LA FAMÍLIA SINSON
AUTORS DEL LLIBRE: Irene Bagué, Pol Adrubau, Thomas Karady i Luis Ignacio Pierluissi.
GRUP: 1rB
PROFESSOR/A: Olga Pons
Un dia de bon matí l’Hummus Sinson es va aixecar del llit amb una actitud positiva. Va anar a esmorzar amb els seus fills Bartomeu Sinson, la Lisandra Sinson i la
Macarena Sinson, i amb la seva muller Maclovia Sinson. Es va posar a menjar uns quants donuts amb una bona cervesa.
Va començar a parlar amb el seu fill sobre com li anava l’escola i li va dir que havia tret molt bones notes llavors l’Hummus li va dir que a la tarda podrien anar a passar l’estona al skatepark.
Un temps després, va arribar la tarda. El Bartomeu ja estava preparat per marxar amb son pare per anar al skatepark, però en Bartomeu va caure per les escales i es va donar un fort cop al cap contra la paret, es va ficar la mà al cap i es va adonar que li estava sortint sang. Espantat el seu pare va reaccionar molt ràpidament i va trucar a l'ambulància i els hi va explicar el que havia passat.
Quan va arribar a l'hospital els metges li van fer un TAC i es van adonar que tenia un edema cerebral.
Li van comentar això al seu pare, es va ficar molt trist i es va posar a plorar. El pare va trucar a la seva muller per avisar-la que estaven a l’hospital, i que el seu fill estava en estat crític. Ella es va preocupar molt i va anar amb els seus fills a l’hospital. Quan van arribar, van veure al Hummus i van anar cap allà i van trobar-lo plorant perquè havia sigut culpa seva, ell li havia dit al seu fill si volia anar amb ell l’skatepark i llavors quan en Bartomeu ja estava preparat per anar-hi va caure per les escales.
Al dia següent van arribar a casa seva amb l'alegria que l'operació havia sortit bé i que havia de fer teràpia per recuperar-se del tot. Al cap d’uns dies es va tornar a
trobar malament, van anar a l’hospital i els metges es van assabentar que tenía un tumor maligne al cervell, els metges els hi van dir que el tumor era inoperable, però que amb quimioteràpia i radiació podria recuperarse d’aquell càncer.
Al cap d'unes setmanes llargues el tumor ja s’estava disminuint i a poc a poc ja anava millorant. Ja va tornar a casa, però cada dia havia d’anar a quimioteràpia i radiació per anar millorant.
Va ser una lluita llarga, però va valer la pena, al cap d’uns dies van veure que el càncer ja havia desaparegut per complet, els metges el van receptar que seguís una setmana amb la quimioteràpia per assegurar-se de que no tornés.
La seva germana estava molt contenta perquè son germà havia superat el càncer, quan el Bartomeu va tornar de l'última sessió de quimioteràpia va trucar al metge per tindre l'última cita per comprovar que ja havia passat tot el dolent i que el càncer també havia passat.
Quan el Bartomeu va arribar del metge el seu pare li va dir:
-Me n’alegro de que hagis sortit d’aquell càncer, i m’agradaria celebrar-ho perquè hem patit molt.
A la setmana següent el pare del Bartomeu va preguntar-li si volia fer els plans que van planejar fa uns mesos d’anar a l’skatepark amb ell, el seu fill sense pensar-s’ho va dir que si i va córrer a abraçar-lo molt feliç.
Al dia següent el Bartomeu es va aixecar molt content va baixar amb compte els escales per no caure un altre cop i va anar a esmorzar, a l'acabar d’esmorzar va anar a vestir-se i en menys de 10 minuts ja estava llest per marxar, va anar al seu pare i li va preguntar quan li quedava per marxar, ell li va contestar:
- Em queden 5 minuts
i el seu fill va respondre:
- D’acord
En aquells 5 minuts el Bartomeu va anar a veure a la seva mare i a les seves germanes.
Quan van passar els 5 minuts el Bartomeu i l'Hummus van anar a l’skatepark, van patinar una estona i van tornar a casa molt cansats però contents per haver fet un pla que van decidir fer fa molt de temps i no van poder.
A la nit quan l’Hummus va anar a dir-li bona nit al Bartomeu ell li va donar les gràcies per tot el que havia passat en aquell dia i tot el recolzament que li havia donat la seva família quan va tindre el càncer.