Llibret Falla Ausias Marc Alzira 2026

Tempo ra

edita

EDITA

A.C. FALLA AUSIÀS MARCH

D.L V-366-2012

DISSENY I MAQUETACIÓ

EDICIÕ:

200 Exemplars

TÍTOL:

Tempora

COL.LABORADORS LITERARIS:

Desirée Navarro, Jose Manuel Nácher, Kike Fontana,

Jose Vte Mengual, Joaquín Moragues Rosell, Silvia Savall, Delia Climent, Enrique España, Lucía Terol, Rosa Sarió, Pilar Molina, Rafa Villalba, José Navarro, Juan Cepeda, Laura Terol, Joan Miquel Gisbert Lorente i Marisol Moll Cebolla.

FOTOGRAFIES:

María Ricci, Fátima Bernabé, Comissió Ausiàs March i Alberto March.

COORDINACIÓ DE PUBLICITAT:

Kike Fontana, Jose Manuel Nácher i Marta Nácher.

Versió digital

Un llibre naix del diàleg entre qui el llig i el text, i en el millor dels casos eixa trobada es transforma en una experiència compartida. Així és com s’ha creat una història de complicitat amb membres de la nostra comissió, amb la gent del barri i amb amics que ja ho seran per a sempre.

Vull expressar el meu més sincer agraïment a tots vosaltres, perquè junts fem falla.

El llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2026

Sumari

4-Lluna i flama de les estacions. Pròleg

9-ESTIU

9-Falles, trons i albercocs

12-Del monument als astres. La Mare Terra i el zodiac

20-El teler

22-Un fil d’amor entre dues bandes

24-Fotogaleria d’estiu

26-TARDOR

27-Estacions

28-Estacions de l’any i les seues alèrgies

32-Tardor

34-Fotogaleria de tardor

38-HIVERN

39-18 març

40-Moments

42-Renàixer

44-Del barri al sector: la metamorfosi de les falles d’Alzira

Au sia s Ma rch falla Alzira 2026

46-Fotogaleria d’hivern

58-PRIMAVERA

59-Ultimàtum

62-Saluda President

64-Fallera Major

68-Saluda Presidenta Infantil

70-Fallera Major Infantil

74-Cort d’Honor d’Alzira

76-Falla Gran

80-Falla Infantil

84-Junta Directiva

86-Vocals

88-Infantils

89-Recompenses

90-Fotogaleria de primavera

92-Galeria comercial

El pas de les estacions marca el transcurs del temps. També que ens fem majors, que el dolent queda arrere i que comencem un nou any, un nou exercici faller. Per a la portada, eixe transcurs, l’hem reflectit basant-nos en les branques d’un arbre, les quals canvien de color, del groc i marró de la tardor, a les flors de primavera, el verd de l’estiu o la nuesa de l’hivern. Els casilicis d’Alzira queden envoltats entre aquestes branques, com un símbol de la resistència del pas del temps, que va canviant tot, que ens va canviant.

Tempo ra

pròleg

Lluna i flama de les estacions

A la vora del Xúquer, on l’aigua murmura històries tan antigues com els ponts que l’abracen, hi ha una ciutat que cada març es desperta amb el cor accelerat. Alzira. Una ciutat que no viu les Falles… les sent. Les respira com qui respira profundament després d’un hivern llarg: amb passió, amb arrels i amb un orgull que no s’apaga mai.

Allí vivia Lluna, una xiqueta fallera de galtes rosades i ulls curiosos. A sa casa, cada any, les Falles eren com un calendari emocional: els primers coets trencaven el gel de gener, les mascletades feien tremolar els vidres i la despertà feia somriure fins i tot al veí que sempre es queixava. En cada racó hi havia un record, un vestit penjat, un ninot mig pintat, un cassette amb pasdobles barrejats amb pols.

Però aquell any, Alzira tenia una ombra damunt.

El president de la comissió d’Ausiàs March havia dit en l’última reunió, amb la veu més fluixa del que es permet en un casal:

—No sé si enguany plantarem. Tenim ninots, tenim ganes... però no tenim flama.

Lluna, que escoltava des del raconet, quasi li cau el cor als peus.

—Com que no tenim flama? — preguntà, amb la sinceritat que només tenen els xiquets.

—No parle de la del foc — respongué ell—. Parle de l’altra. La que es veu als ulls. La que fa que tot el treball valga la pena. Sense això… res crema com toca.

Aquella nit, Lluna quasi no pogué dormir. Quan finalment es quedà adormida, un so suau la despertà: una dolçaina llunyana, com un somni que crida. S’alçà, es posà la bata fallera que tenia sempre preparada i eixí al carrer.

L’aire feia olor a flor de taronger, però més intensa que mai, com si la ciutat entera sospirà avant d’un miracle. Sense pensar, Lluna caminà fins a la Murta, on la natura sempre guarda un punt de misteri.

Allí, entre llums d’alba, aparegué una dona envoltada de verd, amb un cabell llarg decorat amb flors que brillaven sols. L’aire al seu voltant tenia vida.

—Sóc Primavera —digué, amb una veu que feia tremolar les

fulles—. I tu tens una missió, Lluna. Has de recuperar la flama perduda de les Falles d’Alzira.

—Jo? Però… com?

—Passaràs per les quatre estacions. Cada una et donarà una part del foc. Però només si t’ho guanyes.

Lluna, amb el cor bategant-li fins a les orelles, assentí.

I així començà el viatge.

Primavera:

La semença del cor faller

Lluna es trobà en un Alzira cobert de flors. Era com si la ciutat haguera tornat a nàixer. Carrosses recorregueren el carrer Hort dels Frares plenes de colors impossibles, xiquets corrien implicant-se en els primers assajos, i els tallers es despertaven amb pols de cartó pedra flotant com una nevada màgica.

Primavera la mirà tendra:

—Les falles comencen ací… en silenci. Abans del foc, abans de la música, abans de la festa. Ací es planten les il·lusions. Digue’m, Lluna: què sembres tu?

La xiqueta tancà els ulls. Pensà en totes les vegades que havia vist la seua germana cosir costura rere costura, en totes les hores que sa mare escrivia versos per al llibret, en les mans tremoloses del seu iaio col·locant-li el mocador per primera vegada.

—Sembre alegria —respongué—. I ganes de contar històries que arriben a tots.

Primavera li posà en les mans una flor feta de cartó pedra, preciosa i delicada, amb un dibuix antic d’una fallera major.

—Això és el que manté viva la festa. Guarda-la.

I el món canvià.

Estiu: El foc que no es veu

De sobte, era agost. El sol d’Alzira pegava fort, d’eixe que no perdona ni sota un tendal. La plaça Major estava plena: paelles gegants, música, gent rient, crits, infants corrent. Tot bullia.

Enmig d’aquell caos radiant, Estiu ballava. Una dona plena d’energia, amb els cabells com flames i el somriure més poderós que qualsevol masclet.

—Vols flama? —cridà entre rialles i música—. La flama no és fàcil. No és poètica. És suor. És esforç. A vore si aguantes.

Lluna començà a ballar entre gent, calor, riures, tabals i olor de socarrat. Cada volta estava més cansada, però no parà. Sabia que si la flama naixia d’alguna cosa, era d’aquell coratge que no es veu però que ho aguanta tot.

Quan acabà, suada i orgullosa, Estiu l’abraçà:

—Això és constància. El foc que ningú veu però tots noten.

I li posà una polsera feta de pols d’estrella.

—Sense això, cap falla arriba a març.

Tardor: El pes de la memòria

Ara tota la ciutat era daurada. Les fulles caigudes pintaven els carrers de bronze. L’aire feia olor a tardes llargues i històries contades a mitja veu.

Lluna entrà en un casal antic. Allí penjava una foto en blanc i negre d’una comissió del 1976. Ningú parlava… però les rialles d’aquella imatge encara ressonaven. Tardor aparegué entre ombres suaus.

—Jo no done regals fàcils. Jo recorde. Digue’m, Lluna… per què estimes les Falles?

Lluna es trencà una miqueta per dins. Pensà en sa mare ensenyant-

li a col·locar-se les agulles; en la seua iaia, que sempre li contava la primera vegada que va veure una cremà; en les nits sense dormir pintant ninots, amb música baixeta i olor de cola.

—I perquè les Falles —va dir amb veu insegura— són la manera que tinc de sentir-los a tots junts. Els que estan… i els que ja no.

Tardor li acaricià el muscle.

—Això és memòria. I sense memòria, la festa és un ninot buit.

Li regalà un paper antic amb una foto d’una falla cremada l’any que Lluna va nàixer.

—Açò és teu. No ho perdes mai.

Hivern: El cor que espera

La nit caigué de sobte. Un fred finet, d’eixe que entra pels ossos, vestia Alzira. A la placeta de Sant Judes, una dona de blanc cosia un trage de fallera major amb una paciència infinita.

—Sóc Hivern —digué—. I jo et done la clau. Però sols si saps esperar.

—Esperar què? —Lluna estava impacient, tremolant d’emoció.

—El moment adequat. Les coses bones no arriben corrent. Les falles es cuinen a foc lent, com els records.

Lluna pensà en totes les vegades

que havia hagut d’esperar: el primer vestit, la primera vegada que la deixaren ajudar al casal, els mesos de preparatius, els dies d’ofrena on les llàgrimes i el cansament pesaven igual.

—Sí —respongué finalment—. Sé esperar… però espere amb ganes.

Hivern somrigué i li donà una clau de ferro amb un símbol de foc gravat.

—Ja tens la flama sencera. Torna.

La tornada a Alzira

Lluna tornà al món real en plena nit de la plantà. La gent estava apagada. Cansada. Trista.

Ella pujà al cadafal amb decisió. Trau les quatre ofrenes: la flor de cartó pedra, la polsera d’estrella, el paper antic i la clau de ferro.

Quan els alçà al cel… tot brillà. Un llampec de llum esclatà, i el monument s’il·luminà. No cremava… bategava. Per uns instants, tota la comissió veié les quatre Estacions damunt la falla, protegint-la, donant-li l’ànima que havia perdut.

Au sia s Ma rch falla Alzira 2026

I aleshores, com un miracle que no fa soroll però ho canvia tot, una flama aparegué al monument d’Ausiàs March. I després al Mercat, a Sant Joan, a l’Alquenència…

La ciutat tornà a respirar.

Aquell any, la cremà no cremà ninots. Cremà el cansament, la tristesa i el dubte.

I des d’aquell dia, conten que quan comença el nou cicle faller, una xiqueta anomenada Lluna camina pel Xúquer buscant les Estacions. I en cada casal, en cada taller, en cada llibret… deixa una espurna invisible.

Perquè a Alzira, la flama no cau del cel.

Naix del cor dels qui mai deixen de creure.

estiu Tempo ra

falles, trons i albercocs

Au sia s Ma rch falla Alzira 2026

Delia Climent

Recorde les mans palpant cada paper, un cartó fi untat amb cola per a posar-lo, un damunt de l’altre, sobre la superfície del motle en forma de dama. La ràdio sonava amb la música de moda, seria al voltant de l’any huitanta-cinc, quan jo vaig passar algunes vesprades d’estiu en una nau plena d’art.

Madonna amb Like a Virgin va irrompre amb força retrunyint en les altes parets del local. La meua amiga Luci es va posar a ballar com a boja, li encantava. Fins i tot es vestia com ella. La cabellera castanya, mitjana, amb un poc d’ones, la creu en el coll i el “top” que li deixava el melic a l’aire.

Aquells anys passàvem els dies amb la música de la Ràdio Ontinyent, encara recorde la banda sonora que ho anunciava. Ficàvem cançons de Mecano, els Modern Talking i com no, Madonna entre altres.

Una vesprada d’eixes en la que estàvem al carrer, la meua amiga, la meua germana Sara i jo —per cert: em dic, Cèlia, que encara no m’havia presentat— se’ns va acostar el germà de Luci, Albert.

—Hola, xiques boniques, no teniu desfici de passar tant de temps assegudes sense fer res?

—Doncs no —va contestar la seua germana— som genials! No vols quedar-te amb nosaltres?

Albert em va mirar amb ullets, jo

llavors no me n’adonava, però després vaig saber que li agradava, encara que a mi a eixa edat no m’importava res. Tot això de l’amor ho vaig deixar per a més endavant, encara que bé, això és una altra història.

El cas és que ens va proposar, anar al fet, que li tiràrem una mà on ell havia començat a treballar.

—Ens vindrien bé sis mans més. El monument en el qual treballa el meu cap és bastant important, és per a Alzira.

Que casualitat, vaig pensar jo. Coneixia un poc la ciutat perquè la meua germana major anava amb un xic d’allí i l’havia visitada alguna que altra vegada. Em va agradar molt l’avinguda, el parc de les muralles i la muntanyeta on estava l’ermita.

Al final Albert ens va convéncer i ens en vam anar amb ell al poble del costat on estava el taller. L’artista faller era un homenet i dic homenet perquè era bastant baixet i prim. Ens va obrir la porta i quan vaig entrar en aquell lloc em vaig quedar sorpresa. Hi havia ninots pertot arreu. Alguns de cartó, altres de motles d’escaiola, alguns ja tenien un to de pintura, però el més imponent era la figura que vaig suposar que seria la del centre de la falla, un homenot que estava fet per parts. Ací el braç, allà la cama, el cos més enllà. Carai!, impressionava bastant. Albert, en veure la meua cara em va dir:

—Això ho ha modelat el meu cap.

Donat l’aspecte bastant menut de l’artista, que ja us he comentat, encara em vaig emocionar més.

—Anem a ballar!, va cridar la meua amiga.

Ens va agafar a mi i a la meua germana i amb la música ben forta, perquè Luci, li havia donat canya al radiocasset, començarem a rodar les tres entre les ferramentes i ninots. Vam perdre la noció del temps. Com passa, almenys a mi, quan t’encanta una cançó. I quan vaig tornar a terra, que va ser quan va callar Madonna, em vaig adonar que Albert em mirava amb careta amorosa; em vaig ruboritzar de dalt a baix. L’última revolta i parem en sec i jo em note alguna cosa en el cul. Una mà?… Albert...?

El meu pare sempre m’havia dit que per a donar un revés, amb la mà ben oberta, així que la vaig obrir, em vaig girar i “patapam”!, una galtada en tota la cara. Uns ulls amb les conques encara blanques em van mirar, només uns segons, perquè de seguida ens en vam anar al sòl jo i el que em va ficar mà, que no era un altre que un individu de cartó a mitjan fer. Tots dos férem un quadre digne de diverses rialles. Jo, roja com una tomaca, ell, blanc nuclear. Jo, damunt i ell, baix esclafat.

Els riures de la quadrilla van durar tota la resta de la vesprada, inclosa la parada que férem per a berenar. Ma mare m’havia preparat un entrepà de tonyina amb olives

que me’l vaig menjar tot de pressa, i obrir la boca només per a menjar i no per a parlar, de la vergonya que encara tenia. Per a postres, un treballador de l’artista portava una bossa d’albercocs del seu camp, que bons! Atacant-li estàvem quan de sobte sentim un fort soroll.

—Redeu quin tro! —exclamà Albert—.

De seguida una forta pluja va començar a caure.

—Una tempesta d’estiu, tant de bo refresque un poc— digué la meua germana que sempre tenia calor.

Fins que no va parar no poguérem tornar a casa, havíem anat caminant al local.

Passà ràpidament aquell estiu, i algun què altre dia ens acostarem a veure com evolucionava la falla, o si podíem ajudar un poc els artistes. Quan va arribar la tardor i va començar l’escola ja no poguérem anar més.

A l’any següent, en març, Luci ens va comboiar per a visitar la falla. Així que les tres vam agafar l’autobús que ens duia a la ciutat d’Alzira.

Quan arribarem al monument no podia estar més il·lusionada, tot allò que vam veure en el seu naixement, havia cobrat vida al carrer. La imponent figura, un home guaixat que estava al centre de la falla, pareixia que en un moment o altre es posaria a caminar. Donat que l’havíem vist a peces les tres soltarem un crit

d’admiració en contemplar-lo. Després vam donar la volta a la falla, pas a pas, mirant tots els detalls.

De sobte algú ens mirà —estava segura— Un ninot amb les mans obertes, amb la intenció de posar-les damunt del cul de la dona de cartó de pits populosos que tenia al costat, m’observà, el molt deshonrat i vaig passar a l’altra escena de pressa i alterada.

—Però, Cèlia! —em diu la meua amiga— on vas tan forta, no recordes aquest ninot?

—És que em trobe un poc marejada —m’invente— Anem a un lloc on hi haja menys gent.

La meua germana preocupada m’agafà de la mà. Jo em vaig girar per donar l’última mirada a la falla. No, no pot ser, estaré boja, no diré res per si de cas, però crec que el susdit m’ha fet l’ullet.

De sobte un tro va irrompre en el cel encapotat, la pluja va sorgir com aquella vesprada d’estiu. Començarem tots a córrer. Amb el carrer mullat i les sandàlies que duia, en vaig esvarar, i al ritme de la música fallera que sonava a l’altaveu, vaig començar a caure. Algú em va arreplegar al vol, aquesta vegada el ninot estava molt viu. Unes pupil·les verdes em van mirar brillants. Mai no m’havia adonat dels bonics que eren els ulls d’Albert.

Del monument als astres, La Mare Terra i el zodíac

Laura Terol

El monument d’aquest any es tracta de la Mare Terra i al voltant d’ella, veiem les estacions que la pertanyen.

La Terra és el tercer planeta més prop al Sol i el quint més gran en tamany al nostre Sistema Solar. És la qué ens dona tot allò que necesitem, aigua i terra per produïr aliments. Cal rendir-li tribut perquè també ens cuida i ens demana que actuem evitant que destrossem el planeta i fem un canvi sostenible promovent harmonia amb la naturalesa i la Terra. Perquè ella patix molt i és un gran calvari quan no complim amb el nostre deure que és el que ens toca a TOTS sabeu?

Si li faltem el respete… ens castiga. La Terra és la nostra llar, un GRAN REGAL.

Ella es mou, canviant la seua possició en relació amb el sol i d’ahí surgeixen “les estacions”.

Les estacions de l’any són els quatre períodes, de tres mesos cada un, en els quals unes certes condicions climàtiques es mantenen més o menys estables. Les quatre estacions es denominen:

Primavera, estiu, tardor i hivern.

La primavera inicia entre el 20 i 21 de març en l’hemisferi nord,

on vivim. Els dies es van fent més llargs i la naturalesa s’ompli de colors vibrants amb la floració de moltes plantes i arbres. Simbolitza renovació, creixement i ens regala un ambient més càlid i solejat.

No coincidix amb la nostra màxima etapa fallera, els 3 dies que esperem amb tanta emoció, però normalment gaudim del bon oratge que la caracteritza. Però a la nostra primavera fallera, els dies són de descans, de ressaca d’emocions i sentiments perquè coincideix normalmente amb la cremá dels nostres monuments grans... i també es temps de pensar en el pròxim exercici.

L’estiu inicia entre els dies 21 i 22 de juny al nostre hemisferi. És el període vacacional dels estudiants i de moltes famílies. Generalment, és temporada de festes i celebracions. Ahí remontem totes les comissions falleres, és com gaudir amb seguretat del “caloret” i viure unes segones falles sense monuments, com, per exemple, disfressar-nos per cumplir un dels actes que ens dicta la nostra Junta Local Fallera d’Alzira.

La tardor comença entre el 22 i el 23 de setembre. És una estació de canvi, de transició, on la natura es transforma i els paisatges

s’omplin de tons càlids com el roig, el taronja i el marró. Les fulles cauen i la Terra es prepara per al descans hivernal. És un temps per a la reflexió, per valorar tot allò que hem viscut i sembrar nous propòsits per al futur.

En el món faller, la tardor representa també l’inici d’un nou camí. Tornem als tallers, a les reunions i als somnis compartits. Les comissions comencem a donar forma a allò que, mesos després, esdevindrà realitat en forma de monument. És una etapa plena d’il·lusió i treball, on el foc de les falles torna a encendre’s dins de cada faller i fallera.

L’hivern, per la seua banda, s’inicia entre el 21 i el 22 de desembre. Els dies són més curts, les nits més llargues, i el fred ens convida a buscar el caliu de la llar i de la companyia. Però també és el moment en què la màgia de les festes ens recorda la importància de la unió, la solidaritat i la calidesa humana.

A l’hivern, la Terra descansa, es renova en silenci, esperant que arribe de nou la primavera. Igual que ella, el món faller viu amb impaciència l’esperada arribada del mes de març, quan tot esclata de vida, de color i de festa.

La festivitat culmina amb la crema d’aquestes figures, cosa que simbolitza la purificació i la fi de l’hivern, donant pas a l’arribada de la primavera.

La Mare Terra ens ensenya, amb cada estació, que tot té un cicle, un temps i un motiu. Ens recorda que, si la cuidem i l’escoltem, ella ens continuarà regalant la seua bellesa i la seua força. Però si la descuidem… ella mateixa ens farà entendre que sense respecte no hi ha futur.

Per això, aquest monument és un homenatge a la Terra, a la seua saviesa i al seu poder de renaixement. Un recordatori que som part d’ella i que només en harmonia amb la natura podrem continuar gaudint del major tresor que tenim: la nostra llar.

Estic segura qué, en algún moment de la vida, has reullat qué signe del zodíac et correspon segons la data de naixement…

La relació de les falles amb els horòscops pot ser indirecta, però hi ha algunes maneres en què l’astrologia podria entrellaçar-se amb aquest esdeveniment.

Cada estació de l’any està vinculada a certs signes del zodíac, i les dates de les Falles coincideixen amb el trànsit del Sol pel signe

de Peixos i l’inici d’Aries. Aquests signes, governats per l’aigua i el foc respectivament, tenen una relació intrínseca amb els elements naturals que, igual que les estacions, segueixen un cicle de renovació.

Peixos: La fi d’un cicle Quan el Sol entra al signe de Peixos, que passa cap a finals de febrer i principis de març, el cicle astrològic està arribant a la fi. Peixos és un signe associat amb el final dels processos, amb la reflexió profunda, la culminació de les emocions i la connexió amb l’espiritual. En el context de les Falles, aquest signe simbolitza el tancament d’un cicle, cosa que es reflecteix en la crema dels fallers: la destrucció dels monuments representa l’alliberament del que és vell i l’obertura al nou.

El canvi d’estació: Les Falles coincideixen amb l’Equinocci de Primavera (al voltant del 21 de març), un esdeveniment astronòmic que marca el canvi d’estació. Aquest canvi d’estació està relacionat amb un nou cicle energètic i té una forta connexió amb l’astrologia. En els horòscops, l’equilibri entre el dia i la nit (que es dóna en l’equinocci) simbolitza l’harmonia,

Au sia s Ma rch

el renaixement i la renovació, conceptes que també es reflecteixen en la celebració de les falles, que representen una mena de “purificació” i el renaixement de la vida amb l’arribada de la primavera.

L’Element Foc a les Falles i els Signes de Foc (Àries, Lleó, Sagitari) L’incendi de les falles és, sens dubte, un dels moments més representatius de la festa. El foc és un element que, en astrologia, està vinculat amb els signes d’Àries, Lleó i Sagitari. Aquests signes estan associats amb la passió, la vitalitat i l’acció, i són propensos a ser les persones que més gaudeixen de les celebracions plenes d’energia, moviment i, per descomptat, foc.

Àries: (21 de marzo al 19 de abril): El començament de la primavera

Durant els últims dies de les Falles, l’energia d’Aries es reflecteix en la intensitat de la festa, l’entusiasme de les persones i el fervor amb què els valencians es lliuren a la celebració. Aries aporta una dosi de coratge i audàcia a la festa, quelcom que també es reflecteix en la tradició de crear

falles enormes, sovint satíriques i atrevides, per ser cremes. És el moment de l’acció, l’impuls cap endavant, i es reflecteix perfectament en la cremada final de les Falles, quan el foc consumeix allò vell per donar pas al nou.

Tauro (20 d’abril - 20 de maig): L’estabilitat i la festa tradicional

Quan les Falles comencen a desferse i la festivitat arriba al seu final, el Sol entra en Taure. Aquest signe està associat amb l’estabilitat, la sensualitat i la connexió amb la terra, cosa que es pot relacionar amb l’aspecte més ritualista i de preservació de les tradicions. Tot i que Taure no té un paper central en la festivitat, els valors d’aquest signe de terra es poden veure reflectits en la importància de la tradició i la necessitat de gaudir dels plaers sensorials durant les festes, com el menjar, la música i la connexió amb la cultura local.

Poden sentir-se més inclinades a connectar amb els aspectes terrenals de les Falles, com el gaudi de la gastronomia local (per exemple, els bunyols i la paella) o l’apreci per la bellesa artesanal de les falles, que són veritables obres d’art abans de ser destruïdes.

Lleó (23 de juliol - 22 d’agost): La Creativitat, el Drama i la Celebració

Lleó, el signe de foc per excel·lència, està lligat al drama, la creativitat i el desig de ser el centre d’atenció. Les Falles de València són, sens dubte, una celebració en què els

detalls espectaculars i cridaners de les falles (enormes figures de cartró i fusta) hi juguen un paper central. Energia de Lleó: Les falles són autèntiques obres d’art i, en molts casos, molt dramàtiques en la seva representació, ja siguin personatges històrics, figures polítiques o situacions d’actualitat. Lleó gaudeix de l’exhibició i de l’autoexpressió, així que la creació d’una falla espectacular és com una manera de dir “aquí sóc” amb orgull. A més, la desfilada de les Falles, amb els seus desfilades, llums i música, té una energia vibrant que ressona amb l’amor de Lleó per l’espectacle.

Energia de Lleó: Lleó, sent un signe que li agrada ser el centre d’atenció, es podria identificar amb la magnitud i l’exhibició de les Falles. Les falles són impressionants tant pel seu grandària com per la creativitat amb què es fan. Les persones nascudes sota Lleó podrien sentir-se atretes per la magnífica naturalesa de les figures i per la idea de destacar en una festa tan espectacular.

Sagitari (23 de novembre - 21 de desembre): L’Esperit d’Aventura, l’Expansió i l’Alegria Col·lectiva

Sagitari, el darrer signe de foc del zodíac, és conegut pel seu optimisme, el seu esperit aventurer i el seu amor per la llibertat. És un signe que valora l’exploració, tant física com intel·lectual, i sempre està buscant noves experiències. Aquest signe està regit per Júpiter, el planeta de l’expansió, la saviesa i la bona fortuna, cosa que li proporciona una energia positiva,

alegre i expansiva. Les Falles són una festa plena de moviment, diversió i energia col·lectiva vibrant, totes qualitats molt afins amb el caràcter sagitarià. Aquí hi ha diverses maneres en què l’energia de Sagitari es reflecteix en aquesta celebració:

Energia de Sagitari: el signe del viatge i l’expansió, també es pot veure reflectit en les Falles, que atreuen milers de turistes cada any. Sagitari està associat amb el desig d’explorar i viure noves experiències, i les Falles ofereixen un munt de noves sensacions per a qui hi participa, especialment pel que fa a la diversió i l’alegria col·lectiva. Seria una de les figures més entusiastes, alegres i disposades a gaudir de cada moment, cercant sempre noves experiències i aventures mentre es submergeixen en l’alegria col·lectiva de la festa.

Geminí (21 de maig - 20 de juny): La Comunicació, la Diversió i la Multitud Geminí, un signe d’aire, està associat amb la comunicació, les converses i l’adaptabilitat. Durant les Falles, la interacció social és una part clau de l’experiència. Els carrers plens de gent, les xerrades, les desfilades i les diferents opinions sobre les figures artístiques són característiques de l’energia geminiana.

Energia de Geminí: Geminí és curiós, social i li encanta estar al corrent de tot el que passa al seu voltant. A les Falles, la constant interacció entre els participants,

els turistes i els locals reflecteix la naturalesa de Geminí, que busca converses estimulants i és capaç d’adaptar-se a diferents situacions. A més, la música i les activitats que es realitzen durant els dies de la festivitat són una font de distracció per a qui gaudeix del dinamisme i la diversió intel·lectual d’aquest signe.

Cranc (21 de juny - 22 de juliol): La Protecció, la Família i la Tradició

Cranc, el signe d’aigua que representa la família, la tradició i la protecció, té una connexió emocional amb les Falles a causa del seu vincle amb la llar, la comunitat i els rituals. Tot i que Cranc no és un signe associat a l’acció ràpida del foc, la seva influència es pot sentir en els aspectes més sentimentals de la festivitat.

Energia del Cranc: A les Falles, Cranc podria estar reflectit en el vincle familiar que es sent durant la celebració, especialment en els sopars familiars, les reunions i les festes en què s’honoren les tradicions locals. Poden tenir un component emocional molt fort, representant records col·lectius o esdeveniments que tenen un significat personal per als habitants de València. L’acte de la crema també pot simbolitzar la idea de purificació i la destrucció del que és vell, que és una manera de “protegir” la comunitat del que és negatiu, quelcom que ressona amb el desig de Càncer de crear seguretat emocional.

Verge (23 d’agost - 22 de setembre): L’Organització, la Perfecció i la Dedicació al Detall Verge, el signe de terra associat amb l’organització, la meticulositat i la pràctica, juga un paper important en l’aspecte logístic i de planificació de les Falles. Tot i que l’esdeveniment en si està ple de diversió i emoció, també hi ha una gran dedicació al detall i precisió en la construcció de les falles, una cosa molt alineada amb l’energia de Verge.

Energia de Verge: Les Falles requereixen una planificació minuciosa, des del disseny de les figures fins a l’organització de les activitats. La meticulositat i la dedicació al detall que Verge aporta es reflecteixen en la manera com es construeixen les figures, com s’organitzen els esdeveniments i com els habitants de la ciutat es preparen per a la gran celebració. A més, Verge és un signe que valora la perfecció, per la qual cosa moltes de les figures de les falles es creen amb un nivell de precisió artística impressionant.

Balança (23 de setembre - 22 d’octubre): L’Estil, la Bellesa i l’Harmonia Social Balança, el signe d’aire relacionat amb la bellesa, l’harmonia i les relacions, també té una connexió interessant amb les Falles. Balança s’associa amb l’equilibri i l’elegància, quelcom que es pot veure reflectit en els esforços per fer que les figures siguin tant visualment impactants com culturalment significatives. Energia de Balança: Les Falles

són, en molts sentits, una obra col·lectiva, i Balança valora la col·laboració i l’harmonia social.

A més, Balança té un sentit innat de l’estil i la bellesa, quelcom que es reflecteix en les detallades i elaborades figures de les falles.

Balança també gaudeix dels esdeveniments socials, per la qual cosa les trobades i les festivitats organitzades al voltant de les Falles són molt agradables per als nascuts sota aquest signe. La gran celebració. A més, Verge és un signe que valora la perfecció, per la qual cosa moltes de les figures de les falles són creades amb un nivel de precisió artística impressionant.

Escorpí (23 d’octubre - 21 de novembre): El Misteri, la Transformació i la Intensitat Escorpí, el signe d’aigua conegut per la seva intensitat, transformació i fascinació pel que és ocult, també té una relació simbòlica amb les Falles. La crema de les falles representa la destrucció per donar pas a alguna cosa nova, un concepte profundament escorpionià que té a veure amb la purificació i el renaixement.

Energia d’Escorpí: Escorpí està vinculat a la transformació profunda, i l’acte de cremar les falles simbolitza un renaixement i una alliberació. A més, les crítiques i sàtires que sovint es presenten en les figures poden tenir un toc fosc o provocador, quelcom que es connecta amb la naturalesa incisiva d’Escorpí.

Capricorn (22 de desembre - 19 de gener): La Tradició, la Disciplina i l’Estructura

Capricorn, el signe de terra governat per Saturn, està associat amb la disciplina, l’estructura i la feina dura. Tot i que les Falles de València se celebren al març, durant la fase final de la festa el Sol ja ha deixat el signe de Capricorn, però Capricorn té una forta influència estructural en la manera com s’organitza l’esdeveniment.

Energia de Capricorn: La creació de les falles és un procés extremadament detallat i laboriós que requereix dedicació i un enfocament pràctic. La planificació i l’organització d’una festivitat d’aquesta magnitud necessiten una energia molt capricorniana, centrada a fer les coses de manera eficient i sostenible. La disciplina dels artesans que treballen durant mesos per crear les figures de les falles reflecteix l’energia capricorniana de construir alguna cosa duradora i significativa.

Aquari (20 de gener - 18 de febrer): La Innovació, el Col·lectiu i el Sorprenent Aquari, el signe d’aire governat per Urà, és un signe associat amb la innovació, el progrés i la comunitat. Les Falles de València tenen un aspecte molt comunitari, on tota la ciutat participa activament en la creació i gaudi de la festivitat. A més, Aquari és el signe dels canvis i de les noves idees, per la qual cosa té una relació interessant amb el concepte de transformació que s’experimenta durant les Falles. Energia d’Aquari: A les Falles,

es troben idees innovadores i contemporànies, no només en les figures que es creen, sinó també en la manera com la festa ha evolucionat amb el temps, incorporant nous elements culturals, musicals i tecnològics. Aquari està associat amb el futurista i l’inhabitual, per la qual cosa la creació de figures que desafien les expectatives i que, sovint, tenen un to de crítica social, es connecta molt bé amb l’energia aquariana.

Així que, tant si celebres les Falles com una festa tradicional com si ho fas com una experiència astrològica, l’energia dels signes zodiacals sens dubte té el seu impacte en com vivim aquest esdeveniment tan únic.

Ara que hem cobert els 12 signes, podem veure com cadascun aporta la seva energia única a la celebració de les Falles de València:

Peixos: La sensibilitat, la creativitat i el tancar de cicles (la crema de les falles com a purificació).

Àries: L’energia del foc, l’acció i l’inici de nous cicles (la crema i la renovació).

Taure: La connexió amb els plaers sensorials, la tradició i la bellesa artesanal de les falles.

Bessons: La comunicació, les interaccions socials i el dinamisme durant les desfilades i esdeveniments.

Cranc: L’emoció, la llar, la protecció familiar i la tradició en la celebració.

Lleó: El drama, la creativitat i el

desig de ser el centre d’atenció (en la grandiositat de les falles). Verge: L’organització, la perfecció i la feina meticulosa darrere de les falles.

Verge: L’organització, la perfecció i la feina meticulosa darrere de les falles.

Balança: La bellesa, l’harmonia social i l’apreciació estètica de les figures de les falles.

Escorpí: La transformació, el misteri i la purificació en l’acte de cremar les falles. Sagitari: L’expansió, l’esperit d’aventura i l’alegria col·lectiva de la festivitat.

Sagitari: L’expansió, l’esperit d’aventura i l’alegria col·lectiva de la festivitat.

Capricorn: La tradició, la disciplina, l’estructura i la feina dura darrere de les falles.

Aquari: La innovació, el col·lectiu i la crítica social reflectida en les figures de les falles.

Reflexió

Les Falles de València són molt més que una festa de foc i color. A través dels signes zodiacals, els elements naturals i la connexió amb la Mare Terra, les Falles representen un profund ritual de purificació, destrucció i renaixement. L’energia de Piscis i Àries es fusiona per recordarnos que els cicles còsmics de la vida, la mort i el renaixement formen part d’un procés continu de transformació.

El foc, en el seu simbolisme de destrucció i purificació, ens convida a alliberar-nos del que és vell, mentre que l’energia de

la primavera, la renovació de la natura i l’arribada del nou cicle ens recorden que sempre hi ha espai per a un nou començament.

Les Falles ens ensenyen a abraçar la transformació, a entendre la necessitat de deixar anar allò que ja no ens serveix, i a celebrar la vida en constant canvi, en transformació, sempre oberta a noves possibilitats.

Un Tancament amb Ànima: de la saviesa dels Veterans a l’energia dels Jóvens, sota el mantell de les estreles

En finalitzar este article, que he escrit amb tant de carinyo i lliurament, no puc deixar d’esmentar les dos generacions que donen vida a la nostra falla: els veterans, els qui han viscut i transmés la història d’esta festa, i els més jóvens, els qui, amb la seua frescor i entusiasme, ens asseguren que el futur de la nostra tradició està en bones mans.

Vull dedicar unes paraules a Emilio Dolz, un home que encarna a la perfecció l’esperit de Sagitari: sempre ple d’alegria, amb un optimisme contagiós que il·lumina a tots els que l’envolten. Emilio, amb el seu caràcter jovial i el seu amor per la família, ha sigut un gran exemple del que significa viure amb passió i de com l’alegria pot transformar fins i tot els moments més difícils. És el nostre Sagitari, sempre buscant l’expansió i la connexió, i quina millor manera de tancar un cicle de les Falles que amb la seua energia i el seu riure!

Al costat d’ell està Jose Torres, un home qué amb la determinació i la perseverança del qual són el reflex d’una verdadera energia de foc. Decidit, resistent i apassionat, Jose ha sigut un gran exemple de com els cicles de la vida, encara que a vegades desafiadores, se superen amb força i passió. El seu esperit incansable i la seua dedicació són els fonaments sobre els quals la nostra falla continua creixent.

I no podem oblidar a Cristina Vistós, la nostra benvolguda amiga, la dona més veterana de la nostra falla. Ella, com un Sagitari pur, és un foc que mai s’apaga: honesta, directa i sempre amb un propòsit clar. Cristina, amb la seua saviesa i la seua força interior, representa el cor de la nostra falla, sempre guiant-nos amb el seu exemple de fermesa i veritat. Amb la seua autenticitat, ens recorda la importància de ser fidels a nosaltres mateixos i al que representem com a família.

Ells, juntament amb tots els que formen la nostra falla, són l’essència del que significa viure les Falles amb l’ànima i el cor. En esta festa de destrucció i renaixement, ells són els que aporten la constància dels cicles, la força del foc i la renovació de l’energia col·lectiva que ens manté units. Dos signes de foc i un signe d’aigua formen una combinació molt interessant.

només la joventut pot aportar.

Emma, Alba, Aliria, Sarayma, Laura, Amelia, Ander, Andreu C, Neus, Natalia Ma, Valeria, Mateo, Camila, Miguel, Oscar, David, Noa, Aleix, Sergio, Mara, Vega, Júlia, Arya, Christian, Marta, Aitana, Andreu V.

Tots ells, d’Ausiàs March, els més jóvens de la nostra comissió, són com una representació vivent del cicle natural de l’any, nascuts sota diferents estacions i signes zodiacals, però units per una mateixa passió: les Falles d’Alzira.

Cada un d’ells, amb la seua personalitat única, reflectix les característiques de l’estació en la qual van arribar al món.

Així, com les estacions que donen forma al cicle de la vida, nostres fallerets aporten un valor i una energia especial a la nostra falla. Cada signe zodiacal i cada estació representa una faceta única de les Falles: la llum, la passió, el canvi i la reflexió. Junts, estos xicotets fallers no sols són el futur de la nostra festa, sinó també el reflex d’una tradició que s’adapta a cada temps, però sempre manté la seua essència intacta.

Com el sol de primavera, els nascuts sota Àries, Taure o Bessons ens porten l’energia i el renàixer de la festa.

I què dir dels més jóvens de la nostra comissió infantil;

Són les cares dels quals reflectixen l’alegria i l’energia que

La calor de l’estiu, amb els nascuts sota Càncer, Leo o Virgo, simbolitza la intensitat de les celebracions i la calor humana que caracteritza la nostra tradició.

Els nascuts a la tardor, sota Lliura, Escorpió o Sagitari, ens ensenyen a connectar amb

l’equilibri i la transformació, mentres que els de l’hivern, com a Capricorn, Aquari o Peixos, porten amb si la reflexió, la calma i la llum que s’encén just abans de la gran explosió de color i foc.

Laia Reyes, la fallera més jove de la nostra comissió. És un exemple perfecte de la puresa i l’esperit renovador que porta amb si la joventut. Nascuda al juliol sota el signe de Càncer, la seua arribada al món ha sigut com el suau murmuri de les ones de la mar, carregada d’una sensibilitat única i una profunda connexió amb el seu entorn.

Com una gran Càncer, és l’ànima protectora de la nostra falla, la xicoteta gran fallera que, amb el seu somriure i la seua tendresa, deixa una petjada profunda en cada cor. La seua presència ens recorda que, encara que el temps passe i les generacions canvien, l’amor pel que som i el que representem mai es perd.

Cal nomenar, que la màgia de la primavera trau el cap en les vespres de les Falles d’Alzira, amb la espera del naixement d’una fallera molt especial, Iraia Sanz, que aproximadament al 20 de febrer, sota el signe de Peixos, signe d’aigua, será la personificació de l’energia i l’emoció que caracteritzen tant a les Falles com al seu propi signe astrològic.

El seu naixement es convertix en un preludi del que serà la gran festa, un renàixer de somnis i tradicions, un recordatori que, com el foc que consumix les falles, tot el que crema en la vida també té el seu moment per a renàixer.

el teler

A l’estiu, mentre el sol amaneix, avança, creix

i el dia és calorós i llarg, una obra plena de colors està per estrenar.

El teixidor, al seu teler, passa els fils, per a fer el teixit d’espolí, amb el ramell realçat; seda, setí de cotó o brocat.

Al matí, els fils de colors del sol en amanéixer; grocs, ataronjats o rojos pel ramell.

Al capvespre, els fils de colors blaus, liles, malves, morats o rosats per a un altre brodat. Les teles ja confeccionades cobraran vida al capvespre i a plena llum del dia pels carrers d’Alzira.

un fil d’amor entre dues bandes

Ser fill i germà de Falleres Majors és una d’eixes experiències que et marca sense que tu ho busques. L’any passat vaig tindre la sort de veure com ma mare vivia un dels moments més especials de la seua vida, i enguany és la meua germana qui ha agafat el testimoni amb la mateixa emoció, la mateixa força i, sobretot, amb les mateixes ganes d’estimar les falles com ho hem fet sempre a casa.

Recorde especialment els primers passacarrers, quan encara tot estava “despertant”. Ma mare caminava amb un somriure que contagiava a tot el que tenia davant, i a la falla se sentia un aire d’esperança, d’aquell que t’ompli sense fer soroll.

Després va vindre la part més intensa del seu any. Aquells mesos en què no paràvem per casa, en què cada cap de setmana era un acte diferent, i la casa s’omplia de veus, d’arranjaments de vestits, de flors i de música. Dies llargs, calor humà, emocions que pareixien no acabarse i una activitat constant. Era com si tot anara a un ritme molt més ràpid, com si la vida es vivira amb un poc més de llum del normal.

I llavors arribaren les falles. Fred,vent, plutja… L’any passat l’oratge no va voler donar-nos treva.

I, tot i així, recorde perfectament com ma mare somreia igual. Fins i tot quan el vent movia les teles o quan calia aguantar estoicament un acte llarg al carrer, ella seguia endavant, com si la força li vinguera de dins. I de fet, li venia.

Enguany ha sigut diferent. El relleu a la meua germana no va fer falta anunciar-lo: es va sentir. Ella va començar el seu any amb un altre tipus de llum, com més suau, més íntima. Primer, tot eren detalls tranquils: reunions, eleccions de teles, eixos moments de comentarho tot asseguts a la taula, com fem sempre. Era com si tot començara a nàixer dins d’ella de manera molt natural.

A mesura que el temps avançava, començaren els dies de moviment, d’activitat, de nervis bons. La elecció de les teles, més proves de vestits, les primeres fotos oficials, eixe primer dia que es va veure amb la banda i es va quedar mirant-se al mirall en silenci, com intentant assumir-ho tot. La casa tornava a estar plena de gent, de soroll, de rialles. Aquells dies que passen volant i que, sense adonarte’n, ja formen part de tu.

I ara, a mida que s’acosta el moment gran, arriben també els instants més profunds, els de respir

fons. A ella se li nota en la mirada: una calma serena, adulta, que només tenen les que estan vivint alguna cosa important. Per a un faller de tota la vida viure-ho és una emoció perque veig en ella la mateixa il·lusió de ma mare, però amb el seu propi caràcter, amb la seua manera de viure-ho.

Ma mare la mira i ho entén tot sense dir res. Eixa complicitat és impossible de descriure, però està ahí: en el gest de col·locar-li bé el mantell, en la mirada d’orgull, en aquell “tot eixirà bé” que no cal ni pronunciar.

Per a mi, veure-les una després de l’altra amb la mateixa banda és com veure complet un cicle que s’ha anat teixint a casa, poquet a poquet, sense pressa i amb tot l’amor del món. Un cicle que comença amb una il·lusió que naix, segueix amb mesos de llum i intensitat, continua amb les emocions al màxim i acaba amb eixa pau que deixa tot el viscut ben arrelat al record.

L’any passat vam viure falles fredes; enguany, siga com siga l’oratge, sé que la meua germana les viurà amb la mateixa força, perquè al final el clima compta… però el cor és qui mana.

Les falles passen, els anys s’encadenen i la vida va fent el seu camí. Però hi ha històries que es queden. I la d’estos dos anys seguits, amb ma mare i la meua germana com a Falleres Majors de la Falla Ausiàs March, és una d’eixes que guardarem sempre com un regal.

Us estime, Jose.

Au sia s Ma rch

festa infantil

tardor Tempo ra

estacions

Marisol Moll

Fallers a l’espaitemps benvinguts a l’oratge tempestiu engranatge transmet el pas del temps.

Pel Xúquer un diamant un president d’escena que a l’entretemps s’estrena amb el goig d’un infant.

A l’estiu riberenc la festa grossa arriba la joventut escrida amb renou alzireny:

Que arribe la tardor! Nomenem la fallera la dona falaguera amb sentit i clamor!

I a l’hivern fugisser plantarem la bellesa encendrem la vellesa envanint-nos de ser.

Forma part de la vida el deteriorament l’estada eloqüent temporada afeblida.

Així que ballem danses siguem fidels al cor que ni fred ni calor paralitzen les falles.

estacions de l’any i les seues alèrgies

1. Què són les al·lèrgies?

Les al·lèrgies apareixen quan el sistema immunitari reacciona de forma exagerada davant de substàncies que normalment són inofensives, com ara pòl·lens, àcars de la pols, epitelis d’animals o certs aliments. Aquestes substàncies es diuen al·lèrgens.

L’al·lèrgia pot causar símptomes respiratoris, oculars, cutanis i fins i tot, en casos rars, reaccions greus.

2. Al·lèrgies segons l’estació de l’any

Les al·lèrgies canvien segons l’època de l’any a causa de la manera com pol·linitzen les plantes i la presència d’al·lèrgens ambientals.

Primavera (març–maig)

És l’estació més intensa per a persones amb al·lèrgia al pol·len.

Al.lèrgies Freqüents:

Olivera (molt habitual a la zona mediterrània)

Xiprer (final d’hivern i inici de primavera)

Plàtan d’ombra

Bedoll i altres espècies de fulla caduca

Inici de les gramínies

Símptomes freqüents: esternuts, moqueig clar, picor de nas i ulls, congestió, llagrimeig, fatiga, empitjorament de l’asma.

Estiu (juny–agost)

Al.lèrgies Freqüents:

Gramínies (el seu bec sol continuar a l’estiu)

Espores de floridures exteriors (Alternaria, Cladosporium)

Síndrome d’al·lèrgia oral per fruites (en persones sensibles a certs pòl·lens)

Símptomes: rinitis y conjuntivitis, picor ocular, tos irritativa, empeoramiento de asma en días secos o con tormentas.

Tardor (setembre–novembre)

Al.lèrgies Freqüents:

Males herbes (segons zona)

Augment de floridures a exteriors i interiors

Reaccions a insectes (activitat a l’aire lliure)

Símptomes: congestió nasal persistent, irritació ocular, tos, empitjorament de bronquitis o asma.

Hivern (desembre–febrer)

El fred fa que passem més temps a interiors, augmentant l’exposició a al·lèrgens domèstics.

Al.lèrgies Freqüents:

Àcars de la pols

Fongs a interiors humits

Pèls i caspa d’animals

Pol·linització del xiprer (que pot començar a l’hivern)

Símptomes: congestió nasal, mucositat persistent, tos nocturna, empitjorament de l’asma, dermatitis atòpica.

3. Símptomes més habituals de les al·lèrgies

Rinitis al·lèrgica

Esternuts repetits

Enrique España

Responsable de Formació e Investigació del Departament de Salut Dénia

Au sia s Ma rch falla Alzira 2026

4. Com es diagnostiquen les al·lèrgies?

El diagnòstic l’ha de fer un al·lergòleg i inclou:

Moc clar i fluid

Picor de nas

Sensació de nas tapat

Conjuntivitis al.lèrgica

Picor ocular intens

Llagrimeig

Ulls rojos

Sensació d’arena als ulls

Asma al.lèrgica

Dificultat per respirar

Xiulets al pit

Tos, sobretot de nit

Sensació d’opressió torácica

Altre símptomes possibles

Cansanci

Mal de cap

Empitjorament de dermatitis

Al.lèrgia alimentaria creuada (fruites, fruits secs en sensibles a pol.lens)

Història clínica

A quines estacions apareixen els símptomes

Situacions que els empitjoren (camp, mascotes, humitat, exercici)

Antecedents familiars

Exploració física

Revisió de nas, ulls, gola, pulmons i pell.

Proves específiques

Prick-test en pell: mètode ràpid i fiable.

Anàlisi de sang (IgE específica).

Espirometria: si hi ha sospita d’asma.

Rinoscòpia o endoscòpia nasal si se sospita sinusitis, pòlips, etc

5. Causes i factors que augmenten el risc

Genètica (familiars amb al·lèrgia)

Ambients urbans amb contaminació

Canvis climàtics (temporades de pol·len més llargues)

Humitat i mala ventilació a la llar

Exposició a animals

Fumar o viure amb fumadors

6. Prevenció: què pot fer el pacient?

Per a al.lèrgia al polen

Consultar calendaris polínics locals

Mantenir finestres tancades en dies ventosos

Dutxar-se i canviar-se de roba en arribar a casa

Ulleres de sol per protegir els ulls

Evitar tallar gespa o passejar entre camps en cims alts de pol·len

Mascareta en dies de recompte elevat

Per a al.lergia a àcars

Rentar llençols a 60 ºC

Usar fundes antiàcars

Ventilar cada dia

Evitar catifes i peluixos

Controlar la humitat (ideal: < 50%)

Per a al.lèrgia a animals

Evitar que l’animal accedeixca a dormitoris

Raspallat freqüent (realitzat per una altra persona)

Aspiradors amb filtre HEPA

En casos severs, valorar no conviure amb mascotes

Per a al.lergia a floridures

Reparar humedades

Ventilar baño y cocina

Evitar secar ropa dentro de casa

Limpiar superficies donde aparezca moho

7. Tractament de les al.lèrgies

Medicació més habitual

Antihistamínics orals (segona generació: no produeixen somni a la majoria)

Corticoides nasals (molt eficaços per a congestió)

Col·liris antihistamínics

Broncodilatadors i inhaladors per asma

Rentats nasals amb sèrum fisiològic

Els tractaments deuen ajustarse segons la intensitat dels símptomes i la estació.

8. Inmunoterapia (vacunes per a l’al.lèrgia)

La inmunoterapia es l’únic tractament capaç de modificar la evolució de la al.lèrgia.

En què consisteix?

El paciente rep xicotetes dosis del alèrgen per a que el seu sistema inmunitari “aprenga” a tolerar-ho.

Formes d’administració

Injectada (SCIT): en la consulta, normalment mensual.

Sublingual (SLIT): gotes o comprimits davall la lengua.

Per a què al.lergies existeix vacuna?

Pol·lens (gramínies, olivera, bedoll, xiprer, plàtan)

Àcars de la pols

Alguns epitelis d’animals

Duració

3 a 5 anys, amb resultats duradors.

Qui pot beneficiar-se?

Personas amb símptomes moderats o greus

Pacients que no milloren amb medicació

Qui vullga una sol.lució a llarg termini

9. Al.lèrgies més frecuents en Espanya i en la provincia de Valéncia

Espanya

Tot i que les xifres varien segons l’estudi i l’edat, les al·lèrgies més comunes són:

Al·lèrgia al pol·len (especialment gramínies i olivera)

Àcars de la pols

Al·lèrgia a epitelis d’animals

Al·lèrgia a Alternaria

Asma al·lèrgica associada a aquests al·lèrgensLa rinitis alérgica afecta aproximadamente entre el 10–20% de la población según los grupos y estudios.

Provincia de Valéncia

Les característiques climàtiques mediterrànies afavoreixen al·lèrgies a:

Gramínies

Olivera

Xiprer (pot començar a l’hivern)

Plàtan d’ombra (primavera intensa)

Àcars de la pols (alta humitat costanera)

Floridures en zones humides

Pol·lens urbans d’espècies altament al·lergògenes

Els estudis realitzats a la província de València mostren que molts arbres autòctons tenen alt potencial al·lergènic.

10. Consells per a pacients amb al·lèrgia

Mantingues un pla clar

Controla els teus símptomes amb la medicació correcta i mesures de prevenció.

Informat sobre els nivells de polen

Les apps i pàgines de aerobiología ajuden a saber quan protegir-te més.

Evita l’automedicació excesiva

Els antihistamínics son segurs, pero no tots son iguals.

Cuida el teu entorn

Redueix la pols, humetat i exposició innecesaria a mascotes o alérgens coneguts.

Practica hàbits saludables

Deixa de fumar

Fes exercici

Descansa les hores correctes

Hidràtat

11. Quan has d’acudir a l’al·lergòleg?

Consulta un especialista si:

Els teus símptomes duren més de 4–6 setmanes cada any

Els medicaments ja no funcionen o necessites prendre’ls diàriament

Sospites al·lèrgia a algun aliment

Has tingut episodis de tos intensa, xiulets o manca d’aire

Vols valorar immunoteràpia (vacunes)

Has tingut reaccions fortes a picades d’insectes

No saps exactament a què ets al·lèrgic

Porta a la consulta:

Llista dels teus símptomes

Medicació que has fet servir

Fotos de brots si en tens

Registres de pics de símptomes

Proves anteriors (si n’hi ha)

tardor

Silvia Savall

Ja arriba la tardor, mare amb els seus colors groc, taronja i eixa tonalitat antiga de quietud i nostàlgia.

El vent, mare ha arribat amb força i amb una voluntat de pedra i sò.

La pluja agrana els carrers de dalt a baix, de esquerra a dreta com una xaranga.

I els arbres, mare desprenen les fulles Igual que cau la cendra lentament quan la falla és crema desde l’anima.

Mentres els desitjos són un mateix caliu d’anhelada alegria.

Tot llum i passió, mare igual que el foc tritlleja una cançó

I el cor exclama i el cor plora s’engrandix sot a una mateixa lluna.

festa sector fotogaleria tardor

halloween imposició

mig any fotogaleria

mig any junta nomenament

hivern Tempo ra

18 març

Rosa Sarió Boluda

Els fallers estem al casal per agafar la metxa, la traca, els masclets i començar la despertà.

Nuvolat està el cel i de reüll mirem que la Murta no faça capell.

Que caiga una pluja fina abans deposar-nos la mantellina que en ploure puga’m oldre la terra banyada, a clavell i tarongina.

Un ramell de flor de taronger que porte el vent a les “Muralles” on va ser trobada sense portar-la ningun buc

La Mare de Déu del Lluch.

moments

Estimats lectors:

El meu nom és Juan Cepeda i tinc l’honor d’exercir actualment el càrrec de Vicepresident de cultura a la nostra comissió. Després de diversos anys de dedicació, considere que puc permetre’m compartir una reflexió personal sobre el que signifiquen les Falles i, especialment, sobre una de les seues expressions més estimades i valuoses: el llibret.

Aquesta és la història de com les Falles tenen la capacitat de unir persones molt diferents, de connectar mons que, si no fóra per aquesta festa, mai s’haurien trobat.

Fa tres anys que vaig assumir aquest càrrec. Abans d’això, era el que solem anomenar un “soldat ras”: algú sense experiència, més enllà de gaudir de la festa —menjar, beure i ballar, encara que no massa bé—. No obstant això, en una d’aquelles converses en què un presumeix més del compte, vaig comentar que tenia el cicle superior en Arts Gràfiques i, a més, que la meua parella era la fallera major. Aquell comentari va ser suficient perquè el president, Kike Fontana, que per a més inri és el meu cunyat, em confiara l’encàrrec del llibret i del monument.

El resultat va ser un autèntic desastre: el llibret va passar sense pena ni glòria pels concursos i el monument tampoc va destacar. Qualsevol president raonable m’hauria rellevat després d’aquell fracàs, però sorprenentment va continuar confiant amb mi. I, tot s’ha de dir, l’esforç va donar fruit: aconseguírem el premi a Millor Portada d’Alzira i un tercer lloc en el monument, a l’any següent.

A partir d’aquell moment començà a gestar-se alguna cosa especial. Conscient de les meues limitacions, vaig decidir envoltarme de persones amb més talent i coneixement. Vaig aconseguir la col·laboració d’un escriptor de Xàtiva, José Luís Borredà; una professora universitària, Empar; una mestra, Lucía Terol… El llibret d’aquell any fou molt més treballat, i jo, amb més experiència, vaig poder aportar en maquetació i disseny gràfic.

I ací arriba la part més curiosa. Si algú em preguntara on buscar col·laboradors per a un llibret, probablement pensaria en universitats, escoles o editorials. Tanmateix, jo els vaig trobar al lloc més quotidià i pròxim: el bar del barri.

La nostra cafeteria habitual s’anomena Moments, encara que per a nosaltres és simplement L’Oficina: el punt de trobada on prenem el cafè, la cervesa i, com no, on fem les reunions extraoficials.

La regenta del local, Silvia, és una dona d’uns quaranta i tants anys, de caràcter seriós, honest i amb un toc encantador de severitat. Aquell any es va oferir a escriure un relat curt inspirat en el monument infantil. El text em va paréixer tan bo que el vaig incloure com a crítica del monument… encara que, en el meu entusiasme, vaig oblidar quelcom essencial: signar-lo amb el seu nom.

L’any següent li vaig demanar de nou col·laboració, aquesta vegada en forma de poesia, ja que sabia que podia aportar molt al conjunt. Resulta que en Moments es reuneixen habitualment amants de la poesia en un acte que Silvia anomena “micro obert”.

Allí vaig conéixer Rosita, Delia i Pilar, a les quals vaig proposar participar en el llibret. Van acceptar sense dubtar-ho, i en menys d’una setmana tenia a les meues mans dues poesies i un relat curt d’una qualitat extraordinària.

Silvia, per descomptat, també va tornar a col·laborar. Li demanava frases per a completar pàgines, i el que començà sent una simple aportació es convertí en poemes, textos i publicitat. Quan me’n vaig adonar, havia escrit pràcticament mig llibret.

Aquell any tenia moltes esperances. Estava convençut que aconseguiríem algun reconeixement, però un xicotet detall va bastar per deixar el nostre esforç sense recompensa. Tot i això, la satisfacció personal de les meues col·laboradores va ser tan gran que l’experiència va valdre la pena.

I així arribem a aquest any.

És el meu tercer any com a vicepresident, i puc dir que ara conec millor el procés i les claus per a aspirar al tan desitjat banderí. L’equip de col·laboradors s’ha ampliat amb la incorporació de Joan Miquel i Marisol. Al mes de juny vam tindre una reunió a L’Oficina, on, com a capità general, els vaig exposar el pla de treball. Amb temps i organització, tot semblava encaminat a l’èxit.

Al setembre em van presentar els textos que havien preparat durant l’estiu, i he de confessar que en aquell moment vaig

Au sia s Ma rch

comprendre com de poc sé de poesia. Encara que no en siga un expert, vaig saber reconéixer l’art que emanava de les seues paraules. Escoltar els seus versos em va posar la pell de gallina.

Com poden les paraules encaixar amb tanta armonia?

Com poden transmetre tant sense dir-ho de manera explícita?

Com és possible tindre una imaginació tan desbordant?

Només vaig poder escoltar en silenci i admirar el seu talent.

Per tot això, he volgut escriure aquestes línies per expressar el meu agraïment a totes aquestes persones del barri que, amb humilitat i generositat, dediquen el seu temps i el seu talent a un llibret d’una falla modesta però plena de cor.

Ho fem amb tot l’amor del món i, per descomptat, amb la il·lusió de guanyar. Però, més enllà dels premis, allò que de veritat m’ompli d’orgull és que aquest llibret està fet per i per a la gent del nostre barri.

Gràcies, Silvia. Gràcies, Rosita. Gràcies, Delia. Gràcies, Joan Miquel. Gràcies, Marisol. Gràcies, Pilar.

renàixer

Pilar Molina

Alzira plena de resplendor i centelleig en tarongers banyats d’un sol matí.

Terra de foc, color i pètal on la llibertat conserva l’agitar d’efímers besos.

Vine fins als paisatges on m’escrivies per a explicar-me el món que tot ho toca, que tot ho cobrix.

Vine com la fulla a la tardor, com la mar a l’estiu, com la rosa més pura mai no perfumada.

Dibuixa molt alta i dolça l’herba que sent gemecar el fred a l’hivern.

Hi ha una mel d’esperança sota la ofrena de la meua ploma, ací, callada, lliure i inquieta s’encén la paraula que sense voler reclama una Alzira d’imatges blanques.

Veus que entonen un cant fidel tan astorat i tan màgic que marca l´hàlit del meu propi alé.

Queden milions d’abraços, queda el trinat del migdia, els núvols de colors, els hòmens i dones bevent el vent de la primavera.

Queda la pólvora, esplèndida i indòmita, com una garlanda festiva.

Serà des d’un miracle que la vil censura de la nit reclame el renàixer d’un nou any, on fallera, flama i plor conviden un amor, un amor de llum i vida.

del barri al sector: la metamorfosi de les falles d,Alzira

A l’any 1980, la ciutat d’Alzira comptava amb unes vint comissions falleres, encara que el nombre variava perquè algunes no plantaven tots els exercicis. La comissió més jove era aleshores la Falla Pintor Teodoro Andreu, fundada el 1975.

Durant la dècada dels vuitanta, la ciutat experimentà un creixement molt significatiu del nombre de falles, fins a arribar, l’any 1990, a un total de 37 comissions: disset falles noves en sols deu anys.

Aquest fort increment obeïa a diversos motius: acostar la festa als nous barris en expansió (Les Basses, Pere Morell, L’Alquenència, Pare Castells, Luis Suñer), dividir comissions ja existents per motius organitzatius (Plaça Germanies, La Gallera) o apropar les falles a zones on encara quedaven lluny (Sant Judes, Plaça La Malva, Sant Roc, Penalet, La Barraca d’Aigues Vives).

Un cas particular fou la Falla Abastos–Polígon Industrial, formada majoritàriament per assentadors del Mercat d’Abastos i empresaris de la zona industrial. També destaca la integració de la Falla Albuixarres amb la nova comissió Camí Fondo.

Durant aquella dècada es crearen comissions com Les Basses, Pere Morell, L’Alquenència, Sant Judes,

José Vicente Mengual Lorente

Tulell Avinguda, Avinguda Luis Suñer, Plaça La Malva, Pare Castells, La Gallera, Plaça Germanies, Sant Roc, Les Cantereries, La Barraca d’Aigues Vives i Penalet.

Després de cremar-se les falles de 1989, sorgiren quatre comissions més: Avinguda del Parc, Abastos–Polígon Industrial, Tetuán–Naranjo i Colón–Societat Musical. D’elles, Colón–Societat Musical no arribà a plantar i Tetuán–Naranjo només ho féu el 1990.

Fins aquell moment, les falles es distribuïen segons la idea tàcita de “barri”, sense normativa ni delimitacions formals. Açò provocava situacions curioses, com que el monument de Tetuán–Naranjo estiguera més a prop del casal de Les Basses que del seu propi casal.

Davant esta realitat, i pensant que a Alzira ja no cabien més falles, la Falla Les Basses —de la qual Joaquín Moragues Rosell era president— va sol·licitar a la Junta Local Fallera la creació d’un Registre de demarcacions que impedira fundar noves falles dins dels límits d’una altra comissió. L’objectiu era que només pogueren nàixer falles en zones de nova urbanització, com finalment va ser el cas de la Falla Ausiàs March.

La proposta fou aprovada en l’assemblea de presidents i es confeccionà un mapa oficial d’Alzira que assignava cada carrer a una comissió concreta.

Amb tots els carrers i places ja repartits i, tenint en compte les nombroses iniciatives conjuntes entre falles veïnes — festes, concursos o celebracions compartides—, el següent pas natural fou dividir Alzira en sectors fallers.

Es crearen inicialment set sectors, amb cinc comissions en cadascun (ja que es plantaven 35 falles). Al llarg dels últims trenta anys els sectors han evolucionat fins a configurar els sis actuals: Centre, La Vila, Set i Mig, Eixample–Carrer La Muntanya, Raval de Sant Agustí–Pont de Xàtiva i Venècia, este últim va ser el sector ahón s’incorporá la falla Ausiàs March.

A hores d’ara, l’Ajuntament d’Alzira compta administrativament amb 33 barris. Tal com s’ha mencionat, les falles quedaren estructurades en set sectors. El 13 de juny de 2005, mitjançant votació, la Falla Ausiàs March va quedar oficialment adherida a la Junta Local Fallera d’Alzira.

Aquella mateixa setmana, en la reunió ordinària del 17 de juny, la nostra comissió acordà que, per proximitat, sol·licitàrem incorporar-nos al Sector Venècia. Es redactà i envià una carta a les falles Ana Sanchis, Pere Esplugues, Sant Andreu, Plaça d’Alacant i El Parc informant dels nous carrers de recent urbanització que havíem sol·licitat. Aquests carrers no pertanyien a cap falla i, si en un termini de 72 hores cap comissió no demanava ampliar la seua demarcació, passarien a formar part de la nostra. Cap falla va demanar ampliar-se, de manera que la nova demarcació quedà consolidada.

Els primers anys del Sector Venècia foren molt actius i innovadors. Ja d’inici es creà un logotip propi: una teja de fallera com a figura principal i, davant, un mariner amb una góndola veneciana. També es dissenyaren unes insígnies que tingueren un gran èxit i una elevada demanda entre les comissions del sector. Fins i tot s’escollí un número per a la loteria de Nadal.

Mensualment —normalment un dijous— es feien sopars i reunions per a organitzar activitats

conjuntes. Durant els primers anys, encara que no sempre, les comissions compraven conjuntament pirotècnia, beguda i altres productes per abaratir costos adquirint grans quantitats.

Un abans i un després: març del 2020

L’última gran festa que el sector havia organitzat anava a celebrar-se

el dissabte 14 de març de 2020 a la nostra carpa. Es tractaba d’un esmorzar de germanor fallera, al qual ja s’havien apuntat unes 400 persones, que havien pagat un preu simbòlic que incloïa entrepà, beguda i despeses de taula i per a finalitzar posteriorment estaba organitzat fer un cercaviles per a recollir a les 6 Falleres Majors i gaudir tots de la Mascletá.

Recorde perfectament Raül Moliner, un dels grans referents de la nostra comissió i responsable de la logística, organitzant fins al mínim detall perquè tot funcionara de manera impecable. Servir 400 persones a l’hora era una responsabilitat enorme.

Au sia s Ma rch

Tot quedà paralitzat quan el Govern Central anuncià l’estat d’alarma el 13 de març. La Covid-19 havia arribat i, des d’aquell moment, ja coneixeu la resta de la història…

Tradicions del sector i continuïtat

Una tradició que el Sector Venècia manté des de fa molts anys és que el 19 de març, durant els passacarrers del matí, les comissions es visiten mútuament a les carpes. A les 13.00 h, amb els estendards al capdavant, totes marxen juntes en comitiva cap a la Mascletà de la Plaça del Regne.

Desde l’any 2018, tením ja com a tradició fer la presentació dels Llibrets de falla i esbossos conjuntament al Saló de La Gallera i posteriorment un Ví d’Honor. Acte que ademés de col. laboradors i fallers, també se convida a Junta Local Fallera.

A dia de hui, el sector continua actiu i els sopars mensuals segueixen celebrantse amb normalitat, mantenint viva la germanor que sempre ha caracteritzat el Sector Venècia.

fotogaleria cabalcada

dinar dones falles

fotogaleria

presentació

primavera Tempo ra

Ultimàtum

J.M. Gisbert

Deméter és la Deessa de l’agricultura, la collita i la fertilitat. Tot l’any era primavera. Els camps eren plens de cultius, els jardins plens de flors, els arbres plens de fruits i sempre feia bon temps, amb pluges lleugeres alternant amb sol radiant.

Un mal dia, Deméter va veure com el seu germà Hades raptava la seua filla Perséfone i se l’enduia al seu regne de l’Inframón.

Demanà ajuda als altres déus, però cap va gosar donar-li, tots temien Hades. Era sabut que qui s’emportava al seu regne, mai més tornava.

D’acord, si no l’ajudaven, ella deixaria de treballar. Deixaria de fer la seua feina, ja no es cuidaria del Sol ni de l’aigua ni del bon temps. Era la primera vaga de la història.

Els camps s’assecaren, les fulles dels arbres caigueren. Ja no hi havia flors, el Sol no eixia i el fred i la tristor es va apoderar del món.

Els mortals no podien menjar i començaren les revoltes arreu. Tota l’harmonia s’havia trencat.

A l’Olimp començà un ambient irrespirable. Els Déus, fins ara poc decidits a ajudar Deméter, en veure perillar els seus privilegis, ara miraven d’ajudar a trobar la solució. Però tots temien Hades.

A la fi, intervingué Zeus, que va reunir Hades i Deméter i els va obligar a fer les paus.

Perséfone passaria sis mesos amb Deméter i els altres sis a l’Inframón amb Hades, com una custòdia compartida. Això permetria l’alternança de la temperatura, la fertilitat i les collites.

Per a evitar que cap de les dues parts incompliren la seua paraula, Zeus nomenà quatre encarregades de vetllar l’acord. Ho va encomanar les Hores, que eren les filles de Selene, la Lluna i de Helios, el Sol.

Eiar s’encarregaria de la primavera, Theros de l’estiu, Phthinoporon de la tardor i Kheimon de l’hivern

I així, des de sempre mai més, el món ha tingut un clima cíclic, que ha permés viure en pau.

Però ara no se sap que passa. Zeus està molt cabrejat. Ha convocat les Hores a una reunió urgent. Algú no està fent bé la seua faena. Les estacions ja no són el que han estat sempre. Fa una calor exagerada, plou molt més del que toca, ha pujat la temperatura. Hi ha animals, vegetació i algues que mai s’han vist. Els incendis cada volta són més sovint i més grans. Les plantes floreixen abans del normal. Els gels dels pols, tant al nord com al sud, s’estan desfent, provocant l’augment del nivell de la mar.

El Déu dels déus no vol tornar a la situació antiga, quan Hades i Deméter anaven de conflicte en conflicte. Ja ha rebut queixes dels mortals, torna a haver-hi fam, mor gent per les inundacions i la sequera. Els hi demana

explicacions i els germans no saben de què els parla. Ells compleixen escrupolosament el que pactaren fa mil·lennis, Perséfone alternava cada sis mesos la convivència amb la mare i l’oncle. Ells donaren la seua paraula i tots dos l’han complida.

Zeus cridà les Hores, que acompanyades dels seus ajudants, Eiar, Theros, Phthinoporon i Kheimon es presentaren davant el Ser Suprem de l’Olimp. Tremolant digueren no saber res del que estava passant.

Tots començaren a perdre el control. Uns acusaven els altres del que estava passant. El Suprem ja començava a emprenyar-se.

A un costat de la sala, tres xiquetes, filles de Zeus, jugaven fent molta escama. Eren les Càrites, però tothom les coneix per Les Tres Gràcies. Son pare els renegà i els va dir que anaren a jugar a un altre lloc. Però elles, s’abraçaren als peus del pare i una fent-li cosquerelles a la panxa, l’altra acaronant-lo, li començaren a dir el que en realitat estava passant.

Des del seu naixement, aquestes deesses menors s’havien dedicat a dispensar alegria i dolçor entre els mortals, però d’un temps ençà, cada volta hi ha menys humans que ho mereixen. Els mortals que

prefereixen guanyar diners i tindre poder, no tenen cap escrúpol en destruir l’equilibri natural del món. Això està alterant el clima de la Terra i si no s’atura això, en poc temps la vida desapareixerà.

D’acord, l’han convençut. S’ha de parlar amb els mortals i se’ls ha de fer entendre què, si no fan cas a l’advertiment, el Ser Suprem no tindrà compassió i deixarà que la vida al món desaparega.

Les encarregades de fer-ho seran les Càrites. Les xiquetes estan molt contentes, aniran al món dels mortals i soletes!

Ni pensar-ho. No aniran elles només, les acompanyarà Dionís, que tot i ser Déu, mai fa un brot, només pensa en festes, menjar i sobretot en beure. Au, no es parle més, cap a la Terra, a vore si poden fer res.

Al taller, els ninots, les pintures, els pinzells, les paletes, tot manté el desordre natural a tot artista. El sopar d’anit s’allargà més de l’habitual. Bé, el sopar exactament no, el ressopó, els cafés, les copes, el tabac... Fa temps que no tenen idees, falten dos dies i no sap què presentar a la comissió.

Enmig dels ninots sense acabar, de sobte l’artista veu el que creu

que és una al·lucinació deguda als excessos del sopar. Tres dones joves vestides amb túniques li estan demanant parlar. Es frega els ulls. Qui són? No poden ser reals. No havia d’haver begut l’herber que portà Toni, estava bo, molt bo, és casolà, de la Serra de Mariola. El fa son pare, però deixa el cap espés, molt espés.

Pensava que estava sol. Tots han anat marxant a sa casa. Ningú no ha tancat la porta amb clau i ara aquestes dones s’han ficat dins la nau. Què fan tres adolescents al seu taller? I soles. Són les quatre de la matinada. No tenen pare ni mare? No són hores per anar bambant. La veu d’un home, també jove però ja més adult el trau de les seues reflexions. Ei mestre!, que no van soles, van amb mi. Em diuen Dionís, jo també soc un Déu, però em pots dir Dioni, això sí, sempre que em deixes provar eixe licor, herber li has dit, veritat?

L’artista pensa que està somniant. No tornarà a beure. El pesat del seu metge estarà content, no tornarà a beure... O han estat els cigarrets?, eixos que el nou aprenent els ha preparat. Tabac ecològic ha dit. No ho sap, però això no pot ser real.

Dionís, passant-li el braç per

l’esquena i posant-li la mà en el muscle, mira que l’home es tranquil·litze. Ha d’escoltar a les Tres Gràcies. Li donaran moltes idees. Podria fer una falla dedicada a les estacions. Una falla que lluitara contra la degradació del clima. Sap com seria de terrible que els animals no pogueren viure? Que no hi haguera plantes, ni vinyes? No es podria fer el vi, els aiguardents, l’herber... Seria una catàstrofe!

Vinga, a treballar! Un artista ha d’aprofitar quan li ve la inspiració. Tu fes cas de les Càrites, tenen moltes idees. Mentre, jo m’entretindré provant tots aquests licors que vos he deixat a la taula. El conyac, el whisky i la ginebra, ja els coneixia. Em centraré en els licors de la terra, el licor de café, el d’arròs, la mistela, la cassalla i l’herber.

Dos dies de treball intens, esbossos, apunts, dibuixos definitius. A la fi el treball acabat. Ara, a parlar amb la comissió. Espera que els agrade la proposta. Ells l’ajudaran amb l’explicació. Com? No poden anar amb ell? Ah, si poden, però no les podrà vore ningú més que ell. Bé, el cas és que poden presentar el projecte.

Pel camí, gairebé aplegant a la

reunió, Dionís els diu que vagen anant, ell s’atura a un bar a prop de la falla, vol provar un parell de coses que encara no ha tastat, la cassalla amb llima i el cremadet.

Aneu, aneu, jo només m’estaré ací una estona. Ara aniré, és qüestió de moments.

saluda pre side nt

Benvolgudes falleres i fallers, amics tots:

Un any més, la nostra benvolguda festa fallera plena de llum, color i alegria els nostres carrers. És temps de compartir, de retrobarnos i de celebrar junts la tradició que ens unix.

Vull expressar el meu més sincer agraïment a la nostra comissió, per l’esforç, la dedicació i el carinyo que posen en cada detall perquè estes Falles siguen inoblidables. Gràcies a tots els que, amb il·lusió i treball, fan possible que la nostra festa continue creixent.

Estem en la recta final, i us anime a viure-la amb il·lusió, responsabilitat i optimisme. Que l’esperança ens acompanye i que la meteorologia ens done una treva este mes de març, per a gaudir plenament dels nostres dies fallers, cosa que el passat exercici la pluja ens va impedir, però que malgrat estes circumstàncies ens

vam saber superar, vestir-nos amb la millor dels nostres somriures i demostrar que som valencians i consegüentment honrem la nostra festa fins i tot en els moments complicats.

Convide a tots a gaudir al màxim les nostres festes *josefinas, a encarar amb alegria els actes que queden i a sentir l’orgull de saber que, des de fa més de vint anys, la nostra comissió forma part activa de l’Alzira fallera i del món faller.

M’acomiade amb l’esperança que estes Falles siguen recordades per la unió i l’alegria que ens caracteritzen.

El vostre president, orgullós d’haver pogut estar al servici de tots vosaltres , esperant haver pogut representar-vos i dirigir-vos de la millor forma possible.

Bones Falles i visca la nostra comissió!

José Manuel Nácher i Costa

Fallera Major

Maria, entre el resplendor del foc i els colors que dansen, entre el murmuri de la multitud i la música que envolta els carrers, s’alça una presència de calma i llum. Cada gest teu és un fil de poesia que recorre els carrers, i cada mirada, un cant subtil a la bellesa que s’amaga en la tradició i en l’emoció compartida.

Tranquil·la i mesurada, dolça en el silenci i intensa en el sentiment, la teua figura teixeix els moments amb delicadesa, com qui guarda secrets preciosos dins d’un somriure. Amb cada pas la festa es desplega amb la teua aura, i cada instant esdevé més viu, més càlid, més profund; com si la llum dels monuments i l’escalfor del foc s’inclinaren per reverenciar-te. No hi ha grandesa ostentosa ni gests precipitats; només la serenitat que fa brillar tot el que t’envolta amb llum pròpia, l’elegància que transforma l’alegria en poesia i la subtil màgia que fa que els colors, la música i les emocions conflueixin en un mateix batec. La teua presència és un eco de l’essència de la festa: un sentiment que uneix, que enalteix i que queda gravat en el cor de tots els qui participen.

I així, Maria, amb la teua llum i la teua calma, fas que la festa siga més intensa, més viva, més nostra.

María Navarro i Nácher

saluda pre side nta

infantil

Estic molt il·lusionada de poder ser la vostra Presidenta Infantil enguany. Per a mi és un honor tornar a viure les Falles d’una manera especial.

Vull donar les gràcies a la comissió per confiar en mi i per donar-me aquesta oportunitat. També em fa molta alegria poder compartir aquest any amb Alba, la nostra Fallera Major Infantil, que a més és una gran amiga. Espere que, junt amb Maria i Jose, puguem formar un gran equip i viure moments inoblidables.

Les Falles són una de les coses que més m’agraden: la música, els colors, els monuments, els passacarrers i eixos instants que només entenem els que sentim aquesta festa tan nostra. Per això, tindre un càrrec així em fa viure-ho tot encara amb més emoció.

Sé que ser Presidenta Infantil també és una responsabilitat, i per això donaré el millor de mi en cada acte. Vull estar a l’altura del que la comissió espera i ser un bon exemple per als més menuts, sempre amb un somriure i moltes ganes d’ajudar.

Espere gaudir amb tots vosaltres de moments molt especials i viure les Falles amb la mateixa il·lusió de sempre.

Amb tot el meu afecte, Emma

Emma Castillo i Raya

Fallera Major infantil

ALBA,

Filla meva estimada, llum dels meus ulls, regina de la meva ànima, Avui, amb una gran emoció al cor, veig com comences el camí d’un somni que portaves dins des de ben petita. Un somni que has compartit amb la teva germana, que ja va ser Fallera Major Infantil, i que ara, amb tot el teu esforç i il·lusió, arribes a fer teu. Més enllà del simple desig, aquest somni representa tot el que és important per a tu: la teva passió, el teu amor per la festa i la teva dedicació a la nostra tradició fallera.

Amb tot l’amor i l’admiració que sento per tu, sé que aquest camí serà un regal per al teu cor i per al de tots els que t’envoltem. Veure’t ara en aquest rol, amb la mateixa il·lusió que va tenir la teva germana, és un moment màgic per a mi. Sé que la teva Cort d’Honor, la teva família i tots els que t’estimen quedaran capturats pel teu encant, perquè la teva presència és un reflex de bondat i alegria. El teu somriure, tan sincer i pur, serà el que farà brillar aquesta experiència.

Tot aquest any serà breu, sí, però ple de màgia i de moments que et marcaran per sempre. I, mentre et converteixes en part de la història de la nostra Alzira i de la nostra comissió, no puc evitar sentir-me immensament orgullosa de la filla que tinc, de la persona increïble que ets. Aquest és el teu moment, el somni de tota una vida que ara es fa realitat, i com a mare, el meu cor està ple d’orgull i d’amor per tu.

Tots aquells que et veiem, veurem el mateix orgull que sentim nosaltres, i quan et miri, emocionada, m’alçaré i diré amb tot el meu cor:

Visca la Fallera Major Infantil, Alba Ramon Ricci!

Amb tot el meu amor, La teua mama, María Ricci Alapont

Co rt d'Honor d’Alzira

Formar part de la Cort d’Honor de la Fallera Major d’Alzira 2026 és un privilegi que plena el meu cor d’orgull i gratitud.

Enguany vaig iniciar un camí especial, ple de moments que recordaré tota la vida, compartint la màgia i la tradició de les nostres Falles.

Des de la meua estimada comissió Ausiàs March, porte amb mi l’afecte, el suport i la força de totes les persones que m’han vist créixer com a fallera. Ser cort d’honor és molt més que un títol: és representar els valors de la festa, és viure cada acte amb emoció i és sentir com la pólvora, la música i la germanor ens unixen.

Gràcies a la nostra Fallera Major per la il·lusió compartida i a totes les persones que fan possible este somni.

Que les Falles de 2026 siguen llum, alegria i orgull per a tot Alzira.

Visca Alzira, visquen les Falles i visca la comissió Ausiàs March!

falla gran

Te mp o ra lema:

Escena 1: L’Equilibri del Món

Al cor de la plaça, la falla s’alça orgullosa, presidida per la Mare Terra, ferma i preciosa.

Juga amb els pilars que sostenen la vida, un equilibri fràgil, una dansa compartida.

Au sia s Ma rch falla Alzira 2026

Sobre la seua esquena, quatre nimfes treballen sense parar, cada una guarda un secret, cada una sap estimar.

Són les estacions de l’any, el cicle que ens guia, la Terra somriu, satisfeta encara hui.

Però a voltes, cruel i sense mesura, la raça humana destrueix allò que perdura.

Ella aguanta, pacient i callada, encara que el seu cor se sent esquinçada.

Escena 2: La Primavera Desperta

Arriba la primavera, fragància i color, les flors esclaten en un cant d’amor. La natura rebenta en pura bellesa, i eleva al cel la nostra simple tristesa. És l’estació festera, la que altera la sang, la joventut s’encén, s’oblida la fam.

Tanta fruita, tanta aroma, tant sol en la pell, la vida se celebra com un dolç llorer.

Dos cignes es miren, gestos enamorats, perquè sense amor, els dies són grisos i apagats. Si no hi ha estima, la vida es fa dura, i el cor s’ompli d’ombra fosca i oscura.

Escena 5: L’Hivern Errant

Jo sóc un ós polar, cansat del fred, preferisc el caloret, ho dic sense remei.

Deixe Sibèria i prenc un vol lleuger, perquè vull vore les falles, és el meu gran anel!

La festa fallera m’ompli de sentit, amb foc i esclat que el meu cor ha demanat. L’hivern es trenca, la flama el venç, i l’ànima s’encén quan el foc creix.

Escena 6: El Cant Final

Siga hivern o estiu, tardor o primavera, vos dic que la nostra festa fallera, encara que semble altiva, serà sempre la primera.

Perquè en cada flama, en cada explosió, batega la vida, la passió i la tradició.

La Mare Terra somriu, el cicle es renova, i València sencera en el foc s’eleva.

falla infantil

Te cno logIA

El Regne de Bit i el Cor de Paper

Au

sia s Ma rch Alzira 2026

Hi havia una vegada, en un barri banyat pel sol de Alzira, un lloc anomenat el Regne de Bit. Allí, els pardals no cantaven de matí, sinó que feien “bip-bip” perquè eren drons de colors. Les flors no feien olor, perquè eren antenes que buscaven el senyal del Wi-Fi més potent.

En el centre de la plaça vivia la petita Lucía, que ja no volia sabates per a córrer, sinó una armadura de robot groc per a no tocar mai el terra.

Dins del seu trasto de ferro, la xiqueta es creu la reina, però no sap que en eixe “encuerro”, sentir el sol ja no és la seua feina.

Un poc més allà, Marc passava com un llamp damunt del seu patinet elèctric. Portava uns auriculars tan grans que podrien tapar el so d’una mascletà. Marc creia que era l’amo del carrer, però en realitat era un titella d’una llista de reproducció que ell no havia triat.

Mira el xiquet com s’envola, pels carrers a tota virolla, però porta la ment ben sola, i la realitat se li desenrotlla.

Però el més terrible era el Gran Monstre de la IA. Era una cara gegant de cables i circuits que obria una boca com una cova obscura. Dins, el pobre Tico intentava aferrar-se al seu llapis i als seus llibres, però el monstre li deia amb veu metàl·lica: “No penses, jo ja ho he pensat per tu; no pintes, que jo ho faig més bonic”.

Eixe monstre de metall, que ens vol furtar el llibret, ens deixa sense treball, i ens buida el capet, pobret!

Tot pareixia perdut al Regne de Bit. Els xiquets eren com bateries que es buidaven, tancats en gàbies de vidre que anomenaven “mòbils”. Però un matí de març, va aparéixer Leo. Leo no tenia llums ni botons. Leo tenia un tros de suro i un poc de paper que havia transformat en un avió.

Quan Leo va llançar el seu avió, aquest no seguia cap algorisme. Volava lliure, pujant i baixant segons bufava el vent de la mar. Els altres xiquets, sorpresos, van alçar la vista de les pantalles.

Leo juga amb un avió, que no gasta bateria, ell gasta el cor i la passió, i ens regala l’alegria.

En vore aquell vol tan senzill i pur, l’armadura de Lucía va esclatar, els auriculars de Marc van caure a terra i la boca del Monstre de la IA es va tancar de colp, perquè ja ningú li feia cas. Els xiquets van descobrir que la millor xarxa social era agafar-se de les mans per a fer una roda.

I així, quan va arribar la nit de la cremà, el foc no va cremar els somnis de paper, sinó que va desfer tot el metall i el plàstic que els impedia abraçar-se. Perquè en València sabem molt bé que, encara que la tecnologia siga una llum que ens ajuda, mai podrà brillar tant com la flama de la nostra imaginació.

Jun ta Directiva

FALLERA MAJOR

MARÍA NAVARRO NÁCHER

PRESIDENT

JOSÉ MANUEL NÁCHER COSTA

VICEPRESIDENT 1o

KIKE FONTANA FÁBREGUES

VICEPRESIDENTA 1a

NURIA REIG GAY

VICEPRESIDENT D’ACTIVITATS DIVERSES

RAÚL MOLINER OLIVER

VICEPRESIDENTA D’ECONOMIA

MARTA NÁCHER COSTA

VICEPRESIDENT DE CULTURA

JUAN CEPEDA SANCHO

VICEPRESIDENT DE FESTEJOS

ENRIC LLORCA RODRÍGUEZ

VICEPRESIDENT DE RECURSOS ATIPICS

SALVA MARTÍNEZ HIDALGO

CORT D ‘HONOR DE LA FALLERA MAJOR D’ALZIRA

LAURA CORTÉS BALAGUER

SECRETARI

JOSÉ VICENTE MENGUAL LORENTE

VICESECRETARIA

CRISTINA VISTÓS MORENO

DELEGAT/A DE CENS I RECOMPENSES

EMILIO DOLZ SIFRE

DELEGADA DE JUNTA LOCAL FALLERA

MÓNICA RUBIO ESTEVE

DELEGADA CULTURA

LAURA TEROL PINOLON

VICEDELEGADA CULTURA

ANDREEA MARÍA SAMOILA

DELEGAT MONUMENT

FERNANDO LLOPIS PARDO

VICEDELEGATS MONUMENT

ENRIC PAU PUIG

JOEL CALERO BALLESTER

DELEGADA DE LLIBRET

LUCÍA TEROL PINOLON

VICEDELEGADES LLIBRET

DESIRÉE NAVARRO LLACER

FÁTIMA BERNABÉ JORDAN

MARÍA RICCI ALAPONT

DELEGADA TEATRE

MÓNICA TOMAS ORTIZ

DELEGADA DE CUOTES

SORAYA ALMIÑANA REQUENA

DELEGAT DE FESTEJOS

JOSÉ NAVARRO NÁCHER

VICEDELEGATS DE FESTEJOS

ANTONIO RAMÓN MORENO

JUAN BONET BODI

DECORACIÓ CARPA I BANDERES

SHARON CABALLERO VERCHER

MARÍA NÁCHER COSTA

DELEGADA DE PRESENTACIÓ

MAICA FELGUERA CAMACHO

DELEGADES DE PROTOCOLO

PILAR MARTIN BON

BEA SOLAZ JUNCÁ

DELEGADES DE INDUMENTARIA

MAR RAYA GIMÉNEZ

MÓNICA RAYA GIMÉNEZ

DELEGADES DE INFANTILS

LORENA SEVILLA ARMENTERO

SANDRA MADRID SÁNCHEZ

DELEGADES DE RALLI

ALBA RUBIO REIG

ADRIANA FONTANA TEROL

DELEGAT DE ACTIVITATS DIVERSES

JAVIER SANZ DÍAZ

DELEGAT DE CASAL

SERGIO GARCÍA CASTILLO

DELEGAT DE PIROTECNIA

FRANCISCO REIG GAY

Voca

LYDIA ALBELDA SÁNCHEZ

EVA MARÍA ALEMANY FERRI

JONATHAN ALTABERT CANO

NÚRIA APARISI GÓMEZ

MARÍA MERCEDES BLASCO CASTEJÓN

CARLA BLASCO CASTELLÓ

DELIA BLAY BALAGUER

BLAI BORT ZARZUELA

ALICIA BRIA MARTÍNEZ

ANTONIO CARBALLO MORENO

MARC CASTELLS DOLZ

VÍCTOR CASTILLO RODRÍGUEZ

LEYRE CEPEDA FERRI

RAÚL CLEMENTE SUÑER

LAURA EGEA DOMINGO

REBECA FERNÁDEZ RAMÓN

LLUC FERRER BALAGUER

JOSE ENRIQUE FERRER MONERRI

NACHO FONTANA TEROL

MARTA FRANCISCO ROMERO

LAURA GALDÓN PARDO

LAIA GARCÍA ALMIÑANA

NOELIA GARCÍA BERTOMEU

AINHOA GARCÍA PÉREZ

SALVADOR GARÉS CRESPO

MARTÍN MADERA BERMÚDEZ

JOAN MARRADES BLANQUER

IDAIRA MARTÍ PINA

JESSICA MARTÍNEZ CARRERES

JOSE LUIS MARTÍNEZ GARCÍA

NATALIA MARTÍNEZ GONGA

BLANCA MARTÍNEZ OLMEDO

SALVA MARTÍNEZ OLMEDO

DANIEL ARMANDO MARTÍNEZ PINEDA

ANA GABRIELA MARTÍNEZ RÁPALO

RAIMON MASIÁ VERCHER

CARLA MAYANS ANDRES

LLUC MÍNGUEZ MONERRI

SERGIO MIRALLES ESCRIBANO

RAÚL MOLINER BALAGUER

BERNARDO RAMÓN MORENO

ROSA RAMÓN RAMÓN

IRENE RAMÓN RICCI

ANTONIO REYES CODINA

CARLOS ROIG MORENO

IRIS ROSELL GRACIA

ANA BELÉN RUBIO ESTEVE

JAVIER RUBIO ORTEGA

JAVIER RUBIO REIG

ANA SALA SANCHEZ

ALEJANDRA SALAMANCA JORNET

JAVIER SÁNCHEZ GONZÁLEZ

ALBA SANTAMARIA GALDÓN

MARTA SANTOS ESTEVE

SERGIO SENA EXPÓSITO

ADRIÁN SERRALTA TÁRRAGA

JOSE ANTONIO SERRANO ALEMÁN

MARÍA SERRANO GARCÍA

ESTER SEVILLA ARMENTERO

PABLO SOLER SÁNCHEZ-CAPILLA

ANDREA SORIANO SISTERNES

GEMA TÁRRAGA FERRER

YULEMA TEMPRADO FORTES

DOLORES TEROL PINOLÓN

FRANCISCO JOSÉ TORRES SOLER

ANNA VALERA MARUENDA

CARMEN VICEDO SIFRE

ISABEL ZAPATA RIVAS

Infan tils

FALLERA MAJOR INFANTIL

ALBA RAMÓN RICCI

PRESIDENTA INFANTIL

EMMA CASTILLO RAYA

DELEGADA DE JUNTA LOCAL INFANTIL

ALIRIA GARÉS VALENZUELA

SARAYMA BALAGUER CORTÉS

LAURA BONET APARISI

AMELIA CASANOVA VICEDO

ANDER CASTILLO RAYA

ANDREU CLEMENTE ZAPATA

NEUS CLEMENTE ZAPATA

NATALIA MARÍA DUMITRASCU DARANGA

VALERIA FERRER FERRI

MATEO GARCÍA BLASCO

CAMILA LLORET SEVILLA

MIGUEL MADERA BERMÚDEZ

OSCAR MARTÍ PINA

DAVID MARTÍNEZ OLMEDO

NOA MARTÍNEZ MARTÍNEZ

ALEIX MASIÁ MADRID

SERGIO MIRALLES SEVILLA

MARA ORDINES PINA

VEGA RAMOS EGEA

JÚLIA REIG TERESÍ

LAIA REYES SALA

ARYA SANZ NÁCHER

CHRISTIAN SENA TOMÁS

MARTA TAGUA GUARDIOLA

AITANA TORRES BALAGUER

ANDREU VENTURA SOLAZ

FLAMA D’ARGENT LUCIA TEROL PINOLON

FLAMA D’ARGENT I MURTA LYDIA ALBELDA SANCHEZ

FLAMA D’ARGENT I MURTA BERNARDO RAMON MORENO

FLAMA D’ARGENT I MURTA JAVIER SANZ DIAZ

FLAMA D’OR

FLAMA D’OR

FLAMA D’OR

FLAMA D’OR

FLAMA D’OR

FLAMA D’OR

FLAMA D’OR

FLAMA D’OR I MURTA

MARIA MERCEDES BLASCO CASTEJON

VICTOR CASTILLO RODRIGUEZ

RAUL CLEMENTE SUÑER

LAURA GALDON PARDO

SALVADOR GARES CRESPO

BEATRIZ SOLAZ JUNCA

LAURA TEROL PINOLON

JOSE MANUEL NACHER COSTA

Re compenses

firma artista

elecció ffmm fotogaleria primavera

festarociera

galeriacomercial

La falla Ausias March d’Alzira vol agrair a totes les col·laboracions que, any rere any, fan possible aquesta publicació. De part de l’equip del llibret i de tota la comissió,

Bones Falles 2026

garcía legal

Tu apoyo legal en:

Ley de Segunda Oportunidad

Tarjetas revolving

Cláusulas abusivas

Vulneración de derechos

Consulta de ficheros

Gestión de accidentes de tráfico

Divorcios

Herencias

Reclamaciones de cantidad

Redacción de contratos

Cambio de nombre de vehículo

Si tu situación no aparece aquí, pregúntanos :)

Av. Sants Patrons 33, entlo B, 46600, Alzira, València

C/ l’Horta, 4, 46900, Torrent, València

722 153 307

info@garciaasesores.es www.garciaasesores.es

Primera consulta gratuita

epamar sanz

DISTRIBUCIONES INDUSTRIALES

Especialistas en Higiene global y hostelería

· Higiene global · Celusa

Vajilla · Cristalería · Cubertería

· Utensilios de cocina

· De un solo uso

· Reutilizables

· Complementos de limpieza