Skip to main content

Especial Química, un pas sde futur

Page 1

31/10/2019 diarimĂŠs

QUIMICA un pas de futur

1


2

diarimés 31/10/2019

EL SECTOR QUÍMIC

sostenibilitat cedida

L’economia circular: la clau de futur per al sector químic i per al planeta Aquest sector està liderant a escala global, europea i també a Tarragona la transició circular gràcies a un important esforç en matèria d’innovació Anna Ferran

L’emergència climàtica és un fet. L’augment de les temperatures, els fenòmens meteorològics extrems i els efectes de la contaminació estan deixant uns efectes irreparables al planeta. Ara bé, el món comença a ser conscient que cal engegar un canvi a tots els nivells que permeti preservar la Terra i els seus recursos per a les generacions futures. Des de moviments socials com el Fridays for Future encapçalat per Greta Thunberg fins a la cimera pel clima que es va realitzar a l’ONU el passat mes, mostren que el moment per a engegar el canvi és ara. El primer que ens passa pel cap és la substitució de les energies fòssils per a les renovables.

Ara bé, tal com mostra l’estudi Completing the Picture: How the Circular Economy Tackles Climate Change (Completant la imatge: com l’economia circular lluita contra el canvi climàtic) elaborat per l’Ellen MacArthur Foundation, fer la transició total cap a les energies renovables suposarà la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle en un 55%. Però que passa amb el 45% restant? Aquest estudi indica que el 45% del total d’emissions actual corresponen a processos de producció industrial. I és en aquest punt on els principis d’economia circular entren en joc. Fins ara, el nostre model econòmic ha estat seguint un patró lineal, en el qual s’obtenen unes matèries prime-

res, aquestes es transformen en béns, s’utilitzen, es llencen i, per tant, acaba el seu cicle de vida. L’economia circular proposa tallar amb aquesta metodologia i tenir un cicle circular en el qual

L’aplicació d’estratègies circulars en sectors com el plàstic podria reduir en un 40% les emissions s’introdueix el reciclatge i la reutilització dels materials per a fabricar-ne de nous, cosa que evita l’esgotament dels recursos i redueix la generació de residus. «L’aplicació d’estratègies d’economia circular en quatre sectors industrials claus com l’acer, el ciment, l’alumini i el

plàstic podria ajudar a reduir el 40% de les emissions gasos d’efecte hivernacle de cara al 2050», asseguren els autors d’aquest estudi. La necessitat d’aplicar una filosofia circular,

L’ús de CO2, els plàstics biodegradables o l’ecodisseny són algunes de les contribucions fetes doncs, queda més que clara i justificada. La química, la clau del canvi Si hi ha un sector que és plenament coneixedor i que té totalment interioritzat el canvi cap a l’economia circular és el químic. Actualment, aquesta indústria

està liderant a escala global, estatal, i per descomptat, a Tarragona, la transició circular. I ho fa gràcies a un important esforç en matèria d’innovació, recerca i desenvolupament de nous materials i productes, que esdevindran solucions sostenibles per al present i sobretot per al futur. Des de plàstics biodegradables fins a nous materials elaborats a partir de residus com el CO2, passant per a productes que seguint les bases de l’ecodisseny es poden reutilitzar o reciclar fàcilment. Les contribucions que el sector químic està aportant al conjunt de la societat seguint les bases de l’economia circular són moltes i diverses. En aquest sentit, cal destacar que les empreses establertes als polígons químics

tarragonins són pioneres en desenvolupar aquesta mena de projectes i que són diverses les iniciatives circulars que han sorgit o s’apliquen al territori. Aquest compromís voluntari que cadascuna de les companyies està duent a terme a títol individual es complementa amb les estratègies sectorials. En aquest sentit, des de l’Associació Empresarial Química de Tarragona, es lideren diversos projectes transversals com l’ús d’aigua regenerada en les indústries. Així mateix, l’AEQT es va adherir l’any passat a l’Observatori per a la Catalunya Circular, una plataforma liderada per la Generalitat que ha d’esdevenir un punt de referència en la implementació de l’economia circular.


EL SECTOR QUÍMIC

31/10/2019 diarimés

3


4

diarimés 31/10/2019

EL SECTOR QUÍMIC

SOSTENIBILITAT

La indústria química de Tarragona, referent en la reutilització d’aigua Es preveu que enguany les empreses utilitzin 5,9 hm3 d’aigua regenerada, xifra equivalent a l’aigua domèstica que consumeix una ciutat com Tarragona CEDIDES

Redacció

El compromís de la indústria química amb l’ús racional de l’aigua i la seva reutilització té un doble vessant: d’una banda, el sector aplica en el seu dia a dia els criteris més eficients per als seus processos pel que fa a l’estalvi d’aigua, a l’eficiència en la seva ocupació i l’ús d’aigua regenerada. Però, alhora, com a indústria eminentment innovadora, la química també està cridada a més a jugar un paper decisiu en el desenvolupament de noves solucions o en la millora de les existents, que contribueixin a una gestió més eficient de l’aigua en múltiples àmbits de la vida i de l’activitat industrial. Dit d’una altra manera: la química no vol ser part del problema, i sí de la solució. L’exemple paradigmàtic és la planta de regeneració d’aigües residuals urbanes que gestiona Aitasa, que es va posar en funcionament a finals de 2012, i que no ha parat des de la seva arrencada d’incrementar els seus volums any rere any, des dels 1,2 hectòmetres cúbics de 2013 —el seu primer exercici complet— fins als 4,7 actuals. És a dir: el 14,58% del total d’aigua consumida per les empreses de l’AEQT l’any 2018 va ser regenerada, enfront del 13,44% del 2017 (llavors van ser 4,7 hectòmetres cúbics sobre un total de 34,98). A més, es preveu que les xifres continuïn creixent. La previsió del propi sector és aconseguir en aquest 2019 els 5,3 hectòmetres cúbics. Es tractarà d’una quantitat equivalent al consum anual d’aigua d’ús domèstic d’una ciutat com Tarragona. Es tracta d’una nova mostra de la clara aposta del sector pe-

A dalt i a l’esquerra, dues imatges de la planta de regeneració d’aigües urbanes que gestiona Aitasa, des de la seva posada en marxa el 2012, i que no ha parat d’incrementar els volums d’aigua tractada.

troquímic per la sostenibilitat en general i l’ús sostenible de l’aigua en particular. En un moment crucial per als sectors productius, en els quals la recerca continua de millores que apropin els processos a l’economia circular és una constant, aquestes xifres i sobretot la projecció futura que suggereixen evidencien un pas

ferm i decidit en aquesta direcció. Un 25% per al 2025 L’aposta per la planta d’aigua regenerada va suposar, ja en el seu dia a través del conveni signat amb l’Agència Catalana de l’Aigua, un compromís per alliberar cabal de la indústria per a altres possibles usos que el territori pugui necessitar, i alhora implica que es donin nous usos a les aigües de les EDAR (estació depuradora d’aigües residuals) de Tarragona i Vila-seca. A banda de la planta d’Aigua Regenerada d’AITASA, una al-

tra iniciativa en curs és l’estudi d’una nova planta de depuració dels propis efluents de la indústria química per complir les noves normes d’àmbit europeu (BREF CWW i refinació). Amb aquesta planta, d’uns 12 hm3/ any de capacitat de depuració, es podrà disposar de més matèria primera per a producció d’aigua regenerada industrial. L’objectiu de la indústria química del nostre territori és disposar d’un 25% any d’aigua regenerada per a ús industrial l’any 2025. La conscienciació sobre la necessitat d’un ús racional i sostenible de l’aigua s’ha estès a les últimes dècades i per fortuna a dia d’avui es tracta d’una obligació assumida de forma generalitzada. De cara al futur convé, però, aprofundir en aquest treball de conscienciació, tant a nivell social com industrial. El futur passa per seguir impulsant un ús eficient d’aquest recurs, la potenciació d’hàbits sostenibles, l’aposta per projectes que permetin l’estalvi o la reutilització. En aquest últim aspecte serà important el paper que jugarà la indústria química. L’activitat empresarial del sector està lligada a donar solucions sostenibles per al planeta i juga, per exemple, un paper essencial en la potabilització de l’aigua. Amb els seus materials i aplicacions per a la indústria de tractament d’aigües, la química permet la reutilització segura d’aquest valuós recurs. Des de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) es vol anar un pas per davant de tot això, fomentant projectes proactius i pioners que reivindiquin el pol químic de Tarragona com una referència també en termes mediambientals.


EL SECTOR QUÍMIC

31/10/2019 diarimés

SOSTENIBILITAT CEDIDA

L’objectiu d’Operation Clean Sweep és que la gransa no vagi a parar al medi ambient i que per tant els ecosistemes puguin mantenir-se nets i sense cap mena de contaminació.

Redacció

La gransa de plàstic utilitzada en el procés de producció d’articles de la nostra vida quotidiana s’anomena pellet. Com qualsevol altre producte, pot esdevenir un residu que acabi al medi. Prevenir la pèrdua de pellets i evitar que acabin contaminant el mar o qualsevol altre espai del medi ambient és responsabilitat gairebé exclusiva de totes les etapes de la cadena de valor dels plàstics, com ara la producció, el transport, la manipulació i la transformació. Operation Clean Sweep (OCS) és un programa mundial pensat precisament per evitar que la gransa vagi a parar al medi ambient. Aquesta iniciativa ofereix eines per ajudar a cada col·laborador del sector dels plàstics, fabricants de resina, transportistes i transformadors de plàstics, a aplicar bones pràctiques de manipulació i manteniment en les seves plantes industrials. Es tracta d’un programa voluntari per a la gestió responsable, amb la finalitat d’ajudar al fet que en totes les ope-

Zero Pellet Loss: que no es perdi cap ‘pellet’ al medi Les empreses de l’AEQT participen en un projecte mundial per evitar fuites de gransa racions en les quals es manipuli gransa de plàstic s’apliquin bones pràctiques de neteja i control dels pellets i aconseguir així que no hi hagi fuites al medi ambient. En aquest sentit, convé d’entrada destacar que totes les empreses de l’AEQT que estan implicades en la fabricació de pellets de plàstic estan adherides a la iniciativa OCS. A més, en el si de l’associació ja fa gairebé dos anys que es va crear un grup de treball del qual formen part totes aquestes empre-

ses. Aquest grup de treball porta per títol Zero Pellet Loss, que és precisament l’objectiu de la iniciativa OCS: és a dir, aconseguir que la pèrdua de pellets sigui zero. La iniciativa Zero Pellet Loss, emmarcada doncs en el programa Operation Clean Sweep, persegueix reduir a zero el nombre de pellets que acabin al medi com a conseqüència de la seva pèrdua o dispersió durant el seu procés de tràfec, transport, emmagatzematge, transformació, reciclatge... D’aquesta

manera, el programa estableix tota una sèrie de mesures relacionades amb la detecció dels moments o operacions en els quals hi ha risc que es produeixin pèrdues, les mesures que es poden prendre per corregir-los... Aquest grup de treball, que es reuneix periòdicament, serveix perquè les diferents empreses que el formen comparteixin millors pràctiques i solucions, que se sumen i complementen amb les recomanacions generals que planteja el programa OCS a nivell

mundial. A mesura que avancen les conclusions del grup de treball, les empreses implicades les van aplicant progressivament en el si dels seus processos i operacions, per tal d’avançar a la màxima velocitat possible al desitjat objectiu de zero pellets al medi. A més, l’AEQT té previst fomentar que la resta de companyies implicades en la cadena de valor dels pellets (de transport, operacions, logística, transformadores, de reciclatge...) comparteixin aquest compromís, s’adhereixin a la iniciativa OCS i n’apliquin els seus estàndards —i fins i tot puguin entrar a formar part del grup de treball Zero Pellet Loss o d’algun de similar que integri tota la cadena—. La intenció és que tota la cadena de valor dels pellets del territori acabi estant adherida al projecte OCS i n’apliqui els seus estàndards, com de fet ja s’hi va adherir el Port de Tarragona. L’objectiu és també fer partícips del projecte les administracions públiques per comptar amb el seu suport i implicació.

5


6

diarimés 31/10/2019

EL SECTOR QUÍMIC

SOSTENIBILITAT

Liderant la transició cap a un model productiu circular al territori Les químiques tarragonines estan impulsant projectes basats en el paradigma circular per a oferir solucions i processos més sostenibles Anna Ferran

Les empreses del sector químic estan liderant a nivell mundial la transformació cap a una economia circular. La inclusió d’aquest nou paradigma s’està duent a terme en les estratègies globals de les companyies, però també en cadascun dels centres de producció i Tarragona no és pas l’excepció. De fet, són diversos els projectes basats en la circularitat que s’estan realitzant al territori. En aquest sentit, es pot dir que, igual com passa a escala global, a Tarragona la química també està encapçalant el canvi cap a una nova activitat industrial que permeti tancar el cercle. Els projectes d’economia circular poden posar el focus en diversos punts del cercle que a partir d’ara ha de tenir el nou procés productiu. Un dels focus és les matèries primeres amb les quals es fabriquen els materi-

als. L’equip de Dow PackStudios de Tarragona, especialitzat en desenvolupar innovacions en matèria de plàstics, acaba de presentar una nova resina elaborada amb un 70% de plàstic reciclat mecànicament. Aquesta resina, anomenada AGILITY ™ CE, és un politilè de baixa densitat en el qual se li incorpora un film fet a partir del plàstic reciclat sense sacrificar la qualitat del material i les aplicacions finals. Aquesta resina està pensada per a utilitzar-se en l’embalatge de llaunes o ampolles. Més reciclabilitat Un altre dels darrers projectes de Dow PackStudios és la creació de bosses monomaterials per a detergents. Dow, juntament amb RB i Drukpol.Flexo, ha creat unes bosses per al detergent per a rentavaixelles Finish 0% perfum, que estan elaborades amb un

únic tipus de plàstic, cosa que facilita el seu posterior reciclatge. De fet, el reciclatge i el producte final és un altre dels focus en els quals s’està treballant a l’hora d’engegar iniciatives basades en la circularitat. Ara bé, aquest projecte de Dow no és l’únic al territori que es basa en aquest concepte. BASF i Cafès Novell estan produint des de fa dos anys les que han estat les primeres càpsules de cafè biodegradable i compostables del mercat espanyol. Aquestes càpsules estan fetes amb ecovio, un polímer de BASF l’estructura molecular del qual permet que els microorganismes el digereixen sotes unes condicions específiques de compostatge industrial en 12 setmanes, de manera que es redueix l’impacte que les càpsules de cafè tradicionals, fetes a base d’alumini i plàstic, causen en el medi ambi-

Els projectes posen el focus en l’origen de les matèries primeres o en la reciclabilitat final ent. Ara bé, les càpsules de Cafès Novell no són l’únic objecte quotidià realitzat amb aquest material sostenible de BASF. Entre les diverses aplicacions, ecovio s’utilitza per a fabricar plàstics que s’utilitzen en hivernacles per

a subjectar les plantes que s’hi cultiven o per a fabricar bosses de brossa per a la fracció orgànica. Les característiques d’aquest polímer fan que aquesta mena de bosses siguin resistents i transpirables però que no gotegin. A la planta de compostatge es transformen juntament amb el seu contingut en adob d’alta qualitat per a nodrir camps de cultiu. Ara bé, la gestió dels residus no només s’ha de tenir en comp-

te de cara al producte final. I és que sovint en els processos de fabricació de material es generen residus com per exemple trams inicials de producció que no compleixen a la perfecció els estàndards de qualitat, però amb el qual es poden crear productes que tenen unes exigències menys estrictes. ELIX Polymers està duent a terme un projecte d’aquest tipus. En els darrers tres anys, el 90% dels residus de


EL SECTOR QUÍMIC CEDIDA

producció de la companyia han estat valoritzats, així que en lloc d’acabar incinerats o en deixalleries, se’ls hi ha donat un segon ús. Aquesta política té un doble benefici per a medi ambient, ja que redueix els residus gràcies a la seva reutilització i redueix l’ús de matèries primeres per a fabricar materials. Amb els residus d’ELIX, una empresa externa fabrica diferents productes com politges de persianes, potes de sofàs, caixes encastades de llum o talons de sabates. Transformant l’energia Els projectes circulars, però, també poden centrar-se en l’ús de l’energia, de manera que s’aprofiti, es transformi i s’utilitzi l’energia residual que es genera arran de l’activitat principal amb l’objectiu de ser autosuficient o de reduir la dependència de subministrament extern. Aquest és el cas d’Ematsa. Si bé Ematsa no és una indústria química, ofereix serveis a aquestes en l’àmbit de l’anàlisi d’aigües i té totalment integrada en el seu dia a dia i en la seva estratègia el paradigma de l’economia circular. La pròpia activitat de l’empresa d’aigües tarragonina reintrodueix al cer-

cle tant l’aigua —ja sigui tornant-la al medi un cop tractada com destinant-la a usos concrets com ara aigua de rec—, com els residus —el 100% dels fangs es converteixen en fertilitzants per a ús agrícola—. Ara bé, d’un temps ençà, Ematsa ha fet un pas més enllà amb el projecte Enaigua. El responsable d’Operacions de l’empresa, Jose Molina explica que la base d’aquesta iniciativa és promoure l’ús d’energies renovables, concretament de l’energia hidràulica, en el dia a dia de l’empresa. L’orografia de Tarragona i el tipus de xarxa d’aigua que té la ciutat, amb dipòsits d’aigua en punts elevats, va suposar en el seu moment la instal·lació de vàlvules reguladores de pressió, per a reduir la pressió de l’aigua a la Part Baixa. Amb Enaigua, aquestes vàlvules s’han substituït per picoturbines que transformen l’energia motriu de l’aigua en energia elèctrica. «La quantitat d’energia que generen les picoturbines és molt baixa, però permet alimentar els sensors que al llarg de tota la xarxa», comenta Molina. «No es perd energia —afegeix— i no cal subministrament elèctric extern». Ara bé, «mai podrem generar el 100% d’energia que ens cal a Ematsa només amb hidràulica», constata el responsable d’Operacions. És per això que han apostat també per la instal·lació de plaques solars i han engegat la substitució de la flota de vehicles per vehicles elèctrics. Actualment, el 40% de la flota ja és elèctrica i es preveu que de cara al 2021 ho sigui la totalitat. Els esforços d’Ematsa envers la circularitat en la gestió de l’aigua no acaben aquí. Estan treballant en diversos projectes, que encara es troben en fase conceptual, per a donar altres usos a l’aigua que surt de la depuradora; per a utilitzar l’aigua de pluja que es recull a través de la xarxa de clavegueram i per interconnectar la xarxa entre diferents municipis i així optimitzar recursos. Es preveu que si es materialitzessin aquests projectes, es podria comptar amb 24 hectòmetres cúbics més d’aigua a l’any.

31/10/2019 diarimés

Quatre projectes circulars ‘made in Tarragona’

Dow, plàstic reciclats i monomaterials

BASF, càpsules de cafè biodegradables

El centre Dow PackStudios, que és un referent mundial en la recerca d’innovacions en plàstics, ha desenvolupat recentment dues solucions fonamentades en la circularitat. D’una banda, AGILITY ™ CE és un nou film per a embalatges fet amb un 70% de plàstics reciclats. De l’altra, la companyia acaba de dissenyar bosses per a detergent de rentavaixelles fetes amb un únic material, cosa que facilita el seu reciclatge.

Els materials biodegradables són claus a l’hora de facilitar el reciclatge. BASF ha desenvolupat ecovio, un polímer l’estructura del qual permet que els microorganismes el digereixin en 12 setmanes. Amb ecovio, Cafès Novell ha decidit fer càpsules de cafè, de manera que la sostenibilitat del seu producte no només està en el cafè com a tal, sinó que també hi està en el embalatge.

ELIX Polymers, nous usos per als residus

Ematsa, aprofitant l’energia de l’aigua

Donar una segona vida a les restes de producció. Aquest és un dels projectes que ha impulsat ELIX Polymers. La companyia dona a una empresa tercera els inicis o cues de producció d’ABS i altres materials i amb ells es fan diversos productes com per exemple caixes de llum encastades, politges per a persianes o potes per a sofàs.

La circularitat està present en el cicle de vida de l’aigua i Ematsa també aposta per ella en la seva gestió. A banda de la reutilització dels fangs com adob, han tirat endavant el projecte Enaigua, en el qual utilitzen l’energia hidràulica produï-da pel desnivell que hi ha a Tarragona per a produir electricitat que alimenta els sensors instal·lats a la xarxa.

7


8

diarimés 31/10/2019

EL SECTOR QUÍMIC

SOSTENIBILITAT

Utilitzar 10 milions de tones de plàstic reciclat, compromís europeu pel 2025 Un centenar d’empreses, entre les quals algunes ubicades a Tarragona, s’han sumat a l’Aliança Circular sobre els Plàstics Anna Ferran

Tornar els plàstics ja utilitzats al cicle de vida útil dels materials. Aquest és el repte i el compromís que han signat més d’un centenar d’empreses, entre les quals diverses que estan ubicades als polígons químics tarragonins. Fa tot just un mes s’oficialitzava aquest acord amb la signatura de l’Aliança Circular sobre els Plàstics. La iniciativa s’ha forjat a la Comissió Europea tenint com a marc l’Estratègia sobre el Plàstic que es va presentar l’any passat i que, entre altres aspectes, treballar per a incrementar el reciclatge de plàstics entre els països membres de la Unió. L’Aliança Circular suposa un pas més en aquest sentit, ja que es marca un ambiciós, però a la vegada assolible, objectiu de cara el 2025: utilitzar 10 milions de tones de plàstic reciclat per a fabricar nous productes. Aquest compromís segueix totalment els principis que defineixen l’economia circular i, per tant, els beneficis que duu associats són múltiples. D’una banda, evitar la generació de deixalles plàstiques i per tant redueix el risc de contaminació del medi ambient. A la vegada, dona una nova vida a materials que, encara que pugui semblar el contrari, encara tenen molts cicles de vida pel davant. En aquest sentit, el vicepresident primer de la Co-

missió Europea i responsable de desenvolupament sostenible, Frans Timmermans, assegura que la signatura de l’Aliança Circular dels Plàstics suposa un pas més en el lideratge de la Unió Europea en la lluita contra el canvi climàtic: «M’alegra veure que la indústria es compromet a replantejar la forma mitjançant la qual produïm i utilitzem els plàstics. Al reciclar el plàstic de forma eficient, estarem netejant el planeta i, al mateix temps, lluitarem contra el canvi climàtic al substituir els combustibles fòssils per residus plàstics» Així mateix, l’objectiu de 10 milions de tones de plàstic reciclat de cara el 2025 permet desenvolupar tot un nou sector econòmic i industrial d’alt valor afegit basat en la investigació, l’ecodisseny i els materials reciclats d’alta qualitat. «Tenim l’oportunitat de fer que la nostra indústria es converteixi en líder mundial del sector del plàstic reciclat. Hem d’aprofitar-la al màxim per a protegir el medi ambient, crear nous llocs de treball en el sector i mantenir la nostra competitivitat». Aquest és el panorama de futur que es vol assolir si es compleixen els compromisos voluntaris que empreses i organitzacions han signat amb l’Aliança Circular dels Plàstics. Però de moment la situació és

CEDIDA

plàstic reciclat, cosa que no arriba al 8% del mercat europeu del plàstic. L’objectiu que hi ha marcat es compromet a donar un impuls al mercat europeu dels plàstics reciclats superior al 150%. Accions concretes Ara bé, els compromisos requereixen accions, que han de dur a terme les empreses signants i totes aquelles que s’hi adhereixin en un futur juntament amb les institucions europees, estatals i regionals per a arribar a aconseguir els objectius marcats. En primer lloc, cal treballar per a millorar el disseny dels productes de plàstic per a fer-los més reciclables a la vegada que

La investigació dels materials i l’ecodisseny seran claus per a aconseguir aquesta fita Per la UE, l’Aliança pot posicionar Europa com a líder en l’àmbit del reciclatge de plàstics

L’Aliança treballarà per fer els plàstics més reciclables, cosa que permetrà la seva reutilització.

una altra. Des de la Comissió Europea expliquen que «a la Unió Europea encara no hem aprofitat gran part del potencial del reciclatge de plàstics, especialment si ho comparem amb altres materials com el paper, el vidre o els metalls». De fet, en la nostra vida quotidiana estem força a

acostumats a utilitzar paper reciclat, sigui en fulls o en bosses, però en canvi encara ens sorprèn quan ens assabentem que una peça de roba s’ha pogut fer amb fibres sintètiques obtingudes a partir del reciclatge d’ampolles de plàstic. Al continent, es recullen cada

any 27 milions de tones de residus plàstics. D’aquests, menys d’un terç es destina a plantes de reciclatge, cosa que significa que els dos altres terços restants se’n van directes als abocadors. L’any 2016, l’últim del qual se’n tenen dades, es van vendre a Europa menys de 4 milions de tones de

s’integren plàstics reciclats en el disseny de nous productes. Així mateix, s’ha d’identificar tot el potencial de residus plàstics que hi ha sense utilitzar per a classificar-los i reciclar-los. L’Aliança també determina que és estrictament necessari elaborar una agenda d’investigació i desenvolupament per al desenvolupament de plàstics circulars. A la vegada, també es plantegen establir un sistema de seguiment transparent i fiable per a rastrejar tots els fluxos de residus plàstics de la UE i poder determinar amb seguretat on i com acaben els plàstics utilitzats en els països membres.


EL SECTOR QUÍMIC

31/10/2019 diarimés

9

EMPRESA

ELIX Polymers participa en un projecte europeu pioner per a reciclar l’ABS

CEDIDA

PLAST2bCLEANED compta amb un pressupost de més de 4,5 MEUR per a crear una nova tecnologia que permeti el tractament d’aquest plàstic Redacció

ELIX Polymers, juntament amb altres 9 empreses internacionals, forma part del projecte PLAST2bCLEANED, que consisteix en la implementació i la viabilitat — en termes tècnics i econòmics— d’un sistema de reciclatge de residus elèctrics i electrònics. El projecte, que va començar el juny de 2019, té una durada de quatre anys i compta amb un finançament de la Comissió Europea de més de 4,5 milions d’euros amb fons del programa Horizon 2020. ELIX és l’única companyia fabricant d’ABS d’Europa que integra aquesta iniciativa, juntament amb empreses com Electrolux, Jucheheim, Campine, ICL, Fraunhofer, TNO, Gaiker, Coolrec i Sustainable Innovations. En una primera fase, es pretén realitzar un pretractament, anàlisi i separació dels components

plàstics. En una següent etapa, es pretén desenvolupar un procés de dissolució dels components plàstics i recuperació dels polímers i la resta de components per al seu posterior reciclatge. El següent pas és realitzar una avaluació ambiental i econòmica, per a demostrar la sostenibilitat i la viabilitat econòmica de la tecnologia en ser aplicada a partir del projecte PLAST2bCLEANED. Al final del projecte, es farà una fase de difusió i comunicació sobre els objectius aconseguits. Pel que fa a l’impacte mediambiental de l’ABS i els beneficis que s’obtindrien amb aquesta nova tecnologia en matèria de sostenibilitat, es vol aconseguir una major puresa i qualitat de les matèries primeres secundàries. També es pretén augmentar la taxa de reciclatge de materials secundaris, cosa que comporta intrínsecament una reducció de

les deixalleries i de la incineració de residus plàstics. Així mateix, permetrà reduir el risc de mantenir substàncies perilloses en materials reciclats. A tot això cal sumar-hi que el projecte permet implementar el Pla d’Acció d’Economia Circular de la Unió Europea, el 7è Programa d’Acció Ambiental i el full de ruta SPIRE PPP de la Comissió sobre Plàstics en una Economia Circular. A més de tots aquests beneficis, el projecte contempla contribuir a l’economia circular en el món dels plàstics, millorant el percentatge de material reciclat davant de les tecnologies actuals i reduint la quantitat de materials que ara mateix s’incineren sense reciclar-se. En aquest sentit, el cap de Business Development i R&D/ IP d’ELIX Polymers, Antonio Prunera, comenta que «en el marc de la nostra estratègia de

Aquest projecte permet implementar el Pla d’Acció d’Economia Circular de la Unió Europea.

ELIX és l’únic fabricant d’ABS que participa en el projecte per a reciclar residus electrònics participació en projectes d’economia circular i com a empresa del sector químic, corroborem el nostre compromís amb aquest tipus d’iniciatives. El fet de participar en un projecte d’aquesta

Amb aquest projecte s’aconseguirà reduir el plàstic que s’incinera o acaba a la deixalleria magnitud com a únic fabricant d’ABS, ens permet enfortir la nostra posició com a fabricant de termoplàstics». Cal tenir en compte que ELIX Polymers és un dels fabricants

líders de resines d’acrilonitrilbutadiè-estirè (ABS, en les seves sigles en anglès AcrylonitrileButadiene-Styrene) i derivats a Europa. Ofereixen una àmplia gamma de solucions per a diferents sectors i aplicacions, complint amb els estrictes requisits de cada sector, entre ells el de la salut, l’automoció, els dispositius elèctrics i electrònics i joguines, entre altres.


10

diarimés 31/10/2019

EL SECTOR QUÍMIC

A FONS

ECONOMIA CIRCULAR, INDÚSTRIA Q Carles Navarro, general de BASF Española posa sobre la taula una «El món, avui en dia, no director general de BASF Española altra xifra: «A la Xina, la és sostenible». Així de roinversió del sector químic tund es mostra el director s’ha multiplicat per cinc entre 2007 i 2017». general de BASF Española i president de la Hem d’insistir en la Aquestes dades fan pensar que bona part patronal química espanyola Feique, Carles competitivitat i Europa de la previsió d’inversió de la química anirà Navarro. I de motius no n’hi falten. El màcap al gegant asiàtic, cosa que podria deixar xim responsable de la companyia alemanya ha d’evolucionar en una situació delicada el mercat europeu. a la península explica que s’estan consumint cap a una química Davant d’aquesta situació, Navarro creu que els recursos per sobre de la capacitat de re«no hem de tirar la tovallola i hem d’insistir generació del planeta: «Abans els recursos d’especialitats en la competitivitat». Posant el focus sobre el s’acabaven a finals d’any i ara ja s’han esgotat sector a Tarragona, comenta que el territori al juliol». I les previsions de futur no són encoratjadores. Es preveu que al 20--, la Terra conegut per la seva capacitat d’aportar solu- compta amb infraestructures potents com tingui més de 10.000 milions d’habitants, el cions innovadores als reptes de futur, que ara el Port, amb personal qualificat i amb cen70% dels quals estaran vivint en grans ciu- arriben en forma d’aïllaments per a fer efici- tres d’investigació punters que donen prestats. Això suposarà un 50% més de consum ents els edificis, de materials per a generar tigi al sector. Per contra, hi ha aspectes clau d’energia i la necessitat d’un 30% més d’ali- aerogeneradors que produiran energia eòlica a millorar, segons Navarro, com el Corredor ments. I tot en un context de canvi climàtic. o de fibres que permetran augmentar l’auto- Mediterrani, l’excessiva burocràcia a l’hora d’obtenir permisos i el cost de l’energia que Aquestes xifres obliguen a plantejar un can- nomia dels vehicles elèctrics. La diversitat d’aplicacions dels seus pro- és un 30% superior al de països com Alemavi, que per a Navarro passa per superar el paradigma de l’economia lineal i implantar ductes i les perspectives de futur expliquen nya o Bèlgica. Aquests són els deures concrets que té el l’economia circular. En aquest sentit, consta- les previsions de creixement del sector a esta: «Sense planeta, no hi ha economia i hem cala mundial de cara al 2030 i unes perspec- sector químic a Tarragona, però, el cert és de fer un esforç per a deslligar el creixement tives d’inversió de més de 200.000 milions que la indústria a l’àmbit europeu cal que es econòmic del creixement de l’ús dels recur- d’euros. Ara bé, cal tenir en compte que són replantegi alguns aspectes, especialment si diverses les àrees geogràfiques que compten vol continuar sent un mercat de referència sos». El sector químic, explica el president de amb una alta concentració d’indústria quí- en el conjunt global. Per a Navarro, el futur Feique, té molt a aportar en aquest context mica. Europa i els Estats Units han estat tra- passa per «evolucionar cap a una química per a revertir la situació futura que tenim dicionalment els principals pols, però la Xina d’especialitats amb volums més reduïts però pel davant. I no és pas estrany, ja que el 95% actualment agrupa el 37% de la producció productes d’alt valor afegit» a la vegada que dels articles que es fabriquen han comptat mundial i s’espera que l’any 2030 suposi el es lideren projectes d’economia circular, amb en algun moment amb la intervenció de la 50% del total de la producció, segons comen- els quals Europa mantindria el seu posicioindústria química. De fet, aquest subsector és ta Carles Navarro. En aquest sentit, el director nament davant d’altres mercats. Anna Ferran

Carles Navarro és també el president de la Federación Empresarial de la Industria Química Española (Feique).


EL SECTOR QUÍMIC

31/10/2019 diarimés

A QUÍMICA I EUROPA: DUES VISIONS Markus Steilemann, polítiques públiques Anna Ferran que el suportin. Mal«Hem de tancar el cercle». Chief Executive Officer de Covestro grat que la UE estigui Aquest és per Markus treballant en alguns Steilemann, el Chief Exeprojectes per a impulsar la circularitat dels 28 cutive Officer (CEO) de Covestro, el principal Europa es mou en i convertir-se en referent mundial en matèrepte que la indústria química té pel davant. funció del que demana ria d’economia circular, Markus Steilemann Ferm defensor del paradigma circular, el màes mostra molt crític al respecte: «Els països xim dirigent de la companyia alemanya creu l’opinió pública i no membres encara prioritzen els interessos naque cal abandonar el model lineal, perquè ja posa el focus en els cionals en lloc de tenir una visió de conjunt no funciona més i centrar tots els esforços en els polítics prenen decisions a curt termini implementar un model circular, en el qual reptes que té al davant ipensant més en la reelecció que en les estraels plàstics jugaran un paper clau. «És molt tègies a llarg termini. Només això explica per difícil continuar tenint una vida sostenible, mediambientalment i econòmicament, si no l’alumini és d’entre un 80 i un 90%, cosa que què, per exemple, s’han prohibit les palletes vol dir que entre un 10 i un 20% de materi- de plàstic, que suposen un ús minúscul de tenim plàstics», assegura. Les aportacions que els materials plàstics al es perd. En el cas del plàstic, si el reciclem plàstic, en lloc de potenciar d’una vegada per poden fer per a l’acompliment dels Objectius químicament, bona part del plàstic torna al totes l’energia renovable a un preu compede Desenvolupament Sostenible són el motiu cercle i la resta es crema. El problema és que titiu. Però Europa es mou en funció del que pel qual Steilemann es mostra tan optimista emetem diòxid de carboni. Però si convertim demana l’opinió pública i no posa el focus en amb el futur del sector. «Malgrat el debat que el carboni en matèria primera o si la natura els veritables reptes que té al davant». Quan se li pregunta sobre com l’economia hi ha al voltant dels plàstics i els estigmes que el reabsorbeix, el cercle queda totalment tenen associats, els plàstics tenen nombro- tancat». I és aquí on apareix un altre element circular pot atorgar un lideratge a Europa sos avantatges. El problema és que en el pas- clau: el carboni. El màxim responsable de davant de mercats creixents com la Xina, el sat no hem sabut gestionar correctament els l’empresa alemanya explica que el carboni CEO de Covestro, que va liderar el negoci de residus». I és aquí on entra en joc un altre dels és un dels principals elements de la natura policarbonats de la companyia al país asiàtic, aspectes crucials per al CEO de Covestro: el i també dels plàstics. La natura és capaç de adverteix que «no hem de subestimar els ràreciclatge químic. «El plàstic té un gran repte; reabsorbir-lo circularment i ara cal treballar pids avenços que estan fent en circularitat, el reciclatge mecànic, que és la metodologia en aquesta línia amb els plàstics. «Si pensem perquè ja han entès que aquest repte també que utilitzem avui en dia, no funciona. Per els cercles correctament, ens podem valdre els afecta. Ja estan treballant en un pla genetant, cal que investiguem més els plàstics i de la natura per a tancar-los. És per això que ral, que es discutirà profundament i després hi haurà més demanda de plàstics», constata. s’implementarà sense demora». I conclou: que millorem la seva reciclabilitat». Aquesta és la línia de treball que segueix «M’encantaria que Europa tingués aquest Per a mostrar els beneficis dels plàstics dins del model circular, Steilemann posa el Covestro i en general el sector químic. Ara lideratge, però la forma com es prenen decisegüent exemple: «La ràtio de reciclatge de bé, com qualsevol canvi de paradigma, calen sions m’omple de dubtes».

Markus Steilemann ostenta el càrrec de CEO de Covestro des del juny de 2018.

11


12

diarimés 31/10/2019

EL SECTOR QUÍMIC

REPSOL

CEDIDA

Dibuixar un món més net, objectiu de les iniciatives circulars de Repsol La companyia està treballant en diversos àmbits com la introducció de plàstics reciclats en els seus materials, l’aigua reutilitzada o el ‘carsharing’ Anna Ferran

Impulsar iniciatives i innovacions enfocades a dibuixar un món més net, apostant fortament per a la investigació com a via per a eliminar els residus plàstics a les deixalleries. Aquesta és una de les principals línies de treball de Repsol en matèria de sostenibilitat. De fet, la companyia està fortament compromesa amb diversos projectes basats en el paradigma de l’economia circular i que inclouen des del reciclatge de plàstics i altres materials per a crear nous materials fins a iniciatives col·laboratives entre els seus treballadors, passant per la reutilització de l’aigua. En aquest sentit, asseguren que «busquem en totes les nostres àrees de negoci oportunitats que ens permetin evolucionar cap a un nou model productiu que afavoreixi la reincorporació de béns i serveis al cicle econòmic». Tenint com a punt de partida aquest compromís, Repsol treballa el concepte d’economia circular en sis àmbits principals, que són la gestió de residus, per a reduir la seva generació i el seu dipòsit en deixalleries; la gestió de l’aigua, per a disminuir la captació i optimitzar la seva recirculació; la generació de nous biocombustibles a partir de resi-

çat a fabricar a escala industrial dos materials resultat de les innovacions d’aquest projecte. El primer és un material compost per polietilè de baixa densitat al qual se li incorpora un 50% de residu de postconsum. Aquest nou material es pot utilitzar per a elaborar film retràctil que es destina al transport de packs de llaunes, ampolles, briks o caixes de cartró. El segon material sorgit de Reciclex és un teixit no teixit que incorpora un 25% de material reciclat i que és idoni per a diverses aplicacions del sector de les fibres. A banda, i encara com a fase experimental, Repsol està duent a terme el projecte Zero per a promoure el reciclatge químic de residus plàstics que no poden tractar-se mecànicament.

La investigació és clau per a desenvolupar aquestes innovacions basades en la sostenibilitat i la circularitat.

dus per a reduir les emissions; la transformació de residus plàstics en nous productes per a la indústria petroquímica; les iniciatives col·laboratives de sharing urbà i

el desmantellament circular dels actius obsolets. Circularitat i plàstics Els plàstics és un dels principals

àmbits en els quals Repsol està centrant els seus esforços. En destaquen dos projectes, Reciclex i Zero, que ja estan donant els seus fruits. Reciclex comer-

cialitza poliolefines que incorporen un percentatge de producte reciclat en la seva composició final. Després d’una fase experimental, la companyia ha comen-

Reutilització i col·laboració Ara bé, hi ha altres àmbits en els quals Repsol està compromès amb l’economia circular, com per exemple l’ús d’aigua regenerada procedent de la planta d’Aitasa al Complex Industrial de Tarragona, cosa que ajuda a preservar els escassos recursos hídrics de la zona. Així mateix, ha impulsat un projecte de carsharing amb vehicles hídrids endollables, cosa que redueix les emissions de CO2.


EL SECTOR QUÍMIC

31/10/2019 diarimés

13

de ser residus a ser matèries primeres d’alta qualitat AIGUA REUTILITZADA El Complex Industrial de Tarragona treballa per trobar diverses fonts de subministrament d’aigua, i una d’elles és l’aigua regenerada de la planta d’Aitasa. L’any passat va utilitzar 17.368 quilotones d’aigua regenerada, cosa que suposa un augment del 15% respecte al 2017. Amb aquesta aposta es treballa per a gestionar els recursos naturals disponibles eficientment.

Reciclex El projecte Reciclex treballa per a comercialitzar poliolefines que incorporen un percentatge de producte reciclat. Aquest projecte fa un pas més enllà del simple ús de matèries primeres reciclades, ja que implica tota una sèrie d’acords amb els diferents membres de la cadena de valor per tal de garantir el subministrament de

materials homogenis que s’utilitzaran per a fer films d’agrupacions, teixits no teixits o peces d’automoció. Cal destacar que ja han fabricat a escala industrial dos materials sorgits de Reciclex, que es podran utilitzar per a fer films per al transport d’ampolles, llaunes o bricks i per a fer teixits no teixits per al sector de les fibres.

ASFALT RECICLABLE Repsol ha desenvolupat, en col·laboració amb l’empresa SACYR, una tecnologia que permet la reutilització de l’asfalt envellit de la carretera amb una taxa de reutilització del 100%, gràcies a l’ús d’una emulsió bituminosa. A banda de re-

duir els residus que, d’una altra manera, anirien a parar a la deixalleria, aquest innovador projecte col·labora a reduir les emissions de diòxid de carboni, la petjada hídrica i altres paràmetres mediambientals.

CARSHARING ZERO El projecte Zero es basa en el reciclatge químic de plàstics que no poden reciclar-se mecànicament i que, sinó, acabarien a la deixalleria. A través d’un procés químic, els plàstics es converteixen en olis que s’utilitzen en la fabricació de poliolefines amb les quals es generen diversos materials. Aquesta nova matèria primera reciclada es combina amb la matèria primera convencional (petroli), cosa que limita el consum de recursos fòssils. Les po-

liolefines circulars de Repsol ofereixen la mateixa qualitat i funcionalitat que les poliolefines verges i, per tant, es poden utilitzar en aplicacions amb estrictes requisits de neteja i seguretat, com per exemple l’envasat alimentari. Recentment, la companyia ha obtingut la certificació ISCC PLUS per a les primeres tones de polietilè i polipropilè circulars que ja estan disponibles comercialment a Europa.

Compartir cotxe és una opció que també fomenta l’economia circular, i sobretot l’optimització de recursos. Per això, Repsol ha engegat WiBle, un servei de carsharing de cotxes híbrids endollables, que actualment la companyia té en marxa amb col·laboració amb Kia a Madrid. Amb aquesta iniciativa, s’aconsegueix reduir el consum energètic, les emissions contaminants i s’afavoreix la circulació urbana.


14

diarimés 31/10/2019

EL SECTOR QUÍMIC

Transformant residus en nous productes i solucions Passar d’una economia lineal basada en produir, usar i llençar cap a un model circular, inspirat en la natura. Aquesta és una de les metes que s’ha marcat Dow dins dels Objectius de Sostenibilitat 2025. Les solucions que proporciona la innovació en química sostenible i els seus processos (nous materials, nous sistemes de fabricació, gestió de l’aigua, etc.) constitueixen els pilars fonamentals pel desenvolupament de l’economia circular amb el qual Dow s’ha compromès. Mitjançant diverses innovacions, els residus s’incorporaran a nous productes i serveis, de manera que es podrà tancar el cercle dels recursos en mercats clau. Però no només això. I és que per a la companyia l’economia circular suposa maximitzar el valor i l’ús dels recursos dissenyant sistemes i materials més eficients, convertint tot allò que ha estat residu en un recurs que es podrà tornar a utilitzar, de manera que es manté amb el seu màxim valor durant tot el seu cicle vital, un cicle que ara és circular. Si bé el compromís de Dow amb la circularitat és global, concretament a la regió ibèrica està impulsant diversos projectes que segueixen aquesta filosofia vinculats amb àmbits com l’energia, els plàstics i els poliuretans. El fluid DOWTHERM™ A,

per exemple, absorbeix l’energia tèrmica solar i la transporta a una illa de potència, aquesta calor transforma l’aigua en vapor, que en unes turbines genera energia elèctrica. Gràcies a aquest fluid s’estalvien a Espanya les emissions equivalents a 1,8 milions de cotxes en circulació. En l’àmbit dels plàstics, destaca la tasca de recerca i innovació que es fa al Centre d’Excel·lència Global per a Films de Plàstic de Tarragona. Aquest treballa en diversos programes orientats cap a la circularitat com per exemple el disseny d’estructures multicapa amb materials reciclats i el desenvolupament de solucions que permeten reduir la quantitat de material utilitzar sense comprometre el rendiment del producte final. L’ús de materials reciclats per a crear noves aplicacions finals també es pot veure en l’àmbit dels poliuretans. Dos exemples d’això que ha desenvolupat Dow Polyurethanes són, d’una banda, la recuperació del cautxú dels pneumàtics usats per a produir mobiliari per a parcs infantils o gespa artificial i, de l’altra, la recuperació d’escumes de matalassos i aïllaments d’edificis per a ser reutilitzats com a matèria primera verge amb l’objectiu de donar-li una nova i útil vida a aquests projectes.


EL SECTOR QUÍMIC

31/10/2019 diarimés

Economia Circular idor nsum Co

Ma te r

inori sm o

as rim sP ia

Generar innovació Involucrar la comunitat Mantenir el lideratge

Valorar la natura

ión uc ib M

Di st r

Valorar la natura

ducción Pro

Alliberar el potencial de les persones i la ciència

Diseñ o

Un nou model econòmic

Pilars i Objectius de Sostenibilitat Dow 2025 Establir col·laboracions audaces

OPERACIONS RESIDUS

Liderar l’Agenda 2030

Fomentar l’economia circular

INNOVACIÓ

Nous productes

DE RESIDU A VALOR

2025: 6 Projectes ODS’s globals

2030 ONU

Materials segurs i sostenibles

Matèries primeres. Operacions de cadena de subministrament

Disseny circular que facilita la creació de nous productes, models del negoci i col·laboracions amb la cadena de valor

Recuperació per a un nou propòsit i ús. Noves aplicacions, nova vida com a matèria primera.

Projectes d’economia circular de Dow Ibèrica Energia - DOWTHERM A - Silicones

Plàstics - Centre d’Excel·lència Global en Tecnologia per a Films de Plàstics (Tarragona) - ELITE AT Enhanced - PacXpert - AFFINITY - INNATE - ADCOTE

Poliuretans - Recuperació de cautxú de pneumàtics usats per a noves aplicacions finals - Recuperació d’escumes de matalassos i aïllaments d’edificis per a la seva reutilització com a matèria primera - Tecnologia Voramer

www.dow.es

15


16

diarimés 31/10/2019

EL SECTOR QUÍMIC

BASF, 50 anys de compromís i bona química amb Tarragona

La companyia alemanya celebra enguany el 50è aniversari de la seva arribada al territori. Durant aquest mig segle de presència a Tarragona, la companyia i el seu entorn han crescut plegats i han construït una relació basada en la confiança, les sinergies, la sostenibilitat, la transferència de coneixement i un compromís ferm per a fer de Tarragona un territori capdavanter

1990s Exportacions, noves plantes i vinculació ciutadana

Els 90s comencen amb una fita revolucionària: el laboratori de BASF Tarragona dissenya una planta, modèlica a escala mundial, de tractament biològic d’aigües residuals, que utilitza oxigen pur i que no genera ni olors ni soroll.

El 1992 es posa en marxa la planta de resines de polièster; una instal·lació clau, ja que el molts productes quotidians contenen aquestes resines, des de marbres sintètics, materials per a construcció o productes per a la indústria automobilística.

La fundació del Consell Cívic Consultor és un dels moments claus de l’any 1994 i del mig segle de BASF a Tarragona. La companyia va ser pionera en crear un fòrum on proporcionar informació a la població de les seves activitats i els efectes en l’entorn.

Una nova fita per a la logística del centre de producció s’aconsegueix el 2001, quan es construeix i entra en servei el moll per a carregar i descarregar vaixells en la concessió de BASF al Port de Tarragona.

Més novetats arriben el 2002. Basell posa en marxa la nova planta de fabricació de polipropilè. Així mateix, s’instal·la un nou tanc de propà al Port de Tarragona.

2000s Aliances de futur

El canvi de mil·lenni suposa la constitució de la Joint Venture BASF SONATRACH PropanChem per portar a terme la construcció i operació d’una planta de deshidrogenació de propà. A més, s’inaugura l’edifici Augusta i la seu de BASF Española a Tarragona.

2010s L’era de la sostenibilitat i la relació amb l’entorn

La sostenibilitat i la responsabilitat de BASF amb l’entorn han rebut nombrosos reconeixements des de 2010 i fins a l’actualitat: el premi de l’EcoCambra, el distintiu Igualtat a l’Empresa, o el certificat d’or EWS per la seva gestió sostenible de l’aigua.

Una de les fórmules de BASF per apropar la química a la societat i despertar vocacions científiques porta per nom Kids’Lab (2011) i Teens’Lab (2015). Aquestes activitats deixen entrar centenars d’estudiants any rere any als laboratoris de la companyia.

L’aposta per a potenciar el talent del territori i per crear ocupació de qualitat de BASF s’evidencia amb el seu programa pioner de Formació Professional Dual, iniciat el 2013, primer en format Transnacional a Alemanya i després també amb opció nacional.


EL SECTOR QUÍMIC 1969

1970s

1980s

Inici de l’activitat

Impuls a la producció

Diversificant el site

31/10/2019 diarimés

17

Any 1969. Aquesta és la data en la qual BASF Tarragona comença la seva activitat amb la posada en marxa de la planta de producció de poliestirè expansible Styropor, un material pioner d’escuma aïllant patentat per la companyia alemanya.

La dècada dels 70 representa la consolidació de BASF al territori. L’any 1971 es construïa el complex OXO per a fabricar alcohols. L’empresa amplia la seva capacitat productiva amb noves línies de producció l’any 1978.

La diversificació del site de BASF continua. La planta d’OXO esdevé un referent mundial gràcies a nous processos que permeten un estalvi d’energia. El 1984 es posa en marxa una planta per a tractar aigües residuals i el 1987, la planta de Polipropilè.

L’any 1996, BASF assoleix una fita important. I és que després d’anys abastint principalment el mercat nacional, el complex tarragoní arriba a exportar més de 50% de la seva producció. En aquest any, el complex rep la visita dels reis Joan Carles I i Sofia.

La recta final dels 90s coincideix amb la posada en marxa de diverses plantes com la de catalitzadors per a poliolefines i la planta de Premix, el 1997, i la formulació del complex de fungicides, el 1999.

L’any 1998 es construeix la planta incineradora de Constantí amb tecnologia BASF. Aquest mateix any, es posa en marxa el Rack Dixquímics, que connecta el polígon químic sud amb el Moll de la Química del Port de Tarragona

L’any 2003 BASF SONATRACH PropanChem posa en marxa la seva planta de deshidrogenació de propà per a la producció de propilè.

BASF Espanyola rep l’any 2006 el Premi Europeu en Sostenibilitat de mans de l’aleshores príncep Felip. Aquest mateix any, la companyia compra Engelhard i incorpora la planta de catalitzadors a Tarragona i tanca la planta de poliestirè.

L’any 2009 és una altra de les dates destacades per a BASF a Tarragona. I és que es compleixen 40 anys de l’arribada de la companyia. La primera dècada dels 2000 es tanca amb la venda de la planta de Premix i el tancament de la planta d’Styropor.

El diàleg i la relació de BASF amb els seus treballadors i amb l’entorn s’aprofundeix. El 2016, el Consell Cívic Consultor passa a anomenar-se Panell Públic Assessor. El 2017, es crea el Panell Infantil i el Panell Intern amb treballadors de les diverses unitats.

L’any 2018 és especial per a BASF a Tarragona, ja que llença el programa de voluntariat i patrocini del Nàstic Genuine, equip que promou la normalització del futbol entre el col·lectiu de persones amb discapacitat intel·lectual.

Després de mig segle al territori, BASF celebra enguany el 50è aniversari a Tarragona. Coincidint amb aquesta efemèride, la companyia impulsa la campanya Tarragona Segura, amb l’objectiu de crear i reforçar la cultura de seguretat de l’empresa.


18

diarimés 31/10/2019

EL SECTOR QUÍMIC

TRIBUNA

L’aplicació d’aquest estàndard ha dut els índexs de sinistralitat cada cop a cotes més baixes

Auditories AEQT-AEST: un compromís amb la millora contínua i l’excel·lència

per a garantir la qualitat i la seguretat de les persones en tots els processos diaris. Qualificar-se en l’estàndard AEQT-AEST en seguretat té diversos beneficis. En aquest sentit cal destacar que es tracta d’un compromís amb els treballadors i treballadores de les empreses associades i amb la seva seguretat. A la vegada, aquesta qualificació assegura que les empreses adoptin iniciatives de millora en la seva seguretat de forma eficaç, cosa que de retruc acaba fomentant una cultura de prevenció genuïna. D’altra banda, qualificar-se en l’estàndard AEQT-AEST en garantia de qualitat –requisit que serà exigible per a realitzar treballs de manteniment a partir de gener de 2020- té com a beneficis crear una cultura de qualitat interna. Comporta també traçabilitat i ajuda en els processos de presa de decisions. A més a més, aporta una fiabilitat superior a les plantes i per tant més seguretat. En definitiva, ambdues auditories són l’eina perfecta per a aproximar les empreses de serveis a l’excel·lència. Més informació a http://bit.ly/ Aeqt-Aest-Seguridad.

ANNA GENDRE MORALES Coordinadora Projecte Auditories AEQT-AEST

El sistema de qualificació en seguretat segons els requisits de l’AEQT-AEST és un sistema de qualificació únic en matèria de prevenció, la finalitat del qual és que les empreses de serveis que treballen en el manteniment habitual puguin desenvolupar els seus servies en l’àmbit de les empreses de l’AEQT de forma segura. Durant el passat any 2018, es van qualificar 70 empreses en seguretat, de les quals vuit han obtingut aquesta qualificació per primer cop. A data de desembre de 2018, es van computar un total de 140 empreses amb aquesta qualificació. A nivell general, es demostra que les empreses entren en el procés de millora contínua un cop estan qualificades i van realitzant les diferents audi-

tories de seguiment o renovació. Les estadístiques de sinistralitat de l’informe públic de l’AEQT de l’any 2018 mostren que l’aplicació d’aquest estàndard ha impactat de manera molt positiva sobre aquesta. Ha dut, de forma significativa i amb el pas del temps, els índexs de sinistralitat a cotes cada cop més baixes, cosa que demostra que un bon sistema de gestió de la prevenció evita accidents. Cada dos anys la Comissió de Seguiment, òrgan paritari format per cinc representants de l’AEQT i cinc de l’AEST, revisen i actualitzen aquest estàndard perquè estigui alineat amb els requisits de les empreses de l’AEQT i així es pugui fomentar una cultura de seguretat amb l’objectiu zero

accidents. Una fita important en aquest 2019 és l’exportació del sistema de qualificacions d’empreses en seguretat a tota a Catalunya a través de FEDEQUIM (Federació Empresarial Catalana del Sector Químic). Qualsevol empresa auditada en l’estàndard de seguretat AEQT-AEST pot homologar el seu certificat i oferir servei a FEDEQUIM. De cara al pròxim any, la meta és la implantació de la nova qualificació en Garantia de Qualitat segons els estàndards AEQTAEST. Aquest estàndard complementarà l’excel·lent dinàmica amb l’estàndard de seguretat i reforçarà els objectius marcats en la línia estratègica de treballar de manera rigorosa i continuada ACTUALITAT

Un jove tarragoní, premiat als debats europeus sobre el plàstic Tomàs Pérez, de l’Escola Internacional del Camp, va quedar vuitè CEDIDA

Redacció

La quarta edició del Concurs Europeu de Debat Juvenil (EYDC) va reunir el passat 9 d’octubre a Berlín 25 joves d’entre 15 i 19 anys d’arreu del continent en un esdeveniment en el qual van compartir les seves opinions sobre el futur dels plàstics. Tomàs Pérez, alumne de l’Escola Internacional del Camp i un dels tres representants espanyols, va resultar un dels deu guanyadors del concurs; concretament va quedar en vuitena posició. Aquest és el tercer any consecutiu en el qual la representació espanyola a la competició obté un premi a la gran final. Aquesta competició, que està organitzada per l’Associació Petroquímica Europea (EPCA) i PlasticsEurope va tenir enguany per a tema principal a debatre Repensar, reutilitzar, reciclar, com forjar un futur sostenible amb plàstics i productes petroquímics? «Els participants a la final han debatut sobre els complexos reptes actuals i futurs des de diferents perspectives, i hem d’aprendre d’ells. M’han

Tomàs Pérez, rebent el seu premi a la gran final a Berlín.

impressionat les idees d’aquests joves, tan innovadores i creatives que les hem d’adoptar i convertir en accions tan aviat com sigui possible», comentava la directora d’assumptes públics de PlasticsEurope i membre del jurat, Leonor García. Per la seva part, Marc Schu-

ller, president de l’EPCA, assegurava: «Ha estat molt inspirador escoltar aquests joves i estic segur que ens aportaran noves idees per a la nostra indústria. Ells són els que s’enfrontaran als desafiaments en els pròxims anys i tenen tot el potencial per a fer-ho».


EL SECTOR QUÍMIC

31/10/2019 diarimés

19


20

diarimés 31/10/2019

EL SECTOR QUÍMIC

LA POBLA DE MAFUMET

CEDIDA

Junts, continuem sumant JOAN MARIA SARDÀ I PADRELL Alcalde de la Pobla de Mafumet

Que avui dia cal disposar de la millor formació acadèmica possible per accedir a una bona posició laboral, ho sap tothom. I que per fer front a un mercat altament competitiu i canviant cal disposar de personal altament qualificat i capacitat, també. Cal, doncs, apostar pel talent i per la formació com a base per al progrés econòmic, tecnològic i social que ens permeti assolir un futur millor. Un futur que passa, necessàriament, per potenciar i augmentar les opcions d’èxit de les empreses del territori, que ac-

tuen com a motors econòmics i com a pols d’atracció d’ocupació estable. És fàcil pensar, en aquest sentit, en els dos principals dinamitzadors econòmics del territori: el turisme i la indústria petroquímica. Amb la necessitat i obligació d’estar sempre a l’avantguarda tecnològica, científica i investigadora, la gran indústria requereix professionals altament qualificats per donar resposta als reptes que la societat va plantejant i que la ciència pot resoldre. És per això que, com a societat,

hem de fer costat i oferir tot el suport als dos principals motors econòmics del territori i que, com s’ha demostrat, són perfectament compatibles. Cal que seguim ajudant la nostra indústria a mantenir-se al capdavant en matèria d’R+D+i, a seguir cercant el talent com a ingredient principal i elemental de progrés en matèria econòmica, investigadora i mediambiental. Perquè res d’això tindria sentit ni justificació si no es fa des de la premissa bàsica de l’atenció i la cura pel medi ambient. Però si exigim, també hem de ser capaços d’oferir. Podríem parlar aquí, per exemple, de la imprescindible reducció del cost energètic i de la millora i potenciació de les infraestructures.

Dos obstacles que avui dificulten la viabilitat de la gran indústria i que, si som capaços de superar-los, estarem en condicions d’afrontar un futur optimista. Cal recordar que la indústria petroquímica reverteix en be-

nefici de la societat, ja que és capdavantera en la investigació i aplicació de solucions científiques i tecnològiques a molts dels reptes globals: agricultura, transport, alimentació, solucions farmacèutiques, medi ambi-

ent, reciclatge i potabilització de l’aigua, etc. A La Pobla diem que, entre tots, fem més gran el municipi. D’igual manera, junts podem fer més gran el nostre territori. Perquè junts, som més.

FORMACIÓ

Institut Comte de Rius: Química 4.0 El centre compta amb simuladors i entorns de realitat virtual per a fer pràctiques Redacció

Centre de referència del sector químic a Catalunya i a l’Estat, amb una trajectòria de 50 anys en la formació de professionals de la química en els àmbits d’operador de planta i analista de laboratori. Actualment, l’Institut Comte de Rius imparteix, en l’àmbit de la Química, els cicles de grau mitjà d’Operacions de Laboratori i Planta Química i els cicles de grau superior de Química Ambiental, Laboratori d’Anàlisi i Control de Qualitat i de Química Industrial dels quals se’n beneficien més de 600 alumnes cada curs. Aquests dos últims cicles es poden cursar en modalitat dual, de manera que empreses i l’institut col·laboren de forma estre-

ta en la formació dels alumnes que acabaran realitzant estades formatives en les empreses de més de 1000 hores. Qualificant professionals Fruit de la capacitat que té el centre per adaptar-se al mercat laboral i de la forta vinculació que té amb el sector, els últims anys han impartit un itinerari qualificador i professionalitzador dirigit a treballadors de les empreses instal·lades al site tarragoní. En aquest itinerari, es combina el reconeixement de l’experiència laboral amb la impartició de mòduls professionals en un horari adaptat als treballadors amb l’objectiu de titular a treballadors qualificats i amb experiència professional.

Tots aquests anys de col· laboració han permès al Comte de Rius anar adaptant els estudis a les necessitats reals de l’empresa, no només en l’actualització dels coneixements tècnics sinó en les competències

El 91,8% dels seus estudiants troben feina relacionada amb els estudis que han fet al centre i valors que s’han de treballar amb els alumnes per aconseguir els millors professionals per a la indústria 4.0 com s’anomena la indústria del futur. L’Institut ja està treballant en diverses línies per garantir l’ad-

quisició de les competències 4.0. Així doncs, ha impulsat l’ús de simuladors de procés químic per realitzar pràctiques i assegurant un bon entrenament del futur professional. També ha digitalitzat els laboratoris de pràctiques. A més, s’estan desenvolupant entorns de realitat virtual i realitat augmentada que permetran recrear situacions reals on posar en pràctica d’una forma segura i controlada els coneixements adquirits. A tot això, cal sumar que el Comte de Rius imparteix una formació integral de qualitat que garanteix la inclusió dels alumnes a la societat com a l’empresa. De fet, el percentatge d’inserció laboral de l’alumnat, en feines relacionades amb els seus estudis, és d’un 91,8%. I és que no és només un centre de secundària, és un espai d’oportunitats amb 90 anys d’història que ha esdevingut una aposta segura dels joves del Camp de Tarragona.


EL SECTOR QUÍMIC

31/10/2019 diarimés

21

Gustavo Cuadrado Director executiu de la Fundació Tarragona Smart Region

«Els plecs tècnics han de recollir els criteris dels ODS i de l’economia circular»

A. FERRAN

Perfil

Fent de Tarragona un territori ‘smart’ Gustavo Cuadrado, tarragoní de 43 anys, és actualment el director executiu de la Fundació Tarragona Smart Region. Llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses i màster en màrqueting per ESADE, Cuadrado ressalta el caràcter pioner que ha tingut la fundació a l’hora de fer divulgació sobre conceptes com smart city o Objectius de Desenvolupament Sostenible. Ha estat guardonat amb el premi Water Hydrant Award del Massachussets Institute of Technology (MIT) pel seu Lideratge en la innovació.

Cuadrado explica que la química és un dels actors clau a l’hora de desenvolupar a curt termini projectes circulars al territori Redacció

—La Fundació Tarragona Smart Region aposta per l’economia circular i la indústria 4.0? —Sí, des de la Fundació i des de la Càtedra Smart de la URV hem estat impulsant aquest concepte molt abans que estigués tan de moda. Aquesta és part de la nos· tra tasca, fer pedagogia i divul· gació de conceptes com aquests. Molts cops ens ho critiquen, però el temps ens dona la raó. —Posi’m un exemple. —El projecte Hèlix. És un pro· jecte d’economia circular que va començar amb el got de les fes· tes, que va impulsar la fundació. El primer any d’implantació va tenir crítiques però ara tothom veu els seus beneficis. —Els ajuntaments han d’impulsar l’economia circular? —Clar que sí. Ara bé, a curt ter·

mini on es poden impulsar els projectes més importants és a la indústria química, a Sirusa, a les empreses d’aigües o a la comuni· tat portuària. De totes maneres, els Objectius de Desenvolupa· ment Sostenible han d’estar pre· sents en tots els plecs tècnics. —Tots aquests actors que ha mencionat estan treballant en l’economia circular? —Ens consta que sí. De fet, col· laborem en molts projectes. Crec que seria important que totes aquestes entitats treballin braç a braç amb la URV per a fer una transferència del coneixement bona i estable. —Parlant de transferència del coneixement amb la URV, existeix aquesta? —Crec que amb la indústria sí que existeix, és estable i profito· sa. Els ajuntaments, per la seva banda, encara no han posat tota

la carn a la graella. El principal problema que tenen les universi· tats és la falta d’un finançament que els permeti una investigació estable i a llarg termini. —El concepte smart també ha estat criticat, a què es deu? —Al principi no s’entenia bé. Es creia que eren projectes vincu· lats a empreses tecnològiques que no contemplaven el ciutadà com l’element més important. Nosaltres, com a fundació, pot· ser ens vam llençar a difondre’l sense que l’estratègia estigués madura. Però vam ser pioners i ara tot se centra al voltant de les smart cities. Negar-ho és com dir que la terra és plana o que el can· vi climàtic és un invent. De fet, ara ja no parlem dels objectius de les smart cities, sinó que parlem dels Objectius de Desenvolupa· ment Sostenible, però en el fons són el mateix.

Cuadrado assegura que la Fundació és un referent internacional.

—Quin posicionament tenim fora del territori? —La Fundació és un gran refe· rent a escala nacional i interna· cional. Tant a Europa com a la resta de l’Estat, ens veuen com un exemple d’articulació. És cert que ens falta molt de treball, però els tècnics estan molt connectats i crec que poden sortir grans co·

ses. Ara bé, aquí hi ha una cosa certa, o ens presentem al món com una regió metropolitana real o ens quedarem despenjats. —Parli’m d’alguns projectes que la ciutadania pugui conèixer i en els quals hi hagi participat la Fundació. —Tots els elements de realitat augmentada de l’app Imageen

així com la sèrie documental Ingeniería Romana, que ja han vist més de 5 milions de persones és un d’aquests projectes. També hem participat en projectes com l’Anella Mediterrània, el Rambla Science, la instal·lació de l’app Aparcar a Tarragona, el desen· volupament de l’aplicació EPP!, el got de les festes, etc. També hem aconseguit diversos fons europeus. Però insisteixo que tot això és només el 20% del nostre treball, el més important és tot allò que no es veu.


22

diarimés 31/10/2019

EL SECTOR QUÍMIC FUTUR CEDIDA

Algunes companyies com BASF, Repsol o Dow ja estan començant a produir materials a partir de matèries primeres sorgides en processos de reciclatge químic.

Anna Ferran

Un dels pilars de l’economia circular és el reciclatge. I és que és mitjançant aquests processos que es pot donar una segona vida a tota mena de materials, entre ells, els plàstics. El mètode que s’utilitza és el reciclatge mecànic. Ara bé, aquest presenta hàndicaps, especialment quan es tracta de reciclar plàstics mixtos o compostos així com els plàstics que contenen substàncies que no poden eliminar-se, com per exemple, additius, pintures o residus alimentaris, entre altres. Per això, s’han començat a desenvolupar projectes basats en el reciclatge químic. La clau del reciclatge químic és que es canvia l’estructura dels polímers que conformen el plàstic en qüestió per a generar noves matèries primeres que es poden utilitzar en processos químics o petroquímics, expliquen des de PlasticsEurope, l’associació europea que agrupa els principals productors de plàstics del continent. Dit d’una altra manera, els polímers que formen el plàstic s’aïllen fins a quedar en monòmers, i amb aquests monòmers es poden tornar a crear polímers que generaran nous plàstics. Els productors expliquen que aquesta tecnologia emergent pot ser complementària al reciclatge mecànic i cobrir aquells materials que no es poden reciclar mecànicament per la seva composició i que per tant acaben als abocadors. En aquest sentit, des de PlasticsEurope asseguren que «és probable que el reciclatge químic sigui una eina necessària per a aconseguir els objectius de reciclatge que s’ha marcat la Comissió Europea per a impulsar l’economia circular». I no només ho diuen els productors, un estudi elaborat el passat 2018 per la consultora McKinsey afirma que la taxa de reutilització i reciclatge dels plàstics en tot el món podria ser del 50% de cara al 2030, quan actualment és només del 16%. Així mateix, el percentatge de reciclatge químic podria passar de l’1% actual a un 17%, cosa

retornar els plàstics al seu estat inicial per a crear-ne de nous El reciclatge químic està centrant els esforços innovadors de les empreses, que cerquen formes per a tancar veritablement el cicle de vida dels plàstics

que equival a un reciclatge de 74 milions de tones mètriques de residus plàstics. Aquesta mena de processos s’estan duent a terme principalment en forma de prototips, però encara no s’han massificat a gran escala. Els motius que expliquen que el reciclatge químic encara es trobi en una fase inicial són d’una banda els elevats costos econòmics d’implementar aquesta nova tecnologia i de l’altra, les dificultats tècniques de convertir processos prototipats en processos industrials. En aquest sentit, el Chief Technical Officer de Covestro, Klaus Schäffer, assegura que «encara hi ha molta feina a fer en l’àmbit de la recerca, la innovació i el desenvolupament, però el que és cert que tota la indústria química estem

altament interessats en reutilitzar els plàstics i tancar el cercle». I afegeix: «El que podem assegurar del cert és que el reciclatge mecànic no funciona amb els plàstics i que cal aprofundir en el reciclatge químic». Als reptes tecnològics que presenta, cal sumar el fet que la normativa sobre el reciclatge químic és canviant en funció del país. Malgrat que la directiva europea sobre reciclatge no el restringeix, a Alemanya, per exemple, la legislació actual es refereix únicament a reciclatge mecànic quan es parla del reciclatge d’envasos, per tant, exclou per omissió el químic. Si bé els reptes del reciclatge químic necessiten temps per arribar a ser superats, el cert és que són diverses les companyies que ja estan desenvolu-

pant nous materials obtinguts com a través de matèries primeres reciclades químicament. Un dels exemples més paradigmàtics és el projecte ChemCycling, desenvolupat per BASF. La companyia alemanya, de fet, va presentar en el marc de la K2019, la principal fira del sector del plàstic a nivell mundial, alguns dels productes pilot que ha desenvolupat per a clients de diversos sectors, com l’envasat alimentari, els components per a electrodomèstics o l’aïllament. Entre els productes presentats en destaquen un prototip de portador frontal per al primer SUV elèctric de la casa Jaguar Land Rover. Aquesta peça està realitzada amb un tipus de plàstic creat per BASF mitjançant el reciclatge químic d’altres plàstics. Per

la seva banda, Storopack, un proveïdor de packaging a escala mundial, ha utilitzat l’Styropor P Ccycled de la companyia alemanya per a fer embalatges aïllants de productes farmacèutics, caixes per a transportar peix fresc i embalatges de protecció per a dispositius electrònics. El cas de BASF, però, no és únic. Repsol, juntament amb altres empreses, fa temps que treballa en un projecte de reciclatge químic anomenat Zero, en el qual s’aprofiten els olis sintètics que es produeixen mitjançant el reciclatge químic de residus plàstics no reciclables de manera mecànica tradicional. Les poliolefines que s’obtenen compleixen exigents requisits de neteja i seguretat, cosa que permet que s’utilitzin en l’envasat alimentari. Cal dir que Repsol acaba de rebre una certificació per a les primeres tones de polietilè i polipropilè circulars, que ja estan disponibles comercialment a Europa. Per la seva banda, Dow va signar a finals d’estiu un acord amb Fuenix Ecogy Group per a la producció de polímers a la seva planta de Terneuzen (Holanda) fets a partir de l’oli de piròlisi obtingut en un procés de reciclatge químic. «El principal repte que presenta el plàstic no està relacionat amb el material com a tal sinó en la forma com el gestionem», reflexiona Klaus Schäffer de Covestro. I d’aquí la importància de desenvolupar el reciclatge químic. De fet, l’empresa alemanya veu oportunitats en aquest àmbit: «Tenim bones idees pel que fa a desenvolupament i a tecnologia. Ja estem pensant com haurà de ser el reciclatge químic dels productes que llancem. Coneixem a fons els poliuretans i hem estat duent a terme una recerca en els darrers mesos que ens ha permès entendre millor com podem descompondre materials com per exemple les escumes aïllants. Ara haurem de decidir si invertim nosaltres o si ho tirem endavant amb partners». I conclou: «El que no podem tolerar és seguir veient imatges de plàstics a la natura i els oceans».


EL SECTOR QUÍMIC

31/10/2019 diarimés

23

EMPRESA RECOMANADA

Llaberia obre una nova botiga a Reus i es consolida com a referent del sector hidràulic

CEDIDA

L’establiment, situat al polígon Agro Reus, vol oferir un servei més pròxim al client de la zona Redacció

Després de diversos mesos treballant en aquest nou projecte, Llaberia Group va estrenar el passat 18 de setembre un nou punt de venda físic en el polígon Agro Reus. A través de l’obertura d’aquest nou establiment, l’empresa aspira a cobrir amb major eficàcia les necessitats dels clients del territori. D’aquesta forma, l’empresa de solucions hidràuliques globals ja compta amb dos punts físics, un a Montbrió del Camp, el qual segueix sent la botiga principal i seu de l’empresa, i l’altre a Reus (Tarragona). Des de la companyia expli-

quen que «després d’analitzar el mercat actual, Llaberia ha decidit obrir aquesta nova botiga a l’Agro Reus, ja que la seva ubicació està perfectament situada, ben comunicada, i amb espai suficient i zona d’aparcament per poder rebre còmodament als clients de la zona». Llaberia Hydraulic Shop a l’Agro Reus compta amb 1.500 metres quadrats aproximadament, distribuïts en diferents àrees, en les quals els clients podran trobar una gran diversitat d’articles de jardineria, reg, ferreteria, piscines i spas, obra civil, tractament de l’aigua, dipòsits, fontaneria, etc.

La botiga, que compta amb una superfície de més de 1.500 m2, destaca per les facilitats que posa a l’abast dels clients.

A Llaberia Hydraulic Shop s’hi poden trobar articles de reg o per al tractament d’aigües L’objectiu de l’obertura d’aquesta nova botiga és aconseguir un tracte més proper amb el client de la zona, poder oferir un servei més personalitzat, aconseguir un major nombre de clients, tant particulars com pro-

Recentment, han rellançat la seva web incloent més informació i facilitats als clients fessionals, del territori, i seguir potenciant la resta dels seus serveis a escala local. La inauguració d’aquesta botiga consolida una vegada més a l’empresa de solucions hidràuliques a la zona de Tarragona com

a empresa referent del sector. En un futur, Llaberia Plastics no descarta obrir una tercera botiga a mig-llarg termini per seguir ampliant la seva cartera de clients i la seva presència en el territori. Nova web Aquests tres últims mesos han estat temps de canvis i innovacions per Llaberia Group. A l’obertura del nou establiment a Reus

cal sumar-hi el llançament del seu nou lloc web, www.llaberiagroup.com. Fa unes setmanes van publicar la seva pàgina web totalment renovada i optimitzada per potenciar la usabilitat, navegació i accessibilitat. Gràcies a aquesta renovació de la web, ara ofereixen més informació i més completa, alhora que més facilitats perquè els clients demanin els productes o serveis que requereixin.


24

diarimés 31/10/2019

EL SECTOR QUÍMIC

PROJECCIÓ

Port i química, un present i un futur comuns El Port i les indústries del sector, mitjançant el clúster ChemMed, estan duent a terme una important i intensa tasca de promoció internacional CEDIDA

Redacció

El Port de Tarragona mou una mitjana anual d’uns 20 milions de productes petroquímics i enguany ha marcat nous rècords en aquest tipus de tràfic marítim. Aquest mes de setembre el Port ha batut la seva marca en tres productes energètics (cru de petroli, benzina i gasos energètics del petroli) mostrant els resultats acumulats més alts des del 2004. El cru de petroli ha registrat unes dades acumulades de gairebé 7,5 milions de tones, un increment del 9,6% respecte al 2018. En la mateixa línia, la benzina (1 milió de tones) i els gasos energètics del petroli (1,5 milions de tones) marquen registres amb un augment del 889,5% i 26,0% d’increment respectivament, en comparació a les dades acumulades el setembre de 2018. Els productes químics han registrat un total d’1,42 milions de tones de gener a setembre, cosa que significa un increment del 17,2% respecte al mateix període de 2018. Aquest bon comportament dels productes petroquímics permet que el Port es mantingui com un clar referent a la Medi-

per augmentar la competitivitat de la Mediterrània i ajudar-la a convertir-se en una alternativa sostenible als ports competidors del nord d’Europa: Anvers, Rotterdam i Amsterdam.

terrània per a aquest tipus de tràfic. L’aliança del Port amb aquest sector industrial es materialitza en la participació i dinamització de ChemMed, el clúster petroquímic més gran del sud d’Europa, un espai de col·laboració i de promoció que ha permès desenvolupar infraestructures, donar suport i cobertura a la indústria local i atraure noves inversions. Hub Mediterrani Indubtablement, el present i el futur del Port de Tarragona passen per acompanyar en tot moment la indústria química en els objectius i accions per convertir-se en un sector econòmic competitiu, sostenible i de futur. Un clar exemple d’això és l’ampliació i la urbanització del Moll de la Química que ha doblat la seva superfície passant de les 18 Ha inicials a les 36 actuals, que ja estan pràcticament totes concessionades a falta d’1’5 hectàrees encara disponibles. Amb aquesta operació, el Port contribueix a l’augment de la capacitat de producció d’aquesta indústria estratègica per al territori. El Port de Tarragona també

El passat setembre, el Port va batre rècords de tràfics en els productes petroquímics.

aposta per esdevenir el major Hub Químic del sud d’Europa, una gran plataforma d’emmagatzematge i redistribució d’aquests productes per a tota la Mediterrània i cap al nord d’Europa, aprofitant l’avantatge competitiu que suposen l’aliança amb la indústria, els grans calats, les excel· lents infraestructures i les bones comunicacions que té.

En aquest sentit, el Port prepara la 3a edició del Hub Day que se celebrarà el 21 i 22 de novembre a les instal·lacions del Moll de Costa. Aquesta trobada permetrà explicar els beneficis estratègics de la zona mediterrània com a hub regional sud per a la cadena de subministrament de productes químics i petroquímics a Europa. Després de l’èxit de les edici-

ons anteriors, el Port vol enfocar el proper Hub Day a explorar, encara més, els avantatges únics de la Mediterrània per a l’activitat líquids a dojo, així com les perspectives per als fluxos de productes clau a la regió. La Jornada té com a objectiu reunir experts i professionals clau de tota la cadena de subministrament per identificar què s’ha de millorar

ChemMed a Europa La promoció del Port de Tarragona i del clúster ChemMed és clau en l’estratègia comercial del sector químic tarragoní. La presència a les fires i trobades internacionals, sota la marca ChemMed, és una constant durant tot l’any. Només aquest octubre, s’ha participat en tres trobades internacionals, concretament a la reunió anual European Petrochemicals Association (EPCA) a Berlín, a la conferència Argus Olefins & Aromatics European Seminar i a l’European Chemical Site Promotion Platform (ECSPP) a Kingston Upon Hill (UK). Tots tres esdeveniments són exemples de la tasca per consolidar el posicionament del Port de Tarragona i del clúster químic com a pol industrial, d’emmagatzematge i de tràfic de productes químics eficaç, sostenible i competitiu al sud d’Europa.


EL SECTOR QUÍMIC TRIBUNA

31/10/2019 diarimés

25

CEDIDA

Set claus per a saber si l’externalització pot ajudar a la teva empresa JOSE LUIS LÓPEZ Director de Desenvolupament de Negocis de Grupo CTC

Saps si l’externalització pot beneficiar a la teva empresa? Hi ha set claus perquè puguis valorar si aquesta eina de gestió pot aportar rendibilitat al teu negoci. 1. En quines activitats hauria de focalitzar-me? Si decideixes contractar els serveis d’un proveïdor extern perquè es responsabilitzi del compliment de certes funcions de la teva empresa, abans de res, hauràs d’avaluar quines hauràs de desenvolupar internament i quines hauràs d’encomanar a tercers. No tots els processos de negoci es poden externalitzar. Si el teu objectiu és optimitzar i desenvolupar correctament la teva activitat, no pots delegar aquelles funcions que són imprescindibles i crucials per a la teva

organització i el seu dia a dia. 2. Vull ser excel·lent en totes les meves activitats empresarials? Si les empreses volen sobreviure i créixer en el mercat actual, hauran de focalitzar tot el seu temps i esforç en aquelles tasques que les diferencien i els hi aporten un valor afegit. És per aquest motiu pel qual, en els últims anys, cada cop més empreses estan recorrent a l’externalització per a millorar els seus processos i aconseguir així ser més competitives. 3. Tinc els processos ben definits i controlats? Abans de decidir-te i contractar un tercer, et recomanem definir prèviament les activitats i funcions de negoci que vulguis externalitzar. D’aquesta manera, un cop implementat el servei,

podràs mantenir un seguiment adequat de les teves tasques. 4. Tinc personal especialitzat per a cada procés? Per a les empreses, l’especialització és molt important, ja que, si volen seguir sent competitives, és imprescindible que comptin amb personal ben format i amb una àmplia experiència en el sector. No obstant això, per a moltes, aquesta exigència és un sobrecost que no es poden permetre. Per aquesta raó, en com que no disposen de les competències necessàries, moltes d’elles es plantegen contractar i confiar aquestes activitats a professionals externs. 5. Quines barreres puc trobarme en aquest procés? Davant de la incertesa i la des-

confiança, que generen aquestes barreres, per a les empreses d’externalització és molt important oferir sempre la màxima transparència i confiança als seus clients. Així doncs, s’encarregaran d’analitzar les teves necessitats i de resoldre qualsevol reticència que puguis tenir. 6. Què m’impedeix externalitzar? Tinc pors?

Malgrat que cada cop més empreses estan recorrent a l’externalització per a dotar-se de flexibilitat i incrementar la seva competitivitat, moltes d’elles no s’atreveixen a fer el pas definitiu. Quins són els seus temors? La disminució de la qualitat, la pèrdua del know-how, la mala execució del procés i la pèrdua de poder de decisió.

7. Com trobo el proveïdor adequat per a la meva empresa? Al final, l’èxit de l’outsourcing dependrà del proveïdor que seleccionem. A l’hora d’escollir, hauràs de confiar en una empresa externa de qualitat; aquella que compti amb l’experiència, la formació i la capacitat adequada per a realitzar el servei que tu requereixes.


26

diarimés 31/10/2019

EL SECTOR QUÍMIC

FORMACIÓ

L’INS Pere Martell, referent en la qualificació professional del polígon químic

CEDIDA

empreses a nivell individual. Amb totes elles, amb un treball i esforç conjunt, l’Institut dona resposta a les necessitats de les persones i de les empreses del territori a través del model de l’FP. D’aquesta manera s’impulsa una nova cultura empresarial i es garanteix l’existència de persones qualificades al sector que permet millorar la competitivitat de les empreses.

El 100% de l’alumnat d’FP dual del curs 2018 ja estava ocupat el passat mes de febrer

Més de 10 anys compromesos amb l’FP Dual en el sector de la instal·lació i el manteniment Redacció

Dins l’àmplia oferta formativa de caràcter industrial de l’Institut Pere Martell que engloba 9 famílies professionals i 22 cicles formatius (10 dels quals en FP Dual), una part molt significativa, està relacionada amb perfils professionals estretament relacionats amb el sector químic del nostre territori. Aquesta especial rellevància es concreta en les famílies professionals d’Instal·lació i manteniment (Manteniment electromecànic, Mecatrònica industrial i Prevenció de riscos professionals), Fabricació mecànica (Soldadura i caldereria i Construccions metàl·liques), Electricitat-electrònica (Siste-

mes electrotècnics i automatitzats) i Energia i aigua (Energies renovables i Gestió de l’aigua). L’abril de 2009 i precisament en aquest sector d’activitat econòmica referent al nostre territori, l’Institut Pere Martell va ser un dels centres pioners a Catalunya en implantar la modalitat de formació en alternança i dual entre el centre educatiu i l’empresa. D’aquesta manera, els alumnes podien compaginar els estudis amb una feina de qualitat relacionada amb la seva especialitat. Aquests inicis van anar de la mà de l’Associació d’Empreses de Serveis de Tarragona (AEST) qui va apostar decididament per l’Institut Pere Martell per

Alumnes del cicle de Manteniment electromecànic.

formar una aliança estratègica que ha permès donar resposta al necessari relleu generacional del personal d’aquestes empreses. A més, ha ajudat a definir els nous perfils professionals i noves competències que han de tenir les persones treballadores d’aquest sector on, per cert, els

aspectes relacionats amb la seguretat tenen un paper molt i molt important. Posteriorment, es va incorporar l’Associació d’Empreses Químiques de Tarragona (AEQT), l’Associació Provincial d’Empreses del Metall (APEMTA), REPSOL i, també, petites i mitjanes

Cal destacar el compromís continu i permanent d’aquest teixit productiu, i remarcar la importància d’aquesta col· laboració entre el sector empresarial i la formació professional per la qualificació de l’alumnat, sobretot si tenim en compte que en la FP Dual les empreses s’erigeixen com a lloc de formació dels futurs i futures professionals i, on per cert, és clau la figura de la persona tutora d’empresa. Els resultats són contundents: al febrer d’enguany el 89,8% de l’alumnat, que s’havia graduat al centre el juny de 2018, estava ocupat (treballava, estudiava o ambdues coses) i si parlem del que es va graduar en els programes FP Dual aquest índex d’ocupació és del 100%.

Clariant, inclosa per setè cop consecutiu al Dow Jones Sustainability Index Clariant ha estat inclosa per setena vegada consecutiva en el Dow Jones Sustainability Index, un dels rànquings de sostenibilitat més reconeguts a escala global. «Amb aquest reconeixement, demostrem clarament que la sostenibilitat segueix sent una part integral de la visió de Clariant de convertir-se en l’empresa líder mundial en productes químics especials», expliquen. Cal destacar que han establert uns objectius de sostenibilitat clars, tant quantitatius com qualitatius, que s’alineen amb la seva estratègia. I afegeixen: «els nostres compromisos amb les operacions i el desenvolupament sostenible es reflecteixen en una àmplia gamma d’iniciatives que implementem». L’empresa participa activament en programes voluntaris de sostenibilitat com Responsible Care, el Pacte Mundial de les Nacions Unides i Together for Sustainability, a la vegada que continuen millorant els seus índexs i innovacions per a assolir els ambiciosos objectius mediambientals marcats per l’ONU de cara al 2025.


EL SECTOR QUÍMIC

31/10/2019 diarimés

27

EMPRESA

Tecafric, serveis industrials compromesos amb la seguretat i el medi ambient

CEDIDA

Actualment l’empresa tarragonina té un equip de més de 200 persones treballant en les aturades de manteniment que està realitzant Repsol Anna Ferran

L’experiència, l’alt nivell d’espe· cialització i el compromís amb la seguretat i el medi ambient han fet que Tecafric es trobi immersa actualment en tres grans projec· tes amb Repsol. La companyia petroquímica està duent a terme aturades de manteniment i Te· cafric ha estat l’empresa adjudi· catària de l’aturada de la planta d’Olefines de Repsol Petróleo, de l’aturada de Repsol Química així com del contracte de CBA (corro· sió baix aïllament) arran del qual

realitzarà el tractament anticor· rosiu, pintura i aïllament tèrmic d’equips i línies de l’aturada de la planta de Butadiè II. Més de 200 treballadors par· ticipen en aquests projectes, 170 dels quals són de la demarca· ció, cosa que demostra l’aposta d’aquesta empresa de serveis in· dustrials amb la generació d’ocu· pació del territori. Cal dir que Te· cafric ha triplicat l’estructura del seu departament de Prevenció de Riscos Laborals, Seguretat, Salut i Medi Ambient, per garan·

ACTUALITAT

tir el compliment dels seus es· tàndards de qualitat i seguretat. De fet, la seguretat és el pilar que articula tota la seva activi· tat. En aquest sentit, asseguren que «la seguretat no és un lema, és una forma de vida». I és que la seva activitat, realitzant tasques de manteniment industrial en els àmbits de l’aïllament i la pin· tura, requereix aquest ferm com· promís; un compromís que els ha valgut diversos premis i ha que· dat acreditat amb certificacions com l’ISO 9001, l’OHSAS 18001

Treballen a la planta d’olefines, de butadiè i a Repsol Química.

i també amb el segell que ator· guen l’AEQT i l’AEST, impres· cindible si es volen dur a terme tasques de manteniment indus· trial a qualsevol de les empreses

taquen per a realitzar projectes integrals, des del disseny d’engi· nyeria dels sistemes d’aïllament fins al manteniment posterior, passat per l’elaboració d’estudis tècnics i econòmics de les instal· lacions per a la correcta aplica· ció de l’aïllament amb l’objectiu d’aconseguir el màxim estalvi energètic. L’empresa treballa per a indústries com la ja menciona· da Repsol, Covestro o IQOXE. L’altre àmbit d’especialització és la pintura i els revestiments. Aquesta divisió es va crear el 2011 per cobrir una demanda creixent d’un servei integral dels seus clients. Aquesta divisió, que treballa en tota mena d’indústri· es i edificacions, ofereix protec· ció anticorrosiva, tractaments de superfícies, protecció contra el foc, impermeabilitzacions i se· nyalitzacions, entre altres.

PROMOCIÓ

L’Any de la Taula Periòdica protagonitza el Dia de la Química

ChemMed es presenta a l’European Chemical Site Promotion Platform

Serà el 15 de novembre a Palma de Mallorca

Una delegació del Port va representar el clúster

Redacció

Redacció

El Dia de la Química 2019 se ce· lebrarà el pròxim 15 de novem· bre a Palma de Mallorca. Aques· ta efemèride cada any canvia la seva localització i enguany es farà a la capital balear. Durant l’acte s’entregaran diversos pre· mis i reconeixements de l’àmbit de la química a Espanya, com el Premi SusChem 2019, el premi Anque 2019 i el Premi Sant Al· bert al millor treball d’investiga· ció de l’Associació de Químics de les Balears 2019. Enguany, el Dia de la Quími· ca té una especial rellevància, ja que s’emmarca en la com· memoració de 2019 com a Any

membres de l’Associació Empre· sarial Química de Tarragona. Pel que fa als serveis que duu a terme, Tecafric està especialitza· da en els aïllaments tècnics. Des·

Compten amb diverses certificacions que validen els seus esforços envers la seguretat

Internacional de la Taula Peri· òdica dels Elements Químics. És per aquest motiu que l’acte comptarà amb la participació de dos dels espanyols seleccio· nats per la Unión Internacional de Química Pura i Aplicada en la iniciativa Nominate a Young Chemist, que consisteix en l’elaboració d’una taula periò· dica de joves químics de gran projecció internacional amb l’objectiu de destacat la diversi· tat de carreres, creativitat i de· dicació dels químics més joves que faran que aquesta ciència sigui clau en la resposta als Ob· jectius de Desenvolupament Sostenible.

Una delegació del Port de Tar· ragona, en representació de ChemMed, es va presentar com a nou membre a l’European Chemical Site Promotion Plat· form (ECSPP) al Regne Unit els passats 16 i 17 d’octubre. Aques· ta ha estat la primera vegada que ChemMed —clúster industrial logístic, acadèmic i científic de la química de Tarragona— ha participat com a membre de l’ECSPP, de la qual n’és mem· bre des de principis de 2019. La principal missió d’aquesta pla· taforma és la creació d’espais conjunts entre representants de clústers i parcs químics eu·

ropeus per donar la possibilitat de conèixer novetats, caracterís· tiques, networking i futur dins d’aquest sector. La delegació del Port de Tar· ragona es va desplaçar fins a Kingston Upon Hull (UK), un dels parcs químics més impor· tants del Regne Unit i membre d’aquesta plataforma. Les reu· nions d’aquesta associació sem· pre s’organitzen en localitats europees on resideix un parc o clúster químic rellevant. La trobada ha servit perquè el Port de Tarragona presenti en aquest entorn el clúster ChemMed com a agent i acompanyant per apro· fitar les oportunitats d’inversió i

CEDIDA

Es van mostrar les oportunitats d’inversió de Tarragona.

de negoci que ofereix el parc qu· ímic de Tarragona. Durant la reunió que el Port va mantenir amb el president de l’ECSPP, es van explicar les prin· cipals accions que s’estan duent a terme per oferir millors infra·

estructures i serveis, com ara l’ampliació del Moll de la Quími· ca amb 18 noves hectàrees per a l’emmagatzematge i distribució; i els factors claus que posicionen el Port i ChemMed com a Hub Químic del Mediterrani.


28

diarimés 31/10/2019

EL SECTOR QUÍMIC Roc Muñoz Alcalde de la Canonja

«Cal una voluntat unànime per a arribar a abaratir el cost de l’energia» La posada en marxa del Tercer Fil és per al batlle canongí un dels reptes que cal assolir urgentment GERARD MARTÍ

Redacció

—Més de 50 anys de relació entre la Canonja i la indústria química. Com els valora i com ha canviat el municipi gràcies a la seva presència? —La valoració que en faig i que he fet sempre és molt positiva. La Canonja és un municipi químic des de fa més de 50 anys i les indústries s’han anat implantant en el nostre territori de forma gradual i sempre buscant una bona relació amb els veïns. De fet des de l’Ajuntament organitzem, amb la col·laboració de les empreses, visites guiades als seus centres de producció pels canongins i així que puguin conèixer de primera mà com treballen i que fan aquestes indústries. També he de dir que gràcies als impostos d’aquestes multinacionals, la Canonja viu en una posició econòmica favorable i que pocs municipis tenen, però també cal fer un ús raonable i equilibrat d’aquests ingressos. Els que em coneixen saben que no he estat mai d’estirar més el braç que la màniga. —Fa uns dies que es reunia per sisè cop la Taula de la Qualitat de l’Aire i en ella el conseller Calvet assegurava que s’establirà un nou pla de vigilància de la qualitat de l’aire. Com ha rebut aquest anunci? —Crec que tot el que sigui millorar la qualitat de vida dels ciutadans és positiu. La Canonja també forma part d’aquesta taula de la Qualitat de l’Aire i sabem que la feina s’està fent. El Camp de Tarragona és la zona de Catalunya amb més monitoratge continu pel que fa a les partícules de l’aire. —La Canonja està impulsant un estudi de contaminació acústica. En quin punt es troba?

Muñoz destaca la bona relació que tant l’Ajuntament com els veïns mantenen amb el sector químic.

El Camp de Tarragona és la zona de Catalunya amb més monitoratge continu de les partícules de l’aire —En aquests moments s’han d’acabar de decidir els criteris tècnics per definir l’estudi, un cop fet això caldrà coordinar-se amb els ajuntaments veïns de Tarragona i Vila-seca per veure com portem a terme l’execució de l’estudi. —Un dels hàndicaps que es troba la indústria és la lentitud dels tràmits burocràtics, que

sovint suposa un fre a l’arribada d’inversions. Què poden fer les administracions locals per a superar aquest desavantatge competitiu? —Des del nostre ajuntament sempre hem estat molt efectius en aquest tema, intentem no demorar els permisos i les gestions de les indústries per tal que puguin fer la seva feina en els terminis indicats. La relació sempre ha estat molt propera i molt bona i volem que continuï així. —L’arribada del Corredor, una de les grans peticions de la indústria, està ara més a prop, quins són els reptes que el territori i el sector químic encara

tenen per davant? —Continuo dient que no tan sols el corredor és important per la competitivitat de les empreses, que ho és, però també hauríem d’aconseguir que el tercer fil per unir Castellbisbal i Tarragona, actualment en obres, estigués actiu al més aviat possible, ja que serà fonamental pel pol petroquímic de Tarragona. També hem d’aconseguir abaratir el preu de l’energia. Les xarxes tancades poden ser la solució al problema, però cal una voluntat unànime i ferma per arribar a definir el reglament que ha de permetre abaratir el cost de l’energia als polígons químics.


EL SECTOR QUÍMIC

31/10/2019 diarimés

29

EMPRESA

El repte de convertir el carboni en una matèria primera d’alt valor

CEDIDA

Tres aplicacions del CO2

Foam per a matalassos El primer material amb CO2 que va desenvolupar Covestro és una escuma flexible que es pot utilitzar en la fabricació de matalassos i mobiliari.

Covestro ha desenvolupat escumes flexibles i rígides i fibres que contenen un 20% de diòxid de carboni en la seva composició Anna Ferran

Utilitzar el carboni que s’emet de l’activitat industrial i convertirlo en una matèria primera amb la qual desenvolupar materials plàstics. Així de brillant i a la vegada així de complicat de dur a terme és una de les principals innovacions en les quals estan treballant diverses empreses el sector químic a escala global, entre elles l’alemanya Covestro. Diem que és brillant perquè aquesta iniciativa contribueix a la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, que són els causants del canvi climàtic. I diem que és complicat, perquè al darrere d’aquesta revolucionària idea hi ha grans equips d’investigadors treballant no només per a desenvolupar-la sinó per a fer-la viable a escala industrial. Ara bé, els grans reptes han estat sempre el motor dels principals avenços que ha fet la humanitat i, tenint en compte aquesta filosofia, Covestro ha dut a terme importants

avenços en la matèria. El cap d’innovació de la companyia de Leverkusen, Hermann Bach, explica que van necessitar 10 anys per a trobar el catalitzador que finalment ha permès crear escumes polimèriques amb CO2 com una de les seves matèries primeres. Per a Bach un dels moments clau va ser quan la companyia va decidir assolir aquest repte com a seu uns anys enrere. La determinació per aconseguir materialitzar aquesta idea va ser fonamental, ja que a partir d’aquí es va engegar la maquinària que ha permès que la reutilització de CO2 com a matèria primera ja no sigui més una simple idea, sinó una realitat. Al llarg d’aquest procés, Covestro va signar un acord de col·laboració amb la Universitat d’Aachen (pròxima a la seu global de l’empresa) i gràcies a aquest, una vintena d’investigadors —molts d’ells doctorands— han estat treballant braç a braç amb els

Un dels investigadors, a la planta de Dormagen (Alemanya) on s’està desenvolupant el projecte.

Covestro ha creat escumes i fibres que contenen un 20% de diòxid de carboni enginyers de l’empresa per a tirar endavant aquesta innovació. El primer gran resultat d’aquest projecte ha estat la creació de Cardyon, un foam flexible per a fer matalassos i altres objectes que requereixen escumes, que té com a matèria primera un 20% de diòxid de carboni i la resta de petroli. Lluny de quedarse conformats amb els primers avenços, Covestro ha continuat treballant en aquesta línia i presentava fa pocs dies a Düssel-

El projecte millora la sostenibilitat, ja que es redueixen les emissions i s’estalvia petroli dorf, a la K 2019 —la fira del sector dels plàstics més important del món— nous materials que tenen un percentatge de CO2 en la seva composició. Concretament es tracta d’escumes rígides per a fer paviments esportius i filaments sintètics amb els quals es poden fer peces de roba. «Actualment produïm 5.000 tones a l’any de matèria primera amb CO2», comenta Bach. I afegeix: «És una xifra petita en el conjunt mundial de la pro-

ducció de policarbonats, però es tracta d’una fase experimental. L’adaptació a aquesta nova tecnologia requereix temps i una gran inversió». Malgrat això, el fabricant de materials alemany està totalment compromès amb aquest projecte, ja que «el CO2 es pot aplicar a un ampli catàleg de materials, en molts dels quals pot aportar millors propietats al material final». I no només això. Amb l’ús de CO2 s’aconsegueix fer una producció més sostenible, gràcies a la reducció de les emissions i a l’estalvi de petroli, i es fa un pas més en el gran objectiu que es proposa el paradigma de l’economia circular, que és tancar el cercle.

Paviments esportius Les investigacions sobre els usos del CO2 en diversos materials han permès crear escumes rígides que ja s’estan utilitzant en paviments de centres esportius.

Fibres tèxtils La darrera innovació en materials produïts amb CO2 és la creació de fibres sintètiques per al sector tèxtil, amb les quals ja s’han fabricat mitjons esportius.

ACTUALITAT CEDIDA

L’ús del CO2 com a alternativa per a reduir les emissions a l’atmosfera, a debat SusChem-España va organitzar un congrés a principis d’octubre Redacció

L’aprofitament del CO2 com a matèria primera útil es presenta com una alternativa tecnològica clau i viable per a contribuir a la reducció d’emissions a l’atmosfera i per aconseguir una transició a una economia circula i baixa en carboni. Ara bé, la seva implementació massiva encara té un llarg camí per a recórrer. Amb aquesta perspectiva, es va desenvolupar, el 2 i 3 d’octubre, la tercera edició del congrés Aportando valor al CO2 al Repsol Technology Lab de Móstoles. La cita, organitzada per la Plataforma Tecnológica Española del

CO2 (PTECO2) i per la Plataforma Tecnológica de Innovación Española de Química Sostenible (SusChem-España). «El nostre objectiu és impulsar les tecnologies de captura, transport, emmagatzematge i usos i transformació del diòxid de carboni a Espanya per a posar el nostre granet de sorra en la lluita contra el canvi climàtic», explicava el president del PTECO2, Luís Díaz Fernández. I afegia: «Mai hauríem imaginat l’any 2006 que aquest procés, que aleshores era marginal, guanyés la importància que té avui en dia». Per la seva banda, la presi-

denta de SusChem-España, Luisa M. Fraga, comentava que «el camí cap a la transició energètica i circular passa per una aposta ferma i decidida per la investigació i la innovació en tecnologies d’usos i transformació del CO2 per a convertir allò que fins ara era un residu en una matèria primera que permet obtenir productes d’alt valor afegit».

L’acte es va fer al Repsol Technology Lab de Móstoles.

Motivació política i estratègica Entre les diverses taules rodones que es van fer durant aquesta cita, en va destacar la que duia per títol Motivación política y estratégica, en la qual represen-

tants de l’administració, d’empreses i associacions empresarials van comentar i debatre el context actual de la valorització del CO2 en el marc polític, econòmic i social. Els representants

de les administracions compartien que cal complir amb els objectius de reducció marcats pels recents acords, però van advertir que cal compartir aquest esforç que planteja amenaces a l’eco-

sistema industrial europeu. Des de l’OECC es va afegir que «mentre a Europa pensem, altres ens estan passant pel davant». El representant d’Oficemen va aportar un punt de vista clar i contundent. «No complirem a nivell global. Tenim un paper difícil. Sabem quin és el problema, però no tenim les solucions. L’acord de París és molt positiu, però l’única zona del planeta compromesa és Europa. Quin serà el nostre cost?», es preguntava. «La clau —afegia— és que una transició requereix temps i ha de basar-se en acord amb un enfocament participatiu, no en desitjos polítics». En aquest sentit, el Director d’Experimentació i Soport a la Transformació de Repsol, Tomás Malango, concloïa que l’única forma de resoldre el repte és que diversos actors afectats per aquest problema trobin un punt d’equilibri i optin per un model col·laboratiu: «El canvi climàtic i les seves causes és un problema massa complex com per a resoldre’l en solitari».


30

diarimés 31/10/2019

EL SECTOR QUÍMIC

XIFRES

La química preveu un creixement de la xifra de negoci de l’1,9% de cara al 2020 Les previsions fetes per Feique tenen en compte el complex context internacional amb la guerra comercial, el Brexit i la desacceleració econòmica CEDIDA

Redacció

El sector químic espanyol registrarà un creixement del 2,3% de la seva xifra de negoci al tancament de 2019, segons les previsions de la Federación Empresarial de la Industria Química Española (Feique). El seu president, Carles Navarro explicava, en la presentació de les previsions, que de cara al 2020 l’augment de la xifra de negoci serà de l’1,9%, de manera que s’arribarà a un valor de 68.447 milions d’euros, en finalitzar ambdós exercicis. Així doncs, el sector haurà acumulat un creixement total en el període 2007-2020 del 37,6%, amb gairebé 19.000 milions d’euros d’increment. Les previsions de Feique pel 2020 estan fonamentalment condicionades per les incerteses existents en l’evolució del comerç global, amenaçat per les polítiques proteccionistes. Així mateix, i malgrat que es preveu que es mantinguin els fluxos nacionals i internacionals de demanda de productes químics, el Brexit, la situació econòmica a Alemanya i Itàlia i la seva aproximació a la recessió tècnica, les incerteses al voltant de l’evolució de la indústria de l’automòbil a Europa i Espanya i les dificultats per a la formació de govern a l’Estat determinen la prudència en les previsions. Guerra comercial El president de Feique advertia que la principal amenaça per al futur a curt i a mig termini resideix en l’evolució dels mercats exteriors i de les economies globals a conseqüència de les polítiques proteccionistes i l’activació de mesures aranzelàries i no aranzelàries que poden res-

Si es produís un Brexit dur, aquest tindria un impacte de 300 milions d’euros pel sector via aranzels.

tringir sensiblement la demanda en els mercats internacionals. En aquest sentit cal tenir en compte que, si bé el sector químic no és un dels sectors sobre els quals s’estiguin conformant mesures proteccionistes de forma directa, sí que ho estan dues de les seves principals indústries demandants, com són l’automoció i el sector agroalimentari. El Brexit i els seus efectes Les exportacions químiques al Regne Unit —setè mercat de destí del sector químic espanyol— van assolir l’any passat

els 1.770 milions d’euros i s’espera que finalitzin 2019 amb un increment superior al 15% fins a situar-se prop dels 2.040 milions d’euros. Cal dir que les perspectives de Feique per al 2020 no s’articulen sobre el pitjor context possible —Brexit sense acord— però sí que consideren escenaris amb aranzels específics a determinats subsectors que incidirien negativament en l’activitat exportadora. No obstant això, Carles Navarro ha destacat que, de forma general, les empreses del sector químic estan preparades per al

pitjor dels escenaris i han pogut desenvolupar alternatives respecte als clients i proveïdors britànics. «Potser el principal risc recau en els efectes indirectes que experimentin els sectors demandants, com l’agroalimentari o l’automoció», puntualitzava. Així mateix, senyalava que el cost màxim estimat per al sector, en cas de produir-se un Brexit dur seria d’uns 300 milions d’euros, fonamental via aranzels. «Des del sector seguim promovent davant de les nostres autoritats competents un model d’Unió Duanera i Cooperació Legislativa

XALOC

Al barri pescador del Serrallo Gastronomia basada en el producte Peix fresc i Arrossos

Xaloc, un restaurant especialitzat en cuina marinera, que porta més de deu anys obert al públic. La carta és diversa i inclou peix fresc, arrossos o romesco. Entre les especialitats de la carta, destaca la gamba vermella de Tarragona, la romescada, els arrossos, la crema de galeres, musclos a la planxa, popets de Tarragona o el tàrtar de tonyina o de salmó. També el rap i el calamar són alguns dels plats que trobarem a la seva carta cuinats de manera tradicional. Tot i que també trobarem propostes amb un toc més oriental. De fet, el seu xef Xavier Veciana ha realitzat Show-Cooking de Sushi. El plat imprescindible és el romesco tradicional de Tarragona que és una delícia pels sentits. El producte és fresc i de qualitat. La carta de vins té unes 50 referències. El menjador està completament remodelat amb un ambient elegant i amb estil.

C/Gravina 65, 43004, Serrallo, Tarragona Telèfon 977 24 21 95 - 647 458 140 xalocrest@hotmail.com HORARI: De dimarts a diumenge: de 13.00 a 16.00 hores i de 20.00 a 23.00 hores

que pogués limitar aquests efectes al màxim», afegia. Govern i política industrial Al complex context internacional, se li ha de sumar la situació política espanyola, que també té efectes en el sector químic i les seves previsions de tancament per a enguany i per l’any vinent. En paraules de Carles Navarro, «l’absència prolongada d’un executiu amb funcions plenes i la seva consegüent impossibilitat d’actualitzar els pressupostos a les necessitats actuals constitueixen un element poc tranquil·

litzador de cara a actuar davant de la desacceleració que s’està produint i, particularment, per avançar en el desenvolupament de la indústria al nostre país». El president de Feique incidia també, durant la presentació de les previsions sectorials, en la necessitat que la política industrial estigui situada en el mapa de prioritats del futur govern i dels diferents partits polítics, si es vol que Espanya sigui un país capaç de generar ocupació estable i d’alta qualificació, empreses d’elevat valor afegit i un teixit productiu intensiu en innovació i amb vocació exterior. «Tant a Espanya com Europa en el seu conjunt, el pes de la indústria ha de ser prou sòlid per a afavorir també la generació de serveis avançats». Navarro ha remarcat que el principal problema que afronta Espanya a l’hora de dissenyar la seva política industrial és l’absència de competències del Ministeri d’Indústria en aquells àmbits que afecten de forma inqüestionable a la competitivitat dels sectors. «Si volem apostar per un model econòmic que se suporti en un potent sector tecnològic i industrials, cal reincorporar al Ministeri competències en l’àmbit de l’energia, cosa que permetria la transició energètica de l’economia productiva del nostre país salvaguardant simultàniament la seva competitivitat i els objectius de canvi climàtic i transició justa. El Ministeri també hauria de reincorporar els instruments de suport a la innovació i la capacitat de coordinació i decisió respecte a les polítiques de desenvolupament de serveis i infraestructures per al transport de mercaderies».


EL SECTOR QUÍMIC

31/10/2019 diarimés

31

EMPRESA RECOMANADA

Residencial Essentia Costa Daurada obre la reserva de nous habitatges

CEDIDA

Habitatges Premium, amb excel·lents vistes i serveis exclusius, al nou complex residencial ubicat a l’interior del Golf Costa Daurada Redacció

Viure envoltat de natura i tranquil·litat, enmig d’un complex esportiu de primer nivell, en habitatges de qualitat Premium i sense sortir de Tarragona. Aquesta és la proposta que ja té a la venda el Residencial Essentia Costa Daurada, un projecte que posa a l’abast dels seus futurs residents tres tipus d’habitatges plurifamiliars, amb dimensions de 125, 150 i 175 metres quadrats; i dos tipus de residència unifamiliar: una de 308 metres quadrats, amb distribució en planta baixa; i una altra de dues plantes i 322 metres quadrats construïts.

Tots aquests habitatges comparteixen característiques comunes, com ara els millors acabats de qualitat Premium, una baixa densitat de construcció que facilita la integració en un entorn natural o les increïbles vistes a la natura, ja que aquest recinte residencial s’ubica a l’interior de les instal·lacions del Golf Costa Daurada Sports Center. En el projecte constructiu s’ha donat especial prioritat a la perfecta integració de l’espai residencial amb el medi natural que l’acull, tractant de respectar al màxim la baixa densitat d’habitatges per obtenir unes vistes

La baixa densitat de construcció del residencial facilita la integració amb l’entorn i permet gaudir de vistes a la natura.

El residencial està en una ubicació privilegiada, a prop del mar i del centre de Tarragona espectaculars i on el verd dels arbres i de la gespa del camp de golf, amb la Mediterrània de fons, siguin la tònica dominant. Tot plegat configura una pro-

posta única i sense sortir de Tarragona i que compta, a més, amb el segell dels prestigiosos i experimentats estudis d’arquitectura Lagula i Martí & Sardà, i de l’estudi d’enginyeria especialitzat en Golf, Green Project. A més, el conjunt residencial Essentia Costa Daurada i l’esportiu Golf Costa Daurada Tarragona Sports Center es troben a

l’abast d’escoles bilingües i a escassos minuts del mar i del centre de Tarragona, així com dels principals atractius turístics i de lleure del territori. Així mateix, el nou recinte residencial està perfectament comunicat i molt pròxim a l’AP-7, N-340, A7, estacions de tren i AVE i a només 20 km de l’aeroport de Reus. El Residencial Essentia Costa

Daurada ja està a la venda, i les persones interessades en viure en aquest paratge únic, combinant la comoditat de viure a Tarragona amb la tranquil·litat i la qualitat de vida de residir envoltat de natura, ja poden fer la seva visita i reservar el seu nou habitatge. Més informació al web d’Essentia Costa Daurada: http:// essentia-costadaurada.com/.


32

diarimés 31/10/2019

EL SECTOR QUÍMIC


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Especial Química, un pas sde futur by Diari Més - Issuu