Llibret Falla Sant Roc de Paterna 2026

QUANTsucreMES MES DO LC

SANT ROC falla

EDITA

Xarxes Socials

Facebook: Falla San Roque

Instagram: @santrocfalla

X: @fallasantrocpat

Issuu: Falla Sant Roc Paterna

Edita:

A. C. Falla Sant Roc i Adjacents de Paterna

Coordina:

Roberto Usina Rodríguez

Disseny interior, maquetació i portada: www.panalfallero.com

D. L.: V2246-2016

Direcció:

C/Sant Salvador nº28 Baix 46980 Paterna

Email: fallasantroc2011@gmail.com

El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2026

Este llibret participa en el concurs de llibrets Domingo del Olmo que organitza l’Ajuntament de Paterna de l’any 2026

Este llibret participa en la convocatòria del concurs de llibrets de falla promogut per la Junta Local Fallera de Paterna de l’any 2026

Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres.

L√.EQUIP

PORTADA 2026

a portada que hem confeccionat enguany per a la Falla Sant Roc, és una il·lustració d’estètica retro, inspirada en el cartellisme publicitari dels anys cinquanta amb una dona de l’època, alegre, optimista i elegant, molt adequada per a la temàtica d’enguany.

Amb una paleta de colors, on el groc i el blau són protagonistes, donen llum i força visual a tot el llibre. L’estil és gràfic i icònic, amb una figura idealitzada que transmet alegria i tradició, mentre el traç net i segur elimina el detall superflu per a un millor impacte.

El terròs de sucre suspés sobre la tassa esdevé un element simbòlic central, reforçant el missatge i la ironia popular d’aquest any:

“Quant més sucre més dolç”, que connecta amb el vostre 2026, i l’esperit festiu, dolç i satíric propi de les Falles.

Xavi Bea Carrillo – Panal Fallero

José Tena Tejado – Panal Fallero

Roberto Usina Rodríguez

Roberto Moya Serrano

Silvia Puentes Segarra

Sheila García Jodar

Mª Isabel Pla Hernández

Mª Carmen Morales Lorente

Cristian Pla Hernández

Ana Morcillo Cabrero

Javier Morell Cardama

Félix García-Consuegra Beleña

Santi Puentes Segarra

Bárbara Herrera Villanueva

fotografies:

Andrea Moya Dolz

Adrián Liern Sánchez

Lorena López Bort

Estefanía Bueno Valero

Nuria Martínez Martínez

Noemí Martínez Garibo

Laura Soriano Alfaro

informació i textos: entrevistes:

Marta Martínez Saucenón

Alicia Nieto Caballero

Sergio Grau Gutiérrez correccions:

Francisco Javier Andreu Carrión

Marta Morera Macián

María Romero Esteve

Verónica Leiva Puentes

Iris Peñalver Pardo

Vicent Martínez Rocati

Sergio López Esteve

Fernando González Cruces

Sara Calatrava Martínez

DE COL.LABORADORS. LA

Nuria Blanco Liern

Víctor Calatrava Martínez

Juan Antonio SAgredo Marco B

envolguda família fallera de Sant Roc.

És per a mi un verdader honor dirigir-me a vosaltres en estes dates tan especials, en les quals la nostra ciutat s’ompli de llum, color i emoció.

Si cada comissió fallera aporta una cosa única a l’esperit de les nostres festes, la vostra ens regala entusiasme, dedicació constant i eixa energia creativa que us definix.

La Falla Sant Roc no és només gran pel seu número, sinó per la immensa passió que poseu en tot el que feu. Sou una comissió que treballa unida, que somia unida i que celebra unida. I això es nota en cada detall: en l’esforç que dediqueu al llibret, convertit en una autèntica defensa i promoció del valencià; en el lliurament amb la qual

alceu els vostres monuments, que sorprén pel seu missatge i sensibilitat artística, així com en eixa decoració del vostre carrer que és reflex del vostre compromís amb donar el millor i ser partícips de l’ambient de germanor que es viu en cada racó de la nostra benvolguda Vila.

Com a alcalde –i per a este equip de govern que represente- és un honor comptar amb dos regidors que formen part activa de la vostra comissió. Ells coneixen de primera mà la vostra gran faena i el vostre sentiment faller. I gràcies a ells, també nosaltres sentim més de prop eixa flama que us impulsa i que contagia la importància de donar suport a un projecte que suma tant a la nostra ciutat.

Juan Antonio Sagredo Alcalde de Paterna SALUDA ALCALDE

Sé que darrere de cada projecte, de cada activitat, de cada jornada de treball, hi ha hores d’il·lusió, de sacrifici i, sobretot, d’amor per les Falles. Per això vull donar-vos les gràcies de tot cor: per mantindre viva la tradició, per innovar sense perdre les arrels i per fer de les Falles un espai de fraternitat i cultura engrandint sempre la nostra ciutat.

També vull dedicar unes paraules molt especials als qui enguany porteu la representació més bonica i emocionant de la comissió. A vosaltres, Marta i Júlia, Falleres Majors de Sant Roc, la meua més sincera enhorabona perquè us espera un any ple d’experiències úniques. I com no, als seus presidents Alejandro i Alo, pel magnífic treball que demostreu cada dia al capdavant de la comissió.

Us desitge unes Falles plenes d’emoció, de retrobaments, de moments que es queden gravats per sempre. Que el foc final siga només el començament de nous somnis i us anime a continuar creant, somiant i fent història junts.

Visca Paterna!

Visquen les Falles!

Andrea López Esteve

Estimats amics i amigues, fallers i falleres de la Falla Sant Roc.

És per a mi un immens orgull dirigir-me a tots i totes, no sols com a regidora de Festes i Foc, sinó també com a companya d'esta benvolguda comissió que porte en el cor des de fa tants anys. Viure les Falles des de dins, compartir treball, il·lusions i tradicions amb esta gran família, em recorda cada dia la grandesa d'esta festa que ens unix.

Andrea Lòpez RegidoradeFestesiFoc

SALUDA REGIDORA DE FESTES I FOC

Cada any que comença és com encendre la primera metxa. Este nou exercici faller ens convida a somiar, a crear i a conviure com només sabem fer-ho els fallers: amb lliurament, amb passió i amb un esperit col·lectiu que convertix cada celebració en un record inoblidable. Continuem treballant junts per a engrandir la nostra

Falla i per a fer que les nostres festes valencianes i paterneres continuen sent un exemple de cultura, creativitat i convivència.

Vull agrair de cor la dedicació d'esta comissió, l'energia de la nostra joventut fallera, el suport de les famílies i el compromís de totes les persones que fan possible que cada any ens superem en cada iniciativa que mostreu amb il·lusió per continuar inspirant art, màgia i sàtira.

De la mateixa manera que gaudiu de l'olor i el so de la pólvora, compartint tan grats moments en la decoració del nostre carrer o participant en emotius i divertides trobades durant estos increïbles dies. Des de la meua responsabilitat com a regidora, continuaré defenent i donant suport a les nostres tradicions. Des del meu sentiment faller, continuaré vivint cada acte, cada cercavila i cada instant al vostre costat.

A totes les persones que sou part de la Falla de Sant Roc, i, especialment a les Falleres Majors, Marta i Júlia, us anime a complir el vostre somni intensament. Als dos presidents Alejandro i Alo, gràcies per l'excel·lent treball que porteu a terme i continueu realitzant al capdavant de la nostra comissió fallera.

Us desitge un any ple d'alegria, convivència i pólvora.

Que la nostra Falla continue innovant i creixent amb la vitalitat i força que ens caracteritza!

Una forta abraçada Visquen les Falles de Paterna!

PRÒ-LEG

QUANTsucreMES MES DO LC

En la vida, com en les falles, tot depén de la dedicació i esforç que posem en cada detall, com més obstinació i més il·lusió afegim, millor serà el resultat final. I això és el que tractem de fer els fallers i falleres, treballar per la nostra festa amb la millor de les intencions per a cada vegada, fer-la més gran.

l nostre llibret d’enguany, naix d’este refrany que tantes i tantes vegades haurem escoltat tots. Esta senzilla expressió que amprem del refranyer popular i que serà el nostre fil conductor, amaga entre les seues paraules una moralitat, una veritat profunda que ha sigut transmesa de generació en generació: ens dona a entendre que com més mitjans se li posen a alguna cosa, més bo o més complet acaba sent.

En el nostre cas, i molt especialment amb el llibret que ara mateix tens a les teues mans, volem ser el reflex del treball compartit, de les hores invertides d’una forma completament altruista, de la creativitat i de l’esforç d’una falla que sap que les coses s’aconseguixen posant el cor en cada detall. Cada pàgina d’este llibret, cada text, cada vers i cada fotografia, estan pensats perquè totes les persones que gaudixen amb la cultura popular que transmeten les nostres falles, s’emporten un dolç sabor de boca.

Un paquet de sucre és molt més que un simple envàs. Dins d’ell s’amaguen milers de diminuts grans, cada un amb la seua pròpia lluentor i el seu propi valor, però que junts formen un tot uniforme. Només quan eixos granets s’unixen és possible endolcir la vida, aportar sabor i transformar el quotidià en una cosa especial.

De la mateixa manera, la nostra falla, la Falla Sant Roc de Paterna, és eixe gran paquet que acull en el seu interior a tots els seus fallers i falleres. Cada persona és una mica de sucre que aporta la seua essència particular: l’energia del xiquet que descobrix la festa per primera vegada, la il·lusió dels més jóvens que s’impliquen en les tasques de la falla, l’experiència del major que conserva les tradicions, i l’esforç dels qui, dia rere dia, treballen per mantindre viva la flama fallera.

En la nostra comissió, tots comptem. No hi ha granets més importants que uns altres, perquè només junts aconseguim endolcir les nostres festes i donar-

les sentit. Cada somriure, cada idea, cada xicotet gest suma i contribuïx a construir eixa mescla perfecta que dona sabor a la nostra falla.

Així com el sucre dona dolçor al café o a les postres, les persones donen dolçor a la nostra fest. I ésprecisament eixa unió, eixa mescla de generacions, talents i emocions, la que convertix a la Falla Sant Roc de Paterna en una gran família fallera, fort, alegre i sempre disposada a compartir la seua dolçor amb tot aquell que s’acoste.

Perquè, al cap i a la fi, la verdadera dolçor no està només en el sucre… sinó en les persones que la componen.

MES MES DO

Amb tots els refranysque hiha,perquè aquest?

Tots els anys ens agrada justificar en el nostre pròleg l’elecció del títol que li donem al nostre llibret i sota la qual es desenrotllarà la temàtica triada i com no podia ser d’una altra forma, la resposta és la mateixa que hem estat donant des de fa ja anys: es tracta del lema de la nostra falla, concretament, de la nostra falla major per a 2026.

Els llibrets de falla es van crear fa ja moltíssims anys amb la intenció de donar a conéixer i explicar el contingut de la falla, les seues escenes i rematades i tota la crítica que podrem llegir en els cartells explicatius que es col·loquen, per tant, té sentit que

amb tot el que han evolucionat els llibrets de falla i amb tots els continguts amb els quals s’han ampliat, mantinguem la seua essència en els apartats literaris amb la temàtica sobre la qual tracta la falla, donant-li homogeneïtat i uniformitat en tot el seu conjunt.

La nostra falla major té per lema, “Quant més sucre, més dolç”, una falla que serà construïda per Miguel Ángel Royo i José María Baixauli, la número 11 que plantaran en la nostra demarcació, amb la qual estem segurs que deixaran una altra falla més per al bon record de tota la nostra comissió.

Tampoc volem oblidar-nos de la nostra falla infantil, que serà la número 35 que plantarà en la nostra plaça el tàndem pare-fill que formen Pepe i Artur Badía. Per a esta ocasió el lema triat és “Vida”, un lema senzill i directe amb el qual segur ens sorprendran i amb el qual sabran transmetre el seu significat als més xicotets.

Com ja he dit, enguany ens centrarem a desenrotllar el lema de la nostra falla major, encara que també hi haurà cabuda per al de la infantil en l’apartat que reservem per als més xicotets de la falla.

Els esbossos de les quals seran les nostres falles per a 2026 ja es van revelar fa uns mesos en la nostra tradicional firma del contracte, i amb les nostres cartes ja posades sobre la taula, només ens queda esperar que arribe el mes de març per a veure materialitzat el resultat final en la nostra plaça.

Mentre arriba la tan anhelada setmana fallera, et convidem a anar obrint boca amb este llibret, amb el desig d’endolcir-vos un poc l’espera i fer-la més suportable, esperem que us agrade tant com a nosaltres ens ha agradat preparar-lo.

Un dolç poema

Quant més sucre, més dolç el cant, més balla el cos, més brilla el sol, la vida demana sabor i encant, posa una altra cullerada, per favor!

Que vinga el bes, que sone el vi, que l’aire faça olor de felicitat, que cada pas marque el destí de qui s’atrevix al que ha preparat.

Quant més sucre, més dolç el dia, més riures brollen sense un perquè, que l’ànima viva amb picardia, i que pel dolor no perdem la fe.

Endolcix el café, endolcix l’estona, posa-li alegria al cor, que fins al fracàs, si ens acarona, es balla a ritme de cançó.

Quant més sucre, més dolç caminar, més sabor al qual està per viure, que el món gire sense menysprear, i que ens enxampen per sempre riure!

No hi ha pena dura, ni nit en blanc, que no s’ablanisca amb un voler, si hi ha un riure que ens fa l’encant, hi ha esperança a renàixer.

Quant més sucre, més dolça l’ànima, més generosa, més de veritat, que qui repartix la seua mel i calma, deixa un perfum d’eternitat.

Així que brinda, canta i no temes, que la tristesa no té faça por, perquè la vida, si tu l’endolcixes, sempre sabrà molt millor!

Este poema escrit per Marta, la nostra Fallera Major, ens vol transmetre l’alegria de viure i la importància de posar energia positiva en tot el que fem, la mateixa que ella està posant en el gran any que està vivint.

Com ja ens deia Mary Poppins, el personatge que va crear l’autora Pamela Lyndon Travers en 1934 i que va popularitzar la Disney en 1964 amb la pel·lícula, a través de la cançó “Amb un poc de sucre” hem de veure la vida amb una actitud positiva, amb l’amor, el riure i l’entusiasme per bandera. Per això hem de gaudir del present, a endolcir els mals moments, traure la part positiva de tots ells i a compartir amb els altres sent feliç sense por.

Amb un dolç sabor, arriba el moment de començar

Per part nostra, nosaltres continuarem gaudint al costat de Marta, Júlia, Alejandro i Alo de l’any que ens estan brindant, omplint-ho d’alegria, amor i de molt de sentiment faller, perquè només així les nostres falles sabran molt millor.

Feta ja esta introducció, amb unes breus pinzellades de tot el que més avant podràs trobar, arriba el moment de començar a assaborir cada pàgina del nostre volgut llibret, en el qual hem depositat tota la il·lusió del món per a l’orgull de la nostra falla i perquè es gaudisca cada detall.

A partir d’ací podràs conéixer un poc més als nostres representants per a enguany, els membres que componen la nostra comissió, les que seran les nostres falles de 2026, com van ser les nostres falles 2025 i tot el que hem recorregut d’este exercici fins ara, a més d’un ampli apartat temàtic que com ja hem dit, es desenrotlla sota el lema de la nostra falla major.

No hem escatimat esforços en este anuari que per sempre quedarà com un record de l’exercici 2025-2026, perquè no hem d’oblidar que quan tot acaba i veiem la falla reduïda a cendres, el llibret perdura en el temps, quedant reflectit com va ser el camí, com una gran font d’informació que servisca per a les generacions futures, mantenint viu l’esperit de la nostra falla.

Continuarem recorrent este camí que ens portarà a viure la gran setmana fallera del març vinent de 2026, un camí en el qual tots comptem i aportem alguna cosa, en el qual tots i totes estem convidats a gaudir de les falles més dolces de la nostra història, perquè com ja ha quedat clar…

Quant més sucre, més dolç!

Lescomfalles, el sucre:

1. TORRONS AMB SUCRE

Quant més sucre, més dolç o més ben dit, amb diners, torrons. Siga com siga, el sucre és un dels ingredients principals per a l'elaboració del torró i com més sucre porte… ja sabem el que passa, que més ens endolcirà el paladar.

Roberto Usina Rodríguez

Tots els que formem part d'una comissió fallera i ens hem involucrat en el funcionament i gestió d'esta, som conscients del que costa tirar-la avant i del gran volum de treball que hi ha any rere any, a més de l'esforç econòmic que en moltes ocasions cal fer per a fer front a tota mena de pagaments, sobretot per a comissions més modestes en les quals els patrocinis són mínims o inexistents.

Dins de tots estos gastos existix un que és, o almenys hauria de ser-ho, el més important que tota comissió té: la partida que destinem a la falla o com comunament és mal anomenat, el monument faller. Esta importància ve marcada perquè plantar una falla és ni més ni menys que l'objectiu que ens reunix com a associació, el centre de la nostra festa i l'eix que la vertebra i ens ha fet tindre eixa fama al voltant del món.

Desgraciadament, això últim que he comentat no sempre és així. Dins de les comissions falleres existixen persones que preferixen destinar els recursos a altres coses deixant per a la falla el mínim possible, sota la malsonant frase de “total, es cremarà”, alguna cosa que des del meu punt de vista és un pretext que va en contra dels principis de la nostra festa i que a tota fallera i faller hauria de remoure el seu interior de la mateixa forma en la qual ho fa per a qualsevol valenciana o valencià quan veiem una paella

Per sort, també existixen persones i comissions falleres que no veiem això així, que apostem per plantar una falla amb els màxims recursos dins de les possibilitats que estiguen a l'abast de la nostra comissió i que ens ompli d'orgull veure cada 15 de març la millor falla possible en la nostra plaça, encreuament o demarcació.

En el món faller som conscients del molt que ha pujat tot de preu en els últims temps, uns augments que en moltes comissions no ha anat lligat a la pujada de quotes per a complementar, sent comprensible que s'haja preferit mantindre el cens a una pujada de quotes que poguera provocar la marxa de falleres i fallers, la qual cosa desemboca en un estancament de pressupostos.

i en estos últims anys hem vist com les falles han anat minvant en grandària en moltes ocasions al mateix temps que s'han anat tancant tallers per ser inviables econòmicament parlant. La falta de rendibilitat en l'ofici, preus encarits en els materials, i cada vegada menys tallers actius han provocat que per a les comissions siga tota una odissea trobar artesà per a l'execució de la falla, alhora que per a moltes comissions siga cada vegada més difícil augmentar les partides destinades a la falla. Sens dubte això és una situació circular, un llucet que es mossega la cua.

Els artistes fallers ja han vingut temps avisant que este còctel format entre la pujada de preus i l'estancament de pressupostos era inviable per a mantindre els volums en les falles o fins i tot per a mantindre oberts els tallers,

No obstant això, va haver-hi una època no fa tants anys en la qual es va viure (almenys per a algunes comissions) un temps daurat quant al que la falla es referix, o almenys per al que es va denominar el “gegantisme” en els monuments fallers, uns temps de bonança en la qual els bons

pressupostos i els grans patrocinis van fer que vérem pels carrers falles de grandàries descomunals, amb un gran nombre de ninots i en les quals no s'escatimava gens ni mica en la seua decoració. Esta època podem encasellar-la entre finals dels anys 90 i la crisi immobiliària que es va viure al nostre país a partir del 2008.

Durant aquells anys, vam poder veure com pràcticament any rere any, alguna comissió fallera plantava la falla més cara de la història i d'això és del que parlaré a partir d'ara, d'eixes falles que van tindre els pressupostos més alts de tots els temps, una cosa que a part de la comissió va anar lligat a un nom molt en concret, al de Juan Armiñana Salvador.

D'Armiñana, deixarem de costat la seua trajectòria professional per a parlar de les seues peripècies dins del món faller, sempre tenint en compte que a causa dels seus negocis, va poder fer front a patrocinis com mai s'havien vist.

Juan Armiñana Salvador.

Segons he pogut llegir, després de les falles de 1999 marxa de la comissió Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal i aterra en la falla Cuba-Buenos Aires en el valencià barri de Russafa. És en esta falla on es realitzaria la primera gran fita que quedaria per a la posteritat de la història fallera, perquè en esta demarcació es plantaria en les falles del 2000, estrenant el mil·lenni, la falla més cara mai plantada fins a la data, amb un pressupost de 32 milions de pessetes (uns 192.000,00 €).

L'expectació per veure esta falla plantada davant el bombo generat pel seu elevat cost, es va reduir enfront dels contratemps que van patir durant la seua plantà, perquè el migdia del dia 14 març durant la mascletà la falla es va caure i l'artista que feia la falla,

Juan Carlos Molés, va haver d'acabar la falla com bonament va poder en el temps que quedava, canviant part de la seua composició i no col·locant algunes de les rematades per por de noves solsides. L'artista va definir la falla com “un desafiament a la gravetat amb la intenció de sorprendre el públic i al jurat”, però finalment no va poder ser i la falla més cara de tots els temps es va haver de conformar amb un modest huitè lloc de la secció especial.

Falla de Cuba-Buenos Aires de l’any 2000.

No obstant això, eixe any no tot va ser dolent, perquè la comissió es va alçar amb la millor falla infantil de tota València, de la mà de l'artista Julio Monterrubio.

A l'any següent, la comissió tornaria a repetir en la secció especial amb el pressupost més alt, però inferior al de l'any anterior, costant la falla 28 milions de pessetes (168.000,00 €). L'artista contractat per a l'ocasió, Alberto Rajadell, va dissenyar un monument d'unes dimensions tan grans, que perquè cabera en la seua ubicació, Armiñana va haver de comprar una finca que feia cantonada i derrocar-la.

Malgrat tot, el premi se'ls va tornar a resistir havent-se de conformar amb un quart lloc. L'alegria la tornaria a donar la falla infantil, repetint el triomf de l'any anterior amb una falleta construïda novament pel mestre Monterrubio.

Ja l'any 2002 i tal com es relata en la premsa “un aguerrit promotor immobiliari en ple procés d'expansió, Juan Armiñana, fundava una comissió fallera en un nou barri pres com a gran pastilla immobiliària: Nou Campanar.”

La falla Pediatre Jorge Comín- Serra Calderona, més coneguda per tots com Nou Campanar, plantaria per primera vegada l'any 2003 en la secció 1ªA, la coneguda com a secció de plata, només superada per l'especial, una cosa que no és l'habitual en el primer any de vida d'una falla, perquè quan una falla es funda amb tot el que implica, el més comú és que militen en seccions més modestes. Amb Armiñana com a president de la comissió, la falla va debutar aconseguint emportar-se el segon premi de la secció en la major i el primer de la infantil.

Seria en l'any següent, en les falles de 2004 quan començaria la verdadera aventura d'esta comissió, fent el salt a la secció especial amb el pressupost més alt de la història fins a la data: 240.000,00 €. Esta etapa estaria lligada a la saga d'artistes fallers dels Santaeulalia i a la qual uns anys més tard s'uniria Julio Monterrubio, amb qui Armiñana ja havia treballat en la comissió de Russafa.

Falla de Nou Campanar de l’any 2004.

En esta ocasió el resultat sí que va estar unit a la inversió realitzada, i la comissió obtindria un doblet històric aconseguint l'or tant en la falla major com en l'infantil, una proesa que també aconseguiria en els anys 2005, 2006 i 2007, cosa que ningú havia aconseguit en la història de les falles. Com era d'esperar, els pressupostos destinats a la construcció del monument faller van anar en ascens any rere any, destinant per a la falla major 360.000,00 € en 2005, 600.000,00 € en 2006 i 720.000,00 € en 2007.

2005, 2006 i 2007.

Això va suposar un gran malestar entre les altres falles que conformaven la secció especial, ja que era impossible competir enfront d'estos pressupostos tan desorbitats, perquè en els anys en què esta comissió va tindre els pressupostos més alts, duplicava de llarg a la següent falla que li seguia en pressupost. Això va fer que durant eixos anys el concurs perdera part de l'emoció i que qui quedara segon, se'l considerara el guanyador moral.

Amb les falles infantils va passar exactament el mateix que amb les majors, mentre que les comissions amb més pressupost de la secció podien realitzar amb esforç una inversió de 30.000,00 €, Nou Campanar va haver-hi anys que va arribar a invertir pressupostos que rondaven els 200.000,00 €, la qual cosa feia impossible la competència.

Passades les falles del 2007 succeïx una cosa excepcional. La comissió firma la falla major per a 2008 amb Pedro Santaeulalia, igual que els quatre anys anteriors, augmentant el seu pressupost fins als 900.000,00 €, i també firma la falla major del 2009 amb l'artista Julio Monterrubio amb un pressupost de les mateixes característiques amb la intenció que fera la falla en dos anys.

En les falles de 2008 es viurien alguns moments agredolços en la comissió, d'una banda, la comissió s'ha de conformar amb un segon lloc en la seua falla infantil, cosa que no havia succeït en la seua curta història, i, d'altra banda, es van viure contratemps en la plantà de la falla major en la qual el vent va derrocar algunes de les rematades, la qual cosa no va evitar que malgrat tot, revalidaren el primer premi.

de Nou Campanar de l’any 2008.

Després d'estes falles, Armiñana es desvincula de la comissió per motius personals, assumint la presidència Julio Torrás. Que l'empresari deixara la falla no va comportar canvis en el projectat per a les falles del 2009, perquè va mantindre el suport econòmic al qual es va comprometre.

Arriben les falles de 2009 i l'artista Julio Monterrubio planta la falla que va estar construint durant dos anys aconseguint, per descomptat, de nou el màxim guardó. De totes les falles que es van plantar en la demarcació, esta és la que s'ha considerat com la més cara de totes, perquè encara que el seu pressupost inicial era de 900.000,00 €, entre ports, decoració i altres elements de la falla, el seu cost va arribar al milió d'euros, convertint-se en la més cara de tots els temps i que hui dia cap comissió ha pogut superar.

Falla de Nou Campanar de l’any 2009.

Armiñana torna de nou a Nou Campanar per a l'exercici 2009-2010, assumint de nou la presidència. Durant els últims anys s'havia considerat la idea que per a les falles de 2010 s'alçara el projecte més ambiciós de la història amb un cost d'1,2 milions d'euros amb el segell de Pedro Santaeulalia, una cosa que finalment no succeiria, en primer lloc, per desavinences econòmiques de l'artista amb la comissió i en segon, per la greu crisi econòmica que va suposar l'esclat de la bambolla immobiliària. La falla va continuar comptant amb bons pressupostos, perquè la falla de 2010 va costar 600.000,00 €.

Eixe any va suposar el punt d'inflexió en la història de la falla, perquè a partir d'ací i en els exercicis següents es va anar minvant el pressupost en ser impossible per al mecenes mantindre el nivell. Este exercici també va ser per a la comissió el primer en el qual no van aconseguir véncer en la secció especial amb cap de les dos falles.

Com he comentat, la comissió va continuar mantenint-se en la secció especial alguns anys més obtenint més triomfs, com el de falla major en 2012 i el de falla infantil en 2011, 2012 i 2013, però amb pressupostos més moderats i concordes als de la resta de la secció, la qual cosa va permetre major competència.

Finalment, després de les falles de 2014, Armiñana abandona definitivament la comissió, deixant-la en mans dels mateixos fallers. Sense el mecenes, la comissió va aguantar un exercici més, aconseguint plantar la falla major especialment i la infantil en la secció quarta. Curiosament, la falla major de 2015, dissenyada per David Moreno i Miguel Arraiz, va ser una falla totalment innovadora que presentava una estructura en forma cúbica feta totalment de tubs, que va sucumbir el dia de Sant Josep davant la pluja i les fortes ratxes de vent, un fet que podríem titllar de premonitori del que succeiria uns mesos després, perquè al juny de 2016, davant la falta de fallers i de patrocinadors, la comissió va demanar al ple de la Junta Central Fallera la seua dissolució.

La comissió es va mantindre en peus durant 13 anys, deixant per a la posteritat les falles més cares de la història i per a molts les millors que s'han plantat tant en volum com en qualitat, però la comissió no va saber mantindre's després de la marxa del seu principal impulsor, deixant arrere 7 primers premis d'especial tant en major i com en infantil, 5 doblets i un ressenyable primer premi de falles innovadores.

Per part seua, Juan Armiñana va descansar uns anys del món faller, passant uns anys més tard a la falla Arquebisbe Olaechea-Sant Marcel·lí i després a la falla Esparter- Gran Via Ramón y Cajal, on milita en l'actualitat plantant la falla major en la secció 1ªA i la infantil en l'especial.

Esta és la història de les falles més cares que s'han plantat fins al moment, sempre lligades a l'empresari Juan Armiñana. Per a uns el que va fer va ser tot un despropòsit en convertir les falles en part del seu negoci, per a uns altres un amant de les falles que somiava en gran i feia els seus somnis realitat, cada un que traga les seues pròpies conclusions. El que és completament indubtable és que per a bé o per a mal va deixar un llegat en les falles que va plantar, una cosa totalment impressionant que van poder gaudir valencians i forasters, els que estaven a favor i els detractors, unes falles amb uns volums i grandàries que possiblement tardem a tornar a veure.

Al principi de l'article he dit que amb diners, torrons, un refrany que vol dir que amb diners tot es pot aconseguir, una frase que li va genial a tot el que he comentat, perquè amb els diners per davant es van poder plantar les falles més cares de la història, de la mateixa manera que a més sucre, més dolç, a més diners en la falla, més volum, més ninots i millors acabats.

Un somni idealitzat

FALLERA MAJOR SER DOLÇOR EN EXCèS:

El càrrec de fallera major és un somni que moltes de nosaltres imaginem des de ben xicotetes. Ho desitgem, idealitzem i dibuixem en la nostra ment com una mescla perfecta de música, color i tradició. És una responsabilitat que vivim i representem amb orgull, emoció i molta il·lusió.

Eixe somni naix innocent, en aquelles paraules dites a mitja veu per tantes xiquetes i joves: “jo de major vull ser com ella…”. Imaginem lluir eixa banda tan característica que ens identifica, i amb el temps, eixe desig es va alimentant de tradició, de records i d'una il·lusió que, a vegades, creix sense mesura.

Marta Morera Macián

La idealització d'este bonic i dolç paper, sorgix de la imaginació, de l'exalçament a esta imatge representativa i de l'esperança d'algun dia ser com totes eixes grans falleres majors que han tingut la sort de formar part del quadre d'honor d'una comissió.

Però com ocorre amb tot l'extraordinari, tot luxe i privilegi, darrere dels focus i la màgia s'amaga una part que poques vegades es conta: gastos, agenda, rivalitats, protocols eterns i alguns excessos.

Al final, ser Fallera Major no és només un sentiment. És una aventura meravellosa i també un autèntic màster en supervivència fallera.

Elpressupost:

els imprevisibles comptes del regnat Quan comences a notar que l’any s’acosta, també comencen les presses: fer armari, revisar estalvis i fer números que sempre semblen encaixar….

Cada visita a una botiga d’indumentària, a un taller de confecció o a eixe outlet faller “que només miraré” va donant forma a l’aixovar més preuat… i va fent fons en la targeta. Per descomptat, et dius a tu mateixa: “Estalviaré una miqueta cada mes i així, en uns anys, podré presentar-me”. I, amb eixa idea i amb dos vestits mig pensats, creus que tot està sota control.

La realitat arriba prompte: els gastos d’una Fallera Major són tants com una vulga allargar-los, i, així i tot, sempre són més del que imagines. Inicialment, només comptes amb dos: indumentària i fotos. Però quan afrontes l’experiència, apareix una llista interminable: vestits, adreços, manteletes, fotos, vídeos, sopars, perruqueria, flors, detalls, regals… un llarg etcètera que faria plorar fins al millor tresorer del casal.

Quant a la indumentària, una comença pensant que no necessitarà més que un vestit de diari i el de la presentació. Però quan entres en este món i cada adreç, pinta o tela et furta el cor… ja no hi ha marxa arrere en el món del col·leccionisme faller. És llavors quan la teua mare, amb la saviesa que dona l’experiència (i la por que donen les factures), et solta la gran frase: “I l’any que ve… què faràs amb tants vestits?”

Les fotos mereixen capítol a part. Comences amb una sessió senzilla “per a tindre un record”, i acabes l’any amb un àlbum que pesa més que la dinerada invertida. El fotògraf es convertix pràcticament en un membre més de la comissió, seguint-te a cada acte, i quasi al bany, per si es perd el moment perfecte.

Els sopars… ai, els sopars. Eixos que comences organitzant amb discreció i acaben tenint més menú i més convidats que unes noces d’etiqueta. I si damunt pertanys a una falla gran, ací no hi ha butxaca que sobrevisca.

La perruqueria és un altre univers paral·lel. Aquest lloc on et deixes mig jornal per pentinat, per acte o per presentació. Entres amb la cara d’un dilluns i ixes amb la d’un dissabte de pre falles. I això si no tens la sort, com jo, de comptar amb una gran amiga amb art i habilitat, que em salva d’acabar arruïnada

I, finalment, els regals… eixos que comencen sent quatre xicotets detalls i acaben multiplicant-se, perquè sempre hi ha algú més a qui agrair-li alguna cosa, algú a qui fer-li un gest o un moment especial que vols recordar. La sort d’enguany és que quasi sempre s’està envoltada de gent que et vol i et dona suport, i no parle sol de la part emocional. Sense voler-ho i sense necessitar-ho, la gent més especial aporta el seu granet d’arena amb regals que guardaràs per a tota la vida. Encara que, el millor regal, és el seu acompanyament.

Cada reina tè el seu

regnat

Encara que sempre presumim de la unió i la germanor fallera, esta festa també té la seua cara fosca: els premis. Eixes recompenses tan desitjades generen, sense voler, una competitivitat natural dins de la festa. I, amb ella, apareix una competència silenciosa entre les Falleres Majors de diferents anys… i també entre comissions.

I llavors comencen les frases, unes pensades, altres dites sense maldat, que totes hem escoltat alguna vegada: ‘doncs jo triaria un altre color’, ‘eixe adreç no em convenç’, ‘com pot faltar a tants actes?’, ‘eixe maquillatge no li afavorix’, ‘jo hauria decorat això d’una altra forma’, xicotetes microcomparacions que, quasi sense adonar-nos, van modelant el que volem, i el que no, per al nostre any. I així naix eixa rivalitat suau, quasi innata, que totes coneixem encara que ningú reconega.

Quan estes comparacions o xicotetes rivalitats apareixen entre el grup de falleres majors de les diferents comissions, la festa ja està muntada. Els xicotets grups apareixen, les crítiques, enutjos i moments incòmodes passen a primera escena i llavors arriba el moment, en el qual et tornes el tema de murmuració del poble.

Però, malgrat eixa aparença de falta de germanor, la realitat és que durant el teu any també et creues amb moltíssima gent bonica. Gent que utilitza el famós “jo, en el meu any…” no per a comparar-te, sinó per a acompanyar-te i ajudar-te.

Vull fer una menció especial a les Falleres Majors d’esta comissió, sempre atentes i disposades a donar la mà. Recorde el dia de la meua elecció, quan se’m van acostar fins a quatre per a oferir-me el seu ciri i evitar que haguera de comprar un.

En concret, pense en Marta (FM 2023), que em va oferir el seu xocolater aprofitant que compartim nom. O a Núria (FM 2024), que cada dimarts em pregunta com va el meu any i em recorda el més important: “Marta, gaudix, això passa de pressa i serà el millor any de la teua vida”.

I Andrea (FM 2025), amb eixes paraules tan boniques que em va manar el dia de l’elecció, àudios quilomètrics plens de consells i emoció.

Això és germanor. Això és amor per la comissió i per les tradicions. Ser Fallera Major és continuar un llegat que moltes han deixat abans, no sent cap millor que una altra, perquè cada una el viu des del cor.

Una agenda de ministra

La veritat és que, quan t’enfrontes a este càrrec, t’ha d’agradar, i molt, l’en renou i els protocols eterns. Comen ces l’any amb uns pocs actes i, quan menys l’esperes, en una sola setmana et trobes amb l’agenda repleta i la sensació que els dies haurien de tin dre quaranta hores per a arribar a tot. teues millors ulleres.

Els protocols també mereixen menció a part: l’orde d’entrada, la col·locació exacta del monyo, les fotos oficials, les salutacions, els minuts infinits dempeus esperant que et nomenen… Una Fallera Major podria escriure un manual sencer sobre com sobreviure a aguantar el monyo sense moure ni un sol pèl.

Iquan arriba febrer, l’agenda es torna un esport de resistència. A tot l’anterior se li suma la pre falles, eixa que et fa gaudir i esprémer el que queda d’any al màxim. Un dissabte qualsevol et despertes a les huit per a la replegà, l’empalmes amb una paella en el casal, continues amb una vesprada improvisada i, a les nou de la nit, toca plantar-se davant de l’espill amb bona cara per a la mostra i el sopar del llibret. I després, per descomptat, fotos. Moltes fotos.

També estan els moments que ningú conta: arribar corrent a una presentació perquè la manteleta s’ha revelat, canviar-te en un cotxe perquè no arribes al següent acte, o rebre cent missatges en el grup de representants amb imprevistos. És el caos, sí, però el caos més bonic del món faller.

El reflex dels excessos

I, al final, després de tants actes, tants horaris, tant córrer i tant repetir somriures… et quedes amb l’essencial: que tu has triat viure-ho. Que en cada acte t’emociones un poc, que en cada salutació sents orgull, i que la màgia de les Falles es viu així, en el seu estat més pur i més frenètic. Un cansament que no pesa, però que plena.

I entre tots estos excessos plens de màgia, hi ha un que, a vegades, és capaç d’apagar-la: l’excés de crítiques. Vivim en un món faller ple de gent professional en opinar, on faces més o faces menys, la crítica no constructiva sempre apareix puntual. Perquè ací tothom sap de colors, de pintes, de maquillatge i de discursos… i ningú dubta a opinar.

Per això, al final, este és un any per a viure’l com tu vulgues, per a gau dir-lo sense filtres, sense por i sense demanar permís. Per a fer el que et fa feliç, sense importar què diguen o què pensen, perquè el verdaderament bonic de les Falles és poder sentir-te tu mateixa en qualsevol casal, en qual sevol carrer i en qualsevol acte.

SerFalleraMajor és un privilegi,unaaventura, un excés meravellós

Els excessos mai són bons, però formen part de la societat en la qual vivim: ràpida, exigent, saturada d’informació i moguda per un ritme que a vegades no dona treva. I com ocorre amb tot, les tradicions evolucionen amb el temps; canvien perquè canvia la vida, canvia la festa i canviem els qui la vivim.

El paper de la Fallera Major no és una excepció. Ha canviat generació rere generació, adaptant-se a les noves maneres d’entendre la festa. El que abans era senzill hui s’ha convertit en un desplegament enorme; el que abans era un símbol humil, ara és un títol ple d’exigències i responsabilitats. I, així i tot, continua sent un dels papers més emocionants i més volguts de la festa: un paper que creix, que es transforma i que, malgrat tot, manté intacta la seua essència.

Ser Fallera Major és un privilegi, una aventura, un excés meravellós que deixa records per a tota la vida.

EDULCORANT ORIGINAL

O SUCRE RECALFAT?

El sucre és una font fonamental d'energia en l'alimentació humana, present en una àmplia varietat d'aliments, tant naturals com processats. No obstant això, no tots els sucres són iguals. Existixen diferències importants entre el sucre natural, que es troba de manera intrínseca en aliments com a fruites, verdures i productes lactis, i el sucre refinat, que és processat i afegit a molts productes industrials.

Roberto Moya Serrano

En este article que em dispose a desenrotllar no parlaré sobre els diferents tipus de sucre que podem trobar en el mercat, ni sobre si és millor el natural enfront del refinat, si no que utilitzaré aquesta comparativa per a parlar d'un tema que sempre ix a la llum quan veiem els esbossos de les futures falles o quan les veiem directament al carrer: què és millor, la falla original o la falla recalfada?

Per a tots aquells que coneguen un poc el món faller, el terme recalfat és com es denomina col·loquialment a eixes falles o ninots que es repetixen any rere any, i que després d'haver-se plantat per primera vegada, es tornen a construir en els anys posteriors. De la mateixa manera que s'entenga que per falla original parle d'aquelles falles que es creen de 0, d'eixos projectes inèdits que es realitzen per primera vegada.

Estic segur que si tirem de memòria, amb total seguretat recordarem algun ninot que amb el pas dels anys hem vist en diverses ocasions i en diverses demarcacions. La meua intenció és parlar d'això, del perquè passen els anys i sempre tornem a veure alguna falla que ja hem vist en el passat.

Per a això i per a entendre-ho millor, hem de saber unes nocions bàsiques sobre com es construïx una falla. El primer pas és triar el tema sobre el qual tractarà la falla i a partir del qual s'elaborarà l'esbós. Quan tinguem l'esbós, el següent pas és el modelatge en 3D de les diferents figures que la componen, el qual es passarà a les màquines que tallen o fresen el suro amb el qual es realitzaran els ninots.

Amb tot el suro ja llest, es prepararà l'armadura de fusta que aguantarà el ninot i sobre el qual s'uniran les peces del suro tallat. Posteriorment i amb totes les peces unides (habitualment es fa amb espuma de poliuretà), s'escatarà directament el suro per a acabar de donar-li la forma desitjada, s'empaperarà, es donarà capa de gotejat, es tornarà a escatar i ja tindrem el ninot llest per a pintar.

Este últim paràgraf seria una forma molt resumida de com es fa un ninot de falla, però com us podeu imaginar, es tracta d'un procés molt laboriós.

Antigament i abans que s'introduïren nous materials i les noves tecnologies en el món dels artistes fallers, el modelatge 3D que ara es fa mitjançant ordinador es feia a mà amb fang, i sobre la figura ja modelada, es recobria amb escaiola per a fer un motle, sobre el qual finalment es feia la figura amb cartó.

Com és comprensible, estos motles que s'obtenien de la figura modelada en fang eren molt costosos de fer, per la qual cosa es reutilitzaven per a modelar el ninot més vegades. Era molt típic que entre els artistes fallers es feren intercanvis o vendes d'estos motles, perquè els diferents artesans pogueren oferir projectes diferents a les comissions a les quals plantaven falla.

Actualment i amb els modelatges 3D, passa una cosa semblant, però a diferència dels motles d'escaiola, estos modelatges digitals permeten canviar l'escala de la figura i fer-la més gran o més xicoteta en funció del pressupost o de les necessitats que es tinguen.

Bàsicament, este seria el motiu pel qual veiem falles i ninots repetits amb el pas dels anys. Al cap i a la fi, es tracta d'una manera de donar-li eixida al procés creatiu que comporta la creació d'una falla des de 0 i també, de traure-li rendibilitat, perquè quan s'ha de modelar una falla o un ninot, molts artistes contracten dissenyadors que facen aquesta part del treball.

Això últim que he comentat és molt important, ja que quan una comissió fallera es disposa a contractar la falla per al nou exercici i ja sap amb els diners que disposa, comptar amb un projecte ja dissenyat suposa estalviar-te tots els costos del modelatge 3D i poder plantar una falla millor amb els mateixos diners, perquè en molts casos només suposa el pagament dels drets d'autor que tinga el modelatge, a part del dels materials, mà d'obra… i tot el que comporta que et facen una falla.

El més habitual és que estos projectes que naixen de 0 es vegen en les falles de la ciutat de València que compten amb els pressupostos més alts: la secció especial, primera A i B, segona… i que a mesura que avancem en les seccions mitjanes i més modestes, es vegen falles que ens vagen sonant més. Tampoc és habitual que en les falles de poble es vegen projectes nous, sent el més comú que els artistes aprofiten el plantat a València per a després donar-li una segona vida als pobles en els quals se celebra la festa de les falles.

No fa falta que ens anem molt lluny per a comprovar això, amb quedar-nos a Paterna és suficient, donem una ullada a les falles plantades en la nostra secció especial en 2025:

SEC.ESPECIAL

Com podem veure, fins a 3 de les 5 comissions falleres que componen la secció especial, l'any passat van plantar falles que vam poder veure en la secció especial de València en anys anteriors.

Encara que a simple vista repetir una falla pot semblar poc imaginatiu o fins i tot un retrocés artístic, en realitat es tracta d'una cosa freqüent dins del món faller. Les Falles són molt més que una mostra d'art efímer: combinen tradició, sàtira i espectacle. És per això que equilibrar art, pressupost i tradició és un repte que les comissions i artistes han d'afrontar cada any.

Donar-li eixa segona vida a una falla, tampoc suposa que haja de ser una còpia exacta de la qual es va plantar per primera vegada. El treball conjunt entre artistes i comissions falleres permet que els dissenys es puguen adaptar o reinterpretar i sobretot treballar la crítica i l'enginy, proposant un nou guió per a la falla, adaptant-lo al context social que es visca i als qui siguen els protagonistes del moment.

Tornant al principi i amb la qüestió que he plantejat sobre si és millor una falla original o una falla recalfada, arribe a la conclusió que no és millor ni una ni l'altra, simplement depén des del punt de vista des del qual es mire i sobretot, del seu contingut. Una falla nova encuriosix per l'inèdit, per veure alguna cosa que mai s'ha vist, eixe sucre original que ens descobrix un sabor completament nou i la falla recalfada ens permet gaudir de nou d'alguna d'eixes falles que tenim en el record.

El realment important és que el sabor que deixe cada una siga dolç de veritat i no agre o insípid, i això depén del fet que cada artista i comissió fallera sàpia deixar la seua empremta en la falla que plante, omplint-la de contingut, és a dir d'una bona crítica, d'uns bons acabats i d'una bona qualitat que faça que valga la pena veure la falla.

SÒN

LES FALLES ADDICTIVES

4. COM EL SUCRE?

Des de fa temps portem sentint parlar sobre l'addictiu que resulta el sucre i, encara que no és una droga com a tal, sí que s'ha demostrat que el seu consum en excés allibera una substància anomenada dopamina, que pel que he pogut investigar, és la substància que allibera el nostre cervell a manera de recompensa pel seu consum. Quan ens acostumem a estes dosis de dopamina, el nostre cos necessita una major quantitat de sucre perquè el nostre cervell l'allibere, d'ací ve que es puga arribar a tindre antulls o actituds compulsives si no cobrim les nostres necessitats, per això es considera que el sucre puga ser addictiu, més encara quan no és natural i es tracta de sucres processats i refinats.

Roberto Usina Rodríguez

Dita esta introducció i seguint el fil conductor del nostre llibret i per a tractar d'unir la faceta addictiva del sucre, torne a formular la pregunta que dona inici al present article: Són les falles tan addictives com el sucre?

En este cas, parlarem de l'addicció a les falles descrivint-la com una implicació molt intensa o molt absorbent en tot el que està relacionat amb el món faller, com podria ser el fet de formar part de la junta directiva de la comissió, comportaments desmesurats en les reunions, l'organització d'actes i preparatius… en fi, tot el que estiga relacionat amb comportaments excessius en tots els àmbits de la festa.

Encara que esta addicció no es tracta d'una addicció clínica, sí que podem considerar que té característiques similars a una conducta addictiva o de dependència, quan la persona en qüestió sent que no pot desconnectar o que el seu benestar depén de tot el relacionat amb l'entorn. Estic segur que si ens parem a pensar, ens ve a la ment alguna persona a la qual l'en va la vida amb la falla, i tot siga dit, no ho enfoquem tot des d'un punt de vista negatiu, perquè en moltes ocasions i en benefici de l'interés general, són este tipus de fallers i falleres els que trauen a la comissió de més d'una dificultat.

El verdader problema arriba quan este tipus de fallers deixa de prendre's aquestes responsabilitats com una cosa voluntària i es convertixen en obligació, és en aquest moment, quan ja es prenen com una cosa personal quan poden aparéixer els problemes.

Aquesta intensitat pot provocar un impacte, generalment negatiu, entorn d'estes persones.

D'una banda, pot ser que la família viva les falles en un segon pla i que comporte que a vegades s'hagen d'adaptar horaris, suportar absències o simplement veure com la seua pròpia casa es convertix en una extensió del casal. I de la mateixa manera, amics i amigues no fallers poden veure amb admiració o desconcert, com algú es pot bolcar tant amb la falla.

I d'altra banda, i ja en el mateix casal, quan algú assumix massa responsabilitats, corre el risc de cremar-se i de provocar una comoditat entre la resta de fallers que confien “que ja ho farà”.

Això últim pot generar una dependència col·lectiva dels qui més s'impliquen, que a la llarga pot ser esgotador i que també pot generar problemes i discussions quan fallers més acomodats no compartixen la manera de fer les coses.

Després de llegir estes línies, t'hauran vingut a la ment situacions com les que acabe de comentar, de, tal vegada, aquella reunió tibant que es va viure quan calia prendre una decisió transcendental per a la falla o de quan la major de les ximpleries va desencadenar una gresca de monument, d'eixe faller o fallera que porta els càrrecs de mitja directiva o de qui deixa en un segon lloc aspectes més importants de la seua vida per complir amb la falla. Estic convençut que tots els que formem part d'una falla haurem viscut situacions o coneixem a algú així.

Quantes vegades haurem escoltat a algú dir que este és l'últim any que porta tal càrrec, i a l'exercici següent el torna a portar? A més dit amb tota la convicció del món, perquè la gent s'assabente que ha arribat al final d'un cicle i… passen les falles i el president de la comissió comença a conformar la nova directiva, i ací està una altra vegada, agafant el càrrec de nou o fins i tot assumint algun més.

Esta és una altra de les tradicions del món faller, eixe últim any que en innombrables ocasions mai és l'últim. Tal vegada és perquè la falla tira massa, i quan arriba el moment, el cor s'imposa al cap, es valora positivament que vulguen comptar amb tu de nou, et sents benvolgut, en el fons saps que el que fas t'encanta, un s'oblida del que ha dit en els moments d'enuig i quan t'enxampa en fred i sense adonar-te veus com eixe descans que t'havies promés, es convertix en un altre any de treball i d'estrés, però alhora d'alegria i d'orgull. És una satisfacció que és molt difícil d'entendre per a qui no ho viu.

Tot faller i fallera que ho ha viscut des de sempre, que li agrada ser una part activa, no pot negar que la falla en la qual has passat ja tant de temps genera un vincle afectiu, una addicció emocional i és per això que costa tant dir adeu, un fins ací hem arribat real. I per molt dur que puga resultar a vegades, està bé fer una pausa, prendre aire fresc, renovar-se o deixar pas a altres persones que vinguen carregades d'energia per a continuar amb el treball que feies.

És possible que durant anys, un s'haja acostumat a ser part de l'engranatge que porta avant a la falla, a resoldre problemes, a rebre trucades i a prendre decisions... en definitiva, a sentir que si no està, alguna cosa faltaria. Quan després de tant de temps eixe ritme es deté, és possible sentir eixa sensació de... i ara què?

I és en eixe moment en el qual t'has de plantejar la falla d'una altra forma, no tindre una responsabilitat reconeguda no ha de ser la fi, ha de ser el començament d'una altra etapa en la qual s'ha de gaudir la falla d'una altra forma i encara que un no sàpia estar sense fer res, pot continuar ajudant, a transmetre tota l'experiència que els anys de treball li han donat i en este punt haurem aconseguit la verdadera maduresa festera, quan saps fer un pas al costat, sabent que d'una altra manera, formes part de tot.

ni menys que qui si ho té. El verdaderament important és que quan fa falta ajuda, acostes el muscle d'una forma totalment desinteressada, perquè la falla és responsabilitat de tots, del directiu i del qual no ho és. Quan arriba el moment de posar-se a treballar, el faller actiu assumix que amb tota probabilitat comptarà amb les cares de sempre, amb l'esperança que com a mínim qui no fa res, no toque els nassos, i sabent que poques seran les palmades i agraïments que rebrà.

Al final, el món faller és això: una mescla d'il·lusió i cansament, d'esforç i alegria. És una passió que ens unix, que ens dona identitat, que ens recorda qui som i d'on venim. Però com tot foc, cal saber mantindre-ho, ni deixar que s'apague, ni permetre que ens consumisca.

Ser faller o fallera no és només desfilar en l'ofrena i ballar en les revetles, és formar part d'una associació que es renova cada març després de la setmana fallera, escrivint una història plena de tota mena d'anècdotes, de situacions i d'amb qui la compartim. I en eixa història, cada un té el seu moment i el seu paper.

Alguns la vivim amb la intensitat de qui no concep la vida sense ella, uns altres, des d'una distància més tran quil·la. Però tots, d'una forma o una altra, contribuïm al fet que la festa continue viva i creixent.

Així que sí, tal vegada alguns estem un poc enganxats a les falles, i be neïda addicció. Perquè no hi ha res més humà que entregar-se al que un estima. Només recordem fer-ho sense perdre l'equilibri, sense oblidar-nos de nosaltres mateixos, i amb la certesa que l'important no és quantes vega des diem “este és el meu últim any”, si no quantes vegades continuem sen tint el mateix orgull cada vegada que veiem que seguim avant, fent festa, fent falla.

SACRIFIQUEN

5. ELSABOR FALLES QUE NO

Silvia Puentes Segarra

Les falles són una festa amb una forta tradició, amb segles d'història, que s'han anat consolidant amb el pas dels anys fins a convertir-se en la festa més emblemàtica dels valencians i valencianes, que ens ha donat a conéixer a tot el món, i amb un profund arrelament en la nostra idiosincràsia, sent un dels màxims exponents de la nostra cultura.

La falla en si o monument faller, element principal sobre el qual gira la festa, ha evolucionat molt des dels seus orígens primigenis en els quals es cremaven les restes dels fusters o andròmines i estris vells que es tenien per casa, passant per la creació dels primers ninots que es vestien amb roba i que simulaven algun personatge popular, fins a la creació de les falles tal com les coneixem hui dia amb grans volums i escenes de ninots que envolten les rematades i contra rematades principals.

El tipus de falla que comunament és coneguda com a “falla de tota la vida” per les gents valencianes, ha tingut sempre un estil molt clàssic, una estètica definida per aconseguir el realisme o una caricatura molt definida, carregada de detalls i un alt contingut satíric, que manté l'esperit d'eixes falles d'antany.

Falla tradicional front a falla experimental

Enmig d'estos estils clàssics o més barrocs, naixeria en els anys 70 del segle XX un moviment per part d'alguns artistes fallers amb la intenció d'explorar noves formes d'expressió artística més pròximes a l'art contemporani que a la sàtira popular. Este nou estil de falles, marcat per un estil minimalista i abstracte, ja des dels seus orígens ha generat molta controvèrsia, perquè la festa de les falles té un fort component sentimental i la gent tendix a sentir-se ofesa o atacada quan veu alguna cosa diferent de l'habitual.

Este nou estil de construir falles, que va ser batejat com a experimental o falles innovadores o avantguardistes, explora noves idees del concepte de falla, noves formes, la recuperació de materials com el cartó o la fusta enfront del suro blanc i s'allunya d'eixe estil figuratiu i humorístic més tradicional i pretén provocar reflexió, emocions i impacte visual mitjançant una mena d'art més modern.

Este tipus de falles, si bé encara continuen sent vistes amb recel, cada vegada compten amb un major protagonisme i una major acceptació. En moltes ocasions la seua singularitat provoca eixe renou que fa que es parle d'elles, llevant protagonisme a unes altres que compten amb major pressupost i espectacularitat, i és que precisament una de les coses que busquen és això, crear eixe impacte, una alternativa més didàctica i reflexiva, que remoga i genere crítica. Un exemple d'això podria ser la falla que va plantar en la plaça de l'Ajuntament de València l'artista Manolo García l'any 2017… Qui no es recorda del “pal”? Sota el lema “València, Ca la Trava” pretenia aprofundir sobre els obstacles urbanístics de la ciutat de València i a més, també va ser la falla més alta de la història. Sens dubte esta va ser una falla que va donar molt a parlar i que va trencar amb el vist en eixa mateixa plaça en moltíssims anys.

Les falles experimentals van anar guanyant adeptes durant anys, fins que l'any 1991, l'Institut Valencià de la Joventut (IVAJ) crea els premis a les falles experimentals amb l'objectiu d'impulsar una renovació dels monuments fallers tradicionals. I l'any 1998, a proposta d'un grup de comissions que donaven suport a esta manera de fer falles i dels artistes que contractaven, l'Ajuntament de València crea els premis a les falles innovadores, un concurs que s'ha mantingut en el temps i que en les falles de 2026 arribaran a la seua XXVIII edició.

Segons consta en l'última convocatòria d'estos premis, “la finalitat és obrir nous camins a la creativitat en la festa de les Falles establint per a això majors vies de participació de les comissions falleres (grans i infantils) amb la finalitat de promoure noves propostes que, pels seus diferents elements, tècniques constructives, registres expressius, tractaments de temes i materials, tinguen un concepte innovador i experimental, potenciant la utilització de materials no contaminants ni perjudicials per al medi ambient.”

D'acord amb el descrit en este últim paràgraf, podem veure unes caracte rístiques comunes a quasi totes les fa lles que participen: solen construir-se amb materials menys contaminants i de combustió més neta, generen un espai més complex i divers on es planten, utilitzant la paret d'algun edifici com a suport o algun espai més ampli que funciona com a exposició d'art contemporani, també poden convertir-se en estructures minimalis tes que juguen amb l'ús de tecnologia incorporant l'ús de vídeo-mapping o elements sonors, i també en molts casos, s'eliminen les tanques que envolten a la falla, fent-la transitable, accessible, participativa i més interactiva amb el públic.

obrir“Lafinalitatés nous camins a la creativitat enlafestadeles Falles!”

A continuació, deixe el llistat de totes les falles guanyadores en esta modalitat, des que l'Ajuntament de València va crear els premis:

1999- Falla Quart Palomar (Artista: Alfredo Ruiz)

2000- Falla Quart Palomar (Artista: Alfredo Ruiz)

2001- Falla Mossén Sorell–Corona (Artista: La comissió)

2002- Falla Castelló Segorbe (Artista: No t’Expantex)

2003- Falla Lepant-Guillem de Castro (Artista: Daniel Jiménez Zafrilla)

2004- Falla Serrans-Plaça dels Furs (Artista: Rafael Ferrando)

2005- Falla Mossén Sorell–Corona (Artista: Emilio Miralles)

2006- Falla Mossén Sorell–Corona (Artista: Emilio Miralles)

2007- Falla Mossén Sorell–Corona (Artistes: Manolo García i Fet d’Encàrrec)

2008- Falla Mossén Sorell–Corona (Artista: Alfredo Ruiz)

2009- Falla Mossén Sorell–Corona (Artista: Anna Ruiz Sospedra)

2010- Falla Mossén Sorell–Corona (Artista: Anna Ruiz Sospedra)

2011- Falla Mossén Sorell–Corona (Artista: La comissió)

2012- Falla Plaça de Jesús (Artistes: Anna Ruiz Sospedra i Giovanni Nardin)

2013- Falla Mossén Sorell–Corona (Artista: Emilio Miralles)

2014- Falla Mossén Sorell–Corona (Artista: Emilio Miralles)

2015- Falla Nou Campanar (Artistes: David Moreno i Miguel Arraiz)

2016- Falla Mossén Sorell–Corona (Artista: José Lafarga)

2017- Falla Lepant-Guillem de Castro (Artista: Anna Ruiz Sospedra)

2018- Falla Borrull-Socors (Artista: La comissió)

2019- Falla Borrull-Socors (Artista: La comissió)

2020/2021- Falla Lepant-Guillem de Castro (Artista:Anna Ruiz Sospedra)

2022- Borrull-Socors (Artista: Miguel Hache)

2023- Falla Plaça de l'Arbre (Artista: Miguel Hache)

2024- Borrull-Socors (Artista: Anna Ruiz Sospedra)

2025- Falla Mossén Sorell–Corona (Artista: Ema Doble Taller)

D'este llistat, si de les comissions falleres que han participat en estos premis parlem, la comissió que més vegades ha guanyat el concurs és, amb un total de 12 victòries, Mossén Sorell-Corona, seguida amb 4 triomfs per la falla Borrull-Socors i amb 3 la falla Lepant-Guillem de Castro.

D’altra banda, quant als artistes es referix, l’artista que més vegades ha firmat la falla guanyadora és Anna Ruiz Sospedra amb un total de 6 victòries. En la segona posició trobem un empat a 4 triomfs entre l’artista Emilio Miralles i les falles realitzades per la comissió, i, en tercer lloc, amb 3 victòries, estaria l’artista Alfredo Ruiz.

D’estes dades sorprén, d’una banda, que l’artista que més vegades ha guanyat en esta secció siga una dona, perquè com ja sabem en l’ofici, la immensa majoria de falles solen anar firmades per hòmens, i en la majoria de casos, les fetes per dones solen ser en les seccions més baixes. I, d’altra banda, que haja guanyat fins a 4 ocasions una falla realitzada per la mateixa comissió.

Deixant de costat els premis i tornant a l’objecte principal de l’article, les falles experimentals o innovadores suposa una altra manera de fer falles, sense necessitat de veure el diferent com a alguna cosa estranya o tret de context. El potent component artístic que té la nostra festa, permet l’obertura a noves formes d’expressió, a investigar i a reinventar-se, que atrau nous artistes i que aporta una frescor, a vegades tan necessària, que ens permet eixir de la monotonia.

Documentant-me per a escriure este article, he llegit que si és correcte anomenar-les innovadores, qüestió que responia l’arquitecte i gestor cultural Ricardo Ruiz de la manera següent: “Crec que és erroni, perquè una falla sempre hauria de ser innovadora. A diferència d’una altra mena de tradicions que es basen en la repetició de rituals, les falles tenen una condició artística, efímera i combustible que les obliga a desaparéixer cada any i renovar-se al següent. Quan es repetixen a si mateixes o s’instal·len en un estil hegemònic, les falles es desnaturalitzen”.

Opine que raó no li falta, ja que eixa és l’essència de la nostra festa, una festa que té la diversitat de presentar diferents tipus de falles, que hauria de fugir de convertir la creativitat en un estàndard i de la complaença estètica. Tota mena de falla ha de tindre cabuda en la nostra festa, perquè cada una té el seu públic o simplement a tota mena de públic li agrada gaudir de tota mena de falles.

I ja per a anar concloent, em remet al títol de l’article, em reafirme en l’expressió que són falles que no sacrifiquen el sabor. Encara que el dolç sabor ensucrat del classicisme faller valencià, fa que les falles de pirates, fades i amb temàtica del “Far West” ens encanten, no significa que hàgem d’imposar-lo sobre altres sabors més frescos i diferents que ens donen un altre estil de falla més conceptual, minimalista, que ens acoste a l’art contemporani.

El verdader sabor que ens ha de preocupar en una falla ha de ser el que ens deixe el seu contingut, la seua sàtira, la seua crítica… en definitiva que transmeta un missatge que desperte en nosaltres un riure, una reflexió o una sorpresa. Una falla monumental pot estar buida d’eixe missatge, mentre que una altra amb un pressupost molt menor pot estar carregada, perquè un pressupost reduït no sacrifica les bones idees i les millors intencions

6. FALLER UN NOU INGREDIENT

Quan de nou enguany em van proposar escriure un article per al nostre llibret, vaig començar a pensar i pensar quin tema podria ser l'adequat sota la premissa principal que el llibret porta per títol “Quant més sucre, més dolç”. I donant-li voltes a l'assumpte, em vaig preguntar… què és el sucre?

Un ingredient- em vaig respondre per a mi mateixa. I vaig continuar pensant com relacionar este ingredient amb el món de les falles.

Sheila García Jodar

Al cap em venien els bunyols per als quals s'usa sucre en la seua recepta i després també s'arrebossen en un poc de sucre quan els mengem, el xocolate, els xurros… però havia de ser una cosa que fora un poc més enllà, perquè parlar de gastronomia és una cosa que està ja molt trillat i volia ser un poc més original.

Al final, i després d'estar uns dies amb la idea donant-me voltes, vaig arribar a la conclusió que podia usar el sucre com una metàfora. Si el sucre és un ingredient que incorporem per a donar dolçor en les nostres receptes i donar-los un millor sabor, quins ingredients incorporem a la festa de les falles per a millorar-les? I d'ací va sorgir la idea.

Un d'aquests ingredients que s'ha incorporat en estos últims anys, que pot ser molt útil i que a més està donant molt a parlar és la Intel·ligència Artificial (IA). Este nou ingredient obri una infinitat de possibilitats i jo, vaig decidir utilitzar la IA per a escriure este article, i emprant un dels programes de redacció de text li vaig plantejar el següent: què em pots contar sobre la intel·ligència artificial com a nou ingredient faller?

I això és el que em va respondre:

Les Falles són una festa viva, canviant, sempre en moviment. Encara que arrelades en una llarga tradició artesanal, mai han sigut impermeables al progrés. Al contrari, han sabut absorbir al llarg de la seua història nous materials, ferramentes i maneres de crear que, lluny de destruir la seua essència, l'han ampliada. Des de l'arribada del cartó pedra a la fi del segle XIX, passant per la introducció de l'aerògraf o del poliestiré expandit, els artistes fallers han comprés que cada innovació tecnològica és un ingredient que pot enriquir la recepta de la festa. En este context, la intel·ligència artificial (IA) es presenta hui com un nou component: un “ingredient faller” capaç de transformar processos, potenciar la creativitat i replantejar la relació entre tradició i modernitat.

Imatges de falles i fallers creades per la IA.

La IA no substituïx la mirada de l’artista

En un primer nivell, la IA actua com una ferramenta d'exploració visual. Els artistes fallers han treballat sempre amb esbossos, maquetes i dibuixos previs que permeten imaginar el monument abans de construir-lo. La IA amplia eixa fase preliminar, facilitant la generació ràpida de propostes, variacions d'estil i proves de composició. La seua capacitat per a combinar idees, textures, escales i colors es convertix en una espècie de “laboratori creatiu” que agilitza la presa de decisions. Tanmateix, i això és essencial, la IA no substituïx la mirada de l'artista; només oferix horitzons que ell mateix ha de seleccionar, reinterpretar i transformar. La creativitat continua sent humana, encara que ara acompanyada per una ferramenta que accelera la fase exploratòria.

En un segon nivell, la IA també està modificant els processos de disseny i planificació. La creació d'un monument faller no és només un acte artístic: implica càlculs estructurals, organització de temps, coordinació d'equips, gestió de materials i previsió de costos. La IA pot ajudar a optimitzar estos aspectes, analitzant dades passades, simulant escenaris futurs i detectant riscos abans que es materialitzen. En un ofici on cada minut compta i cada error pot resultar costós, disposar de ferramentes predictives suposa un avantatge significatiu. D'esta manera, la IA s'integra com un ingredient silenciós, invisible per al públic però decisiu per als qui alcen la falla des dels fonaments.

No obstant això, l'impacte de la IA no es limita als tallers. També influïx en l'experiència del públic i en la gestió de la festa en l'àmbit urbà. Sistemes intel·ligents poden anticipar l'afluència de visitants, millorar la mobilitat, optimitzar la distribució de servicis o analitzar el comportament del públic en temps real. En una ciutat que viu durant setmanes un augment exponencial d'activitat, estes ferramentes permeten adaptar recursos i garantir una convivència més fluida. La festa, com a espai col·lectiu, pot beneficiar-se del que la tecnologia aporta en termes d'eficiència i seguretat.

Però tot nou ingredient genera debat. Igual que en el seu moment va ocórrer amb el poliestiré, la IA ha despertat recels. Existix preocupació per la possible pèrdua d'autenticitat, pel risc que les Falles es tornen massa homogènies o per la por al fet que la tecnologia diluïsca la identitat artesana de la festa. Estes inquietuds són legítimes i necessàries: ens recorden que la innovació ha de caminar sempre de la mà de la reflexió ètica i del respecte per la tradició. No obstant això, la història demostra que les Falles han sigut capaces d'integrar cada avanç sense renunciar a la seua essència. La clau no està a rebutjar la IA, sinó a aprendre a usar-la com a complement, no com a substitut.

Entendre la IA com un “ingredient faller” ens permet visualitzar-la en la seua justa dimensió. La cuina fallera —eixa mescla d'art, sàtira, emoció, crítica i foc— no canvia per la incorporació d'un nou element, sempre que este es combine amb equilibri. La IA pot aportar dolçor, textura o profunditat a la recepta, però mai serà la base del plat. Com el sucre en els bunyols de carabassa, la seua funció no és eclipsar el sabor natural, sinó ressaltar-lo. Quan la tecnologia s'integra respectant els processos artesanals i la visió de l'artista, la festa no perd autenticitat; al contrari, es revitalitza.

En definitiva, la intel·ligència artificial arriba a les Falles no com una amenaça, sinó com una oportunitat. És un ingredient més, un recurs que oferix noves maneres d'imaginar, construir i viure la festa. De la mateixa manera que altres avanços van transformar el paisatge faller sense esborrar la seua essència, la IA també pot contribuir a eixa evolució constant que caracteritza a la cultura valenciana. El desafiament està a mantindre l'equilibri: utilitzar la tecnologia per a potenciar la creativitat sense deshumanitzar-la, per a millorar l'organització sense tornar-la impersonal, per a enriquir l'experiència sense reemplaçar la tradició. Si s'aconseguix, la IA no sols serà un ingredient faller: serà un símbol del diàleg permanent entre ahir i demà, entre el que vam ser i el que podem arribar a ser.

Després de llegir esta resposta, vaig quedar totalment sorpresa de com en tan sols uns segons la IA m'havia escrit un article de quasi 800 paraules, alguna cosa que d'haver-ho escrit jo, m'haguera costat una bona estona.

Al final, i després de llegir-me diverses vegades el text que m'havia escrit la IA, vaig extraure les següents conclusions:

• Les falles són una festa que va evolucionant i que ha anat integrant nous elements al llarg de la història.

• La IA no substituïx a la tradició, però usada correctament pot ser una bona ferramenta, que amplia les possibilitats creatives.

• També pot ajudar a millorar la gestió de la festa, des d'un punt de vista de seguretat i servicis.

• Hem d'equilibrar la tradició i la innovació, de manera que no reemplace l'humà, sinó potenciar-ho.

• La IA s'ha d'usar d'una forma responsable, que s'entenga com una evolució cultural sense que trenque amb el passat.

Imatges de falles i fallers creades per la IA

En definitiva, introduir la Intel·ligència

Artificial en la festa fallera és una nova etapa en l'evolució de la nostra festa, en la qual hem de mantindre l'essència que sempre ens ha caracteritzat i ha de ser una ferramenta de suport que permeta ampliar les possibilitats, respectant uns límits que no posen en perill la cultura popular que sempre ens ha definit.

Al final ha donat de si este nou ingredient faller no? Espere que us haja agradat este article i ja sabeu… feu sempre un ús responsable d'estes ferramentes, perquè sempre seran incapaces de superar el factor humà, perquè per molta rapidesa que tinguen, mai seran millors que l'amor, el carinyo i la dedicació que qualsevol persona pose.

MÉS DOLÇA! QUÈ FALLETA

Què falleta més dolça! Podríem exclamar quan després que les falles siguen plantades, les veiem, les envoltem i llegim els cartells i... no trobem cap crítica i la sàtira i l'humor valencià tan característic de la nostra festa brillen per la seua absència.

MªIsabel Pla Hernández

La realitat és tot el contrari, perquè una falla sense crítica és com un xocolate amarg, com un bunyol fet sense sucre. La falla pot tindre volum, bons acabats, ser molt alta o sorprendre pels seus detalls… però si li falta el component que li dona sentit i que cohesiona tot, eixa crítica que punxa pel seu humor, un missatge que ens faça reflexionar, eixa sàtira que ens fa pensar, està totalment incompleta.

Perquè la falla, a part d'un monument artístic, ha de ser també una opinió que es trau al carrer, que denuncia, qüestiona i reflectix la realitat social i el món que estem vivint. En definitiva, una falla sense crítica es queda en un mer decorat, que pot ser bonic, però buit de contingut.

La crítica d'una falla és l'element que dona sentit als ninots que veiem plantats. Sense eixa crítica desapareix la mirada irònica, l'esperit satíric, eixa queixa cap al que no funciona. I és que des dels seus orígens, les falles es van utilitzar per a això, per a transmetre algun missatge, per a contar algun problema social, per a ser l'altaveu del qual estava passant o per a caricaturitzar algun personatge del barri. És la crítica la que transforma la falla en alguna cosa més que una obra d'art, donant-li veu i caràcter. I quan la nit de Sant Josep el foc les consumix, no sols cremen els ninots, també crema aquelles coses dolentes que volem deixar arrere, perquè el foc actua com un agent purificador. Una falla sense crítica és possible, sí, però perd tota la seua essència.

Els artistes fallers, ajudats pels fallers i falleres de la comissió, han de dotar de tot eixe contingut a les escenes de la falla, i dic també a la mateixa co missió, perquè la seua funció no ha de reduir-se a posar la gespa i la decoració la nit de la plantà, sinó que com a coneixedors de primera mà del que està succeint en l'àmbit més pròxim a la falla, en el barri o al poble, han d'involucrar-se en l'elaboració d'este aspecte de la falla. Primer s'ha de desenrotllar la trama que descriurà en les diferents escenes de la falla i que, com és tradició, primer es publicarà en el llibret al qual coneixem com a explicació de la falla i després veurem un extracte de l'explicació en els cartells que acompanyaran als ninots amb la falla ja plantada al carrer.

A continuació, intentaré desenrotllar una línia cronològica de com ha anat evolucionant amb el pas dels anys la crítica en les falles:

1. Des dels orígens fins a mitjan segle XIX

L'origen de les falles és incert, de fet existixen diverses teories sobre com va sorgir esta festa. D'una banda, es creu que es van iniciar com una festa en honor a Sant Josep, patró dels fusters i per un altre, que es van començar com a focs lligats als equi noccis i solsticis pel cristianisme per a homenatjar els sants.

Segons la primera teoria, els fusters cremaven els parots (estructura de fusta que subjectava els cresols) enfront dels seus tallers en la celebració del seu patró per a festejar que arribava la primavera i el final de l'hivern. Amb el pas del temps, van anar afegint a estos parots, serradures, mobles vells i coses inservibles.

estes pires d'un ninot al qual vestien amb roba vella al qual també podien penjar-li un cartell al·lusiu al veïnat o a alguna temàtica d'actualitat, d'esta manera es convertia un acte purificador en un acte d'ajusticiament, en el qual es criticava a algun personatge popular o alguna actitud censurable.

Hem d'entendre que en este moment la crítica era local i directa, amb la qual es pretenia satiritzar a persones del veïnat.

es col·locava el ninot o l'escena de ninots amb la qual es pretenia fer la crítica. Estos ninots es feien amb una armadura de fusta amb filferro i palla que es vestien amb roba i accessoris i més avant, els ninots es feien amb peces de cartó que els artesans articulaven per a aconseguir la posa desitjada i després es vestien amb tela i roba. Per a les cares s'usaven màscares de cartó i ja cap a finals de segle, es van començar a fer modelatges de cares i mans en cera.

Amb la definició dels ninots, arriba la caricatura i la crítica comença a ser més humorística, simbòlica i comença a generalitzar-se. També apareix en esta època un element que serà clau en la història de la crítica fallera, perquè en 1855 s'escriu el primer llibret de falla pel poeta Josep Bernat i Baldoví, l'objectiu de la qual era crear un text en vers rimat imprés que explicara la falla i que a més perdurara després de la cremà, a diferència dels cartells que es col·locaven en els ninots.

Com era d'esperar, hi havia gent a la qual les crítiques no els queien molt bé, i ja des de llavors es coneixen bregues i enutjos de persones que es pensaven que eren els protagonistes de la falla. Per exemple, existixen dades d'un veí que va armar bona baralla abans de la cremà de 1854 al carrer Sant Narcís, perquè pensava que era el protagonista d'eixa falla que representava un garbull familiar entre ell, la seua dona i la seua sogra. En 1871, la falla plantada al carrer Corretgeria va ser desmuntada per la policia per fer al·lusió als problemes amb la llavors colònia espanyola de Cuba. I en 1888, en la plaça de l'Espart es va plantar una falla dedicada a una associació de l'època anomenada Fum-Club, membres de l'associació ho van denunciar per sentir-se ofesos i un jutge va confiscar el llibret, va arrancar els cartells de la falla i l'autor del monument va arribar a ser processat.

Estos són uns clars exemples que ja en aquella època hi havia enutjos per les crítiques que representaven les falles.

3. Principis del segle XX fins a 1936 (any en què s'inicia la Guerra Civil Espanyola)

Esta va ser una època de canvis. D'una banda, a la fi del segle XIX les autoritats intenten acabar amb les falles en considerar-les impròpies d'una capital seriosa i de primer orde i per un altre, s'introduirien en la festa la burgesia i les classes adinerades de la societat valenciana. Davant la impossibilitat de les autoritats d'acabar amb la festa i gaudir de la mateixa la gent amb possibilitats econòmiques, les falles es modernitzen i apareix el que es considera la falla artística, que és la base de la falla com la coneixem hui dia.

Amb l'arribada de la monumentalitat, es crea una escultura molt més definida, es perfeccionen acabats i es desenrotllen noves tècniques per a construir els ninots. També es creen els premis i s'eliminen els forts impostos que havien implantat les autoritats, amb el que es comença a cuidar cada vegada més l'estètica dels monuments fallers.

És cert que s'intenta neutralitzar la forta crítica dels anys anteriors, ja que la gent adinerada intenta reconduir les falles cap a un estil més conservador, així i tot estem en un moment en què la creativitat per part dels artistes està en auge, i es comencen a tractar temes com la política nacional, l'economia, vicis i modes de l'època o costums socials, convertint a les falles en un altaveu popular.

4. De 1936 a 1975 (Guerra Civil Espanyola i dictadura franquista)

Les falles de 1936 es van realitzar sense problemes, perquè l'alçament militar va tindre lloc al juliol, però entre els anys 1937 i 1939 no es van celebrar les falles a causa de la guerra, encara que sí que hi ha constància que en el 37 es va arribar a plantar alguna falla o almenys, alguns ninots.

Després del pas de la guerra, les falles tornen a celebrar-se encara que no amb la popularitat que havien tingut abans del conflicte bèl·lic, perquè de 120 plantades en el 36, en el 40 només es van alçar 34 monuments. La dura situació econòmica i social de la postguerra i les vides humanes perdu des, feien, com és comprensible, que l'ambient no estiguera per a celebracions.

parenceria esplèndida de tacte, de bondat, de ponderació, de cultura, de refinament moral, de sentit cristià”.

mitjançant metàfores, doble sentit i escenes que aparentment semblaven innocents.

Falla de la plaça del Cabdill de 1974. “Els atributs d'Atenea” de Vicente Luna. Els artistes utilitzaven l'enginy, podem veure en l'elm de la deessa els colors de la bandera republicana.

Falla de la plaça del Cabdill de 1976. “Vanitats” de Vicente Luna.

En la part posterior d'aquesta falla hi havia un ninot d'un home sobre un ruc que parodiava l'escultura de Franco que hi havia en aquesta mateixa plaça. Això li va costar a l'artista patir fins i tot amenaces de mort.

5. Des de 1975 amb l'inici de la Transició Democràtica fins als anys 90

Amb la fi del franquisme i l'arribada de la Transició Democràtica, les falles reben una glopada d'aire fresc, en posar-se fi a la censura. En esta nova etapa s'obrin de nou els horitzons per a comissions falleres i artistes: llibertat creativa plena, crítiques polítiques de nou en les falles, sàtira cap a personatges que fins al moment eren impensables… que també van provocar tensions entre els sectors més conservadors i els més progressistes que volien renovació.

Esta època també representa una major professionalització de l'ofici d'artista faller, aparició de nous estils de falla i les falles es van tornar un espai de reivindicació social.

Durant este període eren recurrent que es tractara en els monuments fallers temes com les crítiques polítiques, la sàtira cap als temes d'actualitat, les explicacions de la falla en vers agafen un to més atrevit… la crítica torna a ser un símbol de llibertat festiva.

6. Des dels anys 90 fins a l'actualitat

Falla de Na Jordana del 2001 que criticava la falsedat i la hipocresia de l'ésser humà

Durant els inicis d'esta etapa les falles viuen una època d'expansió i de creixement en tots els seus sentits: apareixen més comissions de falla, augmenta el nombre de fallers i falleres, amb la seua popularitat creix el turisme, els artistes fallers continuen perfeccionant tècniques per a la construcció de les falles, i s'introduïxen materials nous com el suro blanc cosa que va permetre construir falles de major volum i altura.

Amb esta expansió de la festa, les crítiques en els monuments comencen a adaptar-se a un món molt més globalitzat i a temes relacionats amb el medi ambient i la conscienciació de moviments socials com el feminisme, la política internacional, o la tecnologia i les xarxes socials dirigides no sols a un públic més local, sinó a tots els tipus de públic.

Ninot de l'Alcalde de Paterna en la falla Colom d’Or

Es tracta d'un moment en el qual en este sentit podem trobar pràcticament de tot, des de falles amb una forta crítica i un fort missatge social, fins a falles completament descafeïnades amb una crítica blanca o inexistent. Després d'este brevíssim resum per la història de la crítica fallera, perquè pràcticament podríem dedicar un o diversos llibrets a cada una de les etapes esmentades, no podem oblidar que al final tota falla ha de transmetre un missatge.

Crítica a les multes imposades als casals per la policia

Paròdies de líders polítics i personatges de televisió

Com s'ha pogut llegir, les falles s'han hagut d'anar adaptant a les vicissituds que han marcat cada moment, i que els artistes fallers i les comissions se les han hagut d'enginyar per a poder transmetre en major o menor mesura, eixa crítica, eixe missatge que volien que arribara a la ciutadania utilitzant la falla com un altaveu.

Actualment, tenim la sort de viure unes falles lliures, que poden tractar amb total tranquil·litat tota classe de temes (encara que no agraden) i satiritzar a tota mena de personatges, l'important és trobar l'equilibri entre sàtira, humor i respecte cap a qui estàs criticant. En qualsevol cas, hem d'entendre que la falla ha de llançar un missatge amb un contingut que en major o menor mesura siga elaborat, que transmeta i comunique un contingut que la gent siga capaç d'entendre, sempre emprant eixe to humorístic i satíric que caracteritza la festa de les falles.

Per tant, hem d'entendre que la base d'una falla és eixe missatge que volem transmetre a través de la crítica i la sàtira que des de temps immemorials han caracteritzat en la nostra festa, perquè sense això, la falla no té cap sentit. En fi, si volem mantindre la verdadera essència i origen de les falles, hem d'evitar eixes falletes dolces que esmentava al principi d'una forma irònica, i encara que a ningú li amarga un dolç, el verdader sabor dolç d'una falla valenciana el trobarem en una falla carregada de bones crítiques, de molta sàtira i d'enginyós humor.

8. TIPUS DE SUCRE com TANTS TIPUS DE FALLERS

Mª Carmen Morales Lorente

Hi ha tants tipus de fallers, com de sucre coneix el món, que amb ànima de festers, de dolçor en un segon, omplin tots els carrers.

Quan la falla crema al vent, tots els fallers brillen un poc, i el sucre de març se sent, barrejant llum i olor de foc, en un mateix batec ardent.

En la diversitat està l'essència, de compartir un fi comú, per disfrutar de la vivència, de fer falla com ningú, fent la festa en gran potència.

Hi ha fallers de riure clara, que encenen març amb calor, i quan la pólvora els empara, retornen plens de dolç sabor, com sucre fi que tot acapara.

Cada març és un bonic so, que als fallers el cor desperta, esclatant com un gran tro, que de sucre fa coberta, i fer més gran la diversió.

He volgut començar este escrit per al nostre llibret 2026 amb uns versos amb els quals vull transmetre que les falles són una festa oberta, en la qual cap tothom i que on radica el bonic, és a poder compartir-la amb persones tan diferents entre si, formant en la falla una segona família a la qual decidim pertànyer. És una manera de veure i de compartir la vida amb persones d'edats, costums i amb diferents punts de vista sobre qualsevol tema, i, així i tot, sentir-nos units per un objectiu comú: la passió per la festa.

De la mateixa forma en la qual si parlem del sucre trobem moltes varietats diferents, com el sucre blanc, el bru, el glas, de canya, de coco... podem trobar en cada comissió fallera un sense fi de diferents perfils de fallers i falleres, formant en cada falla un ecosistema en el qual tots trobem el nostre lloc. La falla ens ensenya que malgrat les nostres diferències, podem construir un projecte comú, ple de significat, de vivències, de riures, d'esforç i d'amistat. I és que estar envoltat de persones diferents, és una cosa posi-

tiva i enriquidora quan sabem llimar asprors, sent tolerants, respectuosos i estant units en el propòsit d'allò que volem aconseguir, en este cas, fer falla.

Com he dit, en la falla podem trobar diferents perfils de fallers, però... quins són estos perfils? La riquesa de la festa es troba precisament en eixa diversitat: cada faller aporta la seua pròpia personalitat, la seua manera de viure la tradició i el seu toc únic a la comissió. Analitzem alguns perfils:

•El perfil tradicional:

Es tracta d'aquelles persones que pertanyen a la falla i que senten un profund amor per la cultura fallera. Són els qui viuen la festa des del respecte i l'arrelament, coneixen cada ritual, cada costum i cada detall que dona sentit a la tradició.

S'involucren en tots els actes: des de les presentacions fins a l'ofrena, passant per les cercaviles, la plantà o qualsevol celebració del calendari faller. Arriben puntuals, saben

exactament com ha de fer-se cada cosa i sempre estan disposats a donar exemple amb el seu comportament.

Per a ells, ser faller no és només una afició, sinó una manera d'entendre la festa: cuiden la indumentària, el protocol i l'essència de cada tradició, perquè saben que, gràcies a la seua dedicació, la falla manté viu el seu esperit més autèntic.

Estos fallers i falleres són, en definitiva, els guardians silenciosos de la història i l'ànima mateixa de la festa.

Sense ells, moltes de les arrels que sostenen les falles s'anirien perdent amb el temps.

•El perfil policial

És eixe tipus de faller o de fallera que sempre es preocupa per la seguretat, senten que han de supervisar que estiguen posats dins del termini i en la forma corresponent els cartells que avisen d'un tall de carrer i que els permisos s'han sol·licitat com toca.

Els encanta controlar el trànsit, ja siga perquè la comissió està desfilant o perquè entra el camió amb la falla, si cal donar indicacions als vehicles que estan circulant, allí estarà. Si algun conductor desesperat fa sonar el clàxon, li convidarà a relaxar-se utilitzant un to més assossegat o més alterat en funció de la pressa que tinga la falla.

És habitual que tota la gràcia rítmica que no té per a ballar en un playback, la traga per a fer els moviments propis d'un policia: moure els braços perquè passen cotxes o ensenya el palmell de la mà com si fora un stop.

També li encanta telefonar a la policia quan algun veí ressagat s'ha oblidat de llevar el cotxe o fins i tot començar la investigació de qui és l'amo del vehicle per a començar a cridar als timbres de la contornada.

•El perfil escórrer l'embalum

No posa banderes, mai para taula, no trau el fem… en definitiva no el veuràs mai fent res quan toca ajudar i acostar una miqueta el muscle i sols ho veuràs pel casal quan tot siga gratis, no siga que s'arruïne per pagar els 5 € del sopar que ha fet festejos.

Molt present en discomòbils, orquestres i en els moments de més festa.

És fàcil d'albirar a pocs metres de la barra quan la barra és lliure, si no anirà emplenant el got amb la beguda que s'ha baixat de casa i que guarda baix fortes mesures de seguretat en el maleter del seu cotxe.

•El perfil de cunyat

És una versió evolucionada del perfil escórrer l'embalum, al qual li ix la seua vena de cunyat quan veu que la gent està treballant i no para de do nar indicacions de com ho han de fer encara que no ajude a res.

Per cunyat ens referim a eixa persona que té actitud d'aparentar saber de tot, parla sense saber, però imposant la seua opinió o s'esforça per mostrar als altres el bé que fa les coses, volent aparentar que és més llest que els altres.

També és expert a alçar la mà en el torn de precs i preguntes de totes les reunions per a queixar-se del mal que s'ha fet tot.

•El perfil renegat

És el típic faller o fallera que està ficat en tots els fregats de la falla. Sol portar diversos càrrecs de la directiva i encara que és molt treballador, sempre és normal sentir-ho queixarse pels racons del casal amb frases típiques com… “Això hauria d'estar fet ja”, “això que m'han portat no servix per a res” o “ací ningú fa res i ens ocupem de tot sempre els mateixos”.

A mesura que s'acosta la setmana fallera i el treball s'intensifica, desempolsa l'altra frase mítica que li agrada dir ben alt perquè tothom s'assabente: “l'any que ve no agafe càrrec i només gaudiré”. Tots sabem que això no ho farà mai, perquè gaudix la falla treballant i renegant alhora, i que possiblement a l'any següent continue portant el mateix o fins i tot una mica més.

En realitat a la resta de la comissió ens encanta escoltar els seus gemecs de fons a manera de banda sonora en el casal i encara que no li ho diguem molt sovint li agraïm immensament tot el que fa, perquè sense esta mena de perfil, moltes coses no es farien en la falla.

•El perfil cuiner

En totes les falles existix eixa persona que pren el control quan cal cuinar alguna cosa. Gaudix preparant el que siga i rebent els aplaudiments per al cuiner quan el menjar està en la taula i de nou, ens delectarà amb alguna cosa que farà gust de glòria.

Té el do de saber agafar-li el punt perfecte a l'arròs, ja siga en paella, caldós o melós, això sí, ni se t'ocórrega ficar la mà mentre està en la faena, perquè sap en tot moment el que ha de fer i si algú s'atrevix a fer-ho i el menjar no ix bo, que es prepare per a la que li ve damunt.

Sol ser una persona simpàtica i agradable que es conforma que mentre cuina, algú li porte una cervesa o un bon vermut acompanyat per unes papes i unes olives.

•El perfil gasolina

És semblant al perfil cuiner, però la seua passió la dirigix cap al món de la pólvora. Qualsevol faller o fallera el recorda des que té ús de raó preparant la cremà de la falla o organitzant les despertàs any rere any.

És el mestre de la traca, l'expert de l'estopí, el que coneix a gent en totes les pirotècnies i saca la millor pólvora al millor preu. Quan repartix els masclets, ho fa acompanyat per la frase: “amb coneixement”.

El seu moment de glòria arriba la nit de Sant Josep quan ha de preparar la cremà i amplia el perímetre de les tanques de la falla per a començar el seu treball, ajudat només per les persones que autoritza. Quan la fallera major encén la traca i la falla crema, s'emociona veient el bé que s'ha cremat la falla.

•El perfil fantasma

Se sap que pertany a la falla perquè paga la quota, no treballa per la falla, no s'implica, però tampoc posa traves ni problemes. Com a molt ho veuràs el dia de la presentació i el dia de l'ofrena, i si m'apures, es deixarà caure per alguna de les festes la setmana fallera.

És fàcil que per a una vegada que baixa, li diguen unes quantes vegades… “Beneïts els ulls que et veuen”. Li agrada la falla, però la gaudix al seu mode.

•El perfil marxandatge

És igual en quin moment de l'any et creues amb esta mena de fallers: sempre porten posada la roba de la falla. Que és estiu i fa 30 graus, es posa el polo de la falla, que és hivern i fa un fred que pela, es calcen el polar de la falla.

Encara que la resta de fallers i falleres només visten la roba de la falla quan l'ocasió ho requerisca, a ells els és igual, els encanta lluir l'escut de la falla com si no tingueren res més en l'armari. És com que li han de traure partit després d'haver-ho pagat.

•El perfil historietes

Porta en la falla des de temps immemorials i com comence a contar les seues batalles i t'enganxe… pobre de tu. Conta les mateixes històries any rere any i gaudix recordant els temps passats, ja siga amb els veterans de la falla o ampliant els coneixements als novençans.

Fins ací este repàs per alguns dels perfils de fallers i falleres que podem trobar en una falla. Estic segura que llegint, t'haurà vingut a la ment més d'una persona que identifiques amb alguna de les descripcions que he deixat per ací, o fins i tot t'hauràs pogut sentir identificat el teu mateix.

Són una font de saviesa popular, ja que coneix amb detall tot el que ha passat en la falla. Quan arriba l'any d'aniversari i li demanen ajuda, obri el bagul dels records i facilita fotos, a més de ser una de les poques persones de la falla que custòdia amb afecte tots els llibrets de la falla, que guarda com a or en drap.

Este tipus de fallers i falleres són molt valuosos, perquè encara que a vegades donen la tabarra, són els verdaders guardians de la història de la falla.

Podria haver fet això més llarg, perquè existixen molts més perfils que podria haver descrit, però com el bo, si breu, dos vegades bo, crec que no era necessari estendre's més, i amb esta selecció crec que s'abasta a una gran part de les persones que podem trobar en la falla.

Com he dit al principi, el realment important és que tots formem una gran família i que tots aportem alguna cosa. Tots els tipus de fallers i falleres són necessaris dins de la falla, el que compta és que estiguem units i siguem tolerants i respectuosos els uns amb els altres.

En definitiva, les falles són molt més que una festa: són un reflex de la nostra diversitat, de la nostra manera d'entendre la convivència i de la capacitat que tenim per a crear una cosa gran quan cada un aporta la seua part. Que esta varietat de perfils no sols ens unisca, sinó que ens recorde any rere any que l'essència de la festa està a compartir, respectar i gaudir junts.

Perquè, al final, la verdadera fortalesa d'una falla està en les persones que la fan possible.

MÈS

EL DOLÇ AROMA

1. DEL POBLE

FCO.Javier Andreu Carrión

Diuen que cada llar té la seua olor particular, és una cosa molt certa. Recorde en la meua infantesa quan les mares i les àvies estaven més temps en la vivenda familiar, la qual cosa anomenem ser “mestresses de casa” i realitzaven jornades de 26 hores diàries netejant, criant, cuinant i comprant, eren expertes en economia per a estirar com un xiclet la pesseta, eren aquelles dones que cantaven en la cuina aquelles cançons que un xicotet transistor de ràdio llançava a l'ambient, que amb quatre ingredients inventaven al foc un plat d'estreles Michelin, eren aquells temps de tindre cada un el seu tovalló de tela amb el seu cércol de fusta del teu color, tindre el teu lloc fix en la taula, este lloc normalment era per edat i segons la posició de la televisió per a poder veure-la, eren aquelles vesprades d'apedaçar pantalons, suèters, cosir calcetins amb l'ou de fusta per al taló i de fons el xicotet transistor llançant els consells d'Elena Francis.

Parlava al principi de l'olor i l'aroma de la llar, tot el que recordava anteriorment creava una olor domèstic especial i sempre tinc eixe record de la infantesa, quan arribaves a casa era com si t'abraçara el perfum domèstic, els braços del carinyo de la llar maternal, ens perseguirà durant tota la vida us l'assegure.

L'olfacte té una connexió única i directa amb la memòria, especialment amb la memòria emocional. Això ocorre perquè el sistema olfactori en el cervell està molt prop de les àrees que processen les emocions i els records.

Igual que les llars, el perfum de la nostra memòria era la llar de cada un de nosaltres. Segurament a Paterna, l'olor, l'aroma dels seus carrers era el de la fàbrica de Galletes Rio, tant en la zona de la seua empresa natal, al carrer de Comte de Montornès i posteriorment en l'entrada de Paterna per la carretera de Manises, no et podia rebre d'una manera millor que amb l'aroma a galetes acabades de coure, milers d'elles que impregnaven els carrers de la població d'una olor especial i única. Els que vivíem a prop, molt prop de la fàbrica de la carretera Manises teníem controlades les fornades de fabricació, de veritat que era un perfum que t'obria l'apetit i que tenia una envolupant a infantesa perduda, a records de carrer, a berenar amb bol de Cola Cao.

Tots estos records de gran part del segle XX es deuen a una família laboriosa que va crear a Paterna una de les empreses més capdavanteres d'Europa.

Però tot té un inici, i el d'esta empresa paternera, va ser en 1917, fa més de 100 anys. I segons ens comenta

Santiago Salvador, net dels fundadors:

“Els meus avis tenien a Paterna el que es deia un magatzem de colonials, eren xicotets majoristes de productes d'alimentació que proveïen a comerços dels pobles pròxims, però, amb la Primera Guerra Mundial, tots els fabricants de pastes per a sopes i fideus van dedicar la seua producció a l'exportació i el meu avi va veure l'oportunitat de convertir-se en proveïdor de les casernes de l'exèrcit que estaven prop del magatzem”. La primera marca amb la qual comercialitzaven els seus productes no va ser “Rio”, sinó “La Flor Valenciana”, abans de crear Galetes, l'inici de tot va ser la pasta, sobretot fideus.

En Francisco

Salvador Calatrava

Els seus fundadors van ser el matrimoni d’En Francisco Salvador Calatrava i Na María Moros Agües. En Francisco va ser alcalde de Paterna i diputat per València, va ser un emprenedor enamorat de Paterna i de l'educació escolar, donant suport a la culturització per a uns veïns que en la seua gran majoria eren analfabets i Na María era una mare de família, treballadora i valenta, sense por a la duresa de l'època.

Paterna era un poble de llauradors i jornalers que es traslladaven a València diàriament amb el trenet o a peu per a poder guanyar sous mínims per a poder sobreviure.

L'empresa continuava creixent i intentant trobar el seu lloc, però en la família succeïx una molt trista notícia, en 1929 moria per malaltia el patriarca En Francisco, deixant viuda i tres fills, Gerardo, Roberto i Rafael, com ens recorda el seu net Santiago: “va ser l'àvia amb els seus tres fills de 15, 14 i 7 anys, el meu pare es va assabentar de la defunció de l'avi un dia quan tornava amb carro de repartir mercaderia entre els pobles pròxims.

Els 3 germans, fills de la parella fundadora: Gerardo, Roberto i Rafael Salvador Moros

A més, es van trobar amb una situació molt complicada, perquè l'avi s'havia dedicat a la política i havia descurat el negoci; al cap de pocs dies de la seua defunció, l'àvia va haver d'enfrontar-se a dos embargaments”. El panorama no era gens falaguer, per això la senyora María Moros va haver de fer de mare, pare, mestressa de casa, i empresària.

L'empresa va passar a dir-se “Viuda d'En Francisco Salvador Calatrava”. L'empresa després de molts sots en el camí, continuava creixent a poc a poc, els tres fills creixien i es feien amb la responsabilitat de l'empresa al costat de la seua mare Na María.

Després de la guerra civil i l'arribada de la II Guerra Mundial a Europa, va ser un altre empenyiment per a les il·lusions de la família, com recorda Santiago: “En 1946, amb motiu de la Segona Guerra Mundial, va tornar a repetir-se el que hem comentat al principi: els principals fabricants espanyols de galetes es van bolcar en l'exportació i nosaltres aprofitem el buit per a proveir a les casernes de l'exèrcit. Instal·lem un forn morú en el magatzem i comencem a produir galetes. A més de les casernes, també es venien a xicotets comerços”.

Sense saber-ho comença a créixer i crear-se la marca Galetes Rio.

“El meu pare i els meus oncles van llegir en un article que les marques havien de ser el més curt i genèric possible. Van veure que RIO reunia els dos requisits, així que van buscar a una persona amb eixe cognom, li van demanar que patentara com a marca el seu propi cognom i després els va vendre esta marca”. I ací naixia i s'expandia “l'aroma del poble”.

Al carrer Comte de Montornès al costat del Palau de la població, van anar creant casa a casa una fàbrica que es va mantindre fins a finals del segle XX. Després d'esta icònica edificació, arriba la fàbrica en majúscules del carrer del Santíssim Crist de la Fe, al costat de la carretera de Manises, unes instal·lacions ultramodernes que van ser l'orgull empresarial de Paterna.

No tenim suficients pàgines per a narrar totes les històries de com van anar creixent i situant-se en els primers llocs de l'escalafó nacional i europeu, tres generacions, quasi un segle, va durar el treball d'esta família, que preferien continuar donant treball i treballant a Paterna, abans que instal·lar-se en altres zones més connectades amb el comerç.

Anunci de la Flor Valenciana, la marca primigènia

Més que destacar el sentit empresarial, que només amb nomenar “Galetes Rio” crec que està tot dit en eixe aspecte, si destacar l'humà, el de veïns de Paterna que ho eren, quan es van casar els tres germans, van decidir construir les seues llars al costat de l'empresa de Comte de Montornès, formant un triangle familiar de proximitat.

Ací podem veure quan la fàbrica passa a dir-se Viuda de Francisco Salvador Calatrava,

Gerardo va ser alcalde de Paterna molts anys, Roberto va ser el president del Paterna Club de Futbol i Rafael, el xicotet de la família, va ser el responsable de l'empresa del dia a dia, encara que cap dels tres va deixar la seua responsabilitat empresarial en cap moment.

Quantes famílies van treballar a la fàbrica, era costum que les xiques s'iniciaren en la vida laboral en l'empresa, van ser centenars d'elles les que van dedicar hores de la seua joventut laboral a empaquetar i enfornar galetes i pastes.

Però tornant a l'inici del nostre escrit, recuperar l'aroma de Paterna, amb aquelles galetes “Petit” en paquets extrallargs que banyàvem en el bol de la llet. “Gira-sol” com diu la tan recorreguda hui dia IA: “Producte Emblemàtic: Per a moltes generacions a Espanya, les galetes Gira-sol de Riu, amb el seu característic forat central, són un element nostàlgic de la seua infància”…, les de xocolate van ser inigualables! Els Cerditos de snacks i molts més productes que van fer que el nom de Paterna fora reconegut per tot el món.

Van formar part de Paterna social i econòmicament, hui dia ens queda el record i anècdotes, com la que a continuació vaig a mostrar, a la fi dels anys 80 del passat segle quan l'empresa es va vendre al grup “Barilla”, una paternera, una galetera com es denominava ella mateixa escrivia una carta-escrit en el periòdic Las Provincias:

FA ANYS ES VA EVAPORAR

L'AROMA

Instantània de treballadors de la fàbrica,

Hola galeters i galeteres! Jo, com una galetera més, permetre'm que escriga estes línies com un xicotet record a tantes persones que van passar per RIO, cada una d'elles aportant el seu treball i el seu gran fer. Amb molt de carinyo i respecte permeteu-me que el meu primer record siga per als galeters/eres que físicament no es troben entre nosaltres. Sembla que no, però ha passat molt de temps, des d'aquell dia que vam haver de deixar RIO.

Deixant a un costat aquell dia, recordem una mica millor, eixos moments inoblidables. Quantes anècdotes podríem contar: sopars de Nadal, les Falles, amb els nostres mocadors prenent xocolates amb bunyols. Els homenatges als quals aconseguien 25 anys en l'empresa. I així podríem continuar contant moltes més, veritat!

Per a molts de nosaltres, estes vivències ens van marcar molt, perquè s'ha viscut, la joventut de moltes galeters/eres. He intentat juntament amb altres companyes organitzar un sopar, on puguem tornar a trobar-nos totes les generacions possibles de treballadors de galetes RIO.

Galetes Rio en la Fira de València

Vanferqueelnomde Paternaforareconegut pertotelmón.

Fàbrica de la Carretera de Manises en construcció

El sentiment galeter ha perdurat i perdura en el temps. Al fet que sí! No volia acabar, sense abans recordar a les persones que van fundar RIO, una gran família paternera. El meu més sincer afecte. Gràcies per tot i tots.

Una Galletera.

Crec que en este escrit resumix el que volíem fer-vos arribar.

Estand de Galetes Rio en alguna fira.

A continuació, deixe una cronologia dels moments més importants que va viure la fàbrica:

1917: inici de la Fàbrica de Pasta

1937: Inici de la Fàbrica de Galetes

1940: S'inaugura el segon edifici de la fàbrica

1947: Presència en la Fira de mostres València

1950: Desenrotllament de la fàbrica i acord amb l'Exèrcit

1955: Naix la galeta Gira-sol

1959: Naix la galeta Petit – acord amb empresa alemanya

1960: Nou acord amb l'exèrcit

1973: Màxima Facturació i creixement

1974: Expansió europea – presència en fires internacionals

1975: Inauguració del tercer edifici en carretera de Manises el 10 de setembre

1987: Venda de l'empresa

Anunci de Galetes Rio amb el mític Antonio Ferrandis en el seu paper de Chanquete.

Mostrari de galetes

I ja per a finalitzar este article sobre la fàbrica de galetes, he volgut rescatar este text que va escriure Alejandro Llabata Lleonart:

GALETES DE "GIRA-SOL".

He obert el rebost per a buscar alguna cosa per a berenar, amb la mirada absent, una migdiada furtiva de mitja hora, d'eixes de les quals et despertes amb un cert remordiment d'haver-te endormiscat, i per una altra per un cert mal de cap a conseqüència d'esta migdiada.

En definitiva, que, buscant, entre llandes de tonyina, bosses de paper enrotllades, tetrabrics de llet i alguna bossa de papes que una altra, m'he trobat amb un paquet de galetes que feia un bon grapat d'anys que no veia a les botigues. En forma cilíndrica, enrotllades amb paper plastificat blau i amb el dibuix de la galeta en qüestió impresa, tota majestàtica i ampul·losa, allí presidint el rebost, hi havia un paquet de galetes "Gira-sol" de la marca Rio.

Fàbrica de la Carretera de Manises

Es coneix que l'altre dia, la meua dona el va veure a la botiga, el va comprar i el va guardar al rebost. En veure-ho, no he pogut evitar recordar l'agradable olor de galeta acabada d'enfornar que omplia el cel de Paterna uns certs dies del mes, com si fora una atmosfera de canella i sucre que envoltava tot el poble, com si es tractara d'un núvol de cotó. He obert el paquet, estirant el filet roig que, en sentit transversal enrotlla el paper que fa d'embolcall, i he deixat a la vista la primera galeta del paquet i l'he treta ajudant-me del dit xicotet.

Aquella galeta redona amb un forat al mig, de sabor d'infantesa i miques de sucre blanc apegades al llarg de tota la seua superfície era el berenar favorit dels xiquets. Bé tot sol, a bocades xicotetes o tota d'un mos, que omplia la boca d'una argamassa que s'apegava entre els queixals i que per a engolir-la havia de pegar un glop d'aigua. O remullada en un got de llet calenta a l'hivern, on es desfeia en sopes que, en acabant anava menjant en cullereta. De qualsevol de les maneres estava bona, amb eixe gust final de canella que envernissava la vesprada infantil, continuant amb els deures de l'escola.

Escultura que coronava la fàbrica i que ara podem veure en la rotonda que hi ha en la seua mateixa ubicació

He rememorat la meua infància amb dos bocades precises de records i d'enyorances, mentre en la ràdio, amb veu de dona, aconsellava Elena Francis, i la meua mare, la meua iaia i la meua tia Rosa feien punt de ganxo al voltant d'una taula de braser coberta per un tapet de vellut roig i coronada amb un altre de ganxet. He provat d'introduir este índex pel forat de la galeta per a menjar-me-la tal com l'anunciaven en la televisió, ja fa trenta anys. I a penes m'ha cabut l'ungla. He provat amb el dit més xicotet, el xicotet, i amb un cert esforç he arribat a introduir mitja falange.

Després de menjar-me unes quantes, en l'hora d'enrotllar l'embolcall i subjectar-lo amb una pinça, he observat que, al paquet, en lletra negra i xicoteta, ja no posa "Paterna - Carretera de Manises, s/n", sinó "Polígon de PorteladaLogronyo". I em fa recordar les llargues vesprades d'estiu en el poliesportiu municipal, quan jugàvem al futbol. Per a tornar passàvem per davant la fàbrica de galetes "Viuda de Salvador Calatrava, S. A.", en cas contrari anomenada "Galletes Rio". Al sostre, sobre l'entrada principal, hi havia una escultura d'Andreu Alfaro que no tenia ni principi ni fi. I que simbolitzava la laboriositat, l'esforç i el treball d'aquella empresa. Amb tots estos records a la ment, he guardat el que queda del paquet de galetes al rebost. I en companyia d'ell, tots els meus records de la infància.

FONT DEL GERRO: EL POLÌGON QUE VA

2. REVOLUCIONAR PATERNA

Cristian Pla Hernández

La ciutat de Paterna no és que s'haja caracteritzat per tindre una indústria relacionada amb el tema del sucre, més enllà d'uns pocs cultius de canya de sucre en l'extensa quantitat de camps agrícoles que es troben dins del terme municipal o algunes fàbriques que es dediquen a les llepolies.

No obstant això, Paterna, sí que té una àmplia relació amb el món de la indústria, gràcies a les sis àrees industrials amb les quals compta en l'actualitat.

En concret, vull parlar de la primera de totes elles, la que va ser el germen del gran teixit empresarial que hui definix a Paterna: el Polígon Industrial Font del Gerro.

Quan el Polígon Industrial Font del Gerro va obrir els seus primers carrers en 1967, pocs podien imaginar que aquell espai de naus recentment alçades, aïllat entre camps de cultiu i lluny del bullici urbà, acabaria convertint-se en una de les àrees industrials més influents. Hui, més de cinc dècades després, és sinònim d'ocupació, activitat econòmica i transformació urbana. Però la seua història és també la història d'un canvi profund per a tota la nostra ciutat.

A mitjans dels anys seixanta, la ciutat de València vivia un auge industrial sense precedents. Xicotetes i mitjanes fàbriques naixien en solars, tallers de mecànica i fusteria s'obrien pas entre blocs de cases i el teixit productiu creixia de manera, podríem dir, improvisada. Les conseqüències no van tardar a arribar: sorolls, contaminació, problemes de mobilitat i falta d'espai per a l'expansió empresarial.

L'Ajuntament i les autoritats provincials van començar a buscar alternatives. Es necessitaven noves àrees, prou allunyades per a evitar conflictes de convivència, però suficientment pròximes a València per a mantindre la logística i la mà d'obra. La mirada en eixe moment es va dirigir cap a Paterna, un municipi de tradició agrícola amb àmplies extensions de sòl sense desenrotllar i una ubicació estratègica al costat de la carretera de Madrid i el futur enllaç cap a Barcelona.

Així va nàixer la proposta de crear el Polígon Industrial Font del Gerro.

La primera fase del polígon es va inaugurar oficialment en 1967. El seu nom, pres d'una antiga partida del terme municipal, prompte quedaria associat a un model de planificació industrial moderna, molt llunyà al caos que dominava la perifèria de València.

Des dels primers traçats, la proposta era ambiciosa: grans parcel·les, carrers espaiosos, zones de maniobra i servicis comuns. Era un projecte pensat per a durar, però sobretot, per a créixer. La demanda empresarial va confirmar que l'impuls era encertat.

En tot just uns anys, la primera fase va quedar pràcticament ocupada i va ser necessari habilitar una segona fase a l'altre costat de la via del tren. Les dos àrees quedarien connectades temps després a través d'un pas subterrani que va facilitar el trànsit entre les dos mitats del polígon.

Autoritats veient del projecte de la futura àrea industrial.

A principis dels anys setanta, Font del Gerro ja era un dels pols industrials més actius de la província.

L'arribada d'empreses a Font del Gerro va provocar un canvi radical en el municipi. Per a la Paterna de finals dels seixanta i principis dels setanta, el polígon va ser un gran impuls econòmic. En aquell moment, el poble mantenia encara un fort component rural, amb xicotetes indústries artesanals i una economia basada en el camp i el comerç local.

Amb l'obertura del polígon, les oportunitats laborals es van multiplicar. Tallers, empreses metal·lúrgiques, firmes d'alimentació, impremtes, fàbriques de plàstic o companyies de transport van començar a instal·lar-se en el nou espai industrial. Centenars de veïns van trobar treball sense necessitat de desplaçar-se a València, i molts altres van arribar des de localitats pròximes atrets per l'oferta laboral.

La població va començar a créixer i amb ella la demanda de servicis públics, vivenda i equipaments. Paterna es va expandir cap a noves zones residencials, es va dotar de millors infraestructures i va començar a generar una identitat urbana diferent, marcada per la seua proximitat al major polígon industrial de la regió.

Perquè ens fem una idea del creixement que va suposar per a Paterna la creació del polígon, a la fi dels anys 60 del passat segle a penes arribava als 20.000 habitants i deu anys després, en 1981, el municipi ja comptava amb més de 33.000, augmentant pràcticament el seu cens en més de 1000 persones cada any.

L'arribada de totes estes persones des de tots els punts d'Espanya atretes per l'oferta d'ocupació també va suposar el creixement cultural de Paterna. En augmentar el seu padró van començar a sorgir noves comissions falleres, comparses de moros i cristians, penyes i cases regionals, que van suposar també el naixement de les federacions festives com la Junta Local Fallera o Intercomparses en els anys 70.

El polígon Font del Gerro en construcció.

Durant les dècades dels huitanta i els noranta, Font del Gerro es va consolidar com un ecosistema empresarial diversificat. Van arribar companyies de tots els sectors: metal·lomecànica, arts gràfiques, química, tèxtil, logística, distribució, materials de construcció o electrònica. L'efecte cridada era evident: on hi havia indústria, apareixien proveïdors, on hi havia proveïdors, s'instal·laven empreses auxiliars, on hi havia treballadors, sorgien restaurants, comerços i servicis.

El polígon va anar perfeccionant el seu model: es van ampliar xarxes de sanejament, es va reforçar el subministrament elèctric, es van introduir sistemes de vigilància, es van millorar els accessos i es van facilitar servicis com a aparcaments, zones de càrrega i descàrrega o transport públic. Això va permetre que moltes empreses que havien nascut en xicotets locals urbans traslladaren la seua activitat a instal·lacions més modernes i eficients.

Font del Gerro va provocarun canvi radical en el municipi.

En este període, Font del Gerro ja no era només un conjunt de naus: era una ciutat industrial en ple funcionament. Mentre el polígon creixia, Paterna canviava a gran velocitat.

El municipi, que durant bona part del segle XX havia sigut un poble lligat al cultiu i al xicotet comerç, va començar a transformar-se en una ciutat orientada al sector industrial i, més tard, al tecnològic. La creació de Font del Gerro va marcar el primer gran salt. El segon arribaria amb el desenrotllament del Parc Tecnològic en els anys noranta, la qual cosa va consolidar a Paterna com un punt estratègic per al talent i la innovació.

La recaptació municipal va augmentar, permetent inversions en noves avingudes, centres educatius, instal·lacions esportives, zones verdes i equipaments culturals. Barris com La Canyada, Santa Rita o Campament van créixer amb força i el municipi va deixar arrere definitivament la seua condició de localitat agrícola.

Font del Gerro no sols va donar ocupació: va redefinir l'estructura demogràfica, econòmica i urbana del municipi.

Un dels elements clau en l'evolució del polígon va ser la gestió empresarial. Des de molt primerenc, els mateixos empresaris van entendre que un espai d'estes dimensions necessitava una coordinació contínua. Va sorgir així l'associació empresarial que, amb el pas dels anys, va anar assumint funcions de manteniment, vigilància, promoció i modernització.

tistes, clients i visitants de manera contínua durant tot el dia.

Si s'analitza el mapa econòmic de Paterna en l'actualitat, és evident que Font del Gerro exercix un paper central. Juntament amb el Parc Tecnològic, l'àrea empresarial Tàctica i les zones logístiques en expansió, conforma un corredor empresarial únic a la Comunitat Valenciana.

Paterna s'ha posicionat com un punt econòmic que combina indústria tradicional, innovació tecnològica, servicis avançats i centres logístics.

L'Ajuntament, les empreses i les entitats de gestió treballen de manera conjunta per a continuar atraient inversió i talent.

L'impacte en la vida diària del municipi és directe: major ocupació local, més activitat comercial, millor oferta de servicis, major recaptació municipal i un ecosistema econòmic estable.

Paterna és hui un municipi dinàmic, jove i amb gran capacitat d'atracció, molt distint de la localitat agrícola que era a mitjan segle passat.

PATERNA: PrimerMunicipi Industrial Estratègic

Vista aèria actual del polígon Font del Gerro.

La pressió logística, l'increment del trànsit, la necessitat d'estacionament i l'adaptació a normatives ambientals són desafiaments presents.

No obstant això, el polígon partix amb avantatge. La seua ubicació, la seua densitat empresarial i la seua estructura de gestió consolidada ho convertixen en un candidat natural per a liderar la transició cap a una indústria més eficient, digital i sostenible.

El futur de Paterna, una vegada més, estarà estretament lligat al futur de la seua major àrea industrial. Una mostra d'això és que Paterna es va convertir l'octubre de 2024 en la primera ciutat de la Comunitat Valenciana a ser reconeguda com a Municipi Industrial Estratègic, una distinció atorgada per la Conselleria d'Innovació, Indústria, Comerç i Turisme amb la qual es reconeix el potencial industrial del municipi.

El Polígon Industrial Font del Gerro no és només un espai productiu: és la peça clau que explica el desenrotllament modern de Paterna. Des de la seua creació en 1967 fins a la seua consolidació com un dels grans motors econòmics de la Comunitat Valenciana, el seu impacte ha sigut determinant.

Distintiu a Font del Gerro com a Àrea Industrial Avançada

Va transformar un poble agrícola en una ciutat industrial. Va donar ocupació a generacions senceres. Va atraure centenars d'empreses. Va configurar un mapa urbà i social que hui definix al municipi. I continua sent, hui dia, un dels grans referents industrials de l'arc mediterrani.

Font del Gerro és, en definitiva, un exemple de com la planificació industrial pot canviar el destí d'un territori.

I Paterna és la seua millor prova.

QUAN MÈS SUCRE MÈS DOLÇ, TAMBÈ

3. EN LA CULTURA

Ana Morcillo Cabrero

Com ja haureu pogut llegir, la frase que dona títol al llibret d'enguany vol dir que com més li afegim a alguna cosa, millor serà el resultat. Si sota este eslògan, parlem del calendari festiu de Paterna, podem entendre que com més festes fem (i per festa no entenguem només la discomòbil, sinó el sentit més arrelat de la tradició), més ric serà l'ambient cultural que tinguem.

I això succeïx a Paterna, on pràcticament ho celebrem tot. Amb un gran teixit associatiu i cultural, comptem a la nostra ciutat amb un ampli i variat calendari anual de festes, de gener a desembre, celebrant des del nadal, les falles, la setmana santa, festes de moros i cristians o les nostres festes majors en honor al Santíssim Crist de la Fe i Sant Vicent Ferrer.

Una mostra d'això que acabe de dir, la podem observar en el següent calendari, en el qual podem veure una selecció dels actes més rellevants que se celebren durant l'any:

• GENER: Cavalcada de Reis, dia de l'arbre i benedicció dels animals per sant Antoni Abat.

• FEBRER: Cridà de les falles i gal·la del Festival de Cinema Antonio Ferrandis.

• MARÇ: Cavalcada del Ninot, dia de la Dona i setmana fallera.

• ABRIL: Diumenge de Rams, Setmana Santa, dia del Llibre, Mig Any de moros i cristians, i miracles de Sant Vicent Ferrer en l'altar de la Canyada.

• MAIG: Dia del Treball, Run Càncer, Trobada del Foc, caminada i celebracions a la Verge dels Desemparats, dia de la Família, celebracions de Santa Rita i Trobada d'entitats culturals.

• JUNY: Paterna Ciutat d'Empreses, certamen literari de l'Ateneu Cultural i dia de l'Orgull.

• JULIOL: Gala d'Intercomparses

• AGOST: Festes majors en honor al Santíssim Crist de la Fe i Sant Vicent Ferrer i la gran Cordà de Paterna.

• SETEMBRE: Festes de la Canyada, Germanor fallera i setmana de la mobilitat sostenible.

• OCTUBRE: Dia de les persones majors, dia de la Comunitat Valenciana, Gran Fons Vila de Paterna, dia de les Biblioteques, gal·la de Comerç Local i Halloween

• NOVEMBRE: Dia de tots els Sants, sopar benèfic contra el càncer i dia contra la violència de gènere.

• DESEMBRE: Noces d'Or, biennal de pintura, carrera Sant Silvestre i nadal.

Tot això seria només una xicoteta mostra de totes les activitats i celebracions que podem trobar a Paterna al llarg de tot l'any.

Però, com sorgix tot això? Això és el resultat d'anys de treball per part de l'Ajuntament al costat de les associacions i federacions festives que durant les últimes dècades han anat sorgint a Paterna.

Per a entendre-ho hem de remuntar-nos fins a principis de la dècada dels 70. Paterna era ja un poble d'una grandària considerable quant al nombre d'habitants, perquè ja superava els 20.000 censats. Amb la creació del polígon Font del Gerro, arriba gent de tots els punts de la geografia espanyola i Paterna patix una expansió demogràfica que fa que en els següents 20 anys, duplique la seua població i en l'actualitat, triplique de llarg els habitants d'aquell moment.

setmana Santa i sant Antoni Abat. També s'havien començat a celebrar falles d'una forma irregular des del principi del segle XX.

Amb una població creixent i la millora de la situació econòmica i social que havia deixat la postguerra i la pròxima arribada de la Transició Democràtica i l'ampliació de llibertats, es va donar la mescla perfecta perquè proliferaren associacions d'àmbit cultural, festiu i d'oci.

L'any 1969 es funda la primera comissió fallera, de la qual podem denominar l'època moderna de les falles de Paterna i amb ella, la celebració d'esta festa de manera ininterrompuda fins a l'actualitat (a excepció de l'any 2020 per la pandèmia de la Covid19). A principis dels 70, sorgixen altres 2 noves comissions falleres i l'any 1973, es funda la Junta Local Fallera de Paterna. Des d'eixe moment i durant els següents 20 anys, pràcticament es fundava una falla per any, havent-hi a arribat a existir fins a 29 comissions falleres a Paterna, de les quals han coexistit simultàniament fins a un màxim de 21 i comptant en el present exercici amb 19 comissions falleres en actiu.

Igual que amb les falles, amb les festes de moros i cristians succeïx una cosa semblant. A principis dels anys 70, concretament en 1973, es funda la primera comparsa mora a Paterna, la comparsa Alhama. I en els anys següents, comencen a fundar-se noves comparses. L'any 1977, les comparses existents decidixen coordinar-se i treballar de manera conjunta per la festa, i funden la Junta de Intercomparses Paterna. En els inicis, es feia una única entrada de bàndols, però amb l'auge de la festa, en 1988, se separa en dos nits diferents, una per al bàndol moro i una altra per al cristià. Amb el pas dels anys i amb el creixement de la festa, s'amplien actes i s'entra a formar part de l'UNDEF (Unió Nacional d'Entitats Festeres) en 1997.

En l'actualitat, esta federació la formen 15 comparses mores i 14 cristianes, comptant en còmput total amb prop de 1000 festers entre totes elles.

A Paterna, també des dels anys 70 i 80 havien existit penyes coeteres, que es dedicaven a la cultura de la pólvora, que al nostre poble té el seu màxim exponent en la Cordà que se celebra l'últim diumenge d'agost. Totes estes penyes havien anat funcionant, però davant el nombre creixent d'associacions, també van decidir fundar la seua pròpia federació l'any 2007, la de Interpenyes amb l'objectiu de coordinar-se millor i treballar d'una manera conjunta. En els seus inicis comptaven amb 15 penyes, que en l'actualitat aconseguix el número de 22.

Des dels seus inicis, han treballat per a engrandir la cultura del foc de Paterna, treballant en la Cordà al costat del consell sectorial que l'organitza, participant en les cercaviles de coets, organitzant correfocs, i formant als més jóvens en el bon i correcte ús de la pólvora.

Estes tres federacions que he descrit, la Junta Local Fallera, Intercomparses i Interpenyes, són les tres grans federacions que aglutinen el major nombre d'associacions i festers i festeres a Paterna, comptant entre les tres amb més de 6000 membres.

Però el teixit associatiu de Paterna no sols es queda ací, sinó que existixen molts més organismes i associacions que fomenten la cultura en molts altres aspectes com podria ser la Real Confraria del Santíssim Crist de la Fe i Sant Vicent Ferrer, l'Ateneu Cultural Paterna, el Centre Musical Paternense, associacions de comerç o cases regionals que es van fundar per totes eixes persones que van vindre a viure a Paterna procedents d'Andalusia o Castella-La Manxa. I a tot això, cal destacar la col·laboració de l'Ajuntament de Paterna amb totes i elles, més tot el que impulsa el mateix Ajuntament des de les seues diferents àrees i espais culturals com el Gran Teatre Antonio Ferrandis.

Amb major o menor història, amb més o amb menys associats i associades, totes aporten i totes sumen al dinamisme d'un municipi que s'ha construït, precisament, gràcies a la participació activa de la seua ciutadania.

Cada una d'estes entitats, des de la seua identitat i objectius, contribuïx a enriquir la vida social, cultural i festiva del poble. Ja siga mitjançant activitats musicals, trobades culturals, celebracions tradicionals o iniciatives solidàries, el conjunt d'associacions crea un entramat que enfortix el sentiment de pertinença i la convivència entre veïnes i veïns.

Elconjunt d’associacions crea un entramat

queenfortixel sentiment de pertinença

Este teixit associatiu no sols preserva les tradicions i la memòria col·lectiva, sinó que també impulsa noves propostes que permeten que Paterna continue evolucionant sense perdre les seues arrels. I és precisament en eixa suma d'esforços on es reflectix la verdadera essència del municipi: una comunitat plural, activa i compromesa a continuar construint un futur compartit.

No sabem la sort que tenim de viure en una ciutat en la qual podem participar en un ambient tan divers, amb una oferta cultural enorme. Amb tot el que he exposat és fàcil comprendre per què a Paterna tenim un calendari tan ampli d'actes i d'esdeveniments, dels quals podem gaudir tots els que ací vivim i per descomptat, tota aque lla persona de fora que vulga acom panyar-nos.

En definitiva, el teixit associatiu de Paterna constituïx un dels seus majors valors. La diversitat d'entitats, el seu treball constant i la implicació dels qui les formen han convertit al municipi en un espai viu, participatiu i en contínua evolució. Gràcies a elles, Paterna manté vives les seues tradicions, amplia la seua oferta cultural i enfortix els vincles entre els seus habitants. Totes, des de les més antigues fins a les més recents, aporten la seua essència per a construir una ciutat cohesionada i orgullosa de la seua identitat.

A PATERNA, QUANT MÈS SUCRE,

4. MÉS PÓLVORA

Javier Morell Cardama

Fotografies antigues de gent de Paterna gaudint de la pólvora al carrer del Batà de Paterna.

Parlar de Paterna dins de l'enfocament que seguim enguany en el nostre llibret bé mereix que li dediquem un espai especial a la Cordà, eixe esdeveniment pirotècnic que cada any se supera i es perfecciona un poc més, fins al punt de cremar més d'una tona de pólvora. D'ací el títol d'este article: com més li sumem a la nostra Cordà, més foc gaudim en esta tradició amb més de dos segles d'història i que, sense discussió, és la més representativa del nostre poble.

Fotografies antigues de gent de Paterna gaudint de la pólvora al carrer del Batà de Paterna.

L'origen exacte de la Cordà és una cosa que es perd en el temps. Per a comprendre eixa relació tan estreta entre la pólvora i Paterna cal recordar que ja en el segle XVIII existia al poble un polvorí on s'emmagatzemava la pólvora per a treballar en les pedreres. Per això la gent de Paterna estava tan acostumada a manipular artefactes pirotècnics i a dominar el foc.

La Cordà de Paterna no és només un dels espectacles pirotècnics més intensos i peculiars de la Comunitat Valenciana, sinó de tota Espanya o inclús del món. Molts la consideren la màxima expressió de la cultura del foc: mescla història, identitat, tècnica i una passió que ha sobreviscut al pas del temps. Continua sent imprescindible per a entendre com el poble valencià viu la pólvora. Amb els anys ha anat canviant i millorant, sí, però sense perdre mai la seua essència: valentia, tradició i emoció compartida per tiradors, tiradores i tot un poble que la sent com una cosa pròpia.

La primera referència clara a l'ús de cordes de coets apareix en el segle XIX, en 1871, en el Diari Mercantil de València del 27 d'agost:

“Són grans els preparatius que es fan: distingits oradors, brillants processons, músiques, castells i cordes de castells artificials. També hi ha hagut amb abundància els indispensables masclets i traques, dos castells de focs artificials, executats per entesos pirotècnics, i funcions dramàtiques en el teatre del casino”.

Foto d'una família preparada per a gaudir de la pólvora principis dels anys 60.

Amb el temps, la pólvora va anar convertint-se en una cosa habitual dins de les festes de Paterna. En 1877 ja es parla d'una “corda de focs solts”, senyal que existia alguna cosa semblant al que coneixem hui. I un any després, les cròniques conten que per primera vegada els coets es van llançar al carrer Major, on es fa actualment, usant una corda per on s'esvarava la “*peça” o “*bouet”, arrossegada pels tiradors.

*La “peça” o “bouet” és com es diu l'instrument que s'arrossegava a través d'una corda i del qual anaven penjats els coets. Una vegada s'encenia, els coets anaven caient encesos a poc a poc al llarg del trajecte en el qual estiguera situada la corda.

A partir d'ací, les referències a estos espectacles van anar creixent, mostrant l'important i freqüent que era ja la pólvora en les nostres celebracions.

Això sí, seguir una evolució exacta de la Cordà és complicat perquè no va nàixer com a festa institucional, sinó com a costum popular. Així i tot, amb el que tenim documentat, intentaré ser el més precís possible. Per a entendre com ha canviat la Cordà, cal fixar-se en diversos punts:

• Els Clavaris eren clau en l'organització de la Cordà, perquè ells s'encarregaven de preparar i pagar les festes majors. Això apareix documentat des de finals del segle XIX.

• Gran part de la informació que tenim prové dels llibres de festes, que s'editen almenys des de 1925 i que arrepleguen molts detalls sobre la Cordà.

• La Cordà moderna es dividix clarament en dos etapes, separades per un punt d'inflexió a la fi dels anys 50: la fase del bouet o peça, i la fase en la qual comença la seua desaparició, donant pas al format actual.

Entre finals dels 50 i inicis dels 60 es va voler modernitzar la Cordà, i a poc a poc va anar prenent la forma que coneixem ara. En eixos anys es va deixar d'usar el bouet per a passar al llançament manual de coets organitzats en caixons. Van sorgir coets més potents com les femelletes, els tiradors van començar a coordinar-se per a crear un espectacle més harmònic i van aparéixer els vestits de cuir d'una peça per a evitar cremades.

Xiquets llançant coets amb pinces durant les festes de Paterna. Finals dels anys 60.

Fotografia realitzada una vegada ha acabat la Cordà de 1988.

Tot això va ajudar al fet que cresquera més la Cordà.

La primera gran fita d'esta segona etapa va arribar en 1971, quan, davant l'augment de la pólvora, de participants i de públic, es va elaborar un reglament per a fixar tipus de coets, nombre de tiradors i normes bàsiques.

En els anys 80 es van continuar sumant millores per a augmentar la seguretat i l'espectacularitat: es van incorporar caixons amb potes, es van regularitzar els punts de llançament i es va definir millor quins coets anaven en cada lloc.

Durant la història de Paterna, els Ajuntaments sempre havien ajudat econòmicament als Clavaris, però en 1979, amb l'arribada de la Democràcia, el consistori va començar a assumir part dels gastos pirotècnics. Amb el temps, va assumir encara més, fins que en 2000 va desaparéixer la Clavaria i des de 2001 les festes majors van quedar en mans de la Comissió de Festes, juntament amb òrgans que integren associacions culturals, socials, festives i religioses.

A la fi dels 90, el creixement de la festa va fer necessari introduir canvis més seriosos. En 1997 es va crear la Comissió Tècnica del Foc i en 1999 el Consell Sectorial de la Cordà, que des de llavors són els encarregats de l'organització de tot el relacionat amb el foc. Estos òrgans seguixen actius hui dia, igual que la Comissió de Festes, complint la funció per a la qual van ser creats.

Casa del carrer Major protegida per a la Cordà. Ací veiem com queda després de l'espectacle.

Organitzar un esdeveniment tan gran i a més ple de foc no és gens fàcil. Durant tot l'any, el Consell Sectorial es reunix per a revisar i millorar detalls, encara que el treball fort comença al juny, quan s'obri el termini perquè els veïns i veïnes que vulguen ser tiradors o tiradores presenten la seua sol·licitud. Han d'estar empadronats a Paterna, ser majors d'edat i tindre l'acreditació CRE (Consumidors Reconeguts com a Experts).

Organitzant els caixons i coets per a la Cordà en els magatzems municipals anys 2004 i 2008.

A principis de juliol comencen també els tràmits burocràtics, ja que estos actes estan regulats pel Reial decret 989/2015 sobre articles pirotècnics i cartutxeria.

A més, l'Ajuntament convoca Juntes de Seguretat amb Policia Local, Guàr dia Civil i altres cossos per a preparar l'operatiu.

Un mes abans de l'espectacle comença la instal·lació de l'enreixat i de les proteccions al carrer Major, cobrint baixos, finestres, rètols i qualsevol element vulnerable.

El divendres previ a la Cordà s'entreguen els braçalets que acrediten a cada tirador el seu lloc assignat.

El dia abans es pinten en el sòl els punts on aniran els caixons, usant una plantilla amb el número de cada un. Després, els tiradors escriuen els seus noms al costat del punt on llançaran els coets, una tradició molt típica al poble.

L'últim diumenge d'agost, des de primera hora, es posa en marxa tot l'operatiu per a repartir i custodiar la més d'una tona de pólvora.

Moment en el qual la més d'una tona de pólvora arriba al carrer Major escortada pels cossos de seguretat.

Entre les sis i les set del matí, arriba escortat el camió des de la pirotècnia, i en el magatzem municipal les persones designades repartixen els coets en els caixons. Els últims a carregar-se són els de l'Alcalde, el Coeter Major i la regidora del foc, que firmen el precinte abans que el camió quede sota custòdia policial.

Eixe diumenge transcorre entre nervis i últims preparatius. Es retiren els arcs de llums del carrer Major i es protegixen elements com a fanals per a evitar danys.

En aquestes fotografies podem observar el moment en què l'Alcalde de Paterna i el Coeter Major lleven el precinte de seguretat del camió de la pólvora per a començar a descarregar-la. Any 2018.

Al voltant de les 10 de la nit, abans de la cercavila de coets de luxe, se celebra a l'església de Sant Pere Apòstol la recollida del foc sagrat del Santíssim Crist de la Fe, que donarà inici a la Cordà.

Eixa mateixa nit, en el Saló de Plens de l'Ajuntament s'instal·la el lloc de comandament per a coordinar seguretat i emergències. En la plaça Enginyer Castells es munta un hospital de campanya totalment equipat i es distribuïxen ambulàncies per tota la zona.

Abans de la mitjanit, el carrer Major es tanca completament i es deixa només un punt d'accés. Els veïns de la zona reben un avís amb l'hora límit per a entrar a les seues cases. Quan el camió arriba, només poden romandre en la via pública persones autoritzades i se segellen totes les entrades a vivendes fins que acabe l'espectacle.

Un dels moments més importants és l'eixida del camió des de les dependències municipals. El recorregut és secret i canvia cada any per motius de seguretat, encara que la distància siga curta.

El carrer Major amb els caixons ja preparats esperant l'arribada de les tiradorEs i tiradors.

En arribar al carrer Major es com prova el precinte i comença el repar timent dels caixons en els 105 punts laterals i 18 de les X centrals. També es col·loca una traca de 180 metres amb 60 femelletes i 60 coetons que encendrà l'espectacle.

Tiradores i tiradors de la Cordà moments abans de passar pel lloc de seguretat.

Just abans de començar, una persona recorre el carrer tocant una corneta, senyal perquè els participants finalitzen les seues proteccions i els ajudants abandonen la zona.

Amb tot llest, s'obri l'accés a tiradors i tiradores, que han d'identificar-se, portar protecció i lluir el seu braçalet. També entren ajudants que acaben d'ajustar cascos, guants i botes. Una vegada dins, cada un es col·loca al punt que se l'ha assignat.

Ultimant els preparatius en les proteccions per a evitar cremades.

A la 1.30, el Coeter Major o qui ell designe recorre el carrer amb una bengala verda. Quan arriba al final i torna, encén la gran traca que marca l'inici oficial de la Cordà.

És llavors quan esclata eixe bany de foc espectacular que dura uns 25 minuts i crema més d'una tona de pólvora.

Durant la Cordà només queda gaudir i deixar-se portar per l'adrenalina tant per als qui tiren com per als qui observen des dels carrers pròxims.

Si tot va bé, quan el ritme baixa, una bengala roja indica el final. Els tiradors cremen el que quede en els caixons i, quan la bengala acaba i s'encenen les llums, queda totalment prohibit llançar més coets. Si hi haguera un accident greu, l'encesa de llums també marca la parada immediata.

En acabar, el públic esclata en aplaudiments i els tiradors es lleven les proteccions entre abraçades i eixa mescla d'alleujament i orgull. Protecció Civil revisa el carrer i, quan dona el vistiplau, es torna a obrir al públic. Molts aprofiten per a veure el resultat de la Cordà o per a buscar a familiars i amics que han participat.

Quant a ferits, cada any és diferent, però el normal és que siguen entre 20 i 40 i que la majoria siguen lesions lleus per cremades o colps. Els accidents greus són rars, així i tot, poden ocórrer.

Després, els servicis de neteja arrepleguen les restes de coets i el carrer es neteja amb aigua a pressió. Amb ajuda de Protecció Civil es retiren els artefactes que no han explotat per a retornar-los a la pirotècnia.

Així queda el carrer Major després de l'espectacle.

En els dies posteriors es desmunten les proteccions i en poc temps tot torna a la normalitat.

I així és com transcorre a Paterna la millor Cordà del món. Un espectacle en el qual es crema més d'una tona de pólvora, que passa de generació en generació, de pares i mares a fills i filles i que és la nostra tradició més emblemàtica. Una festa que ens identifica com a poble, que ens recorda qui som, d'on venim i que marca a Paterna per la seua manera d'entendre l'ús festiu de la pólvora i el foc.

I com és tradició dir en estos casos…

Què la metxa no s ’ apague! queQuinovulgapols novajaal’era!

En definitiva, som un poble que des de sempre ha utilitzat la festa com un nexe d'unió, de passar el temps, de reforçar vincles i de fer germanor. Qualsevol pretext és bo per a sol·licitar un tall de carrer (sempre que es compte amb el degut permís, per descomptat), escoltar un poc de música, gaudir fent i degustant una bona paella o qualsevol altra delicatessen gastronòmica, organitzar una desfilada o una processó i reunir-se amb amics i coneguts. Som, perquè així ho portem en la nostra essència, un poble que troba en la festa la diversió i l'entusiasme que tant ens caracteritza.

Halloween Paterna

Este esperit festiu ha fet que ampliem els nostres horitzons i que no ens conformàrem amb el que ja teníem, sent capaços d'adoptar noves festes i tradicions sense renunciar a les pròpies. Un exemple d'això que acabe de dir, seria la implantació progressiva que ha tingut en els últims anys una de les celebracions que més s'ha internacionalitzat: la festa de Halloween.

Encara que es tracta d'una festa del món anglosaxó, que es remunta a antigues tradicions cèltiques de fa més de 2000 anys, l'hem feta nostra d'una forma totalment natural, arribant a ser hui dia una festa instaurada en el nostre calendari, quasi al mateix nivell que altres celebracions populars.

Com he comentat, el seu origen és cèltic i prové d'una celebració anomenada Samhain, que marcava la fi de l'estiu i el començament de l'any nou celta que se celebrava el 31 d'octubre.

Amb l'expansió del cristianisme, l'església va voler substituir les festes paganes i en el segle VIII, el Papa Gregori III va assenyalar el dia 1 de novembre com a dia de Tots els Sants.

Per a conéixer el nom de la festa actual, Halloween, hem d'analitzar el seu nom en anglés. Dia de Tots els Sants en anglés és “All Hallows Day”. La nit anterior, el 31 d'octubre es coneixia com a “All Hallows Eve”, i este nom es va anar acurtant amb el temps, passant a ser “Hallows Eve”, després “Hallowe’en”, que acabaria derivant en el seu nom definitiu: Halloween.

Amb l'emigració durant el segle XIX de quasi dos milions d'irlandesos als Estats Units que fugien de la gran fam que patia el país, van portar esta celebració al país nord-americà on es va popularitzar, van aparéixer costums com el Truc o Tracte i les carabasses van substituir als naps que s'usaven originalment per a fer llanternes en ser més fàcils de tallar. D'ací ja es va expandir a la resta del món.

Façana de l'Ajuntament decorada per a la festa,

L'arribada de Halloween a Espanya no va ser immediata, però sí progressiva. Va començar, com moltes coses, en els col·legis i en els barris on els més xicotets veien en les pel·lícules i sèries estatunidenques una celebració divertida i diferent. Prompte els comerços van començar a oferir disfresses, carabasses, decoració i dolços temàtics. Les famílies van adoptar el costum de transformar una vesprada qualsevol d'octubre en una aventura entre bruixes, fantasmes i esquelets. I el que abans era una raresa s'ha convertit, hui dia, en un xicotet esdeveniment esperat cada any.

Fins a l'arribada d'esta festa ací, sobretot a través del cinema i la televisió, es tenia i es continua tenint per costum que el dia de Tots els Sants és una jornada en la qual visitem, portem flors i mostrem respecte pels éssers estimats difunts. A més també és típic l'elaboració per eixes dates de dolços com els bunyols de vent o els ossos de sant, i també en alguns llocs, la celebració de fires d'artesania i mercats medievals. A poc a poc la festa de Halloween es va implantant, i la varietat de celebracions es va ampliant: cada vegada és més popular que els xiquets i xiquetes isquen a demanar dolços amb el Truc o Tracte, i moltes associacions com a falles o comparses, aprofiten per a fer sopar i festa de disfresses terrorífiques eixa nit.

Halloween.

Concretament al nostre poble, Paterna, fa ja anys que van començar a popularitzar-se passatges del terror, al fet que la gent isquera disfressada eixe dia pels carrers i esta celebració va anar acollint-se cada vegada una miqueta més. Amb el temps la cosa va augmentant, i davant este auge de popularitat l'Ajuntament va decidir ampliar les activitats que oferien les associacions del poble i organitzar un pla d'actes i activitats totalment organitzades, que ha convertit a esta festa en una de les més multitudinàries de l'any després de les falles i les festes majors.

D'esta manera, es repartixen als co merços tones de caramels perquè els repartisquen durant el Truc o Tracte, s'organitzen diversos passatges del terror sectoritzats per edats, s'organitzen tallers de manualitats i de jocs populars, es fan animacions infantils pels carrers del centre de Paterna, correfocs, concerts, espectacles, orquestra de música en directe i fins i tot es decora la façana de l'Ajuntament.

A més també es fa una cartilla perquè els comerços l'encunyen quan els més xicotets arrepleguen caramels per a realitzar algun sorteig entre tots els que hagen participat. El volum d'activitats és tan gran, que fins i tot gent d'altres pobles venen eixe dia a Paterna atrets per la gran festa que es munta.

A Paterna, hem adoptat esta festa que ja va vindre fa anys i que de moment sembla que ja es queda. No és simplement una moda importada, sinó una celebració que s'ha integrat amb naturalitat al nostre poble. Amb els anys, Halloween s'ha convertit en una cita que esperen els xiquets, que organitzen els comerços i que gaudixen els adults, demostrant que la capacitat de festa forma part del nostre ADN.

Este fenomen no és casualitat. Forma part d'una actitud molt arrelada en el nostre caràcter: la capacitat de sumar sense restar. Per a nosaltres, la festa no és un producte limitat que calga protegir d'influències externes, sinó un espai viu i canviant. L'important no és l'origen de la celebració, sinó l'oportunitat que brinda per a gaudir junts i reforçar la nostra identitat. Adoptar Halloween, no significa que deixem de costat les nostres tradicions, tot el contrari, les enriquim aportant una nova celebració més.

Potser el que millor explica per què Halloween ha tingut tant d'èxit és que encaixa amb el nostre esperit: ens agrada participar, compartir i ens agrada, sobretot, tindre motius per a celebrar. Per això no és estrany que hàgem adoptat esta festa amb tanta naturalitat, és una extensió més del que som.

Perquè, al cap i a la fi, som valencians i valencianes, som paterners i paterneres i, si alguna cosa sabem fer bé, és celebrar la vida. Halloween, com tantes altres festes que han arribat des de fora, no ens canvia: ens completa. I nosaltres, com sempre, la rebem amb els braços oberts i amb moltes ganes de muntar una bona festa.

Perquè ací, a Paterna, qualsevol dia pot convertir-se en festa. I si no ho és… ja ens encarreguem nosaltres que ho siga. Entrada a un dels passatges del terror.

SUCRE D'IMPORTACIÒ, LA MANERA DE

5. NOVA CELEBRACIÓ

Bárbara Herrera Villanueva

El poble valencià ha sigut des de sempre un poble especialment festiu, en què qualsevol excusa ha sigut bona per a muntar un bon sarau, i, com no podia ser d'una altra forma, a Paterna com a bons valencians, no anàvem a ser menys. La nostra identitat cultural està fortament lligada a la celebració, una mostra d'això seria parar-nos a pensar per un moment la gran quantitat de festes de les quals gaudim al llarg de l'any: falles, moros i cristians, la nostra emblemàtica Cordà, mascletàs, castells de focs artificials… en les quals l'alegria, el soroll, la pólvora i les tradicions formen part de la nostra vida. Tot això en part, gràcies a la nostra actitud oberta, acollidora i al nostre bon clima, són elements que conviden a la celebració, fins i tot per a adoptar festes i formes de diversió que arriben des d'altres llocs.

El vida és com endolçar un café CADASCUN TÈ LA SEUA MESURA 3.

SUCRE INFORMATIU, PER A CONSCIENCIAR

1. I VISIBILITZAR

Iris Peñalver Pardo

En este llibret s'està parlant i molt del sucre, és important que a part de ferlo sobre la seua part positiva, també ho fem sobre aquells aspectes en els quals pot representar un problema per a la salut. Les dos perspectives són necessàries, reconeixent, d'una banda, el costat dolç d'esta substància, no sols en el seu sabor, sinó en la part més entusiasta del nostre dia a dia. I, d'altra banda, identificar els riscos que puguen anar associats al seu consum excessiu.

Amb això últim no pretenc alarmar, tot el contrari, informar i visibilitzar sobre problemes que són més comuns del que tots ens pensem.

En este sentit i parlant de malalties relacionades amb el sucre, la primera que ens vindria a la ment seria la diabetis. Investigant un poc sobre el tema, vaig donar amb l'Associació Valenciana de Diabetis, que definix la malaltia de la manera següent:

“La diabetis és una malaltia que es presenta quan el nivell de glucosa en la sang, també conegut com a sucre en la sang, és massa alt. La glucosa en la sang és la principal font d'energia i prové dels aliments. La insulina, una hormona que produïx el pàncrees, ajuda al fet que la glucosa dels aliments ingresse en les cèl·lules per a usar-se com a energia. Algunes vegades, el cos no produïx suficient o no produïx gens d'insulina o no l'empra

adequadament i la glucosa es queda en la sang i no arriba a les cèl·lules. Amb el temps, l'excés de glucosa en la sang pot causar problemes de salut. Encara que la diabetis no té cura, la persona amb diabetis pot prendre mesures per a controlar la seua malaltia i mantindre's sana.

A vegades les persones quan tenen diabetis diuen que tenen “una miqueta alt el sucre” o que tenen “prediabetis”. Estos termes ens fan pensar que la persona realment no té diabetis o que el seu cas és menys greu. No obstant això, tots els casos de diabetis són greus.”

Esta associació naix a València l'any 1978, com una delegació de l'Associació de Diabètics Espanyols. Des de llavors es dediquen a promoure i desenrotllar accions que tendisquen a millorar la qualitat assistencial, la situació i l'ambientació social dels diabètics, a potenciar la investigació científica, a coordinar i representar els membres de la Federació Espanyola de Diabetis davant els òrgans de l'Estat i organitzacions internacionals i a l'educació diabetològica.

Associacions com esta tenen un paper fonamental en la vida de moltíssimes persones, alhora que realitzen una labor de visibilització i conscienciació d'estes malalties cap a qui per sort no les patix. En moltes ocasions, sembla que quan sentim que s'esmenten, ens sona, però un poc des de lluny si no tenim algú al voltant que la patix, però hem de ser coneixedors que amb uns mínims coneixements podem ser de gran ajuda si algú ho necessita o amb xicotets gestos, fer-li la vida un poc més fàcil als qui els toca conviure amb la malaltia.

Les institucions i organismes públics, han de ser l'altaveu que impulse tota la informació que este tipus d'associacions posen a la nostra disposició. Ja siga amb aportacions econòmiques que faciliten el seu treball o impulsant campanyes institucionals que ressalten estes realitats.

i accessible, una cosa essencial en un entorn on conviuen fonts de dades de distinta qualitat. A través de missatges senzills i verificats, estes campanyes ajuden al fet que les persones prenguen decisions sobre hàbits saludables, prevenció de malalties i ús adequat dels servicis sanitaris.

A més, complixen una funció preventiva. No sols en informar i donar a conéixer alguna malaltia, sinó també en promoure coses tan simples com la vacunació, la higiene, l'alimentació equilibrada o l'activitat física, contribuïxen a reduir la incidència de malalties, disminuir costos sanitaris i millorar la qualitat de vida en general. També resulten de gran importància en situacions d'emergència on una comunicació ràpida i coordinada pot salvar vides en orientar sobre com actuar.

Amb uns mínims coneixements podem ser de gran ajuda si algúhonecessita

Un altre aspecte rellevant és la seua capacitat per a combatre la desinformació. En temps en què els rumors i continguts falsos poden propagar-se amb rapidesa, les campanyes institucionals oferixen un punt de referència amb confiança, afavorint els coneixements sanitaris i generant major confiança en les institucions públiques.

Una mostra d'estes campanyes podrien ser, per exemple, les que realitza l'Ajuntament de Paterna des de les àrees de sanitat i servicis socials, normalment coincidint amb dies assenyalats com el dia Mundial contra la Diabetis que se celebra el 14 de novembre, el Dia Mundial de la Sida que és l'1 de desembre o el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat que s'assenyala el 3 de desembre. Aprofitar estes dates assenyalades permet reforçar el missatge, connectar amb altres campanyes i sumar esforços.

Una cosa tan senzilla com muntar una taula a la porta de l'Ajuntament, de l'ambulatori o en algun lloc de pas de molta gent, pot generar un gran impacte. Acostar la informació a les persones a través d'informadors que estiguen preparats per a orientar i resoldre dubtes a qui interesse, alguns fullets explicatius o guies i fins i tot una mica de marxandatge, resulta fonamental en les tasques de divulgació, visibilització i conscienciació. D'esta manera, la gent accedix a la informació d'una manera directa i veraç, fomentant el diàleg, la reflexió i generant una sensibilitat cap a problemes que, en molts casos, romanen invisibles en el dia a dia.

En definitiva, la implicació de les institucions és essencial perquè la informació arribe de manera eficaç i contrastada a tota la ciutadania, sempre recolzades en associacions que siguen expertes en la informació que es pretenga traslladar, garantint que el missatge siga visible i guanye en credibilitat i confiança, ja que amb el suport en fonts oficials, també s'assegura la lluita contra la desinformació que hui dia es propaga amb tanta facilitat. seues pròpies cures. No importa si tens o no una lluita contra alguna malaltia, l'important és estar informat i previngut enfront de qualsevol imprevist que es puga patir, així que fer-te eco de qualsevol campanya saludable, et fa estar en el lloc correcte.

ENTREVISTA A

2. VÌCTOR I SARA MARTINEZCALATRAVA

Verónica Leiva Puentes

Víctor i Sara són dos germans que a part dels seus llaços de sang i que els dos pertanyen a la nostra comissió, tenen una cosa més en comú: els dos són diabètics. Esta circumstància marca el seu dia a dia, la seua rutina i la dels qui els envolten, per la qual cosa el seu testimoniatge és molt valuós per a tots nosaltres.

Tots els anys ens agrada fer alguna entrevista per al nostre llibret, i que millor entrevista per a esta ocasió en la qual tant estem parlant del sucre, que conéixer de primera mà l'experiència dels qui patixen amb el sucre una malaltia, donant-los l'oportunitat de donar-nos a conéixer a tots el que suposa. Per això, els hem volgut donar veu i que compartisquen amb tota la nostra comissió i amb qui llija nostre llibret el que és viure amb esta malaltia, com la gestionen i com han aprés a conviure amb ella.

La seua història no sols ens permet conéixer més de prop una condició que afecta tantes persones, sinó que també ens convida a reflexionar, empatitzar i entendre millor que, darrere de cada celebració i de cada tradició, hi ha realitats que mereixen ser escoltades.

Ens reunim amb ells en el nostre casal per a realitzar l'entrevista, posant l'accent que en ser una cosa tan personal, ens responguen fins on ells vulguen, però amb la simpatia que els caracteritza no van tindre problema a respondre a tot el que els plantegem.

Vegem que ens conten:

Des de quan viviu amb diabetis?

Sara: Des dels 26 anys.

Víctor: Jo des dels 8

I com us vau assabentar?

Sara: A mi em va començar a donar molta set, moltíssima set i vaig començar a perdre pes. Un dia em va donar cetosis i em va començar a fer olor la boca a acetona. El meu germà em va fer la prova del sucre, estàvem a casa i la tenia quasi a 600*, així que em vaig anar a l'hospital, vaig ingressar un dilluns i vaig eixir un divendres ja amb la diabetis diagnosticada.

Víctor: Jo era com que tenia gelosia de la meua germana que era xicoteta, jo tenia 8 anys i ella tindria 2. Tenia molta gelosia d'ella. Estava molt prim i no parava d'orinar i el que tenia era sucre. Al carrer Major hi havia un metge, abans era tot com més rudimentari, no estava l'ambulatori i allí em van diagnosticar la diabetis.

*Per a entendre açò un poc millor: El sucre en sang normal varia, però en general, en dejú ha de ser menys de 100 mg/dl; entre menjars, idealment entre 80 i 130 mg/dl; i unes dos hores havent dinat, menys de 180 mg/dl per a adults

Seguiu algun tractament actualment?

Sara: Sí, insulina. Som insulinodependents. Els dos ens l'injectem.

Víctor: Hi ha dos tipus de diabetis. La diabetis tipus 1 és autoimmune, on el cos no produïx insulina o produïx molt poca i requerix injeccions. I el tipus 2 que és la resistència a la insulina i el cos no l'usa bé.

I quan en el vostre cas vau ser president, fallera major, cort d'honor… com es gestiona viure un any així amb esta malaltia?

Sara: En el meu cas res, perquè me la van diagnosticar després d'haver viscut totes eixes experiències.

Víctor: Jo amb molt d'estrés. Em vaig quedar molt prim, molts pics de sucre per a dalt i per a baix… ser president d'una falla ja és estressant sense tindre cap malaltia i esta malaltia l'estrés el porta fatal.

Arriben els dies de falles, excessos, menjars, beguda… Com s'emporta?

I per a eixos dies en què hi ha molts esdeveniments i altres, es tenen algun tipus de cura especial?

Víctor: Si, s'intenta tindre una cura un poc més especial, com per exemple mesurar-te el sucre més sovint. Ara ha canviat molt la cosa, perquè tenim el sensor, això ajuda moltíssim. Quan vaig ser president em feia anàlisi amb el dit, em punxava i amb la gota de sang em mesurava el sucre… estava sempre amb la màquina per a dalt i per a baix.

Sara: Fatal perquè també s'acumula el cansament, menges malament i a deshores, beus el que no has de beure… malament, jo ho porte molt malament. També és veritat que hi ha dies i dies, segons els pics de sucre que tingues, s'emporta millor o pitjor.

Víctor: A veure… hi ha diabètics i diabètics. Hi ha diabètics que a 200 de sucre estan fatal i diabètics que a 400 estan genial. Depén un poc de cada un. Jo per exemple quan arribe a 300 em note fins a dolor de panxa, però hi ha gent que pot passar amb 200 tot el dia i estan bé.

Sara: També és normal que a vegades et faça mal el cap.

Aviseu a familiars i amics pròxims de la vostra situació per si passa qualsevol cosa sàpien com reaccionar?

Sara: Sí. Jo estant embarassada una vesprada em va donar una baixada i em vaig tirar més de dos hores parlant per telèfon amb el meu germà. Depén de la situació, si estic sola o acompanyada. Jo en el meu cas busque sempre al meu germà, si per exemple em fa falta un sobre de sucre.

Víctor: La diabetis no és només una punxada i ja està. En la diabetis està la baixada de sucre natural o normal, quan fas per exemple algun esforç o perquè t'has punxat insulina de més i a més no has menjat molt. La pitjor baixada és el de la insulina quan t'has punxat de més, perquè eixa no la controles, el de l'esforç és més fàcil de controlar perquè et sentes, et relaxes i el mateix cos et genera sucre. El de la insulina és fatal i ací sí que necessites a gent, perquè no ho detectes fins que no et dona no saps si és per un o per un altre.

Jo soc molt obstinat amb això i Vero, la meua dona m'ho diu, que em nota que estic baix de sucre i continue fent coses perquè em veig capacitat. No em donen suors ni tremolors i quan m'ature és quan em dona

I heu viscut alguna situació, que us haja fet aprendre alguna cosa sobre com combinar els dies de festes amb el vostre auto cuidat?

Sara: Intentes controlar, s'acumula el cansament, la teua forma física també afecta no sols el menjar. Una vegada baixant de l'ascensor a casa d'una amiga em vaig desmaiar i quan em vaig trobar un poc millor em vaig anar a la meua casa que era a prop i ja vaig descansar. Va ser una baixada natural i no em va fer falta ni anar al metge ni res.

Víctor: No sols és en falles, és més el que aprens en el dia a dia. Potser un cap de setmana ximple que ixes de festa és pitjor que en falles. En falles al final estem quasi tot el dia en el casal amb gent, i si et dona alguna cosa, sempre tens a algú a prop per a ajudar.

Sara: És important portar sempre una cosa dolça damunt, per si de cas.

Quin missatge li transmetríeu a altres persones amb diabetis que vulguen ser president o fallera major?

Sara: Que no tinguen por, que no els té per què afectar.

Víctor: Jo crec que la diabetis, no sé si és perquè la tinc tant de temps, que no t'ha de limitar en res, perquè tu pots caminar, ballar, pots anar-te a les dos del matí a arreplegar la falla, estar tota la nit sense dormir de tabola amb els amics. Com he dit, és ja cosa de cada un, on sàpia que estan els seus límits… però bé, és una malaltia fotuda, sí, però no ha de limitar-te si portes un bon control.

I ja per a acabar, alguna cosa que us agradaria contar?

Víctor: Un detall que em va agradar molt d'esta falla és que quan em vaig apuntar, es van començar a comprar refrescos 0, i això em va agradar perquè veus que la gent pensa en tu.

En general la gent hauria de mirar més per estes coses, ja no sols pel diabètic, sinó pel celíac o per persones que tenen coses que sí que els limiten més.

Dir que la falla seguisca així, cuidant a la gent que ho necessita i que puguen gaudir de la falla amb la seua malaltia. Com a idea es podria fer algun dia explicatiu sobre estes coses, perquè la gent sàpia el que és tindre eixa malaltia o que conega per què un no pot menjar-se unes postres o un tros de pa.

NOSTÁLGIA... UN SUCRE AMB

3. SABOR AL PASSAT

Félix García-Consuegra Beleña

Hi ha vegades, que quan tastem o mengem alguna cosa, el seu sabor provoca records que ens poden evocar a temps passats o fins i tot a la nostra infància. Amb les falles passa una cosa semblant, segur que quan estem en un acte, o en un menjar o sopar en el casal, podem recordar moments de la infància i de les falles que vam tindre la sort de viure. I, per descomptat, tendim a comparar i fem una espècie de reflex, de com va ser la nostra infància i com ho veiem ara amb les noves generacions, que ara corren i juguen pel casal, però que en un futur seran qui porte les regnes.

Vivim en una societat que avança a passos de gegant en la qual sembla que el normal és viure accelerat, consumir i estar sobre estimulats. D'igual manera en la qual el sucre s'ha introduït com una cosa habitual en pràcticament tot el que mengem (fins i tot en coses que ni ens imaginem), també s'ha introduït en el nostre dia a dia, un altre element que també genera dependència: la tecnologia.

Sembla que és una cosa completament habitual que des de ben xicotet s'estiga familiaritzat amb tauletes, telèfons mòbils, consoles o plataformes de contingut que actuen com una espècie de mainadera digital.

En la infància que jo vaig viure, jugar significava eixir al carrer, embrutar-se les mans, inventar regles, negociar amb altres xiquets, avorrir-se i, sobretot, moure's. L'avorriment era part natural del desenrotllament. Hui, el temps mort ha desaparegut: un xiquet pot evadir-se en un segon amb un clic.

En este sentit, el sucre i la tecnologia compartixen alguna cosa en comú: proporcionen una satisfacció pràcticament immediata i acostumen al cervell a rebre una guspira de plaer amb el mínim esforç, cosa que no és beneficiós a cap edat, però és especialment perillós en edats primerenques.

En els meus temps, i tot siga dit, no vull idealitzar la meua infància, crec que estàvem marcats per l'espontaneïtat, vivint el moment, sobre la marxa i apreníem a gaudir jugant amb el que teníem. Recorde llargues vesprades al parc amb la bicicleta, jugant al joc del mocador, a estirar la corda, a l'amagatall o pintant un sambori en el sòl amb guix i amb un poc de sort, de tant en tant, hi havia de berenar en la falla i després ens havien preparat un altre tipus de jocs com el de la cadira, carreres de sacs, alguna carrera d'obstacles o algun concurs de dibuix. També era habitual que el casal s'obrira quasi totes les vesprades, on compartia més temps amb els meus amics de la falla.

Crec que els que vam ser xiquets fa ja temps, apreníem jugant a conviure, a ser tolerants i creatius, i d'un temps per a ací, sembla que cal ensenyar-li això als xiquets a través de les pantalles o si aconseguim enlairar-los d'elles, amb alguna xarrada per a ferlos raonar, donant-los estes habilitats com si fora una matèria més de les que veuen en el col·legi. Sembla que tot allò que jo vaig viure, s'ha debilitat per complet i no perquè els xiquets hagen canviat, la qual cosa ha canviat ha sigut tot l'entorn. El joc lliure és substituït per contingut audiovisual incessant i els seus cervells s'acostumen a un ritme que la vida real no pot imitar. Tal vegada això es deu també al fet que els pares de hui dia tampoc tenen el temps que tenien els nostres

Les conseqüències s'estan veient en la menor tolerància a l'avorriment, dificultats de concentració, impaciència creixent i poca capacitat d'espera, problemes de sociabilitat, reducció del temps de joc físic i creatiu, sedentarisme i major consum de sucre associat a un picotege inconscient. El sucre actua com un tranquil·litzant ràpid i les pantalles com un anestèsic mental. La combinació és perillosa.

Criar a un xiquet en estos temps és bastant complicat. Les famílies treballem més hores, disposem de menys temps i ens enfrontem a un ritme de vida accelerat. En este context, tant el sucre com els dispositius digitals es convertixen en ferramentes útils per a guanyar temps com per exemple, donar una galeta evita un conflicte, encendre la tauleta permet fer el sopar, un refresc calma una enrabiada en un restaurant, o un mòbil entreté en la sala d'espera del metge.

No em malentengueu, ni vull ser groller ni vull qüestionar a ningú. Un xiquet o una xiqueta no arriben amb un manual d'instruccions davall del braç i cada un fa el que bonament pot, al cap i a la fi, fem el que podem per a sobreviure al dia a dia.

La pregunta que em plantege és: és possible educar d'una altra manera en la societat actual? Sí, és possible. I no es tracta d'eliminar el sucre o prohibir les pantalles, perquè fer això no seria gens realista, el que hem de fer és saber col·locar estos elements en la vida quotidiana dels xiquets.

Quan un xiquet o una xiqueta no tinguen un dispositiu electrònic al seu abast no ha de ser sinònim d'avorriment. Hem d'ensenyar-los que tenen tot un món al seu voltant per a ser creatius amb el que en eixe moment tinguen al seu abast: jocs de taula, plastilina, dibuix, lectura o algun experiment casolà. No han de veure'ls com una cosa antiquada, perquè són necessaris per a entrenar la paciència i la imaginació.

També l'exercici físic, córrer, saltar, perseguir-se, jugar a enxampar ajuda a combatre l'ansietat, a regular l'energia, millora la salut i ajuda a reduir la necessitat emocional de la tecnologia o el sucre. I a més, és gratis.

No vull dir que la tecnologia siga dolenta, però és poderosa i hem de marcar uns límits com per exemple, res de pantalles durant els menjars, marcar uns horaris, vigilar que consumixen un contingut adequat i evitar que ho facen en solitari i que la pantalla es convertisca en un calmant. Els xiquets en moltes ocasions aprenen imitant el que veuen, així que si ens veuen abusar a nosaltres, ells ho faran també i ho normalitzaran.

unaAunxiquetnoselilleva pantalladient-li “NO”, sinóoferint-liun “SÍ” més interessant.

A més, també hem d'assumir que educar en l'ús responsable de la tecnologia no és només limitar, sinó acompanyar. Igual que ensenyem a un xiquet a travessar el carrer o a lligar-se les sabates, també hem d'ensenyar-li a moure's pel món digital. No n'hi ha prou amb dir “només mitja hora” o “això no ho pots veure”, és necessari explicar el perquè, ajudar-los a interpretar el que veuen, ensenyar-los a identificar quan alguna cosa no els fa sentir bé o quan un videojoc els frustra més del que els divertix. L'alfabetització digital no és únicament saber usar un dispositiu, sinó saber conviure amb ell sense perdre la capacitat de gaudir de la vida real.

Els que vam viure una infància més lliure de la tecnologia, és normal que sentim una mescla de nostàlgia i preocupació quan comparem la nostra infància amb l'actual. És un sentiment que en certa manera, vam ser més lliures, entràvem i eixíem i els majors sempre estaven atents, però sense intervindre massa llevat que fora necessari. Els xiquets i xiquetes d'ara creixen en un entorn molt més estructurat i supervisat, i més dependent de la tecnologia per a la seua diversió.

Perquè si alguna cosa hem de tindre clar és que a un xiquet no se li lleva una pantalla dient-li “no”, sinó ofe rint-li un “sí” més interessant.

La clau està a retornar-los eixa oportunitat. Permetre que a casa o al parc hi haja temps sense pantalles, preparar activitats que fomenten el moviment, proposar jocs grupals, o reservar vesprades per a tallers de manualitats. En definitiva, oferir alternatives que competisquen amb la tecnologia no des de la prohibició, sinó des de la motivació i l'atractiu.

Però esta tasca no ha de recaure només en els pares. També ha de ferho en les institucions, en els col·legis i en les associacions. La correspon sabilitat és fonamental. Igual que una família sola no pot lluitar contra un sistema que fomenta el consum ràpid i la gratificació instantània, tampoc pot fer-lo sense suport dels entorns on els xiquets creixen.

I com he esmentat la falla, torne al meu cas, i arreplegant tot el que he comentat en estos últims paràgrafs, recorde de nou la meua infància i recorde els dies de falles i tot el que feia: matinar per a la despertà, vestir-se de faller amb paciència, ajudar als altres xiquets amb la faixa o el mocador, esperar el torn en l'ofrena, desfilar sense un mòbil a la mà, compartir esmorzars i sopars, organitzar-se per als concursos, participar en el muntatge del monument… Totes estes experiències fomenten habilitats que cap contingut digital pot igualar. La festa ensenya ritmes més lents, més humans, més reals, on la recompensa no arriba en un clic, sinó després d'un procés compartit amb els altres.

No obstant això, també és cert que la tecnologia ha arribat per a quedar-se i que ignorar-la seria un error. L'intel·ligent és aprendre a conviure amb ella. Les falles també poden aprofitar-la per a crear, per a aprendre, per a documentar la festa, per a realitzar tallers digitals on els xiquets editen vídeos de la comissió, dissenyen cartells o aprenguen a usar ferramentes que seran útils en el seu futur. La tecnologia no ha de ser enemiga, ha de ser una ferramenta, i consegüentment, tindre un lloc concret i un sentit clar.

El verdader repte està en el fet que no es convertisca en un substitut del joc, de la creativitat o de la interacció humana. Perquè quan això ocorre, el que es perd és molt més que temps de pantalla: es perd experiència vital.

A vegades sent dir que “els xiquets de hui no saben entretindre's sols”, i potser és cert en part, però no per incapacitat, sinó perquè no els estem donant suficient oportunitat d'avorrir-se. I és just en eixe avorriment, tan temut, tan evitat, on naix la imaginació. Quan no passa res, quan no hi ha estímuls, quan el cervell té espai, és quan apareixen les idees. Nosaltres ho vam viure sense adonar-nos, construint cabanyes, fent invents amb cartons, creant coreografies improvisades, o simplement inventant jocs absurds que ara recordem amb carinyo. Els xiquets continuen tenint eixa capacitat, només necessiten temps i un entorn que no competisca contra un univers digital que els oferix estímuls constants.

I, en este sentit, les falles continuen tenint un enorme potencial. Són un punt de trobada, un espai intergene racional on conviuen xiquets, jóvens, adults i majors, cada un aportant la seua experiència i la seua manera d'entendre la festa. Eixe contacte, eixe intercanvi, és un regal per a qualsevol xiquet. Perquè les pantalles poden oferir entreteniment, però no poden oferir comunitat. I la comunitat, igual que la creativitat o la paciència, també s'entrena.

Per això, potser el que hauríem de recuperar no és la nostra infància tal qual, perquè això és impossible, sinó l'esperit que la caracteritzava: la llibertat de jugar sense direcció, la possibilitat d'equivocar-se, la convivència sense filtres, la sensació de pertànyer a un grup més gran que un mateix, la creativitat espontània i eixa màgia que sorgix quan un grup de xiquets s'ajunta sense més recursos que la seua imaginació.

Potser la solució no és lluitar contra la tecnologia, sinó recordar que la vida, la de veritat, continua estant fora d'ella. En una xarrada inesperada en el casal, en un joc improvisat a la porta, en una vesprada de manualitats, en un berenar, en un riure que no necessita altaveus, en un plor que es consola amb una abraçada, en un assaig que ix malament, en un monument que es construïx entre tots.

Si aconseguim que els xiquets visquen més moments així, si els oferim espais on puguen ser xiquets sense presses i sense interrupcions digitals, estarem ensenyant-los una cosa molt més valuosa que qualsevol norma tecnològica: estarem ensenyant-los a viure. Tal vegada eixe és el major llegat que podem transmetre'ls. Que descobrisquen, com vam fer nosaltres, que la vida autèntica no sempre és immediata, ni fàcil, ni espectacular, però és profundament real. I que, quan cresquen, puguen mirar arrere i recordar la seua infància en la falla amb la mateixa tendresa amb la qual nosaltres recordem la nostra.

LA DOLÇOR QUE

4. ENS FALTA

María Romero Esteve

Podem parlar de la soledat com un territori una mica peculiar, que no sempre es pot explicar, és una sensació que forma part de l'experiència humana.

Però no totes les soledats són iguals, moltes vegades la triem per gust, per a trobar la tranquil·litat que necessitem. Però altres vegades, apareix sense demanar permís, la podríem dir soledat no desitjada.

Esta es caracteritza perquè un se sent buit, no es tracta únicament d'estar físicament sols, sinó de sentir que les nostres emocions, pensaments o experiències, no són compresos ni compartits.

Este tipus de soledat pot presentar-se en diferents contextos, en persones que viuen soles en les seues llars, joves que se senten incompresos o adults que travessen ruptures amoroses.

Vivim en un món que corre més que nosaltres, en el qual tot ha de ser immediat, menys allò que verdaderament importa com escoltar-nos, cuidar-nos o una abraçada sincera. Entre presses, pantalles, horaris impossibles i distàncies, la soledat es cola silenciosament i sense demanar permís.

Este tipus de soledat ens afecta molt més del que ens podem imaginar, altera el nostre cos, la nostra ment i la nostra manera de veure el món. Quan esta es prolonga el temps, activa respostes, químiques i hormonals que intensifiquen eixa sensació.

Fisiològicament, la soledat afecta les nostres hormones, com per exemple el cortisol, coneguda com l'hormona de l'estrés, esta s'eleva augmentant la nostra ansietat. La dopamina, en canvi, que està lligada a la motivació i el plaer, disminuïx quan la soledat es prolonga en el temps.

I quan apareix este buit, moltes vegades busquem omplir-lo amb el primer que tenim a mà.

Enmig de tota esta sensació emocional i hormonal, apareix una cosa molt simple i molt humà, la busca del dolç. Aquest acte tan quotidià i que sembla tan senzill, però que té un valor enorme.

I això no és casualitat, el cervell és savi i quan estem tristos o aïllats emocionalment demana glucosa, demana plaer immediat. Menjar dolç activa en el nostre cervell mecanismes que funcionen com un xicotet salvavides, allibera la dopamina que s'havia disminuït encenent eixe moment de plaer menjant-nos l'unça de xocolate.

Per estes raons, el dolç ha sigut representat sempre en la cultura popular i al cinema, com un consol emocional. Moltes escenes famoses ens mostren a personatges solitaris, recorrent a gelats o xocolates després de ruptures amoroses. Estes escenes ens transmeten un missatge universal: els dolços funcionen com un alleujament temporal, un gest que permet al personatge recompondre's.

A més, podem dir que quan ens mengem un tros de xocolate o un bescuit recentment fet, podem sentir que tornem a la infantesa i ho associem a records de carinyo Qui no estaria feliç sentint-se una altra vegada xiquet?

I, per què ens passa això? Podríem tirar la culpa a les pantalles, però no és només això. També podríem tirar-li la culpa al ritme accelerat de la vida moderna. Tanmateix la soledat s'ha tornat freqüent perquè vivim en una societat on tot està connectat menys

Vivim en un món on es parla molt, però s'escolta poc, on es mostra molt, però no es compartix quasi res.

La soledat no desitjada s'ha convertit quasi en una epidèmia silenciosa, ningú vol parlar d'ella, però quasi tots ho han sentit. Serà perquè hem substituït les converses llargues per missatges curts? Per què competim en lloc de cooperar? Per què cada un ens tanquem en el nostre ritme i en els nostres mòbils?

No obstant això, som éssers socials, necessitem pertànyer i sentir-nos part d'alguna cosa, compartir el que sentim sense màscares i sense filtres.

Encara que el dolç no siga una solució definitiva, funciona com una abraçada quan més es necessita, així ho hem vist també en nombroses pel·lícules, on els protagonistes ploren enfront d'aparadors de pastisseries, amics que es reconcilien compartint un pastís o protagonistes que celebren victòries amb xocolate.

El cinema ho ha entés la perfecció, els dolços són una forma de cura, un símbol de pausa i un pont que necessitem.

Tornar a les xicotetes converses, atrevir-se a dir “em passa alguna cosa” “no em sent bé”, és una cosa humana i per això cal atrevir-se a compartir-ho per a sentir-nos acompanyats.

Construir xarxes reals, com el nostre cas, les Falles, que van nàixer per a fer comunitat i reunir persones distintes en un mateix espai.

Cuidar el nostre cos i la nostra ment amb carinyo.

Acceptar i demanar ajuda, perquè a vegades el simple gest de dir no estic bé obri portes que semblava que no existien.

Permetre que uns altres també ho necessiten, a vegades la companyia no és només rebre també és donar.

Podríem dir que la dolçor de les falles és un refugi per als qui se senten sols?

Poques coses representen millor l'essència d'una comunitat que les falles, és un lloc on les edats es mesclen, on les diferències no són importants, on el soroll és vida i on el silenci no sol durar molt.

No hi ha dolç més faller que un bunyol recentment fet, la massa calenteta i el sucre que es pega als dits, de fet, un bunyol quasi mai es menja estant sol, sempre es compartix en una sobretaula del casal, li ho oferixes a qui passa pel teu costat. Eixe acte tan senzill, és un antídot contra la soledat. En cada bunyol hi ha una conversa i una raó per a sentir-se acompanyat.

Al final, la soledat no desitjada és una experiència humana profunda, però que no és definitiva. Ens ensenya la importància de l'emocional, el social i també el fisiològic. Ens recorda que el nostre cos parla quan el cor calla.

I els dolços, encara que són xicotets, tenen la màgia per a demostrar-nos, un racó de tendresa enmig del caos.

Potser per això funcionen tan bé les escenes de pel·lícules on algú, després de plorar, es fica una cullerada de gelat en la boca i somriu per primera vegada en dies. No perquè el problema haja passat, sinó perquè en eixe gest s'amaga una veritat poderosa: en la soledat més profunda, un dolç pot ser el començament de l'eixida.

SOSTINDRE UNA RELACIÓ MÈS ENLLÁ

5. DE L’ENSUCRAT

Santi Puentes Segarra

Manual de Supervivència Amorosa per a Parelles de Falles Diferents (o com no cremar la relació abans que la falla)

Diuen que l’amor és com una falla: si no tens cura, en un descuit se’t crema tot. I després, clar, ve eixa paradeta meravellosa "d'ai!, no sé per què hem discutit, si jo només he dit que la teua falla és de segona”, seguida de silenci tens, una miqueta de passiva-agressivitat i la sensació que ja no fa falta posar la mascletà de l'endemà perquè la tens en casa.

Mantindre una relació és complicat de per si. Mantindre-la quan cada un és de falla distinta, és com fer un ninot d’indumentària tradicional amb goma EVA i que siga bonic… Missió complicada, però no impossible. Requerix paciència, humor i una miqueta de capacitat de fer com qui no veu, que és eixa habilitat valenciana ancestral que es transmet de generació en generació des que Jaume I va decidir que açò era seu.

1.

Primer pas: Acceptar que “la millor falla és la meua” no és un principi negociable.

Comencem pel fonamental. Quan dos persones s’enamoren i decidixen començar una relació, hi ha una fase inicial, molt dolça, molt “d'amor, tu eres perfecte”, molt de corets i fotos en filtre daurat. Però arriba un punt —generalment quan s’acosta el mes de març— en què eixe sucre es fon com un xocolate a la platja de Gandia.

Perquè, amics meus, si alguna cosa tenim clar els valencians és, que cada falla és la millor, i això és dogma de fe. No busqueu racionalitat, no busqueu objectivitat. La teua falla és millor perquè sí, perquè té més història, perquè la comissió és més simpàtica, perquè el president paga de més o perquè la banda toca més forta. I punt

En una parella mixta-fallera, s’ha d’acceptar que hi haurà dos veritats absolutes convivint davall el mateix sostre, i això pot sonar molt romàntic, però quan arriben els cartells “d'hem tret primer de playback” es transforma en una guerra freda digna de manual.

2.Tindre humor

(i una miqueta de mala llet controlada)

L’humor és fonamental en qualsevol parella, però en les parelles de fallers de distintes comissions és literalment un sistema de supervivència.

Per exemple, quan un dels dos comenta:

—Enguany el nostre monument infantil s'ha pagat a preu d’or.

I l’altre respon:

—Sí, es nota… sobretot en això de pagar-se, perquè veure, bonic el que és bonic…

Això, sense humor, és trencament segur. Però amb humor… ja és sarcasme faller del bo. I si el sarcasme faller està ben administrat, unix més que el xocolate amb xurros a les huit del matí.

3.

Negociar com a bons adults (o fingir que ho som)

La clau d’una relació madura és la negociació: pactar, cedir, escoltar, intentar no traure a col·lació que en 2016 la seua falla va fer un monument que semblava fet amb restes de supermercat.

Perquè en març, les converses de parella inclouen temes tan delicats com:

A quina falla arrepleguem la paella?

De quin casal eixim per a la cercavila?

Qui decidix el dia que toquen despertà? (I, més important, on dormim eixa nit?)

Quan sou d’una falla distinta, estes converses són alta diplomàcia internacional. Si la Unió Europea volguera aprendre a negociar, que vinga a veure com dos fallers intenten decidir a quina carpa sopar el dia 16.

La solució? Repartir els dies com si foren vacances escolars: un dia en la teua comissió, un altre en la meua.

I si coincidix algun acte… bo, sempre queda el cara o creu, que és un mètode de negociació ancestral i universal.

4.

Evitar comparar (constantment) les falles

Ací ve una de les normes d’or per evitar discussions: no comparar monuments. Perquè comparar falles és més perillós que tocar un masclet encés amb les mans.

Evita frases com:

“El teu ninot sembla tret d’un videojoc dels 90.”

“A la teua falla el llibret està ple de faltes, però faltes de veritat.”

“Home, vosaltres sí que sabeu guanyar premis… de consolació.”

És clar que de vegades ix el sarcasme natural, perquè el valencià està programat genèticament per a fer-ho.

Però si vols que la relació dure més enllà de Sant Josep, millor guarda’t alguns comentaris per a contar-los als amics, no a la teua parella.

5.

Entendre que el dia 19 de març no existixen les relacions

El dia de la cremà és sagrament. No és un dia per a discussions de parella, ni per analitzar res de la relació, ni per preguntar “què som exactament?”.

Eixe dia, si volies parlar de sentiments, mala sort: els sentiments ja estan tots apegats amb cola blanca al monument.

El 19 és un dia de:

.CÓRRER

.GUARDAR CADIRETES

.PLORAR LA CREMÀ (O CELEBRAR-LA, DEPÉN)

.RENEGAR DE L’HORARI

.FER FOTOS BORROSES

.MENJAR A HORES ESTRANYES

.INTENTAR NO PERDRE’S A LA TEUA

PARELLA ENTRE LA MULTITUD

No és moment per a dir-li: “Ens hauríem de prendre més seriosament això de viure junts”.

Si tens eixe impuls, guarda't la reflexió fins al 20, que ja no queda res i encara no us esteu parlant per saturació de pólvora.

6.Donar-se espai (i no marejar)

Una relació sana necessita espai, i més quan cadascú té una falla diferent. El mes de març està ple d’actes, reunions, dinars, sopars, playbacks, carpes, despertades, cercaviles i eixos moments màgics de “vine que hem d’ordenar cadires”.

Pretendre que la teua parella estiga sempre amb tu, en tots els actes, és com voler que el tràfic fluïsca a València el dia 17. No és realista.

Deixa que cadascú tinga el seu temps, el seu casal, la seua comissió i el seu grup de fallers que es passen més temps criticant que participant. Quan després us retrobeu, teniu converses fresques, divertides i carregades d’anècdotes:

—Has vist la indumentària de la nova de la comissió?

—He vist fins al que no tocava veure.

I així l’amor torna a florir.

7.

El poder màgic-misteriós de les postfalles

Una parella es prova de veres després de falles. Eixe moment en què torneu a mirar-vos i penseu:

—Ah, sí, que vivim junts.

Perquè en març pràcticament només coincidiu per a dutxes d’emergència i per a preguntar: “Has vist la faixa?”.

Les postfalles tenen un encant especial perquè és el moment de:

Recuperar hores de son

Tornar a la dieta normal (no només entrepans)

Tindre converses que no incloguen premis

Tornar a banyar-se sense olor de fum

Reprendre l’afecte i el carinyo més enllà del “me’n vaig al casal, vinc tard”

Si en eixe moment continues estimant eixa persona, encara que t’haja fet anar a dos despertàs consecutives, té mèrit. I molt.

8.

Lluitar contra la rutina… i contra el monocultiu faller

Hi ha parelles que només discutixen en falles. Però també n’hi ha que viuen tot l’any parlant de falles. Eixos són els més perillosos. Perquè, sí, les falles són meravelloses, no obstant això si la relació gira exclusivament al voltant d’elles, acabareu fent la vida monòtona com una reunió per a organitzar rifes.

Per això és recomanable tindre moments de parella que no siguen:

Parlar del monument

Revisar pressupostos del llibret

Assajos de playback

Junta general

Cosir-se el vestit a última hora

Busqueu altres activitats: anar al cinema, fer una escapada, caminar per la ciutat sense que siga per reservar lloc en una mascletà. Eixos moments ajuden a recordar que, més enllà de les falles, existix una vida. I una relació.

9.

Cal recordar que l’amor no és un falla… però també cal cuidar-lo

Una falla, si no el cuides, cau. Una parella, si no la cuides, també. La diferència és que la falla es crema, si el bom ber de torn et deixa el dia 19, i la parella, si va mal, es crema ella sola.

L’amor més enllà de l'ensucrat implica:

Ser sincer

Tindre paciència

Acceptar que a vegades l’altre la caga

Saber riure’s de les coses

No dramatitzar si el vestit s’ha tacat de xocolate

Fer concessions

Pegar-se una abraçada, encara que esteu rebentats i plens de fum

I, sobretot, implica recordar per què vau començar: perquè us feu riure, perquè us enteneu (o ho intenteu), perquè us agrada compartir la vida… encara que siga amb dos falles diferents.

10.

I si les falles són tan diferents que pareixeu de planetes diferents?

Doncs mira, també pot ser bonic. En la diversitat està la gràcia. Una parella on tots dos són exactament iguals és avorrida. En canvi, una parella on un és de falla moderna i l’altre de falla tradicional pot tindre converses que ni Netflix podria imaginar.

A més, sempre queda la fantasia romàntica i improbable de pensar:

—Potser un dia, algun any, estarem els dos en la mateixa falla. I després us adoneu que no, que això seria massa per al cos. Que el misteri i la tensió fan gràcia. Com un casal sense calefacció.

CONCLUSIÓ

Mantindre una relació més enllà de l'ensucrat quan cada membre és d’una falla distinta és completament possible, sempre que hi haja humor, respecte, sarcasme del bo i capacitat de no prendre’s massa seriosament el món de les falles.

Perquè al final, l’amor i les falles tenen molt en comú:

Fan soroll

Donen faena

Et lleven hores de son

Et fan riure

De vegades et fan plorar

I, sobretot, paga la pena.

I si aconseguiu passar l’any junts i arribar a març sent una parella unida… enhorabona: ja teniu més mèrit que el jurat que dona els premis.

SANT ROC falla

SALUDA PRESIDENT

Ès per a mi tot un orgull poder dirigir-me a vosaltres com a President per segon any consecutiu.

Viure esta experiència durant dos anys ha sigut un dels capítols més bonics de la meua vida. Han sigut dos anys en què la nostra Comissió ha sigut el primer en la meua vida. Molts mesos de dedicació, treball, actes de tota mena, però sobretot d'experiències meravelloses i de sentir-me molt volgut per tots vosaltres.

Sempre diuen que la clau d'un President és envoltar-se d'una bona Directiva, i potser és el meu major orgull de la meua etapa. He tingut la immensa sort de comptar amb un grup de treball compromés amb mi i sobretot amb la seua comissió. Gràcies a tots i cada un els que heu format part d'això, siga durant un o durant dos anys. Sense tots vosaltres esta història seria molt diferent.

2026

Assumir esta responsabilitat a la meua edat al principi no va ser fàcil, i no puc dir que hui dia no continue sentho en alguns moments, però puc dir amb tot l'orgull del món que tant jo com la meua Directiva hem intentat fer-lo tan bé com siga possible. Estant per i per a tots, sense condicions ni preferències. Algunes coses s'hauran fet millor, potser altres pitjor, però s'han fet sempre des del cor i pensant sempre en quina seria la millor opció per a la falla.

Voldria aprofitar este espai per a agrair una vegada més als nostres artistes, amb els quals tants anys portem, per tot el que feu per la nostra comissió i, en el personal, per regalar-me un dels moments que amb més carinyo recorde en l'Exposició del Ninot.

I com no, el més bonic que et regala ser President és compartir el teu viatge amb tres persones que de la nit al dia es convertixen en una part inseparable de tu.

ALEJANDRO ROMERO PRESIDENT

Alejandro, el meu ja no tan xicotet terratrémol. Hem viscut tot el camí junts i no podria estar més feliç per això. Dos anys en què t'estic veient créixer, en el físic com en el personal, barallar pels teus somnis i així i tot, complir amb les teues funcions de President. Soc molt afortunat d'haverte pogut acompanyar en este viatge.

Júlia, la xicoteta que em té guanyat el cor des del primer dia. Tímida d'aparença, però res més lluny de la realitat. Eres una xiqueta meravellosa, i em fa immensament feliç que sigues la meua Fallera Major Infantil. No oblides mai que sempre estaré quan em necessites, i sobretot si és per a guanyar-te

Marta, tants anys després, el nostre somni es va complir. Aquells xiquets que per circumstàncies de la vida no van poder representar a la seua falla infantil, han acabat per fer-ho a la gran. Hem crescut junts, des del primer dia de la nostra vida, i així serà fins a l'últim. Sempre vaig tindre clar que series la meua Fallera Major, i està sent molt especial

Finalment, agrair-vos a tots per tot el carinyo i el suport que m'heu donat durant este viatge. He sigut molt feliç.

Per les Falles 2026!

SALUDA FALLERA MAJOR

Estimada comissió de Sant Roc,

Em plena d’il·lusió i d’emoció escriure estes paraules d’agraïment a la meua volguda comissió com a Fallera Major. Una família que m’ha vist créixer i que m’ha fet estimar de veres la millor festa del món.

Un somni tan bonic no tindria la mateixa màgia sense les persones que m’envolten de prop. Tinc la sort de comptar amb tres companys meravellosos:

Ser de Sant Roc és pertànyer a una falla cridanera, plena de soroll, música, alegria, germanor i treball. Baixar al casal és entrar a la teua segona casa: un espai on l’entusiasme es respira, on al setembre no es pot fer un pas sense trobar els decorats de presentació, protocol o cavalcada, on les nits de setmana es convertixen en vetlades de música amb els playbacks que tant estime, i en caps de setmana amb les millors nits organitzades per Festejos. I quan arriba març, la màgia s’encén amb l’arribada dels ninots més esperats. És un lloc on la gent balla, s’estima i s’ajuda. Gràcies de cor a cadascuna de les persones que, amb esforç i constància, fan que la nostra falla continue creixent.

Alo, el meu President. No podria imaginar millor persona amb qui compartir açò. El meu amic de tota la vida, amb qui vaig somiar aquests moments milers de vegades, i un president que viu el càrrec amb passió, entrega i un gran historial faller.

Júlia, la meua xiqueta dolça i, alhora, plena de vida. Crec que el destí volia ajuntar-nos. La seua il·lusió per este regnat il·lumina cada acte i moment que visquem juntes.

Alejandro, el terratrémol de l’equip: un xiquet entregat a la festa, que s’apunta a qualsevol proposta i que ens transmet eixa espurna que ens fa, a nosaltres quatre, el millor equip.

MARTA MORERA FALLERAMAJOR

Les Falles són identitat, memòria i cultura; són, sobretot, una manera de viure. Són les persones que ens envolten i que fan, dia a dia, una festa i una vida millors. La nostra tradició unix milers de cors amb un mateix sentiment i un mateix esperit. Quan arriba març i els carrers fan olor de les flors que oferim a la Mare de Déu cada dèsset, quan sonen els himnes de la nostra terra i se’ns eriça la pell, quan traguem les pintes de la caixa més preuada i la música inunda el barri, fem memòria de tantes generacions de valencians que han treballat i gaudit per la nostra volguda terra i les nostres estimades tradicions.

Desitge que aquest sentiment torne a omplir els cors de la nostra comissió un any més, i que les Falles de 2026 estiguen plenes de moments per contar, d’il·lusions per gaudir i de mirades per recordar.

2026

Visca Paterna, visca València i visca la Falla Sant Roc!

EXALTACIÓ FALLERAMAJOR

La teua presència des del primer dia et fa única, et fa més fallera si cap. Xiqueta de galtes rosades i cabells pels-rojos, que deixa empremta allà on passes. La teua alegria, la teua dolçor i eixa mirada plena d’il·lusió aconseguixen captivar a tots.

Si d’una cosa estem segures, és del difícil que és explicar el que són les Falles a qui no les viu des de dins.

Perquè les Falles no s’expliquen, se senten. I encara que hui ho hem intentat, sabem que enguany, com a Fallera Major que eres, seràs l’encarregada perfecta de fer entendre al món aquesta passió que ens fa bategar els nostres cors.

Has viscut quasi totes les etapes que hui hem recordat. Vas ser aquella xiqueta que lluïa amb orgull la seua primera banda, creixent a la nostra plaça de Sant Roc, entre playbacks, delegacions i vesprades infinites al casal, envoltada d’amics i rialles.

I amb la teua veu suau i sincera, fa que sigues capaç d’arrancar somriures allà on vas.

I hui, aquella xiqueta s’ha convertit en la jove que tota la comissió mira amb admiració. La que sempre està treballant sense parar per la seua falla. En cada assaig, en cada dansà, en cada decorat, allà apareixes tu només sentir la persiana del casal pujar.

A partir d’ara et convertixes en la nostra capitana, en la nostra guia, en la Fallera Major que encarna l’esperit i l’orgull de Sant Roc. Una fallera pròxima, amable i divertida, capaç de fer-nos sentir a totes part d’una mateixa família.

Nosaltres, que et coneixem bé, sabem tot el que t’has esforçat perquè aquest somni es fera realitat. I estem segures que ho recordaràs tota la vida, perquè ens representaràs amb la teua dolçor, el teu somriure i el teu saber estar.

Hui deixes per un moment de ser la mestra que ensenya als xiquets per a ensenyar-nos a nosaltres el que significa viure i estimar les falles. En cada elecció de vestit, en cada adreç, transmets passió i elegància, convertint cada detall en un moment únic.

Gràcies a tu, molts de nosaltres estem hui ací, formant part d’aquesta gran família que és Sant Roc. Has sabut contagiar la teua passió als teus amics, a la teua família i, especialment, als teus pares que han descobert l’essència de les falles des de dins.

A ells, nosaltres dos tenim tant d'agrair, ja no sols per haver-nos inclòs en la vostra família des de xicotetes, sinó per haver construït i educat a una amiga i persona, amb les tantes qualitats que tens, bona amiga, filla, neta i valenciana.

Marta

La teua estimada València també forma part d’aquesta història. Aquella ciutat que tant t’ha vist passejar per la Plaça Redona, buscant eixe detall perfecte, eixe toc faller que tant t’identifica.

Perquè tu, Marta, representes la trajectòria viva de tantes dones falleres que, generació rere generació, mantenen viva la nostra cultura i tradició.

I hui, complixes el gran somni de ser Fallera Major. Deixes enrere aquella xiqueta que somiava amb lluir la seua banda, per convertir-te en la dona que hui la porta amb tanta elegància.

Estem segures que d'ací a uns anys, quan estigues asseguda al casal recordant aquest moment, sentiràs que el vas viure amb tot el cor.

Per fi, en nom de totes les teues amigues, amb l’orgull encés i la il·lusió alçada, anunciem al món la fortuna de tindre’t com la llum que representa S ant Roc.

Marta Morera Macián, que del 2026 sigues la nostra FALLERA MAJOR.

JUNTA DIRECTIVA

Vicepresidenta 4a i delegada de Protocol

Sheila García Jódar

Vicepresident 5é

Fernando González Cruces

Secretària

Estefanía Bueno Valero

Vice-Secretària

Ana Tormo Barbeta

Comptable

Cristian Pla Hernández

President

Alejandro Romero Marco

Vicepresident 1r i delegat de Monument

Roberto Moya Serrano

Vicepresident 2n i delegat de Festejos

Antonio Herrera García

Vicepresident 3r, Tresorer i delegat de Llibret

Roberto Usina Rodríguez

Delegades d'Infantils

Sandra Martínez Pamblanco

Raquel Belda Piera

Lorena López Bort

Casaler

José Ramón García Brisa

Delegats de Pólvora

Sergio López Esteve

Arturo Saiz Peguero

Delegat de Junta Local Fallera

Félix José Pérez Ruiz

Delegat de Júniors

Chema Enguidanos Moya

Delegades de Presentació Major

María Romero Esteve

Adriana Belenguer Alcaide

Delegades de Fi de Festa Major

Irene Romero Esteve

María Vivó López

Delegats de Presentació Infantil

Adrián Liern Sáchez

Asier Jiménez Liern

Delegades de Fi de Festa Infantil

Iris Cristina Peñalver Pardo

Carmen Díaz Dávila

Delegada de Teatre

Paula Martínez Rocati

Delegat d'Adorn de Carrer

Félix García-Consuegra Beleña

Delegades de Cavalcada

Nuria Moragón Gato

Nuria Vidal Rodríguez

Delegades de Protocol, Fallers d'Honor i

Amics de Sant Roc

Verónica Leiva Puentes

Silvia Puentes Segarra

Lotera

Encarna Segarra Taengua

Delegades d'Activitats Diverses

Andrea Moya Dolz

Begoña Pérez Andreu

Delegada de Música

Encarna Fernández Marcos

Delegada de Marxandatge

Nuria Blanco Liern

Delegades de Setmana Fallera i Germanor

Silvia Puentes Segarra

Sandra Pérez Pérez

Pilar Sánchez Llabata

Verónica López Acebes

SANT ROC

Delegats de Festejos

Paloma Moya Serrano

José Enrique Martí Giménez

Mª Ángeles Cátedra Soriano

Delegat d'Esports

Alberto Moya Dolz

Delegats de Xarxes Socials

Candela García Coronil

Adrián Liern Sánchez

Delegat de Llums

Javier Morell Cardama

fallersifalleres

SANT ROC falla 2026

Candela Abril Núñez

Félix Acebedo Franco

Paula Acebedo Franco

Mª Elena Acebes Fernández

Teresa Alcaide Bellver

Isabel Alcaide Lesmes

Nuria Aliaga Blázquez

Adrian Almonacil Campos

Joel Álvarez Martínez

Álvaro Andreu Macián

Cristina Arquero Gabaldón

Ana Mª Barea Montes

Aurelio Pascual Bartual Gómez

Cristina Baviera Zaragoza

Raquel Belda Piera

Francisco Belenguer Aguilar

Adriana Belenguer Alcaide

Clara Bellver Pérez

Paola Del Mar Benítez Rodríguez

Nuria Blanco Liern

Mireia Bordes Romaguera

José Carlos Bordes Vílchez

Estefanía Bueno Valero

Antonio Caballero Aguilera

Víctor Calatrava Martínez

Sara Calatrava Martínez

María Calpe Giménez

Natalya Candel Castillo

Rosa Chovares Pla

Jorge Claudio Baviera

Lucia Claudio Baviera

Javier Clemente Bautista

Enrique Clemente Del Toro

Chistian Córdoba Martínez

Mª José Correa Padilla

Mª Ángeles Cruz Luna

Carla Cruz Ramón

Yuniel de Anacleto Navarro

Miriam del Moral Moreno

Inmaculada del Olmo García

Marta del Olmo Recamales

Alba del Puerto Ruiz

Verónica del Río Montó

Eva Delgado Lorente

Carmen Díaz Dávila

María José Dolz Esteban

Javier Domínguez Esteve

Ángel Domínguez González

Karla Dual Andreu

Chema Enguidanos Moya

Clara Escrich Calero

Daniel Espigares Chovares

Paula Espinosa Andreu

Mª Ester Espinosa Romero

Amparo Esteso Roldan

Andrei Eugen Mitru

Victoria Feltrer Martínez

José Leroi Fernández Guillem

Lidia Fernández Jiménez

Encarna Fernández Marcos

Mª Soledad Fernández Sánchez

José Manuel Ferrandis Aliaga

Esther Ferrer Verdejo

José Vicente Fortea Micó

Mª Elena Franco Naranjo

José Ramón García Brisa

Noelia García Cátedra

Candela García Coronil

Sheila García Jodar

Vicente García López

Oscar García Mortes

Héctor García Santamaría

Sheila García Tain

Carolina García Gil

Félix García-Consuegra Beleña

Carlos Garrido Macián

Mª Del Mar Gea Gómez

Marta Giménez Santano

Iván Gómez Barragán

Juan Francisco Gómez Caballero

Patricia Gómez Carne

Fernando González Cruces

Miguel González Salvador

Neath Brayan González Venegas

Ángela Granero Soler

Sergio Grau Gutiérrez

Tania Hernández López

Saray Victoria Hernández Navarro

Diego Hernández Soria

María Luz Hernández Sánchez

Antonio Herrera García

Mª Isabel Herrera Herrera

Bárbara Herrera Villanueva

Ainhoa Herrero Moragón

Chimo Herrero Pardo

Paris Herreros González

Inmaculada Hervás Esteso

Marina Hidalgo González

Alejandra Huerta Jiménez

Asier Jiménez Liern

Ana Jiménez Pico

Ainhoa Jiménez Fernández

Vicenta Jodar Martínez

Jesús Juan Aguilar

Adela Juan Ramírez

Verónica Leiva Puentes

Ana Liern Aliaga

Adrian Liern Sánchez

Carlos Llabata Martínez

Silvia Llabata Martínez

Víctor Llopis Romero

Verónica López Acebes

Felipe López Álvarez

Ramón López Bernardo

Lorena López Bort

Noemí López Cano

Leire López de Miguel

Andrea López Esteve

Sergio López Esteve

Tamara López García

Enrique López Jesús

Silvia López Jesús

Carmen López López

María José López March

María López Nieto

Francisco López Quinto

Vega López Ramos

Vanesa López Martínez

Rosa López Medina

Mª Carmen Lorente Aledo

Yolanda Macián López

Héctor Maldonado del Olmo

María Josefa Luisa Martí Esteve

José Enrique Martí Giménez

Carla Martí Lleonart

José Francisco Martínez Andreu

Vicente Martínez Andreu

Carmen Martínez Garibo

Noemí Martínez Garibo

Nuria Martínez Martínez

Sandra Martínez Pamblanco

Paula Martínez Rocati

Vicent Martínez Rocati

Pilar Martínez Romero

Marta Martínez Sancenón

Mª Amparo Martínez Taengua

Mª Dolores Martínez Taengua

Elvira Mateu Liern

Raquel Mendoza Parra

Nerea Montero Bravo

Carmen Montes Jiménez

Laura Montoya Villanueva

Nuria Moragón Gato

Lydia Moragón Ruiz

Gregorio Morales Lorente

Laura Morales Lorente

Mª Carmen Morales Lorente

Ana Morcillo Cabrero

Javier Morell Cardama

Beatriz Moreno Esteve

Beatriz Moreno Jiménez

Carla Moreno Martínez

Juan Antonio Morera Rubio

Alberto Moya Dolz

Andrea Moya Dolz

José Alberto Moya González

Paloma Moya Serrano

Roberto Moya Serrano

Ana Moya Sinsaez

Adrian Muñoz Valenti

Lucia Muñoz Valenti

Silvia Navarro Esteso

Mario Navarro Ortega

Alicia Nieto Caballero

Manuel Núñez Calero

Alejandro Ochaita del Olmo

fallersifalleres

Alba Ojer Collado

Cristina Oliver Brisa

Claudia Oliver Ortega

Juan Olmo Illescas

Irene Ortega García

José Manuel Ortiz Granero

Fernando Ortiz Soriano

Roberto Palomino Fernández

Iris Cristina Peñalver Pardo

Juan Pérez Álvarez

Adrian Pérez Andreu

Begoña Pérez Andreu

Anabel Pérez Aparicio

Adrian Pérez García

Rafael Miguel Pérez Jara

Cristian Pla Hernández

Mª Isabel Pla Hernández

María Pla Torrella

Lourdes Porras Berti

Lucia Puentes Del Olmo

Juana Puentes Ramos

Santiago Puentes Ramos

Santiago Puentes Segarra

Silvia Puentes Segarra

Sofía Rahoui Kharbooch

David Ramírez Hervás

Antonio Ramos Jorge

Ana Mª Ramos Sáez

Raquel Ramos Sáez

Tania Reolid Nieto

Asunción Laura Requena Montes

Marta Requena Montes

Pepi Ricardo Arias

Mª Isabel Rocati Fabuel

Melanie Salas Calvo

Pilar Sánchez Llabata

Víctor Manuel Sánchez Guzmán

Sofía Sánchez Martínez

Ana Sancho Descalzo

Ernesto Sancho Silvestre

Melanie Santos Martínez

Desirée Sanz Ramírez

Javier Sanz Ramírez

Encarna Segarra Taengua

María Sevilla Ogallar

Carlos Sevillano Fernández-Freire

Alejandra Sevillano Pérez

Marcos Soria Arquero

Laura Soriano Alfaro

Aurora Talavera Llamas

Arancha Tavira Fraile

Arantxa Tordera Mendoza

Ana Tormo Barbeta

Sergio Pérez Juan

José Vicente Pérez Mateu

Sandra Pérez Pérez

Félix José Pérez Ruiz

Cristina Pérez Tomas

Antonio Pérez Tornero

Carmen Pinel Manjón

Alba Piña Rosselló

Héctor Roger Bori

Irene Romero Esteve

María Romero Esteve

Cristian Romero García

Mar Romero Guzmán

Aitana Ros Benítez

Ana Mª Sáez García

Arturo Saiz Perdiguero

Hugo Tormo Barbeta

Arantxa Torromé Morales

Roberto Usina Rodríguez

Jimena Valdivia Vidarte

Marta Vera Villajos

Nuria Vidal Rodríguez

María Vivó López

Aquiles Vozmediano Romero

FALLERS I FALLERES D’HONOR

Excel·lentíssim senyor Senador d'Espanya i Alcalde de Paterna

En Juan Antonio Sagredo Marco

Il·lustríssim President de la Diputació de València

En Vicente José Mompó Aledo

Regidora de Participació Ciutadana i Política Lingüística de l’Ajuntament de Paterna

Na Paqui Periche Chinillach

Na Fina Barberà Albiach

Na Mari Carmen Martínez Cabañero

NOSTRA FALLA GRAN QUANTsucreMES

Lema: 2026

Artistes Fallers: Miguel Ángel Royo i José María Baixauli

Versos: Roberto Usina Rodríguez

EXPLICACIÓ

APLEGA L'HORA D'ENSUCRAR, PER LA NOSTRA FALLA EXPLICAR.

Un bust de dona mira amb somriure melós, tan dolç que embafa fins al més golós, els seus llavis prometen sucre etern, a la falla ella sospira, fent-nos l'ullet, donant molt de sucre, com sempre ha fet, mentre el poble inunda en almívar modern.

És reina de nata, caramel i torró, corona de galeta i rematada en bombó, diuen que representa el poble fidel, i si la vida amarga et fa tossir, posa més sucre i deixa-la lluir, que tot l'arregla amb dolçor i mel.

Al seu voltant ballen gelats de vainilla, farcits amb melmelada de bresquilla, hi ha sucre a grapats, com neu d’estiu, ... Que si diabetis? No toca parlar, que la festa mana i cal endolcir-la ja, encara que tant de sucre semble excessiu.

FALLAGRAN

Les galetes murmuren secrets cruixents, de promeses dolces i discursos contents, tot és tan fi que mareja el nas, perquè a Paterna, ja se sap bé, si no és dolç, no està com ha de ser, i tot el recobrix amb una capa de sucre glass.

El torró s’amuntega com vell patrimoni, dur, i orgullós del seu testimoni, mostra del poble i de la nostra arrel, entre ametla i mel, tot queda lligat, fins al pensament queda ben enganxat, encara que estiga cobert fins al cel.

La dona no parla, només endolcix, amb mirada de sucre que tot ho beneïx, és símbol perfecte del poble estimat, si rasques un poc, potser trobaràs sal, però millor no fer-ho: queda mal, tan dolç per fora com ben confitat.

Hi ha núvols de sucre volant pel carrer, i el poble content sense voler saber, Que si embafa? Que si cansa el gust?

La crítica es fon com gelat al sol, mentre el sucre governa el control, calla i somriu, que és només un bust.

Els xiquets aplaudixen, els grans també, amb la boca plena no es pot dir que no, eh?

Tot és tan dolç que perd el sentit, la sàtira riu darrere del paper, mentre el sucre tapa el que no és de voler, però queda preciós, això sí que està dit.

Esta dona és mare, és poble i és postre, és mirall ensucrat del nostre rostre, ens agrada mirar-nos així, ben dolcets, però en cremar la falla, ja està solucionat, el sucre al foc queda caramel·litzat, encara que el fons estiga ple de grumets.

Paterna és un pastís de moltes capes, amb nata muntada en totes les etapes, la falla ho diu tot sense dir res, qui vulga amargor, que mire a un altre lloc, ací som dolços… fins que arribe el foc, amb sucre i somriure, com toca ser.

La dona aguanta estoica tant de confit, com el poble aguanta cada nou “ja ho tenim”. Tot brilla, tot lluïx, tot fa gust de mel, és més fàcil endolcir que parlar clar, i el sucre ajuda molt a dissimular, i molt costa distingir el real del paper.

Els dolços fan rogle com si fora un altar, i la dona al centre, preparada per a regnar, embafar és un art que ací dominem, la falla riu fluix, però riu al remat, perquè el sucre també pot ser punxant, com dir que tot va bé encara que no el sabem.

Quan mires el bust, somriu-te a tu, perquè eixa dolçor també eres tu, som poble de mel, de forn i de festa, que siga falla, que siga foc consumit, perquè tant de dolç també fa avorrit, la crítica farcida en sucre i en resta.

Així és la dona de sucre i poble unit, un mirall embafat, gran i divertit, la falla ho diu rient, sense fer sermó, però mentre brille i faça goig, que viva Paterna… i llesca de pa brioix, que quant més sucre, més dolç!

Entre dolços i plànols negocia el volum, que la festa retrone, però amb educació, vol pólvora i música, és el resum, i que el veïnat dorma en santa devoció.

LA DOLÇA REINA QUE GOVERNA, A LES FALLES DE PATERNA.

Dalt d’un cavall de cartó i plata daurada, presidix somrient la festa amb fervor, és la reina del dolç, solemne i ensucrada, presidenta, la Colometa, amb bon humor.

El decret dels decibels entra en combat, amb espasa de massapà i pas lleuger, ella defén la festa amb to argumentat, satírica heroïna del casal i el carrer.

Amb ceptre de mel governa el seu regnat, la Junta Local li fa reverència al pas, irònica mana amb sucre refinat, i les falles de Paterna li seguixen el compàs.

Va repartint llepolies a cada comissió, com si foren decrets amb gust de torró, totes les falles l’aclamen amb passió, mentre plou sucre fi pel carrer Major.

Al trot del cavall entra a l’ajuntament, porta caramels i d'informes un muntó, parla de subvencions amb somriure valent, per als limitadors de so i la seua funció.

“Ni massa fluix ni tronant sense trellat”, predica al saló amb mirada brillant, la dolçor és l’arma del seu al·legat, i el sarcasme, bandera elegant.

Sempre alerta, a punt per a lluitar, amb guants de sucre i cor de traca, ho farà sempre, si cal batallar, per les falles, com una cosaca.

És reina sense tron, però amb cavall faller, governa entre bunyols, papers i reunions, fa de la ironia el seu millor saber, manant a les falles, fent recomanacions.

Així cavalca la dama del sucre i la flama, defensant la festa amb somriure constant, dolçament combativa, sempre s’afanya, perquè Paterna tinga falles, soroll i encant.

UNA FESTA D'IMPORTACIÓ, S'IMPOSA A LA NOSTRA TRADICIÓ.

Trau fum pels queixals el senyor Butoni, veu carabasses escampant la por, brama al casal pel valencià patrimoni, “jo soc monstre d’ací”, diu el dimoni, mentre Halloween arriba ple de terror.

El nostre volgut Butoni molt s'enfada, en veure poc folklore i tant de plàstic, la meua història... queda desplaçada?

Crida contra la moda que està sent implantada, en mal humor i sent molt dràstic.

La carabassa somriu, taronja i mona, amb llums LED i accent de New York, i el Butoni li diu espantant una estona, sense xarxes socials, ni màrqueting, ni moda, només tradició i un bon crit de terror:

“Jo soc el Butoni, de barranc i de senda, no de supermercat, ni d’importació, no em deixeu al calaix com vella llegenda”, diu mentre Halloween negocia l'agenda, venent por en oferta i sense distracció.

El monstre pega colps de cua, contra la carabassa influencer, es mou tant que a mars sua, veient que la carabassa li fa la pua, i no espanta res a cap carrer.

“On estan els monstres del terme?

Ens heu canviat per franquícia low cost”, pregunta a la falla amb sarcasme, mentre l'altra es creu cool, fent un espasme, i cobra entrada per vendre’t el terror.

No vol passaport ni ser global, vol por, llegenda i espant de cor, no vol competir amb l'era digital, ni amb cap monstre que no siga trivial, vol fer por a l’antiga, amb rigor.

La carabassa molt trendy replica, “això és el mercat, no sigues acapador”, però ell defensa l’arrel que és típica, que no tot siga importat, ni una mica, que la por d’ací també té valor.

El Butoni alça la veu, orgullós, entre caramels i el truc o tracte, “perdre els monstres d’ací, és perillós”, i carabassa esclata en un riure sorollós, que no s'en va ni vol fer un pacte.

Així acaba la baralla del Butoni, amb la carabassa fent-se un selfie seductor, però la falla recorda que el vertader patrimoni, no ve en contenidor ni parla amb accent yanki, sinó que espanta en valencià… i això sí que fa por.

*Per a qui no ho sàpia, el Butoni és un personatge del bestiari de l'imaginari valencià, a vegades amb forma de dimoni, unes altres de monstre o també com a bèstia terrorífica, per a fer por, principalment, als xiquets xicotets. Pel que sembla, els xiquets que ho temen mai ho veuran, però aquells que no creuen en el Butoni, seran raptats per este.

LA DOLÇA FALLA DEU CRITICAR, SI LA BRUIXA NO ENS VOL ENGANYAR.

Al bosc apareix la bruixa disfressada, amb somriure fals i dolços a cabassos, tota ella és maldat i veu encantada, que camina i avança a grans passos.

Hansel i Gretel miren la casa lluenta, feta de llepolia i galeta i dolçor, com la falla que plantada amb espenta, amaga temptacions sota tanta coentor.

La bruixa els convida a bona berena, “tasteu, xiquets, no sigueu malfiats”, igual que la falla de xocolate plena, que ens té embadalits i mig despistats.

Entre piruletes i rialles pintades, obliden el camí, la senda i l’arrel, com fallers que entre llums exagerades, perden la tradició del seu paper.

La dolçor és trampa, diu la veu interior, però el sucre mana més que la raó, com falla tan fina, replena d’esplendor, que tapa la sàtira i la tradició.

Així ens avisa la bruixa i el conte antic, entre rialla, trampa i confitura, que la falla siga dolça, sí, però amb sentit, i no ens faça perdre l’arrel ni la cultura.

ENTRE ESTOS QUATRE INGREDIENTS, FAN LA RECEPTA DE L'AJUNTAMENT.

En esta escena estem veient, un dolç i peculiar plenari, simulant el del nostre ajuntament, que serà per tots l'embafament, del que ací farem comentari.

Els escons són unes tasses, un ingredient cada partit, que parlant faran les masses, poc lleugeres i molt grasses, en un to segur i ben decidit.

Al PSOE la nata representa, el xocolate al Partit Popular, amb sucre Vox deixa empremta, i amb aroma de taronja contenta, Compromís, el caramel vol calfar.

La nata parla amb veu suau, promet sempre estabilitat, però al debat es torna clau, s’estén molt però mai no cau, i respon a tot amb responsabilitat.

El xocolate entra espés, amb gest seriós i dur, critica tot, no ens ha sorprés, remena el got una i una més, sense oferir cap solució, segur.

El sucre crida sense fre, tot ho veu blanc o negre, posa el toc en cada café, i encara que aporte al consomé, fa que el ple mai s’integre.

El caramel vol ser pont, aroma fi i discurs amable, però entre tant soroll enfront, es fa líquid, com aigua de font, i el pacte es queda inestable.

Les tasses tremolen al foc, cada ple és un descontrol, ningú escolta, alguns fan joc, i el diàleg dura ben poc, quan apuja el volum del rol.

QUANTsucreMES MES DO LC

No hi havia presses ni receptes escrites, només ull, olfacte i cor atent, mans gastades, però mai rendides, cuinant futur sense ser-ne conscient.

Ballen a l’aire el sucre i la canyella, deixant un perfum que no sap mentir, era olor de casa, de recepta vella, que feia el carrer voler entrar a sentir.

Cada fornada contava una història, de sacrifici, estima i tradició, sense medalles, ni fotos de glòria, però amb gust etern a cada ració.

Aquells dolços calmaven més que la fam, curaven disgustos i família feien, eren abraçades fetes de flam, que la vida més aspra endolcien.

Ara tot corre, ve en capsa i embalatge, però no té ànima ni aquell perfum, li falta el temps, la suor i el llenguatge, que deixava l’àvia flotant com fum.

La falla recorda, amb sàtira fina, que aquell treball era art i ofici, i riu un poc del món que s’ho imagina, sense valorar aquell sacrifici.

Que creme el monument amb flama dolça, com el forn antic al capvespre lent, i que l’olor dels pastissos ens colpeja i ens besa, recordant mares i àvies, el millor ingredient.

ARRIBA A PATERNA EL GELATER, PER A OFERIR UN DOLÇ PLAER.

Ací veiem a Sagredo, de gelater, amb somriure feliç i blanc davantal, el nostre Alcalde en bon afer, repartint gelats es fa de voler, i els xiquets volen un, com és normal.

A Sagredo, li agrada molt treballar, s'arromanga les mànegues del tot, i allà on faça falta el pots trobar, ja siga per una caca de gos arreplegar, o fer un vídeo per al seu Tik Tok.

“Quin gran disbarat”, diu el veí del cantó, i un altre exclama “diners gastats sense fi”, però estan a la cua guardant la posició, esperant el gelat amb desig i atenció, i són els primers a estar plantats ací.

“Quina vergonya!”, diu l’home enfadat, amb la boca plena de nata muntada, critica fort l’acte, però ha demanat, amb més ganes el doble del gelat, alentint la cua i en veu calmada.

Ací fica els gelats en gran habilitat, en la paradeta muntada al carrer Major, fet de vianants per caminar en tranquil·litat, hi ha a qui li agrada i qui no l'ha acceptat, però la crítica assumix el també Senador.

La sàtira crema com ninot pintat, en cada vers hi ha sucre i picor, criticar és fàcil assegut des del sofà , però el primer a la fila és el més enfadat, quan obrin la tapa del congelador.

Hi ha qui pel gelat reneguen, diuen que això no és governar, però la bola amb gest refinat llepen, obliden la crítica i així degusten, el dolç i apreciat manjar.

Sagredo els mira amb aire relaxat, mentre gira el cucurutxo de neula, els comentaris fan un gust mesclat, i calma a la gent amb més gelat, ficant al dolç una galeta de teula.

Entre actes i festes, el poble encantat, veu l’alcalde servir com a treballador, amb la pala a la mà i el gel ben tallat, sembla més feliç que mai el mandat, refrescant la política amb humor

I quan tot s’acaba, la nata i el gelat, queda el record dolç d’esta funció, Sagredo gelater, mite improvisat, que es mostra al mirall, ben reflectat, que criticar refresca… com és tradició.

BUSCAREM DE NOU L'ALEGRIA, DINS D'AQUESTA PASTISSERIA.

Esta escena va a l’Exposició del Ninot, és una pastisseria ben decorada, a veure si el foc de bondat fa un poc, i suplica l'indult amb gràcia desmesurada.

Darrere el taulell, la pastissera atenta, remena cremes amb art i paciència, ven dolços com qui fa la cosa lenta, somrient mentre pesa il·lusió i ciència.

Els pastissos fan aroma ben saborós, amb nata, xocolate i colorins, fan ulls al jurat amb encant golós, com dient: “no ens cremeu, som massa fins”.

Dos xiquets miren l’aparador bocabadats, amb ulls com plats i la boca oberta, es tornen bojos, mig hipnotitzats, per tanta llepolia prohibida i descoberta.

Un estira a l’altre amb urgència infantil, “en vull un, dos, tres… tots els vull menjar”, la gola mana més que el seny tranquil, i la dieta se’n va corrent a fer la mar.

La pastissera riu, ja ho té assumit, sap que el sucre fa miracles i pecats, ven felicitat a pes ben mesurat, i embolica temptacions en paper daurat.

Ella es riu de tanta dolçor excessiva, que pot salvar-se del foc més cruel, si el jurat cau en la trampa adictiva, i indulta el ninot pel gust i la mel.

Perquè, què pot més que un bon pastís, quan el foc espera amb mala intenció?

Potser el jurat mane l’escena al paradís, i ben la salva del foc per aclamació.

Així portem l’escena, orgull i ironia, a lluir-se entre art, crítica i color, una pastisseria plena d’alegria, que vol guanyar-se el perdó amb sabor.

Si s’indulta, serà dolç el final, si no, cremarà amb aroma celestial, que el foc faça festa i el fum siga tal, com la festa fallera, per sempre immortal.

TANT DE SUCRE A PUNT D'EMBAFAR, MARCA EL MOMENT DE TERMINAR.

Ja hem arribat al final de l’explicació, entre molts dolços, l’ambient pastós, i amb la panxa a punt d’indigestió, quedant clar que “quant més sucre, més dolç”.

Hem vist nata, caramel i xocolate, més sucre per metre que en cap forn, seguim drets, sense que cap s’empatxe, això sí, hem augmentat el nostre contorn.

Tanta dolçor podia ser perillosa, avís clar de diabetis monumental, però la sàtira ha fet de vacuna graciosa, i hem eixit vius del sucre industrial.

La llengua pastosa, l’ull mig brillant, però el cap encara en el seu lloc, ni sobredosi, ni ensurt alarmant, només rialles i algun comentari dolç.

El jurat acaba amb somriure fi, com qui tasta un pastís sense por, i pensa: “que bé, ja me l’he llegit”, si el sucre va amb gràcia i humor.

Així tanquem la falla, contents i sencers, sense embafar-nos ni perdre el control, que el dolç, si és sàtira, sempre va bé, i el foc ja decidirà si vol més sucre o no.

RECOMPENSES

DE JUNTA CENTRAL FALLERA

INSÍGNIA D'OR AMB FULLES DE LLORER

Carla Moreno Martínez

María Pla Torrella

María Sevilla Ogallar

INSÍGNIA D'OR

Paola del Mar Benítez Rodríguez

Nuria Blanco Liern

María Calpe Giménez

Enrique Clemente del Toro

Miguel González Salvador

Carla Martí Lleonart

Nuria Moragón Gato

Lydia Moragón Ruiz

Ana Morcillo Cabrero

Andrea Moya Dolz

Begoña Pérez Andreu

Hugo Tormo Barbeta

Nuria Vidal Rodríguez

INSÍGNIA D'ARGENT

Miquel Carbonell Escrich

Rosa Chovares Pla

Yuniel de Anacleto Navarro

Félix García-Consuegra Beleña

Carlos Garrido Macián

Asier Jiménez Liern

Adrián Muñoz Valenti

Sandra Pérez Pérez

Aquiles Vozmediano Romero

DE JUNTA LOCAL FALLERA DE PATERNA

INSÍGNIA D'OR

Chimo Herrero Pardo

INSÍGNIA D'ARGENT

Enrique Clemente del Toro

Miguel González Salvador

Gregorio Morales Lorente

José Enrique Martí Giménez

Javier Sanz Ramírez

DE LA FALLA SANT ROC PER LA SEUA PERMANÈNCIA COM A MÍNIM DE 25 ANYS EN LA NOSTRA COMISSIÓ MAJOR

INSÍGNIA LLOREJADA

Adela Juan Ramírez

Ana María Sáez García

Rafael Miguel Pérez Jara

Verónica Leiva Puentes

Javier Domínguez Esteve

Paula Martínez Rocati

Ana Sancho Descalzo

Mª Carmen Morales Lorente

SALUDA PRESIDENT INFANTIL2026

Benvolguda comissió, És per a mi tot un honor i privilegi, poder representar de nou a la meua falla com a president infantil per a les falles de l’exercici 2026. Tornar a complir este somni amb l’experiència de l’any anterior, fa que puga gaudir encara més cada acte i cada moment.

Em fa molt feliç compartir este any faller amb Júlia, Marta i Alo, som un equip perfecte, sé que gaudirem de cada instant junts i crear un any inoblidable per al record.

Viure esta aventura amb les nostres quatre components que formen la Cort d’Honor de la nostra Fallera Major Infantil de Paterna, Celia Ballesteros Segura, està sent meravellós.

Volia donar les gràcies, a cada delegació per tot el treball i l’esforç que poseu durant tot l’any. Gràcies a la vostra dedicació, la Falla Sant Roc continua brillant amb la mateixa força de sempre.

A tota la meua comissió infantil, per estar sempre present, us anime que siguem fent falla, m’encantaria transmetre-us tot l’amor i passió per esta festa, que sapieu que sou el futur d’esta comissió que amb tant d’orgull vist el casal amb els seus estendards.

ALEJANDRO NÚÑEZ PRESIDENT INFANTIL

Finalment, no puc acomiadar-me sense donar les gràcies a les meues amigues Alba i Ari, per tot el suport incondicional sempre, a tota la meua família, però sobretot als meus pares i germaneta Aitana, per tot l’amor incondicional i dedicació que fan perquè puga gaudir cada instant al màxim.

M’acomiade, amb una abraçada a cada persona de la meua comissió, la que m’ha vist créixer i sent la mateixa devoció per esta manera de viure, entre pólvora, foc i fe.

Per unes falles 2026 inoblidables

Visca Paterna, Visca València i que Visca la Falla Sant Roc!

El vostre President Infantil 2026

AIXÌ ÈS ALEJANDRO

SALUDA 2026

FALLERA MAJOR INFANTIL

Benvolguts amics, amigues, falleres i fallers:

Quin orgull més gran sent de poder saludar-vos des del nostre llibret faller com la màxima representant infantil de la nostra volguda Falla Sant Roc.

Enguany és un somni fet realitat i vull compartir la meua alegria amb tots vosaltres. Gràcies als meus pares, a la meua família i a tota la comissió per fer-ho possible. Gràcies per ser el meu suport i per inculcar-me els valors fallers importants com la germanor i la tradició.

FALLERAMAJOR INFANTIL

Espere que gaudim junts de cada moment, de la llum, la música, l’art dels artistes, l’olor a pólvora i l’emoció de l’Ofrena. Convide a tots els xiquets i xiquetes a gaudir d’aquesta festa meravellosa.

Viquen les Falles!

Amb tot el meu afecte,

Júlia López Nieto

Fallera Major Infantil 2026

EXALTACIÓ FALLERAMAJOR

INFANTIL

De les cendres d’una cremà i d’una telefonada va nàixer aquest somni. Com quan la traca s’encén i, de sobte tot cobra vida, així va començar també el teu any. Una telefonada plena d’emoció, i tu, amb els ulls coberts de llàgrimes, vas sentir dins teu la primera flama d’un somni que estava esperant el seu moment per encendre’s.

I així, com les primeres flametes que naixen en una falla quan comença a cremar, van anar arribant els teus actes. Moments menudets que brillen tant que es queden per sempre: cercaviles i presentacions plenes de rialles, les abraçades de la teua comissió, i cada detall que anaves guardant en el teu cor com si fora un tresor.

I hui arriba el moment més especial, el moment que és com el punt més alt d’una cremà, quan el foc és gran, bonic i ple d’emoció. Hui és la teua exaltació com a la nostra Fallera Major. Hui és el dia en què rebràs la banda que sempre has somiat portar. La banda que et diu: “Este és el teu any”. Regina de la nostra comissió, la que t’ha vist créixer des que eres molt xicoteta, hui t’aplaudix amb tot el cor, orgullosa de veure't convertir-te en la seua màxima representació.

I tu, amb els ulls brillants com una nit del foc, has sigut la flama que ha encés l’ànima d’una comissió, la mirada il·lusionada que ha recordat a tots per què estimem tan profundament aquesta tradició.

Però açò no s’acaba ací. Per davall del foc, quan la fusta encara crema i comença a trencar-se, hi ha un soroll que anuncia que queda molt per viure. Dies plens d’actes increïbles, de sorpreses, de màgia, de moments únics que marcaran la teua memòria per sempre.

Cada cap de setmana serà com una fusta que s’encén i llavors vindrà març. La setmana fallera. La música, la pólvora, els colors, els carrers plens de festa i de llum, el batec dels nostres cors.

Tot el que sempre has imaginat, tot el que has vist des de menudeta i has somiat viure algun dia, serà teu.

I quan arribe la cremà, veuràs les flames pujar, veuràs com la teua falla es convertix en cendra, i sentiràs una emoció inexplicable. La cremà no és un final, és el moment sagrat en què el foc transforma la vivència en eternitat. El moment en què tancaràs els ulls i te donaràs conte que res d’allò viscut mai es perdrà.

Júlia

Entre coets i flama ardent, somies brillant i valent.

El foc dansa, el cor s’emociona, la màgia de les falles et corona.

Vestida d’indumentària, i pura tradició, la teua mirada desperta els nostres cors.

El castell s’alça al cel, i cada espurna balla pel nostre carrer.

I amb l’última cendra que s’endú la llum del foc, marcarà per sempre, que del 2026, eres tu la nostra Fallera Major Infantil.

falleretsifalleretes

COMISSIÓ infantil

SANT ROC

JUNTA DIRECTIVA INFANTIL

President: Alejandro Núñez Martínez

Vicepresidenta Primera: Zahara López Ramos

Vicepresident Segon: Mario Pérez Correa

Secretària: Valeria Aranda Victoriano

Tresorer: Daniel Morales Soriano

Comptadora: Alba Domínguez Cruz

Delegat: Marc Lluna Ferrer

Delegada: Alba Grau Romero

CORT D'HONOR DE LA FALLERA MAJOR INFANTIL DE PATERNA

Yanira Montejano Navarro

Elsa Moya Puentes

Ariadne Ortiz Reolid

Nuria Sevillano Pérez

Saúl Andreu Calatrava

Andrea Antón Herrera

Carla Aranda Victoriano

Carla Mª Arona Pla

Ainhoa Bartual Hernández

Itzel Belda España

Rodrigo Belda España

Ángela Benítez Soriano

Emma Bordes Navarro

Nuria Camacho Sánchez

Elia Carrasco Martínez

Jessica Casanova Dominte

Ainara Castellanos Belenguer

David Conesa Gómez

Carla Correa Blanco

Carmen Cortes Espinosa

Mayra Domínguez Cruz

Azahar Domínguez Gómez

Mª Pilar Faubel Guillem

Ahnai Fernández Domínguez

Leire García Balsera

Sara García Balsera

Marco García Belda

Leyre García Cebellán

Mireia Garrigues Cátedra

Lucia Gavilán López

Martina Gavilán López

Diego Gjoenewald Esteban

Iker Pedro Gómez Ferrer

Triana Gómez Ferrer

Hugo González Bueno

Mateo González Bueno

Luca Gutiérrez Oliver

Thiago Gutiérrez Oliver

María Herrera Juan

Helena Herrero Moragón

Alba Herreros Moya

Rocío Herreros Moya

Marta Lanchazo Corella

Raquel Liern Aliaga

Ariadna López Del Ángel

Julia López Herrera

Sayren López Moreno

Carlota López Herrera

Iker Luzón García

Ángela Malo Morales

Edurne Molina Coll

Juan Antonio Montejano Navarro

Susi Montejano Navarro

Nico Moreno Pérez

Daniel Muñoz Alcaide

Marc Muñoz Alcaide

Vera Muñoz Alcaide

Lara Náquera del Río

Lucas Náquera del Río

Atenea Navarro Sánchez

Aitana Núñez Martínez

Diego Oliver Ortega

Jimena Ortega Hidalgo

Oliver Ortiz Reolid

Noah Palomino Moreno

Elsa Palop Alcalá

Paulo Paniagua Alvarez

Lucas Pérez Correa

Leo Pérez Dual

Marc Puentes del Olmo

Martina Recamales Claudio

Antonio José Rodrigo Ramos

Darío Rodrigo Ramos

Alejandro Rodríguez Montejano

Juan Antonio Rodríguez Montejano

Lucia Roger Jiménez

María Roger Jiménez

Sofía Roger Jiménez

Alba Romero Aliaga

Yago Romero Aliaga

Alba Ros Benítez

Axel Saiz Bordes

Aitana Sánchez Gamiz

Arantxa Sánchez Gamiz

Alma Santacruz Martínez

Martina Santacruz Martínez

Lara Sanz Moragón

Ainara Sevilla Aliaga

Vera Sevilla Aliaga

Víctor Ten López

Sofía Urbano Espinosa

NOSTRA FALLA INFANTIL 2026

Lema:

VIDA

Artistes Fallers:

Pepe i Artur Badía

Versos:

Roberto Usina Rodríguez

SANT ROC falla 2026

EXPLICACIÓ FALLA INFANTIL

Qué ès la vida?

. La vida és com una aventura.

. Tot el que creix i canvia està viu: les persones, els animals, les plantes…

.Tots comencem xicotets i anem aprenent i creixent.

. La vida és sentir: podem riure, jugar, estar tristos, emocionar-nos, tindre por… i tot això forma part de viure.

. La vida és descobrir: cada dia aprenem una cosa nova, coneixem coses diferents i fem amics.

. La vida és cuidar-nos i cuidar: mengem, dormim, juguem, i també ajudem als altres perquè estiguen bé.

. I el més bonic: en la vida podem fer coses que ens agraden i compartir moments amb qui volem.

AMB LA VIDA PER DAVANT, LA FALLETA ANEM EXPLICANT.

En la nostra falleta, la infantil, la xicoteta, d'una forma divertida, l'artista ens contarà, el que al voltant romandrà, del significat de la vida.

Vida, bonica paraula, plena de màgia i faula, és el que vull explicar, si els ninots m'ajuden, i no és que s'obliden, que a la falla deuen estar!

Al centre de la falla, com ara es detalla, dos dones trobarem, que un miracle estan fent, ficant amor i sentiment, creant la vida, les veurem.

Una és la mare natura, i com si fora una aventura, un bebé està gestant, donant una nova vida, al seu ventre encollida, poc a poc es va formant.

La seua panxa engrandeix, segons el xiquet creix, esperant que arribe el part, i la nova vida done a llum, trencarà aigües i... pum! La nova vida haurà arribat!

Demanant molt ràpid llet, naixerà el nou xiquet, d'una forma ben formal, quan per fi l'hagen tallat, amb tota la formalitat, el seu cordó umbilical.

Entre plors i molts bolquers, es portarà tots els volers, de la família i els amics, que de seguida s'acostaran, i de segur celebraran, l'arribada del bebé tan bonic.

L'altra dona en qüestió, de la que abans he fet menció, veient el fill de la natura, porta un altre bebé al braç, fent una imatge que és capaç, d'enamorar sense mesura.

Plenes d'amor i tendresa, cuiden de forma compromesa, les noves vides que al món, elles han decidit portar, de les que no es podran separar, ni perdre de vista ni un segon.

Amb esta estampa especial, queda explicat el cos central, anem ara a fer contalla, i seguir en les faenes, dels ninots i les escenes, de la resta de la falla!

DE PARÍS AQUESTA AU, VE VOLANT BEN SUAU.

Des de París ve volant, una cigonya contenta, amb les ales molt obertes, seguint la ruta ben atenta.

Porta bebés xicotets, en un sac que du al bec, van adormits i tranquil·lets, acostats en un bon plec.

Passa volant i a tots encanta, saluda a la Torre Eiffel, fa una volta, riu i canta, mentre mira cap al cel.

Creua muntanyes i mars, sense perdre l’alegria, cantant cançons peculiars, que fan ballar la nit i el dia.

Quan arriba a cada casa, pica suaument al balcó, amb el bec fa “clac-clac”, perquè reben el nou nadó.

Deixa el bebé en un bressol, amb un bes i l'abraça, i li diu fluixet, prenent el vol: “Benvingut a la teua casa”.

Els xiquets riuen contents, els pares miren sorpresos, s’ompli la llar de moments, tendres, bonics i compromesos.

La cigonya torna a París, amb el vent de companya, en més xiquets pensant feliç, que prompte durà a Espanya.

I així diu la història bonica, que s’explica de menut, que de París ve la cigonya màgica, amb un bebé molt volgut.

ET CONTE AMB BONDAT, QUE 7 VIDES TÉ UN GAT.

La setmana té set dies, set colors l'arc de Sant Martí, i set són totes les vides, que els gats fent virgueries, tenen marcades pel destí.

Açò diu la llegenda, perquè en tota habilitat, i d'una forma estupenda, al perill fan reprimenda, i planten cara al complicat.

Si a una casa viu, més senzilla és la vida, que si al carrer sobreviu, però sempre té motiu, per jugar i fer-la divertida.

Si s’espanta pega un bot, i s’amaga darrere o a un costat, després ix ben de pressa i fort, miola i fa un altre bot... i com si res haguera passat!

Passeja pels terrats de nit, veu la lluna bocabadat, mai no cau, és molt llest i polit, sempre viu i divertit, i miola molt relaxat.

Una vida per jugar, una altra per dormir al sol, una més per somiar, i encara en pot gastar, mentre ronca sense control.

Si rellisca, no passa res, s’alça ràpid d'on estiga, sacseja el pèl i ja està bé, perquè vides en té més, sense tindre més fatiga.

Així diu la història felina, que tots hem escoltat, que set vides com rutina, per jugar i menjar tonyina, els gats tenen, de veritat.

EN ESTA ESCENA VOLEM FER, HOMENATGE AL TEATRE FALLER.

Les falles són tradició, molt de treball i cultura, i ens agrada passar a l'acció, per estar sempre a l'altura.

Ens encanta un escenari, per fer playbacks o teatre, representant l'art necessari, i així als concursos combatre.

El millor és assajar, compartint el temps al casal, encara que a voltes baixar, ens coste un poquet si cal.

I és que la vida de l'artista, de vegades es fa pesada, si el compromís és realista, i fas la tasca encomanada.

A la representació de la falla, veurem màscares i uns bufons, que ens contaran una rondalla, tot fet en clau d'humor.

El fan de categoria, molt han assajat el guió, representant en alegria, després de tanta preparació. Acabada al teatre l'obra, rebran el millor premi, sent aclamats de sobra, pel públic amb bon apremi.

Molt contents i satisfets, acaben la representació, perquè s'han dedicat en concret, a la vida teatral en qüestió.

UNA NOVA ETAPA DE LA VIDA, A ESTA XIQUETA LI ARRIBA.

La vida té moltes etapes, com la infantesa i la maduresa, i en mig d'estes fases, una que també la passes: L'adolescència, que sorpresa!

Una xiqueta adolescent, de 15 anys d'edat, número que tradicionalment, s'associa clarament, a esta etapa, per descomptat.

Quan arriben els quinze anys, la xica fa un pas gegant, deixa jocs i alguns paranys, creix amb somnis i afanys, i somriu mirant el seu per davant.

Als quinze, ella vol ballar, li diuen la xiqueta bonica, brilla quan la veus passar, com una estrela al saludar, tota alegre i molt simpàtica.

La infància diu adeu, amb una abraçada feliç, la xiqueta ja creu, que un món nou ja veu, plena de llum i d'encís.

El quinze criden a la porta, amb campanetes sonant, és una data que importa, que transforma i la transporta, cap a un futur emocionant.

Ja no és tan menuda, però tampoc gran del tot, la seua mirada ajuda, creix contenta i convençuda, amb el cor latent a poc a poc.

Així els quinze són especials, la xiqueta bonica de veritat, ja té el número màgic i vital, que obri un capítol nou i genial, entre etapes, de costat a costat.

ENS

TOCA LA GROSSA DEL XIQUET, I LA VIDA ENS CANVIA EN UN MOMENT.

A l’escena hi ha un bombo redó, ple de boles que volen jugar, gira i gira amb molta il·lusió, per a moltíssims premis donar.

És el sorteig del Xiquet, que a Espanya amb tradició, arriba sempre el sis de gener, amb premis, somnis i emoció.

Encarnita, la lotera de la falla, encreua els dits demanant sort, seguint el sorteig a la pantalla, i a Déu suplicant suport.

Les boles ballen al bombo tan gran, fan sorollets plens d’algaravia, Encarnita mira com van girant, esperant que la sort arribe este dia.

Xiquets i xiquetes comencen a cantar, amb veus dolces i angelicals, són de Sant Ildefons, i van anunciar, els premis del sorteig especial.

“Mil euros!” canten sense por, el bombo no para de rodar, els premis ixen amb molt d'amor, i tothom escolta amb ganes de somiar.

Arriba el moment de la grossa, amb màxima expectació, i de sobte Encarnita, tota plorosa, diu que ha tocat en Sant Roc!

La gent s'abraça i salta, a la porta del nostre casal, han tocat els diners que fan falta, sent un instant únic i especial.

PORTA UN PA BAIX EL BRAÇ, DESPRÈS DE NOU MESOS D'EMBARÁS

En l’escena apareix un xiquet, amb un somriure dolç i tendre, porta un pa davall del bracet, com un regal molt complet, que fa la casa créixer i aprendre.

Va en bolquer, és menudet, i és de la casa l'alegria, el pa acompanya al xiquet, com un símbol secret, de prosperitat cada dia.

Diu la gent amb il·lusió, que el xiquet porta fortuna, si el pa porta en emoció, donant la sensació, d'una tendror fins a la lluna.

El pa és aliment i amor, que mai a taula pot faltar, porta vida i molt de valor, com un preuat tresor, que als pares ajuda a criar.

El xiquet dorm al bressol, amb el pa prop del seu costat, somia un món ple de sol, on tot creix al revol, de l'abundància i la bondat.

Cada mos és esperança, cada dia és un regal, el pa porta confiança, i una nova bonança, que fa la vida especial.

Així el xiquet ens explica, amb el pa que ens ha portat, que la sort sempre ens visita, si l’amor mai s’oblida, i l’abundància viu a casa, de veritat.

AL LLUNY VEIEM UN CAMIÓ, QUE ARRIBA SENSE DISTRACCIÓ

SEMEN-TO ve pel carrer, és un camió molt especial, porta rialles del taller, i un secret màgic i genial.

És de Sant Roc el camió, ple de sacs imaginaris, no porta pedres ni formigó, sinó contes extraordinaris.

Dins viatgen molt contents, uns amics molt ballarins, són espermatozoides valents, xicotets, ràpids i refins.

El camió els porta pel camí, cap a una vida nova, volen arribar al seu destí, i que comence la gran prova.

Busquen un òvul adormidet, com qui busca un tresor brillant, quan el troben, tot és complet, i comença un conte emocionant.

A poc a poc, sense pressa, naix un somni menudet, i la vida fa una sorpresa... i apareix un nou xiquet!

Els xiquets riuen escoltant, esta història tan divertida, el camió va sempre avançant, pel camí secret de la vida.

I així SEMEN-TO ens explica, amb carinyo i humor, que la vida és ben bonica, quan es conta amb amor.

UNA NOTÍCIA EN TENDROR: SERÀS GERMÀ MAJOR!

Dos símbols anem a plantar, que als sexes representen: del masculí i del femení vull parlar, i junts comencen a explicar, un secret que han guardat molt bé.

El pare i la mare somriuen contents, criden el fill al sofà, tenen ulls brillants i pacients, parlen suaus i valents, amb veu calmada i tranquil·litat.

Tindràs un germanet! Diuen cridant, com si fora un gran regal, el missatge vola emocionant, ple de somnis i esperant, ser germà major... es genial!

Però el xiquet arrufa el nas, no li fa massa il·lusió, ser fill únic li agrada més, té joguets i temps de sobra, i pensa: “això no m’agrada, no”.

Ell juga sol i està molt bé, amb contes i jocs al seu racó, l'espai ja es troba ple, i compartir… potser després, diu pensant-ho amb el cor.

Els pares riuen amb tendresa, i li fan una gran abraçada , li expliquen amb molta dolcesa, que l’amor mai no s’acaba ni pesa, i que sempre serà el rei de la casa.

A poc a poc el xiquet somriu, imagina jocs per compartir, el pensament nou ja viu, i el cor se li obri i el descriu, potser ser germà no és tan roí.

CANTEM A PLE PULMÓ:

ÉS EL CICLE VITAL!

Al cim del penyal fa un sol brillant, Rafiki riu amb emoció, alça Simba, xicotet i radiant, i tots celebren la vida amb la cançó.

Els animals miren contents, ballen al ritme del tambor, xiquets disfressats molt valents, fan del bosc una festa de color.

Simba acaba de nàixer hui, i el món li diu benvingut, el seu rugidet sona així, com un somni tendre i menut.

Rafiki alça el lleonet al cel, com si fora un tresor daurat, el cicle gira, roda fidel, i la vida comença a caminar.

Els xiquets riuen sense parar, amb cues, nassos i orelles, fan d’animals per jugar, i omplin l’escena d'abraçades.

El sol puja lent pel cel blau, i pinta el dia de felicitat, la sabana sona com un clam suau, que diu: la vida sempre tornarà.

I així acaba la història bonica, amb família, amor i sentiments, dos símbols, vida que creix i explica, que compartir també multiplica, somriures, jocs i els cors contents.

Girafes, micos i algun lleó, fan reverència sense por, tots junts canten amb il·lusió, celebrant la vida amb molt d’amor.

Així és el cicle de la vida, un conte especial i antic, naix, creix i torna amb alegria, com Simba alçant-se ben bonic.

D'AQUESTA MANERA, CONTE LA VIDA SANT ROCK-ERA.

La vida musical comença, amb notes que fan somriure, i la música ben fort sona, al poble i al carrer, tot vibra, i una gran festa anem a viure.

Apareix una rockera saltant, amb jaqueta brillant i pas decidit, li diuen SANT ROCK-ERA, fort i elegant, fa tremolar la terra la guitarra tocant, i tots el seguixen el seu ritme ací.

Ella diu que el rock també és la vida, una forma de pensar i d'estimar, cada nota és una aventura sentida, una història sonora compartida, que ens convida a saltar i cantar.

De sobte arriba altre cantant a saludar, molt famós, amb rastes i fent festa, porta una cançó que ens fa caminar, pas a pas ens convida a somiar, i tots cantem la cançó aquesta.

Canta “Caminant per la vida”, pas a pas, sense por ni pressa, ens diu que la vida és divertida, si de música l'has omplida, com una abraçada que no cessa.

Entre rockers naix una nova era, on riure i cantar és el millor, la vida musical és alegre i sincera, un moment, un lloc, una llum viatgera, que ens ensenya a viure amb vigor.

Rock i cançons fan una sola veu, la festa no para de créixer, tot el món balla i mou els peus, sonant la música per tot arreu, fent l'avorriment desaparéixer.

Entre crits i palmes els cantants, arriben al final del concert, saluden al públic botant, i abaixen el teló celebrant, que el repertori ha sigut un encert.

DE PRINCIPI FINS AL FINAL, LA VIDA ÉS UN PROCÉS NATURAL.

Quan naix un bebé tot és alegria, riu, plora i fa sons com un clamor, comença el camí ple de fantasia, amb besos que donen molt d’amor.

Creix a poc a poc jugant al carrer, aprén a parlar, córrer i jugar, cada dia és nou per descobrir què fer, i el món li convida a explorar.

Després ve l’etapa de fer-se gran, amb escola, amics i molta il·lusió, el cos canvia i vol volar ben alt, mentre el cor aprén què és l’emoció.

Ja és adult i treballa content, fa projectes, somnis i llar, camina la vida amb pas valent, i ajuda els altres a avançar.

Arriba el temps de la saviesa, amb records guardats al cor, conta històries plenes de tendresa, i regala consells que són pur or.

Els cabells blancs brillen com la neu, el pas és tranquil, sense malícia, la vida somriu amb un adeu, i el temps li fa una dolça carícia.

Un dia el camí s’acaba amb gratitud, com una cançó ha d'acabar, però el que has viscut queda dins de tu, en cada record que ens fa estimar.

Així és el cicle, roda que va, de nàixer fins a dir adeu, la vida comença i torna a girar, en altres cors que naixeran en breu.

AMB HONORS I DISTINCIÓ, PARLE DE L'ESCENA D'EXPOSICIÓ.

Les dones lluitadores són llum de cada dia, ens abracen fort amb molta tendror, mos donen vida plena d’alegria, valentes, que mai perden l’energia, i curen les penes amb el seu amor.

Cada somriure seu és una cançó, que sona dolceta dins del cor, fan màgia diària amb il·lusió, i pinten el món de força i unió, amb besets tendres plens de dolçor.

Hi ha dies difícils, però elles van avant, com heroïnes sense capa, caminen valentes, pas ferm i constant, no es rendixen mai, sempre endavant, i el seu valor tot ho tapa.

El 19 d’octubre és un dia especial, per recordar amb molt d’afecte, parlem del càncer de mama, real, amb llaços roses i un crit fraternal, que diu: “no estàs sola”, en efecte.

A totes les dones que lluiten així, les enviem força i calor, sou exemple gran per a viure ací, sou cors valents que diuen sempre sí, envoltades d’esperança i bravor.

Entre metges, abraçades i il·lusió, aprén el cos a sanar, cada dia és un pas, una emoció, una batalla plena de superació, on l’amor ajuda a guanyar.

Les famílies fan pinya sense por, com un equip fort i unit, junts fan el camí amb molt d’amor, i cada pas és un crit de valor, que diu: “seguim”, tots units.

Celebrem les dones que donen vida, amb força rosa i molta llum, són lluitadores d’ànima compartida, exemple etern de valentia infinita, com estrelles que brillen amb costum.

VIDA

HEM ARRIBAT A LA FI, I L'EXPLICACIÓ ACABA ACÍ.

Ja hem explicat la falla, amb versos, rimes i molt de foc, la nostra explicació ja s’acaba, de la falleta de Sant Roc.

La nostra falla té per lema "Vida", plena de ninots, colors i il·lusió, una paraula màgica i compartida, que ens fa créixer amb emoció.

Hem pogut llegir ací, contant secrets sense por, que la nostra vida és així, i ser feliç és el millor.

Xicotets i grans hem aprés units, portant la festa al carrer, amb la falla som un equip, que tenim la vida per recórrer.

I ara diem adeu amb alegria, fins que torne la festa amb passió, la nostra falla queda al cor cada dia, com un conte que acaba ple d'acció.

RECOMPENSESinfantils

DE JUNTA CENTRAL FALLERA

INSÍGNIA D'OR

Alba Ros Benítez

INSÍGNIA D'ARGENT

Rodrigo Belda España

Alba Grau Romero

DE JUNTA LOCAL FALLERA DE PATERNA

INSÍGNIA D'OR

Alejandro Núñez Martínez

INSÍGNIA D'ARGENT

Rodrigo Belda España

Alba Grau Romero

CONTE INFANTIL

L'ESTRELETA MARIETA

En la infinita manta blava de l'univers vivia una xicoteta estrela anomenada Marieta. Era dolça, curiosa i somiadora, però hi havia alguna cosa que li preocupava tots els dies, totes les nits i a tota hora: la seua llum era molt feble

Mentre les seues germanes estreles brillaven amb centellejos platejats que creuaven el cel com a pinzellades de llum, Marieta a penes aconseguia mostrar un parpelleig tímid.

A vegades intentava moure's una miqueta per a cridar l'atenció del cel nocturn…

- Mireu, soc ací! —deia emocionada.

Però la seua lluentor era tan suau que les altres estreles a penes notaven la seua presència.

—No et preocupes, Marieta —deia Amparín, l'estrela més gran i brillant del grup—. Cada una té el seu propi ritme. Ja brillaràs més fort algun dia.

Però Marieta sospirava un poc trist.

Ella volia brillar ara.

Una vegada a l'any, totes les estreles del cel celebraven la Nit del Gran Centelleig, en la qual cada estrela mostrava la seua llum més bonica, creant una dansa celeste que il·luminava la Terra.

Marieta esperava esta nit amb emoció… i por.

Quan va arribar el moment, totes les estreles es van alinear i van començar a brillar amb totes les seues forces. Era un espectacle enlluernador: llums que giraven, centellejos que es creuaven, colors que semblaven pintats sobre la nit.

Marieta ho va intentar. De veritat ho va intentar.

Va tancar els ulls, va respirar profund i va tractar de traure tota la llum que tenia dins.

Però a penes va aconseguir un centelleig xicotet, que es va apagar de seguida.

—No passa res, Marieta —va dir una estrela bebé que estava al seu costat—. Jo tampoc he pogut brillar tant.

—Sí, però la teua llum cada vegada és major —va murmurar Marieta un poquet trista—. La meua… no creix mai.

I així va passar la nit, sentint-se més xicoteta que mai.

Dies després, mentre Marieta observava la Terra —com solia fer quan se sentia trista— va notar un moviment estrany en una xicoteta plaça.

Va afinar la seua llum, encara que fora feble, per a veure millor.

Allí, asseguda en una vorera, estava una xiqueta. Tenia els braços al voltant dels genolls, i la seua careta estava amagada entre els seus braços. Estava plorant.

Marieta va inclinar la seua llum cap a ella.

- Què haurà passat? —es va preguntar.

Encara que sabia que els humans no podien escoltar-la, alguna cosa dins d'ella va voler acostarse un poc més. Va veure com a la xiqueta li queien les llàgrimes.

—Tinc por… —va dir la xiqueta, mirant el cel—. Se'n va anar la llum i la meua casa està fosca.

Marieta va sentir que alguna cosa s'encenia dins d'ella.

Una espurna.

Un desig enorme d'ajudar.

—Potser no puc brillar com les altres —va pensar—, però tal vegada… tal vegada puc brillar per a ella.

Llavors Marieta va reunir cada record bonic de la seua vida: els riures de les seues amigues estreles, els jocs en la galàxia, les paraules d'alé d'Amparín…

i alguna cosa més: el desig sincer que la xiqueta no tinguera por.

I de sobte…

PUM!

Un xicotet esclat de llum va eixir del seu cor. No era gegantesc ni enlluernador…

Però era ferm, càlid i real.

La xiqueta va alçar la mirada.

- Què és això? —va murmurar.

Allí, entre milers d'estreles, hi havia una llum suau, daurada, com una llanterna amiga en la foscor.

Era Marieta.

La xiqueta es va assecar les llàgrimes.

—Gràcies… —va dir amb un somriure tímid.

I en eixe moment, una cosa màgica va ocórrer:

La llum de Marieta va començar a créixer. Molt poquet al principi, com un murmuri de lluentor. Però després, en veure el somriure de la xiqueta, la seua llum es va fer un poc més gran… i un poc més… i un poc més.

No es va tornar l'estrela més brillant del cel, però sí que es va convertir en una estrela valenta, útil i especial.

Des d'aquella nit, cada vegada que un xiquet té por de la foscor, Marieta apareix la primera en el cel. No per a ser la més lluminosa… sinó per a dir amb el seu xicotet gran lluentor:

"Ací estic amb tu."

I amb el temps, Marieta va comprendre una cosa que canviaria la seua vida:

No es necessita una llum enorme per a il·luminar a algú.

Basta una llum sincera.

I així, la xicoteta Marieta va aprendre que cada persona té una lluentor única. No importa com de xicotet semble: sempre pot il·luminar el món d'algú.

Ajuda a la xiqueta a trobar a l’estreleta Marieta.

Activitat 1 1. JOCSIACTIVITATS INFANTILS

Realitza els mots encreuats amb les següents paraules que has llegit en el conte:

2. Activitat 2

Univers Galàxia

Llum

Estrela

Marieta Amparín

Platejat Daurada Celeste Espurna Cel Xiqueta

Pinta i acolorix com creus que quedarà la nostra falla infantil.

Activitat 3

Activitat 4

Troba en la sopa de lletres les següents paraules que has pogut llegir en l’explicació de la falla infantil:

Vida Mare París

Cigonya

Llegenda Teatre Rondalla Adolescent Infància Grossa Ildefons Bolquer

4.

LA VIDA EN FAMÍLIA

Quèéslavidaenfamilia?

Quins tipus de famìlies hi ha?

Per exemple, si vius amb la teua mamà i papà, i tens germans, eixa és una família nuclear. ,

Les famílies poden ser diferents, i totes són igual d'importants i especials.

• Família nuclear o tradicional: És la que té papà i mamà i als fills.

La vida en família és estar amb les persones que més et cuiden i et volen. És compartir moments junts, riure's, parlar, ajudar-se en els moments difícils i donar-se suport els uns als altres. En una família, cada persona té el seu paper i tots han d'ajudar-se perquè tot funcione bé. Algunes vegades, això significa compartir tasques a la casa, estudiar junts, o fer activitats com jugar, eixir a passejar o menjar junts.

• Família monoparental:

Un sol pare o mare amb els seus fills.

• Família homoparental:

Són les famílies en les quals dos papàs o dos mamàs cuiden dels fills. Estes famílies també estan plenes d'amor i suport, igual que totes les altres.

• Família extensa:

A més de mamà i papà, pot viure amb vosaltres avis, oncles, cosins, o fins i tot persones pròximes que ajuden a cuidar de tu i et volen com si foren família.

• Família reconstituïda:

Una parella on un o els dos tenen fills de relacions anteriors, creant nous llaços (padrastres, madrastres, germanastres).

• Família adoptiva:

A vegades, hi ha xiquets que no poden viure amb la seua família de naixement, i altres persones decidixen adoptar-los i donar-los una llar plena d'amor.

• De Pares Separats: Mamà i papà viuen en cases diferents però continuen sent una família que cuida al xiquet.

L'important de totes les famílies és que, encara que es vegen de diferents maneres, la cosa que més importa és l'amor i la cura que et donen les persones amb les quals vius. Cada família és única, i no importa com es vegen, perquè el que realment compta és el suport que es donen entre si.

FALLA INFANTIL PREGUNTES

• Després d'haver llegit l'explicació de la falla infantil, que escena de la nostra falla és la que més t'ha agradat? Per què?

• Ja has vist també l'esbós de la nostra falla, t'agrada?

Com creus que quedarà en la nostra plaça el pròxim 15 de març?

• El nostre artista faller ha triat per a enguany la temàtica de la vida, i en la teua vida, que és el que més t'agrada fer? Com imagines la teua vida quan sigues major?

• Com és la teua família? Tens germans o germanes? Coincidix amb alguna de les que hem explicat?

• Dibuixa com és la teua família:

SOLUCIONS

FOTOGALERIA FAlleS 2025 SANT ROC falla

2025 Falles

2025 Falles

2025 Falles

2025 Falles

2025 Falles

PREMIS 2025

Artistes Fallers:

Lema: Thianzú, un relat oriental,

Artistes Fallers:

Pepe i Artur Badía

Lema:

Anem de Ruta!

3r Falla Major Secció Especial

Ninot Indultat Major

2n Falla Infantil Secció Especial

1r Enginy i Gràcia Infantil

2n Premi Crítica a la Junta Local Fallera

Premi Interpenyes Paterna a la Millor Crítica

Cultural del Foc

1r Premi Presentació Major

Premi al Millor Mantenidor per a Adrián Liern Sánchez

2n Premi Fi de Festa Major

3r Premi Presentació Infantil

3r Premi Fi de Festa Infantil

2n Premi Adorn de Carrer

1r Premi Concurs de Llibret Domingo Del Olmo de l’Ajuntament de Paterna

2n Premi Concurs de Llibret Junta Local Fallera

35é Premi per a la Promoció i Ús del Valencià al Concurs de Llibret de La Conselleria d'Educació, Cultura, Universitats i Ocupació amb Distintiu per Ús De Llenguatge Inclusiu.

FFMM

ABRIL I MAIG

L'exercici faller donaria el seu tret d'eixida el dia 4 d'abril amb la nostra tradicional Apuntà. Aquest mateix dia s'obriria el termini per a elegir al nostre nou president, acte que es realitzaria el divendres 11, havent-hi una única candidatura, resultaria triat per segona vegada Alejandro Romero Marco.

El 15 d'abril també tindria lloc l'elecció del president de la Junta Local Fallera, resultat triada Amparo Giménez Calatrava per als dos pròxims exercicis.

Per a la nostra comissió el mes de maig significa conéixer als nostres nous representants, d'esta manera el dimecres 7 de maig es duria a terme la tradicional trucada de telèfon, resultant triada Fallera Major, Marta Morera i President Infantil, Alejandro Núñez, com a únics candidats i Júlia López com a Fallera Major Infantil d'entre 3 candidates.

També es van conéixer les candidates a Falleres Majors de Paterna, havent-se presentat en infantil, Ariadne Ortiz i Yanira Montejano. Es va donar la circumstància que es va ampliar el termini al no completar-se la Cort Infantil, i també van decidir presentar-se per la nostra falla Nuria Sevillano i Elsa Moya.

El divendres 9 a la vesprada el nostre grup de dançà li ballaria a la Verge i a la nit se celebraria una junta general amb un tema molt important: el canvi de casal. El 13 de maig els nostres representants acudirien a l'Ajuntament a arreplegar el quadre acreditatiu com a guanyadors del concurs de llibret i el dissabte 17 festejos ens va preparar una festa amb temàtica flamenca. Durant este mes els nostres representants també van assistir a les processons de la Mare de Déu dels Desemparats i Santa Rita. El nostre grup de dançà tornaria a ballar, esta vegada pel 50 aniversari de la Confraria de la Mare de Déu dels Desemparats de La Canyada.

Quant a la Junta Local, el dia 3 de maig es duria a terme el concurs de paelles el Parc Central i el dia 24, es va celebrar a Utiel la gala anual de juntes locals, a la qual van assistir els nostres representants.

JUNY I JULIOL

Durant els mesos d'estiu no es para. El dia 1 la Junta Local va organitzar l'homenatge als representants de les falles 2025 i també assistirien este mes al tradicional besamans a la Verge. El dissabte 28 seria la celebració de Sant Joan en la nostra falla.

El primer cap de setmana de juliol, va ser l'elecció de les Falleres Majors de Paterna, resultant triades Celia Ballesteros, de la falla Enric Valor i Rocío Navarro de Jacinto Benavente – Alborxí. A més serien proclamades el divendres 25 en un acte en la Cova Gran.

En la nostra falla, celebraríem la nostra demanà infantil el dissabte 19, on es va nomenar oficialment a Júlia López Nieto com la nostra Fallera Major Infantil.

AGOST

El mes d'agost començaria amb una gran notícia, perquè la nostra festa germana, la de Moros i Cristians, va ser declarada com a Festa d'Interés Turístic Autonòmic per la Generalitat Valenciana.

Este mes també arribarien les festes majors en honor al Santíssim Crist de la Fe i Sant Vicent Ferrer. La nostra comissió participaria en el Tridu que passa per la nostra demarcació.

Com és tradicional, el nostre casal s'obriria la nit de la Cordà, perquè qui volguera es preparara per a l'acte i després prendre's el xocolate amb valencianes i ensaïmades. Els nostres representants posarien punt final a les festes participant en la processó de l'endemà.

SETEMBRE

Tornem a la rutina després de l'estiu començant fort, amb la demanà de la nostra Fallera Major, Marta Morera Macián el divendres 5. El diumenge d'eixe mateix cap de setmana, la nostra comissió també participaria en la processó que posa final a les festes de La Canyada.

El cap de setmana del 12, 13 i 14 també va estar carregat d'actes, perquè el divendres i dissabte es realitzaria la Germanor Fallera al Parc Central i el diumenge van ser els festejos per un altre esdeveniment històric a Paterna: el centenari de la coronació del Santíssim Crist de la Fe.

El tercer cap de setmana de setembre van tindre lloc en el Gran Teatre Antonio Ferrandis les presentacions de les Falleres Majors de Paterna.

I ja per a acabar un mes de setembre de caps de setmana frenètics, el divendres 26 faríem junta general i el dissabte 27 el comiat dels nostres representants 2025 i la firma de contracte de les nostres falles 2026, que realitzen els artistes Pepe i Artur Badía en infantil i Miguel Ángel Royo i José María Baixauli, en la major.

OCTUBRE I NOVEMBRE

El mes d'octubre, va començar amb les habituals celebracions pel Dia de la Comunitat Valenciana. D'esta manera el dia 3 participaríem en el sopar de germanor en la Plaça del Poble i el nostre grup de dançà tornaria a ballar, i el dia 9, els nostres representants assistirien a l'acte institucional.

El dissabte 18 va tindre lloc en el nostre casal una classe magistral sobre pentinats de fallera i el dia 25 la terrorífica festa de Halloween.

El dia 29 es realitzaria a la porta de l'Ajuntament una vigília en record dels morts per la DANA ocorreguda just un any abans.

Durant el mes de novembre la Junta Local Fallera va celebrar el dia 7 una convivència entre els infantils. I el dia 20 inauguraria la seua setmana cultural dedicada a la gastronomia, amb inauguració d'exposició en el Gran Teatre, degustació de plats valencians, visita als tallers on es realitzen les falles municipals… clausurant esta setmana el dimecres 26 amb una xarrada en el teatre Capri.

La Junta Local també formalitzaria la firma de contracte de les falles municipals el divendres dia 28.

En la nostra falla, festejos va organitzar una festa amb temàtica americana el dia 22 i la delegació de protocol, realitzaria la firma de contracte de la nostra falla infantil el diumenge 30, amb un dinar i activitats per als més xicotets de la falla.

DESEMBRE

Amb el mes de desembre arriben el nadal i també comencem la recta final cap a la nostra presentació, amb assajos i molta faena en el casal fent decorats. Durant aquest mes, també accelerem amb l'obra del nou casal per a tindre'l llest per a les pròximes falles.

El diumenge dia 7, la nostra delegació d'activitats diverses va organitzar un tast de vins per a tot el que va voler. El divendres 19 va tindre lloc el tradicional sopar de nadal de la falla i el dissabte 20 un dia nadalenc de convivència per als nostres infantils.

Com és tradicional, la nit de Nadal es va obrir el nostre casal després del sopar per a celebrar junts una festa.

GENER

Amb el mes de gener comencem l’any 2026 i agafem velocitat cap a la Gran Setmana Fallera. Aquest mes des de fa anys és molt especial per a la nostra comissió, perquè se celebren les presentacions de les nostres falleres majors, però abans d’això, celebràrem en el nostre casal la màgica vesprada de reis amb la seua tradicional visita i lliurament de regals als més xicotets de la falla.

Per fi va arribar el 16 de gener, dia de la nostra presentació major, on va ser presentada Marta Morera com a Fallera Major en el teatre del col·legi La Salle de Paterna. Per a rematar l’acte el nostre grup de playback va posar en escena el musical “La Bella y la Bestia”.

I dos dies després, el diumenge 18 va ser el torn de Júlia López, la nostra Fallera Major Infantil a l’auditori Antonio Cabeza de Paterna. Igual que els majors, els més xicotets també van realitzar el seu espectacle musical, aquest any ambientat en “Tiana y el Sapo”.

Com a colofó del mes, realitzàrem el vi d’honor de la nostra comissió el dissabte 31.

Enhorabona!

Lucas Náquera del Río (10-02-2025)

Estem ja arribant al final del nostre llibret, i com fem tots els anys, reservem una pàgina per a celebrar l'arribada de nous fallerets a la nostra comissió, i que des de nounats ja formen part de la nostra família fallera.

L'alegria és fins i tot major quan és compartida, per això en nom tota la comissió volem donar l'enhorabona a les mamàs, papàs i tota la família d'estos xiquets que ja formen part de les files de la nostra falla.

Leo Pérez Dual (26-06-2025)

Luca Gutiérrez

Oliver (31-07-2025)

És un plaer veure com la nostra falla creix any rere any.

De la mateixa forma, també volem donar l’enhorabona a les parelles de fallers i falleres de la nostra comissió, que enguany han decidit donar-se el sí vull.

Cristina Oliver Brisa i Miguel González Salvador

Unbesiunafortaabraçadaperatotelgrup

Nico Pérez

Moreno (28-08-2025)

Beatriz Moreno Esteve i Roberto Palomino Fernández

Ana Moya Sinsáez i Paris Herreros González

PROGRAMA DE FESTES 2026 SANT ROC falla

GENER

Divendres 16 a les 22.30 h: Presentació de la nostra Fallera

Major 2026, Marta Morera Macián, en la sala d'actes del col·legi La Salle de Paterna

Diumenge 18 a les 11.30 h: Presentació de la nostra Fallera

Major Infantil 2026, Júlia López Nieto, a l'Auditori Antonio Cabeza

Dijous 22 a les 20.00 h: Inauguració de l'exposició d'esbossos i cartell de falles 2026 en el Gran Teatre

Antonio Ferrandis.

Dissabte 31 a les 21.00 h: Vi d'Honor

FEBRER

Dissabte 7 a les 20.00 h: Presentació del nostre Llibret 2026 en la sala d'actes del Centre Polivalent d'Alborgí. Després sopar en el casal.

Diumenge 8 a les 11.00 h: Animació infantil organitzada per la Junta Local Fallera a l'esplanada del Coetòdrom.

Divendres 13 a les 21.00 h: Sopar de Sant Valentí i concurs de postres, organitzat per la delegació de festejos

Dissabte 14 a les 12.00 h: XLIII Concurs de Paelles de la Falla Sant Roc

Diumenge 15 a les 18.00 h: Concurs de Teatre de la Junta Local Fallera en el teatre Capri

Divendres 20:

. A les 21.00 h: Sopar en el casal

. A les 23.30 h: Mascletà manual nocturna organitzada per la Junta Local Fallera

Dissabte 21

. A les 11.00 h: Replegà pels comerços del nostre barri

. A les 13.30 h: Menjar en el casal i en acabar serà la tradicional posada de banderes pel nostre barri

. A les 18.00 h: Homenatge al Major a l'Auditori Antonio Cabeza

Dimecres 25 i Dijous 26 de 19 a 21.00 h: Lliurament de Ninots per a l'exposició en el Gran Teatre Antonio Ferrandis (Es concretarà dia que portem els nostres)

Dissabte 28:

. A les 11.30 h: Replegà pel nostre barri

. A les 14.00 h: Menjar per a tota la comissió

. A les 18.00 h: Eixida cap al Gran Teatre Antonio Ferrandis

. A les 18.30 h: Inauguració de l'Exposició del Ninot 2026

. A les 19.30 h: Cridà de les Falles 2026.

. A les 21.30 h: Sopar en el casal. Després hi haurà festa amb DJ a l'esplanada del Coetòdrom

MARÇ

Dimecres 4 a les 21.00 h: Sopar de la Dona

Divendres 6:

. Al voltant de les 20.00 h, rebrem a la Junta Local Fallera en la tradicional Nit d’Albaes

. A les 21.00 h: XVI Concurs de Truites de Creïlla

Dissabte 7:

. A les 16.00 h: Concentració en el casal

. A les 17.00 h: Cavalcada del Ninot 2026. Eixim en última posició.

. A les 22.45 h: Lectura de premis de Cavalcada, Presentació, Fi de Festa i Teatre

. A les 23.15 h: Orquestra a l'esplanada del Coetòdrom

Diumenge 8:

. A les 8.00 h: Despertà

organitzada per la Junta Local Fallera

. A les 14.00 h: Menjar a escot en el casal

Dilluns 9:

. A les 14.00 h: Menjar a escot en el casal

. A les 21.00 h: Sopar en el casal

Dimarts 10:

. A les 14.00 h: Menjar a escot en el casal

. A les 21.00 h: Sopar en el casal

Dimecres 11:

. A les 14.00 h: Menjar a escot en el casal

. A les 21.00 h: Sopar en el casal

Dijous 12:

. A les 14.00 h: Menjar a escot en el casal

. A les 21.00 h: Sopar en el casal

Divendres 13:

. A les 14.00 h: Menjar a escot en el casal

. A les 21.00 h: Sopar en el casal

Dissabte 14:

. A les 14.00 h: Menjar a escot en el casal

. A les 21.00 h: Sopar en el casal

. A les 23.00 h: Festa pre falles

Diumenge 15:

. A les 10.00 h: Esmorzar

. A les 14.00 h: Menjar per a la comissió major.

. A les 20.00 h: Inauguració de l'Adorn de Carrer 2026

. A les 20.30 h: Sopar per a la comissió infantil oferida per la Fallera Major Infantil, Júlia López Nieto i pel President Infantil, Alejandro Núñez Martínez.

. A les 22.00 h: Sopar per a la comissió major.

. A les 00.00 h: Festa en el casal (si les falles estan acabades de plantar).

SANT ROC falla 2026

Dilluns 16.

. A les 9.00 h: Comença el recorregut del jurat.

. A les 10.00 h: Esmorzar

. A les 11.00 h: Animació i màgia per a la comissió infantil.

. A les 13.00 h: Menjar per a la comissió infantil. En la mateixa hora, Mascletà al Parc Central.

. A les 14.00 h: Lectura de Premis a l'Ajuntament i després menjar per a la comissió major.

. A les 17.00 h: Concentració en el casal.

. A les 18.00 h: Lliurament de premis

. A les 20.30 h: Sopar per a la comissió infantil

. A les 22.00 h: Sopar per a la comissió major.

. A les 00.00 h: Festa

PROGRAMA DE FESTES 2026

Dimarts 17:

. A les 10.00 h: Esmorzar

. A les 11.00 h: Taller de circ per a la comissió infantil

. A les 13.00 h: Menjar per a la comissió infantil

. A les 14.00 h: Mascletà al Parc Central.

. A les 16.00 h: Concentració en el casal.

. A les 17.00 h: Ofrena de Flores a la

Verge dels Desemparats. Desfilem en antepenúltima posició.

. A les 21.00 h: Sopar per a la comissió infantil.

. A les 22.00 h: Sopar per a la comissió major. Es prega baixar ja disfressats al sopar, encara que hi ha qui no necessita disfressa…

. A les les 23.00 h: XV Concurs de Xirigotes

. A les 00.00 h: Festa

Dimecres 18:

. A les 10.00 h: Esmorzar

. A les 11.00 h: Xaranga

. A les 13.00 h: Menjar per a la comissió infantil oferida per la Fallera

Major Infantil, Júlia López Nieto i pel President Infantil, Alejandro Núñez Martínez.

. A les 14.00 h: Menjar per a la comissió major. A la mateixa hora, Mascletà al Parc Central.

. A les 18.00 h: Actuació per a la comissió infantil

. A les 19.00 h: Vesprà (com la despertà, però a la vesprada).

. A les 21.00 h: Sopar per a la comissió infantil

. A les 22.00 h: Sopar per a la comissió major oferida per la nostra Fallera Major, Marta Morera Macián.

. A les 23.59 h: Nit del Foc.

. A les 00.00 h: Gran Nit Jove i Festa Neó

Dijous 19:

. A les 8.00 h: Gran Despertà pels carrers de la nostra demarcació.

. A les 10.00 h: Esmorzar

. A les 12.00 h: Concentració en el casal.

. A les 13.00 h: Missa en honor a Sant Josep a l'església de Sant Pere Apòstol.

. A les 14.30 h: Mascletà al Parc Central.

. A les 15.00 h: Menjar per a la comissió major oferit pel nostre president, Alejandro Romero Marco.

. A les 20.00 h: Sopar de pícnic per a la comissió infantil.

. A les 21.30 h: Depenent del premi obtingut Cremà de la Falla Infantil.

. A les 22.30 h: Sopar de Pícnic per a la comissió major.

. A les 00.00 h: Depenent del premi obtingut i dels bombers Cremà de la Falla Major.

La comissió és reserva el dret de cancel·lar o modificar qualsevol acte, així com els horaris dels mateixos i a adaptar-los a les possibles recomanacions vigents a cada moment.

GALERIA COMERCIAL 2026

SANT ROC falla