Llibret Falla Sant Vicent Aldaia

n t falla

SantVi

quatre element s

i d d j s .

emitn

’lA aiad

c e n td

i nu los s e

delsElllibrethaparticipatenlaconvocatòria premisdelaGeneralitatperala valenciàpromociódel’úsdel del’any2026

IDEAORIGINALIREALITZACIÓ

Elpresentllibretparticipaals PremisdeLletresFalleres2026

MARÍACAÑIZARESDELBAÑO

COL.LABORADORS/ESISABELMARÍN MAGDAMARTÍNEZFELIPEMARTÍNEZLAURARUDILLAFOTOGRAFIA ESTUDIOSVILLENA

BELMARFOTOGRÁFOSLACOMISSIÓ DISSENYIMAQUETACIÓ

5-Pròleg

6-Saluda President

8-A Josevi

10-Junta Directiva

12-El treball invisible

14-AIGUA

16-Saluda Fallera Major

18-A Anabel

20-València aigua amunt: refranys per a temps líquids

22-Mai plou a gust de tots

26-Club Esportiu Natació Aldaia (CDNA): Orgull, esforç i esperança davall l’aigua

30-Comissió Major

32-Cort d´Honor

34-TERRA

36-Saluda President Infantil

38-A Joan

40-De la Terra a casa: Glossari faller

42-C. A. Sense Limits. Més que un club.

46-Comissió Infantil

48-AIRE

50-Saluda Fallera Major Infantil

52-A Alba

54-Paraules al compàs del Vent

56-Unió Musical d´Aldaia: una història viva

64-Cort d´Honor Infantil

66-Infantils

Sumari

68-Playbacks

69-Abonats

70-FOC

72-Açò crema!

76-Falla Major

80-Soc foc que renaix

82-Falla Infantil

86-Recompenses 2025

88-In memoriam

89-Acomiadament representants 2025

90-Un any de traca. Crònica fallera

96-L’espurna d’un nou començament

98-Divendres al casal

100-Programa d´actes

102-Galeria comercial

Els quatre elements ens envolten, formen part de nosaltres, i nosaltres d’ells. No obstant això, quan arriben les Falles només ens recordem del foc, encara que sense la resta, la festa no existiria: la terra amb la qual plantem la falla, l’aigua amb la qual l’apaguem i bategem un nou exercici, i el vent que fa que la flama consumisca l’any que finalitza, i que ens porta les bones noves. En la portada d’enguany hem volgut representar els quatre elements, en un mateix concepte, el concepte falla. Perquè, en definitiva, no hi ha foc sense aire, seria etern sense l’aigua i mai suraria si no arrelara en la terra. Quatre elements, una falla, una il·lusió i un nou llibret. Gràcies María per l’enorme treball (i el ben fet) i a tota la comissió de Sant Vicent per confiar en nosaltres.

-Panal Fallero-

Próleg

Les Falles, declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat, són molt més que una festa: són l’expressió viva d’un poble que renaix cada any en flama i emoció. Quan arriba març, els carrers i places es transformen en un escenari on conviuen l’art, la música i la germanor. En eixe univers festiu, els quatre elements primordials —terra, aigua, aire i foc— es convertixen en símbols que donen sentit i profunditat a allò que celebrem.

La Terra és la base de la nostra identitat, el fonament on arrelen les nostres falles. És la solidesa de la tradició que ens unix, de les teles i ornaments que vestixen amb dignitat les nostres falleres i fallers, recordant-nos d’on venim i qui som. També és el sòl que tremola amb cada mascletà, quan la pólvora ressona com a crit de vida.

L’Aigua, font de vida i renovació, ens parla de puresa i d’esperança. És la llàgrima emocionada que acompanya l’Ofrena, l’espill on es reflectix la bellesa dels adreços i pintes, la frescor que obri pas a la primavera. En la cremà, l’aigua s’unix al foc per a simbolitzar que de les cendres naix sempre un nou cicle.

L’Aire és llibertat i moviment, l’alé que ompli els carrers d’alegria i festa. És l’olor de pólvora que anuncia el despertar de la ciutat i el vent que fa ballar estendards, mantons i banderes. L’aire és també la música que s’alça i viatja, amb pasdobles i melodies que omplin el cor de germanor i emoció compartida.

El Foc és la flama que il·lumina la festa i el símbol més intens de les Falles. És passió i força compartida, la màgia que convertix l’art efímer en emoció eterna. El foc és la cremà que marca el final i, alhora, l’inici, que ens recorda que, malgrat les cendres, la il·lusió renaix més viva cada any.

Així, foc, aire, aigua i terra es fonen en una sola essència: la festa fallera. Una celebració que arrela en la terra, s’eleva amb l’aire, es renova amb l’aigua i es consumix en el foc per a renàixer cada primavera amb més força, més bellesa i més emoció.

quatre element s i nu los s e emitn n t falla SantVi c e n td ’lA aiad i d d j s .

saluda President

Des de la Falla Sant Vicent volem enviar un salut profund, sincer i carregat d’afecte a tots els fallers, falleres, veïns i amics que doneu vida, any rere any, a aquesta gran família.

Venim d’un any marcat per la DANA, un episodi que ens va recordar la força de la natura i la importància de mantindre’ns units davant les dificultats. Van ser moments complicats per a moltes persones, però també van evidenciar la solidaritat, la cooperació i la fortalesa del nostre barri, que una vegada més es va mostrar capaç d’alçar-se i ajudar a qui ho necessitava.

Ara, amb l’arribada d’un nou exercici faller, iniciem un camí renovat amb il·lusió, energia i esperança. La il·lusió de recuperar plenament la normalitat, de retrobar-nos al casal amb les portes obertes, de tornar a gaudir de cada acte i de reviure l’essència d’allò que som com a comissió i com a poble. Cada moment que compartim —una reunió, una plantà, un passacarrer, una despertà, una estona al casal— és un record que es va sumant al patrimoni emocional que construïm junts.

Els xiquets i xiquetes continuen sent el motor que impulsa el nostre futur; els més majors, la memòria viva de la nostra tradició; i tots nosaltres, els que estem al mig, tenim la responsabilitat d’enllaçar passat i futur amb estima, respecte i compromís. Eixe és el valor real de la Falla Sant Vicent: ser un espai de convivència on tots tenen cabuda i on cadascú aporta la seua part per mantindre viva la flama de la festa.

Enguany volem que cada activitat, cada acte i cada encontre siga una oportunitat per reforçar els llaços que ens uneixen. Que el monument represente no sols l’art efímer que ens identifica, sinó també l’esforç col·lectiu, la dedicació i el treball compartit que hi ha darrere. Que la música, la pólvora i la llum ens recorden que, malgrat les adversitats viscudes, sempre hi ha camins per a continuar avançant amb esperança.

La Falla Sant Vicent ha sigut i és un punt de trobada essencial per al nostre barri. Un lloc on la tradició es manté viva, on la cultura popular troba el seu espai natural i on la comunitat es reforça any rere any.

Aquest nou cicle és una oportunitat per continuar creixent, per enfortir-nos i per celebrar, amb serenitat i entusiasme, allò que ens identifica com a fallers.

Per això, des d’aquestes paraules, vuic transmetre la meua gratitud per la implicació de tots, pel temps dedicat, per l’esforç constant i per mantindre viva una festa que és molt més que uns dies al març: és un sentiment que ens acompanya tot l’any.

Que aquest exercici siga ple de moments compartits, de pau, de companyonia i d’alegria. Que la festa ens unisca, que la tradició ens inspire i que la il·lusió ens guie cap a un any ple de llum.

Visca la Falla Sant Vicent, visca el nostre barri i visquen les falles, que cada any ens recorden la importància de mantindre viva la nostra identitat i la nostra unió.

quatre element s i nu los s e emitn n t falla SantVi c e n td ’lA aiad i d d j s .

José Vicente García i Gómez

A Josevi

quatre element s i nu los s e emitn n t falla SantVi c e n td ’lA aiad i d d j s .

El nostre president, Josevi, és eixa persona tan jovial i riallera que, si el deixes cinc minuts a soles, et munta una tertúlia, una penya i un esmorzar… tot al mateix temps. Extravertit i divertit de sèrie, és feliç compartint el seu temps amb els amics (i si hi ha cacauets i olives, encara més).

És un apassionat dels esports, sobretot del futbol, i del seu amat València C.F. No es perd ni un partit: si l’equip guanya, ho celebra; si perd, també… però renega un poc, que això també és tradició.

Va treballar a la ràdio, i clar, eixe seria el seu treball ideal: que li paguen per xarrar! També va pencar en un pub de karaoke, on demostrà que cantar no era el seu fort… però fer riure al personal, sí.

Ara treballa a SP Berner, on destaca per la seua companyonia i perquè, quan falta alguna cosa, ell sempre diu: “Això ho arreglem de pressa”.

És pare de David i Àngela, padrastre de Rubén, i junt amb qui escriu —Amparo, la primera dama i la que el porta mig domat— ha format una família de categoria.

Però, això sí, Josevi té una altra família encara més gran: la Falla Sant Vicent. A ella li dedica tot el seu temps lliure, el que no té i el que s’inventa, perquè és un autèntic enamorat de les tradicions falleres.

Vol que tot isca perfecte… encara que després siga ell qui arriba corrent a última hora.

Per tot això, i per moltes coses més que anirem descobrint pel camí, estem seguríssims que aquest any serà inoblidable, divertidíssim i ple d’anècdotes de les quals es conten durant anys al casal Amb Josevi al capdavant, la rialla està assegurada, el bon rotllo garantit i les Falles… més Falles que mai.

Així que aneu preparant-vos, perquè si alguna cosa tenim clara és que enguany gaudirem, riurem i viurem unes Falles de categoria!

Junta Directiva

PRESIDENT

JOSÉ VICENTE GARCÍA GÓMEZ

VICEPRESIDENT 1R

ENRIQUE MORENO CANO

VICEPRESIDENT 2N

JESÚS ORMEÑO LÓPEZ

VICEPRESIDENTA 3R

BEATRIZ RAMÍREZ HERNÁNDEZ

VICEPRESIDENT 4T

FELIPE MARTÍNEZ BÁGUENA

SECRETARI

EDUARDO MARTÍNEZ BÁGUENA

VICESECRETARIA

IRIS MARTÍNEZ FONTECHA

TRESORER

FÉLIX GARRIDO SÁEZ

PIROTÈCNIA

RAFAEL NOVERQUES MARTÍNEZ

DELEGAT DE LOTERIA

JOSÉ VICENTE COMES ALCÁCER

DELEGAT DE MONUMENT I PUBLICITAT

DAVID MARTÍNEZ CAPILLA

ROBA I EQUIPAMENT

MARTA GARCÍA RENOVELL

LAURA GARCÍA RENOVELL

LLIBRET

MARÍA CAÑIZARES DEL BAÑO

DELEGACIÓ DE BAR

ÁLVARO GUERRERO DELGADO

MARIO DISLA MARTÍNEZ

GUILLEM CASAS CASAS

SERGIO FERNÁNDEZ LÓPEZ

DELEGACIÓ INFANTILS

ROCÍO CASTILLO FELTRER

RAQUEL GARCÍA ÁLAMO

AMANECER NAVARRO TABERNER

JESSICA TRENZANO ELBAL

DELEGACIÓ DE FESTEJOS

CARMEN MARTÍNEZ COLLADO

VANESA MONTORO GALLEGO

ROCÍO ZAMBRANO FERNÁNDEZ

RAQUEL ALMENARA CERVERA

MARIA AMPARO HERAS PEÑARANDA

AMPARO VALLADOLID GUZMÁN

REMEDIOS CARRETERO MARTÍNEZ

DELEGACIÓ INFRAESTRUCTURES

ÓSCAR ESCUDERO SOTOS

JESÚS AROCA HIDALGO

JUAN MANUEL VELASCO CORCOLES

BENJAMÍN RUIZ TORMO

PEDRO JESÚS PASCUAL BENITO

VIRGILIO JESÚS GARCÍA HERNÁNDEZ

FRANCISCO JAVIER ALONSO ANTELA

GARY ALEXANDER GUERRERO HONORES

NÉSTOR MANUEL PÉREZ TERRÁDEZ

ROBERTO GRANERO HERREROS

RAÚL FERNÁNDEZ PÉREZ

PRESENTACIÓ I PROCLAMACIÓ

Ma ANGELES POVES ALABAJOS

PAQUI FONTECHA CAMPOS

LIBERTAD MARTÍNEZ BÁGUENA

DELEGACIÓ JUVENIL

ALEJANDRO MORA JIMÉNEZ

DAVID VILA GARCÍA

ALBA PASCUAL CHAPARRO

JAUME MARCOS CERVERA

ARANTXA TORRIJOS GARCÍA

HUGO MATEU GARCÍA

MARCOS INIESTA VILA

ADRIÁN GARCÍA MORENO

DELEGACIÓ DE FLORS

RAQUEL ALMENARA CERVERA

MARIA AMPARO HERAS PEÑARANDA

XARXES SOCIALS I COMUNICACIÓ

ROCÍO CASTILLO FELTRER

AMPARO SANTANDREU MARCH

ARANTXA TORRIJOS GARCÍA

ALBA PASCUAL CHAPARRO

DAVID MARTÍNEZ CAPILLA

DELEGACIÓ DE JUNTA LOCAL FALLERA

MARÍA COMES GARCÍA

SARAI HOYOS PESCADOR

CRISTINA MUÑOZ BERLANGA

ISRAEL LÓPEZ CAVERO

El treball invisible

Hi ha una part de les falles que gairebé no es veu, que passa desapercebuda per a molts fallers i moltes falleres i que, sense aquesta part, res seria igual.

Preparar una presentació o una proclamació.

Preparar el casal perquè tots els divendres es puga anar a sopar i passar una estona de riures i bona companyia.

Preparar qualsevol festa, siga per a xiquets o majors.

Preparar un pressupost perquè no falte de res.

Preparar tota una setmana fallera durant un any perquè tot ixca tan bé com siga possible i que tothom gaudi al màxim de cada moment, encara que per això, no puguen gaudir tot el que volgueren.

I una llarga llista de coses què mai acabaria.

Això és perquè, una falla no arriba sola al carrer de l’Església; una carpa no es munta sola; un casal no s’engalana només en cada ocasió especial ni una xaranga apareix a la porta del casal per art de màgia.

TOT TÉ UNA GRAN FEINA DARRERE.

Però tot té la seua recompensa i al final de cada acte, de cada festa, de cada divendres o de cada dissabte (és igual el dia)… sempre hi ha un somriure, una complicitat, un últim glopet per a brindar pel bé que ha eixit tot, i per això val la pena treballar braç a braç i amb la mà en el cor per LA NOSTRA BENVOLGUDA FALLA SANT VICENT.

Per aquest motiu, aquest text i aquestes fotos van dedicades a la junta directiva que cada any es deixa la pell i el cor durant un any sencer, i a totes les persones que en algun moment d’aquest any, tiren una mà en el que siga o que simplement FAN FALLA en qualsevol moment.

GRÀCIES A TOTS I A TOTES PER TOT AQUEST

“TREBALL INVISIBLE” QUE NO ES VEU PERÒ QUE TANTA FALTA FA PERQUÈ TOTHOM GAUDISCA

SOBRETOT NOSALTRES I LES NOSTRES REPRESENTANTS.

MEDITERRÀNIA (la Fúmiga)

Aire fresc que em ve a la cara vent que bufa de llevant de gregal i tramuntana. A la pell note la sal.

Tu i jo som terra i mar, plaer descontrolat, i si la nau s’enfonsa jo em quede al teu costat. Som força, fúria, sang, les sendes que hem xafat. Protagonistes d’una història que no et contaran.

Ones venen i van ones que van trencant. On és la gent de la Mediterrània?

Mediterrània és una festa una cançó sense sentit.

Mediterrània és la tempesta

Mediterrània el nostre crit.

Mediterrània és la tendresa d’unes carícies al meu llit. Mediterrània és la certesa que ací em pariren i ací estic.

Mare Terra, mare nostra hui m’aclame als teus encants. Casa meua és casa vostra una porta sense pany.

Tu i jo seguim remant, burlant-nos dels gegants. Un far en la nit fosca, la llum que ens guiarà.

La nostra lluita pren la força que es mereix.

Fins que no caiguen les muralles no descansarem.

Ones venen i van ones que van trencant.

On és la gent de la Mediterrània?

Ones venen i van ones que van trencant.

On és la gent de la Mediterrània?

Mediterrània és una festa una cançó sense sentit.

Mediterrània és la tempesta

Mediterrània el nostre crit.

Mediterrània és la tendresa d’unes carícies al meu llit.

Mediterrània és la certesa que ací em pariren i ací estic.

Ací em pariren i ací estic i com que em passen certes coses ací agonitze, no passe, no em ric.

Ací proteste, no calle i les dic. Creuar la tempesta, la pena, la ona, la cresta, mirar la tendresa, a la fi del camí volem la recompensa promesa. Mediterrani de festa!

Sona el boom, sona el clap, sona el bombo, clap! sona el dub, sona la dansa de la llibertat, abraçades viatgeres al fons de la mar.

La mar cementeri de la humanitat

Ones venen i van ones que van trencant.

On és la gent de la Mediterrània?

Mediterrània és una festa una cançó sense sentit.

Mediterrània és la tempesta

Mediterrània el nostre crit.

Mediterrània és la tendresa d’unes carícies al meu llit.

Mediterrània és la certesa que ací em pariren i ací estic.

quatre elements i un sol sentiment

L’element aigua aporta profunditat emocional, fluïdesa i vida a l’equilibri dels quatre elements. Es considera l’origen de tot l’existent i el vehicle de la força vital.

Emocions i Sentiments: Representa el món interior, els afectes i la sensibilitat.

aigua

Intuïció: Aporta la capacitat de percebre el que no és visible i connectar amb l’inconscient.

Adaptació: Igual que el líquid que pren la forma del seu recipient, aporta la capacitat de fluir i adaptar-se als canvis.

Empatia: Facilita la connexió profunda amb els altres i la comprensió dels seus estats emocionals.

quatre element s i nu los s e emitn n t falla SantVi c e n td ’lA aiad i d d j s .

saluda Fallera Major

Una vegada hi havia una xiqueta que mirava les falles amb ulls plens de curiositat i un somriure d’orella a orella. Li encantava la música, la pólvora i eixe ambient que feia vibrar a tot el poble. Durant dos anys va formar part d’una comissió a Picanya. No portava vestit de fallera ni trosses impossibles —tan sols la brusa, un mocador i moltes ganes de festa. Allò va ser el meu primer contacte amb aquest món tan especial, i encara que llavors no ho sabia, aquella simple brusa ja m’havia atrapat per sempre en l’esperit faller.

Van passar els anys, i la vida —que sempre sap sorprendre’t— em va portar fins a Aldaia. I com ocorre en moltes bones històries, tot va començar per amor. Vaig conéixer al que hui és el meu marit, i entre amics que ja eren fallers de Sant Vicent, vaig acabar xafant per primera vegada el casal. El que en principi anava a ser una simple visita, es va convertir en un “ací em quede”. I així, sense adonar-me’n, havia trobat una segona casa i una gran família fallera.

El primer a apuntar-se a la falla va ser el meu marit, després el nostre fill Hugo, que durant uns anys va viure les falles amb nosaltres, més tard la nostra filla Aitana i, finalment, jo. I

encara que Hugo ja no és faller, les seues vivències i records dins de la comissió formen part d’aquesta bonica història que hem viscut com a família.

Han passat ja dotze anys des d’aquell moment. Dotze anys plens de riures, sopars improvisats, muntatges que semblaven no acabar mai, festes, disfresses i moments que ja formen part de la meua vida. Sempre he viscut les falles amb molta il·lusió, des del treball i des de dins, encara que mai he sigut de pujar-me’n a l’escenari —que cada un té el seu art, i el meu definitivament no és parlar en públic!

També he tingut la sort de formar part de la Junta Directiva d’infantils, una etapa que em va ensenyar que darrere de cada acte hi ha molta faena, paciència i, sobretot, amor per la festa. Els xiquets són la flama que manté viu el foc faller, i ajudar a cuidar eixa flama és una experiència que mai s’oblida.

I enguany, la vida m’ha regalat una altra bonica casualitat: molts dels meus amics formen part de la Junta Directiva. I si ja era especial viure enguany com a Fallera Major, compartir-ho amb ells ho fa encara més màgic. Perquè quan mires al teu voltant i

veus cares conegudes, riures, amics i complicitats de tants anys, t’adones que les falles no són només una festa: són persones, records i moments que romanen per sempre. Ara em trobe vivint aquest somni amb la mateixa emoció d’una xiqueta. Cada acte, cada música i cada somriure em recorden que el cor pot bategar més fort del que un pensa. Ser Fallera Major és una aventura preciosa: és riure fins no poder més, córrer d’un acte a un altre amb els talons a la mà, emocionar-se sense motiu i sentir que tot el que t’envolta té un color més viu.

Enguany vull viure-ho tot: cada instant, cada detall i cada moment al costat d’aquesta gran família que m’ha regalat tantes coses bones. Perquè les falles són això: una festa que es viu, riu i s’estima amb tot el cor.

Visquen les falles, visca l’alegria i visca la Falla Sant Vicent d’Aldaia! Amb molt d’orgull, emoció i un somriure que no s’esborra,

Anabel Almenara Fallera Major 2026 de la Falla Sant Vicent d’Aldaia

n t falla SantVi c e n td ’lA aiad i d d j s .

Anabel Almenara i Cervera quatre element s i nu los s e

A Anabel

quatre element s i nu los s e emitn n t falla SantVi c e n td ’lA aiad i d d j s .

La meua mare és una d’eixes dones que fan falla… i fan família.

Fa ja dotze anys que forma part d’aquesta comissió, dotze anys de passacarrers, de despertades, de nervis, de rialles i de moments compartits que han anat teixint la seua història dins de la festa. I enguany, per fi, li arriba un dels honors més especials: ser la nostra Fallera Major.

Perquè si algú representa l’esperit faller, és ella. Sempre està disposada a ajudar en tot: col·laborar, preparar, organitzar o, simplement, donar ànims quan cal. És d’eixes persones que quan venen èpoques roïnes, apareixen; i quan tot va bé, també estan, per celebrar-ho amb un somriure d’orella a orella.

Ara bé… a voltes també té el seu puntet gandul, perquè ningú és perfecte i ella ho sap portar amb molta gràcia. Però fins i això la fa més humana i més nostra. Perquè, siga com siga, mai li falta la paraula amable, el detall, la broma o la mirada que ho arregla tot.

És una dona bona, generosa, afectuosa amb tothom i sempre disposada a fer la vida més fàcil i més alegre als qui té al voltant.

I és precisament eixe cor tan gran el que la fa lluir encara més enguany en el seu càrrec, portant la banda de Fallera Major amb orgull, elegància i una il·lusió que s’encomana a tota la falla.

Perquè aquesta festa, per a ella, no és només tradició: és emoció, és companyonia i és vida.

I i jo tinc la sort de poder dir que és la meua mare… i la nostra Fallera Major.

Valènciaaigüa amunt:

REFRANYS PER A TEMPS LÍQUIDS

Sàtira en una terra on sempre falta o sobra alguna gota

“Aigua passada no mou molí… però encara ompli titulars.”

A la província de València sabem que l’aigua passada no mou cap molí… però sí que mou portades. Cada volta que un polític no sap què dir, rescata un projecte del pleistocé: un corredor ferroviari que ve, un transvasament que no arriba mai o una promesa que ja eixia en blanc i negre. Mazón parla d’herències rebudes, Sánchez respon amb pactes que tarden més que la reparació d’un pont després de la DANA, i al final el molí continua parat. Això sí, titulars n’hi ha per avorrir: aigua passada, però molt ben espremuda.

“Quan plou, plou per a tots… però els pressupostos cauen a gota freda.”

La teoria diu que quan plou, plou per a tots; la pràctica valenciana demostra que els pressupostos cauen com una gota freda: on no fa falta, torrencials; on és urgent, ni una gota. Mentre les carreteres continuen torçades des de

l’última tempesta i alguns ponts porten mesos en “reparació indefinida”, arriben partides tan fines que ni per a paraigua. La pluja natural és més igualitària que la política pressupostària.

“Aigua de València i tot arreglat.”

Si alguna cosa caracteritza la província és la capacitat d’afrontar qualsevol problema amb un somriure i un còctel espurnejant. Pugen els impostos, es retarden les infraestructures, els autònoms sobreviuen a base de miracles comptables… i algú diu: “anem a fer-nos una Aigua de València”, com si el cava i la taronja foren un pla de rescat estatal. No arregla res, però ho dissimula tot, que en política és quasi el mateix.

Abans de continuar anem a endolçar un poc aquestes lletres amb la recepta de l´autèntica Aigua de València:

Ingredients (per a 4 persones)

750 ml de suc de taronja natural acabat d’exprimir (valenciana sempre i se la compres en un baix particular molt millor)

500 ml de cava (brut o semisec)

100 ml de ginebra

100 ml de vodka

Sucre al gust (1–3 cullerades)

Gel abundant

Rodanxes de taronja

Barrejau tot amb molt de gel i servir amb les rodanxes de taronja per a decorar.

AIGUA DE VALÈNCIA

“Riurau ple, poble content.”

El riurau ja no s’ompli de moscatell, però continua sent una metàfora perfecta: si hi ha activitat econòmica, la gent somriu. A València, quan els bars estan plens, els mercats bullen i els autònoms superen el trimestre sense necessitat d’un desfibril·lador, el poble respira. Això sí, no demanem miracles: els polítics no han trobat encara la fórmula per omplir el riurau sense deixar ningú sec. Però mentre hi haja vida, consum i terrassetes… tot va bé.

“Aigua que no has de beure… igual la pagaràs a preu d’or.”

Este refrany modernitzat és quasi un lema local. A València, fins i tot l’aigua que no gastes pot vindre acompanyada de taxes, recàrrecs o ajustos “tècnics”. La DANA arrasa, parteix la carretera en dos, trenca un pont i deixa mitja comarca incomunicada; mesos després la infraestructura continua igual, el clavegueram fatal però la factura de l’aigua arriba puntualíssima, com si res haguera passat. Aigua que no has de beure… però pagar, la pagaràs sempre.

“Aigua calenta, festa preparada.”

A València, si hi ha festa hi ha vida, i si hi ha vida hi ha pressupost… o almenys es fa veure. Falles, Moros i Cristians, Setmana Santa Marinera, festivals d’estiu: tot flueix sempre que hi haja un poc d’aigua calenta, és a dir, un mínim de diners i un màxim d’entusiasme.

I Aldaia no falla. Entre les Falles, els Andaluços, els Clavaris amb els tardeos, els moros i cristians, les Verbenes… sempre hi ha una excusa per a celebrar bona cosa.

“De l’escola al carrer, com aigua del barranc.”

L’alumnat valencià ix al carrer amb la mateixa velocitat amb què desapareixen algunes promeses polítiques. Les reformes educatives, com l’aigua del barranc, baixen fortes, duren poc i deixen més dubtes que solucions. Mentrestant, el professorat fa equilibris, les famílies resisteixen i les infraestructures escolars esperen millores “que ja estan en marxa” des de fa més cursos que els de primària. Aigua del barranc: imprevisible i fugissera.

“Quan el Túria baixa clar, el poble parla alt.”

Quan hi ha transparència, la gent opina; quan no n’hi ha, la gent sospita. I a València, on el llit vell del Túria és més recte que alguns discursos, es nota de seguida quan l’aigua

baixa tèrbola. Si un projecte no convenç, el murmuri apareix; si una obra no avança, el rumor creix; els de dretes i esquerres es llancen el poal d’aigua mútuament, el poble ho comenta en cada terrassa. La claredat agrada, però la polèmica entretén més.

“Aigua en gener, taronja a preu de dóna fe.”

La naturalesa ja no mana tant com els mercats. Encara que ploga en gener, febrer o quan toque, el preu de la taronja es decideix en despatxos que estan molt lluny de la Ribera. Els llauradors valencians miren al cel i al BOE amb la mateixa incertesa, mentre les grans cadenes posen preus que ni la climatologia ni l’esforç local justifiquen. Aigua en gener… però la taronja, si pot ser, la paguem a preu de turista despistat.

A la província de València, l’oratge —tant el meteorològic com el polític— compartixen una qualitat innegable: són imprevisibles i, segons a qui preguntes, sempre és culpa d’un altre. Ací, quan no es parla de la calor, es parla dels polítics; i quan no es parla dels polítics, es comenta el preu de l’orxata a la platja. Però, com diu el refrany —i amb perdó de les acadèmies de llengües—, mai plou a gust de tots.

En l’àmbit laboral, la cosa està curiosa. Els autònoms continuen sent una espècie d’herois tràgics del segle XXI: paguen més quotes que un club de golf i dormen menys que un mosquit a l’estiu. Mentrestant, el sector públic i el privat es llancen acusacions creuades: uns diuen que treballen massa, els altres que els primers només ho fan quan hi ha café pel mig. I entre una cosa i l’altra, els que busquen faena troben sobretot “ofertes dinàmiques” amb “possibilitat de creixement” (és a dir: pocs diners i moltes hores)

A les aules valencianes, l’alumnat domina millor l’algoritme de TikTok

Mai noplou a gust de tots aigua

que les taules de multiplicar. El professorat, herois sense capa però amb paciència de sant, lluiten amb currículums canviants, famílies hiperconnectades i lleis educatives que duren menys que una falla encesa. La digitalització avança, sí, però encara hi ha centres que utilitzen fotocòpies dignes de museu. Això sí, tots coincidixen en una cosa: la culpa sempre és del mòbil (o del ministre, segons el dia)

L’oci valencià és un altre termòmetre de la realitat. Entre festivals que es multipliquen més ràpid que els xiringuitos d’estiu i terrasses plenes fins i tot quan cau el diluvi universal, la gent continua necessitant desconnectar. El tardeo continua sent una religió —encara que cada volta més cara—, i la botella d’aigua costa quasi tant com un gintònic del 2015.

Les falles no es lliuren. I a vegades la pluja sorprén però no de forma metafòrica.

En març del 2025, els cels decidiren posar a prova el temple faller amb una pluja persistent que obligà a suspendre actes, cobrir monuments i modificar programes sobre la marxa.

Els paraigües es convertiren en el complement oficial de la setmana. Diverses

mascletades es van haver d’ajornar, algunes ofrenes es feren a mitges i els artistes fallers lluitaren contra l’aigua amb plàstics i assecadors industrials. Tot i això, ni el mal oratge va poder enterbolir l’esperit que defineix aquesta festa: el de resistir amb un somriure.

I si hi ha un exemple clar d’eixa actitud, el trobem a Aldaia, on la pluja també va voler ser protagonista. Allí, les comissions falleres demostraren que l’enginy i la il·lusió poden més que qualsevol ruixat. Les carpes es convertiren en refugi, però també en punt de trobada: entre trons i llamps, no faltaren els pasdobles, les rialles ni les improvisades sessions de xaranga sota cobert.

Especialment destacable fou la nostra comissió, la Falla Sant Vicent, que visqué la seua setmana més intensa amb una barreja d’incertesa i entusiasme. Malgrat els retards i els carrers banyats, la comissió va saber mantindre l’ànim alt. La seua plantà es va fer entre plàstics i paraigües, però el monument lluí amb orgull tan bon punt el sol va aparéixer. Les cercaviles s’ajornaren i canviaren la indumentària tradicional per les jaquetes, paraigües i texans. L’Ofrena finalment es va fer el dia 19 de matí, amb un dia assolellat que va sorprendre a més

d’un, ja que les falleres i els fallers lliuren els seus millors somriures baix un cel brillant després de la tempesta. Les falleres majors desfilaren amb l’elegància de sempre, desafiant les gotes amb un somriure que simbolitzava l’essència de les Falles: dignitat, esforç i passió.

Les nits de carpa també es veren en afectades per la pluja, però ni això va poder amb la il·lusió i les ganes de ballar fins a la matinada al son de les millores orquestres.

La pluja, al cap i a la fi, també deixà la seua part de bellesa. Els llums reflectits als tolls, l’aroma a pólvora barrejada amb humitat, els vestits de valenciana lluents sota els fanals… Tot recordava que, fins i tot en els dies més grisos, la festa continua bategant.

eixugà allò que la pluja havia xopat i tornà als carrers la calor de l’emoció. A Aldaia, com a tota València, el fum s’alçà entre aplaudiments, rialles i un pensament compartit: que, malgrat tot, la flama fallera sempre s’imposa.

Març de 2025 quedarà en la memòria com l’any en què la pluja intentà robar protagonisme, però no pogué amb el cor dels fallers. Això és perquè, com bé sabem els valencians, mai plou a gust de tots, però quan es tracta de Falles —a València, a Aldaia i a la Falla Sant Vicent—, ni la pluja pot apagar allò que el foc de l’ànima fallera manté encés.

València continua sent eixe lloc on un mateix dia pots vore una manifestació, una desfilada, una boda i una tronada, tot al mateix carrer i sense despentinarte. Una terra que viu entre l’esplendor i el caos, entre la paella del diumenge i la queixa del dilluns. I, encara que a voltes parega que tot està revoltat, hi ha una cosa que no canvia: la capacitat de riure’s d’un mateix mentre el cel decidix si plou o no.

Perquè ací, com en la vida, mai plou a gust de tots… però almenys sabem ballar baix la tempesta.

Orgull, esforç i esperança davall l’aigua

Al cor d’Aldaia, on la passió per l’esport i l’esperit comunitari s’entrellacen, batega una institució que ha convertit la piscina en un símbol de superació col·lectiva: el Club Esportiu Natació Aldaia (CDNA). El que va començar fa anys com un projecte modest, impulsat per amants de l’aigua i de l’esforç compartit, s’ha transformat hui en un dels clubs més destacats del panorama estatal en salvament i socorrisme esportiu.

Però més enllà de les medalles, els rècords i els pòdiums, el CDNA representa alguna cosa molt més profunda: la força d’un poble que ha sabut convertir la disciplina i la solidaritat en una forma de vida.

El CDNA va nàixer d’una idea senzilla, però poderosa: oferir a la joventut d’Aldaia un espai on l’esport fora sinònim d’educació, companyonia i creixement personal. En una època en què

les grans ciutats acaparaven la majoria dels recursos esportius, un grup d’entrenadors i famílies va decidir demostrar que l’excel·lència també podia florir en un municipi que creix amb l’esforç de la seua gent.

Amb seu a l’avinguda Joan Fuster en la piscina coberta municipal d’Aldaia, el club ha sabut mantindre la seua essència pròxima, malgrat haver assolit una estructura professional i un reconeixement que transcendeix els límits de la Comunitat Valenciana. Hui, el CDNA és un referent en formació esportiva i un model de gestió basat en valors humans: la constància, el treball en equip i el respecte. Durant l’estiu, de Maig a Setembre, es muden a la piscina descoberta del Barri del Crist, on preparen els compromisos internacionals i la pretemporada, gràcies a la Mancomunitat del Barri del Crist.

A més, entrenen de manera recurrent a la Platja de Pinedo (València), on tenen la tercera instal·lació, per a preparar les proves d’aigües obertes.

Els últims anys han sigut una autèntica travessia de triomfs per al Club Esportiu Natació Aldaia. L’any 2024, l’equip es va proclamar campió d’Espanya en la classificació general absoluta de salvament i socorrisme, després d’imposar-se amb autoritat en el V Campionat d’Espanya de Distàncies Curtes, celebrat a Valdemoro (Madrid). Aquesta victòria va marcar un fet històric: per primera vegada, un club valencià aconseguia el primer lloc estatal en una disciplina tradicionalment dominada per altres comunitats.

Però els èxits no acaben ací. En el XXXIX Campionat d’Espanya Juvenil, Júnior i Absolut, celebrat a Torrevella, el CDNA es va alçar amb el subcampionat nacional, sumant 17 medalles i consolidant-se entre l’elit

Club esportiuNatació d’Aldaia aigua

del salvament espanyol. A més, en competicions de categories inferiors, com els campionats de benjamins i alevins d’estiu, els joves nadadors del club van aconseguir rècords estatals i pòdiums en relleus, demostrant que el futur està assegurat.

Darrere de cada èxit hi ha noms propis que ja formen part de l’imaginari esportiu d’Aldaia.

Carlos Coronado Tejeda i Eva Coronado Tejeda, germans i referents indiscutibles del salvament nacional, són el millor exemple del talent forjat a casa. Carlos ha acumulat un palmarés impressionant, destacant en proves de velocitat i combinades, mentre que Eva, amb més de mig centenar de medalles internacionals i diversos rècords mundials, ha portat el nom d’Aldaia fins al més alt del pòdium europeu. Fins i tot a les Olimpiades de Tokio i París 2024.

Al seu costat, figures com Eduardo Blasco Álvarez, rècord d’Espanya en 50 metres d’arrossegament de

maniquí en la categoria màster 30-34, o Francisco Javier Catalá Llinares, rècord mundial màster en 100 metres de socorrista, completen una constel·lació d’esportistes que uneixen experiència, talent i passió.

Si alguna cosa defineix el Club Esportiu Natació Aldaia és el seu impacte social i educatiu en la vida del municipi. El club ha aconseguit que la piscina municipal no siga sols un espai d’entrenament, sinó un autèntic centre de convivència, aprenentatge i desenvolupament personal.

Xiquets, adolescents i adults conviuen en un entorn on el respecte, la disciplina i la col·laboració són tan importants com els resultats esportius. Els entrenaments diaris no es limiten a perfeccionar la tècnica o a millorar els temps: també ensenyen a assumir responsabilitats, a superar la frustració i a celebrar l’esforç col·lectiu.

L’èxit del Club Esportiu Natació Aldaia no és només un triomf esportiu: és un orgull compartit per tot el poble. Cada medalla, cada campionat, cada títol nacional porta implícit el nom d’una localitat que ha apostat per l’esport com a motor d’identitat i cohesió.

L’Ajuntament d’Aldaia ha reconegut en nombroses ocasions la labor del club, atorgant mencions especials en la Gala de l’Esport local a figures destacades com els germans Coronado. Aquests reconeixements no són simples actes protocol·laris, sinó gestos de gratitud cap a una institució que projecta el nom d’Aldaia més enllà de les seues fronteres.

Mantindre el nivell aconseguit no és tasca fàcil. Les exigències de l’alta competició requereixen recursos, dedicació i renovació constant. No obstant això, el CDNA afronta el futur amb el mateix esperit amb què va començar: la il·lusió de continuar creixent sense perdre la seua essència familiar i educativa.

El club treballa per consolidar el seu planter, ampliar els programes formatius i reforçar la infraestructura d’entrenament. El seu repte no és només continuar guanyant títols, sinó continuar sent un exemple de com l’esport pot transformar una comunitat.

Cada vesprada, quan l’eco de les capbussades es barreja amb els riures i l’aroma del clor, Aldaia sencera pot sentir-se reflectida en els seus esportistes. Perquè el CDNA no pertany només a qui competeix: pertany a tot un poble que ha aprés a veure en l’esport un mirall dels seus propis valors.

El llegat del club no es mesura únicament en medalles, sinó en la petjada que deixa en la vida de qui passa pels seus carrils d’aigua. Des dels més menuts que aprenen a surar fins als campions que baten rècords internacionals, tots comparteixen la mateixa lliçó: que el vertader triomf no està a arribar primer, sinó en no deixar mai d’avançar.

comissió Major

masculina

MARTÍN ALARCÓN RUIZ

JOSE RAMÓN ALCOLEA IZQUIERDO

VICENT ALEMANY LÓPEZ

FRANCISCO JAVIER ALONSO ANTELA

JOAN ANDRÉS NAVARRO

JUAN IGNACIO ANDRÉS SORIANO

JOSÉ VICENTE AÑÓN SERRA

GABRIEL APARICIO GARRIDO

MANEL APARICIO ZANÓN

PEDRO ARNAU LUJÁN

JESÚS AROCA HIDALGO

CRISTIAN BAENA JUAN

AURELIANO BASCUÑANA CALERO

HÉCTOR BASCUÑANA GIL

PEDRO RAFAEL BELLIDO IBÁÑEZ

MIGUEL BELLIDO OSUNA

ÓSCAR BELLOCH BENLLOCH

LUIS BELTRÁN PONCE

JUAN PEDRO BLANCO CELDA

ÁNGEL BLASCO JORDA

RAÚL BLASCO RIVERA

ISIDORO BUENO MARCILLA

MIGUEL ÁNGEL CABALLERO LEÓN

SERGI0 CALABRIA SARRIÓN

JUAN MARCO CAMARERO MUÑOZ

ANTONIO CAMP MARTÍNEZ

GUILLEM CASAS CASAS

JUAN MIGUEL CASCALES MORENO

JUAN MANUEL CATALÁ DONATO

ÁLEX CAVERO MARTÍNEZ

ÁNGEL CLEMENTE DÍAZ

ANDREEAS SEBASTIAN COCIU COCIU

JOSÉ VICENTE COMES ALCÁCER

FRANCISCO COMES MARÍN

JOSÉ ABELARDO COMES MORENO

JOAN CUADROS DISLA

RAÚL DÍAZ SÁNCHEZ

MARIO DISLA MARTÍNEZ

PAU DISLA MARTÍNEZ

JULIO DISLA PÉREZ

MARIO DISLA SANZ

FRANCISCO JAVIER DORADO ROMERO

SERGIO EMBUENA GARCÍA

SERGIO EMBUENA MARTÍNEZ

ALEJANDRO ESCRIBANO ÁLVAREZ

ÓSCAR ESCUDERO SOTOS

VICENTE ESTEVE IBÁÑEZ

SERGIO FERNÁNDEZ LÓPEZ

RAÚL FERNÁNDEZ MONTORO

RAÚL FERNÁNDEZ PÉREZ

JOSÉ ANTONIO FERNÁNDEZ SÁNCHEZ

JAVIER FERNÁNDEZ ZAMBRANO

JULIÁN GALLEGO LEÓN

PABLO GALLEGO RUBIO

CARLOS GARCÍA CASTILLA

FRANCISCO GARCÍA DE LA TORRE

JUAN ENRIQUE GARCÍA GUILLOT

VIRGILIO JESÚS GARCÍA HERNÁNDEZ

VICENTE JAVIER GARCÍA MONTÓN

ADRIÁN GARCÍA MORENO

FCO JAVIER GARCÍA QUÍLEZ

ÍGOR GARCÍA RAMÍREZ

MANUEL GARCÍA SANZ

FÉLIX GARRIDO SÁEZ

RAMÓN GIL BELLVER

ADRIÁN GONZÁLEZ COLOMER

ROBERTO GRANERO HERREROS

ÁLVARO GUERRERO DELGADO

GARY ALEXANDER GUERRERO HONORES

RAÚL GUTIÉRREZ SELICEO

ALEJANDRO HERAS PANADERO

JOSÉ LUIS HERAS PÉREZ

DANIEL HERNÁNDEZ SÁNCHEZ

PABLO HOYOS TABERNER

CARLOS IBÁÑEZ MARTÍNEZ

FRANCISCO JOSÉ INIESTA MINAYA

MARCOS INIESTA VILA

VICENTE JIMÉNEZ BORRAS

JUAN JIMÉNEZ CORREDOR

VÍCTOR MANUEL JORDÁN MUÑOZ

SERGIO JURADO ÁLVAREZ

RUBÉN LARA DE LA CALLE

ÉRIC LILLO DÍAZ

FRANCISCO JAVIER LILLO DÍAZ

JUAN JOSÉ LLORENS ARMERO

ISRAEL LÒPEZ CAVERO

FRANCISCO GINÉS LÓPEZ RIVERA

ÓSCAR MARCO HERNÁNDEZ

JAUME MARCOS CERVERA

JUAN MANUEL MARÍN CAPARRÓS

EDUARDO MARTÍNEZ BÁGUENA

FELIPE MARTÍNEZ BÁGUENA

DAVID MARTÍNEZ CAPILLA JAVIER MARTÍNEZ ESCRIBANO

ADRIÁN MARTÍNEZ ESCUDERO

SERGIO MARTÍNEZ FONTECHA

JOSE FRANCISCO MARTÍNEZ LUNA

SANTOS MARTÍNEZ MARTÍNEZ

MARC MARTÍNEZ RUBIO

VICENTE MARTÍNEZ SALINAS

JAVIER MARTÍNEZ SALINAS

HUGO MATEU GARCÍA

ELIAS MEDEL COLMENAR

SERGIO MOCHOLÍ PUCHADES

TONI MOJÍO GALVÁN

MIGUEL MONTESINOS FERRÁNDIS

ALEJANDRO MORA JIMÉNEZ

ALBERTO MORA JIMÉNEZ

ALFONSO CARLOS MORA MORA

JESÚS MORENO BALLESTA

ENRIQUE MORENO CANO JOAQUÍN MORENO OCHOA

JOSÉ DAVID MORENO SÁNCHEZ

IVÁN MOTOSO MARQUÉS

ALBERTO NAVALON JARA

FRANCISCO NAVARRO CLIMENT

ANTONIO JOSÉ NIETO MORENO

AITOR NIETO SANCENÓN

RAFAEL NOHALES ESCRIBANO

RAFAEL NOVERQUES MARTÍNEZ

IVÁN NOVILLO ALARCÓN

ANDRES NOVILLO GARCÍA

JESÚS ORMEÑO LÓPEZ

MARCOS ORMEÑO VALLADOLID

ANTONIO PASCUAL ALCÁCER

PEDRO JESÚS PASCUAL BENITO

RAFAEL PEÑA GORDÓN

ELEUTERIO PÉREZ PELÁEZ

NÉSTOR MANUEL PÉREZ TERRÁDEZ

JAUME PESCADOR CHAPARRO

SERGIO PESCADOR HORNERO

RAMIRO PINO TEJEDA

JOSÉ ANTONIO PLAZA TORRES

FRANCISCO RAÚL POVEDA HERRERO

JUAN MANUEL PUIG MIQUEL

JUAN MANUEL PUIG MOLINER

ANTONIO ANDRÉS REDONDO MARTÍNEZ

JUAN RODRÍGUEZ PEÑO

FRANCISCO JOSÉ RODRÍGUEZ ZAFRA

CARLOS ROIG VIVO

LUIS RUIZ RUIZ

BENJAMÍN RUIZ TORMO

JAVIER SAIZ CANTADOR

JAVIER SAIZ MUÑOZ

MANUEL SÁNCHEZ BAUTISTA

JAVIER SANCHO LOSADA

VICENTE SANZ CAPARRÓS

CARLOS SANZ CERCANO

JOSÉ ÁNGEL SANZ CERCANO

VICENTE EMILIO SANZ CERCANO

IVÁN SEGOVIA RUIZ

SANTIAGO SEVILLA HERREROS

DÁMASO SIMARRO FERNÁNDEZ

JOSEP ANTONI SIMARRO PARDO

JOSEP MIGUEL SOLER GINES

FRANCISCO JAVIER SÓLVEZ GIMENO

ÁLVARO TABERNER MARTÍNEZ

JUAN RAMON TORRES LÓPEZ

EMILIO VALERO NIETO

ISIDORO VELASCO CORCOLES

JUAN MANUEL VELASCO CORCOLES

DAVID VILA GARCÍA

MIGUEL ZAPATA ESCRIBANO

Cort d’Honor Major

VERÓNICA AGUILAR ESCRIBÀ

MARÍA DOLORES ALARCÓN RUIZ

SONIA ALCOLEA IZQUIERDO

ESTHER ALEMANY GARCÍA

RAQUEL ALMENARA CERVERA

LYDIA ÁLVAREZ GARCÍA

NAGORE ANDRÉS NAVARRO

LUCÍA AÑÓN FOLCH

RAMONA APARICIO GARRIDO

VERÓNICA ARNAL REQUENA

BEATRIZ ARRANZ LÓPEZ

LAURA BAEZA GONZÁLEZ

MARINA BAEZA GONZÁLEZ

JUANA BÁGUENA RUESCAS

LUISA BALLESTA GARRO

AINHOA BAREA QUINTO SARA BASCUÑANA GIL

CECILIA BELLIDO OSUNA

NAIRA BENÍTEZ HONTANGAS

IXIAR CALDERÓN CORONADO

MIREIA CAMARERO MONTORO

ANA CAMP MARTÍNEZ

MAR CAMPOS BAÑEGIL

MARÍA CAÑIZARES DEL BAÑO

PAQUI CAPARRÓS DE LA FUENTE

REMEDIOS CARRETERO MARTÍNEZ

NOELIA CARRIÓN TABERNER

EVA CASAMAYOR TORVISCO

ANA MARÍA CASILDA SORIANO

ROCÍO CASTILLO FELTRER

LUCÍA CEBRIÁN ACEVEDO

MARI CRUZ CERVERA IRANZO

LUCÍA CERVERA PINO

FÁTIMA CHAPARRO RUIZ

LUCÍA CHAPARRO RUIZ

BASILISA CHAPARRO RUIZ

VICEN CHAPARRO RUIZ

MARÍA COMES GARCÍA

MARIA JESÚS CORROTO RIOJA

CONSTANZA CUENCA SORLÍ

ELISABETH DELGADO CARMONA

ROSA MARÍA DELGADO PERALES

SILVIA DISLA MARTÍNEZ

MARIA YOLANDA DISLA PÉREZ

MARTA DOMÍNGUEZ GUZMÁN

CANDELA EMBUENA BARRAGANS

INMACULADA EMBUENA GARCÍA

INMA ESCRIBANO RAMÍREZ

SONIA FERNÁNDEZ ORTIZ

ROCÍO FIJO MARIBLANCA

SILVIA FOLCH PINAZO

BELÉN FOLGADO CAMPOS

SORAYA FOLGADO CAMPOS

PAQUI FONTECHA CAMPOS

INMACULADA FORCADA MATEU

SILVIA FORNÉS SINOVAS

AINHOA GAJARDO MONTERO

MARIA DOLORES GALLEGO LEÓN

EVA GALLEGO RUBIO

LORENA GARCÍA ÁLAMO

RAQUEL GARCÍA ÁLAMO

MARIA TERESA GARCÍA ANDRÉS

ALBA GARCÍA CASTILLA

ELENA GARCÍA CUÉLLAR

PATRICIA GARCÍA GIL

PATRICIA GARCÍA GUASP

LAURA GARCÍA LÓPEZ

ÁNGELA GARCÍA MAÑAS

AITANA GARCÍA MATA

CANDELA GARCÍA MORENO

FERMINA GARCÍA NAVARRETE

GEMMA GARCÍA PARREÑO

PAULA GARCÍA QUINTANILLA

LAURA GARCÍA RENOVELL

MARTA GARCÍA RENOVELL

AMPARO GARCÍA RENOVELL

EDURNE GARCÍA RODRÍGUEZ

GISELA GARRIDO GUIRADO

MARÍA GARRIGÓS RUBIO

ESPERANÇA GARRIGÓS RUBIO

BEATRIZ GASENT MUÑOZ

MARÍA LUZ GASQUEZ ZÓSIMO

BEATRIZ GEORGELINA

TERESA GIL MÁS

TANIA GIL RODRÍGUEZ

MARIA DEL PILAR GIL RUBIO

ANA GIL RUBIO

JULIA GIL TABERNER

PAULA GÓMEZ LLUL

YOLANDA GOMIS VELASCO

AITANA GRANERO ALMENARA

ANA LAURA GUERRA VALERO

MARÍA TERESA GUZMÁN GARCÍA

MARÍA AMPARO HERAS PEÑARANDA

DIANA HERRÁIZ LÓPEZ

SARAI HOYOS PESCADOR

MARÍA HOYOS TABERNER

CLARA INIESTA VILA

MARCELA JARA JIMÉNEZ

MARÍA DOLORES JUÁREZ DÍAZ

ADRIANA JURADO CABALLERO

ANALÍA LARA DE LA CALLE

SARAY LILLO FERNÁNDEZ

PAZ EUGENIA LLAGARIA MUÑOZ

NOELIA LÓPEZ MANZANEDO

MARÍA DOLORES LÓPEZ RUIZ

MARI CARMEN LUCAS DURÁN

AROA LUJÁN CARRILERO

MIRIAM LUJAN GARRIDO

EDELWEISS MANCHA GÓMEZ

TRINIDAD MANJÓN PINEL

ISABEL MARÍN SANZ

MARIA LUZ MARTÍN ONSURBE

SALETTE MARTÍN ONSURBE

SARA MARTÍNEZ ALEGRE

JUANA MARTÍNEZ BÁGUENA

LIBERTAD MARTÍNEZ BÁGUENA

PAULA MARTÍNEZ CARCELÉN

MÓNICA MARTÍNEZ CARRASCO

CARMEN MARTÍNEZ COLLADO

ÁNGELA MARTÍNEZ ELBAL

IRIS MARTÍNEZ FONTECHA

ARANTXA MARTÍNEZ GONZÁLEZ

ESTÍBALIZ MARTÍNEZ GONZÁLEZ

LOLI MARTÍNEZ LÓPEZ

MARÍA JOSÉ MARTÍNEZ MARTÍNEZ

SARA MARTÍNEZ MARTÍNEZ

CELIA MARTÍNEZ MARTÍNEZ

LAURA MARTÍNEZ MORENO

JUDIT MARTÍNEZ PARDO

LAURA MARTÍNEZ POVES

SARA MARTÍNEZ POVES

SILVIA MARTÍNEZ SALINAS

MARÍA TERESA MARTÍNEZ SANCHIS

MARÍA JOSÉ MARTÍNEZ TORTOSA

MARÍA DEL SALIENTE MATA PLAZA

PAULA MATEO GIMÉNEZ

REBECA MATEU GARCÍA

MARI CARMEN MATEU INIESTA

MARTINA MEDINA GORDÓN

PILAR ENCARNACIÓN MIQUEL RIBES

SILVIA MOCHOLÍ GARCÍA

ALBA MOLINA GARCÍA

AMANDA MOLINER PORCAR

NOELIA MONTERO CASTILLO

Ma DEL CARMEN MONTESINOS RULLER

VANESSA MONTORO GALLEGO

ISABEL MONTORO GALLEGO

MARI CARMEN MORENO CAMPOS

Ma ÁNGELES MORENO GARCÍA

PAULA MORENO MARTÍNEZ

SARA MORENO MARTÍNEZ

JESICA MOYANO MÁRQUEZ

LUCÍA MUÑOZ ARANDA

CRISTINA MUÑOZ BERLANGA

MARI CARMEN MUÑOZ LUCAS

SUSANA MUÑOZ LUCAS

CAROLINA MUÑOZ SAMPER

SARAY MUÑOZ SAMPER

SOFÍA NÁCHER MARTÍNEZ

MAR NAVARRETE MATEU

PAQUI NAVARRO GÁMEZ

MARÍA AMPARO NAVARRO LÓPEZ

ISABEL NAVARRO MARTÍNEZ

AMANECER NAVARRO TABERNER

ALEXIA NÚÑEZ BASCUÑANA

VERÓNICA ONSURBE ANDRÉS

PAULA ORTIZ LÓPEZ

MARÍA DEL PILAR OSUNA COMES

MARÍA AZUCENA OSUNA COMES

LAURA PALOMARES ZÓSIMO

ALEJANDRA MARÍA PANADERO VALERO

ALMA PARDAL LARA

ROMI PARDO RODRÍGUEZ

SUSANA PARDO TOMÁS

GEMA PARRA DE LA SEN

ALBA PASCUAL CHAPARRO

MARÍA PASCUAL CHAPARRO

MARTINA PEÑA GALLEGO

OLIVIA PEÑA GALLEGO

MARÍA JOSÉ PEÑA GORDÓN

ANA MARÍA PERALES FERRÁNDIZ

REBECA PÉREZ MONTES

MARÍA LUISA PESCADOR HORNERO

MÓNICA PORTAL PARENTE

PAOLA POSTIGO RUIZ

MARÍA ÁNGELES POVES ALABAJOS

LAURA POZO PAJARÓN

ELENA PUERTA RUBIO

ENCARNA PUIG MIQUEL

PAULA PUIG MIQUEL

SALETTE PUIG RUBIO

MARINA QUILES TORRES

BEATRIZ RAMÍREZ HERNÁNDEZ

VERÓNICA REDONDO MARTÍNEZ

NOELIA RINCÓN ZANÓN

PATRICIA RINCÓN ZANÓN

ANA MARÍA RODAS SERIGRAT

MARÍA DE LAS NIEVES RODRÍGUEZ PEÑO

LOLI ROMERO RUBIO

TERESA ROYO GIL

ESPERANZA RUBIO NAVARRO

EVA MARÍA RUBIO NAVARRO

AITANA RUBIO PARRA

LAURA RUDILLA PAUSA

LORENA RUIZ GARCÍA

OLGA RUIZ GARCÍA

MARÍA ISABEL RULLER MORENO

ANABEL SAAVEDRA RAMÍREZ

NOA SÁNCHEZ ANDREU

Ma DE LAS NIEVES SÁNCHEZ BAUTISTA

ANA MARÍA SÁNCHEZ CHULIÁ

SUSANA SÁNCHEZ CORONADO

JULIA SÁNCHEZ CORROTO

LAURA SÁNCHEZ MORENO

VERÓNICA SÁNCHEZ MORENO

RAQUEL SANCHIS ZANÓN

CONCEPCIÓN SANCHIS ZANÓN

AMPARO SANTANDREU MARCH

LAURA SANZ CAPARRÓS

ENCARNA SANZ CERCANO

ISABEL SANZ LÓPEZ

MARÍA JOSÉ SANZ MARÍN

ISABEL SANZ MARÍN

VICENTA SANZ PELLICER

CRISTINA SANZ SANZ

ESTHER SEGOVIA RUIZ

RAQUEL SERRANO HERNÁNDEZ

RAQUEL SIMARRO PARDO

NURIA SÓLVEZ SÁNCHEZ

PILAR TABERNER CALOMARDE

ESTEFANÍA TERRÁDEZ PÉREZ

MIREIA TERRERO HERNÁNDEZ

ARANTXA TORRIJOS GARCÍA

JUDITH TRENZANO CARRIÓN

JESSICA TRENZANO ELBAL

VALERIA UREÑA USERO

AROA VALLADOLID CHAPARRO

AMPARO VALLADOLID GUZMÁN

ALBA VELASCO CARRIÓN

LUCIA VILA GARCÍA

AMPARO VILA GIMENO

ESTEFANÍA VILLAPLANA GABALDÓN

ANA BELÉN VILLAR ALFARO

ROCÍO ZAMBRANO FERNÁNDEZ

MARÍA DOLORES ZANÓN PASCUAL

LORENA ZOMEÑO TORRIJOS

MARINA BERMELL ILLESCAS

DANIELA DE DIOS GÁSQUEZ

PAOLA ESCUDERO RAMÍREZ

NURIA GIL MATEU

PAULA GIL MATEU

CLAUDIA JUAN PEÑA

MARTA MÁRQUEZ DOMÍNGUEZ

NOELIA MARTÍNEZ GONZÁLEZ

MARTA MATEU FORCADA

EDURNE MONT

PAULA ORTA GONZÁLEZ

TRIANA REDONDO ZOMEÑO

AQUESTA TERRA

ÉS LA NOSTRA TERRA (Bon Vent)

Aquesta terra és la nostra terra; de la muntanya fins a la vall. De dalt del cel al fons del mar... tot això es nostre, de veritat!

Tot just floria la primavera i tot cantava al nostre pas. I el vent xiulava a la carretera: tot això és nostre, de veritat!

Aquesta terra és la nostra terra; de la muntanya fins a la vall. De dalt del cel al fons del mar... tot això es nostre, de veritat!

Tots els camins fins l’horitzó trepitgem fort, sense cap por. Cada racó que hem caminat... tot això és nostre, de veritat

Aquesta terra és la nostra terra; de la muntanya fins a la vall. De dalt del cel al fons del mar... tot això es nostre, de veritat!

Si algú no troba un lloc on viure, fem-li un bon lloc on plorar i riure. Dels pobles xics a les ciutats... tot això és nostre, de veritat!

Aquesta terra és la nostra terra; de la muntanya fins a la vall. De dalt del cel al fons del mar... tot això es nostre, de veritat!

Tot això es nostre, de veritat! Tot això es nostre, de veritat!

Terra

quatre elements i un sol sentiment

L’element terra és l’ancora del sistema dels quatre elements; aporta l’estructura, estabilitat i manteniment necessaris perquè la vida es manifeste de manera física.

Fonament Físic: Representa el sòlid, ferm i pesat. És el “contenidor” o suport per als altres elements.

Capacitat de Materialització: En disciplines com l’astrologia,

es vincula amb l’habilitat de concretar idees, seguir processos i mantindre la disciplina per a obtindre resultats tangibles.

Seguretat i Realisme: Aporta un enfocament pràctic i pragmàtic, permetent que l’ésser humà mantinga els “peus en el sòl” i manege les necessitats bàsiques de supervivència.

saludaPRESIDENT Infantil

Hola a tots i totes!

Soc Joan i tinc la sort de dirigir-me a tots vosaltres com a President Infantil de la nostra volguda falla Sant Vicent. Un moment molt especial, ja que des de xicotet he estat esperant aquest gran moment.

Estic molt content de viure aquesta experiència al costat dels meus companys Alba, Anabel i Josevi. Ja hem compartit grans moments, però encara ens queden molts actes per gaudir junts.

És un orgull per a mi tindre a tanta gent al meu costat que m’acompanya i s’encarrega que no em falte de res, sé que seran unes falles inoblidables.

Per a finalitzar, vull convidar-vos a compartir aquest gran somni amb mi.

Ja sols em queda dir…

VISQUEN LES FALLES 2026!

VISCA LA FALLA SANT VICENT!

A Joan

quatre element s i nu los s e emitn n t falla SantVi c e n td ’lA aiad i d d j s .

Us contarem com és Joan perquè el conegueu un poquet.

És un xiquet divertit, alegre, extravertit i molt amic dels seus amics. Li agrada passar temps amb els seus iaios, ja que per a ell són una peça molt important de la família, igual que el seu germà i la seua cosina.

Li agrada molt ballar, com ja ho demostra cada any als playbacks, anar a concerts. És un gran aficionat del València CF com el seu germà i son pare i li encanta viatjar en família i amics.

Qui ens havia de dir que algun dia seria president!

Encara que li agraden i gaudeix tant les falles, mai ens havia dit que volia ser president, tot va començar com una broma entre amics i ahí ens vam adonar de com se li il·luminaven els ulls quan parlàvem del tema, així que vam dir… Endavant!

A nosaltres que ningú ens ho conte!

És faller des que va nàixer, ja que tota la família i amics formem part d’aquesta comissió. Des de xicotet ha viscut les falles intensament, participant en totes les activitats i actes de la Falla. Mai s’ha perdut cap cavalcada, li encanta disfressar-se. Li fa molta il·lusió l’entrega de premis, perquè és un apassionat dels monuments, sempre traient fins a l’última pega. Sempre ha volgut tindre un ninot, per fi enguany l’aconseguirà! També gaudeix molt dels passacarrers i com no, eixir en l’ofrena amb nosaltres i el seu germà, pel fet que és un acte molt emotiu i familiar.

Estem molt orgullosos de tu, fill, sabem que ho vas a fer genial i nosaltres estarem al teu costat en cada moment. Et volem.

De la terra a casa:

GLOSSARI FALLER

terra

Pisar terra ferma

Eixa sensació gloriosa que experimenta un faller quan, després de la primera mascletà, que l’ha sacsejat fins als osos, sent la seva banda de música tocant al ritme d’Amparito Roca, aconsegueix no esclatar d’emoció i arriba com pot al seu casal faller, on, un cop més, la trobada amb la seva família de la falla li produeix la sensació de tocar el cel, i llavors comença la setmana de les Falles. La nostra carpa fallera es casa i terra ferma.

Ser de bona terra

Faller noble on els haja: ajuda a canviar bombones, reparteix cadires, et subjecta el got mentre balles i mai et jutja per menjar-te un altre platet de bunyols la nit de la plantà. Si fóra ninot, el salvarien sempre. Tindre els peus en terra Una virtut rara durant les Falles. És la veu de la raó que et diu: “Potser avui no hauries de menjar tants bunyols” ,”si ha dinar hui en porte tupper?”, “no necessites comprar més petards, ja portes una bossa que sembla plena de focs artificials de contraban”, “hui tornaré pronte a casa que sino el passacarrer de demà serà molt dur” o “dine i a casa, que sino no faré la siesta”…

Poques vegades s’hi fa cas.

Realment el vertader faller viu un somni fins que el dia 19 comencen les primeres flames i el teu cos s’ompli d’una mescla de sentiments oposats que rares vegades no acaben en una llàgrima sino amb un mig somriure ..eixa sensació és única mentres sona l’himne de

la falla i al teu voltant estan aquelles persones que han sigut família i confidents d’eixos dies màgics. En eixe mateix moment és on saps que ja ha passat tot i on sense voler poses els peus en la terra.

Arrel

Una descripció precisa del que passa quan un faller s’asseu en una cadira a la carpa o casal a les 10 del matí... i se’n aixeca a les 3 de la matinada. Ha canviat la seva beguda, la seva conversa i la seva postura, però no el seu metre quadrat. Un dia pot convertir-se en tota una setmana... ets com una bonica planta que han trasplantat; ara la teva llar són els casals i la carpa, i és allà on arrel·les, profundament i sòlidament.

Tornar a la terra

Eixe moment post-festiu en què descobreixes que existix un món fora del casal: la faena, el silenci, sopar sense entrepans, posar orde a casa perquè deixe de ser una jungla, tornar a casa simplement o canviar l’olor dels petards, traques i bunyols per pit de pollastre a la planxa, torna l´operació “corpinyo” de nou i damunt uns veïns que no cremen coses tots els dies.

També conegut com ressaca emocional (i literal) del 20 de març.

Terra banyada

Eixa olor que barreja pluja, pólvora, fum, flors de l’Ofrena i… alguna cosa que preferixes no identificar. Fragància oficial de Falles. Si la vengueren en perfum, s’esgotaria.

Fer peu

L’èxit d’alçar-se després d’un “dia del fallero” i inauguració de la carpa, d´intentar acabar el día de la cavalcada del ninot amb la disfressa intacta, arribar el dia 16 a la plaça i no pixar-se damunt durant els premis (tot el món sap que una vegada entres a la plaça no pots eixir) tancar la carpa la nit dels premis i a l´endemà pasacarrer, menjar, berenar infantil i de nou festa a la carpa i si ja parlem de sobreviure a una

despertà del dia 19 amb l´operació kilo inclosa …És eixa sensació de tocar fons… però amb un gran got de xocolate amb bunyols de nou a la carpa mentres es prepara la crema tot canvia.

Posar terra pel mig

Acció típica del faller veterà, es podria dir que ja ha rebut la insignia (si parle dels brillants) que et diu et veu major i en olorar resaca d’altre, música a 120 decibelis, el día del dj o arribada massiva de tota la joventut en la seua disfressa el día 17, fuig discretament cap a casa amb el nets o nebots postissos. Per sentir la tranquilitat o simplemente pensa en que el descans d´eixa nit es clau per aguantar els dies que queden i donar-no tot en l´últim passacarrer.

Terra d’acollida

Qualsevol carpa fallera però en especial la nostra. Entres preguntant per un dubte i ixes amb una polsera, tres amics nous, rifa per eixa nit, comboi en el pasacarrer, apuntat al sopar de la nit, un lloc a la comissió i el compromís d’ajudar a muntar taules quan faja falta. Ningú sap com passa, pero siempre eres conegut d´algú o vei del cosí de tía de la neboda de la meua millor amiga i ja eres bo per fer qualsevol feina. Ningú sap com pasa, però passa.

Trencar la terra

El moment en què la festa comença de veritat: quan es col·loca la primera barra, s’obri la primera cervesa o s’encén el primer petard fora d’horari. Acte simbòlic que anuncia el començament del caos organitzat. En el casal tot està revolicat, a l´ecoparque no es pot ni entrar, però cada vegada que pases per allí no pots evitar somriure perque tot està a punt de començar.

La terra que trepitges

Literalment, el terra del casal/ carpa quan és 19de març: confeti, cartons de beguda, una sabata perduda, restes de papetes, serpentines i un mòbil o claus que ningú sap de qui és. És el teu territori sagrat: si no has trepitjat això, no has viscut les Falles.

C.A. sense límits

MOLT MÉS QUE UN CLUB

terra

Feia poc que Espanya havia guanyat el Mundial de Sudàfrica, les tauletes aterraven en les nostres vides, i al cinema triomfaven Avatar i Celda 211.

Per fi l’AVE arribava a València, 33 miners a Xile eren rescatats de manera miraculosa i ens deixava el mestre Berlanga.

I encara que “Algo pequeñito” sonava a Eurovisió, alguna cosa molt gran estava a punt de passar prop de nosaltres.

Repartint paperets pel Cinturó Verd, parant a tot aquell que anava corrent i citant-los per a una primera reunió, així va començar tot…

El dijous 28 d’octubre de 2010 es va fundar el Sense Límits-Aldaia.

Amb molta il·lusió per part dels pocs socis que érem aleshores, el juliol de 2011 vam celebrar la 1a edició de la 10 K. Més de 700 participants i els nombrosos missatges de

felicitació al blog (recordeu que aleshores encara no s’utilitzava Facebook ni Instagram) ens van donar forces per continuar treballant per alguna cosa que ha anat creixent cada dia més.

Des de la primera al bar de les Encreuades, on no érem més de trenta persones, fins a l’última que celebrem ací mateix, hem passat grans moments que ajuden a fer “equip”.

La nostra “gran família” ha anat augmentant durant estos anys, gràcies en part també a les celebracions que fem durant l’any com les Paelles o esta Gala Devorakilòmetres.

Encara que quan més estàvem gaudint de tot això, la maleïda pandèmia ens va deixar tocats, sí, però no enfonsats; vam saber resistir i tornem a fer els esdeveniments com abans perquè ja sabeu… “No tot va ser córrer”.

La DANA també es va endur molt del nostre material, sobretot el relacionat amb la 10 K que s’organitza cada mes de juliol. El que no va aconseguir emportar-se és la il·lusió per continuar units i fer de l’esport l’excusa perfecta per reunir-nos i continuar fent quilòmetres.

El CLUB D’ATLETISME SENSE LÍMITS

– ALDAIA és una associació esportiva sense ànim de lucre, constituïda a l’empara de la Llei de l’Esport 4/1993, inscrita en el Registre d’Entitats Esportives del Consell Valencià de l’Esport.

Les diferents modalitats en què estem presents: carreres populars, fons, mitja marató, marató, carreres de muntanya, trail, ultra trail, senderisme, etc., fan que el C.A. SENSE LÍMITS-ALDAIA siga un espai obert a totes les persones amants de l’esport en general.

Entre els principals objectius del C.A. SENSE LÍMITS – ALDAIA destaquen:

• Foment i pràctica de l’atletisme popular entre els habitants d’Aldaia.

• Desenvolupament d’hàbits de vida saludable mitjançant la carrera a peu.

• Oferir als nostres joves i xiquets/es noves alternatives d’oci basades en l’esport.

• Creació de grups i plans d’entrenament que impulsen el companyonia.

• Participació en competicions esportives en l’àmbit provincial i autonòmic.

• Ser senya d’identitat com a col·lectiu d’Aldaia en les Carreres Populars.

Per tal d’aconseguir estos objectius i que el Club siga un referent dins de l’esport a Aldaia, duem a terme la següent memòria d’activitats durant

• Assistència en grup a les diferents carreres populars que se celebren els caps de setmana.

• Entrenaments-rodatges col·lectius: dimarts, dijous, dissabte i diumenge per la zona del Cinturó Verd i l’Horta.

• Entrenament físic, els dilluns, a les pistes del Cinturó Verd.

• Trofeu “Devorakilòmetres” al corredor/a que més distància recorre al llarg de la temporada.

• Excursions-marxes senderistes amb acompanyants, xiquets/es, família, etc. a diferents paratges de la Comunitat Valenciana.

• Col·laboració amb l’Ajuntament en la Carrera de la Dona i la Sant Silvestre d’Aldaia.

• Gala Anual d’Entrega de Trofeus Devorakilòmetres.

I com a esdeveniment més destacat de l’any:

• Organització de la 10 K Sense Límits – Aldaia

La Falla Sant Vicent està clarament involucrada amb el C. A. Sense Límits, nombrosos fallers són o han sigut membres del club. Actualment un dels seus copresidents és Julián Gallego, membre molt volgut i expresident de la nostra comissió. Fins i tot el club organitza tots els anys el dia 16 de març una Volta a Peu Fallera recorreguent tots els monuments de la població.

comissió infantil

masculina

MARTÍN ARELLANO VILLAR

PABLO ARELLANO VILLAR

DAVID BELTRÁN TERRÁEZ

SAMUEL BLASCO PERALES

IKER CABALLERO TRENZANO

ANDREU CAMP PUIG

LUCAS CASILDA DELGADO

ÁNGEL CATALÁ LARA

YERAI CERRO RINCÓN

MATEO COMES SANCHIS

PABLO COMES SANCHIS

JAUME DOMÉNECH REDONDO

ÁLEX DORADO FOLGADO

OLIVER GARRIDO MARTÍNEZ

CRISTIAN GARRIDO MARTÍNEZ

ÁLVARO GONZÁLEZ COLOMER

ALEXANDER GUERRERO ZAMBRANO

DANIEL GUTIÉRREZ SÁNCHEZ

LUCAS LAMPARERO TABERNER

YERAY LLORENS ARNAL

ERIK LÓPEZ SEGOVIA

ANDRÉS MACARRO ONSURBE

NICOLÁS MACARRO ONSURBE

MARIO MARCO MUÑOZ

ADRIÁN MARCO MUÑOZ

ÁLVARO MARÍN CASILDA

ESTEBAN MARQUINA RODAS

FELIPE MARTÍNEZ MARTÍNEZ

HUGO MARTÍNEZ MARTÍNEZ

PABLO MATEU PÉREZ

ELÍAS MEDEL GASENT

VICTOR MOCHOLÍ GARCÍA

ELOY ORMEÑO VALLADOLID

POL PÉREZ DISLA

DANIEL PÉREZ LLAGARIA

MANUEL PUIG MOLINER

CARLOS LEONET RIVERA BARGAS

RAFA ROMERO ESCRIBANO

GERARD ORIOL RUIZ LLETÍ

BRUNO SANCHO GUERRA

NICO SANCHO GUERRA

MARC SANZ GARCÍA

ÁLEX SEGOVIA GARCÍA

ALEJANDRO TOMÁS TRENZANO

ANGEL TRENZANO MARTÍN

MATEO VELASCO COLLADO

Al vent (Raimon)

Al vent

La cara al vent

El cor al vent

Les mans al vent

Els ulls al vent

Al vent del món

I tots

Tots plens de nit

Buscant la llum

Buscant la pau

Buscant a déu

Al vent del món

La vida ens dóna penes

Ja el nàixer és un gran plor

La vida pot ser eixe plor

Però nosaltres

Al vent

La cara al vent

El cor al vent

Les mans al vent

Els ulls al vent

Al vent del món

I tots

Tots plens de nit

Buscant la llum

Buscant la pau

Buscant a déu

Al vent del món

Buscant a déu

Al vent del món

quatre elements i un sol sentiment

L’element aire actua com el pont connector i el motor del pensament dins del sistema dels quatre elements. Mentre que la terra dona estructura i l’aigua dona emoció, l’aire aporta la fluïdesa mental i la capacitat de comunicació.

Intel·lecte i Raó: És el domini de les idees, la lògica i l’anàlisi. Aporta la capacitat de objectivitzar.

Llibertat i Expansió: Representa el moviment constant i el rebuig als lligams. És l’impuls que ens porta a explorar nous conceptes i teories.

Creativitat: Funciona com un catalitzador per a la innovació, permetent “unir” dues idees distintes per a crear una cosa nova.

quatre element s i nu los s e emitn n t falla SantVi c e n td ’lA aiad i d d j s .

saluda Fallera majorinfantil

Estimats fallerets i falleretes:

És per a mi un gran honor poder dirigir-me a tots vosaltres com a fallera major infantil de la nostra falla. Encara em costa creure que visc aquest somni tan especial, i el que més il·lusió em fa és poder compartir-lo amb cadascun de vosaltres. Soc fallera des que vaig nàixer, amb dos mesos ja vaig desfilar per la plaça de la Mare de Déu. He crescut formant part d’aquesta meravellosa festa.

Les Falles són rialles, música, colors i tradicions, però sobretot són persones. Vosaltres, la comissió infantil, feu que la nostra falla bategue amb força. Amb la vostra alegria, les ganes de jugar i d’aprendre, i amb eixa il·lusió que només els xiquets i xiquetes sabeu transmetre, aconseguiu que cada acte i cada moment siga màgic.

Fins ara estic vivim cada acte al màxim, gaudisc d’aquests, rodejada dels altres representants de la nostra falla i d’altres comissions, estem formant un gran equip i fent una molt bona amistat.

En aquest any tan especial, estem vivim i viurem moments inoblidables: cercaviles plenes de ritme, playbacks

divertidíssims, jocs que ens arrepleguen a tots i, per descomptat, l’emoció de veure créixer la nostra falla el dia de la planta. Promet que estaré amb vosaltres per a gaudir de cada instant, animar-vos i compartir molts somriures.

Vull donar les gràcies a tots els que fan possible aquesta festa, en especial als components de la junta, a les famílies i a tots els que fan possible que la comissió infantil gaudisca cada moment. Sense vosaltres, res d’açò seria igual.

Vos convide a viure aquestes Falles amb el cor ben obert, amb amistat i respecte, i amb tota la felicitat del món. Junts farem

que aquest siga un any increïble.

Visca la Falla Sant Vicent!

Visca les Falles!

Amb tota la meua il·lusió, Alba.

A alba

quatre element s i nu los s e emitn n t falla SantVi c e n td ’lA aiad i d d j s .

Hi ha xiquetes que, sense adonar-se’n, deixen una empremta en tot el que fan. Alba és una d’aquestes xiquetes. Amb el seu caràcter fort i la seua competitivitat innata, ens demostra cada dia que donar el millor de si mateixa és el camí cap a l’èxit i la satisfacció personal.

Alba és una xiqueta introvertida, però no penseu que això la frena. Els qui la coneixem sabem que darrere d’eixa calma hi ha una ment tenaç i decidida, que no es rendeix fàcilment i que sempre vol superar-se, ja siga en l’esport, en els estudis o en qualsevol repte que se li presente. Alba no segueix el corrent; Alba pensa, sent i actua amb el cor, i aquesta autenticitat la fa única.

Des de molt menuda li ha agradat molt l’esport, ha practicat molts i pràctica, com l’atletisme, snowboard, bicicleta, voleibol... I sobretot l’hípica, el seu esport favorit. Aquesta competitivitat sana i positiva és un reflex del seu caràcter i de la seua força interior. A més a més, té altra gran passió, els animals, si per ella fora tindrien un Bioparc a casa!

Enguany, Alba ha assumit un paper molt especial: serà la fallera major infantil de la falla Sant Vicent. Un paper que implica responsabilitat, compromís i molt de cor. Sabem que no li agrada estar al centre de totes les mirades, per això ens va estranyar tant, que volguera ser la representant dels infantils de la nostra falla, però no dubtem que ho farà amb la mateixa determinació amb la qual afronta qualsevol competició: amb entusiasme, valentia i ganes de donar sempre el millor de si mateixa. Estem segurs que representaràs la falla amb orgull, alegria i molt de cor. És la teua insígnia.

Enhorabona, Alba, estem molt orgullosos de tu, esperem que gaudisques cada moment d’aquesta experiència única. Ja saps que nosaltres sempre estarem darrere de tu, per si ens necessites.

paraules al compás delvent aire

“Vent de llevant, aigua davant.”

El vent de llevant, que bufa des de la mar cap a la costa, sol portar humitat i nuvolositat. En el Mediterrani, especialment a la Comunitat Valenciana, és un senyal clàssic de pluges o temporals. Els llauradors el coneixen bé perquè anuncia canvis importants en la meteorologia, especialment a la tardor.

“Quan bufa el ponent, ni plou ni vent.”

El vent de ponent arriba calent i sec des de l’interior peninsular. Sol estabilitzar el temps, fent que desapareguen núvols i humitat. És molt característic de l’estiu i de les situacions de calor intensa a la costa valenciana. Quan domina el ponent, difícilment hi haurà precipitacions.

“Aire de matinet, bona cara i bon llet.”

L’aire fresc del matí és sinònim de salut i vitalitat. Este refrany

expressa la idea que començar el dia amb aire pur i frescor ajuda a estar de bon humor i físicament millor, com si la natura t’ajudara a “posar bona cara” i a sentir-te més fort.

“Vent d’altura, aigua segura.”

En zones rurals i de muntanya valencianes, es diu que el vent que baixa des de les zones altes anuncia pluges. Això és perquè sol associar-se a canvis de pressió i formació de nuvolades que acaben deixant precipitació, especialment a la primavera i tardor.

“Quan l’aire baixa de la serra, porta fresca i fa guerra.”

L’aire que baixa de les muntanyes sol ser més fred i pot provocar canvis bruscos, especialment en nits d’estiu o en temporades de transició. “Fa guerra” vol dir que pot desestabilitzar el temps, portar tronades o un descens sobtat de la temperatura.

“A l’hivern, vent; i a l’estiu, calmornes.”

Este refrany descriu el clima mediterrani: els hiverns solen tindre més moviment atmosfèric i vents freqüents, mentre que a l’estiu domina l’aire calent i quiet, el famós “calmor” o “bochorno”, que fa la sensació de calor més intensa.

“Quan fa aire a migjorn, fa calor a borbollons.”

El vent de migjorn (sud) arriba carregat d’aire càlid i sovint humit. A la costa valenciana pot fer que la sensació tèrmica siga molt elevada. “A borbollons” indica que la calor arriba de manera exagerada, com si “brollara”.

“Vent de gregal, mar alterada i cel desigual.”

El gregal és un vent del nord-est, freqüent en temporals mediterranis. Sol portar mala mar, núvols irregulars i un temps inestable. És un vent conegut pels mariners valencians, que eviten eixir a navegar quan el gregal s’anuncia fort.

“Aire de llevant, ni deixa ni deixa estar.”

Aquest refrany parla de la naturalesa persistent del llevant: quan comença, pot durar hores o dies. Ni permet que el temps millore, ni tampoc deixa que empitjore ràpidament. Sol crear una sensació de temps “encallat”, especialment en èpoques de precipitacions fortes.

“Vent de mestral, sol i cel clar.”

El mestral és un vent del nordoest, fort i sec. A les comarques valencianes sol deixar un cel completament ras i una visibilitat molt neta. Després de temporals, el mestral “arrossega” la nuvolositat i anuncia estabilitat.

Unió Musical d’Aldaia: una hitòria vivaaire

Diuen que l’aire és l’element de la música, el que li dona vida i forma. L’aire s’escola entre els llavis del clarinet, vibra en la campana d’un trombó o acarona les canyes del saxòfon; és un buf convertit en emoció. A Aldaia, aquell aire té un perfum especial: fa olor de pólvora, de festa i de veïnat.

Durant les Falles, l’aire s’ompli de música abans que de fum: les bandes acompanyen les despertades, els passacarrers i les ofrenes, marcant el ritme d’una festa que no s’entén sense elles. La Unió Musical d’Aldaia ha sigut, des de mitjan segle XX, la banda sonora d’aquell aire festiu que recorre els carrers cada març. Quan sonen els primers compassos d’un pasdoble, el poble respira a l’uníson; i en aquell instant, música i vida es fonen en un mateix alé.

L’aire mou el foc, i el foc de les falles mou l’ànima. Així, la UMA i les comissions falleres compartixen una mateixa essència: el treball col·lectiu, l’emoció compartida i l’alegria de construir alguna cosa junts,

només pel plaer de veure-la brillar, encara que siga per uns dies… o per uns compassos.

La Unió Musical d’Aldaia està molt vinculada al poble, a les falles, a les festes patronals i a les seues pròpies tradicions. La celebració de Santa Cecília al novembre, el tradicional festival de bandes al carrer Pablo Iglesias, la seua participació en la Carxofa o la tan estimada Aurora entre els músics més veterans.

Els primers compassos: els orígens d’una tradició

Com en la majoria de pobles de la Comunitat Valenciana, a Aldaia la tradició musical està profundament arrelada. Documents antics proven que ja l’any 1880 existien dues bandes: La Lira, també anomenada la Vella, i La Nova. Ambdues coexistiren fins a la Guerra Civil, fusionant-se en acabar-la i donant lloc a la UNIÓN MUSICAL LA LIRA.

Cap a 1950 es consolidà oficialment la UMA, hereva d’aquell esperit popular i decidida a professionalitzar la pràctica musical al municipi. Aquells anys, el so de la banda acompanyava festes, processons i celebracions, i els assajos es feien en locals improvisats, sovint compartint espai amb instruments, faristols i el cafenet de mitja vesprada. Conten els veterans que els primers anys hi havia més entusiasme que mitjans: faltaven partitures, els faristols es fabricaven amb fusta

reciclada i no era estrany veure els músics afinant d’oïda i amb un somriure. Però el que sí que hi havia, i molt, era il·lusió. I això, en la història de qualsevol banda, val més que tot el coure dels instruments junts.

Els primers assajos i notes es realitzaren al Centre Unió Musical, el conegut Musical, situat a la plaça de la Constitució, lloc d’encontre de socis i músics, on abans de l’assaig prenien el café o la copa després d’una llarga jornada laboral.

L’antic Musical va ser substituït per l’actual Casa de la Música, local municipal on conviuen les dos societats musicals que hi ha al poble.

Els anys 50 i 60 marcaren el primer gran impuls de la UMA. Sota la direcció de Carmelo Baixauli i, després, de mestres com Amando Blanquer, Arturo Montes o Roberto Sáez, la banda començà a participar en certàmens provincials i regionals. En 1953 arribà el primer gran reconeixement: el Primer Premi al Certamen de Buñol, seguit d’altres a Xàtiva i Alcoi.

Amb el temps, la UMA es consolidà com un autèntic centre cultural.

La creació de l’Escola de Música, a finals dels huitanta i principis dels noranta, permeté formar generacions de joves que, molts anys després, tornarien com a professors, directors o fins i tot pares de nous músics. D’aquell planter han eixit intèrprets que hui toquen en bandes simfòniques, orquestres i conservatoris de tota la Comunitat Valenciana.

Entre ells Juan A. i María Cañizares, professors dels Conservatoris de Ciudad Real i Oliva respectivament, Hugo Chinesta, compositor i director, Amparo Ferrandis, professora de música, Jesús i Isabel Bermejo, director i professor de clarinet i professora d´oboè, Amparo Comes, professora de piano, Raúl Benlloch, Inma Álvarez, professors de música… entre altres. Gràcies a la música i a la UMA han fet de la música la seua professió.

Gràcies a la inquietud de músics amateurs com Juan Cañizares, Joaquín Álvarez, Manolo Navarrete, Conchín Chinesta, Ángela Cabo… entre molts altres, es va aconseguir crear la pedrera i els fonaments de l’actual banda.

No sols es va incidir en l’estudi musical; també va renàixer l’esperit de família musical: dinars a la Piscina d’Utiel, acampades a Gestalgar, paelles durant les festes… Una etapa de creixement com a societat i de construcció de les bases del que hui és la UMA.

de la Banda Juvenil

Directors i palmarés

A principis dels noranta, la UMA féu un pas decisiu amb la creació de la Banda Juvenil, per oferir als alumnes un espai propi abans de passar a la banda titular. Sota la direcció de Pascual Martínez es veié que molts joves necessitaven eixe espai per créixer com a

Aquella primera plantilla juvenil, dirigida per Paco Folgado — trompeta de la UMA i director de la Carxofa— debutà al Teatre del Mercat, demostrant que el relleu generacional estava

Hui, la Banda Juvenil continua activa, participant en festivals, concerts pedagògics i trobades de bandes juvenils, consolidantse com la pedrera que garantix el futur de la UMA. Cada clarinet, flauta o trombó juvenil és un alé fresc que renova el so d’Aldaia any rere any.

Actualment està formada per 48 músics i el seu director és Daniel Ibáñez, que afronta il·lusionat el repte de guiar els joves cap a l’amor per la música dels més veterans.

Dècada rere dècada, la UMA ha estat guiada per directors que han deixat empremta. Entre ells destaquen Manuel Romero Bru, Vicente Balaguer, Pascual Martínez Martínez, Eduardo Carrascosa, Josep M. Martínez, Rafael García Vidal, Xavier Martínez Martínez, José A. Rebollar i, des de 2011, J. Amadeo Guillot Montaner, actual director titular.

El temps no ha fet més que reforçar el prestigi de la UMA. A més dels premis dels anys 50, la banda ha continuat acumulant reconeixements:

• Primer Premi de la Primera Secció del Certamen de la Diputació de València (1985)

• Primer Premi de la Tercera Secció del mateix certamen (1989)

• Primer Premi de la Primera Secció al Certamen Internacional de Bandes de Música de València (2002)

• Primer Premi de la Segona

Secció en el 48é Certamen de la Diputació de València (2025)

ACTUACIÓ CERTAMEN DIPUTACIÓ

2025. SIS DE PLATA DE JOSÉ RAFAEL PASCUAL VILAPLANA

ACTUACIÓ CERTAMEN DIPUTACIÓ

2025.LA BASTIDA DE LES ALCUSSES DE DAVID PENADÉS FASANAR

ACTUACIÓ CERTAMEN DIPUTACIÓ

2025. RITUAL DEL FUEGO DE DAVID PENADÉS FASANAR

Més enllà dels guardons, l’orgull de la banda és la seua constància: més de set dècades d’activitat ininterrompuda, fins i tot en temps difícils.

Hugo Chinesta: el so contemporani d’Aldaia

Parlar de la UMA sense mencionar Hugo Chinesta seria deixar sense aire la seua història recent. Aldaier, compositor i director de prestigi, sempre ha mantingut un vincle molt especial amb la seua banda.

Les seues obres —plenes d’energia, color i emoció— han sonat sovint als faristols de la UMA. Entre elles destaquen Manuel Navarrete, pasdoble en homenatge a un dels músics més estimats, o la trilogia de marxes dedicades al patró d’Aldaia: Sis d’Agost (2003), Confrare (2011) i Dels Necessitats (2017).

També ha dirigit la UMA com a director convidat, sent la seua presència sempre motiu de celebració.

Amant de les falles, col·labora des de fa més de 10 anys amb la revista Actualidad Fallera.

Entre els seus pasdobles fallers destaca Aldaia Fallera, encarregat per l’Ajuntament per celebrar el 40 aniversari de la Junta Local Fallera i el 30é aniversari de la figura de les Falleres Majors. Estrenat en 2018, és un pasdoble clàssic, festiu i jovial.

Destaquem l´arrenjament i gravació de l´himne de la nostra comissió que li vam encarregar amb motiu del 50é aniversari de la fundació de la Falla Sant Vicent.

Amparo Comes, primera presidenta

El nomenament d’Amparo Comes com a presidenta suposà un hite: la primera dona al capdavant de la societat. El seu lideratge simbolitza modernització, inclusió i renovació en una institució tradicionalment masculina en alguns àmbits directius.

A més, és vocal de la junta directiva de la FSMCV, representant també les societats musicals de tota la comunitat.

El seu lideratge impulsa la igualtat, reforça l’escola de música i consolida la UMA com un espai d’integració i comunitat.

Present i futur

Actualment, la banda està formada per 75 músics, alguns d’ells professionals dedicats a la docència en institucions d’arreu d’Espanya.

La societat compta també amb una jove orquestra de 12 músics, dirigida per Wilmer Ramírez, i una Escola de Música amb 16 professors i més de 140 alumnes. Des de 2004, el director de l’escola és Hugo Chinesta.

La UMA i les Falles

La UMA sempre ha sigut una banda molt festera. Des de fa anys participa en les falles de València, acompanyant diverses comissions. Destaquen els anys amb la Falla BorrullSocors, especialment les ofrenes per el carrer Sant Vicent i la tornada al casal per Cavallers. Actualment acompanya la Falla Lluís Oliag, i en 2024 tingué el privilegi d’acompanyar la comissió de la Fallera Major de València, María Estela Arlandis, en la seua entrada a la plaça de la Mare de Déu.

En anys alterns acompanyen la Junta Local d’Aldaia en tots els seus actes fallers.

La DANA, un tsunami que no silencià la música

Com a tot el poble, la DANA colpejà durament la UMA. El soterrani de la Casa de la Música quedà inundat i es va perdre quasi tot l’instrumental de percussió, instruments pesats com clarinet baix, tuba, piano elèctric, saxòfon baríton, faristols, tarimes, altaveus…

Fins al 4 de novembre no es pogué accedir al soterrani per començar la neteja i la selecció del material recuperable. Com que els edificis municipals estaven inutilitzats, es parlà amb el rector, D. Francisco, que cediren les instal·lacions parroquials per reprendre les classes.

La FSMCV, grups musicals i societats d’arreu es bolcaren oferint ajuda, locals d’assaig i suport econòmic per reposar el material perdut.

Sota el lideratge d’Amparo Comes, la UMA mira al futur amb energia renovada: mantindre la tradició, obrir-se a nous públics i seguir sent la banda que sona cada març entre l’aire, la pólvora i els aplaudiments d’Aldaia.

La UMA no és només una banda: és un relat compartit. Un lloc on cada clarinet, trompeta o tambor conta una història que començà fa més de setanta anys i que continua escrivint-se setmana rere setmana.

Actualment compta amb un local social al carrer Sant Francesc, on a poc a poc es recupera la il·lusió i es “fa banda” com abans es feia al Musical antic. Un lloc d’encontre on no sols es fa música, perquè la UMA és molt més que això.

cort d’honorinfantil

MARÍA ALEMANY GUZMÁN

MARTINA AÑÓN FOLCH

BEATRIZ BELTRÁN TERRÁDEZ

NOA BLASCO PERALES

CARMEN BUENO GARCÍA

LUCÍA BUENO GARCÍA

ALMA CABALLERO TRENZANO

SARA CHECA MOYANO

ANA COMES CAMPOS

LAIA MARÍA CUELLAR ARANDA

CLAUDIA DE DIOS GÁSQUEZ

ROCÍO DOMÉNECH REDONDO

SALMA GARCÍA MATA

VALERIA GARCÍA SANZ

ZHOE GARCÍA SANZ

ÁNGELA GIL TABERNER

JIMENA GONZÁLEZ MARTÍNEZ

ROCÍO GUERRERO ZAMBRANO

NAYARA JIMÉNEZ OSUNA

CELIA LAMPARERO TABERNER

CHLOÉ GRACE LÓPEZ VALIENTE

ELENA LUJÁN CARRILERO

CAROLINA MARÍN RUIZ

VEGA MARTÍNEZ PAGES

DANIELA MARTÍNEZ SÁNCHEZ

LUCÍA MATEU FORCADA

DANIELLA MEDEL GASENT

ADRIANA MEDINA GORDÓN

VEGA MIRO CAMPOS

LEIRE NAVARRO SERRANO

ELIA ORTEGA MARTÍNEZ

CLAUDIA PERALES RUDILLA

JULIA PLAZA MARTÍNEZ

CLAUDIA POSTIGO RUIZ

SOFÍA POSTIGO RUIZ

DANIELA RIBES MONTERO

YOANA RODRÍGUEZ GUERRERO

MARÍA ROIG NAVARRO

CANDELA ROIG NAVARRO

VALERIA RUIZ FORNÉS

CLAUDIA RUIZ FORNÉS

NOELIA SAIZ RINCÓN

AITANA SÁNCHEZ FRAILE

INÉS SÁNCHEZ FRAILE

SOFÍA SANZ GARCÍA

ADRIANA SANZ GARCÍA

MARA SEVILLA SANZ

CLAUDIA TRENZANO MARTÍNEZ

LARA VAQUERO GARRIGÓS

GABRIELA VELASCO COLLADO

Infantils aire

La nostra canalla, els més menuts de la comissió, què tant important són per a nosaltres. Són el present però també el futur i per eixe mateix motiu els cuidem i els fem gaudir de la festa com només ells ho mereixen.

El tradicional berenar infantil de la presentació es va convertir en un meravellós circ. Al més pur estil americà des de jocs fins a gegants. Després d´uns mesos complicats tocava posar un poc de de màgia a les nostres vides. Vam passar una estona plena de rialles, felicitat i il·lusió. Fins i tot el.laboraren la decoració per a la falla infantil.

Amb l’arribada de la calor, arriba la nostra benvolguda festa d’estiu. On els nostres xicotets mariners s’ho van passar en gran amb els globus, les pistoles, els gots…. I com no…. L’AIGUA i…. EL CANÓ

D’ESPUMA!!!!

Van acabar tots xopats!! (I no sols els menuts!)

Durant l’estiu… Vam tindre una invasió MINION on els nostres xicotets van gaudir de la gran cavalcada d’estiu en les festes d’Aldaia. Un any més participem en les festes majors de la nostra localitat, passant molta calor però també una vesprada molt divertida.

Toca canviar d’estació i amb això….arriba el terrorífic HALLOWEN.

Quina vesprada més terrorífica que passem en el casal amb un súper berenar i tots els nostres xicotets monstruitos llestos per a passar una vesprada de por!

Únicament queda dir que quin any més bonic hem pogut passar tots junts, que mai ens falten aquests moments de riures, jocs i sobretot eixa il·lusió i innocència dels nostres xicotets de la nostra volguda família SOM.

Playbacks aire

Les encarregades dels playbacks som nou persones que hem estat ballant en la nostra falla des de que érem xicotetes pel que coneixem molt bé eixos nervis de l’escenari i les ganes enormes que el ball isquera perfecte.

Enguany hem agafat el relleu d’un altre grup de xiques que van deixar el llistó molt alt.

Els playbacks de Sant Vicent sempre s’han caracteritzat pel gran nombre de xiquetes i xiquets que participaven, així com una coreografia marcada per molts moviments, un vestuari atrevit i un espectacular maquillatge.

Hem intentat fer-ho tan bé com siga possible i amb molt d’amor igual que tenim cap a la nostra falla i per descomptat agraïm a la junta i a tota la gent que ens ha donat suport i ha estat per a nosaltres en tot moment.

Equip de Playbacks:

Abonats

AGUSTIN GONZÁLEZ DISLA

ALBERTO MORCILLO OSMA

ALICIA CASAS PÉREZ

ANA GIMENO LOZANO

AINARA MORENO RIOS

ANDRÉS MACARRO DÍAZ

ÁNGEL GABRIEL GIL CUBELLS

ANTONIO GARCÍA DE LA TORRE

CARMEN CUÉLLAR OCAÑA

CHELO ZANÓN PASCUAL

CONSTANZA SORLÍ ESTEVE

DANIELI COLLADO DA SILVA

EDUARDO MARTÍNEZ BONET

EMILIO NAVARRO SOLÍS

ERIKA ANTÓN PALER

ESPERANZA RUBIO JÁVEGA

FIORE LUPINETTI

FRANCISCO GARRIGÓS RUBIO

GABRIEL TABERNER TARAZONA

GEMA GUZMÁN ALEMANY

INMA COSTA GÓMEZ

INMACULADA MURGUI

ISABEL MARTÍNEZ MARTÍNEZ

ISABEL PÉREZ GUIL

ISRAEL MORENO BALLESTA

JESSICA COLOMER POVEDA

JESSICA FRAILE ESCRIBANO

JOSÉ FIDEL CABOTA TORRIJOS

LEONOR GARCÍA SEVILLA

LORENA GORDÓN MATEU

LORENA MIQUEL RUIZ

LUCIA CAMP FORMENT

LUIS MARZ DURA

LUIS TOMÁS AÑÓN

Ma CARMEN SARRIÓN CABEDO

MAGDALENA MARTÍNEZ FERRANDIS

MAPI GARCÍA MORENO

MAR RUIZ TORMO

MARÍA TERESA GARCÍA SEVILLA

MIGUEL MATEU INIESTA

NEREA CORDERO FORNÉS

NOELIA MARTÍNEZ PARDO

ÓSCAR BERMELL ROSELLÓ

PABLO GALLEGO RUBIO

PAQUI FORMENT PEÑALVER

PAULA SAIZ RINCÓN

PURI MARTÍNEZ SALINAS

RAFAEL CUENCA VILLANUEVA

RAMÓN CASAS LÓPEZ

RAÚL AMAYA TRIVIÑO

REME CARRETERO MARTÍNEZ

ROBERTO MARQUINA GALLEGO

SAMUEL ALEGRE RIOS

SERGIO CALABRIA SARRIÓN

SERGIO PERALES MARTÍNEZ

SOFIA RODRÍGUEZ VOSUKH

TOÑI ILLESCAS ARCOS

VICENTE VILA GIMENO

La flama (Obrint pas)

Amb l’espurna de la història i avançant a pas valent, hem encès dins la memòria la flama d’un sentiment.

Viure sempre corrents, avançant amb la gent, rellevant contra el vent, transportant sentiments.

Viure mantenint viva la flama a través del temps, la flama de tot un poble en moviment.

Amb columnes de paraules i travessant la llarga nit, hem fet de cels, mars i muntanyes, vells escenaris d’un nou crit.

Viure sempre corrents, avançant amb la gent, rellevant contra el vent, transportant sentiments.

Viure mantenint viva la flama a través del temps, la flama de tot un poble en moviment.

foc

quatre elements i un sol sentiment

El foc és el motor d’impuls i canvi dins del sistema dels quatre elements. Aporta l’espurna necessària perquè la vida no s’estance, actuant com un catalitzador de moviment i energia.

Transmutació: Converteix el vell en una cosa nova (renaixement).

Purificació: S’utilitza simbòlicament per a “cremar” el negatiu i netejar el camí cap a l’evolució personal

quatre element s i nu los s e emitn n t falla SantVi c e n td ’lA aiad i d d j s .

“Del foc naix la veritat”

Diuen que el foc tot ho purifica. Potser per això, una vegada a l’any, València es despulla de mentides i hipocresies i les entrega al foc. Entre les flames, els ninots es confessen, i nosaltres, espectadors i pecadors, ens hi miren com en un espill incandescent. El foc no jutja: simplement crema. I, en fer-ho, ens recorda que allò que és de cartró —com les promeses buides— no pot resistir la calor del poble. Cada espurna és una rialla, cada flama, una veritat. I així, mentre tot s’encén, nosaltres ens purifiquem un poc… encara que siga només fins l’any que ve.

açò Crema!

“El foc que no crema”

Hi ha un foc que no fa mal: el de la mirada del faller quan veu alçar-se la seua falla. Eixe foc no crema, però escalfa. És el caliu d’un poble que s’encén sense perdre el somriure, que sap que la bellesa és efímera però la passió eterna.

Entre petards, música i fum, València es converteix en una foguera d’art i emoció. No hi ha millor foc que aquell que naix dins del cor, ni millor cendra que la que deixa un record.

“Qui juga amb foc…”

…sap perfectament el que fa! Perquè si hi ha un lloc on jugar amb foc és art, és València. Els fallers, piròmans de la ironia, saben encendre rialles amb una sola espurna de crítica.

El polític despistat, el veí renegós o el famós de torn: tots tenen el seu raconet de fusta i pintura esperant el moment gloriós de cremar.

I quan el foc arriba, el poble aplaudeix. No pel que es crema, sinó pel que es diu. Perquè ací, fins el fum té opinió.

“La nit del foc”

Quan cau la nit i les flames ballen, València es transforma en una constel·lació terrestre. Les falles cremen, però no moren: es converteixen en llum, en música, en abraçades.

La nit del foc no és una fi, sinó un principi. Entre la cendra i el silenci, ja hi ha mans pensant la pròxima falla. El foc és cicle, és promesa, és renaixement.

I mentre el poble observa, amb llàgrimes i somriures, entén que la vida és això mateix: un foc breu però intens, capaç d’il·luminar-ho tot.

“Som foc, som poble”

Cada març, València recorda qui és. No una ciutat qualsevol, sinó un cor encés.

El foc és llenguatge, és identitat i és música: sona a tabalet, a dolçaina i a xaranga, fa olor a pólvora i té gust de xocolata i bunyols.

El poble valencià no tem el foc; el celebra, el pinta i el balla. Sap que del foc naix la festa i que de la festa naix la vida.

I mentre la flama puja i el ninot cau, una veu col·lectiva diu baixet: “Som foc, i el foc no mor.”

“El fum de la política”

Cada any, mentre els fallers munten la seua obra d’art, els polítics també planten la seua: una falla de promeses, inauguracions i cintes per tallar.

Després vindrà la cremà… o no. Perquè alguns ninots d’escó semblen ignífugs.

El poble mira, riu i pensa: “tant de fum, i tan poc foc”. Però no passa res, que per això estan les falles —per dir allò que ningú vol escoltar, amb un somriure i un bunyol a la mà.

Que cremen els ninots, sí, però que s’encenguen també les consciències.

“Falleres amb flama pròpia”

Que ningú s’enganye: la dona fallera no és un ninot amb flors. És un volcà amb pinta d’indumentària.

Organitza, decora, canta, riu, coordina, planifica, aguanta… i encara té temps de brillar.

Entre el foc i la flor, ella és la flama que no s’apaga mai.

I mentre alguns encara discuteixen si “la fallera major ha de parlar o somriure”, ella ja està pensant com salvar la comissió amb quatre tiquets i un somriure encés.

El futur serà de foc, però segur que tindrà mantellina i pinta.

“La pólvora que ens governa”

A València, el silenci és sospitós. Si no trona, és que alguna cosa falla.

Som un poble que mesura el temps a base de masclets, i la paciència, amb petards.

Diuen que la pólvora és efímera… però més efímer és el pressupost quan arriben les festes.

I així i tot, esclatem. Cada tró és una manera d’oblidar els mals de cap, cada mascletà una teràpia col·lectiva.

El fum desapareix, però la sensació queda: durant uns segons, tots som foc i ningú discuteix de política.

“Generació flama”

Els joves fallers ja no sols planten falles: planten idees.

Fan servir el mòbil per organitzar rifes, el TikTok per anunciar la presentació i el Canva per redissenyar el cartell.

Alguns majors els miren amb recel, però ells responen: “Nosaltres no hem canviat la festa; només l’hem passat a format 2.0.”

I quan arriba la cremà, són els primers a plorar… i els últims a apagar el foc.

Perquè, siga amb xarxes o sense, l’important és mantindre viva la flama.

“Després del foc”

Quan tot és cendra, arriba la calma… i el pressupost per a l’any que ve.

Els fallers juren descansar, però al cap de tres dies ja estan pensant el lema de la pròxima.

El foc purifica, sí, però també contagia. És una febra que no es cura ni amb aigua de València.

La cremà no és un adéu; és un “fins demà, però amb més llum i més soroll”.

Perquè a València, després del foc, sempre torna el foc. I això —amics meus— és la nostra benedicció i el nostre vici més dolç.

Fallamajor

Artista: José Vicente Zurita Crítica i explicació:

Quan fa milions d’anys es va formar el nostre planeta mantenia un equilibri perfecte, sempre evolucionant i subsistint sense ningú ésser viu que fera que es trencara eixa energia de la mare naturalesa.

Amb l´aparició de l’Homo sapiens la terra, este planeta que era tan perfecte va començar a patir les conseqüències d’una deterioració que anava en augment any rere any, qui té la culpa?, intentarem descobrir-ho a través de les diferents escenes de la nostra falla gran.

Escena primera: els nostres mars

Què passa amb els nostres mars?, que l’aigua es calfa en excés, perd oxigen, canvien els corrents, etc... Tot a causa del canvi climàtic.

Els omplim d’escombraries, botelles que a vegades semblen que tinguen vida pròpia, borses, escombraries, rodes, sense oblidar els abocaments contaminants d’algunes empreses i els pesticides.

Haurem de posar remei a tanta desídia, fins i tot som a temps per a recuperar i conservar la meravella que és la flora i la fauna marina, algues de diversos colors, la posidònia vital per als ecosistemes, salicòrnia sense oblidar els bancs de peixos de mil espècies i colors, els corals, els grans cetacis, en fi, un interminable món ple de vida i bellesa que hem de mantindre entre tots.

Escena segona: la terra

Encara que todavía hi ha quin ens vol fer creure que el canvi climàtic és un conte xinés o una faula burocràtica inventada per un pesat, la mare terra impacient ens demana als humans que tinguem més mirament i un poc més de cura, ella ens ho oferix tot, és el motor de la vida, ens convida a tindre més sentit comú, a respectar el medi ambient i nosaltres tossuts com una banya de marrà sembla que estiguem obstinats a transformar-la en un horror.

Fenòmens meteorològics extrems, el calfament de les mars, la contaminació… Haurem de començar a espavilar si volem remeiar este desastre, però poc podrem fer si els grans mandataris i governants no van per davant.

Escena tercera: foc i aire

L’aire i el foc, dos elements que quan s’unixen ens juguen males passades, i contemplant el nostre planeta es pregunten, la terra neta per a quan? L´augment de les temperatures (el temps s’ha tornat boig) i la falta de pluja sequen la vegetació, la qual cosa la convertix en combustible inflamable, provocant els incendis que van en augment any rere any.

Els residus que alguns humans anem deixant per ací, alguna burilla mal apagada, una barbacoa en un lloc indegut, evitar estes coses està a l’abast de tots i és una xicoteta mostra de com col·laborar.

Perquè no imitar a tots eixos grups amants de la naturalesa, dels nostres boscos i muntanyes, que intenten cuidar-la alhora que la gaudixen?, ecologistes, senderistes, muntanyencs… Pensem que descansar a l’ombra d’un arbre, beure aigua fresca d’un rierol, tot això és pura vida, intentem mantindre’l entre tots.

Escena quarta: la mare naturalesa

La terra símbol de solidesa i estabilitat

L’aigua, moviment i vida

L’aire, lleugeresa i connexió

El foc, energia i dinamisme

Els quatre elements que ben utilitzats ens oferixen la meravella del nostre planeta, la terra.

La mare naturalesa ens regala vida i bellesa dia rere dia, la puresa dels rius, el color i flors de les plantes, la vida de la nostra fauna, els nostres oceans i mars, i ella que ens demana a canvi?, respecte i cura.

Demanem prompte una llei que estiga plena d’amor, ja que quan no tinga solució de res servirà plorar.

Soc foc que renaix foc

FELIPE MARTÍNEZ BÁGUENA

(en veu del Casal Faller)

Al llarg de la meua vida he aprés que el foc no és només una espurna: és memòria, és força, és identitat. I jo, el vostre casal, m´he cremat moltes vegades sense que ningú ho notara. Cremava cada vegada que un somriure encenia les meues parets, cada vegada que un brindis feia tremolar la meua ànima o cada vegada que la música recorria la meua estructura i els meus forts fonaments.

Durant més de dues dècades vaig ser la llar d’un foc que mai no dormia. Un foc que vosaltres enceníeu sense voler, amb cada abraçada, cada reunió, cada acte faller i amb tants amics que travessaven la meua porta.

Fins que un dia la DANA, freda com l’hivern més cruel, va caure sobre mi mitjançant l’aigua, l’enemiga més gran de qualsevol foc, obrint-se pas per tots els meus racons.

Les meues llums s’apagaren, les vostres veus es van silenciar i la meua ànima càlida va quedar convertida en un record, amb un present incert.

Durant dies vaig creure que ja m’havia consumit.

Vaig pensar que les meues cendres serien el meu últim record.

Però aleshores vos vaig tornar a veure a tots vosaltres. A la meua estimada comissió de la Falla Sant Vicent, aquells que porteu el foc al cor i no només en els dies de març.

Vaig veure mans que netejaven el fang amb la mateixa delicadesa amb què es prepara una ofrena, ulls que no ploraven per tristesa, sinó per ràbia i estima, i vaig comprovar com, una vegada més, l’esperit d’una falla encenia petites espurnes en llocs on quedava ben poca esperança.

I vaig entendre que la meua foguera no s’havia apagat, sinó que esperava el vostre alé per a tornar a revifar el foc de la festa fallera.

I així va començar el meu renaixement: amb cada rajola col·locada, cada idea aportada, cada sacrifici, cada vesprada entregada, cada

il·lusió compartida… era com avivar les meues brases des de dins.

I jo, el casal que creia estar apagat, vaig començar a cremar de nou.

Hui les meues parets renovades no només brillen, sinó que resplendeixen, perquè porte gravada en la memòria la tempesta, però també l’esforç de tots.

I sé que aquest renaixement és molt més que una reforma: és l’inici d’una nova etapa per a la nostra Falla Sant Vicent, un punt d’inflexió on la cendra deixa de ser final per a convertir-se en el començament d’alguna cosa nova, com aquell au Fènix que, tot i quedar destruïda, torna a alçar el vol, més bella, més forta, més conscient del que significa tornar a començar.

I mentre vosaltres continueu entrant per les meues portes amb el cor encés…

Jo mai no m’apagaré.

Fallainfantil

Artista: José Vicente Zurita

Crítica i explicació:

Àfrica és eixe bell i desconegut continent situat entre els oceans Atlàntic i Índic i separat d’Europa per la mar Mediterrània.

La diversitat dels seus bells paisatges, selves, deserts, sabanes, oasis; la seua varietat cultural, costums i tradicions; la riquesa de la seua fauna i els centenars de tribus que hi habiten són motiu suficient per a despertar la nostra curiositat i convidar-nos a conéixer-la millor.

quatre element s i nu los s e emitn n t falla SantVi c e n td ’lA aiad i d d j s .

ESCENA

PRIMERA

LA VIDA EN LA TRIBU

La vida en el poblat és amable: els xiquets i xiquetes es divertixen mentre juguen, sempre vigilats pels seus majors, en un entorn segur i fantàstic en plena naturalesa.

Els seus costums inclouen la dansa com a forma d’expressió i la transmissió oral de mites i llegendes que es conten de generació en generació.

La tribu funciona dins del respecte i la llibertat: ningú és millor que ningú; hòmens i dones conviuen en total llibertat i respecte, demostrant que els desenvolupats són ells.

ESCENA SEGONA A LA SELVA

Tota classe de vegetació i flors exòtiques desconegudes per a nosaltres. (Meravella.)

Els pardals de mil colors voletejant i cridant l’atenció amb els seus cants de sons diversos (graznits, trinats, gorgojejos) formen la banda sonora inigualable del dia a dia d’este bell continent.

Una esvelta girafa, amb un coll llarguíssim, té embadalits tots els que la contemplen menjar fulles dels arbres més alts, mentre uns simpàtics micos joguinegen fent mil acrobàcies al voltant d’un grup d’elefants que ens agraden i impressionen a parts iguals.

MODES DE VIDA ANIMAL

Alguns animals d’este bell continent es troben en perill d’extinció per culpa de la caça furtiva, com ara el rinoceront, mamífer herbívor de gran grandària, solitari i tranquil, que passa la seua vida menjant herba i banyant-se en el llot.

El lleó, anomenat “rei de la selva”, és un dels cinc grans d’Àfrica: el segon felí en grandària que existix.

La seua característica més distintiva en els mascles és la llarga cabellera, que els servix de protecció.

Són carnívors, viuen en ramats i el seu rugit és el més potent entre els de la seua espècie.

Este no és gens tranquil, així que el millor és no acostar-s’hi.

ESCENA QUARTA

EL COMIAT

Al final d’este llarg i fructífer viatge, ens trobem amb una sorpresa inigualable: un grup de xiquets representant diverses tribus del país ixen a acomiadar-nos.

Tuaregs, els hòmens blaus del desert.

Masais, coneguts per les seues tradicions, que viuen en països com Kenya i Tanzània.

Una característica del poble zulu, que residix a Sud-àfrica, és que té la seua pròpia llengua, que procedix del bantú.

Encapçalats per una bufona parella de la tribu que hem visitat, tots ells abillats amb els seus millors gales —les dels dies de festa— i envoltats per l’incomparable marc del bell paisatge africà, alegres i somrients i amb l’amabilitat que els caracteritza, vénen a acomiadar-nos, desitjant que hàgem gaudit del nostre viatge i esperant tornar a trobar-nos en un futur no gaire llunyà.

Fins sempre!

Recompenses

DISTINTIU D´ARGENT

MARÍA ALEMANY GUZMÁN

INDIA CARREÑO TÁRREGA

VALERIA GARCÍA SANZ

ZHOE GARCÍA SANZ

ELÍAS MEDEL GASENT

GAEL ROS JARA

VALERIA RUIZ FORNÉS

MARC SANZ GARCÍA

VALERIA UREÑA USERO

DISTINTIU D´OR

LUCAS CASILDA DELGADO

PABLO COMES SANCHIS

ÀNGELA GIL TABERNER

ADRIÁN GONZÁLEZ COLOMER

DANIEL GUTIÉRREZ SÁNCHEZ

ALBA HERNÁNDEZ SÁNCHEZ

DIANA HERRÁIZ LÓPEZ

CLAUDIA JUAN PEÑA

LUCÍA LÓPEZ MEDINA

PABLO MATEU PÉREZ

MARTINA MEDINA GORDÓN

ELOY ORMEÑO VALLADOLID

PAULA ORTA GONZÁLEZ

CLAUDIA PERALES RUDILLA

DANI PÉREZ LLAGARIA

CLAUDIA RUIZ FORNÉS

BUNYOL D´ARGENT

ESTHER ALEMANY GARCÍA

JESÚS AROCA HIDALGO

ÁNGEL BELTRÁN GARCÍA

JOSÉ ABELARDO COMES MORENO

PAULA DELICADO ESCRIBANO

AINHOA GAJARDO MONTERO

LAURA GARCÍA RENOVELL

MARTA GARCÍA RENOVELL

GISELA GARRIDO GUIRADO

DOLORES GONZÁLEZ FERRER

RAÚL GUTIÉRREZ SELICEO

SARAI HOYOS PESCADOR

MARÍA HOYOS TABERNER

RAQUEL JUAREZ REQUENI

PAZ LLAGARIA MUÑOZ

JUAN MANUEL MARÍN CAPARRÓS

ÁNGELA MARTÍNEZ ELBAL

TONI MOJIO GALVÁN

CRISTINA MUÑOZ BERLANGA

SARAY MUÑOZ SAMPER

LAURA PALOMARES ZÓSIMO

AMPARO SANTANDREU MARCH

DÁMASO SIMARRO FERNÁNDEZ

MARTA TABERNER MARTÍNEZ

JESSICA TRENZANO ELBAL

MIGUEL ZAPATA ESCRIBANO

BUNYOL D´OR

Ma DOLORES ALARCON RUIZ

LUCÍA AÑÓN FOLCH

LUISA BALLESTA GARRO

MARÍA CAÑIZARES DEL BAÑO

GUILLEM CASAS CASAS

ROCÍO CASTILLO FELTRER

ÁLEX CAVERO MARTÍNEZ

VICEN CHAPARRO RUIZ

INMACULADA EMBUENA GARCÍA

ALEJANDRO ESCRIBANO ÁLVAREZ

SILVIA FOLCH PINAZO

ELENA GARCÍA CUÉLLAR

PATRICIA GARCÍA GIL

ALEJANDRO HERAS PANADERO

MARCOS INIESTA VILA

CARMEN MARTÍNEZ COLLADO

Ma DEL SALIENTE MATA PLAZA

REBECA MATEU GARCÍA

Ma CARMEN MATEU INIESTA

NOELIA MONTERO CASTILLO

Ma CARMEN MUÑOZ LUCAS

ROMI PARDO RODRÍGUEZ

BEATRIZ RAMÍREZ HERNÁNDEZ

JAVIER SAIZ CANTADOR

HÉCTOR TALAVERA ABAD

ARANTXA TORRIJOS GARCÍA

AROA VALLADOLID CHAPARRO

AMPARO VALLADOLID GUZMÁN

BUNYOL D´OR AMB FULLES DE LLORER

LAURA BAEZA GONZÁLEZ

ANTONIO CAMP MARTÍNEZ

ÁNGEL CLEMENTE DÍAZ

ROSA DELGADO PERALES

VICENTE JAVIER GARCÍA MONTÓN

FERMINA GARCÍA NAVARRETE

EDUARDO MARTÍNEZ BÁGUENA

SERGIO PESCADOR HORNERO

MARÍA DE LAS NIEVES RODRÍGUEZ PEÑO

BUNYOL D´OR AMB FULLES DE LLORER I BRILLANTS

Ma TERESA GUZMÁN GARCÍA

In memoriam

Eduardo Martínez

Gràcies Eduardo,

És de ben nascuts ser agraïts i d’això és tracta, de ser agraïts amb tu.

Sent molt jove vas aterrar a Aldaia procedent de la teua Navajas natal, la que sempre vas portar en el teu cor. De seguida vas connectar amb el poble posant el teu granet d’arena en el que fora ajudar a millorar les activitats culturals de la localitat, participant en infinitat d’actes i activitats.

Com a pare d’una gran família fallera de Sant Vicent, sempre has estat a disposició de la falla quan el requerira, presentador en l’acte més important d’una fallera, el dia de la seua exaltació com a màxima representant de les xiquetes i dones de la comissió, en aniversaris especials com el quaranta o cinquanta d’esta falla, era igual el lloc de l’esdeveniment, una nau, el Tama, no tenies cap problema, només deixar a Sant Vicent en el millor lloc com tu sabies fer-ho.

Hui amb aquestes línies volem donar-te les gràcies per totes les col·laboracions i desvetlaments que has tingut amb nosaltres.

Algun dia ens ajuntarem per allà dalt i segur que continuarem fent festa.

Mil gràcies.

Acomiadament Representants 2025

Benvolguda Falla Sant Vicent:

Ha arribat el moment d’acomiadarnos d’aquest any que hem viscut junts i que mai oblidarem.

Per als tres, ha sigut un viatge inoblidable. Un any que guardarem sempre amb moltíssim afecte, ple de moments que ens han fet créixer, somriure i emocionar-nos com mai.

Representar a la nostra comissió ha sigut un privilegi que hem viscut amb orgull, responsabilitat i, sobretot, amb moltíssima il·lusió.

Hem compartit actes, riures, nervis, abraçades i instants que quedaran gravats en la nostra memòria.

Gràcies per cada somriure, per cada paraula d’ànim i cada gest. Gràcies per compartir amb nosaltres cada moment d’enguany, ha sigut un regal que quedarà sempre en el nostre cor.

Tancar aquesta etapa ens ompli d’emoció, però també d’il·lusió. Perquè quan una flama s’apaga, sempre hi ha una altra esperant per a encendre’s i continuar donant vida a les Falles.

Ens quedem amb els records, amb les experiències i amb totes les persones que s’han creuat en el nostre camí. Amb un any que, sens dubte, ens ha marcat per sempre.

Amb tot el nostre afecte, fins sempre.

Dani, President Infantil 2025

Claudia, Fallera Major Infantil 2025

Laura, Fallera Major 2025

de traca un any foc Crònica fallera

Com passa de ràpid el temps. Quasi sense adonar-nos, deixàvem enrere el caliu del Nadal per a tornar a respirar l’ambient faller als nostres carrers. I és que, per molt que el calendari avance, les falles sempre formen part del nostre dia a dia, arrelades a la nostra forma de ser.

Les Falles 2025 quedaren marcades per la DANA i les pluges, que ens posaren a prova. Però la nostra comissió, fidel al seu esperit, sabé reinventar-se i celebrar-les com bé mereix la nostra festa.

A partir del mes de febrer començà l’activitat intensa: la col·locació de les banderes a les cases de les nostres representants, els sopars al casal i tots els preparatius que fan possible que cada detall estiga perfectament organitzat.

La macrodespertà anunciava l’inici del mes més apassionant de l’any. Enguany, formàrem un nombrós grup de fallers disposats a gaudir i compartir cada instant.

La carpa començava a alçar-se, mentre la falla arribava al carrer de l’Església. Tot havia d’estar preparat per als dies grans.

I com que ens encanta inaugurar, no podia faltar la recepció oficial de la nostra carpa: hissada de bandera, interpretació de l’himne i l’inici d’un cap de setmana inoblidable.

El dia de la Cavalcada fou un autèntic espectacle: contes, lectures i llibres conviviren amb feres, faunes i fades en una vesprada màgica que omplí de vida i color el carrer Major.

En la plantà, tota la comissió es bolcà per a fer possible que la nostra falla lluïra perfecta. I, com mana la tradició, la jornada culminà amb el sopar i els deliciosos bunyols preparats per Laura i Claudia.

Arribà la tan esperada Setmana Fallera. El 16 de març s’alçava gris i amenaçador, però això no impedí que lluírem les nostres millors gales per a recollir els tan desitjats banderins.

La pluja continuà fent-se present i obligà a suspendre els actes dels dies 17 i 18. L’ofrena es traslladà, de manera excepcional, al matí del 19 de març, una estampa insòlita però plena de llum, on els nostres vestits regionals brillaren sota un sol radiant.

Tot i les condicions meteorològiques, les nits de carpa continuaren sent un èxit, com cada any, plenes de festa, germanor i moments per al record.

La cremà no marca un final, sinó el renaixement d’un nou cicle faller carregat d’il·lusió, emoció i esperances renovades.

L’Operació Quilo, ajornada per la pluja, se celebrà igualment perquè mai deixem les nostres germanes de la Creu sense la nostra aportació anual.

I encara que març posà punt final oficial a les festes, les nostres representants continuaren fent-nos sentir orgullosos fins al seu últim acte.

L’espurna d’un nou començamentfoc

Allò que durant les nits de carpa de les Falles del 2025 pareixia només una broma entre amics… al remat es va convertir en realitat. L’abril ens obria les portes a una nova aventura fallera. Tancàvem un cicle ple de moments i records, i en començàvem un altre carregat d’il·lusió i ganes de festa. Reunits en assemblea general el 5 d’abril, fou elegit Josevi Garcia com a nou president de la comissió. I només una setmana després, la nit màgica del 12 d’abril, coneixíem els nostres representants per a l’exercici 2025-2026: Joan, Alba i Anabel.

Quasi sense adonar-nos-en, tornàvem a endinsar-nos en este món que tant ens fa vibrar: el món faller. La nova junta directiva començava a treballar de valent i la comissió es posava en marxa amb força: festa andalusa, Creu de Maig, visita del Crist, visita a l’artista faller… i un llarg etcètera de moments que ens recordaven que la flama ja estava encesa.

Però si alguna cosa dona sentit a esta nova etapa són ells, els nostres màxims representants. Visqueren la seua demanà amb la il·lusió a flor de pell, envoltats de família i amistats. Un dia inoblidable, d’eixos que queden gravats per sempre en la memòria fallera.

Josevi, Anabel, Joan i Alba han acompanyat Lorena, cort d’honor de la Fallera Major d’Aldaia, així com a tots els components de la nostra comissió de Junta Local, en les cites més destacades del calendari. Entre elles, la proclamació i la presentació al nostre estimat Tama.

I si parlem d’actes especials, no podem passar per alt la seua proclamació al Tama. Una nit plena d’emoció, de mirades sinceres i somriures que brillaven més que la pólvora. Un acte que, sens dubte, quedarà per sempre en el cor de la comissió.

divendres al casal foc

Sopar en la falla els divendres significa FER FALLA.

Significa que passaràs una estona de rialles, de música, de bon ambient, de cacaus, papes i olivetes que mai falten, i on segurament es prepararan coses per a pròxims esdeveniments, que a vegades es parla de tot menys del que cal parlar, però que un altre dia es parlarà… en fi, significa quedar amb el teu grup d’amics i amigues de la falla per a passar una bona estona.

I així, divendres rere divendres, es va preparant la setmana fallera, eixa setmana que tots i totes esperem amb molta alegria i molts nervis.

Cada divendres és diferent. Un divendres hi ha bingo, l’altre hi ha signatura de contractes, un altre hi ha concurs de truites o de jocs de taula, amb partides interminables de parxís o de truc, o el següent simplement és anar per veure a la gent.

Per això, tots els divendres sumen:

-Suma quan veus la cara d’alegria dels representants quan hi ha molta gent en el casal.

-Suma quan veus que els fallers i les falleres participen de qualsevol cosa que s’organitza.

-Suma veure que tot està preparat quan la gent arriba a sopar.

-Suma celebrar qualsevol efemèride fallera o personal, com una sobretaula on es decideix la disfressa de la cavalcada o l’aniversari amb la felicitació per part de tota la gent amb cançó inclosa.

Però sobretot suma veure a gent jove i no tan jove en el mateix espai i compartint riures i confidències.

PER AIXÒ, SOM DE DIVENDRES. SOM FALLA. SOM SANT VICENT.

Programa d’actes

Diumenge 8 de febrer

Dia del Xiquet

Divendres 13 de febrer

Presentació del llibret

Dissabte 14 de febrer

Exposició del Ninot i presentació d’esbossos dels monuments fallers

Divendres 20 de febrer

Penjada de banderes als nostres representants

Sopar faixat al casal

Dissabte 21 de febrer

08.00 h. MACRODESPERTÀ de la Junta Local Fallera (Tableros Folgado)

Esmorzar després de la despertà

19.00 h. CRIDA a la Plaça de l’Ajuntament i, a continuació, inauguració de l’Exposició del Ninot.

Eixida del casal a les 17.30 h.*

21.30 h. Sopar faixat al nostre casal, penjada dels quadres dels representants 2025, intercanvi de regals i entrega de recompenses.

24.00 h. Inici de Falles, organitzat per la Falla Santa Rita.

Diumenge 22 de febrer

18.00 h. GALA DE RECOMPENSES DE BRILLANTS al TAMA.

Divendres 27 de febrer

21.00 h. Sopar faixat i Nit d’Albaes

Dissabte 28 de febrer

18.00 h. Cavalcada del Ninot. A continuació, la festa continua al nostre casal amb discomòbil.

Eixida del casal a les 17.00 h.*

Diumenge 1 de març

12.00 h. Concurs de paelles. La falla facilitarà llenya, taules, cadires i l’arròs.

A partir de les 08.00 h. estarem preparant-ho tot.

Dissabte 7 de març

Inauguració de la carpa i hissada de la bandera.

A continuació, sopar i discomòbil a càrrec del DJ Héctor Comes.

Diumenge 8 de març

14.00 h. Dinar tradicional per als nostres majors.

Dimecres 11 de març

Trasllat del monument faller al carrer.

Divendres 13 de març

Excursió a les Falles de València.

Dissabte 14 de març

08.00 h. Comença la plantà del monument gran.

14.00 h. Dinar faller a la nostra carpa.

17.00 h. Trasllat de la falla infantil.

Setmanafallera

Diumenge 15 de març

11.00 h. Plantà definitiva dels monuments fallers.

La carpa romandrà oberta per a dinar.

21.00 h. Tradicional sopar de la nit de la plantà.

24.00 h. Xocolate i bunyols oferits per les nostres Falleres Majors.

Dilluns 16 de març

10.00 h. Esmorzar popular a la nostra carpa (gachas).

La carpa romandrà oberta per a dinar.

19.00 h. Entrega de premis.

Eixida de la carpa a les 17.30 h.*

22.00 h. Sopar faixat i, a continuació, DJ Carlos Ibáñez.

Dimarts 17 de març

10:00 h. Ofrena tradicional al barri del Crist (mantellina obligatòria).

13.00 h. Concentració de xarangues a la Plaça Europa.

La carpa romandrà oberta per a dinar.

18.00 h. Berenar infantil oferit pels nostres representants infantils Joan i Alba.

22.00 h. Sopar faixat i ball de disfresses amb discomòbil.

TEMÀTICA: CINE

Dimecres 18 de març

10.30 h. Passacarrer per la barriada.

La carpa romandrà oberta per a dinar

18.00 h. Ofrena de flors a la Mare de Déu.

Eixida de la carpa a les 17.30 h.*

22.00 h. Sopar faixat i ball amb l’orquestra BAHÍA SHOW

Dijous 19 de març

08.00 h. Despertà.

12.00 h. Missa a l’Esglèsia de l’ Anunciació i, a continuació, Operació Kilo.

Eixida de la carpa a les 11.30 h.*

20.00 h. Cremà infantil.

21.00 h. Sopar faixat.

23.00 h. Cremà de la falla gran.

Divendres 10 d’abril

22.30 h. Lectura de comptes i tancament de l’exercici 2025/2026.

Presentació de candidatures i elecció de president/a 2026/2027.

Divendres 17 d’abril

22.30 h. Presentació i elecció de president/a infantil i fallers majors per a l’exercici 2026/2027.

*si hi ha canvi d´horari es notificarà per whatsapp i email.

quatre element

i d d j s .

n t falla SantVi c e n td ’lA

s i nu

Fina Banegas

SIEMPRE A TU SERVICIO

C/ Iglesia.7

Directora de Oficina 46960 Aldaia (Valencia) Teléf. 961511188 Fax: 961512424 info@argtravel.es www.argtravel.es

AV.MIGUEL HERNANDEZ, 62 46960 ALDAIA (VALENCIA) Telf. 961508061 - 961508309 info@asesoriamas.es

LOW COST MULTISERVICIOS

*Reparación y accesorios de Móviles

*Informática Lunes a Sábado de 09:30 a 14:00

*Fotocopias e Impresiones y de 17:00 a 21:00

*Plasticar y Encuadernar Domingo de 17:00 a 21:00

*Envío de dinero C/MAYOR 12 (Frente Iglesia)

*Recarga Móviles 46960 Aldaia (Valencia)

*Venta de tarjeta Sim Telef: 962070437

XARANGA