BMB News Nº205

BMB NEWS

SABEM COM FER-HO

EL PARTIT

El MoraBanc Andorra obre una nova etapa amb l’arribada de Zan Tabak a la banqueta, un pas que va més enllà del canvi d’entrenador i que apunta directament a l’energia, la mentalitat i la confiança. El tècnic croat ha transmès un missatge clar: creure en el que es fa, treballar amb constància i entendre la temporada com una marató, no com un esprint. Aquest dissabte, la Bombonera acull el primer capítol d’aquest nou inici amb la visita del Dreamland Gran Canaria. No es tracta només d’un partit de Lliga Endesa, sinó d’una oportunitat per recuperar sensacions, reforçar el col·lectiu i avançar junts. Sense exigir perfecció, el camí passa per la implicació, la connexió i la comunió entre equip, cos tècnic i una afició que sempre hi és.

PATROCINADORS LA BASE

La Lluna, a La Massana, és una casa familiar convertida en allotjament turístic sense perdre l’ànima. Darrere del projecte hi ha Franz Armengol, que va voler tornar a donar vida a la casa on va créixer sense renunciar-hi. Amb una arquitectura que combina fusta, pedra i llum, i només quatre habitacions àmplies, La Lluna aposta per un turisme tranquil, proper i cuidat. El funcionament quotidià —cuina compartida, esmorzars fets a mida i una atenció constant— fa que els hostes se sentin com a casa. L’alta ocupació durant tot l’any i el 9,9 a Booking avalen un projecte basat en dedicació, criteri i estima. Una manera d’entendre l’acollida que connecta amb els valors d’Andorra i amb la passió pel bàsquet del seu propietari.

Les temporades dels equips del Mini Groc Grup Pirineu i del Mini Blau BM Serveis comparteixen una mateixa mirada formativa, centrada en el creixement progressiu dels jugadors més enllà dels resultats. Ambdós equips treballen des de la paciència, el compromís i la millora constant, posant l’accent tant en l’evolució esportiva com personal. El Mini Groc consolida un grup amb recorregut, bones sensacions de joc i una clara aposta pel col·lectiu, mentre que el Mini Blau se centra a construir fonaments sòlids, especialment a nivell tècnic, físic i de comprensió del joc. En tots dos casos, l’entrenament diari, la regularitat, el treball en equip i els valors com l’esforç, el respecte i la convivència són clau per entendre el procés.

Aquesta edició de la BMB News completa el seu recorregut amb altres continguts que ajuden a conèixer el dia a dia de la nostra entitat esportiva i totes aquelles persones que hi estan involucrades. Al 24 segons coneixem una mica més l’Oriol Oliver, preparador físic del primer equip, una peça clau en el dia a dia del vestidor i en el rendiment dels jugadors. També hi té un espai destacat la Copa Campeones, amb la participació de l’equip de Capacitats Especials del MoraBanc Andorra Escaldes-Engordany, una experiència esportiva i humana que reforça els valors del club. I, com sempre, no hi falta el dibuix del Brut, que aporta energia, caràcter i aquell toc d’identitat que acompanya cada número de la revista.

Canvi d’energia

Hi ha moments de temporada que no es mesuren només en resultats. Es mesuren en sensacions. En mirades. En paraules que arriben en el moment just. I aquesta setmana n’hem viscut una d’aquelles que marquen punt d’inflexió.

El MoraBanc Andorra inicia una nova etapa amb l’arribada de Zan Tabak a la banqueta. I no parlem d’un canvi qualsevol. Parlem d’un canvi d’energia. D’aire fresc. D’una manera diferent d’afrontar el tram decisiu del curs. D’una veu nova que arriba amb un missatge clar: creure-hi, treballar i competir cada dia una mica millor.

A la seva presentació, Tabak va deixar idees que van més enllà del tàctic. Va parlar de mentalitat. De confiança. De sortir del bucle quan els resultats no arriben. De recordar que això no és un esprint, sinó una marató. I sobretot, va parlar d’actitud. D’afrontar cada partit amb convicció, amb intensitat, amb la idea que sempre hi ha marge per créixer.

Aquest dissabte, la Bombonera torna a ser escenari d’aquest nou inici. Ens visita el Dreamland Gran Canaria. Un rival sòlid, amb experiència, amb talent i amb ofici. Un d’aquells equips que t’obliguen a estar connectat des del primer segon. I precisament per això, el partit pren una dimensió especial.

No és només un duel de Lliga Endesa. És el primer pas d’una nova mirada. D’un equip que vol alliberar-se del pes acumulat, recuperar sensacions i tornar a sentir-se competitiu des de la defensa, des de l’esforç compartit i des de la fe en el col·lectiu.

Tabak ho va dir clar: no es tracta de canviar-ho tot de cop, sinó d’afinar, d’executar millor, de pujar el nivell d’intensitat i de recuperar la solidesa mental. I en aquest procés, el paper de la Bombonera és clau.

Perquè quan el pavelló acompanya, l’equip ho sent. Quan la grada empeny, el missatge baixa a pista. Quan hi ha comunió, el joc flueix amb una altra energia.

Aquest dissabte no es demana perfecció. Es demana implicació. Connexió. La que no falla mai. Equip, cos tècnic i afició, compartint direcció.

Comença una nova etapa. I com sempre, ho fem a casa.

Amb la Bombonera.

Amb vosaltres.

Partits Guanyats: 4 Partits Perduts: 13

Dreamland Gran Canaria

Partits Guanyats: 6 Partits Perduts: 10

La Lluna, el valor de sentir-s’hi com a casa

Hi ha cases que no es construeixen per ser habitades, sinó per ser estimades La Lluna no és una casa que s’ensenyi. És una casa que s’explica sola. Ho fa a través de la llum que entra pels finestrals, de la fusta que sosté el sostre, de la pedra que dona pes al temps i del silenci que no incomoda. A La Massana, en un entorn que convida a aturar-se, aquesta casa rural ha trobat la seva manera de continuar viva: compartint-se.

El seu nom complet és La Lluna Bed and Breakfast, però tothom que hi entra entén de seguida que aquí el concepte va més enllà d’una fórmula turística. La Lluna és una casa familiar amb història, amb memòria, i amb una manera molt concreta d’entendre l’acollida. I darrere d’aquesta manera de fer hi ha Franz Armengol, propietari i ànima del projecte.

Una casa amb passat, un projecte amb sentit

Abans de convertir-se en allotjament turístic, La Lluna va ser casa. La casa on Franz va créixer amb els seus pares, on es va construir una vida familiar i on es van acumular records. Després de la mort del seu pare, la casa va quedar tancada durant quatre anys. Tancada de portes, però no de pes emocional.

“No sabia què fer-ne”, explica. “Volia tornar-li vida, però sense renunciar-hi.” La solució fàcil hauria estat llogar-la o desvincular-se’n. Però Franz buscava una altra cosa: una manera de mantenir el vincle, de continuar venint-hi, de no convertir-la en un espai aliè.

La idea va començar a agafar forma a

partir de viatges, converses i referents com els Bed & Breakfast britànics, però adaptats a una realitat molt concreta. Aquí no hi viu el propietari mentre hi ha hostes. Aquí, la casa és per als hostes, com ho seria per a qualsevol família convidada.

Així va néixer La Lluna, fa nou anys, gairebé com un hobby. Un projecte fet sense presses, sense un manual d’hostaleria al darrere, però amb una idea molt clara: tractar la gent com t’agradaria que et tractessin quan viatges.

L’arquitectura del confort

La Lluna té quatre habitacions molts grans i confortables, un menjador, una sala d'estar, una cuina gran i amb totes les comoditats, un cobert pels esmorzars... Però parlar només de capacitat seria reduccionista. La casa juga amb els espais, amb una distribució que deixa respirar les estances i que permet que la llum natural sigui protagonista. La fusta i la pedra conviuen amb elements més contemporanis, creant un equilibri entre rusticitat i comoditat actual.

El pis superior és una suite oberta, un espai ampli sota teulada que resumeix bé l’esperit de la casa: acollidor, càlid, sense compartiments innecessaris. A l’exterior, un jardí permet allargar les estones quan el bon temps acompanya. A l’estiu, és un petit refugi. A l’hivern, un mirador silenciós.

Tot plegat no respon a una voluntat estètica buida, sinó a una manera d’entendre el turisme: espais que conviden a quedar-s’hi, no només a dormir-hi

Sentir-se com a casa (literalment)

Un dels trets més diferencials de La Lluna és el seu funcionament quotidià. Aquí no hi ha horaris rígids ni dinàmiques impersonals. Els hostes es lleven, entren a la cuina, s’agafen el que necessiten, demanen menjar a domicili o cuinen si els ve de gust. Exactament com farien a casa seva.

El servei inclou esmorzar i neteja, i és aquí on apareix el valor afegit que molts hostes destaquen. Franz prepara personalment els esmorzars, a l’hora que convingui. Taules amb formatges, embotits

de proximitat, melmelades, cereals variats, brioxeria, làctics de tot tipus, sucs, cafès, tés... Després, mentre la gent surt a esquiar, a caminar o a pedalar, la casa es posa en marxa: llits fets, cuina i estances netes i espais ordenats. Tornar i trobar-ho tot endreçat és un luxe discret que fidelitza.

“Quan són grups, imagina’t: esmorzen, marxen a esquiar i quan tornen està tot fet”, explica. “Això la gent ho valora molt.”

Un turisme que repeteix

La Lluna rep turisme majoritàriament català, espanyol i francès, però al llarg dels anys hi han passat hostes de llocs tan llunyans com Indonèsia, Japó, Canadà, Austràlia o Nova Zelanda. Més enllà de la procedència, el patró es repeteix: famílies, grups, persones que busquen una experiència diferent i un tracte proper.

L’ocupació és alta durant gairebé tot l’any. Franz tanca només el mes de maig, un parèntesi voluntari per fer millores i mantenir la casa a punt. De juny a abril, l’activitat és constant. A l’hivern, les setmanes d’esquí s’encadenen. Al febrer, sovint no hi ha ni un sol dia buit. A l’estiu, l’afluència no ha parat de créixer fins a equilibrar-se amb la temporada d’hivern

La ubicació hi juga a favor. La proximitat amb el telecabina de Pal converteix

Patrocinadors

La Lluna en un punt estratègic tant per a l’esquí com per al ciclisme, o per les activitats a la natura. Esdeveniments com la Copa del Món de BTT o l’Andorra Epic porten equips professionals que s’hi instal·len durant dies sencers. I molts clients repeteixen, any rere any.

Quan el reconeixement arriba sol

Sense buscar-ho, La Lluna ha acumulat reconeixements. Després de nou anys d’activitat, Franz ha assolit un 9,9 a la plataforma Booking, amb més de 500 ressenyes. Una puntuació que no parla de luxe, sinó de constància, dedicació i cura pels detalls.

“No és fàcil mantenir una nota alta durant tants anys”, admet. “Això és el reconeixement a la feina i a l’amor amb què cuidem la casa i els nostres hostes.”

Aquí no hi ha grans discursos empresarials. Hi ha criteri, presència i una implicació directa en el dia a dia. La Lluna funciona perquè no està pensada només com un negoci, sinó com un projecte personal que s’ha professionalitzat sense perdre l’ànima.

Una manera d’estimar el país

Aquesta manera de fer connecta amb una altra passió de Franz: el bàsquet. Antic jugador i actual patrocinador del BC MoraBanc Andorra, la seva vinculació ve de lluny. El seu pare va ser una de les

persones fundadores del club, i ell no es perd cap partit com a aficionat.

Quan parla del MoraBanc, Franz no ho fa com a empresari, sinó com a algú que se sent part d’una història col·lectiva. “És amor al país”, resumeix. Amor a fer les coses bé, a cuidar la gent, a projectar una imatge d'Andorra que va més enllà dels tòpics.

La Lluna comparteix aquest mateix ADN. És petita en dimensions, però gran en

intenció. Una casa que no vol ser hotel, ni aparador, ni promesa buida. Només una casa viva, oberta, cuidada. D’aquelles que, quan te’n vas, no la recordes només pel lloc on vas estar de vacances o de cap de setmana, sinó per com t’hi has sentit.

I potser això és, al final, el que diferencia les cases que simplement s’habiten de les que, com La Lluna, s’estimen.

El MoraBanc Andorra Escaldes-Engordany viu una experiència única a la Copa Campeones

El MoraBanc Andorra Escaldes-Engordany participa a la primera jornada de la Copa Campeones a València i viurà un reconeixement aquest dissabte a la Bombonera.

L’equip de Capacitats Especials del MoraBanc Andorra Escaldes-Engordany ha completat aquest cap de setmana la seva participació a la primera jornada de la Copa Campeones, el torneig inclusiu impulsat per l’ACB, celebrat a L’Alqueria del Basket de València. Una experiència esportiva i humana que ha anat molt més enllà dels resultats i que ha deixat una empremta profunda en tots els integrants de l’expedició andorrana.

La Copa Campeones reuneix equips de diferents clubs de la Lliga Endesa que treballen projectes de bàsquet inclusiu, amb l’objectiu de promoure la participació, la convivència i els valors de l’esport en un entorn competitiu adaptat. Per al MoraBanc Andorra Escaldes-Engordany, aquesta ha estat una oportunitat única de compartir pista amb altres equips, viure un gran esdeveniment esportiu i formar part d’una iniciativa que posa les persones al centre.

En l’àmbit esportiu, l’equip andorrà va disputar dissabte dos partits corresponents a la fase de grups. En el primer enfrontament, el conjunt tricolor es va mesurar al Club Joventut Badalona – FEDAMAR, que es va acabar imposant per 3-29. Malgrat el marcador, el partit va servir per entrar en dinàmica de competició i afrontar el torneig amb actitud i il·lusió.

En el segon duel de la jornada, el MoraBanc Andorra Escaldes-Engordany va mostrar una gran versió col·lectiva, especialment en l’aspecte ofensiu, i va superar el CB Gran Canaria Proyecto Suma per 29-4. Un partit en què l’equip va gaudir del joc, va exhibir el treball realitzat durant la temporada i va poder celebrar sobre la pista una victòria molt especial.

Ja diumenge, en els encreuaments finals, l’equip andorrà va competir davant l’Atlas Lleida en un partit molt igualat, intens i decidit per petits detalls. El duel va acabar amb victòria del conjunt lleidatà per 21-17, en un enfrontament que va evidenciar el nivell competitiu del torneig i la capacitat de lluita del MoraBanc Andorra Escaldes-Engordany fins a l’últim moment.

Més enllà dels resultats, la Copa Campeones ha estat una vivència molt especial per a tot el grup. El desplaçament, la convivència, els partits i l’ambient viscut a L’Alqueria del Basket han convertit el cap de setmana en una experiència inoblidable. Així ho explica l’entrenador de l’equip, Carles Segués, que ha volgut posar en valor tot el que s’ha viscut aquests dies: “El primer de tot és agrair a l’organització que ens hagi convidat. Està sent una experiència molt xula; els jugadors estan súper il·lusionats. Ha estat un viatge llarg en autobús, però ha valgut moltíssim la pena, i esperem poder tornar a estar convidats en el futur”.

Segués també ha destacat el nivell organitzatiu del torneig i l’atenció rebuda per part de l’ACB i de l’equip humà que ha fet possible la Copa Campeones. “El que han creat aquí és espectacular. L’organització és un autèntic ‘monstre’, l’assistència que ens donen a tots els equips és increïble, i a nivell de partits ha estat màgic”, ha explicat. L’entrenador ha subratllat es-

pecialment l’ambient viscut durant tot el cap de setmana: “Tot i la rivalitat pròpia de qualsevol competició, l’esperit que es respira és molt especial i molt bonic”. En aquest sentit, Segués ha volgut reconèixer també l’actitud de tots els equips participants i el valor humà del torneig. “Vull agrair a tots els equips tot el que estan donant. Ha estat una experiència de superació, companyonia i valors que ens emportem per sempre”, ha afegit.

Per al MoraBanc Andorra Escaldes-Engordany, la participació a la Copa Campeones reforça el camí iniciat des de fa temps en l’àmbit del bàsquet inclusiu. Un projecte que va molt més enllà de la competició i que té com a eixos principals la integració, el respecte, l’esforç i el treball en equip. Compartir pista amb altres clubs, en un escenari de primer nivell com L’Alqueria del Basket, ha estat un pas més en aquest recorregut.

L’experiència viscuda a València deixa aprenentatges, records i emocions que

quedaran per sempre en la memòria dels jugadors, del cos tècnic i de totes les persones que han format part de l’expedició. Un cap de setmana intens que ha permès créixer esportivament i, sobretot, humanament.

Però no acaba aquí; com a reconeixement a aquesta experiència i al paper de l’equip de Capacitats Especials, el BC MoraBanc Andorra retrà un petit homenatge als integrants de l’expedició que va viatjar a València. L’acte tindrà lloc aquest dissabte durant el partit de Lliga Endesa contra el Dreamland Gran Canaria, en un moment del matx que servirà per posar en valor l’esforç, la il·lusió i els valors que representa aquest equip dins del club.

Un gest senzill però que no deixa de ser significatiu, que permetrà compartir amb l’afició una experiència que forma part de la identitat del MoraBanc Andorra i del seu compromís amb un bàsquet obert, inclusiu i arrelat al territori.

ACOMPANYANT A LA BASE

Mini Blau BM Serveis, una temporada per posar fonaments

La temporada del Mini Blau BM Serveis està sent una temporada de construcció i aprenentatge profund. Amb un grup de nens de deu anys, el curs s’està enfocant clarament a posar fonaments sòlids, més enllà dels resultats immediats, amb l’objectiu que l’equip creixi de manera sostinguda tant a nivell esportiu com personal. Sota la direcció de Jorge Redondo, el treball s’ha orientat a entendre el punt de partida real del grup i a definir un camí coherent de progressió.

L’entrenador ja coneixia l’equip de la temporada anterior, fet que ha permès iniciar el curs amb unes pautes i uns objectius clars. El Mini Blau BM Serveis és un grup amb perfils molt diversos, amb jugadors que porten pocs anys jugant a bàsquet i d’altres amb més experiència. Aquesta realitat ha condicionat el treball, especialment en els aspectes tècnics i físics, ja que es tracta d’un equip menut que pateix en situacions d’un contra un i en el rebot, però que està dedicant molt esforços a millorar en aquests àmbits.

L’objectiu principal de la temporada és la millora col·lectiva, especialment a nivell tècnic. El treball del bot, la passada i el tir ocupa una part molt important dels entrenaments, amb una dedicació constant a la tècnica individual. L’equip absorbeix bé els conceptes tàctics, propis de la seva edat, però la prioritat és consolidar una base tècnica que permeti al grup continuar progressant en els propers anys. Aquest treball, exigent i metòdic, busca crear hàbits sòlids i confiança a pista.

A nivell de joc, també s’està incidint molt en l’organització dels espais, tant en atac com en defensa. El Mini Blau BM Servies està aprenent a ordenar-se millor, a entendre el joc col·lectiu i a adaptar-se a diferents situacions, com el contraatac o el joc estàtic. Aquesta millora tàctica ajuda l’equip a competir en condicions més favorables, especialment tenint en compte les diferències físiques amb altres rivals.

Un altre dels pilars del projecte és que tots els jugadors se sentin importants. L’exigència és alta, però sempre acompanyada de confiança. La triada de la diversió, l’aprenentatge i la competició conviuen com a elements clau del dia a dia. Competir no s’entén només com

guanyar, sinó com esforçar-se, defensar i ajudar els companys en cada acció.

El treball físic, adaptat a l’edat, també forma part de la rutina setmanal, amb l’objectiu de preparar l’equip per competir millor en el futur. A tot això s’hi suma una clara aposta pels valors: respecte als companys, als rivals, als àrbitres i als auxiliars de taula, esforç diari als entrenaments i compromís amb el grup.

Amb aquesta línia de treball, el Mini Blau BM Serveis avança pas a pas, assumint que el creixement no sempre és immediat, però que cada entrenament i cada partit formen part d’un procés que va molt més enllà del resultat de qualsevol partit.

MICROSISTEMES

Un

Activa'l

La Base x Mini Groc Grup Pirineu; formar jugadors, construir equip

La temporada del Mini Groc Grup Pirineu està sent una temporada de creixement sostingut. Més enllà dels resultats puntuals, el curs està servint per consolidar un grup amb recorregut, amb una evolució clara tant a nivell esportiu com personal. Sota la direcció de Gerard Valero, l’equip avança amb una idea molt definida: créixer com a conjunt, gaudir del procés i posar les bases perquè cada jugador pugui arribar tan lluny com vulgui.

Valero ja coneixia bona part del grup de la temporada passada, amb només tres excepcions. Aquest coneixement previ li ha permès tenir una lectura clara de l’evolució dels jugadors. El que sí que ha sorprès positivament el tècnic ha estat el salt fet durant l’estiu, tant a nivell físic com de joc. “L’evolució ha estat molt gran”, destaca, posant en valor també les tres noves incorporacions, que s’han integrat amb naturalitat i han aportat equilibri i funcionament col·lectiu a l’equip.

L’objectiu inicial de la temporada era clar: construir un equip “xulo”, on tothom s’ho passés bé, disfrutés jugant i pogués evolucionar any rere any. Amb el pas dels mesos, aquesta idea va prenent forma. L’evolució no és igual en tots els casos, però és constant en tots els jugadors, un aspecte que l'entrenador valora especialment.

A nivell de joc, l’equip mostra bones sensacions. Els entrenaments són productius i els partits permeten veure conceptes treballats durant la setmana. Un dels missatges clau que Valero insisteix a transmetre és la relació directa entre

entrenar bé i competir bé. Quan la setmana és intensa i concentrada, el rendiment en partit acostuma a ser positiu. En canvi, quan falta ritme o intensitat, això es reflecteix clarament a pista.

Amb un grup de deu o onze jugadors, el Mini Groc Grup Pirineu té marge de creixement no només esportiu, sinó també humà. El tècnic destaca el pas endavant que han fet tots, tant en l’aportació collectiva com en la relació entre ells. També assenyala aspectes a millorar: reduir pèrdues de pilota, tancar millor el rebot i, sobretot, guanyar regularitat en els diferents partits que es disputen els caps de setmana.

La lliga és exigent, especialment a nivell físic. L’equip sovint es troba amb rivals més potents en aquest aspecte, però ha demostrat que pot competir i plantar cara des del joc col·lectiu. “Com a equip, crec que ningú ens pot guanyar”, afirma Valero, destacant la capacitat del grup per ajudar-se, animar-se i sumar des de totes les aportacions.

Amb aquesta línia de treball, el Mini Groc Grup Pirineu segueix avançant amb pas ferm, aprenent també que no sempre es pot guanyar, però que cada partit forma part d’un procés de creixement que va molt més enllà del marcador final.

Brut

BRUUUUUTAL!

Fora De Pista

24 segons amb

Oriol Oliver

1. PEL·LÍCULA QUE NO ET CANSES MAI DE VEURE

Harry Potter, la saga ideal per veure a casa quan plou.

2. LA TEVA CANÇÓ MÉS ESCOLTADA

Un clàssic, l’últim Tirabol dels Brams.

3. EL TEU LLIBRE DE TAULETA DE NIT

Actualment, "Estimula tu nervio vago".

4. ALIMENT QUE MENJARIES LA RESTA DE LA TEVA VIDA

Escudella de la mama.

5. ALIMENTS QUE NO SUPORTES

El cogombre.

6. L'EMOJI QUE MÉS T’IDENTIFICA

7. EL TEU CONVIDAT SOMIAT PER UN SOPAR

Juliana Canet.

8. ALGUNA MANIA EL DIA DE PARTIT?

Sempre que la logística ho permet, arribar molt abans al pavelló i fer peses.

9. TENS ALGUN MOT DINS L’EQUIP

No, que jo sàpiga...

10. DIGA’NS UNA VIRTUT

L'adaptabilitat, posar les coses fàcils sempre.

11. EL DEFECTE INCONFESSABLE

Tinc un problema greu amb l'organització.

12. MATINAR O DORMIR FINS A LES 12H.

Matinar i fer una mica d’esport.

15/02/2026 | 12:30 h

Jornada 20 Lliga Endesa

MoraBanc Andorra vs Valencia Basket

13. EL TEU COLOR PREFERIT

Blau.

14. RELLOTGE DIGITAL O ANALÒGIC

Digital per utilitzar el cronòmetre.

15. TENS POR A ALGUNA COSA

Física no, potser a sentir-me o a estar sol.

16. QUINA SERIA LA TEVA MAJOR FANTASIA

Viatjar per tot el món amb pressupost i temps il·limitat.

17. QUIN ÉS EL TEU TALENT OCULT

Malabars.

18. QUINA ÉS LA PERSONA MÉS FAMOSA A LA TEVA LLISTA DE CONTACTES DE TELÈFON

Kyle Kuric

19. TENS TATUATGE I NÚMERO

Un al braç. Tinc escrit Ad Astra Per aspera i la silueta del Pedraforca.

20. QUÈ SIGNIFICA EL BÀSQUET PER A TU

Una passió i un somni, convertida en la meva feina

21. QUÈ VOLIES SER DE PETIT

Un tòpic, jugador de bàsquet. Però ni el talent ni l’altura em van acompanyar.

22. QUÈ CANVIARIES DEL MÓN

Canviaria la manera com entenem a la societat, l’èxit i el valor de les persones.

23. QUIN SUPERPODER T’AGRADARIA TENIR

Poder volar.

24. EL TEU ANIMAL FAVORIT Cavalls.