Mones de Pasqua
TRADICIONS
![]()
TRADICIONS
L’origen d’aquest dolç típic a Catalunya al fnal de la Quaresma es remunta al segle XIV o XV
Adrià Recasens Benaiges
La Mona de Pasqua és una de les tradicions gastronòmiques més emblemàtiques de Catalunya i d’altres territoris de parla catalana. Aquest dolç està estretament vinculat a la celebració de la Pasqua, especialment al Dilluns de Pasqua, quan és costum reunir-se amb la família o amics per menjar-la, i es remunta a un origen molt antic, documentat almenys des del segle XIV o XV a Catalunya i altres zones com el País Valencià o Múrcia. Tot i això, es creu que podria ser encara més antiga i tenir infuències de di-
verses cultures mediterrànies.
Pel que fa al nom, no hi ha un consens clar. Una de les teories més acceptades és que prové del terme de l’àrab antic ‘munna’, que signifcava «provisió» o «regal» i encaixa amb la funció de la mona com a obsequi. El seu origen també està relacionat amb la religió cristiana. La mona simbolitza el fnal de la Quaresma, un període de dejuni i abstinència en què no es podien consumir aliments com la carn, la llet o els ous. Amb l’arribada de Pasqua, aquests aliments tornaven a formar part de la dieta, i per això els ous hi estan representats.

Un dels aspectes més importants de la tradició és el paper del padrí. És ell qui regala la mona al seu fllol o fllola, cada any fns que el nen o nena feia la primera comunió o arribava aproximadament als 12 anys. A més, tradicionalment havia de portar tants ous com anys tenia l’infant, fet que reforçava el seu caràcter simbòlic.
La mona original era molt diferent de les actuals. Inicialment, consistia en una coca o tortell senzill amb ous durs incrustats a la massa. Amb el temps, especialment a partir del segle XIX, es va anar enriquint amb decoracions com ametlles, sucre o fruita con-
ftada. Un canvi important es va produir al segle XX, quan es va començar a incorporar la xocolata. A Barcelona, cap als anys 30, els pastissers van introduir fgures de xocolata com a decoració, fet que va transformar completament la mona.
A més, aquesta tradició combina elements religiosos, culturals i festius. Representa tant la celebració de la resurrecció de Crist com l’arribada de la primavera i el renaixement de la natura.
En defnitiva, la mona de Pasqua és un exemple clar de com una tradició antiga pot evolucionar amb el temps


Una tradició que ha perdurat i evolucionat amb el pas dels anys.
sense perdre el seu signifcat essencial. És un símbol de festa, família i continuïtat
cultural que encara avui té un paper molt important a la societat catalana.
ESTABLIMENT INNOVADOR
Pastisseria Huguet, les Mones de Pasqua amb sentiment reusenc
El Forn i Pastisseria Huguet de Reus destaca des de fa 15 anys per les seves singulars Mones de Pasqua, apostant i oferint fgures de xocolata de caràcter local. Una manera de plasmar el sentiment del municipi en aquest tradicional dolç de Setmana Santa. Des que van sorprendre amb la Mulassa, l’establiment no ha parat d’innovar amb altres elements com els Vitxets, l’Àliga, la Cucafera, el Ball de Cavallets, on els populars gegants Indis. Més enllà dels elements populars, la clientela també hi trobarà altres motius reusencs de l’àmbit cultural, esportiu o d’altres sorpreses, a més de poder encarregar les seves idees. ARB
~ PASTISSERIA HUGUET ~
Les Mones de Pasqua de Pastisseria Forn Queralt, tradició dolça i
L
a Pastisseria Forn Queralt de Roda de Berà manté viva la tradició dolça de cada temporada. Quan s’apropa la Pasqua, l’obrador s’omple d’aromes de xocolata i brioix acabat de fer. Les seves Mones de Pasqua, elaborades artesanalment, s’omplen d’idees, creativitat i els dissenys més atractius, omplint d’il·lusió a petits i grans. Figures de xocolata, ous decorats i rotllos de Pasqua, tant típics de les comarques de Tarragona, ens faran llepar els dits. Cada mona de Forn Queralt és molt més que un dolç, és un moment compartit, una sorpresa a la taula i un record que torna cada primavera. A l’aparador, colors, fgures i detalls us faran trobar la mona perfecta per sorprendre aquestes dates tan dolces. ARB
~ FORN QUERALT ~

El Pont del Diable, el Llorito, Tamarit, El Niu de l’Àliga... entre els indrets habituals
Adrià Recasens Benaiges
Si menjar la Mona de Pasqua és tota una tradició a Catalunya, combinar família, amics i natura el Dilluns de Pasqua també ho és. De fet és l’indret i l’escenari que triem els catalans per degustar aquest dolç i compartir-lo amb els més estimats.
I al Camp de Tarragona, el Dilluns de Pasqua també és una jornada molt especial en què famílies i amics surten a la natura per celebrar la tradi-
ció de la mona. Aquest costum combina gastronomia i lleure, i es viu especialment en espais oberts, envoltats de paisatges mediterranis. Un dels llocs més populars és el Pont del Diable, a Tarragona, on moltes persones es reuneixen per fer pícnic enmig del bosc i gaudir de les vistes de l’aqüeducte romà. També destaca l’ermita del Llorito, que disposa de zones habilitades amb taules i serveis, fet que la converteix en un espai molt còmode per passar el dia. A la zona del Baix Gaià, les ermites
tenen un gran protagonisme. L’ermita de Sant Antoni d’Altafulla o la de la Mare de Déu de Montornès són punts de trobada tradicionals, on sovint s’organitzen aplecs, sardanes i dinars populars coincidint amb aquestes dates. A l’interior, a l’Alt Camp, destaca l’entorn del Niu de l’Àliga i l’ermita del Remei, a Alcover, amb espais naturals ideals per desconnectar i compartir la mona en tranquillitat. També a la Conca de Barberà, l’ermita de Sant Josep de Montblanc o la de la Santíssima
LA CREATIVITAT, TOT UN RECLAM
Trinitat a l’Espluga de Francolí ofereixen zones de lleure envoltades de natura. Altres opcions inclouen espais costaners com Cala Romana o la platja de Tamarit, que permeten combinar mar i tradició, així com zones verdes com el Gurugú o l’Anella Verda de Tarragona, ideals per fer excursions abans de menjar la mona. En conjunt, aquests indrets mostren la gran varietat de paisatges del Camp de Tarragona i expliquen per què aquesta tradició continua tan viva avui dia.
Adrià Recasens Benaiges
La Mona de Pasqua no és només un dolç, sinó també una expressió creativa carregada de simbolisme. Els seus elements decoratius —ous, pollets i plomes— tenen un origen antic vinculat a la religió. Els ous són el símbol més important, representant la vida, la fertilitat i el renaixement, estretament relacionats amb la idea de la resurrecció. Antigament eren ous durs col·locats
sobre la coca, però amb el temps es van substituir per ous de xocolata, més atractius i dolços, tot i que també conillets o gallines. Aquesta evolució va obrir la porta a una gran creativitat en la pastisseria. Els pollets, reforcen aquesta simbologia de vida nova, i les plomes de colors, tan característiques, aporten un toc festiu i primaveral, i s’han convertit en un element distintiu de les mones modernes. Amb el pas del temps, la fgura de xocolata ha evolucionat
PASTISSERIA TRADICIONAL
La pastisseria reusenca Miquel Caelles, referent a la ciutat des de 1957, és sinònim de tradició i excel·lència al Baix Camp, especialment per Setmana Santa amb les seves emblemàtiques Mones de Pasqua. Destaca per una elaboració 100% artesanal i per preparar cada mona el mateix dia de venda, garantint frescor i qualitat. Les seves mones de mantega, melmelada o trufa, així com les populars sares —amb especial menció a la
fns a convertir-se en autèntiques escultures. Avui dia, les pastisseries elaboren mones amb personatges de moda del cinema, sèries o dibuixos animats, fet que les converteix en un reclam irresistible per als infants. Això també reforça la tradició que el padrí regali la mona al fllol, sovint triada segons els seus gustos. Algunes fgures poden assolir mides espectaculars, amb estructures de xocolata que requereixen hores de treball artesanal i que fns i tot es
‘Sara Bernat’, recoberta d’ametlla—, mantenen viva l’essència de sempre. Més enllà de les fgures de xocolata, el seu gran projecte són les mones de pastís i els tortells o mones de forner amb ou, combinant tradició i actualitat. Per aquest motiu, més enllà dels clàssics ous i pilotes de xocolata, que sempre tenen sortida, també incorporen fgures juvenils inspirades en jocs, cinema i l’univers audiovisual adolescent.


venen independents i cobrant major protagonisme. Els aparadors de les pastisseries es transformen així en exposicions artístiques que atreuen grans i petits. Al Camp de Tarragona per exemple s’hi poden veure ele-
ments del bestiari i seguici festiu dels diversos municipis coronant aquest tradicional pastís, on la decoració combina tradició i innovació, convertint-lo en una peça única que va molt més enllà de la gastronomia.

Ingredients i el pas a pas per elaborar el pa de pessic, la crema de rovell i l’almívar per a la nostra mona
Redacció
El component familiar que hi ha darrere la tradició de la Mona de Pasqua és un dels trets característics, no només pel fet de regalar aquest dolç, sinó també per compartir-lo, per passar temps en família tot degustant-lo. Una bona opció també és fer la nostra pròpia mona i formar part del procés d’elaboració. En aquest sentit, us proposem seguir la recepta de la Pastisseria Cal Jan de Tarragona i Torredembarra. Ens caldrà elaborar, d’una banda, el pa de pessic; d’altra, la crema de rovell; i fnalment, l’almívar.
Ingredients
Per al pa de pessic ens caldran 78 g de
sucre, 78 g de farina, 4 g d’impulsor i 140 g d’ou.
Per a la crema de rovell, els ingredients seran 180 g de sucre, 180 g de llet, 90 g d’ou, 30 g de rovell, 18 g de farina i 2 g de midó.
I per a l’almívar, els ingredients són 400 g d’aigua, 100 g de licor d’herbes i 500 g de sucre.
Elaboració
En primer lloc, per al pa de pessic caldrà muntar els ous amb el sucre fns que la mescla quedi ben esponjosa i amb volum. A continuació, hi afegirem la farina barrejada amb l’impulsor, amb moviments suaus i envoltants perquè la massa no perdi aire. Seguidament, abocarem la preparació en un motlle prèviament

engreixat i la courem al forn a 180 °C durant uns 25 minuts. Un cop cuit, el deixarem refredar abans de desemmotllar-lo.
Pel que fa a la crema de rovell, barrejarem tots els ingredients en una cassola fns a obtenir una mescla homogènia i sense grumolls. Ho posarem a foc mitjà i remenarem constantment fns que la crema espesseixi i adquireixi una textura suau i consistent. Quan estigui al punt, la retirarem del foc i la
deixarem refredar amb flm a contacte perquè no faci crosta. Finalment, per preparar l’almívar, posarem tots els ingredients en una cassola i els portarem a ebullició fns que el sucre es dissolgui completament. Després, el retirarem del foc i el deixarem refredar. Amb totes les preparacions a punt,
L’equilibri entre el pa de pessic esponjós, la crema de rovell i l’almívar és la clau d’una bona mona
ja només quedarà muntar la mona: obrirem el pa de pessic, el mullarem amb l’almívar per donar-li sucositat i hi afegirem la crema de rovell. La decoració fnal dependrà del gust de cadascú, però el resultat serà, sens dubte, un dolç tradicional perfecte per compartir i celebrar en família.
