A partir dels anys seixanta del segle passat, uns quants directors europeus van experimentar amb el llenguatge cinematogràfic per a crear una narrativa nova i personalitzada. Hi havia italians com Rosselini, Visconti o Fellini; francesos com Truffaut o Godard; suecs com Bergman o alemanys com Herzog. Ara el MuVIM presenta una selecció de les millors pel·lícules d'aquell moment d'excepcional creativitat. Pel·lícules que seran presentades, breument, per especialistes i crítics de cinema.
El cinematògraf dels Lumière va ser presentat a París el 28 de desembre de 1895. Però el llenguatge pròpiament cinematogràfic va tardar encara més a desenvolupar-se. Els elements de la seua gramàtica —l'arquitectura de plans i seqüències— i sobretot de la seua sintaxi —el muntatge cinematogràfic— es van perfeccionar en les primeres dècades del segle XX, encara que en realitat no han deixat d'evolucionar durant el centenar
