Perafort i Puigdelfí 15
Joan Martí Pla: «Quan a Catalunya hi hagi un cas de transfuguisme, ERC haurà de tancar la boca»
Camp de Tarragona 13
Els ecologistes de la Geneta critiquen els «greus impactes» que provocarà el raŀli ‘Pujada Alcover’ d’aquest dissabte
Opinió 21 Sebastiano Alba. De la Passió (energètica) a la Pasqua (Industrial 5.0): «Al nostre territori també hi ha una creu que no hem demanat»
Justícia
El conseller de Justícia, Ramon Espadaler, oficialitza l’inici de les obres del Fòrum Judicial i, en una entrevista, valora el model d’inserció del Centre
Penitenciari Obert: «Està funcionant realment bé»
Gerard Martí
Tarragona 4
Ahir van començar les obres del Fòrum de la Justícia, un projecte que es va anunciar fa més de vint anys
Mobilitat
L’estació de l’AVE tindrà un nou accés des de la carretera dels Pallaresos
La Diputació ha tret a licitació els informes per la redacció del projecte, que es preveu que estigui enllestit l’any 2028 l 12
L’Ajuntament
realitza el canvi de sentit de circulació d’un tram del carrer del Roser Reus
l 8
Entrevista l El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica és entrevistat al Diari Més hores després de donar per iniciades les obres del Fòrum Judicial, un equipament promès des de fa més de vint anys
Han hagut de passar més de vint anys i tres ‘primeres pedres’, però les obres del Fòrum Judicial ja han començat.
«És una bona notícia per la ciutat, pels professionals de la justícia, per l’Ajuntament però sobretot és una bona notícia pels usuaris del Servei Públic de Justícia. Cal agrair tota la feina feta fins ara, agrair a tota la gent que d’alguna manera han sumat en aquest projecte, que són molts els que ens han precedit, i des de moltes perspectives, i sobretot cal mirar endavant».
Quan es preveu que es puguin traslladar els treballadors al nou equipament?
«L’horitzó que ens fixem és que l’edifici estigui operatiu el primer semestre de l’any 2029. Les obres acabaran, si no passa res, a finals de 2028, però posar en servei un equipament d’aquesta dimensió és complex».
Vostè entén que Tarragona s’hagi sentit abandonada per la Generalitat?
«Sí, ho puc entendre, quan mires sobretot aquest cas concret, que fa més de 20 anys que ronda aquest projecte, que sí, que no, que tomba, que gira, ho puc entendre, però jo crec que ara precisament l’actual mandat és bastant al contrari. Dimecres el president va venir a la ciutat a presentar el Consorci, un altre deute històric; també tenim el tramvia del Camp de Tarragona, que s’està movent, i tot un conjunt d’iniciatives que transmeten que el govern es pren molt seriosament Tarragona i el Camp de Tarragona i tot el que representa pel país». Amb pressupostos o sense, el que s’ha plantejat, tirarà endavant? La inversió total és de 94,2 MEUR...
«El que hi ha a Tarragona plantejat tira endavant. Nos-
El conseller Ramon Espadaler, ahir, durant la seva visita a Tarragona, abans de ser entrevistat pel Diari Més. Gerard Martí
Trasllat
«La previsió és que el Fòrum Judicial estigui operatiu el primer semestre del 2029»
Multireincidència
«Segurament la justícia no estava del tot preparada pels plans Kanpai»
altres tenim un mandat molt explícit del President d’executar, executar, executar. I no fem altra cosa que executar, executar i executar». Quins canvis notarà el ciutadà quan el Fòrum estigui operatiu?
«Passem de vuit seus separades a una d’única. De 16.000m2 a 40.000m2. Guanyem en eficiència: serà un servei públic de justícia més àgid, ràpid, més proper i més intel·ligible. I també més segur per a les víctimes, l’edifici està pensat perquè estiguin
protegides».
Fa uns dies, al Col·legi d’Advocats de la ciutat, defensava que Tarragona és pionera en moltes coses. En què anem al capdavant?
«Tarragona ha tingut un dèficit en equipaments clamorós, però paradoxalment és pionera en serveis com el Barnahus, la Justícia Restaurativa i el Registre Civil, inaugurat recentment. El Barnahus, per exemple, ha nascut aquí i ara s’ha replicat en altres territoris i s’ha copiat des de Navarra, el País Basc o les Illes
Balears».
I tot plegat, amb equipaments més aviat justos.
«Cal agrair a tota la gent que ha treballat i que segueix treballant, fins que no disposem del nou equipament, en unes condicions que moltes vegades no són les òptimes. Parlo del món judicial, de la fiscalia, dels operadors, cossos policials, etcètera. . Hem anat molt per davant amb experiències com el Barnahus i hem anat molt per darrere, segurament massa, amb equipaments judicials. Això ja s’està corregint».
El trasllat del Fòrum alliberarà 8 edificis. Quin estalvi suposarà deixar de pagar aquests lloguers?
«Aproximadament, 1.300.000 euros cada any».
I quins plans tenen per a l’Antiga Presó? Els serveis
territorials també es traslladaran al nou edifici.
«Encara no tenim una decisió presa. Ja ho veurem»
La situació dels jutjats
Un repte per a la justícia també és la digitalització.
El trasllat al Fòrum Judicial serà una prova de foc. «De fet, ja hem començat a fer una prova pilot de la digitalització a Valls, a Tarragona i a l’Audiència. Evidentment, el trasllat al Fòrum Judicial també s’aprofitarà. És la gran assignatura pendent que tenim, l’àmbit penal encara funciona en paper». Els jutjats estan saturats. L’any 2024, Tarragona triplicava la mitjana catalana de casos sense resoldre i la situació, segons el president de l’Audiència Provin-
cial, no ha millorat.
«Tenim un problema de saturació i de pendència, a Tarragona i a tot Catalunya. No hi ha prou mans per treure la feina. Però ja hi estem posant solució: s’han aprovat noves places a Tarragona i també a Reus, Valls i el Vendrell». Quines seran?
«A Tarragona dos jutjats civils, un mercantil, un penal i un social. A Reus, un social, a Valls un civil i d’instrucció, i un altre al Vendrell». Tots tenien càrregues de feina massa elevades?
«Sí. Ha estat molt fàcil posar-nos d’acord amb l’Audiència Provincial de Tarragona, amb el Tribunal Superior de Justícia i amb el Consell General del Poder Judicial i amb el Ministeri de quines necessitats teníem. és allà on hi havia més feines. El Consell General sap unitat per unitat quines pendències [casos per resoldre] té, quines càrregues de treball té i sap a on ho tenim els problemes». Com valora l’entrada en vigor de la Llei d’Eficiència Judicial?
«Ens dona més ductilitat, agilitat i eficiència, però tenim clar que amb això no n’hi ha prou. Calen recursos humans, obrir noves places, i ja ho estem fent, i també millorar tecnològicament».
Molts sectors critiquen lentitud i massa burocràcia.
«Necessitem una gran transformació de la justícia perquè sigui més àgil, perquè sigui més intel·ligible, perquè sigui més propera, perquè les persones que hi han d’acudir a títol personal, a títol familiar, les empreses o els empresaris doncs tinguin respostes en temps raonables, cosa que ara no passa per totes aquestes circumstàncies. En som conscients».
Hi ha un culpable?
«No hi ha un culpable. Cal modernitzar tot el sistema»
Mas d’Enric
«A finals de l’any vinent ja estaran disponibles 250 places noves per a interns»
Memòria democràtica
«Aquest any destinarem més recursos a investigació i exhumacions»
La multireincidència també ha estat un tema polèmic per la repercussió en inseguretat. Els Mossos han fet molta feina amb els plans Kanpai. El sistema judicial estava preparat per compartir aquesta estratègia?
«No del tot. Hem crescut demogràficament de pressa i en relativament poc temps. També tenim molt d’impacte turístic. Hi ha més litigiositat, ens ha passat que tenim noves legislacions com la Llei de la Segona Oportunitat que obren més litigis... I ara també tenim més policies al carrer, més eficiència policial i més contenció dels delictes. Aquesta major presència també porta més contenció, però també, alhora, més feina sobre la taula dels jutges. I és aquí on nosaltres ens hem hagut de posar les piles».
La seguretat a les presons
Més policies, més litigis... i més espai a les presons?
«El sistema penitenciari és la tercera peça. Ja vam anunciar que cal incrementar la capacitat que tenim a les nostres presons, perquè preveiem un augment de la població penitenciària. El que no volem és més de dos interns per cel·la, això no passarà de cap de les maneres, és la nostra línia vermella».
A Mas d’Enric preveuen unes 250 places més. Quan estaran disponibles?
«Creiem que a finals de 2027 o principis de 2028 ja estaran finalitzats els mòduls nous». Tot just fa dues setmanes es va commemorar el segon aniversari de l’assassinat de la Núria, la cuinera de Mas d’Enric. Què ha canviat a les presons des d’aquell dia?
«Una, que s’han complert tots els acords amb el món sindical que es van fer en aquell moment. Segona, que nosaltres vam fer un circular que va ser molt controvertida, que era l’1-2024, que impedia que les persones penades amb delictes de sang i amb armes blanques poguessin treballar a les presons. Això va ser molt
controvertit, nosaltres vam aguantar el tipus i la pressió que ens venia a tots costats i crec que s’ha demostrat que era una bona alternativa. Per tant, ha canviat. I per últim, hem engegat un pla amb mirada integral de seguretat». En què consisteix aquest pla?
«Inhibició de drons, i per tant aquí ja estem treballant, hi ha presons que ja han anat perimetrant i tenim la capacitat d’impedir l’entrada de drons. També inhibició de telèfons, que és un problema greu, i per últim la instal·lació d’escàners corporals, que està per fer». A Mas d’Enric hi ha inhibidors de drons?
«No podem explicar on els posem... (riu)».
Tot i aquestes millores, els sindicats van denunciar que l’any passat hi va haver unes 700 agressions a les presons catalanes.
«Ens preocupa i ens ocupa. Venim d’un nombre elevat d’agressions que estan baixant en la tipologia més preocupant, que són les més greus i que hem d’anar reduint, inflexionant la corba en aquelles agressions que són més verbals, que són un empenta, que no són les agressions greus que algú es pot imaginar quan llegeix la paraula agressió. La formació també ajudarà a contenir això, per això és clau el Centre de Formació de Pràctica Penitenciària».
I doncs, n’hi ha prou amb el que s’ha fet?
«Entenc i respecto la reclamació dels sindicats que anem atenent en la mesura que tenim capacitat, però crec honestament que amb el que portem de legislatura hem treballat molt per garantir la seguretat i el clima a les presons, i hi estem destinant recursos perquè funcionin bé».
Centre Penitenciari Obert
El Centre Penitenciari Obert de Tarragona ja fa gairebé tres anys que està en funcionament. La seva arribada no va agradar als veïns... Quin és el balanç?
«No tenim constància de cap
El futur de l’Antiga Presó, una incògnita
Equipaments l Les oficines dels Serveis Territorials ubicades a l'Antiga Presó de Tarragona tenen els dies comptats, perquè es traslladaran al Fòrum Judicial en pic estigui operatiu. Aquesta operació alliberarà l'antic centre penitenciari, que actualment també
incident ni cap queixa. Té un model d’inserció molt centrat en l’ocupació, en la feina, i està funcionant realment bé».
Quants interns hi ha, ara mateix?
«Prop d’un centenar. I avui — ahir pel lector—, quan hi hem anat a l’hora de dinar, no hi
és escenari d'esdeveniments culturals al llarg de l'any. La gran pregunta és: què s'hi farà en aquest edifici? El conseller Espadaler reconeixia que encara no s'ha pres una decisió al respecte, i que encara tenen temps per a decidir-ho. C.D/Gerard Martí
havia pràcticament ningú. Tots estaven treballant». La reinserció funciona, doncs, a Tarragona?
«La reinserció funciona i el CPO funciona molt bé. En part, gràcies a la implicació d’agents que posen a l’abast recursos pels interns com
l’Ajuntament o el Port de Tarragona, a través d’ofertes de feina. L’exemple de Tarragona l’aplicarem a Barcelona». En la seva visita a la ciutat també s’ha pogut trobar amb el director general d’Execució Penal a la Comunitat i Justícia Juvenil,
Jesús Maria del Cacho. Han parlat del futurible Centre de Menors a Tarragona? És l’única demarcació que no en té.
«Amb en Jesús parlem cada setmana. També del Centre de Menors. Ens consta que és necessari, i un desig per nosaltres, però ara mateix venim d’una gran inversió pel CPO, la més gran del departament a Catalunya pel Fòrum Judicial, i no ho tenim en l’horitzó d’inversions. Dir que sí seria enganyar, cal ser honest».
Memòria democràtica
Fa uns dies la Generalitat va anunciar que s’havien trobat més de 800 noves víctimes de la Guerra Civil i el Franquisme a Tarragona. Hi ha més investigacions i possibles exhumacions previstes per aquest any?
«Molt aviat presentarem el nou Pla de Fosses, i ho concretarem, però sí: es preveuen més exhumacions i més investigacions. Incrementarem els recursos i, a mida que tinguem concrecions, les farem saber».
I què esperen trobar en la possible fossa de Pich Aguilera a Reus?
«Esperem que les proves amb georadar que començaran molt aviat donin resultats, i que ens ajudi a identificar ubicacions i magnituds».
Equipaments l La inversió total és de 94,2 MEUR a executar en dues fases i estarà enllestit el 2028
Carlos Domènech Goñi
Han hagut de passar més de vint anys, dos projectes i tres ‘primeres pedres’, però finalment han arribat: les obres del futur Fòrum de la Justícia de Tarragona van començar ahir. La Generalitat de Catalunya invertirà més de 94 milions d’euros en aquest equipament, que aglutinarà tots els serveis i òrgans judicials, ara repartits en vuit seus arreu de la ciutat, i que saldarà un deute històric amb Tarragona. «Aquest Fòrum de la Justícia millorarà immensament el funcionament de l’Administració de Justícia a Tarragona i de la província», va indicar emocionat el president de l’Audiència Provincial, Joan Perarnau. Perarnau ha estat una de les persones que més s’ha implicat en aquest projecte juntament amb Maria Pérez,
directora general de Gestió d’Infraestructures del Departament de Justícia. Tots dos es van mostrar esperançats amb
un projecte que, inicialment, es va preveure als terrenys on ara s’ubica un centre comercial. «Era l’any 2003 quan vaig
arribar a la ciutat i em van dir que l’inici d’obres era imminent», va recordar Perarnau. El conseller de Justícia i
Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, va centrar la seva intervenció en «agrair» a totes les persones involucra-
Les vuit seus judicials de la ciutat s’unificaran en aquest edifici
des en el projecte des del seu inici. «A mi m’ha tocat la part més amable d’aquesta cursa de relleus, que és l’inici de les obres», va reconèixer. Per la seva banda, Viñuales va posar en valor un equipament que «és un símbol». «La justícia ens igual com a societat, fa que hi hagi democràcia», va recalcar l’alcalde.
Un fòrum de 40.000 m2
El projecte s’ha dividit en dues fases. La primera, que consisteix en fer el moviment de terres i instal·lació d’estructura està previst que duri uns 15 mesos. L’obra d’aquesta primera fase ha estat adjudicada a l’empresa FCC Construcción per un valor de 20.482.741,19 €. La segona fase, de la qual s’obrirà aviat la licitació i que està previst adjudicar abans d’acabar aquest any 2026, té un pressupost aproximat de 70 milions d’euros i és la que definirà l’arquitectura i les instal·lacions.
En total, l’execució de les obres tindrà un cost total de 94,2 MEUR i permetrà construir una superfície de 37.120,91 m2. Un cop finalitzades les obres, el nou complex quedarà unit a la planta soterrània ja existent que acull l’arxiu judicial i que es troba sota el Centre Penitenciari Obert de Tarragona. Aquesta unió farà que la superfície total del Fòrum de la Justícia de Tarragona sigui de 39.594,36 m2
El nou edifici acollirà, entre d’altres, les seccions civils i penals de l’Audiència Provincial, la fiscalia, el Registre Civil, l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses, els diferents operadors jurídics –advocats, procuradors, graduats socials— els arxius judicials, provincial i d’efectes judicials... i una trentena de sales de vistes (27, més una de menors i la del servei de guàrdia).
A més, la configuració de l’edifici s’ajustarà a les directrius de la Llei 1/2025 en matèria d’eficiència del Servei
Públic de justícia que aposta per àrees de treball obertes i que implementa el nou model d’oficina judicial, organitzada en Serveis Comuns (de tramitació, general i d’execució) que presten servei a totes les unitats judicials del Tribunal d’Instància.
Societat l Els 192 pisos es preveuen entregats l’últim trimestre d’enguany: «Ajudem a solucionar un dels grans problemes»
La promoció de 192 habitatges de lloguer assequible de Les Oliveres al PP10 està executada al 70% aproximadament, i està previst que a finals de maig estiguin llestos els primers pisos, i que es comencin a entregar durant l’últim trimestre de l’any. «Estem contents de solucionar un dels grans problemes actuals al nostre país», va expressar ahir Rubén Viñuales, alcalde de Tarragona, en una visita d’obres amb els mitjans de comunicació. Els habitatges tindran un preu de lloguer que oscil·larà entre els 427 i els 680 euros mensuals, en funció de la tipologia i el nombre d’habitacions. El responsable municipal va subratllar l’alta qualitat constructiva del conjunt, que inclou pisos adaptats per a persones amb mobilitat reduïda. A més, un 25% de les unitats estan reservades per a joves i un 25% addicional per a persones grans. Cal tenir en compte, que degut a la complexitat de l’obra, hi ha zones, els edificis baixos, en les quals ja s’estan acabant els habitatges i altres, les plantes més altres de les torres, on just s’estan construint els envans. «És una voluntat clara de l’Ajuntament. Volem assolir aquest 15% de vivenda pública que ha de tenir tot el parc d’habitatge de Tarragona», va indicar el batlle.
Aquest fet implica que en els propers 5 anys, del 2025 al
Els habitatges tindran un preu de lloguer que oscil·larà entre els 427 i els 680 euros mensuals.
2029 s’han d’incorporar 906 habitatges. Per aconseguir aquest objectiu es treballa en diferents vies diferenciades: la construcció de nou habitatge, l’adquisició per dret de tanteig i retracte i convenis amb institucions per captar habitatges.
Sumar pisos En el mateix àmbit del PP10, Viñuales va recordar que ha sortit a licitació un segon projecte que contempla la construcció de 96 habitatges
En els pròxims cinc anys l’Ajuntament vol incorporar 906 pisos al parc d’habitatge
addicionals en unes finques properes. Paral·lelament, l’Ajuntament ha posat a disposició de la Generalitat una reserva de sòl en el marc del Pla 50.000, una iniciativa de col·laboració públicoprivada per ampliar el parc d’habitatge assequible a Catalunya.
Un 25% de les unitats estan reservades per a joves. Gerard
L’apunt
El Tarraco Centrum vol canviar el projecte
Al davant de la promoció de les Oliveres fa anys que es projecta un gran centre comercial. L’espai ha canviat de propietari. «Tenen la llicència otorgada i quan vulguin poden començar les obres si no fan modificacions al projecte original. Amb el canvi de propietaris, sembla que alguna cosa s’està repensant a nivell de projecte i per tant, quan ho tinguin clar, ja veurem si es necessita demanar una de nova», va explicar el conseller d’Urbanisme.
«Però el primer que veurem després d’aquesta promoció és el bloc de la Vall de l’Arrabassada, que ja s’ha adjudicat el projecte executiu i esperem, intuïm que abans de finalitzar l’any, que podem començar les obres. En aquest cas sí que és una promoció 100% municipal a través del Servei Municipal de l’Habitatge», va explicar Nacho García Latorre, conseller d’Urbanisme. La construcció de nous pisos va arribant a la ciutat en plena crisi.
Política l Preveu exempcions, flexibilització d’obligacions i incentius per garantir la cobertura de places
Tarragona va acollir ahir la presentació del Projecte de llei de l’ocupació pública catalana, una nova normativa impulsada pel Govern que busca modernitzar l’administració i reforçar especialment els municipis petits i les zones rurals. La sessió, celebrada al Museu d’Art Modern de la Diputació, s’emmarca dins del cicle de conferències que s’està desplegant arreu de Catalunya per donar a conèixer una llei que afectarà prop de 400.000 treballadors públics.
Aquesta ja es troba en tràmit parlamentari després de ser aprovada el 20 de gener. «Es tracta d’una llei que té a l’abast l’àmbit d’aplicació de totes les administracions públiques a Catalunya, com la Generalitat, els ajuntaments i les universitats públiques», va explicar la secretària d’Administració i Funció Pública, Alícia Corral. Un dels eixos centrals del projecte és l’atenció a les dificultats estructurals
dels municipis petits. La llei preveu mesures específiques per facilitar la gestió de personal en aquests entorns, amb exempcions i flexibilitzacions
administratives.
Així, els municipis de menys de 5.000 habitants no hauran d’aprovar una relació de llocs de treball si disposen
Laboral l Afirmen que el tancament també els afecta greument
Els treballadors de la clínica Oral Studio de Tarragona denuncien que també són afectats directes del tancament. El personal defensa en un comunicat que «ha actuat sempre de bona fe, limitant-se estrictament al compliment de les seves funcions professionals» segons les indicacions rebudes per part de l’administració central. Segons expliquen, en cap moment van rebre informació clara, suficient ni a temps sobre una possible manca de recursos o irregularitats en el funcio-
nament de les clíniques. Els treballadors assenyalen que la seva tasca s’ha centrat «exclusivament en la prestació de serveis odontològics i en l’atenció als pacients, d’acord amb les directrius internes establertes».
El personal també afirma que es troba entre els perjudicats per la situació actual, ja que asseguren no haver cobrat les remuneracions corresponents als serveis prestats. A més, denuncien haver estat objecte d’amenaces i agressions, tant físiques com verbals, malgrat haver «mantingut sempre una actitud
orientada a donar resposta als pacients». Segons indiquen, aquesta situació s’ha vist agreujada per la manca de suport de l’empresa cap als seus treballadors.
Els empleats també apunten que la nova administració, que presumiblement hauria d’assumir responsabilitats, «no ha establert canals de comunicació efectius amb la plantilla». Asseguren que l’única actuació ha estat ordenar el tancament temporal de les clíniques sense oferir explicacions ni solucions per als professionals afectats. La clínica Oral Studio, ubi-
d’altres instruments bàsics de gestió. També es contemplen excepcions per a municipis de menys de 20.000 habitants que acreditin limitacions de
L’acte s’emmarca en el cicle de conferències que recorre Catalunya
La nova normativa també introdueix incentius per cobrir llocs de treball de difícil provisió, especialment en zones rurals. En aquest sentit, Corral va subratllar que la llei incorpora «complements retributius per dificultat de cobertura i més flexibilitat, com un dia addicional de treball, així com fórmules per compartir professionals entre diferents administracions. «Això permetrà que algunes figures que no necessiten ser-hi a temps complet puguin treballar parcialment en diversos ajuntaments», va exemplificar. D’aquesta manera, va afegir, es preveuen mecanismes de finançament i subvencions per tal de «facilitar que totes les entitats locals puguin disposar del personal necessari».
La nova llei també planteja la creació del Consell de l’Ocupació Pública Catalana, que haurà de coordinar les polítiques de gestió de personal. Entre altres aspectes, el text inclou millores en els processos de selecció, nous models d’avaluació del rendiment i de mobilitat interadministrativa, plans de carrera professional i mesures d’igualtat i transparència.
plantilla o pressupost. A més, les administracions locals rebran més assessorament tècnic per part de la Generalitat i d’altres ens supramunicipals per implementar nous models de gestió.
cada al número 77 de la Rambla Nova, va tancar les seves portes dimecres passat, seguint un patró que s’ha repetit en molts altres municipis
des de principis d’aquest mes. El tancament sobtat va deixar diversos pacients amb tractaments a mig fer, molts d’ells pagats totalment o parcial-
ment. La plataforma d’afectats de Tarragona ja reuneix una seixantena de persones, mentre que la general ja en suma més de 600.
Quan tot just falten un parell de dies per a l’inici oficial de la Setmana Santa, Tarragona ja en respira l’ambient als carrers. Ahir, la Part Alta es va convertir en escenari d’una de les cites més singulars del calendari, el viacrucis i la processó de la Germandat dels Gitanos, que un any més va reunir fidels i curiosos al voltant de la Plaça del Rei. A poc a poc, l’espai es va anar omplint mentre, a l’interior de l’Església de la Trinitat, el viacrucis avançava amb solemnitat. A fora, el nou pas del Sant Crist de la Trinitat, estrenat l’any passat, esperava pacientment, encara immòbil, envoltat de curiosos que s’hi acostaven per observar-ne els detalls. Alguns miraven l’interior a través dels petits forats de l’estructura; d’altres capturaven el moment amb càmeres professionals i telèfons mòbils.
El vent, persistent, feia voleiar les teles i obligava els menys previsors a recollir-se sobre si mateixos. Tot i això, l’ambient no es refredava. Cada cop més gent s’aplegava a la plaça, a l’espera de l’inici de la processó. Per fi, el rellotge marcava les vuit i les campanes ressonaven mentre la parròquia s’anava buidant lentament. A l’exterior, es formava el passadís habitual als laterals del carrer. L’olor d’encens envaïa l’ambient, barrejant-se amb la brisa nocturna mentre els portants es col·locaven sota el pas. El silenci s’imposava, de sobte, amb l’inici dels cants i lloances gitanes a càrrec de Pancho Moreno. Tot seguit, prenia el relleu el so dels timbals i les trompetes, donant pas als armats de Vilallonga del Camp, que avançaven amb pas ferm i els cops metàl·lics de les llances contra el terra.
Finalment, el pas s’aixecava i començava a avançar lentament. La banda de percussió de la Germandat dels Gitanos marcava el compàs mentre la comitiva continuava el seu recorregut pel carrer de la Merceria. Els espectadors, lluny de quedar-se quiets
Imatge de la processó de la Germandat dels Gitanos, que va recórrer els carrers de la Part Alta. Gerard Martí
Setmana Santa l Ahir els Gitanos van desfilar amb el seu nou pas per segon any consecutiu
o retirar-se, es desplaçaven ràpidament pels carrerons de la Part Alta, buscant nous punts des d’on tornar a veure el pas.
A mesura que avançava la nit, la processó mantenia intacta la seva força, entre el so constant dels timbals i el moviment compartit de fidels i curiosos. L’itinerari, amb variacions respecte a anys anteriors, va continuar pel carrer Major, la Baixada de la Misericòrdia, el Cos del Bou i la Baixada de la Peixateria, fins a tornar
Tradició
La Germandat va celebrar el tradicional viacrucis a l’església de la Trinitat
novament a la Plaça del Rei, tancant així un camí que molts van seguir més d’una vegada. L’entitat tornarà a desfilar a la processó del Sant Enterrament de Divendres Sant, tot i que no portaran el pas del Sant Crist, un objectiu que la germandat anhela, però que encara no ha pogut assolir. L’acte tindrà lloc el 3 d’abril a partir de les 19.30 h. Sortirà des de l’església de Natzaret i recorrerà els principals carrers de la Part Alta.
Arriba el gran moment de la Setmana Santa de Tarragona amb els actes més tradicionals
Programa l Hi haurà diverses afectacions al trànsit en diferents carrers i dies
Viacrucis del Gremi de Pagesos
Imatge del viacrucis de la Germandat dels Gitanos. Gerard Martí
10.30 h: Plaça de la Font
19.00 h: a l’interior de l’Església de Sant Llorenç Acte seguit, adoració del Sant Crist. Processó del Divendres de Dolors
19.45 h: pels carrers de la Part Alta
Precedida pels Armats de la Confraria de La Sang de Constantí, amb la presidència del Sant Crist de la secció de les Senyores de La Pietat. Amb la participació en la mateixa de
la coral L’Àncora i l’habitual dels alumnes del col·legi Sant Pau Apòstol de Tarragona, agremiats, representants d’altres confraries, fidels i autoritats, acompanyant tots ells els Misteris de la Pietat i del Sant Sepulcre, aquest últim escortat pels Armats del Gremi que amb motiu dels 275 anys de la represa a espatlles
del misteri es veurà la participació ampliada d’uniformes de la formació.
Trobada de bandes infantils en commemoració dels 15 anys de la banda d’aspirants de la RGJN
La Trobada de Bandes Infantils de Setmana Santa de Tarragona és una activitat cultural i musical concebuda com a acte commemoratiu del 15è aniversari de la Banda d’Aspirants de la Reial Germandat de Jesús Natzarè. Té la voluntat de posar en relleu el paper de les bandes infantils dins la Setmana Santa tarragonina i fomentar la convivència entre formacions d’arreu del territori. L’acte s’estructura al voltant d’un pasacarrers conjunt que s’inicia a la Plaça de la Font i recorre espais emblemàtics del nucli antic de la ciutat, com la Baixada de la Misericòrdia i el
Carrer Major, fins arribar al peu de les escales de la Catedral. En aquest espai, cada banda participant realitzarà una breu exhibició musical d’uns cinc minuts.
Trasllat del pas de l’Entrada de Jesús a Jerusalem 17 h: de l’Església de Sant Agustí fins a l’Església Sant Joan Baptista. Processó del Dissabte de Passió de la Cofradía del Cristo del Buen Amor 19 h: Església de Sant Nicolau de Bari Amb la participació del pas del Cristo del Buen Amor.
Mobilitat l Alguns usuaris continuaven ahir circulant en direcció a la plaça Catalunya, transitant en contrasentit
Miquel Llaberia
L’Ajuntament de Reus va efectuar el canvi de sentit de circulació anunciat al carrer del Roser ahir dijous 26 de març. Mentre que anteriorment la circulació era des de Riera de Miró en cap a plaça Catalunya, ara serà a la inversa i el vial servirà com a carrer per a sortir del Tomb de Ravals. Els serveis de Mobilitat i Circulació van acabar definitivament ahir amb els treballs necessaris per a aquest canvi en la circulació amb el repintat de les marques viàries i, des del migdia, la intersecció a la Riera de Miró es regulava ja amb un nou semàfor i els cotxes ja tenien prohibit circular cap al centre. Es tracta del pas previ a la reordenació del trànsit prevista entorn del Pallol i el carrer Doctor Robert, una mesura que pretén millorar la seguretat viària en un indret congestionat i amb voreres estretes, alhora que busca reduir el volum de trànsit rodat que circula pel centre de la ciutat.
Tot i el canvi de circulació, els conductors encara s’hauran d’adaptar a la nova circulació. A primera hora de la tarda, cap cotxe provinent del raval del Pallol torçava pel carrer del Roser, mentre que més d’un accedia com si res hagués canviat des de Riera de Miró. Alguns, en adonar-se del canvi decidien recular i buscar una alternativa, mentre que altres continuaven per dirigir-se al carrer Doctor Robert.
Per un altre costat, l’Ajuntament té en tràmit d’adjudicació el contracte d’obres per a la instal·lació de les pilones al carrer Doctor Robert i la plaça de la Puríssima Sang. El canvi de sentit de circulació al carrer del Roser s’avança a aquesta intervenció per tal de «facilitar l’adaptació dels usuaris de la via», segons van explicar fonts municipals. Se-
Fotografia dels serveis de Mobilitat i Circulació efectuant el canvi de sentit al carrer del Roser. Diari Més L’entorn del Pallol i Doctor Robert està actualment congestionat
És el pas previ a la instal·lació de la pilona automàtica a Doctor Robert
gons estudis tècnics anteriors, el carrer del Doctor Robert registra una mitjana de 10.400 vehicles diaris, amb pics d’intensitat que arriben als 800 per hora. Pel raval de Sant Pere circulen més de 7.300 cotxes cada jornada, mentre que per la plaça de la Puríssima Sang en passen 4.210.
de vehicles transitant pel carrer del Roser en contrasentit després de la modificació.
L’apunt
Instal·lació de la pilona automàtica a Doctor Robert
Està prevista la instal· lació d’una pilona auto màtica al carrer Doctor Robert que en regularà l’accés, limitant lo a no més vehicles autoritzats, com els residents amb plaça d’aparcament, els repartidors o els serveis d’emergències i munici pals, en l’horari proposat d’11 a 2 hores, de la ma teixa manera que passa al centre històric. També es restringirà el trànsit al carreró de la Puríssima Sang amb una pilona automàtica a la plaça homònima.
Empresa l La previsió és que l’Hotel del Pallol s’inauguri a finals d’aquest any 2026
Miquel Llaberia
Redessa va tancar el 2025, any de celebració del 30è aniversari de l’empresa municipal, amb 181 empreses dins del seu ecosistema que sumen fins a 1.700 professionals. A més, cal destacar que un 50% d’aquests es dediquen al sector tecnològic. Unes dades que suposen també l’ocupació d’un 95% dels espais disponibles que sumen fins a 22.914 metres quadrats. Unes dades que, sumades als 41,2 milions d’euros d’impacte econòmic en el territori gràcies a l’activitat firal a firaReus Event, suposen un èxit que el conseller delegat de Redessa, Josep Baiges, celebra. «La realitat de Redessa s’explica amb un lideratge polític, però seguit d’una feinada tècnica darrere que ha permès aconseguir moltes coses», afirma el regidor, assenyalant entre les fites obtingudes el reconeixement de Reus com a Ciutat de la Ciència i la Innovació.
A més, un altre símptoma positiu de l’activitat de Redessa és que les empreses dins de l’ecosistema li atorguen un 8,7 sobre 10 de nota, una xifra que destaca el gerent de Redessa, Albert Boronat: «És una nota molt alta i tenint en compte el gran nivell d’ocupació, el més alt en la nostra història». Per aquest motiu, espera que en un futur aquest ecosistema pugui continuar creixent amb la creació del cinquè centre d’empreses, l’InnoReus, també conegut com a Cepid 2. Precisament, en l’actualitat es continua donant la benvinguda a noves empreses com el Grupo Isonor, provinent de Galícia.
Les ‘start-ups’ incubades per Redessa van facturar
5,2 MEUR el 2025
Política l Junts per Reus va inaugurar la seva nova seu ubicada al raval Martí Folguera número 33 en un acte celebrat ahir dijous 26 de març a la tarda amb la presència del secretari general de Junts, Jordi Turull. L'objectiu, segons explica la portaveu del grup municipal a Reus, Teresa Pallarès, serà esdevenir un punt de referència per a
la ciutadania i la militància per tal de «construir una alternativa al govern socialista a peu de carrer». «Això no és només una seu, és un pas endavant. Reus es mereix tenir un govern que vagi a peu de carrer per identificar els problemes de la gent», afegeix. Per la seva banda, Turull assegura que Junts pretén ser una força política que «vo-
lem escoltar molt, ens volem apropar a la gent, però també volem que la gent sàpiga que, davant de qualsevol situació, es pot apropar a Junts perquè se l'escolti». Alhora, descarta que s'hagi pres una decisió pel que fa a les eleccions municipals del 2027, tot i que assegura que des del partit estan «contents» amb la feina feta per Pallarès. MLB
Per un altre costat, Redessa posa el focus en els aspectes d’innovació i el foment de la creació d’empreses emergents. Pel que fa a innovació, el 2025 es va posar en marxa l’Oficina d’Innovació, un espai que serveixi perquè les empreses rebin un assessorament gratuït davant de
qualsevol qüestió o projecte innovador: «El que volem és democratitzar la innovació. Aquest 2025 vam fer 50 tutories d’innovació gratuïtes a través d’aquesta oficina». Quant a les empreses emergents, la Incubadora Redessa suma ja un total de 71 empreses emergents creades amb les quals
s’han generat fins a 208 llocs de treball. A més, la facturació acumulada d’aquestes durant l’any 2025 va ser de 5,2 milions d’euros: «És un cas d’èxit». Finalment, en el vessant social Redessa continua treballant per oferir habitatge accessible i de protecció oficial a la ciutat. En aquest sentit, l’any 2025 va tancar amb fins a 319 habitatges gestionats per l’empresa municipal i amb 192 en construcció actualment. Gràcies a aquesta promoció d’HPO es calcula que l’estalvi aproximat de les més de 300 famílies beneficiades és un 50% respecte al preu de lloguer al mercat privat. «Hi ha una alta satisfacció per part dels usuaris i és un cas d’èxit», defensa el gerent de Redessa. A més, Boronat apunta que cada vegada estan rebent i tramitant més ajuts pel lloguer, amb un augment del 20,7% respecte a l’exercici del 2024.
Hotel del Pallol
Per un altre costat, el conseller delegat de Redessa, Josep Baiges, va comentar que la previsió és que l’Hotel del Pallol obri a finals d’aquest any 2026. La junta general de Redessa va aprovar el passat mes de juliol la cessió del dret de superfície de l’establiment de l’empresa Ginkoplanet SL a favor de Kesse Invest SLU, especialitzada en turisme i el desenvolupament, promoció i gestió de reserves i vinculada al grup Viajes Para Ti. Precisament, aquesta empresa forma part de l’ecosistema de Redessa. Segons van explicar aleshores, l’allotjament serà de quatre estrelles, disposarà de 90 habitacions i disposarà d’una piscina al terrat. L’explotació de l’hotel es durà a terme en col·laboració amb un grup hoteler amb què Viajes Para Ti ja ha treballat.
Gastronomia l El Mercat Central de Reus va acollir la validació i sessió fotogràfica de les Ganxet Pintxo de la 25a edició de la popular ruta de tapes ahir dijous 26 de març. Aquesta se celebrarà entre els dies 7 i 24 de maig i amb motiu de ser la 25a edició des de l'organització asseguren que s'estan preparant
algunes sorpreses. A més, tal com apunta el coordinador de la Ganxet Pintxo, Jaume Batista, tot i que encara no desvetllaran la xifra d'establiments implicats, enguany seran més que l'any passat. «A més, cal destacar que una tercera part són negocis que participen per primera vegada a la ruta. Això demostra el
Oci l La sortida i arribada està programada a firaReus Events demà dissabte
Redacció
La 8a edició de la ruta motociclista EutichesBook Reus torna avui i demà amb sortida i arribada a firaReus Events i amb un total de 760 inscrits. Aquest esdeveniment, organitzat pel Club Esportiu Eutiches en col·laboració amb l’Ajuntament de Reus, és obert a la ciutadania en general. A més, avui divendres 27 de març firaReus Events acollirà una àrea comercial amb expositors per poder conèixer les últimes novetats de les dues rodes. Les verificacions administratives i tècniques de la ruta també es duran a terme la tarda de divendres i a tots els participants se’ls lliurarà informació i vals per visitar els espais turístics de la ciutat.
El recorregut transcorrerà per carreteres secundàries i amb poca circulació, que requeriran més de 12 hores de conducció per a completar-les. Hi haurà tres recor-
Fotografia de dos participants en l’edició de l’any passat. Cedida
Els participants hauran de seguir les indicacions d’un llibre de ruta
reguts diferents que els participants hauran d’escollir prèviament. El més senzill, el Rookie, de 300 quilòmetres amb sortida a les 8 hores de dissabte, el Pro, de 500 quilòmetres, amb sortida a les 7 hores, i l’Extreme, de 700 quilòmetres, amb sortida a partir de les 6.30 hores. Eutiches-
book Reus és un esdeveniment motociclista no competitiu per carreteres obertes al trànsit amb un itinerari sorpresa que discorrerà per les carreteres de les províncies de Tarragona, Terol, Castelló i Saragossa. Els participants s’hauran de guiar amb l’única ajuda d’un llibre de ruta.
dinamisme de la ciutat i la rellevància de la Ganxet Pintxo», afegeix Batista. Aquesta iniciativa, impulsada des de la Cambra de Comerç de Reus, compta també amb el patrocini d'Estrella Damm i el suport de l'Ajuntament de Reus a través de l'agència Reus Promoció. MLB/GMR
Fotografia de l’estat
L’Ajuntament crea un nou espai verd de prop de 6.000 metres quadrats per reforçar la V Verda
Medi Ambient l L'Ajuntament ha licitat les obres de naturalització d'una parcel·la de 5.982 metres quadrats situada entre la carretera TV7211, el barranc del Cementiri i els carrers de Cervera i Tàrrega, amb l'objectiu de millorar ambientalment l'espai i reforçar la xarxa de corredors verds de la ciutat de Reus. El pressupost estimat d'aquesta
actuació és de 39.817 euros i compta amb finançament de la Diputació de Tarragona a través d'una subvenció de 30.000 euros. La iniciativa s'emmarca dins del desenvolupament de la denominada V Verda, una xarxa d'espais lliures que pretén connectar barrancs i zones naturals ubicats als afores del municipi. Redacció
Els Armats de la Sang celebren la baixada
Societat l Els Armats de la Reial Congregació de la Puríssima Sang duran a terme la tradicional baixada de Llances i la presentació del seu opuscle el dissabte 28 de març. Aquest any, amb el títol Fotografia Niepce, 100 anys d’històries compartides amb els Armats de la Sang de Reus, Dolors Busquets farà un repàs en totes aquelles imatges que queden per la història dels Armats i com des del seu punt de vista emocional i professional ho ha viscut. L’acte tindrà lloc a les 20 hores al temple i, posteriorment, s’iniciarà la baixada de Llances. Redacció
L’Associació
Supera’t celebra el Dia Mundial de l’Autisme
Inclusió l L'Associació
Supera't celebrarà el dijous 2 d'abril l'acte central amb motiu del Dia Mundial de l'Autisme a La Fira Centre Comercial de Reus. Aquest acte, que iniciarà a les 11 hores, comptarà amb una xerrada que posarà èmfasi en la necessitat de treballar en l'accessibilitat perquè hi hagi inclusió, a càrrec de la coordinadora, Mònica Bellido, i la psicòloga Míriam Torre, la presentació d'un nou projecte comercial, la lectura del manifest del Dia Mundial de la Conscienciació de l'Autisme i una cercavila del Superadrac pel centre comercial. Redacció
Miquel Llaberia
La tradició d’un poble o ciutat la defineix, en bona part, la cultura, la qual beu de diferents disciplines. Una d’elles és la dansa, l’expressió corporal, vinculada a la música, que ha estat present en les festivitats o celebracions de qualsevol societat. És també el cas de Reus i Catalunya i, per aquest motiu, no és d’estranyar que una de les seccions de l’Orfeó Reusenc, l’Esbart Dansaire, celebri enguany el centenari de la seva fundació. «L’Orfeó es va fundar l’any 1918 i l’Esbart Dansaire el 1926, poc després», apunta el coorganitzador del centenari de l’Esbart Dansaire, Albert Galcerà. Segons explica, poc després de la fundació de l’Orfeó, el primer cor amb veus mixtes a Reus, l’any 1925 es va convidar l’Esbart Dansaire de l’Orfeó de Sants de Barcelona a anar al Teatre Bartrina per fer unes jornades de dansa. «Hi va haver uns socis que els va agradar molt i, a partir d’aquí, es va crear l’Esbart Dansaire», afegeix. Ara bé, tot i que aquesta secció ha acompanyat durant gairebé tota la trajectòria a l’Orfeó Reusenc, ha patit també els seus altibaixos. «Va funcionar durant 4 anys, després van parar durant els anys 30 i 40 van parar i no va ser fins al 1948 en que es va reactivar i han anat fent. L’Esbart ha tingut altibaixos segons l’interès per part de la gent», comenta Galcerà. Des del seu orígen l’Esbart es va centrar especialment a les danses tradicionals durant les primeres dècades, no tan sols les sardanes, però que va veure com el paradigma canviava per allà la dècada dels 60: «Van començar a pensar en fer altres coses, però realment quan es va notar el canvi va ser l’any
L’Hospital acull la jornada de portes obertes pels residents sanitaris especialitzats
Salut l Una cinquantena de futurs especialistes en medicina, infermeria, física i biotecnologia d'arreu de Catalunya i l'Estat van participar en la jornada anual de portes obertes per donar a conèixer
Salut Sant Joan Reus-Baix Camp i els seus centres per als nous residents el passat dimecres 25 de març. L'acte de benvinguda va tenir lloc a l'Auditori de l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus on els futurs residents van ser rebuts per la presidenta de la Comissió de Docència del centre, Lourdes Rofes. Posteriorment, es va dur a terme una visita per les installacions i es va celebrar una trobada amb els tutors de les diferents especialitats i els residents del centre. Redacció
l Cultura
L’Esbart Dansaire de l’Orfeó Reusenc celebra enguany el seu centenari amb diverses activitats previstes
1986 quan van decidir fer dansa espectacle amb creació pròpia. Entre aquests alguns que es podrien destacar van ser la Moixiganga o la Vida de Riu».
Una altra fita a destacar va ser la creació del Ball de Bastons a Reus amb la posterior fundació l’any 1962 del Cos de Bastoners de l’Esbart Dansaire. Per tant, tot i la seva trajec-
tòria amb interrupcions, l’Esbart Dansaire s’erigeix com una secció de l’Orfeó que s’ha guanyat el mèrit de penjar-se més d’una medalla. «Potser és la secció que ha fet més bolos llargs, amb actuacions a partir dels anys 70 a Alemanya, Àustria, Bèlgica, França o Itàlia», comenta el coorganitzador de la celebració.
L’Esbart és una de les seccions més longeves de l’Orfeó Reusenc
L’última parada va ser l’any 2014 i no es va reempendre el projecte fins l’any 2017 amb l’espectacle Misericòrdia: de Reus al Cel, que reviu la llegenda de la Mare de Déu de Misericòrdia. «Fins al coronavirus vam mantenir l’activitat, que vam haver de fer una pausa fins al 2023 en què l’Àngels Ribero i jo ho vam agafar», afirma la directora de l’Esbart Dansaire de l’Orfeó Reusenc, Jordina Almacellas. Precisament, Misericòrdia: de Reus al Cel ha estat l’últim gran èxit de l’Esbart que encara es programa avui dia. A més, Almacellas es despedirà enguany del paper de Pastoreta, la protagonista que interpreta des de la creació de l’espectacle i que aquest 2026 serà la darrera vegada. Tot i que encara no hi ha un calendari establert d’activitats per celebrar l’efemèride, el passat 1 de febrer es va dur a terme l’acte inaugural amb una actuació i un repàs de la història de la secció a la sala d’actes de l’Orfeó. Algunes de les activitats al cap són exposicions de vestuari i material gràfic i dos espectacles: «Un dels espectacles serà de creació pròpia, amb música pròpia, amb coreografies pròpies i l’altre imitarà l’espectacle de l’any 1926 al Bartrina, amb cobla i amb l’Orfeó cantant». A més, també han pensat a fer una trobada d’exdansaires: «Això si aconseguim que ningú es baralli, que ja sabem com van les coses a Reus».
Mobilitat l La institució impulsarà la redacció i la construcció de la proposta, cofinançada amb el Govern per 4 milions d’euros
Adam Díaz Garriga
L’estació d’AVE del Camp de Tarragona preveu una nova connexió que facilitarà l’accés des de la carretera dels Pallaresos (TP-2031). La Diputació de Tarragona donava a conèixer aquest dijous l’inici del procés de licitació d’un contracte que impulsarà la redacció de dos estudis: un informatiu i un segon per avaluar els impactes ambientals que tindrà la proposta. A més, la institució tarragonina serà l’encarregada de portar endavant el projecte constructiu del nou ramal, que estarà cofinançat amb la Generalitat de Catalunya amb una inversió d’aproximadament 4 milions d’euros en la totalitat del projecte. Des de la Diputació esperen que la redacció no sigui «immediata», sinó que preveu concloure a finals de 2028 i tindrà l’objectiu d’evitar el pas pel terme municipal de la Secuita.
Ara mateix, per accedir a les instal·lacions de l’estació des de la TP-2031, els usuaris han de realitzar un recorregut de 7 minuts i creuar diversos municipis. La intenció de la Diputació és crear una connexió directa de gairebé 1,5 quilòmetres de longitud que enllaci amb la infraestructura ferroviària i garantir condicions de seguretat per als veïns.
La Diputació haurà de preveure en l’estudi informatiu quin traçat final tindrà el projecte, que connectarà amb la TP-2031. Diari Més
La proposta preveu una nova via d’1,5 quilòmetres de longitud totals
El tram projectat començarà a la rotonda que uneix la TP2031 i la TP-203 en direcció el
Catllar i preveu connectar a través de la rotonda prevista per la Generalitat per facilitar l’accés al nou aparcament de grans dimensions que tindrà l’estació.
La licitació desbloqueja una proposta que feia gairebé 15 anys que romania sense previsió per part de la Gene-
Treball l La jornada facilita 350 contractacions i supera la participació
Redacció
Un total de 2.100 persones han visitat aquest dimecres la nova edició de la Fira de l’Ocupació de Calafell, una xifra que supera clarament la de fa un any i confirma el creixent atractiu d’una iniciativa que enguany ha aplegat
52 empreses amb necessitat de formalitzar 350 contractacions. El Centre Cívic Montse Civit, al Port Esportiu de Segur de Calafell, va bullir d’activitat entre les 9.30 i les 14 hores en una jornada pensada per posar en contacte directe empreses que buscaven personal amb persones que cer-
caven feina o volien canviar la que ja tenen. Després de l’èxit recent d’aquesta proposta a Tarragona, la Fira s’ha traslladat al Baix Penedès mantenint el mateix objectiu i incorporant, a més, la ponència Supera els ATS i aconsegueix que el teu CV passi els filtres Aquesta ha estat la cinquena
ralitat. A través de diferents acords entre quatre administracions —Adif, Diputació de Tarragona, Ajuntament de la Secuita i el Govern— es portarà a terme la redacció del projecte que ja s’havia discutit entre els diferents actors el passat mes de novembre del 2025. Des del consistori de la
Fira de l’Ocupació de Calafell i la novena que organitza la Cambra de Tarragona al Baix Penedès. Des del 2019, les fires han atès més de 40.000 persones i s’han consolidat com la principal plataforma laboral del sud de Catalunya. La jornada la van inaugurar Laura Roigé, Helena Rubio i Manal El Mesmoudi. La Fira és una iniciativa de la Cambra de Tarragona amb el suport de l’Ajuntament de Calafell, Cambra d’Espanya i el Fons Social Europeu, i vol impulsar l’economia local i millorar el benestar de les persones.
Secuita, també valoraven positivament els avenços sobre la proposta i la implicació de la Diputació durant els últims mesos.
L’estudi informatiu previst valorarà «diferents possibilitats» dels traçats que podrà tenir la nova connexió, així com aspectes tècnics a
Suport
L’eix serà una nova rotonda prevista pel Govern
El nou projecte plantejat tindrà vinculació amb la rotonda impulsada per la Generalitat, que preveu facilitar l’entrada al nou aparcament de la Secuita. La rotonda va desbloquejar-se a finals del 2025, després d’acordar-se entre la Secuita, Adif, Generalitat i Diputació la seva execució.
definir. Entre les propostes anunciades, també s’inclourà la redacció del projecte del futur aparcament de més de 600 places, que representarà el definitiu per a les installacions de l’estació del Camp de Tarragona.
Un projecte que també va tractar-se entre les quatre entitats participants durant els passats mesos d’octubre i desembre del 2025, i que va avançar amb la implantació d’un aparcament provisional de 126 places i que continuarà en funcionament fins a l’execució de l’aparcament.
La programació inclou circ, teatre, música i dansa per a tothom. Cedida
Cultura l L’11a edició aplegarà més d’una quinzena de companyies amb 90.000 euros
Redacció
El Morell tornarà a convertir-se en un gran escenari a l’aire lliure del 9 al 12 d’abril amb l’onzena edició del PrimaverArt, la més ambiciosa fins ara pel que fa al nombre de companyies participants. El festival omplirà places i carrers amb una programació de circ, teatre, música i dansa pensada per a tots els públics i amb més d’una quinzena de companyies d’arreu del territori. La proposta suposa una inversió d’uns 90.000 euros, amb el suport de la Diputació, el Departament de Cultura de la Generalitat i Repsol. Després d’una darrera edició amb uns 5.000 espectadors, l’organització confia superar aquesta xifra aquest 2026. La programació inclourà novetats com l’estrena de Repte Gaudí, del Circ de les
Musaranyes; el concert familiar de Filomena dins del Super Folk Festival; el nou espai del carrer Sant Josep, i l’espectacle multimèdia La conferència dels ocells, d’Insectotròpics. El festival també reivindicarà els artistes locals amb La Fàbrica de Talents, amb la participació de l’Escola Municipal de Música El Morell i l’activitat de dansa de l’AMPA Ventura Gassol. A més, repetirà la companyia La Forzuda i l’Associació Cultural Embruix posarà música a la zona de food trucks. Alguns espectacles tindran més d’un horari o jornada i en els casos d’aforament limitat, caldrà recollir entrades gratuïtes al Centre Cultural del Morell els dies 7 i 8 d’abril. El cartell d’enguany és obra de l’il·lustrador Armand. L’Ajuntament referma així l’aposta per situar la cultura al centre de l’acció municipal local.
Propostes l L’entitat la Geneta argumenta «greus impactes», mentre el consistori treu ferro a les acusacions
Adam Díaz Garriga
La prova de ral·li Pujada Alcover torna a estar en el centre de les crítiques de les entitats ecologistes del municipi a només un dia de començar la nova edició del 2026. D’acord amb l’entitat alcoverenca ‘la Geneta’, amb l’aprovació dels permisos per realitzar la prova aquest dissabte 28 de març, el consistori alcoverenc es «contradiu» respecte a les últimes confirmacions sobre el Parc Natural de les Muntanyes de Prades, Poblet i la Serra de la Llena. L’espai preveu enllestir la seva cons-
Un centenar de treballadors protesten davant del Complex de
Serveis l STR critica la reordenació d'algunes àrees a Tarragona
Adam Díaz Garriga
Més d’un centenar de treballadors van protestar aquest dijous des de les sis del matí davant el Complex Industrial de Repsol a Tarragona. La motivació de la mobilització, impulsada pel Sindicat de Treballadors (STR), és l’anun-
ci per part de l’empresa petrolífera de reestructuracions en el seu model organitzatiu, que preveu l’eliminació de desenes de llocs de treball en diferents àrees vinculades a laboratoris i d’Energies del CIT. Les principals crítiques assenyalaven la falta de planificació sobre aquestes mo-
dificacions, que no preveuen reduir la plantilla de Repsol, sinó redistribuir dins d’altres departaments. «Fan canvis en departaments que tenen «l’aigua al coll» cada dia», explicava el president del Comitè de Treballadors, Jordi Margalef. En aquesta línia des d’STR
titució durant l’últim trimestre d’aquest 2026, però des de l’entitat, se centra la crítica en la «greu amenaça» que suposarà la proposta per a la «conservació» d’uns ecosistemes que preveuen ser «espai protegit».
«Aquest any les afectacions són més flagrants, no hi estem en contra, però hi ha moltes altres ubicacions per celebrar-ho», lamentava el portaveu de la Geneta, Siscu García. En aquest sentit, des de l’ens ecologista també s’assenyalava la «massificació» de visitants que, diuen,
també s’apuntava a la manca de previsió en la seguretat dels treballadors, acumularien càrrega de treball i es generarien possibles riscos per situacions d’estrès. La protesta va durar fins passades les deu del matí en una nova jornada de protestes al Complex. Margalef apuntava que «hi ha voluntat negociadora» per part dels sindicats i que es donarà «una oportunitat a la direcció per recapacitar» per no incrementar la tensió. La proposta de Repsol, però, ja s’ha aplicat dins l’organització de Tarragona.
El consistori «no veu motius» per no fer la prova fins que no es reguli des del Parc
nicipi fa anys que no ho autoritza», ressaltava García.
Desproporció
Respecte al comunicat emès per l’entitat ecologista, la resposta institucional qualificava de «desproporcionat» l’escrit. L’argument esmentat per la Geneta, d’acord amb l’alcalde d’Alcover, Robert Figueras, demostrava una «maximització dels fets» negant que l’esdeveniment provoqui «massificació». En aquest sentit, el batlle defensava que «sense un tècnic que quantifiqui l’impacte ambiental» el consistori no disposa d’arguments per no permetre la prova.
portarà el projecte a Alcover, apel·lant als danys que provocaran «el soroll, les deixalles i la pertorbació de la fauna» durant l’esdeveniment.
La competició planteja el pas de 52 vehicles inscrits per la carretera en direcció a Mont-ral, que anualment queda tallada per la Pujada. El tram afectat, en total, serà de més de cinc quilòmetres i s’iniciarà des de la rotonda de la TV-7041, concloent en aquest mateix tram sobre el punt proper al Mas de Calderó. «El tram tampoc arriba fins a Mont-ral perquè el mu-
«A dia d’avui, no té cap sentit que no s’autoritzi des de l’Ajuntament», expressava Figueras, fent referència a la necessitat d’establir una regulació pròpia sobre la cursa des del futur òrgan rector del Parc Natural de Prades. El canvi de normatives amb la instauració del parc, d’acord amb l’alcalde, oferirà «arguments suficients per deixar fora la prova».
Les explicacions també se centraven en la dimensió de la prova, que acollirà una cinquantena de pilots amateurs. Des del govern alcoverenc es comparava amb proves com el RallyRACC de la Costa Daurada, situant-lo com un exemple «real» d’impacte mediambiental. A més, respecte a les acusacions de tallar «injustificadament» la via, Figueras recordava que hi haurà talls intermitents i es podrà accedir a Mont-ral des de la localitat de Farena.
Carreteres l Les actuacions inclouen l’adequació de 25 km de camins que s’integraran a la xarxa local
La Diputació de Tarragona avança en la redacció d’onze projectes d’obres i actuacions a la xarxa viària del Baix
Penedès, amb una inversió global prevista de més de 13 milions d’euros. Les actuacions inclouen l’adequació de 25 quilòmetres de camins municipals que passaran a formar part de la xarxa local de carreteres. Alguns projectes s’emmarquen en els Plans Quadriennals de Carreteres 2020-2023 i 2024-2027, mentre que d’altres podrien incorporar-se al futur pla 2028-2031. La presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, va destacar ahir dijous, durant la presentació al Vendrell, la importància de la xarxa viària per a la mobilitat, l’equilibri territorial i la igualtat d’oportunitats, i va remarcar que al Baix Penedès la institució continua avançant en infraestructures i inversions rellevants.
Tal com estableix el Pla Zonal de Carreteres, la Diputació
preveu incorporar a la seva xarxa local 25 quilòmetres de camins municipals del Baix Penedès, una actuació que supera els 7 milions d’euros.
Serveis l Els treballs enretiraran més de 2,2 quilòmetres de cablejat antic
Adam Díaz Garriga
Coma-ruga va viure aquest dijous els desballestament de quatre torres elèctriques de mitjana tensió. Els treballs representen la finalització de la segona fase impulsada per l’empresa elèctrica Endesa, que preveu reforçar les infraestructures del barri marítim de la zona urbana del Vendrell. La primera fase de la reforma va quedar enllestida i ara s’ha portat a terme el desballestament de dues torres metàlliques, dos pals de formigó i 2.280 metres de cablejat, situat
al carrer Migjorn.
L’objectiu de la operació era llibrerar espai, reduir l’impacte visual de les infraestructures i eliminar barreres arquitectòniques. En total, les obres suposaran una inversió de 400.000 euros. Durant el matí d’aquest dijous, van executar-se els desmuntatges dels quatre suports elèctrics, de setze metres d’alçada cadascun, més de dos quilòmetres de cablejat aeri, que passava per sobre les cases, 56 aïlladors i un interruptor-seccionador. Les obres, que van plantejar-se el passat mes de setem-
Entre aquests hi ha el camí de Bonastre a Albinyana, el projecte de condicionament del qual es preveu aprovar inicialment al ple d’aquesta
setmana, amb un pressupost estimat d’1,1 milions. A més, en els pròxims dies s’iniciarà la licitació per redactar els projectes d’adequació dels ca-
mins de Roda de Berà a Sant Vicenç de Calders, de Santa Oliva a Bellvei i de la Bisbal del Penedès a Santa Oliva per Idiada. Paral·lelament, també es
L’adequació de camins municipals suma més de 7 MEUR d’inversió
treballa en les actuacions als camins de l’Hostal a Llorenç del Penedès i de Llorenç del Penedès a l’Arboç.
Altres actuacions
D’altra banda, la institució treballa en la redacció de dos projectes inclosos al Pla Quadriennal de Carreteres 20242027: el condicionament de la TP-2442 a Sant Jaume dels Domenys, amb una inversió prevista d’1,5 milions d’euros, i el de la TV-2401 al Montmell, amb un pressupost d’1,7 milions. Totes dues actuacions està previst que s’iniciïn l’any 2028. A aquests projectes s’hi suma la nova variant de la Torregassa, a Sant Jaume dels Domenys, que es preveu que comenci a executar-se aquest mateix any. El ple del febrer ja va aprovar definitivament el projecte de la variant, que eliminarà el trànsit de pas del centre del nucli urbà i millorarà la seguretat viària al tram urbà local. Finalment, també s’està redactant el projecte d’un itinerari segur per a ciclistes i vianants paral·lel a la TV-2122, entre Sant Jaume dels Domenys i Lleger, amb un pressupost de 300.000 euros, així com el d’una rotonda urbana a la T-240 a la Bisbal del Penedès, dues actuacions previstes per a l’any vinent.
bre, tenen previst acabar «el mes aviat possible», tenint en compte treballs d’asfaltatge.
En aquesta segona fase també s’han reforçat tecnològicament tres línies elèctriques
subterrànies a 25 kV amb 5,2 quilòmetres de nou cablejat que connectaran amb 120
centres transformadors. Els treballs donaran de baixa antigues línies.
Perafort i Puigdelfí l L’alcalde va criticar els fets que van impulsar la moció de censura amb un discurs de cinc minuts
Adam Díaz Garriga
Joan Martí Pla i Pla va viure aquest dijous el seu últim ple ordinari com a alcalde de Perafort. La sessió, marcada per la tensió creixent de cara a la moció de censura que s’aprovarà el pròxim dilluns dia 30 de març contra el batlle, va culminar amb un parlament de comiat de poc més de cinc minuts carregat de crítiques contra l’oposició. Concretament, les «consideracions» inicials van centrar-se en la regidora d’Ensenyament i alcaldessa de Puigdelfí, Elisabet Albujar, qui passarà a ser noadscrita per impulsar la mo-
ció de censura liderada per ERC-AM i la Federació d’Independents de Catalunya (FIC). «Aquesta regidora no només traeix a l’equip de govern, sinó a Perafort i Puigdelfí», indicava Martí Pla per començar la intervenció.
Tot seguit, l’alcalde demanava l’acta de regidora a Albujar, assenyalant que hauria de renunciar «si li queda un mínim de dignitat». Una reclamació que, durant la setmana passada, el mateix batlle va afirmar que «no preveia fer», tot i que tampoc ho va descartar. Martí Pla va fer incís en el lideratge d’ERC-AM sobre la
moció, concretament, amb el republicà Jordi Cacho com a pròxim candidat a l’alcaldia de Perafort. «És indigne com volen arribar al govern», criticava Martí Pla, afegint que «durant 26 anys i deu mesos he tingut l’honor de ser l’alcalde d’aquest municipi, un fet el seu grup no podrà dir mai».
Transfuguisme L’abandonament d’Elisabet Albujar de l’equip de govern, que no va esmentar-se en l’anunci de la moció de censura comunicada pels republicans ara fa dues setmanes, va ser recordat per Martí Pla
Música l El Festival Internacional de Música de Cambrils ha estat distingit amb el reconeixement a la indústria en el marc dels Premis Enderrock-440 de Clàssica i Jazz, coincidint amb els seus cinquanta anys de trajectòria. El guardó es va lliurar abans-d’ahir dimecres durant la tercera edició de la gala, celebrada per primera
vegada a l’Auditori de Girona. A l’acte hi van assistir l’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, el regidor de Cultura, Carlos Caballero, i la cap de l’àrea de Cultura, Gemma Massagué. Klein va agrair el reconeixement, va posar en valor la trajectòria del festival i va destacar la seva aposta pel jazz i la música clàssica. També va recordar els orígens del festi-
val de la mà del seu fundador, Àngel Recasens, i va anunciar que la pròxima edició suposarà el retorn al Parc Samà. En la gala es van lliurar tretze guardons. El Premi 440 d’Honor va ser per al tenor Josep Carreras i el Premi a la Trajectòria per al pianista Ignasi Terraza, que enguany actuarà al festival cambrilenc. Redacció
Indústria l L’empresa Essity ha invertit 20 milions d’euros en l’ampliació de la seva planta de Puigpelat, a l’Alt Camp, amb una nova línia de producció de protectors íntims femenins de la marca Deliplus, que es distribuiran arreu de l’Estat a través de Mercadona. La línia permet fabricar 1.800 unitats per minut i incorpora maquinària especialitzada,
ampliació d’instal·lacions i tecnologies avançades com sistemes de visió artificial. La posada en marxa suposa la creació de 25 llocs de treball, principalment enginyers i operaris. Segons l’empresa, l’elecció de Puigpelat davant d’altres plantes del grup respon a la seva capacitat de creixement, la proximitat a clients estratègics i el seu paper en l’optimització de la
L’alcalde enfrontarà una moció de censura el pròxim dilluns dia 30
durant el seu discurs: «Li fan un trist servei al seu partit, que va lluitar perquè a Ca-
talunya hi hagués un pacte antitransfuguisme», destacava el batlle. En aquest sentit, condemnava durament els fets argumentant que «quan a Catalunya es trobin amb una situació en què hi hagi un cas de transfuguisme que els tregui el poder, hauran de tancar la boca».
L’alcalde va tancar el ple ordinari recordant els equips municipals que han passat pel consistori en les últimes gairebé tres dècades, així com treballadors municipals. Ara, Joan Martí Pla enfrontarà el pròxim dilluns la moció de censura en una sessió que tornarà a marcar la tensió.
xarxa productiva europea. L’ampliació respon al creixement sostingut del mercat, d’entre el 3% i el 6% anual, i reforça Tarragona com a referent industrial. Se suma a la línia de compreses per a la incontinència Tena activada el juliol de 2024, dins l’estratègia productiva clau de la companyia, amb una aposta clara per la innovació tecnològica i l’eficiència industrial. ACN
Futbol l Els andalusos no perden un partit des del febrer i ja són a cinc punts de distància del descens
Arnau Montreal Quesada
En la recta final de la lliga cada partit és una final. El d’aquest dissabte és encara més per al Nàstic de Tarragona, és una finalíssima. Després de la dura derrota contra l’Algeciras, els grana tornen al Nou Estadi en posicions de descens per assolir tres punts clau en la lluita per a la permanència.
Fa unes setmanes, el partit estava marcat en vermell en el calendari per les dues bandes, però el Juventud Torremolinos s’ha guanyat el dret de la tranquil·litat. Els andalusos estan completant una segona volta de números de play-off. Aquest 2026 el van començar guanyant al Nàstic en el seu estadi i, des de llavors, només han perdut dos partits, l’últim al mes de febrer al camp de l’Algeciras.
El Juventud Torremolinos només ha perdut dos partits aquest 2026
D’aquesta manera, l’equip entrenat per Antonio Calde-
Pito Camacho i Alejandro Camacho són els homes més perillosos del rival
rón ha sortit de les posicions de descens i tenen un coixí de cinc punts respecte al Nàstic,
Futbol l El Nàstic celebra dissabte una nova edició de la jornada solidària contra el Juventud Torremolinos. L'entitat manté el compromís social amb el territori donant visibilitat i suport a les associacions del territori. D'aquesta manera, tota la recaptació de les entrades venudes mitjançant els codis de les associacions es destinarà a les respec-
tives causes solidàries. Les entitats són AFANOC, AACIC, Aspercamp Asperger-Tea, Associació contra el càncer a Tarragona, Associació contra el càncer de pàncrees, Associació de familiars de persones amb Alzheimer, Associació Quilòmetre Zero, Salut Mental Dr. Tosquelles, Associació joventut i vida, Càritas Diocesana, Creu Roja, Dentistas Sin
Fronteras, Down Tarragona, FAVT, Fundació Casa Sant Josep, Fundació Esclerosi Múltiple, Fundació Eveho, Fundació Mossèn Frederic Bara, Fundació Pas a Pas, Fundació Villablanca, Mans Unides, Mare Terra, Protectora d’Animals i Plantes de Tarragona, Servei Primera Acollida i Atenció Integral Rigel i Todos en azul. Redacció
equip que marca el descens a Segona RFEF.
Potser el Juventud de Torremolinos no té de les millors plantilles de la categoria pel que fa a qualitat, però sí que és un equip que ha demostrat ofici i competitivitat en tot moment. Malgrat viure en el fang del descens gran part
L’àrbitre
Francisco Crespo Puente xiularà el partit
L’encarregat de dirigir el partit de dissabte entre Nàstic i Juventud Torremolinos és Francisco Crespo Puente. El coŀlegiat de Cantàbria xiularà per primera vegada al conjunt tarragoní aquesta temporada. De fet, la temporada passada va fer el seu debut a Primera RFEF i tampoc va dirigir els grana. Enguany ha xiulat 10 partits, tots del grup 1. El darrer va ser un Lugo 0 Real Madrid Castilla 4.
de la temporada, els de Calderón han aconseguit sortir lluitant de tu a tu contra tots els equips. De fet, van ser els primers en marcar a la Nova Creu Alta, assolint un empat a dos gols i una victòria per 2-3 contra l’Europa.
El perill principal del Juventud Torremolinos és l’associació Camacho-Camacho. El veterà davanter Pito Camacho és el pitxitxi de l’equip amb 8 dianes i, als seus 36 anys, con-
tinua demostrant que té ofici i encert en els moments clau de la temporada. De fet, cinc dels 8 gols han arribat a la segona volta.
L’acompanya l’extrem Alejandro Camacho, que amb 6 gols i tres assistències completa el trident amb Ibán Ribeiro, que també acumula sis gols i quatre assistències.
El Nàstic de Tarragona va patir de valent a la parella de Camachos. Un amb una assistència i, l’altre, marcant el 2-0 de la sentència. Aquell duel, tot i gris, no va ser tant com el de la darrera setmana contra l’Algeciras, perquè l’equip va tenir ocasions per treure punts. Amb tot, va ser la primera derrota de l’any, la segona seguida després del duel d’Antequera i l’inici d’una caiguda als inferns que dura fins ara.
L’objectiu del Nàstic no és un altre que un canvi de tendència, tant pels grana com pels andalusos, però per aconseguir-ho necessita assolir una versió similar a la mostrada contra el Sabadell. De fet, Alfaro va destacar en l’entrevista a Diari Més que necessita que el seu equip tingui ànima i transmeti. Això sí, en aquest punt de la temporada, les bones sensacions valen de ben poc, el que toca és sumar de tres en tres.
Transistor
El Nàstic de Tarragona estarà pendent també als seus rivals directes. Els grana estan en descens i només sortiran puntuant. El Tarazona, igualat a 34 punts, rep a l’Eldense mentre que el Real Murcia visita el Sevilla Atlético, el cuer de la categoria.
Els representants de les diferents entitats
Reus Deportiu . Nil Viña (P), Joan Salvat, Maxi Oruste, Marc Julià i Martí Casas. També van jugar Pol Martínez, Diego Rojas, Carles Casas i Guillem Jansà. Porto. Xavi Malian (P), Josñe Soares, Carlo Di Benedetto, Helder Nunes i Gonçalo Alves. també van jugar Telmo Sousa, Edu Lamas, Tomas Mena i Pol Manrubia. Gols. 0-1, Di Benedetto, (35’) i 0-2, Nunes (40’). Àrbitres Filippo Fronte i Marco Rondina. Incidències Partit de la jornada 9 de la WSE Champions League disputat al Palau d’Esports de Reus.
Hoquei l Els reusencs van anar de menys a més, però van errar en la bola aturada
Arnau Montreal Quesada
Al Reus Deportiu li torna a sortir creu. El conjunt de Jordi Garcia va anar de menys a més contra el Porto, però els reusencs van perdonar un penal que el Porto va castigar trencant el partit al segon temps amb dos gols que van glaçar el pavelló.
Els reusencs van encetar el
duel amb ganes de mossegar el Porto. Marc Julià va ser l’encarregat de les primeres arribades amb un tir llunyà que va marxar fora per poc. L’efecte sorpresa es va continuar amb una nova transició. Joan Salvat va deixar a bola enrere a Maxi Oruste, però l’argentí no la va poder enviar entre els tres pals.
Després d’una sacsejada
en els primers cinc minuts, el Porto va reaccionar. El talent portuguès va agafar velocitat i va posar a prova a Nil Viña amb una bateria d’ocasions. Algunes les va aturar el porter roig-i-negre, un parell es van estavellar amb el pal i altres van sortir fora per poc. Això sí,
El duel organitzat pel Consolat del Marroc a la ciutat en el marc del Dia de la Dona
va apuntar la cònsol general del Regne del Marroc a Tarragona Ikram Chahine. «És un partit d’entrellaçar cultures, un partit de l’amistat. Ara, una vegada acabat el ramadà podem posar-hi una data per jugar un partit important», va apuntar.
El partit serà obert a tothom i començarà també abans que la pilota rodi sobre la gespa del Nou Estadi. A les instal·lacions grana hi haurà diferents estands per mostrar tradicions marroquines amb productes locals.
el Reus aguantava. Els reusencs tenien més dificultats en atac. Cada vegada que organitzaven un intent es trobaven un Porto ben ordenat al darrere. L’única via eren els xuts llunyans i Marc Julià va ser el més valent per intentar-ho. El duel es va animar en
el tram final, però el marcador es va quedar a zero. A la represa el Reus va començar amb valentia. Guillem Jansà va ser qui va a posar a prova a Malian amb un tir potent que el porter es va treure de sobre. Posteriorment, Casas en va tenir una de similar.
Els portuguesos van solucionar el partit amb dos gols al segon temps
Els de Jordi Garcia es notaven superiors i van aprofitar els bons minuts per generar ocasions i més amb la superioritat que va donar una blava del Porto.
La insistència del Reus va tenir premi amb un penal forçat de Martí Casas. Amb tot, la bola aturada es va convertir en un malson. Salvat va errar el penal i, en la posterior jugada, el Porto va aprofitar la transició per marcar el 0-1.
El Reus va tenir ocasions per merèixer més, però la potència portuguesa va acabar per trencar el partit. A la sortida d’un temps mort, Nunes va marcar el 0-2 amb una mica de fortuna en un tir creuat que va rebotar en Viña i va entrar a la porteria.
Quedava minuts per buscar quelcom més, però el marcador es va mantenir per segellar la derrota final. El partit el va acabar d’embrutar el Porto iniciant una baralla quan es va acabar el partit.
El Reus FC Reddis vol reconciliar-se amb el seu estadi amb un triomf
Futbol l Els roig-i-negres no guanyen de local des del 8 de febrer
Futbol l El partit serà dilluns a les 18 h i enfrontarà els dos equips femenins
Arnau Montreal Quesada
El Nàstic i el Consolat General del Regne del Marroc a Taragona han impulsat un partit amistós per unir cultures en el marc del Dia Internacional de la Dona. El pròxim dilluns 30 de març a les 18 h, el
Nàstic femení jugarà un duel amistós i gratuït contra l’AS FAR Rabat, un dels equips més destacats del panorama africà.
«El futbol és el vector de cohesió social per excel·lència i el futbol femení està en auge»,
El partit també servirà per homenatjar el talent i la capacitat de les dones al món de l’esport; destacant a Nezha Bidouane, presidenta de la Federació Real de l’Esport per a tot Marroc; Aicha El Gourgi, diputada al Parlament de Marroc i Conxita Esteve, Directiva de la Real Federació Espanyola de Futbol, entre d’altres. El duel serà gratuït i obert a tothom.
Arnau Montreal Quesada El Reus FC Reddis torna aquest diumenge a les 18 hores a l’Estadi Municipal amb ganes de reconciliar-se amb els seus. Els de Marc Carrasco arriben al duel després de dos partits consecutius com a visitants, dues victòries èpiques que han tornat a propulsar l’equip a nivell de confiança i també a la classificació. Ara, tenen la intenció d’allargar aquesta festa amb l’afició en un estadi en el qual no guanyen des del duel contra el Porreres al febrer. En el darrer mes els reusencs han jugat més fora que a casa, però l’empat contra el Valencia Mestalla i la derrota contra l’Alcoyano van deixar un gust amarg a l’afició, futbolistes i cos tècnic. Els de Carrasco s’han posat per feina per trobar la solució i estan centrats en guanyar el primer dels darrers tres partits de lliga a l’estadi.
Els reusencs arriben de sumar dos triomfs consecutius fora de casa Ricardo Vaz durant el duel contra l’Alcoyano. Gerard Martí
Els roig-i-negres es trobaran a un Atlètic Lleida més que necessitat. Fa més d’un mes i mig que els lleidatans
no saben el que és guanyar i, ara mateix, es troben a deu punts de la salvació. Per als reusencs la clau està en fixar-se en un mateix i replicar les bones sensacions viscudes els anteriors dos partits. En la recta final de lliga cada partit és una final i els reusencs volen guanyar aquesta de la millor manera.
Poliesportiu l Tarragona comença el compte enrere per rebre el Tour de França. La ciutat ho va fer amb una bona festa a la plaça de la Font. Des de la tarda que va haver-hi moviment als carrers de la ciutat. La Xaranga Tocabemolls va farcir l'ambient de música des de la plaça Imperial Tàrraco fins a arribar a
Bàsquet l El Casademont Zaragoza i el València van ser els primers guanyadors
Arnau Montreal Quesada
El Palau d’Esports Catalunya de l’Anella Mediterrània va començar a vibrar ahir amb la Copa de la Reina. La cita esportiva va atraure els primers aficionats d’arreu del territori en una primera jornada de preparació i bàsquet. Amb la fanzone ja muntada a l’Anella des del matí, Tarragona esperava l’inici de la competició de bàsquet femení predilecta. Tarragona va tenir al seu abast el bàsquet de primer nivell a partir de les 18 h. Llavors, el Casademont Zaragoza i l’IDK Euskotren van jugar el partit inaugural que també servia per estrenar les noves graderies del Palau. No es va omplir l’equipament el primer dia, però sí que es va poder viure l’emoció d’una
primera jornada amb victòries del Zaragoza i el València, dos equips que es trobaran a les semifinals de dissabte. En format de final a vuit, Jairis i Leganés i Spar Girona i Perfumerías Avenida es juguen avui el pas a la següent semifinal. Totes dues es jugaran dissabte fins a arribar a la gran final de diumenge a les 18 h. Amb els abonaments esgotats i ganes de festa, la ciutat encara des d’ahir l’experiència Copa de la Reina, amb l’esperança de poder veure algun dia en el mateix pavelló un equip tarragoní participant en una competició d’aquesta importància.
En paral·lel i potser no tant en el centre de les càmeres, també va encetar la Minicopa de la Lliga Femenina. Durant el cap de setmana s’enfronta-
la plaça de la Font. Allà els curiosos que s van apropar tenien un espectacle de circ de la companya Circ Vermut. L’acte oficial va donar el tret de sortida conduït pel presentador Roberto Vara. Primer, els homenatges al Club Ciclista Campclar presidit per Diego Boss i també pel Club Ciclista Tar-
Imatge del duel inaugural d’ahir entre Zaragoza i Euskotren. RFEB
La festa també es va viure a la ‘fanzone’ instal·lada fora del Palau d’Esports
ran 16 equips entre els pavellons de Campclar, Serrallo, Sant Pere i Sant Pau i Riuclar per omplir de més bàsquet a una ciutat que vol veure rugir de nou el Palau amb una competició.
ragona, amb Josep Maria Gornals com a representant. Després d’unes breus paraules de l’alcalde Rubén Viñuales, els diferents representants van prémer el botó de compte enrere per desfermar una petita festa, un petit tast abans d’un esdeveniment que quedarà per al record. AMQ/Gerard Martí
Imatge del darrer derbi
a
El CBT i el CB Valls s’enfronten demà en un duel d’intensitat centrat en el joc interior
Bàsquet l Demà a les 18 hores el pavelló Joana Ballart tornarà a vibrar amb un derbi de bàsquet intens entre CB Valls i CB Tarragona. El duel serà tot un xoc d'estils i amb un repte a superar per al conjunt vallenc. El CBT arriba a l'encontre amb la millor defensa de la categoria i també el millor joc interior. Marc Buscail i David Loras són
una parella letal en les dues cistelles. Els de Miki Larraz hauran de tenir clara una estratègia per superar aquest mur per poder disputar el partit i més quan no disposen d'un jugador interior que els pugui plantar cara. Per la banda vallenca, Adrià Trouvé i Arnau Rosa són els artillers que hauran d'obrir camí a l'atac local. AMQ
Agències
Donald Trump va tornar a ampliar ahir dijous l’ultimàtum a l’Iran i el va allargar fins al 6 d’abril a les vuit del vespre, hora de Washington. El president nord-americà va comunicar a través de Truth
Social que ajornava deu dies més la seva amenaça d’atacar infraestructures del país si Teheran no obre abans l’estret d’Ormuz, i ho va presentar com una decisió presa «a petició del govern iranià». Tot i això, el règim continua negant qualsevol mena de diàleg amb els Estats Units. Malgrat aquesta negativa, Trump va assegurar que les converses «van molt bé» i la Casa Blanca manté el relat que l’Iran «està suplicant un acord». El nou ajornament arriba en paral·lel al reforç militar dels Estats Units a la regió, on el Pentàgon ja ha mobilitzat uns 7.000 soldats addicionals, incloses dues unitats de marines i la 82a divisió Aerotransportada.
negociacions «van molt bé», però Teheran ho desmenteix
Els Estats Units reforcen la seva presència amb 7.000 soldats més a la regió
Aquesta nova pròrroga arriba enmig d’un escenari de màxima tensió i recorda els mesos previs als primers atacs, quan Washington va combinar missatges contradictoris amb el desplegament progressiu de tropes i material militar. Mentrestant, l’Iran
Societat l La indemnització superarà la dels comiats improcedents International Paper tanca les portes a Valls i Montblanc i acomiadarà 167 persones
ACN / Redacció
Direcció i comitè de DS
Smith — International Paper han arribat a un acord per tancar les plantes de Valls i Montblanc el 31 de març. El tancament suposa l’acomiadament de les 167 persones que conformen la plantilla. En declaracions a l’ACN, Albert Queral, portaveu del comitè d’empresa de Valls, s’ha mostrat decebut per no haver aconseguit que les plantes continuessin obertes després de l’oferta rebutjada de compra de CL Grup Industrial (Cristian Lay), tot i que ha explicat que s’ha aconse-
guit una indemnització per a la plantilla “que supera una mica la de l’acomiadament improcedent”. L’acord s’ha pactat després d’una reunió maratoniana “molt dura” que va començar ahir a les deu del matí i que ha acabat a les cinc d’aquesta matinada. Queral ha lamentat que aquest acord no ha permès aconseguir un pla social que respongui a les necessitats d’una plantilla “molt diversa” amb persones joves i d’altres amb molta antiguitat. El pla que s’ha aconseguit és “molt pobre, per no dir nul», ha assegurat el representant.
manté la desconfiança envers els Estats Units i rebutja públicament les propostes que li arriben per canals diplomàtics com el pakistanès, tot i que des de Washington s’insisteix que hi ha vies de negociació obertes. En aquest context, el bloqueig de l’estret d’Ormuz continua pressionant els mercats energètics,
mentre la Casa Blanca defensa que qualsevol acord haurà de garantir que Teheran no arribi a tenir armament nuclear. El vicepresident JD Vance ha admès converses, però ha reiterat que totes les opcions es plantegen amb aquest objectiu. Ahir, Pete Hegseth també va reivindicar la «diplomàcia de les bombes».
Sindicats educatius amenacen amb noves vagues després d’una nova reunió sense acord
Laboral l Les organitzacions de docents insisteixen a renegociar les condicions laborals
Agències
La reunió entre els sindicats educatius convocants de la vaga i el Govern va acabar ahir dijous, sense acord i amb l’amenaça de noves vagues durant el tercer trimestre. USTEC, Professors de Secundària, CGT i Intersindical van reclamar a l’executiu que reobri la negociació per millorar les condicions salarials i laborals dels docents, ja que consideren insuficient el pacte tancat amb CCOO i UGT. Els representants sindicals van advertir que, si no hi ha aquest compromís, convo-
Sánchez eleva Carlos Cuerpo a vicepresident primer i en reforça el paper econòmic
Política l Arcadi España substitueix María Jesús Montero a la cartera d’Hisenda
Agències
Pedro Sánchez va anunciar ahir dijous canvis al govern espanyol amb el nomenament d’Arcadi España com a nou ministre d’Hisenda en substitució de María Jesús Montero i l’ascens de Carlos Cuerpo a vicepresident primer. Amb aquest relleu, el president reforça els perfils negociadors en el tram final de la legislatura i dona més pes a la política econòmica de l’executiu. España, fins ara secretari de Política Territorial, és un gran coneixedor de
l’administració i ha estat peça clau en les negociacions amb ERC. Haurà d’afrontar carpetes com els pressupostos, el finançament autonòmic i la cessió del 100% de l’IRPF a la Generalitat. Cuerpo manté Economia i guanya pes en la coordinació de les grans polítiques econòmiques del govern. Tots dos juraran el càrrec aquest divendres davant el rei. Sánchez també va reivindicar la figura de Montero i va destacar el paper de Cuerpo en la gestió dels fons europeus i en les relacions amb Brussel·les.
caran noves mobilitzacions després de Setmana Santa. Per la seva banda, el secretari de Millora Educativa, Ignasi Giménez, va defensar l’acord vigent i va assegurar que el Govern està «concentrat» a aplicar-lo. També va instar els sindicats a tornar a la mesa sectorial per poder continuar avançant en mesures com la baixada de ràtios, la millora salarial, el desplegament de l’escola inclusiva i la reducció de la burocràcia. Els sindicats educatius sostenen que la trobada només es va produir gràcies a les protestes de la setmana passada.
La Noelia posa fi al procés judicial
Societat l La Noelia, de 25 anys, va rebre ahir dijous l’eutanàsia després d’un any i mig de litigi judicial, mentre Advocats Cristians va convocar una protesta al mateix lloc i hora de la mort assistida davant de l’hospital. Agències/Xarxes
k Carta dominical k
Les afirmacions del Nou Testament segons les quals Jesús va «ressuscitar d’entre els morts», pressuposen que «va sojornar entre els morts», és a dir, que Jesús va morir realment. Aquest és el primer sentit de l’article de fe «davallà als inferns», incorporat al Credo en el segle IV. Indica simplement que Jesús, prèviament a la seva resurrecció, «va sojornar entre els morts» (cf. He 13,20). Jesús, per tant, va conèixer la mort com tots els homes, es va reunir amb ells en el lloc dels morts, en el silenci de la mort. És el silenci del Dissabte Sant.
L’Antic Testament fa servir la paraula sheol per a parlar de la terra dels morts, considerada com un lloc sense retorn, de solitud, d’absència de Déu. La mort és l’autèntica soledat, la soledat en la qual ja no hi pot penetrar cap companyia, cap amor: és l’infern. La frase «davallà als inferns» indica, per tant, que Crist passà la porta de la nostra última soledat: la mort. En la seva passió, Crist entrà a l’abisme del nostre abandonament. Com afirma el filòsof Joan Carles Mèlich, la fe més radical és la que sorgeix en l’absència de Déu, i el Dissabte Sant és el dia que expressa aquesta absència, aquest silenci, un silenci ja preludiat en la mateixa passió: recordem el silenci de Jesús davant Pilat o davant Herodes; un silenci esdevingut crucial en algunes de les grans recreacions literàries de la figura de Jesús. Potser la més estremidora és la que llegim en el llibre Els germans Karamàzov, de Dostoievski.
Dissabte Sant fa referència a la qüestió de si es pot viure en aquest silenci sense caure en la desesperació, si es pot existir en el dubte de Déu. Déu és mort o viu? I, si és viu, on el podem trobar? I si al final no hi hagués res? I si no hi hagués més que silenci i mort?
Dissabte Sant fa referència a la qüestió de si es pot viure en aquest silenci sense caure en la desesperació, si es pot existir en el dubte de Déu. Déu és mort o viu?
És bo que visquem aquesta experiència ètica del Dissabte Sant, perquè no hi ha existència sense dubtes, no hi ha experiència de fe sense incerteses, sense misteris que en aquest món mai no acabarem de resoldre. Dissabte Sant és esperar contra tota esperança, és l’anhel de l’aparentment impossible, perquè, malgrat tot, l’espera és el lloc que dona sentit a la nostra existència.
D’aquí que l’article de fe «davallà als inferns», afirmi també (CEC 632) que Jesús «hi baixà com a Salvador, proclamant la Bona Nova als esperits que s’hi trobaven retinguts» (cf. 1Pe 3,18-19). En aquest punt, és bo de recordar allò que escriu Joseph Ratzinger (Introducció al cristianisme): «Allà on ja no podem escoltar cap veu, hi és ell. L’infern queda així superat, millor dit, ja no existeix la mort que era abans l’infern. L’infern i la mort ja no són el mateix que abans, perquè la vida es troba enmig de la mort, perquè l’amor habita enmig d’ella. L’infern, o com diu la Bíblia, la segona mort (cf. Ap 20,14) és ara el voluntari tancar-se en si mateix. La mort ja no porta a la soledat, les portes del sheol es troben obertes.» Es posa de manifest una vegada més que la mort de Crist implica la mort de la mort i la victòria pasqual de la vida. La seva mort salvífica trenca el silenci etern, penetra i transforma tots els sofriments i sacrificis de la història. Aquesta és la nostra única esperança.
k Editorial k
Aquest dijous Tarragona ha estat escenari d’una doble notícia que, més enllà del seu contingut concret, comparteix un mateix fil conductor: el desbloqueig, tardà però necessari, de projectes llargament ajornats. D’una banda, l’inici de les obres del Fòrum de la Justícia; de l’altra, l’arrencada dels tràmits per a un nou accés directe a l’estació de l’AVE del Camp de Tarragona des de la carretera dels Pallaresos. Dos exemples paradigmàtics de com la planificació pública pot encallar-se durant anys —fins i tot dècades— abans de convertir-se en realitat. El Fòrum de la Justícia, anunciat fa
més de vint anys, simbolitza un deute històric amb la ciutat. La seva execució no només modernitzarà les infraestructures judicials, sinó que també posarà fi a la dispersió de serveis, millorant l’eficiència i la qualitat del servei públic. És, sens dubte, una bona notícia, però també un recordatori incòmode del temps perdut. En paral·lel, la futura connexió viària amb l’estació d’alta velocitat respon a una lògica elemental: facilitar l’accés a una infraestructura clau. Que aquesta solució hagi trigat quinze anys a activar-se evidencia una manca de priorització que costa d’entendre.
k Tribuna k
Si avui algú et proposés 50 milions d’euros amb una sola condició: que demà no et despertessis, la resposta seria immediata. No caldria consultar ningú, ni calcular impostos, ni negociar terminis. Diries que no. Sense matisos. Sense dubtes. Voldries obrir els ulls demà.
Aquesta reacció, tan instintiva, conté una veritat colossal que gairebé mai no mirem de cara. Si rebutjariem una fortuna a canvi de no despertar-nos, vol dir que el simple fet d’obrir els ulls té per a nosaltres un valor superior a qualsevol xifra imaginable. Tot i això, cada matí actuem com si fos un tràmit. El despertador sona i el dia comença amb presses. El cap s’omple d’obligacions abans que el cos hagi acabat de reaccionar. Mirem el mòbil, repassem pendents, anticipem problemes. Obrir els ulls no és un esdeveniment, és l’interval entre el son i la responsabilitat. Hem convertit el miracle quotidià en rutina administrativa.
No és desagraïment conscient. És costum. La ment humana està programada per normalitzar el que es repeteix. Allò que és constant deixa de sorprendre. L’aire només es nota quan falta. La salut només es valora quan es trenca. La vida, mentre persisteix, sembla garantida. Res no és més enganyós que aquesta sensació de garantia. Aquesta setmana, mentre esperava notícies a l’Hospital Sant Joan de Reus, aquesta idea va deixar de ser teòrica.
Pere Domingo Fornells Autor de ‘L’art de creure en un mateix’
de moments inspiradors. Hi ha dies grisos, cansament acumulat, preocupacions legítimes. Hi ha feines que pesen, relacions que es compliquen, decisions que es resisteixen. Precisament per això el plantejament és incòmode: si tot això també forma part del paquet, i tot i així no ho canviaríem per 50 milions, què estem oblidant cada matí?
perquè no admet respostes superficials: si avui fos l’últim dia que et despertes, què donaries per tenir exactament aquest matí? No un de millor. Aquest. Amb les seves obligacions, amb els seus petits malestars, amb la seva normalitat. La resposta no sol ser èpica. Sol ser silenciosa... i contundent.
La majoria de les coses que ens desgasten són comparativament petites davant del fet essencial que les fa possibles: ser vius per experimentar-les. Respirar. Pensar. Equivocar-nos. Tornar-ho a intentar. Fins i tot queixar-nos. Tot això desapareixeria si aquell “no” als 50 milions es convertís en realitat.
La majoria de les coses que ens desgasten són comparativament petites davant del fet essencial que les fa possibles: ser vius per experimentar-les
Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat
No es tracta de viure amb èxtasi permanent ni de forçar una gratitud teatral. La vida no és una successió
Potser hem confós valorar amb celebrar. Valorar no és estar eufòric. És ser conscient. És entendre que fins i tot un dia ordinari… amb la seva imperfecció, amb la seva monotonia,... és extraordinari perquè existeix. Obrir els ulls no garanteix felicitat, però garanteix possibilitat... i la possibilitat és el bé més radical que tenim. Pensem sovint en el que falta. En el que voldríem millorar, aconseguir o reparar. Projectem la plenitud cap a un futur més ordenat, més lliure, més resolt... però aquest futur només és concebible perquè avui som aquí. Sense aquest matí concret, amb les seves presses i les seves esquerdes, no hi hauria cap demà a perfeccionar. Hi ha una pregunta que descol·loca
Un dia, sense avís previ, el gest d’obrir els ulls deixarà de produir-se. No hi haurà negociació possible, ni ajornament, ni contraoferta. La vida no és fràgil perquè sigui dramàtica: és fràgil perquè és finita... i això és el que la fa valuosa. Quan convius amb una malaltia degenerativa, aquesta idea deixa de ser teòrica. Obrir els ulls no és una metàfora. És una constatació. No cal esperar una pèrdua per entendre-ho. Potser n’hi ha prou amb aturar-se uns segons demà al matí, abans que el dia ens arrossegui, i recordar que hem rebut una cosa que no vam comprar ni merèixer per contracte: una oportunitat més. Quant val obrir els ulls demà? Exactament el que no estaries disposat a acceptar per renunciar-hi.
Quan era petit, la Setmana Santa significava entrar en una església com la de Sant Llorenç, en el cor de la Part Alta de Tarragona, i escoltar les lectures de la Passió i la Resurrecció.
Amb els temps he descobert la Passió segons Sant Mateu de Johann Sebastian Bach, i m’ha quedat gravada la idea a la ment que cap situació de mort és definitiva.
Aquella música em parlava d’un dolor que no era només d’un altre temps. Em quedava amb la sensació que, després de tanta foscor, alguna cosa havia de canviar.
I de cop i volta em recordo, després de molts anys, la pregunta del Padre Bernardino de San Lucchese (un petit monestir de la província de Siena): «Serem capaços de posar les mans per fer rodar la pedra i deixar entrar l’aire nou del futur que ens mereixem?»
Però la resurrecció no és màgia: és el fruit d’una fidelitat que no es rendeix a les lògiques d’aquest món. I aquests dies, mentre ressonen les corals i les àries que acompanyen el camí de Jesús cap al Gòlgota, penso en el nostre territori. En el Camp de Tarragona.
En les infraestructures que ens volen imposar sense escoltar-nos. En un model energètic que, sota el rètol de ‘transició’, repeteix la lògica de sempre: decidir des de dalt, partir el territori, carregar els més febles amb el pes d’un futur que no han triat. Ens demanen que acceptem tecnologies del segle passat o models energètics com el de l’Aragó que ja han derivat en un desastre ambiental i judicial.
Necessitem equilibri per evitar els errors que altres han fet, sense criminalitzar-los, sinó aprendre’n per fer-ho millor, o almenys avançar i cometre’n de nous. No estem sols en aquesta reflexió.
La Conferència Episcopal Brasilera, en el seu manifest ‘Integral Ecology’, del Juliol del 2025, ens dona un missatge que es torna més actual que mai en aquesta Setmana Santa 2026: denuncia amb claredat la lògica de mort que s’amaga darrere l’anomenada transició energètica quan es fa sense justícia social.
«La transició energètica proposada en el marc del neoliberalisme –podem llegir entre les 32 pagines que composen el document– es basa i amplifica l’acumulació desigual de riquesa, creant mercats per a noves fonts d’energia. Per això, ha estat qualificada més aviat com una ‘transacció’ energètica que no pas una transició. Diversos sectors de la societat resisteixen justament aquestes noves empreses». Els bisbes ens recorden que no n’hi ha
Sebastiano Alba Consultor mediambiental
i BD de Limonium @smartmaking
prou amb canviar les fonts d’energia si es manté la lògica de l’extractivisme que tracta els territoris com a ‘zones de sacrifici’.
I afegeixen: «Defensem una transformació estructural que prioritzi la justícia socioambiental i respecti els drets dels pobles més afectats, no només una transició amb efectes superficials».
Aquí, al Camp de Tarragona, aquesta advertència ens toca de ple. Perquè la qüestió no és si volem descarbonitzar la indústria química que és urgent i necessari, sinó quin model de transició estem disposats a acceptar.
dústria 5.0. No aquella indústria del segle XX que extreu, contamina i es fonamenta en jerarquies rígides, sinó una indústria centrada en les persones, resilient, descarbonitzada i arrelada al territori. Una indústria que integri la intel·ligència humana amb la tecnologia, que tanqui cicles, que generi ocupació de qualitat i que, en lloc de ser imposada des de dalt, sigui co-dissenyada amb els agents del coneixement (ICIQ, URV, IPHES, ICAC, IISPV), els municipis, els treballadors, els experts i les comunitats locals.
Aquesta és la gran oportunitat que tenim al Camp de Tarragona: no acceptar infraestructures anacròniques que ens parteixen el paisatge, sinó esdevenir el laboratori europeu de la indústria 5.0.
Els bisbes ens recorden que no n’hi ha prou amb canviar les fonts d’energia si es manté la lògica de l’extractivisme que tracta els territoris com a ‘zones de sacrifici’
Un model que repeteix els errors de l’Aragó, que imposa infraestructures sense escoltar el territori, que carrega el paisatge de torres i catenàries del segle XIX? O un model que, com demanen, per exemple, també els bisbes i que posi al centre la participació, la justícia i una nova relació amb el territori?
Perquè aquí, al nostre territori, també hi ha una creu que no hem demanat. I també estem a l’espera d’una resurrecció: un model diferent, construït amb el territori i no malgrat ell.
En el nostre cas, aquesta resurrecció pot tenir un nom concret: la transformació del nostre sector químic cap a la in-
Aprofitant la importància i la força del nostre pol químic, el nostre Port, la nostra recerca, la nostra capacitat d’innovació, però posant al centre la governança, la participació i el respecte pel territori.
El manifest dels bisbes brasilers acaba amb una imatge que ressona amb la pregunta del Padre Bernardino: «Que aquest manifest sigui un crit d’esperança. No una esperança passiva de pura espera, sinó aquella que corre per les venes dels qui escriuen aquestes pàgines: plena de moviments profètics a favor d’un temps nou».
La pedra del sepulcre pot rodar. Però no ho farà sola: necessita les mans de qui creu que un altre món, un altre territori i una altra indústria són possibles. Des de la fe, podem dir: no és aquest el futur que volem per als nostres fills. I tenim el deure de treballar per un altre, amb la mateixa convicció dels qui van veure la pedra rodar i la tomba buida.
k El meu gat i jo k
Fa uns dies Mixeta, Boni, Bonic i un servidor vam tornar a veure l’esperpèntic espectacle d’un grapat de pastors protestants, encapçalat per Paula White-Cain, aquest cop amb vestit blanc, imposant les mans i transmetent energia positiva a Donald Trump en el despatx oval de la Casa Blanca a Washington. També vam tenir ocasió de veure una de les predicacions d’aquesta «pastora» on, d’una manera histèrica i amb la mirada carregada d’odi s’esgargamellava cridant: «Veig que Déu dóna la victòria i la glòria a Amèrica i diu: ataca, ataca, colpeja, colpeja, que no s’aixequin del terra, destrueix-los!». Al final de tan lamentable exhibició, Bonic, el gat més jovenet, va exclamar: «Molt edificant tot plegat per qui diu parlar en nom de Déu... i després direm dels ayatolàs!), «Com ja sabeu, Paula White-Can és la responsable de l’Oficina de la Fe dels Estats Units d’Amèrica -va intervenir Mixeta-. És una telepredicadora amb forta presència als mitjans de comunicació i que ha convertit la religió en un espectacle grotesc. A les seves intervencions, que normalment es fan en grans pavellons esportius, hi passen tota mena d’extravagàncies, fins i tot «miracles». Sovint actors simulen que han estat guarits de terribles malalties per la pregària d’aquesta «pastora», guia espiritual del president nord-americà i una de les impulsores d’un moviment anomenat el «domini de les set muntanyes» o «dominionisme», que sosté que els cristians han de prendre el control de set «muntanyes» o àrees de la vida: família, religió, educació, mitjans de comunicació, entreteniment, negocis i govern.»
Llavors va agafar la paraula Boni, la més ben informada de la colla: «No oblideu que Rafael Cruz, pare d’aquest moviment i pare també del senador republicà Ted Cruz, un exponent del pensament més reaccionari, va afirmar que Déu va inspirar els Pares fundadors per produir la Constitució nord-americana, i va declarar que els «valors bíblics» han fet d’Amèrica el país més gran de la terra. Va animar els pastors cristians a presentar-se a càrrecs públics a tots els nivells, i va demanar a tots els cristians que exerceixin la seva «sagrada responsabilitat» per votar els candidats que defensen els valors bíblics.»
D’una manera histèrica i amb la mirada carregada d’odi s’esgargamellava cridant: «Veig que Déu dóna la victòria i la glòria a Amèrica i diu: ataca, ataca, colpeja, colpeja, que no s’aixequin del terra, destrueix-los!»
«Bé, vaja!», vaig fer un servidor.
«Pel que fa al que Thomas Jefferson va anomenar famosament el «mur de separació entre Església i Estat» dels Estats Units- va intervenir Mixeta-, Cruz va afirmar en un sermó de 2016 que estava destinat a ser un «mur unidireccional» - impedint que el govern interferís en la religió, però permetent a l’Església exercir el domini sobre el govern.
«Perdoneu -vaig dir-, però m’he de preguntar si un «mur unidireccional» és realment un mur…»
«Irònicament -digué Mixeta-, per tot el que han dit sobre el que volien aquells fundadors, sembla que els dominionistes no han tingut en compte la saviesa de dos dels més destacats, Thomas Jefferson i James Madison. Madison va advertir que quan el govern prefereix una religió per sobre d’altres, la religió pateix. Per la seva banda, Jefferson va apel·lar a la història. Sempre que els funcionaris del govern «han assumit el domini sobre la fe dels altres, establint les seves pròpies opinions i maneres de pensar com l’única veritat i infal·lible», va escriure, han acabat creant «falses religions.» Però d’això, si us sembla, en parlarem un altre dia.
Necrològiques
Tarragona
Isabel Muro Lozano.
Ha mort als 85 anys. El seu funeral
serà avui a les 17 h a la Parròquia de Santa Maria, a la Móra.
Juan Antonio Cabello Pineda.
Ha mort als 97 anys. El seu funeral serà demà a les 9.30 h al Tanatori
Municipal de Tarragona.
Reus
Joan Pere Muntané Escoda.
Ha mort als 76 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.
Isidoro Galindo Fuentes.
Ha mort als 72 anys. El seu funeral serà dilluns a les 11 h al Tanatori.
Fernando Murgadas Alemany.
Ha mort als 96 anys. El seu funeral serà avui a les 18 h al Tanatori.
Innovació l ‘Connecta’t al teu poble’ és un miniprograma audiovisual comunitari
Redacció
L’Arc Serveis ha entregat el premi del V Concurs de Projectes Socials per a gent gran de la Universitat Rovira i Virgili en el marc de la XIX Jornada del Dia Mundial del Treball Social de la Facultat de Ciències Jurídiques. El projecte guanyador dotat amb 500 euros, ha estat Connecta’t al teu poble, de l’estudiant de segon curs del Grau en Treball Social Maria Vilaró Solé.
La proposta es basa en la creació d’un miniprograma audiovisual comunitari per millorar la connexió entre les
persones usuàries del servei d’ajuda a domicili i el seu entorn comunitari mitjançant la participació d’agents del territori. Entre els objectius hi ha millorar la qualitat de vida de les persones grans, facilitar informació accessible sobre activitats i recursos del municipi, fomentar la participació social i l’envelliment actiu, afavorir el sentiment de pertinença al poble, donar veu als usuaris del Servei d’Atenció Domiciliària i potenciar el treball en xarxa amb les entitats del municipi. La proposta s’implementarà com a prova pilot al maig
a Vendrell, adaptant-se a la realitat local i incorporant noves tecnologies. Aquesta experiència tindrà el seguiment del personal del Servei d’Assistència a Domicili i de la resta de professionals implicats en el projecte. El jurat ha estat format per la Dra. Maria Victòria Forns i
Fernández, coordinadora del Grau en Treball Social; la Dra. Claudia María Anleu Hernández, professora del Grau en Treball Social; Jerusalen Torra García, fundadora i gerent de L’Arc Serveis Assistencials, i Marta Monferrer González, treballadora social de L’Arc Serveis Assistencials. El con-
curs posa en relleu el valor de la col·laboració entre l’àmbit educatiu, les empreses i les entitats socials, generant un espai compartit d’innovació i compromís social i reforçant el paper de la universitat com a motor de transformació social connectat a les necessitats reals de la comunitat.
Avui felicita als que es diuen:
Alexandre, Rupert Lídia
21/03 al 19/04 ÀRIES
Posaràs en ús la teva capacitat natural de lluita per enfrontar-te a les persones que avui no seguiran les teves idees. Mantén-te ferm.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Diverses novetats sorpreses hi haurà avui en la teva part financera de guanys. Observa bé on inverteixes amb qui. Escolta els consells dels propers.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Mesura més els teus primers impulsos i recorda totes les teves responsabilitats abans d’actuar. La nit t’aportarà millors aspectes.
10:30 180 Graus
11:30 Fot-li (r)
12:00 L’Orsai
20/04 al 20/05
Els moments feliços et vindran donats pel sexe oposat. La relació amb els propers serà una mica tensa però al final te’n sortiràs.
23/08 al 22/09 VERGE
Estaràs més sensible que altres dies a les paraules actes dels altres. Et demanaran ajuda moltes persones que gratificaran tot el que facis.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Amb la parella o amb una amistat íntima podràs tenir avui la confiança suficient per sortir dels teus dubtes. No parlis tant en públic o hi perdràs.
21/05 al 20/06 BESSONS
Viuràs avui diversos canvis de plans el teu caràcter es mostrarà molt variable. Mantén-te amb una idea fixa o perdràs el control.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Aplica molta calma en totes les activitats que avui desenvolupis de cara al públic. Les inversions t’afavoriran en trauràs guanys. Sort en tot el món material.
20/01 al 18/02 AQUARI
La teva força de treball augmentarà així com el teu rendiment els beneficis. A la llar hi haurà equilibri en el social sorpreses molt felices.
21/06 al 22/07 CRANC
Bon moment perquè organitzis dictis els passos a seguir tant en la teva professió com en totes les teves activitats. La teva intuïció t’ajudarà.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Si et mostres detallista amb la parella o amb els socis i amics tindràs les portes obertes per a tot el que vulguis. En l’amor hi haurà intensitat.
19/02 al 20/03 PEIXOS
A la feina com en la teva vida privada hi haurà canvis importants que es desenvoluparan a mesura que assumeixis responsabilitats. Sort.
TARRAGONA:
Fullana Galofré, Jaume Apodaca, 22 Telèfon 977 232 516
Gonzalvez Candela, Nerea Local 8 edf. Parking de Riuclar Telèfon 977 549 209
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Conde Peidro, Lucia Escultor Rocamora, 1 Telèfon 977 757 301
SALOU:
Coret Herrera, Rosa Sinies, 3 Telèfon 977 380 788
AUXILIAR ENFERMERIA A DOMICILIO. Levantar-Acostar
Aseo en Cama-Ducha
Cambios de Pañal
Afeitar-Depilar
Corte de Uñas
Limpieza de Oídos
Arreglo del Cabello
Curas de la Piel
Tel: 609.623.748
REUS
SE OFRECEN SERVICIOS para cuidar personas mayores o limpieza Tel: 613.285.657
12:30 Connecta 10
Comarques
13:00 Aixeca pica
13:30 Fot-li (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Hospital de proximitat
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Aventurístic
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Aventurístic
18:30 Connecta 10
Comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies resum
20:30 Qüestió de fons
21:00 Notícies resum (r)
21:30 Qüestió de fons (r)
22:00 Notícies resum (r)
22:30 Qüestió de fons (r)
23:00 Notícies resum (r)
23:30 Qüestió de fons (r) CANAL REUS TV
10:00 Efecte mosaic
10.30 Notícies 12. Edició vespre. (r) 11.00 Saló de Plens
11.30 In situ
12.00 Com la nit el dia. On tour
12:30 Saló de Plens
13.00 In situ
13.30 Com la nit el dia. On tour
14:00 Notícies 12. Edició migdia 14:30 Notícies 12. Edició esports 15:00 In situ
15.30 Saló de Plens
16:00 Notícies 12 16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Aventurístic 18:30 Connecta 10Comarques. Resum
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre
20:30 Notícies 12. Edició esports 21:00 Eix27
21:15 Gaudeix la festa. L’arxiu
21:30 SPi+TV
22:00 Notícies 12. Edició vespre
22:30 Notícies 12. Edició esports 23.00 Eix27
23:15 Gaudeix la festa. L’arxiu 23:30 SPi+TV 00:00 Notícies 12. Edició vespre
HORITZONTALS: 1. Individu que treballa la pedra. Tocat pel caçador insensible. 2.Adobem la roba perquè sembli que pesa més. Buit. 3. Principis rudimentaris. Posar en funcionament quelcom. Central elèctrica. 4. El tercer home. Ocupo un seient. Nota. 5. Estances ideals per estar-s’hi. Esquivar. 6. Parlin amb Déu. Guarnirà les vores. 7. Extrem del nas. Diuen que habitava Mart. Esperit de l’aire i el bosc. 8. Pare del pare. Confrontat. Es repeteix en un futur. 9. El bessó del pare. Posen ordre. 10. Contracció. Plantació d’un fruit oliós. Després de l’abecé. 11. Emmirallada. Una au adorada pels egipcis. 12. Incisions. Solucionat. VERTICALS: 1. Mandrosa. El setè és de pel·lícula. 2. Igualar el rècord de l’adversari. Cop sense rebot. 3. Districte postal. Deixin les ungles polides. L’arrel de la flor. 4. Condemnada. Lletra.Aguanta el cap. 5. Clarament insuficient. Xerres pels descosits. 6. Escalfen el cap de les pubilles tradicionals. Assassina. 7. Escassetat extrema. Que té l’os desviat cap endins. 8. Obre foc. Anciana soltera. Enmig del mes. 9. Buida els budells. Ponts de molt alta volada. 10. Estrany. Sovint són reclamats per molts que no acompleixen els deures. Sa i estalvi. 11. Menys de cent. Menú radiofònic. Collaborador de l’alcalde. 12. Protector de menors. Irremeiablemet catastròfic.
El temps 20º
VILA-SECA:
Domingo Roigé, Silvia
Avda Ramon Olçina, 40,42 Telèfon 977 376 521
CAMBRILS:
Suils Mochales, Lourdes
Moragas i Barret, 2 local 2 Telèfon 977 368 569
VALLS:
Seró Martí, Rosa Mª Castells, 55 Telèfon 977 608 842
EL VENDRELL:
Lopez Alfonso, Cristina Benvingut Socias, 60 Telèfon 977 660 333
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel Cel poc ennuvolat per núvols alts que creuaran el territori de nord a sud. Malgrat això, al vessant nord del Pirineu el cel estarà cobert o molt ennuvolat fins a mig matí, i mig o poc ennuvolat a partir de llavors. Independentment, fins a l’inici del matí i a partir de migdia hi haurà intervals de núvols baixos al sector central del litoral i del prelitoral, així com en altres punts del litoral sud a partir de mitja tarda.
Temperatura
La temperatura mínima serà lleugerament més baixa i la màxima semblant o lleugerament més alta a l’oest.
SE OFRECE SEÑORA para limpieza o cuidado persona mayor. Tel: 614.077.092
REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
PROFESSIONALS
PINTOR ECONÓMICO
Tel: 667.471.534
ALICATADOR, ENSOLADOR Tel: 623.246.480 AMISTAT
TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879
JÚLIA MASAJES SENSITIVOS. Reus. Tel: 634.777.389
MAYCA CATALANA. Libera tensiones, disfruta tu momento. Bienestar-placer. Tel: 692.780.087
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
JUAN. Masajes relajante-muscular. 645.412.113
CENAS PARA HACER AMISTAD. 50-65 años. Tel: 685.253.084
TAROT
LECTURA de TAROT. Limpiezas energéticas a personas, casas o negocios. Corto envidias y mal de ojo. Tel: 689.832.964
ALTRES
PESO SALUDABLE. ASESORAMIENTO NUTRICIONAL. HERBALIFE Tels: 977.228.016 –644.243.887
VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.
RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215 HOTEL, DOMICILIOS. Desconecta Y disfruta!!! Tel: 613.458.067
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
MASAJES REUS. Tel: 698.788.062
MASAJISTA CAROLINA. Particular. Tarragona. Tel: 603.254.131
Cinema Ja s’han obert les inscripcions per participar en la 3a edició del Festival Jove de Curtmetratges de Cunit, amb les categories d’Escoles de cinema i Independents
Enguany, FilmsCunit o, cosa que és el mateix, el Festival Jove de Curtmetratges de Cunit se celebrarà dissabte 27 de juny a la plaça Jaume Vidal de Cunit. Aquell dia es projectaran totes les obres seleccionades i es farà l’entrega de premis. A hores d’ara ja s’ha obert la convocatòria perquè totes les persones que hi vulguin participar formalitzin la seva inscripció. Aquest certamen, que té com a missió potenciar el cinema i la realització cinematogràfica entre el jovent, donant visibilitat a la creativitat, al talent i a la promoció de les seves obres, té dues categories. Una, per a obres de produccions d’escoles de cinema, i una altra per a curtmetratges de produccions independents. Hi poden participar totes les persones d’entre 15 i 35 anys en una única modalitat: curts de ficció. Cada autor només pot presentar una obra i en una única categoria. La temàtica dels treballs és lliure, la durada màxima és de 10 minuts, i poden estar fets en català, castellà o ambdós. Les produccions, però, han de ser catalanes i han d’haver estat produïdes després de l’1 de gener del 2020. Les bases adverteixen també que no s’acceptaran treballs realitzats amb IA. La data límit d’inscripció és el 31 de maig. Enguany el jurat estarà format per Carles Lázaro, realitzador audiovisual; Alejandro Matus, director de postproducció de l’estudi Moonlight de Barcelona; Octavio López, escriptor i crític de cinema; i Patricia Salbi, productora
participants i premiats de l’anterior edició.
i actriu. En aquesta edició, a més, s’ha incorporat a aquest tribunal una mirada jove. Es tracta d’Iván Loma, estudiant de cinema, guanyador del Primer premi en la primera edició de FilmsCunit amb el curtmetratge 1976, i menció especial en la segona edició amb l’obra SER
D’entre les obres que siguin seleccionades com a finalistes, es premiaran les tres millors de la secció Curtmetratge producció escola de cinema, i les tres millors de la secció Curtmetratge producció independent.
Aquesta setmana hem estat de festa. D’una banda, felicitem el Diari Més en el seu 22è aniversari, una efemèride que arriba en un moment especialment significatiu. El diari no només celebra més de dues dècades de trajectòria, sinó que ho fa consolidat com un dels principals referents informatius del Camp de Tarragona, gràcies a un model basat en la proximitat, la capil·laritat i el servei al territori. D’altra banda, la Universitat Rovira i Virgili ha tornat a demostrar la seva capacitat de mobilització amb una nova edició de la seva Festa Major, que ja s’ha consolidat com un dels esdeveniments universitaris més multitudinaris del Camp. Enguany, la cita, celebrada el 19 de març al Parc del Francolí, ha reunit prop de 8.000 persones. Per quart any consecutiu, la festa ha superat expectatives i ha marcat un nou rècord de participació. Les entrades es van esgotar dies abans de l’esdeveniment, fet que evidencia l’interès creixent per una iniciativa que ha sabut trobar el seu lloc dins el calendari universitari.
Un dels elements clau de l’èxit ha estat la capacitat d’integrar tota la comunitat universitària, la Festa Major s’ha convertit en “un gran espai de trobada”, reforçant els vincles i fomentant el sentiment de pertinença a la universitat. Més enllà de l’oci, l’esdeveniment també contribueix a dinamitzar la vida universitària fora de les aules i les oficines. Amb només quatre edicions, la Festa Major de la URV ja apunta a consolidarse com una tradició. L’ambient viscut aquest any confirmen que la universitat ha trobat una fórmula per reunir milers de joves -i no tan jovesen un mateix espai i celebrar, plegats, la vida universitària.
El nostre territori es construeix amb vincles, presències i amb projectes amb visió de futur. I potser és aquí on rau la clau: en avançar sense perdre el sentit de comunitat. Perquè, al capdavall, allò que perdura no és només el que fem, sinó també el que compartim.
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
les productores locals Mirasud Pro i SG Audiovisuals, així com d’OCINE El Vendrell i l’Estudi de postproducció Moonlight. El director del festival és Laureano Clavero. Cristina Serret Alonso
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
El més vist www.diarimes.com
FilmsCunit l’organitza la regidoria d’Educació i joventut de l’Ajuntament de Cunit i compta amb el suport de
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
Els treballs han de ser de producció catalana i de gènere de ficció Temàtica lliure
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]
Especials: Adrià Recasens
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Treballadors de Repsol es manifesten per rebutjar la nova estructura organitzativa Indústria Pas endavant per transformar la coberta del Palau de Congressos en una plaça pública Tarragona
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Dra. Mar Camacho
Professora de Tecnologia Educativa. Universitat Rovira i Virgili
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com]
Salvador Illa i Viñuales es reuneixen amb els veïns dels Blocs de Colors de Campclar Tarragona