Sant Pau de Riu-sec

Sant Pau de Riu-sec Església romànica (segles XI – XII)

Rectoria (1798) Paratge arqueològic (segle I aC – segle XV)

EL JACIMENT ARQUEOLÒGIC DE SANT PAU DE RIU-SEC I ELS SEUS 2.000 ANYS D’EVOLUCIÓ HISTÒRICA: LA VIL·LA ROMANA I LA PARRÒQUIA I GRANJA TEMPLERA MEDIEVALS INTRODUCCIÓ: SITUACIÓ I DESCRIPCIÓ DEL CONJUNT Les intervencions arqueològiques realitzades de forma discontínua en el conjunt de Sant Pau de Riu-sec, al llarg dels darrers 35 anys, han permès excavar parcialment un extens i potent jaciment de quasi 6.000 m2, amb importants restes arqueològiques i una seqüència evolutiva de més de 2.000 anys d’història de forma quasi ininterrompuda, amb ocupacions que van des d’època romana republicana fins a l’actualitat. El jaciment de Sant Pau de Riu-sec, amb la seva església romànica, es troba localitzat al sud del terme municipal de Sabadell, a 120 metres d’altitud. Els terrenys limiten amb el municipi de Badia del Vallès, el de Barberà del Vallès, el de Sabadell i Sant Quirze del Vallès, l’enllaç viari C-58 i el camp d’aviació. El conjunt de l’església i la rectoria estan edificats en una plana limitada a llevant pel riu Sec, a uns 5 km del seu aiguabarreig amb el riu Ripoll, i a ponent per l’autopista de Barcelona a Manresa. L’edifici de l’església romànica presenta una planta rectangular d’una sola nau de 13 x 6 metres, orientada a llevant, amb un absis semicircular i un campanar de torre a la cara nord. La volta de l’absis és de quart d’esfera, mentre que la de la nau és apuntada, amb l’eix de l’aresta asimètric. Aquesta diferenciació és forçada pel mur de tramuntana, en la unió amb el cos de l’absis, el qual possiblement podria ser el reaprofitament d’un mur transversal més antic. Els paraments exteriors presenten dos acabats diferents, un rejuntat dels carreus amb un cordó llis de calç i un arrebossat irregular de les parets. L’aparell constructiu és de pedra gran de riera, trencada per una o dues cares i disposada regularment en filades horitzontals amb morter de calç i sorra. Es coneix una consagració que s’ha datat a l’any 1054. La construcció de la casa rectoral annexa es va realitzar durant el segle XVIII, amb un edifici de cos quadrat adossat al mur de tramuntana de l’església. És molt possible que en aquest espai ja existís alguna construcció precedent o una primitiva rectoria d’època medieval, tal com insinua la presència de dues antigues portes

Amb el suport de: