27 de novembre de 2020 by Diari Més

Divendres, 27 de novembre de 2020 núm. 4.177 www.diarimes.com

La regió sanitària del Camp baixa dels 200 punts el risc de rebrot

Una pèrgola farà ombra a la plaça Corsini de Tarragona l’estiu vinent

La província suma tres morts més per covid-19 i 132 positius. P12

CIUTAT Espimsa signa un conveni amb el Col·legi d’Arquitectes per tal que es convoqui un concurs d’idees per triar el millor projecte que respecti els usos d’aquest espai públic. P2

COVID-19

GERARD MARTÍ

JUDICI 17-A

Els terroristes van intentar llogar vehicles per ‘una mudança’ Abouyaaqoub va dir que volia que el préstec fos «entre musulmans». P33

ESPECIAL

P13-28

Estela Martín, al centre, amb els membres de la junta que formen part de la seva candidatura, ahir després del recompte de vots.

Estela Martín, degana del Col·legi d’Advocats TARRAGONA Guanya les eleccions i és la primera vegada que una dona ocupa el càrrec a l’ICAT. P6

diarimés 27/11/2020

TARRAGONA

URBANISME

La plaça Corsini disposarà d’una pèrgola amb plantes el pròxim estiu Espimsa ha signat un conveni amb la demarcació del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya per fer un concurs d’idees entre els professionals del sector Carles Gosalbez

L’empresa de mercats Espimsa i la demarcació de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya han signat un conveni per fer un concurs amb l’objectiu de decidir el projecte de pèrgola que s’instal·larà pròximament a la plaça Corsini. Aquesta és una proposta que fa temps va traslladar l’Associació de Veïns Tarragona Centre, en el marc de les converses mantingudes amb relació a la futura Illa Corsini, iniciativa que transformarà aquest espai dominat pel Mercat Central i els seus voltants. El president d’Espimsa i regidor de Junts per Tarragona, Dídac Nadal, va anunciar ahir dijous que la intenció és que la pèrgola sigui una realitat el pròxim estiu. Nadal va explicar que un tribunal decidirà el projecte guanyador. Aquest estarà format per representants d’Espimsa de l’Ajuntament, del Col·legi d’Arquitectes i de l’Associació de

GERARD MARTÍ

Veïns Tarragona Centre. «A inicis del pròxim any espero tenir a disposició la idea guanyadora», va dir Nadal, qui va apuntar que amb iniciatives com la de la pèrgola «volem humanitzar la plaça», la qual també guanyarà en ambientació natural «ja que hi posarem plantes». Nadal va destacar que el projecte que resulti guanyador del concurs d’idees «ha de ser respectuós amb la logística de la plaça, tenint en compte que hi ha terrasses de bar i el mercadet». Per altra banda, «també ha de respectar la façana del Mercat Central, un edifici emblemàtic de Tarragona». Les basses del concurs d’idees «ja estan publicades», va remarcar el president d’Espimsa. «Estem contents» La presidenta de l’Associació de Veïns Tarragona Centre, Núria Sabat, va manifestar que estava «molt satisfeta» per l’anunci

La instal·lació de la pèrgola tindrà en compte les terrasses de bars i les parades del mercadet.

fet per Nadal i va recordar que «aquesta va ser una de les propostes que nosaltres vam fer

a l’Ajuntament per millorar la plaça Corsini». A més, Sabat va afegir que «Nadal va trobar bé la

idea que vam plantejar en el seu moment i, fins i tot, formarem part del tribunal, per la qual cosa

tindrem veu i vot a l’hora de decidir quina de les propostes que es presentin és la que més agrada a l’associació de veïns». Sabat va afegir que la instal·lació d’una pèrgola forma part del projecte Illa Corsini, que l’entitat que presideix reivindica des de fa temps per modernitzar i actualitzar els aspectes urbanístics d’aquesta cèntrica plaça del mercat. Sabat va agrair la bona sintonia que hi ha entre l’associació de veïns i el govern de la ciutat. En aquest context, va manifestar que «interlocutem bé amb aquest Ajuntament, quan l’anterior no ens escoltava tot i les moltes propostes que li vam fer arribar, ja que era impossible reunir-nos amb el govern». És per aquest motiu, també, que Sabat va dir que «estem molt contents». La presidenta de l’entitat va valorar el fet que la pèrgola sigui una realitat l’estiu del 2021. «Penso que tot anirà ràpid», va comentar. GERARD MARTÍ

Espimsa presenta el logo de la marca Mercats de Tarragona Dídac Nadal diu que representa «el canvi de dinàmica de l’empresa» Carles Gosálbez

El president d’Espimsa, Dídac Nadal, va presentar ahir dijous el logo de la nova marca Mercats de Tarragona, «una imatge que representa el canvi de dinàmica de l’empresa». La dissenyadora del logo, Noemí Rossell, va explicar que la imatge representa un tendal, «peça que protegeix la parada, el producte i el veneURBANISME

Nous senyals a l’Anella L’ajuntament de Tarragona ha adequat la zona exterior de l’Anella Mediterrània amb tasques de senyalització horitzontal i vertical. El pressupost de l’obra ha estat de 4.496 euros (iva no inclòs) i l’ha dut a terme el Taller Baix Camp. Les obres han inclòs la col·locació de diversos senyals de trànsit, així com la pintura dels carrils i places d’aparcaments, per reordenar l’exterior de la zona. Redacció

dor». Rossell ha escollit colors vius perquè els mercats i mercadets «són espais populars». La imatge «identifica tothom, usuaris i paradistes», va dir. Per la seva banda, Nadal va recalcar que Espimsa «no ha volgut fer només un canvi d’imatge, sinó que aquesta és un símbol de la transformació que s’està produint a l’empresa,

com ha estat la substitució del gerent». El president de l’empresa es va referir també al fet que Espinsa realitza «accions solidàries i el seu nou ADN és col·laborar amb entitats com Creu Roja, el Banc d’Aliments o Càritas». Nadal va anunciar que l’encesa de l’enllumenat nadalenc del mercat tindrà lloc avui divendres a les 19.30 hores. CEDIDA

Nadal i tècnics d’Espimsa, amb els cartells de la nova marca, a les escales del Mercat Central. EMPRESES

La meitat dels hotels estan oberts tot i que la ocupació és del 10% El sector demana la fi del tancament perimetral Redacció

El 50% dels hotels de la ciutat de Tarragona estan oberts als clients, tot i que l’ocupació mitjana és del 10%, segons va manifestar ahir dijous el president de l’Associació Hotelera de la Ciutat de Tarragona, Xavier

Jornet, a l’emissora municipal Tarragona Ràdio. Jornet va destacar que el confinament local i la dificultat dels ciutadans per desplaçar-se a causa de la pandèmia de la covid-19 posa en una situació complicada els establiments que continuen

oberts. Els efectes de les mesures adoptades per la Generalitat estan ofegant el sector, sobretot els cap de setmana. Jornet va apuntar que, davant la imminent arribada del Pont de la Puríssima, el sector no espera que la situació pugui millorar. Jornet va recordar que abans de la pandèmia els hotels vivien dels clients d’empresa, que gairebé han desaparegut per la pandèmia i el teletreball. Jornet va recordar que, a causa del tancament perimetral, s’ha perdut el client de cap de setmana, tant de Catalunya com provinents d’altres zones de l’Estat, i va demanar que s’aixequi aquesta mesura.

TARRAGONA

27/11/2020 diarimés

PATRIMONI

Pinedo: «L’acord amb la Generalitat per la cessió del Fòrum està pròxim» L’Ajuntament mostra en una exposició instal·lada al Circ els projectes que s’estan realitzant o que es faran als monuments Carles Gosálbez

La cessió del Fòrum de la Colònia a l’Ajuntament de Tarragona per part de la Generalitat «està pròxim». Ho va anunciar el regidor de Patrimoni, Hermán Pinedo, en la presentació d’una exposició instal·lada al Circ que explica els projectes en marxa i sobre els que està treballant el seu departament, que afecten sis conjunts monumentals de la ciutat. Un dels projectes en els quals Patrimoni vol intervenir és, precisament, el Fòrum de la Colònia. Pinedo va dir que «l’iniciarem en el moment que tinguem la concessió de la Generalitat, per un espai de temps de cinquanta anys». Les converses van per bon camí i «estem a prop d’aconseguir-ho», va comentar Pinedo. El regidor va destacar que «ja hem demanat una subvenció al Ministeri de Cultura» de 450.000 euros. La intenció de l’Ajuntament és reordenar el Fòrum de la Colònia, arranjar les zones de pas i fer-les accessibles a persones discapacitades que, d’aquesta manera, podran visitar tot el monument. Actualment, només per accedir per la porta del carrer Lleida ja s’han de superar unes escales. Pinedo va remarcar que aquest monument romà que va formar part del cor de la ciutat de Tarraco està vinculat al projecte d’Illa Corsini, que ha de reformar aquest espai urbà. Pinedo va dir

GERARD MARTÍ

que quan el projecte del Fòrum de la Colònia estigui acabat, el monument serà una mena de parc urbà, «al qual es podrà accedir de manera gratuïta». Deures per a aquest mandat En la presentació de l’exposició, formada per sis plafons informatius i amb imatges dels monuments que detallen les intervencions que s’estan duent a terme

Pinedo: «Hem demanat una subvenció de 450.000 euros al Ministeri de Cultura» o projectades, com el Pretori, Ca l’Agapito, l’Amfiteatre o el Circ, Pinedo va dir que «cal explicar que el ciutadà en què treballa Patrimoni i dir que aquest mandat hi haurà un punt d’inflexió pel que fa als monuments de Tarragona». «Volem generar un relat i una nova manera de gestionar el patrimoni», va subratllar. «Hem de fugir de projectes faraònics i centrar-nos en la conservació i manteniment d’allò que tenim», va prosseguir. El responsable de l’àrea de Patrimoni va comentar que el projecte de la Torre dels Advocats –Antiga Audiència– té un cost de 600.000 euros, dels quals un 50% de la inversió l’afrontarà l’Ajuntament i l’altre la Gene-

El tècnic de Patrimoni Cris Salom i el regidor Hermán Pinedo, ahir al matí al Circ de Tarraco.

ralitat. «Ja l’hem iniciat, amb els treballs per posar un vidre a la porta monumental», que farà que l’interior de les estructures romanes es puguin veure des de l’exterior». Per altra banda, Pinedo va indicar que per al projecte de la Porta Tarraco –plaça del Pallol–

«podem garantir una inversió de 100.000 euros, més una quantitat idèntica que aportarà la Generalitat». Pel que fa a la recuperació de Ca l’Agapito, edifici que es troba en mal estat de conservació i que conté restes de diferents èpoques històriques, Pinedo va

apuntar que la inversió prevista és d’1,5 milions d’euros. L’Ajuntament confia que per a aquesta actuació també arribin diners de l’Estat. «La previsió és iniciar les obres dins del primer semestre del 2021». Una altra intervenció consistirà en «la museïtzació del Circ»,

«La muralla no s’il·lumina alguns dies a l’hivern» El regidor de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona, Hermán Pinedo, va sortir al pas ahir dijous de les crítiques formulades per Begoña Floria, responsable de la mateixa àrea en l’anterior govern municipal, qui va dir que feia uns dies que la muralla no estava il·luminada i s’interessava per les causes. Pinedo va dir que la seva antecessora «hauria de saber els motius». El responsable de Patrimoni va dir que «a l’hivern els llums de la muralla estan apagats per un motiu d’estalvi energètic i només s’il·lumina els divendres i els dissabtes». «La resta de dies de la setmana, no s’encenen els llums», va remarcar. Pinedo va insistir que no volia entrar en polèmiques ni qüestionar les declaracions de Floria, i va insistir a dir que «ho hauria de saber». Aquesta mesura s’adopta pel fet que a l’hivern, quan el nombre de persones que passegen pel carrer a la nit no és comparable al que ho fa a l’estiu, sobretot quan hi ha força presència de turistes si es tracta d’una temporada normal. Carles Gosálbez mentre que «ja treballem en la consolidació de les façanes del Pretori, que estan en mal estat». «El 2021, haurem finalitat aquesta intervenció tan necessària», va assegurar Pinedo, qui va venir a dir que aquest mandat suposarà un abans i un després en la política municipal de patrimoni.

URBANISME ACN

SOS Costa Daurada convoca una cadena humana a la Savinosa contra el projecte d’hotel de luxe L’objectiu es rodejar la finca, el diumenge a partir de les 12 del migdia Carles Gosálbez

SOS Costa Daurada ha convocat una cadena humana a la Savinosa, el diumenge a les 12 del migdia, per protestar contra el projecte de construcció d’un hotel de luxe en aquest espai del terme municipal de Tarragona situat en una zona marítima privilegiada. Els promotors de la iniciativa compten amb el suport de diferents entitats ecologistes del territori. Aquest col· lectiu lamenta que l’Ajuntament i la Diputació no hagin fet una consulta als ciutadans de Tarragona per conèixer la seva opinió. SOS Costa Daurada calcula que

per cobrir els 760 metres de perímetre de la finca són necessàries prop de cinc-centes persones, ja que s’ha de mantenir la distància de seguretat a causa de la pandèmia de la covid-19. SOS Costa Daurada ha recollit 15.000 signatures en senyal de protesta per diferents projectes constructius que afecten el terme municipal de Tarragona, entre els quals es troba el de la Savinosa. Per la seva banda, el grup municipal de la CUP va demanar ahir dijous a ERC i ECP, socis del govern de la ciutat, que «aturi la privatització del preventori de

la Savinosa». Aquesta formació reclama que «es posi punt final al projecte de construcció d’un hotel de luxe en aquest conjunt monumental», va declarar la regidora Laia Estrada, qui va apuntar que, «independentment de l’afectació de la recent anul·lació del POUM, demanen al govern de Ricomà que preservi l’interès públic, social i mediambiental de l’espai». En l’àmbit de l’urbanisme del terme municipal, la CUP «vol acabar amb la tònica de projectar hotels quan no se sap què fer amb les nostres grans runes, aquells edificis de titularitat pú-

Imatge que ofereix en l’actualitat un dels edificis que formen part del complex de la Savinosa.

blica que estan en desús», va dir Estrada. La regidora cupaire va afegir que «tot el projecte de la Savinosa s’ha de destinar a equipaments públics que manquen a

la ciutat i al territori». En aquest sentit, la CUP defensa que s’hi ubiqui «la Facultat de Ciències Naturals de la Universitat Rovira i Virgili, a banda d’altres equipa-

ments relacionats amb la salvaguarda de l’Anella Verda GaiàFrancolí, i es preservi aquest entorn natural», va remarcar Estrada.

diarimés 27/11/2020

TARRAGONA

SOCIETAT

Carla Aguilar defensa la «legalitat» de la contractació d’Elsa Alegre Floria va denunciar la situació del contracte per la diagnosi sobre la situacio de la població LGTBIQ Vicente M. Izquierdo

La regidora de Feminismes i LGTBQ de l’Ajuntament de Tarragona, Carla Aguilar-Cunill, defensa la contractació d’Elsa Alegre per a realitzar accions públiques per a millorar la igualtat de les persones LGTBIQ a la ciutat de Tarragona. Després del requeriment de la regidora socialista Begoña Floria, que va qüestionar la contractació d’Alegre per no haver passat públicament pel Perfil del Contractant, Aguilar es va defensar ahir argumentant la «legalitat» dels fets. Aguilar-Cunill, en declaracions a Diari Més, va apuntar que la contractació s’ha fet seguint sempre els procediments establerts que en casos concrets i justificats permeten que es pugui realitzar una adjudicació directa sempre que estigui justificada. Floria va preguntar, segons ella, en «reiterades ocasions», sobre el «canvi de criteri» entre els dies 4 de juny i 7 de juliol, quan ella va realitzar consultes, seguint les vies legals, en referència a la contractació d’Elsa

Alegre, qui, a més, va anar a les llistes dels comuns en les darreres eleccions municipals. El 4 de juny, segons Floria, es va determinar que la contractació s’havia de penjar públicament al web de l’Ajuntament i, segons ella mateixa, el dia 7 de juliol li van assegurar que no seria així, que seria «una contractació directa». El consistori no va concretar ahir els motius precisos d’aquest canvi de criteri, tot i que sempre va defensar la «legalitat» de l’esmentada contractació. Indirecta i del govern anterior L’Ajuntament va deixar clar que «l’única contractació d’Elisa Alegre que s’ha realitzat per aquesta qüestió ha estat de forma indirecta i durant el mandat anterior, per decisió del grup socialista». És més, el consistori va argumentar que «durant l’anterior mandat socialista, es va contractar una primera persona per realitzar un diagnòstic sobre la situació de la població LGTBIQ a Tarragona. Aquesta, per qüestions de càrrega de feina, va con-

tractar una segona persona per donar suport en aquest encàrrec, estant present en el procés de diagnòstic durant el govern socialista fins a finalitzar el projecte, ja durant el mandat actual». «Quan finalitza aquest con-

El consistori assegura que «va ser l’anterior govern qui va contractar» aquesta persona» tracte», van continuar les mateixes fonts municipals, «es decideix fer una segona fase de treball, en la qual es duguin a terme accions polítiques per la igualtat de les persones LGTBIQ a la nostra ciutat. Aquesta segona part ja s’havia plantejat durant l’anterior mandat com una segona fase lògica». En aquest punt, segons van detallar, «es decideix, de manera compartida, entre l’equip tècnic i la consellera actual que aquest segon contracte per a la realització de la segona part del projecte es realitzi amb la mateixa

persona. Aquesta decisió es pren per un motiu clar de qualitat de la implementació. S’han generat uns grups de treball que han requerit mesos de generació de confiança, en els quals en ocasions es fa dialogar a persones que han rebut violència policial o altres situacions complexes similars, per la qual cosa es va buscar no trencar aquests vincles tant important creats». «Tergiversació» «Aquesta decisió es pren havent tingut coneixement tant l’equip tècnic com la consellera que en aquesta ocasió es realitzaria la feina únicament per part de la primera persona contractada, sense participació de la segona, Elisa Alegre, com així està sent», van detallar, tot considerant «una tergiversació molt greu la que s’ha fet, ja que barreja una contractació per part de l’anterior govern socialista amb un contracte més recent que no correspon a la persona esmentada a la informació publicada» en l’edició de Diari Més d’aquest dijous.

ACN

UGT i CCOO critiquen Interior per no comptar amb ells pel PLASEQTA

És la primera operadora de mòbil per a menors ACN

Gatchan Telecom és des d’aquest novembre la primera operadora de mòbil i Internet per a menors amb l’objectiu de garantir un entorn digital segur als infants. Es tracta de la primera companyia d’aquestes característiques també a tot l’Estat i aterra després que aquest any marcat per la pandèmia l’ús dels dispositius s’hagi disparat un 40% i el temps d’exposició a les pantalles sigui un 180% que en una època normal, segons assegura. Durant l’octubre passat, l’empresa va desplegar una prova pilot a la demarcació de Tarragona. La portaveu de l’empresa, Meritxell Plana, ha explicat que «no es tracta de controlar els menors sinó d’acompanyar-los per protegir-los» de continguts no adaptats a la seva edat. En aquest sentit, ha explicat que el 80% dels adolescents basen el seu oci en dispositius mòbils i només un 20% tenen un control parental. A més, ha subratllat

la necessitat de protegir els menors de l’assetjament i el ciberassetjament, unes pràctiques, ha dit, que «moltes vegades es basen en missatges anònims». Segons la fundació ANAR, l’assetjament escolar s’ha reduït en època de confinament, però no el ciberassetjament, que segueix afectant a un 3% dels menors. D’acord amb una enquesta de Gatchan Telecom a més de 2.500 persones, el 15% de les famílies amb menors a càrrec té previst comprar un dispositiu mòbil per als seus fills abans d’acabar l’any i un 67% dels pares no saben quins continguts consumeixen els seus fills. La companyia assegura que utilitza sistemes d’última generació per filtrar continguts a la xarxa i que no cal instal·lar sistemes de control parental addicionals als dispositius dels pares i dels fills. L’acte de presentació de la companyia va comptar ahir amb el periodista especialitzat en noves tecnologies Josep Maria Ganyet, entre d’altres.

quinze dies a la ciutat i conèixer què pateixen els ciutadans i els barris de Ponent», sobre la proximitat amb la petroquímica. Sobre l’argument exposat pel conseller a la comissió d’estudi de la seguretat del sector de la petroquímica de Tarragona del Parlament, on va apuntar que no hi havia pressupost per comprar sensors i desenvolupar el pla, Llort ha estat taxatiu: «Si no hi ha diners per salvar la vida de la ciutadania en cas d’un accident, que s’ho facin mirar». I ha afegit: «Si hi ha diners per pagar els sous dels diputats, n’hi ha d’haver per protegir els ciutadans». Llort també ha carregat perquè des d’Interior s’han acceptat les esmenes de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) i en canvi no s’han escoltat les peticions dels representants dels treballadors. En una línia similar s’ha expressat el secretari general de CCOO Indústria de Tarragona, José Martín, que ha lamentat que l’executiu els ha «deixat de

PIMEC Tarragona encoratja les empreses a innovar i a emprendre La patronal celebra una trobada digital

No han estat convocats a cap reunió UGT i CCOO han carregat contra el Departament d’Interior perquè asseguren no han comptat amb ells per elaborar el nou Plaseqta, que ha de substituir el Plaseqcat al Camp de Tarragona. Dirigents dels dos sindicats han afirmat que Interior no els ha convocat a cap reunió en els darrers mesos, ni demanat l’opinió ni permès fer esmenes al document. També han criticat les declaracions del conseller en funcions, Miquel Sàmper, que dimarts va assegurar que no hi havia pressupost per tirar endavant el pla. A banda, han denunciat que Treball ha tancat un acord amb les empreses químiques sobre salut laboral al complex petroquímic sense haver comptat amb les aportacions dels representants dels treballadors. El secretari general d’UGT a Tarragona, Joan Llort, ha afirmat que des d’Interior no els han convocat per parlar del pla en els darrers mesos, i ha convidat Sàmper «a venir

Gatchan Telecom es desplega a Tarragona com a prova pilot

EMPRESES

SINDICATS

ACN

TELECOMUNICACIONS

Redacció

Treballadors camí de la porta d’IQOXE el febrer de 2020.

banda». «Van presentar el pla abans de la pandèmia a bombo i platerets i ara diuen que no tenen diners. Tot el que no estigui dotat econòmicament està buit de contingut; és propaganda de cara a les eleccions», ha assenyalat. Sense converses amb Treball En la sessió de la comissió d’estudi del Parlament d’aquest dimarts també hi va intervenir el titular de Treball, Chakir El Homrani, que va assegurar que s’han impulsat diferents reunions de la Comissió de Salut Laboral del complex petroquímic i

que hi ha una proposta d’acord damunt de la taula per segellar «abans d’acabar l’any». Martín ha expressat la seva sorpresa per l’anunci del conseller, ja que ha indicat que des de l’inici de la pandèmia només han fet una reunió. «Va ser el 16 de setembre i l’AEQT no va venir amb els deures fets perquè deia que no era patronal. Des d’aleshores nosaltres no n’hem sabut res més; nosaltres no veiem cap acord», ha manifestat. Llort ha concretat que la trobada del setembre «va durar deu minuts», també n’ha responsabilitzat l’entitat empresarial.

PIMEC Tarragona va encoratjar ahir les pimes i els autònoms a innovar i emprendre per créixer i millorar la seva competitivitat. Durant l’acte sota el títol Ens hi atrevim? Ara més que mai, innova i emprèn dins la teva pròpia empresa, el president de PIMEC Tarragona, Jordi Ciuraneta, va defensar Tarragona com a «territori d’oportunitats i una peça econòmica clau per a Catalunya». Va animar les empreses a «reinventar-se i adaptar-se a tots els reptes i requeriments i a aprofitar les oportunitats que sorgeixen del món globalitzat i en constant canvi de cara a construir un futur sostenible en diferents àmbits». L’experta en Emprenedoria i Estratègia Empresarial, Txell Costa, va explicar el concepte d’interprenedoria: «Emprendre dins la mateixa empresa és una qüestió d’actitud» i també és clau que els empresaris i empresàries coneguin les necessitats i les inquietuds

dels seus treballadors, clients i proveïdors. Va assegurar que «la millora constant» és un bon distintiu que crea valor afegit «davant la saturació d’oferta» que existeix al mercat. «També és important revisar constantment els plans d’empresa i aprendre a atreure el talent», va concloure. L’experta en Innovació i Iniciativa Emprenedora i professora a ESADE, Marta Grañó, va destacar la importància que les empreses innovin de cara a l’economia i ha posat com a exemple que «els països amb més persones que treballen en projectes d’innovació tenen un nivell de renda més alt, com Austràlia o el Regne Unit». La trobada digital, moderada per la periodista Mònica Carrasco, va celebrar una taula sobre la reinvenció empresarial en temps de crisi, amb les participacions de: Nuria Tous, CEO d’Olichef; Beatriz Mesas, cofundadora i CPO d’Incapto Coffee; i Roland de Torner, director general l’ALECOSA.

TARRAGONA

27/11/2020 diarimés

COMERÇ

La banca se suma al Black Friday i la targeta Aqua regalarà 15 euros per fer una compra

CEDIDA

BBVA llença una promoció pels nous clients del Compte online sense comissions Redacció

La jornada per excel·lència pels amants de les compres i dels descomptes ja és aquí. Després de setmanes de publicitat, ha arribat el Black Friday i ho ha fet de forma global en tots els sectors. A la moda i l’electrònica, se li han anat sumant progressivament d’altres, tant de béns físics com de serveis. L’últim a fer-ho ha estat el sector bancari. Ara bé, què ens pot oferir un banc en la jornada de descomptes més esperada de l’any? BBVA ens respon aquesta pregunta. I és que l’entitat ha decidit celebrar aquestes jornades, que enceten oficialment el temps nadalenc,

regalant 15 euros a tots aquells nous clients del Compte online sense comissions que, a més de donar-se d’alta del compte, es facin amb una targeta de dèbit Aqua i facin la seva primera compra, tant en comerç físic com online, durant aquests dies. Aquesta promoció s’allargarà fins al pròxim divendres 4 de desembre a les 12 hores i la compra feta amb la targeta Aqua haurà de ser d’un import igual o superior amb 15 euros. Amb aquesta nova acció, BBVA pretén donar la benvinguda als nous clients que utilitzen la targeta Aqua, bonificant-los amb 15 euros en dues dates assenyalades en el calen-

FESTES

Encesa de llums de Nadal avui a dos quarts de vuit del vespre La campanya de Nadal a la ciutat de Tarragona comença avui amb l’encesa de l’enllumenat. Sota el lema Tarragona, el millor regal, l’aposta d’enguany passa per oferir activitats adaptades a la situació de pandèmia sanitària per la covid-19, convidant a viure aquestes dates a la ciutat, en un Nadal íntim, segur i solidari. L’encesa de llums es farà avui a partir de dos quarts de vuit del vespre però amb un format diferent. La festa a la RECORDATORI

Malgrat el temps que et vas absentar de nosaltres, 7 anys. No t’hem oblidat ni un instant. T’estimem Baringo. FELICITACIONS

Me gusta el trabajo en equipo, porque es la oportunidad perfecta para decirle a los demás lo que tienen que hacer. Feliz cumpleaños pringaos.

Rambla Nova d’altres anys se substitueix per un acte enregistrat, que s’emetrà per TAC12, en el qual hi participaran una representació de nens de la ciutat escollits en un concurs que l’Ajuntament va posar en marxa a Instagram. Enguany, s’il· luminaran els carrers del centre de la ciutat, Ponent i Llevant, amb tecnologia led. L’encesa de les llums coincideix amb el Black Friday i molts comerços faran descomptes especials.

La promoció serà vàlida per a tots aquells nous clients que facin una compra igual o superior a 15 euros fins al 4 de desembre.

Les targetes Aqua són pioneres pels sistemes de seguretat que duen incorporats dari com són el Black Friday, que se celebra avui, i el Cyber Monday, el 30 de novembre. «En aquestes jornades, moltes persones optaran per a realitzar les seves compres a través d’Internet. Per això, ara més que mai,

la seguretat guanya una gran importància i disposa d’una targeta com Aqua, que compleix amb totes les demandes dels clients i que, a més, reforça la seguretat és un gran avantatge», assegura Jorge Moreno López, el director de pagaments digitals de BBVA a Espanya. Aqua, més seguretat A mitjans d’octubre, BBVA va llençar una nova família de tar-

LA CISTELLA JA TÉ QUI LA GAUDEIXI Carmen Salas Galofre

L’ENHORABONA! Cal recollir la cistella, portant el DNI, en horari d’oficina a la redacció del Diari Més a Tarragona, carrer Manuel de Falla, 12. Baixos

getes pioneres a Espanya, Aqua, sense el número imprès de la targeta (PAN) ni la data de caducitat i amb un codi de verificació (CVV) dinàmic. Aquestes característiques reforcen la seguretat, tant en la seva versió digital com en la física i minimitzen qualsevol mena de frau. La targeta Aqua s’emet en plàstic reciclat, complint així amb l’objectiu de BBVA de reduir l’impacte mediambiental.

BBVA ha estat la primera entitat a Espanya en distribuir targetes fabricades amb plàstic d’origen reciclat procedent de diferents indústries com l’embalatge, la impressió, l’automoció o les finestres. Aqua és compatible amb tots els sistemes de pagament mòbil que ofereix BBVA, com són el propi sistema del banc, Apple Pay (iOS), Samsung Pay o Google Pay (Android).

diarimés 27/11/2020

TARRAGONA

PROFESSIONS

Estela Martín es converteix en la primera degana de tota la història de l’ICAT

GERARD MARTÍ

Martín, que era secretària en l’antiga junta, confia a ser «la primera, però no l’última dona» que ostenta el càrrec de degana al Col·legi de l’Advocacia Nil Morato

«És un honor i una responsabi· litat molt gran», afirma Estela Martín la primera degana en tota la història de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Tarragona (ICAT). Martín va guanyar ahir les elec· cions amb 607 vots a les altres dues candidatures, la de David Rocamora, que va sumar 596 su· ports, i la de Rocío de Mantaras que en va obtenir 138. Per només 11 vots de dife· rència Estela Martín va trencar amb l’hegemonia dels homes, ja que en els 175 anys d’història de l’ICAT, mai abans cap dona havia aconseguit ser degana. «Sóc la primera, però crec que hi havia moltes dones abans meu que també estaven perfectament capacitades per ser deganes», comentava a Diari Més Estela Martín, qui afegia que «tradici· onalment el càrrec l’han ocupat homes i espero ser la primera,

però no l’última dona». Martín, tot i ser de l’antiga junta, encapçalada per Manel Albiac, diu que «canviaran mol· tes coses», però remarca que «els canvis es faran molt paula· tinament». De fet, avisa que «de moment, seguiré un mes més exercint de secretària, que és el càrrec que ostento, i deixaré tot ben endreçat per qui m’ha de substituir», que serà Jordi Bladé Ventura, que figura com a secre· tari en la candidatura guanya· dora, encapçalada per Martín. Aquesta també està integrada per Julio de Parellada Durán, Di· putat Primer; Javier Gutiérrez Martín, Diputat Segon; Susan· na Duran Casanova, Diputada Tercera; Lorenzo Santos Núñez, Diputat Quart; Maria Granja Bonache, Diputada Cinquena; Pau Albiac Vallvé, Diputat Sisè; Mireia López Pasero, Diputada Setena; José Ferrándiz Macián,

Diputat Vuitè; Alberto García Ro· dríguez, Tresorer; Diana Caridad Morejón Corrales, Bibliotecària; Jordi Bladé Ventura, Secretari; Ester Girol Palet, Vocal d’El Ven· drell; Miguel Ángel Cilleruelo Andrés, Vocal d’El Vendrell; Fina Méndez Higuero, Vocal de Valls. Les votacions, que van cloure’s ahir a les 19 h. de manera presen· cial, van començar el passat 19 de novembre i un total de 1378 advocades i advocats (869 exer· cents i 509 no exercents) estaven cridats a les urnes. El vot dels exercents valia dos punts i el dels no exercents un. Un col·legi plenament digital El projecte de la nova degana té quatre eixos principals que giren al voltant del torn d’ofici, el col· legi, l’exercici professional i les noves tecnologies. Pel que fa al primer, «volem apropar el servei del torn d’ofici a la ciutadania,

La nova degana, Estela Martín, amb el degà sortint, Manel Albiac, ahir, després de la votació.

Martín diu que «canviaran moltes coses» però es faran «paulatinament» que es reconegui que és un pi· lar de l’estat social i de dret i un servei indispensable». Sobre el col·legi, a grans trets, «volem un col·legi obert a tothom, transpa· rent, accessible i amb els millors

La candidatura de la nova degana vol adequar l’antiga Tabacalera com a Ciutat de la Justícia serveis». Pel que fa a l’exercici dels professionals, la degana vol adequar l’antiga Tabacalera com a nova Ciutat de la Justícia i millorar les prestacions de les baixes de paternitat i maternitat,

entre altres. Finalment, en el vessant di· gital, l’equip d’Estela Martín aposta per crear una app per fer denúncies, un servei de préstec d’equips informàtics d’urgèn· cia, una app per fer «més fàcils i ràpids» els canvis de guàrdi· es, donar un impuls a la revista col·legial digital i la creació d’un «Club de compres», entre altres qüestions.

SOCIETAT

ACN

El filòleg Francesc Roig és reelegit com a president de Càritas de Catalunya Roig que va se director del Martí i Franquès enceta un «segon i últim mandat de quatre anys» EFE

El filòleg Francesc Roig ha estat reelegit per als pròxims quatre anys com a president de Càritas de Catalunya, l’ONG catòlica que presideix des del novembre del 2016, després de ser la persona més votada entre les propostes per les deu Càritas diocesanes.

Roig ha agraït la confiança dipositada pels bisbes de Cata· lunya en la seva persona, així com per la de tots els equips directius de les deu Càritas dio· cesanes amb seu a la comunitat catalana. «Començo un segon i últim mandat de quatre anys en què sens dubte totes les Cà·

ritas diocesanes amb seu a Ca· talunya haurem d’afrontar la ruta amb els peatges constants d’aquesta nova crisi galopant del minotaure pandèmic i tan sols disposarem del fil d’Ariadna de l’amor caritatiu per afrontar no· ves línies estratègiques que facin sostenible el desconcert d’una

economia social que transita a les palpentes», va declarar Roig. Roig és llicenciat en Filolo· gia Romànica i Hispànica per la Universitat de Barcelona i cate· dràtic de Llengua i literatura ca· talanes. Va ser director de l’Ins· titut d’Ensenyament Secundari Martí i Franquès de Tarragona.

Francesc Roig al Parlament de Catalunya en una imatge d’arxiu,

POLÍTICA

CEDIDA

Albert Batet presenta candidatura per encapçalar Junts a Tarragona Vol aportar la seva experiència de ser el president del grup parlamentari i haver estat alcalde Redacció

Albert Batet ha decidit participar en el procés de primàries que Junts per Catalunya celebrarà el 12 i 13 de desembre per esco· llir els candidats del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Penedès per a les eleccions al Parlament de Catalunya, previs·

tes per al 14 de febrer. Batet considera que la demar· cació de Tarragona necessita una veu «forta» al Parlament i argu· menta que vol aportar la seva experiència com a president de grup parlamentari durant una legislatura «excepcional», el seu capital polític de gestió com a al·

calde de Valls durant gairebé 12 anys i el seu coneixement en la gestació de Junts per Catalunya, en què va participar des dels seus inicis a finals del 2017. A parer seu, ara «és el mo· ment de la solvència i la inde· pendència». «El nostre projecte polític neix de l’1 d’Octubre i, per

tant, la nostra raó de ser és acon· seguir la llibertat del nostre país. Però la conjuntura actual també ens exigeix gestionar amb rigor, amb eficàcia i amb eficiència la crisi sanitària i les conseqüèn· cies econòmiques i socials que se’n deriven», explica Albert Batet.

Una imatge d’arxiu d’Albert Batet a Tarragona.

PUBLICITAT

27/11/2020 diarimés

diarimés 27/11/2020

TARRAGONA

CULTURA

El col·lectiu de músics de carrer vol que es retiri la llicència a qui no compleixi

GERARD MARTÍ

Un mediador voluntari intercedeix amb els veïns que consideren que alguna persona utilitza un volum massa elevat quan interpreta les peces Carles Gosálbez

Un col·lectiu de músics que toquen als carrers de Tarragona, constituït fa tres mesos, advoca per la bona convivència amb els veïns i està adoptant mesures per tal d’evitar molèsties. La setmana passada aquest mitjà va fer-se ressò de la denúncia d’uns veïns del centre de la ciutat que es van queixar de l’alt volum amb el qual toquen alguns músics. Part d’aquest grup teletreballen a casa a causa de la pandèmica. D James, nom artístic d’un membre del col·lectiu de músics i mediador voluntari, va manifestar ahir dijous a aquesta redacció que, «junt amb l’Ajuntament i els veïns, estem buscant solucions». En aquest context, va dir que «tots hem firmat un document en el qual ens comprometem a complir determinades normes, i demanem que es retiri la llicència a qui no vulgui complir-les i

molesti la gent». A aquest darrer grup pertany «una minoria, als quals hem demanat que abaixin el volum», va comentar D James, qui va afegir que «dos ho han entès i hi ha un que es mostra reticent». D James va explicar que, «quan ens assabentem d’alguna queixa, parlem amb els veïns i fins i tot ho hem fet amb l’associació Tarragona Centre». L’Ajuntament de Tarragona ha concedit llicència per actuar al carrer a prop d’un centenar de músics. D’aquest, «la majoria són de fora i no venen, en el moment més àlgid de l’any hi ha uns 26 que estan actius i, aquests dies, som una desena», va indicar. D James va dir que «hem aconseguit que els músics regulin el volum», i va destacar que una majoria «són acústics». Per altra banda, aquest mediador voluntari va remarcar que «el col·lectiu de músics hem creat un

grup de whatsapp on informen quan rebem una queixa perquè la nostra voluntat és evitar problemes amb els veïns i polir els que puguin sorgir», va dir. D James va reconèixer que espais com Colom, Governador González o plaça Verdaguer «són punts calents». «La setmana passada vam rebre una queixa i el primer que vam fer va ser posar-hi solució». Per altra banda, «estem buscant zones de la ciutat on tocar», va comentar. D James va destacar que els músics de carrer «també fem activitats solidàries, aquest és el meu cas, com recollir menjar i roba per entregar-la a persones necessitades». Nova queixa Aquesta setmana, un veí de la zona compresa per Governador González i Colom, va explicar a aquesta redacció que «hi ha mú-

PROPOSTES

D James és un músic que toca al carrer i que és mediador voluntari entre el sector i els veïns.

D James: «Junt amb l’Ajuntament i els veïns, estem buscant solucions» sics ambulants no professionals a tota hora, de dilluns a diumenge, i amb aparells de megafonia cada cop més sofisticats». El veí va comentar que «aquests músics estan organitzats de manera

Prop d’un centenar tenen permís per actuar, dels quals, aquests dies, actuen una desena que fan torns, és a dir, comparteixen el mateix equip de megafonia i després d’un, ve l’altre, ocasionant molèsties als veïns de manera constant perquè el volum de decibels amb el qual

toquen està al marge de la llei». Per altra banda, va apuntar que «hem trucat en reiterades ocasions a la Guàrdia Urbana i ens han comentat que els músics que toquen a la cantonada de Colom amb Governador González tenen permís de l’Ajuntament». «S’hauria de fer un control del compliment dels horaris d’actuació d’aquests músics», va subratllar.

AJUNTAMENT

Turisme recrea visites virtuals amb la proposta ‘Tarrorífic’

La xarxa de centres cívics posa en marxa el nou servei ‘Connect@’

Aquesta experiència forma part del programa ‘Històries de novembre’

L’objectiu és oferir l’ús d’Internet i d’un ordinador de manera gratuïta

CEDIDA

Redacció

Tarragona Turisme va estrenar ahir dijous una nova proposta, Històries de novembre, que, segons va apuntar, és la versió virtual del programa de recreacions i visites guiades Tarrorífic, que habitualment té lloc a Tarragona durant l’octubre i el novembre al voltant de la festivitat de Tots Sants i que enguany no s’ha pogut realitzar a causa de la pandèmia. Davant de la impossibilitat de realitzar Tarrorífic, Tarragona Turisme ha volgut oferir Històries de novembre a Youtube i les xarxes socials per compartir i mantenir viu l’esperit de misteri del mes de novembre i donar a conèixer la història de Tarragona relacionada amb el més enllà. Ho fa amb un relat fascinant sobre un personatge il·lustre de la Tarragona del segle XIX que ha quedat pràcticament oblidat, però que és prou atractiu per a recuperar-lo. Històries de novembre és una producció de Kamaleon dirigida per Rafael López-Monné, amb muntatge de Rafa Pérez i guió i narració de Julio Villar (Argos

Imatge fantasmagòrica de Francesc de Montoliu.

Tarragona), que compta amb la participació de diferents professionals de la ciutat. Es tracta d’un producte totalment tarragoní, però amb vocació global que explica la història, tant curiosa com desconeguda, de Francesc de Montoliu, va apuntar Tarragona Turisme. Aquesta

proposta «és una manera d’explicar el patrimoni, les tradicions, la gastronomia i l’estil de vida mediterrani de la ciutat», va apuntar, per afegir que Tarragona té quatre cementiris: la Necròpolis del Francolí, el dels Jans, el fossar de la Catedral i el cementiri de Tarragona.

Redacció

L’Ajuntament de Tarragona ha posat en marxa a la Xarxa de Centres Cívics un nou servei, conegut com a Connect@, amb l’objectiu de facilitat als ciutadans la possibilitat de realitzar tràmits en línia. A partir d’aquesta proposta, els diferents centres cívics distribuïts pel terme municipal de Tarragona ofereixen espais d’utilització pública perquè la població tingui accés a una connexió a Internet amb un ordinador d’una forma plural i gratuïta, va informar l’Ajuntament. La regidora de Ciutadania de l’Ajuntament de Tarragona, Carla Aguilar-Cunill, va manifestar ahir dijous que «aquest nou servei busca facilitar a la població major de 18 anys, en la mesura del possible, la realització dels tràmits en línia que necessitin, així com potenciar la pròpia autonomia digital» de les persones que hi accedeixin. Aguilar-Cunill va destacar, per altra banda, que aquesta primera fase del projecte arrenca gràcies al conveni de col·laboració

signat entre l’Ajuntament de Tarragona i l’Institut Vidal i Barraquer, on l’alumnat del CFGM de sistemes microinformàtics i xarxes realitzarà les pràctiques als equipaments municipals. Els alumnes tindran un important protagonisme en aquesta tasca, ja que assessoraran la ciutada-

Aquesta iniciativa arriba a Bonavista, Sant Pere i Sant Pau, Sant Salvador i Torreforta nia en aquelles demandes que sol·licitin durant el procediment de cita prèvia, necessària per poder accedir al programa. Els alumenes de l’Institut Vidal i Barraquer que intervindran en aquesta experiència estaran tutoritzats pels animadors socioculturals de la Xarxa de Centres Cívics, segons va explicar Aguilar-Cunill durant la presentació de Connct@. La regidora va informar que el servei es durà a terme als centres cívics de Bonavista i Sant Salvador en horari de dilluns a

divendres, de 9.30 a 13.30 hores i de 16 a 19 hores. Per la seva banda, el Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau l’oferirà també de dilluns a divendres, però en aquesta ocasió entre les 16 i les 19 hores. El servei funcionarà cada dia i només s’atendrà mitjançant cita prèvia, que s’haurà de demanar a través dels telèfons de cada equipament. Un cop els usuaris l’hagin sol·licitat i la tinguin acceptada, podran adreçar-se el dia i hora acordats. Amb aquesta iniciativa els ciutadans de Tarragona podran realitzar tràmits en línia de les diferents administracions, videotrucades per motius de feina o similar, consultar el seu correu electrònic, demanar la cita prèvia per renovar el seu DNI, així com altres tasques que detallin al demanar poder participar en aquesta proposta. A banda del servei Connect@, al Centre Cívic de Torreforta també es podrà contactar amb el Punt Òmnia, ubicat a l’equipament, per qüestions relacionades amb el mateix àmbit.

REUS

27/11/2020 diarimés

SOCIETAT

Un grup d’ocupes genera inseguretat al veïnat de la plaça Pintor Revascall La Urbana ha posat multes per incivisme i per normes covid, i a l’AV li consta que «beuen i es barallen a prop dels jocs infantils» Mónica Pérez

La presència d’un «grup d’ocupes» que «cada dia, ja sigui a primera hora o a la tarda, seuen a beure i acaben en crits i baralles» a la plaça del Pintor Revascall, al barri Niloga, preocupa al veïnat, que lamenta que la situació «ens genera sensació d’inseguretat» i «porta queixes dels pares, que no poden fer servir tampoc els jocs infantils que hi ha». Es tractaria, segons el relat dels mateixos veïns, d’entre set i vuit persones que «viuen per la zona de Santa Helena» i que, regularment, «van a comprar beguda i es posen als bancs, pixen als arbres que hi ha a la plaça i, al final, acaben discutint-se i creant molt mal ambient i mala imatge». El grup «es mou, també de manera assídua, per la plaça del Víctor i pels voltants». Alguns els atribueixen robatoris que han ocorregut recentment al lloc, on «ha faltat una motocicleta i un telèfon mòbil», i asseguren que, des que hi són, «ha augmentat la

ERC Reus trasllada la seu social al Raval Robuster ERC Reus va col·locar ahir el rètol del nou local que, a partir d’ara, serà la nova seu social dels republicans ubicada al Raval Robuster, 38. La millora de l’accessibilitat és un dels trets diferencials de la nova seu, ja que està situada a peu de carrer i permet augmentar la integració de les persones. El Casal Foment del Raval Santa Anna es trasllada per seguir participant de la vida política de la ciutat.

Comencen les accions del Dia Internacional de la SIDA L’Ajuntament s’adhereix a la commemoració el dia 1 de desembre del Dia Internacional de la SIDA. El tret de sortida a les accions va ser ahir amb el repartiment de mascaretes amb el llaç vermell que identifica la commemoració que s’han lliurat a totes les persones que duen a terme atenció al públic del consistori. A més, durant una setmana, la façana del Gaudí Centre s’il·luminarà de vermell.

OLÍVIA MOLET

delinqüència». Recentment «van dedicar-se a escopir en una font» i «aboquen brossa i les restes de beguda i d’altres coses darrere del del monument que hi ha a la plaça». Recuperar la calma Fonts municipals consultades en aquest sentit concreten que la Guàrdia Urbana té coneixement dels episodis que s’estan produ-

Persones que viuen a la zona denuncien que «hi són cada dia» i «allà hi ha sempre crits» int aquí i també de les molèsties que aquests ocasionen, i fan referència a una problemàtica vinculada a l’incivisme. La qüestió, tal com precisen, s’està treballant de la mà de l’associació de veïns, de manera coordinada. El cos de seguretat hi ha intervingut, segons les mateixes fonts, tant des del punt de vista de la mediació

Una imatge d’arxiu de la plaça, al barri Niloga.

com portant a terme actuacions policials. I ha imposat sancions per vulneració de l’Ordenança de Civisme i de les mesures relacionades amb la prevenció de la

covid-19. Que la Guàrdia Urbana ha hagut d’acudir en repetides vegades a la plaça del Pintor Revascall ho corrobora el president de l’Asso-

ciació de Veïns 25 de setembre, del barri Niloga, Josep Ramon Ferré, que explica que «estem al cas que hi ha molts problemes a la plaça amb aquesta gent i hi ha hagut diversos veïns que han vingut a explicar-nos el que estava passant». Des de l’entitat detallen que fa, aproximadament, un mes i mig que això ocorre perquè «abans hi havia altres persones, que també eren ocupes però que van marxar, i pensem que ara n’han vingut unes altres i que la cosa és més greu», i precisen que «estem en contacte amb la Guàrdia Urbana per mirar de solucionar tot això, cosa que hem de fer des de diferents vies, per la tranquil·litat dels veïns». Subratllen, a més, que «a la plaça hi ha una zona de jocs i no pot ser que no se’n pugui fer ús perquè les mares i els pares tenen por o perquè no sigui segur», i que «no es pot permetre que ningú orini als arbres, que es begui alcohol al carrer ni que tot el dia hi hagi crits i baralles».

25 de setembre amplia l’abast i es dirà Reus Nord L’Associació de Veïns 25 de setembre està immersa ara en un procés d’ampliació per oferir servei a una porció més àmplia de la ciutat i, vinculat a això, tramita un canvi de denominació per passar a dir-se Associació de Veïns Reus Nord. De forma paral·lela, l’entitat treballa també en la creació de l’Associació de Comerciants i Professionals Reus Nord, concebuda perquè «el comerç a la nostra zona està entrant en una davallada progressiva i cal fer-hi front». Per això, «crearem una pàgina web on figurin tots aquells membres de l’associació que vulguin» i «un anagrama modern i vistós que figuri en tots els aparadors dels associats, per generar sinergies entre ells». També s’estudia «aconseguir espais per convertir el barri en una sala d’exposicions, transformant les parets en obres d’art». Per combatre l’incivisme, l’AV posarà en marxa aviat un cicle de «migdies de música i poesia» que es desplegarà periòdicament a la plaça del Víctor.

diarimés 27/11/2020

REUS

NADAL

La plaça Prim tindrà un pingüí gegant i al Mercadal hi haurà projeccions

OLÍVIA MOLET

La campanya ‘Reus és Nadal’ apel·la al vessant més tradicional de la festa i fixa el pressupost en 250.000 euros perquè la ciutat «llueixi més que mai» Mónica Pérez

La campanya de Nadal de Reus, Reus és Nadal, fa un gir coincidint amb aquest 2020 per recuperar el vessant «més tradicional i nostrat» d’aquestes dates, tal com explicava ahir la regidora de Promoció de Ciutat, Montserrat Caelles. Enguany, l’Ajuntament destina al desplegament nadalenc uns 250.000 euros, prop de 20.000 euros més que al 2019, i el centra en l’enllumenat perquè «és una qüestió que, hi hagués la situació que hi hagués –en relació a la covid-19–, pot mantenir-se». En aquest sentit, a la plaça Prim s’instal·larà aviat un pingüí lluminós gegant, de tres metres d’alçada, i musical, «amb el qual podrem fer-nos fotos, tant infants com adults, dur-nos un record simpàtic i publicar-lo a les xarxes socials per desitjar que sigui una època d’il·lusió». «Com que aquests dies no els podrem compartir amb tanta gent com voldríem, les imatges a les xarxes prenen ara més valor», afegia Caelles. A la plaça de la Llibertat ja s’està col·locant des de fa alguns dies una enorme bola de Nadal, que també tindrà llum i serà transitable. I al Mercadal llueix l’arbre de Nadal de grans dimensions, enguany «verd i més càlid, que

recorda la festa més tradicional, el Nadal de sempre, i fuig de la fredor de les estructures metàl· liques». Muntatges lumínics Al Mercadal, «als peus de les persones que hi passin, al terra» es projectaran «imatges d’elements nadalencs i especialment d’al-

Follets recorreran els carrers interactuant amb els ciutadans i informant dels actes La pista de patinatge sobre gel queda pendent de si les restriccions la fan possible guns elements que identifiquen molt el Nadal a Reus, els comercials, com ara estels, bosses de compres o regals, entre altres». Les projeccions es realitzaran de manera ininterrompuda durant 45 dies. A la Llibertat, «un muntatge lumínic que serà similar al del Mercadal» acompanyarà la bola, «igualment amb motius nadalencs i amb la frase Reus és Nadal». L’encesa de l’enllumenat serà aquest cop de manera simultà-

CULTURA

nia al centre i als barris perquè «volem fer palesa la idea de ciutat unida, de ciutat que treballa plegada, que ho abraça tot i que pensa en tots els seus racons al mateix temps i en totes les persones que en formen part», valorava ahir Caelles. L’acte es farà avui a les 18.30 h. Serà retransmès per Canal Reus TV i a les xarxes socials de l’Ajuntament i de Reus Promoció, a banda del Canal de Youtube de l’Ajuntament «per tal d’evitar les aglomeracions però mantenir tota la il·lusió possible». «Volem transmetre un Nadal més tradicional, la idea de tornar als orígens, on hem inclòs la imatge dels follets: personatges que formen part de l’imaginari col·lectiu català i que traurem al carrer», precisava ahir Caelles. Els follets interactuaran amb les persones que transitin per la via pública i les informaran, si així és necessari, en relació a qualsevol consulta sobre les activitats programades. «És molt important que, en un any com aquest, els carrers de la ciutat llueixin no només com sempre sinó millor que mai. I que donin vida a uns establiments comercials, de serveis, de restauració que tan malament ho estan passant i que fa mesos que lluiten per seguir ti-

A la plaça de la Llibertat ja ha començat a instal·lar-se una bola.

rant endavant», explicava ahir la regidora de Promoció de Ciutat, que expressava que «per això, la campanya hem volgut que sigui més lluïda que mai i més comercial que mai». L’Ajuntament assumeix aquesta vegada fins a un 70% del cost de les llums, que estaran enceses cada dia de 17.30 a 22 h. Un total de 19 carrers participen enguany en l’enllumenat nadalenc. Els mercats es mantenen Enguany també hi haurà el Mercat de Nadal, que ubicarà les parades a la plaça del Mercadal des del 3 de desembre i fins al dia 20 del mateix mes. I, a la plaça d’Evarist Fàbregas, hi haurà el Mercat d’Artesania entre el 4 de

TECNOLOGIA

desembre i el 5 de gener. En general, la campanya Reus és Nadal s’allargarà fins al 10 de gener i també tindrà personatges amb mascareta. Preguntada per la pista de patinatge sobre gel que en aquests últims anys es col·locava a la plaça de la Llibertat i per la fira d’atraccions que l’acompanyava, Caelles explicava ahir que «teníem previst instal·lar-los si la normativa ho permetia però, en aquests moments, la normativa no ho permet». Amb tot, des de l’Ajuntament «estarem molt amatents a com es presenta la desescalada i, si en un moment donat fos possible, ho tornaríem a parlar amb els responsables de les empreses».

El procés participatiu del Centre Cívic Gregal s’explicarà en una audiència per Zoom El govern oferirà el proper dijous, 3 de desembre, una audiència pública sobre el procés participatiu del futur Centre Cívic Gregal. Tothom hi podrà prendre part a través de la plataforma Zoom, en un enllaç que pot consultar-se a l’agenda del web de l’Ajuntament de Reus. L’acte comptarà amb l’assistència de la regidora de Participació, Bon Govern i Serveis Generals, Montserrat Flores, i es portarà a terme a les 19 h. L’audiència pública és un instrument de participació ciutadana, previst al nou Reglament, que consisteix en una trobada entre l’Ajuntament i la ciutadana «perquè aquesta pugui rebre informació i presentar propostes en relació amb una actuació pública».

El curs d’Agricultura Regenerativa del Consell obre matrícula El programa Joves amb Talent del Consell Comarcal del Baix Camp, creat per impulsar projectes sostenibles al medi rural i fer tornar el jovent als municipis d’interior, ofereix un nou curs integral d’Agricultura Regenerativa Les sessions formatives es realitzen a diversos pobles de la comarca, durant el cap de setmana en horari de matí i tarda. La data límit d’inscripció és el 6 de desembre.

URBANISME

Els Bucs d’Assaig L’Ajuntament rep 200 celebren 10 anys amb un ordinadors i els lliurarà concert al Bartrina a llars sense recursos

Nova zona verda entre el carrer Miami i el passeig de Misericòrdia

Actuaran dos grups: Terra Ferma i On Our Way

L’objectiu és promoure la tramsformació digital

L’obra, per 112.000 euros, s’allargarà 2 mesos

Redacció

Un dels serveis que va obrir l’any 2010, a la vegada que el Casal de Joves la Palma, van ser els bucs de música que es troben ubicats a la planta soterrani del Casal. Per aquests bucs més estudi de gravació han passat al llarg d’aquests 10 anys més de 1.000 músics que han omplert de música l’espai. Així, una de les activitats importants que es farà per commemorar els 10 primers anys és un concert amb dos dels molts grups que han assajat a l’equipament. El concert serà el dissabte 12 de desembre a les 19 h. al Teatre Bartrina de Reus i comparà amb

el grup d’ska i rock Terra Ferma i el grup de rock On Our Way. Les entrades són limitades i gratuïtes i s’han de demanar a joventutreus.cat El teatre complirà totes les mesures de prevenció que indiquen les autoritats sanitàries en el marc de la covid. Terra ferma és un grup d’ska i rock del Baix Camp, El seu directe, està carregat d’energia i de ritme, i el formen les cançons pròpies i alguna versió. On Our Way va néixer el 2017 amb la inquietud de tres joves, la Míriam (cantant), el Carles (guitarra) i l’Arnau (bateria) amb ganes de crear música i mostrar el que senten amb ella.

L’Ajuntament rebrà 200 ordinadors donats per empreses i entitats públiques i privades en el marc de la campanya de col·laboració que el consistori impulsa per donar una segona vida útil als equips informàtics en desús i redistribuir-los entre les persones amb menys capacitació digital i recursos econòmics. L’objectiu del projecte és potenciar la transformació digital a partir d’una triple actuació: facilitar l’accés als recursos TIC i a la informació a la ciutadania més vulnerable; qualificar en les competències informàtiques bàsiques a les

famílies perceptores i capacitar-les per relacionar-se amb les administracions electrònicament, ja que hauran d’adoptar el compromís de fer formació; i fomentar l’economia circular. Fins ara, una dotzena d’empreses i organitzacions ja han lliurat ordinadors, a més d’impressores, teclats, ratolins, pantalles i cables de connexió, entre altres. Altres empreses ja han formalitzat la petició d’entrega de material, sense concretar encara la quantitat. Els equips cedits formen part de l’estoc per a la convocatòria subvencions per a la concessió d’equipament informàtic.

El carrer Miami tindrà una nova zona verda a tocar del passeig de Misericòrdia. L‘Ajuntament ja ha tret a licitació el contracte d’obres. El projecte, del qual s’executaran alhora les fases 1 i 2, té un pressupost de 112.768,36 euros. El termini d’execució és de dos mesos per cada fase. El projecte defineix la urbanització de les zones verdes i calçades, i la instal·lació dels serveis de sanejament, electricitat per l’enllumenat públic i el reg de l’arbrat. L’àmbit ocupa uns 673,13 metres quadrats. Les obres de la fase 1 consisteixen en la construcció

d’una calçada per a la circulació de trànsit rodat, pavimentada amb llamborda de formigó; una zona pavimentada lliure de circulació amb solera de formigó; i una zona verda amb sauló i arbres entre la zona pavimentada amb llosa de formigó i la vorera del carrer Miami. Les obres en la fase 2 consisteixen en la construcció d’una calçada per a la circulació de trànsit rodat, pavimentada també amb llamborda prefabricada de formigó; una zona pavimentada lliure de circulació amb solera de formigó; i una zona verda amb arbres entre la zona pavimentada amb llosa de formigó i la vorera.

REUS Una mostra difon les fites de 15 reusenques cèlebres de les dones escollides van ser la primera esquiadora de l’Estat o la primera castellera. També n’hi ha que estan en actiu com ara l’escultura Mercè Bessó o la il·lustradora Laia Arriols. Els passat curs 2019-20, els alumnes grups mixtes van realitzar infografies on expliquen aspectes i moments importants de les dones escollides. Aquestes infografies es poden veure ara als Rentadors del Casal de les Dones de Reus.

CIÈNCIA

Xerrades divulgatives en la Nit Europea de la Recerca Trenta tallers en vídeo, una vintena de xerrades a centres de secundària, vuit microconferències i una ruta teatralitzada sobre la figura del científic Antoni de Martí i Franquès. Són les activitats que arrenquen aquesta setmana amb motiu de la Nit Europea de la Recerca, i en què han participat més d’un centenar d’investigadores i investigadors per mostrar la ciència que es fa al territori. Aquest esdeveniment públic s’organitza de

forma simultània a més de 300 ciutats d’Europa. La proposta principal de la Nit de la Recerca del 27 de novembre a Reus serà una sessió de microxerrades divulgatives a la Llotja de Reus. L’activitat, coordinada per l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili, amb la regidoria de Salut, es retransmetrà a l’enllaç www.reus.cat/endirecte. El públic que segueixi l’activitat online podrà participar formulant preguntes.

MÚSICA

L’Accents varia les dates per la restricció de mobilitat El Festival Accents reprograma de nou bona part de les actuacions previstes per les pròximes setmanes per les restriccions de mobilitat arran de la covid-19. Per això, els concerts s’han hagut de reubicar en la seva majoria de dilluns a dijous. L’estrella del flamenc Rocío Márquez, acompanyada del guitarrista català Canito, presentarà el seu disc Visto en el jueves, finalment el dimecres 23 de desembre a les 20 h. al Teatre Fortuny.

El concert de Roger Mas a la Selva del Camp, tindrà lloc el divendres 18 de desembre a les 20 h. al Castell del Paborde. El diumenge 13 de desembre el duet Isabel Vinardell & Isabel Laudenbach actuarà a les 19.30 h. a la Cripta de l’Ermita de Cambrils. Per últim, el concert de los Hermanos Cubero previst a la Sala Santa Llúcia presentar el disc Quique dibuja la tristeza es farà el dilluns 7 de desembre, però a les 20 h.

INFRAESTRUCTURES

Aena adjudica la inspecció dels passatgers de l’Aeroport Aena ha prorrogat per un any amb opció a un altre el contracte per a la inspecció de passatgers a l’Aeroport del Prat a l’empresa de seguretat Trablisa, una mesura que també ha pres als aeroports de Palma, Alacant, Eivissa, Menorca i Almeria. Pel que fa a la seguretat dels aeroports de Girona i Reus, s’ha adjudicat la seguretat a l’empresa Sureste, en un lot en què estan inclosos els de València i Saragossa, per 21,9 milions d’euros.

RELIGIÓ

ENSENYAMENT

Els instituts Baix Camp i Gaudí presenten l’exposició 15 Reusenques cèlebres. En aquest projecte, finançat per la Unió de Botiguers de Reus, els alumnes dels dos centres han estudiat 15 reusenques importants tant per la ciutat com per al país. Els alumnes del cicle formatiu de gestió de vendes de l’Institut Baix Camp i del cicle formatiu de grau superior d’igualtat de gènere de l’Institut Gaudí han dut a terme el projecte. Algunes

27/11/2020 diarimés

A Sabadell, per la seva banda, també se’n farà càrrec Trablisa. L’aeròdrom vallesà està inclòs en un lot amb altres aeroports menors, amb una afluència inferior de 400.000 passatgers a l’any, com per exemple Algesires, Albacete, La Gomera, Pamplona, Salamanca, Sant Sebastià, Valladolid o Vitòria, entre d’altres, per un import total de 14,5 milions d’euros. Els contractes tindran una vigència de dos anys. ACN

La comunitat de St. Joan de les Filles de la Caritat marxa de la ciutat La manca de vocacions deixa només activa a Reus la de l’Anunciació, que atén la Fundació Mn. Bara OLÍVIA MOLET

Mónica Pérez

La comunitat de Sant Joan, de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, ha abandonat definitivament Reus fa pocs dies. La seva dissolució era esperada des que, a finals de setembre, els Pares Paüls van tancar l’església del carrer Jovellanos pel trasllat del seu darrer membre, el pare Josep Maria Biosca, de 91 anys, i a deixar la ciutat i alhora l’Arquebisbat de la província de Tarragona. El motiu que ha portat aquesta comunitat de les Filles de la Caritat a replantejar el seu destí és el mateix: la manca de vocacions que no permet el relleu generacional i que la seva mare superiora, sor Dolors, havia estat destinada a una residència de Barcelona on ja es troba instal·lada. La resta de germanes, d’edat més avançada i delicades de salut, han estat reubicades ara a comunitats més a prop de casa seva on viuran un temps de repòs. A Reus queda activa una altra comunitat de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, la de l’Anunciació, a la plaça del Teatre, amb integrants més joves i que té cura de la Fundació Mossèn Frederic Bara, que manté les seves tasques amb total normalitat. Joan Sas, que és president de la Conferència de Reus de la Societat de Sant Vicenç de Paül, explica que la comunitat de Sant Joan, de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, estava integrada per unes cinc germanes i ubicada

Algunes de les germanes, en la missa de comiat dels Pares Paüls.

La mare superiora ha resultat destinada a Barcelona, on treballa ja en una residència a l’església del carrer Jovellanos, del manteniment de la qual es feia càrrec, i «atenia la gent necessitada, visitant a les persones grans i malaltes, en tasques de

caritat, atenció personal i suport moral». El seu adéu s’origina «en la falta de vocacions, de gent jove que es vulgui dedicar a la crida religiosa». «Sí que hi va entrant joventut però no com anys enrere, quan hi havia molta més vocació i moltes persones joves que es volien dedicar a la qüestió religiosa», afegeix Sas, que diu que «la societat porta canvis

i això no vol dir que, d’aquí a uns anys, no hi pugui haver una altra embranzida, però ara per ara el nombre de vocacions que van sortint és bastant pobre». En l’escenari actual, «les comunitats es redueixen i s’han d’anar concentrant», conclou, i això provoca que no puguin abastar tantes poblacions. Canvi a la missa de les Clarisses El tancament, amb el darrer ofici celebrat el passat 27 de setembre, de l’església dels Pares Paüls ha fet redistribuir els feligresos que hi acudien. En aquest sentit, el prior de Reus, Joan Antoni Cedó, valora que no hi ha hagut problema i que aquest ha resultat un procés natural, i també les accions pastorals s’han reubicat a la parròquia. Sí que ha ocorregut que, arran de les restriccions d’aforament per la covid, algunes parròquies de la ciutat han hagut de modificar puntualment horaris de les misses o bé n’han obert alguna més, sempre pendents de les actualitzacions de la normativa. Fins que va ser traslladat, el pare paül Josep Maria Biosca feia servei també al convent de les Clarisses, on oficiava les misses. Ara, el servei ha recaigut en mossèn Jordi Sánchez, reusenc i rector de parròquies a l’Arxiprestat de l’Alt Camp, que l’assumeix de dilluns a dissabte. Els diumenges el presta mossèn Josep Moreno, de la Parròquia de Sant Bernat Calbó.

LABORAL

Els empleats de la brossa es mobilitzaran perquè es faci «un peritatge del concurs» Preveuen que FCC pugui impugnar l’adjudicació a Valoriza-Romero i que tot es demori un altre any M.P.

«Volem que es faci un peritatge extern i que s’avaluï què ha succeït amb la licitació del servei de la brossa perquè estem completament segurs que ens donarà la raó i detectarà que hi ha baixes temeràries i que això perjudicarà molt la ciutat». Ho explica el president del Comitè d’Empresa d’FCC a Reus, Miguel Pérez, que assegura que els empleats de la neteja iniciaran mobilitzacions, a partir de la setmana vinent, «per tal d’aconseguir aquest peritatge». Ja poques hores abans que la mesa de contractació proposés l’adjudicació del servei a l’UTE que formen Valoriza Medio Am-

biente i Romero Polo, la plantilla havia dut a terme una concentració silenciosa a la plaça del Mercadal per denunciar el que sostenen que són «baixes temeràries» en les dues ofertes presentades a la licitació de la contracta de la recollida de brossa i la neteja viària. L’altra empresa que va concórrer al concurs, a banda de l’UTE, va ser FCC, actual prestadora del servei. Com que són només dues, i tal com precisa el secretari general de sanejament urbà d’UGT a la demarcació de Tarragona, Ángel Martín de Sande, «no seria estrany que, després del ple on es faci l’adjudicació, FCC acabés per impugnar-la». Per això,

i com que entenen que «passi el que passi, el procés s’allargarà de nou almenys un any», els treballadors demanen la realització del peritatge i «si aquest conclou que el concurs ha de tornar-se a fer, doncs que així sigui, perquè més val passar un any i que la cosa acabi bé que no passar-lo igualment i que la cosa continuï malament». «Hipotecaran la ciutat» En aquest sentit, Pérez manté que continuar endavant amb l’adjudicació en les condicions actuals «hipotecarà la ciutat per deu anys amb una contracta insuficient» i que «la contracta no s’arribarà a fer sencera perquè,

a la meitat, l’empresa, sigui la que sigui, haurà de parar i reconèixer que no compta amb els mitjans necessaris per dur-la a terme». Sobre la capacitat i la disponibilitat de mitjans materials per afrontar un altre any de pròrroga, Pérez apunta que «ens van prometre 18 vehicles però només n’han arribat 16» i diu que «treballem com podem, amb el que hi ha». El col·lectiu no ha desvetllat encara quin dia iniciarà les mobilitzacions ni com es realitzaran. El congrés de la federació de serveis públics d’UGT a la demarcació, que es va fer ahir a Constantí, s’ha sumat també a les reclamacions dels treballadors.

diarimés 27/11/2020

CRISI COVID-19

CRISI SANITÀRIA

El Camp de Tarragona baixa dels 200 punts el risc de rebrot i el situa en 198 La demarcació va sumar tres defuncions i 132 positius nous, però els ingressats continuen disminuïnt lleument Redacció / ACN

El Camp de Tarragona continua amb la tònica de reduir el risc de rebrot i, segons les dades facilitades pel Departament de Salut ahir, ja ha aconseguit baixar dels 200 punts i el situa en els 198. Amb tot, les defuncions no frenen i la demarcació va sumar-ne tres de noves i 132 contagiats nous, mentre que els ingressats van disminuir lleument, amb tres pacients menys als hospitals de la demarcació. D’altra banda, a tot Catalunya el risc de rebrot va baixar sis punts i es va situar en els 256, l’Rt va disminuir a 0,77 i resten 1.833 ingressats, 118 menys que en l’últim balanç. Salut va informar de 1.469 nous casos confirmats per PCR i tres defuncions. Per regions sanitàries, el Camp de Tarragona va sumar ahir 99 positius nous i el nombre de total de contagiats és de 20.053 tenint en compte totes les proves. En aquesta regió van morir ahir tres persones que eleven la xifra

TARRAGONA

CATALUNYA

ESPANYA

25.251 335.979 1.617.355 60.432.644 CONTAGIATS

725

CONTAGIATS

MORTS

de defuncions a 615. El risc de rebrot va caure 7 punts en 24 hores, fins als 198, i es manté per sota del de la setmana del 9 al 15 de novembre (377). L’Rt es manté en 0,64, mentre que la taxa de confirmats per PCR i TA se situa en 111 per cada 100.000 habitants. La incidència a 14 dies és de 348,

mentre que en l’interval anterior era de 570. Segons les últimes dades, hi ha 141 pacients ingressats, dos menys que dimecres. Entre el 16 i el 22 de novembre hi va haver 166 ingressats, mentre que la setmana anterior van ser 205 els hospitalitzats. Per la seva banda, la regió

sanitària de les Terres de l’Ebre acumula, des de l’inici de la pandèmia, 4.971 casos confirmats per PCR o antígens, 32 més que en el balanç anterior, 5.198 si es tenen en compte la resta de proves, 33 més en total. En aquesta regió han mort 110 persones, les mateixes que en el balanç anteri-

or. Entre el 16 i el 22 de novembre es van notificar 11 defuncions, les mateixes que en l’interval anterior. El risc de rebrot va baixar sis punts i se situa en 205, per sota del de la setmana anterior, quan era de 271. Per altra banda, la taxa de confirmats per PCR o tests d’antígens entre el 16 i el 22

Defensa no avançar el segon tram abans del pont de desembre de flexibilitzar el toc de queda les nits de Nadal i Cap d’Any. Ha defensat també no avançar el pas al segon tram abans del pont i mantenir-lo en el dia 7 de desembre, que és quan finalitza el primer. «Hem de ser seriosos», va dir. També va apostar per fer tests a la sortida i retorn dels usuaris de residències perquè

puguin viure aquests dies en família. D’altra banda, va reconèixer que si es poguessin donar més ajuts no s’estaria fent una reobertura. Argimon va afirmar que «més perillós» que fer trobades de 10 persones és encadenar-ne diverses i amb diferents grups bombolla, cosa habitual durant

EUROPA

Brussel·les recorda que és decisió de cada país La canceller alemanya, Angela Merkel, es proposa buscar un consens europeu per a tancar les estacions d’esquí almenys fins a gener, per a evitar nous repunts de contagis en aquesta activitat turística, malgrat ser

el Nadal. Va insistir que Catalunya manté la seva proposta i que s’acabarà de perfilar aquest cap de setmana. Sobre la taula també hi ha la possibilitat de flexibilitzar «una mica» el toc de queda les nits de Nadal i Cap d’Any, tot i que en línies generals va afirmar que aquesta mesura continuarà vigent uns «dos o tres mesos» més. El secretari de Salut Pública va confiar també que tota Catalunya passi al mateix temps de tram i que, per tant, al Nadal hi hagi «mesures homogènies». Va afegir que això podrà ser així si es mantenen les dades actuals, que deixaran la setmana amb uns 7.000 casos.

La cultura podrà demanar els ajuts a partir d’avui Els professionals de les arts escèniques, arts visuals, música i d’altres activitats culturals, siguin artístiques, tècniques o de docència, poden demanar, a partir d’avui l’ajut de 750 euros que va aprovar el Govern per pal·liar la situació del col·lectiu arran de la pandèmia. S’estableix que el criteri per atorgar els ajuts és la presentació dins del termini, que és de set dies naturals, sempre que es compleixin els requisits. L’ordre de

recepció de les peticions no es tindrà en compte per establir l’atorgament dels ajuts. Amb l’ajut s’espera arribar a més de 8.000 professionals. El pressupost s’ha incrementat als 6,5 milions d’euros. D’altra banda, gairebé 5.000 empreses del sector turístic ja van tramitar aquest dijous la seva sol·licitud per accedir als ajuts per al sector amb una dotació total de 19 milions d’euros. La subvenció és de 2.000 a 20.000 euros. ACN

ESPANYA

Merkel busca consens europeu per tancar les estacions d’esquí EFE

La situació a Catalunya En l’àmbit de tot Catalunya, el risc de rebrot va retrocedir 6 punts en les darreres 24 hores i es va situar en 256. Era de 395 entre el 9 i el 15 de novembre. La velocitat de propagació, l’Rt, va baixar una centèsima i se situa en 0,77, mentre que la incidència a 14 dies cau a 356,45 (dimecres era de 361,72). En paral·lel, es van declarar 1.469 nous casos confirmats per PCR o test d’antígens (TA), fins als 304.769 des de l’inici de la pandèmia, 335.979 casos si es tenen en compte totes les proves. El 6,80% de les proves de la darrera setmana han donat positiu. També es va informar de 3 noves morts, amb un total de 15.657: 9.641 en hospitals o sociosanitaris (+2), 4.317 en residències, 934 en domicilis i 765 no classificades (+1) Pel que fa als hospitals, hi ha 1.833 ingressats per covid-19, 118 menys que dimecres, i 484 persones a l’UCI, 15 menys.

ECONOMIA

Argimon diu que aquest cap de setmana es reuniran pel Nadal El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha explicat que hi haurà reunions aquest cap de setmana per perfilar com serà el Nadal a Catalunya. Sobre la taula es manté la proposta de reunions de fins a 10 persones, tot i la proposta de l’Estat de limitar-les a sis, i la possibilitat

CONTAGIATS

15.657 44.374 1.421.987

CATALUNYA

ACN

MÓN

de novembre és de 104 per cada 100.000 habitants. La incidència a 14 dies és de 257, pels 428 de la setmana anterior. L’Rt va pujar una centèsima fins a 0,83, mentre que la setmana anterior era de 0,66. Segons l’últim balanç, hi ha 18 persones ingressades, una menys que dimecres. Entre el 16 i el 22 de novembre hi havia 51 ingressats. La setmana anterior van ser 63 els hospitalitzats.

conscient que toparà amb el rebuig de la veïna Àustria. «Tractarem d’aconseguir que s’aprovi a escala de la Unió Europea el tancament de l’esquí», va afirmar la cap del Govern, en una declaració davant el Bundestag (Parlament federal), on

va explicar les decisions adoptades amb els poders regionals. Per la seva banda, la Comissió Europea (CE) va recordar aquest dijous que depèn de cada país de la Unió Europea decidir si obre les seves estacions d’esquí, però va cridar a la «prudència» per a evitar un repunt dels contagis per coronavirus. Brussel· les va demanar als països que cooperin a l’hora d’aplicar les seves mesures i va advertir que «aixecar les restriccions massa aviat pot augmentar el risc que ressorgeixi el virus». En aquest sentit, va assenyalar que continuen sent aplicables les recomanacions de l’abril.

Illa diu que la vacunació massiva «no arribarà abans de l’estiu» L’executiu preveu una campanya de «mesos» Agències

El ministre de Sanitat, Salvador Illa, va admetre aquest dijous que malgrat que les primeres vacunes es començaran a distribuir al gener, la vacunació massiva que ha de garantir la immunitat «no arribarà abans

de l’estiu» perquè el seu executiu preveu una campanya «de mesos» amb l’objectiu final de vacunar el 100% de la població. Segons Illa, per això és «important» mantenir les mesures de prevenció que s’han desplegat fins ara. La campanya de vacu-

nació començarà pels usuaris i treballadors de les residències i el personal sanitari, i la resta de grups poblacionals la rebran més endavant. També va afirmar que Espanya ha complert amb l’«obligació mínima» de preparar-se davant l’arribada de les primeres dosis de la vacuna contra la covid-19 i va subratllar que en aquest assumpte, per a ell, «no hi ha ideologia que valgui». Illa va contestar a Steegman, de Vox –qui va dir-li que vigilaria els pactes amb «separatistes»–, que «les vacunes salven vides» i que cal confiar en les agències reguladores.

27/11/2020 diarimĂŠs

PORT DE TARRAGONA impulsant la sostenibilitat

diarimés 27/11/2020

PORT DE TARRAGONA

ESTRATÈGIA DE DESENVOLUPAMENT

La sostenibilitat, el motor impulsor del Port de Tarragona els pròxims 10 anys L’Autoritat Portuària presentava fa uns mesos el Pla de sostenibilitat, el full de ruta que alinea l’estratègia i el dia a dia de la infraestructura amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU Anna Ferran

Reduir a zero la petjada de carboni de cara al 2030. Aquest és l’ambiciosa meta que s’ha marcat el Port de Tarragona. Fa uns mesos l’Autoritat Portuària (APT) presentava el seu Pla de Sostenibilitat. El document és el full de ruta que regirà l’acció global de la infraestructura tarragonina en els pròxims 10 anys amb el propòsit de contribuir, amb la seva activitat, al compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible marcats per l’ONU. El Pla defineix un total de 23 objectius i 82 accions amb els quals el Port es fa seva l’Agenda 2030 a la vegada que referma de forma detallada el seu compromís amb el desenvolupament sostenible. L’estratègia es divideix en tres grans àmbits d’acció: sostenibilitat ambiental, creixement sostenible i compromís social. Aquests àmbits no només engloben les fites marcades per l’ONU sinó que són un reflex dels eixos que determinen el dia a dia i l’aposta de futur del Port, que fa temps que treballa per a créixer i consolidar-se com a motor econòmic del territori, respectant sempre el seu entorn natural i social. El president de l’APT, Josep Maria Cruset, assegura que es tracta «d’un repte que marcarà la propera dècada, ja que el desenvolupament sostenible és un objectiu indestriable de l’activitat econòmica global i, en particular de les activitats del sector logístic i portuari». Sostenibilitat ambiental Aigua, aire, biodiversitat i gestió de residus i economia circular. Aquestes són les quatre línies d’acció sobre les quals es fonamenten els objectius i accions del bloc anomenat sostenibilitat ambiental. «Són accions decidides en la lluita contra el canvi climàtic amb un ús responsable dels recursos, fomentant la circularitat i l’aprofitament dels recursos naturals i preservant la biodiversitat del nostre entorn»,

explica Cruset. En total, la sostenibilitat ambiental agrupa 11 dels 23 objectius del Pla. Dos dels més rellevants, en paraules del president, són la millora dels hàbitats naturals a la zona de la Xarxa Natura 2000 a tocar de la Pineda i del futur contradic del Prats i la recollida i reutilització de les aigües pluvials a la Zona d’Activitats Logístiques gràcies a la construcció d’un dipòsit de 1000 m3. Altres objectius a favor de la sostenibilitat ambiental són l’ús sostenible de l’aigua de reg en zones enjardinades, gràcies a la

El Pla defineix 23 objectius i 82 accions i any rere any es podrà veure el seu compliment La millora de l’hàbitat natural de la Xarxa Natura 2000 és una de les accions destacades De cara al 2026, el 100% de l’energia que compri l’APT haurà d’estar certificada com a verda substitució de la gespa per vegetació autòctona de baix consum hídric –que ja s’ha assolit en un 14% enguany- o l’eliminació de les pèrdues i fuites d’aigua de la xarxa –assoliment del 50%–, pel que fa al bloc aigua. En l’eix aire, el Port ha complert en un 80% la millora de la qualitat de l’aire a l’entorn portuari, a partir del seguiment i mesura de les emissions i partícules. Si bé la restauració de la Xarxa Natura 2000 és l’objectiu principal de l’eix biodiversitat, el Port enguany ja estat treballant en d’altres com la recuperació de l’ecosistema marí (33% assolit). A l’estiu, s’instal·laven un total de tres biòtops en diferents ubicacions de la zona d’influència portuària gràcies als quals s’afavoreix a la restauració d’espècies

marines d’interès comercial. El projecte, impulsat conjuntament amb la URV, permetrà recuperar les poblacions de cefalòpodes com la sèpia, el calamar i el pop a més de fomentar el creixement de posidònia. Creixement sostenible Créixer és l’objectiu final de qualsevol organització i, per extensió, també ho és el de Port de Tarragona. La infraestructura tarragonina, però, no ho vol fer a qualsevol preu, sinó de forma sostenible. «El creixement del Port de Tarragona passa per la transició energètica, la digitalització dels processos i l’impuls d’infraestructures que afavoreixin la millora de l’eficiència, la competitivitat i la connectivitat entre les persones», afirma, en aquest sentit, Josep Maria Cruset. Partint d’aquesta base, s’han marcat cinc objectius, que són els que més redunden en l’activitat pròpia de l’organització. Cal destacar que aquest és l’àmbit que permetrà assolir reduir a zero la petjada de carboni de cara al 2030. Molt abans, l’any vinent, es preveu que les emissions de CO2 s’hagin compensat un 96%. Per aconseguir-ho, d’una banda, l’Autoritat Portuària intensificarà l’autoconsum energètic amb la instal·lació de plaques fotovoltaiques –a les que ja hi ha actualment, cal sumar-hi les que s’han instal·lat, per exemple, a la nova coberta del Museu del Port o les que s’aniran col· locant en altres teulades de naus i edificis–. De l’altra, contractarà energia verda amb certificat de garantia d’origen renovable. De fet, el Pla determina que al 2026 el 100% de l’energia que utilitzi el Port que no provingui de l’autoconsum ha de ser verda. Altres objectius que s’inclouen en l’aposta per l’eficiència energètica i l’ús de renovables són l’electrificació del moll de Creuers i de grues, la renovació de l’enllumenat públic amb leds o la participació en iniciatives que fomentin l’ús de l’hidrogen

PORT DE TARRAGONA verd com a combustible. L’electrificació també es durà a terme en l’àmbit de la mobilitat amb la renovació progressiva de la flota de vehicles de l’APT i de la Policia Portuària per vehicles elèctrics o híbrids. Així mateix, també es preveu la instal·lació de punts de càrrega per aquesta mena de vehicles a la zona Port Ciutat. Així mateix, aquest gran àmbit també inclou dos objectius bàsics en l’assentament de les bases del Port del futur. Un d’ells és l’impuls al transport de mercaderies per ferrocarril i la intermodalitat ferroportuària. En aquesta línia, ja s’està treballant per detectar els tràfics objectius, millorar la connectivitat i minimitzar les distàncies realitzades amb transport per carretera. L’altre fa referència a la transformació digital del Port. Fa unes setmanes entrava en funcionament el Sistema d’Entregues Alimentàries (SEA), que suposarà un salt en termes d’eficiència en la sortida d’agroalimentaris. Però aquí no s’atura l’aposta de la infraestructura. I és que es vol apostar per la intel·ligència artificial, l’Internet de les Coses i els drons per automatitzar processos i recollir informació que permetrà una presa de decisions eficient. Compromís social El Port, però, no només mira cap al mar sinó que també posa la mirada cap al territori que l’envolta. El treball que es fa des de Port Ciutat és el reflex d’aquest compromís, que ara, amb el Pla de Sostenibilitat, seguirà creixent. Els vuit objectius que s’inclouen en el tercer i últim àmbit del document volen contribuir a garantir una vida sana i hàbits saludables a la vegada que posen el focus en promoure la igualtat de gènere i en afavorir la inclusió social, tot acompanya amb una política de transparència i de comunicació global. L’impuls de les xarxes socials com a eina de comunicació amb la ciutadania, l’elaboració d’un nou Pla d’Igualtat de Gènere, el foment del suport a col·lectius de risc o aconseguir el certificat d’empresa saludable són alguns dels objectius marcats. En destaca especialment la instal·lació d’un sistema d’informació als usuaris del KM0 al dic de Llevant en els dies de fort vent per si es produís, alertar d’un episodi de presència de partícules. I és que tal com recull el preàmbul del Pla de Sostenibilitat, el futur del Port de Tarragona, tal «com a infraestructura logística tarragonina passa per la intermodalitat i el foment del ferrocarril, l’impuls de nous tipus de combustible verd i noves fonts d’energia renovable, garantir la circularitat de tots els projectes i mantenir la política de transparència i comunicació oberta i global com a pilar fonamental de tota l’organització».

27/11/2020 diarimés

Tres iniciatives en marxa del Pla de Sostenibilitat

Desmantellament d’una cimentera Reduir l’impacte paisatgístic, la possible contaminació sonora, l’emissió de partícules i l’emissió de CO2 derivat de l’energia que necessita per a funcionar. Aquests només són uns dels avantatges que comportarà el desmantellament d’una fàbrica de ciment que es troba dins de les instal·lacions portuàries, si bé mai ha arribat a estar en marxa. L’Autoritat Portuària ha fomentat l’entesa entre els propietaris de la fàbrica i dues empreses ja instal·lades al Port, que han comprat la concessió que tenia la cimentera amb l’obligatorietat de desmuntar la instal·lació. L’espai es destinarà a l’emmagatzematge de cereals a dojo i a la construcció d’una nau destinada a project cargo.

Biòtops per restaurar la vida marina Recuperar espècies d’interès pesquer i restaurar així la vida marina és un dels objectius que inclou l’eix Sostenibilitat Ambiental del Pla. El Port, juntament amb la URV, han engegat un projecte que permetrà recuperar les poblacions de sèpia, calamar i pop i les fanerògames marines com la posidònia oceànica. Això s’aconseguirà mitjançant la creació d’uns biòtops, unes estructures artificials fetes amb materials naturals que s’instal·laran al fons marí per afavorir la reproducció i proliferació d’organismes marins. Aquests biòtops són biodegradables, provenen d’elements reciclats i el seu disseny té una relació directa amb el passat romà de Tarragona.

Renovació de la flota de vehicles Una de les accions per a reduir la petjada de carboni de l’Autoritat Portuària és la renovació de la seva flota de vehicles per models elèctrics o híbrids. Fa unes setmanes, l’APT adquiria dues noves motocicletes elèctriques per a l’equip de la Policia Portuària. Tenen una autonomia de 100 km i permetran guanyar agilitat en operatives com l’arribada de creueristes o en accions de proximitat al Serrallo o a altres zones de Port Ciutat. Cal destacar que des de 2012 s’està treballant per a millorar l’eficiència del parc de vehicles de l’APT. Aleshores les emissions de CO2 del parc de vehicles era de 131,3 tones, mentre que l’any passat va ser de 83,82 t. Les noves motocicletes permetran seguir reduint-les.

diarimés 27/11/2020

PORT DE TARRAGONA Josep Maria Cruset i Domènech President de l’Autoritat Portuària de Tarragona

«L’any vinent haurem reduït un 93% la petjada de carboni» Cruset explica que l’Autoritat Portuària ha posat en el centre de la seva activitat la sostenibilitat, amb un pla pensat per executar-se en l’horitzó 2030 GERARD MARTÍ

Anna Ferran

—El Port enfila 10 anys claus en la cursa cap a la sostenibilitat. Quins són els principals objectius del Pla de Sostenibilitat que van presentar fa uns mesos? —Entenem la sostenibilitat com un pilar clau en el nostre dia a dia. D’aquí que presentéssim fa unes setmanes el Pla de Sostenibilitat amb l’horitzó en el 2030. El pla està fet per executar-se i produir transformació veritable en la nostra organització, no pas per a quedar bé. I per a fer-ho possible, treballa tres eixos principals. El primer és lluitar contra el canvi climàtic i preservació de la biodiversitat. El segon, la transició energètica, la digitalització i l’eficiència, per optimitzar la nostra activitat diària. El darrer mira cap a la ciutat i fa referència al compromís social, els hàbits saludables, la igualtat de gènere, la inclusió social i la transparència. Aquests tres eixos els desglossem en 23 objectius i 82 accions molt concretes, algunes d’elles molt potents. —Destaqui’n alguna. —L’any vinent haurem reduït un 93% la petjada de carboni. Una altra de rellevant és la restauració dels 350.000 m2 de la Xarxa Natura 2000, que faran d’aquesta zona un enorme pulmó verd, amb espècies protegides i un hàbitat molt ben gestionat. —Com s’aconsegueix reduir en un 93% la petjada de carboni? —D’una banda, mitjançant la posada en servei d’infraestructures d’autogeneració elèctrica, amb la instal·lació de plaques fotovoltaiques, com les que instal· larem a la coberta del Museu del Port. De l’altra, l’energia elèctrica que adquirim als nostres subministradors ha d’estar certificada que està produïda amb fonts renovables. La suma de les dues fan que puguem arribar a aquesta reducció del 93%. A més, cal afegir-hi altres aspectes que també ajuden com l’adquisició de vehicles elèctrics. —Una altra de les que han anunciat recentment és el desmantellament de la cimentera. Com va sorgir? —Justament del Pla de Sostenibilitat. En un dels treballs interns amb la comunitat portuària, sorgeix l’interès d’una de les empreses per ampliar les seves instal· lacions. I és aquí quan plantegem la possibilitat que l’ampliació es faci en la zona de la planta de ciment. Es fa tota la tramitació

El president destaca la restauració de 350.000 m2 de la Xarxa Natura 2000, «que faran d’aquesta zona un enorme pulmó verd».

El Pla de Sostenibilitat està fet per produir transformació veritable i no per a quedar bé administrativa, que és complexa, i finalment s’aconsegueix l’acord entre el propietari actual de la cimentera, l’empresa concessionària que hi tenia interès i la mateixa Autoritat Portuària que inclou el desmantellament de la planta de ciment. I això té molts avantatges. —Quins? —El primer i immediat és que en el moment en què es desmunti, millora la visual del mar i la ciutat perquè s’elimina de l’skyline

En agroalimentari tenim recorregut de creixement amb operacions que permetin una major rotació de producte una estructura industrial. I després, s’elimina el risc de tenir partícules a l’ambient i sorolls si, en qualsevol moment, el propietari hagués decidit posar la planta en funcionament. A la vegada aconseguim una millora en la competitivitat del Port, perquè en aquest espai s’hi mouran un tipus de cereals que actualment no s’estaven movent al Port. —El fet que l’agroalimentari, un dels tràfics que està més al límit de la seva capacitat,

El transport de mercaderies amb ferrocarril és el futur, perquè té menys impacte i és més competitiu guanyi espai gràcies a aquesta actuació permetrà seguir consolidant el lideratge del Port en agroalimentaris al Mediterrani? —És cert que tenim gairebé tot l’espai d’emmagatzematge complet. Això, però, no vol dir que no tinguem recorregut de creixement. Operacions com l’ocupació d’aquest espai o bé optimitzar el funcionament intern amb sistemes tecnològics que agilitzen l’entrada i sortida de cereals

o bé posar la vista en altres espais d’emmagatzematge fora del Port ens permetran ser més eficients. I, encara que no incrementem substancialment el volum d’emmagatzematge, aquestes accions permeten una major rotació, de manera que, al llarg de l’any, podrem moure més producte. —Parla de sistemes tecnològics per optimitzar les entregues i ara fa un mes i mig que va entrar en funcionament el SEA. Quina valoració en fan? —Fem una valoració molt positiva. Hem desplegat l’eina informàtica entre els diferents actors. I a mesura que es consolidi en els pròxims mesos ens permetrà ser més competitius. —Quins beneficis aportarà la seva implementació?

—Com més curta sigui l’estada dins del Port per a recollir un producte, la cadena logística és més eficient. Podríem dir que amb el mateix temps, som capaços de fer més viatges. Això permet oferir un millor preu a tots els actors de la cadena logística i, per tant, guanyar competitivitat. A mesura que es vagi reduint el període d’estada del camió, anirem notant els beneficis. Pel Port de Tarragona també és un actiu, perquè com més rotació hi ha, amb el mateix temps i els mateixos magatzems, ens hi passa més producte. —Ja han formalitzat l’acord per a ser partners d’un port sec a l’Aragó? —En aquest moment, l’empresa encarregada de fer tota l’auditoria economicojurídica està fent l’examen a l’empresa que gestiona el port sec. Si l’informe que emet és favorable i compleix totes les exigències tècniques, econòmiques i jurídiques que demanem, podrem formalitzar amb firma l’acord. Tenim la consignació pressupostària preparada, la logística preparada i, per tant, només falta acabar l’auditoria. —Comptar amb aquest port sec farà encara més habituals les operatives amb ferrocarril cap a l’Aragó? —Avui ja és evident, i ho serà més en els pròxims temps, que el transport de mercaderies per ferrocarril és el futur per a la majoria de productes. En tot allò que es mou més enllà d’uns 200 quilòmetres, el ferrocarril és molt més eficient que el camió. Hem notat molt en el canvi de paradigma de les concessionàries del Port. Fa un any es deconeixia el potencial del ferrocarril i era difícil parlar-ne. En aquest moment, estan traient enviant ferrocarrils setmanalment a múltiples destins. Per tant, sense cap mena de dubte, el transport terrestre de mercaderies passa pel ferrocarril. Té menys impacte ambiental, menys costos i permet oferir un millor preu i, per tant, més competitivitat. —Un altre projecte important en matèria d’intermodalitat és la terminal de Guadalajara. Quan començaran els moviments de terres i quins seran els següents passos? —Estem acabant el procés de licitació dels moviments de terres, que suposen una inversió de gairebé 5 milions d’euros. El calendari preveu que durant el primer trimestre ja puguem estar exe-

PORT DE TARRAGONA GERARD MARTÍ

Uns molls competitius, la ZAL i les terminals intermodals ofereixen un dibuix òptim per al creixement del Port Amb la terminal de Guadalajara ens situem d’una forma molt interessant en el mapa de moviments de contenidors Les reserves d’escales de creuers pel 2021 igualen les que teníem l’any passat pel 2020 i això és una bona notícia El moll de Balears té una vida útil d’uns 100 anys i fer-lo multipropòsit ens dona flexibilitat de cara al futur cutant les obres. I a partir d’allí, no pararem. Quan s’executi el moviment de terres, tramitarem la licitació de les obres de l’estació ferroviària i calculem que el 2022 finalitzarem les obres de la Terminal Intermodal de Guadalajara. —Què suposa pel futur del Port tenir aquest nou espai? —Uns molls competitius, la Zona d’Activitats Logístiques, una terminal intermodal potent dins del Port com és la de la Boella, que estarà connectada amb el Corredor del Mediterrani en un any i mig i amb el centre de la Península gràcies a la Terminal Intermodal de Guadalajara configura un trencaclosques que, en encaixar, ofereix un dibuix òptim per al creixement del Port. —Quin paper juga Guadalajara en el creixement del tràfic de contenidors? —Quan estigui operativa, carregarem una mercaderia a la terminal de la Boella i en poques hores arribarà al centre de la península Ibèrica. És evident que això canviarà el nostre posicionament. Ara per ara, només ens visualitzem per l’eficiència en la part marítima, és a dir, si hi ha una línia que connecta el país d’origen amb Tarragona. En el moment en què activem la part terrestre, ja no tindran en compte únicament si hi ha línia, sinó que sabran que si descarregues a Tarragona, podràs portar la mercaderia al centre de la península amb molt menys temps, molts menys costos i d’una manera molt més eficient. Per tant, comencem a situar-nos d’una manera molt interessant en el mapa de la presa de decisions del moviment de contenidors. De fet, està fet amb tota la intenció. L’encaix d’aquestes peces que mencionava abans fan que

Cruset explica que licitaran la concessió de la gestió de la terminal de creuers per a guanyar solvència i valor afegit al servei.

la capacitat de creixement de la terminal de contenidors sigui molt gran. —Explicava fa uns mesos que un dels tràfics on el Port pot tenir recorregut és el Ro-Ro, és a dir, vaixells que transporten camions amb càrrega. Ja tenen resultats sobre els estudis inicials que estaven fent? —Hem superat tot l’examen tècnic que la companyia ens feia per a complir els requeriments que necessiten. Aquesta feina està feta i amb bon resultat. Ara, estem a l’espera que es resolguin les incerteses derivades de la covid. En moments on tot és molt confús, empreses d’aquest volum de tràfic prefereixen esperar abans de decidir canviar tota la cadena logística europea per a entrar al continent d’una altra manera. Tenim la feina feta per ambdues parts i ara estem a l’espera. L’única incertesa és el moment temporal en què es produirà. —Parlava abans de la ZAL, la previsió era estar en primeres obres a finals d’any o principis de 2021. Es complirà? —Sí, serà a principis de l’any vinent. A mesura que hem anat redactant els projectes, hem anat solucionant petites qüestions que sorgeixen habitualment. Un dels projectes ja està enviat a validació de Puertos del Estado. L’altre, el dels vials d’accessos, l’enviarem en poques setmanes. A partir d’aquí, licitació i a principis de l’any vinent, primeres obres.

—Com evoluciona el procés de comercialització de la ZAL? —No parem d’atendre visites i consultes. Ens trobem en una fase en la qual el principal objectiu de la comercialització és donar a conèixer el potencial de la ZAL. Volem col·locar en el marc mental de tothom qui pren decisions sobre implantacions logístiques al sud d’Europa que Tarragona té un milió de metres quadrats amb connexió intermodal. Són molts metres quadrats d’implantació i les decisions es prenen amb fonament tècnic i temporal. Ara bé, en alguns casos estem arribant a un nivell de detall força interessant i ja ens estan demanant si complim els requisits tècnics que necessiten. Per tant, estem molt contents. —En quin punt es troben les obres del Moll de Balears? —Superem la meitat del projecte. Fins ara treballàvem sota l’aigua i era menys visible. El que ens queda ara sí que ho serà. Tenim col·locats els 11 caixons que fan els 750 metres de línia d’atracada del moll de Balears. Ara queda omplir amb terra l’espai. Dragarem el fons del Port, de manera que guanyarem profunditat, i situarem aquest material a l’interior del moll. D’ara fins a la primavera anirem pujant la cota de la terra fins a tenir per sobre de l’aigua els 40.000 m2 de moll. —Algunes companyies com Costa Cruceros ja tenen previstes sortides de cara a 2021 des de Tarragona. Què se’n pot avançar de la pròxima tempo-

rada? —Ara per ara, les previsions que tenim fetes de reserves d’escala igualen les que teníem el novembre de 2019 per al 2020. Per tant és una molt bona notícia. Això es materialitzarà? No ho sap ningú, perquè depèn de l’evolució de la covid. És simptomàtic, però, que l’interès es mantingui molt alt, perquè hi ha interès a recuperar ràpid l’activitat. —Van participar en la versió virtual de la fira Seatrade, una de les principals cites del sector dels creuers. Què se n’ha extret de les trobades amb els agents? —Participàvem a la fira per a vendre dos conceptes. El primer era la potencialitat territorial pels creuers i l’equilibri entre els diferents actius turístics i el fet que en una curta distància els pots tenir tots. El segon, que el moll de Balear estarà finalitzat i operatiu de cara a la pròxima temporada. I va anar bé. Vam notar una reacció positiva quan ensenyàvem les fotos de l’obra en marxa. A la vegada, participar a la fira ens va permetre palpar el múscul de les navilieres. Vam constatar que les companyies de creuers estan molt preparades i a punt perquè, tan aviat com s’aixequin les prohibicions de navegació, recuperar el mercat i tornar a operar. Els plans de contingència o els requeriments a les seves tripulacions mostren que hi ha treball fet. —Trauran a licitació el servei de l’operativa de creuers, que

fins ara la feia el personal de l’APT. Per què? —Traiem la concessió de la gestió de la terminal, perquè és exactament el mateix que fem a la resta d’operatives del Port. El Port de Tarragona és expert en planificar el seu desenvolupament futur i en construir les infraestructures necessàries per a moure les mercaderies. Però en tots els tràfics, qui comercialitza allò que passa sobre els molls són les empreses especialitzades en cadascun dels sectors. L’Autoritat Portuària no mou cereals, no compra i ven cotxes ni mou pasta de paper. Ho fan les concessionàries. Per tant, en els creuers és el mateix. Farem una licitació pública perquè les companyies que es dediquen a aquest ram puguin presentar-s’hi i gestionar l’operativa a sobre de la nova terminal de creuers. Això ens permetrà créixer en aquest àmbit amb la solvència que requereix. A més, el fet que l’operativa la faci un expert, dona molt valor afegit. —Han explicat en nombroses ocasions que el moll de Balears és, de fet, un moll multipropòsit. Quina mena de tràfics hi podrien operar en cas que no ho facin els creuers? —Quan es fa el disseny d’un moll, fem el càlcul estructural en funció d’allò que passarà a sobre. Si haguéssim dissenyat Balears només per a l’arribada de creuers, hauria tingut un requeriment estructural molt menys potent, perquè a sobre d’un moll de creuers s’hi mouen persones i

27/11/2020 diarimés

cotxes. En canvi, si el dissenyes com a multipropòsit, fas que tingui la capacitat de suportar grans càrregues, com naus o grans piles de material. Per què vam apostar perquè fos multipropòsit? Un moll com aquest té una vida útil que pot aproximar-se a 100 anys. En dissenyar-lo, vam pensar en tots els escenaris possibles que es poden donar al llarg d’aquest període i vam contemplar la possibilitat que deixés d’haver-hi creuers. Ens dona flexibilitat de cara al futur. —El Port està acollint un important project cargo. Quin posicionament té el Port de Tarragona al Mediterrani i al conjunt d’Europa pel que fa a aquesta activitat? —Tenim un posicionament potent en el conjunt de Mediterrani i també com a punta d’Europa per diverses raons. Primera, tenim empreses molt potents que es dediquen a comercialitzar els espais per a fer-hi un project cargo. Segona, i molt important, comptem amb empreses de serveis industrials que treball per al sector químic i tenen una enorme expertesa en tot allò que necessita el project cargo: soldadors, instal·ladors elèctrics, manipuladors de determinats materials industrials, etc. I per últim, el clima. Tenim més de 200 dies sense pluja a l’any, cosa que permet treballar a l’aire lliure i no posa límit a la mida de les infraestructures. La suma d’això ens dona una posició òptima. —Com avancen les obres del Museu del Port? —Tenim feta la coberta i el paviment està gairebé enllestit. Ara ja estem començant a treballar en la remodelació interior, per a compartimentar els diversos espais. El calendari és que a finals de febrer ja estigui acabada la part d’obra civil i entre abril i maig tinguem finalitzada la museïtzació. Ara estem acabant d’adjudicar el projecte de construcció dels elements museístics, que materialitzaran el nou relat museístic. Aquesta era una de les qüestions en els quals havíem insistit molt. Volíem que fos molt atractiva pels visitants, que no es tractés només de contemplar objectes, sinó viure una experiència immersiva on els visitants interactuïn. —Fa unes setmanes presentaven unes activitats didàctiques virtuals per a escoles. Quina acollida estan tenint? —Han funcionat molt bé i estan tenint molt bona acollida, de manera que hem decidit fer un pas més i ampliar l’oferta també per als alumnes d’ESO. Amb el Museu tancat per obres i l’espai habilitat amb limitacions d’aforament, hem intentat posar a l’abast de les escoles un recurs que els ajudi. Al cap i a la fi, aquestes activitats responen a la vocació del Port d’ajudar, en allò que pugui, al seu entorn social.

diarimés 27/11/2020

PORT DE TARRAGONA

DIGITALITZACIÓ

Encaminant la transformació digital per ser un Port més eficient i competitiu Com a infraestructura crítica que és en el subministrament de matèries essencials pel país, ha desenvolupat un sistema de ciberseguretat que el fa líder CEDIDA

Anna Ferran

La transformació digital i la ciberseguretat són, ara més que mai, dos aspectes clau en les organitzacions, ja que asseguren la competitivitat present, però sobretot futura. Ara bé, quan es parla d’una infraestructura crítica de país, la seva rellevància es multiplica. És per això que el Port de Tarragona ha treballat de valent d’un temps ençà per engegar el procés de digitalització de tots els seus processos, vetllant sempre per garantir la seguretat al núvol. El resultat d’aquests esforços es va materialitzar especialment el passat mes de març, quan l’esclat de la pandèmia va obligar a imposar, sempre que fos possible, el treball en remot. Malgrat l’aturada de l’activitat derivada del confinament, el Port va continuar en funcionament, garantint així el subministrament de matèries primeres per sectors essencials –com cereals per al sector ramader o hidrocarburs per a la indústria química–. I ho va poder fer, justament perquè l’Autoritat Portuària feia temps que havia engegat el procés de transformació digital, que va permetre a molts dels seus col·laboradors treballar des del núvol. Ara bé, en qualsevol procés de digitalització és vital garantir la seguretat de dades i processos, ja que, si no es fa, l’organització pot patir atacs que la deixin en una situació vulnerable. El confinament va mostrar com les presses, la mala planificació i la poca d’experiència a l’hora de traslladar l’activitat al núvol podien causar estralls en la seguretat de les organitzacions. Però si parlem d’una infraestructura crítica de país, la improvisació i

Aposten per utilitzar noves tecnologies com ‘big data’, intel·ligència artificial, IoT o drons per millorar les operatives als molls.

Enguany, l’APT ha renovat el segell ISO en Gestió de la Seguretat de la Informació la manca de control en aquest àmbit no hi tenen cabuda. En aquest sentit, cal destacar que el Port de Tarragona és un port líder en ciberseguretat. L’any 2015 va certificar els seus sistemes de ciberseguretat per primera vegada amb l’obtenció del segell ISO 27001 en Gestió de la Seguretat de la Informació. D’aleshores ençà, ha anat superant les audi-

El Sistema d’Entregues Alimentàries (SEA) és un projecte referent en l’ús de tecnologia 4.0 al Port tories pertinents que li han permès renovar aquesta certificació; l’última de les quals es va realitzar a l’estiu. Tecnologia i sostenibilitat La tasca que duu a terme el Port de Tarragona en matèria de transformació digital no s’atura aquí. Un dels objectius que s’inclou dins del Pla de Sosteni-

bilitat és justament l’aposta per la intel·ligència artificial, el big data i l’Internet de les Coses per a automatitzar processos, com per exemple la vigilància dels molls, i recopilar informació que permetrà planificar de forma més eficient l’activitat portuària i prendre decisions estratègiques que augmentaran la competitivitat de la infraestructura. Si bé aquesta implantació s’anirà duent a terme de forma progressiva al llarg dels pròxims anys, n’hi ha d’altres que ja s’han executat enguany. El passat setembre finalitzava la instal·lació

d’una nova xarxa de fibra òptica a les instal·lacions portuàries tarragonines, que ha ampliat i millorat els serveis de la que hi havia hagut fins al moment i ha fet més atractiu l’entrada de noves operadores. La instal·lació ha suposat una inversió de 433.000 euros i s’han estès més de 20 quilòmetres de fibra òptica durant els set mesos en els quals es va estar duent a terme l’obra. SEA, eficiència en les entregues La gran aposta per la transformació digital del Port de Tarragona enguany s’ha vist materialitzada

amb un projecte capdavanter: el Sistema d’Entregues Alimentàries (SEA). El SEA permet un servei de lliurament de mercaderies més ràpid, eficient i econòmic, assegurant al 100% la traçabilitat de la mercaderia. Es tracta d’un servei digital i gratuït que beneficia a tots els actors del procés de càrrega i descàrrega de mercaderia agroalimentària. Els compradors podran saber la disponibilitat de la mercaderia sol·licitada i, també, el dia i hora de recollida per part del transportista, cosa que millora de la seva planificació de producció. Per a la terminal també és útil, ja que pot saber la demanda d’un període de temps determinat i, per tant, disposar dels recursos necessaris per poder planificar els lliuraments.  A la vegada es poden detectar incidències recurrents i reduir el nombre de visites a les oficines, en desplaçar-se el camió directament al punt de càrrega. A més, el fet d’agilitzar les entregues redueix els temps morts i permet poder gestionar més mercaderies amb el mateix espai disponible. Però és al transportista a qui més facilita la feina el SEA, ja que tindrà la mercaderia localitzada i amb la concreció de dia, hora i punt de lliurament i, per tant, redueix el temps d’estada a les instal· lacions portuàries i optimitza la seva operativa. El SEA és un dels projectes que implementa l’ús de tecnologies 4.0 en el dia a dia de l’activitat portuària a Tarragona. Amb aquesta aposta de transformació digital es pretén seguir augmentant la competitivitat del Port per afrontar amb garanties els reptes que planteja la revolució tecnològica en el món portuari.

TRIBUNA

OFERTA FORMATIVA CURSOS DE CUALIFICACIÓN PROFESIONAL Y DE FORMACIÓN CONTÍNUA. • Certificado de Aptitud Profesional (CAP) • Competencia Profesional

Descarbonització i coordinació, el repte del transport JOSEP LLUÍS AYMAT Director de la Federació Empresarial d’AutoTransport de Tarragona

CURSOS DE ESPECIALIZACIÓN • • • • • •

Conducción económica, racional y segura en simulador Tacógrafo Digital y normativa social Consejero de Seguridad Obtención y Actualización del carnet ADR (Básico y cisternas) Normativa del transporte Estiba y sujeción de la carga en el Tte. Carretera

INFORMACIÓN Y MATRÍCULA: C/JAUME I Nº 29 ENTL. 2-3 · TARRAGONA T. 977 21 21 54/ 609 14 99 74 · MAIL: FORMACIO@FEAT.ES

En aquests temps de crisi, són molts els reptes als quals s’ha d’enfrontar el transport. Als coneguts i patits des de fa temps, s’uneixen nous i desconeguts problemes. El principal, el repte mediambiental. La mobilitat, tant de persones com de mercaderies, s’ha restringit al màxim du-

rant els pics de contagi de la covid i això ha motivat que es fessin evidents dos fets. Un és que el transport de mercaderies és vital i que, sense ell, la població no pot satisfer les seves necessitats més bàsiques. L’altre és que el nostre sector és el primer en consum d’energia i que qualsevol intent de descarbonitzar l’economia passa per canvis profunds en els models de mobilitat. Per això, és imperatiu reivindicar sense complexos el paper del transport, alhora que hem de ser actius promotors per afavorir la sostenibilitat futura de l’economia. Això requereix una coordinació des d’ara mateix d’administracions, fabricants de vehicles, laboratoris d’investigació, univer-

sitats i empreses, amb l’objectiu de desenvolupar les tecnologies de substitució més enllà dels aspectes teòrics. Aquestes tecnologies han de ser útils a la pràctica i han de permetre construir no només vehicles de transport, sinó que també han de possibilitar la fabricació i distribució de les noves energies verdes de forma universal i amb costos competitius. Tenim al nostre davant un autèntic desafiament i d’aquest repte en depèn no només la nostra economia, sinó també el nostre futur a llarg termini. Si alguna cosa ens ha demostrat aquesta crisi sanitària, és que, quan la vida està en joc, no hi ha res que no puguem fer.

PORT DE TARRAGONA

27/11/2020 diarimés

TRÀFICS

L’aposta pel ferrocarril i el SEA consoliden el lideratge en agroalimentaris

CEDIDA

El Port i les concessionàries busquen fórmules per a afavorir una rotació més àgil de les mercaderies i així augmentar el volum de producte mogut Anna Ferran

El Port de Tarragona és un dels líders a la Mediterrània en el tràfic de productes agroalimentaris. Els moviments han crescut un 25,22% entre 2015 i 2019. De fet, l’any passat es va assolir el rècord amb més de 6 milions de tones mogudes als molls tarragonins. Ara bé, lluny de conformar-se amb aquesta posició guanyada al llarg dels anys, l’Autoritat Portuària, juntament amb les empreses concessionàries i altres actors implicats segueixen cercant noves fórmules que els permetin consolidar encara més aquest lideratge. L’aposta passa per a impulsar la intermodalitat ferroportuària en aquest àmbit a la vegada que es digitalitzen els processos. Ambdues actuacions han de permetre afavorir una rotació més àgil de les mercaderies, cosa que es traduirà en un augment del

volum de producte mogut, cobrint les necessitats del hinterland del Port i convertint-se en hub a la Mediterrània per aquesta mena de tràfic. Impuls al ferrocarril A mitjans d’octubre, el Port enviava el primer tren a Montsó (Osca) carregat íntegrament de farina de soja. L’enviament constava de 12 vagons i transporta un total de 720 tones. Si bé a la localitat aragonesa ja hi arribaven altres trens procedents de Tarragona amb altres tipus d’agroalimentaris per a la producció de pinsos, aquesta nova operativa enforteix la relació que el Port manté amb l’Aragó, com a part del seu hinterland a la vegada que consolida novament l’aposta del ferrocarril en el moviment d’agroalimentaris, cosa que ofereix una solució més respectuosa amb el medi ambient.

Així mateix, s’ha creat un nou punt de càrrega al moll d’Aragó. D’aquesta manera en qualsevol punt dels molls destinats als productes agroalimentaris, com són Castella i Aragó, es poden dur a terme tota mena d’operatives, mitjançant emmagatzematge en sitges o transport per carretera o ferrocarril. Èxit de funcionament del SEA El Port de Tarragona envia de mitjana quatre trens a la setmana carregats de productes agroalimentaris, principalment moresc, amb puntes de fins a 6 o 7 trens setmanals des del passat mes d’abril. Aquesta línia regular de transport ferroviari connecta el Port amb els clients finals, que es troben principalment a Saragossa, Vic, Osca i Lleida, principals zones de producció d’alimentació animal. Paral·lelament al foment de la

Des del Port surten de mitjana quatre trens a la setmana carregats amb productes agroalimentaris.

Aquest tràfic ha crescut un 25% en cinc anys i el 2019 va assolir el rècord de 6 milions de tones intermodalitat ferroportuària, el Port ha viscut aquesta tardor una de les principals fites dels últims anys en l’àmbit dels agroalimentaris amb la posada en marxa del Sistema d’Entregues Alimentàri-

La posada en marxa del SEA està sent un èxit amb més de 4.000 sol·licituds en el primer mes es (SEA). El sistema, desenvolupat per l’APT amb tecnologia 4.0, és gratuït i suposa una millora en termes de rapidesa, planificació i gestió d’accessos al Port. Tot plegat, facilitarà la sortida de les

mercaderies, cosa que, de retruc, comporta la possibilitat de poder-ne moure més. En el seu primer mes en marxa, s’han mogut 195.000 tones d’agroalimentaris. El sistema ha registrat 4.009 sol·licituds que han posat un moviment total de 7.021 camions entre el 6 d’octubre i el 6 de novembre, cosa que indica l’èxit que està tenint la seva entrada en funcionament.

diarimés 27/11/2020

PORT DE TARRAGONA

EMPRESA RECOMANADA

Máquinas Tudela, experts en càrrega i descàrrega de mercaderies al Port de Tarragona

CEDIDES

Han adquirit nova maquinària i ara també fan el servei de descàrregues al Port d’Alcanar Anna Ferran

Máquinas Tudela ofereix serveis auxiliars i de lloguer de maquinària a les empreses que operen dins del Port de Tarragona. Entre els seus serveis en destaquen la càrrega i descàrrega de vaixells, camions i trens en els molls marítims i els magatzems del recinte portuari tarragoní. La seva activitat està centrada especialment en els tràfics de productes a dojo com per exemple cereals, farines i altres productes de l’àmbit agroalimentari, així com àrids, adobs o ferralla. Així mateix, han ampliat la cobertura dels seus serveis i, gràcies a l’adquisició de nova maquinària, ara realitzen el

servei de descàrregues de tots els vaixells que arriben al Port d’Alcanar. Disposen d’una àmplia flota de màquines, que inclou des de pales carregadores, giratòries de cadenes, apiladors, escombradores, vehicles per transportar maquinària, fins a bolquets, compressors i vehicles per abastir de combustible la resta de màquines. Aquesta diversitat de maquinària els permet dur a terme els seus serveis amb la màxima eficiència possible, ajustant-se sempre a les necessitats concretes de cada client i cada treball. Cal destacar que darrerament han invertit en maquinària i ei-

nes per al seu propi taller, en el qual duen a terme les reparacions de la seva flota de vehicles i màquines, cosa que els permet ser més eficients. Així mateix, arran de la pandèmia han intensificat encara més les mesures de neteja i desinfecció de la maquinària amb la qual operen i apliquen mètodes molt rigorosos i específics (Elsea E020SST). Máquinas Tudela està impulsant una política de creixement, de la qual en destaca especialment l’augment de la

Máquinas Tudela està especialitzada en la càrrega i descàrrega de productes a dojo, com cereals, adobs, àrids o farines, entre altres.

seva plantilla. L’aposta respon a un compromís ferm per oferir el millor servei possible als seus clients. De fet, la vocació de servei ha estat sempre un dels seus pilars, cosa que els ha permès ser un aliat indispensable per a les empreses que operen al Port de Tarragona.

PORT DE TARRAGONA

27/11/2020 diarimés

Dr. Francisco José Suñé Director del Màster en Direcció d’Operacions Logístiques (MEDOL) de la URV

«Un director de logística ha de tenir una visió molt global de l’empresa»

GERARD MARTÍ

El Màster en Direcció d’Operacions Logístiques capacita els professionals per assumir rols tècnics i sobretot de gestió en tota la ‘supply chain’ Anna Ferran

—A qui va dirigit el Màster en Operacions Logístiques? —A tots aquells professionals que es volen dedicar a qualsevol de les àrees que formen part de la supply chain (cadena de subministrament). Si bé el màster va néixer per a donar resposta a les necessitats formatives en logística de l’àmbit portuari i químic, ofereix una visió global per a gestionar la supply chain en qualsevol sector. Està enfocat a professionals que ocupen càrrecs directius i també a càrrecs intermedis amb potencial per promocionar. —Quines sortides ofereix? —Capacita els nostres alumnes per assumir rols tècnics i especialment de gestió, tant a nivell intermedi com directiu. La logística es fa cada vegada més present dins de qualsevol empresa. Hem

viscut èpoques on ha estat molt important el màrqueting o els recursos humans, i ara la cadena de subministrament està guanyant més protagonisme. Hem de tenir en compte que engloba moltes àrees com ara, compres, aprovisionament, planificació, operacions, transport, emmagatzematge, etc. Qualsevol empresa compta amb alguna d’aquestes parts. Per això, se li està donant cada cop més valor. —Aquesta diversitat d’àrees es veu reflectida en els àmbits d’on provenen els alumnes? —El perfil d’alumnat ha anat variant amb els anys. Quan es va iniciar el màster, vam tenir alumnes amb força bagatge industrial, que volien acreditar tots aquells coneixements i experiència en el món de la logística a través d’una titulació. Ara tenim professionals de la logística, però també

alumnes que, quan acaben el seu grau en Enginyeria o en Administració i Direcció d’Empreses aposten per la logística com a especialització. —Detalli’m alguns dels continguts que es tracten al curs. —El programa formatiu del MEDOL es divideix en 8 mòduls i la seva consecució respon al desenvolupament propi de la supply chain. Comencem pel disseny i gestió de la supply chain, seguim amb aprovisionament i compres, emmagatzematge, transport i distribució i e-logistics. A més, inclou altres aspectes molt importants que considerem que aquells que ocupen o volen ocupar càrrecs de responsabilitat han de conèixer com ara qualitat, medi ambient, finances i management. —El programa també inclou formació en soft skills?

El màster treballa competències socials claus en el món laboral.

—El MEDOL va sorgir en el si de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química (ETSEQ) de la URV que té una llarga tradició en el desenvolupament d’habilitats com el lideratge, el treball en equip, la versatilitat o l’orientació als resultats. L’entorn laboral cada cop demana més aquesta mena de competències socials i per això el màster hi aposta dedi-

cant-hi 30 hores. —Quin seria el retrat robot d’un responsable de logística? —D’una banda, hi ha característiques transversals que ha de complir qualsevol líder, com ara l’escolta activa, l’empowerment, saber crear un bon clima de treball, etc. De l’altra, com a responsable de logística, s’encarrega d’una àrea molt àmplia,

des de la matèria primera fins a la distribució del producte final, i això comporta que hagis de coordinar, gestionar i supervisar el magatzem, cosa que inclou les matèries primeres, els productes semielaborats i els productes finals i els moviments interns del magatzem. Per tant, ha de tenir molt d’interès pels processos que es duen a terme a la seva organització i ha de tenir una visió molt global de l’empresa. Amb tot crec, s’ha de diferenciar entre el director de logística, i els responsables de magatzem, de compres, d’aprovisionament, que s’encarreguen d’una parcel· la en concret. —Què suposa comptar el Port de Tarragona com a partner? —A través del Port de Tarragona hem incorporat grans professionals al quadre docent del màster, hem visitat les instal·lacions del Port, hem tingut suport per totes les accions publicitàries del màster, hem facilitat convenis de pràctiques als nostres alumnes a l’Autoritat Portuària o en empreses ubicades al Port. Hi ha tres anells que han d’anar molt units que són universitat, empresa i societat. La universitat ha d’oferir a la societat la formació que demana el món laboral. Per això, des de la direcció del MEDOL i la URV seguirem apostant per aquest valuós tàndem que hem format amb el Port de Tarragona.

diarimés 27/11/2020

PORT DE TARRAGONA

INFRAESTRUCTURES CEDIDA

Vista aèria de les obres de construcció del moll a finals d’octubre, amb els onze caixons col·locats i mitjans terrestres treballant en el dic sud del moll, que a hores d’ara ja està connectat als caixons.

El Port licitarà la gestió de l’operativa de creuers per la pròxima temporada Les obres del nou moll de Balears avancen a bon ritme i ara s’està treballant en la construcció dels dics nord i sud Anna Ferran

El moll de Balears està agafant forma i també la gestió de les activitats que s’hi duran a sobre. L’Autoritat Portuària de Tarragona traurà a licitació pròximament la gestió de la nova terminal de creuers. Fins ara, era el personal de l’àrea de creuers de l’APT juntament amb la Policia Portuària els encarregats de dur a terme tota l’operativa cada cop que atracava un creuer a la ciutat. Ara, però, amb l’entrada en funcionament del moll i de la terminal de creuers que s’hi construirà a sobre, serà una empresa externa, després de superar un concurs públic, l’encarregada de dur-les a terme. «El fet que l’operativa de creuers estigui en mans d’un expert, dona molt valor afegit al conjunt del servei», assegura el president del Port de Tarragona, Josep Maria Cruset. En aquest sentit, el màxim responsable de l’APT explica que aquesta licitació segueix la mateixa lògica que en la resta d’activitats que es duen a terme a l’interior del Port, on una empresa concessionària, experta en un el moviment d’un tràfic concret de mercaderies, s’encarrega de comercialitzar i dur a terme tota l’operativa. Per a Cruset, comptar amb una companyia especialitzada en la gestió d’arribades i sortides de creueristes serà altament positiu pel projecte de creuers, ja que «ens perme-

CEDIDA

trà créixer en aquest àmbit amb la solvència que requereix». Les bases del concurs públic s’estan acabant de redactar i pròximament es faran públiques. El moll es materialitza Paral·lelament a la licitació de l’operativa de serveis, les obres del moll de Balears segueixen avançant seguint el ritme establert pel calendari. A l’estiu es van començar a fabricar els caixons que actuen com a fonaments del moll i es van anar ubicant progressivament, cosa que va permetre, a mitjans d’octubre, veure els 700 metres d’atracada que tindrà el nou moll. Ara fa un mes, Balears entrava en una nova fase, la construcció dels dics sud i nord del moll. La construcció dels dos dics s’està realitzant per mitjans marítims i terrestres. Per via marítima, dos gànguils –un tipus d’embarcació especial que descarreguen el material obrint la bodega per la meitat- han estat traslladant material des de final de juny i fins fa 10 dies, procedent de la pedrera de Vallcarca (Garraf). Han fet més de 500 viatges, en els quals han descarregat 645 mil tones de material rocós. A banda de les facilitats que ha suposat pel ritme de les obres una descàrrega àgil del material, cal destacar que comptar amb aquestes embarcacions ha significat un estalvi del 60% de

El gànguil Darss transportant material rocós de la pedrera de Vallcarca (Garraf) a Tarragona.

La gestió externalitzada de la nova terminal de creuers donarà valor afegit al servei les emissions de CO2, en evitar que s’haguessin fet 40.000 viatges en camió per la xarxa viària per a transportar la roca des del Garraf. Amb la tasca dels gànguils finalitzada, ara segueix la construcció dels dics via terrestre, amb camions transportant ma-

L’estructura del moll de Balears està dissenyada per a poder acollir a sobre qualsevol activitat terial des de les pedretes del Llorito (Tarragona) i Blanco (Reus) fins al moll. El dic sud ja s’ha connectat amb els onze caixons, cosa que ja comença a dibuixar la forma del nou moll. Quan s’acabi de connectar el dic nord de Balears amb els caixons, es tindrà un dibuix del perímetre d’aquesta

infraestructura. Paral·lelament a la construcció del dic sud i nord, la draga Ardenza fa treballs auxiliars omplint des del mar els 11 caixons instal·lats. Aquest procés acaba de donar el pes i la consistència necessària als caixons, els fonaments del moll, per a les futures intervencions que s’hi faran. La darrera meitat del projecte El dragatge del fons del Port no es fa únicament per a reomplir els caixons, sinó la totalitat del moll.

Cal destacar que es dragaran més de 729.000 metres cúbics de material del fons del mar, dels quals gairebé 500.000 es destinaran a omplir el moll. El dragatge permetrà aprofundir encara més el calat del Port, cosa que facilitarà encara més l’arribada dels grans creuers, així com altres tipus de bucs. El calendari preveu que al març les quatre hectàrees que ocupa el moll de Balears ja estiguin omplertes de material i a partir d’aquí la construcció encararà la recta final amb la col· locació dels bol·lards i defenses i la pavimentació i els treballs finals. L’objectiu és tenir Balears finalitzat i en funcionament el pròxim mes de maig, coincidint amb l’estrena de la nova temporada de creuers, si les restriccions de mobilitat derivades de la pandèmia no ho impedeixen. Estructura multipropòsit Si bé el moll de Balears es destinarà a l’operativa de creuers, el cert és que el seu disseny correspon a un moll multipropòsit. Així doncs, a sobre d’ell s’hi pot realitzar qualsevol tipus d’operativa portuària. La seva estructura està planificada de tal manera que pugui suportar grans càrregues de pes, com les de naus, dipòsits o piles de material. «Si haguéssim dissenyat Balears només per a l’arribada de creuers, hauria tingut un requeriment estructural molt menys potent, perquè a sobre d’un moll de creuers s’hi mouen persones i cotxes», apunta el president del Port. Es calcula que la vida útil d’aquesta mena d’infraestructures ronda el centenar d’anys. El fet de comptar amb una estructura multipropòsit li confereix flexibilitat al moll de Balears per adaptar-se a tots els escenaris possibles al llarg d’aquest temps.

PORT DE TARRAGONA

27/11/2020 diarimés

INVERSIÓ

La Terminal Intermodal de Guadalajara, créixer en mercaderies i connectivitat

CEDIDA

El Port licitava a finals d’octubre els primers moviments de terres en els terrenys de Puerta Centro, corresponents a la primera fase del projecte Anna Ferran

La Terminal Intermodal de Guadalajara està un pas més a prop de materialitzar-se. El Port de Tarragona licitava a finals d’octubre els primers moviments de terres en els terrenys que va adquirir al pol logístic de Puerta Centro, entre els municipis de Guadalajara i Marchamalo. Aquests primers treballs suposen una inversió de 4,72 milions d’euros, d’un total de 20 milions que costarà l’execució total del projecte. Així mateix, la setmana passada Adif autoritzava una segona connexió d’aquesta futura terminal amb la línia MadridBarcelona, de manera que ara ja té permís per a connectar-se a la via 1 i 2 d’aquesta línia. Es preveu que la primera etapa de treballs s’allargui durant set mesos. Té com a objectiu definir, regular, programar i valorar les obres necessàries per dotar

Puerta Centro de la plataforma necessària per a construir-hi els futurs accessos i serveis ferroviaris. Mentre es duguin a terme els primers moviments de terres, que es corresponen amb la primera fase del projecte constructiu de la Terminal Intermodal de Guadalajara, el Port té planificat treure la licitació de la segona fase, de manera que s’agilitza el procés i s’eviten els temps morts entre ambdues parts del projecte. En la segona fase, es realitzarà l’execució de vies, paviments, instal·lacions, carreteres, urbanització, en definitiva, la implantació de la nova terminal ferroviària que permetrà carregar i descarregar mercaderies intermodals (ferrocarril - camió). La terminal permetrà operatives simultànies de càrrega i descàrrega de trens de fins a 750 metres de llargada. Aquesta segona fase

es preveu que tingui una durada de 15 mesos. Créixer al centre de la Península Aquest projecte permetrà connectar la Terminal Intermodal de la Boella, que es troba dins del recinte portuari, concretament al moll de Galícia, amb la nova terminal manxega, de manera que actuaran com a infraestructures bessones creant un node logístic entre el Mediterrani i el centre de la península Ibèrica. L’impuls a aquest projecte permetrà que el Port de Tarragona pugui ampliar la seva àrea d’influència cap al centre, englobant al seu hinterland natural –que inclou Catalunya, Aragó i part de Castella– la zona de Madrid. Així mateix, afavorirà la connectivitat entre els principals ports de les façanes mediterrània i cantàbrica. El desenvolupament de la Terminal Intermodal de Gua-

Adif ha autoritzat una segona connexió de la terminal amb la línia Madrid-Barcelona.

El projecte d’aquesta nova terminal intermodal suposa una inversió de 20 MEUR dalajara serà clau per al creixement d’alguns tràfics com és el cas dels contenidors, on el Port de Tarragona encara té molt de recorregut. En aquest sentit, la combinació de les infraestruc-

La nova infraestructura permetrà que el Port ampliï la seva àrea d’influència cap a Madrid tures portuàries amb les quals l’APT compta a Tarragona, la connectivitat amb el Corredor del Mediterrani i la nova Terminal Intermodal de Guadalajara afavoriran el seu creixement.

La nova terminal s’ubica dins de Puerta Centro - Ciudad del Transporte, el que està cridat a convertir-se en el principal port sec amb caràcter de hub del centre peninsular, ja que canalitzarà els fluxos nacionals i internacionals de mercaderies, gràcies a la seva connexió amb el Corredor d’Henares, França, Marroc, Portugal, i les grans empreses logístiques de l’Estat.

INVERSIÓ

Un dron submarí inspecciona les infraestructures del Port El Port de Tarragona inicia inspeccions i seguiment del Pla de Conservació de les seves infraestructures clau amb l’ajuda d’un dron submarí. El cost total d’aquestes inspeccions és de 189.000 euros i estan recollides en el Pla de Conservació del Port de Tarragona amb una durada de 3 anys. El pla estableix unes pautes per realitzar de forma periòdica diferents tipus d’inspeccions per determinar l’estat de conservació dels grans elements com dics, molls o ponts, per detectar avaries abans que causin danys o accidents i establir les reparacions o actuacions de conservació oportunes. Les tasques d’inspecció han començat al moll de Cantàbria, on han començat les inspeccions visuals submergides dels paraments verticals amb l’ajuda d’un ROV (dron submarí). Aquestes inspeccions duraran fins a principis de 2021 fins a completar tots els molls i dics del Port. Un cop acabades les tasques amb el dron submarí es continuarà treballant en la resta d’inspeccions a realitzar utilitzant altres sistemes com sondes o làsers.

CEDIDA

La remodelació de l’antiga seu de l’APT encara la recta final El projecte fa que l’edifici compleixi la normativa constructiva i sigui eficient energèticament Anna Ferran

Després de mesos de treballs, un dels edificis més emblemàtics de l’skyline tarragoní mostra ja una cara totalment renovada. Estem parlant de l’antiga seu de l’Autoritat Portuària. L’edifici projectat per l’arquitecte tarragoní Josep Maria Garreta ha patit un procés de rehabilitació integral, incloent estructura, façana i espais interiors que no només permetrà recuperar-lo sinó que l’adaptarà de ple a la nova normativa constructiva i als nous requeriments en termes de sostenibilitat i eficiència energètica que determina el Port en el seu Pla de Sostenibilitat. Actualment, els treballs que s’estan fent en l’antic edifici de l’Autoritat Portuària es troben en la fase de finalització en el tractament i tancaments de la façana. A la vegada, s’està executant la distribució dels interiors i l’execució de les instal·lacions de climatització, electricitat, comunicacions, lampisteria. Així

mateix, s’ha tret a licitació el projecte d’urbanització de l’entorn de l’emblemàtic edifici amb un pressupost total de 329.415,73 euros sense IVA. Dilluns és l’últim dia perquè les empreses puguin presentar la seva sol·licitud. Sostenibilitat interior i exterior La sostenibilitat és el principi que regeix tot el projecte de rehabilitació, tant a l’interior com a l’exterior. Pel que fa als voltants, la licitació que es va presentar fa unes setmanes contempla una zona enjardinada creada amb criteris d’integració paisatgística. Així doncs, es tindrà en compte els tipus de plantes que podríem trobar de forma natural en una zona litoral del mediterrani. La zona estarà composta per espais molt diferenciats paisatgísticament, que aniran des d’una zona per atraure insectes pol·linitzadors, protagonitzada per una olivera, passant per zones de prat amb espècies de gespa adaptades al

Els treballs han permès adaptar l’edifici a les noves exigències i al Pla de Sostenibilitat del Port.

nostre clima, i una gran zona de bosc mediterrani. Pel que fa a l’interior, s’han utilitzat moltes de les eines i materials característics de les passiv haus per assolir la màxima eficiència energètica. Així doncs, l’edifici compta amb un sistema que permet aïllar tèrmicament la façana a la vegada que dona una funció impermeabilitzant. També s’ha inclòs una fusteria amb trencament de pont tèrmic i envidriament amb vidre càmera amb lluna exterior de control

solar i baixa emissió, i s’eliminaran la totalitat de ponts tèrmics, cosa que redueix en gran mesura la despesa energètica vinculada a la climatització. Finançament europeu Aquestes característiques, entre d’altres, han permès que el Port de Tarragona hagi obtingut més d’1,6 milions d’euros de Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER). Cal destacar que aquestes subvencions europees prioritzen l’eficiència ener-

gètica, la reducció d’emissions de CO2 en l’edificació i a les infraestructures i serveis públics. Per això, la Direcció d’Infraestructures i Conservació del Port va presentar el projecte a la Unió Europea detallant i emfatitzant cadascuna de les actuacions sostenibles en què està basat el projecte. FEDER va emetre un informe positiu que ha permès comptar amb aquest fons amb el qual es finança part del projecte, que puja en total 5 milions d’euros.

diarimés 27/11/2020

PORT DE TARRAGONA A FONS

Anna Ferran

‘PROJECT CARGO’, QUAN LA DIVERSIFICACIÓ MARCA LA DIFERÈNCIA

una capacitat de càrrega màxima de fins a 35 tones; i per últim, un calat de Un dels aspectes que genera més im16 metres de profunditat, que permet pacte en qualsevol tipus de complex o que els vaixells especials que transporàrea industrial és la dimensió de tots i cadascun dels seus elements. I és que ten aquesta mena de càrregues puguin els volums agafen una altra dimensió atracar a Tarragona sense problemes. que està fora de la normalitat de les construccions que ens envolten en la De Tarragona al món nostra vida diària. Ara bé, on es proAquesta confluència de factors ha fet del Port de Tarragona un espai òpdueixen aquestes estructures gegants? Com es transporten? Els espais portuatim per a la construcció i transport de Es tracta d’operatives de construcció i transport de grans estructures industrials a ris hi tenen molt a dir en aquesta mena grans estructures industrials. Enguany, peu de moll; una activitat que ha permès consolidar l’estratègia de diversificació del han embarcat des del Port dos grans d’activitats. I és que més enllà d’acollir projectes, un dels quals tenia com a processos de càrrega i descàrrega de Port de Tarragona i posicionar-lo com a referent al Mediterrani mercaderies, els molls són CEDIDA destinació els Estats Units i l’altre, Algèria. Cal tenir en l’espai idoni per a la conscompte que són processos trucció de peces de grans que duren diversos mesos, estructures, que posteriorja que les dimensions i la ment es carreguen en un complexitat de les estrucvaixell i es transporten per mar fins a la seva destinació tures requereixen llargues definitiva. Aquesta activitat operatives. se la coneix amb el nom de Pel que fa al projecte project cargo i el Port de nord-americà, va comenTarragona s’ha convertit en çar el 2019. A finals de juny una referència en el Medies van enviar un total de 22 peces, de 200 tones cadasterrani. L’impuls d’aquestes opecuna, per a ser col·locades ratives s’emmarca dins de al golf de Mèxic. Aquestes l’estratègia de diversificació estructures formaran part d’uns fonaments submade tràfics que fa uns anys està aplicant el Port. Des de rins per a plataformes de l’Autoritat Portuària es va producció i permetran subvoler fer un pas més i no dojectar permanentment al fons del mar equipament nar per fet una activitat susindustrial, sigui submergit, tentada principalment per semi submergit o flotants, dos tràfics, que són l’agroper tal que no quedin a la alimentari i el petroquímic, deriva. Es preveu que la fisinó que es van cercar altres mercats en els quals Tarranalització de la construcció d’aquests elements arribi gona podia tenir opcions abans de finals d’any. reals. La pasta de paper, els L’estructura que s’ha envehicles i el project cargo són tres de les grans apostes viat a Algèria és un synchdins d’aquesta estratègia de Càrrega a una plataforma flotant de les darreres 9 alineacions del synchrolift que s’ha estat construint al moll de Cantàbria darrerament. rolift, és a dir, un elevador diversificació que s’ha anat de vaixells de 150 metres consolidant amb els anys i D’una banda, el clima. Amb més de teixit d’empreses i professionals alta- Tarragona no hagués comptat des dels de llarg i 2.000 tones de pes ha fet que el Port refermi la seva posició dos-cents dies a l’any sense pluja i unes ment especialitzats en proporcionar inicis amb les característiques i infraes- amb una capacitat d’elevació de 15.000 en el conjunt del Mediterrani. temperatures suaus, la climatologia serveis auxiliars a les indústries dels tructures necessàries per a poder dur- tones que s’utilitza en tasques de mande Tarragona permet dur a terme els polígons químics tarragonins. Són hi a terme aquestes operatives. Una teniment o reparació d’embarcacions projectes a l’aire lliure, a les esplanades justament aquestes companyies, i tot superfície de 280.000 m2, repartida fora de l’aigua. Un cop van estar consCondicions òptimes En el cas del project cargo, la combi- dels molls, durant tot l’any. A més, el fet l’equip humà que les conforma, els col· en diferents molls; unes rampes espe- truïdes les 11 primeres alineacions, que nació de l’activitat comercial de l’Au- de treballar en espais oberts en lloc de laboradors necessaris per a fer realitat cials anomenades RO-RO que permet pesaven un milió de quilos, es van emtoritat Portuària i les empreses espe- fer-ho en naus, permet construir peces aquestes grans estructures. la càrrega i descàrrega de vehicles, però barcar en una complexa operativa amb Si bé el treball comercial i els factors també d’aquestes grans estructures; una plataforma flotant. El projecte va cialitzades en la realització d’aquests de majors dimensions sense cap mena contextuals són essencials per expli- una excel·lent accessibilitat terrestre i continuar amb la construcció de les 9 projectes juntament amb diversos de problemàtica. L’altre factor conjuntural que ha car l’èxit de l’aposta pel project cargo, ferroviària, que garanteix la logística de alineacions restants que es van transfactors conjunturals ha estat clau per a desenvolupar aquesta activitat. Pel que estat clau en la consolidació del pro- el cert és que no s’hauria pogut avan- subministrament d’aquests projectes; portar al continent africà a finals de fa a aquests factors, en destaquen dos. ject cargo és el fet de comptar amb un çar en la seva implantació si el Port de un conjunt de grues multipropòsit amb setembre. FUTUR

Proven un innovador sistema de connexió elèctrica a vaixell L’experiència obre la porta a l’electrificació dels molls del Port tarragoní Redacció

El Port Tarragona ha provat un innovador sistema de connexió elèctrica al vaixell de Salvament Marítim Punta Mayor. Aquesta innovació permet la connexió de diferents sistemes elèctrics dels vaixells al moll i d’aquesta manera desconnectar els seus motors de combustió interna,

reduint la contaminació i estalviant combustible mentre es troben atracats a les instal· lacions portuàries tarragonines. La potència total que pot subministrar aquesta connexió elèctrica son 86 kW. S’ha previst una nova arqueta amb preses de corrent i l’estesa de nou cablejat, aprofitant en part la canalització

existent. Una vegada connectada queda totalment tancada i hi poden circular per sobre fins i tot grues mòbils de gran tonatge. La prova s’ha realitzat al moll de Lleida, on el remolcador de Salvament Marítim té la base a Tarragona. En aquesta mateixa, també es realitzen operatives

relacionades amb project cargo. Antigament aquest moll disposava de preses elèctriques que alimentaven les grues pòrtic electrificades i que un cop van caure desús en canviar la tipologia de les grues es va aprofitar per alimentar d’energia algunes embarcacions, com les de Salvament Marítim. Ara amb aquest nou projecte es millora aquesta connexió utilitzant la infraestructura existent, principalment les canalitzacions, i s’estudia per futurs projectes d’electrificació. L’experiència obre la porta a la futura electrificació dels molls, fent un pas més en matèria de sostenibilitat.

CEDIDA

La prova s’ha fet al vaixell de Salvament Marítim Punta Mayor.

PORT DE TARRAGONA

27/11/2020 diarimés

EMPRESA RECOMANADA CEDIDA

HIGITECH, impulsant el desenvolupament sostenible del sector portuari Ofereix solucions integrals en els àmbits de la bioseguretat, l’ecosostenibilitat i l’eficiència energètica, posant el respecte pel medi ambient en el centre de les seves innovacions CEDIDA

Redacció

Dins del sector logístic, els ports tenen un paper important en el desenvolupament del mateix mitjançant les activitats que s’hi duen a terme. Aquestes activi· tats causen, inevitablement, un impacte ambiental. El Port de Tarragona és un dels ports més importants de Catalunya, per la qual cosa s’hi desenvolupa un alt grau d’activitat. Això no evita que mostri també un alt nivell de compromís mediambiental per reduir la seva petjada de carboni zero. Recentment, ha presentat un nou Pla de Soste· nibilitat en el qual s’assumeixen els 17 objectius que s’engloben en l’agenda 2030 desenvolu· pada per l’ONU. En aquest pla, s’hi recullen un total de 23 ob· jectius i 83 accions reunides en tres blocs. És a l’hora d’assolir els 17 objectius que marquen les Nacions Unides on el Port de Tarragona i HIGITECH tenen un objectiu en comú: el desen· volupament sostenible. HIGI· TECH és una empresa especi· alitzada en solucions integrals per la resolució de problemes relacionats amb la bioseguretat, l’ecosostenibilitat i l’eficiència

energètica. La seva finalitat és aportar millores mediambien· tals, apostant sempre per un model sostenible i respectuós amb el medi ambient. Higienitzacions de conductes Dins de l’ampli ventall d’apli· cacions que ofereix HIGITECH, se’n poden trobar diverses que poder ser molt interessants per al conjunt del sector logístic i, per extensió, de l’activitat que es realitza al Port de Tarragona. Una bona mostra d’això són els serveis innovadors en l’àmbit de la higienització d’equips de climatització, gràcies als quals s’aconsegueix una millora en l’eficiència de l’equip de clima· tització amb el corresponent estalvi d’energia. Mitjançant el robot MULTI· BOT realitzen la higienització dels conductes. Pels intercan· viadors, utilitzen l’equip COIL· BOX, amb el qual projecten una escuma expansiva en la zona del serpentí, que arrastra la brutícia de l’interior a l’exte· rior. Amb aquest mateix equip eliminen l’escuma mitjançant la projecció d’aigua a baixa pressió, amb el que aconseguim no causar danys a les làmines

l‘aigua de la pluja o un lleuger reg. «Amb aquestes aplicacions aconseguim un aire més pur i un gran estalvi en el consum d’aigua», expliquen des de la companyia vallenca. Una altra aplicació que utilitza la tecno· logia fotocatalítica és SHINE ON. Està pensada perquè sigui aplicada tant en vidres com en plaques fotovoltaiques i els hi aporta propietats d’autoneteja que es mantenen en el temps. Cal destacar que en el cas d’em· prar aquest producte en les plaques fotovoltaiques s’acon· segueix també una millora del rendiment aconseguint estalvi energètic. El robot MULTiBOT realitza la higienització de conductes.

ultrafines de l’intercanviador. Realitzant aquestes higienitza· cions. Fotocatàlisi i energia solar HIGITECH també ofereix apli· cacions que confereixen pro· pietats de descontaminació a les superfícies. Algunes de les més interessants per a les instal· lacions portuàries són EAC PAVING, que s’aplica en pavi· ments i voreres; EAC ASPHALT,

que s’aplica en les carreteres, i HIGIPAINT AIR, una pintura que es pot aplicar tant per inte· riors com en exteriors. Aquestes tres aplicacions utilitzen la tecnologia fotocata· lítica, de manera que s’activen mitjançant la llum del sol i és aleshores quan interactuen i eliminen els principals conta· minants atmosfèrics. Els com· postos que en resulten del seu ús s’eliminen fàcilment amb

Nanotecnologia aïllant Així mateix, l’empresa és àmpli· ament coneguda per les seves solucions en matèria d’efici· ència energètica per a edificis i altres tipus d’instal·lacions. Algunes de les seves solucions poden suposar un abans i un després als equipaments portu· aris. Exemples com EFI ROOF, que s’aplica en terrats siguin transitables o no; EFI GLASS que s’aplica en vidres; i HIGI· PAINT THERMO, que és una pintura, poden millorar consi·

derablement l’eficiència de les edificacions. En aquest cas, les aplicacions es basen en la nanotecnologia per aconseguir l’efecte de bar· rera tèrmica, per tal d’aïllar l’in· terior dels edificis de l’exterior tant de la calor de l’estiu com del fred de l’hivern, de manera que permeten aconseguir un estalvi important del consum elèctric dels equips de climatit· zació. Les aplicacions que propor· ciona HIGITECH juguen un pa· per important en l’assoliment dels Objectius de Desenvolu· pament Sostenible. Així doncs, aporten el seu granet de sorra en punts concrets de l’Agenda 2030 de l’ONU com poden ser Acció pel clima, Energia asse· quible i no contaminant, Indús· tria, innovació i infraestructura, Ciutats i comunitats sostenibles i Producció i consum respon· sable, entre altres. Al mateix temps, poden ajudar que altres empreses i institucions que te· nen un compromís sòlid amb la sostenibilitat, com és el cas del Port de Tarragona, facin un pas més per a consolidar el binomi creixement econòmic i respecte per al medi ambient.

diarimés 27/11/2020

PORT DE TARRAGONA

PORT-CIUTAT

Les obres del Museu avancen a bon ritme per a convertir-lo en una referència

CEDIDES

La nova coberta està enllestida i ja s’està treballant en la disposició dels espais interiors Anna Ferran

Com si es tractés de l’engranatge de la maquinària d’un vaixell. Així avancen les obres de remodelació del Museu del Port. L’equipament cultural del Port de Tarragona s’està sotmetent a una renovació integral que no només millorarà l’eficiència i el confort a l’edifici, sinó que li oferirà un relat museístic modern que permetrà que els visitants visquin una experiència immersiva mentre interactuen amb els elements i se submergeixen en la vida marítima i el món portuari. Actualment, s’està treballant en el procés d’obra civil per a millorar l’estructura i funcionalitat del Refugi 1 de cara a la nova etapa que encetarà amb la reobertura del Museu, que s’espera que sigui de cara a la pròxima primavera, segons apunta la seva directora, Mercè Toldrà. Una de les tasques més importants d’aquesta fase ha estat la substitució de l’antiga coberta per una de nova. Després de quatre mesos de treballs, a principis d’octubre es finalitzava la seva col·locació. Lluny de ser un canvi de coberta a l’ús, el procés ha comptat amb la singularitat que s’ha anat desmuntant l’antiga i instal·lant els nous panells per no deixar, en cap moment, tot l’edifici al descobert. Aquesta actuació simultània ha anat destinada a aconseguir dos objectius importants per a l’equip de professionals

encarregats de les obres. Per una banda, tenir cura d’algunes peces museístiques grans que s’han hagut de mantenir dins del museu i, per una altra, aconseguir un funcionament més eficient de la maquinària i de l’organització del treball del personal de l’obra. Edifici sostenible Cal destacar que el nou panell de tancament de la coberta està format per un taulell de fusta interior amb aïllament tèrmic de poliestirè extruït de 80 mm de gruix, fet que afavorirà la confortabilitat de les persones visitants dins de l’espai museístic i, a més a més, afavorirà l’eficiència energètica de l’edifici amb el consegüent estalvi energètic. Així mateix, a la part sud de la coberta s’ha fet una obertura de 10 metres de llarg i 1,6 d’ample que servirà per projectar claror de llum natural directament a l’armari contenidor del fons d’arxiu del Museu i, a tot l’espai dissenyat a la zona més profunda del passadís d’accés a les dependències més privades del museu, de manera que es guanyarà il· luminació natural. Obert a la ciutadania L’objectiu de la fase d’obra civil en la remodelació del Museu és dotar a l’edifici de la infraestructura necessària que permeti que dins s’hi pugui desenvolupar

A dalt, dues grues movent el motor dièsel de vaixell a principis de mes. A baix, la construcció de la coberta i la coberta ja finalitzada.

L’entrada a l’edifici comptarà amb una gran vidriera per a obrir-lo a la ciutat i captar l’atenció tota la museïtzació. Un exemple que evidencia aquesta correlació entre l’espai físic i el concepte la trobem en una de les intervencions que s’hi han fet com és una nova entrada per a visitants. Si bé es mantindrà en el mateix espai, s’ha decidit substituir les

La seu provisional del Museu al Tinglado 2 rep 1.750 visitants L’exposició inclou una part important del llegat històric de l’equipament A. Ferran

La història i l’evolució de la vida marítima es poden seguir coneixent. Malgrat que la seu del Museu del Port, al Refugi 1, estigui tancada per les obres de remodelació, el Tinglado 2 del Moll de Costa s’ha habilitat com a seu provisional. Des de la seva obertura, el passat 11 de setembre i fins al darrer cap de setma-

na, 1.749 persones han passat pel Tinglado 2 per a saber-ne més sobre el món de la mar i el llegat que ha arribat fins als nostres dies. Des del Museu es mostren satisfets amb les xifres, especialment tenint en compte les reduccions d’aforament en els espais culturals i les limitacions de mobilitat aplicades per a la prevenció de la covid.

L’exposició que es mostra al Tinglado 2 reprodueix el discurs museístic mostrat fins ara al Museu. Quan entrem a l’exposició ens acull novament la llum del far com benvinguda, per continuar trobarem les tipologies de vaixells i els diferents sistemes de propulsió. Seguidament, s’ha recreat una retrospectiva al comerç del moll de Costa del

grans portes opaques que hi havia hagut fins ara per uns grans tancaments de vidre. Amb la col· locació d’aquesta vidriera es pretén captar l’atenció del visitant que passegi pel Moll de Costa a la vegada que són una invitació a entrar i descobrir un equipament que sempre ha estat i serà d’entrada gratuïta. Configurant l’interior La directora del Museu explica que actualment s’està treballant qual el mateix Tinglado 2 en formava part, així com elements de l’ofici de boter, mestre d’aixa, remendadores i cosidores de sacs. Els àmbits de la història portuària, a més del món de la pesca i l’esport conformen tota l’exposició temporal. L’activitat comercial del Port en l’actualitat també hi és present mitjançant la projecció de vídeos realitzats amb motiu del 150è aniversari de la Junta d’Obres del Port de Tarragona. L’exposició temporal al Tinglado 2 es pot visitar de dimarts a dissabte de 10 h a 14 h i de 16 h a 19 h. Els diumenges i festius està obert d’11 h a 14 h i el dilluns roman tancat.

en l’interior del Refugi 1. S’han fet tasques de pavimentació, s’ha creat un nou accés per a la primera planta -on hi haurà les sales per als tallers i les estances per al personal- i s’està parcel· lant el pis superior per a crear els diferents espais. Quan s’acabi, serà el torn de la instal·lació de serveis d’il·luminació, climatització, connectivitat, etc. Un dels moments importants en la configuració del disseny interior es va viure el passat 3 de

novembre, quan es va reubicar un motor dièsel de vaixell de l’any 1960. La peça, que pesa gairebé 30 tones i fa més de 5 metres d’alt, és una de les més valuoses a nivell històric i simbòlic del Museu i en aquesta nova etapa seguirà tenint un lloc especial. Paral·lelament, s’està treballant en la redacció de les bases del concurs públic per a la creació dels elements de la nova museïtzació que faran possible una nova experiència. CEDIDA

El Tinglado 2 està obert tots els dies, menys els dilluns.

PORT DE TARRAGONA ACTIVITAT

27/11/2020 diarimés

PORT-CIUTAT

CEDIDA

Uns tallers virtuals apropen el món de la mar als estudiants aquest curs El Museu ha adaptat les seves activitats més emblemàtiques per a fer-les arribar als escolars CEDIDA

A. Ferran

L’activitat estarà disponible ‘online’ fins al 30 de novembre.

La barca Teresa, al Viatge a la Constel·lació Museu Una oda a la diversitat i un homenatge als museus tarragonins i a la seva tasca cultural. Així es pot definir Viatge a la Constel·lació Museu. Aquesta proposta, coordinada per Auriga Serveis Culturals, s’ha plantejat com a alternativa davant la suspensió de la Nit dels Museus del maig i la impossibilitat de fer-la a l’octubre arran de la segona onada de la pandèmia. Per això, els museus de la ciutat de Tarragona han treballat conjuntament en aquesta iniciativa. A Viatge a la Constel·lació Museu, cadascun dels equipaments ha escollit una peça que representi una mena de

diversitat. El Museu del Port hi participa explicant la diversitat de gènere a partir d’una peça en concret la barca Teresa. Més enllà que el nom d’aquesta embarcació sigui el d’una dona, la peça serveix per a explicar com en el món de la pesca històricament la dona havia pogut mantenir cert poder de decisió, sent armadora. Així doncs, malgrat que no se li permetia ser capitana, sí que podia mantenia la propietat de la nau, amb l’objectiu d’evitar que aquesta acabés fora de la família. Aquesta i altres històries es poden descobrir fins al 30 de novembre al web d’Auriga Serveis Culturals.

Cada any milers d’escolars de Tarragona ciutat, la demarcació i el conjunt de Catalunya visiten el Museu del Port per a participar en activitats educatives i culturals que els apropen el món de la mar des de múltiples perspectives. Enguany, però, amb el Museu en obres i les limitacions d’aforament als recintes culturals derivades de la covid, aquestes visites han quedat impossibilitades. En aquest marc, i amb la idea de seguir donant a conèixer l’univers marítim, ha engegat activitats virtuals dirigides a escoles i esplais. Sota el títol Novetat Educa Digital, el Museu del Port ofereix tres activitats educatives adreçades als escolars d’Educació Infantil i Primària. Des de la seva posada en marxa i fins a finals d’any, s’esperen que hi participen prop de 850 infants d’aquests nivells educatius, explica la directora del Museu, Mercè Toldrà. La bona acollida que ha tingut aquesta nova proposta ha fet que el Port hagi decidit preparar unes

La monitora del taller Observatori Blau, durant la gravació.

activitats pensades per als estudiants d’ESO. De fet, fa pocs dies que s’han estat fent els enregistraments de vídeo a l’Observatori Blau, espai immersiu sobre l’ecosistema marí situat a la Llot-

ja, per a les propostes que s’estan preparant per a secundària. Vídeos i un joc multimèdia Cadascuna de les activitats de Novetat Educa Digital inclou

vídeos explicatius i un joc multimèdia, amb els quals s’adapten alguns dels tallers més emblemàtics que ofereix l’equipament. Es tracta d’activitats engrescadores pensades perquè la canalla gaudeix d’uns continguts atractius. Les tres activitats que s’ofereixen per a Infantil i Primària són Observatori Blau, En sabràs la tira i Una de Pirates. A Observatori Blau, pensada per a alumnes d’entre 4t i 6è, podran endinsarse en el món de la pesca. En sabràs la tira està pensada per a Infantil. Els escolars gaudiran d’un conte i d’un joc de la mà d’en Marcel i la Marina, els personatges que els guiaran en un viatge per descobrir el dia a dia del Port. Una de Pirates es dirigeix a alumnes d’entre 1r i 3r. En ella el pirata Dragut els convida a viure una aventura que els convertirà en corsaris mentre esbrinen com vivien les tripulacions als vaixells. Per poder accedir als continguts, les escoles i esplais han de fer una reserva enviant un email a museuport@porttarragona.cat o trucant al telèfon 977 259 434.

EMPRESA RECOMANADA CEDIDA

Port Tarraco s’apropa més a la ciutat i reimpulsa l’àrea de negocis i oficines Estan fent treballs de remodelació, per atreure noves empreses que vulguin ubicar-se en aquestes privilegiades instal·lacions Redacció

Port Tarraco ha canviat recentment d’empresa concessionària i ara és gestionat per la mallorquina Ocibar, que compta amb més de 30 anys d’experiència en la gestió de ports. Ocibar vol apropar-se a un públic més ampli, fer Port Tarraco més universal i reprendre la relació amb la ciutat. En aquest sentit, asseguren que «un port, a més de servir als vaixells, ha de ser també un punt de trobada pels habitants de les ciutats on està ubicat». Una de les accions que durà a terme és el rellançament de la seva àrea de negocis i oficines de lloguer. Actualment ja s’està treballant en una remodelació de la zona que, sens dubte, atraurà a més empreses que

vulguin allotjar-se en aquestes instal·lacions prop de la ciutat i envoltat de iots. Empreses com Indra, Cualtis, Flúor Plant Engineering o Movertis gaudeixen ja d’aquesta privilegiada ubicació,

Els edificis tenen uns acabats de primera qualitat i unes excel·lents vistes amb el mar a ambdós costats. El complex d’oficines de Port Tarraco, construït amb materials de gran qualitat, consta de sis edificis, amb més de 13.000 metres quadrats, aptes com a locals comercials, restauració, oficines i despatxos, que ocupen els molls de Llevant i de

En les seves instal·lacions als molls de Llevant i de Lleida, compten amb locals comercials, per a restauració, oficines i despatxos.

Lleida. Els edificis, amb unes línies arquitectòniques netes i racionals, compten amb acabats de primera qualitat i unes excel· lents vistes. Actualment, el nivell d’ocupació està per sobre del 80%, ja que recentment s’han llogat nous locals. En paraules de

Marc Colls, director de Port Tarraco, «el mercat està clarament apostant pels serveis que ofereixin els centres de negocis com el nostre». Entre els locals comercials i la línia de mar discorre un ampli bulevard dotat d’enllumenat públic i mobiliari urbà. Aques-

ta àrea està molt freqüentada per un públic familiar, així com grups de treballadors de la zona, que habitualment gaudeixen de les terrasses dels restaurants i omplen la marina de vitalitat, no només a l’estiu. Amb la represa de l’activitat posterior al confinament, tots

els restaurants van obrir a ple rendiment, amb totes les garanties d’higiene i seguretat, l’exclusivitat de l’enclavament i la proximitat a la ciutat, característiques totes elles que encara fan Port Tarraco més atractiu perquè les empreses vulgui instal·lar-s’hi.

diarimés 27/11/2020

PORT DE TARRAGONA

CAMP DE TARRAGONA

27/11/2020 diarimés

ANÀLISI

La Diputació avança la tramitació per a la nova carretera a Poble Nou del Delta La Junta de Govern de la Diputació de Tarragona ha aprovat l’expedient de contractació per redactar el projecte constructiu i l’estudi d’impacte ambiental de la nova carretera de Sant Carles de la Ràpita a Poble Nou del Delta (Amposta). La institució «vol guanyar temps» i avançar els tràmits per executar l’obra quan el tram sigui de la seva titularitat. Cal que la Generalitat aprovi el Pla Zonal de Carreteres que contempla el traspàs perquè la carretera, que és dels ajuntaments de Sant Carles de la Ràpita i Amposta, s’incorpori a la xarxa de carreteres de la Diputació. El pressupost de contractació dels estudis és de 125.841,51 euros. L’obra ha de refer gairebé 10 quilòmetres de via fins a Poble Nou del Delta.

La URV redactarà un Pla de recuperació econòmica per a Alcanar L’Ajuntament d’Alcanar i la Càtedra d’Economia de la Universitat Rovira i Virgili han tancat un acord per a impulsar un Pla de recuperació econòmica al municipi. La primera fase se centrarà a estudiar l’impacte de la pandèmica sobre l’economia municipal a partir de diferents indicadors socioeconòmics. La redacció del Pla tindrà un cost de 9.600 euros, començarà aviat i durarà «uns mesos». Les mesures que inclogui el full de ruta s’implementaran en el quadrienni 2021-2024. El projecte l’encapçala Juan Antonio Duro, doctor en Economia per la UAB i director del departament d’Economia i de la Càtedra Economia Local i Regional (CELiR) de la URV, amb seu al Campus de les Terres de l’Ebre.

Les Terres de l’Ebre i el Priorat resisteixen millor la crisi per la covid El Tarragonès i el Baix Camp concentren el 55% de l’increment de l’atur durant el tercer trimestre, segons la URV L’activitat econòmica a les Terres de l’Ebre –especialment les comarques d’interior, Ribera d’Ebre i Terra Alta– i el Priorat resisteix millor la crisi derivada del coronavirus que la resta de territoris de la província de Tarragona. Així ho constata l’Informe de Conjuntura Econòmica corresponent al tercer trimestre d’aquest 2020 que elabora la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial de la URV i impulsat per les cambres de comerç de la demarcació. El consum i la mobilitat internes, així com la menor dependència del turisme, explicarien el fenomen. En canvi, comarques com el Tarragonès i el Baix Camp, amb una major especialització turística, concentren prop del 55% del creixement de l’atur en 13.200 persones a la demarcació. En un context de caiguda «notòria» de l’economia estatal i catalana –al votant d’un -7,8%–, la millora del comportament d’alguns indicadors durant el tercer trimestre al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre ha quedat en part diluïda per la profunditat de la crisi global i el llast que arrossega. També perquè en l’estructura pesa molt la dependència del turisme i les exportacions. «Al segon trimestre –l’activitat– va caure en picat. Ningú esperava la primera quinzena de març que la segona quinzena d’abril caigués l’activitat a zero amb l’estat d’alarma. El tercer trimestre ha estat molt millor el segon», ha certificat el catedràtic de la URV i responsable de l’informe, Joaquim Margalef. Malgrat això, reconeix l’existència d’importants matisos entre territoris de la demarcació que expliquen els diferents com-

PRESSUPOSTOS

Les pensions no contributives s’incrementaran un 1,8% «Amb els pressupostos que ha presentat el Govern de progrés del president Pedro Sánchez les pensions no contributives s’incrementaran un 1,8%, és a dir el doble que la inflació. Això a les comarques tarragonines beneficiarà 8.045 ciutadans i ciutadanes que perceben aquesta tipologia de pensió», segons el diputat del PSC per Tarragona, Joan Ruiz. El diputat tarragoní ha remarcat que davant de la situació excepcional generada

ACN

per la pandèmia «l’objectiu del Govern progressista és que ningú quedi abandonat a la cuneta, especialment aquells que –com els tenen una pensió no contributiva– disposen de menys recursos. El que va passar amb la crisi de 2008 no ha de tornar a passar i no passarà.» Les pensions no contributives cobreixen les prestacions de jubilació i invalidesa per als qui no han cotitzat la quantia mínima per accedir a una pensió contributiva.

Unes vinyes als peus de Falset, capital del Priorat, on la davallada econòmica no ha estat tan greu.

La URV detecta una caiguda de les exportacions interanual del 19,31% portaments econòmics detectats. Així, per exemple, les quatre comarques de l’Ebre i el Priorat creixen durant aquest tercer trimestre. La importància del pes de l’agricultura i el consum de serveis en el mercat local ho ajudarien a explicar, però també el canvi en les formes de consum, amb la mobilitat interna i l’activitat generada també per serveis turístics. En termes interanuals, l’ús potencial d’activitat productiva es manté per sobre del 74% a la Ribera d’Ebre, Terra Alta i Priorat, i fins i tot han arribat

a mostrar creixements durant aquest tercer trimestre respecte el segon. A l’extrem contrari, la Conca de Barberà, l’Alt Camp i el Baix Penedès cauen per sota del 60%, amb els efectes de la crisi que arrossega el sector de l’automoció. L’informe constata que si bé l’ocupació cau un 3% interanual, aquest tercer trimestre la taxa d’atur ha pujat més de tres punts i l’atur registrat un 34,33%. Amb un creixement interanual del 27,16%, la taxa d’atur és la més alta de totes les províncies catalanes. Un 55% d’aquest increment el concentren el Tarragonès i el Baix Camp, les zones més turístiques i urbanes. En termes interanuals, les quatre comarques ebrenques registren índexs positius d’afiliats a la seguretat

social. L’elevada temporalitat de l’ocupació de la zona, especialment per l’activitat de l’estiu, i els efectes que ja s’arrossegaven de la pandèmia han condicionat aquesta evolució. En el global de la província, la disminució ha estat més forta en el cas dels treballadors –amb -4,67%– que en el dels autònims –amb -0,45%–. Margalef ha posat sobre la taula que l’ús del mecanisme de l’ERTO –amb 10.000 empreses sol·licitants i 67.000 treballadors afectats a la demarcació–, així com la facilitat creditícia, han ajudat a frenar la caiguda del producte interior brut. Bona part dels expedients de regulació recauen en el sector turístic, tot i que en el global de Tarragona el recurs a aquest mecanisme se situa per sota de les xifres del con-

junt de Catalunya. Això, explica, ha permès mantenir les rendes i els nivells de consum de moltes activitats però no esvaeixen la incertesa sobre la continuïtat de les empreses. El nombre de societats creades ha baixat un 31%, una caiguda més pronunciada que a la resta de Catalunya i l’Estat. En termes financers, l’informe apunta un creixement d’un «estalvi de precaució» per part de les famílies. Una tendència que, segons remarca Margalef, ajuda a frenar l’activitat econòmica. Així, mentre que el crèdit de les institucions financeres ha augmentat un 0,55% el segon trimestre, els dipòsits ho han fet en un 23,73%, fins al punt que s’han equilibrat les xifres. Una menor dependència del crèdit amb efectes sobre el consum, que veu també com des de març cauen els preus i marquen una tendència «perillosa». Caiguda de les exportacions En el capítol de la balança comercial, la URV detecta una caiguda de les exportacions interanual del 19,31%. Encara més pronunciada, però, resulta la de les importacions, que retrocedeixen fins el 29,68%. Un escenari que contribueix a incrementar el producte interior brut per efecte d’una major demanda interna. Margalef és mostra optimista sobre una millora dels resultats de cara el quart trimestre, amb menor dependència del turisme. «S’està recuperant la cosa perquè el funcionament de l’activitat productiva, quan té possibilitat de córrer, està corrent», diu. A l’espera de poder controlar l’expansió de la pandèmia amb la vacuna, no veu descabellat mantenir les restriccions de mobilitat per evitar més caigudes.

diarimés 27/11/2020

CAMP DE TARRAGONA

INFRAESTRUCTURES

Un ascensor de l’estació de Calafell ha estat avariat durant deu mesos Tres entitats denuncien la demora en la reparació i que l’operador no avisi abans de validar bitllets CEDIDA

Redacció

L’estació de Calafell ha tingut l’ascensor que comunica el pas interior sota les vies amb l’andana de la via 2 fora de servei durant deu mesos. Segons han denunciat les entitats Catalunya Camina, l’Associació per a la promoció del transport públic (OTP) i la Federació ECOM, denuncien que, del passat mes de gener i fins a aquest mes de novembre, aquest ascensor que dona servei a la via 2, on paren els trens de rodalies de la línia R2 sud direcció Barcelona i parades intermèdies (entre d’altres Vilanova i la Geltrú i Sitges) ha estat fora de servei. Segons les tres entitats, tant des de la mateixa taquilla com a través de correu electrònic, s’ha comunicat que el funcionament ha estat intermitent, amb petits períodes on l’ascensor semblava tornar a estar en servei. Catalunya Camina, l’Associació per a la promoció del transport públic (PTP) i la Federació ECOM denuncien que «és evident que les màquines es poden espatllar, i més si es troben a la

L’elevador que s’ha hagut de reparar comunica amb l’andana 2.

intempèrie –encara que sigui en un recinte amb sostre parcial, com a Calafell–, però el que no és acceptable és que aquesta situació s’hagi perllongat i cronificat com sembla és el cas d’aquest elevador: deu mesos de servei in-

ALT CAMP

terromput». Afegeixen que, des de la Generalitat, s’ha confirmat que el retard en la reparació definitiva de l’ascensor ha estat degut a un problema amb el proveïdor de peces de recanvi, situació anàloga a la que va succeir amb

l’ascensor de l’estació de l’Hospitalet de Llobregat on l’avaria va trigar sis mesos a reparar-se. Les entitats valoren que «en ple 2020, amb una situació de pandèmia i estat d’emergència climàtica, i enmig d’una crisi ambiental, social i econòmica, les reparacions d’aquests elements són vitals per poder garantir la cadena d’accessibilitat dels serveis de transport públic i el dret a la mobilitat de totes les persones, tal com recullen directament diferents normatives d’àmbit estatal i català». Les entitats denunciants han recordat que «no existeix cap mena d’avís per part de l’operador de transport quan un ascensor està avariat, ja sigui a través dels canals virtuals existents (web, aplicació i xarxes socials) o abans de la línia de validadores, la qual cosa comporta que la ciutadania es trobi la situació un cop validat el títol de transport o bé quan baixa del tren procedent de Sant Vicenç de Calders». L’ascensor va estar operatiu a partir del passat 2 de novembre.

SALOU

serà l’encarregat d’arrencar simbòlicament el primer calçot de la temporada des d’un dels camps dels agricultors de la IGP Calçot de Valls. Això serà a les 10 i, ja a les 11.50 h., l’acte serà retransmès en directe per Youtube, serà proclamat Amic de l’Autèntica Calçotada de Valls. El showcooking també serà retransmès i, entre altres plats, Jubany elaborarà unes croquetes de calçot. Com a novetat d’enguany, la seva recepta es posarà a disposició de tots els restauradors de la ciutat perquè la puguin incorporar a la seva carta. Des de la regidoria de Comerç i Turisme s’estan preparant unes capses de cartró personalitzades amb el logo de la marca turística Visita Valls perquè els restaurants puguin servir les croquetes amb segell Jubany. Tots els plats del showcooking s’elaboraran amb l’oli de la Societat Cooperativa Agrícola de Valls amb DOP Siurana . La Cooperativa presenta així el seu oli nou.

Les restriccions en la mobilitat, n’és una causa ACN

El nombre de delictes registrats pels diferents cossos policials a la província de Tarragona ha baixat fins un 17,8% entre gener i setembre d’enguany respecte el mateix període de l’any passat, segons les estadístiques fetes públiques pel Ministeri de l’Interior. L’estat d’alarma i les restriccions de la mobilitat per la pandèmia del coronavirus es perfilen com les principals causes que expliquen el descens de 30.296 a 24.891 durant el mateix període. Per tipus delictius, s’han acumulat 2.500 casos menys de furts –un 33,7% menys– aquests primers nous mesos de l’any respecte 2019. Segons el balanç d’Interior, també han baixat un 19,6% els robatoris amb força i intimidació, així com un 18,5% menys de casos de robatoris amb força en domicilis. Els delictes per lesions o baralles tumultuàries han caigut un 30,7%, tot i que quantitativament presenten

molts menys casos que els delictes contra la propietat. Destaca també, d’altra banda, la relativa menor incidència de casos d’agressió sexual amb penetració, 35 fins setembre pels 42 durant el mateix període de fa un any –un 16,7% menys–, mentre que la resta de delictes contra la llibertat sexual també descendeix un 7,6%. Els homicidis i assassinats comptabilitzats són tres en tots dos casos i els intents incrementen un 5,6%. Les dades del Ministeri de l’Interior també reflecteixen aquesta tendència a la contracció en els municipis majors de 30.000 habitants del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. A Tarragona ciutat, els delictes baixen un 24,6%, uns 1.600 casos menys; a la ciutat de Reus un 16,4% menys; un 10,6% inferior a Cambrils; i un retrocés de 10,2% al Vendrell. Tortosa es manté, en aquest apartat, com l’única excepció, amb un increment del nombre de delictes del 3,2%.

La deixaria mòbil serà a Cambrils els dies 2, 3 i 4 La deixalleria mòbil serà a Cambrils la setmana que ve per facilitar la recollida selectiva de residus domèstics especials de la llar que no es poden llençar a les bateries de contenidors habituals. La instal·lació de Secomsa se situarà a l’avinguda de la Independència (entre els carrers Verge del Camí i Alexandre Frías) el dimecres 2 de desembre de 12 a 17 hores, el dijous 3 de desembre de 8.30 a 13.30 hores i el divendres 4 de

Vall l’enceta així de manera simbòlica Valls obrirà demà dissabte, 28 de novembre, la temporada de calçotades de forma simbòlica i amb l’arrencada del primer calçot. Serà en el marc de la Jornada Gastronòmica del Calçot-Memorial Àngel Solé que, en la seva setena edició, s’ha hagut d’adaptar a la situació actual per la pandèmia per la covid-19. Així, el tradicional showcooking a base de plats de calçots haurà de ser aquest any sense públic i es retransmetrà en aquesta ocasió a través del canal de Youtube de l’Ajuntament. Comptarà amb el cuiner Nando Jubany, acompanyat pels xefs vallencs Joan Castells i Tina Petrus. La Jornada Gastronòmica del Calçot l’organitzen l’Ajuntament de Valls, la Denominació d’Origen Tarragona, la Indicació Geogràfica Protegida Calçot de Valls, la Cooperativa Agrícola i l’Associació de Restauradors, amb la col·laboració del Grup GSR i l’Institut d’Estudis Vallencs. Nandu Jubany

El nombre de delictes a Tarragona cau un 17,8% entre gener i setembre

RESIDUS CEDIDA

El cuiner Nandu Jubany arrencarà el ‘primer calçot’ de la temporada Redacció

POLICIAL

Al centre, Fernanda Roca, amb la placa commemorativa.

desembre de 8.30 a 13.30 hores. La deixalleria comptarà amb el suport de persones treballadores formades per resoldre dubtes sobre reciclatge i informar sobre el servei a la ciutadania. L’objectiu és recollir els residus especials que no poden ser gestionats a la recollida convencional, que s’han acumulat especialment durant l’estat d’alarma per la covid-19, període en el qual la deixalleria comarcal va haver de romandre tancada.

ALT CAMP

Homenatge a la mestra Fernanda Roca Falgueras

Valls celebrarà la vuitena Setmana de les Capacitats

La mestra de l’Escola Elisabeth, Fernanda Roca Falgueras, ha rebut una placa commemorativa per la seva jubilació de mans de l’alcalde de Salou, Pere Granados. Al lliurament, hi va assitir l’espòs de l’homenatjada, Antoni Badia, i el director del centre salouenc, Enric Masià. Granados va lliurar una placa a la docent en agraïment per «la seva dedicació, durant tots aquests anys, donant servei a les famílies de Salou». Fernanda Roca

Valls celebrarà la vuitena edició de la Setmana de les Capacitats per commemorar el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat que es commemora el 3 de desembre amb un programa d’actes que abraça del 30 de novembre al 6 de desembre amb programes i tallers de caire reivindicatiu, divulgatiu i festiu. Aquest cop però, la Setmana de les Capacitats s’ha hagut d’adaptar a la situació actual i a les mesures de prevenció per la

Falgueras, de 66 anys, va néixer a Barcelona, on va treballar, per primer cop, a la primera escola de Pedralbes, de llengua anglesa. Va ser quan va conèixer el seu actual espòs, Antoni Badia, que van venir a viure a Salou. Va començar a treballar al municipi fent substitucions, fins que, finalment, va entrar a l’Escola Elisabeth, on, fins a l’actualitat, ha impartit classes de psicomotricitat a l’etapa Infantil, des de P2 i fins a P5.

Covid-19 i per aquest motiu gairebé totes les activitats organitzades tindran un format virtual. La Setmana compta amb la participació de totes les entitats vallenques que formen part de la Taula de les Capacitats, en una iniciativa conjunta amb el Pla Local d’Inclusió i Cohesió Social de l’Ajuntament de Valls, el Patronat Municipal d’Esports, el Consell Esportiu de l’Alt Camp i els instituts Narcís Oller i Jaume Huguet.

CAMP DE TARRAGONA

27/11/2020 diarimés

EL VENDRELL

Animalistes demanen 18 mesos a l’urbà de Calafell que va matar a trets un gos L’Associació de Defensa Animal de Tarragona (ADAT) demana, en qualitat d’acusació popular, 18 mesos de presó per al policia de Calafell acusat d’haver matat a trets el gos Shaitan, de la raça rottweiler, en sentir-se amenaçat. ADAT també demana la inhabilitació especial de quatre anys per a l’exercici de professió, ofici o comerç que tingui relació amb els animals i per a la tinença d’animals a l’agent. Segons va informar en el seu moment l’Ajuntament, un veí va avisar que el gos vagava per la urbanització Valdemar i va ser abatut per un agent que va manifestar haver-se sentit amenaçat. Segons ADAT, el gos no era agressiu i creu que es va cometre delicte de maltractament animal.

Demanen 20 anys de presó per l’acusada de matar a trets la parella El fets van succeir l’any 2018 al Vendrell i el judici se celebrarà de l’1 al 14 de desembre ACN

La fiscalia demana 20 anys de presó per a la dona acusada de matar a trets la seva parella al Vendrell l’octubre del 2018. La processada, aficionada a la modalitat esportiva de tir, tenia diverses llicències d’armes vigents i guardava una pistola semiautomàtica a la tauleta de nit. Segons la fiscalia, la nit dels fets la dona es va aixecar per fumar i l’home es va enfadar amb ella perquè l’havia despertat. Aleshores, quan ell es va tornar a posar a dormir, apunta el ministeri públic, ella li va disparar per sorpresa dos trets al cap que van causar-li la mort. El judici està previst de l’1 al 14 de desembre

a l’Audiència de Tarragona amb jurat popular, tot i que fonts judicials no descarten que la vista s’acabi ajornant per la pandèmia. Segons l’escrit d’acusació, Meritxell O.P., de 41 anys, convivia amb la parella sentimental en un habitatge del Vendrell. Cap a les dues de la matinada del 12 d’octubre del 2018 es trobaven dormint a l’habitació quan ella es va despertar i es va aixecar per fumar. El moviment va despertar l’home i això va provocar que s’enfadés amb ella. Després d’una discussió breu entre tots dos, afegeix el fiscal, ell es va girar en el seu costat del llit cap a la paret, donant l’esquena a la processada, disposant-se a

dormir. Aleshores, «per sorpresa i de forma sobtada», la tiradora va agafar una pistola semiautomàtica 9mm de la tauleta de nit i, «amb evident menyspreu per a la vida aliena», va apuntar al cap de la parella i li va propinar

La dona va agafar una pistola i va disparar-li al cap mentre eren al llit després d’una discussió dos trets. Cap a dos quarts de nou de la nit –unes divuit hores després dels fets–, els Mossos van rebre l’avís que hi havia un home malferit en una casa del carrer Joan Alcover del Vendrell.

Els Mossos i tres unitats dels serveis sanitaris d’emergències es van traslladar al lloc dels fets i van localitzar l’home agonitzant a l’habitació. Tot i l’assistència, va morir sobre les deu de la nit. Unes hores després, de matinada, els Mossos d’Esquadra van detenir la dona al domicili d’una familiar a la població de Cunit (Baix Penedès) com a principal acusada dels fets. La processada es troba en presó provisional comunicada i sense fiança des del 15 d’octubre de 2018 per ordre del jutjat d’instrucció número 1 del Vendrell. Segons assenyala la fiscalia, és aficionada a la modalitat esportiva de tir amb arma i sòcia

d’un club de tir esportiu. En el moment dels fets tenia diverses llicències d’armes: la TE, caducada; l’F i l’E, actives; i la D, amb autorització temporal. A més, com a conseqüència d’aquesta activitat tenia al seu nom la pistola 9mm marca Infinity model Hybrid amb la qual hauria comès el crim. El fiscal indica que la dona està diagnosticada d’un trastorn inespecífic de la personalitat, trastorn depressiu en remissió i trastorn per consum de substàncies. Tots aquests trastorns, apunta l’acusació, van alterar, de forma lleu, les seves capacitats volitives i cognitives el dia dels fets. El ministeri públic l’acusa d’un suposat delicte d’assassinat amb l’atenuant analògica de trastorn mental transitori i la circumstància agreujant de parentiu, pel qual demana vint anys de presó. En concepte d’indemnització, sol·licita 40.000 euros per a la mare de la víctima i 80.000 euros per a cadascun dels fills de l’home menors de vint anys.

RIUDOMS

Pèrdues de 34 euros anuals per rusc de mel per l’abellerol

Xocosave ven 3.000 panettones en només quinze dies

Unió de Pagesos ha tornat a reclamar que es compensi els productors de mel a causa de les pèrdues patides per la presència de l’abellerol. El sindicat ha insistit en aquesta petició arran de la publicació de l’estudi que ha realitzat per encàrrec de l’administració per conèixer l’impacte d’aquest ocell a Catalunya i que xifra les pèrdues produïdes en més de 34 euros anuals per rusc.

Redacció

La pastisseria Xocosave de Riudoms ha multiplicat vendes des que el passat 12 de novembre es va proclamar guanyadora del concurs Millor Panettone Artesà de l’Estat 2020. En els quatre primers dies va vendre prop de mig miler de panettones, més dels que havia venut durant tot el 2019. Deu dies després del concurs, la xifra ja superava els 2.000. Les comandes i encàrrecs en línia arriben des de tota

la península. Principalment des de Tarragona i Barcelona però també des de Madrid, País Valencià, Astúries, Galicia, Andalusia o, fins i tot, Alemanya, on alguns ruidomencs no s’han volgut quedar sense panettone. Xocosave, una pastisseria artesana centenària ubicada al Carrer Major de Riudoms, ha hagut de multiplicar també la seva capacitat de producció amb nova maquinària i ara en produeix més de 1.600 per setmana.

CEDIDA

Adan Sáez Ventura és el pastisser que ha elaborat la recepta guanyadora del concurs estatal.

CAMBRILS

Pomerol i Calvet guanyen la Biennal d’Art contemporani El jurat els atorga el premi ‘ex aequo’ Redacció

L’escultor tarragoní Àngel Pomerol Sànchez i l’artista multidisciplinar Àlvar Calvet Castells han estat els guanyadors la Biennal d’Art Contemporani Gastronòmic de Cambrils que el jurat ha atorgat ex aequo per les obres Tres rebosts i Vermell remolatxa i Vichy, respectivament. D’altra banda, l’escriptor Josep Masanés Nogués ha estat el guanyador del 10è Premi de Narrativa Marítima Vila de Cambrils Josep Lluís Savall per l’obra Lladre de mar; el fotògraf indonesi Hengki Lee s’ha emportat al guardó en la categoria de Millor Autor de Saló del 29è

Premi de Fotografia de l’Agrupació Fotogràfica de Cambrils, i Josep Fàbrega i Selva i Raquel Díaz González han aconseguit el primer i segon lloc del 9è Premi de Poesia amb les obres Creu i Cara i Vindran marinades respectivament. La regidora de Cultura, Cinta Ballesté, ha destacat l’esforç de l’Ajuntament per tirar endavant les convocatòries dels premis, malgrat les dificultats actuals. «Els premis són una eina de suport imprescindible per als creadors, consolidats i amateurs, i a banda de ser un ajut econòmic són una plataforma per donar a conèixer la seva obra», deia.

INSTALACIÓN Y VENTA DE AIRE ACONDICIONADO

DESCUBRE NUESTRAS OFERTAS EN PARQUET

diarimés 27/11/2020

CATALUNYA-ESPANYA-MÓN

OBITUARI

Desenes de milers d’argentins ploren la mort de Diego Maradona El Govern va preveure la presència d’un milió de persones i va activar les forces de seguretat per garantir l’ordre en tot moment EFE

Redacció / EFE

En el primer dia sense Diego Armando Maradona, que va morir dimecres als 60 anys, el poble argentí es va mobilitzar en massa per acomiadar el seu heroi a la Casa Rosada, on la bandera onejava a mig pal i els càntics es barrejaven amb llàgrimes. Desenes de milers van voler acomiadar-se del 10 argentí, per a molts, el Déu del futbol. De fet, la família de Maradona va demanar que la vetlla s’allargués fins a les 16 hores d’Argentina, perquè tothom pogués acomiadar el mite. «Terrible, avui és un dia terrible per a tots els argentins i Diego ho demostra, tot el poble està aquí. Un dolor immens, tota la pàtria està plorant el més gran, al campió del món, adeu Diego», va assenyalar a EFE un dels assistents a la sortida de la capella. A pocs mestres pare i fill, tots dos anomenats Gustavo, es fonien en una emotiva abraçada, i intentant frenar les llàgrimes buscaven les paraules per a definir una persona que va transcendir el futbol per a convertir-se en una icona. «Gràcies per tot el que ens va donar, per portar a Argentina al lloc més alt del món, ens coneixen a tot el món gràcies al Diego, i perdó per tan poc», va afirmar el pare, per a qui, els argentins «van criticar la seva forma de ser, la seva forma de viure, però mai van agrair tot el que els

Diverses persones es van enfrontar a la Policia quan van obrir les portes de la vetlla a Casa Rosada.

En el moment de l’obertura de la vetlla es van produir alguns enfrontaments va fer feliç». El millor record del Pelusa està a la mateixa Casa Rosada, on el 10 va aixecar el 1986 la copa de campions del món. Maradona va tancar la bretxa

POLÍTICA

política, i el van plorar per igual aficionats de qualsevol equip, ideologia i condició. Les emocions eren molt diferents entre els que sortien de la vetlla, la majoria emocionats amb llàgrimes, sense ganes de parlar, mentre que d’altra banda, una multitud feia cua per entrar, molts d’ells amb flors a les seves mans mentre per moments entonaven can-

çons com «Diego no ha mort» i «és un anglès el qui no voti». La fila de persones era més llarga d’on arriba la vista i, des de primera hora del matí esperaven torn per acomiadar el 10, les restes del qual descansaven en un fèretre cobert per la bandera argentina i per les flors i camisetes que els aficionats llançaven al seu pas.

Precisament per la gran quantitat de persones que volien acomiadar el 10, la família va demanar allargar la vetlla, que va començar a les 6 hora argentina, fins a les 16 hores d’allà. El govern treballava amb la hipòtesi que un milió de persones s’apropessin per a acomiadar l’ídol, això que va involucrar els ministeris de Seguretat, Defensa i Salut, enmig de la pandèmia de la covid-19, i va crear un perímetre de seguretat tancant els carrers del voltant de la Casa Rosada. De fet, es van produir alguns tumults a l’obertura de la vetlla que van obligar a tancar la seu de la Casa Rosada durant uns minuts, un parell d’hores més tard, l’ingrés ja va transcórrer amb normalitat. Entre els presents que van acomiadar el Pelusa hi havia Jorge Burruchaga, Javier Mascherano, Carlos Tevez i altre figures del futbol local. Els primers a arribar van ser els davanters de Boca Juniors, Tevez, Ramón Ábila i l’exdefensa, ara entrenador, Rolando Schiavi. Un altre futbolista que va ser captat per les càmeres de televisió va ser Daniel Osvaldo i la premsa local també assegurava que van estar presents els campions del món Oscar Ruggeri, Sergio Batista, Oscar Garré, Ricardo Giusti i Luis Islas, així com també Maxi Rodríguez, Cristian Kily Gonzàlez i Gabriel Heinze.

POLÍTICA

Ciutadans diu no als pressupostos i critica que es triï la «via radical»

JxCat creu que l’acord d’ERC amb Sánchez és una ocasió «perduda»

El partit taronja lamenta que les «línies taronges» no s’han complert

Creu que hi ha promeses «falses» i «buides»

ACN

La vicepresidenta i portaveu de JxCat, Elsa Artadi, va assegurar aquest dijous que la negociació d’ERC amb el govern espanyol pels pressupostos generals de l’Estat és una «ocasió perduda» perquè no dona resposta a les necessitats del país ni aborda el deute pendent amb Catalunya. En roda de premsa, Artadi va assegurar que només s’han fet promeses «buides» i «falses» que portaran a més «frustració». Artadi va criticar que ERC hagi obert la porta a una mesura «recentralitzadora» amb la creació del grup de treball per la reforma fiscal. JxCat va con-

siderar que la xifra d’inversions ja es va considerar «insuficient» fa dos anys i que la fi del control financer de la Generalitat no és una cessió sinó el retorn d’una cosa «que t’havien pres». La portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs, va criticar el punt de l’acord perquè Catalunya rebi 2.300 milions d’euros en inversions i transferències. En concret, va argumentar que en realitat és un augment de 300 milions d’euros i que aquesta xifra ja havia estat plantejada el 2018 quan els independentistes la van considerar «insuficient» i van deixar caure els pressupostos i el govern espanyol.

La presidenta de Cs, Inés Arrimadas, ha anunciat que els deu diputats del partit liberal al Congrés votaran en contra dels pressupostos generals de l’Estat. Arrimadas ha criticat que el cap de l’executiu, Pedro Sánchez, hagi triat la «via radical» amb ERC i EH Bildu i hagi rebutjat la «via moderada». «Mai més podrà dir que no tenia una altra opció», va afirmar la líder de Cs en roda de premsa a la cambra baixa ahir. Arrimadas va retreure que Sánchez «ha preferit agafar la mà d’Otegi i Junqueras» i ha acceptat «contrapartides intolerables». La presidenta de Cs va lamentar que «les línies taronges no s’han complert». «Els

PGE no compleixen els requisits necessaris perquè un partit de centre pugui donar-hi suport», va assegurar. El partit liberal ja va votar en contra dels pressupostos en comissió aquest dijous al costat de PP i Vox. Arrimadas va argumentar que Cs va ser el primer partit a allargar la mà a Sánchez i ha treballat durant dos mesos per millorar el text. La líder del partit va afirmar que Cs ha aconseguit «coses importants», com introduir l’esmena sobre la targeta sanitària única. Arrimadas va argumentar que ERC i EH Bildu eren «innecessaris» amb els vots afirmatius de Cs i va afirmar que «èticament» el suport dels grups

independentistes és censurable. Segons la líder del partit liberal, Cs ha fet un «servei a Espanya» perquè va posar en relleu que Sánchez ha triat socis quan tenia una altra opció. «Molts espanyols se senten orfes», ca afirmar. Sense Cs, «hauria semblat que Sánchez no tenia més remei que agafar la mà d’Otegi i Junqueras», va dir. Arrimadas va criticar que altres partits de l’oposició hagin estat «de vacances» i no hagin treballat per millorar els comptes. «Estem molt orgullosos del que hem aconseguit», va remarcar, i va dir que seguiran treballant per intentar incloure alguna esmena.

El Suprem resoldrà la setmana vinent sobre el tercer grau dels polítics presos La Sala Penal del Tribunal Suprem prendrà la seva decisió final sobre el tercer grau penitenciari i l’article 100.2 dels polítics independentistes presos la setmana que ve. Després d’estar reunida tot el matí de dijous, els més de 30 recursos de fiscalia i defenses van provocar que els magistrats no hagin pogut deliberar i decidir sobre tot. Previsiblement no donarà a conèixer les seves resolucions fins a la setmana que ve, un cop acordada l’argumentació que ha de determinar si han de continuar a la presó o poden accedir ja a la semillibertat. Sobre la taula, entre altres, hi ha els recursos que la fiscalia va presentar a principis de novembre contra el tercer grau de Carme Forcadell i Dolors Bassa. També els presentats contra la decisió del jutjat de vigilància penitenciària d’avalar el tercer grau que la Generalitat va concedir als set presos de Lledoners, que en aquest cas va quedar suspesa mentre no resolia el Suprem. El dictamen del Suprem no vincula la futura decisió del Govern, però l’Executiu sol seguir el criteri del tribunal. ACN

El govern espanyol aprovarà una nova mesura contra els desnonaments El vicepresident segon del govern espanyol i líder de Podem, Pablo Iglesias, va anunciar aquest dijous al Congrés que el seu govern aprovarà durant el mes de desembre «una mesura per evitar el desnonament sense alternativa habitacional de les persones vulnerables». Iglesias espera que la mesura «no trigui més de dues setmanes» en fer-se realitat. «La Vicepresidència segona i el Ministeri de Transports i Habitatge estem treballant molt intensament per tenir-la a punt tan aviat com sigui possible», va afirmar durant la seva compareixença a la Comissió Mixta dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. L’anunci arriba després de la polèmica suscitada per la signatura de Podem d’una esmena pactada amb ERC i Bildu als pressupostos per impedir que es continuïn produint desnonaments malgrat la situació de crisi. El fet que Podem esmenés els seus propis pressupostos va generar malestar a les files socialistes i va derivar en un compromís d’ampliar el decret existent que expirava el 31 de gener. ACN

CATALUNYA-ESPANYA-MÓN

27/11/2020 diarimés

JUDICI 17-A

Desarticulada una organització dedicada a la tracta d’éssers humans Una operació conjunta de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional ha permès alliberar cinc dones que eren obligades a prostituir-se. L’operació Cárpatos-Liberty-Luboca s’ha saldat amb set detinguts que formaven part d’una organització dedicada a la tracta d’éssers humans amb finalitats d’explotació sexual. Els agents han fet una desena d’entrades i registres, nou a Casp (Saragossa) i un a Barcelona. La investigació va començar al juny del 2019 després de prendre declaració a un testimoni protegit que va afirmar ser víctima d’una possible organització dedicada a la tracta d’éssers humans. A l’octubre del mateix any, es va iniciar una investigació després d’una agressió a una jove de 18 anys, de nacionalitat estrangera i embarassada, a Casp. Els registres es van fer en els domicilis dels sospitosos i en locals regentats per membres de l’organització, com un club de cites, un gimnàs i una pizzeria. En aquests registres la policia va intervenir més de 25.000 euros en efectiu, equips informàtics i documentació. ACN

El TS confirma presó permanent per al ‘Chicle’ per assassinar a Diana Quer El Tribunal Suprem ha ratificat la condemna de presó permanent revisable per a José Enrique Abuín Gey, àlies el Chicle, per l’assassinat de la jove madrilenya Diana Quer, a qui va produir un «sofriment atroç» per un acte que va ser de tal «perversitat» que «suposa un menyspreu absolut a la dona». L’alt tribunal ha dictat una sentència en la qual desestima íntegrament el recurs d’apel·lació de Abuín Gey contra la sentència condemnatòria del Tribunal Superior de Justícia de Galícia que va confirmar al seu torn la resolució de l’Audiència Provincial de la Corunya, per un delicte d’assassinat amb traïdoria per a ocultar un altre delicte previ contra la llibertat sexual de la víctima. A més de la presó permanent, confirma una altra pena de quatre anys de presó per delictes de detenció il·legal i agressió sexual així com el pagament d’una indemnització de 130.000 euros a cadascun dels progenitors i de 40.000 euros a la germana de la víctima. Diana Quer tenia 18 anys quan van succeir els fets, el 2016. EFE

La cèl·lula de Ripoll va intentar llogar furgonetes a particulars L’imam de Ripoll va estar un període a Bèlgica on va comentar que parlava amb membres del servei secret espanyol Agències

La cèl·lula de Ripoll va tractar de llogar furgonetes a diversos particulars dient que era per fer una mudança. Això van explicar tres testimonis a la sessió d’aquest dijous del judici dels atemptats de l’agost del 2017 a l’Audiència Nacional. Un d’ells, que coneixia a Younes Abouyaaqoub perquè va comprar al jove de Ripoll un cotxe l’any 2016 per Wallapop, va rebre una trucada dos mesos abans de l’atemptat en la qual l’autor material de l’atropellament de la Rambla li demanava la seva furgoneta «per fer una mudança», però la volia sense conductor. Abouyaaqoub va argumentar que volia que el préstec fos «entre musulmans» però que li pagaria. El testimoni, que utilitzava la furgoneta per fer mudances, s’hi va negar i va dir que provés a través d’empreses de lloguer. La suposada mudança era des d’Alcanar a Tarragona, segons va dir Abouyaaqoub al testimoni. Els autors dels atemptats també van demanar al propietari d’una botiga de comestibles de Sant Carles de la Ràpita que els deixés la seva furgoneta. Van anar presencialment a la botiga a fer la petició. Nega que fossin clients habituals. Aquest testimoni va explicar que li van dir que la necessitaven per moure uns «trastos» per un canvi d’habitatge. El propietari es va negar a deixar-los-la. També va testificar el fill del propietari de la botiga, que va dir que quan es va fer la petició ell estava al Marroc de vacances. També va declarar un familiar llunyà dels Aalla, per part materna, a qui Youssef va trucar per demanar-li la seva furgoneta «per una mudança». El testimo-

ni explica que es va negar a deixar-la perquè ell «no deixa el seu vehicle a ningú». No van arribar a parlar de pagar pel lloguer. Un treballador de la companyia Rent a car, de lloguer de vehicles a Castelló, va rebre una trucada d’un membre de la cèl· lula de Ripoll el 16 d’agost del 2017 la qual demanava llogar una furgoneta de forma «urgent». El testimoni explica que el va sobtar que li digués que trucava de Barcelona, però que digués que en una hora podia passar a recollir-la. «El que és lògic és que la llogués a Barcelona», va dir. El testimoni va explicar que no els va llogar cap vehicle perquè no en tenia cap disponible. Tot i expressar que no en tenia, el noi «insistia» i expressava tenir «molta urgència». També va testificar el propietari d’un restaurant on va treballar Youssef Aalla a qui va trucar el 16 d’agost al migdia demanant que li llogués un 4x4. No va dir per a què el volia. El testimoni es va negar a llogar-lo i va recomanar que mirés de llogar-ne a Puigcerdà. Mai abans li havia deixat aquest vehicle. Un mapa de França Aquest dijous també van testificar dos Mossos d’Esquadra que van realitzar informes sobre indicis que es van trobar sobre els atemptats a diversos escenaris. Un dels agents va explicar que van trobar a casa dels Aalla la meitat d’un mapa de França així com de Niça i Marsella. Hi havia diverses anotacions entre la qual «centre de la ciutat atac expert cosí». També van trobar un llistat de poblacions turístiques catalanes, la majoria de la costa que estaven endreçades per ordre

AUDÈNCIA NACIONAL

Imatge d’Abouyaaqoub captada per les càmeres el 17 d’agost.

Els terroristes deien que necessitaven els vehicles per fer la mudança d’Alcanar a Tarragona

El president de la mesquita de Bèlgica testificarà aquest dilluns a l’audència

geogràfic des de l’àrea de Girona fins a Tarragona passant pel Maresme. Apunta que podria tractar-se de «possibles objectius». A la llista hi ha noms de poblacions ratllats, però no han pogut determinar el perquè. Entre els objectes, també destaca la troballa de banderes d’Estat Islàmic a la casa d’Alcanar així com manuscrits en els quals s’identifiquen com a «soldats» de l’organització terrorista. Un dels documents fa referència a la data de diumenge 20

d’agost del 2017, escrita en àrab, en el qual fan referència a la jihad i a la «terra usurpada d’al-Àndalus». Els agents van explicar la troballa d’aparells electrònics o documentació, entre d’altres.

ECONOMIA

SOCIETAT

Ayuso proposa abaixar els impostos a les altres autonomies Diu que l’harmonització fiscal vol «enfrontar» ACN

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha criticat per «perniciós i injust» que es vulgui acabar amb la situació fiscal de la capital espanyola, on els tributs són generalment més baixos que a

Els serveis secrets espanyols L’imam de Ripoll Abdelbaki Es Satty, ja mort, que suposadament va formar la cèl·lula jihadista que va atemptar a la Rambla de Barcelona i Cambrils el 2017, va comentar durant la seva estada

a Bèlgica que parlava amb membres del servei secret espanyol. La Fiscalia manté que Abdelbaky Es Satty, que va complir condemna en el centre penitenciari de Castelló per delicte contra la salut pública durant quatre anys, va començar el 2015 a exercir com a imam a Ripoll. Afegeix que després d’un període d’estada a Bèlgica entre octubre de 2015 i abril de 2016 Es Satty va tornar a Ripoll sent contractat al maig per a una nova mesquita, anomenada Annour, «passant a ser aquesta comunitat islàmica el lloc de referència» per als joves que van formar la cèl·lula. Aquest dijous va atestar un guàrdia civil que va remetre al jutge instructor un ofici amb el resultat de la recerca realitzada per les autoritats belgues en relació amb els atemptats de Catalunya. L’agent va explicar que les autoritats belgues fan referència en la seva comissió rogatòria a la declaració de Soliman A., que era el president de la mesquita de Bèlgica on va estar Es Satty en aquest període i que està citat com a testimoni en el judici per a dilluns vinent. Va afegir que Soliman A. va manifestar que Es Satty s’havia postulat per a ser imam de la mesquita de Diegem, on oficiava els resos diaris i participava en activitats d’una manera oficiosa a l’espera de regularitzar la seva situació, però finalment no va complir uns tràmits i va tornar a Espanya. El testimoni va destacar que Soliman A. va declarar a les autoritats belgues que en una ocasió va sorprendre Abdelbaky Es Satty parlant en castellà per telèfon i que aquest li va dir «que els qui li cridava eren membres del servei secret o una cosa semblant».

la resta de l’Estat. Ayuso va visitar Barcelona aquest dijous i en declaracions a la premsa en arribar a la capital catalana va lamentar que amb la proposta d’harmonització fiscal «s’està intentant enfrontar territoris i tractar els madrilenys i la Co-

munitat de Madrid com si fos un paradís fiscal». «No és cert», va continuar, i va proposar abaixar els tributs «a la resta del país». «Si hi ha menys impostos, hi ha més feina i més recaptació a la vegada», va argumentar. La dirigent madrilenya va començar aquest dijous una visita de dos dies a Barcelona per defensar l’escolarització en castellà després de l’aprovació de la reforma de la llei educativa coneguda com a llei Celaá, que elimina l’obligatorietat d’usar el castellà com a llengua vehicular. Ayuso va dir que «vinc sovint a Catalunya, poques coses m’agraden més», va afegir.

El Govern es compromet a crear la Llei del tercer sector El Govern vol impulsar una Llei del tercer sector social que permeti regular el sector i garanteixi la viabilitat de les entitats que l’integren. El Govern s’hi va comprometre aquest dijous durant una reunió de la Taula d’Emergència Social, segons va explicar la portaveu del Govern, Meritxell Budó. «Calen recursos per impulsar mesures de xoc que es puguin anar consolidant com a ajuts estructurals i les entitats del tercer sector han de

ser reconegudes com a servei públic», va explicar la consellera. En aquest sentit, el Síndic, Rafael Ribó, recorda que les mesures urgents eren necessàries per «abans-d’ahir» i reclama reformes de fons dels serveis públics, a partir de l’experiència de la crisi de la covid-19, per tal de fer-los més eficients. El Síndic i les entitats del tercer sector ja van fer aquestes reclamacions al juny i ara el Govern s’hi ha compromès. ACN

diarimés 27/11/2020

ESPORTS

FUTBOL

Torna al Nou Estadi De la Espada, l’últim ídol a la davantera del Nàstic El balear és el gran atractiu d’un equip recentment ascendit que està sorprenent gràcies a un gran inici lliguer CE L’HOSPITALET

Vicente M. Izquierdo

«Marcos, Marcos, Marcos De la Espada!!!». I així, tantes i tantes vegades com alegries va donar aquest futbolista al Gimnàstic de Tarragona en l’última època daurada del club grana. L’últim ídol a la davantera del Nàstic torna a la que va ser casa seva i ho farà aquest diumenge amb la samarreta del CE L’Hospitalet, equip que es plantarà a Tarragona amb la il·lusió de sumar tres punts molt complicats, ja que al davant hi tindrà un equip en bona dinàmica. El davanter de 35 anys ha buscat una penúltima aventura en la seva dilatada carrera, i aquesta és en un equip de la Segona Divisió B Espanyola, la mateixa categoria en la qual va iniciar la seva aventura al Nàstic. La primera campanya a l’equip tarragoní va ser la 2012-13. Disset gols va marcar, ni més ni menys, en la temporada en la qual es va convertir en ídol, tot i que aquests números no servissin per a aconseguir un ascens a Segona Divisió A. Nou gols més la següent campanya i nou intent fallit, però, a la tercera, va ser la vençuda. Nou gols, novament, i canvi de categoria, passant a la professionalitat. En la següent campanya, la 2015-16, quatre dianes en un curs que gairebé acaba de forma apoteòsica, amb un ascens a Primera Divisió que no es va produir pels pèls. Atlético Baleares i una aventura al Kitchee SC van servir per complementar una aventura que ara ha fet una nova aturada que, a la seva vegada, traurà el cap al

Fran Carbia, jugador del Nàstic, va posar en valor el rival de diumenge, un L’Hospitalet que «té jugadors molt importants, que han jugat en altres categories més elevades». Per al davanter grana, la clau per sumar els tres punts residirà en «jugar com vam fer-ho contra l’Andorra, equilibrats en defensa i efectius en atac». Haver golejat als andorrans els «donarà un plus», segons el tarragoní, el qual també va parlar sobre les metes més immediates de l’equip. «El més important és quedar entre els tres primers», va dir el futbolista, que diumenge apunta a la titularitat.

De la Espada, durant un partit aquesta temporada amb L’Hospitalet, rival del Nàstic de diumenge.

El balear va romandre quatre temporades al Nàstic, amb ascens a Segona A inclòs Nou Estadi, on, si l’afició tingués la possibilitat d’entrar, segurament acabaria ben ovacionat. Des del banc De la Espada, de moment, tot i que apunta a ser la gran referència a dalt, està sortint des del banc en les cites amb L’Hospitalet. Un altre dels jugadors exNàstic que trepitjarà l’herba tarragonina serà Sergio Juste, futbolista que apuntava moltes maneres però que les lesions van acabar

Canario, Christian Alfonso o Cristian Gómez són alguns dels màxims perills dels barcelonins trencant una carrera que es presumia exitosa. A partir de les dotze del migdia d’aquest diumenge, l’equip del Llobregat visitarà el Nou Estadi de Tarragona per a afrontar un partit il·lusionant per a ambdues bandes. El conjunt barceloní compta amb un equip pràcticament idèntic al de la temporada passada, exceptuant alguns matisos. Futbolistes com l’extrem Canario, Christian Alfonso, que posa la qualitat i el criteri, o Cris-

tian Gómez, que aporta equilibri, són la base d’un conjunt que, tot i que en principi ha apostat per intentar jugar la pròxima temporada a Segona B, no pot deixar de somiar. L’inici de curs dels del Llobregat ha estat esperançador i, tot i que la meta és la de finalitzar entre el grup del centre, el que es queda a Segona Divisió B, finalitzar entre els tres primers no és una bogeria. I és que el pròxim rival del Nàstic arriba al duel com a segon classificat, amb deu punts en els sis enfrontaments que ha disputat. El Nàstic, amb vuit punts, ha jugat un partit menys, però el que està clar és que diumenge es viurà un duel d’alta volada a Tarragona.

Carbia: «El rival té jugadors molt importants»

L’HOSPITALET Dia del partit: DIUMENGE Hora: 12.00 h. Estadi: Nou Estadi On veure’l: Footters

POSICIÓ A LA CLASSIFICACIÓ

PARTITS JUGATS

PARTITS GUANYATS

PARTITS EMPATATS

PARTITS PERDUTS

GOLS MARCATS

GOLS ENCAIXATS

2 6 3 1 2 8 6

FUTBOL UE VALLS

Joan Antoni Pallarès: «Tenim l’assignatura pendent de guanyar al Vilar» L’entrenador de la UE Valls lamenta que «hem encaixat onze gols en sis partits aquesta temporada» Vicente M. Izquierdo

La UE Valls rebrà al Vilafranca d’Ivan Moreno aquest diumenge, a dos quarts de cinc de la tarda, en un partit d’alta volada al Vilar. De moment, els vallencs no han sumat cap punt a casa i, el seu entrenador, Joan Antoni Pallarès, deixa clar que aquesta

«és l’assignatura pendent que tenim. Som conscients que hem sumat dos punts i els dos empats han estat fora de casa. Hem d’estar molt forts al Vilar, tot i que hem encaixat vuit gols aquí en tres partits». Pallarès diu que han de mirar enrere i veure en què fallen.

«Tenim sis partits per veure que, quan fem segons quines coses, estem bé i, quan fem segons quines altres, no som el Valls de l’any passat», assegura l’entrenador, qui es mira en l’equip que va meravellar l’any passat i que va ascendir a Tercera arribant directament de Segona

Catalana: «La clau del Valls de l’any passat és que va encaixar sis gols en quinze jornades i, enguany, ens n’han marcat onze en sis partits». «Ens hem d’adaptar ràpidament i hem de detectar què estem fent malament per no arrencar», sentencia el tècnic del Rourell.

Joan Antoni Pallarès, entrenador de la UE Valls.

ESPORTS FUTBOL

27/11/2020 diarimés

HOQUEI PATINS

L’FCF, amb l’Agenda 30 i el desenvolupament sostenible

El CE Vendrell vol tornar a somriure després de gairebé dos mesos

L’ens se suma al Pacte de les Nacions Unides

L’últim triomf en OK Lliga dels vendrellencs va ser en la segona jornada del campionat

Redacció

Ètica, compromís i responsabilitat. La Federació Catalana de Futbol (FCF) s’adhereix al Pacte Mundial de les Nacions Unides compartint una gestió ètica basada en la contribució a la implementació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Per això, la Federació Catalana de Futbol s’uneix a l’Aliança Catalunya 2030, un gran pacte de país conjuntament amb les 30 organitzacions i entitats catalanes que han iniciat aquesta gran coalició que té com a objectiu compartir recursos i impulsar iniciatives conjuntes a favor de l’Agenda 2030. En els darrers anys, l’FCF de Futbol ha fet importants avenços en la seva sostenibilitat econòmica i social, mitjançant l’impuls de campanyes, i en bon govern amb la transparència i compliance penal. Tot i això, des de l’FCF es vol seguir avançant i establir un equilibri entre les tres dimensions: econòmica, social i ambiental. Per aquest motiu, l’ens federatiu s’ha compromès a avançar en els Objectius de Desenvolupament Sostenible, a través de les seves activitats federatives i cadena de valor, d’acord amb l’Agenda 2030 de les Nacions Unides. Per materialitzar aquest compromís, la Federació Cata-

lana de Futbol ha aprovat el pla d’actuació per implementar els ODS, ha establert l’estructura i funcions dels òrgans de participació, ha identificat, classificat i quantificat els grups d’interès, ha definit els vuit ODS sobre els quals contribuir i finalment, s’ha adherit al Pacte Mundial de les Nacions Unides. Per a la consecució dels ODS, l’FCF ha establert una guia amb els passos a seguir, que són cinc. Un és una aproximació al Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides i del sector esportiu. El segon, una guia pràctica a seguir, com ara el Pla Global de Sostenibilitat, el Desenvolupament de les accions, etcètera. Després, identificar i utilitzar normes internacionals i metodologies pròpies per a la implementació. El quart és definir els mitjans claus com la participació, els recursos, les aliances, la comunicació i les adhesions. Finalment, identificar errors comuns i els beneficis esperats. L’ens federatiu reconeix a onze categories de grups d’interès, que són tots aquells vinculats en el desenvolupament de les activitats habituals de la Federació Catalana de Futbol. Són els actors dels objectius de desenvolupament sostenible, que s’acosten al milió de persones.

CE VENDRELL

Vicente M. Izquierdo

Aquest passat mes de maig, el CE Vendrell va tornar a la màxima categoria nacional d’hoquei patins. El conjunt del Baix Penedès va realitzar una gran temporada i, després d’un any a l’infern, va recuperar el lloc que li pertocava. S’ho va guanyar a la pista, però calia l’empenta de la Federació Espanyola de Patinatge (FEP), que havia de prendre una decisió respecte a tot el succeït amb el coronavirus. Va donar per acabada la competició i els vendrellencs, que havien realitzat una campanya immaculada, van ascendir a l’elit. Ara, uns mesos després, els penedesencs estan patint per a consolidar-se novament a la categoria que el va veure triomfar i passejar-se per la part alta en altres temps no gaire passats. Fa gairebé dos mesos que no ensumen la victòria, una situació que no és, ni molt menys, alarmant, encara que sí preocupa. No a nivell classificatori, perquè aquí no existeix cap perill, però sí més aviat en l’aspecte anímic, ja que el CE Vendrell sap que amb tres punts el cap torna a funcionar d’una manera diferent. Els vendrellencs han guanyat un únic partit en el que va de temporada. N’han disputat vuit i, per tant, números a la mà, els resultats no són bons. Tres empats i quatre derrotes acompanyen l’estadística d’un equip que ha

BÀSQUET

CB SALOU

L’aler del CB Salou Adrià Aragonès causa baixa de llarga durada L’aler del primer equip del Club Bàsquet Salou Adrià Aragonès haurà de passar pel quiròfan per a operar-se d’una hèrnia discal que, segons les previsions més pessimistes, podria deixar-lo sense jugar durant cinc mesos.

Aragonès, que té 21 anys, feia temps que tenia molèsties i, després de les proves realitzades, s’ha apostat per la intervenció. L’aler no ha debutat encara en partit oficial aquesta temporada amb els salouencs. Vicente M. Izquierdo

Els jugadors del CE Vendrell tenen clar que poden completar una bona temporada.

deixat molt bones sensacions en alguns enfrontaments, però que sap que s’ha deixat punts, sobretot en partits dels que ha acabat igualant. El Vendrell, amb sis punts, és dotzè, però un parell de bons resultats ajudarien a revertir aquesta situació, que no deixa de ser anecdòtica, ja que queda un món per a disputar-se. El 5-3 de la segona jornada davant de l’Igualada va servir

d’impuls per a un equip que, en el partit inaugural, va empatar a la pista d’un Lleida que s’ha mostrat com un gegant en aquest inici de competició. Els quatre punts de sis van omplir d’esperança una plantilla que, des de llavors, tan sols ha estat capaç d’aconseguir dos punts més, en un total de sis partits. No hi ha millor oportunitat que la d’aquest dissabte, quan

el CE Vendrell rebrà la visita del Club Patí Vic, a les sis de la tarda. Un duel que pot servir no tan sols per sumar tres punts gairebé després de dos mesos, sinó també per a acostar-se a una zona tèbia de la classificació a la qual, de moment, aspiren els vendrellencs. Els osonencs són penúltims, amb quatre punts, i arriben al duel com a segon equip més golejat de la categoria (43).

PÀDEL

CEDIDA

El Gran Slam de Menors passa per terres tarragonines La competició del Circuit de Menors ASICS va continuar, aquest passat cap de setmana, per terres tarragonines, aquest cop a les instal· lacions del Global Pàdel Sports de Tarragona, on va finalitzar la temporada. Tots els campions

van ser Martina Rivera i Aina Porta, Iker Castillo i Gerard Navas, Júlia Martí i Nerea Bayo, Arnau Candelo i Marcel Font, Andrea Ustero i Martina Navarro, Félix Linares i Gerard Sánchez i Pol Espinal i Sergio Puértolas. Redacció

diarimés 27/11/2020

OPINIÓ

EDITORIAL

Les cartes al Diari Més, poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Monterols, 36, 2n. 43201 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.

CARTA DOMINICAL

Argimon reconeix que no hi ha diners per pagar el tancament El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, reconeixia ahir que, si el govern pogués pagar les ajudes, com fan França i Alemanya, no s’haurien obert els negocis. En una entrevista, Argimon era clar i reconeixia que s’està davant d’una emergència no només sanitària, sinó també econòmica i social, i que no el país no es pot permetre tancar l’economia i molts treballadors mantenir les quarantenes, com fan altres països. Durant aquest cap de setmana el govern es reunirà per acabar de perfilar les mesures i restriccions que s’imposaran de cara a les festes de Nadal. Josep Maria Argimon ha advertit, però que, si no es fan les coses correctament, a principis d’any, podria arribar la tercera onada. El cert és que, s’ha instal·lat la percepció que l’únic que preocupa a hores d’ara és com a viure les celebracions de les festes Nadal de la forma més normalitzada possible, però aquest escenari pot abocar el país, a la seva economia, a un forat encara molt més profund d’on es troba a hores d’ara. El reconeixement de manca de recursos per part de l’administració pública catalana per pagar el tancament és, per si sol, un símptoma prou preocupant i suficient per a endurir amb valentia les restriccions de cara a les festes nadalenques. + CONFIDENCIAL

L’espera JOAN PLANELLAS Arquebisbe de Tarragona

Benvolguts i benvolgudes, Aquest diumenge iniciem un nou any litúrgic. Malgrat la pandèmia, procurarem que noves corones d’Advent il·luminin les nostres esglésies i, a poc a poc, anar creant i retrobant l’ambient joiós de Nadal. Aquestes quatre setmanes ens parlen d’una actitud fonamental, a vegades poc conreada, que és l’espera. I és que així com en la Quaresma subratllem una preparació penitent de cara a la conversió, en l’Advent la preparació s’assembla més a una antesala de la gran festa de Nadal. Esperem el naixement del Senyor, però no l’esperem passivament, sense posar-hi res de la nostra part. L’antesala on ens han convidat a romandre no és la sala d’espera avorrida i monòtona on perdre el temps, sinó l’espai on poder conrear i aprofundir, tant personalment com comunitàriament, una sèrie de virtuts. Un primer camp a conrear és la paciència, una virtut cada vegada més escassa en el nos-

tre món occidental, més aviat dominat per la urgència, la immediatesa i les presses. En la nostra ment actual, esperar té quasi una connotació negativa, de desaprofitament. I, en canvi, a ningú se li escapa que les coses realment importants de la vida necessiten un temps de gestació absolutament imprescindible per a possibilitar-ne la maduresa i la plenitud. Disposar d’un temps fort per arribar a Nadal significa que l’Església ens convida a no perdre’ns en superficialitats i lleugereses, sinó a donar el valor just que es mereix la solemnitat eclesial de l’Encarnació del Fill de Déu. És per això que l’Advent necessita la pregària pausada i la reflexió serena i assossegada. Només així ens podrem aturar a contemplar aquest misteri ja abans que el celebrem, i obrirem el nostre interior per a captar amb profunditat la gran sorpresa i el gran regal de Déu. D’una manera especial, doncs, aquests dies recordem i revivim l’oportunitat constant de trobar-nos amb el Senyor que ve, que segueix venint cada dia i a cada temps. I és des d’aquí que l’espera s’emparenta amb l’actitud de vetlla. És evident que qui es troba esperant per entrar a una festa no s’adorm. A la gran sorpresa de l’Encarnació del Fill de Déu hi ha de

correspondre la nostra llibertat responsable, perquè el Senyor vol atreure’ns amb el seu amor i ens convida a formar part d’una nova humanitat. Però cal que cadascun de nosaltres escolti la seva veu i s’aixequi voluntàriament a obrir-li la porta, com aquelles noies prudents de l’Evangeli que estaven amb les torxes enceses. L’espera té encara un altre valor fonamental, que és fer créixer el desig. Ningú no espera un esdeveniment joiós amb apatia i desgana. Seria una contradicció, fruit del desconeixement d’allò que realment espera. L’home i la dona bíblics expressen el desig de Déu. Es-

L’espera té encara un altre valor fonamental, que és fer créixer el desig perar-lo, anhelar-lo, cercar-lo, plorar-lo, festejar-lo són a la base de la seva espiritualitat. El Salm 62, que cantem cada diumenge i cada festa en el rés de Laudes, n’és un exemple diàfan: «Oh Déu, ets el meu Déu, a l’alba et cerco. Tot jo tinc set de tu, per tu es desviu el meu cor en terra eixuta, assedegada, sense aigua.» El desig de Déu és el motor per engendrar el món nou que ens porta Nadal. Aleshores, el nostre entusiasme esdevindrà un testimoniatge autèntic per la joia de viure’l. Ben vostre.

TRIBUNA

Generar menys residus, un repte de tots DANIEL RUBIO Regidor de Recursos Humans i Medi Ambient de l’Ajuntament de Reus

Un manter al Balcó del Mediterrani Les persones que ahir dijous al migdia passejaven pel Balcó del Mediterrani i el Passeig de les Palmeres es van trobar amb una sorpresa, la presència d’un únic manter. Per la gent que hi passava per davant del lloc on estava situat el noi, poques vendes devia fer. Edita: Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Director General: Carles Abelló Cap de publicitat: Contxi Joan Disseny editorial: Carles Magrané Cap de distribució: Jaume Cañada

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

Directora: Sílvia Jiménez. [redaccio@mestarragona.com] Redacció: Carles Gosálbez, Vicente Izquierdo i Mònica Pérez. Especials: Anna Ferran. Tancament: Mario López. Fotografia: Olívia Molet i Gerard Martí. Edició de publicitat: Sara Sorando. Distribució: Marta López. Administració: Núria Clos. Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré i Jordi Font. [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes Distribució controlada:

Amb la col·laboració de:

Cada dia és una oportunitat de millora en el camí cap a una societat que generi el menor volum de residus possible, i aquesta Setmana Europea de Prevenció de Residus, que celebrem del 21 al 29 de novembre, ens ho recorda un any més. Des de l’Ajuntament de Reus, ens adherim a aquesta iniciativa amb l’objectiu de donar a conèixer estratègies de reducció de residus que podem portar a terme mitjançant petites decisions i canvis en el nostre dia a dia. Sabeu quants residus produïm a l’any els reusencs i les reusenques? El passat any 2019 la nostra ciutat va registrar 47.872,16 tones de residus que representen un total de 459 kg a l’any per cada habitant. D’aquests, un 32,40 % van ser recollits selectivament. Val a dir que la xifra de producció de residus de Reus està per sota de la mitjana de Catalunya i lluny de les xifres del 2007 en què Reus va arribar a la màxima producció de re-

sidus amb 563 kg/ hab./ any, més de 100 kg per habitant. Però m’agradaria reflexionar un moment sobre aquestes xifres, ja que si baixem al dia a dia, la mitjana per habitant entre l’any 2019 i l’any 2007, són simplement uns grams per persona i dia, exactament 280 g. Evitant el malbaratament alimentari, gestionant correctament les compres, escollint la qualitat per sobre de la quantitat, utilitzant productes reutilitzables, reparant allò que puguem, allargant la vida als productes, fent regals immaterials i evitant els envasos i embalatges hauríem de ser capaços de reduir aquestes quantitats fàcilment. Cal que desvinculem, d’una vegada per totes, la producció de residus del benestar econòmic, en benefici del nostre entorn, del medi ambient i del planeta. Amb motiu de la Setmana Europea de Prevenció de Residus, des de la regidoria de Recursos Humans i Medi Ambient, hem posat en marxa, amb el patrocini de Decathlon Reus, el concurs telemàtic de preguntes ‘Tu fas el canvi!’, que estarà actiu fins al migdia del diumenge 29 de novembre. Mitjançant un qüestionari de deu preguntes tractem qüestions com l’economia circular, el dany que causen les tovalloletes o els productes

d’higiene femenina al medi ambient i promocionem les compres sense residus amb la reducció d’embolcalls i envasos. Encoratgem a la ciutadania de Reus a participar i conèixer estratègies i accions sostenibles per a la reducció dels seus residus i contribuir així a un canvi en el comportament quotidià pel que fa al consum, producció, estalvi i reciclatge. A més a més, amb patrocini de Decathlon, els millors participants empadronats a Reus podran optar a guanyar una bicicleta plega-

per a donar un bri de pau. En canvi sí que he trobat qui no sap passar sense dirigir: vuit paraules, nou opinions, onze ordres. Abunda aquell qui ha de jutjar el quefer de l’altre (rarament troben bé ni correcta l’actitud aliena). «Espectadors-controladors-crítics» de la construcció (mur, camí, carretera, pont, edifici....) sempre en tenen una per a dir; els plànols, els tècnics, l’amo....no en deuen saber prou. Hom se sent conseller, què carai!! De totes maneres només obren la boca després d’haver vist l’obra d’altri. És que, com ha dit algú: «Quan se m’ha enca-

llat el carro, tothom m’ha sabut dir per on jo no hauria d’haver passat». I no diguem dels portapartes i novatxers afeccionats. Tot ho saben malgrat que la notícia no sigui certa. El cas és llençar-la. Periodistes frustrats. Tantes persones hi ha al món que han equivocat l’ocupació? Algú ha dit que la bona fi d’un pas no està en la pressa, cuita o desesperació en què es faci; més aviat l’encert està en la direcció que s’hagi pres. Josep-Enric Peris Vidal Reus

Cal que desvinculem la producció de residus del benestar econòmic ble o un lot de productes de cosmètica i neteja naturals. Com s’acostuma a dir, no hi ha millor residu que aquell que no es produeix. Tot és qüestió d’involucrar-se, de posar voluntat en cada acció i de fer-ho amb consciència. T’animo que aquesta setmana paris compte i facis inventari del volum de residus que generes a casa i a la vegada pensis en com podries reduir-ho la setmana vinent. Acceptes el repte? Recorda que tu fas el canvi!

CARTES

Vocacions frustrades He sentit a dir més d’un cop, davant d’un quadre (per exemple) que a hom li hagués agradat ser dibuixant o pintor segurament amb la intenció que moltes persones gaudissin del seu art. També, escoltant un concert que: «La il·lusió de la meva vida hauria estat ser músic» on també he volgut entendre..... per a alegrar la vida al món. Però no he sentit que algú hagués volgut haver sigut enginyer per a facilitar a la humanitat avantatges de vida, metge per a servir d’alleugeriment o respit de malalties o enterrador

DEFUNCIONS DEFUNCIONS

Tarragona Josep Lerin Palau. Ha mort als 73 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h. a la parròquia de Sant Joan. Esther Alegret Cholbi. Ha mort als 51 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h. al Tanatori. Reus José Cárdenas Durante. Ha mort a l’edat de 90 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h. al Tanatori. Josep Castells Bernis. Ha mort a l’edat de 78 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h. al Tanatori. Eugenio Fabre Herrero. Ha mort a l’edat de 73 anys. Valls Francisca Estil·les Mañe. Ha mort a 90 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h. a la parròquia del Lledó.

Josep Lerin i Palau President d’Honor

Centre Excursionista Tarragona “El nostre camí no és per fàcils prats d’herba, sinó que és una sendera de muntanya escarpada i plena de dificultats, però ell, sempre cap endavant, cap amunt, cap al sol.... diuen que per molt curt que sigui el camí, qui xafa fort deixa petjada. Popi, totes i tots, t’enyorarem. D.E.P. Cerimònia a les 15:30 h a l’església de Sant Joan; Plaça General Prim, 8, Tarragona Tarragona 26 de novembre de 2020

27/11/2020 diarimés

diarimés 27/11/2020

SERVEIS

L’HORÒSCOP

TELEVISIÓ. Programació

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 20/04

21/04 al 21/05

22/05 al 21/06

22/06 al 23/07

Serà una jornada moguda en el teu cercle d’amistats. Dins d’ell sorgiran sorpreses i moments molt intensos amb el sexe oposat.

Intenta veure els pro i contra de cada cosa i no et precipitis en les teves decisions. Els teus nervis et crearan problemes.

Jornada molt benèfica en tots els sentits si dediques més temps a les teves relacions socials. En l’amor captivaràs amb molta facilitat.

Gran equilibri en les teves emocions i en el contacte amb els més pròxims. L’amor et somriurà i passaràs moments íntims i ardents.

LLEÓ

AVUI FELICITA ALS QUE ES DIUEN: Miraculosa, Basileu, Auxili i Jacob.

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

24/07 al 23/08

24/08 al 23/09

24/09 al 23/10

24/10 al 22/11

Sorgiran forts i importants canvis tant en la teva vida privada com en la social. La sort acompanyarà avui les teves decisions.

No et deixis portar per l’avorriment i el pessimisme. Planta-li cara a la vida i llança’t a buscar els teus objectius que estan molt a prop.

La teva imatge personal creixerà avui molt i et sentiràs plenament satisfet en tot el que projectis i potenciïs durant aquesta jornada.

Aparta unes certes angoixes que av ui e s f aran presents. Deixa de pensar en les coses passades i bolca’t a nous experiments.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

23/11 al 21/12

22/12 al 20/01

21/01 al 19/02

20/02 al 20/03

Assumptes familiars ocuparan la teva atenció en la jornada. Les amistats i parents t’ajudaran en tot. Escolta els consells i tot anirà bé.

Para esment a les despeses ja que avui n’hi haurà per sobre de les teves possibilitats. El sexe oposat t’atraurà més que mai.

Serà avui una jornada esplèndida i molt activa. Situacions excitants i plenes de sorpreses es manifestaran. La vida casolana canviarà.

Para esment a les noves companyies i als comentaris que elles aboquin sobre la teva persona. Les enveges apareixeran avui.

FARMÀCIES TARRAGONA: Iáñez Burgos, Oliva Maria. Passeig Marítim Rafael de Casanova, 1. Telèfon 977 591 384. Marti Bartolí, Raúl. Segarra, 19 (Torreforta). Telèfon 977 541 489. REUS: Guillen-Navàs-Sentis-Villanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751. Piqué, Joaquim-Piqué, Tania. Pl. Mercadal, 8. Telèfon 977 127 084. SALOU: Oliva, Dolors-Cristià, Gil. Passeig Jaume I, 28. Telèfon 977 350 555. VILA-SECA: Domingo Roige, Joan. Tarragona, 1. Tel. 977 394 084. CAMBRILS: Gómez Sánchez, Sonia. Pai Basc, 18 baixos. Telèfon 977 369 912. VALLS: Pérez Cerrada, Elena Pilar. Vallvera, 13. Telèfon 977 609 370. EL VENDRELL: Mestres Català, Mª Carme. Prat de la Riba, 2. Telèfon 977 666 084. TELÈFONS D’INTERÈS URGÈNCIES Bombers..........................................................................112 Emergències....................................................................112 Urgències (Ambulàncies)...............................................112 CAMBRILS Ajuntament.................................................... 977 79 45 79 Policia local..................................................... 977 79 45 66 Centre d’Assistència Primària (CAP)..............977 36 30 74 SALOU Ajuntament.................................................... 977 30 92 00 Policia local..................................................... 977 30 92 12 VILA-SECA Ajuntament.................................................... 977 30 93 00 Policia local......................................................977 30 93 16 Ambulatori...................................................... 977 39 40 27 TORREDEMBARRA Ajuntament.................................................... 977 64 00 25 CAP.................................................................. 977 64 38 09 Policia local..................................................... 977 64 60 05

CINEMA. Cartellera

TV3

CANAL SUPER3

ESPORT 3

06:00 Notícies 3/24 07:30 TN Matí 08:30 Els Matins 11:00 Planta baixa 13:55 Telenotícies comarques 14:30 Telenotícies migdia 15:42 Cuines 15:58 Com si fos ahir 16:42 Tot es mou 20:19 Està passant 21:00 Telenotícies vespre 22:07 Zona zàping 22:51 La gran pel·lícula: L’última trucada 00:25 Més 324 01:59 Notícies 3/24 04:01 Rumba a l’estudi 05:00 Folc a l’estudi

17:56 Una mà de contes 18:10 El dia que el Henry va conèixer... 18:26 Bob, el manetes 18:44 El grill Apol·lo i les bestioles 19:08 Pat, el gos 19:35 Set nans i jo 20:23 Robin Hood, el trapella de Sherwood 21:01 La pitjor bruixa 21:30 Lucas etc 21:44 Les regles de la Floor 21:55 El gran dictat 22:09 Senyora Isabel 22:58 Espinàs. L’ofici de conversar 23:58 Noms 00:27 Homenatge Josep Carner

06:28 Top gols La Lliga 07:00 Onze 08:33 Motor 09:00 KM 0 09:22 Handbol 11:01 Alaska salvatge 11:53 Històries de la vida 14:47 Thalassa 15:13 GR Terres del sud 16:02 Handbol 17:41 Zona zàping 18:19 Programes Externs Esports 18:44 Transmissions esportives 19:12 Temps d’aventura 20:12 Especials Esports 21:03 Temps d’aventura 21:31 Programes Externs Esports 21:59 Alpinisme 23:00 Onze 00:34 324 Esports

TVE1

TV2

ANTENA3

06:30 Telediario Matinal 08:00 La hora de La 1 13:00 Las cosas claras 15:00 Telediario 1 15:55 L’Informatiu 16:15 El tiempo 16:30 Mercado central 17:20 Servir y proteger 18:15 Acacias 38 19:10 El cazador 20:00 España directo 20:30 Aquí la Tierra 21:00 Telediario 2 21:52 El tiempo 22:10 Sin piedad 23:40 El coloso en llamas 02:15 Rocky III 03:50 Hospital Valle Norte 05:05 Noticias 24H

09:55 UNED 10:50 Descubrir 11:00 Documental 12:45 Vuelta a la vida 14:15 L’Informatiu 14:35 La Metro 14:55 Desmarcats 15:45 Saber y ganar 16:30 Grandes documentales 18:30 El escarabajo verde 19:10 Punts de vista 19:50 La 2 Exprés 20:00 El Vespre 20:35 Días de cine 21:35 Documental 21:55 La suerte en tus manos 22:15 Las edades de Lulú 23:40 A contratiempo 02:00 Las noches del Monumental

06:15 Las noticias de la mañana 08:55 Espejo Público 13:20 Karlos Arguiñano 13:45 La ruleta de la suerte 15:00 Antena 3 Noticias 1 15:45 Deportes 16:00 Karlos Arguiñano 16:02 Tu tiempo con Roberto Brasero 16:30 Amar es para siempre 17:45 ¡Ahora caigo! 19:00 ¡Boom! 20:00 Pasapalabra 21:00 Antena 3 Noticias 2 21:45 Deportes 21:55 El tiempo 22:10 La Voz 01:00 La Voz: Mejores momentos 02:30 Live casino 03:15 El amante del desván

CUATRO

TELECINCO

LA SEXTA

07:00 El zapping de Surferos 07:35 Mejor llama a Kiko 08:10 ¡Toma Salami! 08:45 El Bribón 09:35 Alerta Cobra 12:15 Mujeres y hombres y viceversa 13:15 El concurso del año 15:10 Deportes Cuatro 15:40 El tiempo 15:45 Todo es mentira 17:00 Todo es mentira bis 17:35 Cuatro al día 20:00 Cuatro al día a las 20h 20:45 Deportes Cuatro 20:55 El tiempo 21:05 First dates 22:00 El renacido 01:05 El Desmarque de Cuatro 02:05 Callejeros

07:00 Informativos Telecinco 08:55 El programa de Ana Rosa 13:30 Ya es mediodía 15:00 Informativos Telecinco 15:40 Deportes 15:50 El tiempo 16:00 Sálvame limón 17:00 Sálvame naranja 20:00 Sálvame tomate 21:00 Informativos Telecinco 21:40 El tiempo 21:50 Deportes 22:00 Cantora: La herencia envenenada 02:30 Horóscopo de Esperanza Gracia 02:35 La tienda en casa 02:50 Mejor llama a Kiko 03:50 Miramimúsica 06:45 I Love TV

07:30 Previo Aruser@s 09:00 Aruser@s 11:00 Al rojo vivo 14:00 laSexta Noticias 15:00 Jugones 15:30 laSexta Meteo 15:45 Zapeando 17:15 Más vale tarde 20:00 laSexta Noticias 20:55 laSexta Clave 21:15 laSexta Meteo 21:20 laSexta Deportes 21:30 laSexta Columna 22:30 Equipo de investigación 23:30 Equipo de investigación 00:30 Equipo de investigación 01:30 Equipo de investigación 02:50 World Poker Tour 03:35 Live casino 04:20 Canal Ruleta

CANAL REUS TV

TAC 12

8TV

16:00 Notícies migdia 16:30 Activat 17:00 La porteria 18:00 Notícies migdia 18:25 Activat 18:30 Encesa dels llums de Nadal a Reus 19:30 Gaudeix la festa 20:00 Notícies resum 20:30 Qüestió de fons 21:00 Notícies resum 21:30 Encesa dels llums de Nadal a Reus 22:30 Gaudeix la festa 23:00 Notícies resum 23:30 Qüestió de fons 23:55 Activat 00:00 Notícies resum 00:30 Connecti.cat 01:30 Qüestió de fons

17:00 L’Altre concurs de castells 17:30 Teló de fons 18:00 Notícies 12 18:30 Triple 19:00 Festa d’encesa de llums de Nadal a Tarragona 19:30 Aventura’t 20:00 Notícies 12 20:30 Tarraco al món: 20 anys de patrimoni mundial 21:15 Eix|27 21:30 L’entrevista amb Xavier Abello 22:00 Notícies 12 22:30 Tarraco al món: 20 anys de patrimoni mundial 23:15 Eix|27 23:30 L’entrevista amb Xavier Abelló 00:00 Notícies 12

14:09 El gran dictat 14:50 Nissaga de Poder 15:54 Extraña aventura 17:45 Frente a frente con la muerte 19:22 Infidels 20:26 El gran dictat 21:06 Plats bruts 21:58 Un puñado de polvo 00:04 Juegos prohibidos de una dama

CANAL 33

PARAMOUNT CHANNEL

10:59 Los asesinatos de Midsomer 17:00 Padre Brown 22:00 Más allá de la ley 23:45 General Commander 01:15 Objetivo: el presidente 02:45 Los últimos golpes del Torete

TARRAGONA / OCINE TARRAGONA 1 Shin chan en australia: tras las esmeraldas verdes dg. matinal: 12:15 1 Emma 15:45 - 19:45 1 Las hijas del Reich 18:00 - 20:00 dg. matinal: 12:30 2 Trasto 16:10 - 18:10 2 Jóvenes y brujas 20:00 2 Concert: Leiva, madrid nuclear 2 Eso que tu me das 20:00 3 Ni de coña 16:00 - 18:00 - 20:00 / dg. matinal: 12:30 4 The vigil 16:00 4 Trolls 2 17:45 - 18:20 / dg. matinal: 12:00 4 Pinocho 19:30 / dg. matinal: 12:00 5 El secreto, atrévete a soñar 16:20 5 No matarás 20:10 6 Sentimental 16:15 - 18:00 - 20:15 / dg. matinal: 12:15 7 Las brujas 16:00 - 18:00 - 20:00 / dg. matinal: 12:00 8 Promare dg. matinal: 12:00 8 Regreso a Hope Gap 16:00 8 Adam 18:15 - 20:10 9 Greenland: el ultimo refugio 15:40 - 18:00 / dg. matinal: 12:00 10 Trolls 2 -atmos- 15:30 - 17:15 - 19:05 / dg. matinal: 12:30 10 Eso que tu me das 20:50 11 Érase una vez 16:15 - 18:30 - 20:20 / dg. matinal: 12:15 12 Eso que tu me das 16:10 / dg. matinal: 12:15 12 Érase una vez 17:30 - 19:30 CAMBRILS / RAMBLA DE L’ART Sentimental dc: 19:30 / dj: 17:15 / dv: 16:30 - 20:15 / ds: 17:15 - 20:30 / dg: 18:15 / dl: 19:45 / dt: 18:00 / dc: 19:45 Los papeles de Aspern -vose- dv: 18:40 / -català- ds: 18:45 / dg: 16:30 - 20:00 / dl: 18:00 / -català- dt: 19:30 / dc: 18:00 / dj: 17:00 La voz humana dc: 18:45 / dv: 18:00 / ds: 16:30 / dg: 12:30 / dc: 21:15 Palcer femenino dj: 19:00 Serás hombre dj: 19:00

OBITUARI CEDIDA

Va ser alcalde del municipi durant 27 anys.

Mor l’exalcalde de Salomó Joan Boronat i Boronat L’equip de govern de l’Ajuntament de Salomó va expressar el seu condol per la mort de l’exalcalde Joan Boronat i Boronat. «Encara no ens en sabem avenir. Com a Ajuntament, ens hem de fer ressò de la profunda petjada que va deixar com a acalde que fou durant 27 anys, al llarg de set mandats, a partir de les primeres eleccions democràtiques d’aquell ja llunyà 1979», diu en un comunicat l’equip de govern, en el qual afegeix que «era un gran amant de Salomó en tots els aspectes, de tots els seus actius, de la seva gent. Des del seu càrrec, el Joan va posar de relleu la seva gran capacitat de treball i la seva entrega en els equipaments i l’embelliment del municipi, al qual va dedicar els millors anys de la seva vida». Des del consistori recor-

den que «es va implicar en totes les activitats del poble, en totes les iniciatives, i d’una manera especial, a tot allò que rodejava el Ball del Sant Crist. La seva empenta va projectar el ball parlat a altes cotes de popularitat en els àmbits de la política i de la cultura. També en relació al Ball, va impulsar la rehabilitació de Cal Cadernal, casa pairal de la nissaga Nin, els protagonistes de la llegenda. Home de profundes conviccions religioses, va empènyer amb força per tirar endavant les obres de restauració de l’església i del campanar». Per tot això, «des de l’Ajuntament volem agrair de cor la tasca portada a terme pel Joan durant tants anys», i «ens afegim al condol vers la seva ampla família i als molts amics que va fer al llarg de la seva vida».

CLASSIFICATS INMOBILIÀRIA Venda ¡VENTA ÁTICO EN EL CORAZÓN DE CAMBRILS! ¡A tan sólo 80 metros de la playa! Ubicación inigualable, cerca del Club Nàutic y del Puerto de Cambrils. Dispone de una gran terraza y una vista privilegiada a la playa. Teléfono de contacto: 670 99 67 02

¡ATENCIÓN INVERSOR! Compre un piso alquilado. Retorno inmediato! Empieze a cobrar una renta mensual desde el primer día. Con financiación. Desde 80.000€ + IVA. En Tarragona centro. 977.21.47.13

Lloguer TARRAGONA-EL SERRALLO C/ SANT PERE. Pis amb mobles, 2 habitacions, cuina independent, terrassa particular. Ascensor. Sol vistes. 575€/mes. Tel. 660.726.827 TARRAGONA. ÀTIC MOBLAT C/EIVISSA. Gran terrassa, 2 habitacions, saló, bany complet, cuina independent, galeria. Contracte treball. 685€/ mes. Tel. 660.726.827 ALQUILER DE DESPACHOS en el centro de oficinas en Tarragona ciudad. Con espacio de coworking, sala de juntas y baños comunes. Ideal autónomos, pymes y delegaciones. Desde 135 eur al mes

977.21.47.13

TREBALL SE PRECISA PROFESORES/AS DE inglés nativos o bilingües. Se valorará formación en Edu-

cación, Lenguas Extranjeras, Filología, Traducción e Interpretación, u estudios similares. Interesados enviar CV a: admin@inusetgn.com SE OFRECE CHICO para ayudante de mudanzas, ayudante de construcción y para pasear personas mayores. Tel: 622.727.155 SE PRECISA PROFESORES/AS de francés nativos o bilingües. Se valorará formación en Educación, Lenguas Extranjeras, Filología, Traducción e Interpretación, u estudios similares. Interesados enviar CV a: institutfran@gmail.com SEÑORA SERIA Y RESPONSABLE CON EXPERIENCIA se ofrece para cuidado personas mayores a domicilio o acompañante. Horas a convenir. Tel. 667.925.470

REFORMES

TRASPASSO LLICENCIA TAXI DE VALLS. 60.000€ negociables. Tel. 669.891.449 / 977 60.00.69 VENDO ORDENADOR HP. 450€. Tel: 677.001.310 VENDO CAZADORA MOTO. NEGRA, talla 4 XL. Nueva. 45€. Tel: 658.823.308 VENDO MONEDA FRANCO 2´5 Pesetas. Muy cotizada. Tel: 677.001.310

VENC TRICICLE

ELÈCTRIC CITYCOCO. Tel: 722 446 968

NENAS JUGOSAS Y CALIENTES. Tarragona. Tel: 977.21.26.12 MICHELE. 50€ - 1 Hora. Francés natural. Penetración sin goma. Salidas. Tel: 643.688.834

CHICO GUAPO, DOTADO, versátil, complaciente, besucón. Cita previa. Tel: 662.473.091 EJECUTIVA CATALANA no profesional Y ESPAÑOLA MADURITA. Segur - Torredembarra. Tel: 653.103.491. www.relaxsegurcreixell.es TRANSEXUAL YENNY. Encantadora. Masajes. Recibo en Calafell. Total discreción. Tel: 693.430.618

SE HACEN TODO TIPO DE REFORMAS, alicatados, suelos, albañilería en general. Tel: 615.567.137

mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassetes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots provar primer amb una cinta. També passo fotografies i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186

ESMERALDA ¡¡NUEVA en Reus!! Tel: 604.314.693

EVA CHECA 34. SALOU. Viciosa, sexo sin. 20€. Discreción. Tel: 643.328.301

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977 33.03.83

PASSO CINTES DE VIDEO A DVD I/O MEMÒRIA USB PER 10€ LA CINTA. VHS, VHS-C Video8, Hi8,

SANDRA ESPAÑOLA Reus. Tel: 643.192.391

DANIELA. Sólo dia. Salou. Tel: 698.757.874

PERSIANAS, MOSQUITERAS REPARACIONES. Tel: 695.095.825

ALTRES

CASA SUSANA. ¡¡¡Nuevas!!!. 20€. Tel: 977 32.15.68

PROFESSIONALS TAPICERO ECONÓMICO. Todo tipo tapicerías. Tel: 691.586.879 SERVICIO PROFESIONAL LIMPIEZA. Tel: 631.356.742 PINTOR ECONÓMICO DE 50€-70€ habitación. Profesionalidad y limpieza. Tel: 698.269.158

AMISTAT BUSCO AMISTAD CON CHICA. Tel 648.143.750 SOLTER 67A MÚSIC, cerca senyora per convivència. Serietat. Tel. 629.719.134 AGENCIA URIBET. ENCONTRAR AMISTAD/PAREJA. Tel: 671.327.565

MASSATGES ERÒTICS MAYCA MASAJES. EXPLOSIÓN DE terapia-placer. Especial “NURU”. ¡¡¡Atrévete!!! Tel: 692.780.087 MASAJE RELAJANTE, SENSUAL, ERÓTICO… Tarragona. Tel: 632.210.550 RUSA. Masaje descontracturante, reflexoterapia. 40€ - 1 hora. Tel: 698.372.427

RELAX CAMBRILS. ¡¡NOVEDAD MARIA 59 años!! Cariñosa, sexo sin. Particular. Tel. 642.548.814 CASA NICOL ¡¡30€!!. Reus. Tel: 698.788.062

CRISTINA - CAROL. Masaje prostático … terminamos en la cama!! Pechugonas complacientes. Tarragona.. Tel: 643.136.495 -- 977 85.73.53 AMIGAS VICIOSAS. Desde 20€. Tel: 618.014.486 Reus ¡¡¡ANA MORBO Y PLACER!!!. Tarragona. Tel: 602.033.898 SÓLO ESPAÑOLES. “20€”. REUS. Tel: 611.324.259 PALOMA ¡¡NUEVA EN REUS!!. Tel. 604.351.582 TARRAGONA CLAUDIA. Relax completo. Tel: 611 311 542 REUS. MARITXELL. Atractiva catalana madura. Tel: 602.393.335 TARRAGONA. MARÍA. Madurita cariñosa. Recibo sola. Tel: 634.690.215 DULCE 33. Delgadita. Tarragona. Tel: 603.254.131

27/11/2020 diarimés

A L’ÚLTIMA

diarimés 27/11/2020

ART OLÍVIA MOLET

ELS MANAMENTS DE MOISÉS

El Mercedes autònom i la multa MOISÉS PEÑALVER Periodista

Els periodistes sentim coses a les rodes de premsa que espantarien fins i tot el Coscubiela. Dimecres vaig anar a una de la Mercedes-Benz a l’hotel Class Valls. Per fi un acte que no es feia en les punyeteres finestretes de l’ordinador! Sentir tres frases seguides sense que es talli, és un plaer. Clar que també té desavantatges, com no poder prendre notes en pijama, tot i que sempre ve algun modernet de Barsalona amb els pantalons arrapats de quadres que sembla que encara estigui al llit. Els de Stuttgart volien presentar les novetats i, avui dia, quan un enginyer parla, és com si estiguessis mirant Blade Runner o Raza, que t’espantes. Esteu asseguts? Doncs es veu

que l’any que ve ja podrem conduir un Mercedes que, en certes circumstàncies, seria tan independent que ens podríem anar tallant les ungles dels peus tranquil·lament mentre ens porta al Parlament a recollir els diners de l’ajuda d’autònom. Però resulta que els avenços no van a la mateixa velocitat al món normal i al policial i, alguns cossos, per manca de pressupost, encara van a cavall. Avui no faré sang de la Guàrdia Urbana per allò de la meva multa. Però tinc la mateixa afició que ells: inventar-me contes: «Buenos días...». Ho faré en castellà, que és una llengua en perill d’extinció. «He visto que ha adelantado sin dejar la distancia reglamentaria». «Perdoni, agent, jo no he sigut, ha estat el cotxe sol». «Deme el teléfono del ingeniero que ha programao el sistema». «Es diu Heinz Swartzpol». «Bueno, es igual, se la pongo a usted». «Ja sap que presentaré un recurs a BASE de la Noemí...». «Recurra, recurra, jajaja». «Però home, no es rebolqui per terra que es tacarà l’uniforme». Sara Dalmau amb el seu treball ‘Sirenes’, aquest dijous a Reus.

EL TEMPS

Estat del cel Previsions de cel molt ennuvolat o cobert en general a tot el país, amb l’obertura d’algunes clarianes transitòries a punts de l’interior.

17º

Màxima

14º

Precipitacions S’espera precipitació d’intensitat feble i puntualment moderada al litoral i al prelitoral, sobretot als dos extrems. Localment podrà anar acompanyada de tempesta. A més, precipitarà de manera més dispersa a la resta del territori. Acumularà quantitats de precipitació entre poc abundant i abundant al litoral i prelitoral. Si bé, a l’extrem sud i nord del territori és probable que Mínima localment sigui extremadament abundant. A la resta del país serà minsa o poc abundant. La cota de neu se situarà al voltant dels 2.000 metres.

VINE AL PORT!

Agenda

Segueix-nos!

Totes les activitats són en el marc de la commemoració del 150 aniversari de la Junta d’Obres del Port de Tarragona.

Activitats

- ‘Viatge a la Constel·lació Museu’: Al Museu del Port, diversitat de gènere. Fins al 30 de novembre, vuit museus de Tarragona obren portes, virtualment, sota un mateix concepte: la diversitat. Per participar en la ruta cal accedir al web d’Auriga Serveis Culturals (http://aurigasc.com), i descobrir quina peça proposa cadascuna de les institucions. - El Museu del Port al Tinglado 2. Entrada gratuïta. De dimarts a dissabtes, de 10 a 14 h i de 16 a 19 h. Diumenges i festius, d’11 a 14 h. Dilluns tancat - Educa Digital. El Museu del Port ofereix a escoles i esplais els tallers més emblemàtics de la seva proposta pedagògica, de forma digital. Reserva prèvia a museuport@porttarragona.cat o al 977 259 434 - Fem memòria. El Museu del Port busca la vostra col·laboració, des de les xarxes socials, per completar l’arxiu de fotografies històriques del seu fons @museuporttarragona - Arxiportus convida a... Aquesta setmana l’Arxiu del Port ens presenta Josep Maria Castellví amb “De confinaments i pandèmies. El vapor austríac Vega al port de Tarragona”. Llegiu l’entrada a: https://twitter.com/ARXIUPORT_TGNA/status/1330904631032025092 - Mostra PortAutors 2020 del Teatret del Serrallo. Podeu seguir els finalistes a les xarxes socials: Mia Fuentes • Lia Sampai • Ivory Tusk • La chica del mono • Patricia Atzur • Brott

Exposicions

HORARI: De dimarts a dissabtes, de 10 a 13 h i de 16 a 19 h, i diumenges i festius, d’11 a 14 h. Dilluns tancat - ‘XXIX Exposició col·lectiva del Sindicat d’iniciativa i Turisme’ Refugi 1. Fins al 13 de desembre de 2020. Entrada lliure. - ‘V Concurs de Pintura i IV Concurs de Dibuix i Gravat’. Tinglado 1. Fins al 13 de desembre de 2020. Entrada lliure.

SUDOKU Completeu el taulell, dividit en nou quadrats, omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni dins de cada quadrat.

Nivell mitjà

Cristina Serret

LES SIRENES VEGETALS DE SARA DALMAU

Fins ara havia treL’aparador de l’herballat amb la fusta bolari Realment com a suport, però (+Bio +Eco)2 , situat amb aquesta expoal raval del Pallol de sició ha volgut exReus, s’ha omplert perimentar amb les de sirenes. Aquestes textures naturals. filles del mar són Amb les Sirenes, obra de la pintora La pintora exposa la seva última obra l’artista ha volgut Sara Dalmau Sans, recrear les històries a l’aparador de la botiga Realment de personatges feque durant sis dies ha estat treballant menins ficticis molt de Reus en directe a la botivinculats a espais del ga per fer realitat el OLÍVIA MOLET emblemàtics litoral de la Costa projecte, que ha tiDaurada, però sense tulat amb el nom de oblidar l’efemèride Sirenes. del 25N. «Hi ha soAmb la doble voluntat de genebretot una palmera, on hi vaig veure una rar sinergies i de vagina violada, i commemorar el aquesta és la sirena Dia Internacional violada. Després, hi per l’eliminació de ha altres cues de sila violència envers les dones, la Marirena que ja són més felices. Per exemple ana Gaianu, de la la sirena de l’Empebotiga Realment, va posar-se en contacrador August, que s’ha vestit per a ell, te amb l’artista per tota daurada i amb proposar-li l’experillaurers en la decoment de generar una obra d’art en directe, ració del vestit, o la des d’un aparador sirena de la Torre Detall d’una de les cues de sirena. d’una botiga. «Era la dels Munts, dedicaprimera vegada que da als patricis Valeem posava a dins d’un aparador, com si fos una rius que van viure allà», descriu la pintora. Amb noia d’Amsterdam», bromeja la pintora. El resul- els fruits de l’atzavara, l’artista ha recreat el fons tat és una instal·lació que es podrà contemplar marí. Amb aquesta col·laboració, Sara Dalmau i Refins al divendres 4 de novembre. Sara Dalmau explica que el projecte de les Si- alment han volgut convidar el públic a assistir renes té la seva gènesi en una passejada que l’ar- al procés de creació d’una obra d’art a dins d’un tista va fer el mes d’agost passat: «Vaig descobrir aparador i a plantejar-se qüestions a l’entorn del unes textures molt maques mirant les deixalles paper de les dones en l’art i la societat a partir de de la poda d’unes palmeres. De seguida vaig veu- la simbologia mitològica de la sirena. Així, ens conviden a reflexionar sobre Què és art? I ser arre que allò eren cues de sirena». Dalmau, que està establerta a l’Argilaga, ha tista? Quin és el valor comercial de l’art? I el preu participat en prop d’una trentena d’exposicions, de l’artista? I el de la dona? tant individuals com col·lectives, i sovint en esA més, totes les peces del projecte Sirenes espais singulars, com ara l’Hotel Ritz o el Mones- tan a la venda. El que no sigui comprat, explica tir de Santes Creus, i sempre presentant sèries l’autora, serà exposat de nou, en una nova mosmotivades per la seva predilecció pel natural, la tra que ja ha començat a treballar, a la ciutat de Barcelona. figura i les històries femenines.