Llibret Falla Reis Catòlics de Silla 2026

manual d, ECONOMIA:

per un grapat

d’ euros

manual d, ECONOMIA

Edita

2026´llibret

A.C. Falla Reis Catòlics de Silla

Juan Ramón Jimènez, 26 - 46460 Silla (València) www.reiscatolics.com

EXPLICACIÓ DE LES FALLES:

Major: Tomàs Palomares López

Infantil: Lázaro San Miguel Bravo

CORRECCIÓ:

Servei de Normalització Lingüística de l’Ajuntament de Silla

ARTISTA FALLER: Àlvaro Guija

FOTOS:

Delegació de Xarxes Socials Falla Reis Catòlics Mar Navarro

DISSENY I MAQUETACIÓ:

FALLERO www.panalfallero.com

COL·LABOREN: Cases comercials

DIPÒSIT LEGAL V-530-2011

“Pensat (molt) i fet” versió

L’Associació Cultural Falla Reis Catòlics dóna suport al llenguatge inclusiu als llibrets de falla. Als casos que, al llarg de la lectura d’aquest llibret, no s’han utilitzat fórmules inclusives, tenen com a motiu no dificultar la lectura d’aquest.

Des de l’equip de redacció del llibret ens comprometem a seguir treballant per millorar el llenguatge inclusiu a futurs llibrets per tal que els nostres articles no deixen exclòs ningú.

L’A.C Falla Reis Catòlics no es fa responsable de les idees i opinions de les col·laboracions.

El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2026.

Aquest llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres.

Benvingut grup de lectura

EQUIP DE REDACCIÓ:

María Escribà Satorres

Begonya Garrido Picher

Tomàs Palomares López

Mónica Rubio Monfort

Lázaro San Miguel Bravo

Tamara Parra Guillem

Àngela Sevilla Gutiérrez

COL·LABORACIONS:

. Aviva Silla.

. Estefania Gómez Fuentes.

. Panal Fallero.

. Sara Talavera Guillem Fallera Major 2025.

. Roser San Miguel Zaragozà. Fallera Major Infantil 2025.

. Diego Alonso Martínez President Infantil 2025.

. Saül Molina. Col·laborador en l’ombra.

. Maria Amparo Pina Alcañiz. La poetessa de les nostres representants.

. Àlvaro Guija. Artista Faller.

. Jose Rafael Peris Marco. Vicepresidència d’Organització Falla Reis Catòlics.

. Fran Martínez Llorca. Foguerer de la Foguera

Port d’Alacant i Director Executiu de l’Espai

Cultural Infogueres de InformaciónTV.

. Immaculada Cerdà Sanchis. Acadèmica i secretària de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

. Francesc Gamero Lluna. ExSecretari Autonòmic d’Hisenda (2019-2023).

. Rubén Sabater. Responsable financer.

. Virgínia Costa Pina. Vicepresidència d’Igualtat Falla Reis Catòlics.

. Paula Aguilar Fresneda. Delegada d’Igualtat Falla Reis Catòlics.

. Adrián, d’Esports Faubel.

. Elvira, del Restaurant Paymer.

. Amparo, de la Pescateria Amparo

. Rafael Cartagena, secretari de la falla Convent de Jerusalem – Matemàtic MarzalRafa Olcina,

. President de la falla Gonzalo Tejero Langarita

– Vicente Chulià (Turianova)

manual d, ECONOMIA

Des de l’equip de redacció del nostre llibret, intentem que la nostra feina cada any arribe a més persones, i enguany volem que en el nostre llibret arribe a les persones amb diversitat funcional, els que fins ara no podien per si mateixos poder llegir-lo o ho feien amb moltes dificultats.

Per tal d’aconseguir el nostre objectiu hem de recórrer a la tecnologia, ja que arribar a les persones amb algun tipus de diversitat funcional sols des del paper és molt complicat.

Hem aconseguit un acord amb l’empresa valenciana Every Code, per poder fer ús de la seua ferramenta d’accessibilitat Insuit que ens ha permés agregar una capa amb ferramentes d’accessibilitat a l’arxiu en format PDF del nostre llibret i a l’arxiu en format PDF del nostre llibret infantil, que faciliten l’accés als continguts del nostre llibret a les persones amb diversitat funcional.

Ajuda tècnica Adreçada a:

Navegació amb teclat

Navegació per a visió reduïda

Comandaments de veu

Navegació amb Sons

Navegació amb Polsador

Navegació senzilla amb botons

Navegació senzilla amb text gran

Llibret accesible “Tota pedra fa paret”

INFANTIL MAJOR

Volem agrair l’empresa Every Code, empresa capdavantera en el sector de l’accessibilitat, la seua gran col·laboració en el nostre llibret, ja que gràcies a ella podrem arribar a molta més gent.

Aquestes ferramentes ajudaran molt a les persones que ho necessiten, amb funcionalitats com:

Persones invidents. Permet escoltar una locució del contingut de la pàgina i navegar amb el teclat utilitzant balises numèriques.

Persones amb visió reduïda. Permet magnificar el contingut de les pàgines, ajustar contrastos i facilitar la lectura a persones amb dislèxia.

Persones amb discapacitat motriu. Accés a tot el contingut de la pàgina a través de senzills comandaments de veu simples.

Persones amb discapacitat motriu que tenen afectada la parla. Permet la navegació emetent qualsevol tipus de sons, per mitjà d’un escombratge de les opcions disponibles.

Persones amb discapacitat motriu severa. Navegació utilitzant qualsevol tecla del teclat com un únic polsador, per mitjà d’un escombratge de les opcions disponibles.

Persones amb discapacitat cognitiva i persones majors. Navegació senzilla per mitjà del ratolí amb elements visuals destacats i botons virtuals.

Persones majors o amb poques competències digitals. Navegació utilitzant el ratolí que permet augmentar la grandària del punter, ressaltar enllaços, canviar el contrast del color, fer zoom sobre el contingut i l’estructura, canviar a una tipografia més llegible o especial per a dislèxia, i botons de conversió de text a veu en el contingut textual.

manual

ECONOMIA: a la recerca dels euros fallers

manual

d, ECONOMIA: a la recerca dels euros en un món capitalista manual

a la recerca de les falles

Introducció del Llibret 08

Falla rica, falla pobre 12

I si ens tocara la loteria? 18

Ser fallera major: il·lusió, tradició… i una factura que fa por ! 22

Falles en 3D: la revolució que planta cara al suro, i fa estalviar euros 26

Que costa fer una presentació? 30

Compte comptat 36

Que costa fer un llibret? 40

Entenent la particular forma d’ingressos de les fogueres d’Alacant 46

El comerç local, la vida econòmica d’un poble 54

El preu per governar64

Quin és el preu de tractar d’ofegar el valencià?

Quin preu té el valencià? 72

El finançament «invers» dels valencians.

AIXÒ HO PAGUES TU! 78

Quant ens ha costat la corrupció als valencians? 84

Presupostos participatius: entre la veu del poble i el soroll del poder 90

Youtubers en fuga i retorn 94

Incultura financera: oblit o eina de control? 100

Qui roba a un lladre… i altres formes de justificar les estafes econòmiques quotidianes 106

Maleïda inflació: eixe invent modern que fa que sigues més pobre sense gastar més 114

El cost social i cultural del sexisme 120

El cost de la igualtat 120

Automoció, la resiliència d’un sector 134

MICRORELAT El murmuri de la petxina 142

Galeria fotogràfica 25’ 146

Compte de resultats:

Sara FM25 150

Saluda P 2026 Tomàs 154

Versos FM 2026 Andrea 156

Versos PI 2026 Abraham 158

Versos FMI Carme 160

La nostra falla gran 162

Explicació de la Falla 164

Entrevista a la nostra

Fallera Major Andrea 172

Receptes

per a ser milionari instantani

CAS PRÀCTIC NÚM. 1 Lola Flores 62

CAS PRÀCTIC NÚM. 2 Belén Estebán 70

CAS PRÀCTIC NÚM. 3 Brad Pitt 76

CAS PRÀCTIC NÚM. 4 José Luis Ábalos 88

CAS PRÀCTIC NÚM. 5 Paco Sanz 98

CAS PRÀCTIC NÚM. 6 Kiko Rivera 104

CAS PRÀCTIC NÚM. 7 Amadeo Llados112

CAS PRÀCTIC NÚM. 8 Eros 118

CAS PRÀCTIC NÚM. 9 Rei Emèrit 126

CAS PRÀCTIC NÚM. 10 Alberto González Amador 132

CAS PRÀCTIC NÚM. 11 El Dioni 140

manual FALLER: a la recerca de les falles 2026

Junta Directiva 176

Comissió Major 178

Grup de Playbacks Major 184

Fallers d’Honor 2025 185

Guardons Majors 186

Per sempre Merche 187

T’esperem Mila 188

Resum d’un any 189

Programa de Festejos 196

Falla Reis Catòlics 26´

, ECONOMIA:

INTRODUCCIÓ

El nostre llibret d’enguany és un manual d’economia, com els que es gastaven abans del pla Bolonya per a estudiar en la Facultat d’Economia una llicenciatura de cinc anys, i del qual havies de llegir gran part per a poder aprovar l’assignatura.

I la nostra intenció és que siga igual de didàctic (encara que esperem, molt menys avorrit) que aquests manuals, i ens valga per a difondre d’una manera lúdica la nostra peculiar visió, la que fem a la nostra falla i al nostre llibret de l’economia fallera i de l’economia de la nostra societat en aquest món capitalista que ens envolta, on tractarem de veure el cost, ja siga econòmic o emocional, del que valen les coses que ens interessen.

En la part d’economia fallera podrem veure la diferència que hi ha entre les falles més grans, econòmicament, i les més modestes, i com a pesar de les diferents quantitats, ambdues lluiten per un mateix objectiu. També sabrem quant pot costar ser Faller Major, i què costa fer dos dels elements importants de la festa com són els llibrets i les presentacions. Somniarem que ens toca la loteria, i coneixerem els últims avanços tecnològics que arriben a la creació de falles, i que ja estan fent estalviar temps i costos als nostres artistes fallers, i també farem una incursió a la festa germana de les fogueres per a conéixer una part del seu finançament, que canvia prou respecte al de les falles.

En la part d’economia global, començarem pel nostre entorn més proper, el comerç local, que tant hem d’estimar i cuidar. Passarem a l’àmbit autonòmic, on parlarem de corrupció, infrafinançament, pressupostos participatius i de la persecució que pateix la nostra llengua per les persones que no la volen, per molt que diguen el contrari. Ampliarem altra vegada el nostre objectiu i parlarem del que ens afecta com a país, com la incultura financera, la inflació, la fuga d’impostos d’egoistes que soles miren per sí mateix, de la versió moderna de la típica picaresca, que és prou generalitzada. També parlarem del món de l’automòbil tan important a la nostra economia, i sabrem quin és el cost de la igualtat, que tant costa aconseguir.

Aquest és el temari del nostre manual d’economia d’enguany, temes molt interessants i molt diversos que esperem que llegiu amb curiositat i que pugueu gaudir tant com nosaltres hem gaudit fent-los.

Al llarg d’aquest llibret podreu trobar alguns exemples satiritzats de com aconseguir ser una persona millonària

, ECONOMIA: a la recerca dels euros fallers

SINOPSI

En aquesta secció podrem veure la diferència que hi ha entre les falles més grans, econòmicament, i les més modestes, i com a pesar de les diferents quantitats, ambdues lluiten per un mateix objectiu. També sabrem quant pot costar ser Faller Major, i què costa fer dos dels elements importants de la festa com són els llibrets i les presentacions. Somniarem que ens toca la loteria, i coneixerem els últims avanços tecnològics que arriben a la creació de falles, i que ja estan fent estalviar temps i costos als nostres artistes fallers, i també farem una incursió a la festa germana de les fogueres per a conéixer una part del seu finançament, que canvia prou respecte al de les falles.

Falla Reis Catòlics 26´

manual d, ECONOMIA:

a la recerca dels euros fallers

Falla rica, falla pobra

“Sense

vestit, tant és el pobre com el ric”

Maria Escriba i Saül Molina

Fallera i quasi faller d’ aquesta falla de classe mitjana.

Elsentiment faller, les ganes de fer festa i de seguir plantant falla any rere any no entenen d’economia, però queda clar que els diners són importants per a l’organització de les comissions falleres.

Per això, en aquest article hem volgut comparar com s’organitzen, com viuen la setmana fallera i quines són les fonts d’ingressos entre una falla de secció especial i una molt més humil. Hem comptat amb la col·laboració de Rafael Cartagena, secretari de la falla Convent de Jerusalem – Matemàtic Marzal, una de les més importants de València, que l’any passat va guanyar els dos primers premis de Secció Especial, i amb Rafa Olcina, President de la falla Gonzalo Tejero Langarita – Vicente Chulià, també coneguda com Turianova, l’última falla formada a la ciutat de València que milita en 8ªC, la categoria més baixa de totes.

Hem volgut comparar com s’organitzen, com viuen la setmana

fallera i quines són les fonts d’ingressos entre una falla de secció especial i una molt més humil

Hem volgut fer preguntes paregudes als nostres col·laboradors, però ja veureu que les respostes han sigut molt diferents.

Comencem amb Convent, i la primera pregunta és sobre el seu cens. El seu secretari ens conta que són entre 500 i 540 fallers depenent de l’exercici. A més enguany tenen 75 fallers d’honor (un any molt bo, altres anys en són molt menys) i més de 30 Grans Nelos, que són una espècie de mecenes que fan importants aportacions econòmiques.

També vam preguntar quants diners costa pertànyer a Convent. La quota dels fallers i falleres és de 750 € anuals per als adults i a més tenen obligació de vendre loteria de Nadal i del “Niño”.

També una falla d’aquesta categoria té moltes altres fonts d’ingressos diferents:

Una important són les entrades que es cobren per a visitar el monument, però aquest ingrés pot canviar molt depenent de l’any, ja que depén molt del premi que s’aconsegueix i també canvia amb les condicions meteorològiques. Si es guanya el primer premi el nombre de visitants pot ser el doble que anys en que es queda fora del pòdium.

També la concessió de les parades del mercadet que es munta en el carrer Convent de Jerusalem, que en el seu cas se subcontracta a una empresa externa, que aporta una suma de diners i és la que s’encarrega de gestionar les diferents parades.

manual d, ECONOMIA

També la xurreria i la bunyoleria de l’emplaçament aporten una bona quantitat per a poder muntar allí i aquests diners són extres a part del mercadet.

Una altra part important del pressupost de la falla és la subvenció municipal, que com és un percentatge del cost de les falles tant la gran com la infantil, en el seu cas pot aplegar a entre 90.000 i 100.000 €, ja que el seu pressupost en falles és molt elevat.

La Federació de Falles d’Especial té diferents contractes amb entitats com el Centre Comercial “Nuevo Centro” o “Turisme València”, que també aporten ingressos per a les falles de la secció. També a l’emplaçament de la falla, totes les falles de la secció especial tenen una pantalla on es projecten anuncis comuns a totes les falles i altres particulars i tot això aporta també diners al pressupost.

També hi ha molts més ingressos que es corresponen amb els anuncis al carrer, pancartes, tanques i publicitat en general de diferents marques, en especial de la cervesera “l’Àguila” per a qui són la seua falla de referència.

Encara que la part econòmica és la més important en aquest llibret, també tenim molta curiositat sobre l’organització del casal i del dia a dia de la falla.

Hem estat parlant dels ingressos, però també les despeses són molt elevades. El casal antic és en propietat i estan acabant de pagar-lo mentre que per al parador tenen un lloguer a trenta anys.

És clar que la part més important de les despeses del pressupost es correspon amb els monuments, que suposen aproximadament el 50% del pressupost, incloses grues, transport i decoració.

Si es guanya el primer premi el nombre de visitants pot ser el doble que anys en que es queda fora del pòdium

En els actes grans amb tota la falla hi ha servei de catering, però per al dia a dia del casal el que tenen són unes persones de confiança que porten amb ells i elles més de vint anys i s’encarreguen de tota la gestió, fan els sopars amb entrepans i plats combinats que els fallers i falleres poden comprar, s’encarreguen de la neteja del casal, omplin les neveres, posen i lleven les taules...

Per a les festes de la nit, es contracten cambrers i cambreres a banda per a portar la barra.

No tenen carpa, tenen dos casals, un casal més menut que era el que tenien antigament i el parador, que és on fan tots els actes i és un baix molt gran on fan la vida en la falla.

L’única carpa que munten és una menuda, darrere de la falla infantil i es dedica a les activitats de la comissió infantil.

La festa de les nits moltes vegades és patrocinada per la fallera major i també la falla inclou en el seu pressupost diners per a DJ, orquestra, etc...

La falla no participa en molts actes dels organitzats per Junta Central Fallera, no fan playbacks, ni teatre, ni participen en la cavalcada del ninot... però sí participen en altres actes paral·lels com poden ser “Una festa per a tots” on es presenten els esbossos de les falles de secció especial.

També fan un espectacle nocturn de pólvora, conegut com a “Pólvora a la vespra” un dissabte previ a la setmana fallera on aconsegueixen reunir a moltes persones aficionades. La resta són alguna festa mensual o activitats per als menuts de la falla com la visita al museu faller o la visita al taller dels artistes.

També han tingut el seu vessant solidari.

Convent va apostar pel projecte de la falla SOM

Li donen molta importància al fet que la falla siga accessible per a tot el món, fa ja deu anys que tenen l’explicació de la falla amb llenguatge braille, amb llenguatge de signes... perquè tot el món puga conèixer el seu monument. Cada any tenen la visita de membres de l’ONCE i els acompanyen a veure la falla.

També han tingut el seu vessant solidari. Convent va apostar pel projecte de la falla SOM, un projecte que naix des de la falla Convent i els Grans Nelos de la falla, per a fer costat a les falles de les zones afectades per la DANA, per a crear una il·lusió i es va construir una falla, es va plantar i es va cremar a Paiporta.

Es van fer moltes coses com a presentacions del projecte, pins, llibrets per a fer costat a la reconstrucció dels casals i també com tots els voluntaris van comprar tota mena de material per a ajudar: bombes, Kärcher... És un projecte que continua el dia de hui, ja que encara queda molta feina per fer.

manual d, ECONOMIA

Una vegada acabada la conversa amb la falla Convent, vam parlar amb Rafa Olcina, President de la falla Turianova, l’última falla en incorporar-se al cens faller fa ara dos anys amb el nombre de cens 397. Les preguntes que vam fer a ambues comissions van ser les mateixes, però com veureu les respostes són ben diferents, ja que Turianova és un a comissió més jove, amb més dificultats econòmiques i no poden organitzar tants actes, ni tenen tantes fonts d’ingressos com Convent, així que la seua part de l’article serà a la força més reduïda.

La falla és peculiar per la seua ubicació, perquè es troba en un dels últims barris construïts a València, Turianova, prop de l’hospital la Fe, on encara no hi ha negocis, ni cafeteries... un barri de finques acabades de construir, però que pel moment els seu veïnat utilitza sols per a dormir, perquè no es pot fer vida allí.

Els vam preguntar també per la quantitat de fallers i falleres, en són ja 200 contant adults, júniors i infantils. Això són uns 60 més que l’any passat que va ser el seu primer exercici faller.

La immensa majoria dels fallers i falleres són veïnat del barri, que ha trobat en la falla una bona forma de fer comunitat i conèixer gent, ja que tots els edificis de la zona són de nova construcció i el veïnat no es coneix. També tenen algun faller d’altres zones de València, però són una minoria.

Els adults paguen una quota de 30 euros/ mes durant deu mesos, mentre que els júniors paguen 15 euros/mes i els infantils 7 euros/mes.

L’única obligació que té el faller o fallera és la loteria de Nadal i del “Niño” i sols per als adults, els xiquets i els júniors no venen loteria.

No han implantat la figura del faller d’honor, és difícil trobar qui vulga col·laborar en una falla tan nova i tan menuda.

Tampoc tenen cap classe d’espònsor, ni publicitat, per a una falla tan allunyada del centre de la ciutat és impossible trobar aquest tipus d’ingressos. Això els impossibilita per exemple licitar cap paradeta de xurros i bunyols o mercadet, ja que no hi aniria ningú, de fet sols fa uns mesos que l’autobús de l’EMT aplega al barri.

El que és més xocant és que tampoc tenen casal. Al barri no hi ha plantes baixes lliures, les reunions les fan en casals cedits d’altres falles de la zona de la Creu Coberta o inclús en bars. No poden fer festes durant l’any per aquest motiu, però sí que durant la setmana fallera munten una carpa on fan dinars, sopars i tots els seus actes. Enguany els tocarà ampliar-la, ja que són molta més gent. Una altra curiositat és que el carrer on munten la carpa, encara no té nom!

També han hagut de recórrer a la solidaritat i germanor fallera, perquè és molt difícil començar de zero, així, la falla “Cadiz-Los Centelles” i la falla Hellín els han deixat taules, cadires, paellers, per a poder celebrar les seues activitats, ja que no podien afrontar eixes despeses.

Tenen únicament un baix molt menut que utilitzen com a traster, per a guardar per exemple la beguda que els sobra, però es viuen situacions curioses, com que l’estàndard de la falla o el banderí del premi de falla de l’any passat estan guardats a casa del president. I dic l’estàndard perquè de moment és compartit entre la comissió adulta i la infantil, el pressupost no els donava per a comprar-ne dos.

El pressupost dels monuments fallers és d’uns 14.000 euros entre el gran i l’infantil, això els col·loca en l’última categoria de totes, la secció huitena C. Reben com totes les falles la subvenció de l’ajuntament, però en el seu cas és molt baixeta, ja que va en consonància amb el pressupost de les falles.

Turianova, l’última falla en incorporar-se al cens faller fa ara dos anys

“Alguna idea per a posar-li nom a aquest carrer?”

Òbviament no contracten a ningú per a servir taules, cuinar... i són els mateixos fallers i falleres els qui s’encarreguen de totes aquestes activitats, inclosa la barra de les festes nocturnes i la neteja.

El

pressupost està molt ajustat en totes les partides, enguany la delegació de festejos està lluitant perquè en falles puguen tindre una nit de DJ

Poder plantar falla és per a ells un exercici de lluita constant, no és fàcil obrir portes per a una comissió tan nova. Això sí, les ganes i l’esperit faller el tenen de sobra, així que la idea és créixer i continuar plantant falla molts anys. Bona part d’aquesta lluita està dedicada a la comissió infantil, ja que són el futur de la festa i serà bonic que d’ací a uns anys siguen els encarregats de portar endavant la comissió.

A més, al barri van a instal·lar un nou centre comercial, que serà el més gran d’Europa, això serà una font de visitants i qui sap, tal vegada porte nous patrocinadors o noves fonts d’ingressos que facen créixer la comissió. La prioritat és tindre un casal propi per a poder fer més activitats i que faciliten ajuntar-se durant l’any més enllà de la setmana fallera.

Per a acabar l’article adjuntem una taula resum amb la comparació de les dades aportades per ambdues comissions:

Dos mons completament diferents, però amb la mateixa il·lusió: plantar falla i continuar fent gran la nostra festa.

a la recerca dels euros fallers

I si ens tocara la loteria?

“Qui té fam somia en rotllos”

Maria Escriba

Amb companyia de fallers de la comissió

Unade les formes de finançament que moltes falles utilitzen és la loteria.

Especialment per al sorteig de Nadal o el del “Xiquet” se solen fer les típiques paperetes i els fallers i falleres es queden paperetes per a ells i les seues famílies, per tractar de repartir la sort entre els seus. Però, què passaria si algun any tocara?

Així com personalment tots hem pensat què faríem si ens tocara la loteria; comprarse una casa, comprar-se un cotxe que estiga per damunt de les nostres possibilitats, tapar forats, pegar la volta al món viatjant, algú es deixaria inclús de treballar si poguera...

En què els agradaria que la comissió es gastara els diners si fora l’agraciat al sorteig de la “grossa” de Nadal?

“Una administració premiada el dia 22 de desembre, o el casal quan acaba l’orquestra del dia 18 de març?”

Loteria: què passaria si algun any tocara?

En aquest article hem demanat a alguns dels fallers i falleres de la falla que facen un exercici d’imaginació i que pensen en què els agradaria que la comissió es gastara els diners si un dels nombres que juga la falla fora l’agraciat al sorteig de la “grossa” de Nadal.

Perquè les respostes siguen en les mateixes condicions, hem fet una pregunta comuna, és a dir, fixant els diners del premi, que en aquest cas hem decidit que siga de 120.000 €. Un premi important, però que tampoc ens permetria nadar en l’abundància, així que hauríem de pensar molt bé a què dedicar eixos diners.

També, com era complicat arreplegar l’opinió de tots els fallers i falleres, hem seleccionat un grup de fallers molt variats, amb càrrec a la directiva i sense, alguns dels més implicats en tots els actes fallers i altres menys, de diferents edats, de diferents grups... per a arreplegar tots els sentirs de la comissió.

manual d, ECONOMIA

Les opcions són molt variades, però hi ha dues coses que als fallers i falleres ens encanten; en primer lloc, el monument. Seria una gran oportunitat per a plantar un gran monument al barri i intentar una cosa molt difícil d’aconseguir com és guanyar un primer premi de falla per a goig dels representants d’enguany i que fora recordat durant molts anys, potser per a sempre.

Una altra cosa que ens encanta als fallers i falleres és la festa. El premi és gaudir un moment, els representants estarien orgullosos, però les nits de carpa també queden en la memòria per a sempre. Poder gaudir de grans orquestres, tindre barra lliure, més actes i esdeveniments festius que feren que tothom recordem sempre les falles de l’any de la loteria.

A banda d’aquestes dues opcions que són les primeres que ens venen al cap, la pregunta és lliure, sabem que hi ha fallers més pràctics, que potser pensen primer en les reformes que necessita el casal o altres més estalviadors, que preferirien no fer grans despeses i guardar la quantitat més gran de diners per a possibles imprevistos.

Així que sense més preàmbuls anem a veure què han opinat els fallers i falleres, i en què es gastarien els diners si ens tocara la loteria.

Hem preguntat a Miriam Garrido, fallera des de xicoteta i que l’any passat va ser mare del bressol masculí de la nostra comissió, ens ha dit que destinaria el 75% del premi a festa, ja que ella és molt festera i el 25% per a plantar un monument millor.

Una fallera molt jove, Àgueda Oltra, que va ser fallera major infantil l’any 2018 i actualment és de la categoria dels cadets, ens comenta que per a ella l’ideal seria gastar-se el 50% en monument i el 50% en festa.

Dins del grup que opinen que el millor és gastar-se la meitat dels diners en festa i l’altra meitat en falla tenim també a Julio Pérez, faller apassionat i fester, portador de l’estàndard sempre que pot i jurat de falla en diverses ocasions.

També en el grup del 50-50 tenim a Maite Martínez, d’una família molt fallera i mare de dues futures falleres majors infantils de la comissió.

També vam preguntar a Yolanda Garrido, fallera del grup dels Animats, delegada de protocol i apassionada de la indumentària valenciana. Ella prioritzaria la festa, amb un 70% del premi i deixaria un 30% per als monuments fallers.

Per contra, Amparo Marco, una fallera molt estimada per tothom i del grup dels veterans, ho té clar: el 100% per a la falla, seria una oportunitat única de veure plantada una gran falla al nostre barri.

Altres que també dedicarien la major part del premi als monuments fallers són Àngela Sevilla, una jove molt fallera, companya de la delegació de llibret i també de xarxes socials. Ella dedicaria el 60% a la falla i un 40% per a festa.

El mateix percentatge que Lucia Trenado, també molt jove, que va ser fallera major infantil l’any 2014 i en l’actualitat és una de les veus que presenta els nostres actes fallers.

Alfredo Oltra del grup del “Comboiet” és un faller integrador i que no es perd mai res, ell dedicaria un 70% per al monument i un 30% per a la festa.

Per contra, David Garcia, un dels nostres fallers més festers, però també un incansable treballador que col·labora sempre en tot, ho té clar, invertiria més diners en la festa, concretament un 70%, deixant el 30% restant per a la falla.

Hi ha dues coses que als fallers i falleres ens encanten;

EL MONUMENT I LA FESTA

La mateixa resposta ens va donar Laura Sánchez, fallera des que va nàixer, ha ostentat els càrrecs de fallera major i fallera major infantil i també opina que prefereix més festa que falla, amb un 70-30.

José Rafael Peris, un faller molt volgut, que ha sigut president i en l’actualitat és vicepresident (i DJ) ens comenta que destinaria a festa un 25%, ja que som una falla que ja fa molta festa i no li cal molta més, un 50% per als monuments, però també introdueix una altra partida de millores per al casal i avantatges perquè foren els fallers i falleres qui es beneficiaren del premi que seria el 25% restant.

Tomàs Palomares, actual president de la comissió, diu que no gastaria els diners ni en falla ni en festa, i ho dedicaria tot per a millores al casal, una despesa que servisca per a millorar la falla per a sempre. Però Tomàs… alguna festeta extra hauríem de fer per a celebrar-ho, no?

La il·lusió i les ganes de continuar fent festa i plantant falla no ens la llevarà ningú, tant si ens toca la loteria com si no

I finalment, li hem preguntat a Andrea Gutiérrez, la nostra fallera major d’enguany, que ja va ser fallera major infantil el 2015 i que sempre ha estat involucrada en tots els actes fallers. Ella pensa que el millor seria dedicar un 80% al monument i un 20% per a la festa, potser, és que ha somiat que ocorre en realitat i s’imagina arreplegant un bon premi al balcó de l’ajuntament. Totes aquestes opinions les hem posat en un gràfic, perquè es puga veure d’un colp d’ull l’opinió dels nostres fallers.

Com veiem, hi ha molta diversitat d’opinions, no sabem si ens tocara en realitat en què gastaríem els diners, però sí sabem que la il·lusió i les ganes de continuar fent festa i plantant falla no ens la llevarà ningú, tant si ens toca la loteria com si no.

Ser fallera major: il.lusió, tradició... i una factura que fa por!

“Això és més car que una paella en la platja de la Malva-rosa!”

Lázaro San Miguel Bravo Pare de Fallera Major

Ser : fallera major és, per a moltes, un somni de tota la vida: “vull donar les gràcies a mon pare i a ma mare per haver fet realitat el meu somni” (Ja haguera pogut la xiqueta somiar que anava a pegar una volta per l’Albufera, que de moment és debades…) La presentació, eixe moment en què et converteixes en la reina de la teua comissió, en què et vesteixes amb seda, lluentons i un pentinat que desafia les lleis de la gravetat. I clar, reps més aplaudiments que una mascletà en la Plaça de l’Ajuntament de València. Però, ai amiga! darrere d’eixa foto perfecta hi ha un pressupost que faria tremolar fins i tot el millor economista alemany. “Això és més car que una paella en la platja de la Malva-rosa!”, que diria la iaia. Es pensen que són filles d’un banquer suís…

Ser fallera major és, per a moltes, un somni de tota la vida

Ser fallera major és, per a moltes, un somni de tota la vida

El trage de fallera major: la joia de la corona.

No, no és un trage qualsevol, és el seu trage de fallera major. El de l’any passat no val, encara que siga nou: “això no és un trage de fallera major!”. I de seguida ve la mare a recolzar-la: “cari, no sigues cutre. No voldràs que la teua filla isca el dia de la presentació amb eixe trage i eixes manteletes?”. Preparat que comença en xou! El preu d’un trage de fallera major pot anar des dels 1.500 € d’un brocat satinat fins als 6.000 € d’una seda valenciana, inclus més si vols bufar ben alt

i fer-te un “ teixit de seda elaborat de forma artesanal amb flors escampades i entreteixides a manera de brodats”, conegut com a espoli (açò ho he buscat al diccionari de la AVL). Tot depén de si vols anar de “fallera normaleta” o de “fallera influencer”. I això només és el primer capítol, perquè després venen els complements: manteletes, adreços, pintes… Si sumes tot, pots arribar fàcilment als 3.000 € més. I encara no hem parlat del pentinat, que és quasi una obra d’enginyeria: o tens una amiga perruquera (gràcies Mari i Cortes) o cada visita a la perruqueria et pot costar entre 20 i 50 €, i en Falles no és que vages una volta, sinó cada dia.

manual d, ECONOMIA

Ser fallera major no és només

lluir vestit, és un calendari social que faria envejar a qualsevol celebrity.

Açò és un no parar!

Ser fallera major no és només lluir vestit, és un calendari social que faria envejar a qualsevol celebrity. Ni el nostre benvolgut alcalde de Silla en plena campanya electoral té tants actes: presentacions, exaltacions, dinars, berenars, sopars, mascletaes, ofrena, ara et convida una falla, ara convides tu… que vas tot l’any amunt i avall. I cada acte implica despeses. A més, cada vegada que ve la comissió a arreplegar a la teua reineta, prepara la cartera per parar taula i convidar a tot cristo, que una vegada va vindre fins i tot l’estudiantina, que també és casualitat. Perquè jo mai els havia vist per Silla i just eixa vesprada, nyec, va ser obrir la botella de cassalla Rios i ahí aparegueren, es veu que l’oloreta a anís els atrau... I, per descomptat, el famós detallet per a cada faller. Si tens una comissió gran, prepara’t per a fer números. Hi ha qui diu que una fallera major va acabar regalant ___________ (ací cadascú pot completar amb el regal més cutre que li vinga al cap perquè a mi Torquemada no em deixa ficar el que volguera) amb el seu nom perquè ja no li quedava pressupost per a més. I encara li van dir: “Xe, això és molt cutre!”. Clar, perquè en una falla, si no és or, no val.

Les fotos: la protagonista de la telenovel·la

Al final, l’àlbum de fotos pareix una telenovel·la que no s’acaba mai. Ni tan sols La Comèdia humana de Balzac fou capaç d’unir en una mateixa obra tantes històries i tants actes. L’àlbum de fotos d’una fallera major transcendeix la realitat física humana i quàntica: no hi ha persona que puga veure d’una tirada totes les fotos ni ordinador capaç d’emmagatzemar tants gigabits. I si vols que les fotos siguen de revista, prepara’t per a pagar un bon fotògraf: cada acte pot costar entre 150 i 200 €, a banda el disseny i la impressió. I no, les fotos del papi tampoc valen: “Mira que ets cutre, papa”, diuen mare i filla a l’hora mentre em miren com els fesols de careta.

Al final, l’àlbum de fotos pareix una telenovel·la que no s’acaba mai.

És

com comprarte una moto, però en lloc d’un casc i d’una jupa de cuir, tens per casa tot ple de pintes i de manteletes

Tot suma

En resum, ser fallera major pot costar entre 10.000 i 20.000 € fàcilment. Sí, has llegit bé. És com comprar-te una moto, però en lloc d’un casc i d’una jupa de cuir, tens per casa tot ple de pintes i de manteletes. Que jo cada vegada que la veig eixir de casa en el seu trage de fallera pense: “mireu-la, ahí va tota airosa la meua Harley Davidson… i jo anant a treballar en bicicleta” Ara bé, també és cert que ser fallera major es pot veure com una

inversió emocional: és un any irrepetible (afortunadament), ple de moments únics i màgics, i això no té preu… Bé, sí que el té, però millor no pensar-ho massa.

Ser fallera major és com fer un màster en tradicions valencianes, però amb matrícula d’honor en despeses. Si tens il·lusió, endavant! Però recorda: abans de dir el “sí, vull”, assegura’t que la teua targeta de crèdit també diu “sí, puc”.

Falles en 3D: la revolució que planta cara al suro

“El riu mai no torna arrere”

Álvaro Guija

Artista faller i expert en escoltar allò de “Enguany la falla més gran, però amb el mateix pressupost”.

En : els últims anys, els tallers fallers han començat a viure una transformació que molts consideren la més gran des de la substitució del cartó pel suro. Aquesta revolució té nom propi: impressió 3D.

La irrupció d’aquesta tecnologia ha canviat la manera de concebre els ninots, sobretot en les falles infantils, on enguany la major part de les figures que es plantaran hauran eixit d’una impressora 3D i no d’un fresat o del modelatge directe en suro.

La irrupció d’aquesta tecnologia ha canviat la manera de concebre els ninots, sobretot en les falles infantils,

Per entendre la magnitud del canvi, cal recordar com funcionava el sistema anterior. Quan un artista faller volia crear un ninot, partia d’un disseny digital que després es fresava en blocs de suro mitjançant màquines CNC. Aquest procés, encara que ja era una evolució respecte al treball manual, exigia hores i hores de preparació i, sobretot, un gran consum de material. El suro no és barat i, a més, genera residus que cal gestionar. Una vegada fresat el ninot, calia repassar-lo manualment, eliminar imperfeccions, unir peces i després aplicar capes de massilla per aconseguir la suavitat desitjada. Tot això abans de començar a pintar i decorar. El resultat era espectacular, però el temps invertit podia ser de tres o quatre setmanes per a una falla infantil completa.

la impressora converteix

directament el model en una peça acabada amb una precisió mil·limètrica que elimina gran part del treball manual.

Ara, amb la impressió 3D, el panorama és radicalment diferent. El disseny continua sent digital, però la impressora converteix directament el model en una peça acabada amb una precisió mil·limètrica que elimina gran part del treball manual. El material utilitzat sol ser plàstic biodegradable o resines que permeten una gran definició. El procés és més lent en la impressió individual, però molt més eficient en el còmput global, perquè mentre la màquina treballa, l’artista pot dedicar-se a altres tasques i no ha d’estar pendent del fresat ni del muntatge posterior. El temps d’acabat es redueix dràsticament.

manual d, ECONOMIA

El futur planteja preguntes fascinants. Si hui podem imprimir ninots complets, què passarà quan les impressores siguen capaces de fabricar peces de gran format?

Aquest estalvi de temps és clau, perquè els tallers treballen amb calendaris molt ajustats i cada dia guanyat és una oportunitat per millorar detalls o assumir més projectes. Però no sols és una qüestió de temps, també és una qüestió de costos. La reducció de residus és un altre avantatge important, perquè les peces ixen pràcticament acabades i no cal eliminar grans volums de sobrants com passava amb el suro.

A més, el fresat desaprofita fins al cinquanta per cent del bloc en residus, mentre que la impressió aprofita pràcticament el cent per cent del material.

Molts professionals del gremi d’artistes fallers coincideixen que la tecnologia no ha de substituir l’art, sinó complementar-lo.

Si comparem aquest canvi amb el que va suposar passar del cartó al suro, trobem similituds i diferències. Quan es va abandonar el cartó, es va fer per guanyar en resistència i durabilitat. Les falles van créixer en grandària i complexitat, i això va obrir la porta a una nova era creativa. Ara, amb la impressió 3D, no es tracta tant de resistència com d’eficiència i precisió. La impressió permet formes més complexes que serien impossibles o molt costoses amb el fresat tradicional, i això obri un univers creatiu que encara està per explorar. És aquest canvi igual d’important que el del cartó al suro? Molts artistes pensen que sí, perquè no sols afecta la tècnica, sinó també el model econòmic dels tallers i fins i tot la manera de concebre el disseny.

El futur planteja preguntes fascinants. Si hui podem imprimir ninots complets, què passarà quan les impressores siguen capaces de fabricar peces de gran format? Podríem arribar a imprimir una falla sencera sense necessitat de muntar blocs ni unir parts? La tecnologia avança ràpid i ja hi ha equips que permeten impressions de més d’un metre d’altura, encara que el temps i el cost són factors limitants. Però si aquests obstacles es redueixen, és plausible imaginar un escenari on les falles es creen íntegrament en 3D.

En definitiva, LA IMPRESSIÓ 3D ha arribat per quedar-se i està transformant els tallers fallers amb una velocitat sorprenent.

Aquesta evolució també té implicacions en la formació dels artistes fallers, perquè cada vegada és més necessari dominar programes de modelatge 3D i entendre el funcionament de les impressores. La creativitat continua sent el cor de la festa, però la tecnologia és ja una eina imprescindible, i això pot atraure noves generacions més familiaritzades amb el món digital. Alhora, planteja reptes com la uniformitat estètica, perquè si tots utilitzen les mateixes tècniques, pot perdre’s part de la diversitat que caracteritza les falles. Per això és fonamental que la impressió 3D siga una eina i no una fi en si mateixa.

En definitiva, la impressió 3D ha arribat per quedar-se i està transformant els tallers fallers amb una velocitat sorprenent. El que abans era un procés artesanal i laboriós, ara és una combinació de creativitat i tecnología. Igual que el suro va marcar una era, la impressió 3D pot marcar-ne una altra. I potser, en uns anys, quan mirem enrere, veurem aquest moment com el punt d’inflexió que va redefinir la manera de fer falles. El futur és incert, però una cosa és segura: la festa continua evolucionant i la innovació és ja part del seu ADN.

a la recerca dels euros fallers

Què costa fer una presentació?

“Ha costat més que traure-li oli a una oliva amb la mà”

José Rafael Peris Vicepresident Organització

A.C. Falla Reis Catòlics, et fa una presentació i alhora està muntant una discomòbil i organitzant el casal.”

Una : imatge o concepte que no és real, i un sentiment d’esperança i entusiasme fins a alguna cosa desitjada… Aquestes paraules són les dues definicions d’il·lusió. Crec que és el que, pot definir l’acte, pel qual, estic dirigint-me a tots vostés en aquestes línies, la presentació de la falla. Il·lusió és el que sentim abans, durant i després, il·lusió és el que ens mou dins del cos, i amb il·lusió és amb el que afrontem tot el que l’envolta, perquè, al cap i a la fi, les falles, són il·lusió.

Una imatge o concepte que no és real, i un sentiment d’esperança i entusiasme fins a alguna cosa desitjada…

Imaginació, creativitat, ganes de treballar, amor per la falla, per les falles, companyia, són algunes de les paraules que definirien, l’abans i el durant

Imaginació, creativitat, ganes de treballar, amor per la falla, per les falles, companyia, són algunes de les paraules que definirien, l’abans i el durant. Moltes vegades, les idees d’aquests actes solen florir d’on menys t’ho esperes, sempre se sol buscar algun punt en concret per a després, poder ampliar-lo tot al voltant del tema esmentat. El problema és, que són tantes presentacions dins de la teua comissió, enguany són quaranta-sis anys de falla (comptem que són dues presentacions, major i infantil, encara que fa uns pocs anys, estem afrontant el mateix tema per a les dues), són tantes presentacions a la localitat, recordem que són 7 les comissions que componen el cens faller, que és impossible no repetir tema, encara que moltes vegades s’aconsegueix. Així que, després de tantes voltes al tema, es va definint i concretant l’espectacle, encara que fins a l’últim segon, tot canvia.

Una vegada definit el tema, ens reunim les persones que anem a confeccionar l’acte. Cadascú s’encarrega de la seua tasca, cada tasca no menys important que l’anterior. I així comença, el que és el més important i el que més valore d’aquest meravellós episodi faller: la companyia, la camaraderia, la germanor, veure que tothom treballa per un fi, el que el treball siga el millor possible, que la gent que ha anat a veure la presentació, puga veure i valorar un treball, una feina digna de persones, les quals no es dediquen a aquestes tasques habitualment, que deixen de passar hores amb les seues famílies per dedicar-les a una feina que no es recompensa, només que per la satisfacció de veure un treball realitzat de gent que té la seua feina cada dia, i que després de treballar, dedica el seu apreciat temps per a escriure unes línies precioses d’aquest capítol en qualsevol de les seues tasques; pintura, soldadura, fusta, ball, guions, etc.

a la recerca dels euros fallers

manual d, ECONOMIA

Una vegada, reunit el primer cercle de gent que es va a repartir les feines i que perfila el treball a realitzar, eixe grup, comença a ampliar-se, comença a entrar més gent, comencen a fer-se grups de treball: teatre, grup de ball, protocol (presentadors, mantenidors, organització, passacarrer, etc.), la maquinària comença a funcionar, a poc a poc, dièsel, amb cura, però sense pauses, no hi ha tornada enrere.

Una vegada està tot embastat i la feina preparada, setmanes abans es comença a baixar els caps de setmana, diumenges per damunt de tot, que és quan més s’avança, entre setmana, i finalment cada dia. Moltes de les estructures del decorat, comencen a prendre forma, el casal comença a omplir-se de gent assajant, soldant, prement caragols, les mares i pares de les i els xiquets i xiquetes que participen en el teatre o ball, cosint els vestits que han de dur, pintant, és tot un caos.

Però açò és el que té aquesta festa, treballar per un fi, per un destí, que tothom treballem per un motiu: les falles. Un sentiment que a tothom ens mou, i més concretament, un escut, el de la teua falla.

Però no tot és sempre tan bo, quan n’hi ha tant d’estrés, sí, estrés. Veure moltes vegades que no arribes, que es van complicant les coses, que en haver tanta gent involucrada, no tothom pensa com tu, o són com tu, sempre hi han malentesos, algun mal gest… Però s’ha de ser comprensible, al final tanta responsabilitat, tanta gent esperant que vaja bé eixe moment, és normal que surten aquestes cosetes, però res que no cure una cassalla. Al final som persones, cadascuna d’un pensament, d’una idea, i ens pot pillar amb un mal dia, és l’únic inconvenient que, any rere any, sol eixir, però

sempre

se soluciona.

La maquinària comença a funcionar, a poc a poc, dièsel, amb cura, però sense pauses, no hi ha tornada enrere.

Les últimes setmanes abans de l’acte, la màquina va amb el “mode automàtic” ficat, l’ebullició és irreversible, està tot molt embastat, els nervis a flor de pell, cada vegada que ens arrimem al dia de dur els elements que componen el decorat a la Nau Jove (lloc on es fa la presentació), els nervis estan més a flor de pell, i  es nota en cada assaig, en cada pinzellada que es dona, en cada moviment d’assaig de ball i en cada línia que lligen els presentadors i presentadores.

I arriba la setmana clau, eixe dilluns és un dia clau, és un dia on anem a dur totes les peces del trencaclosques al lloc indicat, la gent va amb ganes, amb ganes de veure realitzat i plasmat tot el treball d’uns mesos, de veure com, amb il·lusió, es van acoblant totes les peces que componen el nostre particular treball.

És una setmana a la qual el rellotge va descomptant els dies, hores, minuts i segons, que ens van quedant per als dies claus. Durant tota la setmana, és un entrar i eixir gent, és un no parar de “falta açò o falta allò”, perquè sempre falta alguna cosa. Afegir també, que una vegada comences l’assemblatge de les peces, sempre has de retocar alguma cosa, perquè no cap, perquè no pot ser o perquè es trenca, com enguany.

Nosaltres, tots els dies fem sopar a la nau, la gent ha d’estar alimentada, perquè sense gasolina, el cotxe no funciona, en eixe apartat, tenim a la delegació culinària, que són qui fan els menús de la nit i que ens serveix per a no decaure, la setmana és molt llarga.

Els nervis estan més a flor de pell, i  es nota en cada assaig, en cada pinzellada que es dona, en cada moviment d’assaig de ball i en cada línia que lligen els presentadors i presentadores.

Sempre hi ha contratemps que et compliquen més o menys la feina o que et fan canviar la previsió inicial.

Però com he dit abans, sempre hi ha contratemps que et compliquen més o menys la feina o que et fan canviar la previsió inicial. Com, per exemple, el que ens ha passat enguany. A mitjan setmana, quan estàvem transportant el tron on va la Fallera Major, que és la part més important de la presentació, perquè és on va la protagonista de la nit, en el transport, ens va caure del camió, i lògicament, com està fet de suro, va quedar molt deteriorat.

Eixa nit, els ànims van quedar molt trastocats, va ser molt dur, però ací va florir l’esperit faller, eixe afany de superació i de treball que ens caracteritza. Però als problemes, solucions. I això va passar, vam ficar una marxa més, un poc més d’esforç, i es va solucionar. És el que ens caracteritza, tenim un sisé sentit que ens fa, en ambients en contra, traure eixe sentiment que és el motor de la festa. Veure que no arribes, que està tot en contra, els nervis, la pressió, en el moment que se soluciona, t’oblides de tot. És una cosa que fa grup, fa unió, fa falla.

Però no acaba tot ací. L’última nit, rematant els últims detalls, que moltes vegades no són xicotets, però no sé el que passa, que al final acaba tot rematat, fins que arriba l’últim assaig abans de moure cap a casa per a canviarte i eixir en el passacarrer, que es trenca una de les coses que volies fer, però que són dos, una altra cosa que cau, et toca canviar-ho tot, però ara ja està, no queda temps, així, que com es diu vulgarment: el que hi ha, juga.

Arriben ambdós actes, i amb el que ha passat, ix tot en la mesura del possible, molt bé, acabes amb dobles sensacions, al final, li hem pegat foc a la falla, i dorms molt tranquil eixa nit.

L’endemà encara queda el millor i que ningú se’n recorda, que és el desmuntatge i que sols tens un dia per a fer-ho, però per sort, sempre hi ha gent que s’arrima per a tornar totes les peces al seu cofre.

La veritat és que en tot el que ens va passar, vols que tot pase com siga però que acabe. No et podien haver passat més coses, i quan estàs fins al monyo de tot, i pensant que és l’últim any que t’involucres, en acabar, et torna a vindre una idea per a l’any que ve, i al teu cap comença a funcionar la maquinària…

Al final som fallers i falleres, no podem ficar-li remei, ens envolta aquest esperit, aquest sentiment i com he començat… Aquesta il·lusió.

Al final, li hem pegat foc a la falla, i dorms molt tranquil eixa nit

Compte comptat

“No importa quants anys hi ha en la teua vida, sinó quantes vides hi ha en els teus anys.”

José Tena Escriptor en hores intempestius

Comte

els meus anys a través de les falles gravades en el meu record. Passen davant meu, com una processó de rondalles i ensenyaments. Enumere anècdotes amb amics i moments ressenyables de la meua vida en paral·lel a les falles que, per un motiu o un altre, des de ben xicotet, van decidir quedar-se a viure en mi. Són fars guia entre la boira que, com menys vell, més s’ensenyoreix del passat. Solemnes i estoiques, gegants en els inicis, una mica menys una vegada anava creixent. Aquell Pinotxo que en lloc d’amenaçar a la seua consciència semblava assenyalar-me a mi; la mantis viatgera, salvavides d’una civilització ja en perill de mort. El somni d’una nit d’estiu, on vaig voler tombar-me també a dormir, l’Eroticrònica i les seues escenes picants, en aquells anys en què semblava no haver-hi censura possible. Falla a falla, any rere any, genere una bitàcola única, pròpia i secreta, que em fa tindre en compte que qualsevol temps passat va ser millor. Perquè en Falles, en efecte, qualsevol temps passat, qualsevol d’eixes falles en flames que em van acaronar les galtes i van bufar a través del meu melic, és millor que les que veig i les supose millors a les quals estan per vindre.

Què ens vol dir una falla de hui dia?

Què ens vol contar?

Ja no sé quantes vegades he defensat davant l’alié el que és botar-li foc en aquesta terra a milions i milions d’euros. El visitant ve, se sorprén davant la magnificència i pregunta, i jo responc, i torna a preguntar, i -divertittorne a respondre. Però quan arriba el tema econòmic se’ls torça el gest, la seua vista se separa del cadafal i comencen a unflar-se. Titllen a la nostra festa de balafiament, de barbaritat econòmica, segurament fins i tot callen pensaments que els brollen com eixe de “tants diners absurds, quan hi ha qui no té ni per a menjar”. Llavors és quan m’enfade i em remoc com una fera acorralada. No enteneu, no compreneu el gran motor econòmic que són les Falles. No, precisament el turisme no és l’interessant no, eixa càguila que portem penjada a l’esquena no sempre ha de ser la nostra carta de presentació. Parle dels engranatges interns, dels materials, els pintors i fusters, la indumentària, la música i la pólvora. Els comence a contar la quantitat de diners que genera aquesta terra i el seu veïnat, els diners que, en definitiva, traiem de les nostres butxaques per a, després de llançar-lo, ferho germinar i fructificar. És una aposta de futur, som inversors en la nostra pròpia casa, part d’ella, com el soci capitalista que, al final de l’exercici, somrient posa la mà esperant beneficis. Arribat a aquesta part del discurs, el meu reguitzell ja no cala: la meua víctima es dirigeix a la caseta de xurros a deixar-se “els quarts”.

No obstant això, fa anys que no sent dins meu la mateixa potència ni entusiasme, que deixe la vista perduda entre tanta amalgama de ninots acolorits. Alguna cosa està fallant, aquest caldo no em sap igual. I crec haver deduït el perquè. Aquella il·lusió que de xicotet m’envaïa per veure falles, les sorpreses trobades en girar cada cantonada, cada plaça, cada racó..., tot això ha desaparegut. Es veu que aquest conte ja me l’han contat i no he sigut conscient ni quan va ser ni qui ha sigut. Les falles són totes iguals any rere any, es repeteixen en forma i acabats. Els mateixos temes, el mateix contrasentit en la seua crítica. Què ens vol dir una falla de hui dia? Què ens vol contar? Perquè només aconseguisc veure gigantisme, volum i risc, però res més. Note les falles que escriuen el seu lema tan sols pel colorit i textures que han d’adoptar els vestits dels ninots. Barroquisme, cultures descrites de manera banal, pompa i sofisticació que poc o res té a veure amb el nostre dia a dia. Les d’abans eren espills de nosaltres, la quotidianitat narrada, senties que en envoltar aquelles figures perfectament podies ser tu mateix part de les flames. Això d’ara, la cerca insaciable de la sorpresa fàcil i el vot popular per continent – que no per contingut – se m’ennuega en la gola com un secret inconfessable.

manual d, ECONOMIA

M’entristeix veure les falles com el gest altiu i hipòcrita del qual sap que amb diners se li obrin totes les portes. “Amb diners, torrons”, i collons. Falles alienes fins a la seua plantà a tota la comissió, que només sap d’ella – pel seu cost anunciat a so de bombo i plateretsque serà espectacular; falles de diners i més diners, per a augmentar el nombre d’escenes, per a encasellar més ninots en els pocs buits que falten per emplenar, asfixiant si cal al seu creador. Falles esponsoritzades, pagades per una marca d’arròs o cervesa, fins i tot per un canal de pagament, quina ironia, el cobrador pagant per a rebre més adeptes. Falles aombrades per la llum de cartells que il·luminen la resta del carrer i falles plantades en el no-res com a rètols que anuncien un nou barri residencial, amagant entre fusta i suro a l’especulador immobiliari de torn. Tot això, o gran part, per culpa de l’obsessió pels premis, que ha provocat una despersonalització de la falla amb la seua comissió. Buides de crítica i de sentit, tant dona, si amb diners s’aconsegueix un estendard que els fallers i falleres lluiran com si d’ells haguera sigut tot el mèrit. A un costat, l’artista i les seues mans, el guionista i el seu enginy, l’il·lustrador i les seues idees boges, cap d’ells nomenat en dir el premi atorgat, calcigats i menyspreats entre els salts de l’eufòria dels seus pagadors.

Després de la falla, la resta d’activitats segueixen el mateix rumb. Carpes-castells per a banquets amb servei privat i revetles que copen els carrers per a desgràcia del veí i la veïna que acaba per odiar la festa i fugir – si és que potser pot – del seu barri una setmana. La festa del barri sense el barri. Llibrets que valen el seu “pes” en or, com a falsos lingots la lluentor dels quals t’encega, però després estan farcits d’espuma, que a més es desintegrarien per complet si no existira un concurs econòmic. També – per què no dir-ho - aquells, i en el Cap i casal la majoria, indiferents per a la comissió que ha pagat a un poeta perquè sap que és un accèssit assegurat. Presentacions, proclamacions i exaltacions amb aires de burgesia i olor de moqueta polsosa, però que serveixen per a sentir-se part de l’elit, reis i reines, per un dia. Diners, més diners, i més diners. Com un protocol ineludible, com si els diners hagueren sigut el començament i la raó d’aquesta festa pagana i pobre.

Hem desvirtuat el concepte, i tot pronostica que no canviarem el rumb. Perquè les comissions s’han convertit en equips de competició, contra si mateixos i contra les seues veïnes. Si abans, amb la falla i la crítica, lluitaven contra el poderós, ara lluitem entre nosaltres.

Arrere queda la falla humil que exhibeix en forma de falla el treball de tot un any. Eixa que obri els braços a la seua barriada, la convida a unir-se a ballar tots junts l’arribada de la primavera. Les falles que parlen de nosaltres, del que ens passa, aquelles que narren els esdeveniments més importants de l’any, perquè els recordem, riguem o simplement els acabem oblidant entre la pastura de les flames. Les Falles d’embrutar-se les mans amb les paelles en plena vorera, la plantà al tombe i no contractada íntegrament mentre els fallers miren darrere de les tanques grogues. Les falles

Arrere queda la falla humil que exhibeix en forma de falla el treball de tot un any

de xocolatà per a tots, de concòrdia i treball en equip, d’essència. Quan arriba l’exhibició de projectes i descobrisc, ja sense sorpresa, que tot és igual a l’any anterior, i pressupose que cap buscarà el seu espai en el meu record, sent que el compte dels meus anys i de la meua vida s’ha quedat paralitzat, inert. Que el compte ja ha sigut comptat. Tal vegada no és tan incert qualificar aquesta festa de balafiament econòmic sense sentit, a pesar que moriria per ella. Tal vegada en les Falles ja només importa els diners, i res més. Potser és cosa meua, que soc un romàntic

Almenys, en el meu compte personal encara es mantenen falles inamovibles i perennes que no moriran amb mi. Em sent afortunat per això. Uns altres, no obstant això, els “sobraran dits” en el compte de les falles que van significar i significaran alguna cosa en les seues vides.

Què costa fer un llibret?

“Treballar més que un burro de nòria i encantat de la vida”

Tomàs Palomares Coordinador del llibret.

Independentment

de les quantitats que es puguen pagar pel disseny, maquetació i impressió d’un llibret, que poden variar per la grandària del llibret, per si té alguna ornamentació afegida, alguna portada especial, o segons el tipus d’enquadernació, el vertader cost d’un llibret no està ací, en allò que veus quan l’obris, sinó en tot el procés que ha hagut des que el llibret s’ha començat a pensar. Tot aquest costós procés és el que vos vaig a tractar d’explicar en aquest article, per a tractar de visibilitzar una feina, que moltes vegades, ni es veu, ni s’aprecia per la majoria dels fallers i falleres.

El origen del llibret era

l’explicació i relació del que conté la falla

El procés

Cada llibret té una idea principal, una temàtica sobre la qual van a girar els diferents articles del llibret, i que nosaltres tractem que també haja de vore amb el lema de la falla que anem a plantar en març. Al cap i a la fi, l’origen del llibret era l’explicació i relació del que conté la falla, i és el que tractem de fer. Molts anys ens ha passat, que primer hem triat la temàtica del llibret, i després hem parlat amb l’artista perquè la falla tracte el mateix tema. Una vegada ja sabem del que anem a parlar, tractem de donar-li una visió nostra, una visió original, perquè vulguem o no, totes les temàtiques s’han tractat en algun o altre llibret, i depén de com enfoques el tema, podràs ser més o menys original, i en eixa originalitat radica moltes vegades el posterior èxit del llibret.

Una vegada arribats a aquest punt, el que cal ja és començar a pensar en els possibles articles, i quines persones poden col·laborar amb nosaltres, escrivint-nos directament els articles, o bé podem preguntar-los o fer-los entrevistes per a després a partir d’elles, fer els articles. Sempre tractem de buscar a persones que siguen coneixedores dels temes que volem tractar, i si no trobem a cap, doncs ja ens toca repartir-nos els diferents articles entre els membres de l’equip de llibret, per buscar informació, documentar-se i escriure nosaltres mateixa els articles. Pareix una tasca fàcil, no? Demane articles a les persones col·laboradores, o als membres de l’equip, donem un termini i en una data ens donaran els articles.

Doncs… oblideu-vos, que això no passa mai. Sempre ens toca recordar les dates unes quantes vegades i ajornar el termini d’entrega algunes vegades més. Procrastinar és una cosa que duguem molt bé les persones que fem llibret, altres pensen que baix pressió treballen millor i que per a què van a tindre un termini de sis mesos, si en l’últim dia a última hora es pot fer.

manual d, ECONOMIA

el vertader cost d’un llibret tot el procés que ha hagut des que s’ha començat a pensar

Quan menys te n’adones ja tens les telefonades del dissenyador del llibret reclamant-ho tot per a ja, perquè ells encara han de fer tota la maquetació, i es fan les primeres versions, es revisa, es corregeix, es torna a revisar, es torna a corregir (aquest procés repetit mínim 5 o 6 vegades) i finalment dones el vistiplau per a enviar a impremta a què l’imprimisquen, enquadernen i, finalment, després d’anar tots i totes com cagalló per sèquia des de desembre fins a febrer, el dia abans del fi del termini de presentació del llibret per als premis de Conselleria, l’arreplegues en unes pesades caixes que no et caben al cotxe.

Entretant, cal també anar recopilant tota la informació fallera: fotos, entrevistes, programa de festejos, censos, recompenses, actes realitzats, etc. Si tens sort de tindre un equip de publicitats (ja seria massa…) ells i elles s’encarregaran cada any de preguntar a les cases comercials -que són les que financen i gràcies a les quals es pot fer llibret - si volen seguir col·laborant amb nosaltres ficant la seua publicitat al llibret.

Eixa mateixa vesprada, fas els “concursos pack”, és a dir, els fiques als llibrets tots els complements -borses, llaços, carpetes, caixes, i una gran varietat d’elements decoratiusque penses que et van a fer destacar entre els més de cent llibrets que es presenten a la convocatòria. L’endemà, forçant terminis com sempre, dus els llibrets a Conselleria, Lletres Falleres, al jurat de la junta local del teu poble i a tots els llocs on vulgues que participe el teu llibret. I sí, eixe dia descanses. Et lleves un pes de damunt, però encara no s’ha acabat la feina.

Una vegada imprés i entregat els llibrets per als concursos, encara queda: preparar els rebuts per a cobrar les publicitats, repartir els rebuts i els llibrets perquè es duguen als comerços, cobrar els més de vint anuncis que tens, pagar als proveïdors, i si va tot bé, abans de falles, ja ho tens tot cobrat, pagat, i feina feta. Ja sols queda, esperar a veure com et valoren en els diferents concursos, persones que segurament no s’hauran llegit ni dos articles dels quals has escrit (bàsicament perquè és impossible que ho facen per la quantitat de llibrets que participen)

La valoració

Fer llibret és una feina invisible, bàsicament perquè ningú et veu treballar

Fer és una feina invisible, bàsicament perquè ningú et veu treballar

Al la fi, tot aquest treball que hem descrit és valorat per diferents jurats, en diferents concursos, que faran que la resta de les persones - bàsicament, fallers i falleres de la teua comissió i d’altres comissions - que no s’han llegit el teu treball, et diguen si enguany ho has fet molt bé, o que et pregunten què ha passat enguany. Si et presentes a concursos d’elements individuals, articles, poesia satírica, poesia, microrelat, ja saps que almenys els jurats d’eixos concursos sí que llegiran el teu article, un lector o lectora més que tens.

Consideracions

Fer llibret és una feina invisible, bàsicament perquè ningú et veu treballar. Així com treballar en la presentació requereix baixar al casal amb més persones de la falla a passar hores i hores fent les diferents activitats: pintar, dibuixar, escatar, tallar suro, paper, etc. Per a fer llibret, pots passar les mateixes hores o més, però estàs en ta casa, en el teu despatx o habitació de cara a l’ordinador, buscant informació, documentan-te, investigant, i finalment, escrivint els articles que t’hagen encomanat, així que no esperes que cap persona reconega el teu treball, llevat que guanyeu un bon premi, que ací s’apuja tothom al cavall guanyador.

Un altre punt important a tindre en compte, és que no esperes que ningú vega el teu treball. Així com la presentació saps que la veurà tot el món, hi haurà fotos en xarxes, i si agrada o no, ho sabràs, en el llibret és possible que ningú et diga que no està d’acord en tu en algun punt de l’article, o que si pensa com tu, perquè bàsicament, sols un públic molt reduït va a llegir els teus articles, el que sí que va a veure tothom, i t’ho va a recordar per a la resta dels teus dies, és si fiques mal algun nom, a algú no li fiques el càrrec que té, o si no ixen en cap foto. Les fotos sí que les van a veure totes fins a l’últim detall, així que procura que no hi haja cap pixelada, que encara que la culpa siga de qui te l’ha passat en mala qualitat, després d’haver-li advertit vint vegades, vas a pagar-ho tu de totes formes.

a la recerca dels euros fallers

manual d, ECONOMIA

Per il·lusió, per ganes, per orgull, pels premis, per competitivitat, em permet expressar-me amb llibertat, per investigar temes que m’interessen

Per què fem llibret?

Després de tot aquest panorama que vos he pintat del que costa fer un llibret, i el poc que es reconeix, vos preguntareu (si m’heu llegit, clar…) i per què collons fas llibret? Em venen diferents coses al cap que s’ajunten, però que totes tenen una època, i un sentiment en un moment donat: per família, per obligació perquè sinó no el fa ningú, per inèrcia, per il·lusió, per ganes, per orgull, pels premis, per competitivitat, em permet expressar-me amb llibertat, per investigar temes que m’interessen, per conéixer a persones que admires en diferents àmbits, per amor a les falles, per defendre la nostra llengua, i moltes altres.

La meua primera experiència ajudant en el llibret, recorde que va ser en l’any 1991, ajudant a enquadernar uns llibrets que anaven agafats en diferents cintes, i anàvem a casa del president a les nits a enquadernar-los.

En eixa època, a principi dels noranta, en la nostra falla vam apostar per un canvi en el llibret, que va fer que guanyàrem el primer premi uns quants anys seguits. En eixe equip estaven els veterans de la falla i entre ells mon pare. Eixa bona ratxa en els premis em va despertar l’interés en el llibret, i al cap d’uns anys, a partir de 1996, ja formava part de l’equip de llibret, on vaig començar amb molta il·lusió formant part d’un bon equip, que amb els anys, a poc a poc cada any anava minvant, el que feia que els que anàvem quedant acabarem fent el llibret, moltes vegades per la mateixa inèrcia, i més endavant, ja et veies en l’obligació de ferho i complir i ja està, sense massa interés en els premis i en com quedes.

Aquests resultats

fan que l’orgull i competitivitat

passen a ser raons de pes per a continuar fent llibret

Afortunadament, en 2015 va entrar en l’equip de llibret gent nova, amb moltes ganes i il·lusió per treballar, i això fa que l’equip es revitalitze i els resultats arriven amb els millors premis de Conselleria de la història de la nostra comissió i premis de Lletres Falleres, inclosa una nominació al millor llibret, i amb el colofó el passat any del primer premi de llibret en el concurs de Junta Local de Silla, vint-i-sis anys després de l’últim primer premi i després de molts anys amb uns premis injustos. Aquests resultats fan que l’orgull i competitivitat passen a ser raons de pes per a continuar fent llibret.

I el més important del per què faig llibret, és perquè he gaudit molt investigant temes que m’interessaven -ja que sempre hem tingut total llibertat per a parlar del que volguérem- i que m’han permés conéixer i tindre contacte amb moltes persones molt interessants en diferents àmbits: musicals, culturals, esportius, polítics, fallers, acadèmics de l’AVL … Com per exemple Pep Gimeno Botifarra, Bajoqueta Rock, Inhumanos, Al Tall, Mark Dasousa, Paco Corella, Salvador Mercado, Xavi Rausell, Fermín Pardo, Ferran Gadea, Gil Manuel Hernández, Josep Lluís Marin, Albert Llueca, Quino Puig, Josep Antoni Fluixa, Joan Castelló, Kim López, Enric Aguilar, Abelard Zaragoza, Imma Cerdà, Josep Antich, Joan Lerma, Mónica Oltra, Pepe Puche, Marina Puche, Ximo Esteve, Reyes Marti, Pablo Arribas, Rafa Mengo, Guillermo Serrano, entre molts altres que m’han aportat una visió real i actual del seu àmbit de coneixement.

He aprés molt de falles, d’artistes fallers, i de com està la situació del gremi, de llibrets de falla, de dansa valenciana, de música valenciana, de la situació política actual i històrica, i de molts altres temes interessants del nostre entorn.

Estic orgullós del que fem i te n’alegres quan veus que no estàs sol en aquesta bogeria de fer llibrets, tinc un gran equip de llibret, he pogut conéixer i fer amistat amb persones, coordinadors i coordinadores d’altres falles, estudiosos i col·laboradors habituals del món dels llibrets, amb els que t’identifiques totalment perquè compartim esforços, penes, alegries i sobretot estima per les nostres tradicions i per la nostra llengua.

Entenent la particular forma d'ingressos de les d'Alacantfogueres

“Tirar els preus més baix que les tomates en agost”

Entrevista a Fran Martínez Llorca. Foguerer de la foguera Port d’Alacant i director executiu d’Infofoguereset.

Coma bon faller, que li agrada i molt la falla, quan arriben les fogueres d’Alacant sempre m’agrada anar a vore les fogueres, i si pot ser passar alguns dies, per a vore-les en tranquil·litat i gaudir de la festa. Una cosa que m’ha cridat molt l’atenció en contrast a les falles, és la coexistència de dos tipus d’associacions, les fogueres, que són les que planten les fogueres, que tenen major activitat durant tot l’any, i barraques, que el que planten són les portades de les barraques. Un altre aspecte que m’estranya molt és el fet que dins dels mateixos recintes de les fogueres, es lloguen taules per a persones que no formen part de la foguera perquè gaudisquen de la festa amb els membres de la foguera.

Em fa la sensació, vist des del punt de vista faller -on eres faller o fallera o no formes part de la comissióque en Alacant el fet de pagar la foguera, és com voluntari,

Em fa la sensació, vist des del punt de vista faller -on eres faller o fallera o no formes part de la comissió- que en Alacant el fet de pagar l’element principal de la festa, la foguera, és com voluntari, si vols ser foguerer i pagar foguera ho eres, però si vols gaudir de festa, orquestres, disco-mòbils, dinars i menjars en un recinte festiu, pots fer-ho (siga en una barraca, o llogant una taula) i no tens el perquè pagar foguera. Aquest fet em xoca molt, no el comprenc, perquè pense que si a les falles férem el mateix, i que sols qui vullga falla, la pagara… es quedarien en 4 gats pagant falla… i no seria gens positiu per a la festa.

Per saber com funciona exactament aquesta festa, he contactat amb Fran Martínez Llorca, que és foguerer de la foguera Port d’Alacant i que a més a més, és director executiu de l’espai cultural Infogueres, amb difusió en InformaciónTV i xarxes socials.

Les barraques són una associació amb la mateixa entitat que les fogueres i amb uns objectius i compromisos similars. La foguera en els seus estatuts figura que un dels objectius i dels compromisos que fas com a associació, és traure una obra d’art al carrer i plantar-la i posteriorment cremar-la. Les barraques també tenen el mateix objectiu, però en comptes de tindre el concepte d’una foguera, és el concepte d’una portada artística. Eixe és el seu objectiu. Després és veritat que les dinàmiques dels diferents tipus d’associacions són diferents.

manual d, ECONOMIA

La principal diferència entre fogueres i barraques: la quantitat d’activitats que cada associació fa al llarg de l’any

El fet que hi haja dos tipus d’associacions és pels orígens de la festa, quan es van crear, podem dir que les fogueres s’ocupaven de la festa de dia, i les barraques eren les que prenien el control a la nit. En aquells dies el racó de la foguera (el que seria el casal faller) no existia, per tant, els foguerers, es reunien a la nit en la barraca del districte. Era com l’associació que començava la festa nocturna. Eixe va ser l’origen i el perquè dels dos tipus d’associacions que conviuen en la festa, al que se suma que a a la fi dels noranta del segle passat comença a aparéixer el Racó Popular com a forma de finançament de la de la foguera, i consisteix en el lloguer de taules, dins del recinte de la foguera, perquè el lloguen persones que no formen part de la foguera, que no estan associats perquè puguen passar els dies de festes convivint amb els foguerers, i d’eixa manera col·laborar econòmicament amb la foguera.

A part de l’element que planten al carrer (foguera o portada artística) que ja de per si és un diferència important en el cost del que val cada element, la principal diferència entre fogueres i barraques és en la quantitat d’activitats que cada associació fa al llarg de l’any, les fogueres tenen molta més activitat, i són associacions més dinàmiques participen en concursos de play-back, de llibret, etc. tenen a les belleses i per tant també fan presentació, i actes relacionats amb les belleses… les barraques estan molt mes absents durant l’any, i centren la seua activitat en els dies de fogueres. Llavors jo crec, que per això poden transmetre, a qui no conega la festa, la imatge que el que no vol la foguera, el que fa és muntar-se una festa en la barraca, però realment és perquè són ací des de l’origen de la festa i la seua funció realment era el donar l’ambient, la festa oberta, com sempre es diu, que caracteritza més a les nits.

Una barraca ha d’estar sempre ASSOCIADA a una foguera

En l’actualitat el perfil de les dues associacions és diferent, en les barraques, hi ha mes gent gran i matrimonis, gent diguem més assentades, llavors busca un altre tipus de festa, que és el baixar a menjar, baixar a sopar una estona amb música i altra i després ja anar-te´n a la teua casa. La foguera és molt més dinàmica, amb un perfil de gent jove. Llavors, sobretot els playbacks i tot eixe tipus de coses fan que hi haja més activitat i més interactivitat.

Una barraca ha d’estar sempre associada a una foguera. I de fet, cada foguera té una limitació, que és dues barraques per districte. Si tu vols fundar una barraca en un districte, per exemple, un dels barris més nodrits potser que hi ha a Alacant ara mateix, que és el barri de Carolines. Si tu fundares una barraca i dius jo vull posar una barraca ací al carrer, perquè pertanyerem al districte de Carolines. Altes. Si Carolines Altes ja té dues barraques associades a ella, no pots formar eixa barraca. Però hauries d’anar-te a Foguerer Carolines, a Bola d’Or, a alguna de les que estan al voltant que tinguen un buit per a apadrinar, per dir-ho d’alguna manera.

A les fogueres que té una barraca associada, cobren d’ella una espècie de cànon, una quantitat simbòlica que la barraca aporta a la foguera, a mode de col·laboració.

Evidentment, és mes car pertànyer a una foguera que a una barraca, la foguera en tindre tantes activitats anuals, perquè tenen moltes més despeses, lloguer del local, la foguera, llums dels carrers, banda de música, pirotècnia, llibret, per tant, la quota és molt major i quan arriba fogueres, perquè tens menys retorn, i toca doncs continuar aportant diners per a menjars, beguda, etc. En canvi, en la barraca, les seues despeses principals van destinats al recinte de la barraca, el lloguer de les taules, orquestres, disco- mòbil, instal·lació de llum, i també per a la portada de la barraca que en molts casos les fan artistes de fogueres, però clar, el cost és molt menor al de les fogueres, per tant, el barraquer té un retorn en forma de tiquets de menjars o sopars, vals que pots consumir en la barra, etc.

L’altra opció que utilitzen les fogueres, per a aconseguir una mica més de diners per a la festa és el model racó popular, del qual ja hem parlat anteriorment. Aquest model, el van posar en marxa, sinó recorde malament, Polígon de Sant Blas, Parc de les Avingudes que són fogueres que estan en barris residencials, més en l’extraradi, i que no tenien cap barraca associada, llavors arribava la nit i diguem que havien un poc d’improvisar l’on situar-se i altre. Llavors es van adonar que, podien generar el que podíem definir com la seua pròpia barraca, però no com una entitat propia, sinó com un recinte pertanyent a la foguera, i on es va veure la possibilitat de dir-li als veïns del districte, que podien estar amb ells a canvi d’una quantitat econòmica. En principi es lloga només el lloc, una taula i deu cadires, i les persones que el lloguen ja es porten ells el seu menjar i la seua beguda, i si volen comprar-lo a la foguera, si tenen servei de cuina ho poden fer. Cada foguera decideix, que quantitat de taules i cadires posa en lloguer

Estem perdent presència, estem perdent sentit de pertinença de la gent a la festa i estem en un escàs 3% de foguerers en el total de població de la ciutat

Sobre aquest model de racó popular, és una cosa que a Alacant veiem normal, i com es porta fent ja 25 o 30 anys i dona un manteniment econòmic a les fogueres de categoria especial, perquè és veritat que genera molts ingressos eixe lloguer, perquè ho tenim normalitzat, però hi ha un debat obert, que jo he tractat en el programa de televisió, i que parle amb els meus afins, perquè algunes persones, entre les quals m’incloc pensem que segurament ens perjudica més, malgrat els ingressos, del que ens beneficia. Estem perdent presència, estem perdent sentit de pertinença de la gent a la festa i estem en un escàs 3% de foguerers en el total de població de la ciutat. I és precisament per això, perquè venem la festa tan barata i fem tan fàcil al ciutadà formar part de la festa sense formar de la foguera, que no som capaços de captar gent ni som capaços que ningú es puge al vaixell.

Perquè

clar, la gent es crema, la gent s’enfada, la gent es va, però no entra ningú

Llavors, al final, si volem diners, perquè volem mantindre’ns ací a dalt, perquè volem mantindre la categoria o volem mantindre el pressupost anual que tenim, hem de llogar taules, però al final l’única cosa que estem aconseguint és que a la llarga cada vegada serem menys. Perquè clar, la gent es crema, la gent s’enfada, la gent es va, però no entra ningú.

fogueres

Ara mateix hi ha un sistema que és molt difícil de trencar, perquè per a trencar-lo hauríem de fer un exercici de responsabilitat, baixar-nos tots els pressupostos perquè no ens arribaran i començarem a fer les coses bé, però a veure qui és l’és el valent que es baixa del vaixell. Però tinc clar que fem un mal servei, a més d’una ciutat tan turística en una època tan turística. Al final estem malvenent la festa, i en eixe sentit tinc una opinió semblant a la qual pugueu tindre en les falles, que, si vols participar en la festa, has de formar part d’ella, sent foguerer.

Perquè cal tindre en compte que les quotes de les fogueres, pel que conec són molt mes cares que la de les falles, a cada foguerer, fer la festa i gaudir-la, ens pot costar entre 600€ i 800€ a l’any, perquè clar cada vegada som menys persones en les fogueres, i les quotes quotes són altes, podem dir que a nosaltres la cadira ens costa això, i estem venent les taules de 10 persones a 550€ - 600€, per tant a cada persona, pegar-se la festa 5 dies li ix per 60€, 10 vegades menys que el que ens costa a nosaltres. Si a una persona li dones triar, que prefereixes ser foguerer i pagar 600€ o gaudir de la setmana de festa per 60€, és normal que trie l’opció barata, és que al final qualsevol turista que vaja a estar a Alacant aquests dies, pot gaudir per un preu assequible de la festa. Però clar a la llarga, cada vegada serem menys foguerers, i el nostre seient continuarà pujant de preu, al final si venem 10 taules a 600€ per a 100 persones són 6000€, però si d’eixes 100, captem a 10 perquè siguen foguerers, perquè és com a mínim la mateixa quantitat de diners i a més pugem el cens de foguerers, però en fi, com he dit abans la dinàmica aquesta serà molt difícil de canviar, i no se si serem capaços de canviar-la.

Ara mateix hi ha un sistema que és molt difícil de trencaR

Li donem les gràcies a Fran per la seua aportació, ens ha aclarit molt el funcionament de la nostra festa germana de les fogueres d’Alacant i segur que amb gent jove com ell implicada en la festa, aquesta sempre anirà a millor.

manual d , ECONOMIA: a la recerca dels euros en un món capitalista

SINOPSI

En aquesta secció, començarem pel nostre entorn més proper, el comerç local, que tant hem d’estimar i cuidar. Passarem a l’àmbit autonòmic, on parlarem de corrupció, infrafinançament, pressupostos participatius i de la persecució que pateix la nostra llengua per les persones que no la volen, per molt que diguen el contrari. Ampliarem altra vegada el nostre objectiu i parlarem del que ens afecta com a país, com la incultura financera, la inflació, la fuga d’impostos d’egoistes que soles miren per sí mateix, de la versió moderna de la típica picaresca, que és prou generalitzada. També parlarem del món de l’automòbil tan important a la nostra economia, i sabrem quin és el cost de la igualtat, que tant costa aconseguir.

Falla

Reis Catòlic 26´

manual d, ECONOMIA:

a la recerca dels euros en un món capitalista

El comerç local, la vida econòmica

d'un

poble.

“No sabem el valor de les coses fins que les perdem”

Begonya Garrido, una de les poques persones al món que encara no ha utilitzat Shein.

El comerç local és, sense cap dubte, un dels principals motors dels pobles i de les barriades de les ciutats. I no sols són motors econòmics, sinó també motors vitals. Per què? Doncs perquè seria molt trist caminar pels carrers d’un poble i veure tots els locals tancats. No cregueu?

Caminar per un carrer, avinguda o plaça i veure comerços de diferents tipus, és una cosa que realment fa goig. I saber que, quan entres dins de qualsevol d’aquestos comerços, et va a atendre una persona que va a dedicar uns minuts únicament i exclusivament per atendre les teues necessitats de compra, fa molt més goig encara

Dins d’un món on tot són preses, resulta fins i tot gratificant anar a una tenda a comprar i dedicar uns minuts, de forma tranquil·la, a escollir què és allò què volem i parlar amb la persona o persones que t’atenen. Tot i que hages anat a la verduleria a comprar unes tomates per a l’ensalada, també resulta gratificant parar un minuts i ‘’xarrar’’ amb el teu fruiter de confiança (açò ho dic per experiència pròpia).

A tot açò, afegim el fet que els productes i serveis que s’ofereixen al comerç local ens donen confiança, principalment perquè sabem que quan necessitem alguna cosa, de segur que la persona que ens atén ens recomana la millor possibilitat.

És veritat que, als últims anys, les compres per Internet, a grans superfícies o a centres comercials s’han incrementat d’una manera quasi bestial (per definir-la d’alguna manera), deixant una petjada negativa als pobles: el tancament de molts negocis.

Sembla que moltes persones prefereixen comprar una brusa a Shein abans que a la desapareguda, però mítica tenda del nostre poble, Maria Espuig. O que prefereixen comprar la fruita i verdura a un gran supermercat abans que a la Fruiteria El Cantonet (sí, la meua fruiteria de confiança). Per què? Doncs, perquè com ja he comentat abans, vivim en un món on tot són preses, on no pots tindre una vesprada disponible per acostar-te a eixa tenda de roba de dona del poble on, de segur, trobaràs una brusa de bona qualitat i que t’encantaria. Ni tampoc tens un parell d’hores setmanals per anar a la verduleria, al forn, a la carnisseria i a la peixateria; al contrari, necessites anar a Mercadona o a Carrefour perquè allí ho compres tot d’una. Però permeteu-me fer un spoiler: al Mercat Municipal de Silla també podeu comprar-ho tot d’una.

Sembla que moltes persones prefereixen comprar una brusa a Shein abans que a la desapareguda, però mítica tenda del nostre poble, Maria Espuig

a la recerca dels euros en un món capitalista

Tot i això, no tota l’esperança està perduda, donat que hi ha estudis que confirmen que la forma de consum està canviant i, fins i tot, algunes persones s’atreveixen a catalogar-ho com ‘’El renaixement d’allò local’’. De fet, segons les dades d’AS·NET Intel·ligència Transaccional a la Unió Europea és un 52% del total dels consumidors i consumidores el qui prefereixen el comerç de proximitat (excepte Països Baixos amb un 43% i Suècia amb un 42%). D’aquesta manera, la Unió Europea es troba amb les mateixes xifres que els Estats Units, però encara lluny de països com India, Mèxic i Brasil, on els percentatges de consumidors que prefereixen el comerç de proximitat són d’un 68%, 65% i 63% respectivament.

Sembla que la gent està canviant la seua forma de veure les coses i, després de l’auge trepidant de les compres online i a grans superfícies, es tornen a valorar certs aspectes com el consum responsable i sostenible, la preferència per allò local buscant ampliar les relacions humanes i el sentiment de pertinença, i com no, les experiències connectades, és a dir, arribar al comerç local mitjançant allò digital com poden ser les xarxes socials o les pàgines web.

Així que sembla que, dins de la possible foscor que han provocat als últims anys els canvis d’hàbits de la gent al comerç local, hi ha una llum. I no diré una llum al final del túnel, sinó una llum que mai s’ha apagat. La llum de totes les persones que formen part del comerç local i que sempre treballen per oferir el millor de sí mateix a cada client o clienta que entra per la porta del seu local.

La llum de totes les

persones que formen part del comerç local i que sempre treballen per oferir el millor de sí mateix a cada client o clienta que entra per la porta del seu local

I parlant de negocis que lluiten, m’ha vingut a la ment quins seran els negocis que més anys es troben actius al nostre poble. Així que, pensant com podria trobar alguna pista, he estat mirant els primers llibrets de la nostra comissió, de la dècada dels 80, on apareixen anuncis dels negocis que col·laboraven amb la falla en aquella època. Per desgràcia, una part molt gran d’aquells negocis (alguns d’ells molt recordats i estimats al nostre barri i al nostre poble) ja no es troben en actiu. Alguns perquè, amb el pas dels anys, han hagut de jubilarse i ningú ha continuat l’activitat del negoci, i d’altres, simplement perquè no han pogut competir amb els nous costums de compra del públic.

Però, tot i això, sí que hi ha d’altres negocis que continuen treballant i als quals podem seguir visitant i comprant o consumint. És el cas, en primer lloc, de la tenda Sport Faubel, una mítica tenda de roba i complements esportius del nostre poble. Adrián ens conta com van començar amb aquest negoci i com continua a l’actualitat:

El negoci va començar fa 40 anys. Mon pare era futbolista, però va tindre una lesió i va haver de deixar el futbol, així que va muntar la tenda a Silla.

Anunci de Sport Faubel al llibret de la Falla Reis Catòlics de l’any 1981, anunci del Restaurant Paymer al llibret de la Falla Reis Catòlics de l’any 1982, i anunci de la Pescateria Amparo al llibret de la Falla Reis Catòlics de l’any 1983. Font: llibretsdefalla.org

En aquella època, fa 40 o 30 anys, la gent comprava molt més als comerços del poble. Ara amb els centres comercials, outlets, Shein i demés tendes d’Internet, ja no és el mateix.

Tot i això, nosaltres també ens hem modernitzat. Vam reformar la tenda, treballem amb moltíssimes marques diferents i també tenim pàgina web.

Per acabar, voldria dir a la gent que comprar al poble és mantindre un poble amb vida de negocis i serveis. Perquè si no hi hagueren negocis, el poble es trobaria mort.

També hem pogut comptar amb el testimoni d’Elvira, del Restaurant Paymer, un restaurant gallec que de segur coneixeu totes les persones del nostre barri i del nostre poble:

Al 1980 els meus pares decidiren obrir un restaurant. I ara, 45 anys després, continua obert.

Antigament hi havia moltíssima més clientela i els horaris d’obertura eren més amplis. A més, la gent eixia i consumia molt més. Tant és així, que hi havien dies, sobretot els caps de setmana, que arribaves a casa i al cap d’una estona havies de tornar a baixar a treballar. El nombre d’hores treballades era extremadament superior.

D’altra banda cap destacar que el que a dia de hui es coneix com l’Avinguda d’Alacant abans era la Pista de Silla, i això afavoria un major flux de clientela.

Però la vida canvia i, amb ella, canvia tot. Hi ha negocis que han obert i d’altres que han hagut de tancar. Al nostre sector a dia de hui el nombre de restaurants és molt superior al d’abans, la gent es cuida molt més i els grups grans de gent ja no són tan abundants. A tot açò cal sumar el fet que, des que es va fer l’autovia, s’ha reduït considerablement el tràfic de camions a la nostra zona,donat que antigament hi havia una explanada gran davant del restaurant on aparcaven molts camions.

a la recerca dels euros en un món capitalista

manual d, ECONOMIA

Per sort,tot i tindre un nombre menor de clientela i d’haver passat per èpoques complicades, ens hem mantingut amb el restaurant obert.

Per descomptat, també hem realitzat molts canvis i ens hem modernitzat amb els pas de tots aquests anys. Al principi el local era llogat i la distribució completament diferent, així que amb l’objectiu de que fora més funcional, vam haver d’obrar.

Més endavant es va canviar la cuina sencera, es va modernitzar l’enllumenat exterior (la carpa) i es van afegir comoditats que abans no existien com el rentaplats, donat que abans es llavava tot a mà. La resta de la maquinària s’ha anat substituint i s’ha modificat tot el necessari acord a les noves lleis. A més, també es fan cursos de formació tots el anys per al personal del restaurant.

Per últim, m’agradaria dir-li a la gent que sempre cal apostar pel poble i pels seus negocis en la mesura del possible.

Per últim, hem pogut comptar amb el testimoni de Salva i Amparo de la Pescateria Amparo, possiblement la pescateria que més recordem del nostre barri i que a hores d’ara es troba al Mercat Municipal:

El negoci va començar amb mon pare i ma mare. Vivien al barri de Natzaret de València

i van obrir la pescateria quan van vindre a viure a Silla.

Quan jo tenia uns 16 anys vaig començar a treballar al negoci familiar i, quan els meus pares es van jubilar, jo vaig continuar amb el negoci, amb el qual continue a dia de hui. A més, quan vaig començar a treballar al negoci, vaig conèixer el meu marit i també va començar a treballar amb mi, així que entre els dos vam seguir amb la pescateria.

Amb totes aquestes coses que conte, el resultat són 35 anys amb el negoci obert. I en tot aquest temps, el comerç local ha canviat moltíssim, principalment en la forma del comportament dels consumidors, donat que fa 20 o 30 anys no hi havien tantes grans superfícies ni supermercats, les compres es feien principalment al comerç local i el tracte era molt més personal. A més, a diferència d’ara, venia molta més gent jove a comprar al negoci, mentre que ara predomina una clientela més major. La vida i les compres eren molt més familiars i més pausades.

Però tot canvia, i a hores d’ara, amb la gran competencia de supermercats com Mercadona o Consum, som l’única pescateria que es manté oberta de tota Silla. Així que veient aquesta circumstància, durant 4 o 5 anys el meu marit i jo, que sempre hem treballat colze a colze, vam decidir mantenir oberta la pescateria

al barri de Reis Catòlics i obrirne altra al mercat municipal, però finalment vam decidir continuar treballant els dos junts al local del mercat i tancar el local al barri.

Com no, el negoci també s’ha modernitzat amb el pas dels anys. Abans tot funcionava amb una caixa registradora de les antigues, d’eixes que ja sols es veuen a les pel·lícules, i amb llapisera i llibreta per controlar la comptabilitat, les comandes, etc. A dia de hui tot això ha canviat i utilitzem mètodes més moderns. A més, la nostra filla també està ajudant-nos amb les xarxes socials per donar més difusió al negoci.

Per finalitzar, sabem que a la gent li agrada i valora molt el tracte personalitzat quan ens visita. I cada vegada és també més gent jove qui ho posa en valor i qui aprecia el comerç local i el producte de proximitat. Nosaltres estem encantats d’atendre tothom, d’explicar-los com cal netejar cada producte, de contar-los receptes o de donar-los consells. Així que li diríem a la gent que aquest valor afegit sols es pot trobar al comerç local i cal aprofitar-lo.

A tots i totes ens hauria de causar molt de goig llegir testimonis com aquests, de persones que amb el seu esforç han mantingut obert i actiu un negoci al nostre poble i que, per tant, han ajudat molt a mantenir viu el poble.

Com no, sols podem desitjar-los molts més anys i molts més èxits per als seus negocis. Tot i que no és una tasca fàcil fer que aquests comerços locals es mantinguen amb les persianes alçades, així que també és important fer referència a qui ajuda al comerç local del nostre poble: AESI (l’Associació Empresarial de Silla).

Aquesta associació es troba ajudant als comerços del poble que s’hi volen adherir a ella des de l’any 1994 i no és la primera vegada que en parlem a un dels nostres llibrets. Ja ho férem l’any 2021, just després dels mesos més durs i difícils de la COVID-19, quan vam comptar amb la col·laboració de Mar Navarro, la seua presidenta, per contar-nos, entre moltes altres coses, com AESI havia ajudat als negocis de Silla per superar aquells temps tan complicats.

I és que en moments com el que acabe de mencionar és quan els i les associats poden veure la vertadera eficàcia i beneficis de pertànyer a aquesta associació, però no sols ho fan en moments complicats, sinó sempre, donat que AESI treballa durant tot l’any per donar tot el recolzament que necessiten els negocis. No en va, actualment l’associació compta amb més de 120 empreses adherides, que es poden desglossar en 35 comerços, 11 negocis de restauració i hoteleria, 47 negocis de serveis i 28 negocis industrials, aprofitant així el bon teixit industrial del qual gaudeixen els polígons del nostre poble.

AESI dona recolzament als negocis en molts aspectes empresarials, com podeu llegir a l’article que he mencionat anteriorment al nostre llibret de l’any 2021, però també crea un fum de campanyes per fomentar el consum al comerç local. En ocasions ho fan de forma directa des de la pròpia associació i d’altres en col·laboració amb l’Ajuntament de Silla.

Actualment l’associació compta amb més de 120 empreses adherides, que es poden desglossar en 35 comerços, 11 negocis de restauració i hoteleria, 47 negocis de serveis i 28 negocis industrials

Presentació de les propostes per a “La ruta burguer de Silla” a la seu d’AESI. Font: Facebook d’AESI.

Les campanyes més recents que podem trobar (a hores d’ara, quan em trobe escribint l’article a novembre) son, per un lloc, la campanya ‘’La ruta burguer de Silla’’ on participen un total de 8 bars i restaurants del poble creant una hamburguesa especialment per a aquesta campanya, i on els i les comensals poden gaudir anant a cadascú d’aquests restaurants a provar l’hamburguesa, i així, completar la ruta per poder votar quina ha sigut l’hamburguesa que més li ha agradat després de tastar-les totes.

a la recerca dels euros en un món capitalista

Per altre lloc, trobem la campanya creada per al dia 25 d’octubre subvencionada per l’Ajuntament de Silla, coincidint amb el dia del comerç local, on es van plenar els carrers i avingudes del poble amb cartelleria on apareixien, no sols fotografies o noms de negocis, sinó els propis propietaris i propietàries, fent que tot el veïnat poguérem veure i ficar cara a les persones que ens atendran quan anem a aquests negocis.

I també al mes d’octubre vam poder gaudir de la campanya creada en col·laboració amb l’Ajuntament de Silla, anomenada ‘’La ruleta del comerç’’, on per cada compra d’un mínim de 20€ a qualsevol comerç adherit, podies tirar de la ruleta, on tindries premi segur com un carret de la compra, entrades per al teatre o un tassa tèrmica, entre altres coses.

Açò son sols 3 exemples per poder veure la gran tasca que es desenvolupa des d’AESI per a la creació de campanyes, però al llarg de l’any en podem gaudir de moltes més, tant seues com en col·laboració amb l’Ajuntament, com la ruta de l’esmorzaret, la campanya amb motiu del dia de la mare o del pare, la summer shopping night, la Fira outlet, o la campanya de Sant Valentí.

A més, com a associació del poble, no sols treballa pel comerç, sinó també per millorar la vida de les persones (sí, ja sabeu que les associacions tenim aquestes cosetes de que ens agrada aportar positivament al poble i a la seua gent). Per exemple, AESI ha sigut punt d’inscripció per a la Marxa Solidària Contra l’Autisme de Silla i per a la Run Càncer de Silla, ha col·laborat amb el FesTola del centre ocupacional del nostre poble, i també possa cada any el seu granet d’arena amb Càritas Diocesana i Parroquials de Silla.

Per totes aquestes coses i per moltes més que no son visibles al públic, AESI s’ha convertit al llarg dels seus més de 30 anys de trajectòria en una peça clau per al comerç i els negocis del poble de Silla, perquè com bé diuen elles i ells ‘’Sols del coneixement compartit poden nàixer solucions vàlides i actuacions que beneficien al conjunt del teixit industrial del municipi’’.

Fet aquest repàs breu sobre el comerç local, alguns dels comerços amb més anys d’activitat al nostre poble i la importància de l’associacionisme, l’article va arribant a la seua fi. I tot i que inicialment no ho tenia pensat, redactant aquest article m’ha vingut a la ment una qüestió que crec que està sent un factor molt important al comerç local de manera generalitzada i a la qual no li estem prestant molta atenció: la immigració al comerç local.

Crec que no cal parlar ni aportar dades sobre el creixement de la immigració a Espanya, ni sobre el creixement demogràfic i del PIB que aquesta suposa. Però sí crec que és, quant menys interessant, parlar de com està aportant la immigració al comerç local. I és que, durant molts anys, les persones immigrants treballaven generalment per a terceres persones, però aquesta tendència està canviant, en molts casos, cap al fet que aquestes persones estan convertint-se en emprenedores i creant els seus propis comerços.

Sense anar molt lluny, al nostre propi poble fa 15 o 20 anys (almenys de la forma en que jo ho recorde de la meua infància) no podíem trobar comerços regentats per persones estrangeres molt més enllà dels restaurants xinesos, els locutoris o la, en aquell moment, febre pels basars xinesos en “substitució” de les mítiques tendes dels vint duros o del tot a cent.

Cuina d’un restaurant kebab. Font: www.freepik.com

Però ara… fixeu-se la pròxima vegada que aneu pel carrer. Pegueu una miradeta al vostre voltant. De segur que se’n adoneu de molts més negocis regentats per persones estrangeres dels que jo acabe de mencionar.

A día de hui, ja existeixen estudis que parlen d’aquest fenomen i que tracten de definirlo com a comerç o negoci ètnic. I aquests mateixos estudis parlen sobre quines són les possibles causes que es troben darrere d’aquest fenomen: d’una banda es parla de l’estat del mercat laboral, que faria que, davant la situació precària de treball que troben en molts casos les persones immigrants, decideixen emprendre el seu propi negoci i fugir de ser assalariats; i d’altra banda es parla de la creació de negocis per seguir creant vincles amb les comunitats dels seus països d’origen, oferint-los l’opció d’anar a negocis regentats per gent del seu país.

Siguen quins siguen els motius, el fet evident és que al nostre poble la immigració a hores d’ara suposa un gran revulsiu al comerç local, fent que molts locals es troben oberts i donant vida al poble i al barri.

Però un fet que em causa certa curiositat és com s’ha creat una certa sectorització o nínxol de mercat segons els països d’origen, tot i que, llegint els estudis dels quals he parlat com, per exemple, “L’estudi diagnòstic sobre immigració i comerç a Vitoria-Gasteiz” , me’n he adonat que aquest mateix fet ocorre a altres punts d’Espanya.

Basant-me en el comerç local de Silla, puc apreciar com la comunitat xinesa s’ha decantat pels comerços d’hostaleria, però no pels restaurants xinesos de tota la vida, sinó pels bars i restaurants de tota la vida, mantenint-los el mateix nom i, fins i tot, la mateixa carta, sols canviant la gerència. També pels basars (com ja he explicat abans) i per tendes de roba.

D’altra banda, les persones provinents de països com Algèria, Turquia, Marroc o el Pakistan, es decanten generalment per comerços d’alimentació com fruiteries i verduleries, carnisseries i el que podríem denominar com als ultramarins de tota la vida. A més, també escolleixen molt obrir negocis de perruqueria i barbería, i com no, els ja mítics restaurants de kebab.

Per altre costat, trobem a la comunitat llatina, originaria de països com Colòmbia o el Perú entre altres molts països, que opten per obrir bars i restaurants, negocis d’alimentació on predomina la venda de productes típics de llatinoamèrica i negocis de bellesa.

Per descomptat, podem trobar més negocis regentats per persones immigrants, però açò és un resum de la sectorització generalitzada que podem trobar al nostre poble.

I ara sí, pose punt i final a aquest article esperant que, tot i no haver-vos descobert res de nou sobre el comerç local, haja aconseguit ficar el meu xicotet gra d’arena en la conscienciació sobre la importància del comerç local. Perquè moltes persones, inclosa jo, vivim gràcies a la venda i activitat econòmica que es genera pel comerç als pobles i barris

per a ser milionari instantaniReceptes

CAS PRÀCTIC

NÚM. 1: Lola Flores

i la màgia de multiplicar pesetes

Ingredient principal:

Una artista immensa

Complement imprescindible:

Un bon embolic amb Hisenda

Conclusió de la recepta: Els diners fàcils no existeixen, però una bona frase dita en el moment just pot valdre més que 28 milions de pessetes.

El preu per governar

“Estar amb l’aigua al coll”

Tomàs Palomares

Valencià i valencianoparlant dels que defén el valencià parlant-lo

Els animals més perillosos són aquells que estan ferits de mort. En veure’s vulnerables i a prop de la caiguda, es defenen amb ungles, dents i en tot el que tenen a mà per a sobreviure, per a agafar-se un segon més a la vida, en qualsevol treta que els puga donar un alé més. I lamentablement, això és el que teníem fins fa poc al capdavant de la Generalitat Valenciana. Un president que la majoria de les persones del nostre país pensava que hauria d’haver dimitit i haver-se’n anat a sa casa, i ha tardat més d’un any en fer-ho, després de no estar on hauria d’haver estat en el pitjor dia per a la nostra terra i de donar una gran quantitat de versions sobre el que feia cada vegada que es coneixia una nova dada sobre el dia fatídic.

Font: Foto Levante-EMV

Tots dos estan revivint els vells fantasmes de la Batalla de València que ja es tenien superats

Eixa situació de debilitat ha fet que ell i el seu successor i els seus consellers estiguen en mans de la ultradreta espanyolista, que és, paradoxalment, la que mana en aquest país, tot i haver eixit del govern de la Generalitat. No els fa falta governar per a dur avant el seu programa electoral, el consell està fent-ho millor que ho farien ells i està pagant als seus exsocis de govern el preu que ells volen perquè els deixen continuar governant.

I eixe preu no és ni menys que la nostra volguda llengua, el valencià, una llengua que la ultradreta espanyolista odia, menysprea, tracta de minimitzar el seu ús i apartar-la a un àmbit folklòric i festiu. No la volen, no l’utilitzen, no la consideren al mateix nivell que el castellà i faran tot el que puguen per a destruir-la. Però no penseu que l’actual govern de la Generalitat sí que l’estima, són els dos iguals, i encara que el govern tracta de mantindre les formes i de dissimular per veure si algú se’ls creu... Però tots dos estan revivint els vells fantasmes de la Batalla de València que ja es tenien superats.

Els atacs al valencià han sigut molt clars en diferents àmbits:

A la política educativa: la Llei de Llibertat Educativa (2025) permet a les famílies triar el castellà o el valencià com a llengua vehicular. Tot i que el 50,53% va optar pel valencià en la consulta de febrer-març 2025, la Conselleria d’Educació, dirigida per José Antonio “Primo de” Rovira, ha denegat crear noves unitats en valencià a zones castellanoparlants on va guanyar l’opció, malgrat les demandes. Això ha sigut una “estocada” al valencià i un engany per als pares i mares que realment pensaven que podrien triar. Al final, han fet una consulta “fake” per a dissimular la seua intenció inicial de retallar el valencià disfressant-ho de llibertat. La punteta en l’àmbit educatiu que volien donar al valencià era fer-lo opcional a les proves d’accés a la universitat, però, afortunadament, el Ministeri d’Educació no els ha fet cas. a la recerca dels euros en un món capitalista

manual d, ECONOMIA

Atacs institucionals: l’AVL ha denunciat intents d’asfixiar econòmicament l’entitat amb unes retallades del pressupost de més del 40%, que s’han desviat a altres entitats secessionistes contràries a la unitat de la llengua com Lo Rat Penat i RACV. Aquestes actuacions han sigut qualificades per la presidenta de l’AVL, Verònica Cantó, de “necropolítica lingüística” (deixar morir la llengua per abandonament) i “terraplanisme lingüístic” (negacionisme de la realitat acadèmica). Menció a banda mereixen la situació actual d’aquestes entitats secessionistes i els seus dirigents actuals instal·lades en el negacionisme quan hi ha publicacions d’altres èpoques en què afirmaven molt del que hui dia estan negant.

Atacs a la promoció del valencià: reducció d’ajudes a entitats promotores (com Escola Valenciana o editorials) i ha deixat sense ajudes a entitats com UPV, UA, Associació Cultural Tempir, Unió Gremial, Valencian Music Association, Fundació Nexe, Fundació Carles Salvador, Bromera, Max Aub. En l’any 2025, no s’han publicat les ajudes per al foment del valencià per a les institucions, entitats i associacions sense finalitat lucrativa, i veurem què passarà al 2026 amb les ajudes a la promoció a l’ús del valencià en els llibrets de falla. L’any passat no es tocaren perquè l’aprovació del pressupost 2025 va ser posterior a la convocatòria, però en els pressupostos 2025 s’han reduït els fons per a promoció del valencià un 10%, així que segur que ens afectarà...

En l’any 2025, no s’han publicat les ajudes per al foment del valencià per a les institucions, entitats i associacions sense finalitat lucrativa, i veurem què pasarà al 2026 amb les ajudes a la promoció a l’ús del valencià en els llibrets de falla

Font: wwwcastellondiarioc.om

Un altre atac frontal ha sigut la reducció de continguts en valencià i l’augment del castellà als mitjans públics (À Punt, Ràdio 9), que s’ha vist contestat per una considerable reducció en els índex d’audiència. I entre açò i la manipulació informativa que tornen a fer com en els temps de Canal 9, estan aconseguint el que volen, que és devaluar i destrossar els únics mitjans de comunicació públics en valencià que tenim en el panorama audiovisual.

Hem de rebel·lar-nos contra tot aquest genocidi lingüístic que vivim, I no hi ha més rebel·lió i més revolució que parlar sempre la nostra llengua

Juntament amb aquests atacs, no vull oblidar-me d’actes de patetisme lingüístic protagonitzats pel molt deplorable expresident, negant la unitat de la llengua, en sentir-se exclòs de la declaració de l’oficialitat de les llengües cooficials que es parlen a Espanya en la Unió Europea, i la seua burla d’una doble denominació valencià/català-català/ valencià, que crec que seria molt positiva i acabaria en molts dels fantasmes que hi ha hui dia. Menció especial també per al president de la Diputació de València i el seu valencià del poble, encara que no ens diu exactament de quin poble...

No hi ha problemacap mantindreauna conversa en què una parlepersona en i l’altra en castellà quan s’entenen i posen un mínim interés a entendre l’altra valencià

Aquest és el panorama devastador que tenim per a la nostra llengua amb l’actual govern assassí (i no només de la nostra llengua) de la Generalitat i la ultradreta espanyolista que els manté en el govern per a manipular-los i tirar avant el seu projecte “ofrenador” a Espanya. Per tant, hem de rebel·lar-nos contra tot aquest genocidi lingüístic que vivim, i la rebel·lió ha de vindre de nosaltres, els valencianoparlants. I no hi ha més rebel·lió i més revolució que parlar sempre la nostra llengua, sempre, en tots els àmbits i en totes les persones, parlen el que parlen i siguen d’on siguen.

Perquè si una persona viu ací ja temps i no entén el valencià, eixa persona és una ignorant o no té gens d’interés a integrar-se. Si demana a qui li parla en valencià que es passe al castellà, és una intolerant, i si damunt diu “háblame en español, que estamos en España”, ja és intolerant prèmium, només comparable als que diuen que defenen el valencià, però ho fan sempre en castellà, o als que diuen que l’escola s’ensenya el català, no el verdader valencià. És a dir, cunyats de manual.

castellà

No hi ha capproblema unaamantindre conversa en què una personaparle en valencià i l’altra en quan s’entenen i posen un mínim interés a entendre l’altra

El valencià és un gran detector d’ignorants i intolerants, parla’l sempre i ho comprovaràs. Perquè, tret que sigues estranger i estigues a València de turisme, que és normal que no l’entengues, si vius ací o si parles castellà, tan sols fa falta un poc de voluntat per a entendre’l. Jo no demanaré que el parlen, però, almenys, entendre’l i no demanar, i inclús imposar, a qui el parla que no ho faça.

Jo no sé vosaltres, però ja estic fart de ser el ben educat que canvia d’idioma (sobretot, quan parle en persones que no conec), pareix que sempre hem de cedir els mateixos... No hi ha cap problema a mantindre una conversa en què una persona parle en valencià i l’altra en castellà quan s’entenen i posen un mínim interés a entendre l’altra.

Parlar sempre en valencià és el primer pas, la primera pedra, però podem fer més, molt més: escoltar música en valencià,

Hui en dia, cada acte o esdeveniment cultural en valencià considerar-lopodem com un acte de rebel·lia, un acte reivindicatiu de la nostra llengua

llegir en valencià, seguir l’actualitat en valencià, seguir xarxes socials en valencià, pòdcasts, consumir productes audiovisuals autòctons, fets per molts comunicadors i comunicadores que treballen dia a dia per a difondre la nostra llengua en els diferents àmbits. Sols cal buscarlos, perquè cada vegada hi ha més gent que aposta per la seua llengua i no fan cas als que els diuen “si hablas castellano llegarás a más gente” perquè ells tenen clar on volen arribar i a qui volen arribar.

En l’àmbit faller i llibreter, que és el que conec, cal destacar iniciatives com els premis de les lletres falleres i la mostra de llibrets de Gandia. Hui en dia, cada acte o esdeveniment cultural en valencià podem considerar-lo com un acte de rebel·lia, un acte reivindicatiu de la nostra llengua, que molesta i enfada a aquells que volen eliminar-la.

Així que siguem rebels, siguem reivindicatius, molestem als qui odien la nostra llengua, parlem, pensem, estimem, gaudim i, sobretot, vivim en valencià.

a la recerca dels euros en un

Receptes

per a ser milionari instantani

CAS PRÀCTIC

NÚM. 2:

Belén Esteban, com una simple plebea es converteix en la Princesa del Poble

Ingredient principal: Més cara que esquena

Complement imprescindible:

Un divorci amb Jesulín

a saltar a la fama a la fi dels anys 90 per la seua relació amb Jesulín d’Ubrique, amb qui va tindre una filla, Andrea (més coneguda com

Després de la seua ruptura, la seua vida personal va passar a ocupar titulars constants a la premsa del cor i, ací va ser, quan va decidir que “viure del cuento” anava a ser el treball de

Primer vivia de criticar el seu ex-marit, després perquè era la Princesa del Poble i, després, per tindre les seues propies marques de creïlles

“T’ho he preguntat moltes vegades, on estàn els meus diners?”

“PA-GA’M”

Conclusió

de la recepta: La premsa del cor és una feristela, però quan et plena la butxaca, deixes de tindre vida privada i ja no importa res més.

Quin és el preu de tractar d'ofegar el valencià?

Quin preu té el valencià?

“Qui té un tresor i no el sap, val més que el tinga un ase que el sap”

Immaculada Cerdà Sanchis

Acadèmica i secretària de l’Acadèmia

Valenciana de la Llengua

La gent de la cultura té (tenim) el vici de voler saber de números. Carregats de raó, pensem que els beneficis per a una societat que invertix en cultura són tan grans: esperit crític, altura de mires, generositat... cultivar l’ànima és la màxima aspiració de l’ésser humà! La màxima després d’haver dinat, haver dormit en un llit, protegit dins d’una casa la hipoteca o el lloguer de la qual pugues pagar i estant suficientment bé de salut com perquè no et preocupe el nom del teu metge de capçalera.

Si relativitzem açò, la cultura en general passa a un segon, tercer, quart... lloc, en funció de si tens o no treball, salut i diners tu i els teus.

Fet el preàmbul, què necessita a més una persona per a viure? Amor, educació, música, fer esport, veure una pel·lícula, llegir (o escriure) un llibre? Res de tot això, per comú que siga en la nostra societat, seria imprescindible per a la vida (si entenem per vida la que pot tindre un teuladí). Llevat de l’equació de nàixer, créixer, reproduirse i morir, l’emoció de sentir una cançó, la sorpresa d’aprendre, d’entendre —per fi— el perquè d’alguna cosa que t’ha intrigat, l’alliberament d’escriure amb paraules insegures allò que et turmenta i et lleva la son. Captar amb pinzell o càmera la llum d’un instant i fer-lo únic en el temps. Les coses, en fi, que ens fan humans. I les coses, senyores i senyors, també eixes coses, tenen un cost.

Ara bé, a quina de les columnes hem d’imputar-les? Les considerem una despesa? Gasto o inversió? Tenen retorn suficient a la societat o són un pou sense fons? Concretaré la pregunta a l’àmbit que conec. Quin cost té el valencià?

Implantar l’assignatura de valencià ha tingut un cost real. Afecta totes les esferes de l’ensenyament: des de la primària a la universitat. Això ha comportat la formació en primer lloc de nous ensenyants, el reciclatge dels que estaven en actiu i la contractació dels nous docents en places públiques i ofertes laborals en els centres privats i concertats. Podem parlar de despesa o podem parlar d’inversió, ja que la majoria del professorat són ciutadans de la nostra terra que tenen amb la nostra llengua una forma de vida alhora que en fomenten el coneixement i l’estima pel valencià.

Els beneficis per a una societat que invertix en CULTURA són tan grans: esperit crític, altura de mires, generositat...

cultivar l’ànima és la màxima aspiració de l’ésser humà!

a la recerca dels euros en un món capitalista

Calen llibres per a l’ensenyament, llibres de lectura per als menuts, per als adolescents... la indústria cultural al voltant del llibre dona faena als autors, però també a il·lustradors, maquetadors, correctors... El món del llibre no és un àmbit menor. La indústria editorial en valencià manté segells menuts, però també ha consolidat segells amb un catàleg digne d’enveja. En un país on editem més que llegim, la política de foment de la lectura és una inversió que dona fruits en les dos llengües.

La Fúmiga penja el cartell de Tot venut en el Roig Arena i el Sant Jordi al cap de poques hores de posar-les a la venda. La Gossa Sorda torna en olor de multituds, els festivals que programen grups en valencià saben que són una aposta segura. Es pot fer poesia en valencià mentre balles? És clar que sí!

Horta Teatre, Albena, Esclafit, Crit..., amb obres originals o traduccions al valencià, els escenaris que programen teatre en valencià omplin tant o més que els que ho fan en castellà (llevat de les superproduccions musicals, un terreny on els valencians no ens hem endinsat; però que té molt de recorregut com ho ha demostrat Dagoll Dagom, per exemple.).

Però no podem reduir el valor econòmic del valencià a la cultura i l’ensenyament només. Restaurants i bars amb la carta en valencià, botigues amb el rètol en la nostra llengua: el comerç local parla en valencià. Forma, amb el tracte pròxim, el binomi perfecte de qualitat.

’Acadèmia Valenciana de la Llengua. A diferència de les altres acadèmies de les llengües d’Espanya: l’espanyola, la gallega, la basca, la catalana, l’asturiana, l’aragonesa..., l’AVL

és una entitat pública

La nostra llengua té també una acadèmia: l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. A diferència de les altres acadèmies de les llengües d’Espanya: l’espanyola, la gallega, la basca, la catalana, l’asturiana, l’aragonesa..., l’AVL és una entitat pública. Nascuda el 2001 i inclosa en la relació d’ens estatutaris des de la reforma de l’Estatut d’Autonomia de 2006, L’Acadèmia Valenciana de la Llengua es nodrix del pressupost que li assignen les Corts Valencianes (com la resta d’ens: el Consell Jurídic Consultiu, el Consell Valencià de Cultura, la Sindicatura de Comptes, la Sindicatura de Greuges i el Comité Econòmic i Social) i del personal funcionari de la Generalitat Valenciana.

Es pot fer poesia en valencià mentre balles? És clar que sí!

AVL

L’AVL des dels inicis ha apostat per una gestió oberta i transparent (també dels comptes). El pressupost que se li assigna cada any és gastat pràcticament de forma íntegra. A què destina els recursos públics l’AVL? Gran part va al Capítol I, el personal. Tècnics lingüístics que treballen buidant diccionaris, compilant corpus literaris, explotant enquestes toponímiques... i atenent les consultes dels ciutadans, creant informes per a canvis de nom, de cognoms, del nom del municipi..., però també personal d’administració per a dur a terme col·laboracions amb els ajuntaments, amb les associacions i l’administració. Una tercera part del pressupost va destinada al gasto corrent: l’organització de jornades: d’onomàstica, de l’escriptor de l’any, de l’escriptor actual... enregistrament d’entrevistes a personalitats de la nostra societat, buidatge de documentació antiga, enregistrament de pòdcasts, campanyes de foment del valencià en xarxes socials i, molt especialment, a difondre la figura de l’escriptor de l’any, que ha recuperat escriptores com Carmelina Sánchez-Cutillas, Maria Ibars o Maria Beneyto. I, el Capítol d’Inversions, el VI, es destina a la creació i manteniment dels programes informàtics que donen suport al Diccionari Normatiu Valencià, al Portal Terminològic Valencià, al GramàticON, al Corpus Informatitzat del Valencià i al futur Nomenclàtor Toponímic Valencià. Tots els comptes, cada subvenció atorgada, cada gallet gastat es pot consultar en el Portal de la Transparència.

L’Acadèmia ha ajustat el seu pressupost a la situació econòmica del país i, durant la crisi immobiliària, el va rebaixar en els mateixos percentatges que la resta de la Generalitat. Ara, amb la catàstrofe de la dana, entenem que se’ns podria haver minvat part del pressupost; però no el 25 per cent que va retallar la Generalitat i deixava sense efecte la majoria de les activitats de foment del valencià. No contents amb açò, en el tràmit d’aprovació en les Corts, es va retallar un altre 25 per cent, que impedia el funcionament de la institució, ja que deixava a zero el capítol VI i amb només 50.000 euros el de gasto corrent. La col·laboració de la Diputació de València —a través del grup Ens Uneix— i del Ministeri de Ciència permetrà fer la majoria de les activitats de l’escriptor de l’any 2026, el cronista de la ciutat de València, Francesc Almela i Vives, i el manteniment del programari de les aplicacions dels diccionaris i les gramàtiques. Veurem a l’any que ve què passa.

Arribats

ací, veiem que apostar per la teua llengua és apostar per la teua gent, crear llocs de treball per als valencians a la nostra terra... és una despesa, un gasto, o una inversió?

per

a ser milionari instantaniReceptes

CAS PRÀCTIC

NÚM. 3: Brad Pitt...

O això

van creure

elles

Ingredient principal:

Fer-te passar per Brad Pitt

Complement imprescindible:

Una xarxa social i conexió a internet

rad Pitt (o això van creure elles) en realitat eren 5 persones amagades darrere d’una

Aquestes persones es van fer pasar pel famós actor de Hollywood, enamorant a dues dones espanyoles i, en un moment de les seues converses a xarxes socials, els van demanar diners. El resultat va ser un total de 325.000€ estafats a aquestes dues dones, qui es pensaven que, realment, estaven deixant diners al vertader

Però açò no és tot, perquè el fals Brad Pitt també va actuar a França, estafant 850.000$ a

“Brad Pitt?, vol seguir-te en Facebook” “És perfecte?”

Conclusió de la recepta:

Si Brad Pitt vol ser el teu amic a Facebook, no acceptes la seua

amistat.

El finançament «invers» dels valencians AIXÒ HO

PAGUES TU!

“Quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança”

Francesc

Gamero Lluna Exsecretari Autonòmic d’Hisenda

(2019-2023)

Per expressar la «bufa» o fanfarroneria valenciana, recentment s’ha popularitzat l’exclamació: «Això ho pague jo!», atribuïda al famós «Capità Moro» alcoià. Com porte temps buscant fórmules per explicar de forma fàcil, i si pot ser, gràfica, per què el finançament públic que tenim les valencianes i els valencians és profundament injust, se m’ha ocorregut que, en un context faller, res millor que emprar esta dita festiva que ha fet fortuna i adaptar-la per descriure el «finançament invers» que patim. Perquè els valencians, com vaig escriure fa un temps, paguem les factures d’altres i deixem a deure les nostres. És com si el Capità Moro li pagara la festa al Capità Cristià.

Des de la Constitució de 1978, el Regne d’Espanya és un estat descentralitzat

A partir de la idea que ens dona la metàfora del Capità Moro que li paga la festa al Capità Cristià, o d’una Comissió fallera que ho fa amb el monument d’una altra del poble, i que han de demanar un préstec per pagar la seua (festa o falla), anem a intentar explicar de forma senzilla què passa amb el finançament autònomic de la Comunitat Valenciana, o més pròpiament, l’infrafinançament de la Generalitat Valenciana i les seues conseqüències sobre els diners públics, però atenció, també privats, dels cinc milions llargs de «valencians i forasters» que vivim entre Vinaròs i Oriola. Perquè no és un tema de pura comptabilitat, sinó que ens afecta (i molt) en el nostre dia a dia. Anem al tall!

Els mitjans de comunicació, els polítics (alguns més que altres) i els experts en hisenda pública venen parlant molt des de fa anys sobre la problemàtica del sistema de finançament autonòmic (SFA) i la urgència de canviar el model (caducat des de 2014). Però per tractar-se d’un tema de macroeconomia que s’ha tendit a explicar en termes massa tècnics, a la majoria de la població valenciana li resulta molt llunyà i per això segurament continua indiferent. Quan realment es tracta del principal problema que condiciona el nostre benestar social i prosperitat econòmica, i que fins i tot, amenaça la viabilitat de la nostra autonomia política. Un problema tant de present com de futur.

Des de la Constitució de 1978, el Regne d’Espanya és un estat descentralitzat no només de caràcter administratiu com ho era fins aquell moment (diputacions i ajuntaments) sinó també polític, perquè les Comunitats Autònomes (CCAA) expressió de la voluntat d’autogovern de les seues nacionalitats i regions, són nivells de govern amb capacitat legislativa i àmplies competències en servicis públics (Sanitat, Educació i Servicis Socials inclosa la Dependència, entre d’altres, és a dir, tres de les quatre parts de l’Estat del Benestar -només la Seguretat Social continua sent estatal-) i polítiques públiques (foment ecònomic i laboral, infraestructures i transports, agrícoles i mediambientals, etc.).

manual d, ECONOMIA

Un sistema autonòmic que, per l’amplitud de les competències constitucionalment reconegudes a les autonomies, s’ha arribat a qualificar de quasi federal. Les comunitats són més semblants als «länder» d’Alemanya que a les regions franceses o italianes (que tret d’algunes de règim especial com Sardenya, manquen de potestat legislativa). Almenys per la part de la despesa pública, no tant per la dels ingressos públics, la qual cosa ha sigut un entrebanc per a l’exercici de l’autogovern i per a la mateixa gestió pública, ara en bona part de responsabilitat autonòmica. Perquè la Constitució no va definir cap SFA i ho va deixar a una llei posterior, obrint un camp de batalla que dura 40 anys...

Així, es va aprovar una Llei Orgànica de Finançament de les CCAA (LOFCA) i diverses lleis ordinàries de caràcter complementari, que han anat modificant-se des de la creació de les CCAA, generant diversos models de finançament autonòmic, tots temporals i subjectes a renovació (per això l’actual va expirar legalment en 2014). Uns models que no han donat una resposta satisfactòria als principis que sí va enunciar la Constitució: d’autonomia i suficiència financera i de solidaritat territorial (article 156 de la Constitució, menys conegut que el 155 però més important), ni tampoc a l’evolució de les demandes de servicis de la ciutadania (p.ex. més sanitat i educació que en 1978).

Bàsicament, l’actual SFA funciona de la següent manera. Les CCAA tenen uns recursos propis (molt pocs, al voltant del 10 %), que principalment són els tributs propis (els creats, regulats i recaptats per elles. p.ex. el canon de sanejament valencià que paguem en el rebut de l’aigua) i els tributs estatals que estan cedits tant el rendiment com la gestió: p.ex. l’Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats que paguem quan ens comprem una casa) o l’Impost de Successions i Donacions; i uns recursos per transferències que provenen del model de

finançament (el vora 90 % restant), d’acord amb uns criteris i regles, regulats i recaptats totalment l’Estat.

En principi, el 50 % dels grans impostos com l’IRPF o l’IVA així com el 100 % d’altres de menor importància (hidrocarburs, tabac...) que es recapten en cada comunitat són per a les seues hisendes autonòmiques. Però és l’Agència Tributària Estatal (AEAT) i no les autonòmiques (en el nostre cas, l’ATV) qui els recapta. No obstant, per a què els territoris més rics no visquen i continuen igual de rics i els més pobres igual de pobres eixa recaptació territorialitzada, estos ingressos, estan corregits pel concepte de «població ajustada» i per una sèrie de Fons (de Suficiència Global, de Convergència, etc.) que lleven i posen diners a unes CCAA i a unes altres. Ací està la clau de tot.

La «població ajustada» de cada comunitat és la seua població de dret (el padró) però ponderada per una sèrie de variables que, a priori, es considera que suposen més despesa: taxa d’envelliment, població en edat escolar, dispersió territorial, risc d’exclusió social, etc. És a dir se sumen o resten «habitants ficticis» per tindre en compte que alguns van a fer més despesa en servicis públics que altres (les persones majors en sanitat i dependència, els xiquets i joves en educació, els dels veïns de zones despoblades són més cars, etc.). I són estes variables i els criteris de repartiment dels diferents Fons, que són injustos amb la Comunitat Valenciana, els causants del nostre infrafinançament.

Perquè la injustícia es produix quan eixes variables sobreponderen les necessitats de certes comunitats respecte d’altres (com la nostra) o quan eixos criteris sobrevaloren la riquesa dels valencians i les valencianes i això té com a resultat que territoris més pobres que la mitjana de les comunitats autònomes reben (molt) menys finançament que territoris més rics. I Múrcia i la Comunitat Valenciana,

https://x.com/carlossmato/status/1952777655280926977

manual d, ECONOMIA

que portem 40 anys turnant-nos cada exercici en el lloc últim i penúltim en quant a finançament autonòmic, complim eixos requisits. També, en menor mesura, Castella-la Manxa i Andalusia. El món al revés. Per això en el títol de l’article parlem de «finançament invers».

Una simple ullada al quadre 1, finançament per càpita del SFA, respecte del quadre 2, PIB per càpita, corresponents a l’any 2024 (el País Basc i Navarra tenen un SFA propi, i Ceuta i Melilla, com són ciutats, també), ens demostra com el model de finançament no és equitatiu, i territoris amb major capacitat econòmica que nosaltres reben més diners per a prestar els seus servicis públics i finançar polítiques públiques. Menys diners públics són pitjors servicis i menors inversions públiques, i per tant, també menys diners privats: menys treball públic i menys activitat econòmica. En definitiva, els valencians perdem qualitat de vida i riquesa per a què altres en tinguem

Esta «solidaritat territorial inversa» que els valencians ens hem vist obligats a practicar durant dècades, ha tingut com a conseqüència uns dèficits en els nostres comptes públics (sobretot per pagar la Sanitat) i, en conseqüència l’acumulació d’un deute públic enorme per «tapar eixos forats» any rerre any. I això que fins a l’any 2021, en els 40 anys d’autonomia, la Generalitat Valenciana sempre havia fet una despesa pública inferior a la mitjana autonòmica, la qual cosa demostra que el problema no ha sigut mai d’excés de despesa, sino d’insuficiència d’ingresos. Segons la Sindicatura de Comptes, al voltant d’un 78 % del nostre deute públic és conseqüència de l’infrafinançament.

Així a data del segon semestre de 2025, devem 60.696 milions d’euros, el 88,92 % del qual ja està en mans de l’Administració General de l’Estat a través del FLA (perquè des de la crisi financera de 2008, la banca ja no financia a la majoria de les CCAA per falta de solvència, i ho ha de fer el Ministeri).

Som la comunitat més endeutada en relació al seu PIB (en números totals és Catalunya). A ningú se li escapa que els interessos d’este deute creixent no només resten diners disponibles cada any per als Pressupostos de la Generalitat Valenciana, sinó que amenacen directament la viabilitat futura de la nostra institució d’autogovern. És el recent debat sobre la condonació del deute.

Tornant a la metàfora inicial, l’infrafinançament valencià o finançament injust que patim, seria com una espècie de Capità Moro «traïdor». Que paga els comptes del bàndol cristià, que d’esta manera pot gastar més en la seua capitania, i que com s’ha gastat els diners en els altres, es veu obligat a fer una festa pitjor per als moros i deixar a deure a la comparsa una part. O com si la falla Reis Catòlics li pagara tots els exercicis el monument a la Falla Poble de Silla, que en plantaria un d’esplendoròs, i haguera cada any que plantar la falla pròpia amb menys pressupost i demanar un préstec a Caixa Popular. I quan ja no li’n prestara més, a l’Ajuntament, que qualsevol dia es quedaria el casal.

https://www.idealista.com/news/finanzas/economia/2025/09/30/862057-madrid-y-paisvasco-tienen-un-pib-per-capita-superior-a-la-media-europea

Quant

ens

ha costat la corrupció als valencians?!

“Furtar a mans plenes i encara posar cara de sant”

Tomàs Palomares

Afectat per la corrupció, com totes les persones d’aquest país.

La corrupció a la Comunitat Valenciana ha sigut, durant més de dues dècades, un factor de desgast institucional, un llast econòmic i una ferida reputacional. No és un fenomen homogeni: adopta formes diverses, des de la malversació directa de fons públics fins al falsejament de contractes i els sobrecostos sistemàtics en fires, obres i serveis essencials. La seua lectura exigeix una perspectiva doble. D’una banda, el cost directe: milions d’euros desviats o mal emprats que haurien d’haver finançat serveis i polítiques públiques. D’una altra, el cost indirecte: pèrdua de confiança, menor inversió, ineficiències administratives i el que els economistes denominen impacte en l’activitat econòmica per “risc institucional”.

Seu de la Diputació Provincial de Valencia. Font: Wikipedia

En l’àmbit judicial, la Comunitat ha conegut macrocauses emblemàtiques: Emarsa (depuració d’aigües de Pinedo), Gürtel–Fitur (adjudicacions per a fires i esdeveniments), Brugal (gestió de residus a Oriola) i Imelsa/ Taula (contractacions, comissions i presumpte finançament irregular). Aquests casos formen un mosaic en què convergeixen pràctiques il·lícites, xarxes d’intermediació i aprofitament d’estructures públiques per a fins particulars. Encara que amb intensitats diferents, comparteixen un patró: erosió de la governança i extracció de rendes a costa del contribuent. La pregunta que sol sorgir és si la corrupció és la principal causa del deute autonòmic. La resposta, com veurem, exigeix separar la rellevància del fenomen corrupte (greu i costós) de l'infrafinançament estructural i del dèficit crònic, que expliquen la major part del deute viu valencià, superior a 60.000 milions d’euros i pròxim al 42 % del PIB regional en 2024–2025.

El cas Emarsa és, per la seua concreció i sentència ferma, un dels més clars per a entendre com opera la corrupció sobre empreses públiques. L’empresa que gestionava la depuradora de Pinedo va articular un sistema de facturació fraudulenta per a desviar diners públics mitjançant serveis inexistents i sobrevaloració sistemàtica.

L’Audiència Provincial de València va condemnar en 2018 a 24 acusats per delictes que inclouen malversació, blanqueig i prevaricació; les penes van arribar fins a dotze anys i mig per a l’exgerent Esteban Cuesta i 10 anys per a Enrique Crespo, exvicepresident de la Diputació. La sentència va acreditar el desviament de 23,5 milions d’euros i va establir responsabilitats civils conjuntes pròximes a 44 milions, considerant també costos de liquidació i sancions tributàries associats al col·lapse de l’empresa pública. Aquest cas exposa l’ús d’entramats empresarials per a inflar factures, normalitzar despeses sumptuàries i diluir controls interns. Políticament, la implicació principal va apuntar a dirigents del PP en l’esfera provincial i municipal a la recerca dels euros

manual d, ECONOMIA

La peça Gürtel–Fitur es va centrar en contractes de l’Agència Valenciana de Turisme per a la fira FITUR durant cinc edicions (2005–2009). La Sala II del Tribunal Suprem va confirmar en 2018 totes les condemnes dictades pel TSJ de València, amb penes de fins a 13 anys per a Francisco Correa i Pablo Crespo, i 12 anys i 3 mesos per a Álvaro Pérez ("El Bigotes"); també va ser condemnada l’exconsellera de Turisme Milagrosa Martínez (9 anys), per malversació, suborn i prevaricació, entre altres delictes. A aquest entramat es vinculen altres responsabilitats civils. Per exemple, la Generalitat va reclamar 3,2 milions d’euros pel sobrecost en la contractació de pantalles per a la visita del Papa (València, 2006); segons l’administració, s’han recuperat almenys 7,3 milions i es preveu recobrar més amb procediments en marxa, impulsats per l’Oficina de Recuperació d’Actius. Més enllà dels diners, Gürtel va multiplicar el dany reputacional: la percepció de captura del procediment administratiu per part de xarxes privades que van substituir, de fet, la deliberació tècnica per relacions d’amistat, regals i favors, amb impacte en la imatge de la Comunitat i en la seua capacitat d’atracció d’inversions.

El cas Emarsa, La peça Gürtel–Fitur,

El cas Brugal, El cas Imelsa...

El cas Brugal, que va esclatar a Oriola (Alacant), va indagar en presumptes suborns i tràfic d’influències relacionats amb l’adjudicació del servei de recollida de residus i neteja viària. Es tracta d’una causa extensa i complexa. En juliol de 2024, el Tribunal Suprem va anul·lar les absolucions dictades per l’Audiència d’Alacant a 34 acusats i va ordenar dictar nova sentència, validant la base probatòria (intervencions telefòniques via SITEL i registres) que havia sigut exclosa en la resolució prèvia. El Tribunal va indicar que no existia indefensió i que l’expulsió de proves mancava de fonament, obligant l’Audiència a revalorar l’evidència i a emetre una nova sentència. Brugal és paradigmàtic de l’urbanisme i els serveis públics municipals com a vectors de corrupció i mostra, a més, les dilacions i complexitats típiques de macrocauses amb pluralitat de peces, actors i anys d’instrucció.

El cas Imelsa, conegut en la seua peça principal com Taula, va investigar suposats falsejaments de contractes, cobrament de comissions i presumpte finançament irregular vinculat a la Diputació de València, la Generalitat i l’Ajuntament. En les seues primeres fases, el nombre d’investigats va superar el centenar, amb epicentre en estructures del PP valencià. Un resum periodístic xifra el cost aproximat en uns 100 milions d’euros, si bé cal advertir que les peces judicials són múltiples i que les sentències van fixant responsabilitats civils individualitzades (no sempre coincideixen amb estimacions globals). En novembre de 2023, l’Audiència Provincial de València va condemnar a 19 de 25 acusats per irregularitats en Imelsa i Ciegsa (2004–2015): penes de fins a 5 anys de presó i 14 anys d’inhabilitació, amb indemnitzacions a favor de Ciegsa (fins a 655.310 €) i de Divalterra (successora d’Imelsa, més de 100.000 €). Aquest conglomerat també va tindre derivades polítiques afectant a membres d’altres forces (PSPV, Compromís i EU) en qualitat d’investigats, amb apartaments cautelars en 2016; aquestes peces il·lustren que, encara que el nucli s’associa al PP, les ramificacions del cas van tocar més partits en òrgans d’administració i supervisió, extrem que confirma la seua transversalitat institucional.

El mapa es completa amb causes urbanístiques que van colpejar municipis durant la bombolla immobiliària. Un exemple recent és el judici de Llíber (Alacant), que va arrancar en maig de 2025 per la construcció de 292 xalets en sòl no urbanitzable (1999–2003), amb acusacions a càrrecs del PP i del PSOE, promotors i tècnics per delictes contra l’ordenació del territori, prevaricació, suborn i falsedat documental, amb petició fiscal de penes de fins a 7 anys. Encara que no és una macrocausa autonòmica, evidencia la persistència de corrupció urbanística i la seua afectació a compradors estrangers, la credibilitat local i els costos de regularització o demolició.

En conseqüència, la corrupció incrementa la despesa improductiva, genera sobrecostos i desvia fons; l’agregat de centenars de milions malversats i milers en impacte macroeconòmic és indiscutible. Però quan es compara amb un deute viu de més de 60.000 milions, el pes directe de la corrupció sobre el total és minoritari. La principal causa del deute és el dèficit estructural derivat de l'infrafinançament, no la suma d’escàndols. Això no resta importància: cada euro desviat agreuja el dèficit i redueix la capacitat inversora i de serveis, i el dany reputacional complica l’atracció d’inversió privada i la qualitat de l’administració, reforçant a mitjà termini dinàmiques de baix creixement i major cost financer.

per

a

ser

milionari instantaniReceptes

CAS PRÀCTIC

NÚM. 4: José ÁbalosLuis i la dieta contradictoria

Ingredient principal: Xistorres i encisams

Complement imprescindible:

Ser l’ajudant de cuina Koldo

Conclusió de la recepta:

Si alguna vegada et diuen que una xistorra val 500€ tens dues opcions:, estàs comprant a la secció gourmet de El Corte Inglés o estàs implicat en una trama de corrupció.t.

Presupostos participatius: entre la veu del poble i el soroll del poder

“Qui molt promet, poc dona”

Tomàs Palomares

Un dels molts ciutadans i ciutadanes, als que l’administració no fa gens de cas.

ENels últims anys, la paraula “participació” ha entrat amb força en el vocabulari polític. Les administracions parlen de transparència, de donar veu al ciutadà, d’apropar la gestió pública a la gent. Però, quan es tracta dels presupostos participatius, estem davant d’una autèntica revolució democràtica o d’un exercici de màrqueting polític? La Comunitat Valenciana ha fet passos importants, però la pregunta continua sent la mateixa: realment decideix la ciutadania o només se li deixa triar el color de la façana?

Una

part del pressupost públic es destina a projectes proposats i votats per la ciutadania. És una manera d’implicar la gent en la gestió dels recursos, d’augmentar la corresponsabilitat i

de fer més transparent la despesa

Què són els presupostos participatius?

En teoria, és senzill: una part del pressupost públic es destina a projectes proposats i votats per la ciutadania. És una manera d’implicar la gent en la gestió dels recursos, d’augmentar la corresponsabilitat i de fer més transparent la despesa. Però la pràctica és més complexa: quant es destina? Qui pot participar? Com es decideix què s’aprova? I, sobretot, ¿quina influència real tenen aquestes decisions en el conjunt del pressupost?

La Comunitat Valenciana: avanços i ombres

La Generalitat Valenciana va posar en marxa el seu primer procés autonòmic en 2021, amb una aposta que semblava ambiciosa: 125 milions d’euros repartits entre comarques segons criteris de població, pobresa i despoblament. El sistema és digital: qualsevol persona major de 16 anys pot presentar propostes, donar suport i votar. Els projectes han de ser competència autonòmica i respectar els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

A primera vista, sona bé. Però si comparem els 125 milions amb els 30.000 milions del pressupost total de la Generalitat, la proporció és mínima: menys del 0,5%

És això donar poder real al ciutadà?

O és més bé un simbòlicgest per dir escoltem”“vos

En l’última edició autonòmica (2024), van participar 24.648 persones, amb 874 propostes presentades. D’aquestes, només 145 van arribar a la fase final. València concentra el 65% dels participants, Alacant el 24,6% i Castelló el 10,2%. Són xifres que mostren interès, però també evidencien que la participació és limitada si la comparem amb la població total.

Exemples locals: València lidera

Entre els municipis, València és el referent: en l’última edició es van presentar 2.777 propostes, un increment del 77% respecte a l’anterior. La fase de votació va registrar 110.402 vots, amb un augment del 25% respecte a l’any anterior. Per primera vegada es va combinar vot presencial i telemàtic, cosa que ha facilitat la participació. El pressupost destinat: 10 milions d’euros. S’han aprovat actuacions en parcs, carrils bici, zones verdes… Projectes visibles, però sovint menors en comparació amb les grans inversions urbanes.

a la recerca dels euros en un món capitalista

manual d, ECONOMIA

Espanya: grans ciutats, grans xifres

A nivell estatal, Madrid destina 50 milions d’euros als pressupostos participatius, amb una plataforma digital que permet seguiment en temps real. Barcelona, per la seua banda, ha consolidat la plataforma Decidim: en 2025, 48.796 persones van votar els projectes, després d’una fase prèvia amb 103.297 suports

en només 10 dies. El pressupost: 30 milions d’euros. Són xifres que mostren una implicació notable, però la proporció respecte al pressupost global continua sent reduïda.

Europa: París marca el camí

Això no vol dir que siga inútil, al contrari: és un primer pas

Si mirem fora, París és el model: 75 milions d’euros anuals en pressupostos participatius, amb processos híbrids (presencial i digital) i alta transparència. França, Alemanya i Portugal també tenen experiències consolidades. En alguns casos, la participació ciutadana arriba a influir en decisions

estratègiques, no sols en obres menors. Ací és on es veu la diferència: quant més gran és la partida, més gran és la sensació de poder real.

Reflexió crítica: participació o aparença?

La pregunta és inevitable: s’ho creuen les administracions? Quan el percentatge és tan baix, quan les propostes aprovades són menors, quan el procés és més digital que real, costa pensar que estem davant d’una democràcia participativa plena. Molts experts parlen d’“il·lusió participativa”: es dona la sensació que la ciutadania decideix, però les grans decisions continuen en mans dels polítics.

Això no vol dir que siga inútil. Al contrari: és un primer pas. Però si volem que la participació siga real, cal augmentar la partida, garantir la inclusió (no tots tenen accés digital) i donar poder en decisions estratègiques, no sols en parcs i carrils bici.

Perquè la democràcia no és només votar cada quatre anys; és decidir cada dia

Els participatiuspresupostossón una idea poderosa: donar veu al poble en la gestió dels diners públics

Conclusió

Els presupostos participatius són una idea poderosa: donar veu al poble en la gestió dels diners públics. Però, com diu el refrany, “qui molt promet, poc dona”. Si volem que siga més que un eslògan, cal passar de la foto a la realitat: més pressupost, més transparència, més poder real. Perquè la democràcia no és només votar cada quatre anys; és decidir cada dia.

Youtubers en fuga i retorn

Estos són els que volen la mar salà sense banyar-se el cul

Àngela Sevilla Gutiérrez

Espectadora de YouTube, que no mou a Andorra

Enl’última dècada, el panorama digital ha experimentat un creixement exponencial. Plataformes com YouTube, Twitch o TikTok han convertit creadors de contingut en figures globals, amb ingressos que rivalitzen amb els del món de l’espectacle tradicional. Tanmateix, amb la fama també arriba la responsabilitat fiscal —o, almenys, el debat sobre ella. A Espanya, aquest debat ha estat marcat per la decisió de diversos youtubers d’instal·lar-se a l’estranger, principalment a Andorra, per reduir la càrrega impositiva. Però al mateix temps, altres creadors han emprés viatges internacionals, no tant per estalviar, sinó per viure experiències noves o perseguir el “somni americà”.

Des de fa Andorraanys, s’ha convertit en el destí preferit de molts youtubers i streamers espanyols

I hi ha un tercer cas, molt més íntim i humà: el d’aquells influenciadors que, tot i haver marxat, acaben tornant per necessitat, especialment quan la salut entra en joc. El cas recent d’una youtuber que va tornar a Espanya després de ser diagnosticada de càncer de mama és un exemple colpidor de com la vida pot canviar radicalment les prioritats.

Des de fa anys, Andorra s’ha convertit en el destí preferit de molts youtubers i streamers espanyols. Les raons són ben conegudes: un sistema fiscal molt més laxe, amb un impost sobre la renda que rarament supera el 10 %, en comparació amb els trams alts d’Espanya, que poden superar el 45 %. A això se suma un cost de vida assequible dins d’Europa, una elevada qualitat de vida i una relativa proximitat a Espanya.

Per a creadors amb ingressos milionaris o amb fluxos d’ingressos variables però molt alts, aquesta diferència pot suposar centenars de milers d’euros d’estalvi anual. Això ha fet que alguns d’ells decidisquen, de manera pública o privada, traslladar la seua residència.

La polèmica social s’ha alimentat per la percepció que aquestes figures —formades, educades i convertides en referents a Espanya— abandonen el país quan arriben els beneficis grans. Per als crítics, es tracta d’una “fuga de responsabilitat” i un exemple de manca de compromís amb el sistema que els ha vist créixer. Per als defensors, és un acte de llibertat individual: si legalment poden pagar menys impostos i mantindre els seus negocis, estan en el seu dret de fer-ho.

Però no tots els creadors que volen fer les maletes ho fan per motius fiscals. D’altres opten per marxar per buscar experiències noves, millorar el seu nivell d’anglès, establir contactes internacionals o simplement viure un període vital diferent. Ciutats com Los Angeles, Miami, Nova York o Ciutat de Mèxic s’han convertit en centres d’atracció per a influenciadors que busquen expandir la seua marca personal.

Aquest tipus de canvi sovint es ven com una evolució natural: creadors que passen de gravar a una habitació a produir contingut professionalitzat, col·laborar amb marques globals o entrar en agències internacionals. També hi ha el factor aspiracional. El relat del “somni americà” encara té pes, sobretot en sectors com el fitness, la moda, la tecnologia o el lifestyle, on els Estats Units continuen sent el centre de la indústria.

manual d, ECONOMIA

Però, com mostra l’experiència d’alguns d’ells, viure a l’estranger no sempre és tan idíll·lic com sembla: els costos sanitaris, l’aïllament cultural, la distància respecte la família o els tràmits migratoris poden convertir l’aventura en un repte personal intens.

El cas recent d’una influenciadora que vivia als Estats Units i va anunciar que havia de tornar a Espanya després de ser diagnosticada de càncer de mama ha generat gran empatia i reflexió en les xarxes socials.

Ella explicava que, tot i que la seua vida als Estats Units era plena d’oportunitats, el diagnòstic la va obligar a replantejar-se totes les decisions. Als EUA, on la sanitat és majoritàriament privada i costosa, el tractament d’un càncer pot ser prohibitiu fins i tot per a persones amb ingressos elevats. A més, la necessitat emocional de comptar amb la família, les amistats i la xarxa de suport va pesar més que qualsevol projecte professional.

AN DO RRA la vella

De fet, un dels missatges més potents del seu testimoni és que, malgrat les crítiques d’alguns usuaris que consideraven el seu retorn com una “incoherència”, ella va defensar que tornar a Espanya li permetia accedir a una sanitat pública de qualitat i passar per un dels moments més difícils de la seua vida envoltada de persones que l’estimen.

La seua història recorda que, darrere dels números, els seguidors i les col·laboracions, hi ha persones reals amb vulnerabilitats reals. I que l’èxit, per molt gran que siga, mai pot blindar ningú davant de la malaltia.

L’eixida de creadors digitals d’Espanya continuarà generant debat. Els defensors de la seua llibertat argumenten que el sistema fiscal espanyol és massa dur per a professionals autònoms amb ingressos irregulars, i que té sentit buscar condicions més favorables. Els crítics, en canvi, apel·len a la idea que qui triomfa gràcies al públic espanyol hauria de retornar part d’eixe èxit a la societat que li ha donat suport.

L’eixida de creadors digitals d’Espanya continuarà generant debat

A això se suma una dimensió emocional i generacional: els youtubers són, per a molts joves, figures de referència. La seua marxa pot enviar missatges contradictoris sobre el compromís social, la comunitat i la solidaritat.

Però el cas de la influenciadora que va tornar per sotmetre’s a un tractament de càncer obri una altra via de reflexió: la importància dels serveis públics, i fins a quin punt estes prestacions són un valor que sovint no s’estima fins que es necessita. A diferència d’un incentiu fiscal, la salut no entén de fronteres, i la sensació de seguretat sanitària pot esdevenir determinant en moments crítics.

El fenomen de youtubers que marxen i els que tornen revela que el món digital és tant un espai d’oportunitats com de contradiccions. Hi ha els qui busquen estalviar, els qui busquen aventura i els qui tornen perquè la vida els ha colpejat. I, en tots els casos, les decisions, tot i ser públiques i sovint jutjades, continuen sent profundament personals.

En un món global, on és més fàcil que mai traslladar negocis i residències, la pregunta que queda flotant és: què pesa més, el benefici econòmic, el creixement personal o el benestar essencial? Cada història té la seua resposta —i totes elles ens ajuden a entendre millor les llums i ombres del nou ecosistema digital.

la delsimportància serveis públics, i fins a quin punt prestacionsestes són un valor que sovint no s’estima fins que es necessita

Receptes

per a ser milionari instantani

CAS PRÀCTIC

NÚM. 5: Paco Sanz, i com aconseguir diners donant llastimeta.

Ingredient principal:

Ser un “malalt”

Complement imprescindible: Tindre, mínim 2.000 tumors

Paco Sanz va ser diagnosticat amb Síndrome de Cowden a l’any 2008.

L’enfermetat era real, però ell asegurava que estava en fase terminal, mentre que la realitat era que l’enfermetat estava baix control i tractada a

“ Soc l’home l’home dels

Fins l’any 2017, aquesta persona, ja coneguda com “l’home dels 2.000 tumors” va aconseguir estafar uns 265.000€ a persones que realitzaven donacions perquè ell, suposadament, anara als EUA

Conclusió de la recepta:

LA BONDAT DE LA GENT ÉS MERAVELLOSA,

però si tu no eres una persona bondadosa de segur que saps trovar la forma de traure profit d’aquestes persones.

Incultura financera: oblit o eina de control?

“El saber econòmic no ocupa lloc.”

Rubén Sabater

Responsable financer i defensor d’una educació pública que ens prepare per a la vida real.

Malgrat

totes les reformes educatives que hem patit —i

no han sigut poques—,

hi ha un tema que continua sense aparéixer per cap lloc: l’educació financera

(Parella signant un hipotèca sense entendre ni una paraula del que signa.)

A voltes done voltes a esta idea i no puc evitar pensar que una societat sense formació financera és una societat venuda. Perquè sí, podem estar molt formats en moltes matèries, però quan es tracta de diners, interessos, impostos i préstecs… molts de nosaltres anem com cagalló per sèquia. I això és un problema enorme en un sistema com el que tenim, on tot gira al voltant del consum i del finançament.

Només cal veure una nòmina. La majoria de la gent la mira i sap la quantitat que li ingressaran i prou. Però què són totes eixes línies? Què és cada descompte? A on van? Per què, si cobrem una quantitat, al final en rebem bastant menys? Són coses bàsiques que hauríem de saber tots, però no s’ensenyen enlloc. És com si assumir que “ja s’ho apanyaran quan siguen adults” fóra suficient. I no, no ho és.

Parella signant una hipoteca. Font: pexels.com

I no parlem només de nòmines. Parlem de coses tan quotidianes com els interessos d’una hipoteca, que probablement siga la signatura econòmica més important que farà una persona en tota la seua vida. Molta gent firma perquè necessita una casa, perquè “és el que toca”, però realment no entén com funciona la quota, per què puja o baixa, o què és la maleïda TAE que sempre ix en lletra menuda. I això és jugar amb foc.

A tot açò se suma la forma en què es ven hui qualsevol producte. És entrar en una botiga i ja et posen per davant la quota mensual abans que el preu real. És més: hi ha llocs on pagar al comptat quasi que et miren raro, com si fores tu el problema. “Vols pagar-ho tot ara? I això per què?”. Doncs perquè no vull pagar més del que val, perquè no vull interessos ni comissions amagades. Però pareix que el sistema està muntat perquè finançar siga sempre la primera opció.

I ací és on ve la trampa: quan financem, paguem molt més del que pensem. Entre comissions, assegurances, interessos i sorpreses, hi ha productes que acaben costant quasi el doble. Però com tot està muntat perquè “la quota és baixeta”, el consumidor se’n va content pensant que ha fet un bon negoci. I tornem al mateix punt: sense educació financera, som carn de canó.

Les dades d’endeutament tampoc són per a tirar coets. Tot i que han millorat respecte d’uns anys complicats, encara hi ha entre un 42 % i un 52 % de la població amb algun tipus de deute. I en molts casos, no és perquè la gent visca per damunt de les seues possibilitats, sinó perquè cada vegada hi ha més coses que “has de pagar a mesos” quasi per obligació. Resulta molt fàcil entrar en una roda d’endeutament que, si no saps com funciona, és molt difícil d’aturar.

I aleshores, la pregunta important: per què no s’ensenya educació financera en les escoles? No parlem de convertir els xiquets en bròkers de borsa, sinó que sàpiguen el mínim per moure’s en el món real: què és un interés, com es fa un pressupost, què significa un préstec, com s’estalvia o com interpretar una factura. Són coses bàsiques, molt més útils en la vida adulta que memoritzar la lisència d’un riu o la taula periòdica de memòria.

L’incultura financera

no

és

una tonteria ni un detall secundari: és una de les causes que expliquen per què tantes famílies arriben justes a final de mes, per què tants consumidors signen coses que no entenen i per què atrapatscontinuem en un model que sempre beneficia els mateixos.

(Aula d’una escola preparada per a rebre alumnes que no aprenguen res d’utilitat)

Aula d’escoladùn institut. Font: pexels.com Professor institut. Font: freepik.com

Si amb tantes reformes educatives cap govern s’ha dignat a incloure aquesta matèria com toca, un comença a sospitar. És realment un oblit? O és que interessa més tindre una població que no faça massa preguntes i que accepte el que signa sense entendre-ho? No cal ser conspiranoic per veure que una ciutadania endeutada i desinformada és molt més manejable. I el sistema econòmic actual, basat en el consum constant, necessita precisament això: gent que no qüestione, que compre, que financie i que continue pagant.

per què s’ensenyano educació financera en les escoles?

(Professor d’institut ensenyant coses que no utilitzaràs en la teua vida.)

Per això, és important posar el tema damunt la taula. L’incultura financera no és una tonteria ni un detall secundari: és una de les causes que expliquen per què tantes famílies arriben justes a final de mes, per què tants consumidors signen coses que no entenen i per què continuem atrapats en un model que sempre beneficia els mateixos.

Ja va sent hora que deixem de tractar l’educació financera com si fóra un luxe i la convertim en una necessitat bàsica. Una societat informada és una societat més lliure, menys manipulable i menys vulnerable. I si realment volem avançar, cal tindre clar que l’educació no pot donar l’esquena a una part tan important de la vida com és aprendre a gestionar els diners.

milionari instantaniReceptes

CAS PRÀCTIC

NÚM. 6:

Kiko Rivera, D.j. i com creure que el que fas és música

Ingredient principal:

Ser fill de qui és, i de qui era...

Complement imprescindible:

Ser fan del autotune

ill de Paquirrí i d’Isabel Pantoja, va patir la mort del seu pare de ben menut. Aquest fet, unit a ser fill de la gran Isabel Pantoja, ha fet que la seu vida sempre haja estat lligada al món de la premsa

Així que, per que semblara que fera alguna cosa a la vida, va apretar el botonet de l’autotune i va

“Vaig començar a guanyar diners i a entrar en mals

Gràcies al cel que va començar aquesta carrera, sinò el món s’haguera perdut grans cançons com “Choka Choka”.

Conclusió de la recepta:

EL TOP i tota la vergonya que tingues.

Perquè… per a què treballar si apretant un botó pots fingir que eres cantant i damunt la gent aplaudirà el que fas?

Qui roba a un lladre...

i altres formes de justificar les estafes econòmiques quotidianes

“Qui roba a un lladre té cent anys de perdó”

Begonya Garrido

Observadora de la hipocresia de la societat.

Al nostre país, la quantitat de corrupció i de diners furtats a les arques públiques per part de la classe política i dels seus entorns gela la sang. Sí, açò és irrebatible. Però no és el tema central d’aquest article, sols vull que siga d’utilitat per introduir-lo. Amb aquestes línies que escric, voldria tractar de fer una reflexió diferent, totalment oposada. I de segur que l’entendreu al moment. La qüestió és quants diners “estafa” o “furta” el conjunt de la societat a les arques públiques?

La butxaca de més d’un/a polític/a després de ficar la mà on no tocava. Font: pexels.com

Quan parle del conjunt de la societat, em referisc a gent del carrer, gent com tu o jo, de classe treballadora, que possiblement fa malabars per arribar a final de mes, per mantindre la seua família o per tractar de pagar el lloguer o comprar un pis. Aleshores, pensaràs, “com nosaltres, que som gent normal, estafarem l’Estat?”, “i en cas que ho fem, no es pot comparar amb el que fa la classe política”.

Bé, doncs, potser és veritat. No podem comparar la gent del carrer amb el poder del qual disposen molts polítics per a poder ficarse a la butxaca milers i milers d’euros. Però... I si sumem el conjunt de la societat? Si sumem cada espanyol i espanyola? Si Lola Flores deia allò de “si cada espanyol li donara una pesseta, pagaria el seu deute amb Hisenda”, pensem-ho al revés; és a dir, si cada espanyol defraudara un euro... Quants milions d’euros s’haurien defraudat?

Si Lola Flores deia allò de “si cada espanyol li donara una pesseta, pagaria el seu deute amb Hisenda”, pensem-ho al revés; és a dir, si cada defraudaraespanyolun euro... milionsQuantsd’euros s’haurien defraudat?

manual d, ECONOMIA

Habitualment, no solem donar importància a aquests xicotets actes que, per desgràcia, són totalment quotidians. Entre altres coses, no els donem importància perquè no suposen grans sumes de diners, però sí que ens poden fer “estalviar” un durets. I si encara no enteneu de què estic parlant, ho diré d’una altra forma.

Que llance la primera pedra qui:

- No siga o tinga una empresa xicoteta que paga part del salari de la seua plantilla en B o no fa la cotització de les hores extres.

- No siga una persona autònoma que, quan compra el gènere per a vendre’l a la seua botiga, diu que “meitat i meitat”. És a dir, que no facen factura de tot allò que compra i, posteriorment, ven i aconsegueix un benefici.

- No haja dit a cap servei de la seua llar (llanterner/a, electricista, etc.) que no li faça factura, així s’estalvia pagar l’IVA.

- No prefereix pagar sempre amb efectiu perquè diu que, si paga amb targeta, l’Estat i els bancs tenen tot el control. I així, continuar afavorint la roda dels diners en B.

- No s’haja trobat cobrant l’atur, però treballant en B, perquè així guanya dos sous durant un temps.

- No haja tractat de demanar una subvenció o ajuda pública tot sabent que no compleix els requisits i que no la necessita. Però, escolta, si cola...

I dic jo: si visquérem en una societat amb una poqueta, sols una poqueta més, d’honradesa, no funcionarien millor, d’entre altres coses, la sanitat i l’educació pública?

El pintor uns minuts abans de preguntar-te si vols factura o no.

Font: pexels.com

I així, podria continuar dient un llarguíssim etcètera de “xicotetes estafes” a les arques públiques. Però, clar, qui roba a un lladre té cent anys de perdó, veritat? És a dir, si defraudes una xicoteta quantitat de diners a les arques d’un Estat amb una gran quantitat de corrupció, no passa res, perquè, total, amb la gran quantitat de diners que defrauden els partits polítics, que tu furtes o t’estalvies uns pocs eurets a costa de l’Estat, no és important.

Però la qüestió és quan aquest pensament individual de “per un poquet, no passa res” el tenen milions de persones. Ací és quan es crea un problema greu. Però més greu em sembla quan aquestes mateixes persones a qui els sembla normal tindre aquests comportaments es queixen que a l’escola dels seus fills i filles no hi ha prou professorat o que l’han citat amb l’especialista de l’hospital per a d’ací a huit mesos. I dic jo: si visquérem en una societat amb una poqueta, sols una poqueta més, d’honradesa, no funcionarien millor, d’entre altres coses, la sanitat i l’educació pública?

I quan faig referència al terme “societat”, parle de tothom, tant de la gent normal com de la classe política. Perquè, al cap i a la fi, què ens diferencia els uns dels altres? Sols el poder. Perquè la classe política té el poder per a poder furtar grans quantitats de diners, però la resta de la ciutadania també aprofita la mínima ocasió per a furtar i defraudar. Si sents que en cap moment tens un xicotet poder per a escollir si pagar una factura amb IVA o sense, és prou probable que utilitzes aquest “poder” per a no pagar-lo.

Ja sabem que la picardia espanyola és llegendària. Però, quan tothom vol ser la persona amb més picardia, sent dir-ho, tenim un problema. I és que tothom critica la classe política pels casos de corrupció, i amb tota la raó del món. Encara que la meua opinió és que una gran part de la població, si tinguera l’oportunitat d’ocupar un lloc de poder, no dubtaria ni un segon a quedar-se “un pessiguet” de diners que no li pertoquen.

Amb aquest article no pretenc ofendre les persones de la classe política que sí que són honrades ni la gent treballadora que també ho és i que, en molts casos, sols es busca sobreviure. Però la crua realitat és que si en aquest país deixara de manar la llei de “bovo l’últim”, ens lluiria més el pèl i una altra societat seria possible.

manual d, ECONOMIA

Context i xifres clau

La Universidad de Alcalá, el Instituto Universitario de Análisis Económico i el Ministerio de Igualdad, han publicat un estudi en el que es demostra que la violència contra les dones té un impacte econòmic i social d’enorme magnitud.

Segons aquesta última estimació estatal, la despesa econòmica de la violència de gènere i la violència sexual a Espanya, va ascendir a uns 13.000 milions d’euros només en 2022, entre costos tangibles i intangibles

(Això estalviaríem a l’estat si no existira la violència masclista…)

Per a entendre correctament aquestes dades sobre el cost econòmic i social de la violència contra les dones, és important aclarir quines violències són objecte d’anàlisi. L’estudi del Ministeri d’Igualtat, que serveix de base per a les dades exposades, distingeix dues grans tipologies de violència contra les dones, definides d’acord amb el marc legal i estadístic vigent:

- D’una banda, la violència de gènere (VG), tal com la defineix la Llei orgànica 1/2004, que engloba les violències de diferent naturalesa que pateixen les dones pel fet de ser dones, exercides per homes que són o han sigut les seues parelles o exparelles. Aquesta violència pot manifestar-se de múltiples formes: física, sexual, emocional o psicològica, de control i també econòmica.

- D’altra banda, la violència sexual fora de la parella (VSfp), que fa referència als episodis de violència de naturalesa sexual que pateixen les dones per part de persones que no són ni han sigut les seues parelles. En aquest àmbit s’inclouen la violació i altres agressions sexuals, amb un impacte profund tant en la salut física, psicològica i social de les víctimes com en el conjunt de la societat.

Aquesta distinció permet entendre millor l’abast real del problema i dimensionar adequadament els costos que genera, tant en termes econòmics com humans i socials. Però, més enllà de l’economia, les dades de prevalença posen de manifest que milions de dones han patit violència en algun moment de la seua vida.

La violència contra les dones no és un fenomen puntual, sinó estructural, transversal i persistent, i exigeix recursos, polítiques públiques i un compromís col·lectiu sostingut

Quan el cost es converteix en pèrdua de vides

Més enllà de les xifres econòmiques i dels percentatges, la violència contra les dones té una conseqüència extrema i irreversible: la pèrdua de vides humanes. És el cost més alt, el més injust i el que no admet cap tipus de compensació.

La factura del masclisme no sols es paga amb diners. Font: Amnistia Internacional.

Des de l’1 de gener de 2003, que és quan es varen començar a comptabilitzar, fins a finals de 2025, 1.340 dones han sigut assassinades a Espanya per violència de gènere. Només en 2025, ja són 45 les dones víctimes mortals.

Però la violència també colpeja les persones més vulnerables. Des de 2013, que és quan va començar el recompte oficial, 65 menors d’edat han sigut assassinats en contextos de violència de gènere, com a forma de violència directa o vicària. En 2025, aquesta xifra ja ascendeix a 3 menors.

Aquestes dades no són estadístiques fredes: són vides truncades, famílies destruïdes i un fracàs col·lectiu com a societat. Recordem que quan parlem del “cost” de la desigualtat i de la violència, no ens referim només a diners, sinó a persones que ja no hi són.

Aquestes dades no són estadístiques fredes: són vides truncades, famílies destruïdes i un fracàs col·lectiu com a societat

Receptes

per a ser milionari instantani

CAS PRÀCTIC

NÚM. 7: Llados, fer diners a base de “burpees”

Ingredient principal:

Ego descomunal mida XXL (idealment unflat amb testosterona sintètica i frases d’Instagram del 2017)

Complement imprescindible:

Un d’Instagramcomptesense

cap filtre de realitat + 200.000 seguidors comprats en paquets de motivacionals“russosbarats”

Conclusió de la recepta:

Internet està ple de persones disposades a pagar per ximpleries, si et puges al carro motivacional, serà molt fàcil trobar-les.

Maleïda inflació: eixe invent modern que fa que sigues més pobre sense gastar més

“A la fira no vages, si no portes diners”

Begonya

Garrido i Rubén Sabater

Una parella més que sobreviu a la inflació.

Nosoc experta en economia. Ni en macro, ni en micro, ni en res que porte gràfiques de colors i paraules acabades en “-ció”. No sé què és el PIB, ni tampoc sé per què cada any he de fer la declaració de la renda per a confirmar oficialment que continue sent igual de pobra que l’any anterior.

Ara bé, no tindre ni idea d’economia no m’impedeix entendre perfectament una cosa: quan arribes a final de mes i el compte corrent et mira amb cara de “ja estem altra vegada ací”, alguna cosa no funciona. I eixa cosa, segons ens diuen, té un nom molt fi i molt seriós: inflació.

Parella feliç després de pagar el triple del valor de la casa que ha comprat. Font: pexels.com

Si li preguntes al ja omnipresent ChatGPT —que hui et fa un treball, demà et compon una cançó i passat t’explica per què no pots comprar una casa—, et dirà que la inflació és, dit ràpid i malament, que amb els mateixos diners pots comprar menys coses. Una definició senzilla, clara i tremendament cruel. Perquè, efectivament, els diners continuen sent els mateixos, però les coses han decidit multiplicar-se de preu com si foren gremlins mullats.

Fa uns quatre o cinc anys, una persona amb un sou normal podia plantejar-se comprar una vivenda. No dic que fora com comprar pipes, però entrava dins de l’univers de les possibilitats. Ara, en canvi, comprar una casa s’ha convertit en un esport de risc només apte per a valents, hereus o guanyadors de la loteria de Nadal. I això sense comptar amb la hipoteca, que ja és una espècie de matrimoni forçat amb el banc durant trenta o quaranta anys.

Comprar una casa s’ha convertit en un esport de risc només apte per a valents, hereus o guanyadors de la loteria de Nadal. I això sense comptar amb la hipoteca, que ja és una espècie de matrimoni forçat amb el banc durant trenta o quaranta anys

El meu sou, per cert, continua sent pràcticament el mateix que fa anys. Ha envellit malament, com una foto en un DNI antic. No ha crescut, no ha evolucionat i no ha seguit el ritme de la vida. Però els preus sí. Ells sí que han fet curs accelerat de creixement.

Sense anar molt lluny del nostre propi barri, fa no tant de temps es venia un adossat per 115.000 euros davant del parc. Un preu que ja feia suar, però que encara permetia somiar. Sabeu per quant es ven ara exactament el mateix adossat? Per 295.000 euros. El mateix. Mateixes parets, mateix parc, mateix sol… però amb un preu que sembla haver-se criat amb Danone.

I no, la casa no cuina sola, no paga les factures ni ve amb servei domèstic. Simplement, algú va decidir que ara val quasi el triple. Perquè pot.

a la recerca dels euros en un món capitalista

manual d, ECONOMIA

Anar al supermercat és ara una experiència plena de suspens. Entres amb una idea, ixes amb una altra i pagues com si haguera caigut un meteorito dins del carro. Productes que abans eren normals ara són “capritxos”.

Perquè el mercat és lliure. Lliure sobretot de sentit comú.

Però la inflació no s’ha conformat amb fer-nos fora del mercat immobiliari. No, ella vol més. Ha decidit tocar totes les tecles: el supermercat, la llum, el gas, la gasolina, el cafè del matí i fins i tot la cervesa del divendres.

Viure, en general, s’ha tornat caríssim. I no parlem de viure bé, parlem de viure i prou.

Anar al supermercat és ara una experiència plena de suspens. Entres amb una idea, ixes amb una altra i pagues com si haguera caigut un meteorito dins del carro. Productes que abans eren normals ara són “capritxos”. L’oli d’oliva, per exemple, ja no és un aliment bàsic, és un article de luxe que quasi ve amb vigilància de seguretat.

Les factures, per la seua banda, han decidit convertir-se en una espècie de joc d’atzar. Mai saps quant vindran, però sempre és més del que esperaves. I la gasolina? Bé, la gasolina és una prova més que moure’t també és un privilegi.

I mentrestant, ens diuen que l’economia va bé. Que les dades són bones. Que Espanya creix. Clar que creix: creixen els preus, creixen els beneficis de les grans empreses i creix la sensació que algú ens està prenent el pèl.

Perquè la inflació no afecta a totes les persones igual. No la pateix igual qui té cinc pisos llogats que qui viu de lloguer. No la pateix igual qui pot apujar preus que qui cobra un salari fix. No la pateix igual qui especula que qui treballa.

inflació:

Regular? No siga cosa. Controlar preus? Massa radical. Apunyalar l’especulació? Millor no molestar

Però el discurs oficial sol ser el mateix: paciència. Adaptació. Resiliència. Paraules molt boniques que venen a dir “espavila’t com pugues”. I així, poc a poc, ens han anat normalitzant que coses que abans eren drets ara siguen luxes: una vivenda digna, una vida estable, un futur amb certa seguretat.

La joventut, per exemple, ha passat de voler independitzar-se a voler trobar un lloguer que no s’emporte mig sou. I això si tens sort. Si no, toca tornar a casa dels pares amb una maleta plena de frustració i un currículum que no paga factures.

I mentrestant, els governs discuteixen, els bancs cobren i el mercat fa el que li dona la gana. Regular? No siga cosa. Controlar preus? Massa radical. Apunyalar l’especulació? Millor no molestar.

I així estem. Intentant viure en un sistema que ens demana que consumim, però que no ens permet arribar a tot. Que ens anima a formar un projecte de vida, però ens posa el llistó tan alt que només uns pocs poden saltar-lo.

Les falles sempre han sigut crítica, sarcasme i mala llet amb gràcia. I enguany, potser hauríem de plantar una falla dedicada a la inflació: ben gran, ben cara i impossible de pagar. Una falla que represente perfectament el que ens està passant: molt de fum, molta paraula tècnica i poc alleujament real.

Perquè la inflació no és una xifra. És el moment en què entens que viure s’ha convertit en un luxe. I això, per molt que ens ho expliquen amb gràfiques, ho entenem millor quan mirem la cartera i només escoltem el buit.

Maleïda inflació. I encara més maleït el sistema que fa que, passe el que passe, sempre paguem els mateixos.

Receptes

per a ser milionari instantani

CAS PRÀCTIC

NÚM. 8: Els EROS d’Andalusia o com jubilar-se sense treballar.

Ingredient principal:

Un “fons de rèptils” infinit (uns 680 milions d’euros públics) camuflat com a “ajudes sociolaborals” per a ERO, repartits sense cap control ni concurs públic.

Complement imprescindible:

Una majoria absoluta del PSOE a la Junta durant trenta anys i conselleries disposades a modificar pressupostos anuals per a crear un sistema “discrecional i arbitrari” ( idealment amb intrusos, comissions i familiars col·locats)

odifica dos apartats pressupostaris l’any 2000 (i mantingues-los fins al 2009) perquè les ajudes d’ERO es paguen via “transferències de finançament” sense intervenció, concurs ni

Crea un entramat on les empreses en crisi (o que fingeixen estar-ho) reben ajudes milionàries per a prejubilacions; afegeix “intrusos” (persones que mai van treballar allà, però cobren com si sí) i “comissions” generoses per a intermediaris afins (sindicats, assessors, aconseguidors).

Reparteix uns 680 milions en deu anys a més de 6.000 treballadors (i uns quants “amics”): uns 206.000 € de mitjana per cap, mentre declares que “és per salvar llocs de treball” (encara que

Conclusió de la recepta:

Cal estar arrimat a la persona adequada en el moment adequat, per a jubilar-te entre sesta

i sesta.

El cost de la igualtat

“Les coses més valuoses no es paguen amb diners”

Virginia Costa

Vicepresidenta d’Igualtat de la Falla Reis Catòlics i lluitadora incansable per la igualtat.

Laigualtat, tot i ser un principi fonamental en qualsevol societat democràtica, continua sent un repte complex que comporta costos profunds, diversos i, sovint, invisibles. El lema de la nostra falla gran, “Per un grapat d’euros”, ens brinda una oportunitat idònia per a reflexionar sobre aquests costos més enllà de la metàfora econòmica del western que inspira el monument. Si en l’esbós veiem personatges disposats a disputar-se un efímer botí, en el nostre dia a dia assistim a una altra disputa molt més important: la lluita per una igualtat real i efectiva, que exigeix recursos, voluntat política, transformació social i una mirada crítica sobre les estructures que perpetuen la desigualtat.

La desigualtat té un cost monetari tangible: impacta en el sistema sanitari, en la justícia, en els serveis socials i en la productivitat econòmica

Esbós falla gran 2026. (Ai, què seríem capaços de fer per un grapat d’euros?)

Des de la Vicepresidència d’Igualtat, abordem aquest tema no només com una qüestió de sensibilització, sinó com un problema estructural que mereix una anàlisi rigorosa. La desigualtat té un cost monetari tangible: impacta en el sistema sanitari, en la justícia, en els serveis socials i en la productivitat econòmica. Les violències, discriminacions i desigualtats generen despeses directes que paguem col·lectivament com a societat.

Però, més enllà de les xifres comptables, existeix també un cost social i intangible molt més profund: el dolor, el sofriment, els traumes, les oportunitats perdudes i, en massa ocasions, la pèrdua irreparable de vides. Cap d’aquests factors es pot quantificar plenament, però tots ells són reals i acumulatius. Per això, aprofitant el fil conductor del nostre monument faller, volem analitzar què significa, hui, parlar del “cost” de la igualtat i per què invertir-hi, en recursos materials, en educació, en polítiques públiques i en canvis culturals, és imprescindible per a construir una societat més justa.

manual d, ECONOMIA

Cost econòmic: dades i desglossament

L’estudi encarregat pel Ministeri d’Igualtat quantifica per primera vegada amb rigor l’impacte econòmic de la violència de gènere i sexual contra les dones a Espanya. El resultat és contundent: quasi 5.000 milions d’euros anuals en costos tangibles, una xifra equivalent al 0,37 % del PIB. Aquest càlcul integra tant les despeses directes del sector públic (les despeses sanitàries, judicials, policials i de serveis socials) com les pèrdues indirectes derivades del deteriorament de la salut física i psicològica de les víctimes (les pèrdues laborals i productives).

El desglossament mostra tres grans blocs:

Costos públics directes

- Sanitat: atenció d’emergència, hospitalitzacions, rehabilitació i salut mental.

- Sistema judicial i policial: procediments judicials, investigacions, atestats, protecció de víctimes.

- Serveis socials i recursos especialitzats: centres d’acollida, serveis d’atenció 24 h, allotjaments d’urgència, ajudes econòmiques.

Aquest bloc suposa una part substancial del cost total, perquè cada cas mobilitza múltiples estructures públiques.

Costos laborals i productius

- Baixes mèdiques per lesions o depressió.

- Pèrdua de productivitat i dificultat per a mantindre una ocupació estable.

- Abandonament temporal o definitiu del mercat laboral.

Aquestes pèrdues no són anecdòtiques: afecten l’economia general i generen desigualtat econòmica a llarg termini.

Costos suportats per les víctimes i les seues famílies

- Despeses en tractaments, medicació, canvis de domicili, assessorament legal o psicològic.

- Pèrdues patrimonials quan la violència és també econòmica (control del sou, impediments per a treballar, apropiació de recursos).

Cada euro invertit en prevenció i igualtat redueix part d’aquest impacte. Per tant, parlar de cost econòmic no és una comparació abstracta: és un indicador del preu que paguem com a societat quan la desigualtat i la violència no s’aborden amb suficients recursos.

Cost humà: la dimensió que no es pot quantificar

Si el cost econòmic es pot comptabilitzar, el cost humà és impossible de mesurar. La violència contra les dones deixa una empremta profunda i sovint irreversible en la vida de cada víctima.

Els principals impactes són:

Conseqüències emocionals i psicològiques

- Ansietat, depressió, estrés posttraumàtic, por constant o pèrdua d’autoestima.

- Deteriorament de l’autonomia i dificultat per a confiar en altres persones.

- Impacte sobre la identitat, la llibertat i la capacitat de prendre decisions.

Conseqüències físiques

- Lesions immediates o cròniques.

- Problemes de salut a llarg termini provocats per anys de violència o control.

- En casos extrems, la pèrdua de la vida.

Conseqüències socials

- Aïllament, ruptura de xarxes familiars i amistats.

- Dificultat per a mantindre l’estabilitat laboral.

- Estigma o culpa, que encara persisteixen en molts entorns.

Impacte en el futur

- Les seqüeles psicològiques poden perdurar dècades.

- Els fills i filles que conviuen amb la violència arrosseguen impactes que condicionen el seu desenvolupament.

- Les oportunitats perdudes (formació, ocupació, independència econòmica) generen desigualtats que després són molt difícils de revertir.

Aquest cost humà és el que justifica, més que cap altre, que la lluita contra la violència siga una prioritat social i institucional. No hi ha campanya, pressupost o recurs que puga reparar plenament el que es trenca en una vida travessada per la violència.

Impacte en la societat: un problema col·lectiu

La violència de gènere no és només un drama individual: és un fenomen estructural que afecta la convivència, el desenvolupament social i la cohesió comunitària.

A escala col·lectiva, l’impacte es manifesta en:

Famílies i entorn proper

- Les famílies suporten càrregues emocionals, econòmiques i logístiques enormes.

- Els menors exposats a violència tenen més risc de repetir patrons, patir trastorns o reproduir desigualtats.

Sistema públic

- Sanitat, justícia, educació i serveis socials es veuen tensionats per gestionar casos que serien evitables amb més prevenció i igualtat.

- Les administracions han d’invertir recursos per a atendre emergències que deriven d’un problema estructural.

Economia i mercat laboral

- Reducció de productivitat i abandonament del treball per part de víctimes i persones cuidadores.

- Manteniment d’una bretxa econòmica que afecta el desenvolupament i la competitivitat.

Convivència i cultura social

- Normalitzar la desigualtat genera societats més injustes i menys cohesionades.

- Quan la violència persisteix, la confiança en les institucions i en la comunitat es deteriora.

manual d, ECONOMIA

Cremar per a transformar

Després d’analitzar els costos econòmics, humans i socials de la violència contra les dones, la conclusió és clara: la desigualtat no és gratuïta. Té un preu alt que recau sobre les víctimes, sobre les seues famílies i sobre el conjunt de la societat. Davant d’aquesta realitat, no n’hi ha prou amb descriure el problema.

Prendre consciència és el primer pas. Recolzar les víctimes, escoltar-les i no jutjar-les és essencial. A més, cal preguntar-nos què fem, com a comunitat, per a transformar-lo

Per això, invertir en igualtat no és un gasto, sinó una inversió social imprescindible. Cada recurs destinat a la prevenció, a l’educació, a l’acompanyament de les víctimes i a les polítiques públiques de protecció retorna a la societat multiplicat: en seguretat, en salut, en cohesió comunitària i en futur. L’alternativa és continuar pagant un preu insostenible que recau sobre totes i tots.

En el context faller, cremar no és destruir per destruir. Cremar és el gest que ens permet purificar, repensar i començar de nou. Cremar és qüestionar allò que no funciona, fer visible el que fa mal i obrir la porta al canvi. La falla que plantem és de fusta i suro, però simbolitza totes aquelles estructures socials que podem, i hem de, transformar.

Des de la Vicepresidència d’Igualtat, convidem la nostra comissió i el nostre entorn a assumir un paper actiu. Falleres, fallers, xiquetes i xiquets: Cremem la violència, la por i les desigualtats assenyalant-les, trencant el silenci i defensant una convivència basada en el respecte. Fomentem la igualtat dins i fora de la comunitat fallera. I, sobretot, denunciem la violència sempre que la veiem, perquè el silenci és el terreny on creix la impunitat.

En el nostre monument d’enguany, davall el lema “Per un grapat d’euros”, es representa una escena d’atracament pròpia de l’imaginari del western: un conflicte per un botí efímer, per unes monedes que, en realitat, no tenen cap valor durador. Fora del decorat faller, però, la societat continua pagant un cost molt més greu: el de la desigualtat i la violència que pateixen milions de dones. Un cost que no es mesura només en euros, sinó en vides truncades, oportunitats perdudes i sofriment silenciat.

Les falles ens recorden que res del que plantem està pensat per a quedar-se intacte. Plantem per a mirar, per a criticar i, finalment, per a cremar. Que la flama que consumeix el monument siga també la llum que ens ajude a avançar cap a una societat més igualitària, més segura i més justa. Només així deixarem de pagar, com a comunitat, un cost que mai hauríem d’haver assumit.

#016 I no, no pregunteu per a quan un #017. https:/ violenciagenero.igualdad.gob.es

Víctimes de violència de gènere i masclista: centres “Dona 24 Hores” (https://ivaj.gva.es/es/violencia)

Icebergs Violenciacero (https://violenciacero.org/el-iceberg

Receptes

per a ser milionari instantani

CAS PRÀCTIC

NÚM. 9:

El rei

emèrit, un emprenedor per saga familiar real

Ingredient principal:

Eixir de la figa apropiada i el ser triat per un dictador feixista com a successor

Complement imprescindible:

Una colla de polítics súbdits i un colp d’estat, “win- win”, si ix bé, eres tu el beneficiari i si ix malament, eres tu el que l’has parat

assar- ho molt mal en l’exili, des de ben jove tindre clar quin és l’objectiu, eliminant a

Arrimar-se al dictador per a tindre clar que

pagar-te la vida que mereixes ni tu, ni les teues amants. Per tant, passes a ser el comissionista més gran de l’estat, i cobrar per cada negoci que faran les empreses espanyoles, i cal fer-se amics

“Em

va oferir eixos diners haver pegat un tir a un que passara pel carrer i hagueren culpat a l’altre. Encara que al final quan ja te’n passes massa i fas vergonya doncs has d’abdicar. L’única esperança que ens queda, ja que no tornaràs ni un duro, és que no tornes mai a este país del qual tant t’has aprofitat tu i

Conclusió de la recepta:

Com ací no som francesos i no entenem de guillotines,

l’únic que podem pensar els que no hem eixit de la figa apropiada, és que de moment les dues infantes estan lliures, si pilles alguna com a núvia, pots viure com un príncep, però quasi que serà millor que et lies amb Victoria Federica, Froilan o els Urdangarin, que estos sí que pillaran la pasta del iaio, les altres no.

El cost social i cultural del sexisme

“Economia moral d’un ball desigual”

Paula Aquilar Delegada d’Igualtat de la Falla Reis Catòlics i mostra de com les joves generacions creuen en les coses importants.

El gest econòmic és important tindre-lo en compte, però i el social?

El masclisme i el sexisme no soles ens afecten des d’un punt de vista monetari i de recursos, també te un efecte social i comunitari.

Per entendre este efecte, hem de saber com funcionem les persones des d’un punt de vista social. La cultura és un conjunt de regles apreses de forma tant passiva (aprenentatge vicari i educació tant a casa com a l’escola) com activa. En aquesta segona, ens trobem els rols de gènere. No són aspectes que podem ignorar de forma voluntària: moltes vegades, accidentalment mantenim conductes o creences més inconscients, perquè és el que s’espera en certes circumstàncies de nosaltres.

Però, aleshores, quines conseqüències te l’abús i el masclisme des d’un punt de vista social?

El masclisme i el sexisme no soles ens afecten des d’un punt de vista monetari i de recursos, també te un efecte social i comunitari

És important entendre com afecta a les vides dels grups minoritaris, en aquest cas, les dones. No són un grup minoritari (són la meitat de la població), però el seu tractament sí. No tots tenen afinitat amb els moviments per una igualtat real: moltes vegades, som les mateixes dones les que rebutgen la lluita, acceptant el sexisme com “una part de la vida.” Altres prenen el feminisme com un mecanisme de defensa front a situacions sexistes.

El sexisme hostil, per altra part, és el sexisme tradicional. Es considera al grup, en aquest cas les dones, com inferiors als homes

En cultures col·lectivistes, o enfocats en tots abans del propi individu, és més probable trobar un sexisme benvolent. Pot arribar a ser paternalista: no vol menysprear, sinó protegir del mateix grup sense canviar la conducta problemàtica, sense atacar l’arrel, que és el paternalisme protector. El dominant busca que els homes (o el grup majoritari) tinguen més poder que les dones. Un punt positiu relativament és que al presentar eixa benevolència, les discussions entre parelles tendeixen a una major probabilitat d’una resolució positiva.

El sexisme hostil, per altra part, és el sexisme tradicional. Es considera al grup, en aquest cas les dones, com inferiors als homes.

El seu cost social és un augment de la probabilitat a tindre una comunicació més hostil, empitjorant les relacions socials amb altres de les persones que presenten eixa conducta. Els homes presenten amb major freqüència un sexisme hostil en comparació a les dones. En quant al sexisme benvolent, no hi ha claredat, tot i que pareix que les dones el presenten en major quantitat sense cap significació – es a dir, no es pot afirmar completament. Es pot pensar que en cas de les dones, presenten a la vegada actituds positives i negatives que dificulten la seua posició. Moltes vegades, eixe sexisme se presenta de forma ambivalent. Es verbalitza creences igualitàries, però la conducta no la causa. La desitjabilitat social afecta tant al dia a dia com en les investigacions socials o enquestes.

La presència del sexisme ens afecta en les nostres interaccions diàries

En el moment en que les dones avisen quan algú està fent un comentari sexista, s’ha vist una tendència a vore a eixes dones com “quejicas” i s’antagonitzen. Encara i això, també s’ha vist que els homes a qui els criden l’atenció reconeixen comentaris sexistes d’altres homes posteriorment.

No soles existeix una conseqüència social i col·lectiva. També hi ha un canvi cognitiu: en el moment en que les persones observen un esdeveniment sexista, aquest canvia i afecta a les persones presents. Augmenten el conflicte grupal al treball, amb un major retirada organitzacional, una menor cohesió i pitjor actuació financera.

La presència del sexisme no soles afecta en quant a l’aspecte econòmic, com és el cas del nostre esbós. Eixa presència ens afecta en les nostres interaccions diàries, en com ens percebem a nosaltres mateixa, com entenem les nostres relacions socials i com vivim el nostre idea. La ignorància del seu efecte també ens afecta. La lluita contra el sexisme pot ser, simplement, especificar que no soles és econòmic. També social, i de forma gratuïta.

Receptes

per a ser milionari instantani

CAS PRÀCTIC

NÚM. 10: Alberto González

Amador, com incrementar exponencialment la facturació, sent un ciutadà particular

Ingredient principal: Contactes polítics de primer nivell (com un furgó blindat amb la clau posada i els companys distrets).

Complement imprescindible:

Un grapat de societats pantalla + factures inflades per 1,7 milions per “optimitzar” l’Impost de Societats.

incrementada de manera sospitosa, no tindrà res a veure que siga la teua núvia la que pague a la teua

que has de pagar a Hisenda.”

grup criminal, sempre podràs dir davant el Suprem

Conclusió

de la

recepta:

Fes règim, fes exercici i ficat tan guapo com pugues, que com condemnen al nòvio, Ayuso el deixarà i tornarà a estar en el mercat, igual el següent pots ser tu.

Automoció, la resiliència d'un sector

“Si tens tot baix control, és que no vas prou ràpid”

Saül Molina

Igual et fa peces d’interior per a Elon Musk que articles del llibret.

Fa més de 15 anys que vaig acabar d’estudiar enginyeria química, però des d’aquell moment he estat treballant al sector de l’automoció.

He passat per varies empreses i posicions, i això m’ha donat la perspectiva per a poder entendre les particularitats del sector i per a tindre una visió de les fortaleses i amenaces per a un sector vital per a l’economia ja que representa un 9-10% del PIB a l’estat espanyol i un 8% del PIB a la Comunitat Valenciana.

La crisi de 2008, la pandemia, la incertesa de l’electrificació, la crisi dels Microxips, l’entrada dels fabricants xinesos, les noves modalitats d’ús de l’automòbil com el carsharing, els aranzels... crec que en cap altre sector les crisi es succeeixen amb tanta freqüència

No sóc cap gran expert, però la veritat és que m’agrada llegir les notícies de premsa que tenen a veure amb el sector i mantindre’m informat, per això he arreplegat l’oportunitat d’escriure aquest article, amb un llenguatge molt senzill i destinat a aquells que coneixen poc sobre la situació actual de l’automoció.

Una de les primeres coses que vaig aprendre quan vaig començar a treballar en automoció és que sempre estem en “crisi”. És difícil recordar la quantitat de crisis que hem viscut, algunes compartides amb altres sectors, i altres específiques de l’automoció.

La crisi de 2008, la pandemia, la incertesa de l’electrificació, la crisi dels Microxips, l’entrada dels fabricants xinesos, les noves modalitats d’ús de l’automòbil com el carsharing, els aranzels... crec que en cap altre sector les crisi es succeeixen amb tanta freqüència, ja que per les seues característiques ens trobem en un ambient on els canvis ocorren amb velocitat de vertigen i que es veu molt afectat per qualsevol moviment social, econòmic o polític.

També és cert que hi ha raons que fan que tot i que aquests problemes afecten al sector, no l’enfonsen; és un sector innovador i tecnològic, on bona part dels llocs de treball són especialitzats i això fa que en moltes ocasions sorgeixen noves oportunitats d’aquestes crisis. Un exemple és el problema de l’electrificació, que per una banda destruirà molts llocs de treball, ja que és molt més senzill ensamblar un cotxe electric que un de combustió, però d’altra banda ha generat l’oportunitat d’implantar-se a Sagunt a PowerCo, la gigafactoria de producció de bateries del grup Volkswagen que espera generar 3000 llocs de treball directes i més de 20.000 indirectes.

a la recerca dels euros en un món capitalista

manual d, ECONOMIA

Una altra fortalesa del sector és que degut a la seua importància, la implicació dels governs de tots els colors és habitualment elevada, no és una bona publicitat per a un governant que tanque una fàbrica de vehicles a la teua regió ja que el nombre de persones treballadores tant del propi fabricant com de proveïdors i empreses auxiliars que es queda al carrer és enorme.

Així, els fabricants de vehicles reben una bona quantitat de subvencions, ajudes o préstecs amb bones condicions que, directament o indirectament, acaben suportant tot el teixit productiu auxiliar.

També històricament els sindicats d’automoció han sigut més forts que en altres àrees i tenen més poder de negociació i de poder influir en les decisions de les cúpules de poder dels fabricants. En una cadena de muntatge on cada 60-70 segons ha d’eixir un cotxe, una parada de producció en forma de vaga és una amenaça molt gran per a l’empresa, per això, tindre al sindicat content és bàsic per a evitar aquests temes. Així, les condicions laborals i salarials no són dolentes i no hi ha falta de personal com ocorre en altres professions.

I per últim, és una activitat productiva on tant fabricants, com proveidors i empreses auxiliars remen en la mateixa direcció, i on l’associacionisme és molt important. Un exemple el tenim en AVIA, l’Associació d’Empreses d’Automoció de la Comunitat Valenciana, que amb més d’un centenar de socis, intenta establir unes línies estratègiques i objectius per al sector en general, que li permeten afrontar els reptes que continuament se li presenten.

També històricament els sindicats d’automoció han sigut més forts que en altres àrees i tenen més poder de negociació i de poder influir en les decisions de les cúpules de poder dels fabricants

Col•laboracions sorgides d’aquest associacionisme han permés que molts proveïdors del sector disminueixquen la dependència que tenien de Ford i començaren també a suministrar a altres fabricants.

També en els últims temps s’ha vist com proveïdors d’automoció han començat a entrar en fabricants d’altres sectors, com defensa, aprofitant el personal especialitzat i els productes tan tecnològics i amb alts estàndards de qualitat per a que la transició fòra senzilla.

Tornant al present, la situació, com quasi sempre és d’incertesa, i el sector es mou entre la preocupació de noves amenaces i la recerca de noves oportunitats.

La política aranzelària dels EEUU amb l’administració Trump és també un importantproblema

La política aranzelària dels EEUU amb l’administració Trump és també un problema important, ja que amb les noves taxes imposades a la Unió Europea es fa molt difícil produir a Europa per a exportar als EEUU, i per tant, si la producció de vehicles a les fàbriques europees no pot ser per a tot el món, s’han de llançar més models al mercat, que garanteixen l’ocupació de les línies de producció instalades, ja que si no, la conseqüència seria el tancament de fàbriques.Juntament amb açò s’ha d’intentar rellançar una política de reducció de costos, que permeta seguir exportant tot i l’impacte dels aranzels.

Un altre repte és l’arribada a Europa de molts vehicles fabricats a la Xina

És cada volta més comú veure als nostres carrers vehicles BYD, Jaecoo, Omoda... Açò és un problema per a la industria no ja sols espanyola, sinó també europea, perquè els costos de produir a Xina són molt més baixos i l’amenaça de tancament de fàbriques de marques europees tradicionals és real.

Però també és cert que hi ha moviments per a fer Europa atractiva per a aquestos fabricants xinesos, que produint ací evitarien taxes i costos logístics. Així BYD ja ha apostat per iniciar la fabricació a Europa i cada dia apareixen noves notícies a la premsa sobre altres marques que podrien seguir els seus pasos.

Omoda, nova marca de cotxes xinesa.

Font: Quo

Açò pot ser una gran oportunitat, ja que si un d’aquests fabricants s’instalara a la Comunitat Valenciana, tindriem un altre punt de generació d’ocupació directa amb els treballadors i treballadores necessaries per a posar en marxa la planta, i també noves oportunitats per als proveïdors valencians per a subministrar els components necessaris per a aquests nous vehicle

Està clar que aquest serà un dels nous desafiaments als que s’enfronta la indústria de l’automoció valenciana, ja que treballar per a marques xineses en un mercat tan canviant com el que tenim actualment no serà fàcil, sobretot en temps de timing, ja que en Xina, probablement degut a una política laboral totalment diferent a l’europea, és comú llançar vehicles nous al mercat en periodes molt curts de temps, per això hi haurà que fer esforços per a adaptar-se a aquests nous ritmes de treball.

Així, i per a concluir l’article, la idea bàsica seria que l’automoció és un

sector amb amenaces importants, però també és un sector innovadorfort, i amb capacitat de reinventar-se per a resistir a aquestes amenaces i transformarles en noves oportunitats.

“Aquesta foto no està feta a Silla, no tenim punts de càrrega públics”.

Receptes

per a ser milionari instantani

CAS PRÀCTIC

NÚM. 11:

El Dioni, un pioner a fer-se ric per la via ràpida

Ingredient principal: clàssicDesvergonyiment de barri + oportunitat única (com un furgó blindat amb la clau posada i els companys distrets).

Complement imprescindible:

Un passaport ràpid cap a DominicanaRepública i una identitat nova per a quan la policia et busque.

reballa de vigilant de seguretat en un furgó blindat i espera el moment perfecte: “Ai, quina calor, els companys estan distrets… quin descuit tan bonic”.  Agafa el volant i fuig amb 298 milions de pessetes (o l’equivalent actual, ajusta per inflació) mentre poses cara de “jo no he sigut”.

La millor part: Gasta-ho tot en festes, cotxes, dones i “inversions” que ningú entén, perquè “la vida és curta i els diners no porten felicitat… però ajuden”. I si m’han de pillar que no em facen tornar-

“Jo soc honest, net, si mai havia robat res en la

Al final has estat tres anys en la càrcel, i quan acabes, entres de ple en la premsa del cor a continuar vivint del conte, pla sense fissures.

Conclusió de la recepta: El canalla que tot el món enveja

Aprofitar un descuit en un moment donat, et pot dur a icona popular dels noranta que “se la va fotre a tots”.?

El murmuri de la petxina

Àngela Sevilla

A veure si la tercera és la bona.

Sota

l’ombra d’una garrofera centenària, la Marina descansava després d’un matí llarg al poble. Feia calor, però l’airet que arribava de la mar li portava records de quan era menuda i corria per la platja buscant tresors amagats entre l’arena. Aquell dia, sense saber ben bé per què, va sentir la necessitat de tornar-hi.

En arribar a la vora, l’aigua li acaricià els turmells i li va semblar que el món es feia més silenciós, com si tot esperara alguna cosa. Fou aleshores quan va trobar una petxina menuda, tan brillant que semblava guardar un secret. Se la va acostar a l’orella amb el mateix gest innocent d’anys enrere, esperant sentir el bramul de les onades. Però aquesta vegada, la petxina li xiuxiuejà una veueta suau: “No oblides buscar la bellesa on ningú la veu.”

La Marina es va quedar quieta, amb el cor fent-li un bot estrany. Va mirar al seu voltant: la mar ondulava amb calma, una gavina dibuixava cercles al cel i un grup de xiquets feia castells que no resistirien ni un sol cop d’aigua. Tot era senzill, i alhora tan perfecte que li va semblar quasi màgic.

Va tancar els ulls i va respirar profundament. Va entendre que la vida, amb els seus dies clars i els seus dies grisos, sempre li havia parlat… però ella, en la pressa del món adult, havia deixat d’escoltar. Ara, però, aquella petxina li havia recordat la veritat més simple: que la felicitat sovint s’amaga en els detalls més humils, en allò que passa desapercebut.

Quan va tornar cap al poble amb la petxina a la butxaca, Marina caminava diferent. Com si cada pas la portara no només a casa, sinó també a un futur on tots els tresors importants—els de debò— no necessiten ser trobats… només reconeguts.

Falla Reis Catòlics 26´

manual FALLER:

a la recerca de les falles 2026

galeria fotogràfica

25´

Enhorabona als nostres fallers

Estefania i David, que es van cassar el passat 25 d’octubre.

La nostra fallera

Silvia i el seu home

Adrián es van cassar el passat 18 d’octubre. Que sigueu molt feliços!!!

2025´ 2025´

2025´ 2025´

Compte de resultats 2025 Sara Talavera Guillem

fallera MAJOR 2025´

Quanera molt menuda, mirava amb ulls brillants les bandes de les falleres majors, jugant i somiant que algun dia seria jo qui portaria eixe honor. Aquest 2025 no ha sigut només un any de càrrec, ha sigut la culminació d’aquell desig innocent que he guardat al cor sempre. Per fi, la xiqueta que somiava s’ha convertit en la dona que hui escriu aquestes línies, amb el cor ple de gratitud per haver viscut aquest meravellós any junt amb la seua volguda comissió.

Tot va començar amb la proclamació, escoltar el meu nom i saber que, per fi, anava a ser Fallera Major va ser un esclat d’emocions difícil d’explicar. Recorde els nervis a flor de pell, les abraçades de la meua família i la sensació d’estar a un núvol. En aquell moment vaig ser conscient de l’honor i la responsabilitat que suposava representar a la meua falla.

L’emoció va continuar amb la presentació. La màgia va començar abans d’arribar a l’acte. Mai oblidaré el moment d’eixir de casa i veure com el cel s’encenia: gràcies Mami i Papi per eixe regal de pólvora i llum. Aquell esclat va ser l’anunci perfecte de què vindria després.

Va ser una nit inoblidable, on el fil conductor no podia ser altre que el temps, per a celebrar amb orgull el 45é aniversari de la nostra comissió. Pujar al tron amb el meu vestit va ser un somni. I en mig d’eixa il·lusió, varen ressonar les paraules més boniques, les dels meus mantenidors, gràcies per posar la veu i el sentiment a la nit més important de la meua vida.

Amb l’arribada de març, els actes es van disparar. Vaig gaudir com una xiqueta a la cavalcada i em vaig sentir molt orgullosa recollint el premi del nostre llibret a València. També va haver temps per a la tradició, mai oblidaré l’orgull que vaig sentir a l’imposar la màxima distinció al nostre estendard, el bunyol d’or i brillants. Així com tampoc oblidaré el moment tan especial de deixar la nostra empremta al carrer amb la pintà d’escuts. Dies de vertigen abans de la millor setmana de l’any.

Diuen que el millor d’un viatge no és el destí sinó la companyia

Per fi aplega la setmana gran, eixa que portava esperant tot ‘any.

El dia 14 vaig viure la màgia de la plantà, la nit on tot comença de veritat. Veure com el nostre monument prenia forma va fer que la meua il·lusió es fera tangible.

El dia 15 vam viure la nit d’albaes on la tradició es fa música. Tenia el pèl de punta a l’escoltar el cant que em van dedicar rodejada de la gent que més estime al meu casal.

El dia 16 vam celebrar la nit del meu sopar, una vetlada feta a la meua mida. La nit va començar complint un gran desig, que la meua comissió vinguera a buscar-me a casa amb moltíssims coets. Entre eixa olor de pólvora que tant m’agrada i envoltada de la meua gent, vaig viure moltes sorpreses i em vaig sentir la persona més afortunada del món.

El dia 17 vam celebrar l’entrega dels premis a la plaça entre nervis, esperes i alegries. Encara que més enllà del premi que ens van atorgar em quede amb l’esforç de tot un any de treball dels fallers. Eixa nit també vaig viure el regal més gran d’aquest any, l’ofrena de València. Aquest ha sigut, sense dubte, un dels capítols més especials del meu regnat. Per primera vegada a la història, el nostre estendard ha entrat a la Plaça de la Verge de València. Per a mi, que sempre he viscut l’ofrena al meu poble, desfilar pels carrers de València i entrar en eixa plaça, representant a la meua comissió en un any tan assenyalat, va ser una experiència que no oblidaré mai. Però el meu cor també estava ací, a casa. La pluja va voler posar a prova la nostra paciència i ens va fer esperar uns dies més del previst, encara que va valdre la pena. Finalment, vaig complir amb la tradició de fer l’ofrena al meu poble, davant la meua gent. Aquest any va ser diferent, va ser com a representant i, per descomptat,molt desitjada. Tindre l’oportunitat de viure les dues ofrenes, la immensitat de València i la calidesa de casa, és un regal que guardaré per sempre.

Finalment, la nit de la Cremà, el final perfecte d’un any irrepetible. Veure com les flames abraçaven la falla va ser una mescla de nostàlgia i felicitat recordant tot el que havíem viscut. Encara que el que s’ha viscut no es crema sinó que es guarda per sempre al cor, fent eterns els records d’aquest 2025.

M’agradaria aprofitar aquestes pàgines per a donar les gràcies a tota la gent que ha estat al meu costat aquest any i no puc començar per altra persona que pel meu president, Tomàs. No hi ha paraules per agrair com m’has tractat aquest any, sempre pendent de tot amb el teu somriure. Hem viscut moments que no oblidaré mai, anar del teu braç ha sigut el millor que m’haguera pogut donar aquest any.  Roser i Diego, els meus xiquets. Diuen que les falles es viuen diferent quan eres gran, però vosaltres m’haveu regalat el privilegi de tornar a ser xiqueta. Gràcies de tot cor per ser la màgia del meu regnat, per compartir rialles, mirades de complicitat i llàgrimes d’emoció. Heu omplit de tendresa i alegria cada racó del casal i del meu cor, ser la vostra fallera major ha sigut un orgull, vos estime molt.

Els meus amics han sigut les persones que han compartit cada instant d’aquest any amb la mateixa il·lusió que jo. Ells sempre estaven prop, amb un somriure i una paraula bonica. Gràcies per tot el que haveu fet aquest any.

La meua família ha sigut el meu suport incondicional en aquest somni, però sobretot ho han sigut la meua mare i el meu pare. Ells han sigut la meua ombra, acompanyant-me a cada pas, sempre pendents de tot i cuidant cada detall. Aquest any ha sigut meu, però també vostre, gràcies per fer tot allò que somiava possible. Vos estime.

I en últim lloc la meua comissió, gràcies per ser sempre casa, per treballar incansablement per fer que tot siga possible. I sobretot, gràcies per compartir aquest any amb mi i fer que fora encara més especial.

Diuen que el millor d’un viatge no és el destí sinó la companyia. I quin privilegi ha sigut tindre-vos al costat. Aquest 2025 ja es història i m’emporte el cor ple de noms i moments que mai oblidaré. S’apaga la flama del meu regnat, però s’encén un record que mai deixarà de brillar.

Fins sempre 2025.

PRESIDENT FRC 26 ’ saluda del 2026

Estimats

fallers i falleres, veïnat i amistats,

Un any més, tinc l’honor de dirigir-me a vostés com a president de la Falla Reis Catòlics.

En poc més d’un mes, finalitzarà un any de treball per a les diferents delegacions de la comissió, les quals han sacrificat moltes hores de temps lliure i familiar a fi de fer presentacions, llibret, organitzar festes durant tot l’any, preparar la setmana fallera i cadascun dels diferents actes perquè tot estiga a punt fins a l’últim detall. És per això que, des d’ací, vull agrair a la comissió i a la junta directiva l’esforç, la dedicació, la il·lusió i les ganes que han demostrat en la realització d’aquestos projectes.

Una altra ajuda molt important que tenim en la falla és la dels nostres col·laboradors i patrocinadors. Persones i cases comercials que sempre estan quan els demanem ajuda a pesar de les dificultats i que, amb les seues aportacions, fan possible que aquest llibret estiga en les vostres mans. Moltes gràcies per confiar en nosaltres un any més!

Enguany serà molt especial per a les persones que ens representaran durant les Falles 2026. Andrea, Carme i Abraham, comença un nou capítol en les vostres vides, un any que, de segur, serà inoblidable. La responsabilitat i l’honor que comporta ser representant de

la nostra falla és una cosa que es porta amb molta il·lusió i orgull, sé que ho fareu de manera exemplar. Compteu amb tot el suport d’aquesta gran família fallera que mai us deixarà de costat! Enguany serà, sens dubte, una experiència que recordareu sempre amb un somriure!

Ja estan ací les Falles, una festa que és patrimoni de la humanitat gràcies al treball altruista de fallers i falleres que mantenen la nostra cultura i les nostres tradicions, motiu pel qual hem d’esforçar-nos per a donarles a conéixer en l’entorn més proper. Estic segur que, si les persones que ens critiquen saberen només la meitat del que fem, l’opinió sobre nosaltres canviaria a millor. Nosaltres tan sols tractem de fer festa i gaudir-ne amb responsabilitat, intentem no molestar molt a qui no vol integrar-s’hi i aportem el nostre granet d’arena perquè les Falles siguen les millors festes del món.

Per acabar, des d’ací voldria convidar a tot el veïnat i a tot el poble a gaudir d’aquestes Falles. Les portes del nostre casal estaran obertes per a tots aquells que vulguen compartir i viure la festa amb nosaltres!

Espere que passem unes bones Festes Falleres!

S’acomiada el vostre amic, Tomàs Palomares López

FRC 26 ’

L’any vint-i-sis, Andrea, serà per a tu inoblidable, tornes a ser la bellea d’esta comissió admirable.

Ja en tens la teoria i la pràctica aprovada, fores en el quinze un dia Regina infantil proclamada.

També coincideixes enguany en Tomàs com president, que et lliurarà de tot dany puix de tu estarà pendent.

Riallera divertida, xafardera en les amigues, de la festa enfervorida, de dormir sense fatigues.

Fer esport no és cosa teua però t’agraden les motos, amb ton pare i tu en la seua, anar a Xest i fer-vos fotos.

Ets principal en la colla per l’energia que tens que en qualsevol lloc te brolla i fas els encontres amens.

versos a la 2026

FALLERA MAJOR

Sou un grup molt especial, balleu, canteu i...xarreu que tot ho feu ideal en qualsevol lloc que us poseu.

Com, per exemple, en les festes, quan balleu en les nits de falles, imaginatives testes que a res li poseu muralles.

Sou de cor albuferenc, estem en proximitat, amb el terreny marjalenc que a tots dóna amabilitat.

FMMª Amparo Pina Alcañiz Silla, 21 de desembre de 2025

Que disfrutes el regnat no et tinc que donar consells perquè tu coneixes bé el que tens que fer en ell.

Fruix a muntó en tots els actes que al llarg de l’any en són molts puntuals, justos i exactes, és començar i resolts.

No me’n queda res a fer, sols cridar en germanor: Andrea, enguany vas a ser nostra Fallera Major.

PRESIDENT infantil FRC 26 ’

versos al 2026

Mª Amparo Pina Alcañiz Silla, 21 de desembre de 2025

El president infantil aquest any és un xiquet que mai para, gens tranquil, i per a tot mostra afany.

Abraham és el seu nom i, malgrat la curta edat, es comporta en gran aplom sent dels menuts abanderat.

Eixa activitat que porta en els gens dins del seu cos són els que el fan d’escorta perquè no es trenque cap os.

És que practica atletisme com sa mare i familiars i és eixe bipedisme el que el dóna benestar.

Quan faça el passacarrer, en sentir les ovacions serà com ser el primer en cursa o competicions.

Era Abraham, el profeta, al que Déu va beneir donant-li com cosa feta descendents per obeir.

Tingué que fer un trasllat per a viure en altra terra enfortint extremitats anant per vall o per serra.

Sempre t’acompanyarà entrenant o competint, i la força et donarà al començar un sprint.

La teua família fallera, en primer i segon grau, fins la iaia Fina espera que en la festa sigues clau.

Seràs un gran president de l’any dos mil vint-i-sis xiquets, majors, tota gent te’ls guanyaràs en un “plis”.

Mª Amparo Pina Alcañiz Silla, 21 de desembre de 2025

FALLERA MAJOR infantil FRC 26 ’ versos a la 2026

Carme és la representant de tota la colla infantil, xiqueta que mola tant de presència com per dins.

És ella una gran lectora que quan té un llibre a les mans no s’enrecorda de l’hora de dinar o d’entrepans.

Segur que somia ser com Hermione, protagonista dels llibres de Harry Potter per intel·ligent o artista.

Una estudiosa incansable superior als seus companys malgrat que és una “sang bruta” fa la màgia sense afanys.

Tu també la podràs fer entre tota la xicalla jugant en ells al carrer, narrant conte o endevinalla.

Ballaràs moltes vegades perquè encara ho portes dins, les xiques alborotades, els xics fets uns ballarins.

Dels unflables gaudireu conte en no caure de morros, el monument rodareu jugant i cantant al corro.

Faràs honor al teu nom que significa en llatí “cant” o “poema” o “cançó” perquè ets de tots tres afí.

I si mirem a l’hebreu prové d’aquell Mont Carmel i vol dir “jardí de Déu” del que tu ets molt fidel.

Segur que t’ho passaràs bé perquè ets extravertida, et seguiran tots de ple divertint-se sense mida.

Aquest dos mil vint-i-sis un fit en la teua història del que voldràs fer un bis per a tornar a la glòria.

Regina infantil del Port Balma, amiga i companya, ambdues teniu la sort passar juntes la campanya.

Carme, Regina preciosa sols em queda desitjar experiència fabulosa per a en un llibre plasmar.

FMI

Mª Amparo Pina Alcañiz Silla, 21 de desembre de 2025

GRAN FRC 26 ’ falla d 2026

FRC 26 ’ explicació

GRAN falla d 2026

Enguany m’ha tocat “l’honor” d’explicar la falla amb trellat, com si fora jo un gran orador i no un faller mig despistat.

Faré el discurs amb molta gràcia, que és la missió que m’ha tocat, i no voldria fer un pecat i que no em done massa audàcia.

La falla parla d’economia, com si els fallers fórem banquers, quan prou tenim cada migdia per traure euros d’uns moneders.

També del món capitalista, que gira i gira sense parada, i a voltes deixa la butxaca més buida que una paella trista.

En festa els euros fan una volta més ràpida que un coet faller, i al final, entre fum i revolta, no queda res al moneder.

Però amb humor i bona cara, la falla sempre fa rendir, i jo, que he d’“economir”, faré l’explicació ben clara.

Lema: Manual d’economia. Per un grapat d’euros

Fuig d’estreles i retorns de realitat

Fugen corrents buscant fortuna, i venen llibertat com façana; però la llum els dura una lluna, quan cau de sobte tota la trama.

Somien cims de glòria distant, i vesteixen l’engany de promeses, creant miratges plens de belleses, però el mirall els torna el constant.

Mostren mansions pujant muntanyes, clamen que el canvi és pur ascens; però després trauen les guanyes, quan veuen caure el fals encens.

Proclamen rutes plenes d’encerts, però amb soroll tapen la por, i disfressen d’alegre color els buits que tornen sempre deserts.

Graven la vida com pel·lícula, venent el somni en cada escena; però el guió els trontolla i implica que tot era fum sense cap pena.

Als EUA troben escenari, i omplen la xarxa amb la gran gesta; però arriba el colp, trenca la festa, i tornen al lloc més necessari.

Canten que tot és internacional, que viure lluny els fa més forts; però el primer colp emocional els recorda on tornen els cors.

La malaltia els mostra frontera, i cau la màscara brillant; la llum d’abans s’esvaeix volant, i tornen al lloc que els fa quimera.

Critiquen l’Estat com un gegant, jurant que els roba cada dia; però al final el colp més pesant el cura qui mai els feia fília.

Defensen sempre la decisió, venent coratge sense mesura, però quan tremola tota l’estructura, retornen al lloc de protecció.

Reines de seda, comptes de foc

La falla et puja al tron com sobirana, i tu somrius fent veure que és ventura; però ton pare ja tremola amb la setmana, quan veu que el preu no baixa d’amargura.

Volies seda fina i or al vestit, i tothom diu que és pura meravella, van aplaudint, i tu, tota estreleta, penses “mareta, açò serà un delit”.

I arriba el drama del primer encàrrec, la modista et diu “això és artesania”; tu veus el preu i quasi et dona un còlic, que açò ja costa més que una bugaderia.

Les pintes brillen, donen la presència, i els adreços pesen com una roca, la mare diu “xiqueta, això et recolza”, però el banc suplica un poc de clemència.

Després comencen actes i festetes, i tu fent gala d’ànima fallera; però la cartera s’ompli de feretes, que cada dia et costa una quimera.

Si ve la comissió, prepara taula, que convidar-los sempre és obligació, i si no tens prou, trau de la guardió, que tot açò és gastosa paràbola.

La foto oficial costa una fortuna, i el fotògraf et diu “cal repetició”; tu ja respires més fort que una tuna, però ell afegeix “ací falta llumió”.

L’àlbum creix com saga interminable, ni Balzac faria tanta història, ni el mòbil guarda tanta memòria, el pes digital ja és insuportable.

Vas per la falla com estrella en ruta, però el vestit pesa més que un pecat; i mentre avances tota resoluta, el monyo plora de ser tan repassat.

I arriba el dia gran, la coronada, la gent et crida “guapa, majestat!”, però tu ja penses en la realitat: la credit card demana retirada.

Diran que és un any únic i de glòria, que sempre el guardaràs en la mirada; però el banc escriu una altra història, i el compte queda en flama socarrada.

Tu, fallera, reina de la tradició, tornes a casa amb l’orgull al pit, però el rebut diu “tot açò ha sigut dit”, i la targeta suplica: “no, per favor, no!”

Ofrenar glòries?

Ja n’hi ha prou

En la terra valenciana clara, on el sol brilla amb alegria som els pitjors finançats ara, un greuge sense amnistia.

L’Estat espanyol ens vol només, per munyir-nos sense pietat, imposts paguem amb lleialtat, però res no ens dona després.

Per mantindre el que és necessari, endeutem-nos fins al coll dur, més deutes a l’inventari, mentre Madrid riu amb plaer pur.

Serveis públics en ruïna lenta, sanitat coixa i sense cura, educació amb falta segura, deutes que ens ofeguen l’alenta.

PP i PSOE, sempre juguen brut, critiquen fort quan són oposició, ataquen amb gran indignació, però al poder fan silenci absolut.

Quan governen ells el país sencer, obliden promeses antigues ja, res no canvien ni arreglen res, i el greuge continua igual.

Valencians, no ens deixem humiliar prou de ser ciutadans de segon, o tercera en aquest món temps de revolta i dir-ho clar.

Deixem d’oferir glòries antigues, a Espanya que ens roba i explota, que ens done allò que ens correspon, justícia i diners sense demora.

Imposts nostres van a Madrid, per obres lluny en altres terres, ací carreteres trencades i velles, hospitals amb cues i sense llits.

Endeutats per pagar serveis, a crèdit dur que no acaba mai, destí satíric i sense remei deutes eterns que ens fan patir.

Partits grans juguen amb cinisme, critiquen quan no tenen el poder, obliden quan el tenen, i poden fer, i tornen a mentir sense remordiment.

Alcem la veu contra tanta hipocresia, que PP i PSOE ja han fet prou teatre. La paciència s’ha mort en agonia, ara és l’hora de trencar cada lladre.

El preu de la llengua

Estar amb l’aigua al coll, I en dependència per governar fa al consell, no tindre orgull i vendre’s pel cul salvar.

Quan la debilitat els domina, la ultradreta els té agafats, paguen preu per romandre en la cima, i el valencià és el preu pagat.

La llengua nostra, estimada i pura, l’odien, menyspreen, volen matar, la redueixen a festa i figura, per destruir-la sense mirar.

El govern fingeix que l’estima, però revifen vells fantasmes, la Batalla de València estima els qui volen trencar els nostres llaços.

A l’educació fan l’estocada, llei de llibertat que és mentida, consulta falsa, opció denegada, al valencià queda ferida.

A l’AVL asfixien el pressupost, retallen fons per deixar-la morir, diners a entitats que neguen l’host, necropolítica sense sentir.

Promoció tallada, ajudes negades, entitats sense un euro al sac, editorials i escoles oblidades, el valencià perd el seu lloc.

À Punt i Ràdio 9 en castellà, continguts reduïts, audiència cau, manipulació com abans ja, per destrossar el que ens queda en l’aire.

L’expresident nega la unitat, burla la doble denominació, el de la Dipu parla amb falsitat, valencià del poble sense ubicació.

Genocidi lingüístic ens envolten, govern assassí i ultradreta al darrere, hem de rebel·lar-nos, no callar res, parlar sempre valencià és la primera. Parlem sempre, no canviem mai, conversem encara que l’altre no ho faça, rebel·lió és viure sense por, estimar, gaudir, pensar en valencià.

Duel al sol de la corrupció

PP i PSOE, duel al sol, es tiren fang amb cara dura, corrupció com a trofeu dol, qui en té més, la gran figura.

En l’arena de l’engany, Koldo i Ábalos ballen, màscares amb preu inflat, engany que no s’acaba mai.

Gürtel, xarxa ben teixida, Bárcenas amb sobres B, PP en trama compartida, corrupció que no s’atura.

Púnica amb alcaldes presos, comissions del dos per cent, Kitchen espia sense frens, PP cau en l’escàndol gros.

Ayuso i el frau fiscal, xicot amb imposts evadits, Lezo inunda el canal, PP en diners perduts.

Begoña en influències, tràfic dalt del govern, Sánchez nega evidències, mentida que no convenç.

a la recerca de les falles

Kitchen roba documents, PP espia opositors, Tito Berni amb prostíbuls, PSOE sense cap control.

Plus Ultra i diners bruts, veneçolà amb fons opacs, Díez demana secrets muts, PSOE amaga els seus actes.

Tots dos riuen del rival, acusen sense pietat, públic paga el seu festival, corrupció és la veritat.

Al final tots dos guanyen, nosaltres paguem el ball, corrupció és el seu regne,

manual d, ECONOMIA per un grapat d’euros

Explicació donada… i nervis superats

Ja he fet l’explicació hui, amb tot l’afany que he sabut fer, i espere que haja deixat lluï allò que volíem mostrar bé.

Si vos ha agradat, jo encantat, que ho he fet amb molta traça, i si no… bé, tampoc passa massa, almenys no he eixit espantat.

He parlat clar, com bon faller, i esperava no fer cap lio, que a voltes parle massa lleuger i no vull fer cap desvario.

La falla m’ha fet de guió, i jo he posat el meu teatre, esperant no tindre un desastre ni perdre l fil en l’ocasió.

Així que espere que haja anat com cal en festa i tradició, que el meu paper ja he completat amb humilitat i il·lusió.

I ara em toque dir-vos “adéu”, fins l’any que ve, si no m’amaguen, o si abans no em tornen a triar perquè explique altra volta, xe.

ANDREA entrevista a

Conta’ns un poc de tu.

Em diuen Andrea, tinc 23 anys i treballe d’administrativa en una empresa del sector de l’alimentació.

Com et consideres?

No m’agrada definir-me a mi mateixa, però les meues amistats sempre diuen que soc molt divertida, espontània i feliç.

Practiques algun esport?

No en practique cap, però soc molt aficionada al motociclisme. De fet, cada any vaig al Gran Premi de la Comunitat Valenciana al circuit Ricardo Tormo.

Què t’agrada fer al teu temps lliure?

M’agrada quedar amb els meus amics i amigues per a xarrar. I quan no podem veure’ns, parlem per telèfon. No soc molt aficionada a eixir de festa, jo a les 3 de la matinada, ja estic dormint a ma casa...

Quin tipus de música t’agrada escoltar?

M’encanta escoltar el grup One Direction i música pop espanyola, com, per exemple, Aitana. I també m’agrada molt Morad.

Quin és el teu color preferit?

El blau.

Hi ha alguna sèrie, pel·lícula, llibre o joc que t’agrade molt?

M’agrada molt veure sèries, però no sé si sabria escollirne sols una com a la meua preferida. Si haguera de triar, em quedaria amb La reina del flow o Las chicas del cable. Tot i que també m’agrada molt veure sèries turques.

Tens Tiktok o Instagram?

Segueixes cap influenciador o influenciadora?

Sí que en tinc, però no solc seguir-ne, llevat d’alguna com Lola Lolita o Manuel Jiménez.

La veritat és que preferisc crear el meu propi contingut, podeu seguir-me a Tiktok si voleu.

Andrea Gutiérrez Alfaro

Des de quan eres fallera?

Tens records de la teua infància a la falla?

Soc fallera des de ben menuda, no recorde exactament des de quin any.

Recorde amb especial estima l’any 2015, quan vaig ser fallera major infantil de la comissió.

Des de quan sabies que series fallera major?

Doncs des de fa prou de temps, ja que inicialment estava apuntada per a ser fallera major l’any 2034, em va apuntar el meu amic Alejandro.

Però més tard es va quedar lliure l’any 2026 i vaig decidir quedar-me amb aquest any.

Com afrontes aquest any?

Amb moltes ganes i molta il·lusió, perquè sé que serà un any molt divertit.

De tots els actes fallers, quin és el que més t’agrada? I el que menys?

Els actes que més m’agraden són la presentació, perquè és el moment en què tot es fa oficial, i també l’ofrena, perquè és el moment de poder ofrenar a la Mare de Déu dels Desemparats com a fallera major. Tot i que també m’agrada molt el dia dels premis.

Respecte de l’acte que menys m’agrada, em resulta difícil escollir-ne un, perquè m’agraden tots. Però crec que diria la cremà, perquè és quan acaba tot.

Què diries respecte de la teua presentació?

Va ser molt bonica i voldria agrair a totes les persones que van treballar per fer-la possible.

Els colors que has escollit per als teus vestits són els que tenies al cap o vas canviar d’opinió?

La veritat és que vaig canviar tres vegades de tela per diversos motius, però sempre he mantingut les mateixes tonalitats. Tot i que, la veritat és que quan vaig veure la tela que va ser definitivament per al meu vestit, vaig tindre molt clar que seria la que escolliria...

Què diries a la teua comissió?

No tinc prou paraules per a la meua comissió, però sols espere que tots i totes puguen gaudir juntament amb mi d’aquest any.

I per a finalitzar, què diries a la gent perquè s’apunte a la nostra falla?

Els diria que, tot i que ja som molta gent a la comissió, sempre ens agrada rebre nova gent que vulga formar part d’aquesta falla, així que no s’ho pensen i que s’apunten, perquè s’ho passaran d’allò més bé.

a la recerca de les falles 2026

Presidència

Tomàs Palomares López

Vicepresidència Protocol

Mónica Rubio Monfort

Vicepresidència Infantils

Leti Navarro Garcia

Vicepresidència d’Igualtat

Virginia Costa Pina

Vicepresidència de Cavalcada

María Amparo Navarro Bello

Vicepresidència Falles

Francisco Ruiz Soriano

Vicepresidència Organització

José Rafael Peris Marco

Jaime Gil Navarro

Vicepresidència Festejos

Christian Miguel Alonso Mallou

Vicepresidència Casal

Eduardo Ferri Marín

José Ignacio Alfaro Torrillas

Vicepresidència Pólvora

Juan Francisco Talavera Martínez

DIRECTIVA junta

Vicepresidència Activitats Diverses

Salvador Romero Escandell

Secretaria

Begonya Garrido Picher

Vicesecretaria

Tamara Parra Guillem

Tresoreria

Juan José Ballester Tamarit

Lidia Garrido Tinajo

Delegació de Festejos

Adrián Alonso Mallou

Alejandro Alonso Mallou

Sandra Martínez Díaz

Verónica Pérez Martínez

Borja Serra Briz

Tomàs Palomares Rubio

Delegació d’Infantils

Cristina Martínez Contreras

Mayte Martínez Martín

Mari Misa López

Anabel Sánchez Bosquet

Conchi Sánchez Bosquet

Delegació de Protocol

Jorge Arcis Burgos

Andrea Arcís Ruiz

María Buges Serrador

Yolanda Garrido Cifuentes

Valeria Molina Rosales

Àgueda Oltra Bou

Maia Palomares Rubio

Clara Peris Rubio

Neus Peris Rubio

Noelia Redondo Vaquerizo

Carolina Romero Martínez

Amparo Ruiz Soriano

Lucia Trenado López

Delegació d’Organització

Alejandro Alonso Mallou

Adrian Alonso Mallou

José Ramón Antón Gilabert

David García Muñoz

Rubén Reviejo Herreros

Delegació de Quotes i Loteries

Miriam Garrido Tinajo

Alejandro Sellés Vila

Delegació de Llibret

María Escriba Satorres

Tamara Parra Guillem

Lázaro San Miguel Bravo

Ángela Sevilla Gutiérrez

FRC 26 ’

Delegació de Cadets

Estela Llácer Francés

Delegació Culinària

Juan José Benaches Zapata

José Forner Navarro

Joaquín Pavón Castro

Julio Miguel Pérez Pérez

Delegació de Xarxes socials

Ainhoa Carrasco Cerda

Andrea Gutiérrez Alfaro

Ángela Sevilla Gutiérrez

Lucia Trenado López

Delegació de Dansa

Mari Carmen Francés Montagud

Delegació d’Activitats Diverses

Carlos Baviera Rodrigo

José Luis Ortega López

Sergio Puerto Da Silva

Delegació d’Igualtat

Paula Aguilar Fresneda

Delegació de Play-Backs

María Buges Serrador

Arantxa Carbonell Guerrero

Delegació de Casal

David García Muñoz

Rubén Reviejo Herreros

Juan Ramón Sánchez Molina

Delegació de Junta Local Fallera

Gabriel Costa Pina

Jaqueline Iborra Sáez

Alejandro Sellés Vila

Volem destacar també la faena de totes aquelles persones que sense estar en la Junta Directiva, sempre estan dispostes a ajudar i col·laborar en tot el que fa falta.

German Aguilar Fresneda

Paula Aguilar Fresneda

German Aguilar Pacheco

Ariadna Albert Puchalt

José Albert Rosello

David Alfaro Martínez

Eva María Alfaro Torrillas

José Ignacio Alfaro Torrillas

Adrián Alonso Mallou

Alejandro Alonso Mallou

Christian Miguel Alonso Mallou

Vicente Manuel Álvarez Huerta

José Ramón Antón Gilabert

David Aranda Fernández

Juan Arcas Hernández

Jorge Arcis Burgos

Andrea Arcís Ruiz

Miguel Ángel Arias Blanco

Paula Asencio Gamino

Juan José Ballester Donet

Salvador Ballester Soriano

Juan José Ballester Tamarit

Adrián Bataller Cifuentes

Carlos Baviera Rodrigo

Juan José Benaches Zapata

María Amparo Benaches Zapata

Sergio Botella Villalba

Verónica Dolores Bou Cervera

María Buges Serrador

MAJOR comissió

Arantxa Cabañas Martínez

Arturo Calaforra Palop

Josep Bernat Camarena Lorente

Ainhoa Cañibano Olmos

Arantxa Carbonell Guerrero

Ainhoa Carrasco Cerda

Enric Cerda Moreno

Eli Cerda Sendra

Roció Chamorro Ardila

Trinidad Contreras Peña

Estefanía Cordellat Martin

Marcos Cordero Olmo

Rolanda Correoso Rodenas

Andrés Cortes Rodríguez

Guillem Cortes Sáez

Gabriel Costa Pina

Virginia Costa Pina

Carolina Cuenca Lence

Estefanía De La Encarnación Jiménez

Vanessa De La Encarnación Jiménez

José Luis De La Encarnación Villodre

Fernando Domínguez Montero

Candela Domínguez Rodríguez

Vega Domínguez Rodríguez

María Dupuis Piera

María Escriba Satorres

Silvia Esquivel Murillo

Ana María Esteban Cabello

Raquel Esteban Cabello

Adriana Fernández Carbonell

Diego Ferri Marín

Eduardo Ferri Marín

José Forner Navarro

Mari Carmen Francés Montagud

Yolanda Fresneda Castillo

Leire Gago Calle

Elisa Galán Higón

Ana Galera Lozano

Nuria Galera Lozano

Victoria E. García Alcázar

María Pilar García Álvarez

Rafael García Álvarez

Antonio García Armero

Álvaro García Collado

Carmen García Guillem

David García Hernández

David García Muñoz

Néstor García Rodríguez

Yolanda Garrido Cifuentes

Begonya Garrido Picher

Lidia Garrido Tinajo

Miriam Garrido Tinajo

Pablo Garrido Tinajo

Ruth Gastaldo Aznar

Miguel Gertrudix Cañadas

Roberto Gil Cifuentes

Jaime Gil Navarro

Nieves Gil Navarro

Cesar Gil Román

Gemma Gómez Rubio

Enrique González García

Aliena González Hernández

Cristina González Jiménez

Lidia González Núñez

Javier González Sánchez

Ana Guillem Magalló

José Alberto Guillem Magalló

Andrea Gutiérrez Alfaro

Noemí Gutiérrez Gallardo

María Dolores Gutiérrez Marchal

Rafael Gutiérrez Marchal

Nieves Herrera Martínez

Virginia Herrero Costa

Estela Hurtado Ortega

Silvia Iborra Romeu

Coral Iborra Sáez

Jacqueline Iborra Sáez

Rubén Iranzo Colomar

Cati Jiménez Aguayo

Teresa Jiménez Aguayo

Aaron Jiménez Esteban

Iraia Jiménez Esteban

Juan Elio Jimenez Lamas

Denislav Karastan Ivanovich

Inés Liñana Alcaide

Mario Llácer Esteban

Saül Llàcer Esteban

manual FALLER

Estela Llácer Francés

Francisco Llácer Llácer

José Ángel Llácer Pineda

Isabel López González

Daniel López Moreno

Amparo López Taroncher

Ainhoa Luján Villalba

Lola Magallo Correoso

Amparo Marco Marco

Miguel Ángel Martí Baviera

María Teresa Martin Clemente

Izan Martínez Bort

Cristina Martínez Contreras

Míriam Martínez Díaz

Sandra Martínez Díaz

María Cortes Martínez García

Antonio Martínez Jiménez

Trini Martínez Jiménez

Maite Martínez Martin

Macarena Martínez Martínez

Vicente Martínez Martínez

Julio Martínez Sánchez

Juan Martínez Selva

Mari Misa López

Juan Carlos Molina Pérez

Valeria Molina Rosales

Claudia Monge De La Encarnación

David Monge Malave

Mireia Monteagudo Muñoz

Ana Montoya Sanavia

Cristina Moreno Rodenas

Milagros Moya Jiménez

Luisa Navarrete Ibáñez

María Amparo Navarro Bello

Sarah Navarro Forner

Leti Navarro Garcia

Amparo Navarro Peris

Abel Olea De La Cruz

Ascensión Oliva Abarca

Javier Olmo Escudero

Àgueda Oltra Bou

Alfredo Oltra Radal

José Luis Ortega López

Alba Ortega Martínez

María Luisa Ortiz Santos

Tomàs Palomares Gastaldo

Tomàs Palomares López

Maia Palomares Rubio

Tomàs Palomares Rubio

Tamara Parra Guillem

Alba Pastor Carnicer

Joaquín Pavón Castro

José Pérez Costa

José Antonio Pérez Domínguez

Maria Jose Perez Hurtado

Verónica Pérez Martínez

Julio Miguel Pérez Pérez

José Rafael Peris Marco

José Vicente Peris Martínez

Clara Peris Rubio

Neus Peris Rubio

Aranzazu Piera Martínez

María Del Carmen Piera Martínez

Lorena Puchalt Forner

Sergio Puerto Da Silva

Davinia Pujalte López

María José Redondo Pereira

Noelia Redondo Vaquerizo

María Pilar Revert García

Rubén Reviejo Herreros

Lucia Reviejo Robles-Santacruz

Javier Reyes Balaguer

Álvaro Rodrigo Satorres

Sara Rodríguez Antón

Alba Rodríguez Lara

María José Rodríguez Lara

Fina Román Montilla

Nerea Romero Cabeza

Salvador Romero Escandell

Carolina Romero Martínez

Lola Rosales Gutiérrez

Jessica Rubert Rodríguez

Andrea Rubio Mínguez

Noelia Rubio Mínguez

Tania Esperanza Rubio Molina

Mónica Rubio Monfort

Encarnación Ruiz Llamas

Francisco Ruiz Llamas

Esther Ruiz Navarro

Julio Alberto Ruiz Navarro

Amparo Ruiz Soriano

Francisco Ruiz Soriano

Lara Sahuquillo Huerta

Lázaro San Miguel Bravo

Ana Isabel Sánchez Bosquet

Concepción Sánchez Bosquet

Cristina Sánchez Bueno

Arianna Sánchez Castillo

Juan Ramón Sánchez Correoso

Laura Sánchez Fernández

Claudia Sánchez Hernández

Miriam Sánchez Lara

Juan Ramón Sánchez Molina

Antonio Sánchez Pastor

Laura Sánchez Pérez

FRC 26 ’

Aránzazu Sánchez Piera

Daniel Sánchez Rubert

Rubén Sánchez Zalvez

Montiel Sanchís Cervera

Nuria Santos Marti

José Manuel Selles De La Iglesia

Alejandro Sellés Vila

Borja Serra Briz

Antonio Jesús Serrano Moreno

Ángela Sevilla Gutiérrez

Candela Sevilla Gutiérrez

Rober Simeón García

Amparo Soriano Soler

Teresa Soriano Soler

Sara Talavera Guillem

Juan Francisco Talavera Martínez

Alba Tomàs Domingo

Maika Tormo Rodríguez

Lucia Trenado López

Nàdia Truta

Ricardo Valero Casas

Cristina Valle López

Miriam Valle López

Alejandra Vasquez Jiménez

Mari Carmen Vera Cuartiella

Ascensión Vergara Oliva

Laura Vergara Oliva

Vidal Vergara Robledo

Sergi Vila Belda

Candela Vila González

Francisco Javier Villena López

Rosa Zaragozà Gradolí

Ana Zaragozà Mora

Maria Zornoza Jiménez

Encarni Zurita Gómez

María Amparo Benaches Zapata

Gabriel Costa Pina

Vanessa De La Encarnación Jiménez

Verónica Dolores Bou Cervera

Mari Carmen Francés Montagud

Alexia Francés Olmo

Leyre Francés Olmo

Amparo José Gimeno Moret

Boro Hernández Lladró

Ines Hernández Lladró

Sílvia Iborra Romeu

Jaqueline Iborra Sáez

Estela Llácer Francés

María José Lladró Pérez

Mari Carmen Martí Flores

Sergi Martí Hurtado

María Amparo Navarro Bello

Águeda Oltra Bou

Tomàs Palomares López

Vera Reviejo Sánchez

Carolina Romero Martínez

Sandra Rubio Molina

Esther Ruiz Navarro

Aránzazu Sánchez Piera

Noelia Santonja Simeón

María José Simeón Ventura

Noelia Vaquerizo Benítez

PLAYBACK MAJOR grup

Andrea Arcís Ruiz

María Buges Serrador

Arantxa Carbonell Guerrero

Ainhoa Carrasco Cerda

Estefanía De La Encarnación Jiménez

Candela Domínguez Rodríguez

Leire Gago Calle

Lidia Garrido Tinajo

Ruth Gastaldo Aznar

Iraia Jiménez Esteban

Valeria Molina Rosales

Amparo Navarro Peris

Águeda Oltra Bou

Maia Palomares Rubio

Clara Peris Rubio

Neus Peris Rubio

Noelia Redondo Vaquerizo

Carolina Romero Martínez

Mónica Rubio Monfort

Nuria Santos Marti

Ángela Sevilla Gutiérrez

Lucia Trenado López

Ana Zaragozà Mora

José Antonio Bravo

Esperanza Bravo

Ricardo San Miguel

Ana Maria Zaragozá

Rosa Gradoli

Celia Díaz Balmon

Andrea Martínez Giner

Lydia Ferrando Puig

Raúl Fernández Picazo

Bego Mallou Candelas

Miguel Alonso Escalada

Juanjo Díaz Díaz

Jesús Galan San Jaime

Maria José Alba Galán

Javier Olmo Escudero

José Guillem Lahoz

Mari Carmen magallo Soria

Mari carmen Guillem Magallo

Florencio García Sánchez

Elvira Guillem Magallo

José Alberto Guillem Magallo

Elisa Galán Higón

Ani Sáez Llorens

Josefina Zaragoza Naranjo

Sergio Palau Valero

Alba Pastor Carnicer

Ricardo San Miguel Carolina Valero

Cristina Antón

Juan Balmón

Nuria Martínez Ribes

Richard Giner San Andrés

Gonzalo Gregori Gisbert

Maria José Magraner Brocal

Sandra Rubio Molina

José Arturo Antich Romaguera

Olga Zaragoza Giner

Rubén Sabater Pedrós

Compromis Silla

PP Silla

PSOE Silla

ATORGATS PER J.C.F. A LA NOSTRA COMISSIó MAJOR guardons

Bunyol d’Argent

Estefanía De La Encarnación Jiménez

Nuria Galera Lozano

María Pilar Revert García

Noelia Rubio Mínguez

Julio Alberto Ruiz Navarro

Lara Sahuquillo Huerta

Ana Isabel Sánchez Bosquet

Miriam Sánchez Lara

Antonio Jesús Serrano Moreno

Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer

Begonya Garrido Picher

Rafael Gutiérrez Marchal

Abel Olea De La Cruz

Ascensión Vergara Oliva

Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer i Brillants

Juan José Benaches Zapata

Amparo Ruiz Soriano

Bunyol d’Or

Miguel Ángel Arias Blanco

Arantxa Carbonell Guerrero

Ana Galera Lozano

David García Muñoz

Nieves Gil Navarro

Andrea Gutiérrez Alfaro

María Dolores Gutiérrez Marchal

Virginia Herrero Costa

Estela Llácer Francés

Miguel Ángel Martí Baviera

María Cortes Martínez García

María Luisa Ortiz Santos

Verónica Pérez Martínez

Fina Román Montilla

Salvador Romero Escandell

Jessica Rubert Rodríguez

Andrea Rubio Mínguez

Lázaro San Miguel Bravo

Juan Ramón Sánchez Molina

Antonio Sánchez Pastor

Alejandro Sellés Vila

Rosa Zaragoza Gradolí

Els presents guardons deuran ser confirmats per Junta Central Fallera.La Junta Local Fallera notificarà per carta si l’han concedit.

Iencara escriure ens costa… però parlarem d’ella.

Merche era d’aquestes persones que omplien qualsevol lloc amb el seu somriure. Sempre alegre, sempre amb una paraula bonica o una rialla per a compartir. Era fallera de tota la vida, quasi fundadora, perquè les seues germanes ja formaven part de la comissió i ella, com no podia ser d’altra manera, es va apuntar amb elles. Tot i que que vivia a València, mai va faltar a cap acte. Vinguera d’on vinguera, Merche sempre trobava la manera d’estar present: en els dinars, en els sopars i, sobretot, en els bons moments.

Des de ben jove va viure les falles com una manera d’entendre la vida.

Els seus fills i el seu home van créixer entre falles, vestits, despertades i passacarrers, però quan amb els anys es van anar desvinculant, ella va mantindre viva la flama. Va apuntar als seus nets a la falla amb la mateixa il·lusió i es va encarregar que es vestiren de fallerets, que visqueren les falles com ella les havia sentit sempre: amb alegria, emoció i orgull. Merche era pura llum. Era d’aquestes persones que quan arriben a un lloc el transformen.

Sempre tenia una paraula amable, una rialla, una abraçada o un “va, brindem!” que contagiava bon humor a tot el món. Perquè amb ella, la vida sempre era una festa.

Amb el temps, la salut no li va permetre vindre tan a sovint com li haguera agradat. Però ni això va apagar el seu esperit faller. Sempre estava pendent de tot, preguntant, enviant missatges, vivint-ho des de la distància amb el cor a la comissió.

El 19 de març, en plena setmana fallera, Merche ens va deixar. Semblava que fins i tot en això va voler triar el moment més faller de l’any per acomiadar-se, com si la pólvora i la música l’acompanyaren en el seu últim viatge.

Ara, cada brindis, cada traca i cada acte ens la recorda. Perquè Merche era així: una dona fallera, alegre, generosa i plena de vida, que ens va ensenyar a viure les falles amb el cor obert i un somriure a la cara.

A día de hui no plorem només a la persona, plorem també a la part de la nostra història que queda lligada a ella. Per això hui fa mal, i per això hui agraïm: perquè ella continuarà sent per a nosaltres, refugi, memòria i llum per als qui li trobem un lloc en la nostra vida.

Et trobem molt a faltar, Merche. Però la teua llum i la teua alegria continua amb nosaltres, en cada festa, en cada rialla i en cada brindis.

Sempre fallera. Sempre amb nosaltres. Sempre amb els veterans.  Sempre Merche.

Amparo Ruiz Soriano

i Francisco Ruiz Soriano

Mila, després de 37 anys sent fallera de la nostra estimada Falla Reis Catòlics, arriba un moment de canvi profund en la teua vida. La pèrdua del teu pare t’ha portat a començar una nova etapa a la casa tutelada d’Honrubia, el poble dels teus pares. Sabem que això implica deixar enrere la teua llar, la teua rutina, el teu centre ocupacional Tola i, sobretot, la teua falla, que ha sigut sempre una part essencial de tu.

Però també sabem que tu eres forta, valenta i generosa. Durant tots aquests anys, has sigut un exemple de dedicació i d’estima per la festa. Sempre estaves la primera en totes les arreplegaes, en els sopars dels divendres, en qualsevol acte gran o menut… I sempre de la mà del teu estimat José, compartint moments, somriures i il·lusions. Vosaltres dos heu sigut, i sou, part imprescindible de la nostra família fallera.

Mila, en la falla et trobarem molt a faltar. Trobarem a faltar la teua presència, la teua alegria i la teua manera d’entendre les falles amb el cor. Però també esperem, de veres, que quan arriben les Falles pugues tornar a Silla i vindre a gaudir-les amb nosaltres, com sempre has fet. La porta de la comissió estarà oberta per a tu, hui i sempre.

Et desitgem de tot cor el millor en esta nova etapa de la teua vida. Estem segurs que, amb la teua manera de ser, plena de bondat i il·lusió, tot t’anirà molt bé a Honrubia. I que sàpigues que, si alguna vegada passem pel teu poble, no dubtes que anirem a veure’t i a donar-te una abraçada ben gran.

Gràcies per tot el que ens has donat. Esta falla sempre serà casa teua, i tu sempre seràs fallera de Reis Catòlics.

Amb molt d’afecte, de part de tota la teua falla.

EXERCICI 2025-2026

Nomenament i elecció del president

Al primer acte de l’exercici 2026, els i les noves representants van ser nomenats i, no cal dir-ho, es va fer l’elecció del president, en la qual va ser reelegit Tomàs Palomares.

Apuntà

Per donar el tro d’eixida a les Falles 2026, preparàrem el casal per a viure un dia complet. Al llarg del matí, vam poder gaudir de l’esmorzar i el bon ambient al nostre carrer. A la vesprada, vam tindre tardeo amb DJ i vam completar la jornada amb un sopar d’hamburgueses fetes per la nostra Delegació de cuina i festa.

1 de maig

Com cada any, l’1 de maig plantàrem una creu floral a la plaça de l’Alteró amb motiu de la festivitat de Sant Josep Obrer. De matí, vam assistir a la missa on, a més, va ballar el nostre grup de dansa; i a la nit, processó pels carrers del barri. Per descomptat, la processó va passar pel carrer del casal i el rector va beneir la creu que havíem plantat de matí.

Cap

de setmana llibreter i actuació del grup

de dansa

El cap de setmana del 10 i 11 de maig, l’equip de llibret va assistir durant el matí al Museu Faller de Gandia, on es tornava a realitzar la Mostra de Llibrets i vam poder compartir taula i experiència amb altres comissions del nostre poble.

A més, vam assistir a la Festa de les Lletres

Falleres celebrada a Torrent, on el nostre llibret estava nominat al Premi Confet al millor contingut infantil, i la nostra fallera i membre de l’equip de llibret, Àngela Sevilla, nominada al Premi Murta pel seu microrelat. Mentrestant, el nostre grup de dansa es trobava actuant dissabte i diumenge a les festivitats d’Alfara del Patriarca, dansant el dissabte en honor a la Mare de Déu i diumenge a la processó.

Gala d’acomiadament de les falleres majors de Silla i proclamació de les falleres majors de Silla

El dia 8 de juny els i les nostres representants van assistir a la Gala d’acomiadament de les falleres majors de Silla de l’any 2025 al Restaurant Saladar de Silla. I al següent dissabte van assistir a l’acte de proclamació de les falleres majors de Silla per a l’any 2026 al Centre Multifuncional Carmen Valero.

Festa de Sant Joan

Enguany, vam tornar a realitzar la celebració de la festa de Sant Joan el dia 21 de juny. Vam gaudir d’una meravellosa vesprada amb parc aquàtic per a la comissió infantil, berenar amb fonts de xocolata i festa de l’espuma amb DJ per a la comissió major. A la nit, vam gaudir d’un gran sopar a la fresca amb tapes i discomòbil.

Besamans a la Mare de Déu dels Desemparats

El 28 de juny i per a mantindre la tradició, els i les nostres representants assistiren al besamans a la Mare de Déu dels Desemparats, junt amb la resta de comissions falleres del poble i la JLF.

Gran nit de playbacks

Per finalitzar el mes de juliol, com cada any, els nostres grups de playback participaren en la Gran Nit de Falles de les festes patronals que organitzava la JLF. Els fallers i les falleres passàrem una nit meravellosa sopant a la plaça del Poble, amb actuacions de les set comissions falleres i especialment amb les dels nostres grups de playback, que ens van delectar amb dues grans actuacions.

Dia del Crist

El 6 d’agost sempre és especial per al poble de Silla, ja que va ser tot un plaer participar en la processó en honor al Santíssim Crist al costat dels Gegants i dels balls dels Cabuts, dels Arquets, de la Magrana i dels Bastonets. A més, els i les nostres representants també van participar en la processó.

Festa del Mig any

El dia 20 de setembre va tornar la festa al nostre casal. Des de bon matí, vam gaudir d’un esmorzar al casal i, a continuació, vam plantar la falleta del mig any. A més, la delegació de festejos va preparar la festa del quint i tapa amb un divertit joc de xupitos per parelles.

Al migdia, vam gaudir d’un meravellós dinar preparat per la nostra Delegació de cuina i, a continuació, anàrem de passacarrer per la barriada amb la xaranga. A més, vam aprofitar

la vesprada per a realitzar la venda de dorsals per a la Run Càncer de Silla entre els nostres fallers i falleres.

A la nit, vam sopar al carrer i vam gaudir del duet musical de Pablo Monleón i Natali McPears.

Dansà a Sant Miquel i Proclamació

El divendres 26 de setembre el nostre grup de dansa va participar en la II Dansà a Sant Miquel de Catarroja organitzada pel grup de danses la Xicalla. Va ser tot un plaer participar en aquest acte!

I a l’endemà, el Centre Multifuncional Carmen Valero va ser testimoni de la proclamació dels i de les nostres representants per a les Falles 2026. Va ser una nit molt emocionant per a tots, però en especial per a Andrea, Tomàs, Carme i Abraham.

Nit del Món Faller

Un any més, vam assistir a la nit del Món Faller a la Nau Jove, organitzada per la Junta Local Fallera. En aquest acte, vam recollir els premis dels campionats de parxís i truc de JLF, on vam aconseguir el segon premi al campionat de parxís i el tercer premi al campionat de truc, i vam gaudir d’una divertida nit de festa.

9 d’Octubre

El dia previ a la gran festa de les valencianes i valencians, el nostre grup de dansa va participar a la dansà organitzada per la Federació de Folklore de la Comunitat Valenciana a la plaça de l’Ajuntament de València. Va ser un acte molt especial, ja que va ser el primer acte del nostre grup de dansa com a membre de la Federació de Folklore.

I tot i que el dia 9 d’Octubre es va veure afectat per les pluges i no es va poder realitzar la celebració a l’avinguda de Gandia, vam poder celebrar-lo al nostre casal dinant tots i totes amb bon ambient.

manual FALLER

Lliurament de faixins i bandes

Aquest acte va nàixer el febrer del 2022 a fi de nomenar els i les representants que, durant dos anys, no van poder gaudir de cap acte oficial. Així que l’hem mantingut des d’aleshores per a fer entrega als i les noves representants de dos coses necessàries per a les seues presentacions: les bandes i els faixins.

Presentació de les falleres majors de Silla

El dia 19 d’octubre es va inaugurar la temporada de presentacions al nostre poble amb la presentació de les falleres majors de Silla al Centre Cultural Carmen Valero.

Halloween

El dia 31 d’octubre la nostra comissió infantil va vindre al casal amb les seues disfresses més terrorífiques per a recollir el seu berenar per a emportar-se i anar al passacarrer organitzat per l’Ajuntament de Silla. A la nit, la delegació de festejos ens va fer passar molta por amb el passadís del terror del casal i vam gaudir sopant també al casal.

Presentacions

El cap de setmana del 8 i 9 de novembre visquérem, a la Nau Jove, uns dels moments més emocionants de l’any. Fallers i falleres amb molta emoció i ganes de desfilar després de mesos de treball. I els moments culminants amb la presentació dels i les nostres representants per a les Falles 2026. Van ser dos actes d’allò més bonics units per la temàtica dels quatre elements.

Presentacions internes i baixada de quadres

Sols una setmana després de totes les emocions que vam viure a la Nau Jove, va arribar el moment de presentar al casal els i les representants d’enguany. I com no, tots els fallers i falleres que no es van vestir la setmana anterior pogueren desfilar pel passadís del nostre casal. A més, vam realitzar l’acte de la baixada de quadres. Un moment amb una simbologia molt especial en què l’intercanvi de llocs dels quadres dels i de les representants marca l’inici de les pròximes Falles.

Presentació d’esbossos i visita al taller de l’artesà faller

El divendres 21 de novembre va tindre lloc la presentació d’esbossos de les que seran les nostres falles per al 2026. El nostre artista faller, Álvaro Guija, ens va mostrar i explicar els esbossos de la nostra falla gran i infantil. I amb moltes ganes de conéixer com seran les nostres falles dels 2026, vam visitar el taller del nostre artesà faller Àlvaro Guija per veure-les en persona i poder començar a imaginar com quedaran plantades enfront del nostre casal.

Berenar de Nadal

El dia 19 de desembre, la comissió infantil va gaudir del tradicional berenar de Nadal on, com no, vam rebre la visita del Pare Noel.

El poble balla

El dia 21 de desembre, el nostre grup de dansa va participar, com ho fa cada any, a la XV edició del Poble Balla, el festival de ball benèfic, junt amb altres associacions i grups de ball del nostre poble.

FRC 26 ’ programa FESTEJOS de d 2026

CAP DE SETMANA DEL 23, 24 i 25 DE

GENERDurant el dia 24 de vesprada, tot el dissabte 25 i el diumenge 26 de gener, tindrem una caseta a la Fira de Sant Sebastià, on podreu vindre a fer-vos una tapa i a passar una bona estona.

Dissabte, 25 Gener

12:00 – Tindrà lloc la primera arreplegà pel barri i per la Fira de Sant Sebastià.

DIVENDRES, 13 DE FEBRER

20:00 – Presentació del llibret que ara lliges al Carmen Valero de Silla. Comptarem amb la presència dels nostres col·laboradors i col·laboradores.

pel barri i per la Fira de Sant

DIUMENGE, 1 DE FEBRER

12:00 –Tindrà lloc la segona arreplegà pel barri i, en finalitzar, dinar al casal.

DISSABTE,7 DE FEBRER

22:00 – Sopar dels nostres fallers d’honor al saló Quiquet de Beniparell.

DISSABTE, 14 DE FEBRER

17:00 – Anirem a pintar l’escut a casa del nostre President Infantil. 22:00 – Sopar d’entrepà al casal.

DIUMENGE, 15 DE FEBRER

14:00 – Dinar al casal.

DISSABTE, 21 FEBRER

17:00 – Anirem a pintar l’escut a casa de la nostra Fallera Major Infantil.

22:00 – Sopar d’entrepà al casal i, en finalitzar, anirem a casa de la nostra Fallera Major per a pintar l’escut de la falla al carrer.

DIUMENGE, 22 DE FEBRER

14:00 – Dinar al casal.

DISSABTE, 28 DE FEBRER

18:00 – Ens prepararem per a la concentració amb la resta de comissions falleres i gaudirem de la cavalcada de disfresses. En acabar, veurem el pregó de les Falleres Majors de Silla.

DIUMENGE, 1 DE MARÇ

14:00 – Dinar al casal.

17:30 – Inauguració de l’Exposició del Ninot Indultat. En finalitzar, anirem a l’acte de lliurament de les recompenses falleres que atorga Junta Central Fallera.

SETMANA DEL 2 AL 5 DE MARÇ

17:30 – Berenar infantil.

22:00 – Sopar d’entrepà i, a continuació, campionats de truc i parxís.

DIVENDRES, 6 DE MARÇ

17:30 – Berenar infantil.

22:00 – Soparem i es jugaran les finals dels campionat de truc i parxís, i després hi haurà festa a la carpa.

DISSABTE, 7 DE MARÇ

12:00 – Fira infantil tot el dia.

14:00 – Gran Concurs de Paelles. En finalitzar, els nostres representants entregaran els premis de paelles, parxís i truc i de la resta de concursos.

A la vesprada tindrem “tardeo”

22:00 – Sopar i, a continuació, seguirem amb festa a la carpa, amb DJ Ulisses.

DIUMENGE, 8 DE MARÇ

14:00 – Dinarem al casal.

17:30 – Berenar infantil. A continuació, es farà l’entrega de recompenses de Junta Central Fallera per als fallers i falleres que no s’hagen pogut vestir en l’acte oficial de JLF.

22:00 – Sopar.

SETMANA DEL 9 AL 12 DE MARÇ

17:30 – Berenar infantil.

22:00 – Sopar i, a continuació, anirem a penjar banderes.

DIVENDRES 13 DE MARÇ

16:00 – Fira infantil.

17:30 – Berenar infantil.

22:00 – Sopar i, a continuació, festa a la carpa

DISSABTE, 14 DE MARÇ

Durant tot el dia, plantarem els monuments al carrer i els decorarem com cal.

12:00 – Fira infantil tot el dia.

14:00 – Dinar oferit per la Delegació Culinària.

16:00 – Fira infantil.

17:30 – Berenar per als xiquets i xiquetes, amb jocs i activitats.

22:00 – Sopar i, a continuació festa a la carpa

DIUMENGE 15 DE MARÇ

14:00 – Dinar oferit per la Delegació Culinària.

16:00 – Fira infantil.

17:30 – Berenar per als xiquets i xiquetes, amb jocs i activitats.

22:00 – Soparem a la carpa i, seguidament, ens prepararem junt amb la xaranga per anar a les albades.

23:45 – Anirem a escoltar com ens canten les albades a la plaça del Carmen Valero. En tornar al casal, festa Neó a la carpa.

DILLUNS, 16 DE MARÇ

10:00 –Esperarem que el jurat passe per la nostra demarcació a veure les nostres falles, esperem que els agraden.

14:00 – Dinar oferit per la Delegació Culinària.

17:30 – Berenar per als xiquets i xiquetes.

22:00 – Sopar pagat per la nostra Fallera Major. Una nit plena de sorpreses i festa.

DIMARTS, 17 DE MARÇ

8:00 – Primera despertà pel veïnat, al finalitzar hi haurà un desdejuni pagat pel nostre President Infantil en el casal. Recordeu que enguany no podran participar en les despertades les persones que no tinguen el carnet CRE.

11:00 – Concentració al casal per a acudir tots i totes a la plaça dels Germans Iborra i, després, a la plaça del Poble per a recollir els premis.

14:00 – Dinarem i comentarem la jugada dels premis.

18:00 – Ensenyarem, amb cercavila per tot el poble, els premis que el jurat ens haja donat.

22:00 – Sopar on tindrem el gust de rebre els i les nostres fallers d’honor. Després, a la carpa, hi haurà festa de disfresses amb moltes sorpreses, i gaudirem amb l’orquestra Fibra.

a la recerca de les falles

Estigueu atents al web i a les xarxes socials per a qualsevol canvi en el programa de festejos. @fallareiscatolics

DIMECRES, 18 DE MARÇ

8:00 – Segona despertà pel veïnat, al finalitzar hi haurà un desdejuni pagat per la nostra Fallera Major Infantil en el casal. Recordeu que enguany no podran participar en les despertades les persones que no tinguen el carnet CRE.

15:30 – Concentració al casal per a recollir els nostres representants i acudir a l’ofrena a la Mare de Déu. Sabem que portareu cansament acumulat, però demanem màxima puntualitat.

22:00 – Soparem a la carpa i aprofitarem al màxim l’última nit de festa.

DIJOUS, 19 DE MARÇ: FESTIVITAT DE SANT JOSEP

8:00 – Tercera i última despertà pel veïnat, al finalitzar hi haurà un desdejuni pagat per la nostra Fallera Major al casal. Recordeu que enguany no podran participar en les despertades les persones que no tinguen el carnet CRE.

11:00 - Anirem a la missa de Sant Josep que se celebrarà a la parròquia Sant Josep Obrer, la de la nostra barriada.

15:00 – El president ens convida a dinar una deliciosa paella.

17:30 – Berenar infantil. Després farem un passacarrer boig per acabar d’esgotar les forces que ens queden.

21:00 – Últim sopar infantil.

21:30 – Cremà del monument infantil (si guanyàrem el 1er premi, el cremaríem a les 22:00). Esperem que la comissió infantil haja gaudit les Falles com es mereix!

22:00 – Últim sopar de la comissió major.

A partir de les 24:00, segons el premi que ens donen, dispararem un castell de color i, seguidament, les flames encendran el monument faller major i les Falles del 2026 quedaran reduïdes a cendra.

Però un nou any faller comença i serà moment de brindar per les Falles del 2027 i donar l’enhorabona als futurs representants.

C. Rambla de la Independència, 21 SILLA (València)

M. 695 05 16 51

Severo Ochoa,8 (Amb C/Cooperativa)46460 Silla, Valencia 961214240

les paraules

LA INDUSTRIAL

FRC 26

La comissió Fallera agraïx la col·laboració de tots els anunciants, motor econòmic fonamental de la nostra festa.

Gràcies pel vostre suport i per ajudar-nos a mantindre vives les Falles..