Química, impulsant el futur

30/10/2020 diarimĂŠs

impulsant el futur

1

2

diarimés 30/10/2020

EL SECTOR QUÍMIC

XIFRES

25%

51,7%

10.000

de la producció del sector químic a Espanya

de les exportacions de la demarcació de Tarragona

treballadors, entre directes i indirectes al territori

Una indústria competitiva, exportadora i de referència que es prepara pel futur La concentració d’empreses i d’inversions han convertit Tarragona en el principal pol petroquímic de l’Estat i un dels més importants d’Europa Anna Ferran

La principal zona de producció química d’Espanya, suposant el 25% del total que el sector produeix a l’Estat i el 50% del que aquest conjunt d’indústries fabriquen a Catalunya. Aquesta és la fotografia a gran angular que s’obté del sector químic tarragoní. La concentració d’empreses, les continuades inversions i millores així com la creació de sinergies entre elles, principalment gràcies a l’existència de l’Associació d’Empreses Químiques de Tarragona (AEQT), han estat claus perquè sigui aquesta, i no una altra, la imatge de conjunt que s’extreu del sector químic tarragoní. Segons dades de l’Informe Públic 2019 de l’AEQT, presentat el passat mes de juny, la producció total del sector petroquímic tarragoní va ser de més de 19,5 milions de tones, cosa que suposa un augment d’1,06% respecte al 2018 i que la situa en la quarta producció total més elevada de la darrera dècada. Xifres com aquesta mostren el bon estat de salut del sector al territori, fet especialment destacable en un

context econòmic, el del 2019, que començava a palpar incerteses, arran del Brexit, la desacceleració industrial de grans economies europees com l’alemanya, la italiana o la francesa, i una guerra comercial entre dues potències com la Xina i els Estats Units. Una altra dada destacada que es pot extreure d’aquest informe, i íntimament relacionada amb les xifres de producció i el context global, és la de les exportacions. El sector químic és el primer exportador del territori. I la xifra parla per si sola: el 51,7% de les exportacions de la demarcació són de la indústria química. Així mateix, cal tenir en compte el 65,7% dels moviments del Port de Tarragona són de productes químics i petroquímics, cosa que evidencia l’estreta relació que existeix entre aquesta infraestructura logística i el sector. Pel que fa a les destinacions dels productes químics fabricats al territori, el 58,6% van quedarse a la Unió Europea, el 13,6% a Àsia, el 12,2% a Amèrica. El rànquing dels 10 països on més es va exportar l’any passat van ser, per

Producció total del sector químic tarragoní

19.516.493 tones el 2019 Augment de l’1,06% respecte de l’any anterior. És la quarta producció total més elevada de la darrera dècada

ordre, França, Alemanya, Itàlia, Suïssa, Portugal, Països Baixos, Estats Units, Regne Unit, Bèlgica i la Xina. Més de 10.000 treballadors Aquesta posició com un dels principals sectors productius de la demarcació i com a principal pol químic no només de l’Estat sinó del sud d’Europa ve suportada per uns alts índex d’ocupació. Així doncs, l’Informe Públic

de l’AEQT indica que el 2019 el sector petroquímic de Tarragona comptava amb 10.542 treballadors, entre directes i indirectes. Així mateix, aquest document ressalta que la xifra d’empleats induïts del sector al territori era de 31.626 l’any passat. A aquesta xifra quantitativa, cal sumar-hi d’altres de caràcter qualitatiu que evidencien que es tracten de llocs de treball estables. Segons dades aportades per

la Federación Empresarial de la Industria Química Española (FEIQUE), el 93% dels contractes indefinits al sector químic espanyol són indefinits, xifra que se situa per sobre de la mitjana industrial (81%), els serveis (75%) i la mitjana total nacional (74%) i molt per sobre de sectors com la construcció (62%) o l’agricultura (44%). Pel que fa als salaris, en la indústria química se situen en 37.440 euros, mentre que la

mitjana industrial és de 27.010 euros i la mitjana nacional de 13.003 euros. A aquestes dades relacionades amb l’àmbit laboral, cal sumar-hi d’altres, també destacades, del sector químic del territori. I és que el 89% de les empreses de l’AEQT tenen una Pla de conciliació. També destacables és la despesa en formació (per treballador i any) que en el cas de les empreses de l’AEQT se situa en 358,8 euros, 100 euros major a la de la indústria química espanyola, 230 euros per sobre de la mitjana industrial. Aposta per la sostenibilitat Les xifres purament econòmiques, però, no són suficients per a mostrar la realitat del sector químic; un sector clarament compromès amb la sostenibilitat i la circularitat, sent pioner al territori de moltes de les iniciatives que s’estan impulsant en aquesta línia, com l’ús d’aigua regenerada, el control d’emissions o a la reciclabilitat dels materials, aspectes, tots ells que comencen a definir i que marcaran el futur més immediat de la indústria al territori.

EL SECTOR QUÍMIC

30/10/2020 diarimés

3

TRIBUNA

Un horitzó exigent i ple d’oportunitats

RUBÉN FOLGADO

President de l’Associació d’Empreses Químiques de Tarragona (AEQT)-

Ens trobem en la recta final del 2020, un any que com a societat ens ha presentat reptes inèdits i impensables fins ara. A més, en el cas de la nostra indústria, convé no oblidar que no ens referim només als que s’han derivat de la pandèmia, que òbviament han estat molts i ens han obligat a reinventar-nos i multiplicar esforços. Parlem també d’aquells que es deriven d’esdeveniments que ens han afectat a nivell local, en particular el greu accident que va patir una de les nostres empreses associades al gener. Caldrà donar resposta, naturalment, a tots aquests nous reptes, però sense aparcar tots aquells que ja se’ns plantejaven abans a conseqüència del canvi d’era que estem vivint. Un horitzó exigent a la vegada que apassionant, que ens convida a transformar la realitat i a millorar-la des de múltiples aproximacions. Com a sector petroquímic de les comarques de Tarragona, com a indústria innovadora que té vocació de millorar

la vida de les persones, estem cridats no només a participar d’aquest procés transformador, sinó a liderar-lo de manera proactiva. És per això que el nou Pla Estratègic de l’AEQT, que ha de ser el full de ruta del nostre sector per als pròxims anys, tindrà tots aquests desa-

Integrar la sostenibilitat com a eix vertebrador més que com a vector d’accions concretes és una de les prioritats que ens marquem en aquest nou període estratègic fiaments en el punt de mira. Integrar la sostenibilitat com a eix vertebrador, com a esperit comú present en totes les àrees, més que com a vector d’accions concretes, és sens dubte una de les prioritats que ens marquem per aquest nou període estratègic. Hem de

saber donar resposta a qüestions vinculades a la circularitat de l’economia, la descarbonització, el desenvolupament de nous materials biodegradables o compostables, el reaprofitament del CO2 com a matèria primera... Especial atenció haurem de parar

La demarcació té l’oportunitat de ser referent en el desenvolupament de projectes amb l’hidrogen verd i posicionar-se com el hub més important del sud d’Europa a la qüestió de la transició energètica, perquè per una banda hem d’incorporar en aquest àmbit totes les millores i adaptacions que ens ofereixi el desenvolupament tecnològic. Malgrat que la indústria ja està incorporant solucions de descarbonització per als seus pro-

cessos productius i consums energètics, el progrés d’aquestes solucions passa necessàriament perquè siguin competitives i fiables. I per l’altra, a conseqüència de la nostra vocació innovadora i a la recerca de solucions, la indústria química també ha de jugar un paper crucial en el desenvolupament tecnològic en el camp de les energies renovables. A més, la demarcació de Tarragona, per la confluència en el territori de diverses condicions i agents amb capacitat i expertesa, té una oportunitat única de ser referent en el desenvolupament de projectes vinculats amb l’hidrogen verd. És un moment clau: la crisi de la covid ha contribuït a accelerar processos que haurien tardat dècades a esdevenir. La UE, davant de la crisi econòmica derivada de la pandèmia, ha posat a disposició dels estats membres mecanismes financers de suport per fer front als seus devastadors efectes econòmics i socials. Els anomenats fons Next Generation EU es prioritzaran per a projectes d’alt impacte en transició energètica i digital dels seus territoris. El nou model energètic serà regional i distribuït i el centre de gravetat passarà als anomenats consumidors “Prosumers”, i això ens posa al capdavant de qualsevol regió, almenys d’Espanya, per ser el millor candidat a desenvolupar projectes reals de producció i consum de H2 a gran escala. Ja ha començat una ferotge competició entre regions d’Europa per tal d’atreure aquests fons de reconstrucció econòmica i transició cap a un nou model energètic, ecològic i digital més sostenible. Des de l’AEQT ja s’hi està treballant, i la suma d’esforços amb altres agents del territori com el Port de Tarragona, la URV, centres tecnològics d’investigació i recerca, el sector energètic... facilitarà de ben segur que aprofitem aquesta oportunitat i ens posicionem com el hub d’hidrogen verd més important del sud d’Europa. Sabem, doncs, que els nous reptes plantejats per aquest 2020 que tenim tan presents s’han afegit a d’altres amb els quals ja comptaven. Tots ells s’hauran de contemplar i enfocar en el nostre nou full de ruta. Així ho farem. El nostre sector és expert en adaptar-se i ser resilient en l’adversitat. Ho ha demostrat moltes vegades i estem convençuts que, amb l’ajuda de totes les empreses i de la societat que ens envolta, ho tornarà a fer, i acabarem tenint com a resultat una indústria química i un Camp de Tarragona encara més forts.

4

diarimés 30/10/2020

EL SECTOR QUÍMIC

A FONS

Sostenibilitat i proximitat, una nova estratègia per a una nova era L’AEQT està treballant en el seu nou Pla Estratègic que marcarà les principals línies d’acció del sector químic tarragoní de cara els pròxims tres anys CEDIDA

Redacció

Ara fa quatre anys, el 2016, l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) presentava el seu nou Pla Estratègic per al període 2017-2020. Un document ambiciós i adaptat a les necessitats i reptes que plantejava el moment, i que ha servit de guia durant tot aquest temps. Ara, en esgotar-se el seu període de vigència, el sector es troba en fase final de treball per enllestir un nou Pla Estratègic, que haurà de començar a aplicar a partir del gener. Una oportuna coincidència, aquests terminis, perquè atesa la velocitat a la qual durant tot aquest temps s’han anat succeint canvis radicals en gairebé tots els àmbits de la societat, del coneixement, de la tecnologia i la ciència... l’actual és sens dubte un moment idoni per tal de replantejar horitzons, revisar estratègies i establir línies mestres i accions que donin resposta als moltíssims nous reptes, alguns dels quals eren fins fa poc inimaginables, que té la indústria petroquímica tarragonina damunt la taula. El principal de tots ells, perquè segurament és el marc que engloba gairebé tots els altres, és la sostenibilitat en el seu sentit més ampli, tal com ja va destacar el president de l’AEQT, Rubén Folgado, en ser elegit i accedir al càrrec ara fa un any (novembre del 2019). Ser sostenibles Sostenibilitat entesa, per exemple, des del punt de visa mediambiental. El sector químic treballa per, en aquest nou període estratègic, definir i posar en marxa accions per continuar

Les empreses del sector posaran en marxa accions per a seguir reduint les emissions de CO2 i utilitzar-lo com a matèria primera.

La sostenibilitat s’entèn des de paràmetres ambientals, econòmics i del coneixement reduint les emissions de CO2, reaprofitar aquest CO2 emès com a matèria primera, aprofundir en l’economia circular, aprofitar com a territori l’oportunitat que suposa l’hidrogen verd, afavorir el desenvolupament de nous materials plàstic compostables o biodegradables, impulsar el reciclatge químic... Sostenibilitat entesa també

L’accident d’Iqoxe ha suposat reptes locals en termes d’escenaris de risc i relació amb l’entorn des del punt de vista del compromís i la protecció de les persones, tant les que formen part de la indústria com les de l’entorn: aquest àmbit abraça des de les accions encaminades a l’atracció i retenció del talent, fins a estratègies per despertar més vocacions científiques, especialment entre el talent femení. El sector es planteja també millorar

i reforçar les col·laboracions amb el món del coneixement (URV, centres d’investigació i recerca, escoles i instituts...) per seguir fomentant el creixement conjunt. Finalment, sostenibilitat entesa també des d’un punt de vista econòmic i financer. Perquè sense viabilitat econòmica, l’activitat del sector no és sostenible i tota la riquesa que genera al seu voltant està en risc. Els indicadors apuntaven, almenys fins abans de la pandèmia del Covid-19, que el químic seria el sector industrial que més creixeria a nivell mundial en la propera dè-

cada, a un ritme mitjà del 4,5%. Però aquesta previsió és a nivell global, en la mesura en què la demanda de productes químics seguirà existint i creixent. El que cal determinar és si Tarragona es podrà dotar dels elements de competitivitat necessaris per participar d’aquest creixement. De manera que cal articular accions per garantir la competitivitat del sector amb la resolució de certs dèficits, com les infraestructures o el cost energètic, que no depenen de la indústria sinó de l’Administració; i a nivell intern cal també estudiar

polítiques sectorials que afavoreixin, en un mercat cada cop més globalitzat, l’especialització i el valor afegit com a vectors de diferenciació dels polígons tarragonins. Passant també per qüestions relacionades amb la digitalització i la Indústria 4.0. Tot plegat, és clar, sense oblidar els nous reptes, gens menors, que ha afegit aquest 2020. I en el cas de la química, no es tracta només de tot allò que s’ha derivat de la pandèmia del Covid-19, que òbviament ha estat molt i ha obligat -i obligarà- la indústria química a reinventar-se i a multiplicar esforços. Es tracta també de qüestions d’abast local, en particular l’accident que va patir Iqoxe al gener, i que planteja desafiaments a nivell de sector tant pel que fa a qüestions relacionades amb el paràmetres de la seguretat industrial o l’anàlisi d’escenaris de risc, com també en la relació amb el territori i la seva gent. Compromís i divulgació Caldrà, per tant, seguir apostant per eines de diàleg, de transparència, i de divulgació per tal de transmetre qui és l’AEQT, què fa, com funciona el sector, quin és el seu risc, quin és el seu impacte... i també quin és el seu compromís amb el territori i la seva gent, quina és la seva contribució a la societat a través de béns essencials, i com la seva innovació està fent i farà possible un món cada vegada més sostenible i més circular. En definitiva, una nova estratègia per a una nova era exigent i complexa, en la qual la química vol seguir sent part de la solució als reptes del planeta i de la societat.

EL SECTOR QUÍMIC

Els reptes que no depenen de la indústria: energia, infraestructures i FP dual

30/10/2020 diarimés

5

CEDIDA

L’acció o la complicitat de les administracions públiques serà clau per a resoldre qüestions com les xarxes tancades o el Corredor del Mediterrani Redacció

A banda dels molts reptes als quals el sector químic vol donar resposta en els propers anys a través del seu nou Pla Estratègic, i que impliquen en la seva majoria accions i polítiques que s’hauran d’executar des del propi sector, n’hi continua havent que només es poden resoldre amb l’acció, o almenys amb la complicitat, de les administracions públiques. Començant per una de les més reivindicades: el cost de l’energia i la implementació de les xarxes tancades de distribució. La legislació europea preveu des de 2009 la possibilitat de constituir aquesta figura, que evita sobrecostos, aporta eficiència energètica i, en suma, millora la competitivitat. La majoria dels països de la Unió fa anys que les van incorporar, però a Espanya, malgrat que en els darrers anys s’han

produït avenços legislatius, continuen sense implementar-se, ara a l’espera de què se n’aprovi el reglament. També les infraestructures elèctriques de Tarragona que alimenten els polígons químics suposen un llast a la competitivitat, en la mesura que són antiquades —amb prou feines han canviat des dels anys 70— i insuficients. Les sol·licituds de nous consums i escomeses obliguen el sol· licitant a costejar les inversions en desenvolupament i reforços de les xarxes de distribució existents. Això suposa una inversió addicional no productiva que els nous projectes han d’absorbir. A més, tecnològicament han quedat obsoletes, de manera que la garantia i qualitat de subministrament que necessita la indústria queda afectada. A banda de la qüestió energètica, un altre cavall habitual de

batalla són les infraestructures, amb el Corredor del Mediterrani al capdavant. No disposar encara d’aquest corredor d’ample europeu implica que el transport ferroviari és en l’actualitat més car i més lent del que hauria de ser per culpa de l’obligació de canviar de via. En la mateixa línia, l’autovia A-27 és una infraestructura viària necessària que servirà de sortida natural del Port de Tarragona i dels polígons químics cap a l’interior de la península, en la qual s’ha reclamat tant als representants de la Generalitat com de l’Estat en el territori, una solució per al trànsit de mercaderies ADR que permeti evitar el tomb per l’autopista AP-7 fins al Vendrell, que suposa un enorme cost mediambiental i econòmic. L’eterna burocràcia Un altre repte «extern» al qual s’enfronta no només la indústria

La implementació de les xarxes tancades de distribució és una de les qüestions més reivindicades.

Les infraestructures elèctriques són insuficients i han quedat tècnicament obsoletes química sinó el territori en general és l’agilització de les tramitacions. L’excés de regulacions i procediments, i determinades traves burocràtiques, fan que les tramitacions de caràcter admi-

L’excés de regulacions i la burocràcia fan que les tramitacions siguin més llargues que a la UE nistratiu impliquin, sovint, un termini considerablement més llarg a Espanya que en altres països de la Unió Europea, cosa que implica una pèrdua de competitivitat.

Finalment, un altre repte passa per la formació professional dual. La necessitat d’incorporar professionals amb aquesta formació per part del sector és superior a la que actualment s’està cobrint, de manera que cal impulsar-la i prestigiar-la, i també flexibilitzar-la per tal que es pugui anar adaptant a la demanda i a les necessitats del teixit empresarial en cada moment.

6

diarimés 30/10/2020

EL SECTOR QUÍMIC SOSTENIBILITAT CEDIDA

Imatge aèria virtual de la nova depuradora d’Aitasa, que permetrà regenerar aigües residuals urbanes i també industrials perquè les empreses de l’AEQT les tornin a utilitzar.

Anna Ferran

L’aigua no és només essencial per a la vida sinó que també ho és en la majoria de processos industrials. Ara bé, en un context on l’aigua és cada cop més un bé escàs i en un territori, la demarcació tarragonina, que ha patit en el passat l’escassetat de l’aigua, fer un ús eficient esdevé crucial tant en el present com en el futur. El sector químic hi té molt a dir en aquest sentit. I és que són moltes les indústries que fabriquen materials clau per al sector hídric, des de matèries primeres per a fer tubs i canonades per a la seva distribució o sistemes de reg altament eficients fins a materials per a crear membranes mitjançant les quals l’aigua es pot depurar i reutilitzar. Però el compromís de la química va més enllà de crear materials que facilitin la bona gestió de l’aigua. Com a sector que necessita aigua en bona part dels seus processos productius, ha cercat alternatives per a fer-ho de forma sostenible. La fórmula per aconseguirho, l’aigua regenerada. El 2012 es posava en funcionament

AIGUA REGENERADA, LA CIRCULARITAT COM A PROJECTE COMPARTIT El 25% de l’aigua que utilitzarà la indústria el 2025 haurà de ser reutilitzada la planta de regeneració d’aigües residuals urbanes provinents de les estacions depuradores de Tarragona i Vilaseca, gestionada per Aitasa. En el seu primer any complet de funcionament, el 2013, va regenerar 1,3 hectòmetres cúbics d’aigua. La xifra ha anat creixent progressivament cada any, com a mostra clara del compromís del sector amb aquest projecte, i l’any passat (últim del qual se’n tenen dades) se situava en 5,13 hm3, cosa que suposa el 15% del total de l’aigua que van utilitzar durant el 2019 les empreses de l’AEQT. La xifra

és especialment destacable si tenim en compte que és gairebé equiparable al consum d’aigua d’ús domèstic d’una ciutat com Tarragona. El futur passa per la nova depuradora Ara bé, l’objectiu de l’AEQT i de totes les seves empreses membres és seguir ampliant el consum d’aigua regenerada, com un exemple paradigmàtic del compromís del sector amb l’economia circular. De fet, l’AEQT s’ha marcat com a objectiu que el 25% de l’aigua que utilitzi de cara al 2025 sigui rege-

nerada. Per a poder complir-lo, ha impulsat la construcció d’una nova planta depuradora, que serà més eficient i donarà un salt important a aquest projecte. L’any passat es va definir el projecte i ara ja està en marxa el projecte de construcció, amb la previsió que pugui estar en funcionament a finals de 2021. La nova planta podrà depurar 1,8 milions de litres cada hora durant les 24 hores i es podria ampliar en un futur. La clau d’aquesta nova depuradora no és només que permeti augmentar la capacitat d’aigua a reciclar sinó que

amb ella es compliran les noves normatives europees de regeneració d’aigües residuals, ara més estrictes. A més, l’alta eficiència de la nova depuradora suposarà un avenç important en termes de circularitat. I és que el tractament que farà de l’aigua serà tan eficient que permetrà la seva regeneració, mitjançant una segona planta, que s’ha de projectar. Així doncs, el sector no s’aturarà en aquest pas i podrà reaprofitar no només l’aigua residual urbana, com porta fent la planta d’Aitasa des de l’any 2012, sinó també l’aigua residual industrial, de manera que es tancarà el cercle mitjançant el reaprofitament de les aigües que utilitza la pròpia indústria. Això tindrà un impacte positiu directe en el medi ambient, ja que s’evitarà que aquesta aigua vagi a parar al mar i a la vegada s’alliberarà cabal d’aigua per a altres usos. Aquesta iniciativa converteix a Tarragona en una referència, tant pel projecte en si com per la creació de sinergies i consens entre les diferents companyies per a tirar-lo endavant.

EL SECTOR QUÍMIC

30/10/2020 diarimés

7

8

diarimés 30/10/2020

EL SECTOR QUÍMIC

INNOVACIÓ

Formació en factor humà, recrear escenaris per millorar la seguretat Els simulacres permetran identificar possibles errors humans, modificar les conductes i fer sistemes capaços d’absorbir-los CEDIDA

Anna Ferran

La suma de formació i seguretat és un binomi d’èxit. I és que l’existència de la primera garanteix, en gran mesura, la segona. La inversió en programes de prevenció de riscos laborals és clau en qualsevol sector per a reduir la seva sinistralitat. I en el sector químic adquireix un paper encara més rellevant. Cadascuna de les empreses instal·lades als polígons químics tarragonins compten amb un pla de seguretat en el qual s’engloben iniciatives diverses per a fomentar-la com per exemple, setmanes especials amb activitats per a fomentar la cultura de la seguretat entre els treballadors fins a l’ús de dispositius electrònics, com ara drons, per a fer tasques de supervisió en zones perilloses evitant així l’exposició de persones. Ara bé, més enllà de les accions particulars, el sector, mitjançant la Comissió de Seguretat de l’AEQT, impulsa iniciatives conjuntes per a continuar millorant els índexs d’accidentalitat. Una de les accions en què està treballant l’AEQT és el projecte de formació en factor humà. L’any passat va engegar-ne la planificació amb l’objectiu que s’engegui l’any vinent. Un cop estigui en marxa oferirà formació en matèria de seguretat als operadors de planta de les em-

FEIQUE reconeix el compromís amb l’índex zero accidents La Federación Empresarial de la Industrial Química Española (FEIQUE) ha reconegut a les empreses adherides que han comptabilitzat un índex de zero accidents durant el passat 2019. Entre els diferents guardonats, en destaquen diverses companyies establertes als polígons químics tarragonins. Dow Ibérica ha rebut el Premi Especial de Seguretat 2019, com una de les empreses de més de 300 treballadors que no ha registrat cap accident amb baixa. Així mateix, han rebut el Premi Seguretat FEIQUE 2019 Messer Ibérica de Gases, Transformadors de Etileno - AIE i Dow Ibérica com a indústries de més de 50 treballadors que no han registrat accidents amb o sense baixa. preses membres de l’associació mitjançant simulacres a la planta pilot al Parc Químic de Seguretat Nord. Des de la Comissió de Seguretat expliquen que el projecte inclou una part de formació en seguretat general, que serà comuna per als treballadors de totes les empreses de l’AEQT i una part específica, que adequarà a

les necessitats i especificitats de cada empresa. Detectar errors i prevenir-los Aquesta nova formació posa el focus en el comportament dels operaris. A partir de la recreació de situacions que podrien ser reals en un entorn molt similar en el qual treballen cada dia, es

poden analitzar les conductes de cada persona, identificar els errors que es produeixen, analitzar els motius i determinar quina hauria estat la forma procedent d’actuar per tal d’evitar l’error humà. Aquesta mena d’aprenentatge actiu permet que les persones, en aquest cas els operadors de

planta de les diferents indústries químiques prenguin consciència de la seva manera d’actuar. Aquest procés reflexiu facilita que aprenguin dels seus propis errors i que a partir d’aquí puguin modificar la seva conducta, amb la finalitat de reduir els errors i, per extensió, d’incrementar la seguretat de l’activitat a peu de

planta. Des de l’AEQT comenten que aquesta proposta millorarà en els operadors la percepció del risc que implica la seva activitat laboral, els conscienciarà sobre la necessitat d’actuar amb integritat, responsabilitat i transparència a la vegada que els farà ser més proactius. Els impulsors de la iniciativa remarquen que aquesta mena de formacions no pretenen criminalitzar els errors, ja que cometre errors és humà i buscar la infal·libilitat no té cap mena de fonament. Al contrari, el que pretén aquesta metodologia és acabar dissenyant «sistemes resistents que puguin absorbir aquestes errades sense incidents o accidents», apunten. Tres escenaris i ús de tecnologia A l’hora de posar-ho en pràctica, aquesta formació acabarà recreant tres escenaris diferents: condicions normals d’operació,

De cara al 2025, tots els operadors de planta de les empreses de l’AEQT hauran fet la formació condicions normals però amb esdeveniments inesperats i condicions anormals d’operació, emergències, perquè es pugui posar els operaris en tota mena de tessitures. El gran aliat del projecte seran les noves tecnologies, especialment l’ús de la realitat augmentada. El calendari d’implantació del projecte de formació en factor humà marca el 2021 com a data d’inici. Cadascuna de les formacions serà d’entre tres i cinc hores i la intenció és que el 2025 tots els operadors de les empreses de l’AEQT ja hagin passat per aquesta formació.

EL SECTOR QUÍMIC

30/10/2020 diarimés

9

EMPRESA CEDIDES

A l’esquerra, ‘Rocky’, una de les màquines de la zona de proves a escala industrial de Pack Studios Tarragona. A la dreta, un operari provant l’estabilitat del film en condicions de transport reals.

Els embalatges del futur tenen el segell de Dow Tarragona La companyia acaba d’inaugurar a la Canonja Pack Studios, un centre d’innovació que impulsarà la sostenibilitat dels films Anna Ferran

Anem cap a la cuina, obrim la nevera i agafem un iogurt o bé una peça de fruita. Aquest gest tan quotidià, que fem sense rumiar-nos-ho massa, està carregat de ciència. I molta de la innovació i la tecnologia que hi ha al darrere surt de Tarragona, concretament de centres de recerca com Pack Studios Tarragona, que inaugurava abans-d’ahir Dow al seu complex sud, a la Canonja. El centre, que és la joia de la corona de la unitat de negoci Dow Packaging & Speciality Plastics i que se suma als altres nou Pack Studios repartits arreu del món, té com a objectiu crear nous films i adhesius per a embalatges i fer-ne un testeig complet, des de les proves a laboratori fins a la producció industrial per a poder avaluar la seva idoneïtat. Com a centre d’innovació, bona part de la investigació que s’hi duu a terme treballa per aconseguir films per a envasos i embalatges cada cop més sostenibles, un compromís que, de fet, caracteritza tota l’activitat de Dow. Per a fer-ho, treballa aspectes com l’eficiència, la seguretat i la qualitat del producte, sense oblidar-se de punts cada cop més importants en tota la cadena de valor del plàstic com la circularitat dels materials, l’ús de matèries primeres alternatives o el desenvolupament de bioplàstics, explicava dimecres en la inau-

CEDIDA

guració global virtual del centre el Director d’Innovació de Dow Packaging & Speciality Plastics per a Europa, Orient Mitjà i Àfrica (EMEA), Felip Vidiella. Accelerant la innovació Les solucions que sorgeixen de Pack Studios Tarragona cobreixen àmbits diversos com l’envasat i embalatge d’aliments, béns industrials, agricultura, aplicacions mèdiques i d’higiene així com els adhesius i l’etiquetatge sostenible. El nou centre de recerca de Dow ofereix solucions 100% personalitzades a les necessitats específiques que li planteja cada client en funció de les característiques que presenti el seu producte. El procés que se segueix habitualment quan es fa innovació en plàstics passa perquè la productora dels polímers creï el nou producte i l’empresa transformadora de plàstic dugui a terme a la seva planta les proves per a testar les opcions que li ofereix el nou producte. Però a Pack Studios Tarragona no és així. I és que justament la clau del centre és que allí mateix es fa el testeig del producte, cosa que aporta grans avantatges pel client, que, al comptar amb un partner com Dow, no cal que es realitzi el procés de desenvolupament del nou material. Això, a la vegada, suposa un estalvi, ja que no cal que aturi part de la seva produc-

per Europa d’aquesta unitat de negoci de la companyia nordamericana ressaltava dimecres la velocitat de la innovació al centre tarragoní. «Accelerem la manera d’innovar i anem ràpidament de la idea al producte i del producte a la seva validació», assegurava. I tot això, proveït d’unes instal· lacions i una tecnologia puntera. Tot plegat, «ens permet poder treure-li profit i convertir-nos en una extensió de les instal·lacions dels nostres clients», apuntava. Del laboratori a la producció industrial

El centre compta amb 70 treballadors de 19 nacionalitats.

Pack Studios Tarragona engloba tot el procés d’innovació des de la idea fins a la seva validació ció per a fer proves amb un nou producte, apuntava en la presentació el Vicepresident Comercial de Dow Packaging & Speciality Plastics EMEA, Marco ten Bruggencate. Per a ten Bruggencate un dels elements que marca la diferència de Pack Studios Tarragona

Està equipat amb l’última tecnologia tant al laboratori com en les proves industrials és el fet que «aporta valor als clients», per diversos factors. D’una banda, permet una col·laboració estreta i un diàleg constant amb els clients, on els experts de Dow coneixen i fan seves les necessitats dels clients i a partir d’aquí comencen a treballar. Així mateix, el vicepresident comercial

Però no només la forma de treballar i la filosofia de Pack Studios Tarragona és innovadora per ella mateixa, sinó que també ho són les seves instal·lacions. El centre ocupa un espai de 4.000 metres quadrats al complex sud que Dow té a la Canonja. Està equipat amb la ultimíssima tecnologia, cosa que permet desenvolupar tot el procés d’innovació des de les proves al laboratori a petita escala fins a la producció a escala industrial. El laboratori compta amb diversos processos robotitzats, amb els quals es fan assajos físics per a provar en una fase inicial les característiques del film desenvolupat. Després es passa a l’escala industrial, on Pack Studios compta amb maquinària d’última generació similar a la que es pot trobar a les factories

dels seus clients. Una de les peces més impressionants és una màquina de 15 metres d’alçada, que la companyia anomena popularment Rocky, nom que evidencia la seva potència. Així mateix, tenen un centre que avalua l’estabilitat dels films en el transport, amb un oscil·lador que permet veure quina resposta dona el material als possibles balancejos i una línia d’acceleració, que recrea els moviments d’accelerada, desaccelerada i frenada del transport per a carretera per a validar el comportament del film en situacions gairebé reals. A tot això, cal sumar-hi el laboratori específic d’investigació sobre adhesius per a l’etiquetatge d’embalatges. En totes les parts del procés d’innovació, els clients hi poden prendre part i fer comprovacions gràcies a Pack Studios Live, una eina que permet fer connexions remotes i fer el seguiment sense haver de viatjar a Tarragona, innovació especialment destacada en el context actual. Un site de referència «Pack Studios Tarragona demostra l’excel·lència i reforça encara més el segell de site de referència a nivell global per a la companyia», afirmava el director del complex de Tarragona i Director d’Operacions del Hub sud d’Europa, Ignasi Cañagueral. Al centre hi treballen 70 persones, de 19 nacionalitats, cosa que mostra la seva vocació global, sense oblidar la vinculació amb el talent local, provinent principalment de la URV, tal com destacava Cañagueral. I concloïa: «Totes aquestes persones marquen la diferència en la transferència de coneixement i faran que les solucions creades a Tarragona s’implementin a qualsevol part del món».

10

diarimés 30/10/2020

EL SECTOR QUÍMIC

INNOVACIÓ

Smart factory, l’última revolució industrial entra amb força al sector químic L’Internet de les Coses, la robòtica o el Big Data estan incorporant-se en els espais productius Anna Ferran

La invenció de la màquina de vapor va revolucionar la forma com es produïa, substituint l’artesania per la indústria. Després, el fordisme i el treball en cadena va aportar una optimització del temps que va multiplicar la productivitat. Amb l’esclat de la informàtica i internet, la producció va guanyar en automatització i eficiència. I unes poques dècades després, ja ens trobem immersos en una nova revolució industrial, la quarta, que es basa en el concepte d’smart factory, és a dir, de fàbrica intel·ligent. La connectivitat entre dispositius mitjançant l’IioT (Industrial Internet of

the Things) i el Big Data són les principals característiques globals que defineixen el nou model d’indústria. El sector químic, i en concret el tarragoní, ha començat a introduir projectes, alguns d’ells com a proves pilot i d’altres ja a gran escala, en les seves plantes basats en aquest nou paradigma industrial. I no és d’estranyar. L’automatització és a hores d’ara una constant en els processos productius del sector, ja que els permet guanyar eficiència i sobretot seguretat. Per tant, evolucionar cap a la indústria 4.0 és el següent pas a fer. Els beneficis en termes d’efi-

La indústria 4.0 suposa un reducció de costos en àmbits com la producció, la qualitat o la logística ciència i reducció de costos que comportarà comptar amb un model smart factory, no només al sector químic sinó al conjunt del sector industrial són múltiples i afecten diversos àmbits. L’Institut Fraunhofer per a l’enginyeria de producció i automa-

Aquesta nova revolució industrial permetrà reduir la petjada en el medi ambient tització calcula que els costos de producció poden baixar entre un 10 i 20%, gràcies a la robòtica avançada i l’eficiència dels equips. En un mateix percentatge es troben els costos derivats dels controls de qualitat, gràcies als testeigs en temps real; els cos-

tos logístics, a causa de l’automatització; i els costos de manteniment, mitjançant la priorització dinàmica gràcies a l’anàlisi de dades. A més, cal sumar-hi que aquesta revolució digital suposarà la creació de nous perfils laborals de personal especialitzat en Internet de les Coses, anàlisi de dades, serveis al cloud, automatització i robòtica, entre altres. A tot això, cal sumar-hi els beneficis que comportarà en matèria

mediambiental, controlant la petjada industrial i oferint informació sobre com actuar per a reduir-la; un punt especialment rellevant per un sector altament compromès amb la sostenibilitat, com és el sector químic. Consum energètic eficient L’anàlisi de Big Data es pot aplicar a qualsevol àmbit i un d’ells és l’energètic. Tenint en compte que la química és una indústria amb una alta demanda ener-

TRIBUNA

Garantir l’èxit en el procés de transformació digital

DAVID DIESTRE Director de PROACIT. Enginyer en Telecomunicacions. Assessor acreditat per ACCIÓ en Tecnologia /Indústria 4.0

Quan una empresa es planteja iniciar un procés de transformació digital, comença un camí incert que té com a objectiu principal crear una proposta de valor superior. En el trajecte, ple de corbes, desviaments i obstacles, és necessari l’ús d’eines i programes agrupats en pautes, com les que detallo a continuació, que orientin, controlin i minimitzin els riscos. Abans de qualsevol plante-

jament o d’iniciar el procés, és important poder realitzar un diagnòstic, al més detallat possible, que permeti determinar la línia base de la maduresa digital de l’empresa. Definir l’Estratègia de Transformació Digital, alineada amb el negoci és el primer pas que s’ha de fer, per a emmarcar el Pla Tecnològic i el Pla de Cultura Digital que es desenvoluparà per a adaptar-se a l’empresa i ajudar en l’evolució del seu

model de negoci. L’execució del Pla Tecnològic i del Pla de Cultura Digital es divideix en microprojectes que faciliten el control del temps, recursos, costos així com la visualització ràpida dels resultats, que ha de servir per confirmar que se segueix pel camí correcte que marca l’Estratègia de Transformació Digital. Cadascun dels microprojectes estarà dirigit per petites cèl·lules de treball que estaran comunicades amb altres cèl·lules, amb les quals col· laboraran intensament per evitar així que es produeixin sitges de coneixement a més de tenir un contacte directe amb la direcció de l’empresa, a la qual li aniran presentant el retorn de la inversió (ROI) que s’ha obtingut de cadascun dels projectes executats. Aquesta metodologia facilita la motivació, la creativitat i la innovació de les persones de l’empresa que formaran part del canvi cultural tan necessària per a garantir l’èxit del procés de transformació digital més enllà de l’ajuda que suposa l’ús avançat de la tecnologia.

EL SECTOR QUÍMIC CEDIDA

eliminar les ineficiències, de manera que s’obté un estalvi energètic permanent. Aquest sistema va començar-se a implementar el 2008 i progressivament s’ha anat incorporant en els complexos de Covestro d’arreu del món.

gètica i que el preu d’aquesta és considerablement més car aquí respecte d’altres zones europees, s’enten que Covestro estigui impulsant un projecte d’anàlisi de dades per a millorar l’eficiència energètica de la planta d’MDI a la Canonja. STRUCTese® és un sistema desenvolupat per la companyia alemanya que compara el consum real d’energia en la producció amb el potencial òptim realista. Això permet identificar i

Tecnologia i seguretat, de la mà Ara bé, si hi ha un camp on la indústria 4.0 pot aportar veritables revolucions és el de la seguretat. I bona mostra d’això en són els projectes que han impulsat Repsol i Dow. Per a Repsol, la transformació digital és un procés global que afecta totes les àrees i productes de la companyia, des de l’extracció del cru fins a la seva comercialització. Ara bé, a escala estrictament industrial destaca el projecte Asset Health & Predictive Maintenance, que mitjançant l’IoT i apps mòbils permet tenir una visió global de la fiabilitat de les refineries, gràcies a xarxes interconnectades i models predictius. Dow, per la seva part, va incorporar des de principis de 2019 un equip de robots i drons altament avançats que duen tasques de supervisió i vigilància de les instal·lacions, especialment en recintes tancats o a gran alçada. D’aquesta manera s’evita la presència d’equips humans en aquestes zones, cosa que té una afectació directa en la seguretat de tots els processos que desenvolupen.

30/10/2020 diarimés

11

Tres projectes d’indústria 4.0 aplicats a Tarragona Robòtica al servei de la seguretat Des de principis de 2019, Dow compta amb un equip format per quatre robots que s’encarreguen de fer tasques de vigilància i seguretat en espais confinats on l’accés és difícil o en punts que estan a gran alçada, per evitar que l’hagin de fer operaris. El projecte, que va quedar finalista als Chemplast Awards 2019 en la categoria Millor iniciativa empresarial per afrontar la revolució 4.0, ha donat els seus fruits des de l’inici. L’any passat es van reduir les entrades en espais confinats un 80% i l’objectiu de la companyia és que el 100% d’elles estiguin fetes per robots el 2025.

Fiabilitat gràcies a models predictius La combinació de l’Internet de les Coses amb l’analítica de les dades que aquestes proporcionen és la base que sustenta el projecte Asset Health & Predictive Maintenance de Repsol. Aquest projecte emmarcat en les bases de la indústria 4.0 recopila informació sobre les refineries de la companyia i les analitza. D’aquesta anàlisi n’extreuen models predictius que indiquen la fiabilitat dels actius de la companyia, cosa que els permet anticipar-se als fets i realitzar tasques de manteniment de forma més efectiva.

Optimitzar els recursos energètics Amb l’objectiu de millorar l’eficiència energètica dels centres de producció amb un alt consum, Covestro ha desenvolupat l’eina STRUCTese®. Aquest sistema informàtic que la química alemanya aplica a la seva planta d’MDI de la Canonja permet comparar a temps real en consum d’energia amb el que hauria d’estar gastant en un context òptim però realista. Això els permet realitzar ajustaments, que eviten el malbaratament energètic, cosa que redunda en els seus costos productius però també en la petjada de la seva activitat.

12

diarimés 30/10/2020

EL SECTOR QUÍMIC

TRIBUNA

CEDIDA

La química del futur JOAN MARIA SARDÀ I PADRELL Alcalde de la Pobla de Mafumet

El lideratge es fa evident i alhora necessari, sobretot, en temps de crisi. És llavors quan, més que mai, ens calen decisions que aportin serenor, estabilitat i optimisme de cara al futur. Avui vivim un d’aquests moments. Sacsejats per una pandèmia que ens està arrossegant a una greu crisi econòmica davant la destrucció d’empreses i de llocs de treball, és ara quan més necessitats estem de respostes, de solucions i d’esperança. Per sort, al Camp de Tarragona disposem d’un sector que ha

sabut resistir i que ha demostrat una gran solidesa estructural. La gran indústria petroquímica, tot i que lògicament també ha patit les conseqüències de la Covid-19, ha demostrat una gran fortalesa, traduïda en l’estabilitat laboral dels seus empleats. Aquesta resistència als sotracs contextuals s’explica i s’entén des del talent humà. Sense persones capaces d’idear solucions als reptes globals i locals, la gran indústria petroquímica no seria el que és. Perquè cal recordar que aquesta ens proveeix de respos-

tes en molts àmbits de la vida quotidiana: agricultura, transport, alimentació, salut, medi ambient, reciclatge i potabilització de l’aigua, etc. La química, per tant, és present en el dia a dia de les persones. I ho ha estat també durant els difícils mesos de confinament, quan la indústria va dedicar una part del seu temps, del seu talent i dels seus recursos a cercar solucions per a les necessitats sanitàries més urgents. Cal que entenguem, doncs, que més enllà dels debats i els posicionaments -tots ells respectables- que genera la presència de la gran indústria, aquesta és molt necessària com a proveïdora de solucions sorgides de la recerca, la innovació, la tecnologia

i la ciència. És a dir, del coneixement i el talent. Ara més que mai, per tant, hem de seguir ajudant la nostra indústria a mantenir-se al capdavant en matèria d’R+D+i, a seguir cercant el talent. I, si pot ser

local, molt millor, tot aprofitant l’excel·lent font de talent que és la URV. Les persones són l’ingredient principal i elemental de progrés en matèria econòmica, investigadora i mediambiental. Perquè res no tindria sentit ni

justificació si no es fes des de la premissa bàsica de l’atenció i la cura pel medi ambient. A la Pobla diem que, entre tots, fem més gran el municipi. D’igual manera, junts podem fer més gran el nostre territori i dotar-lo de futur.

ACTUALITAT CEDIDA

Expoquimia acorda amb el sector ajornar-se novament i se celebrarà el setembre de 2021 Serà híbrida i combinarà la fira presencial amb continguts virtual Redacció

La pròxima edició d’Expoquimia, l’esdeveniment firal de referència del sector químic, se celebrarà del 14 al 17 de setembre de 2021. Aquest nou calendari ha estat consensuat per Fira de Barcelona i els principals representants sectorials, donant resposta així a les peticions d’empreses i associacions d’aquesta indústria amb l’objectiu d’organitzar la millor edició possible en unes dates que es consideren idònies, en lloc de desembre del 2020, com estava previst. Expoquimia combinarà la tradicional fira presencial amb continguts

virtuals en un model híbrid. Aprovada pel comitè organitzador, integrat per les principals empreses i associacions, la decisió s’ha pres tenint en compte l’escenari actual i per assegurar una major participació nacional i internacional en un context econòmic i social que es preveu més favorable. En aquest sentit, la celebració de la Trobada Internacional de la Química de Fira de Barcelona, l’esdeveniment d’un sector que com el químic s’ha revelat essencial durant la pandèmia, té com a objectiu, així mateix, contribuir a la seva reactivació econòmica.

Amb una participació prevista de més de 600 expositors directes, la celebració conjunta d’Expoquimia, Equiplast i Eurosurfas constitueix la plataforma firal líder de la química aplicada del sud d’Europa en la qual es donen a conèixer totes les iniciatives que assenyalen les tendències de futur de tres sectors fonamentals per al desenvolupament socioeconòmic. Aquesta edició tindrà tres eixos temàtics: l’economia circular, la transferència tecnològica i la transformació digital, tots ells com a palanques de canvi per fer front als reptes que tenen

A Expoquimia es donen a conèixer totes les iniciatives que assenyalen les tendències de futur.

plantejats per donar resposta a les inquietuds de la societat i als desafiaments dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides.

Així mateix, en el marc d’Expoquimia es desenvoluparan altres esdeveniments vinculats, com la trobada Smart Chemistry Smart Future, liderada per la

Federación Empresarial de la Industria Química Española (FEIQUE), el Congrés d’Enginyeria Química del Mediterrani, Expoquimia BIO i MAT20-30.

EL SECTOR QUÍMIC

30/10/2020 diarimés

13

EMPRESA

Guanyar competitivitat a partir de materials innovadors d’alt rendiment

Les claus de la nova inversió de Repsol

Repsol invertirà 32 MEUR al complex tarragoní per reconvertir una planta on fabricarà polímers d’alta resistència a l’impacte CEDIDA

Redacció

Repsol comptarà el 2021 amb la primera planta de la península Ibèrica per a la fabricació de polímers d’alta resistència a l’impacte. Per produir aquests materials avançats, la companyia adequarà una de les unitats del seu Complex Industrial de Tarragona, amb un cost total de 32 milions d’euros, entre inversions i altres tipus de desemborsaments. Es tracta d’un producte d’alta especialització, que aporta un gran valor afegit en mercats com el de l’automoció, tant per la seva major lleugeresa com, principalment, per la seva extraordinària resistència a l’impacte, cosa que redunda en una major seguretat dels vehicles. Gràcies a aquestes característiques, els polímers d’alta resistència a l’impacte serveixen com a matèria primera per a la fabricació de para-xocs i diferents elements interiors i exteriors dels vehicles que requereixen especial fermesa, com panells de portes i instruments. El seu ús en aquestes peces augmenta significativament la protecció de l’habitacle. Aquesta nova gamma de polímers té menor densitat que altres materials alternatius, de manera que a més, contribueix a disminuir el pes total dels vehicles, la qual cosa redueix les seves emissions i amplia la seva autonomia. Aquest projecte reforça el paper

El Complex Industrial de Repsol Tarragona és el més important de la companyia a l’Estat.

La inversió reforça el compromís de Repsol amb un sector innovador com és l’automoció de Repsol com a subministrador clau per al sector de l’automoció i companyia compromesa amb el medi ambient, en el marc del seu objectiu d’arribar a zero emissi-

ons netes l’any 2050. Amb aquesta nova aposta, Repsol reforça el seu compromís amb un sector altament exigent i molt avançat tècnicament com el de l’automoció i de gran importància a Europa, amb el qual la companyia fa més de 25 anys que col·labora gràcies a la seva capacitat innovadora i tecnològica. Més enllà del sector de l’au-

tomoció, aquests polímers són útils per a altres tipus d’aplicacions, com la fabricació de maletes, equipament esportiu o carcasses de grans bateries, que poden aprofitar les seves característiques particulars per millorar les seves prestacions. El complex de referència Per fabricar aquesta nova gam-

ma de polímers la companyia instal·larà un segon reactor en una de les unitats de producció de polipropilè de l’àrea Química del seu Complex Industrial de Tarragona. D’aquesta manera, el centre serà el primer de la Península en produir aquests polímers. La inversió reforça el compromís de Repsol amb el territori i, especialment, amb el seu centre de producció, que és el més important que té a Espanya. En ell s’hi fabriquen diferents tipus de polímers, matèria primera per a infinitat de productes d’ús quotidià. Repsol fabrica i comercialitza una àmplia varietat de productes químics, que abasten des de la petroquímica bàsica fins a la derivada, entre els quals es troba una àmplia gamma de poliolefines, totes 100% reciclables. Aposten per una química eficient en el seu procés industrial i orientada a l’economia circular, amb l’objectiu de reciclar el 2030 l’equivalent al 20% de la seva producció de poliolefines. Els productes petroquímics tenen un paper protagonista en un escenari de menor intensitat de carboni. Milloren l’eficiència energètica gràcies a les seves propietats, ja que permeten reduir el pes dels materials, de manera que, per exemple, contribueixen a un menor consum d’energia en la mobilitat i permeten un millor aïllament de llars i edificis. CEDIDA

L’Observatori de la Qualitat de l’Aire suma punts de control per a millorar les comparatives Els resultats indiquen que les immissions estan per sota dels indicadors Redacció

L’Informe-Observatori de la Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona impulsat per Repsol, amb el suport de l’AEQT i de la Cambra de Comerç de Tarragona, ha incrementat de nou enguany, el control de les immissions dels Compostos Orgànics Volàtils (COV), ampliant el radi de cobertura a ciutats com Girona i Lleida, amb l’objectiu de tenir majors referències i comparatives. Els resultats provisionals dels mesuraments realitzats en els sis primers mesos de l’any, han servit per constatar que totes les mitjanes d’immissions d’aquest primer semestre

segueixen per sota dels límits legals o recomanats. En total s’han mesurat 15 municipis, dels quals 11 són del Camp de Tarragona, on s’han instal·lat 25 punts de mesurament. Aquest és el cas del Morell, Constantí i Vila-seca, amb dos punts de mesurament cadascú, Tarragona, amb 7 punts, i la Pobla de Mafumet, Puigdelfí, Vilallonga, Alcover, Valls, Reus, La Canonja, Prades, Barcelona, Lleida i Girona, amb un punt de mesurament. L’avaluació d’aquests sis primers mesos de 2020 segueix mostrant que les mitjanes dels totals de COVs del Camp de Tar-

ragona es mantenen per sota de les de Barcelona i alhora, municipis com Vilallonga o Alcover, presenten millors mitjanes que Lleida o Girona. Pel que fa a l’1,3 Butadiè, les mitjanes del primer semestre de tots els punts de mesurament donen resultats per sota de l’indicador de referència del Canadà, que es situa a 2 µg/m3 i el mateix passa amb el Benzè, on el límit legal s’estableix en 5 µg/m3, quan el punt de mesurament amb la mitjana més alta del Camp de Tarragona està en 1,52 µg/m3. Els mesuraments que permeten obtenir una imatge transparent de les immissions de Com-

La Canonja, Perafort i la Pobla s’han adherit a l’Observatori.

postos Orgànics Volàtils al Camp de Tarragona s’han pogut dur a terme durant la primera meitat de l’any, a excepció del març, a conseqüència del confinament, i de l’abril, on es van realitzar els mesuraments del Camp de Tarragona, però no els de fora de la demarcació.

Durant els primers sis mesos de l’any ja s’han adherit a l’Observatori diferents organismes i institucions, com és el cas de l’Associació d’Empreses Químiques de Tarragona (AEQT), de la Cambra de Comerç de Tarragona i dels Ajuntaments de la Canonja, de Perafort i de la Pobla

Un producte d’alt valor Els polímers d’alta resistència a l’impacte són claus pel sector de l’automoció, ja que aporten més seguretat i lleugeresa als vehicles.

Compromís territorial Serà la primera de la Península on es produirà aquest material, cosa que reforçarà encara més el paper estratègic del polígon industrial tarragoní, gràcies a una inversió de 32 milions d’euros.

Aposta per la circularitat Aquests polímers se sumaran a l’àmplia gamma de poliolefines 100% reciclables de Repsol. El seu objectiu és que el 2030 es puguin reciclar el 20% de la seva producció.

L’informe, impulsat per Repsol, dona resposta a la demanda d’informació de la ciutadania de Mafumet. Precisament, un dels objectius de l’Observatori, que compta amb el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, és el d’anar agrupant representants de tots els àmbits del territori. Els treballs impulsats per Repsol i realitzats per Eurecat i la Universitat Rovira i Virgili donen resposta a la demanda social d’informació sobre la qualitat de l’aire a l’entorn de les plantes químiques al Camp de Tarragona. La voluntat de Repsol i de tot el sector és liderar des del punt de vista ambiental, científic i acadèmic, el coneixement de tots els Compostos Orgànics Volàtils i poder planificar d’aquesta manera totes les accions de millora de control de les emissions, anant més enllà dels límits establerts per les administracions.

14

diarimés 30/10/2020

EL SECTOR QUÍMIC

EMPRESA

Química, innovació i compromís, la fórmula de la sostenibilitat BASF ha fet seus els Objectius de Desenvolupament Sostenible marcats per l’ONU i ha orientat tota la seva activitat productiva i cultura empresarial per contribuir al seu acompliment Anna Ferran

El compte enrere ha començat i no s’atura. Si volem garantir un futur en positiu al planeta, hem d’actuar ja. En cas contrari, les conseqüències seran devastadores. Pot semblar un missatge alarmista, però les imatges que ens arriben d’arreu del món mostren com els pitjors escenaris ja s’estan succint: incendis, tifons, boscos i platges plens de brossa, riuades. Però no tot gira al voltant del clima. Les desigualtats i la manca dels recursos més bàsics, com menjar i aigua, o d’un treball digne causen estralls a tot el globus, fins i tot als països del mal anomenat Primer Món. Davant d’aquest panorama només podem fer-nos una pregunta: què cal fer per a revertir-ho? Ara fa cinc anys, l’ONU va donar part de la resposta a aquesta pregunta amb la redacció dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Es tracta dels 17 principals desafiaments als quals ens enfrontem, com l’erradicació de la fam, la mitigació del canvi climàtic, el creixement econòmic o la igualtat d’oportunitats. Les Nacions Unides van posar aleshores les línies d’acció i les metes a assolir de cara al 2030, però per aconseguir-ho, cal el compromís de tothom: governs i administracions públiques, organitzacions socials, individus en particular i empreses. BASF és un bon exemple d’aquestes últimes. El què i el com La companyia química ha mostrat sempre el seu compromís per oferir solucions sostenibles a sectors molt diversos. Així doncs, no és d’estranyar que ara fa cinc anys, quan es van debatre, establir i redactar els Objectius de Desenvolupament Sostenible, BASF hi prengués part activa, com a membre dels grups de treball. D’aleshores ençà, el compromís amb la sostenibilitat i l’acompliment d’aquestes metes no ha fet més que intensificar-se. Moltes de les solucions que ofereix per se BASF ja remen a fa-

vor dels ODS: des de fertilitzants que milloren el rendiment dels cultius fins escumes plàstiques per fer aïllament per a edificis, passant per tecnologia de dessalinització, materials segurs pel packaging alimentari o pel desenvolupament de material per a les energies renovables. A aquestes solucions, que mostren com la producció de la companyia alemanya respon als ODS, cal sumar-hi com ho fa. I és que les actituds i els valors que hi ha intrínsecs en les estratègies de BASF i també en el seu dia a dia, tenen un impacte directe en

BASF va participar en la redacció dels ODS el 2015 com a membre dels grups de treball Per a Carles Navarro, les aliances són vitals per aconseguir complir els 17 objectius Fer materials reciclables i circulars centra bona part de la recerca que fa BASF la consecució d’alguns objectius, com el foment del treball i del creixement econòmic, la igualtat de gènere, la innovació, la formació o la creació d’aliances. Aquest últim punt, que potser pot passar desapercebut davant d’altres reptes és, de fet, clau. Així ho veu el director general de BASF Española, Carles Navarro: «Ha passat un terç del temps que ens vam donar per adreçar la situació, però, segurament no hem cobert un terç del camí a recórrer. L’objectiu és majúscul i només ho aconseguirem des de les aliances». I afegeix: «La química i, en general, la ciència han de formar part d’aquestes aliances. La nostra indústria investiga per a oferir al món solucions més sostenibles que milloren el benestar de la societat en matè-

ries tan importants com la salut, l’habitatge, la mobilitat, l’alimentació, la transició energètica o l’economia circular. Sense química i sense la investigació associada, aquest desenvolupament no és possible». Reciclabilitat i circularitat La investigació és el pilar que hi ha al darrere de qualsevol solució. Cada avenç, sigui petit o gran, marca una nova fita en l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. Molta de la recerca de BASF té com a objectiu aconseguir la reciclabilitat dels materials per a deixar enrere el paradigma lineal, de produir-utilitzar-llençar i a passar al model en el qual es basa la natura, que té en la circularitat i la reutilització dels residus la seva pedra angular. Un exemple d’innovació en reciclabilitat són les càpsules per a cafè biodegradables i compostables, que ha desenvolupat juntament amb la catalana Cafès Novell. Les càpsules, compatibles amb cafeteres Nespresso, estan fabricades amb ecovio®, un polímer que és biodegradable, ja que la seva estructura molecular permet que els microorganismes el digereixin en condicions de compostatge industrial en 12 setmanes, de manera que s’han de llençar a la fracció orgànica. «Made to be remade», és a dir fetes per a tornar a ser fetes. Aquest és el concepte que hi ha darrere de les sabates esportives FUTURECRAFT.LOOP que BASF i Adidas han creat. Es tracta d’unes sabatilles fetes amb poliuretà termoplàstic (TPU) 100% reutilitzable. Un cop acaba el seu cicle de vida, es retornen a Adidas que s’encarrega de trossejar-les en boletes que es fonen per a tornar a tenir TPU. Aquestes vambes són 100% circulars i es preveu quees comercialitzin la pròxima primavera. Ara bé, el principal projecte de BASF a favor de la circularitat és ChemCycling, és a dir, desenvolupar tècniques de reciclatge

CONTRIBUCIÓ DE BASF ALS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS)

WOMEN MANUFA

UN MÓN LLIURE DE MALÀRIA

DONACIÓ DE LOTS SOLIDARIS BASF ofereix als seus col· laboradors la possibilitat de donar un lot solidari a Càritas per Nadal. A més, la companyia complementa el valor de cada donació amb una aportació monetària equivalent.

No existeix una vacuna per a la malària, però es pot prevenir i tractar. BASF aporta el seu granet de sorra desenvolupant insecticides innovadors que ajuden a eliminar els mosquits portadors de la malària.

L’INTERÈS PER LA CIÈNCIA DELS MÉS JOVES Als tallers del Kids’ Lab i el Teens’ Lab de BASF, els estudiants de primària i secundària realitzen diferents grups d’experiments químics sorprenents.

La compa volupat un que té com mesures q promoguin objectiu a aconsegui equilibrada dones a to companyia

IN ACTURING

anyia ha desenun pla d0igualtat m a missió activar que influeixin i n el canvi. El seu a llarg termini és ir la presència a entre homes i otes les àrees de la a.

EL SECTOR QUÍMIC

30/10/2020 diarimés

15

CEDIDES

A dalt, d’esquerra a dreta, fotografia de família dels guardonats en els premis BASF d’economia circular; les càpsules biodegradables i compostables que han creat juntament amb Cafès Novell; les sabates esportives Adidas FUTURECFRAFT.LOOP, fetes amb materials 100% circulars; el director general de BASF Española, Carles Navarro. WOMEN IN MANUFACTURING La companyia ha desenvolupat un pla d0igualtat que té com a missió activar mesures que influeixin i promoguin el canvi. El seu objectiu a llarg termini és aconseguir la presència equilibrada entre homes i dones a totes les àrees de la companyia.

JUNTS PER LA SOSTENIBILITAT Amb la fi d’incrementar la sostenibilitat en la cadena de valor, les companyies químiques BASF, Bayer, Evonik Industries, Henkel, Lanxess i Solvay van unir les seves forces el 2011 per a crear la iniciativa Junts per la Sostenibilitat - Together for Sustainability (TfS). Akzo Nobel, Arkema, Clariant, DSM i Merck també van unir-s’hi.

BASF PALM DIALOG La companyia aposta per la transformació del mercat cap a productes de palma d’olis sostenibles certificats. BASF dona suport activament a la Taula Rodona sobre l’Oli de Palma Sostenible (RSPO, per les seves sigles en anglès) i va crear el 2016 la plataforma Palm-Dialog, amb la qual va aconseguir reunir a representants de marques, minoristes, ONG i associacions per a generar un diàleg al voltant de la sostenibilitat de l’oli de palma.

químic a gran escala. Ara per ara, el plàstic es recicla mitjançant processos mecànics, cosa que no permet reciclar tots els tipus de plàstics o aquells plàstics que han entrat en contacte amb d’altres. El reciclatge químic, per contra, utilitza processos termoquímics a partir dels quals es torna a obtenir matèries primeres, en forma d’olis o de gasos, mitjançant les quals es poden tornar a fer materials plàstics. Al costat de la comunitat A tots aquests projectes centrats en el producte, cal sumar-hi aquells projectes relacionats amb les comunitats on BASF està establerta, que treballen per complir els objectius de caràcter social dels ODS. A Tarragona, en trobem un de paradigmàtic: el Nàstic Genuine. BASF hi està implicada des del minut zero, primer com a patrocinadora i després mitjançant el projecte Voluntariat BASF en el qual més de 80 col·laboradors de la companyia han estat voluntaris en els entrenaments i durant les competicions, fomentant la inclusió de persones amb discapacitat mitjançant l’esport. Per a Carles Navarro, la importància que adquireixen aquests i altres projectes és crucial: «Es tracta, amb tota seguretat, de la inversió econòmica i social més gran que mai hàgim fet. Cal que estiguem plenament convençuts, perquè si no, el planeta i la humanitat estaran sentenciats».

Quatre iniciatives de BASF que treballen a favor dels ODS Càpsules de cafè biodegradables i compostables Tot el que cal per a gaudir d’un bon cafè es pot convertir en compost industrial en 12 setmanes. Aquesta és la innovació que BASF ha creat per a Cafès Novell. Es tracta d’unes càpsules fetes a partir d’ecovio®. L’estructura molecular d’aquest polímer permet que els microorganismes el digereixin i que es converteixi en compost. ecovio® també s’utilitza per a fer bosses per a la fracció orgànica, entre altres.

FUTURECRAFT.LOOP, les vambes 100% circulars d’Adidas Unes vambes que no moren mai. Les FUTURECRAFT.LOOP d’Adidas i BASF estan fabricades amb poliuretà termoplàstic (TPU), concretament els productes Elastollan® i Infinergy®, que són totalment reutilitzables. El material es fila, teixeix, modela i es fon amb la sola, cosa que elimina l’adhesiu i facilita el reciclatge. Quan s’han acabat la seva primera vida, es tornen a Adidas, que les renta, trosseja en boles reciclables, que es tornen a convertir en TPU, per a fabricar unes noves vambes.

ChemCycling, reciclatge químic per als plàstics Ara, els plàstics es reciclen mecànicament, aplicant-hi forces que els transformen. Aquest mètode, però, no és el més adequat, ja que no garanteix la seva reciclabilitat total. Per això, el sector està cercant alternatives, que passen pel reciclatge químic. El projecte de BASF s’anomena ChemCycling. Mitjançant processos termoquímics, els plàstics tornen al seu estat inicial, en forma d’olis o de gasos, que es poden tornar a utilitzar, en substitució als derivats del petroli, per a fabricar plàstics d’alta qualitat.

Nàstic Genuine i el voluntariat BASF El compromís de BASF amb les seves comunitats i els ODS va més enllà dels seus productes i bona mostra d’això n’és el Nàstic Genuine. L’equip, format per nois i noies amb necessitats especials, és un clar exemple d’un projecte que fomenta la inclusió, en aquest cas, mitjançant l’esport. BASF ha estat impulsora de l’equip des del minut zero, aconseguint que deixés de ser una il·lusió perquè es convertís en realitat, mitjançant un patrocini. El projecte ha involucrat més de 80 col·laboradors del site tarragoní, que han estat voluntaris en els entrenaments i les competicions.

16

diarimés 30/10/2020

EL SECTOR QUÍMIC EMPRESA

FORMACIÓ

Institut Comte de Rius: formació d’excel·lència en Química 4.0 Preparen amb l’última tecnologia els futurs professionals Redacció

El Comte de Rius és l’institut de referència del sector químic a Catalunya i a l’Estat, amb una trajectòria de 50 anys formant professionals en els àmbits d’operador de planta i analista de laboratori. Imparteix els cicles formatius en modalitat dual, amb estades remunerades en empreses. Això els ha permés adaptar els estudis a les necessitats reals i actualitzar els coneixements tècnics, competències i els valors, per aconseguir els millors professionals per a la indústria 4.0. Per fer front a la quarta

revolució, treballen en dues línies. D’una banda, l’ús de simuladors per fer pràctiques de diferents escenaris, que asseguren un bon entrenament del futur professional. De l’altra, la digitalització dels laboratoris i generació d’entorns de realitat virtual i augmentada que apropen l’estudiant a situacions quasi reals per posar en pràctica els coneixements de forma segura i controlada. La formació de qualitat que imparteix el centre té com a resultat una inserció laboral superior al 90%, en feines vinculades amb els seus estudis.

Anna Ferran

INNOVAR , LA SOLUCIÓ ALS REPTES HIDRÀULICS

fa al material que ha d’emmagatzemar així Ens hem preguntat mai com a l’entorn on estarà com arriba l’aigua a les ubicat, per tal de crear nostres llars? I als camps una infraestructura que de cultiu on es conreen ofereixi la màxima seles verdures que mengem? El plàstic hi té guretat, durabilitat i efimolt a dir en la resposta ciència. Fa dos anys, van a aquestes preguntes. I aconseguir certificar és que es tracta del ma- El know-how adquirit durant 40 anys en el sector ha fet la producció d’aquests productes, cosa que ha terial principal en la cade Llaberia Group una referència nalització de les aigües CEDIDA suposat un salt qualii la creació de xarxes tatiu per a la firma. A hidràuliques. El territori més van introduir un compta amb una de les software innovador per empreses de referèna fer càlculs més precicia del sector: Llaberia sos de la capacitat dels Group. dipòsits. Ara fa 40 anys, van començar a fabricar peces Productivitat i qualitat de polietilè per a sisteL’èxit que ha assolit aquesta línia productimes de reg, cosa que va suposar una revolució va ha fet que Llaberia en el seu moment, espeGroup hagi apostat per ella introduint un nou cialment pel sector agrísistema que els permet cola de la zona. A partir mecanitzar numérid’aquí, el seu camí no ha fet més que créixer, cament les planxes de explica la cap d’Operaplàstic amb les quals es fan els dipòsits i les tacions de Llaberia Group, Raquel Pulgarin. Actupes. Fins ara, hi havia una part del procés, que alment, compten amb es feia de forma manual. cinc línies de producció i Ara, amb la inversió en poden produir solucions la mecanització del prohidràuliques a mida per a qualsevol sector. Des cés, s’ha guanyat en prode camps de cultiu fins ductivitat i en qualitat, a indústries químiques indica Raquel Pulgarin. i farmacèutiques, pas«Les peces que fem són més exactes i proporcisant per a depuradores, piscifactories, plantes de onem més seguretat als compostatge o piscines, nostres operaris», afeLlaberia Group elabora geix. de principi a fi el disseny Així doncs, la nova i la instal·lació de xarinnovació comporta una millora tant en els xes hidràuliques per a aquests i altres àmbits, a Han mecanitzat una fase de la producció de dipòsits per guanyar més qualitat. acabats, els temps de fabricació i sobretot una la vegada que proporciona l’equipament que aquestes necessiten concretes del material que hagi de contenir. millora en la seguretat laboral, ja que anul· amb vàlvules, suports i estacions de bom- «Estem molt especialitzats en aquest àmbit la eines com caladores, radials que compori som punters», afirma Pulgarin. beig, entre altres. ten riscs laborals a l’hora de utilitzar-les. El fet de comptar amb el know-how de Però el salt qualitatiu no s’atura aquí. «Ens treballar dia a dia amb nombrosos sectors, permet entrar en una nova línia de producDipòsits, la darrera incorporació Però tan important com és la canalització oferint sempre la màxima personalització, tes fets a mida a partir de placa plana plàstide l’aigua i d’altres fluids ho és el seu em- els ha suposat un gran avantatge a l’hora de ca -explica la responsable-, com per exemmagatzematge. Llaberia Group compta treballar en aquest camp. En aquest sentit, ple mampares, brides, o tot l’especejament amb una línia de producció especialitzada la cap d’Operacions de Llaberia Group pun- d’una estructura fets amb materials com el en la creació de qualsevol mena de dipòsit o tualitza que han d’adaptar cada projecte a polietilè, el polipropilè, el PVC, el PVDF, els de tanc, fet a mida i segons les especificitats les característiques que presenta pel que metacrilats, entre altres».

EL SECTOR QUÍMIC

30/10/2020 diarimés

17

LOGÍSTICA

Ser el node logístic químic del Mediterrani, l’estratègia del Port de Tarragona

CEDIDA

L’APT treballa, amb iniciatives com el Hub Day, per mostrar els avantatges que comporta aquesta aposta alternativa als ports del nord d’Europa Anna Ferran

El Port de Tarragona ha estat, és i seguirà sent una peça clau en el desenvolupament del sector químic a la demarcació. Com a principal plataforma logística de la indústria, juga un paper clau en la importació de matèries primeres i l’exportació dels productes manufacturats als polígons tarragonins. Les xifres dels tràfics de químics al Port parlen per si soles: en els últims tres anys ha mogut 5,5 milions de tones, amb una mitjana de gairebé dos milions per any, convertint-se en un dels principals tràfics d’aquesta infraestructura. I les previsions de futur indiquen que seguirà en augment gràcies a l’estratègia per a consolidar-se com a port hub per aquesta mena de productes. L’Autoritat Portuària, juntament amb les empreses concessionàries que operen al moll de la Química, treballen conjunta-

ment per a fer un salt més enllà i no ser únicament el soci logístic del sector, sinó per esdevenir un node d’emmagatzematge de productes químics, que puguin ser distribuïts per tota Europa posteriorment. Actualment, el principal hub químic europeu es troba a la zona ARA (Anvers - Rotterdam - Amsterdam), però des del Port fa temps que s’està treballant intensament per a mostrar als operadors internacionals els avantatges, en termes de sostenibilitat i d’eficiència, que suposa comptar amb una alternativa al Mediterrani. Més enllà del treball diari, el Port i el clúster ChemMed han organitzat els darrers tres anys el Med Hub Day. Enguany, la quarta edició d’aquesta cita, que reuneix un centenar de professionals de la logística de productes químics i petroquímics, se celebrarà virtualment el

19 i 20 de novembre. A banda de presentar els avantatges que suposa per aquesta mena de tràfics el fet de comptar amb un hub al Mediterrani, el IV Hub Day posarà el focus en aspectes com l’impacte de la covid-19 en la cadena logística petroquímica o la intermodalitat ferroportuària. Calat, connectivitat i inversions «Tenim un dels calats més grans del Mediterrani, cosa que ens permet rebre els vaixells més grans», destaca el president de l’APT, Josep Maria Cruset. Així mateix, Cruset ressalta altres característiques tècniques, com els set punts d’atracada, els dos pantalans o el rack de Dixquímics, que permet connectar els punts d’atracat amb les terminals d’emmagatzematge i el polígon sud, que faciliten que el Port de Tarragona s’acabi convertint en l’alternativa als ports ARA.

Les concessionàries estan fent inversions per més de 33 MEUR.

A tot això, cal sumar-hi les inversions de les concessionàries, que sumen més de 33 milions d’euros, i que acabaran d’aconseguir que el Port sigui el referent logístic per aquests tràfics al sud d’Europa. Entre les diverses inversions que estan realitzant en destaca la construcció de tancs d’emmagatzematge, nous braços d’atracat o l’automatització dels

processos de càrrega i descàrrega, cosa que millorarà la seguretat i la qualitat mediambiental. Seguretat i sostenibilitat L’aposta per la seguretat i el medi ambient inherent en algunes de les inversions de les concessionàries està alineada amb els compromisos del Port i algunes de les darreres actuacions que

El Port instal·larà una nova xarxa contra incendis a la zona d’hidrocarburs l’APT ha anunciat. En l’àmbit de la seguretat, destaca la instal· lació d’una nova xarxa contra incendis a la zona d’hidrocarburs de més de dos quilòmetres, que complementarà la que ja existeix de titularitat privada. En un futur es connectarà a la del moll de la Química, unint els dos costats del Francolí. Això permetrà desenvolupar una altra xarxa contra incendis pública al moll d’Andalusia creant un immens sistema contra incendis a tot el Port de Tarragona i refermant el compromís intrínsec amb la seguretat industrial. Pel que fa a la sostenibilitat, el Port va presentar fa uns mesos el seu Pla de Sostenibilitat. En el marc d’aquest pla, fa un mes que anunciaven el desmantellament de la fàbrica de ciment ubicada al dic de Llevant. Aquesta instal· lació mai s’ha arribat a posar en marxa, però de fer-ho, suposaria un gran impacte mediambiental en termes d’emissions de CO2 així com d’altres partícules. El seu desmantellament permetrà potenciar altres activitats com els tràfics agroalimentaris o el project cargo a la vegada que reduirà l’impacte paisatgístic que actualment té.

18

diarimés 30/10/2020

EL SECTOR QUÍMIC

TRIBUNA

CEDIDA

Un sector que ha demostrat la seva fortalesa JOAN MARTÍ PLA I PLA Alcalde de Perafort

La crisi sanitària de la covid-19 s’ha emportat per endavant moltes vides i ha fet que s’hagin de prendre mesures dràstiques per protegir la salut de les persones. Confinaments totals, limitacions d’aforaments en espais tancats, distància de seguretat entre persones... Tot plegat ens ha portat a una inevitable desfeta de les economies familiars i empresarials i, malauradament, han estat molts els negocis que han hagut de tancar les seves portes definitivament, amb les greus conseqüències que això com-

porta. En aquest context, difícilment esperançador, hem de ser capaços també de veure les coses positives. Si prenem com a referència el sector químic i ens centrem en qüestions d’ocupació, cal que tinguem present que aquesta crisi sanitària ha tingut menor repercussió entre els treballadors d’aquest sector, que entre els empleats d’altres sectors, com puguin ser la restauració, el comerç o el turisme. Des de l’Ajuntament de Perafort ens solidaritzem evidentment, amb els sectors que

s’han vist més afectats en aquest context i esperem que puguin refer-se ben aviat d’aquesta sotragada. Però també creiem que cal que valorem la fortalesa que ha demostrat la indústria química, la qual acostuma a estar molt qüestionada per les persones. Així doncs, és important tenir present que parlem d’un sector sòlid que ha pogut resistir uns moments tan durs com aquests. Òbviament, això és bo per al territori, i el que és bo per al territori, és bo per a la gent. Així mateix i en el context d’aquesta crisi sanitària, la indústria química ha demostrat també que és necessària. Sempre diem que el dia a dia de les persones està format per un llarg llistat d’objectes i estris que ens fan la vida més fàcil i còmoda. Ara, a més, podem dir que les empreses químiques han demostrat que són necessàries perquè durant el pic de la pandèmia, van adap-

ALIANÇA

tar la seva producció a la demanda que hi havia en aquell moment de materials per elaborar bates per al personal sanitari, mascaretes i altres equips mèdics i de seguretat. Per tot plegat, des de l’Ajuntament de Perafort, creiem que és important

reconèixer el valor del sector químic en el nostre territori i en el nostre dia a dia, ja que desenvolupen una activitat provadament necessària i ho fan complint amb els paràmetres de seguretat per a les persones i l’entorn, que exigeixen les institucions competents.

ESDEVENIMENT

CEDIDA

ELIX Polymers i Repsol firmen un acors per promoure la circularitat Utilitzaran estirè procedent del reciclatge químic en la producció d’ABS Redacció

L’acord aconseguit entre ELIX Polymers, un dels fabricants líders de resines d’ABS i derivats a Europa, i Repsol, permetrà desenvolupar un marc de col· laboració en matèria d’economia circular, que inclou el compromís de subministrar regularment estirè circular amb certificació ISCC Plus a partir de 2021. Amb aquesta important aliança, ambdues companyies reforcen els seus llaços clientproveïdor col·laborant estretament en la consecució dels seus objectius dins de les seves respectives estratègies d’economia circular i sostenibilitat. Repsol compta des de finals de 2019 amb la certificació ISCC

PLUS en tots els seus centres de producció de poliolefines i altres productes petroquímics circulars, com l’estirè circular. Aquesta certificació permet a Repsol garantir la traçabilitat

A banda de subministrar estirè circular, l’acord permet desenvolupar projectes conjunts dels residus utilitzats, per a oferir als seus clients productes amb material reciclat per a aplicacions que demanden alts requisits de neteja i seguretat. Aquests productes circulars s’obtenen mitjançant el reciclatge químic de residus plàstics

postconsum que no són aptes per a ser reciclats mecànicament. A més del subministrament regular d’estirè circular certificat, l’acord inclou la possibilitat de desenvolupar projectes conjunts en l’àmbit de la circularitat, per al desenvolupament de solucions més sostenibles que donin resposta a aplicacions amb alts estàndards i requeriments, com a joguines, petits aparells electrodomèstics, peces d’exterior i interior d’automoció, o dispositius mèdics. Ambdues companyies són membres d’Styrenics Circular Solutions, una iniciativa per augmentar la circularitat d’aquests productes.

Smart Chemistry Smart Future 2021 posarà el focus en el paper de la química per complir els Objectius de Desenvolupament Sostenible El projecte Smart Chemistry Smart Future, que desenvoluparà la seva tercera edició en el marc d’Expoquimia, tindrà com a fil conductor la contribució del sector químic en el desenvolupament de solucions innovadores per tractar els desafiaments que plantegen els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 de l’ONU. En la seva àrea expositiva es mostraran els principals avenços tecnològics i innova-

cions més punteres en les quals està treballant el sector per a donar resposta als principals desafiaments del futur, com són l’economia circular, la transició energètica i el canvi climàtic, la salut i l’alimentació i la digitalització i indústria 4.0 (smart digital solutions). Aquests quatre àmbits seran els eixos temàtics d’Smart Chemistry Smart Future, que comptarà amb un espai de més de 4.000 m2.

EL SECTOR QUÍMIC

30/10/2020 diarimés

19

EMPRESA

Redacció

EL FUTUR DE LA QUÍMICA ÉS CIRCULAR

de l’àrea de Tarragona disposa d’una Estem vivint una autèntica revolució màquina frigorífica d’elevada eficiènverda. El mètode tradicional de producia energètica basada en un sistema de refrigeració per absorció, a partir de ir-consumir-llençar no deixa de qüesla qual s’obté aigua freda a partir de la tionar-se per a donar lloc a una nova calor residual. A més, compta amb una forma de relacionar-nos amb el plaCovestro impulsa projectes d’eficiència i reaprofitament a la planta tarragonina planta de cogeneració energètica, una neta i la natura. Covestro dona suport tecnologia mitjançant la qual s’obté a aquesta transformació ecològica CEDIDA simultàniament energia elèctrica cap a un món més net i sostenible i tèrmica (vapor), cosa que suposa utilitzant materials, processos i tecuna eficiència superior en companologies sostenibles que permeten afrontar i donar resposta als princiració amb el sistema convencional basat en rebre electricitat per xarxa i pals desafiaments mediambientals. generar vapor a través d’una caldera. Després d’anys d’investigació i Així mateix, la planta d’MDI té imdesenvolupament, ara la companyia s’ha proposat fer un pas més plantada l’eina STRUCTese (Strucenllà i alinear, a llarg termini, tota la tured Efficiency System for Energy), seva producció i gamma de producdesenvolupada i patentada per Cotes, així com les seves àrees, sota el vestro per la gestió eficient de l’enerconcepte de la circularitat. Covestro gia. A través d’ella, es duu a terme el transformarà les instal·lacions de mesurament, seguiment i comparatot el món perquè siguin capaces ció del consum real d’energia dels de funcionar amb matèries primeprocessos productius amb els valors més òptims, permetent eliminar i res alternatives i energia renovable, corregir ineficiències i aconseguir contribuint així a l’objectiu d’una un estalvi energètic rellevant. economia neutral en gasos d’efecte Totes aquestes accions, expliquen hivernacle i, per tant, a la descardes de la companyia, demostren que bonització del sector químic. En Per reduir la petjada de carboni, tenen una estació de descàrrega d’àcid clorhídric per a trens enviats des d’Alemanya. la innovació i la sostenibilitat han aquest sentit, Covestro vol converd’anar de la mà en aquesta recuperaplanta de Tarragona reutilitza l’aigua Amb l’objectiu de reduir la mobilitat enviats des d’Alemanya. tir-se no només en un productor i proveïdor de solucions, sinó també en pluvial no contaminada de fàbrica per de mercaderies per carretera, la planta ció verda. I és que aquestes són les dues les torres de refrigeració de la seva de Tarragona compta amb canonades Produint amb eficiència energètica un reciclador innovador. forces motrius que impulsen el desenPerò el compromís, a més d’intenció, planta d’Energies. D’aquesta manera, de connexió amb el Port per al movi- Pel que fa a les accions orientades volupament de productes i processos requereix actuació. A nivell local, per a aconsegueix una reducció de la despe- ment de matèries primeres i produc- a millorar l’eficiència energètica, la més responsables i respectuosos amb reduir el consum d’aigua, Covestro ha sa hídrica d’aproximadament 50.000 tes finals. En aquesta mateixa línia, el companyia opta per una producció el medi ambient. I conclouen: «La crisi centrat els seus esforços en accions de m3/any, que es correspon al consum passat 2017 es va inaugurar l’estació de eficient a través de tecnologies soste- climàtica té respostes, només hem de reaprofitament. D’una banda, la seva anual de prop de 300 habitatges. descàrrega d’àcid clorhídric per a trens nibles. D’una banda, la planta de MDA caminar en la direcció adequada»

20

diarimés 30/10/2020

EL SECTOR QUÍMIC

EMPRESA

Messer confirma amb una nova inversió el seu compromís amb el territori

CEDIDA

La companyia destinarà 35 MEUR a una nova planta de fraccionament d’aire que millorarà l’eficiència i li permetrà cobrir demandes futures Redacció

L’anunci d’una nova planta de producció per valor de 35 milions d’euros en el 50è aniversari de les activitats de Messer Ibérica a Espanya demostra que la companyia segueix apostant pel territori i el futur del polígon químic de Tarragona. L’empresa reinverteix contínuament per disposar de la tecnologia més avançada que li permeti millorar la fiabilitat del seu subministrament i l’eficiència energètica. La nova planta de fraccionament d’aire (ASU per les seves sigles en anglès) és la cinquena que construeix Messer al territori. La seva posada en marxa està prevista per desembre de 2021 amb una producció diària de 2.400 tones d’oxigen, nitrogen i argó. Durant la fase de disseny i construcció, unes 200 persones treballaran en el projecte i, un cop finalitzat, les noves instal·lacions donaran

feina a més de 20 persones. Des de fa 50 anys, l’empresa subministra de forma ininterrompuda oxigen i nitrogen a la indústria química del Camp de Tarragona. Aquests gasos són necessaris per a mantenir la seguretat dels processos químics. Per a garantir aquest subministrament, compta amb una xarxa pròpia de gasoductes alimentats per ASUs als polígons nord i sud i connectada amb les grans empreses del sector. Aquesta xarxa, amb més de 90 quilòmetres de longitud, és la més important de la península Ibèrica. A part de les plantes de producció, compta també amb sistemes d’emmagatzematge i backup amb la finalitat de garantir la màxima fiabilitat d’aquests subministres essencials per a la indústria química. Mitjançant aquesta configuració, Messer disposa de capacitat per a cobrir

demandes extraordinàries dels seus clients amb la màxima flexibilitat i atendre possibles noves inversions al polígon en la pròxima dècada. Producció zero emissions Les plantes de producció de Messer són sostenibles, amb zero emissions contaminants. La seva matèria primera és l’aire que respirem. Mitjançant un procés de fraccionament criogènic, se separa l’aire en els seus components: nitrogen, oxigen i argó. L’eslògan de la companyia, Gases for Life, indica que els seus gasos són imprescindibles per molts productes de la nostra vida quotidiana. Així ho demostren les molt diverses aplicacions per a clients en múltiples sectors. Establerta a Tarragona als anys 70, Messer Ibèrica va començar a diversificar la seva activitat l’any 2000 i va crear la infraestructura

Imatge virtual de la nova planta ASU que construirà Messer al complex que té al polígon sud.

Dues-centes persones treballaran en el projecte i un cop en marxa ocuparà a 20 persones per al subministrament de gasos liquats i comprimits a clients de tota la península Ibèrica. Des de la certificació de les seves plantes de producció i envasat de gasos com a laboratori farmacèutic el 2005, fabrica i distribueix gasos medicinals que complementen

Les plantes de Vila-seca i el Morell registren 18 i 11 anys respectivament sense accidents la seva gamma de gasos industrials, alimentaris i especials. El procés de desenvolupament es basa en els valors de la companyia, enfocats en una forta orientació al client, per ajudar-lo a millorar la seva competitivitat i rendiment mitjançant solucions

econòmiques i ambientalment sostenibles. Un factor clau en la seva estratègia és la seguretat, per a reduir la sinistralitat laboral. La seva planta de fraccionament d’aire al Morell registra 11 anys sense accidents i la planta de Vila-seca fa 18 anys que no ha tingut cap accident. Aquests esforços han estat reconeguts per l’Associació Europa de Gasos Industrials (EIGA) i la Federación Empresarial de la Industria Química Española (FEIQUE).

EL SECTOR QUÍMIC

30/10/2020 diarimés

21

EMPRESA

Fotocatàlisi, la solució per acabar amb la contaminació i els gasos nocius? L’empresa vallenca HIGITECH treballa amb aquesta tecnologia que proporciona propietats descontaminants i d’autodesinfecció a les superfícies CEDIDA

Redacció

De la situació de contaminació mediambiental actual va sorgir l’oportunitat de crear un negoci sostenible i respectuós amb el medi ambient, naixent així HIGITECH. Aquesta empresa jove està especialitzada en solucions integrals dirigides a la resolució de problemes de bioseguretat, sanitat ambiental o estalvi energètic mitjançant serveis innovadors proveïts amb l’última tecnologia, reduint l’impacte sobre el medi ambient amb un desenvolupament sostenible. HIGITECH està constantment buscant millores en els seus serveis i tecnologies amb la finalitat d’aportar les millors solucions possibles. Aquesta empresa vallenca treballa en tres grans àrees: l’eficiència energètica, oferint solucions a dues problemàtiques com són el control de temperatura i l’estalvi energètic; la bioseguretat, oferint serveis en higienització i desinfecció de conductes i equipaments industrials; i per últim, l’ecosostenibilitat, on mitjançant la fotocatàlisi es poden arribar a descontaminar superfícies. Ara bé, en què consisteix la fotocatàlisi que utilitzen a l’àrea ecosostenible d’HIGITECH que permet aquests resultats? Llum solar i reacció química La fotocatàlisi va ser descoberta el 1972 pel professor Fujishima i el professor K. Honda, a partir de la necessitat de descontaminar l’aire al Japó després de la segona guerra mundial. Es tracta d’una reacció fotoquímica que converteix l’energia solar en energia química en la superfície d’un catalitzador, provocant diverses reaccions que afavoreixen la descontaminació i l’autodesinfecció d’entorns. Els tècnics d’HIGITECH expliquen que mitjançant aquesta tecnologia es concedeixen propietats a les superfícies on s’aplica, com per exemple, la de degradar compostos nocius com els NOx o els COVs, cosa que li atorga a la superfície en qüestió propietats descontaminants. Així mateix, la fotocatàlisi també pot fer que les superfícies tinguin la capacitat de degradar la matèria orgànica en compostos fàcilment eliminables amb la pluja o un petit reg, de manera que adquireixen la capacitat d’autonetejar-se. Per últim, aquest procés químic pot introduir propietats d’autodesinfecció, ja que atorga a la superfície tractada la capacitat de des-

A dalt, un operari fent una aplicació fotocatalítica i un paviment, on es pot observar la zona tractada (més clara). A l’esquerra, gràfic que mostra com funciona el procés.

Amb la fotocatàlisi, les ciutats podrien ser en un gran focus de descontaminació l’activitat fotocatalítica es duu a terme principalment entre els 5 i els 150 cm per sobre de la superfície. Per fer la prova en façanes, es va construir un sistema de carrers i en un d’ells s’hi va fer l’aplicació, que va revelar que s’eliminava fins a un 41% dels NOx. En aplicacions en túnels, es va obtenir una reducció del 21%.

truir la membrana cel·lular dels microorganismes o de la càpsida dels virus, cosa que elimina la seva capacitat d’actuació i degrada les toxines que generen. Un 20% menys de gasos Una de les principals capacitats de la fotocatàlisi és la d’actuar sobre els principals gasos contaminants com els òxids de nitrogen (NOx), que s’emeten en cremar combustibles fòssils. Cal tenir en compte que la contaminació de l’aire és la primera causa de morts prematures del món, amb 7 milions cada any, 400.000 a Europa segons l’Agència Mediambiental Europea. A les pèrdu-

es humanes cal sumar-hi el cost econòmic que comporta, ja que suposa un augment en la despesa en salut. Aquests motius han accelerat la recerca d’alternatives i solucions per a acabar, o si més no, reduir la contaminació. I una d’elles és justament la fotocatàlisi. S’han fet estudis certificats per a comprovar els resultats d’aplicacions fotocatalítiques en asfalt, paviment i fins i tot en túnels. HIGITECH, de fet, ha estat una de les empreses que ha realitzat aquesta mena d’assajos, estandarditzats sota la norma ISO 22197-1. En ells s’agafen mesures de NOx abans de l’aplicació foto-

catalítica i després i s’utilitza una llum amb longitud d’ona similar a la del sol (340nm) per a produir-hi la reacció química. A Louisiana es va fer una aplicació en asfalt al Campus de la Universitat, a Roskilde (Dinamarca) es va fer una aplicació en un aparcament, detectant una eliminació de NOx entre un 12 i un 20%. En proves en paviment com la feta a Anvers es va concloure que l’activitat fotocatalítica continuava al cap de 6 anys. Altres llocs on s’ha aplicat són Malmö o l’aeroport de Copenhaguen, on es van obtenir reduccions d’entre el 22 i el 28% de NOx. També es va determinar que

Proves a la carretera del Pla HIGITECH va fer aplicacions a la carretera de Valls al Pla de Santa Maria, en asfalt i en paviment. Es va aplicar mitjançant la tècnica de ruixat i es van extreure testimonis que es van enviar al laboratori. En l’aplicació en asfalt, hi ha hagut una eliminació dels NOx de fins al 34,67%. En el cas del paviment ha estat del 51,3%. En ambdós casos s’han trobat diferències superiors al 15%, per tant, la superfície fotocatalítica és molt activa. Des d’HIGITECH conclouen que si s’apliqués la tecnologia fotocatalítica a les nostres ciutats, aquestes podrien ser un gran focus de descontaminació ambiental a més a més de gaudir dels beneficis que aportarien l’autodesinfecció i l’autoneteja.

Tecnologia i innovació per a millorar el medi ambient HIGITECH eficiència energètica Es basa en millores en l’eficiència energètica, oferint a solució a dos problemes. D’una banda, el control de la temperatura, creant ambients amb un gradient de temperatura més estable, element molt important tant per indústries, on la temperatura és un factor clau, com en les cases. I de l’altra, l’estalvi energètic, gràcies a les propietats d’aïllament tèrmic evitant el sobreescalfament de les superfícies exposades al sol aconseguint estalvis en la despesa en climatització. HIGITECH bioseguretat Realitza higienitzacions i desinfeccions en conductes. Totes elles es fan amb el robot MULTIBOT, un equip teledirigit que inspecciona i higienitza conductes. L’equip COILBOX per intercanviadors funciona projectant un producte químic, que genera espuma que arrossega la brutícia de l’interior a l’exterior. Altres aplicacions tècniques són higienitzacions d’equips industrials mitjançant tecnologia criogènica o la higienització de peces mitjançant la tecnologia d’ultrasons. HIGITECH ecosostenible Mitjançant la tecnologia de la fotocatàlisi, concedeix propietats a les superfícies on s’aplica, com la de degradar compostos nocius com els NOx o els COVs atorgant-li propietats de descontaminació. També pot degradar la matèria orgànica en compostos fàcilment eliminables amb la pluja o un petit reg, donant-li propietats d’autoneteja i d’autodesinfecció, ja que la fotocatàlisi fa que es pugui destruir la membrana cel·lular dels microorganismes o de la càpsida dels virus, eliminant la seva capacitat d’actuació i degradant també les toxines que part d’aquests generen.

22

diarimés 30/10/2020

EL SECTOR QUÍMIC Roc Muñoz Alcalde de la Canonja

ACTUALITAT CEDIDA

«La solució per atreure noves inversions passa pel preu de l’energia» El batlle explica que han analitzat detalladament el nou Plaseqta i que hi han fet aportacions GERARD MARTÍ

Redacció

—Fa mig any que es va aprovar el nou Plaseqta i actualment es troba en fase d’al·legacions. Com a ajuntament, han pogut analitzar-lo en detall i valorar-lo? —Sí, l’hem analitzat detalladament i hem fet algunes aportacions que esperem que siguin considerades per part del Departament d’Interior de la Generalitat. —En la comissió del Parlament sobre seguretat química, els representants veïnals van remarcar la manca de confiança envers el sector. Què cal fer per a recuperar la bona sintonia prèvia a l’accident? —Nosaltres com ajuntament tenim l’obligació de generar confiança entre els ciutadans vers la indústria química. Les empreses han de donar confiança i nosaltres ho hem de comprovar, manifestar i traslladar a la població. Sabem que les indústries del nostre polígon compleixen amb

Els ajuntaments han de crear confiança vers el sector, diu Muñoz.

escreix tota la normativa europea sobre seguretat química. Dient només que no tenim confiança, no generem confiança. Tot el contrari. —En aquesta comissió, també

s’ha parlat sobre la falta d’informació sobre com actuar en cas d’un accident. S’han plantejat fer campanyes de sensibilització per als canongins? —No. Estem a l’espera del que

dictamini la Generalitat al respecte i ens aconselli com hem de procedir. No ens correspon a nosaltres com administració local. —L’Ajuntament s’ha adherit enguany a l’Observatori de la Qualitat de l’Aire. Quines implicacions té a nivell municipal i com valoren aquesta iniciativa? —Tot el que sigui el control de la qualitat de l’aire serà ben vist per l’Ajuntament i hi donarem suport, sense posicions maximalistes ni fora de to. —Diverses indústries han anunciat inversions en les seves plantes per a mantenir la seva competitivitat. Què cal fer des de l’administració per atreure noves inversions? —La solució passa per energia, energia i energia. Hem de ser més competitius amb el preu de l’energia. El que esperem i desitgem és que hi hagi més inversions en el nostre polígon, per tant hem d’abaratir el preu de l’energia.

Ha rebut un dels premis del Best Polymers Producers Awards.

ELIX Polymers, millor productor europeu d’ABS Per tercer any consecutiu, ELIX Polymers ha estat qualificat com el millor fabricant de polímers ABS d’Europa, rebent una valoració d’excel·lent en els premis Best Polymers Producers Awards for Europe 2020. Usuaris de polímers de tot el continent han participarten una enquesta en línia per a valorar la feina realitzada pels seus proveïdors, tenint en compte la qualitat del polímer, la fiabilitat de les entregues, la

EMPRESA DESTACADA

Valls Química, ciència per a donar una nova vida als dissolvents Oficinas Tel. + 34 39 439 40 22 Planta Valls (Tarragona) Tel. + 977 60 68 00

REGENERACIÓN DE DISOLVENTES Y PURIFICACIÓN DE PRODUCTOS QUÍMICOS

www.vallsquimica.com

Reduir, reutilitzar, reciclar i recuperar. Aquests són els pilars de la sostenibilitat i també de Valls Química. Aquesta empresa vallenca, pertanyent a Séché Group, es dedica a la regeneració i reciclatge de dissolvents i la recuperació d’altres productes químics per a donar-los una nova vida des de 1982. Mitjançant la seva enginyeria i capacitat tècnica, regeneren els dissolvents residuals per a obtenir

nous dissolvents que tornen al mercat, de manera que ajuden a tancar el cercle per aquesta mena de productes. Cal destacar que són una planta autoritzada per l’Agència de Residus de Catalunya per al reciclatge de dissolvents. La qualitat i la seguretat en els processos i el producte final així com la cura i preservació del medi ambient els defineixen.

circularitat, la innovació i la comunicació. El Business Director d’ELIX Polymers, Carlos Müller, comenta que la companyia «té l’honor de rebre aquest prestigiós premi per tercer any consecutiu i volem donar les gràcies a tots els participants per aquesta valoració tan positiva. Seguirem fent tot allò que estigui en les nostres mans per a oferir els millors productes i serveis als nostres clients».

EL SECTOR QUÍMIC

30/10/2020 diarimés

23

EMPRESA

Carburos Metálicos i el seu compromís amb la transició energètica

CEDIDES

La companyia està promovent la innovació per a fer de l’hidrogen el combustible del futur Redacció

Davant dels principals desafiaments energètics i mediambientals, Carburos Metálicos, com a membre del Grup Air Products, està preparada per a jugar un paper de lideratge a l’hora de desenvolupar solucions innovadores i més netes, principalment a través de l’aposta per l’hidrogen com a combustible de futur per a la mobilitat, entre altres aplicacions. La utilització d’aquest gas com a vector energètic que permet reduir la petjada de carboni és una de les prioritats estratègiques de la companyia pels pròxims anys. Des de la companyia i com a

part de l’esforç per a afrontar aquests reptes, s’ha adoptat un nou objectiu estratègic en sostenibilitat anomenat Third by ‘30, que consisteix a reduir un terç les emissions de CO2 d’ara al 2030, en comparació amb les de 2015. En aquesta línia, una de les opcions és la compra d’energia renovable. Carburos Metálicos ja l’ha introduït al seu cicle de producció mitjançant l’adquisició de Garanties d’Origen (GdO), que certifiquen l’origen verd de l’electricitat destinada a les seves plantes de producció; el seu ús s’incrementarà el 2021 per a seguir reduint les emissions de CO2.

Instal·lacions de Carburos Metálicos a Tarragona on es produeix hidrogen.

Carburos Metálicos té a Tarragona les úniques plantes productores d’hidrogen de Catalunya Al capdavant d’aquestes iniciatives a Espanya, la companyia compta amb Miquel Lope, recentment nomenat director general de Carburos Metálicos i vicepresident de la regió Sud d’Europa i Magreb dins d’Air

Productes. El seu impuls permetrà mantenir el lideratge en un àmbit en el qual Air Products, el productor i comercialitzador d’hidrogen més gran del món, ha realitzat més de 250 projectes des de 1993. Carburos Metálicos té a Tarragona les úniques plantes productores d’hidrogen de tota Catalunya. A més a més, és membre de diferents associacions que promouen l’economia de l’hidro-

gen i participa activament en les taules d’hidrogen de diverses comunitats autònomes, que s’han creat per a dissenyar projectes específics per a cada regió. Per la seva banda, el Full de ruta de l’hidrogen, aprovat pel Govern central a principis d’octubre, contempla objectius d’implantació de l’hidrogen renovable d’ara al 2030. La previsió de la Fuel Cells and Hydrogen Joint Undertaking

(FCH JU), entitat de la qual forma part la Comissió Europea, és que l’any 2050 el 18% de tota l’energia provingui de l’hidrogen, cosa que permetria reduir les emissions de CO2 en 6.000 milions de tones cada any. Carburos Metálicos treballa per fer realitat la transició energètica i animar a altres empreses de dins i fora del sector dels gasos industrials i medicinals a abordar aquest desafiament.

24

diarimés 30/10/2020

EL SECTOR QUÍMIC Raúl Moreira Director d’operacions industrials de GrupoUno CTC

«Externalitzar la logística permet que els clients optimitzin i creixin»

CEDIDA

Treballen en tots els sectors i això els permet aplicar les millors pràctiques en funció de cada activitat Redacció

—Quins beneficis aporta un servei externalitzat? —L’avantatge principal per al client quan decideix externalitzar un servei és que pot dedicar els seus recursos als processos prioritaris de la seva empresa que són els que el fan créixer o diferenciar-se. Externalitzar els processos auxiliars a empreses especialitzades en la logística els aporta a més una gran possibilitat d’optimitzar-los, ja que per a l’empresa de serveis sí que són processos troncals. La nostra forma de treballar permet variabilitzar els costos del client cosa que aporta un avantatge addicional en termes de flexibilitat i cost. —Quins serveis ofereixen en l’àmbit industrial, i concretament al químic? —Dins del pol químic gestionem processos logístics complets de les principals empreses del sector. També oferim suport en les tasques productives i de mani-

pulació. —Un dels seus àmbits d’especialització és la logística de les plantes productives. Què engloba aquest servei? —En funció de les necessitats del client podem gestionar qualsevol part de la cadena de subministrament o la totalitat d’ella incloent la gestió de magatzems del client o de plataformes pròpies dedicades a això. També oferim el nostre servei d’enginyeria per a buscar millores en els processos logístics. —Treballen segons normatives internacionals, com OSHAS. Quines implicacions té això en la seva metodologia de treball? Com repercuteix als clients? —La prevenció de riscos laborals és el pilar de les nostres activitats. Sobretot, en plantes tan complexes com les de Tarragona. Estar certificats amb la normativa OSHAS garanteix als nostres clients que posem el focus en la seguretat i limitem la possibilitat de tenir accidents. Gestionem els

nostres processos sempre amb la seguretat de les persones en primer lloc. —Com els afecta el context covid a serveis externalitzats com els que ofereixen? —Com que habitualment treballem en condicions més flexibles hem pogut assumir les grans variacions de personal en els darrers mesos d’una forma més àgil que, en general els nostres clients. D’aquesta manera, hem pogut graduar el nostre personal de planta de forma adequada al centre de treball. És en aquest context quan un client valora més els avantatges de tenir processos externalitzats i no haver d’encarregar-se de la gestió dels recursos humans en aquestes àrees de l’empresa. —Un dels seus compromisos és l’augment de la productivitat. Com ho aconsegueixen? —A GrupoUno CTC treballem per processos, aplicant la nostra metodologia pròpia basada en LEAN Manufacturing. Treba-

llem en tots els sectors: químic, automoció, metall, energia, etc. Això ens dona una gran visió de quines són les millors pràctiques en cada tipus d’activitat i intentem aplicar-les en el nostre mètode de treball. —Han introduït eines de la indústria 4.0 en els seus serveis? —Treballem amb LEAN Manufacturing. Els nostres últims projectes han aconseguit la digitalització de tasques que fins ara es feien de forma manual. També intentem aplicar noves tecnologies als elements mòbils com són els carretons. —Per últim, quina és la presència de la divisió d’operacions industrials de GrupoUno CTC a la zona de Tarragona? Quines són les perspectives de futur? —Tenim una presència consolidada tant el pol químic com en altres sectors dins de Tarragona. En el nostre pla estratègic, tenim com a objectiu seguir creixent a la zona, sent l’empresa referent en serveis logístics.

GRUPO CTC

Moreira explica que estan consolidats al pol químic tarragoní.

EL SECTOR QUÍMIC

30/10/2020 diarimés

25

EMPRESA CEDIDES

Han invertit més d1,3 milions d’euros anuals en la reposició d’equips des de 2014 i més de 2,3 milions d’euros en maquinària i programari de seguretat i medi ambient.

Iqoxe inverteix en present i futur amb la millora contínua de la seguretat Industrias Químicas del Óxido de Etileno ha invertit més de 30 MEUR en els últims cinc anys per optimitzar el manteniment i la seguretat de les instal·lacions CEDIDA

Redacció

El filòsof espanyol José Ortega y Gasset va escriure que «la Ciència és tot allò sobre la qual cosa sempre hi ha discussió». L’impuls constant d’aquesta ciència ha vertebrat els avanços més substancials de la història de la humanitat. La seva aplicació a les qüestions concretes del dia a dia ha generat riquesa i ocupació a les societats que han sabut desenvolupar-la amb efectivitat i ètica. Un clar exemple és el Camp de Tarragona, on la indústria petroquímica és un generador d’activitat laboral que alimenta a més de 36.000 famílies entre llocs de treball directes i indirectes. Una font de riquesa i prosperitat inconcebible sense la mà creadora de la ciència. No obstant això, sí que hi ha un aspecte essencial que no té «discussió» a la ciència i la seva aplicació al món de la indústria: la seguretat. Sense ella no hi hauria prosperitat ni treball. Així ho ha concebut Industrias Químicas del Óxido de Etileno (IQOXE) des dels seus inicis. D’aquí ve que de 2014 a 2019 hagin invertit 64 milions d’euros a millorar l’empresa, 30 dels quals han anat directament a l’optimització de manteniment, seguretat i posada a punt d’instal·lacions. No és d’estranyar, per tant, que IQOXE hagi passat les exigents auditories de la Generalitat de Catalunya a través d’empreses homologades, que van emetre un dictamen de seguretat l’11 de novembre de 2019 en el qual avalaven les mesures de seguretat de la planta. A més, l’empresa compta amb el suport de la norma OHSAS 18001, una garantia vigent de 2018 a 2021 i que esta-

La companyia desenvoluparà projectes interns per a mantenir el compromís amb el territori i amb l’economia circular.

Han incrementat la plantilla un 9% i el 100% dels seus treballadors són fixes bleix la idoneïtat del Sistema de Gestió de Seguretat i Salut en el Treball. Garanties que s’uneixen als certificats ISO 9001 i 14001, tots dos vigents i en possessió de l’empresa. I és que Iqoxe sempre ha posat el focus en el benestar dels seus treballadors, ja que si l’equip treballa amb condicions òptimes, podrà aconseguir resultats òptims. L’equip humà, valor diferencial L’activitat industrial no s’entén sense el factor humà. Són les persones i no les màquines les

que donen el valor diferencial que fa que un projecte tingui èxit. Èxit en el més ampli sentit de la paraula: qualitatiu i quantitatiu. Aquest que es reflecteix tant en els números com en l’orgull de paraula. D’aquí ve que Iqoxe, emparat sempre en la millora contínua i en el propi factor humà, hagi incrementat la plantilla en 10 persones, un 9%, entre 2013 i 2019, la secció de derivats que més ha crescut en aquest temps passant de 22 a 27 treballadors. Un increment que no ha sigut casualitat, ja que ha coincidit amb l’arribada del Grupo Industrial CL a la gestió de la petroquímica. Aquest Grup té entre els seus principis essencials la proximitat i la cura dels seus treballadors. Resulta lògic, per tant, que el

100% dels empleats d’IQOXE siguin fixos, a excepció de les contractacions eventuals per substituir les baixes per malaltia segons el conveni. De la mateixa manera, IQOXE ha apostat sempre per l’experiència del seu equip. L’antiguitat mitjana de la plantilla és de 19 anys i la mitjana d’edat ronda els 47 anys. Professionals en edat madura, experimentats i compromesos amb el projecte de la petroquímica més important del Sud d’Europa que, a més, gaudeixen d’un dels millors règims laboral que es donen en el polígon de Tarragona, segons les dades internes de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT). Les retribucions salarials estan per sobre de la mitja del sector: 43.000 euros

bruts a l’any per les operacions i 55.000 euros bruts a l’any pels tècnics i l’administració. IQOXE està entre les tres millors empreses del Polígon en aquest sentit i la rotació de la plantilla és aproximadament del 0%, mentre que a empreses anàlogues sol estar en el 2%. Aquestes circumstàncies afavoreixen la cohesió i productivitat dels grups de treball. Una empresa de plena garantia Més enllà de la riquesa econòmica i laboral que IQOXE aporta a Tarragona, Catalunya i Espanya, més enllà de la seva posició essencial com a únic productor d’òxid d’etilè del país, més enllà, fins i tot, del seu lideratge en el mercat petroquímic al sud d’Europa, la companyia destaca per

les plenes garanties que dona a nivell de desenvolupament, sostenibilitat i seguretat. Unes garanties que s’extrapolen al propi material tecnològic de l’empresa. Per exemple, la reposició d’equips, on el Grupo Industrial CL ha invertit més d’1,3 milions d’euros anuals des de 2014. També a les inversions de més de 2,3 milions d’euros en maquinària i programari de seguretat i medi ambient. No és d’estranyar, per tant, que IQOXE sigui una empresa referent a nivell continental amb una facturació de 148 milions d’euros el 2018. Una empresa que té el valor induït de la producció en més de 400 milions d’euros i que genera una ocupació indirecta que s’estima en més de 500 persones. Credencials que li valen la confiança de partners tan importants a nivell mundial com Dow Chemical, REPSOL, BASF o Clariant. Ara, i després del desgraciat accident del passat 14 de gener, IQOXE mira al futur amb optimisme de la mà del Grupo Industrial CL. El seu equip humà continuarà treballant en la millora contínua de la companyia i, per a això, desenvoluparà projectes interns amb l’objectiu de mantenir el compromís amb el territori i l’economia circular, així com reforços organitzatius encaminats a aconseguir l’excel· lència operacional i generar col· laboracions amb impacte positiu en el seu entorn. En concret, una vegada es concedeixin els permisos, IQOXE continuarà invertint en la millora de la planta i en la reducció d’emissions amb la instal·lació d’una nova planta fotovoltaica d’1,5 MW per a l’any 2021.

26

diarimés 30/10/2020

EL SECTOR QUÍMIC

FUTUR

El reciclatge químic, la innovació clau per assolir la circularitat dels plàstics SusChem i PlasticsEurope han organitzat una nova jornada per a presentar les darreres novetats d’aquesta tecnologia CEDIDA

Redacció

La reutilització, el reciclatge i l’ús de material reciclat són claus per al desenvolupament d’un futur sostenible i han estat identificades com a prioritàries en l’Estratègia dels Plàstics de la Comissió Europea. Per això, el reciclatge químic es posiciona com una tecnologia de gran projecció, necessària per poder complir les ambicioses taxes de plàstic reciclat marcades per la Unió Europea. Ara bé, en què consisteix el reciclatge químic? Es tracta d’una nova i prometedora tecnologia que complementa al tradicional reciclatge mecànic per a reciclar un major volum de residus plàstics. Aquesta tecnologia també ofereix una solució a aquells residus plàstics per als quals el reciclatge mecànic no és una opció viable o sostenible, contribuint així a tancar el cercle i creant una economia circular dels plàstics. Justament aquest ha estat el fil conductor de les Jornades #InnovaPlásticos 2020, organitzada per la Plataforma Tecnològica i d’Innovació Espanyola de Química Sostenible, SusChem-España, junt amb PlasticsEurope España. En les jornades, tant la Secretària Tècnica de SusChemEspaña, Cristina González, com la Directora General de PlasticsEurope a la regió Ibèrica, Alicia Martín, han destacat l’interes-

A hores d’ara ja existeixen tecnologies de reciclatge químic viables per a tractar diferents plàstics.

Per a desenvolupar el potencial del reciclatge químic cal un marc regulador que l’inclogui sant horitzó que planteja el reciclatge químic, perquè permet descompondre el plàstic en matèries primeres i monòmers d’alta qualitat amb els quals es podran fabricar nous productes

químics i plàstics, equivalents als quals s’obtenen a partir de matèries primeres verges, igualant la qualitat d’aquestes. Així mateix, han incidit en el fet que a hores d’ara ja existeixen diverses tecnologies de reciclatge químic viables per a tractar els diferents tipus de plàstics. Però perquè aquestes tecnologies emergents puguin desenvolupar tot el seu potencial, no només

és primordial continuar donant-nos suport en l’innovació intersectorial, sinó que també és necessari disposar d’un marc regulador adaptat i així com d’estàndards àmpliament acceptats, com per exemple el concepte de balanç de masses, per a garantir que el reciclatge químic sigui una ruta complementària al reciclatge mecànic i aconseguir així una valorització més efectiva dels

ACTUALITAT

residus. Més material reciclat En les jornades també hi ha participat el president de Chemical Recycling Europe, Carlos Monreal, qui augurat un futur prometedor al desafiament dels residus plàstics gràcies al reciclatge químic, Monreal creu que gràcies al reciclatge químic es viurà un augment significatiu de les taxes de material reciclat en els pròxims anys, i que els nous materials d’alt valor afegit competiran en qualitat en el mercat directament amb materials verges. Així mateix, defensa que aquesta innovació obrirà la porta al cicle de recuperació infinit del plàstic, perquè les tecnologies aplicades al reciclatge químic no alteren el producte, sinó que el descomponen en els seus materials d’origen, conservant intactes les seves propietats. Eva Verejo, Chemical Recycling Group Leader de l’Institut Tecnològic del Plàstic ha destacat que paral·lelament caldrà utilitzar noves eines com el balanç de masses, que permet calcular de manera homogènia la quantitat de matèria primera reciclada que s’està utilitzant en cada nou producte. Això permetrà avaluar l’estalvi respecte a l’ús de matèries primeres verges i incidir en l’impuls de nous processos de reciclatge i reutilització de residus.

2020, l’any de la circularitat 2020 ha suposat un any clau en matèria d’economia circular. La Comissió Europea ha publicat el nou pla d’Acció per a l’Economia Circular i el Ministeri de Transició Ecològica publicava l’Estratègia Espanyola d’Economia Circular. Ambdós documents posen el focus en una sèrie de sectors prioritaris, entre els quals s’inclou l’industrial i el dels plàstics, als quals s’havia de prestar especial atenció per la seva capacitat per a canviar el model. Així mateix, també fan referència a la importància de l’R+D+i com a vehicle per a facilitar aquesta transició. La indústria química i dels plàstics ofereix solucions innovadores que garanteixen l’ús, reutilització i reciclatge d’aquests materials de manera responsable, accelerant la seva circularitat i tenint en compte el cicle de vida complet del producte, millorant de manera substancial les prestacions i durabilitat dels productes. Així mateix, la seva aposta clara i decidida per la recerca, el desenvolupament i la innovació, inherents en aquest ram, es fan, en aquest nou context, encara més crucials. Des del sector remarquen la necessitat de comptar amb el suport i col·laboració per part de tots els agents de la cadena de valor, de les institucions i de la col·laboració públicoprivada, per a promoure el canvi de paradigma.

ACTUALITAT CEDIDA

Carles Navarro revalida la presidència al capdavant de Feique

L’ocupació al sector químic creix un 2% fins al tercer trimestre

Serà el màxim representant dos anys més

La producció, en canvi, ha caigut un 2,6%

Redacció

Redacció

Carles Navarro, director general de BASF espanyola i màxim responsable de les activitats del Grup BASF en la península Ibèrica, ha estat reelegit per unanimitat per l’Assemblea General de la Federació durant un període de dos anys. A més de ser el màxim representant de Feique, Navarro és president de la Comissió de Desenvolupament Sostenible i Medi Ambient de CEOE, i des de 2019 assumeix també la presidència del Saló Internacional Expoquimia, de Fira de Barcelona, el principal esdeveniment del sector químic al Sud d’Europa, que celebrarà la

seva pròxima edició el setembre de 2021. Al costat del president, ha estat revalidada la cúpula directiva de Feique amb la reelecció de 3 de les seves quatre vicepresidències: Joan Roget (Fedequim), José Luis Bernal (Repsol), Tomás Olleros (Farmaindustria) i el nou nomenament de Paloma Alonso (CEPSA Química). Com a Tresorer, continua al capdavant José María Revuelta (Nippon Gasos). Enginyer Químic per l’Institut Químic de Sarrià (IQS) i màster en Direcció de Màrqueting per l’Escola Superior d’Administració d’Empreses (ESADE), Carles Navarro es va incorporar al Grup

Navarro és el director general de BASF Española.

BASF en 1989 ocupant diferents càrrecs de responsabilitat en l’àmbit tècnic i comercial de BASF Espanyola. En 2004 assumeix la direcció general de poliuretans a Turquia. En 2009

torna a Espanya com a director comercial fins que és nomenat en 2013 president de BASF el Canadà, L’any 2016 va tornar novament a Espanya com a director general de BASF Espanyola.

El sector químic espanyol ha registrat de mitjana, en els tres primers trimestres de 2020, un creixement de l’1,9% del seva ocupació directe, aconseguint el seu màxim històric amb 209.100 assalariats, davant dels 205.200 amb els quals va tancar 2019, segons es desprèn de l’Enquesta de Població Activa, que va publicar dimarts els resultats del tercer trimestre. Aquests positius resultats es deuen fonamentalment al paper estratègic que està jugant aquest sector i particularment alguns dels seus subsectors com a proveïdors de productes

d’alta demanda per a fer front a la pandèmia, tant d’índole sanitària com uns altres de primera necessitat, essencials per a garantir la continuïtat de les cadenes de subministrament. La dada reafirma l’elevat compromís del sector químic amb l’ocupació, no sols mantenint-lo, sinó generant nous llocs de treball, la qual cosa resulta especialment revelador tenint en compte la caiguda productiva del -2,6% que ha experimentat de gener a agost respecte al mateix període de 2019 en un context general de recessió econòmica a causa de la pandèmia.

EL SECTOR QUÍMIC

30/10/2020 diarimés

27

28

diarimés 30/10/2020

EL SECTOR QUÍMIC