www.diarimes.com
27 de març de 2015 núm. 15
URBANISME
El Castell de Vila-seca i el seu jardí ja es poden veure des del carrer S’ha enderrocat el mur de pedra que l’aïllava dels vianants. P10
Josep Poblet: «Em torno a presentar perquè encara queda molta feina per fer»
FOTO: CRISTINA AGUILAR
ELECCIONS L’alcalde encapçalarà novament la llista de CiU i afirma que encara està il·lusionat i amb ganes de treballar pel municipi i els vila-secans. OBJECTIUS Poblet creu que Vila-seca podrà sortir reforçada de la crisi actual i planteja un corredor verd des de la Plana com a projecte de futur. P2 L’alcalde Josep Poblet ha expressat la seva voluntat de tornar-se a presentar a les eleccions municipals empès pel desig de portar al municipi fora de la crisi de manera definitiva. Assegura que se sent fort i amb energia per encarar un nou mandat, i es planteja com a principal repte reduir la taxa d’atur i aconseguir unes xifres altes d’ocupació.
Pel que fa als reptes de futur, Poblet es mostra convençut que Vila-seca jugarà un paper clau en el desenvolupament econòmic del Camp de Tarragona. En clau municipal, té com a objectius construir un corredor verd que enllaci els tres nuclis de població, des de la Plana, passant per Vila-seca i acabant al mar, així com la transformació d’un tram més del
frontal marítim de la Pineda. A més, assegura que la presència universitària a Vila-seca encara té molt camí per recórrer, i que el govern municipal és garant, impulsor des de l’origen i entusiasta defensor dels nous projectes turístics que puguin anar naixent al voltant del parc temàtic de PortAventura, com FerrariLand o tot allò que pugui anar arribant.
Josep Poblet al seu despatx de l’Ajuntament de Vila-seca.
URBANISME
FOTO: C.S.
La demarcació de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes edita un llibre sobre Vila-seca L’obra recull la transformació urbanística del nucli històric i fa un repàs a les intervencions que s’hi han dut a terme. P7
LA PLANA
Els veïns de la Plana estrenen la plaça de Sant Joan La zona s’ha transformat en un nou espai de plataforma única, per prioritzar el pas dels vianants sobre els vehicles. P11
MÚSICA
Vila-seca acull la 13a Trobada d’Orquestres de Nivell Elemental Va aplegar 230 alumnes i professors d’escoles i conservatoris. P14
TEATRE
Alícia Bescós és la nova presidenta dels Amics del Teatre L’entitat estrena temporada aquest diumenge. P5
Ramon Nadal, gerent de la planta, va fer una visita guiada per les instal·lacions.
Un grup de vila-secans visita la planta de SIRUSA, on els residus generen energia MEDI AMBIENT La planta de revalorització energètica de Tarragona dóna servei als municipis del Camp de Tarragona. P8
2
mésvila-seca 27 de març de 2015
EL TEMA Josep Poblet Alcalde de Vila-seca
«Hem d’aconseguir unir Vila-seca i la Plana amb un extens corredor verd» Poblet tornarà a encapçalar la llista de CiU a les pròximes municipals i repeteix, afirma «perquè encara tinc il·lusió i queda molta feina per fer» Cristina Serret
— Ben aviat començarà la campanya electoral de les eleccions municipals. Què l’ha portat a tornar a presentar-se com a alcaldable per Vila-seca? — M’hi ha portat la convicció en la feina que estic fent, afegida al fet de comprovar que tinc intactes la il·lusió i l’entusiasme per continuar fent aquesta feina. Penso que poder treballar per al teu municipi, la teva ciutat i la teva gent és una circumstància excepcional. I, naturalment, també cal esmentar el meu equip de govern, que m’anima molt perquè són un grup de persones que ha fet una gran feina. Tot aquest conjunt de circumstàncies m’han fet prendre aquesta decisió. Em sento a gust i amb forces, i per tant estic animat a continuar, perquè veig que encara hi ha molta feina per fer, i perquè vull superar aquesta maleïda crisi. Això també m’hi ha convençut molt. Vull tornar a veure uns temps millors, sense l’atur actual, amb una Vila-seca que mostri la seva musculatura. Perquè estic segur que, d’aquesta crisi, Vila-seca en sortirà més forta que abans. Ho vull fer possible, ho vull veure i ho vull garantir. — Han estat uns anys difícils per a molts Ajuntaments del nostre territori. Com li ha anat al de Vila-seca? — La hisenda ens ha salvat. La bona administració econòmica de la que veníem, la prudència pressupostària amb què hem actuat sempre, l’austeritat amb què hem tractat la despesa, i en definitiva, la bona administració econòmica, han sigut la garantia principal per passar la crisi sense patir de manera insuportable. Ho dic així perquè, patir, hem patit. Famílies i persones, però hem tingut mitjans per fer-hi front i ajudar a les persones que, sense una hisenda municipal com la que tenim, haurien patit més del compte. Nosaltres no hem retallat, no hem escapçat programes socials. Els hem fet créixer perquè convenien més que mai. — Les inversions municipals tampoc no se n’han ressentit? — Tampoc no hem retallat inversions. En tot aquest mandat hem seguit invertint, fins al punt que la crisi ha anat aparellada amb unes inversions de més de 60 milions d’euros. No tots els diners han estat nostres, però entre els nostres projectes i els d’altres administracions hem
arribat a aquesta xifra. I a més també hem fet programes de formació molt importants, amb l’objectiu de garantir l’ocupació en el futur. I això ens ha costat ua mitjana de 2,3 milions d’euros anuals en els últims quatre anys, que és un impacte molt gran en un pressupost d’uns 26 milions d’euros. Tot això ha estat possible gràcies a la bona salut econòmica del municipi, el no estar endeutats, el no pagar un deute car i pagar amb puntualitat. I tenir una hisenda sanejada, que no arrossega cap llast del passat. A més a més tot això ho hem fet sense perjudicar-la, al contrari, pensant en els anys venidors. Per tant la crisi no ha estat l’excusa per girar l’esquena a ningú ni per fer un forat al pressupost, sinó que s’ha vist contestada des de Vila-seca amb un instrument pressupostari molt fiable, molt sòlid i amb plenes garanties per a la gent. — Molts municipis s’han vist molt afectats per les retallades del Govern. Aquest tam-
bé? Heu hagut de fer de coixí d’aquestes retallades? — No ens ha tocat més remei. La Generalitat no ha fet retallades perquè li agradi, sinó perquè havia de resoldre un dèficit pressupostari de més de 8.000 milions d’euros. Aquesta monumental desviació pressupostària que va heretar el govern actual ha fet patir les hisendes municipals de Catalunya, perquè ha calgut aplicar uns mecanismes de reconducció. A Vila-seca, per exemple, podem veure que el nostre Conservatori ha hagut de rebre més aportació municipal de la que rebia per compensar aquella que no rep de la Generalitat. Les nostres llars d’infants han hagut de rebre suport d’altres administracions i suport municipal, perquè la Generalitat no les ha pogut atendre com ho feia abans. Tot i així, el nostre grau de dependència del govern català no és tan alt com per a fer-ne un símptoma d’alarma. Ens ha fet patir, però ho hem pogut resoldre sense comprometre en excés
el nostre govern municipal. Hauria estat millor que no hagués fet falta, però com que ha calgut, ho hem fet. Quan la Generalitat pugui tornar a assumir els costos, ens trobarà disponibles per rebre de nou els ingressos que alleugeriran les càrregues municipals. — El Govern de l’Estat també ha collat força les administracions municipals, oi? — Sí. En tota aquesta crisi també hem de comptar tot allò que ens detrau el Govern de l’Estat. Amb l’IVA que paguen els serveis públics, no tenint en compte que som un municipi turístic, i amb unes aportacions que sempre són insuficients al costat de l’esforç que han de fer municipis com els nostres per donar servei als veïns. Per tot això, a Vila-seca fem pressupòsits sobre les pròpies capacitats, més que les que ens puguin venir de fora, que sempre són d’agrair quan són en forma d’inversió, però que quan són en forma d’aportació a la despesa corrent, ja sabem que són molt curtes.
— Vostè també és president de la Diputació de Tarragona. Des d’un punt de vista territorial, quin creu que és el paper de Vila-seca en el Camp de Tarragona? — Estem en una cruïlla estratègica. En el triangle TarragonaReus–Valls, o Tarragona-ReusCambrils, Vila-seca sempre està al mig. Som el pas obligat de totes les vies de comunicació en sentit nord-sud que van paral·leles a la costa, com la Via Augusta, el corredor del Mediterrani, l’AP7, l’A7, som l’eix d’aquestes infraestructures, tant en l’àmbit ferroviari com en el del transport per carretera. Tenim un model d’economia que descansa tant en l’àmbit turístic, i és punter, com en l’àmbit industrial, en el sector químic i petroquímic. I som el gran espai de creixement de l’àmbit portuari i logístic de Tarragona. Tenim polígons propis amb un creixement constant, i alhora tenim ocupat encara no el 30% del terme municipal amb activitats econòmiques i socials.
Per tant, tenim un 70% de terme per a creixements futurs. En resum, som un municipi amb una economia molt diversificada, que som garant per a qualsevol projecte de creixement turístic, industrial o portuari del futur. A més, estem implicats en projectes col·lectius molt importants en l’àmbit de la formació universitària, amb el campus universitari, en l’àmbit del turisme, la geografia i l’ordenació del territori, en l’àmbit musical tenim el Conservatori, que és l’únic municipal de grau mitjà de tota la demarcació... Som doncs una economia diversa, molt forta, amb un gran entrellat econòmic i amb totes les infraestructures de present i de futur. — Vila-seca serà clau en els projectes de futur del Camp de Tarragona? — N’estic convençut, perquè hem apostat sempre per una governança que va més enllà del propi municipi. D’aquí que tinguem constituïts consorcis, mancomunitats i altres ens de
EL TEMA FOTO: cristina aguilar
Han estat uns anys difícils, però tenir una hisenda sanejada ens ha salvat
Josep Poblet va néixer a Vila-seca l’any 1956, és casat i pare d’un fill. És alcalde de Vila-seca des de l’any 1993.
Vila-seca tindrà un paper clau en el concert econòmic del Camp de Tarragona
governança territorial. En el debat ferroviari hi som des de l’any 1983, som pioners en el debat de l’aportació a l’àmbit turístic: Vila-seca i Salou vam impulsar PortAventura. Pel que fa a l’àmbit de la industrialització química i petroleoquímica, als anys 60-70 vam començar a fer passos en aquesta direcció, i la Zona d’Activitats Logístiques, la ZAL, que té 100 hectàrees de superfície, està prevista en el terme municipal de Vila-seca. Amb tot això és fàcil fer-se a la idea del pes econòmic de Vila-seca, no només de l’actual, sinó també del que està cridat a jugar en el futur en tot aquest concert econòmic del Camp de Tarragona. — Vila-seca és un municipi amb tres nuclis molt diferenciats que tenen necessitats singulars. Com es planifica la política municipal amb aquesta premissa? — Doncs apostant per un model de qualitat, de serveis idèntics al conjunt del municipi. De la Plana fins a la Pineda hi ha el
mateix enllumenat, el mateix servei de clavegueram i aigua, la mateixa qualitat de carrers i el mateix manteniment dels serveis públics. Un municipi ha de ser un element d’identificació col·lectiva, amb un estàndard, alt, si pot ser, igual per a tothom. Aquesta és la nostra aposta. Hi ha un segon nivell, que és la proximitat en els serveis. Això ja sí que comporta un cost addicional. A la Plana tenen tot el que han de tenir: l’escola, l’església, el dispensari mèdic, el centre cívic, els serveis financers, els seus col·lectius, la seva zona esportiva, tot allò que fa que els veïns de la Plana, en equitat amb els altres veïns del municipi, puguin tenir els serveis a prop de casa seva. A la Pineda passa el mateix. Per tant, tenim molts serveis que han d’estar triplicats, perquè hi ha persones que no poden salvar amb facilitat grans distàncies. Aquesta és una servitud que tenim els municipis que no estem constituïts en una sola peça, però l’experiència dels anys ens
ha demostrat que això no és cap impediment perquè puguem mantenir el nivell de confort dels veïns. També dins del nucli de Vila-seca procurem que als barris hi hagi els seus serveis. Aquest equilibri hi és en els parcs i jardins, escoles, centres cívics… Per tant, aquest model no és només per a nuclis separats, sinó que quan una ciutat es fa gran, també es busca acostar els serveis als veïns. — La Pineda ha viscut uns anys molt bons gràcies al turisme rus, però les previsions per enguany no són gens optimistes. El nucli està preparat per a una davallada de visitants russos? — No ens agraden les baixades. Ho dic per endavant. Ni a mi, ni a ningú. Naturalment sobreviurem a aquesta baixada, només faltaria. Primer, perquè ja hi hem estat, sense turisme rus. I creixíem cada any. És cert que el turisme rus ha estat una injecció de molta força. Ara tenim el regidor de Turisme a Rússia, perquè estem segurs que aquest turisme
es recuperarà, i el que no podem fer és girar-li l’esquena. Evidentment, hem de buscar altres sectors, apretarem més amb el turisme francès, el turisme de l’Estat, el català, l’anglès, intensificant molt les nostres campanyes de promoció en altres països perquè facin aquest efecte pal·liatiu. L’any passat aquest efecte ja el va produir el turista de l’Estat, perquè com a conseqüència de la lleu recuperació econòmica tornem a sortir una mica més de vacances, i en el nostre cas va ser un percentatge important que va compensar una mica l’efecte rus. Enguany aquesta presència haurà de ser més important, perquè el rus farà una davallada més important. I també apostem per la imaginació i per tornar a refermar la nostra intensitat d’actuació a Rússia, que és un país molt gran, i amb unes ciutats molt grans, amb un mercat amb un potencial de 150 milions de prersones, i 50 milions els ucraïnesos. Per les circumstàncies que tots sabem se’ls encareix
mésvila-seca
3
27 de març de 2015
Enguany haurem de fer que el turisme d’altres destinacions compensi la davallada del rus
Volem transformar un tram més del frontal marítim de la Pineda per donar-li més amplitud
La presència universitària a Vila-seca encara té un camí per recórrer, i l’estem explorant
Encaro el futur amb moltes ganes de renovar la confiança dels veïns de Vila-seca
enormement sortir del país, però encara hi ha unes capes altes i mitges en creixement que poden tornar a anar venint. Per tant, és qüestió de seguir mantenint calenta aquesta línia de promoció amb Rússia i, sobrertot, Ucraïna. — Quins són els reptes pendents al municipi? — Una ciutat dinàmica sempre té reptes pendents. Avui el repte és sortir de la crisi, superar-la definitivament. En aquest mandat hem treballat molt en aquesta línia. Jo calculo que en un parell d’anys més, aquesta zona, amb la capacitat de generar llocs de treball que té, així que s’animi una mica l’economia, haurem resolt aquesta xacra i tornarem a tenir la gent amb un nivell d’ocupació satisfactori. Ajudarem els que no pugui seguir el ritme, però hem de tenir una majoria de la població treballant. Aquest és el repte pendent que ve d’aquests anys de crisi, però tot i això l’hem anat escurçant molt, hem passat del 22% d’atur al 18%, i ara a l’estiu tornarem a baixar a xifres molt inferiors, de 12 al 14%. El que volem és que després de la temporada alta les xifres d’atur no tornin a remuntar, sinó que ens quedem en aquests nivells i l’ocupació comenci a créixer. Aquest és el repte pendent. — I els reptes de futur? — Volem fer una connexió entre la Plana i Vila-seca. Nosaltres tenim un somni, que és fer un corredor verd, que neixi a la Plana, vagi recorrent tota la part més rural del municipi, obrint un nou camí de comunicació entre la gent de la Plana i Vila-seca per dins del terme municipal. Arribarà fins al Castell, que ja estarà obert al públic i amb els jardins oberts, d’allà passarem a l’Hort del Colomí i entroncarem amb el Raval de la Mar, que estarà arbrat de dalt a baix, passarem pel Parc de la Torre d’en Dolça, el golf de PortAventura, la Sèquia Major i el Pinar del Perruquet, al costat del mar. Aquest corredor verd ha d’articular la nova comunicació entre la Plana i Vilaseca i marcarà aquests 6-7 km de sender que, de forma verda, arbrada i amable, acompanyarà qualsevol passejada de l’interior cap a la costa, o en sentit contrari. Un altre projecte de futur és el Parc Cultural del Castell i el Celler. Ja tenim tots dos edificis comprats, d’un ja n’estem acabant les obres i de l’altre desitgem començar-les. Posarem
en valor cultural i social tot el conjunt, i els dos edificis estaran harmonitzats amb els jardins del voltant i l’àrea de vianants que crearem al seu entorn. Aquest serà el punt culturalment més potent del municipi, i una de les seves icones, ja que ens fa posar en el més alt valor el símbol de Vila-seca, el seu castell. Aquest és un altre gran projecte que acabarà de rematar l’operació de reforma global del centre històric, on la major part del patrimoni històric ja està comprat, les torres de defensa, els portals i, en definitiva, tota la resta d’indrets de caràcter històric del municipi. Després també he de parlar del campus universitari, que està adquirint una força extraordinària, i tractarem que en tingui més encara. La presència universitària a Vila-seca encara té un camí per recórrer, i l’estem explorant. Pensem que podem ampliar aquest camp de coneixements, de recerca i de transferència de coneixement al món de l’empresa. Tot això, amb la sortida de la crisi, ha d’explosionar, ha d’anar a més. — I pel que fa a la Pineda? — Naturalment hi ha els projectes de PortAventura que han d’arribar, dels quals en som garants, impulsors des de l’origen i entusiastes defensors, com FerrariLand, els creixements que el parc temàtic pugui tenir al llarg d’aquests pròxims quatre anys, que des del consorci i des de Vila-seca els impulsarem. Pel que fa al nucli de la Pineda, a més d’arribar fins al mar, volem transformar un tram més del frontal marítim, amb una intervenció molt potent que li doni encara més amplitud. Volem potenciar encara més l’àmbit hoteler, ens hi volem especialitzar monogràficament, perquè les grans destinacions turístiques tenen establiments hotelers de gran qualitat. — Finalment, i ja en el pla més personal, afronta aquest 2015 amb noves energies? — L’encaro molt més bé d’ençà de les últimes notícies. Quan fa uns dies vam saber que, a més de tenir la raó, se’ns reconeixía, vivim més tranquils. Encaro els mesos que queden del 2015 entusiasmat, i vaig a les eleccions municipals amb les piles carregades i ple d’optimisme, i amb la voluntat de guanyar-me un cop més la confiança dels veïns de Vila-seca.
4
mésvila-seca 27 de març de 2015
ACTUALITAT
TURISME PORTAVENTURA
Sobre aquestes línies, un moment de la inauguració oficial, amb el Conseller Andreu Mas -Colell. Al costat, un dels espectacles del parc temàtic.
PortAventura inaugura la temporada del 20è aniversari Per celebrar l’efemèride el parc estrena una tematització especial i estrena 19 noves produccions Redacció
Dissabte 21 de març PortAventura va iniciar oficialment la seva vintena temporada amb la presència d’Andreu Mas-Colell, Conseller d’Economia, Josep Poblet, alcalde de Vila-seca, Pere Granados, alcalde de Salou, Arturo Mas-Sardá, President de PortAventura i Luis Hérault, nou Director general. Tots plegats van assistir a la descoberta d’una placa commemorativa de l’efemèride.
Aquest 2015 el parc temàtic oferirà moltes novetats, entre les quals destaca una tematització especial amb motiu del 20 aniversari. A més, quan arribi l’estiu la carpa del Cirque du Soleil obrirà portes per mostrar el seu nou espectacle, ‘Amaluna’, que es representarà els mesos de juliol i agost. De fet la companyia canadenca ha signat un contracte pel qual assegura que portarà els seus espectacles a PortAventura durant cinc anys més.
La resta d’espectacles del parc també es renovaran amb motiu d’aquest aniversari, i hi haurà 19
L’1 d’abril obrirà portes el primer hotel de cinc estrelles del resort, La Mansió de Lucy noves produccions –entre espectacles i shows itinerants– que se sumaran a les de sempre.
Pel que fa a les propostes especials, enguany hi haurà fins a sis «Nits Blanques» temàtiques (amb un horari ampliat fins a les 4 de la matinada), així com diversos esdeveniments especials, com dues «Oktoberfest», dues «Nits Negres» per Halloween i una «Nit de Nadal». Quant a la renovació hotelera, aquest 2015 obrirà les portes el primer hotel de cinc estrelles del resort, La Mansió de Lucy, mentre que l’Hotel Gold River, de
quatre estrelles, s’ha vist ampliat amb el nou edifici Callahan, que inclou 78 noves habitacions d’alt standing. Tot plegat ha comportat una inversió de 10 milions d’euros. La Mansió de Lucy obrirà l’1 d’abril, mentre que el Gold River ho farà al juny. Les expectatives per a la temporada que acaba de començar són superar els 4 milions de visitants de l’any passat, augmentar en un 40% els assistents internacionals i arribar al milió de per-
SOCIETAT
noctacions en hotels. Segons el director general de PortAventura, Luis Hérault, en la temporada que tot just comença del parc temàtic espera compensar la previsible davallada del turisme rus amb un creixement del públic espanyol i francès. Hérault també ha assenyalat que la caiguda del mercat rus afecta més el públic que visitava el parc que no pas les pernoctacions dels hotels. FerrariLand El 7 de maig es posarà la primera pedra de FerrariLand, el parc temàtic dedicat a la famosa marca de cotxes. Es preveu que els treballs de construcció s’allarguin fins a finals del 2016 o principis del 2017, i s’hi invertiran 100 milions d’euros. Actualment, sense comptar la futura àrea de Ferrari, PortAventura encara té 70 hectàrees lliures de construcció. CEDIDA
El Club Ciclista Vila-seca i l’Escola Municipal de Ciclisme presenten la nova temporada Els nens i nenes de l’Escola Municipal de Ciclisme de Vila-seca s’han vestit amb la roba oficial per fer-se la fotografia de presentació de la nova temporada de l’entitat, presidida per David Pié, que també n’és professor. Per segon any consecutiu,
els petits han comptat amb el patrocini de Bayer. Els futurs ciclistes tenen edats compreses entre els 5 i els 14 anys, i ja corren en competicions provincials. Pié ha explicat que el nombre d’alumnes inscrits a l’escola s’està mantenint força estable
els últims anys, per bé que quan els nens arriben als 14 anys solen deixar-la per competir en la categoria de cadets. En l’acte de presentació també s’ha fet la foto oficial dels membres del Club Ciclista Vila-seca.
Totes dues entitats tenen una intensa activitat, tant pel que fa a la competició, en el cas de l’escola, com en l’organització de curses i esdeveniments relacionats amb el món del ciclisme, com la Bicicletada que s’organitza a l’octubre. Redacció.
ACTUALITAT
mésvila-seca
5
27 de març de 2015
TEATRE
Alícia Bescós és la nova presidenta dels Amics del Teatre de Vila-seca
L’actor Quim Masferrer interpreta a un home a qui només li queden 90 minuts de vida qui millor que un moribund per deixar anar, sense embuts, tot allò que pensa i sent? L’obra es representarà a l’Auditori Josep Carreras el diumenge 29 de març a les 19 h. Les entrades anticipades valen 14 euros i ja es poden comprar per internet al web www.tincticket.com. A taquilla costaran 16 euros. La temporada 2015 dels Amics del Teatre inclou tres espectacles més: el 25 d’abril el teatre El Centre acollirà ‘Mort accidental d’un anarquista’, interpretada pel grup Teatre Estable del Baix Camp, el TEBAC. El diumenge 17 de maig l’escenari del Centre acollirà ‘Hamlet’ de Raimon Molins i el tarragoní Marc Chornet, i el 13 de juny el grup La Tramoia presentarà ‘Coses que dèiem avui’, de Neil Labute.
Aquest diumenge estrenen temporada amb l’obra ‘Temps’, un monòleg protagonitzat per l’actor Quim Masferrer i dirigit per Ramon Fontseré Redacció
Alícia Bescós ha assumit la presidència de l’entitat després que l’anterior presidenta, Marta Padró, hagi decidit plegar. Bescós té una llarga vinculació amb l’entitat, ja que n’era la secretària, alhora que directora del grup La Tramoia. La nova presidenta ha assegurat que la seva intenció és seguir en la mateixa línia que la seva predecessora, incidint en la voluntat d’acostar el teatre al públic que no es pot traslladar
fins a Reus o Tarragona per assistir a les representacions que s’hi programen, i elaborant una programació on hi hagi un equilibri en les propostes. «Enguany, per exemple, hem apostat per portar el ‘Hamlet’ de Marc Chornet, una obra que s’allunya molt del que anomenem ‘teatre de tresillo’, que sovint se’ns reclama. Però penso que val la pena fer aquesta mena de propostes», ha explicat. De moment la temporada s’enceta aquest mateix diumenge amb l’obra ‘Temps’, un monò-
leg interpretat per l’actor Quim Masferrer que es va estrenar el 2012 en el festival Temporada Alta i que des de llavors no ha parat de girar per tot Catalunya. Masferrer, que està dirigit per Ramon Fontseré, dels Joglars, interpreta a un home a qui només li queden 90 minuts de vida. El popular actor, que s’ha fet molt famós arran del programa ‘El Foraster’, ha explicat que la idea d’aquesta obra li va venir perquè volia interpretar un personatge que tingués llibertat absoluta. I
MÚSICA
CEDIDA
Blaumut presenta avui el seu nou disc a l’Auditori de Vila-seca Arriben l’endemà de fer la presentació oficial a Barcelona Redacció
L’Auditori Josep Carreras acollirà aquest vespre, a les 21.30 h, el concert de presentació del nou disc de Blaumut, ‘El primer arbre del bosc’, una invitació a fer un viatge interior, intens i ple de turbulències emocionals i sentiments. Aquest nou àlbum, amb més producció i profunditat que
l’anterior, ens submergeix en un mar d’emocions a flor de pell. Blaumut es va donar a conèixer amb el disc «El Turista» (2012), que els va catapultar com una de les bandes més importants del nou pop fet al país. Lletres elaborades amb un acurat treball musical i una original instrumentació els situa com
una banda de referència. Cançons com «Pa amb oli i sal» han passat a formar part de la memòria col·lectiva del pop. Les entrades costen 20 euros i es poden adquirir amb antelació a la secretaria del Conservatori i una hora abans de l’inici del concert al vestíbul de l’Auditori Josep Carreras. Redacció.
La formació Blaumut presenta ‘El primer arbre del bosc’.
SOCIETAT
CEDIDA
L’Ajuntament de Vila-seca participa al Dia de l’Emprenedoria del Sud de Catalunya
Avui finalitza el termini d’inscripció per als cursos de català per adults
El Centre Municipal de Formació i Ocupació de l’Ajuntament de Vila-seca va participar en la segona edició del Dia de l’Emprenedoria del Sud de Catalunya, una jornada organitzada per un conjunt d’ajuntaments i entitats del territori que formen part de la xarxa URV Emprèn. La jornada, cita obligada per als emprenedors i empresaris ja consolidats, i amb seus de caràcter rotatori entre les diferents viles i ciutats del territori, va tenir lloc el passat dimecres 25 de març al Palau de Congressos de Tarragona. Allà els emprenedors van poder compartir experiències i coneixements amb un gran nombre de persones, així com trobar-hi tota mena de suport i orientació. Redacció
L’Oficina Local de Vila-seca ha tret la convocatòria de nous cursos de català per adults que s’iniciaran el 8 i el 9 d’abril de 2015, a l’edifici de les Escoles Velles de Vila-seca. Els cursos són presencials de nivells inicial i bàsic; un curs de nivell intermedi i un taller d’expressió escrita per a catalanoparlants i diversos cursos a distància de nivells elemental, intermedi i suficiència. El període de matriculació estarà obert fins avui divendres 27 de març. L’horari per a matricular-se serà de 10 a 13 h. A més també s’ofereix el servei de Voluntariat Lingüístic, adreçat a persones que vulguin dedicar una o dues hores a la setmana a parlar en català amb els alumnes dels cursos, en horari extracurricular.
Vila-seca fa un minut de silenci en record de les víctimes del vol de Düsseldorf El municipi de Vila-seca s’ha volgut sumar a les mostres de condol que s’han fet arreu del país amb motiu del tràgic accident de l’avió de la companyia Germanwings, que feia el vol entre Barcelona i Düsseldorf,
succeït aquesta setmana als Alps francesos. Per aquest motiu l’endemà de l’accident les banderes de l’Ajuntament han onejat a mig pal, i a les 12 del migdia s’ha fet un minut de silenci en senyal de dol i en
record de les víctimes. Diversos membres de la Corporació municipal, funcionaris, treballadors de l’Ajuntament i diversos vila-secans i vila-secanes, han participat en aquest homenatge. Redacció.
6
mésvila-seca 27 de març de 2015
ACTUALITAT
URBANISME cedides
Els parcs municipals s’han equipat amb aparells de salut i zones de jocs infantils. Al Parc dels Gegants s’hi va instal·lar un circuit d’educació viària.
Els vila-secans descobreixen nous espais a la festa ‘Gaudim els parcs’ Es van organitzar activitats per a tota la família a quatre parcs del municipi per tal d’inaugurar noves instal·lacions cedides
Redacció
El bon temps va acompanyar la jornada lúdico-festiva ‘Gaudim els Parcs’ que es va organitzar per inaugurar diversos espais lúdics dels parcs de Vila-seca. Durant tot el matí l’Ajuntament va proposar diverses activitats per tal de mostrar els nous equipaments d’oci i salut que s’han instal·lat al Parc dels Aragalls, situat al barri Miramar-Les Illes; al Parc Infantil de la Rambla de Catalunya, al barri del Colomí; al Parc dels Gegants, que es troba al barri de la Formiga, i a l’Skate Parc, a la plaça del Mas de Miret Petit del Parc Tecnològic i de Serveis l’Alba. Quatre parcs, quatre ofertes Els ciutadans van poder escollir entre una variada oferta d’activitats. Així per exemple, el Parc dels Aragalls, on s’hi han instal· lat màquines d’exercici saludable, va acollir diverses activitats per a totes les edats, en forma de
Parc Infantil, amb la supervisió dels pares i els monitors de la Ludoteca. Per la seva banda, els nens i nenes de fins a 11 anys van poder aprendre normes bàsiques d’educació viària al Parc dels Gegants, on s’hi va instal·lar un circuït que simulava els carrers d’una ciutat amb senyals, semàfors o cruïlles. Nombrosos infants van divertir-se circulant amb bicicleta i van aprendre a conviure amb la resta d’usuaris de les vies. Finalment, l’Skate Parc va acollir una exhibició d’scooters amb Jordi Jiménez, campió d’Espanya 2014, Lluís Barrios, classificat entre els tres primers a la Street Jam 2015 de Barcelona, i Lukitas Caballero, jove promesa d’11
A la pista de l’Skate Parc hi va actuar Jordi Jiménez, Campió d’Espanya 2004
L’Skate Parc, a la plaça del Mas de Miret Petit del Parc Tecnològic i de Serveis l’Alba, i la zona de jocs de la Rambla de Catalunya.
circuit, i dirigides per una de les monitores de Piscines Vila-seca. A través d’aquestes activitats, els
participants van poder conèixer la correcta utilització dels aparells de salut instal·lats al parc,
els quals permeten treballar i tonificar diverses parts del cos. Els nens més petits van gau-
dir de valent a la Rambla de Catalunya, que va acollir un espai de joc en llibertat a la zona del
anys. Tots tres van actuar arran de la col·laboració de Devil bikes Reus. L’Ajuntament de Vila-seca ha invertit en els darrers mesos un total de 379.115,83 euros en la millora i els nous equipaments d’aquests quatre parcs de Vila-seca, amb la instal·lació d’aparells de salut, jocs infantils, il·luminació, adequació d’aparcaments i la pista d’skate.
ACTUALITAT
mésvila-seca
7
27 de març de 2015
LABORAL
El Col·legi d’Arquitectes edita un llibre sobre el nucli antic de Vila-seca
CEDIDES
Recull la seva l’evolució urbanística així com les obres de remodelació que s’hi han fet Cristina Serret
‘El centre històric de Vila-seca: transformat i transformador 1990-2012’ és el títol del llibre que ha estat editat per la demarcació de Tarragona del Col· legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), sota la direcció de l’arquitecte Anton M. Pàmies Martorell, amb el suport de l’Ajuntament de Vila-seca i del Port de Tarragona. Agustí Rehues, gerent de la demarcació de Tarragona del COAC, ha manifestat que el centre històric de Vila-seca ha estat fruit d’un treball urbanístic prou important per a merèixer un llibre, i ha justificat el títol pel fet que el cor de Vila-seca no només s’ha transformat, sinó que, com a conseqüència d’això, també ha creat un efecte positiu sobre les persones que hi habiten. Un exhaustiu repàs històric Anton Pàmies, arquitecte i coordinador del llibre, del qual també n’ha escrit una part, explica que es va voler convidar a diversos
col·laboradors per tal de fer un retrat històric de l’evolució urbanística de la zona. Així per exemple, el periodista Xavier Graset va conversar amb Ramon Farriol mentre anaven mirant imatges antigues de Vila-seca. També en destaca la col·laboració de Josep Llinàs, l’arquitecte que va fer la Biblioteca, la Rambla de Catalunya, l’Ajuntament nou, o la plaça de Voltes entre altres, i que explica com, amb la construcció d’un edifici, de retruc també es pot millorar l’espai urbà, anant del que és particular al general.
El llibre inclou una conversa del periodista Xavier Graset amb Ramon Farriol El llibre també compta amb textos de Maria Estradé i Manuela Moya, que en el seu paper de regidores d’Urbanisme de l’Ajuntament de Vila-seca han fet el seguiment de totes les obres que s’han fet al nucli antic.
La plaça de l’Església de Vilaseca, cor de la remodelació del centre històric. A sota, la coberta del llibre.
L’obra inclou un text de l’alcalde Josep Poblet i dos escrits signats per Josep Llop, president de la demarcació de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya els anys 2010-14, i l’actual president, Joan Tous. Anton Pàmies, per la seva banda, hi aporta les dades més tècniques, i fa un retrat de l’evolució urbanística del municipi i la renovació dels espais públics del centre. En el seu moment Pàmies va realitzar un estudi urbanístic del centre històric del qual se’n va derivar la renovació integral estructurada en diverses fases. El llibre editat pel COAC té una tirada de 1.500 exemplars.
ACTUALITAT CEDIDES
El carrer de Joaquim Serra a la Pineda i el carrer del Camí dels Morts a la Plana, on ja s’ha enllestit tota la senyalització horitzontal.
Segueixen les obres de millora als carrers de la Pineda i la Plana Un cop finalitzades les obres del pla de millora de les voreres de la Pineda, que han deixat totalment enllestits els carrers d’Enric Morera, de Pep Ventura i d’Amadeu Vives, recentment s’han
executat també les obres de millora del darrer tram del carrer d’Amadeu Vives, concretament a la cruïlla amb el carrer de Joaquim Serra. Aquestes execucions tenen un cost de 12.000 euros, i han
permès refer 110 m2 de vorera. A més, s’ha aprofitat per instal·lar dos nous punts de llum, aconseguint d’aquesta manera millorar l’accés a la zona de Porta de Mar.
D’altra banda, aquesta setmana han començat els treballs de senyalització horitzontal dels carrers de Vila-seca (amb la pintada de bandes, passos de vianants, símbols, carrils, etc.). Al nucli
de la Plana aquesta feina ja ha estat finalitzada, tal com mostra la fotografia, mentre que a la Pineda es posarà en marxa un cop hagi passat la Setmana Santa. Redacció.
8
mésvila-seca 27 de març de 2015
SOCIETAT
MEDI AMBIENT OLÍVIA MOLET
Un grup de vila-secans visita SIRUSA, on la brossa es transforma en energia A la planta de valorització energètica de Tarragona es transforma la resta del contenidor gris en energia elèctrica Cristina Serret
En el marc de la celebració del Dia Internacional de les Dones, dos grups de vila-secans i vilasecanes van tenir l’oportunitat de fer una visita guiada al Servei d’Incineració de Residus Urbans SA (SIRUSA), la planta de revalorització energètica on es tracten els residus que els ciutadans deixem al contenidor gris. SIRUSA és una empresa pública que es va construir per iniciativa de la Mancomunitat d’Incineració de Residus Urbans del Camp de Tarragona, integrada pels ajuntaments de Tarragona, Reus, Salou, Cambrils, Vila-Seca, Valls, La Canonja i Constantí, i dóna servei als municipis de les 3 comarques que integren el Camp de Tarragona. Això representa més de mig milió de ciutadans, el 60% de la població de la província de Tarragona. Una font d’energia Els ciutadans de Vila-seca que van visitar les instal·lacions van ser guiats per Ramon Nadal, gerent de SIRUSA, qui els va anar explicant tots els processos que se segueixen amb les restes un cop arriben a la planta. Allà s’hi gestionen tots els residus que no es recullen de forma separada i van al contenidor gris de
Tota la resta que arriba a la planta se sotmet a diversos tractaments per evitar les males olors.
La calor generada als forns produeix vapor d’aigua, que fa funcionar un generador la fracció resta. Un cop arriben a la planta, tots els residus són incinerats en forns, i de la calor que se’n desprèn s’obté energia elèctrica, amb la qual s’alimenta la mateixa planta. L’energia
sobrera es destina a la xarxa pública. D’aquesta manera els residus que generem acaben convertint-se en un bé útil per a la comunitat. Quan els residus arriben a SIRUSA es dipositen a la fossa, que té una capacitat per a 1.200 tones. Un recobriment de ciment evita la contaminació del sòl, i un gran ventilador en ‘xucla’ la mala olor. Aquesta absència de
pudor va ser precisament una de les coses que més va sorprendre els visitants de Vila-seca. Això és degut a que es fan diversos tractaments al material per evitar les males olors. Així per exemple les restes que estan pendents de ser tractades s’embalen en grans paques sotmeses a un pretractament que n’aïlla la pudor. El pas següent en el tractament és la incineració dels re-
sidus en els forns. A SIRUSA n’hi ha dos, amb una capacitat individual d’incineració de 9,6 tones/hora cadascun. La calor generada als forns es trasllada a una caldera que produeix vapor d’aigua que, a la vegada, fa funcionar el generador d’energia. Un altre element important de la planta és la xemeneia de 50 m d’altura, per on surten els gasos generats. Des de la seva
inauguració SIRUSA ha complert rigorosament amb la legislació sobre emissió de gasos, i el seu compromís amb el medi ambient es manté ferm i constant des de llavors. Per aquest motiu els gasos resultants de la combustió es tracten en instal·lacions específiques per eliminar els agents contaminants i evitar que es difonguin per l’aire. Els residus generats en la combustió de la resta s’anomenen escòria, i fins i tot aquesta s’aprofita, ja que amb ella es fan materials per a l’obra pública, com ara la construcció de carreteres. Els grups que van visitar la planta van poder contemplar les instal·lacions per fora, després que el propi Ramon Nadal els donés la benvinguda i els fes una breu presentació de la feina que s’hi fa. La regidora de Medi Ambient, Manuela Moya, i Josep Toquero, regidor de Relacions Ciutadanes, van acompanyar cadascun dels grups de visitants, donat que l’Ajuntament de Vilaseca forma part de la Mancomunitat que ara fa gairebé 25 anys va posar en marxa la planta. Manuela Moya va aprofitar la visita per incidir de nou en la importància de la recollida selectiva, posant l’èmfasi en el fet que els residus que dipositem al contenidor gris
SOCIETAT CEDiDES
mésvila-seca
9
27 de març de 2015
Ramon Nadal Gerent del Servei d’Incineració de Residus Urbans SA (SIRUSA)
«Vila-seca és el millor municipi de la zona pel que fa al reciclatge» El responsable de SIRUSA fa balanç de la història de la planta C.S.
Cristina Serret
–Quan es va inaugurar aquesta planta, ara fa 25 anys, era quelcom molt novedós? –Era relativament novedós, hi havia només la planta de Sant Adrià, que era molt antiga. Després, l’any 1994 es va fer la tercera, a Mataró, i posteriorment la de Girona. –I en el marc de l’Estat Espanyol? –Catalunya sempre ha estat millor que la resta d’Espanya, però en proporció tenim moltes menys plantes que Europa. Al continent aquesta mena de plantes són un sistema absolutament integrat en l’esquema d’aprofitament de residus, i les instal·lacions estan sotmeses a una forta legislació i control perquè les plantes solen estar dins les ciutats. –Com ha evolucionat la planta, en aquests 25 anys de vida? –S’ha anat adaptant als nous requeriments que han anat sorgint, sobretot de tipus legislatiu pel que fa referència a les emissions. Així per exemple, l’any 1996 es va haver d’instal·lar un sistema de filtres de depuració de gasos per adequar-nos a la legislació europea. I al 2003 es va haver de fer una altra inversió arran de la legislació que limitava les emissions de diòxid de nitrogen. I així successivament. He de dir que estem sotmesos a regulacions molt més estrictes que les
Els visitants de la planta de SIRUSA van poder veure les diferents parts de la planta d’incineració acompanyats de Ramon Nadal, gerent de l’empresa, i Manuela Moya.
Amb els residus de la incineració, anomenats escòria, es fa material per a la construcció i no es poden cremar a la planta s’han de portar a l’abocador, i això té un cost. La segona tinent d’alcalde també va destacar el fet que sovint no pensem en la vida que hi ha darrere els residus que generem, i va insistir que la planta de SIRUSA va ser una aposta dels municipis mancomunats amb la vista posada en el futur, pensant en els que vindrien al darrere nostre. El propi Ramon va destacar que la persona més veterana en la junta de la mancomunitat és l’alcalde Josep Poblet, alhora que explicava que, quan es va posar en marxa, la idea de cremar els residus semblava una bogeria, pel possible perill mediambiental. «Però el temps ens va acabar donant la raó», va assegurar Manuela Moya. Què se’n fa, dels residus? A Vila-seca es generen 472 kg de residus per persona i any, dels quals un 53% ja es recullen de manera selectiva. La recollida selectiva de les deixalles és de vital importància, donat que cada fracció es recicla i es pot destinar a un nou ús. Quan no fem aquesta recollida selectiva, tot va a parar a la planta de SIRUSA, i es perd una bona oportunitat per donar una nova vida als materials.
Així per exemple, la matèria orgànica que dipositem al contenidor marró es porta a la planta de compostatge SECOMSA de Botarell, i allà es transforma en compost. Els envasos de vidre se’n van a Montblanc (Planta de classificació i trituració de vidre REVIBASA), on són tractats i reconvertits en nous pots i ampolles de vidre. El paper i el cartró segueix un procés paral·lel, i acaba esdevenint nou paper i cartró en forma de fulls, llibres, llibretes, bosses de paper, capses, etc. Tot això es fa a la Planta de classificació i embalatge de paper i cartró SAICA Natur, de Vilallonga del Camp. Finalment, els envasos de plàstic, llaunes i brics són tractats a la Planta de triatge i classificació d’envasos lleugers GRIÑÓ de Constantí, on es transformen en mobiliari urbà, bosses d’escombraries, canonades, fibres tèxtils, noves llaunes, etc.
Ramon Nadal, a les oficines de SIRUSA.
petroquímiques, tot i que sovint emetem els mateixos gasos. –Heu notat que en els últims anys els ciutadans fem més recollida selectiva? –I tant! Les administracions han fet campanyes explicant la necessitat de fer recollida selectiva, i a més hi han posat les infraestructures necessàries per fer-ho. Això sí, algunes més que altres. Els que ens movem en el món del reciclatge sabem que a Catalunya
hi ha zones on es recicla molt i zones on no es fa tant. Els motius els hem de buscar en la feina dels equips de govern, en funció de la feina que facin sobre la ciutadania, es recicla més o menys. És cert que en els últims anys hem notat una baixada de la fracció de resta, però això és degut a la crisi. –A Vila-seca es fa la feina? –Vila-seca és el millor municipi de la zona pel que fa al reciclatge.
A quin contenidor va cada residu?
Matèria orgànica Menjar, closques d’ou, taps de suro, restes d’infusions, marro del cafè, tovallons de paper i paper de cuina, restes vegetals petites i excrements d’animals sense llits ni sorres.
Envasos de vidre Ampolles i pots de vidre, sense els taps.
Paper i cartró Diaris i revistes, fulls i bosses de paper, capses de cartró i oueres
Envasos de plàstic Envasos de plàstic (ampolles, pots, garrafes, etc.), safates de Porexpan, brics, llaunes de beguda i conserva, esprais buits i tapes metàl·liques.
Resta Residus que no es poden reciclar: restes d’escombrar, burilles, ceràmiques, bolquers, etc.
10
mésvila-seca 27 de març de 2015
SOCIETAT
PATRIMONI
El Castell de Vila-seca ja és una mica més a prop de tots els vila-secans
FOTÒGRAF
S’ha enderrocat el gran mur de pedra que n’impedia la visió des del carrer Redacció
La setmana passada un equip de treballadors van dedicar tot un matí a enderrocar l’antiga tanca de pedra que envoltava el recinte del Castell de Vila-seca, deixant al descobert els jardins i l’edifici històrics. Aquest antic mur, de 300 metres linials, estava ubicat entre els carrers del Comte de Sicart i del Castell, i amb la seva desaparició ha quedat a la vista la tanca metàl·lica, formada per bastons d’acer massís, que es va dissenyar amb la voluntat de deixar veure des de l’exterior del recinte els jardins i el propi Castell de Vila-seca. Obres al jardí La regidora d’Urbanisme, Manuela Moya, va presenciar les obres d’enderroc, i va assegurar que amb aquesta acció s’aconsegueix integrar l’espai del Castell i el Celler una mica més en el conjunt de la població de Vila-seca. Tot i que el Castell encara es troba en la darrera fase de les obres de rehabilitació, un cop enderrocat el mur s’iniciaran les obres de condicionament de l’espai del jardí del castell, que s’incorpora a la via pública i que han de permetre guanyar 800 m2 més de vorera. L’anterior remodelació del Castell es va fer a principis del segle passat, i és contemporània a la construcció del Celler. Segons la regidora, el mur, tot i que probablement també es va alçar a la primera meitat del segle XX, seria posterior al celler, i segurament va anar lligat a la plantació dels arbres del seu jardí. El Parc Cultural del Castell Aquesta acció forma part del pla de treball destinat a convertir la zona del Castell i el Celler de Vila-seca, dos edificis singulars i emblemàtics del municipi, en un gran espai públic destinat a la cultura que, juntament amb els jardins, ocuparà més de tres hectàrees de terreny. El Castell de Vila-seca, adquirit per l’Ajuntament l’any 2005, i el Celler de la Cooperativa Agrícola, adquirit recentment també per l’Ajuntament, són els edificis clau del
patrimoni municipal Aquest és un dels grans projectes municipals per al 2015, que es preveu anar treballant al llarg de l’any. La regidora d’Urbanisme va explicar que en paral·lel a les obres, des del Consistori s’està treballant en la definició del que ha de ser el Parc Cultural, un projecte que va qualificar «de llarg recorregut». El Castell de Vila-seca està molt vinculat a la història de la família Olzina, que va rebre el castell de mans dels Senyors del Camp de Tarragona en l’època de la repoblació cristiana del Camp de Tarragona. Entre els anys 1162 i 1168 el recinte del castell va servir de protecció als habitants del petit nucli de població que es va alçar al voltant del recinte. Entre els anys 1437 i 1525 el Castell va ser venut a l’arquebisbe Pere de Cardona, que llavors era senyor de la veïna Vila-seca el Comú. Amb aquesta compra es va produir la unificació de les dues Vila-seques i el conjunt dels dos territoris adoptaren el nom de Vila-seca dels Olzina. Posteriorment la construcció va passar a mans de Joan Kies Helmont, cònsol d’Holanda a Barcelona, i després la va comprar Isidre Sicart i Torrents, Comte de Sicart, qui va fer una intervenció arquitectònica per la qual va dotar el castell del seu actual aspecte, sota el projecte i direcció de l’arquitecte Enric Fatjó i Torras. El mateix Compte de Sicart va adquirir els terrenys adjacents sobre els quals, el 1919, es va construir el Celler de la Cooperativa. La redacció del projecte es va encomanar a l’arquitecte Pere Domènech i Roure. L’edifici consta de tres grans naus de planta rectangular, mentre que a la façana principal hi destaca una gran arcada de mig punt. Amb l’enderroc del mur de pedra, tots dos edificis han quedat a la vista dels vianants, i a la llarga es preveu que la tanca que els separa s’acabi eliminant, integrant les dues construccions en un sol espai amb una mateixa finalitat, esdevenir el centre cultural i social del municipi.
Els operaris van enderrocar el mur de pedra, de 300 metres lineals, que probablement es va alçar durant la primera meitat del segle XX.
Una tanca metàl·lica, formada per bastons d’acer massís, deixa a la vista tot el recinte Aquest és un pas més en els treballs del futur Parc Cultural del Castell i el Celler de Vila-seca
SOCIETAT ACTUALITAT
CEDIDA
mésvila-seca 11 27 de març de 2015
ACTES PREVISTOS
DIVENDRES
27
XX Aniversari de l’Associació Cultural Catalano-iberoamericana.
21 30 h. Auditori Josep Carreras Concert de Blaumut en la presentació del seu nou disc Biblioteca de Vila-seca Exposició ‘La lluita per l’oportunitat de viure’
De l’Institut Català de la Dona. Fins al 24 d’abril.
DIUMENGE
29
L’Ajuntament hi ha destinat un total de 366.175 euros
19 h. Auditori Josep Carreras Representació de l’obra de teatre ‘Temps’ Amb Quim Masferrer.
Redacció
Les obres de remodelació han permès transformar la zona en un nou espai de plataforma única, prioritzant d’aquesta manera la mobilitat dels vianants
respecte dels vehicles. Les obres han consistit en la renovació integral dels paviments de la plaça i dels carrers, la substitució de les xarxes d’aigua i d’enllumenat, així com nou arbrat i mo-
biliari urbà, i han afectat tant la plaça Sant Joan com dels carrers adjacents Montsant, Sant Joan i Gaià. Dissabte 28, a les 12 del migdia, Josep Poblet en farà la inauguració oficial.
DILLUNS
6
ACTUALITAT CEDIDA
Els cartells que anuncien la gran festa religiosa i popular.
Tot a punt per a l’Aplec de Dilluns de Pasqua a la Pineda Com ja és tradició, el pròxim dilluns 6 d’abril se celebrarà el tradicional Aplec al Santuari de la Mare de Déu de la Pineda. La festa començarà a les 10.30h del matí, amb el Rosari a la Mare de Déu i la posterior celebració de l’Eucaristia. A les 12 h es donarà inici a una Festa Popular en la qual hi participaran l’Esbart Dansaire ‘Ramon d’Olzina’ amb les seves danses catalanes. Finalment, a les 12.30 h hi haurà un vermut popular ofert per la Penya Barcelonista de Vilaseca. L’Ajuntament de Vila-seca ofereix un servei de transport
gratuït amb sortida a les 9.30 h des de la semirotonda del Camí dels Morts de la Plana, a les 9.45 h des de la plaça de Manuel de Falla de la Pineda i a les 10 h des de la plaça dels Països Catalans de Vila-seca. La tornada es durà a terme des del Santuari fins als diferents nuclis de població a partir de les 13.45 h. Com ja va fer l’any passat, la Penya Barcelonista de Vila-seca organitza un dinar al Santuari de la Mare de Déu de la Pineda. La venda de tiquets als establiments Bricolage Colomí-Park i la Carnisseria Palau serà fins al 4 d’abril. Redacció
La 3a edició del Concurs de fotografia Albert Itúrria se centra en els espais verds Ja s’han aprovat les bases de la nova edició del Concurs de fotografia Albert Itúrria. En aquesta tercera edició del certamen s’ha decidit que la temàtica de les obres presentades ha de girar al voltant del tema ‘Espais verds i guarniments florals del municipi’. El concurs és obert a tothom, sense límit d’edat, i es poden presentar fins a 5 fotografies per persona en la categoria d’adult i 3 en la categoria infantil (fins a 14 anys). Les obres es podran presentar directament a la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Vila-seca o mitjançant correu postal fins al dia 31 d’octubre de 2015. La temàtica del concurs s’ha decidit arran del premi Viles Florides concedit a Vila-seca i l’aposta del municipi per la recuperació de grans espais, com ara el Parc de la Torre d’en Dolça, la zona del litoral amb el Parc del Pinar de Perruquet, la Sèquia Major i la campanya Flors pel Centre. El concurs té el nom d’Albert Itúrria, qui durant més de 30 anys va fotografiar la vida del poble. Redacció
10
20 h. Auditori Josep Carreras Concert d’intercanvi del conjunt de violoncels D.Popper amb el Conservatori de Barcelona
DIMARTS
14
La plaça tal com ha quedat després de les obres de reforma.
La Plana estrena la nova plaça de Sant Joan, totalment reformada
DIVENDRES
Aplec del Dilluns de Pasqua, al Santuari de la Mare de Déu de la Pineda (transport gratuït des de Vila-seca, la Pineda i la Plana) 10 30 h. Rosari 11 h. Celebració de l’Eucaristia 12 h. Festa popular
Danses catalanes de l’Esbart Dansaire Ramon d’Olzina.
Dinar
‘Vine a menjar-te la mona al Santuari’, organitzat per la Penya Barcelonista de Vila-seca. Venda de tiquets fins al 4 d’abril a Bricolage Colomí-Park i Carnisseria Palau.
DIMECRES
8
20 h. Sala Polivalent de l’Ajuntament de Vila-seca Inauguració i presentació del Cicle d’Activitats del XX Aniversari de l’Associació Cultural Catalanoiberoamericana
S’encetarà amb l’exposició de pintures de Laura Álvarez Keller.
DIJOUS
9
20 h. Auditori Alcalde Josep Malapeira Concert de Maria Escobar i Cecilio Tieles
En el marc del Cicle d’Activitats del
20 h. Auditori Alcalde Josep Malapeira Audició d’alumnes d’ampliació d’harmonia, cant i música de cambra
DIJOUS
16
12 h. Auditori Josep Carreras Concert de la 21a Trobada de Corals de Secundària del Departament d’Ensenyament 16 h. Biblio@ccés La Plana Contes a càrrec d’Imma Pujol 20 30 h. Auditori Alcalde Josep Malapeira Audició d’alumnes de corda, música antiga i vent
DIVENDRES
17
18 h. Auditori Josep Carreras Concert d’intercanvi de l’Orquestra Corelli amb el Conservatori de Mallorca 20 h. Auditori Alcalde Josep Malapeira Audició d’alumnes de guitarra i piano 21 30 h. Auditori Josep Carreras Concert ‘Cançons de la lluna al barret’
A càrrec del Cor Infantil Amics de la Unió de Granollers.
DISSABTE
18
13 h. Auditori Josep Carreras Concert de la 7a Trobada de Contrabaixistes
12
mésvila-seca 27 de març de 2015
SOCIETAT
EMPRENEDORS OLÍVIA MOLET
La Sara Prieto s’hi ha mirat amb tots els detalls de la botiga, on ven roba, bijuteria i complements. També té dos espais on les clientes es poden fer les ungles o maquillar-se.
El Tocador de Sara, una botiga per anar a la última a preus assequibles La propietària vol recuperar l’estil dels botiguers d’abans, en què es mima el client i se l’atén de forma personalitzada OLÍVIA MOLET
Cristina Serret
«Vaig començar a vendre roba perquè no trobava roba que m’agradés per a mi. Així que vaig decidir vendre el que jo em posaria, però amb dos condicionants: les peces no havien de superar els 30 euros, i havien d’anar de la talla 36 a la 48. A El Tocador de Sara s’hi pot vestir igual una noia joveneta que una senyora gran que té una mica de panxeta». Aquesta és la filosofia de la Sara Prieto, una jove emprenedora que acaba d’obrir la seva nova botiga a Vila-seca. A El Tocador de Sara, a més, les clientes s’hi poden fer les ungles, maquillar-se o fer-se petites depilacions. A més de roba també hi ha bijuteria, mocadors i altres petits complements. Tot, a un preu que va dels 3 euros fins als 30, i amb una estètica moderna, desenfadada i molt atractiva. «El que em fa sentir bé és que la gent marxi contenta. Tothom té un potencial, però sovint no el sap veure o no troba el seu estil. A la botiga miro d’ajudar a les clientes, perquè estic convençuda que es pot anar molt guapo per pocs diners. I aquest és el meu objectiu», explica la Sara. Tot a la botiga està pensat al detall. L’etiqueta de la roba, per
Vila-seca. Per fer-ho va elaborar un pla d’empresa i va sol·licitar un crèdit. A poc a poc es va anar fent amb el negoci, primer amb mocadors, després amb quatre peces de roba..., fins que un dia li van oferir el local on ara ha inaugurat la botiga. S’ho va pensar una mica, però gràcies a l’ajut del propietari del local, es va decidir a fer el gran pas. Ara té la botiga que sempre havia volgut, amb el gènere que a ella li agrada, i on pot donar el tracte personalitzat que és marca de la casa. La Sara compagina la feina amb els estudis de Màrqueting, tot i que cada cop se li fa més difícil, perquè passa moltes hores a la botiga. Sovint, més del que tocaria, perquè buscant el tracte personalitzat, no són poques les clientes que li demanen si hi
Les etiquetes de la roba assenyalen si la peça ha estat feta a Espanya o a l’estranger
A El Tocador de Sara hi ha una extensa oferta de bijuteria, seleccionada amb molt de gust, i a molt bon preu.
exemple, assenyala si una peça és de fabricació espanyola o estrangera, amb la voluntat de donar valor a la roba feta al territori. Tot el mobiliari l’ha fet la pròpia
Sara, amb palés i caixes que ha repintat –el taulell i el canviador són autèntiques obres d’art–, i el grafisme de la botiga també té el seu segell personal.
Emprenedora amb talent En acabar l’ESO la Sara va estudiar Estètica, i ben aviat es va posar a treballar de dependenta. Però de seguida aquella feina se li va
fer petita, alhora que creixien les ganes d’establir-se per compte propi. Amb només vint anys va agafar el traspàs d’una petita botiga de bijuteria low cost a
poden anar a deshores. «Com que visc molt a prop, no em fa res baixar i obrir. Penso que això és el que ha de definir a les botigues petites, fer una mena de comerç ‘km 0’, on pugui cuidar i mimar la clienta». Aquest tracte tan proper també l’ha portat a cuidar molt les xarxes socials. A Facebook, per exemple, penja sovint imatges dels seus productes o d’ella mateixa, ensenyant estils o treballant. El Tocador de Sara és al carrer Sant Jordi 26, i és obert de dilluns a divendres de 10 a 13.30 i de 17 a 20 h. Dissabte només obre al matí i dilluns només a la tarda.
AF SP Estadio Tarragona2017_Cat.pdf
1
30/06/14
16:12
PUBLICITAT
Junts amb Tarragona en cada desafiament A Repsol estem compromesos amb Tarragona i els seus reptes. Per això, el Complex Industrial de Repsol a Tarragona patrocina els XVIII Jocs Mediterranis, mostrant una vegada més el seu suport a la ciutat. Informa’t dels projectes de Repsol a Tarragona a www.tarragona.repsol.com
mésvila-seca 13
27 de març de 2015
14
mésvila-seca 27 de març de 2015
CULTURA
MÚSICA
Vila-seca acull la 13a Trobada de Joves Orquestres de Nivell Elemental
CEDIDA
230 alumnes i mestres del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre es van trobar al Conservatori Redacció
Dissabte 21 de març el Conservatori de Vila-seca va acollir la trobada, en la qual van participar les orquestres de l’Escola de Música de Flix, de Salou, de Mora d’Ebre, de la Fatarella, de la Selva del Camp, l’Escola de Música de La Lira Ampostina i la del Centre de Lectura de Reus; així com les orquestres dels Conservatoris de Música de Reus, de Tarragona, de Tortosa i de Vila-seca. Els joves i els seus professors es van trobar a les 3 de la tarda i posteriorment es van fer els assajos col·lectius per preparar el concert que va tenir lloc a les 19 h a l’Auditori Josep Carreras. Aquest va consistir en tres actuacions que van agrupar les formacions en tres orquestres comunes que van interpretar peces de Pat Legg i S.M.Nelson. Salvador Parra, coordinador de la trobada, s’ha mostrat molt satisfet amb com es va desenvolupar la jornada, més quan enguany s’havia introduït un canvi en el format. En edicions passades cada formació presentava un repertori individual, i després es feia un gran concert amb tots els músics junts en una ‘macroorquestra’. Però això allargava molt
el concert, i a més feia que les escoles més petites no poguessin assistir a la trobada per la dificultat d’interpretar peces en solitari. Enguany, amb l’agrupament de les orquestres, s’ha aconseguit més participació i el concert final no es va allargar tant. Parra ha explicat que de cara a l’any vinent es poliran alguns aspectes, però se seguirà el mateix sistema. El coordinador explica que l’objectiu fonamental d’aquesta trobada és que els nens es trobin, es coneguin, i convisquin. «Volem que sigui un dia de convivència musical, de treball en conjunt, i amb aquest nou format també hem guanyat en aquest aspecte, perquè en treballar amb grans formacions els alumnes es barregen. En edicions anteriors també passava, però en menor mesura. I, sobretot, volem potenciar el plaer de fer música en conjunt. A tot això cal afegir-hi que, com que les orquestres són conjuntes, els alumnes es poden trobar que els dirigeix un director que no és el seu, i tot és molt més compartit», explica el Salvador. En representació del Conservatori de Vila-seca va actuar l’Orquestra Lully.
Diversos moments de la trobada anual de joves intèrprets a Vila-seca.
EDUCACIÓ CEDIDA
Dos estudiants de l’Institut Vila-seca es proclamen primer i segon de l’Olimpíada de geografia Esteve Andreu i Eduard Cruset, alumnes de 2n de batxillerat de l’Institut Vila-seca, han quedat primer i segon respectivament a l’Olimpíada de geografia de la URV que es va realitzar a la facultat de Geografia de Vila-seca.
Els dos alumnes formaven part de l’equip de l’institut, compost també per Àlex Miñambres, José Pozuelo, Carla Tramunt, i Gerard Pla, i capitanejat per la professora de geografia del centre, Noemí Vicent.
L’Olimpíada de geografia de la URV va aplegar una quinzena d’instituts de la demarcació, amb gairebé un centenar d’alumnes que es van presentar a les proves. L’examen va consistir en un test de 50 preguntes
sobre els continguts que formen part del temari obligatori de 2n. Noemí Vicent, professora dels alumnes guanyadors, ha volgut destacar el mèrit de l’Esteve i l’Eduard, donat que els contrincants eren molts, i el nivell d’al-
guns instituts, molt alt. A més, les preguntes incloïen el temari de tot el curs, fet que vol dir que hi havia continguts que encara no han estat explicats a classe. A diferència del que fan a altres centres, els alumnes del Vila-
seca no havien dedicat tardes extres a preparar el certamen, tot i que sí que havien practicat amb tests d’anys anteriors. Aquest mes d’abril els dos alumnes aniran a València a competir a l’Olimpíada estatal.
OPINIÓ
mésvila-seca 15 27 de març de 2015
EDITORIAL
TRIBUNA ANTON PÀMIES
Recuperar la història urbanística i la ciutadana Un fenomen que s’ha anat repetint a moltes localitats és la progressiva desaparició dels residents a les zones més antigues i que, normalment, eren les més deteriorades. Noves urbanitzacions i les expansions de sòl edificable del ‘boom’ immobiliari van fer que es generés una oferta molt àmplia i variada. Els nuclis antics van ser els més castigats, perquè no podien oferir molts dels avantatges derivats d’una major capacitat d’espai o de locals adequats a una nova tipologia comercial. Però la bombolla immobiliària, després d’esclatar, va començar a deixar també noves construccions i nous espais urbans sense residents. En canvi, quan hi ha una cura especial a no deixar abandonat a la seva sort el centre històric, es converteix en un espai agradable que, en la mesura del possible s’esponja i guanya serveis, i resulta que molts habitants descobreixen l’atractiu de ser a prop de tot arreu i la tranquil·litat de ser al rovell de l’ou de la població. El nucli antic de Vila-seca és un espai recuperat que ha servit per a recuperar també vida ciutadana. El llibre que el Col·legi d’Arquitectes a Tarragona li ha dedicat així ho corrobora i també són significatives altres accions adreçades a cuidar l’essència del nucli històric vila-secà, com la rehabilitació del Castell i la futura recuperació del celler.
Ara ja tens un canal per fer-nos arribar allò que et sembla que cal fer públic, l’actualitat que cal donar a conèixer i les opinions que mereixen ser expressades. Tot el que consideris important per Vilaseca i que la gent del municipi no es pot deixar perdre. Fes-ho arribar al nostre correu electrònic:
mesvilaseca@ mestarragona.com
La transformació del centre històric Anton Pàmies Arquitecte
La demarcació de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya ha editat el llibre “El centre històric de Vila-seca: transformat i transformador”, fruit d’un conveni entre aquesta demarcació i l’Ajuntament de Vila-seca, comptant amb el valuós suport econòmic del Port de Tarragona. La publicació pretén valorar la importància de vetllar per la qualitat de l’espai públic dins dels pobles i ciutats com a factor que contribueix a una major cohesió social i qualitat de vida dels ciutadans; a banda d’uns comentaris més genèrics, ho fa centrant-se en l’exemple del centre històric de Vila-seca, en el que amb deu anys s’han renovat la majoria dels seus serveis urbans i del seu paviment i mobiliari, seguint un patró desenvolupat per diferents arquitectes i enginyers, recolzats pels serveis tècnics municipals.
Com a coordinador general de la publicació i autor d’aquest patró, he desenvolupat diferents apartats com el que fa referència als antecedents, a l’evolució urbanística del municipi, a la renovació integral dels espais públics del centre històric, a la transformació que als darrers anys també s’han donat a altres municipis de Catalunya, a la relació d’obres executades, detallada en un seguit de quadres i xifres i una cronologia dels fets més rellevants del municipi d’ençà dels inicis del segle XX fins a l’actualitat.
El llibre inclou valuoses col·laboracions com la d’en Xavier Graset conversant amb el Sr. Ramon Farriol, evocant els anys en que els carrers de Vila-seca s’enfangaven quan plovia. El llibre inclou valuoses col·laboracions com la d’en Xavier Graset conversant amb el Sr. Ramon Farriol, evocant els anys en que els carrers de Vila-seca s’enfangaven quan plovia, o la d’en Josep Llinàs, recor-
dant els seus projectes de la biblioteca i l’ajuntament de Vila-seca i l’efecte que han provocat en l’espai públic del centre històric, o la del mateix alcalde, Josep Poblet, que comenta com al seu municipi l’urbanisme també es posa al servei de les persones. També s’inclouen les col·laboracions de l’anterior regidora d’urbanisme, la Maria Estradé, referint-se al centre històric com d’un valor recuperat, o la de l’actual, la Manuela Moya, que ho fa sobre altres aspectes de la renovació integral del centre històric de Vila-seca i que ha vetllat pel rigor històric i gràfic a la publicació. Com és normal també es compta amb els comentaris de l’anterior president de la demarcació del Col·legi d’arquitectes a Tarragona, en Josep Llop, a qui es deu la idea d’editar el llibre, així com també la del seu president actual, en Joan Tous, que a manera d’epíleg conclou aquestes valoracions. Com calia esperar, el llibre està replet de fotografies procedents de diferents arxius, oferint imatges poc conegudes del segle passat, i moltes en color i de qualitat, que mostren les realitzacions més significatives de la transformació dels espais públics del centre històric de Vila-seca.
Edita: Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Director General: Carles Abelló Cap de publicitat: Contxi Joan Disseny editorial: Carles Magrané Cap de distribució: Jaume Cañada
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
Redacció: Cristina Serret. Fotografia: Cristina Aguilar, Olívia Molet. Edició de publicitat: Sara Sorando. Distribució: Marta López. Administració: Núria Clos Publicitat: Mercè Ripoll. [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. C/Alcalde Joan Bertran, 30. 43202 REUS 977 32 78 43 Fax 977 31 09 41
www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes mesvilaseca@mestarragona.com
16
mésvila-seca 27 de març de 2015
A L’ÚLTIMA VILA-SECANS
Cristina Serret
Per arribar fins al capdamunt del campanar de l’església de Sant Esteve de Vila-seca cal pujar 92 esgraons. I després, és clar, baixar-los. La Rosa Clavé ara té 75 anys, i en fa 45 que és l’encarregada de fer sonar les campanes de la parròquia. Per sort, fa uns anys s’hi va instal·lar un sistema electrònic i ja no cal pujar i baixar cada cop que s’han de fer repicar. N’hi ha prou de pitjar uns botons que hi ha en una paret de la vicaria. «Si no, no sé pas si encara ho faria», explica la Rosa. Ella se n’havia fet un fart, de pujar i baixar, gairebé la meitat de la seva vida de campanera. Algú amb disponibilitat Abans que la Rosa, havia estat campaner el seu germà. Però com que aquesta feina demana estar disponible tothora, l’home es va trobar que li resultava dificultós combinar la jornada professional amb el repic de campanes. Llavors li va demanar al marit de la Rosa si ho voldria fer ell. Aquest de seguida ho va acceptar, però al cap del temps es va trobar amb la mateixa situació que el cunyat: treballant era molt difícil estar disponible, sobretot pels enterraments, que passen quan passen, sense previ avís. Així que un dia la Rosa va acompanyar el seu home a tocar les campanes i li va dir que, si no era massa complicat, ja ho faria ella. I fins al dia d’avui. Les campanes de Sant Esteve toquen a missa cada dia, també fan el toc de morts quan hi ha enterraments, i repiquen en ocasions religioses o festives, com ara per Setmana Santa o la Festa Major. La Rosa assegura que fer-les repicar no té cap dificultat, ni ara, que tot està automatitzat, ni abans, quan calia enfilar-se al cim del campanar i estirar les cordes que feien ressonar les campanes. A Sant Esteve n’hi ha cinc, i totes tenen nom: les més antigues són l’Estefania, la Pineda i la Bernarda. Després hi ha l’Antònia, que es diu així perquè el mossèn que la va comprar va proposar a tots els Antonis de Vila-seca si volien pagar-la entre tots, i que dugués el seu nom. Finalment també hi ha la Mercè,
PRÒXIMA EDICIÓ
17 ABRIL
ROSA CLAVÉ, 45 ANYS TOCANT LES CAMPANES DE VILA-SECA Filla del municipi, ha vist canviar el poble i els seus habitants
que va ser una donació d’una senyora, que la va pagar amb la condició que hi posessin aquest nom. De totes, n’hi ha una que no sona. La resta repiquen en funció de l’esdeveniment que anuncien. Pot ser que només en soni una, dues, tres o fins i tot les quatre alhora. Per fer-les sonar, la Rosa disposa d’un panell electrònic i en té prou de pitjar els botons corresponents a les campanes que han de resFOTO: CRISTINA AGUILAR sonar. Fins i tot pot deixar programats els repics que són regulars, com el de la missa major. El campanar també marca els quarts i les hores, però això ho fa de forma automatitzada, sense la intervenció de ningú. A la nit les hores no sonen, perquè anys enrere alguns veïns es van queixar que els molestava quan estaven descansant. Això no obstant, la Rosa opina que les campanes de Sant Esteve no se senten a gaire distància, i ho atribueix al fet que s’han anat construint edificis al voltant de l’església, que han anat ofegant el campanar.
La Rosa al costat del panell des d’on fa repicar les campanes.
Una intensa activitat parroquial La Rosa Clavé sempre ha estat vinculada a l’activitat parroquial, i fa més de trenta anys que col·labora amb Càritas. Últimament la crisi els ha portat molts pares de família sobrepassats per la situació: «sovint les persones que vénen ho fan més perquè ‘van plens’ que per recollir menjar o roba. Necessiten que algú els escolti una estona perquè han de treure tot lo que porten a dins. Després també agafen les coses que els dónes, però el primer és que els escoltis. És dur que arribi un home, pare de família, i se’t posi a plorar», explica.
Segons la Rosa, la majoria de gent que ve a Càritas no és perquè sigui immigrant, sinó que, pel mateix fet de ser de fora, no disposen d’una xarxa familiar que els doni suport. Això vol dir que, si l’home treballa i la dona aconsegueix una feina, no la pot agafar perquè no té ningú que es quedi amb els nens. «Els nouvinguts no tenen ningú de la família que els pugui donar un cop de mà si els fa falta. Una mica com el paper que fan els avis i les àvies d’avui dia, que són molt necessaris per a moltes famílies. Com que ells no tenen familiars, han de depen-
CADA QUINZE DIES, MÉS INFORMACIÓ DE LES ACTIVITATS I LA VIDA SOCIAL AL TEU MUNICIPI.
dre més de nosaltres», explica. Filla de Vila-seca, la campanera de Sant Esteve lamenta una mica que el poble s’hagi fet tan gran. Li agrada el municipi tal com està ara, però alhora enyora l’època en què tothom es coneixia: «viure en un poble més petit és més bonic, perquè vas pel carrer i coneixes tothom. Ara, camines, i ni saludes ni et saluden. No sabria com dirho exactament, però penso que en un poble petit la gent s’estima una mica més, perquè tothom es coneix. Però és clar, Vila-seca s’ha hagut de fer gran per força».
Repics especials Pel que fa als tocs de campanes, la Rosa ha tocat sempre els mateixos, i n’hi ha, com el toc a foc, que no l’ha arribat a fer mai. En alguna ocasió s’ha fet algun toc especial, com ara amb motiu del funeral de l’arquebisbe Josep Pont i Gol, quan va fer el toc de morts i, a continuació, el toc de Festa Major. La Rosa combina la feina de campanera amb una intensa labor a Càritas. Ara per ara té tota l’energia necessària per seguir fent totes dues feines. El dia que decideixi que ja no pot seguir tocant campanes, no creu que ningú de la nissaga li agafi el relleu: «aquesta feina requereix tenir moltes hores disponibles, i és impossible fer-la si estàs treballant. Jo crec que més aviat hauria de ser algú jubilat i amb el temps lliure, que pugui venir quan convingui sense problema. No veig cap dels meus néts fent aquesta feina». La Rosa, que ha estat nou vegades àvia, assegura que de moment anirà fent, perquè «si vols fer una cosa, sempre trobes el temps per fer-la».