02 novembre 2010

més diari

DIMARTS 2 DE NOVEMBRE DE 2010 núm. 1.659 www.diarimes.com

tarragona ~ reus ~ costaDaurada

Ryanair incrementa les seves tarifes un 10% aquesta temporada d’hivern REUS L’augment tarifari serà efectiu durant els propers sis mesos. L’aerolínia, que ha aconseguit millors resultats durant la temporada d’estiu del 2010 que la del 2009, baixa fins a nou les rutes que realitzarà des de l’Aeroport de Reus. P8 CRISTINA AGUILAR

AVUI TAMBÉ POLICIAL

Els Mossos d’Esquadra aconsegueixen evitar tres matrimonis forçats. P10

El cementiri de Tarragona va rebre visites sense parar durant tot el dia, tal com estava previst.

Milers de persones s’acosten als cementiris per recordar els difunts TOTS SANTS Netejar els nínxols i guarnir-los acuradament van ser les accions que més es van repetir en una diada acompanyada del bon temps, fet que va incrementar l’afluència de visitants. P2-3

2 - diarimés

TOTS SANTS

02/11/10

ACTUALITAT CRISTINA AGUILAR

Unes 5.000 persones van passar ahir pel cementiri de Tarragona a honorar els seus difunts Les floristeries de Reus lamenten la competència «deslleial» de les parades de la plaça del Mercat

El cementiri de Tarragona va obrir portes a les deu del matí i durant tot el dia hi van passar unes 5.000 persones a netejar i guarnir els seus nínxols.

La tradició s’imposa per Tots Sants Com cada any, milers de persones es van apropar al cementiri per honorar els que ja no hi són E. VALCÁRCEL / M. JUST

El dia de Tots Sants, ahir, va canviar la imatge dels cementiris del Camp de Tarragona. Milers de persones s’hi van apropar per fer honor als que ja no hi són, netejar els nínxols i adornar-lo amb flors. Lluny del repòs que regna en els cementiris durant tot l’any, la xerrameca de la multitud s’imposava ahir a aquesta pau, un silenci gens sepulcral. El bon temps va propiciar que hi hagués més afluència que altres anys. Tot i això, no es va produir grans aglomeracions, ja que l’arribada de la gent al cementiri va ser força esglaonada. Aquest és el cas del cementiri de Tarragona, on segons els càlculs dels treballadors durant tot el dia d’ahir hi van passar unes 5.000 persones. «Els dies de cada dia

OLIVIA MOLET

El de Reus va ser un dels cementiris del Camp de Tarragona més concorreguts.

no en solen venir més de cinquanta», apuntaven les mateixes fonts. De fet, des del passat dissabte 23 d’octubre, el cementiri tarragoní ha ampliat l’horari i no tanca als migdies per possibilitar que tots els usuaris puguin fer honors als seus difunts. Encarna Pons i la seva cosina Teresa Roca van ser unes de les primeres en arribar al cementiri de Tarragona per començar a netejar i omplir de flors el primer dels tres nínxols que hi té la seva família. A tres quarts de dotze, quan treien la pols de l’últim nínxol, Pons explicava que no només s’apropen al cementiri en aquesta data assenyalada, sinó que hi van periòdicament. «Són una propietat i s’han de cuidar», manifestava tot lamentant-se que el jovent de la seva família no

els acompanyés en un dia com el d’ahir. «Els costums s’estan perdent», assenyalava. Tant l’Encarna com la Teresa es van acostar caminant al cementiri, però van ser moltes les persones que s’hi van apropar amb vehicle. El cementiri de Tarragona, que actualment compta amb gairebé 19.000 sepultures, va obrir portes a les deu del matí i minuts més tard tant al pàrquing dissuasiu com a l’esplanada de terra que hi ha a la zona ja no hi cabien més vehicles. Per aquest motiu, la Guàrdia Urbana va optar per deixar estacionar els vehicles a ambdós costats de la carretera del Camí del Cementiri, concretament, sota el pont per on passa l’Autovia A-7. Eren set efectius i un caporal de la Guàrdia Urbana els que es podien veure en els principals accessos del cementiri per evitar que s’aglomeressin les desenes de cotxes que s’apropaven a la zona. A banda, es va prohibir la circulació a l’altura d’ambdues portes del recinte i es van habilitar dos passos addicionals per a vianants. D’altra banda, i segons fonts del Cementiri de Reus, la instal·lació de la capital del Baix Camp va rebre la visita d’entre 12.000 i 15.000 persones, que van escollir la data de Tots Sants per dedicar un record als seus difunts familiars i amics. Les hores amb més afluència de públic van ser entre les deu del matí i la una del migdia, i entre les quatre i les cinc de la tarda. A més, en alguns moments, l’aparcament va quedar saturat. Tot i la important afluència, les visites d’enguany han estat més esglaonades i s’han repartit al llarg dels diversos dies de pont, segons explicaven els treba-

TOTS SANTS

02/11/10

OLIVIA MOLET

Els panellets continuen sent els dolços per excel·lència en aquestes dates. lladors del Cementiri, que veien amb bons ulls l’interès dels reusencs i reusenques en apropar-se a les instal·lacions per honorar els que ja no hi són.

Les flors, grans protagonistes Les flors són les protagonistes per excel·lència de les dates properes a Tots Sants, i és per això que les floristeries esperen any rere any aquesta època en què veuen créixer el seu volum d’activitat. Però darrerament, i sumat a la crisi econòmica, les floristeries de Reus s’estan trobant amb una problemàtica creixent: les parades que s’instal·len a la plaça del Mercat. Així ho va posar sobre la taula Joana Corts, propietària de la floristeria Joana Corts del carrer de Sant Eli-

es, que lamentava que «els pagesos surten a vendre flors a preus massa baixos, i això ens fa molt de mal a nosaltres, els comerciants». De fet, Corts va assegurar que ja s’han queixat nombroses vegades i que es tornarà a posar en contacte amb l’Ajuntament per tal que intentin trobar-hi una solució. El mateix problema va destacar Isabel Bosque, propietària de la floristeria l’Espígol, al carrer dels Recs, que va apuntar que el volum de vendes d’enguany ha estat més fluix al de l’any passat, i va criticar que «fa molts anys que hi ha el problema de les parades i encara estem igual». De fet, a banda dels baixos preus, lamentava l’horari que fan aquests establiments, «ja que hi són durant tot el dia i

sense interrupció». Pel que fa a Tarragona, a la plaça asfaltada del davant del cementiri ja feia dies que s’hi podien veure prop d’una desena de parades de flors que esperaven fer l’agost. Enguany, però, segons els treballadors d’aquestes floristeries, no han aconseguit grans beneficis. «L’any passat no va anar gaire bé però aquest any encara ha anat pitjor», explicava una de les dependentes de la floristeria Flors Encarna Joan XXIII, que apuntava que en els últims anys s’han posat de moda els rams de flors de plàstic.

La tradició dels panellets Per Tots Sants, i junt amb les castanyes, els panellets ocupen un espai a les llars catalanes, una tradició que

s’ha anat mantenint amb el pas dels anys i que, a dia d’avui, conviu amb una tradició anglosaxona que també s’està fent un lloc a Catalunya: el Halloween. En aquest sentit, i tal com explicava el vicepresident del Gremi de Pastissers de les comarques de Tarragona i propietari de la pastisseria Poy de Reus, Albert Poy, «a dia d’avui encara conviuen les dues sense molestar-se, però espero que les coses no vagin a més, perquè som molts els que intentem fer el possible per mantenir les tradicions de casa nostra». En general, i en aquest context de crisi econòmica, les vendes de panellets a les comarques tarragonines s’han situat enguany un 10% per sota que l’any passat. Els més reclamats són els de pinyons, però sempre hi ha qui té la curiositat de provar-ne algun de més original.

diarimés - 3

4 - diarimés

TARRAGONA

02/11/10

JUSTÍCIA

SUCCESSOS

Primer pas per desencallar les esperades obres de la Ciutat Judicial

La policia va advertir al jutge de la perillositat del presumpte parricida

El Govern aprova avui els tràmits previs a la licitació, que arribarà en un mes

L’acusat es troba a presó sense fiança CEDIDA

ESTHER VALCÁRCEL

L’agrupació dels diferents òrgans judicials actualment dispersos a Tarragona amb l’anomenada Ciutat Judicial comença, per fi, a caminar. La Generalitat aprova avui els tràmits previs a la licitació dels treballs, que es produirà a les pròximes setmanes. Així, després de molts anys d’espera, el Govern dóna via lliure al projecte i, el que és més important, disposa de la quantitat econòmica necessària per a fer-lo realitat: 69 milions d’euros. Sembla, doncs, que després de la multitud de dates sobre l’inici de les obres anunciades en els darrers anys, ara s’apunta que els treballs podrien començar a mitjans de l’any que ve i que la construcció del Fòrum de la Justícia –nom amb què s’anomenarà el nou equipament– durarà entre un any i mig i dos anys. El futur equipament, dissenyat per l’arquitecte Josep Maria Julià, s’alçarà al carrer Arquebisbe Pont i Gol, a la zona de l’Hospital Joan XXIII, i constarà de dos grans construccions, l’edifici judicial i l’Audiència Provincial, per una ban-

Imatge virtual de l’accés principal al futur edifici del Fòrum de la Justícia de Tarragona.

La nova data d’inici dels treballs apunta a mitjans de l’any vinent i les obres costaran 69 milions da, i el Centre Obert, per l’altra. En total, la superfície que es construirà serà de 33.247 m2 i en un futur es preveu que aculli fins a 43 òrgans judicials. De fet, en el primer projecte de la Ciutat Judicial, presentat l’any 2001, es determinava que el futur equipament només tindria espai per a una vinte-

na d’òrgans judicials quan, actualment, a Tarragona ja n’existeixen 22. «L’obra acabarà amb la dispersió d’aquests òrgans, fet que suposa una gran incomoditat tant pels usuaris com pels mateixos treballadors», manifestava ahir al Diari Més el delegat del Govern a Tarragona, Xavier Sabaté, que va reconèixer la demora que arrossega l’equipament. «L’obra va amb retard però cal saber que en els últims anys el Govern ha rebut un 43% menys d’ingressos», apuntava el delegat, que es va

mostrar satisfet per l’aprovació dels tràmits. «És el principi del final», així ho manifestava ahir la portaveu socialista i regidora de l’Ajuntament tarragoní, Begoña Floria. «Amb aquest pas es resol una de les reivindicacions històriques de la ciutat», va afegir Floria, que va destacar que també s’estan desencallant altres projectes com el de l’Escola Oficial d’Idiomes i la presó del Catllar. «És un exemple de la bona col·laboració entre l’Ajuntament i el Govern», va destacar la portaveu socialista.

REDACCIÓ

Els Mossos d’Esquadra havien advertit per escrit el Jutjat de Violència envers les Dones de Tarragona de la perillositat d’Abdeslam B., que actualment es troba a presó sense fiança com a presumpte autor de la mort de la seva dona i els seus dos fills. La policia va alertar que tenia les facultats mentals seriosament pertorbades i que l’ordre d’allunyament podia no ser suficient per l’evident desequilibri que patia. El mateix jutge a qui havia estat dirigit l’escrit, que també va ser qui va denegar el desembre del 2009 la petició de la dona d’aixecar l’allunyament, ha estat l’encarregat de prendre declaració al sospitós de matar la seva dona i els seus dos fills, els cadàvers dels quals

es van trobar el passat 17 d’octubre a la banyera d’un pis del carrer Reial coberts de guix i ciment. Abdeslam B., de 34 anys i nascut al Marroc, va ser detingut en estat d’ebrietat per la Guàrdia Urbana a Barcelona dijous de la setmana passada a la matinada. Havia viatjat prèviament a Bèlgica amb un passaport fals. S’hauria canviat el cabell i la barba, i per aquesta raó no va ser identificat en els controls aeroportuaris. El presumpte parricida va fugir a Bèlgica en avió abans que els Mossos descobrissin els cadàvers. L’acusat ha declarat davant del jutge que s’havia assabentat que una màfia de l’est havia assassinat la seva família, motiu pel qual va decidir tornar a Espanya, també en avió, per venjar la seva dona i els seus fills.

GASTRONOMIA

La primera Fira Gastronòmica ‘5 Sentits’ ja escalfa motors REDACCIÓ

El proper dilluns 8 de novembre tindrà lloc la 1a Fira Gastronòmica, 5 Sentits al Refugi 1 del Moll de Costa. L’objectiu de la iniciativa és poder gaudir amb els cinc sentits d’una acurada selecció de més de 300 vins, combinats amb productes gastronòmics com l’arròs bomba o el carnalori, tonyina fresca, bacallà o ibèrics.

La Jornada és adreçada a professionals del sector de la gastronomia i restauració. A més de la mostra i tast de productes, es faran tres ponències: una sobre la tonyina i el bacallà, de les onze del matí a dos quarts de dues; una segona de botànics, de les quatre a dos quarts de cinc i en darrer lloc una de cocteleria, que començarà a les cinc.

TARRAGONA

02/11/10

Ematsa posa en marxa el seu nou web, que permet realitzar tràmits per internet L’Empresa Mixta d’Aigües de Tarragona, Ematsa, ha posat en marxa el seu nou web (www. ematsa.com). Es tracta d’una eina més útil i pràctica per als clients ja que, a través d’internet, es poden realitzar gestions relacionades amb el subministrament d’aigua. Aquesta Oficina Virtual permet fer gestions que abans només es podien realitzar de manera presencial a les seves oficines de Sant Pere i Sant Pau. D’aquesta manera, es pot realitzar la contractació del subministrament d’aigua, la consulta de les factures, modificar les dades del contracte, domiciliar pagaments, canviar de titular, donar-se de baixa del subministrament o la comunicació de la lectura del comptador. El nou web també suposa una millora de la informació al ciutadà donat que s’han incorporat nous continguts sobre el servei que es poden consultar d’una manera més àgil i còmoda.

diarimés - 5

URBANISME

Les darreres tres zones verdes del Pla Integral de Campclar ja prenen forma En concret, es renovarà el mobiliari urbà i es crearà un passeig al llarg de la zona del carrer Riu Ter CRISTINA AGUILAR

CARME MAS

Les obres de remodelació de les tres zones verdes del Pla Integral del barri de Campclar (PIC) ja han començat. Es tracta de tres zones, una situada entre els carrers Siurana i Sènia, una altra ubicada al final del carrer Riu Llobregat i una darrera al carrer riu Ter. A la zona verda del riu Llobregat es renovaran el mobiliari urbà i la jardineria i també es col·locarà una petita zona de picnic. A la zona verda del carrer Riu Ter es construirà una petita pista semicircular amb una pèrgola i una grada perquè tothom qui ho desitgi hi pugui realitzar diferents activitats lúdiques. Així mateix, donades les seves dimensions, es crearà una zona de passeig al llarg de tota la zona verda. El termini d’execució

Sanahujes també va ressaltar que «aquest pla és molt important perquè beneficia un barri que es va construir a principis dels vuitanta i on no sabia fet fins al moment cap actuació urbanística».

Més actuacions

En aquesta zona verda del riu Llobregat es renovarà la jardineria i es col·locarà un petit espai de picnic. d’aquestes actuacions és de tres mesos. La zona de Siurana i Sènia té un pressupost de 74.794 euros, la del riu Ter ascendeix als

234.268 euros i la darrera, del Riu Llobregat, arriba als 70.200 euros. El regidor responsable del Pla Integral de Camp-

clar, Joan Sanahujes, va remarcar que «aquestes zones verdes tenen com a finalitat acabar amb els espais lliures desaprofitats».

Aquestes actuacions se sumen a les que es van iniciar la setmana passada amb la segona fase de remodelació de la plaça Major del barri. Segons va puntualitzar el regidor responsable del PIC, «aquest espai canviarà completament la seva fisonomia austera i es convertirà en una plaça perquè nens i grans hi puguin passejar o anar en bicicleta». Les obres tenen un termini d’execució previst de de tres mesos i el pressupost ascendeix a 182.968 euros.

6 - diarimés

TARRAGONA

02/11/10

FORMACIÓ

Tarragona celebrarà l’octubre vinent un congrés dedicat a Santa Tecla Les jornades estan organitzades per l’Institut Superior de Ciències Religioses LAIA DÍAZ

Tarragona acollirà l’octubre de 2011 un congrés sobre la vida de Santa Tecla. En total, s’han programat una vintena de conferències que es repartiran al llarg de tres dies, entre el 27 i el 29 d’octubre. Encara està per determinar l’encarregat d’oferir la lliçó inaugural, ja que aquesta tasca estava encomanada al bisbe i president de la Conferència Episcopal turca, Luigi Padovese, que va ser assassinat el passat mes de juny. Tot i que de moment el programa no és definitiu i encara pot patir variacions, està previst que el primer dia de congrés estarà dedicat a les actes de Pau i Tecla i alguns dels ponents seran Marek Stavowieski, Enrico Norelli, Gennaro Luongo, Juan José Ayán o Angelo di Berardino. D’altra banda, durant la segona jorna-

da es tractaran les fonts de la litúrgia i de l’arqueologia amb la participació del professor Sever Voicu que exposarà el testimoni i el culte de Tecla en les esglésies d’Orient o la del professor Josep Martí Aixalà, que tractarà la iconografia de Sant Pau i de Santa Tecla a la ciutat, centrant-se en el frontal de l’altar romànic del segle XIII, el retaule de Pere Joan i la Capella dels Marbres. A més, també s’intentarà establir una relació entre les dones i l’evangelització de l’Església primitiva, de la mà del professor S.L. Davies. Per últim, el tercer i darrer dia, el congrés se centrarà en la veneració de la santa a Hispània i a Tarragona. Serà el moment d’explicar els orígens i la pervivència del culte a la patrona a la ciutat. Els professors Josep Amengual, Andreu Muñoz, Sofia Mata de la

Cruz i Manuel M. Fuentes seran els protagonistes d’aquesta darrera jornada. A banda, el degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, Armand Puig, serà

Pujol va afegir que l’objectiu del congrés «serà saber quina ha estat l’evolució de la devoció de la Santa, però no només a Turquia d’on era originària, sinó que es

S’han programat unes vint conferències que s’han repartit entre els dies 27, 28 i 29 d’octubre

Jaume Pujol: «L’objectiu serà conéixer quina ha estat l’evolució de la devoció de la Santa»

l’encarregat de pronunciar l’última ponència del congrés, que durà per títol El testimoni dels màrtirs. L’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, va explicar que, tenint en compte la relació de Santa Tecla amb la ciutat, «estem davant d’un personatge molt important per la ciutat i també per l’arxidiòcesi, bàsicament perquè la catedral està dedicada a ella, amb la qual cosa cal aprofundir una mica més en la seva vida».

podrà estudiar tot el relacionat amb ella, com ara per què se li va dedicar la Catedral, què és exactament això del Braç de Santa Tecla però, sobretot, anar molt als seus inicis i a les arrels del cristianisme dedicat a la patrona».

El primer congrés Tarragona ja va acollir el passat 2008, data en què es va celebrar l’Any Jubilar de Sant Fructuós, un congrés de característiques simi-

Intenten robar en una empresa del polígon Francolí que emmagatzema tabac

lars: Pau, Fructuós i el cristianisme primitiu, les actes del qual ja estan publicades des del passat juliol. En aquella ocasió una trentena de teòlegs i historiadors van estudiar i debatre, davant de més de 300 participants, si l’apòstol Pau havia passat per Tàrraco. Finalment, es va concloure que la Carta de Climent determina que Sant Pau havia estat a Tàrraco i que des d’aquí va estendre l’Evangeli a la resta d’Hispània. A més, el document afirma que l’apòstol va visitar el país com a exiliat polític i no com a missioner, fet que justificaria el poc èxit que va aconseguir la seva missió. Durant el congrés també es va determinar que aquesta hipòtesis apareixia també en quatre altres fonts dels segles I i II després de Crist. A banda, també s’hi va concloure és que el cristianisme estava plenament consolidar a Tarragona a partir de l’any 259. Els experts van concloure que l’Església de Tàrraco era considerada per les autoritats romanes com la més important d’Hispània, a l’altura de la Roma, a Itàlia, i la de Cartago a l’Àfrica.

Els Mossos d’Esquadra van confirmar ahir que un grup de persones van cometre una temptativa d’atracament en una empresa del polígon Francolí de Tarragona, que emmagatzema tabac. Segons les primeres investigacions, els suposats lladres es van fer passar per agents de la policia autonòmica per accedir a la nau industrial, però el vigilant es va adonar de l’engany i els va poder dissuadir disparant a l’aire. Tot seguit va alertar als agents dels Mossos que es van personar al lloc dels fets. Segons van confirmar els agents la investigació continua oberta per identificar a les persones que voldrien accedir al recinte. Aquest incident se suma als intents i robatoris que van tenir lloc la setmana passada a diferents indrets de la demarcació. Un dels més tràgics va ser l’atracament a una sucursal financera de Cambrils que va acabar amb la vida d’una jove. REDACCIÓ

fa a la reducció en el consum de combustible dels vehicles privats i la corresponent reducció de les emissions de gasos que generen efecte hivernacle. Aquests estudis es van realitzar durant els dos primers mesos de funcionament de la fase pilot, quan només es beneficiaven de la targeta els alumnes de 5è i 6è de Primària, i després de rebre una subvenció per part de l’ICAEN, per un valor de 119.657,83. Ara ja està disponible pels infants de P4 a 4t d’ESO i també pels

membres del Club dels Tarraconins. Durant el curs 2009-2010, els autobusos de l’EMT van registrar un total de 394.486 viatges realitzats gràcies a aquesta targeta de transport. Més 262.000 viatges van ser amb la del Club dels Tarraconins, mentre que els més de 130.000 restants, es van fer amb la targeta de transport dels escolars. El curs 2008-2009 la xifra de viatges va ser de 254.014, mentre que durant el mes de setembre de 2010 ja se’n van fer més de 44.000.

MOBILITAT

La targeta de transport escolar redueix un 38% l’ús del vehicle privat També s’ha evitat l’emissió de 50,16 tones de gasos que generen efecte hivernacle REDACCIÓ

L’abril del 2008 es va posar en marxa un pla pilot que permetia als alumnes escolaritzats i empadronats a la ciutat utilitzar gratuïtament el sistema de transport públic municipal a través d’unes targetes. Des de

llavors, s’ha reduït un 38% l’ús del cotxe privat per a la mobilitat dels escolars, en favor del transport públic, amb la qual cosa Tarragona genera un estalvi de 6.942 litres de gasolina i 10.716 de gasoil, que comporten una reducció de 50,16 tones de

reducció de les emissions de gasos que generen efecte hivernacle. L’empresa CERES ha estat l’encarregada de realitzar l’estudi pel canvi d’usos del vehicle privat en favor del transport públic des de la implantació de la targe-

ta de transport per a escolars de l’EMT, mentre que el Grup d’Enginyeria Tèrmica Aplicada del Departament d’Enginyeria Mecànica de la Universitat Rovira i Virgili, ha estudiat la repercussió d’aquest canvi en els hàbits de mobilitat, pel que

02/11/10

PUBLICITAT

diarimés - 7

8 - diarimés

REUS

02/11/10

AEROPORT

Ryanair augmenta les tarifes un 10% durant aquesta temporada d’hivern En els propers mesos, l’aerolínia irlandesa oferirà només nou rutes des de l’Aeroport de Reus OLÍVIA MOLET

AGÈNCIES / M.JUST

Ryanair incrementarà les tarifes fins a un 10% durant els propers sis mesos, un fet que portarà conseqüències directes a les butxaques dels usuaris, que veuran com el cost per adquirir els seus bitllets de viatge és cada vegada més elevat. Amb aquesta previsió, l’aerolínia de baix cost afronta la temporada d’hivern que tot just ahir va començar després d’una temporada d’estiu amb millors resultats que els últims anys. I és que, entre els mesos d’abril i setembre, Ryanair va obtenir uns beneficis nets de 451,9 milions d’euros, una xifra que representa un 17 per cent més que en el mateix període de l’any passat. Tot i aquest increment, els beneficis han decebut als inversors, que s’esperaven uns millors resultats, però la companyia continua assegurant que, malgrat la crisi econòmica, seguirà en la línia de fer créixer els seus ingressos i beneficis, en paraules del seu president, Michael O’Leary.

Menys presència a Reus Ryanair és l’única companyia que, a hores d’ara, opera regularment a l’Aeroport de Reus, però la seva presència a la infraestructura es redueix considerablement a partir d’aquest mateix mes, i poques setmanes després de la posada en marxa de la seva base al Prat. De fet, per als pro-

Aliances internacionals per treballar junts en les arts escèniques La Xarxa Transversal, que agrupa 14 ciutats amb objectius culturals comuns, ha iniciat contactes amb la xarxa d’estructures teatrals de Midi-Pyrénées Réseau Sud, per tal d’iniciar el treball conjunt en el terreny d’arts escèniques. Així, fa uns dies va tenir lloc una reunió entre representants polítics i tècnics catalans i de la regió francesa, amb l’objectiu d’unir esforços en una única plataforma de treball per la contractació conjunta d’espectacles importants a nivell europeu. A partir d’aquí, i un cop oficialitzat a nivell polític el contacte entre Reseau Sud i Transversal, s’iniciarà el treball a nivell tècnic. REDACCIÓ

La Víbria de Reus, convidada al Festival Medieval d’Elx

Imatge de l’exterior de les instal·lacions reusenques, ahir, dia de Tots Sants.

A hores d’ara no hi ha data prevista perquè es desencalli el projecte de la nova terminal pers mesos s’han suprimit nombroses rutes, entre les quals destaquen totes les que enllacen la capital del Baix Camp amb Anglaterra o Irlanda, és a dir, les que tenien més acceptació entre les usuaris, de manera que ara només manté nou destins: París, Brussel·les, Eindhoven, Niederrhein, Nador, Marràqueix, Palma de Mallorca, Santiago de Compostel·la i Sevilla.

Davant d’aquesta situació de dependència gairebé exclusiva de la companyia irlandesa, des d’Aena s’ha manifestat en diverses ocasions que s’està negociant amb noves aerolínies perquè operin a l’Aeroport de Reus. A hores d’ara, però, continua la incertesa i encara no ha transcendit cap nom.

Més de 18.000 passatgers Durant el pont de Tots Sants, van passar per l’aeròdrom reusenc al voltant de 18.300 passatgers en gairebé un centenar de vols, segons dades facilitades per

Aena. El dia en què el trànsit va ser més alt va ser dissabte dia 30, amb un total de 7.043 usuaris i 37 moviments, que servien per acomiadar la temporada alta a la infrastructura. D’altra banda, en les properes setmanes entraran en servei els nous aparcaments P4 i P5, dues zones amb sistema de pagament i seguretat incorporat que tenen capacitat per a més de 900 vehicles. El P4 és públic i per als treballadors, i el P5 és una zona d’amarcament de llarga estada. Malgrat tot, la crisi també es fa notar a l’Aeroport,

perquè una de les principals inversions previstes està aturada i sense perspectives de reprendre’s a curt termini. Es tracta de la nova i definitiva terminal, les obres de la qual havien de començar durant aquest semestre, però finalment no ha estat així perquè han patit retallades pressupostàries. Segons van informar fonts d’Aena al Diari Més, la intenció és continuar endavant amb el projecte, però a hores d’ara no hi ha data prevista perquè es desencalli, i depèn del vist i plau del Ministeri de Foment.

La Víbria de Reus, juntament amb d’altres bèsties de foc, va participar a l’espectacle de clausura de la 20a edició del Festival Medieval d’Elx. L’espectacle, que portava per títol Foc de memòries, va voler honrar la història de la ciutat i alhora agafar l’essència de les anteriors edicions de la festa, tot plegat amb el foc com a protagonista principal. A l’espectacle hi van participar diferents bèsties i grups de diversos punts de la Comunitat Valenciana, que van compartir espai amb la Víbria, però també amb un altre dels principals elements de la capital del Baix Camp, el Drac, així com de la Víbria serrallenca de Tarragona. REDACCIÓ

REUS

02/11/10

El Ple aprova avui la cessió del Mas Barrufet com a seu dels fruits secs El Ple de l’Ajuntament De Reus aprovarà avui dimarts l’adjudicació a la Fundació Privada Internacional Nut and Dried Fruit de la concessió de l’ús del Mas Barrufet, ubicat al Tecnoparc, per un termini de 50 anys. La fundació instal·larà en aquest edifici la seva seu mundial amb l’objectiu de crear sinergies, activitats i projectes de R+D en els àmbits de la Salut i la Nutrició en el sector dels fruits secs. El Mas Barrufet, que es troba situat a tocar de la carretera de Tarragona, té una superfície aproximada de 4.500 metres quadrats i serà restaurat pels arquitectes locals Lluís Tarragó i Olga Tarragó. El projecte de la Fundació té entre els seus principals objectius consolidar la capital del Baix Camp com a referent internacional en l’àmbit dels fruits secs, així com també reforçar la projecció internacional del parc tecnològic en el marc d’aquest sector. REDACCIÓ

Benach visita avui el Centre d’Emergències 112 de Reus El president del Parlament, Ernest Benach, visitarà avui el Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgències 112 de Reus, on es trobarà amb el director, Enric Oltra, i el delegat del Govern a Tarragona, Xavier Sabaté, entre altres. L’edifici es va inaugurar a l’estiu i és el centre des d’on es canalitza el sistema d’emergències i seguretat de Catalunya. REDACCIÓ

diarimés - 9

SALUT

Rehabilitació es trasllada al nou hospital i deixa lliure l’espai de l’avinguda President Companys A partir d’avui, el servei de Medicina de l’Esport i la Unitat de Vigilància de la Salut també són a Bellissens OLÍVIA MOLET

M.JUST

El servei de rehabilitació es trasllada avui al nou Hospital de Sant Joan, i deixarà pràcticament lliures les instal·lacions sanitàries de l’avinguda del President Companys. I és que aquest era l’últim dels serveis que encara romania a aquest edifici, que de moment encara té un futur incert pel que fa a la seva activitat. A partir d’avui mateix, les dependències de rehabilitació se situen al bloc taronja de la planta baixa del nou equipament de Bellissens, és a dir, entre l’àrea sociosanitària i les oficines de Direcció, a la part est de l’edifici –la més allunyada de la ciutat de Reus. La rehabilitació i la fisioteràpia domiciliària també es passaran a coordinar des del nou Hospital. En general, doncs, es traslladarà tot el servei, excepte la rehabilitació i la fisioteràpia intra-

El nou hospital va obrir portes per primera vegada el dia 4 d’octubre. hospitalària. Juntament amb rehabilitació, Medicina de l’Esport i la Unitat de Vigilància de

la Salut també aterren avui a Bellissens. Pel que fa a Medicina de l’Esport, s’hi traslladarà en la seva tota-

litat, mentre que la Unitat de Vigilància de Salut ho farà només de manera parcial. Així, funcionarà uns

dies de la setmana a l’Hospital nou i els altres al vell, de manera que els professionals que encara treballen al vell no hauran de moure’s al nou edifici per fer les proves. Tots dos serveis es troben a la planta baixa de l’àrea groga, situada a la part central de l’edifici. Els primers serveis que van traslladar-se van ser, el dia 4 d’octubre, les consultes externes de les especialitats de medicina interna, cirurgia, pediatria, cirurgia plàstica, cardiologia, pneumologia i digestologia; així com també les consultes d’infermeria, diabetis, tractament anticoagulant (SINTROM), l’àrea d’extraccions i l’àrea sociosanitària ambulatòria. Posteriorment, el 18 d’octubre, ho van fer les consultes externes de dermatologia i oftalmologia, i l’horari d’activitat es va ampliar a la tarda.

EDUCACIÓ

ECONOMIA

Aprovat el conveni entre Govern i Ajuntament per regular els EBE

La Borsa de Comerç Europea tanca la 50a edició amb més de 2.700 visites

REDACCIÓ

La darrera reunió de la Junta de Govern Local va aprovar el conveni de col· laboració entre l’Ajuntament de Reus i el Departament d’Educació de la Generalitat amb el qual es regula el funcionament dels Espais de Benvinguda Educativa (EBE) del curs 2009-2010. Segons l’acord, el Departament aporta una subven-

ció de 102.423,87 euros en concepte de despeses de funcionament dels EBE ubicats al col·legi la Salle, l’IES Gabriel Ferrater i l’Escola Alberich i Casas. D’altra banda, la Junta va acordar sol·licitar a la Direcció General d’Administració Local una pròrroga per a l’execució de la rehabilitació de la Bòbila Sugranyes, prevista en la convocatòria dels Feder.

REDACCIÓ

La Borsa de Comerç Europea va apropar fins a Reus 2.727 visitants, assolint així un dels rècords d’afluència de totes les edicions celebrades fins ara, a més de rebre la màxima valoració del comitè d’anàlisi de l’Assemblea de la Borsa pel que fa a organització. Per tot plegat, i tenint en compte que l’es-

deveniment va inaugurar el nou palau firal del Tecnoparc, el president de la Borsa, Isaac Sanromà, va destacar «les possibilitats que s’obren a partir d’ara a l’hora d’organitzar trobades de caràcter mundial com ha estat la Borsa. Un repte difícil i complicat que s’ha superat amb nota alta». Sanromà també va destacar el

colofó que la celebració de la Borsa ha significat en el conjunt d’activitats organitzades per commemorar els 700 anys de la Llotja. Segons l’organització, també va ser un èxit el sopar de gala del 50è aniversari, on van assistir més de 800 persones, entre les quals hi havia les principals autoritats del país.

10 - diarimés

CAMP DE TARRAGONA

02/11/10

POLICIAL

Els Mossos eviten tres matrimonis forçats al Camp de Tarragona A la resta del territori català, la xifra s’eleva fins a la dotzena de casos EUROPA PRESS

Els Mossos d’Esquadra han previngut tres matrimonis forçats des de començaments d’any al Camp de Tarragona. A nivell de Catalunya, la xifra s’eleva fins a una dotzena. Sis de les noies eren menors d’edat. La policia van advertir que aquesta xifra suposa tan sols «la punta de l’iceberg» del fenomen a Catalunya, que des de juny de 2009 compta amb un procediment policial pioner a Espanya per abordar-lo. Per regions policials, tres de les joves són de l’àrea de

Ponent, tres del Camp de Tarragona, dues de Girona, dues de Barcelona, una de la regió Central i una altra de la regió Metropolitana Nord al Vallès Occidental. La directora del Programa de Seguretat contra la Violència Masclista de la Conselleria d’Interior, Alba Garcia, va constatar que «és una de les formes de violència en què la punta de l’iceberg és més petita perquè moltes víctimes desconeixen que se’ls està vulnerant un dret fonamental». Garcia va avançar que estan treballant amb altres

SUCCESSOS

departaments del Govern per impulsar accions preventives, com les previstes en matèria de mutilació genital femenina, però va remarcar la importància de

què perceben que és un fenomen reconegut al qual es dóna resposta», va explicar, assenyalant que en altres casos van rebre l’alerta de professionals de la salut o

Els Mossos d’Esquadra van alertar que sis de les noies eren menors d’edat

El matrimoni forçat no està tipificat com a delicte però sí d’altres aspectes com la coacció

comptar ja amb un procediment de seguretat. «Diverses menors han demanat ajuda a la policia per iniciativa pròpia per-

l’educació, d’entitats socials i fins i tot de veïns. En casos de risc elevat, quan es preveu un viatge imminent al país d’origen

per dur a terme les noces, els Mossos d’Esquadra informen d’urgència al jutjat d’instrucció i a la Fiscalia perquè adoptin mesures cautelars. Quan es tracta de menors, se’n dóna compte a la Fiscalia de Menors perquè autoritzi la seva declaració, així com a la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència de la Generalitat (DGAIA). El matrimoni forçat no està tipificat com a delicte, de manera que l’atestat policial recull aspectes que sí que estan reconeguts pel Codi Penal, com coaccions, amenaces i maltractaments. «S’hauria de tipificar per visualitzar», va afirmar Garcia, que va assenyalar que entre els mesos de juny i desembre de 2009 els Mossos van atendre prevenir els matrimonis forçats de 28 joves, 15 menors.

POLÍTICA

CEDIDA

El jove detingut per la mort d’un home passarà avui a disposició judicial La víctima era un funcionari de Cadis EUROPA PRESS

El jove de 24 anys, natural de Tarragona, que ha estat detingut per la mort d’un funcionari de l’Ajuntament de San Fernando, passarà a disposició judicial avui dimarts, segons van confirmar fonts pròximes al cas. D’altra banda, el jutge encarregat d’instruir diligències en el crim de San Fernando (Cadis), en què el funcionari de l’Ajuntament d’aquesta localitat Manuel Pereira, de 41 anys, presumptament va ser assassinat aquest dissabte per un jove, ha decretat secret de

sumari. Diversos testimonis ja han estat interrogats. Els fets es remunten a quan els veïns del carrer General García de la Herrán, en ple centre de la localitat gaditana, van alertar sobre les sis de la tarda de dissabte «després de sentir crits» al domicili del funcionari mort. Així, agents de la Policia Local es van acostar a la zona i van trobar sense vida el cos de l’home. Hores després del succés van detenir el presumpte assassí que va ser traslladat a la Comissaria de la Policia Nacional.

Luna assisteix al ple de l’Ajuntament de la Canonja REDACCIÓ

El cap de llista del PPC per Tarragona, Rafael Luna va assistir al primer ple de l’ajuntament de La Canonja des de que aquest municipi ha recuperat la seva autonomia. En aquesta fotografia està acompanyat pel regidor popular a la Ca-

nonja, Jacinto Moreno. El cap de llista va remarcar que «de Josep Poblet sabem que va anar a votar a un referèndum independentista però no li hem sentit ni una sola paraula sobre l’atur. De Sabaté, sabem que el dia abans de la gran retallada de ZP, va demanar augmentar el dèficit».

Les centrals nuclears comuniquen sis successos al CSN Les centrals nuclears espanyoles van comunicar al Consell de Seguretat Nuclear (CSN) un total de sis successos notificats durant el mes d’octubre. Així, la planta d’Ascó II va registrar dos successos que van ser notificats al CSN els dies 26 i 30 d’octubre, igual que Vandellòs II que va comunicar dos successos els dies 22 i 14 d’aquest mes. Per la seva banda, la central nuclear de Cofrents va informar a l’ens regulador d’un succés el dia 1 del mes, mentre que Almaraz (Càceres) va comunicar el 19 d’octubre un succés al CSN. En tots els casos els successos han estat qualificats amb nivell 0, sense risc per a les persones. E.P.

La JSC apel·la els joves a participar en les eleccions El candidat socialista per Tarragona al Parlament i membre de la JSC, David González, va apel· lar ahir a la mobilització «dels 24.941 joves de la província de Tarragona que podran votar per primera vegada en aquestes eleccions al Parlament del 28-N en haver assolit la majoria d’edat». El candidat del PSC va afirmar que la mobilització dels joves serà «un element decisiu en el resultat d’aquestes eleccions que decidiran, en bona mesura, el futur del jovent del país en aquests propers quatre anys. «Els joves no podem estar absents i esperar que altres decideixen per nosaltres. Hem de saber donar resposta», va dir. REDACCIÓ

FELICITATS

Moltes felicitats Cloe en el dia del teu primer sant. Et desitgen el padrí i la teva tieta preferida.

Felicidades rubia por tus 43 tacos ¡jejeje! De parte de tu hija, Enri, Rocío, Ana y Jose.

Felicidades abuelos por vuestro 51 aniversario de boda juntos . De parte de Enri e hijas, Mari y Fanny y Jose. Por muchos años.

Felicitats Josep Ignasi, has fet 5 anys, amb aquesta careta de no haver trencat mai un plat...però ja sabem tots que ets molt trapella!!! Per molts anys, Montse i August.

Kiko muchas felicicdades, te desea tu familia.

Felicita les persones que estimes a través de ‘Més Tarragona’. Envia’ns una fotografia i el text de felicitació al carrer Sant Agustí, 21, 3er, 43003 de Tarragona o a l’adreça electrònica: publicitat@mestar­ragona.com. Les fotos s’han d’enviar amb dos dies d’antelació respecte a la data de publicació. Les fotos en suport paper no es retornaran.

Laura, ya son 12! Muchaaaaas felicidades !!! Un besazo de tu padres y la gente que te quiere.

CAMP DE TARRAGONA

02/11/10

POLÍTICA

CEDIDA

Puigcercós denuncia l’intent «d’apartheid» que pateix la llengua catalana Va presidir un acte al Monestir de Poblet ACN

El president d’ERC i candidat a la presidència de la Generalitat, Joan Puigcercós, va denunciar aquest dilluns l’intent permanent «d’apartheid» que està patint la llengua catalana. Puigcercós va lamentar que «hi hagi gent» que intenti «assimilar i esquarterar» la llengua i la cultura catalanes, element comú dels Països Catalans. En l’acte La força dels Països Catalans que representants d’ERC de Catalunya, País Valencià, les Illes Balears, i la Catalunya Nord van cele-

brar al Monestir de Poblet, el dirigent republicà també va destacar la importància que la Comissió Europea fixi, el 2011, l’Eix Mediterrani com una prioritat a l’hora d’invertir en infraestructures. El líder d’Esquerra va reivindicar el paper de la llengua i cultura catalanes com a element de transport als Països Catalans i va denunciat amb contundència els «atacs» que viu el català ja sigui per part del TSJC, intentant invalidant reglaments d’ús de la llengua, com els recursos perma-

ACTUALITAT

El president d’ERC, Joan Puigcercós, i l’eurodiputat Oriol Junqueras.

nents del Defensor del Poble o del Partit Popular. «Hi ha gent que vol segar el català i que desitjaria que no existís, que desaparegués, o que el voldria assimilar. Als Països Catalans tenim una llengua comuna i no podem acceptar els intents

permanents d’assimilació i apartheid que viu el català», va assegurar. En aquest sentit, va lamentar que es vulguin posar fronteres en el camp de la televisió i la ràdio catalana, impedint que es vegi o s’escolti al País Valencià.

SOCIETAT

cEDIDA

Xavier Sabaté destaca el potencial per créixer del Tarragonès Reivindica que s’aposti pel turisme REDACCIÓ

El delegat del Govern al Camp de Tarragona, Xavier Sabaté, va destacar el potencial del Tarragonès per créixer amb visió de futur i va reivindicar l’aposta del Govern per la projecció turística i industrial d’aquesta comarca. El delegat va repassar iniciatives com el pla de Foment del Turisme del Baix Gaià (que inclou la ruta dels castells), el Pla de competitivitat de la Tarraco Romana (que abraça Tarragona, Constantí, Altafulla i Roda de

Barà) i projectes com la creació d’un mirador arqueològic al teatre romà de Tarragona, la restauració de la muralla o la reobertura de la necròpolis paleocristiana, una de les assignatures pendents en què s’està treballant. El delegat també va destacat el Pla Únic d’Obres i Serveis, el principal instrument de suport al món local, que subvencionarà projectes com la rehabilitació de la biblioteca de Vila-seca o la reurbanització de diversos carrers de la Secuita.

Primer aniversari de les piscines de Calafell El complex municipal de piscines Vilarenc Aqua de Calafell ha consolidat els 3.000 usuaris abonats en el seu primer any de funcionament. Les instal·lacions es van obrir enmig d’una gran expectació ara fa un any i ahir al matí un gran nombre d’usuaris van participar en la festa de celebració del seu primer aniversari. REDACCIÓ

diarimés - 11

12 - diarimés

CATALUNYA-ESPANYA

02/11/10

POLÍTICA

En total 39 partits polítics i coalicions participaran a les eleccions del 28-N És un rècord històric des que el 1980 es van fer els primers comicis democràtics EUROPA PRESS

Un total de 39 partits polítics i coalicions participaran a les eleccions catalanes del 28 de novembre, un rècord històric des que, el 1980, es van celebrar els primers comicis autonòmics a Catalunya després del final del règim franquista. Segons es recull al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), aquesta xifra supera àmpliament la darrera convocatòria electoral autonòmica de 2006 que, amb 23 candidatures, tenia fins ara el registre més elevat. Encara més lluny

queden les eleccions al Parlament en què menys partits s’han presentat, com les de 1995, en què van concórrer només 14 candidatures, les de 1980, amb 16, o les de 1992, amb 18. A banda dels sis partits amb representació parlamentària en la present legislatura, són tres les formacions que, segons les enquestes, podrien aconseguir representació per primera vegada en la seva història: Solidaritat Catalana, Reagrupament, i Plataforma per Catalunya. Per aconseguir entrar al

repartiment d’escons, i segons es preveu en el règim electoral català, els partits polítics han de superar el llindar del 3 per cent dels vots en alguna de les qua-

Segons les enquestes, tres formacions podrien aconseguir representació per primera vegada tre circumscripcions en les quals es presentin: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. En els darrers comicis, l’últim partit a superar el

CASTELLS ACN

Els de Sants fan fer un 4 de 9 amb folre El món casteller va viure ahir una diada de Tots Sants de Vilafranca del Penedès històrica. Els amfitrions van descarregar per primera vegada una torre de vuit sense folre. Els castellers de Vilafranca iniciaven la segona ronda amb un castell que fins aquell moment ningú havia aconseguit descarregar. Tot i així, l’enxaneta va arribar fins el cim i va coronar un castell dret i ferm. La singladura va continuar i els de Vilafranca van aconseguir descarregar per primera vegada en la història del

món casteller una torre de vuit sense folre, altrament coneguda com la torre de vuit neta. La jornada també va ser especialment positiva pels Capgrossos de Mataró. Els del Maresme van aconseguir convertir-se en colla de gamma extra. Ho van fer amb una torre de nou amb folre i manilles perfectament executada i descarregada. Els Castellers de Sants no es van voler quedar enrere i també van completar una molt bona jornada. De fet, van aconseguir descarregar per primera vegada a la seva història un quatre

FELICITATS

Felicidades Yesenia ya tienes 8 añitos. De tu mama, abuelos y titos. Besitos!

Candidatures curioses Entre les múltiples candidatures presentades destaca la CORI (Coordinadora Reusenca Independent), liderada pel regidor de Reus Ariel Santamaria (conegut per anar vestit d’Elvis Presley), que estarà acompanyat en el número dos per la cèlebre Carmen de Mai-

ACTUALITAT

Històrica torre de vuit sense folre a Vilafranca ACN

llindar del 3% va ser Ciutadans que, amb poc més 78.000 vots, va aconseguir el 3,53 per cent dels vots a Barcelona, el que li va valer aconseguir 3 escons al Parlament.

rena, i en el tres per Marcos Diego Palacios, anomenat, segons diu al DOGC, com «Pirata, el del Gorro». Sobresurt també la llista Alternativa de Govern, liderada per l’exnúmero dos del PP en les últimes eleccions catalanes, Montserrat Nebrera, que després de presentar el seu partit el passat mes de setembre, ha aconseguit confeccionar una llista per Barcelona (no es presenta en les altres circumscripcions per concentrar la seva forces en aquesta) de 85 membres, més 10 suplents. En les eleccions catalanes del novembre concorreran també partits com el Partit Pirata, el Partit dels Pensionistes en Acció, el Partit Gai Lèsbic Bisexual Transsexual i Heterosexual, el Partit Castellà, o el Partit dels Pagesos per la Dignitat Catalana.

Aquesta noieta tan guapa es la Laia Borràs, que fa 7 anys avui. Moltes felicitats dels avis, pares i germà. Petons

Felicita les persones que estimes a través de ‘Més Tarragona’. Envia’ns una fotografia i el text de felicitació al carrer Sant Agustí, 21, 3er, 43003 de Tarragona o a l’adreça electrònica: publicitat@mestar­ragona.com. Les fotos s’han d’enviar amb dos dies d’antelació respecte a la data de publicació. Les fotos en suport paper no es retornaran.

Gabilondo aposta por parlar d’ETA, però «amb molta responsabilitat» Va dir que no s’han de crear expectatives EUROPA PRESS

Un dels castells de la jornada. de nou amb folre. Per la seva banda, els Castellers de Lleida van ser valents i, en segona ronda, van intentar carregar un tres de nou que va acabar fent llenya abans que l’enxaneta pogués coronar-lo.

El ministre d’Educació, Ángel Gabilondo, va negar que sigui millor «deixar de parlar del tema d’ETA» en públic i va apostar per fer-ho, però «amb molta responsabilitat, mesura i claredat» i sense donar «dates» ni generar «expectatives» sobre comunicats o moviments de la banda terrorista i el seu entorn. Gabilondo va explicar que no és necessari guardar silenci sinó tenir clars els missatges que es llancen, que han de ser dos: «que ETA abandoni defi-

nitivament les armes i que l’entorn de la banda armada, aquells que per sentència judicial han estat declarats com a propers a ETA, abandoni absolutament la banda». Sobre aquestes dues sentències, va insistir el ministre, és possible parlar-ne i, segons ell, és el que s’està fent. «El que no podem, potser, és caminar parlant de dates, generant estats d’ànim, obrint expectatives», va reconèixer el responsable d’Educació, per insistir a demanar «prudència, mesura i treball».

Enxampen a Barcelona un conductor que circulava a 131 km/h La Guàrdia Urbana de Barcelona va caçar un conductor circulant a 131 quilòmetres per hora al passeig Vall d’Hebron, on la velocitat està limitada a 50 quilòmetres per hora. Juan M.P. va ser imputat per un delicte contra la seguretat viària i després de celebrar-se un judici ràpid, se’l va condemnar a pagar una multa de més de 700 euros i a 20 dies de treballs en benefici de la comunitat. El conductor, que no tenia antecedents per fets similars, va ser enxampat diumenge passat per un radar cap a un quart d’una del migdia, aproximadament, a l’altura del número 284 del passeig amb un cotxe de gamma alta. EUROPA PRESS

Els directors d’escola podran contractar els professors necessitin Els directors d’escola catalans ja tenen competències com a caps de personal, de manera que decidiran el nombre de professors que necessiten segons el seu projecte educatiu. Els directors tenen aquesta potestat en virtut del Decret de direcció de la Llei d’Educació de Catalunya que la Conselleria d’Educació de la Generalitat portarà avui al Consell Executiu per a la seva aprovació. Segons l’article 8 del decret, la direcció podrà proposar les assignacions pressupostàries i les plantilles docents, sempre ajustantse al projecte educatiu de l’escola. Per això, podrà dir quants docents i de quines especialitats vol contractar. EUROPA PRESS

www.cronica.diarimes.com

ACTUALITAT EMPRESARIAL TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE

Núm.34. Octubre de 2010

La logística pren forma com a eina de desenvolupament econòmic En aquests últims mesos s’ha parlat molt d’infraestructures, sobretot a causa, primer, de les retallades pressupostàries per aquesta partida econòmica i, segon, per la posada en marxa de projectes com el CIM Penedès, que pot ser una realitat a partir del 2011.

Tarragona s’està convertint en un pol logístic d’importància a Catalunya. Les seves referències quant a infraestructures, com són el port, les seves connexions viàries i ferroviàries, i els projectes intermodals

pendents d’execució, fan que a curt i mitjà termini la demarcació pugui ser un dels punts claus per la gestió de la distribució i el proveïment de les empreses i fer-nos més competitius pel mercat. PÀGINA 2 CRISTINA AGUILAR

IQA Tarragona no canvia de mans i es queda amb La Seda Barcelona L’acord de compra a què van arribar La Seda i AIAC s’ha trencat, però no es descarta per més endavant PÀGINA18

El Camp de Tarragona atreu diferents ofertes comercials A més de l’obertura d’El Corte Inglés, hi ha pendents, les instal·lacions d’altres complexos comercials PÀGINA6

Sapa Profiles La Selva del Camp: Fer grans les petites coses Aquest centre productiu s’està convertint en un referent de la microextrusió a Espanya i la resta d’Europa PÀGINA17

El sector de la construcció va ser optimista quant a la recuperació tant en obra civil com en privada

la recuperació immobiliària cap al 2011 Aquesta és una de les conclusions a què es va arribar a la Taula Sectorial de la Construcció. PÀGINES 4-5

DP World inagura l’ampiació de la nova terminal de contenidors Te previst moure més de 250.000 TEU’s l’any vinent. PAGINA.15

2

Octubre de 2010

El tema del mes

w logística ELa logistica està emergent com una de les opcions que tenen els territoris per poder donar una resposta a la conjuntura econòmica que s’està vivint. Al mateix temps és un element clau per a la competitivitat de les empreses, ja que incideix amb la gestió eficient dels processos d’aprovisionament i distribució d’aquestes.

Logística: una oportunitat pel territori Tarragona sempre ha estat a l’ombra de Barcelona, ara és el moment de creure que es possible Redacció TARRAGONA Amb la crisi com a marc del nostre teixit productiu i econòmic, una de les sortides del territori, quant a desenvolupament economic esta sent l’aposta per la logística. Per la seva situació i el desenvolupament, encara per acabar, de les infraestructures previstes, fan que pugui començar a plantejar-se com un pol logistic i poder començar a tenir una identitat pròpia i aconseguir superar el concepte de node d’àmbit subregional, plenament subordinat a Barcelona i la seva área d’influència. En aquest sentit, el Camp de Tarragona, disposa de tota una sèrie d’elements logistics de primer nivell, que aglotinen des de grans corredors viaris i ferroviaris, fins a plataformes nodals de caràcter especific de gran capacitat, terminals ferroviàries passant per centres integrats de mercaderíes i aparcaments per vehicles pesants, tal com diu un informe logistic del Gabinet d’estudis de Cepta. A més, segons un informe de la consultora immobiliària Jones Lang LaSalle sobre el mercat immobiliari industrial y logístic de Cataluña, l’escassetat d’immobles disponibles de més de 20.000 m2 a Barcelona i la seva zona d’afluència, fa que les empreses busquin alternatives de sól en la 2na i 3ra corona, on els preus són més competitius i per segons quin tipus de de projectes, el diferencial de rendes

front la 1ra corona, compensa els cost del trasllat, i aquesta tendència es preveu mantenir. Segons aquest estudi, Barcelona i Madrid segueixen sent los exios logístics més importants d’Espanya, però el 64% dels operadors logistics nacionals creuen que Tarragona tindrà un major protagonisme logístic en un futur a mig termini, el que significa que la demarcació té les condicions òptimes per atreure l’interès inversor en un futur. Si ens centrem amb això podem oferir una oferta molt temptadora a possibles operadors. De totes maneres en el context econòmic que estem vivint l’administació central ha decidit retallar despeses en aquesta partida pressupostària, a més de les entitats locals no estant passant pel millor moment quant a inversions, fet que pot influir negativament en el desenvolupament logístic del territori, repercutint negativament en la competitivitat del teixit empresarial i economic de la demarcació. Infraestructures com el Port de Tarragona, un dels centres logistics més importants del Mediterrani, i una porta oberta per les importacions de països aisàtics, sense deixar de banda el seu potencial quant a moviments de contenidors, que ara amb la plataforma recent inagurada de DP World rondara els més de 300.000Teus anulas, a més aquest any l’autoritat portuària s’ha siutat en tercer lloc en volum de mercaderies de granels sòlid amb 713.000 tones i el primer

Enquestes El 64% dels operadors logistics veuen Tarragona com una opció a curt termini

Infraestructures El Port de Tarragona, l’aeoport, la xarxa viària i ferroviària l’avalen granels liquids amb 1,9 Mtones. Pel que fa a l’aeorport, es pot ser encara la menys explotada de les sortides el seu potencial com un aeroport comercial es residual, ja que la seva primera activitat es el transport de viatgers. Les infraestructures ferroviàries es tant agafant cada vegada més importància davant dels que creuen que es un transport obsolet, en aquest cas, existeix la xarxa convencional, amb ample ibèric i projectes de noves linies, entre les quals està, el Corredor del Mediterrani, que obirira les portes al tranport fins a França i al sud d’Europa inclòs el nord d’Àfrica. A més estant les terminals ferroviàries de transport combinat i el transport convencional de mercadèries, com pot ser a Constantí i Tarragona. En relació a les infraestructures viàries tenijm grans corredors i un amplia xarxa de carreteres d’aportació i soport d’àmbit regional, i ens queden els centres d’aportació i soport com el CIM El Camp, els futurs CIM Penedès i Montblanc

La demarcació ha fet una aposta clara per la logística com una eina de desenvolupament.

z Centre intermodal del Penedès (LogisPenedès)

La polèmica, entre la natura i el desenvolupament econòmic Redacció TARRAGONA El passat mes de setemre es va posar a informació pública el projecte del CimPenedès, un centre intermodal que es situarà als termes municipals de l’Arboça, Banyeres del Pendès, Castellet i la Gronal i Sant Jaume dels Domenys. Aquest pla que téprevist començar a partir del 2011 ha estat polèmic des del primer moment ja que s’ha topat amb l’oposició d’un part de l asocietat civil de la zona, ja que per ells és un agressió al mediambient i a l’economia agrícola que hi havia fins ara, i es que el CIM es situarà en una superficíe de 177 has

de conreu de vinya i altres productes agrícoles. Però la instal·lació d’aquest centre intemodal suposarà un promig de 425,6 milions d’euros anuals per l’economia catalana i fins a 5.770 llocs de treball, per una zona que ha estat molt castigada per la crisi, ja que l’altra fons d’ingressos era el sector de la construcció. Aquest CIM té previst combinar les zones d’activitat econòmica i logistica amb serveis, indústries sostenibles i formació, a més incclourà una terminal intermodal de mercaderíes, conectada en un futur al Corredor del Mediterrani , un nou accès a la AP-7 i un a connexió entre

l’autopista i l’A-7. També contempla espais oberts protegits amb 125 has de sól no urbanitzable i inclourà mesures correctores de l’impacte paisatgístic i un disseny funcional ecoeficient. La inversió pública estimada per dura terme aquestes infraestructures ronda els 126,7 mil.ions d’euros i un estudi de la URV preveu que estimularà una inversió privada en naus i instal·lacions logístiques de 344,9 milions d’euros. i l’àmbit total en hectarees es de 404,5 has. Tot dient això, els seus opositors no es fan enrera, i continuent la seva lluita per tirar-ho enrera.

3

Octubre de 2010

El tema del mes

CEDIDA

Xavier Sabaté Ibarz. Delegat del Govern de la Generalitat al Camp de Tarragona

Tarragona, al mapa internacional

A

ra fa vuitanta anys, el polític i intel· lectual català Lluís Nicolau d’Olwer publicava un llibre amb el títol “Un pont de mar blava”, per explicar la petjada catala· na a la Mediterrània. Ara, des de Tarragona, hem posat una peça més en aquest pont, amb la nova terminal de contenidors de DP World al Port de Tar· ragona que generarà en els propers anys fins a 2.000 nous llocs de treball. En· trem a la primera divisió pel que fa al trànsit de contenidors, 500.000 se n’arribaran a moure l’any 2015, la qual cosa suposa una revolució econòmica de primer odre. El cas és que el nego· ci no surt del no-res. Ja fa temps que el Port de Tarragona va apostar pel trànsit de contenidors, per a diversificar un moviment fins aleshores massa cen· trat en els productes petro· leoquímics, i per ajudar al creixement i a la creació de noves empreses al Camp de Tarragona. Una passa més per a situar el Port de Tarragona com a referent

a la Mediterrània, porta d’entrada i de sortida del comerç internacional. Ca· talunya està resistint la crisi –i, de fet, comença a créixer- sobretot gràcies a les exportacions, a tenir empreses obertes al món i que no s’han resignat, que s’han modernitzat i han obert mercats arreu. Tam· bé les nostres infraestruc· tures tenen aquesta voca· ció internacional i acords com el de DP World ho posen de manifest. Des del Govern, mentrestant, hem creat les condicions per fer atractiva la implantació en un territori que es pre· para per sortir enfortit de la crisi, amb la modernit· zació d’indústria i turisme, els dos motors i sectors tradicionals, però també amb el desenvolupament d’ activitats logístiques i vinculades a l’anomenada economia verda que gene· ren ocupació. DP World és una pas· sa més, que en necessita d’altres, d’imprescindi· bles m’atreviria a dir, per funcionar amb èxit. El creixement econòmic del Camp de Tarragona passa

pel Port, però també per accions i infraestructu· res complementàries que assegurin la competitivi· tat i garanteixin la seva sostenibilitat. La propera ha de ser una connexió ferroviària amb ample de via europeu, i un punt de càrrega i descàrrega de contenidors en aquest nou moll. I una bona connexió amb les diverses platafor· mes logístiques del Camp de Tarragona, que així tenen tot el seu sentit, des de la mateixa ZAP portu· ària, a Vila-rodona, l’eix Montblanc- l’Espluga, la CIM EL Camp i l’ única que serà intermodal, la del Penedès. Posar les bases per al creixement, si volem que siguin unes bases sòlides, no és poca cosa. És una feina de llarg recorregut, que necessita complicitats, confiança i constància, i una bona matèria prime· ra: el Camp de Tarragona, un territori preparat per jugar a la primera divisió econòmica, amb un port de primera com demostra l’estadística de l’any pas· sat que es va situar quart a tot l’Estat. Ara amb DP World encara tindrà més potència, i en un futur més encara. No en va s’inicien les obres del nou moll de la química, la inversió més potent adjudicada aquest any, que ens ha de fer més competitius i més interna· cionals encara, i que ha de contribuir a reduir l’atur, la nostra primera preocu· pació

z La segona fase del CIM El Camp

z Central Integrada de Mercaderies Montblanc

La integració de la plataforma logística al territori

L’oportunitat logística de la Conca de Barberà

Redacció TARRAGONA Desprès de la urbanització de la primera fase del CIM El Camp, promogut per CIMALSA, està previst que s’inicii l’any 2012 la segona fase de la que seria la segona concentració metroplitana de Catalunya. Aquesta segona fase tindrà una superficíe de 39 has, que s’integraran planament al es 42 de laprimera. La inversió estimada per aquesta serà de 31,7 milions d’euros, i inclourà dins del parc d’activitats terciariès oficines serveis empresarials i hotelers, comerços, restaurants i completarean l’oferta de

serveis a les empreses i als seus treballadors i dels que es podràn beneficiar la resta de l’entorn social. Es situarà integrament al terme municipal de Tarragona i es preveu que ocupi uns 185.000 metres quadrats per a oferta logístics i complemetaris , 64.700 estarn destinats a activitats terciaries i la 47.000 a zones verdes públiques, a més CIMALSA cedirà a l’ajuntament de la ciutat 20.000 metres quadrats per la construcció de nous equipaments. Aquesta segona fase s’integrarà completament a la primera en únic recinte amb accessos de vehicles controlats i vi-

gilància les 24 hores del dia, mitjançant camres de seguretsat, ja que en centres logistics d’auesta mena és molt important per les quantitats de mercaderíes que hi ha. això, si quedaran fora del recinte els equipament públics i el sector d’axtivitats de tercer ordre, a les que s’accedirà mitjançant un nou vila que unirà Les Gavarres amb La Canonja atravessant l’autovía T-11 i l’A-7. Així, el CIM El Camp abarcarà els termes municpals de Reus,Tarragona i a Canonja i suposarà, una vegada finalitzat, un dels principals centres logístics de Catalunya en plena competència amb Barcelona.

Redacció TARRAGONA L’any 2008 es va donar el tret de sortida d’una de les demandes més importants de la Conca, l’anunci de CIMALSA per promoure un polígon logístic al paratge de la Romiguera, al terme de Montblanc. Aquesta no era la primera prosta que havia tingut la zona, anys enrere un inversors privats van intentar sense èxit tirar endavant un projecte de 300 has al municpi de Vimbodí. Ara la situació ha canviat i davant dels nous projectes logístics a la demarcació, l’avantatge estratègic de l’eix Tarragona-Lalida-Madrid, entre

d’altres, ha fet que el centre logistic a Montblanc comenci a fer-se realitat. La superficíe que ocuparà es d’unes 70 has i una inversió revista de 40 milions d’euros, a més INCASOL ha adquirit uns terrenys pròxims de més de 120 has al terme municipal de l’Espluga de Francolí, que segurament podrien acollir la segona fase del projecte., fet que ha fet posar aquest projecte dins de la quiniela per acollir l’empresa xinesa d’automòvils Cheryl. El nou centre intermodal, es destinarà a activitats logistiques, distribució nacional i internacional i indústria sostenible, a més inclourà un espai reservat

a l’oferta de serveis i equipaments per a empreses, com oficinesformació, establiments de restauració i hotelería. A més incorpora una estació de mercaderíes de nova creació i connexions a l’AP2, la C-14 que s’ha de convertir en la via ràpida entre Reus i Tàrrega, i el que serà l’autovia A-27 de Tarragona a Lleida. Aquesta és una preocupació de tot el teixit empresarial econòmic de la demarcació, ja que les retallades pressupostàries van fer trontollar la seva execució, finalment s’ha inclòs la seva nova licitació i es maté la seva execució, però es demana celeritat per la seva importància logística.

4

Actualitat

Octubre de 2010

z “Taula rodona sobre el sector de la construcció” a Tarragona

La càrrega burocràtica i la desaparició dels ajuts, obstacles per la recuperació La taula ha estat moderada per Rafa Muñoz, del Gabinet Extern de CEPTA, acompanyat dels representants sectorials

Jordi Virgili. Construccions Vicsan.

«L’Administració ha de saber quines infraestructures s’han de prioritzar»

Redacció TARRAGONA Els representants del sector de l’obra civil i de la promoció s’han reunit per tal de fer un canvi d’opinions i analitzar la situació d’un dels sectors més castigats i la vegada més importants de l’economia del nostre país. Durant la reunió, que va transcórrer en un ambient distès, es va fer una anàlisi objectiva de la situació del sector en el seu punt més àlgid, l’any 2006, fins al moment actual. Els motius que van portar al crack econòmic que ha suposat aquesta crisi es van posar damunt de la taula per les dues parts. Tots els indicatius, com la baixada de l’ocupació, la parada de la venda d’immobles, la retallada en els pressupostos per obra pública o la davallada en el consum de ciment, van ser el punt de partida per tal de poder reflexionar sobre on ha d’anar el sector en aquests moments. El que es va veure és que està clar que la situació no pot anar pitjor i que ara només es pot tirar endavant. Per part dels promotors es preveu una recuperació continguda de les vendes, a causa principalment de la necessitat d’habitatge de les famílies, que durant aquests anys de recessió han augmentat la seva capacitat d’estalvi; l’obra civil no es va quedar enrere i, encara que les retallades pressupostàries en infraestructures i habitatge social estan a l’ordre del dia, el país ha d’invertir en aquest sector si no es vol quedar enrere davant els països europeus quant a competitivitat i confiança inversora. És un moment dur però a curt i mitjà termini es preveu un pas endavant en la recuperació del sector i de l’economia en general.

Durant la seva intervenció, Jordi Virgili, en representació del sector de l’obra civil, va manifestar que les solucions passen per una reestructuració pressupostària, en el sentit que cada any hauria tenir una partida ajustada de diners que es dediquin a l’obra pública o civil, per tal de no patir aquesta davallada d’inversió en les infraestructures i edificis socials, és a dir, no pot ser que un any tinguin per exemple 10 Meur de pressupost i el proper 1Meur. Un altre dels punts que va exposar és que davant d’aquesta situació econòmica l’Administració pública ha de saber quines són les infraestructures més necessàries per prioritzar-les. Per Virgili, la construcció

d’escoles o hospitals són obres necessàries per la societat, de la mateixa manera que ho són les infraestructures logístiques. Aquestes, però, s’haurien de prioritzar econòmicament pel valor del seus ús, depenent de si només són pel transport de persones o de mercaderies, i per tant s’hauria d’asseure els agents econòmics, que són a al cap i a la fi els qui saben quines són més viables que altres. Pel que fa a la regulació de l’obra pública, Virgili va posar damunt de la taula la desigualtat en les concessions; entre les grans empreses, es queden el 90% de les concessions, i les pimes. Per posar fi a aquest fet, s’hauria d’establir uns barems segons el pressupost de l’obra, així les empreses petites podrien adjudicar-se obres de pressupost més petit i les obres amb inversió superior als 10 Meur, per exemple, per les grans. En aquest sentit va afegir, que també s’afavorirà la subcontractació nacional, ja que les grans companyies la realitzen fora de l’Estat mentre que les pimes és nacional o local i que així es podria revitalitzar l’economia i el mercat laboral.

Xavier Garcia Riera. Construccions Garcia Riera

«Hem de primar la productivitat si volem ser eficients i competitius»

Després de la intervenció de Jordi Virgili, es va donar pas a l’altre representant del sector de l’obra civil, Xavier Garcia, que va decantar la seva intervenció cap a un altre dels punts que afecten en aquest sector la productivitat. Per a Garcia el sector s’ha de centrar més en la productivitat per ser més eficients, ja que, si no, es resta competitivitat al sector. “Si un país realitza millor la seva feina amb menys costos i menys personal és més productiu i per tant més competitiu” i aquí és on ha d’arribar el nostre país. Garcia va manifestar que la mà d’obra és molt important dins de la construcció, i a més representa un tant per cent dels

costos més elevats en el pressupost d’una obra; per exemple, el 40% del cost d’obra residencial se’n va en mà d’obra. Per això és important que aquesta sigui el més productiva possible ja que a la llarga pot repercutir en una disminució dels costos finals de l’obra. A més, hem de pensar que les noves tecnologies en el sector no s’han desenvolupat suficientment per poder substituir aquesta mà d’obra; per tant, som dels pocs sectors que depenem en gran manera de la feina dels treballadors. De totes maneres, la innovació també està present en el producte que s’utilitza per poder dur a terme un obra, en aquest sentit s’ha millorat molt. Garcia no va voler acabar la seva intervenció sense parlar de l’absentisme laboral que s’ha patit en el sector, un dels factors que repercuteix negativament en la productivitat, tot i que un dels punts positius que ha portat aquesta crisi ha estat la dràstica reducció de les xifres d’absentisme laboral, a causa de la por de quedar sense feina. Però va insistir que encara s’ha de treballar molt.

Diego Reyes. President Assoc. Promotors Tarragonès

«L’excès de regulació posa entrebancs per la recuperació» Reyes va encarar la seva intervenció cap als factors que s’han de tenir en compte en el moment que el sector pugui sortir de la crisi i comenci a recuperar-se. Reyes primer de tot va voler fer palesa la seva preocupació sobre la competència deslleial d’algunes entitats financeres, que estan promocionant l’habitatge que no és prioritari, és a dir, en zones on no hi ha necessitat d’immobles com localitzacions deccosta i interior on no hi ha creixement de població. L’altre punt que va destacar va ser la repercussió que pot tenir la desaparició dels ajuts i els avantatges fiscals a les famílies per la compra d’habitage a partir de l’any vinent, en un moment en què la demanda esta començant a ressorgir. Per Reyes, hi ha altres interrogants, com és el que pretén fer-se amb l’estoc d’habitatge que hi ha a algunes zones de la demarcació i què fan els ens públics amb temes com l’augment dels impostos. «Els promotors ens sentim desemparats davant de la pujada de l’IVA, l’ITP i AJD, amb increments de fins al 20% els últims cinc anys». Un altre dels factors és l’increment de costos de les promocions per culpa de la nova regulació quant a noves tecnologies o en matèria de sostenibilitat en els edificis. De totes maneres, Reyes no va voler acabar la seva intervenció sense fer menció a les dades positives que estan tenint aquest últim trimestre, quant a venda d’habitatges i la recuperació del mercat immobiliari de segona residència per la demanda estrangera. A més, està convençut que quan desaparegui la incertesa en el mercat laboral es tornarà a comprar habitatge.

5

Octubre de 2010

Actualitat CRISTINA AGUILAR

Urbano Rifaterra. Arquitecte i promotor

«Hem de comptar amb l’opció lloguer per reactivar el mercat immobiliari»

Urbano Rifaterra, com a representant dels promotors, va fer anar la seva intervenció cap a un dels punts que encara no s’havia tocat, i que pot ser fonamental: l’alternativa del lloguer com a reactivació del mercat immobiliari. Per Rifaterra, és indispensable promoure l’arrendament, ja que la demanda ha canviat i té altres necessitats pel que fa a l’habitatge; a més, pot donar sortida a l’estoc que hi ha en altres zones. Aspectes com la mobilitat en el mercat laboral, la falta de seguretat econòmica de les famílies, la inestabilitat laboral, entre els

més importants, fan que la compra passi a segon terme. Rifaterra va manifestar, en aquest sentit, que ara les necessitats de les parelles joves i de les famílies han canviat i ens hi hem d’adaptar, i si volem que el mercat es comenci a recuperar o a reactivar-se, no hem d’oblidar l’arrendament com una opció viable a l’estancament del consum immobiliari que s’està patint». En aquest sentit els seus companys no van estar molt d’acord per les despeses que pot suposar l’arrendament d’habitatges pels promotors. També va voler fer una crítica a la tasca de les administracions quant a les càrregues burocràtiques que tenen les promocions per part d’aquestes, que eviten que es pugui agilitar la seva feina. A més, no va voler acabar sense fer una pinzellada a la nova normativa de mesures tècniques, que van incorporant i que estan obligats a aplicar per la gestió correcta de les promocions encarint-les i evitant la possibilitat de construir uns pisos més assequibles.

Joan Gallardo. Director tècnic d’Estudis de la CEPTA

José Luis Garcia. President del Gremi de Constructors del Tarragonès

«La recuperació vindrà per la necessitat de les famílies d’adquirir habitatge» La intervenció de José Luis Garcia va girar al voltant de la necessitat d’habitatge que tenen les famílies de cara a l’any vinent i que serà un factor decisiu que marcarà la recuperació del sector. Per Garcia aquesta és la principal dada optimista en quatre anys que porten d’aturada en el mercat

immobiliari i que l’ha portat a tocar sostre. Pel que fa al cost dels habitatges, no creu que baixin més sinó que fins i tot pot pujar fins un 10% a causa principalment dels costos, tant burocràtics com normatius, a més del cost del sòl que han d’assumir. De totes maneres, Garcia creu que la «demanda ho valorarà positivament ja que guanyarà en qualitat i veurà cobertes les seves necessitats». Garcia va insistir que, malgrat tots els entrebancs, l’any 2011 es parlarà de recuperació en el mercat de la construcció i es tornarà a vendre habitatge: « L’estalvi en les famílies ha augmentat i a més s’espera un augment de confiança en el sector per reactivar el mercat, concretament l’increment es farà més palès en les ciutats més grans, a partir dels 100.000 habitants, com pot ser Tarragona». Per García, hi ha clarament un repunt de la necessitat d’habitatge per part de la societat en general que farà que augmentin les vendes, desprès de 4 anys d’estancament economic.

«La recuperació del sector és necessària per a la reactivació de l’economia»

Joan Gallardo va donar una visió més general de la situació en què es troba el sector. Gallardo va deixar clar que la recuperació de la construcció en general és necessària per a la reactivació de l’economia espanyola. «L’alt nivell d’endeutament de les famílies, les empreses i fins i tot l’Administració està creant incertesa financera, s’ha de restablir el crèdit perquè comenci a anar tot bé. Serà possible això en els propers anys? Pot ser, tot depèn de com es surti d’aquesta situació d’apalancament que hi ha en la demanda i l’estat». Per Gallardo això serà una realitat quan

s’apliquin les mesures pel reajust econòmic espanyol, ja que hi haurà diners per poder fer inversions, i que es pugui agafar confiança, que vindrà donada pel restabliment de les mesures estructurals necessàries. «De totes maneres, som deficitaris i necessitem anar a buscar el finançament fora de les nostres fronteres. S’ha abusat molt dels bon temps sense pensar que no podia durar sempre i no s’ha fet previsió per poder fer front a aquesta situació». Gallardo també va parlar del tema de les concessions d’obres per part de l’Administració i va deixar clar que han de ser público-privades. En relació a les previsions de cara al 2011, on tots havien coincidit que començaria la recuperació, Gallardo no ho va negar, però va afegir que segurament vindria pel sector de la construcció residencial, ja que es comença a notar com entra capital estranger per invertir en la compra d’habitatge de segona residència, sobretot en les zones de costa.

6

Octubre de 2010

Actualitat

Grup Oceanis signa un acord amb la UBC per l’estalvi energètic Grup Oceanis, amb seu a Reus, ha signat una acord amb la Unió de Botiguers de Cambrils per realitzar auditories als seus associats, per tal de poder ser més competitius i tenir cura del medi ambient. Aquestes auditories tenen l’objectiu que les empreses interessades coneguin la seva situació actual quant a noves tecnologies a nivell de telecomunicacions, programari i eficiència energètica. Així, amb la conjuntura econòmica que està patint el teixit empresarial, des d’Oceanis es vol afavorir aquelles associacions de comerciants o de qualsevol àmbit per millorar la seva competitivitat i la seva eficiència. Amb aquesta iniciativa poden arribar a estalviar fins al 40% en els seus consums energètics i ser més competitius amb l’aplicació de noves tecnologies. /Redacció

Les societats que configuren Grup Tainco s’uneixen en una de sola Per tal de donar un millor servei i aportar solucions més completes, les societats que componen el Grup Tainco optimitzen la seva estructura integrant-se en una sola empresa matriu Tainco, S.A., fundadora del grup l’any 1973. A més a més, amb questa fusió és vol reforçar el nivell d’assessorament, posant més recursos i ampliant la gamma de productes de primeres marques, així com solucions en domòtica, eficiència energètica i rehabilitació d’habitatges i edificis. Amb aquesta nova estructura, pretén posar en una tota l’organització al servei dels seus clients. Tainco, S.A. és una empresa familiar constituïda amb capital 100 per cent català i que va néixer a Tarragona que té 17 punts de venda actualment repartits per tot Catalunya i una a Vinaròs. / Redacció

Tarragona es consolida com a pol d’atracció comercial A més de l’obertura d’El Corte Inglés a Tarragona, n’hi ha previstes de noves que seran una realitat en els propers dos anys Redacció TARRAGONA Tothom ho té clar, si es vol dinamitzar el comerç d’una ciutat s’ha d’apostar per les grans superfícies, encara que en un primer moment el petit comerç s’ho miri més com una amenaça que com un avantatge, però no podem obviar una realitat que si una ciutat vol arribar a ser un pol d’atracció comercial ha de tenir centres comercials i grans superfícies. Això fins fa quasi un any era una mica missió impossible, principalment per la política restrictiva que des del govern de la Generalitat es feia en relació a concedir llicències per l’obertura de nous establiments d’aquest tipus. Ara, amb l’entrada en vigor de l’anomenada Llei de comerç, que estableix un nou marc comercial i que fixa que només els centres de més de 2.500 m2 hauran de sol·licitar llicència a la Generalitat i que a més podran instal·lar-se en zones urbanes de més de 50.000 habitants o bé capitals de comarca, s’ha obert la veda per augmentar la superfície comercial a les ciutats. D’altra banda, també s’ha de tenir en compte que la conjuntura econòmica que estem patint no ha ajudat gens que les grans superfícies es decideixin a invertir en nous projectes comercials. En aquest context, el Camp de Tarragona no ha estat una excepció i ha vist com projectes comercials d’importància s’han anat retardant ja sigui per motius econòmics com administratius. Però amb l’entrada del 2010 i amb la crisi encara per resoldre, ha vist com li donen una possibilitat per poder revitalitzar un dels sectors que aquest any presenta més estancament, el comerç. A més, l’arribada d’aquests establiments suposa per al municipi i la resta de territori una font d’ingressos important, augment de l’ocupació i el volum de clients que pot aportar pot repercutir de manera positiva en el comerç de proximitat i evitar d’alguna

El Corte Inglés va rebre el primer cap de setmana més de 78.000 persones.

Superfície Comercial

Ocupació

Amb les xifres a la mà estaríem parlant de més de 2.000 nous llocs de treball

Les inversions suposaran més de 250 milions d’euros al Camp

manera que la gent marxi fora a fer les seves compres. Així, aquest any hi ha previstos una sèrie de projectes alguns ja finalitzats, d’altres que obriran a finals d’any i altres que tenen previsió d’obrir-se l’any 2011, cosa que evidencia la projecció del Camp de Tarragona com un pol d’atracció comercial. Entre les més destacats hi ha:

rar-ho com la fita comercial més important de la ciutat i de la demarcació. I les xifres no són per menys, ja que ha suposat una inversió del voltant de 165 milions d’euros i dóna feina a 863 persones. La seva superfície comercial ronda els 30.000 m2 amb una superfície total construïda de més de 100.000 m2, pàrquing amb capacitat per a més de 1.000 vehicles, 24 places per a discapacitats i 3 per a cotxes elèctrics. La superfície comercial es divideix en sis plantes, i només el primer cap de setmana va tenir al voltant dels 78.000 visitants.

i encara no és una realitat, però s’espera que a final de l’any que ve Reus tingui el seu centre comercial. Després de molts entrebancs, com la ubicació ja que hi va haver endarreriments en l’enderrocament del Parc Sant Jordi, i la crisi també va aparèixer amb problemes de finançament de l’empresa promotora. Serà un centre comercial com Parc Central a Tarragona amb restaurant i cinemes. Les seves xifres tampoc són gens discretes, amb una superfície comercial total de més de 30.000 m2, de les quals més de 20.000 seran per superfície de venda i un edifici de 83.600 m2 i suposarà una inversió de 61,3 milions d’euros i generarà més 2.000 llocs de treball entre directes i indirectes a la demarcació.

D’aquí a finals de 2011 aquesta serà de més de 200.000 metres quadrats

El Corte Inglés La primera notícia que aquesta gran superfície s’instal·laria a Tarragona es remunta a l’any 2002, des de llavors hi ha hagut una mica de tot. Negociacions amb la Generalitat, pugna amb Reus (també va lluitar perquè s’instal·lés en aquesta ciutat), per arribar a inaugurar-se aquest octubre de 2010. Per això podem conside-

Metrovacesa (Reus) Va ser el contraatac de Reus davant l’arribada d’El Corte Inglés a Tarragona, es va començar a parlar a partir de l’any 2005-2006

Inversió

Decathlon (el Vendrell) Aquest superfície comercial està interessada a obrir un botiga a Coma-ruga a prop d’un supermercat de Mercadona que també està previst d’instal·lar-se a aquest municipi. L’empresa de roba i material esportiu tindria una superfície total de 2.400 m2, dels quals 1.200 estarien destinats a la venda de productes. Si tot va bé, això podria ser una realitat de cara a finals de 2011 i té previst generar al voltant de 70 llocs de treball en aquesta zona. Carrefour Market El grup Carrefour també ha trobat en la demarcació de Tarragona un emplaçament idoni pels seus supermercats, de tal manera que obrirà al Vendrell (Baix Penedès) un Carrefour Market, l’anomenat Carrefour Express, amb una superfície d’entre 800 i 2.000 m2, i amb una mitjana de 50 nous llocs de treball. El grup de supermercats ha confirmat l’ obertura d’aquest centre a inicis de l’any vinent.

7

Octubre de 2010

Actualitat

z L’impacte econòmic de l’esdeveniment a la ciutat ha estat vora els 7 milions d’euros amb 2.727 visitants

Reus, escenari de la celebració de la 50a edició de la Borsa de Comerç Europea Isaac Sanromà, president de la Cambra de Reus va agafar el relleu com president de la Borsa pels propers dos anys Redacció TARRAGONA La Borsa de Comerç Europea ha trobat en Reus l’escenari idoni per celebrar la seva 50a edició i la convertit per uns dies en el centre mundial dels cereals, que es celebra cada dos anys a diferents capìtals del món, la passada edició es va dur a terme a Copenhaguen. Aquesta Borsa és la llotja més important a nivell mundial pel que fa la contractació de cereals, i productes per l’alimentació animal, i va comptar en més de 2000 operadors procedents d’arreu del món.

La celebració d’aquesta fita mundial s’ha donat en diferents escenaris, i ha tingut una durada de dos dies. El primer dia, va començar per l’Assamblea de la Borsa de Comerç Europea on es va fer el relleu de l’organisme internacional, amb la substitució del president de la Borsa de l’anterior edició, l’alemany Christian Plösel, pel president de la Cambra de Comerç de Reus, Isaac Sanromà, que es mantindrà en el càrrec fins a la propera edició d’aquí dos anys. A la nit es va dur a terme el Sopar de Gala de l’aniversari de la Borsa, al Centre de Convencions de PortAventura, i que va comptar amb l’assistència de mes de 700 persones. Durant el sopar es va fer l’entrega de reconeixments a les empreses que sempre han estat fidels a la convocatòria. El dia fort d’aquest acte es va donar divendres, amb l’obertura al

CEDIDA

Les Xifres

Assistència de 2.000 operadors estrangers, 67 estands i 22 taules de concertació

L’acte de presentació de la Borsa de comerç Europea es va realitzar a Barcelona.

públic de Tecnopark, amb la Jornada de la Borsa de Comerç Europea, i que va ocupar una superficíe de 4000 metres quadrats, ha-

bilitats per l’ocasió, ja que hi va haver 67 estands i 22 taules de contractació que representan a un centenar d’empreses.

Pel que fa a l’impacte econòmic que suposa aquest aconteixemnt tant a la ciutat com al seu ambit d’influència ha rondat els 7 milions d’euros.

En relació a aquest tema, el president de la Cambra, Isaac SanRomà, va donar les dades d’ocupació hotelera, que van rondar les 750 habitacions repartides en sis hotels de la zona, que van allotjar al voltant d’un miler de persones. Segons Sanromà, aquest era un dels principals objectius, a més de donar a conèixer als més de 2.000 brokers que han acudit a l’acte el territori i “actuin com a prescriptors de cara a l’exterior”.La Borsa també va tancar la commemoració del 700 aniversari de la Llotja de Reus i destacar el paper que juga el Port de Tarragona com l’entrada de cereal del Mediterrani.

8

Octubre de 2010

Actualitat

El nombre de pensions a Catalunya s’incrementa en un 1,7% a l’octubre Segons dades de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) del Ministeri de Treball i Immigració, el nombre de pensions a Catalunya es va situar en 1.558.642 a l’octubre, xifra que representa un augment de fins a l’1,7% respecte al mateix mes de l’any anterior. Pel que fa al valor de la pensió mitjana a Catalunya, es calcula que és de 808,32 euros, amb un creixement del 3,4% en relació al mes d’octubre de l’any 2009. Aquesta xifra representa un 17,9% del total de l’Estat espanyol, on hi ha 711.406 pensionistes amb un creixement de l’1,6% respecte al mateix mes de l’any anterior, i pel que fa al valor de la pensió mitjana a Espanya, es situa en 783,52, cosa que fa que Catalunya es situï per sobre de la mitjana espanyola. Per poder abonar aquestes prestacions, la Seguretat Social va destinar un total de 6.825 milions d’euros (+5,1%) /Redacció

Els treballadors municipals de Reus no patiran la retallada de sous Els treballadors de les empreses municipals de Reus no patiran més la retallada del 5% del seu sou. Amb tot, aquests hauran d’ajudar a complir una sèrie d’objectius a fi d’estalviar l’import equivalent a aquesta retallada. L’estalvi podria ser d’1,4 milions d’euros. La mesura beneficia, de moment, els treballadors de tres empreses municipals, l’Hospital Sant Joan –que ja es va donar a conèixer el mateix dia de la inauguració del nou hospital–, Serveis Funeraris Reus i Grup Aigües de Reus. Ara l’Ajuntament, segons ha explicat l’alcalde, Lluís Miquel Pérez, té obertes negociacions amb Reus Transport, Amersam, Reus Esport i Lleure, i la intenció és tancar acords amb totes les societats municipals. Aquestes mesures repercutiran en un total de 1100 treballadors i es basaran en quatre àrees, l’estalvi de gestió empresarial, despeses innecessàries de personal, de caràcter social i finalment es reduiran costos de retribució./Redacció CEDIDA

z Hi ha dues entitats que ja agafen sol·licituds per una possible ampliació

El volum de peticions de bons supera les previsions ACN

Si se segueix a aquest ritme, segurament el Govern es veurà obligat a ampliar l’emissió de bons a 2.500 milions d’euros Redacció TARRAGONA Així ho han fet saber les entitats col·locadores i asseguradores, que asseguren que si es segueix aquest ritme, el mateix Govern autoritzarà una ampliació a 2500 milions d’euros, que ja tenia previst. Per tant, si es segueix aquesta línia, quant a nombre de peticions, podria ser que en pocs dies s’arribés a la col·locació total dels bons expedits per la Generalitat, pel tal de reduir deute. De les 23 entitats que emeten aquests bons, dues ja tenen els seus esgotats, per la qual cosa ja han començat a recollir peticions per a aquesta possible ampliació. De totes maneres, els interessats a comprar podran sol·licitar fins a mitjans de novembre els seus bons. Pel que fa als imports mitjans de les sol·licituds, varien segons les entitats, en les més petites ronda els 15.000 euros; en canvi,

El preu mínim de sortida de les emissions és de 1.000 euros.

en bancs i caixes aquesta quantitat augmenta fins als 30.000 o 40.000 euros. La xifra mitjana que surti una vegada hagi finalitzat el termini de sol·licituds és la que s’assegurarà a tots els compradors. És a dir, si l’import mitjà és de 8.000 euros tots rebran segur com a mínim 8.000 euros, els inversors amb imports més alts rebran aquesta quantitat més el prorrateig que els correspongui. Entre els inversors, no només es troben petits estal-

viadors, sinó també inversors amb un mínim de mig milió d’euros a invertir, a aquests se’ls ha de sumar segons fons financeres entitats d’inversió, com els fons de pensions, amb un límit de dos milions i un mínim de 1.000 euros. La rendibilitat d’aquests bons es situa en el 4,75% pels compradors, d’aquesta s’ha de descomptar el 0,7% que cobraran les entitats de gestió. El Govern, en canvi, haurà de pagar el 3% de comissió a les entitats de gestió dels bons

i a les asseguradores, en els primers milions emesos, si s’amplia fins als 2500 previstos aquesta comissió es reduirà fins al 2%. Pel que fa a la demarcació, entre els que han sol·licitat bons de la Generalitat, hi ha per exemple, la Cambra de Comerç de Tarragona, obeint no sols a la rendibilitat que ofereixen o al fet de dur a terme una acció merament “patriòtica”, “sinó que entenem que a més de tot això és un exercici de responsabilitat social i econòmic.

z El total puja a més d’1Meur l’any, malgrat no figurar a la Llei d’Edificació

La consellera de Treball va visitar la URV

Els PEOL permeten contractar 1.300 aturats al Camp de Tarragona Els Plans Extraordinaris d’Ocupació Local (PEOL) del Departament de Treball permeten la contractació de 1.270 persones al Camp de Tarragona. D’aquests PEOL, que combinen activitats de formació i de treball per a persones en atur, se n’han beneficiat 65 entitats locals per desenvolupar els projectes al Camp de Tarragona, amb un import de més de 8,5 milions d’euros, atorgats pel Departament de Treball a través del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). Els PEOL estan vinculats als sectors bé tradicionals o bé emergents que generaran ocupació com, per exemple, les tecnologies de la informació i la comunicació, les energies renovables, l’eficiència i l’estalvi energètic i la rehabilitació d’habitatges, edificis o equipaments de titularitat o d’ús públic. Amb l’atorgament d’aquests Plans, es reforça les mesures per millorar la situació dels aturats invertint en la seva preparació, combinant formació i treball en aquells sectors, que creen ocupació./Redacció

Els promotors tarragonins suporten sobrecostos superflus per risc de danys Redacció TARRAGONA Segons GTG Seguros, els promotors tarragonins estant tenint uns sobrecostos d’1,2 milions d’euros l’any en concepte de controls per assegurances de risc de danys en les estructures, les anomenades assegurances decennals, sense que ho estableixi la normativa que regula el sector de l’edificació. Així d’aquesta manera Tarragona es situa en el tercer lloc com a demarcació més afectada per costos afegits que superen els 8 milions d’euros al total de Catalunya. Des de l’any 2000 la par-

ticipació d’un organisme de Control Tècnic (OCT) va afegint com a requisit per contractar una assegurança decennal, quan la llei d’Ordenació de l’Edificació (LOE) i el codi Tècnic de l’Edificació no ho estableixen així. Sempre segons GTG, la participació d’un OCT introdueix una despesa innecessària a la cadena de valor de la construcció estimat entre un 20% i un 30% de l’assegurança però no redueix els riscs inherents a qualsevol construcció com tampoc aporta més cobertura de les responsabilitats establertes per la LOE.Només el negoci d’aquestes assegurances va moure més de

2.500 milions d’euros en els últims 10 anys a Espanya. En aquest sentit, es calcula que els promotors es podrien haver estalviat una mitjana de 6.000 euros per una promoció immobiliària tipus de 100 habitatges, uns (10.000 metres quadrats), si contractessin directament amb l’asseguradora l’assegurança decennal sense la intervenció d’un OCT, com passa actualment. Aquest estalvi podria contribuir a alleugerir el fort endeutament que suporta el sector i que ha portat moltes promotores a tancar en els darrers anys, i queden només al voltant de les 300 empreses actives en

aquest sector. A més, la supressió dels OCT no només beneficiaria els promotors sinó també els usuaris, que podrien optar a promocions més assequibles amb un estalvi significatiu. Segons dades de GTG, els promotors de Barcelona i Girona són els més afectats amb 4,8 i 1,85 milions d’euros respectivament, mentre que Tarragona i Lleida suporten entre 1,2 milions d’euros i 615 mil euros, respectivament. Aquests costos comporten que es posi en dificultats la situació financera i la viabilitat de les empreses, en moments tan delicats com l’actual.

9

Octubre de 2010

Opinió

z Editorial

A

quest mes d’octubre ha obert a Tarragona El Corte Inglés, una llegenda urbana feta realitat, ja que l’arribada d’aquesta gran superfície feia anys que es sentia per la ciutat però que no acabava mai de fer-se realitat. Segurament marcarà un altra manera de veure el comerç a casa nostra i provocarà que el comerç de proximitat variï l’estratègia de mercat cap a l’especialització, si vol sobreviure al gegant comercial i aprofitar-se del pol d’atracció que pot suposar tenir un Corte Inglés a prop. Aquest punt és el que tothom veu amb bons ulls, el volum de clients que poden atreure. Malgrat això, el comerç tarragoní en-

L

a Comisión de Sanidad en el Congreso acaba de rechazar la petición de los hosteleros relativa a las “Zonas para fumar” que se proponían como solución al problema sanitario de los menores, los trabajadores y los no fumadores. Con ello se aprueba en esta Cámara la prohibición total en todos los espacios públicos cerrados. Como hemos repetido en reiteradas ocasiones, la prohibición total de fumar en los establecimientos hosteleros tendrá unas consecuencias extremadamente graves para la economía y el empleo del sector. Entre el 40 y 45% de los clientes el consumo de productos hosteleros está ligado a la actividad social y al consumo de tabaco. Una prohibición total conllevaría una menor demanda con la consiguiente caída de ventas. Las personas fumadoras buscarán otros espacios de socialización donde sí puedan fumar, como son principalmente los propios domicilios. Así las ocasiones que hasta ahora dan motivo para

S

embla lògic que la despesa pública en infraestructures hauria de respondre, de manera fonamental, a l’interès general però també a la necessitat d’una competitivitat per altres qüestions vitals per la pròpia viabilitat econòmica del país. Certament, seria il·lògic emprar “diners de tots” per portar a terme determinades obres en funció exclusiva de l’interès partidista i electoral dels responsables en cada moment de la decisió de l’esmentada “despesa”; malauradament, a l’Estat espanyol, aquesta ha estat la línia d’actuació de molts governs, tant socialistes com populars, a l’hora de decidir on s’implementaven milers de milions de “pessetes i

El Corte Inglés tra en contradiccions, veu aquest establiment com una amenaça però al mateix temps com un avantatge per a la ciutat, ningú s’hi ha posicionat en contra i, encara que les associacions comercials de la ciutat es mostren reticents, la veritat és que en part pot ser bo per poder dinamitzar el comerç de proximitat i aprofitar-se en certa manera del que pot suposar que gent de tota la demarcació s’acosti a El Corte Inglés, és a dir,

revertir en positiu i creure que aquesta mateixa gent es pugui desplaçar per tota la ciutat. Per tal de facilitar-ho, el consistori de la ciutat ha posat a disposició de tothom una línia d’autobús, Tarragona de Compres, que uneix el centre comercial amb el centre de la ciutat a un preu més assequible que la resta. El que està clar és que l’arribada d’El Corte Inglés ha posat Tarragona i la seva zona d’influència al mapa comercial de la de-

La prohibición total causará graves pérdidas José Mª Rubio. Presidente de la Federación Española de Hostelería (FEHR)

reunirse (cenar, ver el fútbol, o cualquier otra) a partir de ahora se reducirá el número de salidas y aumentarán el número de reuniones en casa. De la experiencia en otros países donde se ha aplicado una ley restrictiva en esta materia, actualmente Irlanda, Reino Unido y Chipre, se desprenden perjuicios económicos causados por la prohibición. En Irlanda entre 2004 y 2007, con un ciclo económico expansivo cerraron un 8% de restaurantes y un 24% de los pubs. En Reino Unido también los datos oficiales reflejan cierres de negocios, principalmente en

los pubs. En España se prevé una frecuencia menor en las visitas además de una reducción del tiempo de estancia de los clientes, lo que se traducirá en una caída de ventas que se estiman en torno a un 7% en los restaurantes, de entre un 10 y un 15% en los bares y cafeterías, mientras que para los locales de ocio nocturno el impacto negativo puede superar el 15%. Además la prohibición total que se pretende imponer se produce en medio de la profunda crisis que padece el sector que lleva 29 meses consecutivos de caídas en restauración y hace de este momento el más difícil de

Infraestructures, competitivitat o partidisme LLUÍS BADIA. Advocat

euros” procedents dels impostos de la gent i dels fons europeus, avui en fase final quasi exhaurida. L’anàlisi objectiva de determinades necessitats infraestructurals per garantir la viabilitat

ACTUALITAT EMPRESARIAL

TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE Impressió: indugraf Offset DL: B-48418-2007

econòmica de gran part del país, cas del Corredor del Mediterrani, s’han vist “aparcades” en la seva imperiosa necessitat d’execució per primar altres inversions fonamentades exclusivament en l’interès electoral del govern de torn; per tant, ara en una època on la disponibilitat econòmica és molt limitada, per la pròpia conseqüència de la crisi econòmica, seria bo fer el que toca des d’una fonamentació prioritària de competitivitat. L’exemple d’uns pressupostos

marcació, encara que hi ha factors que s’han de polir, com preveure que aquest punt de venda pot influir en el trànsit de la ciutat; els primers dies d’obertura van provocar una mica el caos a la zona al no poder assumir-lo, potser encara estem lluny de tenir consciència de ciutat amb capacitat per absorbir les propostes comercials de gran format, però a poc a poc i bona lletra. El que està clar és que hi haurà un abans i un després de l’obertura d’aquest centre comercial a tota la ciutat des del punt de vista comercial, i ara el que s’ha de fer és no avançar esdeveniments, deixar passar el temps i disfrutar-lo.

los últimos 15 años. Las pérdidas provocadas por la prohibición total de fumar se sumarán a las causadas por la crisis, con el trágico resultado de que la situación será absolutamente insostenible para decenas de miles de empresas. El grupo más afectado será el de bares, constituido en su mayoría por microempresas familiares. La mayor parte de estos establecimientos está sufriendo la crisis de forma dramática, ya que como consecuencia del descenso del consumo, están padeciendo una caída de ventas de más del 20% con relación a 2008. Estos establecimientos en los que actualmente es el dueño quien decide si en ellos se fuma o no, la prohibición de fumar les provocaría una caída adicional de ventas de como poco el 10%, con lo cual se encontrarían en una situación de depresión de facturación del 30%, situación que haría imposible la supervivencia de la mayor parte de ellos. Este subsector es el más débil por su atomización y exceso de

oferta, pero también el más importante, ya que representa el 46% de la producción total de la hostelería. La hostelería aporta un 7% al PIB de España y sólo los bares algo más del 3%. Por eso el desastre que se producirá en este gran grupo de pequeñas empresas se dejará sentir en el conjunto de la economía del país. Dada esta situación nuestra petición está en la línea de 24 de los 27 países de la UE, es decir las “zonas para fumar” sin servicio, que consideramos una medida alternativa que soluciona los problemas de humo ambiental con relación a los menores, a los no fumadores y a los trabajadores de hostelería, sin llegar al extremo de una prohibición total. Medida que permite respetar los derechos de todos los clientes, a la vez que supone un menor costo para los hosteleros y para la economía en general y que es la de mayor consenso europeo. No apoyarla es causar un daño inútil a la hostelería y al conjunto de la economía de nuestro país. Así lo creemos.

generals pel 2011, on la inversió en carreteres cau més del 30%, on es segueix primant, per damunt de tot, l’alta velocitat, en perjudici d’altres inversions prioritàries i on es retalla sense cap rubor, inversions compromeses des de fa molts anys, és un clar exemple d’un govern més preocupat pel seu interès particular i partidista que per fer les apostes urgents que necessitem. Per altra banda, “l’estira i arronsa” de modificar les declaracions polítiques, en aquest apartat, en funció de la pressió mediàtica, tampoc pot ser una excusa per “enganyar” sobre una realitat impossible d’implementar realment; el cas de l’opció viària Valls-Montblanc on s’ha

dit de tot, però que el que és clar és que el tema quedarà aparcat molts mesos, no és el millor anunci per una via vital pel propi desenvolupament del que encara avui constitueix la segona plataforma logística de Catalunya. Per tant, seria bo començar a prioritzar el que toca fer des del diàleg, però també des de la pròpia rendibilitat - competitivitat d’unes propostes econòmiques vitals per conquerir els objectius de viabilitat futura. En qualsevol cas, rebutjar la línia emprada fins fa pocs mesos, d’aplicar la ideologia i l’electoralisme a la logística, hauria de ser un objectiu indiscutible a partir d’ara.

Edita: TSH Comunicació 2008 S.L. Directora comercial: Contxi Joan comercial@tshcomunicacio.com Redacció Núria Arlandes Fotografia: Olivia Molet, Roser Sans, Cristina Aguilar Correcció: Joan Basaganya Disseny: Carles Magrané

www.lluisbadia.cat

TSH COMUNICACIÓ 2008, S.L. C. Sant Agustí, 21, 3er 43003 Tarragona Tel.: 977 211 154

10

Octubre de 2010

Entrevista

Manuel Vera. President de l’Agrupació d’Interès Econòmic Les Gavarres

«Ens hem posicionat com un dels pols comercials més potents» El passat mes de setembre es va presentar l’Agrupació d’Interès Econòmic Les Gavarres, per tal de tenir un a sola veu davant de

l’Administració i defensar els seus interessos comercials i on estan representants més de 40 operadors del centre comercial. A CEDIDA

Núria Arlandes TARRAGONA –Quins són els objectius principals de l’agrupació que presideix? «L’agrupació va començar a desenvolupar la seva activitat fa 3 anys, amb l’objectiu, d’analitzar la situació legislativa a Catalunya i la comercial a Tarragona amb previsió dels canvis que pot haver-hi els propers anys, i pels quals nosaltres no teníem una veu comuna i ni cap entitat que defensés els nostres interessos. Som un grup bastant important de propietaris i operadors de Les Gavarres que vam decidir fer un front comú per representar el nostre entorn, tant comercialment com davant de l’Administració i institucions. L’objectiu seria millorar i promocionar els nostres serveis i mantenir i millorar l’afluència de clients». –Podria fer un balanç del que ha estat aquest any? «Les dades són positives, l’afluència de clients es va reflectir amb més de 10 milions de visites, que van suposar uns ingressos de 330 milions d’euros. Aquestes xifres van ser recollides de l’any passat i estan contrastades per les nostres informacions. Deixen clar que ens posiciona entre els pols comercials més potents de la demarcació». –No puc deixar de preguntar-li per l’obertura del nou centre d’El Corte Inglés a Tarragona, com els pot afectar? «Tothom ens ho pregunta, i és que sembla que s’hagi descobert el comerç ara que hi ha aquest establiment. Pel que fa a oferta comercial, el 90% no és com-

més, Les Gavarres es consolida com un pol d’interès comercial i amb un impacte econòmic important per la ciutat i la demarcació. El Corte Inglés

Generarà diversificació de l’afluència de clients, per això hem de millorar els nostres serveis Objectius

L’Ajuntament ha de veure que és una zona que s’ha d’integrar de forma més efectiva a la ciutat

Manuel Vera, president de l’Agrupació d’Interès Econòmic Les Gavarres.

petència per cap operador de la zona, per exemple, no té cines, no tenen vehicles, abarquen poc de bricolatge, nosaltres tenim el Leroy Merlin amb més de 12.000 m2; quant a esports, ells tenen en un espai reduït diferents marques i nosaltres tenim un Decathlon prou potent i especialment dirigit al mercat que hi ha a Tarragona i a la part de restauració tenim una oferta de més de 30 establiments. Una altra cosa és el tema de l’afluència, la gent no es pot dividir i si està en un lloc no anirà a un altre, el que sí que és veritat és que generarà o ajudarà a la diversificació i selecció de l’oferta comercial pels consumidors, per això hem de millorar per atreure més

clientela. Aquests són els factors que sumen; pel que fa als que resten, si ho veiem des del punt de vista negatiu, és que de cara a l’oferta de Tarragona com a ciutat, s’està veient que no està pensada per absorbir un gran volum de trànsit, com és el cas de Barcelona on els seus carrers estan pensats per poder-ho assimilar i en canvi Tarragona ciutat no, i això pot provocar problemes de trànsit, mobilitat, etc. Aquest fet preocupa molts comerciants ja que pot impedir l’arribada dels clients fins a ells. Això s’hauria d’haver previst i estar preparats, si no, genera malestar com ja es veu». –Així, Les Gavarres està preparada en aquest sentit?

«Sí, la nostra posició neutral, o equidistant amb moltíssims pols d’habitatges de la zona ens dóna uns avantatges que en un espai urbà no es podrien assolir. El tenir més de 3.300 places d’aparcament ajuda, la ubicació del que nosaltres anomenem, el Baricentro de Tarragona és de les millors que existeixen en aquest moments. Sí que és veritat que ara estem patint una sèrie de modificacions urbanístiques i d’infraestructures dins de la zona, però estem il·lusionats perquè d’aquí a un temps això repercutirà en una millora substancial per tot aquest entorn i perquè el mateix Ajuntament vegi que és una zona que ha d’integrar de forma més efectiva a la ciutat, un dels objectius que ens hem marcat». –La llei de Comerç ha despertat molt de rebuig en zones comercials com Les Gavarres, segueix sent així? «Sí, ja que estem en contra de les limitacions en els negocis de caràcter comercial que promou la llei en un

entorn que no estigui dins de trama urbana, i això el que provoca a curt i mitjà termini és a una desertització de la zona que es un pol d‘atracció comercial de la ciutat i de tota la demarcació. Volem mantenir l’ocupació, la capacitat de generar negoci i impostos i per això hem impulsat una plataforma per aglutinar el sector comercial de tota Catalunya, a més de tenir representació a taules de comerç. A partir d’aquí intentem complementar els negocis que hi ha i no limitar la nostra posició per mantenir i millorar els nostres serveis, no podem anar en contra de la llei però ens farem escoltar, perquè al final pensem que això és un benefici per nosaltres i pels nostres clients». –Quant al model comercial de Les Gavarres, vostè ha comentat que no interessa, per què? No, i no és una sensació que nomes tinc jo sinó també dels interlocutors de comerç que tenim. Aquest model es va desenvolupa a Europa i el que es volia evitar era generar massa volum de desplaçaments per dins ciutat, i es busca diferents ofertes d’espai que ho poguessin assumir tenint en compte la rendibilitat ja que el preu del sòl

era econòmicament inassumible; de totes maneres, Catalunya ha estat una de les zones més contràries a aquest tipus de models comercials, encara que siguin dins de ciutat. És un model per una part del sector polític interessant pels consumidors i per generar serveis dins dels mateixos municipis, per això hi ha un 80% dels municipis que estan en contra de la normativa de comerç que s’ha desplegat des de Europa, perquè els deixa sense poder gestionar en el seu entorn polítiques comercials i que els limita de forma important les inversions de grans o mitjans operadors en els seus territoris. Això comporta perdre serveis complementaris als que tenen, i per una part a nivell polític no és interessant, per una altra part reivindiquen el contrari, s’ha d’escoltar els consumidors per veure les seves necessitats reals i a partir d’aquí podem combinar totes aquestes necessitats tant les dels consumidors com les dels comercials, siguin grans o petits». –Quines són les previsions que s’esperen per al proper any? «En principi l’objectiu és tenir representació institucional i fer-los coneixedors dels nostres motius, necessitats i preocupacions, cosa que estem fent des de fa molt de temps, en aquest sentit som un grup molt actiu. D’altra banda, tenim un sèrie d’eixos per millorar dins de la nostra zona i els estem treballant, amb programes d’acció que aniran dins d’estratègies de comunicació i d’algunes promocions d’esdeveniments i d’accions esportives i culturals, en un intent d’apropar-nos més a l’entorn de Tarragona com a ciutat a la nostra àrea perquè esdevingui un espai integrador dins de la ciutat, i per altra banda continuar millorant el nostre espai perquè segueixi sent un pol d’atracció per les altres comarques que hi ha a la zona».

Octubre de 2010

11

Publicitat

12

Octubre de 2010

Monogràfic ETT’s

z A partir d’ara podran gestionar les ofertes de treball de l’Administració pública i de sectors com el de la construcció

Les ETT, una solució a la intermediació laboral en el mercat de treball Cristina Aguiilar

Les mesures aprovades per la reforma del mercat laboral obren les portes perquè hi hagi una participació clara d’aquestes empreses Redacció TARRAGONA Amb l’aprovació aquest mes de setembre de la nova reforma laboral, es posa fil a l’agulla per fer un dels canvis estructurals més importants de l’Estat. Encara que ha estat rebutjada per la majoria d’agents implicats en la seva negociació, hi ha hagut alguna part interessada que ha estat menys crítica amb les mesures aprovades, les empreses de treball temporal (ETT), que podran actuar en la intermediació laboral en el sector de l’Administració pública i en altres fins ara negats aquestes empreses com és el sector de la construcció. Conscients que el nombre d’aturats ha superat per primera vegada la xifra dels quatre milions i que el Servei Públic d’Ocupació (SPO) només ha intervingut de manera directa en el 3% de les col·locacions, percen-

Les ETT van gestionar 867.615 ofertes fina al juliol.

Intermediació

Les ETT intervenen en el 13% de les col·locacions. davant del 3% del SPO

tatge que segons dades de l’Administració s’eleva fins al 10%, que encara segueix

sent poc. I és que mesures com la rebaixa fins als 30 dies de període per rebutjar cursos sense ser penalitzats, i la intervenció de les ETT en el camp de la intermediació laboral estan pensats per millorar aquests resultats. No es pot negar que amb aquestes xifres a la mà la tasca realitzada pel SPO ha estat pèssima,

de 8.130.130 col·locacions entre gener i juliol, només 212.124 es poden atribuir a la seva feina, cosa que significa un 2,6%. i encara s’accentua més si la comparem amb les ETT, que és un 12,9%. Entre gener i juliol van gestionar 867.615 ofertes sobre un total de 6.743.691, malgrat que no poden intermediar en tots

els sectors econòmics, xifres que no es poden deixar de banda. A tot això, les empreses no confien massa en el SPO per cobrir les vacants que poden tenir, i es posen en mans de les ETT. Amb la nova legislació, aquestes companyies podran accedir a intervenir en la gestió de les ofertes en sectors com l’Administració pública i la

construcció i aconseguir agilitar el mercat laboral. Un altre dels factors que s’ha de tenir en compte és la formació. Segons l’informe d’Agett, realitzat amb dades del primer trimestre de l’any, només un 17%, uns 788.000 dels aturats ha realitzat algun tipus de curs formatiu, ja que la majoria es queixa que l’oferta formativa no s’adapta al seu perfil. De totes maneres, aquestes xifres no deixen de sorprendre si tenim en compte que els treballadors amb menys formació són els més castigats per la crisi, 7 de cada 10 persones que acudeixen a les oficines de l’Inem han completat l’ensenyança secundària mentre que els aturats amb estudis superiors nomes arriben al 13%. Aquí també poden entrar les ETT que a més realitzen cursos i especialitzen als treballadors en la feina que han d’ocupar. Les ETT han estat anys demanant que es tingui en compte la seva tasca dins del mercat laboral, ara el paper d’aquestes empreses dins del nou marc social i econòmic que se’ns presenta amb la nova reforma laboral pot ser important a l’hora d’agilitar una sistema que s’ha de millorar.

13

Octubre de 2010

Monogràfic ETT’s

Albert Cabezas. Director General d’Adecco a la demarcació de Tarragona

«La temporalitat gestionada a les ETT no arriba al 2% a Espanya» Adecco és l’empresa líder de treball temporal a Espanya, però en aquest temps de crisi i amb el nou marc que es presenta amb l’aprovació

de la Reforma Laboral, aquesta empresa ha decidit apostar per la diversificació de la seva activitat cap a una gestió integral dels

Recursos Humans, la formació i la millora de l’eficiència i la productivitat en les empreses per ser més competitius.

Olivia molet

Redacció TARRAGONA –Adecco va començar com a empresa de treball temporal, però ara mateix la seva activitat s’està diversificant cap a altres camps, quins són els sectors pels quals aposta Adecco de cara al futur? «Efectivament la nostra activitat com a empresa va començar cap a l’any 92 però el gran punt de partida va ser l’any 1994 quan es van regular les empreses de treball temporal a Espanya, des de l’any 94 aquesta àrea de negoci s’ha consolidat i ara hem de mirar cap al futur. Aquest, entenen que passa per diversificar-la, sense abandonar-la ja que representa el 90% del nostre volum de negoci, per tal de convertir-nos en un gestor integral de Recursos Humans (RRHH), oferint als nostres clients un conjunt de solucions que l’ajudin en la seva gestió. També, estem invertint moltíssim amb l’especialització sectorial, com un punt diferencial vers els competidors, sense deixar de banda la qualitat. Avui dins del Grup Adecco, tenim oficines especialitzades en sectors claus de l’economia com pot ser l’automoció, l’alimentació o la química on recepcionem el candidat, l’especialitzem i l’oferim al sector que ens el demana afegint valor afegit a la nostra activitat.» –Llavors, la formació dins d’Adecco és un del seus pilars principals... «Les empreses de treball temporal tenim l’obligació per llei d’invertir una quantitat amb la formació dels nostres treballadors, l’objectiu és que quan un treballador s’incorpora al seu lloc de treball, tingui la formació suficient i necessària com per no entrar en situació de risc laboral i invertim molt temps i diners en aquesta formació, però també fem moltes altres activitats dirigides a capacitar els nostres candidats per adaptar-los al lloc de treball i per

Formació

Adecco ha invertit més de 5 MEuros en formació per a personal intern i personal extern per a les empreses Diversificació

Treballem per un gestor integral de RRHH i aportar solucions que ajudin els nostres clients

Albert Cabezas a la seu d’Adecco a Tarragona.

tant ser més competitius, així el que fem és anticiparnos i la formació que hauria de donar l’empresa usuària fer-la nosaltres. En definitiva, donem el treballador a l’empresa amb la formació corresponen al lloc que li pertoca millorant la seva eficiència i productivitat. Adecco aquest any ha invertit al voltant de 5 MEuros en formació a nivell estatal, tant per a personal intern com per personal posat a disposició de les empreses». –Què voleu aconseguir amb la gestió integral dels RRHH integrals?

«El nostre objectiu principal és canviar la imatge que tenim que només som una empresa de treball temporal, som molt més i treballem per convertir-nos en un partner o soci global en la gestió de recursos humans. El funcionament és preguntar al cap de recursos humans de les nostres empreses en què els podem ajudar per transformar les seves necessitats en solucions. En aquest sentit, tenim serveis com l’outplacement o l’outsourcing, amb la finalitat d’aportar als clients resultats per al seu negoci.»

–Què s’ha de fer per la millora de l’eficàcia i la productivitat en una empresa? «Aquests dos punts són el kit de la qüestió, són dos conceptes que van lligats, ferho el millor possible amb els menors recursos possibles per assolir el màxim nivell de productivitat i eficàcia. A Espanya, tenim ràtios d’absentisme i rotació d’entre el 7 i el 12%, per tant, qualsevol esforç que vagi alineat a reduir aquestes ràtios i per tant convertir-los en ràtios de productivitat és ben rebut. No miren tant el preu dels nostres serveis com la

forma com el nostre servei repercuteixi en positiu en les seves ràtios d’eficiència i productivitat. Ara, hem de primar-ho molt més, estem a la cua d’Europa en temes de productivitat i eficiència i per tant s’ha de treballar molt encara, però qui ho faci correctament serà mes competitiu i per tant guanyarà la partida.» –Quina és la postura d’Adecco davant de la gestió de la temporalitat? «Se’ns ha apuntat com els responsables de la temporalitat en el mercat laboral, però el que fem és gestionar de forma òptima aquesta temporalitat, les ETT a Espanya no arriben a gestionar un terç de la temporalitat que es gestiona a nivell europeu, a nivell estatal de les quasi 400 ETT que hi ha a l’estat no arriben a gestionar més del 2% dels contractes laborals, cosa que significa que la resta els fan les mateixes empreses, i això es tres vegades menys del que es gestiona a nivell europeu. De totes maneres, la legislació espanyola és més restrictiva que a altres països europeus i fem el que ens deixen fer.» –Podem dir que les mesures preses en la recent aprovada Reforma Laboral envers les ETT van cap al camí de la liberalització?

De fet, sí, encara que esperàvem una reforma molt més oberta i més profunda, a nivell particular penso que s’ha perdut una bona oportunitat de millorar les relacions laborals en general, i crear un millor entorn per a tothom, però pel que ens afecta a nosaltres sí que el futur és més engrescador. S’ha aconseguit que a partir del 2011 puguem treballar dins de l’administració pública per tal de gestionar els contractes temporals a personal laboral no a funcionaris i s’han eliminat les restriccions que teníem en les activitats prohibides, bàsicament en el sector de la construcció. Pel que fa a les agències privades de col·locació, nosaltres esperàvem que es parlés més d’intermediació laboral no la seva potenciació. Veurem com queda la nostra activitat en aquest nou escenari; a priori és molt més obert i ampli.» –Un altre dels punts que al parlar d’empreses com Adecco no es té en compte és la seva responsabilitat social, quina tasca realitza en aquest sentit? «L’àmbit de la Responsabilitat Social Corporativa (SCR) està molt integrat dins a la nostra filosofia, el nostre objectiu és treballar amb col·lectius desafavorits, que ho tenen realment difícil a l’hora d’insertar-se en el mon laboral, és a dir, col·lectius com els aturats majors de 45 anys, les víctimes de la violència de gènere, els discapacitats i els exesportistes tinguin el màxim de possibilitats per trobar un lloc de treball. En tot això ja fa deu anys que es va constituir la Fundació Adecco per la integració laboral, sense ànim de lucre i que s’ajuda de l’estructura d’oficines que té Adecco a tot Espanya; per tant, tenim un munt de connexions dins del mercat laboral i les aprofitem per a poder dur a terme aquest objectiu, però al final qui s’encarrega d’aquesta gestió és la nostra Fundació.»

14

Octubre de 2010

Monogràfic ETT’s

El 33% dels treballadors agraris són dones, segons Unique Així del total dels treballadors del sector agroindustrial d’Espanya, el 33% són dones i fins l’agost d’aquest any el 36% de les contractacions en el sector també han estat dones, segons l’empresa de treball temporal Unique. El sector, que segons el responsable de la divisió Agroindustria d’Unique, Matías Sánchez, “no ha estat tan colpejat per la crisi com altres sectors empresarials”, està obrint portes a les dones, malgrat ser un àmbit en el qual predomina el gènere masculí. Quant a la formació dels treballadors del sector agroindustrial, Unique destaca que el 65% de les contractacions que s’han realitzat per a aquest sector no havia finalitzat els estudis, el 8% havia realitzat BUP i el 2% tenien Formació Professional. Unique participa a la fira ‘Fruit Attraction 2010’, amb la finalitat d’aportar el seu coneixement i experiència en el sector/Redacció

La millora de l’entorn de la feina impacta en la productivitat laboral El primer mecanisme per millorar l’ambient laboral és conèixer realment la situació a l’empresa. L’eina més habitual per a mesurar l’ambient laboral és a través d’enquestes als empleats, que han de ser de forma anònima i han de combinar preguntes obertes i tancades, i fer un escombrat pels aspectes fonamentals del treball de l’empleat. Dins d’aquesta mesura es sol comptar amb la fase de disseny, la comunicació, la pròpia realització de l’enquesta i l’anàlisi i comunicació de resultats. Tal com destaca l’empresa de treball temporal Randstad, l’entorn laboral és un dels pocs escenaris en els quals la persona amb prou feines té capacitat de decisió. . Per a la ETT, hi ha una clara relació entre la motivació dels empleats i els resultats de l’empresa. Millorar el clima laboral en una organització impacta directament sobre la productivitat de les persones. Un bon clima pot ajudar a augmentar el rendiment de l’empresa./Redacció Europa Press

Els firmants de l’acord.

Projecte d’integració laboral de les persones amb síndrome de Down L’entitat asseguradora Santalucía Assegurances, per mitjà d’una donació de 16.000 euros al ‘Programa Aliança’, i la Fundació Randstad, han signat un acord per donar suport a la integració laboral de les persones amb síndrome de Down i sensibilitzar teixit empresarial sobre les necessitats específiques del col·lectiu de treballadors amb discapacitat. Així, segons indica la fundació, l’objectiu general del ‘Programa Aliança’, que Randstad porta a terme des de 2005 en col·laboració amb diferents entitats com Síndrome de Down de Madrid o la Fundació Aprocor, és aconseguir augmentar la taxa d’ocupació entre el col·lectiu de persones amb discapacitat intel·lectual i millorar les seves condicions laborals a través de les activitats de sensibilització. A l’acte de lliurament de la donació han acudit la directora de zona de Randstad, Virginia Román, i per part de Santalucía Assegurances, el responsable d’Esdeveniments, Juan José Rodríguez Alkantud Diosdado./E.P.

La formació té un efecte positiu en els salaris Aquesta és alguna de les conclusions de l’estudi ‘Impacte de la formació en la retribució 2010’ CEDIDA

Redacció TARRAGONA Segons aquest informe realitzat per CSA Grup, La Salle Business Engineering, Fundipem i Laboris. net, sobre com afecta el grau de formació en el salari d’un treballador. I és que el document ha arribat a la conclusió que les diferencies salarials augmenten segons la formació acadèmic dels treballadors, i es qualifica com un dels aspectes que més pes tenen a l’hora d’aconseguir un feina o demanar un augment de sou. En aquest sentit, segons dades de l’estudi el joves que estudien un postgrau poden arribar a cobrar un 86% més que les persones que tenen una formació bàsica; així, la formació segueix tenint un impacte positiu en el sou. De fet, les diferències salarials entre treballadors augmenten considerablement en funció de l’educació que tenen els treballadors i sobretot si són titulats universitaris, on s’estableixen diferències en funció de si tenen màsters o posygraus. En aquest sentit a Espanya les diferències entre

La diferència salarial varia segons la formació.

el 50% i el 58%. Així, la diferència salarial entre els treballadors de fins a 30 anys, la diferència salarial pot estar al voltant del 86% si s’ha cursat un postgrau o no, amb una retribució bruta anual de 15.661 euros davant dels 29.143 dels postgraduats. Però aquesta diferència augmenta a mesura que passen els anys; les persones amb 50 anys i amb postgrau poden guanyar fins al 286% més, de

27.237 euros davant dels 77.896 euros. De l’anàlisi s’extreu, a més, que els treballadors amb formació universitària ocupen la major part dels llocs directius i fins i tot a igualtat de categoria professional, la retribució és superior si es disposa de títol; en el cas concret dels directius espanyol, els universitaris ingressen una mitjana de 72.000 euros anuals, un 18% més que els seus companys sense formació

superior. Pel que fa a les variables que poden tenir importancia en aquest estudi, hi hauria l’experiència, i d’això es desprèn que va perdent força davant la formació en retribució salarial. Una curiositat, la persona més formada que comenci a treballar als 24 anys i es jubili als 65,pot aspirar a tenir uns ingressos bruts superiors als 2,5 milions d’euros al llarg de la seva vida professional.

Les noves tecnologies com a eines per a trobar feina avui en dia

Només el 10% de les empreses compta amb una política formal d’ús de les xarxes socials

Les xarxa s’està imposant en món laboral ja no només com una eina per treballar sinó també com per poder tenir el teu currículum vitae a l’abast de les empreses. D’aquesta manera el buscador mundial d’internet Google va atreure els millors enginyers del mercat i així com aquell que no vol la cosa van posar en pràctica una estratègia, si més no, curiosa. Per dur-la a terme, van penjar un complex problema que portava a un altre i així successivament fins que la persona que ho fer correctament era dirigida a la pàgina Google Labs, al seu departament d’investigació i desenvolupament. Una vegada allà es podia llegir, “Una cosa que van aprendre quan muntàvem Google és que és més fàcil trobar alguna cosa si aquesta t’està buscant a tu. Nosaltres el que estem buscant són els millors enginyers del món, i aquí hi ets tu”. Aquesta iniciativa juntament amb concursos de programació els ha proporcionat una de les millors plantilles d’enginyers del món. Internet és molt ampli i ha obert moltes portes en el món laboral, tant en el dia a dia de la feina, com en persones que busquen treball com a l’inrevés, empreses que busquen persones. Segons un estudi realitzat per l’empresa Wiprojects, llurs conclusions s’han eleborat a partir de les enquestes realitzades a 1000 persones majors d’edat, dos de quatre espanyols han rebut una oferta de treball després d’haver publicat el seu perfil a la xarxa. Redacció

L’ús de les xarxes socials a la feina per part dels treballadors pot transformar el món laboral. No obstant, molt poques empreses espanyoles estan aprofitant el poder de les noves tecnologies, segons un estudi realitzat per Manpower, “Redes Sociales y empresa. Cómo aprovechar el poder de los social media”. Aquest document revela que només el 10% d’aquestes empreses compten amb una política formal sobre l’ús de les xarxes socials com Facebook, Linkedin, o Twitter a la feina. A nivell mundial, la xifra s’incrementa fins al 20% i a Amèrica, fins al 29%. A Europa, destaca el fet que al Regne Unit el 22% de les empreses ja disposen de codis propis de conducta sobre l’ús de les xarxes socials, contrastant amb el 2% de França. Amb l’augment de la popularitat de les xarxes socials, els treballadors estan eliminant les seves distincions entre l’ús laboral i personal, i s’està redefinint el propi sentit de la feina. És important que els empresaris siguin capaços d’avançar-se a aquest gir i trobar formes d’utilitzar les social media, per ajudar els treballadors a disfrutar d’un equilibri adequat. L’estudi recomana a les empreses aprofitar el poder de la connectivitat de les xarxes socials, ja que a través d’elles es poden millorar i optimitzar aspectes com la productivitat, la gestió del coneixement, la innovació, el màrqueting i les relacions públiques o el compromís dels treballadors. Redacció

15

Octubre de 2010

Empreses

Olivia Molet

Ecovitres, S.L. rep els Ecoracimo d’Or i Plata a Còrdova pels seus vins Aquest mes d’octubre en el marc de la celebració de la XIV “Feria de la Agricultura Ecológica” Biocórdoba 2010, Ecovitres, S.L. ha aconseguit l’Ecoracimo d’Or al seu vi de criança Gran Gotanya i l’Ecoracimo de Plata al seu vi jove Aspirall presentats al Concurs Internacional Ecoracimos 2010 de la mateixa fira. A més, també han rebut el guardó Medalla d’Or pel seu vi Gran Gotanya en la celebració de la XVIII Edición de Cata Anual-Radio Turismo de Madrid a “Los Mejores Vinos de Espanya”. Ecovitres, S.L. és un celler de caire familiar ubicat a Vilalba dels Arcs (Terra Alta), elaboradora exclusiva de vins 100% ecològics amb diferents varietats de raïms de la zona, sobretot potencia les varietats autòctones seguint les premisses del calendari biodinàmic amb respecte a tots els sistemes naturals i processos biològics./ Redacció

ANAV col·labora en les obres i la millora del Centre Cívic del Molar

La nova terminal una vegada enllestida suposarà 18 hectàrees de superfície guanyades al mar.

DP World amplia terminal amb un cost de 100MEur Aquesta inversió suposarà un volum de 500.000 contenidors i 2.000 llocs de treball en cinc anys Olivia Molet

Redacció

Olivia molet

Les xifres de la nova infraestructura

TARRAGONA L’operador de terminals marítimes DP World ha fet una aposta clara pel Port de Tarragona i, després de dos anys d’esforç inversor, ha inaugurat la nova terminal de contenidors al Moll d’Andalusia. Les obres efectuades han suposat una inversió total de més de 100 milions d’euros, dels quals 52 milions s’han destinat exclusivament a l’ampliació del moll d’Andalusia, que una vegada enllestit suposarà 180.000 m2 de nova superfície guanyada al mar i la prolongació d’aquest moll en 1.050 metres lineals amb calats de 16 metres. Aquesta inversió ha estat realitzada per l’Autoritat Portuària. Els 48 milions restants han sortit de la butxaca de la mateixa operadora i han servit per a l’adequació de les instal·lacions de DP World. El volum previst de contenidors per als propers cincs anys és de 500.000 unitats el 2015, només per aquest any es preveu un volum d’UTE de vora 250.000. Pel que fa a la repercussió que pot tenir socialment aquesta nova

L’Associació Nuclear Ascó-Vandellós II (ANAV) ha signat un conveni amb l’Ajuntament del Molar per col·laborar en els aspectes finals de la construcció de la Sala Polivalent d’aquest municipi del Priorat. En aquestes obres s’inclou l’habilitació de serveis, la pavimentació i la instal·lació d’un escenari. Aquest acord signat dóna continuïtat a la col·laboració de les dues entitats en el marc de dur a terme projectes que millorin les infraestructures locals del Molar, si bé aquest cas és especialment important, ja que aquest municipi l’ha designat com a punt de reunió en cas d’activació del PENTA. L’acte de signatura va comptar amb la presència de Joan Jaume Salvador, alcalde del Molar, i César Candás, director de la central nuclear d’Ascó, que va destacar la importància per ANAV de participar en aquest projecte. Aquest conveni s’emmarca en la política d’ANAV de reforçar vincles amb el seu entorn./Redacció

Fleming Dalgaard President DP World Tarragona.

infraestructura, està previst que generi al voltant de 2.000 llocs de treball entre directes i indirectes d’aquí al 2015. Respecte a la dotació d’infraestructures amb què comptarà el moll a mitjà termini, està una estació ferroviària pròpia per la càrrega i descàrrega de contenidors i les àrees necessàries per facilitar la mobilitat del transport de camions. A la inauguració de la nova terminal de contenidors de DPWorld hi van acudir, a més de Fleming Dalgaard, president de DP World Tarragona, S.A., el ministre de Foment, José Blanco,

en la seva primera visita a la ciutat; el president de la Generalitat, José Montilla, a qui també van acompanyar el conseller del DOPT, Joaquim Nadal, i l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros. Tots van coincidir en els parlaments en el fet que aquesta nova instal·lació projectarà el Port de Tarragona com un port de referència al sud-oest d’Europa. En paraules de José Blanco, amb aquesta obra el port tarragoní està preparat per consolidar-se com un pol d’atracció marítima que permetrà donar-li més competitivitat i una millora logística.

Les instal·lacions que complementen aquesta nova terminal estan a l’altura de la inversió. Compten amb grues, telecomunicacions, RTG’s, etc. De tot podríem destacar les 3 grues ‘superpost’ Panamax, amb una altura superior als 70 m, amb un abast de 22 contenidors i una capacitat màxima de 71 tones, i han suposat una inversió de 22 milions d’euros. La capacitat de l’enllaç ferroviari és de 50 contenidors, en un moll de 800 metres i dos rampes Ro/Ro. Pel que fa a les capacitats, hi ha 400 tomes per ‘reefers’, capacitat per 4950 TEU aparcats, amb un moviment de 20 contenidors per grua i, com ja hem dit, entre per 250.000 TEU anuals. En aquest sentit, Josep Anton Burgasé, president de l’Autoritat Portuària, diu que “amb aquestes obres comença un nou període, per al Port de Tarragona i anem en camí de potenciar l’àrea comercial portuària i ens obrir a mercats fins ara llunyans”

Acte d’entrega del guardó.

Jordi Recordà, primer premi de la Càtedra de DOW/URV Aquest alumne del Màster de Dret Ambiental ha estat el guanyador del I Premi de Recerca de la Càtedra conjunta entre l’empresa DOW Chemical i la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Desenvolupament Sostenible, pel seu treball “La custòdia fluvial: una eina per al desenvolupament sostenible”. L’acte va ser presidit per la Dra. Misericòrdia Carles, vicerectora de Transferència i Innovació de la URV; el Dr. Antoni Pigrau, director del Centre d’Estudis de Dret Ambiental; el Dr. Enric Aguilar, director de la Càtedra DOW/URV de Desenvolupament Sostenible, i la Sra. Montserrat Masó, de la Xarxa de Custòdia del Territori, la qual va pronunciar la conferència “La custòdia del territori: una estratègia participativa de conservació de la natura i el paisatge”. També hi va assistir en representació de l’empresa química el Sr. Ignasi Cañagueral, director de Medi Ambient, Infraestructures i Seguretat de Dow Chemical Ibérica a Tarragona./Redacció

16

Octubre de 2010

Empreses

El mapa eòlic tarragoní, en mans de tres empreses Les adjudicatàries són Gas Natural-Alstom, Fersa i Comsa Ente, amb una potència de més de 450MW Redacció

Jordi Prades

TARRAGONA El concurs de la Generalitat per l’adjudicació de les zones de desenvolupament prioritari (ZDP) de l’energia eòlica a Catalunya s’ha resolt aquest mes d’octubre. Els grups d’empreses que han aconseguit el mapa eòlic català amb l’assignació dels 769MW que sortien a concurs han estat Gas Natural Renovables SLSLU -Alstom Wind SLU, societats que han format Eòlica Tramuntana, amb una participació del 60% i 40% respectivament; Fersa Energies Renovables, SA-Aventalis Energies Renovables SL, Comsa Ente Renovables, SA-GERR Grupo Energético SL, i FCC Energia Catalunya, S.L.. Segons la Generalitat, els projectes presentats per aquestes empreses han estat els més valorats atenent a aspectes energètics, ambientals, urbanístics, paisatgístics i d’impacte socioeconòmic. En conjunt, l’execució d’aquests parcs eòlics suposarà una inversió d’uns 1.200MEur. De totes la gasista ha estat la més beneficiada amb més de la meitat de la po-

L’execució dels parcs eòlics suposarà 1200Meur.

tència concursada. Pel que fa a les empreses que fan les instal·lacions a la demarcació de Tarragona, Gas Natural-Alstom s’han adjudicat el ZPD II (Segarra i Conca de Bar-

berà), amb 186MW de potència, amb què pretén aprofitar tota la capacitat de la zona mitjançant 4 parcs eòlics. De totes maneres, està parcialment condicionada a la resolu-

ció de fets sobrevinguts que poden afectar el seu total desenvolupament, i ja n’havien estat informades. ZPD VI (Terra Alta) de 90MW repartits en tres parcs eòlics. A més, s’ha adjudicat el ZPD I (Alt Empordà) amb 180MW de potència. Total 456MW assignats. L’altra empresa que treballarà a la demarcació és Fersa, adjudicatària del ZDP III (Alt Penedès i Alt Camp) de 33 MW que preveu instal·lar-los en un sol parc. La ZPD V (Ribera d’Ebre i Baix Camp) de 120MW que es repartiran en 3 instal·lacions eòliques, en total 153MW. I per últim a Tarragona Comsa Ente s’ha adjudicat els 60MW de la ZPD VI amb la implantació de dos parcs. La gran sorpresa ha estat que Iberdrola no ha aconseguit cap porció dels 489MW a què optava, cosa que significa que no podrà construir cap parc eòlic a Catalunya. Segons fons de l’empresa, ha estat tota una sorpresa però encara era massa aviat per analitzar-lo. Les altres empreses que no han aconseguit cap potència són, Enel, Accion, i EDP.

L’obertura de centres Ikea depèn de la liquiditat dels ajuntaments Entre els centres previstos dins del pla d’expansió de la companyia hi ha inclòs el de Tarragona Redacció TARRAGONA

La multinacional sueca Ikea ha presentat el tancament de l’exercici fiscal 2010 amb una facturació de 1.254 milions d’euros, que suposa l’augment d’un 8,2% més respecte a l’anterior exercici, malgrat el context econòmic actual. A més de les xifres positives de l’exercici 2010, durant l’acte es va parlar també del seu pla d’expansió fins al 2015, on hi ha previst que obri 12 botigues arreu d’Espanya, amb un pressupost de 2.000 milions d’euros i la creació

20.000 llocs de treball. D’aquestes dues s’obriran a Catalunya, una és la de Sabadell que hi ha previsió que s’obri el primer trimestre de l’any que ve, i l’altra està per decidir-se entre Girona o Tarragona. Cada obertura suposaria una inversió mitjana de 60 milions d’euros i la creació de 400 llocs de treball entre directes i indirectes. Pel que fa a la decisió d’una o altra ciutat, l’empresa no ha volgut dir res, però sí que ha deixat clar que la ciutat que no entri dins d’aquest pla d’expansió, pot entrar en el se-

güent. Sobre la polèmica de si l’obertura d’aquesta botiga a la demarcació pot ser a Reus o a Tarragona, han comentat, que estant estudiant totes les possibilitats. En referència als requisits per ubicar-ho en un lloc o un altre, l’empresa ha volgut deixar que aquesta decisió no depèn nomes d’Ikea, sinó també que hi hagi una voluntat política per a dur a terme aquestes instal·lacions. En relació a aquest tema, un punt important a l’hora de triar la ubicació d’un dels seus centres tindran en

compte la viabilitat econòmica del consistori de la ciutat en qüestió, per que la falta de liquiditat d’aquesta pot provocar que a llarg termini no es desenvolupin les infraestructures necessàries, com poden ser els accessos o les comunicacions en general. Aquí és on Tarragona pot perdre la partida, ja que el consistori té uns dels més endeutats d’Espanya. De totes maneres, segons fons de l’empresa, Espanya, i Catalunya en concret, és un mercat estratègic per l’expansió de l’empresa.

Bonmont pot obrir l’hotel de luxe a Tarragona de cara a 2012 L’empresa promotora Medgroup està negociant el refinançament de Bonmont Golf Hotel&Spa, la societat que promou un hotel de luxe a Tarragona, per poder obrirlo a finals del 2011 o del 2012, un dels 13 complexos que tenen en marxa i que juntament amb el de Mojacar i La Manga és dels més importants. A més, la promotora ha destacat el bon ritme de vendes del seu resort, El Dorado, de Cambrils principalment al mercat holandès. El grup immobiliari 100% amb capital català preveu tancar els acords financers i completar la reestructuració del seu deute, que puja a 300 milions d’euros, a curt termini. Ara, Medgroup ha recuperat el 100% de la immobiliària després que fa uns mesos, el financer americà George Soros vengués la seva participació als mateixos socis, a causa de la crítica situació del sector immobiliari a Espanya./Redacció

Xavier Sabaté visita l’empresa H2Genera a Hospitalet de l’Infant El delegat del Govern ha visitat les instal·lacions de l’empresa H2Genera, a Hospitalet de l’Infant, per tal de conèixer alguns dels projectes desenvolupats per l’empresa com és la instal·lació de plaques solars a Flix amb una potència de 12MW o al cementiri de Santa Coloma de Gramanet; a més, ha volgut conèixer de primera mà l’associació de l’empresa amb la companyia americana Fuel Cell Energy, per la investigació del sector de les piles de combustible, que als Estats Units ja tenen aplicació en depuradores, hotels i indústria agroalimentària per cogenerar i produir electricitat verda, activitat principal que desenvolupa H2Genera a Espanya. Durant la visita, el delegat, Xavier Sabaté, ha mantingut una reunió amb l’alcalde de Vandellós-Hospitalet de l’Infant; Josep Castellnou, els regidors German Garcès, el gerent de H2Genera, Albert Robles i el gerent de la consultora mediambiental MPbata, Raimon Arnau./Redacció CEDIDA

El comitè executiu de la Cambra de Tarragona

L’executiva de la Cambra es reuneix a la plataforma petroliera Casablanca Per tal de donar suport a l’activitat industrial de la demarcació, en general i a la tasca d’investigació i extracció de cru que porta a terme l’empresa Repsol, el comitè executiu de la Cambra de Tarragona ha decidit celebrar la seva reunió periòdica a la plataforma petroliera Casablanca. Els integrants d’aquest òrgan de govern de l’ens cameral han estat acompanyats per Joan Pedrol, director del Complex Industrial de Repsol a Tarragona i vicepresident de la Cambra, i Òscar Serra, responsable de la plataforma, i han conegut de primera mà les activitats que s’hi realitzen, a més de la reunió. D’aquesta plataforma, situada a 52 km de Tarragona, s’extreu una part del cru processat pel complex i s’aixeca a 75 metres sobre el nivell del mar i d’on s’extreuen al voltant de 2.000 barrils de cru diaris del jaciment i de quatre pous: Rodaballo, Boquerón, Barracuda i Chipirón. Val a dir que és el jaciment més gran d’Espanya i ha produït més de 155 milions de bidons de cru des del 1982./Redacció

17

Octubre de 2010

Empreses

L’especialització i l’exportació, marca de SapaProfiles la Selva És l’únic centre de tot el grup que es dedica a la microextrusió i a més centralitza una àrea de comercial europea per l’exportació Olivia Molet

Redacció TARRAGONA Els rails del sostre d’alguns models de cotxes com poden ser els Audi –que uneix el sostre amb els laterals del vehicle i serveixen per fixar altres accessoris del sostre de l’automòbil o les bries que fan obrir i tancar les portes de les mampares de bany– les realitzen exclusivament al nostre territori, de la mà de l’empresa SapaProfiles la Selva del Camp, S.L, que pertany al grup suec Sapa. Aquest centre de producció és l’únic del grup especialitzat completament en la microextrusió de perfils d’aluminis, un procés industrial, responsable de la producció de les peces de què parlàvem al principi, i que estan dirigits principalment a subministrar solucions per als mercats del sector de la construcció, automoció, transport i indústria general d’Espanya i de la resta d’Europa. Des del seu centre de la Selva es produeixen perfils molt petits, de tal manera que la peça més petita que es fa pesa 30 g i el diàmetre varia entre els 5 i 170 mm. Aquestes peces són manufacturades per dues premses d’última generació de sis polzades, de 1.350 i 1.500 tones, que tenen una capacitat de producció en un any de més de 16 milions de metres de perfils d’alumini, que en tones serien més de 8.000, a les quals s’haurien de sumar

Antonio Rubió, nou director general de Copisa Així, el grup constructor de capital català C­opisa Constructora Pirenaica ha designat Antonio Rubió perquè es faci càrrec de la direcció general corporativa i financera del grup. Rubió, enginyer químic, fins ara realitzava tasques directives al grup d’aigua i piscines Fluidra. A més d’aquestes feines, ha exercit en diversos llocs directius a La Caixa i Almirall. Aquesta notícia arriba després que la UTE, entre Copisa i FCC Construcció, aconseguís el contracte per l’ampliació del Moll de la Química del Port de Tarragona, valorat en més de 67 milions d’euros. / Redacció

Telepizza continua creixent i obre al Vendrell

A Sapa Profiles la Selva hi treballen més de 60 persones.

Facturació

Producció

1.000 tones més de valor afegit, és a dir, de producció d’elements diferents a més de la microextrusió. Encara que la crisi també els ha afectat sobretot el mercat de la construcció, i que va fer que baixés el seu volum de negoci a una mica més de 10Meur, des de començament d’any ja han superat la xifra dels 12 MEur i tenen prevista

una facturació amb aquesta tendència per al 2011 només a la planta de la Selva, a causa principalment de l’estratègia del grup de diversificar el seu negoci i desenvolupar productes per als seus clients, amb aplicacions per a l’òptica, l’electrònica o els productes mèdics. I aquesta és una de les apostes fortes de la companyia, que va deci-

Només a la planta de la Selva del Camp han superat la xifra de 12 milions d’euros

Té una producció anual que ronda els 16 milions de metres de perfils d’alumini

dir crear l’any passat una àrea comercial de competència europea per vendre aquests nous productes, i que, a diferència d’altres centres de la companyia, que actuen normalment a cada país, es coordina des del centre de la Selva. Així, un equip de sis persones dirigides per Carles Silva, cap comercial d’exportacions, supervisa des d’aquí les vendes amb els venedors que estan en països com el Regne Unit, Alemanya, França o Benelux. La planta de SapaProfiles la Selva té una plantilla de 62 persones i forma part del grup SapaProfiles

Espanya, juntament amb la planta de Navarra i de la Corunya. Cada una està especialitzada en un segment productiu dins del grup, la Selva s’encarrega de la microextrusió, Navarra dels elements pel sector l’automoció i el transport, la indústria i per l’energia selar, i la Corunya totalment al sector de la construcció. En els últims anys la companyia ha invertit a la delegació tarragonina més de 302 milions d’euros, en Inversions nomes a aquesta planta, per tal de fer-la competitiva i innovadora en la seva especialització.

L’estratègia de Telepizza de créixer durant aquest any 2010 s’ha complert amb la inauguració d’aquest estiu d’establiments en format reduït al Vendrell Aquestes tipus de locals estan pensats per a ciutats de menys de 30.000 habitants i necessiten una inversió a partir dels 100.000 euros i, a més a més, comptar amb una plantilla reduïda. Juntament amb aquest establiment al Vendrell, n’han obert un a Calella i un altre a Ibi, amb un total de 27 nous llocs de treball. Fins al maig Telepizza tenia operatius 632 locals a Espanya, 275 propis i 357 franquiciats. / Redacció

18

Octubre de 2010

Empreses

CatalunyaCaixa treu un nou servei per a empreses exportadores Davant la realitat que el comerç exterior és una de les partides que està donant senyals de recuperació, cosa que està permetent dinamitzar el creixement del PIB espanyol. En aquest escenari, l’entitat financera ha apostat per donar suport a les empreses exportadores, amb clara orientació a la innovació i adaptabilitat. Aquest paquet de serveis ofereix des de productes de gestió del risc, informes comercials i financers de les empreses estrangeres, a més de finançament a mida de les necessitats dels clients. Les operacions que es realitzin seran centralitzades per un grup Back Office Internacional i comprometent-se a donar resposta a la necessitats dels clients en uns terminis preestablerts, seguint el model de gestió de l’entitat, Gestió 10. / Redacció

BASF preveu per finals d’any unes vendes per 63.000 MEuros BASF ha presentat els primers resultats del tercer trimestre de 2010 millorant els pronòstics dels resultats de l’any complet. Les vendes han augmentat un 23% , arribant als 15,8 mil milions d’euros; l’EBIT abans d’efectes extrordinaris van incrementar-se un 77% arribant a 2,2 mil milions d’euros, memtres que l’EBIT va augmentar un 122%b fins als 2,15 mil milions d’euros. Les vendes totals en el que va d’any han crescut un 27%, al voltant dels 47,5 mils milions d’euros. Pel que fa al quart trimestre es preveuen uns ingressos d’uns 63 mil milions d’euros i un EBit abans d’efectes extraordinaris de més de 8 mil milions d’euros. Quant a prespectives es preveu un desenvolupament estable dels negocis i incertesa en el desenvolupament econòmic general./ Redacció

La Seda i AIAC trenquen el preacord per la compra d’IQA El pacte a què van arribar al mes de juny les dues empreses, per un import de 23 Meuros, també incloïa la societat Aneriqa Cristina Aguilar

Núria Arlandes TARRAGONA El preacord per la compra de Industrias Químicas Asociadas a Tarragona (IQA) que van subscriure La Seda Barcelona i el grup industrial americà American Industrial Acquisition Corporation (AIAC) el passat mes de juny per un valor de 23 milions d’euros, s’ha trencat. Així ho ha declarat Fernando Terrado, delegat sindical d’UGT a IQA. Segons ha manifestat Terrado a aquest diari, l’acord de precompra signat per ambdues parts s’ha paralitzat, ja que la companyia americana que l’havia de comprar finalment no ho farà, encara que no descarta més endavant tornar a apostar-hi. De totes maneres, el perquè de tot plagat, encara no se sap, pel que fa a La Seda no ha volgut fer declaracions i l’únic que ha manifestat és que s’està treballant en aquest acord. En relació a AIAC tampoc no ha volgut dir res. Pel que fa als problemes d’IQA amb els pagaments dels salaris als seus treballadors, Terrado confirma que des de l’ampliació

Instal·lacions d’IQA Tarragona.

de capital de l’empresa a l’agost, “s’han posat al dia i ara mateix no hi ha retards en els pagaments i es cobra puntualment”. A més, quant a la producció, segons Terrado, s’està millorant la situació encara que a poc a poc, de tal manera que la plantilla que hi ha a la planta de Tarragona no ha patit cap reduc-

Salaris

Des de l’ampliació de capital de l’agost s’han posat al dia i es cobra puntualment ció dràstica, encara que hi ha hagut alguna baixa per motius de jubilació o finalització de contractes.

En aquests moments hi ha uns 120 treballadors. IQA a Tarragona té entre els seus principals clients a la pròpia planta de La Seda al Prat de Llobregat, Cognis, Kraft, Bayer y Repsol. El consell d’administració de La Seda Barcelona va aprovar el juliol de 2009 el pla de reestructuració de la companyia, que

incloïa la venda de cinc plantes dels anomenats “actius no estratègics” entre els quals hi ha la planta de Tarragona. En aquest sentit, al mes de novembre La Seda va convocar concurs per vendre aquesta planta de producció d’òxid d’etilè del polígon petroquímic de Tarragona i que incloïa la societat Aneriqa, per la qual set empreses van mostrar interès per adquirir-la. Aquest procés va culminar aquest estiu amb l’oferta de AIAC que, en paraules del president de La Seda, José Luis Morlanes, havia presentat la millor oferta econòmica i la millor política d’inversions. Ara, han tornat al punt de partida i per ara IQA segueix en mans de La Seda Barcelona. En aquest marc, també ha tingut lloc la Junta General Extraordinària d’Accionistes, on José Luis Morlanes ha cedit la presidència del grup a Carlos Moreira da Silva, representant de BA PET BV i accionista de referència de La Seda Barcelona, a partir d’ara el president sortint es mantindrà dins de la companyia com a vicepresident executiu.

GAM posa en marxa a Vila-seca el seu Centre d’Excel·lència Tècnica

cedida

També hi ha creat el Centre de GAM Clients amb nous llocs de treball Redacció TARRAGONA General de Alquiler de Maquinaria (GAM) ha apostat per Catalunya com a centre logístic internacional i ha ampliat i reforçat la seva activitat a les delegacions que té a Catalunya amb l’objectiu de centralitzar en aquesta zona les operacions logístiques d’adequació i enviament de maquinària a les seves filials internacionals. Concretament han posat

en marxa a Molins de Rei (Barcelona) el centre de consolidació i distribució i a Vila-seca (Tarragona) el taller d’adequació i manteniment de maquinària. Pel que fa, al taller de Vila-seca alberga el Centre d’Excel·lència Tècnica de la companyia, amb l’objectiu de revisar arreglar o adequar vora 250 equips al mes, que posteriorment s’exporten a les diferents delegacions que tenen a l’estranger. Amb un equip humà de

més de cent professionals especialitzats, i per on han passat més de 6.800 dotacions de maquinària per les seves mans amb un valor de compra de 150 milions d’euros. A més a més, al departament administratiu s’ha creat al centre de Vila-seca el Centre Gam de Clients, que aglutina les tasques de facturació i cobraments de la meitat del negoci generat a la Península inclòs Portugal, amb la creació de nous llocs de treball.

GAM Vila-seca es troba a l’antiga N-340.

A banda de la delegació de Vila-seca, a la nostra demarcació GAM també té instal·lacions a Amposta (Tarragona). GAM va començar a operar a Catalunya l’any 2006 i fins ara té sis delegacions, on treballen més de 300 persones, i té participació

en algunes de les més rellevants, a la nostra demarcació la divisió de construcció ha intervingut a l’aeroport de Reus, quant a infraestructures i serveis com l’embassament de Flix, l’hospital de Reus, o les centrals nuclears de Vandellòs i Ascó.

19

Octubre de 2010

Empreses

w EMPRESES AMB HISTÒRIA

Cargill compleix els seus primers cinquanta anys al territori La multinacional agroalimentària opera a Espanya des de l’any 1960, on va instal·lar la primera planta de molta de fava de soja a Tarragona CEDIDA

Redacció

Compromís social i el futur de l’empresa

TARRAGONA Cargill és un proveïdor internacional d’aliments i productes i serveis agrícoles i de gestió de riscos. Amb 131.000 empleats en 66 països, l’empresa té el compromís de valer dels seus coneixements i experiència internacional al servei dels seus clients per ajudar-los a resoldre les seves necessitats particulars i a assolir l’èxit. L’empresa aposta sempre per la innovació constant i en la qualitat, tant en tots els seus productes com en els seus processos de fabricació. Cargill opera a Espanya des de 1960, ja fa 50 anys, on va establir en aquestes dates la seva primera planta de mòlta de fava de soja fora dels Estats Units precisament a Tarragona. Avui, Cargill té la seva seu a Espanya a Catalunya, concretament a Martorell, ocupa unes 800 persones al nostre país i té plantes a Martorell, Reus, Rubí, Madrid, Sevilla i Antequera, aquest últim a través d’una aliança amb el setrill andalusa, Hojiblanca. Cargill té tres plantes de mòlta i dues refineries situades a Barcelona, Reus i Sevilla, dedicades a processar llavors de soja i gira-sol respectivament per a l’obtenció d’olis refinats per al consum humà i farines proteiques per a l’alimentació animal. Aquesta unitat de negoci subministra olis de llavors refinats, olis tropicals, olis làuric i preparats per a usos especials. Una altra de les principals activitats que desenvolupa l’empresa des de Sant Cugat del Vallès a Barcelona és el comerç nacional i internacional de cereals i farines proteíniques així com gestió de riscos agrícoles. Dins de les activitats de distribució i processament d’ingredients alimentaris Cargill es dedica a la producció de xarops de glucosa i fructosa, midons i fècules i dextrosa apirogeneïtat a la

Pel que fa a responsabilitat social, l’empresa treballa i col·labora amb diversos grups d’organitzacions globals, nacionals i locals per donar suport a un desenvolupament econòmic responsable, ajudar a protegir el medi ambient i millorar les comunitats. Per això, voluntaris de Cargill participen en nombroses activitats, com donacions de sang, recollida de roba, joguines, i col·laboracions amb entitats com la Creu Roja o la Fundació del Banc de Aliments. En relació al futur, José María Mateo, president de Cargill a Espanya comenta: “Som eficients si aconseguim que els nostres clients tinguin èxit. Per a nosaltres és molt important ajudar els nostres clients a través d’oferir la nostra innovació i coneixement. El futur de Cargill sempre passarà per això”.

treballadors de Cargill a la seva seu. CEDIDA

Actualment

Té tres plantes de mòlta i refineria d’oli a Espanya, una de les quals és a Reus

Les Xifres

Cargill té implantació a 66 països, amb 131.000 treballadors a tot el món

Qualitats

Destaca per la seva aposta per la innovació constant i la qualitat seva planta de Martorell a Barcelona. Cargill és un dels fabricants de malta més importants del món i a Espanya. A Madrid hi té una planta dedicada a processar ordi, ja sigui local o importat, per

Cargill ocupa mes de 800 persones al nostre país.

obtenir malta de gran qualitat destinada a fàbriques de cervesa nacionals i per a l’exportació. L’empresa és, a més a més, líder mundial en solucions específiques per al

proveïment de textures en múltiples aplicacions en el sector de l’alimentació i begudes basades en una àmplia gamma d’ingredients que inclouen hidrocol, lecitines, cultius, midons,

farina de soja i altres sistemes funcionals, tot això a la planta CTS (Cargill Texturizing Solutions) situada a Rubí, Barcelona. I a més, entre les seves principals activitats, hi ha la d’envasar

i comercialitzar olis tant al sector gran consum com a professional, sent líder en el mercat de les marques de distribució a Espanya. Des de la seva planta de producció a Sevilla, comercialitza olis amb marques pròpies i sota les marques Agrolés®, Amper®, Saflor® i triflora®. A l’octubre 2007 Cargill i la Cooperativa Hojiblanca van signar una aliança d’empreses al 50%, per comercialitzar i abastir a clients de tot el món oli d’oliva envasat amb marca privada i oli d’oliva a granel. La nova empresa s’anomena Mercaóleo i compta amb una planta d’embotellament amb tecnologia d’última generació a Antequera, Màlaga, que acull tota la producció. Cargill reconeix que el seu continuat èxit depèn en gran manera del creixement i salut de les comunitats en les quals treballen així com de la conservació dels recursos naturals.

20

Setembre de 2010

Universitat

z El Campus té previstes 24 actuacions per un valor de 65 milions d’euros

CEI Catalunya Sud: Ens movem per moure el món

La URV obté el Campus d’Excel·lència Internacional CEDIDA

L’acte de presentació va tenir lloc a Madrid acompanyats per representants d’institucions i empreses de Tarragona Redacció TARRAGONA Objectiu aconseguit. El projecte de Campus Catalunya Sud, liderat per la URV, ha obtingut la qualificació de Campus d’Excel·lència Internacional atorgada pel Ministeri d’Educació. La Comissió Internacional avaluadora ha concedit la qualificació de Campus d’Excel·lència Internacional a catorze projectes, dels quals sis són com a CEI en l’àmbit regional europeu, entre els quals el Campus Catalunya Sud. La Comissió també ha recomanat donar per tancat el mapa de CEI de l’Estat, de manera que la URV ha aconseguit situar-se entre les universitats de referència en l’espai europeu d’educació superior. “El nostre projecte és singular entre les agregacions universitàries a les quals s’ha reconegut la seva excel· lència internacional”, afirma el rector de la URV, Francesc Xavier Grau, que afegeix: “Som una universitat petita amb un projecte per a una regió petita, però se n’ha reconegut la solidesa i la capacitat de constituir-se en una regió del coneixement de referència a Europa”. Pel rector, aquest èxit és el resultat de deu anys de feina centrada en l’estratègia de la URV per definir uns àmbits d’especialització, desenvolupar una estreta relació de col·laboració amb els instituts de recerca i hospitals i, especialment, amb el teixit productiu del territori. Segons Grau, aquesta és la fortalesa “d’un projecte que fa anys que està en marxa, que és coherent i està encapçalat per una univer-

F.Xavier Grau en la presentació del projecte a Madrid.

sitat competitiva i constituït per uns centres d’investigació igualment competitius a escala internacional”. La implicació amb el territori és clau per explicar l’èxit del Campus d’Excel·lència Internacional Catalunya Sud. Es tracta d’un compromís en doble direcció, de la URV amb l’entorn socioeconòmic del seu territori i d’aquest, amb el projecte de la Universitat. Aquesta reciprocitat es va plasmar a Madrid el 19 d’octubre davant la Comissió Internacional avaluadora, quan van presentar el projecte conjuntament amb el rector de la URV, Francesc Xavier Grau; el president de Port Aventura i director general adjunt executiu de “la Caixa”, Antoni Massanell, i el president de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) i director de Dow Chemical Ibèrica, Anton Valero. Van ser acompanyats pels alcaldes de Tarragona, J. Fèlix Ballesteros, i de Reus, Lluís Miquel Pérez i d’una

àmplia representació de les institucions impulsores del projecte. La incorporació del Campus Catalunya Sud al programa d’excel·lència internacional va acompanyada d’un finançament de tres milions d’euros, segons l’acord entre el Ministeri i la Generalitat de Catalunya, ja que l’Estat avança un préstec que ha de retornar la comunitat autònoma. Aquest finançament se suma als 4MEur aconseguits l’any 2009, quan el projecte de la URV es va qualificar de prometedor. El Campus té previstes 24 actuacions pressupostades en 65 milions d’euros a executar fins al 2015. Algunes tenen baix cost, com la constitució d’escoles de doctorat temàtiques o el reforç de les relacions internacionals. En canvi, altres equipaments com els centres de recursos per a l’aprenentatge i la investigació o les residències universitàries en requereixen més.

El Campus d’Excel·lència Internacional Catalunya Sud (CEICS) és un projecte impulsat per una àmplia aliança territorial formada per 25 institucions i entitats que es dediquen a la recerca i educació a la demarcació de Tarragona. L’objectiu és consolidar un pol internacional que impulsi la societat del coneixement, de manera que contribueixi al desenvolupament responsable i sostenible de la societat, tant en l’esfera social i cultural com econòmica. L’àrea d’influència del projecte abraça una extensió de 6.000 quilòmetres quadrats i una població de prop de 800.000 habitants, que arriba al milió de persones si es té compte la regió vinícola del Penedès. I aspira a convertir les comarques del sud de Catalunya en una zona amb el reconeixement internacional que actualment ja tenen regions europees de dimensions socioeconòmiques similars, com la de Tampere, a Finlàndia o Shannon, a Irlanda. A l’entorn dels àmbits estratègics per al territori, química i energia, nutrició i salut, turisme, patrimoni i cultura i enologia, s’ha consolidat una xarxa formada per la Universitat, instituts de recerca i centres i parcs tecnològics, amb un sector econòmic vinculat a cada un d’ells. Aquesta agregació suposa un conjunt de 1.600 investigadors i genera la publicació de més de mil articles l’any en revistes científiques de referència internacional. El CEICS s’ha plantejat 24 actuacions pressupostades en 65 milions d’euros a executar a partir d’ara i fins al 2015. Amb el finançament aconseguit en la convocatòria 2009, s’ha posat en funcionament l’Oficina Tècnica del CEICS, que s’encarrega d’impulsar el sistema de comunicació i d’informació conjunt del Campus i donar-li rellevància internacional. Algunes propostes en marxa són la creació d’escoles de doctorat de referència internacional en els àmbits de la química, la prehistòria i l’arqueologia, o la consolidació de la xarxa de relacions internacionals. Altres actuacions són l’impuls de beques per atreure talent internacional i la transformació de les biblioteques universitàries en centres de recursos per a l’aprenentatge i la investigació (CRAI). També es preveu renovar infraestructures docents i esportives, crear allotjaments per a universitaris i investigadors i impulsar un programa per fomentar l’ocupació.

Un segell que obre portes El segell CEI obrirà a la URV les portes a convocatòries específiques per als campus inclosos al programa, sigui de ministeris com Foment, Presidència, Ciència i Innovació o de la Generalitat i d’altres organismes. Ara, d’acord amb el programa, la Universitat i la resta d’institucions participants en el projecte tenen quatre anys per desenvolupar la proposta i consolidar el projecte, de manera que quan es faci l’avaluació de seguiment, es confirmi definitivament aquest reconeixement.

Els cinc subcampus del CEICS L’estratègia d’especialització que la Universitat va iniciar el 2001 és la base del projecte del CEICS i s’assenta en cinc subcampus. Es corresponen als àmbits d’especialització del territori i d’uns sectors econòmics el futur dels quals depèn de la capacitat de renovació i d’innovació. Els cinc subcampus són: la química i energia, a més de la URV, en aquest subcampus participen l’ICIQ, l’IREC, el Parc Tecnològic de Tarragona, el Centre Tecnològic de la Química i el CT Mestral. El segon “Nutrició i salut”, acompanyen la URV l’Institut Pere Virgili, quatre hospitals, l’IRTA, el Tecnoparc i el Centre Tecnològic Nutrició i Salut. El tercer, “Enologia” aquest sector està format per una gran quantitat de petits cellers per als quals el suport tecnològic és vital. Formen aquest subcampus la URV, l’INCAVI, l’IRTA i el Parc Tecnològic del Vi (VITEC). El quart “Turisme”, les institucions que l’engloben la URV i el Parc Tecnològic del Turisme i l’Oci impulsen diverses iniciatives d’innovació conjuntament amb les empreses del sector i les seves organitzacions. El cinquè i l’últim “Patrimoni i cultura” el conjunt de Tàrraco com a patrimoni mundial i el lideratge de la URV en les investigacions paleoarqueològiques d’Atapuerca són bases d’aquest subcampus en què també treballen l’ICAC i l’IPHES.

75 M per a 21 projectes Dels 14 centres reconeguts enguany amb el segell d’excel·lència internacional, cinc han estat d’universitats catalanes i la resta d’arreu de l’Estat, amb 21 projectes que s’han repartit un total de 75 MEur, incloent-hi el finançament addicional per a les set que van rebre aquesta la distinció l’any passat.

Institucions promotores El CEICS està promogut per l’agregació estratègica de la URV, vuit organismes públics d’investigació, quatre societats promotores de parcs científics i tecnològics, dos centres tecnològics, quatre hospitals i quatre entitats empresarials representatives dels sectors productius relacionats amb els subcampus. Les institucions promotores són: URV, Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES)Institut d’Investigació en Energia de Catalunya (IREC), Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), Consorci per a la Millora de la Competitivitat del Turisme i l’Oci a les comarques de Tarragona (CMCTUR), Institut de Investi

Octubre de 2010

21

Confederació Empresarial de Tarragona

z Les eleccions a la presidència de la CEPTA se celebraran el proper 10 de novembre

Antoni Belmonte es presenta com a únic candidat a les eleccions de la CEPTA Cedida

A partir d’aquí, comença el període electoral, que acabarà el 10 de novembre amb l’Assrmblea Electoral Extraordinària

Suport

La candidatura de Belmonte té els avals de 15 socis col·lectius i vuit d’individuals

Redacció TARRAGONA L’actual president de la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona, J. Antoni Belmonte, encapçala l’única candidatura que s’ha presentat per assolir un nou període de 4 anys a la presidència de la CEPTA. L’opció que representa Belmonte ha estat avalada àmpliament pels socis individuals (empreses) i col·lectius (associacions) de la confederació de manera molt àmplia, ja que s’han presentat 23 avals –15 dels socis col·lectius i 8 dels socis individuals– que superen amb escreix el mínim exigit pels Estatuts i que suposen 13 més dels imprescindibles perquè la candidatura sigui vàlida. A partir d’ara, es pot donar com ha començat el període electoral a la CEPTA. A les dotze de la nit, del 25 d’octubre, va expirar oficialment el termini de temps per la presentació de candi-

Moment de la presentació de la seva candidatura.

datures amb els avals de suport corresponents. El president actual de la CEPTA, J. Antoni Belmonte, encapçala l’única candidatura que s’ha presentat durant aquesta

fase del procés electoral. L’opció que representa Belmonte ha rebut un ampli suport per part dels associats de CEPTA. Ho demostra el fet que la candidatura ha

rebut un total de 23 avals, molts més dels 10 avals mínims que es sol·licitaven per tal que el procés complís tots els requisits. Els estatuts interns de la patronal

tarragonina demanen que cada candidat presenti un mínim de sis avals dels socis col·lectius i quatre dels socis individuals. La candidatura presentada per Bel-

monte ha recollit 15 avals dels socis col·lectius o associacions empresarials –que suposen el 74% dels vots de totes les associacions que formen part de la CEPTA– i vuit dels socis individuals, el doble dels necessaris. És a dir, l’única candidatura que s’ha presentat en aquestes eleccions supera, de tros, amb 23 avals, el mínim d’avals necessaris per candidat, i compta amb el suport del 36% de les empreses associades a la confederació. A partir d’ara, s’obre un període electoral que s’allargarà fins al proper 10 de novembre, data en la que està previst que es dugui a terme l’Assemblea Electoral Extraordinària que determinarà en ferm la composició de la nova Junta Directiva. Avui mateix, està previst que es ratifiqui per la Junta directiva de CEPTA la candidatura, i que es nomenin les tres persones que formaran la Mesa Electoral de cara al seguiment del procés i l’escrutini de les votacions.

z A més, hi ha previst fer d’aquí a finals d’any diferents jornades i tallers que tindran lloc a Tarragona, Reus i Valls

CEPTA ofereix més d’una vintena de cursos pel primer trimestre de l’any Redacció TARRAGONA Amb l’arribada del nou any, són moltes les persones que decideixen ampliar els seus coneixements. En temps difícils com els actuals, en els quals la formació dins de l’àmbit de treball és un dels principals actius dels treballadors, la CEPTA ja ha obert les inscripcions per a la vintena de cursos que es duran a terme el primer trimestre del 2011, fet que subratlla l’interès de la patronal tarragonina per apostar, un any més, per la formació com a eina essencial per millorar la competitivitat de les empreses i augmen-

tar l’ocupació laboral de les persones. Tanmateix, són més els cursos que la CEPTA té assignats per aquest període 2010-2011, confeccionant una àmplia agenda amb 90 accions formatives. Els cursos de formació que començaran el proper 2011 estan enfocats a una gran varietat d’àmbits diferents, entre els quals destaquen els idiomes –preparació per l’examen de First Certificate d’anglès, anglès grau mitjà, inicial i xinès– i el desenvolupament de les habilitats personals amb cursos de coaching, grafologia, creixement personal i intel·ligència emocional. Un altre gran àmbit de les

propostes de cursos que començaran l’any vinent el formen tots els programes destinats a millorar la gestió empresarial, amb programes d’informàtica i ofimàtica, comptabilitat, fulls de càlcul, disseny gràfic i control de costos de l’empresa. Els que no vulguin esperar fins a finals d’any per posar-se al dia també poden optar per apuntar-se a qualsevol de les ofertes formatives que hi ha programades fins a finals d’any. Els cursos es duran a terme a les delegacions de Tarragona (avinguda Roma, 7 i Rambla Nova, 95) i Reus (Alcalde Joan Bertran, 30). Cal afegir, també, l’interès

de la Confederació per afavorir la màxima formació de les persones i empreses del territori, de manera que la major part dels cursos són subvencionats o poden ser bonificables per l’empresa, i així el treballador no ha d’assumir cap despesa extraordinària. Jornades fins a final d’any A banda de l’oferta formativa, la CEPTA també dirigeix els seus esforços a organitzar jornades econòmiques i empresarials amb l’objectiu de donar a conèixer quina és la situació actual. Així, cada setmana es realitzen xerrades o conferències de la mà d’experts en cada àmbit que garanteixen la quali-

tat de les jornades i proporcionen nous coneixements i perspectives als assistents. A principis de novembre hi ha programat un seminari sota el nom “Manteniment, estalvi i eficiència energètica a la indústria”, on els assistents disposaran d’una visió global en les tendències més recents de contractació i consum d’energia. La jornada es durà a terme a Tarragona, Valls i el Vendrell i comptarà amb la presència del delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona, Xavier Sabaté. També el mateix mes es realitzaran les següents jornades: “Taller renda variable” (a Tarragona i Reus), per parlar del mercat, de les perspectives, del valor de la informació i de com fer-la més accessible; “Protecció i planificació patrimonial”, i “Facturació electrònica i gestió documental” (a Tarragona, Reus

i Valls). Però l’ oferta de jornades organitzades per la Confederació no finalitza aquí. Fins a finals d’any, tots els emprenedors interessats a conèixer noves idees de negoci podran gaudir d’algunes de les sessions de la jornada “Eines i tecnologies 2.0”, una proposta adreçada a tots els que vulguin aprofundir en la utilització de les noves tecnologies, xarxes socials i l’entorn web 2.0. D’altra banda, fins a finals de novembre es duran a terme les jornades “Maximització del rendiment comercial”, sessions que tenen com a objectiu reflexionar sobre la preparació dels venedors del segle XXI. Al mes de febrer de 2011 finalitzarà la segona edició del “Programa superior en direcció d’empreses”, que donarà les claus per optimitzar el rendiment de les empreses.

TENDÈNCIES

22

Octubre de 2010

Subaru

Motor

Nou Subaru STI Sedan, l’evolució de la tecnologia WRX STI 6 MT SEDAN Preu 42.950 Airbags Cortina i laterals Sistema de frens ABS Cilindrada 2.457 cc Pneumàtics 245/40 R18 Potència 300 cv Velocitat màxima 250 km/h Acceleració 0/100 10,9s Consum l/100 km 13,8/8,2 Emissions 195 gr/km Altres versions WRX STI 6MT Hatchback Sport

Redacció TARRAGONA El Subaru Espanya llança al mercat el nou Subaru WRX STI Sedan, la veritable icona dels cotxes d’altes prestacions, en evolució constant des de fa 10 anys, que ofereix, com a gran novetat, la seva versió Sedan, i torna així als seus orígens. A més a més de presentar aquesta nova carrosseria, el nou model presenta canvis estètics (exteriors i interns)

i millores en el rendiment del cotxe, que el fa encara més esportiu. Entre les novetats destacables d’aquest nou model, trobem unes prestacions sense límit, al costat d’alts nivells de seguretat gracies, principalment, al motor Boxer turbo que serveix com a nucli al sistema Symmetrical AllWheel Drive (AWD), amb el seu equilibri de pesada i el baix centre de gravetat. En relació als seus canvis exte-

riors, trobem els cantons de para-xocs enfortits i àrees al

voltant dels fars davanters en negre, per donar-li una

imatge de més estabilitat. La reixeta davantera, més gran, també té un disseny amb tons negres. A més a més, s’ha dissenyat un espectacular spolier posterior per aquest nou STI Sedan. Pel que fa als canvis de rendiment, s’han aplicat variacions a la suspensió i l’altura del vehicle s’ha disminuït en 5 mil·límetres per millorar la precisió a la conducció. S’ha introduït un nou braç baix de suspensió davante-

ra d’alumini, per a un millor control de la conducció. La gamma del WRX STI estarà composta per la carrosseria Sedan, que ja ha començat a arribar al mercat i a les exposicions, i que tindrà un sol acabat, amb un extens equipament que inclou sistema de navegació, llunes tintades, Bluetooth i un espectacular spolier posterior. I la carrosseria Hatchback, amb dos acabats, l’Sport i l’Sport Plus.

Nova imatge pels Citroën C4 i Gran C4 Picasso Citroën C4Picasso i Gran C4 Picasso Preu 17.100/17800 Airbags Cortina i laterals Sistema de frens ABS+AFU+REF Cilindrada 1.598 c.c. Neumàtics 215/55 R16 Potència 120 cv Velocitat màxima 186 km/h Acceleració 0/100 12,1s Consum l/100 km 7,5 l Emissions 177 gr/km Altres versions Exclusive/SX/ Business/HDi

Les noves versions del monovolum compacte de Citröen s’adapten a la nova imatge de la marca i a més incorporen la tecnologia micro-híbrida e-HDi, plantant cara a la competència. Des del punt de vista del disseny, i a pinzellades generals, els canvis més notables són l’actualització del logo, les llantes d’alumini, el volant i el comandament a distància; a més, sota els fars hi ha una tira de leds de llum diürna i els intermitents són de color blanc. Totes dues carrosseries tenen la tecnologia micro-híbrida e-HDi que combina un sistema Stop& Start de segona generació amb la motorització HDi 110 FAP i el canvi manual pilotat, CMP, que

disminueixen el consum de carburant i les emissions contaminants. Tots dos models porten indicador de canvi de marxa, només en manuals, ordinador a bord, ABS+AFU+REF, ajuda a la sortida en pendent, ESP+ASR, control d’atracció intel·ligent, excepte en canvi automàtic, airbags de conductor i passatger, direcció assistida variable, fixacions isofix, fre d’estacionament elèctric,

regulador i limitador voluntari de velocitat, retrovisors exteriors tèrmics, volant multifunció, aire condicionat, tancament automàtic de portes i un llarg etc. A més, al maleter el Gran C4 Picasso hi ha dos seients a la tercera filera amagats al terra del vehicle. Segons la versió de cada model del vehicle, porta unes prestacions o altres; per exemple, el C4 Picasso Exclusive porta modubox isoterm i el Gran C4 Picasso porta suspensió posterior neumàtica, kit antipunxades i les barres cromades al sostre. En definitiva, l’aposta de Citroën per la millora dels seus models és un dels seus avantatges.

Octubre de 2010

TENDÈNCIES

23

Novetats La col·lecció més ‘business’ de Picardo

PlanB, una experiència nova per als cinc sentits

Picardo presenta la seva nova col·lecció de carteres d’estil elegant i gran funcionalitat ideals per a executius, fabricades en pell d’alta qualitat i remats en disseny de metall cromat. Així, Picardo sorprèn per les seves línies suaus i les seves solucions com accessoris desprendibles i convertibles. Inconfusible disseny i best seller de la casa.

Aquest nova manera de fer regals presenta la seva nova gamma d’experiències dirigides a tot tipus de públic. Les 24 noves caixes obrint encara més les possibilitats de sentir, compartir i gaudir de la gastronomia, l’aventura, l’enoturisme, paratges extraordinaris, hotels únics, etc. i cent propostes més perquè puguis organitzar el teu PlanB. El disseny de la caixa és molt atractiu, amb un extensa i exclusiva selecció d’alternatives.

La tecnologia dels robots a la teva llar El robocleaner KL-2010 és un aspirador que elimina la brutícia més difícil automàticament. Aspira, neteja i esterilitza automàticament. Aquest és el nou model de format reduït que pot netejar per sota dels llits, sofàs o altres mobles. Té un sensor d’obstacles que és capaç d’evitar escales i sortejar mobles i la seva llum UV, elimina els bacteris del terra. També incorpora una mota que ajuda a donar-li brillantor del terra, parquet o ceràmica. Una eina indispensable a la teva llar

Nova fragància de Salvatore Ferramo ATTIMO és el nom que ha donat el dissenyador al seu nou perfum. Un nom italià que no s’oblida fàcilment i que intenta desprendre l’essència d’un preciós instant. Aquesta fragància única revela l’ànima dels valors principals de la marca: elegància innata, glamur, chic, seducció refinada i estil italià. La seva aroma es podria descriure com un ram de flors amb múltiples matisos que el fan únic, amb cos i molt agradable.

Llibres recomanats

Recursos on-line

Com transformar una idea en negoci

La clau de l’èxit de Google

Títol: ¿Jefes? No, gracias Autor: Salvador Figueroa Edita: Ed. Gestión 2000 Temàtica: Emprenedoria

Títol: I Google, com ho faria? Autor: Jeff Jarvis Edita: Ed. Gestión 2000 Temàtica: Noves estratègies empresarials

Aquest llibre és per a les persones que vulguin donar un gir a la seva vida i intentar tenir el seu propi negoci. Mostra tots els passos necessaris que s’han de tenir en compte per poder muntar-lo.

El ràpid creixement de l’empresa Google és l’exemple que tria el seu autor per conèixer els secrets del seu èxit i el que podem en aprendre, a través de 40 senzilles regles que tota empresa ha de seguir.

L’interior d’una redacció de diari

La innovació com a raó de ser

Títol: Els imperfeccionistes Autor: Tom Rachman Edita: Ed. Columna Temàtica: L’ofici periodístic

Títol: Si funciona, canvia’l Autor: Franc Ponti/ J.M. Ferrer-Arpí Edita: Ed. Gestión 2000 Temàtica: Habilitats directives

Amb les guerres de l’Iraq i l’Afganistan com a teló de fons, i l’ombra de Bin Laden i el canvi climàtic, aquest llibre ens explica la vida del personal de la redacció d’un diari, i com la seva vida privada pot portar el rumb del mitjà on treballen, amb una mirada irònica i commovedora.

El llibre basa el seu èxit a qüestionar moltes de les veritats quotidianes, per tal de poder explicar per què alguns projectes, tant personals com professionals, fracassen. En definitiva, és una superació de la por al canvi, o el gust per l’aventura creativa.

n-economia.com, la porta econòmica de les TIC N-economia és un portal web que té com a objectiu promoure la informació econòmica sobre les noves tecnologies de la informació, la innovació en general i els seus efectes a escala internacional, de la UE, de l’economia espanyola, regional i de sectors d’activitat i empreses. Està dirigida a tots aquells interessats en la nova economia, desenvolupament digital, gestió de la innovació, tecnologia en processos i productes, innovació en sistemes d’organització, societat de la informació i del coneixement, economia de xarxes i de la connectivitat, o qualsevol les seves múltiples variants, com poden ser empreses en procés d’adaptació a la nova economia, les administracions públiques en general, professionals TIC, directius i professionals que dediquen una atenció especial a la innovació, etc.

Eugo.es, l’eina per iniciar l’activitat empresarial El portal eugo.es està dirigit als prestadors de serveis (empresaris i emprenedors) dels estats membres de la Unió Europea que vulguin realitzar la seva activitat empresarial a Espanya. També està dirigit als consumidors (destinataris dels serveis) de les activitats empresarials per proporcionarlos la informació sobre les associacions i formes de reclamació, així com a les autoritats competents que atorguen les autoritzacions, registres, etc. L’objectiu principal és facilitar als prestadors de serveis la informació referent a les opcions de què disposa per a l’accés i exercici de la seva activitat empresarial. Per determinar el conjunt de tràmits i requisits necessaris, s’ha de seleccionar un seguit d’opcions per tal de poder determinar les necessitats i poder satisfer l’usuari sobre la informació que demana.

24

Octubre de 2010

ContraCrònica La crisi ha aguditzat l’enginy de molts creatius i empreses; d’aquesta manera, amb aquest esperit innovador i amb ganes de donar

forma a idees tant empresarials com de nous productes, neix la iniciativa Absolut Lab, de la mà de Xavi Barberà, de Reus, director creatiu

de Strike, la primera empresa de ‘coolhunting’ espanyola amb més de 10 anys d’experiència en aquest mercat.

Un laboratori per les idees AbsolutLab és un espai on es dóna forma, cos i sortida a les noves idees de les empreses i als nous productes CEDIDA

Núria Arlandes REUS/MADRID AbsolutLab neix com una iniciativa per tal de crear un espai on projectes innovadors de tots els àmbits empresarials i, fins i tot, l’emprenedoria puguin tenir una sortida real al mercat, és a dir, un entorn favorable a la creativitat en el qual el coneixement sigui transformat en productes i serveis innovadors, únic a Espanya on es completa tot el procés fent possible el pas de les idees a la realitats. Per tal de poder-ho fer una realitat, el projecte ve avalat pel suport d’agents tan importants dins del món empresarial com FABLAB, laboratori digital impulsat pel MIT de Boston (Massachussets Institute of Technologies), que té com a finalitat l’accessibilitat en l’ús de la tecnologia de la fabricació digital al servei de la societat. Així, sota el principi que “podem fabricar qualsevol cosa”, es fan realitat projectes i teories gràcies a les eines i al network global d’aquesta entitat. O ESADE, que ha dissenyat un programa de màsters específic per això, adaptat a les necessitats de cada alumne i acompanyant-lo en tot el procés creatiu des de la seva posada en marxa fins a la seva sortida al mercat. A més, no hi ha necessitat de tenir formació empresarial prèvia. També es fomentarà l’“open&cross innovation” com un camí obert a la creativitat aplicada al desenvolupament. Tot això pren cos a l’interior de les set plantes que ocupa en un edifici de Madrid i que serà l’escenari de diferents esdeveniments com tallers o workshops, conferències i jornades de la mà d’experts en diferents camps i beques pels projectes més interessants, que ajudaran al desenvolupament de les idees i projectes dels visionaris interessats. Així, especialistes locals i internacionals exposaran i compartiran els seus coneixements en un flux constant de creativitat i innovació.

AbsoluLab vol serun punt de trobada per nous conceptes.

Xavi Barberà. Director creatiu de Strike i creador d’AbsolutLab CEDIDA

«L’objectiu és oferir espai per desenvolupar idees” Núria Arlandes REUS

–Un projecte com AbsolutLab suposo que té una feina darrere molt forta, com ha estat dur-lo a terme?. «Doncs crec que serà el més a prop que estaré de sentir el que senten les dones al parir, sincerament. Bé, ha estat un procés molt complicat i amb molta tensió, però és normal ja que la marca s’hi juga molt. És una aposta molt arriscada per ells ja que s’enfronten a un món totalment nou (innovació, producció digital, tecnologia, etc.). L’origen del projecte és un brief que llança Absolut a Strike on ens demanen pensar en al-

guna cosa per generar awareness. A partir d’aquí, replantegem el briefing a llarg termini i molt més enllà d’un esdeveniment. La idea sorgeix de l’antagonisme de dos plantejaments, empresaris amb capital inversor i sense idees i gent amb idees brillants que volen donar-hi sortida al mercat. I ens vam adonar que si ho conjugàvem i buscàvem els millors players per donar-hi vida i acompanyar tot el procés, aconseguiríem donar noves oportunitats». –Renovar-se o morir, en temps de crisi és una necessitat tant per les noves iniciatives empresarials com pels nous productes?

«Absolutament. Els temps de crisi requereixen de creativitat, requereixen d’apostes arriscades, de moviments valents. La crisi que patim actualment és econòmica, però com a conseqüència d’una crisis creativa general. L’entorn ha avançat per inèrcia sense parar-se a pensar com podíem evolucionar d’una manera més efectiva, no hem estat atents a tot el que venia i ara estem on estem». –Què necessites per entrar dins del món d’AbsolutLab? «Necessites tenir inquietud per mirar, per pensar, per plantejar idees que aportin a fora, a la societat. Al Ab-

Xavi Barberà.

solutLab es genera i es produeix digitalment. És un espai dinàmic on tota idea ha de tenir una aplicació vàlida per la societat. No som una sala d’exposicions estàtica, vaja». –La seu d’AbsolutLab és a Madrid, creus que l’essència es podria estendre a altres ciutats, com per exem-

ple Tarragona o Reus? «La seu no és el factor rellevant d’aquest projecte, és dins on resideix la importància de la idea. Perquè a dins és on es genera el coneixement i serveix d’altaveu cap a fora, cap a la societat. Avui en dia pots tenir un “contenidor” així a Madrid, a Reus o on sigui, perquè les eines per comunicar el que allí passa són globals. Gent amb idees brillants n’hi ha a tot arreu i el nostre objectiu és oferir-los un espai per desenvolupar-les allà on sigui». –Quins projectes teniu a mitjà i curt termini? «La prioritat de Strike ara mateix és desenvolupar correctament aquest projecte. Precisament també estem treballant amb un pla d’expansió per l’AbsolutLab a les principals capitals europees a mitjà termini. I, òbviament, Strike segueix treballant projectes amb altres marques».

MÓN

02/11/10

BRASIL

Dilma Rousseff guanya les eleccions i serà la primera presidenta del país La vencedora va ressaltar que treballarà pels valors i drets democràtics EUROPA PRESS

L’escollida en les eleccions de diumenge passat com a nova presidenta del Brasil, Dilma Rousseff, va agrair al poble brasiler el seu suport en la votació, alhora que va qualificar el seu triomf com una «demostració de l’avanç democràtic» del seu país perquè «per primera vegada una dona presidirà el Brasil». «El meu primer compromís: honorar les dones brasileres perquè aquest fet fins avui inèdit es converteixi en un fet natural», va dir al respecte en el seu

primer discurs després de conèixer la seva victòria electoral. «La meva alegria és encara més gran a causa del fet que l’entrada d’una dona a la Presidència de la República es dóna a través del vot», va afegir, en relació a la qual cosa va subratllar «els valors i drets democràtics, entre ells l’habitatge digne i la pau social». Així mateix, la membre del Partit dels Treballadors va prometre «vetllar per la llibertat de premsa, la llibertat religiosa i de culte, per l’observació perma-

EP

Dilma Rousseff nent dels Drets Humans, per la constitució». «És increïble la capacitat de crear del nostre poble, per això

reforço el meu compromís fonamental de la meva campanya: l’eradicació de la misèria», va afirmar Rousseff. Concretament, va apuntar als nens i joves amb discapacitats i als desocupats com els grups de població que més atenció han de rebre. D’altra banda, la candidata del Partit dels Treballadors es va comprometre a continuar amb el llegat del seu antecessor, Lula da Silva. El relleu a la presidència del país tindrà lloc el proper 1 de gener.

TERRORISME

SUCCESSOS

La policia desactiva diversos paquets bomba a Atenes

Més de 50 morts pel naufragi d’un ferri a l’est de l’Índia

EUROPA PRESS

La policia va desactivar ahir a Atenes diversos paquets bomba, després que un primer paquet, dirigit a l’ambaixada mexicana, va explotar i var ferir lleument una treballadora d’una empresa de missatgeria. Una brigada antiterrorista va recollir les restes de l’explosiu per analitzar-les. Segons les primeres investigacions, el president

francès, Nicolas Sarkozy, i les ambaixades de Bèlgica i Holanda a Atenes n’eren els destinataris. La policia grega va detenir dos homes sospitosos d’estar vinculats amb un grup extremista d’esquerres grec, i descarta cap lligam amb Al-Qaeda. Es tracta de dos homes que podrien pertànyer al grup terrorista Conspiració de Nuclis de Foc que va iniciar la seva activitat el 2007.

ACTUALITAT

Moren més de 50 persones en l’assalt a una església de Bagdad També es van registrar 67 ferits EUROPA PRESS

El viceministre de l’Interior iraquià, Hussein Kamal, va elevar a 52 el nombre de morts i 67 el de ferits per l’assalt de les forces de seguretat a l’església de Nostra Senyora de la Salvació, al centre de Bagdad, presa per un grup de milicians islamistes en plena missa del diumenge. El balanç ofert pel tinent general Kamal només incloïa les víctimes civils i de les forces de seguretat, no els milicians morts durant l’assalt. Els segrestadors, presumptament vinculats

a Al-Qaida, mantenien retinguts a més d’un centenar de fidels que van assistir a missa en el moment de l’atac. Testimonis presencials van assegurar que van poder veure molts cadàvers a l’interior de l’església després de l’assalt de les forces de seguretat, que va provocar que els segrestadors van llançar granades i detonessin les armilles explosius que portaven posades. La mateixa església va patir diversos incidents greus a l’estiu del passat any 2004.

EUROPA PRESS

Els equips de rescat van aconseguir recuperar un total de 54 cadàvers de passatgers d’un ferri que es va enfonsar dissabte a aigües de la badia de Bengala, a l’est de l’Índia, però es tem que la xifra final de morts sigui encara superior, ja que hi ha encara 73 desapareguts. Sí que van aconseguir sobreviure 93 dels 220

passatgers, tots ells pelegrins. L’incident va tenir lloc als voltants de l’illa de Ghoramara, en l’estat de Bengala Occidental. Segons les investigacions, el vaixell transportava a més persones del permès i va naufragar després d’impactar contra un banc de sorra que no va ser detectat per la tripulació de l’embarcació.

diarimés - 13

14 - diarimés

BELLESA

02/11/10

ET RECOMANEM Xampús de Timotei renovats i amb noves fórmules Timotei renova els xampús amb set varietats diferents, dos acondicionadors i una nova mascareta que aporten molts beneficis als cabells.

menjar bé

Els beneficis mèdics de la dieta mediterrània Un estudi de Predimed afirma que seguir les recomanacions d’aquesta dieta equilibrada ajuda a reduir a la meitat la incidència de nous casos diagnosticats de diabetis Un estudi realitzat pel node PREDIMED-Reus, pertanyent al grup d’estudi PREDIMED, coordinat per l’Hospital Clínic de Barcelona, ha determinat que la dieta mediterrània pot reduir fins a la metitat la incidència de nous casos de diabetis diagnosticats. L’estudi ha consistit en el seguiment durant 4 anys de més de 400 pacients no diabètics amb edats compreses entre els 55 i els 80 anys. PREDIMED-Reus ha pogut observar que aquells individus que van seguir les recomanacions d’una dieta mediterrània, amb un suplement com oli d’oliva verge o fruïts secs, amb el temps van presentar un 52% menor risc de desenvolupar diabetis en comparació aquells que van seguir recomanacions de seguir una dieta baixa en greix, tant vegetal com animal, per prevenir una malaltia cardiovascular. L’estudi també ha constatat que la reducció observada en la incidència de

CEDIDA

La fruita, els vegetals i les hortalisses són elements bàsics en la dieta.

nous casos de diabetis es va produir independentment de la pèrdua de pes dels participants ni de les diferències en l’activitat física realitzada per als voluntaris de l’estudi. Aquest projecte mèdic

i social l’ha portat a terme l’equip de Nutrició Humana de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Rovira i Virgili i el CIBER Obesitat i Nutrició de l’Institut Carlos III, sota

la direcció del doctor Jordi Sales-Salvadó i amb col· laboració de l’Institut Català de la Salut. La diabetis Segons l’Organització Mundial de la Salut, existeixen més de 180 milions de persones diabètiques en tot el món, es preveu que aquestes xifres es dupliquin pel 2030 i que la mortalitat augmenti en un 50% en els propers deu anys. A Catalunya, les xifres d’incidència d’aquesta malaltia augmenten de forma progressiva, sobretot entre els joves. La realització d’una dieta saludable és un punt bàsic tant en la prevenció com en el control de la malaltia. La dieta mediterrània és rica en fruïtes, verdures, llegums, cereals, fruits secs i oli d’oliva que s’utilitza per a tot. Aquesta dieta, rica en greixos no saturats, vitamines i molècules antioxidants és adequada i saludable per a tothom.

ESPORTS

02/11/10

GOLF

CEDIDA

diarimés - 15

FUTBOL

Álex Cruz destaca que el penal contra el Còrdova va fer mal al Gimnàstic Diu que, després de veure reiteradament la repetició, encara no ho entén OLÍVIA MOLET

VICENTE M. IZQUIERDO

Joan Tombas, guanyador de la prova.

Recapten 2.000 euros en benefici d’una associació contra el càncer REDACCIÓ

Les instal·lacions del Club de Golf Costa Dorada van acollir, el passat dissabte 30 d’octubre, la 22a edició del Trofeu de Golf a benefici de l’Associació Española Contra el Cáncer, torneig organitzat per la delegació provincial pertinent. Aquest torneig, de caràcter benèfic, va aconseguir aplegar més de 100 participants i es van aconseguir recaptar 2.000 euros entre les aportacions procedents de les inscripcions i de les files zero, a banda d’un gran nombre d’empreses i particulars, que van voler col·laborar de forma desinteressada en aquest projecte. En l’apartat esportiu,

els resultats van ser molt bons en les quatre categories, tot i que va destacar, per sobre de la resta, la targeta entregada per Joan Tombas, amb un resultat stableford de 41 punts, entregant el millor resultat del dia, amb 69 cops bruts. José Albuixech, amb 3 sota par, va ser el millor en la segona categoria, mentre que Alicia Zaragoza, amb un resultat de 5 sota el par, es va adjudicar la tercera categoria. Francisco Jarillo, amb 36 punts stableford, es va adjudicar la quarta categoria i, pel que fa a la categoria júnior, Sebastià Casanella va ser el millor en finalitzar el recorregut amb el par net del camp.

Encara cueja el penal que va assenyalar Trujillo Suárez, aquest diumenge, al Nou Estadi a favor d’un Còrdova que va marxar a casa amb un punt a la butxaca. Transcorria el minut 83 quan el col·legiat madrileny, a instàncies de l’auxiliar, va marcar una situació antireglamentària dins de l’àrea de Rubén Pérez, fet que no va desaprofitar Luque per establir el definitiu 1-1, que anul·lava el gol anotat per Mairata nou minuts abans. Aquesta situació cou en el si de la plantilla grana i, en aquest sentit, Álex Cruz va apuntar ahir que «el penal ens va fer mal, pel minut i per la forma que succeeix. He vist la repetició trenta vegades i encara no trobo el perquè. Els àrbitres també influeixen, però ara hem de passar pàgina i ens hem de centrar en el proper partit». El jove extrem, que va continuar a la titularitat davant els andalusos, reflexionava sobre el succeït durant l’acció que va decidir el partit, i declarava que «et poses a pensar i, des del meu punt de vista, no sé què va poder veure. Són coses que passen. Vam fer un

Álex Cruz, lluitant una pilota durant un partit al Nou Estadi. bon partit i teníem l’oportunitat d’aconseguir els tres punts a casa. Tot i això, les decisions dels àrbitres també influeixen». Els jugadors van tornar ahir als entrenaments, sense temps per descansar i amb l’únic objectiu de sumar els tres punts aquest diumenge, contra el Tenerife, en un duel vital pels dos conjunts, els quals només han sumat sis punts en els trenta que s’han disputat.

En aquest sentit, els illencs arribaran al duel després de guanyar el seu primer partit de Lliga, aquest diumenge contra l’Elx (1-0) i el conjunt grana després d’estar vuit partits sense sortirne victoriós en cap. Cruz coneix la necessitat de guanyar a terres illenques i, en aquest sentit, ahir va manifestar que «seria molt important guanyar un resultat allí i, després, fer-lo bo a casa perquè, d’aquesta

manera, puguem enlairarlos i acabar de retrobar-nos amb els bons resultats».

Delporte, lesió fibrilar El club va anunciar ahir que Delporte pateix una lesió fibril·lar en el seu bessó dret. L’extrem, que va ser titular contra el Còrdova, va lesionar-se a la mitja hora de partit contra els cordovesos i avui se li practicarà una ressonància per conèixer l’abast de la lesió.

16 - diarimés

ESPORTS

02/11/10

HOQUEI PATINS

BIKETRIAL

El Reus Deportiu comença a veure que pot ser un aspirant clar al títol

CEDIDA

Els del Baix Camp, líders, ja avantatgen en cinc punts el potent Barça OLÍVIA MOLET

VICENTE M. IZQUIERDO

Això ja comença a anar de debò. El Reus Deportiu s’ha convertit en el ferm líder de l’OK Lliga, amb quinze punts sumats de quinze possibles i igualat amb el Coinasa Liceo. Tot i això, els del Baix Camp avantatgen els gallecs a la taula classificatòria, pel goal average, ja que han anotat 26 gols pels 9 que han rebut, mentre que el Liceo n’ha marcat 29, però n’ha rebut 15. A dia d’avui, aquests dos equips semblen els més fots de la categoria, per damunt d’altres dos conjunts que estan cridats a ser candidats al títol, però que no han començat la temporada tan fort com els dos primers. Es tracta del FC Barcelona-Sorli Discau i del Roncato Patí Vic. El conjunt blau-grana únicament ha sumat deu punts en aquest inici de lliga, esdevenint

Els pilots, durant l’homenatge.

L’Ajuntament de Torredembarra homenatja els pilots de biketrial REDACCIÓ

El Reus Deportiu va vèncer, aquest cap de setmana, l’Enrile PAS Alcoy, per cinc gols a tres. una de les decepcions fins al moment. El Barça és cinquè, mentre que els osonencs són quarts, amb onze punts.

Alejandro Domínguez ha sabut confeccionar un gran bloc, tot i la baixa del «Negro» Páez, la qual ha suplert amb garanties.

Tot i que encara és massa aviat per extraure conclusions, els reusencs volen ser candidats a la consecució del títol.

L’Ajuntament de Torredembarra va realitzar un homenatge, aquest dissabte, un homenatge als pilots de biketrial del Club Bike Trial de Torredembarra, els quals van participar en el Campionat del Món de l’especialitat recentment. L’alcalde del municipi torrenc, Daniel Masagué, va agrair als joves pilots l’esforç realitzat durant el campionat i, a més, va encoratjar-los a continuar

realitzant aquest esport a les files d’un dels millors clubs a nivell nacional. Ángel Batlle es va proclamar campió del món durant el torneig, mentre que Sergio García va finalitzar segon, en la seva categoria. Loïck Martí, Humbert Mallafré, Sergi Segú, Eloi Fernández, Germán Hernando i Daniel Tapioles també van participar tant al campionat mundial com a la recepció realitzada per l’Ajuntament.

ESPORTS

02/11/10

diarimés - 17

FUTBOL

La UE Valls segueix a l’estel·la del lideratge en el grup sisè de Primera VICENTE M. IZQUIERDO

La Unió Esportiva Valls s’ha confirmat enguany con un dels principals candidats a l’ascens a Primera Catalana, després del gran inici de temporada que ha realitzat. Els vallencs, amb vuit jornades disputades, únicament són superats a la classificació per l’Atlètic Camp Clar. Tots dos empaten a disset punts i són, juntament amb el Jesús Ca-

talònia, els clars candidats a pujar de categoria. El Valls s’ha confirmat com el millor equip, defensivament, parlant, del grup sisè de Primera Regional, ja que únicament ha encaixat set gols en el que va de campanya. Tot i això, no destaca per la seva capacitat golejadora, ja que ha marcat tretze gols, pels disset del Camp Clar i els vint del Jesús.

EL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ DE L’EMPRESA MIXTA DE SERVEIS FÚNEBRES MUNICIPALS DE TARRAGONA, S.A.

Us convida a la missa que celebrarà l’excel·lentíssim i reverendíssim Jaume Pujol Balcells, arquebisbe de Tarragona, el dia 2 de novembre a les vuit de la tarda, a l’església de Sant Antoni de Padua a la Rambla Nova, 105, de Tarragona en sufragi dels fidels difunts tarragonins morts des del primer de novembre de dos-mil nou. Tarragona, 2 de novembre de 2010

DEFUNCIONS Tarragona. José Pradells Sabaté. Ha mort als 80 anys. El seu funeral serà avui, a dos quarts de deu del matí, a l’església de Sant Sebastià de La Canonja. José Núñez Núñez. Ha mort als 71 anys. El seu funeral serà avui, a les onze del matí, a l’església de Sant Josep Obrer de Torreforta. Ramon Castro Orellana. Ha mort als 59 anys. El seu funeral serà avui, a dos quarts de quatre de la tarda, a l’església de Sant Fructuós. Julián Hernández Martín. Ha mort als 75 anys. El seu funeral serà avui, a les cinc de la tarda, a l’església de Sant Pere i Sant Pau.

María Lucía Pedros Gómez. Ha mort als 52 anys. El seu funeral serà avui, a les cinc de la tarda, a l’església de Santa Clara. Reus. Joan Recasens Montià Ha mort a l’edat de 78 anys. El funeral se celebrarà avui a les dotze del migdia , a l’església Sant Bernat. Antonio Navarro Rodríguez Ha mort a l’edat de 85 anys. El funeral se celebrarà avui a dos quarts d’onze del matí, a l’església de la Immaculada. Rosa Maria Rovira Bas Ha mort a l’edat de 55 anys. El funeral se celebrarà avui a les nou del matí, a l’església Sant Francesc.

18 - diarimés

OPINIÓ

La secció de cartes és oberta a la participació de tots els lectors i lectores de Diari Més, poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Sant Agustí, 21. 43003 de Tarragona o carrer Sor Lluïsa Estivill, 16, baixos. 43202 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.

02/11/10

EDITORIAL

De baix cost, però més car Els resultats de Ryanair entre els mesos d’abril i setembre han estat molt positius, ja que l’aerolínia va obtenir uns beneficis de 451,9 milions d’euros, una xifra que representa un 17% més que en el mateix període de l’anterior exercici. Tot i això, els inversors esperaven millors resultats ja que l’aposta d’aquesta aerolínia de baix cost està sent molt forta, per la part que ens toca a Reus i també a Barcelona, on fa poques setmanes s’ha instal·lat. Ara, la companyia ha decidit pujar un

10% els preus dels seus bitllets, una mesura que, segurament, no agradarà gens als usuaris, la gran majoria dels quals viuen la crisi econòmica en primera persona. A més, Ryanair, durant aquest hivern, baixa considerablement la freqüència de vols des de la capital del Baix Camp, fet que podria provocar que se’n ressentís molt sensiblement pel que fa al descens dels usuaris. Aquest fet, barrejat amb l’increment dels preus, pot deixar «tocada» la companyia.

TRIBUNA

Federalisme i catalanisme social

L

a raó de ser del PSC prové de la consciència social i de la consciència nacional. Aquestes van ser les dues raons de la nostra fundació i no entenem l’una sense l’altra. És el que ens fa dir que som socialistes i catalanistes per les mateixes raons. Avui tenim dues grans crisis, l’econòmica i la de la relació Catalunya - Espanya arran de la sentència del Constitucional promoguda pel PP. Pel que fa la primera, malgrat que el capitalisme ha provocat el caos que estem vivint, es resisteix a posar en marxa els canvis necessaris. Fa dos anys Sarkozy demanava refundar el capitalisme però no n’hem sabut res més i a finals de juny fracassava la cimera del G-20 de Toronto on es va renunciar a canvis significatius en el sistema financer. Tenim, doncs, una feina molt complexa sense tenir les claus de les reformes que han de ser, molt

majoritàriament, de caire internacional. Perquè, avui més que mai, la política és una petita part del poder que s’ha desplaçat cap a grans corporacions financeres, del pensament i de la seva transmissió, totes elles dominades pel pensament conservador. Però necessitem polítiques de progrés

la violència de gènere. I pel que fa a l’altra crisi, de Catalunya enllà han de saber que és inqüestionable la pluralitat d’Espanya. I no els tallem a tots pel mateix raser. Amb Zapatero hem assolit un nivell de competències i de finançament com mai. La col·laboració CiU-PP va ser desas-

ment personal, altres per un exercici de racionalitat, estem per una relació federal que asseguri millor l’economia, la cohesió social i el govern de la interdependència en un món global en què tenim moltes fragilitats i poques fortaleses i en què pel futur personal i col.lectiu hem d’actuar cons-

«Malgrat que el capitalisme ha provocat el caos que estem vivint, es resisteix a posar en marxa els canvis necessaris»

«La política és una petita part del poder que s’ha desplaçat cap a grans operacions financeres»

«Espanya no es pot permetre que la nació més dinàmica i més ben posicionada es vagi distanciant»

que ara requereixen d’austeritat condicionada pels mercats dels quals depenem inevitablement. Però hi ha molta diferència encara en com abordem dreta i esquerra la política econòmica i social, el Medi Ambient i l’energia, la investigació, l’educació, el transport, sanitat, serveis socials; les pensions i el seu futur, la igualtat i

trosa per Catalunya i el sr. Poblet governa la Diputació tarragonina amb un PP que ha provocat que ens retallessin un Estatut que volem sencer. Ho necessita Espanya perquè no es pot permetre que la nació més dinàmica i més ben posicionada es vagi distanciant. I ho necessitem els catalans perquè la majoria, uns per senti-

truint el màxim d’unitats i el mínim de divisions. I volem el catalanisme social que considera la cohesió i la igualtat d’oportunitats com l’únic camí per una Catalunya amb possibilitats de futur. Amb fractura – econòmica, social o cultural– Catalunya no existirà. O som un sol poble, o no serem.

em el millor projecte pel 2016 però el jurat no ens va entendre, que si és perquè som catalans. S’acabarà menjant el gos els deures? Afegir d’una banda l’eterna promesa de les utopies cultural, sanitària, educativa, esportiva en forma de milions virtuals i dibuixos per ordinador com el render del Complex Esportiu Sant Jordi o amb els múltiples «aviat-farem» sobre el pas soterrat de la Plaça dels Carros. De l’altra, la impossibilitat de fer anàlisis crítiques i fer propostes en positiu per aportar solucions sense ser titllat d’antitarragoní. Recordem que en

demanar transparència a la Candidatura dels JJMM 2017 se’ns va acusar de treballar per Cartagena! Les eternes promeses i la censura subtil o no són les eines fonamentals que utilitzen sempre els immobilismes, són les eines d’aquells que no volen cap canvi encara que hi hagi problemes i siguin incapaços de resoldre’ls. De molts dels problemes de Tarragona no en té la culpa el govern Ballesteros, però amb promeses i censura no n’esdevindrà la solució sinó que s’està convertint en part del problema.

Xavier Sabaté Candidat del PSC al Parlament per Tarragona

Tarragona no pot llançar la tovallola

T

arragona és una ciutat amb problemes que no tenen altres ciutats de les seves característiques, cosa que ens fa pensar que poden ser problemes que es poden resoldre. La neteja, la manca d’una oferta cultural suficient o la disponibilitat de biblioteques podrien ser tres exemples de problemes històrics que no són culpa del govern Ballesteros però que cal que analitzem i diagnostiquem per poder tractar amb encert. Darrerament, en parlar d’aquests temes, he sentit veus de l’entorn socialista en la línia de

més diari

tarragona ~ reus ~ costaDaurada Edita: Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001- issn: 1579-5659

Rafael Luna Cap de llista del PP per Tarragona al Parlament

C/ Sant Agustí, 21, 3r. 43003 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 21 47 21 C/Sor Lluïsa Estivill, 16. baixos. 43202 REUS 977 32 78 43 Fax 977 31 09 41 www.diarimes.com

que analitzar Tarragona de manera objectiva és ser pessimista, que tot funciona molt bé i que les crítiques responen gairebé a un sentiment antitarragoní. Són línies argumentals errònies notables arran de la pèrdua de la candidatura a Capital Cultural 2016 i que crec que són molt negatives per la ciutat perquè impliquen una sensació que el govern Ballesteros ha llançat definitivament la tovallola i s’ha afiliat al sindicat de l’eterna excusa: que si la crisi, que si els ciutadans no són cívics, que si la ciutat no pot estar neta, que si els coloms, que si tení-

Director General: Carles Abelló Cap de publicitat: Contxi Joan Disseny editorial: Carles Magrané Cap de distribució: Jaume Cañada

Directora: Sílvia Jiménez. [redaccio@mestarragona.com] Redacció: Laia Díaz, Carme Mas, Esther Valcárcel, Vicente Izquierdo, Mònica Just, Antonio Ramos. Especials: Laura Gómez. Tancament: Mario López. Fotografia: Roser Sans, Olívia Molet, Cristina Aguilar. Edició de publicitat: Sara Sorando. Distribució: Marta López. Administració: Núria Clos Distribució Publicitat: Maria Molleda, M. Jesús del Hierro, Carmen Soto, controlada: Mercè Ripoll, Antònia Turull. [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

CLASSIFICATS

02/11/10

IMMOBILIÀRIA • Venda Tarragona TARRAGONA ÁTICO RAM­ BLA NOVA Exclusivo ático en la Rambla Nova, para reformar . 120 metros, más 60 metros de terraza Posibilidad de plaza de aparcamiento para dos coches 977.24.21.60 Tarragona - L´Albada pis semi-nou de 3 dorm., 2 banys, cuina-off, amb galeria ,s-menjador amb balcons, a/a, exterior assoleiat, ascensor, parquing inclós. 170.000 euros. NOU HÀ­BI­ TAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419 ZONA NUEVA DE TARRA­ GONA. Casa de 130 m2. Planta baja: comedor de 40 m2, 1 servicio, cocina grande con salida a terraza y zona comunitaria. 1ª planta: Tres habitaciones dobles, una suite y otro baño completo, aire acondicionado por conducto. Decorada de diseño, lista para entrar a vivir. 325.000 euros. Parking muy grande gratis durante 2 años, con opción a compra. Tel: 630.925.071 CHALET EN EL CENTRO de Tarragona ciudad. Dos plantas, bodeguilla rústica y jardín. Aceptamos piso a cuenta como forma de pago. Tfno: 977 22 66 52 web: www.promysa.com. Torreforta , bonito piso de 3 hab., 2 baños completos, calef/AC, cocina con galeria, salón comedor, 2 terrazas y trastero. Exterior y soleado. Totalmente reformado. Tel. 615. 891. 932

Especial oferta del mes: Piso seminuevo en Violant d’Hongria. 3 habitaciones, 2 baños, galería, terraza, zona comunitaria. Muy soleado. Parking incluido. PVP 198000€ IVA INCLUIDO. 977.226.652

Se vende piso seminue­ vo en Paissos Catalans. 3 habitaciones, 2 baños, piscina, amplia zona comunitaria, PARKING DOBLE y trastero.250.000 euros impuestos incluídos. 977.226.652

Se vende piso en Pl. Castellers (Av. Catalunya). 4 habitaciones, 2 baños, perfecto estado. 270000€. Incluímos reformas A SU GUSTO en el precio. 977.214.713

EN VENDA PIS A SP i SP C/ Violant d´Hongria, 2 banys, 2 terrasses, parquet, calefacció , 3 habitacions. Preu: 190.000.euros negociables. Interesats trucar al telèfon 629.48.54.57. TARRAGONA CALLE SMI­ TH -CASTELLARNAU obra nueva, 2 habitaciones, calefacción, parquet, armarios empotrados 131.000 euros. 977.24.08.12 Se vende piso Rovira i Virgili. Seminuevo, 3 habitaciones (1 suite) con 2 baños. Cocina amplia, terraza. Opción a parking. 250.000euros. INCLUYE EL IVA. Compre sin sorpresas. 628.670.993

TARRAGONA, CALLE PERE MARTELL Obra nueva, Duplex de 125m2, 3habitaciones, 2 baños, 1 aseo, parquet, calefacción y a.a. con bomba de calor armarios empotrados 219.000euros 977.24.44.66 Se vende chalet indi­ vidual en el centro de Tarragona ciudad. Dos plantas más sótano con comedor rústico, terraza amplia y jardín. ACEPTAMOS SU VIVIENDA como forma de pago. Tfno: 628.670.993 Tarragona, xalet in­ dividual de 335 m² en parcel·la de 1.350 m², sala menjador amb terrasses, sala d’estar amb llar de foc, cuina office amb vitro., 5 dormitoris, 2 banys, calefacció, altell, solarium, bodega, pk, arbres fruitals i piscina, totalment exterior i assoleiat,

ben situat, s’accepta permuta, 380.000 euros. Tel. 639427018. VALL DE L’ARRABASSADA. 118 m2 útiles, 4 habitaciones, 2 baños, a/a, muy luminoso, frente al parque, terraza, galería y gran trastero, 280.000 euros. Parking opcional (+20.000 euros). Tel. 609.324.458 TARRAGONA CALLE CAS­ TELLARNAU Obra nueva, 3 habitaciones, 2 baños, esquinero, calefacción, parquet, armarios empotrados. Posiblidad de parking 199.500euros 977.24.08.12 TARRAGONA, CALLE PERE MARTELL Obra nueva, 2 Habitaciones y 2 baños, cocina independiente, parquet, calefacción y a.a. con bomba de calor Armarios empotrados 174.276euros. 977.24.44.66 IDEAL GENTE JOVEN, dis­ ponemos de viviendas económicas para comprar, también en opción a compra, pisos de 1 y 2 habitaciones en Bonavista. Facilidades en hipoteca o de compra. 977.54.38.46 Sant Pere i Sant Pau, piso de diseño. Plan­ta baja, Ed­ificio Mi­ra­mar II. Tel. 691.215.484 S.P. S.P. zona violant d’Hongria, c/ Miquel Servet, piso con muy buenas vistas al mar y a tarragona, seminuevo y en perfecto estado, 4 dormitorios, 2 baños, cocina con galeria, salon comedor, muy luminoso y soleado, parking. precio: 205.000.euros Pk opcional. tf. 977-25 09 93 URGE VENDER Chalet en Bosques, con piscina. 420.000 euros Tel: 650.342.563

TARRAGONA. Pis Mar­ qués de Montoliu, ben situat, 4 habitacions, 2 banys, traster i pàrking, armaris empotrats y molt assolejat. Preu 343.000 euros. Tel. 626.785.568 Reus. Passeig Prim. Pis de 90m2, 4 hab., 1 bany, aseo, balcó, parcialment reformat. Pk a la mateixa finca opcional 12.000 euros. Preu: 114.000 euros Tel. 615.620.161

totalment reformada amb qualitat. Jardí privat, 3 ha., 2 banys, cuina office, menjador amb sortida a jardí de 50m2, garatge. Preu: 212.000 euros Tel. 652 96 07 87 LA POBLA DE MAFUMET Chalet con jardín Compre a precio de alquiler por 738 euros/mes sin entrada. VEALO EN YOUTUBE. COM (buscar chale ts la Pobla) Tel: 977.84.28.21

Sant Pere i Sant Pau. Pis 60 m2, 2 habitacions dobles, bany complet, cuina e­qui­ pada, ga­leria, saló-menjador. To­tal­ment reformat + mo­ bles. Preu 105.000 eu­ros. Tel. 977 20.12.55. Ne­go­­­ciable. Vendo piso céntrico, de 60 m2, 2 hab., con trastero. A re­for­mar. Tel. 671.031.627. Pre­cio negociable.

Altres poblacions REUS. Camí Aleixar, 50. Pis cantoner, tot exterior, 150 m2 amb jardí i piscina, més pàrking doble i traster. Tel. 659.921.948 Vila-seca, c/ de la Font, pis reformat de 3 dorm. sala menjador amb balcó, cuina office, 2 banys, assoleiat, calefacció, ascensor . 139.000 euros. NOU HÀ­BI­TAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419 POBOLEDA PRIORAT. Ma­ set rehabilitado, 90 m2, 7 hectáreas de bosque, huerto, agua abundante, 60.000 euros. Tel. 619.342.206 URB. PELAYO. Casa in­ dividual de 2 plantes,

RIUDOMS. ÚLTIMS PISOS PROMOCIÓ OBRA NOVA. REF. 318. Zona Plaça de l’Arbre. Pisos de 2 i 3 habitacions. Plantes baixes amb jardí. Atics amb ter­rassa solarium. Façana obra vista. Climatització per conductes. Jardí. Piscina comunitària i zona de jocs. Pàrquing inclòs en el preu. Traster opcional. Entrega immediata. Qualitats altes. Preus a partir de 138.000 euros. Tel.: 977 81.40.10. BAIX CAMP. Casa de poble 320 m2, bones vistes, moltes possibilitats, 142.000 euros. Tel. 607.297.803. Vila-seca (Av.R. D’Olzina, 27 5-2), pis snou de 3 dorms., sala menjador amb balcó, cuina, 2 banys,, calefacció, moblat, exterior, pàrquing opc., 170.000 euros NOU HÀ­ BI­TAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96/ 630 482 419 EL MORELL- C/ Jacint Verdaguer, casa 2 plantas, 150 m2, 4 habitaciones, baño y aseo, amplio comedor con salida al jardín de 60 m2 aprox., terraza 12 m2, garaje privado, nueva a estrenar. Precio: 246.000 euros. Tel. 977 54.38.46. REUS. Pis de 3 habitacions, calefacció, 1er. sense ascensor, 120.000 euros. Tel. 977 32.13.03 LA SECUITA- Ctra. Tar­ ragona, casa 3 plantas, 160 m2, 4 habitaciones, 2 baños completos y un aseo, amplio comedor con chimenea, 2 terrazas y dos balcones, garaje privado, próximo a la estación del AVE. P r e cio: 275.000 euros.Tel.: 977 54.38.46.

DE PARTICULAR A PAR­ TICULAR, casa unifamiliar 130m2, terreny 600m2. Urbanització Pinalbert. 216.000 euros. Tel.: 652.908.361 Montbrió. Ref. 595. Pis semi-nou. 80 m2 utils. Antiguitat 2 anys. Planta baixa. 3 habitacions. Cuina americana equipada. Bomba de calor i a/c. Ter­rassa 20 m2. Piscina comunitaria. Pàrquing. Molt lluminós. Preu 156.000 euros.Tel.: 977 81.40.10. PROMOCIÓ OBRA NOVA A RIUDOMS. Ref 318. Zona plaça de l’Arbre. Pisos de 2 i 3 habitacions. Plantes baixes amb jardí, àtics amb ter­rassa solàrium. Façana obra vista. Climatització per conductes. Jardí, piscina comunitària i zona de jocs. Qualitats altes. Pàrquing inclòs en el preu. Traster opcional. Entrega immediata. Preus a partir de 138.000 euros. Tel. 977 81.40.10 La Secuita. Obra nueva. 1 dorm. A/A, parquet, cocina e­qui­pada. Pàr­quing. 123.000 eu­ros. Tel. 977 24.42.44 ref 5239 REUS piso de 75 m2 de 3 hab, comedor, cocina, calef. ascen. zona carrefour. precio: 106.000 euros. Tel. 617472053 Vila-seca. Piso de 3 dormitorios, co­ci­na in­de­pen­di­ ente, sin as­censor, 144.240 eu­­ros. Abs­­­te­ner­­se a­­­ge­­­n­­­­cias. Tel. 639.184.934

Locals, Oficines, Naus, Pàrquings, Terrenys Plaza de parking. Zona Gasómetro. 34.000 euros. Tel. 609.446.083

LOCAL COMERCIAL A TA­ RRAGONA C/CASTELLARNAU.Obra nueva, 100m2 de superficie interior. 135.000 euros. 977.24.08.12 Vendo parking Zona plaza Monrius. C/ Selva del Camp. Coche pequeño/ mediano. Tel.: 696.863.847 VENTA NAVES RUIDOMS. 950 m2 (PB)+ 250 m2 (Altillo) ó 1.900 m2 (PB) + 550 m2 (Altillo). Tel: 630.145.066 joan. cot@cotingenieros.com Nau en venda Riudoms. Superficie 520 m2. Nau aparador. Parket. Oficines.  Fals

diarimés - 19

sostre. Instal·lació elèctrica. Boques d’incendi. Extractors. Ben comunicat. Facilitat aparcament. Preu 290.000 euros Possibilitat lloguer amb opció de compra. Ref. 608. Tel. 977 81.40.10

• Lloguer Tarragona Vall de l´ Arrabassa­ da., c/ Llorenç Vilallonga, pis s/ nou de 3 dorm. s/ menjador amb terrassa, cuina office amb galeria, 2 banys, armaris encastats, parquet, a/a, ascensor, pk i comunitat inclosa. 750 euros /mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419 SE ALQUILAN APARTA­ MENTOS Y ESTUDIOS EN TARRAGONA de una habitación, amueblados, con electrodomésticos, A.Acondicionado. Gastos incluidos. DIRECTO CON EL PROPIETARIO. Tel: 977– 21.96.35 – 636.465.503 Hdez. Sanahuja, Àtic estudi , s- menjador amb terrassa, cuina americana amb vitro, bany complert, parquet, exterior, ascensor, com. inclosa. 440/ euros mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419 SP. I SP. - Av. Paisos Catalans, pis s/ nou de 3 dorm, s-menjador amb terrassa, cuina office amb galeria, 2 banys, calefacció, ascensor, com. inclosa. 520 euros/ mes. NOU HÀ­BI­TAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 /630 482 419 Alquiler de aparta­ mento de obra nueva, vistas al mar, sin muebles con pk por 570 euros /mes. 659 50 31 62

Altres poblacions Cambrils, pis de 3 dorm. s- menjador amb terrassa, cuina office, 2 banys, calefacció, moblat, assoleiat, amb parquíng i com. inclosa. 500 euros / mes. NOU HÀ­BI­ TAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419 Estudi Pallaresos, 375 euros, 24 m2 i 30 terrassa, llum, aigüa, internet, a/a i calefacció, tot inclós. Tel. 649.888.552 Reus St. Magí Alegre, loft s/ nou de 1 dorm., smenjador amb terrassa de 30 m. , cuina americana, bany complert, assoleiat, moblat , ascensor, i com. inclosa. 450 euros/ mes. NOU HÀ­BI­TAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419 Reus, Travessera de St. Pau, pis s/ nou de 1 dorm., sala menjador , cuina amb

20 - diarimés

CLASSIFICATS

vitro, bany complert, a/a ascensor, moblat , pk i com. inclosa. 415 euros /mes.NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419

Lloguer Despatxos, Oficines, Terrenys, Naus, Pàrquings, Locals Plaça pàrking petita, Jaume I nº31. Tel. 977 21.62.75 SE ALQUILA BAR (Barrio Icomar) Tarragona. Tel: 97722.34.40 CENTRO SOCIAL EXTREMEÑO Cochera C/ Joan Miró, 6 Tarragona. Tel. 639.987.478 Busco plaça de parking zona Rambla, c/Unió. 669.863.916

tru­­car al 696.­979.769 per a con­certar entrevista ¡ATENCIÓN! INGRESOS EXTRAS www.TrabajarDesdeCasa.com Tel. 93100-01-10 MULTINACIONAL EN EXPANSIÓN. Precisa comerciales en Tarragona. Abstenerse sin permiso trabajo. Incorporación inmediata. Retribución económica a partir 1.500 euros/mes. No necesaria experiencia. De 18 a 35 años. Interesados 680.157.509. Sr. Moreno. DISTRIBUIDOR ORANGE precisa personal comercial. No necesaria experiencia. Tel. 653.483.071

Traspàs

EMPRESA DE PROMOCIONES selecciona personal para diversas campañas, en atención al cliente.

TREBALL CONTABLE. Se ofrece experto contable-fiscal para todo tipo de contabilidades, impuestos. 657.817.725 Se busca trabajo en panadería o cafetería. Llama 617.644.316 Mujer busca trabajo por horas. Tel. 698.595.482 Empresa líder al sector del moble precisa dependent/a per a Reus. Es requereix: Experiència en el sector. Iniciativa pròpia i bon tracte. In­teres­sats­/ades

Hombre desempleado busca hombre para relación y trabajo. Tel: 653.460.239 PRÓXIMA APERTURA OFICINAS. Se buscan comerciales para Tarragona y Valls. Formación cargo empresa. Ofrecemos fijo más comisiones. C.M. Interesados presentarse Rambla Nova 114, 1º-3ª Tarragona. Tel. 629.733.736. Atenderá Sra. Olga.

Noi/home, mínima experiència en cuina i moltes ganes de treballar i d’apendre. Català parlat. Dissabte i diumenge festa. Envia CV fax 977 33.11.61-C/ Jovellanos,17 43201REUS

Llámanos hoy y empieza mañana.

Cafetería céntrica. Tel. 645.053.549

Chico soltero sin cargas busca chica soltera, sin cargas, entre 18-32 años, para relación seria y estable. No importa físico. Tel. 682.251.105

Joven responsable ofrece sus servicios de jardinería, para el cuidado o mantenimiento de masías con o sin herramientas. Tel. 608.131.252 / 977 10.71.86

Pàrking al costat Corte-Inglés. Tel. 667.880.741

Es traspassa flecacafeteria , part baixa de Tarragona. Tel:685.814.628

02/11/10

Tania RRHH tel: 645.867.388

Atención!! Prepárate para trabajar como: Técnico en Tanatoestética, técnicas de maquillaje, taponamientos, suturaciones con Tanatopractor titulado, prácticas reales Tanatorios. 902.110.239 Empresa líder al sector del moble necessita repartidor/muntador de mobles amb experiència. Amb vehicle propi per accedir al lloc de treball. Incorporació immediata. Interessats trucar al 977.30.10.33 de 9:00 a 14:00 i de 17:00 a 20:00 hores Ingresos extras www.eltrabajardesdecasa. com. Tel. 91 101.81.59

GRUPO EMPRESARIAL MEDITERRÁNEO, OFRECE 6 VACANTES PARA CUBRIR DISTINTAS SECCIONES EN SUS OFICINAS DE REUS SE VALORARÁ EXPERIENCIA O CONOCIMIENTOS COMO: - TRATO CON EL PÚBLICO EN GENERAL -RECEPCIONISTA -DEPENDIENTE -PUBLICISTA -PROMOCIONES -TELEOPERADORA -RELACIONES PÚBLICAS -AZAFATA -COMERCIAL -HOSTELERÍA -ETC… •PERSONAL AMBOS SEXOS, EDAD NO SUPERIOR A 40 AÑOS •JORNADA LABORAL INTENSIVA (DE LUNES A VIERNES) •CONTRATACIÓN INMEDIATA DE LARGA DURACIÓN •ALTAS REMUNERACIONES INTERESADOS LLAMAR EN HORARIO DE 9:30 a 14:30 AL TFNO.: 977 333 644 / 629 77 01 12

Señor viudo, agradable, educado, precisa señora/señorita de 21 a 45 para dos masajes semanales, buena presencia. No imprescindible experiencia. Se gratifica. Particular. Máxima discreción. Tel. 630.430.736 ES NECESSITA AJUDANT DE PERRUQUERIA amb nocions de manicura i pedicura. Tel. 977 22.77.75 Atención!! Aprovecha esta oportunidad. PRÓXIMA CONVOCATORIA, hazte: Escolta privado, Vigilante de explosivos y sustancias peligrosas, con potencial laboral acreditado por la Secretaría de Estado de Seguridad, Ministerio del Interior. 902.104.268

AMISTAT ¿QUIERES ENCONTRAR AMISTAD, pareja, grupos y cenas? ARA-VIU. T e l . 977 24.38.70 / 630.432.999 CIPS Club amigos. Organiza psicóloga. Tel: 977 243 029 -625.496.482. www.ci-ps.com

Se ofrece gigoló mayor para señoras mayores. Seriedad. Tel. 648.978.314. Hombres NO

REFORMES LLAR INSTALACIONES Y REPARACIONES. Electricidad, agua, fontanería, pladur, domótica, calefacción, a/a. Precio-calidad económico. Tel: 977 – 77.25.09 -- 637.537.361

PA­SEO PRIM- RE­US. Tel. 977 32.82.24. EN BENVINGUT SOCIAS Nº 32. EL VENDRELL (TARRAGONA).977.18.15.15 DINERO AL INSTANTE. COMPRA DE ORO Y JOYAS MC. Máxima tasación. Raval Martí Folguera, 27. Reus. Tel.: 977.32.17.27. TAR­R A­ GONA, C/ CAPUTXINS, 28 BONAVISTA COMPRA Y VENTA DE ORO BERMÚDEZ Cambia tus joyas usadas o rotas por dinero, pagamos hasta 27 euros. gr. Pagos al contado. Abierto domingos hasta el medio día. C/ 20, nº 56 Tel. 692.228.340

COMPRO COCHES FURGONETAS, 4X4 Pagamos en efectivo No importa estado Con/Sin ITV Tel: 615.994.876

MOTOR

ALBAÑILERIA. Realizamos toda clase de trabajos. Presupuestos sin compromiso. Sr. Codina. Tel. 977 54. 12.34 - 609.240.935 RAMÓN. El seu electicista-fontaner, rapidesa i qualitat. Tel: 646.323.371 Se ofrece paleta para hacer reformas en general. Económico y serio. Tel. 615.891.932

COMPRES PRUDIX COMPRO ORO jo­yas usa­das, MEJOR PRECIO,(SIN ENGAÑOS.) PAGAMOS AL INSTANTE. O’Do­­nell, 25 junto

BEL. Gabinete de Tarot y orientación personal. 15 años de experiencia. Tel: 667.031.194. Tarragona centro. 20 euros.

TAROT TAROT ARISAM. Te aclara tus dudas amor, pareja, salud trabajo y di­nero. Tel. 806.40.11.38 REBECA VIDENTE TAROTISTA. Oferta Visa 15 euros. Tel. 938.618.694 LA BRUJITA HECHICERA ¡Nací para ayudarte! Videncia, Tarot, Péndulo. Aciertos

CLASSIFICATS

02/11/10

garantizados. 806 516 508. 608.536.753. Aclara tus dudas. ¡Llámame! Te atenderé personalmente 24h. Mayo-

com Se venden ordenadores a buen precio y 2 impresoras. Tel. 699.805.230 Se vende servidor HP en muy buen estado. Uso exclusivo empresas. Tel. 699.805.230 Vendo muebles oficina. Dos mesas y dos armarios. Buen precio. Tel. 699.805.230 MASAJE ANTIFATIGA AMBOS SEXOS A DOMICILIO. TEL. 658.438.386

RELAX

Madurita. Completo 30 euros. Reus. Tel: 671.132.020

VIDENTE soluciona todos sus problemas. Resultados en dos días. Tel: 652.166.855

ALTRES Se vende fotocopiadora para empresa. Multifuncional. A muy buen precio. Tel. 699.805.230 REparació de televisors i ordinadors totes les marques www.lightelcom.

Reus. KAREN cubana, te espero en mi piso privado. Tel: 648.266.866 MADURITA, 140 pecho. Cachonda, con ganas de mucho sexo. Tel: 634.187.354 Argentina, Salou, masajes y algo más. De 9 a 23 h. Tel: 667.306.753 SOL. Novedad. Besucona, francés sin, todos los servicios. Tel: 682.505.399 MORENA, 24 años. Recibo en privado. Horario concertado. Todos los servicios. Tarragona. Tel. 667.998.025 REUS. No hay nombre para lo que te diré: sexo, amor, caricias...etc., sin prisas, confortable. Guapetona, con clase, céntrico. Tel. 685.428.196 Necesito chicas Reus. Tel. 690.780.766

en

NOVEDAD!! Morenaza en Tarragona, bombón, exuberante, griego, francés sín. Tel. 698.465.293 NURIA. 28 años, casada, 130 pecho natural, “masajista titulada”, garganta profunda, francés sin, sado-erótico, griego, puño americano. Tel. 630.590.899 Catalana madurita, masajes profesionales, complementos. Discreción. Particular. Creixell-Tarragona. Tel. 682.735.542 EMPRESA EN TARRAGONA VACIAMOS NAVES, TRASTEROS, TIENDAS, RECOGEMOS CHATARRA, GESTIONAMOS RETIRADAS DE AUTOMÓVILES. 977 20 64 92 687 566 085

DEPILACIÓN RÁPIDA Y DURADERA , PROBLEMAS DE FOLICULITIS, TODO TIPO DE PIEL Y VELLO DESDE 30 EUROS SESIÓN INTERESADOS LLAMAR: 977-212835 SISTEMA AVANZADO ELLIPSE

Novedad en Salou. Somos 8 chicas guapas, cariñosas, alegres, cachondas y juguetonas. 24H. Copa gratis. Visa. A partir de 20 euros. Tel. 666.379.704

Tel: 617.755.291

VANESSA, cariñosa, complaciente. 30 euros completo. Discreto. Reus. Tel: 671.788.470

res de 18 años.

PALACIO DEL PLACER.

DOS HERMANAS españolas, superlésbico, besos lengua, beso negro, lluvia, copro, supereconómico. Tel. 646.578.471 Cuerpo divino, morbosa, besucona. 30 euros. Reus. Tel. 663.262.883 DANIELA guapa, cariñosa. Piso discreto. 30 euros. Reus. Tel. 692.740.035 MADRE-HIJA. Jóvenes, lésbico superauténtico, copro, lluvia, francés, supereconómico. Tel. 638.418.619 SE PRECISA MASAJISTA para centro de masajes relax. Tel. 615.780.295 ESPAÑOLA, muñequita, curvas de vértigo, muy morbosa, recibo sola. Discretísimo. Tel: 690.261.056 MADURITA, rellenita. Piso privado de 16 a 21 hrs.

PAMELA. Novedad. Cariñosa, te espero para realizar todas tus fantasías… tel: 682.505.399 Dos preciosas damas muy complacientes. Todos los servicios. Tel: 688.280.551 Rubia exótica, todo tipo servicios, sado, ama, sumisa, copro. Tel. 653.302.825 Dos Catalanas rellenitas, superviciosas, lésbico real, beso negro, francés natural bebido, parejas. Salidas. Tel: 681.158.712 JESSICA, mulata, colombiana, todos los servicios, cachonda, morbosa. 658.392.009 Tarragona TRAVESTÍSIMA KARINA espectacular, viciosa, dotadísima, orgásmica, besucona. Salidas. Tel: 680.874.562 BOLIVARIANA, 24 añitos, culito respingón, te atiende en Reus. Tel: 603.649.911 REUS. FRANCÉS INOLVIDABLE A PELO con orgasmo 20 euros. Tel: 618.459.632 EVA catalana, cariñosa, 22 añitos, universitaria. Discreto. Reus. Tel: 693.976.973 REUS. Marcela, masajista profesional. Servicios económicos. Particular. Tel. 605.634.378 REUS. NOVEDAD ESPAÑOLAS. Bombón, madura 50 años, 95 pecho natural. Mínimo 30 euros. Tel. 626.328.942 NATALIA, rusa complaciente, masajes eróticos, francés natural.(Cambrils). www.alinarelax.com Tel: 664.563.275 IVONE, jovencita, cariñosa. Todos los servicios. 30 euros completo. Tel: 659.377.652 JENNIFER. 23 añitos, catalana, 20 euros completo. Tarragona. Discreto. Tel. 697.411.514 NOVEDAD KARINA recién separada, guapísima, cariñosa, francés natural. Tel. 659.184.966 BOMBÓN CATALÁN, recibo sola. Piso privado. Discreto. Tel: 610.686.779 Morena, catalana 20 años. Tel. 689.535.868 El mejor francés de Tarragona, 25 años, cariñosa, todos los servicios. Tel. 679.833.963 SOL. Bombón, cariñosa, te

espero para realizar todas tus fantasías. Tel. 659.184.966 Jovencita, madurita, atractiva, morbosa, francés natural, muy cariñosa. Tel. 659.089.893 SEÑORA 44 años, me ofrezco a darte placer, estoy muy guapa y apetecible. Discreto. Tel: 691.039.481. NOVEDAD ANNA. Sexy y elegante, madrileña preciosa, jovencita. Iniciándose, muy cariñosa, francés sin. (Cambrils) www.alinarelax. com Tel: 664.563.275 LULÚ MADURITA 60 años, multiorgásmica, morbosa, juguetona, cariñosa. Salou. Tel: 645.681.250 Sin prisas, 30 euros completo. Reus nueva chica rusa. Discreción. Tel: 610.871.682 Se necesitan chicas para piso relax. Tel. 615 383 697 MASAJES ERÓTICOS, placenteros, excitantes, en camilla. Rubia sensual. Tarragona. Tel: 638.006.756 29 euros servicio completo. 10 chicas nuevas, todos los servicios. Reus. Tel: 689.763.858 SALIDAS DESDE 80 euros. 8 Señoritas espectaculares, nacionales-internacionales. También atendemos en nuestro piso muy confortable. (Cambrils) www.alinarelax.com Tel: 664.563.275 Guapísima masajista titulada, “masajes en camilla completos”. Tarragona. Particular. Tel: 677.213.012 Novedad CARLA brasileña espectacular, 22 años, amante exquisita, francés natural. (Cambrils). www.alinarelax. com Tel: 664.563.275 AZUCENA 23 años, guapísima, dulce, cariñosa, masaje relajante y francés natural. En Reus. 679.817.236 Jovencita, cariñosa, atención las 24 hrs.30 euros servicio completo. Tel: 665.803.332 GUAPÍSIMA NÓRDICA, 20 años.Francés completo, masajes dulces. Tarragona. Tel: 669.262.608 5 RUSAS ESPECTACULARES 19/25 años, guapas, morbosas y complacientes. Te esperan en Cambrils. www.alinarelax.com. Tel: 664.563.275 Paula. Sexo total. Cariñosa. Morbosa. 102cm pecho. Particular. Salidas. Tel.: 664.077.776 MÓNICA. Catalana, encuentros con rigurosa discreción. Creixell-Tarragona. Tel. 682.529.074 NOVEDAD IRINA ¡angelica rusa! 20 años, figura esbelta,

TRAVESTI EL VENDRELL. SOLA EN CASA. TEL. 600.317.245

muy completa y complaciente. (Cambrils) www.alinarelax.com Tel: 664.563.275 ESPAÑOLA. Empresaria, no profesional, horas concertadas. Creixell-Tarragona. Tel. 608.411.781 20 años, masajes dulces y muchas cosas más… Tarragona. Tel: 669.262.608 CLAUDIA, 26 años, rubia, 90 de pecho, delgadita, dulce y complaciente. Todos los servicios. En Reus. Telef.: 699 242 637 MADURITA, 140 pecho. Cachonda, con ganas de mucho sexo. Tel: 634.187.354 ¡Me gustaría probar un buen caldo de semén…! Tel: 688.244.380 -24hrs MARTA, 25 años, morenaza, 100 de pecho, dulce y muy caliente. Todos los servicios. En Reus. Telef.: 626 317 701 LAURA, 29 años, precioso cuerpo, cachonda y muy caliente. Masaje en camilla. Todos los servicios. En Reus. Telef.: 639 984 083 NOVEDAD TORREDEMBARRA 25 euros completo. Tel: 689.104.056 JESSICA despanpanante, 22 años, guapísima, delgadita, ¡ 120 pecho!. Muy complaciente, francés natural, masajes eróticos. (Cambrils).www.alinarelax.com Tel: 664.563.275 CHICAS RECIBIMIENTO PERSONALIZADO. Sola en casa, discreción absoluta, camilla, masaje oral, anal y testicular. A partir de 30 euros. ANA: 34, norteamericana 626.932.377 / ADA: 25 eslovaca - 688.225.804 / GINA: 25 hawaiana - 688.242.758 / TAMARA: 23 española 688.200.059 / CAMILA: 25 venezolana - 619.391.001 / LAURA: 25 rumana 698.407.435 /MELISA: 25 rumana - 689.909.448 / Chicas calientes jóvenes y maduritas de tu ciudad o cercanías desean relaciones esporádicas con hombres. 803.52.33.21. Fijo: 1,16 euros. Móvil: 1,51euros. Mayores de 18 años. En Reus. CANARIA insaciable, 130 pecho natural, independiente, “todos los servicios”, francés completo. Tel. 698.545.026 ALEXANDRA, rusa espectacular, 26 años. Amante exquisita, juegos eróticos, placer 100%, ¡Todos los servicios!. (Cambrils). Tel: www. 664.563.275. alinarelax.com YANIRA 20 años. 2 servicios 40 euros. Griego. Reus. Tel: 653.613.385 KAREN. Madurita, muy cariñosa. Todo de todo. MARINA rusa. Tel: 689.187.473 Cristina jovencita, 2 servicios 40 euros. Discreto. Reus. Tel. 648.132.051

diarimés - 21

SERVEIS

22 - diarimés

02/11/10

TELEVISIÓ PROGRAMACIÓ

L’HORÒSCOP ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 20/04

21/04 al 21/05

22/05 al 21/06

22/06 al 23/07

Cerques en el sexe una via de fuita, però tanta con­ questa no és el que satisfarà el teu cor, tracta de desenvo­ lupar una actitud més receptiva.

L’amor et somriu­ rà. Bones notícies en el plànol eco­ nòmic: un negoci o inversió important realitzat fa temps comença a donar els seus fruits.

La sexualitat enri­ queix amb matisos renovadors: et tro­ bes en un moment d’intensitat afecti­ va i de noves pos­ sibilitats en la con­ questa.

Sentiments cà­­­lids reconforten l’uni­ vers amorós; per als solitaris, una revitalització de la vida social: l’opor­ tunitat de conèixer noves persones.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

24/07 al 23/08

24/08 al 23/09

24/09 al 23/10

24/10 al 22/11

Evita tot tipus de diàleg referit a di­ ferències en les qüestions senti­ mentals: avui no serà fàcil arribar a cap acord, hauràs de tenir paciència.

Les relacions fami­ liars, especialment entre pares i fills, passen per una bona etapa; pel que fa al sentimen­ tal, deixa’t portar pels sentiments.

Els astres, har­ mònics, aporten subtils alternati­ ves a favor de les reconciliacions, de nous romanços i de compromisos amorosos.

La voluptuositat és font de plaure, però també pot convertir-se en un risc, sobretot quan es tracta de cedir a les temptacions: cuida el que tens.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

23/11 al 21/12

22/12 al 20/01

21/01 al 19/02

20/02 al 20/03

En qüestions del cor, actuar ser impulsiu sense mesurar les con­ seqüències dels actes pot ser dece­ bedor, i no brindar cap resposta.

Un projecte de convivència obre la porta a situa­ cions molt plaen­ teres en la teva vida amorosa, (fi­ nalment et deixes portar pel teu cor).

Es buiden els ca­ mins en l’amor i antigues discre­ pàn­cies queden re­sol­tes i el bon ànim torna als cors, així que viu­ ràs dies de pau.

Els frecs i la ira so­ lament desgasten les relacions, trac­ ta de manejar el teu mal humor. El trànsit de Plutó et motivarà per intro­ duir alguns canvis.

AGENDA TARRAGONA. Exposició. «Espais Espectaculars» Als Serveis Territorials de Cultura fins el 12 de novembre TARRAGONA.Exposició. «Il·lusió i moviment. Els orígens del cinematògraf» A l’Auditori de Caixa Tarragona fins el 16 de gener TARRAGONA. Exposició. «Cambodja, terra d’esperan-

TVE1 06:30 Telediario matinal 09:00 Los desayunos de TVE 10:15 La mañana de La 1 14:00 Informativo territorial 14:30 Corazón de... 15:00 Telediario 1 16:05 El tiempo 16:15 Amar en tiempos revueltos 17:00 El clon 17:30 Mar de amor 18:20 España directo 20:00 Gente 20:30 Desafío champions 23:00 Españoles en el mundo 23:55 Destino: España 00:50 Paddock GP 01:20 La noche en 24 horas 02:50 TDP Noticias 03:20 TVE es música

TVE2 10:00 La aventura del saber 11:00 Documentales culturales 12:00 La Casa Encendida 12:30 Para todos La 2 14:30 Miradas.2 15:00 La mitad invisible 15:30 Saber y ganar 16:00 Grandes documentales 18:55 Biodiario 19:00 Paso a paso con Nacho Duato 19:30 El hombre y la Tierra 20:00 La 2. Noticias 20:30 Miradas.2 21:00 Página 2 21:25 Sorteo Bonoloto 21:35 Nube de Tags 22:00 El cine de La 2: El ciclo Dreyer 23:30 Con visado de calle 00:00 ZZZ

ANTENA 3 06:00 Las noticias de la mañana 08:45 Espejo público 12:30 La ruleta de la suerte 14:00 Los Simpson 14:30 Los Simpson 15:00 Antena 3 Noticias 1 16:00 Cine: Una mujer sospechosa 17:30 3D 19:15 El diario 20:15 Karlos Arguiñano en tu cocina 21:00 Antena 3 Noticias 2 22:00 El club del chiste 22:30 Física o Química 00:15 Maneras de vivir 02:30 Adivina quién gana esta noche 05:00 Únicos

CUATRO 06:20 Shopping 07:00 Matinal Cuatro 09:05 Alerta Cobra 12:55 Las mañanas de Cuatro 13:55 Noticias Cuatro 1 14:50 Noticias Cuatro deportes 1 15:40 Tonterías las justas 17:00 Fama Revolution 18:55 Dame una pista 20:00 Noticias Cuatro deportes 2 20:30 Noticias Cuatro 2 21:30 El Hormiguero 22:30 House 23:20 House 00:10 House 01:00 House 02:00 Tonterías las justas (Redifusión) 03:00 Cuatro Astros

TELECINCO 06:30 Informativos Telecinco Matinal 09:00 El programa de Ana Rosa 12:45 Mujeres y hombres y viceversa 14:30 De buena ley 15:00 Informativos Telecinco 15:00 15:45 Sálvame 20:00 Pasapalabra 20:55 Informativos Telecinco 22:00 Enemigos íntimos 02:30 Locos por ganar 04:00 Infocomerciales 05:00 Fusión sonora

LA SEXTA 07:00 La Sexta En Concierto 08:30 Futurama 09:00 Futurama 13:00 Crímenes imperfectos 14:00 laSexta Noticias 14h 15:25 Sé lo que hicisteis... 17:10 Numb3rs 18:10 Caso abierto 19:00 Navy, investigación criminal 20:00 laSexta Noticias 20h 20:55 LaSexta Deportes 21:30 El intermedio 22:00 Cine: Los impostores 00:00 Buenafuente 01:15 El intermedio 02:15 Astro tv 05:00 Teletienda

TV3 08:00 13:20 14:00 14:20 14:30 15:40 15:50 16:35 18:30 19:20 20:15 20:35 21:00 21:50 22:35 23:45 00:50

CANAL REUS TV 13:45 Visc de la Terra 14:00 Notícies. Primera edició 14:30 Empreses 15:00 Terra de Vins 15:30 10 Comarques 16:00 Notícies 16:30 Empreses 17:00 Cops Amagats 17:45 Visc de la terra 18:00 Notícies 18:30 Empreses 19:00 L’Enviat especial 19:30 Esports en Xarxa 20:00 Notícies. Segona edició 20:30 Punt de Trobada 21:30 Empreses 22:00 Notícies 22:30 Punt de Trobada 23:30 Empreses

TAC 12 13:00 Doc’s 14:00 Noticies 12 14:30 Doc’s 15:30 La Setmana 16:00 Noticies 12 16:30 Reemissió 18:00 Bricomans 18:15 Programació Infantil 19:30 Esports en xarxa 20:00 Noticies 12+El Temps 20:30 Saló de Plens 21:00 Interès 21:30 Autoindefinits 22:00 Noticies 12 22:30 Reemissió 00:00 PSP 00:05 Angles

CANAL CATALÀ 10:30 Tarragona Opina. Dimecres 11:30 Productes i serveis 12:00 La Santa Missa 12:30 Productes i serveis 13:00 Tarragona Opina. Dimarts 14:00 T-notícies 14:30 L’entrevista. Felip Puig 15:00 Perspectives 16:00 T-notícies 16:30 Anem a plaça 16:45 Economia i empresa 17:00 Tarragona Opina 18:00 Un món a mida 18:30 Catalunya Opina 20:30 T-notícies 21:00 Pericos Online 22:00 Tarragona Opina. L’alcalde respon 23:00 L’entrevista. Jordi Jané 23:30 La ronda

ça» de Gervasio Sánchez A Caixafòrum fins el 21 de novembre

Els matins Bocamoll Telenotícies comarques El medi ambient Telenotícies migdia Cuines La Riera Divendres Erica El guardià Esport Club Espai Terra Telenotícies vespre Alguna pregunta més Zona Champions Copenhaguen - F. C. Barcelona Zona Champions Tottenham - Inter Desapareguts

FARMÀCIES TARRAGONA:

REUS:

Micó Recasens, Gabriela

Guillen-Navàs-Sentis-

Rambla Nova, 127 (24 hores)

Villanueva

977.22.06.03

Av. Paisos Catalans, 116 dreta

Roca Solsona, Rosa Maria

(24 hores) 977.32.27.51

C.N. 340 km, 5 Ciutat Residenci-

Llevat Brianso, Josep

al i de Vacances (24 hores)

General Moragues, 107 (Diürn)

977.20.78.84

977.31.30.46

TELÈFONS D’INTERÈS URGÈNCIES Bombers.................................................................................................... 085 Emergències................................................................................................112 Urgències (Ambulàncies)......................................................................... 061 CAMBRILS Ajuntament.................................................................................977 79 45 79 Policia local............................................................................... 977 79 45 66 Centre d’Assistència Primària (CAP)......................................977 36 30 74 SALOU Ajuntament................................................................................977 30 92 00 Policia local................................................................................977 30 92 12 VILA-SECA Ajuntament................................................................................977 30 93 00 Policia local................................................................................977 30 93 16 Ambulatori................................................................................. 977 39 40 27 TORREDEMBARRA Ajuntament................................................................................977 64 00 25 CAP.............................................................................................977 64 38 09 Policia local...............................................................................977 64 60 05

CINEMA CARTELLERA TARRAGONA OCINE TARRAGONA Ocine 1 Saw VI 17.00 Ocine 1 Déjame entrar 19.45-22.15-00.40 Ocine 1 El gran Vázquez 22.30/dv: 00.40 Ocine 2 Los seductores 16.00-18.10-20.20-22.30 Ocine 2 Híncame el diente dv:00.40 Ocine 3 Gru-3D 16.00-18.00-20.00 Ocine 3 Avatar-3D 22.00 Ocine 4 Paranormal Activity II 16.30-18.30-20.30-22.40 /dv:00.40 Ocine 5 Vivir para siempre 16.00-18.00-20.00-22.00/dv:00.00 Ocine 6 Rumores y mentiras 16.00-18.15-20.30-22.40/dv:00.40 Ocine 7 Red Social 17.00-19.45-22.30/dv: 00.45 Ocine 7 Planet 51 16.15 Ocine 8 Family Strip(VOSE) 16.00-18.00-20.00-22.00/dv:00.00 Ocine 9 Stone 16.00-18.15-20.30-22.40/dv:00.45 Ocine 10 The Town, ciudad de ladrones 17.00-19.45-22.15/dv:00.45 Ocine 11 Pa negre 16.00-18.15-20.30-22.40/dv:00.45 Ocine 12 Didi Hollywood 17.00 Ocine 12 Come, Reza, Ama 19.15-22.15 Ocine 13 La tropa del Trapo-3D 16.00-17.45 Ocine 13 Wall Street 2 19.30-22.15 Ocine 14 Ga Hoole-3D 16.15-18.20-20.30-22.30/dv: 00.30 Ocine 15 Gru mi villano favorito 16.30-18.30 Ocine 15 Herois Consultar cartellera Ocine 16 Los ojos de julia 16.00-18.15-20.30-22.40/dv: 00.45 ALTAFULLA CINEMES LES BRUIXES ALTAFULLA Les Bruixes 1 Rumores y mentiras Les Bruixes 2 Los ojos de Julia Les Bruixes 3 La red de social Les Bruixes 4 Hincame el diente Les Bruixes 4 Dejame entrar

18.15-20.15-22.15-00.15 18.00-20.05-22.10-00.15 18.00-20.10-22.20-00.30 18.10 20.00-22.10-00.30

Les Bruixes 5 Les Bruixes 5 Les Bruixes 6 Les Bruixes 6 Les Bruixes 7

Gru mi villano favorito 18.20 Didi Hollywood 20.20-22.20-00.20 Paranormal Activity 2 18.30-20.30-22.30-00.20 Ga’Hoole la leyenda de los guardianes 18.00-20.00 Wall Street el dinero nunca duerme 21.45-00.15 LES BRUIXES CINEMES -ALTAFULLA: 977 651 421

Sala 7 Pa negre Sala 8 Gru: mi villano favorito Sala 8 La red social

16.00 - 18.05 - 20.15 - 22.30 16.00 18.00 - 20.15 - 22.30 Més informació al telèfon 977 754 978

LAUREN REUS MULTICINES Lauren 1 The town: ciudad de ladrones 16.35 - 19.45 - 22.15 Lauren 2 La red social 16.35 - 19.30 - 22.15 Lauren 3 Los Seductores 16.15 - 18.25 - 20.30 - 22.30 Lauren 4 Híncame el diente 16.20 Lauren 4 Wall Street 2: el dinero nunca duerme 19.30 - 22.05 Lauren 5 Paranormal activity II 16.25 - 18.35 - 20.35 - 22.20 Lauren 6 Los ojos de Julia 16.05 - 18.15 - 20.20 - 22.25 Lauren 7 Stone 16.10 - 18.20 - 20.25 - 22.30 Lauren 8 Gru: mi villano favorito 16.15 - 18.15 - 20.15 Lauren 8 Didi Wollywood 22.30 Lauren 9 Ga’Holle: la leyenda de los Guardianes 16.05 -18.05 -20.00 -22.00 Per a més informació i venda anticipada d’entrades: www.laurencinemas.net

VILA-SECA OCINE VILA-SECA Ocine 1 Rumores y mentiras 16.15-18.15-20.15-22.30 /dv: 00.30 Ocine 2 La red social 17.30-20.00-22.30/dv:00.45 Ocine 3 Los seductores 16.00-18.15-20.30-22.40/dv: 00.45 Ocine 4 Los ojos de Julia 18.15-20.30-22.40/dv: 00.50 Ocine 4 Planet 51 16.15 Ocine 5 Ga’Hoole: La leyenda de los guardianes 3D 16.00-18.00-20.00 Ocine 5 Wall Street 2 22.00/dv: 00.30 Ocine 6 The town: ciudad de ladrones 17.30-120.00-22.30/dv: 00.50 Ocine 7 Paranormal activity 2 18.30-20.220-22.45/dv:00.40 Ocine 7 Los Ojos de Julia 18.15-20.30-22.40 Ocine 8 Déjame entrar 16.00-18.15-20.30-22.40/dv: 00.50 Ocine 9 Gru, mi villano favorito (V.cat) 16.30-18.30 EL VENDRELL Ocine 9 Herois (català) 20.30-22.40/dv:00.50 OCINE Ocine 10 El diario de Greg 18.10-20.10-22.15/dv:00.15 Ocine Rumores y mentiras 16.30-18.30-20.30-22.40/dv:00.40 Ocine 10 Paranormal activity 2 20.00-22.00 Ocine Red Social 16.15-18.30 Ocine Wall Street 20.45/dv:00.20 REUS Ocine Stone 16.00-18.15-20.30-22.45/dv:01.00 REUS PALACE Ocine Paranormal activiti 2 16.30-18.30-20.35-22.40-00.40 Sala 1 Los ojos de Julia 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 Ocine Saw VI 16.20 Sala 2 El Diario de Greg 16.00 - 18.15 Ocine Déjame entrar 18.15-20.30-22.45/dv:01.00 Sala 2 Wall Street 2: el dinero nunca duerme 20.30 Ocine The Town 16.00-18.15-20.30-22.45/dv:01.00 Sala 3 Saw IV 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.30 Ocine Los ojos de julia 16.10-18.20-20.35-22.45/dv:01.00 Sala 4 Ga Hoole 16.00 - 18.15 - 20.15 Ocine Ga Hoole 3D 16.20-22.45/dv:00.50 Sala 4 Híncame el diente 22.00 Ocine Gru 3D 18.15-20.20 Sala 5 Déjame entrar 16.00 - 18.10 - 20.20 - 22.30 OCINE: 902 170 831 / 977 660 778

A L’ÚLTIMA

02/11/10

L’ACUDIT Napi

diarimés - 23

SUDOKU

Nivell mitjà

EL TEMPS Espai patrocinat per:

21

º

Temperatura mínima Temperatura màxima

13º

Estat del cel: Romandrà cobert tota la jornada al vessant nord del Pirineu, mentre que a la resta de la serralada i al quadrant nord-est quedaran intervals de núvols que deixaran el cel puntualment mig ennuvolat. A la resta del territori s’imposarà el cel serè o poc ennuvolat.

EDUCACIÓ

El Cau del Tauró de l’Arboç obrirà portes cada dia En aquest Museu es pot contemplar l’exemplar de la Miracle que va ser capturat a Tarragona l’agost del 2007 veïnes. Això farà que biòlegs, estudiants o, simplement turistes, vulguin El Cau del Tauró de l’Arboç obrirà pròapropar-se per estudiar de primera ximament a diari amb la finalitat de mà alguna de les peces que té el musensibilitzar sobre la importància dels seu. taurons en l’ecosistema marí. Segons Joan Ribé va afirmar també que va explicar el seu director, Joan Ribé, aquest primer acord amb l’Ajuntal’objectiu és sensibilitzar cada dia més ment ajudarà a fer front a les despeses sobre la importància d’aquestes espèmensuals del museu valorades en uns cies ja que sense aquesta, altres pei1.000 euros. Ribé va assegurar que esxos també desapareixerien. Ribé va pera que els acords amb l’Ajuntament dir que gràcies a l’acord a què es va arserveixi per potenciar encara més el ribar amb l’Ajuntament fa uns mesos reclam turístic del municipi del Baix es podrà dur a terme aquesta tasca de Penedès. difusió amb la finaliA través d’una cessió tat que escoles de tot L’objectiu es sensibilitde l’Aquari de Barceloel país coneguin, vezar sobre la importànna, el Cau del Tauró de gin i toquin alguna de l’Arboç té el tauró la les 80.000 peces de les cia d’aquest animal en Miracle de Tarragona que consta el museu, l’ecosistema marí que a l’agost del 2007 entre elles, la Miracle. va ser capturat a la La taurona gris es va platja de la ciutat. El director del Mucapturar a la platja del Miracle a l’esseu va puntualitzar que amb els grups tiu del 2007. d’escoles que visiten el museu es vol Malgrat que encara no hi ha una impulsar un debat sobre la situació data tancada per aquesta obertura direal dels taurons al món. ària, Ribé va detallar que un dels obRibé va detallar, a més, que prop jectius d’aquesta nova etapa del mude cent milions de taurons són assasseu ha de servir per augmentar-ne la sinats a l’any, molts d’ells únicament difusió i promoció entre les localitats ACN

per la seva aleta ja que la seva sopa de tauró és un menjar molt ben valorat. El responsable del museu de l’Arboç va lamentar que alguns pescadors capturin taurons, els tallin les aletes i

els tornin al mar. El director del museu va explicar que el seu origen recau 15 anys enrere quan es va començar a interessar pel món dels taurons. ACN

Al Cau del Tauró de l’Arboç es pot veure la Miracle, que va ser capturada a Tarragona a l’agost del 2007.

24 - diarimés

PUBLICITAT

02/11/10