més diari
DIJOUS 6 D’OCTUBRE DE 2011 núm. 1.893 www.diarimes.com
tarragona ~ reus ~ costaDaurada
El Govern no denunciarà Ryanair, però no pagarà els vols que suprimeixi REUS La companyia de baix cost deixarà d’operar a partir de l’1 de novembre i es desconeix quan reprendrà l’activitat, però tot i així, la Taula estratègica vol mantenir-hi una bona relació. P6
OLÍVIA MOLET
Miguel Ángel Díaz, durant el seu discurs.
Activa Mútua obre portes a Reus en un edifici de 6.500 m2 L’empresa està ubicada al Tecnoparc, i la seva implantació ha costat 10 milions d’euros. P8 CRISTINA AGUILAR
La capella de Sant Pau i el claustre han estat restaurats i ara estan a refugi d’una gran cúpula que cobreix el claustre de l’antic Seminari de Tarragona.
El claustre del Seminari de Tarragona, a punt pel Congrés de Santa Tecla PATRIMONI L’equipament, reconvertit en un centre pastoral, s’estrenarà amb les jornades. P3
2 - diarimés
TARRAGONA
06/10/11
EQUIPAMENTS
SOCIETAT
CEDIDA
Deneguen la llicència a l’empresa que havia de construir el Sant Jordi Era un tràmit imprescindible perquè la Generalitat pogués recuperar la concessió ROSER SANS
LAIA DÍAZ
L’Ajuntament va signar dilluns passat la denegació de la llicència d’obres a la UTE (Unió Temporal d’Empreses) que havia de fer-se càrrec de la construcció del nou Complex Sant Jordi. Així ho va explicar al Diari Més la tinent d’alcalde encarregada de les llicències, Begoña Floria, que va ser l’encarregada de negar aquest document a la constructora per falta de documentació. Aquest tràmit era imprescindible perquè la Generalitat tingui via lliure per recuperar la concessió i rescindir definitivament el contracte amb les empreses Caña y Caña Construcciones, Essencial Wellness, ADD Xavier Claramunt i Edificacions i Reparacions Tarraco. Aquestes ja van fer dir fa un temps que no es podien fer càrrec de la inversió econòmica de més de vint milions d’euros que implicava l’obra. L’empresa va sol·licitar la llicència el 16 de setembre de 2010, quan encara podia fer front a la inversió. En aquell moment, l’informe tècnic va concloure que s’havia de modificar el projecte perquè faltaven
Els vehicles estaran a la Rambla President Lluís Companys.
Els protagonistes de ‘Transformers’ s’instal·len a Tarragona El Corte Inglés celebra un any REDACCIÓ
Imatge d’arxiu del Complex Sant Jordi, que està tancat des de l’any 2004.
La Generalitat manté que rescindirà el contracte amb la UTE abans de finals d’any
L’empresa no ha enviat la documentació necessària per obtenir la llicència de construcció
places d’aparcament, i el 25 d’octubre de 2010 se’ls van concedir deu dies de vista per presentar aquesta modificació. Uns dies més tard l’empresa va dir al consistori que estaven preparant la documentació. Tot i això, al gener de
2011 es va deixar el tràmit en suspens perquè es poguessin fer les cates arqueològiques. Van anant passant els mesos i el juliol de 2011, l’Ajuntament va sol· licitar els resultats de l’excavació arqueològica i la documentació que queda-
va pendent, però des de llavors no s’ha obtingut cap resposta, motiu pel qual ara, finalment, s’ha denegat la llicència. Així doncs, la Generalitat ara ja pot complir amb la seva intenció de recuperar la concessió. Des del Gabinet del Delegat del Govern van assegurar que es continua amb els terminis previstos i que abans de finals d’any la situació estarà resolta.
Visitar l’interior d’un impressionat tràiler desplegable de 126 m 2 i de 17 tones per gaudir amb les imatges, els sons, els llums i els efectes especials relacionats amb el peculiar món de les joguines infantils Transformers. Tocar el popular cotxe de 426 CV Bumblebee Chevrolet Camaro o fotografiar un robot de tres metres d’altura. Aquestes són algunes de les propostes que l’anomenat Road Show Transformers 2011 ofereix des d’avui als nens de les comarques tarragonines a la Rambla President Lluís Companys, davant de l’edifici d’El Corte Inglés. El públic infantil podrà participar gratuïtament d’aquest esdeveniment avui i divendres, entre dos quarts de sis i les nou del vespre, i també dissabte de dotze a dos quarts de tres i de cinc a nou.
Aquesta, però, no és l’única proposta que El Corte Inglés ha programat per celebrar el primer aniversari a Tarragona i el proper llarg cap de setmana, que arriba fins dimecres 12 d’octubre, dia festiu en què els comerços estan oberts, també convocarà múltiples activitats dirigides a tots els públics. Així, i també per al públic infantil, dissabte a dos quarts d’una del migdia la sala d’Àmbit Cultural de la cinquena planta viurà una nova sessió de la segona temporada dels «Dissabtes de Conte». A més a més, demà divendres, la planta soterrani al acollirà l’exposició de productes gastronòmics Comarca Priorat, cultura de qualitat, entre els quals destaquen els vins de la Denominació d’Origen Qualificada Priorat i la Denominació d’Origen Montsant.
TARRAGONA
06/10/11
EQUIPAMENTS
Últims retocs al Seminari per poder acollir el Congrés de Santa Tecla Al certamen, que es farà a finals de mes, ja hi ha al voltant de 200 inscrits LAIA DÍAZ
Les obres de remodelació del claustre de Sant Pau de l’edifici del Seminari ja estan gairebé acabades i a finals de mes l’espai reobrirà al públic. Serà per acollir els actes del Congrés Internacional de Santa Tecla, que se celebrarà entre el 27 i el 29 d’octubre. Aquests dies els operaris estan treballant en els últims detalls, mentre que la part més espectacular de la remodelació, la coberta que cobreix el claustre, ja està totalment acabada. Aquesta macroestructura, que ha canviat completament la fisonomia de l’indret, se subjecta sobre uns grans pilars instal·lats per no danyar l’estructura de l’edifici. A banda, aquesta intervenció ha servit també per adaptar els espais que acolliran les classes de l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós
CRISTINA AGUILAR
La nova coberta del claustre de Sant Pau del Seminari ja està completament instal·lada. (INSAF) i també molts dels despatxos de les diferents delegacions de l’Arquebisbat de Tarragona. Quan estiguin acabades
les obres del claustre de Sant Pau, s’iniciarà la segona fase dels treballs, que consistirà a remodelar el claustre del Sagrat Cor on
hi ha una biblioteca amb prop de 100.000 volums. A més, aquest espai també es cobrirà amb una cúpula molt similar a la que ja s’ha
instal·lat al claustre de Sant Pau. Si es compleixen els terminis, el Seminari podria haver canviat completament l’estiu del 2012.
Més de 200 congressistes Després de l’èxit del congrés de Sant Fructuós, l’Arquebisbat ha organitzat per a finals d’aquest mes un altre certamen dedicat, en aquesta ocasió, a la patrona de la ciutat, Santa Tecla. Quan encara falten més de tres setmanes perquè s’iniciï ja hi ha al voltant de 200 persones inscrites i s’espera que «en breu s’acabi de completar l’aforament que és d’unes 250 places», va explicar el director de l’INSAF, Josep Maria Gavaldà. La majoria de congressistes que s’han apuntat al congrés són de Catalunya, però també n’hi ha que vindran expressament de la resta de l’Estat i, fins i tot, Gavaldà va afirmar que hi ha «una professora inscrita que vindrà des de Chicago, als Estats Units». En el certamen està previst que es tractin diverses qüestions relacionades amb les actes de Sant Pau i Santa Tecla i també sobre les esglésies, tant d’Orient com d’Occident, que dediquen el seu culte a la Santa.
FORMACIÓ
Ajuntament i URV preparen visites obertes als centres de coneixement Aquest vespre es farà la primera mostra a l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica REDACCIÓ
La conselleria de Relacions Ciutadanes i Universitats i la URV preparen visites obertes als centres de coneixement de la Universitat en el marc del certamen Coneix el coneixement. La primera visita es farà
Comença el cicle ‘Vespres de ciència’ al CaixaForum El CaixaForum obre aquest vespre el cicle de conferències i entrevistes en directe «Vespres de ciència». A les set de la tarda començarà la xerrada De les vinyetes d’ancestres als dinosaures animats: la prehistòria en els còmics i l’animació, a càrrec de Rubén González, professor de dibuix INS de Pallejà i Membre del Seminari Permanent d’Educació Visual i Plàstica de l’ICE de la Universitat de Barcelona .
aquesta tarda a l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) a partir d’un quart de set. A més d’una visita a les instal·lacions, Diana Gorostidi, investigadora de l’ICAC oferirà una conferència titulada Com eren els veïns de la Part Alta
fa 2000 anys?. El programa està destinat a tothom que estigui interessat a visitar i comprovar de primera mà el potencial de la tasca que es duu a terme en aquests centres d’investigació. La cooperació entre la
URV i l’Ajuntament és bàsica, fonamental i imprescindible. Francisco Zapater, conseller de Relacions Ciutadanes i d’Universitats, va manifestar que «els polítics tenim l’obligació d’interpretar el context actual a partir d’una visió
global. Però en temps de canvis profunds i radicals necessitem la complicitat i el suport dels ciutadans i ciutadanes. Parlar del «coneixement», és fer-ho del futur. El futur l’hem d’edificar a partir de la innovació, la recerca, la capacitació i la creació de valor afegit». Des de fa temps, les empreses privades, la URV i l’Ajuntament treballen coordinadament per enfortir l’economia del coneixement, que serà, sense cap mena de dubte, la locomotora del creixement.
diarimés - 3
4 - diarimés
TARRAGONA
Prop d’un centenar de persones a la Jornada de residus de la Diputació Prop d’un centenar de persones van participar ahir a la jornada sobre gestió de residus que va organitzar la Diputació de Tarragona a través de la Unitat de Medi Ambient i Salut Pública del Servei d’Assistència Municipal. Amb el títol «El futur dels residus municipals a Catalunya» i destinada a representants del món local, l’activitat va permetre als assistents intercanviar experiències i opinions en matèria de gestió sostenible de residus i trobar solucions per a la seva prevenció. Amb aquesta iniciativa, on van participar alcaldes, regidors i personal tècnic del sector públic procedent de la demarcació, la Diputació va promoure un espai de participació i compromís ambiental entre els agents implicats i va impulsar la participació dels ens en la III edició de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus, que se celebrarà del 19 i el 27 de novembre.
06/10/11
SUCCESSOS
Un home de 22 anys resulta ferit en una baralla en un pis de la Rambla Nova L’agressor, un altre jove de 29, es va entregar a la Policia Local REDACCIÓ
Un home de 22 anys va resultar ferit ahir en una greu baralla que va tenir lloc a un pis de la Rambla Nova de la ciutat de Tarragona. El seu agressor es va entregar a la Policia un parell d’hores després. L’home de 22 anys que
va resultar ferit greu per arma blanca durant la baralla en un pis de la Rambla Nova de Tarragona va ser intervingut ahir al matí a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona i es trobava fora de perill, segons fonts de la Guàrdia Urbana. Els fets van tenir lloc a
SOCIETAT
CEDIDA
l’edifici número 75 d’aquest cèntric vial, poc abans de tres quarts de cinc de la matinada. L’agressor, autor de les ferides d’arma blanca, és un altre jove de 29 anys. Dues unitats del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) es van dirigir al lloc dels fets i van haver
de traslladar la víctima, en estat molt greu, a l’hospital Joan XXIII, on va ser intervingut quirúrgicament per les ferides. El presumpte autor de l’intent d’homicidi als joves es va entregar a dos quarts i cinc de vuit de la matinada del mateix dimecres a les dependències de la Guàrdia Urbana de la ciutat de Tarragona. L’agressor es va autoinculpar dels fets. D’altra banda, els Mossos d’Esquadra de la Generalitat s’han fet càrrec de la investigació dels fets.
El Rotary Club rep el regidor del PP Alejandro Fernández REDACCIÓ
Alejandro Fernández durant la trobada amb el Rotary Club.
La darrera reunió del Rotary Club de Tarragona va comptar dilluns amb la presència del regidor i líder del PP a Tarragona, Alejandro Fernández. Segons fonts de l’entitat rotària, Fernández va descriure de forma senzilla i afable les diferents problemàtiques de la ciutat de Tarragona. Tanmateix, el líder popular va detallar les idees que de-
fensarà davant del Govern central si representa la circumscripció de Tarragona. L’artista pintor i soci del club, Pere J. Salas i Mañé, va lliurar a Fernández una reproducció feta a mà, bronzejada amb les icones que identifiquen el Rotary Club. L’advocat José Luis Martín i el nou soci Xavier Barberà van rebre el banderí del Rotary Club.
Recerca i Desenvolupament per a finançar projectes empresarials El proper 19 d’octubre a la seu del Col·legi d’Enginyers Industrials de Tarragona, es celebrarà una jornada sobre el Programa de Recerca i Desenvolupament (PDI) destinat a finançar projectes empresarials de caràcter aplicat que tenen per objecte la creació i millora significativa d’un procés, producte o servei. Poden optar als ajuts companyies espanyoles de qualsevol dimensió. Són convocatòries obertes, sense límit temporal o convocatòria específica i el camp d’aplicació tecnològic és lliure, l’única condició evident és que representi una innovació real. Els projectes PDI poden ser individuals, de cooperació nacional o internacional. En aquesta jornada informativa es parlarà àmpliament sobre les línies actuals del programa, etc. Tots aquells interessats poden fer la seva inscripció abans de l’11 d’octubre a la Secretaria del Col·legi (977 23 80 12).
TARRAGONA
06/10/11
SANITAT
diarimés - 5
CRISTINA AGUILAR
L’Hospital Joan XXIII se sumarà a la vaga si ho fan tots els centres de l’ICS Els sindicats denuncien que en un any s’han tancat 112 llits ALBA PORTA
Els treballadors de l’Hospital Joan XXIII van decidir ahir que, si finalment es convoca una vaga que compti amb el suport de tots els centres de l’Institut Català de la Salut (ICS), també s’hi sumaran. Ara bé, de moment, sembla que només hi ha un 30% de treballadors de l’ICS partidaris de fer vaga per mostrar el rebuig a les retallades en matèria sanitària. «Ens adherirem a la convocatòria si finalment tira endavant, perquè una vaga només a l’Hospital Joan XXIII no tindria sentit», va apuntar Ferran Aiximeno, de CCOO. També es va mostrar partidari d’aquesta postura Agustí Aragonès, de la CGT, que va insistir que si es fa una vaga «és per
dur a terme alguna acció contundent». Ahir a les deu del matí els treballadors del centre hospitalari van participar en una cassolada que s’ha anat repetint cada dia durant tota la setmana. Avui, però, com que hi ha una concentració a les onze del matí a l’Estàtua dels Despullats amb motiu de la Jornada pel Treball Digne i a les 12, una manifestació dels estudiants en contra de les retallades, no s’ha convocat la cassolada, però sí que es repetirà demà a les deu del matí. Amb aquesta acció, els professionals volen mostrar el seu rebuig a les retallades i a la mesura que vol imposar l’ICS de reduir la paga de Nadal i l’ajornament del cobrament de complements. «Si no fir-
mem una rebaixa del sou, ens ho aplicaran per decret llei», va lamentar Aragonès. A més, el representant sindical va recordar que si l’ICS opta per fer fora 1.500 interins, a l’Hospital Joan XXIII «una tercera part del personal són interins». Durant la protesta, Aragonès va insistir que al llarg d’aquest any, l’hospital ha perdut 112 llits. A causa d’això, segons Aragonès, durant el cap de setmana passat «hi va haver dos malalts que van haver d’esperar dos dies a Urgències perquè no tenien llit per ser ingressats», com a exemple de les conseqüències que ha provocat el tancament de llits. «L’únic que ha augmentat aquests mesos són les queixes», va ironitzar Ara-
Els treballadors de l’Hospital Joan XXIII van protestar amb una cassolada.
Aragonès: «L’únic que ha augmentat aquests mesos són les queixes, ja n’hi ha 417»
A Vandellòs i l’Hospitalet, el 50% dels veïns signen en contra del tancament nocturn del CAP
gonès. Així doncs, el 30 de juny s’havien presentat 417 queixes, quan en tot l’any passat n’hi van haver 473.
les retallades sanitàries van lliurar ahir 3.028 signatures en contra de la supressió del servei nocturn del CAP de l’Hospitalet a l’alcalde del municipi, Alfons Garcia, i a la regidora de Salut, Cristina Borràs. El nombre de signatures representa el
Recullen 3.000 signatures A Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, les portaveus del Moviment en contra de
50% de la població, segons va remarcar l’alcalde, que va felicitar les portaveus del moviment per l’èxit d’aquesta iniciativa popular. El batlle també va recordar que el consistori ja va manifestar la seva disconformitat al tancament del CAP a les nits en la sessió plenària del 31 d’agost. A més a més, Garcia es va comprometre a fer arribar les firmes als Serveis Territorials de Salut.
6 - diarimés
REUS
06/10/11
TRANSPORT AERI
El Govern no denunciarà Ryanair tot i que no operi a Reus durant l’hivern El conveni no es rescindirà si la companyia compleix almenys amb el 50% de vols CRISTINA AGUILAR
ALBA PORTA
Sembla que la companyia irlandesa ha guanyat el pols. El Govern de la Generalitat no denunciarà Ryanair tot i que no operi a l’aeroport de Reus durant els mesos d’hivern. Així ho va confirmar ahir el delegat del Govern al Camp de Tarragona, Joaquim Nin, després de la constitució de la Taula estratègica per a l’impuls de l’aeroport de Reus. Segons va explicar Nin, el conveni que es va signar amb la companyia i que és vigent fins el 2013, contempla una clàusula de penalització només en el cas que la companyia disminueixi en un 50% o més la seva activitat anual a l’aeroport del territori. Per tant, per mantenir una bona relació amb la companyia, el Govern descarta denunciar Ryanair, tot i que no operarà a Reus a partir de l’1 de novembre, i es desconeix
Amb aquest mateix objectiu, es va acordar ahir que les administracions mantinguin l’aportació econòmica de 3,5 milions d’euros per la promoció de l’aeroport durant el 2012, que estarien a disposició de la Taula estratègica per destinar-los a les companyies, ja siguin comercials o de tour operació, que decidissin implantar-se a Reus. Segons Nin, ja s’han iniciat contactes «amb discreció» amb algunes companyies.
La responsabilitat, d’Aena
Ahir es va constituir la Taula estratègica per impulsar l’Aeroport. quan reprendrà la seva activitat l’any vinent. Ara bé, durant aquests mesos, la companyia no cobrarà el que l’Administració li paga cada mes depenent dels vols que realitza
i les freqüències, per tant, aquests diners suposaran un estalvi, i es destinaran a buscar noves companyies que, a partir de la propera temporada estival, puguin volar des de Reus.
Ricard Font, secretari general de Transport i Mobilitat, va insistir ahir que «l’únic responsable de la situació dels aeroports catalans és diu Aena». Tant Font com Nin van explicar que, després de les eleccions del 20 de novembre, i quan s’hagi constituït el nou govern estatal, «ens haurem de reunir amb Aena per definir
el nou model dels aeroports regionals». En el mateix sentit es va pronunciar la primera tinent d’alcalde a l’Ajuntament de Reus i diputada al Parlament, Alícia Alegret, que va demanar ahir al Govern de la Generalitat que insti Aena un canvi de la política de taxes dels aeroports catalans. «No té sentit tenir equiparades les taxes dels aeroports del Prat, Girona i Reus perquè responen a necessitats diferents», va afirmar Alegret. Per la seva banda, el Ministeri de Foment va voler agrair ahir, a través d’un comunicat, que la Generalitat col·labori en la promoció de rutes i la gestió comercial de l’aeroport de Reus, tot i que lamenta que hagi rebutjat l’oferta per crear un Comitè de Rutes específic pel centre de Reus. «Contribuiria a millorar l’activitat de l’aeroport de Reus al unir els esforços de tots els interessats», s’afirma al comunicat emès pel Ministeri. Foment també lamenta les declaracions del secretari general de Transport i Mobilitat, Ricard Font, sobre la responsabilitat d’Aena en la gestió comercial de l’Aeroport.
POLÍTICA MUNICIPAL
Pellicer acusa l’anterior equip de govern «d’amagar factures» L’alcalde va afirmar que el govern d’abans va maquillar durant anys els pressupostos REDACCIÓ
Després d’una conferència per valorar els primers cent dies de govern municipal del nou consistori que va omplir El Círcol, l’actual alcalde de Reus, Carles Pellicer, va acusar ahir l’anterior equip de go-
vern de «maquillar durant anys els pressupostos de l’Ajuntament». En el marc d’una entrevista radiofònica a l’espai Catalunya al dia Tarragona, de Catalunya Informació, Pellicer va deixar clar que l’equip de govern, format per PSC, ERC i
ICV, els ha amagat factures. «Ens hem trobat en una situació complicada perquè el govern anterior va estirar més el braç que la màniga i, sabent que hi havia una situació complicada, va continuar gastant com si no passés res», va afirmar el
batlle. Pellicer va anar més enllà i va dir que «els comptes que els havien ensenyat no eren reals» i que l’import de les factures omeses puja fins als «10 milions d’euros». Les reaccions no s’han fet esperar i el portaveu del grup municipal Ara Reus,
Jordi Cervera, ja ha anunciat que al Ple municipal de demà demanaran la relació de factures que Pellicer ha denunciat. Per la seva banda, l’alcalde de la capital del Baix Camp també es va referir a les negociacions per portar Ikea i va admetre que Tarragona porta avantatge. «Portem retard amb les converses perquè l’anterior govern es va espavilar poc en aquest tema. No tirem la tovallola i seguim treballant legítimament», va assegurar.
El Casal de les Dones incorpora els ‘Dimarts temàtics’ La regidora de Participació i Ciutadania, Àngels Tello, va presentar ahir la programació d’octubre a febrer del Casal de les Dones, que incorpora com a novetat els Dimarts temàtics i centralitza els serveis per a les dones. Així, cada dimarts del mes es plantejarà una temàtica diferent, que inclourà l’àmbit empresarial, la salut, l’art, l’educació i la participació política, vistes però, des d’una perspectiva de gènere. Paral·lelament i relacionades amb la temàtica de cada mes, també s’han organitzat altres activitats, com tallers, taules rodones, exposicions o un cinefòrum, que el proper dimarts 18 d’octubre projectarà la pel· lícula Coco Avant Chanel. A més a més, també s’han preparat una sèrie de cursos, com el d’Història de Reus i d’altres encaminats a la dona com empresària. Aquesta setmana, el Casal ja ha posat en marxa la finestreta única del Servei d’Atenció a les Dones (SIAD).
Ara Reus presentarà una moció per la finestreta única El grup municipal Ara Reus, encapçalat per Jordi Cervera i amb dos regidors, presentarà una moció al Ple Municipal de demà per demanar la implantació de la finestreta única, amb l’objectiu d’agilitar els tràmits per aquells empresaris que es vulguin instal·lar a Reus. «Una finestreta única és un sistema informàtic que va començar a funcionar però està parat. Volem que es reactivi per donar prioritat a l’arribada de noves empreses», afirmen. Segons el grup municipal, actualment una llicència pot tardar a tramitarse fins a sis mesos. Des d’Ara Reus, però, avancen que aquesta implantació no significaria «eliminar gent de l’OAC, que podrien actuar com a tutors i aconsellar». Ara Reus també preguntarà al Ple Municipal «el cost econòmic, directe o indirecte, que ha suposat per les arques municipals la construcció del nou hospital», que ha pujat a 170 milions d’euros.
06/10/11
PUBLICITAT
diarimés - 7
8 - diarimés
REUS
06/10/11
ECONOMIA
Activa Mútua inaugura nova seu a Reus amb la voluntat d’oferir un millor servei als clients L’edifici, al Tecnoparc i amb 6.500 metres quadrats i quatre plantes, ha suposat una inversió superior als deu milions d’euros OLÍVIA MOLET
SUSANNA CASES
En temps de crisi, no totes les notícies són negatives i encara hi pot haver escletxes per l’optimisme i les ganes de seguir endavant. Així ho ha demostrat Activa Mútua, que ahir va inaugurar una nova seu territorial al Tecnoparc de Reus, amb l’objectiu d’aconseguir més competitivitat en el sector i oferir un millor servei als seus clients. Amb una inversió superior als deu milions d’euros i un edifici de 6.500 metres quadrats (estructurat en una planta subterrània per l’aparcament i els arxius, planta baixa i dues plantes més), la inauguració d’aquesta nova seu va congregar més de 300 personalitats de l’àmbit socioeconòmic i polític del territori, com el director general d’Ordenació de la Seguretat Social, Miguel Ángel Díaz Peña; el director general de Relacions Laborals i Qualitat de la Generalitat, Ramon Bonastre; el subdelegat del Govern, Ramon Inglés; el delegat del Govern al Camp de Tarragona, Joaquim Nin; el vicepresident de la Diputació de Tarragona, Albert Vallvé; l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros; o el president de la Cambra de Comerç de Reus, Isaac Sanromà (l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, no hi va poder assistir perquè hi havia sessió al Parlament, però bona part dels regidors reusencs hi van ser presents), a més de la plana major de l’empresa. Després d’una visita per les instal·lacions, obra de l’arquitecte Carles Espinós i que destaquen per la senzillesa i una gran lluminositat per un sostre on predomina el vidre, la projecció d’un vídeo corporatiu i els parlaments, el vicari general de l’Arquebisbat de Tarragona, Joaquim Fortuny, va beneir el nou edifici, que alberga un centenar de treballadors dels més de 800 amb els quals compta Activa Mútua. «Aquest edifici no és conseqüència de la fusió, que és molt convenient i té un caire sim-
Els directius de l’empresa i bona part dels polítics del territori, però també de l’àmbit català i estatal, no es van voler perdre l’acte. OLÍVIA MOLET
Josep Jofré: «És una notícia excel·lent la implantació d’una empresa al territori» Se situa entre les deu primeres mútues de l’Estat i és líder en gestió de l’absentisme laboral
El nou edifici s’emplaça al Tecnoparc, darrere de FiraReus. bòlic, sinó del conjunt de gent que ha tirat endavant un projecte exclusivament català amb implantació estatal», va destacar el president d’Activa Mútua, Josep
Domingo Valls. Per la seva banda, el regidor d’Empresa i Ocupació a l’Ajuntament de Reus, Josep Jofré, va ressaltar la influència que tindrà aquest nou edi-
fici en el desenvolupament de la capital del Baix Camp. «És una notícia excel·lent en el context de crisi que ens envolta la implantació d’una empresa al territo-
ri, que serà de vital importància per la nostra ciutat», va afirmar Jofré. En aquest sentit, el director general d’Ordenació de la Seguretat Social, Miguel Ángel Díaz Peña, va remarcar que «el millor indicador és la qualitat de les prestacions a les administracions i als treballadors, més enllà dels resultats». Activa Mútua, empresa que es dedica a la gestió dels serveis mutuals a les empreses i als seus treballadors, se situa entre les deu primeres mútues de l’Estat i és líder en gestió de l’absentisme laboral.
Activa Mútua, mútua de mútues Activa Mútua va néixer l’any 2008, fruit de la fusió de tres de les mútues catalanes més capdavanteres: ReddisMatt (Tarragona), Fimac (Barcelona) i Mupa (Lleida). Actualment, la seu social està ubicada a Tarragona i compta amb tres seus territorials a Barcelona, Reus (on ahir va inaugurar una nova seu al Tecnoparc, darrere l’edifici de la Fira) i Lleida i fins a 73 delegacions repartides arreu de l’Estat espanyol. Dóna servei a més de 90.000 empreses i 630.000 treballadors i se situa en el rànquing de les deu primeres mútues de l’Estat que, segons Díaz Peña, han obtingut, en el seu conjunt, 4.500 milions d’euros des del 2004.
CAMP DE TARRAGONA
06/10/11
Roda de Barà farà la festa de l’Ecce Homo aquest cap de setmana Amb la implicació de les associacions i entitats Roda de Barà celebrarà el proper cap de setmana, 8 i 9 d’octubre, la seva Festa Major Petita Ecce Homo amb un programa farcit de propostes. La tretzena edició del Mercat d’artesania i antiquaris, organitzat per l’associació Artificus a la platja Costa Daurada, un campionat de botifarra al Casino Municipal i una gran festa per als infants a la plaça del Mercat, donaran el tret de sortida dissabte al matí a la festa petita. Si bé els infants seran protagonistes de la tarda de dissabte, els joves s’apoderaran de la nit amb La Petita House Party, una festa organitzada per Roda No Duerme Group al Casino Municipal. A dos quarts de nou les matinades donaran inici al diumenge de Festa Major Petita, que continuarà amb un open de dòmino al Casino Municipal a càrrec de l’associació Blanca Doble. L’acte més característic de la festa rodenca s’iniciarà a dos quarts d’onze quan pagesets, grallers, gegants i diables es donin cita a la plaça de la Sardana per dur a terme el tradicional seguici cap a l’església, on es farà l’ofici solemne i l’ofrena de fruits en honor a Sant Ecce Homo. Mentre els voluntaris comencen a preparar la paella popular que els rodencs podran assaborir a partir de les dues del migdia, a la plaça de l’Ajuntament els amants de les sardanes podran gaudir d’una bona estona. A la paella popular li seguirà el joc del quinto, al pavelló, que clourà la festa major. REDACCIÓ
Renfe flexibilitza els preus de l’AVE entre Barcelona i Madrid La companyia Renfe ha començat a aplicar una flexibilització de les tarifes de l’AVE BarcelonaMadrid, amb descomptes que poden arribar fins al 70%, els quals s’aplicaran en funció de la demanda. Així, el trajecte entre Barcelona i Madrid pot sortir per 35,30 euros; des del Camp de Tarragona 26,75 euros, des de Lleida 24,20 euros i Barcelona-Saragossa, 19,75 euros. ACN
diarimés - 9
TRANSPORT FERROVIARI
La CE opta pel corredor mediterrani i descarta el central i el pas per Madrid Finança la connexió de mercaderies dels ports catalans i valencians fins a Cartagena REDACCIÓ
Catalunya tindrà corredor mediterrani. La Comissió Europea ha descartat finalment la travessia central dels Pirineus, segons ha revelat a alguns eurodiputats, i aposta per prioritzar l’eix ferroviari de mercaderies dels Països Catalans, fins a Cartagena. L’eurocomissari de Transports, Siim Kallas, no ho farà públic fins el 19 d’octubre, però a l’Eurocambra ja han pogut veure el seu mapa de prioritats: tot i la pressió del Govern espanyol, amb el ministre Blanco fent campanya a París, Brussel·les ha esborrat la travessia que obligaria a foradar els Pirineus per connectar Madrid i Saragossa amb França esquivant Catalunya. I hi ha dibuixat dos corredors, el mediterrani i l’atlàntic. Prioritari, aquest cop, significa obligatori: abans del 2030 els ports catalans
i valencians hauran d’estar connectats per tren de mercaderies amb el centre i el nord d’Europa. La Comissió Europea preveu subvencionar la construcció dels corredors mediterrani i atlàntic, al País Basc, amb prop de 32.000 milions d’euros, entre el 2014 i el 2020, i encara 10.000 milions extra en fons de cohesió (tot i que el Govern espanyol s’hauria d’afanyar i fer les obres abans del 2015 si els vol cobrar).
L’eix de Madrid, descartat L’eix Madrid-SaragossaTolosa quedaria fora de la xarxa transeuropea bàsica i no rebria ni un euro dels fons comunitaris, segons el mapa que la direcció general de Transports de la CE va mostrar a representants dels grups polítics de l’Eurocambra. Si Espanya i França el volen construir l’hauran de pagar íntegra-
ment o buscar finançament privat. Andalusia també queda fora del corredor mediterrani: la connexió dels ports de Barcelona, Tarragona i València
de les exportacions i el turisme. Kallas vol mantenir en secret fins el 19 d’octubre la seva decisió, que ha pres basant-se en criteris d’eficiència econòmica i
Tot i l’opció avançada, la decisió oficial sobre el corredor escollit no se sabrà fins el 19 d’octubre
L’eix central, que passa per Madrid, es descarta i no rebria ni un euro dels fons comunitaris
morirà a Cartagena, a Múrcia, i no més al sud, tot i que Ferrmed havia demanat estendre l’eix fins a Algesires.
mediambiental, però ja ha començat a informar-ne alguns eurodiputats amb què després haurà de negociar. «Un diputat va ser ahir a la Comissió i va veure el mapa: cau la travessia central dels Pirineus i el corredor BCN-VAL és prioritari, va confirmar a Twitter l’eurodiputat de CiU, Ramon Tremosa. «Així la visita de Blanco a París, i el comunicat del Govern espanyol, de dimecres passat buscava salvar la cara davant l’elec-
La meitat del PIB Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i Múrcia concentren la meitat de la població i el PIB de l’Estat, el 50% de la seva producció agrícola, el 55% de la producció industrial, gairebé el 60% del tràfic terrestre de mercaderies, més del 65% del tràfic marítim i un 60%
torat aragonès», va piular. Els presidents català, valencià, balear i murcià, Artur Mas, Alberto Fabra, José Ramón Bauzá i Ramón Luis Valcárcel, van fer lobby pel corredor mediterrani a Brussel·les el passat 21 de setembre. Però el ministre espanyol de Foment, José Blanco, va apostar una setmana després per la travessia central dels Pirineus. Per la seva banda, el delegat del Govern de la Generalitat al Camp de Tarragona, Joaquim Nin, va destacar que el corredor del Mediterrani «ens ha de donar oportunitats de desenvolupament», i va celebrar la col·laboració entre administracions per reclamar a Brussel·les el finançament de la infraestructura. «Ja tocava que des de la UE hi hagués una visió d’on són les oportunitats de futur», va apuntar Nin. Des de l’Autoritat Portuària de Tarragona, el cap de gabinet, Jordi Sendra, també va recordar que es tracta d’una necessitat «perquè passen molts milions de tones de mercaderies pel nostre nas i se’n van als ports del nostre costat. Per evitar això, necessitem el Corredor del Mediterrani».
CAMBRILS
L’Ajuntament s’estalviarà enguany 72.000 euros en els llums de Nadal
la Rambla Jaume I, el carrer Major o el carrer Creus. I en una segona fase es farà el muntatge de la il·luminació adquirida fa uns anys per un grup de comerciants.
Ha recuperat i arranjat els de propietat municipal, que substituiran els de lloguer
Reduir la despesa
REDACCIÓ
L’Ajuntament de Cambrils s’estalviarà enguany 72.000 euros en la il·luminació de Nadal. Per una banda, no es llogaran els llums que cada any suposaven una despesa de 50.000 euros i se substituiran per uns altres de
propietat municipal, que s’han reparat. I per l’altra banda, a partir d’ara l’Ajuntament es farà càrrec de l’emmagatzematge, manteniment i muntatge de l’enllumenat de propietat d’un grup de comerciants, que fins ara rebien una sub-
venció de 22.000 euros per aquest concepte.
Avançar la instal·lació Aquests canvis han obligat la brigada municipal de muntatge a avançar la instal·lació d’aquests elements decoratius per po-
der assumir aquestes feines que anteriorment s’encarregaven sempre a empreses externes. De moment, els operaris de l’Ajuntament ja estan instal·lant els llums de propietat municipal, que ja es poden veure a carrers com
D’aquesta manera, les regidories de Promoció Econòmica i Serveis i Espai Públic de l’Ajuntament de Cambrils podran fer una reducció important de la despesa en il·luminació nadalenca i, al mateix temps, mantenir-la als carrers que habitualment s’han il·luminat.
10 - diarimés
CAMP DE TARRAGONA
CiU de Salou defensa al ple el model d’immersió lingüística El grup municipal de CiU a Salou va aprovar ahir una moció presentada al ple de l’Ajuntament en defensa del model educatiu i de la llei d’educació de Catalunya. Des de CiU es defensa amb contundència el model educatiu català, en llengua i continguts, així com de tota la comunitat educativa, que porta a terme una gran tasca. A més, CiU recordà que el model català ha garantit la cohesió social, no ha generat conflictes i ha permès el bon domini del català i de l’espanyol com demostren tots els indicadors dels estudis d’avaluació. Un model d’èxit que ha estat avalat per la UNESCO, la UE i el Tribunal Constitucional. REDACCIÓ
VALLS
L’Ajuntament i la Unió de Botiguers assessoren en la tramitació d’ajuts Aquest suport als establiments comercials es fa a través de sessions informatives REDACCIÓ
La regidoria d’Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Valls, conjuntament amb la Unió de Botiguers de Valls (UBV), assessora en la tramitació d’ajuts i d’incentius per als establi-
L’exposició Estudi Ortoneda Vernet. Testimoni fotogràfic d’una època, produïda per l’Arxiu Municipal de Cambrils, ha tancat portes després de rebre més de 500 visitants. Davant de les imatges exposades s’han generat nombroses converses i tertúlies, no únicament per reconèixer les persones fotografiades, sinó també per recordar els diferents aspectes de la vida al Cambrils de mitjan segle XX: la manera de treballar, les indumentàries, les festes, la construcció dels nous barris i urbanitzacions, l’arribada dels immigrants i dels turistes, les celebracions familiars, la Fira, els actes oficials, etc. REDACCIÓ
ments comercials impulsats pel Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya (CCAM). El termini per a la presentació de sol·licituds, assenyalen des de l’Ajuntament vallenc, finalitzarà el proper dimarts,
dia 11 d’octubre.
Sessions informatives Per dur a terme aquest assessorament s’han organitzat dues sessions informatives, que també entren dins del context d’ajuda als
botiguers i que, en definitiva, afavoreixen la dinamització del comerç. La primera es va celebrar el passat 28 de setembre i es va dedicar a la presentació dels ajuts dirigits als comerços que han estat afectats per
les obres de construcció de la Biblioteca de Ca Creus; va comptar amb la presència de 28 comerços. La segona sessió es va realitzar dilluns passat, dia 3 d’octubre; en aquesta ocasió es va presentar el programa d’incentius per a la compra, lloguer o concessió de locals buits i va comptar amb la participació d’una vintena d’establiments comercials. Personal tècnic de la regidoria d’Empresa i Ocupació van explicar com sol·licitar per via telemàtica aquestes línies d’ajuts.
BALL ESPORTIU CEDIDA
El Patronat de Turisme firma el conveni per celebrar el XIII Spanish Open Salou La nova edició se celebrarà del 2 al 7 de desembre al pavelló REDACCIÓ
La mostra de l’‘Estudi Ortoneda’ de Cambrils ha rebut 500 visites
06/10/11
L’Spanish Open de Salou ja s’ha convertit en un dels grans esdeveniments de Ball Esportiu a nivell internacional. Sis dies de competicions de Ball Esportiu amb parelles del més alt nivell es donaran cita a Salou el proper mes de desembre.
El regidor de Turisme, Benet Presas, va signar ahir el conveni amb ATA Producciones, l’empresa organitzadora per a la celebració d’aquesta XIII edició, que enguany se celebrarà del 2 al 7 del proper mes de desembre al pavelló municipal d’esports.
Una de les principals novetats del concurs d’enguany serà la celebració de la final del gran slam en balls llatins i estàndard o, el que és el mateix, la possibilitat de veure ballar a Salou les 13 millors parelles del món en aquestes dues i espectaculars modalitats de ball.
Un moment de la signatura del conveni feta ahir a Salou.
VILALLONGA DEL CAMP
CEDIDA
Inicien la setmana cultural sobre els goigs amb una taula rodona La sala d’actes del Centre Recreatiu de Vilallonga del Camp va acollir, dimarts al vespre, la primera taula rodona dins dels actes de la setmana cultural sobre Els Goigs. Devoció popular, literatura, art i música. Davant una molt bona assistència van intervenir Carme Puyol, mossèn Joan Roig, l’escultor Ramon Ferran, el pare Jordi Cassà i Montserrat Roig. REDACCIÓ
L’acte, que aplegà una nodrida assistència, es va fer dimarts a la sala d’actes del Centre Recreatiu.
Bon ritme d’inscripció als cursos del Centre Cultural de Cambrils Ja s’han formalitzat el 82% de les inscripcions als cursos i tallers programats al Centre Cultural de Cambrils per al nou semestre. El 12 de setembre s’iniciaren els primers cursos de Pilates amb les places exhaurides, i al llarg d’aquesta primera setmana d’octubre començaran els cursos de Ioga, tant per nens i nenes com per a persones adultes. REDACCIÓ
CATALUNYA-ESPANYA-MÓN
06/10/11
El veto de Rússia i Xina a l’ONU «encoratjarà la violència» a Síria El veto de Rússia i Xina al projecte de resolució de l’ONU sobre Síria «encoratjarà la violència», segons va advertir el president del Consell Nacional Siri, Burhan Ghalioun, principal instància de l’oposició síria. «Donar suport a Bashar al Asad en el seu projecte militarfeixista no encoratjarà el poble siri a romandre en una revolució pacífica», va sostenir Ghalioun a París al dia següent del fracàs d’un projecte de resolució tot demanant «mesures precises» contra el règim siri abans de considerar que «ells encoratgen realment la violència». Rússia i la Xina van amenaçar el règim de respondre a la seva repressió. AGÈNCIES
Cau un grup xinès que explotava dones en 37 bordells de Barcelona Els Mossos d’Esquadra van desarticular una organització xinesa dedicada al narcotràfic i a la prostitució que va gestionar a Barcelona fins a 37 prostíbuls clandestins, on les dones eren explotades sense les mínimes condicions sanitàries, en una operació realitzada a Catalunya contra la màfia asiàtica. L’inspector Joaquim Francès, responsable de l’àrea central de crim organitzat dels Mossos d’Esquadra, va presentar ahir en roda de premsa els resultats de la macro-operació policial, iniciada la setmana passada i que va comportar la detenció de 39 presumptes membres de la banda, dels quals 33 ja són a la presó. EFE
ECONOMIA
Els membres del Govern i els alts càrrecs no cobraran la paga de Nadal Així ho va anunciar Artur Mas, que entén que «tothom ha de fer sacrificis» ACN
El president de la Generalitat, Artur Mas, va anunciar ahir que els membres del Govern i els alts càrrecs no cobraran aquest any la paga extra de Nadal. Així ho va proposar aquest dimarts durant la reunió del Consell Executiu. Això afectarà unes 350 persones i suposarà un estalvi d’1,8 milions d’euros. Un conseller cobra aproximadament uns 5.000 euros bruts en concepte de paga de Nadal. «Jo entenc que tothom ha de fer sacri-
ficis», va argumentar Mas durant la sessió de control al Parlament. Mas va fer aquest anunci en plena ne-
Enmig de la negociació entre l’Institut Català de la Salut (ICS) i els sindicats de metges, Mas va anun-
Un conseller cobra aproximadament uns 5.000 euros en concepte de paga de Nadal
La mesura s’haurà d’aprovar en un Consell Executiu que es preveu per al novembre
gociació sobre la paga extra dels metges, que van demanar dimarts una rebaixa dels sous del Govern i dels diputats en lloc de continuar amb les retallades en sanitat.
ciar que els membres del Govern i els alts càrrecs no gaudiran enguany d’aquesta remuneració amb l’únic objectiu de donar exemple. En aquest sentit, el president de la Generalitat va
ACTUALITAT
EFE
aprofitar per recordar que el sou dels membres del Govern ja es va rebaixar un 15% fa un temps. Aquest gest arriba quan l’ICS demana als treballadors que acceptin rebaixar a la meitat la paga de Nadal i ajornar el cobrament de guàrdies i alguns complements. A més de consellers i directors generals, això també afectarà directors d’entitats autònomes i d’empreses públiques. La mesura s’haurà d’aprovar en un Consell Executiu que es preveu per al novembre.
SALUT
Els farmacèutics alerten de problemes d’abastament en 15 dies Estan intentant aconseguir un crèdit ACN
La duquessa d’Alba es casa als 85 anys La duquessa d’Alba, Cayetana Fiz-James Stuart, va contraure matrimoni ahir, als 85 anys, amb un funcionari de l’Estat 25 anys més jove que ella, al Palacio de Las Dueñas de Sevilla. A l’enllaç hi van assistir sis dels fills de la duquessa, ja que la més petita, Eugenia, va ser ingressada ahir a l’hospital per varicel·la. EFE
Els farmacèutics alerten que en menys de quinze dies tindran problemes d’abastament de medicaments. Així ho va explicar el president de la Federació d’Associacions de Farmàcies de Catalunya, Josep Esteve, que va concretar que aquest problema afectarà en un primer moment els 800 farmacèutics que van adquirir fa poc l’establiment, i que no només han de fer front al pagament als proveïdors i de personal sinó també a la hipoteca de
l’establiment. «Si no hi ha diners, no hi ha producte», va declarar. Davant d’aquesta situació, els col· legis de farmacèutics estan mirant d’aconseguir un crèdit amb una entitat bancària però Esteve va explicar que estan tenint «algun problema». Les farmàcies havien de rebre ahir el pagament de l’agost que els fa el Servei Català de la Salut pels medicaments de la Seguretat Social que elles avancen, però el Govern va anunciar que no podia complir els terminis.
diarimés - 11
Espanya aportarà la seva base de Rota a l’escut antimíssils El president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va anunciar la participació d’Espanya en el sistema antimíssils que desenvolupa l’OTAN aportant la base naval de Rota, a Cadis. Zapatero va fer l’anunci en una compareixença a la caserna general de l’Aliança Atlàntica amb el secretari general de l’organització, Anders Fogh Rasmussen, i el secretari de Defensa nord-americà, Leon Panetta. Recentment, Polònia, Romania, Holanda i Turquia s’han compromès a acollir components de l’escut en el seu territori i Rasmussen ja va advertir dilluns passat que esperava noves contribucions de més països. EFE
Cameron alerta que l’actual crisi és tan greu com la del 2008 La gravetat de l’amenaça que representa per a l’economia mundial l’actual crisi és «tan greu» com ho va ser la de 2008», va afirmar el primer ministre britànic, David Cameron. D’altra banda, també va subratllar la seva confiança que els plans d’austeritat adoptats pel seu Govern donaran resultat. «L’amenaça per a l’economia mundial, i per al Regne Unit, és tan greu avui com ho va ser el 2008», va dir Cameron ahir al matí en la seva intervenció durant la conferència anual del Partit Conservador britànic, on va assegurar que el Regne Unit no es veurà arrossegat «a una espiral interminable de rescats». AGÈNCIES
12 - diarimés
ESPORTS
06/10/11
FUTBOL
El Nàstic s’interessa en el central Juanito, de l’Asteras Tripolis El seu equip, de la Lliga grega, ha baixat a Segona per corrupció i el central podria jugar a Tarragona CEDIDA
comprovar que no hi hagi cap problema per a la seva contractació. Per això, l’entitat porta dies treballant en la possible incorporació d’un futbolista que arribaria per complir un dels desitjos de l’entrenador grana, un Juan Carlos Oliva que ahir va demanar en veu alta un defensa central, a banda d’un mitja punta. Doncs Juanito no només actua de central, sinó que també pot fer-ho al centre del camp, en tasques de destrucció i, fins i tot, es desenvolupa bé en la construcció. Aquest jugador seria el «tapat» de la direcció esportiva, que intentarà escometre el seu fitxatge en els propers dies.
VICENTE M. IZQUIERDO
El nou objectiu del Nàstic ja té nom i cognoms. I, fins i tot, sobrenom. Es tracta de Juan Jesús Gutiérrez Robles, més conegut com a Juanito, un jugador que no sortia en cap travessa pel simple motiu que fins fa pocs dies tenia equip: l’Asteras Tripolis grec. El problema és que aquest conjunt va descendir a la segona categoria grega per corrupció. I és que aquest divendres la Comissió de Disciplina de la Lliga Grega de Futbol va anunciar que aquest equip baixava de categoria per la seva implicació en un escàndols de partits presumptament comprats. El seu president, Giogos Borovilos ha estat suspès de tota activitat relacionada amb el futbol i el club haurà de pagar una multa de 300.000 euros com a sanció. Un equip com el Nàstic ara només pot contractar jugadors a l’atur, ja que el mercat no es torna a obrir fins a l’hivern i seria llavors quan el club grana podria dur a terme qualsevol tipus de contractació. Ara bé, els tarragonins van deixar dues fitxes lliures que ara poden omplir dos futbolistes que es trobin en situació d’atur i, el cas de Juanito, és exactament aquest. Encara resta conèixer alguns serrells sobre la maquinària legal, ja que el futbolista s’ha de desvincular completament del seu club i, tot seguit, el Nàstic ha de
Un altre lesionat
Juanito, durant la seva etapa al Màlaga, un dels clubs en els que ha militat.
Per si no estava prou plena, la infermeria del Nàstic va engreixar-se ahir encara més. I és que Juan Domínguez passarà avui pel quiròfan per intentar solucionar uns problemes de pubis que s’allarguen des del mes de març. La intervenció es realitzarà a la Clínica Quirón de Barcelona i el Doctor Ramon Cugat serà l’encarregat de dur-la a terme, sempre acompanyat del cap dels serveis mèdics del Nàstic, Carles Hernández. El club grana ha estimat un període de recuperació per l’extrem, que no ha jugat cap minut aquesta temporada i que va arribar a estar apartat durant la pretemporada, d’entre sis i vuit setmanes.
FUTBOL
Mora vol jugar contra el Guadalajara tot i les molèsties que pateix Pepe Mora, defensa de l’Hèrcules, afirma que intentarà recuperar-se a temps per jugar diumenge contra el Guadalajara, tot i que dilluns se li va diagnosticar una lleu distensió al bíceps femoral de la cuixa esquerra. Mora va ser substituït a la segona meitat del partit contra l’Alcorcón i no ha participat en cap de les dues sessions d’entrenament d’aquesta setmana. Tot i això, Mora assegura que se sent millor i que la seva participació diumenge dependrà de la seva evolució. Ahir va apuntar que té «poques molèsties» i que les lesions «mai arriben en bon moment, però menys quan un es troba bé». EFE
FUTBOL
Riki, del Deportivo, està disponible per jugar contra l’Alcoià El davanter del Deportivo de la Corunya, Riki, ja està disponible pel seu entrenador per si, aquest ho creu convenient, pugui jugar contra l’Alcoià, aquest dissabte a partir de les deu de la nit. El futbolista explica que, després de la golejada davant el Guadalajara (4-0), «l’equip s’ha adonat del que requereix cada partit i s’ha d’anar a competir amb actitud per fer un bon enfrontament». El jugador, sobre el rival, creu que el camp d’Alcoi «sembla un terreny típic de Segona B, més petit que el d’Alcorcón i amb la gent molt damunt». «Aquest no serà un partit fàcil», sentencia el futbolista. EFE
FUTBOL
Doblas: «Si li trenco la cama a Cristiano, m’envien a la tomba» EFE
El porter del Xerez, Toni Doblas, va transmetre ahir un missatge d’ànim i suport al davanter del Girona Ion Vélez, a qui va lesionar de gravetat en el genoll aquest dilluns «en una jugada en la qual es veu ben clar que és fortuïta», segons el mateix Doblas. El porter va assegurar que té «la consciència tranquil·la» després d’una
jugada que fa esgarrifar i va deixar clar que es va mostrar molest amb el tractament que ha tingut en alguns mitjans, ja que «només mostren la fotografia quan la meva cama està al seu genoll. Això ven més». I és que, ironitzant sobre aquest tema, el porter del Xerez va manifestar que «si li trenco la cama a Cristiano Ronaldo, m’envien a la tomba».
ALCOVER - OCTUBRE DE 2011 8a edició
alcover.cat
alcover Pirates i corsaris els bandolers de la mar. Les incursions a la costa de Tarragona en el segle XVI P 4-5
La torre de ca Tatxó nou espai d’interpretació de la nostra història local P6
Convent de sta. Anna Rehabilitació de l’antic convent de santa Anna d’Alcover per a equipament cultural P14-15
El camí natural del riu Glorieta Una passejada pel temps entre la vila d’Alcover i el nucli de Mont-ral P16-17
2 ¡ ALCOVER,
2n cap de setmana d’octubre
Organitza:
Amb el suport de:
AJUNTAMENT D’ALCOVER
Patrocinadors:
lcover
uĂmica s.l.
Â
grupo UNITS
Col.laboradors:
8a edició del Diari de la Fira. EDICIÓ: Ajuntament d’Alcover • ADREÇA: Plaça Nova, 3 43460-Alcover (l’Alt Camp) • telèfon: 977-760441• www.alcover.cat • COORDINACIÓ: Gabriel Mas • COL¡LABORADORS: Gabriel Mas, Coia Escoda, Ester Magriùà , Jose Carlos Eiriz, Ramon Marrugat, Joan Figuerola, Joan C. Gavaldà , Jordi J. Romera, Ignasi Planas i Soledat Roig MAQUETACIÓ i DISSENY: Jordi Ribellas • FOTOGRAFIA: Carles Fargas, Gabriel Mas, Joan Figuerola, Joan C. Gavaldà , Jordi J. Romera, Ignasi Planas, Jordi Tutusaus i Jordi Ribellas • CONTACTE A/E: premsa@alcover.cat
ALCOVER, 2n cap de setmana d’octubre ·
3
US PARLAREM DE … Cada any, quan arriben les primeres mestralades, els vents venten els camps i ens deixen cels clars i lluminosos. L’estiu queda enrere, les veremes i collites ja són als cups i a les golfes i de nou el cicle comença. És precisament durant aquests primers dies de tardor que a les nostres viles i ciutats sovintegen unes fires que antigament servien per vendre excedents, fer tractes amb el bestiar, adquirir estris i maquinària per al camp, intercanviar productes o relacionarnos amb la gent. El nostre poble, la vila d’Alcover, cruïlla de camins, porta d’entrada de les muntanyes de Prades, té una llarga tradició firal que es remunta a l’Edat Mitjana, celebra la fira el segon cap de setmana d’octubre i enguany no n’és una excepció. La Fira de Bandolers, tal com l’hem rebatejat els darrers anys, recupera un dels fenòmens més singulars de la nostra història, el bandolerisme, i al mateix temps aprofita l’esdevinement per mostrar a propis i forasters els anhels, iniciatives i realitats assolides. És per aquesta raó que aquest Diari de la Fira que teniu a les vostres mans us vol posar al corrent de les últimes novetats com ara la recuperació del desamortitzat convent de Santa Anna, que tot just inicia la segona fase després de cobrir aigües, tot frenant-ne la degradació i garantint-ne un ús en el futur. També us donem a conèixer la recuperació de l’antic camí del Glorieta pel marge dret del riu que unia Alcover amb Mont-ral i que ben segur deurien transitar infinitat de vegades els nostres bandolers. No podíem deixar de parlar-vos de ca Tatxó, la torre emmurallada convertida en un centre d’interpretació de la vila, al bell mig d’un itinerari de carrers i carrerons que us traslladaran a les històries i les llegendes més misterioses de casa nostra. El Diari us vol apropar tant el nucli urbà com el terme i per això informem del mas de Forès i els molins, un espai recuperat per als amants de la natura i punt de partida de molts excursionistes. Però el mas també té vida pròpia i a través d’una iniciativa de caràcter social, us expliquem com el volem viure i què hi volem fer, tant al mas Forès com en els seus voltants. Silvicultura, agricultura ecològica, conservació i manteniment d’edificis o programes d’educació ambiental, són algunes iniciatives que hi volem portar a terme. I si som a la vall del Glorieta, un dels rius més importants i més populars de les muntanyes de Prades, aprofitem per endinsar-nos al massís, aquest espai que desemboca a la plana per la nostra vila i que tard a d’hora acabarà sent declarat Parc Natural. El bandoler és el principal “leiv motiv” de la nostra Fira, però també es va viure en aquells anys de bandolerisme, fenòmens paral·lels propers que complementen la visió de la història del Camp de Tarragona. És per això que la Coia Escoda, des de la franja costanera, ens ha volgut apropar als pirates i corsaris, aquests bandolers de la mar que, ja sigui pel seu compte o al sevei del rei, raptaven tripulacions i s’apoderaven de vaixells i carregaments. Però no hi podia faltar al Diari de la Fira alguna referència a la vida quotidiana, fer esment a la gent de l’època bandolera i per fer-ho us hem volgut parlar dels aliments, dels hàbits nutricionals i de la importància del descobriment d’Amèrica en aquest canvis alimentaris. Tomaques, patates o pebrots, per posar alguns exemples, aniran substituint una base alimentària basada essencialment en els cereals i hortalisses tradicionals, per titllar-los d’alguna manera, uns menjars a base de naps i cols, en definitiva. Finalment, la Fira està arrelada al passat, però també és vida i present, és actualitat, la història de cada dia l’escriuen els homes i les dones d’Alcover, per tant, per acabar-ho d’adobar, res millor que fer-ho amb un parell d’entrevistes a persones que han anat, per una part, al capdavant dels gegants durant aquests darrers vint anys o que presideixen el nostre teixit associatiu, com ara la Unió de Botiguers de casa nostra. Llegiu el Diari, endinseu-vos a la Fira i gaudiu-la!
4 · ALCOVER,
2n cap de setmana d’octubre
Pirates i corsaris, els bandolers de la mar. Les incursions a la costa de Tarragona en el segle XVI
P
otser a aquells que llegiu aquest article us pot sorprendre el seu títol i la similitud que s’insinua entre pirates, corsaris i bandolers; i és que realment hi ha una semblança, sobretot entre corsaris i bandolers i per demostrar-ho cal definir abans que res cadascuna d’aquestes tipologies. Els corsaris duen a terme actes fora de la llei però amb el suport de l’estat a qui serveixen, i mai ataquen naus que portin la seva pròpia bandera; els pirates actuen per iniciativa pròpia, i única i exclusivament pel seu i únic benefici. Els bandolers, terme que apareix en el segle XV, s’aplica a aquelles persones que actuaven per protegir els interessos d’un senyor feudal; per dir-ho d’una manera més
entenedora, eren mercenaris a sou que es contractaven per a actuacions determinades. Més tard, s’associa el nom de bandoler amb el de malfactor o lladre de camins i el seu significat inicial es desdibuixa. Així doncs, corsaris i bandolers es poden posar al mateix sac, entenent que tots dos actuaven gairebé al marge de la llei, però emparats pels reis o estats o pels senyors, d’aquí doncs el títol de l’article. Centrant-nos amb els pirates i corsaris, cal apuntar, que el litoral català ha estat un lloc propici per a les actuacions impunes, tant dels uns com dels altres. Aquestes activitats delictives, especialment, s’aprofitaren de dos punts febles i poc protegits, ideals per a dur a terme activitats poc legals; al nord: les illes
Medes, i al sud del Principat, la punta dels Alfacs al delta de l’Ebre. Tarragona no restà al marge d’aquests fets ja que estan documentades diverses incursions de pirates a la seva costa, sobretot en el segle XVI, època força convulsa en el context de la Mediterrània occidental, a conseqüència de les crisis internacionals que patien diversos països. L’imperi otomà era en aquells moments capdavanter del món islàmic i el regia un afany extrem d’expansió, per la qual cosa van ser constants les incursions turques i barbaresques a les costes mediterrànies. Les víctimes van ser, sobretot, petits pobles dedicats a la pesca i al comerç marítim.
ALCOVER, 2n cap de setmana d’octubre ·
Els pirates solien atacar a la primavera i a l’estiu quan el risc de tempestes no era tan elevat, la mar estava més calma i es podien apropar silenciosament a les costes. Els seus objectius eren, primordialment, les petites naus mercants i també els llocs del litoral poc defensats com per exemple Salou o Tarragona. L’atac podia durar hores o dies sencers al final dels quals s’obtenia el botí desitjat: mercaderies i presoners que després eren venuts com a esclaus o pels quals es feia pagar un preu força alt a les seves famílies en concepte de rescat, moltes vegades tan alt que els captius restaven anys sencers en mans dels pirates mentre les seves famílies no recollien la suma de diners indicada. Òbviament, els pirates assolaven i arrasaven tot el que trobaven al seu pas: cases, granges o qualsevol tipus de construcció, de manera que la població atacada pels pirates havia de dedicar molts anys i esforços a la seva reconstrucció posterior. Dels diversos atacs pirates més coneguts a la nostra costa destaca el del dia 16 de juny de 1519 en què setze fustes1 procedents de Vila-seca, on ja havien saquejat l’església, es situaren davant del moll tarragoní per atemorir la població. Se sap també que el 1521 quatre embarcacions
pirates remuntaren l’Ebre i arribaren fins a Amposta on capturaren 150 persones. O que l’any 1550 el pirata turc Dragut, germà del conegut i temut Barba-rossa, saquejà Barenys, prop de Salou, i feu captives 20 persones. També es té notícia que el juliol de 1567 set galiotes2 mores van entrar al port de Tarragona, desembarcaren i segrestaren 27 persones, pel rescat de les quals els pirates van obtenir un bon botí, i de la incursió del 1582 en què cinc galiotes capturaren cinc barques i una trentena de pescadors de Tarragona i Tamarit. Així doncs no ens ha d’estranyar que al crit de “moros a la costa” els habitants de Tarragona o de qualsevol indret costaner correguessin a refugiar-se allà on podien carregats, si tenien temps, dels seus béns més valuosos i també del bestiar. En aquests casos extrems, de poc servien els guàrdies destinats a la vora del Francolí, a la punta del Miracle o a l’Arrabassada; de poc servia doblar la vigilància de les muralles, protegir el port o bé organitzar rondes de ciutadans voluntaris armats. Desembarcaven els temuts pirates, segrestaven a qui volien, i immediatament negociaven els seus rescats abans de salpar amb les seves naus. El senyal per a iniciar
les negociacions s’establia a través d’una vela que hissaven en els seus vaixells coneguda com a vela de rescat que es pagava amb diners, vitualles o altres mercaderies. De fet, els atacs dels pirates es caracteritzaven per la seva rapidesa. Realment esdevenien un veritable cop d’efecte en què el factor sorpresa era primordial per deixar al mateix temps inactives i estupefactes les forces militars o les milícies populars dels pobles. Cal apuntar que l’organització de la milícia depenia de la Junta de Defensa, òrgan encarregat de l’allistament d’efectius i del seu armament que consistia en arcabussos, dagues i espases. Els que s’hi oposaven podien ser acusats de traïdors i ser condemnats a mort. Alguns cops, i davant la magnitud dels atacs, s’organitzava també un cos femení que tenia com a missió portar municions i pertrets a la muralla. Així, per exemple, està força ben documentada la mobilització, l’any 1617, de gairebé un miler de persones davant un possible atac marítim dels moros d’Alger. A banda de la defensa personal i per prevenir els atacs de pirates i corsaris al llarg de la costa de Tarragona i de Catalunya en general, es va construir un sistema de fortificació, el puntal del qual
eren les torres de defensa o de guaita, conegudes també com a “torres de moros”, algunes de les quals encara es conserven avui en dia a les viles de Cambrils, Salou o la torre de la Mora a Tarragona. Els encarregats de la vigilància de la costa des d’aquestes torres tenien l’obligació d’avisar immediatament els pobles del voltant; els repics de les campanes eren el mitjà més habitual per fer el crit d’alarma d’invasió o arribada dels pirates que,
5
tot i que no infalible, com a mínim, permetia que alguns habitants tinguessin la possibilitat de fugir. El perill dels pirates turcs s’afeblí després de la batalla de Lepant el 1571 tot i que els pirates procedents d’Alger continuaren assetjant la costa catalana fins a finals del segle XVIII en què la pirateria i el corsarisme es desplaçaren del Mediterrani a l’Atlàntic. Coia Escoda Murria Responsable de l’arxiu del Port de Tarragona
6 · ALCOVER,
2n cap de setmana d’octubre
La torre de ca Tatxó Nou espai d’interpretació de la nostra història local
C
om vivien els alcoverencs durant l’edat mitjana?, com era la societat quan la vila era closa per la muralla?, quina era la seva forma de vida durant l’època del bandolerisme?, què explica la magnificència dels edificis renaixentistes avui conservats?. Per respondre a aquestes qüestions els historiadors analitzen les fonts i en aquest cas, les fonts son les troballes arqueològiques de les restes de la muralla medieval, els edificis històrics que s’han conservat, els noms de carrer que ens recorden fets importants, etc. En definitiva, un patrimoni que ens permet fer una lectura interpretativa tot reconstruint el nostre passat. Així doncs un cop finalitzada la restauració de les restes dels murs medievals de la torre de ca Tatxó, diferenciats dels moderns, la recuperació dels forjats reforçats, la conservació dels buits existents als murs i la introducció d’una escala d’accés al primer pis de la torre, ha estat possible museïtzar-la com un nou espai visitable, un petit centre d’interpretació de la nostra història local que ens ajuda a completar l’itinerari pel nucli antic de la vila. Una passejada en el temps Aquest és el títol de l’itinerari urbà que des de fa temps s’ofereix al públic per tal d’explicar la història d’ Alcover. En aquest recorregut es convida al visitant a perdre’s pels carrerons estrets de la vila, descobrir edificis sorprenents record d’un passat ric i esplendorós i escoltar
relats curiosos i històries importants que marcaren un abans i un després pels alcoverencs. Amb la intervenció a ca Tatxó, exemple d’habitatge construït dins l’espai d’una antiga torre medieval, just al davant de la impotent església de l’Assumpció o església Nova, es completa aquesta passejada en el temps. La intervenció i recuperació d’ aquest element històric ens ha permès millorar la comunicació amb el públic, per una banda pel seu propi significat i per l’altra gràcies a l’ús de les fotografies i una maqueta interactiva, amb efectes sonors i d’il·luminació, que fa possible visualitzar de manera diferent i entendre millor quan i com es va fortificar la vila i de quina manera ha anat creixent i transformar-se fins aconseguir la fisonomia urbana que avui la caracteritza. Les muralles d’Alcover, declarades Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) perquè es tractava d’una fortificació, van anar desapareixent a mesura que es perdia la seva funció original. Les restes de la torre de ca Tatxó, amb la seva presència, ens ajuden a interpretar l’estructura de vila closa d’Alcover, com un llegat del nostre patrimoni històric integrat en el teixit urbanístic actual. Ester Magriñá Directora del Museu d’Alcover
ALCOVER, 2n cap de setmana d’octubre ·
Entrevista a la Neus Cortiella, presidenta de l’associació de botiguers d’Alcover
Assoc
iació
de botig uers d’alco ver
L
’associació de botiguers d’Alcover treballa a favor del comerç tradicional i dóna a conèixer els avantatges del comerç de proximitat, el que es coneix popularment com les botigues del poble. Quina és la vostra opinió sobre l’estat actual del vostre sector ? Actualment el sector està bastant castigat per la crisi i la competència del mercat asiàtic. Avui hem de lluitar amb totes les armes que tenim: bon tracte, bon preu, bon servei i qualitat.
hi ha la persona que per motiu de temps o perquè ha de carregar, ha d’anar amb cotxe i el problema que tenim actualment és la manca d’aparcament. La nostra preocupació és poder habilitar zones del nucli antic del poble per aparcar en horari comercial, com per exemple la plaça Nova o el pati de l’Església. Fa temps es va parlar de posar un parquímetre però no es va acabar de concretar. Es diu que el comerç local posa a l’abast del client productes més frescos, de casa i de mercat.
Una de les singularitats del comerç del poble és el bon tracte i la confiança que genera als clients.
Creieu que les vostres botigues ajuden els pagesos, ramaders i les empreses locals?
Penseu que aquest tracte individual i personal és la clau de l’èxit?
Sí.
Totalment, com he dit abans, és la força que tenim al poble. Si alguna cosa que has comprat no et surt bé, per exemple, sempre tens més possibilitats de tornar-ho o canviar-ho, el tracte personal és imprescindible a les nostres botigues. Comprar i passejar sense necessitat d’utilitzar el transport privat és un altre dels avantatges que ofereix el comerç de trama urbana, es pot dir que aquest tipus de comerç és més sostenible des del punt de vista mediambiental. Teniu la sensació que apropeu el comerç a la gent, que doneu un bon servei i faciliteu fer la compra a peu? Sí, fer la compra tot passejant ens beneficia, però sempre
Creieu que les botigues tradicionals fan més poble? Sí, un poble sense botigues és mort, no té vida i sempre és millor si coneixes l’article a l’hora de vendre Fa més de deu anys que la Fira d’Alcover va fer un canvi i es va especialitzar al voltant d’un fet històric que en el seu moment va deixar una gran petjada a la vila, el bandolerisme. Quin paper juga el comerç local en la Fira anual? La Fira al comerç ens ha anat força bé, donat que el dissabte està molt animat i nosaltres també col·laborem al matí fent el pica-pica i posant paradetes al carrer. La veritat és que la gent cada any ja ho espera Penseu que organitzar aquest tipus de fires especialitzades és el camí per consolidar
7
aquest esdeveniment del calendari festiu i tradicional? Sí, això és el que la gent vol. Creieu que aquestes fires ajuden a potenciar el comerç local? Segur, principalment perquè crea un bon ambient i ens dóna a conèixer. Quins són el principals problemes del comerç local? La crisi econòmica, les grans superfícies i el mercat xinès, donat que podem competir amb ells. Amb l’únic que podem competir és amb la qualitat i el bon servei, és la nostra arma. Què representa la manca de relleu generacional per al sector comercial local? Cada botiga que es tanca per jubilació i no obre és un comerç menys i sap molt greu. En el nostre cas som la quarta generació i espero que continuï. Com veu el futur l’associació de botiguers i quines iniciatives té de cara el futur? El futur el veig bé, els que formem part de l’associació ja fa temps que fem coses junts, per això vam decidir recuperar l’associació de botiguers. Crec que ens anirà bé i de cara al futur tenim pensat editar un tríptic on tots els socis hi surtin i cadascú anunciï el que ven. També volem potenciar el comerç local fent coses per incentivar que la gent compri al poble, per a nosaltres és molt important i d’aquesta manera tots hi sortim guanyant. Comprar al poble dóna vida. Entrevista de Gabriel Mas Montagut
8 · ALCOVER,
2n cap de setmana d’octubre
Mas de Forés, un gran projecte per a les persones d’Alcover
F
a uns mesos l’Ajuntament d’Alcover va adjudicar a la Fundació GINAC el contracte de masoveria de la finca municipal de Mas de Forès. L’objecte d’aquest contracte és el manteniment i vigilància de l’àrea recreativa de Mas de Forès, inclosos els edificis existents. La finca, situada a la vall del riu Glorieta, a 3 km d’Alcover i 500 m de l’ermita del Remei, està inclosa dins el Pla d’Espais d’Especial Interès Natural (PEIN) i la Xarxa Natura 2000. Des de començament d’any, la Fundació GINAC i l’Ajuntament d’Alcover col· laboren en el desenvolupa-
ment d’aquest projecte que pretén arribar a ser un referent dins de l’àmbit català, en aspectes com ara la proximitat, la sostenibilitat social, l’econòmia ambiental i l’accessiblitat a totes les persones. Aquest projecte està plantejat com la suma i integració de diferents propostes, instal·lacions i serveis, per tal d’aconseguir una oferta summament atractiva i pensada per a públics i motivacions diverses, que aporti valor al conjunt d’agents del territori, des del compromís social amb els col·lectius més desfavorits. Partint de Mas de Forès, es vol impulsar múltiples serveis i activitats que suposin una
millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat i/o trastorn mental, i alhora potenciïn la conscienciació i cohesió social. Per fer-ho possible, s’ha iniciat un procés per tal que les persones d’Alcover que ho vulguin, puguin quedar-se en el municipi i rebre els serveis que necessiten. Al mateix temps es vol que aquest projecte doni valor a l’entorn. Actualment, un grup de persones de diferents serveis de la Fundació, organitzen tot tipus d’activitats dins del municipi d’Alcover, amb l’aprofitament de tots els recursos existents al poble, la integració a col·lectius i
ALCOVER, 2n cap de setmana d’octubre ·
d’aquesta manera trencar l’esterioptip que cada col·lectiu necessita el seu espai i els seus professionals, al contrari, els beneficiaris del projecte participen del mercat setmanal o tenen un programa quinzenal a Alcover Ràdio, entre altres coses. Per altra part, Mas de Forès ofereix la possibilitat de tenir una llar amb suport i la possibilitat de portar a terme tasques de formació a les persones amb trastorn mental, en concret es poden fer feines en les especialitats de jardineria i manteniment. Tot plegat ha permès la creació de treball en activitats forestals, en l’elaboració d’un projecte de recuperació de jardí botànic
i en la creació d’horts de conreu ecològic. Aquest projecte ha estat possible gràcies a la confiança que ha dipositat l’Ajuntament d’Alcover en la Fundació GINAC, el suport de la Diputació de Tarragona, de la Fundació La Caixa i de la Fundació Catalunya Caixa. La Fundació GINAC vol donar les gràcies als ciutadans i ciutadanes d’Alcover per la bona acollida rebuda i al mateix temps existeix el convenciment de l’èxit del projecte que compta amb la motivació dels voluntaris i la il·lusió de totes les persones que hi participen. José Carlos Eiriz Gerent de la fundació GINAC
La Fundació GINAC és una entitat d’economia social que té com a missió “Normalitzar les relacions laborals i socials de les persones amb discapacitat i/o trastorn mental de la comarca de l’Alt Camp, garantint la seva participació activa en la millora de la seva felicitat i qualitat de vida”. La Fundació disposa de múltiples centres i serveis que ofereixen atenció dins de l’àmbit assistencial (servei de teràpia ocupacional i servei ocupacional d’inserció), formatiu (servei prelaboral i centre de formació ocupacional), residencial (llars-residències i servei de suport a l’autonomia a la pròpia llar), de lleure (centre de lleure), i laboral (centre especial de treball, enclavaments i serveis d’intermediació laborals). La Fundació està al servei de les persones, i al servei del territori i actua com un agent dinamitzador que estableix sinergies i col·laboracions amb administracions, empreses i organitzacions d’economia social, per tal d’aconseguir avançar cap a la seva missió.
9
10 · ALCOVER,
2n cap de setmana d’octubre
L’impacte dels productes vegetals americans en el paisatge, l’agricultura i la cuina catalans.
A
ra farà set anys que vàrem poder gaudir de la dedicació honorífica a la cultura catalana de la gran fira del llibre americà que se celebra anualment a la ciutat mexicana de Guadalajara, i de com en va ésser de rellevant, en comprovar com la ciutat s’hi abocava, amb les senyeres amb les quatre barres que omplien carrers, edificis, autobusos... Tot un complement d’exposicions, concerts, representacions teatrals, ballet, recitals de cançó, cinema, conferències, col·loquis, etc. van amarar, amb el segell català,
l’activitat cultural de la ciutat durant una setmana. Aquest ambient va propiciar que el concorregut restaurant bufet de l’hotel Hilton, anunciés per a aquells dies, la dedicació exclusiva a un “Menú catalán”. La clientela podia triar d’una extensa oferta dels plats més típicament nostres: escalivada, pa amb tomàquet, arrossos amb els seus sofregits, suquets, botifarra amb mongetes, romesco, xató, xocolata amb melindros, truita de patates, patates al caliu... Tots ells, sorprenentment ben cuinats i presentats.
La paradoxa hi era servida, perquè cap d’aquests plats anunciats a la carta, que ens assemblen tan nostrats i així es mostraven, no són possibles sense la inclusió d’ingredients vegetals d’origen americà, perquè, si ens hi fixem, i només a tall d’exemple, ens són necessaris: els pebrots per a l’escalivada i el romesco; els bitxos per al xató; les tomaques per als sofregits i per a untar el pa; o els fesols que han d’acompanyar la llonganissa; i, naturalment, en acabar, a l’hora de les postres, ens caldran la xocolata, el cabell d’àngel o la canyella per a la crema. Ah! doncs... que no és la nostra una cuina mediterrània? D’aquesta cuina que idealitzem com la solució de tants problemes de salut? Hem de dir, si de cas, que una cosa no treu l’altra, perquè en realitat, i des de fa temps, el mestissatge entre productes mediterranis i americans ha anat prenent tal volada que, de retruc, ha portat a una autèntica revolució agrícola que ha entretingut molts anys la pagesia. De
primer, a poc a poc i sense adonar-nos-en gaire, amb les varietats americanes de fesol i de carabassa; més endavant, amb patates i tomaques; amb blat de moro i cacauets... Això sí, ha estat un procés ben subtil perquè ara poguem parlar tranquil·lament de tomaques de Cambrils, de patates de Prades, del tabac de Juneda o d’Andorra o dels cacauets valencians. La imbricació és ara prou gran perquè algun dels vegetals vinguts d’Amèrica tingui un grau d’adaptació tan intens a la nostra cultura que ja es reflecteix en la nostra percepció. Per això, la poetessa tarragonina Montserrat Abelló, exiliada a Xile, va poder acolorir l’enyor de la ciutat natal en el poema Retorn amb uns versos que deien recordo les atzavares i les nombroses espines de les figueres de moro. Vet aquí, doncs, com el paisatge mediterrani hi era evocat, des del Nou Món, per mitjà de l’atzavara i la figuera de moro, dues plantes que en procedeixen.
ALCOVER, 2n cap de setmana d’octubre ·
També Verdaguer dibuixava de manera semblant el paisatge de Terra Santa: «entre les atzavares i figueres de pala de Natzaret...»; i Manuel Vàzquez Montalbán, va voler simbolitzar amb el nom d’Atzavara un poble de la costa mediterrània. Tot i l’evidència, sobta molt el desconeixement que tenim de la gran modificació dels costums agraris que ha estat necessària per a l’adaptació al nostre món rural dels vegetals americans, com ara el llarg i costós convenciment a la pagesia dels avantatges del conreu de la patata. És ben clar que la introducció d’aquests vegetals americans ha provocat canvis notables en la fesomia agrícola, i tot i la pràctica del quasi monocultiu d’avellaners i vinya del Camp de Tarragona, no ens costarà gaire de trobar-nos, entremig, amb blatdemorars i camps sembrats de patata, carabassa o gira-sol, o bé amb tantes tomaqueres i pebroteres que s’escampen pels regadius. Fins i tot la vinya no seria avui possible sense els peus americans, l’obligat recurs des de
11
l’arribada de la fil·loxera, escarabató que és, d’altra banda, una plaga tan procedent d’Amèrica com ho són les de l’oïdi i del míldiu. Només les condicions climàtiques han dificultat el conreu d’altres espècies com ara la pinya americana i el cacau, de la mateixa manera que la coerció legal de productes estancats ha impedit la generalització del del tabac. La integració dels vegetals d’origen americà en el paisatge i la cultura mediterranis és ara tan pregona, que alguns ens semblen ja que en formen part des de sempre, i no solament en els que estan més directament relacionada amb l’alimentació. Si ja ens costa molt de fer-nos a la idea que plantes tan ben acomodades als nostre territori com l’atzavara i la figuera de moro, siguin ambdues procedents del nou continent, encara ho ha d’ésser més que, a les males herbes de sempre, els pagesos n’hi han hagut d’afegir d’altres com ara el blet punxent o marxant que, a més a més, emmetzina el bestiar. Fins i tot a molts els sorprèn de saber que l’arbustiva i medicinal marialluïsa no
sigui d’aquí de tota la vida. I ¿què en direm del món de la jardineria, amb les ja imprescindibles buguenvíl·lies, begònies, caputxines, dàlies, fúcsies, perpetuïnes, passioneres i cactus de tota mena? Avui, la presència de moltes d’aquestes espècies foranes ha deixat d’ésser un exotisme, com encara ho eren aquelles primerenques acàcies rosa, magnolieres i xicrandes dels patis de les cases d’indians i ara podem veure com, des de carrers i places ens fan companyia les tipuanes i les bellaombres o els pebrers bords i les parkinsònies.
L’arribada dels vegetals procedents d’Amèrica ho ha canviat tot i, segurament, a molts enyoradissos d’una idealitzada cuina mediterrània dels temps passats no els hi plauria gaire d’haver de prescindir de la salsa d’una calçotada, ni de les patates al caliu, ni dels gelats de vainilla. Ni tampoc, per a alguns usos, de l’oli de gira-sol, malgrat les grans virtuts del nostre identificador, inigualable i imprescindible oli d’oliva. Ramon Marrugat Cuyàs Filòleg
12 · ALCOVER,
2n cap de setmana d’octubre
FIRA DE BANDOLERS 2011 dijous 6
dissabte 8
A 2/4 8 de la tarda, a ca Cosme, Pirates i corsaris, els bandolers de la mar. Les incursions a la costa de Tarragona en el segle XVI, a càrrec de Coia Escoda Múrria, responsable de l’arxiu del Port de Tarragona.
De bon matí l’associació de botiguers d’Alcover ens convidarà a sortir de casa per fer un tast de productes del país mentre passegem tot gaudint dels aparadors engalanats que han preparat per les festes. Des del pati de l’església Nova oferiran als infants passejades amb carro pels carrers del poble (d’11 a 13 h).
divendres 7
A les 11 del matí, a la plaça Nova, La Bandolerada. Un any més tots esteu convidats a participar d’aquesta activitat on l’important és participar amb els teus amics, parents o coneguts. Busca la millor disfressa de bandoler/a i surt al carrer. No hi pots faltar.
A les 7 de la tarda, a ca Cosme, inauguració de la Fira de Bandolers, a càrrec del Molt Honorable Conseller de Cultura de la Generaitat de Catalunya senyor Ferran Mascarell Canalda. A la mateixa hora, al Casal Popular la Bretxa, obertura de la Taverna Bandolera. A les 8 del vespre, davant del Pavelló, Seguint els passos dels Morells i Voltors, sortida nocturna per la vall del Glorieta. (Organitza: CEDA; l’entitat no es fa responsable dels accidents o danys que puguin patir o produir els participants inscrits, si bé vetllarà per tal d’evitar-los).
A la mateixa hora, al Casal Popular la Bretxa, inauguració de l’exposició de fotografies de Jordi Masqué i Marc Caparó sota el títol Masies d’Alcover., amenitzada amb música tradicional en viu. A 2/4 de 9 del vespre, a la plaça Vella, representació teatralitzada de l’Elecció del Consell de la Vila per insaculació. Per uns instants ens traslladarem al segle XVI-XVII, per conèixer de quina manera es duia a terme la tria dels governants de la nostra vila. (Organitza: Grup de Teatre la Resclosa).
A les 10 de la nit, al so de l’antiga sirena del sindicat, s’anunciarà l’arribada dels bandolers a la vila, no us refieu. A 1/4 d’11 de la nit, al portal de la Saura. Els bandolers estan indignats. Alcover està sumit en una profunda crisi. No hi ha diners suficients per als dos bàndols, per aquest motiu la fira d’Alcover es veurà amenaçada pels conflictes entre Morells i Voltors A les 11 de la nit, a la plaça Vella, anunci del perill de bandolers. Tanqueu portes i finestres. Que no surtin la canalla de casa. Prepareu-vos per uns dies en què el carrer fa olor de pólvora i el soroll de les espases us ensordirà les orelles. A continuació, a la plaça Vella, Charlie Mag, ens presentarà l’espectacle Moments màgics, tens un moment? Un moment per somiar, per convertir-se en un infant i creure en la màgia? Un moment per a emocionarte i riure? Obre bé els ulls perquè arriba un moment màgic. A 2/4 d’1 de la nit, a la plaça Nova, ball. Un any més, TRÀFIC, ens servirà per començar la fira amb ritme, en finalitzar agafarà el relleu el grup alcoverenc THES Fem Versions. (Col·labora AJA).
A la mateixa hora, inici de la mostra d’oficis, arts tradicionals i productes gastronòmics, a l’entorn de la plaça del Portal, de l’església Vella, Rec, plaça Rubert, Sant Jaume i plaça Vella. Demostracions d’oficis tradicionals, tallers, degustació de productes de la terra són algunes de les activitats que podreu veure i fer. Així mateix, a l’espai d’entitats, podrem conèixer de primera mà les propostes que ens oferiran les entitats de la vila. A la 1 del migdia, al Casal Popular la Bretxa, concert vermut. (Organitza: CPB) A 2/4 de 4 de la tarda, 9a cursa d’ORNIS. Els més valents i enginyosos constructors de maquinàries mai vistes, prendran part d’una cursa en què l’important és participar. Aquest any tenim novetats en el recorregut i la prova, participa-hi. Des de mas de Moresc, i fins a l’av. de Maria. (Org: Regidoria de Joventut. Col·labora: ADF)
ALCOVER, 2n cap de setmana d’octubre ·
A la mateixa hora, a la plaça del Portal, Palla, fusta, pedra, espectacle infantil a càrrec de la companyia Galiot, teatre de titelles, que interpretarà una versió del conte dels 3 porquets. A 1/4 de 8 de la tarda, a la plaça d’en Rubert, Llar, dolça llar. A les 8 del vespre, a la plaça de l’església Vella, Volem solucions i no tantes raons. La crisi que afecta a la població d’Alcover ha arribat a una situació insostenible, fins al punt que Voltors i Morells es plantegen reorientar el seu negoci. Si no es fa res, el bandolers poden desaparèixer.
A 2/4 de 6 de la tarda, obertura del mercat d’oficis, arts tradicionals i productes gastronòmics a l’entorn de la plaça del Portal, de l’església Vella, Rec, plaça Rubert, Sant Jaume i plaça Vella. A 3/4 de 6 de la tarda, inici d’entremesos teatrals. Al Pati de l’Església Nova, Les desventures d’Eugeni de Monfort. De poble en poble, Eugeni de Montfort conta les peripècies viscudes al costat dels bandolers més famosos de les nostres contrades: saquejos, assalts, traïcions, combats a mort i venjances esgarrifoses ens transportaran al moment més àlgid del bandolerisme català. A les 6 de la tarda, a la plaça de l’església Vella, Conflicte d’interessos. Per fi les dues bandes rivals d’Alcover, Morells i Voltors, es posen d’acord en una cosa, per què discutir? si ho podem arreglar a la nostra manera. Aparteu les criatures.
A 2/4 de 9 de la nit, al Portal de la Saura, rebuda de les autoritats senyorials de la ciutat de Tarragona per solucionar els conflictes originats per l’ús de l’aigua, seguidament es dirigiran en comitiva al pati de l’Església Nova on es farà la Reconstrucció històrica del llibre de visites a les aigües del Francolí. Des de sempre, una de les fonts de conflicte més freqüents ha estat l’aigua, la diferència entre poder regar o no, equivalia a menjar o passar gana. (Org: Grup de Teatre la Resclosa). A 1/4 d’11 de la nit, a la plaça Nova, tast de bandolers. Després de la darrera edició en què vam tenir un convidat inesperat fet que ens va obligar a organitzar el tast al Pavelló de “Les Escoles” aquest any, hem decidit no deixar-lo entrar perquè a la plaça no hi cap. Sigueu tots convidats al tast en què tindrem de primer plat companyia; de segon, distracció, i de postres, salut. Us hi esperem (Col: Grup de Teatre la Resclosa). (aforament limitat).
A 3/4 de 7 de la tarda, inici de les 2es accions teatrals. Al Pati de l’Església Nova, Les desventures d’Eugeni de Monfort. A les 7 de la tarda, a la plaça de l’església Vella, Conflicte d’interessos.
diumenge 9 A les 9 del matí, matinades pels carrers de la vila amb els grallers de la vila d’Alcover, els Xuriguers i gaiters del Micanyo. A 2/4 11 del matí, obertura del mercat d’oficis, arts tradicionals i productes gastronòmics a l’entorn de la plaça del Portal, de l’església Vella, Rec, plaça Rubert, Sant Jaume i plaça Vella. A partir de les 11 del matí, a l’avinguda de Montblanc, concentració de motos Harley Davidson. (Organitza: Chapter Lleida) A les 12 del migdia, al carrer de les Rodes, XX Trobada de Gegants. (Organitza Colla Gegantera).
A 2/4 d’1 del migdia, els nostres gegants, capgrossos i colles convidades faran una cercavila pels carrers del poble, que finalitzarà a la plaça Nova, on faran una ballada de germanor. A la 1 del migdia, al Casal Popular la Bretxa, concert vermut. (Org: CPB). A 2/4 de 6 de la tarda, obertura del mercat d’oficis, arts tradicionals i productes gastronòmics a l’entorn de la plaça del Portal, de l’església Vella, Rec, plaça Rubert, Sant Jaume i plaça Vella. A les 6 de la tarda, inici dels esquetxos teatrals. Al Pati de l’Església Nova, Les desventures d’Eugeni de Monfort. A la mateixa hora, a la plaça Cosme Vidal, actuació de diferents formacions musicals d’arrel tradicional. A 1/4 de 7 de la tarda, a la plaça de l’església Vella, Conflicte d’interessos. A 2/7 de 7 de la tarda, a la plaça d’en Rubert, Llar, dolça llar. A 2/4 de 8 de la tarda, a la plaça de l’església Vella, Volem solucions i no tantes raons.
A la mateixa hora, a la plaça Cosme Vidal, actuació de diferents formacions musicals d’arrel tradicional. A 1/4 de 7 de la tarda, a la plaça d’en Rubert, Llar, dolça llar. La feina de bandolers no és una feina com les altres. Bregues, robatoris i saquejos deixen exhaust a qualsevol. Però en acabar la dura jornada laboral, el bandoler retorna a la dolça llar on retroba l’amor i la pau de la seva família, o no.
13
A 2/4 de 9 del vespre, a la plaça de l’església Vella, Reconstrucció històrica del llibre de visites a les aigües del Francolí. Segona visita de les autoritats de Tarragona per solucionar els conflictes generats per l’aigua. (Organitza: Grup de Teatre la Resclosa).
A la 1 de la nit, al pavelló, ball de fira amb La Banda del coche rojo, una de les bandes de versions més aclamades a casa nostra, segur que no us deixaran indiferents. En finalitzar, la nit serà cosa del DJ el qual serà l’encarregat de mantenir el ritme i la gresca fins altes hores.
Festa de la Mare de Deu del Remei A 2/4 de 10 del matí, des de l’església Nova, servei d’autobús fins a l’ermita del Remei. (També hi haurà servei de retorn en finalitzar els actes organitzats.)
A les 10 del matí, a l’ermita del Remei, ofrena floral a la Mare de Déu del Remei. A 2/4 de 12 del matí, missa solemne presidida pel senyor Arquebisbe Dr. Jaume Pujol i Balcells, en finalitzar l’acte litúrgic, benedicció de coques de la Mare de Déu.
14 · ALCOVER,
2n cap de setmana d’octubre
Rehabilitació de l’antic convent de Santa Anna d’Alcover per a equipament cultural
É
s coneguda la intensa relació que durant més de quatre segles ha tingut el convent de Santa Anna amb el municipi d’Alcover en l’àmbit religiós, artístic i cultural. Fins als últims trenta anys ha estat habitat i utilitzat per a diferents serveis i finalitats. La no utilització de l’edifici en aquest últim període, el seu abandó i la falta de recursos econòmics per al seu manteniment ha portat a la seva progressiva degradació. Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament d’Alcover s’ha proposat iniciar de forma urgent el procés de recuperació del conjunt conventual amb la redacció d’un estudi global anomenat Pla Director, que inclogui tots els aspectes necessaris per rehabilitar-lo amb uns usos culturals per a Alcover i la comarca. Fent un repàs històric, entre finals del segle XVI i inicis del segle XVII comença una nova etapa de creixement urbanístic a Alcover, que a més de cobrir la necessitat física d’ampliació urbana per donar resposta al seu creixement demogràfic, els edificis reflecteixen les noves idees arquitectòniques del moment. Aquesta etapa es caracteritza pel fet que la muralla deixa de ser el límit infranquejable de la vila fet que permet el creixement
urbà més enllà dels seus límits. Aquest procés comença amb la nova Casa de la Vila i es continua amb l’església Nova, el convent de Santa Anna, la capella de la Immaculada i un conjunt d’edificis destinats a residències privades entre els quals cal destacar l’actual Abadia i Ca Cosme. Això fa que aquest moment històric d’Alcover es caracteritzi per la construcció d’edificis de gran valor arquitectònic i per la quantitat de mestres de cases i arquitectes que els construeixen. El convent de Santa Anna està situat en l’entorn immediat del nucli urbà d’Alcover, al costat de la carretera que porta a Montral. El convent de l’ordre dels Franciscans va suposar un canvi significatiu en la vida dels alcoverencs de la fi del segle XVI. La iniciativa de fundar el convent l’any 1582 va sorgir dels consellers locals i possiblement suggerida per l’arquebisbe Antonio Agustín. Aprovada la proposta pel prelat i el comissari dels franciscans recoletos P. Pere Perelló, el municipi va oferir el lloc que ocupava l’ermita dedicada a Santa Anna amb la casa adjunta. L’any 1602 el nou edifici del convent ja tenia claustre, sala capitular, llibreria i les cel·les per acollir els monjos.
Es té constància que l’any 1617 es construeix l’església per l’arquitecte aragonès Andreu Bardagí. El municipi hi contribuïa amb donatius i els monjos exercien diferents serveis al poble de caràcter religiós i cultural. El convent es va convertir en un focus cultural, disposava de la seva pròpia biblioteca, a més d’atreure les famílies més acomodades que hi establien la seva capella i sepultura. El convent va patir un incendi i un saqueig el 10 de setembre de 1822. A causa de la desamortització de l’any 1836, l’edifici va passar a ser de propietat municipal. És a partir d’aquest moment quan l’edifici realitza funcions diverses entre les quals destaquen la d’hospital de pobres, habitatges particulars, escola i fàbrica de teixits. L’última activitat de l’edifici va ser acollir a partir de l’any 1920 la caserna de la Guàrdia Civil i el dipòsit municipal de vehicles abandonats fins l’any 1973. L’arquitectura dels temples franciscans va assumir propostes de notòria senzillesa constructiva, i es va fer servir mà d’obra escassament especialitzada. Una de les topologies de major èxit era la nau única amb simples murs de carreus que suportaven cobertes amb arcs diafragmàtics i
ALCOVER, 2n cap de setmana d’octubre ·
voltes ceràmiques amb llunetes. Respecte als espais conventuals, els franciscans hereten la distribució benedictina amb el claustre com a eix regulador de les diferents estances conventuals. El claustre és de dos pisos de galeries, el de la planta baixa té cinc arcs de mig punt a cada costat i el superior té sis arcs. El sostre de la planta baixa és de volta d’aresta i el superior, de coberta inclinada amb bigues de fusta. L’església d’una sola nau de volta de canó de cinc trams i capçalera poligonal està situada al costat nord-est del claustre. Té vuit capelles laterals entre contraforts, desiguals en profunditat, més estretes les quatre situades al costat del claustre, segurament per falta d’espai disponible. Estava coberta a dues vessants amb elements de fusta, bigues i teules. El conjunt conventual situat al voltant dels restants tres costats del claustre disposa de tres plantes connectades per una escala situada en un dels angles. En la planta baixa se situaven les dependències per a usos comuns, com sales de visita, refetor, cuina, magatzems, quadres, sagristia i sala capitular. En les dues plantes superiors els dormitoris es disposen en cel·les individuals. El pas del temps, les vicissituds històriques (incendis, espolis, períodes bèl·lics, etc.) i el canvi d’usos que el convent ha tingut després de la desamortització han provocat modificacions i afegits a l’obra original. La rehabilitació integral prevista en el Pla Director proposa una reutilització futura del conjunt conventual amb finalitats culturals compatibles amb les estructures arquitectòniques existents, per continuar una de les finalitats inicials de la fundació del convent: ser focus de cultura i art més enllà de l’àmbit local. La situació estratègica
d’Alcover dins del territori i les seves bones comunicacions ho afavoreixen. L’edifici té els espais suficients per ser punt de trobada d’orquestres, grups artístics, de dansa i teatre en la seva activitat creativa. Les dimensions i característiques arquitectòniques de l’antiga església conventual permeten situar en aquest espai una sala polivalent destinada a saló d’actes culturals, exposicions, conferències, concerts, dansa i teatre. Les diferents dependències estan organitzades a l’entorn del claustre, un element definidor i organitzatiu del conjunt. Aquesta situació dóna al conjunt unes bones possibilitats per definir usos diversificats, circulacions clares i sectors diferents: aules, tallers i espais de diferents dimensions per a activitats artístiques. Les habitacions per a allotjaments d’artistes, aules, tallers, espais d’activitats diverses i d’interpretació també queden a l’entorn d’espai relacional. L’Ajuntament d’Alcover ha portat a terme la primera etapa del Pla Director durant els anys 2010 i 2011, amb les obres d’urgència de consolidació i rehabilitació estructural del conjunt de l’antic convent. L’estat de l’edifici que encara mantenia el seu volum general i la traça dels forjats i cobertes existents, en permetia la rehabilitació amb la conservació els valors arquitectònics. En el mes de març de 2011 s’ha redactat el projecte executiu de la segona etapa del Pla Director que inclou la rehabilitació funcional de l’antiga església per a destinar-la a sala polivalent per a activitats artístiques obertes al públic. Joan Figuerola, Joan C. Gavaldà i Jordi J. Romera arquitectes
15
16 · ALCOVER,
2n cap de setmana d’octubre
El camí natural del riu glorieta. Una passejada pel temps entre la vila d’Alcover i el nucli de Mont-ral.
E
n el transcurs de la història la mobilitat ha estat sempre omnipresent en totes les societats i la gent sempre ha tingut la necessitat de desplaçar-se d’un indret a l’altre, ja sigui per comerciar o per intercanviar experiències, tot i que no sempre ho hem fet de la mateixa manera. Per exemple, avui la xarxa de carreteres facilita el trànsit rodat i motoritzat i ha propiciat un fenomen nou i revolucionari en les comunicacions: desplaçar-nos de forma ràpida i segura a la majoria de la població. Tot i que algunes carreteres actuals segueixen respectant les antigues traces dibuixades pels romans, poques coses tenen en comú aquells antics camins amb la xarxa viària d’avui. I no parlem dels mitjans de transport emprats, no tenen res a veure els antics carros arrossegats pels animals amb els vehicles actuals propulsats pels motors d’explosió, capaços de reduir fins un 90% el temps emprat antigament per fer els mateixos desplaçaments. Però si parlem de vies, no és menys cert que els antics camins estaven ben construïts, amb una bona tècnica que
molts enginyers d’avui signarien i que ha permès que alguns trams d’aquestes antigues vies hagin arribat als nostres dies en perfecte estat de conservació, malgrat el pas del temps i la multitud d’incidències que han hagut de suportar al llarg d’quests prop de dos mil anys. Els antics tractats constructius de Vitruvi que han arribat als nostres dies, per exemple, ens parlen de conceptes com ara capes, extractes, drenatges, compactacions, graves, empedrats o morters, tota una demostració de coneixement i tecnologia al servei d’un imperi que basava el seu domini en unes bones comunicacions que unien la ciutat de Roma, la capital, amb la resta dels territoris, ja sigui per terra o per mar. Però l’home no sempre s’ha dedicat a recórrer grans distàncies, al contrari, durant mil·lennis els petits recorreguts han format part de la nostra quotidianitat i els camins estrets de ferradura, sobretot quan calia superar importants desnivells, han estat els grans protagonistes de la mobilitat. Un camí per fer a peu o amb animal, un dels més populars, coneguts i transitats a casa nostra, és sens dubte el que unia la vila d’Alcover amb la
ALCOVER, 2n cap de setmana d’octubre ·
població de Mont-ral. El camí del riu Glorieta, la via que ens endinsava a les muntanyes de Prades, tradicionalment ens ha atansat al bosc i a les seves fonts d’energia: la llenya, la fusta i el carbó vegetal. També el camí ha posat al nostre abast herbes i plantes remeieres, però sobretot ens ha apropat l’aigua: la font de vida i energia pels alcoverencs. Per tant, el projecte endegat per refer el camí natural del riu Glorieta, un traçat de poc més de vuit quilòmetres, ens permet recuperar una part important del nostre patrimoni cultural, permet investigar i divulgar la història local, posa a l’abast un recurs per impulsar l’educació mediambiental, arranjar una infraestructura del turisme senderista i de retruc permet adequar un espai per al lleure i el gaudi dels visitants, ja siguin d’Alcover o forasters. Partint del nucli urbà d’Alcover, el camí surt cap a la font Fresca, passa per l’ermita del Remei i pel costat mateix dels molins paperers de Tarrés, aprofita la traça actual. A partir d’aquest punt, el camí recupera l’antic traçat pel marge dret del riu, voreja l’antiga central hidroelèctrica, passa per les fonts del Glorieta i arriba al nucli de Mont-ral. En aquest darrer tram recuperat, porta d’entrada a les muntanyes de Prades, el camí es veu
enriquit per nous atractius lligats a l’aprofitament de l’aigua. Si la vall del riu Glorieta ja és prou coneguda per una gran quantitat d’excursionistes i banyistes a l’estiu, amb la recuperació de l’antic camí de ferradura, amb elements constructius de pedra seca, el camí ens apropa una altra manera d’entendre els desplaçaments i el transport que els nostres avantpassats van emprar fins fa pocs anys. Recursos hidràulics, molins paperers, energia, paisatge, natura, fruits, herbes i vegetació diversa sovintegen en un camí que serà recuperat, tot respectant el traçat original, la pedra seca, els drenatges, els empedrats i els marges antics. Un camí ben senyalitzat i amb dues noves àrees de descans que ben aviat podrem gaudir i que sens dubte serà un referent per als amants del senderisme. Però no podem acabar aquestes línies sense comentar que aquesta iniciativa municipal posa en valor un patrimoni sovint oblidat i que també gràcies a l’ajut d’altres administracions, com ara la Diputació de Tarragona que ha finançat una bona part del projecte constructiu i el Ministeri de Medi Ambient del Govern d’Espanya que finançarà l’obra, ben aviat serà una realitat. Gabriel Mas Montagut
17
18 · ALCOVER,
2n cap de setmana d’octubre
Q
Enhorabona, ja en són vint
uan era petita quedava fascinada mirant amunt, amunt, mentre contemplava l’amable fesomia dels nostres gegants. Per contra, els capgrossos sempre em feien por, potser perquè els veia de més a prop o perquè la mare m’hi acostava perquè els posés uns cèntims dins de la de seva gran boca. A tota la mainada ens agradava veure’ls ballar i després de la sortida dels oficis religiosos corríem cap a la plaça d’Espanya per veure qui era més eixerit, el gegant o la geganta. “El gegant pesa més”, ens deien, “per això no balla tant”.
Miquel, com els noms dels nostres dos portals. Els padrins de bateig van ser els gegants de la Riba i els de Bràfim. També tenim dos gegantons que es diuen senyoreta Remei, com la nostra entranyable Mare de Déu, i Roc, nom associat a la festa de la gent gran i que cada any celebrem per homenatjar-los. La senyoreta Remei també està batejada i els seus padrins són els gegants de Falset, per contra en Roc, de moment, encara no ho està. No cal dir que els batejos són simbòlics i en comptes de tirar arròs o confits, es tira avellanes, el producte típic de la nostra terra.
De cop i volta, tot i que seguien sent els mateixos gegants i capgrossos, van passar a dependre de l’entitat, la colla gegantera, que tot just enguany compleix els vint anys i que no en són pocs! Aquesta entitat va néixer de la manera més curiosa. Els grallers que hi havia al poble ja formaven un grup independent, tocaven al nostre poble i a qualsevol altre que els contractés. Precisament anant de poble en poble els grallers es van adonar que tocaven per als gegants de pobles veïns, mentre que els nostres gegants no portaven música. Així doncs, van parlar amb un grup de joves que estaven interessats en la possibilitat que els gegants i els capgrossos formessin una associació, també independent, i hi vam posar fill a l’agulla.
Pel que fa als caps de colla, durant aquests anys n’hem tingut quatre. El primer fou Joan Solé, després, la Rosa Ollé, la va seguir el José Antonio Vega i l’última i actual és la Manoli Gallego.
Durant aquests anys els nostres gegants s’han passejat per molts pobles de la demarcació de Tarragona i de fora, i han portat per bandera el nom de la nostra vila amb molt d’orgull. També durant aquest temps hi ha hagut algunes novetats, com ara el bateig dels gegants, els van posar de nom Saura i
R.- No, no és més complicat que qualsevol altra associació. Algunes vegades tenim petites discussions, però finalment acaben sent constructives. La junta està formada per tres persones i entre tots tres intentem que tot rutlli de la millor manera possible. Si hem de ser sincers, quan convé tots hi posem l’espatlla
Amb la Manoli hi vaig mantenir una agradable conversa en la qual em va explicar moltes coses sobre “a colla gegantera i que tot seguit intentaré reproduir-vos: Pregunta (P).- Quants anys portes dins de la colla? I quants de presidenta? Resposta (R).- Fa uns dotze o tretze anys que pertanyo a l’associació. Quan era cap de colla la Rosa Ollé ja hi vaig entrar de junta i fa quatre anys que en sóc la cap de colla. P.- És difícil el dia a dia de la vostra colla?
per fer-ho rutllar. P.- Saps on va ser la primera sortida de la colla? R.- Va ser a Colldejou, el dia cinc d’agost de 1991, ara fa vint anys. Aquest poble, com a la Riba, és uns dels llocs on no hem deixat d’anar mai. P.- Els pobles on aneu a fer les trobades, van variant? R.- A la majoria de pobles repetim, però per circumstàncies diverses, a vegades deixem d’anar a un poble i pots tardar temps a tornar-hi. P.- Quin mes comenceu les trobades? R.- En principi, és al mes de maig, el fort són els mesos de juliol i agost i s’acaba al desembre, però actualment hi ha pobles que les trobades les realitzen en ple hivern. A l’hivern fem una sortida cada mes, més o menys, però al juliol i l’agost, cada cap de setmana tenim sortida i molts cops el dissabte i el diumenge. P.- Com organitzeu les trobades? R.- Normalment són intercanvis. Els caps de colla ens posem en contacte i decidim anar a aquest poble o a aquell altre, sempre depenem dels compromisos. Nosaltres pertanyem a la Coordinadora de Gegants i Capgrossos de les Comarques Meridionals que trimestralment treu una revista on pots trobar tota classe d’informació sobre les colles i ens facilita fer contactes. Abans estàvem inscrits a l’Agrupació de Catalunya de Gegants, però la quota era molt elevada i el que en realitat ens interessa és fer sortides dins de les comarques, tot i que durant l’any fem un parell de sortides fora de la nostra província.
ALCOVER, 2n cap de setmana d’octubre ·
P.- Heu notat la crisi? R.- Doncs sí, actualment hi ha colles que no tenen el suport de l’ajuntament i han hagut de restringir el nombre de sortides i trobades. Ara moltes trobades es fan cada dos anys, en lloc d’anualment. La veritat, tot costa, i tenim moltes despeses: la gasolina cadascú se la paga de la seva butxaca; segons on vas has de llogar un autobús; els voluntaris hi posen la seva camioneta per transpotar tot el material, etc. Després, cada poble convida totes les colles a esmorzar, berenar o algun a dinar, depèn de l’hora de la trobada, per tant, hi ha moltes despeses i sense suport és difícil tirar endavant. P.- Suposa molta feina organitzar un esmorzar per a tanta gent? R.- Doncs sí. Hi ha hagut anys que s’han aplegat al nostre poble disset o divuit colles geganteres i això representa fer uns sis-cents esmorzars. Però com t’he dit abans, tothom hi col· labora, des de la persona que transporta la llenya, fins a la gent que suca el pa, etc. P.- Vosaltres rebeu ajut de l’ajuntament?
els braços estan fets de fibra de vidre i el cap segueix essent, com sempre, de cartró pedra. P.- Alctualment, quants membres sou a la colla? R.- Som una cinquantena i escaig de persones i hi predomina la canalla. Ells en són l’eix vertebral i si podem els fem les sortides com més agradables millor. Per exemple, a l’estiu mirem si el poble on anem té piscina per banyar-nos o bé fem alguna acampada quan les sortides són de dos dies, dissabte i diumenge. P.- Suposo que teniu una pila d’anècdotes i de fets curiosos. R.- Déu n’hi do. Potser en una de les últimes sortides, recordo que érem poca gent, estàvem tan ocupats, que ens vam deixar oblidada per uns minuts una criatura dins del seu cotxet, després la mare no sabia on posar-se. També va ser una experiència molt agradable quan fa un any es va fer la trobada a les terres de l’Ebre i totes les colles van fer la desfilada tot navegant riu avall. La trobada va durar dos dies i al final totes juntes van fer la gran ballada.
R.- Tenim una subvenció anual. És que si no fos així, no podríem fer front a les despeses. Has de pensar que sempre hi ha algun desperfecte; que si s’ha de pintar un capgròs o bé tapar alguna esquerda. S’ha de tenir cura de la roba, rentar-la i de tant en tant comprar-ne de nova. Però el que surt més car són les reparacions de les cares dels gegants, donat que tot es fa de manera artesanal. Arranjar un cap pot sortir per uns sis-cents euros. Després, de tant en tant, s’ha de canviar de samarreta, diràs que és una bestiesa, però com a anècdota, en una trobada totes les colles anàvem de vermell i no sabies qui era qui.
Una altra experiència la vam viure quan ens van convidar a nosaltres sols a un llogaret anomenat Masia Castelló, a prop de Vandellòs, a la inauguració d’unes cases que havien arranjat els mateixos veïns. Va ser una festa molt bonica i familiar, a la nit hi vam acampar i els petits s’ho van passar d’allò més bé.
R.- De quin material estan fets actualment els gegants?.
R.- Ara per ara, molt bé. Som uns vuit components, és un número bo per tocar correctament. Però hem arribat a ser tres persones, la qual cosa va ser un
P.- Ara l’estructura és metàl·lica i no pesa tant com la fusta d’abans, el cos i
També quan algú de la colla es casa, els esperem a la sortida del lloc on s’ha celebrat la cerimònia i els gegants i capgrossos ballen mentre els grallers toquen. Fins i tot alguna embarassada ha passat els nou mesos amb la colla i ara el fillet ja és un dels nostres. P.- Com porteu les gralles?
malson i per contra en una ocasió vam arribar a ser uns quinze components. Els grallers és una entitat a part que també depèn de l’ajuntament, tot i que està integrada als gegants. Jo també sóc grallera i fa uns anys fèiem “bolos”. Ens pagaven per actuar i ens ho gastàvem en un dinar. A les gralles també hi ha despeses. Per exemple: s’han de reparar els pegats dels timbals; s’han de comprar baquetes; les canyetes de les gralles també es trenquen molt sovint i cada una val 10 euros, les comprem a l’engròs perquè ens surti més a compte. P.- Creus que després de l’aniversari continuareu amb ganes? I com viu l’aniversari la colla?
19
R.- Desitjo de tot cor que així sigui, ara per ara la colla té molt bona salut i ganes de tirar endavant. Quant a l’aniversari, preparem una sorpresa per a la trobada de la Fira que esperem que agradi a tothom. També preparem la peça de record que donarem a les colles geganteres que ens acompanyin i participin a la trobada. A totes les trobades s’han donat records però aquest cop ha de ser molt especial. I res més, desitjo que la gent d’Alcover gaudeixi d’aquesta memorable trobada i hi participi amb la seva assistència i que tots visquem una bona Fira. Entrevista de Soledat Roig Llort
20 · ALCOVER,
2n cap de setmana d’octubre
Les Muntanyes de Prades: un paisatge divers, un patrimoni excepcional
L
es Muntanyes de Prades són un conjunt de serres i altiplans que ocupen un vast territori a cavall del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat. De límits precisos malgrat que les divisions administratives, l’escampall de municipis i la feble demografia i l’activitat econòmica n’han diluït l’existència com a entitat geogràfica diferenciada. Aquest fet ha provocat una distorsió quant a la seva denominació que ha fluctuat al llarg del segle XX en diferents termes inexactes i sense base històrica. Encara avui és comú utilitzar el topònim “serra de Prades” quan no es tracta d’una serra sinó d’un massís on dominen extensos relleus aplanats. Aquesta és la imatge que ens mostra des de la plana estant: carenes muntanyoses allargassades que retallen profundes valls, com les dels rius de Siurana i Brugent. És bo recordar que en el manuscrit d’erecció del comtat de Prades en el segle XIV s’esmenta “Totas montaneas nostras vocatas de Prades, in Chatalonia situatas...” (totes les nostres muntanyes anomenades de Prades, situades en Catalunya...) Per tant cal bandejar altres denominacions.
Una sola realitat geogràfica i una correcta denominació, Muntanyes de Prades, assenyalen no obstant un paisatge muntanyenc molt variat i que es pot individualitzar en diferents unitats de relleu com la serra del Bosc de Poblet, la vall del riu Brugent, la vall del riu Glorieta, els Motllats, els cingles de la Mussara, la vall del riu de Siurana i l’altiplà de Prades. Aquesta varietat paisatgística en un espai que ocupa uns 260 km2 és un dels trets més destacats i que reflecteix una elevada biodiversitat, exemplaritzada en la munió d’espècies vegetals i de fauna que hi trobem. Si tenim en compte que ens trobem dins de l’anomenada Catalunya Seca i a tan sols una trentena de quilòmetres de la Mediterrània, sobta trobar un mantell forestal summament variat i ben constituït. En destaquen les rouredes, algunes d’insòlites, com el rebollar o roureda de roure reboll, única en tot Catalunya, que es fa pels entorns de Prades i del tossal de la Baltasana. O la roureda de roure martinenc que creix en clapes aïllades pels obacs de la serra del Bosc de Poblet. Aquesta roureda conté
una gran diversitat d’arbres a més de tres espècies de roures, com el pi rajolet, el castanyer, la blada, l’avellaner o el tell. Les rouredes assenyalen un clima més fresc i humit que segles enrere devia ser més accentuat encara. Existeix un topònim relicte, la fageda de la Xana, en l’obac dels Plans de la Guàrdia (terme de Prades) que dóna fe de l’existència de pretèrites fagedes avui desaparegudes. En aquest territori enlairat, per sobre dels 800 m, ara dominen les pinedes de pi rajolet i de pi negral. Al dessota s’estenen els alzinars i carrascars, boscos mediterranis molt ben conservats a les Muntanyes de Prades, especialment en el Bosc de Poblet i en els obacs de les valls del Brugent, del Glorieta i de Siurana. En les parts més baixes i assolellades i enllà on es van produir incendis forestals, es troben grans masses de pi bord o pi blanc. El paisatge de la serra del Bosc de Poblet es caracteritza pels tons foscos, ja que el sòl està format en gran part per pissarres i cobert per un dens alzinar. Aquí les valls són rectilínies i de pendent uniforme.
Bona fira
ALCOVER, 2n cap de setmana d’octubre ·
Entre els millors exemples hi ha la vall de Tillar i la vall de Castellfollit. La vall del riu Brugent és la més extensa de totes les Muntanyes de Prades i separa els dos grans relleus que hi trobem, al nord la serra del Bosc de Poblet i al sud els Motllats. Tot resseguint la vall des de la Riba, es transita per ambients típicament mediterranis, amb matollars i pinedes de pi blanc; per a partir del bonic poble de Farena, endinsar-nos en els alzinars i les rouredes amb castanyers de la seva capçalera. D’especial interès són les barrancades que es desprenen pels obacs dels Motllats, on les roques dolomítiques han produït uns relleus ruïniformes singulars, amb balmes i roques foradades com el pont de Goi i la Foradada de Capafonts. La vall del riu Glorieta reprodueix a petita escala tota l’orografia i la coberta forestal de les Muntanyes de Prades. A l’inici trobem encara les restes d’un paisatge agroforestal, on al fons de la vall romanen alguns cultius (molts avellaners abandonats) en terrenys pissarrencs. Hi ha també alguns masos de gran valor arquitectònic i etnogràfic, com el mas de Monravà o el mas de Forès. De sobte, la vall s’estreny i s’enlaira per superar de primer el cingle Roig i després
el cingle Blanc. El curs del riu és summament atractiu. El bosc és frescal i ens trobem en el replà de l’Aixàviga, una fondalada suspesa al repeu de la cinglera dels Motllats que aplega bells llogarrets del terme de Mont-ral i una de les escasses zones encara cultivades en l’interior de les Muntanyes. Els cingles de la Mussara s’estenen des de l’Albiol fins a penetrar en la fonda vall de Siurana. Formen una sanefa serpentejant que fa de límit del massís en la part encarada al Baix Camp i al Priorat. És un dels relleus més característics de les Muntanyes de Prades. Paratges enlairats i oberts cara la Mediterrània; domini d’àmplies panoràmiques, d’aus rapinyaires, d’escaladors, i de senders que en curtes giragonses superen per graus escabrosos les altes cingleres. La vall de Siurana és la germana oposada a la vall del riu Brugent. Ambdues es troben dalt del coll de Capafonts i prenen direccions oposades. La primera se’n va cap el riu Ebre, la segona cap el Francolí. No obstant això tenen certes similituds en les seves capçaleres: una forma l’amfiteatre de Capafonts i l’altra el de la Febró. Dos pobles adientment col·locats i en un marc muntanyenc esplèndid.
El pla de Prades és una mena d’altiplà posat a un miler de metres d’altitud, d’una gran harmonia i bellesa cromàtica. No s’espera trobar dalt del muntanyam aquest pla encara conreat, encerclat per carenes cobertes de boscos ubèrrims on creixen alzines, castanyers, pins i roures, i amb la vila de Prades instal·lada al bell mig que ha pres el color de la roca del voltant, el saldó o gres vermell. A tota aquesta diversitat de paisatges, de gran valor ecològic i natural, cal afegir l’enorme riquesa patrimonial que representa la història del poblament i de l’hàbitat humà de les Muntanyes. Trobem rastres dels primers pobladors prehistòrics en la trentena d’abrics i balmes que tenen pintures rupestres, localitzades la majoria en l’antic terme de Rojals. Les balmes i coves també es varen aprofitar per bastir masos troglodítics de gran interès etnogràfic com el mas de Roquerol, dessota la mola de Roquerola. L’hàbitat dispers en masos, avui gairebé extingit, va ser la forma de poblament més estesa per totes les Muntanyes, especialment als termes Mont-ral i de la Mussara. A inici del segle passat es comptabilitzaven més de tres-cents masos. També van existir minúsculs
llogarrets, bastits en llocs inversemblants i summament suggestius, la majoria dels quals ara són un munt d’enderrocs com Rojalons, els Cogullons, la Mussara i Gallicant. D’altres han resistit l’embat del temps i mantenen vida com la Bartra, l’Aixàviga o el Bosquet. En acabat trobem els petits pobles que conserven carrerons i edificis de pedra curosament arranjats. L’atractiu d’aquests vilarons és indiscutible. En destaquen per exemple, Rojals, Farena i Siurana. La vila de Prades fou capital de l’antic Comtat de Prades i encara senyoreja per totes les Muntanyes. Les comunicacions rodades menen totes a Prades. La població conserva una petita mostra de les antigues muralles i una bella plaça porxada. És el lloc de més atracció turística, malgrat que l’escampall de segones residències s’hagi fet sense gaire ordre ni concert. Els municipis que s’inclouen dins les Muntanyes de Prades són l’Albiol, Arbolí, Capafonts, la Febró, Mont-ral, Prades i Vilanova de Prades. A més s’hi hauria d’afegir els antics termes de Siurana (annexat a Cornudella de Montsant), la Mussara (annexat a Vilaplana del Camp) i Rojals (annexat a Montblanc). També forma part de les Muntanyes tota la serra del Bosc de Poblet dins
21
els termes de l’Espluga de Francolí i Vimbodí, i d’altres petits bocins dels municipis de Vallclara, Vilaverd, la Riba i Alcover (l’antic terme de Samuntà que ocupava les parts baixes de les valls del Glorieta i del seu afluent el Micanyo o riu d’Albiol). Tot aquest territori s’hauria de protegir de forma escaient sota la figura de parc natural. Així mateix, tots aquells municipis per poder oferir uns serveis de qualitat i atendre convenientment les necessitats de protecció dels valors naturals, paisatgístics i històrics que són el seu principal recurs econòmic, haurien d’aplegar-se per formar una mancomunitat de pobles de les Muntanyes de Prades. També hauria de servir per posar en valor els productes agraris i forestals de qualitat que haurien de comercialitzar-se sota una mateixa denominació comuna, com la mel, les patates, les castanyes o els bolets. Tot això per garantir el futur de la gran riquesa natural, històrica i patrimonial que contenen les Muntanyes de Prades: Totas montaneas nostras vocatas de Prades, in Chatalonia situatas... Ignasi Planas Geògraf
22 · ALCOVER,
2n cap de setmana d’octubre
ALCOVER, 2n cap de setmana d’octubre ·
Amb motiu de la fira de Bandolers d’Alcover,Cerveses la Gardènia, fabricant de la millor cervesa del món: Rosita, vol participar de la fira realitzant una edició especial: Rosita bandolers’2011. Aquesta edició especial es presentarà el dies 8 i 9 només a Alcover. Es tracta d’una edició limitada de 1832 ampolles de color blau i etiqueta commemorativa. La cervesa és la Rosita Original presentada amb aquest curiós envàs. D’aquesta forma volem agrair el suport que hem tingut de tot el poble d’Alcover, durant tots aquest anys des de l’arribada de la fàbrica a Alcover finals de l’any 2007. Actualment la cervesa Rosita ja la podem trobar als millors restaurants de tot Espanya i també a l’estranger: Austràlia, Finlàndia, Japó, Noruega, Nova York i a partir del proper mes d’octubre a Brasil. A vegades tenim la sort de rebre visitants d’aquests països i el que fem es ensenyar-li el poble on fem la millor cervesa del món. Salut & Rosita
23
24 · ALCOVER,
2n cap de setmana d’octubre
espai anton català
Pavelló Municipal d’Esports
museu d’ ALCOVER
C. de la Costeta, 1-3. 43460 Alcover Tel. +34 977 846 452 museualcover@alcover.cat De dimarts a divendres, de 10 a 14 h Dissabtes, d’11 a 14 h i de 18 a 20 h Diumenges i festius d’11 a 14 h
El museu ofereix Visites guiades per a escolars i grups, prèvia reserva. Tallers pedagògics Per més informació consultar www.museualcover.cat
ALCOVER dissabte dia 15 d’octubre - 12 nit
+
anticipada: 14 € - taquilla: 18 €
Organitza: AJUNTAMENT D’ALCOVER Regidoria de Joventut
Venda anticipada: Servicaixa
ESPORTS
06/10/11
FUTBOL
CEDIDA
El CF Pobla de Mafumet cau a Sant Boi per culpa d’una actitud insuficient Mozo debuta en un partit per oblidar SANTBOIÀ pobla m.
2 0
Santboià. Cañadas, Isaac, Cárdenas, Erencia, Josué, Heredia (Jose, 69’), Pradas (Tomet, 50’), Guillem Cornellà, Molina (José J., 41’), Venzal i Dani Romero. Pobla de Mafumet. Antonio D., Alberto (Segarra, 46’), Aleix, Mozo, Aitor Casas, Jordi Roca, Kako (Joel, 69’), Eric, Casanova, Brian (Jan, 40’) i Gerard. Gols. 0-1, Masip (39’); 0-2, Dani Romero (48’). Àrbitre. Alejandro Fernández Pérez (Barcelona). Va mostrar la targeta groga als locals Molina, Isaac i Cañadas i al visitant Aitor Casas. Incidències. El Joan Baptista Milà va acollir uns 200 espectadors.
REDACCIÓ
Sí que és cert que en les darreres temporades el CF Pobla de Mafumet ha enlluernat pel seu joc i per la gran entrega dels seus jugadors. Però el d’ahir no és el camí. I és que el filial del Gimnàstic va caure derrotat en l’anada de la final catalana de la Copa Federación contra el Santboià (2-0) en un partit en què els de Kiko Ramírez no van tenir l’actitud necessària que s’ha de demostrar a la gespa i, fins i tot, el resultat va acabar sent curt.
diarimés - 13
Els jugadors, ahir, instants abans de començar el partit. Tot i això, un 2-0 és remuntable i els mateixos jugadors que ahir no van po-
sar-ho tot sobre la gespa, tenen dues setmanes per tornar a demostrar que són
un dels millors equips de la Tercera Divisió i que l’any vinent volen militar a la ca-
tegoria de plata. El partit d’ahir va ser el primer d’Albert Mozo en el conjunt poblenc. I és que dimarts el central ja comptava amb el transfer procedent de la Federació Italiana de Futbol. El partit, doncs, va ser de clar domini local i, al minut 39, Masip va rematar una centrada que li va arribar des de la banda dreta, obra de Raúl Pradas. Tot seguit, el visitant Brian, que sortia d’inici, va ser substituït pe lesió i va entrar Jan. Només van mancar tres minuts de la segona meitat perquè els visitants ampliessin distàncies i sentenciessin el partit, gràcies a un gol de Dani Romero. Un dels dos únics xuts a porteria de la Pobla el va efectuar Joel Coch, el qual va fallar un penal que hauria donat més vida a la tornada.
POLIESPORTIU
HOQUEI PATINS
FUTBOL
Demà es lliuren els Premis i Beca ‘Auriga Fvscvs’ 2011 a la Pobla de Mafumet
Els socis i antics col·laboradors veuran els partits del Vendrell per 75 euros
La Penya Barça l’Hospitalet de l’Infant homenatja Josep Seguer
Els joves d’entre 17 i 25 anys pagaran una quota de 50 euros
La Penya Barcelonista l’Hospitalet de l’Infant celebra enguany el seu 25è aniversari i, per aquest motiu, ha preparat per aquest dissabte un partit entre els veterans de l’associació i els del FC Barcelona, el qual es jugarà a les onze del matí a l’estadi de l’Arenal. L’enfrontament també servirà per homenatjar
El Casal Municipal de la Pobla de Mafumet serà l’escenari, demà a partir de les set de la tarda, de l’acte de lliurament dels Premis i Beca Auriga Fvscvs 2011, uns guardons que reconeixen la trajectòria i dedicació al foment esportiu dels esportistes i de tot el ventall d’agents esportius, com també facilitar als ajuntaments del Tarragonès un marc per oferir els seus propis reconeixements a les persones i entitats del seu municipi. Aquests premis, que són convocats pel Consell Esportiu del Tarragonès (CET), seran concedits en diferents apartats, de manera que se’n lliuraran un total de 35 entre persones, esportistes i entitats de la comarca que destaquin, per exemple, pels mèrits esportius, la trajectòria o la promoció dels valors, entre d’altres aspectes. A la beca, que es convoca cada dos anys, hi concorren fins a dues modalitats, com són la de treball d’investigació i la de treball de recerca d’estudiants d’ensenyament secundari, incidint encara més en el foment de la investigació en temes d’utilitat pràctica i social en l’àmbit esportiu, en qualsevol de les seves vessants. REDACCIÓ
REDACCIÓ
La Junta Directiva de la secció d’hoquei patins del CE Vendrell ha acordat que, de cara a la temporada 201112, el preu de les entrades per assistir als partits d’OK Lliga serà de 12 euros, exceptuant quatre partits que es definiran com a Dia del Club, en què s’haurà de pagar 15 euros. Pel que fa a les targetes d’abonament, els socis de l’entitat i els antics col·laboradors de la secció d’hoquei podran assistir als partits tant d’OK Lliga com de la CERS per 75 euros. El preu de la targeta per als nous abonats que no si-
guin socis del club serà de 90 euros, mentre que els joves d’entre 17 i 25 anys pagaran 50 euros per poder veure tots els partits oficials de l’equip.
Els preus s’incrementen lleugerament i la directiva ho atribueix a la gran temporada passada Des de la Junta són conscients «que aquests imports suposen un lleuger increment respecte de l’any passat, però calia adequar els preus a la permanència de l’equip en la màxima categoria estatal, després
d’haver fet un bon paper la temporada passada». «Tot i això, s’ha fet un gran esforç per ajustar els imports i continuar sent un dels clubs de la zona amb els preus més barats», continua la directiva. A banda de l’OK Lliga, aquesta temporada també es podrà gaudir dels partits del segon equip sènior, que l’any passat va assolir l’ascens a la Nacional Catalana. L’entrada per assistir a aquests partits serà gratuïta, tot i que el club informa que es pot col·laborar amb aquest equip amb l’adquisició d’una targeta que costarà deu euros.
REDACCIÓ
Josep Seguer, mític jugador del conjunt culer, i que va militar a les files de l’equip blaugrana entre el 1943 i el 1957. Va jugar 214 partits, va marcar 30 gols i va guanyar cinc lligues. Després del partit, els jugadors d’un cantó i de l’altre prendran part en una paella popular, que tindrà lloc al local social de la penya on també assistiran simpatitzants.
14 - diarimés
SERVEIS
06/10/11
BÀSQUET
PATINATGE ARTÍSTIC
Dolors Salas presenta la seva candidatura a la presidència del CBT
Joan Arqués alça el bronze en el Campionat de Catalunya aleví
Aposta per jugadors de la casa, reduir deute i la professionalitat REDACCIÓ
Dolors Salas ja ha presentat la seva candidatura a la presidència del Club Bàsquet Tarragona. La membre de l’actual junta va emetre un comunicat ahir en el qual explicava que vol ser qui comandi el vaixell blau en els propers anys amb un projecte que passa per quatre punts bàsics. El primer és comptar amb un equip de bàsquet a nivell professional, ja que «respectar la història del club és mantenir el professionalisme a la ciutat al voltant del nou projecte iniciat aquest estiu, i amb uns objectius ambiciosos», segons
assegura Salas. Després, la candidata també aposta pel bàsquet base d’elit, ja que creu que s’ha de comptar «amb jugadors i tècnics de la casa en
També lluitarà perquè el club sigui l’encarregat de gestionar el pavelló del Serrallo totes les categories. Volem promoure el talent tarragoní». En tercer terme, Dolors Salas creu que és bàsica la reducció del deute històric. I és que ella creu que «hem d’adaptar-nos a
les possibilitats reals que marca l’economia actual i reduir progressivament el deute acumulat de l’entitat, con s’ha anat fent darrerament». En el programa de la candidata, clarament continuista amb la gestió del president sortint, Sergi Mir, aquesta aposta per «gestionar un pavelló propi. Hem d’aconseguir la gestió del pavelló del Serrallo per potenciar-ne l’ús». Cal recordar que encara resta gairebé un mes i mig perquè es produeixin les eleccions, uns comicis que es desenvoluparan el proper 18 de novembre.
cedida
El patinador del Reus Deportiu, Joan Arqués, va aconseguir la medalla de bronze en el Campionat de Catalunya de Patinatge Artístic aleví que es va desenvolupar aquest cap de setmana a la Seu d’Urgell. Només el van superar Pau Garcia, del CP Parets de Barcelona, i Álex Medina, pertanyent al CP Valls. Aquest metall li permet participar en el Campionat d’Espanya, que tindrà lloc a Alcoi els propers 29 i 30 d’octubre, on també espera tornar amb un bon resultat. El club reusenc va presentar una segona patinadora al campionat, Elena Casadó, la qual va finalitzar en 19a posició de les 30 esportistes que hi van prendre part. REDACCIÓ
El podi d’honor, on també hi va ser Joan Arqués.
DEFUNCIONS TARRAGONA Maria Rofes Perez. Ha mort a l’edat de 90 anys. El seu funeral serà avui, a dos quarts de deu del matí, a l’església de Sant Fructuós. Rosa Figueras Nolla. Ha mort a l’edat de 72 anys. El seu funeral serà avui, a les cinc de la tarda, a l’església de Sant Fructuós.
REUS Lázaro Sierra Fernández. Ha mort a l’edat de 79 anys. La seva cerimònia de comiat serà avui a les 10:30h al Tanatori. Mònica Heyd. Ha mort a l’edat de 69 anys. La seva cerimònia de comiat serà avui a les 12h al Tanatori.
CULTURA
06/10/11
ESCENA
Josep Maria Pou obrirà la nova temporada de tardor del Teatre Metropol Joan Pera, Els Catarres i Pep Bou completen la programació LAIA DÍAZ
El proper divendres 28 d’octubre començarà la nova temporada de tardor del Teatre Metropol. L’encarregat d’obrir-la serà l’actor i director Josep Maria Pou, que en aquesta ocasió ha dut a escena l’obra de J. B. Priestley Truca un inspector. Pou exerceix de director, però també de protagonista, en aquesta peça ambientada a principis del segle XX que acaba sent un crític retrat del capitalisme. Completen el repartiment Carles Canut i Victòria Pagès, entre d’altres. Un altre dels plats forts d’aquesta temporada que, com cada any, combina espectacles teatrals, amb música, dansa i representacions infantils, serà l’actuació del grup de moda a la
La gastronomia de la Costa Daurada aquesta nit a ‘Un país para comérselo’ Aquesta nit, a partir de dos quarts de dotze, s’emetrà per Televisió Espanyola un capítol de programa Un país para comérselo dedicat a la Costa Daurada. L’espai, copresentat pels actors Imanol Arias i Juan Echanove, presentarà les propietats de productes i especialitats culinàries del territori, com ara el peix blau, la tonyina, la galera, el xató, el vi, el vermut o la coca de recapte, entre d’altres. Precisament, Arias i Echanove van esdevenir els encarregats d’avançarne els detalls, en un acte que es va desenvolupar a la seu de la institució supramunicipal, que va tenir lloc al març. Un país para comérselo és una producció de TVE i Ganga Producciones. S’emet des del setembre del passat 2010, amb la finalitat d’acostar l’espectador a la gastronomia, els paratges i la cultura de diferents punts de l’Estat. Enregistrat en alta definició, el programa dedica cadascun dels seus capítols a un indret, que en aquest cas serà la Costa Daurada.
xarxa, Els Catarres. Després de suspendre el concert de Santa Tecla per l’afonia del cantant, la tinent d’alcalde de Cultura, Carme Crespo, va explicar que «han volgut complir amb la visita que ja ens havien promès». En el terreny musical i com a gran novetat d’enguany, Tarragona participarà per primera vegada en el Festival de Gospel de Catalunya. En el marc d’aquest certamen, el proper 16 de desembre actuarà al Metropol la formació FOCUS. A banda, també s’ha programat que la tarragonina Mari Dolç presenti el seu nou disc, La vida és teva, l’11 de desembre. La temporada també inclou l’estrena a la ciutat de l’obra guanyadora del Premi Metropol 2010 a projec-
tes de creació escènica. En aquest cas els premiats van ser els tarragonins Marc Chornet i Magda Puyo, creadors de la història de tres dones: Carmela, Lilí, Amanda. La programació es completa amb la darrera comèdia de Joan Pera i Amparo Moreno, Visca els nuvis, i la màgia de les bombolles de Pep Bou. En total, una quinzena de propostes que s’allargaran fins a finals d’any amb les habituals representacions dels Pastorets. En aquesta ocasió La Golfa serà l’encarregada de començar la temporada nadalenca, el 26 i 27 de desembre, mentre que l’Associació La Salle durà a escena la versió clàssica de Folch i Torres els dies 2 i 3 de gener.
diarimés - 15
16 - diarimés
GASTRONOMIA
06/10/11
canvi d’estació a la taula
Quan la tardor s’apodera de la gastronomia Amb l’arribada de la nova estació les tendències a la taula varien; ingredients de temporada com els bolets, la carn de caça o alguns estofats i plats de cullera prenen protagonisme Amb l’arribada de la nova estació esdevinguda fa uns dies, també vénen els canvis de temperatura, vestuari i també canvis a la taula. Com que a les nits ja comença a refrescar, vénen de gust plats calents, els que s’anomenen plats de cullera, que ajuden a temperar el cos, malgrat que s’han de combinar durant el dia amb plats lleugers, ja que amb la calor, que no renuncia a marxar, són més desitjables. Aquest temps, que és de transició, es pot trobar al plat amb diferents creacions. És el moment que s’acaben de saborejar les darreres sardines que donen pas a altres tipus de peix més de temporada com són el besuc, les sípies o bé el llobarro. El marisc es pot degustar més endavant, cap al novembre, i els experts recomanen que també es pot començar a congelar per les dates assenyalades de Nadal, per no renunciar a
Un detall del plat de bacallà amb bolets, un clàssic de la tardor.
Amb la tardor, la taula s’omple de plats amb productes de temporada com els bolets
un bon àpat de marisc sense que la butxaca se’n ressenti massa. Pel que fa als productes vegetals, també hi ha canvis, ja que comencen a aparèixer a la taula varietats de la temporada
com són les cols, cols de Brussel·les o els cabdells. Així també és temps de fer cremes de verdures amb espinacs, apis o bé no perdre el bon hàbit de l’estiu i continuar prenent amanides, amb l’escarola com a base. Les castanyes, les magranes o els cítrics com les mandarines són les fruites que arriben en temps de fulles d’arbre caigudes i temps inestable. Sens dubte, els cítrics, a més de ser un ingredient característic d’aquesta gastronomia de tardor, també són un bon aliat del sistema immunològic. En els dinars i sopars no hi faltaran els bolets i les carns de caça, un dels plats principals d’aquestes èpoques, igualment els estofats i guisats, plats més calòrics que els que es prenen a l’estiu. En definitiva, en aquestes jornades cal anar adequant la dieta als ingredients de temporada que hi ha disponibles per aprofitar tota la varietat que s’ofereix.
FELICITATS
¡Espero que tu fiesta de cumpleaños sea tan divertida, que se convierta en un acontecimiento anual! Feliz cumpleaños. Tu família que te quiere. Besos Felicita les persones que estimes a través de ‘Més Tarragona’. Envia’ns una fotografia i el text de felicitació al carrer Sant Agustí, 21, 3er, 43003 de Tarragona o a l’adreça electrònica: publicitat@ mestarragona.com. Les fotos s’han d’enviar amb dos dies d’antelació respecte a la data de publicació. Les fotos en suport paper no es retornaran.
ET RECOMANA
Plaza Janés presenta ‘Las recetas de El Comidista’ L’editorial Plaza Janés presenta el llibre de l’autor Mikel López Iturriaga titulat Las recetas de El
Comidista. Aquest llibre és una aproximació a la cuina sense pretensions ni complicacions gastronòmiques; més aviat tot el contrari i és que és un llibre de curiositats, divertits i amb idees diferents. Presenta plats econòmics i senzills de fer que agradaran tant als amants de la cuina com aquells que no han tocat una cassola en la seva vida. És un volum per prendre’s la cuina amb alegria i per gaudir-la al màxim.
FELICITATS
Felicitats Aitana!! Ja tens 6 anyets. Un petó dels teus cosins Gerard, Nil i Àlex.
Happy 3rd birthday Nil, from all the family.
¡Muchas felicidades Jessica por tu 25 cumpleaños! Te queremos mucho el nene y yo, muchos besos y que pases un gran día.
Felicita les persones que estimes a través de ‘Més Tarragona’. Envia’ns una fotografia i el text de felicitació al carrer Sant Agustí, 21, 3er, 43003 de Tarragona o a l’adreça electrònica: publicitat@mestarragona.com. Les fotos s’han d’enviar amb dos dies d’antelació respecte a la data de publicació. Les fotos en suport paper no es retornaran.
06/10/11
La secció de cartes és oberta a la participació de tots els lectors i lectores de Diari Més, poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Sant Agustí, 21. 43003 de Tarragona o carrer Sor Lluïsa Estivill, 16, baixos. 43202 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.
OPINIÓ
EDITORIAL
MÉS CONFIDENCIAL
Ryanair cobrarà La Generalitat i les institucions tarragonines que participen en la promoció de l’aeroport de Reus han acordat mantenir l’aportació econòmica de 3,5 Meur pel pròxim 2012, tot i l’anunciada marxa de la companyia de baix cost Ryanair a partir del 30 d’octubre. Sobre l’incompliment del conveni que Ryanair té amb Reus, vigent fins al 2013, el delegat al Govern a Tarragona, Joaquim Nin, assegura que no denunciaran la companyia irlandesa si compleix amb un
mínim del 50% dels vols programats anualment. És gairebé una victòria de la companyia irlandesa sobre les institucions de la demarcació de Tarragona, però una victòria a mitges perquè a hores d’ara poques opcions li queden a l’aeroport de Reus. La recerca de companyies que vulguin operar a la base reusenca continua oberta però no sembla fàcil malgrat l’atractiu turístic que suposa la Costa Daurada.
TRIBUNA
Les retallades al Tercer Sector Social
D
ins el conjunt de retallades imposades pel govern actual, hem vist una línia clara: retallar els recursos dedicats al benestar de les persones. Així l’educació i la sanitat han estat les principals afectades: hem vist retallades en l’horari escolar dels nostres fills, s’ha reduït el professorat, s’ha aturat la introducció dels ordinadors a l’escola, s’han ampliat les llistes d’espera, s’ha eliminat l’ajut a les famílies amb infants menors de tres anys... Hem vist una mala gestió en les ajudes a les persones més necessitades. Un clar exemple és el PIRMI. Per evitar una minoria de casos de frau, s’han deixat moltes famílies en situació precària. La darrera sorpresa que ens ha portat aquesta mala gestió i manca de planificació de la despesa pública ha estat l’anunci de les retallades al tercer sector. Aquest conjunt d’entitats i organitzacions treballen, bàsicament, per a cobrir les necessitats de les persones i reduir les situacions de vul-
diarimés - 17
Mónica Alabart Consellera nacional d’ERC
nerabilitat social que pateixen. El tercer sector està format per entitats sense afany de lucre, que atenen més d’1.700.000 persones, en gran part infants i joves, gent gran i persones amb discapacitat, i que són finançades, en gran part, amb diners públics. Aquest sector actua com a multiplicador dels efectes que tenen els recursos públics: el finançament privat que reben les entitats complementa la dedicació econòmica de l’Administració pú-
blica a l’acció social. És evident que ens trobem en un moment molt delicat per pràcticament tothom, però moltes de les entitats del tercer sector tenen dificultats per mantenir el nivell d’activitat de l’any passat i no oblidem que el nombre de persones usuàries d’aquests serveis creix progressivament a causa de la crisi. Afortunadament, el que va començar sent una retallada dels seus ingressos durant dos mesos ha quedat establert en una rebaixa del 50% de la subvenció per aquest mes. No sabem com suposa el govern que sobreviuran aquestes entitats durant aquest temps, o si confia que els treballadors renunciaran al seu salari, perquè, no ens equivoquem,... no estem parlant d’un banc que reduirà una part dels seus beneficis, sinó d’uns diners fonamentals pel funcionament diari de residències, geriàtrics i centres de discapacitats. La gent del carrer està fent sacrificis importants per tirar endavant:
en moltes empreses els treballadors han d’acceptar rebaixes dels salaris per evitar acomiadaments, els treballadors públics han vist retallats els seus sous, molts treballadors estan aturats... tot i això, la gent està disposada a fer esforços perquè el país tiri endavant. Hem sentit exemples de metges que visiten als CAP en hores que la Generalitat ha decidit que estiguin tancats, altres que, sense cobrar, operen malalts de càncer, conscients que no poden esperar mesos i mesos. La classe política hauria de donar exemple, igual que les classes més afortunades, que no estan patint aquesta crisi tan directament com els altres. Una retallada en el sou dels polítics i dels cotxes oficials, per exemple, no ens faria sortir de la crisi, però seria una declaració d’intencions i un exemple per a tots els ciutadans. I tot això sense oblidar que el dèficit real de Catalunya no és degut a la despesa social sinó al dèficit fiscal que patim dia a dia, any rere any.
Juan López Carrillo ocupa el càrrec d’Arnavat Dominó de càrrecs. N’entren uns i d’altres en surten. En alguns organismes de la ciutat de Tarragona hi ha hagut canvis recents significatius. Sembla que Xavier Arnavat, responsable de comunicació de la Subdelegació del Govern durant el mandat de la subdelegada Teresa Pallarés, ja no ocuparà aquest càrrec. L’assessor de comunicació de confiança del nou subdelegat, Ramon Inglés, és Juan López Carrillo, que anteriorment feia tasques administratives al grup socialista de la Diputació de Tarragona, com a càrrec de confiança; lloc on ara també hi treballa l’exregidora de l’Ajuntament de Tarragona, Sandra Coloma. Cal saber ara si Xavier Arnavat farà tasques novament en alguna institució pública.
El nou assessor de comunicació de la Subdelegació del Govern és Juan López Carrillo
Vila-seca virtual
E
l passat divendres 30 de setembre vam inaugurar una nova etapa dins la política municipal de Vila-seca; vam iniciar l’era de la Vila-seca virtual. En el plenari celebrat el darrer dia del mes de setembre es va aprovar, amb la majoria absoluta de Convergència i Unió, l’augment d’un 3,5% en l’impost sobre activitats econòmiques (IAE); l’impost sobre béns immobles (IBI); les taxes de les escombraries i clavegueram; el servei de grua; la taxa per la retirada de vehicles abandonats, i la taxa per l’ocupació de platges i mercats. Davant aquest reguitzell de pujades, el lector, o
més diari
tarragona ~ reus ~ costaDaurada Edita: Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001- issn: 1579-5659
Jordi Camarasa Portaveu del Grup Municipal del PP al consistori de Vila-seca lectora, pot tenir la temptació de pensar que Vila-seca és un poble on els diners creixen als arbres. Doncs no, lamento dir-los que no
C/ Sant Agustí, 21, 3r. 43003 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 21 47 21 C/ Alcalde Joan Bertran, 30. 43202 REUS 977 32 78 43 Fax 977 31 09 41 www.diarimes.com
és així. Em veig, també, en l’obligació d’explicar-li al lector i/o lectora que ha tingut a bé llegir aquest article que la realitat tampoc és la que l’equip de govern de Vila-seca ha venut, hàbilment, a l’opinió pública. Si hom llegeix els titulars del dia següent del plenari, s’emporta l’agradable sensació que al nostre municipi es fan les coses com s’han de fer: es congelen impostos i es dóna suport al petit i mitjà empresari, autèntic generador de llocs de treball, per tal de poder sortir plegats de la crisi econòmica. Però aquesta sensació agradable, d’orgull vila-
Director General: Carles Abelló Cap de publicitat: Contxi Joan Disseny editorial: Carles Magrané Cap de distribució: Jaume Cañada
secà, amb què hom llegeix el titular del dia següent del plenari és virtual, o tan consistent com pot ser el paper en què l’equip de govern va enviar el comunicat corresponent als mitjans. Els fets, per molt que es vulguin disfressar, són els que són, i si es repassa el que apuntava en el primer paràgraf, es podrà contemplar com els impostos que pugen més són aquells que estan vinculats directament amb la generació d’activitat econòmica i, per tant, de llocs de treball. La realitat és que Vila-seca, després de 30 anys amb un govern convergent, és un dels pobles de la província amb la
renda per càpita més baixa. Vilaseca té unes taxes d’atur massa elevades. Vila-seca pateix la crisi com la pateixen tots els municipis veïns. El que no potser és que Vila-seca, un municipi amb unes potencialitats meravelloses, vegi com el seu futur s’entrebanca per culpa d’una mala gestió d’un gran resultat electoral. Si l’equip de govern s’hagués apropat a la oposició i ens hagués demanat l’opinió avui, potser, les ordenances fiscals serien unes altres i els números de l’Ajuntament anirien dirigits a la lluita contra l’atur, l’autèntica prioritat dels governs responsables.
Directora: Sílvia Jiménez. [redaccio@mestarragona.com]
Redacció: Laia Díaz, Carme Mas, Vicente Izquierdo, Alba Porta, Eloi Tost, Susanna Cases. Especials: Laura Gómez. Tancament: Mario López. Fotografia: Olívia Molet, Cristina Aguilar. Edició de publicitat: Sara Sorando. Distribució: Marta López. Administració: Núria Clos. Publicitat: Maria Molleda, M. Jesús del Hierro, Carmen Soto, Mercè Ripoll, Antònia Turull. [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. Distribució controlada:
Amb la col·laboració de:
18 - diarimés
CLASSIFICATS
IMMOBILIÀRIA • Venda Tarragona Torreforta , bonito piso de 3 hab., 2 baños completos, calef/AC, cocina con galeria, salón comedor, 2 terrazas y trastero. Exterior y soleado. Totalmente reformado. Tel. 615. 891. 932
precioso piso en edificio Baix Penedès, San Pedro y San Pablo, esquinero, en perfecto estado, 4 domitorios, 2 baños, cocina con galeria, aire acondicionado, terraza. Piso + trastero: 192.000 euros, parking opcional. Tel.977-25 09 93
ROVIRA I VIRGILI (ZONA UNIVERSIDAD). Impecable. Muy soleado. Piso de 3 habitaciones. 2 baños. Cocina independiente. A/C. Calefacción. Posibilidad de pàrking y trastero. 220.000 euros. Tels. 977 250 993 / 609 442 239. EN VENDA PIS A SP i SP C/ Violant d´Hongria, 2 banys, 2 terrasses, parquet, calefacció , 3 habitacions. Preu: 190.000. euros negociables. Interesats trucar al telèfon 629.48.54.57.
Vendo piso céntrico, de 60 m2, 2 hab., con trastero. A reformar. Tel. 671.031.627. Pre cio negociable.
Se vende piso Seminuevo, en Paisos Catalans. 3 Dormitorios (1 suite) y 2 baños con cochera doble y trastero incluidos!. Piscina y amplia zona comunitaria. Ideal parejas y familias. Descuento de mas de 70000€, me urge venta. 977.214.713
TARRAGONA CALLE CASTELLARNAU Obra nueva. Entrega inmediata. Hipoteca 100% 3 habitaciones y 2 baños. Esquinero, calefacción, parquet, armarios empotrados. 186.000 euros. 977.24.08.12
Atención Inversor! Venta
de pisos nuevos alquilados. Retorno inmediato! Empieza a cobrar beneficios desde el primer día. Con garantías de cobro y mantenimiento durante 5 años. Financiables. Aprovecha el Iva del 4%. Tarragona Centro.
615.019.699
06/10/11
977.24.44.66 / www.ambientia. es EL Serrallo, obra nueva, pisos con 2 habitaciones, totalmente equipados, cuquísimos, edificio “Ser Marino”, acabados modernos y de diseño. Con solárium de 25m2. Desde 150.000 euros.T.609.44.22.39 TARRAGONA. PARC DE LA CIUTAT. Piso 120m2, 4 habitaciones, 2 baños, impecable, bien orientado, buenas vistas, plaza parking moto + plaza moto. Oportunidad. 360.000 euros. Tel: 609.44.22.39 TARRAGONA ÁTICO RAMBLA NOVA Exclusivo ático en la Rambla Nova, para reformar . 120 metros, más 60 metros de terraza Posibilidad de plaza de aparcamiento para dos coches. 977.24.21.60/www.rapejun.com
“OPORTUNIDAD”. Se vende piso Sant SalvadorTarragona. Por 55.000 euros. Tel. 606.269.366 Sant Pere i Sant Pau, piso de diseño. Planta baja, Edificio Mi ramar II. Tel. 691.215.484 TARRAGONA CALLE SMITH CASTELLARNAU Obra nueva. Entrega inmediata. Hipoteca 100% 2 habitaciones, calefacción, parquet, armarios empotrados 130.000 euros 977.24.08.12/ www.ambientia. es
TARRAGONA CALLE PERE MARTELL Obra nueva. Entrega inmediata. Hipoteca 100% Úitimo piso 2 Habitaciones, 2 baños, cocina independiente, Parquet, bomba de calor, armarios empotrados. 170.300 euros.
VENTA PISO EN TARRAGONA Pere Martell nº 17 8º 2 habitaciones 1 baño 180.000 Euros Telf: 629.726.635
PAÏSOS CATALANS. Zona rotonda. Por traslado, precioso piso 3 habitaciones, cocina, galería, 2 baños, AC, calefacción, extras, muy bien conservado. Muy soleado. Buenas vistas. Con parking. 185.000 euros. T.977.25.09.93
TARRAGONA C/ PARE PALAURAMBLA NOVA Habitatge de 3 dormitoris, molt bon estat Armaris empotrats, dos banys, calefacció, Possiblitat d’aparcament 219.000 euros. 977.24.21.60. www.rapejun.com Zona universidad. Impecable. Muy soleado. Piso de 3 habitaciones. 2 baños. Cocina independiente. A/C. Calefacción. Posibilidad de parking y trastero. 220.000 euros. TEL: 977.25.09.93 VENTA PISO EN TARRAGONA Avda Catalunya nº 32 Esc. C 1º1º 4 habitaciones y 2 baños Plaza parking + trastero 210.000 euros Telf 629.726.635 Excelente piso junto al Corte Inglés en la Av. Francesc Macià, en buena zona. 3 habitaciones, 2 de ellas dobles y dos baños. Cocina amplia y 2 terrazas con amplias vistas. Amplia zona comunitaria con pista de tenis, frontón, basket y columpios. Parking incluido en la misma finca. 977.214.713 Sant Pere i Sant Pau. Pis 60 m2, 2 habitacions dobles, bany complet, cuina equi pada, galeria, saló-menjador. Totalment reformat + mobles. Preu 105.000 euros. Tel. 977 20.12.55. Negociable.
Tarragona, xalet individual d´alt standing de 350 m2 en parcel.la de 700 m2, 4 plantes, sala menjador amb llar de foc i terrassa, cuina office amb hab.de planxa, 6 dorm. 3 banys, calefaccio, piscina , caseta de fusta de 20 m2, garatge i traster de 100 m2. Fantastiques vistes al mar. S’accepta permuta. 925.000 euros. Telf. 639.427.018.
SE VENDE PISO DE OCASIÓN en Tarragona centro, junto a la Av. Catalunya. 4 dormitorios y 2 baños. Bien distribuido y amplio, 115m2. Dormitorios grandes. Pavimento de gres y calefacción de gas. Zona con todos los servicios: Instalaciones deportivas, colegios, guarderías, CAP, etc... Oportunidad única 30% de descuento. Infórmate sin compromiso 977.214.713
Vendo dúplex muy grande, acepto piso pequeño como parte del precio. 630.925.071
Altres poblacions REUS. Camí Aleixar, 50. Pis cantoner, tot exterior, 150 m2 amb jardí i piscina, més pàrking doble i traster. Tel. 659.921.948 REUS. Pis de 3 habitacions, calefacció, 1er. sense ascensor, 120.000 euros. Tel. 977 32.13.03 BAIX CAMP. Casa de poble 320 m2, bones vistes, moltes possibilitats, 142.000 euros. Tel. 607.297.803. URGE VENDER dos parcelas colindantes de 630 m2 cada una en la mejor zona nueva de Salou. Terreno urbanizado, cerca de colegios y servicios, listo para edificar. Precio a convenir. Directo de propietario. Tel. 977 65.11.25 RIUDOMS. ÚLTIMS PISOS PROMOCIÓ OBRA NOVA. REF. 318. Zona Plaça de l’Arbre. Pisos de 2 i 3 habitacions. Plantes baixes amb jardí. Atics amb terrassa solarium. Façana obra vista. Climatització per conductes. Jardí. Piscina comunitària i zona de jocs. Pàrquing inclòs en el preu. Traster opcional. Entrega immediata. Qualitats altes. Preus a partir de 138.000 euros. Tel.: 977 81.40.10. vEL MORELL- C/ Jacint Verdaguer, casa 2 plantas, 150 m2, 4 habitaciones, baño y aseo, amplio comedor con salida al jardín de 60 m2 aprox., terraza 12 m2, garaje privado, nueva a estrenar. Precio: 246.000 euros. Tel. 977 54.38.46.
Montbrió. Ref. 595. Pis semi-nou. 80 m2 utils. Antiguitat 2 anys. Planta baixa. 3 habitacions. Cuina americana equipada. Bomba de calor i a/c. Terrassa 20 m2. Piscina comunitaria. Pàrquing. Molt lluminós. Preu 156.000 euros.Tel.: 977 81.40.10. PROMOCIÓ OBRA NOVA A RIUDOMS. Ref 318. Zona plaça de l’Arbre. Pisos de 2 i 3 habitacions. Plantes baixes amb jardí, àtics amb terrassa solàrium. Façana obra vista. Climatització per conductes. Jardí, piscina comunitària i zona de jocs. Qualitats altes. Pàrquing inclòs en el preu. Traster opcional. Entrega immediata. Preus a partir de 138.000 euros. Tel. 977 81.40.10 ref 5239 REUS piso de 75 m2 de 3 hab, comedor, cocina, calef. ascen. zona carrefour. precio: 106.000 euros. Tel. 617472053 PALLARESOS, OBRA NUEVA JUNTO al pueblo casas con jardín de 4 habitaciones, 2 baños, 1 aseo, amplia cocina, lavadero, gran salón comedor, garaje para varios coches con puerta automática, zona comunitaria con piscina, casas de buena calidad y diseño desde 290.000euros www.pallaresosgreen.es 977 25 09 93. BOMONT. Campo de golf. Amplio apartamento 120m2 + terrazas 45m2. 3 habitaciones, 2 baños, gran salón-hall,
cocina independiente, 2 plazas de parking y trastero. Bien ubicado y amueblado. Piscina comunitaria. 330.000 euros.Tel: 609.44.22.39
Se vende casa en LA SELVA DEL CAMP, más de 400 m., semireformada, con 4 habitaciones, salón comedor, cocina, lavabo y aseo, buhardilla, 3 terrazas grandes, dos garajes para 5 coches ó furgonetas ó apto para negocio, trastero, jardín, calefacción, gas natural. Tel. 659.933.623. Precio interesante.
REUS. PASSEIG SUNYER. Pis alt exterior de 90m2, 3 hab., menjador de 30m2, 1 bany, cuina amb galeria, galeria, calefacció i a/a. Parking opcional a la mateixa finca. Preu: 135.500€ Telf: 615.620.161
DE PARTICULAR A PAR TICULAR, casa unifamiliar 130m2, terreny 600m2. Urbanització Pinalbert. 216.000 euros. Tel.: 652.908.361
CLASSIFICATS
06/10/11
La Secuita. Obra nueva. 1 dorm. A/A, parquet, cocina equipada. Pàrquing. 123.000 euros. Tel. 977 24.42.44 Vila-seca. Piso de 3 dormi torios, cocina independiente, sin ascensor, 144.240 eu ros. Abstenerse agencias. Tel. 639.184.934
Maspujols. Terreny rústic de 7000m2 plantat de 2000 olivers, amb caseta agricola de 2 habitacions, 1 bany. Salómenjador amb ximeneia, aigua i llum, excelentes vistes a mar. Preu: 84.500€ Telf: 615.620.161
VENDO PARQUING C/ MALLORCA. Económico. 15.000 euros negociables. Manio brando coche grande. Tel: 698.471.383 VENTA LOCAL SALOU NEGOCIO POLLOS L’AST Y PRECOCI NADOS Plz. Catalunya Edf. San ta Eulalia nº 4, 210.000 Euros Telf: 629.726.635 TERRENO EN SALOU carretera de la costa, para edificar edificio plurifamiliar de 12 viviendas.T.97725.09.93 Vendo parking Zona plaza Monrius. C/ Selva del Camp. Coche pequeño/mediano. Tel.: 696.863.847 SALOU, zona pueblo terreno para unifamiliar de unos 600 m2, consultar precio. T. 977.25.09.93.
Locals, Oficines, Naus, Pàrquings, Terrenys
SERRALLO. Venta de casa antigua para construir 4 pisos. C/ Sant Pere. 300.000 euros negociables. TEL: 609.44.22.39
Plaza de parking. Zona Gasómetro. 34.000 euros. Tel. 609.446.083
SALOU, C/ Llorer zona Estival, terreno para construc ción de 2 casas con proyecto. 215.000 euros.T.977.25.09.93.
SALOU, zona estival, terreno urbanizado para construcción de una casa. Unos 500 m2. Precio 170.000 euros.T.977.25.09.93. SALOU, zona pueblo terreno para unifamiliar de unos 600 m2, consultar precio. T. 977.25.09.93.
Nau en venda Riudoms. Superficie 520 m2. Nau apa rador. Parket. Oficines. Fals sostre. Instal·lació elèctrica. Bo ques d’incendi. Extractors. Ben comunicat. Facilitat aparcament. Preu 290.000 euros Possibilitat lloguer amb opció de compra. Ref. 608. Tel. 977 81.40.10
Vapor, local de 95 m2, exterior, vistes a la plaça dels Infants, instal.lacions fetes. 695 euros/ mes NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419 Venta de TRASTEROS, parkings de moto y coche. Varios tamaños. En Tarragona ciudad. Buenas condiciones. 977.214.713 ES VEN PÀRQUING al Mercat, 2ª planta. 627.848.558 – 977 23.93.31 Vendo parking C/ Ibiza, 30.000 euros. Tel. 977 08.01.06
• Lloguer Tarragona Nou de St. Oleguer, estudi reformat , s- menjador, cuina americana, bany complert , moblat , ascensor , com. inclosa 350 euros/ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419 Av. Catalunya, pis de 4 dorm, sala menjador amb te rrassa cuina independent, 1 bany, 1 lavabo, ascensor, mo
blat , exterior, assoleiat, pk opc. 700 euros/ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419 c/Cervantes, pis reformat de 2 dormitoris+ estudi, sala-menjador amb balcó, cuina amb vitro, bany, moblat i com. inclosa. 600 euros/mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419 Barri marítim c/s. Pere, llogo pis moblat, nova cons trucció amb ascensor fins so larium individual, 2 hab, bany, cuina, saló, terrassa, sol. Tel. 660726.827 Pere Martell, pis s/ nou de 2 dorm, s- menjador amb balcó, cuina independent amb vitro, ascensor, moblat i com. inclosa. 480 euros/ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419 Alquilo habitación chica, señora, amplia, lumino sa, económica. Tel. 634.727.832 Av. Roma, pis s/nou de 2 dorm., sala menjador amb te rrassa, cuina americana, bany complert, moblat, ascensor, pk i com. inclosa. 600 euros/ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419 Particular lloga pis per estudiants prop de la Universi tat. 625 572 855
St. Antoni Mª Claret, 2 dorm , cuina, bany, s- menjador, com. inclosa...400 euros/ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419 portalet-rbla vella, pis d’1 dormitori + vestidor/es tudi, s-menjador, cuina, bany complet, moblat i com. inclosa. 400 euros/ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419
Altres poblacions La Pineda. Pisos nuevos a estrenar. Con y sin muebles. Preciosos. Modernos. De cali dad. 2 habitaciones, 2 baños. Cocina independiente. Grandí sima terraza. Ideal para todo el año. 600 euros, con posibilidad de parking. TEL: 609.44.22.39
LA POBLA DE MAFUMET Chalet con jardín Compre a precio de alquiler por 738 euros/mes sin entrada. VEALO EN YOUTUBE. COM (buscar chalets la Pobla) Tel: 977.84.28.21
LA PINEDA. Pisos nuevos a estrenar. Con y sin muebles. Preciosos. Modernos. De cali dad. 2 habitaciones, 2 baños. Cocina independiente. Gran
dísima terraza. Ideal para todo el año. 600€ con posibilidad de parking. TEL: 609.44.22.39 Reus Velodrom, pis s/ n de 2 dorm. s- menjador, cuina amb vitro, bany complert, as censor, zona ajardinada amb piscina parquing i com. inclo sa . 490 EUROS/ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419 Pobla de MontornÉs , c/ Eusebi Marcader, pis s/ nou de 2 dorm., s- menjador amb terrassa, cuina americana, 1 bany ,exterior, assoleiat, moblat i com. inclosa. 390 euros/ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419 SP i SP.- Av. Països Catalans, pis s/ nou de 2 dorm, s- menjador amb terrassa, cuina office, 2 banys, exterior, calefacció, pk, traster i, zona com. amb piscina i com. inclosa. 550 euros/ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419 LA PINEDA. Particular alquila apartamento, todo equi pado. Tel: 617.222.126 Alforja.- pis s/ nou de 2 dorm, s-menjador , cuina ame ricana, 1 bany complert, calefac cio, ascensor, parquing inclos. 325 euros/ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419 Perafort, c/ Solans - pis de 2 dorm., s- menjador, cuina
diarimés - 19
americana, bany complert, bal có, moblat, exterior, assoleiat , parquing i com. inclosa. 420 euros/ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419 perafort, casa poble, reformada de 3 dormitoris, s-menjador amb terrassa, cuina independent, bany complet, ca lefacció, mobles, com. inclosa. 500 euros/ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419 Reus Velodrom, pis s/ nou d´1 dorm. sala menjador, cuina amb vitro, bany complert, amb pk i tr. i com. inclosa. Zona amb jardi i piscina. com. inclosa 450 euros/ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419 Montroig del Camp, pisos nous de 2 dorm. sala menjador amb terrassa, cuina americana amb vitro, a/a, zona comun., amb piscina, pk incl., com. incl., 400 euros. NOU HÀBITAT CON FORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419
Lloguer Despatxos, Oficines, Terrenys, Naus, Pàrquings, Locals REUS. Locals, trasters, baix cost a partir de 20 m2 80 euros. Tel: 666.140.989
20 - diarimés
CLASSIFICATS
Vila-seca (Parc de la Riera II), local de 90 m2 ,reformat, instal·lacions, cèntric, pàrquing opcional, 800 euros/mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419 ALQUILO PELUQUERÍA equipada, sin traspaso. Tel: 977 23.30.11 En PONS D’ICART se alquilan despachos por días, 60 EUROS. Tel. 629.726.635 Despacho c/ unió, 6 40 m2 totalmente acondicionado para cualquier tipo de negocio. TEL. 626073150 ALQUILO BAJOS 360 m2, con fachada y techo alto. Tel: 977 23.30.11 Es lloga local cantoner de 160m2+60m2 altell a paisos catalans de Sant Pere i Sant pau. Antiga CAM TEL.695.510.655 parking Alquilo Av. Andorra, 85 euros. Tel. 629.824.236. Noches. LOCAL COMERCIAL EN TARRAGONA C/CASTELLARNAU. Obra nueva, 100m2 de superfície interior, 135.000 euros. 977.24.08.12 Reus, C/ St. Magí Alegre, 5 (Reus), local nou per estrenar de 125 m², pàrquing opcional, cantoner, tocant Plaça de la Llibertat, 1.000 euros/mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419 Es lloga despatx cèntric. Tarragona centre. Tel. 650.631.708 Apodaca.- local de 300 m2 + 100 m2 d’oficines, instal.laciòns fetes, cèntric. 1.250 euros/ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419
LLOGUER. PASSEIG. PRIM. Pis de 90m2, 3 hab, 2 banys complets, balconera. Calef. Ascensor. Preu: 450euros/mes. Telf. 652.960.787 Vila-seca, despatx xamfraner de 150 m2 situat en un edifici semi-nou a la millor zona de Vila-seca, molt lluminós, 2 ascensors a l’edifici, instal·lacions fetes, 750 euros/ mes.NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419
TREBALL SE OFRECE SEÑORA para trabajos hosteleria, domésticos... TEL 637 181 694 Empresa líder al sector del moble precisa dependent/a per a Reus. Es requereix: Experiència en el sector. Iniciativa pròpia i bon tracte. Interessats/ ades trucar al 696.979.769 per a concertar entrevista. Enfermeras a domicilio, cuidando enfermos de todas las edades. Tel. 609.443.910 BUSCO PELUQUERÍA AUTÓNOMA. Trabajo todo el año. Tel: 977 33.32.64 S’ofereix senyora per treballs domèstics. Matins. Tel. 667.614.087 ProfeSsor titulat en matemàtiques, física i química. Busquem per centre de repàs a Altafulla. Incorporació immediata. Tel. 649 896 417 AUMENTA TUS INGRESOS www.TrabajarYa.com. Tel. 93-100-01-10 OPOSICIONS GENERALITAT: Administratius, Cos Gestió, Superior, Justícia, Presons, Professors d’Autoescola, Mestres, … AULA MAGNA.
Professors tècnics superiors de l’Administració, temari i tests propis. Liders en % a Catalunya. Tracte just: quotes mensuals sense financiació. 977 22 22 77. www.aulamagna.es. Asociación Tárraco Minusválidos. Ofrece trabajo a gente disminuida ó personas mayores de 40-50 años.Tel: 653.550.885
06/10/11
muntador de mobles amb experiència. Amb vehicle propi per accedir al lloc de treball. Incorporació immediata. Interessats trucar al 977.30.10.33 de 9:00 a 14:00 i de 17:00 a 20:00 hores
Señora se ofrece cuidado de ancianos, niños, servicio doméstico. Tel. 654.638.814 CICLES FORMATIUS – AULA MAGNA. Aconsegueix el títol de grau mig: Gestió Administrativa, Auxiliar d’Enfermeria (curs d’enfermeria), Emergències Sanitàries, .. I de Grau Superior: Animació d’Activitats Físicoesportives, Secretariat. Educació Infantil, Prevenció de Riscs Laborals, … Sense dubte la formació és el millor antídot de la crisi. Obté una titulació oficial de FP amb Aula Magna. Tracte just: quotes mensuals sense financiació. 977 22 22 77. www. aulamagna.es. AHORA ES TU OPORTUNIDAD: Si buscas una profesión con mucho futuro prepárate para ser Tanatoestético/a, preparación con Tanatopractores de la Asociación Nacional, prácticas reales en tanatorios, titulación acreditada. Tel: 902.110.239 Matrimoni amb dos fills petits i amb bones referències, s’ofereixen per a masovers a canvi de vivenda, zona del Tarragonés o Baix Camp. Tel. 642.723.548 Administrativa busca feina. Tel. 630.536.510 Empresa líder al sector del moble necessita repartidor/
DINERO AL INSTANTE COMPRA DE ORO Y JOYAS MC. Máxima tasación. Raval Martí Folguera, 27 Reus Tel 977 321 727, Tarragona C/ Caputxins,28
TAROT
ALTRES ¿TE DEBEN DINERO? Llámanos. Tel: 625.905.701 CEDULES HABITABILITAT 120E. Tots els tràmits inclosos. 665.810.290 Ingresos extras Tel: 91 101 81 59
Es donen classes d’anglés per nens i adults. Reus. Tel. 676.930.651
MOSSOS D’ESQUADRA, Policies Locals, Bombers, Agents Rurals, Funcionaris de Presons. AULA MAGNA. Professors: Comanaments Policials i restes cossos (Engeniers Forestals, Comanaments Bombers…), docents de la pròpia Escola de Policia, Psicòlegs Policials, Especialistes en Psicotècnics càlcul, abstracte, verbal. Gran diversitat horària. Tracte just: quotes mensuals sense financiació. Líders absoluts en aprovats a Catalunya. 977 22 22 77. www. aulamagna.es.
CLASES DE MANUALIDADES para adultos o infantil. Tel: 638.683.801
REFORMES INTEGRALS. Rapides, permanents, manteniment general. Tel: 609.838.169
ENSENYAMENT
CENTRO MASAJES precisa masajista relax. Tel: 674.424.659
AJUNTAMENTS: auxiliars AULA administratius. Magna Gran núm. de places a la provincia: Tarragona, Reus, Cambrils, Salou,… Alt percentatge d’aprovats. Professorat composat per Secretaris, Cap RRHH, Tècnics Superiors,… Tracte just: quotes mensuals sense financiació. Líders absoluts a Catalunya. 977 22 22 77. www.aulamagna.es.
ALBAÑILERIA Realizamos toda clase de trabajos. Presupuestos sin compromiso. Sr. Codina. Tel. 977 54.12.34 - 609.240.935
Clases de inglés. Profesor nativo y licenciado. Todos los niveles. Reus. Tel: 636.055.422977.30.29.77
AMISTAT Vendo 2 bicicletas en muy buen estado, 1 BH y 1 ORBEA, 25e c/u. Tel. 977 21.77.82 (14 -15h. / 21-22h.)
VOLS TROBAR PARELLA ESTABLE, fer nous amics, divertir-te? www.maisol.com / 695.410.052
BEST CREDIT REUS CENTRO DE AMISTAD parejas, grupos y cenas.Tel. 977 24 38 70 - 671 327 565 Me gustaría conocer chica para ir en moto, pasarlo bién en “fiestuquis”. Tel. 607.307.242
COMPRES Ingresos extras. Tel. 91 101.81.59 Chica responsable de Vilallonga del Camp con experiencia se ofrece para cuidado de niños y personas mayores. Interesados llamar 685 269 279.
MOTOR
PRUDIX COMPRO ORO JOYAS EN GENERAL, MEJOR PRECIO (SIN ENGAÑOS) PAGAMOS AL INSTANTE, O’DONELL Nº25-27 REUS. 977 32.82.24, EN BENVINGUT SOCIAS Nº32 (EL VENDRELL) 977 18.15.15
COMPRO COCHES, FURGONETAS,4X4 Pagamos en efectivo No importa estado Con/Sin ITV
Tel: 615.994.876
REFORMES LLAR Se ofrece paleta para hacer reformas en general. Económico y serio. Tel. 615.891.932 MATEU. Reparaciones, electricidad, fontanería, gas. Tel. 634.901.774 INSTALACIONES-REPARACIONES-MANTENIMIENTO:0 Electricidad, fontanería, telecomunicaciones, a/a, calefacción. Tel. 636.710.080 PINTURAS COBO. Pinturas en general, particulares, comunidades. Presupuestos sin compromiso. Tel. 669.161.419 Soluciones: electricidad, fontanería. Tel. 649.178.296
LA BRUJITA HECHICERA ¡Nací para ayudarte! Videncia, Tarot, Péndulo. Aciertos garantizados. 608.536.753. Aclara tus dudas. ¡Llámame! Atiendo 24h. Mayores de 18 años
¿Tienes problemas con la hipoteca? Llámame y juntos lo solucionaremos. ESTUDIO GRATUITO y SIN COMPROMISO. 639.058.913 // 977- 84.70.02 reus@bestcredit.es
CEDULAS DE HABITABILIDAD. Precios económicos.Teléfonos 977-130.354 / 609-046-146 ENERGIA SOLAR. Todo en aerogeneradores y equipos solares. Instalación, reparación y revisiones. Venta de equipos solares. CLIMA-SOLAR: Instalador autorizado. Tel: 660.921.053
Tarot mariluz te soluciona tus dudas de amor, de pareja, salud, trabajo y dinero. Mayores de 18 años. 806.544.007
COMPRA Y VENTA DE ORO BERMUDEZ. Cambia tus joyas usadas o rotas por dinero. Desde 16 / Kg hasta 27 euros/ kg. Abierto domingos hasta medio día. Nueva tienda C/ Gandesa, 30 Torreforta C/ 20, 56 Bonavista TEL. 692.228.340
DINERO RÁPIDO. No importa deudas, embargos, asnef, con la garantía de su piso, casa ó finca. Todo ante noratiro. Tel. 692.637.887 ¿NECESITAS DINERO? Llámame. Tel. 625.905.701
RELAX VANESSA, cariñosa, joven, morena. Discreta. Reus. Tel. 671.788.470 REUS. INDEPENDIENTE, SOLITA. Masajista (titulada) espacio perfecto para relajarte…Tel: 697.545.323 REUS 50 1H. de masaje. Quiero ofrecerte calidad... Solita. Tel. 690.166.376
COMPRA DE ORO MÁXIMA COTIZACIÓN, RESCATE DE PÓLIZA DE EMPEÑO MONTE DE PIEDAD. MC ORO PLAÇA PASTORETA Nº 2 REUS PARKING GRATUITO TEL 977 33 33 10 977 24 21 84
GUAPÍSIMA JOVEN. Cuerpo impresionante, masaje, completa. 40E. Atrévete!! Tarragona. Tel: 669.262.608 CREIXELL. Chalet privado, placer, discreción, para caballeros selectos. Tel. 636.711.944 VIDENTE cobra la voluntad. Tel: 977 31.67.10 699.847.505
MASAJISTA IMPRESIONANTE, cuerpo 10, cariñosa, masaje, completa, 40 E. Tarragona. Tel: 605.084 885
CLASSIFICATS
06/10/11
Reus Sara jovencita i completita, 25 euros. Tel 698 570 558 Necesito chicas para casa relax Tarragona. Altos ingresos, alojamiento. Tel. 650.853.226 TORREFORTA. Novedad guapísimas señoritas, sensuales, atrevidas, discretas, 24h. Tel. 606.386.967 Necesito chicas 18 años piso de contactos. Tel 698 294 198 MAYCA catalana: dulce fusión de terapia-placer, delicioso final. Tel: 977.20.26.20 ANDREA. Quieres hacer el amor?. Llámame. Salidas. Tel. 688.220.109 SONIA caribeña, 120 pecho, morbosa, sensual. Todo de todo. Reus. Tel: 660.056.981 SABRINA. Madurita, masaje camilla, francés, penetración. Tel: 609.059.507 Reus Daniela 29 años brasileña, griego profundo, masajes eroticos, muy caliente. Tel 649 966 806 DOS AMIGAS maduritas, sensuales, especialmente atractivas, sexys. Máxima discreción. Reus. Cita. Tel: 689.569.290 Reus. ¡¡¡RUSA NUEVA!!! 30e. completo sin prisas. Tel. 693.971.734 Discreción. Reus. MARÍA delgadita, dulce y cariñosa, besucona, francés natural. 70e 1 hora. Tel: 648.266.866 Necesito chicas para casa relax Tarragona. Altos ingresos, alojamiento. Tel. 650.853.226 REUS. Madureta, 50 anys, sensual, atractiva, massatges camilla, complements naturals. Tel: 626.328.942 Viciosísima, NOVEDAD. fiestera, sumisa, francés bebido, negro, lluvia, besucona, 40 euros.Noche entera 300 euros. Tel: 688.275.451 CANARIA MASAJISTA pecho, terminación. 636.397.809
115 Tel:
JÓVENES HERMANITAS, 24-26 años, 60e. Sexo sín límites. Tel. 646.578.471 PATRICIA, jovencita, cariñosa. Todo de todo. Reus. Tel: 603.649.911 SUPERNOVEDAD. Travesti Bianka, morbosa, viciosa, superdotada, 24 hrs. Salidas.633.570.237 TORREDEMBARRA BRASILEÑA. Rubia, 25 años, buenas curvas. Tel: 658.456.865 Divorciada. Sexo. Pago yo. 636.36.62.97
MARTA catalana 40, Salou, ninfómana, cariñosa, sí todo 40. Tel. 664.506.522
PRIMITAS ITALIANAS Cristina, Raquel. Jacuzzi, camilla. Tel: 977 23.24.07
Paula. Sexo total. Cariñosa. Morbosa. 102cm pecho. Particular. Salidas. Tel.: 664.077.776
NATALIA masaje profesional, erótico, económico y mucho más. Discreto. Climatizado. Salidas. Tel. 628.892.397
SAMANTHA. Morenaza espectacular. Masaje camilla, francés y penetración. Tel. 672.852.213
ANA madurita, la experiencia me distingue. Todo de todo. Reus. 24 hrs. Tel. 659.377.652
ISABEL Salou, madurita, pechos espectaculares, 40e, completísima. Recibo sóla. Tel. 672.927.162
¡ NOVEDAD¡ Viuda árabe (besucona… francés completo… sumisa al griego…masajes en camilla…) Tel: 682.106.355
CHICO 44 para mujeres. Tel: 649.706.713 CHICAS NUEVAS y COMPLETAS 30e, servicio completo. Tel: 696.255.672 Reus NOVEDAD EN REUS. Sara madurita, 140 pecho, 55 años, sí a todo. Tel. 698.604.835 ANA madurita, sus amigas IVON-EVA-SONIA, jovencitas, maduritas, para darte placer, 25 completo. Discreto. Reus. Tel. 693.976.973
ROSETA. Guapa sexóloga, separada, 25 años, todo sí, griego profundo. Tel. 616.106.258
Lucia 25 años, sensual, dulce y cariñosa. Masaje relajante. Todos los servicios, discreción. Tel. 639.984.083
Excitante masaje erótico, camilla, final placentero, 9:3021:00H. TARRAGONA. Tel. 638.928.112
Chicas calientes jóvenes y maduritas buscan hombres para relaciones esporádicas. 803.544.009.
EN REUS. Eli morenaza, completa, 140 pecho, francés natural, sí a todo. Tel. 658.693.917
Travesti novedad (Reus), femenina, rubia, cuerpazo, solita, completa, 30 euros. Tel. 617.611.650
NOVEDAD. Madurita, complaciente...sin prisas, sin límites (privado) Salou. Tel. 688.244.380
TRAVESTI TANIA epectacular, complaciente, dotada. Tel. 680.874.562
SEGUR-PLAYA. Tu rincón del placer, con total discreción. Tel. 616.252.553
PURI. 100 pecho, complaciente, morbosa. Discreción. Recibo sóla. Tel. 649.191.271. Salidas.
35 EUROS masajes en la camilla. Tel. 629.059.019
RECIÉN SEPARADA, atractiva, sensual, morbosa… Recibo sóla. Tel. 680.970.343. Salidas 24h. 4 AMIGAS GUAPAS, dulces, cariñosas, masajes relajantes, muy discreto, en Cap Salou. Tel. 688.229.744 TRAVESTI 30 e. Todo completo sin prisas, sin tabús. Tel: 697.630.642 Reus 1ª vez Tarragona. LETI morenaza, ojos claros, 110 pecho, completísima. Tel: 693.974.765
ESPAÑOLA. Empresaria, no profesional, horas concertadas. Creixell-Tarragona. Tel. 608.411.781 Catalana rellenita, besos con lengua, francés completo, griego, parejas, salidas. Tel. 681.158.712 ESPAÑOLA muy activa. Vendrell. Tel: 655.028.594 TANIA española, 30e, completo, griego, mamada. Tel: 628.984.219 MIRIAM 130p, morenaza, seductora, elegante, quiromasajista. tel 693 989 456
CATALANA NEUS. Morena, madura, recibe privado. Tel. 689.535.868
Se necesitan chicas con buena presencia para piso de relax en Reus. 615.383.697
CUBANA conejito peludito, besucona, francés completo. Tel. 698.207.674. REUS.
VENDRELL. Joven, atractiva, sensual, discreta. Creo adicción al placer. Tel: 673.190.621
ROSA, 45 años, un placer que engancha. Tel: 628.179.115. Reus
AZUCENA 24 años, guapísima, dulce, cariñosa, masaje relajante. Citas concertadas. En Reus. 679.817.236
CATALANA discreta, ardiente y juguetona. SEGUR-PLAYA. Tel. 673.481.050 1ª vez TARRAGONA. PATRICIA venezolana, 25ª, rubia, todos los servicios. Tel: 603.729.190 REUS. Señora 44 años, impecable, sexy, morbosilla, privadíiiisimo. Discreto. Tel: 689.569.290 Jovencita, cariñosa, atención las 24 hrs.30 euros servicio completo. Tel: 665.803.332ANA madurita, todo de todo, 25 completo. Reus. Tel: 659.377.652. Cambio dirección.
JENNIFER. 23 añitos, catalana, 20 euros completo. Tarragona. Discreto.Tel: 697.411.514
MADRE-HIJA. Más viciosas, 18-38 añitos. El mejor morbo, 60 euros. Tel. 638.418.619
MADURO para MADURO 20e. Masaje camilla. Tarragona. Tel: 653.460.239
SHIRLEY me inicio, morena 120 pecho.Sí a todo. Tel. 649 807 967
Laura cariñosa, masajes en camilla eróticos y relajantes. Citas concertadas. Reus. 693.677.913
CHICA JOVEN, novedad en Vendrell. Discreta, sensual, recibo sola. Piso privado. Tel: 667.247.399
TRAVESTI 40 e. Superdotada, activa, muy potente, enormes pechos. Tel: 603.182.046 Reus “NOVEDAD EN REUS” ¡Realmente sóla y desnuda!, guapísima, 140 pecho natural, muy completa. Tel. 617.200.374 URGEN SEÑORITAS con buena presencia para piso relax de lujo en Salou. 2.000 euros semanales, alojamiento. Tel. 647.738.478 Marta guapa, cariñosa, dulce y complaciente, todos los servicios. 1 hora 60 euros. 626.317.701 CHICAS RECIBIMIENTO PERSONALIZADO, Sola en casa, discreción absoluta, camilla, masaje oral, anal y testicular. A partir de 30 euros. LUNA: 33 venezolana – 688.242.758/ ELENA: 24 rusa – 698.407.435 / ROCÍO: 38 española – 635.997.659 / LAURA: 34 catalana – 688.200.059 / CRISTINA: 19 española – 690.161.777/ RUBÍ: 21 dominicana – 698.407.688/ PATRICIA: 35 mexicana – 619.391.001
NOVEDAD VENDRELL Dos chicas, placer, particular, discreto. 674.244.966
VENDRELL. Chica exhuberante, discreta y particular. Placer al máximo. Tel: 647.254.331
SE ALQUILA habitacion por horas, para relax, especial parejas y chicas independientes. Tel. 615 383 697
MASAJES EXÓTICOS Lindas masajistas esp. en técnicas placenteras en cuerpo a cuerpo. Erotismo sano y de calidad. 657 659 284
vendrell. dos chicas jóvenes y una madurita, complacientes. Todos los servicios, 24hrs. Tel. 688.225.567
Española 25 añitos, belleza, simpatía, sensualidad y elegancia. Todos los servicios. 699.242.637 Vendrell Elisa 140 pecho salidas 60 euros. Tel. 664.722.333
REUS NOVEDAD. Nórdica Erika, atractiva, rubia, francés natural. Tel. 653.214.170. 24H.
SE PRECISA CHICA Relax incorporación inmediata, mucho trabajo todo el año, con clientela fija, buen ambiente, discreto. Buenas condiciones… 674 424 659
MÁXIMA DISCRECIÓN Piso muy discreto Recibo sola 636.449.788
MÓNICA. Catalana, Encuentros con rigurosa discreción. Creixell-Tarragona. 682.529.074
REUS SUPERNOVEDAD. Erika la sueca. Ven y realiza tus fantasías más deseadas. Tel. 653.214.170. 24H.
ESPAÑOLA no profesional, elegante, culta y cariñosa. SEGUR-PLAYA. 610.589.727
REUS. Supernovedad Diana, rasgos exóticos. Todos los servicios. 24H. Tel. 605.634.555
CRISTINA. Jovencita. 2 servicios 40E. 648.132.051/ ESTRELLA. Española, te hacemos todo lo que nadie te hace. 681.126.044 YANIRA francesa, jovencita 653.613.385 / MARINA besucona, pide, te complacemos 977 32.15.68 CINQUENTONA. Completo 30, (120 pecho). Reus. Tel: 622.856.384
diarimés - 21
22 - diarimés
CLASSIFICATS
06/10/11
SERVEIS
06/10/11
AVUI FELICITA ALS QUE ES DIUEN: Bru, Emili, Fe
L’HORÒSCOP
diarimés - 23
TELEVISIÓ PROGRAMACIÓ
ÀRIES
TAURE
BESSONS
CRANC
21/03 al 20/04
21/04 al 21/05
22/05 al 21/06
22/06 al 23/07
Després d’una etapa d’intranquil·litat aconsegueixes l’harmonia i la pau interior. Hi ha evolució, progrés, però deixa fluir les coses, paciència.
Camins oberts per progressar; tot el que sembla en l’aire estarà més ferm que mai. Concentra les energies en una sola cosa perquè tot flueixi més.
Restricció en el tema econòmic, marca’t prioritats. Conversa sincera amb una bona amiga. Hi ha comentaris que poden perjudicar-te.
Hi ha certa rivalitat. Si algú et causa cert rebuig allunya-te’n, deixa que tot flueixi. Arriba a l’èxit parlant, omple’t de coratge i venceràs.
LLEÓ
VERGE
BALANÇA
ESCORPÍ
24/07 al 23/08
24/08 al 23/09
24/09 al 23/10
24/10 al 22/11
Si estàs esperant un ascens o millora en el treball ho aconseguiràs. Els sentiments estan una mica afectats, t’envaeixen les pors.
Vols prendre’t uns dies per posar en ordre les teves idees, conversar amb la teva jo intern. Marca’t prioritats i et facilitaràs la vida.
Evita impulsos, pensa abans d’actuar. Hi ha una situació familiar que persisteix; deixa que cadascú aprengui pels seus propis mitjans.
La traïció està a prop, has d’estar alerta. Et ronden molts pensaments pel cap, organitza’t. Sorprendràs a algú sense proposar-t’ho.
SAGITARI
CAPRICORN
AQUARI
PEIXOS
23/11 al 21/12
22/12 al 20/01
21/01 al 19/02
20/02 al 20/03
Si esperes notícies sobre una casa, arribaran. La mare és la teva eterna còmplice, planejareu alguna cosa important per al futur de les dues.
L’ambient de la casa pot millorar si t’ho proposes. No maquillis les situacions, sigues realista. Passa pàgina si algú et va fer una mala jugada.
Situacions conflictives que et semblaran injustes. Algú et vol desplaçar en un projecte. Viatge de treball, s’obriran noves portes.
Rebràs una recompensa laboral per sorpresa. Comences un nou cicle que t’omplirà d’optimisme. Descobriràs un engany de gent propera.
A BAIX COST Informa’t
977 11 42 43
AGENDA
TVE1 06:00 Noticias 24 horas 09:00 Los desayunos de TVE 10:15 La mañana de La 1 14:00 Informativo territorial 14:30 Corazón de... 15:00 Telediario 1 16:05 El tiempo 16:15 Amar en tiempos revueltos 17:05 La fuerza del destino 17:35 Eva Luna 18:20 Amar de nuevo 19:00 + Gente 21:00 Telediario 2 22:05 El tiempo 22:15 Cuéntame cómo pasó 23:30 Un país para comérselo 01:00 Cómo hemos cambiado 02:00 La noche en 24 horas 03:00 TVE es música
TVE2 10:00 La aventura del saber 11:00 El Exportador 11:30 Mundos de agua 12:00 Grandes documentales 13:00 Para todos La 2 14:40 Documentales culturales 15:30 La felicidad en 4 minutos 15:35 Saber y ganar 16:00 Grandes documentales 17:55 Documentales culturales 19:00 Bubbles 19:30 Para todos La 2 20:00 La Casa Encendida 20:30 Sacalalengua 21:00 Documentales culturales 22:00 El cine de La 2: The Visitor 23:45 La 2 Noticias 00:15 Días de cine 01:15 Documentales culturales
ANTENA 3 06:15 Las noticias de la mañana 09:00 Espejo público 12:15 Karlos Arguiñano en tu cocina 12:45 La ruleta de la suerte 14:00 Los Simpson 15:00 Antena 3 Noticias 1 16:00 La previsión de las 4 16:15 Bandolera 17:15 El secreto de Puente Viejo 18:30 Ahora caigo 19:45 Atrapa un millón 21:00 Antena 3 Noticias 2 21:40 La previsión de las diez 21:45 El Hormiguero 3.0 22:30 El Barco 00:30 Miénteme 02:30 Adivina quien gana esta noche 04:15 Únicos
CUATRO 06:15 Puro Cuatro 06:35 Los cazadores de mitos 08:15 Top Gear 10:15 Alerta Cobra 12:30 Las mañanas de Cuatro 14:00 Noticias Cuatro 1 14:50 Noticias Cuatro deportes 1 15:50 No le digas a mamá que trabajo en la tele 17:10 NCIS: Los Ángeles 19:00 ¡Allá tú! 20:00 Noticias Cuatro 2 21:30 Frank de la Jungla 22:30 Mentes criminales 23:15 Mentes criminales 00:15 Mentes criminales 01:00 Mentes criminales 02:00 Sobrenatural 02:45 Cuatro Astros
TELECINCO 06:30 Informativos Telecinco Matinal 09:00 El programa de Ana Rosa 12:45 Mujeres y hombres y viceversa 14:30 De buena ley 15:00 Informativos Telecinco 15h 15:45 Sálvame diario 20:00 Pasapalabra 21:00 Informativos Telecinco 21h 21:45 Acorralados: aventura en el bosque 01:45 Resistiré, ¿vale? 02:30 Locos por ganar 04:00 Infocomerciales 05:00 Fusión sonora
LA SEXTA 06:00 Teletienda en La Sexta 07:00 La Sexta En Concierto 08:10 Este Es Mi Barrio 09:05 Crímenes imperfectos 10:30 Crímenes Imperfectos 11:25 Crímenes imperfectos 12:25 Debate Al Rojo Vivo 13:55 LaSexta Noticias 1ª Edición 15:30 Mucho que perder, poco que ganar 16:30 Navy, investigación criminal 17:30 Navy, investigación criminal 18:30 Navy, investigación criminal 19:30 LaSexta Noticias 2ª Edición 20:55 LaSexta Deportes 21:30 El intermedio 22:25 Cine: Salto al peligro 00:25 Cine 02:50 Astro tv
TV3 06:00 08:00 13:22 14:00 14:21 14:30 15:40 15:48 16:40 18:22 20:17 20:37 21:00 21:49 22:22 23:04 00:44 01:27 02:20
CANAL REUS TV 11:30 Va de Castells 12:00 Filmets. (repetició) 12:30 Vins a vins. (repetició) 13:00 Avanç informatiu 13:05. Batega. (repetició) 13:30 Empreses. Redifusió 14:00 Notícies. Primera edició 14:30 Natura’t. (repetició) 15:00 Punt de Trobada. Redifusió 16:00 Notícies. Redifusió 16:30 Vins a vins. (repetició) 17:00 Punt de Trobada. Redifusió 18:00 Notícies. Redifusió 18:30 Batega. (repetició) 19:00 Family Travel 19:30 Esports en xarxa 20:00 Notícies. Segona edició 20:30 Extraradi 21:00 Plàstic
TAC 12 13:00 Finet i pel mig 13:30 12Qüestions 14:00 Noticies 12 14:30 Finet i pel mig 15:30 Top Motor 16:00 Noticies 12 16:30 Reemissió 18:00 Finet I pel mig 18:30 12 Qüestions 19:00 Family Travel 19:30 Esports en xarxa 20:00 Noticies 12 20:30 Auditori 21:00 Gaudeix la Festa 21:30 Dorsal 12 22:00 Noticies 12 22:30 Reemissió 00:00 Escenaris
CANAL CATALÀ 08:00 Business 12:00 Platinum 13:00 El fòrum. (r) 14:00 T-notícies. Edició cap de setmana 14:30 L’accent. (r) 15:00 El fòrum. (r) 16:00 T-notícies. (r) 16:30 L’accent. (r) 17:00 El fòrum. (r) 18:00 Platinum. 18:30 Catalunya Opina. 20:30 T-notícies. (r) 21:00 Carson & Carson 22:00 El fòrum. (r) 23:00 L’accent. (r) 23:30 La Ronda. 01:00 T-notícies. (r) 01:30 El fòrum. (r) 02:30 L’accent. (r)
Notícies 3/24 Els matins El Gran Dictat Telenotícies comarques El medi ambient Telenotícies migdia Cuines La Riera Divendres Julie Lescaut Esport Club Espai Terra Telenotícies vespre Caçadors de bolets Polònia Banda Ampla Les germanes McLeod Ventdelplà Jazz a l’estudi
TARRAGONA. Exposició. ‘Iconografia i goigs de Santa Tecla’ Fins el 29 d’octubre. Al Claustre de Sant Pau del Seminari EL VENDRELL. Exposició. Ballada de la baldufa Fins el 19 de novembre. A la plaça de les Garrofes
CINEMA CARTELLERA
TARRAGONA. Exposició. ‘Metropolis’
TARRAGONA OCINE TARRAGONA Ocine 1 Kerity, la casa dels contes diu. 12.30 Ocine 1 Somewhere 16.00, 18.00, 20.00, 22.00, 0.00 Ocine 2 Els tres mosqueters (3D) 17.00, 19.30, 22.00 diu. 12.00 Ocine 2 United (3D) Ocine 2 Destino final (3D) div.-dis. 0.30 Ocine 3 Johnny English return 12.00, 16.15, 18.20, 20.30, 22.40, 0.45 12.30, 16.30 Ocine 4 Phineas and Ferb Ocine 4 No habrá paz para los malvados 18.15, 20.30, 22.40, 0.45 Ocine 5 La piel que habito 16.00 Ocine 5 Colombiana 18.15 20.30, 22.40, 0.45 Ocine 5 Como acabar con tu jefe Ocine 5 Arriety y el mundo de los diminutos diu. 12.00 Ocine 6 Con derecho a roce 16.00, 18.15, 20.30, 22.40, 0.45 Ocine 6 Los tres mosqueteros diu. 12.15 Ocine 7 Catalunya über alles 12.15, 16.00, 18.10, 20.20, 22.30, 0.40 Ocine 8 Feliz año nuevo abuela (Euskera, VOS Cat) 12.00, 16.00, 18.15, 20.30, 22.40, 0.45 Ocine 9 La deuda 16.00, 18.15 Ocine 9 La cara oculta 20.30, 22.40, 0.45 Ocine 9 Super 8 diu. 12.15 16.30, 18.30, 20.30, 22.30, 0.30 Ocine 10 El arte de pasar de todo Ocine 10 Otra película de huevos y un pollo diu. 12.30 12.00, 17.00 Ocine 11 Cowboys & aliens Ocine 11 Los amos de Brooklyn 19.30, 22.15, 0.40 12.00, 16.00, 18.00, 20.00, 22.15, 0.15 Ocine 12 Four lions Ocine 13 Los tres mosqueteros 16.00, 18.15, 20.30, 22.40, 0.45 16.00, 18.15, 20.30, 22.40, 0.45 Ocine 14 Larry Crowne 16.30, 19.15, 22.00 Ocine 15 El árbol de la vida div. i diss. 0.40 Ocine 15 El orígen del planeta de los Simios Ocine 16 Johnny English return (català) 16.00, 18.00, 20.00, 22.15, 0.30
Fins el 15 de novembre. A l’Art/Espai Rosselló REUS. Exposició. Pintures de Marta Argentina Fins el 8 d’octubre. A la sala Fortuny del Centre de Lectura
FARMÀCIES TARRAGONA: Hereus de Pablo Payo Rambla Vella, 14 (24 hores) 977.23.31.19 Felip Colet, Mª. Carme Dr. Mallafre Guasch, 2 (24 hores) 977.22.32.55
REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva Av. Paisos Catalans, 116 dreta (24 hores) 977.32.27.51 Rodríguez Galindo, Dolors Sant Joan,36-40(Diürn) 977.31.33.36
TELÈFONS D’INTERÈS URGÈNCIES Bombers.................................................................................................... 085 Emergències................................................................................................112 Urgències (Ambulàncies)......................................................................... 061 CAMBRILS Ajuntament.................................................................................977 79 45 79 Policia local............................................................................... 977 79 45 66 Centre d’Assistència Primària (CAP)......................................977 36 30 74 SALOU Ajuntament................................................................................977 30 92 00 Policia local................................................................................977 30 92 12 VILA-SECA Ajuntament................................................................................977 30 93 00 Policia local................................................................................ 902 734 196 Ambulatori................................................................................. 977 39 40 27
VILA-SECA OCINE VILA-SECA div.-diu. 16.05, 18.15, 20.30, 22.40, 0.45 Ocine 1 Con derecho a roce Ocine 1 Johnny English returns dil.-dij. 18.30, 20.30, 22.30 16.00, 18.00, 20.00, 22.00, 0.30 Ocine 2 El arte de pasar de todo Ocine 3 Arriety y el mundo de los diminutos diss. i diu. 16.15 Ocine 3 Colombiana 18.15, 20.30, 22.40, 0.45 Ocine 4 Johnny English returns 16.10, 18.30, 20.30, 22.30, 0.30 Ocine 5 Phineas y Ferb diss. 16.15, 18.15 / diu.-div. 18.15 20.00 Ocine 5 El orígen del planeta de los simios 22.15, 0.40 Ocine 5 La piel que habito Ocine 6 Los tres mosqueteros 16.00, 18.15, 20., 22.40, 0.45 Ocine 7 Cómo acabar con tu jefe 16.10, 18.15, 20.15 Ocine 7 La deuda div.-diu. 22.15 div. i diss. 0.30 Ocine 7 Cowboys & aliens dill.- dij. 20.30, 22.40 Ocine 7 Con derecho a roce Ocine 8 Los pitufos diss. i diu. 16.00 18.00 Ocine 8 Los amos de Brooklyn Ocine 8 La cara oculta 20.30, 22.40, 0.40 Ocine 9 Larry Crowne 16.15, 18.20, 20.20, 22.30 Ocine 9 Super 8 div. i diss. 0:30 Ocine 10 Kerity diss. i diu. 16.00 17. 30, 20.00, 22.15, 0.30 Ocine 10 Los tres mosqueteros (3D) REUS REUS PALACE Sala 1 Johnny English returns Sala 2 Como eliminar a tu jefe Sala 3 Larry Crowne Sala 4 Con derecho a roce Sala 5 Los tres mosqueteros Sala 7 Phineas y Ferb Sala 7 Aliens & cowboys Sala 8 Colombiana
16.00 - 18.15 - 20:30 - 22.45 16.00 - 18.30 - 22:30 16.00 - 18.15 - 20:30 - 22.30 16.00 - 18.15 - 20:30 - 22.30 16.00 - 18.15 - 20:30 - 22.45 16.00 - 18.15 20.30 16.00 - 18.15
Sala 8 Los amos de Brooklyn
20.30 Més informació al telèfon 977 754 978
LAUREN REUS MULTICINES Lauren 1 Johnny English returns 16.15, 18.20, 20.25, 22.30 Lauren 1 Super 8 16.00, 18.15 Lauren 2 Cómo acabar con tu jefe 20.25, 22.30 Lauren 3 Los Pitufos 16.00, 18.10 Lauren 3 La deuda 20.20, 22.30 Lauren 4 La deuda 16.00, 18.10, 20.20, 22.30 Lauren 4 Phineas y Ferb 16.10, 18.05 Lauren 5 Colombiana 16.00, 18.10, 20.20, 22.30 Lauren 6 Colombiana 20.20, 22.30 Lauren 7 Con derecho a roce 16.00, 18.15, 20.25, 22.40 Lauren 8 Los tres mosqueteros 16.00, 18.15, 20.25, 22.35 Lauren 8 La piel que habito 17.00, 19.45, 22.35 Lauren 9 La cara oculta 16.05, 18.15, 20.25, 22.40 Lauren 8 Larry Crowne: nunca es tarde 16.00, 18.10, 20.25, 22.40 Informació i venda anticipada d’entrades: www.laurencinemas.net EL VENDRELL OCINE Ocine 1 Ocine 1 Ocine 2 Ocine 3 Ocine 4 Ocine 4 Ocine 4 Ocine 5 Ocine 5 Ocine 6 Ocine 7 Ocine 8
Cómo acabar con tu jefe La cara oculta Con derecho a roce Larry Crowne La deuda Phineas & Ferb Colombiana La piel que habito Los amos de Brooklyn Johnny English returns Los tres mosqueteros Los tres mosqueteros (3D)
16.15, 18.15 20.10, 22.00 16.00, 18.05, 20.15, 22.20 16.20, 18.10, 20.10, 22.10 16.10 18.30 20.00, 22.10 16.30 19.30, 22.10 16.15, 18.10, 20.10, 22.10 16.00, 18.05, 20.10, 22.15 16.15, 18.15, 20.20, 22.20 OCINE: 902 170 831 / 977 660 778
24 - diarimés
A L’ÚLTIMA
L’ACUDIT Napi
06/10/11
SUDOKU
Nivell mitjà
EL TEMPS Espai patrocinat per:
26
º
Temperatura mínima Temperatura màxima
15º
Estat del cel: Cel serè o poc ennuvolat, tot i que creuaran alguns núvols alts poc importants, sobretot durant la segona meitat del dia. A partir de la tarda augmentaran els núvols al vessant nord del Pirineu i a les comarques del nordest on quedarà mig ennuvolat.
CULTURA
«Busco el lector que va curt de son per culpa d’un llibre» L’escriptor Jaume Cabré va presentar ahir a Tarragona la seva darrera novel·la, ‘Jo confesso’ tor que va curt de son per culpa d’un llibre», va insistir Cabré. «Aquest llibre és una evolució, fruit Molts dels assistents a la presentadels anteriors». Així va definir ahir ció de la novel·la han seguit la llarga l’escriptor Jaume Cabré la seva última trajectòria de l’escriptor, «l’escala de novel·la, Jo confesso, davant de diverllibres» que ha anat publicant des del sos lectors i curiosos a la llibreria La 1974, amb el primer recull de contes, Capona, de Tarragona. Cabré va desperò Cabré, un escriptor que no vol cobrir el procés d’elaboració del llibre, pressions i que es pren per fer un llique ha trigat vuit anys a veure la llum bre el temps que li demani el relat, va i que, de moment, ha encisat tots els reconèixer que, tot i aquesta darrera seus lectors. L’escriptor va revelar que novel·la per a lectors més exigents, «a la seva novel·la «s’ha anat construint vegades t’endús sorpreses immenses, amb decisions que, a vegades, són ini he descobert lectors tuïtives, i això m’agrajoves que han comenda». Cabré: «M’admira que hi çat a llegir-me amb Jo Amb Jo confesso, hagi gent jove que confesso». com reflexionava ahir De fet, Cabré va una lectora durant la vulgui escriure, perquè aprofitar l’ocasió per presentació, Cabré ha és molt difícil» intercanviar amb el apujat el llistó. L’espúblic jove impressicriptor ho va acceptar, ons sobre l’ofici d’escriptor. «M’admiperò va assegurar que això no el prera que hi hagi gent que vulgui escriuocupa pas. «Jo el que vull és passarre; quan veig algú jove que comença m’ho bé i, si em diverteixo quan espenso, per què ho fas? Perquè és molt cric, ja en tinc prou», va apuntar. Tot difícil», va reconèixer Cabré. Per això, i això, va afegir: «Sé que el lector és va sentenciar: «Escriure és un ofici curiós i intel·ligent i, tot i que si apuque dura tota la vida, i jo sempre estajo el llistó en puc perdre algun, sé que ré aprenent». faig feliç la majoria». «Jo busco el lecALBA PORTA
CRISTINA AGUILAR
L’escriptor Jaume Cabré durant la presentació de Jo confesso a la llibreria La Capona de Tarragona.