Issuu

29/04/2021 diarimés

QUÍMICA un nou horitzó

diarimés 29/04/2021

EL SECTOR QUÍMIC

A FONS

Seguretat, territori i innovació, els eixos que marquen el futur de la química L’Associació Empresarial Química de Tarragona ha presentat el nou Pla Estratègic per al període 2021-2023, un full de ruta que prepara el sector per als reptes de futur Anna Ferran

«Un nou full de ruta per a un nou horitzó». Així presenten des de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) el seu nou Pla Estratègic 2021-2023, que marca les principals línies d’actuació en els pròxims tres anys per a la indústria química de la demarcació. El Pla, que s’ha elaborat just després de finalitzar el corresponent al període 20172020, fa seus alguns dels reptes de futur que se’ns plantegen com a planeta i com a territori i presenta les aportacions que el sector pot fer des de Tarragona per a donar-hi resposta. L’objectiu final: adaptar la indústria a un nou context i mantenir la seva competitivitat per assegurar així el seu futur. L’elaboració del nou Pla Estratègic de l’AEQT s’ha dut a terme sumant els desafiaments globals que plantegen els Objectius de Desenvolupament Sostenible –inclosos ja en la majoria d’estratègies de sostenibilitat de les companyies instal·lades als polígons químics nord i sud–, els reptes sorgits el 2020 amb un impacte directe en el sector –l’accident d’IQOXE el gener de l’any passat i l’esclat de la pandèmia de la covid-19– i els punts de vista i inquietuds de l’entorn

social que envolta el pol químic tarragoní. Així mateix, també inclou les circumstàncies pròpies del sector químic, tant en l’àmbit local com en el conjunt europeu, que determinen la necessitat d’impulsar canvis per a seguir creixent. Quatre grans objectius De la combinació de tots aquests aspectes ha donat com a resultat la creació de quatre grans objectius, que són els pilars del Pla i les principals línies de treball en les quals l’AEQT estarà centrada durant els pròxims tres anys. El primer d’ells és «seguretat i sostenibilitat» i busca garantir les millors condicions en aquests dos àmbits tant de les activitats empresarials com de la cadena de valor i de l’entorn. El segon objectiu se centra en la «competitivitat i la innovació», amb el propòsit d’obtenir l’excel·lència en R+D+I i en el desenvolupament tecnològic com a pedres angulars per la competitivitat present i futur de la indústria. El «territori i societat» protagonitzen el tercer gran objectiu del pla, amb la idea de generar un valor compartit des del sector que tingui un impacte directe en el conjunt del territori i els seus ciutadans. Per últim, el darrer

objectiu del Pla Estratègic de l’AEQT és «comunicació i posicionament» i vol fomentar encara més la transparència i la relació proactiva de l’associació amb els diferents actors que l’envolten, per a donar a conèixer la seva tasca i establir un diàleg basat en l’entesa mútua i el coneixement de les necessitats i inquietuds de totes les parts. A aquests quatre objectius, l’Associació n’ha afegit un cinquè d’instrumental: «Cohesionar, potenciar la col· laboració i capacitar l’AEQT per donar respostes eficaces als reptes comuns del sector». Nou línies estratègiques Aquests quatre grans objectius han donat com a resultat un total de nou línies estratègiques, que donen resposta a les quatre línies mestres plantejades i que, alhora, serveixen per articular i aglutinar les diverses accions que s’aniran duent a terme durant els pròxims tres anys per a complir amb el Pla. En el marc de la seguretat i la sostenibilitat, s’hi troben dos dels principals eixos en els quals treballarà l’AEQT, que són el desenvolupament de l’excel·lència en seguretat i medi ambient i el lideratge en la transició energètica i l’economia circular.

La creació d’un sistema de millora contínua de la seguretat és l’acció estrella del nou pla

Aspectes com la transició energètica i la digitalització també s’hi inclouen

L’objectiu «competitivitat i innovació» engloba quatre de les nou línies estratègiques marcades per l’AEQT: ser referents en digitalització i indústria 4.0; fomentar l’R+D+I i la transferència tecnològica; atreure noves inversions del sector, afins o complementàries; impulsar el desenvolupament, captació i retenció de talent. Pel que fa a l’objectiu «territori i societat», l’Associació es planteja com a línia estratègica «participar activament en el desenvolupament del territori». Per últim, les línies d’actuació «divulgar informació i millorar la reputació del sector» i «monitorar i relacionar-se amb l’entorn» permetran l’assoliment del quart i darrer objectiu, relacionat amb

la comunicació i el posicionament del sector. Passar a l’acció Aquesta anàlisi ha permès establir algunes accions concretes per assolir el compliment dels objectius que planteja. Un dels millors exemples és la creació d’un sistema de millora contínua en seguretat, que serà certificable i auditable externament, i que suposarà anar un pas més enllà de les exigències marcades per les normatives actuals. Aquesta acció, que és la primera i prioritària que determina l’estratègia de la patronal per aquests pròxims tres anys, es començarà a elaborar enguany i s’anirà implementant a totes les

empreses membres amb la idea que el sistema estigui totalment desenvolupat abans de finalitzar la vigència d’aquest pla. Si bé aquesta és l’acció més destacada que contempla el pla, no és l’única que ja incorpora el pla. En l’àmbit de la seguretat i la sostenibilitat, en trobem d’altres de vitals com l’impuls de l’hidrogen renovable i de la creació d’una vall de l’hidrogen a Tarragona, l’assoliment d’una de les reivindicacions històriques del sector com són les xarxes tancades o el desenvolupament de nous projectes conjunts en la gestió de l’aigua així com la captació de noves inversions en aquest àmbit. La transformació cap a la indústria 4.0 agrupa diverses accions ja establertes en el pla. Una de les més destacades és la creació d’un grup de treball que actuï com a guia en la digitalització tant del sector químic tarragoní

EL SECTOR QUÍMIC CEDIDA

El pla també posa l’accent en la relació que el sector té amb el seu entorn i planifica línies estratègiques per a reforçar-la i millorar el posicionament.

com el de les empreses auxiliars. Així mateix, també contempla el desenvolupament d’infraestructures comunes com xarxes de telecomunicació, equips 5G, entre altres. Si bé la digitalització serà clau per a augmentar la competitivitat i la innovació del pol químic tarragoní, no és l’únic element que ho pot aconseguir. La captació de noves inversions als polígons és una altra de les actuacions que l’AEQT s’ha proposat i per a fer-ho vol donar un impuls al clúster ChemMed, d’una banda, i de l’altra, crear eines i procediments per a facilitar les inversions. Concretament, s’impulsarà el Model AEQT de suport a l’inversor, una eina que acompanyarà els possibles inversors. Altres accions que contempla el pla són la creació d’una borsa de treball conjunta per al sector, l’impuls a la formació professional dual, la relació amb altres sectors econòmics estratègics del territori per a establir sinergies i compartir tendències i visions sobre el desenvolupament de la demarcació, informar i formar els veïns sobre les operacions i processos del sector, especialment aquells relacionats amb la seguretat i fer créixer el coneixement del sector per a augmentar la seva reputació i seguir el camí d’èxit que la indústria química i el territori recorren des de fa 60 anys.

29/04/2021 diarimés

Els quatre grans objectius del Pla Estratègic

1. Seguretat i sostenibilitat

2. Competitivitat i innovació

Aquest objectiu agrupa dues de les nou línies estratègiques que ha identificat el pla. Concretament, el desenvolupament en seguretat i medi ambient, que inclou el sistema de millora contínua de la seguretat, i el lideratge en la transició energètica i l’economia circular, que engloba l’impuls a l’hidrogen verd.

D’una banda, aquest objectiu pretén aconseguir que les empreses membres facin el salt cap a la digitalització i la indústria 4.0. Es vol fomentar l’R+D+I i la transferència tecnològica, tot captant i retenint el talent local i atraient noves inversions del sector o d’empreses complementàries.

3. Territori i societat

4. Comunicació i posicionament

Per a reforçar el vincle amb l’entorn que envolta la indústria, l’AEQT es proposa participar de forma activa en els òrgans del territori, relacionar-se amb altres sectors estratègics de la demarcació, reforçar encara més el seu compromís amb la formació dels veïns, particularment en aspectes relacionats amb la seguretat.

Per a millorar el posicionament del sector en l’imaginari dels ciutadans i reforçar el seu prestigi, l’Associació fomentarà el coneixement dels valors i compromisos dels sectors per a millorar la reputació, tot divulgant informació i argumentació sobre temes sensibles per al territori, i reforçarà el sentiment de pertinença intern.

diarimés 29/04/2021

EL SECTOR QUÍMIC

A FONS

Les propostes de la societat, peça clau en el nou Pla Estratègic de l’AEQT El ‘feedback’ de l’entorn ha inspirat el nou full de ruta, juntament amb els ODS i les necessitats de competitivitat del sector CEDIDA

Redacció

El nou Pla Estratègic de l’AEQT, presentat recentment i que estableix el full de ruta per al sector petroquímic del Camp de Tarragona per als pròxims tres anys (2021-2023), presenta com una de les seves principals particularitats i novetats la diversitat de fonts d’inspiració en les quals s’ha basat. I, en especial, destaca el fet que una d’aquestes fonts d’inspiració ha estat la mateixa societat de l’entorn: l’associació ha tingut molt en compte, a l’hora de dissenyar la seva nova estratègia, tot allò que els agents de l’entorn li han fet arribar en forma de suggeriments, propostes, inquietuds... al llarg dels molts mesos de trobades i reunions dutes a terme durant el 2020. I és que, arran de l’accident que va patir Iqoxe, l’AEQT va reforçar encara més la seva aposta pel diàleg i la transparència, amb un programa de reunions, visites i contacte directe i fluid amb les entitats, institucions, organitzacions... del territori: organitzacions veïnals, sindicals i ambientals; ajuntaments i altres administracions; institucions dels mons econòmic, acadèmic, i investigador; mitjans de comunicació... Així com els diferents Panels Públics Assessors tant de la mateixa AEQT com de diferents empreses del sector.

Imatge de la reunió que van mantenir representants de l’AEQT amb representants sindicals per a presentar-los el Pla en detall.

L’AEQT ha mantingut prop de 200 trobades amb agents del territori per a recollir visions

En el pla també s’hi han reflectit les conclusions de la Comissió d’Estudi del Parlament

En total, prop de 200 trobades que, a més de permetre un diàleg continu amb l’entorn per donar respostes i aportar tota la infor-

mació de la qual es disposava en cada moment, van permetre l’AEQT recollir aportacions i propostes de millora.

De la mateixa manera que també es van analitzar amb deteniment les recomanacions procedents d’altres estaments, com ara les conclusions de la Comissió d’Estudi del Parlament de Catalunya –en la qual l’associació també hi va comparèixer, fruit del seu compromís amb la transparència–.

Tota aquesta escolta activa ha permès el sector detectar aspectes en els quals es proposa millorar, amb diverses propostes i suggeriments que han estat tingudes en compte i que es tradueixen en diferents accions previstes al Pla Estratègic, especialment en camps com la divulgació, el compromís amb l’entorn, la transpa-

EMPRESA DESTACADA

Garcia Riera fa una aposta ferma per la sostenibilitat L’empresa constructora Garcia Riera, fidel als seus principis corporatius, ha fixat els objectius dels pròxims anys en la campanya Construïm sostenibilitat. Tant en l’àmbit intern, en les polítiques laborals, d’igualtat i d’oportunitats de promoció l’empresa seguirà com a model de cohesió sostenible els Objectius de Desenvolupament Sostenible establerts per l’ONU.

L’objectiu principal és conscienciar a l’equip humà de l’empresa, així com als seus clients i proveïdors, que és absolutament necessari contribuir a reduir l’impacte mediambiental del nostre entorn. Per aquest motiu, Garcia Riera incorpora als seus projectes sistemes d’aprofitament de residus, d’eficiència energètica, aprofitament de l’aigua i d’economia circular.

rència o la seguretat. Sostenibilitat i competitivitat Paral·lelament, el Pla Estratègic de l’AEQT s’ha fixat també en altres reptes, de caràcter més global, als quals també ha de fer front en aquest període 2021-2023: qüestions com ara la transició energètica cap a la neutralitat climàtica; la necessitat de desenvolupar solucions i productes que afavoreixin l’economia circular; la incorporació de noves tecnologies com el 5G, camí a la digitalització dels processos i l’anomenada indústria 4.0; la implantació de nous mecanismes de comunicació i difusió transparents i instantanis en les relacions amb la societat de l’entorn... Fites que majoritàriament recull la mateixa Agenda 2030 de les Nacions Unides en els seus 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), que podria considerar-se, per tant, una gran segona font d’inspiració del Pla Estratègic de l’AEQT. Finalment, en tercer lloc, també el mateix sector, les seves circumstàncies i les seves necessitats per seguir operant, per seguir sent viable i competitiu, per seguir creixent i aportant valor i progrés al territori, han estat un criteri crucial en el disseny del Pla: qüestions vinculades al futur lligat a l’hidrogen com a vector energètic; a la necessitat de comptar amb millors infraestructures viàries, ferroviàries i elèctriques; a seguir avançant en l’especialització i l’alt valor afegit com a actius diferencials en mercats cada vegada més globalitzats, mitjançant una aposta encara més decidida per la investigació, el desenvolupament, la innovació, el talent, la tecnologia... són també presents en aquest nou full de ruta del sector.

EL SECTOR QUÍMIC

29/04/2021

diarimés

diarimés 29/04/2021

EL SECTOR QUÍMIC

A FONS

Fer de Tarragona una vall de l’hidrogen, una aposta per la competitivitat Desenvolupar una economia basada en hidrogen renovable és vital per al sector i es presenta com una oportunitat de futur CEDIDA

Anna Ferran

«Si no hi ha una transformació cap a l’hidrogen verd, el futur del polígon químic de Tarragona no és molt prometedor». Així de contundent es mostra el gerent de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), Juan Pedro Díaz, quan se li pregunta sobre la vinculació entre l’hidrogen renovable i el sector químic. En els darrers mesos, l’hidrogen s’ha convertit en el centre de totes les mirades entre tots els actors que tenen alguna cosa a dir sobre la transició energètica. Els beneficis que presenta aquest vector energètic el col·loquen en una posició estratègica per assolir tant els Objectius de Desenvolupament Sostenible establerts per l’ONU com els objectius marcats per la Unió Europea, que pretenen aconseguir la neutralitat climàtica del continent de cara a 2050. Ara bé, quina relació s’estableix entre aquesta alternativa verda, la indústria química i la demarcació de Tarragona? L’hidrogen és un dels elements més comuns al planeta, ara bé sempre es presenta acompanyat d’altres elements, el més comú l’oxigen, donant com a resultat aigua. Per a separar-lo i poder-lo utilitzar com a matèria primera en nombrosos processos productius químics o com a combustible, cal separar les molècules d’hidrogen de les d’oxigen. Fins ara, aquest procés es duu a terme utilitzant gas natural. L’ús de gas natural, però, comporta unes elevades emissions de diòxid de carboni i, per tant, un elevat impacte negatiu en el medi ambient. D’un temps ençà, s’està treballant en una alternativa innovadora que permet separar l’hidrogen de l’oxigen mitjançant l’electricitat, en

L’hidrogen renovable o verd es produeix mitjançant un procés anomenat electròlisi, en el qual s’utilitza electricitat procedent de fonts renovables per a separar les molècules d’hidrogen de les d’oxigen de l’aigua i després s’emmagatzema o distribueix.

La Unió Europea vol que la indústria, entre elles la química, passi a l’hidrogen verd el 2024 un procés anomenat electròlisi. Si l’electricitat utilitzada prové d’una font renovable, s’obté hidrogen verd, que podrà ser utilitzat com una matèria primera

sostenible o com un combustible net, ja que, en combustionar, l’hidrogen emet vapor d’aigua. Les oportunitats que presenta, doncs, són prometedores en la lluita contra el canvi climàtic. Prioritat per la UE A tot això, cal sumar-hi que l’hidrogen actua com a vector energètic, és a dir, com una subs-

tància capaç d’emmagatzemar energia i alliberar-la de forma controlada. Això suposa una solució a alguns dels grans reptes que presenten les renovables com són l’emmagatzematge de l’energia un cop produïda i la dependència de les condicions climàtiques per a la seva producció. Totes aquestes característiques han fet que en els darrers

mesos la Unió Europea així com els governs estatals, entre ells l’espanyol, hagin manifestat un interès cada cop més creixent en la tecnologia de l’hidrogen verd. El passat mes de juliol, la UE presentava ja un full de ruta on establia que de cara al 2050 prop del 25% de l’energia consumida al continent hauria de provenir de l’hidrogen renovable. Així ma-

teix, Brussel·les marcava també quins són els àmbits clau a l’hora de fer una transició cap a l’hidrogen i calendaritzava aquesta transformació. L’objectiu és que de cara a 2024 es descarbonitzi la producció de l’hidrogen per als usos actuals, cosa que afecta directament al sector químic. En següents passos, es vol introduir en àmbits com la mobilitat o

EL SECTOR QUÍMIC CEDIDA

El pol químic tarragoní és el principal consumidor d’hidrogen de la Península El projecte de vall de l’hidrogen tarragoní s’ha adherit al H2ValleyCAT i pot tenir fons europeus El sector reclama condicions favorables que garanteixin la seva competitivitat els governs remin a favor també i posin solució a alguns dels condicionants com el preu de l’energia elèctrica renovable. Si no, ningú es llençarà a fer el canvi».

altres sectors on la implantació d’altres tipus de renovables sigui complicat fins a aconseguir la maduresa d’aquesta nova font d’energia el 2050. La idea de la Unió és implementar de manera progressiva una economia de l’hidrogen i convertir a Europa en líder mundial en aquest àmbit. Ara per ara, la producció d’hidrogen verd a gran escala i a preus competitius encara està lluny de ser una realitat. És per això que la UE va anunciar que part dels fons Next Generation EU, que han de servir per a reactivar l’economia dels 27 després del dur cop que ha suposat la pandèmia, es destinaran justament a projectes relacionats

amb l’hidrogen. L’objectiu: crear valls de l’hidrogen, és a dir, zones on es concentri la producció, distribució i consum d’hidrogen verd. El futur de Tarragona, en joc Els plans de la Unió Europea, doncs, tenen un impacte directe en el futur de la demarcació. El pol químic de Tarragona és la zona on es consumeix més hidrogen de tota la península Ibèrica, de manera que no fer el salt cap a l’hidrogen verd deixaria el sector en una situació delicada. Cal destacar que són nombroses les empreses instal·lades al polígon nord i sud que ja estan treballant en innovacions basades

en l’hidrogen, conscients que les exigències europees els obliguen a obrir el camí d’aquesta transformació, que no només serà energètica, sinó també econòmica i social. Així mateix, l’AEQT, en el seu nou pla estratègic, introdueix l’impuls de l’hidrogen verd com una de les seves nou línies estratègiques a impulsar en el període 2021-2023. «Només podrem obrir pas si tenim les condicions que assegurin la rendibilitat de la nostra activitat», reflexiona el gerent de la patronal química tarragonina. I afegeix: «els fons europeus seran claus per a la inversió en innovació i transformació cap a l’hidrogen verd, però caldrà que

El territori, a una Enmig d’aquest context i després que la Unió Europea fes pública la seva estratègia de l’hidrogen verd i la rellevància que aquest té en el marc dels fons Next Generation EU, la Universitat Rovira i Virgili feia un pas endavant per a dirigir el territori cap a l’economia de l’hidrogen i impulsava en el darrer trimestre de 2020 la Plataforma Hidrogen Verd Catalunya Sud. L’objectiu de la Plataforma és impulsar el coneixement, la producció i la implementació d’aquesta alternativa energètica a la demarcació i convertir-la en una vall de l’hidrogen, tal com explica el seu coordinador, l’enginyer químic Jordi Cartanyà. «El sector químic és clau, sense ell no tindria raó de ser impulsar la creació d’una vall de l’hidrogen a la demarcació», explica Cartanyà. Ara bé, hi ha altres motius de pes que fan totalment viable la creació d’una vall de l’hidrogen al territori. Juan Pedro Díaz les detalla: «La presència de les renovables a les Terres de l’Ebre; el fet de ser la segona àrea de Catalunya amb més mobilitat; la presència del Port de Tarragona, que permetria importar i exportar hidrogen; la situació geoestratègica que ens

pot convertir en un node de connexió de les canalitzacions d’hidrogen per a la seva distribució a territoris propers; l’existència de centres de recerca i formació com la URV o els instituts d’FP que podrien preparar els professionals del futur ens converteix en el lloc idoni per a establir una vall de l’hidrogen». En el moment de la seva presentació pública, el passat octubre, la Plataforma ja aglutinava una cinquantena d’actors entre institucions públiques, com la Diputació i els principals ajuntaments de la demarcació, empreses del sector químic i energètic, centres de recerca i altres. Ara ja són més d’un centenar els adherits a ella. «Per primera vegada al territori, tots ens movem en la mateixa direcció», ressalta positivament Díaz. En aquests pocs mesos de vida s’han establert les línies estratègiques a seguir per la Plataforma i ja s’han començat a bastir projectes, comenta el seu coordinador. A més, s’ha aconseguit el suport institucional de la Generalitat, que ha integrat la Plataforma dins del projecte H2ValleyCAT i que l’ha identificat com un dels 27 projectes tractors per a rebre fons dels EU Next Generation. «El fet d’estar integrats dins d’aquest projecte de vall de l’hidrogen de Catalunya ofereix un posicionament més global i la possibilitat que entrin actors importants de l’àrea metropolitana de Barcelona. Serà una vall de l’hidrogen catalana, però coordinada i pensada sempre des del sud de Catalunya», explica Cartanyà. A mitjans de maig es farà la presentació pública del primer gran projecte d’H2ValleyCAT, després d’haver establert un acord amb Enagas perquè sigui un dels colíders del primer projecte a desenvolupar. Una economia de l’hidrogen L’anunci d’aquest acord per a materialitzar el primer gran projecte relacionat amb l’hidrogen verd a Tarragona arriba després que altres companyies energètiques ja n’hagin presentat en altres punts de l’Estat. Malgrat que aquests projectes s’hagin

29/04/2021 diarimés

presentat abans que el tarragoní, Jordi Cartanyà remarca el fet que tots ells són projectes puntuals. En canvi, el que planteja la Plataforma és la transformació del model econòmic de la demarcació: «És fer el salt de l’economia del petroli cap a l’economia de l’hidrogen». Aquest salt implica no només desenvolupar l’hidrogen necessari per abastir el pol químic, en un primer moment, i la mobilitat o l’energia domèstica en el futur, sinó que suposa la creació de tot un teixit productiu vinculat de manera indirecta a l’hidrogen –distribució, serveis auxiliars a les infraestructures– cosa que comportaria la creació de noves empreses o la transformació de les existents, per adaptar-se a un context de descarbonització, el sorgiment de nous perfils professionals, amb la necessària formació especialitzada que haurien d’oferir els centres formatius de la demarcació, segons detalla el coordinador de la Plataforma. Ara bé, perquè aquest futur es vagi desenvolupant i sigui una realitat en els pròxims 10 anys, caldrà inversió, innovació, compromís, però també diàleg. I és que una economia de l’hidrogen necessita una aposta ferma per les energies renovables i actualment són diversos els grups ecologistes i els municipis de la demarcació que no volen la seva implantació per motius paisatgístics i mediambientals. «Qualsevol transició, sigui econòmica, energètica o social, comporta friccions. Si no hi ha friccions, no és una veritable transició», constata Cartanyà, quan se li pregunta sobre el tema. Per al coordinador, la pregunta que cal plantejar-se davant d’aquesta situació és: «Volem ser energèticament dependents d’altres àrees per a la producció de l’energia que haurem de consumir?» I afegeix: «Per motius econòmics i d’eficiència és més convenient produir l’energia a prop d’on ha de ser consumida, aquesta és una tendència de futur. Així que haurem de seure tots els actors implicats i establir un diàleg madur que ens permeti solucions per a tots els implicats».

diarimés 29/04/2021

EL SECTOR QUÍMIC

PROJECTE CLAU

L’AEQT implementarà un sistema de millora contínua de la seguretat Aquest projecte pioner establirà estàndards conjunts comuns per a tots els associats, que aniran més enllà de la normativa CEDIDA

Redacció

Com no podia ser d’altra manera, la seguretat és la principal prioritat del nou Pla Estratègic de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT). La indústria química sempre ha manifestat que la seguretat és la seva preocupació número 1, la qual cosa la porta a invertir en les millors tècniques disponibles i a implementar les mesures més estrictes. I aquesta priorització es torna a fer visible en el full de ruta del sector petroquímic tarragoní. D’aquesta manera, «seguretat i sostenibilitat» és el primer dels quatre grans blocs en els quals es divideix el Pla, i dins d’aquest primer bloc, «Desenvolupar l’excel·lència en seguretat, salut i medi ambient» és la primera de les línies estratègiques. Entrant al detall concret, la primera acció dins d’aquesta línia estratègica (l’acció, per tant, 1.1 de tot el Pla) anuncia la creació d’un nou «Sistema de millora contínua en Seguretat». En l’explicació, el document parla d’impulsar «un sistema o model conjunt que permeti un desenvolupament continu i homogeni de l’excel·lència en seguretat en tot el sector». Això passa per «establir uns estàndards comuns, utilitzant, per exemple, models ja existents com el programa Responsible Care», i alhora «impulsar el coneixement de

La Comissió de Seguretat de l’AEQT ja està treballant en el sistema i l’objectiu és que estigui en ple rendiment en el període 2021-2023.

No hi ha cap altre pol químic amb estàndards de seguretat conjunts per a totes les empreses lliçons apreses» i «potenciar la coordinació entre plans d’autoprotecció». L’establiment d’uns estàn-

Un auditor extern i independent que certificarà el compliment dels estàndards dards comuns a totes les empreses del sector és sens dubte l’aspecte més innovador del sistema, que de fet serà pioner en el

sector a escala internacional: no es coneix cap altre exemple de polígon químic que compti amb estàndards de seguretat conjunts per a totes les companyies que hi operen. Aquests estàndards aniran més enllà del que fixa la normativa, i les empreses que formen part de l’AEQT es comprometran

a aplicar-los i complir-los. El sistema, a més, serà certificat i auditable externament, per tal de garantir aquesta homogeneïtat per part del global del sector en el compliment d’uns estàndards mínims comuns per tothom. Tot plegat s’està començant a treballar ja en el si de la Comissió de Seguretat de l’AEQT, ja que el

compromís és posar-lo en marxa tan aviat com es pugui i, en tot cas, que el sistema estigui en funcionament i a ple rendiment durant el període de vigència del Pla (2021-2023). Auditoria i correcció Les passes a seguir estan marcades: en primer lloc, cal definir els estàndards comuns que configuraran aquest sistema. Un cop definits, les empreses els hauran d’incorporar durant un període d’implementació. Un tercer aspecte que la Comissió de Seguretat de l’AEQT haurà de determinar, i ja s’hi està treballant, són les certificacions i auditories: caldrà identificar un auditor extern i independent que pugui certificar el compliment d’estàndards en els diferents camps que cobrirà el sistema: seguretat i salut laboral, seguretat de processos industrials, i també gestió d’emergències. Finalment, un altre aspecte que caldrà definir són els mecanismes de correcció en cas que el procés d’auditoria reveli desviació en el compliment d’aquests estàndards. Aquesta és, precisament, la definició d’un sistema de millora continuada, tal com va remarcar en l’acte de presentació del pla el vicepresident de l’AEQT i president de la Comissió de Seguretat, Ignasi Cañagueral: «Un sistema de millora continua, en primer lloc, consta dels requisits que totes les empreses es comprometen a complir. Aquests requisits s’han de poder verificar i auditar. I la tercera pota és, quan hi hagi desviacions, definir com es tractaran. Actualment, la Comissió de Seguretat està definint aquest sistema: els requisits, com es verificaran, i com es corregirà», va explicar.

EL SECTOR QUÍMIC

29/04/2021 diarimés

EMPRESA DESTACADA

Apostant per la igualtat i el talent femení al sector químic

GERARD MARTÍ

El 40% dels empleats de la química a Espanya són dones, segons l’Enquesta de Població Activa. Ara bé, només una de cada 20 joves vol formarse en l’àmbit de la ciència, les enginyeries i la tecnologia. El sector té un compromís ferm en fer créixer les vocacions femenines. SK Primacor és un bon exemple d’aquesta aposta. Què us ha dut a treballar en la indústria química? Quines són les vostres funcions? Què destaqueu de la vostra experiència a SK Primacor?

Gloria Arias

Jenny Rojas

Jessica Delgado

Laura Gené Peres

Alba Melendo

Plant Clerk

Field and Laboratory Operator

Laboratory and Quality Technician

Assoc Improvement Manager

Senior Process Automation Engineer

«Després de 10 anys treballant en empreses industrials a Tarragona, la meva família i jo vam viure 7 anys a Àsia. En la tornada a Europa, em vaig incorporar a SK. M’ocupo de registrar dades clau com la producció de planta, revisar l’estoc de matèries primeres i altres tasques de suport que contribueixen al bon funcionament organitzatiu. Cada dia es presenten oportunitats per a fer i aprendre coses noves».

«Realitzo el control rutinari i els treballs necessaris per al bon funcionament de la planta i faig assajos al laboratori per al seguiment de la qualitat del producte. Les condicions laborals i l’estabilitat que ofereix aquest sector van ser incentius que em van dur a preparar-me com a operadora de planta. Formar part d’una empresa en continu desenvolupament encara fa que em senti més segura del meu lloc de treball».

«Vaig fer el cicle formatiu de grau superior de Laboratori d’Anàlisi i Control de Qualitat, perquè era el que sempre havia volgut estudiar. El meu dia a dia se centra en revisar la qualitat del producte, gestionar les reclamacions de qualitat i supervisar la gestió del laboratori. No només treballo exactament del que sempre he volgut, sinó que he adquirit responsabilitats que fan que l’experiència sigui encara millor».

«Vaig estudiar Enginyeria Química perquè Tarragona, amb un dels pols petroquímics més importants d’Europa, era un món ple d’oportunitats. Coordino l’equip d’aturada amb l’objectiu d’implementar projectes, fer manteniment i inspeccions legals, executar millores de seguretat i fiabilitat, entre altres. El que més m’agrada de la meva feina és la interacció constant per aconseguir un objectiu comú».

«Soc Enginyera Industrial per la UPC. El meu objectiu és garantir que la planta compleixi amb uns paràmetres de control adequats que contribueixen a la seva seguretat. El que més m’agrada de la meva feina és que combina tecnologia amb procés, de manera que una lògica d’automatització que desenvolupes i programes des del teu ordinador s’acaba materialitzant físicament a planta».

Laura Llamas

Montse Garcia Estopà

Nuria Ceballos

Purificación Valencia

Roxana Sáenz Guerra

Yasmin Balaj

HR Manager

Associate TS&D Manager

Senior SHE Engineer

Field and Laboratory Operator

Supply Chain Detail Planner

Field and Laboratory Operator

«Sempre m’ha atret la ciència, però la meva curiositat per les persones em va dur a formarme en estudis socials i jurídics. La capacitat de comunicar-me en anglès i l’obertura a altres cultures han estat factors clau en la meva experiència en el sector industrial. És molt enriquidor col·laborar amb persones amb diferents perspectives i influir des de l’organització en pro de la comunitat».

«De petita sentia curiositat per entendre què passava dins dels tancs i canonades; i vaig estudiar Enginyeria Química a l’ETSEQ. La meva feina consisteix en trobar solucions per als productors d’embalatges alimentaris i farmacèutics, per a millorar la seva conservació. Em satisfà contribuir a que cada cop més gent tingui accés a productes bàsics gràcies als avenços en l’envasat que allarguen el cicle de vida».

«Sempre vaig tenir molt present treballar en el sector químic, per a promoure la millora dels entorns laborals i del medi ambient des de dins. M’encarrego d’una gran varietat de tasques com el disseny, coordinació i implementació i comunicació dels programes de seguretat, salut i medi ambient. El meu lloc de feina em permet col·laborar amb diferents professionals, tant de dins de la meva empresa com de fora».

«Vaig cursar el Cicle Superior de Química Industrial, per a reinventar-me professionalment, després de 13 anys com a llibretera. Ara, faig rondes de control de processos, presa de mesuraments, mostrejos, anàlisis de qualitat al laboratori, entre altres. Aprens constantment i la teva opinió es valora. M’agrada el bon ambient amb els companys És una feina enriquidora en tots els sentits».

«Vaig estudiar Enginyeria Industrial per a optimitzar els processos de cadena de subministrament. El meu objectiu és garantir que el producte arriba al client en les condicions i moment òptim. Per aconseguir-ho treballo amb diferents àrees: producció, qualitat, servei al client, logística i transportistes. Això fa que la meva feina sigui molt dinàmica i que sempre aprengui coses noves. És el que m’agrada més».

«Vaig decidir formar-me en química industrial perquè m’agradava. Els processos són molt tècnics, en els quals m’encarrego de dur a terme rondes d’inspecció, anàlisi i control de diferents mostres, gestió de matèries primeres, entre altres operacions. Sempre aprenc coses noves i estem contínuament formant-nos. Tot fa que la confiança en tu mateixa davant de qualsevol problema augmenti dia a dia».

diarimés 29/04/2021

EL SECTOR QUÍMIC

LABORAL

L’ocupació al sector químic al conjunt de l’Estat va créixer un 2% el passat 2020

CEDIDA

Va assolir el seu màxim històric amb 209.275 assalariats, quatre mil més respecte al 2019 Redacció

El sector químic espanyol va registrar el 2020, fent la mitjana dels quatre trimestres, un creixement del 2% de la seva ocupació directa, assolint el seu màxim històric fins als 209.275 assalariats, davant dels 205.200 amb els quals va tancar el 2019, segons la darrera Enquesta de Població Activa de l’Institut d’Estadística. Aquest positiu resultat se suporta, fonamentalment, en l’alta demanda del mercat de productes per a fer front a la pandèmia com els fàrmacs, materials sanitaris, desinfectants i altres de primera necessitat, en la producció i subministrament dels quals la

indústria química és essencial. Els resultats de l’EPA confirmen, així, l’alt grau de compromís del sector químic amb la generació d’ocupació en una conjuntura complexa marcada per la crisi sanitària i la recessió econòmica. En aquest context, la indústria química no només ha mantingut els seus llocs de feina sinó que n’ha generat de nous. A més de l’ocupació que crea de manera directa, el sector genera un total de 502.175 llocs de feina indirectes i induïts a partir de l’activitat que desenvolupa, fins a sumar en conjunt 711.450 llocs de feina, una xifra novament a l’alça si es compara amb

La presència de les dones segueix a l’alça i ara mateix ocupen el 40% dels llocs de feina que genera la indústria.

El salari mitjà se situa en 38.000 euros anuals i és un 59% superior al salari mitjà espanyol els 697.500 amb els quals va tancar el 2019. Per gèneres, és destacable la positiva evolució de la taxa de dones que treballen a la indústria química, que escala tres punts fins a assolir de mitjana el 40% del total, cosa que su-

posa 83.700 assalariades directes, especialment concentrades en el sector farmaquímic. Pel que fa a l’estabilitat laboral, el 93% dels llocs de feina directes del sector són de caràcter indefinit, cosa que evidencia la qualitat de l’ocupació que genera aquesta indústria, amb un salari mitjà anual per treballador que supera els 38.000 euros anuals, un 59% més que el salari mitjà a Espanya, que és de 24.000 euros/any.

Feique i els sindicats arriben a un preacord del nou conveni general La Federación Empresarial de la Industria Química Española (Feique) i les organitzacions sindicals van signar el passat 7 d’abril el preacord del XX Conveni General de la Indústria Química, pendent de ratificació per part dels òrgans de govern sindicals. El conveni, que tindrà una durada de tres anys, des de 2021 i fins a 2023, contempla un augment salarial de l’1% per enguany i del 2% per 2022 i 2023. Així mateix, introdueix modificacions a causa de les adaptacions legals en matèria de treball a distància, registre de jornada, igualtat i desconnexió digital.

CENTRE RECOMANAT

Institut Comte de Rius, formant els futurs professionals de la indústria 4.0 Utilitzen simuladors, realitat virtual, IoT i disseny 3D per reforçar l’adquisició d’habilitats clau Redacció

L’Institut Comte de Rius està envoltat pel pol petroquímic més potent del sud d’Europa. Això l’ha convertit en el centre formatiu de referència del sector químic tant Catalunya com al conjunt de l’Estat, amb una trajectòria de 50 anys en la formació de professionals de la química en els àmbits d’operador de planta i analista de laboratori. Els forts vincles amb empreses capdavanteres els han permès traslladar la seva cultura de treball i el seu saber fer, no solament als cicles de la família professional química, sinó també a les altres famílies professionals de l’institut, com l’electricitat i electrònica, la fabricació mecànica, l’edificació i obra civil i el transport i manteniment de vehicles. Una formació 4.0 La digitalització dels sectors productius està suposant un nou paradigma per a la indústria. Les noves tecnologies es-

tan transformant els processos industrials. L’automatització, la digitalització, la intel·ligència artificial (IA) i l’anàlisi de dades faran possible processos més sostenibles, més depurats i amb una fabricació més personalitzada. El fet de col·laborar de forma estreta amb les empreses del sector ha fet que tot l’equip

El centre és una referència pel sector químic al territori, a Catalunya i a l’Estat docent del Comte de Rius sigui plenament conscient que cal garantir l’adquisició de les competències 4.0 per fer front a aquest nou paradigma industrial. És per això que estan treballant en les diferents línies. D’una banda, està impulsant l’ús de simuladors com una eina per realitzar exercicis i pràctiques de diferents escenaris laborals assegurant

un bon entrenament del futur professional. A més, han digitalitzat els laboratoris i tallers de pràctiques. Una dels accions més destacades que el centre està duent a terme per a formar els seus alumnes en el marc de la indústria 4.0 és la generació d’entorns de realitat virtual i realitat augmentada que permetin apropar a l’estudiant a situacions quasi reals on pugui posar en pràctica els coneixements adquirits d’una forma segura i controlada. Així mateix, utilitzen màquines virtuals i la tecnologia IoT i treballen en disseny i prototipatge 3D de productes mecanitzats. Aquest plantejament únic ha fet que el Comte de Rius no sigui només un centre de secundària, sinó un espai d’oportunitats amb més de 90 anys d’història. L’institut ha esdevingut una aposta segura dels joves del Camp de Tarragona i fins i tot d’altres punts de la nostra geografia que han trobat en ell la clau del seu futur personal i professional.

EL SECTOR QUÍMIC

29/04/2021 diarimés

EMPRESA DESTACADA

ELIX Polymers posa en valor el compromís i valentia dels seus col·laboradors

CEDIDA

La gestió de l’equip humà és una de les prioritats de la companyia per assolir l’èxit empresarial Redacció

L’any 2020 ha significat per a ELIX Polymers l’inici d’una nova etapa, una etapa on es consolida com a proveïdor global de referència en solucions d’ABS. Ara, afronta 2021 amb nous reptes. L’economia circular, la seguretat en el treball, la digitalització i el desenvolupament del talent són peces clau en el seu creixement. La companyia va acabar 2020 obtenint la certificació ISCC Plus, per a la producció d’ABS circular i ha començat 2021 amb el llançament de la nova marca E-LOOP, que representa totes les seves innovacions circulars i solucions per a negocis més sos-

tenibles, però realment on ELIX Polymers posa l’accent és en el compromís i la valentia dels seus equips de treball. A principis de 2020, el SARS-CoV-2 començava a propagar-se des d’Àsia a la resta del món i al març, es va convertir en una pandèmia global que va revelar no només la vulnerabilitat de les persones sinó també l’empresarial, que va posar en evidència la gran capacitat de reacció d’ELIX Polymers en situacions de crisi mundial. I així ho han fet a ELIX. Han sabut adaptar-se a les circumstàncies, assistint al seu lloc de feina en un moment d’incertesa, reorganitzant les seves llars i

Sota el lema «ELIX el construeixen les persones», destaquen la comprensió, esforç, compromís i professionalitat del seu equip humà.

El Pla de Seguretat i l’estratègia d’empresa saludable són aspectes clau per a ELIX Polymers rutines familiars i sempre sense perdre el focus en la seguretat i la salut de les persones. La companyia està satisfeta d’haver assolit l’objectiu de mantenir les seves instal·lacions segures, amb una incidència molt baixa de casos

TRIBUNA

Transformació digital: com plantejar i rendibilitzar un procés necessari

DAVID DIESTRE Director de PROACIT. Enginyer en Telecomunicacions. Assessor acreditat per ACCIÓ en Tecnologia /Indústria 4.0

La indústria s’enfronta a enormes desafiaments tecnològics, mediambientals i de relació amb l’entorn; tots ells influenciats per la pandèmia. L’alta pressió que es genera avui a les organitzacions només es pot gestionar si es produeix un canvi cultural que, soportat per la tecnologia, permeti evolucionar el model de negoci. Això determina una de les múltiples justificacions de la transformació digital. Ara bé, quina so-

lució tecnològica plantegem perquè faciliti el canvi? Partim de la premissa que totes les àrees de l’organització estan connectades en major o menor mesura. Això planteja un requisit de compliment imprescindible a l’hora de definir la solució tecnològica basada en el concepte que definim com la integració col·laborativa, és a dir, que utilitzi un software i hardware estàndard, escalable que faciliti l’adaptació i

connectivitat de la tecnologia amb les persones, encara que aquestes tinguin rols i responsabilitats diferents.Avaluar la viabilitat de la solució tecnològica permet reduir els riscos i evitar problemes a mig i llarg termini. Plantejar projectes pilots que siguin escalables pot ajudar molt a la validació. I com controlem el cost i rendibilitzem la inversió? Ha de ser un objectiu prioritari disposar de bones especificacions, validades per l’empresa, de la solució tecnològica que es vol implementar. A més cal un full de ruta concís, estructurat per fases i adaptat al dia a dia de l’organització, per a facilitar l’avaluació i l’avenç del procés de transformació digital, així com la inversió que es requereix i els costos que es generen. Aquest control financer ens ajudarà a anticipar-nos a possibles desviacions amb l’ajuda de KPI’s de seguiment, que permetran rendibilitzar la inversió i la sostenibilitat del procés de transformació digital en el temps. I és que la transformació digital ben planificada és rendible.

covid i mantenint un nivell de compromís alt amb els seus clients pel que fa a qualitat de producte i a servei. Sota el lema «ELIX el construeixen les persones», destaquen la comprensió, esforç, compromís i professionalitat de tots els membres d’ELIX en els moments més complicats de la pandèmia, demostrant que junts poden superar qualsevol repte i sortir reforçats. Noelia Vázquez, directora

de Persones, Cultura i Comunicació comenta: «Volem ressaltar la importància de l’equip humà com a factor clau del nostre èxit empresarial». I afegeix: «El seu treball ha fet possible que superem les situacions de vulnerabilitat i que satisfem les expectatives dels nostres clients». D’altra banda, la seguretat i la salut són aspectes clau en la gestió de l’equip humà d’ELIX Polymers. La companyia continua

amb el Pla de Seguretat Basada en l’Organització (Pla E), iniciat el 2017, i desenvolupant la seva estratègia d’empresa saludable, enfocada en el benestar físic, social i emocional de les persones. «Junts som un» ha estat i serà la consigna sota la qual ELIX Polymers posa en valor el treball en equip i el compromís de les persones que en formen part per arribar a l’èxit a través de l’excel· lència empresarial.

diarimés 29/04/2021

EL SECTOR QUÍMIC

LA CELEBRACIÓ EMPRESA DESTACADA

Zero emissions netes, l’objectiu de BASF per a lluitar contra el canvi climàtic La companyia ha presentat el full de ruta, que inclou una inversió de 4.000 MEUR per a reduir a la meitat les seves emissions actuals de cara al 2030 Redacció

Una inversió de 4.000 milions d’euros per a reduir a la meitat les emissions globals de la companyia de cara a 2030. Aquest és el compromís ferm que ha adquirit i l’objectiu que s’ha proposat BASF en la seva lluita contra el canvi climàtic i els seus esforços per a complir amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible. A finals de març, la química alemanya presentava el seu full de ruta pels pròxims nou anys, un període clau per assolir definitivament el canvi de paradigma cap a la producció i el creixement sostenible. La previsió és que inverteixi 1.000 milions d’euros fins al 2025 per a assolir el seu nou objectiu climàtic i, entre 2.000 i 3.000 milions de cara al 2030. L’objectiu final per a BASF és assolir la meta de zero emissions netes de cara al 2050. Els últims avenços en el desenvolupament de tecnologies de baixes emissions i lliures d’emissions de CO2 que està impulsant la companyia juntament amb altres col·laboradors han permès que BASF hagi elevat els seus objectius a mig termini. Així doncs, i prenent com a referència el 2018, l’empresa vol reduir a la meitat les emissions de les activi-

tats actuals per al final d’aquesta dècada. Ara bé, cal tenir en compte que l’empresa té planificada una política de creixement que inclou la construcció d’un gran centre Verbund (un centre connectat i altament eficient) al sud de la Xina, això farà que, al sumar-hi tota la seva expansió, la reducció total de les emissions el 2030 respecte al 2018 sigui del 25%. El 2018, les emissions mundials del grup BASF van ascendir a 21,9 milions de tones mètriques de diòxid de carboni i altres gasos d’efecte hivernacle. L’any 1990 aquesta xifra era aproximadament el doble d’alta. La nova meta d’emissions per al 2030 representa una reducció de gairebé el 60% en comparació amb els nivells de 1990 i supera l’objectiu de -55% establert per l’UE. «Els nous objectius climàtics reflecteixen la nostra determinació i compromís de BASF amb l’Acord de París. El canvi climàtic constitueix el repte més gran del segle XXI. En conseqüència, hem d’adaptar els nostres processos i la nostra cartera de productes. Hem d’accelerar ja aquesta transformació. Primer hem de centrar-nos en els passos inicials d’aquest camí, no

CEDIDA

els últims. Per això, BASF incrementarà el seu ús d’energies renovables i accelerarem el desenvolupament i l’aplicació de nous processos lliures de CO2 per a la producció de substàncies químiques. Amb transparència i propostes per a reduir sistemàti-

La nova meta de BASF per al 2030 suposa una reducció del 60% de les emissions respecte 1990 La reducció de preus de les renovables serà clau perquè la transformació sigui viable i rendible cament i progressivament la petjada de carboni dels productes de BASF a tota la cadena de valor, ajudem als nostres clients de tots els sectors a reduir la petjada de carboni dels seus productes», comenta el president del Consell d’Administració de BASF SE, Martin Brudermüller.

BASF reforça els seus esforços per a complir amb l’Agenda 2030.

De fòssils a renovables En el centre de la transició a llarg termini cap a les zero emissions

netes de CO2 per a 2050, s’hi troba l’ús de noves tecnologies, que substituiran els combustibles fòssils, com el gas natural, amb electricitat procedent de fonts renovables. La majoria d’aquestes tecnologies estan sent impulsades per BASF en col·laboració amb els seus socis i es troben actualment en una fase pilot. La implementació a gran escala d’aquestes tecnologies només serà plenament factible després de 2030. Amb l’objectiu d’accelerar la reducció de les emissions de CO2 abans d’aquesta data, BASF contínua aplicant sistemàticament processos de millora continua en les plantes de producció actuals. A més, l’empresa canviarà progressivament a fonts renovables per a satisfer les seves necessitats d’electricitat i preveu invertir en parcs eòlics per a facilitar aquest canvi. Una de les noves tecnologies més importants que BASF està desenvolupant actualment són els craquejadors de vapor escalfats elèctricament per a la producció de substàncies químiques bàsiques com etilè, propilè i butadiè. Aquestes substàncies són els blocs constituents de nombroses cadenes de valor i són essencials per a la producció

EL SECTOR QUÍMIC CEDIDES

29/04/2021 diarimés

Quatre innovacions per assolir la neutralitat climàtica Craquejador de vapor escalfat elèctricament Juntament amb SABIC i Linde, BASF està treballant en la creació d’un forn pilot per al primer craquejador de vapor escalfat elèctricament del món. En comparació amb els craquejadors convencionals, aquesta innovació permetrà una producció de substàncies químiques bàsiques gairebé lliure de CO2. Cal tenir en compte que els craquejadors juguen un rol clau, ja que són els encarregats de descompondre els hidrocarburs en olefines i aromàtics. Si s’obté el finançament necessari, la posada en marxa de la planta pilot començarà el pròxim 2023. Aquesta tecnologia permetria reduir fins a un 90% les emissions.

Hidrogen sense emissions a partir de gas natural

Les innovacions que està impulsant BASF no estaran disponibles per a funcionar a escala industrial fins al 2030. És per això que la companyia segueix aplicant de forma sistemàtica processos de millora contínua a les seves plantes per a fer-les més eficients.

química. L’hidrogen és una altra matèria primera molt important per a molts processos de producció química. Amb l’objectiu d’assolir una producció d’hidrogen lliure de CO2, BASF està investigant paral·lelament dos processos: l’electròlisi d’aigua disponible comercialment i la piròlisi de metà, per la qual ha desenvolupat una nova tecnologia de procés. Un altre recurs important per a augmentar l’eficiència energètica és l’ús de bombes de calor elèctriques per a produir vapor sense CO2 a partir de la calor residual. La meta de BASF és col·laborar amb Siemens Energy per a fer el salt a escala industrial d’aquesta tecnologia i utilitzar-la per a la recuperació de calor residual en centres sencers. BASF preveu que aquest canvi a processos de producció climàticament neutre comportarà un brusc augment de la demanda d’electricitat als principals centres del grup. La companyia calcula que, a partir de 2035 aproximadament, la demanda d’electricitat del grup serà previsiblement unes tres vegades més grans que en l’actualitat. «Això requerirà inversions per al desenvolupament i la construcció de noves plantes de producció. Un requisit per a la transformació de la producció química és la disponibilitat fiable

de grans quantitats d’electricitat renovable a preus competitius. De moment, això no passa a Europa. Per tant, BASF projecta invertir en instal·lacions de generació d’energia renovable per a satisfer la seva pròpia demanda. Així mateix, les condicions normatives són essencials perquè aquesta transformació sigui econòmicament viable», apunta Brudermüller. Mantenir la competitivitat BASF s’ha marcat un objectiu ambiciós de neutralitat climàtica pel 2050, perquè està convençuda de la seva necessitat estratègica a llarg termini així com de la seva viabilitat tècnica. No obstant això, la majoria de les noves tecnologies encara no són competitives en les condicions marc actuals. Substituir els actuals processos de producció d’alta eficiència amb noves plantes és extraordinàriament costós. És per això que BASF està tractant d’obtenir finançament de programes nacionals i europeus. «Estem convençuts que, en última instància, tots els actors involucrats treballaran junts perquè aquesta transformació única al segle sigui econòmicament factible. Això implica també que els consumidors acceptin preus més elevats per als productes lliures de CO2 en tota la cadena de valor amb l’objectiu de compensar uns costos operatius més grans i les inversions addicionals. Per això, necessitem una nova cooperació entre la indústria i els legisladors que ens porti cap a normatives positives orientades a resultats i que preservi la nostra competitivitat internacional», conclou el màxim responsable de la companyia.

BASF està desenvolupant una tecnologia de piròlisi de metà per a la producció d’hidrogen a partir de gas natural sense generar emissions de diòxid de carboni. La piròlisi de metà requereix aproximadament una cinquena part de l’energia elèctrica utilitzada en altres processos de producció d’hidrogen de baixes emissions. Aquest innovador projecte permet utilitzar un combustible fòssil per a obtenir hidrogen sense emetre CO2. S’ha construït un reactor pilot a Ludwigshafen, que ja es troba en la fase de posada en marxa. Aquest projecte ha rebut finançament pel Ministeri d’Educació i Investigació alemany.

Electròlisi d’aigua per a produir hidrogen verd En col·laboració amb Siemens Energy, BASF està investigant diverses possibilitats per a la construcció d’un sistema d’electròlisi d’aigua mitjançant una membrana d’intercanvi de protons (PEM) amb una capacitat de 50MW per a la producció d’hidrogen a partir d’aigua i electricitat sense emissions de CO2. Aquest hidrogen lliure de diòxid de carboni s’utilitzaria sobretot com a matèria primera al centre Verbund (centre connectat) de Ludwigshafen, però també, en certa manera per a donar suport al llançament del mercat de la mobilitat sostenible a la regió metropolitana de Rhine-Neckar.

Captura i emmagatzematge de carboni A la seu d’Anvers, BASF planeja fer una inversió en el projecte Antwerp@C, una de les propostes de captura, emmagatzematge i utilització de carboni que s’estan impulsant a la zona del Mar del Nord. Aquest projecte de cooperació, resultat de la unió de diverses empreses químiques i energètiques així com el Port d’Anvers, permetria evitar l’emissió de més d’un milió de tones mètriques de diòxid de carboni a l’any en la producció de substàncies químiques bàsiques. La decisió final sobre la inversió que BASF durà a terme per aquest projecte està prevista que es prengui l’any vinent.

diarimés 29/04/2021

EL SECTOR QUÍMIC

Sostenibilitat, innovació i lideratge per a dissenyar el futur Convertir-se en la companyia de ciència dels materials més innovadora, centrada en el client, inclusiva i sostenible del món. Aquesta és la fita en la qual treballa Dow, tant en l’àmbit estratègic com en el seu dia a dia Dow. És per això que ha reforçat encara més els seus compromisos per a fer front als reptes derivats del canvi climàtic i els residus plàstics. A Dow creuen que apostar per la sostenibilitat és apostar pel futur i és per això que s’han marcat uns ambiciosos objectius. De cara al 2030, la companyia reduirà un 15% les seves emissions de CO2 respecte al 2020. Així mateix, També contribuirà a eliminar els residus plàstics fomentant la recollida, reutilització i reciclatge d’un milió de tones mètriques, i tot gràcies a una forta inversió en desenvolupament. De cara al 2035, tots els materials que vagin destinats a l’envasat i embalatge seran reutilitzables o reciclables. Tot això ha de contribuir a assolir l’objectiu final que s’ha

plantejat l’empresa: la neutralitat de carboni de cara el 2050. Ara bé, aquestes metes no són més que el següent pas en una ruta que Dow va començar fa més de 30 anys, establint per primera vegada uns Objectius de Sostenibilitat. El canvi climàtic i els residus plàstics es troben entre els desafiaments més grans de caràcter tècnic, social i econòmic als quals el món s’hagi enfrontat mai. En aquest sentit, asseguren que els seus productes i tecnologies són fonamentals per abordar-los: «Considerem que tenim la responsabilitat i l’oportunitat d’assumir el lideratge per abordar aquests reptes globals». I afegeixen: «Treballem per a dissenyar els plàstics del futur que, com no pot ser d’una altra forma, són sostenibles i 100% reciclables». A més, cal destacar que donen suport i s’adhereixen a iniciatives sectorials que impulsen i promouen el valor dels plàstics, com la campanya #DiseñadosParaProteger.

Els compromisos de Dow Canvi climàtic. De cara a 2030, Dow reduirà les seves emissions netes anuals de CO2 en 5 milions de tones mètriques, o un 15% del valor de referència de 2020. A més, la companyia vol aconseguir la neutralitat de carboni el 2050, alineant-se així amb l’Acord de París.

Residus plàstics. De cara a 2030, Dow contribuirà a eliminar els residus propiciant la recollida, la reutilització o el reciclatge d’un milió de tones mètriques de plàstic. L’empresa està invertint i cooperant en el desenvolupament de tecnologies i infraestructures clau per a fomentar el reciclatge.

Economia circular. De cara a 2035, Dow impulsarà l’economia circular ajudant a «tancar el cercle», en fer que el 100% dels seus productes venuts i destinats a aplicacions d’envasat i embalatge siguin reutilitzables o reciclables.

EL SECTOR QUÍMIC

10 RAONS

que marquen la diferència

SEGURETAT Compleixen amb les regulacions internacionals més rigoroses. És el material que se sotmet a més controls i verificacions.

29/04/2021 diarimés

PROTECCIÓ Permeten un subministrament higiènic i segur per al menjar. Un material de confiança total que protegeix la teva salut.

ENVASOS PLÀSTICS LLIURE DE PLAGUES

MÀXIMA CONFIANÇA

EVITEN PLAGUES DURANT L’EMMAGATZEMATGE

#DiseñadosParaProteger

INFORMACIÓ A més de protegir el menjar, els envasos plàstics et proporcionen informació clau com la traçabilitat i la composició de cada producte.

CONSERVACIÓ

LLEUGERESA

Poden allargar la conservació d’un filet fins a 10 dies més, preservant les seves qualitats intactes i evitant així el malbaratament de menjar

Permeten estalviar combustible i emissions de CO2 durant el seu transport. Una solució sostenible per al medi ambient.

AL·LÈRGENS

EXPERTS EN LA CURA D’ALIMENTS

COMUNICACIÓ TRANSPARENT

MENYS DE MALBARATAMENT

VERSATILITAT

TECNOLOGIA

La versatilitat del plàstic és pràcticament il·limitada, adequant-se a les necessitats de qualsevol aliment, envàs i situació.

Avui ja pots gaudir d’envasos biodegradables, envasos actius que allarguen la vida dels aliments i envasos intel·ligents que t’informen del seu estat.

S’ADAPTEN A LES TEVES NECESSITATS

POSSIBILITATS

INNOVACIÓ

ALTA TECNOLOGIA AL TEU CISTELL DE LA COMPRA

RECICLABLE

VALOR

Gràcies al reciclatge, es poden generar nous materials per a utilitzar-los en altres productes com envasos, roba, complements o objectes de decoració.

Aprofitar tot el seu valor està a les nostres mans. No els abandonis al medi ambient, són massa valuosos per a llençar-los.

ELS PLÀSTICS TENEN MOLTES VIDES, RECICLA

RECICLA

CADA GEST MARCA LA DIFERÈNCIA

DE LA BROSSA MARINA PROVÉ DE LA TERRESTRE

MENYS VIATGES

UNA RAÓ DE PES

INNOVACIÓ SOSTENIBLE La versatilitat dels plàstics permet avenços en ecodisseny, afavorint la sostenibilitat.

ALIATS DE L’ECODISSENY

diarimés 29/04/2021

EL SECTOR QUÍMIC

EMPRESA DESTACADA

Repsol invertirà 1.400 MEUR a Tarragona en projectes de transició energètica L’objectiu és convertir el complex en un pol multienergètic sostenible, centrat en l’eficiència, l’economia circular, l’hidrogen verd i la descarbonització Redacció

Un pol multienergètic sostenible. Aquest és el futur del Complex Industrial de Repsol a Tarragona. En el seu compromís envers la transició energètica, la companyia presentava el passat novembre el seu Pla Estratègic per al període 2021-2025, que contempla inversions per més de 1.400 milions d’euros al complex tarragoní. L’eficiència energètica, l’economia circular, l’impuls a l’hidrogen renovable i la captura i ús de CO2 són els quatre grans pilars que centren l’estratègia de la companyia així com les inversions que duran a terme en els pròxims cinc anys al territori. L’objectiu és avançar cap a una descarbonització de l’economia, fins a arribar a les zero emissions netes el 2050, generant productes de baixa, nul·la o fins i tot negativa petjada de carboni, i propiciant alhora un nou impuls industrial basat en la digitalització i la tecnologia. Són múltiples els projectes que Repsol engloba dins d’aquesta

CEDIDA

forta inversió de 1.400 milions d’euros a les seves instal·lacions tarragonines. Entre ells s’hi inclouen la construcció d’una planta de producció de biocombustibles avançats, la primera planta de la península Ibèrica per a la fabricació de polímers d’alta resistència a l’impacte, una planta per produir plàstics a partir del reciclatge de materials post consum i la implementació de tecnologies per millorar l’eficiència en el consum de matèries primeres i d’energia en els seus processos productius. Cal·lípolis, iniciativa estrella Una part important de l’aposta de futur de Repsol al territori es concentra en la iniciativa Cal· lípolis Next Generation, un conjunt d’11 projectes impulsats pel Port de Tarragona, l’Ajuntament de Vila-seca i Repsol que tenen com a objectiu la recuperació econòmica de la demarcació i que suposaran una inversió total de 259,5 milions d’euros, 41 milions dels quals es corresponen a

El Complex Industrial suposa el 2% del PIB de Catalunya.

En els últims cinc anys, la companyia ja ha invertit 558 milions d’euros al territori dues iniciatives de la companyia energètica. La finalitat de Cal·lípolis és convertir un extens espai entre la Pineda i el Port en un nou motor econòmic de tipus industrial, logístic-intermodal, turístic i paisatgístic, en un exemple de col·laboració publicoprivada i de visió comú dels sectors clau del territori. En el cas de Repsol, la inversió es destinarà a l’ampliació de les seves instal·lacions portuàries. Això permetrà l’atracament de grans vaixells en el seu pantalà i la millora de la flexibilitat en l’aprovisionament de les matèries primeres amb la construcció de dos dipòsits soterrats. Aquestes actuacions suposaran una millora de la logística de Repsol al Port de Tarragona, garantint la seva eficiència i competitivitat, i permetran eli-

minar l’actual monoboia, situada a mar obert. Motor econòmic i d’ocupació Aquestes iniciatives i altres que Repsol està promovent en l’actualitat amb socis, s’han inclòs al programa Catalunya Next Generation, que impulsa la Generalitat de Catalunya. Amb elles, Repsol està disposada a liderar la transformació del Pol Petroquímic de Tarragona perquè segueixi sent líder al sud d’Europa. De fet, en els últims cinc anys, Repsol ha invertit en el seu Complex Industrial de Tarragona 558 milions d’euros. La companyia multienergètica és un dels principals motors de creixement econòmic i de generació d’ocupació de Tarragona. El seu Complex Industrial genera a Tarragona més de 7.500 llocs de treball, entre directes, indirectes i induïts, i representa al voltant del 40% dels tràfics del port tarragoní. La seva importància es reflecteix en el seu pes en el PIB de Catalunya, superior al 2%.

EL SECTOR QUÍMIC CEDIDA

29/04/2021 diarimés

CEDIDA

El projecte Reciclex ha aconseguit incorporar un 50% de residu postconsum a un polietilè de baixa densitat per a fer embalatges.

Envasos amb infinites vides, l’aposta per l’economia circular Repsol treballa en diferents projectes per a la introducció de residus plàstics en els seus materials

Biocombustible per avions ‘made in Tarragona’, un nou pas cap a la descarbonització La fabricació de productes amb baixa petjada de carboni és un dels objectius que es marca Repsol en la seva estratègia de present i futur. I el Complex Industrial de Tarragona hi té molt a dir. A principis d’any produïa per primera vegada un lot de biojet, biocombustible per avions. Aquesta mena de solucions són claus per a un sector com l’aeronàutic, on alternatives com l’electrificació no són viables en aquests moments. El lot fabricat a Tarragona a partir de biomassa, consta de 10.000 tones de combustible d’aviació —l’equivalent al consum de 145 vols Barcelona-Los Angeles— i ha superat les exigents proves que requereixen aquests productes. Compta amb un contingut bio inferior al 5% per complir amb els requisits de qualitat establerts per les especificacions internacionals i el seu ús evitarà l’emissió de 630 tones de CO2 a l’atmosfera, l’equivalent a 55 vols Madrid-Barcelona.

La primera planta de polímers d’alta resistència a l’impacte de la Península Repsol comptarà enguany amb la primera planta de la península Ibèrica per a la fabricació de polímers d’alta resistència a l’impacte. Per produir aquests materials avançats, la companyia està adequant una de les unitats del Complex Industrial de Tarragona, amb un cost total de 32 milions d’euros, que es destinarà a noves inversions i a l’habilitació de la línia de producció. Es tracta d’un producte d’alta especialització, que aporta un gran valor afegit en mercats com el de l’automoció, tant per la seva major lleugeresa com per la seva extraordinària resistència a l’impacte, cosa que redunda en una major seguretat dels vehicles. La seva utilització redueix el pes dels automòbils i, per tant, també la seva petjada de carboni, cosa que reforça el paper de Repsol com a subministrador clau per al sector de l’automoció i evidencia el seu objectiu d’arribar a les zero emissions netes l’any 2050.

CEDIDA

Redacció

Produir, utilitzar, reciclar o reutilitzar i tornar a començar. Aquesta és la filosofia de l’economia circular. Aquest nou model econòmic i productiu basat en tancar el cercle de la vida de qualsevol producte per evitar o reduir al màxim la generació de residus és un dels pilars de futur de la indústria química. I és que la seva capacitat innovadora en la producció de materials és una peça clau a l’hora d’establir processos que permetin reciclar objectes que contenen plàstic i obtenir nous materials a partir d’ells garantint sempre els estàndards de qualitat i seguretat que exigeix el mercat actual. Aquest és de fet el compromís de Repsol, tal com ho evidencia el fet que l’economia circular sigui un dels quatre pilars del seu Pla Estratègic 2021-2025. Dos dels projectes que Repsol està impulsant són Zero i Reciclex. El primer d’ells es basa en el reciclatge químic. Així doncs, s’utilitzen plàstics que no són aptes per al reciclatge mecànic i d’ells s’obtenen olefines reciclades, que es combinen amb les convencionals per a fer nous materials. En el cas de Reciclex, el nou material, que ja s’ha posat al mercat, està formulada per un polietilè de baixa densitat al qual se li afegeix un 50% de residu postconsum, oferint un producte més sostenible però amb la consistència i funcionalitat necessàries per a l’aplicació

Han desenvolupat el primer plàstic homologat per a film trencable que incorpora material reciclat.

final. El primer material resultat d’aquest projecte és un film que s’utilitza en l’embalatge de packs d’ampolles. Envasos circulars La combinació de les tecnologies de reciclatge mecànic i reciclatge químic permet a Repsol fer un salt important per a assolir el seu objectiu de reciclar l’equivalent al 20% de la producció de les seves poliolefines de cara al 2030. I és

que la companyia ha arribat a un acord amb el productor d’envasos i embalatges plàstics Grup Armando Alvarez (GAA) per a desenvolupar una nova gamma d’envasos circulars flexibles no destinats a usos alimentaris. Fruit d’aquesta col· laboració s’ha desenvolupat el primer material homologat per a l’aplicació de film trencable que incorpora material reciclat de la gamma Reciclex, cosa que converteix ambdues companyi-

es en abanderats de l’economia circular. Gràcies a l’acord amb GAA, Repsol ha fabricat els sacs industrials que utilitzen per a comercialitzar la seva gransa, incorporant un 30% de reciclat postconsum. Mitjançant un sistema logístic invers, es recuperen els sacs i després del seu reciclatge el material s’incorpora a les bobines que GAA fabrica per a Repsol, fent circular tant el producte com el seu envàs.

diarimés 29/04/2021

EL SECTOR QUÍMIC

SOSTENIBILITAT

Hidrogen renovable, l’aposta de Messer per a la transició energètica La companyia gasista ha enfocat la seva estratègia en les oportunitats que ofereix aquesta tecnologia CEDIDA

Redacció

L’hidrogen verd i de baixes emissions de carboni pot formar part de la solució global al canvi climàtic. La seva demanda està creixent ràpidament a Europa, Estats Units i la Xina. Els governs, la indústria i el sector de l’energia i del transport a tot el món estan fent grans esforços per a accelerar el seu desenvolupament amb l’objectiu de descarbonitzar l’economia. En aquest context, Grup Messer va unir-se a l’Aliança Europea de l’Hidrogen Net el passat mes d’agost. La nova organització pretén utilitzar les tecnologies de l’hidrogen per ajudar a assolir l’objectiu de neutralitat climàtica de la Unió Europea pel 2050. Fins al 2030, l’UE vol crear mercats per a la venda de 4,4 milions de tones d’hidrogen verd a l’any. Cal tenir en compte que actualment tots els fabricants de gasos industrials d’Europa produeixen poc més d’un milió de tones d’hidrogen gris a l’any. Assolir aquesta fita comportarà grans esforços inversors i en ma-

Messer està estudiant projectes que permetrien reduir les emissions de la química tarragonina.

tèria d’innovació. Messer Industries als Estats Units ja està operant un exitós negoci amb hidrogen per a aplicacions de mobilitat. Actualment, en subministra a una dotzena de plantes, inclòs el centre de producció de BMW a Spar-

tanburg (Carolina del Sud), una de les plantes més grans del món per a carretons industrials. Un altre focus d’atenció és el sector dels autobusos. La nova legislació obliga a les empreses d’autobusos a canviar a vehicles de zero emissions de cara al 2030.

Messer Industries compta amb una bona reputació en aquest àmbit i recentment ha assolit un nou rècord mundial de repostatge d’autobusos en sèrie. La companyia gasista també opera amb èxit plantes on-site a Europa que inclouen l’hidrogen

net com a nova línia de productes. Aquest resol els problemes de les emissions de CO2. Ara bé, el seu elevat preu de producció, en comparació amb l’hidrogen gris provinent principalment del gas natural, suposa un desavantatge econòmic per a aplicacions a escala industrial. Amb tot, el Pacte Verd Europeu promou aquesta nova tecnologia, ja que és indispensable per a la descarbonització de les principals indústries. Messer ha enfocat la seva estratègia en explotar les oportunitats que ofereix l’hidrogen net basant-se en les seves experiències en aquest camp. Així doncs, està construint, junt amb empreses associades, un negoci sòlid per atendre clients en segments específics. En els últims mesos, Messer Ibérica, que opera al complex químic de Tarragona des de 1970 produint gasos destil·lats de l’aire, ha participat en diverses mostres d’interès per a desenvolupar diversos projectes per a la reducció d’emissions de la indústria química de Tarragona, així com per al desenvolupament de solucions de mobilitat de zero emissions. Actualment s’està estudiant el finançament i execució d’aquests projectes. Així mateix, l’empresa és membre de l’Associación Española del Hidrógeno i de la Plataforma Hidrogen Verd Catalunya Sud.

Siemens Energy i Messer impulsaran tres projectes d’hidrogen verd a Tarragona Siemens Energy i el Grup Messer han firmat un acord de cooperació amb l’objectiu de treballar plegats en projectes d’hidrogen verd per a aplicacions industrials i de mobilitat. En el marc d’aquest acord, Messer Ibèrica ha presentat al govern espanyol tres projectes d’hidrogen verd al complex químic de Tarragona. La capacitat total d’electròlisi d’aquests projectes és de 70 MW. La intenció és aconseguir l’operació més fiable i competitiva maximitzant l’eficiència dels costos i l’aprofitament de tots els subproductes en un concepte de hub integrat. Messer ja opera una xarxa de gasoductes per a l’oxigen al polígon, on s’utilitzarà aquest subproducte de l’electròlisi. El propietari i director general de Messer Group GmbH, Stefan Messer, ressalta que «estem optimitzant l’ús de tots els subproductes perquè els clients puguin centrar-se en la seva activitat».

EL SECTOR QUÍMIC

29/04/2021 diarimés

SOSTENIBILITAT

Anna Ferran

LA SOLUCIÓ PER A UNA EUROPA NEUTRA

mes de producció a gran escala. Així mateix, està Una economia neta, treballant en projectes climàticament neutra innovadors que implique permeti aturar els efectes devastadors del quen la captura, l’emcanvi climàtic i protegir magatzematge i la reutiaixí els hàbitats naturals lització del carboni per a del continent. Aquest fer-ne nous materials. és l’objectiu final que es Les innovacions del sector químic jugaran un paper clau Un dels àmbits on la proposa l’European Grequímica té molt a dir i en l’assoliment de les fites del Pacte Verd Europeu que és vital per a l’assoen Deal, el conegut com a Pacte Verd Europeu, de liment dels objectius del cara al 2050. Per assolir aquesta ambiciosa, vable en els seus processos sigui cada cop Green Deal és el transport. La indústria properò totalment necessària meta, cal que ca- major. A més, els materials i solucions que dueix biocombustibles i productes que fan dascun dels estats membres estableixin po- produeix poden permetre que molts altres que les bateries dels vehicles elèctrics siguin lítiques actives que permetin descarbonit- sectors siguin més sostenibles. Així doncs la més eficients. A més, amb els materials zar l’economia. Ara bé, l’administració no és contribució de la química a l’assoliment del plàstics s’aconsegueix fer cotxes més lleul’única que juga un paper rellevant. El sec- Green Deal és doble. gers, cosa que implica un menor consum i una menor emissió de CO2. tor empresarial serà l’encarregat, en última La mobilitat, però, no és l’únic gran cauinstància, d’impulsar aquesta descarbonit- Solucions sostenibles zació real. Per a fer-ho cal trobar innovaci- La indústria ha identificat sis sectors en els sant d’emissions. I és que l’habitatge genera ons competitives que facilitin una transició quals les seves aportacions són claus per al el 40% de les emissions a Europa. Novaenergètica i digital. Moltes d’aquestes inno- compliment del Pacte Verd Europeu. Aquest ment, les aportacions de la química per a vacions ja s’estan desenvolupant ara. I com són l’energia, l’alta tecnologia, la salut, l’ha- reduir-les són múltiples, des de materials a indústria d’indústries, el sector químic hi bitatge, la mobilitat i els objectes quotidi- aïllants fets a partir de plàstics reciclats, fins té molt a dir. ans. La química treballa dia a dia oferint-los a millores en el formigó que li allarguen la La indústria química, a escala europea, tota mena de solucions que els permetin vida, passant per a materials intel·ligents està engegant un important procés de millorar en termes de sostenibilitat, efici- que aplicats sobre els vidres poden regular transformació, basat en la recerca, el de- ència i reciclabilitat. En l’àmbit de l’energia, el seu color i opacitat per a reduir el consum senvolupament i la innovació, per a trobar per exemple, el sector químic desenvolupa energètic. Aquestes solucions sumades als noves matèries primeres, siguin d’origen o les matèries primeres per a fer les pales dels desenvolupaments de materials reciclats provinents del reciclatge, i reduir així l’ús de aerogeneradors, uns elements que reque- i reciclables utilitzats en múltiples àmbits derivats del petroli. També està ideant pro- reix uns materials que siguin resistents però com l’alimentació o la roba no només percessos productius que siguin més eficients molt lleugers. A més, també està impulsant metran convertir-nos en un continent neuen l’ús de recursos com l’energia o l’aigua i la innovació per a convertir la tecnologia de tre, sinó que faran Europa més competitiva i treballa perquè la integració d’energia reno- l’hidrogen verd en una opció viable en ter- innovadora respecte als EUA i Àsia.

CEDIDA

Les innovacions químiques en materials permeten que les pales dels aerogeneradors siguin més lleugeres.

diarimés 29/04/2021

EL SECTOR QUÍMIC

LOGÍSTICA

El moll de la Química augmenta la seva capacitat d’emmagatzematge Les empreses que operen en aquest moll del Port de Tarragona estan duent a terme inversions que el fan més competitiu CEDIDA

Redacció

El moll de la Química del Port de Tarragona es consolida com a hub logístic a la Mediterrània per a l’emmagatzematge i la distribució de productes petroquímics. Aquest augment de la capacitat suposarà un increment d’utilització del moll que s’acabarà traduint en un augment dels tràfics. Les inversions de les empreses instal·lades al moll de la Química el fan una infraestructura cada cop més competitiva per als clients. Una major capacitat obre la porta a noves línies marítimes i una reducció de costos per l’efecte d’economies d’escala, el que acaba suposant un augment de la competitivitat per a les empreses. L’empresa Tepsa invertirà en els pròxims mesos de 2021 en una nova ampliació de la seva terminal al Port de Tarragona. Aquesta inversió es convertirà en quatre nous tancs, que se sumaran als sis que ja es van

Els punts d’atracament que disposa aquesta infraestructura permet l’arribada de vaixells de fins a 15 metres de calatge.

construir l’abril de 2020. Actualment la terminal de Tepsa al Port de Tarragona compta amb 71.450 m3 de capacitat, quaranta-

sis tancs i cinc punts d’atracada. Amb aquesta nova ampliació la terminal de Tepsa comptarà amb cinquanta tancs i una capacitat

de fins al 86.450 m3. Pròximament, Terquimsa finalitzarà les obres de construcció de quatre nous tancs, el

que suposarà un augment de 17.000m3. Aquestes noves instal· lacions augmentaran la capacitat actual, passant de 455.903 m3 a

més de 470.000m3. Euroenergo, la tercera terminal instal·lada en el moll de la Química, va tancar el 2020 amb el 100% d’ocupació de la seva terminal situada al Port de Tarragona. L’empresa especialitzada en logística d’hidrocarburs, concentra la major part de les seves instal·lacions a les dàrsenes tarragonines, on disposa d’una capacitat d’emmagatzematge de 331.000 m3 distribuïts en divuit dipòsits. Millores també en logística El moll de la Química compta amb set punts d’atracament per a vaixells de fins a 15 metres de calatge, això permet rebre embarcacions de grans dimensions molt a prop de les terminals que hi ha instal·lades al mateix moll. Aquests punts d’atracament augmenten les possibilitats d’ocupació del mateix moll, el setè punt d’atracament que es va ficar en funcionament durant el passat any, ha permès millorar l’operativa per aquest tipus de tràfics, permetent un major nombre d’entrades i sortides de vaixells del moll de la Química. Terquimsa disposa del nou punt d’atracament (Q5) que permet augmentar la flexibilitat per als seus clients, guanyant un nou atrac de gran calat, poden fer front a una necessitat en previsió que els vaixells nous cada vegada són més grans.

EL SECTOR QUÍMIC

29/04/2021 diarimés

diarimés 29/04/2021

EL SECTOR QUÍMIC Roc Muñoz Alcalde de la Canonja

«Hem de treballar en factors determinants com el preu de l’energia»

CEDIDA

Muñoz remarca la importància de treballar en aspectes com les xarxes tancades, el reglament de les quals podria estar llest a finals d’any Redacció

—L’Ajuntament anunciava a finals d’any la posada en marxa aquest 2021 d’un estudi sobre la contaminació acústica del polígon sud. Ja l’han posat en marxa? Quines fases tindrà? —L’estudi es troba en fase de licitació, per tant encara no s’ha posat en marxa. Tindrà tres fases, en la primera es farà un estudi general, en la segona es determinaran les infraestructures (carreteres, vies de tren, indústries...) i la tercera analitzarà internament cada indústria. —Explicaven que l’estudi buscaria la col·laboració dels ajuntaments de Tarragona, Reus i Vila-seca, com a consistoris presents al polígon sud. Finalment, s’han adherit a aquest nou estudi? Com serà el treball conjunt? —Sí, aquests tres municipis

s’han adherit a l’estudi. El treball el durà a terme l’empresa que guanyi la licitació. —Fa unes setmanes es presentaven els resultats del 2020 de l’Observatori de la Qualitat de l’Aire, del qual són membres. Creu que l’elaboració d’aquesta mena d’informes és una bona eina per a fer créixer la confiança de la ciutadania en la indústria? —Doncs sí, és una magnífica eina per fer créixer la confiança de la societat. De fet, les administracions hem de potenciar aquests estudis per tal de donar tranquil·litat als nostres veïns. —Què més es pot fer en aquesta línia? —Qualsevol iniciativa nova en aquest sentit o bé l’ampliació d’anàlisi d’altres compostos seria una bona notícia pel territori. Nosaltres donarem suport a tots

els estudis i projectes que aportin transparència pel que fa a l’aire que respirem. —En la presentació del nou pla estratègic de l’AEQT, la patronal incidia en el fet que el pla s’havia fet escoltant les opinions i demandes de l’entorn. Com a ajuntament, han comunicat les inquietuds i punts de vista de la població canongina per a ser tingudes en compte durant el procés de planificació? —A l’AEQT els hi fem arribar cada moment les nostres inquietuds i més en un any com ha estat el 2020 amb l’accident d’IQOXE. —Per últim, s’està parlant de la necessitat d’impulsar la tecnologia de l’hidrogen verd. El territori podrà esdevenir finalment una vall de l’hidrogen i captar així nova inversió o alguns dels problemes sistèmics

L’estudi sobre contaminació acústica està en fase de licitació, explica.

ho dificultaran? —Es probable que l’hidrogen verd sigui la panacea, però abans d’arribar fins aquí ens hem de posar a treballar en altres coses més determinants per a nosaltres, com per exemple el preu de l’energia i les xarxes tancades. Necessitem que la indústria sigui més competitiva perquè d’això depèn el futur de les empreses instal·lades en el nostre territori. De fet, des d’aquest Ajuntament

Dow i Mura Technology, pioner global d’una avançada tecnologia de reciclatge de plàstics, anuncien avui una aliança per contribuir a eliminar els residus plàstics del medi ambient. La col·laboració impulsarà el ràpid desenvolupament de la nova tecnologia HydroPRSTM (Hydrothermal Plastic Recycling Solution), un avançat procés de reciclatge adreçat a impedir que els plàstics o el carboni contaminin el medi ambient, alhora que creen la matèria primera per a una economia de plàstics circular i sostenible. HydroPRSTM, solució patentada de Mura, és un revolucionari procés de reciclatge avançat que utilitza vapor súpercrític per convertir els plàstics en els productes químics i hidrocarburs dels quals van ser formats, per ser utilitzats en la fabricació de nous productes plàstics com si fossin nous. HydroPRSTM pot reciclar tots tipus de plàstics -incloent-hi els plàstics flexibles multicapa utilitzats per a envasat, que avui dia són difícils de reciclar, per la qual cosa sovint són incinerats o portats a l’abocador.

SECTORIAL

EMPRESA RECOMANADA

Tallers Metal·lúrgics Reus, experts en manteniments industrials Serveis integrals en l’àmbit de la serralleria i els tancaments. Aquesta és la carta de presentació de Tallers Metal·lúrgics Reus (TMR). Un dels serveis pels quals destaquen són els manteniments industrials. TMR treballa per a empreses de sectors com el químic, l’energètic, el farmacèutic o el veterinari fent el manteniment de portes, tanques exteriors, panys, bombins, etc.

ja ens hem posat en contacte amb el Ministerio de Industria i el de Transición Ecológica i se’ns ha comunicat que en unes setmanes sortirà l’esborrany del reglament per tal que es puguin fer les aportacions per part dels ajuntaments i de la indústria. Si tot va bé en l’últim trimestre d’enguany estaria aprovat. Això seria una magnífica notícia pel futur de la indústria i del nostre territori.

Dow i MuraTechnology s’alien per avançar en el reciclatge dels plàstics

Realitzen treballs de serralleria com ara tancaments metàl·lics, portes de garatge o d‘accés per a vianants, baranes, reixes. També elaboren estructures metàl·liques (bigues, encavalles, escales d’emergència, etc.). Tallers Metal·lúrgics Reus són experts treballant l’acer inoxidable. També donen servei a particulars i comunitats, atenent avaries i fent manteniment.

L’AEQT estrena web i reforça la divulgació i la transparència L’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) ha estrenat la seva renovada pàgina web, que es manté en el domini www.aeqtonline.com, com a part de les accions de millora de la divulgació i la transparència que recull el seu Pla Estratègic 2021-2023. A més d’haver renovat el disseny, el nou web ha introduït també importants modificacions en la seva estructura, que passa a donar més protagonisme a aquells aspec-

tes que puguin oferir a la societat una informació més profunda i detallada de què és l’AEQT i què és la indústria química. La transparència és un dels principis rectors del nou portal, que incorpora un apartat dedicat als indicadors del sector: tant aquells que tenen a veure amb el seu impacte econòmic, com també als de sostenibilitat: dades sobre seguretat, accidentalitat, impacte mediambiental (emissions, etc.).

EL SECTOR QUÍMIC

29/04/2021 diarimés

SOSTENIBILITAT

Redacció

CIRCULARITAT I INNOVACIÓ A LA INDÚSTRIA QUÍMICA

Actualment el projecte es troba en la fase de reciclar una d’aquestes dues Les empreses que vulguin créixer de matèries primeres. El reciclatge del forma sostenible i guanyar competisegon component es posarà a prova a tivitat al mercat hauran d’anar un pas partir de l’estiu d’aquest any, complemés enllà en les seves innovacions per afrontar els reptes mediambientals tant així el procés. L’objectiu últim de actuals i futurs. Avui en dia, som inca- Covestro ha desenvolupat una tecnologia pionera per al reciclatge químic de matalassos Covestro és industrialitzar els procespaços d’imaginar un futur sense sos de reciclatge químic per a esCEDIDA que les empreses i el medi ambicumes flexibles utilitzades per a tornar a comercialitzar aquestes ent vagin de la mà. Es tracta d’una dues matèries primeres i evitar transformació empresarial sense que acabin com a residus. Es tracprecedents, de la qual la indústria química ja n’és protagonista. ta, doncs, d’una fita en termes de Com a empresa sostenible i sosostenibilitat i innovació que percialment responsable, Covestro met dur el desenvolupament de està contínuament treballant per l’economia circular de Covestro a a millorar i trobar noves formes un altre nivell. de reutilitzar i reciclar els mateL’adaptació de les empreses a un món amb grans reptes merials al final de la seva vida útil, creant a més noves fórmules per diambientals és ja una realitat. a reduir l’ús de matèries primeres Covestro des de fa anys aplica el fòssils en els seus processos de principi «People, Planet, Profit» producció. (Persones, Planeta, Benefici) a La sostenibilitat ha de regir tots partir del qual fomenta els nivells els àmbits de l’empresa, des de la econòmics, ambientals i socials recerca i el desenvolupament, fins de la companyia. La reutilització a l’aprovisionament, la producció de materials utilitzats i l’aplicació i la distribució. Un clar exemple de noves tecnologies orientades de com la companyia segueix ina reduir l’ús de matèries primenovant amb aquests criteris és la res fòssils són dos clars exemples tecnologia que ha desenvolupat d’aquest principi i mostren com L’objectiu final és industrialitzar el reciclatge químic per a escumes flexibles i tornar a comercialitzar les matèries primeres. per a la reutilització de les escuamb innovació i compromís es pot ajudar a resoldre el desafiames de matalassos utilitzats. senvolupat una nova tecnologia inno- contenen aproximadament entre 15 i existents fins al moment s’han centrat ment ambiental de l’eliminació dels vadora que permet el reciclatge químic 20 quilos d’escuma, que està formada en reciclar només una de les matèries residus, amb l’objectiu de construir un Una segona oportunitat En el marc del projecte PUReSmart, d’escuma tova de poliuretà (PU) de per dues matèries primeres diferents. primeres, la companyia alemanya ha futur més verd, just i igualitari per al planeta. coordinat per Reticel, Covestro ha de- matalassos utilitzats. Els matalassos Malgrat que algunes de les solucions aconseguit reutilitzar ambdues.

diarimés 29/04/2021

EL SECTOR QUÍMIC

ESDEVENIMENTS

Expoquimia i el V Hub Day, cites destacades per a promocionar el sector a l’exterior

CEDIDA

El cluster ChemMed és l’eina encarregada de posicionar el pol químic internacionalment A. Ferran

El sector químic tarragoní té dues dates marcades en el calendari del 2021. La primera serà del 14 al 17 de setembre amb la celebració d’Expoquimia, la trobada internacional de la química a Barcelona. L’altra serà al novembre, amb la celebració d’una nova edició, la cinquena del Hub Day, una jornada organitzada pel clúster ChemMed i dedicada a promoure els ports de la Mediterrània, i en concret el de Tarragona, com a node logístic alternatiu per als productes petroquímics, davant dels ports del mar del Nord, com són Anvers, Rotterdam i Amsterdam.

El nou Pla Estratègic de l’AEQT contempla com un dels punts claus per a captar noves inversions donar un nou impuls al clúster del sector químic tarragoní i aquestes dues cites seran claus per a seguir desenvolupant la seva estratègia de promoció internacional, tal com asseguraven el seu president, Josep Maria Cruset i el seu vicepresident, Rubén Folgado, en l’assemblea que es va celebrar el passat 15 d’abril. Atreure esdeveniments En el cas de la fira Expoquimia, ChemMed tindrà l’oportunitat de presentar novament el potencial de Tarragona i el seu pol

El Hub Day és un esdeveniment organitzat pel clúster que presenta els beneficis d’establir un node logístic petroquímic a Tarragona.

ChemMed podrà presentar el pol químic més important del sud d’Europa a Expoquimia químic davant del conjunt del sector, en un dels esdeveniments més importants de la indústria a escala global. En el cas del Hub Day, cal destacar que és un esdeveniment organitzat pel mateix clúster en el marc d’un pla d’ac-

ció comercial, per tal d’atraure esdeveniments sectorials de reconegut prestigi internacional a Tarragona. En aquestes conferències internacionals es donen cita els principals agents del sector, i així poden conèixer el model del clúster petroquímic més important del sud d’Europa. L’any passat, la quarta edició del Med Hub Day, va comptar amb més de 130 inscrits, que van analitzar les tendències logísti-

ques petroquímiques a curt i mig termini. Arran de la pandèmia es va fer de forma telemàtica, format que es repetirà enguany. Una altra de les cites on va ser present ChemMed va ser la sisena edició del LNG Congress, un esdeveniment centrat en el paper que pot brindar el gas natural liquat en la recerca de noves oportunitats en la transició energètica. Cal destacar que ChemMed és un clúster fruit de la col·laboració

públicoprivada entre logística i indústria. Entre els seus objectius en destaquen desenvolupar l’atractiu i la competitivitat de la zona per a la indústria, la investigació i la logística de la química: Consolidar el teixit de les infraestructures, instal·lacions productives i portuàries, indústries auxiliars, centres de recerca i nivell de formació. Atraure i generar noves inversions i activitats al voltant del clúster.

TRIBUNA

La química del futur, la de tots JOAN MARIA SARDÀ I PADRELL Alcalde de la Pobla de Mafumet

Després d’un any marcat per la incertesa i per la successió de notícies negatives associades a l’avenç en la propagació de la pandèmia de la covid-19, per fi podem afirmar sense cap mena de recança que ens trobem, de ple, en l’any de la solució al problema. En l’any de la vacunació, de la salvació de moltíssimes vides arreu del planeta. Això és possible gràcies a l’esforç i al talent de moltes persones i, també, gràcies a la indústria del coneixement, de la ciència, de la química, elements que constitueixen el naixement de la solució concreta a un

repte global. Un cop més. Amb tot, la ciència no es limita a la indústria dels medicaments. Va molt més enllà. La ciència i, més en concret, la química, és la resposta a molts dels problemes, desafiaments i fites que tenim com a societat. Des de la potabilització d’aigua fins a la protecció dels cultius davant de plagues, passant per una mobilitat més sostenible, la creació de teixits sintètics i molts altres àmbits que sorgeixen de la indústria química. És a dir, del talent. No cal dir que el talent humà és l’element imprescindible per a qualsevol activitat beneficiosa per a la societat i que, en el cas del sector químic, és inqüestionable. En l’àmbit territorial que ens ocupa, aquest talent nodreix el principal motor econòmic del Camp de Tarragona. La indústria química, com a sector econòmic, ocupa a més de 42.000 persones entre llocs de treball directes, indirectes i induïts.

La ciència i, més en concret, la química, és la resposta a molts dels problemes, desafiaments i fites que tenim com a societat, des de la potabilització de l’aigua a la mobilitat sostenible Es tracta, per tant, d’un pilar fonamental per a l’economia del territori que, a més, està basat en el talent i en el coneixement. Uns ingredients que, a més, en molts casos tenen denominació d’origen Tarragona, ja que aquest talent que fa progressar la indústria química sorgeix, principalment, de la Universitat Rovira i Virgili. A la Pobla de Mafumet diem que, entre tots, fem més gran el municipi. Fent un paral·lelisme, junts i amb els talents individuals, podem potenciar i enfortir el nostre territori i dotar-lo d’un futur més esperançador per a tots.

EL SECTOR QUÍMIC

29/04/2021

diarimés 25

diarimés 29/04/2021

EL SECTOR QUÍMIC

TRIBUNA

Un motor econòmic per al territori JOAN MARTÍ PLA I PLA Alcalde de Perafort

Quan parlem de la indústria petroquímica a Tarragona hi ha algunes dades que hem de tenir presents. Aquesta activitat econòmica genera 5.500 llocs de treball directes al nostre territori i la mateixa xifra d’indirectes, a banda dels 35.000 llocs de treball induïts que tampoc no podem oblidar. Aquestes xifres parlen per si soles i demostren el pes del sector químic pel que fa a la generació d’ocupació entre els habitants. No podem oblidar tampoc, que el 50 per cent de la producció qu-

ímica de Catalunya surt de la nostra zona, la qual representa alhora, el 25 per cent de la producció química del conjunt de l’Estat Espanyol. Precisament això és el que fa que el nostre, sigui el primer pol químic del sud d’Europa. Les xifres parlen doncs, són bastant clares i demostren que la indústria química és un dels motors econòmics de Tarragona, i amb això ens referim a l’economia tarragonina, incloent-hi la de les moltes famílies que depenen d’aquest sector. Des de Perafort i Puigdelfí en som conscients i és per això que creiem que cal donar suport a aquest sector i vetllar perquè continuï sent competitiu tant en l’àmbit estatal, com en l’europeu. Però no només creiem que aquest sector mereix el nostre suport per qüestions merament econòmiques sinó que també creiem que cal donar-li suport perquè és necessari per al dia a dia de les persones. En aquest sentit, sempre ens agrada recordar que, des que ens despertem

ECONOMIA

El 50% aniran a parar al site de la Canonja Grup BASF ha anunciat que enguany incrementarà les seves inversions al conjunt de sites que té a Espanya. Així doncs, la xifra d’inversió prevista serà de 60 milions d’euros, quantitat que superarà els 56 milions d’in-

fins que anem a dormir, fem tot un seguit d’accions que tenen una relació o altra amb el sector químic. És a dir, els aparells que utilitzem, els envasos de productes que consumim, algunes peces de roba que portem, com les sabates, tenen la seva base en aquest sector, i això fa que la seva importància per al funcionament de la societat actual, sigui innegable. Per tot plegat, tant pel seu paper a l’hora de facilitar-nos la vida, com pel que fa al seu pes en l’economia tarragonina, des de Perafort i Puigdelfí, avalem l’activitat industrial com a motor econòmic del territori.

ENERGIA

Grup BASF invertirà 60 MEUR a Espanya durant aquest any Redacció

La indústria química és un dels motors econòmics de Tarragona. És per això que creiem que cal donar suport a aquest sector i vetllar perquè continuï sent competitiu tant en l’àmbit estatal com en l’europeu

versió executada el passat 2020. «La inversió és el principal indicador de compromís d’una empresa amb el país on opera. Seguir fent-ho i amb inversions estratègiques confirma l’aposta del Grup BASF pel nostre territori», assegura el director gene-

ral de la companyia a Espanya i Portugal, Carles Navarro. Les inversions més destacades es faran al site que BASF té a la Canonja, que concentrarà el 50% de la inversió. Està prevista una parada programada a la planta de BASF Propanchem Sonatrach, la joint-venture en la qual es fabrica gas propà i que suposarà una inversió en actius de 12 milions d’euros per a augmentar la seva capacitat. D’altra banda, s’estan realitzant diversos projectes d’inversió al centre de Marchamalo, que confirmen la posició estratègica que té aquest centre per a la divisió de pintures de carrosseries.

Repsol desenvolupa un sistema intel·ligent de gestió de l’energia Permetrà reduir el consum entre un 20 i un 40% Redacció

Repsol ha desenvolupat un sistema de gestió energètica que gestiona de forma eficient l’energia aplicant algoritmes d’intel·ligència artificial i optimització avançada. El dispositiu actuarà sobre l’energia associ-

ada als processos de climatització i cadena de fred dels seus clients del segment comercial i industrial, reduint així el seu consum energètic i, per tant, també les emissions de CO2. En les etapes preliminars del seu desenvolupament, el sistema ha

mostrat estalvis de fins al 20% en el consum elèctric associat a la climatització i de fins al 40% en la cadena de fred. El sistema, que compta amb tecnologia desenvolupada per Repsol, recull diferents paràmetres, com la potència requerida, els patrons d’ús, el preu de l’electricitat en cada moment o el pronòstic del clima i analitza en temps real el comportament de diferents equips predient la demanda energètica dels usuaris. Amb aquestes dades, el sistema determina les condicions òptimes per a cada dispositiu i actua sobre ells de forma automàtica per a estalviar energia.

EL SECTOR QUÍMIC

29/04/2021 diarimés

EMPRESA

Plàstics d’alta resistència per a fomentar la circularitat de l’aigua

CEDIDA

De fet, l’antic emissari estava format per dos tubs de 350 i l’actual de polietilè és un únic tub de 600. A tot això, cal sumar-hi que el polietilè, quan va soterrat és un material autoportant. Així doncs, no cal construir punts de suport en el seu traçat, cosa que es tradueix en una important reducció de costos d’obra civil en la seva instal·lació que l’acaba de fer més competitiu.

Llaberia Group, empresa montbrionenca líder en solucions hidràuliques, ha treballat en una de les obres inicials de la nova depuradora d’Aitasa Anna Ferran

Lluny de falsos mites, els plàstics, especialment aquells d’alt rendiment, han esdevingut una solució eficient i sostenible respecte a altres materials. La ciència que s’amaga darrere d’aquest material ha permès desenvolupar alternatives que permeten augmentar la seguretat dels processos i la durabilitat de les instal·lacions, cosa que es tradueix en una millor optimització de les inversions. Són molts els exemples que evidencien els beneficis que aporten els plàstics envers la sostenibilitat i l’eficiència. Des de la mobilitat a la construcció, passant per la gestió dels recursos hidràulics. Justament en aquest últim ram, el territori compta amb una empresa que ha esdevingut un referent mundial, gràcies a la innovació i la llarga experiència en aquest camp: Llaberia Group.

Oferir solucions hidràuliques és la missió de Llaberia Group. Si bé en els seus inicis, els productes i innovacions amb plàstics que desenvolupaven anaven dirigides al sector agrícola, especialment elaborant sistemes per a optimitzar el consum de l’aigua en els cultius de regadiu, amb els anys han esdevingut un partner clau per a empreses de sectors molt diversos, entre ells el químic, duent a terme tota mena d’instal·lacions per a la canalització i l’emmagatzematge d’aigües i d’altres fluids dins dels complexos industrials. Aposta per l’eficiència Un dels darrers projectes en els quals ha estat treballant Llaberia Group per al sector químic tarragoní ha estat en un treball previ a la construcció de la nova depuradora d’Aitasa. Llaberia, juntament amb l’empresa

constructora Garcia Riera, han dut a terme la substitució d’un emissari d’aigua, que connecta la planta de tractament d’aigües amb diverses de les empreses del polígon. El responsable del projecte per part de Llaberia Group, Òscar Gómez, explica que fins a l’execució d’aquests treballs, hi havia un emissari de fibra de vidre que estava instal·lat de forma aèria. Ara s’ha substituït per un emissari soterrat de polietilè. Els avantatges del canvi són múltiples. «La fibra de vidre és un material més sensible i fràgil davant dels cops i els agents externs, en canvi el polietilè es caracteritza per la seva resistència i per la seva llarga durabilitat», comenta Gómez. Així mateix, el fet d’anar soterrat protegeix la instal·lació i s’assegura que no pateix davant les afectacions meteorològiques, com el fred o la calor intensa que

El polietilè emprat en el projecte és un material més eficient i amb major durabilitat

Van substituir l’emissari de fibra de vidre per un de polietilè.

sempre causen canvis en els materials. A la vegada facilita que es pugui transitar per a sobre sense cap mena de problema. La durabilitat i la protecció del material no són els únics beneficis que ha aportat l’execució

d’aquest projecte. «Els tubs de polietilè tenen un interior menys rugós comparat amb altres materials. Per tant, en un espai menor hi pot circular més cabal d’aigua, cosa que el fa més eficient», destaca el responsable del projecte.

Avançar cap a la sostenibilitat Les característiques del polietilè permeten, doncs, fer una instal· lació més eficient en múltiples aspectes, cosa que té un impacte positiu en termes de sostenibilitat. De fet Llaberia Group sempre cerca crear sistemes i instal·lacions més sostenibles, a partir de la qualitat i idoneïtat dels materials i del coneixement i l’experiència de l’equip humà de la companyia. En projectes com el de la nova depuradora d’Aitasa això resulta clau, ja que és una de les accions més potents que el sector químic tarragoní està impulsant a favor de la sostenibilitat i la circularitat: «Des de Llaberia Group, aportem el nostre gra de sorra perquè això sigui possible».

diarimés 29/04/2021

EL SECTOR QUÍMIC