www.diarimes.com
16 de gener de 2015 núm. 10
A L’ULTIMA
Josep Sans, el forner que ha tornat a la manera de fer tradicional El popular Forn Sans de Vila-seca celebra 150 anys d’existència. P16
Un centenar d’alumnes clouen amb èxit els Cursos de Formació VILA–SECA Durant l’acte de cloenda dels Cursos del 2014 es van repartir els diplomes acreditatius entre un centenar d’alumnes que han participat en els set cursos oferts aquest últim quadrimestre. P2 CULTURA
OLIVIA MULET
ACTUALITAT
OLIVIA MOLET
Una imatge de l’acte de cloenda dels Cursos de Formació del 2014 amb la presència dels alumnes. FOTO: CEDIDA
CEDiDA
Xavier Graset
El Parc dels Aragalls
«El paper de les entitats és bàsic en la Festa Major de Vila-seca»
El 2015 arrenca amb obres de millora i remodelació a tot el municipi
El President del Patronat Municipal de Turisme valora la Festa Major. P14
Per crear nous espais, arranjar voreres i millorar l’accessibilitat. P6
SOCIETAT
Ja es coneixen els finalistes del premi al Millor Esportista de l’Any
Els actes organitzats en el marc del Pallassòdrom, el Festival de Pallassos i Pallasses, solen ser molt populars.
El guardó s’entregarà durant la Gala de l’Esport, que se celebrarà el pròxim diumenge 25 de gener a l’Auditori de Vila-seca. P8-9
VILA-SECA Enguany el Pallassòdrom estrena nova ubicació, a les societats locals, i horaris de doble funció per tal d’arribar a més espectadors. P11
Els pallassos ja ho tenen tot a punt per envair Vila-seca per la Festa Major
2
mésvila-seca 16 de gener de 2015
EL TEMA
GENT GRAN OLÍVIA MOLET
L’alcalde Josep Poblet, la Regidora de Formació Continuada i Promoció Educativa, Maria Sans, i el Cap de Formació i Ocupació de l’Ajuntament de Vila-seca, Diego Castro, van adreçar unes paraules als assistents.
100 alumnes dels Cursos de Formació reben el seu diploma acreditatiu L’acte de cloenda dels Cursos de Formació del darrer quadrimestre del 2014 es va celebrar dimecres 14 de gener Cristina Serret
La sala d’actes del Centre Municipal de Formació o Ocupació de Vila-seca va quedar petita per allotjar el centenar d’alumnes que han participat en els 7 cursos del darrer quadrimestre del 2014 i que van voler assistir a l’acte de cloenda i entrega de diplomes. Acompanyats dels professors, representants dels Centres de formació col·laboradors i dels Tècnics del Centre de Formació, van escoltar les intervencions de l’alcalde Josep Poblet, la Regidora de Formació Continuada Maria Sans i el Cap de Formació i Ocupació de l’Ajuntament, Diego Castro. Un reconeixement a l’esforç Castro va obrir l’acte de cloenda dels cursos agraint als assistents el seu interès pels cursos, i destacant el fet que, de 139 persones inscrites als cursos, 100 han aconseguit acabar-los amb èxit. També va voler posar de manifest la satisfacció dels professors que han impartit les classes, especialment en el cas dels cursos de Rus i Anglès, on hi ha hagut molt bona sintonia amb els alumnes, que han demanat poder fer una extensió dels cursos, fet que va anunciar que probablement seria una realitat el
L’acte de cloenda fa finalitzar amb el lliurament dels diplomes acreditatius d’haver superat amb èxit els cursos.
Josep Poblet va destacar l’alt índex d’aprofitament dels cursos de formació per part dels alumnes 2015. El Cap de Formació i Ocupació va convidar a les persones que busquen feina a formular-se les següents preguntes: «Tinc la formació que demanen les empres? Estic preparat per treballar
als llocs de treball que es generin en un futur? Sóc competitiu respecte a la resta de treballadors?». Per Castro, si la resposta a totes aquestes qüestions és ‘no’, cal seguir l’exemple de les persones que hi havia a la sala, i preparar-se amb una formació adequada, com la que ofereix l’Ajuntament. Tot seguit va prendre la paraula Maria Sans, Regidora de
Formació Continuada i Promoció Educativa, qui, com el seu antecessor, va començar el seu discurs donant l’enhorabona a tots els presents i explicant que, per la seva labor com a docent, és conscient de la dificultat que moltes vegades tenim per trobar temps, més enllà de les obligacions personals, per dedicar a la formació. També va voler agrair la confiança que els alumnes han
dipositat en el centre municipal i els va encoratjar, fent palès el seu convenciment que la formació és l’eina fonamental i necessària per esdevenir més competitius en el mercat laboral, independentment de la situació personal de cadascú. Sans va concloure el seu discurs amb el compromís de seguir treballant per oferir una oferta formativa de qualitat adaptada a les necessitats reals
de l’oferta de feina del municipi. L’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, va ser l’encarregat de tancar l’acte amb les seves paraules. Un cop més va felicitar els presents, destacant la importància de la formació per aconseguir llocs de treball així com la correcta integració social. Tot seguit va voler destacar el paper dels agents implicats en la política de formació municipal, que són els propis estudiants, el centre de formació, les empreses col· laboradores i les empreses ocupadores. Segons Poblet aquestes últimes també juguen un paper molt important en el disseny dels cursos, perquè són elles les que dicten quines són les necessitats reals d’ocupació i quina formació específica han de tenir els futurs empleats. Líders en ocupació laboral L’alcalde va subratllar l’alt índex d’aprofitament dels cursos, un fet molt necessari perquè el que es busca és que la maquinària d’inserció laboral funcioni al primer intent, per poder donar pas a nous alumnes i generar noves oportunitats. I en aquest sentit Poblet va destacar que Vila-seca és líder en ocupació pública i privada, amb una ocupació mitjana de 700 persones anuals en
EL TEMA
mésvila-seca
3
16 de gener de 2015
OLÍVIA MOLET
Foto de família de cada curs amb l’Alcalde, la Regidora de Formació Continuada i el Cap de Formació i Ocupació.
La nova Guia de Formació 2015 ofereix més de 40 cursos El Centre Municipal de Formació i Ocupació ha editat la nova Guia de Formació 2015 amb més de 40 de cursos quadrimestrals. Els cursos ofereixen una formació progressiva, ja que s’ofereixen diferents nivells dels cursos d’ofimàtica i idiomes, els quals permeten obtenir una formació transversal i continuada. Els cursos de formació són d’informàtica, idiomes, atenció domiciliària, manipulació d’aliments, auxiliar de cuina, carretoner, màrqueting, aparadorisme, gestió de caixes, prevenció de riscos laborals en el sector de la construcció, de formació en desfibril·ladors externs, en el sector químic, en sistemes de gestió de seguretat aquàtiques i en gestió de magatzem. Més informació al Centre Municipal de Formació i Ocupació, al carrer de l’Hospital 1, o al telèfon 977 39 43 25. C.S. OLÍVIA MOLET
els últims 4 anys. No obstant també va exposar que aquesta ocupació té una característica insòlita: el 50% la va generar el sector públic i l’altre 50 el sector privat. I això vol dir, en paraules de l’alcalde, que «moltes vegades, a més de subvencionar la formació pública, també hem de subvencionar l’empresa privada que contracta, perquè tingui més ganes de contractar, per tant arribem a pagar dues i tres vegades: paguem l’estructura del centre de formació, la subvenció per poder accedir a aquesta formació i l’empresa perquè contracti gent». Això no obstant, Poblet va exposar que l’any passat, hi ha hagut algun mes que Vila-seca
ha generat el 10% de l’ocupació a la província, i que aquest esforç, que es va començar el 2008, no s’aturarà. Abans de passar a fer les fotos de família, l’alcalde va demanar als presents que facin una difusió correcta de les funcions del Centre d’Ocupació Municipal, que es difongui la voluntat que es té des del consistori en col·laborar en la formació de les persones com a element indispensable per a l’ocupació. L’acte de cloenda va acabar amb una sessió de fotografies i el repartiment dels diplomes dels cursos de Carretoner, TPC, Anglès, Ofimàtica bàsica, Gestió de Magatzem, Anglès i Rus.
Entusiasmats amb el Curs de Rus Jordi Llobet, Verónica Amigo, Montserrat Forés i Marta Moreno van assistir a l’acte de cloenda per recollir els diplomes del Curs de Rus, on han coincidit i s’han conegut. Tots quatre van voler destacar el fet que les classes han estat molt interessants i útils, i que és probable que conèixer aquest idioma els pugui ajudar a trobar una feina al municipi. A més, van subratllar el bon ambient de classe. C.S.
4
mésvila-seca 16 de gener de 2015
ACTUALITAT
EDUCACIÓ
Vila-seca acull el VI Fòrum d’actualització en dret local de la URV
FOTO: CEDIDA
Està adreçat al personal al servei de les administracions públiques Redacció
La inauguració del VI Fòrum d’actualització en dret local va tenir lloc a la Facultat de Turisme i Geografia. Aquest està organitzat de forma conjunta pel departament de Dret Públic de la Universitat Rovira i Virgili i la Diputació de Tarragona. L’objectiu del Fòrum, que ha comptat amb la col·laboració de la Fundació Universitat Rovira i Virgili, l’Ajuntament de Vilaseca i l’assistència d’una vuitantena de professionals, és establir
un àmbit permanent d’actualització, perfeccionament, reflexió i debat per al personal de servei de les administracions públi-
L’objectiu és fomentar l’actualització, el perfeccionament, la reflexió i el debat ques de les comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre.
L’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, va presidir la inauguració, i va fer una presentació de la Càtedra d’Estudis Locals Màrius Viadel i Martín, impulsor del Consorci del Centre Recreatiu Turístic. La nova edició del Fòrum inclou 7 sessions que s’impartiran mensualment, i la lliçó inaugural va dur per títol ‘Les administracions locals després de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’administració Local (LRSAL)’.
L’alcalde Josep Poblet va presidir l’acte d’inauguració del Fòrum.
ACTUALITAT
FOTO: CEDIDA
La Caixa lliura 3.000 euros al Banc dels Aliments de Vila-seca Els diners s’han lliurat a l’Associació de Voluntaris de Vila-seca Redacció
Rafael Bel, director de l’oficina de «la Caixa» a Vila-seca, va ser l’encarregat de lliurar un taló de 3.000 euros a l’Associació de Voluntaris Socials per Vila-seca, els quals van ser destinats al Banc dels Aliments del municipi. Amb aquests diners s’ha pogut comprar llegums, arròs i oli
d’oliva de la Cooperativa Agrícola de Vila-seca amb la finalitat que arribi a les persones més necessitades del municipi. El Banc dels Aliments és una fundació benèfica privada, independent i sense ànim de lucre, que té com a objectiu lluitar contra la fam, evitar que els aliments consumibles però no co-
mercialitzables siguin destruïts i, finalment, fer-los arribar a les persones més necessitades del nostre entorn més immediat. A Vila-seca ja són moltes les persones i entitats que han fet les seves donacions al Banc dels Aliments, bé mitjançant l’organització d’actes benèfics, bé a tall personal.
Trobada i lliurament d’aliments coordinats per la regidoria de Benestar Social de l’Ajuntament.
TURISME
CRISTINA AGUILAR
Ja són obertes les inscripcions per a la nova temporada del ‘Carretera i Manta’
Lluís Soldevila presenta ‘Èxit s’escriu amb A’ en el marc dels Dimarts Emprenedor
Els joves de fins a 30 anys ja poden apuntar-se a les propostes del nou trimestre del programa juvenil ‘Carretera i Manta’. Aquests mesos s’han ofert fins a 15 activitats relacionades amb l’educació i el lleure, amb cursos presencials com els de director d’educació en el lleure; de monitor de ludoteca; de premonitor; per participar a l’escola de castells; de preparació per les proves d’anglès PET i FIRST, a més de 4 esquiades a Andorra. A més, també es mantenen cursos de formació on line per fomentar l’aprenentatge des de casa. ‘Carretera i Manta’ és un programa compartit amb les regidories de Joventut dels Ajuntaments de Salou i Cambrils. Més informació a www. carreteraimanta.com. Redacció
El pròxim dia 27 de gener a les 19 h l’Aula Magna de la Facultat de Turisme i Geografia a Vila-seca acollirà la presentació del llibre i conferència ‘Èxit s’escriu amb A. Professionals i equips d’alt rendiment’, a càrrec de Lluís Soldevila, consultor, conferenciant, formador d’actituds d’alt rendiment i professor d’ESADE. Soldevila defensa que la humanitat ha evolucionat a força de canvis, i que la clau de tot plegat consisteix a tenir control sobre les tres A que defineixen el camí cap a l’èxit. L’acte s’emmarca en el programa “Dimarts emprenedor” d’URV Emprèn, i està adreçat a emprenedors i intraprenedors, directius i professionals que vulguin assolir el màxim rendiment. Redacció
Ja s’ha enderrocat el Pessebre de Sorra de la Pineda, visitat per més de 10.000 persones El dijous 8 de gener va ser enderrocat el tradicional Pessebre de Sorra de la Pineda, després d’haver estat exposat durant 35 dies i haver estat visitat per més de 10.000 persones, moltes de les quals han vingut des de diversos punts de tot Catalunya. El grup escultòric nadalenc, que ocupava una superfície de 200
m2 i estava tematitzat al voltant de la conquesta de l’espai, és obra de nou artistes provinents d’arreu d’Europa, que han treballat sota les ordres de Núria Vallverdú, directora del projecte. Les persones que l’han visitat també han pogut fer un passeig per la Fira d’Artesans. Redacció.
ACTUALITAT
mésvila-seca
5
16 de gener de 2015
EDUCACIÓ CEDIDES
La barca dels desitjose i el vistós forat a terra. L’objectiu era fer arribar a l’espectador sensacions i emocions.
L’Institut Vila-seca presenta un muntatge espectacular La instal·lació representava un gran forat al terra i una barca de fusta plena amb els desitjos dels alumnes del centre Redacció
Aquest passat Nadal la comunitat educativa de l’Institut Vilaseca ha pogut contemplar un muntatge nadalenc espectacular. Com ja és tradició al centre, cada any es presenta una instal· lació en la qual hi participen
un gran nombre de l’alumnat i de professors. Enguany Sandra Hipp, cap d‘estudis del centre, va idear un paisatge amb un gran forat al centre i, al costat, una barca de fusta que portava els desitjos de prop de 500 alumnes per salvar el món de la ruïna moral i ambiental a la qual ens està
portant la falta de consciència de l’ésser humà. Una feina compartida La barca, que sembla abocar-se a un precipici de gel i aigua, va ser construïda pels alumnes d’ESO. Els llums que il·luminaven l’escena van ser obra de l’alumnat
ACTUALITAT
de batxillerat de tecnologia industrial, mentre que el dibuix del terra es va realitzar a la classe de visual i plàstica de 4t d’ESO sota la supervisió de la professora Susana Morales. La instal·lació es va inaugurar amb un acte que va comptar amb la presència d’alguns regi-
dors de l’Ajuntament de Vilaseca, els membres del Consell escolar, l’AMPA, els docents i els membres del PAS, els alumnes, així com amics i coneguts. Per presentar l’obra la coral de 1r i 4t va tocar diversos instruments mentre Ariadna Almagro cantava la cançó tradicional anglesa
ESPORTS CEDIDA
Ja és obert el termini d’inscripcions per a la Duatló La tradicional prova se celebrarà el 15 de febrer Redacció
Acte de lliurament al Banc dels Aliments.
SOREA lliura un palet de llet al Banc dels Aliments de Vila-seca La donació és fruit d’una iniciativa sorgida entre els treballadors SOREA, empresa concessionària del servei de subministrament d’aigua, va lliurar a l’Associació de Voluntaris Socials per Vila-seca un palet de llet de 200 litres i 50 unitats de llet en pols per a nadons. L’acte solidari ha estat possible gràcies a la implicació dels treballadors de SOREA, que han
‘Scarabough Fair’ i quatre joves alumnes de 2n ballaven una dansa acrobàtica-clàssica. La festa es va acabar amb un aperitiu creat i servit per l’alumnat del PFI d’Hoteleria, que va aprofitar l’avinentesa per elaborar efectes òptics i gustatius tan originals com la instal·lació.
col·laborat en el triatge dels residus per a la seva valorització. Fruit de la sensibilització vers la situació que estan patint moltes famílies de Vila-seca, els treballadors van proposar a l’empresa que l’obtingut a partir de la gestió dels residus pogués convertir-se en una aportació solidària per als més desafavorits.
A l’acte de lliurament, coordinat per la regidora de Benestar Social de l’Ajuntament de Vilaseca, hi van assistir treballadors i responsables de SOREA; la presidenta de l’Associació de Voluntaris Socials per Vila-seca, Bernadeta Farriol i la regidora de Benestar Social, M. Àngels Ponce.
Aquest any la tradicional Duatló-Cross de Vila-seca arriba a la desena edició i ja està considerada una de les proves esportives més consolidades de la demarcació. El període d’inscripcions s’ha obert dijous dia 15, just un mes abans de la prova, i ho fa amb una tarifa promocional que finalitzarà el dissabte 17 de gener. Per tant, tothom que hi vulgui participar té encara dos dies per apuntar-se a un preu reduït. Per fer-ho, pot accedir al web www.naturetime.es. De caràcter popular, amb un circuit ràpid i divertit, la Duatló-Cross de Vila-seca és ideal pels qui s’inicien en aquesta modalitat i també per tots aquells que vulguin mesurar el seu estat de forma abans del començament de la temporada de triatlons. El circuit comença amb 4 km de cursa a peu, continua amb 11 km en BTT i finalitza amb 2 km més a peu.
6
mésvila-seca 16 de gener de 2015
ACTUALITAT
URBANISME CEDIDES
A l’esquerra, les obres de remodelació del Parc dels Aragalls. A la dreta, les obres d’adequació de l’aparcament al Parc dels Gegants.
Vila-seca enceta el 2015 amb diverses obres en marxa a tot el municipi Les actuacions busquen crear nous espais de lleure, renovar les voreres i les zones d’aparcament i millorar-ne l’accessibilitat CEDIDES
Redacció
Els tres nuclis del municipi, Vilaseca, la Pineda i la Plana tenen en marxa obres de millora i remodelació dels espais públics. A Vila-seca acaben de començar les obres del Parc dels Aragalls. Amb un pressupost de 120.000 euros, serà objecte d’una important remodelació amb l’objectiu de fer un salt qualitatiu. El pla preveu actuar sobre una superfície de 3.378 m2, reforçant l’àrea de jocs infantils existent amb la instal·lació de nous elements de joc. Com a novetat a la vila, es generarà una nova zona adreçada a la població adulta equipada amb aparells de gimnàstica. Es preveu que aquestes obres tinguin una durada aproximada de dos mesos. Altres actuacions a Vila-seca són l’adequació de l’aparcament del Parc dels Gegants i la implantació d’una nova zona de jocs infantils a la Rambla de Catalunya. En el cas del Parc dels Gegants, es preveu la inversió de 99.755,25 euros en la instal·lació d’un paviment de formigó acolorit amb un acabat diferenciat entre les places d’aparcament per a vehicles i la zona de trànsit rodat, que solucionarà els problemes d’evacuació d’aigües pluvials millorant el drenatge de la zona. També es preveu millorar les zones enjardinades amb la instal·lació de jardineres elevades.
A la Pineda (a l’esquerra) segueixen en marxa les obres del Pla de Millora de les Voreres, mentre que a la Plana (a la dreta) la plaça de Sant Joan va canviant de cara.
El Parc dels Aragalls estrenarà una zona d’aparells d’exercici físic per als adults Per la seva banda les actuacions a la Rambla de Catalunya serviran per instal·lar una zona de jocs infantils sobre un terra de cautxú i envoltada per una tanca perimetral, en una superfície
La plaça de Sant Joan de la Plana es convertirà en una zona de plataforma única d’uns 10 metres d’ample per uns 30 metres de llargària, del costat mar de la Rambla. Aquestes obres, que estan a punt de començar, tenen un pressupost de 79.898,64 euros.
Les obres a la Plana i la Pineda A la Pineda segueix en marxa el Pla de Millora de les Voreres, concretament les fases que afecten dos trams del carrer d’Enric Morera (entre el carrer d’Alfredo Kraus i d’Emili Vendrell, i entre Pep Ventura i Amadeu Vives), i el carrer de Pep Ventura (entre Alfredo Kraus i Emili Vendrell). El pressupost d’aquesta actuació, que busca millorar el pas de per-
sones amb mobilitat reduïda per les voreres d’aquests carrers, és de 187.399,85 euros, i la previsió és que aquestes obres finalitzin al març. També està en marxa les obres d’arranjament d’un tram de vorera del carrer d’Amadeu Vives, al frontal de l’Església de l’Esperit Sant, amb l’objectiu de formar nous parterres, i fer obres de pavimentació i anivellament.
Tot plegat amb un pressupost de 67.309,89 euros. A la Plana, per la seva banda, segueixen a bon ritme les obres de la plaça de Sant Joan i dels carrers Montsant, Sant Joan i Gaià. Amb un pressupost de 366.175 euros, l’objectiu és convertir la zona en un nou espai de plataforma única, renovant els paviments, les xarxes d’aigua i llum, l’enllumenat i el mobiliari urbà.
SOCIETAT
mésvila-seca
7
16 de gener de 2015
FESTES
Ses Majestats els Reis d’Orient van fer una visita a la Residència de la gent gran.
El Cor Petits Cantors dirigit per Maribel Marín felicita el Nadal.
El tradicional Bany de Sant Silvestre de la Pineda.
La Nit de Reis la plaça de l’Església es va omplir de gom a gom.
Els patges dels Reis d’Orient van recollir les cartes dels nens i nenes.
La versió “Espacial” del Pessebre de Sorra de la Pineda.
El Donyet explica contes al Parc Infantil de Nadal.
El Nadal de Vila-seca es viu al carrer Cristina Serret
Aquest Nadal ha deixat nombroses imatges de vila-secans de totes les edats que han volgut seguir i participar en l’extens programa d’activitats destinat a celebrar les festes. Els més petits han pogut rebre la carta
de la mà dels patges reials, i dies després retornar-la, ben plena de desitjos i joguines. També han pogut veure l’Home dels Nassos i rebre les joguines a casa, de la mà dels mateixos Reis d’Orient. I el Parc de Nadal els ha ofert una proposta d’oci pensada
especialment per a ells. La plaça de l’Església ha estat l’epicentre de moltes activitats, com el Mercat de Nadal, la Felicitació de Nadal, protagonitzada pel Cor Petits Cantors, el Brou, i el repartiment del torró més llarg de Catalunya, de 2015 cm.
La música, també per Nadal Les entitats i escoles de música de la ciutat hi han posat les notes musicals, amb concerts protagonitzats, entre d’altres, pel Cor Sant Esteve, les corals Nova Unió, Händel, Toldrà, Mozart i Vivaldi, així com les orquestres
del Conservatori de Vila-seca. El Pavelló Municipal d’Esports ha acollit la Festa de Cap d’Any, i les platges de la Pineda el tradicional Bany de Sant Silvestre. També a la Pineda s’ha instal·lat, un any més, el tradicional Pessebre de Sorra, que enguany ha
estat visitat per més de 10.000 persones. Els seus autors són nou artistes provinents d’arreu d’Europa, i després de 35 dies d’exposició, el passat 8 de gener es va procedir al seu enderroc amb l’ajut d’una maquinària especialitzada.
8
mésvila-seca 16 de gener de 2015
SOCIETAT
ESPORT
La Gala de l’Esport 2015 reunirà els millors esportistes de Vila-seca Durant la Gala s’entregaran els guardons a Millor esportista de l’Any individual masculí, individual femení i per equips Crsitina Serret
FINALISTES EN LA CATEGORIA D’INDIVIDUAL MASCULÍ
La Gala de l’Esport se celebrarà diumenge 25 de gener a l’Auditori Josep Carreras de Vila-seca. En el marc de la celebració l’Ajuntament designarà i premiarà els Millors esportistes de l’Any, un guardó que busca reconèixer la trajectòria esportiva dels candidats, així com els seus valors esportius i humans. El Jurat està format per la Delegada d’Esports de la Generalitat, Gemma Solé; el Vicepresident del Consell Esportiu, Josep Vives; l’Alcalde de Vila-seca, Josep Poblet; el Regidor d’Esports, Francisco Almazán; els esportistes Helena Casas i Pere Martos, i el periodista esportiu Xavier Reverté. La Menció d’Honor A més dels guardons als millors esportistes, també es concedirà una Menció d’Honor a una persona relacionada de forma directa o indirecta amb el món de l’esport. En paraules del Regidor d’Esports, Francisco Almazán, «es busca que el distingit amb la Menció d’Honor sigui una persona relacionada amb l’esport,
Álex Martínez Pérez
Cristobal Giménez Segura
Eduardo Franco Pérez
Ferran López Andreu
Juan Carlos Herrera Alcaide
Juan F. García Manjón
Nicolàs Muñoz Pérez
Pablo Fajardo Blanco
Vicente Béjar Trejo
El Jurat valora els èxits esportius, la trajectòria esportiva i els valors humans pot practicar-lo o no, pot ser que, simplement que per la seva trajectòria, tingui una vinculació amb l’esport o un club esportiu, com aquelles persones que són les primeres que arriben als clubs i les últimes que marxen». La Gala de l’Esport té caràcter bianual amb l’objectiu de permetre valorar els currículums dels esportistes en funció de la temporada i no de l’any natural. Els finalistes al guardó són elegits per cada club, tal com dictaminen les bases del concurs, i hi poden concórrer els esportistes que durant l’any 2013/2014 i precedent hagin efectuat la tasca més assenyalada, segons el judici de cadascun dels seus clubs. Per escollir els guardonats el jurat valorarà les qualitats i mèrits que destaquin excepcionalment, tant en l’àmbit esportiu com humà. No s’hi pot presentar cap esportista que tingui una sanció federativa. Finalment, les bases estableixen que només es podrà ser escollit Millor esportista de Vila-seca una vegada.
SOCIETAT
mésvila-seca
9
16 de gener de 2015
FINALISTES EN LA CATEGORIA D’EQUIPS
Equip Cadet A de futbol
Equip Júnior Masculí groc de bàsquet
Ariadna Navarro, Agnès Rius i Erika Díez
Equip Iniciació ‘A’ d’hoquei
Equip de Relleus Masculí de natació
FINALISTES EN LA CATEGORIA D’INDIVIDUAL FEMENÍ
Anna Cardona Morell
Claudia Pérez Pérez
Cristina Domingo Jiménez OLIVIA MOLET
Francisco J. Almazán Regidor de Joventut i Esports
«L’esport a Vila-seca ha crescut molt en els últims anys, el futur és l’esport base» Cristina Serret
— En què es fixa el Jurat per escollir els Millors Esportistes de l’Any? — D’entrada s’examina el currículum que presenta el club. Després també es fa una mica de seguiment de la carrera esportiva de cada persona, de vegades, si per exemple els candidats són nens, no tenen una trajectòria tan llarga com els adults, però això no és un impediment. Finalment també es té en compte la continuïtat esportiva i els èxits i
triomfs aconseguits. — Els valors humans també són punts a favor? — Sí, considerem important tota la tasca que es pugui fer de col·laboració amb clubs i entitats solidàries, hi ha molts esportistes que participen en gales o activitats d’aquesta mena. I també es consideren els valors humans dins l’àmbit esportiu. — Em pot descriure Vila-seca en termes esportius? — Hem crescut molt en els últims anys. Tenim un ventall molt
ampli de clubs, amb la incorporació de nous esports, com l’hoquei o el patinatge artístic. També hem crescut en l’àmbit de l’esport base, i de fet des de l’Ajuntament es treballa molt per potenciar-lo, subvencionant-lo econòmicament. Finalment també tenim com a objectiu que tots els clubs tinguin un lloc on practicar esport. En la mesura del possible procurarem adequar noves zones per a la pràctica esportiva i, si es pot, construir algun equipament nou.
El Regidor d’Esports de l’Ajuntament de Vila-seca forma part del Jurat de la Gala de l’Esport.
10
mésvila-seca 16 de gener de 2015
CULTURA
ACTES PREVISTOS
DIVENDRES
16
Bibiloteca Pública de Vila-seca Exposició “Tarragona, per què s’il·lumina tot de color blau?”
A càrrec de l’Associació Astafanias. Fins al 24 de gener
11 30 h. Plaça de l’Església Repic de campanes 19 h. Des del Castell Cercavila del Seguici Tradicional 21 h. Auditori Josep Carreras Pregó de Festa Major
A càrrec de Josep M. Quintana Petrus.
23,30 h. Envelat Ball de Festa Major
Amb l’orquestra Nueva Alaska i la Carpa.
Sèquia Major de Vila-seca Visites guiades Tots els diumenges d’11 a 13 h.
DISSABTE
17
6 h. Plaça de l’Església Canonada Matinera
8 h. Era de la Cooperativa Esmorzar Popular 11,30 h. Des de l’Avinguda de la Generalitat Els Tres Tombs 11,30 h. Plaça de l’Església Repic de campanes 12 h. Església Missa Major 17 h. Plaça de Voltes Cursa de Pallassos i Pallasses «Joan Busquets» 18,30 h. Ajuntament de Vila-seca Inauguració del Concurs de Fotografia Albert Iturria
17 i 19 h. Societat El Centru Pallassòdrom
Klowns Showtime, de la Cia. Dandy Clowns
DIMARTS
20
19 h. Societat Las Vegas Assaig casteller amb els Xiquets de Vila-seca 22 h. Hotel Raval de la Mar Tast de gintònics
DIMECRES
21
De 20 a 22 h. Torre del Delme i Plaça de Voltes Va de tapes
Xatonada de Vila-seca i sepionada amb mandonguilles i caragols.
DIJOUS
22
11 h.Centre Cívic i Cultural del Colomí Portes Obertes
DIVENDRES
23
17 h. Barri del Colomí Cursa Atlètica i Milla local
Visita de les instal·lacions.
19 h. Centre Cívic i Cultural del Colomí Portes obertes
De 20 a 22 h. Torre del Delme i Plaça de Voltes Va de tapes
20 30 h. Societat Las Vegas Assaig casteller amb els Xiquets de Vila-seca
Xatonada de Vila-seca i sepionada amb mandonguilles i caragols.
21 30 h. Envelat Nit de monòlegs
Amb Santi Millan, Javi Sancho i Loulogio.
23 30 h. La Carpa Concert
Amb Vergüenza Ajena, Sicaillora i Dj Lolo Selector.
DISSABTE
24
9 h. Plaça de l’Església Esmorzar popular
11 h. Plaça de l’Església Trobada dels Amics dels Gegants i Grallers de Vila-seca 12 h. Centre Cívic i Cultural del Colomí Inauguració 12 45 h. Pista poliesportiva del Colomí Castells amb els Xiquets de Vila-seca 13 15 h. Plaça de l’Església Cercabirra Amb la Txaranga Band Tocats.
17 i 19 h. Societat Las Vegas Pallassòdrom El Mestre, de la Cia. JAM
20 10 h. Estadi Municipal Futbol veterans 23 h. Envelat Concert Amb El Artriste, Relamidos, el Son de la Chama i Dj’s.
DIUMENGE
25
8,30 h. Envelat 6è Campionat de botifarra 9 h. Pels carrers de la vila Matinades de grallers
10 h. Plaça de l’Església Joc de descoberta en família
19,30 h. Plaça de Voltes Festa del Foc
12 h. XXXIII Trobada Gegantera
20,30 h. Plaça de Voltes Sortida del Correfoc
12 h. Estadi municipal Futbol de veterans
21 h. Plaça de l’Església Encesa final 23,30 h. Envelat Gran Ball
Amb l’orquestra Costa de València i la Carpa.
DIUMENGE
18
Parc de la Torre d’en Dolça Cós de Sant Antoni
A les 10.30 h, a la Torre, exposició «Els cavalls i Vila-seca». A les 12 h, 1a Cursa. Premi «laCaixa». A les 12 30 h, 2a Cursa, Gran Premi Ajuntament de Vila-seca. A les 13 h, 3a Cursa, Premi Patronat Municipal de Turisme.
17 h. Envelat Gran gala de dansa
17 i 19 h. Societat Ateneu Pi i Margall Pallassòdrom The Magomic Show, de la Cia. Gromic
19 h. Auditori Josep Carreras Gala de l’esport
DIMARTS
27
19 h. Aula Magna de la Facultat de Turisme i Geografia Presentació del llibre i conferència ‘Èxit s’escriu amb A. Professionals i equips d’alt rendiment’ A càrrec de Lluis Soldevila .
CULTURA
mésvila-seca 11 16 de gener de 2015
FESTA MAJOR CEDIDA
La programació del Festival de Pallassos i Pallasses de Vila-seca inclou espectacles clàssics i contemporanis.
El Pallassòdrom de Vila-seca porta tres espectacles familiars a la Festa Major També se celebrarà la tradicional Cursa de Pallassos i Pallasses «Joan Busquets», oberta a tots els públics
Dandy Clowns, JAM i Companyia Gromic
Cristina Serret
Com ja és tradició a la Festa Major d’hivern de Vila-seca, el Pallassòdrom oferirà una programació pensada per fer arribar el món dels pallassos a tots els públics. Per començar, dissabte 17 de gener se celebrarà l’esbojarrada Cursa de Pallassos i Pallasses «Joan Busquets», que enguany arriba a la sisena edició. Els participants s’hauran de concentrar a les 17 h a la plaça de Voltes, i dur un nas i maquillatge de pallasso, així com el dorsal amb el número que es vulgui. En el transcurs d’aquest acte es donaran a conèixer els Padrins del Pallassòdrom, que enguany és la companyia de pallassos clàssica Dandy Clowns. El Pallassodrom és una iniciativa del Patronat Municipal de Turisme de Vila-seca en col· laboració amb Puça Espectacles. Cristina Cazorla, de la Puça, explica que el fet de triar cada any un padrí respon a la voluntat de fer un reconeixement a les persones que «han defensat, cuidat o proposat coses en el món dels pallassos. Sovint es pensa que perquè et facin un homenatge cal tenir una llarga trajectòria o haver fet coses molt grans. Nosaltres volem agrair als nostres padrins la feina feta dins aquest món, i també donar-los l’oportunitat que el públic els pugui conèixer més». Dues novetats El Festival de Pallassos de Vilaseca d’enguany presenta dues novetats. La primera és un canvi d’ubicació. Cadascun dels tres espectacles programats es farà a la seu d’una societat local: El Centru, Las Vegas i l’Ateneu Pi i Margall. Per Cristina Cazorla aquest canvi és positiu, donat que permet dinamitzar i utilitzar espais teatrals de la ciutat que a
El primer espectacle del Pallassòdrom serà diumenge 18 de gener a la Societat el Centru, i estarà protagonitzat per Dandy Clowns, que presentaran ‘Klowns Showtime’. Dissabte 24 la companyia JAM presentarà ‘El Metre’ a la Societat las Vegas, i diumenge 25 de gener la companyia Gromic oferirà ‘The Magomic Show’ a la Societat Ateneu Pi i Margall. Cristina Cazorla, responsable de la programació, es mostra satisfeta de poder oferir una companyia de pallassos clàssics, els Dandy Clowns, una de contemporània, el JAM, i la presència internacional del pallasso belga Gromic. C.S.
Diversos moments d’edicions passades del Pallassòdrom, amb la popular Cursa de Pallassos.
Enguany els espectacles es faran a les societats El Centru, Las Vegas i Ateneu Pi i Margall
Com que l’aforament és més limitat s’han programat dues sessions de cada espectacle
més permeten crear espais íntims, més adients al show dels pallassos. La segona novetat està en relació amb la primera, donat que
el canvi d’ubicació dels espectacles en redueix l’aforament. Per aquest motiu s’han programat dues sessions, a les 17 i a les 19 h, de cadascun dels espectacles.
El Festival de Pallassos de Vila-seca va néixer arran de la col· laboració del Patronat Municipal de Turisme i Puça Espectacles. Cristina Cazorla recorda que es va treballar molt per definir com es volia que fos, donat que totes dues parts desitjaven que tingués una identitat pròpia i alhora fos el més pura possible, tot i que la línia que separa el món dels pallassos del món del circ, la màgia i l’element còmic és molt fina. «Malgrat això, vam treballar per dibuixar un festival on no es perdés l’essència dels pallassos», explica. I en aquesta labor, la Cristina destaca la figura de Joan Busquets, impulsor del festival, que va morir l’any 2010: «vam voler fer-lo padrí a títol pòstum, perquè el festival porta la seva ànima adherida i perquè ens cuidi molt des d’allà on sigui».
12
mésvila-seca 16 de gener de 2015
CULTURA Josep Maria Quintana Escriptor. Pregoner de la Festa Major de Vila-seca
«M’aterraria viure en una Espanya on Catalunya no hi tingui res a dir» L’escriptor menorquí descriu l’escenari polític i social des de les Illes Balears Cristina Serret
— Vostè serà el pregoner de la Festa Major de Vila-seca. Les tècniques narratives de la literatura són eines que es poden aplicar a la redacció d’aquesta mena de textos? —Tant la literatura de creació com el discurs d’idees es fan amb la paraula. En aquest sentit, les dues accions tenen punts en comú –fonamentalment la llengua–, però els objectius de cadascuna són diferents, per tant, també ho és la tècnica que es fa servir. — N’ha tingut altres, d’experiències prèvies, com a pregoner? —Sí, al poble on vaig néixer (Alaior), i al poble on visc (Es Castell), tots dos a l’illa de Menorca. — Té referències personals sobre Vila-seca o la Costa Daurada? —Personals, poques; només el lligam amb un gendre, la família del qual és de Salomó. — Catalans i balears compartim cultura i llengua, però pel que fa a les festes (com les organitzem i com les celebrem), li sembla que també compartim una manera de fer? —Cada comunitat té els seus costums i les seves tradicions, però també coses en comú. El que ens uneix a nosaltres és, em sembla, el caràcter mediterrani, que vincula les nostres tradicions a una manera lúdica d’entendre el món. — La seva trajectòria com a escriptor li ha reportat reconeixement de crítica i lectors, així com diversos premis, però del seu currículum sorprèn el seu vessant jurídic. Com compagina el dret amb la filologia? —Sempre han conviscut amb mi aquests dos vessants que no presenten cap mena d’incompatibilitat. També es pot ser pianista i metge; pintor i poeta; químic i polític... Els homes no som éssers estancs o dotats només d’una sola inquietud intel· lectual. Per tant, compaginar dret i literatura no té res d’extraordinari. — La seva formació jurídica ha influït d’alguna manera en les seves narracions? — Segur que sí, bàsicament per adquirir precisió conceptual en el llenguatge. El dret és –hauria de ser– molt clar i sintètic (virtuts que, per desgràcia, van
desapareixent del magma legislatiu actual). Stendhal deia que havia après a escriure llegint el Codi civil. No s’equivocava. — La història ha estat també una de les temàtiques importants en la seva obra, però ara s’ha centrat en la novel·la. Què l’ha portat a aquest canvi de registre? — La història és un component clau de la meva literatura. N’és la causa, encara que –ho he de reconèixer– ha esdevingut també un greu problema en l’aprenentatge de la tècnica narrativa de creació, perquè el registre de l’historiador i del novel·lista s’assemblen com un ou a una castanya. Ara bé, un cop assolida la tècnica i el coneixement d’aquest darrer registre, aleshores he acudit novament a la història com a inspiració de les meves novel· les, amb les quals he volgut fer –en clau literària– una representació del món que conec i que més estimo. — Quant a la llengua, a les Ba-
lears el tracte institucional al català és tan complicat com es percep des d’aquí? — Els qui vam néixer, créixer i formar-nos durant el franquisme hem viscut moments força pitjors que els actuals. Però el que dol realment és que, havent aconseguit amb la democràcia un canvi radical pel que fa a l’ensenyament i a la cultura pròpies, de sobte, els actuals governants hagin decidit tornar enrere i obliguin als nostres fills a emprendre una lluita semblant a la que va dur a terme la meva generació i que no crèiem pas que hagués de tornar-se a produir. — Els mestres illencs han mantingut un pols molt dur amb el govern balear a causa, en gran part, d’un conflicte lingüístic. L’ensenyament és, sens dubte, un dels pilars de qualsevol societat, però de vegades sembla que sigui la mateixa societat qui no li atorga la importància que té. A les Balears, la necessitat
de defensar la llengua pròpia s’ha estès més enllà de les escoles? — L’opció en defensa d’un l’ensenyament de qualitat (en tots els camps), que alhora sigui respectuós i actiu amb la llengua pròpia va més enllà dels mestres. Durant els trenta anys llargs de democràcia, aquest esforç va ser força transversal i fins va tenir d’aliat el Partit Popular quan aquest el liderava Gabriel Cañellas. Des del govern Aznar –que es va decidir per la confrontació com a arma política– les coses han canviat. Avui, el govern Bauzá (en línia amb la política del ministre Wert), amb l’argúcia de tractar per igual les dues llengües oficials, està duent a terme una política de clar retrocés pel que fa a la llengua pròpia. I els mestres són els primers que se n’han adonat i, probablement, els qui més han lluitat per capgirar novament les coses. — Vostè va donar la dotació del premi Llorenç Villalonga
Ciutat de Palma 2011 que va guanyar el 2011 a l’Obra Cultural i Acció Cultural per la defensa de la llengua. Quin és el motiu d’aquest gest? —Un capellà ens deia quan jo era jove que «la paraula sona, però l’exemple trona». Vaig considerar que s’havia d’acceptar el premi com a respecte a la institució que el donava, però em va semblar que, cedint l’import a dues institucions que són clau en la defensa de la llengua i la cultura catalanes, denunciava alhora clarament la política dels homes que avui n’estan al capdavant. — Una de les seves especialitats, i a la qual ha dedicat moltes pàgines, és la comunitat autònoma i l’estructuració de les Illes Balears. Des de fora, les illes es contemplen com una unitat, però sembla que la realitat geogràfica és més complexa. És així? — En efecte, res no hi ha més delimitador que una illa. No negaré que les Balears són una
realitat com a tal, però el que realment existeix –i acaba definint la personalitat– és l’illa, fins al punt que la paraula «balear» no deixa de ser un concepte geogràfic-administratiu. Nosaltres, els ciutadans, som –i ens sentim– mallorquins, menorquins o eivissencs. Això comporta –per posar un exemple que sigui fàcil d’entendre–, que mentre a Catalunya es vol potenciar la Generalitat en detriment de les diputacions, nosaltres, bo i acceptant un govern per a la dita comunitat autònoma, entenem que el que s’ha de potenciar és el paper dels consells insulars, tot reservant al govern central un paper més aviat subsidiari. — Vostè és un escriptor que no defuig el discurs polític o sobre l’actualitat… A Catalunya està en marxa un procés sobiranista que, de fet, ha dut el seu president a ser denunciat als tribunals. Com li sembla que aquest procés es percep des de les Balears?
CULTURA
mésvila-seca 13 16 de gener de 2015
FESTA MAJOR FOTOS: CEDIDES
Els nostres fills han hagut d’emprendre una lluita semblant a la que va fer la meva generació
El govern de Bauzà està duent a terme una política de clar retrocés pel que fa a la llengua pròpia
Cal potenciar el paper dels governs insulars reservant al govern central un paper subsidiari
Un canvi en la Constitució em semblaria clar, just, i netament democràtic
CEDIDA
Perfil
Escriptor, docent i jurista Josep Maria Quintana és llicenciat en Filosofia i Lletres i en Dret, Registrador de la Propietat, Doctor en Filologia Romànica i Acadèmic de número de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de les Balears. Ha estat professor de Dret Civil a la UB i membre del “Consell Consultiu de les Illes Balears”. Ho és de la “Comissió Assessora de Dret Civil de les Illes Balears”. Premi de Periodisme de les Illes Balears (1971); Premi Ateneu de Maó 1973 amb “Menorca davant la Segona República”; Premi de narrativa curta Nou de juliol, Ciutadella 2008 amb “Pro aris et focis”; i Premi “Llorenç Villalonga” de narrativa, Ciutat de Palma 2011 amb “Ningú no pot enganyar els morts”. Ha estat president de l’Ateneu de Maó i ho és de la Fundació Rubió i Tudurí. L’any 2008 va rebre la medalla d’or de la ciutat de Maó.
Quintana ha compaginat l’assaig i el periodisme amb la investigació i la creació literària.
—En efecte, he escrit molt sobre el vostre procés sobiranista, i ho he fet amb cert apassionament, perquè res del que succeeix a Catalunya m’és indiferent. De tota manera, des de les Balears la qüestió no s’entén fàcilment. Una gran majoria de ciutadans –no oblidi que el PP governa a les tres illes amb majoria absoluta– l’observa amb el mateix criteri que el contempla la societat espanyola de matriu castellana. Només una minoria, encara que sòlida des del punt de vista intel·lectual, el comprèn, i entén que la democràcia ha d’acceptar que una comunitat tan definida com la de Catalunya ha de poder decidir ella mateixa el seu futur.
De tota manera, li seré franc i li confessaré que m’aterraria viure en una Espanya on Catalunya no hi tingui res a dir. — Li sembla que hi ha una solució política que pugui donar sortida a les aspiracions de la majoria del Parlament català? —Des del punt de vista jurídic la solució existeix, perquè la Constitució vigent es pot modificar, i hauria de modificar-se perquè els catalans poguessin decidir lliurement el seu futur. Però si m’atenc a una anàlisi sociològica de la realitat, li diré que veig molt lluny que això sigui factible, perquè no albiro quan els espanyols (entre els quals he d’incloure els balears) serem capaços de promoure un canvi com el que estic dient, que és, per mi, clar, just i netament democràtic. També li he de dir que veig molt difícil que la independència es pugui aconseguir unilateralment. L’acció dels tribunals que vostè ha esmentat fa un moment n’és una prova clara... i li asseguro que no serà l’única que des de Madrid es durà a terme.
Foto de família del col·lectiu en un dels seus sopars anuals, amb la presència dels alcaldes de Vila-seca i Flix.
El Col·lectiu Flixanco porta la clotxa a la Festa Major de Vila-seca Nombroses entitats locals nodreixen el programa d’actes de la Festa de Sant Antoni Cristina Serret
Dissabte 24 de gener Lo Col· lectiu Flixanco de Vila-seca organitza un esmorzar popular amb clotxa a la plaça de l’Església. Per un preu de 3,5 euros, tothom que ho vulgui podrà degustar aquest esmorzar de pagès tradicional consistent en mig pa rodó farcit de verdures i arengada o llangonissa. Montse Vázquez, membre del col·lectiu, explica que la idea va sorgir al sopar anual que reuneix tots els flixancos de Vila-seca: «a Flix és molt típic, per Sant Antoni, fer una clotxa a la plaça. Així que parlant, vam pensar que podríem portar la clotxa a la nostra festa major, perquè Flix i Vilaseca estan bastant a prop l’un de l’altre, però molta gent d’aquí no sap el que és la clotxa». I dit i fet. Los Flixencos estan treballant per servir unes 300 racions d’aquest esmorzar tradicional. La seva elaboració és ben senzilla. Només cal agafar un pa de pagès de quilo i tallar-lo per la meitat. A continuació es treu la molla de cadascuna de les dues parts i es farceixen amb ceba, alls, tomàquet i arengada, tot ben escalivat. S’hi afegeix un bon raig d’oli i es torna a tapar amb la molla. Per a la jornada de Vila-seca Los Flixencos oferiran també llangonissa, que el públic podrà coure a la plaça de l’Església mateix, en unes graelles que estaran enceses tot el matí. Les verdures ja les donaran cuites, per bé que també es podran posar uns minuts sobre el foc per reescalfar-les una mica. El preu de l’esmorzar inclou també vi o aigua, i es recomana comprar
del col·lectiu. Un cop l’any Los Flixencos de Vila-seca es troben en un sopar on també hi són convidats els alcaldes de totes dues localitats. Montse Vázquez, que a més de ser flixenca treballa al Patronat Municipal de Turisme de Vila-seca, considera molt positiu que des del consistori es doni via lliure a entitats com la seva perquè organitzin actes de Festa Major: «ho trobo molt bé, perquè és una manera de tenir activitats per a tots els gustos, i que puguin arribar a tothom. Com més gent hi ha participant de la festa, més idees sorgeixen».
Sobre aquestes línies, la clotxa de pagès, i al costat, el cartell de la festa organitzada pels Xiquets de Vila-seca.
els tiquets amb antelació al Patronat Municipal de Turisme de Vila-seca. De Flix a Vila-seca Los Flixencos és un col· lectiu que va néixer fa quatre anys i que aplega persones nascudes o vinculades, per llaços familiars, a la vila de Flix, que per qüestions laborals van venir a residir a Vila-seca. En l’actualitat el conformen una seixantena de persones de totes les edats, i no para de créixer, perquè moltes famílies han acabat portant els
avis a Vila-seca, i també perquè molts joves de Flix que vénen a estudiar a la Laboral acaben quedant-s’hi o formant part
Els Xiquets hi posen la música Los Flixencos no són els únics que han volgut participar activament en la programació de la Festa Major d’hivern de Vila-seca. Així per exemple els Xiquets de Vila-seca organitzen, en col·laboració amb l’Associació de Músics de Vila-seca, el concert del mateix dissabte 24 de gener a l’Envelat, amb els grups El Artiste, de Vila-seca, Relamidos, el Son de la Chama i les actuacions de DJ’s fins a les 4 de la matinada. I com ells, nombrosos col· lectius, entitats i clubs esportius locals s’han ofert a organitzar o donar suport a l’extens ventall d’activitats que conformen el programa festiu local.
14
mésvila-seca 16 de gener de 2015
CULTURA Xavier Graset. 4t Tinent d’alcalde, Regidor de Governació i Serveis Generals i President del Patronat Municipal de Turisme
«La implicació de les entitats en la Festa Major de Vila-seca és bàsica» El regidor comenta el programa de la festa i fa balanç de la temporada turística FOTO: OLIVIA MULET
Cristina Serret
— Som a punt de començar la Festa Major de Sant Antoni. El programa té alguna novetat o, per contra, es busca que els actes esdevinguin ja una tradició a Vila-seca? — La Festa Major d’hivern té moltes activitats tradicionals des de fa molts anys, però és cert que aprofitem la capvuitena, que és el segon cap de setmana, per fer més activitats lúdiques, com concerts, o programar actes que permetin la implicació de les entitats. Però els dies 16, 17 i 18 es mantenen els actes més tradicionals, com els Tres Tombs, la Missa Major o el Cós de Sant Antoni. Podríem dir que els plats forts dels tres primers dies són justament els actes amb més tradició. — La presència de les entitats i el fet que se’ls doni un espai a la festa major és un tret característic d’aquesta? — Sí, el seu paper és molt important, i intentem que cada cop ho sigui més. Volem que els col· lectius i les associacions locals siguin partícips de la festa, i que hi hagi una part que la muntin ells, sempre amb el nostre suport. Pensem que és important que se sentin implicats, per a nosaltres és bàsic, perquè el que interessa és que la gent que arrossega la festa sigui justament la gent del poble. — El Seguici Tradicional de Vila-seca ja compta amb un bon nombre de participants. Es preveu ampliar la família? — A poc a poc ja l’anem ampliant. Enguany per exemple hem incorporat els Xiquets de Vila-seca, que tenen poc temps d’existència. Ens agradaria anar sent més grans, però són les pròpies entitats les qui l’han de fer créixer. També és cert que és un seguici que ha nascut fa poc, i necessita un temps de maduració, que la gent s’hi vagi sentint a gust, que tothom entengui què és el seguici i així poder anar sent més grans. Jo penso que és molt bonic que les festes comencin amb la cercavila dels elements festius i tradicionals, perquè d’aquesta manera tots els veïns de Vila-seca poden anar veient el que tenim al poble. Si bé és cert que de vegades costa coordinar tanta gent i tants elements festius, val la pena si al final es pot fer una bona tanda de lluïment. — A la programació hi ha l’acte de lliurament dels premis del Concurs de fotografia «Albert Iturria» i la Cursa de Pallassos
Xavier Graset és al capdavant del Patronat Municipal de Turisme de Vila-seca.
Tot i que ha nascut fa poc, el Seguici Tradicional pot anar creixent, però han de ser les entitats qui el facin més gran i Pallasses «Joan Busquets». La Festa Major és un bon marc per recordar i retre homenatge a persones que han estat importants en la vida cultural i social
Cada any farem un passet més per fer coses noves, però sabent que el gruix de la festa són els actes tradicionals de Vila-seca? — Pensem que sí. L’any passat vam celebrar el concurs de fotografia per primer cop, i va ser bonic i emotiu, perquè Albert
Iturria va ser una persona molt coneguda i estimada al poble, i crec que a la Festa Major hi encaixa molt bé poder celebrar aquesta mena d’homenatges. Més encara en el seu cas, perquè era una persona molt implicada en el món de la festa. Pel que fa a Joan Busquets, vam treballar molt en la creació del Pallassòdrom quan ningú no hi creia, però ell, com a bon pallasso, hi va apostar fort. Per això té molt de sentit que la
«No podem deixar d’estimar el turisme rus» Com a President del Patronat Municipal de Turisme de Vila-seca, Xavier Graset assegura que, davant la davallada del turisme rus, s’ha de treballar per mirar de suplir el client rus amb turistes d’altres procedències. Això no obstant, Graset assegura que no es pot deixar d’estimar el turisme rus, ben al contrari, «cal continuar treballant amb la vista posada en els russos, entenent que hi ha una situació econòmica al país d’origen que no es pot controlar des d’aquí». La sort, explica Graset, és que s’està treballant de forma conjunta als municipis de Vila-seca, Salou i Cambrils, i el sector públic i el sector privat van junts en la planificació de la promoció per a l’any 2015: «el sector públic pot aportar els diners, i el sector privat té les experiències. Si anem de la mà podem aconseguir objectius com ara mantenir el turisme rus, sabent que potser no hi hem de posar tants diners, mantenir o apostar pel mercat francès. Però el que és cert és que les experiències que vivim a la Pineda, Salou i Cambrils són molt similars». En aquest sentit, Graset explica que s’està treballant en pla conjunt de promoció turística que frega el milió d’euros. Preguntat sobre si el turisme ha de ser un factor clau en la recuperació econòmica al municipi, Graset explica que qui s’ha de recuperar primer són les persones. «Després, segur que traurem rendiment de tots els esforços que hi dediquem». C.S. cursa, que és una gran pallassada, porti el seu nom, alhora que servirà per recordar la seva figura. La gent que el vam conèixer i l’estimàvem vam considerar que havia de ser així. — Com es fa arribar la Festa Major d’hivern als habitants de la Plana i la Pineda? — Aconseguir-ho és una mica difícil. Quan parlem de la festa major d’estiu és més senzill, perquè per exemple a la Pineda
s’hi celebren moltes activitats. De totes maneres tampoc no sé si tindria massa sentit traslladar a aquests dos nuclis alguns actes de la festa de Sant Antoni, penso que té més sentit concentrar-la a Vila-seca. Hi hem pensat molts cops, però creiem que té més sentit fer-ho d’aquesta manera. — És una festa que també es programa pensant en atraure gent de fora? — Sabem que algunes activitats portaran gent, com el Cós de Sant Antoni o la Trobada de Gegants del dia 25, però és cert que a l’hivern es fa més difícil programar activitats d’aquesta mena, perquè fa més fred i de seguida es fa de nit. — El Cós de Sant Antoni, que és un acte espectacular, és gratuït. El cost zero és clau per a les festes? — Sí, però no tot pot ser gratuït, també cal donar un valor a les coses, ni que sigui simbòlic o petit. En el cas de les curses no ens ho hem plantejat mai, però en altres casos pensem que és important donar un valor a la feina de la gent que hi treballa i al producte que s’està oferint. — La crisi ha afectat els pressupostos de les Festes? — La partida destinada a les festes per al 2015 és similar a la de l’any passat. És cert que la crisi ens afecta, però han passat els anys i hem anat millorant les festes, fins i tot estant en situacions pitjors que en anys anteriors. Això es deu a que, quan hi ha falta de diners, la gent es trenca el cap per trobar coses més originals, activitats que no costin res o buscar agents que s’hi impliquin i ho assumeixin. De totes maneres també tenim molt clar que no podem anar inventant coses noves, ja tenim les festes majors d’estiu i d’hivern, el Festival de Música al Carrer… Amb el pressupost tenim molt clar el que hi ha, i a partir d’aquí podem anar afegint alguna cosa petita. — Quins objectius, de cara al 2015, es plantegen pel que fa a les festes? — Any rere any hem anat fent un passet més. De vegades hi ha persones que es queixen que sempre fem el mateix, però en una festa major hi ha d’haver Ball de diables, hi ha d’haver música a l’envelat... Nosaltres sempre intentem oferir alguna cosa extra a les activitats tradicionals o habituals. El nostre objectiu de cara al futur és seguir en aquesta mateixa línia.
OPINIÓ TRIBUNA
mésvila-seca 15 16 de gener de 2015
EDITORIAL
Més Vila-seca augmenta la seva periodicitat
El Cós de Sant Antoni Carles Cortés Periodista
En un món global com l’actual, on les informacions viatgen ràpidament d’una punta a una altra del planeta, és molt fàcil que ens deixem enlluernar per activitats culturals, festives o esportives que es fan a qualsevol lloc del món. En més d’una ocasió ens han meravellat espectacles que enveges no tenir a casa i arribes a pensar que ens falta ambició per proposar-los, fer-los i lluir-los. Tendim a admirar i, fins i tot, a idolatrar tot allò que ens arriba de lluny. És cert que hi ha activitats o actes realment espectaculars i únics, però a casa nostra també tenim esdeveniments singulars i propis que hem de saber cuidar, valorar i projectar. Perquè està molt bé que els coneguem nosaltres, però hem de col·laborar també a fer-los més universals. Quan busques i rebusques a les guies d’activitats o festes de casa nostra, t’adones que tenim també espectacles dignes de qualsevol lloc del planeta o, com a mínim, al nivell dels millors. I El Cós de Sant Antoni de Vila-seca és un d’aquests exemples. És una festa, però és també una activitat cultural i esportiva. És un acte social i un acte familiar. I tot plegat és únic a Catalunya. Ningú més pot presumir de les curses de cavalls del nivell de les de Vilaseca entre les comarques del país. A l’Es-
tat Espanyol és cert que hi ha hipòdroms estables amb temporades definides, però sobren dits d’una mà. Ens hem de sentir orgullosos. L’esforç que fa la gent del municipi, les entitats i l’Ajuntament són dignes d’elogi i ho hem de saber valorar. El Cós de Sant Antoni no són només curses de cavalls. Més enllà que sigui l’acte més destacat de la Festa Major d’hivern de Vila-seca, és tot un ritual per la gent del poble. La caminada fins la Torre d’en Dolça i el contacte amb la natura i els cavalls són un valor afegit. Segurament, si preguntéssim a molta de la gent que es reuneix, qui més qui menys, té alguna història relacionada amb el Cós de Sant Antoni.
Els que hi som, sabem que cada any ens retrobarem amb gent que potser només veiem un cop cada 365 dies, però que tens ganes de tornar-los a veure per seguir compartint experiències. Recordo la primera vegada que hi vaig ser. Arribava sense el coneixement històric que poden tenir els veïns de Vila-seca, sense saber exactament què representa el Cós de Sant Antoni i no saps ben bé que trobaràs. Abans d’arribar pots pensar que vas a veure una cosa estranya. Però quan hi ets admires la feina prèvia que fan amb els cavalls, el tracte que tenen els pro-
pietaris i cuidadors. I quan els veus a la zona del paddock tens la sensació d’estar lluny de Vila-seca gaudint d’un d’aquells espectacles que dèiem en començar, que t’enlluernen perquè el fan a França o Anglaterra. Però és Vila-seca. A més, els darrers anys he tingut l’oportunitat de viure-ho des de dins i de parlar amb una d’aquelles persones que esperen que arribi el dia de Vila-seca. L’Assumpta és una apassionada del món dels cavalls amb vinculacions directes amb quadres catalanes. Escoltar-la és apassionar-te. Les curses de Vila-seca no només les viuen el dia en qüestió, sinó que en fan una llarga prèvia des de setmanes abans i una llarga valoració. El Cós de Sant Antoni es converteix en l’epicentre de les seves vides. Si llegeixes aquest escrit i no has estat mai a Vila-seca pel Cós de Sant Antoni, prova d’anar-hi una vegada. Gaudeix-lo. Viu-lo. Admira els cavalls d’aprop, aposta, compra a les parades, parla amb el del costat, mou-te pel recinte, busca el millor espai per gaudir de les curses, pregunta als propietaris o als genets, escolta l’opinió dels entesos… Tornaràs. Ho asseguro. Si llegeixes aquest escrit i ets habitual al Cós de Sant Antoni, pensa que ets partícip d’una de les activitats més espectaculars que actualment es fa Catalunya. Els que hi som, sabem que cada any ens retrobarem amb gent que potser només veiem un cop cada 365 dies, però que tens ganes de tornar-los a veure per seguir compartint experiències. Això fa també especial el dia a Vila-seca.
Ara ja tens un canal per fer-nos arribar allò que et sembla que cal fer públic, l’actualitat que cal donar a conèixer i les opinions que mereixen ser expressades. Tot el que consideris important per Vila-seca i que la gent del municipi no es pot deixar perdre. Fes-ho arribar al nostre correu electrònic:
mesvilaseca@mestarragona.com
Vila-seca està a punt de submergir-se en la celebració de la festa major de Sant Antoni i ho farà estrenant un any que arriba amb algunes novetats. En aquesta ocasió aprofitarem per a parlar de nosaltres mateixos que, com a publicació, engeguem el 2015 amb un augment de la periodicitat. Des d’aquest gener el Més Vila-seca passa a ser una publicació quinzenal. Això representa aconseguir una major presència al carrer, mantenint la distribució dels exemplars a tots els nuclis del municipi, però també representa refermar l’aposta que com a Diari Més hem fet en aquest municipi. Amb tot, és evident que si com a publicació mensual no haguéssim assolit una gran acceptació entre els vila-secans, ara seria impensable plantejar-se aquest increment en la periodicitat de la publicació. De la mateixa manera també seria impensable fer aquest ‘salt’ endavant, si el municipi, les seves entitats, les agrupacions, els estaments i la societat civil no mostressin una empenta i una activitat que pugui quedar reflectida a les pàgines d’un mitjà de comunicació com el nostre. El material sobre el qual treballem no és altre que la vida quotidiana del municipi, el batec que ofereix l’activitat ciutadana. Si no n’hi hagués, nosaltres, com a Més Vila-seca, difícilment podríem existir. Per això no tan sols valorem com un èxit propi el fet de poder créixer com a publicació. Es tracta, també, d’un mirall del municipi que, en aquest sentit, no ens dol pensar que també creix amb nosaltres. Així que, en definitiva, cada quinze dies, els vila-secans tindran als punts de distribució habituals una nova edició del Més Vila-seca. Mostrant tot allò que conforma la més bàsica essència vila-secana. Com ja vàrem explicar quan va néixer la nostra publicació, la nostra tasca informativa és un complement de la que ja realitza i continuarà realitzant el Diari Més, que de dilluns a divendres és a totes les poblacions del Camp de Tarragona i, evidentment, a Vila-seca. El Diari Més és on es ret compte del dia a dia, d’allò més immediat i, potser amb un caire més d’actualitat informativa. Com a Més Vila-seca la nostra tasca se centra en els ciutadans i en tot allò que els ofereix el municipi i que ells realitzen en la seva ‘creació’ del municipi. Esperem que aquesta nova aposta del Més Vila-seca continuï mantenint l’actual suport dels vila-secans.
Edita: Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Director General: Carles Abelló Cap de publicitat: Contxi Joan Disseny editorial: Carles Magrané Cap de distribució: Jaume Cañada
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
Redacció: Cristina Serret. Fotografia: Cristina Aguilar, Olívia Molet. Edició de publicitat: Sara Sorando. Distribució: Marta López. Administració: Núria Clos Publicitat: Maria Molleda, Mercè Ripoll. [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. C/Alcalde Joan Bertran, 30. 43202 REUS 977 32 78 43 Fax 977 31 09 41
www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes mesvilaseca@mestarragona.com
16
mésvila-seca 16 de gener de 2015
A L’ÚLTIMA VILA-SECANS
Cristina Serret
Josep Sans és l’amo i forner del Forn Sans, un establiment a tocar de l’Església de Vila-seca que ha esdevingut centre de pelegrinatge per a moltes persones –locals i de fora– que valoren el pa de qualitat, elaborat de forma artesanal i amb els millors ingredients. En Josep pertany a la quarta generació de la família Sans que, cada dia, es lleva de matinada per enfornar el pa que de bon matí es posarà a la venda a la botiga. L’obrador ha canviat poc en els 150 anys que han transcorregut des que van obrir, i el Josep hi ha passat, literalment, tota la vida: «de petit ja corria per aquí, ajudant els pares, i els meus jocs consistien a fer panets», explica. «L’ofici ve de dintre, i si no fos així, no hi seria, perquè és un ofici molt sacrificat, amb uns horaris molt durs i cap dia de festa», conclou el Josep. El forn del poble A l’obrador de la casa Sans hi ha un forn de pedra giratori. Abans d’aquest hi havia hagut un forn “moruno”, que es va instal·lar l’any 1791 i que era el forn del poble. Aquest forn primitiu estava a l’aire lliure, i s’arrendava anualment a una família de Vila-seca que el podia explotar durant un any. Els vila-secans hi portaven a coure el pa i el menjar. L’any 1865 un familiar del Josep va comprar aquest forn i va construir l’obrador que avui encara funciona. Gairebé cent anys més tard, l’any 1963, es va substituir el forn primitiu per l’actual, construït amb pedra i imitant el model anterior. «Avui dia ja no en queden, com aquests, i construir-lo valdria una fortuna», expressa el Joan amb orgull. El forner recorda com, els anys seixanta van coincidir amb la mecanització dels processos d’elaboració del pa: «de sobte es va passar del no-res a córrer moltíssim, tot es va mecanitzar i es va evolucionar molt, potser massa», apunta el Joan. «Ara estem tornant enrere, tornem a treballar molt a mà, fem fermentacions molt llargues, treballem amb una massa molt reposada». Aquestes són les claus que
PRÒXIMA EDICIÓ
30 GENER
Josep sans, el forner que aposta per la feina artesanal És el propietari del Forn Sans, que enguany celebra 150 anys de vida
Josep i Joan Sans pasten diàriament el pa i el couen en un forn de pedra que és la joia de la casa.
Una especialitat per a cada dia L’especialitat del Forn Sans és, clarament, el pa. No sols per la qualitat, sinó també per la seva variada oferta. Així, cada dia de la setmana s’hi pot trobar una especialitat o altra. Dimarts, el pa d’espelta i el de sègol. Dimecres, el pa integral de nou cereals –«que és boníssim per a la salut!»– assegura el Josep. Dijous, el pa d’espelta i el pa d’olives. Divendres, el pa de sègol, el de malta torrada i el de sis cereals, i dissabte el pa de xocolata i el pa de Vila-seca, elaborat amb farina a la pedra i molt reposat.
Dissabte és el dia gran de la segona especialitat de la casa, les coques amb recapte, elaborades amb els ingredients propis de la temporada, ja siguin espinacs, ceps, esqueixada de bacallà, salmó o botifarra.
CADA QUINZE DIES, MÉS INFORMACIÓ DE LES ACTIVITATS I LA VIDA SOCIAL AL TEU MUNICIPI.
La setmana s’acaba diumenge, amb la pastisseria fina. La clientela del forn Sans arriba des del mateix municipi i també des de més enllà de les fronteres locals. «Tenim gent de Salou, la Pineda, Reus o Tarragona que de tant en tant ens fa un truc i ens encomana que li guardem pa. Llavors el vénen a buscar i ells mateixos se’l congelen. Una llesca d’aquest pa congelat, posada cinc minuts sobre la cuina, es descongela i és com si fos acabat de fer», assegura el Josep.
atorguen al pa de la casa Sans les seves qualitats excepcionals, tant de sabor com pel que fa als valors nutricionals. En Josep no es cansa de repetir que el pa artesanal, de qualitat, no engreixa, i que la mala fama els ha vingut a causa del pa industrial, farcit de conservants i altres additius que no aporten res de bo. Aquest fet els ha permès diferenciar-se de la competència, i justifica que el preu del seu pa no OLÍVIA MOLET sigui tan baix com en altres establiments. «Nosaltres treballem amb farines de molta qualitat, que també són molt cares, com la farina d’espelta, o la farina a la pedra. Després també cal tenir en compte que els nostres processos d’elaboració són molt lents, ho podríem accelerar amb les màquines, però ens estimem més treballar de forma artesanal. Nosaltres oferim qualitat, i tot i que ha costat, a poc a poc la gent va venint, i cada cop el client és més exigent. I sort en tenim, perquè si venen aquí és justament perquè són exigents i busquen el producte de màxima qualitat», apunta el forner. El relleu està garantit Sovint els Sans viatgen a les fires i congressos que se celebren per tot Europa, on els professionals es poden trobar i intercanviar experiències. I sort de les fires, perquè són l’excusa per agafar-se uns dies de ‘festa’. A més del Josep, també treballen al forn la seva muller i el seu fill, el Joan, que tot i que de moment s’hi dedica a temps parcial, no descarta acabar agafant les regnes del negoci familiar i esdevenir la cinquena generació de forners: «tot i que estem vivint moments molt incerts, m’agradaria continuar. El negoci ha canviat molt, després de viure un procés d’industrialització hem tornat a treballar amb les mans, hem recuperat l’artesania, i això potser és el que ens fa diferents de la resta. Aquest canvi fa que tingui moltes ganes de treballar-hi i de lluitar per tirar-ho endavant», explica el Joan. «Amb aquest ofici, molta feina i pocs calés», apunta el Josep. «Això sí, és una feina molt bonica», remata.