L’obra del dibuixant Max travessa ja quatre dècades de secreta coherència. Des de la Barcelona underground i llibertària dels setanta, que va desembocar en la fundació de la mítica El Víbora, la revista que reinventaria el còmic en l’Espanya dels huitanta, fins al segle actual, Max no ha deixat de bussejar en cada moment en el seu temps per a entregar les seues visions dibuixades. L’autor ha volgut titular la seua exposició «Panòptica, visió total». Des d’esta exposició, en efecte, es veu tot, el tot en l’obra de Max. Les seues fonts, els seus estímuls, els codis que ens ajuden a comprendre el fons d’una obra que és alguna cosa més que dibuixos ben fets. Les formes fluïxen sempre, orgàniques, en els seus dibuixos. Les seues figures humanes abracen, igual que ho fa la natura. En este sentit Max s’endinsa en la forma socioecològica del tot. Les marques, les empremtes que va deixant a través dels seus dibuixos, furguen en les emocions, construïxen atmosferes noves. Les fonts d’inspiració: savis, bruixes, nimfes, o bé guerra i mort, ens submergixen en algun lloc fosc, que és també un dels llocs del tot en l’obra de Max.
Del 5 de maig al 28 d'agost de 2011
Entre 1995 i 2007, amb Pere Joan, fa realitat un ambiciós projecte editorial amb l’experiència de la revista d’avantguarda gràfica Nosotros somos los muertos. Absoluta llibertat creativa al servici del món de les idees. És una etapa de retrobament amb l’avantguarda internacional del còmic i la il·lustració, de caràcter tant literari com plàstic. Max mai no ha pertangut a ningú, però que jo sàpia sempre ha tingut dues amants, l’una és la companya de la seua vida, l’espectacular i sensual Kampanilla, que va aparéixer en els huitanta amb Peter Pank, i ha anat iniciant-se en el viatge i transformant-se en dona fatal, en sensual amazona, o en menjadora de bolets. L’altra és la mare Grècia. No és per casualitat que Max viu a l’illa de Mallorca. Encara que de vegades resulte estrany veure com un celta convençut s’enamora sense presses de les deesses de l’Olimp, així és Max, rotund com un dolmen, cultivador d’enigmes. Els superrealistes anys 2000, amb les historietes de Bardín, desenvolupen l’esperit més buñuelià i brueghelià de Max. I les il·lustracions per al suplement literari Babelia ens deixen la seua aportació més contemporània. Max va rebre el Premi Nacional de Còmic el 2007. Esta exposició és la primera antològica de l’autor. Després de la seua estada al MuVIM de València viatjarà a Mèxic DF i a les seus de l’Institut Cervantes a Brasil. Marta Sierra C O M I S S ÀRI A DE L’E XPO S I C I Ó
VISITES GUIADES
De dimarts a diumenges, amb reserva prèvia. Reserva al 963 883 730 Activitat gratuïta VISITAS GUIADAS
De martes a domingos, con reserva previa Reserva al 963 883 730 Actividad gratuita
MuVIM. Museu Valencià de la Il.lustració i de la Modernitat Quevedo,10 . 46001Valencia T 963 883 730 . www.muvim.es