Llibret Falla Antoni Pardo Torrent

Edita: A.C. Falla Antoni Pardo

Depòsit Legal: V-208-2011

Disseny gràfic i Maquetaciò: Panal Fallero

Coordinació de Llibret: Inés Ibáñez Sánchez

Equip Llibret:

Jorge E. Gómez

Amparo Loro

Inés Ibáñez

Raúl Herrero

LLIBRET DIGITAL:

Correcciò Lingüística : Amparo Loro Raro i Jorge Enrique Gómez Gijón

Tirada d’impressió: 300 exemplars

Poesies: Ernesto J. Ruiz

Explicació Falla Gran: Ernesto J. Ruiz

Explicació Falla Infantil: Jorge Ferrer

Contingut Infantil: Amparo Loro

Publicitat: Raúl Herrero

L’A.C. Falla Antoni Pardo defensa la llibertat d’expressió, però no comparteix necesàriament les opinions del seu grup de col. laboradors.

La nostra Comissió ha sigut beneficiària de la subvenció atorgada per la Diputació Provincial de València a les Falles 2026.

Aquest llibret ha participat en el Premis al valencià del llibret de l’Oficina de Promoció i Ùs del Valencià de l’Ajuntament de Torrent.

Aquest llibret participa en el concurs de llibrets fallers organitzat per l’OAM Junta Local Fallera de Torrent.

El llibret ha participat en la Convocatòria del premis de la Generalitat Valenciana per la promociò de l’ùs del valencià de l’any 2026. Este llibret participa en el Premis de les Lletres Falleres 2026. “Aquest llibret participa en el PREMI PUNT VOLAT”

F

alla 2 206 P RDO

ANTO NI A,C .

Per a la portada d’enguany, sent la primera vegada que realitzem el llibret d’aquesta magnífica comissió, i la nostra volta a Torrent, volíem realitzar un disseny seriós, amb un toc avantguardista, però delicat i minuciós. Com el treball enorme que ha realitzat l’equip del llibret.

Amb tècnica collage, s’ha creat una falla, un cadafal sobre una figura cervantina que subjecta una taronja, símbol d’aquesta terra. Al seu voltant, formes i figures teatrals i falleres, i d’ací, d’aquesta localitat. Quan es dissenya el guió d’un llibre faller, igual que el d’una obra de teatre, s’imagina un escenari i una escenografia concorde a la qualitat artística. Potser eixe ha sigut la nostra comesa: donar imatge a una fantàstica labor de redacció i estudi, aquesta imprescindible peça - teatral - de la cultura festiva valenciana.

Agrair a tota la comissió la seua confiança en nosaltres i desitjar-los que passen unes bones Falles 2026

(1>>)-Alcem el teló

La funció comença: benvingudes i benvinguts a la nostra història

6-Editorial – Equip del Llibret

8-Pròleg- Inés Ibáñez

(2>>)-Pròleg d’honor

Les primeres paraules ressonen sobre l’escenari

12-Saluda Regidor

14-Saluda FMT

(3>>)- Els orígens del teló torrentí

Història i memòria que tornen a alçar-se sobre el nostre escenari

18-Imagina un Broadway a la torrentina. Un Torrent ple de teatres

Per Inés Ibáñez

(4>>)- Veus en primera fila

Quan les veus de qui actua ens expliquen l’obra des de dins.

43-Entrevistes a actors i actrius.

Per Inés Ibáñez

44-Benito Alonso Meneses

46-Laura Rodríguez Chuliá

48-M.Dolores Contreras Magañas

50-Adrían Martínez Poncini

51-Félix Alonso Meneses

53-Laura Torres Monzó

55-Ernesto J. Ruiz Cotillas

56-Sandra Fas Mompó

(5>>)- Ràfega d’escena

Una escena curta per somriure i gaudir de la festa.

62-Imagina un amor faller... Sainet.

Per Mercé Múrcia

(6>>)- Escenes menudes, mons immensos.

6.1- Xicotetes històries que obrin grans portes a la imaginació.

Microrrelats:

80-Distopia. Per Ernesto J. Ruiz

81-Una falla qualsevol. Per Jorge E. Gómez

82-Postureig. Per Raúl Herrero Herreros

(7>>)- El teatre de les flames

7.1- Reflexions que il·luminen i qüestionen la nostra festa.

Articles d’opinió:

86-Falles per a tots ... O per a quasi tots.

Per Patricia Berbell Fenoll

88-Eres imparcial parcialment?.

Per Esther Giménez Martínez

89-Reflexions sobre l’extinció cultural.

Per Ernesto J. Ruiz Cotillas

93-Tornar a mirar-nos als ulls: l’essència de les falles.

Per Carlos Justo Gutierrez

95-Imagina unes falles sense presidents.Flama i foc dins d’un cor faller.

Per Cristina Barreda Villafranca

(8>>)- Escenari compartit

8.1- Mirades sobre la societat, com escenes d’una gran obra col·lectiva.

100-La turistificació, quin sainet!

Per Jorge E. Gómez i Amparo Loro Raro

102-Imaginatio: el gran teatre faller (amb playback inclòs) on el valencià actua només en paper… però mai en directe.

Per Sara Apararicio

Sumari

(9>>)- Escena solemne

Acotacions d’ordre i respecte abans de l’acció.

108- Saluda Presidenta

110- Saluda FM

112- Poesía a Paula

113- Coneixem a la nostra Protagonista (10>>)-Direcció de l’obra

10.1- Els qui, sense eixir a escena, fan que tot isca perfecte.

116- Junta Directiva (11>>)- El repartiment complet

11.1- Tota la companyia a escena, tots i totes indispensables per a l’obra

120- Repartiment Major (12>>)- Aplaudiments en escena

12.1- L’ovació final a les protagonistes de la festa

125- Recompenses

127- Premis 2025 (13>>)- L’obra en esbós i crítica

130- Falla Gran.

Crítica. Per Ernesto J. Ruiz (14>>)- Moments en focus

14.1- Instants congelats que ens retornen l’emoció de cada escena

135- Recull Fotogràfic

LLIBRET INFANTIL

(15>>)-Escenes sense temps

15.1- Abans que comence l’obra, posem ordre entre bambolines!

160- Saluda FMIT

162- Saluda President Infantil

164- Poesia a Álvaro

165- Coneixem al PI

166- Saluda FMI

168- Poesia a Aitana

169- Coneixem a FMI

170- Repartiment Infantil

171- Recompenses i Premis (16>>)-Entre rellotges i telons

16.1- Un viatge pel temps, el teatre i la imaginació fallera.

174- Un teatre sense rellotge. Conte

Per Inés Ibáñez

176- El rellotge i el teló. Article

Per Gabriel Herrero (17>>)- Escenaris que canvien i recorden

17.1- Cada teatre, cada altar i cada cant ens transporta en el temps, mostrant com la nostra tradició i imaginació viuen en escena.

180- Manifestacions teatrals infantils. Article

Per Amparo Loro Raro (18>>)- Somriures i reptes

18.1- Obri el teló de la imaginació i resol els enigmes que amaguen les nostres escenes!

194- Activitats infantils (19>>)- Cronoil.lògic a escena

202- Falla Infantil. (20>>)- Instants màgics

Cada instant capturat és una història que viu entre bambolines i riatlles.

208- Recull Fotogràfic (2024-2025) (21>>)- Última escena

Com en qualsevol gran obra, cada actor deixa la seua empremta; ara és el torn dels nostres representants de l’any passat de compartir-la amb tots nosaltres.

226-Comiat P.I. 2025

228-Comiat F.M.I. 2025 i CHFMIT 2026

232-Comiat F.M. 2025 i CHFMT 2026 (22>>)- Quan cau el teló

La llum s’apaga, però el ressò de la funció es recordarà sempre

238-EPÍLEG. Per L’equip del Llibret (23>>)- Escenari d’activitats

Descobreix l’ordre de les escenes, activitats i moments màgics que faran que la nostra festa siga plena de rialles, teatre i imaginació!

242-Programa de festes (24>>)- Cartellera d’estreles

Els qui fan possible que la funció continue brillant.

246-Anunciants i patrocinadors (25>>)- Melodies que ens uneixen 276-Himnes

Alcem el teló

LA FUNCIÓ COMENÇA: BENVINGUDES I BENVINGUTS A LA NOSTRA HISTÒRIA.

Editorial

Sona la música, el teló s’alça… i la funció comença. Enguany la nostra comissió ha volgut submergir-se en la màgia de la cultura i la creativitat, amb el lema “Imaginatio” volem convidar-vos a viatjar pels orígens del teatre torrentí, per eixa màgia que naix quan les històries cobren vida i la imaginació es fa realitat.

La nostra falla infantil, amb el lema “Cronoil.lógic”, ens porta, de la mà dels més menuts, a un viatge ple de curiositat i fantasia. Ells també tenen molt a contar i a ensenyar-nos, perquè la seua manera de veure el món és tan màgica com qualsevol escena.

Som un equip de llibret nou, i sí, ens ha costat. Però sobretot ens ha il·lusionat. Hem posat ganes i cor perquè aquest llibret siga amé, interessant i apte per a tots els públics. Cada pàgina és un acte, cada apartat una escena, i vosaltres, els lectors, sou el públic que fa possible la representació.

Gaudiu-lo tant com nosaltres ho hem fet.

Que comence la funció! ... I que visquen les falles 2026!

Equip de Llibret

Pròleg

El teló s’alça…

Cada any, quan arriba el mes de març, el nostre poble es transforma en un gran escenari. Els carrers esdevenen platees, els casals són camerinos, i cada membre de la comissió fallera i veïnat es converteix en protagonista d’una obra col·lectiva que no necessita guió escrit: la Falla.

En esta edició del nostre llibret, baix el lema “Imaginatio”, volem posar en escena el que sempre ha sigut l’ànima del nostre món: el teatre faller. Eixe espai on la rialla i la crítica conviuen, on la improvisació és art i on, darrere del teló, batega la passió per contar històries.

Hem volgut fer un viatge pels teatres de Torrent, descobrint-ne l’origen i el seu paper en la vida cultural de la ciutat. Però també hem donat veu als nostres actors i actrius fallers, que, amb cada sainet o representació, mantenen viva la flama del teatre popular valencià. Entre bambolines, trobem articles que reflexionen sobre la inclusió a les falles, la saturació de les nostres agendes, i la poca atenció que, sovint, rep la cultura fallera en general, i el llibret en particular, eixa joia literària que guarda la memòria any rere any.

Com tot bon teatre, també mirem cap al món exterior: cap a una societat valenciana que, de vegades, oblida cuidar la seua llengua, que veu com el turisme transforma les seues festes i carrers, però que encara conserva la màgia de reinventar-se, d’alçar el teló una vegada més.

Mentrestant, la nostra comissió infantil ens convida a viatjar pel temps amb “Cronoil.logic”. La xicalla ens ensenya que la tradició també pot ser una gran obra d’imaginació: els altars de Sant Vicent, el Cant de l’Estoreta, i els musicals es barregen amb les rialles del present per preguntarse si continuem sent els mateixos actors d’abans… o si el temps ens ha canviat l’escena.

Asseieu -vos, que el teló ja s’alça, i comença l’obra més bonica de l’ any. << >>

Perquè, al cap i a la fi, tant grans com menuts compartim el mateix escenari: la vida fallera, plena de sentiments, de llum, de crítica i d’imaginació.

Així que, benvolguda espectadora, benvolgut espectador:

Asseieu-vos, que el teló ja s’alça, i comença l’obra més bonica de l’any.

Per Inés Ibáñez Sánchez

Coordinadora de Llibret

PRÒLEG D,HONOR

LES PRIMERES PARAULES RESSONEN

2,>>

Aitor Sánchez Collado

Regidor de Cultura, Falles i Turisme de l’Ajuntament de Torrent.

Benvolgudes falleres i fallers de la Falla Antoni Pardo; veïnes i veïns de Torrent:

És un honor dirigir-vos aquestes paraules com a regidor de Falles de la nostra ciutat i fer-ho, a més, a les pàgines d’un llibret que valora l’essència cultural de la festa fallera, un patrimoni viu que ens defineix com a poble.

El lema de vostra falla gran, IMAGINATIO, que també dona nom a este llibret, ens convida a mirar les Falles més enllà del foc i la festa, i a endinsar-nos en el món de la creativitat, del pensament i de la interpretació artística. La imaginació és l’origen de tot: dels esbossos que prenen forma als tallers, dels versos que expliquen i critiquen la realitat, i de les emocions que compartim al carrer cada mes de març. Però les falles també són Teatre, com la vostra incursió enguany en el concurs de Torrent amb una fantàstica versió de Shakespeare que tantes alegries vos ha donat. I per si no n'hi haguera prou, també les falles són Playbacks, com el vostre musical “Bella i Bestia” que ens ha fet somiar: no teniu límit.

De la mateixa manera, la falla infantil, amb el seu lema Cronoil·lògic, ens proposa un viatge ple d’enginy a través del temps, despertant la curiositat dels més menuts i sembrant en ells l’estima per la tradició, la cultura i el significat profund de les Falles. Educar en valors culturals des de la infantesa és garantir el futur de la nostra festa.

Vull destacar especialment l’aposta decidida d’este llibret per aprofundir en la dimensió cultural de les Falles: la literatura, l’art, la música, la sàtira i la transmissió del nostre patrimoni immaterial. Publicacions com aquesta demostren que les Falles són molt més que monuments: són cultura, identitat i expressió col·lectiva.

Enhorabona a totes les persones que han fet possible este projecte, a la comissió, als comerços i veïns per donar suport cada any a l’escola de vida i cultura en què es convertix el vostre casal i a totes aquelles mans i ments que treballen durant tot l’any amb il·lusió i compromís. Però -en especialvull donar l’enhorabona als vostres representants de 2026: Paula Sargatal i Aitana Escrihuela, que junt amb Mercedes Barea i Álvaro Escrihuela disfrutaran d’un any únic. Guardeu cada segon d’este que ja no torna i prepareu-vos a arreplegar els fruits d’un any de treball. Rebeu el meu reconeixement i el meu suport, així com el de l’Ajuntament de Torrent.

Que la imaginació ens guie, que el temps ens ensenye i que la cultura continue sent el pilar fonamental de la nostra festa més estimada… si ens veiem en la nit de la cremà serà bon senyal.

Andrea Adelantado Montoya fallera major de torrent 2026

Benvolgudes falleres i fallers de la falla Antoni Pardo.

Per a mi és un orgull i una sort dedicar-vos unes paraules com a Fallera Major de Torrent en aquest, el vostre volgut llibret.

No puc començar d’una altra forma que no siga donant les gràcies pel treball incansable i la dedicació incondicional que com a comissió realitzeu any rere any. Gràcies a la vostra constància les falles continuen sent tot un referent allà on anem. Perquè vosaltres sou l’ànima d’aquesta festa i d’aquesta cultura.

La vostra comissió es va fundar l’any 1968, demostrant ser una comissió unida amb un esperit artístic meravellós, on els espectacles que prepareu ens deixen sorpresos a tots els que tenim el privilegi de poder veure’ls. A més, els vostres monuments sempre són obres d’art que reflecteixen el vostre amor per la cultura i la tradició.

Gràcies per permetre’m compartir aquest camí amb Celeste, una dona valenta i meravellosa que sens dubte reflecteix la comissió a la qual pertany.

És tot un plaer i un orgull representar a totes les comissions de Torrent, us agraïsc de tot cor l’afecte amb el qual m’heu rebut en cada acte. Les vostres paraules em reafirmen una vegada i una altra que les falles són molt més que una festa, és un estil de vida. Les falles són la força que formem quan mirem junts en la mateixa direcció, mantenint viu eixe esperit que tant ens identifica.

Amb els vostres representants Paula, Aitana, Álvaro i la vostra presidenta Merche, us convide a viure aquest any ple de tradició, màgia i unió tots junts, i que tot el que ens representa continue sent eixa flama que batega als nostres cors i que ens uneix com a poble.

Gràcies per acompanyar-me en aquest any tan especial i per fer-me sentir que soc verdaderament, la vostra Fallera Major.

Visquen les falles 2026 i visca Torrent.

ELS ORÍGENS DEL TELÓ

HISTÒRIA I MEMÒRIA

QUE TORNEN A ALÇAR - SE

SOBRE EL NOSTRE ESCENARI

IMAGINA UN BROADWAY A LA TORRENTINA UN TORRENT PLE DE TEATRES

Per Inés Ibáñez Sánchez. Diplomada en Relacions Laborals.

Aquesta imatge, que hui pot semblar una utopia, te els seus arrels a una història cultural rica i, en molts aspectes, poc coneguda. Aquesta idea no és tan llunyana si s’analitza detingudament la trajectòria del teatre a Torrent, una història que es remunta a segles passats i que ha experimentat diverses etapes d’evolució, des de manifestacions populars fins a la consolidació d’espais institucionals dedicats a l’escena.

Un dels elements més representatius d’aquesta tradició és el Ball de Torrent, una expressió festiva amb arrels teatrals que combina dansa, dramatització i simbolisme col·lectiu. En aquest article, el que em propose és donar a conèixer el desenvolupament del teatre a Torrent al llarg del temps, i analitzar la seua relació amb tradicions com el Ball, i explorar com ambdues expressions han contribuït a la configuració d’una memòria cultural compartida. A través d’aquesta mirada, busque comprendre el valor del teatre, no sols com a entreteniment, sinó com a eina de cohesió social i vehicle de transmissió dels valors locals.

Segur que totes i tots heu sentit alguna vegada l’expressió “això acabarà com el Ball de Torrent”, però no sabeu a què es refereix. Doncs bé, es tracta d’una muixeranga dramàtica popular escenificada al nostre poble des de finals del segle XVII, o dit d’una altra manera, una manifestació tradicional que combina la dansa, la música tradicional valenciana i la narració satírica. Alguns autors la situen en unes festes que es celebraren a Torrent, allà per l’any 1655, amb motiu de l’estada del virrei per a curar-se d’una malaltia.

Els personatges representats al Ball són: els virreis, el presentador, l’alcalde, el sacerdot, el regidor, l’escrivà, l’alguatzil, el macer, el barber, el gitano i la gitana, el viatjant, els iaios, l’estudiantina, la banyeta, els alcides, el dançador, els contrabandistes i el poble. Aquest ball teatral i popular es desenvolupa en tres parts diferenciades: el Repès, la Cavalcada i el Ball. Cal destacar que el Ball finalitza amb l’entrada dels contrabandistes i tots els personatges barallant-se, situació que ha donat origen a l’expressió “acabar com el Ball de Torrent”.

El símbol que representa aquest ball és la màscara. La indumentària tradicional i la música tenen un paper significatiu, representatiu del folklore valencià i, concretament, de la cultura torrentina.

Aquesta interpretació és la primera de què es té constància, i podria considerar-se una obra teatral.

Considere el Ball com a origen del teatre a la nostra ciutat, i vos convide a recórrer les diferents etapes que aquest ha patit, des dels seus orígens fins a l’actualitat, per tal d’entendre com ha evolucionat i quin paper ha jugat en la nostra cultura com a poble.

Perquè, potser, no estem tan lluny d’imaginar, o recuperar, aquest Torrent ple de teatres.

El Convent de Monte-Sión

Abans de l’Edat Mitjana, hi havia una ermita dedicada a la Mare de Déu de la Soledat, a Sant Antoni i a Sant Roc. A finals del segle XVI, estos bens foren cedits per l’Ajuntament als franciscans alcantarins per a instal·lar un convent, i el 17 de juliol del 1605 es va inaugurar l’església del convent de Nostra Senyora de Monte-Sión.

La biblioteca de l’antic convent de Monte-Sión va arribar a ser una de les millors del Regne de València pel que fa a temes franciscans. Alguns dels frares o guardians foren escriptors reconeguts com el P. Lluís Amigó i el P. Josep Maria de Sedaví, conegut a Torrent com a P. José Méndez, que amb les seues aportacions literàries contribuïren a enriquir el patrimoni cultural valencià.

A l’any 1837, amb l’exclaustració dels franciscans alcantarins, es van habilitar les dependències del convent per a diferents usos, fins que al 1868, amb motiu de la Revolució coneguda popularment com La Gloriosa¹, es va intentar derrocar l’església, però el veïnat del carrer del Convent el va impedir.

Després d’aquest fet, i degut a la situació social i política que es vivia a Espanya, el convent va servir com a espai per a realitzar funcions de teatre. L’escenari estava situat entre l’antiga cuina i el refectori, i va estar obert al públic tots els diumenges i festius durant més de dos anys. Una de les funcions que va representar amb gran èxit la companyia teatral Germans Plumar de València va ser “Diego Corrientes²”, i és curiós, que les torrentines i torrentins d’aquella època anomenaren els artistes, comediants, i no actors com fem hui en dia.

Actualment, el convent continua oferint les seues instal·lacions per a representacions teatrals, concerts, concursos, danses, exaltacions falleres, etc., i ha adquirit una personalitat pròpia, i ara s’anomena Teatre del Llar Antonia.

El convent de Monte-Sión ha sigut un referent per a les torrentines i torrentins tant en l’àmbit espiritual com educatiu, així com en la vessant artística i cultural de la nostra ciutat.

¹ La Gloriosa o la Revolució de 1868: va ser una revolta militar, amb components civils, que va tindre lloc a Espanya a setembre del 1868. El seu triomf va suposar la destitució i exili de la reina Isabel II, donant inici al període conegut com el Sexenni Democràtic.

²Diego Corrientes: va ser un famós bandoler espanyol del segle XVIII, oposat a la injustícia social, generós i caritatiu. L’any 1848, José María Gutiérrez de Alba li va dedicar el seu exitós drama ‘Diego Corrientes’ o ‘El bandido generoso’. Fins i tot va merèixer una extensa novel·la per entregues del conegut Manuel Fernández González, Diego Corriente: ‘Historia de un bandido célebre’ (1866–1867, en dos volums). L’any 1856 es va adaptar com a sarsuela amb música de Ramón de Sousa sota el títol ‘Diego Corrientes: zarzuela en tres actes i en vers’. L’obra és singular per estar escrita en un dialecte andalús molt tancat.

Teatre del carrer de Sagra

El primer local teatral del qual es té constància a la nostra ciutat va estar ubicat al carrer de Sagra i va ser construït l’any 1884 per don Lorenzo Escamilla, qui es considera el primer empresari teatral de Torrent. El teatre tenia una capacitat per a 600 persones i va estar en funcionament durant més d’una dècada.

La companyia teatral estava formada per un grup de joves aficionades i aficionats torrentins, encapçalats per Manuel i el seu germà Pascual Rius, Lluís Vidal (Uisset de Pataqueta), Joaquim Vidal (Ximet), els germans Cervera (Sarpanella) i Rodríguez (Tiroi), entre d’altres.

Aquestes persones van posar en escena el drama “La Fornarina” i la peça en valencià “El tio Sinagües”. També estrenaren amb molt d’èxit les obres ‘La Estrella de Nazaret’, ‘La Huida a Egipto’ i ‘La Degollación de los Inocentes’, amb llibrets del Pare Felis, escolapi, i música del mestre torrentí don Justo Casabán Martínez.

El teatre estava ubicat al número 11 del carrer Sagra. Posteriorment, don Antonio Magán hi va construir una finca on va instal·lar el seu establiment Philips-Magán, en el qual es van vendre els primers televisors. Esta finca estava situada al costat de la farmàcia que encara tenim hui dia.

Teatre del Cercle Catòlic

El teatre del Cercle Catòlic va ser inaugurat el 7 de setembre del 1884 pel franciscà pare Méndez, a la primera planta de la Caixa d'Estalvis, situada on hui es troba la plaça del Bisbe Benlloch. L’edifici va destinar una part per al teatre i una altra per a la banda de música del “Patronat de la Joventut Obrera”.

Tant per la seua ubicació, com pel seu repertori, aquest teatre ha viscut diverses etapes, arribant a comptar, segons les persones aficionades, amb algunes de les millors companyies de la província i va arribar a ser una de les més importants de la nostra ciutat, que ja ha complit més de 140 anys d’existència.

Als últims anys del segle XIX, es representava un tipus de teatre, els llibrets del qual seguien la norma cristiana de divulgació, així com peces en valencià, principalment sainets d’un acte, que tant s’han prodigat en la nostra població per part de diverses companyies, fins als nostres dies.

A l’etapa inicial, es dinamitzaven festes i trobades socials, així com vetlades literàries, tan habituals al Cercle Catòlic.

A la segona etapa del segle XX, des del 1915 fins al 1929, va construir-se l’edifici del Cercle Catòlic, a la plaça de Colom, cantonada amb el carrer Baviera (actual edifici RETOSA), amb un teatre ampli i bonic al qual s'accedia des de la plaça de Colom.

El teatre ocupava tot el carreró, amb un gran pati de butaques, una galeria i llotges en la part superior, amb tres portes d’eixida per a una evacuació ràpida, i una altra que comunicava directament amb l’escenari, camerins per als artistes i altres espais adequats.

Va ser un veritable teatre, i la seua activitat es va veure truncada per la Guerra Civil. La seua època de plenitud se situa entre els anys 1932 i 1936, i es pot considerar com la primera gran etapa del teatre a Torrent.

Després de la guerra, el teatre es va traslladar a la segona planta d’un xicotet local situat a la plaça del Bisbe Benlloch, on va sorgir i es va formar una moderna generació d’actrius i actors, que posteriorment hagueren de traslladar-se al Llar Antonià i al local per a teatre als soterranis de la societat Cercle Catòlic, a l’avinguda (actual Avinguda al Vedat, on continua actualment), cantonada amb el carrer Exèrcit Espanyol.

Al llarg d’aquesta etapa es realitzaren representacions teatrals considerades modernes per a l’època i amb una gran qualitat interpretativa, així com nombroses obres en valencià.

Actualment, el local situat a l’Avinguda al Vedat núm. 25 és un Club Social que s’ha convertit en un lloc de trobada perquè les sòcies i els socis puguen compartir, gaudir de passar temps juntes i junts, conversar i realitzar tertúlies, com antigament es feia a la seua cafeteria.

A més, a la plaça de Sant Jaume, núm. 11, es troba ubicada l’Escola de Música del Cercle Catòlic.

A finals del segle XIX, don Vicent Marín Ferrer, que va ser alcalde de Torrent en dues ocasions, advocat, fundador del Vedat com a zona residencial per a les famílies burgeses de la capital, i constructor de la coneguda “Fonda del Vedat”, va construir un teatre cap a l’any 1896. Aquest nou espai venia a substituir el teatre del carrer de Sagra, ja que comptava amb millors condicions i més capacitat d’aforament.

El teatre tenia dues portes d'accés: la principal donava al carrer del Ganao (actual carrer Sants Patrons, número 30), i una altra porta donava al carrer d’Alcàsser, conegut antigament com “la Taronxeta”.

Don Vicent, en ser també empresari del Teatre

Principal de València i una persona influent en aquella època, va aconseguir que companyies importants que actuaven a València feren també les seues representacions a Torrent, i així va donar rellevància cultural a la ciutat.

Don Vicent Marín, va ser també el fundador del setmanari “El Torrentino” (1900), que tenia la seua redacció en aquell mateix lloc. També va ser el primer president de la banda de música del Centre Artístic Musical del carrer Sagra.

Sembla que va tindre controvèrsies polítiques amb Modesto Sebastián (advocat), cosa que va provocar la seua expulsió del càrrec. Mentre construïa un nou local per a la nova banda de música Centre Artístic Musical, formada pels seus germans i un nombrós grup de persones seguidores, assajaven al teatre.

El local social es va adequar a la planta superior de la coneguda “Casa del Gall”, que va ser seu de la banda entre 1901 i 1906, fins que va ser enderrocada al 1971. Hui dia, en aquest lloc s’hi troba el Llar de les Persones amb Diversitat Funcional (antic Llar del Minusválid).

Aquest teatre va desaparèixer cap a l’any 1906.

Teatre del “Rosco”

L’any 1907, don José Andreu Blasco (“Moreno de Troi”) va construir un xicotet teatre al segon pis de l’edifici del Banc de Biscaia, que estava situat a la plaça Major, al costat de l’Ajuntament, lloc que actualment és la Casa de la Cultura. La primera planta estava destinada a assajos de la Banda de Música, i la planta baixa era un cafè, com es pot veure al tendals de la foto.

Al llarg de l’any 1920, al teatre van actuar primeres figures com ‘Cara Bonita’ i ‘Àngel el Carceler’. Van interpretar sarsueles representades per tenors i barítons de València. Aquest teatre també va deixar d’utilitzar-se a causa de la por a les possibles conseqüències en cas d’un accident, ja que estava ubicat en un segon pis. A més, va servir com a sala d’assajos per a la Banda de Música i, posteriorment, com a llar del conserge del banc.

Actualment aquest edifici, reformat, és l’Oficina Municipal d’Habitatge “Nous Espais”.

El “Cinema Cervantes”

Cap a l’any 1914, un grup d’aficionades i aficionats al teatre va llogar una porxada a don José Ortí “tio Galula”, al carrer dels Moralets. Aquest grup era conegut pel nom “Els 30”, perquè no superaven els trenta membres. En aquest local es van fer moltes sarsueles, amb la part musical a càrrec de Vicentico “el Pianista”, empleat a una notaria a València, que passava l’estiu al carrer Sant Blai, i que va tenir gran èxit amb obres com “Sang moza”, ‘Alma de Dios’, “Aigua, sucre i aiguardent”, entre d’ altres.

Totes aquestes actrius i actors van passar a la companyia del Cercle Catòlic quan aquesta societat teatral va desaparèixer. Fins i tot, hui desconeixem a què es devia el nom “El Calcetí”, com es coneixia popularment.

Cap a l’any 1920, Torrent era una ciutat molt aficionada al teatre, per la qual cosa el Cinema Cervantes alternava les seues representacions cinematogràfiques amb temporades teatrals, especialment amb obres en la nostra llengua.

Va ser molt popular i aclamada la temporada d’estiu de teatre que es representava al corral annex al cinema. Va ser cap a l’any 1923 quan es deixaren de fer representacions teatrals en aquest edifici, que es trobava al carrer que porta el seu nom.

El Cervantes va tancar les seues portes als anys 60, per a ser convertit en sala de ball i discoteca al llarg de molts anys sota diferents noms com Lime, Department i Rayas, amb el qual va finalitzar la seua trajectòria en 1990.

Des de l’any 2020, aquest antic teatre modernista és propietat de la ciutat de Torrent, ja que l’Ajuntament el va adquirir amb la intenció de reconstruir-lo “tal i com era” i incorporar-hi, a més, altres disciplines artístiques com la pintura i l’escultura.

Som a 2026 i encara esperem poder gaudir d’aquest meravellós històric edifici.

Teatre “La Fil·loxera”

A la plaça Major, a la cantonada amb la del Rei En Jaume o “Empedrat”, hi ha un edifici, que encara es conserva, i que va ser seu del Banc Espanyol de Crédit al llarg molts anys. En aquest edifici hi havia un xicotet teatre al primer pis. Popularment es coneixia com “La Fil·loxera”, en referència a les persones de Torrent que freqüentaven el casino que hi havia allí, i que estaven afiliades al partit conservador. En aquest lloc va tindre la seua seu “La Unión Patriótica”, creada durant la dictadura de Primo de Rivera. Va funcionar amb molt d’èxit del 1922 al 1924,.

Teatre d’Estiu, “EL CORRALOT” i el

Saló Parroquial

L’any 1932, el rector de l’Església de Nostra Senyora de l’Assumpció, don Vicente Mengod Romeu, estava molt preocupat per la joventut i per les persones treballadores. Per tal de continuar amb la seua tasca escolar i catequètica, va aconseguir adquirir unes cases pròximes a l’església i el conegut com a “Corralot de l’Agüelo Bastonets”, al qual s’accedia per la cantonada davant del carrer de Mota, on hi havia antigament almàsseres, i que comunicava amb les casetes que hui formen part del carrer de Sant Joan de Ribera, núme 3, per on té l’entrada principal l’actual Saló Parroquial.

Al Corralot es van començar a fer funcions de teatre dirigides per don Pascual Romero Carratalá, i la companyia va rebre el nom popular de “Companyia del Botó”. La primera representació teatral es va fer sobre un escenari que es va confeccionar per a l’ocasió, i, a més d’abonar l’entrada, les persones assistents havien de portar la cadira per a seure. Les representacions que es van dur a terme durant un any i mig foren en valencià, amb obres com: “On està el lladre”, “El femater de la casa” i “Un pàparo estant de guàrdia”.

Aquesta companyia va acabar per un disgust amb el retor, però ben aviat va ser substituïda per la “Companyia del Cercle”, que també va fer els clàssics bolos, o com els coneixem hui dia, gales en diversos pobles, amb molt d’èxit.

A l’any 1939, en acabar la Guerra Civil, i pel mal estat en què va quedar l’església de l’Assumpció, que va ser incendiada el 1936, l’edifici del teatre va servir durant diversos mesos com a lloc de culte de la parròquia. Quan va deixar de prestar aquest servei, va tornar a ser un teatre important.

La zona que abans era un corral i que es va cobrir posteriorment amb successives reformes, va servir com a sala per a projectar cinema i representar teatre. És un edifici singular per la seua història, i que, actualment està format per un complex que comprèn un teatre amb capacitat per a 354 persones, diverses sales, locals parroquials i llars sacerdotals. En aquest teatre, actualment es representen obres teatrals, exaltacions falleres i projeccions de cinema.

Teatre del Llar Antonià

Cap als anys 1946-1950, a Torrent hi havia molta activitat teatral i una gran afició. Es feien representacions per part de la Companyia Antonià al Saló Parroquial, al teatre del Sindicat de l’Agulla, Sindicat Obrer Femení que en el seu local comptava amb un xicotet escenari, i també al Cinema Avenida.

Per a les representacions dels Pessebres, utilitzaven tant la residència dels frares al carrer del Convent, com el solar destinat a les obres del Convent, fins que aquest últim va ser emprat per a la seua reconstrucció. Per això, al 1947 es va acordar la construcció del “Llar Antonià”.

Aquest nou teatre, que encara es troba en funcionament, disposava de 420 butaques en el pati de butaques i un altell amb 90 seients més. L’escenari mesurava 30 x 20 metres, amb capacitat per a 12 decorats simultanis, taula de llums i megafonia acoblada.

Torrent comptava ja amb una sala d’espectacles teatrals moderna, amb instal·lacions actualitzades i un gran escenari que permetia representar grans obres.

Actualment, aquest teatre té un aforament per a 390 persones, i l’última reforma es va dur a terme l’any 2002. Per a les torrentines i els torrentins, és un referent, perquè forma part dels nostres arrels i de la nostra cultura. A dia de hui, encara es representen obres teatrals, concerts, concursos, danses i, com no, les exaltacions falleres, tan arrelades en la nostra societat torrentina.

Saló d’Actes de l’Ajuntament

Donada l’afició que tenim les torrentines i els torrentins pel teatre, l’Ajuntament va habilitar a la planta inferior de l’actual Casa Consistorial un saló amb 233 butaques, entre platea i amfiteatre, acollint diversos tipus d’activitats: conferències, cursos, teatre, cinema, festivals i altres actes de caràcter institucional. Cal destacar la campanya “Nadal de Cinema i Teatre a l’Ajuntament”, que coincideix amb les festes nadalenques, així com la Mostra de Teatre Amateur Juan Manuel Ferraro. I, per descomptat, les Exaltacions falleres, els concursos de Teatre Faller de majors, i d’infantils, així com la Declamació Infantil.

Auditori

Com no podia ser d’una altra manera, les torrentines i els torrentins es mereixien un edifici que albergue un centre de difusió cultural i compte amb una producció artística a l’altura d’una Gran Ciutat que aposta per la cultura i que té tan arrelada l’afició pel teatre.

L’any 1997 es construeix un edifici de gran atractiu arquitectònic, situat al carrer Vicent Pallardó, núm 25, amb una capacitat per a 600 persones, a més d’espais polivalents que permeten la realització d’esdeveniments de diversa índole.

Un Auditori amb gran projecció per a la nostra ciutat i per a la província de València, amb una activitat permanent durant tot l’any, que acull des de concerts de música clàssica, flamenc, jazz, pop i rock, fins a representacions teatrals, espectacles de dansa i cicles de cinema.

A més, l’Auditori de Torrent és seu de festivals reconeguts, com ara el Festival Internacional de Música de Torrent i el Cicle d’Òpera de la ciutat.

El nostre Auditori destaca pel seu compromís amb la cultura i la seua aposta per la qualitat artística, i atrau artistes nacionals i internacionals, com Concha Velasco, Antonio Canales, María Galiana, Diego Carrasco, Pitingo, Estrella Morente, Lola Herrera, Miguel Poveda, Farruquito, Lole Montoya, Fernando Tejero, José Mercé, Miguel Rellán o Carmelo Gómez, entre d’altres.

Si parle de teatre, no puc deixar de mencionar el nostre teatre faller. Excepte per a les persones enteses, la majoria s’imagina sainets d’època, un poc passats de moda i fins i tot carrinclons. No saben la quantitat de feina i la qualitat de les obres que s’hi representen: teatre amateur de primera categoria i amb una temàtica ben variada. Des d’autores i autors clàssics fins als més moderns tenen cabuda en les representacions i, per descomptat, en valencià. És una manera magnífica perquè la gent conega obres literàries i també per a promocionar l’ús de la nostra llengua, que, tot siga dit, bona falta fa.

TEATRE FALLER

El teatre faller és una tradició molt arrelada a la cultura valenciana, i per descomptat a Torrent, no en som una excepció. Com s’ha mostrat, la trajectòria teatral de la nostra ciutat està àmpliament documentada, i aquesta està estretament lligada, com no podia ser d’una altra manera, al món faller.

Què és el Teatre Faller?

Per a qui no ho conega, el teatre faller és teatre convencional, però creat per falleres i fallers. Cada falla forma agrupacions teatrals que adapten obres de prestigi o estrenen textos inèdits escrits pels seus propis membres. Aquest tipus de teatre té característiques úniques: és pensat, escrit i interpretat exclusivament per falleres i fallers, i sempre en valencià. El seu origen lligat a les presentacions falleres, on s’exalten les Falleres Majors i Infantils, ha donat nom a un gènere autòcton: l’Apropòsit Faller.

Què és l’Apropòsit Faller?

Es tracta d’una peça teatral breu, escrita “a propòsit”, que pot abordar temes interns de la comissió, situacions concretes o fins i tot crítiques a la gestió festiva. Sol ser la preludi de la exaltació de la Fallera Major o Fallera Major Infantil i té els seus arrels al sainet i al teatre de varietats espanyol de finals del segle XIX i principis del XX.

El futur d’aquest gènere a Torrent és prometedor, gràcies a la iniciativa del OAM Junta Local Fallera de Torrent (JLFT), que convoca concursos com el de Presentacions Falleres per a majors i per a infantils.

A més, l’any 2024, la JLFT va organitzar el I Concurs Literari “Andrés Andreu”, per a obres de teatre i apròposits inèdits en valencià, amb l’objectiu de reconèixer la qualitat dramàtica i la creativitat de les nostres escriptores i escriptors. També cal destacar la implicació de l’Ajuntament amb la Mostra de Teatre Amateur Juan Manuel Ferraro, reconeguda en tota la Comunitat Valenciana.

Orígens i evolució històrica

Segons el cronista Vicent Beguer Esteve, el teatre faller modern va començar al 1967, quan a la Falla de la Plaça es formà un grup dirigit per Pascual Andreu, Àndres Hernández i Regino Esteve Simó, que van introduir el teatre entre falleres i fallers infantils i cadets. La companyia, dirigida per Juan Blanquer, es va anomenar La Granera.

Al 1973, la Falla Ramon y Cajal va fundar la seua pròpia agrupació i va representar sainets i obres amb gran repercussió al seu propi escenari del seu casal. La Companyia El Masclet, fundada per aquesta falla, participa any rere any als concursos de la JLFT.

Al 1979, la Falla Barri Cotxera va fundar el Grup Ventiu (en homenatge al número del tramvia de Torrent), i a l’any 1980 va nàixer el grup infantil Deu i Mig, per a seguir la tradició amb als més xicotets.

També al 1980, la Falla Nicolau Andreu va crear Els Tercers, reconeguts pels seus sainets en valencià. I a l’any 1981, la Falla Àngel del Alcàsser va fundar La Carcasa, mentre que la Falla Carrer Toledo va crear El Fumeral.

L’any 1982, la Falla Plaça Santa Llúcia va formar La Bachoca, composta en part per fallers vinguts d’altres comissions, especialment de la Falla Sant Roc, dirigida també per Manolo Casabán.

A l’any 1975, la Falla Sants Patrons va crear el seu grup, denominat La Granera, i conegut hui com El Granerer. Eixe mateix any, la Falla Plaça Sant Roc va crear La Bocha, dirigida per Manolo Casabán Tordera, que va apostar per un teatre experimental, però no va arribar a debutar per la complexitat dels muntatges.

El Palleter i la meua falla

Permeteu-me una menció especial a la meua comissió, la Falla Antoni Pardo. A la primavera del1968, un grup de fallers residents al barri del “Cura” es van reunir al Bar Goriet per formar una agrupació teatral, amb l’autor Enrique Manzano, sota la presidència de David Codoñer, i membres com Gregorio Barat, José Rodríguez, Enrique Manzano, Lucas Sánchez, Antonio Tordera, entre altres. Van estrenar “Deixa'm la dona, Pepet”. Encara que anys després es va dissoldre, al 1971 Manzano i Sánchez la reconstituïren com a El Palleter, i van representar obres com “La fam d’heretar”, “La barraqueta del Nano”, “Les coses de Gomes”, “Visites de l’altre món”, “Els dos asos”o “Una Bala perduda”, entre d’altres.

Gràcies a l’esforç i tenacitat d’aquelles persones, la nostra falla ha gaudit de reconeixements a nivell valencià: premis als concursos de la Junta Central Fallera (1975, 1976, 1978–1981), a l’Ateneu Fabara de Benetúser (2n premi en 1974 i 1975), i al Teatre Llar Antonià (2n premi en 1981, 1r en 1982 amb “Un suicida original”). A més, Enrique Manzano va rebre distintius com a millor actor per “La bala perduda”.

Estat actual i perspectives de futur

El teatre faller als nostres dies, al segle XXI, ha experimentat un augment en la qualitat dels textos que s’escullen, en la interpretació, cada vegada més preparada, en els muntatges escènics, així com en la inversió de més recursos en els mitjans tècnics.

El més encomiable són les hores de treball i dedicació, d’assajos i més assajos. Hores arrabassades a l’oci o al descans, per a una única representació amb un únic premi: l’aplaudiment. Un aplaudiment de només una vegada perquè, llevat d’alguna excepció, eixos muntatges naixen i moren en eixa sola representació. Un mèrit enorme.

Tot açò es pot apreciar en les obres que s’han portat a escena amb moltíssim èxit per la nostra falla, de vegades, obres de teatre arriscades, com “Noces de sang” de Federico García Lorca, i la representada enguany en la modalitat d’obra llarga, “Somni d’una nit d’estiu” de William Shakespeare, traduïda a la nostra llengua i adaptada a un llenguatge més actual, amb una posada en escena sublim. Però la major satisfacció per a les actrius i els actors de la nostra comissió és que les persones que van a veure l’obra s’entretinguen i es divertisquen. Com deia Bertolt Brecht: «El teatre consisteix a representar figuracions vives d’esdeveniments humans ocorreguts o inventats, amb la finalitat de divertir».

Després estan els premis, que unes vegades arriben i altres no. Allò de que mai plou a gust de tothom, és sempre una realitat, però en aquest cas es fa especialment evident, per tota la subjectivitat i diferència de criteri que pot suposar jutjar una obra vista una sola vegada. Si no arriben, sembla que tot l’esforç, tota la feina, totes les hores perdudes han sigut per a no res. Però res d’això. El fet d’estar ja és un gran premi, i per això volia aprofitar aquestes línies per a reconèixer tant a qui ha sigut nomenat com, sobretot, a qui no ho ha sigut. Sou molt grans.

BIBLIOGRAFIA:

Beguer Esteve, Vicente : El Teatro en Torrent. Ed Torrens: Estudis i Investigacions de Torrent i Comarca. 1982.

Chicharro, Dámaso; Orígens del teatre. Ed Cincel. Madrid 1980

Sanchez Collado, Aítor; Císcar Juan, Salvador: Memòria del Foc. Àrea de transparència, activitats lúdiques i tradicionals. Ajuntament de Torrent. 2018

Sanchis Guarner, Manuel: Els inicis del teatre Valencià moderm, 1945-1874. Valencia 1980

Zabala, Arturo: El teatro en la Valencia de finales del siglo XVIII: Ed. Gráficas Soler 1982. ,Diputació de Valencia

Borrego, Vicent-Hernández, Gil- Manuel ( 1999): “ Teatre a les falles”. Consell valencià de Cultura.

PÉREZ PUCHE, F; LLADRÓ, V (1978). Fallas en su tinta (1939-1975).

Valencia, Ed. Prometeo.

Lledó, Antoni. Introducció al llenguatge teatral.

València: Publicacions de la Universitat de València, 2010

Torrent, Ajuntament de. El Ball de Torrent: història i tradició. Ajuntament de Torrent, 2018.

García, Vicente. Els balls tradicionals valencians: història i evolució. Publicacions de la Universitat de València, 2012.

HEMEROGRÀFIQUES:

SIRERA, J. L. (2007). “Les falles i el teatre”. Cendra, nº 5, pp. 21-25.

BERGON, J. V. (2007). “El concurs de teatre a la Junta Central Fallera”. Cendra, nº 5, pp. 26-28.

CAMPOS, J. L. (2007). “El teatre estable de les falles”. Cendra, nº 5, pp. 30-31.

INTERNET

Torrent reparte los premios al teatro fallero en la XV Gala de la Cultura. https://www.elperiodic.com/torrent/torrent-reparte-premios-teatro-fallero-gala-cultura_795326?utm_source=chatgpt.com.

La falla Avinguda y Antoni Pardo, ganadores del concurso de teatro en obra corta y larga, respectivamente. https://www.elperiodic.com/torrent/falla-avinguda-antoni-pardo-ganadores-concurso-teatro-obra-corta-larga-respectivamente_656554?utm_ source=chatgpt.com

Distrito Fallas: teatro fallero; del ninot al actor. https://www.distritofallas.com/historia/teatro-fallero-del-ninot-al-actor/

Levante-EMV. El Ball de Torrent aspira a ser Bé d’Interès Cultural (BIC). Article periodístic, 2020. https://www.levante-emv.com/comarcas/2020/10/11/ball-torrent-aspira-bic-18256165.html

Ajuntament de Torrent. https://torrent.es/ball-de-torrent

A.C. Falla Antoni Pardo de Torrent: Https://www.facebook.com/fallaantoni.pardo/about_contact_and_basic_info https://www.fallaantoniopardo.es/

TORRENT ANTIGUO y SU HISTORIA GRÁFICA: https://www.facebook.com/groups/TorrentAntiguo

Torrent en Blanco Y Negro : https://www.facebook.com/groups/318517554947108

Google maps

VEUS EN PRIMERA FILA

QUAN LES VEUS DE QUI

ACTUA ENS EXPLIQUEN

L ’ OBRA DES DE DINS.

AUTORA DE LES ENTREVISTES: INÉS IBÁÑEZ SÁNCHEZ

Veus en primera fila

Tinc el gust de parlar amb les persones que donen vida al teatre faller de la meua comissió, la Falla Antoni Pardo de Torrent, un col·lectiu compromès amb la cultura, la tradició i la innovació escènica dins de l’univers de les Falles. Aquests artistes no sols representen obres que emocionen i fan pensar, sinó que són el cor que manté viva una tradició teatral que forma part fonamental de la nostra identitat local.

En aquesta entrevista, descobrirem les seues experiències, motivacions, reptes i somnis dins d’aquest projecte cultural apassionant que, any rere any, sorprèn i emociona al públic torrentí. Des de persones amb trajectòria consolidada fins a noves incorporacions, cada veu aporta una peça essencial per a entendre l’ànima del teatre faller de la Falla Antoni Pardo.

Comencem aquesta conversa amb qui transforma les paraules en vida damunt l’escenari!

ALONSO I

MENESES

ACTOR I DIRECTOR INFANTIL

A què et dediques?

Actualment, a causa d’una discapacitat laboral, no estic treballant.

Quan comences a participar en teatre faller?

Fa aproximadament uns trenta anys que em dedique al teatre, tant com a actor com a director amb la xicalla de la falla.

Has guanyat algun premi al llarg d’aquests anys?

Pel que fa als premis, al llarg d’aquests anys he rebut múltiples nominacions i tres guardons importants: un a Millor Actor de Repartiment i dos a Millor Direcció Infantil

Què et va portar a fer el pas de l’escenari a la direcció infantil?

Després d’uns anys com a actor em va arribar la curiositat de provar com sería estar a l’altre costat de l’escena. La direcció infantil va ser com un pas natural, perquè m’agrada molt treballar amb xiquetes i xiquets, tenen una energia i una imaginació brutals. I entre nosaltres, és més fàcil treballar amb la gent menuda que amb les persones adultes- rialles!!.

Com compagines la interpretació amb la responsabilitat de dirigir?

No és gens fàcil, perquè les dues coses requereixen de molt de temps i dedicació, però com que m’agrada tant el teatre, intente organitzar-me bé i gaudir de cada part. Els horaris són diferents: les actuacions infantils són de matí i les d’adults són de nit. Així es pot compaginar, encara que no deixa de ser un bon mal de cap, a vegades.

Què significa per a tu treballar amb la xicalla de la falla?

Per a mi, treballar amb xiquets i xiquetes dins de la falla és una experiència molt bonica i enriquidora, però també una gran responsabilitat. No és, només fer teatre, és ajudar-los a créixer, a expressar-se i a perdre la vergonya, però sempre amb respecte i confiança. Sé que a vegades puc ser un poc estressant, perquè vull que tot isca bé i soc prou exigent. No m’agrada que puguen fer el ridícul a l’escenari, ho saben, per això treballe molt què es senten segurs, preparats i orgullosos del que fan. Quan els veig actuar i disfrutar, tot l’esforç paga la pena.

Quines tècniques fas servir per a mantindre l’atenció i la motivació a l’hora d’assajar?

Durant els assajos, sempre intente combinar atenció i humor. Els xiquets i xiquetes perden la concentració molt ràpid: si baixes la guàrdia un moment, ja estan parlant, jugant o mirant cap a un altre costat. Per això faig xicotetes activitats divertides entre els moments seriosos, jocs o dinàmiques que els impliquen i els fan riure, però sempre amb límits clars. Així, mantenen l’atenció sense que l’assaig es torne avorrit, i a la vegada gaudeixen del que estan fent.

Quines diferències trobes entre dirigir un grup infantil i un grup adult?

La diferència principal és l’actitud davant del treball. Els xiquets i xiquetes se’l prenen molt seriosament, escolten i fan cas del que els dic, i això fa que els assajos siguen més fluids i intensos. Amb els adults és diferent: moltes vegades tenen les seues pròpies maneres de fer les coses, més experiència però també més opinions, i cal convèncer-los i negociar més. Amb la xicalla, la seua il·lusió i ganes d’aprendre faciliten molt la feina de dirigir.

Quins valors creus que transmet el teatre a la xicalla de la falla?

El teatre transmet molts valors als xiquets i xiquetes. El principal, és el compromís, aprenen a responsabilitzar-se, a respectar els companys i companyes i a implicar-se perquè l’obra vaja bé. També els aporta cultura i creativitat, perquè participen en una activitat que forma part de la nostra tradició i alhora els permet expressar-se i imaginar. I a més, crec que els fa sentir-se importants ja que veuen el meu compromís i el dels seus companys, i això els motiva i els fa gaudir de l’obra, sabent que el que fan té sentit i aporta al conjunt.

Què aprenen les xiquetes i els xiquets d’esta experiència que els puga servir per a tota la vida?

Crec que poden aprendre moltes coses que els siguen útils en el seu dia a dia. Sobretot valors com el compromís, el respecte i la cooperació, que ja hem comentat abans. També aprenen a expressar-se, a perdre la vergonya i a comunicar-se millor amb les altres persones. I molt important: s’ho passen molt bé. I això ells i elles ho saben, perquè cada any molts em demanen tenir més paper i participar més, i volen repetir l’experiència. Això demostra que gaudir i aprendre poden anar de la mà.

Desitgem que continues fent el que més t’agrada amb la passió que et caracteritza, moltes gràcies Benito!

ENTREVISTA A : LAURA RODRÍGUEZ I CHULIÀ ACTRIU

de repartiment per “Vodevil”.

A què et dediques?

Treballe com administrativa clínica.

Quan vas començar a fer teatre faller?

Vaig començar a fer teatre fa 20 anys, quan els meus amics Dolo i Domingo trobaren un paper en el que em veien identificada (o això em varen fer creure), portava molt poc de fallera a la falla però em varen fer descobrir una de les activitats que més m’han omplit com a persona.

Has guanyat algun premi al llarg d’aquests anys?

He estat varies vegades nominada però a soles en una ocasió em vaig portar el premi a millor actriu

Com gestiones els nervis abans d’eixir a escena?

Els moments d’abans d’eixir a escena son els pitjors, et preguntes perquè vares dir que sí al director o directora, però respires i penses… Vaig a passar-ho bé i quan eixes a l’escenari tot fluix, a vegades no fluix tant però fas per fer riure al públic i dona una bona volta de 360.

T’has inspirat en alguna companya o company que t’haja marcat com a persona i com a artista?

Tots els meus companys/es són d’admirar, cada ú d’ells han aportat una qualitat a la meua forma d’entendre el teatre. Graci sempre ha sigut versatilitat igual et fa plorar que riure, Domingo el rei

de la improvisació, Benito la perseverança en cada obra, Concha la dedicació, Dolo l’esforç per cada obra. Ernesto, Sandra, Josep, Celeste, Jenny…, tots aporten el carisma per fer grans obres i per suposat, les noves generacions i que fan tremolar el saló d’actes en les seues interpretacions.

Com vas descobrir la teua passió pel teatre faller?

Sempre he sigut un poc ‘teatrera’ a casa, m’agradava interpretar grans actrius de la tele. Des que vaig descobrir el teatre faller quan vaig començar en obres, presentacions o curts, és un anhel any darrere any que et fa tornar i somniar en eixe personatge a interpretar. És tanta la passió que sents que intentes que els teus fills també disfruten d’aquesta passió.

Què significa per a tu formar part del teatre de la teua comissió?

És un grandíssim honor poder formar part d’aquest magnífic grup de actors i actrius.

Quina és l’obra que més t’ha marcat?

“Vodevil” va ser una obra difícil d’entendre e interpretar, però vàrem guanyar molts premis i va ser molt elogiada.

Quin somni tens com a actriu fallera?

Voldria ser capaç d’interpretar un obra tràgica, estic acostumada a fer riure a la gent però no se si podria fer que ploraren.

Quin missatge t’agradaria transmetre al públic quan actues?

Que disfruten del temps que dura, que obliden les preocupacions i que passen una estona d’allò més divertida.

M DOLORES

CONTRERAS

MAGAÑA ACTRIU I DIRECTORA

Quan vas començar al mon del teatre faller?

Vaig començar amb només 8 anyets i des d’eixe moment, poques vegades m’he baixat de l’escenari.

Quina es la teua funció al teatre de la falla?

Com actriu, crec que la meua funció quasi sempre ha sigut cobrir el paper al qual no encaixava ningú, hi ha papers als quals per personalitat, físic, edat, els va una persona o una altra. Pense que es perquè no estic encasellada com a actriu i m’adapte bè a qualsevol paper.

Com a directora intente buscar obres divertides i aconseguir que el repartiment es troben el més còmodes possible amb els seus personatges, aconseguir, decorat, atrezzo..etc.

I quins papers has interpretat en aquests anys?

He fet molts, de dones de 40, de 80, de parella de xics de 20/30, de criada boja de rematada, una dona con toc, una pobre mare lorquiana..

Has guanyat algun premi al llarg d’aquests anys?

El meu palmares, si no recorde malament és, a nivell individual, de dos premis a millor actriu de repartiment, dos premis a millor actriu, tres premis a millor direcció i diverses nominacions a millor actriu en obra llarga.

A nivell grupal, he participat als últims 7 primers premis d’obra llarga de la falla, i a nombrosos segons i tercers premis, tant d’obra llarga, com d’obra curta.

Què et va animar a pujar-te per primera vegada a l’escenari?

No ho recorde molt bé, crec només tenia 8 anys i sempre estava al casal veient com els majors feien teatre i jugava amb els amiguets a fer el mateix. Des de molt xicoteta m’ha agradat molt, tant actuar, com ballar.

Recordes la primera obra en què vas participar? Quin personatge interpretaves?

La primera obra a la que vaig participar amb 8 anyets, va ser un sainet que es titulava “De Rebot”, el meu personatge era una senyora a la què venien a demanar la mà de la seua filla i de rebot acabava enamorada del pare de l’enamorat d’aquesta i ell d’ella. Recorde que ens havíem de donar una abraçada i em moria de la vergonya.

En aquella època la festa d’estiu no era una revetla com ara, era un dissabte teatral, per la vesprada actuava la xicalla i per la nit els majors, recorde que l’escenari estava en front de l’església del barri.

Quin ha sigut el repte més gran que has tingut com a directora?

Sense cap dubte, atrevir-me a representar una obra imaginada e interpretada per Carlos Galiana, que em va enamorar des que la vaig veure, i no vaig parar de buscar-la fins que vaig aconseguir el llibret per representar-la 10 anys després, es deia “Durang, Durang” i és una obra estrambòtica, rara i boja, però tot un repte al qual vam patir i gaudir a parts iguals

Què t’ha ensenyat el teatre faller que t’ajude en altres àmbits de la vida?

Doncs, no sabria que dir-te, crec que es una barreja, hi ha coses a la meua vida diària que m’han ajudat al teatre i coses del teatre que m’han ajudat a la meua vida personal.

Quina és l'obra que més t'ha marcat i quin personatge interpretaves?

Sense cap dubte “Noces de Sang” de Lorca, va ser tot un repte per a nosaltres, ja que la majoria som actors còmics i a més, el teatre faller sol ser més de comèdia que de drama, i mai ens havíem atrevit amb una obra així. Després de fer l’any anterior “La funció que ix malament”, una de les comèdies més difícils i alhora millors de hui en dia amb la que vam guanyar tots els premis, canviar a fer un drama de Lorca en valencià i sense que perdera la seua essència va ser molt complicat.

Als assajos, ningú no ens veien al paper que ens tocava, ens eixien bromes i acudits, fins i tot ens vam plantejar transformar-la en una comèdia. No obstant això, la sensació el dia de l’actuació no l’havia sentida mai, sentíem l’atenció del públic, el seu silenci expectant, notava que estaven molt pendents de cada detall i enganxadíssims a l’obra al màxim amb cada personatge i cada escena.

El meu personatge era la mare del nuvi, una dona seca, fort, però que s'esfondra al final davant el cos d'inert del seu fill, vaig interioritzar tant la seua pena que les llàgrimes i el plor van eixir sols a l'escenari en l'escena final, sense haver de fer cap esforç, de fet els meus companys sobretot Ernesto, el director, estaven acollonats per l’escena ja que en cap assaig la vaig fer realment perquè, no m’eixia estar trist i plorar d'eixa manera. La resposta del públic va ser ... especial.

Quin somni tens com a actriu fallera?

Personalment, seguir fins que el cos i, sobretot, la memòria aguanten. I més en general, el meu somni és que continue el relleu generacional, la nostra comissió té una gran tradició “teatrera” des de la seua fundació i hem tingut i tenim grans actors i actrius. El meu somni és que el teatre i la falla Antoni Pardo continuen sempre de la mà.

Quin consell o consells donaries a algú que vol començar en el teatre faller?

Que no ho dubte i s’atrevisca, això sí, sempre amb humilitat, ja ningú és millor que ningú, tots som aficionats que intentem fer-ho tan bé com siga possible i tenint molt clar que tots els papers són importants, des del més curt fins al protagonista. I que si s'atreveix que ho disfrute perquè són sensacions que només el que es puja a l'escenari i gaudeix pot fer gaudir al que està en el públic

Moltes gràcies Dolo, esperem que s’acomplisquen els teus somnis i que continues gaudint de la teua passió pel teatre moltíssims anys més.

PONCINI ACTOR JUVENIL

A què et dediques?

Em dedique a fer riure

Quant de temps portes al mon teatral faller?

Porte al mon del teatre des que tinc 10 anys.

Has guanyat algun premi en aquests anys?

He guanyat 2 vegades el premi a millor actor de repartiment.

Com vas descobrir el teatre faller?

Per pròpia iniciativa

Qui et va animar a participar?

Em vaig a animar jo mateix.

Recordes la teua primera obra?

La veritat q no em recorde però va ser bestial perquè era un detectiu molt animalot que menjava carn crua.

Com et sents damunt de l’escenari?

Dalt de l'escenari sent que estic en el meu lloc .

Creus que el teatre uneix més les persones dins de la falla?

Si, uneix a tot el mon , i si no tens vergonya mes encara – rialles.

T’has inspirat en alguna companya o company que t’haja marcat com a persona i com a artista?

Mon pare és qui m’ha introduït al teatre, però no puc oblidar-me de Laura que sempre em dona consells.

Hi ha algun personatge en concret que t'agradaria interpretar i no l'has fet encara?

M'agradaria interpretar alguna situació de la falla, com per exemple una reunió rectora o auditoria.

Què els diries als joves de la falla per a què s'animen a participar en el teatre faller?

Els diria que és una oportunitat per a poder fer mes amics , riure sense parar, i el que més, gaudir de aquest art.

Esperem que continues gaudint de la teua il·lusió pel mon del teatre faller i et desitgem molts èxits.

ALONSO

MENESES

ACTOR JUVENIL

Quan comences a participar en teatre faller?

Des de fa anys vaig descobrir aquest món, i fa 4 anys vaig decidir dirigir a les persones joves, ensenyant-los i dirigint allò que millor sabia després de la meua experiència.

Has guanyat algun premi al llarg d’aquests anys?

Hem guanyat diversos premis importants que per a mi han sigut molt significatius en aquest món, com el Primer Premi d’Obra Juvenil, Millor Direcció, Millor Interpretació i moltes altres nominacions al Teatre Faller de Torrent, dels quals estic molt orgullós, i tot és gràcies a totes les persones que m’han acompanyat durant aquests anys, deixant-se ensenyar i aprenent dia rere dia, donant el millor de cadascuna i cadascun, i sobretot fent equip.

Què et suposa, a nivell personal i faller, treballar amb la joventut de la falla?

Quan parlem de joventut, pot al principi fer un poc de respecte, ja que hi ha etapes que no són gens fàcils, i darrere de cadascuna i cadascun d’ells hi ha una història, una família diferent, uns defectes i unes virtuts, però que els fa ser, a cadascuna i cadascun, especials.

Personalment, elles i ells també m’ensenyen cada dia amb les seues anècdotes, i sempre m’ensenyen alguna cosa nova.

A nivell faller i com a direcció, m’han ensenyat molt sobre la passió, l’energia i la seua saviesa. És una oportunitat per a transmetre els valors de la cultura fallera a les noves generacions, i també ens ajuda a tindre el cap ocupat amb allò que ens agrada.

Quins criteris tens en compte per a triar l’obra que representarà la comissió juvenil?

Els criteris que tinc en compte són triar una obra amb la qual estiga garantida la diversió i, per descomptat, obres en què sé que les persones joves, amb la capacitat que tenen, podran desenvolupar-se. Fins i tot les anime a canviar coses per a fer-la seua i així aconseguir l’equilibri entre l’obra i la interpretació.

També valore la seua capacitat per a connectar amb el públic i la possibilitat de potenciar els talents de les actrius i els actors.

Quines estratègies utilitzes per a mantindre la constància i la implicació durant els assajos?

Utilitze estratègies com la comunicació oberta, la motivació constant i la creació d’un ambient de treball positiu i respectuós. I, lògicament, passar-ho bé, que per a això fem teatre.

Com combines disciplina i diversió dins del procés d’assaig?

En ser juvenils, la disciplina se l’apliquen quasi sempre elles i ells mateixos, ja que són conscients que, si en falla una o un, poden fallar-ne molts. Per això, en la seua justa mesura, poques vegades he de intervindré pel que fa a la disciplina. Pel que fa a la diversió, això està en l’ADN de les persones joves.

Quina experiència o moment especial recordes amb més estima?

Un dels moments més especials va ser quan la nostra obra va guanyar el primer premi. La satisfacció i l’emoció de les persones joves actors i actrius va ser increïble.

Com gestiones els nervis, les expectatives i les pressions pròpies d’aquesta edat?

Gestione els nervis i la pressió mitjançant la comunicació oberta amb les persones joves, ajudant-les a comprendre que és normal sentir-se nervioses i centrant-nos en la preparació i el treball en equip. A més, generem moments divertits amb la finalitat de llevar importància als nervis.

Penses que el teatre ajuda als joves a créixer personalment i a integrar-se més en la vida fallera?

Absolutament. El teatre ajuda les persones joves a desenvolupar habilitats socials, a augmentar la seua confiança i a comprendre millor la cultura fallera. És una eina poderosa per a la seua formació personal i la seua integració en la comunitat. És una llàstima que sempre queden fora moltes persones, com passa en el nostre cas, ja que les obres són molt reduïdes quant a nombre d’actors i actrius, perquè hi ha poques obres en les quals participen més de 10 persones. En el nostre cas, la nostra comissió compta amb una cantera molt àmplia de més de 22 persones juvenils que volen fer teatre.

Desitgem que no deixes mai eixa passió pel teatre i continues treballant amb la joventut de la falla molts anys més. Moltes gràcies, Fèlix!

ENTREVISTA A : LAURA

TORRES MONZÓ ACTRIU JUVENIL

Com et vas sentir damunt de l’escenari?

A què et dediques?

Em dedique a donar-li vida a qualsevol personatge, fins i tot quan era encara més xicoteta, sempre buscava en la interpretació una manera de poder expressar-me, de totes les formes i maneres.

Has guanyat algun premi al llarg d’aquests anys?

Des de que varen formar la modalitat de teatre juvenil estic més còmoda ,ademés, que es nota als resultats, portem 3 anys que sempre ens duguem un segon premi grupal i a més, vaig poder estar nominada el primer any de modalitat juvenil.

Recordes la teua primera obra?

La realitat és que no recorde la primera obra, perquè tindria 6 o 7 anys, el què sí recorde és que sempre tenia el papers més estrafolaris; que si tenia que pegar grits, que si fer una ouija cada any era una nova aventura.

Els records que tinc d’eixes primeres vegades damunt d'un escenari són, molt alliberament i diversió. Era una nena dalt de l’escenari i tota la falla prestant atenció màxima del meu "chow".

Quin personatge t’ha fet més il·lusió interpretar?

Cleòpatra, va ser en una presentació infantil, era l’últim any de infantil i era de les més majors. Crec que amb la meua personalitat i les tècniques que ja havia aprés, va ser súper especial i molt lograt.

Com prepares els teus papers?

Intente tindré empatia, pensar como actuaria una persona amb les mateixes característiques i donar-li un toc personal de tragicomèdia.

Com veus el futur del teatre faller entre la gent jove?

Es una activitat cultural fallera molt important , ara hi ha una oportunitat per a seguir i aprendre més sobre el teatre, mentre al mateix temps fent falla, la modalitat juvenil es el que els juvenils necessitaven i gracies ha això podem fer part del gran grup de teatre que tenim en la falla.

Quin somni tens com a actriu fallera?

Que les xiquetes s’inspiren i s’atrevisquen a divertir-se, que experimenten emocions noves , que la imaginació no les limita per a poder reinventar-se tantes vegades com vulguen.

Què li diries a un jove o una jove que vol actuar però li fa vergonya?

Fins el que porta 20 anys fent teatre li dona vergonya, fins el director que no es veu, nota vergonya. Si la teua excusa és la vergonya, no te encaselles y prova a fer el que realment vols, no es tracta de fer-ho bé o malament, si no de divertir-se que és l'objectiu principal a la falla.

J. RUIZ COTILLAS

ACTOR GUIONISTA I ESCRIPTOR

Quan vas començar a fer teatre faller?

El meu amor per teatre és relativament recent. Encara que vaig participar en diverses obres infantils en xicotets papers no és fins a 2011 que comence a fer teatre al grup de teatre El Palleter. Des d’aquell any ja no he baixat del ‘carro’, desenvolupant diferents tasques dins del grup i cada any amb més responsabilitat i més il·lusió.

Has guanyat algun premi al llarg d’aquests anys?

En aquest camí, hem guanyat premis a millor obra fins en 4 ocasions, i en l'àmbit individual he estat nominat en nombroses vegades. Pel que fa a reconeixements, he rebut premi a millor actor principal, millor actor de repartiment, millor actor de presentació, millor actor de curtmetratge i fins a 5 premis a millor direcció entre teatre i presentacions.

Com vas començar en el teatre faller? Va ser primer com a actor, com a guionista o com a director?

Com he dit abans, el meu retorn al teatre faller va ser l’any 2011, amb un grup de joves que volien reprendre el teatre que havien fet en infantils. Graci Sànchez, la nostra directora d’aquells inicis per a mi em va tornar a ficar el cuc del teatre i jo, que era el menys inexpert em vaig unir a ells com a actor. Pocs anys després em vaig aventurar a dirigir junt amb ella, i posteriorment no sols a dirigir sinó també a adaptar les obres que representen cada any els nostres grups.

Quin paper tenen per a tu l’escenografia, la llum, el vestuari...?

Essencial. La part de la direcció artística ha d'estar completament equilibrada amb la direcció tècnica. L’ambientació de l’obra és el primer estímul que l’espectador rep quan s’obri el teló. Per a mi ha de cuidar-se cada llum i cada so per a què pugam transmetre tot el que diu el text. Crec que el teatre faller de Torrent no ha valorat tant aquesta part artística el llarg dels anys encara que hi ha grups que cada any dediquen més esforç i més hores en ella.

Com combines l’humor, la crítica i l’emoció dins d’un guió faller?

Aquesta combinació tant característica dels fallers és poc habitual dins del teatre. Al cap i a la fi el més usual és representar una obra ja escrita, on el més important és saber que tipus d’obra volem representar (drama, comèdia, musical) i ser fidel a la teua idea. És veritat, que estem vivint un boom d'obres inèdites i d’autoria propi al concurs de Junta Local que dona més llibertat al multigénere. Al nostre cas, els últims anys hem començat a adaptar algunes obres, sobretot dins de la categoria juvenil però a poder mostrar problemes més actuals sense perdre l’essència.

Com és el procés de passar d’un guió escrit al muntatge escènic final?

Per a mi, és el procés més fàcil. Hui dia tenim accés a molta informació i, per tant, a moltes referències que barregem al nostre cap per a fer el muntatge final. Independentment d’això, quan faig la primera llegida de l’obra ja estic pensant el que hi ha a l’escenari quasi passant per alt el fons el text. Després amb els assajos és el grup al complet el que va muntant cada escena adaptant-se i creant-se el seu propi personatge. Moltes vegades apareix el meu nom com a director, però per sort tenim un grup d’actors i actrius que són els autors creatius.

Hi ha alguna escena o diàleg del qual et sents especialment orgullós?

Ho tinc clar. Noces de sang. Mai he estat més orgullós al tancar un teló que aquell dia davant de tot el teatre en peu. Una obra icònica, d’un autor únic i on férem un muntatge amb poesia, música i ball en directe. No puc parlar en primera persona perquè érem un grup de quasi 20 que aconseguirem una representació històrica a escala visual i per descomptat d’interpretació…

Què representa per a tu formar part del teatre faller com a guionista?

Formar part de la roda del teatre ja és una sensació única. Potser algú opine que només és teatre faller, però per a nosaltres és una oportunitat de mostrar el nivell que unes persones amateurs poden aportar a la cultura. Dona igual que siga com a escriptor, director, actor… Ser part d’una disciplina com el teatre i amb el cognom “faller” per a mi és simplement necessari.

Què aconsellaries a algú que vol començar a escriure per al teatre faller?

Que mai deixe que una valoració el frene. Ser lleial a si mateix és l’essència de cada escriptor. Qualsevol lletra que afegisques al text que estigues escrivint ens ajuda a tots a conèixer més de com penses tu que és el teatre.

SANDRA FAS

MOMPÓ ACTRIU

Què és el teatre faller per a tu?

El teatre és sens dubte el meu ‘hobby’, però sobretot és la meua activitat preferida dins de la falla.

I des quan comences a participar?

Vaig començar ja fa uns quants anys, amb papers menuts, amb aquella barreja de nervis i il·lusió de qui s’inicia, i des d’aleshores no he deixat d’enamorar-me d’esta activitat. En cada paper he trobat un aprenentatge: alguns m’han fet riure, altres m’han posat a prova i m’han obligat a confiar en mi mateixa, alguns fins i tot m’han costat de digerir… i molts altres m’han enamorat. Ara, amb perspectiva, sé que cadascun ha sigut especial i m’ha ensenyat alguna cosa , perquè gràcies a ells he tingut la sort de rebre nominacions i també premis que m’han omplit d’orgull, tant en presentacions com en obres curtes i llargues, en comèdia i en drama.

Has guanyat algun premi al llarg d’aquests anys?

El meu palmarès inclou: millor actriu de presentació, millor actriu principal per Vicky en Davant i Darrere, millor actriu secundària per Liliana en Toc Toc, millor actriu principal en Mamá, millor actriu en A fosques.

Quin ha sigut el paper més especial que has interpretat fins ara?

Guarde un carinyo enorme al paper de Vicky, una actriu excèntrica, absurda i divertidíssima de Davant i Darrere. Va ser un dels meus primers papers còmics premiats i recorde aquella experiència amb un somriure: era una obra complicada, però formàrem un equip increïble i vam riure tant dins com fora de l’escenari. Però també he de reconèixer que fa un parell d’anys vam interpretar un drama que em va marcar moltíssim. Va ser dur d’assajar i molt exigent, i encara que no va tindre premis o reconeixements físics, el recorde com una de les experiències més intenses i especials dins i fòra de l’escenari, una d’aquelles obres que et queden gravades en el cor.

Recordes alguna anècdota divertida o emotiva dalt de l’escenari?

El teatre està ple d’anècdotes! Els assajos sempre tenen moments divertits, discussions que acaben en rialles, frases improvisades que ja s’han fet mítiques i, per descomptat, eixes galtades que li pegue sempre a Ernesto en cada obra (ja és tradició: si no hi ha galtada, no estrenem!). També hi ha moments més tensos, com quan algun company es queda en blanc i, gràcies a la complicitat i la rapidesa del grup, aconseguim improvisar i que el públic ni se n’adone. Però si hi ha un moment que sempre em posa la pell de gallina és just abans d’alçar-se el teló: eixa barreja de nervis, adrenalina i emoció que et recorda per què estàs allí i per què estimes tant el teatre. Això es el que me té completament enganxada.

Què és el que més t’agrada d’actuar amb la nostra comissió?

El que més valore és la diversitat i la força del nostre grup. Som capaços de fer riure en una comèdia i emocionar amb un drama, i això diu molt del talent que tenim com a grup. Però el que més m’agrada és eixa solera ‘teatrera’ que hi ha: actors i actrius amb tanta experiència que sempre saben salvar una escena, improvisar i ajudar els altres. A més, tenim una manera molt nostra de treballar: encara que el director és qui porta la batuta, al final tots acabem posant un poc de directors, corregint-nos i enriquint-nos mútuament fins a aconseguir escenes d’una qualitat sorprenent. Eixa complicitat i eixa manera d’autodirigir-nos és màgica i ens fa sentir família. Crec que ens fa sentir capaços de fer qualsevol obra, sense por perquè sabem que la anem a traure.

T’agradaria fer també de directora o guionista en el futur?

De moment disfrute moltíssim posant-me en la pell de diferents personatges. És la part que més em fa vibrar i la que més m’ompli. Ara bé, no descarte que algun dia m’abelleixca provar a codirigir, perquè seria una altra manera d’aprendre i d’aportar al grup. Tot i això, crec que el que realment em fa feliç és actuar, sentir la vida dalt de l’escenari i deixar-me portar per la màgia del personatge.

Quin somni tens com a actriu fallera?

El meu somni és ben senzill però molt gran alhora: continuar molts anys més damunt dels escenaris, envoltada dels meus companys i companyes, creixent, emocionant-nos junts i compartint vivències i satisfaccions. Els premis sempre són bonics, però el que realment em fa sentir plena és acabar una obra, mirar als ulls als companys entre bastidors i fondre’ns en una abraçada plena d’orgull i satisfacció. Eixe és el vertader triomf, i encara que ja ho sabíem… fa un parell d’anys que vam aprendre aquesta lliçó.

Què t’ha ensenyat el teatre faller que t’ajuda en altres àmbits de la vida?

El teatre m’ha ensenyat moltíssim: a treballar en equip, a confiar en els altres i en mi mateixa, a ser empàtica i a posar-me en la pell d’una altra persona. També m’ha donat seguretat per parlar en públic, capacitat d’improvisació i valentia per enfrontar-me a moments difícils. En definitiva, el teatre és una escola de vida: tot el que visc dalt de l’escenari m’acompanya també fora, ajudant-me a créixer com a actriu i com a persona.

I si a tot això li afegim que el nostre teatre és en valencià, la satisfacció encara és més gran. Fer teatre en la meua llengua materna em fa estimar-la, cuidar-la i enaltir-la, transmetent-la amb orgull al públic i a les noves generacions. El resultat és un còctel perfecte: passió, aprenentatge, amistat i arrels.

Gràcies a totes les persones que heu participat en aquestes entrevistes per compartir, amb tanta passió i sinceritat, la vostra experiència dins del teatre faller. Des de qui escriu les paraules fins a qui les interpreta damunt l’escenari, passant per la direcció i el treball col·lectiu als assajos, totes les vostres veus conformen una part essencial d’aquesta expressió cultural tan viva i tan nostra.

El teatre faller és molt més que una activitat festiva: és un espai de creativitat, convivència, crítica i emoció, on cada persona aporta el millor de si mateixa. I vosaltres ho heu demostrat amb cada resposta, amb cada vivència i amb cada reflexió.

Veus en primera fila

En nom de tota la comissió, i de totes les persones que estimem el teatre, enhorabona pel vostre esforç i per mantindre ben viva aquesta tradició escènica tan arrelada al cor de Torrent.

Ens retrobem… entre focus, entre rialles i entre aplaudiments. Molta sort i… llarga vida al teatre faller!

RÀFEGA D’ESCENA

UNA ESCENA CURTA PER

SOMRIURE I DISFRUTAR DE LA FESTA

IMAGINA un amor faller

MERCÉ MÚRCIA. DRAMATURGA DE TEATRE FALLER

El despatx de secretaria d’una falla. Un home agafa una foto i dos bolígrafs de la taula i se’ls guarda. Mira la grapa dora i dubta si agafar-la. Finalment, se la guarda a la butxaca també. Mira el despatx.

PACO — Jo sempre he sigut el president de la falla El Mercat. A veure… sempre, no; clar que no. Però feia ja vora deu anys que ho era. En principi, només es poden estar dos anys, però açò ja se sap… A veure a qui enganyes perquè es menge el marró! Sempre problemes: que si el berenar infantil, que si una multa perquè la música està molt alta, que si la loteria ens toca quatre anys seguits i encara canten massa… Xe, jo d’això, quina culpa tinc? Tindrem sort, collons! Calla, i damunt, no pots agafar ni tres-cents euros de la caixa: que si eres un lladre, que si no tens vergonya… A la gent li agrada criticar; això és aixina. Total, que ja fa una setmaneta que no soc president. Em negue! Que s’ho menge qui tinga fam. Que, en este cas, és la meua cosina Loli. Jo ara tinc molt d’embolic amb uns judicis.

Entra LOLI.

LOLI — Què fas, Paquet?

PACO — Jo? Què he de fer? Mirar a veure si queda alguna cosa meua per ací… LOLI — Ja…

PACO — Volia dir-te que m’alegre molt que sigues presidenta, cosina. Llegat familiar! Bé, me’n vaig, que tindràs molt a fer.

LOLI — Escolta, abans d’anar-te’n, tens algun consell? PACO — Ara que ho dius, sí que tinc consells. Apunta. LOLI — Home, no cal…

PACO — Apunta. (Ella comença a apuntar): Ves amb compte amb la Fallera Major, fes-li una bona presentació, gasta’t peles en el monument, compra alcohol barat per als borratxos i, qΩuan se l’acaben, trau el bo per als demés. Ah, i no begues amb ells. No guanyes la loteria, no agarres ni un cèntim de la caixa, no discutisques amb els presidents d’al tres falles i, molt menys, arribes a les mans. No et gites amb ningú de la falla, sobretot si està casat. No convides cap amic DJ, respecta els horaris de soroll en falles, no utilitzes el casal per a assumptes personals com festes de solter o si la teua parella et tira de casa. No li dones un cubata al president infantil, encara que siga molt poquet carregat. Ah, i si fas sopars a la falla, no et menges tu els cacaus i les olives, que la gent també en vol. Tot clar?

LOLI — Si…

PACO — Doncs, au, cosina, a triomfar! (Ix).

LOLI — Haguera acabat abans dient: “Fes tot el contrari del que he fet jo”. Ai… però, qui em manaria a mi clavar-me ací? Tinc el mòbil que no entren més cridades! Però… també és bonic, no? El repte. Jo soc fallera de la falla El Mercat des que vaig néixer. He vist passar presidents i presidents, falleres i falleres majors, bandes de música, xarangues, DJ’s! He vist passar a tot el món: de l’infantil al major, portar a les seues parelles, apuntar als seus fills. He escoltat cinquanta discursos de mantenidors i he plorat en cadascuna de les cremaes. Sí, jo soc fallera per damunt de tot. A mi el cor em batega al ritme de l’himne de València i el meu perfum és la pólvora. Jo soc la primera presidenta de la falla El Mercat. Sí! Posaran el meu nom al carrer de la carpa i un retrat enmig del casal! O una escultura! Seré recordada per…

Empar obri una mica la porta.

EMPAR — Et queda molt, reina? És que estem tots darrere la porta ja fa una estoneta i,

LOLI — Passeu, passeu, bonica.

PEPE — Hola, Loli. T’anava a preguntar com vas, però com que ja t’he escoltat… LOLI— Ja…

PEPE— Molt bon discurs, eh…

LOLI — Deixa’t de bromes, vinga, comencem la reunió. La meua primera reunió com a presidenta! Abans de res, volia donar-vos les gràcies per haver-me escollit per a presidir aquesta falla. La meua falla. Sabeu que, per a mi, és un gran honor i que la vostra confiança en mi em dona molta força i ànims per afrontar aquest repte.

MARI CARMEN — De res… si només et presentares tu. LOLI-

EMPAR — Quan anem a parlar de la meua presentació? Perquè jo tinc moltes idees: vull un carro amb cavalls blancs per arribar al teatre, focs artificials i una traca. Però una traca elegant, eh! No pum-pum-pum i au. Una cosa a l’altura. I el meu Sergi, el major, que toque la dolçaina, que ho fa de

LOLI — Dona, Empar, tot això està molt bé, però hauríem de mirar el pressupost.

PEPE — Ah, no. Del pressupost oblida’t. No hi ha diners. Es van perdre els de la rifa de Nadal.

LOLI — Com? Però si es va vendre tota!

(fent-se aire amb un ventall, sorollosament) — Ui… mal començament, presidenta.

EMPAR — Jo no vaig a fer una presentació “cutre” per la ineptitud dels altres, eh!

PEPE — Haurem de preguntar a l’antic president, no? Alguna cosa sabrà dels diners. Per cert, crec que s’ha comprat un altre cotxe…

LOLI — Què vols dir? Estàs parlant del meu cosí, eh! Val que ha fet algunes coses malament, però no és cap lladre. I jo acabe d’arribar, així que, per favor, un poquet de paciència. Apunte totes les teues suggerències, Empar, a veure si es poden fer. Alguna coseta més? Hem d’acabar de preparar el sopar del truc.

PEPE — Jo et porte, reina, per ser tu, un problema… i la seua solució. LOLI — Mira

PEPE — No tenim DJ. El de l’any passat diu que ací no torna.

MARI CARMEN — Normal… al pobre li van pegar perquè no volia posar Paquito el Xocolatero.

EMPAR — Paquito el Xocolatero és imprescindible!

PEPE — Però no passa res, perquè punxaré jo mateix.

MARI CARMEN — Tu? Però si tens menys ritme que una gotera! EMPAR— I menys oït que… mmm… no sé, un sord?

MARI CARMEN— No li feu cas, que no ha esmorzat.

LOLI — Bé, això ho anem parlant, Pepe. Però gràcies per la iniciativa. PEPE — De res, presidenta.

(A Loli li sona el telèfon.)

LOLI — Ai, serà el de la cervesa, disculpeu… (ix).

EMPAR — I a mi, quan em confirmen lo de la presentació? I la data, si és que no sé ni la data!

PEPE — Finals de gener o principis de febrer, no? Com sempre.

MARI CARMEN — A saber… com ara és tot nou… presidenta, DJ Pepe… açò és de república bananera!

EMPAR — Ai, Mari Carmen, quin terme més antic! A més, no cal mirar lluny per veure desastres!

MARI CARMEN — Bé, me’n vaig, que si no sope prompte després em pose negra. EMPAR — Torna-li la trompa al xic, quina expressió! A més, el sopar és a les nou a la carpa!

MARI CARMEN — Jo és que sempre vinc sopada de casa, perquè ací feu cada empastrà..! Au, sanguanga. (ix).

EMPAR (eixint darrere de Mari Carmen) — Escolta, que estàs parlant amb la Fallera Major! Respecta’m, Mari Carmen! (Se sent des de fora) Mari Carmen!

PEPE — Mare de Déu Senyor, ja pensava que no se’n anaven estes moniates! Una criticant i l’altra demanant! No com la meua Loli, que és tot cor i bones intencions, treballadora com la que més i res a veure amb el cosí! I mira que jo, en el personal, no tinc res en contra de Paco… No dic que siga mala gent, però clar, un que escolta coses… no vull jo xafardejar, enteneu-me, però blanc i en botella, orxata. I Loli, pobra, en quin merder s’ha clavat! Però, ie, mentre estiga servidor, a esta no li falta de res, m’explique? Que tinc que punxar? Doncs punxe. Que tinc que carregar un camió? Doncs el tete ho carrega. Que tinc que llevar-li les pintes a l’acabar l’ofrena? Doncs jo te les lleve, reina mora!

(Loli entra.)

LOLI — Què m’has de llevar?

PEPE — Jo? No, que dic que a veure si arreplegues, reina mora, que mira com tens açò! (Tira uns papers a terra.) Quin desastre de despatx!

LOLI — Tu no estàs massa bé del cap, eh? Deu ser la calor.

PEPE — Sí que en tinc, sí… Bé, me’n vaig a veure en què puc ajudar baix.

LOLI — Espera, Pepe, volia dir-te una cosa…

PEPE — Jo a tu també! LOLI — Vols ser el meu…? PEPE — Sí, sí!

LOLI — …DJ esta nit?

Pepe intenta dissimular la seua decepció.

PEPE — Clar, clar. Clar. Clar, dona. Estava esperant que m’ho digueres. Ui, no saps quin goig em fa! Xunda-xunda! Ací està el DJ Pepe!

LOLI — Ai, què bé! Em salves la vida! És que el de la cervesa va a portar un muntó de coses de promoció i he tingut que prometre una bona festa.

PEPE — Quina emprenedora eres! LOLI — Sí, veritat?

PEPE — Uf, la que més!

LOLI — Ai, Pepe, no sé com agrair-te tot el suport que m’estàs donant. PEPE — Home…

LOLI — Per cert, hi ha que descarregar el camió amb la decoració, si pogueres tirar una maneta…

PEPE — Clar, ara mateix…

LOLI — I ja que estàs… (li dona una cadira) baixa’t açò, que és lletgíssima. No pega amb la meua energia.

PEPE — Ui, però per a res! Com desentona! LOLI — Gràcies, perla.

Pepe riu nerviós mentre ix sense deixar de mirar-la. Ja sola, Loli seu a la taula i somriu.

LOLI — Ai, vinga, Loli, que tu pots! A veure, centra’t: el de la cervesa ve ara, s’encarrega Pepe. La música per esta nit, s’encarrega Pepe… com puga, el pobre. La presentació… a veure, dates… On està el calendari, xe? Ui! (S’adona que ha caigut. S’acotxa per recollir-lo).

Entra Paco.

PACO — Serà possible! Tants anys dedicats a esta falla i no em deixen ni recollir en pau! A veure, què més m’he d’endur… Ui, paper. La impressora canta massa. I este cactus? Si açò ho va deixar la meua dona! Bé, exdona, collons. Què més dona, dona que exdona, si al final parle de la mateixa dona… Respira, Paquet. Sigues positiu. Ara, centra’t en guanyar els judicis. Però una cosa tinc clara (riu): Loli ací dura dues setmanes! Com ha de poder ella amb aquesta colla? En quant em quede més alliberat, torne. És un embolic, sí, però és el meu embolic. I escolta, no seré perfecte…

hauré agafat quatre duros de la caixa, d’acord. Però primer premi al monument! S’han apuntat més de cent persones a la falla… Collons, si és que tinc talent! Jo em deuria clavar en política. Sempre ho ha dit ma mare: que tinc el carisma del governant. (Li sona el telèfon). Ara el meu fill… si és que no em deixen estar, xe! (L’agafa). Què passa, rei? No, no, havia d’anar a per tu ta mare, que jo tinc el sopar del truc… Ja, moltes felicitats, bonico! Bé, doncs que et porte ta mare a la

falla i ho celebres ací amb el pare. Doncs vine tu! Escolta, que jo amb deu anys estava ja fart d’anar al camp amb el iaio Nelo, eh! Que sí, que t’arreplega el pare, va! (Penja). Collons, nano… el dia que descanse, no m’ho creuré.

LOLI (baixet) — Merda… jo tampoc he felicitat al xiquet. I dues setmanes durarà ta mare, que és ma tia.

(Paco ix amb el cactus i un paquet de fulls. Entra Empar).

EMPAR — Au, Paco! Ja xerrem, sí! Hi ha que ser un tio “cutre” per emportar-se fins el paper… I ara, esta tia on està?

LOLI (eixint de baix la taula amb el calendari) — Ací, ací! EMPAR — Collons, Loli, quin esglai! Què fas?

LOLI — Netejar baix la taula, que no ho fa mai ningú. Menys mal que he arribat a la presidència, eh!

EMPAR — Tens unes coses, filla…

LOLI — Bé, escolta, la presentació és el 25 de gener.

EMPAR — Uf, aleshores li dic al meu Sergi que es pose ja a practicar! LOLI — Dona, queden sis mesos…

EMPAR — A vore, és que de categoria, de categoria… no toca. Bé, depèn de la categoria. Categories hi ha de totes les categories. I el carro amb cavalls blancs? LOLI — A novembre ens encarreguem de buscar-lo, no?

EMPAR — Jo tinc una amiga que en va utilitzar un a la seua boda el mes passat. En vull exactament el mateix, que per alguna cosa soc la Fallera Major.

LOLI — I de preu, com va?

EMPAR — No sigues tan “gurrumina”, Loli! Per a què estan els diners i els collons? LOLI — Per a les ocasions… però és que en esta ocasió, no n’hi ha!

EMPAR — Doncs els busques, guapa. Que la gent ací paga les seues quotes religiosament.

LOLI — Tranquil·la, dona, que intentarem que tingues una presentació memorable. EMPAR — No, Loli, no. Jo la vull històrica!

LOLI — D’acord, d’acord.

EMPAR — I per esta nit, què? On vas a seure a les Falleres Majors? LOLI — Només venen tres, posarem una tauleta presidint la carpa i au. EMPAR — Ve tota la cort d’honor, Loli. Som catorze. I tu.

LOLI — Com?

EMPAR — Portem tota la setmana parlant-ho pel grup! No t’ho ha dit el teu cosí? LOLI — No, ningú m’ha dit res!

(MARI CARMEN entra).

MARI CARMEN — Mal començament, presidenta! (Ix).

LOLI — Torna-li! D’acord, a veure com ho apanye… EMPAR — T’ajudaré, però vull el carro, eh…

LOLI — Que sí!

(Ixen. Entra Pepe, assegurant-se que ningú el veu).

PEPE — Açò no pot ser… La meua Loli no pot anar patint per quatre xavos! Bé, quasi tres mil… Ella es mereix focs, carrosses amb cavalls blancs, que vinga a cantar Laura Pausini o millor encara, El Botifarra! I si per això he de fer de detectiu i trobar els diners, jo faig de detectiu. DJ Pepe reconvertit en Sherlock Pepe! (S’adona que ha cridat massa). Collons, Pepe, aguanta l’emoció. Vinga, ha d’haver alguna llibreteta de comptabilitat… algun excel… L’ordinador! Tssss… Pepe, baixa la veu! A veure… contrasenya… Mmm… 1, 2, 3, 4? No. 0000? No. D’acord, açò és impossible. Seguim buscant la llibreta, Pepet, no et preocupes. (Obri els calaixos i troba una llibreta.) “Coses de la falla. Paco. No obrir.” Doncs no és tan llest com pareixia! “Contrasenya ordinador: 1111.” Collons, quasi l’encerte! No, si al final seré un bon detectiu. Loli es va a quedar bocabadada! Bé, ordinador encès… Fotos Calp 2010? Segur que és un nom en clau… Ah, no, són fotos de vacances a Calp. Mira, què joveneta estava la meua Loli… Aquesta me l’envie per e-mail… Però centra’t, Pepe! Excel Falla… Excel B Falla… Excel B? Barret, bonic, borratxo, borinot, benvingut… No, res d’això no té sentit. Ah, collons! B de B, clar, l’excel B! (Torna a cridar.) Sóc un geni!

(Empar obri la porta. Pepe s’amaga darrere d’una cortina).

EMPAR — Hola? Ui, haguera jurat que havia escoltat alguna cosa… (sospira) Si és que estic esgotada! Açò de ser la protagonista de cada festa és molt exigent! (Ix).

(Pepe ix del seu amagatall i seu a la cadira davant l’ordinador).

PEPE — Protagonista tu? Va, va… La protagonista és la meua Loli. La presidenta del meu cor… Ui, eixa és bona! Me l’apuntaré… (apunta en un “post-it”) “…del meu cor.” Val. Seguim amb la investigació… Excel B… Rifa… rifa… rifa… res. Nadal… res. No pot ser! A veure si s’han perdut de veres! No, home, Pepe, com s’han de perdre tants diners? Ací passa alguna cosa…

Entra Loli.

LOLI — Què fas, Pepe? T’estava buscant! Hi ha que fer la prova de so!

PEPE — Baixe de seguida, Loli, bonica. Estava preparant la sessió de DJ Pepe! LOLI — No et preocupes tant, home! Si ho vas a fer de cine! Jo encara recorde quan teníem quinze anys i vam fer una paella a ta casa…

PEPE — Sí?

LOLI — Bé, la paella la va fer el meu cosí. PEPE — Però jo vaig posar la música!

LOLI — I com va estar? PEPE — De cine!

LOLI — Després vas acabar a l’hospital quan et va picar l’abella…

PEPE — I em vaig assabentar que era molt al·lèrgic… LOLI — Pobret! I encara tens la marca!

Riuen. Què, baixes?

PEPE- Clar. Pepe ix del despatx amb cara d’enamorat.

LOLI- Hmm… Alguna cosa no em quadra… Què feia este ací sol? I amb l’ordinador… Clar, este estava tocant els comptes! Per això sabia que no hi havien diners i culpava al meu cosí! Serà poca vergonya… Doncs açò no es quedarà així.

Es posa a treballar a l’ordinador. Comença a sonar de fons la música de la carpa. Empar s’asoma al despatx.

EMPAR — Xica, que no baixes? Ja ha arribat tota la Cort i Pepe com a DJ… Bé, l’home tindrà bona intenció, però ha passat de Locomía a Aitana sense despentinar-se… no sé jo com acabarà la cosa.

LOLI — Ara baixe, reina. És que hi ha molt de mentider, saps? I ho he de demostrar…

EMPAR — Ui, quina por… sones com la dels Misteris de Laura. I què interessant!

(Entra al despatx i seu). Que parles, del teu cosí, no?

LOLI — Que no! Què teniu tots amb el meu cosí? Mira, t’ho vaig a contar. Però en qualitat de Fallera Major, eh. Com si fora un secret d’Estat. Tu d’açò ni pruna fins que tinga proves.

EMPAR — Què romancera eres! Conta-m’ho ja, per favor!

LOLI — Resulta que el lladre dels diners de la rifa no és Paco, és Pepe. EMPAR — Com? O siga, què m’estàs contant, presi? Pepe? DJ PEPE? MARI CARMEN — (entrant) Ho sabia!

LOLI — Au, ja estem totes! Collons, no es pot dir res!

EMPAR — Tu què vas a saber? Si no ho sabia jo, que ho sé tot! MARI CARMEN — Tu? Tu què vas a saber?

EMPAR — Mari Carmen, respecta’m! (A Loli) Dis-li que em respecte, que soc la Fallera Major!

LOLI — Ninguna ho sabia! No ho sabia ni jo, que soc la presidenta. MARI CARMEN — Com t’has assabentat?

LOLI — L’he trobat ací, tocant els papers tot sol.

EMPAR — Per això no parava de dir que hi havia sigut el teu cosí, per parèixer l’heroi que et volia ajudar. Ai, què antic i quina cara més dura!

MARI CARMEN — I què, ara què fem?

EMPAR — Jo avisaria a Paco, que sàpiga el que va dient d’ell eixe lladre.

MARI CARMEN — Això és una perla d’informació. Jo baixaria i aniria contant-ho. Que tot el món sàpiga quin tipus de persona és Pepe.

EMPAR — I si li agafem el micròfon de DJ i ho contem davant de tot el món?

LOLI — Sí, home. A passar vergonya davant la Cort i la Fallera Major del poble? Amb mi no conteu.

EMPAR — Tens raó. Les aparences són el més important.

LOLI — Dona, no volia dir això. Però el principal és trobar els diners. O ja no vols el carro de cavalls i els focs artificials elegants?

EMPAR — Sí, sí.

LOLI — Aleshores, hem de pensar-ho bé. Toquen a la porta. Se sent la veu de Pepe. PEPE (OFF) — Loli, estàs ací?

Les dones s’amaguen: Loli i Empar baix de la taula i Mari Carmen darrere de la cortina. Pepe entra.

PEPE — Bé, doncs si no hi ha ningú, continue amb el que estava… Tinc huit minuts de remix de Paquito el Xocolatero.

Vinga, Pepe. A veure, on estava l’Excel… hmmm… serà açò? Bingo! Eureka! Tot el que es diga en estes situacions! Diners rifa Nadal… Au, ara m’ho envie a djpepet@gmail.com, tanque esta pagineta i ací no ha passat res. Ai, Loli no s’ho va a creure! Soc una màquina! Una fera! El més llest de la falla!

Entra Paco amb el seu fill vestit de saragüell.

PACO — (a Pepe) Tu, què fas ací? PEPE — Jo? Res. I tu?

PACO — Jo? Res. I tu? PEPE — Jo? Res. I tu?

PACO — Jo? Bé, deixem-ho estar.

PEPE — Per què el teu fill va vestit de saragüell? Si és estiu. XIQUET — No sé, com venia a la falla…

PACO — Si és que no ve mai. (Al fill) No vens mai! (A Pepe, en veu baixa) I que tampoc és molt llest…

XIQUET — Pare, t’he escoltat. I on està el meu regal?

PACO — (Al fill, en veu baixa) Calla, home… (A Pepe) És que és el seu aniversari i vaig deixar el regal ací la setmana passada. Tu has vist alguna cosa empaquetada? PEPE — Jo no.

PACO — Per què no baixes amb Pepe, que és el DJ de la festa i l’ajudes a escollir les cançons? Així el pare busca.

XIQUET — Jo vull ser DJ de major! Puc anar amb tu? PEPE — Quin remei, xiquet, clar.

Pepe i el xiquet se’n van. Paco intenta obrir la caixa forta. Loli ix de baix de la taula.

LOLI — He canviat la contrasenya, Paco. Te l’obri?

PACO — Collons, Loli! Què fas ací?

Ixen les altres dels seus amagatalls.

PACO — Collons, què feu totes ací? Jugar a fet i amagar? Quasi em dona un “jamacuco”!

LOLI — És un secret. T’obri la caixa o no? No estàs buscant el regal del teu fill? PACO — Sou més rares… Deixa-ho estar. De l’esglai se m’ha secat la gola. Ja pujaré després. Collons, quines dones! (Ix).

EMPAR — Pobret, ell que només volia agafar el regal i quasi se’n va en ambulància. MARI CARMEN — I Pepe? L’hem pillat del tot!

LOLI — I tenia raó, no m’ho puc creure. Ja estava quasi segura, però ara… ara el vull tirar de la falla!

EMPAR — Sí, sí! Ací lladres, ni un!

MARI CARMEN — I Paco, que deixa que vinga el fill vestit de saragüell al juliol… EMPAR — Eixe xiquet sempre ha sigut estrany…

LOLI — Escolta, que és el meu nebot!

MARI CARMEN — Quina família, presidenta!

LOLI — Ens podem centrar en Pepe? Que ens ha robat! MARI CARMEN — A per ell!

EMPAR — Sí, a per ell! (pausa). I què fem?

LOLI — Ja sé. Anem a posar-li una trampa. Ara el cride i li dic que vull parlar amb ell. Aconseguisc que ho confesse i vosaltres, que estareu amagades ací, sereu testimonis.

MARI CARMEN — I després… entre les tres li peguem una pallissa!

EMPAR — Jo això no, que soc la Fallera Major. No puc anar per ahí sent violenta.

MARI CARMEN — Ui, quina senyoritinga…

EMPAR — Mari Carmen, respecta’m!

LOLI — Respecta-la, per favor! Respectem-nos tots! I de pallissa, res. Som una falla civilitzada, xe. El tirem, li diem del mal que ha de morir i ací pau i després, glòria.

EMPAR — Ai, a mi eixa cançó m’agrada molt! (Cantant) Glòria, Glòria! MARI CARMEN — Com la vaig a respectar? Home, per favor!

LOLI — Està clar el pla o no?

Paco entra.

PACO — Recollons, encara esteu ací? Que us quedeu a dormir o què? La festa està a punt d’acabar.

LOLI — Paco, amaga’t! PACO — Com?

MARI CARMEN — Que t’amagues!

PACO — Jo me’n vaig a pel meu fill, que ací no esteu bé del cap. Au!

Paco ix del despatx.

EMPAR — I este què volia ara?

LOLI — És igual. Vaig a per Pepe. Graveu, que açò serà una prova irrefutable. EMPAR — Irre… què?

MARI CARMEN — Deixa-ho estar, reina. Amaga’t i fes el que pugues.

LOLI — Molt bé. Vaig. Missió: desmuntar el lladre en marxa. O millor… destapar el lladre.

MARI CARMEN — Baixes a per ell o vaig jo? Quina presidenta! LOLI — Vaig, vaig! Redeu, quin estrès!

Loli ix del despatx. Empar s’amaga darrere de la cortina i Mari Carmen, baix la taula.

EMPAR — Què fort que Pepe ens haja robat a tots… Creus que haurà sigut per fotre’m la presentació?

MARI CARMEN — (irònica) Clar, tot el que passa té a veure amb tu.

EMPAR — Què dur és ser Fallera Major, de veres! Tot és un patiment! Tantes enveges i traïcions… Menys mal que tinc uns vestits preciosos i la seguretat del protagonisme!

MARI CARMEN — Em deixes més tranquil·la, reina. I ara calla, que van a pujar ja.

Mari Carmen trau el mòbil i comença a gravar. Entra Pepe seguit de Loli.

PEPE — No, si ja havia notat alguna cosa. M’alegra que, per fi, parlem. Però deixar al teu nebot al càrrec de la música…

LOLI — Si ho has fet molt bé fins ara, home. Ja la última, dona igual.

PEPE — No, si jo li he dit que pose “Libre” de Nino Bravo i després l’himne. ELS DOS — Que, per al cas, és el mateix.

Riuen. Loli, ràpidament, es torna a posar seriosa.

LOLI — Molt bon final, Pepe.

PEPE — Infal·lible. És que no volia que fallara res a la teua primera festa. Jo només et vull ajudar.

LOLI — (enfadada) Ja, clar. Això dius sempre, Pepe. PEPE — Clar, dona, perquè és de veres.

Empar i Mari Carmen no poden creure’s el que escolten. Es miren i fan gestos.

LOLI — Ja. Mira, Pepe, t’he fet pujar perquè et volia parlar d’una cosa de la qual m’he assabentat. Vull que sigues sincer, per favor.

PEPE — Jo amb tu, sempre.

LOLI — Jo sé que tu… bé, que tu… PEPE — Ja ho saps, no?

LOLI — Sí, Pepe, ho sé tot. I no m’ho esperava per res del món.

PEPE — Qui t’ho ha dit? La xafardera de Mari Carmen, no? M’haurà escoltat dir alguna cosa…

LOLI — Com? Li ho has dit a algú? Hi ha gent a la falla que ja ho sap?

PEPE — Dona, jo crec que saber-ho, saber-ho… no ho sap ningú. Però jo mai ho he amagat.

LOLI — Ah, que estàs orgullós?

PEPE — A veure, Loli, jo ja sé que no és fàcil. Però ja tenim una edat i podem ser sincers, no? Tampoc hi ha res roí en el que faig.

LOLI — Però com que no?

PEPE — Doncs no. És bonic, Loli, molt bonic. I si tu em donares una oportunitat…! LOLI — Una oportunitat? Sí, home!

PEPE — Escolta, al final em faràs mal, eh!

LOLI — Damunt jo et faré mal? Mare de Déu Senyor… I la gent de la falla, què? Això no t’importa, el que diran de tu?

PEPE — A mi ja no m’importa res, Loli, jo ho vull cridar als quatre vents! LOLI — Però t’has tornat boig?! Tu creus que el que fas està bé?

PEPE — Sí. Perquè és el que em demana el meu cor. Ja està bé de fingir. LOLI — Però com pots tindre tan poca vergonya?

PEPE — Qui té vergonya cria ronya!

LOLI — Molt bé, doncs cridaré a la policia! PEPE — A la policia, per a què?

LOLI — Perquè vinguen a per tu! PEPE — A per mi?

Per què?

LOLI — Per lladre!

PEPE — Aaah! Perquè t’he robat el cor, no? Què bonica eres! LOLI — Menys bromes! Et portarem a judici!

PEPE — Loli, açò ja no té gràcia. LOLI — Clar que no.

PEPE — No entenc res, m’estàs tornant boig!

LOLI — Que ho sé tot! Que t’he pillat amb l’Excel! Que ets un lladre! I volies culpar al meu cosí, pocavergonya!

PEPE — Com?! Però com pots pensar una cosa així de mi? Del teu Pepe? LOLI — Però si ho has reconegut!

PEPE — Jo?!

LOLI — No em tractes de boja!

PEPE — Espera, Loli, espera. Que tot té una explicació.

LOLI — Estalvia’t les justificacions i les mentides. Ja està tot clar.

PEPE — Per favor, Loli, deixa’m que t’ho explique. Jo mai he robat un duro! En ma vida! Però si una vegada em vaig trobar un bitllet de cinc euros i el vaig portar a la policia local perquè buscaren les petjades dactilars i li’l tornaren a l’amo, i es van riure de mi! Que soc jo, el teu Pepe! DJ PEPE!

LOLI — No em crec res!

PEPE — Que jo només volia demostrar qui era el lladre! LOLI — Ja ho he demostrat jo! Eres tu!

PEPE — Torna-li la trompa al xic! Que no! I ho puc demostrar! Però si jo… Ai, Loli. Si jo només et volia ajudar perquè jo… jo et vull, Loli. Jo estic enamorat de tu des

que era un xiquet i férem de matrimoni a l’obra curta! Vas ser el meu primer bes i jo… mai t’he oblidat. Jo pensava que, si t’ajudava amb la presidència, et donaries compte que sempre he sigut jo l’amor de la teua vida. Igual que tu has sigut el meu, Loli. Per favor, creu-me. I si no em creus… bé, no sé què faré. Però estic dient la veritat, Loli.

LOLI — Seràs miserable… dir-me coses tan boniques només perquè t’he pillat robant a la falla. A la meua falla, a la meua comissió!

PEPE — Que t’estàs equivocant! (Pausa). Bé, m’ha costat trenta anys dir-te el que sent, i esta és la teua resposta. D’acord. Me’n vaig. Me’n vaig d’este despatx i d’esta falla. Jo no he robat res, Loli. Només he perdut el temps. Me’n vaig amb el cor trencat, però amb el cap ben alt. Molta sort. I dis-li a Empar i a Mari Carmen que isquen, que ja les he vist. Quina humiliació més gran.

Pepe se’n va molt afectat. Mari Carmen i Empar ixen dels seus amagatalls plorant.

LOLI — Què us passa?

MARI CARMEN — Quina presidenta, que li has trencat el cor! LOLI — Us heu cregut a este lladre?

EMPAR — Serà un lladre, però jo crec que els sentiments són de veres…

MARI CARMEN- T’ha estimat sempre…(Empar li dona un mocador) jo ja ho sabia… EMPAR— Pobre DJPEPE…

LOLI — Vosaltres veieu moltes pel·lícules.

Loli seu. Empar i Mari Carmen deixen de plorar.

MARI CARMEN — I ara què fem? Com recuperem els diners? EMPAR — Sí, perquè ell se’n va, però els diners no tornen.

LOLI — No ho sé.

Entra el fill de Paco.

XIQUET— Hola, tia! Escolta, has vist a mon pare? És que em té que donar el meu regal d’aniversari, i m’ha dit que són tants diners que podré anar a Disneyland París! LOLI — (S’alça). Com?! Quants diners?!

XIQUET— No ho sé! Molts! M’ha dit que per aconseguir-los va haver de fer una rifa al Nadal i que a la falla el vau ajudar tots! Encara que em va dir que no us diguera res… Ui!

LOLI — No, no. Has fet molt bé en contar-ho, rei. Pots dir-li que vinga?

XIQUET— Val, però no li digues res del que t’he dit, a veure si em quede sense Disney! (Ix corrent.)

MARI CARMEN — Ja us havia dit jo que era impossible que Pepe fora un lladre! EMPAR — Tu què vas a dir?

LOLI — (Al telèfon) Pepe, no te’n vages, per favor! Torna!

Entra Pepe corrent.

PEPE — Estava al bany plorant. Sabia que no acabaríem així!

LOLI — Pepe, perdona’m! Jo també t’estime. T’estime moltíssim! El meu DJ! PEPE — La meua presi!

Es besen. Empar i Mari Carmen seuen i exclamen un “Oooh”.

LOLI — Ai, Pepe! Jo també t’he estimat sempre! El meu Pepe! Pepe!

Foscor. Torna la llum. Tots estan asseguts. Paco a la taula del despatx, Empar i Mari Carmen a les cadires de la dreta,

i Loli i Pepe a les de l’esquerra.

LOLI — Pepe! Pepe! Atén, xe, que estàs a la lluna de València! PEPE — Què? Què passa?

EMPAR— Que estem votant! PEPE — Com? El què?

PACO — Com que el què? El nou president!

MARI CARMEN- Votes que continue Paco o que siga Loli la nova presidenta? PEPE — Què? Però… i tot açò?

PACO — Què dius, xe? T’has quedat emparrat fa una estona i no dius res! PEPE — Estava imaginant una cosa preciosa…

LOLI— Ah, molt bé. Però em votes com a presidenta o no?

PEPE— Sí, Loli, si. Tens el meu vot. Estic desitjant que sigues la presidenta…

Tots van eixint. Loli ho celebra amb Empar i Mari Carmen, que no li fan molt de cas. Paco se’n va acariciant les parets, nostàlgic. Pepe es queda sol.

PEPE—

Açò ha sigut tot: una invenció, un somni, un joc.

Espere que el sainet us haja agradat i que ningú es senta atacat.

Tot ha eixit de la meua imaginació, Amb voluntat de diversió.

I al cap i a la fi, jo només volia parlar d’amor.

ESCENES MENUDES, MONS IMMENSOS

XICOTETES HISTÒRIES QUE

OBREN GRANS PORTES A LA

IMAGINACIÓ

DISTOPIA

Per Ernest J. Ruiz Cotillas.

Delegat de cultura i falles de la Falla Antoni Pardo 2019-2026 i Guionista de falla.

"Una més, una vegada més”. No pare d’espentar-me a mi mateix per a escriure la mateixa paraula sense parar. No vull oblidar-me d’ella. No vull assumir-ho. Un any més no tindrem falles: I amb aquest ja fan 32 des d’aquell dia 1…

L’exigència de tràmits i permisos havien convertit els dies en una cursa exasperant i de sobte un d’eixos anys va ocórrer: La primera cancel·lació. Ningú estava autoritzat per a plantar, per a ocupar o per a cremar res. I tot anava a empitjorar. L’any 6, la IA ja estava al càrrec de tot i la situació era crítica. El sistema accentuà l’exigència, era impossible sentir-se lliures i quasi impredictible saber si tindríem falles.

La primera rebel·lió humana arribà l’any 10, i per descomptat acabà amb la rendició cultural i la supremacia digital. Havíem deixat que el progrés ens atropellara. Només havien viscut unes falles dels últims deu anys i prompte a ningú li importaria.

El resultat d’aquesta rebel·lió va tindre nom: “ l’implant”. Un invent tant trist com necessari: una ràpida intervenció que agafava part del cervell de donants no fallers i l'inseria en nou portador. Amb això la IA s'assegurava que no tindríem res per lluitar, ni tan sols records.

Jo soc dels anomenats incompatibles. El sistema ens ha etiquetat i ens ha allunyat de la ciu tat i ara vivim completament apartats, controlats i morint entre l’oblit.

Però hui comença la tercera insurrecció, i siga com siga no tornarem ací. Potser esteu llegint les meues últimes paraules: Hui és 19 de març i ocuparem la plaça. Hui és dia de cremà, i cremarem, siga el que siga i passe el que passe...

FALLA QUALSEVOL

Per Jorge Enrique Gómez Gijón , Llicenciat en ADE

Arriba l’hora d’organitzar la setmana fallera a la falla. L’hora que tots els xafaxarcos donen la seua opinió que hi ha que fer a la presidència o a la delegació de festejos. Que si més pólvora, que si més menjar, que si barra lliure, flors per a tothom. Els furoners estos només hi intenten

Després està el romancer de la falla. Que si més pedra, més arena, més llum, que la falla per la nit no es veu. Però si la mitat de la falla són uns trompellots que no li hi donen ni la volta. A la barra sí li donen la volta, sí. De la ginebra si que es saben el nom, dels artistes ja...

Per no parlar dels furtamelons del botelló. Gastar-se un euro a la falla, no. Millor al supermercat de la cantonada. Però si després sobra alguna cosa de menjar, els sangoneras bé que se’l porten a casa, que és de

I espera quan hi haja que arreplegar. Entre les figamolles i els panfígols que no més saben queixar-se i no mouen ni un dit encara que se’ls caiga damunt el sostre i els esgarramantes que no recullen ni la seua cadira, el tenim clar.

Total, que a la fi del dia, els mateixos de sempre són els que acaben fets una coca de treballar. I encara hi ha que escoltar que són uns

Però no us preocupeu que de segur, després a qualsevol reunió de la falla estan els milhòmens de sempre queixant-se de tot. De segur que ells el farien molt millor.

I és que a les Falles, tot malament. Però, i el que ens agraden...

President de Falla 2020-2023.

Cada any, la mateixa història. Ningú pregunta pel llibret fins que ja està imprès.

Abans, silenci: ningú envia texts, ningú revisa fotos, ningú sap ni qui l’escriu.

Però el dia que arriba l’esborrany i s’acosta l’entrega del llibret, comencen les passions literàries.

—Posa’m la foto fent la paella, que enguany estic molt primeta.

—A mi, la de la cercavila, que semblava portada del Hola!

—Podríem llevar els textos, que no els llegeix ningú, i posar més fotos, no?

La llibretera, amb cara de resignació, ja no sap si edita un llibret o un catàleg d’ego.

Cada any menys lletres i més dents blanques.

L’article crític sobre la turistificació? Substituït per un collage d’ombra d’ulls difuminada i borrosa.

El poema a la pólvora? Tallat per fer lloc a “les millors postures del playback”.

El dia de la presentació, aplaudiments.

No per la sàtira, ni per la història, sinó per “com lluïm totes a la pàgina 18”.

Després, el llibret acaba on sempre: apilat al casal, amb taques de cervesa i de desmemoria

Fins que un xiquet pregunta: “ I això del llibret, per a què és?

Silenci general. Mirades de reüll. I el President diu, amb veu solemne: “Per recordar que abans d’inventar el filtre, ja teníem paraula”

Aquell any, el llibret no va guanyar el Premi Murta, ni tan sols sabem si algú el va llegir, però si una cosa tenim clara, és que vam fer historia: teníem el primer llibret biodegradable dissolt en alcohol i indiferència.

El teatre de les flames

REFLEXIONS QUE IL . LUMINEN I QÜESTIONEN LA NOSTRA FESTA.

Falles per a tots .. o per a QUASI tots

Per Patricia Berbell Fenoll. Psicopedagoga i directora de Gabinet pedagògic Avanza 2.

El casal de falles hauria de ser un espai de gaudi, aprenentatge i convivència per a tots els xiquets, sense excepció. No obstant això, la realitat que viuen molts menors amb discapacitat en estos entorns dista molt de ser inclusiva. Mentres els xiquets normotípics gaudixen amb fluïdesa de les activitats, els espais i les dinàmiques proposades, uns altres s'enfronten a barreres invisibles però profundament limitants.

Eixe oasi de diversió, jocs i aprenentatge, es presenta cada any com el lloc ideal perquè els xiquets gaudisquen, socialitzen i visquen experiències inoblidables, bo, tots els xiquets… o almenys, tots els que encaixen en el motle normatiu. Perquè, encara que es repetisca fins al cansament que és un espai inclusiu, la realitat és que per a molts xiquets amb discapacitat, el casal és més prompte una carrera d'obstacles disfressada de convivència.

Des del primer dia, el contrast és evident. Els xiquets normotípics entren corrent, emocionats, sabent exactament on anar, què fer i què esperar. I els xiquets amb autisme, dificultats cognitives o problemes de comunicació? Ells s'enfronten a un entorn sense referències clares, sense pictogrames que els indiquen què és el bany, on esta la barra per a demanar un got d'aigua o quina activitat toca ara. Però clar, per a què posar pictogrames si “els altres ho entenen perfectament”? Total, que s'adapten ells, no?

Les activitats, per descomptat, estan pensades per al grup general. Jocs en equip, dinàmiques verbals, instruccions ràpides i canvis constants. I si algú necessita més temps per a processar? O una alternativa sensorial? Bé, sempre es pot deixar-li a un costat amb una pilota antiestrés, mentres els altres juguen al mocador. Perquè la inclusió, pel que sembla, consistix a ser present, encara que siga com a espectador.

I parlem del soroll, eixe gran protagonista del casal. Crits, música alta, megàfons, xiulets… una simfonia d'estímuls que per a molts xiquets és sinònim d'alegria, però per a uns altres, especialment aquells amb hipersensibilitat auditiva, és una tortura diària. Espais tranquils? Moments de silenci programats? No, això seria trencar la dinàmica. I clar, si un xiquet es tapa les oïdes, s'aïlla o té una crisi, se li etiqueta com a difícil o problemàtic. Quina ironia: el problema no és el xiquet, sinó l'entorn que no contempla la seua manera de sentir.

El més curiós és que, quan s'assenyala esta falta d'adaptació, la resposta sol ser: ‘Es que no tenim recursos’. Com si els pictogrames foren articles de luxe, o com si baixar el volum durant mitja hora al dia requerira una subvenció europea. La verdadera inversió no és econòmica, sinó en sensibilitat, en voluntat de mirar més enllà de l'estàndard, a entendre que la diversitat no és una excepció, sinó una realitat.

La vertadera inversió no és econòmica, sinó de responsabilitat.

Així, mentres uns xiquets viuen el casal i les falles com una aventura, uns altres el viuen com una prova constant. Mentres uns riuen, corren i s'integren, uns altres s'esforcen per entendre, per encaixar, per no molestar. I això, lluny de ser una experiència enriquidora, es convertix en una vivència frustrant, que deixa marca.

Perquè el casal deixe de ser un espai excloent disfressat de diversió col·lectiva, és imprescindible implementar millores reals i sostenibles. Començant pel bàsic que seria incorporar pictogrames en totes les àrees comunes, no com a decoració, sinó com a ferramenta de comunicació accessible. A més, s'han de dissenyar activitats adaptades des de l'inici, no com a pegat improvisat, sinó com a part del programa general, assegurant que tots els xiquets puguen participar activament.

Seria magnífic poder dur a terme el control del soroll en moments clau del dia, com les entrades, transicions o descansos, permetent als menors amb hipersensibilitat sensorial sentir-se segurs i regulats. I, per descomptat, crear espais de calma accessibles, on qualsevol xiquet puga retirar-se sense ser jutjat, seria un gest mínim de respecte cap al seu benestar. Perquè si de veritat volem que el casal siga per a tots, cal començar per dissenyar-lo pensant en tots, no sols en els quals encaixen sense esforç.

Perquè la inclusió no es mesura pel nombre de xiquets amb discapacitat inscrits, sinó per com se senten, com participen, com se'ls respecta. I en molts casals, eixa inclusió continua sent més decorativa que real.

ERES IMPARCIAL PARCIALMENT?

Per Esther Giménez Martínez.

Logopeda i Tècnica en Atenció Temprana al Gabinet Gognivida.

Moltes vegades escoltem “ Ha sigut amor a primera vista”, bé és un exemple per explicar que quan veus per primera vegada un monument faller , la primera impressió és molt important. Si t´ha enamorat a simple vista el que has vist sense profunditzar més, té el monument faller més probabilitats que altre que ha passat indiferent per a tu. L´artista faller ha aconseguit captar el que volia, la teua atenció i això és primordial si eres jurat de concurs de monuments fallers.

Doncs com en l´amor que primer veiem el físic, l´interior no és menys important. El monument faller no soles ha de ser espectacular per fora sinó també per dins. El monument ha de tindre una bona sàtira fallera, enginy i gracia, una bona crítica amb ironia per supost. L´humor i la gracia són important en les parelles com en els monuments. No poden faltar.

Per valorar correctament la crítica del monument has de ser imparcial i deixar les teues ideologies polítiques, socials i religioses. Segur que eres imparcial?

Ser jurat de concurs de monuments considere que és una responsabilitat molt gran i que és difícil, has d´estar molt ben preparat o preparada a nivell tècnic per poder avaluar correctament l´acabat, el modelatge de les peces o figures, la pintura, textura, la coherència plàstica, la composició i si és arriscada. T´has de fixar en molts detalls, si les superfícies llises són perfectes, si es veuen les juntes...si van tots els ninots en consonància, el seu equilibri i tensió...Si té risc a nivell tècnic, risc a nivell d´originalitat, d´innovació i amb la idea que l´artista ens vol transmetre.

Doncs el que en la meua opinió és el més complicat és ser just i objectiu a l´hora de dictaminar un veredicte que pot afectar a la comissió de la falla que avalues i a l´artista que ha fet el monument. Mai pot influir en la nostra decisió les nostres preferències i gustos ni el nostre estil.

Segur que eres imparcial?

També considere que seria millor que existira un jurat que no siguera de Torrent, sinó d´un altre poble per poder valorar més imparcialment els monuments i que no es sàpia mai el monument a quina falla pertany per a que es valore de la forma més objectiva possible. Ja sé què és complicat perquè si ve gent de fora a avaluar les nostres falles també hem d´enviar gent de Torrent a altres pobles i és un esforç molt gran.

El que ja no hem pareix gens bé és que si recurrim a jurat de Torrent per valorar els monuments de Torrent, jo no deixaria que el jurat poguera puntuar en la mateixa secció que pertany la seua comissió fallera, perquè sempre poden haver favoritismes i algun jurat pot puntuar menys del que cal a un monument faller per a que la seua comissió guanye o quede en millor posició o perquè té amistat amb altra comissió.

Si eres jurat de la mateixa secció que la teua falla has d´actuar amb equitat i justícia i emetre un veredicte sense prejudicis. En un paraula, ser honrat i honrada. Segur que eres imparcial ?O eres imparcial parcialment?

IMAGINA… UNES FALLES SENSE FALLES:

Reflexions sobre l'extinció cultural

Per Ernesto J. Ruiz. Delegat de cultura i falles de la Falla Antoni Pardo 2019-2026 i Guionista de falla.

Imaginem un món on la cremà no fora el fi, sinó el principi.

Posa’t en un 19 de març. Gires el cantó del teu carrer i escoltes cruixir un got de plàstic baix els teus peus. Tu, que camines amb la mirada al sòl i quasi sense forces per l'acumulació de les nits, alces el cap i et veus envoltat d'escombraries. Els plàstics, botelles i líquids deixen un rastre perfecte fins a eixe lloc: l'encreuament on abans estava allò que no recordes ni el seu nom. Imagina que ara en la teua plaça, on fa anys plantàvem color i critica, hi ha un gegant de gots i caixes. Quasi 6 metres de restes no reciclables que una màquina ha arrossegat poèticament ocupant el lloc de la falla (ah, sí, eixe era el nom). És bonic, és com haver-hi plantat el dia de la cremà una falla en la qual tots han ficat de la seua part. En compte d’amuntonar mobles, amuntonem el residu de quatre nits de festa. Qui diria aleshores que no aportem a la cultura i la tradició fallera?

Un plantejament distòpic per a alguns, utòpic per a altres, però més prop del que creiem.Perquè mentre aquest art, què no sabem ni nomenar, és un dels signes d'identitat més potents del nostre poble, la prioritat per l'espectacle i el consum ha anat desplaçant-lo a un segon pla, reduint el recursos destinats a l'eix central de la festa. I quan parlem de recursos, no ho fem sols d’econòmics, sinó també d’intel·lectuals perquè el futur arriba amb desconeixement, o amb desgana, però arriba per a decidir hui que és el que volem per a demà.

La batalla lingüística: Què és el que plantem?

Deixem d’utilitzar el subjuntiu, d’imaginar un futur llunyà i les paraules desideratives quan ja estem vivint unes falles sense falla. Ho fem des del precís moment en què no entenem que tenim al carrer. El nostre emblema és la falla, això és el que plantem. Falla. És una paraula fàcil i no tenim necessitat de cobrar un sinònim.

Un monument no és una falla. Un monument és per definició una construcció artística, arqueològica o històrica amb finalitat permanent. I per definició aquesta última paraula és un antònim de la qualitat essencial de la falla: La condició d'efímera. Però, així i tot, continuem anomenant-li monument.

I ho estic dient des de Torrent, una ciutat on el nostre organisme autònom encara inclou en les seues bases la paraula monument que res ajuda a la divulgació i defensa de què som. El que pot paréixer una ximpleria pot ajudar a conéixer millor la nostra identitat a futures generacions defensant paraules que són úniques a la nostra llengua, perquè si no li diem rosquilles als bunyols, ni catifa a l’estoreta deixem d’insistir en dir monument a la falla. Perquè si, la falla és el casal on ens ajuntem, la falla som el conjunt de tots els qui compartim escut, la falla és un lloc, és una comissió, però abans i per damunt de tot és expressió d’art al carrer impregnada de crítica. Una entitat efímera que naix per a desaparéixer entre el foc.

preu per litre d’un refresc de cola ha passat , en deu anys de 0,81 € a 1,19 (un augment del 47%). Un litre de cervesa ha canviat el seu preu d'1,16 a 1,67 (un 44%). Si ha ocorregut el mateix amb la resta de begudes, menjars, útils, etc, com veurà afectat el pressupost destinat a consum i entreteniment una comissió amb el mateix nombre de fallers, i mantenint la seua quota de soci o augmentant-la per davall d'un 10 %? O el que és el mateix, si tot és més car i he d'alimentar les mateixes boques, hauré d’invertir més o menys?

menys en cultura que això ni m’alimenta ni m'entreté.

Si, a més , li sumem que puc refugiar-me en què “ja em gaste el mínim que em demanen per a concursar”, eixe 30 % en falla és ja per a les comissions torrentines un esforç suficient. La conseqüència és un nivell de falles que decreix cada any, una devaluació de l’ofici d’artista repercutit directament i un enfrontament entre falla i festa que ha de ser estudiat conseqüentment abans de perdre el rumb.

Per una part, la més lògica: l'artista és una empresa, i no podem obviar-ho. Cobrar per una falla el mateix que fa 10 anys dins d’un món amb un cost de mercat duplicat tindrà com a resultat una falla més xicoteta, amb pitjors acabats, amb menys procés creatiu i de menys contingut. És una evidència que els fallers no entenem encara que som nosaltres qui la reclamem així. La realitat és que amb aquestes condicions la viabilitat del teu artista passa perquè la teua falla siga de menys impacte que la que plantares a 2015.

L’altra opció va ser prou comú als primers anys d’aquest procés de crisi fallera. Les baixades i retallaments van provocar una saturació de taller per poder mantindre-ho, i amb això aparegueren uns terminis més ajustats, uns salaris més baixos i la necessitat d’externalitzar els treballs. La intenció d’un artista de mantindre el nivell de l’oferta a pesar de la reducció de pressupost convertiria en poc viable la seua supervivència. La conseqüència més immediata: el tancament de tallers i la renúncia al càrrec d’artista per a ser treballador per compte aliè. Per descomptat que amb estes condicions, la transmissió generacional de l'ofici es troba clarament en perill d’extinció.

I si cada vegada ens interessa menys i invertim menys, i si el món ens demostra que no és viable, com podem esperar que apareguen noves generacions d’artistes fallers?

És ja quasi un ésser mitològic qui es mou per vocació i s’aventura dins d’aquest món on els fallers ni tan sols es saben el lema de la falla que planten.

Sostenibilitat i planificació: una contradicció aparent.

Paradoxalment, la pressió per reduir costos ha coincidit amb una major consciència sobre sostenibilitat. En un món on la imaginació ja no recorda, sinó que mira al futur, creix la preocupació per l’ús de materials menys contaminants, el reciclatge i les tècniques menys industrials. Però aquesta millora tècnica no compensa la pèrdua d'inversió en qualitat artística i en processos que dignifiquen l'ofici. Encara no. I no ho fa , ni per incapacitat intel·lectual ni per falta d’investigació. Encara no ho fa, perquè no estem ficant el focus en el necessari per aconseguir-ho.

A més, el gir cap a la festa com a producte de consum, atrau més públic alient a la problemàtica cultural. Fet que convertix les falles en una indústria turística massiva que planteja reptes mediambientals (impacte de visitants, residus, soroll). De nou, més necessitat de recursos per atendre i gestionar l’impacte mediambiental de la setmana fallera.

Possiblement un argumental tan senzill ens mostra la contradicció que suposa pretendre canviar la matèria primera contaminant de les falles, mentre desviem la inversió cap a la filosofia del consum i els residus. De nou, estem errant el tir. I mentre al taller estan invertint en impressores 3D per optimitzar la factoria i ser més viables, no estem donant-los el suport necessari per a canviar el rumb de les nostres falles. El debat entre falles i festa apareix de nou per demostrar-nos, que possiblement mai deixarem evolucionar i fusionar la tradició amb un futur sostenible.

Evitem l’extinció.

Responsabilitats i alternatives

Ja ho sabem, tenim dos opcions: Continuar evolucionant cap a una gran indústria de l'espectacle, rendible i popular, però amb pèrdua progressiva del seu nucli artístic i crític; o bé recuperar l'equilibri entre festa i monument, garantint inversió en talent, ofici i crítica social. Un esdeveniment de consum o una tradició viva . El futur de les Falles dependrà d'aquesta elecció.

I per evitar eixe gegant de 6 metros fet de gots de plàstic, hem de qüestionar les prioritats no només en l'àmbit comunitari sinó també institucional. Aquest article planteja tres línies d'actuació possibles:

- Transparència pressupostària. Exigir que una part mínima, visible i sobretot real del pressupost de cada comissió vaja destinada a la falla. Encara que la nostra ciutat té instaurada aquesta normativa , només penalitza a nivell concursal. A més el control pressupostari no és totalment transparent. I no voldria que prenguérem açò com una caça de bruixes, sinó com un deure i compromís que ens ajude a reviure un sistema que comença a viciar-se.

- Suport institucional a l'ofici. Subvencions que vagen des de la formació d’artistes, a contractes estables, ajudes al lloguer i fins i tot augment en la quantia dels premis (on a més deuria regular-se per mitja del gremi o entitat representant el valor percentual que rep l’artista. El suport institucional pot aparèixer també per mitjà d’iniciatives que recuperen la pedagogia de les Falles —tallers, visites educatives, debats públics— que revaloren la funció crítica i comunitària més enllà dels casals.

- Cultura interna de casal. L’origen de tot. Hem d'entendre on comença la falla. És on ha d’originar-se la pregunta. Una educació fallera basada en la tradició i en l’eix cultural, així com un pressupost que no afavorisca desmesuradament la supremacia del consum és el primer pas per evitar l’extinció.

En conclusió, la falla, que hauria de ser el centre del debat públic i la crítica, corre el risc de convertir-se en mer teló de fons d'una oferta festiva més àmplia però menys substantiva. Així que, fent meu el nom d’un grup d’amics, si podem imaginar unes falles sense falla és per que Algo Falla, i posats a canviar-li el nom jo des d’ací propose que cremem un 15 i plantem un 19, i el que quede el carrer, com és un monument, que el pinten els coloms.

Tornar a mirar-nos als ulls: l’essència de les Falles

Per Carlos Justo Gutiérrez.

Mestre amb el cor encés en flama.

Les Falles no van nàixer grans. Van nàixer humils, al carrer, al caliu del veïnat i de les converses compartides. Van nàixer de l’enginy popular, de la necessitat de riure’ns de nosaltres mateixos, de criticar allò que no ens agradava i de celebrar, junts, el que ens feia sentir vius. Les Falles van nàixer per a ser comunitat, identitat i veu.

Hui, en ple segle XXI, convé parar-nos un moment i fer-nos una pregunta senzilla però necessària: què estem fent amb eixa essència? L’estem cuidant o l’estem deixant diluir entre presses, rutines i focs artificials que duren un instant?

Que quede clar: no vull assenyalar a ningú. A través d’aquestes paraules vull convidar a la reflexió. Perquè sí, estimar les Falles també és tindre el coratge de mirar-les amb honestedat.

La festa: quan el soroll tapa el sentit

La festa és un dels grans pilars de les Falles. Ningú ho discuteix. Celebrar, trobar-nos, ballar, riure i omplir els carrers de vida forma part del nostre ADN faller. Però la festa, quan perd l’equilibri, corre el risc de convertir-se en un fi en si mateixa, oblidant tot el que l’envolta.

A vegades sembla que tot gire al voltant del calendari festiu, de la carpa, del tardeig o de la nit llarga. I no és que això estiga malament. El problema apareix quan la festa eclipsa la resta d’elements que donen sentit a la nostra tradició.

Les Falles no són només una setmana de música alta. Són un projecte que es construeix durant tot l’any. Són reunions, decisions compartides, treball invisible i compromís.

Quan la festa s’imposa a tot, es perd una cosa molt valuosa: el sentiment de pertinença, la implicació real i l’orgull de formar part d’alguna cosa que va més enllà de l’oci.

Celebrar sí, però amb consciència, amb respecte al veïnat i amb cura cap a totes les persones que comparteixen espai i temps amb nosaltres. Perquè una festa que molesta, que exclou o que no pensa en els altres, deixa de ser celebració per a convertir-se en soroll. No ho oblideu mai... som fallers... no festers.

El llibret: memòria, paraula i cultura

Tindre un llibret de falla a la mà sempre m’ha apassionat. Obrir i olorar eixe olor tan característic, vore les fotos, llegir els articles o descobrir els esbossos sempre ha sigut, i encara ho es, una meravellosa afició meua. I es que soc un ferm defensor del llibret faller.

El llibret és memòria. És paraula. És cultura.

I, no obstant això, massa vegades s’ha convertit en un simple tràmit, en un document que s’imprimeix de pressa i s’oblida encara més ràpid. I això és una gran pèrdua.

El llibret hauria de ser l’espai on una falla s’explica, on mostra la seua manera d’entendre el món, la seua mirada crítica, la seua sensibilitat, el seu humor i el seu compromís amb la realitat que l’envolta.

Un bon llibret dona veu a la comissió, connecta generacions, conserva la història i dignifica la festa. No cal un llenguatge complicat ni textos acadèmics. Cal veritat, proximitat i ganes de contar alguna cosa que valga la pena ser llegida.

Apostar pel llibret és apostar per la identitat cultural de les Falles. És dir-li al món que no som només soroll i foc, sinó també reflexió, paraula i pensament.

El monument: el cor que no pot deixar de bategar

Si hi ha un element que defineix les Falles, eixe és el monument. La falla és art efímer, crítica, sàtira, bellesa i provocació. És l’excusa perfecta per a parlar del que passa, del que fa mal, del que ens fa riure i del que necessitem canviar.

En els últims anys, massa vegades el monument ha quedat en un segon pla. Ajustos de pressupost, presses, falta d’ambició o simplement voler més música i festa han fet que deixem de creure en el seu potencial transformador.

No es tracta de gastar més, sinó de creure més. Creure que una falla ben pensada pot dir molt sense ser gegant. Creure en els artistes fallers. Creure que la crítica continua sent necessària. Creure en la base de la nostra més bonica tradició. I si no creiem, tot haurà acabat. Sense Falla no hi ha Falles.

El futur de les falles

Parem-nos, obriguem els ulls i lluitem per la nostra cultura, història i festa perquè sí, benvolgut/da lector/a, les nostres amades Falles estan en perill.

Defensar l’essència de les Falles no és viure ancorats en el passat. És entendre d’on venim per a decidir cap a on volem anar.

Les Falles seran el que vulguem que siguen. Però per a això cal implicació, diàleg i responsabilitat. No n’hi ha prou amb queixar-se ni amb dir “sempre s’ha fet així”.

Aquestes paraules simplement busquen estar al costat de les Falles, estar a favor d’elles. A favor de cuidar-les, repensar-les i viure-les amb orgull. Perquè mentre hi haja persones que creguem en elles, les Falles continuaran tenint sentit però sobretot futur i el cor continuarà encés en flama.

IMAGINA UNES FALLES SENSE PRESIDENTS

Flama i foc dins d’un cor faller

Per Cristina Barreda Villafranca. Doctora en Filologia i Presidenta de la Falla Sants Patrons 2025.

Hi ha càrrecs que triem amb la raó i altres en els posem per davant el cor. Ser president d'una falla pertany, sense dubte, als que escollim amb el cor. No hi ha manual que et prepare per al que significa ser el cap d’una comissió ni hi ha paraules que aconseguisquen descriure tot el cúmul d'emocions, responsabilitats i sacrificis que s'entrellacen en este càrrec. Alguns ho veuen com un honor, una distinció, una espècie de tron que eleva a qui ho ocupa per damunt de la resta. I sí, alguna cosa d'això hi ha, però també hi ha nits sense dormir, decisions difícils, crítiques i una entrega que per a alguns passa desapercebuda. Ser president de falla és una de les experiències més enriquidores i al mateix temps més exigents que es poden viure dins del món faller. És un paper que combina la il·lusió, la responsabilitat, el lideratge i, sobretot, l'amor per la festa i per la comissió a la qual es representa. Presidir una falla és representar a una família sencera. És parlar en nom de tots, encara que no sempre tots estiguen d'acord amb tu. És ser la veu, la imatge i la cara visible d'un grup de persones que compartixen la mateixa passió. No hi ha major recompensa que escoltar el nom de la teua comissió en un acte i saber que eres part fonamental d'eixe moment, que estàs ahí en nom de tots, defenent i mostrant amb orgull el que sou i el que feu. És una mescla d'emoció i vertigen. En eixe instant, tot sembla tindre sentit perquè ahí, en eixe xicotet fragment de glòria, un se sent part viva de la història de la comissió.

D’altra banda, ser president també és aprenentatge. El fet d’estar involucrat en l'organització i en la presa de decisions, t’ajuda a aprendre com funciona realment una comissió des de dins i et fa descobrir tot el que hi ha darrere de cada detall: la planificació dels actes, la coordinació amb Junta Local Fallera i l’Ajuntament, la gestió econòmica, els protocols… D’alguna manera t’adones que cada flor en l’ofrena, cada banda, cada cançó i cada aplaudiment té darrere hores de treball i coordinació; tens una visió des de dins que fa que entengues la magnitud del que significa una comissió i la quantitat de persones i tasques que la mantenen viva durant tot l'any. En definitiva, s'aprén a valorar l'esforç que implica que tot isca bé i es descobrixen els secrets d'una maquinària complexa que mai pot detindre’s.

Un altre aspecte molt positiu és la quantitat de gent que es coneix. Ser president obri les portes a noves amistats, tant dins de la pròpia falla com en la resta del món faller. Es compartixen moments amb altres presidents, amb representants institucionals, amb artistes fallers, músics, indumentaristes i, per descomptat, amb fallers de tot arreu. Esta xarxa de relacions permet descobrir diferents maneres d'entendre i viure la festa i és, sense dubte, una de les grans riqueses del càrrec.

Però al costat de tot eixe aprenentatge i del teixit humà que es crea al voltant de la figura del president, s'amaga una part més silenciosa i pesada que no sempre es veu. El que des de fora pareix fàcil, des de dins es torna una carrera de fons. El calendari s'ompli d'actes, reunions, presentacions, proclamacions, visites..., però també de concursos culinaris, de betlems, de postals nadalenques, de bitles, de dards... Ja no sabem quin concurs inventar-nos per convidar a les falles germanes a visitar-nos, i clar, com a president has d’estar, has d’anar en representació de la teua comissió i mostrar la teua cara més sociable. I és que ser president significa renunciar, per un temps, a bona part de la teua vida personal i encara que la il·lusió i l’amor per les falles compensa moltes coses, hi ha moments en els quals el cansament pesa més que l'entusiasme, i més si són actes que poc o res tenen a vore amb la cultura fallera. Tot això ocupa una gran part del temps lliure, afectant moltes vegades a la vida personal, familiar i fins i tot laboral, ja que implica estar disponible quasi sempre i això pot arribar a ser esgotador. La vida del president deixa de ser només seua. Els caps de setmana ja no són descans, les vesprades ja no són lliures i el telèfon mai deixa de sonar.

A això se suma l'exigència constant d'estar impecable. En cada acte cal acudir amb la roba adequada, amb la presència correcta, amb el somriure perfecte. És una imatge que cal cuidar perquè no et representes només a tu mateix, sinó a tota una comissió. Però eixa exigència també té un cost: hores invertides a preparar-se, diners gastats en vestits, camises o indumentària fallera. Pot semblar un detall menor, però suposa una inversió important en roba i complements, a més de l'esforç de mantindre sempre una bona imatge. Eixa obligació i la pressió d’estar en el punt de mira, de saber que tot el món t’observa i examina la teua imatge pot arribar a ser aclaparador.

I després està l'estrés. Eixe company invisible que es cola en molts moments. Estar pendent que tot funcione, que ningú es quede fora, que les coses isquen bé, que els fallers estiguen contents, que la comissió continue avançant… El president viu en una espècie d'estat d'alerta constant. Tot el que ocorre, per a bé o per a mal, passa per les seues mans o, almenys, per la seua responsabilitat. Però potser el més dur no és el cansament ni l'estrés, sinó les crítiques. Les opinions, els juís, els murmuris. Perquè en este càrrec, faces el que faces, sempre hi haurà qui pense que podries haver-lo fet millor. Mai plou a gust de tots i això és una lliçó que el president aprén prompte, a vegades a base de decepcions. Hi ha decisions que es prenen amb el cor, unes altres amb el cap i algunes simplement, perquè no hi ha una altra opció, però totes es jutgen i per a suportar eixe escrutini constant fa falta una pell dura i un cor fort. Estar en el punt de mira cansa. Cansa més que els actes, més que les reunions i més que els vestits. Cansa haver de somriure quan un està esgotat, mantindre la calma quan les crítiques fan mal o seguir avant quan les forces flaquegen. Ser president no sols requerix temps i dedicació, també exigix fortalesa psicològica per a acceptar que, per molt bé que es facen les coses, sempre hi haurà opinions contràries o malentesos

I tanmateix, malgrat tot això, hi ha alguna cosa que espenta a seguir. Tal vegada és l'amor per la festa o per la comissió, però potser, com a col·lectiu, hem de fer una pausa i reflexionar. Ens hem parat a pensat realment tot el que implica ser president d'una falla? Som conscients del pes invisible que carreguen sobre els seus muscles els qui assumixen eixe paper? Sovint només veiem la part visible: l'aplaudiment, el somriure, però darrere de tot això hi ha hores d'esforç, decisions difícils i renúncies personals que no sempre es reconeixen. Ser president no és només representar a una comissió: és viure per i per a ella. És deixar part d'un mateix en cada acte, en cada reunió, en cada nit sense descans. Per això, abans de jutjar o de criticar, hauríem de recordar que darrere de la figura del president hi ha una persona. Una persona que moltes vegades pensem que és un ninot de falla, immutable, inaterable, però no, és una persona amb sentiments i emocions que dedica la seua vida a les falles i el mínim que es mereix és respecte. Tal vegada, en entendre tot això, aprendrem a valorar encara més als que assumixen amb orgull i responsabilitat eixe paper tan fonamental en la nostra festa, als que es desviuen per mantindre viva la flama del nostre casal, de les nostres volgudes falles.

En conclusió, ser president d'una comissió fallera és, al cap i a la fi, un acte de generositat, una entrega total al col·lectiu faller, un orgull de pes, però que també il·lumina. I potser per això, qui l’ha viscut sap que, encara que el camí siga dur, l'honor d'haver-lo recorregut ho compensa tot. I és que no ens podem imaginar unes falles sense presidents, perquè recordem-ho: sense president no hi ha falla.

Escenari compartit

MIRADES SOBRE LA SOCIETAT,

COM ESCENES D ’ UNA GRAN OBRA COL . LECTIVA.

La turistificació, quin sainet!

Per Amparo Loro i Raro (Mestra d’Educació Primària i Anglès) i

Jorge Enrique Gómez i Gijón (Llicenciat en ADE).

Com si d’un sainet es tractara, els valencians estem assistint, impassibles, els darrers anys a un nou fenomen social, la turistificació dels nostres barris, dels nostres carrers, i que fins i tot té efecte i repercussió a la nostra festa, les Falles.

Ja al 2019, el col·lectiu “Falles Populars i Combatives” alertava dels problemes que comportava de la turistificació a la festa fallera, fet que a hores d’ara és més que evident.

A les Falles 2025, tots vam veure titulars grandiloqüents que parlaven de rècords històrics d’ocupació hostalera, majoritàriament de turistes de fora del país. Aquest record va provocar diferents situacions de malestar a la ciutadania valenciana. .

Per exemple el 15 de març, als diaris valencians podíem llegir la noticia d’un col·lapse caòtic en acabant la mascletà, que es va saldar en moltes telefonades al 112 per atacs d’ansietat i desmais provocats per l’aglomeració.

La gran part dels problemes es donen al centre del Cap i Casal, i és que la informació turística que es transmet ens dirigeix només al Centre històric on, és de veres, que es centra molta activitat fallera (mascletades, cavalcada, ofrena, moltes Falles de Secció Especial, ..etc) però València és molt més gran.

La tercera ciutat de l’estat no pot ser a soles el centre històric. Estaria bé fer propaganda de les Falles de tota la ciutat a un mapa, per exemple, per a que no tothom es congregara al centre de la ciutat, evitant així les indesitjables aglomeracions i donant visibilitat a les Falles en general.

Per altra banda, hi ha activitat molt molesta per al veïnat, que no és pròpia de la cultura fallera, com ara macro revetles que comporten molt de soroll, botellons, llançament d’artefactes pirotècnics sense control, i que solen acabar en fets incívics (molta brutícia al carrer, pixades...etc), fins i tot en agressions violentes, com també hem llegit a la premsa en alguna ocasió.

Però aquests fets no es produeixen només a la setmana fallera es produeixen cada cap de setmana a València, amb l’arribada del turisme i de diferents creuers.

Fa uns mesos les xarxes socials es feien eco de, com un grup de neerlandesos amb bicicletes anaven per zones de vianants pràcticament atropellant la gent que estava al carrer, i mostrant, a més, molta mala educació quan se’ls a recriminar l’acció, fet que va ocasionar un tumult important i una greu discussió, fet totalment innecessari si es comportaren cívicament i s’acompliren les normes.

A les xarxes es va obrir un debat important, es parlava dels fets com producte de la turistificació sense control a la ciutat, però quan el fet va arribar al mitjans de comunicació, no tardaren ni un segon en capgirar els fets i parlar de turismefobia. Clar, amb els interessos econòmics, principalment de l’hostaleria, hem topat!

Què prima més? El benestar de la ciutadania o els interessos econòmics d’uns quants? Creiem que està clar que el segon.

Ens ve al cap, i comentem a aquest punt, els fets que ocorregueren a la famosa, i abans tranquil·la, illa grega de Santorini. I és que a l’any 2024, els grecs es manifestaven als carrers perquè fins i tot, les seues autoritats els havien recomanat romandre a casa, mentre els turistes ocupaven la seua illa.

Arribarem al que van viure la ciutadania grega de Santorini? Ens acabarem manifestant als carrers per demanar poder viure i eixir al carrer tranquil·lament? Esperem no arribar a eixe punt, però ...

Sols cal passejar per certs barris de València, no només pel Centre Històric, per veure com ha canviat el model. Barris com ara, Patraix, Camins al Grau, Algirós o el mític Cabanyal, als que estem molt arrelats, han canviat per complet la seua idiosincràsia, i ens costa molt reconèixer-los.

Sempre ha donat gust anar a comprar als comerços del barri, trobar-nos amics i veïnat i parar-nos a fer la xerradeta per posar-nos al dia en assumptes del barri, que si saps qui s’ha casat, que si la xiqueta de Maria ja ha fet 4 anyets i ho han celebrat a la

platja, que si Paquita la del tercer s’ha caigut a casa i s’ha trencat un braç, que si Pere ha obert un res taurant i cal que anem ... etc, i tot normalment en valencià. I ara? Cada dia et creues en menys gent coneguda, i trobar-te amb algú que parle la nostra llengua valenciana, ja és una utopia.

On està el teixit comercial del barri? Ja no en que den pràcticament forns, les pescateries han desa paregut junt amb les carnisseries, i les botigues del barri són un «rara avis». Ara han estat convertides en colmenes de baixos turístics, molts d’ells, de dubtosa legalitat.

Aquests habitatges originen molt de malestar entre el veïnat del barri de tota la vida, gent que entra i ix cada setmana com a molt, sorolls, fem a les portes enlloc de als contenidors, per no parlar dels escàn dols que es munten quan no troben les claus que els han facilitat o han oblidat la contrasenya de la caixeta on els deixen les claus (fins ací arriba la des personalització), i ja quan venen de festa, ni et conte.

I tot això sense tractar com, aquest tipus d’habitat ge produeix una pujada de preus del lloguer ...

Quina nostàlgia dels nostres barris, del nostre veï nat i de la nostra estimada València!

Fins on aplegarem amb la maleïda turistificació que enriqueix a quatre i fot a milers!

Però no alcem molt la veu, i no critiquem massa, que ens diran que no hi ha cap turistificació, que la realitat es que no volem al turisme, que el que hi ha és una turismefòbia evident.

IMAGINATIO:

EL GRAN TEATRE FALLER

(AMB PLAYBACK INCLÒS)

ON EL VALENCIÀ ACTUA NOMÉS EN PAPER…

PERÒ MAI EN DIRECTE.

Per Sara Aparicio Contreras . Graduada en Dret.

Benvinguts a Imaginatio, eixe teatre on el món faller brilla, crema, balla, canta… i després, misteriosament, perd la veu. O almenys la veu en valencià, que pareix que només té contracte fix per a determinades escenes i en horari restringit.

Un lloc on les presentacions pareixen de Premi Max, i els casals tenen més dramatúrgia que Broadway. Tot perfecte… si no fora perquè el valencià, pobre, només ix a escena un parell de minuts i després torna al magatzem amb els vestits del playback de quan els artistes fallers encara utilitzaven el cartó pedra.

Acomodeu-vos, que comença l’obra de ficció sociolingüística que anomenem “Falla del segle XXI”.I sí: ací es canta, es balla i es parla… menys en valencià.

ACTE

I: EL VALENCIÀ,

EIXA ESTRELA QUE NOMÉS

TREPITJA L’ESCENARI QUAN

HI HA LLUMS I FOTÒGRAFS.

T’imagines una presentació on els parlaments espontanis siguen també en valencià? Perquè el llibret, el verset i la poesia es reciten preciosos en la nostra llengua, però quan acaba la part protocol·lària i comença “l’acte social”, de sobte tot passa al castellà com per art de màgia. És com si el valencià fora un vestit caríssim: molt bonic, sí, però només per a la foto.

T’imagines que els presentadors no hagueren de fer malabars per justificar per què parlen en valencià, com si estigueren cometent un acte subversiu?

“Ho faré en valencià perquè som fallers i perquè és la nostra llengua”, diuen alguns… I és tristíssim que això ja es considere una declaració política.

T’imagines una Presentació on el valencià no apareguera només en els versos i en l’obertura, sinó també en les paraules improvisades dels protagonistes?

Perquè està molt bé que el llibret tinga un poema meravellós en valencià. Però, clar, després arriba el moment del “agradecer a todas las personas que me han acompañado”… i pum, canvi d’idioma com si estiguérem canviant de canal.

ACTE II: PLAYBACKS, ASSAJOS

I ALTRES

COMÈDIES MUSICALS SENSE SUBTÍTOLS: EL PARADÍS DE LA COREO… PERÒ NO DE LA LLENGUA

T’imagines un playback majoritàriament en valencià? Una bogeria. Una insurrecció artística. No siga que al públic no li agrade perquè, clar, no tots saben qui és Pep Gimeno "Botifarra", però bé que saben ballar “flying free” sense necessitat d’un màster.

T’imagines un concurs de playbacks on el valencià fora considerat vàlid? Però vàlid de veritat, no com a categoria “exòtica”. Perquè, siguem seriosos: hem fet playbacks d’ABBA, de Beyoncé, de Raphael, de Camela, de Queen, de Frozen, de Shakira, i fins i tot de la banda sonora de “El Rey León”.

Però si proposes fer un playback de la Fúmiga, del Diluvi o de Zoo, més d’un et mira com si proposares fer un ball ritual maia. Tot i que… sembla que la música d’un tal Tacho ha caigut amb més gràcia. Per què serà?

T’imagines que algú no diguera allò de “és que la gent no coneix cançons en valencià”? Clar, clar… però després es fan números de cançons angleses dels 80 i ningú s’escandalitza. És que el valencià és un idioma molt estrany: només molesta quan és el nostre. La música ha de vindre de fora, no siga cas que escoltem la nostra pròpia llengua i ens done un colp de realitat.

T’imagines que els assajos, entre “torna-ho a repetir” i “això no quadrava”, tingueren naturalitat per a parlar en valencià? Actualment el valencià en un assaig és com eixe attrezzo que ningú sap on està i només apareix el dia de l’acte. I si el treus abans, algú diu: “Hala, què formal estàs hui”. El nivell.

ACTE III: REUNIONS, ASSEMBLEES, ASSAJOS, SOPARS I LA GRAN ESCENA DE LA VIDA FALLERA

T’imagines una reunió de Junta Local on la gent parlara valencià amb naturalitat i sense que algú pose cara de “ací no toca”? O que en les assemblees de comissió no apareguera el mític “parla en castellano para que todos lo entiendan”? Que no fora un llenguatge de protocol sinó el llenguatge de treball.

Fent honor al fet que som una festa valenciana, no internacional patrocinada per potències lingüístiques. Tota la vida parlant de tradició, cultura, patrimoni immaterial, UNESCO i bla, bla, bla… i després, quan una fallera o un president comença una frase en valencià, més d’un busca el traductor en el mòbil. Perquè és curiós: tot el món entén perfectament quan s’arreplega loteria o quan hi ha que fer paelles. Però un simple “passem al punt quatre” ja és massa polèmic.

T’imagines una assemblea on parlar valencià no fora un acte de rebel·lia? Que no hi haguera un silenci tens quan algú comença en valencià, com si haguera posat una bomba sobre la taula.

T’imagines que el valencià no fora la llengua reservada per a la salutació institucional de la Fallera Major i ja? Perquè queda molt bonic el “benvinguts a la nostra falla”, però després tota la resta del dia es viu en castellà. És com tindre un manual d’instruccions en valencià que ningú llig.

ACTE IV: XARXES SOCIALS, TEATRE DIGITAL ON EL VALENCIÀ ES CENSURA SOLET.

T’imagines que les comissions publicaren en valencià a Instagram, Facebook o TikTok sense necessitat de fer un “post bilingüe” per no molestar?

Clar, publicar en castellà és “normal”, publicar en valencià és “polític”.

Al remat, el que més molesta no és la llengua, sinó descobrir que no era tan difícil d’entendre. Després ja tens un altra categoria de falla on les faltes d’ortografia en Valencià (i en castellà, açò no entén de llengua) són la tònica general. I no els fa vergonya, encara que a alguns els dona igual (indicador que alguna cosa no funciona massa bé).

T’imagines que davant d’un “Bon dia, fallers!” no aparegueren comentaris de: “Pero por qué catalán?? “wtf”, “No entiendo nada”, “Aquí se habla español”?

Realment, els mateixos que no entenen “bon dia” després sí que entenen perfectament “mascletà”, “germanor”, i “torraeta” ho entenen tots perfectament. La comprensió és selectiva, com el wifi.

T’imagines un TikTok faller en valencià que no haguera de portar subtítols automàtics per evitar drames “catalans”?

Seria el veritable avanç tecnològic del segle

ACTE FINAL: QUAN LA IMAGINACIÓ DEIXA DE SER FICCIÓ

I ací és on entra el nostre lema: Imaginatio. Perquè, per desgràcia, moltes d’estes escenes no són més fantasia que el drac del monument infantil. Però imagina, imagina un món faller on:

· El valencià no siga símbol polític, sinó lingüístic.

· Parlar-lo no requerisca valentia, sinó costum.

· Les falles defensen el que sempre han sigut: cul tura, tradició i llengua.

· El que ara pareix provocació siga tan normal com fer-se una foto amb el ninot.

· Una festa que no tinga vergonya de la seua prò pia veu.

Perquè si la festa és de tots, la llengua també hau ria de ser-ho. Així que sí: assagem, parlem i usem nista d’esta gran obra fallera: no com a actor secun dari, no com a “cameo”, no com a decorat bonic.

Perquè en un teatre on tot és possible ja va sent hora que el valencià també ho siga. Perquè si la imaginació és infinita de ser-ho. I si les Falles són cultura, tradició i iden titat, llavors el valencià no pot ser un extra: ha de ser protagonista.

Escena Solemne ACOTACIONS

D ’ORDRE I RESPECTE ABANS DE L ’ACCIÓ

9,>>

MERCÉ BAREA I CLIMENT PRESIDENTA 2026

El dia 23 d’abril vaig prendre la decisió de presentar-me a presidenta, després de haver-ho pensat molt seriosament, ja que era una tasca de molta responsabilitat.

I hui, us puc confessar que encara que algú puga pensar que és una bogeria i que no sempre haja sigut tot fàcil, m'he trobat envoltada per una junta directiva i per molts membres d'aquesta comissió que encara que no estiguen en la junta directiva han afegit el seu granet d’arena per a facilitar el camí i que aquesta gran comissió continue creixent i lluint com es mereix.

És un orgull per a mi tornar a dirigir-me a tots vosaltres per segona vegada a través de les pàgines del nostre palleter.

La primera vegada ho vaig fer com a Fallera Major, i ho vaig fer sobretot per agrair tota l'estima i tota l'ajuda que vaig rebre durant un any meravellós.

Ara ho faig també per a agrair exactament el mateix, vull agrair a cada persona que d'alguna manera ha col·laborat durant aquest any per a fer aquesta comissió més gran.

Estic molt orgullosa de tots vosaltres i us anime a continuar treballant per la nostra falla i gaudir de tot el que comporta ser membre d'aquesta comissió.

Des del primer dia vos vaig dir que érem un vaixell i que totes i tots havíem de remar en la mateixa direcció.

Estic més que feliç de veure que hem pogut arribar a bon port tots junts, i ara que estem a punt de gaudir de la gran setmana fallera, vos convide a participar en tots els actes i activitats que tindrem dins i fora del nostre casal.

El sentiment "antonioparder" enguany ha estat present en cada esdeveniment que hem realitzat i tots han sigut un èxit.

En cada acte al qual he tingut l'honor de representar a la nostra comissió junt amb Paula, Aitana i Álvaro he pogut comprovar que dins del gremi faller la nostra comissió és molt volguda respectada.

Als nostres representants, només puc dir-vos que ha estat un plaer poder compartir aquesta experiència amb vosaltres.

Álvaro és un xiquet amb l'alegria reflectida a la cara constantment i això ens ho has contagiat durant tot aquest any.

Aitana és una xiqueta amb molt d'amor per les falles i sobretot per la seua comissió. El fet de poder veure les falles a través dels seus ulls ha estat una experiència meravellosa.

Paula, la nostra Fallera Major, ha demostrat elegància i saber estar allà on ha anat representant a la nostra comissió. Sempre l'ha deixat al lloc que es mereix.

Els tres heu sigut uns companys al nivell d'este fantàstic somni faller que era representar a la nostra gran comissió.

Espere que estes falles 2026 les guardeu al vostre coret amb un amor molt especial. Jo ho faré sempre.

Estic molt orgullosa de pertànyer a esta comissió i espere que eixe sentiment el tingueu totes i tots també.

Sols em queda desitjar-vos unes falles 2026 memorables.

Visca la Falla Antoni Pardo!Visquen les Falles de 2026!

La vostra presidenta, MERCÉ BAREA I CLIMENT.

paula sargatal i liébana FALLERA MAJOR 2026

Estimadíssima comissió, amics i veïnat:

Per a mi, és un honor dirigir-me a tots vosaltres per mitjà d’aquest llibret i agrair-vos l’oportunitat que m`heu donat de representar a la falla que m´ha vist créixer. Fa quinze anys vaig poder dirigir-me a vosaltres com a fallera major infantil i aquella xiqueta plena de somnis, nervis i il·lusió, ara convertida en dona, manté les mateixes ganes, però encara amb més orgull i estima per la nostra Falla Antonio Pardo.

Vull començar donant-vos les gràcies, de tot cor, a cada faller i fallera que feu possible, any rere any, que les nostres tradicions continuen vives i plenes de força.

M’agradaria donar les gràcies, de tot cor, a totes aquelles persones que estan fent que açò siga possible, guiant-me per aquest camí i vivint-ho amb les mateixes ganes i il·lusió que jo. Família, amics, gràcies.

No m'oblide de la junta directiva, que amb il·lusió, treball i molt esforç porten la nostra falla endavant i lluiten perquè Antonio Pardo siga una gran falla.

Ser la vostra Fallera Major no és només un títol per a mi, és un regal, una responsabilitat que assumisc amb tot l’afecte del món, és per això que, vos convide a tots els fallers i falleres a que compartiu amb mi, cada acte, cada mascletà, cada passacarrer com si fora el primer… i també com si fora l’últim. Perquè sé que aquests moments no tornen, i vull gaudir-los al màxim, amb tots vosaltres.

Enguany viure un any molt intens i ple d’alegria al costat dels meus companys de somni, Álvaro i Aitana, i de la nostra presidenta, Merche, ara arriba la traca final del nostre any, obrim bé els ulls i no perdam detall, gaudim de cada instant. Estic convençuda que formarem un equip meravellós i viurem moments inoblidables.

Gràcies per confiar en mi, per estar al meu costat i per fer-me somiar una altra volta, amb la mateixa il·lusió d’aquella xiqueta que va començar aquest camí faller tan bonic.

Amb molt d’afecte, La vostra Fallera Major 2026, Paula Sargatal i Liébana.

Un Sonet per a Paula

L'efímer marc de l'essència més bella, l'última pinzellada de pintura, i el cisell que culmina l'escultura fon la llum de l'art definit per ella.

Les mans d'un orfebre de la Ribera, modelant al foc sa ideal figura, que amb ulls banyats de l'emoció més pura cosiren els fils de seda fallera.

I amb el vessant de l'aigua entre els clavells, i amb el dolç flaire de la murta en flor, va cobrir de perfum la seua pell.

I flameja a l'aire el color d'un cor bategant pel mar, encisada d'ell, l'orgull etern de Fallera Major.

CONEIXEM A LA NOSTRA PROTAGONISTA

1-Una cançó?

“A million dreams” de Hugh Jackman, Michelle Williams y Ziv Zaifman.

2-Un lloc del món?

Itàlia

3-Un acte faller?

L’ofrena

4-Una virtut?

Em considere una persona molt responsable i compromesa amb tot el que faig.

5-Un defecte ?

Tinc un caràcter molt impulsiu.

6-Un plat o menjar?

L’arròs al forn.

7-Una pel·lícula?

“Intocable” de Olivier Nakache i Éric Toledano.

8-Una peça o complement de indumentària?

La mantellina.

9-Un color?

El blau.

10-Un animal?

El gos.

11-Una Fallera Major de València?

Marina Civera.

I de Torrent?

Inma García Barat.

13-Un llibre?

“Cómo hacer que te pasen cosas buenas” de Marian Rojas Estapé.

14-Una pirotècnia?

Pirotècnia Caballer.

15-Un actor o actriu de teatre?

Blanca Portillo.

16-Una estació de l’any?

L’estiu.

17-Una emoció?

La il·lusió.

18-Un lloc de Torrent i per quin motiu?

La Torre, perquè és el lloc on donem inici a la nostra festa, les Falles.

19-Un artista faller o fallera?

Sacabutxart.

20-Què t’agrada més del món faller?

M’emociona veure com es manté viva la nostra cultura i les nostres tradicions: la música, la indumentària, la pólvora i, sobretot, l'alegria que transmetem al món sencer.

21- Què canviaries o milloraries de les Falles?

Si poguera canviar alguna cosa, m’agradaria que tots prenguérem encara més consciència del valor artístic i cultural de les Falles, i que es fomentara el respecte i la sostenibilitat durant les festes.

Direcció de l’obra

ELS QUI, SENSE EIXIR A ESCENA, FAN QUE TOT ISCA PERFECTE

Els qui guien la funció darrere del teló

JUNTA RECTORA

2025/2026.

Presidenta: Mercé Barea i Climent.

Vicepresident Primer: Josep Ventura Gómez i Díaz.

Vicepresident Segon: Manuel Linuesa i Mendoza.

Vicepresident Tercer: Andrés Martínez i Mora.

Secretaria: Marta Lada i Gómez .

Vicesecretaria: Salma Prieto i González.

Tresoreria: Iván García i Lorente.

Comptadora: Mª Empar Díaz i Merino.

Delegat d’Infantils: Josep Meseguer i Mas.

Delegada de Quotes: Zaira Herraiz i Rosa.

Delegat de Juvenils: Pablo López i Torres.

Delegat de Cultura: Ernest Josep Ruiz i Cotillas.

Delegat d’esports: Miguel Ángel Vaz i González.

Delegació de Festejos i diverses:

Francisco Romero i Pinar.

Mª Isabel Romero i Andrés.

Mª Josep Gómez i Sánchez-Cano.

Jenifer Moya i Vigo.

Estefanía Ribera i Lozaya.

Inma María i Higón.

Andrea Andreu i Jiménez.

María Alonso i Company.

Estela Pérez i Cebrián.

Isabel Romero i Turegano.

Yaiza Muñoz i Peco.

Pau Pozo i Chisvert.

Delegació de Xarxes:

Mª Isabel Romero i Yuncal.

Carla Villalba i Muñoz.

Carla Peñarrubia i de la Cruz.

Naila Muñoz i Cartán.

Sandra Meseguer i Montero.

Delegació d’Infantils:

María Josep Herreros i Sánchez.

Yolanda Torres i Escribano.

Sandra Anguita i Sevilla.

Juliana Romero i Redondo.

Laura Meseguer i Isla.

Vergara i Rosello.

Mercé Rodríguez i Gómez.

Jessica Martínez i Carmona.

María Josep Rosa i Martínez.

Delegació de Juvenils:

Paola Roldán i López.

Sara López i Torres.

Carla Escrihuela i Anguita.

Alicia Romero i Andrés.

María Elena Pérez i Díaz.

Nayara Tacuri i Vergara.

Paula Sánchez i Velert.

Sandra López i Romero.

El repartiment complet

TOTA

LA COMPANYIA A ESCENA, TOTS I TOTES INDISPENSABLES PER A L ’OBRA

11, >>

Fallera Major

Paula Sargatal i Liébana

Basi Adán i Martínez

Sarabel Aguilera i Castro

Rosana Aguirre i Del Val

Jaime Alarcón i Marín

Yolanda Albelda i García

María Del Carmen Albert i Del Toro

Miguel Ángel Alonso i Bernardo

María Alonso i Company

Feliu Daviu Alonso i Gonzalo

J. Antoni Alonso i Meneses

J. Benet Alonso i Meneses

Feliu Alonso i Meneses

Raúl Alonso i Meneses

Sara Alonso i Ortí

María José Alonso i Ortiz

Carla Alonso i Ortiz

J. Antoni Alonso i Panisello

Christian Amador i Martínez

Jose Andreu i Alejos

Carmen Andreu i Alejos

Andrea Andreu i Jiménez

Blanca María Andreu i Peco

María Jose Andreu i Peco

Adrián Andreu i Saiz

Valeria Andreu i Saiz

Sandra Anguita i Sevilla

CENS MAJOR

Isidre Antón i Monzó

Mónica Catalina Antúnez i Almagro

María José Arana i Rincón

Lorenzo Ariza i Gómez

Ignacio Asensi i Berga

Aida Ballester i Escuín

Pablo Ballester i Puche

Mercé Barea i Climent

Sara Barea i Parra

Alexis Barrio i Martin

Mª Belén Benlloch i Baena

Josep Vicent Benlloch i Fenoll

Conxín Benlloch i Fenoll

Patricia Berbel i Fenoll

Encarnació Bezares i Peña

Mirela Birsan

Carmen Blasco i Zurro

Ana Blázquez i Segura

Antonio Bruno i García

Noelia Buendía i Córdoba

Pedro José Buendia i Lapeña

Carmen Buendia i Lapeña

Olaya Buendia i Liebana

Ainara Calero i Carrero

Irene Calvo i Martínez

Blanca Campillos i Muñoz

María Rosa Campos i Jiménez

Daniela Cañabate i Albelda

María Amparo Cañabate i Martínez

Alba Carpio i Chaparro

Helena Carrasco i Navarro

Sheila Carrero i Canales

Azahara Carrero i Canales

Esther Carrión i Albert

Joanna Carrión i Martínez

Silvia Carrión i Soriano

Dolors Catalá i Puchal

Jorge Cervera i Gómez

Irene Cervera i Latorre

Laura Cervera i Latorre

Ángel Chulia i Maraña

Hector Cobo i Benito

Empar Comes i Corzano

Diana Conde i García

María Dolors Contreras i Magaña

Joan Miquel Contreras i Magaña

Antonio Contreras i Puig

Andra Corachan i Navarros

Rubén Corb i Corb

María José Cotillas i Lapeña

Emilio Cuenca i Sáez

Raúl De La Fuente i Ramón

Julen De La Iglesia i González

María José Del Rey i Peidró

Belinda Del Rio i Laserna

María Empar Del Toro i Penella

Antonio Delgado i Cuajares

María Amparo Díaz i Merino

Carla Escrihuela i Anguita

Victor Escrihuela i Moreno

Eva María Escrihuela i Moreno

Conxin Escrivà i Blasco

María Escudero i Aguilera

Adelaida Escuín i Climent

Joan Escuín Miñana

Veronica i Esteve Mora

Francisco José Expósito i Caballero

Raquel Fabiá García

Sandra Fas i Mompó

Arancha Fernandez i Alvarez

María Josep Fernández i Martos

Francisco Javier Fernández i Martos

Isabel Fernandez i Serrano

Carlos Flores i Herrero

Natalia Fochesato i García

Lydia Francés i Elías

Isaac Francisco i Ponce

José Furió i Tárrega

Sandra Gámez i León

Fernando Garcés i Ferrer

María García i Casas

Mayte García i Casas

Silvia García i Hernández

Iván García i Lorente

Lorena García i Martínez

Laura García i Puig

Nerea García i Rodríguez

Vanessa García i Sánchez

Yolanda García i Segarra

Jenifer Garrido i Calero

Estela Garrigues i García

Arantxa Gil i Martínez

José Javier Gil i Triguero

María José Giménez i Fernández

Enric Giménez i Fernández

Sandra Godoy i Herreros

Alex Godoy i Herreros

José Gómez i Díaz

Carlos Gómez i Díaz

Jorge E. Gómez i Gijón

María Carme Gómez i Palacios

Cecilia Gómez i Puig

María José Gómez i Sánchez-Cano

José Ignacio González i López

Alicia Grau i Cueves

Jessica Guijarro i Peñaranda

Estefanía Guijarro i Ramos

Julián Herraiz i Requena

Zaira Herraiz i Rosa

Celeste Herraiz i Rosa

Raúl Herrero i Herreros

Julia Herrero i Roma

Lucia Herreros i Saiz

María José Herreros i Sánchez

Noel Hidalgo i Ortí

Anet Hidalgo i Ortí

Paula Holguera i Álvarez

Inés Ibáñez i Sánchez

Josefa Isla i Arenas

Amalia Isla i Arenas

Manuel J. Jiménez i Morales

Concepción Jiménez i Sánchez

Víctor Juan i Guijarro

Tamara Jurado i Rodríguez

Vicente Enrique Lacomba i Navarro

Valeria Lacomba i Pages

Marta Lada i Gómez

Yolanda Lafuente i Alonso

Alberto Lahoz i Domínguez

Belén Latorre i Sánchez

Sara Liébana i Buendía

Mª Carme Liébana i Rízquez

Inmaculada Liébana i Rízquez

José Liébana i Rízquez

Antoni Linares i Parra

Manuel Linuesa i Mendoza

Óscar López i Chicote

Matilde López i García

Sara López i García

María Del Carmen López i Ibáñez

Sara López i Mezcua

Miquel A. López i Parrilla

Sandra López i Romero

María Empar López i Serrano

Pablo López i Torres

Sara López i torres

Amparo Loro i Raro

Ana Isabel Madrid i Palacios

Natxo Marco i Escrivà

Inma María i Higón

Óscar Daniel Martí i Dasí

Cesar Augusto Martí i Lozano

Francisco Martínez i Bonafe

Jessica Martínez i Carmona

Ángel Martínez i Cuevas

José Luis Martínez i García

María Ángeles Martínez i García

Raquel Martínez i García

Laura Martínez i Isla

Raquel Martínez i Montesinos

Andrés Martínez i Mora

Leyre Martínez i Nieto

Adrián Martínez i Poncini

Antonio Javier Martínez i Redrejo

Satur Martínez i Ruiz

Nativitat Martínez i Ruíz

Pili Martínez i Sáez

Juan Antonio Marzo i Ramón

María Mas i Sanandrés

María Amparo Mateu i Balganyon

Alexandra Matías i Martín

Adrián Mauro i Salvador

Mireia Mauro i Salvador

María Eugenia Medina i Jiménez

Enrique Mesado i González

Josep Meseguer i Martí

Laura Meseguer i Mas

Josep Vicent Meseguer i Mas

Sandra Meseguer i Montero

Daniel Minguez i Fornes

Christian Miquel i Puig

María Empar Miquel i Silla

Alba Encarnación Molina i Ortiz

Edith Moliner i Escrihuela

José Querubín Monera i Conejos

Josep X. Monera i Martínez

Nerea Monera i Martínez

Susi Monera i Segrelles

Sara Monteagudo i Ramos

Esperanza Montero i Pérez

María Pilar Montero i Antonaya

Assumpció Monzó i Fernández

Ricard Mora i Fernández

Empar Mora i Gómez

Enric Mora i Nieto

Valentí Mora i Nieto

Albert Mora i Ortí

Marta Moreno i Díaz

Cristina Morillo i Sánchez

JeniferMoya i Vigo

Naila Muñoz i Cartan

Anna María Muñoz i Extremera

Yaiza Muñoz i Peco

Jesús Muñoz i Zaya

Mercè Ángela Murcia i Barea

Raquel Naranjo i Blanco

María Navarro i Esteve

Pau Navarro i Esteve

Yaiza Navarro i Saurí

Jonathan Núñez i Holgado

Javier Olivares i Vilanova

Elena Olivares i Vilanova

Beatriz Ordóñez i Jiménez

Patricia Ordóñez i Jiménez

Ester Ortí i Miquel

Mercè Ortí i SantaisabeL

María José Ortiz i Castillo

Mar Oviedo i Isla

Montse Pages i Martínez

Rosanna Palacin i Portomeñe

Alberto Parra i Ureña

María Lluisa Peco i Romero

Juana Peco i Romero

Nuria Peña i Alba

Sheila Peña i Molina

Carla Peñarrubia i De La Cruz

Felipe Manuel Perez i Andres

Estela Pérez i Cebrián

Paloma Pérez i Cebrián

María Elena Pérez i Díaz

Yolanda Pérez i Lafuente

Noelia Pérez i Lafuente

Eduardo Peris i Galera

Elena Peris i Saiz

Francesc J.Peris i Silla

Daniel Picazo i Carratalá

Josep A Picazo i Giménez .

Laura Picazo i Romero

Lucia Pino i Del Saz

Paqui Poncini i Hernandez

Raquel Posadas i Juarez

Pablo Pozo i Chisvert

Emily Prada i Peña

Anabel Prieto i Cañabate

Federico Prieto i De La Peña

Maribel Prieto i García

Salma Prieto i González

Rosa Puig i Penella

Estanislao Puig i Torrero

María Empar Ramírez i Fernández

Consol Ramos i Mora

Andrea Reginfo i Company

Alfred J.Ribera i Arévalo

Estefanía Ribera i Lozoya

Ainhoa Ródenas i Grimaldi

Laura Rodríguez i Chuliá

Merche Rodríguez i Gómez

Francesca Roig i March

José Luís Roig i March

África Roldan i Escrihuela

Paola Roldán i López

Antonio Raúl Romera i Carrión

Alicia Romero i Andrés

María Isabel Romero i Andrés

Francisco i Romero Pinar

Juliana Romero i Redondo

Pilar Romero i Valiente

Vanessa Romero i Valiente

María Isabel Romero i Yuncal

Miriam Ropero i Cervera

Christian Rosa i García

María José Rosa i Martínez

Francisca Rosa i Montes

Mar Ruiz i Andrés

Ernest Ruiz i Carpio

Ernest Josep Ruiz i Cotillas

Daniel Ruiz i De La Fuente

Francesc Josep Ruiz i López

Jaume Ruiz i López

María Isabel Sáez i López

Antoni Salas i Olmo

Josep María Salcedo i Herrero

David Salcedo i Herrero

Marco Antonio Salinas i Garcia

Jesús Salvador i Medina

Milagros Salvador i Medina

María Sánchez i Acosta

Gràcia Sánchez i Acosta

Domingo Sánchez i Andreu

Mario Sánchez i Andreu

Mario Sánchez i Codoñer

Francisco Javier Sánchez i Cuadrado

Francisco Sánchez i Moreno

Adrià Sánchez i Torres

Paula Sánchez i Velert

Rafael Sargatal i Miquel

Jorge Serrano i Barat

Roberto Serrano i Noguerón

Anna Isabel Serrano i Vaquero

María Ángeles Silla i Arjona

Sonia Silla i Arjona

Simón Silla i Moncholí

VicentSilla i Orti

María Silla i Vila

Antonio Simó i Martínez

Sonia Simó i Serrano

Lidia Simó i Serrano

Nayara Tacuri i Vergara

Carla Talaya i Piqueras

Loli Tarazona i Pera

Sergio Tobajas i Romero

Paula Tobajas i Romero

David Toledo i Villodre

Josep Llís Torres i Escribano

Yolanda Torres i Escribano

M. Ángeles Torres i Escribano

Arantxa Torres i Herrero

Marta Torres i Monzó

Laura Torres i Monzó

Christian Triguero i Gabaldón

Aitana Trujillo i Lujan

Anna María Tur i Muñoz

Irene Turegano i Garrido

Sandra Utrillas i Plaza

Antoni Valcárcel i Barat

Antoni Valcárcel i González

Pilar Valiente i Pozo

Carla Vargas i Sánchez

Miguel Ángel Vaz i González

Mª Carme Velert i Besó

Marta Vergara i Rosello

Xavier Vicente i Jiménez

Alejandro Vidal i López

Rosari Vila i Anchel

María Amparo Vila i López

Josep Miquel Vila i Torres

Alejandro Villadas i Gascón

Carla Villalba i Muñoz

Manuel Villalba i Pérez

Víctor i Villanueva Fayos

Juan Carlos Viñes i Soriano

José Yáñez i López

María Isabel Yuncal i Buendía

Sonia Zafra i Alarcón

Gonzalo Zafra i Samblas

enAplaudiment escena

L ’OVACIÓ FINAL A LES PROTAGONISTAS DE LA FESTA

12,>>

EXERCICI

2026

OAM JUNTA LOCAL FALLERA DE TORRENT

TORRE D'ARGENT

Diana Conde i García

Tamara Jurado i Rodríguez

Sara Monteagudo i Ramos

TORRE D'OR

Raúl Herrero i Herreros

Inés Ibáñez i Sánchez

María Navarro i Esteve

TORRE D'OR AMB FULLES DE LLORER

Natxo Marco i Escrivá

Estefanía Guijarro i Ramos

TORRE D'OR I BRILLANTS AMB FULLES DE LLORER

Mercedes Barea i Climent

Pablo Ballester i Puche

Raúl De La Fuente i Ramón

Jesús Muñoz i Zaya

Gonzalo Zafra i Samblas

JUNTA CENTRAL FALLERA DE VALÈNCIA

BUNYOL D'ARGENT

Sandra Anguita i Sevilla

Ana Blázquez i Segura

Noelia Buendía i Cordoba

Maria Amparo Cañabate i Martinez

Jorge Cervera i Gómez

Irene Cervera i LaTorre

Laura Cervera i LaTorre

Diana Conde i García

Julen De La Iglesia i González

Belinda Del Río i LaSerna

Isabel Fernández i Serrano

María García i Casas

Mayte García i García

Laura García i Puig

Jenifer Garrido i Calero

Jessica Guijarro i Peñaranda

Paula Holguera i Álvarez

Josefa Isla i Arenas

Manuel J.Jiménez i Morales

Valeria Lacomba i Pages

Marta Lada i Gómez

Sara López i García

Ana Isabel Madrid i Palacios

María Angeles Martínez i García

Laura Martínez i Isla

Enrique Mesado i González

Sara Monteagudo i Ramos

Jesús Muñoz i Zaya

Yaiza Muñoz i Peco

Patricia Ordóñez i Jiménez

Juana Peco i Romero

Yolanda Perez i Lafuente

Daniel Picazo i Carratalá

Laura Picazo i Romero

Estefanía Ribera i Lozoya

María Isabel Romero i Andrés

Francisco Romero i Pinar

Jorge Serrano i Barat

Sonia Silla i Arjona

Simón Silla i Moncholí

Paula Tobajas i Romero

Laura Torres i Monzó

Pilar Valiente i Pozo

Alejandro Vidal i Lopez

Alejandro Villadas i Gascón

BUNYOL D’OR

María José Alonso i Ortiz

Andrea Andreu i Jiménez

Veronica Esteve i Mora

Jorge E. Gómez i Gijón

María José Gómez i Sánchez-Cano

Celeste Herraiz i Rosa

Zaira Herraiz i Rosa

Inés Ibáñez i Sánchez

Antoni Linares i Parra

Óscar López i Chicote

Amparo Loro i Raro

Andrés Martínez i Mora

María Empar Miquel i Silla

Maria Pilar Montoro i Antonaya

Empar Mora i Gómez

María Navarro i Esteve

Estela Pérez i Cebrián

Paqui Poncini i Hernández

Anabel Prieto i Cañabate

Vanessa Romero i Valiente

Miriam Ropero i Cervera

Carla Talaya i Piqueras

Sergio Tobajas i Romero

Sonia Zafra i Alarcón

BUNYOL D’OR AMB FULLES DE LLORER

José Andreu i Alejos

María José Arana i Rincón

Encarnación Bezares i Peña

María José Del Rey i Peidró

Empar Eschihuela i Moreno

Sandra Fas i Mompó

Arancha Fernandez i Alvarez

Enric Giménez i Fernández

Estefanía Guijarro i Ramos

Raúl Herrero i Herreros

Julia Herrero i Roma

Natxo Marco i Escriva

Josep Vicent Meseguer i Mas

Sandra Meseguer i Montero

Enric Mora i Nieto

Raquel Naranjo i Blanco

Nuria Peña i Alba

Francesc J. Peris i Silla

Consol Ramos i Mora

Juliana Romero i Redondo

Pilar Romero i Valiente

María Isabel Sáez i López

Josep María Salcedo i Herrero

Maria Angeles Silla i Arjona

Josep Llís Torres i Escribano

Yolanda Torres i Escribano

Arantxa Torres i Herrero

BUNYOL DE BRILLANTS

AMB FULLES DE LLORER

Pablo Ballester i Puche

Mercedes Barea i Climent

Gonzalo Zafra i Samblas

Joan Miquel Contreras i Magaña

Raúl De La Fuente i Ramón

María Empar Del Toro i Penella

Julian Herraiz i Requena

Oscar Daniel Martí i Dasí

Angel Martínez i Cuevas

Ester Ortí i Miquel

Josep A. Picazo i Giménez

Francisca Rosa i Montes

Vicent Silla i Ortí

Rosari Vila i Anchel

PREMIS

Exercici 2025

Primer premi de Falla de Secció Especial, atorgat per OAM JLFT.

Premi a la Millor Falla de Torrent, atorgat per la Generalitat Valenciana.

Tercer premi a l´ús del valencià, atorgat per l’Ajuntament de Torrent.

Primer Premi Teatre Obra Juvenil, organitzat per OAM JLFT.

Millor Actor Obra Juvenil, organitzat per OAM JLFT a Pablo López.

Premi Millor Direcció. Teatre Obra Juvenil organitzat per OAM JLFT a Félix Alonso.

Primer Premi Concurs Microrrelats organitzat per OAM JLFT a Ernesto J. Ruiz.

Segon Premi V Champions de Playbacks, organitzat per JCF.

Premi al Millor Decorat Champions de Playbacks, organitzat per JCF.

Premi al Millor Vestuari Champions de Playbacks, organitzat per JCF.

Primer Premi XXXV Concurs de Playbacks Ciutat de Torrent, organitzat per la Falla Àngel de l’Alcàsser.

Premi al Millor vestuari XXXV Concurs de Playbacks Ciutat de Torrent, organitzat per la Falla Àngel de l’Alcàsser.

Premi al Millor decorat XXXV Concurs de Playbacks Ciutat de Torrent, organitzat per la Falla Àngel de l’Alcàsser.

Premi al Millor intèrpret masculí XXXV Concurs de Playbacks Ciutat de Torrent, organitzat per la Falla Àngel de l’Alcàsser.

Premi al Millor maquillatge XXXV Concurs de Playbacks Ciutat de Torrent, organitzat per la Falla Àngel de l’Alcàsser.

L’obra en esbós i crítica

IMAGINATIO

Una falla de Sacabutxart

amb guió d’Ernest J.Ruiz

Imaginatio. Paraula llatina que es traduïx com imaginació, de l’arrel imaginari : imaginar, formar una figura mental o representació visual. I al voltant de la paraula Imago alcem una falla que viatja entre el món oníric i el poder de la creativitat. Un cadafal tant de colorit com impactant que ens vol demostrar el poder de la ment quan es deixa volar lliure.

Un full en blanc. Completament en blanc. Aquest és l’element al voltant del qual es desenvolupa aquesta falla. Un dibuixant d’esbossos que s’enfronta a aquest full on deu plasmar tot el que seu cap li mostra per poder dissenyar la falla perfecta. I com les millors idees naixen entre les ombres oníriques, tot el que apareix al seu cap són figures d’animals personalitzats que representen tot allò que vol plasmar.

El creador vol que el seu disseny siga majestuós, una falla que s’alce amb orgull com ho fa el Gall. Una falla camaleònica, que s’adapte a tots els gustos, acolorida i clàssica , adequada a cada necessitat. Ha de mostrar emocions i molta interacció social, complexa i intel·ligent com un ratolí. Ha de tindre un guió ple d’astúcia i dinamisme, amb una visió amplia de tot el que li envolta, qualitat que definix el gat. I coronar-la amb un gripau, animal amb agilitat i sentit del risc que representa la necessitat d’un remat que projecte la visió espacial i la composició perfecta.

I amb la ment del creador explotant en figures perfectes ens donem una volta per les escenes, que continuen aquesta línia psicodèlica. Rodejar Imaginatio ens dona l’oportunitat de veure grups on les persones s’han convertit en els animals que representen. Una barreja d’espècies que només pot donar-nos la imaginació.

El femer de sobirania política (els trages sobre el fang)

És clar que els que estan al cim econòmic són els que no s’embruten mentre la societat viu al fang. El femer , eixe lloc on viu la baconada porcina, té un lloc privilegiat per als poderosos. Així dos homes en trage coronen un sol net per damunt del fang, però dos homes amb cap de porc i de rata. Ells controlen el món convertits en els animals que són. Mentre en terra queden parelles de poderosos que ens han deixat amb el fang al coll. Trump i Netanyahu o Mazón i Sánchez, desfilaran en este femer que ens depara també sorpreses locals.

Imagina un món on el poder el té una altra espècie Imagina que la moral i la bona fe indicara en què et convertixes...

Imagina El toll dels mitjans de comunicació (Qui té un micro guanya)

Rodejat d’aigua del toll més insignificant s'aïlla el personatge que s’ha triat a si mateix com a portaveu del poble. Una escena que pretén transmetre el poder de tindre veu i aconseguir que et seguisquen només per aquesta raó. Quantes vegades hem parlat de manipulació o de sensacionalisme? Quantes notícies relacionades amb la impunitat de la premsa?

Doncs clar, aquest presentador porta als seus muscles un cap de cocodril, un depredador a qui els animals més xicotets seguixen i aclamen més per temor que per creences.

Imagina ser una granota en un toll de caimans Imagina ser l’únic que pot flotar en un toll de mentides Imagina.

Un cel on volar sense ales (La droga de la nova generació)

Una poderosa al·legoria de la cultura contemporània i els seus vicis. Una llanda de beguda, símbol de l’energia instantània i la gratificació ràpida, representa el consum desmesurat de sucres i estimulants que ha capturat l'atenció dels jóvens. La fort crítica social dibuixa una escena tan il·lògica i distorsionada com el fons del que vol transmetre. Les balenes alades es convertixen en un poderós contrast. Desafien les lleis de la natura, intenten escapar d'una realitat alterna impulsada per vicis ocultes: el sucre o la normalització del “vaper”. A mesura que la joventut se submergix en cicles de consum i dependència, el món es transforma en un reflex distorsionat de si mateix. Imaginar es molt fàcil quan la ment ja està dibuixant una realitat que no existeix.

Imagina voler viure sense celeritat ni falta d’entusiasme.

Imagina créixer amb hàbits saludables i sense drogues no prohibides. Imagina.

L’aparador faller

(Evaluant persones des de 1971)

Com li queda un vestit regional a una girafa. Com és d'alta i bonica. Com s'inclina per a saludar. Com menja, com parla com camina.

El cap del dibuixant ha triat a l'animal més alt perquè ens puga mirar per damunt quan siga triat fallera major del zoològic. Un jurat és l'encarregat d'avaluar-la com a espècie, i decidir si és millor que una zebra per tindre color, o millor que una serp per tindre potes, o més adequada que un lleó per què ella és una espècie en femení. I per descomp tat una vegada triada serà l'estrela del recinte, serà la primera que veuran els visitants i l'encarregada de protagonitzar els shows. L'esquirol, expert en tot, crearà un grup de 8 animalets que l'acompan ye d'entre les espècies discretes, que no facen molt de soroll.

Imagina un zoo on els animals no es classifiquen en més bonics i més lletjos. Imagina unes falles sense aparador i sense puntuar persones. Imagina..

Una metafalla que transmet el procés de crear d’una persona que no posa límits a la seua imaginació. Somia, imagina i gaudix del món oníric d’IMAGINATIO.

enMoments focusINSTANTS

CONGELATS QUE ENS RETORNEN L ’EMOCIÓ DE CADA ESCENA.

14,>>

MOMENTS 2024-2025

Crida: ja estem en Falles!

Amb el crit unànime de «Torrent ja està en Falles!» proclamaren les Falleres Majors de Torrent, l’inici de la millor festa del món. La nostra comissió, amb estendarts, música i alegria, va desfilar fins a la Torre, on l’emoció es podia tallar.

Cavalcades

Els carrers s’ompliren de color i crítica fallera. La Cavalcada del Ninot, amb «Amb doble L; Llengua, Llenguatge i Llibertat», vam demostrar que l’humor, la ironia i la llibertat sempre van de la mà

Talent literari

A la Gala Literària de Torrent, el nostre faller Ernest J. Ruiz va aconseguir el Primer Premi de Microrrelat amb “La Porta”, tot un orgull per a la comissió.

Festa de la Fallera Major i sopar de la plantà

Entre colors neó i música, la festa de Celeste va ser pura màgia. Dies després, el sopar de la plantà va marcar l’inici de la nostra setmana gran: recompenses, brindis i l’emoció de veure com els nostres monuments començaven a alçar-se.

Un premi per a la història

El monument “Amb doble L: Llengua, Llenguatge i Llibertat”, obra de Sacabutxart, ens va portar el Primer Premi de Secció Especial. Un triomf col·lectiu que consolida la nostra passió i treball.

Fe, emoció i flors

L’Ofrena a la Mare de Déu dels Desemparats ens va unir en devoció i sentiment. Els nostres rams van formar part del meravellós tapís que simbolitza la fe i la tradició del poble de Torrent.

Un Sant Josep per a recordar

El 19 de març vam rebre la visita de Sa Majestat el Rei Felip VI, un honor inesborrable per a la nostra comissió. La mascletà, la cremà infantil i la cremà major van tancar un exercici que quedarà gravat al nostre cor.

Un final simbòlic

El nostre president Jesús Salvador, “Chusco”, va acomiadar-se literalment cremant-se la barbeta, aquesta vegada de veres, un gest que simbolitza la passió i el foc d’aquests cinc anys plens de treball i quatre Primers Premis d’Especial. Un any irrepetible, viscut amb orgull, germanor i emoció.

MOMENTS 2025-2026

L’elecció històrica

El 23 d’abril, la nostra falla va viure un moment únic: Merche Barea es convertia en la primera dona presidenta de la comissió. Amb ella comença una nova etapa plena d’energia, empenta i passió fallera.

Creus, festes i colors

El mes de maig va arribar amb el Concurs de Creus de Maig, organitzat per la Falla Cronista Vicent Beguer Esteve, i amb la nostra animada Festa Flamenca, que va omplir el casal de color, música i bon humor.

Els nostres representants Carla, Mario i Celeste van ser convidats a la presentació del nou mantell de la Mare de Déu dels Desemparats, una confecció col·lectiva de totes les falles de Torrent que la nostra benvolguda Mareta lluirà al besamans. A més, Carla i Celeste es van presentar com a candidates a Falleres Majors de Torrent.

Somnis fets realitat

El 19 de maig, divendres, va ser una vesprada màgica. Tres somnis es van fer realitat i l’emoció s’estenia pel casal. Amb els cors plens de nervis i alegria, vam iniciar el camí cap a les Falles 2026, amb els nostres representants:

Fallera Major Infantil: Aitana Escrihuela Anguita

President Infantil: Álvaro Escrihuela Anguita

Fallera Major: Paula Sargatal i Liébana

Fe i emoció

El 31 de maig vam viure el besamans a la Verge

La Puríssima de Torrent, un acte senzill, ple de devoció i tendresa fallera. Un moment que ens uneix més que mai a la Mareta.

Un playback de conte

Per tancar el mes, el nostre grup de playback va brillar amb llum prò pia. Amb “La Bella i la Bèstia”, vam aconseguir:

Primer Premi al Playback Grupal

Premi al millor intèrpret masculí per a Mario (Lumière)

Premi al millor decorat i al millor vestuari

A més, en la VI Champions de Playback organitzada per la quedar subcampions de la sisena edició i vam repetir els guardons a millor decorat i millor vestuari. Una autèntica explosió de talent, dedicació i màgia!

Culinari 2025: la flama del bon menjar

Per primera vegada, hem tingut el plaer d’organitzar un Culinari a la nostra falla! El 6 de juliol vam viure un dia de germanor amb la resta de comissions, on els nostres fallers i falleres van demostrar no sols les ganes de treballar, sinó sobretot les de passar-ho increïble!

Hem pogut recuperar el tradicional Culinari de la Falla Xenillet, gràcies a la col·laboració i entusiasme de totes les falles participants. Un diumenge per llepar-se els dits i omplir el cor faller!

Elecció de les Falleres Majors de Torrent 2026

El 12 de juliol, els nostres representants Álvaro, Aitana, Paula i Merche van viure el seu primer acte oficial: l’elecció de les Falleres Majors de Torrent 2026 i l’acomiadament emotiu de les representants de 2025.

Les noves Falleres Majors de Torrent són Sara Magán i Miquel i Andrea Adelantado i Montoya.

Una vesprada plena de nervis, somriures i emocions compartides.

Concurs de Truc 2025: cartes, rialles i molt de joc

El 19 de juliol vam celebrar el nostre tradicional concurs de Truc, una cita esperada on la rivalitat i el bon humor van de la mà.

Els guanyadors d’enguany van ser:

Premi de consolació: Santi i Paco

3r premi: José Luis Cuevas i Carretero

2n premi: Castro i Soriano

1r premi: Antonio i Benito

A més, vam comptar amb la presència de la Fallera Major de Torrent, Andrea Adelantado, i la seua Cort d’Honor, que van donar un toc especial a la jornada.

Concursos culinaris:

cuina, germanor i rialles

Durant tot l’exercici s’han celebrat diversos concursos culinaris on la nostra falla ha estat representada per fallers i falleres que, amb molt de gust i il·lusió, s’han posat davant dels fogons.

Algunes vegades amb més fortuna que altres, guanyant algun premi, però sempre amb les ganes intactes de fer germanor i passar-ho d’allò més bé!

Campionats i bones jugades

Igual que a la cuina, també hem participat en campionats espor tius organitzats per altres comissions i en els nostres tornejos in terns, on la competició i la germanor van sempre unides.

Campionat intern de pàdel:

1ºJuanmi i Miguel

2º Rafa i Pedro

3º Ernesto i Alexis

La parella Miguel i Juanmi també va guanyar el Torneig de Pàdel de la Falla Carrer Toledo, mentre que Rafa i Pedro van aconseguir la tercera posició.

Al Concurs de Parxís de la Falla Santa Llúcia, les nostres millors jugadores van obtindre un magnífic tercer premi.

Un dia inoblidable al ranxo!

7 d’agost, convivència fallera al música, bones paelles família fallera! Gràcies a totes i tots per fer-ho possible. Aquests moments ens recorden com de bonic és la nostra festa.

La Demanà: una vesprada plena d’il·lusió

El dissabte 27 de setembre vam celebrar l’acte de la Demanà al nostre casal, un moment carregat d’emoció i simbolisme.

En una vesprada plena de sentiment faller, els nostres màxims representants de l’exercici 2025-2026 van confirmar públicament la seua il·lusió, alegria i el compromís de representar-nos arreu del poble amb orgull i estima. Entre aplaudiments i somriures, hi van signar l’acta de nomenament, un gest que marca l’inici oficial d’un any que promet moments inoblidables, germanor i moltes emocions compartides entre Álvaro, Aitana, Paula, Merche i la nostra Comissió.

Una

El 3 d’octubre es va celebrar el sopar benèfic de Corts i FFMMT, organitzat per la Cort de 2019, amb una assistència solidària on part dels fons es destinaren a causes benèfiques. Diverses falleres de la nostra comissió que havien format part de Corts d’Honor d’anys arrere hi van acudir.

Al mateix temps, Paula, la nostra Fallera Major, i Merche, la presidenta, van assistir al sopar d’elecció del president de 2026, al qual es va triar José Antonio Vida, de la Falla Zaragoza - Parc Central com a President de l’any .

Homenatge a la Reial Senyera Valenciana

El dissabte 4 d’octubre, els nostres representants, Aitana i Álvaro, junt amb Paula i Merche, van participar a l’acte d’homenatge a la Reial Senyera Valenciana, organitzat per la Falla Sants Patrons. Un esdeveniment carregat de respecte i orgull cap al nostre símbol més estimat. Estem molt agraïts per la invitació a aquest acte tan emotiu.

Rialles a l’escenari

El dilluns 6 d’octubre vam gaudir de l’obra curta “CRIATURES”, una representació plena de talent, il·lusió i esperit faller a càrrec del nostre grup de teatre. Amb humor i tendresa, l’obra ens mostrava uns pares ja desesperats amb els seus fills, arrencant rialles i complicitats entre el públic.

Les nostres actrius i actors, tant joves com veterans, van demostrar una vegada més la seua dedicació i passió a l’escenari amb una actuació magnífica que va emocionar a tota la sala.

Exaltació FMT 2026

El 25 d’octubre, Torrent es va vestir de gala per exaltar a la seua Fallera Major de 2026: Andrea Adelantado i Montoya.

D’entre les Corts d’Honor brillava la nostra estimada Celeste, radiantment vestida amb el color “Nube”.

L’Auditori de Torrent va acollir un acte ple d’emoció i màgia, un homenatge a la nostra tradició fallera.

La nostra Fallera Major, Paula, junt amb la presidenta Merche, van tindre l’honor d’assistir i compartir la il·lusió d’un nou exercici que ja comença a caminar.

Nit terrorificament fallera

El 31 d’octubre, el nostre casal es va omplir de carabasses, teranyines i molt d’esperit faller.

Vam celebrar Halloween amb un sopar i, com a colofó final, una festa plena de diversió. El casal estava completament decorat i el sopar temàtic va ser tot un èxit. Una nit de rialles, xicotets esglais i molt bon ambient que tots vam gaudir al màxim.

El 7 de novembre, els nostres juvenils ho tornaren a fer! Amb l’obra “Black Comedy”, van demostrar un any més el seu talent damunt de l’escenari. La foscor, l’humor i l’energia van captivar el públic, oferint una actuació divertida i plena de vida. Les noves generacions deixen clar que estimen la cultura i que el teatre és un passatemps magnífic.

Somni d’una nit d’estiu

El divendres 14 de novembre vam viure màgia sobre l’escenari. Boscos encantats, amors impossibles i esperits entremaliats , l’obra Somni d’una nit d’estiu de Shakespeare va captivar el públic des del primer minut.

L’elenc, amb actors veterans i nous talents, va fer riure i emocionar, mentre l’equip tècnic aconseguia transportar-nos a un món màgic. Enhorabona a tots per donar vida a aquesta història que continua emocionant generació rere generació.

Despenjà i penjà: un moment per al record

El dissabte 21 de novembre vam acomiadar els nostres representants de l’exercici 2025, Carla, Mario i Celeste, que van despenjar el seu quadre, que ha presidit el nostre casal durant tot l’any faller.

Tot seguit, vam viure al casal la tradicional penjà del quadre, on els nostres representants per a 2026, Álvaro, Aitana i Paula, van desvelar la fotografia que presidirà el nostre casal al llarg del nou exercici faller.

Un acte senzill però molt emotiu, carregat de simbolisme, que representa el relleu entre generacions falleres i que suma un moment inoblidable a un any ple d’emocions, vivències compartides i germanor fallera.

Proclamació 2026 : El començament d’un gran somni.

El dissabte 29 de novembre, la nostra Falla va proclamar com a representants del 2026 a Aitana, Álvaro i Paula.

L’acte va tindre lloc durant un dinar de gala al Restaurant Masia de las Estrellas, on vam comptar amb la presència dels nostres representants del 2025 i de Celeste com a component de la Cort d’Honor de la Fallera Major de Torrent 2026.

En aquesta ocasió, Aitana, Álvaro i Paula van tindre un gest tan bonic com solidari: decidiren donar l’import destinat a comprar els detallets per als convidats a la proclamació, a l’associació “Units contra el DIPG”, que lluita contra el Glioma Difús Intrínsec de Tronc, el tumor més freqüent del tronc cerebral en xiquets i xiquetes. Un acte que demostra la seua generositat, empatia i els valors que representen com a màximes figures de la nostra comissió.

Agraïm l’acompanyament de totes i tots els fallers i falleres que estigueren presents en un dia tan especial, màgic i emocionant per a les nostres Falleres Majors i per al President Infantil de la nostra comissió.

El nostre teatre brilla.

El divendres 12 de desembre, el nostre grup de teatre va assistir a la Gala de la Cultura organitzada per la Junta Local Fallera de Torrent, celebrada a l’Auditori , acompanyat pels nostres representants

Merche, Aitana, Álvaro i Paula.

Va ser una nit plena d’emoció, a la qual tornàrem a demostrar, un any més, l’estima i la dedicació pel teatre faller i en valencià que existeix dins de la nostra comissió. Aquesta passió s’hi va veure reflectida als guardons obtinguts, que reconeixen el treball, l’esforç i el talent del nostre elenc.

Premis rebuts:

Categoria juvenil

Millor actriu de repartiment: Maribel Romero

Categoria d’obra curta

Millor actriu de repartiment: Mª Dolores Contreras

Categoria d’obra llarga

Millor actriu de repartiment: Jenni Moya

Millor actor principal: Josep Meseguer

Millor actriu principal: Sandra Fas

Millor actriu categoria sènior: Conchin Benlloch

Millor direcció: Ernesto Ruiz

Premi a la millor escenografia

Primer premi a la categoria d’obra llarga.

Un reconeixement col·lectiu que posa en valor la creativitat, el compromís i l’esperit cultural que defineixen la nostra falla.

Fins al llibret del 2027!

Els temps d’impremta i els terminis dels concursos de Lletres Falleres, així com els de la Generalitat Valenciana entre d’altres, posen una pausa a la nostra crònica.

Però no al nostre record, que continuarà viu i escrit al llibret de 2027.

Escenes sense temps ABANS

QUE COMENCE

L ’OBRA, POSEM ORDRE ENTRE BAMBOLINES !!

15, >>

sara magán i miguel FMi torrent 2026

Estimats fallerets i falleretes de la falla Antoni Pardo,

És un plaer i un gran orgull per a mi dirigir-me a tots vosaltres des de les pàgines del vostre llibret com a Fallera Major Infantil de Torrent. Soc fallera des que vaig nàixer i la veritat és que mai haguera imaginat que tindria l’honor de poder parlar-vos des d’ací, per la qual cosa em sent molt feliç i afortunada de poder fer-ho.

Ser falleret o fallereta de la vostra comissió, és una garantia de ser el dia de demà grans falleres i fallers defensors de la nostra festa, perquè ser faller de la falla Antoni Pardo és sinònim d’invertir el vostre temps en teatre, playbacks, cultura, en monuments, harmonia i també en germanor.

Per això, vull donar-vos l’enhorabona pel vostre treball incansable per les nostres volgudes falles i vos anime a fer que així continue sent per sempre.

M’agradaria donar-vos les gràcies per la meua amiga Carla, xiqueta dolça i afectuosa i per Celes-

te, component de la Cort Major, les dos falleres com les que més. El seu amor per les nostres falles en gran part l’han adquirit per vosaltres, la seua volguda comissió, i això és el que ens han estat demostrant des que començarem juntes aquest meravellós somni.

Amb els vostres representants Paula, Aitana i Álvaro i la vostra presidenta Merche, tots els fallers i falleres de la vostra falla i especialment a tots els fallerets i falleretes que conformeu la comissió Antoni Pardo, vos convide a gaudir de les falles que estan a punt de començar i continuar treballant i fent falla a cada racó del nostre poble. Perquè no oblideu mai, xiquets i xiquetes, que nosaltres som el futur de les falles de Torrent.

Un bes molt fort i visquen les Falles 2026!

Sara Magán Miquel Fallera Major Infantil de Torrent 2026

àlvaro escrihuela i anguita president infantil 2026

Estimats falleres, fallers, amigues i amics:

És per a mi un gran orgull poder-me dirigir a totes i tots vosaltres com a President Infantil de la nostra estimada falla en aquest exercici tan especial.

Ser la veu i el representant dels xiquets i les xiquetes de la comissió és un somni que hui puc fer realitat gràcies al suport i a l’estima de moltes persones que vull agrair de tot cor.

En primer lloc, a la meua família, que sempre està al meu costat. A la meua iaia, que mai em deixa a soles, i sobretot al meu pare, que va dir que sí i em va permetre complir aquest gran somni. A la meua tia Amparo, que em guia en cada moment i amb la seua paciència i afecte aconsegueix que estiga perfecte en tots els actes. I, com no, a tota la comissió, que em fa sentir estimat i acompanyat en cada pas que done.

Vull donar també les gràcies a la junta directiva, per confiar en mi i fer possible que visca aquesta experiència inoblidable.

Enguany, a més, tinc la sort i l’alegria de compartir el regnat amb la meua germana Aitana, com a Fallera Major Infantil, cosa que em fa sentir molt feliç i orgullós. Junt amb ella, amb la nostra Fallera Major Paula i amb la nostra presidenta Merche, formem un equip que espere que representem amb il·lusió, respecte i amor la nostra falla.

Vull convidar a totes les xiquetes i a tots els xiquets de la comissió a gaudir amb mi d’aquestes Falles, a que no es perdau cap acte i a compartir junts moments que quedaran per sempre en la nostra memòria.

Que la pólvora, la música i l’alegria omplin els nostres carrers.

Visca la falla Antoni Pardo i visquen les Falles 2026!

Amb molta estima, Àlvaro Escrihuela i Anguita President Infantil 2026

Un Sonet per a àlvaro

Entre màgiques notes de rondalla, entre l’estrèpit so i el tremolar, entre mil compassos d’un vell tabal sona el terratrèmol de la xicalla.

Capità de vaixell, ninot de falla el rei del conte, l’heroi del naufraig, l’emoció viscuda un dia de maig del xiquet custodi de la rialla.

I un encantament de terra i sal va obrir les pàgines volant al cel. Va encetar un llibre sense final.

El so de cornetes arriba al vent, anunci d’un somni que ja és real, la història del príncep president.

Quants anys tens i què estudies, Álvaro?

Tinc 9 anys i estudie 3er de primària al Col·legi

Félix Rodríguez de la Fuente de Manises.

Quin és el teu color preferit?

El meu color preferit és el blau.

Quines són les teues aficions?

Jugar a futbol i anar a la falla.

Quin és el teu menjar valencià preferit?

La paella.

Què prefereixes orxata o xocolate?

Preferisc el xocolate.

Què prefereixes xurros o bunyols?

Preferisc els xurros.

Des de quan eres faller?

Des d’abans de nàixer, des que estava a la panxa de ma mare.

A quines activitats participes a la falla?

Teatre, concursos d’esports, culinaris, playback, ... A tot!

Has fet alguna gamberrada a la falla?

A munto, entre altres, tirar bombetes al peus dels meus amics.

Què prefereixes mascletà o castell de focs d’artifici?

Mascletà.

Què prefereixes petards o bombetes?

Petards, clar!!

Què prefereixes vestir de valencià o de particular?

Vestir de valencià.

Què element de la teua indumentària t’agrada més?

El jupetí.

Què activitat t’agrada més de la falla?

El que més m’agrada es fer teatre.

Què és el que esperes amb més il·lusió de les Falles 2026?

La presentació i la cavalcada.

aitana escrihuela i anguita fallera major infantil 2026

Fallerets i falleretes de la meua estimada Falla Antoni Pardo:

És un honor per a mi ser la vostra Fallera Major Infantil per a les Falles 2026.

Per fi, el meu somni des de ben xicoteta es farà realitat, i durant aquest any us representaré per cada racó de Torrent.

Vull donar les gràcies a la meua família per el seu suport incondicional, a la meua iaia que m’ajuda en tot i m’acompanya en aquesta aventura, i en especial a la meua tia Amparo, que amb paciència i amor em guia, m’assessora i acompanya perquè sempre vaja perfecta i no em falte cap detall.

Aprofite aquestes línies per a donar les gràcies a tota la meua família fallera i a la junta directiva per fer realitat aquest regal.

Tinc la meravellosa sort de compartir aquestes falles amb el meu germà Álvaro com a President Infantil, amb Paula com a Fallera Major, i amb la Presidenta Merche, i estic seguríssima, i jo faré el possible, que passarem un dels millors anys que mai haguérem pogut passar, i de segur, serà inoblidable.

A més a més, estic molt contenta de què una de les meues amigues siga component de la Cort d’Honor de la Fallera Major Infantil de Torrent i siga ella, Carla, qui em col·loque la meua banda de Fallera Major Infantil.

Ací, a la nostra falla, estic com a casa, perquè sempre disfrute de cada moment en ella, amb amics, família i persones que m’envolten.

Estic segura que tots passarem moments de rialles, ens divertirem i plorarem d’emoció amb cadascun dels dies que passem a la falla.

Vos demane a tots els xiquets i xiquetes de la nostra comissió infantil que visqueu al màxim aquestes Falles.

Assaboriu aquests dies de la plantà, de les despertaes, del trasllat, de l’ofrena, de la música, dels passacarrers, de la cremà i de tots el actes d’aquestes festes.

Estigueu orgullosos de pertànyer a aquesta gran Falla per a que els vostres amics no fallers desitgen vindre a formar part de la nostra comissió i fer aquesta família molt més gran.

Visquen les Falles i Visca la falla Antoni Pardo.

Una abraçada molt forta.

Aitana Escrihuela i Anguita Fallera Major Infantil 2026

Un Sonet per a aitana

Imagina el ser, el sentit d’un vers i poder volar amb la primavera, quan es vist de color la pell fallera, quan la pólvora guanya als florits carrers,

Seure en un tro de roses i mel il·luminat del foc I de la cendra. Imagina ser reina d’una terra, on tots els castells esclaten al cel.

Imagina un quadre sense pintar, una seda cosida de mil fils, una banda que ànsia acaronar.

I l’última pluja que ens deixa abril ens porta la veu de sa cort clamar: Que visca la nostra regina infantil!

Quants anys tens i què estudies, Aitana?

Tinc 12 anys y estudie 1er d’ESO al Institut José Rodrigo Botet de Manises.

Quin és el teu color preferit?

El meu color preferit és el blau.

Quines són les teues aficions?

Ballar i estar amb la família.

Quin és el teu menjar valencià preferit?

El meu menjar preferit és la paella.

Què prefereixes orxata o xocolate?

Preferisc xocolate.

Què prefereixes xurros o bunyols?

Preferisc xurros.

Des de quan eres fallera?

Des que estava a la panxa de ma mare.

A quines activitats participes a la falla?

Participe a totes les que puc, al teatre, playbacks… etc.

Has fet alguna gamberrada a la falla?

Si, en la festa de pijames, pintar les cares quan estaven dormint.

Què prefereixes mascletà o castell de focs d’artifici?.

La mascletà.

Què prefereixes petards o bombetes?

Els petards.

Què prefereixes vestir de valenciana o de particular?

Vestir-me de valenciana m’encisa.

Què element de la teua indumentària t’agrada més?

La joia.

Què activitat t’agrada més de la falla?

Els playbacks.

Què és el que esperes amb més il·lusió de les Falles 2026?

L’ofrena i l’exaltació.

Fallera Major Infantil

Aitana Escrihuela Anguita

President Infantil

Álvaro Escrihuela Anguita

CENS INFANTIL

Marcos Alonso i Guijarro

Olivia Amador i Alonso

Valeria Ariza i Martínez

Andrea Ariza i Martínez

Ona Asensi i Andreu

Thiago Baicu i García

Marc Barrio i Sánchez

Mia Barrio i Sánchez

Valeria Bruno i García

Alba Calero i Carrero

Anais Company i García

Lucas Contreras i Ordoñez

Triana Contreras i Ordoñez

Maya Sophia Corb i Birsan

Valeria Fochesato i García

Maik García i Rodríguez

Noah García i Torres

Carla Gómez i Fas

Daniela Gozalvo i Rosa

Natalia Gozalvo i Rosa

Laura Herrero i Ibáñez

Martín Herrero i Ibáñez

Samuel Herreros i Saiz

Isabel Jiménez i Campos

María Jiménez i Campos

Iago Alberto Lahoz i Carrión

Ruth Lahoz i Carrión

Carla Linares i Miquel

Aitana Linares i Miquel

Lucas López i Matéu

Aritz López i Palacín

Nico Loro i Raro

Izan Marco i Conde

Enzo Marco i Conde

Liam Martínez i Garrido

Adriana Martínez i Meseguer

Paula Martínez i Saiz

Rodrigo Marzo i Monera

Candela Mauri i Barea

Carla Molina i Tudela

Mario Monera i Rodríguez

Lola Monera i Rodríguez

Martina Montoro i Fernández

Nerea Montoro i Peña

Enric Mora i Monteagudo

Ferran Mora i Ortí

Aroha Morales i Benlloch

Manuel Muñoz i Villalba

Álvaro Navarro i Carrero

Daniela Parra i Talaya

Lucía Ramón i Del Rey

Paula Risalde i Oviedo

Ainhoa Risalde i Oviedo

Héctor Romera i Escrihuela

Dylan Salas i Avilés

Martina Salcedo Matéu

Aarón Salinas i Carrión

Marta Sánchez i Giménez

Elsa Segarra i García

Eda Serrano i Peris

Ainhoa Tacuri i Vergara

Leire Trelis i López

Daniela Varela i Alonso

Martina Vargas i Martínez

Daniela Vargas i Martínez

Iker Vaz i Del Rey

Yanira Vega i Ordoñez

Pau Vicente i Sánchez

Mateo Vicente i Sánchez

Marc Vilanova i Silla

Danna Villanueva i Martínez

Izan Villanueva i Martínez

Luca Yago i Ramírez

RECOMPENSES infantils EXERCICI

2026

OAM JUNTA LOCAL FALLERA DE TORRENT

EMBLEMA D'ARGENT

Martín Herrero i Ibáñez

Izan Marco i Conde

Lola Monera i Rodríguez

JUNTA CENTRAL FALLERA DE VALÈNCIA

DISTINTIU D’ARGENT

Valeria Ariza i Martínez

Valeria Bruno i García

Alba Calero i Carrero

Lucas Contreras i Ordoñez

Valeria Fochesato i García

Noah García i Torres

Carla Gómez i Fas

Daniela Gozalvo i Rosa

Natalia Gozalvo i Rosa

Isabel Jiménez i Campos

María Jiménez i Campos

Aitana Linares i Miquel

Carla Linares i Miquel

Izan Marco i Conde

Candela Mauri i Barea

Lola Monera i Rodríguez

Manuel Muñoz i Villalba

Ainhoa Risalde i Oviedo

Paula Risalde i Oviedo

Aarón Salinas i Carrión

Ainhoa Tacuri i Vergara

Primer Premi XXXIII Concurs Local de Playbacks tradicional, organitzat per la Falla Sant Valerià.

Segon Premi XXXIII Concurs Local de Playbacks Infantils, organitzat per la Falla Sant Valerià.

Segon Premi XI Campionat de Raspall Infantil, organitzat per la Falla Camí Reial.

EMBLEMA D'OR

Maik García i Rodríguez

Carla Linares i Miquel

Dylan Salas i Avilé

DISTINTIU D’OR

Álvaro Escrihuela i Anguita

Samuel Herreros i Saiz

Adriana Martínez i Meseguer

Carla Molina i Tudela

Héctor Romera i Escrihuela

Marta Sánchez i Giménez

Elsa Segarra i García

Carla Vargas i Sánchez

Iker Vaz i Del Rey

Entre rellotges i telons

UN VIATGE PEL TEMPS, EL TEATRE I

LA IMAGINACIÓ FALLERA.

16,>>

INÉS IBÁÑEZ SÁNCHEZ

UN TEATRE SENSE RELLOTGE Conte

UN TEATRE SENSE RELLOTGE .

Un teatre màgic obria el seu teló cada nit.

Però aquell teatre no tenia rellotge… el temps es perdia!

Uns xiquets i xiquetes van entrar corrent i van trovar un guió. :

En el guió posava: “Si voleu que l’obra comence, heu de viatjar

pel temps ”

Primer van anar al passat i van vore dinosaures ballant sobre l’escenari. ,

Després al present, on ells mateixos eren els protagonistes ,

I finalment al futur, on robots i estreles contaven històries de colors.

Cada viatge era una escena i cada escena un sommni. , Al final, el rellotge màgic va aparéixer al teatre i el públic va aplaudir molt fort.

,

Els menuts havien aprés que amb la imaginació i el teatre, a el temps sempre juga a favor dels somnis.

Pictogrames trets de la www.arasaac.org

EL RELLOTGE I EL TELÓ

Per Gabriel Herrero Serrano. Estudiant de 3er d’ ESO al IES Veles e Vents.

A la classe de valencià ens van fer preparar una obra de teatre sobre la cronologia del temps. Vaig proposar al meu grup de treball que, en lloc de parlar de dinosaures i de l’Edat Mitjana, que es un poc rotllo, férem com si el temps fora una sèrie de ‘Netflix’, però basant-nos en temàtica fallera, amb temporades i capítols i els va agradar, així que ens posarem a la feina.

Vam dividir el temps en temporades:

-Primera temporada: el Big Bang. Molta acció i masclets, pocs diàlegs.

-Segona temporada: els romans, ací ja apareixen les historietes com a de la l’assemblea de la falla.

-Tercera temporada: L’Edat Mitjana. Una temporada fosca, amb fanalets i cavallers que mai es dutxaven, però portaven vestimenta fallera.

Quan ho vam parlar amb la professora, va flipar i no sabia què pensar, però ens va donar l’oportunitat. Així que vàrem decidir repartir papers: un amic feia d’Homo Sapiens amb espardenyes, jo d’’influencer’ del futur amb mocador faller i faixa, i un altre es va disfressar de rellotge gegant de cartó pedra, com si fora un ninot de falla.

Quan obrirem el teló, el públic, els pares i mares, amb el mòbil a la mà, van començar a gravar com si foren ‘youtubers’. El temps, damunt l’escenari, avançava molt ràpid i ens ho passàvem molt bé, mentre els pares i sobre tot les mares no paraven de pujar les imatges a les seues ‘stories’ d’’instagram’.

El rellotge ballava trap, i els dinosaures morien fent-se ‘selfies’ amb un meteorit i l’Homo Sapiens encenia el foc amb una metxa de mascletà de xinos.

Alguns pares, deien que allò no era seriós, que la historia i les Falles eren coses serioses i mereixien respecte.

Però a mi, des de ben xicotet m’han ensenyat que les Falles són un poc de crítica i un poc de sàtira, i nosaltres només van criticar el temps, el qual corre massa ràpid i ningú té clar qui escriu el guió.

Quan es va tancar el teló, ens van aplaudir molt. I enmig dels aplaudiments vaig entendre que el temps que ens ha tocat viure, és como les Falles, passa volant i si no vius amb humor i alegria, només et quedarà que el rellotge et recorde que demà tens examen.

Escenaris que canvien i recorden

CADA TEATRE, CADA ALTAR I

CADA CANT, ENS TRANSPORTA EN EL TEMPS, I MOSTRA COM LA

NOSTRA TRADICIÓ I IMAGINACIÓ VIUEN EN ESCENA.

MANIFESTACIONS TEATRALS INFANTILS

Per Amparo Loro i Raro. Mestra d’Educació Primària i Anglès.

Tendim a pensar que les diferents manifestacions teatrals infantils i en llengua valenciana són recents, però podem trobar dades que ens mostren la nostra errada, i és que realment s’hi remunten a uns segles enrere.

Volem abordar al llarg d’aquest article les diferents modalitats de teatre infantil que es celebren tant a València com a Torrent.

Tot i que el lema de la nostra falla siga “Cronoil·lògicament”, parlarem d’aquestes manifestacions teatrals en el seu ordre lògic. En primer lloc tractarem la Festa dels xiquets de San Vicent Ferrer, i les seues típiques representacions teatrals dels Milacres del Sant. Després vos informarem de la història del Cant de l’Estoreta i en què consisteix, tot i que a Torrent ja és una tradició molt arrelada al món faller. I per últim, parlarem breument de dues modalitats que presenten un seguiment i participació notable a la nostra comissió, del Teatre Faller Infantil i perquè no, dels Musicals Infantils que també son una mena de interpretació teatral.

1.FESTA DELS XIQUETS DE SANT VICENT FERRER

Per poder entendre aquesta festivitat, primer parlarem de qui va ser Sant Vicent Ferrer i perquè és tan conegut a la ciutat del Cap i Casal, de la qual és copatró. Després ens centrarem en la part teatral i més coneguda de la festa, en els Milacres de Sant Vicent Ferrer.

SANT VICENT FERRER

Sant Vicent Ferrer va nàixer a l’any 1350 a València, on des de ben xicotet ja mostrava molta pietat i era molt compassiu amb els demés. Amb 18 anys va ingressar com a frare a l’ordre religiosa dels Dominicos i amb 21 ja era professor de filosofia a Lleida i més endavant també de teologia a la Catedral de València, després d’haver passat per Toulouse o Barcelona entre d’altres.

Destacava molt per la seua eloqüència i habilitat per l’oratòria i la predicació, que el va fer viatjar per Europa i ser molt estimat per allà on anava.

És conegut popularment com a Sant Vicent el del ditet perquè es diu que alçava sempre el dit índex de la mà dreta quan feia els seus sermons. És per això que sempre es representa d’aquesta manera.

Va “fundar” un orfenat a València, el primer d’Espanya segons els registres. Al 1410, arreplegava xiquets orfes i abandonats i els portava amb els Beguines i que dos segles després es cridaria “Escola Imperial de Xiquets Orfes de San Vicent Ferrer” i que encara hui, continua en actiu.

Va morir a Vannes (França) al 1419 i va ser canonitzat l’any 1455, degut a la quantitat de miracles que se l’atribuïen, concretament 853, segons consta al procés de la seua canonització.

QUAN ÉS CELEBRA

LA FESTA.

La seua festivitat és, realment el 5 d’abril, per commemorar la data de la seua mort, però es celebra sempre el segon dilluns de Pasqua i dura uns 3 ó 4 dies.

ELS MILACRES DE SANT VICENT FERRER

Els Milacres de Sant Vicent Ferrer formen part de les tradicions centrals de les Festes dels Xiquets de Sant Vicent Ferrer, junt amb la Processó i el bateig anual d’un xiquet o xiqueta, que es celebren a València des de l’any 1561.

Els Milacres de San Vicent Ferrer són representacions teatrals interpretades per la xicalla menor de 15 anys, a les quals es representen miracles atribuïts al Sant, així com diferents passatges de la seua vida. Fins fa uns anys, aquestes obretes de teatre eren interpretades només pels alumnes de l’Escola Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer, que anaven als diferents Altars festers i interpretaven diferents peces teatrals. Però la popularitat i l’apogeu dels darrers anys ha fet que les representen els membres infantils de cada Altar, i és un motiu de gran alegria, perquè és senyal de que la tradició infantil de la interpretació continua viva.

Les obres tenen elements costumistes i critiques suaus introduïdes de forma ingènua al voltant dels miracles ja que són representades per la xicalla. El personatge de San Vicent Ferrer sempre apareix i parla en forma de monòleg al principi per tal de situar l’audiència al context de l’obra i després, és part també de la peça teatral. A més, sol anar acompanyat d’un frare motiló materialista i fartaner amb una besant còmica. I ja la resta de repartiment en funció del milacre a representar.

Els Milacres es representen al carrer o a la façana d’alguna església, on els cadafals estan decorats en forma d’altar presidits per la imatgeria de Sant Vicent Ferrer. Per decorar-los s’empren retaules de fusta, tapissos o teles ben lluïdores.

Com es pot apreciar a les fotos, poca diferència hi ha entre les representacions d’abans i les d’ara, la més evident és que mentre abans s’actuava a peu de carrer, ara es representa damunt dels cadafals.

L’origen dels Milacres de Sant Vicent Ferrer es remunta al segle XV i constitueixen una de les manifestacions teatrals infantils més antigues d’Europa, i una joia per al teatre infantil espanyol, però, sobre tot, és la manifestació més significativa del teatre infantil valencià i en llengua valenciana en virtut del nombre de peces que queden per escrit, i això que en falten moltes, perquè en ser de tradició oral, van començar a recopilar-se des que els diferents altars començaren a fer fullets i ja es van fer diferents llibres i col·leccions de teatre infantil.

PREMIS

A partir de 1940 l’associació cultural “Lo Rat Penat” junt amb el Patronat de la Joventut Obrera, començaren a patrocinar les diferents edicions i concursos dels Milacres de Sant Vicent Ferrer. Fins ara, l’autor més guardonat ha sigut Manuel Sánchez Navarrete.

En l’actualitat la Junta Central Vicentina que és la que aglutina a tots els altars, organitza aquest concurs amb Lo Rat Penat i que es fa en tres dies, normalment a la seu d’aquesta última abans de la festivitat, i ja, el dia de la festa gran cada altar posa en escena el seu Milacre als seus carrers, excepte l’altar guanyador que ho fa a la Plaça de la Mare de Deu dels Desemparats a València.

Els Milacres de Sant Vicent Ferrer, van ser declarats Bé d’Interes Cultural Inmaterial per la Generalitat Valenciana, mitjançant el Decret 43/2015, del 10 d’abril, del Consell. Com podeu veure, és una festa molt important a la nostra comunitat.

Els premis que s’atorguen als Milacres de Sant Vicent Ferrer són els següents:

Premis grupals:

Primer, segon, tercer, quart i cinquè premi al millor altar

Accèssit per a tots els altars participants que no han obtingut cap premi.

Tots els premis tenen dotació econòmica, inclosos els accèssits.

Premis individuals:

Primer i segon premi al millor intèrpret de Sant Vicent Ferrer.

Primer, segon i tercer premi Regina dels Jocs Florals Maria Chaqués Vöhringer, als millors ac tors.

Primer, segon i tercer premi Encarna Albarracín a la millor actriu.

Primer i segon premi al xiquet amb millor dicció en valencià.

Primer i segon premi a la xiqueta amb millor dicció en valencià.

Premi al millor llibre original d’un milacre inèdit.

EXEMPLES DE MILACRES I AUTORS.

De cada miracle atribuït al Sant hi ha moltes versions d’obretes per a interpretar als Milacres de Sant Vicent, imagineu la quantitat d’obres i versions que n’hi ha, així que farem un xicotet recull.

Tot i que és una tradició d’origen oral, es parla de que el primer Milacre es va interpretar a l’any 1461, hi ha una gran quantitat de Milacres, que s’han enregistrat de forma escrita, fins i tot de grans escriptors valencians, especialment als dos últims segles.

El primer Milacre que es va registrar de forma escrita a l’any 1817 va ser “El Fill de l’Especier” del Pare Luis Navarro. En ell es parla de la curació d’un amic del Sant i es va representar a l’altar del Mar.

El “Milacre de la Font de Lliria” es va representar a 1822 a l’Altar del Mar i ha tingut nombroses versions.

Eduard Escalante, conegut pels seus sainets, va escriure “La Muda” al 1855 i “La Vanitat Castigada”, ambdues per ser representades a l’Altar del Mercat.

Font: www.todocoleccion.net

Josep Bernat i Baldoví, sainetista de renom, va escriure tres Milacres de Sant Vicent Ferrer. Al 1859 “El Mocador” per l’Altar del Mercat i “La fealdat i la hermosura” per l’Altar del Mar i al 1860 “El Rei moro de Granada” per l’Altar del Mercat.

Font: books.google.com.gt

“La mort de la princesa”, de Joaquín Badía y Adell (1891) “Vol de palomes”, de José María Bayarri (1918) “Dos milacres en un vol”, de Manuel Sánchez Navarrete (1945) “L'ultim sermó”, de E. Peris-Celda Puchades, (1968).

N’hi ha moltíssims més, però la majoria són d’autors desconeguts o aficionats.

ALTARS DE SAN VICENT

FERRER A LA ACTUALITAT

A l’actualitat trobem encara prou altars, alguns d’ells amb moltíssima antiguitat, són els següents.

- Altar de la Festa dels ‘Chiquets’ del Carrer de Sant Vicent

- Altar del Oliveral

- Altar del Mercat de Colón

- Altar del Mocadoret

- Altar del Pilar

- Altar de Russafa

- Altar de L’Àngel Custodi

- Altar del Tossal

- Altar del Mar

- Altar de la Plaja

- Altar del Carme

- Altar del Mercat

- Altar de l’Associació de la Pila Baptismal

FESTA DE SANT VICENT

FERRER A TORRENT

A la nostra ciutat Torrent, per a la celebració de les festes en honor a Sant Vicent Ferrer sempre s’ha celebrat una processó, però des de l’any 2022 el Grup de Ball de Torrent ha escenificat un dels milacres del Sant, el primer dins de l’església de l’Assumpció i la resta d’anys als seus peus.

Per primera vegada a Torrent, a l’any 2022, quinze xiquets i xiquetes van representar una adaptació de “El miracle dels miracles”, va tindre tan bona acceptació que van decidir continuar fent-ho.

Al 2023 es va posar a escena el “Miraclet sense Paraules” a la placeta de l’església de l’Assumpció. Com a curiositat, remarcarem que el xiquet torrentí Bosco Hurtado i Blanquer va guanyar a València, el segon premi d’interpretació del Sant per l’Altar del Tossal.

Al 2024 es va representar el “Milacre del Mocadoret”, de Josep Bernat i Baldoví, adaptada per a la interpretació de la xicalla del Grup de Ball de Torrent. Victor Pradillo, xiquet torrentí va guanyar el primer premi a la millor interpretació de Sant Vicent a Valencia per l’Altar del Carme.

A l’any 2025 es va interpretar “L’Aigua de Déu”, una adaptació de “El Milacre de la Font de Lliria” i un dels miracles més coneguts de Sant Vicent Ferrer.

Font: www.falles.torrent.es

Esperarem a veure quin milacre es representarà a 2026...

2.EL CANT DE L’ESTORETA

No hi ha una representació teatral més arrelada al món faller que el Cant de l’Estoreta, la representació teatral per excel·lència.

ORIGEN

El Cant de l’Estoreta va nàixer com a concurs a l’any 1961 a la comissió fallera de la Plaça del Arbre, del sector del Barri del Carme de València, per recordar com els xiquets arreplegaven casa per casa, mobles i objectes vells per a cremar-los com a falla.

Font: www.valenciablancoynegro.blogspot.com

Però es diu que als anys 30 ja es tenia aquest costum.

La xicalla amuntonava el mobles damunt d’una estoreta vella i els passejava fins el lloc on preparaven una foguera amb ajuda del adults i després la cremaven.

Hi ha qui, fins i tots, diu que aquest és, el vertader origen de les Falles.

Com a curiositat, vos contarem que part d’ aquests versos formen part d’un himne per a tots els fallers i falleres, “El Faller” amb lletra de Maximilià Thous i música del Mestre Josep Serrano i que tots hem escoltat moltíssimes vegades, especialment a la setmana gran de les Falles.

EL CANT DE L’ESTORETA A

L’ACTUALITAT

EL CANT

Quan la xicalla anava passejant els mobles damunt de l’estoreta, ho feien cantant una cançoneta:

«Per ahí hi ha una estoreta velleta per a la falla de Sant Josep, del tio Pep, Més que siga la tapaora del comú, número ú.»

Font: www.valenciablancoynegro.blogspot.com Font: Vespradefesta.blogspot.com

Actualment el primer diumenge de març, la Falla de la Plaça del Arbre i Junta Central Fallera organitzen el concurs del Cant de l’Estoreta que es presenciat per la Fallera Major Infantil de Valencia i la seua Cort d’Honor.

Al concurs, les comissions participants presenten a la seua xicalla vestida amb roba típica dels segles XIX i XX on interpreten alguna escena històrica i a personatges típics de la cultura valenciana. A més tots entren a escena amb l’estoreta i fan el Cant.

Al concurs hi ha premis, al millor conjunt, millor xiquet típic i de millor cant. I des de 1992 s’atorga també un premi al cartell anunciador del Cant de l’Estoreta.

Des de l’any 1991 aquest concurs, es celebrat també per la Falla Blocs Platja per a les comissions falleres del seu sector. Aquesta comissió a més dels premis enumerats abans, atorga també premis extraordinaris a: l’actualitat del Marítim, millor lectura de guió i millor tema del Marítim.

EL CANT DE L’ESTORETA A TORRENT.

A Torrent també tenim la tradició del Cant de l’Estoreta molt arrelada, i és que des de fa ja 47 anys, la Falla Plaça Sant Roc - Gómez Ferrer de la nostra ciutat és la organitzadora d’aquest concurs faller infantil.

Es celebra a la placeta de Sant Roc el matí del diumenge d’abans de la Crida.

El concurs és pràcticament igual que a la Plaça del Arbre a València, tot i que presenta una característica molt concreta, el cant típic adopta una musicalitat ben diferent que el caracteritza.

Com que és un concurs infantil, a més de repartir 3 premis, primer, segon i tercer, al millor conjunt, millor xiquet típic i millor cant, els darrers anys s’han atorgat accèssits també a les falles participants que no obtenen premi, el que pensem que s una bona forma de motivar la xicalla de les falles torrentines a participar en futures edicions.

3. ALTRES

MANIFESTACIONS

TEATRALS

Al mon faller valencià, a més del Cant de l’Estoreta, Junta Central Fallera, que ja organitzava el concurs de teatre faller, va decidir fer també el concurs de Teatre Faller Infantil a l’any 1974 que continua molt viu a dia de hui.

En aquestes edicions, s’interpreten tant obres originals com adaptades, per part dels xiquets i xiquetes de cada comissió.

Aquest concurs s’ha fet a diferents seus, com ara el Teatre de Castellar, el Teatre Flumen o la Sala de la Rambleta a l’actualitat.

Tot i que es un concurs amb molt de prestigi, encara costa captar audiència fora del món faller, i és una llàstima perquè hi ha moltíssima qualitat a l’escenari.

A Torrent, com a València, la qualitat és molt bona a escena, i és molt destacable l’augment de participació de comissions falleres al concurs organitzat per la Junta Local Fallera de Torrent als últims anys, de fet aquest últim any han sigut 18 obres de 18 diferents falles torrentines les participants.

Aquesta tradició teatral està molt arrelada a la nostra comissió, de fet comptem des de fa moltíssims anys en un grup de teatre infantil anomenat El Palleter, que segueix la passió pel teatre dels nostres majors.

Als últims anys hem representat obres com “Invisible als ulls” al 2025, “Alicia” al 2024 i que va obtindré els premis a millor obra, millor direcció, millor escenografia i millor actriu, “I de sobte... Plif” al 2023 o “Jaquetes verdes” al 2022.

I no podem acabar sense parlar dels Musicals playbacks, que no deixa de ser una altra forma de representació teatral a través del ball.

A València, Junta Central Fallera és l’encarregada d’organitzar el concurs de Playbacks Infantils, concret enguany ha sigut la XXXIX edició a la Sala Canal. Degut a la nombrosa participació en aquest concurs, es divideix en diferents grups per cada modalitat.

A Torrent, és la falla Sant Valerià qui s’encarrega d’organitzar el concurs de Playbacks Infantils, tot i que la participació no és tan nombrosa com al Cap i Casal, però hi ha una enorme qualitat a l’escenari. Enguany es va celebrar la XXXV edició del concurs a l’Auditori de Torrent.

La nostra comissió fallera, té un grup propi de play backs, que assaja durant molt de temps i que ens fem amb les nostres manetes uns trages d’allò més vistosos i lluïdors, i una escenografia del més pro fessional.

Alguns dels últims musicals que hem presentat són: “L’origen dels Asteques” al 2025, “Circus” 2024 va quedar en segon lloc, “Alicia” al 2023 que va quedar subcampiona, o “Àfrica” al 2022 que va aconseguir el primer premi.

Com a conclusió, podem dir que les manifestacions teatrals estan molt vives al món infantil i desitgem que continue de la mateixa manera, per moltíssims anys més!!!

RECULL BIBLIOGRÀFIC:

FERRER, V. (2005): “Escenificación de algunos milagros obrados por San Vicente Ferrer en las calles y plazas de Valencia”. MEMORIA ECCLESIAE XXVI.

ZANÓN ALCAIDE, V., & AURA CASTRO, E. (2015): “Els milacres de San Vicente Ferrer, patrimonio cultural inmaterial valenciano”. Arche

CASTELLÓ, JOAN et al. (2001): “Fallas infantiles, juego y tradición” València, Ajuntament de València.

LEGISLACIÓ: DECRETO 43/2015, de 10 de abril, del Consell, pel què es declara “Bé d’ Interès Cultural Immaterial” la representació dels Milacres de Sant Vicent Ferrer

FONTS HEMEROGRÀFIQUES: Diari Levante – EMV Diari Las Provincias

WEBGRAFIA: https://juntacentralvicentina.org/ https://www.portalinmaterial.cultura.gob.es/pci-ccaa/comunidad-valenciana/milagros-sanvicente.html/ https://infotorrent.es/ https://www.fallas.com/ https://falles.torrent.es/ https://valenciablancoynegro.blogspot.com/ https://www.distritofallas.com/ https://torrentaldia.com/ https://www.valenciabonita.es/

18,>> SOMRIURES I REPTES

OBRI EL TELÓ DE LA IMAGINACIÓ

I RESOL ELS ENIGMES QUE AMAGUEN LES NOSTRES ESCENES!!

SOPA DE LLETRES

Les paraules poden apareixer de forma horitzontal, vertical i diagonal

AITANA I ÁLVARO ESTAN PREPARANT LES ACTUACIONS INFANTILS DE LA FALLA, PERÒ NO TROBEN ALGUNES COSES MOLT IMPORTANTS.

AJUDA’LS I BUSCA A LA IL·LUSTRACIÓ ELS SEGÜENTS OBJECTES I MARCA’LS AMB UN CERCLE.

UN

Cronoil.lògic a escena

CRONOIL·LÒGIC

Una falla infantil que desafia el temps…

Una experiència que connecta diferents èpoques de la historia…

Un desastre cronològic que barreja el món per transformar-ho tot en Cronoil·lógic…

Imagineu per un moment que hi ha un rellotge que controla la història de la humanitat, i que aquest rellotge s’ha trencat. Doncs amb aquesta situació el resultat és una cronologia il·lògica on totes les èpoques i civilitzacions s’han barrejat.

Al centre de la falla, un rellotger, molt concentrat, treballa per arreglar el rellotge i tornar a posar ordre al temps. Però mentre ell fa la seva feina, al seu voltant es viuen situacions divertides que no li deixaran ni un moment de descans. Ha de tornar a establir l’ordre històric que coneixem, mentre els personatges de diferents èpoques conviuen de manera sorprenent amb l’actualitat.

Conjunt 1:

On els dinosaures juguen com si foren mascotes quotidianes.

Conjunt 3:

On el descobriment del foc apareix amb un encenedor.

Conjunt 2: On els gladiadors lluiten amb realitat virtual.

Conjunt 4: On Frida Kahlo s’ha convertit en influencer de moda.

Conjunt 5:

On Buda escolta música relaxant amb cascos auriculars.

Conjunt 7:

Conjunt 6:

On els egipcis escriuen els seus jeroglífics en tauletes tàctils.

On els drons ixen dels rellotges de cucut

Conjunt 8: On els robots juguen entre ells a jocs tradicionals com el "burro va".

Cada escena ens mostrarà com, en este món on el temps s’ha trencat, tot és possible, i a més ens deixarà aprendre i conèixer a personatges coneguts, mostrant-nos que tot allò que ens pareix il·lògic no és més que veure la història actuant com ho fem hui en dia.

Mentre el rellotge continue trencat tenim l’oportunitat de jugar, crear i divertir-nos junts, en una història plena de fantasia, humor i molta imaginació

Instants màgics

CADA INSTANT CAPTURAT ÉS

UNA HISTÒRIA QUE VIU ENTRE BAMBOLINES I RIALLES.

MOMENTS 2024-2025

Un febrer de màgia

El mes de febrer va estar ple d’actes molt importants! Carla Linares i Miquel i Mario Monera i Rodríguez, van viure una nit de divendres que mai oblidaran, perquè van ser exaltats com a màxims representants de la nostra comissió per al 2025. I també Sara López i Torres, que va ser Fallera Major Infantil 2024 i ara forma part de la Cort d’Honor de la Fallera Major de Torrent 2025, va penjar el seu corbatí i va dir “adeu regnat!”. Tots estàvem un poquet tristos, però també molt contents per ella perquè va acabar el seu regnat com a Fallera Major.

L’ Exaltació va ser molt emotiva, amb rialles, aplaudiments i molts moments per recordar. I així començava una setmana fallera plena de colors, caramels i molta, molta festa!

Falles de colors i rialles!

Amb la Crida, la nostra comissió va cridar ben fort que ja estàvem en Falles! I què et diré… a l’endemà, després de tantes emocions, vam celebrar la Cavalcada del Ninot Infantil que va fer que els carrers semblaren un arc de colors, plens de riures, alegria i fantasia.

Tots els xiquets i xiquetes de la falla van omplir els carrers de festa, color i molta alegria, amb el nostre lema: «De festa en festa».

Carla i Mario se’l van passar de meravella, desfilant a la seua carrossa, llançant caramels a tothom. Van compartir moments tan bonics que mai els oblidaran. Va ser un dia màgic per a totes i tots!

Berenar de colors i somriures!

L’últim diumenge per la vesprada, el 23 de febrer, els més xicotets de la comissió van anar amb Carla i Mario al seu berenar d’homenatge.

Carla i Mario es van divertir un muntó amb tots el fallerets i falleretes.

Va ser una vesprada molt divertida, amb molts colors, rialles i alegria.

Els xiquets i xiquetes van poder mostrar les seues emocions amb la roba, com a la pel·lícula Del Revés. Hi havia uns de blau per la tristesa, altres de roig per la ràbia, altres de groc per l’alegria… i tot era especial!

Va ser una vesprada molt guai, amb molts somriures, rialles i moments per recordar. Tothom va marxar dient: “Vull repetir demà!”

Flors, fe i molts somriures!

L’Ofrena i el Trasllat a la Mare de Déu dels Desemparats van ser actes super emotius!

Els nostres rams eren tots de colors, com un tapís gegant ple de flors.

Tots vam caminar molt contents i orgullosos des de l’Avinguda fins als peus de la nostra Maredeueta .

Va ser un dia de moltíssima emoció, alegria i flors per tot arreu, i ens vam sentir com una gran família de la falla.

Wooow! Un Sant Josep inoblidable!

El 19 de març vam veure el Rei Felip VI! Estàvem super emocionats i no paràvem de dir “buaaahhh!”

La mascletà va fer boom!, i la cremà infantil i la cremà major van ser genials, amb fum, llums i molts coets!

Va ser un dia per recordar sempre, amb moltíssima alegria i festa!

MOMENTS 2025-2026

Creus i festa!

El mes de maig va arribar super emocionant!

Vam participar al Concurs de Creus de Maig, organitzat per la Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve, i tots estàvem molt contents veient totes les creus plenes de colors i floritures..

Després vam tenir la Festa Flamenca, amb música, balls i rialles sense parar. El casal es va convertir en un “Tablao” de colors i diversió!

Orgull torrentí!

Els nostres representants Carla, Mario i Celeste van ser convidats a la presentació del nou mantell de la Mare de Déu dels Desemparats.

El mantell és una confecció preciosa feta entre totes les falleres i fallers de Torrent. La nostra Mareta el lluirà al seu Besamans. A més, va ser un dia de molta alegria, perquè Carla i Celeste es van presentar com a candidates a Falleres Majors de Torrent.

Somnis fets realitat!

El 19 de maig, divendres, va ser màgic! Tres somnis es van fer realitat i tots vam tenir els cors que feien bum-bum! Els nostres representants per a les Falles 2026 són:

Fallera Major Infantil: Aitana

President Infantil: Álvaro

Fallera Major: Paula Tots i totes els vam donar l’enhorabona. Va ser una nit de moltíssima alegria!

Abraçades a la Mareta!

El 31 de maig vam viure el besamans a la Verge a la capella del col·legi La Puríssima de Torrent. Va ser un acte senzill, però ple de devoció i tendresa fallera. Un moment que ens uneix més que mai a la nostra Mareta, amb somriures, abraçades i molt d’afecte.

Culinari i Festa de l’Aigua!

El 6 de juliol vam organitzar per primera vegada un culinari a la nostra falla! Vam passar el dia rient, menjant bones tapes i jugant amb la xicalla d’altres falles. A més, vam gaudir de la Festa de l’Aigua, on vam poder banyar-nos uns als altres.

Va ser un diumenge molt divertit, amb un menjar per llepar-se els dits, banyar-se i tenir el cor ple de somriures!

Falleres Majors 2026!

El 12 de juliol va ser un dia per a recordar! Els nostres representants Álvaro, Aitana, Paula i Merche van viure el seu primer acte oficial! Vam viure l’elecció de les Falleres Majors de Torrent 2026 i l’Acomiadament de les Falleres Majors de 2025 en directe.

La nova Fallera Major Infantil de Torrent que ens representarà a tota la xicalla Torrentina per tot arreu és Sara Magán i Miquel.

Una nit plena de nervis, somriures i moltes abraçades compartides!”

Entrega de premis del Campionat de Truc 2025!

El 19 de juliol vam fer l’entrega de Premis del Campionat de Truc de la falla!

Primer, vam fer un sopar al carrer, vam comptar amb la presència de la Fallera Major de Torrent, Andrea Adelantado, i la seua Cort d’Honor per entregar els trofeus junt amb els nostres representants.

Després vam fer una revetla d’estiu, a la què vam ballar moltíssim. Com ens vam divertir! I quina calor feia!

Concursos culinaris

Durant tot l’exercici hem participat a molts concursos culinaris, on els nostres fallers i falleres han estat davant dels fogons amb molt de gust i il·lusió!

Algunes vegades hem tingut més sort que altres, guanyant algun premi, però sempre amb ganes de fer germanor, riure i passar-ho d’allò més bé!

Hi havia olor de menjar del bo, rialles per tot arreu i molta felicitat mentre cuinàvem!

Arriba el gran dia dels playbacks!

El 13 de juliol vam participar al concurs de playback infantil organitzat per la Falla Sant Valerià. Quins nervis! Quina emoció!

Després de molts assajos, els nostres ballarins i ballarines van posar en escena “L’origen dels Asteques”, un musical ple de colors que va rebre molts aplaudiments!”

I Candela va fer una imitació de María Jiménez, va guanyar el SEGON PREMI! Ens va deixar bocabadats amb la seua actuació!

Fanalets i premis!

Els nostres representants infantils van participar en el concurs de fanalets organitzat per la Falla Sants Patrons.

I a més, el nostre president infantil Álvaro amb el seu meló d’alger que estava molt ben fet, va guanyar el primer premi al millor fanalet de falles convidades!

Un dia inoblidable al ranxo!

El 7 d’agost vam passar un gran dia de convivència al ranxo!

Hi havia jocs, música, balls i vam menjar unes paelles boníssimes.

Però el millor va ser estar tots junts, jugar amb els nostres amics i amigues i riure molt. Va ser un dia divertit, alegre i ple de moments màgics amb tota la família fallera, en resum, un dia de germanor.

La Demanà: il·lusió i alegria!

El dissabte 27 de setembre vam celebrar la Demanà dels representants 2026, al nostre casal, un moment emocionant i molt especial!

Els nostres representants de l’exercici 2025-2026 van demostrar tota la il·lusió, alegria i ganes de representar la nostra falla amb orgull allà on vagen.

Entre aplaudiments i somriures, van signar l’acta de nomenament, un gest que marca l’inici d’un any ple de moments inoblidables, amistat i diversió amb Álvaro, Aitana, Paula, Merche i tota la nostra Comissió.

Homenatge a la Senyera!

El 4 d’octubre, els nostres representants, Aitana, Álvaro, Paula i Mercè van participar a l’homenatge a la Reial Senyera Valenciana organitzat per la Falla Sants Patrons.

Va ser un acte ple de respecte i orgull pel nostre símbol.

Estem molt contents i agraïts de poder participar en un dia tan especial.

Invisible als Ulls!

El passat divendres 13 d’octubre vam tenir la sort de veure l’obra “Invisible als Ulls”, una preciosa adaptació de “El Princepet” escrita per Carla Ferrús. Ens va encantar!

Conta la història d’una xiqueta que només coneix els deures, fins que un aviador li ensenya un món ple de fantasia, on l’important és invisible als ulls.

Els xiquets i xiquetes que actuaven ho van fer genial, amb molta il·lusió i màgia, i ens van fer somiar i somriure molt.

Els felicitem molt per la seua dedicació i per fer-nos passar un dia molt especial.

Nit de Pijames

El dissabte 11 d’octubre vam tenir una festa de pijames divertidíssima!

Vam jugar molt, menjar crispetes, escoltar música i fer-nos pintacares.

Va ser una nit molt especial, plena de rialles i moments genials.

Tots, xiquets i delegades, vam passar una vetlada màgica que segur recordarem sempre amb molt d’afecte.

Exaltació de la Fallera Major Infantil 2026!

El 26 d’octubre Torrent es va posar de gala per celebrar l’Exaltació com a Fallera Major Infantil de 2026: Sara Magán i Miquel.

Entre totes les components de la Cort d’Honor destacava la nostra Carla, superbonica i vestida de color Musgo que li afavoreix molt.

A l’Auditori de Torrent es respirava màgia i emoció, un homenatge a la nostra festa i tradició fallera.

La nostra Fallera Major Aitana i el nostre President Infantil Álvaro van tenir l’honor d’anar-hi i compartir la il·lusió d’un nou exercici que està començant a brillar.

Halloween al Casal!

El 31 d’octubre el nostre casal estava decorat amb carabasses i teranyines, entre d’altres. Vam fer un berenar terrorífic de Halloween que estava per xuplar-se els dits!

A més, vam tenir concurs de disfresses i música per moure els esquelets!

A la desfilada de disfresses vàrem veure un muntó de personatges terrorífics.

Una vesprada d’esglais, rialles, balls, i molt bon ambient.

PenjÀ de quadres

El 21 de novembre vam acomiadar els nostres representants de 2025, Carla, Mario i Celeste, que van despenjar el seu quadre, que havia estat al nostre casal tot l’any.

En acabant, vam viure la penjà del quadre dels nous representants de 2026, Álvaro, Aitana i Paula. Van posar la seua foto que presidirà el casal durant tot aquest any.

Va ser un acte senzill però molt emotiu, ple de germanor, emocions alegria, i alguna llagrimeta!

Proclamació 2026: Un gran somni!

El 29 de novembre la nostra Falla va proclamar com a representants per al 2026 a Aitana, Álvaro i Paula a un dinar de gala al restaurant “Masia de las Estrellas”, amb la presència dels representants de 2025.

En aquesta ocasió, Aitana, Álvaro i Paula van tindre un gest molt bonic i ple de bondat: van decidir donar els diners que gastarien en els detalls per a les persones convidades a la proclamació a l’associació “Units contra el DIPG”, que ajuda a xiquets i xiquetes que tenen un tumor al cap.

Va ser una decisió preciosa, que mostra com són de generosos i de bon cor.

La història continua!

Els llibrets i els concursos han dit “stop” a la nostra història… però nosaltres no parem de recordar! Tot està ja apuntat per al llibret del 2027!

ÚLTIMA ESCENA

COM EN QUASEVOL GRAN OBRA , CADA

ACTOR DEIXA LA SEUA EMPRENTA. ARA ÉS

EL TORN DELS NOSTRES REPRESENTANTS DE L ’ ANY PASSAT DE COMPARTIR - LA AMB TOTS NOSALTRES.

21, >>

MARIO MONERA I RODRÍGUEZ

president infantil 2025

Encara em duren els nervis i l’emoció del dia que em varen sorprendre el dia de la meua comunió, que jo era el president infantil de la meua comissió!!! Quan rodejat de familiars i amics vaig rebre la visita de Jesús i Celeste i junt a Carla van proclamar a tots els invitats que el meu desig s’anava a complir, i és que era un secret que els meus pares em tenien preparat.

Des de aquell dia he rebut un gran acomiadament per part dels meus amics fallers, familiars i amics del casal. El dia de la nostra demanà va ser el principi d’un any meravellós, el nostre casal s’omplia de gent per a rebre’ns com a màxims representats, quina il·lusió!!!

Encara que el nostre any fora interromput per una dana i no pogueren celebrar molts actes com Halloween o Teatres, res ens va impedir poder fer el nostre acte de Proclamació, apostant per el que tant lis agrada als majors ‘El Tardeo’, un dia màgic que recordaré tota la meua vida, ple d’emocions i fent gala del ballarí que porte dins. Poc va assajar el nostre presi Chusco per no dir res, menys mal que estava jo, jejejeje.

Des de Gener fins a Falles tot ha sigut molt ràpid, en terminar Nadal ja estàvem preparant la presentació de Celeste, una nit de rialles i de màgia, era la primera volta que feia acte en la nostra comissió engalanat en la indumentària oficial del meu any. I sobretot, acompanyava a la meua Fallera Major Infantil, Carla. Va ser una nit plena d’emocions per als quatre representats.

Després d’eixa nit, contàvem les presentacions que ens quedàvem per a que aplegara la nostra presentació, un sentiment d’alegria i tristor, doncs ja sabeu que quan es eixe dia ja queda menys per a falles...I per fi va a arribar, la nostra gran vesprada!! Mai haguera imaginat com es viu una presentació dedicada per a nosaltres i tota la nostra comissió. Quin orgull veure a la meua germana i

als meus amics fer teatre i ball, (alguns mai havien eixit en una presentació), veure el decorat tan impressionant, les paraules de ma tia i del meu amic Marc, el vídeo que ens varen fer tots els amics, eixe dia el guardaré per sempre al meu cor. Gracies per fer d’eixe dia un record de per vida.

I com no, després de la nostra presentació comencem els caps de setmana sense parar, la nostra Crida passada per aigua, la gran cavalcada del ninot, els berenars al casal i el sopar de Celeste, la nostra Fm, una nit plena de fluor i de festaa!!! Però eixe cap de setmana ens esperava el nostre berenar, quina mágia de sentiments!! No faltava de res, gracies a la meua família i a la de Carla per l’esforç i a tots els que estiguéreu ajudant en eixe gran dia per a que tot fora EMOCIONANT.

I ara sí, comença la nostra gran setmana fallera, en la plantà que la vàrem disfrutar moltíssim, al nostre trasllat però sobretot a la nostra ofrena. Enguany la pluja ha sigut la protagonista de la nostra setmana fallera o …. no? Qui ens anava a dir que vindria el nostre rei d’Espanya a la falla a visitar-nos, ehhh?? Encara que la pluja no va parar hem sigut capaços de disfrutar dels nostres dies, de fer paelles baix la carpa en jocs per a tots, de seguir disfrutant de les nostres despertades, així que com diu mama, tot té un principi i un final, i ara es el torn del meu amic Álvaro, del que estic segur que ho va a fer de meravella.

Gracies per fer d’aquest 2025 un any per al record!!

MARIO MONERA I RODRÍGUEZ President Infantil 2025

CARLA LINARES I MIQUEL

FALLERA MAJOR infantil 2025

I CHFMIT 2026

6 de desembre de 2024. “La meua proclamació”.

10 de maig de 2024 “em presente a fallera major infantil”.

Ho he fet, m’he atrevit, m’he atrevit a alçar la mà després que Tamara preguntara si hi havia alguna candidata a fallera major infantil. Han sigut segons, escassos segons el que m’ha costat alçar la mà per a dir que sí.

He sentit en aqueix mateix instant que aqueixa decisió canviària tot el meu món i espere que així siga.

Encara falta molt per a conéixer-nos, però sent que els 4 formarem un gran equip. Ens espera un gran any per davant.

21 de setembre de 2024. “Demanà”.

Aquest dia quedarà per sempre guardat en el meu cor, familiars, amics i comissió s’havien reunit aquell dia al casal per a gaudir d’una vesprada plena de sorpreses i emoció.

Escoltar de nou la pregunta i estampar la meua signatura en l’acta d’aquell dia, em va fer adonar-me que ara sí, era la fallera major infantil de la meua comissió.

Cada moment suma en aquest bonic any, i aquest sens dubte ha sigut el primer de molts.

27 d’octubre de 2024. “Exaltació Fallera major infantil de Torrent”.

El primer gran acte de l’any, per fi estrene el meu nou vestit de valenciana. He acudit amb Mario a representar a la meua comissió en l’exaltació d’Ana com a fallera major infantil de Torrent. Un acte emotiu que he pogut compartir amb la resta de comissions. I com no, amb els meus representants majors, que no es volen perdre cap acte.

Ha arribat el dia, han sigut setmanes intenses de preparatius. Des de la cerca del meu vestit a l’elecció del meu pentinat, des de l’organització de les taules als complements per al restaurant, han sigut moments per a recordar. Amb la família de Mario tot és més fàcil, ja que la seua experiència m’ha ajudat molt.

Per fi m’han proclamat fallera major infantil, ha sigut un preciós acte en el qual primer s’han acomiadat els nostres predecessors per a després nomenar-nos a nosaltres. Ara sí, ja tinc el quadre que m’acredita com a fallera major infantil i comence a encarar la recta més important. Ha sigut un matí perfecte al costat de la meua comissió, amics i familiars.

30 de gener de 2025. “Presentació major”.

Hui els protagonistes han sigut ells, Celeste i Jesús. Per fi els ha arribat el seu gran dia.

Cadascú dels que ha eixit en la presentació ho han fet genial, ha quedat una presentació molt bonica i el decorat creat per la comissió ha lluït moltíssim.

He gaudit molt veient la il·lusió que ells desprenien. A poc a poc anem complint somnis.

14 de febrer de 2025 “Posada de vestits”.

Tot esforç mereix la seua recompensa. Tots els nervis i preparatius han valgut la pena, perquè hui ha sigut sens dubte un dels dies més bonics de tota la meua vida i tot gràcies a ells, als meus pares i a la família de Mario. Però al final tot ha eixit perfecte, envoltada de familiars i amics en una vesprada plena de sorpreses, hem pogut gaudir d’una vesprada junts prèvia a la presentació.

Aquest dia sens dubte gràcies a tots, passarà a formar part dels meus records.

16 de febrer de 2025. “La nostra presentació”.

Encara seguisc en èxtasis, no sé per on començar a comptar un dia ple de felicitat. Només puc donar les gràcies a totes aqueixes persones que han participat d’una manera o d’una altra en què aquest dia fora tan especial.

Veure a tots els meus amics en l’escenari, gaudir d’una presentació que als meus ulls va ser perfecta, descobrir que la meua tia era la mantenidora, gaudir del meu pare i el meu cosí Marc en veure’ls creuar la passarel·la amb la meua banda, riure i plorar tot al mateix temps.

Felicitat, tot això es diu felicitat i tot gràcies en part a la meua mare.

22 de febrer de 2020. “Crida”.

Els mesos, les setmanes i els dies passen volant. Tire la vista arrere i només recorde moments bonics, caps de setmana plens d’actes, germanor fallera... i m’entra nostàlgia perquè vull tornar, vull tornar a viure tot això, però toca mirar cap avant, perquè per fi ha arribat el dia que tot faller anhela. Sempre ha sigut un dels meus dies favorits, però enguany encara més. Poder viure-ho com a fallera major infantil ha sigut màgic, veure la torre engalanada, els representants en un lloc privilegiat, poder escoltar en boca de la nostra fallera major de Torrent la ja tradicional frase, ja estem en falles, ha sigut indescriptible.

23 de febrer de 2025. “La cavalcada”.

Un altre dels meus dies favorits, enguany em toca viure-ho quasi des de fora, els preparatius són diferents, però la intensitat és la mateixa.

He arribat a la falla i la meua carrossa estava esperant-me, el meu president infantil Mario m’acompanyarà en aquest viatge tan especial perquè no em falte de res i poder llançar caramels, joguets, etc. per als més xicotets de la ciutat. El pas per tribuna ha sigut impressionant, m’esperava la meua falla i he gaudit saludant a tots, m’he sentit com una autèntica reina.

9 de març de 2025. “Berenar infantil”

Em feia molta il·lusió aquest dia, però sent sincera també em feia molta por, després de molts preparatius i molta ajuda de la meua família i amics, crec que ha eixit tot perfecte.

Amb aquest berenar iniciem la gran setmana fallera. Les ganes envaeixen l’ambient, ha sigut una vesprada plena de sorpreses per part d’aqueixa gent que m’envolta i em vol. Continue sumant moments, falten escassos dies per a la nostra gran setmana i tot està passant molt de pressa, però tot és preciós.

Falles 2025 “la gran setmana fallera”

Dia 15 de març de 2025 “plantà”

per fi els monuments engalanen els carrers, per fi la nostra falla amb el lema de Festa en Festa ja està al nostre barri, és graciosa.

Dia 16 de març de 2025 “trasllat de la Verge dels Desemparats”

Ha sigut un dia meravellós veure a la meua falla vindre a arreplegar-me a ma casa ha sigut superemocionant

Dia 17 de març de 2025 “ofrena de flors a la Verge”

Hui ha sigut un dia molt emotiu dur-li flors a la nostra mareta ha sigut molt emocionant

Dia 19 de març de 2025 “cremà”

Última despertà hui ha sigut un dia un poc trist, tire la mirada enrere per a recordar tots els moments viscuts aquest any, ha sigut una setmana meravellosa que sempre guardaré al meu cor.

Aquesta cremà ha sigut com una muntanya russa de sentiments que reflecteixen el final d’un any màgic.

CELESTE HERRÁIZ I ROSA FALLERA MAJOR 2025

Com li dones forma als teus records? Com pots resumir el millor any de la teua vida en unes línies? Com pots arribar a transmetre i agrair tot el que has viscut amb els teus? Aquestes preguntes m’abordaven quan pensava en acomiadar-me al nostre llibret. La raó és que, si vos soc sincera, no puc fixar una data en què vaig començar a fabricar records de Fallera Major. Tal vegada quan de xiqueta començava a somiar, quan vaig gaudir al costat de la meua germana o quan, de sobte, un dia d’abril vaig contemplar el somni com una realitat possible. Sentia il·lusió i por a la vegada, emoció i inseguretat per tot el que suposava donar un pas endavant.

Però diuen que el coratge no és l’absència de por, sinó descobrir que hi ha alguna cosa més important que la por. I amb tot, un 9 de maig de 2024, donava el meu primer pas com a Fallera Major de la meua volguda comissió. Vaig començar un viatge inoblidable amb uns companys immillorables, Carla, Mario i Jesús. A vosaltres vos dec gran part de les meues vivències, m’heu fet riure i emocionar-me, m’heu agafat la mà i estic segura de què mai ens la soltarem. Junt amb les vostres famílies vam començar a viure actes com la demanà i la proclamació. Dies en què, per increïble que ens pareguera, ens tocava a nosaltres ocupar la taula presidencial. Hem tingut la sort de deixar una empremta en la història de la nostra comissió, de veure-la des d’un lloc privilegiat i de rebre tot l’amor i el caliu de la resta de fallers.

Sense cap dubte, un dels moments que amb més estima recorde és l’última setmana de gener, un gener que va acabar sonant amb el ritme d’un “allegro” en verd orientale. Prèviament a la presentació, un dels moments que més vaig gaudir, va ser l’exposició de la meua indumentària, i ho vaig poder fer gràcies a què contava amb un equip inigualable que me va permetre despreocupar-me. Sense ells no hauria pogut tindre la sort de rebre a tot el què volia descobrir el vestit dels meus somnis, aquell que lluiria com a representant de la meua falla.

I CHFMT 2026

I va arribar el dia, 31 de gener, Aida em va despertar amb un desdejuni per a afrontar el dia, les meues terratrèmols em van oferir un esmorzar i vaig començar a ser conscient de que era de veres, havia arribat el dia de veure tot el que havien preparat per a mi. Vaig ficar-me baix les mans del meu amic Jonny per a quedar perfecta i així va ser, ondes simètriques, trenes ben encerades i maquillatge a prova de totes les emocions que em quedaven per viure.

Entre fotos, traca, limusina i recepció, no vaig adonar-me’n i ja estava asseguda en la cadira, amb el teló tancat i disposada a gaudir com una xiqueta. I no m’equivocava, el meu amic havia escrit una obra enterament pensada per a mi; Harry Potter, contes tradicionals regirats, humor literal i absurd i un poquet de reivindicació; el còctel perfecte que em defineix com a persona. La guinda de la perfecció va ser poder formar part del meu propi apropòsit, ballant amb els meus amics i improvisant una escena de mímica. Si he de triar un moment de tot eixe dia és a la meua germana interpretant la nostra cançó de la infància, convertint la carabassa de la seua presentació infantil en la caixa de música d’Anastàsia. I la sorpresa que mai hauria imaginat, el meu amic sevillà, vestint les gales valencianes per pujar-me la banda, el símbol més preat d’una Fallera Major.

Quan parlem de la relativitat del temps, podem parlar de com vaig tindre la sensació de tancar els ulls, estar vivint la presentació dels meus infantils i de sobte, macrodespertà i la crida. Per fi estàvem donant el tret d’eixida a la nostra setmana fallera!. El millor encara estava per vindre. Les cavalcades del ninot em van traslladar de nou a la meua infantesa, percebre l’emoció en els ulls dels xiquets i canviar la perspectiva d’un dia tan màgic. I per fi, el meu Cervantes va engalanar amb la seua ploma el nostre carrer, presidint la nostra falla gran i escrivint amb galons d’or la història de les Falles 2025.

Cada dia de falles teníem el privilegi de despertar-se amb olor a pólvora i xocolate (menció especial a la mami). El dia 16 vam tindre la sort de veure la mascletà des del balcó de l’ajuntament i de viure amb emoció l’obertura de premis i un trasllat inoblidable. El dia 17, l’Ofrena més especial de la meua vida, acompanyada a cada costat de ma mare i ma germana, entrant a la plaça amb les emocions a flor de pell i envoltada de tota la meua comissió. Mai oblidaré eixe moment en què podia sentir a tot el món que m’envoltava i, a la vegada, sentia que només estàvem la nostra mareta i jo, mirant-nos als ulls, mirant al cel i atresorant cada mil·lèsima de segon que estava vivint. El dia 18, dia de les paelles “indoor”, amb efectes especials de pluja dins de la carpa. I inclús així, amb el fred i la pluja, la nostra carpa estava plena de gom a gom, plena de germanor i gaudint d’un dia de falles diferent, però amb l’essència de sempre.

I com no, el meu dia preferit, el meu volgut 19 de març ja havia arribat, sense núvols de pluja amenaçant. Vaig començar el dia (5:30 a.m.) entre gomina, ganxos i pintes; era l’única manera de poder seguir el matí entre cordes, estopins i masclets abans de l’operació kilo. Vaig estrenar el meu jupetí de pirotècnica (aprenent encara) amb el brodat especial de Fallera Major i vaig ser molt feliç sabent que un any més, havia aportat el meu granet d’arena en fer vibrar la nostra plaça. (Sí, també vaig disparar el primer tro d’avís vestida de valenciana, shhh!) Un any més, i enguany des d’un lloc privilegiat, vaig tornar a gaudir de veure el nostre enclau envoltat en fum, a la gent emocionada i a mon tio botafoc en mà. El dia de Sant Josep no podia acabar d’una altra manera que amb la cremà més autèntica; una traca que

va i torna, el ninot de l’exposició sent l’última presa de les flames i una C que donava que perduda i que em va caure a les mans com un regal del cel. Sí, tinc la sort de ser posseïdora d’un ninot indultat i d’un ninot supervivent de les flames.

Quina manera més poètica de tancar el meu any com a Fallera Major, una lliçó de vida que em va donar la meua C groga. Concebuda en el taller en setembre, demanada des d’octubre i durant cada dia de falles, vaig haver d’assumir que era impossible arribar a ella i que seria devorada pel foc. Però eixa C també volia vindre a ma casa, i primer volia saber de primera mà el que era viure una cremà, sabia que per a sobreviure, s’havia d’arriscar i cremar-se un poc. Havia d’aprendre a valorar l’art efímer que és una cremà. El meu regnat com a Fallera Major ha tingut moments iguals a com els havia imaginat i també moments diferents i, precisament, en ells he trobat la màgia de ser Fallera Major, de deixar-me sorprendre i fluir per descobrir i viure noves experiències.

Mai oblidaré la sensació de plenitud que tinc cada vegada que faig una mirada enrere, amb mi guarde moments, records i, per suposat, persones que han format part del meu somni, que m’han fet més fàcil el camí i que han volgut gaudir i caminar de la meua mà.

A tots vosaltres, fallers de la Falla Antoni Pardo, vos dic fins prompte. Per què sí, no tingueu dubte de què tornaré per a seguir sent part activa de la nostra festa i de què enguany camine per Torrent amb la meua falla al cor. Ha sigut un plaer representar-vos i lluir la banda com a Fallera Major de l’any 2025.

QUAN CAU EL TELÓ

LA LLUM S ’ APAGA, PERÒ EL RESSÒ

DE LA FUNCIÓ ES RECORDARÀ SEMPRE

EPÍLEG

Equip del Llibret

I així, com en tota gran obra, arriba el moment final. El teló cau lentament, deixant darrere l’escenari els somriures, les veus, les llums i els records d’una altra funció compartida.

Cada any, les falles escrivim un guió diferent, però amb un mateix fil conductor: la imaginació. Gràcies a ella, transformem el fum en color, el carrer en escenari i la quotidianitat en festa.

El teatre faller és, al cap i a la fi, el reflex del nostre poble: divertit, crític, apassionat i sempre capaç de riure’s d’ell mateix mentre continua estimant-se.

Amb Imaginatio, hem volgut recordar que darrere de cada sainet, de cada escena, hi ha persones que treballen, que creen, que fan cultura. Que darrere del soroll de la festa hi ha una veu que reivindica la seua llengua, la seua identitat i la seua manera única d’entendre el món.

I amb Cronoil.lògic, els més menuts ens han ensenyat que el temps només és una escenografia: que les tradicions continuen vives mentre hi haja xiquets i xiquetes amb ganes de jugar, cantar i imaginar. Que l’essència del nostre teatre — com la de les falles— no és el que es crema, sinó el que es transmet.

Ara l’escenari queda buit, però la història no s’acaba: la pròxima escena ja s’està escrivint, als casals, als tallers, en cada rialla i en cada vers del llibret.

Perquè, com diria qualsevol bon actor faller, mentre hi haja públic, la funció continua.

Gràcies per compartir amb nosaltres aquesta gran obra col·lectiva.

I recordeu sempre que el teló cau, però la imaginació mai no s’apaga.

ESCENARI D’ACTIVITATS

DESCOBREIX L ’ ORDRE DE LES

ESCENES, ACTIVITATS I MOMENTS MÀGICS QUE FARAN QUE LA

NOSTRA FESTA SIGA PLENA DE RIALLES, TEATRE I IMAGINACIÓ.

PROGRAMA DE FESTES 2026

GENER 2026

Divendres 30

22.00 h – Exaltació de la nostra Fallera Major 2026, Paula Sargatal i Liébana, i la seua Cort d’Honor a la Sala Canal de Pinedo. Una nit per a gaudir, emocionar-se i celebrar l’orgull de la nostra comissió!

FEBRER 2026

Diumenge 15

18.30 h – Exaltació de la nostra Fallera Major Infantil 2026, Aitana Escrihuela i Anguita, i la seua Cort d’Honor, acompanyada pel nostre President Infantil, Álvaro Escrihuela i Anguita, a la Sala Canal de Pinedo. Una cita plena d’emoció i orgull per a tota la comissió infantil.

Dissabte 21

08.00 h – Macrodespertà a l’Avinguda al Vedat

11.00 h – Cloxinà a la falla a ritme de xaranga

14.00 h – Dinar: Paella Valenciana

20.00 h – Crida als peus de la Torre

Diumenge 22

10.30 h – Cavalcada del Ninot Infantil

Dissabte 28

19.00 h – Cavalcada del Ninot

MARÇ 2026

Diumenge 01

11.00 h – Xaranga i mascletà a València

18.00 h – Berenar Infantil al casal

Dissabte 7

21.30 h – Sopar homenatge a la nostra Fallera Major 2026, Paula Sargatal i Liébana

Diumenge 8

18.00 h – Berenar homenatge als nostres representants infantils 2026, Aitana i Álvaro Escrihuela i Anguita

Divendres 13

22.00 h – Sopar de cabasset a la carpa

Dissabte 14

09.00 h – Decoració de la carpa i esmorzar popular per a tots els que col·laboren

“Tardeo” - [Horari per confirmar]

22.00 h – Sopar popular

00.30 – 03.30 h – FESTA amb DJ INMA

SETMANA FALLERA

Diumenge 15

10.30 h – Quint i tapa i Plantà de la nostra falla

18.00 h – Decoració de carrers per part de la Comissió Infantil

Berenar Infantil – [Horari per confirmar]

Plantà Infantil

22.00 h – Sopar popular amb brusó faller o roba oficial i entrega de recompenses a la carpa

00.00 h – Xocolatà i Bunyolà a la carpa

Dilluns 16

08.00 h – Despertà

10.00 h – Esmorzar popular a la carpa

Trasllat de la Mare de Deu dels Desemparats– [Horari per determinar per la Falla Barri Cotxera]

Recollida de premis – [Horari per determinar per l’OAM JLFT]

22.00 h – Sopar popular a la carpa

00.30 – 03.30 h – Festa amb DJ Edu

Dimarts 17

08.00 h – Despertà

10.00 h – Esmorzar popular a la carpa

11.30 h – Xaranga i visita a les Falles de Torrent

14.30 h – Dinar popular a la carpa

Ofrena a la Mare de Déu dels Desemparats (Horari per determinar per l’OAM JLFT)

22.00 h – Sopar popular a la carpa

23.00 h – Hora boja

00.30 – 03.30 h – Festa amb DJ INMA

Dimecres 18

08.00 h – Despertà

10.00 h – Esmorzar popular a la carpa

11.00 – 14.00 h – Inflables infantils

12.00 h – Concurs de Paelles

17.30 h – “Tardeo” flamenc amb el grup “Lo que hay”

22.00 h – Sopar popular (temàtica: disfresses) a la carpa

00.30 – 03.30 h – Festa amb DJ LOS HAPPYS

Dijous 19

08.00 h – Despertà

10.00 h – Esmorzar popular a la carpa

12.00 h – Operació Kilo

14.30 h – Mascletà

15.00 h – Dinar popular a la carpa

18.00 h – Xocolatà i Bunyolà

20.00 h – Sopar infantil a la carpa

21.00 h – Cremà infantil

2.00 h – Sopar popular a la carpa

Cremà Major (horari per determinar)

Els horaris poden variar. Disculpeu les molèsties. Qualsevol canvi s’informarà pels canals interns de la falla, inclòs el grup de difusió de WhatsApp.

Cartellera d’estreles

ELS QUI FAN POSIBLE QUE LA FUNCIÓ CONTINUE BRILLANT.

24,>>

AGRAÏMENT

L’A.C. Falla Antoni Pardo, vol agrair a totes les persones que col·laboren amb la nostra comissió, al veïnat, a les amigues i amics, que continuen amb nosaltres fent que la nostra falla seguisca endavant.

Gràcies a totes les falleres i falleres d’aquesta comissió, que lluiten i posen la seua il·lusió dia a dia per continuar creixent com a falla, i sobretot com a família.

Esperem que la setmana fallera siga molt especial, tots junts farem de les Falles 2026, unes festes inoblidables. Bones festes falleres.

CARTELERA D’ESTRELES

Solucions de sempre, barri que avança.

BIGMAT ALDINO

Subministraments de construcció.

Carrer Llibrers 4 P.I. Mas del Jutge

Telèfon 961555211

CRISTALLERIA JAVIER GIL

Cristalleria. Botiga i Taller

Carrer Sant Valerià , 27 Baix

Telèfon 961566897

DAVID ALONSO PINTORS

Pintura professional amb assessorament personalitzat i servei de qualitat.

Polígon Industrial Mas del Jutge, 51

Telèfon 607739860-961080467

ENCIMERES COOL

Tall i instal·lació de plaques de cocció.

Carrer de Catarroja 4 C

Telèfon 644884109

FERRETERIA SANT VALERIÀ

Venda d’Electrodomèstics

Carrer Sant Valerià 26

Telèfon 961950352

INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES CONEJOS

Venda de materials elèctrics

Carrer Pintor Genovés 29 Baix

Telèfon 961550606

LA CLAU D’ALBA

Serralleria 24 h, amb servei professional i de confiança

Carrer de L’Horta, 11 Baix

Telèfon 656231425

PERENXISA. SERVEIS INTEGRALS

Serveis elèctrics, automàtics i climàtics amb qualitat i atenció propera

Carrer Doctor Beltrà Bàguena, 1

Telèfon 960703717-693427332-673749449

PLÀSTICS IBEL

Bosses i solucions per a tot comerç i industria.

Polígon Industrial Mas del Jutge.

Carrer El Cid, 16 Apt. Nº320

Telèfon 961572981-961178030

TECHCASA

Immobiliària

Carrer San Valerià, 28 Baix

Telèfon 697633641-961180184

VERIFICACIONS I MANTENIMENTS MONTSERRAT

Verificacions i Manteniments: control i manteniment de locals i centres de transformació segons normativa elèctrica .

Carrer Doctor Beltrà Bàguena, 1

Telèfon 960703717 -673749449

Productes de proximitat, sabors que queden.

ARTEVID

Botiga Gourmet Selecta

Carrer Escultor Vicent Pallardò 103 Baix 17

Telèfon 961565765

BAR CAFÈ FICUS

Esmorzars, dinars i sopars per a totes i tots. Menú diari de dilluns a divendres i menús tancats per a grups.

Carrer Ramon i Cajal, 6

Telèfon 960610986

BAR GORIET

Cafeteria, entrepans, tapes i sopars

Carrer Pintor Genovés 23

Telèfon 688027201

L’ESPIGA D’OR

Forn de pa tradicional

Carrer Pintor Genovés 14

Telèfon 961951800

MASIA DE LAS ESTRELLAS

Arrossos i cuina mediterrània en un espai únic per a esdeveniments.

Camí de Santa Ana a Paiporta, S/N Catarroja

Telèfon 960442200

MERCAT MUNICIPAL SANT GREGORI

Cor comercial del barri on trobaràs productes frescos, de proximitat i de qualitat.

Carrer Pintor Renau 11

Telèfon 659695460

PASTISSERIA MP BOLLERIA MARTÍN

Forn, pastisseria i brioixeria 100 % artesanal

Carrer de de la Constitució, 15

Telèfon 961558448

XURRERIA OHANA

Xurreria referent: tradició i modernitat en cada xurro.

Carrer de les Germanies, 60

Telèfon 610025733

Mou-te, cuida’t, viu el barri.

FARMÀCIA CABANES

Farmàcia 12 h: salut, benestar i productes de qualitat amb atenció professional.

Carrer Pintor Ribera, 28

Telèfon 961551584

CLINICA MARIN

Somriures amb tecnologia i confiança

Carrer San Cristòfol, 13 Baix

Plaça Jesús, 6 Baix

Telèfon 628679100- 697102618

PILATES, IOGA & VIDA

Un espai per al benestar del cos, la ment i l’ànima.

Carrer Camí Reial, 130

Telèfon 677231350

Aprén, creix i Brilla

AUTOESCOLA CAMÍ REIAL

Obtén el teu permís de conduir de manera ràpida, fàcil i amb garanties.

Carrer de les Germanies, 68

Telèfon 961290555

FUNDACIÓ NEURONEST

Centre Estimulació Neuronal

Telèfon 963293939

información@fundacionneuronest.org

GABINET PEDAGÒGIC AVANZA2

Gabinet pedagògic especialitzat en comunicació, llenguatge i suport educatiu personalitzat.

Carrer Moralets, 6 baix.

Telèfon 611091303

ESCOLA INFANTIL MI ESTRELLA

Escola infantil amb metodologia pròpia, on la infància és la protagonista del seu aprenentatge.

Carrer Munic 72, 9

Telèfon 637499127

Moda i bellesa, a prop teu.

COBO ESTETICISTES

Centre d’estètica, maquillatge i benestar

Carrer Pintor Renau, 32 baix

Telèfon 961081660

PERRUQUERIA AMPARO MADRAMANY

Centre d’estètica, maquillatge i benestar

Carrer Pintor Renau, 32 baix

Telèfon 961081660

RAQUEL CORCHERO

Serveis de perruqueria, estètica i formació

Carrer Pintor Renau, 25 Baix

Telèfon 670295864

Detalls que sumen, confort assegurat.

ADRIMAR ART FLORAL

Floristeria especialista en decoració per a casaments i esdeveniments.

Carrer Pare Méndez, 111 Baix dreta

Carrer Exèrcit Espanyol,9

Telèfon 646184339- 646184340

ALDIESPORT

Artesania Fallera

Carrer M. Sanchis Alminyano 8

Telèfon 961561558

LAUDI

Brodat i Serigrafia

Carrer Pintor Renau 44

Telèfon 626585594

TEIXITS MINGO

Tot el que necessites en teixits: retalls al pes, roba de festa, infantil, carnaval, per a la llar i molt més!

Plaça de les Corts Valencianes, 11

Telèfon 692656802

Oci que inspira, somriures que queden.

1X2 LOTERIES

Venda i gestió de loteries i apostes de l’Estat, quiosc, premsa, revistes i altres activitats

Carrer San Valerià, 25

Telèfon 961574037

Serveis i solucions per a cada necessitat.

CENTRAL Q

Habitatges d’avantguarda, a un pas de València

Plaça de les Corts Valencianes, 2,

Quart de Poblet

Telèfon 624629462

CRESMA

Tanatori crematori de mascotes

Carrer Carmen Martin Gaite 7

Telèfon 963313027

ITV ICE MAKERS

Fabricants Maquines de Gel

Telèfon 961667575

SAHUQUILLO

Subministraments de productes

Carrer de la Benemèrita Guàrdia Civil, 17

Telèfon 961550470

Te asesoramos GRATUITAMENTE, conoce el grado de seguridad en tu vivienda

WhatsAppeanos sin compromiso

C/ HORTA Nº11 - TORRENT

Venta · Alquileres

Asesoramiento gratuito en hipotecas, herencias, impuestos y cambios de vivienda. Ven a visitarnos y y te hacemos la valoración sin compromiso. Nos avalan 10 años de experiencia.

EN TORRENT, LAS CASAS SE VIVEN COMO LAS FALLAS. En TechCasa te ayudamos a encontrar la tuya o a darle una nueva vida a la que dejas atrás. 697 633

Platos de carnes al limón:

con salsa limón exprimido y azúcar miel. 7.95 € con almendra:

pechuga, almendra, cebolla, calabacín y zanahoria 7.95 € al curry: pechuga, curry, cebolla, pimiento y calabacín 7.95 € agridulce:

cebolla pimiento zanahoria 7.95 € Ternera con salsa de ostra:

Pimiento, zanahoria, calabacín cebolla

€ tailandesa:

pechuga con salsa ginseng tailandesa casera

€ Ternera tailandesa:

ternera con salsa ginseng tailandesa casera

€ Cochinillo:(carne del secreto) salsa verde y panecitos tostados con salsa Merry 11.45 €

Platos combinados

Naggets, patatas y huevo 6.50 € Longaniza,patatas y huevo 7.95 €

Jamón serrano, patatas y huevo 8.50 € plancha ,patatas y huevo

Pechuga plancha, patatas y huevo

€ Pechuga rebozada, patatas y huevo

€ de pollo, patatas y huevo

€ Ternera,patatas y huevo.

€ Calamares a la romana, patata y huevo 10.45 € Chipirón a la romana, patatas y huevo 10.45 € Hamburguesa, patatas y huevo 7.95 €

SUPLEMENTOS

FARMACIA CABANES

Horario: Lunes - Viernes de 8:30 a 20:30 h

Sábados de 9 a 20 h

Domingos y Festivos de 10 a 20 h.

Tel: 961 551 584

C/ Pintor Ribera 28, Torrent

info@farmaciacabanes.com

VISITA

ODONTOLOGÍA AVANZADA

Gracias por confiar en nosotros + ESCANER INTRAORAL + RADIOGRAFIA EN 3D SIN COSTE

Pide tu cita

Primera visita gratuita

Plaza Jesús 6, bj 46007 Valencia 697 102618

C/ San Cristofol 13,bj 46900 Torrent 628 679100

Respira, siente la calma, abraza tu energía y vive en equilibrio

VIDA es un espacio para cuidar tu cuerpo, fortalecer tu mente y escuchar tu interior Te esperamos en:

Carrer Camí Reial, 130, 46900 Torrent, Valencia 677 231 350

@vidapilatesyoga

Trastorno de conducta

TEA

TDA/TDAH

Síndrome de Down

TEL

Trastorno de Ans edad

Retraso madurativo

Inteligencia lím te

Or entación escolar

Apoyo escolar

Refuerzo educativo

Técnicas de estudio

Estimulación de las áreas de desarrollo

Motricidad fina

Motricidad gruesa

Lenguaje

Capacidad socioafectiva

Teléfono de contacto: 611 091 303 Correo: gabineteavanza2@gmail com Ubicación: Calle Moralets, 6 (Torrent)

CHOOSE COMFORT AND WELL-BEING

Find your perfect accomodation: fully furnished apartments for renting, with 1 to 4 bedrooms and up to 2 bathrooms. Your new home is waiting for you.

Coworking Pool

Gymnasium Reception

WIFI Parking Storage room Maintenance What is included?

Pl de les Corts Valencianes, 2, 46930 Quart de Poblet, València

ELIGE COMODIDAD Y BIENESTAR

Encuentra tu espacio perfecto: viviendas de alquiler de 1 a 4 habitaciones, con hasta 2 baños y totalmente amuebladas.

Un nuevo concepto residencial que te ofrece un estilo de vida único.

¿Qué incluye?

Coworking

Piscina

Gimnasio

Recepción WIFI Parking Trastero

Mantenimiento

Pl de les Corts Valencianes, 2, 46930

Quart de Poblet, València

Melodies que ens uneixen

Melodies

25, >>

Himne de Torrent

LLETRA: JOSÉ ORTÍ SORIANO

MÚSICA: JESÚS HUGUET PASCUAL

Conjugats passat i esperança, El Ràfol, el Mas, el Vedat, reviscolen l’esforç d’una terra regada amb sudor i llaura de mans. Units fèrem de la pedra verd, gents i ambicions conjugàrem.

Sobre el barranc escrivírem la història que de Cabrera a la Torre reeix, i bastírem els anhels d’un poble que futur sens límit a l’home ofereix.

Units férem de la pedra verd, gents i ambicions conjugàrem.

Davallarem al pretèrit i traurem dels avantpassats els espers cercats, que Torrent els ofrena en imatge de conquesta tenaç per vigor constant. Units férem de la pedra verd, gents i ambicions conjugàrem.

Tota l’Horta, mà a mà, forma anell que dansa envoltant l’essència del poble, i esclata fulgent en un crit vibrant: Honor als seus homens

VIXCA TORRENT!

VIXCA TORRENT!!

Himne Regional de la Comunitat

Valenciana

Per a ofrenar noves glòries a Espanya, tots a una veu, germans, vingau.

¡Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau!

¡Pas a la Regió que avança en marxa triomfal!

Per a Tu la vega envia la riquesa que atresora, i es la veu de l’aigua càntic d’alegria al compàs i al ritme de guitarra mora…

Paladins de l’art t’ofrenen ses victòries gegantines; i als teus peus, sultana, tons jardins extenen un tapís de murta i de roses fines.

Brinden fruites daurades els paradisos de les riberes; penjen les arracades baix les arcades de les palmeres.

LLETRA: MAXIMILIANO THOUS MÚSICA: JOSÉ SERRANO

Sona la veu amada i en potentíssim, vibrant ressó, notes de nostra albada canten les glòries de la Regió.

Valencians: en peu alcem-se. Que nostra veu la llum salude d’un sol novell.

Per a ofrenar noves glòries a Espanya, tots a una veu, germans, vingau. ¡Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau!

¡Flamege en l’aire nostra Senyera!

¡Glòria a la Pàtria! ¡Vixca Valencia!

¡VIXCA! ¡¡VIXCA!! ¡¡¡VIXCA!!!

.

2 206