28/11/2019 diarimĂŠs
Port
de Tarragona
1
2
diarimés 28/11/2019
PORT DE TARRAGONA
COMMEMORACIÓ
Celebrant 150 anys d’història i creixement compartit amb el territori
Cedida
L’Autoritat Portuària commemora el naixement del port modern amb un programa d’actes que s’allargarà fins al novembre de 2020 Anna Ferran
«Una gran història junts». Aquest és el lema que el Port de Tarragona ha escollit per a la celebració del 150è aniversari del port modern. Si bé la infraestructura portuària té més de 2.000 anys d’història- se sap que ja existia un petit port en època ibera-, el cert és que el concepte modern de port industrial i comercial és relativament nou. En el cas tarragoní, era l’any 1869 quan es constituïa la Junta d’Obres del Port de Tarragona, l’antecessora de l’actual Autoritat Portuària. L’evolució del port i de Tarragona han anat estretament lligades
i és per això que des de l’APT s’ha apostat per a fer una celebració que miri cap a la ciutat sense oblidar la comunitat portuària. Els actes de celebració van arrencar a mitjans de novembre, amb la presentació de l’Atles Històric, un llibre il·lustrat que serveix per a narrar els vint segles d’història portuària del territori i que a la vegada posa en valor la trajectòria portuària prèvia a la construcció del port modern. El programa d’activitats del 150è aniversari s’allargarà fins al novembre de 2020 i al llarg d’aquest any inclourà actes institucionals, lúdics i culturals.
La trajectòria del Port i de Tarragona han anat sempre de la mà i és per això que s’ha volgut implicar a la ciutadania en la celebració.
El Refugi 1 del Moll de Costa és l’escenari escollit per a acollir l’acte institucional que es durà a terme el 28 de febrer. El president del Port de Tarragona, Josep M. Cruset, explica que aquest serà «un acte d’autoafirmació per a tots els membres de la comunitat portuària com a infraestructura logística clau del territori». Una altra data assenyalada en el calendari serà el 27 de juny. El Moll de Costa es convertirà en l’epicentre lúdic del territori
amb dues propostes de primer nivell. Per a un públic familiar, s’ha organitzat una festa infantil amb el concert de la formació El Pot Petit. A la nit, el públic jove prendrà el relleu i pujaran a l’escenari Doctor Prats, una de les principals bandes del panorama musical català actual. A tot això, cal sumar-hi que el Moll de Costa intensificarà la seva programació d’activitats culturals. En destaquen les visites teatralitzades que es faran
Acte institucional dels 150 anys
Concert jove amb Doctor Prats
L’acte central del 150è aniversari tindrà lloc el 28 de febrer al Refugi 1. La vetllada serà un homenatge i un agraïment a les persones que, en les darreres dècades i actualment, han dedicat la seva vida professional a fer créixer el Port. L’acte aplegarà la comunitat portuària així com el seu entorn institucional, veïnal, empresarial i social.
Doctor Prats, una de les formacions amb més èxit del panorama musical català serà l’encarregada de fer vibrar els assistents del concert jove que es farà el 27 de juny. Aquesta és una de les propostes que s’ha programat pensant en apropar l’aniversari a la ciutadania i a la vegada fer que aquesta, un cop més, s’atansi als espais portuaris.
Remodelació del Museu del Port, el llegat de l’aniversari del Port cap a la ciutat L’aniversari, més enllà de celebrar els 150 anys de la creació de la Junta d’Obres del Port de Tarragona i per tant la creació del port modern, té com a objectiu deixar una petjada en el territori, de la qual se’n pugui gaudir un cop la celebració com a tal acabi. Per això, l’Autoritat Portuària ha decidit impulsar una remodelació integral del Museu del Port. Aquest equipament es va obrir al públic el 13 de maig de l’any 2000 i al llarg d’aquests gairebé vint anys ha estat un dels principals impulsors i promotors de les activitats a l’àrea del Moll de Costa.
Després d’una trajectòria fructífera, el Museu encararà ara una nova etapa, gràcies a una nova museïtzació, que incorporarà nous formats participatius així com espais audiovisuals. La reforma, que permetrà sumar 600 metres quadrats més al conjunt de l’equipament, suposa una inversió de dos milions d’euros i es preveu que els treballs tinguin una durada de 10 mesos, de manera que a finals de l’any vinent, coincidint amb la clausura del 150è aniversari es pugui inaugurar i reobrir al públic, deixant-lo com el llegat del Port a la ciutat i al conjunt del territori.
en golondrina per conèixer el port des del mar. Aquestes es desenvoluparan els mesos d’abril, maig i octubre. A més, s’ha preparat la proposta OpenPORT, un conjunt de visites guiades per al recinte portuari des de terra que seran una oportunitat única per a conèixer els molls, les grues i altres equipaments. El llegat de l’aniversari Per últim, s’ha decidit impulsar la remodelació del Museu del Port,
una acció que vol convertir-se en el llegat que el Port deixa de la celebració. Aquest equipament, que ha estat la guspira que ha revitalitzat culturalment la façana marítima de la ciutat, se sotmetrà a una remodelació arquitectònica i museística integral, que comptarà amb una inversió de 2 milions d’euros, i que el deixarà a punt per a encarar una nova etapa com a principal divulgador del patrimoni marítim i portuari de Tarragona.
PORT DE TARRAGONA Anna Ferran
Concert infantil amb El Pot Petit Els més menuts de casa, i els seus pares, tenen una cita ineludible el 27 de juny al Moll de Costa. Es tracta d’una festa infantil, que comptarà amb el concert d’El Pot Petit i un espectacle màgic, ple de cançons i personatges divertits.
OpenPORT, trepitjant els molls Aquesta nova activitat permetrà que grups de persones puguin visitar el Port des de dins, trepitjant els molls. Les visites guiades seran una oportunitat única, ja que aquests espais tenen l’accés restringit al públic general.
Visites teatralitzades en golondrina Un antic treballador del Port serà l’encarregat d’explicar als participants a l’activitat el funcionament i les històries que han succeït amb els anys dins del recinte portuari, mentre el coneixen a bord d’una golondrina.
NAVEGANT PER 20 SEGLES de vida PORTUÀRIA
28/11/2019 diarimés
complexos, a nivell creatiu li han permès una Narrar 20 segles d’hisllibertat que en episodis tòria en un únic volum posteriors, especialment il·lustrat. Aquest ha esa partir dels segles XIX i tat el repte al qual s’ha XX quan tota l’evolució enfrontat l’il·lustrador i del Port es té registrada historiador Joan Carles en plànols i fotografies, Blanch. Després de tres ja no hi és. «En aquests anys i mig de documenEl Port ha presentat l’Atles Històric, un volum il·lustrat i casos cal fer una aprotació, redacció, dibuix i maquetació, el passat 14 divulgador que recull la trajectòria de la infraestructura ximació de com hauria pogut ser», apunta l’aude novembre es presenCEDIDA - Vita AlfagemE tor. I afegeix: «Crec que tava oficialment l’Atles la gent agrairà aquestes Històric i Il·lustrat del aproximacions, perquè Port de Tarragona. Del permeten tenir tota passat al present, acte l’evolució reunida i enque donava oficialment tendre com ha evolucioel tret de sortida a la nat el Port i la ciutat». celebració dels 150 anys del Port. Aquesta obra Tarragona, de fons està cridada a converUn dels grans atractius tir-se en la publicació de del llibre, més enllà del referència sobre els més seu potencial divulgade 2.000 anys d’història dor, la seva bellesa plàsportuària de la ciutat. La tica i la qualitat de l’edicombinació de la vocació, és que a través de la ció divulgadora del llibre història del Port es pot amb el detallisme de les resseguir també la hisil·lustracions fan de l’Attòria de Tarragona i alles una obra única. guns dels seus moments L’Atles Històric no és més destacats, des de la la primera obra d’aquest construcció del temple estil per a Joan Carles d’August, a la Catedral, Blanch. L’autor ja havia passant per guerres, la elaborat abans un atles pesta o la fil·loxera que històric del Catllar, en va arrasar els cultius de el qual es mostren la vinya del territori. I és història d’aquesta vila que la vida de Tarragoi alguns dels elements na ha estat sempre el principals com el castell. context que explica el Arran d’aquesta experiència, Blanch va plan- Cruset, Blanch, Escoda i Adán, en la presentació del llibre el 14 de novembre. destí del Port. «No s’entén la història del Port tejar a la responsable de l’Arxiu del Port, Coia Escoda, crear un les mercaderies, els instruments de navega- sense Tarragona ni la història de Tarragona volum que recollís la trajectòria marítima ció, els vaixells, els personatges històrics, el sense el Port», assegura rotund Joan Carles de Tarragona. La idea va entusiasmar-la i comerç transoceànic i el de cabotatge, les Blanch; una afirmació que també feia durant la presentació del llibre el president de després de diverses presentacions el pro- primeres grues elèctriques, etc. «Ha calgut molta documentació —co- l’Autoritat Portuària, Josep M. Cruset. Per jecte va començar a caminar. Han calgut quaranta-dos mesos de treball intens per a menta Blanch—. I si no és prou explícita, això, el llibre inclou petites píndoles d’hismaterialitzar el llibre. El resultat: un repàs t’ho has d’imaginar». Una de les èpoques tòria que són informació bàsica de context exhaustiu que va des del petit de l’època on la documentació és molt poca és la ro- per entendre la societat del moment i el ibera fins a l’obertura de la passarel·la el mana. «No se sap ben bé com era. Tenim funcionament del Port en una determinada 2018, passant per les grans infraestructu- la maqueta de l’antiga audiència que ens època. A tot això, cal sumar-hi una línia de res, la creació de la Junta d’Obres del Port mostra com podia ser i la documentació temps desplegable que serveix de presenel 1869, el naixement del barri del Serrallo, sobre altres ports romans», explica. A par- tació general i que permet que els lectors l’arribada de la indústria petroquímica a tir de la combinació d’aquests elements puguin navegar a través dels anys o fer imTarragona o l’obertura del Moll de Costa a ha pogut crear el dibuix del port de Tarra- mersions i contemplar en detall cadascuna la ciutadania, i que també inclou explicaci- co. Una situació similar li ha passat amb el de les fases per les quals ha passat aquesta ons sobre les rutes comercials, la navegació, port medieval. Si bé aquests episodis són infraestructura clau pel territori.
3
4
diarimés 28/11/2019
PORT DE TARRAGONA Josep Maria Cruset i Domènech President de l’Autoritat Portuària de Tarragona
«Abans d’acabar l’any tindrem l’aprovació definitiva de la ZAL» Cruset destaca la feina feta en aquest darrer any per a impulsar «substancialment temes molt estratègics» com ara la Zona d’Activitats Logística GERARD MARTÍ
Anna Ferran
—Ara fa tot just un any que es feia efectiu el seu nomenament com a president de l’Autoritat Portuària, quina valoració fa d’aquest primer any al capdavant del Port? —Estic satisfet. Hem aconseguit impulsar substancialment temes molt estratègics per a l’organització i els tenim en una fase que un any enrere era molt diferent, en termes de tramitació i de possibilitat d’iniciar obres. En aquest any els hi hem donat una empenta i els hem portat on no havien estat mai. —La Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) és un d’aquests temes? —Sí. Fa un any encara no hi havia l’aprovació inicial feta. S’havia fet molta feina prèvia però urbanísticament encara no es tenia l’aprovació inicial. Abans d’acabar el 2018 la vam aconseguir. Abans de l’estiu teníem l’aprovació provisional. Es va posar en exposició pública una altra vegada i el mes passat va anar a aprovació definitiva de la Comissió d’Urbanisme de l’Ajuntament de Tarragona. Ara estem pendents de la signatura del Conseller. Abans d’acabar novembre o, si més no, abans d’acabar l’any, tindrem l’aprovació definitiva de la ZAL i per tant dependrà exclusivament de l’execució del Port de Tarragona. Fa 23 anys que es va començar la tramitació i que es van començar els primers terrenys i en aquest últim any hem aconseguit portar-ho fins a l’aprovació final. Aquest és, sens dubte, un dels temes de les quals ens sentim satisfets. —Malgrat que els tràmits administratius s’han allargat en el temps, des de l’Autoritat Portuària ja s’ha començat a comercialitzar la ZAL. Les empreses ja han mostrat interès per a establir-s’hi? —Estem parlant de grans inversions i aquesta mena de projectes requereixen un temps de maduració important. Algunes de les consultes que ens arriben sobre la ZAL es fan des de fons d’inversió. Han de fer estudis i càlculs de retorn d’inversió, per tant, es tracta de decisions molt meditades. El cert és que veiem és que hi ha molt d’interès i que s’estan posant en contacte amb nosaltres per estudiar-ho. Ara bé, hem de tenir en compte que els tempos d’aquesta mena d’implantacions no són pas d’avui per demà.
El President de l’Autoritat Portuària, al costat de la maqueta de la Terminal Intermodal de Guadalajara, una de les grans inversions que està realitzant el Port.
Veiem que hi ha molt d’interès per part de les empreses en la ZAL i ja s’estan posant en contacte amb nosaltres —La intermodalitat és una de les prioritats del Port i aquí la Terminal Intermodal de Guadalajara jugarà un paper clau. En quin punt es troba? —Hem fet un ajustament en el projecte des del punt de vista tècnic per a poder millorar l’operativa ferroviària que s’hi podrà fer, de manera que es podrà carregar un comboi mentre se’n descarrega un altre. L’operativa, per tant, no serà seqüencial sinó que podrà ser simultània. Aquest aspecte ja el tenim resolt i ara estem acabant d’ultimar aspectes amb els ajuntaments de Guadalajara i de Marchamalo. Aquesta terminal intermodal té la peculiaritat d’estar ubicada en dos termes municipals i ara estem homogeneïtzant els criteris urbanístics dels dos ajuntaments, perquè sorprenentment
Serem ‘partners’ d’un port sec a Lleida o Aragó, per a guanyar competitivitat en el sector dels cereals no són iguals. Abans de finals d’any ja ho tindrem consensuat i ja podrem tramitar la llicència d’obres, de manera que a finals de 2019 o durant el primer trimestre de 2020 ja ho licitarem. —S’han plantejat fer altres ports secs a la zona de Lleida i Aragó per millorar la competitivitat en l’àmbit dels tràfics agroalimentaris? —Sí. En el cas de Guadalajara busquem ampliar el nostre hinterland i en els ports secs vinculats al sector dels cereals, busquem competitivitat, és a dir, poder portar el producte de manera més econòmica als llocs on ja arribem. A més, s’obté una millora mediambiental, ja que si traiem de la carretera part del tràfic de cereals i el posem a sobre d’un ferrocarril, reduïm la petjada de carboni. Com que
Amb el contradic dels Prats, tancar la bocana del Port serà més econòmic i tècnicament més senzill volíem que la decisió estigués molt ben fonamentada, vam encarregar un estudi tècnic que analitzés diferents indrets que ens poguessin interessar, que es troba en la fase final. Ja hem vist uns primers esborranys que són força concloents. Dels quatre o cinc assentaments que se’ns oferien, l’estudi és altament concloent sobre en quins val la pena fer una implementació d’aquest tipus i en quins no. En els pròxims tres o quatre mesos ho acabarem de decidir. —Això suposarà la construcció d’un nou port sec com el de Guadalajara? —No. Entrarem a participar en l’accionariat de projectes que ja estan en marxa amb un percentatge suficient que ens permeti tenir capacitat de decisió a l’hora de portar aquest tràfic. No
ens cal tenir el control del 100% d’allò que passa en aquell port sec, perquè només ens interessa dur-hi els cereals. Per tant, serem partners d’un projecte existent. Curiosament, hi havia una alta oferta de projectes i el que volíem era decidir quin era el més adequat. —Fa unes setmanes aprovaven juntament amb Puertos del Estado el pla d’empresa, que contempla les inversions necessàries per a realitzar totes aquestes infraestructures. Del document en destaca la partida concreta per a la construcció del contradic dels Prats. Això significa que el projecte dels Prats ja està en marxa? —Una de les bondats del Pla d’Empresa és que aproves el pressupost de l’any següent i de tres més, cosa que et dona garanties de poder fer les inversions sense haver de dependre de l’estabilitat d’administracions superior. Actualment, tenim 2020, 2021, 2022 i 2023 tancats. En aquest escenari a quatre anys vista, tenim partides de reservades per als Prats. Per l’any vinent,
hi ha una partida de 100.000 i per al 2021, una de 500.000, que són per la redacció dels projectes i els estudis geotècnics. A partir de 2022, ja comença l’obra. Tant en el 2022 com en el 2023, tenim unes partides de 15 milions d’euros, d’un projecte que té un pressupost de 105 milions d’euros, amb el dic i les esplanades interiors. Ho incloem en el Pla d’Empresa perquè preveiem que per aquestes dates ja tindrem les aprovacions dels estudis mediambientals i per tant, ja podrem executar l’obra. Per tant, el calendari no depèn de la voluntat del Port de Tarragona sinó de la tramitació, que és altament complexa i està en mans del Ministeri de Medi Ambient. —Quines millores comportarà? —Pel que fa a la seguretat, tanquem la bocana del Port, de manera que es podrà gestionar més fàcilment qualsevol cosa que passi a l’interior del Port. Actualment, si tinguéssim un vessament, hauríem d’activar les barreres que tenim instal·lades en les bocanes dels molls interi-
PORT DE TARRAGONA GERARD MARTÍ
L’arribada de Royal Caribbean té recorregut més enllà de les cinc escales que faran l’any vinent El moll de Balears permetrà que Costa Cruceros pugui portar vaixells més grans al Port de Tarragona L’àrea comercial del Port i els grans concessionaris del moll de la Química estem explorant àmbits nous Volíem deixar un llegat de l’aniversari a la ciutat i per això invertirem 2 MEUR en la remodelació del Museu
ors. Amb el contradic dels Prats se simplificarà l’operativa, ja que, en cas de patir algun problema, només caldrà tancar la bocana que 450 metres que quedarà entre els Prats i el dic de Llevant, de manera que serà més econòmic i tècnicament més fàcil. —Què més suposarà la construcció del contradic dels Prats? —Té efectes mediambientals positius, ja que amb l’obra es consolidarà la sorra de la platja de la Pineda. A més, com que el contradic no anirà totalment perpendicular a la línia de costa, sinó que farà un biaix, la Xarxa Natura 2000 augmentarà la zona de façana marítima que es contraposa als aiguamolls i així es mantindrà l’equilibri entre aigua dolça i aigua salada. I a tot això cal sumar-hi tot el creixement interior de molls. —En aquest creixement hi entra en joc la segona terminal de creuers. La proximitat física amb la zona on s’ha d’ubicar Hard Rock pot vincular ambdós projectes? —Exacte. Existeixen sinergies evidents entre els dos projectes, tot i que no depenen l’un de l’altre per acabar sent una realitat. —La combinació de Hard Rock i els Prats obre una altra via per fer Tarragona més atractiva en el mercat de creuers? —Totalment. Quan expliquem a les navilieres el projecte de creuers i els hi presentes Port Aventura, la Xarxa Natura 2000, l’interior del país i projectes futurs com el de Hard Rock, veus com canvia l’interès per Tarragona. Mentre han tingut recorregut en altres ports, ni tan sols ens escoltaven. Però el fet que s’hagi produït una saturació en alguns ports del Mediterrani fa que tin-
A un mes d’acabar 2019, Josep M. Cruset pronostica que «l’any es tancarà amb molt bones xifres», pel que fa a tràfics.
guin interès. I quan tens l’oportunitat d’explicar el potencial del territori, te n’adones, per les reaccions, el llenguatge no verbal i les repreguntes, que estan interessats. Per això veiem que hi ha mercat per a tenir dues terminals operatives. —Tanquen la temporada de creuers amb gairebé 128.000 creueristes i ja estan preparant la pròxima. —Exacte, tanquem amb 127.997 creueristes, d’una previsió inicial de 110.000. L’any vinent, però, tenim un canvi de realitat. En l’espai de creuers estarem en obres i, per tant, el dic de Llevant no podrà estar operatiu al 100%. Durant tot el 2020 i l’inici del 2021 la zona de creuers no tindrà tota la disponibilitat i no podrà atendre tots els vaixells que podria en un any normal. Tot i això, la previsió serà de 102.000 creueristes. Ara bé, hi ha canvis que són remarcables en positiu. —L’arribada de Royal Caribbean és la principal novetat. —Fins ara, no havia volgut escalar mai a Tarragona. Ni tan sols acceptaven parlar amb nosaltres. Ara tenen una actitud molt positiva envers Tarragona i faran les cinc escales de l’any vinent, que superaran els 20.000 creueristes. És una excel·lent notícia pel projecte de creuers, ja que diversifiquem i ho fem amb una gran naviliera. —Què ha canviat perquè una companyia com Royal hagi canviat de parer?
—D’una banda, el projecte del Moll de Balears. I de l’altra, es tracta d’un tema de comercialització pura del territori. Els directius de la naviliera han vingut des de Miami a Tarragona i els hi hem explicat perquè havien d’apostar per nosaltres. Hem hagut de començar de zero, perquè hi ha un salt cultural important i la història i els actius s’entenen de manera diferent als Estats Units. Vam trepitjar la ciutat, el territori, els molls, han viscut l’experiència, però ho hem hagut de fer de manera que no semblés que estàvem magnificant-ho tot. S’han dedicat moltes hores a explicar la destinació però estem contents. Malgrat que encara hi ha res tancat per les pròximes temporades, tenint en compte tot el que hem aprofundit, sabem que el projecte de Royal a Tarragona té recorregut, més enllà de les cinc escales que faran l’any vinent. —Costa Cruceros, per la seva banda, també canvia la seva operativa. —Costa canvia l’itinerari que farà a Tarragona. En lloc de fer una escala setmanal, operarà amb un itinerari de 12 dies, això vol dir que escala menys vaixells. Per contra, l’usuari que es pot permetre aquest tipus de creuers té una major capacitat econòmica i per tant és d’esperar que realitzi una despesa major al territori. —Costa els ha comunicat que un cop Balears sigui una reali-
tat recuperarà l’escala setmanal? I, si és així, els hi ha plantejat la possibilitat de fer-ho amb un vaixell més gran que el Fortuna? —Quan ens vam trobar a la fira Seatrade a Miami, van ser molt transparents. Ens van explicar que estan apostant per creuers de majors dimensions al Mediterrani i que estan retirant els vaixells més petits cap a altres zones. Per tant, la posada en marxa del moll de Balears el 2021 permetrà que Costa Cruceros pugui portar vaixells mes grans. —Pel que fa al calendari de moll de Balears, es preveia que a finals d’any estarien a punt d’estar licitades, és així? —Sí, en aquest moment Puertos del Estado ha fet un informe favorable a la licitació i queda la firma de la Secretaria General, que serà l’última. Nosaltres ja estem preparant el plec, perquè un cop estigui signat, es liciti i el primer trimestre de 2020 estigui ja en obres i el moll estigui acabat el maig de 2021. —El projecte de creuers ha anat a l’alça des dels seus inicis, quin és el límit de creixement que té Tarragona per no saturar-se? —Com que no som capdavanters en aquest àmbit, ho tenim molt més fàcil a l’hora d’identificar els possibles problemes de saturació i actuar abans perquè no succeeixin. Fa un mes i mig, va visitar-nos el president del Port de Venècia i una de les raons
per la qual el vam convidar va ser per conèixer totes les pautes de creixement i els símptomes que et duran a un problema de saturació. En el nostre cas, hem d’aprofitar que la ciutat no envolta el Port completament, a diferència de Barcelona. Si en un futur tenim les dues terminals operatives, els creuers que arribin als Prats no passarien pas per Tarragona ciutat i els podríem donar sortida a la resta del territori, de manera que el projecte de creuers pot créixer sense pertorbar la ciutat. A més, cal tenir en compte que l’Ajuntament de Tarragona està fent un estudi de la càrrega turística de la ciutat. Ens farem nostres els resultats per no arribar mai a la saturació. —Enguany, s’han anat registrant rècords de tràfics més rere més, especial ment en petroquímics i agroalimentaris, quins motius expliquen aquestes bones xifres? —En el cas dels cereals, hi ha un tema conjuntural, ja que el tràfic varia en funció de la collita nacional. El sector de pinsos fa la comanda internacional de cereals en funció de la previsió de la collita espanyola. Enguany hi ha hagut una molt mala collita, de fet ja fa uns quants anys que això és així, i la mala collita fa que hi hagi més importacions. Després d’haver patit situacions de col· lapse intern a causa dels grans volums ara fa dos anys, s’han adoptat mesures organitzatives internes, de manera que se sigui
28/11/2019 diarimés
5
més eficient a l’hora de treure els cereals i així la mateixa infraestructura pot descarregar més volum. Si es manté la mateixa bona tendència, enguany serà un molt bon any en cereals. —I en els químics? —Algunes de les noves implementacions al Moll de la Química que ja estan operatives. A més, els concessionaris estan tancant operacions noves respecte anys anteriors. Després cal tenir en compte que l’aturada de Repsol d’enguany no afectava el tràfic marítim. La conjunció d’aquests tres aspectes està donant els bons resultats. És destacable el canvi d’actitud dels concessionaris. Des del Port hem estat motivant que els grans concessionaris no es quedin dins de la zona de confort. Amb l’àrea comercial del Port, estan explorant àmbits nous, que encara no es poden avançar, però el cert és que ara tenen una actitud molt proactiva i d’anar al mercat. —Preveuen superar els 34 milions de tones en acabar l’any i marcar un rècord històric? —És difícil. L’any 2017, quan es van assolir, no hi va haver cap aturada de la química. El cert és que enguany els quinze dies de la llevantada ens han fet baixar el tràfic, perquè no es podia fer tota l’operativa habitual. Tot i així, l’any es tancarà amb molt bones xifres. —En aquest context especialment bo, el Port de Tarragona arriba al 150è aniversari. Com es presenta? —A diferència d’altres ports, celebrem els 150 anys del port modern, però el Port de Tarragona té una història de més de 2.000 anys. La celebració no ens ha de fer perdre la perspectiva d’aquests dos mil·lennis d’història. Aquests 150 anys fan referència a la concepció moderna com a port comercial i industrial, per això hem preparat un programa nodrit i potent. Hem volgut mirar cap a aquests dos mil anys d’història, amb l’atles il·lustrat, que es va presentar fa uns dies i que recull de manera molt amena i atractiva tota aquesta història. També hem volgut mirar cap a la comunitat portuària. Per això hem preparat un acte institucional al febrer, en el qual els treballadors de la casa i les empreses se sentin partícips de l’aniversari. A finals de juny, tindrem els actes que miren cap a la ciutat, en format familiar amb concert de El Pot Petit, i en format jove a la nit amb el concert de Doctor Prats. Serà una jornada molt lúdica, per gaudir de l’estiu al Moll de Costa. I per últim, volíem deixar un llegat de l’aniversari a la ciutat i per això remodelarem el Museu del Port. Suposarà una inversió d’uns 2 milions d’euros i deixarà el Museu preparat pels pròxims 15 anys oferint un servei de divulgació de patrimoni marítim i portuari encara més atractiu.
6
diarimés 28/11/2019
PORT DE TARRAGONA
CREUERS
63
127.997 passatgers
MEUR
Creixement del 9% respecte 2018
Creixement del 31% respecte 2018
D’impacte econòmic al territori
creuers
9,7
8,4
valoració global del territori
94,2% recomanaria Tarragona als seus coneguts
La temporada de creuers supera les previsions i tanca amb 128.000 viatgers El nombre de creueristes ha crescut un 31% respecte a l’any passat i s’han efectuat un total de 63 escales, sis més que en la temporada 2018 Anna Ferran
Amb la partida dels vaixells Costa Magica i Marella Discovery II, el passat 2 de novembre, el Port de Tarragona posava punt final a la millor temporada de creuers des de l’inici d’aquest ambiciós projecte de diversificació l’any 2013. El balanç: 127.495 passatgers en 62 escales. Ara bé, l’arribada inesperada del Black Watch el 18 de novembre, després que el passatge decidís per votació atracar a Tarragona ha deixat unes xifres finals de 127.997 passatgers en 63 escales. Els registres de final de temporada mostren uns resultats millors del que s’havien previst abans de començar-la. Així doncs, les previsions inicials de 110.000 passatgers s’han vist superades en gairebé 18.000 persones. La comparativa respecte al 2018, que havia estat el millor any fins al moment, mostra com el nombre d’escales que s’han dut a terme al Port ha crescut un 9% i ha passat de 57 a 63. La suma d’aquestes noves sis escales, però, ha suposat un augment
CEDIDA
del 31% en el nombre de creueristes, de manera que s’ha passat dels 98.126 als 127.997. Cal tenir en compte que Costa Cruceros, la principal companyia amb presència a Tarragona tant en nombre d’escales com de passatgers, ha estat operant de manera regular amb dos vaixells enguany. D’una banda, el Costa Fortuna, amb capacitat per a 3.500 persones i que va fer una ruta setmanal des del 26 de maig fins al 22 de setembre. I de l’altra, el Costa neoRiviera, que pot dur fins a 1.800 passatgers i que realitzava un itinerari de 12 dies, entre els mesos de maig i setembre. A aquests se li han de sumar altres vaixells de la naviliera italiana que van fer escales puntuals. El reforç de Costa, operant amb dos vaixells, un dels quals tenia més capacitat que el que atracava a Tarragona el 2018, explica, en gran mesura, el creixement experimentat aquesta temporada. Però no és l’únic factor. El president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Josep M. Cruset, explica que l’arribada de vaixells
El 93% dels creueristes que han arribat enguany al Port s’han quedat al territori no programats —sovint perquè no han pogut atracar en un port pròxim— explica la diferència de 18.000 creueristes entre les previsions i les xifres finals.
L’impacte econòmic dels creueristes ha crescut un 31,6%.
9,7 MEUR d’impacte econòmic Si bé l’operativa i la comercialització de la destinació estan liderades pel Port, el cert és que el projecte de creuers és transversal al conjunt del territori. Una de les mostres més clares d’això es veuen en la xifra d’impacte econòmic que ha tingut la temporada en el conjunt de la destinació i que ha ascendit a 9,7 milions d’euros. Novament, i gràcies a l’augment de passatgers i escales, la xifra ha augmentat un 31,6% respecte al 2018, quan es va registrar un impacte de 7,37 milions d’euros. Aquest impacte és el resultat de la despesa que duen a terme
els creueristes un cop toquen terra. Els càlculs indiquen que cada creuerista de trànsit (enguany han estat més de 96.000) genera una despesa mitjana de 20 euros, que la destina a transport, restauració, compres — principalment souvenirs, roba i calçat i productes gastronòmics— i equipaments culturals. En el cas dels creueristes que embarquen (15.896 persones), desembarquen (15.575 persones), o ambdues coses a Tarragona, la despesa mitjana ascendeix fins als 110 euros. Les dades d’enguany mostren com el 23,2% d’ells han pernoctat almenys una nit al territori i el 70% d’aquests ho ha fet en un hotel. Dels 31.000 que han realitzat embarcament/ desembarcament, més d’un 25% són catalans, cosa que en principi els exclou de realitzar una pernoctació al territori, a causa de la proximitat física amb el seu domicili. Una destinació excel·lent Més enllà de la repercussió econòmica directa que es desprèn
e
na
PORT DE TARRAGONA CEDIDA
28/11/2019 diarimés
7
L’estrena de Royal Caribbean, amb cinc escales, principal novetat per al 2020 La construcció del Moll de Balears marcarà l’operativa de l’any vinent, en la qual s’esperen 102.000 passatgers i 45 escales CEDIDA
Anna Ferran
Italians i espanyols principals nacionalitats dels creueristes
de la despesa dels creueristes durant la seva estada, el projecte de creuers promou la destinació Costa Daurada i la posiciona al mediterrani. De fet, el 93% dels creueristes es queden al territori, de manera que la «fuga» a Barcelona és testimonial. La valoració global que els visitants han fet del territori és de 8,4 sobre 10 (dues dècimes per sobre del 2018). Les excursions a Poblet (8,7), Tarragona (8,6), Port Aventura (8,4) i Reus i platges (8) són les millors valorades. Aquestes bones notes són les que expliquen que un 94,2% dels visitants recomani la destinació. Els creueristes, més joves El perfil de creuerista és un altre dels punts que ha anat canviant a mesura que el projecte de creuers s’ha anat consolidant. Per nacionalitats, els passatgers que arriben a Tarragona són italians (36.700), espanyols (22.000), francesos (18.000) i britànics (17.000). En destaca l’augment de visitants francesos, que ha crescut en unes 10.000 persones. Pel que fa a l’edat, el grup de 45/54 anys és el majoritari amb el 28,7% del total, seguit del de 55/64 anys (19,8%) i del de 35/44 anys (19,7). Aquest últim, de fet, ha experimentat un creixement de tres punts percentuals respecte a l’any passat. Un creixement similar s’observa en el grup de 25/34 anys. Aquests augments van en detriment dels grups de major edat, cosa que mostra un rejoveniment dels creueristes que aposten per Tarragona.
L’arribada de Royal Caribbean a Tarragona marcarà la temporada 2020. La naviliera nordamericana, la segona del món en l’àmbit dels creuers, ha apostat pel Port tarragoní per a durhi un total de cinc escales, entre maig i novembre. Amb itineraris que connectaran Tarragona amb Itàlia, les Illes Gregues, l’Adriàtic o fins i tot Florida, aquestes cinc escales suposaran un total de 21.300 creueristes, dels 102.000 que es preveuen que atracaran al territori en un total de 45 escales i 24 vaixells diferents Els vaixells que operaran al Port aquests cinc itineraris seran el Rhapsody of the Seas, amb capacitat per a 2.435 passatgers, i el Jewel of the Seas, que en pot dur fins a 2.500. En cadascuna de les cinc visites que Royal farà a Tarragona, realitzarà un recorregut diferent. Així doncs, el primer vaixell de Royal en arribar serà el Rhapsody of the Seas i atracarà el 2 de maig. Durant cinc dies navegarà pel Mediterrani i l’Adriàtic, fent parades a Cannes, Roma (Civitavecchia), Nàpols, Catània (Sicília), Split (Croàcia) i Venècia. La següent arribada de Royal serà el 5 de setembre amb el Jewel of the Seas i un recorregut de 12 dies que atracarà als ports de Niça, Florència (Livorno), Roma (Civitavecchia), Nàpols, Venècia, Split (Croàcia), Kotor (Montenegro) i Barcelona. El Jewel of the Seas tornarà a la ciutat l’11 d’octubre amb un recorregut de 12 dies que salparà de Tarragona en direcció a les Illes Gregues i que visitarà les illes de Míkonos i Santorini, entre altres destinacions. La quarta operativa es farà el 23 d’octubre amb una proposta de 10 dies pel Mediterrani Occidental (França, Itàlia i illes) i la darrera sortida que farà la naviliera nord-americana serà el 7 de novembre amb un itinerari de 14 dies que farà aturades a les Canàries (Lanzarote i Las Palmas), creuarà l’Atlàntic rumb a les Bahames i finalitzarà el trajecte a Tampa (Florida). Diversificant el projecte Més enllà de les cinc escales i els 21.300 creueristes —que representaran gairebé un quart del total que s’esperen pel 2020—, la presència de Royal Caribbean al Port de Tarragona significa una diversificació del projecte de creuers, que en aquestes darreres temporades ha crescut exponencialment gràcies a l’aposta de Costa Cruceros per la ciutat.
El Moll de Balears, en construcció a principis de 2020 i en marxa el maig de 2021 Una temporada de transició. Així es pot definir la temporada de creuers 2020 del Port de Tarragona. El motiu serà la construcció del Moll de Balears. Aquesta nova infraestructura, que estarà adjunta al dic de Llevant, ocuparà una superfície de quatre hectàrees. Puertos del Estado ha aprovat l’estudi i ara només fa falta la signatura de la Secretaria General. Un cop aquesta estigui feta, l’Autoritat Portuària podrà licitar-ne els treballs, que tenen un pressupost total de 35 milions d’euros. Es preveu que la signatura sigui imminent i que durant el primer trimestre de 2020 ja comen-
Més de 21.000 viatgers arribaran amb Royal Caribbean, cosa que suposa un quart del total El president de l’Autoritat Portuària, Josep M. Cruset, assegura que «és il·lusionador que una altra gran marca vingui a Tarragona, perquè això mostra que el projecte de creuers es referma». I afegeix que «per tot el treball que s’ha fet podem dir que Royal Caribbean escala a Tarragona amb una visió de futur més enllà de la pròxima temporada». Costa farà una ruta més llarga L’altra principal novetat de la temporada 2020 la protagonitza Costa Cruceros. Tal com avançava Diari Més a principis d’octubre, la naviliera italiana ha apostat per un vaixell més
gran en l’itinerari de 12 dies que ja ha estat duent a terme des de Tarragona aquest passat estiu. Així doncs, s’ha substituït el buc neoRiviera (amb capacitat per a 1.800 passatgers) pel Victoria (que pot portar 2.400 creueristes). Aquest vaixell atracarà a la ciutat en deu ocasions, entre el 24 de maig i el 31 d’agost. El canvi de vaixell respon a la bona acollida que ha tingut aquest itinerari, segons expliquen fonts de la companyia. Per la seva banda, Cruset afegeix que els creueristes que realitzen recorreguts més llargs tenen més poder adquisitiu, de manera que aquest canvi tindrà una repercussió positiva en l’impacte econòmic que deixen els creueristes a la ciutat. L’itinerari començarà a Tarragona i posarà rumb a Eivissa, continuarà a les Balears amb dues aturades, a Palma de Ma-
cin les obres, tal com estava establert en el calendari. La previsió és que aquest nou moll estigui en funcionament el maig de 2021, coincidint amb l’estrena de la temporada de creuers d’aquell any. Balears facilitarà l’operativa als grans bucs i l’adequarà a la nova tendència en el mercat dels creuers al Mediterrani, on les companyies cada cop aposten per a vaixells amb més capacitat. La combinació de Balears i del dic de Llevant permetrà que hi hagin atracats fins a quatre creuers simultanis atracats, cosa que amplia els horitzons del projecte de creuers a mitjà termini. llorca i Port de Maó. De Menorca, saltarà cap a Ajaccio (Còrsega) i Òlbia (Sardenya). Després d’un dia de navegació, el vaixell tocarà continent en tres ocasions a Nàpols, Savona i Toulon (França), abans de tornar al Port de Tarragona. Per contra, la companyia italiana deixarà d’operar la ruta de 8 dies que feia des de Tarragona entre finals de maig i setembre, cosa que implica una reducció d’una vintena d’escales. Aquesta decisió ve motivada per una qüestió d’operativa. I és que amb un dic de Llevant en obres, a causa de la construcció del Moll de Balears és complicat dur-hi a terme una operativa d’un creuer de grans dimensions com el que enguany duia Costa a Tarragona, el Fortuna, amb capacitat per a 3.500 passatgers. El president del Port de Tarragona explica que aquesta situació és temporal
i que les converses mantingudes amb la companyia indiquen que un cop Balears estigui en marxa recuperaran la ruta setmanal amb un gran vaixell. 17 navilieres i 24 vaixells Si bé Costa Cruceros i Royal Caribbean seran les principals companyies que operaran al Port de Tarragona per volum de passatgers, les instal·lacions portuàries acolliran una quinzena de companyies més, que ofereixen des de productes estàndard fins a creuers prèmium, de luxe i d’ultra luxe. Concretament, l’any vinent també s’esperen escales de Norwegian, TUI Cruises, Sea Cloud, AIDA Cruises, Viking Cruises, Crystal Cruises, Windstar, Seadream, Regent Seven Seas, Marella Cruises, Phoneix Reisen, Scenic, FTI Cruises, Gran Circle River Cruises i Majestic Cruises.
8
diarimés 28/11/2019
PORT DE TARRAGONA
INFRAESTRUCTURES
Un milió d’hectàrees destinades a noves activitats logístiques
CEDIDA
La ZAL, que començarà a urbanitzar-se aviat, és clau per captar nous tràfics de mercaderies Redacció
Dins d’aquest rol de motor econòmic del territori, el Port de Tarragona és a les portes de començar la urbanització i la comercialització d’una nova Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) a proximitat de La Pineda, en el terme municipal de Vila-seca. Es tracta d’un dels grans projectes de futur de l’Autoritat Portuària, que sumat a la participació en el port sec situat en els municipis Marchamalo i Guadalajara, i a la terminal intermodal de la Boella, dins del Port de Tarragona, configuren una clara aposta per captar nous tràfics de mercaderies. La inversió prevista en la ZAL és de més de 30 milions d’euros, dels quals 20 són per al desenvolupament urbanístic de les 100 hectàrees de superfície i 10 per a la configuració de la primera fase dels diversos accessos viaris i ferroviaris. La intenció de l’Autoritat Portuària de Tarragona és que les empreses puguin començar a instal·lar-se el més aviat possible, a partir del moment que
finalitzin els tràmits urbanístics en aquest darrer trimestre de l’any. Connexió directa amb el tren En l’actualitat, una part dels terrenys destinats a la ZAL —concretament una àrea de 120.000 metres quadrats— està destinada a donar resposta a les necessitats d’espai del Grup Volkswagen, que va apostar per Tarragona com la seva base logística a la zona est de la península. Es tracta, no obstant això, d’una solució provisional perquè la ZAL està pensada per a activitats estretament vinculades al tràfic marítim i a productes amb valor afegit, com per exemple productes manipulats post industrials i precomercials o serveis com l’embalatge, l’etiquetatge o la paletització de les càrregues. La ZAL tindrà un accés ferroviari directe que facilitarà que aquesta pugui convertir-se en un centre de transferència de càrregues, aprofitant els equipaments i la intermodalitat del Port de Tar-
A dalt, recreació aèria de l’espai total que ocuparà la ZAL, amb la recreació del contradic dels Prats al fons. A la dreta, recreació d’un dels carrers de la ZAL.
ragona. Cal apuntar, finalment, i atès que les connexions ferroviàries i per carretera estan assegurades, que la demanda de sòl per a activitats logístiques sostenibles està en alça. Aquestes notícies han generat molta expectació i ja hi ha empreses que han mostrat el seu interès per invertir en aquest espai d’un milió de metres quadrats dins dels espais d’ús portuari. Dins de la Zona d’Activitats Logístiques s’hi podran construir naus de 8.000, 40.000 i 166.000 metres quadrats, en funció de les seves necessitats com a concessionari.
PORT DE TARRAGONA
28/11/2019 diarimés
9
10
diarimés 28/11/2019
PORT DE TARRAGONA
LOGÍSTICA
La intermodalitat, una oportunitat per a millorar la competitivitat del Port
CEDIDA
La terminal intermodal de la Boella és ara el màxim exponent d’aquesta aposta, que s’ampliarà amb la terminal de Guadalajara Anna Ferran
El futur de la logística passa indiscutiblement per la intermodalitat. La possibilitat de poder combinar diversos mitjans de transport facilita tot el procés logístic i el fa més sostenible, econòmicament però també mediambientalment. Aquesta és una de les apostes més fermes en l’estratègia del Port de Tarragona i així ho demostren les inversions que s’han dut i s’estan duent a terme per a fomentar-la. La terminal intermodal de la Boella és l’exemple més clar de l’aposta per la intermodalitat, però no és pas l’únic. La terminal intermodal de Guadalajara –coneguda també com a Puerto Centro- o és una infraestructura de futur del Port que té com a objectiu impulsar de manera notable la connectivitat marítima i ferroviària. Un total de quatre vies que poden acollir trens de fins a 750
metres de longitud, connectivitat en direcció Barcelona, València i Madrid, ample ibèric i europeu i possibilitat de transportar qualsevol mena de tràfic. Aquestes són les principals característiques de la terminal intermodal de la Boella. A totes elles cal sumar-hi la seva situació estratègica dins del recinte portuari. Ubicada en el Moll de Galícia, a tocar de la zona d’inspecció duanera i amb connexió directa a la terminal de contenidors, la terminal de la Boella facilita que qualsevol contenidor o càrrega general pugui arribar a qualsevol port del món des de Tarragona i a la inversa. De cara a 2021 es preveu que la Boella tingui una terminal intermodal bessona, la de Guadalajara, que s’ubicarà dins del port sec que el Port de Tarragona està impulsant dins del complex Puerta Centro – Ciudad del Transporte,
entre Guadalajara i Marchamalo i a 60 quilòmetres de Madrid. Aquesta nova terminal permetrà que el Port ampliï la seva àrea d’influència i l’estengui cap a la zona centre de la península. Cal destacar que s’han dut a terme modificacions en el projecte inicial per assegurar que es puguin dur a terme simultàniament operatives de càrrega i de descàrrega, cosa que assegura la seva eficiència.
Una de les operatives de càrrega de cereals feta amb tren.
Intermodalitat en cereals El Port de Tarragona és el primer en volum de tràfic de cereals de tot l’Estat amb més de 5 milions de tones/any, sent un dels seus principals tràfics. De fet, el Port és la porta d’entrada de cereals per a tota la zona de Lleida i Aragó. Per a això, des de l’Autoritat Portuària s’està estudiant la possibilitat de formar part d’un projecte logístic ja existent en
aquesta àrea, cosa que els facilitaria l’operativa de cereals, ja que ampliaria espai disponible per a l’emmagatzematge i fomentaria l’ús d’un mitjà de transport més sostenible a l’hora de distribuir les mercaderies com és el tren. Si bé el Port encara s’està estudiant la possibilitat d’esdevenir part d’un port sec a l’interior, cal destacar en l’àmbit dels agroalimentaris una important aposta
que s’ha fet enguany per a impulsar el ferrocarril. Enguany, s’ha posat en marxa una operativa de càrrega de 3.000 tones de productes agroalimentaris, utilitzant un tren amb 17 vagons 3 cops per setmana. El servei, gestionat per l’operador ferroviari Go Transport, transporta cereals des dels magatzems de la zona portuària fins la destinació de Zuera (Saragossa), on el grup
Més de 150 professionals, ahir al Railday Amb l’objectiu de promoure la intermodalitat entre transport marítim i ferroviari, el Port va organitzar ahir el Railday. Tarragona, node intermodal estratègic de la TEN-T. La jornada va comptar amb la presència de més de 150 representants de navilieres, operadors logístics, carregadors, terminals i administració pública, que es van donar cita per a discutir sobre l’evolució del mercat de terminals intermodals i el rol que el desplegament de la xarxa Ten-T juga en el seu desenvolupament. Els participants van tenir l’oportinitat de conèixer la terminal intermodal de la Boella. Alendi disposa de diverses fàbriques de pinsos i des d’on procedeix a la distribució de la mercaderia als seus clients. Aquesta operativa suposa un salt qualitatiu i quantitatiu en la cadena logística i ofereix un millor servei als clients, tant des del punt de vista econòmic com en sostenibilitat tenint en compte que cada tren operat equival a 35 camions carregats.
EMPRESA RECOMANADA
Transmaber, S.L. aposta fermament pel Port de Tarragona L’empresa ha participat en l’execució de diverses obres portuàries, com el passeig del Miracle CEDIDA
Redacció
Transmaber fa més de 50 anys que està al servei de l’obra pública i privada. El seu fundador, Herminio Marrón Berdasco va constituir l’empresa el 1985 després d’una àmplia trajectòria a nivell personal desenvolupant la mateixa activitat. Actualment, la segona generació està al capdavant de la companyia, sostinguda per l’experiència, qualitat i compromís envers el territori i el seu desenvolupament sostenible. Han participat en la consecució d’obres terrestres i marítimes que han ajudat a consolidar el Port de Tarragona com a motor econòmic del territori. «En la nostra condició de tarragonins i com a empresa compromesa amb la millora del nostre entorn, ens sentim especialment orgullosos d’haver participat en l’execució de les obres d’urbanització del passeig del Miracle. Som conscients de l’impacte social que ha tingut aquesta obra, la qual, juntament amb la Pasarel·la,
Ara estan executant el vial interior del moll de la Química.
ha afavorit la connectivitat de la ciutat amb Port i la platja, permetent una mobilitat inclusiva», comenten. Ara, Transmaber és co-adjudicatària de l’obra d’execució del vial interior del moll de la Química
parcel·les al CIM El Camp. Ara està executant les obres de les carreteres de Tortosa-Bítem, de la Torre de Fontaubella a Pradell de la Teixeta i la d’Amposta a Sant Carles de la Ràpita per la Diputació.
Alta qualificació L’empresa compta amb la més alta qualificació en moviment de terres i perforacions, demolicions, obres marítimes i vials. Ha participat en la remodelació de la dàrsena del Port Esportiu de Cambrils i en el moviment de terres de 160.000 m3 de dues
Situació actual Transmaber, com empresa compromesa amb el medi ambient, ha estat pionera en adquirir dues retroexcavadores híbrides, de baix impacte ambiental. Alhora continuen invertint en processos que els situïn a l’avantguarda del sector.
PORT DE TARRAGONA
28/11/2019 diarimés
11
EMPRESA RECOMANADA
Máquinas Tudela, especialistes en el moviment de tràfics a dojo al Port de Tarragona
CEDIDES
Tenen una àmplia diversitat de maquinària que els permet adaptar-se a cada treball que realitzen Anna Ferran
Un aliat per a les empreses que operen dins del Port de Tarragona. Aquesta és la carta de presentació de Máquinas Tudela. L’empresa ofereix serveis auxiliars i de lloguer de maquinària a les concessionàries que treballen en el recinte portuari. Així doncs, realitzen càrregues i descàrregues de vaixells, camions i trens en els molls marítims i els magatzems. Estan especialitzats en els tràfics a dojo, en especial de cereals, farines i altres productes de l’àmbit agroalimentari. Aquesta especialització en l’àmbit agroalimentari, un dels principals tràfics que es mouen
al Port de Tarragona ha motivat que fa unes setmanes la companyia organitzés la I Jornada Empresarial de Máquinas Tudela, en col·laboració amb l’Autoritat Portuària. Aquesta cita va reunir a productors, agents comercials del cereal, importadors i fabricants de Catalunya i Aragó i va servir per debatre sobre els principals reptes de futur que encara el sector. L’especialització en el moviment de tràfics a dojo permet que Máquinas Tudela treballi amb altres tipus de tràfics com ara àrids, adobs o de ferralla. A banda, l’empresa tarragonina també duu a terme treballs d’emmagat-
zematge de mercaderies. Pel que fa al sector de la fusta, ofereixen la possibilitat de trimar encenalls d’aquest material. Disposen d’una àmplia flota de màquines, que inclou des de pales carregadores, giratòries de cadenes, apiladors, escombradores, vehicles per transportar maquinària, bolquets, compressors i vehicles per abastir de combustible. Aquesta diversitat de maquinària els permet dur a terme els seus serveis amb la màxima eficiència possible, ajustant-se
A sobre, foto de família dels participants a la I Jornada Empresarial de Máquinas Tudela. A la dreta, una de les màquines que treballa en les operatives portuàries.
sempre a les necessitats concretes de cada client i cada treball que realitzen. Així mateix, la nova propietat de l’empresa està impulsant una política de creixement amb un augment de la plantilla que reforci el servei que ofereixen.
12
diarimés 28/11/2019
PORT DE TARRAGONA
PROJECCIÓ INTERNACIONAL
Ser el hub químic de referència del sud d’Europa, l’aposta internacional del Port S’estan realitzant importants esforços per a convertir-se en una gran plataforma d’emmagatzematge i redistribució de líquids per a tot el continent CEDIDA
Anna Ferran
Esdevenir el principal hub químic del sud d’Europa. O dit d’una altra manera, convertir-se en una gran plataforma d’emmagatzematge i redistribució de líquids químics per a tota la Mediterrània i també cap al nord d’Europa. Aquesta és la fita que s’ha marcat el Port de Tarragona. Són diversos els factors que expliquen per què d’un temps ençà l’Autoritat Portuària està apostant fort per aquesta estratègia. El Port de Tarragona és líder a la Mediterrània en tràfic de productes químics i petroquímics. Aquesta dada no és pas sorprenent tenint en compte que Tarragona compta amb el parc industrial químic més destacat tot el sud d’Europa i que el Port és la plataforma logística per excel·lència per a les empreses químiques assentades als polígons químics. Ara bé, convertir-se en un hub químic és fer un pas més, ja que el tràfic de químics del Port no estarà únicament centrat en el subministrament de matèries primeres per a les indústries químiques tarragonines sinó que el convertiria en una de les principals portes d’entrada de matèries primeres per aquest sector a escala europea. Si bé es tracta d’una fita ambiciosa, el cert és que el Port de Tarragona compta amb tots els actius necessaris per aconseguir-la. D’una banda, té el know-how acumulat de més de 50 anys d’experiència treballant colze a colze amb les principals indústries del sector. De l’altra, compta amb unes infraestructures de primer nivell i uns grans calats, que faciliten l’operativa dels grans vaixells. A tot això, cal sumar-li la seva situació geogràfica, que el col·loca en una posi-
El coneixement, les infraestructures i les característiques del Port juguen a favor de l’assoliment final d’aquesta ambiciosa fita.
ció immillorable davant d’altres ports mediterranis que també volguessin consolidar la seva posició com a hub químic. Estretament relacionat amb això, cal tenir en compte que la connectivitat que tindrà el Port amb el Corredor Mediterrani, cosa que el permetrà connectar-se amb el centre d’Europa sense traves. Guanyar el pols a Holanda Actualment, el principal hub químic europeu se situa a la regió ARA (Anvers – Rotterdam – Amsterdam). El plantejament que presenta el Port de Tarragona es postula com una alternativa
sostenible a aquesta regió, ja que, per exemple, bona part dels hidrocarburs que es transporten en vaixell fins a Bèlgica i Holanda provenen d’Orient Mitjà i per tant abans d’arribar al nord d’Europa, han de creuar el Mediterrani. Ara bé, aquest canvi de paradigma implica tota una sèrie de replantejaments operacionals i de canvi d’estratègies empresarials, que fan que una proposta d’aquestes característiques, malgrat els seus avantatges, no sigui adoptada immediatament. És en aquest punt on destaca la tasca que està duent a terme, d’un temps ençà, el Port de Tar-
ragona per a promoure aquest projecte. La mostra més clara la trobem en el Med Hub Day, que dijous i divendres de la setmana passada celebrava la seva tercera edició. El workshop va reunir més de 80 professionals de la logística de productes químics i petroquímics amb l’objectiu d’analitzar el potencial dels ports de la Mediterrània i, en particular del de Tarragona. Les jornades van servir per oferir informació sobre els nous fluxos de líquids a dojo a la regió mediterrània, per presentar els avantatges competitius que ofereix la Mediterrània, i en concret
Tarragona, per identificar oportunitats de negoci i per crear una xarxa de contactes que permeti desenvolupar aquest projecte amb èxit. Així mateix, el Med Hub Day s’ha convertit en el punt d’unió de professionals logístics del sector, on tenen l’oportunitat de debatre sobre què cal fer per a millorar la competitivitat de la regió mediterrània en temes tan diversos com la millora de les rutes actuals, la reducció de costos i d’emissions de CO2, o la millora dels temps d’entrega. Més projecció El Hub Day, però, no és l’única
cita anual en la qual el Port de Tarragona promociona aquest plantejament. De fet, el Port i tot el sector químic tarragoní, sota la marca del clúster ChemMed, estan duent a terme una important tasca de projecció internacional. Una mostra de l’activitat que es duu a terme en aquest àmbit la trobem el passat mes d’octubre quan el Port va participar en tres trobades internacionals a Alemanya (reunió anual de l’European Petrochemicals Assocation —EPCA— i Argus Olefins & Aromatics European Seminar) i Regne Unit (European Chemical Site Promotion Platform). En totes tres cites els interlocutors dels representants del Port van valorar molt positivament com a porta d’entrada al continent europeu des de la Mediterrània. 20 milions de tones anuals Aquesta aposta per a esdevenir un hub químic al sud d’Europa no vol pas restar importància o substituir el servei logístic que presta el Port de Tarragona a les indústries químiques del territori, ans al contrari. El Port mou anualment uns 20 milions de tones de productes químics i petroquímica a l’any i enguany ha marcat nous rècords. El passat setembre, batia la seva marca en tres productes energètics (cru de petroli, benzina i gasos energètics del petroli) mostrant els resultats acumulats més alts des del 2004. El cru de petroli ha registrat unes dades acumulades de gairebé 7,5 milions de tones, un increment del 9,6% respecte al 2018, cosa que evidencia la bona salut d’aquest tràfic històric i a la vegada el prepara per a un futur obert cap al lideratge a Europa.
FEDERACIÓ EMPRESARIAL D’AUTO-TRANSPORT DE TARRAGONA (FEAT)
Una mica de competència JOSEP LLUÍS AYMAT Director de la Federació Empresarial d’AutoTransport de Tarragona
Tornem, un cop més, a veure com el carburant puja de preu a la mateixa velocitat que ho fa el barril de petroli. Ben ràpid! Tots sabem que, quan baixa, el preu del sortidor ho fa molt lentament i, amb posat seriós il·lustres portaveus informen que el petroli que es serveix a les benzineres és comprat fa mesos, quan era més car. És evident que es pren el pèl al consumidor, sigui transportista o particular, amb el vistiplau (o això sembla) d’unes autoritats que es beneficien fiscalment dels preus alts via ingressos per l’IVA, que després utilit-
zen sovint en fer infraestructures faraòniques sense cap utilitat real. Particularment no tinc cap dubte que tots els organismes que vigilen per la lliure competència, en benefici de l’economia, tenen bona cura de ficar-se amb segons qui. Al llarg d’aquests anys he vist com els Tribunals de Defensa de la Competència han obert expedients, i multat amb sancions milionàries, a Associacions i PIMES del transport per, «suposadament», pactar condicions i preus de manera col· lectiva en perjudici dels clients. No sembla possible que en un mercat com el del transport, on operen desenes de milers d’empreses, es puguin posar d’acord de forma que els clients no puguin beneficiarse de la competència. Més aviat és absurd. Però és més absurd encara pensar que, quan en segons quins mercats (com l’energia o el petroli), on operen només un oligopoli de 5 o 6 grans empreses, resulta que els drets dels consumidors estaran garantits per «l’ètica» d’aquestes corporacions. Per això crida l’atenció la inactivitat d’aquests organismes de defensa de la competència i de les restants administracions públiques, davant claríssimes evidències de pràctiques contràries a l’interès públic, en un desmesurat afany de lucrar-se a costa nostra.
PORT DE TARRAGONA EMPRESA
Port Tarraco genera un impacte de 2 milions d’euros mensuals a la ciutat En temporada alta, unes 500 persones, entre tripulants i operaris, es mouen per la marina CEDIDA
Anna Ferran
Més enllà de l’oportunitat de veure alguns dels iots més impressionants del món i d’ampliar i dinamitzar l’oferta d’oci i locals comercials de la zona portuària de la ciutat, Port Tarraco s’ha convertit en un motor econòmic per a Tarragona que genera un impacte positiu de dos milions d’euros cada mes. I és que, a banda de la pròpia activitat de la marina com a punt d’atracament de vaixells, se li han de sumar tots els serveis afegits que es deriven de la presència d’aquests bucs als molls de Costa, Llevant i Lleida. En aquest sentit, des de Port Tarraco comenten que «des dels inicis hem treballat per aconseguir un vincle estret amb la ciutat, cosa que cada cop està més consolidada». I afegeixen: «l’activitat de la marina suposa un impacte considerable en el desenvolupament del sector industrial i de serveis de Tarragona». Cal tenir en compte que la marina no és només un punt d’atracament per a grans iots, com si fos un simple aparcament. Aquests grans bucs compten amb una tripulació que sovint sobrepassa les 70 persones; una xifra que pot augmentar especialment en festes assenyalades i períodes de vacances quan els tripulants reben la visita de familiars. Diversos estudis indiquen que aquests tripulants generen una despesa diària a la ciutat que es mou entre els 80 i els 140 euros per persona. En la temporada alta de la marina —que es correspon a la tardor i l’hivern—, es calcula que hi ha unes 500 persones, entre tripulacions dels vaixells i altres empreses que els hi ofereixen serveis a l’entorn de Port Tarraco, cosa que implica una contribució diària de 70.000 euros i, per tant, una aportació mensual de dos milions d’euros.
28/11/2019 diarimés
13
PORT-CIUTAT
L’encesa de llums engega els actes de Nadal al Serrallo El Port ha preparat un any més un programa farcit de propostes per a celebrar el Nadal. Si bé estava previst que els actes comencessin el divendres 22 amb l’encesa de llums, la meteorologia va obligar a cancel·lar la cita i a reprogramar-la per demà a dos quarts de 8 del vespre davant de l’Església del Serrallo. El Teatret serà l’escenari de diverses activitats, com el concert de l’Escola de Música, el dissabte 14, els espectacles La fada de la
neu, el diumenge 15, i Somiar amb els ulls oberts, el 21 de desembre, l’activitat Fes-tecletes de Nadal, el dia 20 i els concerts de Carles Carrasco, el 28 de desembre i de Jaume Anglada, el 3 de gener. L’altre escenari serà la pèrgola, indret on arribarà la Tiona, el diumenge 22 i es farà la revetlla del 27. El Refugi 1 tornarà a acollir la revetlla popular de Cap d’Any i els Reis Mags arribaran a la ciutat pel moll de Pescadors, el 5 de gener.
SERVEI RECOMANAT
Tarragona Blau organitza excursions marítimes pels amants del mar Fan activitats diverses turístiques per conèixer el litoral Redacció
Els vaixells atracats a Port Tarraco duen tripulacions de fins a 70 persones.
Els tripulants generen una despesa diària d’entre 80 i 140 euros, segons diversos estudis L’activitat de la marina ha establert una xarxa d’empreses de manteniment Aquestes 500 persones s’estan a la ciutat durant llargs períodes de temps, amb estades que poden arribar a ser de sis mesos, de manera que el seu impacte econòmic es perllonga en el temps. Entre les principals despeses que realitzen s’hi troben dietes, transport, sanitat, oci, compres, etc. Més teixit empresarial Ara bé, l’impacte econòmic que deixa Port Tarraco a la ciutat no
només es tradueix en la despesa que generen les tripulacions dels iots atracats a la marina. De fet, al seu voltant s’ha establert una xarxa d’empreses especialitzades en manteniment que treballen diàriament a les embarcacions que estan atracades als molls de Costa, de Llevant i de Lleida. Cada dia un centenar d’operaris treballen a l’entorn de la marina realitzant els treballs de reparació i posada a punt dels iots, perquè puguin tornar a navegar per alguns dels mars més exclusius a la temporada d’estiu. Diverses empreses locals han esdevingut proveïdores dels serveis que requereixen els iots, cosa que ha ajudat a reforçar el teixit empresarial de la ciutat i del conjunt del territori. En aquest sentit, cal destacar la creació de l’empresa Ptw Shipyard, que va néixer per a donar
resposta a les demandes de manteniment dels vaixells atracats a Port Tarraco. La companyia, que opera des del varador del Port de Tarragona, té una plantilla d’una trentena de treballadors. Aquest exemple mostra com arran de les necessitats que sorgeixen amb l’activitat de Port Tarraco es genera ocupació estable a la demarcació, un dels objectius que la marina s’havia proposat des de la seva arribada a la ciutat. A tot això, cal sumar-hi el fet que alguns dels treballs de manteniment específics els duen a terme empreses del nord d’Europa, especialistes en la construcció i manteniment de vaixells. Aquests operaris, que es desplacen a Tarragona per a realitzar un projecte en concret, solen tenir un poder adquisitiu elevat, cosa que també repercuteix positivament.
Tarragona Blau és una empresa que porta en funcionament des del 2004 i que està ubicada al Port de Tarragona. Pels amants del mar, Tarragona Blau ofereix diferents activitats de caràcter turístic. Cada sortida compta amb capacitat per a 60 persones. Entre les activitats que ofereixen, destaquen les excursions marítimes de tot el dia, on es visita el litoral tarragoní, amb la possibilitat de contemplar les meravelloses cales i platges de la Costa Daurada. A més, es pot gaudir d’un aperitiu o d’un di-
nar típicament mariner a bord del vaixell. Aquestes sortides es duen a terme des del Port. En totes les activitats cal fer reserva prèvia. Activitats infantils Tarragona Blau ofereix també sortides per les escoles, exclusivament aquelles que visiten el Port de Tarragona i el seu museu. Per aquells que estiguin interessats en realitzar una d’aquestes activitats, poden contactar a través del telèfon mòbil 619 819 676 o bé al correu electrònic: golondrinatarragonablau@gmail.com.
14
diarimés 28/11/2019
PORT DE TARRAGONA
PORT-CIUTAT
Retornar a la vida l’antiga seu de l’APT a partir de la sostenibilitat i la multifunció
CEDIDA
La recuperació implica l’agrupació de diversos serveis i la creació d’un espai divulgatiu Anna Ferran
Recuperar un edifici singular, donar-li nous usos i fer-ho seguint criteris sostenibles. Aquest és el plantejament que s’està seguint en els treballs de rehabilitació de l’antiga seu de l’Autoritat Portuària de Tarragona. El projecte, que compta amb un pressupost de 5 milions d’euros, retornarà a la vida una de les construccions més característiques de la ciutat per a reincorporar-la al seu skyline. Per al Port, recuperar a l’edifici ha estat una prioritat des de fa temps, però calia establir els requisits que fessin d’aquesta una edificació sostenible i eficient. L’antiga seu va quedar buida
ara fa gairebé 10 anys, al juny de 2010, quan totes les oficines de l’Autoritat Portuària es van traslladar a l’edifici actual situat al costat. De fet, les mancances en termes de normativa constructiva van ser un dels principals motius que van propiciar que es fes el canvi d’edifici. A partir de 2013, el Port va començar a treballar per recuperar l’antiga seu i ara fa un any, el passat novembre es licitava l’obra, que actualment es troba en execució. Aquest treball ha comportat, d’una banda la redacció d’un projecte que contempli no només la normativa actual, sinó que també incorpori qüestions vinculades a l’ha-
Imatge virtual com serà la planta baixa de l’antiga seu de l’Autoritat Portuària, un cop estigui reformada i en funcionament.
bitabilitat, les comunicacions, la seguretat i l’eficiència energètica. Aquest últim aspecte és clau en tot el projecte de rehabilitació i de fet determina totes i cadascuna de les actuacions que s’hi estan duent i s’hi realitzaran tant en l’interior com en l’exterior. Usos mixtos D’altra banda, el treball que va estar duent a terme el Port en els anys previs a la licitació va anar
en la línia de determinar els nous usos que s’haurien de donar a l’edifici un cop rehabilitat. I és que determinar a què s’havia de destinar era clau per acabar de perfilar el disseny final. Després de sospesar diverses opcions, es va decidir optar per un model mixt d’ús administratiu i de serveis portuaris. D’aquesta manera, els serveis de Port Control, ara ubicats al moll de Catalunya, es traslladaran a l’última planta de
l’edifici i a la planta 5a de l’edifici on també s’ubicaran els serveis administratius de Salvament Marítim, l’àrea de senyals marítims de l’APT i l’àrea administrativa de la Corporació de Pràctics. També hi haurà sales operatives per a Capitania Marítima i per a la Direcció d’Operacions Portuàries i una sala de crisis. Pel que fa a la resta de plantes (de la 1a a la 4a) es preveu acollir oficines per terceres empreses
que estiguin interessades en aquesta ubicació i alhora està previst destinar dues plantes per a ús de la mateixa Autoritat Portuària. Per últim, la planta baixa permetrà obrir l’edifici a la ciutadania amb serveis de caràcter públic com una sala d’actes i un espai divulgatiu que donarà a conèixer a la societat l’activitat econòmica, els tràfics portuaris i els reptes de futur de la infraestructura portuària.
SP| ACTIVA
La prevenció lògica i el seu context LLUÍS BALSELLS R+D+I SP|Activa
L’empresa és el que els seus treballadors són, de manera que gestionar el comportament humà en els llocs de treball és clau per a millora la cultura del treball i la productivitat, minimitzar riscos laborals o de qualsevol altra índole, etc. En innombrables casos s’afronta la prevenció amb la base de que totes les accions humanes estan unides i determinades per la cadena d’esdeveniments anteriors, és a dir, amb un enfocament determinista, el que implica prendre-la amb òptica únicament de pensament
vertical o lògic, basada en l’anàlisi de les seqüències d’idees més lògiques. Però, sense abandonar l’enfocament anterior, en la realitat, les possibilitats que es produeixi un dany són més complexes i no atenen sempre a una lògica previsible, pel que pot ser útil aplicar en certa manera el «pensament lateral», plantejat per Edward de Bono ja fa molts anys, per obtenir una percepció modificada i poder generar enfocaments diferents. El pensament lateral canalitza a trobar conclusions no habituals i alternatives, sense pretendre conèixer l’origen, sinó la possibilitat d’actuar sobre elles de manera que aporti la resolució del problema, evitant així passar per totes les seqüències lògiques més habituals. El més important no és pensar en obtenir bones respostes, sinó en formular les preguntes adequades, preguntant de forma intel·ligent què podria sortir malament abans que passi. En aquesta línia ens trobem també a l’Human and Organizational
El més important no és pensar en obtenir bones respostes, sinó en formular les preguntes adequades, preguntant de forma intel·ligent què podria sortir malament abans que passi Performance (HOP), amb el plantejament de tenir en compte el context que hi ha al voltant d’una situació, ja que és la clau i origen de la situació indesitjada. Ara bé, això no vol dir eliminar l’enfocament més tradicional del tractament dels detalls més lògics, ja que són més fàcils de detectar i el seu tractament indiscutiblement també aportarà control sobre el risc. Per aconseguir actituds més proactives i generadores d’idees noves o diferents, és important conèixer el que ja és conegut, de manera que la formació és la base per a la millora.
PORT DE TARRAGONA
28/11/2019 diarimés
15
PORT-CIUTAT
Anna Ferran
La inauguració del Museu del Port, el 13 de maig del 2000, va ser la guspira que ha permès la posterior dinamització la zona del Moll de Costa i que ha apropat la mar a la ciutat de Tarragona. Ara, gairebé vint anys després, aquest equipament cultural està a punt de tancar una fase per encarar una remodelació arquitectònica i museística, que permetrà augmentar la superfície expositiva en 600 m2, incorporar nous formats participatius i espais audiovisuals i millorar la confortabilitat interior. El projecte suposa una inversió de 2 milions d’euros, que deixarà el Museu preparat per a engegar un nou capítol. Grups d’escolars, visites guiades, persones que l’han explorat per lliure o a través d’activitats programades. Sigui quina sigui la manera, el cert és que la gent del territori ha trobat en el Museu del Port «una finestra oberta a la mar». Així ho descriu la seva directora, Mercè Toldrà. «És molta la gent que ens explica, ja d’adults, que quan eren petits van visitar-nos i van començar a conèixer el món de la mar gràcies al Museu», comenta Toldrà. I afegeix: «Tarragona no havia mirat mai de cara a la mar i ara les noves generacions han establert una nova relació gràcies a l’oportunitat que els ha brindat el Museu de descobrir el patrimoni marítim de la ciutat».
el museu del port: Una finestra oberta a la mar
«Al llibre de comentaris que tenim a l’entrada s’hi poden llegir molts textos de gent vinguda d’arreu del món, però amb vincles amb Tarragona, que ens expliquen que gràcies al Museu han pogut conèixer i entendre el passat dels L’equipament tanca una etapa i engega un procés de remodelació integral seus avis i altres familiars tarragonins que havien treballat a la mar», relaGERARD MARTÍ ta Toldrà. Aquesta anècdota, per a la directora, és la mostra que el Museu està fent bé la seva feina, que és la de connectar la ciutadania amb la Mediterrània i la petjada que la mar ha deixat en la societat al llarg dels anys.
Les visites en grup i les activitats programades han guanyat cada cop més protagonisme.
Els escolars, des de la llar d’infants i fins a nivells postobligatoris, ha estat un dels principals públics que han descobert el patrimoni que mostra el Museu. Amb el temps, però, la directora explica que han anat creixent els visitants per lliure i els grups específics,
com per exemple famílies o empreses, que volen realitzar una activitat conjunta i aposten per fer una visita al Museu, que sovint va seguida d’un bon dinar al Serrallo. També en destaca la bona acollida de les activitats que es programen regularment, com per
exemple les visites guiades per Tarraco Viva o els contacontes que es fan en col·laboració amb la Biblioteca Pública de Tarragona. El dinamisme d’aquest equipament és un fet i això és el que explica que cada any una mitjana de 23.000 persones el visitin.
Col·laboració de la gent de la mar Si bé el Museu del Port té més de 1.500 objectes registrats, el cert és que hi ha un patrimoni immaterial que acabat guanyant cada cop més protagonisme. Estem parlant de les històries personals i de les vivències de la gent de la mar, com per exemple, els pescadors del Serrallo, les persones vinculades als esports nàutics o els treballadors del Port. Tots ells són el patrimoni marítim viu i gràcies als seus coneixements es pot preservar una història que ha marcat per sempre Tarragona i que ara tindrà un protagonisme especial en el nou Museu. En aquest sentit, Toldrà conclou: «Cal destacar la implicació i la confiança que ens ha dipositat la gent de la mar, que han cregut en el nostre projecte i ens han transmès tota la seva saviesa per a reflectir-la al Museu».
16
diarimés 28/11/2019
PORT DE TARRAGONA