Issuu

Número: 5449 www.diarimes.com

DIVENDRES 2 DE GENER DE 2026

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA Societat

El primer tarragoní del 2026 va ser Marcos Galindo i va néixer a l’Hospital de Santa Tecla Opinió

Futbol 11 El Nàstic començarà l’any demà al camp del Torremolinos (16 hores) amb l’objectiu de guanyar i acostar-se al play-off

13 Sebastiano Alba. Talls, confidències i silencis: el llegat de Sebastià Cabré: «La teva cadira romandrà buida, però no pas oblidada»

TARRAGONA

Viñuales vol tenir el POUM aprovat inicialment en el primer semestre La ciutat encara un 2026 clau per acabar grans obres i també amb reptes com desencallar el Pla d’Ordenació Urbanística o les millores en el contracte de la neteja Tjerk van der Meulen

2i3

Reus

Liciten la pilona automàtica de Doctor Robert, un dels carrers més transitats

Tarragona 4

Un parc on tot és possible Desenes d’infants gaudeixen del Parc de Nadal dels Impossibles, que enguany presenta una proposta renovada amb l’aprenentatge i la diversió com a protagonistes

L’objectiu és reduir el volum de vehicles que hi circulen, que superen els 10.000 cada dia i que són «insostenibles» l 6

Cultura

‘A la freska’, de Figa Flawas, el videoclip més vist en català a YouTube l’any 2025l 10

Camp de Tarragona

Seguretat

Salou amplia l’horari de socorrisme a la platja fins a les 22 h

La nit de Cap d’Any se salda amb 19 detinguts a la demarcació 8

divendres 2 de gener de 2026

2026

Els projectes més destacats de l’any per ordre cronològic

La Zona de Baixes Emissions arrenca

El nou contracte de la neteja es consolida

El POUM, a per l’aprovació inicial

Bienvenu au Tour de France!

En el primer trimestre de l’any ja s’haurà consolidat Urbaser com a nova empresa de la neteja a la ciutat. Així, es podrà passar a una nova fase, introduint canvis, i fer balanç dels primers mesos de feina.

Viñuales ha desencallat molts temes a la ciutat, però el POUM encara queda pendent. La seva previsió és presentar-lo per a l’aprovació inicial el primer semestre. El Pla està pendent dels últims informes preceptius.

Per primer cop a la història Tarragona acollirà la sortida d’una etapa del Tour de França. La ciutat es tenyirà de groc al juliol i veurà passar per carrers emblemàtics als millors ciclistes i equips del món.

Una de les principals novetats a la ciutat enguany és la ZBE. El sistema arrencarà amb sancions només pels vehicles sense etiqueta de fora de Tarragona. Els de la ciutat, no han de fer cap tràmit encara.

El Fòrum de la Colònia llueix renovat Les obres del Fòrum de la Colònia ja encaren la recta final i s’espera que en el primer trimestre s’acabin. L’entorn del monument també es transformarà amb millores per la mobilitat a peu i la visita històrica.

S’acaba la promoció de pisos al PP-10 Les previsions és que durant el primer semestre la promoció de pisos al PP-10 estigui enllestida. A la construcció, s’hi ha reservat un 25% dels immobles per a persones grans i un 25% per a joves.

Tarragona afronta un 2026 d’acabar obres amb el POUM com a gran repte Ciutat l La millora de la neteja continuarà sent protagonista i també arribaran esdeveniments esportius com el Tour de França «Ja no reclamem que vinguin competicions esportives, ara hem d’escollir»

Oriol Castro Sanz Tarragona afronta un 2026 on s’acabaran diferents obres relacionades amb el patrimoni i l’habitatge alhora que s’implementen projectes que s’han treballat i esperat durant anys. En el pla polític, serà l’últim any sencer de mandat de Rubén Viñuales, que l’afronta amb estabilitat i força després d’un bon 2025 per l’Ajuntament. L’any arrenca amb la posada en marxa de la Zona de Baixes Emissions, marcada en el calendari des de fa molt. Aquest primer any la normativa és molt laxa, però servirà per veure com funciona el sistema i itineraris que s’han configurat a la ciutat. A banda, aquestes primeres setmanes de l’any serviran perquè el nou contracte de neteja es consolidi i es pugui fer el primer balanç del servei. «Serà una implantació molt més ampliada amb maquinària nova que arribarà. Es notarà encara més», explica Viñuales.

fa sentir orgullosos perquè va a l’arrel d’un dels principals problemes socials actualment», diu Viñuales. L’equador de l’any portarà a Tarragona un moment històric. Per primer cop una etapa del Tour de França sortirà de la ciutat. «És impagable. Suposa un abans i un després», expressa l’alcalde. Aquest gran esdeveniment esportiu estarà acompanyat de diferents competicions. «Ara ja no reclamem que vinguin, sinó que hem d’escollir», exposa Viñuales.

Les primeres setmanes de l’any serviran perquè el nou contracte de neteja es consolidi i es pugui fer el primer balanç del servei. Tjerk van der Meulen

També, en el primer semestre d’aquest 2026 la ciutat veurà acabades obres importants. Pel que fa al patrimoni,

es preveu que s’enllesteixin els treballs al Fòrum de la Colònia. «És d’aquells projectes que fa il·lusió perquè irradiarà

i transformarà tot el seu entorn. Serà un espai recuperat per a la ciutadania», indica el batlle. Mentrestant, també

es posarà fi a la construcció dels 192 pisos de lloguer al PP10. «Mai l’Ajuntament havia construït més habitatge. Ens

Guerra contra els coloms A la segona meitat de l’any la previsió del consistori és que es comencin a notar millores respecte la situació amb els coloms i la seva població. «És una guerra pública. No m’espanta dir-ho. És un tema que m’obsessiona», reconeix l’al-

divendres 2 de gener de 2026

SEGON TRIMESTRE

TERCER TRIMESTRE

QUART TRIMESTRE

Últims pressupostos del mandat?

Canvis d’asfalt arreu de la ciutat

El Consorci de Tàrraco pren forma

La Part Baixa mira el Pla de Barris

El calendari pactat per la Generalitat i l’Ajuntament pel Consorci de Tàrraco marca el 2026 com l’any on la seva estructura ha de començar a prendre forma. El Pla de Gestió marca el camí que ha de seguir el patrimoni.

La Part Baixa rebrà atenció i finançament els pròxims anys amb el Pla de Barris de la Generalitat. El 2026 s’espera que es posin en marxa diferents subvencions per compra d’electrodomèstics, entre d’altres.

El govern municipal ja ha arrencat amb el Pla d’Asfaltat en diferents punts de la ciutat però aquest 2026 espera intensificar-ho. El polígon Francolí serà un dels entorns que es transformarà.

calde. La taula bilateral amb el Port avança i les mesures que s’estan impulsant han de permetre rebaixar la població d’aquestes aus a la ciutat. Més enllà, a les carreteres es veuran millores. El Pla d’Asfaltat de l’Ajuntament activarà diferents intervencions en zones que fa molts anys que ho necessiten. Un cas evident és el del polígon Francolí. «La idea és asfaltar gairebé tota la ciutat», diu Viñuales.

Pronòstics

Què serà important per Tarragona durant el 2026?

La renovació dels busos s’accelera L’EMT està en un procés de renovació de la flota d’autobusos, reclamat des de fa molt temps. La intenció és arribar a uns 85 vehicles, una xifra que permetrà també replantejar l’actual disseny de les línies.

S’actuarà a la Granja, a Torreforta i a Prat de la Riba, entre d’altres. Aquests canvis a la calçada aniran acompanyats de més reductors de velocitat. «És una reclamació també de molts veïns en algunes zones, sobretot en entorns escolars. Hi destinarem 75.000 euros enguany», explica el batlle. Sobre ells passaran molts busos de l’EMT i uns quants seran nous. La intenció del govern municipal és continu-

ar amb la renovació i ampliació de la flota per arribar a uns 85 vehicles. «És potser la inversió més important junt amb els pisos al PP-10. Això ens permetrà també replantejar les línies i donar un millor servei», argumenta Viñuales. Un nou epicentre a la ciutat El 2026 els ulls de l’Ajuntament també estaran molt posats a la Part Baixa. D’una banda, amb la Tabacalera,

2027

PRIMER TRIMESTRE

El 2026 serà l’últim any sencer del mandat de Rubén Viñuales. En els tres primers, ha aconseguit aprovar pressupostos. Pel 2027, la intenció del batlle és tornar-ne a presentar i negociar-los amb els grups municipals.

La Tabacalera es va omplint L’antiga fàbrica de tabacs es convertirà en un epicentre cultural i de recerca amb el trasllat de l’ICAC i el Conservatori. Els treballs per anar omplint els mòduls de l’immoble donaran un pas més.

que poc a poc s’anirà omplint d’activitat. I també amb el Pla de Barris, que ha escollit el barri del Port com un dels projectes subvencionats. «Tenim ja 2,5 milions d’euros en el pressupost d’enguany i ja es crearà l’oficina i s’activaran alguns ajuts», diu l’alcalde. En el pla polític, l’executiu de Viñuales preveu un any estable, després de desencallar projectes importants en el 2025. Però el POUM

encara és un tema pendent. «Ens agradaria presentar-lo a l’aprovació inicial. Ens falten encara els últims informes preceptius», explica. A finals d’any, la intenció del batlle és tornar a presentar uns pressupostos. «Jo ho intentaré. Sé que començarà el tacticisme polític per les eleccions, però confio molt en l’alçada de mires i la responsabilitat d’alguns partits de l’oposició», expressa Viñuales. L’alcalde

no es mostra preocupat per la influència dels comicis en els últims mesos de mandat. «A la pròxima campanya, els debats seran més avorrits perquè hi ha molts temes que ja haurem arreglat. La nostra millor campanya és governar bé», indica. Així tot, Tarragona entra al 2026 amb la intenció d’explotar encara més el seu potencial i acabar amb projectes que fa temps que s’esperen.

Rubén Viñuales

Sonia Orts

Nacho García

«Acabarem la construcció dels 192 habitatges de lloguer assequible al PP-10. Mai l’Ajuntament de Tarragona havia construït tant habitatge»

«A principis d’any el nou servei de la neteja donarà un salt qualitatiu a la ciutat. Arribarà molta maquinària, tant gran com petita i les d’aigua»

«Ens donem un any de marge per treballar i definir la creació de Consorci. Hi haurà una primera direcció que definirà l’organigrama definitiu»

Alcalde

Consellera de Neteja

Conseller de Patrimoni

divendres 2 de gener de 2026

Oci l Els infants estrenen l’any jugant al Parc de Nadal dels Impossibles, instal·lat al recinte firal del Palau Firal i de Congressos fins al 4 de gener

Adrenalina, creativitat i molta màgia nadalenca

allers, inflables, pintacares, de crispetes i tres rens cantaires doespectacles... El Parc de Na- naven la benvinguda als infants que dal de Tarragona s’ha con- es decantaven per aquelles proposvertit, un any més, en l’espai tes més creatives i les famílies que fupreferit de molts nens i nenes que gien del fred de gener. L’espai de circ cada dia fan cua davant el recinte es convertia ràpidament en una de firal de la ciutat per passar aquestes les activitats més concorregudes, on festes de la millor manera possible: els petits tenien l’oportunitat de conjugant. Ahir no va ser cap excepció. vertir-se en autèntics equilibristes Si bé l’espai es va permetre un matí mentre els pares immortalitzaven el de descans després de donar la ben- moment amb els seus telèfons mòvinguda al nou any, minuts abans bils. «La veritat és que està tot molt de les 17 h ja havia recuperat la seva ‘xulo’. La decoració és molt maca i a habitual filera. Els infants escaneja- ell tot això del circ li agarda molt, així ven el recinte amb la mirada, triant que s’ho està passant ‘pipa’», deia la la seva primera parada. A alguns no Tamara Bermudó mentre l’Ender, el seu fill, travessava una els feia falta investigar corda fluixa amb l’ajuda gaire, preguntant ràpidament per la seva talla d’una monitora. A pocs metres, la Fira de patins per córrer per delsImpossiblesoferiail· la pista de gel instal·lada lusions òptiques i jocs vijust darrere l’entrada, o suals que despertaven la s’afegien a una nova cua curiositat de grans i peper a pujar al trineu anitits. «La meva preferida mat. Els més atrevits saés la de la mà i el barret», bien exactament on anar, afirmava l’Aixa Antequetraient-se ràpidament les ra, d’onze anys. Els joves sabates per pujar als jocs també podien jugar inflables. Marta Omella Blanco a «anar al mercat», A l’interior, l’olor

Imatge de la pista de gel instal·lada a l’exterior del Parc de Nadal dels Impossibles. Tjerk van der Meulen

Opcions per a tothom L’espai compta amb tallers, una pista de gel i inflables, entre d’altres endinsar-se en el patrimoni romà a l’Espai Tàrraco, o fins i tot convertir-se en ciclistes professionals pedalant en bicicletes estàtiques amb pantalles que reprodueixen etapes del Tour de França. «És molt divertit. La meva part preferida són els inflables ‘Wipeout’», deia l’Hugo Camarasa, de nou anys, mentre esperava el seu torn per pintar-se la cara de ren. «Demà vull tornar», afegia.

Imatge del circuit de conducció ‘City Cars’. Tjerk van der Meulen

EN COL·LABORACIÓ AMB TALLERS DE JOIERIA BLÁZQUEZ

Tallers de Joieria Blázquez: joies atemporals, disseny propi i fabricació artesanal El taller crea peces úniques a mà i pensades per durar tota la vida

Redacció

n un context en què les modes canvien constantment, Tallers de Joieria Blázquez defensa una manera diferent d’entendre la joieria: la creació de peces originals, amb disseny propi i una clara vocació d’intemporalitat. Les seves joies no segueixen tendències passatgeres, sinó que estan pensades per perdurar en el temps i convertir-se en part de la identitat de qui les porta.

L’empresa treballa com a taller de joieria artesanal, dissenyant i fabricant totes les peces a mà. Aquest procés permet oferir una relació qualitatpreu molt competitiva, mantenint un alt nivell d’exigència tant en els materials com en els acabats. El catàleg de Tallers de Joieria Blázquez inclou dissenys únics i exclusius, que van des d’anells, arracades, penjolls i polseres fins a peces singulars com cinturons de plata o ulleres d’or fetes a mà. L’oferta es

completa amb rellotges exclusius i escultures úniques, totes elles dissenyades i elaborades artesanalment al taller. Un dels punts forts de la marca és la seva col·lecció pròpia de rellotges, pensada per a tots els gustos però especialment per a persones amb personalitat. Les peces estan disponibles en materials com or, or blanc o plata, combinant funcionalitat i disseny. A més, el taller disposa d’una àm-

Joieria artesanal amb disseny propi i vocació d’intemporalitat.

plia varietat de col·leccions i peces combinables, així com joies amb pedreria d’alta qualitat i perles seleccionades, reforçant la seva aposta per l’elegància i la durabilitat. Tot plegat es complementa amb

CEDIDA

una atenció al client propera i familiar, un valor afegit que defineix la filosofia de Tallers de Joieria Blázquez. Tal com resumeix el seu lema: «Amb joies Blázquez crearàs la teva pròpia personalitat».

~ CONTINGUT PATROCINAT ~

divendres 2 de gener de 2026

Marcos, nascut a l’Hospital de Santa Tecla, primer nadó del 2026 a Tarragona Societat l Va néixer ahir a les 8.28 hores i es va convertir també en el primer bebè de l’any de la demarcació Redacció El primer nadó nascut el 2026 a Tarragona ciutat ha estat Marcos Galindo Domínguez, que també s’ha convertit en el primer del Camp de Tarragona. Ha vingut al món a les 8.28 hores a l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona, ciutat on resideixen els seus pares. Pel que fa al primer naixement del 2026 a la demarcació, aquest ha tingut lloc a les Terres de l’Ebre i ha estat el d’Ishaqa Sawaneh. El bebè ha nascut a les 3.30 hores a l’Hospital Universitari de Tortosa

Verge de la Cinta, amb família resident a Roquetes. Al Penedès, el primer nadó del 2026 ha estat Nadir, nascut a les 8.36 hores a l’Hospital del Vendrell, amb pares residents a Calafell. El primer nadó a Catalunya A escala catalana, el primer nadó nascut en un hospital públic ha estat Ander Muñoz Adan. El nadó ha arribat al món a les 0.38 hores a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, dins la Regió Sanitària Barcelona Metropolitana Nord. Els seus pares viuen a Sabadell. Pocs minuts després, a les

0.41 hores, ha nascut Sira a l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa, a la Regió Sanitària Catalunya Central. Els seus pares, Violeta i Joan, resideixen a Sant Fruitós de Bages. A la Regió Sanitària Girona, el primer naixement ha estat el d’Alda Joana, a les 0.42 hores, a l’Hospital Santa Caterina de Salt, de l’Institut d’Assistència Sanitària. Els pares, Clodia Isabell i Michel, viuen també a Salt. A la Regió Sanitària Barcelona Metropolitana Sud, la primera nadó del 2026 ha estat Thais, nascuda a les 0.49 hores a l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona,

Marcos Galindo, primer nadó del Camp de Tarragona, amb els seus pares. Departament de Salut

El primer nadó de la província va ser l’Ishaqa, que va néixer a Tortosa amb família resident a l’Hospitalet de Llobregat. La nena ha pesat 3,4 quilos.

Ja de matinada, a les 4.48 hores, ha nascut Gurnawab Singh a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, a Barcelona Ciutat. Els seus pares són Amitpal Singh i Archna Saini, veïns de Barcelona. A la Regió Sanitària Lleida, Osayd Moussaoui El Airbaoui ha nascut a les 7.02 hores a l’Hospital Uni-

versitari Arnau de Vilanova. La família viu a la Granja d’Escarp, al Segrià. Finalment, a la Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran, Eiden David ha vingut al món a les 11.25 hores a la Fundació Sant Hospital de la Seu d’Urgell, municipi on també resideix la seva família.

divendres 2 de gener de 2026

Primer pas per reduir el trànsit a Doctor Robert, per on circulen més de 10.000 vehicles al dia Mobilitat l S’ha licitat la instal·lació d’una pilona automàtica que actuarà segons un horari per determinar M. Llaberia/S. Peralta L’Ajuntament de Reus actuarà en el carrer Doctor Robert per tal de regular el trànsit de vehicles que diàriament utilitzen aquest vial com una zona «de pas». El consistori va anunciar la licitació de la instal·lació d’una pilona automàtica a l’inici del carrer, la qual actuarà segons un horari que no s’ha determinat. A més, també s’hi instal·laran un intèrfon lector de codis QR, una càmera lectora de matrícules i una càmera de vigilància. Aquesta actuació arriba després que el departament de Mobilitat i Circulació del consistori encarregués a l’empresa ETRA un estudi de la circulació de vehicles durant dues setmanes. En aquest sentit, el consistori qualifica que les dades de la zona són «insostenibles». Pel que fa al carrer Doctor Robert, en els dies feiners hi circula una mitjana de 10.394 vehicles diaris, amb una intensitat mitjana d’entre 700 i 800 vehicles passant cada hora. Quant a altres espais propers que el consistori destaca, hi ha el carrer de J.M Arnavat i Vilaró, amb 5.300 vehicles al dia, el raval de Sant Pere, amb una mitjana de 7.331 vehicles al dia, i la plaça de la Puríssima Sang, amb 4.210 vehicles cada dia. Segons justifiquen, «aquest volum de vehicles provoca un perill constant als vianants que creuen pels passos de vianants, però sobretot augmenten molt la pol·lució causada pel trànsit rodat». Davant d’aquesta situació, la pilona a Doctor Robert no serà l’única, ja que es contempla en el mateix anunci de la licitació, amb un pressupost de 48.343,31 euros, la col·locació d’una nova pilona automàtica a la plaça de la Puríssima Sang per tal de limitar

Fotografia del carrer Doctor Robert, on actualment circulen entre 700 i 800 vehicles cada hora. Diari Més

La pacificació del trànsit al centre

També es redirigirà el sentit de circulació del carrer del Roser cap a Riera de Miró El termini d’execució de les obres en els diferents vials és de 2 mesos els vehicles que accedeixen i aparquen a l’interior de la plaça i regular els que circulen pel carreró de la Puríssima Sang. A més, el carrer del Roser, que connecta la Riera de Miró amb l’inici del carrer Doctor Robert, canviarà de

L’apunt

El carrer del Roser canviarà de sentit de circulació. Diari Més

sentit, fent que els cotxes vagin des de la plaça Catalunya cap a la Riera de Miró. Finalment, es durà a ter-

me una última actuació al carrer de Sant Pere Apòstol, desmuntant la pilona existent i els elements perifèrics

Múltiples carrers de Reus han estat modificats o estan en el punt de mira per pacificar-ne la circulació. És el cas de raval Santa Anna o el carrer Ample, als quals ja s’han dut en els darrers anys obres que pretenen prioritzar el vianant per sobre el trànsit rodat. Per un altre costat, un altre carrer que s’esperen canvis en aquest sentit és el d’Escultor Rocamora, en el marc de la remodelació del Carrilet.

de l’inici del carrer del Mar i reinstal·lant-los a l’inici del carrer de Sant Pere, en la intersecció amb raval de Sant Pere. Aquesta decisió es pren arran que alguns vehicles estacionin en zones no autoritzades, incompleixin l’horari autoritzat per distribució de mercaderies i suposin un risc per vianants que circulen per la vorera. Segons es preveu, el termini d’execució de la totalitat de les obres serà de 2 mesos. Per tant, és possible que aquesta nova disposició entri en funcionament durant la primera meitat de 2026. Segons confirmen fonts del consistori a Diari Més, esperen que la tramitació vagi ràpida, ja que és un contracte menor. Opinions diverses Davant d’aquests imminents canvis que sobrevolen la zona des de fa temps, les opinions són diferents pel que fa als comerços del carrer Doctor Robert. Per un costat, des de la Pastisseria La Boca veuen amb bons ulls el canvi. «És un carrer que queda molt congestionat durant les hores punta o hores de sortida de les escoles del voltant. De vegades per fer el carrer sencer en cotxe he estat quinze minuts. A més, suposo que donarà una imatge més amable», opinen des de la pastisseria. Per un altre costat, la Perruqueria Chiave Hair es mostra totalment contrària. «Si ja és difícil anar per aquí, ara encara més. Desviar la gent cap a Riera de Miró no ho veig molt bona idea, perquè és un carrer que ja va ple. D’alguna manera la gent ha de sortir del Tomb de Ravals i estàs traient una connexió entre el Tomb de Ravals i la Llibertat», consideren. Per un altre costat, Xavier Vallès, de l’Associació de Veïns d’Horts de Miró, comenta que és un tema que al barri els afecta de manera «col·lateral». «No som tècnics, veurem com va. Hem parlat amb l’Ajuntament i ells mateixos ens han dit que ho han pensat molt. Suposo que caldrà veure com funciona i, si perjudica, ho revisaran», comenta. «Estem d’acord amb la idea general de treure el trànsit rodat del centre de Reus, però com sempre cal que es millori el transport públic o es facin més aparcaments dissuasius gratuïts», afegeix Vallès.

divendres 2 de gener de 2026

Víctor Sentís: «Ha canviat la percepció de la malaltia. Ara la gent s’informa molt i va a la consulta sospitant què li passa» Entrevista l L’especialista en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia es va jubilar el desembre després de més de 30 anys de trajectòria professional a l’Hospital Sant Joan, on va introduir l’artroscòpia de genoll Miquel Llaberia Com ha estat la decisió de jubilar-te? «Arriba un moment que toca parar i deixar pas als altres i també tinc moltes més inquietuds que m’agrada dedicar-me. L’any passat vaig fer els 65 anys i vam decidir prolongar un any més la feina, ara he fet els 66 i ja era hora». T’inquieta jubilar-te? «Sí. No el fet de deixar-ho, sinó que acabes portant molts pacients i n’hi ha que es compliquen, s’allarguen i estableixes una relació important. Així que transmetre la informació i sensibilitats al company que ara s’encarregarà em costa molt, perquè són uns quants i per mi és important». Com vas començar en la professió? Has estat sempre al Sant Joan de Reus. «Sí, jo havia treballat d’electricista i fontaner i vaig començar Medicina. Durant la carrera ho vaig estar compaginant fins al sisè any, que vaig haver de deixar de treballar d’electricista perquè començava l’especialització. Aleshores tenies l’opció de presentar-te a una oposició i anar allà on et toqués, però amb un lloc com a Reus, que estaven jerarquitzant l’hospital i que era la primera promoció, el més fàcil era enganxar-te aquí. Vaig començar aquí i estava tot per fer».

Cremen tres contenidors a Reus en menys d’una hora de diferència Successos l Els Bombers van treballar a primera hora de matí de dijous d'Any Nou en tres serveis per incendis de contenidors. El primer avís va ser a les 8.22 hores al passeig de Sunyer, el segon a les 8.41 hores al carrer Espronceda i el tercer a les 9.01 hores al carrer Jacint Verdaguer. S. Cid/Cedida

Vas introduir les artroscòpies de genoll a Reus. «Sí. Recordo les primeres artroscòpies, que és introduir un sistema òptic dins d’un genoll, maluc o espatlla, per poder veure el que hi ha dins i reparar coses sense fer incisions. Aleshores, les primeres que vam fer van ser amb una òptica i directament posant l’ull, això tenia una complicació molt important que eren les infeccions. Aleshores, els japonesos havien començat a utilitzar sistemes òptics amb una càmera acoblada i podies observar amb una distància. Així que l’any 1989, després de la meva jornada laboral aquí, agafava el cotxe i anava a la Clínica Tres Torres a Barcelona per aprendre a fer artroscòpies fins a les 10 o les 11 de la nit. Al cap d’un temps ja les vaig estar fent aquí. No crec que sigui un gran mèrit, ja que, al cap i a la fi, algú ho havia de fer». Sabies que volies dedicar-te a ser metge? Especialment a traumatologia. «El martell i l’escarpa les feia servir de normal, treballava d’electricista així que em sentia còmode! Tenia clar que volia estudiar alguna cosa sobre ciències de la salut i vaig tenir l’oportunitat de compaginar-ho, perquè a casa no hi havia el nivell econòmic. Quan vaig començar aquí hi

Víctor Sentís, especialista en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia jubilat, davant l’Antic Hospital Sant Joan. TvdM

Compromís «Em costa deixar-ho pels pacients, alguns fa molt de temps que els porto» havia un director mèdic que em coneixia perquè li havia reformat la cuina».

Com ha canviat la professió? «Sobretot ha canviat la percepció de la malaltia per part del pacient. Des que ha sortit Internet i la gent s’informa canvia molt la relació amb el metge, perquè la gent quan va a la consulta ja sospita què li passa, en aquell moment era

Felicitacions Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

Ayer cumplió años la mejor mujer, madre y abuela del mundo. Por muchos años más. Te queremos!! Tú esposo, hijos y nietos.

tot més paternalista. També les tècniques quirúrgiques han evolucionat moltíssim, però hem hagut de resistir a la tirania de les cases comercials. Hi ha hagut moments en què algun invent que ha estat molt potenciat per interessos econòmics i ha estat una cosa que, com a professi-

onals, hem hagut de ser molt curosos, perquè hi ha hagut casos desastrosos. En la meva especialitat, hi ha hagut tipologies d’implants que després s’ha demostrat que no aguantaven». Recordes el dia del trasllat a l’actual hospital? «I tant, plovia. Vam donar d’alta a tots els pacients que vam poder i els que no se’ls va tenir cuidats, es va muntar una passarel·la per les ambulàncies al carrer Sant Joan i jo vaig tenir la missió de ser l’últim que va abandonar el servei. Em vaig quedar mentre els altres anaven rebent al nou hospital els pacients i vaig anar revisant habitació per habitació si s’havien deixat alguna cosa». Com va ser el canvi d’hospital? «No hi ha punt de comparació, com a espai de treball vam guanyar moltíssim. És cert que vam perdre cohesió, perquè abans teníem tots molta relació perquè estàvem molt a prop. Allà estem molt compartimentats i si vols parlar amb algú l’has d’anar a buscar o no el veus». Alguna anècdota que t’hagi marcat? «Moltes. Hi ha anècdotes de riure, però també hi ha de decisions complicades. Recordo un pacient que va tenir un accident de trànsit i un peu va quedar fet pols. Quan va arribar era un monyó ensangonat i el Miralles em deia que l’amputés. L’home ho escoltava i em mirava als ulls com suplicant que no li tallés el peu. Vaig decidir que, tot i que l’articulació del turmell era impossible recuperar, podíem resguardar el peu i que fos funcional per caminar. No sé quantes vegades el vaig operar, però ha funcionat i aquest home encara el veig».

divendres 2 de gener de 2026

Salou ampliarà l’horari del servei de socorrisme per prevenir incidències nocturnes a l’estiu Seguretat l Entre els dies 1 de juny i el 30 de setembre, el servei s’estendrà entre les 20.00 h i les 22.00 h Adam Díaz Garriga L’Ajuntament de Salou ampliarà el servei de socorrisme de manera extraordinària durant la temporada d’estiu a partir d’aquest 2026. La mesura, impulsada pel consistori davant la necessitat d’un servei de prevenció a les diverses platges del municipi, estendrà l’horari habitual entre les 20.00 h i les 22.00 h, de l’1 de juny al 30 de setembre. L’objectiu principal és reduir les incidències que es produeixen en gran part, segons l’Ajuntament, durant les hores posteriors al servei habitual. Actualment, el servei d’estiu concorria entre el 15 de juny i el 15 de setembre, de 10.00 h a 20.00 h, però des del consistori consideren necessari l’ampliació de la vigilància almenys durant les pròximes quatre temporades. L’ampliació, però, comportarà un increment del material d’ús i la necessitat de licitar un contracte amb una empresa externa que gestioni la vigilància els pròxims estius. En total, es preveu una inversió de 4.750.700,67 milions d’euros. L’Ajuntament espera assegurar el servei durant les pròximes dues temporades

Es preveu que la Platja Llarga sigui la més reforçada. Ajuntament de Salou

L’ampliació del servei preveu un cost de 4,7 milions d’euros fins al 2027

i, eventualment, prorrogar-lo dues més, ja que indiquen que «no compta» en la seva plantilla» amb «el personal qualificat ni dels recursos materials per prestar directament

La sort somriu al Vendrell repartint 7,4 milions en premis de loteria Societat l Destaca el primer premi de la Grossa de Cap d'Any Redacció / ACN El municipi del Vendrell ha viscut la sort d’aprop aquesta setmana, repartint un total de 7.434.185 euros en premis de loteria. El més destacat ha estat l’arribada, per primer cop, del primer premi de la Grossa de Cap d’Any, amb la major

part del total: 7.034.185 euros. Els propietaris de l’Estanc número 3 del Vendrell, situat al carrer del Cafè 7, Rosa Sabater i Marc Latoure, mare i fill, han celebrat haver repartit fortuna amb el 01379, «un número que no compra tothom».s dos han explicat que els 7 milions d’euros en premis que han

venut al seu establiment es repartiran entre veïns de la localitat del Baix Penedès, «gent sobretot treballadora, que es lleva molt d’hora al matí». En Marc fa cinc anys que regenta l’Estanc número 3 del Vendrell juntament amb la seva mare, que hi treballa des de fa més de 40 anys i està

més reforçada amb 10 efectius, incloent-hi tres patrons d’embarcacions, set socorristes i dues rondes de bany assistit. La mesura afectaria les posicions de coordinador, el socorrista operador, un socorrista patró d’embarcació, dos socorristes del vehicle d’intervenció ràpida (VIR) i un socorrista addicional. El consistori preveu cobrir 419 dies en total de serveis de vigilància, iniciant el Divendres de Dolors de la Setmana Santa d’aquest 2026 i finalitzant el 17 d’octubre del 2027. Més prevenció El nou contracte publicat el passat 30 de desembre comportarà la producció de 24 llocs de treball a totes les platges salouenques, incloent-hi la vigilància addicional. L’ampliació de l’equipament pretén ser una mesura resolutiva per enguany, recordant les dues morts del passat setembre a la platja Llarga del municipi. En aquell cas, el 112 va rebre la trucada a les 20.45, gairebé una hora després que finalitzes el servei de socorrisme d’aquella zona. Malgrat el reforç de les platges durant l’any passat, ara l’Ajuntament de Salou també demana a l’empresa adjudicatària del contracte l’aportació de material propi, entre els que figuren vehicles i elements necessaris com la megafonia, o material de socors. Ara, l’Ajuntament de Salou cerca millorar la seguretat a la major part del seu territori costaner, preparant-se per una temporada que preveu incrementar el turisme internacional per al 2026.

les tasques pròpies d’aquest servei». El nou servei especial extraordinari es portarà a terme en sis de les vuit platges salouenques, concretant-se en les

zones de Llevant i Capellans, Cap de Salou, Llarga, Llenguadets i Ponent. D’aquesta manera, només la cala Penya Tallada, cala Font i cala Crancs. La platja de Ponent serà la

a punt de jubilar-se. A més, a la capital de la comarca també s’han repartit 400.000 euros del premi Extra de Nadal de l’ONCE. La treballadora de l’entitat Yolanda Díaz també ha entregat el primer premi a El Vendrell, des del seu punt de venda situat a la Baixada Sant Miquel, 2 amb el número 66.287. El segon premi (40.000 euros al bitllet) ha estat per al número 61688 y el tercer, premiat amb 20.000 euros al bitllet ha caigut al número 76735. En total, més de 7,4 milions d’euros en dos dies.

Els premiats de Cap d’Any de la Grossa al Vendrell. ACN

divendres 2 de gener de 2026

La nit de Cap d’Any deixa 19 detinguts al Camp de Tarragona i cap víctima a la xarxa viària Policial l El balanç inclou 7 arrestos per delictes contra el patrimoni i 4 per violència de gènere o domèstica Shaila Cid El balanç de la nit de Cap d’Any va deixar aquest dijous un total de 117 detinguts, dels quals 19 van ser al Camp de Tarragona. Dels 19 arrestats, 7 ho van ser per delictes contra el patrimoni, 1 detingut per lesions, 4 per violència de gènere o domèstica i 7 per altres fets. Pel que fa al trànsit, els Mossos d’Esquadra van dur a terme quatre dispositius importants en els quals es van fer 116 proves d’alcoholèmia i 3 proves de drogues. El resultat final van ser 9 conductors denunciats administrativament per conduir beguts, un per fer-ho sota els efectes de les drogues i tres denunciats penalment per alcoholèmia. Respecte del trànsit, la millor notícia va ser que a la demarcació de Tarragona no es va produïr cap víctima ni lleu ni greu ni mortal en accidents a les carreteres tarragonines. El dispositiu especial dels Mossos d’Esquadra va comptar amb prop de 1.800 agents

El balanç al Camp de Tarragona deixa 19 detinguts, controls d’alcoholèmia i cap víctima a les carreteres. Mossos d’Esquadra

actius a tot el territori català. Aquest es va concentrar entre les 22.00 hores del 31 de desembre i les 10.00 hores de l’1 de gener.

El temporal Francis marcarà el cap de setmana amb fred, pluja i nevades Meteorologia l El temporal Francis arribarà al Camp

de Tarragona aquest cap de setmana amb més núvols, fred i humitat. Avui serà estable, però diumenge s’esperen pluges febles i una forta baixada de temperatures. Dilluns podria nevar a cotes baixes de l’interior i puntualment al litoral. Shaila Cid

Denunciada per un accident a Vila-seca, conduir sense carnet i fer veure que conduïa el pare Policial l Una dona va ser denunciada el darrer diumenge a Vila-seca després de patir un accident de trànsit mentre conduïa sense carnet i intentar fer veure que qui portava el vehicle era el seu pare. Els fets van tenir lloc cap a les 16.30 hores, quan els Mossos d’Esquadra van rebre l’avís d’un sinistre i es van desplaçar fins al lloc dels fets.

En arribar, el pare es va identificar davant els agents com a conductor del vehicle, però durant les comprovacions els policies van localitzar la filla amagada a la part posterior del cotxe, identificada per un testimoni com la persona que conduïa. Tots dos han estat denunciats per un delicte contra la seguretat viària, el pare com a coautor. Agències

Pel que fa als Bombers de la Generalitat, van atendre més d’un centenar de serveis. Entre els incidents destacats hi va haver dos incendis en

dos habitatges a les Terres de l’Ebre. El primer va ser la matinada d’aquest dijous en un pis de la Rambla Pompeu Fabra de Tortosa. El foc es

va localitzar en el menjador d’un domicili i es van veure afectades tres persones, una de les quals evacuada en estat menys greu pel SEM.

Es van produir un total de 117 detencions a Catalunya entre les 22.00 h i les 10.00 h A primera hora del matí, els bombers també van treballar ahir en un foc en un habitatge al municipi de Vinebre, a la Ribera d’Ebre. L’avís el van rebre els serveis d’emergències a les 08.51 hores i es van desplaçar amb dues dotacions fins al carrer Calvari. Allí va cremar una persiana. Cap persona va resultar-ne ferida. A Reus, els Bombers van realitzar tres serveis per incendis de contenidors en menys d’una hora. Els focs van produir-se al passeig de Sunyer, al carrer Espronceda i a Jacint Verdaguer. 167 trucades al 112 des de Tarragona El telèfon d’emergències 112 va rebre fins a les nou del matí un total de 6.171 trucades per 4.358 incidents relacionats amb la celebració de Cap d’Any. Per comarques, la majoria van procedir del Barcelonès (56,49%), el Vallès Occidental (11,45%) i el Baix Llobregat (8,22%). Per municipis, van destacar Barcelona (2.158), seguida de l’Hospitalet de Llobregat (356), Badalona (195) i Tarragona (167). Gran part de les trucades que es van produir entre dimecres i dijous es van concentrar entre les dues de la matinada i les sis del matí.

Detingut un home de 37 anys per la mort violenta de la seva mare al Vendrell Policial l Els Mossos d’Esquadra investiguen els fets com un cas de violència domèstica Agències Els Mossos d’Esquadra van detenir aquest dimecres, 31 de desembre, al Vendrell, un home de 37 anys per la mort violenta de la seva mare. La policia va rebre l’avís pels volts de les 13.40 hores, alertant de la localització del cos d’una dona sense vida en un domicili de la capital del Baix Penedès. Fins al lloc dels fets s’hi van desplaçar diverses dotacions dels Mossos d’Esquadra, així com efectius del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), que van con-

firmar la mort de la dona. En el mateix domicili, els agents van localitzar un home de 37 anys, fill de la víctima, que va quedar detingut per la seva presumpta relació amb els fets. Segons ha informat la policia, els Mossos d’Esquadra investiguen la mort com un cas de violència domèstica. La investigació està a càrrec d’agents de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) de la Regió Policial del Camp de Tarragona. L’autoritat judicial ha decretat el secret d’actuacions i no han transcendit més detalls sobre el cas. Els

Portal de l’edifici on dimecres es va produir la mort violenta. ACN

La policia va rebre l’avís a les 13.40 h per la localització del cos al domicili

fets van activar el protocol policial i judicial habitual en aquest tipus de successos. No s’han facilitat més dades i el cas resta sota secret d’actuacions judicials.

10 divendres 2 de gener de 2026

‘A la freska’, de Figa Flawas, és el videoclip en català més vist del 2025 a YouTube Música l El grup vallenc lidera el rànquing amb prop d’1,4 milions de reproduccions i repeteix per segon any seguit Agències A la freska de Figa Flawas és el videoclip en català més vist a YouTube el 2025 amb prop d’1,4 milions de reproducci· ons. És el segon any consecu· tiu que el duo vallenc lidera la llista, després que al 2024 gua· nyés amb els 3,4 milions de La Marina sta morena. El segon lloc és per The Tyets amb Tàndem, que registra 695.200 visualitzacions i completa el podi La penúltima de La Fú· miga amb 481.700. Ivan Her· zog segueix als valencians amb Et prometo que assoleix 410.200 reproduccions. Els

clips en català publicats el 2025 acumulen 17,5 milions de visualitzacions, un 42% menys que el 2024. És la pitjor dada des del 2020, quan es va arribar als 16 milions i la quar· ta pitjor des que Enderrock va començar a fer el rànquing ara fa 10 anys. El rànquing també inclou el comiat d’Stay Homas amb Figa Flawas Espurna amb 398.000 reproduccions, Suu amb Tan clar amb 375.700, Doctor Prats amb Aeròbic amb 354.000 i els Catar· res amb La fortuna i la col· laboració valenciana entre Naina i La Fúmiga No sé ba-

llar amb 342.000 visualitzaci· ons durant el darrer any. Altres videoclips que des· taca la llista són les propostes familiars d’El Pot Petit amb Soc l’unicorn i Els Atrapasom· nis amb Renta’t les dents, així com les peces audiovisuals d’Alfred Garcia i Álvaro Soler Estrella. Els 100 videoclips en català més vistos han sumat 13.556.100 reproduccions i representen un 79% del total de consum de clips en català publicats aquest any. Els clips de The Tyets, els més reproduïts Tot i que Figa Flawas han gua·

Els Figa Flawas, al festival El Tingladu, el darrer juliol a Vilanova i la Geltrú. Jordi Pujolar / ACN

The Tyets són segons amb ‘Tàndem’ i acumulen més clips al rànquing nyat el rànquing de reproduc· cions de videoclips en català, la llista d’Enderrock destaca

que els mataronins The Tyets són els artistes amb més vide· oclips vistos a la plataforma. Tot plegat, amb quatre clips que han acompanyat el llan· çament del nou disc Cafè pels més cafeteros: Tàndem, Si ho deixéssim tot, Camila (amb Estopa) i A fora plou. Aquests clips ocupen respectivament

les posicions 2, 4, 11 i 22 del rànquing. Els clips de les bandes ca· talanes Figa Flawas i The Tyets han sumat un total de 3.100.000 visualitzacions i representen prop del 18% del total de reproduccions de vi· deoclips en català produïts durant el darrer any, el 2025.

divendres 2 de gener de 2026

El Nàstic afronta el 2026 amb la il·lusió i l’ambició de completar l’anhelat ascens Futbol l El conjunt de Cristóbal Parralo reprèn el camí a la Primera Federació demà al camp del Juventud de Torremolinos Arnau Montreal Quesada Any nou, vida nova, però amb el mateix objectiu per al Nàstic de Tarragona. El conjunt grana afronta el 2026 amb la il·lusió i l’ambició d’assolir l’anhelat ascens a Segona, una gesta que s’ha escapat de les mans sempre a l’últim moment. El Nàstic ha deixat enrere ja un 2025 que va tornar a deixar un regust amarg. Després del cop contra el Málaga, l’equip encapçalat per Dani Vidal es va tornar a aixecar i il·lusionar. A setmanes per acabar la competició, i el playoff a tocar, va ser destituït per donar entrada a Luis César. L’històric tècnic de l’ascens a Primera va ser l’encarregat de lluitar per l’ascens. En el playoff es va viure la nit màgica a Múrcia per arribar a la final, però la derrota per 1-3 al Nou Estadi va ser molt dolorosa i, el 22 de juny a Zubieta, l’equip va morir a tocar del miracle. A l’estiu va haver-hi un canvi d’era. Jugadors clau com Joan Oriol, Alberto Varo, Pol Domingo i Pablo Fernández, entre altres, van deixar l’equip després de ser els ídols de l’afició. El nou projecte es va tornar a fonamentar en Luis César, fins que el Nou Estadi

Els jugadors del Nàstic celebrant, amb Jaume Jardí al centre de la imatge, un gol marcat aquesta temporada. Gerard Martí

En els darrers dos cursos el Nàstic ha estrenat l’any amb una golejada va dictar sentència després de la derrota per 0-3 contra l’Atlético Madrileño on va car-

regar contra la directiva i l’entrenador. Amb Cristóbal Parralo, el Nàstic recupera la il·lusió i busca que aquest 2026 sigui l’any de posar fi a les llàgrimes al mes de juny. L’equip ho fa amb més de 8.000 socis al costat, una xifra que, en els darrers anys, ha mantingut

un creixement constant. Malgrat no obtenir el premi final, el club sí que ha reenganxat la il·lusió a l’afició. Aquest dissabte, el camí del Nàstic el 2026 es reprèn al camp del Juventud de Torremolinos. Ho fa en novena posició i només un punt de distància respecte al play-off d’ascens. Al davant

Núria Gil i Kilian Garcia es proclamen campions de la Cursa Sant Silvestre de Reus 2025

Anna Artero i Biel Colomina guanyen la Cursa Sant Silvestre de Tarragona 2025

Atletisme l Reus es va acomiadar del 2025 amb una cursa Sant Silvestre ben igualada. Kilian García (Irier) i la reusenca Núria Gil (Asics) es van proclamar campions de la cursa. Pel que fa a la categoria masculina, el top 3 es va decidir per detalls. García va ser el primer entravessar la meta amb un rècord de 15'19''. Cinc segons després, Axel

Atletisme l Tarragona

Zarranz i Arcadi Sala van tancar el podi amb un mateix temps de 15'26''. D'altra banda, en la modalitat femenina, la reusenca Núria Gil no va tenir tanta competència. La corredora de muntanya va regnar sobre l'asfalt amb una marca de 16'30''. Carola Baliu (Independent) i Khadija Mendou (CA Ascó) van tancar el podi. Redacció

va tancar el 2025 coronant dos campions en la tradicional cursa Sant Silvestre organitzada per Tarragona Fondistes. Anna Artero (CA Andorra) i Biel Colomina (CE Katoa Barcelona) es van proclamar guanyadors d'una cursa que va comptar amb 2.100 participants. En la classificació masculina, Colomi-

na va assolir la primera posició amb una marca de 20'44''. Aleix Lago i César Jordán van tancar el podi. Pel que fa a la modalitat femenina, Artero va assolir un temps de 22'55' i Ona Alonso i Sira Bò (CA Tarragona) van completar el podi. Carlos Matas i Johana Silvia van ser els membres de Tarragona Fondistes més ràpids. Redacció

té dos partits per acabar la primera volta, el primer en terres malaguenyes. Un dels pitjors locals El Juventud Torremolinos és el primer equip en posicions de descens. El conjunt andalús acaba d’aterrar a la categoria i lluita per a la salvació

amb l’objectiu de convertir el seu estadi en un fortí. De moment, no ho està aconseguint perquè només suma dues victòries. Això sí, només dos equips han sortit del municipal del Pozuelo amb els tres punts. El duel presenta bastants similituds al viscut contra l’Antequera per tancar l’any. De nou, el Nàstic viatja a terres malaguenyes per enfrontar-se a un estadi modest, però amb impacte des de la grada. El partit es presenta com una prova de foc per a la concentració dels dos equips. Amb les vacances de Nadal tan recents, serà l’equip que millor s’hagi recuperat el que s’emportarà els punts. El conjunt dirigit per Antonio Calderón basa la seva confiança en el talent dels atacants Camacho i Ibán Ribeiro. L’extrem i el punta són els màxims golejadors de l’equip amb 4 gols cadascú. A més, també compten amb la veterania de Pito Camacho, jugador que també fa brillar l’estil de joc directe que abandera l’equip andalús. Aquesta serà la primera prova de l’any. En les darreres dues temporades, l’equip ha assolit una victòria amb golejada en el primer partit de l’any, una bona tradició que continuar aquest 2026.

Els guanyadors de les dues categories al podi. Cedida

12 divendres 2 de gener de 2026

Tarragona tanca el 2025 amb un impacte de 13 MEUR i enceta el 2026 amb la intenció de «batre rècords» Poliesportiu l La ciutat va acollir més de 50 esdeveniments i, enguany, esperen el Tour i la Copa de la Reina Redacció Tarragona es va acomiadar del 2025 consolidada com a capital esportiva. La ciutat va ser seu d’un total de 55 esde· veniments esportius. A més, va reunir un total de 39.610 esportistes i 67.860 acom· panyants (personal tècnic i organitzatiu; i familiars), que van generar una despesa traduïda en un impacte eco· nòmic de 13.095.567,50 euros. Ara, també es prepara per a un 2026 amb la intenció de «batre rècords». El 2025, Tarragona va aco· llir un ampli ventall d’esde· veniments com el Campionat d’Espanya Absolut d’Atletis· me, el Tarragona Premier Pa· del P1, els campionats d’Espa· nya de tenis taula, la 46a Lliga Catalana ACB i la 37a Lliga Ca· talana Femenina de bàsquet. També durant aquest 2025, Tarragona ha estat seu de nombrosos esdeveniments de categories base, com el Festival de waterpolo forma· tiu HaBaWaBa, Lliga Nacio· nal i la Lliga Iberdrola Infantil de Karate o el campionat de Catalunya de natació infantil. «Aquestes xifres confirmen la ferma aposta pel foment de l’esport i pel turisme esportiu de l’Ajuntament de Tarrago· na», va manifestar el conseller d’Esports i Turisme Esportiu, Mario Soler, qui va destacar que «el nombre de perso·

El CEH Vendrell organitza el 1r Torneig de Reis Handbol l El Club Es·

cola Handbol Vendrell cele· bra demà la primera edició del Torneig de Reis. És una competició de les categories aleví i infantil que rebrà un total de 16 equips. El torneig tindrà lloc al Pavelló Muni· cipal del Camp d'Esports i del Complex Esportiu del CT Vendrell simultàniament i està apadrinat per Marc García. Redacció

Imatge del Palau d’Esports Catalunya durant la final de la Lliga Catalana ACB 2025. FCBQ

nes que venen a la ciutat per practicar i gaudir de l’esport creix cada any». «Les instal· lacions esportives de l’Anella Mediterrània, així com la res· ta d’equipaments i el mateix espai públic de la ciutat han estat l’escenari d’aquest èxit», va subratllar el conseller d’Es· ports, qui va remarcar que

El 2025 la ciutat va acollir uns 40.000 esportistes i 67.860 acompanyants

també «cal tenir en compte l’impacte generat per l’acti· vitat esportiva ordinària i les competicions regulars que se celebren cada cap de setmana a la ciutat». «Aquesta activi· tat, amb la presència conti· nuada d’equips, esportistes i acompanyants procedents d’altres municipis, permet

afirmar que l’impacte real de l’activitat esportiva a Tarrago· na és encara superior». Les dades d’aquest 2025 superen les registrades l’any passat, com més de mig cen· tenar de cites esportives van reunir 36.608 esportistes i 67.014 acompanyants gene· rant un impacte econòmic de

més de 9,7 milions d’euros a Tarragona. De fet, el Consejo Superior de Deportes (CSD) va reconèixer Tarragona amb el Premi Nacional del Deporte per contribuir a la promoció de l’esport el 2024. Impacte econòmic La celebració del Campionat Absolut d’Espanya d’Atletis· me a Tarragona, entre l’1 i el 3 d’agost a l’estadi Natalia Ro· dríguez de l’Anella Mediter· rània és un exemple de com es va generar un alt impacte tant econòmic com medià· tic. Les dades de la Federació Espanyola d’Atletisme indi· quen que el campionat ha generat un retorn a la ciutat de 16.798.640 euros, una xifra que suma l’impacte econòmic directe a la ciutat (1.866.795 euros), l’impacte mediàtic (5.830.000 euros) i el retorn en imatge televisiva (9.101.845 euros). Grans tornejos a l’horitzó El 2026 s’espera que sigui un any per tornar a batre rè· cords. Entre els grans esdeve· niments que han escollit Tar· ragona es troben el Torneig Estatal, el Campionat d’Espa· nya Absolut i les copes del Rei i de la Reina de Tenis Taula; la Copa de la Reina de la Lliga Femenina Endesa i el Campi· onat d’Europa de Triatló 2026. Entre les cites esportives més rellevants de l’any vinent des· taquen la sortida de la segona etapa de la competició ciclista més important del món, el Tour de França; i els jocs Spe· cials Olympics. En paral·lel, la ciutat torna· rà a ser la seu de grans com· peticions d’esport base amb esdeveniments que s’estan acabant de tancar i que tenen com a protagonistes el water· polo, la natació, el bàsquet, el futbol i karate, entre altres esports.

divendres 2 de gener de 2026

k Editorial k

k Carta Dominical k

Un 2026 clau per a Tarragona

n les pàgines 2 i 3 d’aquesta edició es fa un repàs als principals reptes que té Tarragona per al 2026. La ciutat viu un gran moment, amb obres importants en matèria de patrimoni i d’habitatge a punt de finalitzar-se, així com l’arribada d’esdeveniments esportius de renom com el Tour de França. Sobre el paper, aquest any ha de ser encara millor que el 2025, quan es va aconseguir desencallar el contracte de la neteja i es va aprovar el Consorci de Tàrraco. Ara bé, encara falta un gran projecte perquè Tarragona consolidi el seu moment de forma: l’aprovació inicial del nou Pla d’Ordenació Ur-

banística Municipal. És imprescindible que la ciutat pugui començar a planificar-se de cara al futur, sobretot en plena crisi de l’habitatge i amb un creixement demogràfic previst per a les pròximes dècades. Ja fa sis anys que el Tribunal Suprem va tombar l’anterior POUM, i és urgent passar pàgina i començar a dibuixar, sobre el paper i d’una manera realista, com serà la Tarragona dels pròxims anys. Les normes urbanístiques subsidiàries tenen data de caducitat i la ciutat no es pot permetre un altre sotrac com el del 2020. L’alcalde vol aprovar inicialment el nou POUM en el primer semestre. Veurem si hi arriba.

k Tribuna k

Talls, confidències i silencis: el llegat de Sebastià Cabré

«H

e vist passar per la barberia tres o quatre generacions: els avis, els pares i ara ells mateixos».

Amb aquestes paraules s’inicia el meu darrer tall de cabell amb en Sebastià Cabré, qui durant més de 20 anys ha representat a la perfecció el paper del meu primer Virgili oficial en la Tarragona complexa que m’ha entrat a les venes com una dèria i que, gràcies també a ell, s’ha fet encara més arrelada en aquest meu darrer tram vital. Aquest 30 de desembre, Sebastià Cabré, el perruquer de la Plaça de Ponent, va posar punt final a una etapa professional que, durant quasi seixanta anys, l’ha convertit en una espècie d’artista del «Teatre del Bo», actuant entre els escenaris de Reus i Tarragona, sempre somrient, discret, amb un públic fidel al seu estil: fet de bones paraules o de silencis igualment respectuosos. «Diuen que la relació entre un home i el seu barber és molt més que tallar cabells. És un vincle, un lloc on desfogar-se o no dir res de res, i on els secrets es queden a la cadira». «I amb els rostres», continua en Sebastià, «ha estat tota una experiència: he passat de la generació del baby boom a la generació Z, de les cares conegudes a les mirades amb el mòbil a la mà. I els temps també han canviat el seu reflex: del rellotge de paret al telèfon que ho controla tot, de la paciència a la pressa constant». Hi ha molta malenconia en la mirada d’en Sebastià. Segurament, moltes vides han passat per les seves mans, i sembla recordar-les totes, i amb tendresa. La botiga de la Plaça de Ponent de Tarragona, dels últims vint anys, d’aquest artista i de la seva companya de tota una vida, la Trini, ha funcionat com a veritable observatori del temps: un lloc que potser

Sebastiano Alba Consultor mediambiental i BD de Limonium @smartmaking

no ha canviat de mobles, però sí de veus, de preocupacions, de silencis. Unes parets que han sentit discussions sobre el franquisme, la transició, l’euro, el procés, la pandèmia, la guerra. Un mirall que reflecteix rostres que han envellit, nens que s’han fet grans i gestos que han evolucionat. Les tisores com a símbol: tallar cabell és com podar el temps, donar ordre al creixement salvatge, amb la precisió d’un gest que, any rere any, ha significat un compromís amb un ofici que encara avui, per a ell, premia la constància més que mai. La conversa, aquí, és un ritual; la cadira, un confessional on la paraula flueix d’una altra manera: no és debat, és confiança pura. En Sebastià ha après a distingir el que es diu del que es calla, el que preocupa del que només es menciona de passada. Ell i la Trini han observat els canvis socials des d’una perspectiva única: des de la butaca. Han vist passar de la pomada al gel, de la ràdio al mòbil, de les converses de futbol a les de crisi. La navalla, eina d’un art que ja gairebé no es practica, simbolitza un ofici que exigia paciència, confiança i destresa manual: «valors en retirada», com afegeix en Sebastià. Com el ritual de la tovallola calenta, de l’espuma, o del raspall de darrere del coll: gestos que marcaven temps, no productivitat. I aleshores, què queda d’aquests quasi 60 anys d’activitat: des del 1968 fins al passat 30 de desembre del 2025? L’any

que en Sebastià va començar, Neil Armstrong i Buzz Aldrin trepitjaven la lluna per primera vegada en la història de la humanitat. L’any que tanca el menú inclou, entre molts plats, la descarbonització de la indústria química de Tarragona, la intelligència artificial, la guerra a Europa, la transició energètica i la identitat líquida. I en Sebastià al mig, tallant, escoltant, mantenint el ritme de l’ofici. I mentre el món fora s’accelera, mentre les guerres es declaren per pantalles i les crisis es multipliquen, ell segueix fent el que sap fer: donar forma, netejar línies, deixar el rostre net, clar, preparat per mirar-se un altre cop al mirall. Potser per això el seu ofici és, en el fons, un acte de fe en la continuïtat: el cabell tornarà a créixer, el client tornarà a la cadira, el món seguirà girant. En un món obsedit pel futur, en Sebastià s’ha transformat en un guardià del temps cíclic, perquè el cabell sempre creix, i sempre cal tornar, i la seva butaca ha estat un confessionari laic on els homes, i algunes dones amb el temps, anaven a deixar-ho anar mentre ell afilava la mirada. I ara, Sebastià, arriba el moment del comiat. Però no un comiat definitiu, perquè les vivències que has deixat a la Plaça de Ponent queden enganxades a les parets, als miralls, a la cadira que ha sentit tantes veritats i tantes veritats a mitges. Gràcies per haver estat, durant més de vint anys en el meu cas i més de seixanta en la vida d’aquesta terra entre la teva Canonja, Reus i Tarragona, un punt fix en un món líquid. Que el temps que ve et retribueixi amb tranquil·litat el que tu vas donar amb les mans: precisió, atenció, presència. Et desitgem, Sebastià i Trini, un camí ple de silencis agradables, de records clars i de benestar merescut. La teva cadira romandrà buida, però no pas oblidada.

Una carta singular als Reis

n Guillem és un vailet espavilat de debò. Els seus acudits m’han donat tema, més d’una vegada, per a reflexions a gent gran. En aquestes festes de Nadal està absolutament enderiat amb tot el que es refereix als Reis d’Orient. L’altre dia preguntà a la seva mare: «Escolta, mare, a la presó hi passen, els Reis?» La mare contestà que no ho sabia, però que potser sí que hi porten algun regal. «Però, si les persones que són a la presó —continuà el noi— hi estan sempre tancades, com s’ho fan per anar a tirar la carta?». No sé si ho espatllo, si a la preocupació d’en Guillem jo hi afegeixo: «N’hi ha tantes, al món, de persones empresonades!» Persones que surten al carrer, però que es troben sotmeses a privacions més greus; persones que saben que avui no dinaran, perquè han nascut en un país massa pobre o perquè la riquesa està repartida d’una manera injusta. Penso en tants pobles d’Àfrica, de l’Orient Mitjà, o en països d’Amèrica aparentment lliures però dominats per governants o per veïns poderosos que tenen por que es desenvolupin massa. Penso en la misèria de moltes nacions de l’hemisferi sud del planeta, des d’on els ciutadans que se senten valents exposen la vida per arribar fins a casa nostra i intentar establir-s’hi, encara que sigui en condicions ben precàries. Penso en els habitants de les Algú dirà que viuríem nostres comarques millor si no sabéssim que no tenen treball. res d’aquesta gent que Penso en tots aquells no s’ajusta a la nostra empresonats a casa manera de pensar i de per les addiccions fer. Però són aquí, al més variades. Tots llindar de casa. Avui el ells estan empresomón s’ha fet petit com nats per una violènuna família cia freda. Algú dirà que viuríem millor si no sabéssim res d’aquesta gent que no s’ajusta a la nostra manera de pensar i de fer. Però són aquí, al llindar de casa. Avui el món s’ha fet petit com una família. Són aquí com Llàtzer, el pobre de l’Evangeli, davant la casa d’Epuló, tot esperant rebre alguna engruna. Per ells m’he decidit a escriure aquesta carta als Reis, però no als Mags d’Orient, sinó als que sabem que som nosaltres els qui hem d’omplir-los el plat, convertint-nos a la fraternitat universal, encara que sigui a costa d’escrostonar el nostre pressupost. La Carta als Reis l’escric pensant en els empresonats amb reixes materials o sense, perquè, al capdavall, els Reis a qui l’adreço som tots nosaltres. Ara que hem acabat l’Any Jubilar, ens convé recordar que, si volem ser «pelegrins d’esperança», hem de ser portadors de la història de Jesús. En el nostre món necessitem més Reis Mags, pelegrins que cerquen, estimen, escolten, aprenen i adoren. I, en canvi, necessitem menys Herodes: atrapats en la por, el poder i la desesperació, cecs a la creació i sords a les Escriptures. També avui la desesperació mata els innocents: nens, mares, pobles sencers. En canvi, Jesús, venint al món, ha obert un camí alternatiu al d’Herodes. I si no, pregunteu-li a en Guillem, que ho té claríssim.

Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

14 divendres 2 de gener de 2026

Gran participació al Parc de Nadal i a la Matinal Esportiva de l’Espluga de Francolí Oci l La doble proposta va reunir infants, joves i famílies en una jornada festiva marcada per l’elevada participació Redacció L’Espluga de Francolí va viure aquest dilluns, 29 de desembre, una jornada marcada per l’activitat, l’esport i l’oci familiar amb la celebració conjunta del Parc de Nadal i la Matinal Esportiva ‘Crema Torrons 2025’. Les dues propostes, organitzades per l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, van comptar amb una elevada participació d’infants, joves i famílies del municipi, que van omplir els diferents espais habilitats al llarg del dia en un ambient festiu i participatiu. La Matinal Esportiva es va

desenvolupar al camp de futbol municipal i al Pavelló Municipal David Rovira, amb una àmplia oferta d’activitats pensades per fomentar l’esport, la convivència i el joc en equip. El jovent va poder gaudir del bubble football, de la descoberta del flag football de la mà d’un grup de persones de la comarca que volen donar a conèixer aquesta disciplina, així com d’activitats d’hoquei i bàsquet al pavelló, amb exercicis i tècniques orientades a millorar la pràctica esportiva. La iniciativa va destacar pel seu caràcter participatiu i la col·laboració entre entitats,

voluntariat i participants. A la tarda, el protagonisme es va traslladar al Parc de Nadal, també al Pavelló Municipal David Rovira, amb una proposta d’oci familiar que va incloure inflables, futbolí humà, xarxes de bàdminton, espai de maquillatge infantil amb motius nadalencs, tallers de cultura popular, una ludoteca en forma de caseta inflable del Pare Noel i la novetat d’enguany, el bou mecànic. La jornada va comptar amb la presència dels vehicles de l’ADF i dels Bombers, un espai d’escacs i la col·laboració de l’alumnat de 4t d’ESO de l’Ins-

La doble proposta va reunir infants, joves i famílies en una jornada festiva amb esport i oci. Ajuntament de l’Espluga

La Matinal Esportiva va oferir activitats al camp de futbol i al pavelló municipal titut Joan Amigó amb una paradeta solidària. El consistori ha volgut agrair la implicació

de totes les entitats, clubs esportius, voluntariat i persones que han fet possible aquesta jornada. Aquestes activitats consoliden l’aposta del municipi per una programació diversa, participativa i pensada per a totes les edats, que fomenta la convivència, l’activitat físi-

ca i l’oci compartit. Propostes com el Parc de Nadal i la Matinal Esportiva reforcen el teixit comunitari i contribueixen a fer de l’Espluga un poble viu i actiu durant les festes, amb una clara implicació del veïnat i del teixit associatiu local, especialment durant el període nadalenc.

Necrològiques Tarragona Saul Rodríguez Fernández. Ha mort als 45 anys. La cerimònia serà avui a les 12.30 h al Tanatori. Maria Josefa Bescós Allué. Ha mort als 83 anys. La cerimònia serà avui a les 16.00 h al Tanatori. Maria Fondevila Porté. Ha mort als 88 anys. La cerimònia serà avui a les 17.30 h al Tanatori.

Reus Consol Cañellas Castellví. Ha mort als 89 anys. La cerimònia serà demà a les 9.00 h al Tanatori. Alfonso Berenguer Bringas. Ha mort als 79 anys. Maria Masdéu Martorell. Ha mort als 84 anys. La cerimònia serà demà a les 12.00 h a Sant Joan. Nico González García. Ha mort als 81 anys. La cerimònia serà avui a les 12.00 h al Tanatori. Pere Lafuente Folqué. Ha mort als 84 anys. El seu funeral serà avui a les 19.30 h al Tanatori. Concepción Castelltort Farré. Ha mort als 96 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h al Tanatori.

Valls Concepción Cordón Corral. Ha mort als 90 anys. Jose Maria Guiot Roca. Ha mort als 93 anys. Dolores Barrios Manso. Ha mort als 72 anys.

Whitlock Jr. va interpretar el senador Clay Davis a ‘The Wire’. Cedida

Mor Isiah Whitlock Jr., actor de ‘The Wire’ i col·laborador habitual de Spike Lee, als 71 anys Obituari l L’actor nord-

americà Isiah Whitlock Jr. va morir dimarts a Nova York als 71 anys, segons va informar el seu agent, Brian Liebman. Whitlock Jr. era especialment conegut pel paper del senador corrupte Clay Davis a The Wire, així com per la seva llarga trajectòria cinematogràfica amb col· laboracions amb Spike Lee.

Precisament al film La última nit va popularitzar la seva manera característica de pronunciar la paraula «shit», que es va convertir en un segell personal i en part de la cultura pop. L’actor va morir després d’una breu malaltia, segons confirmà el seu representant. La mort ha generat nombroses mostres de condol al món cultural. Agències

divendres 2 de gener de 2026

Avui felicita als que es diuen: Emma, Basili i Gregori

L’horòscop

Farmàcies

Sudoku

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 19/04

20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

21/06 al 22/07

Jornada de fei- Es donaran les cir- Et sentiràs amb Notaràs una nova na intensa; hauràs cumstàncies per- moltes ganes de energia interior d’anar amb comp- què es produeixin dur a terme can- que et portarà a te de no passar sorpreses fortes. vis. Endavant, les emprendre nous per alt l’ajuda dels Compte amb la coses noves t’esti- camins i projectes. companys, així et imatge que dones mularan i et dona- La intuïció jugarà sentiràs més feliç. en societat. Hi hau- ran èxits. Cuida la un paper molt imSeràs afortunada. rà canvis laborals. dieta i el descans. portant.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

23/07 al 22/08

23/08 al 22/09

23/09 al 22/10

23/10 al 21/11

Els canvis a la llar Viatge per mo- Hauràs d’harmonit- El vessant sentit’ajudaran a trobar tius laborals. Cuida zar amb les perso- mental t’aportarà més satisfaccions més l’economia i, nes que t’envolten o, un munt d’experii un millor equilibri si algú et demana si no, et trobaràs en ències que, si saps emocional. T’en- diners, pensa bé a una lluita on, a més aprofitar, t’omplitendràs millor amb qui els dones i com de desgastar-te, ran de felicitat. Avui la parella. Sort en els dones; avui, hi sortiràs perdent. domines tu; la nit l’atzar. prudència. Canvis a la llar. serà apassionada.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

22/11 al 21/12

22/12 al 19/01

20/01 al 18/02

19/02 al 20/03

Mots encreuats 1

1 2 3 4

Problemes dins la Tingues un detall Segurament avui Pensa en tu mafamília en els quals amb la parella o guanyaràs, però teix i deixa que els hauràs de mos- amb els més pro- feriràs el cor d’al- altres resolguin trar-te seriós si vols pers: no només gú propera. Recti- els seus assumpdefensar el que és t’ho agrairan amb fica, però cuidant tes. T’estàs esgoteu. Posa les cartes alegria, sinó que tu els teus interessos. tant sol i ningú no sobre la taula: fer- mateix et sentiràs Una notícia et farà t’agrairà els favors. mesa i decisió. feliç i content. canviar els plans. Viu més la vida.

TV local

7 8

CANAL REUS TV

TAC 12

10:30 Notícies en xarxa

10:00 La tertúlia del Dorsal12 11:30 Secrets del montseny 10:30 Millors moments del Catalunya Stars 12:00 Efecte mosaic. Nadal 12:30 Concert homenatge a J. 13:30 Documental: unió de Strauss i highlights de botiguers la música clàssica, del cinema i popular 14:00 Notícies migdia 14:00 Notícies 12. Edició migdia 14:30 Carreteres secundàries 14:30 Converses Connecticat 15:00 Moving 15:00 Els Pastorets del dret i del 15:30 En primera persona revés 15:30 SPi+TV 16:00 Notícies 12. Edició migdia 16:00 Notícies migdia (r) Efecte Mosaic. Nadal 16:30 Efecte mosaic. Nadal 18:00 Secrets del Montseny 18:00 Secrets del montseny 18:30 Carreteres secundàries 18:30 Fent i desfent 19:00 Converses Connecticat 19:00 Converses connecticat 19:30 Els Pastorets del dret i del revés 19:30 Pastorets 20:00 Notícies 12. Edició vespre 20:00 Notícies migdia (r) 20:30 Converses Connecticat 20:30 Carreteres secundàries 21:00 Els Pastorets del dret i del 21:00 Notícies migdia (r) revés 21:30 SPi+TV 22:00 Notícies 12. Edició vespre 21:30 Moving 22:30 Converses Connecticat 22:00 Notícies migdia (r) 23:00 Els Pastorets del dret i del 22:30 Secrets del montseny revés 23:00 Notícies migdia (r) 23:30 SPi+TV 23:30 Converses connecticat 00:00 Notícies 12. Edició vespre

HORITZONTALS: 1. Que té dos caps. Una de grega que ve per la dreta. 2. Ple d’aigua fins dalt. Impulsa un vehicle. 3. Drap sense el mig. Notar la tempesta. Tro sense final. 4. Braç d’ocell. Lletra girada. Feixa sense entrada 5. Són femenines. Utilització freqüent.

TARRAGONA: Esque Englund, Francisco Rovira i Virgili, 6 Telèfon 977 219 455 Nolla Solé, Joaquim Edifici Baix Penedès, 11bis Telèfon 977 212 569 REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751 Font-Quer Pellicer, Raul General Moragues,107 Telèfon 977 313 046 SALOU: Calatayud Boquera, M. Dolors Vía Roma, 17-19 Telèfon 977 382 761 VILA-SECA: Domingo Roige, Joan Tarragona, 1 Telèfon 977 394 084 CAMBRILS: Suils Mochales, Lourdes Moragas i Barret, 2 local 2 Telèfon 977 368 569 VALLS: Galimany Sole, Roman - Murillo Galimany, Adelina Pl. Portal Nou, 4 Telèfon 977 600 597 EL VENDRELL: Fontestad Crespo, Jose Vicente Sant Jordi, 1 Telèfon 977 177 319

Solucions

6. Nascut a l’Aràbia. Mouen les ales. 7. Indiquen l’adreça correcta. Quasi girat, però recte. 8. Oxigen. Severa i gens flexible. Una de por. 9. País de la samba. Abans de canviar-se a papallona. 10. Marxa, corre! Parlaran.Torna de l’est. 11. Finals de mil. Tira llarga.

Anuncis classificats TREBALL

TAROT

SE OFRECE MUJER para limpieza o cuidar persona mayor. Por horas, noches o interna. Tel: 614.041.375

LECTURA DE TAROT. Conecta contigo. Tarot consciente para aclarar emociones, decisiones y caminos. MORGANA. Tel. 689.832.964

PER TENIR CURA D’UNA PERSONA GRAN A LA SELVA del CAMP els vespres, 3 hores cada dia de Dilluns a Diumenge. Interessades 639.124.321

REFORMES FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83 EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

PROFESSIONALS TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879

MAESTRO KINA Africano medium con 20 años de experiencia. Especialista en amores, recuperar pareja o amante, negocios, deporte, divorcios y mal de ojo, limpieza, seguridad, Impotencia sexual... ¡¡RESULTADO INMEDIATO y GARANTIZADO!! ¡Llama!! 638.320.349

MASSATGES SALIDAS. RELAJATE

Dulcemente conmigo.

ALTRES

Tel: 673.838.453

HERBALIFE COACH. CONTROL DE PESO. Tels: 977 228016 – 644.243.887

MASAJES REUS.

INSTALACIÓN ANTENA DE TELEVISIÓN COMUNITARIA sin amplificador, sin electricidad. Tel. 614.041.375

Reus. Tel: 677.754.548

Tel: 698.788.062 SANDRA. MASAJES.

MASAJES RELAJANTES.

Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12

Remena. 12. Pals de les llances. Fer servir l’enteniment. VERTICALS: 1. Mirar a un altre costat mentre condueixes un vehicle. Qüestió evident en la qual no hi ha cap dubte. 2. Demana amb desespera- ció que no el matin. Arrels d’una planta. 3. Mitja cara.

Solució: nivell mitjà

Dansa catalana que està girada. Indica un bilió. 4. Final del desert. Han begut massa. Anyell. 5. Realitzaràs. Escuts blasonats.

PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB.

6. Part mínima. Escolanet. 7. Lleida simbolitzada. Pastís molt corrent per Nadal. Estrany. 8. Cama sense el cap. Pols de l’arròs. Final d’una. 9. Vent suau. Sant de l’Islam. 10. Nat sense principi. Repetir-ho. Final de l’hivern. 11.Totxo amb forats quadrats. Mirava l’entorn. 12. Terrat sense porta d’entrada. Interrompre una roda de cotxe.

Solució dels mots encreuats

El temps Mínima

5º

Màxima

16º

Previsió pel Camp de Tarragona

Estat del cel Fins al migdia hi haurà bandes de núvols alts i mitjans que deixaran el cel molt ennuvolat. A partir de llavors, la nuvolositat minvarà de sud a nord i el cel tendirà a quedar poc ennuvolat, tret del terç nord on es mantindrà entre mig i molt ennuvolat. Al final del dia la nuvolositat augmentarà novament. Independentment, fins a mig matí hi haurà bancs d’estrats baixos a Ponent. És possible que la boira sigui gebradora. Temperatura Temperatura mínima lleugerament més alta i màxima lleugerament o moderadament més alta arreu.

VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.

Tel. 626.010.186

OFERTES ANUNCIS 4 DIES +1 GRATIS 7 DIES +3 GRATIS ................ Truca’ns i t’informarem TEL. 977 21 11 54

divendres 2 de gener de 2026

Societat Un conte pòstum de l’espluguina Anna Carrasco ambientat als boscos de Poblet recapta més de 8.000 euros per millorar la comoditat dels pacients oncològics

Trobar confort entre pàgines i natura

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

El més vist Successos

Diversos familiars de l’Anna Carrasco observen les iŀlustracions que va fer. Arnau Martínez

per ajudar-la. «Si el bosc et cuida, tu l’has de cuidar també», diu Sales. La història relata un «treball conjunt» afegeix, com una simbiosi entre els humans i la natura. Quan l’Anna va tenir el conte acabat, el Joan el va llegir i va veure que era una «història propera». «Ens afecta a nosaltres i a altra gent», destaca fent referència a altres famílies que acompanyen una persona malalta de càncer. Així va sorgir la idea d’editar i publicar el llibre amb la finalitat de recaptar diners per millorar el confort dels pacients oncològics. A més, el conte comptarà amb les il·lustracions d’una amiga de l’Anna, la Marta Roig. L’objectiu inicial era aconseguir 5.000 euros, però ja els han superat. Ara s’han fixat els 10.000 euros i de moment ja han superat els 8.000. Les aportacions es po-

El fill de l’Anna amb una de les iŀlustracions. Arnau Martínez

den fer a través de la plataforma Verkami. Els diners serviran per «millorar» les sales de tractament oncològic. La idea és publicar el conte l’agost del 2026, just quan farà dos anys que va morir l’Anna.

Compartir la història La idea és publicar el conte aquest agost, quan farà dos anys que va morir l’Anna

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com] Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

Dra. Mar Camacho Professora de Tecnologia Educativa. Universitat Rovira i Virgili

Edició de publicitat: Núria Arbonès Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la coŀlaboració de:

www.diarimes.com

El 112 rep més de 6.000 trucades per incidents relacionats amb Cap d’Any, 167 a Tarragona

Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Unda Sotsdirector: Carlos Domènech Directora comercial: Noemí Gay

Del soroll que no s’atura l 2026 no ha començat amb silenci, sinó amb soroll. Cada primer de gener ens expliquem que és una oportunitat per ordenar, per fer net, per començar de nou. Però la realitat social i el món en què vivim no funciona així. Els grans temes continuen oberts, actius, tensats. No perquè siguin nous, sinó perquè fa temps que els abordem des de la urgència i no des de la reflexió. Aquest soroll es fa especialment evident quan mirem el país. I parlem d’habitatge mentre els preus continuen allunyant l’accés a un sostre digne a moltes persones; o de llistes d’espera i pressió assistencial als nostres hospitals, parlem d’educació amb debats recurrents sobre recursos o millora de resultats, però ho fem sovint amb poc temps per escoltar què passa realment . El soroll també envolta la gestió de la immigració, la precarietat laboral, l’envelliment de la població, l’augment de l’extrema dreta o la dificultat de sostenir serveis públics que han de donar resposta a realitats cada cop més complexes.. Així, el 2026 seguirem debatent sobre tecnologia i intel·ligència artificial, sobre educació i pantalles, sobre democràcia fatigada, sobre joves i expectatives impossibles, sobre una confiança col·lectiva que es va erosionant gradualment. Afortunadament tenim el coneixement, experiències acumulades i una societat activa que, quan se li dona espai, sap aportar solucions concretes. Ho veiem en iniciatives comunitàries, en professionals que sostenen serveis essencials malgrat les dificultats, en joves que, lluny del tòpic, busquen implicar-se i fer les coses d’una altra manera. Esperem que el nou any ens ofereixi força espais per transformar el soroll en conversa i on la complexitat que ens envolta no sigui mai vista com un problema sinó com un punt de partida interessant.

Arnau Martínez / ACN amiliars i amics de l’Anna Carrasco, veïna de l’Espluga de Francolí, han llançat una campanya de micromecenatge per editar i publicar el conte pòstum escrit per Carrasco abans de morir mentre lluitava contra el càncer. La història s’ambienta als boscos de Poblet i desgrana la interacció entre una família amb un membre malalt i els animals, evidenciant que «la natura ens ajuda si nosaltres també en tenim cura», explica la parella de l’Anna, Joan Sales, a l’ACN. A banda de sufragar el cost de la publicació del conte, els diners recaptats els destinaran a centres hospitalaris per millorar el confort dels pacients oncològics. El Joan, el Dídac, fill de l’Anna, i diversos amics s’han citat a la casa forestal de Castellfollit, dins el Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet, un lloc que freqüentaven amb l’autora del conte. «Va tindre moments que estava més bé i d’altres més malament, però quan es veia amb forces i amb ganes de continuar, dedicava temps a tirar endavant aquest conte», assenyala el Joan. Abans de morir, va preguntar-li per alguns llocs de la zona, ja que ella havia nascut a Tarragona, i el Joan va ensenyar-li diversos espais del bosc de Poblet que s’anomenen al conte com el mirador de la Pena, la senda del Colom o la font dels Boixets. L’Anna va morir l’any 2024. Era mestra i li agradaven els llibres. Mentre feia front a la malaltia, va decidir escriure un conte protagonitzat per una família amb una persona que pateix una malaltia i diversos animals que es conjuren

Marge de confiança

Loteria

L’Extra de Nadal de l’ONCE i la Grossa de Cap d’Any reparteixen premis al Vendrell

Meteorologia

Fred, pluja i neu a cotes baixes marcaran el cap de setmana al Camp amb la borrasca Francis