
IROIL 2026
Bunyol d’Argent
Inmaculada Casañ i Navarro
Mª Salud Company i García
Rocío Criado i Gallego
Silvia Durán i Carretero
Vishal Ferrandis i Ricarte
Francisco Gallego i Herrera
Jose Luis García i Tierno
Rosana Gimeno i Casañ
Esther Hernández i Urán
Evelio Marcos Juan i Alfonso
Elena Martí i Ruiz
Luz Moya i Ibáñez
Laura Parejo i Marjalizo
Yolanda Pérez i Collado
Manuel Sánchez i Gavilán
Bunyol d’Or
Mario Belenguer i Manso
Pedro Caballer i Martínez
Julio Gardó i Játiva
Noelia Hernández i Navajas
Sandra Ríos i Burguete
Rosana Valverde i Navajas
Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer
Marta Barón i Fernández
Héctor Griñán i Muñoz
Adrián Porro i Grau
Jaume Vilanova i Martí
Bunyol d’Or i Brillants amb Fulles de Llorer
Isabel Villar i Vicó
Juan Manuel Minaya i Pérez
RECOMPENSES INFANTILS FALLA LITERAT AZORÍN – MESTRA ROSARIO
IROIL 2026
Distintiu d’Or
Jaume Árboles i Pons, President Infantil
Álvaro Bermejo i Amo
Valeria Caballer i Guillén
Arnau Claudio i Villar
Vicent Miró i Chardí
Raul Nieto i Córdoba
Jesús Sanz i Sánchez
Inés Tarazona i Martínez
Distintiu d’Argent
Mario Giner i Arce
Vera Pérez i Martínez
Vicent Vilanova i Ortiz
Fran Alario i Esteve
Angela Barón i Consuegra
Rafa Barón i Consuegra
Loles Fernández i Martín
Encarnación Fortea i Valmaña
Jose Franco i López
Basilio García i Duque
María González i Díaz
Esteban Mocholí i Comes
Aitor Mocholí i Fernández
Rafa Parra i Fuertes
María Dolores Portalés i Ricart
Toñi Sánchez i Nicolás
Viki Serrano i Garcia
Ramón Tarazona i Martínez
Josep Maria Tarazona i Mas
Vicent Tarazona i Portalés
Vanessa Terrades
M°Luisa Tierno de Dios
FALLERS D’HONOR
MEMÒRIES DEL PRESENT C
18 de març, 6 del matí. Hui toca alçar-se ben prompte, un cafenet ben carregadet mentre revise el mòbil per comprovar que Artur no s’ha oblidat de mi. “He, he, he... sense problema, no necessites cap acreditació CRE, demà t’ho conte”. Eixa és la resposta del missatge, per tant, anem a tirar masclets.
Només arribar al carrer, em trobe a Artur assegut a una cadira. M’està esperant. Mentrestant, a uns metres, estan repartint les caixes dels
-Bon dia, Artur, que no dorms? O és que t’has quedat a dormir ací?
-Ha, ha, ha! No, home, no, ja no tinc cos per a fer eixes coses. Què, tirem masclets o què fem? -em diu rient-se.
-Vinga, borinot, menys rialles i més contar-me què passa amb els masclets i la mare que els ha parit -dic mentre capta la meua cara de estar fins als collons de rialles.
-Perdona, però és que eres un dinosaure faller. Ha, ha, ha! -para i es fica seriós per fi-. Als masclets fa molts anys que no els peguem foc, són com... ehhh, te’n recordes dels cigarrets electrònics?
-Què passa, que tampoc existeixen ja? -cada vegada estic més confós.
-Ehhh, no, però té igual, eixa és una altra història. El tema és que no cal pegar-los foc, tenen un botonet, els actives i els tires -continua amb l’explicació.
-Entenc que s’activen electrònicament, però, i la pólvora? Esclaten igual, no? -acompanye la pregunta amb espavents.
-Sí i no. La pólvora per a masclets ja no és la de fa 25 anys: trobaren la fórmula per a ferla esclatar sense alliberar tota l’energia, ni el fum, però sí el soroll. De fet, al portar un component electrònic, pots fer-la detonar a través d’una aplicació de mòbil, o bé del mateix masclet, o d’un comandament; açò últim molt útil per als xiquets. Ho vas captant? -em mira la cara d’estupefacció que estic fent-li-. Vine i anem a que ens donen els nostres masclets.
Anem a arreplegar la nostra munició i em fa una demostració gràfica. Puuummm! Al primer esclafit ja tinc clara la tècnica.
Ha quedat clar, o vols que t’ho done per escrit?
No cal que m’ho done per escrit: això és collonut. Minimitzar el risc d’accident ocasionat per un masclet sense perdre l’essència és el que tot pirotècnic podia desitjar.
De fet, no havia gaudit tant en una despertà des del dia que ens quedàrem sense masclets i haguérem de traure uns tambors que teníem al casal des del paleolític superior.
Novament al casal, era l’hora dels preparatius per a l’ofrena, i encara que m’havia informat de que no n’hi ha cap innovació al respecte, sí que en trobe una prou important. Per motius de temps, limiten la participació a 400 fallers per comissió, per tant, molts fallers es queden als seus casals, i segueixen l’ofrena per un canal de televisió local a unes pantalles gegants ubicades als carrers de les comissions que facilita l’ajuntament.
I en eixes estic jo, envoltat de molts fallers que es queden al casal fent el seguiment per la pantalla, quan pense que és el moment d’agafar paper i boli per tal d’escriure les experiències que estic vivint des d’aquell 12 de març de ja no sé bé quin any. Les escriuré i les portaré damunt per tal d’ampliar el relat i, al mateix temps, tindre-les a mà per si la memòria falla.
Com que el dia ho demana i estic relaxat, em prenc una cerveseta amb el meu amic Boro, a qui tampoc li toca ofrena, quan se’ns acosta Iker, un altre dels vells amics fallers i l’artífex d’una d’aquelles pintades que li donàrem al casal quan érem joves. De fet, aquella obra d’art era de tal magnitud que va passar de puntetes el fet que no desentonara en la destrossa que la DANA del 2024 va fer a les parets del casal.
-Iee!!! Vos convide a un glopet de cassalla! -diu mentre s’apropa amb tres colpets amb un filet de cassalla.
-Ja m’has liat -diu Boro fregant-se les mans.
-Què anem a fer, tira-li -dic amb resignació-. Només espere no haver de penedir-me.
No podia haver estat més encertat, després de sopar ja tinc mal de cap. Estic preguntant a vore si algú em pot donar un analgèsic per no haver d’anar directe a casa, quan apareix
Agnès. L’última vegada que la vaig vore era una xiqueta i ara ja supera la trentena. És filla d’uns altres amics fallers, i és farmacèutica.
Pren, Robert, sempre porte damunt per si de cas -em dona una pastilleta retallada del seu blister i em cluca l’ull amb un somriure.
L’accepte sense reparar en el gest. Només volia mitigar un poc el mal de cap. De tota manera, no tardaré a anar-me’n a casa.
PROGRAMA D’ACTES
FEBRER
Diumenge 22:
10:30h Concentració al casal per anar a la Cridà
12:00h Cridà de les Falleres Majors de Benetússer al balcó de la Plaça de l’Ajuntament.
14:00h Mascletà a Monte Alto
Dissabte 28:
17:00h Eixida del casal a la Cavalcada del ninot
18:00h Inici de la desfilada de la Cavalcada del ninot
MARÇ
Diumenge 1:
08:00h Macrodespertà en conjunt per les 6 falles de Benetússer i la Junta Local
11:00h Festival de paelles de Junta Local Fallera de Benetússer a Monte Alto
Dissabte 7:
11:00h Sorteig dels llocs per al concurs de paelles de la falla i repartiment de llenya
17:00h Entrega de premis del concurs de paelles i pastissos
Dissabte 14:
18:00h Inauguració del nostre envelat amb DJ
Remember Pedro Amat
Diumenge 15:
18:00h Berenar infantil al càrrec de la FMI i el President Infantil
19:00h Plantà de la falleta infantil
21:00h Sopar per als menuts
21:30h Sopar per als adults amb el tradicional concurs de truita de creïlles
23:00h Plantà de la falla gran
Dilluns 16:
08:00h Despertà
09:00h Visita del jurat de monuments fallers
19:00h Lliurament de premis dels monuments per Junta Local Fallera
21:00h Sopar per als menuts
21:30h Sopar per adults
En acabar NIT D’ALBAES versadors i cantadors acompanyats per les FFMM de Benetússer i la Junta Local Fallera.
23:30h Festa Neó amb el DJ Adrián Martínez
Dimarts 17:
08:00h Despertà
11:00h Pasacarrer i visita de les falles
18:00h Berenar infantil a càrrec de la FMI i el president infantil
21:00h Sopar per als menuts
21:30h Sopar per adults
00:00h Actuació de Gustavo Paradis
Dimecres 18:
08:00h Despertà
16:30h Concentració al casal per a l’Ofrena
18:00h Ofrena de flors a la Mare de Déu dels
Desamparats
20:00h DJ’s Alajeven
21:00h Sopar per als menuts
21:30h Sopar per adults
23:30h Música en directe de la mà de l’orquestra Phoenix
falla LITERAT AZORÍN
MESTRA ROSARIO IROIL 2026
Dijous 19:
07.30h Despertà
11:00h Concentració al nostre casal, i acompanyats de tabal i dolçaina anirem a la missa en honor al nostre patró Sant Josep
12:00h Missa a Sant Josep a la nostra parròquia
14:00h Mascletà a Monte Alto
16.30h Jocs per als infantils
18:00h Berenar tradicional de bunyols amb xocolata, partideta de truc i lliurament dels nostres premis MOYA
20:00h Cremà de la falleta infantil i en acabar sopar per als menuts
21:00h Sopar per als que queden
23:00h Cremà de la falla gran
FOTOGALERIA
CAPÍTOL HUITÉ: L’HOME QUE MAI VA EXISTIR C
M’alce directe a la dutxa i, a més de que el mal de cap ha desaparegut, em sent com si haguera dormit moltíssimes hores, com si estiguera molt descansat. El desdejuni sense mòbil ni televisió és el millor que puc fer, he d’ordenar idees al meu cap. Per a fer-ho, trac el paper on he escrit tot el que ha succeït fins al moment, tot en ordre, i vaig completant-lo.
Ja al carrer, vestit oficial per a la missa de Sant Josep i camí del casal per acompanyar als nostres representants, note com si alguna cosa haguera canviat. De totes maneres, els meus pensaments encara revolen al voltant dels nous conceptes apresos.
Gire el cantó del carrer del casal, i de sobte, un mur me cau al damunt, però no un mur físic, sinó psíquic. Comence a vore el món al meu voltant com abans, i quan dic abans vull dir com en 2025. Em quede gelat, parat, tots els presents (que mai són molts
el dia 19 pel matí) em miren com si estiguera actuant, i comencen a riure’s de mi (ja no sé que fer per evitar les rialles).
-Ja sabia jo que hui podia comptar amb tu, encara que no tenia molt clar que t’enrecordares de vindre vestit -el que parla és Aaron, el president...de 2025.
-Este només s’oblida del que vol, l’amnèsia eixa em fa l’efecte que és com el Guadiana -i ara la rèplica la fa Vicent.
L’amnèsia? Estic totalment desquadrat i alhora tot quadra. M’atrevisc a preguntar:
-Veritat que em va atropellar un patinet elèctric? -tots riuen, com sempre.
-Sí, un com aquest, pel que ens contares l’altre dia, clar -Núria acabava d’arribar amb el seu patinet.
M’acoste a un dels cristalls del pati del costat del casal per vore’m, i sí, estic veient el Robert de 2025, per això m’havia alçat amb tanta energia. Però, què collons havia passat? Per què havia tornat al 2025? Fora com fora, havia tornat. Els monuments tornaven a ser menuts en comparació als que havia vist en el futur, tornava a ser precís tindre gent que mai havia tirat una canya fent el torn de barra, la Junta Local tornava a ser eixe estament de dubtosa credibilitat d’abans, la subjectivitat tornava a estar present als premis lliurats, les cartes del truc colpejaven la taula amb el puny mentre les pedres queien a terra, el València tornava a mans del singapurés mentrestant el Llevant pujava i baixava de primera a segona, els bunyols de carabassa tornaven a fer-se a mà, les pantalles gegants i la limitació en l’ofrena havien desaparegut, els masclets esclataven com tota la vida, i sobretot, ningú havia vingut per carregar-se la millor costum de la terreta, l’esmorzar!
Després de la missa, l’habitual paella del dia 19, els unflables i videojocs per als menuts i omplir la panxa de xocolate i bunyols, ja estem davant la cremà infantil. Només apagar el llum, s’encén la traca que acaba en minuts amb el monument infantil. Xiquets i majors ajuntem les mans i caminem al voltant de les cendres. En eixe moment, un conjunt d’emocions es barregen a dins meu i una llàgrima roda per la meua galta. De sobte, sent com la xiqueta que agarra la meua mà esquerra m’apreta per atraure la meua atenció:
-No plores, Robert, l’any que ve tindrem més falles -i em cluca l’ull amb un somriure. No puc creure el que estic veient: eixa xiqueta és Agnès.
Estan ja preparant la falla gran per a la cremà, i jo no pare de donar-li voltes al cap. Ara tot quadrava: no havia somniat res del que m’havia passat, ni havia cap amnèsia ni res paregut, era tot real, els accidents, eixa xiqueta... No sé com ni qui ho havia fet possible, però havia viatjat en el temps. El problema és que ningú s’ho creuria, no ho podia contar a ningú, i tal volta eixa era la clau. Agafe de nou el paper i el boli per escriure una carta anònima. En eixa carta faré una introducció a tot el que he recopilat i encara que ningú anava a creure la història, la meua intenció és dirigir-la a un grup de fallers en concret; tal volta ells li donen veu al relat. Sí... això és el que faré.
Aprofite el moment de la cremà per deixar a la bústia del casal un sobre, després vaig caminant cap a casa. Demà serà un altre dia, o això esperava.
falla LITERAT AZORÍN
MESTRA ROSARIO IROIL 2026
Dins la bústia del casal van trobar un sobre dirigit al grup de llibret que, acompanyat d’un grapat de fulles amb moltes dades futuristes sobre tota mena de qüestions, contenia una carta en la qual es podia llegir el següent:
A l’atenció del grup de llibret:
Encara que la meua identitat no té importància, només heu de saber que soc faller d’aquesta comissió.
Sé que tal volta és difícil de creure, però soc com un viatger en el temps. No us espanteu, no soc cap alienígena ni res paregut. Un dia, arran d’un accident, em vaig alçar en l’any 2050 i vaig vore coses que no creuríeu. De totes maneres, he pensat a recopilar les dades per si a algú li pot servir d’inspiració, i espere que siga així. Us vigilaré de prop.
Una forta abraçada. Signatura. L’home que mai va existir
NOTA: Tot el que es conta en aquesta història és real, només hem ocultat els veritables noms davall noms falsos per qüestions de privacitat.
EN MEMÒRIA
DOLORS TARÍN
I BELDA
Matías Perelló, 17
46005 Valencia
T. 96 232 41 63
arco2@ortopediaarco.net
Avda. Sants de la Pedra , 26
46500 Sagunto (Valencia)
T. 96 265 43 05 - F. 96 265 43 06 arco@ortopediaarco.net www.ortopediaarco.net
Enganchado’s coffee-bar
Av. Camí Nou 79 B izquierdo
Lunes a Sábado
7:00 a 14:00
17:00 a 21:00
Domingos
8:00 a 15:00
614 02 14 92 De 8.00h a 22.00h
C/ DOCTOR VTE. NAVARRO SOLER, 10 BENETÚSSER (VALENCIA)
GALERIA COMERCIAL
La Falla Literat Azorin - Mestre Rosario Iroil vol agrair a totes les col·laboracions que any rere any fan possible la publicació d’aquest llibret.
Bones Falles 2026
falla LITERAT AZORÍN
MESTRA ROSARIO IROIL 2026
