20
Reus 12
La Bodega La Parra tancarà després de 70 anys d’activitat si ningú opta a mantenir el negoci
Societat 14
La Diputació reuneix tècnics i agents públics per preparar els municipis per a gestionar l’eclipsi solar de l’any vinent
La Torre del Pretori ja era un Espai de Memòria: «Les polítiques de memòria a Tarragona no són precisament ‘ex novo’»
La zona estarà activa de dilluns a divendres, de 7 a 19 h, i hi haurà dotze autoritzacions anuals i altres excepcions per accedir-hi encara que el vehicle es consideri contaminant
2 i 3
Patrimoni 4
Tàrraco ja té el seu Pla de Gestió
El document, que reclamava la UNESCO i es va començar a redactar l’any 2014, es va presentar ahir al Pretori
Seguretat
Les entrades de Reus tindran lectors de matrícula l’any vinent
Es tracta d’una mesura de seguretat que també s’aplicarà a les urbanitzacions d’Aigüesverds, Blancafort i El Pinar l 9
Salut
L’epidèmia de grip arriba abans del previst i el pic de contagis es donarà durant Nadal
l 16
Montblanc renovarà vint quilòmetres de camins rurals que estan en mal estat
Camp de Tarragona l 13
Esports
L’FCF no convoca l’Assemblea i el Nàstic demana la intervenció del Govern català
l 18
Mobilitat l L’Ajuntament acabarà avui la instal·lació de les 45 càmeres de lectura de matrícules i, la setmana vinent, es finalitzarà el desplegament dels panells d’informació dinàmica
John Bugarin
L’Ajuntament de Tarragona ultima els preparatius per a la posada en marxa de la Zona de Baixes Emissions (ZBE), que s’activarà a la ciutat el pròxim 31 de desembre. Aquest divendres, s’acabaran d’instal·lar les 45 càmeres de lectura de matrícules pel control d’accessos i sortides, mentre que, la setmana vinent, es finalitzarà el desplegament dels panells d’informació dinàmica i els sensors de qualitat de l’aire. El procés d’implementació es completarà a finals de mes amb la plataforma de gestió i la senyalització vertical i horitzontal. L’últim dia de l’any, quan estigui tot enllestit, es començarà a aplicar la nova ZBE, que englobarà principalment la Part Alta, l’Eixample i els barris marítims. Un cop entri en funcionament, quedarà restringida la circulació dels vehicles sense distintiu ambiental dins de l’àrea que quedarà delimitada pel carrer Vidal i barraquer, les avingudes de l’Argentina i de Catalunya, el carrer de Maria Cristina, el passeig Torroja i el de Sant Antoni, el Vial Bryant i el Moll de Costa.
Ahir, la consellera de Mobilitat, Sonia Orts, va voler transmetre un «missatge de tranquil·litat» a la ciutadania. «Només afectarà aquells que no tenen etiqueta», remarcava l’edil, qui assenyalava que «hi haurà moltes autoritza-
cions i excepcions». A més, indicava, l’aplicació es farà de forma progressiva. Durant el primer any, els empadronats a Tarragona hi podran accedir sense restriccions. La idea és que sigui un període d’adaptació i, al llarg d’aquest, es pugui desenvolupar una campanya d’informació, pedagogia i sensibilització. En canvi, a partir del 31 de desembre de 2026, només hi podran circular els vehicles sense distintiu de les persones amb domicili dins de la ZBE.
Campanya de comunicació «Els canvis costen, sobretot pel que fa a la mobilitat a la ciutat», reconeixia Orts, qui recordava que la normativa europea obliga tots els municipis de més de 50.000 habitants a aplicar la Zona de Baixes Emissions. Aquesta mesura pretén millorar la qualitat de l’aire i reduir la contaminació acústica dels vehicles a la ciutat, així com contribuir a la lluita contra el canvi climàtic, fomentar una mobilitat més sostenible i impulsar l’eficiència energètica en el transport.
Aquesta mateixa setmana, l’Ajuntament ha iniciat una «intensa» campanya de comunicació per tal de preparar
El consistori ha iniciat una campanya per informar la ciutadania
l’inici de la ZBE. Per una banda, s’han començat a repartir cartes a les llars de la ciutat on s’inclou un quadríptic amb els principals dubtes i respostes de la implantació d’aquesta mesura. Per l’altra, també s’està desplegant una campanya de publicitat exterior que inclou banderoles, cartells, culeres de bus, opis entre d’altres. Igualment, estan previstes insercions publicitàries durant aquest mes de desembre. A més, s’iniciarà també una campanya conjunta tant als aparcaments com als autobusos municipals de l’EMT, que inclourà la instal·lació de cartells i el repartiment de flyers a la ciutadania.
Infraccions greus
El passat mes de juny, el ple municipal va aprovar la nova ordenança de la Zona de Baixes Emissions amb els vots a favor del PSC, Junts i els consellers no adscrits Javier Gómez i Jaime Duque; les abstencions d’ERC i ECP; i el vot en contra del PP i Vox. Aquesta normativa fixa que els vehicles sense etiqueta ambiental tindran prohibit l’accés els dies laborables —de dilluns a divendres— de 7 a 19 hores. L’incompliment de les restriccions de circulació dins de la ZBE es considerarà una infracció greu i es castigarà amb multes de 200 euros, tal com marca la Llei sobre trànsit. En cas de reincidència, la sanció pot incrementar-se fins a un 30%.
Societat l Aquesta setmana ha començat a funcionar l’Oficina d’Atenció a la Ciutadania de la Zona de Baixes Emissions. Els tarragonins i tarragonines i totes les persones que es desplacin a la ciutat i que tinguin dubtes sobre la implantació de la mesura es poden dirigir
a l’OMAC (Rambla Nova, 59), on un equip de quatre persones els atendrà de 8 a 15 hores. La ciutadania també pot trucar al 977 053 077 o escriure a zbe@tarragona.cat. «No volem deixar ningú enrere», afirmava ahir la consellera de Mobilitat, Sonia Orts. Redacció/G.Martí
La futura Zona de Baixes Emissions de Tarragona englobarà principalment la Part Alta, l’eixample i els barris marítims. Cedida
Sancions
Euros
Multa que es pot rebre, amb un 30% de recàrrec per reincidència.
Les persones empadronades quedaran exemptes durant el primer any
Mobilitat l Hi ha 12 accessos anuals exempts de sanció i moltes altres autoritzacions
J. Bugarin
Els vehicles sense distintiu ambiental no podran entrar a la Zona de Baixes Emissions els dies laborables des de les set del matí fins a les set de la tarda. Tot i això, la normativa municipal que marca les restriccions de circulació en aquest espai contempla moltes excepcions. Les persones empadronades a Tarragona quedaran exemptes de sanció durant el primer any d’aplicació. En canvi, els residents de l’interior de la ZBE gaudiran d’aquesta impunitat fins al 31 de desembre del 2027. A més, a partir del 2028, els vehicles amb etiqueta B deixaran de tenir-hi accés lliure.
Els usuaris que no compten amb distintiu ambiental podran entrar de forma esporàdica a la Zona de Baixes Emissions dotze dies a l’any sense tramitació prèvia. Igualment, l’ordenança contempla 24 autoritzacions disponibles, algunes de les quals també seran automàtiques. Per exemple la dels vehicles que accedeixin als aparcaments municipals que es troben dins de l’àrea restringida. En altres casos, les autoritzacions s’hauran de tramitar a través del registre de vehicles que l’Ajuntament activarà pròximament. És el cas dels vehicles de transport de persones amb mobilitat reduïda, els de les persones amb rendes baixes, els vehicles que aparquin a pàrquings privats dins la ZBE i els serveis essencials o d’emergència, entre d’altres.
Com funcionarà cada etiqueta?
Vehicles de gasolina antics (des del 2000) i de dièsel anteriors al 2014. Podran circular per dins de la ZBE fins al 31 de desembre de l’any 2027.
Vehicles de gasolina matriculats a partir del 2006 i de dièsel a partir del 2014. Podran circular per dins de la ZBE sense restriccions.
Vehicles híbrids, ‘mild-hybrid’ o que utilitzen gas natural o gas liquat del petroli. Podran circular per dins de la ZBE sense restriccions.
Vehicles 100% elèctrics o híbrids endollables amb gran autonomia elèctrica. Podran circular per dins de la ZBE sense restriccions.
Horari de la ZBE
31/12
2025
Entra en vigor la ZBE. Els empadronats queden exempts de les restriccions de circulació.
31/12
2026
Només els residents de dins la ZBE queden exempts de les restriccions de circulació.
01/01
2028
Els vehicles amb etiqueta ambiental B deixen de tenir accés lliure a la ZBE.
7 a 19 h
De dilluns a divendres laborables
Qui està exempt de complir amb la ZBE
Persones amb mobilitat reduïda (autorització contínua o puntual)
Persones amb rendes baixes (segons criteris socioeconòmics del Decret 132/2024)
Transport de persones amb malalties que impedeixen l’ús del transport públic
Residents a Tarragona* (fins al 31/12/2026)
Residents dins la ZBE* (fins al 31/12/2027) estacionament en un sol sector
Vehicles estacionats en aparcaments privats o públics dins la ZBE
Vehicles històrics (autorització només per a la plaça d’estacionament)
Vehicles de professionals a punt de jubilar-se (menys de 5 anys)
Serveis essencials i d’emergència
Transport de persones
Transport i mercaderies
Activitats professionals i comercials
Vehicles amb accés puntual (fins a 12 autoritzacions anuals)
Vehicles amb matrícula estrangera no identificada per la DGT (fins a 12 autoritzacions)
Política
Una dècada després, el conjunt patrimonial de Tàrraco disposa per fi del seu Pla de Gestió. Aquest document marcarà el futur d’aquests espais i les accions que haurà de dur a terme el Consorci entre les administracions públiques. «Enguany hem celebrat molt el 25è aniversari de la declaració de la Unesco, però aquest Pla és el més important. Implica saber què volem fer amb el nostre patrimoni», va exposar ahir Rubén Viñuales, alcalde de Tarragona.
La Generalitat de Catalunya va organitzar ahir una jornada sobre la gestió del patrimoni mundial a la sala del sarcòfag del Pretori. Un esdeveniment que va acabar amb la presentació del Pla. «És el primer que fem a Catalunya en una ciutat declarada patrimoni mundial. És una eina essencial per garantir la protecció del conjunt a llarg termini», va exposar Marina Miquel, subdirectora general del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat. Un document de planificació dels monuments que reclamava l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura i que es va iniciar l’any 2014. D’aquesta manera, la ciutat compleix amb els requisits de l’ens i entrega un full de ruta amb el qual compten un 30% de les ciutats patrimoni mundi-
al d’Espanya. «Per diferents motius, no es va acabar presentant en un primer moment. També va afectar que no s’aprovés el nou POUM i es va veure necessari actualitzar-lo el 2019», va explicar Maite Miró, cap del servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat. El lliurament final del document es va fer el 2023, mentre que la presentació en societat
«No hem tingut una visió global. Hem estat trenta anys donant tombs»
s’ha fet dos anys més tard. El document parteix d’una diagnosi exhaustiva que analitza aspectes clau com el manteniment, la recerca, la gestió, l’urbanisme, la normativa, la difusió, els riscos i la gestió turística als elements patrimonials.
Zones d’amortiment
El Pla de Gestió articula les seves propostes a través de
sis programes que inclouen setze plans d’actuació. Entre els treballs a impulsar hi ha el desenvolupament d’un pla especial de protecció del patrimoni arqueològic i la definició de les zones d’amortiment, d’acord amb les demandes de la UNESCO. També s’hi preveu l’aplicació de mesures de conservació preventiva i manteniment continuat, la prevenció de
riscos externs potencials, la programació d’intervencions directes de restauració, l’impuls d’un pla de recerca multidisciplinària i l’actualització de la carta arqueològica en el marc de l’arqueologia urbana.
Unificar visites
Paral·lelament, s’estableixen línies per a la museïtzació integral de la Tàrraco romana, la creació d’un sistema unificat i multilingüe de senyalització, l’homogeneïtzació de tarifes i horaris i la promoció conjunta dels equipaments, així com la definició d’una imatge comunicativa integrada i el disseny de noves experiències turístiques associades al patrimoni. Concretament, es preveu la creació de tres noves experiències per als visitants. «La ciutadania no entén el patrimoni segons quina és l’administració titular. No hem tingut una visió global. Hem estat 30 anys donant tombs», va lamentar Viñuales.
Més enllà, el batlle va assegurar que el Consorci es constituirà aquest 2026 independentment de l’aprovació dels pressupostos catalans. Alhora, va garantir que l’organisme continuarà el seu curs i «no hauria de perillar» en cas que no s’aprovin nous comptes a la Generalitat. Precisament, el Pla de Gestió ja marca diferents inversions que haurà d’assumir el Consorci en el curt i mitjà termini per complir amb les accions.
Algunes de les pel·lícules més destacades dels pròxims dies
Lady Avui, 20 h
Antiga Audiència Entrada: 6 €
Llueve sobre Babel
Demà, 20.30 h
Sala el Cau Entrada: 6 €
Father Mother Sister Brother 07/12, 21 h. Antiga Audiència Entrada: 6 €
La furgo 08/12, 12 h
Teatret del Serrallo Entrada: 6 €
Arco 08/12, 16.15 h
Teatre Tarragona Entrada: 6 €
Frontera 08/12, 19 h
Teatre Tarragona Entrada: 6 €
Cultura l La 25a edició del certamen oferirà nombroses estrenes durant els pròxims dies
Redacció
El Festival Internacional de Cinema de Tarragona REC torna a posar la ciutat en el mapa de la indústria cine matogràfica. Després d’una gala inaugural amb una gran participació, celebrada aquest dimecres, arriben cinc dies plens d’estrenes i de pel· lícules en nombrosos espais de Tarragona.
Avui es podrà gaudir de títols com Sorda (11 hores a l’Antiga Audiència), La 42 (16.15 hores a l’Antiga Audièn cia), Las líneas discontínuas (18 hores a l’Antiga Audièn cia), Julian (18 hores a la Casa
Canals), Un fantasma útil (20 hores a la Casa Canals), Lady (20 hores a l’Antiga Au diència) i Pillion (22.10 hores a l’Antiga Audiència). Entre aquestes pel·lícules desta quen Lady, una sàtira britàni ca premiada al Festival Black Nights de Tallin, i Las líneas discontínuas, nova proposta d’Anxos Fazáns, en estrena a Catalunya.
Grans propostes pel pont Les propostes continuaran durant el cap de setmana i fins dilluns, de manera que tarragonins i visitants podran gaudir d’un pont festiu ple de cinema. Entre els noms més
reconeguts de la programació destaca l’arribada de Father Mother Sister Brother, la nova
pel·lícula de Jim Jarmush, guanyadora del Lleó d’Or a Venècia i protagonitzada per
El dia 7 tindrà lloc l’Screening Test, on el públic participa activament en el film
Adam Driver, Cate Blanchett i Tom Waits. També s’hi podrà veure La Grazia, de Paolo Sor rentino, premiada al Festival de Venècia. Per al públic fami liar, el festival recupera la sec ció RECXics amb títols com Arco, produïda per Natalie Portman i favorita als Oscars d’animació.
A més, el 7 de desembre, és el torn d’un dels clàssics del REC: l’Screening Test, on
La Grazia 08/12, 21.30 h
Teatre Tarragona Entrada: 6 €
el públic podrà veure, i opi nar, sobre el film guanyador del Primer Test, el laboratori d’acompanyament del RE CLab. Aquesta sessió, que requereix d’acord de confi dencialitat, permet participar del procés de creació d’una pel·lícula encara no acabada. Durant els pròxims dies, Tarragona es convertirà en punt de trobada entre públic, creadors i indústria, amb pro jeccions, espais professionals, cinema internacional i sessi ons en escenaris patrimoni als singulars. El REC convida la ciutadania a sumar se a un aniversari que celebra vint i cinc anys de cinema compar tit.
Entrades, a web i taquilla Les entrades i abonaments per a la programació dels pròxims dies continuen dis ponibles a través de festivalrec.com, i també es poden adquirir a les taquilles minuts abans de cada sessió mentre hi hagi localitats disponibles.
Redacció
Tarragona ha reunit més de 200 empreses i professionals que han omplert el Palau Firal i de Congressos en una nova edició del Cluster Day d’ACCIÓ, l’agència per a la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Treball. La jornada d’enguany s’ha centrat en el concepte de la hibridació, és a dir, de la necessitat de punts de trobada entre diverses activitats, recerques o tecnologies per desenvolupar noves propostes de valor que incrementin la competitivitat empresarial. Durant tot el matí s’han succeït diverses sessions amb la participació, entre d’altres, de Marc Canal, Sènior Fellow al McKinsey Global Institute; o de la futurista KD Adamson, que ha abordat els fonaments per a un futur híbrid. A banda
de les ponències, l’acte també ha comptat amb una taula rodona amb la participació de les empreses, Sener, Starlab, GasN2 i PortAventura World, on han exposat les seves experiències com a empreses multidisciplinàries. En aquesta línia de cercar la juxtaposició de coneixements i disciplines per estimular la competitivitat empresarial, el Cluster Day també ha viscut dues sessions paral·leles on
S’ha posat en valor la importància de l’intercanvi de coneixements
s’han exposat les experiències de companyies com Kriskadecor, Lavínia o Filmin.
Clústers a Catalunya Els clústers són agrupacions d’empreses i entitats d’una mateixa cadena de valor que s’uneixen per desenvolupar projectes conjunts de collaboració que impulsin la seva competitivitat. A Catalunya, ACCIÓ ha acreditat un total de 27 clústers que reuneixen més de 3.000 empreses amb un volum de negoci conjunt de més de 80.000 milions d’euros. En total, les empreses tarragonines són presents en 24 d’aquests clústers.
La programació es va presentar ahir a la seu del Port.
‘Nadal de Somni’ il·luminarà el Moll de Costa amb més de 60 propostes culturals
Societat l El Port de Tarragona ha donat la benvinguda al Nadal amb una proposta plena d’encant i llum. Sota el títol Nadal de Somni–La màgia de la llum, la programació nadalenca ofereix més de 60 activitats i espectacles gratuïts que ompliran el Moll de Costa de vida i emoció fins al 6 de gener de 2026. La presentació oficial va tenir lloc ahir a la sala de premsa de la seu institucional del Port, tot i que la màgia va començar el passat 29 de novembre
amb l’encesa de les llums de l’arbre del Serrallo i la illuminació del Moll de Costa. Cada racó s’omplirà d’activitats per a totes les edats: tallers creatius, espectacles familiars, música, dansa i tradicions populars com les colles castelleres, la Cucafera, els Nanos o la Vibrieta. Una de les propostes més esperades serà el Magatzem Reial al Refugi 1, un espai màgic on els infants podran lliurar les seves cartes als Reis Mags d’Orient. Redacció
El col·lectiu Photo Km0 presenta ‘Sediments’, el primer volum de ‘Quaderns
Cultura l El Col·lectiu
Photo Km0 va presentar ahir Sediments, un projecte fotogràfic col·lectiu i multidisciplinari. Aquest foto llibre de Carles Llop i Rosa Comes es tracta del primer volum de la col·lecció Quaderns del Llamp. Aquesta publicació aprofundeix en el control i el descontrol dels estrats interiors, i ho fa mitjançant díptics d’imatges i versos ho-
ritzontals, que dialoguen sota el conjur de les xifres del present i la veritat. Amb aquesta proposta íntima i potent comença una nova iniciativa editorial del grup Photo Km0, que té l’objectiu de materialitzar, acuradament i amb estima, algunes de les mirades del sud.
D’entrada, es poden entendre els sediments com una acumulació incoherent
de partícules que s’han anat dipositant amb un cert ordre cronològic, però, més enllà del que és visible, la paraula ens permet evitar el temps i l’esbós pot resultar més precís que una descripció aparentment detallista. L’acte de presentació, que es va celebrar ahir a la Sala Zero, va comptar amb un refrigeri i una sessió musical a càrrec d’Octavi Lobo. Redacció
Un xoc frontal a l’N-340 acaba amb cinc ferits lleus
Successos l Cinc persones van resultar ferides lleus en un xoc frontal entre una furgoneta i un cotxe, ahir al matí, a l’N-340 a l’altura de Tarragona. Segons han confirmat Bombers, com a conseqüència de la topada la furgoneta ha bolcat i el seu conductor ha quedat atrapat mecànicament, i s’han hagut de fer tasques d’exarceració. Shaila Cid
Seguretat l També n’hi haurà als accessos d’urbanitzacions com Aigüesverds, Blancafort i El Pinar
Sergi Peralta Moreno
L’Ajuntament de Reus instal· larà lectors de matrícules en diferents punts perifèrics de la ciutat per millorar la se guretat viària i ciutadana i la mobilitat sostenible. Les càmeres se situaran a les en trades principals, així com a les urbanitzacions Aigües verds, Blancafort, El Pinar i Sant Joan, així com al polígon Agro Reus i a Mas Pellicer. Fonts municipals concreten que la previsió és que el con tracte per al subministra ment, la instal·lació i el man teniment del sistema surti a licitació el gener per un valor estimat d’uns 500.000 euros, s’adjudiqui en uns quatre me sos i s’implanti en un termini màxim de quatre mesos més, «de tal manera que abans d’acabar 2026 estigui finalit zat».
La mesura consisteix en el control dels vehicles que ac cedeixen i surten de la ciutat o de determinats entorns re sidencials amb l’objectiu de millorar la seguretat viària i ciutadana. De fet, era un dels suggeriments del veïnat de les urbanitzacions de la perifèria, que considera que és una eina
Es preveu substituir i ampliar les càmeres de vigilància a Mas Abelló i Mas Pellicer
útil i dissuasiva per evitar furts i robatoris. Addicional ment, el consistori preveu la substitució i l’ampliació de càmeres de videovigilància als barris Mas Abelló i Mas
Pellicer. El projecte també permetrà obtenir dades per analitzar la mobilitat genera da en l’àrea metropolitana. La regidora de Seguretat Ciutadana i Convivència, Do
lors Vázquez, assenyala que el sistema «suposa un pas més en el desplegament del pla de videovigilància de la ciutat i en el procés de modernització contínua de la Guàrdia Urba
na, però, en definitiva, suposa un pas més perquè Reus sigui una ciutat amb més seguretat i millor convivència». El sistema de lectura de matrícules ha de permetre analitzar les entrades i sor tides constants de vehicles del municipi per millorar la mobilitat sostenible i la capa citat de resposta dels cossos policials davant la detecció de conductors potencialment perillosos, així com per actua cions a la via pública que po sin en risc la seguretat ciuta dana o que siguin incíviques, ja que s’emetrà un avís en de tectar una situació anòmala.
En l’àmbit de la seguretat viària, l’Ajuntament destaca que les dades recollides han de contribuir a la pacificació de vials i zones clau, la millo ra de la disciplina viària i de l’ordenació del trànsit urbà, la reducció de l’accidentalitat i la contaminació, el foment de la vianalització i d’alterna tives de mobilitat més respec tuoses amb el medi ambient i l’impuls de l’economia en àre es urbanes.
També permetran opti mitzar els recursos policials, progressar en la col·laboració entre cossos de seguretat i la reactivitat davant incidents, ser més eficients en investi gacions d’accidents i fets, po tenciar la capacitat d’anàlisi i disposar d’eines per avançar en el patrullatge preventiu.
Addicionalment, l’anàlisi de les dades ha de ser útil de cara a la planificació muni cipal, la gestió òptima dels recursos públics, la millora del medi ambient, la poten ciació de l’economia i l’estudi de l’impacte de les visites i el turisme al municipi.
Habitatge l L’Ajuntament ha adquirit per tanteig i retracte tres habitatges per destinar-los a lloguer social
Miquel Llaberia
El Servei d’Habitatge compleix un any des de la seva posada en funcionament després de rellevar en el càrrec a l’Oficina d’Habitatge per tal «de ser més agosarats i ambiciosos». Des d’aleshores alguna de les fites aconseguides per la regidoria han estat l’adquisició, per via de tanteig i retracte, de tres habitatges per valor de 175.000 euros entre la compra i les reformes. D’aquests n’hi ha dos que ja estan llogats i es preveu adquirir tres habitatges més en un futur. A això s’han de sumar les promocions en marxa tant a Mas Iglesias com a la Riera d’Aragó, que suposen la construcció d’un total de 192 habitatges amb lloguer assequible que s’esperen adjudicar durant la primera meitat de l’any vinent.
A la vegada, el Servei ha establert contacte amb tres fundacions sense ànim de lucre que compren habitatges per posar-los a disposició de l’Ajuntament; Resilis, que ha aportat 5 habitatges, Habitat3, amb 13 habitatges, i Llars Familiars, que n’han aportat 4. Per un altre costat, actualment es treballa en la inversió de 40.000 euros per rehabilitar i posar al dia alguns edificis del parc d’habitatge municipal.
Un any que la regidora d’Habitatge de l’Ajuntament de Reus, Anabel Martínez, considera que ha «complert més o menys amb les expectatives» d’un servei que amb el seu trasllat a un edifici més gran havia també de dur a terme més tasques: «L’Oficina d’Habitatge es basava simplement en la gestió de tràmits per la ciutadania. Vam voler obrir el Servei d’Habitatge per estudiar, planificar i abordar l’habitatge en tota la seva dimensió». Ara fa un any les línies d’acció que es va marcar el govern van ser incrementar l’oferta d’habitatge assequible,
HPO de Mas Iglesias que es preveu inaugurar l’any vinent, una de les principals accions pel que fa a habitatge del mandat actual. Tjerk van der Meulen
El Servei va substituir l’Oficina d’Habitatge amb l’objectiu d’anar més enllà
la compra i rehabilitació d’habitatge, el manteniment del parc públic municipal i establir estratègies a llarg termini.
Uns objectius que per tal d’assolir-los el consistori va
trobar necessari buscar unes noves instal·lacions: “Era important dotar-nos d’una estructura, també això ens ha permès fer una atenció a les persones molt més personal”. Per tal d’aprofitar aquest nou espai també es va decidir contractar nou personal, com la incorporació d’un nou arquitecte que ha treballat, per exemple, en la rehabilitació
«Treballem fins al final perquè les famílies no vagin al carrer»
Desnonaments l L'Ajuntament ha garantit una residència alternativa en 45 casos d'ordre judicial de llançament durant aquest 2025
Miquel Llaberia
La regidora d’Habitatge de l’Ajuntament de Reus, Anabel Martínez, assegura que els desnonaments viscuts a Reus els darrers anys és una situació que li «sap molt de greu», però que «des de l’Ajuntament fem tot el que podem per atendre’ls». En aquest sentit, afirma que durant l’any 2025 han acompanyat a 194 unitats familiars amb
ordre judicial de llançament. En 45 casos, s’ha resolt la seva situació d’exclusió residencial per mitjà d’una solució residencial alternativa, en 133 casos s’ha aconseguit la pròrroga judicial del llançament i 16 ocasions s’ha executat l’ordre de llançament. «Òbviament, els que surten a la llum són aquells que finalment no se’ls ha pogut reubicar», comenta la regidora. En aquest sentit, Martínez
apunta que el tractament és molt divers segons els casos, però que sempre s’intenta, en la mesura dels recursos disponibles, oferir alguna alternativa. «Hi ha famílies que se les acompanya, però no es troba la solució més adequada o que els agradi», afirma, afegint que hi ha casos en què la família decideix rebutjar les alternatives que s’ofereixen, una decisió que en tot cas «respectem, però l’administració arriba fins a on arriba». A més, lamenta profundament que, tot i que hi ha casos en què malauradament és dur a terme el desnonament, «quedi amagada tota la bona
El Pla 50.000 habitatges de la Generalitat
Actualment, l’Ajuntament està a l’espera que la Generalitat de Catalunya resolgui la convocatòria del Pla 50.000 en breu. El consistori reusenc va posar a disposició del Govern el passat mes de juny quatre solars de la ciutat on es podrien construir al voltant de 300 habitatges. La regidora d’Habitatge, Anabel Martínez, espera tenir resposta en pocs mesos: «No ho sé segur, però imagino que hauria de ser abans del març, ja que crec que han d’obrir una nova convocatòria al març». Fonts del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica consultades per Diari Més afirmen que «encara està en tramitació».
d’habitatges al barri Fortuny.
Jovent
El passat mes d’octubre el consistori va fer una crida perquè les persones de menys de 35 anys s’inscriguessin al Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial de Catalunya. Segons confirmen, s’haurien rebut vora 400 sol·licituds telemàtiques. Cal recordar que hi ha una reserva del 35% de les promocions d’HPO de Mas Iglesias i la Riera per al col·lectiu de joves.
La regidora d’Habitatge lamenta els casos de desnonaments. Aj. Reus
feina que fa el personal tècnic per resoldre molts altres casos». «Puc assegurar que treballem fins a l’últim minut perquè les famílies no vagin al carrer», reivindica la regidora.
«L’Enerhub no és un congrés
clau de Reus, és un congrés pensat per al territori i té vocació
Entrevista l El regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat creu que el congrés de transició energètica que avui acull firaReus pot servir per exportar a altres ciutats l’experiència reusenca en renovables
D.P.
Avui divendres, firaReus acull la primera edició del congrés de transició energètica Enerhub Reus, una jornada organitzada per l’Ajuntament de Reus que vol convertir-se en un punt de referència per al sector energètic del futur. Daniel Rubio, regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat, és un dels principals impulsors del congrés i de tot el que implica. Com neix l’Enerhub i per què a Reus?
«L’Enerhub neix perquè el model de gestió energètica els cinc o sis darrers anys a la ciutat, que ja hem compartit en diversos fòrums, pot servir de referència a altres indrets per desenvolupar els seus projectes energètics.
Això sí, tenint en compte que les solucions energètiques es treballen i desenvolupen en un espai territorial més gran, on passen i passaran moltes coses. Per tot això, creiem que calia compartir aquests projectes en un congrés obert al territori».
Cal entendre, doncs, que és un certamen pensat sobretot per al sector professional i les administracions.
«Bàsicament, es tractaria de reunir el teixit professional del territori, donat que és bàsic que les empreses i els grans consumidors d’energia
El CdL programa activitats culturals
Cultura l El Centre de Lectura de Reus oferirà el dimarts 9 de desembre una conferència sobre El Pas de Saint-Exupéry per l’Hospitalet de l’Infant, a càrrec de l’historiador Alfons Tejero. A continuació, el dijous 11 de desembre acollirà la presentació del llibre L’excursionisme valencià, esport i compromís cívic, de Vicent Pitarch. Redacció
Sector privat
«És bàsic que les empreses s’impliquin en el procés de descarbonització»
s’impliquin en els processos energètics que hi ha iniciats, i també altres administracions públiques».
Amb quina vocació de futur neix el congrés? Penseu ja en una segona edició?
«Inicialment, vam pensar en un congrés d’una sola jornada, però és cert que aquest dijous ja hem començat les primeres activitats i hi havia la temptació de fer més actes.
D’entrada ens sembla que és una bona manera d’arrencar,
amb ‘networking’ i compartint una estona distesa entre els participants, per tal de centrar-nos en les sessions de cara a avui divendres. També és cert que ja treballem en una segona edició i està per veure com haurà de ser i si movem les dates per completar el congrés amb altres activitats».
L’apunt
Un programa intens
El programa de l’Enerhub arrenca a les 9 del matí, amb una ponència de Míriam Díaz, experta en descarbonització industrial. Després hi haurà taules rodones sobre transició en empreses, emmagatzematge energètic i finançament europeu, renovables no solars, comunitats energètiques, transport o xarxes elèctriques.
El que és innegable és que les inscripcions han estat un èxit, perquè heu ampliat aforament.
«D’entrada vam voler ser prudents i ens vam marcar que 300 assistents seria una bona xifra per començar. Tot i això, vist l’elevat interès, vam haver d’ampliar la xifra màxima fins a 450 persones i tancar les inscripcions en aquesta xifra».
I la seva procedència? «Hi ha sobretot agents del territori, com la Cambra i altres agrupacions, a més d’entitats i empreses, però en cap cas és un congrés pensat en
clau de Reus; és un congrés del territori i té vocació per anar més enllà. Per exemple, els patrocinadors i expositors que tenim són col·laboradors que no s’han anat a buscar, sinó que s’han interessat ells per tal de ser-hi presents. Tothom que és al congrés hi és perquè ha volgut ser-hi, no perquè se li hagi pagat per venir».
El programa ofereix un extens repertori d’iniciatives i tecnologies molt més enllà del que ara tenim sobre la taula. S’ha buscat el ventall més extens possible? «És el ventall que tenim al territori i no tenia massa sentit parlar de tecnologies que ja s’han tractat en altres trobades. El que hem volgut és aportar tot el coneixement de tota mena que actualment hi ha disponible en el sector de la descarbonització, veure cap on avança la tecnologia, mostrar casos d’èxit i mostrar a les empreses les línies de creixement aplicant energies netes. És un congrés molt ric en continguts i anem amb un doble programa que permetrà seguir xerrades i taules rodones en paral·lel en funció de les prioritats o preferències de cada participant». I confirma que les polítiques energètiques de Reus van pel bon camí... «Reus continua sent valenta en les seves polítiques i, de fet, és la cinquena ciutat de l’Estat que ha posat més fotovoltaicta per autoconsum en els últims anys, i això és fruit d’aquesta política de fer les coses molt fàcils i ajudar econòmicament qui ho necessita, però també cal continuar, perquè en molts municipis les ajudes s’han tallat, però nosaltres creiem que hem d’anar més lluny del primer incentiu i continuar endavant».
Sergi Peralta Moreno
La Bodega La Parra ha celebrat 70 anys aquest 2025. L’actual gerent, Marc Niubó, va agafar les regnes de l’històric negoci del raval de Santa Anna fa més d’una dècada. Provinent del sector industrial, va llançar-se a l’aventura. Hi ha hagut moments complicats, però «amb esforç, dedicació, ganes, especialitzant-te, estudiant i aprenent de l’ofici, vas tirant endavant». Mesos enrere, Niubó va rebre una proposta de feina, una «oportunitat de créixer laboralment», que no podia rebutjar. Va decidir mantenir oberta la botiga encara que només fos els dissabtes, empès pel caliu del veïnat i la clientela, i amb la voluntat de traspassar l’activitat perquè no desaparegués. No ha estat possible. El 31 de desembre del 2025, La Parra abaixarà la persiana definitivament. «El meu somni seria que no es perdés un comerç històric de Reus», se sincera el gerent. Encara hi ha temps: «Si apareix algú amb ganes, en parlem i a veure què es pot fer». Vol «posar-ho fàcil». I és que tot i que la trajectòria de la bodega es remunta al 1955, són 70 anys «que coneguem», atès que «tenia clients d’edat avançada, com de 94 anys, que abans de la pandèmia em deien que quan eren petits venien aquí a buscar les barres de gel, la llet envasada, el iogurt». «Té molt de recor-
l Comerç
El negoci tancarà definitivament el 31 de desembre, després de 70 anys de trajectòria, si no s’aconsegueix concertar un traspàs
regut aquest negoci», explica Niubó. Fins ara hi ha contactat gent interessada, «però
Ocupació l Francesc Castellana va debatre l'encaix de la iniciativa amb el regidor Subirats
Sergi Peralta Moreno
El director del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), Francesc Castellana, va visitar Reus dimecres per conèixer de primera mà la feina que es desenvolupa al Mas Carandell, així com descobrir el projecte de l’Escola dels Oficis. El regidor d’Empresa, Formació i Ocupació, Òscar Subirats, detalla que Castellana «va valorar moltíssim la idoneïtat del projecte, perquè va molt en la línia del que són les polítiques actives d’ocupa-
ció del SOC». L’edil afirma que va ser una reunió «molt profitosa» i que «ens vam instar a continuar-ne parlant, perquè també han de tenir un paper determinant de tot això». «A partir d’aquí, passaran més coses», va avançar. Subirats apunta que també es va parlar del model de governança publicoprivada que ha de regir l’Escola dels Oficis. Així mateix, recorda que a l’edifici del Vapor Vell, que continua el projecte de rehabilitació i adequació, «no només ha de servir per donar
no s’ha acabat de concretar». «La il·lusió és que no es perdi», afegeix. El traspàs facilitaria
el manteniment del negoci i «després que cadascú s’ho adapti com vulgui».
Niubó: «El meu somni seria que no es perdés un comerç històric de Reus»
Va ser el 12 de febrer del 2014, a la tarda, que el sommelier va apujar per primera vegada la persiana de la bodega. Va intentar no alterar gaire l’essència original i actualitzar-se als nous temps. «Jo no venia d’aquest sector i l’oportunitat em va arribar una miqueta per casualitat», explica. El món del vi mai no havia estat del seu interès, si bé sempre havia estat «present a casa». «M’ho vaig estar mirant i vam decidir tirar-ho endavant», relata. Ha impulsat tastos, ha servit al sector de la restauració, ha enviat licors a «tot arreu d’Espanya pràcticament». «La valoració és molt positiva», afirma.
Els veïns del barri i els clients habituals de seguida van rebre’l amb els braços oberts, fins al punt que, quan va comunicar-los que havia rebut una oferta laboral en un celler, el clam unànime era que «no ens pots deixar així, has de fer alguna cosa». Van comprometre’s que, si obria els dissabtes al matí, respondrien. I «pràcticament tothom ha vingut». Amb una jornada reduïda, ja era prou per cobrir les despeses i pagar els proveïdors, «però arriba un moment que t’has de centrar en una feina i avançar laboralment». «El desig és que algú ho segueixi», conclou.
resposta a la demanda del teixit empresarial en matèria de formació i qualificació professional, sinó que també ha de ser un espai on conflueixin diferents realitats vinculades
al món de l’ocupació». En aquesta línia, hi ha d’haver «un encaix» per concentrar «tots aquells serveis que ofereix l’Ajuntament de cara a l’empresa», amb l’Oficina d’Atenció Empresarial, i una idea més àmplia «del món de l’ocupació i la hibridació entre unes administracions i altres». «Això també ho va estar valorant», tanca.
Religió l La junta de govern cessada de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Reus va emetre ahir un nou comunicat a través del seu perfil de xarxes socials, en què afirma que al temple de la Puríssima Sang "hi viu una família vulnerable sense recursos". En el comunicat asseguren ser coneixedors de què "persones no autoritzades volen tornar a trencar els panys del temple per entrar dins sense cap legitimitat". Precisament, ahir dijous 4 de desembre l'Arquebisbat va tornar a intentar accedir al temple, després de la negativa dels rebels de parlar. "Per via decret els vam instar a dialogar el passat dilluns, que ha estat en tot moment el nostre interès, solucionar-ho dialogant", afirmen fonts de l'Arquebisbat consultades per Diari Més. Alhora, lamenten que aquesta situació continua allargant l'impediment d'accés a un lloc de culte i que, fins ara, no són coneixedors de la presència d'una família vulnerable vivint allí. Per la seva banda, la junta cessada recorda que "continuen les obres de sanejament sol·licitades per Urbanisme segons decret". MLB
Societat l L'Ajuntament de Reus se suma a la celebració del Dia Internacional del Voluntariat avui divendres 5 de desembre fent una valoració positiva de la tasca feta des del Punt de Voluntariat. Entre l'1 de gener i el 30 de novembre, el Punt de Voluntariat ha registrat a 76 persones voluntàries inscrites i, pel que fa a les entitats, hi ha 102 vinculades al servei. A més, els organismes que acullen a persones voluntàries han passat de 24 a 27. Per celebrar-ho es preveu dur a terme activitats, sortejos i un esmorzar en un acte al Mercat Central a partir de les 10 hores. Redacció Reus se suma al Dia Internacional del Voluntariat
Urbanització l El projecte proposa l’ampliació dels traçats, l’adequació de trencaaigües i la retirada de residus de fibrociment
Adam Díaz Garriga
L’Ajuntament de Montblanc renovarà 20 quilòmetres de camins agraris al municipi, considerats en «mal estat» o amb necessitats d’alguns trams. El projecte, que encara no s’ha adjudicat a cap empresa per dur a terme els treballs inicials, incorpora la millora d’almenys 18 trams, per alguns dels quals també hi ha ampliacions projectades, fins als 3,5 metres de calçada.
Les millores previstes s’executaran en quatre grups de camins, començant pels traçats del Canar, Pinetell i la Rasa dels Prats. Entre la resta de traçats, destaquen les adequacions del camí de l’Àrea de servei A2 a Mas de Gassol, d’1,8 quilòmetres, i el camí de la Tossa, de 2,2. En total, la superfície que patirà les obres de condicionament afectarà 10.095 metres quadrats. Les obres es podran dur a terme després d’aprovar una subvenció de l’Agència de Residus de Catalunya de 138.000 euros, tot i que el pressupost ascendirà a 142.519 euros amb un termini d’execució de tres mesos màxim.
de l’estat del
del
Els camins de menys de 3 metres de calçada s’ampliaran fins als 3,5
Els principals treballs proposats s’executaran ampliacions dels camins en trams d’amplada inferior a 3 metres, fins a una amplada mitjana de 3,5, així com la millora del nivell dels traçats amb treballs previs, que inclouran la
s’aplicaran
compactació de certs trams. A més, la renovació del material del sòl dels camins es portarà a terme amb àrid reciclat, un substitutiu aprovat per la Generalitat des de l’any 2020, que contempla l’ús de residus de demolició i construcció processats com a hàbils per compactar i renovar camins
Serveis l El pavelló de Montblanc tindrà un parquet completament nou, previsiblement, d’aquí a tres setmanes. El sòl del recinte esportiu feia 21 anys que no patia cap reparació o millora, i finalment s’ha enretirat per portar a terme una actuació integral. D’acord amb l’Ajuntament, la mesura és una demanda arrossegada pels clubs lo-
cals que practiquen diferents activitats, i estarà enllestida pel reinici de la temporada al mes de gener. El projecte s’ha executat per més de 70.000 euros, finançats en un 75% pel Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC), tot i que la subvenció va avançar-se per ser atorgada a aquest 2025. Segons ha declarat el regidor d’Esports, Ori-
ol Pallissó, les accions eren «una demanda reivindicació històrica del Club Futbol Sala Montblanc i del Club de Bàsquet Montblanc». El projecte hauria d’haver-se portat a terme durant l’estiu, però diverses «qüestions tècniques» ho van impedir. Després de la substitució del sòl, s’hi installarà un nou parquet de més qualitat. Redacció
rurals.
D’altra banda, es revisaran i milloraran els trencaaigües existents i es formaran nous «de forma puntual» on «el bombeig del camí ho necessiti». Aquesta millora concreta ajudarà a mantenir la calçada, sense que els corrents d’aigua de pluja la perjudiquin.
L’última acció prevista serà el condicionament de les barreres o sobreamples, tot i que només els de caràcter municipal, «cada 150 o 200 metres de distància entre ells» per permetre l’encreuament de dos vehicles, en especial vehicles d’extinció d’incendis. Les obres també preveuen la
retirada de residus de fibrociment en alguns punts, malgrat que dependrà de «com avanci el procés de millora».
Necessitat
«Fa anys que els camins no reben una atenció real», ha assegurat l’alcalde de Montblanc, Marc Vinya, confirmant que el consistori espera licitar el projecte «abans de finals d’any», o si no el període d’espera s’ampliarà «fins al març». La renovació i la millora dels camins agraris del municipi ha estat una de les qüestions més sol·licitades pel veïnat montblanquí, tal com indicava el regidor d’Urbanisme, Gerard Ferré, durant el ple celebrat el passat mes d’octubre. «Per nosaltres serà un alè poder fer aquesta obra i abraçar camins per donar resposta a les necessitats de la gent», fent especial esment a les persones que «han d’accedir a la seva finca o tros, per treballar o viure».
El regidor també «agraïa» la subvenció que permetrà portar a terme els treballs que els permetrà «dignificar» també «les pedanies que actualment estan en mal estat». Un fet, indicava, que «millorarà la mobilitat i preservarà» el territori, també contra els «forts episodis de pluja» d’avui dia amb «fenòmens extrems».
Imatge dels treballs de renovació del parquet del pavelló municipal. Ajuntament de
Una empresa química a la Canonja pateix un incendi de matinada sense ferits ni afectats
Seguretat l Un incendi en una empresa química del polígon sud de Tarragona aquesta matinada ha obligat a activar l’alerta del Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Tarragona (PLASEQTA) durant unes tres hores. L’empresa afectada, Elix Polymers, ubicada a la Canonja, ha informat a les 3.02 hores d’un incendi
de polímers, sense afectació exterior. Fins allà s’han desplaçat vuit dotacions dels Bombers de la Generalitat, Mossos d’Esquadra i el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). Protecció Civil ha passat el PLASEQTA a prealerta cap a les 6.30 hores després de comprovar que no hi havia afectacions personals ni a l’exterior. ACN
Adam Díaz Garriga
Quan succeeix un fenomen poc comú, en concret, un eclipsi, es conten els dies perquè arribi el moment per posar-se les ulleres especials i poder veure com el sol i la lluna s’entrellacen. Durant només un minut, el 12 d’agost del 2026, els dos astres collapsaran, cobrint d’obscuritat la província de Tarragona. Tot i que aquest fenomen es podrà tornar a observar excepcionalment el 2 d’agost de 2027 i el 26 de gener de 2028, no es repetirà fins al segle XXII. Per aquest motiu, Tarragona ja té una guia pràctica per fer aquest moment inimitable.
La jornada Quan el sol s’amaga, impulsada per la Diputació de Tarragona, va omplir el Castell de Falset de coneixement amb quatre sessions presentades per deu ponents, dedicades a l’astronomia, l’astroturisme i la ciència que s’amaga darrere el fenomen de l’eclipsi.
Entre les explicacions, el centre de l’atenció va ser l’exposada per l’assessora del Departament de Recerca, Yara Duverger, enfocada en l’organització que dedicaran les administracions i les entitats científiques per coordinar-se abans, durant i després del fenomen durant el 2026, juntament amb el Cos d’Agents Rurals. La llista de prioritats va quedar definida: trobar llocs amb bones vies d’accés i de sortida per evitar aglome-
l Societat
La jornada científica i informativa ‘Quan el sol s’amaga’ va acollir ahir 150 persones al Castell de Falset
racions i accidents a les carreteres, així com establir «punts preferents d’observació».
Guia preventiva
Les primeres indicacions de la Generalitat situen els municipis d’entre 3.000 i 4.000 habitants, amb bons accessos i punts d’altura suficient per observar l’eclipsi, com els principals favorits del Govern. Duverger destacava la «necessitat de prendre mesures» pel fet que la franja de l’eclipsi no abastarà Barcelona, i això suposarà un «impacte massiu» a la demarcació. Principalment per les mobilitzacions, no només des de la capital catalana, sinó d’arreu del territori estatal i, fins i tot, amb previsió de desplaçaments internacionals.
A més, l’experta avisava
que les sortides dels punts preferents es realitzaran durant els moments de foscor i advertia que, ara mateix, «l’única via amb gran cabal» per afrontar la mobilitat a la província és l’AP-7, que quedarà de saturada «sense coordinació».
Malgrat les advertències, la ponent coincidia amb la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, qui va concloure l’acte assegurant que suposarà «una gran oportunitat», que comportarà un «increïble impacte econòmic» pel qual el Camp de Tarragona «ha d’estar preparat» perquè no sigui negatiu. És per això que un més dels requisits serà que els municipis escollits puguin «oferir serveis» de restauració o comercials.
Es prioritzaran els municipis amb més de 3.000 habitants per veure l’eclipsi
Entre la resta de sessions, va destacar la portada a terme pels divulgadors Georgina Serven i Kilian Vindel sobre astroturisme i experimentació. La música feta amb les ones de les estrelles i l’avaluació de l’impacte del turisme que aporta l’astronomia van ser un dels plats forts de l’acte. I les dades donen la raó a la ciència, que va col·laborar amb la promoció turística subratllant l’interès que susciten els esdeveniments únics: el 42% de les persones al món té interès a veure un eclipsi almenys un cop a la seva vida.
JAVIER MORENO Tècnic de Parades de Repsol
Si bé una part important de l’equip de Repsol al complex tarragoní té un vincle directe amb la ciutat o bé amb el Camp de Tarragona, també una part notable dels operadors i tècnics que treballen a les plantes de casa nostra hi han arribat des d’altres procedències i han creat vincles a partir de créixer professionalment a la companyia.
Aquest seria el cas de Javier Moreno, que confirma personalment el motiu pel qual Repsol ha estat novament escollida com la millor empresa on treballar a Tarragona. Nascut a Extremadura fa 51 anys, va arribar a l’empresa en fa 11, després d’haver treballat a Madrid i Barcelona, i també a les nuclears d’Ascó i Vandellòs.
-Madrid, Barcelona i Tarragona… la trajectòria professional ‘ideal’ no hauria de ser a la inversa?
molt significatives.
als recursos i al personal. És molta feina de gestió i molt transversal. Les parades venen marcades per aspectes com la fiabilitat, per treballs de millora o per operacions per qualitat. En una parada la clau és l’escala, perquè potser parlem de 400 o 500 equips de treball i prop de dos mil petits treballs. L’any vinent tenim una parada general a olefines que fa dos anys que preparem i parlem de més de 500.000 hores de feina, que s’hauran de fer amb un equip d’entre 1.500 i 2.000 persones, amb una gestió d’entre 150 i 200 contractes, tots amb els seus plecs de condicions i particularitats…
-Totalment, i tothom entén la importància de les noves inversions i està il·lusionada amb els projectes. Ens agrada com s’està treballant a l’empresa i els objectius de futur que ens hem marcat. Per a la majoria és molt il·lusionant. L’Ecoplanta és un projecte de primeríssim ordre i l’únic que trobo una mica a faltar és que la gent del carrer entengui i assimili l’envergadura d’aquest projecte, perquè es faran combustibles a partir de residus urbans. Crear productes energètics a partir de la brossa és una meravella i serà molt important per tota la zona. És per estar-ne orgullosos i no és una manera de parlar. Amb projectes com aquests et sents orgullós de treballar on treballes.
-També generarà noves oportunitats als professionals de la casa.
«Jo venia d’empreses d’enginyeria del sector del petroli i les opcions que ofereix Repsol es troben en molt pocs altres llocs»
-Si fem el símil musical, no sembla que tingueu una partitura fàcil de tocar.
-La companyia sempre ofereix moltes opcions, sense ni tan sols sortir de Tarragona. Si vols anar més enllà també pots anar a molts altres llocs, des de Madrid fins al Canadà, tot i que també s’ha de dir que a Tarragona s’hi viu molt bé. Jo he viscut a Madrid i a Barcelona i no hi tornaria…
-Com es gestiona la càrrega de responsabilitat que implica treballar en un complex com el de Repsol?
-Depèn de quina sigui la teva feina. En el meu cas jo venia d’empreses d’enginyeria del sector del petroli i, per projecció professional, les opcions que ofereix treballar a Repsol es troben en molt pocs altres llocs. També hi ha el fet que jo volia ser a Tarragona i això ja era un motiu important, però és cert que quan arribes aquí t’adones de l’impacte positiu que representa treballar en aquesta companyia. Aquí els límits te’ls acabes posant tu, perquè les opcions no són només locals, sinó que
operem en molts països i continents. En el meu cas, que no soc un júnior, fa onze anys que soc aquí i he anat creixent professionalment i també he fet un MBA.
-Què implica ser tècnic de Parades?
-Sabem que tractem i treballem amb una gran càrrega de responsabilitat, però també sabem que la seguretat és el primer i que som un equip on tothom ajuda tothom. Quan es reuneix un equip per prendre decisions, sempre hi ha un respecte increïble i es tracta de companyonia real. Sempre es treballa amb un objectiu comú. Podem ser gent més gran i gent molt jove, però tots molt ben formats i preparats, i hi ha un gran ambient, i la competitivitat sempre és per millorar els resultats de la companyia, no entre nosaltres. Moreno és un enginyer extremeny enamorat de Tarragona i orgullós de projectes com l’Ecoplanta
-D’entrada cal dir que les Parades sempre tenen una justificació ofi-
cial, en funció dels reglaments i de les inspeccions oficials de determinats equips i això condiciona unes aturades periòdiques. Nosaltres ens encarreguem de preparar tots els recursos necessaris per aquestes operacions programades. De fet, no és només una feina tècnica, perquè també està molt enfocada a la gestió,
Tràmits l El govern espanyol va reunir-se ahir amb diversos municipis ebrencs i tarragonins després d’enviar una carta a 106 ajuntaments de la zona perquè detallin els danys que han patit les seves infraestructures arran d’episodis catastròfics recents. La tramesa, feta dimecres per la subdelegació a Tarragona, inclou afectacions de la dana
Alice i dels aiguats registrats entre el 26 d’agost i el 9 de novembre, període en què més de 200 municipis catalans van resultar afectats. Segons el delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto, aquesta petició és un pas administratiu necessari dins el procés per accedir als ajuts previstos en el reial decret aprovat pel Consell de Minis-
tres. La llista de desperfectes serà analitzada i validada, i els ajuntaments podran optar a finançar fins al 50% de les reparacions. Prieto ha remarcat la importància que les obres es facin amb criteris de resiliència davant la recurrència d’episodis extrems derivats del canvi climàtic, que cada vegada són més freqüents. Jordi Marsal / ACN
-Bé, es pot dir que nosaltres dirigim l’orquestra, però intervenen totes les seccions i és tota l’organització i tot el complex qui ho fa possible. Això és el que és bonic i, alhora, difícil de gestionar. El millor és veure que la gent està molt focalitzada en els objectius de la companyia i en poder lluitar per aconseguir-los, i si l’organització està alineada, com és el cas, la feina és molt gratificant.
-A més, l’empresa es troba en un moment de grans canvis i d’inversions
Salut l Els diagnòstics creixen amb rapidesa i gairebé quadrupliquen les dades registrades l’any passat
Marta Omella Blanco
Enguany la temporada de grip ha arribat abans del previst a Catalunya, un avançament que es viu també al Camp de Tarragona, on els diagnòstics gairebé es quadrupliquen respecte a les mateixes dates de l’any passat. Es tractaria del volum de casos més alt registrat durant aquesta època de l’any des de la temporada 2022—2023, segons les darreres dades del Sistema d’Informació per a la Vigilància d’Infeccions a Catalunya (SIVIC), corresponents a la setmana del 24 al 30 de novembre. La incidència estimada actual al territori és de 153 casos cada 100.000 habitants, que equival a un total de 863 diagnòstics, situant-se en el nivell moderat de transmissió.
La majoria d’aquests (363) corresponen a persones d’entre 15 i 44 anys, mentre que la segona franja més afectada seria la de 5 a 14 anys (218). A Catalunya la incidència dobla la de la setmana anterior, amb 11.122 diagnòstics enfront dels 6.006 de la setmana prèvia. Segons Salut, la variant dominant és la grip A, sobretot entre la població pediàtrica. També s’ha registrat un increment d’altres infeccions respiratòries agudes, acumulant un total de 4.625 casos al Camp de Tarragona i 63.035
a nivell autonòmic. La predominant és el rinovirus, sovint l’agent causal del refredat comú. La covid, en canvi, es manté estable a nivells baixos de transmissió, amb 9,42 casos per 100.000 habitants.
Sense causa concreta
Segons la subdirectora regi-
La incidència estimada és de 153 casos cada 100.000 habitants
Cultura l Se celebrarà del 19 al 21 de desembre a cinc municipis
La comarca del Priorat incorpora un nou esdeveniment cultural amb el naixement del Festival de Cinema Priorat, una proposta que aposta pel curtmetratge i pel cinema de proximitat i que celebrarà la seva primera edició del
19 al 21 de desembre en cinc pobles de la comarca, amb projeccions, col·loquis i una secció oficial competitiva. El projecte està impulsat pel director Albert Blay, responsable de la direcció artística, juntament amb Artèria Cultural i l’associació Zona3, i neix amb la voluntat d’obrir
un espai propi per al cinema al territori, amb una mirada participativa que incorpora col·laboracions amb entitats locals en cada municipi. La programació inclourà una quinzena de curtmetratges de producció estatal, majoritàriament en català, seleccionats d’entre una convocatòria
onal al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, Ana Bocio, aquest augment prematur no es pot atribuir a un únic factor, sinó «al comportament natural del virus, que varia en cada temporada». Així, les previsions del Departament de Salut és
molt concorreguda. Els títols competiran en les categories de Millor Curtmetratge, Millor Curtmetratge en llengua no catalana, Millor Actor, Millor Actriu, Premi del Públic i Premi Priorat, aquest darrer atorgat per un jurat format per associacions de la comarca, mentre que la resta dependran d’un jurat professional. Amb aquesta primera edició, el festival aspira a consolidar un espai estable per al curtmetratge i reforçar el vincle entre cinema i territori, mentre la selecció oficial es donarà a conèixer aviat.
L’apunt
El protocol comú aconsella la mascareta
La Comissió de Salut Pública va aprovar aquest dimecres un protocol d’actuació comú davant malalties respiratòries agudes, amb recomanacions que inclouen l’ús de mascareta en persones amb símptomes, especialment en centres sanitaris i residències. El document, basat en l’experiència de la covid i alineat amb les directrius de l’ECDC i l’OMS, estableix quatre escenaris d’evolució epidèmica: el nivell basal o interepidèmic, el baix o mitjà, l’alt, i el molt alt. També reforça la ventilació d’espais, la higiene de mans i la promoció de la vacunació.
que el pic de l’epidèmia arribi d’aquí a tres setmanes, coincidint amb les festes de Nadal. La temporada passada, el nivell màxim de contagis es va assolir el 20 de gener, un mes més tard que enguany. «És una època en què ens trobem molt i en espais tancats, i per això és important vacu-
S’obre la vacunació Enguany, destaca, la campanya de vacunació va arrencar el 22 de setembre, abans que altres temporades, A més, aquest dilluns s’ha obert a tota la població, més enllà dels grups de risc habituals. «Ara mateix al Camp de Tarragona tenim una cobertura de més del 65% en majors de 80 anys i de més de 50% en persones de 70 a 79. És una quantitat més alta que l’any passat a aquestes alçades», subratlla la subdirectora. Al territori ja s’han administrat prop de 80.000 vacunes, unes 9.500 més que en el mateix període de l’any passat. «Hem de vacunar-nos, no només per nosaltres, sinó per protegir aquelles persones vulnerables que ens envolten», insisteix.
Memòria l La recerca d’ISOCAC documenta l’espoli d’associacions i cooperatives entre els anys 1936 i 1950
Redacció
Prop de 4.000 béns immobles confiscats pel franquisme després de la Guerra Civil formen part de la nova base de dades creada pel grup de recerca ISOCAC (Història, Societat, Política i Cultura des de Catalunya al Món) del Departament d’Història i Història de l’Art de la URV. Es tracta d’un treball exhaustiu i inèdit que properament serà obert i consultable, impulsat en el marc del projecte Bens immobles expoliats, incautats i confiscats sota la dictadura franquista a Espanya (1936-1950),
dirigit pels investigadors Ginés Puente i Montserrat Duch i finançat pel Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica.
La base de dades ha estat elaborada pels investigadors becats d’ISOCAC Sergio de Andrés i Alba Gassó, a partir de documents oficials com la llei de confiscacions del 1939 i el llibre d’actes elaborat pel règim entre 1940 i 1950, que registrava els béns requisats a associacions, sindicats i cooperatives amb un suposat «caràcter sindical marxista». La major part d’aquests immobles van passar a la Dele-
gación Nacional de Sindicatos. El projecte ha incorporat altres fonts i buidatges bibliogràfics d’estudis previs.
Les confiscacions, que també van afectar diners i materials diversos, van tenir un impacte profund, especialment a Catalunya, on la xarxa associativa construïda durant dècades va quedar desarticulada i no es va recuperar fins als anys noranta. A banda del seu valor històric, el document pot servir de base per a possibles reclamacions, com la que ha presentat recentment l’Ajuntament de Caldes de Montbui per recuperar
La base de dades permet filtrar per municipi, tipologia i destinació dels béns
patrimoni municipal espoliat. Puente subratlla que un dels punts forts de la base de
dades és la possibilitat de fer filtratges per municipis, tipologia de confiscació, antics propietaris o destinació posterior dels béns. S’han elaborat mapes amb geolocalitzacions. «És una informació molt rica, que quasi dona per fer treballs de recerca amb cada entrada. Una base de dades
d’història local», diu. El projecte es va presentar aquest dimecres a la URV en les jornades L’espoli de béns marxistes durant el franquisme, organitzades per ISOCAC, amb ponències de diversos experts sobre el context polític, ideològic i legal de les confiscacions.
Futbol l El conjunt sevillà només ha marcat 9 gols i encara no ha guanyat si ha encaixat durant el partit
El rival Avui, 20:30 h Estadi: Jesús Navas
/Movistar
Arnau Montreal Quesada
Setmana curta per al Nàstic de Tarragona: Després de l’amarg empat contra l’Hércules, l’equip torna a la feina avui contra el Sevilla Atlético. Aquest serà un nou test contra un equip filial, un perfil de rival que, l’any passat, era la víctima preferida grana, però que enguany és un repte difícil.
L’extrem del
L’àrbitre
L’encarregat de dirigir el partit de dissabte serà Daniel Clemente. Un `arbitre que porta dues temporades a Primera Federació i que, la temporada passada, va xiular l’empat entre la Real Sociedad B i el Nàstic a la lliga regular. Aquell partit va acabar amb deu targetes grogues. En els cinc partits que ha dirigit enguany, no hi ha hagut cap victòria visitants, només dos empats, i té una mitja de cinc targetes.
Miguel Ángel Sierra. El jove extrem va debutar la setmana passada a Primera Divisió en el derbi entre el Sevilla i el Real Betis, tot un premi per a un jugador que ha demostrat habilitat per la banda. Altres jugadors del planter com el defensor Oso i Manu Bueno també han entrat en dinàmica del primer equip i han acumulat minuts a Primera. El seu referent a l’atac és Álex Costa, el fitxatge estel·lar del mercat d’estiu que l’any passat va acumular vuit gols amb la Ponferradina. Amb tot, encara no s’ha estrenat aquest curs.
Els grana es troben a un filial amb poca pólvora i en període de transició a la banqueta, però en un escenari complicat, perquè l’Estadi Jesús Navas s’ha convertit el seu fortí per puntuar. Fa un mes, l’entrenador Jesús Galván, va marxar fitxat pel Mirandés de Segona Divisió. Luci Martín va agafar les regnes de l’equip en un període de transició de quatre partits sense guanyar. Aquesta ratxa negativa es va trencar la setmana passada
Les tres victòries que ha assolit el filial han sigut a casa i amb porteria a zero
Parralo haurà de fer moviments a l’onze per cobrir la baixa d’Álex Jiménez
amb la victòria contra el Marbella. Aquesta va ser la tercera de la temporada, totes van
Futbol l L'FCF diu que es vol fer una moció de censura encoberta
Oriol Castro Sanz
El president de la Federació Catalana de Futbol, Joan Soteras, va anunciar ahir que es desestima la petició d’Assemblea General Extraordinària per part de desenes de clubs per deficiències «molt greus» en les formes i per «no com-
plir» amb la legislació vigent ni amb els estatuts de la Federació Catalana de Futbol. «Queda en dubte la manera de treballar de l’excandidat Juanjo Isern, i dels presidents del Nàstic de Tarragona i la UE Olot. La falsificació documental, casualment, és un fet del qual ens han acusat a nos-
altres als jutjats, on portem tres anys d’escarni… però que a hores d’ara, no s’ha demostrat cap indici que allò per què ens van denunciar, sigui cert. Es fa bo allò que creu el lladre que tots roben», va expressar Soteras.
Per la seva banda, el Nàstic va reaccionar a les declaraci-
ser assolides a l’Estadi Jesús Navas i deixant la porteria a zero. Ara, en el que serà el seu segon partit consecutiu com a local, esperen propulsar-se guanyant el Nàstic per sortir de les posicions de descens. El Sevilla Atlético és un filial amb poca pólvora. De fet, amb 9 gols —la meitat
ons i va emetre un comunicat on va donar plenament suport a la convocatòria.
Voluntat d’un terç «Confiem que el Govern de Catalunya actuarà per garantir els drets democràtics i la voluntat directa d’un terç del futbol català, assegurant que la Federació exerceixi les seves funcions amb respecte, garanties i plena coherència amb els principis de democràcia esportiva. La veu dels clubs és sobirana: assemblea ja!», conclou l’escrit del club tarragoní.
dels del Nàstic—, és el tercer equip que menys marca, però també el tercer que menys encaixa. Els sevillans, com a tot filial, té jugadors de gran qualitat i això fa que competeixin tots els partits. De fet, no han perdut mai per més d’un gol. Amb tot, amb una dinàmica complicada i el canvi d’entrenador, els ha fet més fràgils quan han encaixat un gol. Pel que fa a jugadors, el més destacat recentment ha sigut
Canvis obligats El Nàstic arriba al duel amb canvis assegurats a l’onze inicial. Cristóbal Parralo no podrà comptar amb Álex Jiménez, que va ser expulsat el darrer partit contra l’Hércules. Amb aquesta baixa, Parralo haurà d’establir un nou onze. L’antecedent més recent és apostar amb dos davanters referents, donant entrada a Cedric Omoigui al costat de Marcos Baselga. Una altra alternativa ja mostrada amb Parralo és amb Wilfrid Kaptoum com a tercer migcampista, però aquest sistema només va durar 45 minuts contra el Real Murcia. Finalment, una tercera via seria tornar Jaume Jardí a la mitjapunta i apostar per Fuentes a la banda esquerra. Sorprendre o no, està a les mans de Parralo.
L’objectiu grana és créixer les bones sensacions viscudes a la primera part contra l’Hércules i, per fi, poder tenir un partit tranquil amb una victòria lluitada.
Control l El dispositiu manté 50 senglars morts i 13 positius mentre un miler d’efectius continua el rastreig
Agències
Els Agents Rurals van infor mar ahir que el brot de pesta porcina africana (PPA) de tectat a Cerdanyola del Vallès continua «encapsulat» dins del radi de sis quilòmetres on es va trobar el primer sen glar positiu. El sotsinspector David Gàmiz va confirmar que la situació es manté esta ble, amb 50 senglars trobats morts i 13 positius, mentre un dispositiu d’un miler d’efec tius —400 dels quals dedicats a la recerca, incloent unitats canines arribades des de Ma drid— pentina el territori fins a un radi de 20 quilòmetres. Tot i la dificultat del terreny, amb zones abruptes i urba nitzacions envoltades de ve getació, el cos treballa «qua drícula a quadrícula» per detectar qualsevol indici de mobilitat d’animals infectats i contenir el virus dins del perí metre inicial. Gàmiz també va remarcar la prohibició de dur a terme batudes i va demanar a la ciutadania que eviti acce dir a l’entorn natural afectat per no desplaçar els senglars fora de la zona controlada. Paral·lelament, la Comissió Europea va ampliar ahir el perímetre de zona infectada fins a 91 municipis, en una decisió que s’aplicarà fins al 28 de febrer. Tot i pertànyer a la demarcació de Barcelona,
Osona queda fora del llistat, així com el Segrià. Brussel· les no distingeix entre zona infectada i de vigilància, i in corpora municipis dels Vallès, Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Alt Penedès, Anoia i Bages. La CE afegeix dotze municipis més respecte dels 79 que havia indicat la Gene
El Consell de Garanties avala el lloguer de temporada i retreu la pròrroga dels pisos protegits
Regulació l El Consell de Garanties Estatutàries va informar ahir que la regula ció del lloguer de tempora da acordada per PSC, ERC, Comuns i CUP s’ajusta a la Constitució i a l’Estatut, i no més qüestiona la pròrroga automàtica dels pisos de pro tecció oficial en zones tensio nades, per considerar que re quereix una norma amb rang
legal. El dictamen respon als recursos de Junts i PPC i ava la que la Generalitat ha actuat dins les seves competències. Descarta que s’hagin vulne rat drets de participació par lamentària. L’acord regula els contractes temporals per evi tar que esquivin els topalls de preu i fixa que només quedin exclosos els lloguers recrea tius o turístics. Agències
La UE amplia a 91 municipis la zona amb mesures per contenir la
ralitat, ampliant el mapa es pecialment al Vallès Oriental, al Baix Llobregat i al Mares me. El conseller Òscar Ordeig va explicar que la divergència respon al fet que la UE inclou tots els municipis que entren parcialment en el radi, men tre que el Govern només havia consignat els més afectats, i
va aclarir que això no implica més explotacions restringi des. La decisió redueix l’abast de les limitacions d’exporta ció dins de la UE i permet que Osona continuï venent carn de porc al mercat comunitari. L’impacte, però, és especial ment sensible en les expor tacions a tercers països, que
PSOE i PP impulsen la proposició de Junts per endurir la resposta a la reiteració delictiva
Política l El PSOE i el Partit Popular van aprovar ahir fins a sis esmenes creua des a la proposició de llei de multireincidència impulsada per Junts, que busca endurir el Codi Penal per combatre la reiteració delictiva. Final ment, Junts va aconseguir tirar endavant quatre esme nes transaccionades amb els socialistes i dues amb els populars. Segons fonts par
lamentàries, el dictamen es portarà a comissió la setma na vinent i la norma podria votar se en un ple al febrer. El moviment arriba després que el president Pedro Sánchez es comprometés a tramitar la iniciativa, bloquejada du rant un any al Congrés per successives ampliacions del termini d’esmenes. La pro posta modifica el sistema de registres judicials perquè
poden aplicar regionalitzaci ons pròpies, com la Xina, que inclou tota la demarcació de Barcelona.
Impacte econòmic creixent El brot ha provocat ja reper cussions econòmiques no tables: pèrdua de l’estatus d’Espanya com a país lliure de PPA, descens del preu del porc i dificultats en escorxa dors i empreses del sector. Aquesta setmana, el grup car ni Jorge va anunciar l’acomi adament de 300 treballadors temporals per l’afectació de rivada de la crisi. Organitzaci ons com Unió de Pagesos han reclamat que el sector porcí «s’ha de salvar sí o sí», i CCOO ha advertit que milers de llocs de treball estan en risc. En resposta, el Govern ha activat una primera línia d’ajuts de 10 milions d’euros, ampliables a 10 més, per pal·liar els efectes de l’emergència.
Sobre el terreny, el disposi tiu de vigilància intensificada treballa amb més de 400 efec tius entre Agents Rurals, ADF, Mossos, Bombers, UME i poli cies locals. Les tasques com binen la inspecció a peu amb geolocalització, l’ús de drons amb càmeres tèrmiques i unitats canines per localitzar animals vius o morts i evitar la mobilitat del virus. Rivera, cap dels grups de suport dels Agents Rurals, explica que els drons permeten detectar cos sos en zones embardissades i donar coordenades exac tes per a la seva recuperació. També destaca que han aug mentat els avisos ciutadans sobre animals morts, fet que facilita el control de l’expan sió. Tot i el bon comporta ment general, encara hi ha qui accedeix a zones prohibi des, cosa que pot convertir se en vector de transmissió invo luntari. Per això, es reforcen senyalitzacions i controls.
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
incorpori l’import dels furts i permeti aplicar l’agreujant de multireincidència, endu reix les penes per al robatori de dispositius tecnològics i planteja augmentar els jutges d’adscripció territorial. Els acords inclouen també mesu res per protegir víctimes, pe nes més dures per reiteració i la possibilitat de retirar provi sionalment continguts il·lícits a internet. Agències
k Carta dominical k
Hem arribat al segon diumenge d’Advent. Permeteu-me, però, que recordi també la figura de sant Ambròs de Milà, que té la memòria litúrgica el 7 de desembre. No hi ha dubte que és un dels grans Pares de l’Església i un excel·lent guia espiritual que condueix vers una trobada viva amb el Crist.
Essent encara jove, després de la mort del seu pare, la mare el va dur a Roma per assegurar-li una educació retòrica i jurídica. Pel seu alt nivell cultural, va ser nomenat prefecte de les províncies de Ligúria i Emília, amb seu a Milà, on les lluites entre cristians ortodoxos i arrians eren contundents. La seva determinació per restablir la pau i la comunió va ser tan forta, que, malgrat trobar-se encara en el catecumenat cristià, va merèixer ser aclamat pel poble bisbe de Milà.
Lk Editorial k
a grip ha decidit aquest any avançar rellotge i arribar amb força abans de Nadal al Camp de Tarragona. Amb 863 diagnòstics la darrera setmana de novembre —gairebé quatre vegades més que l’any passat— ens trobem davant d’una situació que obliga a recuperar la memòria recent: la de les lliçons apreses durant la pandèmia i, naturalment salvant les distàncies pel que fa als efectes fatals d’aleshores. L’increment prematur de casos, que situa la incidència en 153 per cada 100.000 habitants, no respon a cap factor concret sinó al comportament impredictible del virus. Les malalties infeccioses no segueixen
guions escrits. Si el pic epidèmic es produeix durant les festes nadalenques, com preveu Salut, ens enfrontarem a l’encontre perfecte entre virus i socialització: reunions familiars, espais tancats, desplaçaments. La tempesta epidemiològica ideal. Per això cobra sentit l’obertura de la vacunació a tota la població. Més enllà dels grups de risc tradicionals —on la cobertura supera el 65% en majors de 80 anys— ara tothom pot protegir-se i, sobretot, protegir els qui l’envolten. Perquè vacunar-se no és només un acte individual sinó col·lectiu, una responsabilitat compartida envers les persones vulnerables.
El dia 22 de novembre el Diari de Tarragona es feia ressò de la declaració de la Torre del Pretori com a Lloc de memòria, per part del Govern de l’Estat, en un acte en el que el Delegat del Govern va proclamar el deure de memòria i la necessitat de defendre la democràcia cada dia.
Manel Castaño Bachiller
Conseller de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Tarragona des del 2019 al 2023
En les seves homilies i himnes —encara avui presents en la litúrgia— percebem un home que no sols medita la Paraula, sinó que la deixa ressonar en el cor, fins convertir-la en diàleg amb Déu
¿Què li faltava a aquest home culte i educat per a portar endavant la nova tasca? Ell mateix va entendre de seguida que li mancava l’escolta íntima i pregona de les Sagrades Escriptures, deixar-se treballar i formar per elles. I s’hi va entregar en cos i ànima. El seu bagatge intel·lectual i la seva set de Déu esdevingueren eines imprescindibles. En les seves homilies i himnes — encara avui presents en la litúrgia— percebem un home que no sols medita la Paraula, sinó que la deixa ressonar en el cor, fins convertir-la en diàleg amb Déu. Aquest mètode arribà a guiar tota la seva predicació i els seus escrits, que sorgeixen precisament de l’escolta orant de la Paraula de Déu. A tall d’exemple, en una de les seves catequesis mostra admirablement com aplicava l’Antic Testament a la vida cristiana: «Quan llegíem les històries dels Patriarques i les màximes dels Proverbis, tractàvem cada dia de moral, per tal que vosaltres, formats i instruïts per ells, us acostumeu a […] seguir el camí de l’obediència als preceptes divins» (Els misteris, 1,1). Llegir, escoltar, deixar-se penetrar per la Paraula, per tal que s’entauli un diàleg entre Déu i l’home, perquè «a ell parlem quan preguem, i a ell escoltem quan llegim les paraules divines» (Oficis dels ministres, I, 20, 88).
Com tots sabem, sant
Agustí fou un dels seus deixebles, amb ell va aprendre a creure, viure i predicar en conformitat amb el missatge diví revelat en l’Escriptura. Per això, encara avui recordem les paraules del sant d’Hipona, recollides en la Constitució sobre la Paraula de Déu, Dei Verbum, del Concili Vaticà II: «Cal, per tant, que tots els clergues, sobretot els sacerdots de Crist i tots els qui, com els diaques o els catequistes, es dediquen legítimament al ministeri de la Paraula, es llancin a conèixer les Escriptures, mitjançant una lectura espiritual assídua i un estudi diligent, per tal que cap d’ells no esdevingui “predicador buit i superficial de la paraula de Déu, com qui no l’escolta en el seu interior”» (DV 25, citant Sermo 179).
Aquest estil espiritual ens parla especialment durant l’Advent. Temps d’espera i de vigilància, l’Advent ens convida a fer el que Ambròs i Agustí van aprendre: retornar al silenci, meditar l’Escriptura i deixar que la Paraula desperti la set de Crist.
Aquest deure de memòria, precisament, obliga a asseverar que les polítiques de memòria a Tarragona no són precisament ex novo. L’any 1984, fa més de quaranta anys, ja van iniciar-se intervencions de memòria democràtica, amb el monument als deportats en el Camp de Mart, a iniciativa de l’Amical Mauthausen, una obra que es va restaurar i reinterpretar el 2022.
A partir de la creació per Llei del Memorial Democràtic l’any 2007 i el finançament associat, es van posar en valor nous espais de memòria a Tarragona. El més destacat, per la seva dimensió simbòlica i material, va ser la dignificació de la fossa al cementiri, en col·laboració amb l’Associació de Víctimes de la Repressió Franquista de Tarragona, i que es va convertir en espai d’homenatge i record de totes les persones represaliades pel franquisme a la demarcació de Tarragona. Aquells anys també van recuperar-se dos refugis antiaeris, un a l’Ajuntament i un altre a la Casa Canals, que van ser museïtzats. I, en relació a la repressió efectuada per la dictadura franquista una vegada finalitzada la Guerra Civil ja va fer-se una petita museïtzació a la presó de Pilats i el Monument als Afusellats, situat al camí de l’Oliva.
L’any 1984, fa més de quaranta anys, ja van iniciar-se intervencions de memòria democràtica, amb el monument als deportats en el Camp de Mart
Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat
L’any 2019, amb la creació de la conselleria de memòria democràtica de l’Ajuntament de Tarragona, es van
retirar els elements de simbologia franquista que encara eren presents a la ciutat i es van senyalitzar nous espais, alhora que es van senyalitzar altres elements que ja s’havien posat en valor anteriorment, com la la presó de Pilats o la Muntanya de l’Oliva. Es va donar a conèixer el Convent de les Oblates com a lloc d’ empresonament de les dones que ja no cabien a la presó de Pilats, el Convent dels Pares Carmelites, que també va ser centre d’empresonament i classificació dels presoners republicans. O bé l’Antiga Audiència, on es duien a termes els judicis sumaríssims; la Cambra de Comerç, seu de la policia franquista de 1940 a 1990, o la Presó Provincial, inaugurada l’any 1953, on van treballar-hi de manera forçada presos republicans, en la seva construcció. També va fer-se una senyalització d’homenatge a Juan Gabriel Rodrigo Knafo, mort el 5 de març de 1976
i vinculat directament amb els fets de Vitòria. I, encara, es va reinterpretar de nou el monument als deportats en el Camp de Mart, amb inclusió d’imatges de la seva inauguració l’any 1984. Aquests espais, que formen part de la Xarxa d’Espais de Memòria de Catalunya i que poden visitar-se a la web (https://banc.memoria.gencat. cat/ca/results/espais_memoria/45 ) són fruit d’una tasca constant en el temps de la societat civil, amb l’impuls de les associacions memorialistes i, sobretot, de la feina d’investigació i de documentació que ha portat -i porta a terme- l’Arxiu tots aquests anys, que ha permès fer efectiu els drets a la veritat, la justícia i la reparació, amb una programació de memòria democràtica de qualitat. Benvinguda sigui, també, la nova incorporació de l’Estat en l’impuls de les polítiques de memòria, i que a Tarragona i a Catalunya fa anys que es duen a terme. La identificació de lògiques de complementarietat entre administracions permetran que la defensa diària de la democràcia sigui més efectiva, i que aquesta pedagogia impulsada i actualitzada des de l’Arxiu fertilitzi com una pluja fina, el camp dels valors democràtics, el compromís social i territorial i l’enriquiment cívic i ciutadà, evitant els focs d’encenalls.
k Tribuna k
Un dels múltiples actius que defineixen la Diputació de Tarragona és el seu grau de descentralització, per arribar més i millor a la ciutadania de les deu comarques de la demarcació. Poques diputacions tenen seus institucionals repartides pel territori on despleguen les seves competències, com sí que tenim a la nostra Diputació: a Tarragona, a Reus, a Tortosa i, des d’aquest mandat, també al Vendrell.
Aquesta darrera seu, situada a l’antiga Biblioteca Popular creada per la Mancomunitat, reforça el servei que prestem al Baix Penedès, conscients com som de la singularitat d’aquesta comarca, per la seva situació geogràfica i pel ràpid creixement de població, i moguts pel nostre compromís amb el desenvolupament econòmic i social dels catorze municipis baixpenedesencs.
En són una mostra diferents i rellevants inversions que hi hem dut a terme recentment (millores a la seu de la URV a Coma-ruga, condicionament de la xarxa viària a Albinyana, a Sant Vicenç de Calders o a Bellvei) i d’altres que ja hi estan projectades (obres en carreteres al Montmell, o a Sant Jaume dels Domenys). Només en carreteres, hi ha prevista una inversió de 5,5M€ des d’ara fins a final de mandat. Una xifra que se suma als més de 3M€ d’obres viàries ja executades recentment a la comarca.
A tot això, cal sumar-hi les múltiples inversions en el marc del Pla ImpulsDipta, dotat amb 162M€ per al quadrienni 2024-2027 al conjunt de les deu comarques, dels quals 14,2M€ corresponen només al Baix Penedès. O el suport a equipaments culturals tan destacats com el Museu Pau Casals o la Fundació Apel·les Fenosa, entre d’altres. Així mateix, recentment hem plantejat la creació d’una taula
k Tribuna k
Noemí Llauradó i Sans
Presidenta de la Diputació de Tarragona
Rubén Viñuales Elías
Vicepresident primer de la Diputació de Tarragona
bilateral amb el Consell Comarcal del Baix Penedès per coordinar inversions i actuacions que hi afavoreixin el creixement sostenible.
Per tant, amb les dades a la mà, no es pot dubtar de la nostra ferma i continuada col·laboració i vocació de proximitat envers els catorze municipis del Baix Penedès, que a més compta amb l’única seu institucional de la Diputació de Tarragona que abasta només una comarca. Un suport que forma part de la nostra funció com a administració al servei dels ens locals i de la ciutadania del conjunt de la demarcació, des de Cunit fins a Alcanar, des de Santa Coloma de Queralt fins a Batea.
la millor garantia per satisfer les demandes de la ciutadania, a través de les inversions que duem a terme al territori. Tal com també els pertoca fer a administracions públiques com la Generalitat i l’Estat, amb responsabilitat en aspectes tan necessaris com ara la millora de la mobilitat o de les comunicacions ferroviàries.
FAmb les dades a la mà, no es pot dubtar de la nostra ferma i continuada col·laboració i vocació de proximitat envers els catorze municipis del Baix Penedès
A la Diputació de Tarragona sempre escoltem els ajuntaments i el conjunt de la ciutadania en les seves peticions. Fins i tot en temes dels quals no tenim competències directes, però que considerem que representen avenços en oportunitats i en qualitat de vida. N’és un exemple la necessària millora de la mobilitat ferroviària de passatgers i mercaderies, un tema de present i de futur que afecta directament el Baix Penedès i també altres indrets de la demarcació, i al qual prestem molta atenció. És evident que les administracions competents han de trobar-hi una solució definitiva, consensuada, en base a criteris de sostenibilitat i de respecte per l’entorn, i tenint en compte la veu del territori.
No obstant això, pot haver-hi casos en què els territoris no es considerin ben atesos per les administracions públiques supramunicipals, i això pot generar crítiques o discrepàncies envers aquests organismes, de vegades sense diferenciar-los els uns dels altres. Es tracta d’una sensació lícita i respectable, per bé que cal analitzar amb detall i calma.
La nostra acció de govern com a Diputació de Tarragona al Baix Penedès -en els àmbits dels quals tenim competències, i de manera constant- és
Els reptes de Cunit, del Vendrell, de Calafell, de l’Arboç, de Masllorenç, de Santa Oliva i del conjunt dels pobles del Baix Penedès són també reptes de la Diputació de Tarragona. Quan ens correspon, hi treballem per donar-hi resposta de manera directa, i en altres casos hi donem el nostre suport institucional per afavorir el seu assoliment. Són reptes que, en major o menor mesura, compartim amb la resta dels municipis del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre, amb el mateix objectiu d’equitat i de progrés per a les persones.
ue en 2004 cuando por primera vez una exposición organizada por el Instituto Cervantes en Bremen presentó aquí en Alemania obras del artista y arquitecto catalán Antoni Gaudí. Copio en este escrito precisamente el título de dicha exposición aprovechando los preparativos que desde el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya se están llevando a cabo con ocasión de la conmemoración del Año Gaudí en 2026 en recuerdo de su fallecimiento el 10 de junio de 1926. Como es sabido, la conmemoración del centenario de su muerte comenzó el 8 de noviembre con un acto en Riudoms y Reus, dos localidades tarraconenses vinculadas a la infancia del arquitecto, y de donde con certeza biográfica provienen las primeras impresiones místicas que habrían de cristalizar en última instancia vital en los planos y primeras piedras de su obra cumbre: la Sagrada Familia de Barcelona.
El desafortunado accidente urbano que acabó con su vida no ha impedido desde entonces que su inspiración sobre las dimensiones de los espacios, expresadas conjuntamente con elementos de la naturaleza, haya servido y sirva todavía de referencia a otros artistas y arquitectos, incluso en Alemania. La exposición de Bremen trató de presentar al público alemán lo que quien fue coetáneo durante un tiempo de Gaudí, el artista y arquitecto bremense Bernhard Hoetger (1874-1949), calificó como obra “caótica y resplandeciente, prosaica y sublime, sensual y mística, moderna y medieval”. La exposición, cuyo título en alemán fue «Gaudí. Lyrik des raums», tuvo lugar en el Museo Paula Modersohn-Becker de Bremen de septiembre a diciembre de 2004; fue una retrospectiva sobre la obra de Gaudí y contó con esbozos, dibujos, puertas, picaportes, sillas, y modelos de yeso, entre otros artefactos del taller del arquitecto.
Bernhard Hoetger tuvo la oportunidad de conocer a su colega arquitecto catalán y se inspiró en su obra a la hora de realizar sus esculturas
Alemania no cuenta con edificios proyectados o construidos bajo la dirección de Gaudí, pero Bernhard Hoetger tuvo la oportunidad de conocer a su colega arquitecto catalán y se inspiró en su obra a la hora de realizar sus esculturas. Es harto curioso, sin embargo, que ambos hayan padecido destinos trágicos: en el caso de Antoni Gaudí, un tranvía acabó con un genio indiscutible, innovador en el arte de la arquitectura; Bernhard Hoetger, por su parte, acabó su vida en el exilio, en Suiza, tras ser calificada su obra como arte degenerado por el régimen nazi.
Pero, aunque en Alemania no existan obras concretas de Gaudí, sí hay cierta competencia en lo que a las alturas se refiere. Viéndolo con cierta admiración podremos descubrir que, en 2026, coincidiendo con la conmemoración del Año Gaudí, una vez se culmine la torre más alta de la Sagrada Familia, la Torre de Jesucristo, la iglesia luterana de Ulm, ubicada en el estado federal alemán de Baden-Württemberg, dejará de ser la iglesia más alta del mundo, algo de lo que se sienten muy orgullosos sus fieles hoy, con su aguja de 161,53 metros de altura, pues el punto más elevado del templo barcelonés alcanzará, una vez completada la torre central el próximo año, los 172,50 metros convirtiéndose así en la iglesia cristiana más alta, al menos, de Europa.
Ricardo Mor Solá Cònsol general d’Espanya a Stu gart
Necrològiques
Reus
Germán Pisa Borràs.
Ha mort als 50 anys. El seu funeral
serà avui a les 11.30 h al Tanatori.
Maria Vilella Salesas.
Ha mort als 92 anys. El seu funeral
serà avui a les 15.30 h al Tanatori.
José Fernando Lozano Serrano.
Ha mort als 67 anys. El seu funeral serà demà a les 9 h al Tanatori.
María del Carmen Fuertes Conde.
Ha mort als 65 anys.
José Rius Vernet.
Ha mort als 99 anys.
Alcover
Pere Roig Masqué.
Ha mort als 71 anys. El seu funeral
serà avui a les 10 h a la Parròquia de Nostra Senyora de l’Assumpció.
Salut l L’estudi l’han liderat en conjunt el Pere Mata (HUIPM), l’IISPV i la URV
Redacció
Un equip internacional liderat per investigadors de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata (HUIPM), l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha identificat 32 proteïnes a la sang associades al risc de desenvolupar un trastorn psicòtic i a les seves fases inicials. L’estudi, publicat a la revista Brain, Behavior and Immunity –Health, apunta que aquesta troballa podria contribuir en el futur al desenvolupament d’una eina que en faciliti la
detecció i el diagnòstic.
Els trastorns psicòtics afecten més d’un 1% de la població i tenen un impacte profund en les persones i el seu entorn. No existeix una causa única, ja que hi intervenen factors genètics i ambientals com el maltractament infantil, el context socioeconòmic o el consum de substàncies psicotròpiques. Les 32 proteïnes identificades podrien ajudar a determinar si una persona està en risc de desenvolupar un trastorn psicòtic i també facilitar-ne el diagnòstic un cop ja s’ha manifestat. Algunes d’aquestes
proteïnes estan vinculades a la gravetat de símptomes com les al·lucinacions, l’aïllament social o l’ansietat, i també al funcionament cognitiu. L’estudi ha estat possible gràcies a la participació de 182 voluntaris i és el primer en aquest camp que utilitza la tecnologia Proximity Exten-
sion Assay, que permet mesurar un gran nombre de proteïnes amb una mostra mínima. Segons Martí Llaurador-Coll, primer autor de l’article, aquestes proteïnes estan relacionades amb processos inflamatoris, de mielinització i de projecció neuronal, reforçant la idea que els trastorns
mentals tenen una base biològica complexa. El projecte s’ha dut a terme amb la col·laboració dels grups Genètica i Ambient en Psiquiatria i Psiconeuroendocrinologia i Estrès en Psicosi, integrats al CIBERSAM, i del grup Neurochemical pathophysiology de Göteborg.
Avui felicita als que es diuen:
Bàrbara, Bernat Ada.
21/03 al 19/04
En totes les teves activitats es produiran profunds canvis que t’aportaran noves expectatives de futur. Sorpreses en la família.
LLEÓ
23/07 al 22/08
El teu món financer la teva butxaca es ressentiran en la jornada a causa d’unes despeses excessives. Posa més atenció al descans.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Et sentiràs tota la jornada amb un gran nivell de vitalitat el que t’empenyerà a viure intenses experiències en el social i en l’afectiu.
20/04 al 20/05
La teva afectivitat es veurà avui molt accentuada així com la teva necessitat de noves aventures. En els viatges és on trobaràs l’equilibri.
VERGE
23/08 al 22/09
Les obligacions no ens agraden a ningú però avui no podràs escapar a elles. La família els teus sers estimats requeriran la teva ajuda, no els fallis.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
La teva relació amb els pròxims serà una mica tibant però tot això desapareixerà en la mesura que et mostris alegre optimista.
CANAL REUS TV
11:30 Fot-li (r)
12:00 Aventurístic
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 Aixeca pica
13:30 Fot-li (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Aventurístic
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 L’orsai
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 L’orsai
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies resum
20:30 Qüestió de fons
21:00 Notícies resum (r)
21:30 Qüestió de fons (r)
22:00 Notícies resum (r)
22:30 Qüestió de fons (r)
23:00 Notícies resum (r)
23:30 Qüestió de fons (r)
El temps
21/05 al 20/06 BESSONS
És avui un bon moment per a potenciar el teu món afectiu i buscar una nova parella. Les teves ànsies d’aventures les podràs compartir.
23/09 al 22/10 BALANÇA
Descansar lluny dels teus llocs habituals serà el millor remei per a eliminar les tensions. En l’amor hi haurà interessants sorpreses canvis.
20/01 al 18/02 AQUARI
En la llar sentiràs una mica d’intranquil·litat és recomanable busquis gent divertida o llocs fora del comú on trobaràs la felicitat equilibri.
21/06 al 22/07 CRANC
Arribaran a tu suculentes notícies que ampliaran els teus plans per al futur. Arriba diners per l’atzar. Demostra amor a la gent del teu voltant.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Les satisfaccions que avui obtinguis en el sentimental podrien veure’s limitades si continues amb la teva actitud dominant. Nit passional.
19/02 al 20/03 PEIXOS
La teva emotivitat estarà avui a flor de pell. Tot el que diguin o facin els altres t’arribarà molt profund. Tindràs una nit molt boja. Confia.
10:00 Efecte mosaic
10:30 Notícies 12. Edició vespre. (r) 11.00 Saló de Plens
11.30 In situ
12.00 Com la nit el dia. On tour
12:30 Saló de Plens
13.00 In situ
13.30 Com la nit el dia. On tour
14:00 Notícies 12. Edició migdia 14:30 Notícies 12. Edició esports 15:00 In situ
15.30 Saló de Plens
16:00 Notícies 12 16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 L’Orsai
18:30 Connecta 10Comarques. Resum
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre
20:30 Notícies 12. Edició esports
21:00 Eix27
21:15 Gaudeix la festa
21:30 SPi+TV
22:00 Notícies 12. Edició vespre
22:30 Notícies 12. Edició esports
23.00 Eix27
23:15 Gaudeix la Festa
23:30 SPi+TV
00:00 Notícies 12. Edició vespre
HORITZONTALS: 1. Bru, especialment del color de la pell. Moc la coctelera. 2. Un article d’elit. No presenta dubte. Per assecar figues. 3. Germanes de la mare. Milionaris. Uns dies eterns. 4. Obre la gana. Material preservatiu. Dolgut. 5.Terreny del tot improductiu.Aprofitessis l’escombra. 6. L’os de la taula periòdica. Autèntic. Obre la marxa. 7. Les dues primeres. Dit del vent que té certa periodicitat.Amb plomes australianes. 8. Curses tot terreny. Creïn tibantors. 9. Pretensió relaxada. Greixós. Una L al capdavant fa al·lucinar. 10. Circuit tan- cat. Els nobles o els lacrimògens. Tanqui ferides. 11. Covador. Dignitat dels barons. 12. Seient dels genets. Tros de roba per cosir.
VERTICALS: 1.Visita els malalts. Estris de pesca. 2. Remei en un llum. Furtar. Quasi un ien. 3. Cap de rap. Cascos dels cavallers. Jurídicament correcte. 4. Trajectòria sinuosa. Endolceix el mató. Lliga amb l’oli. 5. Nuclis magnètics. Protectors. Avi abstemi. 6. Els més golafres del conte. Pedant. 7. Porters de palau. Sotasignant d’antics ucasos. 8. Llançador de fletxes. Anxova. Nota. 9. Gros. Sol ser càustica. Com més gran més es fa mirar. 10. Enmig del dial. Els soldats les trenquen al final de la instrucció. Les tretze hores. 11. Esculls. Projectil autopropulsat. 12. Es desfan a la platja. Campionat intercontinental.
TARRAGONA:
Iáñez Burgos, Oliva
Maria
Passeig Maritim Rafael de Casanova, 1 Telèfon 977591384
Plana Garcia, Virginia
Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països
Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Piqué, Joaquim - Piqué, Tania Pça. Mercadal, 8 Telèfon 977 127 084
SALOU:
Besora Mallafre, Jordi
Plaça Bonet, 1 Telèfon 977 380 343
VILA-SECA:
Jansa Gran, Carles Plaça de les Voltes, 4 Telèfon 648 663 434
CAMBRILS:
Gomez Sanchez, Sonia Pais Basc, 18 baixos Telèfon 977 369 912
VALLS:
Miquel Alonso, Angels Plaça del Pati, 18 Telèfon 977 600 606
EL VENDRELL:
Pelegrí Mateu, Maria Antonia Margalló, 13. Telèfon 977 009 688
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel Cel entre poc i mig ennuvolat de núvols alts i mitjans tota la jornada, més abundants de matinada. A més, hi haurà estrats baixos al sud de la serralada prelitoral i a la Catalunya Central durant el matí. Independentment, el vessant nord del Pirineu es mantindrà molt ennuvolat o cobert al llarg del dia.
Temperatura Temperatura mínima i màxima lleugerament més alta.
VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186 TAPICERIA, REPARACIÓN
Y
. CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879 MAESTRO KINA Africano medium con 20 años de experiencia. Especialista en amores, recuperar pareja o amante, negocios, deporte, divorcios y mal de ojo, limpieza, seguridad, Impotencia sexual... ¡¡RESULTADO INMEDIATO y GARANTIZADO!! ¡Llama!! 638.320.349
MAYCA. MASAJES CAMILLA. Libera tensiones, cuerpomente. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215
SALIDAS. RELAJATE Dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
En els primers capítols de Volando con el pie izquierdo (Lecto Ed.), Rafael Llátser explica el seu viatge Manchester, amb setze anys, per sotmetre’s a una operació de càncer per la qual acabaria perdent una cama. El quiebro que hubo en mi vida despertó aptitudes y actitudes que no sé si hubiesen florecido en otras circunstancias, escriu. A partir d’aquí, aquest reusenc d’adopció desgrana com, després de la pèrdua, va sentir l’atracció i la necessitat de tornar a esquiar i com acabaria formant part, durant onze temporades, de l’Equip Paralímpic Espanyol d’Esquí Alpí, amb diversos Campionats d’Espanya, Copa Pirineus i Campionats de Catalunya, a més de ser tres vegades paralímpic. «Un dia, uns amics dels equips suís i francès em van explicar que la Mountain bike m’aniria molt bé. Jo sabia que altres esquiadors practicaven BTT,
Llibres Rafael Llátser ha escrit ‘Volando con el pie izquierdo. Memorias deportivas de un cojo’, sobre la seva afició a l’esquí i la BTT
perquè aporta molt d’equilibri i et manté en forma a l’estiu». Així és com es va llençar també a aquesta altra pràctica esportiva, amb la qual acabaria completant la Titan Desert. Tenía que hacerlo. No intentarlo, sino hacerlo, escriu. «Soc un home pesat, poruc i metòdic», admet, burleta, el Rafael. «En realitat», assevera, «el que explico en el llibre són tres
qüestions. La primera és negativa i em ve donada, però fa que pensi que he de tirar endavant com sigui i com pugui, sense fer patir els del meu voltant, i mirant de tirar cap a una certa normalitat». Les altres dues, explica en referència a l’esquí i la Mountain bike, «són problemes que m’he buscat jo mateix, pensant: anem a intentar-ho, a veure si ho puc fer». En Rafael va estudiar Medicina i es va especialitzar en Al·lèrgia i Immunologia Clínica. Des del 1992 exerceix a Tarragona, on és cap clínic d’Al·lèrgia. Aquesta
trajectòria professional ha transcorregut en paral·lel a l’esportiva, i sempre ha sabut mantenir l’equilibri entre família, treball i esport. «He escrit aquest llibre per contribuir a donar una imatge de normalitat i també per animar a altres persones amb discapacitats a què s’atreveixin a fer el que realment volen fer i que, potser per vergonya o per por, no s’atreveixen», afirma. Però aquestes Memòries esportives d’un coix són, també, un àlbum de records gràfic i emocional curull de persones que, en tots aquests anys, han acompanyat aquest doctor tossut en la seva extraordinària aventura.
«Una aventura que em portaria des de volar per la neu fins a pedalar pel desert. Des de Colorado al Japó, i tot –tot!– amb el meu peu esquerre, amb el qual em llevo cada matí», conclou.
Lliscant i pedalant
Llátser ha estat paralímpic d’esquí i ha completat la Titan Desert en BTT
Llegim aquests dies que Dinamarca deixarà de repartir cartes a partir de finals del 2025. L’empresa postal nacional ha pres aquesta decisió després de constatar una caiguda sostinguda i molt pronunciada del volum de correspondència: en poc més de dues dècades, l’enviament de cartes s’ha reduït fins a un 90%. Nous tipus de comunicació, la digitalització de l’administració i els nous hàbits socials han fet que el correu tradicional hagi perdut la seva funció principal. La mesura respon, sobretot, a criteris d’eficiència econòmica i d’adequació a la demanda real del servei. Avui dia, la majoria de leș comunicacions personals i institucionals es fan per via electrònica, mentre que el sector de la paqueteria continua creixent, impulsat pel comerç en línia. En aquest context, el model postal clàssic esdevé difícil de sostenir. Tot i això, la notícia convida a reflexionar sobre els usos que el correu en paper ha mantingut fins ara. L’enviament de cartes personals, postals o felicitacions de Nadal ha anat disminuint, però -per a molts- encara conserva un valor simbòlic que no té la comunicació digital. Que cada vegada escrivim menys cartes no és tant un símptoma de desconnexió com d’un canvi d’hàbits. L’experiència de Dinamarca pot anticipar el que acabi passant en altres països europeus i posa sobre la taula f ins a quin punt aquests canvis afecten no només els serveis, sinó també les petites pràctiques que durant anys van formar part de la nostra vida.
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Dra. Mar Camacho
Professora de Tecnologia Educativa. Universitat Rovira i Virgili
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
