

empreses: motor del territori
EMPRESES
Tarragona suma més de 2.000 noves empreses al llarg del 2025
Amb un 20,8% de creixement, Tarragona es posiciona per davant de la resta de capitals catalanes
Adrià Recasens Benaiges
El teixit empresarial de Catalunya va tancar el 2025 sumant gairebé 25 mil noves empreses. Amb un total exacte de 24.907 noves societats, Catalunya va registrar la xifra més alta de creixement en la darrera dècada, segons les dades del Instituto Nacional de Estadística, el que representa un increment del 8,9% respecte a les xifres registrades l’any anterior, 2024. Del total de noves empreses a Catalunya, 76 van ser societats anònimes, 24.825 societats limitades, i sis amb altres formats. El capital subscrit per aquestes noves empreses a Catalunya va superar els 1.043 milions d’euros, mentre que el capital desemborsat va arribar als 1.034 milions. Aquestes xifres estan per sobre de les de l’anterior any, i també per sobre de les registrades abans de la pandèmia.
Increment intens Tarragona és la capital catalana amb un increment més intens. Durant el 2025 s’hi van crear 2.012 noves societats, un 20,8%

més que l’any anterior. El capital subscrit, tot i no assolir encara els registres del 2018 i 2019, es recupera fins als 74,5 milions d’euros. L’estabilització dels preus energètics i l’impuls de projectes industrials vinculats
a la transició verda al Camp de Tarragona en són factors clau.
A la resta de demarcacions, Barcelona concentra prop del 80% de les noves empreses constituïdes a Catalunya. Amb 19.863 societats creades, regis-
tra un increment interanual del 8,3% i un capital subscrit de 768 milions d’euros. A Girona, la xifra arriba a les 2.099, un 6,3% més que el 2024 i la millor dada des del 2017. El capital subscrit va assolir els 135 milions d’eu-
30 empreses catalanes participen en l’Integrated Systems Europe
Aquest 2026, un total de 89 empreses catalanes han participat a l’Integrated Systems Europe (ISE), l’esdeveniment més important del món de l’àmbit audiovisual que s’ha celebrat enguany a Fira de Barcelona a l’Hospitalet de Llobregat. Segons càlculs d’ACCIÓ, l’agència per al creixement de les empreses del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat, es tracta d’un 5% més que l’edició
anterior i de la xifra més alta de totes les edicions celebrades a Catalunya. De fet, Catalunya ha estat el 6è territori amb més companyies i entitats expositores, només per darrere de la Xina, Alemanya, els Estats Units, el Regne Unit i els Països Baixos.
Del total d’empreses catalanes, 30 s’han ubicat al Pavelló Catalunya, de la Generalitat, les quals esperen generar 4,4 milions d’euros de volum de negoci –el doble que el 2025— durant els propers 12 mesos, gràcies a
les reunions i visites mantingudes durant el congrés, segons ACCIÓ, qui assenyala que un terç d’aquestes companyies ja ha tancat algun acord.
Sector audiovisual català El Congrés també ha comptat amb l’Open Innovation Challenge, un conjunt de trobades entre empreses i startups per donar resposta als 30 reptes tecnològics de l’àmbit audiovisual presentats per una vintena de multinacionals i altres companyies com CaixaForum+,
Gestmusic, SEAT-Cupra, Moco Museum, Alguna Pregunta, Abacus o Lavinia, entre d’altres. El sector audiovisual a Catalunya ha augmentat un 6% el volum de negoci durant l’últim any, fins als 9.120 milions d’euros, i acumula un 7% més d’empreses (4.457) i ocupa un 8% més de persones (44.986), segons dades del 2024, les últimes disponibles. El 74% de les empreses compten amb més de 10 anys de vida i donen feina al 83% dels treballadors del sector.
ros, gairebé el doble que l’any anterior. Finalment, Lleida presenta un augment més moderat. Amb 933 noves societats, creix un 6,1% i continua sent la demarcació amb menor volum de creació empresarial. Tot i
això, el capital subscrit s’enfila fins als 64,8 milions d’euros, la segona millor dada de la sèrie històrica.
Conjunt de l’estat
En el conjunt de l’Estat, el 2025 es van crear 127.533 societats mercantils, un 7,9% més que l’any anterior. El capital subscrit va créixer un 1,4%, tot i que el capital mitjà va retrocedir un 6%.
En termes interanuals, Catalunya tanca desembre de 2025 amb un total de 2.237 noves empreses, un 32% més que el mateix mes de l’any anterior, el millor registre de la sèrie històrica, des del 2008, en un dotzè mes de l’any, i la primera vegada que supera les 2.000. Pel que fa a companyies dissoltes, van créixer un 16,8%, situant-se en 236. D’aquest total, 198 ho van fer de forma voluntària, 20 per fusió i 18 per altres motius.
Sectors
El 19% de noves empreses són immobiliàries, financeres i asseguradores. En comerç, un16,2%, tot i que registra 19,6% en dissolucions, seguit de la construcció, amb 15,9%.

Catalunya registrar la xifra més alta de creixement, de la darrera dècada, en creació d’empreses. CEDIDA
Redacció
Amb un 5% més que l’edició anterior, Catalunya és el 6è territori amb major presència
FIRA EMPRESARIAL
empreses: motor del territori
OPERACIONS LOGÍSTIQUES
El Port de Tarragona mou 29,2 tones el 2025 amb rècords «històrics»
La càrrega general convencional i els productes siderúrgics marquen «màxims absoluts»
El Port de Tarragona ha tancat l’exercici de 2025 amb un moviment de 29,24 milions de tones, una xifra que suposa un ajustament del 7,7% respecte a l’any anterior. Segons l’Autoritat Portuària, l’estratègia de diversificació ha permès assolir fites «històriques» en sectors clau per a l’economia del territori. La càrrega general convencional ha batut el seu rècord històric absolut amb 1,79 milions de tones, superant la marca de 2021. Amb un creixement del 15,7% respecte al 2024, aquesta xifra «avala» l’estratègia corporativa per atreure mercaderies que generen més activitat logística
i valor econòmic. Els productes siderúrgics també han registrat un any de «rècord», amb gairebé 825.000 tones mogudes i un augment del 17%.
Hub energètic Malgrat que el grup de líquids a doll ha registrat una contracció del 9,3% —mantenint-se com el motor principal amb 18,82 milions de tones-, des del port tarragoní destaquen «l’excepcional» comportament de les gasolines. La benzina i el querosè han assolit un nou màxim d’1,39 milions de tones, que suposa un increment del 43,5% respecte a l’any passat i que supera fins i tot les xifres prepandèmia. «Aquestes dades confirmen la capacitat del
port de Tarragona per actuar com a hub internacional de productes refinats», indiquen. D’aquesta manera, diuen, donen suport a les empreses del pol petroquímic.
Agroalimentaris
El tràfic d’agroalimentaris ha registrat el seu quart millor exercici històric amb 5,79 milions de tones. En aquest segment, el descens del 17,6% en la importació d’agroalimentaris s’explica pel «bon comportament» de la collita nacional. Dins els sòlids a lloure, també destaca l’increment del 24% en productes energètics, impulsats per la demanda industrial específica durant l’últim trimestre.

Pel que fa a la resta de tràfics estratègics, aquests mostren una «gran solidesa». Els productes químics, amb 3,63 milions de tones, tanquen el segon millor any de la sèrie històrica i refermen el vincle amb el clúster petroquímic, mentre que
Increment del 43,5% en benzina i querosè, que assoleixen nou màxim d’1,39 milions de tones
el moviment de vehicles es manté en xifres «robustes» amb 216.000 unitats, el quart millor registre del port. Respecte a l’aposta pel turisme, s’han programat el mateix nombre d’escales de creuers que l’any anterior, 63, i s’ha optimitzat
l’ocupació assolint els 129.330 passatgers.
Resultats econòmics sòlids
Amb dades provisionals, el Port de Tarragona ha tancat el 2025 amb una xifra de negoci de 65,6 milions d’euros, un resultat d’explotació de 9,8 milions d’euros i un resultat abans d’impostos d’11 milions d’euros.

El vaixell MV TOMINI K11, procedent del brasil, atracat al moll de Catalunya del Port de Tarragona. ACN
empreses: motor del territori
FORMACIÓ I OCUPACIÓ
CambraReus, la millor solució per formar-te i assolir els teus objectius professionals
La institució ofereix programes per a joves d’entre 16 i 29 anys, i majors de 45 anys en atur
Redacció
En un entorn professional tan dinàmic i competitiu com l’actual, la formació és essencial per estar al dia i assolir els reptes del mercat laboral. La Cambra de Comerç de Reus, conscient d’aquest escenari de constant evolució, ofereix un ampli ventall de serveis formatius per adaptar-se a les necessitats del mercat. Parlem d’un servei de formació dinàmic, flexible i orientat a donar resposta tant a les necessitats de les empreses com a les de les persones que volen millorar el seu futur professional.
Entre les opcions més destacades hi ha el Campus Empresarial Virtual, una proposta de formació continua-
da en línia que permet aprendre sense límits d’horari ni desplaçaments.
L’alumne decideix quan i com estudiar, amb el suport permanent d’un tutor que fa seguiment del seu progrés. La Cambra també impulsa programes específics per a joves d’entre 16 i 29 anys que volen accedir al mercat laboral, així com itineraris per a persones majors de 45 anys en situació d’atur que busquen reorientar la seva trajectòria professional. Aquests programes, completament gratuïts, combinen capacitació tècnica, desenvolupament de competències transversals i orientació laboral, contribuint a generar noves oportunitats reals d’ocupació.
A nivell d’empresa, la Cambra posa a disposició un ampli ventall

de propostes que abasten des de cursos especialitzats per a treballadors i directius fins a l’assessorament en la definició del Pla de Formació de cada organització. L’oferta s’actualitza constantment per adaptar-se a les tendències del mercat i a l’evolució dels sectors productius del teixit empresarial.
La Cambra també aposta per la formació a mida per a empreses, dissenyada a partir de les necessitats
concretes de cada equip. Aquesta personalització permet treballar competències directament aplicables al lloc de treball, amb flexibilitat horària i en modalitat presencial, en línia o híbrida. L’objectiu és clar: potenciar el talent intern i millorar la productivitat amb resultats tangibles.
A més, com a entitat organitzadora de la FUNDAE, la Cambra acompanya les empreses en la tramitació
del crèdit anual disponible per a formació, facilitant un estalvi econòmic significatiu i assegurant el compliment dels requisits administratius. Amb una mirada posada en el futur i arrelada al territori, la Cambra de Comerç de Reus consolida l’aposta per la formació com a motor de creixement, competitivitat i cohesió social, oferint eines perquè empreses i persones avancin plegades cap als nous reptes del mercat laboral.
~ CONTINGUT PATROCINAT ~

La Cambra de Reus posa a disposició de les empreses diversos cursos especialitzats. CEDIDA
empreses: motor del territori
FORMACIÓ I OCUPACIÓ
Redessa i DomSpain fomenten la formació constant a les empreses per adaptar-se al mercat
Són sòcies del projecte europeu CoopSkills que cerca millorar les competències del personal
L’empresa municipal Redessa i l’entitat reusenca DomSpain estan desenvolupant el projecte europeu CoopSkills, que pretén promoure l’aprenentatge permanent i l’adaptació a les demandes canviants del món, l’economia i el mercat laboral. Com a socis de la iniciativa, que s’estendrà durant tres anys i s’inclou en el programa Erasmus+, tenen la tasca d’identi car els sectors clau del teixit empresarial del territori, de nir les seves necessitats
concretes i posar en funcionament, com a prova pilot, uns laboratoris de requali cació, que ajuden els treballadors a adquirir competències per prosperar. En el cas de Reus, ja s’ha detectat la importància de millorar les habilitats digitals, per exemple, en referència a l’adopció de la intel·ligència arti cial com a eina d’utilitat per a la plantilla.
El conseller delegat de Redessa, Josep Baiges, destaca que el projecte CoopSkills «integra dos eixos de l’activitat de Redessa: d’una banda, la voluntat de donar resposta a les
necessitats de talent quali cat de les empreses i, de l’altra, l’ús de la intel·ligència arti cial per a aconseguir un procés més e cient». «En un entorn canviant, les companyies han de tenir eines que els facilitin la capacitació dels seus professionals perquè es puguin adaptar a nous àmbits de treball», valora el regidor.
La directora de DomSpain, Olena Korzhykova, assenyala que la primera fase se centra «en la recerca de quins sectors estan en declivi i quins en creixement, per veure quines formacions organitzem per aju-

















dar-los a adquirir competències». Així mateix, destaca que, com que es tracta d’un projecte de caràcter europeu, es vol crear «xarxa» per detectar oportunitats compartides i conèixer iniciatives i idees diferents que puguin ser d’aplicació local.
Les entitats activaran laboratoris de requali cació per adquirir aptituds
El CoopSkills s’implementa al llarg de 36 mesos a través d’un consorci de dotze socis de diferents països —Grècia, Xipre, Polònia, Lituània i Espanya— que aporten la seva experiència en els àmbits de l’educació, la formació, la go-
vernança i el suport empresarial. L’agrupació reuneix actors públics i privats que cerquen dissenyar nous enfocaments per a l’aprenentatge d’adults i el desenvolupament local. L’última reunió es va celebrar a Lituània i va servir per establir les bases dels laboratoris de requali cació i posar en comú les particularitats de cada regió.

Sergi Peralta Moreno
REDESSA treballa al costat d’empreses, emprenedors, start-ups i spin-offs. GERARD MARTÍ
empreses: motor del territori
INNOVACIÓ
Tot a punt per al 20è aniversari del MWC centrat en la IA, connectivitat i futur digital
El Mobile World Con gress (MWC) celebra rà el 20è aniversari de l’aterratge a Barcelona entre el 2 i el 5 de març amb una edició que espera rebre entre 100.000 i 110.000 visitants de més de 200 països, i generar un impacte econòmic estimat de 585 milions d’euros, con solidant el paper de la ciutat com a capital europea de les telecomunicacions. Enguany, la intel·ligència artificial tor narà a ser el fil conductor, amb aplicacions que traves sen sectors com la indústria, la salut, la mobilitat o els ser veis digitals. La robòtica, les xarxes no terrestres per satèl· lit, la computació quàntica i la connectivitat avançada també protagonitzaran una edició marcada per l’equilibri entre innovació i regulació. Per primer cop, s’ha orga nitzat un esdeveniment al Circuit de Catalunya el cap de setmana abans del congrés. La trobada a Montmeló està pensada per aqusest diumen ge 1 de març i unirà alts exe cutius de grans empreses i companyies que mostren so lucions innovadores en mo bilitat intel·ligent i als grans esdeveniments esportius sota el nom de ‘Circuit X’. Pel que fa al congrés en si, es bolcarà en la intel·ligència artificial. Durant quatre dies, el programa estarà estructu rat entorn de sis eixos temà tics com ara infraestructures

intel·ligents, intel·ligència artificial en les telecomunica cions, en les empreses, con nectivitat i tecnologia per a tothom.
Entre les conferències, el programa reunirà figures destacades del sector tecno lògic i espacial, com Gwyn ne Shotwell, presidenta de SpaceX; Michael Nicolls, vi cepresident d’Enginyeria de
Starlink; o l’analista tecnolò gic Benedict Evans. El debat girarà al voltant de les xarxes autònomes, la sobirania digi tal, la intel·ligència artificial aplicada als models de negoci i la redefinició de l’economia digital.
Entre els expositors hi haurà empreses com Ama zon Web Services, China Te lecom, Deutsche Telekom,
Google, HP, Honor, Huawei, Intel, Meta, Microsoft, Nokia, Qualcomm, Samsung, ZTE o Xiaomi. En total, gairebé 3.000 empreses tecnològi ques s’aplegaran aquest mes de març al recinte de la Fira de Gran Via.
Al seu torn, el 4 years from now (4YFN), el saló de les companyies emergents que se celebra conjuntament amb
el Mobile, arriba rà a l’onzena edi ció superant les 1.000 start ups participants. El màxim d’assistència del congrés està fi xat en 109.000 persones, xifra a la qual es va arribar l’any passat i el 2019. Aquest any prendrà espe
Amazon, Google, HP, Huawei, Intel, Meta, Microsoft, Nokia, Samsung o Xiaomi entre els presents
cial importància la indústria es pacial, amb una zona específica dedicada al Hall 6 sota el nom de ‘Noves Fronte res’ amb demos tracions en viu i casos d’ús reals d’aquest sec tor i d’altres, com la computa ció quàntica.

Redacció
La robòtica, les xarxes no terrestres per satèl·lit, la computació quàntica i la connectivitat avançada, entre els temes. MWC
empreses: motor del territori
COMERÇ INTERNACIONAL
Les exportacions catalanes tanquen el 2025 amb 100.779 milions d’euros
Tarragona va registrar un lleuger augment el darrer mes de desembre fins arribar als 922,7 MEUR
Les exportacions catalanes han tancat el 2025 amb un rècord històric de 100.779 milions d’euros, un 0,6% més que l’any anterior, segons les dades recents publicades pel Ministeri d’Economia, Comerç i Empresa. Malgrat el context d’incertesa pels aranzels de Donald Trump, les vendes a l’estranger han pogut superar per tercer any consecutiu els 100.000 milions. Pel que fa a les compres, les importacions van sumar 114.359,8 milions, un 3,3% més. Per tot
plegat, el saldo comercial a Catalunya l’any passat va ser de —13.581,2 milions. En l’últim mes, les exportacions van sumar 7.560,5 milions d’euros, un —1,4% menys, mentre que les importacions van ser de 8.437,6 milions (+0,8%). Catalunya representa el 26% de les exportacions espanyoles. Tot i el nou escenari internacional marcat per l’augment del proteccionisme, es tracta del tercer any consecutiu que les vendes catalanes a l’exterior superen els 100.000 milions d’euros.
Segons càlculs d’ACCIÓ les
exportacions als Estats Units han caigut un 3,4% durant el 2025, mentre que destaca la diversificació de les empreses catalanes a països com Corea del Sud, la Xina o l’Índia.Per contra, s’han registrat caigudes a Amèrica Llatina, Amèrica del Nord i s’han mantingut estables a la Unió Europea.
Demarcacions
Per demarcacions, les exportacions a Barcelona van minvar un 2,2% interanual el mes de desembre, i encara més a Lleida amb un 10,3% menys. Per contra, Girona va registrar un
EMPRESA REFERENT

creixement d’un 7,2% en exportacions respecte el mateix mes de l’any anterior (685,2 milions d’euros), i a Tarragona un lleuger augment, fins als 922,7 MEUR. Pel que fa a les importacions, el principal increment el desembre s’ha pro-
El motor de Borges és el talent i el compromís de la seva gent
Amb 130 anys d’història, Borges sosté el seu èxit en el talent i la dedicació diària d’un equip que, amb el seu compromís constant, ha impulsat el creixement i la consolidació de la companyia. En aquesta línia, impulsa múltiples iniciatives per atraure nous
professionals, com la col·laboració amb centres formatius, entre els quals destaca la Universitat Rovira i Virgili, i la participació en jornades d’orientació i sortides laborals.
Equip sòlid i arrelat a Reus
A Reus, aquesta aposta pel talent es reflecteix en una plantilla consolidada de més de 400 professionals,
dins d’un equip global que arriba al miler. Entre les posicions més demandades inclouen rols de comercial, màrqueting, administració, operari/ ària, i perfils tècnics d’enginyeria, qualitat i laboratori. A més, més de la meitat del personal són dones, un fet que reforça un entorn divers, equilibrat i arrelat al territori.
Catalunya representa el 26% de les exportacions espanyoles
duït a Lleida, amb un 7,0% més de volum de negoci (177 milions d’euros), i també destaca el creixement de les compres a Girona (329,7 milions d’euros), un 3,9% més. Sectors
Per sectors, les exportacions de
semi-manufactures segueixen manant amb més d’una tercera part de la facturació de les vendes de l’any passat (35,3 milions d’euros). Els béns d’equip (com maquinària, instal·lacions, plantes industrials o eines) i els productes alimentaris i les begudes representen entorn d’un 16% de les vendes, respectivament, i també destaca el sector de l’automòbil, amb el 13,2%.

CONTINGUT PATROCINAT

Redacció
Detall de benvinguda que reben les persones que s’uneixen a l’equip de Borges. BORGES
Tercer any consecutiu que les vendes catalanes a l’exterior superen els 100.000 milions d’euros. Port de Tarragona
empreses: motor del territori
CARLES ESTEVE
Al capdavant de l’empresa local i familiar: Transports Cisterna Maddel, d’Esteve Germans
«Hem passat del sector vitivinícola local a treballar amb clients internacionals»
Adrià Recasens Benaiges
Amb més de quatre dècades d’experiència en el sector logístic, Maddel Transports, amb seu a Reus, s’ha consolidat com una empresa de referència en el transport de líquids alimentaris i productes tècnics. Carles Esteve hi està al capdavant.
—Amb 40 anys de recorregut, què ha marcat la vostra evolució?
—La nostra capacitat d’adaptació als nous requisits i exigències de cada un dels nostres clients ens ha portat a evolucionar per a continuar essent competitius i seguir oferint un servei de qualitat.
—Quins són els líquids que hi transporteu?
—En un principi ens dedicàvem únicament al món del vi. Actualment tenim tres línies de negoci diferents: l’alimentació humana (olis vegetals, vi, glucosa i suc de fruita); l’alimentació animal (melasses, olis vegetals, subproductes, etc...); i finalment, transportem aigua potable, apta per al consum humà.
—I a quines destinacions principalment?
—Inicialment, les rutes eren locals, en l’àmbit de Catalunya, però actualment tenim rutes a la resta de l’Estat i fins i tot internacionals. Aquesta ampliació de rutes, ens ha fet obrir un altre punt operatiu a Ciudad Real, per a poder donar un millor servei als nostres clients.
—Clients, fins i tot internacionals...
—Vam començar treballant amb cellers i cooperatives de vi del Camp de Tarragona i actualment tenim una gran varietat de clients, tant en l’àmbit estatal com internacional i de molts tipus: refineries d’olis, centres de producció de pinso, ajuntaments per al subministrament d’aigua potable, etc.
—La seguretat ha de ser clau...
—La traçabilitat és un punt determinant en el nostre sistema de gestió de seguretat, evitant possibles contaminacions o incompatibilitats de productes. A part de la formació i avaluació constant del nostre departament d’operacions, tenim clarament diferenciades per colors les cisternes que s’utilitzen per a cada

un dels tipus de transports.
—I com feu per garantir la integritat del producte?
—Pel que fa a la neteja prèvia de les cisternes, tenim una àmplia cartera de rentadors homologats, que s’avaluen periòdicament, i que asseguren la correcta higienització de les cisternes entre càrregues. Pel que fa a les pròpies cisternes, totes estan fabricades amb acer inoxidable, per a evitar possibles contaminacions de producte. A més, estan equipades amb GPS per a tenir-les localitzades en tot moment.
—Llavors compteu amb tota una flota de cisternes...
—Sí, actualment 67 cisternes i 4 camions rígids per als diversos tipus de transport.
—També teniu en compte vetllar per la sostenibilitat i l’impacte ambiental?
—El 90% de la nostra flota de camions tractor són EURO V i EUROVI, les menys contaminants del mercat, i aquestes es van renovant periòdicament per treure les més antigues i renovar-les amb equips més nous i menys contaminants.

Carles Esteve Ll. dirigeix el departament d’operacions i logística. CEDIDA
empreses: motor del territori
GESTIÓ DE L’AIGUA i suport municipal
Comaigua: resiliència hídrica al Baix Camp amb 1,3 M€ en actuacions subvencionades
Intervencions tècniques per a una gestió més sostenible i ajustada al context d’emergència climàtica
Comaigua ha desenvolupat, entre els anys 2023, 2024 i 2025, un programa d’inversions en estreta col·laboració amb els ajuntaments, per millorar la sostenibilitat i l’eficiència de la gestió de l’aigua als municipis de la comarca del Baix Camp on opera el servei. Aquest programa, dotat amb més d’1,3 milions d’euros, el 85% dels quals són amb finançament públic, s’ha centrat en la implementació de projectes per a la digitalització de la xarxa, la renovació d’infraestructures i l’aprofitament de recursos alternatius. Aquest conjunt d’actuacions respon a la necessitat de serveis hídrics més eficients per fer front als reptes derivats de fenòmens climàtics extrems, com l’últim episodi de sequera a Catalunya, i la pressió creixent sobre els recursos.
Renovació i digitalització Un bloc significatiu d’aquestes intervencions ha estat l’executat a set municipis —Alforja, Argentera, Castellvell del Camp, Pratdip, Riudecanyes, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant i Vinyols i els Arcs—, en el marc de les actuacions per a la millora i la renovació de les xarxes de subministrament i per a la millora de la digitalització dels sistemes de gestió del cicle urbà de l’aigua, amb un import de 965.339 euros, subvencionat per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), i un cost total de prop d’1,1 milions d’euros.
En aquest marc, s’han renovat 1.500 metres de la xarxa d’abastament d’aigua potable amb materials més eficients, substituint les canonades de fibrociment i PVC que havien arribat al final de la seva vida útil per canonades de polietilè, més flexibles, lleugeres i resistents, i que no es veuen afectades per agressions químiques o biològiques, fet que contribueix a una durabilitat més elevada i una menor necessitat de manteniment respecte a les canonades antigues. Així mateix, s’ha millorat la sectorització de les xarxes de distribució dels set municipis, per tal de detectar i aïllar més ràpidament avaries i fuites, i reduir així pèrdues no registrades, i s’hi han instal·lat vàlvules reguladores de pressió, per estabilitzar la pressió de l’aigua i rebaixar l’estrès en canonades, juntes i equips, amb la qual cosa es redueix la probabilitat de trenca-



ments, fuites i desgast prematur. Una altra actuació clau ha estat la substitució de 2.910 comptadors per nous dispositius amb telemesura, amb la qual cosa s’ha assolit pràcticament la renovació del total del parc de comptadors als municipis de Pratdip, Vinyols i Alforja. Aquest sistema de lectura remota permet accedir a les
dades de consum contínuament, gairebé en temps real, i això facilita el seguiment i la detecció primerenca de fuites o d’anomalies en els consums.
Eficiència hidràulica
Conjuntament amb aquestes millores operatives, la renovació d’infraestructures ha estat un altre eix
fonamental d’aquest bloc, amb intervencions significatives com les dutes a terme al dipòsit de Coll de Baltà, a Riudecanyes, i als dos dipòsits de Castellvell del Camp, que han contribuït a millorar la capacitat, la durabilitat i l’eficiència d’aquests equipaments. Concretament, s’han reforçat les estructures d’aquests dipòsits amb el recobriment d’esquerdes i de fissures a les parets i a la seva base, per tal de garantir una contenció segura i eficient de l’aigua emmagatzemada i allargar la seva vida útil.
Les millores permetran un increment del rendiment global de l’eficiència de les xarxes del 2%
A banda de totes aquestes accions de millora, a Riudecols s’han executat altres dues actuacions, finançades per la Diputació de Tarragona, dirigides a reforçar la infraestructura d’aigua. D’una banda, s’ha impulsat la canalització entre el dipòsit de les Creus i el de Riu Club, amb un import d’uns 113.000 euros, amb l’objectiu de reforçar-ne la capacitat operativa i de garantir un subministrament estable en cas d’episodis extrems de sequera. A més, també s’ha destinat una subvenció de 66.110 euros per a la renovació de 368 comptadors amb el sistema de telemesura.
Comaigua preveu una recuperació anual de més de 170.000 metres cúbics d’aigua no registrada
d’aprofitament d’aigües freàtiques al Molí de les Tres Eres de Cambrils, que permetrà reutilitzar l’excedent d’aigua acumulat en la bassa per a usos municipals no potables com la neteja viària i el reg de parcs i jardins, amb la qual cosa es reduirà la dependència de l’aigua de consum convencional i s’optimitzarà l’ús dels recursos hídrics disponibles. Es preveu que aquesta iniciativa permeti estalviar anualment uns 20.000 metres cúbics d’aigua potable. En la mateixa línia d’accions orientades a reforçar l’autonomia hídrica local, cal subratllar també la subvenció concedida a les Borges del Camp. En aquest cas, es tracta d’una ajuda de 7.662 euros, d’un import total subvencionable de 10.354 euros, adreçada a impulsar la millora de la captació d’aigua a partir dels recursos propis de què disposa aquest municipi. Atès que les Borges del Camp no està connectat a cap xarxa en alta, disposar de fonts pròpies d’abastament esdevé essencial per garantir el seu subministrament hídric.
Adaptació climàtica del territori En paral·lel a les millores ja descrites en la xarxa de subministrament, l’adaptació als efectes del canvi climàtic ha esdevingut un altre eix prioritari d’actuació en el territori. En aquest sentit, s’han desenvolupat diversos projectes subvencionats pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, que complementen la modernització de les infraestructures i la digitalització de les xarxes d’aigua, posant l’accent en solucions que contribueixen a la resiliència del servei i a la sostenibilitat del sistema davant de fenòmens climàtics extrems i canvis en els patrons de disponibilitat dels recursos hídrics.
D’aquesta manera, amb un import subvencionat de 41.054 euros —l’import de l’obra total és de 70.000 euros—, s’ha executat el projecte
Resultats i impacte global Totes aquestes actuacions contribueixen de forma integrada a una gestió més eficient i resilient de la xarxa, de manera que Comaigua preveu una recuperació anual de més de 170.000 metres cúbics d’aigua no registrada, amb la qual es reduiran pèrdues i s’aprofitaran al màxim els recursos disponibles. Aquest fet representa un increment del rendiment global de l’eficiència de les xarxes de prop del 2%. Així mateix, gràcies al desplegament del sistema de telemesura en gran part dels municipis on opera Comaigua, el parc de comptadors digitals de la companyia ha passat d’un 37% a un 54% en només quatre anys. Amb aquests projectes, Comaigua reafirma el seu compromís amb la sostenibilitat, la innovació i la millora contínua del servei, i ofereix una gestió de l’aigua més eficient i preparada per afrontar els reptes del futur.
Redacció
Tècnic fent comprovacions als comptadors de telemesura. CEDIDA
Renovació de l’interior del dipòsit 2 de Castellvell del Camp. CEDIDA
L’alcalde de Cambrils i la gerent de Comaigua, a les instal·lacions de reaprofitament d’aigües freàtiques, a Cambrils. CEDIDA
empreses: motor del territori
MERCAT LABORAL
La demarcació supera els 403.000 ocupats, però no aconsegueix reduir l’atur per sota del 10,6%
El rècord laboral del tercer trimestre de 2025 centra l’Informe de Conjuntura presentat a Valls
La Cambra de Comerç de Valls ha presentat aquest mes de febrer l’Informe de Conjuntura Econòmica corresponent al quart trimestre de 2025, que constata que l’economia mundial manté un creixement moderat del 3,2% el 2025, tot i que amb una lleugera desacceleració prevista per als propers anys, marcada per un context de fragmentació geopolítica i tensions aranzelàries. En aquest escenari, Espanya continua situant-se com el principal motor de crei-
xement de la Unió Europea, amb un augment del PIB del 2,9%, molt per sobre de la mitjana europea, impulsat principalment pel consum privat i la inversió, mentre que Catalunya manté una trajectòria de resiliència econòmica amb un creixement també del 2,9% i un lideratge clar del sector serveis, seguit de la construcció i una agricultura que ha registrat un fort rebot. Pel que fa a l’àmbit territorial, l’informe posa de manifest el bon comportament del mercat laboral al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, amb
xifres rècord d’afiliació a la Seguretat Social. Al tercer trimestre de 2025 es van assolir 403.000 persones ocupades a la demarcació, un màxim històric que confirma la fortalesa del cicle econòmic recent. Tot i això, els responsables de l’estudi adverteixen que la taxa d’atur continua per sobre de la mitjana catalana, amb un 10,63% a Tarragona davant del 8,18% del conjunt del país, fet que evidencia desequilibris estructurals persistents.
A més, el model territorial actual mostra signes d’esgotament, ja que una part signi-

ficativa del dinamisme es basa en ocupacions de qualificació mitjana i baixa, amb un pes reduït d’activitats intensives en tecnologia i coneixement. El context obliga, segons l’anàlisi, a reforçar les polítiques industrials i d’inno-
El màxim històric demostra la fortalesa del cicle econòmic al Camp de Tarragona
vació per avançar cap a un model productiu més diversificat, amb llocs de treball més estables i millor remunerats. Al Camp de Tarragona, el pes dels afiliats estrangers se situa en el 16,3%, mentre que a les Terres de l’Ebre arriba fins al
18,3%, reflectint una dependència més intensa en activitats com l’agricultura, l’agroindústria i els serveis intensius en mà d’obra. Aquest fenomen, segons l’informe, ha contribuït a sostenir el creixement econòmic i a cobrir necessitats del mercat laboral que difícilment s’haurien pogut absorbir només amb població activa local.

Joan Lizano Rué / Redacció
Dependència més intensa en agricultura, agroindústria i serveis intensius en mà d’obra. ACN
empreses: motor del territori
SERVEIS DE SEGURETAT
Seguretat empresarial: la inversió que protegeix el teu negoci i el teu equip
A Vissegur Grup SIC24 són experts en seguretat integral a l’empresa, amb sistemes punters
La seguretat a l’empresa ja no es limita a instal·lar alarmes o càmeres de videovigilància. Avui, les organitzacions necessiten sistemes intel·ligents capaços de prevenir riscos, protegir actius i garantir la continuïtat del negoci.
Comptar amb solucions avançades permet gestionar qualsevol incidència amb eficàcia, convertint la seguretat en una decisió estratègica i un valor afegit per a l’organització. En aquest sentit, Vissegur Grup SIC24 aposta per la tecnologia com a element clau per transformar la protecció empresarial.
Sistemes d’alarma
Els sistemes d’alarma, amb analítica de vídeo perimetral, permeten interpretar imatges en temps real i detectar comportaments sospitosos abans que es produeixi una incidència. Gràcies a algoritmes avançats, identifiquen moviments anòmals, accessos fora d’horari o presència de vehicles en zones restringides, activant alertes immediates i reduint falses alarmes. Vissegur Grup SIC24 integra aquesta tecnologia d’última generació per oferir un control total de les instal·lacions, sistemes gestionats

per la Central Receptora d’Alarmes pròpia que garantiran una vigilància proactiva i una protecció fiable d’espais, béns i persones.
Protecció contra incendis
La protecció contra incendis (PCI) és un altre pilar fonamental. Siste-
mes de detecció primerenca de fum i calor, alarmes, mesures de control i evacuació, acompanyat d’un manteniment periòdic, garanteixen la protecció de les persones i els béns. Comptar amb instal·ladors professionals qualificats i certificats és clau per a qualsevol empresa que busqui se-
guretat integral i confiança. Vissegur Grup SIC24 destaca, en aquest àmbit, oferint instal·lacions homologades en compliment de la normativa vigent.
Central de control
La Central Receptora d’Alarmes
(CRA) integra el control i supervisió d’alarmes, sistemes d’anàlisi de vídeo, PCI i control d’accessos. Aquests sistemes i serveis permeten millorar la gestió, reduint errors i accelerant la resposta davant qualsevol incidència. A més, aquesta visió global optimitza recursos, garanteix protocols homogenis i ofereix una supervisió constant, assegurant la tranquil·litat de tota l’organització. Vissegur Grup SIC24 aposta per aquesta integració com a eix central d’una seguretat moderna, eficient i centralitzada.
Seguretat Apostar per sistemes avançats i un proveïdor de confiança garanteix tranquil·litat, protecció, eficiència i continuïtat operativa, assegurant que les persones i els béns estiguin sempre protegits i permetent que l’empresa funcioni amb total normalitat cada dia.
Vissegur Grup SIC24, situat al Polígon Industrial Granja Vila, Carrer del Camí de Valls,106, de Reus, es consolida com un soci estratègic de proximitat per a empreses i particulars que busquen un nivell superior de seguretat, aportant instal·lacions certificades amb tecnologia d’última generació i un suport continu.

Redacció
Vissegur Grup SIC24, soci estratègic de proximitat per a empreses i particulars. CEDIDA
empreses: motor del territori
Catalunya supera els 200 hubs tecnològics instal·lats el 2025
La indústria continua creixent i en suma dotze més que el 2024 activitat econòmica
Catalunya continua incrementant els hubs tecnològics instal·lats i el total ja supera els 200 arreu del territori, segons un estudi realitzat pel consorci del Mobile World Capital Barcelona presentat la passada setmana. Segons l’informe, durant el 2025 s’han creat 12 nous hubs tecnològics amb un impacte econòmic de més de 54 milions d’euros. En global, l’efecte econòmic de les 203 instal·lacions tecnològiques ubicades a Catalunya s’eleva als 4.109 milions d’euros. Aquests centres generen més de 46.000 llocs de treball qualificats, un 10% més que l’any passat, i compten amb una plantilla molt internacionalitzada, ja que el 38% dels
empleats són estrangers. «Són professionals que hem d’importar» ha dit Francesc Fajula, CEO de MWCapital.
La quarta edició de l’informe Tech Hubs Overview situen Catalunya com a «pol d’innovació internacional» amb la incorporació de 12 nous hubs tecnològics de multinacionals d’Alemanya, Xina, França i els Estats Units, entre d’altres. Només aquests centres han generat 609 llocs de feina qualificats i un impacte econòmic superior als 54 milions d’euros. Dels més de 200 hubs que hi ha actualment, tres de cada quatre formen part d’empre-
Més de 46.000 llocs de treball qualificats, un creixement del 10% interanual
ses que no estan en el sector tecnològic, com poden ser el mèdic o el logístic. Una de les noves indústries impulsant centres especialitzats és el de mobilitat. Els perfils més demanats, com s’extreu de l’informe de revisió dels Tech Hubs a Catalunya, són molt tècnics i especialitzats, com poden ser enginyers de software o analistes de ciberseguretat. El director de l’àrea de talent digital del Mobile World Capital Barcelona, Jordi Arrufi, ha dit que són hubs que donen servei global i és per això que al voltant del 38% dels seus treballadors són internacionals.

DRETS LABORALS
Tarragona, la província de Catalunya amb la bretxa salarial més alta
Amb un 20,78% es posiciona per sobre de la mitjana catalana
Adrià Recasens Benaiges
La bretxa salarial de gènere es va reduir a Catalunya quasi el 3% entre 2022 i 2023, la millora més gran dels darrers quinze anys, segons el sindicat UGT. No obstant, les dades situen a Tarragona com la demarcació amb més desigualtat, amb un 20,78%, superior a la mitjana catalana, que és d’un 19,86%, i Lleida, com la que en té menys (14,75%). La bretxa salarial entre homes i dones ha anat millorant fins a situar-se en quasi un 17% de diferència de salari a favor del sexe masculí. A Catalunya, els homes van guanyar de mitjana l’any 2023 més de 32 mil euros anuals mentre que les dones uns 27 mil, és a dir, uns 5 mil euros menys.
Amb motiu el 22 de febrer en què se celebra l’Equal Pay Day, per les igualtats salarials en l’àmbit laboral, l’Associació de Dones Empresàries i Emprenedores de Tarragona (ADEE-BPW), reivindiquen i recorden que «la igualtat salarial encara no és una realitat». Des de l’entitat valoren la jornada com una « oportunitat per posar el focus en les desigualtats que persisteixen al mercat laboral». Factors com la penalització associada a la maternitat, la menor presència femenina en posicions directives i la manca de transparència retributiva, continuen condicionant les
Associació Dones
Empresàries de Tarragona: «La igualtat salarial encara no és una realitat»
trajectòries professionals de moltes dones, tal com recull el document: ‘La bretxa no només és salarial: és també de temps, carrera i oportunitats’. En aquest sentit, des d’ADEE-BPW Tarragona, una associació sense ànim de lucre, defensen que «la igualtat salarial és una qüestió de justícia, sinó també d’eficiència i competitivitat, i cap economia pot permetre’s desaprofitar talent». Amb aquest objectiu, l’entitat referma el compromís ferm amb la transparència, la corresponsabilitat i el lideratge que faci possible un teixit empresarial realment igualitari.
CONSTRUCCIÓ PÚBLICA
Patran Costa Dorada, experts en noves tècniques de pavimentació
Innovació i obres públiques es donen de la mà a Patran Costa Dorada. Aquesta empresa té una dilatada trajectòria en l’àmbit de la construcció i les obres públiques. Realitzen tota mena de treballs d’obra pública i privada, així com manteniment d’urbanitzacions, pavimentacions, excavacions i transports. En les pavimentacions, la tècnica dels regs asfàltics són la principal especialització de Patran Costa Dorada, cosa que els diferencia
i situa com una de les poques companyies en oferir-ho. Expliquen que, en pavimentacions, una bona preparació del terreny és clau per a garantir-ne la solidesa. Per això, fan els passos necessaris per a assegurar un acabat correcte. Treballen amb tota mena de materials, adaptant-se a les necessitats de cadascun dels projectes i clients amb qui tracten per a garantir la seva màxima satisfacció i uns resultats òptims. Redacció

empreses: motor del territori
TRANSICIÓ ENERGÈTICA
Tarragona es posiciona com a pol estratègic de combustibles renovables a Europa
Repsol impulsa la gasolina 100% renovable i 800 milions d’euros per liderar el metanol verd des de Tarragona
El complex industrial de Repsol a Tarragona viu una etapa de transformació que el situa al centre de la transició energètica a Europa. La companyia ha convertit el seu centre tarragoní en referent en combustibles renovables, economia circular i descarbonització del transport, amb projectes pioners tant en mobilitat terrestre com marítima.
En un moment clau per a la indústria i per al territori, Tarragona es consolida així com un dels principals hubs multienergètics del sud d’Europa.
D’una banda, el Complex Industrial de Tarragona ha estat el primer de l’Estat a produir gasolina d’origen 100% renovable a escala industrial, utilitzant les unitats ja existents a la refineria. Es tracta de la Gasolina Nexa 95 origen 100% renovable, un combustible compatible amb qualsevol vehicle de benzina actual sense necessitat de modificar motors ni infraestructures.
Segons la companyia, el seu ús permet reduir més d’un 70% les emissions netes de CO₂ respecte a la gasolina convencional, gràcies a l’ús de matèries primeres renovables i residus. El producte ja es comercialitza en una vintena d’estacions de servei de la Comunitat de Madrid i a Catalunya, entre altres comunitats, en el marc de l’estratègia de desplegament progressiu de combustibles renovables.
Aquest avenç reforça l’aposta de Repsol per una transició energètica basada en la neutralitat tecnològica i en l’aprofitament de les infraestructures industrials existents, mantenint l’activitat i l’ocupació al territori.

L’Ecoplanta, la gran aposta D’altra banda, la gran aposta de futur és l’Ecoplanta de Tarragona, un projecte pioner a Europa que compta amb una
inversió superior als 800 milions d’euros. La instal·lació, integrada dins el complex industrial, transformarà fins a 400.000 tones anuals de re-
Repsol guanya 1.899 milions d’euros el 2025, un 8,1% més que l’any anterior BALANÇ ECONÒMIC
Repsol va guanyar 1.899 MEURS el 2025, un 8,1% més que l’any anterior, segons ha comunicat a la comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). La companyia ressalta els resultats en un context «complex», marcat per «l’elevada volatilitat» en els mercats energètics, que ha fet baixar
el preu del barril de Brent, la «creixent» incertesa geopolítica i l’impacte de l’apagada del 28 d’abril. L’ebitda va baixar fins als 5.312 milions, un 12,3% anual menys. L’empresa també avança que enguany preveu distribuir 1,051 euros bruts de dividend en efectiu per acció, un 7,8% més. ACN
sidus sòlids urbans en unes 240.000 tones de metanol renovable i productes circulars mitjançant tecnologia avançada de gasificació.
Amb entrada en funcionament prevista per al 2029, la planta generarà uns 340 llocs de treball directes, indirectes i induïts, i prop de 2.800 durant

la fase de construcció. A més, ha estat seleccionada per la Unió Europea per rebre finançament de l’Innovation Fund pel seu potencial de reducció d’emissions, estimat en 3,4 milions de tones de CO2 en la primera dècada d’activitat.
Descarbonització marítima
El metanol renovable produït a Tarragona es destinarà principalment a la descarbonització del transport marítim, però també podrà utilitzar-se en la fabricació de combustibles renovables per carretera i aviació, així com en aplicacions de la indústria química. En la mateixa línia, Repsol ha signat un acord estratègic de vuit anys amb Norwegian Cruise Line Holdings per subministrar combustibles renovables als seus creuers, amb el Port de Barcelona com a punt de partida. A partir de 2029, el metanol renovable produït a l’Ecoplanta de Tarragona alimentarà part de la flota de la companyia, convertint-la en la primera naviliera que assegura la compra d’aquest producte abans fins i tot de l’inici de la seva producció.
Aquest acord situa el complex tarragoní com a peça estratègica en la descarbonització d’un dels sectors més difícils d’electrificar: el marítim. I consolida Tarragona no només com a centre industrial històric, sinó com a referent europeu en innovació energètica i economia circular.
Amb aquests projectes, Repsol referma la seva aposta per mantenir i transformar la indústria al Camp de Tarragona, combinant competitivitat, sostenibilitat i generació d’ocupació qualificada en un moment decisiu per al futur energètic d’Europa.

Redacció
El complex de Repsol a Tarragona és pioner en la fabricació de gasolina d’origen 100% renovable. CEDIDA
Instal·lacions de Repsol a Tarragona. CEDIDA
empreses: motor del territori
ANÀLISI
En marxa l’Observatori TIC Catalunya Sud per recollir dades específiques d’àmbit territorial
La informació formarà part de la 18a edició del Baròmetre del Cercle Tecnològic
ERedacció
l Clúster TICSud impulsa
l’Observatori TIC Catalunya Sud amb l’objectiu de recopilar dades de les empreses del sector TIC de la demarcació de Tarragona per integrar-les al Baròmetre del Sector Tecnològic de Catalunya, un estudi impulsat pel Cercle Tecnològic que enguany arriba a la 18a edició.
Aquesta iniciativa permetrà reforçar la visió territorial dins el marc global del Baròmetre i obtenir una radiografia especí-
fica i aprofundida de la realitat de la Catalunya Sud.
L’enquesta està oberta a tot el teixit empresarial de la demarcació de Tarragona i té una durada aproximada de 10–15 minuts. Per elaborar el qüestionari s’ha comptat amb la col·laboració del Gabinet Ceres, especialistes en investigació sociològica i de mercats i amb seu a Reus. El termini per participar a l’Ob-
servatori estarà obert fins el 28 de febrer de 2026.
L’enquesta està oberta a tot el teixit empresarial de la demarcació i s’elabora en 10 minuts
El Clúster TIC Catalunya Sud ha impulsat aquesta iniciativa de la mà de la Secretaria de Polítiques Digitals i en col·laboració amb el Cercle Tecnològic i el Gabinet Ceres amb l’objectiu de recollir la informació que contribuirà a entendre millor el teixit empresarial digital del territori, posicionar-lo dins el mapa TIC català.


ㅤㅤㅤㅤㅤㅤL’objectiu és recollir informació per entendre millor el teixit empresarial digital del territori. CEDIDA
empreses: motor del territori
ECONOMIA
Les start-ups de salut i ciències de la vida capten més de 500 milions d’inversió l’any 2025
L’ecosistema continua creixent amb 1.650 empreses i entitats i 94 institucions, que representen el 7,6% del PIB
ACN/Redacció
Les start-ups i scale-ups del sector de les ciències de la vida i la salut han rebut 517 milions d’euros d’inversió durant 2025, un rècord històric superant en un 7% el registrat el 2022, i un 43% més el de l’any 2024, com s’extreu de l’informe de la BioRegio fet públic pel Biocat la passada setmana. Encara que la inversió augmenta, el nombre
d’operacions és un dels més baixos dels darrers anys, ja que cinc rondes representen el 47% del pressupost total. Catalunya té 1.650 empreses i entitats d’aquest àmbit i 94 institucions de recerca, un 8,3% més que el 2024. Aquest ecosistema, segons l’estudi, representa un 7,6% del PIB català i el sector de la salut és el tercer en termes de valor afegit brut i d’ocupació.
Els autors de l’anàlisi del
Reforç
sector, però, han alertat que el finançament públic «competitiu» ha tingut un «paper clau» per superar els 500 milions d’euros i així assolir el «màxim històric». De la xifra d’inversions total, 124,3 milions d’euros, provenen de subvencions impulsades «principalment» per fons europeus. Pel que fa a les operacions d’inversió més rellevants, SpliceBio (118 milions) destaca com la ronda més important
RISCOS LABORALS

Les inversions en aquest àmbit marquen rècord històric. ACN
de l’any, seguida de DeepUll (50 milions) i Qida (37 milions).
L’informe del Biocat explica
del control laboral davant el risc cancerigen de la sílice
Les empreses han de reduir el risc al mínim amb mesures preventives
L’exposició a la sílice cristal·lina respirable està reconeguda com a agent cancerigen. En conseqüència, la seva gestió exigeix l’aplicació dels principis preventius establerts per la normativa de prevenció de riscos laborals, prioritzant l’eliminació del risc i, quan això no sigui possible, minimitzar-lo, la protecció adequada de les persones treballadores i la vigilància específica de la seva salut. En aquest context, l’Administració ha reforçat les
actuacions de control i seguiment.
El Pla Estratègic de la Inspecció de Treball i Seguretat Social 2025-27, preveu intensificar les actuacions inspectores en empreses amb exposició real o potencial a agents cancerígens. Aquesta exposició es produeix en nombrosos sectors d’activitat que manipulen materials que la contenen, com ara la construcció, la indústria extractiva, la fabricació i transformació de pedra, el sector ceràmic i altres activitats similars.
D’acord amb la legislació vigent, l’empresari té l’obligació de garantir
una protecció eficaç de la seguretat i salut de les persones treballadores. L’incompliment de les obligacions pot comportar recàrrecs de prestacions de la INSS., responsabilitats administratives, civils, i, en determinats casos, penals.
SP Activa desenvolupa actuacions especialitzades per donar suport a les empreses en el compliment de les seves obligacions legals. Això inclou la realització de mesuraments higiènics per determinar la concentració de sílice cristal·lina respirable en els llocs de treball, l’elaboració d’infor-
que el sector assoleix un «màxim» de 48.691 milions d’euros en facturació i supera els
306.000 llocs de treball, el que representa el 7,3% de la població ocupada.

mes tècnics, l’assessorament en la implantació de mesures preventives i la vigilància de la salut conforme als protocols establerts, que poden incloure, entre altres proves, exploracions radiològiques i controls mèdics
específics. Les actuacions permeten el compliment normatiu, protegir la salut de les persones treballadores i reduir el risc de malalties professionals associades a l’exposició a la sílice.

Redacció
SP Activa desenvolupa actuacions especialitzades en suport a les empreses. CEDIDA
empreses: motor del territori
INNOVACIÓ
Reus és la 6a ciutat de Catalunya en nombre de start-ups després de Barcelona
L’informe d’ACCIÓ 2026 destaca el creixement de l’ecosistema emprenedor gràcies a REDESSA
Redacció
Reus es consolida com el sisè municipi català amb més start-ups, situant-se darrere de Barcelona, Sant Cugat, Terrassa, Girona i Mataró. Segons l’informe ‘Anàlisi de l’ecosistema start-up a Catalunya 2026’ impulsat per ACCIÓ, la ciutat destaca com l’única fora de Barcelona i Girona entre les deu primeres del rànquing, reflectint la consolidació dels serveis de suport a empreses emergents.
El posicionament de Reus en aquesta edició està tres punts
per sobre al de l’any passat, mostrant així el creixement i consolidació dels serveis de REDESSA específicament dissenyats per a empreses emergents. En aquest sentit, l’informe reconeix aquesta Incubadora en el mapa de Catalunya, com a programa de suport als projectes en les seves fases més inicials. El regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement i conseller delegat de REDESSA, Josep Baiges, ha posat en valor que «aquesta posició confirma que Reus avança cap a un model econòmic basat en el coneixe-
ment, la innovació i el talent». El programa de la Incubadora REDESSA es va iniciar fa sis anys amb l’objectiu d’impulsar l’emprenedoria i la innovació al territori. Des d’aleshores, 145 empreses emergents han demanat formar-ne part i, d’aquestes, 71 han estat finalment incubades. Aquesta activitat ha contribuït a la creació de 208 llocs de treball i ha generat una facturació acumulada de 5,2 milions d’euros (dades tancades a 1 de gener de l’any passat). Segons ha destacat Baiges, els resultats assolits per la Incubadora REDESSA,

tant en ocupació com en volum de negoci, evidencien que invertir en innovació aporta beneficis tangibles a la ciutat. Aquest impacte és, precisament, un dels factors que han contribuït al reconeixement de Reus com a Ciutat de Ciència
La capital del Baix Camp es posiciona tres punts per sobre al de l’any passat
i Innovació. Més enllà del programa d’incubació, REDESSA impulsa altres iniciatives per reforçar l’ecosistema emprenedor, com el Reus Start-ups Summit, una trobada professional adreçada a empreses emergents, i el Demo Day, una
jornada pensada perquè les start-ups presentin els seus projectes davant possibles inversors. A més, les empreses vinculades poden participar en activitats organitzades pels parcs científics i tecnològics que formen part de l’Asociación de Parques Científicos y Tecnológicos de España (APTE), entitat de la qual és membre el Tecnoparc de Reus.

L’informe ‘Anàlisi de l’ecosistema start-up a Catalunya 2026’ està impulsat per ACCIÓ. CEDIDA
empreses: motor del territori
CENTRE DE REFERÈNCIA
Reproducció assistida a Tarragona: atenció integral i altes taxes
d’èxit amb Dexeus Dona
El servei, ubicat a l’Hospital Viamed, permet comptar amb les garanties d’un entorn hospitalari
Escollir el centre on dur a terme un tractament de fertilitat és una decisió clau per evitar o reduir el desgast físic, emocional i l’impacte econòmic que moltes vegades comporta. Per això, cada vegada més pacients prioritzen centres que ofereixin experiència acreditada, seguretat clínica i un acompanyament proper durant tot el procés. A Tarragona, el Servei de Reproducció de Dexeus Dona està ubicat al nou Hospital Viamed, fet que permet a les pacients comptar amb totes les garanties d’un entorn hospitalari i amb accés immediat a serveis especialitzats, així com atenció mèdica 24h. Aquesta integració facilita l’atenció
en situacions que requereixen més complexitat i aporta tranquil·litat al llarg de tot el tractament, especialment en situacions de risc. També evita desplaçaments.
Referent a Catalunya Dexeus Dona és un referent a Catalunya per la seva especialització i pel seu model d’atenció integral a la dona. Un dels seus punts diferencials és el fet de disposar d’un equip multidisciplinari únic que treballa en coordinació, integrat per ginecòlegs experts en reproducció assistida, andròlegs, embriòlegs, genetistes, psicòlegs i especialistes en nutrició.
Aquesta estructura permet dissenyar plans personalitzats, fins i tot en casos d’alta complexitat o quan

hi ha antecedents de tractaments fallits. De fet, el 25% de les pacients que inicien un tractament a Dexeus provenen d’altres centres on no han obtingut el resultat esperat, fet que no repercuteix en les taxes globals d’èxit del centre, que es mantenen en nivells elevats.
Tecnologia avançada
A més, el centre disposa de tecnologia molt avançada. Això permet agilitzar els diagnòstics i garantir el màxim control en cada fase del trac-
tament. A banda, aplica els protocols més exigents tant en la traçabilitat del material biològic com en la selecció de donants de gàmetes. I les pacients poden seguir tot el seu procés de reproducció a través de l’app de Dexeus. També ofereix la figura de l’Assessora Fertility, un servei exclusiu i personalitzat, que guia la pacient durant tot el tractament. A més, l’equip mèdic té expe-
Un 25% de pacients han fet tractaments fallits en altres centres, sense afectar a resultats globals
riència internacional i pot atendre a pacients que parlin diversos idiomes (francès, anglès, alemany, rus i italià).
Amb una atenció propera i un seguiment continuat, Dexeus Dona Tarragona reafirma el seu compromís amb la fertilitat al territori: oferir tractaments d’alta complexitat amb l’excel·lència d’un centre líder i la confiança d’un equip arrelat a la comunitat.
~ CONTINGUT PATROCINAT ~

Redacció
Dexeus Dona disposa de tecnologia punta. CEDIDA
empreses: motor del territori
SERVEIS DE SALUT
Xarxa Santa Tecla, organització transformadora del territori
L’entitat impulsa projectes de millora de serveis integrals sanitaris i socials al Tarragonès i al Baix Penedès
Redacció
Poques organitzacions tarragonines són tan dinàmiques com la Xarxa Santa Tecla Sanitària, Social i Docent, entitat que aplega fins a 6 fundacions sense ànim de lucre que actualment donen feina a prop de 3.500 professionals a través d’una quarantena de centres i serveis desplegats a les comarques del Tarragonès i el Baix Penedès. Aquest 2026 és un any important per a la Xarxa Santa Tecla, que té molt avançats diversos projectes que milloraran i consolidaran el seu model d’atenció integral, sanitària i social, a la ciutadania tarragonina.
Nous serveis a Tarragona ciutat
Residència La Muntanyeta
A Tarragona ciutat, la Xarxa Santa Tecla acaba de posar en funcionament la nova residència La Muntanyeta, al barri de Bonavista. L’equipament està operatiu des del passat 17 de febrer, amb l’arribada dels primers 23 usuaris i usuàries procedents de l’antiga residència La Muntanyeta de Sant Pere i Sant Pau.
La nova residència La Muntanyeta, que ofereix fins a 60 places per a persones amb paràlisi cerebral i altres pluridiscapacitats, és un espai únic i pioner a Catalunya, ja que, a banda de places residencials, ofereix serveis sanitaris innovadors i especialment dissenyats per a l’atenció específica a persones amb discapacitat. D’aquesta manera, es posa en marxa una unitat, que es dedicarà a internament d’Atenció Intermèdia per al tractament de persones amb pluridiscapacitat que presentin processos intercurrents de salut transitoris i que, per tant, requereixin ingrés. També està equipada per a tractament de processos de final de vida. Es tracta d’una unitat pionera i innovadora a Catalunya i a tot l’estat. A més, hi ha una àrea de tractaments ambulatoris especialitzats, que disposa de tres sales de servei assistencial amb un total de 150 m². Els usuaris rebran tractament especialitzat en aquesta àrea en règim ambulatori sense ingrés. Aquest és un servei que també és pioner a les comarques de Tarragona i que permetrà un accés més ràpid a diferents especialistes (neuròleg, fisioteràpia i rehabilitació, logope-

da, psiquiatria, etc.) i un tractament intensiu davant processos transitoris. Aquest espai facilitarà l’accés a especialistes de les persones amb discapacitat severa de les nostres comarques.
El centre s’inaugurarà amb un acte institucional aquesta primavera.
Residència Rambla Nova Més enllà de la nova residència Muntanyeta, ja operativa, i de les millores que s’estan fent a l’Escola Muntanyeta i al seu taller ocupacional, la Xarxa Santa Tecla també obrirà portes ben aviat de la nova Residència Santa Tecla Rambla Nova. Ubicada al centre de la capital tarragonina, recuperant l’antic edifici dels Caputxins, es tracta d’un equipament nou i funcional per a gent gran amb una capacitat de 70 places i un centre de dia amb 30 places.
permetrà en un futur l’ampliació dels serveis sanitaris especialitzats i d’atenció primària que la Xarxa Santa Tecla presta al complex de la Vall de l’Arrabassada.
Tanatori al cementiri
Aquest 2026 la Xarxa Santa Tecla i Mémora tenen previst inaugurar el nou tanatori a la ciutat de Tarragona. Les obres estan ja molt avançades i, un cop finalitzades, aportarà a les famílies tarragonines una nova opció per a accedir a serveis funeraris a la ciutat. El nou tanatori està dins del recinte del cementiri, propietat de la Fundació Hospital de Santa Tecla, i tindrà accés pel Camí del Llorito.
L’entitat aplega 6 fundacions, 3.500 professionals i una quarantena de centres
L’obertura de Santa Tecla Rambla Nova permetrà el trasllat de la totalitat dels usuaris i usuàries que actualment ocupen la residència Santa Tecla Llevant, incrementant la disponibilitat de places, fet que
L’equipament compta amb una superfície de 3.000 metres quadrats, en un edifici nou i funcional, amb soterrani i dues plantes, i una àmplia zona d’estacionament. Oferirà tots els serveis d’un tanatori-crematori d’última generació i tindrà unes vistes espectaculars de la ciutat de Tarragona i el
Ampliació de l’Hospital del Vendrell
El Baix Penedès també experimentarà una important millora en els seus serveis sanitaris amb l’ampliació i millora de l’Hospital del Vendrell. Amb una aportació de 45 milions d’euros per part de la Generalitat de Catalunya, la Xarxa Santa Tecla ja ha començat els treballs per a l’esperada ampliació del centre, que s’havia quedat petit des que es va inaugurar en la seva primera fase l’any 2005. Amb aquesta ampliació i millora, amb treballs previstos per als pròxims 3-4 anys sense interrompre l’activitat assistencial, es duplicarà la capacitat del centre i s’adaptarà a la demanda del Baix Penedès, una de les comarques amb més creixement demogràfic de Catalunya. A finals de 2025 va finalitzar el moviment de terres i ja s’ha començat a aixecar l’estructura de l’ampliació dels diferents mòduls de l’hospital. S’augmentarà en 13.000 m² la superfície del centre per reforçar les àrees amb més impacte: consultes externes; hospitalització, hospital de dia, diagnòstic per la imatge i farmàcia; urgències; àrea quirúrgica i urbanització exterior. El projecte original de l’edifici ja preveia aquesta ampliació futura, fet que permet optimitzar l’execució i minimitzar afectacions a l’activitat ordinària.
A més de l’ampliació, el projecte també inclou la reforma de vestidors, dels dormitoris i el menjador laboral, espais d’emmagatzematge i de logística, farmàcia hospitalària i esterilització, així com l’ordenació de l’espai exterior, que millorarà l’accessibilitat i incrementarà les places d’aparcament, completant així la circulació rodada pel perímetre de l’edifici.
mar Mediterrani des de les sales de vetlla.
Moment de la recent visita de famílies a la nova Residència La Muntanyeta, un centre de referència a Catalunya, ubicat al barri de Bonavista. DAVID OLIETE
empreses: motor del territori
ACTUALITAT DEL MOTOR
Catalunya tanca el 2025 amb més de 136.000 turismes matriculats
El mercat català representa prop del 12% del total estatal tot i un lleu descens al desembre, segons Anfac
Catalunya va tancar el mes de desembre amb 136.142 matriculacions de turismes, un 11,8% més respecte a l’any anterior. Segons dades d’Anfac, el mercat català va concentrar l’11,9% del total estatal, consolidant-se com el segon territori amb més volum de vendes després de Madrid (42,9%). Així mateix, es van vendre 33.309 models electrificats, el que representa un augment del 77,52% d’un any per l’altre i una quota del 13,56% en el conjunt de l’Estat. En aquest segment Catalunya també es va situar com la segona comunitat amb més volum per darrere de Madrid (41,55%). Al desembre, Catalunya va registrar 12.202 turismes matriculats (-0,8%), mentre que les matriculacions d’electrificats van créixer un 47,9% interanual, fins a les 3.351 unitats. Els híbrids no endollables també van mantenir un pes rellevant al mercat català, amb 58.799 matriculacions acumulades durant l’any, un 18,1% més que el 2024 i prop del 12% del total estatal.
Pel que fa als vehicles de gas, Catalunya va registrar 7.669 unitats el 2025, un augment del 67,7% interanual, amb una quota del 12,7% del mercat estatal.
En global, el comportament del mercat català va ser lleugerament inferior al del conjunt de l’Estat, que el 2025 va assolir 1.148.650 turismes venuts, un increment del 12,9% interanual.
Electrificats al conjunt de l’Estat
L’any passat a Catalunya es van vendre 7.669 unitats de vehicles de gas
Segons dades d’àmbit estatal, els turismes electrificats van representar el 66,8% del total, passant d’una quota del 63% al gener al 72,1% al desembre. Per contra, la dinàmica anual va afectar a la inversa als vehicles de gasolina (27,7%) i dièsel (55%), ja que durant els últims mesos de l’any van anar perdent força.
Per segments, els SUV van continuar liderant les matriculacions, amb un predomini dels SUV mitjans, que van representar el 37,4% del total i van registrar un augment interanual del 22,9%. El llistat situa en segona i tercera posició els cotxes anomenats utilitaris i els SUV petits, que van co-
MEDI AMBIENT

par una quota del 19,4% i del 19,1%, respectivament.
Marques i models Pel que fa a les marques i models, fir-
Tot i els seus clars avantatges també cal tenir en compte els problemes de desforestació o de pèrdua de biodiversitat quan es plantegen cultius dedicats a la producció de combustible
Emes com Toyota, Renault i Volkswagen continuen entre les més presents al parc automobilístic, amb models com el Dacia Sandero, el Renault Clio o MG ZS com a líders de vendes du-
rant l’any. Seat es va posicionar en la cinquena posició de marques més venudes, amb el Seat Ibiza com a cotxe insígnia.
ls biocombustibles són combustibles obtinguts a partir de matèria orgànica, com ara plantes, cereals, olis vegetals o residus orgànics. Els més coneguts són el bioetanol, que es barreja amb la gasolina, i el biodièsel, que es pot utilitzar en motors dièsel. En els darrers anys, els biocombustibles s’han presentat com una alternativa més sostenible als combustibles fòssils tradicionals. Però, fins a quin punt són realment ecològics?Un dels principals avantatges és que provenen de fonts renovables, a diferència del petroli. A més, en teoria, el CO₂ que emeten en cremar-se és similar al que les plantes han absorbit durant el seu creixement, fet que pot reduir l’impacte sobre el canvi climàtic.
ir la dependència energètica de països productors de petroli i afavorir l’economia local, especialment en zones rurals. Tot i aquests avantatges, els biocombustibles no són sempre tan ecològics com semblen. El cultiu intensiu de plantes per produir combustible pot provocar desforestació, pèrdua de biodiversitat i un elevat consum d’aigua.
També poden ajudar a redu-
A més, quan s’utilitzen cultius alimentaris com el blat

El procés de producció dels biocombustibles és on es poden generar conflictes . GETTY
de moro o la soja, es genera un conflicte amb la producció d’aliments, ja que es destinen terres agrícoles a fer combustible en lloc de menjar.
Un altre aspecte important és el procés de producció. Si per cultivar, transportar i transformar la matèria primera s’utilitzen molts com-
bustibles fòssils, el benefici ambiental es redueix considerablement. Per això, no tots els biocombustibles tenen el mateix impacte ecològic.
ACN
Un vehicle elèctric recarregant-se mentre està aparcat. ACN
Eva Remolina
empreses: motor del territori
Els deu cotxes més venuts de 2025,
en un any marcat per l’increment de vendes d’electrificats
La venda de vehicles elèctrics gairebé s’ha duplicat el darrer any, en què es manté la tendència de tipologies
El mercat automobilístic espanyol ha tornat a estar liderat el 2025 pel Dacia Sandero, que encadena el tercer any consecutiu com a model més venut, després d’haver encapçalat també les vendes el 2019 i el 2020. Amb un preu de partida de 13.490 euros, és el cotxe més assequible del mercat i també el preferit pels compradors: entre gener i desembre se’n van vendre 38.540 unitats, és a dir, prop del 3% dels 1.148.650 vehicles matriculats a l’Estat.
En segona posició hi apareix el Renault Clio, que no figurava entre els deu primers el 2024 però que, gràcies a un ‘restyling’ recent, ha escalat fins a les 27.100 unitats venudes. El seu preu oscil·la entre els 16.000 i els 23.000 euros en la versió híbrida endollable. De fet, va ser el model més venut al desembre, amb 3.857 unitats. El Sandero, que fins ara no disposava d’opció híbrida endollable, n’incorporarà una a partir del 2026, fet que podria reforçar encara més el seu lideratge.
El podi el completa l’MG ZS,
un SUV competitiu amb un preu a partir de 17.000 euros. En quarta posició se situa el Seat Ibiza, fabricat a Martorell, que puja quatre llocs respecte a l’any anterior i suma 23.201 unitats, amb un preu de sortida d’uns 18.000 euros. Cinquè és el Hyundai Tucson, amb 21.974 unitats, tot i un preu més elevat, des dels 28.000 euros.
El Toyota Corolla segueix, amb 20.833 unitats i un cost des d’uns 25.000 euros, i el Seat Arona, setè amb 20.294 unitats i un preu a partir de 20.000 euros. Les posicions


vuitena i novena són per a Peugeot: el 208, amb 20.043 unitats, i el 2008, amb 10.272. Tanca el top 10 el Nissan Qashqai, amb 19.556 unitats i un preu inicial de 27.000 euros.
Dacia Sandero, el model que domina el mercat espanyol per tercer any consecutiu
tats, seguida de Renault (més de 83.000), Volkswagen (76.545), Hyundai (68.568) i Seat (66.142). Dacia, malgrat tenir el model més venut, és sisena, amb 65.788 vehicles.
Per marques, Toyota lidera el rànquing amb 96.290 uni-
El 2025 també ha destacat pel fort creixement dels ve-
SERVEIS AUTOMOBILÍSTICS
hicles electrificats, que han augmentat un 94,6% fins a les 225.616 unitats, un 19,6% del mercat, vuit punts més que el 2024. Els híbrids endollables han liderat l’increment amb 123.989 vendes (+111,7%), mentre que els híbrids convencionals han arribat a 482.880 unitats (+23,1%). Els elèctrics purs creixen més d’un 77%, fins a 101.628 matriculacions.
Agro Gas Truck: el rentat de camions a mà que marca la diferència a Tarragona
Un servei de confiança és aposta segura en servei, tracte i resultat
Agro Gas Truck és una empresa tarragonina dedicada i especialitzada en el rentat a mà camions. Els seus 35 anys de trajectòria avalen un servei professional i de confiança. No es tracta només de passar un raspall, l’equip dedica temps i detall a cada vehicle perquè quedi com a nou, des de la cabina fins a les llantes i parts més complicades. Tant si tens un camió cisterna, de càrrega o una furgoneta, la neteja arriba allà on moltes rentades automàtiques no són suficients. Per als vehicles industrials també ofereixen serveis complementaris, restauració de pintura o engreixat, que ajuda a mantenir totes les parts en bon estat. Aquests serveis estan pensats per cuidar no només l’aparença, sinó també allargar la vida útil del camió, ajudant-te a fer que la teva eina de treball estigui sempre a punt. Situat a Constantí (benzinera Moeve) i a N340 de Camarles (Baix Ebre), l’atenció personal marca la diferència amb un tracte proper i professional. Tant si ets autònom com si tens una flota, tenir un servei de confiança en

rentat, a Tarragona, et dona tranquil·litat, per a un camió net i ben cuidat. Agro Gas Truck és aposta segura: experiència, detall i servei.
Redacció
La renovada versió 2026 del Sandero promet encara més èxits de vendes a Dacia. CEDIDA
Adrià Recasens
L’equip dedica el temps necessari perquè el vehicle quedi com a nou. CEDIDA
empreses: motor del territori
L’obligació de la balisa V-16 a Espanya, en dubte a Europa
La CE assenyala que Espanya no ho va notificar, sense aclarir si hauria de fer-ho
Agències
La Comissió Europea ha confirmat la passada setmana que Espanya no va notificar a Brussel·les el decret que estableix l’ús obligatori de la balisa V-16 des del passat 1 de gener per a tots els turismes i furgonetes matriculats a Espanya, ni tampoc el requisit que aquests dispositius comuniquin la seva geolocalització a la Direcció General de Trànsit (DGT). Tot i això, ha precisat que correspon als Estats
membres avaluar si aquesta notificació era necessària, sense aclarir si en aquest cas era obligatòria. També ha recordat que, si un país incompleix l’obligació de comunicar projectes de reglaments tècnics, la Comissió pot adoptar mesures, inclosa l’obertura d’un procediment d’infracció. El fet podria comportar la normativa inaplicable.
La resposta, signada pel vicepresident comunitari d’Indústria, Stéphane Séjourné, arriba arran d’una pregunta
parlamentària sobre si Espanya havia notificat correctament els requisits tècnics de la balisa conforme a la Directiva europea sobre reglamentacions tècniques i quines conseqüències podria tenir una eventual manca de notificació. També es plantejava si la imposició d’un model nacional amb requisits específics podria limitar la comercialització d’alternatives i vulnerar la prohibició de restriccions al comerç dins la UE. Sobre aquest punt, la Comissió recorda que els dispositius de
CONCESSIONARI
senyalització de perill no estan harmonitzats a escala europea i es regeixen per les normes nacionals. Tanmateix, adverteix que que imposar requisits tècnics específics podria equivaler a una restricció del comerç al mercat interior, que Espanya hauria de justificar segons l’article 36 del TFUE o la jurisprudència del TJUE. Tot i això, Brussel·les no precisa si considera que la regulació de la balisa V-16 constitueix realment aquesta restricció ni si estaria justificada.
TOYOTA C-HR: evolució híbrida amb més caràcter que mai
El nou Toyota C-HR reforça la seva posició entre els SUV híbrids més reconeguts del mercat, amb una proposta que combina major eficiència, tecnologia avançada i un disseny encara més expressiu. Estrena la cinquena generació híbrida de la marca, que millora la resposta i redueix el consum tant en ciutat com en carretera.
La versió 1.8 Hybrid aconsegueix els 140 cavalls, mentre que el 2.0 Hybrid n’aconsegueix 178 en l’acabat GR Sport, amb un caràcter més dinàmic.
Aquesta variant pot incorporar tracció AWD-i, amb un motor elèctric
posterior de 30 kW que actua fins i tot a velocitats d’autopista, aportant major estabilitat i motricitat en superfícies lliscants.
Per als qui prioritzen l’eficiència diària, la versió híbrida endollable destaca especialment.
Desenvolupa 223 cavalls i ofereix fins a 66 quilòmetres d’autonomia elèctrica (WLTP), suficients per a cobrir la majoria dels desplaçaments urbans sense consumir combustible, mantenint la versatilitat d’un sistema híbrid per a viatges llargs.
El disseny continua sent un dels grans arguments del Toyota C-HR. Manté la silueta SUV coupé, ara amb línies més esmolades, òptiques da-
vanteres en forma de ‘C’ i una signatura lluminosa posterior que recorre la porta gran de costat a costat. Incorpora tiradors escamotejables, primícia en la marca, i les llandes de fins a 20 polzades en l’acabat GR Sport, disponible en totes les motoritzacions.
A l’interior, el salt tecnològic és notable. Incorpora quadre digital de 12,3 polzades, head-*up display de 10,2 polzades i el sistema multimèdia Toyota Smart Connect, amb funcions remotes des d’aplicació MyToyota. Summa cambra 360è, equip JBL i assistents com l’aparcament remot.
L’experiència de conducció manté l’equilibri característic de la marca, amb una resposta suau i silenciosa


en ciutat gràcies al protagonisme del motor elèctric, al costat d’una major solidesa i estabilitat en carretera, especialment en les versions més potents i amb tracció total.
A Toyota Autofòrum, concessionari oficial de la marca, és possible descobrir el nou Toyota C-HR amb
assessorament personalitzat, proves dinàmiques i finançament adaptat. Per als qui desitgin conèixer més detalls i experimentar de primera mà tot el que ofereix, les seves installacions estan obertes per a resoldre qualsevol dubte i mostrar el model en profunditat.

~ CONTINGUT PATROCINAT ~
Redacció
El nou Toyota C-HR està disponible a Toyota Autofòrum. CEDIDA
La balisa V-16 és obligatòria a Espanya des del passat 1 de gener. EFE
empreses: motor del territori
La transició cap al vehicle elèctric frena la producció d’automòbils a Espanya
LLa fabricació baixa un 4,3%, fins a 2,27 milions de vehicles, amb menys exportacions a Europa el 2025 INDÚSTRIA
EFE/Redacció
a indústria de l’automòbil, un dels principals motors de l’economia espanyola, va tancar 2025 amb una caiguda del 4,3% en la producció de vehicles, fins a situar-se en 2,27 milions d’unitats, segons les dades difoses per l’Associació Espanyola de Fabricants d’Automòbils i Camions (Anfac). El retrocés respon principalment a una menor demanda en els grans mercats europeus, destí majoritari dels cotxes fabricats a Espanya, i pel procés d’adaptació de les plantes industrials als nous models electrificats, segons explica la patronal de la indústria automobilística. El comportament mensual, no obstant això, mostra senyals desiguals. Desembre va
tancar amb 144.245 vehicles produïts, un 3,3% més que en el mateix mes de l’any anterior, d’acord amb la patronal. Aquest repunt puntual no ha estat suficient per a compensar un exercici marcat per l’alentiment del mercat i l’ajust industrial. Per tipus de vehicle, el descens es va concentrar en els turismes, que continuen sent el gruix de la producció nacional. Al llarg de 2025 es van fabricar 1,81 milions de cotxes, un 5,7% menys que en 2024. En canvi, els vehicles comercials i industrials —com a furgonetes i camions lleugers— van mostrar un comportament més resistent, amb un augment de l’1,2%, fins a les
FORMACIÓ VIÀRIA
463.695 unitats, segons Anfac.
Exportacions febles
A escala interanual, el desembre va tancar amb un augment del 3,3% en producció
L’ajust de la producció està estretament lligat a l’evolució de les exportacions, un element clau per al sector, atès que Espanya fabrica molts més vehicles dels que absorbeix el seu mercat intern. En el conjunt de 2025, els enviaments a l’exterior van caure un 8,2%, fins a 1,95 milions d’unitats, mentre que només al desembre el descens va ser del 7,1% interanual, segons Anfac. Per al director general de la patronal, José Luis López-Tafall, «malgrat registrar un mes de desembre en el qual s’ha crescut quant a unitats produ-
ïdes, no ha pogut compensar un 2025 marcat per la baixa demanda d’unitats a Europa, el nostre principal destí d’exportacions, i les adaptacions de les fàbriques espanyoles als nous models electrificats». Considera que aquestes dades evidencien un problema de fons: «Europa compra menys cotxes i, al mateix temps, les fàbriques estan immerses en una profunda transformació tecnològica». En aquest context, subratlla que «és necessari actuar immediatament sobre el sector de l’automoció», tant a Espanya com en el conjunt de la Unió Europea. En el cas espanyol, apunta al desplegament del Pla Espanya Auto 2030 com a full de ruta per a modernitzar la indústria i preservar la seva competitivitat. Malgrat el retrocés, Europa
SERVEIS AUTOMOBILÍSTICS
El Tancat, quatre dècades formant conductors i xòfers professionals
Amb tres centres entre El Vendrell i Santa Margarida i els Monjos, i una dotzena de professionals, el Tancat Centre de Formació acumula prop de quatre dècades formant conductors i professionals del transport. El Tancat treballa a partir de dues àrees diferenciades: l’educació viària bàsica de conductors novells per als carnets de cotxe o motocicleta, i la dedicada a xòfers professionals per al transport de mercaderies o persones, amb formació per al Certificat d’Aptitud Professional (CAP) obligatori, a més de la formació de professionals de vehicles per al transport de mercaderies perilloses per carretera (ADR). Redacció
~ CONTINGUT PATROCINAT ~

Automoció La Canonja, la baixa del vehicle gratuïta i sostenible
Si has de donar de baixa un vehicle, a Automoció La Canonja trobaràs l’ajuda i gestió gratuïta, com a Centre Autoritzat. Recolliran el teu vehicle per portar-lo a les seves installacions, tramitaran la baixa definitiva a la DGT i t’entregaran el Certificat de Destrucció del vehicle. També realitzen la taxació, gestió, descontaminació i recuperació de recanvis per a la posterior venda i reciclatge dels vehicles, i disposen de peces de recanvi amb garanties, estoc de rodes i vehicles d’ocasió. A més, compromesos amb el medi ambient, compten amb els mecanismes obligatoris per al tractament de residus generats pels vehicles desballestats. ARB
~ CONTINGUT PATROCINAT ~

continua sent el principal destí dels vehicles fabricats a Espanya, concentrant el 92,6% de les exportacions, encara que amb una quota lleugerament inferior a la de l’any anterior. Alemanya, França i el Regne Unit van liderar els enviaments, en concentrar prop de la meitat del total. Fora del continent, Anfac destaca l’augment de la demanda a Àfrica i Àsia, així com el creixement de Turquia, que guanya pes com a mercat receptor i avança a Itàlia.
Transició energètica
L’evolució de la producció per tipus de motorització confirma que la transició energètica ja està impactant a les fàbriques espanyoles. Els vehicles de gasolina, encara que continuen liderant el volum total, conti-
nuen perdent pes: en 2025 es van fabricar 890.495 unitats, el 39,2% del total, nou punts percentuals menys que un any abans. El dièsel, una tecnologia en retrocés en tota Europa, va representar el 21,6% de la producció, amb 492.241 unitats, una caiguda més moderada. En contrast, els vehicles híbrids elèctrics (HEV) van guanyar protagonisme, amb 626.441 unitats, la qual cosa suposa el 27,5% del total, gairebé vuit punts més que en 2024. Els vehicles electrificats —elèctrics purs i híbrids endollables— també van avançar, encara que a un ritme més contingut. En conjunt, van aconseguir les 225.206 unitats, el 9,9% de la producció total. D’elles, 107.732 van ser elèctrics purs (BEV) i 117.474 híbrids endollables (PHEV).
TRÀNSIT
La DGT posa horitzó al final dels cotxes de combustió en menys de deu anys
A favor de prohibir matricular aquest tipus de vehicles a partir del 2035
La Direcció General de Trànsit (DGT) ha tornat a deixar clara la seva postura sobre el futur del vehicle a Espanya amb un missatge contundent: que l’abandonament dels combustibles fòssils forma part dels objectius estratègics a mitjà termini. El seu director, Pere Navarro, ha concretat el calendari que hauria de marcar l’evolució del parc automobilístic durant els pròxims anys. «L’objectiu és posar fi als combustibles fòssils. El 2035 s’hauria de deixar de matricular aquest tipus de vehicles. És una oportunitat per a Espanya: no tenim petroli, però sí recursos com el sol, el vent i l’energia hidràulica», ha assenyalat recentment Navarro. Les seves paraules apunten
directament a la fi de la venda de cotxes nous de gasolina i dièsel a partir d’aquella data, en consonància amb el full de ruta establert per la Unió Europea.
Aquesta mesura no suposaria la desaparició immediata dels vehicles de combustió que ja circulen, però sí que fixaria un límit temporal per a la seva comercialització com a models nous.
Així, la pròxima dècada es presenta com un període clau per accelerar la transició cap a la mobilitat electrificada a l’Estat.
D’aquesta manera, la prohibició de matricular nous vehicles de combustió a partir de 2035 marcarà un abans i un després en la indústria automobilística que ja veu frenada la seva producció amb l’arribada de la modalitat elèctrica.
Redacció
empreses: motor del territori
El CUPRA Raval marcarà una nova era per a la mobilitat elèctrica a la planta de Martorell
El primer vehicle 100 % elèctric entra a la fase final de preparació
Redacció
La planta de SEAT & CUPRA a Martorell afronta el tram final del seu ambiciós procés de reconversió industrial amb l’arribada del CUPRA Raval, el primer vehicle 100% elèctric que es fabricarà íntegrament a les installacions del Baix Llobregat. El model, previst per arribar al mercat al llarg del 2026, simbolitza un punt d’inflexió per a la històrica factoria catalana, que es prepara per liderar una nova etapa centrada en la mobilitat sostenible i la innovació tecnològica.
El Raval formarà part de la nova generació de vehicles urbans elèctrics impulsada pel Brand Group Core del Volkswa-
gen Group. Aquesta producció industrial situa Martorell com una peça clau dins l’estratègia europea del consorci alemany, amb l’objectiu de convertir la planta en un centre de referència en producció electrificada, altament digitalitzada i eficient energèticament.
La reconversió ha implicat l’adaptació de prop de 160.000 metres quadrats d’installacions. La Línia 1 s’ha redissenyat completament per acollir plataformes específiques per a vehicles elèctrics, incorporant aproximadament 1.000 robots d’última generació a les àrees de xapa i soldadura. També s’han instal·lat 60 noves matrius d’estampació i una premsa PXL de gran capacitat, preparada per fabricar com-
ponents estructurals més lleugers i resistents.
Un element destacat és el pont automatitzat de 600 metres que connecta la nova planta d’assemblatge de bateries amb la línia principal de muntatge. Aquesta infraestructura permet un flux continu de bateries cap als vehicles en producció, reduint temps logístics interns i millorant la sincronització dels processos. La planta de bateries, inaugurada el desembre de 2025, és essencial per garantir l’autonomia industrial i reforçar la competitivitat del projecte.
S’han incorporat entorn a 1.000 robots d’última generació a les àrees de xapa i soldadura
A més del CUPRA Raval, aquest 2026 també es produirà a Martorell el Volkswagen ID. Polo, ampliant el volum de fabricació elèctrica i consolidant la planta com un dels principals pols del sud d’Europa en electromobilitat. La transformació ha comportat una inversió molt significativa i la implicació de centenars de proveïdors locals, que han adaptat processos i tecnologies per respondre a les noves exigències del sector.
Segons la companyia automobilística, el 2026 marcarà la culminació d’aquesta transició industrial.

El nou Formentor e-Hybrid, principal aposta de Cupra en el segment dels SUV esportius
El Formentor va ser el primer model propi de Cupra, la marca esportiva de Seat, i una de les seves versions més competitives a nivell de mercat per a aquest 2026 s’espera que sigui la nova versió híbrida endollable o PHEV. El Formentor e-Hybrid és un dels pilars
aquesta nova aposta, perquè no hi ha modificacions en el seu xassís i perquè el propulsor híbrid ofereix una xifra de potència considerable: 204 o 245 CV. La primera versió a arribar als concessionaris ha estat el Cupra Formentor VZ de 245 CV, la més potent. Baycar, concessionari oficial de SEAT, a Tarragona està ubicat a la carretera de València, km.248. BAYCAR, CONCESSIONARI OFICIAL DE SEAT
fonamentals en l’estratègia d’electrificació de la marca, combinant rendiment esportiu amb eficiència energètica.
La versió es basa en l’actualització més recent rebuda per part del model i destaca per un disseny renovat, més autonomia elèctrica i tecnologies avançades. L’estil clarament esportiu del Formentor no es perd en


Redacció
Imatge del Cupra Formentor e-Hybrid. CEDIDA
La planta de Martorell s’adapta per a la producció de vehicles elèctrics. SEAT
