oncologia BUTLLETÍ PERIÒDIC PER A FAMÍLIES DE PACIENTS
Fundació Hospital Maternoinfantil Obra Social
FEBRER 2012 Número 3
Conèixer el càncer infantil En aquesta secció hi trobaràs articles que t’ajudaran a entendre millor aquestes malalties així com consells pràctics sobre diferents aspectes que et seran útils.
Quins son el tipus de càncer infantil més freqüents?
Consells que et seran útils
Sota el concepte de càncer del desenvolupament, més conegut com càncer infantil, s’agrupen un gran nombre de malalties amb característiques molt diferents. A continuació es descriuen breument les que presenten una major incidència.
Ajut econòmic per a famílies de pacients
Leucèmies. En conjunt, són el tipus de càncer infantil més freqüent (un 30 % del total, aproximadament). Les cèl·lules canceroses deriven de les cèl·lules del moll de l’os que produeixen els diferents components sanguinis. Tumors sistema nerviós central. En conjunt, són els tumors sòlids més freqüents del nen i el jove. Es caracteritzen pel creixement anormal de les cèl·lules que formen el teixit nerviós del cervell i medul·la espinal. El seu pronòstic i tractament varia moltíssim d’un cas a l’altre en funció de la localització del tumor i les seves característiques. Limfomes. Agrupen diferents tipus de càncers dels ganglis limfàtics. Els ganglis limfàtics formen part del sistema immunitari i estan distribuïts per tot l’organisme. Aproximadament, són un 15% del total dels tumors. Neuroblastomes. S’originen a partir de les cèl·lules que formaran el sistema nerviós perifèric. La majoria dels casos es diagnostiquen en nens menors de 5 anys, i fins i tot pot estar present abans del naixement. El seu pronòstic i tractament també es molt diferent segons el subtipus, i suposen un 10% del total. Altres tumors. El 25% dels casos restants es distribueix entre tumors menys freqüents, com poden ser els tumors ossis, renals o els retinoblastomes, entre d’altres. Cada una d’aquestes malalties requereix un tractament diferenciat que decidirà el metge de cada pacient, en funció de les seves característiques particulars. Cada vegada més, els tractaments són més personalitzats i s’intenten adaptar a les alteracions moleculars de cada nen i nena per intentar aconseguir una millor efectivitat. Cal recordar que en conjunt el càncer del desenvolupament es cura en el 80% dels casos gràcies als avanços en el coneixement d’aquestes malalties i al descobriment de nous i millors tractaments.
El mes de juliol del 2011 va entrar en vigor la normativa segons la qual es reconeix el dret a percebre una prestació econòmica per tenir cura de menors afectats de càncer o altres malalties greus. Per poder cobrar aquest ajut, els pacients han de ser menors de 18 anys i patir càncer o qualsevol malaltia greu que requereixi d’un ingrés hospitalari de llarga duració. A més, cal que precisin d’una cura directa, contínua i permanent per part dels pares quan estan al domicili. Per a que un dels pares pugui percebre aquesta prestació, els dos han d’estar donats d’alta al sistema de la Seguretat Social, estar al corrent del pagament de les quotes, acreditar el període de cotització exigit i reduir la seva jornada de treball com a mínim un 50%. L’import de la prestació és del 100% de la base reguladora per incapacitat transitòria. Per a més informació, recomanem als pares interessats es dirigeixin a la seva mútua d’accidents de treball, al departament de relacions laborals de l’empresa on treballin o bé contactin amb el servei de treball social del nostre hospital.
Quan cal consultar el metge Si es produeix algun dels signes d’alerta indicats a continuació, cal contactar amb el vostre metge perquè us indiqui què s’ha de fer: • Febre de 38 graus o més. Donar l’antitèrmic que us hagi receptat el metge. • Febre durant les 24 hores posteriors a la manipulació del port-a-cath (PAC). • Cop fort al PAC. • Picors o descamació de la pell a la zona del PAC. Pot ser un signe d’infecció i és important comunicar-ho a la infermera o al vostre metge. • Aparició d’hematomes (blaus).
Ús correcte de la pomada EMLA La pomada EMLA serveix per anestesiar temporalment la pell que recobreix el port-a-cath (PAC) abans de punxar. Així s’evita el petit dolor de la punxada. Per a que sigui efectiva, s’han de seguir els següents consells: • Triga una hora a fer efecte, per la qual cosa s’ha de posar abans de venir a l’hospital. El seu efecte dura 4 hores. • S’ha d’estendre bé a tota la zona que ocupa el PAC i cobrir-se amb una gasa o film de cuina transparent. • És molt important venir a fer l’analítica amb la pomada posada. Si se us ha oblidat, heu d’informar a la infermera.