Medi Ambient i Dia Mundial de l'Aigua

Medi Ambient i Dia Mundial de l’Aigua

CONSCIENCIACIÓ

Aquest 22 de març, el Dia Mundial de l’Aigua 2026 visibilitza

que «on fueix l’aigua, creix la igualtat»

Les desigualtats prosperen en indrets amb falta d’aigua potable, sent les dones i nenes les més perjudicades

Adrià Recasens Benaiges

Un gest tan rutinari, habitual i senzill com obrir l’aixeta, rentar-nos les mans, regar les plantes, servir-nos un got d’aigua o rentar els plats, el fem sovint sense adonar-nos de tot el que hi ha darrere d’aquest procés. L’aigua forma part del nostre dia a dia d’una manera tan natural que sovint oblidem fns a quin punt és essencial per a la vida i per al funcionament de les nostres societats.

Però aquest gest quotidià, gairebé automàtic, amaga una

realitat molt més complexa. L’aigua és un recurs imprescindible per al benestar humà, per a la producció d’aliments, per a la indústria i per al manteniment dels ecosistemes. Sense aigua no hi ha salut, ni agricultura, ni biodiversitat, ni desenvolupament. Tot i això, i cal que ho tinguem present, no arriba a totes les llars del món de la mateixa manera ni amb les mateixes garanties.

De fet, segons les dades més recents de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i UNICEF, al voltant de 2.100 milions de persones al món

encara no tenen accés a aigua potable gestionada de manera segura, és a dir, no poden disposar d’aigua neta i fable dins de casa quan la necessiten. Això equival aproximadament a una de cada quatre persones al planeta. En molts casos, l’aigua s’ha d’anar a buscar lluny de casa, en fonts o pous comunitaris, i sovint no és segura per al consum.

Aquesta realitat recorda que l’aigua no és només un recurs natural: és també un dret humà fonamental i un factor clau per al desenvolupament social i econòmic, i per tant cal

que agafem consciència i li donem més valor.

Per aquest motiu, aquest diumenge, com cada 22 de març des de 1993, se celebra el Dia Mundial de l’Aigua, una iniciativa impulsada per les Nacions Unides amb l’objectiu de posar el focus en

Al voltant de 2,1 milions de persones al món encara no tenen accés a aigua potable

la importància de l’aigua dolça i en la necessitat d’una gestió sostenible dels recursos hídrics. La jornada també vol conscienciar sobre la crisi global de l’aigua i impulsar accions que contribueixin a garantir l’accés universal a aquest

recurs essencial.

Cada any, el Dia Mundial de l’Aigua se centra en un tema concret per destacar algun dels grans reptes relacionats amb aquest recurs. En aquesta edició de 2026, el lema posa l’accent en una dimensió social sovint invisibilitzada: la relació entre l’aigua i la igualtat de gènere, sota el missatge «On fueix l’aigua, creix la igualtat».

Medi Ambient i Dia Mundial de l’Aigua

La crisi mundial de l’aigua afecta tothom, però no afecta tothom de la mateixa manera. En moltes regions del planeta, especialment en zones rurals de països en desenvolupament, són les dones i les nenes qui assumeixen la responsabilitat d’anar a buscar l’aigua per a la llar. Aquesta tasca pot implicar caminades de diversos quilòmetres cada dia i hores de temps invertit que no es poden dedicar a estudiar, treballar o participar en la vida comunitària.

L’aigua és un bé limitat que cal utilitzar amb responsabilitat

manera segura i propera a les llars, les nenes tenen més possibilitats de continuar a l’escola, les dones poden dedicar més temps a activitats productives i les comunitats milloren la seva salut i qualitat de vida.

A més, la manca d’aigua potable i de sistemes de sanejament adequats també té conseqüències directes sobre la salut, especialment per a infants i dones. Quan l’aigua és escassa o contaminada, augmenta el risc de malalties, es deterioren les condicions d’higiene i es multipliquen les desigualtats socials.

Per això, organismes internacionals assenyalen que garantir l’accés a l’aigua potable i al sanejament és una de les claus per avançar cap a societats més justes. Quan l’aigua arriba de

En aquest sentit, el Dia Mundial de l’Aigua també està estretament vinculat amb l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible número 6 de l’Agenda 2030, que busca garantir la disponibilitat i la gestió sostenible de l’aigua i el sanejament per a tothom. Malgrat els avenços dels darrers anys, els organismes internacionals alerten que el ritme actual encara és insufcient per assolir aquest objectiu abans de fnal de dècada.

A tot això s’hi suma un altre repte creixent: el canvi climàtic. L’augment de les temperatures, els períodes de sequera més freqüents i els fenòmens meteorològics extrems estan alterant el cicle natural de l’aigua i posant pressió sobre rius, aqüífers i ecosistemes aquàtics. Aquesta situació obliga a repensar la manera com gestionem aquest recurs i a adoptar

mesures que en garanteixin la disponibilitat a llarg termini. En regions mediterrànies com la nostra, cada vegada és més evident que l’aigua és un bé limitat que cal utilitzar amb responsabilitat. La gestió efcient dels recursos hídrics,

la reutilització de l’aigua, la protecció dels ecosistemes i la conscienciació ciutadana esdevenen elements clau per afrontar els reptes futurs.

El Dia Mundial de l’Aigua, per tant, és molt més que una jornada simbòlica. És una

oportunitat per recordar que darrere d’un gest tan senzill com obrir l’aixeta hi ha infraestructures, recursos naturals, polítiques públiques i esforços col·lectius que ho fan possible. Però sobretot és una invitació a refexionar sobre la impor-

tància de cuidar un recurs que sovint donem per descomptat. Perquè l’aigua no només fa possible la vida: també és una peça fonamental per construir un futur més sostenible, més saludable i més igualitari per a tothom.

Medi Ambient i Dia Mundial de l’Aigua

AIGUA I TERRITORI

L’Ebre i la seva aigua, l’eix vertebrador del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre

Adrià Recasens Benaiges

Al sud de Catalunya, l’aigua també és un element que explica el territori. Les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre comparteixen una mateixa realitat geogràfca i econòmica marcada pel riu Ebre, el gran eix fuvial de la península Ibèrica, que, amb 930 km, travessa el territori abans de desembocar al Mediterrani formant el delta.

El Camp de Tarragona i les seves comarques —el Tarragonès, el Baix Camp, l’Alt Camp, la Conca de Barberà i el Baix Penedès— manté una relació històrica amb el riu i amb les comarques ebrenques, tant en l’àmbit econòmic com en el mediambiental i territorial, ja que bona part del sud del país forma part de la gran vall de l’Ebre, un espai natural i productiu que ha condicionat els nuclis de població, l’agricultura i les comunicacions al llarg dels segles.

A les Terres de l’Ebre —amb les comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta— el riu no no-

k Tribuna

Daniel Montserrat

Director d’AITASA

més estructura el paisatge, sinó també la vida quotidiana i l’activitat econòmica. El seu curs connecta pobles i ciutats i esdevé un veritable eix de cohesió territorial, amb infraestructures i passos fu-

vials que faciliten la mobilitat i la relació entre municipis de banda i banda del riu. Aquest paper vertebrador de l’Ebre ha estat històricament clau per al desenvolupament agrícola de la zona, especialment gràcies

als sistemes de regadiu que alimenten camps d’arròs, fruiters i horta. Alhora, el riu és també un element essencial per als ecosistemes naturals i per a espais de gran valor ambiental com el delta de l’Ebre.

En els darrers anys, aquesta relació entre aigua, territori i desenvolupament també s’ha traslladat a nous projectes vinculats a la transició energètica. Un dels exemples és el Corredor de l’Hidrogen de

L’aigua s’ha convertit en un dels grans reptes estratègics del Camp de Tarragona. La sequera i la pressió creixent sobre els recursos hídrics ens obliguen a revisar com gestionem un recurs essencial per a la vida i per a la nostra activitat econòmica. AITASA fa més de seixanta anys que gestionem l’aigua per a la indústria química del polígon sud de Tarragona. Ara fem un pas més amb l’ampliació de la nostra planta de regeneració. Aquesta inversió permetrà augmentar la reutilització d’aigua de 12 a 15 hm³ anuals, un 25 % més. No és només una millora tècnica. És una decisió estratègica per reforçar la resiliència hídrica de la nostra indústria. Reutilitzar aigua és una resposta al repte hídric de la indústria de Tarragona.

L’aigua regenerada prové de depuradores urbanes i, després d’un tractament avançat addicional, es pot destinar amb totes les garanties a usos industrials. Aquest model optimitza els recursos disponibles i redueix la pressió sobre rius i embassaments. Així protegim les reserves destinades al consum humà, l’agricultura i els ecosistemes.

Avui l’aigua regenerada representa entre el 20 % i el 25 % del nostre subministrament total. Volem incrementar aquest percentatge i avançar cap a un model més equilibrat que combini captació convencional, regeneració i recirculació. La indústria necessita estabilitat. I aquesta estabilitat depèn de com gestionem l’aigua.

A més, treballem en diversos projectes d’economia cir-

l’Ebre, una iniciativa públicoprivada que busca impulsar la producció, distribució i ús d’hidrogen verd al llarg de la vall de l’Ebre, per aproftar el potencial industrial, logístic i energètic del territori per convertir-lo en un pol de referència en energies netes. La iniciativa connecta empreses, administracions i centres de recerca amb l’objectiu de desenvolupar infraestructures i tecnologies que permetin avançar cap a una economia descarbonitzada.

En aquest context, l’aigua continua sent un element central, tant per al funcionament dels ecosistemes com per a activitats emergents com la producció d’hidrogen verd —que requereix aigua per al procés d’electròlisi— la gestió sostenible dels recursos hídrics esdevé un factor clau per al futur del territori. Així, des del Camp de Tarragona fns a les Terres de l’Ebre, el riu continua sent molt més que un curs d’aigua: és un element de connexió i identitat, que recorda la importància de preservar aquest recurs essencial per al desenvolupament del territori.

cular actualment en fase d’estudi. Entre aquests, analitzem la viabilitat d’implantar sistemes de recirculació de l’aigua industrial i de recuperar membranes d’osmosi inversa per allargar-ne la vida útil i reduir residus. També estudiem el desenvolupament d’un Living Lab d’AITASA que permeti assajar noves tecnologies vinculades al tractament i la reutilització de l’aigua en un entorn real.

La gestió de l’aigua marcarà la competitivitat de la indústria química de Tarragona en els pròxims anys.

Garantir un subministrament estable i sostenible significa protegir l’ocupació, la competitivitat i l’equilibri amb l’entorn. L’aigua no és infinita. La nostra responsabilitat és utilitzar-la millor.

Medi Ambient i Dia Mundial de l’Aigua

GESTIÓ

DE RESIDUS

Tarragona reforça l’estratègia per millorar el servei de deixalleries i reciclatge a la ciutat

Tarragona fa un pas més en la millora de la gestió de residus amb la instal·lació d’una nova deixalleria permanent al carrer Pont i Gol, a l’alçada de la comissaria de la Guàrdia Urbana. Aquesta nova ubicació neix amb un objectiu clar: facilitar al màxim que la ciutadania pugui reciclar correctament els seus residus en qualsevol moment del dia. La nova deixalleria permanent està pensada per acollir una àmplia varietat de residus domèstics especials que no es poden dipositar als contenidors convencionals. Entre els materials admesos hi trobem petits aparells elèctrics i electrònics, cables, tèxtil i calçat, càpsules de cafè, fuorescents, bombetes, radiografes, piles, làmpades, aerosols, petites peces de fusta, tòners, CD’s i DVD’s, així com oli vegetal. Per facilitar-ne l’ús, la instal·lació disposa de cartelleria informativa clara i accessible, i incorpora també un codi QR que dirigeix directament a la web de l’Ajuntament, on es pot ampliar la informació sobre la correcta gestió de residus.

A diferència d’altres equipaments, aquesta deixalleria funciona sense vigilància i està disponible les 24 hores del dia. Aquesta característica la converteix en una opció especialment útil per a aquelles persones que no poden adaptar-se als horaris habituals dels serveis municipals. Tot i això, cal tenir en compte que, com que no està controlada, el seu ús no permet benefciar-se de la reducció

de la taxa d’escombraries. Malgrat aquest aspecte, el servei respon a una demanda creixent de fexibilitat i proximitat.

La implantació d’aquesta nova deixalleria permanent no és un fet aïllat, sinó que forma part d’una estratègia global de millora del servei.

De fet, està previst que properament s’instal·li una altra deixalleria permanent a la plaça Imperial Tàrraco, així com vuit mini deixalleries repartides pels barris, amb l’objectiu d’apropar encara més aquests punts de recollida a la ciutadania.

Aquest impuls s’emmarca dins el

nou contracte de deixalleries adjudicat el passat mes de juny a l’empresa d’inserció Formació i Treball, amb un pressupost anual de 557.197,40 euros (IVA inclòs). El servei inclou la gestió de la deixalleria fxa situada al polígon industrial Riuclar, al carrer Coure, així com l’operativa de les deixalleries mòbils. En total, Tarragona compta amb cinc deixalleries mòbils que es desplacen diàriament per diferents zones de la ciutat.

Una de les principals novetats d’aquest servei mòbil, fruit d’un procés participatiu, és que les deixalleries estan permanentment vigilades. Això permet oferir una atenció directa a la ciutadania, resoldre dubtes sobre els residus admesos, registrar els usos per aplicar bonifcacions en la taxa d’escombraries i, alhora, evitar robatoris de materials, una problemàtica recurrent en el passat. Aquest servei es presta en horari de matí, complementant així l’oferta de la nova deixalleria permanent. Amb aquesta combinació de deixalleries fxes, mòbils i permanents, Tarragona reforça el seu compromís amb la sostenibilitat i posa a disposició de la ciutadania un sistema cada vegada més complet, accessible i efcient per gestionar els residus de manera responsable. S’ha estrenat recentment una deixalleria permanent al carrer Pont i Gol a disposició de la ciutadania a qualsevol hora

Medi Ambient i Dia Mundial de l’Aigua

ACTIVITAT GRATUÏTA

L’Ajuntament de Cambrils i Comaigua obren les portes de la depuradora a la ciutadania, diumenge

Visita guiada gratuïta aquest 12 de març d’11 a 12.30 h, amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua, per a tots els públics

L’Ajuntament de Cambrils i Comaigua organitzen una jornada de portes obertes gratuïta a la depuradora de Cambrils, aquest diumenge, 22 de març, amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua, per apropar a la ciutadania el funcionament del procés de depuració i el projecte europeu LIFE REMAR per a la recàrrega de l’aqüífer del Baix Camp amb aigua regenerada de la depuradora.

L’activitat, dirigida a tots els públics, començarà a les 11h i

es desenvoluparà en format de visites guiades, conduïdes per l’equip de Comaigua en diferents torns, fins a les 12.30h.

La depuradora de Cambrils és una infraestructura clau per a la gestió sostenible de l’aigua al territori. La instal·lació té capacitat de disseny per tractar fins a 25.000 metres cúbics d’aigües residuals al dia, l’equivalent al consum aproximat d’una població de 125.000 habitants, i està operativa de manera continuada durant tot l’any per garantir la correcta depuració de les aigües abans de retornar-les al medi o destinar-les a nous usos.

Durant la visita guiada, les persones podran conèixer de prop les diferents fases del procés de depuració —des del pretractament i la decantació fins al tractament biològic— i descobrir com aquests processos contribueixen a millorar la qualitat de l’aigua i a protegir el medi ambient. La jornada també acostarà a la ciutadania el projecte europeu LIFE REMAR, que impulsa una solució basada en la natura per reutilitzar part de l’aigua tractada a la depuradora de Cambrils i destinar-la a la recàrrega de l’aqüífer del Baix Camp. L’objectiu és millorar l’estat d’aquest

TRACTAMENT DE L’AIGUA

Itu, t’has preguntat mai d’on prové l’aigua que raja per l’aixeta de casa? El Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) fa possible que arribi amb garanties a 70 municipis de la demarcació de Tarragona.

aqüífer costaner, sobreexplotat per l’augment de la demanda, i la seva qualitat de l’aigua, contaminada per nitrats a causa de la sobreexplotació. Comaigua és una societat constituïda pel Consell Comarcal del Baix Camp i Sorea. En els seus més de 12 anys

La depuradora de Cambrils pot tractar 25.000 metres cúbics diaris d’aigües residuals

d’història, Comaigua ha anat ampliant la seva activitat i s’ha convertit en una empresa referent en serveis vinculats al cicle integral de l’aigua a la comarca del Baix Camp, on destaca per ser un model únic de gestió mancomunant serveis. Com a especialista,

acompanya les administracions en tots els processos relacionats amb la gestió del cicle integral de l’aigua (la captació, la potabilització, el transport, la distribució, el clavegueram, la depuració, la regeneració i el retorn al medi) mitjançant un equip de professionals que es preocupa per entendre les necessitats específiques de cada municipi i dels usuaris.

El CAT obre la potabilitzadora per apropar la gestió de l’aigua i mostrar què hi ha darrere d’un gest quotidià. La visita comença a l’Aula de l’Aigua, amb una explicació clara del cicle i el sistema de gestió, i continua per les instal·lacions. Els visitants accedeixen al gran dipòsit d’aigua sense tractar, una imatge impactant del consum diari, i recorren les dife-

Aquest recurs, captat dels canals de reg de l’Ebre, passa per un exigent procés de tractament fns a ser 100% potable. Tot aquest recorregut es pot descobrir visitant gratuïtament l’ETAP de l’Ampolla (Baix Ebre).

rents fases de potabilització. Un dels punts destacats és la Sala de Control, el “cervell” del sistema, des d’on se supervisa tota la xarxa que abasteix més del 85% de la població, amb tecnologia capdavantera a Europa.

La visita es tanca amb una activitat sorprenent: un tast d’aigua per descobrir aromes, propietats i diferències que sovint passen desapercebudes, i entendre per què l’aigua de l’aixeta és una opció segura i de

qualitat. Una proposta diferent, gratuïta i oberta a tothom per descobrir tot

el que passa abans d’obrir l’aixeta. Ja et pots inscriure a través del web www.ccaait.com/visitans.

Medi Ambient i Dia Mundial de l’Aigua

MEDI AMBIENT

La descarbonització, motor de la química del demà

JOSÉ MANUEL SEGURA, Director general d’IQOXE

El sector químic es troba en un moment crucial de la seva història. Tradicionalment, l’èxit d’una empresa es mesurava exclusivament per la seva llista de resultats, però això ha canviat. Avui, el «com» és tan important com el «què».

A IQOXE, entenem que la nostra activitat ha d’avançar cap a un model que generi el mínim impacte possible en l’entorn. Com a part d’una indústria essencial, tenim la responsabilitat ètica de transformar els nostres processos sota criteris de sostenibilitat, transparència i efciència energètica.

Aquest compromís no és una declaració d’intencions, sinó un full de ruta estratègic que es materialitza en fets concrets. Recentment, hem incorporat la certifcació ISCC Plus, una fta que acredita que l’òxid d’etilè que produïm compleix amb els més estrictes criteris de sostenibilitat i economia circular en tota la cadena de valor.

Aquest aval internacional se suma a altres certifcacions ja consolidades a les nostres instal·lacions, com la ISO 14001 de gestió ambiental o la ISO 50001 de gestió energètica, que sustenten un model productiu cada cop més competitiu i responsable.

La innovació tecnològica és l’eina clau per assolir aquests objectius.

Innovació, circularitat i compromís, pilars d’una indústria responsable amb el seu entorn

Un exemple clar és la parada tècnica programada que estem duent a terme aquests dies, en la qual hem invertit 4 milions d’euros no només per al manteniment rutinari i la

substitució del catalitzador del reactor, sinó per executar projectes de millora de l’e f iciència energètica destinats a reduir les nostres emissions de CO2. Apro f itar cada intervenció tècnica per optimitzar la nostra petjada ambiental és ja una norma en la nostra operativa.

I això no és tot. Mirant al futur, la circularitat es presenta com la gran oportunitat. Actualment, mantenim negociacions molt avançades amb la companyia GEO per a l’estudi de viabilitat d’una nova unitat productiva que, en cas de

concretar-se, seria la primera d’aquest tipus a Europa. El projecte planteja transformar el CO2 i l’òxid d’etilè en solvents d’alta puresa per a bateries de vehicles elèctrics. Aquesta aliança estratègica permetria reapro f itar f ins a 50.000 tones anuals de CO2 com a component bàsic, integrant aquest gas en un producte essencial per a la mobilitat sostenible.

Aproftar cada intervenció tècnica per optimitzar la nostra petjada ambiental, forma part de l’operativa

I encara més, en els últims anys hem apostat de manera decidida per una gestió hídrica basada en el foment de l’aigua regenerada. Això, junt a una aposta decidida per la descarbonització, són els eixos que de f ineixen la nostra visió. Només a través d’una química de proximitat, conscient dels seus reptes i oberta a la innovació, podrem seguir oferint solucions essencials per a la societat mentre preservem el planeta que ens acull.

Medi Ambient i Dia Mundial de l’Aigua

Les intenses pluges fan recuperar la capacitat d’aigua dels pantans del Camp de Tarragona

El pantà de Riudecanyes s’omple per sobre de la seva capacitat i desembassa per primer cop des del 2020

Adrià Recasens Benaiges

Les darreres pluges registrades al Camp de Tarragona han canviat notablement la situació dels pantans del territori. El cas més destacat és el del pantà de Riudecanyes que ha superat la seva capacitat per sobre del 100%, amb 5,322 hectòmetres cúbics, mentre que el de Siurana puja fns al 66,7% i emmagatzema 8,014 hm d’aigua. Per la seva banda, el pantà de Gaià, encara que també ha millorat després de les precipitacions, segueix amb nivells

Epreocupants: actualment es troba al 10,275%, amb 6,165 hm emmagatzemats. Aquest contrast evidència que les pluges intenses no han afectat per igual a totes les conques de Tarragona, i que la recuperació és desigual.

A Riudecanyes, la situació és històrica. El pantà, amb una capacitat aproximada de 5,3 hectòmetres cúbics, va assolir el 100% de la seva capacitat després dels episodis de precipitacions de fnals de gener. En alguns moments, l’aigua fns i tot va començar a sobreeixir per sobre de la cota de la presa,

l medi ambient s’ha consolidat com un dels eixos centrals en la presa de decisions tant d’empreses com d’institucions. Avui, qualsevol activitat econòmica o social es planteja amb la voluntat de reduir l’impacte i contribuir de manera positiva a la salut del nostre entorn.

fet que va obligar els responsables de la infraestructura a activar mesures de control del cabal. En aquest context, la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes va efectuar una maniobra ordinària per comprovar el funcionament de les comportes, alliberant uns 35.000 metres cúbics d’aigua cap a la riera de Riudecanyes. La situació contrasta amb la dels darrers anys, quan la sequera havia impedit fns i tot fer aquest tipus de proves tècniques. A més, l’aigua alliberada riera avall també contribueix a netejar el curs

fuvial i pot ajudar a recarregar aqüífers que han patit una forta pressió hídrica durant els últims episodis de manca de pluges. En paral·lel, el sindicat Unió de Pagesos ha instat el municipi de Reus a incrementar el consum d’ai-

La gestió de l’aigua continua sent un dels principals reptes del territori

gua procedent del pantà per evitar que s’hagi de desembassar. Els agricultors consideren que, després d’anys de restriccions severes a causa de la sequera, cal aproftar l’aigua disponible per garantir el reg i mantenir l’activitat

SENSIBILITZACIÓ

El medi ambient, un repte col·lectiu

JOAN MARIA SARDÀ I PADRELL

Alcalde de la Pobla de Mafumet

agrària del territori. Tot i la recuperació puntual gràcies a les pluges d’aquest hivern, els experts i el sector agrícola coincideixen que la gestió de l’aigua continuarà sent un dels principals reptes del territori en els pròxims anys, especialment en un context de canvi climàtic i d’episodis meteorològics cada vegada més irregulars.

En el context actual, ja no es concep cap projecte que no incorpori criteris de sostenibilitat, efciència o respecte pels recursos naturals. És essencial trobar l’equilibri entre el desenvolupament econòmic i la preservació del planeta, assegurant que el progrés d’avui no comprometi les oportunitats de demà. Aquest repte, lluny de ser puntual, és una responsabilitat continuada que ens interpel·la a tots.

En els darrers anys, la sensibilització ambiental ha fet un pas endavant molt important. Cada cop hi ha més consciència col·lectiva i més iniciatives orientades a la protecció del medi. Tot i això, el recorregut que queda per fer encara és llarg i exigeix constància, implicació i una mirada compartida. El medi ambient no és un concepte abstracte, sinó l’espai vital del qual tots formem part.

Així doncs, preservar-lo és també preservar-nos. Com a societat, tenim el deure d’actuar amb responsabilitat i de transmetre aquests

valors a les generacions futures, fomentant una cultura de respecte, cura i compromís amb la natura. Des de l’Ajuntament de la Pobla de Mafumet, aquesta voluntat es tradueix en accions concretes que, al llarg dels anys, han anat confgurant un municipi més efcient i respectuós. No obstant, cap transformació és possible sense la implicació activa de la ciutadania. Per això, fem una crida a sumar esforços i assumir, entre tots, aquest compromís comú. Perquè cada gest compta, i és en la suma de tots on es veu el veritable canvi.

Medi Ambient i Dia Mundial de l’Aigua

DIA MUNDIAL DE L’AIGUA

Compromís social i innovació, claus per garantir un accés igualitari i sostenible a l’aigua

Veolia, referent global en serveis d’aigua, energia i residus, aposta per solucions innovadores, amb l’impuls d’aliances

Redacció

Enguany la campanya «On fueix l’aigua, creix la igualtat» de les Nacions Unides en el marc del Dia Mundial de l’Aigua explora la connexió entre aigua i gènere en la gestió dels recursos hídrics com a clau per assegurar un accés equitatiu i sostenible. Veolia, referent global en serveis d’aigua, energia i residus, i amb un fort arrelament local, compta amb la capacitat operativa, el coneixement expert i la tecnologia necessària per impulsar projectes basats en la innovació i l’economia circular. El seu compromís és garantir que totes les persones tinguin accés a l’aigua de manera inclusiva i sostenible, a través de la innovació, el diàleg amb els seus grups de relació i les aliances publicoprivades.

La companyia promou la seguretat ecològica per protegir tant els territoris com les persones. Ja el 2012 va ser pionera en la implantació de mesures socials per combatre la desigualtat i l’exclusió en col·lectius vulnerables, amb la creació de fons i tarifes socials, que s’anticipaven a la legislació. Avui, aquest compromís es concreta en un pla d’acció social basat en tres eixos: la generació d’oportunitats educatives, la millora de l’ocupabilitat i la creació de comunitats sostenibles.

A Catalunya, aquesta voluntat es tradueix en iniciatives que busquen garantir que l’aigua sigui un recurs accessible per a tothom. Les accions inclouen acords amb municipis per combatre la pobresa energètica i la

vulnerabilitat econòmica, així com programes que fomenten les oportunitats educatives i laborals per als col·lectius que més ho necessiten. El desplegament d’aquests acords no només assegura l’accés a l’aigua a les persones en situació de precarietat econòmica, sinó que també permet donar resposta a les realitats socials de cada municipi i impulsar projectes de futur a escala local.

Més de 3,5M€ per combatre la pobresa energètica

Actualment, la companyia ha signat 125 convenis amb ajuntaments, consells comarcals i mancomunitats de municipis catalans per combatre la pobresa energètica i la vulnerabilitat econòmica. Entre el 2019 i el 2025, s’han destinat més de 3,5 milions d’euros a garantir el subministrament d’aigua a persones en situació de precarietat, d’acord amb els informes de risc d’exclusió residencial elaborats pels serveis socials municipals. A través d’aquests acords, s’han establert fons de solidaritat entre la companyia i les administracions locals que permeten a l’empresa assumir el pagament dels conceptes de la factura d’aigua dels quals és titular.

Creació d’oportunitats educatives i laborals

La companyia també col·labora amb entitats del tercer sector i administracions locals per fomentar l’empoderament i la inserció laboral de persones en situació de vulnerabilitat.

Juntament amb la Creu Roja i els

ajuntaments de Rubí i de Martorell, per exemple, la companyia ha fnalitzat recentment la segona edició del programa ONA Activa’t, una iniciativa que ofereix itineraris personalitzats d’orientació, formació i acompanyament psicosocial per facilitar noves oportunitats laborals. Des del 2023, una quarantena de persones d’entre 31 i 66 anys s’han benefciat d’aquest projecte, i moltes d’elles han trobat feina en sectors com la logística, l’hostaleria, l’educació o el comerç.

A Manlleu, Veolia i la Fundació Albir han iniciat el desplegament del programa Green Jobs, una iniciativa que ofereix oportunitats educatives i laborals a joves d’entre 16 i 29 anys en situació de vulnerabilitat que han abandonat prematurament els estudis. Actualment, benefcia 14 alumnes que cursen un certifcat de professionalitat en llauneria i que, dins del programa formatiu, reben també un mòdul de 20 hores dedicat a l’ocupabilitat verda.

En l’àmbit de l’educació superior, la companyia promou el programa Beques Joves Talents, que enguany celebra la seva tercera edició. Aquesta iniciativa té com a objectiu facilitar l’accés universitari a estudiants d’excel·lència acadèmica amb recursos econòmics limitats, preferentment en disciplines STEAM.

Innovació i digitalització al servei d’una gestió sostenible de l’aigua La innovació i la digitalització també tenen un paper clau en la transfor-

mació del cicle de l’aigua. Mitjançant projectes basats en l’economia circular i les noves tecnologies, la companyia treballa per consolidar un servei més efcient, transparent i resilient.

Amb quatre projectes PERTE a Catalunya i 19 milions d’inversió, Veolia impulsa una transformació digital i ambiental que benefciarà quatre milions de persones en 46 municipis, amb la qual cosa millorarà la resiliència del servei i enfortirà l’economia local. Aquests quatre PERTE comparteixen un propòsit comú: dotar el cicle urbà de l’aigua d’una columna vertebral digital capaç d’anticipar riscos, optimitzar recursos i prendre decisions basades en dades en temps real per preparar el territori per a episodis meteorològics extrems.

A Cambrils, de la mà de Comaigua, hem desenvolupat el projecte LIFE REMAR, que ha demostrat la viabilitat d’una solució basada en la natura per recarregar l’aqüífer del Baix Camp amb aigües residuals tractades a la depuradora. Mitjançant un sistema de barreres reactives que milloren la qualitat de l’aigua i eliminen contaminants emergents, la solució ha demostrat la seva efectivitat. Ara el projecte inicia una segona fase i s’està treballant conjuntament amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per augmentar els recursos hídrics de l’aqüífer del Baix Camp continuant amb la infltració de les aigües tractades a la depuradora de Cambrils, en la mateixa proporció que al llarg del projecte LIFE REMAR, per respectar el disseny de les basses i optimitzar l’elimi-

nació dels contaminants. Al mateix temps, i també en col·laboració amb l’ACA, s’està estudiant la possibilitat d’un escalat d’aquesta tecnologia a altres territoris de l’entorn.

A Sabadell, Aigües Sabadell utilitza aigua regenerada de la depuradora per a usos no potables, com municipals o sanitaris al polígon de Sant Pau de Riu-sec, on hi ha una xarxa dual (potable i regenerada). El 2025, més del 50% de l’aigua de comerços i indústries d’aquesta zona ja era regenerada. L’Ajuntament i la companyia estan ampliant la xarxa d’aigua regenerada cap a l’oest i el nord, amb una primera fase fns a Can Gambús. A més, amb la potabilitzadora de Serra d’en Camaró, dins del projecte ‘Sabadell Aigua Circular’, es podran tractar fns a 1 hm anual d’aigües freàtiques de pous i mines. Amb aquestes mesures, es preveu que el 20% de l’aigua consumida a la ciutat provingui de recursos no convencionals.

Per la seva banda, a Tarragona, Ematsa acaba de posar en marxa la nova potabilitzadora de Bonavista, una infraestructura estratègica que tractarà l’aigua que prové dels pous de la Boella i Soler-Bas i que millorarà la qualitat de l’aigua a la zona de ponent de la ciutat, a més de complementar el subministrament que arriba del riu Ebre.

En conjunt, totes aquestes iniciatives contribueixen a avançar cap a un model de gestió de l’aigua més efcient, sostenible i inclusiu, adaptat a les necessitats dels municipis i de la ciutadania.

Medi Ambient i Dia Mundial de l’Aigua

PROPOSTES DE NATURA

Territori Silvestre, la festa de l’agroecologia i plantes

oblidades, enguany a l’Espluga de Francolí

La jornada se centrarà i posarà en valor les plantes silvestres comestibles i les varietats agrícoles tradicionals

Redacció

L’Espluga de Francolí acull enguany la nova edició de ‘Territori Silvestre’, la festa de l’agroecologia i les plantes oblidades, que tindrà lloc el dissabte 11 d’abril, organitzada conjuntament pel Node Territorial del Camp de Tarragona i el Museu Terra de la Fundació Carulla.

La festa, de caràcter itinerant, té la voluntat de donar a conèixer les experiències, projectes i iniciatives arrelades als territoris. A més, se celebra de manera paral·lela a la Jornada

Gastronòmica de les Plantes Oblidades, que el proper 26 de setembre arriba a l’11a edició a Igualada, organitzada pel Collectiu Eixarcolant, amb reconeixement d’abast nacional.

La trobada anirà dedicada a la biodiversitat cultivada i cultivable amb l’objectiu de posar en valor les plantes silvestres comestibles i les varietats agrícoles tradicionals i el seu paper en la preservació dels ecosistemes locals i d’un model agroalimentari més just i sostenible.

El programa de la festa ofereix una gran varietat d’activitats per a tots els públics al llarg

ACTIVITAT SALUDABLE

de la jornada.

Al matí, es pot començar amb una sortida etnobotànica per descobrir el jardí del Museu o assistir a una xerrada sobre l’origen de la sal marina. També hi ha propostes pràctiques com el taller de menjadores d’ocells de vimet. A partir de les 11 h, s’obren la mostra de productes agroalimentaris locals i la fra d’entitats i artesania, mentre que durant tot el dia es projecten curtmetratges agroecològics.

Al migdia, destaquen diverses xerrades sobre la recuperació de varietats agrícoles i pro-

Nova edició de la ruta ‘Caminant sobre la Mina de l’Arquebisbe’

Caminada aquest diumenge amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua

Redacció

L’Empresa Municipal Mixta d’Aigües de Tarragona (Ematsa), la Biblioteca Hemeroteca Municipal (BHMT) i l‘Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) organitzen un any més la sortida ‘Caminant sobre la Mina de l’Arquebisbe’ el pròxim dissabte 21 de març al matí. Una proposta històrica i cultural per donar a conèixer diversos aspectes de la gestió de l’aigua a la ciutat en el marc del dia Mundial de l’Aigua d’aquest diumenge, 22 de març.

La infraestructura hidràulica es va posar en marxa el 1798 per abastir d’aigua la ciutat

La caminada realitza un recorregut per la Mina de l’Arquebisbe, una infraestructura hidràulica que abastia

la ciutat, i recorda la fta del 2 de desembre de 1798, quan es va posar en marxa i l’aigua va tornar a brollar de les fonts de Tarragona, algunes d’elles fetes construir expressament per a commemorar aquell esdeveniment. Els artífexs de la recuperació de la mina van ser els arquebisbes Joaquin de Santiyán i Francesc Armanyà, que van retornar a la ciutat la portada d’aigües des de la captació de Puigpelat.

El recorregut circular ressegueix els vestigis de la mina romana al voltant de Sant Pere i Sant Pau i la Part Alta. La ruta estarà

jectes territorials, així com tallers participatius i familiars. També s’hi inclouen demostracions de cuina amb degustació i un dinar silvestre. A la tarda, el programa continua amb activitats com una xerrada sobre activisme ecologista, pas-

Un programa amb sortides, xerrades, tallers, fra i mostra, projeccions i degustacions

sejades etnobotàniques, tallers creatius d’estampació amb tints naturals i noves demostracions culinàries. Finalment, la jornada es tanca amb un concert i un taller de danses tradicionals, posant un toc festiu i participatiu al fnal del dia.

INFRAESTRUCTURES

Cal tenir en compte que moltes activitats requereixen inscripció prèvia i tenen places limitades, per la qual cosa es recomana reservar amb antelació. A més, el dia en què tindrà lloc la Territori Silvestre, les persones assistents podran visitar el Museu Terra amb un descompte especial del 50% en qualsevol de les tarifes d’entrada.

guiada per Jordi López, investigador de l’ICAC. Durant el camí es visiten les ftes, respiralls i pous de registre, també les instal·lacions d’Ematsa i l’espai El camí de l’aigua, situat dins d’un antic dipòsit museïtzat, així com l’interior del dipòsit d’aigua de l’Oliva. La caminada acaba recorrent, ja dins el nucli urbà, l’antiga entrada de la mina romana, la torre de les aigües i les quatre fonts que va fer construir l’arquebisbe Armanyà i que encara es conserven a la Part Alta a la plaça Sant Joan, plaça de les Cols i plaça Sant Antoni. L’itinerari és d’uns 5 quilòmetres, la durada prevista és de tres hores i mitja i és recomanable portar calçat i roba còmodes. L’activitat és gratuïta i limitada a 50 places amb inscripció prèvia.

Finalitza la renovació de la xarxa d’aigua potable de Baix

a Mar,

a Altafulla

S’ha renovat un volum important de canonades deteriorades

L’Ajuntament d’Altafulla ja ha donat per fnalitzades les obres de renovació de la xarxa d’aigua potable del barri de Baix a Mar. Els treballs es van iniciar a principis d’octubre de 2025 i han conclòs aquesta primera quinzena del mes de març, de manera que s’han complert els terminis previstos perquè la intervenció estigués enllestida abans de la Setmana Santa. L’actuació ha suposat la substitució d’un conjunt important de canonades que, amb el pas dels anys, presentaven diverses fuites i incidències que feien necessari actuar-hi per garantir un servei més efcient i fable. Les obres, que s’han de-

senvolupat per fases, han permès renovar trams de la xarxa en diferents carrers de la quadrícula situada entre els carrers Pont de Mar i Camí del Prat, i entre Via Augusta i Pescadors. El coalcalde d’Altafulla i president de l’empresa mixta Aigües d’Altafulla, Jordi Molinera, destaca que «aquesta és una d’aquelles inversions que sovint passen desapercebudes perquè són sota terra, però que tenen un impacte directe en la qualitat del servei i en la reducció d’avaries». En aquest sentit, Molinera també ha remarcat que l’actuació permetrà millorar l’ef-

L’actuació permetrà millorar l’efciència de la xarxa i reduir les pèrdues d’aigua del barri

ciència de la xarxa i reduir les pèrdues d’aigua a Baix a Mar. El projecte ha tingut un cost aproximat de 500.000 euros, i s’ha fnançat gairebé a parts iguals amb una subvenció de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i amb recursos provinents d’una tarifa fnalista inclosa a la factura de l’aigua, destinada al manteniment i la millora de la xarxa municipal.

L’Ajuntament d’Altafulla valora assolir el termini abans de la Setmana Santa, un període en què el municipi registra un augment notable de població.

Medi Ambient i Dia Mundial de l’Aigua

GESTIÓ DE L’AIGUA

Tarragona i el cicle de l’aigua: compromís i resiliència

La gestió de l’aigua a Tarragona ha passat de ser un servei tècnic a un pilar de benestar ciutadà

Redacció

El Dia Mundial de l’Aigua ens recorda que protegir aquest recurs és garantir la vida. En un context d’emergència climàtica, la gestió de l’aigua a Tarragona ha passat de ser un servei tècnic a convertir-se en un pilar de benestar ciutadà. Aquest darrer any, des d’Ematsa s’ha desplegat un pla d’inversió de 6,2 milions d’euros per modernitzar el cicle integral de l’aigua i assegurar el subministrament, fns i tot en els escenaris més adversos.

Infraestructures que garanteixen el futur

La resiliència no s’improvisa: es construeix amb infraestructures capaces de resistir l’adversitat. La

fta més emblemàtica d’aquest any és la nova ETAP de Bonavista, amb una inversió d’1,7 milions d’euros. Aquesta planta potabilitzadora garanteix el subministrament a 40.000 veïns i està dissenyada per enfortir la resiliència hídrica de la ciutat.

Tarragona s’ha convertit en ciutat pionera en innovació hídrica amb l’ús de la tecnologia de ‘mànega fexible’. Aquest sistema ha permès rehabilitar 5,5 quilòmetres de clavegueram sense obrir rases i, per primera vegada, s’ha aplicat amb èxit a la xarxa d’aigua potable al pont de l’avinguda Roma.

A més, el rendiment hidràulic ha assolit un excel·lent 87,4%, gràcies a la digitalització i la detecció precoç de fuites.

Protegir el medi ambient, responsabilitat de tots

El clavegueram actua com un escut invisible que protegeix el nostre mar. La companyia ha començat l’any duplicant la capacitat de retenció de residus, ara Tarragona disposa de 65 xarxes de recollida instal·lades 9 punts estratègics. Durant el 2025, s’ha evitat que 27,3 tones de residus arribin a les platges i rieres.

Però la tecnologia no ho pot tot: la mala gestió domèstica de residus com les tovalloletes suposa un cost anual de 212.000 euros en manteniment i gestió de deixalles a les depuradores.

Un recordatori que la sostenibilitat és una responsabilitat compartida entre administració i ciutadania.

Compromís social: l’aigua, un dret universal

La sostenibilitat real ha de ser, per damunt de tot, justícia social. Amb un índex de satisfacció del 81,6%, la gestió de l’aigua es fonamenta en la confança ciutadana. El Fons Social que la companyia gestiona en coordinació amb els serveis socials municipals, dotat amb 168.000 euros, ha garantit l’accés a l’aigua a 614 llars vulnerables el 2025. En els darrers cinc anys, s’han

acollit al Fons 2.983 famílies.

Cada gota compta

La Inversió i tecnologia són eines imprescindibles, però la consciència ciutadana és el factor determinant. Petits gestos quotidians, com tancar l’aixeta mentre ens rentem les dents, fer dutxes curtes o no llençar residus pel vàter multipliquen l’efcàcia de qualsevol infraestructura. En el Dia Mundial de l’Aigua, el missatge és clar: protegir cada gota és l’única manera d’assegurar el demà de la nostra comunitat. Un futur que es construeix entre tots, gota a gota.

~ EMATSA ~

Medi Ambient i Dia Mundial de l’Aigua