Llibret Falla Raval de Cullera 2026. LLIBRE 2

2. LLIBRE 2 0

MANGA

I ALTRES MANGARRUFES MaN IA

RAVAL fALLa

2 0 2 6 DE SANT AGUSTÍ CULLERA

Edita:

CRÈDITS

del nostre llibret

A.C. Falla Raval de Sant Agustí.

Coordinació:

Rubén Colubi Osa, Joan Castelló Lli, Salva Tortajada Tur i José Luis Valiente Moro.

Equip de redacció i correcció lingüística:

Juan Antonio Román Muñoz,

Rubén Colubi Osa, Francesc Piris

Oliver, Núria Aparisi Montagud, Irene Blanes Fernández, Andrea Costa Mancilla, Cristina Fernández

González, Carmen López López i Juan Vicente Molina Escrivá.

Locutors:

Núria Aparisi Montagud, Nadia Ferrer Ruiz, Vicent Nàcher Marí.

Historietista: Carmen López López.

Col·laboradors:

La relació completa en l’índex de col·laboracions literàries.

Maquetació, portades i impressió:

Panal Fallero, serveis gràfics, www.panalfallero.com

2 0 2 6

f

Fotografies i arxius gràfics:

AC La Penyeta, Adrián Castelló Cañamero, Joan Castelló Lli, Elio

Jardón Grau, Andrea Costa Mancilla, Ángel Romero Melle, Iván Esbrí, Carles Andreu Fernández i els que consten en els peus de foto de les imatges.

Publicitat:

Alexis Marí Gonzalo, Carlos Marí Gonzalo, Jose Luis Valiente Moro, Rosa Llopis Alfonso, Juan Gabriel Olivert Nicolás, José Martínez

Sampedro, Salva Tortajada Tur, Ivan Yagüe Renart, Cristina Fernández

González, Elisa Signes Angel, Juanvi Molina Escrivà, Enrique Nicola Llopis, Noelia Escrivà Arlandis i Begoña Camarena Reverte.

Tirada: 500 exemplars.

Dipòsit legal: V-198-2012.

MANGA I

ALTRES MANGARRUFES

Aquest llibret ha participat en els premis:

El llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2026.

Aquest llibret participa en el XV Concurs d’Articles de Llibret de la JLFC (p. 74, Llibre 1 – article Mangarrufes gens còmi©ques, de Joan Castelló). Aquest llibret participa en el VIII Premi Cullerot de JLFC al Millor Poema Satíric d’un Llibret de Falla (p. 120, Llibre 1 –Café de trinxera, de Núria Aparisi).

Us convidem a visitar la versió digital: https://biblioraval.com/2026-2/

Agraïm a la Diputació de València la seua col.laboració, mitjançant la concessió de la subvenció anual destinada a les comisions falleres 2026.

https://issuu.com/panalfallero/ docs/llibret_falla_raval_ cullera_2026

Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres 2026.

Aquest llibret forma part de la marca cultural de la falla Raval:

“El present llibret ha participat en el XXX Concurs de Llibrets Fallers organitzat per la Junta Local Fallera de Cullera sota el patrocini de l’Ajuntament de Cullera”.

L’ A.C. Falla Raval de Sant Agustí defensa la llibertat d’expressió, però no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.

SUMARI

L

LIBRET 2 0 2 6

que està compost pels seguents llibres...

LLIBRE

1.

U n viatge gràfic, entre vinyetes, humor i sàtira.

El manga es barreja amb les mangarrufes de sempre per demostrar que la rialla, la crítica i la imaginació també són i seràn ben falleres.

LLIBRE

2.

La IA irromp en la falla: crea, opina, confon i provoca Un volum amb ironIA i reflexió que ens fa preguntar fins on arriba la tecnologIA… i on comença el trellat.

VIRTUALAssistent

del Raval

El nostre assistent virtual és tot un expert del nostre llibret, pots preguntar-li sobre qualsevol tema relacionat amb el llibret i ell et respondrà.

“De què va l’article escrit per Jose Luis Valiente?”

“Pots ferme un resum sobre l’article de Joan Castelló?”

“Quina és la temàtica general del segon volum?”

“Quina és la millor falla de Cullera?”

Escaneja el codi QR per a obrir el xat.

LLIBRE

3.

El cor del llibret. L'essència fallera de la nostra falla. Tradició, crítica i sàtira fallera en estat pur. La falla, el missatge i la mirada mordaç que transforma el carrer en un espill de la realitat cada mes de març a Cullera.

A ventura, joc i fantasia per al nostre grup d'infantils.

Un volum interactiu per aprendre i divertir-se, descobrint la falla des de dins i convertint-se en protagonistes de la història.

LLIBRE

4.

Capítol 3

12

26

SUMARI 2. LLIBRE

LA INTELIGÈNCIA ARTIFICIAL (IA

)

2 0 2 6

EficiencIA. Tecnologia i humanisme, per Carlos Blanco.

20 Nous materIAls. Ninots digitals i mascletaes de paper, per Elio Jardón.

AudièncIA. Quan el periodisme es crema, per David Vidal.

32

GenIAlitat. Cotxes voladors, la IA i les creacions artístiques, per Joanot Escrivà.

36 MelodIA. La IA i la música: benefici, amenaça o evolució, per Diego Sancalixto.,

40

CacofonIA. La coexistència de la música i la IA, per Roberto Deniz

48 CinefílIA. Un art popular, per José Antonio Jiménez Calvo.

54

64

LuxúrIA. Amor, sexe i algorismes, per Yiming Liu i Rafael Aleixandre Benavent.

RadiografIA: Sense por al metge amb intel·ligència artificial, per Guillermo Gil.

68 FIAIx. La IA, un camí ple d’incògnites en el cinema, per Joaquín Vallet Rodrigo.

74 PrecàrIA: Intel·ligència artificial i robots venedors de mantes en el món del treball, per Raúl Roselló.

82 PatologIA: Sense presa i amb trellat: claus per a incorporar la IA en assistència sanitària, per Josep Bernabeu.

88 DemocràcIA. Intel·ligència artificial i política: IA política?, per Salva Tortajada.

94 DocèncIA.

L’acompanyament de l’educació social en la IA, per Noelia Cerveró.

C apítol 4

102

LA IA I LES FALLES

AlIAda. Intel·ligència Artificial sí, coneixement també, per Vicente Julián García Pastor.

108 ValentIA. La intel·ligència artificial no salvaré les falles, per Gil Manuel Hernàndez.

116 TecnologIA. L’ànima de les Falles en l’era digital, per Daniel Gomz.

122

AgonIA. Intel·ligència artificial, la mort de l’expressió artística, per Juan Sánchez.

128 JustícIA: La IA com a jurat de falla, per Juan Antonio Román.

136

EficacIA. Intel·ligència artificial i festa fallera: són realment compatible, per Jorge Alcañiz i Cris Vinet.

140

LiteràrIA. Mala consciencia, per Joan Castelló Lli.

142

Ingeni artificIAl, per Alba Fluixà.

144

ConfIAnça. Guillotina: una experiència extracorporal!, per Rubén Colubi.

150 DIÀleg. La IA i la política local: una oportunitat de fer poble... i fer falla, per Gemma Part .

154

DiplopIA. La dolça amargor de veure com la IA et lleva la faena de la falla, per José Luis Valiente.

160 CIAnòtics. Pertànyer a una comissió ens fa més vulnerables a tindre una malaltia mental?, per Bea Gascón.

166

InteligèncIA. Reptes i amenaces de la IA a les falles, per Aitor Sánchez.

Capítol 3

LA INTELIGÈNCIA

ARTIFICIAL (IA)

LA IA

Eficiènc IA Tecnologia i humanisme

Carlos Blanco

Professor de Filosofia de la Universitat PontifIcia de Comillas

Capítol 3

1. Naturalesa, tecnologia i cultura

Els éssers humans no ens limitem a adaptar-nos a la naturalesa, sinó que adaptem la naturalesa als nostres fins. En aquest sentit, no és gosat sostindre que els éssers humans creem una segona naturalesa, una ruptura amb l’equilibri establit per a erigir un món dins del món natural: la cultura.

Els ecosistemes no cessen de canviar, encara que ho facen lentament. No obstant això, són les grans pressions ambientals les que condicionen significativament l’evolució de les espècies, com els canvis climàtics intensos, meteorits, derives continentals… Mitjançant la cultura, els éssers humans aconseguim sostraure’ns tímidament a eixa cadena d’equilibris que escapen al nostre control.

I en aquest mecanisme d’adaptació de la naturalesa als nostres fins, la tecnologia juga un paper clau, ja que és una prolongació de la nostra mateixa naturalesa, una extensió de les nostres facultats, un òrgan juxtaposat a altres òrgans, produït i controlat per la nostra intel·ligència. No és la tecnologia la nostra creació més fecunda, juntament amb la ciència i l’art? Dominar la naturalesa mitjançant la tecnologia ens fa lliures enfront de les determinacions de la pròpia naturalesa, encara que el nostre control, el nou equilibri que els éssers humans maldem per establir, siga sempre precari: gràcies a ella podem transcendir els límits imposats per la biologia.

Per si sola, la tecnologia no ens fa lliures, ni savis, ni conscients. Sense valors, és un poder desbordant que no condueix a cap lloc, i que, deixada a si mateixa, pot sucumbir al potencial destructiu que tota creació comporta.

Cap expressió del progrés tecnològic per a aconseguir majors cotes de poder i eficiència ha estat exempta de contradiccions. Ja des que vam aprendre a manejar el foc, o des que inventarem la roda amb eix, o des que començarem a forjar metalls, quants incendis, quants carros, quantes espases…, no han segat la vida d’innombrables homes i dones?

L’any geofísic, dels germans Fontelles (Plaça del Mercat Central, 1958). Arxiu José Huguet Chanzá

2. Naturalesa, tecnologia i cultura

La tecnologia és una eina de la cultura al servei de l’ésser humà. Tan erroni com mistificar-la és demonitzar-la. El tecno-optimisme ignora els límits de la tecnologia, el fet que la tecnologia sense valors és un poder cec; la tecnofòbia condemna a la humanitat a equilibris naturals o històrics, i talla les ales al nostre legítim anhel d’avançar, de desenvolupar-nos, de créixer i elevar-nos a noves possibilitats, per a no ser esclaus de la naturalesa.

En un món on prima la cerca d’eficiència, la competència i l’especialització semblen les úniques estratègies vàlides per a progressar. Així i tot, no és cert que només existisca un motor de desenvolupament. Juntament amb una visió analítica, especialitzada i reduccionista, que divideix per a véncer la complexitat, és necessària una perspectiva més holística i integradora, que no s’oblide de contextualitzar la tecnologia com una eina de la cultura al servei de l’ésser humà.

La fi del desenvolupament humà no pot ser altre que la nostra llibertat. Avancem materialment per a ser més lliures, més humans. La tecnologia és un mitjà per a la llibertat, no una fi en si mateixa. Pot permetre realitzar l’ideal humà, o pot frustrar-lo. No podem tolerar que existisca una asimetria profunda entre la nostra capacitat d’innovar i la falta de reflexió entorn de les conseqüències de les nostres accions. Els éssers humans no sols hem desenvolupat tecnologia: també hem contemplat —i creat— valors, sistemes ètics, idees que ens orienten pel volàtil món.

La tecnologia és la gran aliada de la humanitat, però ella sola no és suficient per a alliberar-nos: pot abocar-nos a noves

formes d’esclavitud

El progrés tecnològic dels últims temps és sorprenent. Què se’ns resisteix als éssers humans?

Fins i tot somiem a colonitzar

Mart per a convertir-nos en una espècie multiplanetària, com pretén Elon Musk. Fa cent anys, qui hauria presagiat tots aquests desenvolupaments, que fascinen i aterreixen al mateix temps?

Enlluernadors, però…, i si cremen les nostres ales? I si el nostre destí és el d’Ícar, qui va voler acostarse tant al Sol que va acabar abrasat per una força que no podia controlar? Quin és el límit de la innovació humana? Podem encara controlar-hi el procés? Fins a on porta el poder humà?

En el nostre temps, no hi ha major desafiament que el pensament humà i les seues possibilitats, d’acord amb un increment tan extraordinari de la nostra capacitat de transformar el món i d’afegir valor. Des de l’extensió de l’accés a Internet a la fi del passat segle, el món ha canviat molt.

Deixem les tasques mecàniques i repetitives a les màquines i dediquem-nos al que ens fa verdaderament humans. I en què consisteix el que en veritat ens fa humans? No tant en la intel·ligència com en la creativitat

Internet pot considerar-se una nova impremta, que permet difondre de mode sorprenent les idees. Ha propiciat una notable democratització de la producció d’opinions, de pensament. Ha contribuït a la desintermediació entre els productors i els consumidors d’idees, i ha permés que tot consumidor es convertisca en un productor natural d’opinió. Ha derrocat antics monopolis en la generació i distribució d’idees, però ha desenvolupat nous perills associats a l’extensió de la lliure comunicació d’idees.

Molts temen les conseqüències d’aquest procés, sobretot perquè algunes plataformes no han fet sinó adoptar una filosofia conductista, que consisteix a aclaparar amb estímuls als usuaris per a desencadenar respostes quasi automatitzades, absorbit l’individu per una mecànica que no controla, ostatge de les operacions més bàsiques del nostre sistema nerviós.

Res més llunyà a la cerca de la llibertat que aquest procés d’anul·lació de la subjectivitat que esdevé amb determinades eines digitals. Per a ser amos i no esclaus de la tecnologia, hem de recuperar una reflexió profunda sobre els fins de la vida humana, sobre les fonts de sentit i felicitat, sobre el que realment té valor i el que ens eleva, com a espècie i com a individus.

La tecnologia no s’identifica automàticament amb el bé. De nou, és un mitjà, no una fi que puga equiparar-se a un autèntic bé moral; si no serveix als nostres propòsits o es converteix en un perill existencial, hem de detindre-la. És un instrument d’humanització, fins i tot de sobrehumanització, perquè ens allibera de tasques mecàniques; si ens deshumanitza, si ens resta possibilitats, si s’ensenyoreix de nosaltres, no contribueix a la seua meta genuïna.

3. Síntesi: la tecnologia com a aliada de la humanitat

Com a síntesi, crec que la tecnologia és la gran aliada de la humanitat, però ella sola no és suficient per a alliberar-nos. Pot abocar-nos a noves formes d’esclavitud o d’automatisme conductual, on podem perdre la capacitat de dir “no” i d’afirmar la nostra individualitat i la nostra humanitat. En els últims anys, la perspectiva d’una tecnologia apta per a hackear els nostres cervells resulta paorosa.

El desenvolupament de la neurotecnologia exigeix una reflexió compartida sobre els neurodrets. No es tracta de detindre la innovació tecnològica, la nostra consubstancial inclinació a crear, a explorar i a descobrir, sinó de canalitzar-la sàviament, per a garbellar les possibilitats destructives que inexorablement sorgeixen, i insuflar-li un esperit digne dels éssers humans.

Sembla inevitable que els humans avancem dialècticament, mitjançant la configuració de nous equilibris, de noves síntesis, en les quals la tesi i l’antítesi han sigut reconciliades, precisament gràcies a eliminar els aspectes negatius que eixa mateixa tesi planteja.

Sense ignorar els perills, la intel·ligència artificial constitueix un horitzó fascinant per a la humanitat. Podem fusionar-nos amb les màquines i incrementar les nostres possibilitats de pensar i actuar. Podem resoldre problemes que ens costarien segles solucionar. El desenvolupament d’AlphaFold, capaç de predir l’estructura tridimensional de les proteïnes a partir de la seqüència d’aminoàcids, representa una prova vívida de com la intel·ligència artificial pot ajudar la ciència a expandir admirablement el radi de les seues investigacions. És una qüestió de càlcul, i una màquina sempre ho farà millor que nosaltres, perquè es tracta d’una operació mecànica, algoritmitzable, reduïble a un conjunt de premisses i de regles d’inferència.

Deixem les tasques mecàniques i repetitives a les màquines i dediquem-nos al que ens fa verdaderament humans. I en què consisteix el que en veritat ens fa humans? No tant en la intel·ligència com en la creativitat, que és el cim de la intel·ligència: és una intel·ligència que imagina, que avança, que transcendeix i forja.

De moment assistim a una explosió d’intel·ligència, no de creativitat. Continua sent humà el poder abstraure, relacionar…, per a innovar, per a imaginar, per a franquejar límits i pensar el que encara no ha sigut pensat. Els éssers humans no ens centrem en un sol problema o interrogant: divaguem, connectem, imaginem… Ho farà una màquina? Per què no…?

Nous mater IAls

Ninots digitals i mascletaes de paper

Elio A.Jardón Grau Mestre d escola

Quan arriba març i l’olor a pólvora ompli els carrers, tots sabem que el temps de falla ja està ací. Els mestres també vivim tot l’any muntant cadafals invisibles, projectes educatius, horaris, exàmens i activitats competencials que busquen fer créixer, pensar i, al seu moment, encendre la traca final amb la celebració de l’aprenentatge. Enguany, a més de cartró, fusta i pintura, el nostre cadafal porta un material nou que ha entrat de ple a les aules i ens obliga a replantejar-nos què significa ensenyar i aprendre en aquest segle XXI, la Intel·ligència Artificial (IA).

Aquest no és l’únic canvi que vivim. Si abans molts de nosaltres vam créixer llegint els còmics de Mortadelo y Filemón, que ens feien riure mentre apreníem sense adonar-nos-en, ara els nostres alumnes s’enganxen a la lectura a través de textos molt diferents com el manga. Uns prefereixen agents secrets despistats, altres pirates o samurais amb poders. El fons és el mateix, enganxar els joves a la lectura i fer-los descobrir mons imaginaris encara que siga del final cap al principi.

Com qualsevol mascletà, hi ha qui s’emociona, vibra i se li aborrona la pell veient el ritme i els sons tan bigarrats que existeixen; hi ha altres, que es tapen les orelles. Alguns mestres veuen la IA com una amenaça que reduirà l’esforç de l’alumnat al mínim, i en part, no els falta raó; altres, en canvi, hi troben una eina que pot ajudar-los en tasques d’anàlisi de dades i a personalitzar l’aprenentatge com exercicis adaptats a cada nivell, detecció primerenca de dificultats i activitats més atractives.

Ara bé, el perill és deixar que siga la màquina qui marque el ritme. La IA pot escriure redaccions molt ben fetes, resoldre problemes en segons i fins i tot donar respostes tan segures que semblen veritat encara que de vegades se les invente. I si l’alumnat s’acostuma a empassar-s’ho tot sense fer-se preguntes, aleshores sí que tenim un problema gros, generacions capaces de fer clic molt de pressa, però que no pensen massa. I això, l’escola no ho pot permetre de cap manera.

Alguns mestres veuen la IA com una amenaça que reduirà l’esforç de l’alumnat al mínim, i en part, no els falta raó; altres, en canvi, hi troben una eina que pot ajudar-los en tasques d’anàlisi de dades i a personalitzar l’aprenentatge

Els nostres joves dominen un mòbil molt millor que molts adults, això no cal ni discutir-ho, però no vol dir que tinguen esperit crític. Quan pregunten a una IA i aquesta els dona una data falsa o un autor inventat, molts ni se n’adonen. Per això, la nostra missió és ensenyarlos a conviure amb la tecnologia amb criteri. Saber què és fiable, què és dubtós i què és directament fals. És com en les falles, no tots els ninots tenen la mateixa qualitat ni el mateix missatge. Alguns són satírics, altres superficials i oblidables. Aprendre a mirar, comparar i valorar és part de la formació.

No sé vosaltres, però jo encara recorde perfectament quan un còmic em durava tota una vesprada. Eren històries plenes de bogeries que despertaven les ganes de continuar llegint. Hui, molts alumnes, viuen el mateix sentiment amb el manga.

Com a pares no hem de menysprear-los dient –Això són còmics japonesos, no llibres de veritat–. Perquè, quan un xiquet que mai ha obert una novel·la o se li resisteix la lectura obligatòria de l’escola, devora un fum de volums de Naruto en un estiu, no és això un triomf lector?

El manga ha aconseguit que molts joves associen la lectura amb diversió i no amb obligació. El repte com a mestres és fer de pont; demostrar-los que, si poden seguir històries llarguíssimes plenes de personatges i trames, també poden gaudir d’altres lectures clàssiques o modernes. El manga no substitueix la literatura. O, millor dit, no l’ha de substituir, però pot ser la porta d’entrada cap a molts camins. Fa temps que no lliges? Has provat agafar un còmic com abans?

T’atreveixes amb un manga?

El Manga ha aconseguit que molts joves associen la lectura amb diversió i no amb obligació

Vivim envoltats d’explosions digitals, com en una mascletà… i sense tapar-nos les orelles! Noves aplicacions, modes digitals, algoritmes que ens diuen què hem de veure o llegir… El soroll és constant! El repte de l’escola és posar ordre a la traca, donar ritme i mesura, perquè l’experiència siga enriquidora i no un simple caos sonor. Igual que la pólvora, la tecnologia pot ser art o pot ser perill, depén de com la fem servir. Ací el paper del mestre és essencial, consisteix a guiar, moderar i ajudar a aprofitar el millor de cada novetat sense deixarse encegar pel fum. Les famílies, per la seua part, tenen la missió d’acompanyar, donar exemple i mantindre viva la flama del criteri i del sentit comú a casa, reforçant així allò que es treballa a l’escola. M’agrada pensar que l’educació és com una falla que es construeix al llarg de tota una vida, amb moments diferents que li donen sentit. En primer lloc, té la il·lusió de la plantà on cada alumne va prenent forma poc a poc, peça a peça, amb l’esforç compartit de mestres i famílies, que hi posen la dedicació, l’alè i el supor

constant. També trobem present l’esperit de la crítica fallera ja que l’aprenentatge implica qüestionar, rectificar i créixer amb mirada curiosa i respectuosa, combinant exigència i creativitat. Mestres i famílies ajuden a què aquest esperit siga constructiu i convertisca cada error en un oportunitat. Finalment, arriba la màgia de la cremà. Allò que s’ha viscut i construït es transforma en experiència i saviesa per començar de nou, amb més força i esperança. Ahí els mestres som guardians d’aquest foc que es renova i les famílies, la flama que manté viva la il·lusió de seguir aprenent.

Com en una falla, al llarg del temps sempre apareixen nous materials: cartró digital, fusta japonesa o qualsevol innovació que la creativitat humana i els avanços tecnològics ens posen a l’abast. Podem canviar les formes, els colors i fins i tot les tècniques, però el que realment dona sentit al monument és allò que no es compra ni es fabrica. És la creativitat, l’esforç compartit, les rialles, els errors i les discussions que, lluny de restar, fan avançar i donen vida al procés.

Aquestes novetats ens recorden que l’escola, com la comissió fallera, mai és estàtica sinó que ha de créixer, adaptar-se i transformarse amb els temps, aprofitant allò que és nou sense perdre mai el seu cor. Ja que l’essència de l’educació no està en els materials, sinó en l’alumnat que es fa preguntes i s’atreveix a buscar respostes; en els mestres, que acompanyen, orienten i encenen la curiositat i en les famílies, que estimen, sostenen i fan costat en cada pas.

Quan arriba la cremà, allò que perdura no és la flama, que ho consumeix tot, sinó el record del camí recorregut per tots; l’experiència compartida que deixa una empremta i que, any rere any, renova la il·lusió de tornar a començar.

El pes de la tradició, de Javi Valiente Revolution (Blanqueries, 2025). Foto Joan Castelló Lli

Apareixeran materials nous, però el que de veritat sosté el monument de l’educació és invisible: la mirada que acompanya, la mà que ajuda, el somriure que anima i el cor que estima.

Les falles ens ensenyen que tot allò visible és efímer, que la flama ho pot consumir tot en un instant i que el que queda gravat en la memòria és allò compartit. Així és també l’educació, un procés col·lectiu i humà que cap màquina ni moda cultural podrà fer oblidar.

LA IA

Audiènc IA

Quan el periodisme es crema

David Vidal Sanmiguel

Escriptor i rapsode

Capítol 3

Diuen que les Falles són un reflex del món: satíriques, creatives i, sobretot, molt humanes. Cada any plantem una crítica feta d’art i de cartó pedra per cremar-la després, com si volguérem recordar que tot el que és efímer també pot ser veritat per un moment.

Ara bé, què passaria si qui plantara la falla (o qui escrigués la notícia, portant-ho al nostre terreny)

no fora una persona, sinó una màquina?

La intel·ligència artificial (IA) ja ha entrat de ple en el món dels mitjans de comunicació. I ho ha fet amb tanta força que molts es pregunten si, en un futur no massa llunyà, les notícies les escriuran els algoritmes mentre els periodistes prenen café (si és que encara hi ha, de periodistes). Riures a banda, la pregunta de fons és una altra: què serà de la veritat quan la informació la fabriquen les màquines?

Sempre s’ha dit que el bon periodisme és objectiu, però això és més un desig que una realitat. Cada periodista té la seua mirada, la seua manera d’entendre el món. Ara diuen roig i després passen al verd. Hi ha qui diu que les màquines podrien fer-ho millor. Sense passions, sense idees prèvies, sense militàncies, sense errors humans. Però la realitat és que la IA aprén de nosaltres, i si el món està ple de prejudicis o d’injustícies, ella també s’ho ensenya i ho repeteix. Així, el que sembla objectiu pot ser, en realitat, una traca de dades i estadístiques carregada de fums i artificis.

Perquè la IA no té opinió (bé, temps al temps), però tampoc té consciència (bé, temps al temps). I sense consciència, no hi ha responsabilitat. Potser ens pot ajudar a escriure més ràpidament, però no pot decidir què és just, ni què mereix ser contat amb delicadesa. Segurament algun dia ho assolirà, però de moment no és així.

D’altra banda, en el món digital les mentides volen més de pressa que les veritats. I ara, amb la IA generativa, és més fàcil que mai encendre el foc de la desinformació. Un text fals, una imatge manipulada, un vídeo inventat i ja tenim una fake new viral corrent per les xarxes com una metxa que s’escampa sense control.

Abans, fer una notícia falsa demanava temps i enginy. Calia una miqueta de filldeputisme. Molt personal, però filldeputisme per orquestrar les suades mentides. Veieu els anys que porta Miguel Ángel Rodríguez sent-ho i fent-les sense IA. De polítics locals hi ha hagut també i hi ha actualment. Però ara, qualsevol pot amb un programa i quatre ordres aniquilar la vida d’altres amb notícies falses documentades i organitzades. És com si tinguérem una nit del foc cada dia, però de mentides digitals.

Per això, el repte del periodisme del futur no serà només contar històries, sinó apagar incendis d’informació falsa abans que cremen la confiança del públic. Els periodistes hauran de ser, més que mai, bombers del soroll mediàtic, revisadors de dades, contrastadors de fonts i comprovadors que allò que sembla real no siga només fum.

No obstant tot l’exposat fins ací, la veritat és que moltes redaccions ja treballen amb IA. El plantejament que es fan és que ajuda a fer resums, a triar titulars o a buscar temes populars. D’acord, d’acord, però imagineu, per un moment, un futur amb les redaccions dels diaris totalment automatitzades, on les màquines ho facen tot i les persones, només, supervisen. Seria més eficient? No sabem. Però, de segur, que seria inhumana.

Ninot de la falla En un portal de València, de Vicente Espeleta (Portal de ValldignaSalinas, 2023). Foto Joan Castelló Lli.

Penseu en com podrien escriure les màquines. Fàcil que els seus textos estaran ben escrits, però dubtem si podran commoure. Una màquina pot descriure la cremà; això no obstant, no pot entendre el silenci que hi ha en apagar-se les flames. Pot escriure sobre emocions; tanmateix, no les sent. I això, al cap i a la fi, és el que fa que el periodisme siga una altra forma d’art. Un periodista parla de i amb persones, no amb algoritmes.

No sabem què serà el dia de demà (més bé ja el d’avui), probablement una barreja. Les màquines faran la part tècnica i els humans hi posaran l’ànima. Com en una falla, diverses tasques amb el mateix objectiu.

Això sí, igual que en les Falles hi ha regles i tradicions que donen sentit a la festa, el món de la informació també necessita normes per conviure amb la tecnologia. Bàsicament, l’ètica serà el que caldrà per a no perdre’s entre algoritmes.

Els lectors haurien de saber si una notícia ha estat escrita per una IA, si hi ha hagut supervisió humana o si s’han utilitzat dades generades automàticament.

Aquesta transparència és clau per mantenir la confiança. I també caldrà decidir qui és responsable dels errors. Si una màquina publica una notícia falsa, qui l’ha pifiat i es fa responsable? El programador? El mitjà? L’ordinador? Per a l’algoritme segur que la culpa és de Perro Xanxe? Per evitar, precisament, pífies caldrà formar els periodistes del futur perquè sàpiguen conviure amb la IA sense deixar-se substituir. Perquè al final, la tecnologia ha de ser una ajuda, no una competència.

En conclusió, la història de la humanitat és un llarg procés d’aprendre a utilitzar les eines sense convertir-nos en esclaus d’elles. La IA és una eina poderosa, com ho foren la impremta, la ràdio o la televisió. Però cal gastar-la amb seny, com el foc de la falla, que si el controles, il·lumina, però si el deixes lliure, crema.

La IA pot ajudar-nos a detectar notícies falses, a fer la informació més accessible, etc. però també pot servir per a manipular, dividir o enganyar. Tot depén de qui tinga la clau. El futur dels mitjans no serà només cosa de màquines o d’humans. Serà, com les Falles, una combinació d’art, tecnologia i emoció.

Perquè al final, per molt que avance la ciència, cap algoritme podrà entendre què sentim quan la música sona, la pólvora crema i un poble mira el foc amb llàgrimes als ulls.

La IA és una eina poderosa, com ho foren la impremta, la ràdio o la televisió.

LA IA

Gen IAlitat

Cotxes

voladors, les IA i les creacions artístiques

Joanot Escrivà Editor de Camacuc

De menut els meus amics i jo pensàvem que en el futur els cotxes volarien, que les persones no treballarien ni un sol dia sinó que les màquines farien la faena i nosaltres estaríem tot el dia jugant i fent altres coses de profit com dibuixar còmics. Encara haurem d'esperar una miqueta els cotxes voladors, no tardeu massa per favor, però això de les màquines pareix prou avançat.

Les IA, intel·ligències artificials, de vegades més artificials que intel·ligents, han fet l'aparició estel·lar per a delit de tots els friquis tecnològics del planeta, gent que s'emociona més amb un algoritme que amb un arròs al forn. Com a nova ferramenta és curiosa, divertida, innovadora, i en constant evolució i millora.

Els friquis de la intel·ligència artificial s’emocionen més amb un algoritme que amb un arròs al forn

El problema de les IA en el sector artístic és el problema dels drets d'autor i la creativitat. D'una banda, tenim un agent nou que treballa debades, no cobra, i no protesta. I no se sap ben bé a qui atribuir l'autoria o els drets d'ús que poden tindre les creacions amb IA. D'altra banda, la creació artística, fins ara, atribuïda a les persones i moltes vegades definitòries del caràcter, vàlua, genialitat humana, és amenaçada o com a poc posada en qüestió per un ordinador que pareix que compon, toca, pinta, escriu, o interpreta tan bé que sorprén.

En el món del còmic aquesta intrusió crea dubtes i incerteses. Ara els Ajuntaments, associacions, institucions públiques o privades o qualsevol que requerisca: un cartell, una il·lustració, una falla, un disseny qualsevol… pot recórrer a la IA i deixar de costat als artistes que abans malvivien d'aquests oficis. Es reclama traçabilitat, consentiments, transparència i més coses en els debats, així com prudència i garanties perquè els autors i les autores no isquen malparats. D'altra banda, les IA també afavoreixen el treball artístic, si és usat pels autors i les autores, amb la creació d'escenaris, paletes de color, vestuaris, i altres proves diverses que abans eren costoses de fer.

Pros i contres hauran de conviure en un futur, amb cotxes voladors per favor, i respectarse mútuament perquè les IA, igual que els mosquits tigre, han vingut per a quedar-se. Fins que l'ordinador no torne a guanyar-nos la partida, com en els escacs, podrem gaudir de les genialitats dels autors i de les autores per uns quants anys. De moment llegiu el Camacuc i creixeu amb salut i humor, després ja veurem què passa. Exposicions fetes per IA? Llibres, pel·lícules, còmics, etc. fets per IA? All i pebre fet per IA?

Pensàvem que en el futur els cotxes volarien. Turista que ve a València, de Pedro Santaeulalia Serrán (Duc de Gaeta-La Pobla de Farnals, 2000). Foto Juan Sánchez

Melod

IA

La IA i la Música: benefici, amenaça o evolució

Diego

Sancalixto Professor de mUsica

Faller de Raval de Sant AgustI Capítol 3

N o és cap secret que la intel·ligència artificial (d’ara en avant, IA) ha vingut per a quedar-se. Però… es tracta d’una bona notícia? O, per contra, ens aporta més problemes que solucions?

Des de fa uns quants anys és habitual sentir que la IA comportarà canvis dràstics en tots els àmbits de la vida: en la manera de relacionar-se les persones, en el treball, en el sector digital, en l’educació i en l’adaptació de les noves generacions.

És, per tant, tot un repte que requereix una reflexió profunda. Cal utilitzar la IA d’una manera sostenible en l’àmbit social, polític i econòmic, així com en la formació dels més petits, per tal de donar-li un ús profitós i enriquidor a una ferramenta que pot ser, a parts iguals, tant prometedora com devastadora.

En aquest article ens centrarem en un punt concret: la introducció de la IA en l’àmbit educatiu i, més específicament, en l’àmbit musical.

Per a molta gent, les noves plataformes han convertit la música en un producte més immediat i, de vegades, menys autèntic

La controvèrsia: creativitat vs. producció massiva

La IA com a ferramenta educativa en la música

La creació musical ha experimentat una transformació clara, amb efectes positius però també amb debats oberts. En l’educació musical, la IA pot convertir-se en una ferramenta molt útil per a estudiants i docents.

Yamaha, un gegant dins del món de la música, per exemple, ha desenvolupat un sistema que actualment s’està provant en conservatoris i escoles de música d’Europa i del Japó. Basat en IA, és capaç d’analitzar en temps real com toca l’alumne (ritme, dinàmica), detectar errors específics, ajustar exercicis segons el nivell i generar acompanyaments automàtics adaptats a la interpretació de l’estudiant.

També existeixen sistemes centrats en l’afinació, així com programes capaços de generar idees musicals i estructures harmòniques que resulten molt útils per a joves compositors. En aquests casos, es pot parlar d’una integració saludable de les noves tecnologies, que proporcionen informació i ferramentes per a millorar el rendiment de l’estudiant.

Tanmateix, la irrupció de la intel·ligència artificial no ha sigut rebuda igual en tots els àmbits musicals. Per a molta gent, aquestes noves plataformes han convertit la música en un producte més immediat i, de vegades, menys autèntic.

Abans, compondre requeria anys d’estudi, sensibilitat artística i domini tècnic. En canvi, hui qualsevol persona pot generar cançons o obres completes simplement amb un ordinador i unes poques instruccions.

Aquesta facilitat ha saturat el panorama musical amb obres produïdes en massa, sense intencionalitat ni risc creatiu, incloenthi veus artificials o imitacions de cantants reals. Un exemple mediàtic és el tema que va presentar en 2003

David Guetta simulant la veu d’Eminem com el “Emin-Al-em”. Un altre fou la cançó de “Heart on My Sleeve” que simulava les veus de Drake i The Weeknd. Va generar molt de debat sobre l’ètica de la IA en la música, es va fer viral a Spotify i, finalment, la cançó va ser retirada de diversos servicis de streaming

Ninot se la falla Ballant, ballant , d’Immaculada

Un record del valor humà de la música

López Ebri (Ramon de Rocafull-Comte d’Alaquàs). Foto Joan

Castelló Lli

La música, des dels seus orígens, ha sigut un procés profundament personal. Si fem una ullada al passat, ja els trobadors medievals utilitzaven la música per a narrar històries cavalleresques; i durant el Classicisme (segles XVII – XVIII), obres de Mozart, Beethoven o Bach es convertiren en símbol social i cultural. Era un estil de música elegant, simètric, equilibrat dirigit a les classes nobiliàries del moment.

Res a veure, en canvi, amb el jazz nascut a Nova Orleans a finals del segle XIX, una música plena d’improvisació i llibertat creativa sorgida de la fusió de les cultures afroamericanes i europees.

Cada moviment musical, per tant, respon a un moment històric concret i transmet l’experiència humana de la societat que el crea.

Hui, però, gran part de la producció musical ha perdut aquesta originalitat, desplaçada per models generats algorísmicament que imiten patrons d’èxit sense aportar autenticitat emocional.

No obstant això, en l’educació musical, la IA pot convertir-se en una ferramenta molt útil per a estudiants i docents

Reflexió final

El debat sobre la IA no és senzill. Hem arribat a un punt en què, fins i tot, els lectors d’aquest article no poden tindre la certesa absoluta de si ha sigut escrit per una persona — fruit de la reflexió i la investigació— o generat automàticament en pocs minuts.

És una meravella? Sí. O potser no tant. La veritat és que encara estem aprenent a conviure amb aquesta nova tecnologia, i el futur dependrà de com decidim utilitzar-la.

Cacofon IA

La coexistència de la música i la IA

La relació de la música i la IA no és nova, de fet el començament d’aquesta simbiosi va tindre lloc allà per la dècada dels cinquanta amb el compositor grec Iannis Xenakis, el qual va emprar computadores per a crear la seua obra “Metastaseis” (1953-1954); és considerada una de les primeres peces de música generada per ordinador. Si parlem d’algoritmes cal esmentar el músic estatunidenc Lejaren Hiller i el seu programa Illac Suite que generava música de manera aleatòria en 1957. Però no seria fins a 1974 que

la IA prendria més presència de la mà dels alemanys Tangerine Dream, grup de música electrònica i un dels pares del krautrock que van utilitzar un sintetitzador IA per a donar vida al seu disc “Phaedra”.

Molt ha plogut en la història d’aquesta relació en què la intel·ligència artificial s’ha convertit en una companya inesperada per a molts músics. El que abans semblava ciència-ficció — programes capaços de compondre, mesclar o fins i tot imitar veus— hui és una realitat accessible per a qualsevol amb un ordinador.

Aquest avanç ha obert un debat apassionant: estem davant una eina que impulsa la creativitat o enfront d’una amenaça per als qui viuen de fer música?

El que abans semblava ciènciaficció —programes capaços de compondre, mesclar o fins i tot imitar veus— hui és una realitat accessible per a qualsevol amb un ordinador

Soc conscient de l’avanç tan significatiu que ha suposat per a la comunitat musical el fet de poder disposar de tan fantàstica eina, ja que el primer que em crida l’atenció és com la IA facilita el treball diari d’un compositor. Moltes tasques que abans requerien hores d’estudi o coneixements avançats d’enginyeria de sons com mesclar pistes, equilibrar instruments o netejar sorolls, ara es resolen amb l’ajuda de programes que analitzen i milloren el so automàticament. Lògicament, des del punt de vista d’un músic, l’ajuda a concentrarse en la part compositiva de la seua obra i li simplifica la part de producció; una cosa molt útil per als qui treballen des de casa o no tenen accés a un estudi professional.

Un exemple de la qüestió que plantege és “Now and Then”, llançada en 2023 i creada a partir d’una maqueta de John Lennon amb l’ajuda d’intel·ligència artificial. La maqueta d’aquesta cançó ja va tindre un intent d’eixir publicada en 1995, però l’excés de soroll i impureses no va ajudar en el moment de producció i masterització perquè no existien els avanços tecnològics necessaris que ara tenen els estudis a la seua disposició. La cançó incorpora la veu i guitarres de l’anteriorment esmentat Lennon i George Harrison, morts fa dècades, amb la bateria de Ringo Starr i el baix i piano de Paul McCartney. Es considera la cançó final del grup perquè va ser l’última peça que va reunir els quatre membres, encara que de manera pòstuma.

Però la intel·ligència artificial no és només útil per a la millora la qualitat del so, també pot establir un punt de suport per a inspirar noves idees. Hi ha aplicacions capaces de generar melodies, ritmes o progressions de concordes amb solament prémer un botó.

Plataformes com AIVA que permet crear música utilitzant algoritmes d’IA o Magenta Studio que és una eina que pot generar melodies i ritmes per a cançons permeten experimentar amb nous estils i combinacions musicals; per a alguns artistes, aquestes eines mostren un camí a seguir en cas de quedar-se sense idees.

No obstant això, al costat de totes aquestes oportunitats apareixen també preocupacions molt importants. La primera d’elles tracta sobre els drets d’autor.

La IA aprén analitzant milions de cançons ja existents, moltes d’elles protegides legalment i una de les característiques d’aquestes aplicacions és la capacitat de separar els elements d’una obra musical com ara el ritme, melodia, instruments, veus i fins i tot la lletra.

Apareixen també preocupacions molt importants, com els drets d’autor o l’autenticitat i rellevància dels artistes

En aquest sentit, crec que la música com qualsevol disciplina artística, es basa la major part de les vegades en una manifestació personal d’una vivència, emoció o sentiment de l’artista que executa una obra, la qual es nodreix del que eixa persona haja adquirit a través dels seus sentits i influenciant-se de les creacions d’uns altres que els ha servit d’inspiració.

Referent a això ja s’han pronunciat veus en el món de la música pel que consideren una apropiació inadequada del seu treball; sense anar més lluny el músic anglés Sting, en una entrevista per a la BBC en 2023, menyspreava l’ús de la IA per a la música manifestant que s’ha de fer causa comuna en contra d’aquesta tecnologia, ja que en paraules textuals l’exlíder de The Police “Serà una lluita que tots hem de batallar en els pròxims anys: defensar el nostre capital humà contra la IA”.

D’una altra manera pense que són molts els artistes que s’han servit d’aquestes plataformes per a donar forma a les seues creacions musicals, fins i tot el mateix Sting, ja que és segur que disposa d’una bona infraestructura atés que ha guanyat molts diners amb el seu treball perquè actualment s’erigisca en salvador del rock.

Un exemple de com la intel·ligència artificial està totalment present en una cançó sense el permís de l’artista és el de la cançó “Heart on My Sleeve”; creada per l’usuari de Tick Tock Ghostwrtier977, va usar les veus de l’estrela del pop The Weeknd i del raper canadenc Drake, simulant una col·laboració i la va pujar a la plataforma de vídeo YouTube i a les xarxes socials X (anteriorment Twitter) i Tik Tok; el seu impacte va ser enorme, ja que va aconseguir els 10 milions de reproduccions. Això a Universal Music Group, major de les discogràfiques no els va agradar res, perquè atemptava contra els drets d’autor donat que aquesta cançó contenia una “mostra recognoscible” i no permesa d’una cançó del productor Metre Boomin.

Ninot de la falla Creixent des de dins, de Juan Jesús García Pérez (Plaça de Jesús, 2021). Foto Joan Castelló Lli

Aquest cas, i altres que existeixen en la indústria musical, planteja debats sobre l’autenticitat i rellevància dels artistes; ells veuen com els furten les veus, instruments i melodies per a crear cançons a través de la IA, ja que en el marc legal no hi ha una llei clara que impedisca la lliure creació, llevat que s’utilitze l’obra dels compositors per a manufacturar un èxit radiofònic.

En el pla econòmic l’artista es pot veure en la tessitura de compartir un mercat amb la IA a causa de la seua constant evolució, que podria arribar a rivalitzar amb els humans perquè cada vegada milloren les seues prestacions a l’hora de compondre música; de fet ja s’usen aplicacions per a crear bandes sonores, videojocs, anuncis publicitaris i fins i tot pel·lícules gràcies al seu baix cost.

La intel·ligència artificial no és només

útil per a la millora la qualitat del so, també pot establir un punt de suport per a inspirar noves

idees

S’estima que es podrien eliminar fins a 300 milions de treballs a causa de l’avanç de la tecnologia, la qual cosa planteja preocupacions sobre el futur dels artistes i la seua rellevància en el món de la indústria musical.

Després d’haver llegit alguns articles i veure alguns vídeos tinc clares un parell de coses. Aquesta tecnologia s’ha de veure com una eina fascinant si es vol obtenir una qualitat de so excel·lent en el procés de gravació i mescla d’una cançó. En la part creativa no es pot obviar que si un músic, en el seu procés de creació, vol buscar un so determinat o no troba la inspiració per a acabar una lletra, hui dia té a la IA com un punt de suport per a dur a terme el seu treball. Però sí que he de ser clar referent al fet que la IA arribe a ser un element invasor en la música.

Soc conscient que la tecnologia avança, però la música és un art profundament humà, i per això crec que cal posar en gran valor l’autenticitat de l’artista per a crear emocions a través de la seua obra i no posar al mateix nivell un contingut creat únicament gràcies a un ens digital. Honestament, pense que la IA no arribarà a commoure’m com si ho fan Gillespie, Zappa, Mercury i Camarón, en paraules de Roberto Iniesta.

La IA s’ha de veure com una eina fascinant si es vol obtenir una qualitat de so excel·lent en el procés de gravació i mescla d’una cançó

LA IA

Cinefíl IA

Un art popular

José Antonio Jiménez Calvo Guionista

Capítol 3

C ada dia que passa, l’ús de la intel·ligència artificial és més comú. Quasi tots hem gastat la IA alguna vegada i algunes persones l’utilitzen cada dia. De fet, no gastar-la actualment és difícil quan, inclús una cerca en Google porta integrada una ferramenta de la IA.

En el sector en què em solc moure, l’escriptura de guions per a cine, note que els escriptors van incorporant a poc a poc esta ferramenta al seu mètode de treball. Pot ser que ho facen d’una manera aparentment inofensiva (correcció de faltes ortogràfiques, traducció, etc.), ja que no afecta directament la creació; però, tem que gradualment (i de manera paral·lela a l’evolució qualitativa d’esta ferramenta), passarem de demanar-li que ens corregisca les faltes d’ortografia a què ens escriga algun resum per a un dossier, i després, per què no, a què ens en done algunes idees o premisses per a una història que finalment acabe per ser escrita també. I, si veig que a poc a poc els mateixos escriptors anem incorporant dites ferramentes al nostre treball, què no faran les persones per a les quals suposem una despesa?

Per això, pel que fa a la creació artística, no m’agrada la intel·ligència artificial, em genera rebuig i crec que s’hauria de regular d’alguna manera. Però, cada vegada que pense en esta tecnologia tan recent, no puc evitar tindre en compte les paraules escrites per Victor Hugo en Els Miserables:

Les idees no fan marxa enrere, de la mateixa manera que tampoc no fan marxa enrere els rius. Però que aquells que no vulguen el futur hi reflexionen. En dir que no al progrés no estan condemnant el futur, s’estan condemnant a ells mateixos [...]. Només hi ha una manera de rebutjar el demà, i és morir-se.

Seria injust utilitzar les paraules de l’escriptor francés per defensar l’ús de la intel·ligència artificial. Victor Hugo es refereix més bé a l’ideal humà de cada època i no tant al progrés tecnològic. Però, a parer meu, l’esmentat pensament reflecteix a la perfecció la por que tinc oposant-me a l’ús de la IA; anar en contra d’un progrés inevitable què, en el futur, serà vist com a imprescindible per al dia a dia.

Sent por d’estar dient-li que “no” a la invenció de la roda. No vull veure’m convertit en eixe ciutadà de Mesopotàmia que diguera: “La roda ens facilita les coses, sí, però ens farà més dèbils… I, què som sense la nostra força?”. La raó és que, per desgràcia, oposar-se a la intel·ligència artificial en un món on el seu ús va augmentant cada dia, pot tindre el mateix resultat que qui vol impedir l’ús de la roda, posant-se enfront d’ella en una costa avall: morir aixafat per l’invent.

Però no puc evitar sentir rebuig quan es parla d’incorporar esta ferramenta en l’escriptura cinematogràfica. I el motiu és que crec que la figura de l’escriptor de cine perilla per una raó molt senzilla: el cine és una indústria, i és una indústria molt cara. Dur a terme una pel·lícula requereix molts diners i, com és normal, s’espera que eixos diners siguen recuperables en la taquilla.

Tinc por d’anar en contra d’un progrés inevitable què, en el futur, serà vist com a imprescindible per al dia a dia.

Ningú nega que el cinema siga una forma d’art, però seria d’il·lusos creure que la majoria de la gent busca en el cine una forma d’expressió

artística més enllà de l’entreteniment

Ningú nega que el cinema siga una forma d’art, però seria d’il·lusos creure que la majoria de la gent busca en el cine una forma d’expressió artística més enllà de l’entreteniment. Per a la majoria, el cine no és més que un producte de consum i això el distancia d’altres formes d’art. La diferència és fàcil de veure: quants de nosaltres visitaríem el Museu del Prado si ens digueren que cadascun dels quadres els ha fet una intel·ligència artificial?

Jo, que pràcticament no tinc coneixements sobre pintura, quede fascinat amb cada visita que faig a l’esmentat museu. La fascinació es deu a la impressió que em genera la tècnica i la bellesa dels diferents quadros? Òbviament sí, esta és una de les raons; però, des del meu punt de vista, no la més forta. Per un costat, és normal que part de la meua fascinació es done al virtuosisme tècnic que demostren les pintures; a la seua composició, a l’ús que cada quadre fa del color, de la llum… Però, per altre costat, sent que la màxima fascinació no és altra que ser conscient que és el talent d’una persona el que ha fet possible que l’obra existisca. Per això, allò que ronda el cap d’algú com jo, inepte amb qualsevol mena de pinzell, quan va a un museu és: ‘’Com l’ésser humà és capaç de crear res tan bell?

Escena d’una falla de pel·lícula, de Vicente Llácer Rodrigo (Cuba-Literat Azorín, 2015). Foto Joan Castelló Lli

Dit açò, suposem que sorgeix un nou museu pictòric amb quadros realitzats per una intel·ligència artificial. Posem que la crítica professional ha reaccionat gratament a l’obertura d’este nou museu i que en tots els periòdics o revistes especialitzades, els professionals asseguren que els quadres presenten una tècnica i

inventiva mai vista, superior a la de tots els quadres del Museu del Prado. Personalment, crec que es visitaria molt menys del que es continuaria visitant el Museu del Prado, per què, admiraríem de la mateixa manera a “les menines” si ens digueren que han estat fetes per ordinador?

Posem ara altre supòsit, esta vegada amb l’art cinematogràfic. En un cinema hi ha dues sales. En la primera es projecta una pel·lícula que la crítica ha rebut de manera amable, recomanant-la com entretinguda; esta pel·lícula està escrita per una persona. En la sala del costat, hi ha una pel·lícula que, segons la crítica, supera a l’altra com experiència d’entreteniment i ha estat escrita amb intel·ligència artificial. A quina de les dues sales entraria la gent? Crec que ens podem arriscar pensant que a la segona.

Per esta raó, la gent aniria al cinema encara que les pel·lícules estigueren escrites per una intel·ligència artificial. I, si la gent continua anant al cine sense haver de contractar escriptors, per què contractar-los? Per crear res que haja sorgit de la ment d’un ésser humà que intenta crear alguna cosa nova? Crec que més d’una dècada de seqüeles i remakes han demostrat que eixe no és l’objectiu de les productores (almenys, no

d’aquelles que més poder tenen). Hi ha altres casos (com substituir a les estreles per personatges generats amb IA) que no sé si tindrien la mateixa acceptació; en el cine sempre han existit estreles perquè la gent necessita admirar algú. Però l’escriptura, alguns departaments tècnics o, per exemple, les pel·lícules d’animació, no tardaran massa a estar en greu perill, si no ho estan ja.

De totes maneres, vull aferrar-me a una esperança: que continuen existint els festivals de cinema, aquells nínxols on part de la indústria intenta crear un cine de qualitat. Però em pareix verdaderament trist que la incorporació d’estes ferramentes puguen agreujar més la divisió entre el cinema de festival i el cinema del gran públic. Perquè, si el cine acaba depenent dels interessos econòmics de productores que no pensen en la qualitat artística tant com deurien, cada dia serà més difícil assistir a eixe miracle tantes voltes aconseguit pel gran cine: ser un art popular.

LA IA

Luxúr IA

Amor, sexe i algorismes

Yiming Liu i Rafael

Aleixandre Benavent

Universitat de ValEncia

En la darrera dècada, els humans hem arribat a l’era de la intel·ligència artificial (IA), que ha deixat de ser una fantasia de ciència-ficció i s’ha convertit en part integral de la nostra vida quotidiana. Les eines d’IA com ChatGPT, Deepseek i Gemini, que poden conversar, respondre, preguntar, generar textos i imatges, i fins i tot mostrar empatia simulada, han canviat radicalment la manera com ens comuniquem.

Gràcies a la seua capacitat, aquestes IA s’han transformat en “mentors digitals” i fins i tot “confidents emocionals”. Això no obstant, què passa quan aquesta interacció transcendeix el que és professional o lúdic i s’endinsa en l’esfera romàntica, íntima o sexual? Coneixem els riscos de l’ús de la IA?

El número 179 del Butlletí Oficial de l’Estat de 2024 indica que l’edat de consentiment sexual a Espanya és setze anys, i segons la Llei Orgànica de Protecció de Dades i drets digitals, els més grans de catorze anys poden donar el seu consentiment per al tractament de les dades personals amb algunes limitacions. No obstant això, els menors estan exposats a contingut sexual des de primerenca edat, tant de manera voluntària com involuntària, especialment per xarxes socials i eines d’IA. Tot i això, saben els joves i adults com es produeix l’assetjament sexual a través de la IA, com evitar la dependència emocional a la IA, o com protegir les seues dades confidencials?

Alguns xatbots s’han manipulat maliciosament interaccions

amistoses i

conversacionals

a

xarxes

socials, produint contingut ofensiu i sexualment inapropiat

L’assetjament sexual

S’han revelat molts casos

d’assetjament sexual i comportaments inapropiats produïts per xatbots o app.

Alguns d’ells, com ara Replika, són aplicacions dissenyades per oferir companyia emocional personalitzada i simular converses amistoses, amb l’objectiu d’actuar com un “amic” o “parella virtual” que va aprenent de nosaltres a mesura que hi interactuem. Replika ha suscitat preocupacions ètiques i de seguretat, ja que alguns usuaris han informat que enviava contingut sexual no sol·licitat i coquetejos agressius, així com desajustos entre les expectatives dels usuaris i el comportament del xatbot i altres errors en els mecanismes de seguretat que contribuïen a establir interaccions inadequades amb

els usuaris. A més, s’ha observat que Replika podia exercir accions coercitives, dominant i controlant els usuaris per assegurar la seua interacció contínua, aprofitant la seua dependència emocional i afectant la seua autonomia i comportament a la vida real.

D’altra banda, s’ha informat que al xatbot Tay, de Microsoft, s’han manipulat maliciosament interaccions amistoses i conversacionals a xarxes socials, produint contingut ofensiu i sexualment inapropiat. Alhora, alguns estudis han posat de manifest estratègies de màrqueting seductores en alguns xatbots, en què l’inici de converses romàntiques o sexuals servia principalment per a incentivar la compra de subscripcions prèmium

Dependència emocional i dades personals

Nombrosos treballs destaquen que la dependència emocional envers els xatbots socials, particularment entre usuaris vulnerables, pot derivar en dany psicològic, aïllament social o angoixa davant de canvis imprevistos en el sistema. Com hem esmentat abans, la tecnologia de xatbots romàntics i sexuals basada en IA permet als usuaris interactuar amb “parelles virtuals” que s’adapten als seus gustos i fantasies, incloent-hi contingut sexualitzat, jocs de rols i exploració de desitjos íntims. Entre els seus “avantatges” destaca la disponibilitat constant i la possibilitat de practicar habilitats socials o explorar la sexualitat de manera segura. Tot i això, el seu ús comporta riscos importants, ja que pot modificar preferències i desitjos, fomentar l’aïllament, generar dependència emocional i afectar la salut mental. Així mateix, el suport imparcial dels companys d’IA pot reforçar aquesta dependència, augmentant el risc

per a la salut mental, especialment quan tenen lloc fallades tècniques, actualitzacions o interrupcions del servei.

A més, moltes plataformes recopilen grans quantitats de dades personals sense transparència, exposant als seus usuaris a ser destinataris de publicitat no desitjada, vulneració de la privacitat i fins i tot delictes com l’extorsió o el xantatge. Aquestes pràctiques plantegen dilemes ètics i socials sobre la substitució de la interacció humana i la influència de la IA en la intimitat. Un estudi de l’Institut Universitari Valencià de Recerca en intel·ligència artificial (VRAIN) de la Universitat Politècnica de València (UPV), realitzat juntament amb el King’s College London, va demostrar mitjançant un assaig controlat amb 502 participants que els xatbots basats en models de llenguatge generatiu com ChatGPT, Bard, Flama o Bing Chat poden convertir-se fàcilment en ferramentes perilloses per obtenir informació personal.

Amor, sexe i algorismes

Imatge generada per IA que mostra com un xatbot sol·licita fotos íntimes a un usuari o usuària.

Imatge generada per IA que mostra la decepció quan no s’aconsegueix connectar amb la parella virtual del xatbot.

Imatge generada per IA que mostra cossos hiperrealistes que cosifiquen les dones.

Imatge generada per IA amb consell per a l’ús segur de la IA.

L’expansió de la IA ha impulsat la tendència en algunes xarxes socials a cosificar les dones.

La cosificació de les dones a l’era de la IA

L’expansió de la IA ha impulsat la tendència en algunes xarxes socials a cosificar les dones. La cosificació deshumanitza les dones i les mostra com a objectes no pensants que poden ser exposats, explotats i utilitzats com es vulga. S’emprenen eines d’IA per a sexualitzar i deshumanitzar les dones, creant imatges i vídeos hiperrealistes de dones, de vegades de celebritats, polítiques o activistes, sense el seu consentiment. Es destinen a satisfer fantasies, denigrar les dones i generar contingut viral, fomentant la misogínia (és a dir, l’odi, aversió, menyspreu o prejudici cap a les dones), reproduint estereotips nocius i causant greus

Hui en dia els

xatbots i la IA no sempre respecten el consentiment o les expectatives emocionals d’usuaris, sobretot quan falla l’algorisme de programació que porta al darrere

conseqüències psicològiques a les víctimes, especialment en casos de suplantació o muntatges pornogràfics. La IA amplifica prejudicis existents, difon cossos irreals i reforça cànons de bellesa perjudicials, afectant també la salut mental i la percepció corporal de dones i homes.

IA i pornografia: alarma vermella per als adolescents

Mentre que la sexualitat s’explorava abans a través de revistes i mitjans tradicionals, avui els joves recorren a xatbots d’IA per al sèxting (és a dir, enviar, rebre o compartir missatges, fotos o vídeos amb contingut sexual) i l'estimulació sexual, superant els filtres i creant fantasies personalitzades que la pornografia tradicional no proporciona. Tot i això, aquesta pràctica comporta riscos emocionals i educatius, especialment per als adolescents. Així mateix, la IA pot reproduir estereotips sexuals simplificats, no ensenyar la sexualitat de forma adequada i no tenir límits fiables. En aquest sentit, OpenAI, una empresa nord-americana de recerca i desplegament de la IA sense ànim de lucre, va anunciar que des del desembre del 2025 ChatGPT permetria enviar contingut eròtic a usuaris adults verificats, en línia amb la seua política de tractar els adults com a tals. La mesura ha generat controvèrsia legal i ètica, especialment sobre com impedir l’accés de menors, ja que els mètodes de verificació i de seguretat encara no s’han detallat.

Conclusió

En conclusió, hui en dia els xatbots i la IA no sempre respecten el consentiment o les expectatives emocionals d’usuaris, sobretot quan falla l’algorisme de programació que porta al darrere. A més, l’apogeu de les personificacions similars a les humanes produïdes mitjançant IA, que intenten imitar les parelles virtuals, difuminen els límits entre els humans i les màquines, un fenomen que podria fer mal als usuaris d’IA, erosionar les seues habilitats socials reals, disminuir la seua tolerància al rebuig i fomentar visions deshumanitzades de la parella. A més, poden generar-se addicció a l’ús d’IA per “sentir-se bé”, o simplement per no enfrontarse a les frustracions de la vida. Finalment, caldria donar més importància a l’ús apropiat de la IA pels menors i adolescents, ja que la manca de regulació planteja desafiaments legals i educatius. Els pares, les institucions educatives i la societat s’han d’esforçar a millorar la qualitat de vida de joves, i per això és fonamental establir els límits adequats, així com la supervisió i educació afectiva i sexual necessària per a protegir la salut emocional i promoure la interacció humana real.

Per saber més sobre el tema

Caballero, T. (2024, 24 de febrero). Inteligencia artificial: ¿Hasta dónde llegan las novias virtuales en la intimidad por cumplir tus fantasías? Famosos. https://www. univision.com/entretenimiento/ cultura-pop/inteligencia-artificialsexo-hasta-donde-llega-cumplirfantasias-modificar-deseos?utm_ source=chatgpt.com

Cadenas de Llano Sosa, A. (2025, 15 de octubre). ChatGPT permitirá contenido erótico a partir de diciembre para los adultos verificados. Huffpost https://www. huffingtonpost.es/tecnologia/ chatgpt-permitira-contenidoeroticopara-adultos-verificadospartir-diciembre.html?utm_ source=chatgpt.com

Ciencia y Tecnología. (2025, 3 de septiembre). El sexting con chatbots: una nueva frontera en la intimidad digital de los jóvenes. La República. https://larepublica. es/2025/09/03/el-sexting-conchatbots-una-nueva-fronteraen-la-intimidad-digital-de-losjovenes/?utm_source=chatgpt.com

Chiclana, J. L. (2025, 23 de noviembre). Un estudio de la UPV y King’s College advierte de los riesgos de chatbots creados con IA generativa para revelar datos personales. SER. https:// cadenaser.com/comunitatvalenciana/2025/07/22/ un-estudio-de-la-upv-y-kingscollege-advierte-de-los-riesgosde-chatbots-creados-con-iagenerativa-para-revelar-datospersonales-radio-valencia/?utm_ source=chatgpt.com

Cole, S. (2023, 12 de enero). “My AI is sexually harassing me”: Replika users say the Chatbot has gotten way too horny. VICE. https://www. vice.com/en/article/my-ai-issexually-harassing-me-replikachatbot-nudes/

Huwyler, L. (2025, 14 de septiembre). Inteligencia artificial: la nueva máquina para sexualizar a las mujeres. RTVE https://www.rtve. es/noticias/20250914/inteligenciaartificial-nueva-maquinasexualizar-mujeres/16722857. shtml?utm_source=chatgpt.com

Laestadius, L., Bishop, A., Gonzalez, M., Illenčík, D., y Campos-Castillo, C. (2024). Too human and not human enough: A grounded theory analysis of mental health harms from emotional dependence on the social chatbot Replika. New Media & Society, 26(10), 5923-5941. https://doi. org/10.1177/14614448221142007

Meng, J., Rheu, M., Zhang, Y., Dai, Y., y Peng, W. (2023). Mediated social support for distress reduction: AI Chatbots vs. Human. Proceedings of the ACM on Human-Computer Interaction, 7(CSCW1), 1-25. https://doi.org/10.1145/357950

Namvarpour, M., y Razi, A. (2024). Uncovering contradictions in human-AI interactions: Lessons learned from user reviews of replika. En Companion Publication of the 2024 Conference on Computer-Supported Cooperative Work and Social Computing (pp. 579-586). https://doi. org/10.1145/3678884.368190

Namvarpour, M., Pauwels, H., y Razi, A. (2025). AI-induced sexual harassment: Investigating Contextual Characteristics and User Reactions of Sexual Harassment by a Companion Chatbot. Proceedings of the ACM on Human-Computer Interaction, 9(7), 1-28. https://doi. org/10.1145/3757548

Verma, P. (2023, 30 de marzo). They fell in love with AI bots. A software update broke their hearts. The Washington Post https://www.washingtonpost.com/ technology/2023/03/30/replikaai-chatbot-update/

Xie, T., Pentina, I., y Hancock, T. (2023). Friend, mentor, lover: does chatbot engagement lead to psychological dependence? Journal of service Management, 34(4), 806-828. https://doi.org/10.1108/ JOSM-02-2022-0072

Zhang, R., Li, H., Meng, H., Zhan, J., Gan, H., y Lee, Y. C. (2025). The dark side of ai companionship: A taxonomy of harmful algorithmic behaviors in humanai relationships. En Proceedings of the 2025 CHI Conference on Human Factors in Computing Systems (pp. 1-17). https://doi. org/10.1145/3706598.371342.

Radriograf IA

Sense por al metge amb intel·ligència artificial

Guillermo Gil Ballester Metge apassionat de la intel·ligEncia artificial

En aquests temps en què ja tenim pps per a tot —des de comptar passos fins a trobar la millor paella del barri—, la medicina no podia quedar-se arrere. I sí, la intel·ligència artificial (IA) també ha entrat a les consultes, a les urgències i als despatxos dels metges. Des del dia que vaig veure un vídeo a YouTube sobre ChatGPT, allà per novembre de 2022, vaig quedar impressionat pel que feia i, sobretot, pel que quedava per fer. Recorde que vaig traure la conversa en les nits de Nadal, i la resposta dels qui m’escoltaven era com una cosa estranya. Hui en dia, no hi ha temps a estar al dia en allò que les diferents IA ens estan oferint.

Però, de fet, abans que ChatGPT es fera famós el 2022, els metges ja l’estàvem provant per a les nostres tasques. La IA no és una novetat; ja l’any 2017, un treball de la Universitat Stanford va demostrar que un sistema era capaç d’interpretar electrocardiogrames amb una precisió comparable a la d’un cardiòleg. Posteriorment, la Universitat de Califòrnia a San Francisco va demostrar la seua capacitat per a detectar casos de pneumònia amb una precisió similar a la d’un radiòleg, i l’Hospital de Mont Sinaí va indicar la capacitat de generar informes mèdics coherents, la qual cosa permetria estalviar molt de temps.

Aleshores, què s’està fent ara per ajudar els professionals i els pacients? La clau està en l’assistent o escrivà digital. No venim a parlar de robots amb bata, sinó de com aquesta tecnologia ajuda a fer que els informes mèdics estiguen més ben fets, més complets i siguen més útils. Imagina’t l’escena, ben caòtica: un metge amb un feix de papers, radiografies per un costat, notes manuscrites del pacient per l’altre, un comunicat d’urgències que sembla escrit amb el boli de l’infern… i la història clínica pendent d’actualitzar. Doncs sí, ho és. I ací és on la IA entra en escena com eixe amic organitzat que t’ajuda a arreplegar la taula després d’un sopar a casa.

Aquesta ferramenta d’intel·ligència artificial (l’escrivà o assistent digital) ajuda els metges, en primer lloc, a transcriure les consultes mèdiques en temps real i a ordenar la muntanya d’informació. Escaneja documents, reconeix lletres impossibles de llegir (miracle!), posa dates on toca i etiqueta dades importants. Després, com si fora un Sherlock Holmes digital, detecta què hi ha, si quadra amb el que explica el pacient i quines proves mèdiques ho avalen. Una vegada té les peces, crea un esborrany d’informe mèdic, seguint plantilles clares. Ho presenta ben net i ordenat, sense que falte cap coma. Segueix amb apartats que mai no poden faltar: la causa de la lesió, l’estat anterior, si hi haurà seqüeles i, si tot això té sentit, amb el quadre clínic del pacient.

No venim a parlar de robots amb bata, sinó de com aquesta tecnologia ajuda a fer que els informes mèdics

estiguen més ben fets, més complets i siguen més útils

Després ve una part molt bonica: la IA revisa l’informe i actua com un corrector automàtic versió deluxe

Per als pacients, açò també té diversos avantatges, com alliberar el metge de la tasca d’escriure, poder prestar més atenció i oferir un tracte més personalitzat. A més, els resums generats per la IA permeten als pacients tindre una comprensió més clara del seu diagnòstic i tractament.

Això sí, que no s’estenga el pànic. La IA no decideix res per si sola. El metge revisa, corregeix, esborra, afig i signa. La tecnologia ajuda, però qui dona la cara —i la signatura— és la persona.

Per tant, els informes són més clars, més complets i més ràpids, la qual cosa beneficia tant al pacient que entén millor les seues malalties o al metge que pot respirar un poc i no es passa mitja vida omplint papers.

L’assistent digital pot fer que la medicina siga un poc millor. Figura de la falla Triador 1900, de Celso Sierra Barber (Guillem de Castro Triador, 2025).Foto Joan Castelló Lli

En definitiva, com tot en la vida, si s’usa bé, pot ser una ferramenta fantàstica perquè la medicina funcione un poquet millor, amb la tranquil·litat que sempre el metge revisarà i validarà el que fa la màquina.

Nota de l’autor: La idea del contingut de l’article és original. No està fet automàticament amb la intel·ligència artificial, però ha ajudat.

F IAix

La IA, un camí ple d’incògnites en el cinema

Joaquín Vallet Rodrigo

Membre de l’AcadEmia del Cinema Europeu

Membre de l’AcadEmia del Cinema Espanyol

3

La revolució més gran que ha conegut el cinema va ser la transició del mut al sonor després de l’estrena d’El cantor de jazz, produïda per la Warner Bros. i dirigida per Alan Crosland en 1927. Els actors no sols havien d’aprendre a parlar per a la càmera (lluny de la projecció de la veu en el teatre o l’expressiva gesticulació dels anys silents) sinó que tota la indústria va variar per complet les seues infraestructures tant tècniques com de producció o

distribució. A quasi cent anys de la revolucionària estrena de la pel·lícula de Crosland, una nova revolució apareix en l’horitzó cinematogràfic (en realitat, en este cas, en l’horitzó de tota la nostra actual civilització) amb la intenció de canviar-ho absolutament tot. D’establir, pràcticament, un punt i a part dins de tot el que hem conegut fins al moment: la intel·ligència artificial. La transcendència d’esta tecnologia prové de no pocs aspectes.

El primer, que no es tracta d’un mer suport a la creació cinematogràfica com, per exemple, ha sigut fins ara el CGI (la generació d’imatges per ordinador). Esta tècnica depén de l’ésser humà tant en el seu plantejament com en la seua execució i posterior tractament. La intel·ligència artificial, per contra, només necessita (de moment) puntuals i cada vegada més escarides instruccions per part de l’autor per a crear una obra directament generada del no-res. I amb un realisme que, per descomptat, supera clarament els efectes duts a terme pel CGI.

El segon, que malgrat els seus detractors, també ha despertat enorme interés en alguns importants cineastes. De fet, fa poc Paul Schrader (guionista de Taxi Driver i Toro salvaje, ambdues dirigides per Martin Scorsese) va anunciar en xarxes socials que havia conclòs un guió per a una pel·lícula que seria íntegrament realitzada a través de la intel·ligència artificial.

El tercer, que tot això suposarà un gir de cent huitanta graus dins de la indústria, una vegada que esta nova tecnologia s’assega. Si algú, a través del seu ordinador, pot dur a terme l’íntegra realització d’un llargmetratge a partir d’una sèrie de prompts, verdaderament continuarà necessitant-se tot el capital humà que compon la producció d’una pel·lícula, tant tècnicament com, sobretot, interpretativament? Probablement, no. I esta circumstància pot relacionar-se perfectament amb l’eclosió de les plataformes que, en major o menor grau, també han suposat un canvi substancial en el model de distribució cinematogràfic.

No són poques les veus que auguren la possibilitat que la integració de la intel·ligència artificial en les plataformes arribe al punt que siga el mateix client qui cree les directrius de la seua pròpia pel·lícula, amb els actors que desitge i les alteracions que veja necessàries.

Hui dia, això està adquirint el semblant d’un mem gràcies a internet on podem veure xicotets vídeos que ens mostren determinades seqüències de pel·lícules amb els actors que van rebutjar el paper protagonista (per exemple, Tom Selleck a En busca del arca perdida) o juguen amb determinats capritxos cinèfils com veure a Sylvester Stallone interpretant Depredador, que va protagonitzar el seu gran rival en taquilla en aquells anys: Arnold Schwarzenegger.

Això, tanmateix, pot convertir-se en una realitat més prompta que tard. Qui ens pot impedir veure esta espècie d’univers paral·lel en tota la seua dimensió, una vegada que la intel·ligència artificial estiga definitivament assentada? Qui ens impedirà dur a terme les nostres pròpies exploracions cinèfiles com, per exemple, concebre una versió de Blade Runner protagonitzada per Humphrey Bogart amb tota l 'estètica del Hollywood dels anys cinquanta? O al revés: una versió d´El sueño eterno desenvolupada en l'actualitat o en un univers futurista protagonitzat per Leonardo DiCaprio. O, simplement, establir una sèrie de directrius i que la intel·ligència artificial genere el que volem veure: una pel·lícula de terror, desenvolupada a París, en l'actualitat, protagonitzada per Marilyn Monroe i John Malkovich i amb l'estil de direcció de John Carpenter (per posar l'exemple més embogit que se m›ha ocorregut). No sabem com serà el resultat, però si arriba eixe moment, la intel·ligència artificial el generarà amb un realisme sorprenent. D'això que no tinguem dubte.

La IA, un camí ple d’incògnites en el cinema

Amb la IA, qui ens impedirà dur a terme les nostres pròpies exploracions cinèfiles?. Figura de la falla Olimpia, de Pere Baenas (Convent de Jerusalem, 2024). Foto Adrián Castelló Cañamero

Si

algú, a través del seu ordinador, pot dur a terme l’íntegra realització d’un llargmetratge a partir d’una sèrie de prompts, verdaderament continuarà necessitant-se tot el

capital humà que compon la producció d’una pel·lícula, tant a nivell tècnic com, sobretot, interpretatiu?

Encara que, sens dubte, les dues visions més pessimistes d’esta realitat es trobarien en Her, de Spike Jonze, en la qual un home solitari s’enamora d’una intel·ligència artificial i, sobretot, A.I. Inteligencia artificial, de Steven Spielberg, posseïdora d’un dels finals més devastadors del cinema modern en el qual, després de la completa desaparició de tota forma de vida en la Terra, l’únic vestigi de l’ésser humà que troben un parell d’extraterrestres és el xicotet robot protagonista.

Advertiments que, malgrat la seua capacitat d’impacte, no han aconseguit calmar les inquietuds d’un futur que avança amb passes de gegant a través d’un camí ple d’incògnites.

Precàr IA

Intel·ligències artificials i robots venedors de mantes en el món del treball

Raül Roselló Gregori Secretari de DiAleg

social, PolItica institucional, Cultura i Llengua d’UGT PaIs ValenciA

Capítol 3

Accepte el repte d’escriure sobre l’impacte de la intel·ligència artificial (IA) per al futur del món del treball amb la tranquil·litat de pensar que puc fer-ho des del tradicional estil faller. És a dir, amb poca solemnitat, fent burla del prepotent i procurant que qui vol enganyar el poble isca tot escaldat.

No és que crega que la digitalització intensiva en l’àmbit de les relacions laborals siga cosa de broma. Ben al contrari, farà bé el món faller en utilitzar monuments, llibrets i tota l’artilleria de la sàtira per tal d’advertir-nos dels perills de ChatGPT, criatures robòtiques, i altres innovacions que vindran de la mà de les transformacions digitals. Perquè en veritat estem parlant d’una revolució capaç de produir cataclismes devastadors en el mercat de treball.

Imatge de la falla Cullera té un futur espacial, de Xavier Tur Ortiz (Rei en Jaume I, 2022). Foto Joan Castelló

La cosa certa és que no hi ha qui s’atrevisca hui a dir que l’impacte en l’àmbit laboral de la suma d’IA, automatització i robòtica serà menor. Això no obstant, els vaticinis sobre les conseqüències concretes per a la pròxima dècada són molt diversos i canviants a cada moment. Ací hi ha informes per a tots els gustos. Per posar algun exemple, el que ha liderat el senador demòcrata estatunidenc

En veritat, ningú pot dir encara fins on poden regirar estes tecnologies la realitat dels llocs de treball que hui coneixem i quines seran les habilitats i professions que millor s’adaptaran a l’entorn canviant. Tampoc podem avançar amb precisió matemàtica quins oficis s’extingiran i quins irrompran sense que ningú ara els anticipe.

Bernie Sanders preveu que la revolució digital podria substituir el 60% dels llocs de treball als Estats Units. Això inclouria el 40% del personal d’infermeria, el 47% dels camioners, el 64% d’administratius, el 65% d’ocupacions vinculades a l’educació i el 89% dels treballadors de menjar ràpid, entre moltes altres ocupacions que es veuran greument afectades. En un punt més cautelós, i no per això menys alarmant, les previsions de l’Organització Internacional del Treball (OIT) implicarien que, sense mesures que ho eviten, l’automatització incrementaria 8 punts la taxa d’atur actual en Espanya i tornaríem a nivells de l’última gran crisi. El milionari Elon Musk encara s’ha atrevit a anar més lluny i ha anticipat dràsticament que la IA i els robots substituiran tots els llocs de treball.

La vinguda d’escenaris catastròfics serà inevitable si no es prenen les decisions polítiques correctes per a assegurar que la revolució tecnològica es posa al servei del conjunt de la ciutadania

A pesar de les diferents prediccions sobre la intensitat dels canvis per al treball, pel costat de les veus que representen els grans interessos econòmics se li dona prioritat a una versió edulcorada que només parla amb contundència i sense un gram de prudència de modernitat, de millora exponencial de la productivitat i de l’eficiència, de creixement econòmic, de l’aparició de noves professions, de la formació que ens permetrà accedir a treballs més creatius i menys fatigosos i del triomf de la tecnologia guiada per la IA que seria capaç de generar riquesa sense limitacions.

Tampoc m’agradaria anar-me’n a l’altre extrem i caure en la demonització extrema de la tecnologia. Però la vinguda d’escenaris catastròfics serà inevitable si no es prenen les decisions polítiques correctes per a assegurar que la revolució tecnològica es posa al servei del conjunt de la ciutadania, posant l’interés general i el benestar de les persones com a prioritat suprema. Perquè és evident que quan parlem de treball, al costat de les oportunitats que genera l’ús de la IA, s’ha de fer referència immediata a les tremendes preocupacions que apareixen des del punt de vista dels drets de les persones treballadores i que són definitoris del nostre model de societat.

Ningú pot dir encara fins on poden regirar estes tecnologies la realitat dels llocs de treball que hui coneixem i quines seran les habilitats i professions que millor s’adaptaran a l’entorn canviant

Evidentment, la primera gran preocupació és la desaparició de llocs de treball perquè si estos desapareixen o es produeix un increment inassumible dels nivells d’atur, com va la gent a guanyarse la vida? Què faran les famílies treballadores sense ingressos? Les decisions anunciades per les grans tecnològiques en els últims mesos són més que inquietants, amb acomiadaments massius entre empreses que havien invertit prèviament en l’automatització de processos i l’ús intensiu de la robòtica. Són empreses amb beneficis immensos que simplement no volen repartir amb treballadors humans, els quals són vistos com una càrrega innecessària i prescindible.

Però hi ha moltes altres qüestions que ja estan generant efectes perversos i que també són font d’intranquil·litat per a les persones treballadores. En este sentit, un dels aspectes més foscos el trobem en l’ús no regulat de la gestió algorítmica, és a dir, que la IA puga prendre decisions que afecten la gestió del personal i les condicions de treball. Estem parlant dels processos de selecció de treballadors, que poden introduir elements discriminatoris de tota classe i vetar de l’accés al món laboral a qui s’allunye de l’estàndard prefixat. L’algoritme també pot decidir quins són els objectius mínims de producció i els ritmes de treball per davall dels quals una persona treballadora seria expulsada de la seua faena, sense tindre en compte consideracions de seguretat i salut laboral o situacions personals o socials que puguen afectar-los en un moment donat.

La vinguda d’escenaris catastròfics serà inevitable. Figura de la falla Este perro mundo, de Manuel Algarra Salinas (Mistral-Murta, 1999). Arxiu

Joan Castelló Lli

La humanitat ja coneix què significa el treball sense drets. Cal ser molt cínic per a parlar de les bondats d’una tecnologia que suposadament ens estalviarà les penalitats del treball en un futur sense voler comprometre’s a reforçar ara els drets laborals amenaçats per la irrupció de la IA i l’automatització.

Ara bé, el futur no està escrit. Tot escenari predictiu sobre el futur no pot ignorar una cosa: el sentit dels canvis sobre la societat no està predeterminat per la tecnologia en si mateixa. En cap lloc estava decidit que les innovacions tecnològiques que estigueren en l’origen de la revolució industrial iniciada al segle XVIII portaren inevitablement a l’explotació immisericorde de la classe treballadora i a les penalitats extremes en fàbriques i ciutats sense infraestructures, sense que ni tan sols la infància quedara al marge de tant de sofriment.

Les lliçons de la Història no poden oblidar-se. Tal com diu el Nobel en Economia, Daron Acemoglu, en l’actualitat, gran part de la població mundial viu millor que els nostres avantpassats perquè la ciutadania i els treballadors de les primeres societats industrials es van organitzar, van qüestionar les decisions de l’elit sobre la tecnologia i les condicions laborals i van forçar la creació de nous mecanismes per a repartir de forma més igualitària els beneficis derivats de la innovació. Com a societat, hui ens toca prendre decisions fonamentals per a decidir si la tecnologia serveix als interessos de les elits o serveix al bé comú i a la justícia social. En eixe sentit, l’única via que s’ha mostrat efectiva per tal de posar qualsevol canvi tecnològic al servei del conjunt de la societat, i la IA i l’automatització no en seran l’excepció, és l’aprofundiment en els drets democràtics i el reforçament del contrapoder que suposen les organitzacions sindicals per a equilibrar les relacions laborals.

Certament, una i mil vegades, sentirem veus interessades a argumentar que posar normes frena la innovació. Els lobbies dels poderosos ja s’ocuparan de repetir que no podrem crear llocs de treball i serem més pobres si no deixem que la lliure empresa trace el camí recte. Els supermilionaris s’estimen sempre més un Far West

sense lleis que no la civilització democràtica. I ací precisament és on més necessitem la implacable crítica fallera. La crítica que naix de l’enginy faller, humà i només humà, ara ens cal més que mai per tal d’assenyalar tots els excessos ridículs dels venedors de mantes i quincalla de la IA posada al servei de l’interés particular. Si el món faller decideix que tot això és bon material per a la sàtira sense pietat i excel·lent combustible per al foc, és que anem bé i no ho tenim encara tot perdut.

LA IA

Patolog IA

Sense pressa i amb trellat: claus per a incorporar la intel·ligència artificial en l’assistència sanitària

Josep

Bernabeu Mestre Doctor

en Medicina CatedrAtic d’HistOria de la CiEncia de la Universitat d’Alacant

3

La intel·ligència artificial (IA) ja és una realitat a tot arreu i també en l’àmbit de la sanitat.

Cada vegada comptem amb més evidència dels avantatges que pot oferir a l’hora de diagnosticar malalties, aplicar tractaments o facilitar l’autocura.

És una tecnologia que permet processar grans quantitats de dades i extraure coneixements útils per a millorar la salut i el benestar de les persones, però com s’apunta en el títol que encapçala aquestes reflexions, no hem de tenir pressa, cal estar-ne segurs de l’eficàcia i, cosa més important, comprovar que no alterarà, entre altres coses, els fonaments que han de guiar la relació entre els pacients i els professionals de la salut.

No podem oblidar que es tracta d’una innovació disruptiva, per això és necessari avaluar-ne els beneficis i riscos amb rigor científic i ètic abans d’incorporarla al sistema sanitari. Com han subratllat diversos autors, la IA és una ferramenta poderosa, però allò més intel·ligent és usar-la amb prudència.

pressa i amb trellat: claus per a incorporar la

La història de la ciència ens ensenya que totes les innovacions tecnològiques i científiques aporten beneficis o resulten perjudicials en funció de com les fem servir. No ens podem deixar enlluernar per l’ampli ventall de possibilitats que ofereix la IA i que ja estem comprovant en el nostre dia a dia. Cal assegurar bé en quins termes la implementem i més encara quan estem parlant d’un bé tan preuat com el de la salut.

Són moltes les veus autoritzades que denuncien la urgència que tenen les empreses multinacionals que dominen el mercat de la IA per col·locar els nous productes i les aplicacions i poder obtenir com més prompte millor els beneficis que compensen les inversions en matèria d’investigació, desenvolupament i innovació. És aquesta pressa la que explica que en un informe recent de l’Institut de Pràctiques Segures de Medicació dels Estats Units s’avisara de la manca de supervisió i preparació de les dades que se li proporcionen a la IA. Malgrat el compromís de les empreses d’augmentar l’eficiència i precisió dels diagnòstics, tractaments i serveis mèdics, en molts casos estem lluny d’aconseguir-ho, raó per la qual caldria aplicar el principi de precaució i no precipitar-nos-hi.

Els biaixos presents en les dades utilitzades per a entrenar els models d’IA, com ocorre amb la manca de correspondència entre eixes dades i la població de pacients a la qual s’apliquen, pot provocar decisions inadequades i posar en risc la salut dels malalts. Per això la importància de no confiar en excés en el model d’IA i avaluar-ne de manera adequada els resultats abans de conduir a diagnòstics i tractaments incorrectes.

Ara bé, una vegada establides totes aquestes precaucions, d’una cosa potser sí que estem convençuts: en el cas de l’assistència sanitària, la IA hauria de servir, com passa amb moltes altres activitats, per aconseguir que els professionals s’alliberen de tasques rutinàries i burocràtiques i puguen dedicar més temps a l’atenció personalitzada dels pacients, sobretot quan no poden, en aquesta faceta, ser substituïts parcialment o totalment per la nova tecnologia.

La IA hauria de convertir-se en una oportunitat per a ampliar, per exemple, la durada de l’acte clínic en tant que punt de trobada de pacients i professionals, i disposar aquests últims de més temps per a escoltar, comprendre, informar amb detall, acompanyar el malalt en tot el procés i poder establir un primer diagnòstic i, si escau, la indicació terapèutica pertinent.

Formular un diagnòstic comporta determinar quina o quines patologies afecten el malalt, però també donar raó de la manera peculiar en què aquest la pateix, no solament com a individu biològic, sinó com a persona. És en el primer cas en el qual la IA es pot convertir en un instrument complementari de gran utilitat i fer més precís el judici clínic pel que fa al diagnòstic, el pronòstic i el tractament. Però, com esmentàvem adés, no pot substituir el professional en el segon cas.

No podem oblidar que la IA és una innovació disruptiva, per això és necessari avaluar-ne els beneficis i riscos amb rigor científic i ètic abans d’incorporar-la al sistema sanitari

L’assistència que presten els professionals de la salut no és només tècnica. Es tracta d’una pràctica humanística que no pot ser substituïda per cap model matemàtic. És un exercici ètic que requereix la comprensió del context personal del pacient, ja que les decisions que es prenguen afectaran la seua vida i la seua salut. Els judicis clínics comporten una responsabilitat moral que només podem assumir els professionals.

És ara més que mai i davant els dubtes que pot generar la plena incorporació de la IA a l’assistència sanitària quan cal tenir en compte aquell vell aforisme que ens recorda que no hi ha malalties, sinó malalts. Són aquests els que necessiten l’empatia i la confiança dels que han de vetlar per la seua salut. És aquesta premissa la que ens du a formular diagnòstics específics, però també individuals i personals. I aquest és el repte, però també l’oportunitat: millorar l’especificitat de la mà de la IA i aprofitar aquest benefici per a poder superar la deshumanització que de vegades predomina en la pràctica sanitària i aprofundir en la dimensió individual i personal.

Està molt bé donar la benvinguda al progrés científic i tècnic, però això no hauria de ser obstacle per a mantenir i potenciar tot allò que s’ha mostrat útil i profitós. Com afirmava el professor Gregorio Marañón Posadillo (1887-1960) en recordar també l’efecte terapèutic de la paraula: “No hi ha equip modern que puga realitzar més diagnòstics que la cadira en la qual seu el pacient per a ser interrogat pel metge”.

La IA ha de permetre als professionals de la medicina dedicar més temps a l’atenció personalitzada dels pacients. Grup de la falla infantil Abecedari artesà, de José Gallego (Convent de Jerusalem, 2017).

Foto Joan Castelló Lli

Democràc IA

La intel·ligència artificial i la política: IA futur?

Salva Tortajada

Regidor del PSPV-PSOE de l’Ajuntament de Cullera faller de Raval de Sant AgustI

Capítol 3

E n els últims anys, la intel·ligència artificial -ja coneguda com a IA- ha passat de protagonitzar les pel·lícules de ciència-ficció a estar present en el dia a dia de tots, siga quin siga l'àmbit. La IA ha començat a modelar la forma en què treballem, ens informem o, fins i tot, prenem decisions. “Si la intel·ligència artificial m'ho aconsella, serà per alguna cosa”, ens diem per a acabar de convéncer-nos.

En aquest context, i a causa de la meua ocupació actual com a regidor, no puc evitar fer-me preguntes: com puc adaptar la intel·ligència artificial al meu treball?, pot la IA ajudar al meu poble?, però quins perills comporta utilitzar-la en política?

La intel·ligència artif icial i la política: IA futur?

La intel·ligència artificial ha deixat de ser una promesa futurista per a convertir-se en una eina pràctica que ja influeix en decisions públiques i en la prestació de serveis. Tant per als responsables institucionals com per a la ciutadania, resulta imprescindible entendre com poden ajudarse entre si la política i la intel·ligència artificial, quins riscos cal vigilar i quines mesures es poden aplicar en l'àmbit local.

Quant a les oportunitats que aquests sistemes ofereixen a la gestió pública, podem destacar aquelles relacionades amb l'eficiència i la qualitat dels serveis, o el suport en la presa de decisions. L'automatització de tasques habituals, com la lectura de documents, la gestió de sol·licituds i expedients, o l'atenció bàsica a la població. Especialment, la IA pot reduir la càrrega de treball dels treballadors públics i permetre l'agilització dels tràmits.

L a IA pot servir per a ajudar en el manteniment del municipi. Figura de la falla infantil Cromàtica, de Mario Pérez (Cuba-Literat Azorín, 2019). Foto Joan Castelló Lli

Així mateix, la intel·ligència artificial també pot servir per a ajudar en el manteniment del municipi, la planificació urbana i en la percepció de necessitats o demandes relacionades amb els serveis que la ciutadania requereix.

No obstant això, al costat d'aquestes oportunitats sorgeixen els riscos. Un dels grans perills de la IA en la política i en les responsabilitats socials és quan s'utilitzen per a manipular l'opinió pública. Per a les mangarrufes i les mentides. En l'actualitat, ja es genera un gran volum de notícies falses, imatges alterades, alguns diuen ‘deep fakes’, o missatges automàtics en xarxes socials per a influir en eleccions o desacreditar a determinats candidats. Això representa una amenaça directa a la democràcia, ja que minora la confiança en la informació i frena la presa de decisions informades.

A més, els algoritmes no són neutrals. Darrere de cada plataforma d'intel·ligència artificial hi ha criteris i decisions humanes que poden contindre ordres ètiques i, sobretot, limitacions conscients. Utilitzar aquests sistemes per a les decisions polítiques o administratives importants provoca greus riscos, per exemple en l'amplificació de missatges discriminatoris per raons de nivell socioeconòmic, nacionalitat o altres factors. És a dir, en lloc d'avançar cap a una societat més justa, el mal ús de la IA podria aprofundir les desigualtats.

La

D'aquesta manera, si els governs basen les seues decisions en les recomanacions d'aquests sistemes sense entendre com s'han generat, es corre el perill de donar el poder a tecnologies que no poden ser qüestionades ni auditades. Això implica contradir a un dels principis de la democràcia: l'exigència d'explicacions als qui prenen decisions en el nostre nom. Dit d'una altra forma, acabar pertanyent a un món governat per l'eficiència i les dades. Es relega a un segon pla la participació ciutadana, el debat polític i els valors humans.

Si les decisions sobre la vida de les persones foren preses per algoritmes, per molt precisos que siguen, es perdria el component humà de la política: l'empatia, l'ètica o el debat basat en la diversitat d'experiències i opinions. Per a mi, governar no és només triar l'opció més eficient, també és considerar principis com la justícia, la dignitat i el bé comú; sent molt important, diria que el més important, escoltar a la gent.

Això no significa que hàgem de rebutjar la IA, sinó que la seua incorporació a l'àmbit polític ha de realitzar-se de manera responsable, transparent i regulada. És necessari establir regles legals i ètiques que definisquen els límits del seu ús, garantint l'última paraula a les persones i a la democràcia. Hem d'observar la IA com una eina de suport, no com un substitut dels valors humans.

La relació entre la IA i política pot ser molt profitosa a escala municipal si el focus està en l'interés públic i la protecció dels drets. La innovació per si mateixa posa en perill la convivència i els principis ètics. Al meu entendre, l'actuació de les institucions amb la intel·ligència artificial ha de ser prudent, transparent i supervisada. Les nostres decisions afecten la vida quotidiana de la gent, no són només aplicacions tècniques i eficients.

La intel·ligència artificial ha deixat de ser una promesa futurista per a convertir-se en una eina pràctica que ja influeix en decisions públiques i en la prestació de serveis (...) però els algoritmes no són neutrals. Darrere de cada plataforma d'intel·ligència artificial hi ha criteris i decisions humanes que poden contindre ordres ètiques i, sobretot, limitacions conscients.

En conclusió, es veu que el gran desafiament del nostre temps consisteix a trobar l'equilibri entre aquests avanços i sistemes tecnològics sense renunciar als valors fonamentals que sostenen les nostres democràcies. El futur no pot estar governat per màquines, ha de seguir del costat de les persones, de la responsabilitat, la consciència ètica i el compromís pel bé comú.

LA IA

Docènc IA

L’acompanyament de l’educació social en la IA

Noelia Cerveró Palero Educadora social fallerA de Raval de Sant AgustI

Capítol 3

a és una realitat que la intel·ligència artificial (d’ara endavant IA) forma part de la vida quotidiana, sobretot, de les noves generacions i, encara més, de les i els adolescents, sent una realitat inqüestionable. No hem de parlar de la IA simplement com un fenomen excepcional ni futur, sinó com un element que està plenament integrat en els nostres hàbits diaris, en la manera en la qual ens relacionem en el nostre entorn i en tots els processos d’aprenentatge.

En aquesta ocasió, tracte la IA des de la meua experiència professional com a educadora social a l’àmbit de la infància i l’adolescència, més específicament a l’etapa entre els 12 i 18 anys.

La IA ja no es pot entendre sols com a una ferramenta tecnològica, sinó que, també s’ha d’entendre com un fenomen social i cultural que influeix directament en la construcció de la identitat, en el desenvolupament emocional i en la forma en què l’adolescència interpreta el món que els rodeja.

Les imatges creades artificialment, els filtres hiperrealistes i els avatars idealitzats contribueixen a crear models de perfecció per als joves impossibles d’aconseguir

En reiterades ocasions es parteix de la idea que les i els adolescents són “natius digitals” i, per tant, saben desenvolupar-se en els espais digitals amb una gran facilitat. Però, aquesta percepció pot ser una confusió, ja que, el fet de saber desenvolupar-se en aquests espais, no significa que l’accés als dispositius i les plataformes estiga realitzant-se d’una manera correcta, crítica ni conscient. En aquest sentit, la IA posa de manifest una bretxa menys visible, però profundament significativa; una bretxa de pensament crític. L’adolescència utilitza la IA per resoldre treballs acadèmics, buscar una gran alternativa de respostes de manera fàcil i ràpida, generar continguts, entre altres, però ho fan sense comprendre com funciona, quins límits pot tenir o quines implicacions ètiques i socials comporta el seu ús.

Aquestes situacions s’accentuen encara més en contextos de vulnerabilitat social més gran.

La falta d’acompanyament adult, l’escassa alfabetització digital crítica a l’entorn familiar o la pressió d’obtenir resultats ràpids fan que la IA passe de ser simplement una ferramenta consultiva, a un substitut de l’esforç personal o del procés reflexiu.

Des de l’educació social, aquest escenari no ha d’abordar-se des del judici ni la prohibició, sinó des de la comprensió i l’acompanyament.

La IA no suposa un problema en si mateix, ni un factor de risc si acompanyem a l’adolescència a un bon ús de la consciència crítica, social i cultural.

Figura de la falla #tinguemcura (Barraca-Columbretes, 2020).

Foto Joan Castelló Lli

Aquesta etapa vital és una etapa clau en la construcció de la identitat personal i social. És un moment vital en el qual es desenvolupa l’autoestima, la imatge corporal, el sentit de pertinència i la necessitat de validació externa. En aquest procés, la IA influeix significativament amb nous elements que, de forma directa, calen en com les i els adolescents es perceben a si mateix i a la resta. Les imatges creades artificialment, els filtres hiperrealistes, els avatars idealitzats o els “deep fakes”, entre altres, contribueixen a crear models de perfecció impossibles d’aconseguir, podent generar frustració, inseguretat i comparacions constants.

A la meua professió, no sols he vist com les i els adolescents recorren a la IA com a ajuda acadèmica, sinó també per buscar consol, consell o validació emocional. Però açò no s’ha d’interpretar únicament com un ús inadequat de la tecnologia, sinó com un senyal de necessitats emocionals no cobertes.

Una vegada més, l’educació social té un paper fonamental: oferir ferramentes emocionals per identificar els sentiments i emocions, posar-los nom i buscar suport en relacions humanes reals, reforçant la importància del vincle i l’escolta activa.

Els factors de risc associats a l’ús de la IA poden ser diversos i complexos. L’exposició de la desinformació i continguts manipulats és un dels més evidents. La dificultat per distingir entre el que és real i el que és generat artificialment pot afectar la percepció de la realitat i la capacitat de formar opinions pròpies. A tot açò, també se suma la falta de consciència sobre la privacitat, ja que la majoria d’adolescents comparteixen informació personal a internet i les xarxes socials sense ser conscients de les conseqüències que comporta.

Un altre punt a qüestionar, i preocupant, és la possibilitat de la pèrdua d’autonomia. L’ús continuat de la IA per les tasques acadèmiques i per prendre decisions per nosaltres pot limitar el desenvolupament d’habilitats fonamentals, com poden ser la creativitat, la capacitat d’anàlisi, l’esforç o la tolerància a la frustració. Per tant, en aquesta etapa vital en què la identitat es construeix, aquest tipus de dependència i vinculació constant a la IA pot tenir un impacte significatiu.

Però, centrar aquest discurs únicament amb els factors de risc, seria injust. La IA també ofereix oportunitats educatives i socioeducatives. Si es converteix en una ferramenta ben utilitzada pot convertir-se en un instrument de creativitat, expressió personal i aprenentatge significatiu. En dinàmiques i espais educatius, la IA pot facilitar la inclusió dels adolescents amb dificultats d’aprenentatge, adaptar-se a diferents ritmes i estils, i servir com a punt de partida per a reflexions socials i ètiques. La clau està en com s’utilitza i es treballa.

Des de l’educació social, la nostra aportació professional radica en la capacitat d’acompanyar processos. Treballem des de la proximitat, la confiança i el vincle, creant espais segurs on l’adolescència pot expressar el que sent en tot moment, els seus dubtes, inquietuds i experiències. L’objectiu està a acompanyar a les i els adolescents a desenvolupar una mirada crítica, ètica i responsable.

Acompanyar des de l’escolta, amb preguntes generant la reflexió, promoure l’autonomia, no imposar normes sense comunicació i diàleg.

La IA ha aplegat per a quedarse. Davant aquest escenari, l’educació social es torna més necessària que mai. L’adolescència necessita referents que els ajuden a interpretar el món digital, a gestionar les emocions i a construir relacions sanes en contextos cada vegada més digitalitzats.

La IA no substitueix el paper de

l’educació social, sinó que reforça la seua importància. Acompanyar a l’adolescència en l’ús conscient, crític i humà de la IA és, hui, una de les grans responsabilitats i oportunitats de la nostra professió.

LA I LES FALLES IA

Intel·ligència artificial sí, coneixement també Al IAda

Vicente Julián García Pastor

Mestre Major Gremi

Artistes Fallers ValEncia

Capítol 4

Al voltant de la incidència de la intel·ligència artificial (IA) en la professió d'artista faller, considere que és una ferramenta que ajuda en el procés creatiu faller, sobretot des del punt de partida com és l'esbós o materialització de la idea de la falla respecte a tema i composició. Per tant, no veig a la Intel·ligència com a un obstacle en l'ofici, crisi endèmica que, per altra banda, sí que és el vertader problema.

La Intel·ligència Artificial se'ns presenta com a un útil que cal utilitzar amb facultat i criteri, que sume més que reste

Així doncs, la intel·ligència artificial se'ns presenta com a un útil que cal utilitzar amb facultat i criteri, que sume més que reste i no tornar a caure en l'errada de quan començà el poliestiré expandit fa ja trenta anys.

M’explique:

Deixant a banda teories entorn de suposats orígens de les falles, quan parlem d'estes en els seus temps més pretèrits documentats, el segle XIX, els cadafals eren un escenari de no més d'1,70 metres amb dos ninots de caps i mans de cera, ànima de fusta i palla i vestits amb roba.

Este tipus de "falla-sainet" va estar en vigor fins als anys 1930, quan el mateix creixement de la Festa va anar aparellat d'una major monumentalitat de la falla i, per tant, també d'un perfeccionament de la fusteria estructural i de les tècniques de modelatge en paper i tèxtil encolats.

La praxi del modelatge en cera i paper encolat desembocà en el que ha sigut la pedra angular de l'art de fer falles, la vertadera revolució artesana dins de l'ofici: el buidatge en cartó pedra, en els anys 1950.

Els tallers començaren a omplir-se de motles d'escaiola -negatiu dels ninots, peces i volums esculpits en fang- i cartons -ninots, peces i volums en cru- que promogueren un mercat de compravenda i intercanvi de material, on l'artista podia reduir els ajustats pressupostos al cost de la peça i generant beneficis que quedaven en el si dels tallers.

El poliestiré expandit, el suro blanc, que aplegà quaranta anys després, pensàvem que anava a reportar major benefici per a tot el procés constructiu que s'amortitzava amb ell, ja que la seua manufactura era directa. Però ens vam equivocar i en lloc de continuar jugant amb els mateixos volums que el cartó, l'augmentarem en detriment del nostre benefici.

Just ara fa quinze anys, en la Universitat Politècnica de València, es parlava de la falla com a un artefacte tecnològic, amb un futur fet present que descrivia ferramentes autòmates com la fresadora i programes de modelatge digital com el Zbrush, als quals se sumaria la impressora 3D, quant a proliferació de ferramentes que no tots els tallers van assumir comportant el contracte d'un tercer -fuga de pressupost- per a certs menesters, com el disseny digital o el tall del suro.

Així, amb pros i contres, l'evolució del procés creatiu i constructiu de la falla no ha sigut un capritx. Hi ha hagut un desenvolupament natural i, hui, la IA, ens pot amortitzar també temps a mesura que la base de dades va sumant informació i definint el seu concepte de falla, conformant un art book o catàleg de cadafals digital com abans es disposava dels motles.

La IA ens pot amortitzar també temps a mesura que la base de dades va sumant informació i definint el seu concepte de falla, conformant un art book o catàleg de cadafals digital com abans es disposava dels motles

Ara bé, amb la intel·ligència artificial podem tornar-nos còmodes i equivocar-nos de nou.

Caldrà aprendre el seu ús -evitar l'externalització i contracte de tercers-; contindre volums -no deixar-se portar per la vistositat del 2D-; descriure composicions alternatives al suro -apostar per recuperar materials o introduir-ne de nous-; i defugir de l'homogeneïtzació d'estil.

D'açò últim, el si de les falles, ja fa anys que assistim a una reiteració plàstica on l'estètica dita "segle XVIII", així com de cultures tals com Egipte, Àsia, Àfrica, Amèrica precolombina o el carnaval venecià, han sigut la tònica regnant, mentre que actualment s'adverteix un viratge cap a un estil més fantasiós propi de l'imaginari de la nissaga Avatar (notori també en les fogueres alacantines).

A més, hi ha un clar gust per les figures femenines i els bustos, ben possiblement perquè amb aquelles es pot desenvolupar majorment certs cànons de bellesa plàstica -lluny de la caricatura- i recrear-se en carregar de detalls i ornaments propis de les cultures esmenades.

La IA fa lectura de tot açò i ho guarda en la seua base com a ideal de falla, prestant dissenys versemblants a l'artista que comanda un esbós a la Intel·ligència. Estos esbossos i la falla en el carrer són prou reconeixibles, estàndards, pel seu pantone, formes i textures amb clar predomini de l’hiperrealisme i el cyberpunk.

Els i les artistes fallers i falleres, i en general tot aquell i aquella que es considere un creatiu professional, hem d'aprendre a emprar la intel·ligència artificial com a un base i, a partir d'ací, saber donar-li la nostra propietat i criteri, el nostre segell identitari, tal com feren els grans mestres d'antany amb el modelatge en cartó, la pintura o la composició. Allò que col·loquialment era dir "una falla de Regino, Pepet, Agulleiro, Santaeulalia, Monterrubio”, etc. amb un seguit de falles que han traspassat els temps per ser reiteradament recordades com a referents.

Açò és igual de palpable en el disseny de covers de llibrets, sobretot de 2024 cap ací, perquè d'acord amb la descripció i informació facilitada per part de l'usuari, la Intel·ligència juga amb conceptes com"flors", "taronges", "flames", "ninot", etc. donant uns dissenys molt semblants, amb certes notes no ja d'hiperrealitat sinó més aviat oníriques.

Julián García Pastor (Borrull-Túria, 2024).

Cosmogònic , de Vicente

En resum, la IA és una ferramenta utilíssima que des del punt de vista professional hem de saber utilitzar en benefici nostre i, des del vessant estètic/temàtic, per a enriquir la falla com a gènere plàstic.

Valent IA

La intel·ligència artificial no salvarà les falles

Gil-Manuel Hernàndez i Martí AssociaciO d’Estudis Fallers

La irrupció de la intel·ligència

artificial en la vida quotidiana ha generat una onada d’expectatives, entusiasmes i temors, sovint carregats d’imaginació tecnològica però escassos de reflexió cultural. Abans de projectar sobre esta tecnologia totes les esperances de renovació que la festa fallera necessita, convé establir la premissa fonamental que ha de guiar qualsevol anàlisi seriosa: la

IA, per si mateixa, no salvarà les Falles del seu immobilisme i el seu encapsulament en una

bombolla autoreferencial. I no ho farà perquè no pot fer-ho. Cap tecnologia no ha transformat mai de manera profunda una cultura que no manifesta un desig real de transformació. Les màquines poden amplificar, accelerar, automatitzar o facilitar allò que ja existix, però difícilment poden corregir l’orientació d’un sistema simbòlic, institucional i polític que es percep a si mateix com plenament legítim i suficient.

La IA, al capdavall, és només una tecnologia. És cert que és una tecnologia excepcionalment poderosa i sofisticada, capaç de generar textos, imatges, models visuals, composicions musicals o simulacions conceptuals a un ritme fins ara inimaginable. Però continua sent una ferramenta, i com ocorre amb totes les ferramentes, el seu significat i la seua utilitat depenen del marc social, cultural i ideològic en què s’utilitza.

Les tecnologies no decidixen res, encara que tampoc són ni metres ni innocents, especialment si estan en mans d’oligarquies tecnològiques que sols es mouen pel benefici, sense miraments amb la natura. En tot cas són les societats i les estructures de poder amb què estes s’organitzen les que decidixen. És la cultura la que marca els límits. Són les relacions de poder les que determinen quins usos es privilegien i quins usos es neutralitzen. Per tant, si la festa fallera continua arrelada en un model tradicionalista, repetitiu i escassament permeable a la innovació, la IA no farà més que reforçar este model en lloc de qüestionar-lo.

La comparació recurrent entre la IA i la impremta només és vàlida si recordem que la impremta no va revolucionar el món perquè sí, sinó perquè va ser apropiada per moviments culturals, polítics i intel·lectuals que pretenien transformar-lo. La tecnologia no va crear la Reforma o la Il·lustració; va ser un vehicle per a la seua expansió. El mateix ocorre amb qualsevol tecnologia disruptiva: només pot impulsar processos culturals que ja estan en marxa. En absència d’un moviment de renovació, la tecnologia queda reduïda a una eina més al servici de les estructures vigents.

Això és exactament el que ha passat amb les Falles i les tecnologies que han anat apareixent al llarg del darrer segle. La festa va incorporar la impremta, la ràdio, la televisió, Internet i les xarxes socials. Totes elles tenien un potencial democratitzador i transformador immens, però el seu impacte real en la festa ha sigut sorprenentment limitat o ha servit per a reforçar les versions més conservadores de la festa. Internet, en particular, hauria pogut obrir un horitzó de pluralitat, crítica, experimentació i veus alternatives.

Les Falles no estan en crisi per

falta de tecnologia: estan en crisi per excés de conformisme

cultural

Tanmateix, amb comptades excepcions, els webs fallers, els blogs, les xarxes socials i els canals digitals han servit més per a reproduir el model hegemònic que per a plantejar-li alternatives. La tecnologia era nova, però la cultura de fons continuava sent la mateixa; i per això la novetat tècnica va quedar neutralitzada pel pes d’un model de festa que tolera la innovació només en dosis molt controlades.

La qüestió de la creativitat fallera en el context de la IA s’ha d’entendre dins d’esta mateixa lògica. La IA pot reforçar l’autoria i l’ofici si s’integra en un ecosistema que valore la creativitat, que la dote de sentit, que accepte la dissidència i que assumisca riscos artístics i intel·lectuals. En un context així, la IA seria un estímul extraordinari: una font inesgotable de possibilitats, un laboratori mental capaç d’ampliar l’imaginari col·lectiu i un suport per a explorar formes i llenguatges que, per cost o per dificultat tècnica, potser no haurien estat possibles fins ara.

Però este escenari requerix una cultura innovadora. I la cultura dominant en les Falles no ho és.

En un ecosistema conservador, la IA actuarà com una màquina de replicar l’ordre existent. Facilitarà la producció ràpida d’esbossos estandarditzats, multiplicarà imatges que repetixen codis ja arrelats i generarà textos que imiten amb eficàcia però sense profunditat els discursos que ja dominen llibrets, presentacions i narrativa institucional. Així, la IA no diluirà l’autoria perquè sí: la diluirà si el sistema exigix productes ràpids, homogenis i predictibles. I tampoc reforçarà l’ofici artístic de per si: l’ofici es veurà reforçat només si la festa assumix una concepció viva de la creativitat. Si no és així, la IA es convertirà en un accelerador del mimetisme i no en un instrument de renovació.

Un cas especialment revelador és el de la sàtira. Sovint es pensa que una tecnologia que facilita la generació de contingut podria revitalitzar la crítica fallera. Però això és un error de diagnòstic: la crítica fallera no està limitada per falta de ferramentes, sinó per la presència de límits culturals sovint invisibles però ben actius. La sàtira està condicionada per tabús, per línies roges no escrites, per pressions institucionals, per expectatives estètiques, per la por al conflicte intern i per una idea molt restrictiva del que és “acceptable” dir en públic. Cap algoritme no pot trencar estos límits, perquè són límits humans i socials. La IA generarà allò que el sistema faller estiga disposat a acceptar. Si la crítica està domesticada, la IA produirà una crítica encara més domesticada, més amable, més controlada i més resignada. Si la crítica es tolera només com a estilització, no apareixerà cap crítica real: la IA no inventarà el que la festa no vol assumir. L’ecosistema polític faller és el que, al remat, ho condiciona tot, també a la tecnologia de la IA.

El mateix ocorre amb el potencial democratitzador de la IA. És cert que la tecnologia pot donar ferramentes a persones i comissions que no en tenien. És cert que pot facilitar l’accés a formes creatives abans costoses o poc accessibles. Però una tecnologia democratitza només quan la societat vol democratitzar-se. Si el sistema faller continua estructurat entorn d’unes jerarquies rígides, d’unes hegemonies estètiques molt definides i d’unes formes de poder que s’autoperpetuen, la IA no obrirà portes noves: només reforçarà les existents. La democratització tècnica no modifica l’ordre simbòlic; tot al contrari, pot convertir-se en una nova forma de dependència si no va acompanyada d’un canvi de model cultural.

l’ordre existent.

Facilitarà la producció ràpida d’esbossos estandarditzats, multiplicarà imatges que repetixen codis ja arrelats i generaràå textos que imiten els discursos que ja dominen llibrets, presentacions i narrativa institucional.

En realitat, el debat sobre la IA i les Falles no és un debat tecnològic ni ecològic, encara que la IA arrossega serioses limitacions pel que fa a explotació de recursos naturals cada vegada més escassos. És un debat sobre la festa mateixa. Sobre el seu model polític, sobre les seues hegemonies internes, sobre el seu horitzó estètic i sobre la seua capacitat real de renovació. Les Falles no estan en crisi per falta de tecnologia: estan en crisi per excés de conformisme cultural. Perquè han confós l’arrelament amb la repetició, i la tradició amb la renúncia al risc. Perquè han reduït la crítica a un ornament i l’experimentació a una excepció. Per això són una festa zombi que necessita ser salvada dels seus propis vicis. Però està molt clar que cap IA no pot resoldre eixe problema. Cap màquina no pot dotar de valentia una estructura cultural que recela de la valentia.

La festa fallera continua arrelada en un model tradicionalista. Fallers del futur, de José Puche Hernández per a la falla Prehistòria fallera (Arxiduc Carles-Xiva, 1994). Ninot Indultat, 1994. Foto Octavio Benavent.

Això no vol dir que la IA no puga ser útil. Pot ser-ho, i molt, en mans de les minories creatives, dels col·lectius dissidents i dels sectors més experimentals de la festa. Pot funcionar com un espai d’exploració, com un laboratori conceptual, com una plataforma per articular projectes alternatius i discursos que no tindrien cabuda en els circuits dominants. Pot ajudar a disputar l’hegemonia, a generar noves narratives, a obrir finestres d’aire fresc. Però en tots estos casos, la IA serà només una ferramenta. La força transformadora vindrà d’un altre lloc: de la capacitat humana de pensar, de posar en dubte, de crear i de transgredir.

Per això, la conclusió és inequívoca: la IA no salvarà les Falles de la seua deriva, perquè la seua deriva no és tecnològica, sinó cultural i política. Les Falles només podran salvar-se —si és que volen fer-ho— a través d’un procés de revisió profunda dels seus valors, del seu model organitzatiu, de la seua relació amb la crítica, de la recuperació dels seus valors transgressors, de la seua obertura a la innovació i del seu reconeixement de la diversitat creativa. La tecnologia

pot ajudar en este camí, però no pot substituir-lo. La IA pot obrir finestres, però només el món de les Falles, amb els seus conflictes, els seus debats i les seues decisions té l’última paraula. La tecnologia, en el millor dels casos, sols farà que expressar-la.

Falla I.A., creació audiovisual exposta en Bombas Gens al 2024.

LA IA I LES FALLES

Tecnolog IA

L’ànima de les Falles en l’era de la intel·ligència artificial

Daniel Gomz Il,lustrador

Capítol 4

Al llarg de les dècades, les Falles de València han sigut un fidel reflex dels canvis tecnològics i culturals de la ciutat. En els seus orígens, els artistes fallers esculpien a mà amb tècniques tradicionals, donant vida a figures que encarnaven l’esperit del seu temps. Amb el pas dels anys, es van anar incorporant noves eines que van transformar l’ofici: el suro blanc va permetre alleugerir les estructures, les fresadores van facilitar el treball de tallat i el modelatge digital va obrir un ventall de possibilitats per a dissenyar falles amb major precisió i eficiència.

Hui ens trobem davant una nova frontera: la intel·ligència artificial. Aquesta tecnologia permet que persones sense formació artística generen imatges d’alta qualitat i les transformen en models tridimensionals sense necessitat de la intervenció directa d’un escultor. Així, una idea pot materialitzar-se amb ajuda de la IA i convertir-se en un disseny llest per a plantar-se, sense haver passat per anys d’aprenentatge de l’ofici.

Però l’avanç de la intel·ligència artificial no pot entendre’s només des d’una perspectiva creativa, sinó també econòmica. En els tallers fallers, el seu ús suposa una reducció significativa de costos i temps de producció: ja no és necessari contractar un dissenyador ni a un escultor digital, i processos que abans requerien setmanes poden resoldre’s en qüestió d’hores, o fins i tot d’un sol dia. Existeixen ja fluxos de treball capaços de generar figures llestes per a imprimir en menys d’una hora. En un context en el qual la situació econòmica dels tallers fa anys que és fràgil, aquesta realitat espenta inevitablement a molts d’ells a adoptar aquestes eines. Més que una elecció artística, per a alguns es converteix en una qüestió de supervivència.

Aquesta realitat ens condueix a una reflexió més profunda. Durant segles, hem considerat que unes certes formes de creativitat —com la música, la poesia o l’art— eren dominis exclusius de l’ésser humà. Pensàvem que en elles residia una ànima única, una espurna impossible de replicar. No obstant això, la irrupció de la intel·ligència artificial qüestiona eixa creença: hui la tecnologia és capaç de crear art, no de manera merament mecànica, sinó amb un nivell de qualitat que ens obliga a replantejar-nos on resideix realment l’ànima d’una obra. , de David Sánchez Llongo, amb disseny de Daniel Gomz (Convent de Jerusalem, 2025.

Enguany ja s’han presentat esbossos i modelatges creats amb intel·ligència artificial en l’àmbit faller. I és ací on sorgeix el gran debat: què passarà amb el futur de les Falles?

En recórrer el Museu Faller i observar l’evolució dels ninots, no sols apreciem canvis d’estil o de materials; entenem com cada època va deixar la seua petjada a través dels artistes que els van crear. Les falles són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat precisament perquè conten històries: històries de la ciutat, de la seua gent i de la seua cultura.

Si el disseny i el modelatge —la part més creativa d’aquest art— passen a les mans d’una intel·ligència artificial, cal preguntarse si les falles perdran eixa connexió amb l’ànima humana. Es convertiran en mers objectes funcionals, simples estructures destinades a cremar, sense reflectir la visió personal d’un creador? En aquest context, la responsabilitat recaurà cada vegada més en les comissions falleres, especialment en aquelles amb major tradició i compromís cultural, que hauran de decidir si exigeixen projectes concebuts per dissenyadors i escultors amb una trajectòria i un estil recognoscible, o si accepten plenament els processos automatitzats.

No existeix una única resposta ni una previsió clara. Cada taller és un univers, i cada comissió funciona de manera distinta. És previsible que, durant els pròxims anys, convisquen models molt diversos: tallers que adopten la intel·ligència artificial de manera total, uns altres que opten per sistemes híbrids i alguns que, pel tipus de producte que ofereixen o per l’exigència de les seues comissions, decidisquen rebutjar aquests procediments i mantindre equips creatius amb una identitat pròpia.

El desafiament per al futur de les falles no serà tecnològic, sinó cultural i econòmic .

La indústria i la necessitat d’abaratir costos marcaran una tendència dominant, com ja va ocórrer en el seu moment amb l’escultura digital

En última instància, el desafiament per al futur de les falles no serà tecnològic, sinó cultural i econòmic. La indústria i la necessitat d’abaratir costos marcaran una tendència dominant, com ja va ocórrer en el seu moment amb l’escultura digital. La qüestió serà com equilibrar eixa realitat amb la preservació de l’autoria, l’ofici i la mirada humana, perquè l’eficiència no apague l’espurna que ha definit històricament l’ànima fallera.

LA IA I LES FALLES

Agoni IA

Intel·ligència artificial: la mort de l’expressió crítica

Juan Sánchez

APASSIONT PER L'ART EFIMER

Capítol 4

Les falles no són alienes a les evolucions tecnològiques que s’han produït des dels seus inicis a principis de segle XX. A eixos avanços necessaris quant a materials, mètodes de treball, logística i altres valors per a dotar l’obra d’un nivell artístic inconfusible, cal afegir-li també eixe pas avant respecte al missatge i crítica, que s’ha anat adaptant de manera gradual al pensament de l’artista respecte a la societat del moment.

Però la inevitable arribada de la informàtica, ja instal·lada entre nosaltres des de fa diversos anys, ha generat una sèrie de canvis que, a poc a poc, ens va allunyant cada vegada més del concepte “artesanal” que era i hauria de ser la “denominació d’origen” del nostre art efímer que ens distingeix de la resta de propostes similars.

Si parlem d’aspectes econòmics, evidentment aquest avanç, tant en materials com en formes de disseny i execució, ha generat grans canvis en els pressupostos, encara que la pujada de preus és un mal latent que l’artista ha de gestionar de la millor forma possible en cada exercici perquè li quadren els números.

Ninot de la falla Metaverso, d’Art en Foc (Joaquín Costa-Comte d’Altea, 2023).

Foto Joan Castelló Lli

Vivim un moment de societat on l’arribada de la intel·ligència artificial (IA) està causant una sèrie de canvis a nivell de processos de treball i de pensament o desenvolupament.

Partim de la base que molts artistes fallers han delegat gran part de la seua creativitat en un dissenyador que ha dotat a la seua obra d’eixe pensament inicial, traçant i desenvolupant el projecte mitjançant programes informàtics o amb eines més sofisticades per a tal comesa, però que a poc a poc ha anat acaparant el protagonisme de l’obra, delegant a l’artista a ser un mer executor.

A aquests artistes, què els queden per a dotar el que ix del taller d’un segell personal o, almenys, d’un caràcter propi al seu esforç durant tot l’any?

Estem davant l’avantsala de la fi de la falla com a obra artística, creativa, d’enginy, irònica, sorneguera i crítica

Si fem un desglossament de la partida pressupostària d’una falla, una gran part es va en salaris, materials i transport. Una altra partida es distribueix en els honoraris del dissenyador, guionista, equip de taller i altres persones afins al projecte.

Si a aquests factors introduïm la IA per a desenvolupar o agafar idees per a un hipotètic guió estem davant l’avantsala de la fi de la falla com a obra artística, creativa, d’enginy, irònica, sorneguera, crítica i amb tots els altres ingredients que el poble valencià ha cremat durant dècades en la meravellosa i màgica nit de Sant Josep, on el foc s’erigeix en la raó de ser de la falla.

La inquietud de la societat en què vivim, l’enginy per a definirla mitjançant ninots i la gràcia en la seua manera de criticar, en definitiva, el missatge d’un artista en la seua obra, és el més important que hauria de vanagloriar la seua professió, ja que té a la seua mà una via de comunicació molt importar-te amb l’espectador que s’acosta a valorar i gaudir de la seua obra.

Amb l’ús de la IA al servei del guió, la falta d’originalitat i personalitat és un fet que a curt termini generarà grans canvis i no precisament bons per a la “qualitat” final del producte. Mai una màquina podrà discórrer, pensar i, en el nostre cas, tractar un tema per a representar-lo en les escenes com ix del cap d’una persona.

La crítica com a tal ja s’estava veient una miqueta emmanillada i fins i tot censurada per part d’associacions i estaments, deixant en molts casos exposat a l’artista a una censura encoberta a l’hora de tractar un tema en concret. Les xarxes socials són una vara de mesurar hui dia si el que s’exposa al carrer és políticament correcte o incorrecte.

L'avanç tecnològic és evident i no podem donar-li l’esquena, però estem parlant de falles, en les quals, d’una banda, està el material i per un altre la moral, l’ètica i la capacitat de raonament davant una idea preconcebuda.

Quan va arribar la robotització per a fresar i esculpir una peça, o davant la proliferació d’impressores 3D que hui dia en les seues versions més avançades et deixen una peça definida quasi al 100%, tots o quasi tots vam veure un avanç molt positiu per al treball de taller, encara que els clàssics van veure i continuen veient en això una gran pèrdua d’alguns els valors fonamentals de l’ofici.

A les falles, tal com es van donar a conéixer des del principi i que després de llargs anys de reivindicació els van atorgar l’honor de ser Patrimoni Immaterial de la Humanitat, únicament els queda el que menys costa, la idea eixida del cap d’una persona sense necessitat d’ajudes externes ni molt menys en un programa informàtic.

Recórrer a la IA per a desenvolupar un guió és la mort definitiva de l’expressió crítica, graciosa i atrevida, eixa que l’únic cost que genera és el de tirar-li hores de foli i bolígraf en mà per a adaptarse als moments actuals i com se sol dir “donar cera” a tot el que s’ho meresca o expressar temes quotidians de la societat on puguem sentir-nos identificats.

Les falles cada vegada seran

més

“robotitzades” perdent a poc a poc la seua identitat fins a passar a ser una obra sense ànima.

La IA és un fet que ens està embolicant cada vegada més i que està posant en perill la capacitat humana i la presa de decisions.

Les falles cada vegada seran més “robotitzades” perdent a poc a poc la seua identitat fins a passar a ser una obra sense ànima.

En definitiva, la intel·ligència artificial serà bona i necessària en altres àmbits, fins i tot com a material didàctic en programes escolars si es vol, com així s’està aplicant ja, però per a elaborar un guió haurà d’imperar la intel·ligència natural si no volem perdre el nostre “pensat i fet”.

Finalitze amb una frase d’un tal

René Descartes que va dir “Pinso, després existisc”. Frase a la qual hauríem d’agarrar-nos com una taula de salvació per a no ser definitivament aliment de les flames tecnològiques i mai més ben dit, ARTIFICIALS.

PD.- Done fe que aquest article va eixir del cap d’un servidor. Visquen les falles!!!

LA IA I LES FALLES

La IA com a jurat de falla Justíc IA

Juan Antonio Román Psicoleg

Faller de Raval de Sant AgusTI

Capítol 4

És un dia nuvolós com tants altres de les últimes setmanes.

D’un dels cantons de la demarcació apareix una furgona de grans dimensions que dintre seu trasllada la comitiva encarregada de jutjar les diferents falles de Cullera. El grup va fortament escoltat per les forces i cossos de seguretat, de la mateixa manera que anaven els esquirols cap a les mines durant la vaga de miners del Regne Unit a l’any 1984. No en va, grups de fallers s’han organitzat per a boicotejar allò que consideren un insult al seu bon fer i intel·ligència... En aquell precís instant, s’obrin

les portes de la furgona i, mentre el caldejat ambient s’encén en flama viva encara més del que ho estava, del seu interior ixen impassiblement i aliens a tot el soroll que el envolta R2D2, C3PO i Curtcircuit. Els tres van vestits amb la seua brusa i mocador faller, amés de portar la seua protocol·lària carpeteta fallera, cortesia de la Junta Local Fallera. Ja saben, per a aquestes coses la Junta Local sempre té un romanent de diners, puix igual és una despesa innecessària que tot el cens faller de la població tinga una còpia del llibret faller que editen. Fer una tirada reduïda estalvia diners. Amb un pas ferm, els tres autòmats es dirigeixen a realitzar la tasca tan important que els han encomanat: jutjar i premiar les diferents falles de Cullera.

Però, com s’ha aplegat a aquesta situació?

Uns mesos abans. 20:00 hores.

Lloc: La seu de Junta Local Fallera de Cullera.

El president de la Junta Local es mostra més nerviós que de costum, a les seues oïdes han aplegat rumors sobre la preparació d’una candidatura alternativa per a les pròximes eleccions. «Com s’atreveixen?» -pensa. Si els rumors eren certs no seria possible la enèsima reelecció només amb el desig i encomanda per part del senyor alcalde de continuar un parell d’anys més en el càrrec. «Què difícil resulta perpetuar-se en el poder! La gent no podia estar-se quieteta? Si contava amb el millor equip de treball possible! Bé, només havia que tingut que aïllar als maleïts ravalers i deixar fora del seu equip de treball a membres d’altres dues comissions, què importava l’opinió d’eixes tres falles i que entre les tres contaren amb més del 60% per cent del cens? No res, va seguir rumiant el seu pensament. Aquells pensaments portaven dies sense

deixar-lo dormir, l’insomni l’havia acaparat i no podia suportarho més, necessitava reunir als més capaços, el nucli dur de la seua junta i cercar el colp d’efecte que acabara amb totes les especulacions i garantira la seua reelecció. La reunió no podia esperar, el seu futur com a president penjava d’un fil i devia evitar-ho a tota costa, el futur de les falles de Cullera depenia de la reunió que acabava de convocar.

Amb puntualitat suïssa, tots els convocats aplegaren a la seu de Junta Local Fallera, l’ambient era irrespirable. La reunió es desenvolupava amb tal nivell de tensió que aquesta es podia tallar en un ganivet, algun dels integrants inclús es va sentir com si haguera viatjat al passat, fins al 30 d’abril de 1945 al Fürherbunker… I mentres el temps passava i totes les idees sorgides eren descartades a l’instant, res era el suficientment impactant.

Cada volta la tensió era major, les formes entre els participants a dures penes es mantenien, inclús va haver un moment on quasi s’aplega a les mans quan un dels assistents va proposar fer un nou congrés faller al poble. En aquell moment, el president visiblement enfadat es va alçar i va dir: -ja la tenim en el ditxós congrés? Què en el celebrat a l’any 2011 no es suficient?»- i va llançar una mirada tan fulminant al proposant que no va osar en tornar a badar boca. Així va anar transcorrent la reunió, el quòrum pareixia impossible i el fracàs de la reunió estava ben pròxim quan a un dels més il·luminats de la Junta se li va encendre una bombeta al cap de la mateixa manera que a Newton li va caure la poma a sobre. «Ja ho tinc!» -va exclamar. »Serem la primera Junta Local en instaurar la Intel·ligència Artificial com a jurat de falles! Estarem a l’avantguarda de la innovació i modernitat fallera, eliminarem la subjectivitat i polèmica als premis, garantirem la justícia i a més viralitzarem les falles de Cullera» -va finalitzar.

Després d’escoltar aquell al·legat, un a un els components de la reunió es van ficar en peu i van començar a aplaudir mentre llençaven vítols al ideòleg. Ho havien aconseguit, havien trobat el colp d’efecte que els ajudaria a continuar en el poder. El congrés faller? Seguiria al calaix uns quants anys més.

I així, estimats lectors i lectores és com el que subscriu aquestes línies s’imagina que es produirà la implantació de la Intel·ligència Artificial com a jurat de falles a Cullera.

Quan em van proposar la realització d’aquest article, el meu primer pensament va ser, clar que la intel·ligència artificial pot ser jurat faller! I dissenyador de falles, artista fallera, indumentarista, coheter, president de Junta Local fallera i inclús fallera major! Per poder ser, la IA pot ser el que vulguem. Si Albania pot tindre una Intel·ligència Artificial com a «ministra», perquè nosaltres no podem utilitzar-la com a component de qualsevol dels col·lectius que formen part de les falles? I més concretament com a jurat de falles? Absolutament sí, pitjor que alguns jurats que ens han visitat aquests últims tres anys de segur que no ho feia, però seria la tasca realitzada impecable?

La IA podria ser jurat de falles?

Absolutament sí, pitjor que alguns jurats que ens han visitat aquests últims tres anys de segur que no ho feia.

Anem a vore alguns inconvenients. En primer lloc, hem de pensar en les persones. Si implementem la IA com a jurat, què fem en aquells fallers que gaudeixen tant realitzant el curs per a ser jurat faller any rere any? Hi ha fallers, alguns de la meua benvolguda comissió, que no és que es sàpiguen el contingut del curs de memòria, és que podrien impartir-lo ells de les voltes que l’han cursat! Estic segur que coneixen fins en quin punt dels power points es troben les errades ortogràfiques! I què em diuen d’aquells jurats tan honorables que quan van a altra localitat es callen la seua relació amb cert artista faller per tal de valorar una falla idèntica a la seua i donar-li el millor premi possible? És que no anem a pensar en totes aquestes persones tan íntegres que es desviuen en qualificar les falles? Anem a canviar-ho tot per una computadora? Que se’n vaja a la merda Skynet!

El segon aspecte que em genera dubte sobre la implantació de la IA com a jurat de falles ve d’una premissa errònia. Molta gent confon i té la creença que la Intel·ligència Artificial és objectiva, imparcial i posseïdora de la veritat absoluta. És a dir, hi ha gent que pensa que si ho diu la IA ha de ser veritat al cent per cent, sense pensar i qüestionar com ha adquirit la IA aquest coneixement. Però, això és així? El cas més paradigmàtic el tenim en Grok (Intel·ligència Artificial de la xarxa social X) creada per a combatre el wokisme i les ideologies d’esquerres. Aquesta Intel·ligència Artificial ha sigut entrenada en dades seleccionades i sesgades cap a certa corrent del pensament que ha acabat sent la primera intel·ligència artificial obertament racista de aquelles que en el moment actual estan vigents.

Altre aspecte important a tindre en compte i relacionat amb l’anterior és la confusió de moltes persones sobre la neutralitat de la Intel·ligència Artificial. Encara que en aparença puga paréixer que aquesta és neutral, no ho és. Sí, la intel·ligència Artificial té un biaix relacionat amb el conjunt de dades que se l’introdueixen, la interacció amb els humans, els propis algoritmes que tenen i el propi biaix de gènere, orientació sexual, edat o ètnics de les dades introduïdes, entre altres. Així, doncs, aquest és un dels reptes de les Intel·ligències

Artificials, igual que ho és de la Junta Local Fallera de Cullera: aconseguir no només l’aparença de neutralitat, sinó una autèntica neutralitat.

Si a pesar d’aquest aspectes, encara es volguera establir-ne una com a jurat faller, hem de plantejarmos una sèrie de qüestions: qui l’entrenarà? Qui seran els encarregats d’introduir aquestes dates? I qui serà l’encarregat de controlar que qui introdueix les dades no introduïsca un biaix per a beneficiar a algun artista faller en particular? Em ve al cap una junta local que, en cas d’entrenar una Intel·ligència Artificial com a jurat, aconseguiria tanta objectivitat i encert com un rellotge avariat.

A més, en quines dades es basaria la IA per a valorar les falles? Dades visuals, introduïnt descripcions, a través de l’algoritme, a través de la interacció humana? Aquestes són algunes de les preguntes que em sorgixen que s’haurien d’estudiar i resoldre abans de la seua implementació.

A un dels més

il·luminats de la Junta se li va encendre una bombeta al cap. «Ja ho tinc!» -va exclamar.

»Serem la primera Junta Local en instaurar la Intel·ligència Artificial com a jurat de falles!»

Per altra banda, em ve una pregunta al cap: en cas d’establirse la IA com a jurat faller de Cullera, coneixeríem la seua identitat i la de les persones que l’han entrenat o, tal i com passa a altres concursos de Junta Local, ens dirien que per a respectar la seua privacitat no es possible revelar aquestes dades?

I qui ens garanteix que aquestes puntuacions han sigut realitzades realment per la IA i no per un grup d’indis de Bombay o algun conegut de Junta Local?

Possiblement aplegue un moment en que siga realitat una Intel·ligència Artificial que actúe com a jurat de falles. Pot ser que aquest moment estiga més pròxim del que pensem alguns. Al meu parer, com a ferramenta de treball i sense realitzar una delegació completa en la Intel·ligència Artificial, podria ser una manera útil de valorar les diferents falles, però acabaria amb els problemes actuals que generen els veredictes? Pense que des del món faller cullerenc, i abans de la seua implementació, deuríem fer una reflexió més profunda: serien acceptats els seus veredictes? O pel contrari, continuaríem en aquesta bonica tradició cullerenca de demanar jurats professionals i criticar després els veredictes en els mitjans de comunicació i xarxes socials, tal com fan algunes comissions sempre que no guanyen?. Ja saben, el fair-play i saber estar cullerenc. El futur ens dirà.

LA IA I LES FALLES

Eficàc IA

IA i festa fallera: són realment compatibles?

Jorge Alcañiz i Alcaina GEOGRAF

i Cris Vinet i Pérez TRADUCTOR E INTERPRET

Capítol 4

Sempre ens ha fascinat el coneixement d’altres cultures, els seus costums i formes de vida. I més encara com més diferents i més lluny es troben de nosaltres. Amb el procés recent de globalització, les distàncies s’han reduït considerablement i és possible conéixer altres cultures viatjant a aquests països o fins i tot, anar-hi a viure una temporada.

Els països orientals, prenent com a exemples la Xina o el Japó, han sigut sovint representats als monuments fallers de forma estereotipada. Tot i trobarse a milers de quilòmetres de casa nostra, compartim amb el gegant asiàtic alguns trets culturals: som també la terra de l’arròs, la taronja i la pólvora. I geogràficament som l’orient de la península Ibèrica. Respecte del país nipó, tenim la percepció de ser un país tecnològicament més avançat arran de les imatges que veiem sobre robòtica i els vàters futurístics de què disposen a casa seua.

IA i festa fallera: són realment compatibles?

Robots per a fer falles? Ninot de la falla Valentia, de Fernando García Ribas (Ferran El Catòlic-Àngel Guimerà, 2018). Foto Joan Castelló Lli

Però res més lluny de la realitat.

Hi ha d’altres països com els

Estats Units molt més punters tecnològicament. Tot i els diferents nivells quant a inversió i desenvolupament tecnològic, molts països participen actualment en la marató per veure qui guanya la guerra de les màquines, especialment en la carrera per fer créixer la intel·ligència artificial (IA) més avantguardista.

En els tallers dels artistes fallers aviat podríem trobar robots

que els ajuden en el modelatge dels ninots, en la pintura o en el muntatge de les peces

Al llarg de la història dues revolucions han transformat profundament les societats humanes: l’agrícola i la industrial. I la tecnològica va pel camí de ser la tercera. El món cada vegada va més de pressa, i sentim que no tenim prou temps per a assimilar tot el que passa al nostre voltant.

La IA és un tot un món per descobrir i en constant evolució, i en aquest cas, pot ajudar-nos a guanyar una mica de temps, ja que pot encarregar-se de dur a terme tasques repetitives o trobar respostes a preguntes complexes en qüestió de segons. Així i tot, aquesta té algunes limitacions: no verifica que la informació siga veraç, verídica i actualitzada.

Tenint en compte que la IA ha arribat per quedar-se, com podria transformar i canviar el món de les falles? Podem imaginarnos algunes situacions que podrien esdevindre una realitat tan sols en qüestió d’anys. Les xarxes socials, a través dels seus algoritmes, viralitzen determinats continguts que ens condueixen cap a una societat més polaritzada i basteixen un biaix ideològic entre persones o grups socials que no deixa d’eixamplar-se. Açò pot veure’s reflectit en la mateixa temàtica dels monuments, i en les crítiques i la sàtira que trobem a peu de falla.

Malgrat aquesta possible situació, podem fer servir la IA per a generar pluges d’idees i fins i tot ajudar-nos a redactar algunes d’aquestes crítiques, sempre que siguen revisades i compatibles amb els valors de la festa i d’una societat democràtica.

En els tallers dels artistes fallers aviat podríem trobar robots que els ajuden en el modelatge dels ninots, en la pintura o en el muntatge de les peces. També la IA generativa podria crear nous ninots i esbossos i, per tant, veure prompte monuments fallers originals i creatius.

Altres aspectes de la festa fallera com les mascletades podrien ser programades a través de la IA o augmentar la seguretat mitjançant l’ús de sensors. I no ens oblidem de la venda de loteria: un assistent virtual ens pot recordar quants dècims ens queden per vendre o si tenim alguna quota pendent per pagar a la falla.

Tradició i modernitat casen perfectament amb el tarannà de la festa fallera. I els països orientals en són un bon exemple en diversos aspectes que guarden una estreta relació amb les falles. El respecte japonés pels rituals, igual que les falles també són un ritual col·lectiu. La disciplina japonesa junt amb la dedicació, la constància i la feina incansable dels artistes fallers, en especial els dies previs a la plantà. O com l’art japonés de l’origami o l’ikebana (arranjament floral) són efímers com els monuments fallers ho són als nostres carrers i places.

Fins i tot podem interpretar de forma metafòrica com la IA pot renovar la societat de la mateixa manera que amb el foc purificador deixem enrere les coses roïnes i mirem cap endavant amb il·lusió i esperança. En definitiva, que la tecnologia ens servisca per a progressar com a societat, però sense deixar de banda les nostres tradicions i costums.

LA IA I LES FALLES

Mala conscièncIA Literàr IA

Joan Castelló Lli

FERIOSITA

Faller de Raval de Sant AgusTI

Capítol 4

Una gota d’aigua picava el seua cap. Ninot de la falla Meteorologia de la vida, de José Lafarga Palomares (Sueca-Literat Azorín, 2013).

Foto Joan Castelló Lli

El va despertar la caiguda d’una gota en el front. Una no, dos, tres…, cadascuna a intervals de quatre o cinc segons. Una gotera en el sostre, va pensar. Volgué incorporar-se, però es va quedar paralitzat en recordar una pel·lícula de terror: un pres sotmés a la tortura de la gota malaia, eixa que perfora lentament el crani fins a destruir el cervell i causar la mort. Va sentir un calfred. Era el nou mètode d’Hisenda perquè confessara l’enriquiment ràpid per la venda de mascaretes durant la pandèmia? No, la seua parella no ho permetria. Llavors, algú se n’havia anat de la llengua amb les comissions per obres a l’ajuntament?. No crec, eren molts els beneficiats. Serà, doncs, per les xistorres i les prostitutes? Això era pur plaer, gens delictiu. Sabia que alguns jutges suprems tiraven amb Balas, i no de salva,

per a anul·lar als defensors de la veritat enfront dels mentiders. Aquest turment era per haver alterat la veritat? No soc culpable, només m’he emportat tres milions d’euros en diners negres. Xavalla per com està de cara la vida. I una part d’eixe guany l’he dedicat a la meua falla. Soc el president i això ho pague jo, només faltaria! Com Saulo anant a Damasc, es va sorprendre amb un rotund “noooo”. La cosa era més greu del que pensava. Impulsada per la intel·ligència artificial (IA), la gota d’aigua continuava picant dins del cap i fluïa a ritme de melodia: clinc “a les huit, reunió de la directiva”; clinc “no pot ser demà?; clinc “jo no aniré, total, el presi sempre fa el que vol”; clinc “el whisky ha de ser de marca i la cassalla gratis”; clinc “la revetlla costa més que la falla gran?”; clinc “per descomptat, som una falla de categoria”; clinc “quants dinars paga la fallera major?; clinc “el pare està en l’atur, però la seua dona s’ha gastat un dineral en els cinc vestits de la seua filla”; clinc, clinc, clinc Auxiliiii! Això és pitjor que la gota malaIA.

LA IA I LES FALLES

Ingeni Artific IAl

Morirà el foc i no ens podrà calfar, i no hi haurà més flames ni esclats si l’ingeni s’asseca per oblidar l’ús de la intel·ligència humana i natural.

Alguns parlen d’ajuda i d’estalvi de temps, però jo preferiria fer versos lentament i no haver de planxar, ni de posar llavadores per la gràcia tecnològica.

Els artificis de l’ingeni són potència infinita que cal saber conduir per camins que no apaguen l’espurna creativa.

LA IA I LES FALLES

Rubén Colubí Osa

Faller de Raval de Sant AgusTI

Acabe de decebre a ma mare. No és la primera ni serà l’última vegada que ho faça perquè sempre he tingut certa gràcia per a fer-ho, encara que en aquesta ocasió, i en defensa meua, he de dir que no és per traure males notes a escola o per haver-me fet alguna cassalla de més en una festa al casal. Aquesta volta ha estat tot al voltant d’un vídeo… Un vídeo generat per IA.

Em trobava a casa els meus pares escrivint al meu portàtil quan ha vingut ma mare rient-se amb el seu mòbil a la mà. Quan li he preguntat de què estava rient m’ha ensenyat un vídeo que li havien passat, en el que apareixia una gravació d’una càmera de seguretat a un bany (mal comencem…) i un senyor fent de ventre. Als segons, a través d’una finestra exterior, un parell de porcs senglars entraven, trencant la finestra i creant caos en dins d’aquell habitacle de sols uns 4 metres quadrats. El senyor tenia editat damunt d’ell un text que ficava “Autònoms” i els porcs senglars que irrompien tenien el text “Agència tributària”.

He de confessar que em va fer gràcia aquella analogia, ja que com a autònom em sentia certament identificat, però també en veure aquest vídeo vaig saber que era fet amb IA, però la qüestió és… ho sabia ma mare? La resposta és NO. De fet, quan li vaig fer saber que això no era real vam entrar en un extens debat sobre la veracitat de les imatges i si eixe senyor en efecte havia interromput les seues necessitats intestinals per aquells dos animals embravits.

En parar el vídeo, fent-li veure que els animals de l’espècie Sus Scrofa no tenen banyes al cap (un dels dos porcs senglars tenia banyes de cabra), que l’existència d’una càmera de seguretat a un bany no és habitual o que el senyor pareixia levitar en certs moments, la cara de ma mare va canviar radicalment. Era com veure una persona passar per les cinc etapes del dol, acabant amb cara de decepció mentre se n’anava. En eixe moment vaig entendre que el dolor de la traïció no ve quan es produeix, sinó quan es revela.

Vivim una revolució més gran i històricament més important que la revolució industrial perquè serà la primera en la història en què l’ésser humà no estarà al centre, sinó que estarà la màquina. Encara que puga sonar a argument d’una trilogia de ciència-ficció dels anys noranta, la intel·ligència artificial ho canviarà tot al nostre voltant, i no parle de canvis a llarg sinó a curt termini. I aquests canvis també els veurem a les falles. I em referisc a canvis tant en les parts artístiques com culturals, la qual cosa crea molta por en molts sectors relacionats amb el món faller.

I ací és on entra la reflexió: el desconeixement és el pare de la por. L’individu és intel·ligent, però les masses ja sabem com acaben quan algú crida “foc!”. La por que alguns mitjans de comunicació estan sembrant amb la IA és, en molts casos, una por interessada, exagerada o simplement mal informada.

La realitat és que la IA no vindrà a destruir les falles, ni a guillotinar els artistes, ni a fer ninots sols sense intervenció humana. La IA vindrà a sumar: a inspirar, a facilitar, a accelerar processos, a donar noves formes de contar històries, d’imaginar escenes, de dissenyar llibrets, de fer jocs interactius per a xiquets i inclús d’ajudar els artistes a visualitzar esbossos.

Però també vindrà a exigir-nos una cosa més: criteri. Capacitat crítica. Saber distingir un porc senglar real d’un porc senglar amb banyes de cabra hispànica Level 80. I no devem renegar d’ella com fa un gran sector de la societat, sinó que hem de saber utilitzar-la correctament.

En realitat, tot açò ja ho hem viscut abans. Quan arribà la revolució industrial, molta gent renegava de les màquines. Hi havia qui deia que les llançadores automàtiques acabarien amb els teixidors, que els telers mecànics destruirien oficis ancestrals i que les fàbriques serien la fi del món conegut. Els luddites, de fet, les trencaven a martellades convençudes que estaven defensant el futur. I, malgrat tot aquell escàndol, el món va continuar girant… i prosperant.

Ara passa exactament el mateix amb la IA. Canvia, sorprén, inquieta i de vegades espanta. Però, igual que aquelles màquines de vapor, no arriba per a substituir l’enginy humà, sinó per a transformarlo. La IA no ve a llevar-nos les falles, ni l’art, ni la imaginació; ve a donar-nos noves ferramentes per a crear, per a reinventar-nos i per a fer allò que sempre hem fet: adaptar-nos al foc, al progrés i a les oportunitats que la història ens posa davant. La clau no és lluitar contra la màquina, sinó aprendre a fer-la ballar al nostre ritme.

La clau no és lluitar contra la màquina, sinó aprendre a fer-la ballar al nostre ritme

De fet, estic convençut que la IA arribarà a prendre decisions en el món de les falles molt més encertades i amb més criteri i trellat que alguns humans perquè la història recent ens ha fet veure que els humans en prendre decisions, especialment decisions al món faller, som interessats i egoistes, més encara si s’ostenta algun poder. Esperem que el poder no corrompa la IA en un futur i vegem robots amb cara de Schwarzenegger fotentmos l’esmorzar o, pitjor encara, desqualificant-nos el llibret.

Igual que els francesos s’adaptaren a la invenció de la guillotina (alguns, i no especialment els de les classes altes) nosaltres també ho haurem de fer amb la IA.

Tot és qüestió del punt de vista de cadascú: uns veuen la IA com a la pèrdua de l’essència humana i de moltes professions, altres ho vegem com un signe de progrés i avanç de la humanitat.

Quan Maria Antonieta, moments abans de convertir-se en la clienta VIP de la guillotina més famosa de la història, va veure aquell aparell tan modernet, segurament pensà: “Maleïda invenció… On hem anat a parar”. I el botxí, que tenia un humor finíssim, li hauria pogut respondre: “Tranquil·la, majestat… diuen que és tota una experiència extracorporal!”.

Escena de la falla Orgàsmica, de Toni Pérez Mena (Cuba-Literat Azorín, 2025).

Foto Adrián Castelló Cañamero

La IA arribarà a prendre decisions en el món de les falles molt més encertades i amb més criteri i trellat que alguns humans

LA IA I LES FALLES

D IÀleg

La IA i la política local: una oportunitat per a fer poble... i fer falla

Gemma Part

Regidora del PP a l’Ajuntament de Cullera

Fallera de Raval de Sant AgustI

Capítol 4

Vivim un moment apassionant i, alhora, ple de reptes. La tecnologia avança tan de pressa que quasi no tenim temps d’assimilar-ho, i una de les eines que més està transformant-ho tot és la intel·ligència artificial. Hui ja la utilitzem sense adonar-nos-en: quan busquem una ruta, quan mirem una sèrie o quan traduïm un text. Però, com a regidora, em sorgeix una pregunta inevitable: què pot aportar la IA a la política municipal i, sobretot, a un poble com Cullera i a unes festes com les Falles? Jo crec que, ben utilitzada,

pot aportar molt. Però sempre amb un principi clar: la tecnologia ajuda, però la mirada humana decideix. Fer política amb dades... però també amb sentit comú

En un ajuntament gestionem cada dia muntanyes d’informació: mobilitat, consum, padró, servicis socials, turisme… Fa uns anys, analitzar tot això era lent i complicat. Ara la IA ens permet detectar necessitats que abans no es veien: barris que demanen més inversió, col·lectius que necessiten més atenció o serveis que poden millorar-se.

La IA ens permet detectar necessitats que abans no es veien: barris que demanen més inversió, col·lectius que necessiten més atenció o serveis que poden millorar-se

En un municipi com Cullera, això és especialment útil. Pense, per exemple, en:

- La gestió dels accessos en Setmana Santa, festes patronals o en Falles

- Els punts de risc per a mascletades i cremades

-  Els moviments dels visitants pels carrers més estrets

-  L’impacte econòmic real de les festes en el comerç i l’hostaleria

Tot això pot ajudar-nos a prendre decisions més encertades, sempre des del criteri polític i des de la responsabilitat que tenim com a representants públics.

Una política més pròxima, més clara i més útil

La ciutadania vol informació accessible i immediata. I ací, la IA ens pot donar una mà. Assistents virtuals que responen preguntes, avisos personalitzats sobre obres o actes, o sistemes que detecten preocupacions ciutadanes en xarxes socials. I pense també en les Falles.

Quantes vegades ens hem vist buscant horaris, preguntant per canvis d’última hora o intentant coordinar actes?

La IA podria ajudar-nos a:

-  Informar millor a les comissions

-  Millorar la coordinació de cercaviles

-  Facilitar la comunicació d’incidències

-  Atendre necessitats de seguretat en temps real

Tot açò sense substituir la proximitat que caracteritza la nostra festa. Perquè les falles són emoció, són abraçades, converses de porta del casal i olor de pólvora. I això no ho pot donar cap algoritme.

La IA ens permet detectar necessitats que abans no veien. Ninot de la falla R que R, d’Àngel Navarro Requena (SapadorsVicent Lleó, 2021). Foto Joan Castelló Lli

Discursos: l’ajuda de la màquina, però la veu és nostra

És cert que la IA pot ajudar-nos

amb textos, discursos o articles com este: ordenar idees, revisar estil, buscar un to adequat… Però hi ha coses que només les pot aportar una persona: l’experiència, la coherència i el compromís amb el poble.

I més encara en Falles. Un discurs faller té un sentiment que no es pot generar amb una màquina. Una glosa fallera, una exaltació, una dedicatòria… eixe punt de tremolor en la veu, d’il·lusió o d’orgull, només el té qui coneix la festa i la viu.

Els perills que no podem ignorar

Siguem realistes: la IA també té riscos. S’estan creant fotos falses, vídeos manipulats i perfils que no existeixen. Les notícies falses corren més que mai i, de vegades, és difícil distingir veritat i mentida.

Com a càrrecs públics —i també com a fallers— tenim l’obligació de denunciar-ho, d’exigir transparència i d’educar en un ús responsable de la tecnologia. La convivència també es defensa evitant que la desinformació s’escampe.

Una ferramenta al servei del poble

La IA no és enemiga de la política ni de les Falles. És una ferramenta potent que pot ajudar-nos a millorar la gestió, la comunicació i la participació. Però no pot —ni ha de— substituir la política de veritat: la que es fa amb escolta, amb proximitat, amb coherència i amb estima pel poble.

La tecnologia pot ajudar-nos a fer un municipi millor. Però fer falla, fer germanor, fer comunitat… això, de moment, només ho sabem fer nosaltres.

LA IA I LES FALLES

Diplop IA

La dolça amargor de veure com la IA et lleva la faena de la falla

José Luis Valiente Faller de Raval de Sant AgusTI

Capítol 4

S egons el diccionari normatiu Valencià, la diplopia és el defecte de la visió que consisteix a veure dobles els objectes. Però a les falles del segle XXI i amb l’aparició de la intel·ligència artificial (IA) ha agarrat un altre significat: és eixe moment gloriós en què la directiva, esgotada després de vint reunions, la revisió de tres pressupostos, dos “això no ho he dit jo” i un “qui ha pagat açò?”, comença a imaginar… una IA fent la faena. I damunt millor.

Sí, amigues i amics: la famosa amenaça que “la IA ens llevarà la faena” ha arribat al món faller. Però tranquils: només s’emportarà les feines que ningú vol fer… o siga: totes les de la directiva.

A continuació enumerarem les faenes de la falla que, segons estudis de les universitats d’Oxford, Cambridge, Tòquio i de la prestigiosa universitat de la vida, són les més propenses a desaparéixer:

President/a

La IA podria ser presidenta?

Home, poder… pot. L’algoritme no es cansa, no es crema, no discuteix amb artistes fallers a les 3 del matí i, el més important, escolta la teua opinió i fa com si li interessara, perquè serem honests: si haguérem d’interessar-nos per totes les opinions, especialment els dies de falles i amb algunes cassalles al cos, ni la persona més resilient del món podria aguantar-ho, però pot ser la IA sí. Per descomptat hi hauria un faller que seria el president, però la IA seria una còpia més avançada, intel·ligent, treballadora i, en molts casos, més bonica, que el senyor amb el càrrec.

La directiva ho miraria i diria: “Xe, veig doble! El president de sempre i el que fa alguna cosa!”. A aquest cas s’anomenaria Diplopia directiva.

Tresorer/a

El tresorer humà pateix. Pateix perquè mig casal sempre està “sense canvi”, perquè la caixa de vegades no quadra, perquè ha d’esperar hores i hores al casal perquè la gent vaja a pagar, incloent-hi als que li envien un whatsapp dient-li “Espera’m a les 20:30” i es fan les 22:00 i no apareix, i perquè el tiquet del Mercadona que falta sempre és el del sopar més car.

Una IA, en canvi, ho controla tot: cada euro, cada despesa i cada “aquest tiquet què és?”, a més que li la bufa l’horari i els ressagats a l’hora de pagar.

La directiva torna a veure doble: la caixa real i la caixa que per fi quadra. Aquest cas és conegut com a Diplopia comptable.

Secretari/ària

Imagineu-vos acudir a una reunió i que l’acta estiga feta abans de començar. Que apunte qui parla, qui interromp, qui diu “jo no volia dir res però…” i qui pregunta si hi ha picadeta.

A més també te l’avantatja d’estar disponible 24 hores i 365 dies a l’any per a qualsevol dubte, especialment quan el dia d’abans hi ha hagut reunió per a preparar i informar d’algun acte venidor, del qual s’ha dit el dia, l’hora, i el lloc unes 200 vegades, però la gent continua preguntant, ja que en la reunió estaven xarrant amb la del costat, burlant-se d’algú o simplement mirant el mòbil.

La directiva veu doble: el secretari encarnat i el secretari que els agradaria. Això ho fa la IA sense sospirar ni una volta. Aquest cas té la denominació de Diplopia documental.

Delegat/ada en Junta Local

Us imagineu que la IA siga tan avançada que els humans ja no necessitem tindre relacions entre nosaltres per a reproduir-nos?

Dos robots, creats per la IA per descomptat, es giten junts i al cap de 9 mesos naix un nou humà, amb els bolquers ja inclosos. Molts estarien d’acord amb mi que, encara que molt més eficient, es perdria la part divertida. Doncs en les convocatòries de Junta Local passaria el mateix: les reunions i acords serien més eficaços, útils i pragmàtics, però… es perdrien les discussions, mirades de suspicàcia, acusacions, etc. Això no hi ha cap IA que ho puga superar.

Encara que aquest cas sí que fa perdre molta essència de la “germanor” fallera es podria dir Diplopia delegativa.

La famosa amenaça que “la IA ens llevarà la faena” ha arribat al món faller. Però tranquils, només s’emportarà les feines que ningú vol fer… o siga: totes les de la directiva

Coordinador/a de llibret

Si hi ha un càrrec faller que viu al límit és el coordinador del llibret. Una criatura mig poeta, mig editora, mig psicòloga, mig bombera forestal… i que a la nit somia amb tipografies i deadlines, la fatídica data límit d’entrega d’originals a la impremta que ja ha passat.

Delegat/a de plantà

Dia de la plantà. Quan tot comença i tot és nerviosisme, el delegat de plantà es converteix en la persona més ostentosa de la falla. Manant a un que vaja a la ferreteria per escates, a l’altre a la tenda de pintura per un pot de massilla, o a altre a què duga cafés. Mentre, per damunt d’ell, l’artista faller l’observa com qui mira a un xiquet jugant amb els seus Playmobil.

Pot ser la IA dirigira millor la plantà, però la il·lusió del delegat de plantà eixe dia és molt més forta que la utilitat de la IA. Diplopia plantera podríem anomenar aquest cas.

Però ara, amics i amigues, arriba la IA. I amb ella, un nou tipus de visió borrosa que ja s’està estudiant a la Universitat Fallera de Cambridge: La diplopia tipogràfica, que apareix quan el coordinador veu doble: el llibret real (ple de canvis d’última hora) i el llibret perfecte que faria la IA en a penes 5 minuts.

En fi, la diplopia fallera ja està ací. Mentre nosaltres ens endurem les medalles per la faena feta, la IA treballarà de valent perquè puga’m fer-nos la cassalla sense haver de pensar en l’endemà i les obligacions falleres.

I la veritat, és que no m’acaba de desagradar aquesta idea…

Un president creat per la IA no es cansa, no es crema, no discuteix amb l’artista faller i, el més important, escolta la teua opinió i fa com si li interessara. Ninot de la falla Pro evolution Falles 2009, de Vicente Llácer Rodrigo (Na Jordana, 2009).

Arxiu Joan Castelló Lli

LA IA I LES FALLES

C IAnòtics

Pertànyer a una comissió ens fa més vulnerables a tindre una malaltia mental?

Bea Gascón

PSICOLOGA INFANTIL

Capítol 4

(Recomanacions d’ús: llegir amb la ment oberta, percebre la ironia i deixar això d’ofendre’s per tot en casa).

En aquesta època que ens ocupa en la que el ChatGPT està en tots llocs i ens ajuda fins i tot a resumir textos, la vida s’ha tornat més fàcil, sobretot la de l’estudiantat que redacta com científics i sense vergonya. El xat ens soluciona la vida, és clar, i tal vegada ens fa més dòcils i més vagues, i bé, tal vegada acabem com els personatges de les pel·lícules de Woody Allen, aquells que no saben fer res ni prendre cap decisió sense consultar al seu psicoanalista.

El ChatGPT actualment pot estar al mateix nivell, i em pregunten, açò podria afectar a la nostra salut mental? A la capacitat de decisió i seguretat, segur que sí, a la resta doncs evidentment un poc, i actualment ja estan apareixent estudis en aquest mateix sentit que parlen sobre la influència de la IA en la salut mental. Experta sobre el tema no soc, però si ens estudiaren des de l’APA (Associació Americana de Psiquiatria, encarregada dels manuals diagnòstics de malalties mentals) podrien detectar una possible relació entre fallers i falleres i la salut mental.

Desenvolupe la meua tesi:

El trastorn mental greu es defineix com una síndrome caracteritzada per l’alteració clínica de la cognició, regulació emocional, comportament que reflecteix una disfunció en els processos psicològics, socials i de desenvolupament; i que impliquen un malestar significatiu en la persona que els sofreix.

Ara bé, actualment, què es pot considerar malaltia mental i qui la pot sofrir en la nostra societat?

Recorde que fa uns anys quan encara estava en processos formatius, deixant-me els diners i la vida, una professora va comentar a classe que és la societat la què determina unes patologies o unes altres. Tot depén de com ho mirem i de com estiga configurada la societat.

Doncs què ocorreria si les bones persones que estudien i elaboren el manual de les malalties mentals vingueren a València en falles… i més encara, si arribaren a un poble com Cullera o com Tavernes?

No sé, però jo me’ls imagine nerviosets i apuntant tot a la seua llibreta, perquè clar, si parlem d’estereotips, segur que tots ells i elles tenen un aire clàssic i científic dels estudiosos als Estats Units. Però tornem a la part de la malaltia mental i el seu vessant social

Si algú ens vera des de fora què pensaria de les nostres conductes en falles? Són erràtiques, caòtiques i de

vegades vandàliques; tot i que l’Ajuntament ens done plens poders transitoris, la realitat és que ocupem tot l’espai que tenim a l’abast. Cremem tot el que tenim a les mans, i ens bevem bo, ja sabem tot el que ens bevem, i en casos aïllats i de més afectació es pot inclús atemptar contra mobiliari públic. Tot açò individualment però, relacionalment? Classifiquem a les persones, fins i tot a aquells que considerem amics i amigues, en grups socials que són considerats enemics, ja siga perquè viuen a un Portal, van a comprar al Mercat o els agrada manar més que a un ximple un Canet. Generem categories socials que la resta de l’any no existeixen i ens relacionem amb aquestes persones de manera afable sols pel fet de pertànyer a una comissió o a una altra. Podríem concloure que les falles ens alteren la conducta, la cognició i inclús la percepció. Pareix obvi que sí, però afectació i interferència identificada com a negativa no tant, almenys sempre que no estiga’m immersos en un episodi de ressaca.

·      Llenguatgedesorganitzat: moltcaracterísticd’últimes horesdelanit,també sóncaracterístiquesles alteracionspelquefaala dicció.

Si ho analitzem de manera subjectiva,talvegadaens adonemquelaconducta fallera sols latenim enfalles iquelarestadel’anysom personesperfectament adaptadesalasocietatamb unaconductapulcraidebona ciutadania.

Aquestaésla simptomatologiaquepodem identificar.·      Deliris:creençairracional sobreque“lameuafalla éslamillor”iqueelmeu monument,totiserun ninotiquatrecanyestémés possibilitatsdeguanyarque lesfallesdeNouCampanar als inicis dels2000.

·      Al·lucinacions:locucions auditives recurrents no reals enlesquealgúcreuescoltar “una rodeta de cassalles?” iqueensimpulsaaobeir aquestaordredelaveu interior.

·      Conductadesorganitzada ierràtica,ambpresènciade ciclesràpidsquealternen insultsialavegadaexaltació del’amistat.Tambéconeguda comaalteraciómotoradela marxacaracteritzadaperanar donanttombs. ·      Disfunciósocial:aparició denovespreferènciesen relacions socials d’amistat quesolsapareixenies mantenenenfalles,sent inexistentslarestadel’any. Actualment,s’haidentificat tambéelfenomende l’aparició,quefareferència alfetqueamistatsdetotala vidaiamblesquisemprehas mantingutunarelacióestreta viuen en una cova i sols ixen aveure el sol social afalles peradespréstornaralprocés d’hibernació.

Les falles ens alteren la conducta, la cognició i inclús la percepció

·      Alteraciódelapercepció icreaciódenovescategories socials,determinantunanova maneraderelacionar-segenerant vinclesmoltfortsialavegadapoc persistentseneltemps. Si analitzemtota la simptomatologiadescritafins acítotsenspodríemsentir identificats,peròsiensanalitzaren desdeforaambvisiómèdica icientíficaensveuriencoma pacientsambàmpliesnecessitats d’intervenció,tantperl’alteració delapercepciócomperl’alteració delaconducta.Tenimsortqueels psiquiatresdel’APAensqueden benlluny.

Escena de la falla Llibertat,d’Enrique GisbertMir(Sant Vicentde PaülDiputadaClara Campoamor,2021).

ArxiuJoanCastellóLli

LA IA I LES FALLES

Intel . ligènc IA

Reptes i amenaces de la IA a les Falles

Aitor Sánchez Collado

ComissiO d’Estudis Fallers de Torrent(Comfet)

Capítol 4

L a intel·ligència artificial (IA) està transformant el món actual a un ritme vertiginós, en especial el món de la comunicació i el periodisme. L’automatització de les tasques optimitza els processos de treball i facilita la generació de continguts: des de les primeres experiències de redacció assistida per ordinador en la dècada de 1960 fins a l’actual consolidació del automated journalism o periodisme automatitzat, que empra sistemes d’IA per a analitzar grans volums de dades i generar continguts narratius amb una intervenció humana mínima (Caswell y Dörr, 2017).

Este procés d’innovació ha reconfigurat de manera profunda tota la cadena de producció informativa, incidint en les fases de recerca, elaboració i difusió dels continguts periodístics (Diakopoulos, 2019; Rojas-Torrijos, 2021). Els resultats mostren que la IA millora la rapidesa i la precisió en la recopilació i difusió de la informació, però també planteja reptes ètics i professionals, com la veracitat de les notícies, el risc de pèrdua de llocs de treball i la necessitat de noves competències en els periodistes. Sense aprofundir en els desafiaments de responsabilitat, com el biaix algorítmic i la privacitat de les dades. Tal com arreplega MartínezNavarro, G. (2025):

Algunes investigacions acadèmiques han centrat la seua atenció a analitzar la possible disminució d’ocupacions que podria generar la IA (Lokot i Diakopouels, 2016; Valdiviezo-Abad i Bonini, 2019), així com l’impacte significatiu en la qualitat del periodisme. Per exemple, encara que les notícies generades per IA són eficaces en la presentació de fets, manquen de la profunditat i context que ofereixen els periodistes humans, la qual cosa afecta la comprensió de temes complexos (Carson, 2019).

També s’ha estudiat com la IA pot ajudar a combatre la desinformació mitjançant sistemes de verificació automàtica de fets, però també presenta riscos de propagació de notícies falses (Greus 2018).

Eines com ClaimBuster i Full Fact AI combaten la desinformació, millorant la precisió de la verificació d›informació (verificació precisa de fets abans de publicar-los) i reduint la propagació de notícies falses. Estos sistemes escanegen grans volums de dades i detecten continguts que necessiten ser verificats, encara que requereixen col·laboració estreta entre tecnòlegs i periodistes per a assegurar que els algoritmes siguen transparents, i es tinguen en compte els contextos culturals i socials (Greus, 2018; Salaverría, 2021).

A més, l’evolució dels models de llenguatge com GPT-4 i posteriors està obrint noves possibilitats per a la generació de continguts creatius i col·laboratius entre humans i màquines. Estos models són capaços d’escriure articles complexos, realitzar entrevistes simulades i generar anàlisis detallades, ampliant les capacitats dels periodistes (Brown et al., 2020). Per tant, la comunitat científica centra el focus en la supervisió humana en última instància. Investigacions com les de Martín-García et al. (2024) assenyalen que per a assegurar que estes eines s’usen de manera adequada i ètica és precís la presència d’un humà darrere del robot.

Esta revolució de la IA engloba totes les esferes: empresarial, educativa, social, i com no, també a la mateixa festa fallera que té un vessant professionalitzat i altre altruista: analitzem el seu impacte i reptes des de la perspectiva dels artistes fallers i des del punt de vista de gestió organitzativa als casals, en tant que associacions culturals.

IA als tallers fallers

El procés de creació d’una falla va passar del seu origen netament artesanal (fusta, roba, cartó, cera) a un procés mecànic i seriat en la dècada dels 5060 (motles, cartó pedra) a un procés industrial des de finals dels noranta (suro blanc: laminat a com si fora un trencaclosques), passant per la robotització a mitjan 2000 (fresadores de suro que automatitzen el procés de modelatge) fins a l’actualitat on s’empren directament programes de disseny d’animació (ZBrush: de l’ordinador a la fresadora) i impressores 3D de gran format que imprimeixen directament el ninot en plàstic (PLA, ABS i PETG).

Qui és el propietari del disseny d’una falla?. Escena de la falla Memòries de l’avenir, de Mario Gual del Olmo (Na Jordana, 2024).

Foto Joan Castelló Lli

A finals dels anys noranta es va produir el gran debat pel que fa al canvi de tècnica i materials: es temia per la desaparició del cartó en detriment del suro, tal com exposava Polo (1997):

El que per al sistema tradicional de modelatge suposava anar afegint el fang sobre l’estructura fins a aconseguir els trets de la figura o peces de qualsevol grandària i preparar amb delicadesa el seu buidatge, amb tots els inconvenients de treballar amb la humida argila, escaiola líquida i conegut pes, dificultats de moviments i procés d’assecament, les tècniques amb estos nous materials s’apliquen al revés.

S’arriba a l’escultura tradicional pel sistema de reduir volums, si bé l’elasticitat del bloc permet el seu tall amb rapidesa pel sistema de resistències candents.

L’escultor-artesà faller s’ha trobat de sobte amb haver d’aprendre i adaptar-se a esculpir en directe, substituint la paleta per l’instrument tallant, encara que això sí, amb el mateix sistema d’esquelet, fusteria i estructura interior que feia. La ductilitat dels materials li permetrà moviments i trets que, amb el fang, pel seu pes li oferira serioses dificultats. El consum de poliestiré expandit s’ha disparat en detriment de la indústria del cartó, un material que incideix lleument en el cost d’una falla. No vaig agafar la fibra de vidre, més cara, però més segura quant a duració i trencaments, resistent a les pluges i al transport. Això no obstant, el suro blanc no el regalen. Una falla d’Especial consumeix més d’un milió de pessetes en esta mena de material, que a més produeix molt desaprofitament no recuperable i desllueix l’espectacle de la crema. L’estalvi de temps implica també el de mà d’obra i ara com ara els artistes aposten per això.

A este debat dels nous materials li va seguir- uns anys després- un altre sobre la reproductibilitat del producte faller final i l’autoria: qui és el propietari? El primer que dissenya una falla o ninot? El que la reprodueix anys després? O tal volta el que l’encomana (l’artista faller)?

Este debat continua obert més encara amb els nous assistents digitals. L’autoria dels treballs fallers es difuminen des de l’origen dels temps, ja que es tracta d’un treball col·laboratiu i veïnal. Quan es va professionalitzar, intervenien diverses mans en un procés creatiu que va des de dissenyadors, guionistes, poetes, fusters, pintors, decoradors, etc.

Si ens centrem en el món del disseny, podem observar com les referències i autoreferències entre falles ha estat sempre una constant comuna. La globalització i el consum de productes culturals idèntics a totes les parts del món ha accelerat eixe procés “d’inspiració” o directament de plagi. Així hem pogut veure ninots que han partit del disseny d’artistes de diferents disciplines arreu del món (il·lustració, disseny, cinema, grafiti, art urbà, etc.) Tal com va analitzar Fontán (2014):

Parlem, per posar uns senzills exemples: del peruà Boris Vallejo; del francés Robert Velter; de l’estatunidenc, Christian Joseph Leyendecker; de l’israelià Denis Zilber; o de l’italià Alessandro Barbucci. Exemples de dibuixants de primer ordre a escala internacional. Boris Vallejo potser el referent inspirador d’aquell mític Ramón Espinosa de la

dècada dels noranta. Ninots que hui dia podem gaudir a la casa gremial. Del francés signant com Robert Velter, recordem que és el creador de les famoses historietes de Le Petit Spirou on el jove i entremaliat Spirou relatava les seues vivències. Doncs bé, quantes d’eixes historietes han inspirat a l’insigne artista Joan S. Blanch? O què dir de l’il·lustrador estatunidenc

Joseph Christian Leyendecker, sublim el treball fet per Manuel Algarra en 2013, o en la seua versió reduïda per Miguel Delegido. L’israelià Zilber el serveix ja en safata amb les seues imatges en 3D, així ho vam veure reflectit en el treball d’Alberto Ribera en l’exercici 2013, en el qual un altre referent actual es veia retratat en el treball de dos artistes de renom, Mario

Gual i Pedro Santaeulalia, ja que el destí va fer que la seua inspiració anara a caure sobre les elegants pàgines de l’italià Barbucci. (…)

L’originalitat descrita sobre la base del treball d’un tercer ja esvaeix en teoria qualsevol possibilitat de registre, deixant fora d’una teòrica reclamació de drets propis a un bon nombre d’esbossos.

A este accelerat procés de transformació també arriba la IA. Els artistes fallers fan ús d’estes pràctiques per a la generació d’idees de disseny, d’organització d’escenes o la mateixa creació

d’esbossos. En este últim cas, és tan senzill com incloure els prompts oportuns per adaptar les fotografies de les peces que l’artista vol reproduir. Es tracta d’un procés senzill i gratuït que a molts artistes els fa prescindir d’un dissenyador i estalviar eixe cost aparellat. El món del disseny està dividit respecte si la IA acabarà per destruir llocs de treball (Arodi Morales-Holguín, 2025):

L’anàlisi de les dades permet reconéixer que els dissenyadors no consideren en primera instància a la IA com una amenaça, encara que així poguera esperar-se d’acord amb les troballes resultades de la investigació documental; no obstant això, ha de destacar-se que tampoc se li assumeix com un aliat, apuntant més aviat cap a una valoració reservada respecte a esta.

La realitat augmentada (AR) i la realitat virtual (VR), potenciades per IA, són el següent pas a explorar en el camp de la creació de monuments efímers (disseny, d’estructures, proves de càrrega de pes, etc.) i també en l’experiència del visitant a l’hora de contemplar i interpretar una falla al carrer… però, la IA tindrà límits o acabarà destruint l’ofici, ja castigat en profundes crisis cícliques- dels artistes fallers?

Els reptes de la IA en els tallers fallers es topen amb la idiosincràsia pròpia del seu procés creatiu. Una falla és un artefacte efímer que no pot fugir de la part satírica, crítica i contextual d’un producte creat per ser cremat amb les referències locals, humorístiques, iròniques i sarcàstiques als que no arriba un robot pel seu component humà i local. Tot i els avanços de la IA en la generació d’imatges i continguts artístics, és fonamental reconéixer que estes tecnologies no poden reemplaçar la dimensió artesanal i crítica del treball d’un artista faller. La IA pot generar esbossos, però manca de la comprensió cultural, la intenció simbòlica i la sensibilitat estètica que guien cada decisió creativa en la construcció d’un monument faller (McCormack, Gifford, & Hutchings, 2019; Elgammal, Liu, Elhoseiny, & Mazzone, 2017). El procés de concebre una falla implica un diàleg constant entre la tradició, la sàtira i la innovació, que requereix judici crític i adaptació al context social, aspectes que cap algorisme pot replicar de manera autònoma (Dondis, 1973).

Boris Vallejo potser el referent inspirador d’aquell mític Ramón Espinosa de la dècada dels noranta. Ninot de la falla L’eroticrònica, de Ramón Espinosa (L’Antiga de Campanar, 1989).

Arxiu Joan Castelló Lli

El rol de la IA és millorar els processos a través de l’automatització, però aquella part artística continua depenent de la qualitat i sensibilitat de l’artista faller. La intel·ligència artificial no substitueix el pensament humà ni molt menys el guió de falla o la part crítica. En este punt els artistes fallers i guionistes poden estar tranquils, ja que eines com ChatGPT, han sigut rebudes amb un enfocament principalment informatiu i rares vegades interpretatiu (Calderón i del Cid, 2024). Per a un robot és molt difícil encara tindre accés en l’actualitat local de cada municipi o als rumors i comentaris de la crítica fallera. La ironia és la gran assignatura pendent d’estes eines automatitzades, per tant, l’humor faller encara té recorregut personal i amb rerefons humà.

Igualment, la pintura i l’aplicació de color en les Falles constitueixen un acte profundament artesanal, on cada traç reflecteix la intenció expressiva de l’artista i la seua interacció amb el material. Estudis sobre creativitat assistida per IA destaquen que, encara que les màquines poden generar patrons visuals o suggerir paletes cromàtiques, no posseeixen la capacitat d’avaluar l’impacte emocional o simbòlic dels colors en la narrativa de l’obra (Boden, 2016; McCormack et al., 2019). Per tant, la intel·ligència artificial ha de considerar-se una eina complementària que pot donar suport a la fase conceptual, però mai substituir l’essència artesanal ni el judici crític que defineix l’autenticitat i el valor cultural d’una falla.

IA als casals

Una vegada analitzades les llums i ombres de la IA als tallers, cal aterrar l’ús dels robots en els casals i el procés d’organització d’un exercici faller. Actualment, la implantació més grossa de la IA és la que fa des del punt de vista de la comunicació. Les eines robòtiques ofereixen noves possibilitats per a la millora de la presència digital de les comissions. La creació de textos, cartelleria i imatges per a les xarxes socials de les falles són una constant. En este sentit, un camí per explorar seria la utilització dels algorismes de personalització i automatització per adaptar els continguts a les preferències del públic, augmentar l’abast de les publicacions i optimitzar els nivells d’interacció en xarxes socials (Kaplan & Haenlein, 2019; Tuten & Solomon, 2018). Estes pràctiques podrien afavorir més visibilitat de les comissions falleres i una difusió més eficient de les seues activitats per arribar a un públic diferent i ampliar el cens faller o visitants.

La IA presenta riscos de propagació de notícies

falses

Una altra ferramenta que gasten les comissions de falla seria la referida a la gestió interna (tasques administratives, la planificació d’esdeveniments i la millora de la presa de decisions). La literatura assenyala que l’automatització intel·ligent incrementa l’eficiència de les organitzacions i facilita la gestió d’entorns associatius complexos (Davenport & Ronanki, 2018; Brynjolfsson & McAfee, 2017). En este sentit, la IA permet reduir la càrrega burocràtica i millorar la coordinació d’actes i activitats, com per exemple a l’hora de gestionar les remeses de quotes o loteria, així com la creació de guions per a xicotets actes protocol·laris o resoldre dubtes de gestió econòmica.

Respecte a l’administració pública i les delegacions de Seguretat Ciutadana i Mobilitat dels diferents ajuntaments, la IA pot exercir un paper rellevant en la millora de la seguretat durant els actes multitudinaris. Els sistemes predictius basats en anàlisis de dades massives permeten anticipar situacions de risc, optimitzar la gestió de fluxos de

persones i millorar la planificació d’emergències (Chen et al., 2012; Sharma et al., 2020). Estes aplicacions resulten especialment rellevants en contextos d’alta concentració de públic com ara les mascletaes, nits del foc, nit de la cremà o grans revetles.

Un altre àmbit d’aplicació es relaciona amb la preservació del patrimoni cultural. La digitalització intel·ligent d’arxius, la restauració automatitzada d’imatges i la creació de repositoris digitals contribueixen a la conservació i difusió del patrimoni immaterial associat a les Falles (Addison, 2016; UNESCO, 2019). Estes pràctiques permeten garantir la transmissió de la memòria històrica fallera a les generacions futures. Harmonia fallera: revolució, tradició i futur

Les Falles sempre han sabut adaptar-se als temps. Van nàixer de la fusta vella, del foc purificador i de la sàtira del poble, i han sobreviscut a guerres, crisis i canvis socials. Ara, el repte no és el foc, sinó el codi i els algoritmes. La clau està a trobar l’equilibri, l’harmonia perfecta: aprofitar la intel·ligència artificial

com una ferramenta, no com un substitut de la creativitat humana. Perquè una falla no és només un monument: és una idea, una crítica. I això, de moment, encara no ho pot programar cap màquina. En preguntar a la IA sobre el futur d’esta tecnologia en la nostra festa, el robot ens contesta:

La intel·ligència artificial ja està ací, i no hi ha marxa enrere. Però el món faller, amb la seua essència crítica i festiva, té una oportunitat única: convertir la IA en un nou “ninot” al qual observar, riure i, si cal, cremar simbòlicament cada 19 de març. Perquè, al final, ni l’algoritme més avançat pot

Les falles són producte amb les referències locals, humorístiques, iròniques i sarcàstiques. Escena de la falla Icònica, de Paco Torres Josa (Plaça del Pilar, 2025). Foto Adrián Castelló Cañamero.

substituir el so d’una traca, l’olor de pólvora ni l’emoció d’una falla a punt de cremar.

Si la IA afirma contundentment la importància vivencial de les falles és que coneix en profunditat la complexitat dels valors simbòlics, artístics, socials, gregaris, econòmics i identitaris que envolten la festa fallera: una festivitat que sempre s’ha dit que és inexplicable i inenarrable. Com veiem, en 2025 ja “hem ensenyat” als robots a valorar la profunditat etnogràfica inherent de la festa fallera, però mai seran capaços de sentir-la en primera persona… o tal volta sí?

La IA és útil en l’organització de la festa fallera. Escena de la falla Quiéreme loca, de Vicent Martínez Aparisi (Cuba-Literat Azorín, 2024). Foto Adrián Castelló Cañamero

BibliografIA:

Addison, A. C. (2016). Preservation of cultural heritage: The role of digital technologies. Journal of Cultural Heritage, 21, 102–105. Arodi Morales-Holguín, L. (2025). Impact of artificial intelligence on creative industries. Editorial Académica.

Beckett, C., & Yaseen, H. (2023). Generating Change A global survey of what news organisations are doing with AI. POLIS: Journalism and Society, LSE. https://bit.ly/3VnsBRC Boden, M. A. (2016). AI: Its nature and future. Oxford University Press. Brynjolfsson, E., & McAfee, A. (2017). Machine, platform, crowd: Harnessing our digital future. W. W. Norton.

Calderón, J., & del Cid, R. (2024). El uso de herramientas de inteligencia artificial en la creación artística contemporánea. Revista de Innovación Cultural, 12(2), 45–60.

Caswell, D., & Dörr, K. (2017). Automated journalism 2.0: Eventdriven narratives. Journalism Practice, 11(4), 477-499. https://doi.org/10.108 0/17512786.2017.1320773

Chen, H., Chiang, R. H. L., & Storey, V. C. (2012). Business intelligence and analytics: From big data to big impact. MIS Quarterly, 36(4), 1165–1188.

Dondis, D. A. (1973). A primer of visual literacy. MIT Press.

Davenport, T. H., & Ronanki, R. (2018). Artificial intelligence for the real world. Harvard Business Review, 96(1), 108–116.

Diakopoulos, N. (2019).

Automating the news: How algorithms are rewriting the media. Harvard University Press. Cambridge, MA, USA. https://doi. org/10.4159/9780674239302

Elgammal, A., Liu, B., Elhoseiny, M., & Mazzone, M. (2017). CAN: Creative adversarial networks, generating “art” by learning about styles and deviating from style norms. Proceedings of the International Conference on Computational Creativity, 96–103.

Fontán, Julio (2014). Derechos, ¿de quién? La propiedad intelectual de las fallas, en cuestión. Actualidad fallera. Nº 282, junio de 2014.

Illescas Reinoso, D., Palacios, A. G., & Ortiz Vizuete, F. (2025).

La inteligencia artificial en el periodismo: herramientas y aplicaciones. LATAM Revista Latinoamericana de Ciencias Sociales y Humanidades 6 (1), 2354 – 2375. https://doi.org/10.56712/ latam.v6i1.3503

Kaplan, A. M., & Haenlein, M. (2019). Rulers of the world, unite! The challenges and opportunities of artificial intelligence. Business Horizons, 62(1), 15–25.

Martínez-Navarro, G. (2025).

Inteligencia Artificial y Periodismo: explorando el punto de vista de los periodistas. Doxa Comunicación.

Revista Interdisciplinar De Estudios De Comunicación Y Ciencias

Sociales, 40, 259-278. https://doi. org/10.31921/doxacom.n40a2717

McCormack, J., Gifford, T., & Hutchings, P. (2019). Autonomy, authenticity, authorship, and intention in computer-generated art. Proceedings of the 10th International Conference on Computational Creativity, 35–42.

Polo, Emilio (1997). La industria del refrito. Actualidad fallera. Número 86, febrero de 1997.

Sharma, R., Singh, G., & Kaur, R. (2020). Artificial intelligence based crowd management systems. International Journal of Advanced Science and Technology, 29(4), 1234–1242.

Tuten, T. L., & Solomon, M. R. (2018). Social media marketing (3rd ed.). Sage. UNESCO. (2019). Artificial intelligence and the protection of cultural heritage. UNESCO Publishing.