Divendres 30 de maig de 2025

Número: 5301 www.diarimes.com

divendres 30 de maig DE 2025

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA Avui amb el diari

Edició especial dedicada al sector del transport i la mobilitat del Camp de Tarragona Opinió

Camí a Segona 24 i 25 El Nàstic jugarà demà l’anada de les semifinals del play-off d’ascens (18.30 h) i l’afició es bolca per donar-li suport

29 Txaber Allué. Romesco, territori i identitat: «És un plat que, si hagués nascut en un altre lloc, ja tindria un centre d’interpretació»

Camp de Tarragona

Entrevista a l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales

Un 90% de la ciutadania rep l’alerta al mòbil del simulacre del PLASEQTA El confinament preventiu es va seguir de manera irregular entre la població, però el Govern en fa un balanç positiu 10

Rubén Viñuales al davant de la platja del Miracle, amb el ‘mamotreto’ completament enderrocat, abans d’atendre al Diari Més. Tjerk van der Meulen

«Hem prioritzat la renovació d’autobusos a la gratuïtat del servei» L’alcalde atén al Diari Més per fer balanç de l’equador del mandat, marcat pel serial del contracte de neteja, l’enderroc del ‘mamotreto’ i el fet de governar en minoria 2i3

2

divendres 30 de maig de 2025

L’apunt

L’enderroc del ‘mamotreto’ marca l’equador Viñuales observa atentament com les màquines retiren les restes del mamotreto del Miracle. L’enderroc de la plataforma ha coincidit pràcticament amb l’equador del mandat. Viñuales respira tranquil perquè ha superat aquests dos anys sense excessius problemes, però és conscient que queden encara molts reptes pendents.

L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, amb la platja del Miracle i les restes del ja desaparegut ‘mamotreto’ de fons. Tjerk van der Meulen

Rubén Viñuales: «Deien que no es podia governar amb només nou consellers i hem demostrat que és fals» Política l L’alcalde de Tarragona valora aquests dos anys governant en solitari, repassa els projectes pendents i parla sobre els reptes que ha d’afrontar fins a les eleccions municipals del 2027 John Bugarin El ‘mamotreto’ del Miracle ja és història. Creu que aquest serà el projecte més recordat d’aquest mandat? «Per sort no, perquè en tenim molts. De fet, ja s’està executant un que serà molt transformador, que és el Fòrum de la Colònia. També tenim la renaturalització del Francolí, el pla d’asfaltatge i tots els projectes per revitalitzar la Tabacalera. A més, s’està avançant amb el projecte de la comissaria de Battestini i s’està potenciant el turisme esportiu amb l’arribada d’esdeveniments com el Tour de França, el Campionat d’Espanya absolut d’atletisme o la Copa de la Reina de bàsquet». Canviaria alguna de les decisions que ha pres durant

aquests dos anys? «I tant. Nosaltres aprenem de les nostres errades cada dia. Hi ha temes que hauria gestionat d’una altra manera, però l’important no és tant penedir-se, com saber reaccionar i rectificar; i això fem sempre. Sobretot, hem après a gestionar millor com comuniquem algunes coses, ja que en el passat no ho havíem fet del tot bé». Un dels grans reptes pendents és l’aprovació del nou POUM. Li preocupa que pugui acabar el mandat sense haver-ho aconseguit? «Pels terminis que tenim, la veritat és que no. Tenim dos anys encara per davant. Estem esperant els informes preceptius i algun està trigant més. Això implica una certa

demora, però em consta que els informes van avançant. Després, faltarà el debat serè i pacífic per buscar el consens amb la resta de formacions. De vegades, les presses són males conselleres i, en aquest cas, volem que sigui un POUM de consens i molt transversal. La gent ha d’entendre que si l’aprovéssim avui, el primer totxo es ficaria d’aquí a sis anys, sent optimista». Manté la voluntat de tirar endavant la urbanització de Mas d’en Sorder? «Sí. M’agradaria que la gent pogués visualitzar bé de què estem parlant. El projecte no és construir en una zona verda, sinó que es tracta d’un carrer que ja està urbanitzat, amb cases construïdes a una banda. El que volem ara és

construir a l’altra banda. I no només això, sinó que també es restaurarà el Mas d’en Sorder, l’edifici modernista en si, i es protegirà l’entorn. Continua defensant que l’estació intermodal s’ha de situar a l’Horta Gran? «Nosaltres estem a l’espera que algú del Ministeri de Transports ens esvaeixi els temors que tenim com a ciutat. Vam contractar una enginyeria externa, que és de les millors del món, la qual ens diu que la ubicació on es vol construir l’estació no només farà que Tarragona no millori, sinó que fins i tot podríem perdre els trens que venen de València. Però no perd Tarragona, perden els 2,7 milions d’usuaris de regionals i de l’AVE que són de la ciutat. Hem de callar

Projecte pendent «Estem esperant que el Ministeri confirmi la ubicació de la Biblioteca» davant una situació que ens diuen els enginyers que pot ser desastrosa? Que ens diguin que serà al contrari i ens donin la seguretat que Tarragona no perdrà, sinó que guanyarà». Tot i les discrepàncies per la intermodal, continua havent-hi consens per impulsar l’Àrea Metropolitana? «Per suposat. No té res a veure. O és que la necessitat de gestionar conjuntament el transport per autobús, el taxi, l’energia i l’aigua s’ha perdut? El debat sobre la

intermodal fa que sigui incompatible la resta de lluites conjuntes? Una altra cosa és que es vulgui fer veure això, perquè potser hi ha gent que té ganes que no passi l’Àrea Metropolitana, però nosaltres perseverem». Confia que la nova adjudicatària del contracte de la brossa començarà a operar aquest estiu? «Sí. Tenim confiança i fe que d’aquí a un mes i mig o dos es pugui clarificar la situació amb la resolució del Tribunal Català de Contractació. Adjudicar a Urbaser és complir amb la resolució del tribunal. Em resultaria complex d’entendre que, ara, vagin en contra de l’execució de la seva pròpia resolució». Però aquesta reconeixia que la resta d’ofertes també incomplien els requisits. «No és del tot així. De fet, FCC va presentar un recurs on demanava l’anul·lació de la licitació perquè considerava que tot estava malament i el van rebutjar. Van dir que la licitació estava ben feta». El projecte de la Tabacalera tampoc es desencalla. «Confiem en el Ministeri de Cultura, confiem en el ministre [Ernest Urtasun] i confiem que tot això es resoldrà aviat. L’Ajuntament de Tarragona i la Generalitat tenim clar que la ubicació idònia és la Tabacalera i ara només hem d’esperar que el Ministeri pugui formalment comunicar-ho també d’aquesta manera». Quan es tornaran a reunir amb l’Estat i la Generalitat per tractar el tema?

divendres 30 de maig de 2025

«Estem pendents de la nova reunió de la comissió tripartita, que crec que es pot produir el mes que ve». S’està avançant amb el Consorci del Patrimoni? «Va molt bé, s’està avançant a bon ritme. Aquest any es podrà veure alguna cosa, n’estic convençut». Durant la campanya va prometre la gratuïtat dels autobusos municipals. Per què no ha arribat? «Una manera de fer-ho és no gastar-nos els més de 13 milions d’euros que invertirem per renovar la flota i destinar aquests diners a la gratuïtat del servei. Però, llavors, tindrem busos de 20 anys d’antiguitat. Creiem que la gratuïtat acabarà arribant, com ha passat amb el tren a nivell estatal, però ara mateix havíem de prendre una decisió i la més lògica i eficient és gastar els diners en renovar i ampliar la flota». També va proposar la recuperació de la Font dels Lleons. Manté la voluntat de fer-ho? «Sí. Vam parlar amb el senyor Martorell —el propietari— fa un parell de setmanes. És veritat que aquí hi ha un altre actor que és la Generalitat, que actua segons els seus criteris i, de vegades, té alguna baralla amb el propietari, però em consta que volen trobar solucions. Aquí apel·lem a la bona voluntat d’ambdues parts. Soc un apassionat de la Font dels Lleons i crec que la gent l’ha de conèixer». Dos anys en minoria Fa dos anys, va iniciar el seu mandat en solitari... «I l’acabaré en solitari. Per sort, tinc un govern format per homes i dones que dediquen 25 hores al dia a la seva feina i, per això, no es nota.

3

Imatge de l’aspecte d’una zona del Llorito. ERC

El grup d’ERC exigeix solucions per la pèrdua d’aigua a la Font del Llorito

Un instant de l’entrevista amb Rubén Viñuales. Tjerk van der Meulen

La Font dels Lleons «Apel·lem a la bona voluntat del propietari i de la Generalitat per trobar solucions» Consens metropolità «El debat per la intermodal no fa incompatible les lluites conjuntes de l’Àrea Metropolitana» Deien que amb només nou consellers no es podia governar i ja hem demostrat que és fals. Tot i això, creiem que el municipalisme ha de ser generós i cooperador, i vam intentar ampliar el govern amb Junts i En Comú Podem. Esquerra es va autoexpulsar per motius més de dol, per perdre l’alcaldia». El va sorprendre que JxCat decidís no entrar a govern? «Respectem molt les decisions dels altres partits. L’únic que puc dir són paraules positives de Junts a Tarragona i del conseller Jordi Sendra. Junts i ECP no han volgut entrar, però els estem molt agraïts perquè han ajudat a tirar

aquesta ciutat endavant». Què li va oferir a Junts? «El que vam fer primer és saber si ho consideraven possible i, després, òbviament, hi va haver les negociacions. Respectem la seva decisió». Considera que la marxa d’Elvira Vidal de la formació sobiranista complicarà encara més la feina a l’hora de trobar majories? «No. Mai és agradable quan algú acaba marxant d’un grup i passa a no adscrit, però jo confio plenament en la seva estima per Tarragona i és l’únic que ens interessa a nosaltres». Ha rebut crítiques per recolzar-se en els dos excon-

sellers de Vox. «Estadísticament, el partit que més coses vota amb Vox és ERC. Això vol dir que s’estan recolzant en Vox? No, hi ha votacions on coincideixen. A més, els consellers Javier Gómez i Jaime Duque van marxar d’un partit que no ens cansem de dir que és d’extrema dreta i defensa opinions racistes. Ells marxen renegant de tot això i què fem? Continuar matxacant-los. Aquest és el missatge que es vol donar a totes les persones que volem que surtin d’aquesta espiral d’odi que és Vox? De totes maneres, no ens recolzem en ningú. Ens donen suport grups de tot tipus». Serà l’alcaldable del PSC a Tarragona en les eleccions municipals del 2027? «El candidat o candidata serà el que decideixi la militància del PSC a la ciutat». Li agradaria repetir? «Has de continuar volent ser alcalde mentre tinguis il·lusió i projecte. I jo ho tinc».

Política l Els republicans diuen que els veïns fa mesos que alerten de la situació Redacció El Grup Municipal d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona ha denunciat públicament la situació de deixadesa que pateix la Font del Llorito, que fa molt de temps que perd aigua de manera constant. Segons han explicat, els veïns de la zona fa mesos que alerten d’aquesta problemàtica, que ja ha estat traslladada en diverses ocasions tant al govern municipal com al Consell d’Administració d’EMATSA, sense que s’hagi donat cap resposta efectiva. El portaveu adjunt d’ERC, Xavi Puig, ha lamentat la manca d’actuació del govern de Viñuales: «no pot ser que una font emblemàtica i estimada com la del Llorito estigui perdent aigua dia rere dia sense que ningú hi posi remei. Els veïns fa temps que ho denuncien, nosaltres

mateixos ho hem comunicat diverses vegades. La resposta sempre ha estat la inacció. Estem parlant d’un bé natural i patrimonial que mereix respecte i manteniment». ERC recorda que, especialment en un context de sequera com el que s’ha viscut recentment a la ciutat i al conjunt del país, és imprescindible que l’Ajuntament de Tarragona sigui exemplar en la preservació i gestió responsable de l’aigua. El malbaratament d’aquest recurs essencial és encara més greu quan la ciutadania està fent esforços per reduir-ne el consum i adaptar-se a les restriccions. Els republicans exigeixen al govern municipal que actuï de manera immediata per reparar la fuita i garantit el bon estat de la Font del Llorito, així com que s’escoltin les demandes dels veïns i es millori la gestió.

4

divendres 30 de maig de 2025

L’Ajuntament consolidarà Ca la Garsa, on no s’actua des de fa set anys Patrimoni l Les obres permetran reobrir el carrer Talavera. «A futur, l’objectiu és museïtzar l’espai», diu el conseller Nacho García Oriol Castro Després de molts anys, l’Ajun· tament de Tarragona actuarà a Ca la Garsa. El consistori ha licitat els treballs per a con· solidar les estructures de les restes medievals. Les obres preveuen estar acabades en· guany. «La sensació és de ‘per fi’. Fa 7 anys que el carrer Tala· vera està tancat i, des d’aquest govern, es va decidir des del primer moment que s’havia de reobrir», expressa Nacho García Latorre, conseller de Patrimoni. Els treballs tenen un pres· supost d’uns 112.000 euros, amb IVA. El 2018 es va fer l’última actuació d’emergèn· cia a l’emblema del call jueu tarragoní. «No podem tenir el carrer tancat com el tenim per un problema de subjecció dels murs. Ca la Garsa era una prioritat i així ho hem demos· trat», exposa el conseller. Els treballs permetran retirar la bastida existent i consolidar els diferents arcs del call jueu de Tarragona. De cara al futur, el govern municipal es planteja la seva posada en valor. «L’objectiu és museïtzar l’espai i generar un patrimoni històric de la ciutat que vaig més enllà del llegat romà. Ca la Garsa forma una part essencial en aquest in· tent», afegeix García. Aquest objectiu es planteja a mitjà termini. La previsió dels tre· balls és que puguin començar cap a l’estiu i abans d’any esti· guin enllestides.

Els treballs, que tenen un pressupost d’uns 112.000 euros, permetran reobrir el carrer Talavera. Gerard Martí

De l’edifici se’n conserven un conjunt d’arcs apuntats es· tructurals de carreus. A nivell de planta baixa hi ha tres arcs diafragmàtics apuntats paral· lels a la façana de la plaça dels Àngels, que devien conformar una sala rectangular, segons el Cercador de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Dues arcades de menors dimensions, també apuntades, es conserven per·

«La sensació és de ‘per fi’. El carrer Talavera s’havia de reobrir»

pendiculars a les anteriors. Precedint les tres arcades primeres es constata l’estruc· tura d’un pòrtic amb un altre arc apuntat, que devia prece· dir l’edifici pròpiament dit i, a nivell superior, un altre arc apuntat de les mateixes di· mensions que els inferiors. Intervencions modernes S’hi poden veure també al· tres intervencions menors

d’època moderna. Al carrer de Talavera, adjacent a l’edifici de ca la Garsa, s’hi conserven també dos arcs apuntats. Part de l’edifici era fet de carreus, però majoritàriament era fet de tàpia. A nivell arqueolò· gic s’hi han documentat una sèrie de nivells que van des d’època baiximperial (segles V-VI) fins a l’actualitat. Ca la Garsa va ser ender· rocat amb autorització de

Restriccions al trànsit a l’avinguda Catalunya a causa d’unes obres Mobilitat l Aquesta set·

mana han començat unes obres a l’Avinguda de Catalu· nya que afectaran al trànsit rodat durant un mes aproxi· madament. Aquesta actuació consisteix en la construcció d’un pas de vianants elevat davant dels números 47 i 49, la retirada de l’esquena d’ase que hi ha a la calçada, l’arran· jament d’embornals i també

de la part de la vorera més propera a aquest pas de via· nants elevat. Per tal d’execu· tar aquestes obres, s’ha tallat el trànsit a l’Avinguda de Ca· talunya des de la cruïlla amb l’Avinguda Marquès de Mon· toliu fins a la a rotonda dels Quatre garrofers, només en direcció a l’Avinguda d’Andor· ra. El trànsit sí que està obert en el sentit contrari, en direc·

ció al Portal del Roser. Durant el dia d’ahir es va reforçar la senyalització per alertar als conductors d’aquests canvis en la circulació. S’anul·len les parades Claret i Montoliu i com a parades alternatives hi ha Pl. Imperial Tàrraco i Qua· tre Garrofers. Les línies 22 i 55 només tenen afectació en el recorregut, però no en l’anul· lació de parades.Redacció

Imatge de les obres i del cartell informatiu de les restriccions. GUT

l’Ajuntament de Tarragona, ja que en aquell moment era en molt mal estat de conser· vació i s’hi volia fer un edifici nou, que de l’antic només havia de conservar l’arc gòtic que es veia a la planta baixa de la façana principal i que era protegit pel planejament municipal. En aquest projec· te també es conservaven uns arcs laterals, que eren tapiats però visibles.

divendres 30 de maig de 2025

La Móra i l’Arrabassada tornaran a tenir cine a la platja Cultura l El cicle Cinema

Lliure a la Platja 2025 torna un any més a Tarragona amb cinc nits de cinema a la vora del mar. En aquesta tercera edició, el públic podrà gaudir de pel·lícules premiades als darrers premis Oscar, Goya i Cannes, en un entorn únic i amb accés lliure. Les projeccions tindran lloc en dues platges del municipi. Iniciaran a la Móra amb Volveréis el 7 de juliol; el 21 amb Flow i el 4 d’agost amb Un sol radiant. Intercaladament també hi haurà dues sessions a la platja l’Arrabassada amb Siempre nos quedará mañana el 14 de juliol i Salvatges, el 28 de juliol. Les projeccions iniciaran quan es pongui el sol, entre 21.30h i 22h. Abans de cada llargmetratge es podrà veure un curtmetratge seleccionat dins del festival Filmets o de la convocatòria Nou Talent, que dona veu a alumnes d’escoles de cinema. Redacció

5

El nou Pla Local de Joventut busca incidir més als barris Societat l L’Ajuntament presenta les accions a seguir els pròxims 4 anys Oriol Castro «Intentem apropar-nos al màxim a la realitat juvenil». Sota aquesta premissa, l’Ajuntament de Tarragona va presentar ahir el nou Pla Local de Joventut, que marcarà les accions a seguir fins al 2028. Els programes que el conformen són fruit d’un procés participatiu amb més de 4.000 persones al llarg de quatre anys: joves, professionals que treballen amb joves, entorn proper i grups municipals. Arran de les aportacions recollides mitjançant els diferents mecanismes s’han

establert els reptes i fites que regiran aquest Pla. Un dels principals, serà l’emancipació dels joves, cada cop més complicada. Nova sala de creació «Volem acompanyar-los. Així, connectem les demandes del jovent i les polítiques que fem», va exposar Guillermo García, conseller de Joventut. El consistori continuarà amb diverses accions que ja han funcionat en els últims anys i n’impulsarà de noves. Un exemple és que es crearà una sala de creació visual a l’Espai Jove Kesse que vol «potenci-

Imatge de l’acte de presentació del nou Pla Local de Joventut. Joan Carles Borrachero

ar la formació i creació» en aquest àmbit. Un altre dels eixos més importants serà el benestar emocional dels joves. «Cal destinar-hi recursos. Pretenem ampliar els serveis i diversificar les polítiques per poder arribar als diferents perfils», va apuntar el conse-

ller. I també es volen ampliar i intensificar els serveis prestats als barris. «Ens preocupa el codi postal. Perquè segons el codi postal l’accés a certes polítiques o serveis, com la cultura, són més difícils o estan condicionats», va explicar l’edil. Els espais juvenils com l’Espai Jove Kesse o l’Oficina

Jove tenen una valoració mitjana superior a 9 punts sobre 10, segons un estudi encarregat per l’Ajuntament. Tot i això, l’estudi demostra que cal millorar-ne l’accessibilitat territorial i fer-los més coneguts entre el conjunt de joves, aproximant-los especialment als barris de Ponent.

6

divendres 30 de maig de 2025

Els millors alumnes d’FP de Catalunya competeixen a l’Institut Pere Martell Educació l L’Institut Pere Martell ha sigut aquests dies l’escenari de diverses modalitats del Catskills, el campionat de Catalunya d’FP. El centre educatiu tarragoní ha acollit les modalitats de Soldadura, Tecnologia de l’Automòbil, Disseny gràfic, Fusteria, Ebenisteria i Fusteria d’obra. En aquestes 6 com-

peticions hi han participat unes 130 persones, entre alumnat i professorat, provinents de 25 centres d’FP de tota Catalunya . Durant les diferents proves, l’alumnat ha d’aplicar moltes de les destreses adquirides als cicles que estan estudiant. Aquestes proves les elaboren persones expertes en cadascuna de les

diferents categories seguint les directrius tècniques de cada especialitat. Cada una de les competicions compta amb un jurat de prestigi especialitzat en el sector i diverses empreses patrocinadores i col·laboradores. 32 centres educatius han estat seleccionats com a organitzadors. Redacció/Tjerk van der Meulen

El congrés d’investigació del romesco se celebrarà l’1 i el 2 d’octubre Gastronomia l L’Ajuntament de Tarragona va presentar ahir el I Congrés d’Investigació Tècnicocultural del Romesco, una iniciativa pionera que neix amb l’objectiu de reconèixer i projectar el romesco com a patrimoni viu, element d’identitat local i símbol de projecció gastronòmica de la ciutat. El reconegut xef Eduard Xatruch,

del restaurant Disfrutar, inaugurarà l’esdeveniment que tindrà lloc al Palau de Fires i Congressos de Tarragona, els dies 1 i 2 d’octubre de 2025. Amb el lema El Romesco: identitat, territori i patrimoni viu, el congrés abordarà aquest plat emblemàtic des d’una mirada transversal i innovadora, unint història, tècnica, territori i creativitat

culinària. Més enllà d’una recepta, el romesco serà el fil conductor d’un diàleg entre tradició i modernitat, entre memòria i futur gastronòmic. Les vuit estrelles Michelin de la demarcació de Tarragona han confirmat ja la seva participació en aquest esdeveniment. La inscripció al congrés tindrà un cost de 80 euros. Redacció

Imatge de l’acte de presentació del congrés. Joan Carles Borrachero

La quarta edició del Festival Teta arrenca aquest vespre Cultura l Els jardins del Camp de Mart acolliran activitats gratuïtes Redacció Aquest vespre el Teta Fest donarà el tret de sortida amb una programació d’alt nivell protagonitzada per algunes de les artistes més destacades del panorama musical actual. Obrirà el Teta Fest la inclassificable Clara Peya (21

h), considerada una de les pianistes i compositores més prolífiques i transgressores de l’escena musical del nostre país. La nit continuarà amb l’esperada actuació de Zahara (22.30 h), una de les icones més destacades de la música alternativa a Espanya, on presentarà algunes

de les cançons del seu sisè àlbum d’estudi, Lento Ternura. El repertori també inclourà algunes de les més cançons icòniques de la seva carrera. Ouineta tancarà la jornada (00 h) amb una actuació inspirada en la cultura urbana i les icones pop de finals dels 2000. Demà, el Teta Fest po-

sarà el colofó final a aquesta edició amb una combinació d’estils i sensibilitats que faran vibrar el Camp de Mart. La cantant i compositora cardedeuenca Roserona obrirà aquesta segona jornada (21 h) i, tot seguit, pujarà a l’escenari Elena Garcia (21:45) qui aportarà la seva energia amb un directe vibrant. Una de les actuacions més esperades del festival serà la de Rosario (22.30 h). Per tancar, els jardins del Camp de Mart acolliran el concert gratuït de Les Que Faltaband.

divendres 30 de maig de 2025

L’Ajuntament atén els dubtes veïnals sobre la línia de bus dins del projecte de l’Eix Astorga Societat l El consistori va exposar en una reunió amb els veïns l’encàrrec de redacció del projecte Miquel Llaberia L’Ajuntament de Reus va dur a terme el passat dilluns 26 de maig una reunió amb entitats veïnals del voltant del carrer Astorga per explicar els objectius i quin és l’estat actual del projecte de reforma de l’Eix Astorga. Actualment, s’està a l’espera de la redacció del projecte que pretén «convertir aquest carrer en un eix cívic amb més verd, més espai per als vianants i més sostenible». Fonts de l’Ajuntament de Reus consultades pel Diari Més qualifiquen la trobada com «una primera reunió de treball i escolta activa» per explicar «quin ha estat l’encàrrec i també conèixer quines són les seves propostes de millora per aquest carrer, des de l’avinguda de Sant Bernat Calvó fins a la rotonda del carrer Flix, i poder-les traslladar si s’escau a l’equip redactor del projecte». A més, des del consistori es van comprometre a dur a terme una nova reunió amb els representants veïnals més propers a l’àmbit d’actuació quan el projecte estigui redactat i abans de licitar-ne les obres. Des de l’Ajuntament remarquen que la reurbanit-

Fotografia d’arxiu del carrer d’Astorga, en el tram limítrof amb la plaça d’Europa. Adrian Disch

El projecte vol convertir el carrer Astorga en un eix cívic i verd

zació del carrer Astorga com un eix cívic és una actuació inclosa al Pla d’Acció Municipal 2023-2027 i, que a més de tenir com a objectiu avançar cap a una ciutat més verda i soste-

nible, també es vol «millorar la connexió entre la zona sud i el centre de la ciutat». Opinió veïnal Per la seva banda, les entitats

veïnals assistents a la trobada i consultades per Diari Més comenten que en general el projecte va tenir una bona rebuda. No obstant això, durant el torn de preguntes es van

expressar una sèrie de dubtes que, principalment, van anar encaminats a la connexió amb bus amb el CAP Marià Fortuny. El president de l’Associació de Veïns del Barri Juroca, Manuel Villalba, afirma que en principi no va veure malament el projecte que els van presentar, però que els va semblar que el projecte podia deixar la zona sud sense servei d’autobus. «És fonamental garantir que no hi haurà una afectació negativa als serveis essencials com el transport públic, especialment en àrees on hi ha centres mèdics i altres serveis que són importants per la població», reivindica el president de l’AV del Barri Juroca. A la vegada, la presidenta de l’Associació de Veïns Amics del Barri Fortuny, Pepita Roig, coincideix amb Villalba: «La xerrada va anar bé, però és cert que hi va haver una cosa que no va agradar. Tal com plantejaven la nova línia 11 de bus amb via única, alguns veïns podrien quedar-se sense manera d’arribar al CAP». Així i tot, Roig apunta que «tampoc va quedar molt clar», però creu que és important tenir-ho en compte «especialment per les persones grans que necessitin anar a aquell CAP». Segons el que està previst, el projecte de l’eix Astorga s’hauria d’executar en dues fases, la primera durant el mandat actual. Aquesta primera part costaria aproximadament uns 2,5 milions d’euros i arribaria fins al barri Juroca. La idea seria completar l’actuació entre 2027 i 2031, que arribaria fins al barri Montserrat.

Detingut el presumpte autor de les pintades a la Prioral de Sant Pere Successos l La Guàrdia Urbana de Reus va detenir el passat dimecres 28 de maig al presumpte autor de les pintades a les parets de l'església de la Prioral de Sant Pere que es van fer la matinada del passat divendres 23 de maig. L'individu, un veí de Reus de 26 anys, va ser identificat a través de les càmeres de videovigilància que l'Ajuntament

té a la via pública, així com a la col·laboració amb els Mossos d'Esquadra. El mateix dia de la detenció es va traslladar el detingut a Mossos d'Esquadra per tal de posar-ho a disposició judicial. Al detingut se li imputa un delicte de danys sobre béns de valor històric, cultural o artístic tipificat al Codi Penal, en haver fet la pintada sobre un edifici

catalogat com a bé cultural d'interès local. En aquest cas, les penes poden anar des de la presó d'1 a 3 anys i multa de 12 a 24 mesos. A més, les càmeres van enregistrar també com, posteriorment, una patrulla dels Mossos d'Esquadra identificava el mateix jove per un altre fet delictiu, just davant del lloc on havia fet la pintada. Redacció

7

Imatge de la càmera de videovigilància gravant l’autor de la pintada a la Prioral. Ajuntament de Reus

8

divendres 30 de maig de 2025

L’Institut Baix Camp guanya les Olimpíades d’FP a Reus Salut l Les Olimpíades Autonòmiques de Formació Professional Sanitària celebrades a Reus van tancar ahir amb l'equip de l'Skill de Cures Auxiliars d'Infermeria i Atenció Sociosanitària de l'Institut Baix Camp i de l'Skill de farmàcia i Parafarmàcia de l'Institut Miquel Martí i Pol de Cornellà de Llobregat com a guanyadors. Aquestes olimpíades es van dur a terme durant tres dies a l'Institut Baix Camp. Ambdós equips guanyadors representaran Catalunya als pròxims Spainskill a Madrid, amb la possibilitat de continuar cap als Euroskills i els Worldskills, les màximes competicions europees i mundials de Formació Professional. Durant aquests tres dies, els participants han afrontat proves exigents i realistes. En l'Skill de Farmàcia i Parafarmàcia, les activitats han inclòs dispensació farmacèutica, gestió d'aparadors i xarxes socials i atenció en anglès. En el cas de l'Skill de Cures Auxiliars i Infermeria, els aspirants han atès pacients simulats amb diverses patologies, també en escenaris en llengua anglesa, combinant tècniques sanitàries amb suport emocional. Redacció

Open Europe classifica 250 teràpies per a l’autisme Salut l Open Europe, junt amb l'Institut Villablanca i diverses institucions europees, lidera el projecte Autherapies, una ambiciosa iniciativa finançada per la Unió Europea que té com a objectiu identificar i classificar les diferents intervencions terapèutiques per a persones amb autisme. El projecte ha creat una base de dades multilingüe que recull més de 250 teràpies, classificades segons el seu grau d’evidència científica. Aquesta eina, d’accessibilitat gratuïta, permet prendre decisions informades i evitar tractament que no aporten beneficis. Redacció

L’apunt

XXVI Congrés Nacional de la SECO El XXVI Congrés Nacional de la Societat Espanyola de la Cirurgia de l’Obesitat (SECO) avui celebra l’últim dels tres dies en els quals s’ha dut a terme a firaReus Events. Aquest ha reunit gairebé 380 professionals per tractar tota mena de temàtiques relacionades amb la cirurgia bariàtrica.

Daniel del Castillo, excap del servei de Cirurgia de l’HUSJR i president del XXVI Congrés de la SECO. Tjerk van der Meulen

Daniel del Castillo: «Tarragona és la província catalana amb més persones obeses amb prop d’un 24%» Entrevista l L’excap del servei de Cirurgia de l’HUSJR i president del XXVI Congrés de la SECO destaca la necessitat de trencar l’estigma sobre l’obesitat Miquel Llaberia Com d’important és que SECO faci aquest congrés a Reus? «Per nosaltres és molt important. És un esdeveniment nacional que es fa un cop a l’any des del 1997 i la manera de decidir-se és a través d’una candidatura. Recordo que el nostre contrincant en aquell moment va ser la ciutat de València i, vulguis que no, com que és una ciutat més coneguda pensàvem que no guanyaríem. Però vam guanyar per tres vots i era un dels reptes personals que tenia pendents». Quines són les dades a la província de Tarragona? Ens hem de preocupar? «Tarragona és la província catalana amb més persones obeses amb prop d’un 24%. La mitjana actual seria d’un 12% i a Espanya és d’un 14%. Estem en el top junt amb altres zones com Andalusia, Galícia, Astúries o Càceres. És molt

preocupant». Es va jubilar fa poc, com ha canviat el món de la cirurgia bariàtrica des que va començar en l’ofici? «L’any 1989, quan vaig fer la primera operació de cirurgia d’obesitat a l’Hospital de Sant Joan de Reus, l’Antic Hospital, era un moment molt diferent del d’ara. En aquell moment hi havia l’estigma de què eren cirurgies molt perilloses, i és cert, perquè hi havia moltes més complicacions perquè la tecnologia no era la que tenim ara, però la malaltia era la mateixa. Aleshores, en aquell moment ens vam plantejar tres reptes. El primer que l’Hospital Sant Joan de Reus fos referent en cirurgia de l’obesitat i ho hem aconseguit, perquè fem una quantitat important de pacients cada any i som els referents a la nostra província. El segon repte, que la cirurgia sigui acompanyada per recerca i hem muntat molts grups que

continuen treballant. I el tercer era fer un congrés algun dia. Haver-ho aconseguit és una gran satisfacció tant per Salut Sant Joan de Reus i per la Facultat de Medicina». Com s’ha aconseguit que el Salut Sant Joan sigui referent a la província? «Cada hospital és referent en diverses qüestions. A l’Hospital Joan XXIII poden ser referents en unes coses, el Salut Sant Joan de Reus ho és en cirurgia bariàtrica. A més, l’any passat la SECO ens va acreditar com a Centre d’Excel·lència i a Catalunya només n’hi ha quatre, que són centres on es poden fer tota mena d’aquestes operacions i això és una feina de molt de temps». És cert que l’obesitat és una malaltia amb un gran estigma al damunt? «Sí, i encara estem trencant aquest estigma. En el 80% dels casos la causa de l’obesitat és social i ambiental. Això

Referents L’Hospital Sant Joan de Reus és referent a la província en cirurgia bariàtrica vol dir que l’entorn social influeix, perquè no tan sols afecta el comportament alimentari de l’individu, sinó el d’aquelles les persones que l’envolten. I aquí entra en joc la importància de les famílies i les escoles per fer que els nens tinguin bons hàbits alimentaris. I clar, quan una persona pateix una obesitat no fa tant exercici físic perquè li costa més moure’s. I també hi ha una part genètica i una part que no coneixem perquè unes persones reaccionen d’una manera o tenen un metabolisme concret. Aleshores, és una malaltia multifactorial, però que no s’arregla fent sentir malament al pacient i dient-li que se li ha de cosir la boca».

Si és una malaltia multifactorial, la resposta ha de ser multidisciplinària? «Sí, i ha de venir d’abans. Si operes a una persona serà bo, però les coses no aniran a la perfecció. El pacient ha de ser avaluat per un endocrinòleg, per un nutricionista i per un psicòleg, perquè segurament si pel mig hi ha alguna malaltia mental com una bulímia contraindicarien operar a un pacient, perquè segurament fracassarien, ja que el problema és un altre. Són molts professionals que hi intervenen i que donen l’èxit a tot». El problema de l’obesitat és només el pes o va més enllà? «Va més enllà. Primer de tot, la cirurgia de l’obesitat, que s’opera a través de l’estómac i del budell, és de les poques cirurgies que operes un òrgan sa. Estàs tallant l’estómac, però, per dir-ho d’alguna manera, ell no té cap culpa, no està malalt, però es manipula per provocar una sèrie de canvis metabòlics. Si ho reduïm d’una manera molt simple, un pacient es torna obès quan ingereix una quantitat de calories que no gasta, aquestes calories que sobren es transformen en greix que, el més perillós és que vagi al fetge, al cor, als pulmons o a les vísceres, perquè aquest greix, que és un teixit viu, està donant ordres i és el que provoca el colesterol o la tensió alta. Són els anomenats greixos viscerals. I moltes vegades, la gent es fixa només en el greix subcutani, però quan nosaltres operem a un pacient no només volem baixar quilograms, sinó resoldre la hipertensió, la diabetis, el fetge gras o pacients que pel pes no es poden posar una pròtesi. Ho anomenem comorbiditats».

divendres 30 de maig de 2025

9

La 2a campanya de donació de sang a l’Escola Pare Manyanet suma 71 donacions Societat l La segona campanya de donació de sang a l'Escola Pare Manyanet de Reus tanca amb un total de 71 do· nacions. Aquesta es va dur a terme ahir i, junt amb la primera edició, ja sumen més de 200 donacions en total. Aquesta és una activitat que el centre desenvolupa com a part de les activitats

d'Aprenentatge i Servei que fan els alumnes de 3r d'ESO i que compta amb el suport del Banc de Sang i Teixits del Departa· ment de Salut. Des del centre consideren que és «una bona forma de treba· llar aspectes acadèmics i, a la vegada, treballar valors com l’al·

Alumnes de batxillerat de l’INS Gabriel Ferrater inauguren una exposició col·lectiva a Cal Massó Cultura l Els alumnes del batxillerat artístic plàstic de l’Institut Gabriel Ferrater han inaugurat una exposició col· lectiva a Cal Massó, amb gran afluència de públic i la pre· sència del regidor de Cultura de Reus, Daniel Recasens. La mostra recull treballs dels estudiants que es graduen aquest curs, en disciplines com disseny, dibuix, escultu·

ra i audiovisuals. Han muntat l’exposició ells mateixos i han experimentat de primera mà la complexitat d’ocupar un espai expositiu com Cal Mas· só. No deixa de ser un repte treure les obres de l’entorn educatiu i posar-les a l’abast del públic general. L’exposició es podrà visitar fins aquest divendres, 30 de maig, amb accés obert al públic. Redacció

Els alumnes en la inauguració de l’exposició a Cal Massó. Cedida

Una festa al barri de Santa Teresa clourà dissabte la fase de dinamització del Reus Espais Vius Cultura l Aquest dissabte

31 de maig, el carrer de San· ta Teresa acollirà la cloenda de la fase de dinamització del projecte Carrers d’ahir, espais d’avui, dins del pro· grama Reus Espais Vius. La jornada començarà a les 11 h amb la inauguració d’una ex· posició que recull la memòria històrica del barri i continu· arà amb una festa popular

que inclourà cercavila amb convidats vinculats al barri i vermut musical amb el DJ reusenc Aleix Ballesté. Ara el projecte entra en fase de captació d’emprenedors per ocupar locals buits. Al barri s’hi han identificat 71 espais disponibles, i els nous nego· cis podran optar a subvenci· ons de fins a 20.000 euros per impulsar l’activitat. Redacció

Un dels espais disponibles del carrer de Santa Teresa. Ajuntament de Reus

truisme, la gratuïtat i la generositat que tanta falta ens fan avui dia». Per aquest motiu, agraeixen la col·laboració i participació dels donants que es van apropar ahir a l’escola per donar sang i a l’alumnat de 3r d’ESO que va dissenyar la comunicació, l’orga· nització i el disseny de la campanya. Miquel Llaberia/Cedida

10 divendres 30 de maig de 2025

El Govern fa un bon balanç de la prova de sirenes de risc químic i del simulacre de confinament Emergències l Unes 2.000 persones van contestar l’enquesta i en un 90% dels casos van rebre l’alerta Álvaro Rodríguez Les 55 sirenes de risc químic del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre es van activar ahir correctament durant el simulacre impulsat des de Protecció Civil. El servei d’emergències també va engegar ahir novament les alertes mòbils i, malgrat que algunes no van funcionar a temps, el Govern també en fa una bona lectura d’aquesta prova. Una de les principals novetats que ha tingut aquest simulacre amb altres anteriors ha estat l’enviament massiu de l’enllaç d’una enquesta de valoració per comprovar els resultats de l’alerta. La consellera d’Interior, Núria Parlon, explica que «per qüestions de protecció de dades no poden conèixer a quants mòbils ha arribat la notificació ni on estan ubicats aquest». L’enquesta ha estat contestada per unes 2.000 persones, segons els càlculs de Protecció Civil, vora el 90% de les persones que han contestat afirmen tant haver rebut la notificació mòbil com haver sentit les sirenes. Cal destacar que aquesta prova englobava a unes 200.000 persones en total. Tot i això, des del Govern de la Generalitat asseguren que la resposta a les enquestes ha estat «molt més notable que en darreres ocasions». Simulacre de confinament Una altra de les grans novetats de la prova d’ahir va ser el simulacre de confinament. Seguint els passos que s’haurien de donar en cas de risc químic, des de Protecció Civil es va convidar la ciutadania a quedar-se a casa o als llocs de treball durant els quinze minuts que va durar la prova. A més, es van distribuir diversos observadors per la

Tècniques de Protecció Civil al CECAT de Reus moment abans d’activar les alarmes. Diari Més

Els carrers respiren normalitat durant la tarda del simulacre Emergències l Tot i la bona valoració del simulacre, les sirenes i les alertes mòbils han estat poc més que un tema de conversa per molts tarragonins. Més enllà dels punts de confinament supervisats, els carrers dels municipis tarragonins res-

piraven certa normalitat a les quatre de la tarda. Cal destacar que el confinament no era en cap cas obligatori i les alarmes enviades als mòbils destacaven en tot moment que era un simulacre. Redacció/Tjerk van der Meullen

Es van fer confinaments a centres comercials, escoles i hotels A la tardor es farà un nou confinament amb desplegament d’efectius inclòs demarcació on es va fer un confinament simultani. Entre els que van participar de la prova es troben centres comercials, com el Parc central, PortAventura World, diversos hotels de Salou, els hospitals públics de Reus i Tarragona i fins a 34 centres escolars de la demarcació. Els responsables de Protecció Civil afirmen que el simulacre s’ha seguit «correctament» en aquests punts. Núria Parlon detalla que s’han escollit les quatre de la tarda per fer aquestes proves donat que «és un moment en què hi ha mobilitat a les carreteres i infants a les escoles». D’altra banda, des del 112 han rebut unes 34 trucades durant la prova de sirenes, un nombre similar al de la darrera edició. Des de Protecció Civil asseguren que aquestes són «poques trucades», al· legant que això és «una prova que hi ha hagut una feina prèvia de coneixement de la població». Nous simulacres La consellera d’Interior assegura que es continuaran fent exercicis pràctics i simulacres per «fomentar el coneixement d’autoprotecció» entre la ciutadania. De moment, ha anunciat que cap a la tardor hi ha prevista una altra prova del Plaseqta amb desplegament d’efectius inclòs, però la data exacta encara està per confirmar. Més enllà, afirma que es faran proves com la d’ahir «cada any». Parlon remarca que aquestes iniciatives ajuden a «evitar situacions reactives i malpensades» entre la població. D’altra banda, la responsable d’Interior afirma que la ciutadania camptarragonina està «sensibilitzada» davant les emergències, un fet que s’ha incrementat arran de l’incident d’Iqoexe.

divendres 30 de maig de 2025

11

TURISME

Repsol i l’AEHT impulsen ‘De ruta per l’Altra Costa Daurada’ amb Marina Comes com a ambaixadora de territori La nova campanya posa en valor la gastronomia, la sostenibilitat i la col·laboració entre indústria i turisme al Camp de Tarragona

R

edat, amb alt poder adquisitiu, que valora la tranquil·litat, el paisatge, el patrimoni i la qualitat gastronòmica. «Hem de parlar amb més orgull del nostre territori. Tarragona ho té tot: gastronomia, paisatges, cultura, vuit DOs… Cal fer créixer l’autoesti· ma i posicionar-nos com a destina· ció d’excel·lència», ha declarat Marina Comes. L’acte va finalitzar amb un tast de vins i amb una degustació de plats elaborats pel restaurant Dinum, pertanyent al Gran Hotel Mas d’En Bruno.

Redacció

epsol i l’Associació Hotelera de l’AEHT han presentat aquesta setmana la campanya ‘De ruta per l’Altra Costa Daurada’, una iniciativa que pretén reivindicar el patrimoni gastronòmic i cultural del territori mitjançant una ruta que recorrerà alguns dels establiments hotelers i restaurants més emblemàtics de la província. La ruta serà documentada i compartida per la influenciadora tarragonina Marina Comes (@marinacomes), especialitzada en Slow Luxury Travel, amb una comunitat digital de més de 280.000 seguidors. Aquesta campanya s’emmarca dins la col·laboració renovada entre Repsol i l’AEHT, que enguany consoliden la seva aliança per continuar promovent iniciatives de valor per al territori. La iniciativa reflecteix el compromís compartit de potenciar un turisme sostenible, desestacionalitzat i vinculat al territori. Una altra manera de descobrir la Costa Daurada Sota el concepte ‘L’Altra Costa Daurada’, la campanya vol posar llum sobre una destinació menys coneguda però igualment atractiva: pobles amb encant, paisatges d’interior, gastronomia d’alt nivell i una cultura vinícola amb vuit denominacions d’origen. Un territori que esdevé un reclam per a un turisme respectuós, conscient i de qualitat. Durant vuit dies, Marina Comes recorrerà hotels i tots els restaurants amb Sols Repsol de la demarcació, que alhora són membres de l’AEHT, compartint contingut fotogràfic i audiovisual a les seves xarxes socials, amb un enfocament elegant i proper que connecta amb un públic internacional exigent. La ruta inclou parades a localitats com el Vendrell, Cambrils, Tarragona, Reus, el Monestir de Poblet, la Selva del Camp o Xerta. Un itinerari amb gust i identitat Els establiments participants en la

Imatge de presentació de la nova campanya al Gran Hotel Mas d’En Bruno.

ruta són referents del sector hostaler i alguns compten amb reconeixements gastronòmics de primer nivell, com els Sols Repsol. La gastronomia de qualitat és un dels grans actius de la província de Tarragona, que enguany suma dotze restaurants amb aquest distintiu. Calendari de la ruta: • 28 de maig – Allotjament a Le Méridien Ra (El Vendrell) • 29 de maig – Visita al restaurant Miramar (Cambrils) i allotjament a May Altafulla • 30 de maig – Dinar al restaurant Can Bosch (Cambrils) • 1 de juny – Allotjament a l’hotel Astari (Tarragona) • 2 de juny – Visita a El Terrat (Tarragona) i Instants (Cambrils) • 3 de juny – Estada a la Hostatgeria de Poblet • 4 de juny – Visita a Ferran Cerro

Marina Comes.

Facebook

Restaurant (Reus) i allotjament a Mas Passamaner (la Selva del Camp) • 5 de juny – Visita a El Rincón de Diego (Cambrils)

AEHT

Repsol i AEHT, un model de col·laboració territorial L’acte de presentació de la campanya es va fer al Gran Hotel Mas d’En Bruno, al cor del Priorat. L’acte va comptar amb la presència de Javier Sancho, director del Complex Industrial de Repsol, i de Jordi Ferré, nou president de l’Associació Hotelera de l’AEHT, en el marc de la col·laboració estratègica que Repsol manté amb l’associació des de 2021 i que s’ha renovat enguany. «La gastronomia és una ex· pressió viva del que som. Amb accions com aquesta i amb el suport als 12 Sols Repsol del territori, fem visible l’excel· lència de la cuina local», ha afirmat Javier Sancho. També es va donar a conèixer un estudi elaborat per la Universitat Rovira i Virgili sobre el perfil del visitant que aposta per aquesta altra Costa Daurada. Les conclusions apunten a un turista de mitjana

Una aposta amb valors La campanya ‘De ruta per l’Altra Costa Daurada’ vol anar més enllà de la promoció turística: busca transformar la manera com es percep i es viu el territori, basant-se en valors clau com: • Sostenibilitat: mobilitat responsable, turisme fora de temporada i respecte per l’entorn. • Excel·lència gastronòmica: impuls dels restaurants guardonats i dels productes locals. • Públic de qualitat: atracció de visitants amb inquietuds culturals i compromís ambiental. • Sinergies territorials: col· laboració entre indústria i turisme per a un creixement sostenible. Amb aquesta iniciativa, Repsol i l’AEHT tornen a demostrar que el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre poden esdevenir un referent en la promoció d’un turisme equilibrat, arrelat i amb identitat pròpia.

~ CONTINGUT PATROCINAT ~

12 divendres 30 de maig de 2025

Salou estudia implementar la seva primera zona verda a l’entorn de Cap Salou Mobilitat l El consistori remarca que no es farà aquest any, però sí que s’afegiran 1.315 noves places de zona blava Álvaro Rodríguez Els serveis tècnics munici· pals de l’Ajuntament de Salou estan analitzant la imple· mentació de noves zones re· gulades al municipi. De fet, el consistori ja ha anunciat que aquest 2025 s’afegiran 1.315 noves places de zona blava als àmbits turístics com Cap Sa· lou, els voltants de Carles Buï· gas o el carrer Nord. El regidor de mobilitat, Sebastià Domín· guez, recorda que aquesta mesura serveix per «garantir la rotació de vehicles i l’apar· cament en les zones de màxi· ma concentració».

De cara al futur, l’Ajunta· ment també estudia la im· plantació de la primera zona verda del consistori a Cap Sa· lou, una àrea que el consistori considera «prioritària». Això sí, des de l’Ajuntament remar· quen que aquesta iniciativa «no està prevista per als me· sos vinents». Tant la futura zona verda com les zones blaves previs· tes tindran avantatges pels residents que abonin l’im· post de circulació al munici· pi, aquests podran aparcar de manera gratuïta durant la primera hora i amb un cost de només cinc cèntims durant la

segona. No obstant això, cal recordar que a les zones ver· des no està permès l’aparca· ment més enllà de les 72 hores consecutives. En qualsevol cas, Domín· guez recorda que aquesta zona persegueix «protegir al resident». Tot i que no s’han donat detalls sobre el seu fun· cionament a Salou, la zona verda permet establir tarifes de llarga durada per a resi· dents. La nova zona blava La creació de 1.315 places de zona blava faran que el municipi arribi fins als 1.948

Imatge d’un parquímetre a Salou. Cedida

Aquest any hi haurà nous parquímetres que permetran pagar amb targeta aparcaments d’aquest tipus. Aquesta iniciativa s’ha pres seguint el Pla de Mobilitat

Imatge dels alumnes guardonats. Diputació de Tarragona

Educació l Van ser guardonats projectes de Tarragona, Reus o Salou

Més de 300 alumnes de 19 centres educatius de la de· marcació de Tarragona van participar en la darrera edi· ció dels Premis InJUè Em· prèn Dipta.cat. El certamen, impulsat per la Diputació de Tarragona conjuntament

amb la Càtedra d’Emprene· doria de la Universitat Rovira i Virgili té l’objectiu de fomen· tar l’esperit emprenedor en· tre els joves. Ahir es van lliurar els pre· mis en un acte celebrat a l’Au· ditori Diputació. El projecte AQUA RENOVA, del Col·legi Santa Teresa de Jesús de Tar·

aparells vells i donar servei a les noves places. Des del consistori recorden que aquests aparcaments «es concentren en àmbits turís· tics i comercials, on la rotació és imprescindible per garan· tir l’accessibilitat, la dinamit· zació econòmica i una mobi· litat urbana fluida».

Imatge del parc fotovoltaic del CAT a Tarragona. Cedida

Els premis InJUè reconeixen els joves emprenedors tarragonins Redacció

Urbana Sostenible, que se· gueix en fase de seguiment i revisió. Paral·lelament, el con· sistori va engegar l’any passat la compra de 140 parquíme· tres que esperen poder rebre aquest estiu. Aquests perme· tran pagament amb targeta i dispositius mòbils. Aquests serviran per renovar alguns

ragona, es va endur el premi en la Categoria ESO per un projecte sobre la conservació de l’aigua. En la Categoria Bat· xillerat, el projecte premiat va ser EDUINFINITY, d’alumnes de l’Escola Internacional del Camp (Salou), es tracta d’una aplicació que personalitza els mètodes d’aprenentatge

per a cada alumne, segons les seves capacitats. D’altra banda, alumnes de l’Institut Baix Camp (Reus) es van en· dur el guardó en la Categoria de Grau Mitjà pel projecte PETAMICS, que proposa ac· tivitats per a nens i nenes en un espai envoltats d’animals de protectores. Finalment, en la Categoria de Grau Superior el guanyador va ser el projec· te ECO VAIG ECO TORNO, de l’Institut de l’Ebre (Tortosa), una aplicació que permet re· servar vehicles elèctrics autò· noms i accessibles.

El parc fotovoltaic del CAT a Tarragona ja aporta més d’un 14% d’energia Medi Ambient l Des· prés d’un any en funciona· ment, el parc solar per a l’au· toconsum que el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) va inaugurar a les seves instal· lacions centrals de Tarra· gona ja cobreix un 14,3% de les necessitats energètiques de l’equipament. Els 1.902 panells solars han produït un total d’1,2 GWh d’energia

neta i renovable en els pri· mers dotze mesos en servei, el qual es tradueix en un es· talvi econòmic que ja supera els 100.000 € en un any. Paral·lelament, la instal· lació fotovoltaica de l’ens a l’Ampolla, amb més de 6.660 plaques, ha aportat un 17% de cobertura a l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP). Redacció

transport i mobilitat

14 divendres 30 de maig de 2025

transport i mobilitat MOBILITAT ELECTRIFICADA

El govern espanyol prorroga les ajudes per adquirir vehicles elèctrics i punts de càrrega El pla Moves III destinarà 400 milions a les ajudes aquest 2025 i s’aprova amb efectes retroactius des de l’1 de gener

E

D.P.

l pla del Govern espanyol per a incentivar la compra de vehicles elèctrics finalment es prorroga. El famós Moves III s’amplairà de forma retroactiva per a tot aquest 2025 després que el Congrés dels Diputats aprovés fa uns dies amb els vots de la majoria de la investidura, l’abstenció del PP i el ‘no’ de Vox la convalidació del Reial Decret del pla Moves III d’ajudes per a la compra de vehicles elèctrics i desplegament de la infraestructura de recàrrega. El decret, de fet, forma part del pla de resposta del govern espanyol als aranzels nordamericans. Les ajudes al pla havien decaigut el 31 de desembre i el passat dimarts el Consell de Ministres va aprovar aquest decret per prorrogar-les amb una dotació de 400 milions d’euros per a l’any 2025. El pla, dotat amb 1.550 milions d’euros, 400 dels quals s’han aprovat ara, atorga ajudes de fins a 9.000 euros als usuaris que comprin un vehicle de menys de 45.000 euros sense IVA o de 53.000 si el vehicle és de vuit o nou places. A més, estableix una deducció del 15% de l’IRPF quan s’adquireixi un automòbil elèctric o s’instal·li un punt de recàrrega. La base màxima de la deducció és de 20.000 euros per la compra del vehicle i 4.000 per al punt de recàrrega.

Diversos automòbils elèctrics, connectats a una estació de càrrega. ACN

El decret ara convalidat recull propostes plantejades per les comunitats autònomes, que són les administracions que gestionen els fons que arriben d’Europa a través de l’Institut per a la Diversificació i l’estalvi d’Energia (IDAE). L’executiu inclou el Moves III al pla de resposta i rellançament de l’economia anun-

ciat pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en reacció als aranzels imposats per l’administració dels Estats Units. de fet, el Consell de Ministres espanyol ja havia aprovat prorrogar la línia d’ajuts MOVES III fins al 31 de desembre d’enguany. La mesura, feta a petició del Ministeri per la Transició Ecològica i el

Repte Demogràfic, té caràcter retroactiu des de l’1 de gener. D’aquesta manera, aquesta iniciativa per incentivar la mobilitat elèctrica sumarà un total de 1.735 milions d’euros des de la seva aprovació el 2021. Malgrat això, el sector continua lamentant que el gran hàndicap del Moves III ha estat i és encara la seva feixuga tra-

mitació. La bu- El pla ofereix fins a dos anys des de rocràcia que cal la compra del vea 9.000 euros hicle. És per això superar per tal de per la compra que, cada vegada presentar una sol· triomfen licitud és tan no- de vehicles d’un més, table que molts màxim de 45.000 les marques que usuaris renunciar euros sense IVA realitzen directament els tràmits a demanar-la. El en nom de l’ususegon problema és la tardança amb què arriba ari i avancen els diners de la l’ajuda, que es pot allargar fins subvenció.

divendres 30 de maig de 2025

transport i mobilitat

15

mesures mediambientals

La UE flexibilitza les emissions de l’automoció per als pròxims 3 anys Es tindrà en compte la mitjana d’emissions dels tres anys, en comptes d’anualment

L

ACN

a Unió Europea donarà més flexibilitat a l’automoció per complir els estàndards d’emissions contaminants del 2025, 2026 i 2027. El Parlament Europeu ha aprovat aquests darrers dies amb 458 vots a favor, 101 en contra i 14 abstencions la modificació dels estàndards per a cotxes i furgonetes noves. Com tots els governs hi estan a favor, el Consell de la UE té previst aprovar també el canvi

del reglament sobre les emissions de CO2 de turismes i furgonetes perquè entri en vigor. Els colegisladors de la UE han donat així el seu vistiplau a la proposta de la Comissió Europea (CE) per tenir en compte la mitjana d’emissions del fabricant en els tres anys, en comptes d’anualment. Això permetrà als fabricants «compensar qualsevol excés d’emissions anuals superant l’objectiu en l’any o anys següents», segons el comunicat del Parlament Europeu publicat aquest dijous.

La flexibilització de les emissions contaminants és una de les mesures del nou pla europeu de suport a l’automoció. La CE vol ajudar més a un sector que veu en un «punt d’inflexió crític» pels canvis tecnològics i l’augment de competència en el mercat. «Ens ajustarem als objectius d’emissions acordats, però amb un enfocament pragmàtic i flexible», va defensar la presidenta de la CE, Úrsula Von der Leyen, a principis de març per la presentació del pla. Segons els objectius fixats

per la CE, les emissions dels nous turismes que circulin a la UE han de ser inferiors als 95 grams de diòxid de carboni (CO2) per quilòmetre. Les empreses que incompleixin aquest estàndard hauran de pagar una multa de 95 euros per gram per quilòmetre de cada vehicle que sobrepassi els límits. Ja de cara al 2029, les emissions dels turismes haurien de situar-se per sota els 93,6 grams de CO2 per quilòmetre, per al 2034 sota dels 49,5 grams i, a partir del 2035, a zero.

Es computarà la mitjana d’emissions de tres anys de cada marca. CEDIDA

novetats professionals

Toyota Professional i Autoforum: innovació i fiabilitat per a una nova generació de professionals La gamma Proace, també en versió 100% elèctrica, ja és a Autoforum

D

Redacció

avant els profunds canvis que viu actualment el sector del transport i la mobilitat urbana, Autoforum i Toyota Professional suman forces per oferir solucions adaptades a les necessitats reals dels professionals. Aquesta col·laboració aposta per una gamma de vehicles que destaca per la seva fiabilitat, innovació tecnològica i compromís amb la sostenibilitat, amb el valor

afegit d’una garantia de fins a 15 anys que només una marca com Toyota pot oferir. La gamma Toyota Proace, pensada específicament per a un ús professional, ofereix diferents opcions que cobreixen totes les demandes del mercat: des del model compacte Proace City, ideal per a entorns urbans, fins al versàtil Proace Verso o el robust Proace, amb major capacitat de càrrega. Tots els models estan disponibles en versions 100% elèctriques, amb

una autonomia que pot arribar fins als 350 km (Proace), càrrega ràpida i emissions zero. En el cas de la Proace Max, l’autonomia pot arribar fins als 375 km. Aquestes característiques els converteixen en una opció molt atractiva per a empreses i autònoms que volen reduir els costos operatius sense renunciar a les prestacions ni a la fiabilitat. A més, la gamma destaca per la seva comoditat de conducció, la flexibilitat en la configuració d’espais i l’alta dotació tecnològica en matèria

Les noves Proace ja es troben disponibles a Tarragona. AUTOFORUM

de seguretat i connectivitat. Des del concessionari Autoforum, els clients poden accedir a un servei integral que inclou assessorament especialitzat, opcions de finançament a mida i un servei postvenda dissenyat per garantir que la flota estigui sempre operativa.

Amb el suport d’una marca referent com Toyota, reconeguda mundialment per la seva innovació i durabilitat, aquesta proposta conjunta es posiciona com una de les més sòlides per als professionals que volen fer créixer la seva activitat de forma eficient i responsable.

~ CONTINGUT Recomanat ~

16 divendres 30 de maig de 2025

transport i mobilitat

ANIVERSARI AUTOMOBILÍSTIC

Seat celebra els seus 75 anys convertida en un dels motors industrials de Catalunya La marca es conjura per a liderar el ‘futur elèctric’ i donarà una paga de 575 euros per empleat per celebrar l’aniversari

S

Redacció

eat s’ha reivindicat com a motor econòmic de Catalunya en el 75è aniversari del naixement de la marca. En un acte institucional celebrat en el marc del 43è Saló de l’Automòbil de Barcelona, l’automobilística catalana es va vestir de gala, com pertoca al segon productor de cotxes a nivell europeu i el novè a escala global, aportant l’1% del PIB estatal, per commemorar l’aniversari del seu segell. A més, la companyia és un dels ocupadors més grans de Catalunya, amb més de 14.000 empleats de forma directa i més de 100.000 indirectament. Per celebrar l’efemèride, l’automobilística ha anunciat una paga de 575 euros per empleat. El president interí de Seat, Markus Haupt, ha marcat com a objectiu convertir-se en «un referent europeu de mobilitat,

des de Martorell fins a la resta nomia i la societat catalana. «Catalunya no seria Catadel món». «Tenim molt a dir en el futur i el futur és elèctric», lunya sense Seat, seria una Catalunya diferent», ha asseha dit. «Ha passat el temps i hem gurat Illa, que ha destacat que anat canviant. Hem crescut la firma va permetre la indusamb el país i aquests país no trialització en moments «durs es pot entendre sense Seat. Ser i dramàtics». El primer model que va llanaquí és el millor reflex que hem fet les coses bé», relatava la vi- çar l’empresa va ser el SEAT cepresidenta de Persones i Re- 1400, el novembre del 1953, cursos Humans fabricat a la Zona de Seat, Laura La companyia Franca de BarceCarnicero, que ha preveu llançar lona. Quaranta més tard, sigut l’encarregal’any vinent el anys da d’anunciar la s’inauguraria la Cupra Raval, un planta de Martopaga extraordinària de 10 milions elèctric petit fet a rell, amb el Seat d’euros. Ibiza de segona Martorell L’acte institucigeneració com a onal, va comptar primer model a amb la participació del presi- sortir de la línia de muntatge. dent del Govern, Salvador Illa, El 1990, el grup Volkswagen va del ministre d’Indústria i Tu- passar a controlar totalment la risme, Jordi Hereu i l’alcalde companyia, que acaba el mil· de Barcelona, Jaume Collboni, lenni construint deu milions que van destacar el paper his- d’unitats. tòric de la companyia per l’ecoVa ser el 2018 quan es llança

La cúpula política catalana, amb els directius de Seat, entre un Seat 600 i el nou Cupra Raval. ACN

El president interí de Seat, Markus Haupt, en l’acte d’aniversari. ACN

la marca Cupra, que ha impulsat les vendes del grup. «En només 7 anys, hem llançat set models de Cupra que demos-

tren el creixement exponencial de la marca», va explicar Haupt, que ha fixat el proper objectiu per la marca arribar al

milió de cotxes venuts. La firma també preveu llançar l’any vinent el Cupra Raval, el model elèctric petit fabricat a Martorell. I és que l’automobilística arriba a aquesta efemèride immersa en la transformació per a produir vehicles elèctrics, un canvi que qualifiquen com el més gran de la història. El president interí de Seat va recordar el paper de la companyia en crisis com la Covid-19, durant la qual es va fer servir una part de la línia de producció per fabricar respiradors. Alhora, va detallar que impulsaran la Fundació Seat Cupra «amb l’esperança de tornar a la societat una mica del que en sha donat en els últims 75 anys».

sistemes de càrrega

El Port acull el primer Workshop de Transport Sostenible Electrificat La jornada va acollir les principals marques d’equips per al transport pesat i lleuger

P

D.P.

ort Tarragona ha acollit aquest mes de maig el primer Workshop de Transport Sostenible Electrificat de les comarques de Tarragona. La trobada, que estava organitzada per l’empresa Etecnic amb la col·laboració d’APPORTT i Port Tarragona, va servir per a presentar tecnologies d’última generació i per posar a prova carregadors de transports pesats i lleugers. La jornada va comptar amb les principals marques del sec-

tor i d’associacions relacionades amb la mobilitat ecològica al Tinglado 1 del Moll de Costa. Concretament, s’hi van donar cita empreses com Floox, Nidec, Xcharge, Fotom Trucks, Iveco, Ford, OHM i Zeroid. Així, es va oferir una mirada integral sobre el present i el futur de la circulació elèctrica aplicada als desplaçaments professionals, emfatitzant en la implementació de tecnologies de recàrrega i vehicles de zero emissions en entorns logístics i urbans, a més de permetre provar el funcionament

dels seus equips i carregadors. seves instal·lacions i de la inL’acte va servir per conver- dústria, mentre que Etecnic tir el Tinglado 1 en l’epicentre treballa des de 2015 en el sector de la innovació en mobilitat de la recàrrega elèctrica amb elèctrica per al d’Etecnic360 –un sector logístic i Els professionals servei integral també va oferir que inclou convan tractar sobre sultoria, enginyediverses xerrades tecnologies de ria, instal·lació, i taules amb assorecàrrega en ciacions, que van o p e r a c i ó , tractar qüestions entorns logístics i facturació i manteniment de xarcom ara els nous urbans xes de recàrrega– models de negoci o les ajudes de i EVcharge, una l’administració. plataforma amb més de 14.000 El Port aposta des de fa anys punts de recàrrega i 1.000.000 per la descarbonització de les d’usuaris a tot el món.

divendres 30 de maig de 2025

transport i mobilitat

17

TALLER MULTIMARCA

Talleres J.Elías ofereix mecànica professional i un servei integral a tota mena de vehicles El taller de Roda de Berà pertany a la xarxa SPG i s’ha especialitzat en la restauració de cotxes clàssics

A

Redacció

costumats com estem a portar els nostres vehicles a mecànics que es limiten només a substituir peces en comptes de reparar-les, sempre és una agradable sorpresa trobar tallers amb un servei integral de mecànica i manteniment com el de Talleres J. Elias. Aquest taller multimarca de Roda de Berà és la teva millor opció si estàs buscant un taller de confiança que pugui trobar solucions a tots els problemes i avaries que pugui patir el teu cotxe. Ubicats en una espaiosa nau al polígon industrial l’Avenar, forma part de SPG Talleres, una de les principals xarxes de tallers mecànics multimarca de l’Estat, cosa que

dona garantia de la professionalitat del seu equip i de la qualitat de les reparacions i projectes que duen a terme. A Talleres J. Elias, ofereixen servei de mecànica general, electricitat, canvi de pastilles de fre, substitució de pneumàtics, projectes de xapa i pintura, adaptacions de vehicles americans a la normativa europea, entre altres. A banda de la reparació de tota mena de models i marques de cotxes, Talleres J. Elias s’ha especialitzat també en la reparació de vehicles industrials, des de camions i tràilers fins a vehicles de transport interior, com carretons elevadors i apiladors. A tot això, cal sumar-hi que també treballen en l’àmbit dels vehicles

Talleres J.Elías compta amb un equip professional que busca oferir un servei proper i de màxima garantia. GERARD MARTÍ

agrícoles, reparant tractors de qualsevol firma. «Les nostres instal·lacions i el coneixement del nostre equip fa que siguem un taller sense límits, on puguem oferir tots els serveis que pugui necessitar qualsevol vehicle», asseguren. Amb l’ampliació dels seus serveis, Talleres J. Elias busca oferir una atenció global i integral als seus clients, perquè aquests no s’hagin d’amoïnar en visitar diferents tallers,

J.Elías. Es tracta dels segons el tipus de veEl negoci ofereix res hicle o avaria, sinó que projectes de recuperaho tinguin tot centra- un servei també ció de vehicles clàssics. per a vehicles litzat en un únic servei Per les mans dels seus professional i amb un mecànics hi han passat industrials i personal de confiança a autèntiques joies ‘vinmaquinària tage’ com ara clàssics qui coneixen i amb qui agrícola de Porsche, Aston Marestableixen un tracte de tin, Ferrari o Lamborgproximitat. A més de tots els serveis habituals hini, així com tota mena de models ja esmentats, hi ha una especialitza- de Citroën o Mercedes clàssics que ció que marca la referència de Talle- han torenar a lluir com nous.

~ CONTINGUT RECOMANAT ~

18 divendres 30 de maig de 2025

transport i mobilitat XARXA D’electrificació

Catalunya supera els 10.700 punts de recàrrega de vehicles elèctrics, un 33% més que el 2024 La patronal Anfac millora l’indicador global d’electromobilitat en 1,8 punts

C

ACN

atalunya ha començat el 2025 amb un impuls a la instal·lació de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics, amb 10.703 estacions registrades entre gener i març, un 17,3% més que els tres mesos anteriors i un 33% més que el primer trimestre de 2024, segons el baròmetre de l’electromobilitat, elaborat per Anfac. És la comunitat autònoma que més en va registrar de l’Estat, concentrant pràcticament quarta part del total (46.358), per davant de Madrid (6.072) i Andalusia (5.827), les altres dues comunitats que més en van notificar. L’entitat també destaca la pujada en 1,8 punts de l’indi-

cador global d’electromobilitat català, passant de 18,5 a 20,03 sobre 100 en un trimestre. Es tracta d’un índex per sobre de la mitjana estatal (17,1) i Catalunya va contribuir a l’impuls d’aquesta mobilitat sostenible a l’estat espanyol, juntament amb Navarra (23,5) i Madrid (23,3). A l’Estat Espanyol el total d’estacions va créixer un 20% en comparació amb l’últim trimestre del 2024, fins als 46.358. L’informe també subratlla que a Catalunya es van censar 2.865 punts per endollar fora de servei a banda dels 10.703, al voltant del 22% del total de l’Estat. D’aquesta manera, la patronal constata que si estiguessin actius, n’hi hauria més de 13.500. Al conjuntat de

l’estat espanyol, es van xifrar Navarra (26,6) van ser les altres 13.072 punts que o bé es troba- comunitats de l’estat espanyol ven en mal estat, avariats o per- al capdavant d’aquest creixequè no es podien connectar a la ment. La mitjana estatal es va xarxa. «Per evitar experiències estancar amb un creixement negatives en el procés de recàr- de dues dècimes fins al 21,7. rega és de vital importància po- Es tracta d’una crescuda per sar el focus en aquesta situació, sobre de la mitjana europea així com en avan(0,1), tot i que al çar amb rapidesa continent la xifra A banda dels i precisió en una és de 40,5 endolls actius, general única plataforma punts sobre 100. a Catalunya es oficial d’informaLes vendes de ció a l’usuari», ha van censar 2.865 turismes electricidit Anfac. punts de càrrega tats van elevar-se a 39.741 vehicles, El baròmetre fora de servei ocupant el 14,2% també apunta del mercat, una que la penetració del vehicle electrificat al mer- xifra que la patronal espera cat català va augmentar tres que continuarà a l’alça després dècimes en comparació amb de l’anunci, aquest mateix l’últim trimestre del 2024 (del mes, de la renovació del pla 23,1 al 23,4) . Madrid (36,7) i Moves III.

Els punts de recàrrega augmenten significativament a Catalunya. CEDIDA

NETEJA PROFESSIONAL

AgroGas Truck , un segell de garantia i qualitat en la neteja de camions i vehicles industrials L’empresa ofereix un servei a camions amb garantia sanitària

E

Redacció

l sector del transport alimentari no necessita només oferir un servei ràpid i eficient sinó, sobretot, que ofereixi una garantia sanitària pels productes que transporta, i és en aquest níxol de mercat on Agro Gas Truck s’ha fet un nom al llarg de més de dues dècades. L’empresa, amb seu a Constantí, s’ha consolidat com un dels serveis més especia- L’empresa treballa sobretot amb camions i ofereix garantia sanitària. CEDIDA litzats i reconeguts del Camp de Tarragona en la neteja de camions. de neteja de maquinària pesant, tractors o moLes seves instal·lacions es troben al costat tors de cotxes clàssics, a més de greixatge. El gerent de l’empresa, Jordi Segú, comende la carretera TV-7211 i de la pista de pràctiques de conducció, i ofereixen un servei de ta que «treballem tant amb autònoms i petits neteja per a vehicles industrials com camions transportistes com amb grans empreses amb articulats o autobusos gràcies al seu pont de flotes de desenes de camions» gràcies a l’espai rentatge específic, però també disposa d’un de què disposa l’empresa i a un treball precís rentat manual especialitzat en neteja interior que els ha permès, fins i tot, oferir un certificat de camions frigorífics o caixes obertes, a més de neteja i sanejament per als vehicles.

~ CONTINGUT RECOMANAT ~

divendres 30 de maig de 2025

transport i mobilitat

19

mercat en creixement

Les novetats elèctriques porten fins a 350.000 visitants al saló Automobile El saló s’ha convertit en un revulsiu per a les vendes del sector Redacció

L

a fira automobilística més important del país, l’Automobile Barcelona, on es pren el pols del mercat del vehicle nou i de tot el sector, va confirmar enguany les previsions i va tancar la seva 43a edició amb un 10% més d’assistents, amb 350.000 visitants. Aquells que ho van voler van tenir l’oportunitat de provar models d’una trentena de marques, amb especial prota-

gonisme del vehicle electrificat i de les firmes xineses. Enrique Lacalle, president del saló destacava que la fira s’ha convertit amb un revulsiu per a les vendes de vehicles i contribueix a rejovenir el parc automobilístic, que té 14,5 anys de mitjana. El certamen ha inclòs la presentació d’una dotzena de primícies, amb una novetat a nivell mundial i una altra novetat a escala europea: el nou Ebro S400 i l’MG S5. El llistat de ve-

hicles que s’han pogut veure per primera vegada a Espanya el completen el Ford Puma Gen-E, els KGM Torres EVX i KGM Torres Actyon, el Denza Z9 GT de BYD, el Hyundai Ioniq 9, El nou Renault 4, El Mobilize Duo i el Mobilize Bento, l’Omoda 9 SHS i el Leapmotor C10 REEV. Les zones d’exposició dels gegants asiàtics com ara BYD, Lynk&Co, Omoda, MG o Xpeng han estat algunes de les protagonistes. El saló, que acumula ja 106

Un grup de visitants del saló, a l’estand de la xinesa BYD, que ha entrat amb força en el mercat. ACN

anys d’història, va omplir els pavellons 1 i 8 del recinte de Fira de Montjuïc, l’avinguda Maria Cristina i la plaça de l’Univers. En aquest darrer

cas, va estar ocupada completament per Seat i Cupra, que hi va celebrar el 75è aniversari de la marca. Un dels principals atractius de la fira, que des de

fa algunes edicions s és bienal, és que els visitants han pogut conduir els cotxes presentats a la zona per l’històric circuit de Montjuïc.

garantia per A PROFESSIONALS

Fiat Professional consolida a Motor 23 com la millor resposta a les necessitats del transport Ducato, Doblò i Scudo: tres models pensats per treballar i ja disponibles

L

Redacció

a relació entre la tarragonina Motor 23 i la marca Fiat Professional no és nova. Fa anys que aquest concessionari aposta per oferir als professionals del transport solucions adaptades a les seves necessitats reals. Ara, amb una gamma consolidada que inclou models tan versàtils com Fiat Ducato, Fiat Doblò i Fiat Scudo, aquesta presència es fa encara més visible i accessible.

Cada model cobreix un tipus d’ús molt concret. Fiat Ducato és tot un clàssic per a qui necessita espai i capacitat de càrrega; Fiat Doblò, compacte però funcional, és ideal per a entorns urbans; i Fiat Scudo ofereix un equilibri perfecte entre confort i practicitat. Tres opcions que responen als reptes quotidians de molts professionals. A més, els professionals de Motor 23 posen especial èmfasi en l’atenció personalitzada que s’ofereix. L’equip

comercial coneix a fons tota la gamma i i les seves característiques i sap escoltar per orientar cada client cap al vehicle que realment li cal. També ofereixen opcions de finançament i serveis postvenda pensats per a qui depèn del vehicle per treballar cada dia. En un moment on la mobilitat professional requereix eficiència, fiabilitat i bons aliats, Motor 23 i Fiat Professional es posicionen com una combinació de confiança per a tot ti-

Les noves Doblò i Scudo, a les instal·lacions de Fiat Professional a Tarragona. MOTOR23

pus de negocis vinculats al món del transport. Amb més d’un segle d’història, Fiat Professional és un referent en la indústria de vehicles comercials, gràcies a l’alta eficiència i fiabilitat dels seus vehicles, una àmplia gamma de solucions personalitzades i la

seva dedicada xarxa sempre al costat dels seus professionals. Pionera a fer que les tecnologies siguin més ecològiques i eficients, Fiat Professional és actualment la marc líder en la revolució de la e-Mobilitat dels vehicles industrials lleugers, estant sempre «un pas per davant» de la competència.

~ CONTINGUT Recomanat ~

20 divendres 30 de maig de 2025

transport i mobilitat LA NOVA ESTRELLA DELS C-SUV

Aterra el Bigster: El Dacia més esperat (i el més gran) arriba a Tarragona El Bigster s’ofereix en diverses motoritzacions i combustibles, tots ECO. DACIA

La marca fa un pas endavant amb un model que la situa enmig del segment més competit del mercat per formes i volums simples, geomètrics i lineals, que van a uan l’any 2021 Dacia va l’essencial. Les imponents alepresentar del pla estra- tes que protegeixen les rodes, tègic Renaulution, la així com els fars i els pilots posmarca era la líder en el segment teriors portats cap als extrems B –cotxes d’entre 3,7 i 4 metres del vehicle, ajuden a reforçar de llarg– a Europa. Entre altres la sòlida silueta del Bigster a la objectius, el principal repte de carretera. El Bigster és molt Dala nova estratègia era conquerir el segment C –models d’entre 4 i cia i, per tant, molt pragmà4,5 metres– i ara ha arribat l’ho- tic, però s’adapta als gustos i ra de posar-lo en pràctica. Dacia hàbits dels clients del segment aterra finalment en el segment C-SUV. Compta amb rodes dels C-SUV i ho fa amb una d’aliatge de 17 o 18 polzades oferta única: el nou Bigster. de sèrie, i disposa de llandes El model més esperat de la de 19 polzades com a opció en marca no s’oblida dels seus va- l’acabat Journey. En els acabats lors i es presenta com un cotxe superiors, els clients també essencial però modern, eco- poden optar per una oferta de intel·ligent, robust i aventurer, pintura de dos tons (sosque s’ajusta a les necessitats tre negre) i nous colors. específiques dels clients en un En l’interior s’ha primat l’habitabilitat, la momercat en constant creixement. dernitat i el senEn l’interior prima tit pràctic, però Molts clients del l’habitabilitat, també la tecnosegment C-SUV es veuen avui lila modernitat i logia. De manera mitats pels preus el sentit pràctic, que es tracta del a l’hora de renoDacia més ben però també la var el seu vehicle equipat (té, per tecnologia sense renunciar a exemple seients la seva recerca de regulables elcconfort, prestacions i habitabi- trònicament) sense perdre el litat. Doncs bé, els Bigster arriba sentit de la marca. El mateix per resoldre aquest conflicte. passa amb el quadre de coDenis Le Vot, director gene- mandament, molt vertical i alt, ral de Dacia explica que «hem augmentant l’espai disponible redissenyat completament la per als passatgers davanters. marca amb una nova identitat, Segons els nivells d’acabat, nous colors, nou logo, nous el Bigster ofereix tres tipus de territoris de marca, nous punts consola central i, per primera de venda i, fidels a la nostra vegada en un Dacia, una conestratègia, hem fet que Da- sola alta que incorpora un recia sigui més desitjable i ambi- posabraços amb compartiment ciós que mai, oferint sempre la refrigerat, un carregador per millor relació valor/preu. Avui, inducció i un ampli espai d’emamb el Bigster, Dacia respon magatzematge. Igualment, el més que mai a les expectatives disseny dels teixits dels seients dels clients del segment C». ha estat especialment cuidat. El disseny de nou Bigster reEl millor resum que es pot força la seva robustesa i la seva fer del Bigster és que és un Dacapacitat d’acompanyar qual- cia 100%, fins i tot en la relació sevol activitat professional, qualitat/preu, però també, senfamiliar i d’oci. Les seves gene- se cap mena de dubte, el millor roses dimensions es destaquen Dacia que s’ha fabricat mai.

Q

Redacció

~ CONTINGUT recomanat ~

divendres 30 de maig de 2025

Álvaro Rodríguez

L

es cuines de l’Institut d’Hostaleria i Turisme de Cambrils no són el millor lloc per fer una entrevista, però tenen un valor sentimental per la Jenny Mieres. Entre aquests fogons ella ha passat una gran part dels darrers cinc anys i, ara, les deixarà per començar la seva trajectòria professional com a cuinera. A més d’una titulació superior en cuina, Mieres marxarà d’aquest centre havent-se consolidat com la millor estudiant del seu àmbit als prestigiosos Premis Lladonosa. L’any 2024 es va quedar a les portes i s’havia quedat amb l’espineta. «Em feia molta il· lusió acabar el cicle amb un reconeixement d’aquesta categoria», apunta. La vocació de Mieres neix molt aviat, als vuit anys. «Als meus pares no els agradava gens, perquè jo vinc de família d’hostalers i no volien el mateix per mi», afirma. La jove cuinera va néixer a Veneçuela i fa només set anys que està aquí. «En quant vaig acabar l’ESO tenia clar que volia estudiar a Cambrils i continuar formant-me», assegura. La gana per conèixer aquesta professió no s’ha limitat als seus estudis. En aquest temps, Mieres ha fet pràctiques a prestigiosos restaurants de l’Estat com Casa Marcial, a Astúries o a Ricard Camanera, a Valencià. Actualment, treballa durant els

l Gastronomia

‘Masterxef’ tarragonina ambfutur brillant L’Estudiant cambrilenca Jenny Mieres ha guanyat els Premis Lladonosa i seguirà la seva formació al Celler de Can Roca

caps de setmana al Cup Vell de Tarragona, tot un referent de la cuina mediterrània. La seva pròxima estada serà unes pràctiques al Celler de Can Roca aquest estiu. Per a Mieres, els germans Roca són «una alta referència de la combinació d’alta cuina, tradició i família», elements que vol integrar en la seva manera de fer. Tot i això, la guanyadora dels Lladonosa diu que no vol «pensar massa en el seu futur», però si té clar que vol integrar les seves arrels caribenyes i el que ha après de la tradició catalana, incorporant els seus coneixements d’avantguarda. «Tota la meva

formació és a Catalunya. Quan vaig a casa de la meva àvia ella fa un guisat veneçolà i jo un sofregit català, amb all ceba i tomàquet», relata Mieres, «crec que d’això pot sortir una combinació curiosa», afegeix. Mieres va viure molts anys a una illa veneçolana, i recorda els dinars de la seva infantesa marcats pel «peix fresc i els productes típics de la zona». Això sí, reconeix que aquells anys el país «no tenia molt desenvolupat el concepte de l’alta cuina». Ara Mires vol tornar a la seva terra natal per completar la seva formació, sumant les seves arrels al coneixement adquirit a Cata-

Jenny Mieres a les cuines de l’Institut d’Hostaleria i Turisme de Cambrils. Tjerk van der Meulen

Mieres espera poder fusionar les seves arrels caribenyes amb la cuina catalana lunya. «Vull anar per aprofitar tot el que sé ara i poder explicar, d’on vinc i on estic a través de la meva cuina».

Rodonyà celebra una nova edició del Fira’t d’artesania i productes alimentaris Festa popular l Salomó és enguany el poble convidat, amb música, vermut i barbacoa Redacció L’Ajuntament de Rodonyà ja ho té tot a punt per a una nova edició del Fira’t, el mercat de proximitat, que se celebrarà aquest dissabte 31 de maig i que enguany tindrà com a municipi convidat a Salomó. Des de les deu del matí fins a les nou del vespre els visitants podran gaudir de l’esdeveniment i d’altres activitats a la plaça del Castell, on hi haurà instal·lades les parades del mercat de segona mà i d’artesania i productes alimentaris, entre d’altres.

21

La programació inclou una cercavila a càrrec dels capgrossos de Salomó i el Marrà de Rodonyà al migdia, mentre que a les 13.00h s’oferirà un vermut popular. El matí es tancarà amb amb un dinar a base de barbacoa (14.00h), per al qual es podran comprar tiquets a la mateixa plaça. Els actes prosseguiran a la tarda amb un tast de vins dels cellers de la fira (17.30h) a la Mina del Castell. La venda de copes i tiquets es farà a la parada de l’organització a la plaça del Castell. Finalment, a les set de la tarda hi haurà el con-

El Fira’t se celebra a la plaça del Castell i al seu entorn. Cedida

Els actes inclouen tast de vins i música en directe amb el Duet White Shadow

cert de música en viu amb el Duet White Shadow. Durant la fira es realitzarà un taller d’espelmes i l’exposició ‘Passat, present i futur de la cistelleria’, d’Anna Sínia.

Això sí, a l’hora d’establir-se un cop acabi de formar-se, la cuinera té clar que «Tarragona és casa meva». Mieres encara no ho té decidit clarament, però afirma que ja ha pensat a muntar el seu propi restaurant a les comarques tarragonines on pugui destacar «aquestes dues tradicions».

Acabo la meva trobada amb Mieres demanant-li dos plats, un veneçolà i un català. El segon és el que té més clar: cap i pota. «Soc fanàtica», diu amb un somriure a la cara. El primer ho pensa una mica més, però tria pavellón criollo. «Són molt diferents, però els podria menjar sempre», sentència.

22 divendres 30 de maig de 2025

Cap de setmana complet a Cambrils amb gastronomia, cultura i esport Societat l El recinte firal acollirà des d’aquest divendres fins diumenge la 66a edició de la Fira Multisectorial La Sala Àgora acull una nova edició de l’exposició col·lectiva ‘Artistes de Cambrils’

Joan Lizano Cambrils es prepara per a un cap de setmana ple d’activitats amb propostes per a tots els gustos. Del 30 de maig a l’1 de juny, el recinte firal acull la 66a edició de la Fira Multisectorial, que convertirà un any més la ciutat en un centre neuràlgic de promoció econòmica i de trobada entre sectors comercials, agrícoles i industrials del Camp de Tarragona. El programa inclou activitats per a infants, tastos, exhibicions i mostres de productes i serveis, tant al recinte firal com als espais exteriors. En paral·lel, continuen les Jornades Gastronòmiques del Romesco, que es prolongaran fins al 8 de juny. Enguany han arrencat amb La Prèvia del Romesco, una petita fira al passeig marítim, on joves

La 66a Fira Multisectorial convertirà el municipi en un centre de trobada de diversos sectors. Aj. de Cambrils

talents han ofert creacions innovadores amb romesco en diversos formats. Ara, la cita continua amb la participació

de 31 restaurants de Cambrils, que presenten menús i plats especials amb aquest ingredient emblemàtic de la cui-

na marinera local. A més, al Parc del Pescador se celebrarà la mostra Romesco Food & Drink, una proposta per

posar en valor la tradició culinària cambrilenca amb activitats per a tots els públics. Els establiments participants i les propostes gastronòmiques es poden consultar en aquest enllaç: https://goo.su/ LtfD7HG. Pel que fa a la cultura, la Sala Àgora acull fins al 10 de juny una nova edició de l’exposició col·lectiva Artistes de Cambrils, que reuneix el treball de creadors i creadores locals. La mostra ofereix una gran varietat de disciplines, des de la pintura fins a la ceràmica, passant per la fotografia, el dibuix o l’escultura.

L’horari de visita és de dilluns a divendres, de 8.30 a 14 h, amb entrada lliure i accés obert a tothom. Cursa solidària Dissabte, 31 de maig, tindrà lloc la cinquena edició de la Milla Urbana Solidària de Cambrils, amb sortida a l’avinguda Mas Clariana 56. La cursa, de 1.609 metres, té un caràcter benèfic: tots els beneficis es destinaran al Pediatric Cancer Center de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, en el marc de la campanya Cambrils pels Valents. La jornada començarà a les 18 h amb les curses infantils, i continuarà a les 18.45 h amb la cursa femenina d’adults i a les 19 h amb la masculina. Aquesta cita esportiva i solidària buscarà sumar complicitats per una bona causa i implicar tota la comunitat. Les inscripcions i els preus es poden consultar en aquest enllaç: https://goo. su/Ci8OiW. Amb aquestes propostes, els veïns i veïnes de Cambrils tindran l’oportunitat de passar una bona estona en família, descobrir nous sabors i conèixer el talent artístic local.

Vila-seca clou el mes amb una comèdia i un concert de l’Orquestra Händel Cultura l La Tramoia Teatre oferirà divendres i dissabte l’obra ‘Rumors’ Joan Lizano Vila-seca tanca el maig i dona la benvinguda al juny amb una agenda cultural intensa. Aquest divendres i dissabte, la Sala El Centru acull la comèdia d’embolics Rumors, de Neil Simon, interpretada per La Tramoia Teatre. Una obra trepidant, amb portes que s’obren i es tanquen, secrets mal dissimulats i molt d’humor. Les funcions tindran lloc aquest divendres a les 20 h i dissabte a les 19.30 h. El preu és de 15 euros (8 per a socis), amb reserva prèvia a https:// goo.su/7O1p5r. Diumenge, a les 19 h, l’Orquestra Händel oferirà un concert a l’Auditori Josep Carreras, on tancarà el curs amb un programa variat i exigent que inclou obres de Svendsen, Bartók, Bottesini, Mahler i l’estrena de Sensacions oceàniques, del jove compositor Òscar Joyera. Les entrades,

L’Orquestra Händel oferirà diumenge un concert al Josep Carreras. Cedida

Al Castell es pot visitar una exposició d’art de cinquanta obres modernistes tot i que són gratuïtes, s’han exhaurit. A més, fins al 14 de setembre es pot visitar l’exposició

Modernisme al castell de Vila-seca, una mostra amb una cinquantena d’obres representatives del moviment, amb noms com Gaudí, Rusiñol, Casas o Mucha. L’exposició, organitzada amb el MNAC i la Diputació, es pot veure al castell de dimarts a diumenge, de 10 a 14 h (i dissabtes també de 17 a 20 h).

divendres 30 de maig de 2025

23

El Reus Deportiu-Deportivo Liceo, un duel de colossos per un lloc a la final Hoquei Patins l Enguany, el conjunt de Jordi Garcia ha superat amb contundència els tres enfrontaments contra els gallecs Arnau Montreal Quesada El Reus Deportiu Virginias enceta avui les semifinals contra un rival conegut: el Deportivo Liceo. El conjunt gallec, com el reusenc, és sempre un dels candidats per assaltar el títol. Aquesta vegada es presenta com el següent pedra en el camí roig-i-negre per a la final de l’OK Lliga després de remuntar l’eliminatòria al Lleida. Aquest vespre començarà el primer de les dues cites d’aquest cap de setmana del Reus en terres gallegues. L’equip de Jordi Garcia arriba amb bones notes a aquest duel particular entre dos equips de la part alta. Aquesta temporada els roig-i-negres i els verd-i-blancs s’han enfrontat en tres ocasions en tres pistes diferents i en tots tres enfrontaments han acabat amb golejada reusenca. El primer va ser a la lliga, amb la visita del Reus a Riazor. Llavors, els reusencs, amb un calendari carregat al bell mig de la Champions al gener, van superar per 2-5 al Liceo a Riazor. Després, a la Copa del Rei a Calafell, els roig-i-negres els van passar per sobre amb un 5-1 que va ser una empenta més cap al títol que van aconseguir un dia més tard. Fi-

Martí Casas ha anotat 8 dels 18 gols que el Reus ha marcat al Liceo

El tècnic del Reus Deportiu, Jordi Garcia, donant instruccions als seus jugadors durant el darrer Liceo-Reus de l’OK Lliga. Juanjo Viña

nalment, ara fa poc més d’un mes, el Reus va golejar per 8-2 al Liceo en la penúltima jornada de lliga. En aquests tres partits hi ha hagut un protagonista: Martí Casas. El golejador del Reus Deportiu va marcar 8 dels 18 gols anotats en els tres partits i, a la Copa del Rei en va fer un

Altafulla acull del 31 de maig al 8 de juny el 87è Campionat de Catalunya de Patí de Vela Vela l El Club Marítim Al-

tafulla tornarà a ser l’epicentre de la vela catalana amb la celebració del LXXXVII Campionat de Catalunya de Patí de Vela, una de les regates més esperades del calendari esportiu, que tindrà lloc del 31 de maig al 8 de juny. Amb una participació prevista de més d’un centenar de regatistes, l’esdeveniment aplegarà na-

vegants d’arreu del país per competir durant quatre dies intensos i disputar fins a vuit proves programades. El patí de vela, embarcació tradicional nascuda a les costes catalanes als anys vint, és una classe única per la seva senzillesa i elegància, i segueix captivant generació rere generació d’aficionats al mar. Redacció

Semifinal del play-off de l’OK Lliga Divendres, 30 de maig. 20.30 h Deportivo Liceo - Reus Deportiu

Diumenge, 1 de juny. 12.30 h Deportivo Liceo - Reus Deportiu

pòquer de dianes. El de Mataró va destacar en la prèvia que «és un partit que ja és històric entre dos grans equips amb bones propostes». Casas va subratllar que «tenim moltes ganes de començar la semifinal. Hem suat molt i hem merescut estar aquí, ara toca gaudir i tornar a casa amb vic-

Tarragona acull el Campionat de Catalunya de Vòlei Platja Poliesportiu l El velòdrom municipal també rep un campionat català Redacció Aquest cap de setmana Tarragona acollirà dos campionats de Catalunya. Per una banda, la platja de l’Arrabassada serà la seu del Campionat de Catalunya de Vòlei Platja 2025. La competició, organitzada per la Federació Catalana de Vo-

leibol amb col·laboració amb Tarragona Esports, reunirà a les 16 millors parelles entre categories masculines i femenines que s’han presentat per rànquing català i rànquing nacional. Serà la cinquena vegada que Tarragona és la ciutat escollida per ser l’escenari d’aquest esdeveniment que

arrencarà dissabte al matí i tancarà amb les finals diumenge a la tarda. D’altra banda, el velòdrom municipal ubicat a l’Anella Mediterrània de Tarragona s’estrena diumenge quan rebrà el primer campionat després de les obres de remodelació inaugurades l’estiu

tòries». Com a segon classificat, el Deportivo Liceo gaudeix del factor camp i els dos primers partits del millor de cinc es juguen a Riazor. Un aquest vespre i l’altre aquest diumenge. Dos duels d’alta intensitat en el qual, si el Reus s’emporta tots dos, podria tancar l’eliminatòria a la Bombonera per la via ràpida. Amb tot, Casas va destacar que «nosaltres només tenim al cap el primer partit. Després de superar-ho, ja hi haurà temps de pensar en diumenge. Cada partit serà diferent i tindrà la seva història». El golejador roig-i-negre és ben conscient del ple de victòries contra el Liceo enguany, però va apuntar que «tot el que hem fet fins ara queda esborrat. Haver guanyat tots els partits anteriors és només una motivació, però res més». Finalment, a l’altra eliminatòria, el CP Calafell jugarà els seus dos partits al palau Blaugrana contra el Barça amb la intenció de sorprendre abans de tornar al pavelló Joan Ortoll.

passat. Després dels treballs de millora que es van centrar, sobretot, en l’arranjament de la pista, l’equipament es va tornar a obrir a entrenaments i, aquest diumenge, serà l’escenari, per primera vegada, del Campionat de Catalunya Infantil de pista. El campionat, que començarà a les 10 hores, acollirà competicions de cadets, infantils i alevins, però només en categoria infantil servirà per adjudicar els mallots i títols de campions de Catalunya.

24 divendres 30 de maig de 2025

Camí a Segona

El rival

Real Murcia Resultat a la lliga

2n 64 punts PG PE PP GF GC

18 10 10 47 31 Dissabte, 18.30 h Nou Estadi Costa Daurada FEFtv i Esport 3

L’àrbitre

Luis Bestard Servera dirigirà el Nàstic-Murcia

Els jugadors del Nàstic de Tarragona, celebrant, amb l’afició, la darrera victòria aconseguida al Nou Estadi Costa Daurada. Gerard Sala/Nàstic

Arriba l’hora de la veritat: el Nàstic reprèn el camí a Segona amb un Nou Estadi ple al costat Futbol l El Real Murcia arriba a Tarragona com el millor visitant i el flamant segon del grup 2 Arnau Montreal Quesada Per tots aquells que ja han estat i per tots els que vindran després. El Nàstic de Tarragona comença demà el seu camí a Segona contra el Real Murcia a les 18. 30 hores al Nou Estadi Costa Daurada. Els grana encetaran la darrera part d’un viatge que va començar fa un any, allà on va acabar l’anterior. Després de rebre una de les pitjors garrotades de la història, després d’aixecar-se en una temporada gens fàcil, ha arribat l’hora de la veritat. El Real Murcia té unes virtuts que el converteixen en un rival temible. És el millor visitant de tota la categoria, és l’equip amb la defensa més segura i compta amb el talent i experiència suficients per assolir un ascens que, per a ells, és un deute històric.

El conjunt murcià és un equip difícil de diagnosticar. Fran Fernández no és d’aquells entrenadors que tenen un onze fix i el ventall de possibilitats de la seva plantilla permet rotacions en totes les posicions. Amb tot, té figures potents que marquen les seves virtuts. Giancarlo Gazzaniga, amb 15 porteries a zero, és un dels millors porters de la categoria. Va ser un reforç de Segona Divisió el darrer estiu i un dels protagonistes de la fortalesa defensiva del Murcia. A més, té dos escuders de primer nivell com és Alberto González i Esteban Saveljich com a centrals. Tots tres són els pilars de la rereguarda murciana. Els centrals són potents a l’hora de refusar centrades laterals i tenen la veterania necessària

per treure de polleguera als seus davanters. A més, David Vicente per la dreta també destaca per el seu reforç en fase defensiva. La seva punta de llança és David Flakus. El davanter eslovè, amb 7 gols en mitja temporada, arriba en estat de gràcia com a bon rematador. Lorén Burón i Pedro Benito solen ser els punyals per les bandes, però el veterà Pedro León apunta a no perdre’s la festa amb la seva experiència a l’hora de carregar el seu equip a l’esquena. En línies generals, el Real Murcia és un equip compacte a nivell defensiu, un equip que té la tranquil·litat de gestionar els 90 minuts d’un partit per saber en quin moment colpejar. En aquest sentit, és un rival molt vertical i capaç de

El conjunt murcià és sòlid i compacte en defensa i vertical i incisiu en atac

Es recomana arribar d’hora a l’estadi per evitar cap embús en els accessos

fer mal amb les poques ocasions que disposa sorgides pel talent individual dels seus homes. Aquest és el motiu perquè sigui el millor defensor i, alhora, el pitjor atacant dels equips que es troben en el play-off d’ascens.

més compacte a la rereguarda sense perdre la pólvora al davant. De fet, en els dos partits disputats amb el gallec, el Nàstic ha marcat dos gols en cada duel. El conjunt grana arriba amb totes les armes a la seva disposició, amb l’única baixa de llarga durada de Borja Granero i serà Luis César el que haurà de decidir la combinació perfecta a l’onze inicial. Alberto Varo i Óscar Sanz es preveuen com a bones alternatives a darrere,mentre que Antoñín i Pablo Fernández tornaran a la davantera, amb

Un Nàstic en ascens El Real Murcia tindrà al seu davant el millor local de la categoria. El Nàstic també arriba al partit en una millora constant en el seu joc. Després de més de dues setmanes a les ordres de Luis César, el conjunt grana es mostra

Luis Bestard Servera serà l’àrbitre encarregat de dirigir el primer partit de play-off contra el Real Murcia aquest dissabte. El col·legiat balear ja ha xiulat aquesta temporada al Nàstic. Concretament, va dirigir l’empat a un contra l’Andorra. A més, també ha xiulat al Murcia, un duel en el qual van perdre per 2-0 contra l’Hércules. Bestard Servera és un clàssic de la Primera Federació i, fins i tot, ja va xiular al Nàstic a Segona B. En els darrers quatre anys, el col·legiat balear ha xiulat dues victòries grana, dos empats i una derrota al camp del desaparegut Costa Brava. A més, va ser l’últim àrbitre en xiular un penal al Nou Estadi abans de la sequera que es va trencar enguany. un Jaume Jardí en el seu millor moment per l’esquerra. Rebuda i ambient El Nàstic ha preparat una nova rebuda als seus jugadors abans del duel. Els jugadors arribaran al Nou Estadi a les 17 hores, on rebran l’escalf de l’afició abans del duel programat a les 18.30 h. Des del club recorden als nastiquers que assistiran al partit a venir d’hora per evitar cap embús en els accessos a l’estadi. El Nou Estadi tornarà a presentar una imatge ja vista fa un any, amb la il·lusió intacta i una obsessió: l’ascens.

divendres 30 de maig de 2025

L’afició, amb el Nàstic! Futbol l Quan el Nàstic més ho necessita, l’afició respon. Així ha sigut sempre al llarg de la temporada i així serà. El Nou Estadi estarà ple de gom a gom amb més de 14.000 ànimes vibrant amb una obsessió. D’arreu de la demarcació de Tarragona, els nastiquers han deixat missatges per animar a l’equip en el primer pas del camí a Segona

Jordi i Clàudia Ribellas, Belén Vielba i Lluís Domingo

Raquel Moreno, Marina Domènech i Laura Sánchez

«Ànims Nàstic! Entre tots ho farem possible»

«Els colors que portem a la sang no es rendeixen. Ara o mai, Nàstic! Fem història!»

Estiven Monforte «Sempre ens aixequem, ara més que mai. Fins al final, FORÇA GIMNÀSTIC»

Àngel Roigé «Els que som del Nàstic sempre estem preparats. Força Nàstic!»

Víctor Pérez «Perquè són moltes més de 14.000 raons. Ara és el moment!»

Josep G. Creus ‘el Biel’ «Des de Salomó estem sempre amb el Nàstic»

Juan José Moreno «Des del restaurant Petit Tàrraco sempre amb el Nàstic!»

Yajaira Ausín

Pablo Baeza

«No es tracta només de futbol, es tracta d’orgull. Dissabte no jugarem, lluitarem per la història!

«Ens ha costat molt arribar fins aquí. Ara és el moment de la il·lusió! Ànims Nàstic!»

Júlia i Martí Rus «Fins al final, FORÇA GIMNÀSTIC!»

Toni Moreno

Iván Sánchez

«Una nova oportunitat per demostrar que som el Nàstic. Fins al final!»

«Per les alegries que hem viscut i per les vegades que hem patit. És l’hora de tornar!»

Carlos Medina

Antonio Roldán

«Excitació màxima ho farem possible!»

«No som més que ells, però som més forts!»

25

26 divendres 30 de maig de 2025

El MNAC alerta del «risc elevadíssim» de traslladar les obres fins a Sixena Cultura l El president d’Aragó demana el «retorn incondicional» de les pintures i confia en la «col·laboració» de la Generalitat ACN El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) ha alertat aquest dimecres que les pin· tures murals de Sixena «no suporten la vibració» i que un trasllat i un canvi d’emplaça· ment comportarien un «risc elevadíssim» de malmetreles. Carme Ramells, cap d’àrea de restauració i conservació preventiva del museu, ha ad· vertit de la seva «fragilitat» i ha remarcat que són obres «molt sensibles als canvis ambientals» i «químicament molt reactives». Ha explicat que aquestes pintures, ar· rencades amb la tècnica del strappo, han estat reforçades amb nous suports i muntades sobre estructures de fusta i guix al MNAC. Aquest conjunt de materials, ha dit, constitu· eix un «petit còctel explosiu», especialment sensible als canvis d’humitat. Ramells ha insistit que, se· gons estudis físics i químics, les pintures no suportarien el moviment, ja que el trasllat podria desencadenar reacci· ons químiques com la forma· ció de sals que desprendreien partícules de pintura. També ha recordat que aquestes obres van patir un incendi que en va alterar el color i la composició, fet que en com· plica encara més la manipu·

L’apunt

Urtasun apel·la a la cooperació El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha afirmat aquest dijous que cal respectar la sentència del Tribunal Suprem sobre les pintures de Sixena i ha defensat garantir la seva «protecció». Des de La Rioja, ha desitjat «la millor cooperació» entre Aragó i Catalunya per preservar aquest bé patrimonial i cultural «molt important».

Detall de les pintures murals de Sixena exposades al MNAC. ACN / Eli Don

«Els materials són el que essencialment les converteix en obres molt fràgils» lació. Ha subratllat que actu· alment es conserven en un ambient estable i controlat,

molt diferent de l’exterior. Reacció des de l’Aragó El president de l’Aragó, Jorge Azcón, ha demanat el «retorn incondicional» de les pintures i ha exigit un trasllat exprés. Ha afirmat que la Generalitat està «obligada» a executar la sentència i ha expressat una

«immensa satisfacció» per una resolució que considera «justa i històrica». Ha assegu· rat que l’Aragó disposa ja d’un pla de desmuntatge i exhi· bició, i ha insistit que només contempla la «cooperació» de l’executiu català. Des del Japó, Salvador Illa ha dit que «no vol obstruir»

la sentència però ha adver· tit dels riscos d’un trasllat. Ha remarcat que qui ha de decidir com s’executa és el MNAC, i que cal fer un «debat tècnic». També la consellera de Cultura, Sònia Hernández Almodóvar, ha demanat pru· dència i ha dit que els experts apunten que el trasllat seria

«irreparable». Ha avançat que les decisions es prendran dins el Patronat del museu. El director del MNAC, Pepe Serra, ha defensat la tasca de conservació «extraordinària» feta des dels anys quaranta i ha convocat una reunió ur· gent del Patronat. El conseller de la Presidèn· cia, Albert Dalmau, ha garan· tit que no es prendrà «cap decisió que posi en risc la in· tegritat de les obres», mentre que el portaveu dels Comuns, David Cid, ha afirmat que «el bé major a preservar és la in· tegritat del patrimoni».

Un tribunal federal dels EUA declara il·legals la majoria dels aranzels imposats per Trump Economia l El Tribunal de Comerç Internacional dels Estats Units ha declarat il· legals la majoria dels aranzels imposats pel president dels EUA, Donald Trump, als seus socis comercials el 2 d’abril, el Dia de l’Alliberament. En una decisió publicada el di· mecres, el tribunal assegurà que «les ordres aranzelàries mundials i de represàlia ex·

cedeixen qualsevol autoritat atorgada al president» per la Llei de Poders Econòmics d’Emergència Internacional (IEEPA, per les seves sigles en anglès) per «regular la im· portació a través d’aranzels». «El seu ús és inadmissible no perquè sigui imprudent o in· eficaç», sinó perquè la llei «no ho permet», va dir el tribunal amb seu a Nova York. ACN

divendres 30 de maig de 2025

27

Junts, ERC i Comuns culpen els jutges de l’incompliment de l’amnistia Política l El PSC veu la norma «fonamental» mentre Vox i PP critiquen que Sánchez l’acceptés per mantenir-se a la Moncloa N. Tomás / M. Sierra / ACN Un any després de les abraçades entre diputats de Junts i d’ERC al Congrés, els dos partits coincideixen a assenyalar els jutges com a culpables de no aplicar la llei d’amnistia. Els Comuns confien, a més, que el Tribunal Constitucional «posi ordre» a finals de juny, quan el ple de l’alt tribunal té previst abordar la qüestió. Així ho han assegurat els portaveus dels partits amb representació al Congrés i negociadors de la norma, que esperen que es desbloquegi en altres instàncies superiors.

Per la seva part, el PSC sosté que ha tornat la «normalitat institucional i política» a Catalunya, mentre el PPC i Vox han criticat que el president espanyol, Pedro Sánchez, acceptés l’amnistia a canvi de continuar a la Moncloa. Quan es compleix un any de la seva aprovació definitiva al Congrés, el 30 de maig del 2024, la llei d’amnistia encara no s’ha aplicat als principals dirigents polítics de l’1-O. El Tribunal Suprem ha deixat fora de la norma, pel delicte malversació, l’expresident Carles Puigdemont, l’exvicepresident Oriol Jun-

queras i els exconsellers Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa. Aquest fet ha impedit el retorn de Puigdemont a Catalunya i ha mantingut la inhabilitació per aquests dirigents independentistes. En el cas dels exconsellers a l’exili Toni Comín i Lluís Puig, la no aplicació de l’amnistia manté vigents les ordres de detenció. Les declaracions Jordi Turull (Junts) veu «molt difícil» beneficiar-se de la llei i acusa la «crosta de la toga» de persistir fins que «Europa els parli els peus». Gabriel Rufián (ERC) considera l’amnistia

Feijóo anuncia una manifestació «contra la corrupció del govern» Política l Insta als socis de Sánchez a presentar una moció de censura ACN El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha fet una crida a la ciutadania a participar en la manifestació que el seu partit convoca a Madrid per al 8 de juny contra la «corrupció» del govern espanyol. El líder dels populars ha acusat

l’executiu de Sánchez «d’atacar jutges i fiscals, i perseguir la Guàrdia Civil i periodistes». «No només han creat una trama de corrupció per servir-se del que és de tots sinó que n’han creat una altra per intentar tapar-ho amb xantatges i amenaces mafioses», ha dit en una declaració insti-

tucional. Feijóo s’ha dirigit als socis parlamentaris de Sánchez per instar-los a presentar una moció de censura per no ser «còmplices de la degradació». Segons Feijóo, la gravetat dels fets desvelats per diaris com ‘El Mundo’ «transcendeix qualsevol ideologia, conjuntura o mania personal

Moltes Felicitats Roger, demà fas 4 anys!!!. T´estimem. El Padrí i tieta Eva.

Per molts anys Blai! Ja estàs fet tot un homenet de 14 anys. Ho celebrem aquest cap de setmana plegats. Petons.

Felicitacions Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

La Laia demà farà 31 anyets!! Moltíssimes felicitats i per molts anys bonica, que siguis molt feliç avui i sempre!! T’estimem molt. Els papes i la Mireia!!

Aplaudiments entre els partidaris de la llei d’amnistia al Congrés el maig del 2024. ACN / Juan Carlos Rojas

Avui es compleix un any de l’aprovació de la llei d’amnistia al Congrés dels Diputats una «gran victòria política» i un «fracàs judicial» i demana «reformar i democratitzar»

la judicatura. Jaume Asens (Comuns) lamenta «un any d’incompliment» i confia que el TC obligui a aplicar la llei, malgrat possibles maniobres del Suprem. El PSC defensa que es va aprovar amb «rigor» i «respectant la Constitució» i que contribueix a la «normalitat institucional». Ignacio

de ningú». «Posen a prova la integritat d’un país sencer, començant per aquells que el sostenen o justifiquen el que està passant. Fa set anys, els actuals socis del senyor Sánchez van dir que donaven suport a una moció de censura per combatre la corrupció. Si fossin conseqüents, ara haurien de fer el mateix sense cap dubte», ha dit el president del PP. Tot i això, Feijóo ha admès que no té prou suports per tirar endavant una moció de censura i ha avisat als socis de Sánchez que aquest pas no depèn de la seva «voluntat».

El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo. PP

Garriga (Vox) veu l’amnistia com «el més gran acte de corrupció política» i alerta d’una «degradació institucional i moral». Santi Rodríguez (PPC) critica la possible amnistia de delictes de malversació i considera «una anomalia» que el TC es pronunciï abans que el TJUE.

28 divendres 30 de maig de 2025

k  Carta dominical  k

k  Editorial  k

El temps de l’Església

B

envolgudes i benvolguts, durant quaranta dies els deixebles s’han vist agombolats per la presència del Senyor ressuscitat que se’ls ha aparegut i ha continuat descobrint-los els misteris del Regne. Avui, davant els seus ulls atònits, Jesús ha ascendit al cel. L’alegria i la confusió es barregen de nou en els seus cors. El Senyor ha estat plenament glorificat i ha pujat a la dreta del Pare, en el lloc que li pertoca des de tota l’eternitat. Però, i nosaltres? Diu el llibre dels Fets dels Apòstols: «I els seus ulls el deixaren de veure» (Fets 1,9). Què és el que realment ha succeït? Haurem quedat orfes de la seva presència amorosa? Això ens provoca un cert vertigen. Potser preferiríem gaudir de la seva visió, que els nostres sentits en tinguessin la certesa empírica. Així ens seria més fàcil fer créixer la nostra fe i donar-ne raó. Si no és així, és ben lògic que experimentem dilemes i pors. S’inaugura un nou temps en la història de la salvació: el temps de l’Església. I tot infantament comporta dolors de part. Ara ens toca a nosaltres decidir i actuar, prendre la creu de cada dia i caminar darrere d’Ell, cadascú des de la seva responsabilitat i maduresa humanes. Així, l’Ascensió esdevé no un acte de separació, sinó una promesa de continuïtat. Fins i tot abans que els seus dubtes s’esvaeixin, encara amb els ulls posats al cel, aquells deixebles s’aventuren a anunciar i predicar el missatge nou del Ara ens toca a nosaltres decidir i actuar, seu Mestre. El coratge prendre la creu de cada d’ells ha fet possible la dia i caminar darrere nostra fe, tal com ho d’Ell, cadascú des de la expressa el papa Benet seva responsabilitat i XVI: «Els membres de maduresa humanes l’Església primitiva, il· luminats per l’Esperit Sant, van començar a proclamar l’anunci pasqual obertament i sense cap por. I aquest anunci, transmetent-se de generació en generació, ha arribat fins a nosaltres i ressona cada any per Pasqua amb una força nova» (Audiència general del 26 de març de 2008). També la nostra Església, la d’avui i aquí, ha de continuar proclamant el missatge autèntic, ha de continuar transparentant-lo en la partició del pa, en l’amor fraternal, en la recerca del bé i de la veritat, en el cor de la humanitat sencera. Avui mateix celebrem amb goig l’ordenació d’un nou prevere, Mn. Miquel Barcos, a l’estimada parròquia de Vimbodí. És també aquest un moment de renovada esperança i de compromís amb la comunitat. Que el seu testimoniatge de vida sigui també, com el de tots, deixar-se transformar per «la saviesa i la força de l’Esperit Sant» (Fets 6,10). Només així podrem construir un Regne de pau i de fraternitat. Només així podrem seguir somniant el món anhelat per Déu.

Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

L’obesitat més enllà de les xifres

E

l XXVI Congrés de la Societat Espanyola de Cirurgia de l’Obesitat (SECO), que se celebra aquests dies a Reus, posa sobre la taula una realitat alarmant: el 14% de la població catalana pateix obesitat, una xifra que a la província de Tarragona s’enfila fins al 24%. Lluny de ser un problema individual, es tracta d’una crisi de salut pública de primer ordre, i així ho han remarcat els experts reunits a FiraReus. La preocupació creix encara més quan es parla d’obesitat infantil, que segons els especialistes ara només estem veient «la punta de l’iceberg» i que podria disparar-se en les pròximes dècades

si no s’actua de manera decidida. La doctora Sabenc ha assenyalat amb contundència la relació directa entre obesitat i desigualtat, recordant que “és més important el codi postal que el codi genètic” i que les famílies amb menys recursos tenen més dificultats per accedir a una alimentació saludable. Ara bé, cal que aquest tipus d’esdeveniments no només serveixin per compartir coneixement entre professionals, sinó per generar respostes reals i urgents des de les institucions, perquè l’obesitat, més enllà de les xifres, és una emergència que ens interpel·la com a societat.

k  Tribuna  k

Ser professor, un heroi?

E

n primer lloc, he de dir que vaig ser professor de secundària. La meva titulació d’Arquitecte Tècnic em va permetre ser professor de dibuix tècnic, gairebé trenta anys, de Formació Professional (Valls, Cambrils i Complex Educatiu de Tarragona/IES Pere Martell) amb alumnes d’electricitat, química, fusteria, paletes i arts gràfiques) i de batxillerat tècnic i artístic (IES Martí i Franquès i Bonavista, ara Coll Blanc a la Canonja). Actualment, dues filles, Tina i Amèlia, són professores de primària, centre públic i concertat, respectivament. Un professor o una professora és la persona que te l’ofici d’ensenyar o acompanyar l’aprenentatge d’alumnes o deixebles que volen adquirir una ciència, art, llengua, perícia o habilitat. Des del 1994, el 5 d’octubre és el dia mundial dels docents que commemora l’aniversari de la subscripció de la Recomanació conjunta de la UNESCO, relativa a la situació del personal docent. Alguns països tenen dates locals per celebrar la importància de l’educació i els seus professionals, com l’Índia (5 de setembre) o Turquia (24 de novembre) A Catalunya se sol reservar el terme de professor per a docents de secundària cap amunt, ja que als ensenyants d’educació primària es diuen mestres. Els professors tenen estudis superiors. Als països anglosaxons i alemanys un professor és qui fa classe a la universitat, a l’ensenyament primari i secundari es parla més aviat de teacher o Lehrer. A l’Estat espanyol l’ofici de docent i tot el relatiu a l’educació depèn dels governs autònoms. Els ensenyants poden ensenyar a les escoles

respectar els ritmes d’aprenentatge de cada alumne. Un objectiu de l’escola és que els alumnes no odien aprendre. En l’educació existeixen mites i falses dèries com: L’alumnat immigrant Josep Maria Buqueras Bach obté pitjors resultats pels seus aspecPresident executiu de la Fundació tes culturals: valors, creences religioTrencadís ses..., però la realitat són les dificultats socioeconòmiques les que incideixen en els resultats; Malgrat els informes públiques, concertades o privades. Darrerament, crec que ser professor, PISA també és cert que en les darreres sobretot, de secundària s’ha de ser dècades s’ha produït una autèntica remolt valent, ja que el perfil dels alum- volució en els resultats educatius: més nes, a causa els canvis socials, és molt inclusiu, s’ha erradicat l’analfabetisdivers. Qualsevol canvi extern es viu me, s’ha universalitzat el segon cicle amb angoixa i sentiment de defensa, de l’educació infantil i la secundària. des dels canvis tecÉs superior l’edunològics fins a l’ar- Darrerament, crec que cació privada sobre bitrarietat de les ad- ser professor, sobretot, la pública? És veritat de secundària s’ha de a mitges, ja que la raó ministracions. Hi ha ser molt valent, ja que és que la causa no escoles, classes amb el perfil dels alumnes, a és la millor educació diferents llengües. causa els canvis socials, que reben, sinó l’oriLes realitats exisés molt divers tents que es viuen gen social i familiar. dia darrere dia són, És cert que l’escola entre altres: La rivalitat entre nois i privada aprova més i augmenten les noies en els resultats acadèmics; El notes? És una realitat? L’educació bullying s’ha convertit en una forma hauria d’estar per damunt de la polítihabitual de relació, ja que els alumnes ca? Hi ha qui diu i pensa que l’educació es relacionen en termes de poder. Sen- és política, ja que ha de mantenir una se unes bones relacions és impossible clara orientació ideològica, però no ha aprendre; L’escola necessita un procés de ser partidista. El docent s’ha convertit moltes ved’humanització; Els alumnes s’han de sentir acompanyats en el seu procés gades en ‘chivo’ expiatori a qui culpar de creixement personal i els professors de tots els problemes educatius. El que han de fer el seguiment dels alumnes: està passant també avui dia és que els estudis, relacions i família. pares volen manar molt, per damunt Abans el professor sols explicaven, de les direccions i claustres de profesara els alumnes pregunten i esperen sors, i això s’hauria d’evitar. El que si respostes. Cada centre escolar ha de és evident és que el progrés d’un país conèixer el seu context social i adap- es fonamenta sobretot en la formació i tar-se. Els professors han de saber si des d’aquestes línies vull rendir un hotots els seus alumnes poden aprendre. menatge a tots els professors que avui Cada alumne és un món, per tant, cal dia són uns autèntics herois.

divendres 30 de maig de 2025

k  Tribuna  k

Quan el sòl, està sol… i orfe

N

o hi ha ningú disposat a muntar un negoci per a perdre-hi diners. I si partim de la base que som una societat lliurepensadora, de lliure mercat, es pot regular l’especulació, i no pas el fet de fer un negoci. Són dos afers diametralment diferents. Generar sòl per a fer habitatges no es pot estigmatitzar com un fet especulatiu ja d’un inici. I avui dia, hi ha instal·lada una falsa cultura político-populista que hi aboca perillosament. Fer negoci és generar quelcom, a partir d’alguna cosa, amb un valor afegit. Desenvolupar sòl, urbanitzar, construir i vendre és una activitat de molt risc amb marges petits. El qui arriba a un 20% de marge de benefici net, fa una gran festa. Però ha de destinar el marge a comprar més matèria primera (sòl) per a fer més habitatges. Els marges són molt reduïts. Actualment, el món de la informació, i certes fonts del periodisme han casat habitatge i especulació. El missatge ha calat entre la població poc entesa. Completament fals, demolidor, difamador. Algun periodista hauria de tornar a fer repàs lingüístic, almenys a plataformes i diccionaris com Termcat on diu: Negoci: activitat econòmica amb ànim de lucre Especulació: Acció de comprar o vendre comptant aprofitar-se d’una fluctuació en el preu per lucrar-se. Es collonut veure com el món dels lingüistes s’han afanat a definir el terme d’especulació en construcció. És per emmarcar, Termat s’atreveix a definir l’especulació en construcció, que no en negoci immobiliari i diu que és ‘Alteració a l’alça del valor de canvi del sòl mitjançant la retenció de l’oferta o mitjançant la ingerència en el planejament d’infraestructures i de qualificació del sòl’. Precisament si aquest és el terme, el culpable, i no en cap ni dubte, és la pròpia administració catalana que és qui aprova o no les figures de planejament i qui marca les directrius. I quan es redacta planejament, és l’única que coneix les seves intencions i pot induir-se (si no hi ha secret professional) a certs personatges especuladors a comprar uns o altres terrenys. Però això és pa d’un altre paner. No tots els professionals que es dediquen al sector de l’habitatge són especuladors. I, en tot cas ha estat necessària la connivència de l’administració per aprovar determinats planejaments o plans especials.

econòmic en sòl més barat, i general nous models rurals moderns. 5. Cal baixar tots els aspectes impositius municipals i autonòmics sobre l’habitatge i la generació de sòl. 6. Cal un IVA molt reduït a tot el Enric Casanovas Ripoll procés vinculat a la generació de sòl i Arquitecte i Arquitecte tècnic habitatge (arquitectes, notaris, registres públics, serveis, companyies de subministraments, Apis, 7. L’administració ha de posar al merL’especulació, que també existeix en termes lingüístics, és fer conjectures cat a cost zero les cessions d’aprofitasobre alguna cosa sense coneixement ment mitjà que ha rebut tots aquests suficient, divagar, elucubrar, presumir anys per generar habitatge públic amb o suposar. I d’això alguns mitjans en dret de superfície, fins a 99 anys. saben molt i molt. Especular periodís8. Desinflar la mamella dels IBIS insuportables i la ticament també és barrera impositiva no treure una notíSi la construcció cia en el moment en d’habitatges fos negoci per sobre del 5% en llicències sobre el què se sap, i esperar hi hauria més gent desenvolupament el temps necessari en el sector produint per fer més o encara habitatges, i no només immobiliari. grans corporacions 9. Evitar el planesort, o incidir a favor o en contra d’alguna jament urbanístic cosa, protegir a certs amb claus urbanísgrups o fer mal a tiques limitatives i d’altres. Potser tamno adaptables, que encareixen el sòl i bé caldria que quan n’impedeixen altres una notícia sortís a usos necessaris en el la llum la font infortemps. mativa acreditativa 10. Liberalitzar urportes data i hora del seu coneixement. banísticament els L’especulació inusos de les plantes baixes perquè puformativa també fa molt mal. guin ser terciaris i Quan el sòl es queda orfe és perquè habitatge alhora. Catalunya pot tenir no el vol ningú i a Catalunya, ha que- més de 60.000 locals buits en l’actudat ben abandonat. Si la construcció alitat. d’habitatges fos negoci hi hauria més 11. Simplificar la legislació i normatigent en el sector produint habitatges, va en matèria d’habitatge. i no només grans corporacions. Per 12. Disposar d’una normativa d’haaixò cal reflexionar del que s’ha estat bitatge social específica més laxa i fent fins ara i posar-hi remei. senzilla. Es podrien definir mil conceptes i 13. Unificar l’habitatge mínim a Catortuosos arguments de poc pes per a talunya, ara en mans de cada ajuntadisfressar el que pesa, i al meu enten- ment i amb criteris contradictoris. 14. Incrementar la densitat urbana dre, són 15 pilars fonamentals insuportables que l’administració domina en zones existents de baixa densitat per generar més habitatges sense ocui controla. 1. Reduir a uns mesos la tramitació par nous sols. urbanística que ara dura entre 3 i 5 15. Entendre l’habitatge social i púanys per a poder generar sòl i obtenir blic com un pas integratiu a les perpermisos i poder urbanitzar i edificar. sones, no pas com un be a entregar de Ara no és negoci mai. forma permanent sinó transitori. 2. Diferencia el sòl urbà de les grans Estimats lectors, al meu entendre, el ciutats que el de nuclis rurals. No se’ls problema de l’habitatge neix, de forpot exigir les mateixes figures urba- ma essencial en la forma d’entendre l’economia impositiva d’un país basanístiques, ni tràmits. 3. Planificar Catalunya des de la ru- da en el totxo. Encara estem als anys ralitat, no només des de les grans àre- 60 i les administracions no han sabut es metropolitanes de creixement infi- redistribuir la càrrega impositiva en tots els sectors productius d’un país. nit. Cal aturar els melanomes urbans. 4. Redistribuir la població en en- Escopeta nacional, totxo, i paelles al torns rurals per oferir habitatge més sol.

29

k  Tribuna  k

Romesco, territori i identitat

D

es de fora, podria semblar que a Tarragona sempre ho hem tingut fàcil. La ciutat de l’eterna primavera, hereva de la grandiositat romana, assequible i que viu tant del sol i platja com de la indústria. Hauríem de passejar per carrers brillants, celebrar l’herència rebuda i dedicar-nos a gaudir de la vida. Però la realitat quotidiana és molt diferent. És difícil treure’s de sobre la sensació de decadència amb un passat tan esplendorós i, tot i que mai abans tanta gent havia viscut tan bé a Tarragona com ara, la percepció persisteix. Les causes poden ser moltes, però per a mi n’hi ha una que sobresurt clarament: a Tarragona no hi ha tarragonins. Ens falta sentiment de pertinença. Per dalt, les elits locals —totes: polítiques, econòmiques i intel·lectuals— han estat colpejades per la història massa sovint, i ara ens trobem orfes. Per baix, no sé si existeix algú amb vuit cognoms tarragonins, però jo, almenys, no en conec cap. Dit això, més que lamentar-nos, el que ens toca és posar-nos a treballar i reconstruir la nostra identitat amb un únic objectiu: que la gent se senti part i estimi la ciutat. No pretenc ara obrir debats sobre què és i quin significat té ser de Tarragona, perquè aquestes preguntes mai tenen respostes definitives. Però, si hem de començar per algun lloc, millor fer-ho des del consens. I, com que el meu àmbit és la cuina, estic convençut que ningú discutirà que el romesco és un pilar de la nostra identitat, si més no gastronòmica. I, tot i així, la majoria de gent de Tarragona mai n’ha tastat la versió tradicional. Si preguntes, la resposta habitual és que la salsa dels calçots és molt bona, i això ja ens ho diu tot. D’aquí la importància del primer congrés dedicat al romesco, que se celebrarà el proper octuEl que ens toca és bre. Un plat que, si posar-nos a treballar i hagués nascut en un reconstruir la nostra altre lloc, ja tindria identitat amb un únic un centre d’interpreobjectiu: que la gent tació, encara que el se senti part i estimi la seu creador només ciutat hi hagués passat deu minuts a la ciutat (ja m’enteneu). És un patrimoni d’un valor incalculable que, al meu entendre, hauria de ser reconegut com a patrimoni de la humanitat, igual que la pizza napolitana o la sidra asturiana. De moment, és una de les elaboracions més icòniques de la cuina catalana, al costat del sofregit, la picada o el pa amb tomàquet. I és nostre. La seva versió més tradicional uneix allò que molts han volgut separar: el camp i el mar. Peixos de la nostra costa, fruita seca, all, pebrot de romesco i oli d’oliva verge extra de l’interior. Si entenem Tarragona amb una mirada àmplia, sense fronteres marcades, el romesco és una representació viva del nostre territori. El 1960 es va celebrar al Serrallo el Gran Sarao de los mil romescos, on milers de persones van gaudir de la nostra icònica salsa. Què ens ha passat? Tarragona sempre ha estat terra d’acollida, i continua sent-ho. La ciutat no necessita guardians de la puresa, sinó ciutadans que la sentin seva. Per estimar una ciutat cal conèixer-la, i per això hem de presentar-la amb allò que la fa única i especial. El romesco, com els castells i el patrimoni, forma part de la nostra identitat: estimem-lo, protegim-lo i compartim-lo. Aquest congrés és un primer pas, però no pot ser l’únic.

Txaber Allué Martí Director del comitè científic del I Congrés d’Investigació Tècnic Cultural al Voltant del Romesco

30 divendres 30 de maig de 2025

Necrològiques Tarragona Josefa Pasano Tutusaus. Ha mort als 92 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Santuari de Nostra Senyora del Loreto. Jesus Caceres Acevedo. Ha mort als 66 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h al Tanatori.

Reus Maria del Carme Bigorra Trill. El seu funeral serà avui a les 10 h a la Parròquia de Sant Joan Baptista. Mateo Pérez Loriente. Ha mort als 65 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h al Tanatori.

Salou José Luís Menchero Vázquez. Ha mort als 76 anys. El seu funeral serà demà a les 15.30 h al Tanatori Mémora de Salou.

Torredembarra Dolores Cortes Lujano. Ha mort als 86 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori.

Vilaplana

l La 4a Mostra de Tubs Musicals ha reunit 120 alumnes de cicle inicial de les escoles Constantí celebra la 4a Mostra Cultura Centcelles i Mossèn Ramon Bergadà de Constantí. Coordinada per l’Escola Municipal de MúsiHa mort als 86 anys. El seu funeral Rafel Gibert Recasens, l’activitat ha mostrat el treball del curs 24-25 per fomentar la cultura de Tubs Musicals reunint 120 camusical serà avui a les 11.30 h a la Parròquia i valors com la col·laboració, l’esforç i el respecte a través de la pràctica musical en grup. El projecte s’ha desenvolupat a les hores de música curriculars. Redacció/Ajuntament de Constantí alumnes de cicle inicial de la Nativitat de la Mare de Déu. Encarnación Sánchez Romero.

divendres 30 de maig de 2025

31

Avui felicita als que es diuen: Ferran, Joana d’Arc i Emília.

L’horòscop

Farmàcies

Sudoku

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 19/04

20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

21/06 al 22/07

Estaràs impara- Serà difícil que et Els teus nervis es- Serà en el teu cerble en el domini posis d’acord amb taran una mica ex- cle social on trode la teva activitat. els que et secun- citats i això dificul- baràs un ambient Tindràs l’admira- din en el treball. No tarà la teva relació perfecte per a enció dels teus prò- et precipitis i deixa amb la família i els taular nous i intexims i les enveges que siguin els al- amics. Al llarg del ressants contactes d’uns pocs. La sort tres els qui obrin dia tindràs una sor- professionals i fins i amb tu. el camí. presa inoblidable. tot un amor ardent.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

23/07 al 22/08

23/08 al 22/09

23/09 al 22/10

23/10 al 21/11

La millor manera Intenta controlar Si et mantens cons- No et deixis portar d’aconseguir tots una mica més la tant en els teus prin- pels teus apassioels teus objectius teva dieta i des- cipis i en els teus re- naments momenen la jornada serà cans, les ansie- quisits no dubtis que tanis i utilitza més per mitjà de la di- tats o cansament en la jornada arriba- el cap a l’hora de plomàcia. No t’en- d’avui s’originen en ràs a conquerir totes prendre serioses frontis a ningú i et els teus últims ex- les teves metes. Dia determinacions. guanyaràs aliats. cessos. amb molta sort. Pensa abans.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

22/11 al 21/12

22/12 al 19/01

20/01 al 18/02

19/02 al 20/03

Mots encreuats 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3

Notaràs cert ma- Medita molt abans Es potenciaran Les obligacions de lestar en la teva d’invertir sigui en les relacions ínti- treball i un desplallar. Compte amb la assumptes de di- mes i tot el relaci- çament alterarà els gelosia que estàs ners o en els amo- onat amb l’amor i la teus plans persodespertant gratuï- rosos. Fàcils en- passió. Despren- nals. No dubtis en tament en qui t’es- ganys o traïcions. dràs un magnetis- les teves obligacitima. No et centris Dedica millor el dia me especial que ons ja que t’aportant en tu. a resoldre temes. captivarà a tots. taran beneficis.

4 5 6 7 8

TV local

9 10

CANAL REUS TV

TAC 12

10:30 Impuls 11:00 180 Graus 11:30 Fot-li (r) 12:00 La Comarcal (r) 12:30 Connecta 10 comarques 13:00 180 Graus 13:30 Fot-li (r) 14:00 Notícies migdia 14:30 Aventurístic 15:00 Notícies migdia (r) 15:30 +Bàsquet 16:00 Efecte mosaic. Tarda 17:30 Pica lletres 18:00 Anem de cap 18:30 Connecta 10 19:00 Fot-li (r) 19:30 180 Graus 20:00 Notícies resum 20:30 Qüestió de fons 21:00 Notícies resum (r) 21:30 Destí 2030 22:00 Notícies resum (r) 22:30 Qüestió de fons (r) 23:00 Notícies resum (r) 23:30 Destí 2030 (r)

10.00 Efecte Mosaic. Matí 10.30 Saló de plens 11.00 In situ 11.30 Qui cuina avui! 12.00 L’Orsai 13.00 Saló de plens 13.30 In situ.00 Notícies 12 14.30 Notícies 12. Esports 15.00 Saló de plens 15.30 In situ 16.00 Efecte Mosaic. Tarda 17.30 Pica Lletres 18.00 Anem de Cap 18.30 Connecta 10Comarques. Resum 19.00 Notícies 12 19.30 180 graus 20.00 Notícies 12 20.30 Com la nit i el dia. Cabaret 21.00 SPi+TV 21.30 Destí 2030 22.00 Notícies 12 22.30 Com la nit i el dia. Cabaret 23.00 SPi+TV 23.30 Destí 2030 0.00 Notícies 12

11 12

HORITZONTALS: 1. Oposada a la creu. Prepara un forn posant-lo a punt de rebre els materials. 2. Vaig sentir la música. Arranqueu. Està viu i pensa. 3. Llagut petit. Població francesa. 4. Element químic. Mirar. 5. Entrada de llum. Roba curta. Dins de la missa. Urani. Més urani. 6. Donin palla al bes- tiar. Placa tallada. 7. Til desordenat. Elèctrodes negatius. La més sinuosa. 8. Estimacions. Ocells de la família dels plataleids. 9. Un lacai sense cap. Una menjada abundant. 10. Ocell que torna. Resplendeixo. Dues de l’arrel. 11. Enmig de París. El que fa vint. Infusió de les cinc. Cinquanta. 12. D’aquí a poc temps. Li pertany, és seu. Transpiro sempre a l’estiu. VERTICALS: 1. Poca cosa. Gra per a moldre. Halo que emet el cos humà. 2. Aquesta cosa d’aquí sobre. Làmina rígida de metall. Una mica de vi. 3. Quelcom de raó. S’aplega com el raïm. Del raïm també. 4. En aquest lloc. Una mica d’oli. Escoltaria el concert. 5. Unir carnalment. Arbre gegant de ficció. 6. Magrebí. Atac morbós contra algú. 7. Un tap foradat. Conjunció adversativa. Morella roquera. 8. Estris de fuster. Expliqueu les vostres raons. Enmig del mes. 9. Transpiració evident. Fruit de la pebrotera, fàcil. 10. Base de l’edifici. Acció d’arrencar, de desarrelar. Respira i existeix. 11. D’una regió d’Alemanya. Vocal. Tres que surten al sostre. Una mica usat. 12. Sortosos i afortunats. Aquella cosa d’allà.

TARRAGONA: Rubio Sanromà, Clara La Unió, 17 Telèfon 977 23 35 21 Tuset Fornos, Laura Francesc Macià , 9 Telèfon 977 390 217 REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751 Rubio Sanromà, Clara La Unió, 17 Telèfon 977 23 35 21 SALOU: Coret Herrera, Rosa i Miquel Enric Sinies, 3 Telèfon 977 380 788 VILA-SECA: Tuset Fornos, Laura Francesc Macià, 11 Telèfon 977 390 217 CAMBRILS: Colom Canadell, Angels Av. Diputació, 79 Telèfon 977 361 041 VALLS: Rull Ferre, Consol Pça. de la Concòrdia,s/n Telèfon 977 794 751 EL VENDRELL: Bueno Andreu, Vicent Crta.Valls, 57 Telèfon 977 661 656

Solucions

Anuncis classificats IMMOBILIÀRIA

COMPRO CASA de CAMPO Cerca de Reus 640.966.732

FINCA RÚSTICA. Aproximadamente 5.000 m2. Pozo propio, balsa 45.000l, avellanos y árboles frutales. 35.000€. tel: 669.725.471 Francisco

TREBALL SANDRA. 33 AÑOS. HONESTA y honrada. Para cuidar mayores y hacer limpieza en general. Informes Antonio gerente don tresillo. Tel: 642.482.729

TAPICERO Todo tipo tapicerías. Toldos – cambio de lonas.

Tel: 691.586.879

MASSATGES SALIDAS. RELAJATE dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453

MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel. 634.690.215 MASAJISTA. Reus. Tel: 633.827.161 SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548 MASAJES REUS. Tel. 698.788.062 MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977.21.26.12 MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Bienestar-placer. Conóceme!!! Tel: 692.780.087 MASAJE TERAPEÚTICO en camilla. Renueva, respira y libera tensión. Reus. Tel: 634.777.389 SILVIA MASAJISTA. Reus. Tel: 603.255.934

ALTRES REFORMES FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8,

PROFESSIONALS Solució: nivell mitjà

pel·lícules de super8 i

PINTOR ECONÓMICO

cassettes de música.

Tel: 667.471.534

Salva les tevas cintes

EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

Solució dels mots encreuats

Hi8, mini DV, Betamax,

CARPINTERO, EBANISTA.

Tel: 623.387.479

a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.

Tel. 626.010.186

El temps Mínima

Màxima

15º 27º

Previsió pel Camp de Tarragona

Estat del cel Al matí dominarà l’ambient assolellat, si bé hi haurà alguns núvols baixos al litoral sud a primera hora del dia i alguns d’alts i prims per la meitat nord que ràpidament minvaran. Per altra banda, a partir del vespre és probable que arribin algunes nuvolades per l’oest de Catalunya. Temperatura Temperatura mínima i màxima lleugerament més alta. La temperatura màxima superarà els 30 °C a molts punts de l’interior, mentre que els valors més elevats es donaran, a l’interior de la vall de l’Ebre i a Ponent on podran superar els 37’°C.

OFERTES ANUNCIS 4 DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS Truca’ns i t’informarem TEL. 977 21 11 54 o marta@mestarragona.com

divendres 30 de maig de 2025

Marge de confiança

De mestres i mancances

L

La portada d’Epílogo, amb una pintura de Queralt Osorio, i el músic i compositor Jómiv. Cedides

D

e la vida, els músics en Música Aquest divendres el músic tarragoní fan cançons. És el que li estrena ‘Epílogo’, l’últim senzill de l’àlbum homònim va passar a José Miguel Vázquez Rosillo, Jómiv, que presentarà la setmana que ve ara fa un parell d’anys. «Estava sortint d’un problema de salut una mica complicat. Això es va ajuntar amb la promesa que li havia fet a una companya de l’ofici, la Lynne Martin, de compondre una cançó per a ella. Així que va coincidir que tenia material amb molt de sentit, a causa d’una situació personal, i una idea musical per a ella. I d’aquí va sortir la cançó Epílogo». El tema forma part del tercer explica Jómiv, «expressa el final neguda de fa molt de temps, i em treball del músic tarragoní, ano- d’un camí i el començament d’un sento molt orgullós de represenmenat també Epílogo (Rambla altre», que es manifesta amb te- tar-ho just en aquest moment», Discos), que es presentarà la mes com Si tú quieres, o Volar. A reivindica. Aquest és el tercer treball de Epílogo hi domina, setmana que ve. però, aquell músic Jómiv, després de Un palmo, dos Aquest divendres, de barri, que treu pies, tres codos (2014) i De la nada però, es podrà estota la seva essèn- y la absurda dicotomía (2019). Això coltar aquest últim cia en temes com no obstant, admet el músic i comsenzill, una cançó Vivir y soñar. «Soc positor, tots tres «tenen un mateix que parla sobre tode barri, he crescut estil molt eclèctic que costa de car fons i sentir-se a Bonavista, però definir». Així i tot, apunta Jómiv, perdut, però també ara visc a Camp- «no puc renunciar als meus oríde la voluntat de clar. La concentra- gens, perquè de seguida se’m veu seguir pedalant. De ció de talent que la matrícula: cançons d’origen la mateixa maneCristina Serret Alonso hi ha aquí és co- brasiler, mediterrani, amb rock’n ra, el disc Epílogo,

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)

Jómiv, el músic de barri que li fa cançons a la vida

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Sotsdirector: Carlos Domènech Directora de publicitat: Contxi Joan

roll, música negra… En definitiva, un compendi d’estils que m’apassionen». També explica que aquest treball, com ja va fer en l’anterior disc, l’ha fet «sota la premissa del made yourself: amb un home studio a casa, i component, arranjant, produint i mesclant fins que arriba el moment d’enviar-lo a masteritzar». El pròxim dissabte 7 de juny Jómiv farà la primera presentació del treball al Parc Félix Rodríguez de la Fuente de La Granja. Serà a les 12.30 h, i a més de tocar en directe signarà el nou disc, que ha il·lustrat amb una pintura de l’artista reusenca, establerta a Cambrils, Queralt Osorio. A més, es podrà veure el videoclip d’Epílogo, la cançó que des d’aquest mateix divendres ja es podrà escoltar a les plataformes d’escolta musical.

Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

Nous camins

Aquest és el tercer treball del músic i representa el final d’un camí personal

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]

a manca de professorat s’ha convertit en una crisi educativa de dimensió global. Segons l’Informe Mundial sobre el Professorat publicat per la UNESCO l’any 2024, es necessitaran 44 milions més de docents a escala mundial per garantir l’accés a l’educació primària i secundària el 2030. A més, aquesta situació es veu agreujada per una taxa de deserció professional en augment: el percentatge de docents que abandonen la professió gairebé s’ha duplicat entre el 2015 (4,6%) i el 2022 (9%). Un dels factors és la precarietat laboral, pero no l’únic. La desvaloració social de la professió docent contribueix a reduir la vocació i a dificultar la captació de nou talent, especialment entre les generacions joves. La solució a aquest problema no passa únicament per augmentar el nombre de docents, sinó també per garantir-ne la qualitat. La UNESCO i l’OCDE subratllen que la qualitat d’un sistema educatiu està estretament vinculada a la qualitat del seu professorat. Per fer-hi front, es recomana invertir de manera decidida en la millora de la formació inicial, establir itineraris clars de desenvolupament professional, assegurar condicions laborals dignes i establir mecanismes que permetin valorar i visibilitzar el paper del docent dins la societat. Igualment, cal destacar que tradicionalment els docents ¡són poc consultats o involucrats en els processos de disseny i implementació de polítiques educatives, fet que desconnecta l’àmbit polític del dia a dia de les escoles. Davant d’aquest escenari, cal reforçar el prestigi de la professió i reconèixer el paper clau del professorat com a agent transformador de la societat. Sense un professorat ben format, compromès i reconegut, no hi pot haver un sistema educatiu just I de qualitat dar-nos ha de ser una prioritat, no només en temps de grip, sinó sempre.

Dra. Mar Camacho Professora de Tecnologia Educativa. Universitat Rovira i Virgili

Edició de publicitat: Núria Arbonès Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la col·laboració de: