www.diarimes.com
13 de març de 2015 núm. 14
TEATRE
Quim Masferrer inaugura la 16a temporada dels Amics del Teatre El popular actor portarà a Vila-seca l’obra ‘Temps’ el 29 de març. P13
OLÍVIA MOLET
SOCIETAT
CRISTINA AGUILAR
Una ampolla reciclada.
Vila-seca dedica una setmana al Dia Internacional de les Dones Entre altres activitats hi ha una exposició d’objectes reciclats. P12 URBANISME
La Consellera d’Educació va entrar a les aules i va xerrar una estona amb els nens i nenes.
Irene Rigau inaugura La Canaleta, la setena escola de Primària de Vila-seca MAPA EDUCATIU Amb la posada en marxa de la Canaleta, M. Àngels Ponce, regidora d’Educació de Vila-seca, dóna per complet el mapa escolar del municipi. MÚSICA
Nancy Fabiola Herrera escull l’Auditori per gravar un disc de cançons La prestigiosa mezzosoprano l’ha triat per la seva acústica. P14
Preinscripcions El 17 de març s’acaba del termini de preinscripcions a les escoles d’educació infantil, educació primària i educació secundària obligatòria. P2 cedida
MÚSICA
Els nens de La Muntanyeta gaudeixen de la música a Vila-seca Alumnes del Conservatori els van oferir un concert només per a ells. P8
Dissabte 14 se celebrarà la jornada ‘Gaudim dels Parcs’ Durant tot el matí es faran activitats a quatre parcs del municipi. P6
ACTUALITAT
Ja són obertes les inscripcions per al Casal de Setmana Santa de Vila-seca Es farà del 30 de març al 2 d’abril a l’escola Sant Bernat Calvó. P11 cristina aguilar
2
mésvila-seca 13 de març de 2015
EL TEMA
EDUCACIÓ CEDIDA
La consellera Rigau inaugura La Canaleta, «una escola de primera divisió» La Consellera d’Educació es va passejar per les dependències del centre i va conversar amb els alumnes a les classes Cristina Serret
Alumnes, pares, educadors i personal de l’escola La Canaleta de Vila-seca van viure una jornada festiva amb la presència de la Consellera d’Educació Irene Riguau, que va voler conèixer i inaugurar el centre educatiu que s’ha posat en marxa aquest curs 2014/15. Rigau va visitar les instal· lacions de l’escola acompanyada de Joaquim Nin, delegat territorial del Govern de la Generalitat de Catalunya a Tarragona, Maria Àngels Gonzàlez, directora dels Serveis Territorials d’Ensenyament a Tarragona, i Antoni Llobet, director general de centres educatius. L’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, i els regidors Manuela Moya, Josep Toquero, i M. Àngels Ponce van fer d’amfitrions de la Consellera, que va arribar al centre poc abans de les 10 del matí. Salutació als nens Després de descobrir la placa commemorativa, Rigau va voler entrar a diverses classes del centre per conversar amb els nens i observar la feina que s’hi fa. La Consellera va fer gala de la seva formació com a mestra, preguntant als nens i nenes sobre el que estaven fent i convidant alguns
Irene Rigau va descobrir una placa i va entrar a la cuina, els despatxos i les aules de La Canaleta.
Els nens i nenes van mostrar a la Consellera les seves habilitats lectores i de càlcul alumnes a demostrar-li les seves habilitats lectores o de càlcul. Acompanyada també per la directora de l’escola, Anna Vilella, va conversar amb nens de P3, P4, P5 i 1er. També va visitar diverses
dependències del centre, com la sala de psicomotricitat, el menjador i la cuina, el pati o els despatxos de direcció i cap d’estudis. Durant el seu passeig per La Canaleta la Consellera va conversar amb els docents i polítics que l’acompanyaven sobre diversos aspectes que en l’actualitat són motiu de debat entre la comunitat educativa, com ara el pas a l’horari intensiu en Edu-
cació primària, i va aprofitar per contemplar alguns dels treballs i elements que decoraven els passadissos del centre, i que volien ser una mostra del model educatiu de l’escola. Després del recorregut, Irene Rigau va anar fins al gimnàs, on l’esperaven centenars de pares i mares de La Canaleta, així com una nodrida representació del teixit cívic i social de Vila-seca.
Un cop allà, van tenir lloc els parlaments de l’acte inaugural. La primera a adreçar-se al públic va ser la directora de La Canaleta, Anna Vilella, que va admetre sentir una gran satisfacció per «aquest nou camí que comencem, que, com el que porta a Ítaca, esperem que estigui ple d’aventures i de coneixences». Vilella es va mostrar emocionada de veure com un somni s’ha-
via fet realitat, i va voler agrair l’equip humà que l’ha acompanyat en tot aquest viatge. A continuació la directora va donar les gràcies a totes les persones que han fet possible la construcció de l’escola, començant per la Consellera i acabant en els mateixos nens i nenes, a qui va qualificar de «la part més important del projecte». Vilella va finalitzar la seva intervenció amb uns versos
EL TEMA OLÍVIA MOLET
La consellera va coincidir amb Josep Poblet que les polítiques d’educació són fonamentals per al país Irene Rigau va felicitar la direcció de l’escola per haver dissenyat un projecte tan participatiu
Els nens i nenes de La Canaleta van parlar sense vergonya amb Irene Rigau.
implicats en l’educació, des dels pares i mares fins a les aliances que han fet possible que a Vilaseca hi hagi un mapa educatiu «molt complet», tot i que va reconèixer que construir una escola nova en uns temps tan difícils no ha estat fàcil. Després va fer un repàs a la història de La Canaleta des que es va copsar la necessitat d’una nova escola, l’any 2007, fins que finalment es van obrir les portes del centre, ja totalment enllestit, l’any 2014, i va finalitzar la seva intervenció assegurant a la consellera que «de moment Vilaseca ja no trucarà més a la seva porta, perquè amb aquesta escola donem per acabada la feina».
«No hem de tenir por de somiar» La Consellera d’Educació Irene Rigau va començar la seva intervenció agraint la col·laboració del consistori per a la consecució d’un objectiu tan ambiciós com és la construcció d’una escola nova, i va admetre que «sense aquesta mena de col·laboracions, en l’actualitat, al Govern li resultaria difícil avançar». Rigau, que va mostrar una gran complicitat amb l’alcalde Poblet, va recordar que no és el primer cop que inaugura un espai municipal a Vila-seca, ja que sent consellera de Benestar Social ja havia fet el mateix amb la Residència de la gent gran. A més, la Consellera va explicar que, igual
que a Vila-seca, a la Generalitat les polítiques educatives i formatives són una prioritat, i va mostrar el seu convenciment que la formació ha de ser el motor que faci créixer el país: «les persones de la meva generació teníem uns pares que insistien que la millor herència que ens podien deixar era l’educació. Ara, quan la nostra societat viu una època amb tantes dificultats, aquesta afirmació torna a tenir una gran vigència, i al Govern estem treballant per aconseguir que les noves generacions catalanes tinguin un nivell formatiu superior a la mitjana europea». A continuació Irene Rigau va voler dedicar uns minuts a lloar
3
L’escola de Primària més gran d’Espanya La Canaleta és un centre educatiu que compta amb un model de construcció únic, donat que s’ha fet amb una estructura de fusta. A més, amb 3.500 m2 d’edifici, es tracta de l’escola de Primària més gran de tot Espanya. Inaugurada el curs 2014/15, té dues línies, i acull nens des de P3 fins a 3er de Primària. L’edifici es caracteritza per tenir espais molt amples i lluminosos, donat que totes les aules donen a un pati. A més, el fet de tenir tot el revestiment de fusta hi dóna una calidesa excepcional per a un centre educatiu. La Canaleta és un projecte que té el seu origen l’any 2007, quan des de l’Ajuntament es va copsar que hi hauria un creixement de la població infantil que requeriria un centre educatiu que s’afegís als sis que ja hi havia al municipi. Tot i que la Generalitat va estar d’acord en la construcció d’aquest nou centre i de seguida es van fer les gestions necessàries per tirar-la endavant, l’any 2009 l’escola Miramar va acollir en el si de l’edifici els dos primers grups de La Canaleta, a l’espera que la construcció del nou centre es fes efectiva. L’any 2013 la Generalitat va licitar les obres, i només un any després ja es va poder posar en funcionament l’escola gràcies a un procés constructiu tan ràpid que va sorprendre els mateixos pares i mares. La Canaleta, que també és coneguda com ‘L’escola de fusta’, es va construir amb fusta dels boscos de coníferes del País Basc, donat que l’empresa constructora Egoin, és basca. Es tracta d’una empresa especialitzada en edificis de fusta.C.S.
El gimnàs de l’escola es va convertir en una sala d’actes on la Consellera es va adreçar a tots els pares i mares. En acabar els parlaments, els nens i nenes de La Canaleta van cantar una cançó.
del poema ‘Ara mateix’, de Miquel Martí i Pol, i va donar pas a Josep Poblet. L’alcalde de Vila-seca va començar el seu discurs fent palesa la seva «íntima satisfacció» per la inauguració, i donant les gràcies a la Consellera per la seva complicitat, «perquè els alcaldes hem de fer allò que s’espera de nosaltres, però hem de trobar al nostre costat la justa correspondència al nostre compromís». Tot seguit Poblet va fer un paral· lelisme entre el nom de l’escola, La Canaleta, i la funció dels centres educatius: «igual que les canonades d’aigua fertilitzen el sòl, les escoles han de servir perquè els nens facin créixer les nostres societats». L’alcalde va reiterar el compromís del consistori amb la formació, una eina clau per al futur del municipi, i a la qual s’hi ha destinat una gran part dels recursos humans i econòmics de l’ajuntament. En aquest sentit, va lloar la tasca dels educadors locals així com de tots els agents
mésvila-seca 13 de març de 2015
l’escola que va poder conèixer durant la seva visita, no només pel seu aspecte formal –«l’estructura de fusta que li dóna tanta calidesa i escalfor»– sinó també per la feina pedagògica que s’hi du a terme: «no hem de tenir por a somiar en gros, i vosaltres heu tingut un somni i l’heu fet realitat. I no només això, l’heu fet participatiu, mirant per l’educació no només des de l’aula sinó a l’engròs, implicant els pares i les mares. Heu volgut jugar a primera divisió, i això es copsa només entrar a les aules. Tindreu grans resultats i aconseguireu grans èxits pedagògics», va assegurar. La Consellera va acabar el seu parlament donant les gràcies a
totes les persones presents a la sala per haver contribuït a fer possible la nova escola, i va insistir que l’educació és fonamental, tant per al nostre present com per al futur: «un nen és com un arbre, el reguem i el fem créixer perquè de gran pugui tenir unes grans branques i faci una bona ombra. Sabem que nosaltres no en gaudirem, d’aquesta ombra, però en gaudiran uns altres que donaran continuïtat a Vila-seca i a Catalunya, fent fort el nostre país». Per finalitzar l’acte d’inauguració de La Canaleta, un grup de nens i nenes van interpretar la cançó ‘La nostra escola’ per a tot el públic assistent.
4
mésvila-seca 13 de març de 2015
ACTUALITAT M. dels Àngels Ponce Regidora d’Ensenyament i Benestar Social
«La nostra prioritat és aconseguir l’excel·lència escolar» La regidora ha acompanyat l’alcalde en una visita a tots els centres d’educació primària del municipi OLÍVIA MOLET
Cristina Serret
— Aquesta setmana s’ha inaugurat oficialment l’escola la Canaleta. Amb aquest nou centre acabat, es dóna per enllestit el conjunt d’infraestructures educatives del municipi? —Exactament. Fa uns anys vam començar a dibuixar el mapa escolar de Vila-seca i ara podem dir que amb la incorporació de la setena escola, La Canaleta, el donem per acabat. Ara tenim totes les infraestructures, a punt i bé, per a tota la població. —Com valora l’oferta d’equipaments educatius a Vila-seca? —Completíssima. Tenim cinc centres escolars de primària, dos de secundària, un a la Plana, un a la Pineda, i les llars d’infants, dues de les quals són municipals. Fa dotze anys que dirigeixo la regidoria d’Ensenyament i sempre he vist una gran implicació de tot l’equip de govern amb l’ensenyança. Una persona de Vilaseca pot estudiar des dels quatre mesos fins que sigui gran sense sortir del municipi. En aquest aspecte estem feliços i contents de com tenim Vila-seca. —A Catalunya ha disminuït la mitjana del nombre d’alumnes que s’incorporen al sistema educatiu. A Vila-seca també s’observa aquesta tendència? —Al curs 2015/16 s’incorporaran a P3 un total 297 nens i nenes. Podem dir que la baixada del nombre de nens s’ha notat molt poc. De fet hem inaugurat una escola nova perquè en vam veure la necessitat, ja al curs 2007/8. Ens vam adonar que, tal com anaven els naixements, necessitaríem una nova escola al cap d’uns quants anys. No hem tingut grans creixements de nens en edat escolar, però tampoc han baixat. Ara ja sabem que de nascuts el 2013 n’hi ha 326 i el 2014, 341. —A Vila-seca l’elecció dels centres escolars es fa seguint el criteri de zona única. Per què es va dissenyar d’aquesta manera? —Sempre hem tingut la voluntat de ser zona única. Tenim dues escoles molt juntes, l’Antoni Torroja i Miret i l’escola Sant Bernat Calvó estan de costat. Llavors, com divideixes per zones? És clar que es pot fer, d’un carrer cap aquí i d’un carrer cap allà, però sempre hem sigut una mica reticents a tot això, perquè estem convençuts que els pares han de poder triar l’escola que vulguin per als seus fills. També
Perfil
Dotze anys al front de la regidoria Maria dels Àngels Ponce (1951) va fer estudis de Comerç i Francès, i va exercir com a mestra d’aquesta llengua a Tarragona. Al cap d’un parell d’anys la seva família va obrir la llibreria Ponce, el primer negoci d’aquest sector a Vila-seca. La Maria Àngels va regentar aquest negoci durant 36 anys, fins que el 2003 el va traspassar i va començar a treballar a l’Ajuntament de Vila-seca, on ja fa dotze anys que desenvolupa la seva labor des de la regidoria d’Educació.
Maria dels Àngels Ponce a l’escola La Canaleta.
penso que un altre gran encert de l’Ajuntament ha estat el de detectar on convenia fer escoles noves. Normalment les famílies escullen les escoles del barri, però com que la població està molt repartida tenim una escola en cada nucli i, dins de cada
nucli, distribuïdes per barris i en llocs on hi ha creixement. Així per exemple fa uns anys vam veure que tot apuntava que el creixement del municipi seria per la zona de La Canaleta i per això hi vam projectar la nova escola.
—En quin estat es troben els centres educatius de Vila-seca? —He de dir que tots es troben en molt bon estat. Aquests dies he fet un recorregut amb l’alcalde i la regidora d’Urbanisme per les escoles i les hem pogut veure. Això ho fem de tant en
tant, però enguany hi teníem un interès especial, perquè com que s’inaugurava La Canaleta, volíem veure com estaven la resta de les escoles. He de dir que estan molt bé, cada estiu hi fem les obres d’arranjament que podem i una mica més, i també hi fa molt que
les conservin amb molta cura. També hem menjat als menjadors escolars, amb els nens, i ha estat molt satisfactori. —El fet de compartir competències en matèria d’educació amb la Generalitat els té les mans lligades, o tenen un marge d’acció en l’educació? —Per sort tenim les Taules Mixtes de Verificació. Ens trobem dos cops l’any amb el departament d’Ensenyament i mirem les necessitats del municipi. També avaluem els resultats de les polítiques d’educació, si hi ha absentisme, si no n’hi ha… Uns anys enrere vam detectar absentisme i vam treballar molt fermament per eradicar-lo, i gairebé ho hem aconseguit. Ara estem mirant què podem fer conjuntament amb la Generalitat per millorar l’èxit educatiu. I això és el que estem fent, amb els Plans Educatius d’Entorn, o el Programa d’Iniciació Professional d’Auxiliar d’Establiments Hotelers i Restauració, pensat per a joves que no han acabat l’ESO. —Quina és la prioritat de la seva regidoria en matèria d’educació a Vila-seca? —Aconseguir l’èxit escolar dels nostres joves. Treballem per una educació millor, i crec que hem d’anar junts docents, famílies i administració. Tots aquests anys hem procurat treballar tots plegats en la mateixa línia, aconseguir l’excel·lència a les nostres escoles. He de dir que als centres hi ha uns projectes educatius molt ferms i unes direccions i uns professors molt implicats. —El Consell Escolar Municipal és una eina per aconseguir
ACTUALITAT
mésvila-seca
5
13 de març de 2015
EDUCACIÓ CEDIDA
Amb La Canaleta l’oferta d’equipament escolar al municipi ja està completa»
A Vila-seca hi ha famílies de 81 països diferents i els nens estan repartits per totes les escoles»
Dos cops l’any ens trobem amb la Generalitat i revisem les necessitats educatives del municipi»
A l’Ajuntament de Vila-seca ens sentim molt satisfets perquè tenim un mapa escolar molt ben definit»
aquests objectius? —Sí. Allà hi són representades les escoles, les famílies i l’administració, i es parla de tot. Des dels dies de lliure elecció, que es consensuen entre tots, fins a les mancances que es detecten i es puguin demanar a la Generalitat. —Un aspecte que es debat a molts consells escolars és la implantació de l’horari intensiu a infantil i primària. Això també s’està debatent a Vilaseca? —Es va debatre en el seu moment amb els instituts, però no hi va haver massa problema perquè ho van plantejar les famílies i van veure que anava bé. Així els joves tenen més temps a les tardes per fer deures o altres activitats. És el segon any que ho fem i sembla que està funcionant. A primària havia sorgit alguna vegada aquesta qüestió, però no acaba de quallar, penso que fer un horari d’aquest tipus a primària és una mica prematur. —Hi ha força municipis catalans que encara estan reclamant a la Generalitat els pagaments pendents de les escoles bressol municipals. Quina és la situació a Vila-seca? —Hi va haver un moment que ho teníem pendent, però ho van traspassar a les diputacions i ara ja ho tenim resolt. —Vostè és regidora d’Ensenyament i Benestar Social. Pensa que aquestes dues regidories comparteixen objectius o s’interrelacionen en algun sentit? —Penso que sí. A l’escola detecten quines necessitats hi pot haver, mentre que des de Benestar Social també treballem molt amb les famílies. Ens va molt bé treballar conjuntament amb Ensenyament perquè ens permet veure com podem millorar i quins aspectes hem de treballar amb les famílies. De vegades ha passat que a les escoles han detectat dèficits en llars que nosaltres no teníem detectades. Quan això passa ens posem en contacte amb la família per mirar de reconduir la situació, tant si és per un tema dels infants, com si és a nivell familiar. Tenim contacte continu i permanent, un educador social visita les escoles, també teníem un educador que ha treballat molt l’absentisme. Per poder fer tot això cal poder comptar amb la col·laboració
dels centres, i he de dir que l’hem tingut al 100%. —El Síndic de greuges ha alertat de problemes de malnutrició detectats en entorns escolars. A Vila-seca es té constància d’aquest problema? —No. Amb això estem molt tranquils. Pot ser que hi hagi alguna família que ho estigui passant malament i no ens hagi arribat, però puc dir que totes les persones que han vingut a Benestar Social amb una necessitat han tingut una resposta. Als menjadors escolars de Vilaseca s’hi queden molts nens, s’hi menja molt bé i no tenim cap cas com el que comentes, no hi ha senyals d’alarma que ens puguin fer pensar que tenim aquests problemes. —De cara al 2015, quines són les prioritats de la seva regidoria? —Ens sentim molt satisfets perquè tenim un mapa escolar molt ben definit. El que volem per al 2015 és aconseguir l’èxit escolar, però això no depèn només dels centres o la regidoria. Ens trobem que la llei d’educació va canviant gairebé a cada mandat. Penso que això de vegades deteriora una mica el procés d’aprenentatge dels nostres joves. La LOMCE encara no la tenim implantada i no sé si s’implantarà el curs vinent. Després, els que ens estimem molt la nostra llengua ens sentim tristos quan veiem que ens posen totes aquestes traves, perquè per a mi la immersió lingüística ha estat un dels majors encerts de les polítiques educatives. A Vila-seca tenim famílies de 81 països diferents, i aquí els nens estan tots integrats, els tenim tots repartits per les escoles perquè hem treballat molt per no concentrar tots els nouvinguts en un sol centre, ara pots trobar nens de totes les nacionalitats a totes les escoles. El que voldria és aconseguir el millors èxits per als nostres nens, uns professors molt implicats, que de fet ja els tenim, i uns pares que donin suport i ajudin a tirar endavant tot el sistema educatiu. En aquest sentit els Plans Educatius de l’Entorn també ens han ajudat molt, perquè han permès implicar altres agents de la societat per treballar tots plegats, i ens ha ajudat a cohesionar més la societat de Vila-seca.
L’Institut Ramon Barbat.
El 17 de març s’acaba el termini de preinscripcions als centres educatius Les sol·licituds es poden presentar a les escoles i instituts o a l’Ajuntament de Vila-seca CEDIDA
Redacció
El termini de preinscripció d’educació infantil, educació primària i educació secundària obligatòria per al curs 2015/16 s’acaba el pròxim dimarts 17 de març. Els pares i mares han de presentar les seves sol·licituds a les escoles i instituts corresponents, o a l’Ajuntament de Vilaseca, de dilluns a divendres de 9.15 a 14 h i dilluns i dimarts de 16 a 18 h. L’oferta educativa local Vila-seca compta amb set centres d’educació infantil i primària, les escoles Antoni Torroja i Miret, Sant Bernat Calvó, Mestral, Miramar, La Canaleta, Cal· lípolis (a la Pineda) i la Plana. A més, també té dos instituts d’educació secundària, l’institut Ramon Barbat Miracle i l’institut Vila-seca. Aquests centres es complementen amb cinc llars d’infants, dues de les quals són municipals (Les Vimeteres i Fartets). Precisament aquest mateix mes s’ha fet públic que la Junta de Govern de la Diputació de Tarragona ha concedit a l’Ajuntament de Vila-seca dues subvencions de suport a les dues llars d’infants municipals per al curs 20132014. La subvenció destinada a la llar d’infants Les Vimeteres, de Vila-seca, és de 67.200 euros i la dels Fartets, ubicada al nucli de la Pineda, és de 21.525 euros. El model educatiu municipal compta amb diversos programes destinats a donar suport als estudiants o a incidir en les accions destinades a aconseguir l’èxit educatiu. Així per exemple, des de l’Ajuntament es desenvolupa, en col·laboració amb el
El CEIP Miramar.
CEDIDA
El CEIP la Plana.
Departament d’Ensenyament, el Pla Educatiu d’Entorn, que busca implicar els diversos agents socials del municipi en la conse-
cució de l’èxit educatiu. Un altre programa que es du a terme és el Programa d’Iniciació Professional (PIP), destinat als majors
Vila-seca compta amb set centres d’educació infantil i primària, així com cinc llars d’infants de 16 anys que no han obtingut el títol de graduats en educació secundària obligatòria. En aquest marc d’actuacions el curs 2013-2014 s’ha posat en marxa a l’institut Vila-seca el PIP d’Auxiliar d’Establiments Hotelers i Restauració. Finalment cal esmentar també la Unitat d’Escolarització Compartida “Aula 15”, que atén a alumnes a partir de 14 anys procedents dels dos instituts de secundària del municipi. La seva finalitat és afavorir l’adquisició de les competències bàsiques que s’estableixen a l’Educació Secundària Obligatòria, treballant en grups petits i amb una acció tutorial acurada.
6
mésvila-seca 13 de març de 2015
ACTUALITAT
URBANISME
1: PARC DELS ARAGALLS
1
2: PARC DELS GEGANTS
2
3
4 3: PARC DE LA RAMBLA CATALUNYA 4: PLAÇA DEL MAS DE MIRET PETIT
Dissabte 14 de març Vila-seca celebra la gran festa Gaudim dels Parcs Durant tot el matí es realitzaran activitats familiars en quatre parcs del municipi que han estat arranjats o complementats amb zones de jocs o esport Redacció
Les activitats de la festa Gaudim dels Parcs començaran a les 10 del matí al Parc dels Aragalls del barri Miramar-Les Illes, on es realitzaran activitats saludables per a totes les edats amb un circuit d’activitats físiques saludables dirigit per Irene Pereira, monitora d’activitats dirigides de Piscines Vila-seca. De la seva mà es podrà aprendre com uti-
litzar correctament els aparells de salut instal·lats al parc amb l’objectiu de treballar i tonificar les diverses parts del nostre cos. Aquesta activitat finalitzarà a les 11.30 h. A partir de les 10.30 h s’iniciarà una activitat paral·lela al barri del Colomí. Així, la Ludoteca municipal Tot Joc sortirà al carrer, instal·lant-se al parc infantil de la Rambla de Catalunya. D’aquesta manera tots els assis-
tents podran comprovar que, tot i que el desig de jugar en els nens i nenes és espontani, la Ludoteca canalitza els seus esforços per a potenciar el desenvolupament de la seva personalitat a través del joc en llibertat. Aquesta sessió lúdica està adreçada a nens i nenes de 0 a 12 anys, i acabarà a les 12 del migdia. A les 11 del matí es posarà en marxa el Taller d’educació viària
per a nens i nenes de 4 a 11 anys al Parc dels Gegants del barri de la Formiga. Aquest consistirà en una activitat lúdica i formativa on s’aprendrà a circular amb bicicleta i a conviure amb la resta d’usuaris de les vies, en un espai segur que simula els carrers d’una ciutat amb els senyals, semàfors, cruïlles, etc. Tothom que hi vulgui participar hi podrà anar fins a les 13 h, que és quan es do-
narà per finalitzat el taller. Per acabar l’oferta festiva, a partir de les 12.30 hi haurà una exhibició d’scooters per a totes les edats a l’Skate Parc de la plaça del Mas de Miret Petit del Parc Tecnològic i de Serveis l’Alba. A l’exhibició, conduïda per Devil biques Reus, hi participaran entre d’altres Jordi Jiménez, campió d’Espanya 2014; Luís Barrios, classificat entre els tres primers a
la Street Jam 2015 de Barcelona, i Lukitas Caballero, jove promesa de només 11 anys. Amb el programa de la festa Gaudim dels Parcs, que tindrà lloc en paral·lel als quatre parcs del municipi, es busca que els ciutadans puguin conèixer les noves instal·lacions i aprenguin a treure’n el màxim profit com a espais de joc, esport o salut per a totes les edats.
ACTUALITAT
mésvila-seca
7
13 de març de 2015
TURISME
Vila-seca i PortAventura són presents al Saló del Turisme de Lió Per segon any consecutiu la Costa Daurada, amb estand propi, ha promocionat Cambrils, Salou, Vila-seca i PortAventura CEDIDA
Redacció
El Saló del Turisme de Lió s’ha celebrat del 27 de febrer a l’1 de març amb la presència dels Patronats de Turisme de la Diputació, Cambrils, Salou i Vila-seca juntament amb els empresaris turístics. La fira s’ha celebrat a la regió de Rhône Alpes amb aproximadament 6,4 milions d’habitants, dels quals la ciutat de Lió i la seva àrea d’influència acull una població de 2.182.482 habitants, una zona tradicionalment fidel a la destinació Costa Daurada i amb un perfil molt familiar. Atraure el turisme francès La presència destacada de la Costa Daurada, amb un ampli estand propi, així com dels tres municipis a la primera de les fires realitzada aquest any a Lille, és fruit de la col·laboració entre els seus respectius Patronats de Turisme i el sector empresarial per la gestió conjunta de l’impost
Turisme, Sandrine Frih, que es va mostrar molt interessada en l’oferta global del territori i per la presència del Woody de PortAventura, que es va convertir en un gran reclam per als visitants. Durant els dies que ha durat la fira, a l’estand de la Costa Daurada s’ha ofert informació
L’estand de la Costa Daurada ha estat un dels més visitats de la fira francesa
L’estand de la Costa Daurada mostra els atractius turístics locals.
sobre estades turístiques, i respon a un objectiu estratègic d’incrementar al 2015 els visitants
francesos al territori. La inauguració d’aquest Saló de Turisme de Lió va comptar
amb una delegació de l’Ajuntament d’aquesta població, encapçalada per la regidora de
sobre l’allotjament a la zona, les activitats a fer fora i en temporada turística, rutes culturals i oferta complementària; a banda d’informar sobre els vols directes de Lió a Barcelona amb EasyJet i Vueling. És de destacar que l’estand de la Costa Daurada ha estat un dels més visitats de la fira, juntament amb els punts promocionals de Turquia i el Marroc.
L’exposició ‘Dones Sindicalistes’, a la Biblioteca municipal fins al 20 de març Aquesta mostra, organitzada per l’Institut Català de les Dones, té com a objectiu donar visibilitat a les dones que ens han precedit, en aquest cas, dones sindicalistes, així com recuperar la riquesa de la diversitat de les experiències vitals femenines, per contribuir a omplir el buit existent en el coneixement del nostre propi passat i en el reconeixement del nostre protagonisme en les transformacions socials. L’exposició, que ha coordinat l’escriptora Antonina Rodrigo, inclou una nota biogràfica i una fotografia d’aquestes 12 dones sindicalistes precursores en la lluita per als drets de les dones: Isabel Vila Pujol, Francesca Saperas Miró, Teresa Claramunt Creus, Llibertat Ródenas Rodríguez, Lola Iturbe Arizcuri, Frederica Montseny Mañé, Margalida Roig Colomer, Amèlia Jover Velasco, Dolors Piera Llobera, Lina Ódena García, Aurora Picornell Femenías, i Maria Manonelles Riera La mostra es podrà visitar a la Biblioteca pública de Vilaseca fins al pròxim 20 de març. Redacció
TURISME
ACTUALITAT
La Biblioteca pública dedica un cicle a la cultura russa
L’Organització Mundial del Turisme es fa ressò de l’Observatori de Turisme
Forma part del programa ‘Les cultures del món’
L’ha esmentat en una de les seves publicacions
Redacció
Redacció
La Biblioteca pública de Vilaseca ha posat en marxa, un any més, un nou cicle del programa ‘Les cultures del món’, destinat a donar a conèixer la literatura, la música, el cinema i les tradicions de països i cultures allunyats i propers. En aquesta ocasió s’ha escollit Rússia, un territori que abasta dos continents amb un ampli mosaic de cultures de tradició europea i asiàtica i amb una extensa producció literària i cultural. La programació del cicle inclou tres actes adreçats a infants i públic familiar. El primer se celebrarà dijous 26 de març a les 1 7 h, i serà un taller per a infants on els petits podran pintar ous de Pasqua. El dijous 30 d’abril hi haurà una sessió de teatre de titelles a càrrec d’Olga Skidanova, de la companyia Kukla Teatre de Sant Petersburg. Finalment, dijous 14 de maig hi haurà una sessió de lectura en família d’autors russos. Durant tot el temps que duri
el cicle els usuaris de la biblioteca també trobaran una àmplia mostra de material relacionat amb la cultura russa, amb una selecció de títols de literatura, pel·lícules i música d’autors russos. D’aquesta manera els lectors podran acostar-se a obres mestres de la literatura, com ‘Anna Karènina’ o ‘Guerra i Pau’ de Lev Tolstoi, ‘Les tres germanes’ d’Anton Txékhov, però també endinsar-se en antologies de poesia russa o descobrir autors com Boris Akuni, autor de ‘Conspiració a Moscou’, o Vladímir Arsèniev, que va escriure ‘Dersú Uzalà’. Entre les pel·lícules seleccionades hi ha clàssics com ‘El acorazado Potemkin’, d’Eisenstein, però també films contemporanis, com ‘El arca rusa’, ‘Solaris’, o ‘Stalingrado’. Finalment, els amants de la música podran gaudir amb ‘El llac dels cignes’ o ‘El trencanous’ de Tchaikovsky, o la ‘Scheherezade’ de RimskijKorsakov.
La publicacio ‘Global Benchmarking for City Tourism Measurement’, editada per l’Organització Mundial del Turisme (OMT), esmenta l’Observatori de Turisme de la Costa Daurada i Terres de l’Ebre i en destaca el fet que el projecte compta amb la implicació i l’impuls dels agents turístics públics i privats del territori des de la seva creació, l’any 2001. La publicació va ser editada a finals del 2014 i recull un benchmarking per aportar coneixement sobre com s’elabora l’estadística a nivell subregional. En l’article, redactat per Nagore Espinosa Uresandi i Aurkene Alzua Sorzabal, s’explica que el sistema cooperatiu d’informació turística centrat a donar servei i generar informació útil per als agents locals ha esdevingut un factor d’avantatge competitiu per a la destinació i ha afavorit el desenvolupament de noves eines de transferència de coneixement.
La publicació de l’OMT.
L’Observatori de Turisme de Costa Daurada i Terres de l’Ebre es va crear amb l’objectiu de centralitzar la producció d’estadístiques sobre turisme alhora que es tenia un instrument de producció estadística útil, fiable i àgil. Aquest projecte va néixer de la mà de la Fundació d’Estudis Turístics Costa Daurada (FETCD), que té la seva seu al Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci (PCT) de Vilaseca.
8
mésvila-seca 13 de març de 2015
SOCIETAT
MÚSICA
Estudiants del Conservatori ofereixen un concert als nens de La Muntanyeta Durant la sessió els nens i nenes van poder tocar els instruments, fer música i assistir a un assaig de l’OAJC Cristina Serret
El passat 26 de febrer un grup de nens i nenes del centre La Muntanyeta de Tarragona van poder gaudir d’una sessió de música en directe, pensada i executada pels alumnes de l’assignatura de Musicoteràpia del Conservatori de Vila-seca. Durant el concert, els músics van interpretar un repertori de cançons i van deixar que els nens de l’escola d’educació especial toquessin els instruments i participessin de forma activa en l’experiència. Mar Martori, professora de musicoteràpia i coordinadora de l’activitat, explica que en aquest tipus de concerts els músics han d’entendre que el més important no és tocar de forma perfecta, sinó «viure la música des de l’altre cantó. Cal que s’acostin al públic i fins i tot els deixin tocar els instruments, ni que això faci que sonin malament». Després del concert, els nens i nenes van poder assistir a l’assaig de l’Orquestra de l’Auditori Josep Carreras, on van veure tots aquells instruments que havien sentit i tocat abans, sonant a l’uníson, i creant un altre tipus de so.
Els alumnes del Conservatori de Vila-seca van preparar ells mateixos la sessió, sota la direcció de Mar Martori, professora de musicoteràpia al centre.
Una experiència reeixida Aquest és el tercer any que se celebra aquesta trobada entre La Muntanyeta i el Conservatori de Vila-seca. Tot plegat va néixer fruit de la voluntat de tots dos centres de crear aquesta
experiència compartida, si bé el primer any va servir per definir com s’havien de dur a terme les sessions. La Mar recorda com al principi van haver de redefinir el que es volia fer des del centre educatiu: «al Conservatori,
quan fem concerts, busquem els millors intèrprets, es vol que els recitals siguin impecables. I el primer any es va formar un grup de músics amb aquesta premissa. Quan em van demanar si hi volia col·laborar de seguida vaig
veure que no anaven bé, perquè els alumnes escollits per fer el concert potser no tenien la sensibilitat necessària. Quan van arribar els nens de La Muntanyeta vam anar a buscar una guitarra i alguns instruments de percussió
petita, i al final tot va anar molt bé, perquè vam girar la truita al que es pensava fer a priori. Des de llavors hem anat repetint cada any, i ja en són tres. Penso que la llavor ja ha quedat ben plantada, i ara cada any anem millorant».
SOCIETAT
mésvila-seca
9
13 de març de 2015
ACTES PREVISTOS CRISTINA AGUILAR
CRISTINA AGUILAR
DIVENDRES
13
El so de la música és tan important com la proximitat dels músics i la possibilitat de tocar els instruments i sentir-ne les vibracions.
Enguany, assegura, ha estat encara millor «perquè van venir més nens, des dels 3 anys fins als 15, i els alumnes del Conservatori ja sabien el que havien de fer i ells mateixos es van organitzar. Alguns músics repetien i altres eren nous, però tots van gaudir molt de la sessió». Emocions compartides Núria Buira, directora del centre La Muntanyeta, que acull infants amb necessitats educatives especials, es mostra molt contenta amb l’experiència, perquè considera que per als nens és com un despertar de les emocions. A més, la Núria destaca que amb la música se senten convidats a expressar-se, cadascú a la seva manera: «aquest any hi havia un grup de nens més grans, alguns dels quals fan escolaritat compartida i per tant tenen nivells cognitius més alts. A la sessió al Conservatori van poder participar més i fer preguntes sobre els instruments. Els més petits, que potser no tenen tanta capacitat d’expressió oral, ho manifesten amb la cara o l’actitud. És impressionant veure com canvien l’expressió quan senten la música o noten les vibracions dels instruments». La Núria, a més, en destaca el clima que a poc a poc es va creant a la sala, on músics i públic aca-
«Els músics se senten útils i els nens se senten integrats dins d’un grup, d’una orquestra» ben convertint aquella estona en una trobada plena d’emocions compartides: «aquesta sessió, que la Mar prepara tan bé i amb tanta cura, acaba esdevenint una experiència inclusiva i normalitzadora. Veiem que per als músics també és un moment de trobar-se amb un públic diferent al que estan acostumats. I per a les persones que venim de La Muntanyeta, és com fer un parèntesi en el dia a dia, embolcallats en la música i les emocions. Alguns nens que comencen la sessió rondinant es van relaxant a mida que van sentint la música, i altres que són tímids o els costa molt expressar-se acaben mostrant-se desinhibits i deixant-se anar». La força de la música La Mar és pianista, musicoterapeuta i professora de música al Conservatori. Ella assegura que per fer musicoteràpia no cal tenir una sensibilitat especial, perquè està convençuda que totes les persones la tenim. No obstant, sí que considera que cal despertar-la, donar-li l’oportunitat que aflori. La Mar treballa com a musicoterapeuta a la planta d’oncologia de l’Hospital Sant Joan de Reus, i a l’escola SOLC de Tarragona, i descriu aquesta feina com «una experiència brutal», alhora que es mostra convençuda que el món de la música té un gran potencial per al benestar de les persones: «crec que a la vida s’ha d’anar per aquí, no hi ha res
«Aquestes sessions acaben esdevenint una experiència inclusiva i normalitzadora» més, ara que justament es parla tant de la transversalitat. Ja està bé que cadascú faci la seva feina, però les coses també s’han de barrejar, i quan això passa hi ha alegria. Sessions com aquestes són bones per als músics, perquè se senten útils, i els nens se senten integrats dins un grup, d’una orquestra, i això és molt xulo. Els alumnes del Conservatori encara són joves, però cal que sàpiguen que a més de ser professors, solistes o tocar en orquestres, poden fer altres coses. La música és molt més». Musicoteràpia al Conservatori L’assignatura d’Introducció a la musicoteràpia és una optativa dins el Grau Professional. La promotora d’introduir aquest ensenyament al centre va ser la mateixa Mar Martori, que va haver d’esperar alguns anys fins que finalment el seu projecte va ser acceptat i es va incloure en el programa docent. Amb el temps aquesta assignatura ha acabant atraient un bon nombre d’estudiants. La clau, explica la Mar, és que s’imparteix posant l’èmfasi en la part emocional de la música: «en lloc d’ensenyar d’una manera cognitiva, la faig des de les sensacions, des de la part més emocional, i des d’aquí arribem a la part cognitiva, mai a l’inrevés. I això és una cosa que als alumnes els sorprèn i els agrada, i any rere any s’ho van dient els uns als altres».
Visita a la planta de valorització energètica de SIRUSA a Tarragona amb motiu de la celebració del Dia Internacional de les Dones 8 45 h. La Pineda
Sortida del carrer Lluís Mariano, davant la llar d’infants Fartets. Arribada a les 12 30 h.
9 h. La Plana
Sortida del carrer del Camí dels Morts (parada d’autobusos). Arribada a les 12 15 h.
9 15 h. Vila-seca
Sortida de la plaça dels Països Catalans. Arribada a les 12 h.
Per participar d’aquesta activitat cal haver-se inscrit prèviament 20 15 h. Centre Cívic i Cultural de la Plana Presentació del llibre de poemes ‘La Llama Fría y Cantos de Ausencias’ De l’escriptora María Isabel Sánchez Gea.
21 30 h. Auditori Josep Carreras Concert ‘Mobilia o la Vita è Mobile’ A càrrec de la Coral Cantiga i l’Orquestra Terrassa 48.
Biblioteca de Vila-seca Exposició ‘Dones sindicalistes’
A càrrec de l’Institut Català de les Dones. Fins al 20 de març.
Centre Cívic i Cultural El Colomí Exposició ‘Reutilitzem: una segona vida per als residus’
L’exposició es podrà visitar els dimarts, dimecres, dijous i dissabte d’11 a 13 h, i de dilluns a divendres de 15.30 a 21.30 h. Fins al 20 de març.
DISSABTE
14
Jornada festiva ‘Gaudim dels
parcs’
Amb diverses activitats al Parc dels Aragalls, la Rambla de Catalunya, el Parc dels Gegants i a l’Skate Parc.
DIMARTS
17
20 h. Auditori Alcalde Josep Malapeira Audició d’alumnes de cant i música de cambra
DIJOUS
19
20 30h. Auditori Alcalde Josep Malapeira Audicions de final de grau
DIVENDRES
20
20 h. Auditori Alcalde Josep Malapeira Audició d’alumnes de corda, guitarra i piano
DISSABTE
21
19 h. Auditori Josep Carreras Concert de la 13a Trobada d’Orquestres de Nivell Elemental
Amb les orquestres d’EM del Centre de Lectura de Reus, EM de La Lira Ampostina, EMM de Flix, EMM de La Selva del Camp, EMM de Móra d’Ebre, EMM de La Fatarella, EMM de Salou, Conservatori de Reus, Conservatori de Tarragona, Conservatori de Tortosa i Conservatori de Vila-seca.
DILLUNS
23
20 30 h. Auditori Alcalde Josep Malapeira Cicle de vespres musicals
Amb Anna Follia (violí) i Mireia Pla (violoncel), Alba Soler (piano) i Aina Roigé (violí).
DIMARTS
24
19 h. Auditori Alcalde Josep Malapeira Audició d’alumnes del Concurs de composició de Nivell Elemental del Departament de Llenguatge Musical
DIMECRES
25
Club EuroSport a la Pineda IV Open de Softraquet El Pirata
Dies 25, 27 i 28 de març. Data límit d’inscripció el 21 de març per la categoria de popular i el 24 de març per a federats.
DIJOUS
26
20 30 h. Auditori Alcalde Josep Malapeira Audició d’alumnes de corda i vent
DIVENDRES
27
21 30 h. Auditori Josep Carreras Concert de Blaumut en la presentació del seu nou disc
DIUMENGE
29
19 h. Auditori Josep Carreras Representació de l’obra de teatre ‘Temps’ Amb Quim Masferrer.
10
mésvila-seca 13 de març de 2015
SOCIETAT
ESPORTS
Les esportistes del Patí Club Vila-seca amb tots els trofeus aconseguits.
El Patí Club Vila-seca s’endú 11 pòdiums a la final d’Interclubs El certamen reunia els patinadors i patinadores que van obtenir podi als interclubs disputats l’any 2004 Redacció
El dissabte 7 de març es va celebrar a Vila-seca la Final d’Interclubs del Tarragonès 2014. La competició va tenir lloc al Pavelló Municipal d’Esports, i hi van participar tots aquells patinadors
i patinadores que van obtenir podi als Interclubs disputats durant el passat any 2014. En total van competir una cinquantena de patinadores, amb edats compreses entre els 4 anys i els 18, i que hi van anar representant al
SOCIETAT
Club Pati Constantí, el Club Pati La Pobla de Mafumet, el Club Patí Jove Salou i el Patí Club Vilaseca. El club local va fer un gran paper, amb fins a onze patinadores que van aconseguir fer CEDIDA
pòdium, classificant-se en primera, segona o tercera posició. Així, en la modalitat Base, Hiba Ouzaani va aconseguir la primera posició, seguida per la també vila-secana Ingrid Guijarro. Per la seva banda, Marla Cerezuela
va aconseguir el segon lloc en la categoria d’Iniciació i Selena Vos el tercer. En la categoria de Nivell C cal destacar el paper de Lua Trevin, que va aconseguir el primer lloc, mentre que en el Nivell A, Mar Voiolero es fa va
fer amb la segona posició. Zaira Aparisi va ocupar la primera posició en la categoria de Certificat, i Clàudia Pérez va quedar tercera en la categoria d’Infantil. Helena López-Cordón es va classificar en tercera posició en la categoria de Cadet, i Rebeca Pirvu i Irina Aparisi van quedar primera i segona de la categoria Juvenil. Els dies 14 i 15 de març es disputarà a Vila-seca la Primera Convocatòria del Trofeu d’Iniciació, organitzada per la Fecapa, la Territorial de Tarragona i el Patí Club Vila-seca, i es compta que hi participin uns 180 patinadors i patinadores de clubs de tota la província.
ACTUALITAT
L’Ajuntament dóna un nou impuls a la formació cedint les Escoles Velles La Generalitat convertirà l’edifici en el Centre de Formació d’Adults Redacció
La fira Fora Stocks atrau vila-secans a la recerca de les últimes ofertes El passat 7 de març la Rambla Catalunya va acollir una nova edició de la Fira Fora Stocks, organitzada per l’Associació de Comerciants i Empresaris de Vila-seca en col·laboració amb l’Ajuntament, el Patronat Municipal de Turisme
i la Generalitat. Per tal d’animar la despesa els comerciants van oferir una degustació de paella i calçots, que va animar els vila-secans a acostar-se a la fira, aprofitant que el temps també va ser molt agradable. Redacció.
El consistori de Vila-seca va aprovar, en el ple celebrat el passat 23 de febrer, cedir a la Generalitat de Catalunya l’aula d’informàtica, els lavabos de la primera planta i tota la segona planta de l’edifici de les Escoles Velles per tal que el Govern el destini a la Formació d’Adults. En l’actualitat Vila-seca ja disposa d’un espai on es duen a terme els cursos de Formació d’Adults a l’edifici de l’Antic Hospital, que també va ser cedit pel consistori, alhora que també se’n fan als centres cívics i culturals de la Plana i la Pineda. Entre els estudis ofertats a l’Aula de Formació d’Adults hi ha la preparació per a les proves d’ac-
L’edifici acollirà formació adreçada a majors de 18 anys.
cés als cicles formatius de grau mitjà i grau superior, el graduat en secundària (a distància), ini-
ciació a la informàtica, iniciació a l’anglès, català, castellà i teòrica del carnet de conduir.
SOCIETAT ACTUALITAT
mésvila-seca 11 13 de març de 2015
SOCIETAT
CEDIDA
Sobre aquestes línies la foto guanyadora de la categoria de Millor fotografia. Al costat, la guanyadora en la categoria de Canalla.
Els Xiquets de Vila-seca entreguen els premis del Concurs de fotografia La colla ja ha començat els assajos de cara a la segona temporada després de la refundació Redacció
Els Xiquets de Vila-seca han fet públics els resultats del concurs de fotografia castellera organitzat per la colla. Els de la camisa blava van establir tres categories de concurs. En la categoria de Millor fotografia, el guanyador ha estat ‘El nen saltant’, de Rafael Gonzàlez, que va retratar el petit Ivan en un moment de celebració de la colla. Albert Antolín s’ha proclamat guanyador de la categoria de Millor moment, amb la imatge titulada ‘La mirada dins de la pinya’. Finalment, els de Vila-seca han volgut distingir la foto ‘El pom de dalt del primer 4 de 6 amb agulla de la colla un segons abans de caure el dia del Bateig’ com a guanyadora en la categoria de Canalla, l’autor de la qual és Xavi Estebanell. Ja han començat els assajos El passat 6 de març es va fer el primer assaig de la nova temporada dels castellers, i des de llavors els de la camisa blava no fallen a la cita. Aquest mes, de forma temporal, els assajos es fan al local de l’Ateneu en lloc de l’Oficina, que és on els de Vila-seca solen trobar-se. Els horaris són dimarts de 19 a 20 h (la canalla) i de 20 a
Els castellers se’n van de calçotada El bon ambient va ser el principal convidat a la calçotada que van celebrar els Xiquets de Vila-seca. A punt de començar les actuacions de la nova temporada, i amb els assajos ja en marxa, els castellers i castelleres de la camisa blava es van voler trobar per celebrar el bon funcionament de la colla. Redacció. ACTUALITAT
Ja són obertes les inscripcions per al Casal de Setmana Santa
La fotografia guanyadora en la categoria de Millor moment.
De forma temporal els assajos de la colla es fan al local de l’Ateneu, en lloc de fer-los a l’Oficina 22 (assaig general), mentre que els divendres la canalla assaja de 20.30 a 21.30 h i l’assaig general és de 22 a 00 h. Els castellers lo-
cals fan una crida perquè tothom que ho vulgui s’uneixi a la colla. Aquesta és la segona temporada dels Xiquets de Vila-seca després de la refundació de la colla l’any passat. Els blaus van tancar la temporada molt satisfets amb els resultats aconseguits, ja que en començar les actuacions, el mes d’abril, tenien com a ob-
jectiu acabar la temporada fent castells de sis, fita que van aconseguir amb escreix. A més, aquest passat mes de febrer els Xiquets de Vila-seca han estat reconeguts com a Colla de ple dret per la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya després d’aquest primer any com a Colla en formació.
Les inscripcions per al Casal de Setmana Santa que organitza L’Ajuntament de Vila-seca i la Fundació Privada Enxarxa al col·legi Sant Bernat Calvó de Vila-seca ja són obertes. Fins al 20 de març, tothom que hi estigui interessat pot adreçar-se al Punt d’Informació Juvenil, al carrer de la Font, 12 en l’horari de dilluns a divendres de 9 a 14 h, i dilluns, dimarts i dimecres, de 16 a 18 h i apuntar-s’hi. Les activitats que podran realitzar els nens al casal consistiran en tallers, jocs, danses, cançons, manualitats, etc., i s’hi poden apuntar tots els nens i nenes del municipi que tinguin entre 3 i 12 anys, tot i que les places són limitades. Les activitats del Casal de Setmana Santa es portaran a terme des del dilluns 30 de
El cartell que anuncia el casal d’enguany.
març fins al dijous 2 d’abril, en horari de 9 a 13 h a les instal· lacions de la pròpia escola Sant Bernat Calvó amb monitors de la Fundació Enxarxa. Redacció
12
mésvila-seca 13 de març de 2015
SOCIETAT
ACTUALITAT
Vila-seca celebra el Dia Internacional de les Dones durant tota la setmana Des del consistori s’han organitzat diverses activitats lúdiques, educatives i culturals per homenatjar les dones del municipi cristina aguilar
Redacció
Dimarts passat el Centre Cívic i Cultural del Colomí va acollir la inauguració de l’exposició ‘Reutilitzem: una segona vida per als residus’, a càrrec del Casal de la Dona de Vila-seca. Tot seguit la segona tinent d’alcalde i regidora de Medi Natural va impartir la xerrada ‘Què se’n fa dels nostres residus?’ Aquesta activitat s’emmarca en el programa de celebració del Dia Internacional de les Dones, que a Vila-seca s’allarga durant tota una setmana. Així, diumenge passat un grup de dones va visitar el celler Vinyes del Terrer de Vila-seca, i el dimecres dues alumnes dels instituts locals van presentar els seus treballs de recerca a la Biblioteca pública. La cloenda d’aquesta setmana festiva serà avui divendres, quan es farà una visita a la planta de valorització energètica de SIRUSA a Tarragona. Pensant en les dones Per a Nàtalia Güell, regidora de Polítiques d’Igualtat a l’Ajuntament de Vila-seca, la prioritat a l’hora de dissenyar el programa és aconseguir que les dones s’ho passin bé, alhora que coneguin aspectes del municipi que poden ser interessants, com ara un celler local o el funcionament de la planta d’incineració de residus urbans. Si el reciclatge ha centrat una part important de les activitats ha estat perquè en conversa amb les sòcies del Casal de la Dona de Vila-seca, la Natàlia va pensar que seria interessant mostrar tota la feina feta, i aprofitar l’avinentesa per explicar a tothom com es gestionen els residus a Vila-seca. SOCIETAT
Visita al Celler Vinyes del Terrer Un dels actes de commemoració del Dia Internacional de les Dones ha estat la visita al celler de Vila-seca Vinyes del Terrer. L’activitat va consistir en una visita guiada a les vinyes i el celler de l’empresa, així com un tast dels vins que s’hi elaboren. A continuació les dones van celebrar un dinar de germanor al restaurant Forat 19 Golf Lakes Lumine de la Pineda, al final del qual es va llegir un manifest.
L’exposició es podrà veure fins al 20 de març al Colomí.
Imma Ripoll Presidenta del Casal de la Dona de Vila-seca
CRISTINA AGUILAR
A dalt, els assistents a la xerrada sobre els residus, i a sota, dues mostres d’objectes reciclats.
El Casal de la Dona de Vila-seca ha organitzat una exposició d’objectes reciclats
Al municipi hi ha tres associacions de dones: el Casal de la Dona de Vila-seca, l’Associació de Dones de la Pineda i l’Associació de Dones de la Plana. Segons
la regidora, «cada casal funciona segons les particularitats i les necessitats de cadascun dels nuclis, però l’essència és trobar-se i passar-ho bé». CEDIDA
«Amb el nou local esperem reprendre moltes activitats» — Com va ser que van tenir la idea de fer aquesta exposició d’objectes reciclats? —Tot plegat ho vam començar amb el meu home. Un dia vam decidir reciclar palets i fer un balancí. A partir d’allò ens vam anar animant i en saber que hi havia la setmana del reciclatge vam pensar fer més coses i muntar una exposició. —Parli’m del Casal de la Dona de Vila-seca. —En l’actualitat som 146 sòcies, però n’havíem arribat a ser 220. El problema és que, com que no tenim unes instal·lacions on trobar-nos i fer les activitats, moltes persones han anat plegant. Tam-
bé hi ha sòcies que eren grans i han anat morint. La nostra esperança és que amb el Centre Cívic El Colomí puguem tenir un nou espai. Estem segures que llavors moltes sòcies tornaran, de fet n’hi ha bastantes que s’havien donat de baixa i ja estan tornant. —Quines activitats fan, al Casal? —Ara poquetes: ioga, pilates, costura, teatre, cuina i reciclatge. Temps enrere en fèiem moltes, i suposo que quan tinguem el nou local les tornarem a fer. Imagino que per aquest curs ja és una mica just, però confiem que per al curs que ve ja ho tindrem tot en dansa de nou.
SOCIETAT
mésvila-seca 13 13 de març de 2015
ACTUALITAT CEDIDES
Brenda Castro i Raquel Martínez presenten els seus treballs de recerca Ho van fer a la Bibiloteca de Vila-seca amb motiu del Dia Internacional de les Dones Redacció
Brenda Castro Fernández, de l’institut Vila-seca, va obrir la tarda exposant el seu treball de recerca, titulat ‘Embaràs i adolescència’. La jove va explicar als assistents que va escollir aquest tema per un interès personal sumat a experiències viscudes d’aprop. El treball de la Brenda es va desenvolupar a partir d’una part introductòria sobre l’embaràs, els mètodes anticonceptius i la llei de l’avortament, per seguir amb la presentació de testimonis reals, dones que van quedar embarassades a l’adolescència i van tirar endavant l’embaràs. L’alumna del Vila-seca també va explicar que va realitzar diverses enquestes entre els seus companys d’institut, i va arribar a la conclusió que, com més grans són els alumnes, més consciència prenen sobre els riscos de quedar-se embarassats i el que pot implicar avortar o tenir el nen. La Brenda va concloure la seva exposició posant de manifest que l’embaràs en l’adolescència és un problema real i molt present en la societat. Després va arribar el torn de Raquel Martínez Cortés, de l’institut Ramon Barbat i Miracle. La
Raquel va presentar el treball ‘Com viu una dona el ramadà’, i va explicar que per tal de fer una investigació amb més profunditat, ella mateixa va seguir el ramadà durant un mes sencer, per bé que sense menjar exactament el que dicta la llei musulmana, i sense canviar la seva vestimenta. La Raquel va explicar que va tenir l’oportunitat d’entrevistar-se amb un imam, i que de la seva experiència n’ha tret com a conclusió principal que aquest costum se sustenta i troba tot el seu sentit en la fe. Ella va aconseguir passar tot el mes seguint el ramadà, però durant aquells trenta dies va caure malalta diverses vegades. Finalment, va concloure la seva exposició posant de manifest que la dona musulmana segueix lluitant, igual que nosaltres, per reivindicar els seus drets i aconseguir el seu lloc en la societat. Aquesta és la tercera edició dels Treballs de recerca del món en femení, que s’emmarca en el programa de celebració del Dia Internacional de les Dones. Les dues alumnes van fer la seva exposició a la Biblioteca pública de Vila-seca acompanyades de mestres, familiars i amics.
Raquel Martínez i Brenda Castro després de l’exposició, acompanyades dels mestres, familiars i amics.
Les dues alumnes van explicar la feina que han dut a terme amb el suport d’imatges en pantalla.
TEATRE CEDIDA
‘Temps’, de Quim Masferrer, enceta la 16a temporada dels Amics del Teatre de Vila-seca El popular actor actuarà el 29 de març a l’Auditori Josep Carreras Redacció
El pròxim 29 de març començarà la nova temporada dels Amics del Teatre de Vila-seca. Per aquesta ocasió s’ha programat l’espectacle ‘Temps’, un monòleg protagonitzat per l’actor Quim Masferrer i dirigit per Ramon Fontseré, dels Joglars. El muntatge que arriba a Vilaseca es va estrenar el 2012 al festival Temporada Alta i des de llavors no ha parat de girar per tot Catalunya. L’obra es representarà a l’Auditori Josep Carreras el diumenge 29 de març a les 7 de la tarda. Les entrades anticipades tenen
un preu de 14 euros i ja es poden comprar per internet al web www.tincticket.com. A taquilla costaran 16 euros. Els socis dels Amics del Teatre comptaran amb un descompte del 50%, i només han de reservar la seva entrada anticipada fent l’ingrés de 7 euros al compte bancari de l’entitat. La segona cita de la temporada teatral de Vila-seca serà el 25 d’abril al teatre El Centre. El grup Teatre Estable del Baix Camp, el TEBAC, hi interpretarà una de les obres més populars i corrosives de Dario Fo. Es tracta de ‘Mort accidental d’un anarquis-
ta’, tot un referent de la comèdia i el teatre polític. L’obra, que es va estrenar el 1970, es basa en un dramàtic fet real que s’havia produït just un any abans: la mort d’un anarquista acusat d’un atemptat mentre era interrogat per la policia. Diumenge 17 de maig l’escenari del Centre acollirà un dels èxits de la temporada. Es tracta del ‘Hamlet’ de Raimon Molins i el tarragoní Marc Chornet, que es va estrenar al desembre a la Sala Atrium de Barcelona, on va fer temporada durant un mes amb les entrades exhaurides. Finalment, i com ja és habitu-
Quim Masferrer s’ha fet molt popular arran de presentar el programa ‘El foraster’ a TV3.
al, el cicle dels Amics del Teatre es tancarà amb una nova estrena del grup local La Tramoia. Tot just ara la formació vila-secana està començant a treballar en
el seu nou projecte. Es tracta de la comèdia dramàtica ‘Coses que dèiem avui’ de Neil Labute. Aquesta obra es va fer molt popular el 2010, quan Julio Man-
rique en va estrenar una versió a la Sala Becket de Barcelona. Amb ella va guanyar el premi Butaca al Millor Espectacle de Petit Format.
14
mésvila-seca 13 de març de 2015
CULTURA Nancy Fabiola Herrera Mezzosorpano
«L’Auditori de Vila-seca té una de les millors acústiques d‘Espanya» La prestigiosa mezzosoprano ha escollit l’escenari vila-secà per gravar un disc de cançó espanyola CEDIDA
Cristina Serret
— Benvinguda a Vila-seca. Com està resultant la seva estada aquí? — És el primer cop que sóc en aquesta zona, i n’estic encantadíssima, de poder treballar en aquest Auditori. També vull destacar que mai no m’havia trobat gent tan i tan amable: a l’hotel, a l’Auditori, fins i tot als restaurants. M’ha cridat l’atenció molt gratament. No és que tingués idees preconcebudes, però avui dia resulta sorprenent anar a un lloc i que la gent estigui de tan bon humor, et tractin tan bé i estiguin tant per la labor d’ajudar-te. — Quin treball està fent a l’Auditori de Vila-seca? — Juntament amb el meu pianista, Rubén Fernández Aguirre, estem gravant una sèrie de cançons per a un disc. Es tracta d’un projecte que teníem al cap perquè fa temps que estem fent recitals plegats i teníem moltes ganes de gravar un disc amb les nostres cançons preferides. És un disc de cançons de compositors espanyols que d’alguna manera estan connectats amb Espanya, hi ha cançons en castellà i també algunes en francès, però la idea era recopilar un cançoner de compositors espanyols. Alguns temes són molt coneguts i uns altres no tant, però pensem que val la pena que el públic s’hi acosti perquè són molt i molt bonics. — Quan estarà a la venda, aquest disc? — Confiem que pugui estar a les botigues al juny o al juliol. El vam començar a gravar a l’Uruguai, i ara només ens faltava una part. Hem tingut la immensa sort de comptar amb la col·laboració de l’Auditori de Vila-seca i estem encantats de ser aquí, perquè hem trobat un lloc preciós i amb una acústica fantàstica, i estem gravant molt a gust. — Com va ser que escollissin l’Auditori de Vila-seca? — Va ser una proposta del pianista, Rubén Fernández Aguirre. Ell hi va actuar l’octubre passat amb la María Bayo, i en va quedar encantat. Quan ens vam posar a mirar on podíem gravar les cançons que ens faltaven, per fer coincidir agendes i llocs, vam pensar que, ja que veníem de fer un recital plegats a Bilbao, podíem mirar d’acabar-lo a Espanya en lloc de fer-ho a l’Uruguai. Així que el Rubén es va posar en contacte amb l’Auditori i de seguida
Perfil
Nancy Fabiola i el pianista Rubén Fernández Aguirre a l’escenari de l’Auditori.
Hem vingut a Vilaseca perquè Rubén Fernández Aguirre hi va tocar a l’octubre i en va quedar encantat van voler col·laborar. I n’estem molt contents. — Vostè ha trepitjat un gran nombre d’escenaris, alguns tan prestigiosos com el Metropolitan de Nova York. Com valora l’Auditori, musicalment parlant? — No és gens fàcil trobar un lloc amb una acústica similar. Puc assegurar que aquí hi teniu un tresor. A més, té un disseny molt bonic. — És habitual trobar escenaris així en ciutats tan petites com Vila-seca? — No, aquesta és una de les petites sorpreses que et trobes de tant en tant. Que un dels millors auditoris d’Espanya pel que fa a l’acústica estigui aquí diu molt del municipi. I també, pel que m’han explicat, s’hi fa una programació de molta qualitat. Tot plegat té molt de mèrit. — Les persones que segueixen el seu treball, quina Nancy
Herrera es trobaran, en aquest disc? — En aquest treball hi mostro la meva faceta de recitalista, que és una faceta de mi que molta gent no coneix, perquè m’associen més amb el repertori d’òpera. Si bé ja tinc algunes gravacions amb cançons de concerts, aquest és el meu primer CD on he gravat un recital, o el que seria el contingut d’un recital. És com un nen, meu i del Rubén. Hi mostrarem un repertori molt bonic, més íntim. D’alguna manera en un recital acompanyes l’oient en un viatge d’emocions bastant íntim, i crec que en aquest disc la gent hi trobarà aquest viatge, amb cançons molt boniques i que tenen un contingut poètic. — Aquest disc també és la culminació de la relació artística amb Rubén Fernández Aguirre? — Sí, d’alguna manera estem plasmant aquesta relació. Ja vam tenir l’oportunitat de treballar junts en la gravació de l’Integral d’Anton García Abril, però aquest és el nostre primer disc junts i és una manera de deixar plasmada una història que fa temps que estem fent plegats. — El contingut d’aquest treball
pot acabar convertint-se en una sèrie de concerts? — I tant. Al juliol el presentarem a Sao Paulo, Brasil, després iniciarem una sèrie de recitals per sud-amèrica, i després el seguirem portant a altres llocs. Així que sí, definitivament, el disc està associat a un programa que serà un concert. — Durant la seva estada a Vilaseca ha tingut l’oportunitat d’intercanviar experiències amb els estudiants del Conservatori? — Malauradament no ha estat possible, perquè anem molt justos de temps. M’encantaria trobar-m’hi si en el futur es dóna l’ocasió, perquè m’agrada molt el contacte amb els estudiants. — Creu que és possible que a partir d’aquesta estada sorgeixin més col·laboracions amb Vila-seca? — És clar, per què no. M’encantaria. Els dies que he estat per aquí he vist fotos a les aules del Conservatori que m’han agradat molt. Sobretot les que mostren uns estudiants asseguts a terra que fan exercicis de respiració. Em sembla fantàstic que es faci, perquè no és gaire habitual, i penso que és la base per a qual-
sevol instrumentista i, sobretot, per als cantants. Poques vegades s’explica als alumnes com han de respirar, com cal treballar el cos, com relaxar-lo, i com es fa per cantar amb el menor nombre de tensions possible. La feina que es fa a les escoles de música, als Conservatoris o fins i tot als mateixos teatres és fonamental. Un dels records més vius de la meva infantesa és el dia que, estant a l’escola, van venir a ensenyar-nos com funcionaven els instruments. Quan als nens se’ls acosta aquest món, se’ls explica la mecànica dels instruments, senten una mena de despertar de la seva sensibilitat per l’art i per la música. Aplaudeixo molt tota mena d’iniciatives similars, i espero que en el futur puguem tornar-nos a trobar. — Quina és la seva pròxima cita després de Vila-seca? — He estat un mes a Astúries fent Samsó i Dalila, després me’n vaig anar a Rússia a fer un concert i vaig tornar molt ràpid per al recital de Bilbao. Ara el que em toca és tornar a casa, a l’Uruguai. Fa sis mesos que no hi vaig. No seran molts dies, però espero que almenys m’hi podré quedar un parell de setmanes.
La “Carmen” més aplaudida del món La mezzosoprano Nancy Fabiola Herrera (Caracas, Veneçuela), és en l’actualitat una de les intèrprets més destacades del panorama líric internacional. La seva referencial interpretació de la protagonista de Carmen l’ha portat a actuar al Metropolitan Opera de Nova York, el Covent Garden de Londres, la Deutsche Oper Berlin, l’Arena di Verona, el Termas de Caracalla, Los Angeles Opera, Tokyo, o Tel Aviv entre altres escenaris. Altres títols de la seva trajectòria són Anna Bolenna (Jane Saymour, amb la companyia del Liceu), Il Postino (en la seva estrena absoluta a Los Angeles, Santiago de Chile i Madrid), Samson et Dalila (Manaos), Les contes d’Hoffmann (París, Seattle), Roberto Devereux (Las Palmas), L’Italiana in Algeri (Las Palmas, Jerez i Kansas City), o Werther (Las Palmas i Oviedo).
OPINIÓ
mésvila-seca 15 13 de març de 2015
EDITORIAL
TRIBUNA
La Canaleta no és tan sols una escola de fusta
Uns veïns excepcionals Xavier Pastrana Director de l’Orquestra de l’Auditori Josep Carreras, OAJC
Diria que vaig posar els peus a Vila-seca per primera vegada quan tenia uns 14 anys, potser m’equivoco d’un o dos anys. I va ser per anar a matricular-me de 5è curs de guitarra, d’això me’n recordo perfectament. Aquesta vila era per a mi una perfecta desconeguda i només m’havia arribat a les orelles acompanyada de certs mots, com ‘conservatori’, ‘música’, ‘nivell’... Entrar a estudiar al conservatori de Vila-seca va significar, per a mi, l’inici de l’aventura de viure com a músic. Ara, uns quants anys després (em fa por comptar-ne la quantitat exacta!), estic al capdavant de l’Orquestra de l’Auditori Josep Carreras, des de fa ja unes tres temporades. I vull aprofitar aquesta ocasió per manifestar que l’orquestra té la voluntat d’afegir-se a aquesta llista de mots que acompanyen tan sovint a la invocació
d’aquest poble que l’acull. ‘Música’, ‘Conservatori’, ‘ORQUESTRA’. Actualment l’Orquestra de l’Auditori Josep Carreras (OAJC) està formada per alguns dels millors intèrprets de corda del país, molts d’ells formats al conservatori de Vila-seca. Aquests músics vénen des de ben a prop o des de cent quilòmetres de distància per gaudir d’un magnífic auditori, com ho avalen la gran quantitat d’enregistraments que s’hi duen a terme últimament,
Els vila-secans han de sentir-se orgullosos de comptar entre les instal·lacions del seu poble amb un auditori que es pot situar, perfectament, entre els millors de la Península. i d’una programació que permet interpretar obres que difícilment es poden sentir a menys de vuitanta quilòmetres d’aquí. Crec que l’orquestra és un privilegi per a Vila-seca i Vila-seca és un privilegi per a l’orquestra. Penso, sincerament, que els
vila-secans han de sentir-se orgullosos de comptar entre les instal·lacions del seu poble amb un auditori que es pot situar, perfectament, entre els millors de la Península. Així mateix, crec que encara ha de ser motiu de més gran satisfacció veure que aquest edifici és ple de música durant tot l’any (quantes grans equipacions culturals han esdevingut “grans cadàvers” pel fet d’estar infrautilitzades!). En aquest sentit, els que formem part essencial de l’OAJC, ens sentim privilegiats no només de tenir una magnífica sala i una programació envejable, sinó sobretot, de tenir un públic que recolza aquest esperit tan propi d’aquest poble. Quants pobles poden presumir de tenir a Mozart, Bach, Wagner o Beethoven ‘jugant’ a la plaça de sota casa? Quins veïns tan excepcionals! Vull acabar animant a tots aquells que mai hagin sentit a l’OAJC en directe, a què ens facin una visita ben aviat; segur que se sorprendran del nivell d’aquest grup. I a tots els que mai han anat a l’Auditori Josep Carreras els vull dir que ho provin. Encara que sigui passejar-hi per davant, posar-hi un peu a dins, sentir l’olor de la fusta, escoltar algunes notes al vol i, qui sap, potser enamorar-se d’alguna melodia que ja no els abandonarà mai més.
Ara ja tens un canal per fer-nos arribar allò que et sembla que cal fer públic, l’actualitat que cal donar a conèixer i les opinions que mereixen ser expressades. Tot el que consideris important per Vila-seca i que la gent del municipi no es pot deixar perdre. Fes-ho arribar al nostre correu electrònic:
mesvilaseca@mestarragona.com
Aquesta no és la primera vegada que des del Més Vila-seca valorem la importància de l’ensenyament com a eina per assegurar un futur consistent per a qualsevol nucli social. Vila-seca, en aquest cas, no és una excepció i tornar-ne a parlar bé a tomb en aquesta ocasió després de la inauguració de La Canaleta, el centre educatiu que ha passat a sumar-se a l’oferta del municipi. La Canaleta no és tan sols una escola feta de fusta. Sens dubte això la converteix en singular, però la Canaleta representa, a més, el compliment de la voluntat de millorar el sistema educatiu al municipi. Per una banda, tal com destaca la regidora d’Ensenyament, es cobreix una necessitat geogràfica que ha de servir per a permetre un accés més immediat a un centre escolar d’una part important de la població de Vila-seca. Però al mateix temps, l’escola representa un signe positiu de què, amb una voluntat comuna, és possible superar dificultats econòmiques rellevants, com les que l’actual crisi ha fet patir a totes i cadascuna de les administracions públiques del país. La crua realitat que ha d’afrontar l’administració catalana és la manca de liquiditat i de recursos econòmics. Les retallades de serveis i d’equipaments ha estat una constant des de l’any 2008 i només ara es comença a veure un cert grau d’optimisme pel que fa a la possibilitat de millorar la situació econòmica global. Les dades de millora de l’ocupació i una certa recuperació del consum han fet que ja es comenci a parlar de ‘veritables’ brots verds, però la llarga travessia del desert que la nostra societat encara realitza ha obligat a replantejar molts models de polítiques públiques (urbanístiques, d’equipaments i també de benestar). I és que, en la mesura del possible, en una situació com l’actual, el que els administrats esperen és que els governants acabin establint prioritats. Sens dubte volen que es busquin i es trobin solucions, però que també s’estableixin criteris que prioritzin quin model social volem, finalment. Que una de les prioritats sigui l’educació és un signe de responsabilitat. Tampoc no està de més tot l’esforç municipal que intenta que la comunitat educativa sigui realment un reflex social, és a dir, que a més dels alumnes, els docents i l’administració s’incorpori els pares com agents directes, amb els Plans Educatius, els Consells Escolars i els programes per als joves que no segueixen estudis després de l’escolarització obligatòria. La implicació de les famílies és fonamental per garantir que tot l’esforç d’aprenentatge que els mestres i professors esmercen a les aules no es dilueixi.
Edita: Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Director General: Carles Abelló Cap de publicitat: Contxi Joan Disseny editorial: Carles Magrané Cap de distribució: Jaume Cañada
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
Redacció: Cristina Serret. Fotografia: Cristina Aguilar, Olívia Molet. Edició de publicitat: Sara Sorando. Distribució: Marta López. Administració: Núria Clos Publicitat: Mercè Ripoll. [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. C/Alcalde Joan Bertran, 30. 43202 REUS 977 32 78 43 Fax 977 31 09 41
www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes mesvilaseca@mestarragona.com
16
mésvila-seca 13 de març de 2015
A L’ÚLTIMA VILA-SECANS
Cristina Serret
El ninotaire Andreu Faro és fill de Salas de los Infantes (Burgos), però amb un any i mig ja va venir a Vila-seca i s’hi va quedar fins al dia d’avui. L’Andreuet, que és com l’anomenaven de petit, va ser un nen de carrer, i aquells anys de llibertat i descoberta els té desats en el record amb una gran enyorança: «la meva infantesa la recordo amb molta estima i la tinc mitificada. Jo deia a la mare ‘mama, me’n vaig’. I ella contestava: ‘quan tornaràs, Andresín?’ I jo deia ‘ja tornaré’. I quan tornava, ‘on has estat?’, ‘por ahí’. Por ahí volia dir anar a l’estació a veure passar els trens, anar al cementiri a saltar la tanca, explorar cases antigues de pagès deshabitades, significava jugar sense regles d’adults, fer guerres de raïm a les vinyes, anar a saltar els tolls... era una infantesa fantàstica, la que crec que hauria de tenir tothom. Jo intento que els meus fills juguin al carrer, però és molt difícil, perquè ara hi ha les extraescolars i els pares som més porucs que abans. Però jo sóc el nen que vaig ser aquells anys, amb algun matís, algun retoc aquí i allà, però en definitiva, sóc aquell Andreuet». Cafès ajornats L’Andreu de vegades es troba vells amics pel carrer, però la seva triple ocupació –ninotaire, professor a l’Institut Vila-seca i pare de família nombrosa– li deixa poc temps lliure per dedicar a les velles amistats. «Les tres feines que ocupen la meva vida em fan pagar un preu molt alt, i és el d’ajornar cafès que no hauria d’ajornar. Sovint amb els amics ens diem ‘a veure si el mes que ve et truco i anem a fer un cafè’. Però aquest mes sempre s’allarga més del compte. Això ho hauria de solucionar algun dia». No obstant això, l’Andreu viu amb passió cadascuna de les tres branques que ocupen les seves hores. A l’institut ensenya ciències als alumnes, amb el convenciment que l’educació científica no s’ha de deslligar de l’art i l’humanisme: «l’home és tot: matemàtiques, poesia, sentiment i cervell, i és el que intento inculcar als meus alumnes, que
PRÒXIMA EDICIÓ
27 MARÇ
«jo sóc aquell andreuet QUE jugava AL CARRER A VILA-SECA» El ninotaire Andreu Faro compagina la feina al diari amb la docència i la família
Cada vespre l’Andreu dibuixa la vinyeta que l’endemà es publicarà al Diari de Tarragona.
Entre el mar i el cel Andreu Faro és un home apassionat. De la feina, de la família, i de la vida. Però també del mar: «necessito saber que el tinc a tocar. Que amb un cop de volant em puc plantar al seu costat. Sense ell sento que falla alguna cosa en el paisatge. De vegades, quan torno amb cotxe cap a casa, me’n vaig per la carretera de la costa. Hi ha més semàfors i trigo més, però m’és igual perquè tinc el mar a la vora». Quan pot, se’n va a llegir a les roques mentre peten les onades, o s’endinsa en el mar amb la taula per deixar-se acaronar per l’aigua.
A més de contemplar les onades l’Andreu és un enamorat de les postes de sol i els núvols, i en fa fotografies. Cada dia penja a Facebook el seu acudit, però un dia va començar a penjar també la posta de sol del dia que s’acabava, i es va trobar que moltes persones s’hi van enganxar. «Contemplar aquestes imatges és un espectacle increïble. Un dia tindré un bon ensurt perquè sovint quan condueixo vaig mirant cap amunt. M’agrada mirar els núvols, aturar-me i dedicar uns minuts a mirar de l’horitzó cap amunt, perquè significa oblidar-se
CADA QUINZE DIES, MÉS INFORMACIÓ DE LES ACTIVITATS I LA VIDA SOCIAL AL TEU MUNICIPI.
de tot i deixar-se anar. Penso que aquesta sensació l’entén molta gent quan penjo la foto a Facebook. És un bon recordatori per dir-nos que de tant en tant hem de deixar d’anar amb el cap acotxat i mirar cap amunt», explica l’Andreu. «En definitiva, els núvols i el mar et fan aterrar i et recorden que has de viure el dia d’avui, que és bonic, demà qui sap què et trobaràs. Avui ha estat bé, oi? Doncs disfruta-ho. El sol s’ha post i la llum és increïble... Aquest mateix pensament és el que intento aplicar també a la meva vida», conclou Faro.
no rebutgin les lletres perquè estudien ciències, al contrari, que les integrin perquè si no, no estaran complets, al puzzle li faltarà una peça. La ciència, el dibuix, les lletres i prendre un cafè són part de la mateixa cosa: la vida». Faro busca potenciar aquesta complementarietat fins i tot en la seva pròpia persona: «jo diria que el meu cervell té una part molt analítica i una altra molt creativa, i la unió de les ANDREU FARO dues em fa ser com sóc. I a mi m’agrada que sigui així, perquè si no, et perdries coses interessantíssimes de la vida». Temps per fer de pare A les tardes l’Andreu busca estones per passar amb els seus fills, convençut que avui dia ser pare significa tenir temps per estar amb els nens. «Intento estar amb ells i transmetre’ls la meva forma de veure el món. També instaurar hàbits, posar límits i lluitar contra poderosos enemics com són la Wii el mòbil, el Minecraft... M’agradaria tenir més temps per no fer res amb ells, sortir al carrer i jugar a pilota, però és una de les altres assignatures que tinc pendents», explica. Si no ho fa més és perquè al vespre encara ha de dedicar una bona estona a dibuixar la vinyeta que publica diàriament al Diari de Tarragona. Això l’obliga a anar tot el dia «amb el pilot encès» per trobar, no sols una idea, sinó «la millor idea de totes les possibles». En aquest sentit, Faro sent que ha d’esforçar-se a trobar aquell «gag que exploti, perquè hi ha moltes persones que estan pendents del que es publicarà». A l’hora de definir el seu treball, el dibuixant es decanta per les definicions anglosaxones que descriuen les vinyetes dels diaris com Editorial cartoon (editorial dibuixada), perquè més que buscar la rialla, són retrats agredolços d’una realitat farcida de despropòsits: «el meu humor no és sarcàstic ni dur, m’agrada més l’humor subtil, buscar el joc de paraules més l’exabrupte. De totes maneres, en última instància és el lector qui acaba interpretant la vinyeta. M’agrada dir que faig el que algú va definir com ‘El somriure del desencant’».