Reus 9
El centre Redessa Tecno acull l’obra digital ‘Impuls i traçat’ de l’artista Anna Carreras
17
El Nàstic s’enfronta diumenge (16 h) a l’Antequera amb l’objectiu de guanyar en el dia del 140è aniversari de l’entitat
Opinió 21 Elisabet Romero. Un any de subdelegada: «Tarragona és una província amb un potencial constant de creixement»
Al voltant de 300 persones van participar en el Marketplace organitzat pels càmpings tarragonins per trobar personal per a la pròxima temporada
milions de pernoctacions durant el 2025
El ‘pes’ de la cultura: El Ministeri analitza si la Tabacalera podrà suportar l’equipament i el contingut de la Biblioteca Tarragona
Economia
Repsol i Messer Ibérica reben el vistiplau de l’Estat per connectar-se a la subestació del Francolí
l 12
El nou Museu d’Art i Història rep més de 3.000 visitants en trenta dies Reus
El fet d’haver estat tancat va provocar una caiguda del 12,5% dels visitants als museus de la ciutat el 2025 l 8
Educació
El centre BAU d’Arts i Disseny s’adscriu a la Universitat Rovira i Virgili
l 7
Turisme l S’ha registrat un increment del 118% en els mesos d’hivern respecte a les xifres del 2019
John Bugarin
Tarragona ha consolidat les xifres rècord assolides els últims dos anys, superant els 1,7 milions de pernoctacions durant el 2025. El balanç presentat ahir per la consellera de Turisme, Montse Adan, confirma el bon moment del sector i mostra una evolució cada vegada més estable, amb una activitat turística que es reparteix millor al llarg de tot l’any i que combina l’increment dels visitants nacionals amb un fort impuls del mercat internacional.
«Són molt bones dades», va afirmar la primera tinenta d’alcalde, qui va assegurar que
l’objectiu és aconseguir «un creixement sostenible basat en la desestacionalització i en un turista vinculat a la cultura, al patrimoni i al valor afegit que pot oferir la ciutat». Tot i això, va reconèixer que hi ha la «necessitat» de sumar més places hoteleres per poder respondre a aquest potencial augment.
Actualment, Tarragona disposa de 12.553 places d’allotjament, majoritàriament concentrades als càmpings (10.225 llits) i als hotels (2.328 llits). Aquesta capacitat ha fet possible arribar fins a les 1.730.219 pernoctacions totals al llarg de l’any passat, amb
Evolució de les pernoctacions en hotels i càmpings
un repartiment clar: el 70% es produeixen als càmpings i el 30% als hotels. L’evolució dels darrers deu anys mostren una recuperació sòlida després de la pandèmia.
Millor planificació
Aquesta consolidació, apuntava Joana Conesa, tècnica del Patronat Municipal de Turisme, permet «fer una planificació més acurada, evitar aglomeracions abans que es produeixin, consolidar les accions que ja funcionen, diversificar l’oferta i augmentar la despesa dels visitants». En aquest sentit, es va recordar que s’està implementant un
nou «quadre de comandament» per centralitzar dades sobre fluxos de visitants, tendències de cerca i altres indicadors; un sistema que ajudarà a prendre decisions més informades i estratègiques, i a tenir «una fotografia més real» sobre les estades es fan en altres tipus d’allotjaments, com apartaments turístics, segones residències o creuers.
Durant el 2025, més de 694.000 turistes van dormir a la ciutat. El 38% es va allotjar en hotels, on l’estada mitjana és de 2 nits; el 37% en càmpings, amb una estada mitjana de 4,7 dies; i el 25% restant en la resta d’allotjaments. Pel que fa
a la distribució mensual de les pernoctacions, es confirma de forma clara que la desestacionalització avança amb força. En comparació amb el 2019, els mesos d’hivern han registrat un creixement destacat, amb un augment del 118% en el conjunt de desembre, gener i febrer.
En sis mesos, s’ha passat de les 68.200 pernoctacions a les 149.464 en la temporada més baixa. L’estiu continua concentrant el volum més alt d’estades, però amb creixements més moderats, mentre que a la tardor hi ha hagut una evolució positiva, però menys intensa que a l’hivern.
El mercat estatal continua sent clau, però l’internacional assoleix un màxim històric
Turisme l Tarragona ha registrat un màxim històric del turisme internacional durant el 2025, amb més de 839.000 pernoctacions. Aquesta xifra suposa un 48% del total; mentre que la resta, el 52%, correspon al turisme estatal —el 29% d'aquest és català—. Per tant, Espanya continua encapçalant,
amb molt de marge, la classificació dels països d'origen dels visitants. El segueixen França, Alemanya i els Països Baixos, especialment presents als càmpings i fora de temporada alta. En l'àmbit hoteler, destaca l'augment del turisme procedent dels Estats Units i del Canadà, amb un perfil amb poder adquisitiu alt. J.B.
El recàrrec
municipal de la taxa no arribarà aquest estiu
L’Ajuntament de Tarragona té previst implementar el seu propi recàrrec municipal a la taxa turística, tot i que aquesta mesura no s’aplicarà encara aquest estiu vinent. La consellera de Turisme, Montse Adan, va assenyalar que qualsevol decisió sobre aquest suplement econòmic «s’haurà de prendre amb el màxim consens» i, per tant, el consistori parlarà amb el sector abans d’actuar. A més, va indicar que cal fer-ho amb antelació, ja que molts visitants ja han fet les seves reserves per a aquest 2026.
Països d’origen dels turistes
Societat l Els treballadors consideren que la proposta de tancament té «deficiències»
Un centenar de treballadors d’International Paper es van manifestar ahir al matí a la plaça Imperial Tarraco de Tarragona. El comitè d’empresa es va reunir amb la direcció de la companyia en un hotel que hi ha en aquest punt de la ciutat. Els sindicats insisteixen que la proposta de tancament de les plantes de Valls i Montblanc té «deficiències». El president del comitè d’empresa de Montblanc, Antonio Muriano, va explicar que no han avançat amb les negociacions. Dimarts passat van ini-
ciar una vaga indefinida i van demanar més «documentació» per justificar la clausura. Paral·lelament, el Ministeri d’Indústria es reunirà amb els directius de l’empresa per conèixer l’oferta de compravenda presentada per Cristian Lay. En el tercer dia de vaga indefinida, la plantilla d’International Paper es va mostrar «optimista» i va assegurar que «treballen per poder continuar treballant». Tot i això, les negociacions entre els sindicats i la direcció no avancen. Els sindicats afirmen que l’empresa té quatre propostes de compra de les plantes, però que els directius volen tancar les fàbriques igualment per «eliminar la competència i apujar els preus». La més destacada l’ha fet el grup empresarial Cristian Lay. De fet, el Ministeri d’Indústria va informar que es reunirà amb els propietaris d’International Paper per conèixer els detalls d’aquesta compravenda.
El Ministeri d’Indústria es reunirà amb els propietaris de l’empresa
Laboral l Prop de 300 aspirants van assistir ahir a la segona edició del Marketplace de Càmpings per trobar feina de cara a la temporada turística
El compte enrere per la Setmana Santa ja ha començat, però mentre uns esperen amb ànsia gaudir d’uns dies de vacances, altres anhelen tot el contrari. Prop de 300 persones van passar ahir per la Sala Green de la Tabacalera amb l’esperança de fer-se amb una de les 30 places que oferien els establiments participants en la segona edició del Marketplace de Càmpings de Tarragona. La iniciativa, de Tarragona Impulsa, es repetia enguany amb el mateix objectiu: connectar el sector amb futurs
treballadors de cara a la temporada turística. La jornada va arrencar a les 10 i es va allargar fins a les 13 hores, amb un flux de gent continu. Els candidats eren tan diversos com les posicions que s’oferien. «És una molt bona oportunitat per trobar perfils en diferents àmbits i cobrir aquelles places que encara tenim coixes abans de començar la temporada», assenyalava Carla Gómez, secretària de l’Associació de Càmpings de Tarragona Ciutat. «Busquem una mica de tot: restauració, manteniment, neteja, recepció, adminis-
tració... De moment ja hem conegut moltíssima gent amb moltes ganes de treballar», avançava a mig matí. De ganes, definitivament, no en faltaven. «Mai he treballat en un càmping, però tinc experiència en el manteniment i la neteja, i considero que soc molt bona», assegurava amb
Economia l CaixaBank va tancar el 2025 amb una cartera de crèdit a particulars, tant d’hipoteques com de finançament al consum, de 3.601,1 milions d’euros a Tarragona, una xifra que representa un increment del 7,5% en comparació amb l’exercici anterior, amb 250,1 milions més. En concret, la cartera de crèdit hipotecari
a la demarcació tarragonina va assolir gairebé 3.033,7 milions d’euros, import que representa un increment del 6,1% respecte l’any anterior. Per la seva banda, en crèdit al consum, la cartera va créixer durant l’exercici anterior un 14,9%, fins a situar-se en 567,4 milions d’euros. El director territorial de CaixaBank a Catalunya, Josep Maria Gon-
zàlez, destaca sobre aquestes xifres que «aquests indicadors mostren que el consum a Tarragona manté un ritme sòlid, i es preveu que l’evolució favorable del mercat laboral i l’augment de la confiança dels consumidors continuïn impulsant-lo en els pròxims anys». Gonzàlez també destacava el «compromís» de l’entitat amb els clients. Redacció
confiança la Mercedes Morales després d’haver completat el circuit. Té 60 anys, i busca cotitzar els anys que li falten per a la jubilació. «A partir de certa edat és complicat trobar feina, perquè existeixen certs prejudicis. També és difícil quan no tens un cotxe amb plena disponibilitat»,
Barrera lingüística
Alguns dels candidats no dominaven la llengua, fet que dificultava el procés
comentava. De fet, aquesta és una de les dificultats que detecten des de l’organització, juntament amb la manca de coneixement del castellà i el català, problemàtiques que volen treballar de cara a l’any vinent. «Ja vaig venir l’any passat, però vaig marxar amb les mans buides. La situació és complicada, em passo l’any buscant alguna cosa i de vegades sembla impossible», explicava la Naomi Arara mentre esperava el seu torn amb el currículum a la mà. Alguns candidats intentaven fer el primer pas al mercat laboral. Era el cas de l’Ismail Oukhachouch, un jove de 19 anys que acudia assessorat per l’Associació Quilòmetre Zero. «Crec que ha anat molt bé. L’any passat vam venir amb cinc joves i dos d’ells van aconseguir un contracte, així que tenim esperança», apuntava Mohamed Benghazi, mentor de l’entitat. Altres buscaven nous inicis. «Vaig superar una malaltia i ara intento reincorporar-me al món laboral», explicava l’Enric Aguiló. «Tinc experiència com a recepcionista i vaig veure que és una de les posicions que busquen, així que he vingut a veure si sona la flauta», indicava.
La cartera de crèdit hipotecari a Tarragona va assolir gairebé 3.033,7 MEUR.
Arrenca el cicle de vídeo ‘Machine Cinema 2’
Cultura l Arrenca la segona edició del cicle de vídeo Machine Cinema
La inauguració tindrà lloc aquesta tarda a les 18.30 h al Centre Cultural Antic Ajuntament. El primer programa del cicle serà Apocalíptic, de Franz Rosati i Ran Slavin, que creen universos visuals generats amb IA on es barregen realitat, ficció, natura i tecnologia. Redacció
Equipaments l El Ministeri ultima els informes per corroborar que l’espai a la Tabacalera pot acollir-la
El desplegament de la Biblioteca Provincial està a l’espera d’enllestir tots els informes necessaris aviat per a poder començar les obres. El Ministeri de Cultura, la Generalitat i l’Ajuntament estan pendents d’una reunió a tres bandes per a tractar els últims informes preceptius de l’espai escollit a la Tabacalera per a ubicar-la. El Ministeri els està ultimant per valorar la idoneïtat de la segona planta de l’edifici principal, on s’ubicava l’antic assecador. La trobada entre els representants de les tres
administracions públiques serà d’aquí poques setmanes, amb la voluntat de donar el pas definitiu en el disseny de l’espai.
Pla d’usos
De fet, la Generalitat tindrà llest el pla funcional de la futura biblioteca provincial de Tarragona abans que s’acabi aquest primer semestre, tal com va exposar la consellera de Cultura, Sònia Hernández, en una sessió informativa davant els grups parlamentaris el mes passat. Tot i que es tracta tan sols d’un plantejament provisional, el Govern
autonòmic ja va donar detalls de com serà el nou equipament que es construirà a la Tabacalera. Aquest tindrà una superfície total de «10.565 metres quadrats» i ocuparà l’ala esquerra de l’antiga fàbrica. En la planta baixa es vol crear una «rambla interior», va indicar Hernández, qui va afegir que serà «un espai obert i permeable que connectarà la biblioteca amb els jardins exteriors, i convidarà a entrar-hi, participar-hi i interactuar-hi». Més enllà de l’ala esquerra, la Generalitat i l’Ajuntament de Tarragona volen que es reformi també la sala de l’antic
DRA. CANDELA POMERAANTZ
La idea és que la segona planta es converteixi en una gran zona de lectura
assecador, situada a la segona planta de l’edifici central, i que formi part de la futura bi-
Especialista en Reproducció assistida de Dexeus Dona Tarragona
«Darrere de cada cas d’infertilitat hi ha una dona que mereix ser escoltada»
Dexeus Dona Tarragona ofereix comprensió i acompanyament per un equip d’especialistes en tot moment
Quan una dona ha de fer front a un problema d’infertilitat, l’escolta, comprensió, orientació i l’acompanyament són claus en el procés per a rebre un tractament.
—Quan una dona decideix iniciar un tractament de reproducció assistida, què necessita realment en aquell moment?
—Necessita sentir que està en mans d’una especialista amb criteri clínic sòlid i experiència específica en fertilitat, però també que hi ha una mirada humana que entén el que està vivint. Perquè no és només un pro-
cediment mèdic: és un procés carregat d’expectatives, dubtes i desgast emocional. El rigor científic és irrenunciable, però també ho és l’escolta i la comprensió.
—Què és el que més pesa a l’hora d’escollir centre?
—La confiança en un equip mèdic altament qualificat i amb dedicació exclusiva a la reproducció assistida. Cada cas requereix una anàlisi precisa i decisions fonamentades en evidència científica i experiència acumulada. També aporta tranquil·litat saber que el tractament es desenvolupa en un entorn hospitalari amb tots els recursos i capacitat de resposta davant qualsevol eventualitat.
—Com es concreta aquest model a Dexeus Dona?
—Treballem amb un equip multidisciplinari d’alta especialització: ginecòlegs expertes en fertilitat, andròlegs, embriòlegs, genetistes, psicòlogues i especialistes en nutrició que actuen de manera coordinada. Aquesta integració ens permet abordar cada situació amb una visió global i definir estratègies terapèutiques personalitzades amb el màxim nivell d’exigència mèdica. El suport emocional forma part del mateix model assistencial.
—Quins elements reforcen l’experiència de la pacient?
—Concentrem totes les proves di-
blioteca. La idea és que aquest espai diàfan i de grans dimensions es converteixi en una gran zona de lectura.
Determinar espais
La consellera va assegurar que treballaran amb «celeritat» en la confecció del pla d’usos, però va remarcar que,
ara mateix, «és el Ministeri qui té la pilota a la seva teulada», ja que ha de determinar quins espais de la Tabacalera s’ocuparan finalment. Amb tot, la inversió prevista per part del Ministeri de Cultura serà d’uns vint milions d’euros. Es confia en activar-la aquesta legislatura.
agnòstiques al centre, optimitzant temps i facilitant el procés. La figura de «l’Assessora Fertility» garanteix seguiment continu i coordinació eficient. A més, l’app de Dexeus Dona permet accedir a la pacient a tota la informació sobre el seu tratactment, aportant serenitat i autonomia.
—Què significa per a Tarragona comptar amb aquest model?
—Suposa disposar d’un referent en salut de la dona al propi territori, amb accés a tecnologia avançada, protocols d’alta complexitat i un hospital complet que assegura continuïtat assistencial. És apropar la màxima expertesa mèdica i científica sense renunciar a la proximitat.
—Per què l’entorn hospitalari és clau en els resultats?
—Perquè dur a terme la FIV dins d’un hospital implica més supervisió clínica, més seguretat i millor capacitat d’anticipació. En reproducció assistida, aquest nivell de control marca la diferència.
Societat l Tindrà lloc al Tinglado 1 del Moll de Costa i es guardonarà l’activista iraniana Pouneh Attari-Nejad, entre altres
La XXXII edició dels Premis Ones Mediterrània se celebrarà el pròxim 5 de juny, en un escenari completament que trenca amb la dinàmica dels últims anys. La manca de teatres disponibles a la ciutat per a aquell dia, ha obligat l’organització a buscar una nova ubicació per a la gala d’enguany, que tindrà lloc al Tinglado 1 del Port de Tarragona, al Moll de Costa, a partir de les 19 hores.
Lluny de convertir-se en inconvenient, el president de Mare Terra Fundació Mediterrània ha estat assumit aquest canvi com una oportunitat. «Suposa un nou repte després de tants anys», va assenyalar ahir Ángel Juárez, qui va voler agrair la implicació del Port. «Ens ho han facilitat absolutament tot, l’equip humà i tècnic», va detallar. A més, va remarcar que l’espai escollit, al costat del mar, reforça l’essència mediterrània dels guardons.
Els Premis Ones celebren
un nou aniversari generant consciència social i mediambiental, promovent el compromís amb la igualtat, la solidaritat, el planeta i els drets humans. El lema d’enguany ho resumeix clarament: «32 anys i seguim somiant». Tal com ha expressat el president, «si no somies, això és impossible de fer», reivindicant la força de la il·lusió per
s’ha consolidat com «una cita de prestigi nacional i internacional», en el qual reconeixen les trajectòries i els projectes que impulsen accions positives des de l’activisme, la ciència, la cultura i les arts; i que reivindiquen un món més just i sostenible.
Guardons reivindicatius Juárez va recordar que es tracten d’uns premis «reivindicatius» i que la defensa dels drets humans continua essent l’eix central, amb una denúncia explícita de la violència contra les dones. En aquest sentit, va destacar que una de les guardonades serà l’activista iraniana i productora cultural Pouneh AttariNejad, per la seva labor internacional en la defensa dels drets humans, l’empoderament de les dones i la cultura.
Imatge del vehicle accidentat. Diari Més
Un
l’N-240
Tarragona,
Juárez ha reivindicat la defensa dels drets humans com a eix central de la gala
mantenir viu un projecte que, segons va subratllar, «seguir ja és la pròpia notícia».
Des de l’organització remarquen que aquesta gala ja
La XXXII edició dels Premis Ones també reconeixeran la tasca d’Afra Blanco, Mercè Rovira, Arturo Larena, Irma Basarte, Manuel Gerena, Alberto Salas, Ramón Franquesa, el Centre d’Extensió Universitària i Divulgació Ambiental de Galícia (CEIDA) i 2G Chemical Plastic Recycling.
La gala comptarà amb actuacions artístiques i sorpreses, entre elles la participació de la Stromboli Jazz Band, així com el suport del Nàstic Genuine, que un any més se suma a aquest esdeveniment solidari. Com és tradició, els assistents rebran un obsequi per part de l’organització.
Successos l Un turisme va bolcar ahir a la tarda a la carretera N-240, a l’altura del barri de Sant Salvador, a Tarragona. L’avís de l’accident es va rebre a les 17 h, concretament al punt quilomètric 4,7 de la via. Per causes que encara no han transcendit, el vehicle hauria sortit de la calçada i va acabar bolcar al voral. Fins al lloc dels fets
s’hi va desplaçar una dotació de Bombers, que en arribar han comprovat que els ocupants ja es trobaven fora del cotxe. No ha transcendit el nombre exacte de persones que viatjaven dins del vehicle, tot i que es parla de més d’un ocupant, ja que hi hauria acompanyants. Les circumstàncies de l’accident s’estan acabant d’esclarir. Redacció
Ematsa obté un 81,6% de satisfacció ciutadana
Empresa l L’Empresa Municipal Mixta d’Aigües de Tarragona ha dut a terme una enquesta de satisfacció en el servei. Els resultats apunten una bona percepció de la gestió de l’aigua per part dels usuaris. El subministrament d’aigua se situa en un 81,6% de confiança, superior al d’altres serveis o subministrament bàsics com el gas
(73%) i l’electricitat (63%). De manera general els serveis reben una valoració del 42%. Les dades també mostren una prestació estable del servei, un 91,7% dels enquestats considera que el subministrament ha millorat o s’ha mantingut igual en l’últim any. Els aspectes operatius de la companyia pública són els més ben valorats. Redacció
Serveis l La Unitat de Mediació i Resolució de Conflictes de la Guàrdia Urbana de Tarragona (UMIRC) ha gestionat un total de 186 casos durant el 2025, dels quals se n’han resolt satisfactòriament 150 i altres continuen oberts. La UMIRC està integrada per un caporal i dos agents especialitzats, adscrits a la Divisió de Serveis
Centrals. Aquest equip és el responsable de dur a terme processos de mediació, assessorament i seguiment de problemàtiques que afecten la convivència ciutadana i que no constitueixen infraccions administratives ni penals. L’objectiu principal és facilitar que les parts implicades arribin a acords voluntaris i dialogats.Redacció
Educació l Les dues institucions oferiran un programa de doctorat conjunt, a més de graus i màsters
Redacció
El Centre Universitari d’Arts i Disseny BAU i la Universitat Rovira i Virgili inicien una etapa de col·laboració acadèmica amb l’adscripció del centre de disseny i belles arts a la universitat del sud de Catalunya. Es tracta d’una aposta estratègica dels dos centres universitaris, que oferiran el programa de doctorat conjunt en Arquitectura, Disseny i Art, afavoriran la col·laboració de les dues institucions a nivell de recerca i reforçaran la visió interdisciplinària en la docència i la investigació.
BAU aporta a aquesta nova aliança l’expertesa en els graus en Disseny i en Belles Arts, un màster universitari i 21 màsters i postgraus, que completa i amplia l’oferta de la URV. Per la seva part, la
URV no només dona la cobertura perquè els títols siguin universitaris, sinó que ofereix la dimensió internacional i
alhora l’expansió territorial, a més de l’experiència investigadora, la qualitat dels programes de doctorat i la
Política l Es va constituir formalment l'òrgan de seguiment
Redacció
Ahir es va celebrar la reunió bilateral de la Comissió de seguiment del conveni de col·laboració entre l’Associació per l’Impuls de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona i la Diputació de Tarragona, un espai de tre-
ball que dona continuïtat al marc de cooperació institucional establert entre ambdues entitats per impulsar el projecte metropolità. La trobada va comptar amb la participació del president de l’Associació, Roc Muñoz, i del vocal i alcalde de Cambrils, Oliver Klein, en representa-
centre recomanat
Un camí
La tria d’escola a I3 és un pas clau que les famílies viuen amb il·lusió. Amb més de 325 anys d’història, el col·legi Lestonnac-l’Ensenyança ofereix un entorn familiar, de confiança i comunicació estreta amb la família. Destaca per la seva continuïtat dels 0 als 18 anys, sent l’únic centre a la ciutat amb el Batxillerat Internacional i el CFGS d’Educació Infantil. L’aprenentatge es potencia amb els pro-
ció del món municipal. Per part de la Diputació hi van assistir el diputat Vale Pino, alcalde de Torredembarra, i el diputat delegat i alcalde del garidells, Marc Bigordà, en el marc de les funcions atribuïdes a la Comissió de seguiment del conveni. Segons el guió de la sessió, la reunió ha
grames d’innovació AraArt, RecercAula i STEAMcat, sumats a un fort impuls de la llengua anglesa mitjançant la seva presència diària a les aules, intercanvis, viatges a l’estranger i l’American High School Diploma. Aquest acompanyament personalitzat garanteix uns resultats acadèmics excellents i una formació humana integral. Un entorn amb arrels profundes que prepara l’alumnat per als reptes del segle XXI.
proximitat en la docència als estudis de grau. És per això que aquesta aposta estratègica incremen-
tingut com a objectiu principal constituir formalment aquest òrgan de seguiment, validar el calendari de treball i compartir l’estat d’execució del projecte metropolità i del pla d’actuacions previst per a l’any 2026.
Un dels punts centrals de la trobada ha estat l’exposició del model organitzatiu de l’Associació, basat en set ponències sectorials que actuen com a espais tècnics de treball i que permeten estructurar les accions del pla anual. La reunió també va abordar el pla d’actuacions 2026.
Elisabeth Plantada: «Neix de la voluntat de fer equip i créixer conjuntament»
tarà l’impacte acadèmic, social i territorial de les dues institucions.
Vintena de cursos
L’oferta d’una vintena de cursos de formació permanent de BAU amb adscripció a la URV serà la primera a posar-se en funcionament, el curs 2026-27. El següent curs, 2027-28, ja estaran en marxa els graus i màsters universitaris oficials, una formació vinculada a l’Escola Tècnica
Superior d’Arquitectura de la URV. I pel que fa al programa de doctorat en Arquitectura, Disseny i Art, és previst que
també pugui començar el curs 2027-28.
«Valor diferencial»
El rector de la URV, Josep Pallarès, ha destacat el «valor diferencial» d’aquesta aliança, que permet a la Universitat «fer un salt qualitatiu i ampliar la paleta de colors dels estudis, el nou programa de doctorat i la recerca en l’àmbit de l’arquitectura, les arts i el disseny».
Confiança mútua
Elisabeth Plantada, directora de BAU, s’ha expressat en termes similars durant la signatura de l’acord aquest 26 de febrer: «Aquesta aliança, que neix de la confiança mútua, la voluntat de fer equip i créixer conjuntament, coincideix amb l’ampliació del nostre edifici, que serà obert, flexible i adequat a la manera d’entendre el disseny i les arts. Tot plegat ens farà créixer en qualitat».
A banda, ahir també es va comunicar que a URV s’ha incorporat al projecte europeu IBAS (Innovative Business Analytics Skills), una iniciativa Erasmus+ pels professionals de les pimes.
Cultura l Els Museus de Reus registren una caiguda del 12,5% dels visitants durant el 2025
Miquel Llaberia
El Museu d’Art i Història (MdAH) de Reus supera els 3.000 visitants des de la seva reobertura el passat 30 de gener. Una xifra que el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Reus, Daniel Recasens, valora positivament, tot i que es mostra prudent: «Òbviament, amb la reobertura s’ha generat una important expectació. Amb el pas dels mesos veurem com s’estabilitza aquesta xifra, però és positiva». Un retorn molt esperat després d’un any 2025 marcat per la seva absència i que s’ha notat en la xifra de visitants als espais museístics de Reus; un total de 18.856 visitants. Aquesta dada suposa una caiguda del 12,5% respecte a l’any 2024, tot i que el mateix Recasens ho relativitza. «Malgrat tenir tot un any el museu tancant hem tingut gairebé els mateixos visitants que l’any passat. Això ens dona una expectativa de futur molt emocionant», afirma.
Per a assolir aquesta xifra se sumen les visites a diferents espais com el Centre de la Imatge Mas Iglesias (CIMIR), el refugi antiaeri de la Pataca-
Fotografia del regidor de Cultura i el director dels Museus de Reus al Museu d’Art i Història, que ja ha rebut més de 3.000 visites enguany. Aj.
Els Museus de Reus van registrar fins a 18.856 visitants durant l’any 2025
da o el Museu Salvador Vilaseca, el qual ha acollit una desena d’exposicions temporals. Entre aquestes, n’ha destacat
la de Fortuny, l’observació de la natura, emmarcada dins de l’Any Fortuny que commemorava el 150è aniversari des de la mort del pintor. A més, durant aquest 2025 s’han incorporat a la col·lecció gairebé 20.000 peces, entre elles 19.577 fotografies i 264 pel·lícules. A més, es van dur a terme dos préstecs a institucions externes.
Laboral l El saló TurisMarket acollirà un cop més la Jornada 'Treballa al Turisme' a FiraReus Events, que enguany supera les 2.000 vacants. Organitzat per la Cambra de Comerç de Reus i la Federació Empresarial d'Hostaleria i Turisme de Tarragona (FEHT), aquest 3 de març se celebrarà la vuitena edició on més d'una trentena
d'empreses del sector turístic han confirmat la seva participació. D'aquesta manera, els assistents podran entregar els seus currículums i dur a terme entrevistes presencials amb l'objectiu d'agilitzar els processos de selecció. Les vacants abasten àmbits molt diversos com la cuina, sala, recepció, manteniment tècnic o jardineria. El president
de la Cambra de Comerç de Reus, Mario Basora, destaca que per als potencials treballadors «no hi ha millor oportunitat que aquesta per tenir un contacte directe amb els responsables de contractació». La presidenta de la FEHT, Berta Cabré, considera que la jornada s'ha consolidat com un referent en matèria d'ocupació turística. Redacció
Alhora, es van dur a terme fins a 28 activitats, 62 visites guiades i es va rebre la visita de 68 grups escolars, sumant un total de 1.500 alumnes. Una d’obres de Fortuny al Museo del Realismo español contemporáneo a Almeria i una altra amb peces relacionades amb la Segona República i la Guer-
ra Civil al Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida.
Visió de futur
Ara bé, amb un Museu d’Art i Història renovat que enguany tan sols ha estat tancat durant el mes de gener la regidoria sap que és hora de mirar amunt. No obstant això, el regidor de Cultura prefereix
mantenir els peus a terra: «El museu, tal com el tenim avui, ens permet lluir més i volem créixer. Ara bé, la voluntat és tenir un creixement natural». En aquest sentit, assevera que estan centrats a poder oferir una «millor experiència» que permeti també multiplicar els visitants.
«Tot i que sabem que és important veure un creixement en el nombre de visitants, no ens interessa tant aquesta xifra. El que ens interessa molt més és que l’experiència dels visitants sigui molt més satisfactòria i vulguin tornar a venir», afegeix. Per aquest motiu, assegura que amb la nova distribució i instal·lacions l’objectiu és que el MdAH sigui un espai «viu» i que es puguin dur a terme canvis a mesura que es vagin adaptant al nou equipament. Per un altre costat, Daniel Recasens assegura que la rebuda per part de la ciutadania ha estat «millor del que esperàvem»: «El retorn ha estat molt positiu i la resposta ha estat força important i sabem que ja hi ha gent que ens ha visitat més d’una vegada, i és precisament el que volem que passi».
Fins i tot, el regidor ha fet referència a la menció d’alguns errors en alguns plafons que alguns visitants han detectat durant aquest primer mes de l’obertura i que va ser motiu de burla durant els versots del Ball de Diables durant la crema del Braç Incorrupte, com la data de creació del Drac de Reus. «Això demostra que el visitant ho mira amb ulls crítics. Ens fa gràcia haver sortit als versots perquè significa que tenim un cert protagonisme», clou.
Canal Reus estrena ‘Fortuny, l’obra inacabada’
Cultura l Canal Reus
Docs va estrenar el passat dimecres 25 de febrer el documental 'Fortuny, l'obra inacabada', una coproducció de Canal Reus amb el Centre Amics de Reus i la Fundació Privada Reddis. Aquesta peça documental posa el focus en l'aspecte més desconegut de l'artista reusenc, Marià Fortuny; la seva etapa granadina. L'acte de presentació es va dur a terme en un acte al vespre al Teatre Bartrina que es va omplir de gom a gom. La pellícula, dirigida per Carles Esporrin i Luz López, arrenca amb el viatge de Fortuny a Granada, un desplaçament que marca un punt d'inflexió en la vida i obra del pintor, i mostra com el període granadí es converteix en un moment de reflexió profunda. Aprofita aquesta estada per trencar amb les dinàmiques creatives i personals que l'havien dominat fins aleshores. Redacció
Cal Massó acollirà sessions de lectura
Cultura l Cal Massó acollirà dues sessions de lectures dramatitzades organitzades pel col·lectiu Reusenques a Escena. Aquestes tindran lloc avui i demà, 27 i 28 de febrer, a partir de les 7 hores. El grup està format per una quinzena de participants que donarà veu a deu textos teatrals escrits per autores que formen part del col·lectiu. Redacció
Art l És una creació d’Anna Carreras que simbolitza l’ecosistema empresarial
Sergi Peralta Moreno
El vestíbul del centre d’empreses de Redessa Tecno exposa l’obra d’art tecnològic Impuls i traçat, de l’artista digital Anna Carreras. En paraules de l’autora, la peça, única, «parla de l’ecosistema i del que es cou aquí», l’impuls emprenedor, la innovació i la capacitat de generació d’oportunitats. Cada traç representa el professional, la seva trajectòria, la seva manera de ser i
fer, i el rastre que deixa. En el camí, s’entrellaça amb altres línies, instant que simbolitza «el networking, les experiències vitals que es creuen i se sumen». A més, cada una de les figures que dibuixa «mai no es repetirà», igual que «la vida mateixa». «Tot i que hi ha gent que pensa que la tecnologia és freda, la fan les persones, que aporten sentiment, coneixement i emoció», va analitzar el conseller delegat de Redessa, Josep
L’obra està en continu moviment i cada instant és irrepetible
Baiges. L’obra ha estat possible gràcies a la col·laboració de l’empresa municipal de desenvolupament econòmic amb la New Art Foundation. Impuls i traçat ha estat creada amb una representació de les empreses i de l’equip de Redessa, que van aportar les seves idees i van permetre Carreras copsar com funciona l’ecosistema. De fet, és una creació reactiva. «Es relaciona amb l’espai, us escolta, i escolta com viu aquest espai», va detallar l’artista. És a dir, un dia en què la sala estigui més agitada, els traçats s’alteraran. En una situació de calma i relaxació, el dibuix avançarà sense prémer l’accelerador. «Ha sigut molt interessant tot el trajecte», va
sincerar-se. «És la conclusió d’un procés extraordinari des del punt de vista humà, tecnològic i cultural», va afegir Baiges. Perquè «no trenqui» la perspectiva, es retirarà una làmpada que hi ha just davant de l’obra.
Per la seva banda, el president del Patronat de la New Art Foundation, Andreu Rodríguez, va agrair «l’oportunitat que ens ha donat Redessa i el seu equip». En parlar de l’obra d’art tecnològic, «de seguida vam pensar en l’Anna». «Estem molt satisfets del resultat final», va expressar. Rodríguez va apuntar que, en el sector, hi ha dues tipologies de creadors: els que provenen del món digital i els de l’art. «Ella té les dues coses», va afirmar.
En el marc de la collaboració entre l’empresa municipal i l’entitat d’art tecnològic, «estic convençut que farem moltes més coses en el futur», va assegurar Rodríguez. Fins a la data, s’han dut a terme dos projectes. Un, l’obra. L’altre, de «recerca i desenvolupament relacionat amb l’autentificació d’obres d’art, en una barreja de blockchain i temes físics».
Tastet de dansa La inauguració d’Impuls i traçat va començar amb una mostra de dansa a càrrec de Clàudia Pinel, de l’Escola de Dansa del Centre de Lectura. Baiges va posar en relleu Reus com a «capital de la dansa del sud de Catalunya» de bracet de professionals que «han prestigiat el nom de la ciutat». «Aquí passen coses boniques», va celebrar el conseller delegat.
A la capital del Baix Camp, els últims dies s’ha pogut gaudir d’espectacles de dansa com els Premis Òrbita o el Premi Beca Roseta Mauri.
Formació l Comparteix la petició en una reunió amb l’alcaldessa de Reus
El Col·legi Oficial de l’Arquitectura Tècnica de Tarragona (COATT) demana implantar un grau universitari en Arquitectura Tècnica a la demarcació de Tarragona. La institució afirma que, en aquests moments, «és l’única província de Catalunya on no es poden cursar aquests estudis universitaris, fet que comporta una pèrdua directa de talent local i dificulta la cobertura de les necessitats reals del sector de la construcció i la rehabilitació». La petició va ser traslladada per una representació del COATT, encapçalada pel seu president, Francesc Xavier Llorens, a l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, amb qui es va reunir per tractar diversos aspectes vinculats al present i el futur de la professió. El col·legi explica que la manca d’aquesta oferta formativa «obliga els estudiants interessats a desplaçar-se fora del territori», escenari que sovint comporta que
Fotografia d’arxiu d’un pis, durant el procés de reforma. COATT
La manca de l’especialitat obliga els interessats a desplaçar-se fora
«no retornin posteriorment a exercir a la seva demarcació d’origen». «Aquesta situació impacta de manera directa en el teixit productiu, amb projectes que s’endarrereixen o que, fins i tot, no arriben a executar-se per manca de tècnics qualificats», lamenta.
Des del COATT, es defensa que la Universitat Rovira i Virgili (URV) podria acollir la formació.
A més, segons explica l’entitat, Guaita hauria expressat el seu suport institucional a la creació del grau, considerat una «eina clau per garantir
La festa
La ciutat segueix amb la programació festiva i tradicional després del Carnaval
La Festa dels Tres Tombs celebra la 39a edició aquest diumenge 1 de març a Reus, organitzada per l’Associació Amics del Cavall de les Comarques de Tarragona amb el suport de l’Ajuntament de Reus, a través de l’Institut Municipal Reus Cultura i la Guàrdia Urbana. La jornada començarà a les 9 h amb esmorzar i concentració d’animals i carruatges al Parc de la Festa. A les 11.30 h sortirà la comitiva, que recorrerà l’avinguda dels Països Catalans, l’avinguda del Doctor Vilaseca, el carrer de Sant Joan i el Tomb de Ravals, on es faran els tres tombs. A les 13 h tindrà lloc la benedicció a la plaça de la Puríssima Sang. Hi haurà música, cultura popular i activitats familiars en diversos punts del centre, amb batucada, gegants, narració del conte tradicional i cavallets per a la canalla, a més de nombroses entitats, genets i carruatges d’arreu de Catalunya.Redacció
l’equilibri territorial, la retenció de talent i el desenvolupament sostenible del sector».
Altres qüestions
La reunió també va servir per presentar el programa Escoles i professió, una iniciativa impulsada pel COATT amb l’objectiu de donar a conèixer la figura de l’arquitecte tècnic entre l’alumnat d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat. A través de tallers pràctics gratuïts impartits als centres educatius, els estudiants poden entrar en contacte amb aspectes essencials de la professió com l’eficiència energètica o l’accessibilitat, mitjançant l’ús de materials professionals i equips de mesura que els permeten analitzar paràmetres de confort climàtic, lumínic i acústic en el seu propi entorn.
Fins al moment, el projecte s’ha implantat en una desena d’instituts i ha arribat a més de 500 alumnes, amb la previsió d’ampliar el seu abast a uns 70 centres educatius més en els pròxims mesos.
Finalment, es va abordar la celebració del congrés Women Evolution Tarragona (WE Tarragona), una iniciativa que el col·legi va impulsar l’any passat amb l’objectiu de promoure el talent femení dins l’àmbit de l’arquitectura tècnica, un sector que encara avui dia continua fortament masculinitzat. Està previst que l’edició programada per a aquest 2026 tingui lloc a la capital del Baix Camp.
El cicle dels 25 anys del CESDA homenatjarà Miquel Pujals
Societat l El cicle CESDA 24. Formant pilots, projectant horitzons, impulsat pel Centre d’Estudis Superiors de l’Aviació (CESDA) amb motiu del seu 25è aniversari, continuarà la setmana vinent amb una nova sessió dedicada a apropar la cultura aeronàutica a la ciutadania i a posar en relleu les trajectòries professionals vinculades al sector. La següent activitat tindrà lloc el dijous 5 de març, a les 19.30 hores, al Centre d’Amics de Reus. En aquesta ocasió, l’acte comptarà amb la participació del reusenc Miquel Pujals, pilot comercial, instructor i un dels assessors històrics de CESDA. La seva xerrada, titulada El valor de volar alt: lliçons d’una carrera aeronàutica, permetrà conèixer de prop el seu recorregut professional, les experiències acumulades en el món de l’aviació i els aprenentatges que han marcat la seva manera d’entendre la formació i la seguretat aèria. A més, l’acte vol ser un espai d’inspiració per als futurs pilots i per a totes aquelles persones interessades en el sector aeronàutic. La sessió serà moderada pel periodista Jaume Garcia, que conduirà la conversa i facilitarà el diàleg amb el públic. DM
La 27a edició del Sopar Solidari per Nicaragua tindrà lloc avui
Societat l La 27a edició del Sopar Solidari per Nicaragua se celebrarà avui al Centre Cívic Migjorn. L'objectiu de la trobada és sensibilitzar la ciutadania sobre la realitat social de Nicaragua i recaptar fons per als projectes de cooperació internacional de suport a la societat civil del país. Redacció
Equipaments l El centre ha inaugurat el seu nou refugi climàtic dins del pati en el marc del projecte RENATUReus
Miquel Llaberia
L’Escola General Prim obrirà el seu pati a la ciutat en horari no lectiu en el marc d’una prova pilot de patis oberts. Aquesta prova començarà demà dissabte 28 de febrer amb l’objectiu d’optimitzar l’ús dels centres educatius, cosa que permet un ús comunitari dels patis com un parc municipal més, especialment en aquells barris on hi ha més manca d’aquesta tipologia d’espais públics per al gaudi de la ciutadania. Aquest anunci s’ha fet enmig de l’expectació generada per la inauguració del
nou refugi climàtic al pati de l’escola, projecte impulsat des del programa RENATUReus que pretén la renaturalització de la ciutat i finançat pels fons europeus Next Generation. Aquest se suma als patis de les escoles Pompeu Fabra, Marià Fortuny i Teresa Miquel. La inauguració s’ha dut a terme amb la presència de múltiples famílies del centre, que s’han acostat per gaudir del nou espai en un acte que s’ha acompanyat amb un berenar i un espectacle musical. Quant al projecte de patis oberts, la prova pilot que inicia demà permetrà valorar
els resultats i plantejar implementar-ho en altres centres educatius de la ciutat. L’horari d’obertura variarà segons el calendari escolar; mentre hi hagi classes, de dilluns a divendres, s’hi podrà accedir a partir de les 16.30 hores o més tard en cas que la comunitat educativa del centre hagi de fer ús de les instal·lacions. Els caps de setmana, festius i durant les vacances escolars el pati tindrà el mateix horari d’obertura que la resta de parcs de la ciutat. Per tant, obrirà des de les 8 hores i tancarà a les 20 hores de novembre a març, a les 21 hores abril,
La prova pilot obrirà el pati a la ciutadania des de les 8 fins a les 20 hores
maig, setembre i octubre i a les 22 hores de juny a agost. Pel que fa al refugi climà-
tic, per a millorar la condició drenant del sòl, la major part de la superfície del pati s’ha sotmès a una actuació de despavimentació. El paviment de formigó s’ha substituït per paviments tous com el sauló, la sorra, la fusta triturada o l’escorça de pi. També s’han plantat 22 arbres i 1.513 plantes i
s’han completat les zones de joc amb elements d’equilibri, zones de sorrals i elements naturals com roques o fustes. Per a generar una zona d’ombra s’ha construït una pèrgola vegetada que acull una graderia a l’interior, generant un espai confortable i oferint una aula exterior a l’escola.
Indústria l L’empresa gasífera també invertirà 8,6 milions d’euros en una nova subestació privada al Morell
Adam Díaz Garriga
Els projectes per descarbonitzar la indústria petroquímica donen els primers passos després que Repsol i l’empresa gasífera Messer Ibérica hagin rebut les primeres concessions d’energia per executar les seves propostes a Tarragona. El Ministeri de Transició Ecològica feia públic aquest dijous un primer atorgament de 52 megawatts (MW) per Messer Ibérica provinents de la nova subestació del nus del Francolí.
La resta de l’energia es distribuirà, després de subhastar-se, entre Repsol i Carburos Metálicos, amb la previsió de completar els 216 MW de capacitat de la subestació anunciada pel Ministeri el passat mes de juliol del 2025. En el cas de Repsol, tindrà una concessió d’aproximadament
50 MW, que se sumaran als atorgats aquesta setmana per a Messer Ibérica. L’empresa petroquímica invertirà l’energia concedida a l’impuls de la futura Ecoplanta, que requerirà una nova línia de connexió per mantenir la seva producció.
Les inversions formen part del nou paquet energètic impulsat per Transició Ecològica que dona accés a la xarxa elèctrica a «grans projectes industrials», vinculats a una inversió de més de 3.000 milions d’euros i 928 MW adjudicats arreu de l’estat.
Nova subestació al Morell Entre les novetats publicades pel Ministeri, també figura una inversió per part de Messer Ibérica per valor de 8,6 milions d’euros. Tot i que el pressupost «es diversificarà» per executar futures propostes
vinculades a la descarbonització, la previsió de l’empresa gasífera és construir una nova subestació privada al polígon
Electricitat l Alcover, Vilaplana i Almoster acumulen apagades i microtalls mentre Endesa ho atribueix a les ventades recents
Arnau Martínez / ACN
Diversos municipis del Baix Camp i de l’Alt Camp denuncien talls de llum recurrents els últims mesos, una situació que, segons els ajuntaments, s’ha agreujat amb els darrers temporals. Pobles situats dins o a tocar de les Muntanyes de Prades i la Serra de Llaberia asseguren que les interrupcions són més habituals. A Alcover, la setmana passada es van registrar fins a vuit microtalls d’entre deu i trenta segons i dues apagades més llargues, una d’unes dues hores al matí i gairebé quatre a la
tarda. L’alcalde, Robert Figueras, recorda una incidència molt greu l’agost passat i afirma que les reparacions posteriors no han millorat la línia. Els talls, diu, perjudiquen el comerç, la indústria i la vida quotidiana, i en interrupcions prolongades es queden sense aigua potable perquè no poden bombar dels pous municipals. També s’han produït rescats en ascensors i el consistori lamenta la manca d’informació per part d’Endesa cada cop que hi ha incidències. Els alcaldes alerten que la situació genera malestar entre la població i reclamen
solucions estructurals. Altres municipis afectats són Vilaplana, Almoster, Castellvell del Camp, Riudecols, l’Aleixar, Alforja, Maspujols o Pratdip. A Vilaplana asseguren que pateixen com a mínim un tall al mes, sovint de fins a dues hores, fet que ha obligat alguns restaurants a instal·lar grups electrògens per mantenir el servei. També denuncien microtalls freqüents, un problema compartit amb Almoster, on el regidor Josep Llonch afirma que aquestes interrupcions constants malmeten electrodomèstics. Els alcaldes reclamen més rapi-
industrial del Morell.
La instal·lació, segons ha pogut conèixer el Diari Més, aportarà a l’empresa «capaci-
Repsol preveu una concessió d’uns 50 MW a través del nou nus del Francolí
Carburos Metálicos serà la tercera empresa beneficiada per les concessions
tat suficient» per portar a terme futurs projectes a la zona, «principalment» relacionats amb la descarbonització. Des de l’empresa, però, no s’han volgut especificar les propostes que podrien dur a terme al recinte industrial.
La nova subestació se situarà a les mateixes instal·lacions de Messer, i es connectarà amb el nou recinte del nus del Francolí. El projecte enca-
ra es troba «en fase prèvia», però la inversió anunciada per l’empresa gasífera inclourà l’adjudicació dels terrenys i el desenvolupament total del projecte. La proposta, però, encara està pendent d’aprovació per portar-se a terme.
El projecte més destacat que es beneficiarà de les noves connexions energètiques és l’Ecoplanta que Repsol continua desenvolupant al Morell. Una proposta de grans dimensions que preveu processar 400.000 tones de residus anualment. La previsió és produir 240.000 tones de metanol, una alternativa renovable de fabricació que s’implementarà en materials reciclables i biocombustibles. S’espera que la planta redueixi, en total, 3,4 tones d’emissions de gasos i CO2 només durant els primers dos anys. Les instal·lacions, però, requeriran grans quantitats d’energia per executar els procediments, segons va confirmar el Ministeri de Transició Ecològica. Està previst que la planta entri en funcionament l’any 2029 amb una inversió total de més de 800 milions d’euros, i s’espera que es creïn 340 llocs de treball directes, indirectes i d’especialització, així com 2.800 en la fase de construcció.
desa en la resolució de les incidències i expliquen que, en episodis amb Pla Alfa activat, la reconnexió pot allargar-se perquè cal revisar la línia. En-
desa atribueix els talls a les ventades amb ratxes de més de 100 km/h, defensa que no hi ha un problema endèmic ni manca d’inversió i planteja
reforçar la connexió d’Alcover amb dues línies diferents, una mesura que, segons la companyia, hauria de millorar el servei a mitjà termini.
Mobilitat l La via única entre Sitges i Garraf durant tres mesos obligarà a ajustar l’R2 Sud i habilitar autobusos als Regionals Sud
Les obres previstes al túnel del Garraf a partir d’aquest mes de març tindran afectacions directes en la mobilitat ferroviària de la demarcació, especialment per als usuaris amb origen o destinació a Sant Vicenç de Calders, Tarragona o Reus. La proposta presentada per la Generalitat, Adif i Renfe preveu circular en via única entre Sitges i Garraf durant uns tres mesos, fet que obligarà a reduir freqüències a l’R2 Sud fins a dos trens per hora i sentit entre Barcelona i Sant Vicenç. Pel que fa als Re-
gionals del sud, es mantindrà el servei ferroviari habitual des de Sant Vicenç cap a Tarragona, Reus i altres destinacions, però el tram entre El Prat i Sant Vicenç es cobrirà amb autobusos directes. A més, dos trens d’entrada a Barcelona al matí i dos de sortida a la tarda es desviaran per Vilafranca del Penedès, amb un increment aproximat de quaranta minuts de trajecte, una mesura pensada per conservar connexions directes amb la capital. La proposta encara s’ha de consensuar definitivament amb els agents implicats.
El dispositiu alternatiu inclourà també reforços d’autobusos interurbans que afecten especialment el Baix Penedès i el Camp de Tarragona, amb serveis entre Barcelona, Cunit, Calafell i el Vendrell, així com connexions entre Vilanova i Tarragona. Igualment, s’habilitarà una nova línia d’autobús entre Altafulla, Torredembarra i Barcelona amb una expedició d’anada al matí i una de tornada a la tarda, pensada per facilitar els desplaçaments quotidians. Les obres, amb un pressupost superior als tres milions d’euros, inclouen actuacions
Seguretat l Les autoritats remarquen la tasca preventiva
Redacció
Salou ha registrat una reducció de gairebé el 20% dels fets delictius durant el 2025, segons el balanç oficial del Ministeri de l’Interior, una dada que situa el municipi entre els descensos més destacats de la demarcació de Tarragona i
reforça la seva imatge com un dels entorns urbans més segurs del territori. La baixada gairebé quadruplica la mitjana tarragonina, que s’ha situat en un 5,1%, i pren especial rellevància tenint en compte l’elevada població flotant que rep la localitat, especialment en temporada turística. A es-
cala de demarcació, les dades mostren un descens generalitzat dels delictes: els homicidis han baixat un 60%, els robatoris prop d’un 18%, els furts un 6,4% i la cibercriminalitat un 11,4%, inclosa una reducció del 10% en les estafes informàtiques. El portaveu de la comissió d’Interior del
Ajustos a l’R2 Sud i serveis alternatius durant les obres del Garraf. ACN
Els treballs inclouen reparacions al túnel i dos viaductes del tram Sitges-Garraf
de reparació i protecció en un túnel i dos viaductes per millorar la durabilitat de la infra-
Parlament, Christian Soriano, atribueix els resultats al model de cooperació policial i a les polítiques de prevenció, amb especial incidència en municipis turístics com Salou. L’alcalde Pere Granados ho vincula també a la coordinació entre cossos policials i insisteix en la necessitat d’una Àrea Bàsica Policial pròpia per reforçar recursos i consolidar la tendència a la baixa. Les autoritats apunten la necessitat de mantenir els esforços preventius i la coordinació policial per preservar la percepció de seguretat.
estructura i prevenir els efectes de la corrosió marina i de l’onatge. També es faran millores d’impermeabilització i reforç estructural en un pas inferior a Sitges. Les administracions remarquen que l’objectiu és garantir la fiabilitat de la línia, tot i les afectacions temporals al servei.
L’apunt
Connexió de bus entre Altafulla, la Torre i Bcn
Torredembarra disposarà d’una connexió directa d’autobús amb Barcelona durant les obres del túnel del Garraf, previstes a partir del 16 de març. El servei especial, amb recorregut Altafulla–Torredembarra–Barcelona al matí i tornada a la tarda, vol facilitar els desplaçaments laborals i acadèmics mentre durin les afectacions ferroviàries entre Tarragona i la capital catalana. Tant els horaris com les parades d’aquest servei alternatiu s’anunciaran aviat.
La planificació del dispositiu alternatiu posa de manifest la complexitat de mantenir la mobilitat ferroviària mentre s’executen els treballs. El repte serà compatibilitzar les obres amb l’afectació mínima possible als usuaris habituals del servei i garantir una transició ordenada.
Balanç l La ciutat supera en tres mesos els indicadors del 2025 amb 54 autocars i més de 2.000 visitants
Valls ha arrencat el 2026 amb xifres turístiques de rècord que ja superen els indicadors assolits el 2025, un any que va marcar un punt d’inflexió en el posicionament de la ciutat com a destí turístic. En només els tres primers mesos d’enguany, la Regidoria de Turisme ha gestionat l’arribada de 54 autocars i 2.097 visitants, a un ritme que apunta a superar els 79 busos registrats durant tot l’any passat. Només el mes de febrer s’ha batut un nou màxim amb 30 autocars, en part gràcies a l’obertura del mercat francès per part de diversos tour-operadors i a les accions de promoció adreçades al turisme sènior organitzat. Aquest inici d’any dinàmic coincideix amb una temporada de calçotades es-
pecialment positiva i amb el Museu Casteller de Catalunya consolidat com un dels principals atractius de la ciutat.
Una bona part dels visitants arriben a través de packs turístics combinats que inclouen el museu i rutes
pels principals espais patrimonials del Centre Històric i pels eixos comercials. L’Ajuntament preveu impulsar no-
Meteorologia l La web havia arribat a pics de 40.000 usuaris
Shaila Cid
La web Meteoprades podria tornar a estar en funcionament en breu. El portal des d’on es podia visualitzar en temps real 30 estacions meteorològiques i webcams de les Muntanyes de Prades ha comunicat que han trobat una possible solució i que «s’està intentant reprendre l’activitat amb l’ajut de les Institucions, que estan posant els recursos necessaris», segons anuncien en un missatge al mateix web. Tot i això, de moment, han descartat parlar de terminis.
El missatge, que també han difós a les xarxes socials, ha rebut un allau de respostes d’alegria, ja que milers de persones es connectaven al portal per veure el temps a Prades, i fins i tot, per gaudir de la primera nevada al Baix Camp. Segons un dels seus impulsors, Eduard Marimon,
han arribat a tenir pics de prop de 40.000 persones. El servei de webcams el van posar en marxa Marimon
juntament amb el seu company de servei, Robert Anglès, al gener de 2010. Però amb el pas del temps tots dos van
El servei va tancar el passat novembre després de fer una crida per mantenir-lo
reconèixer que ja no donaven abast, ja que «mantenir Meteoprades és molta feina», per la qual cosa buscaven algú que agafés el relleu.
El relleu no va arribar i la primera setmana de novembre les càmeres de Meteoprades van deixar de funcionar deixant orfes a milers de ciutadans que entraven per gaudir del paisatge. Ara, el seu retorn podria estar molt més aprop.
Meteoprades disposa d’una extensa xarxa d’estacions meteorològiques i webcams (32 i 29, respectivament), repartides pels municipis de les Muntanyes de Prades i també algun altre que cau fora del llindar.
L’activitat turística va créixer un 61,3% amb 12.279 persones ateses l’any passat
ves estratègies per reforçar el retorn econòmic del turisme i afavorir el benefici directe per al comerç local i la restauració. Les bones perspectives arriben després d’un 2025 ja molt positiu, en què l’Oficina de Turisme va créixer un 61,3% i va atendre 12.279 persones entre informació presencial, visites guiades i activitats. Pel que fa a la procedència, destaquen visitants de Barcelona, la Catalunya Central i el Camp de Tarragona, així com turisme francès i d’altres punts de l’Estat i d’Europa. Entre les visites guiades, amb 3.756 participants, han
sobresortit especialment les rutes pel Centre Històric, el campanar i diversos espais patrimonials singulars. En l’àmbit de les rutes, la més demandada ha estat El Cor de la Ciutat, amb espais com l’Església de Sant Joan, l’antic Hospital de Sant Roc, la plaça del Blat o la Capella del Roser. També han tingut bona acollida les propostes Descobreix Valls, la del Campanar més Alt de Catalunya i la d’Espais Amagats sota Terra. La nova web turística, estrenada el març del 2025, amb disseny modern i continguts actualitzats, ha contribuït a facilitar informació sobre serveis, rutes i atractius
Turisme i comerç
L’Ajuntament treballa noves línies de coordinació amb el sector comercial per convertir el creixement turístic en oportunitats econòmiques estables. També s’ha informat els comerciants de la presència de grups organitzats perquè puguin adaptar l’oferta. La nova web visitavalls.cat i els acords amb plataformes de venda d’entrades han reforçat la promoció i la comercialització de visites a la vila.
El foc es va originar en un dipòsit amb derivats químics. ACN
Un incendi per una deflagració en una empresa química de Valls deixa un ferit lleu
Successos l La nit de dimecres es va produir un incendi a l’empresa Valls Química, al polígon industrial de Valls, que va obligar a confinar la zona. Els Bombers van rebre l’avís a les 21.29 h per un foc en un tanc amb un derivat del toluè i hi van mobilitzar nou dotacions i el grup especialitzat en riscos tecnològics. El foc es va donar
per extingit cap a dos quarts d’onze i el polígon va quedar desconfinat de matinada, quan Protecció Civil també va desactivar l’alerta del Plaseqta. El SEM va atendre una persona amb ferides lleus i es van rebre 35 trucades al 112 relacionades amb l’incident. La deflagració es va originar per una sobrepressió en un dipòsit amb derivats. ACN
L’equip de govern, participants i organitzadors amb les culleres. Cedida
Societat l El consistori va rebre l'obsequi per celebrar el relleu de seu amb Cassà de la Selva
Redacció
El Vendrell va celebrar aquest passat dilluns el traspàs del relleu de la cullera de fusta del torneig d’hoquei Joan Petit. Una tradició que simbolitza, novament, el canvi de seu de l’esdeveniment, que anteriorment s’havia portar a terme a Cassà de la Selva. Enguany es completarà la 26a edició al Pavelló Quim Tomàs del Vendrell el pròxim 30 de maig. En aquest sentit, el torneig arriba al municipi per «divulgar i sensibilitzar» sobre el càncer infantil mitjançant
l’hoquei. Una vinculació que també s’ha fet present amb la presentació del nou cartell, de la mà de la il·lustradora Gemma Fontanals i els padrins de la seu: la vendrellenca Anna Ferrer, portera d’hoquei formada al CE Vendrell, i l’Equip d’Hoquei Adaptat del club. Com a homenatge als infants que lluiten contra el càncer, la fundació organitza una celebració que té lloc en una població diferent cada any, recordant en Joan, un infant que va patir la mateixa malaltia i jugava a hoquei com el seu pare, Joan Torner.
Serveis l El recinte compta amb 1.000 m2 i s’hi construirà a la primera planta
L’Ajuntament del Vendrell avança en les negociacions amb la Parròquia per obtenir la cessió del Casal Familiar per realitzar habitatge social. L’alcalde del municipi, Kenneth Martínez, va reunir-se amb el mossèn Josep Maria Calderó per tractar els pròxims passos del projecte, que se situa en el marc de l’acord signat el passat 16 de febrer pel president de la Generalitat, Salvador Illa, i l’arquebisbe Joan Planellas. En el cas de la capital del Baix Penedès, el recinte ubicat al carrer Sant Magí 35-37 es rehabilitarà per construir habitatges socials a les plantes superiors.
Des del consistori i la parròquia han assegurat que «es garantirà» la construcció d’aquests equipaments, també en el marc del projecte impulsat pel Govern per assolir la creació de més de 50.000 habitatges.
El Casal Familiar o Centre Catequístic Parroquial del Vendrell, construït l’any 1942, consta d’un espai d’aproximadament 1.000 metres quadrats. La seva ubicació,
Treball l La companyia reparteix 780 milions en primes entre 112.000 treballadors, aplica pujades salarials i amplia vacances fins als 37 dies
Mercadona ha destinat més de 1.000 milions d’euros a millorar el poder adquisitiu i la jornada laboral de la seva plantilla a través de diverses iniciatives, entre les quals destaca el repartiment de 780 milions d’euros dels seus beneficis en concepte de variable entre més de 112.000 treballadors. Aquest incentiu inclou dues primes per a les persones amb menys de quatre anys d’antiguitat i tres mensualitats per a aquelles que superen aquest període, que representen aproxima-
dament el 70 % de la plantilla i que han percebut 7.250 euros nets, dels quals 5.400 corresponen al variable i la resta a la seva nòmina mensual. La companyia també ha aplicat una pujada salarial vinculada a l’increment de l’IPC, del 2,9 % a Espanya i del 2,2 % a Portugal, amb un impacte econòmic anual de 125 milions. A més, el mes de desembre passat es va introduir una millora de la jornada laboral amb l’ampliació del període de vacances fins als 37 dies, set més que abans, una mesura vigent des d’aquest exercici tant a Espanya com a
Portugal i que suposa un cost anual de 100 milions d’euros. Aquest conjunt d’iniciatives supera els 1.000 milions d’euros i s’emmarca en el Model de Qualitat Total de la companyia, que aposta per la satisfacció dels treballadors com a element clau del seu funcionament. Segons Mercadona, aquest compromís amb la plantilla ha contribuït a incrementar la productivitat i la gestió durant el 2025, assolint les millors dades històriques de rendibilitat i quota de mercat, fet que, segons la companyia, confirma que la inversió en les persones
Va ser usat per l’equip d’hoquei patins durant la dècada dels cinquanta
d’acord amb els seus gestors, «és estratègic» perquè se situarà al costat de la plaça Pep Jai, a l’anomenat Centre Històric
del municipi. L’estat de l’equipament permetrà construir habitatges gràcies a la seva conservació, i actualment s’hi poden trobar tres sales d’activitats a la planta baixa i dues a les plantes superiors. «Volem que continuï sent un espai per a les entitats del Vendrell», explicava l’alcalde de la localitat. Durant les últimes dècades,
s’ha utilitzat com a cinema o teatre on s’hi han representat els pastorets, així com seu de diverses entitats del municipi. Actualment, és gestionat per la Casa d’Extremadura i multitud d’entitats que en fan ús. El recinte va servir fins i tot com a pista per a l’equip d’hoquei patins del Vendrell durant la dècada dels anys 50.
La companyia combina repartiment de beneficis, increments salarials i millores de jornada.
afavoreix el retorn empresarial. La companyia sosté que els treballadors són l’actiu més important per als clients i que la seva implicació ha estat
determinant en els resultats obtinguts. En aquest sentit, defensa que la millora del poder adquisitiu i de les condicions laborals forma part de la seva estratègia empresarial i que continuarà apostant per mesures orientades a reforçar l’estabilitat, la motivació i la qualitat del treball.
El Consell fa més de vint anys que acompanya les dones del territori en diferents aspectes de la seva vida
Redacció
El Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) del Tarragonès tanca l’any 2025 havent atès 253 dones, la qual cosa ha implicat un total de 1.603 entrevistes, que suposa un 22% d’augment respecte a l’any 2025. Pel que fa a l’origen de les persones ateses, la majoria provenen de l’Estat espanyol (199), mentre que la resta són d’altres països (54).
Les entrevistes del SIAD les han realitzat els professionals de l’equip. Així, les orientacions socials són les majoritàries, seguides dels acompanyaments de suport psicològic i finalment les orientacions jurídiques.
Durant aquest any, la principal via d’accés al servei ha estat la derivació des dels Serveis Socials Bàsics, amb 158 casos. La resta d’atencions s’han iniciat per iniciativa pròpia (63), a través de serveis de justícia (20), mitjançant els cossos policials (5) i per altres vies (7).
El SIAD està format per un equip multidisciplinari integrat per treballadores socials, una psicòloga i un jurista, que ofereixen una atenció integral i especialitzada en funció de les necessitats de cada dona. Històricament, el SIAD del Tarragonès ha centrat la seva tasca en l’atenció a dones que han patit o pateixen situacions de violència. En aquest sentit, les tipologies de violència detectades entre les dones ateses han estat principalment la psicològica, seguida de la física, l’econòmica, la sexual i la vicària. Tot i això, cal remarcar que una mateixa persona pot patir diferents tipus de violència de manera simultània.
El Consell Comarcal del Tarragonès, per tal de millorar l’atenció integral de les dones que pateixen situacions de violència masclista, des de l’any 2015, disposa d’un telèfon d’urgències 24 hores per a persones víctimes de violència. Durant el 2025 s’han atès 11 dones amb els seus fills i filles, amb un total de 17 infants. Per tal d’oferir allotjament durant la situació d’urgència, s’han registrat 969 pernoctacions. D’aquestes dones, 6 han passat a ser ateses per un servei
específic d’atenció i recuperació de les dones posteriorment a l’allotjament d’urgència.
Accions preventives
Una altra línia estratègica del Servei d’Informació i Atenció a les Dones és el desenvolupament d’accions preventives de violència masclista, en el marc de les festes majors dels municipis de l’ABSS (Àrees Bàsiques
S’han realitzat 1.603 entrevistes i s’han atès 253 dones, un 22% d’augment respecte al 2025
de Serveis Socials), com són els Punts Liles i Arc Iris. L’objectiu prioritari d’aquest servei és aconseguir espais d’oci, lliures d’agressions masclistes i discriminatòries, així com poder intervenir en les situacions d’agressió masclista que es puguin produir.
Durant el 2025 s’han dut a terme 19 punts liles irisats, sempre orientats a
la prevenció de violències masclistes. Les dinàmiques van adreçades a la població jove o familiar, amb un total de 1.027 persones participants. El SIAD és un servei de proximitat, públic, gratuït i itinerant, que ofereix a les dones informació i orientació en tots els aspectes relacionats amb la seva vida, tant d’àmbit personal com familiar, social i laboral. S’hi pot contactar al Telèfon 977 24 45 06 o per correu electrònic a: siad@tarragones.cat.
Futbol l Els grana necessiten donar continuïtat a les bones sensacions contra l’equip que va iniciar la crisi
El Nàstic de Tarragona té diumenge un dia molt especial. L’entitat grana celebra el seu 140è aniversari amb una jornada plena d’actes que té com a plat principal el duel contra l’Antequera a les 16 hores. Aquest és un duel assenyalat també pel que significa. Els grana necessiten un bon resultat per allargar les sensacions aconseguides contra l’Atlético Madrileño i allunyar-se de la part baixa. A més, ho farà contra l’equip que va iniciar la crisi de resultats.
El conjunt grana sap de primera mà els perills de l’Antequera. A la primera volta, el Nàstic arribava al duel després de guanyar amb contundència a tot un Cartagena. Un triomf que hauria d’haver
Marc Montalvo i Óscar Sanz tornaran a estar disponibles per a Parralo
donat ales, però que va acabar amb l’equip estavellant-se amb un 4-2 al Maulí en el
L’Antequera ha guanyat els darrers dos partits fora de casa per 0-1
darrer duel de la temporada.
Aquest particular accident va ser el primer esgraó del des-
Poliesportiu l Aquestes començaran diumenge a les 11 hores
Redacció
El Club Gimnàstic de Tarragona ja té tot preparat per celebrar el 140è aniversari en una jornada plena d’activitats. Aquesta arrencarà a les 11 hores d’aquest diumenge a les instal·lacions de la Budallera. Al camp de gespa artificial, els nastiquers podran
gaudir d’una petita gimcana per descobrir les seccions poliesportives del club. Es facilitarà un passaport per superar els reptes de cada disciplina i, els que completin totes les activitats, entraran al sorteig de productes oficials de marxandatge.
A banda, també hi hau-
rà bon ambient amb un DJ, pintacares per als més petits i també inflables. En la part gastronòmica, hi haurà el servei del Bar de l’Estadi, així com pizzes a càrrec d’Aboccaperta i galetes i cheesecake de Golossa Bakery. De la mateixa manera, també es jugaran les finals del Maximum pàdel del
cens als inferns per al conjunt grana. Parralo va reconèixer que la derrota va afectar més de l’esperat a un Nàstic que va encadenar quatre derrotes consecutives enfonsant-se així en una crisi en tots els estaments. Diumenge, aquest partit suposarà una motivació extra a un equip que va
Club Gimnàstic de Tarragona Grand Slam.
A partir de les 13.30 hores, es posarà en marxa la fideuada popular per acabar de fer ambient de cara al partit que començarà a les 16 hores. Tot just abans del partit, hi haurà una actuació de les quatre colles castelleres de la ciutat i també un mural d’Orgull Grana preparat per a l’ocasió. Per al duel, els socis podran adquirir fins a quatre entrades a un preu de 5 euros cadascuna. Des del club apunten que durant l’any hi haurà més activitats per celebrar l’efemèride.
L’àrbitre
Imanol Irurtzun Artola xiularà el partit
L’encarregat de dirigir el partit de diumenge entre Nàstic i Antequera serà Imanol Irurtzun Artola. El coŀlegiat de Navarra té experiència a la categoria, amb quatre temporades a Primera Federació a l’esquena. Enguany, encara no ha xiulat el conjunt grana. Tot i això, ho va fer un cop la temporada passada, també a Tarragona. Va ser en la victòria del Nàstic contra l’Unionistas.
guanyar-se un impuls contra l’Atlético Madrileño.
Pel que fa al conjunt andalús, la dinàmica iniciada després de vèncer el Nàstic va ser totalment oposada. Els d’Abraham Paz han aconseguit 18 de 24 punts possibles i tenen encara un partit ajornat per disputar. Aquesta ratxa els situa vuitens, però amb la possibilitat d’entrar a la zona de play-off segons el desenllaç de la resta de duels ajornats.
En aquest temps, l’Antequera ha brillat especialment fora de casa. Els andalusos han assaltat els camps de l’Hércules, Marbella i Teruel, tots amb un resultat efectiu de 0-1. Només han perdut un partit per 2-1 contra l’Alcorcón. Aquesta efectivitat arriba d’una línia defensiva reforçada amb el jove del Betis Félix Garreta, però també del nivell dels seus atacants.
En el partit en el Maulí, l’extrem Ousama Siddiki va ser la gran amenaça. Ell sol va esqueixar la defensa del Nàstic com va voler, anotant un doblet. En la resta de partits fora de casa ha sigut clau. De fet, va servir el gol de la victòria tant contra l’Hércules com el Marbella.
Amb tot, els andalusos arriben a Tarragona després d’encaixar una dolorosa derrota contra l’Europa per 0-2, així que també afronten el duel com un impuls per no perdre pistonada de cara a les posicions capdavanteres.
Més eines que mai
Cristóbal Parralo tindrà un beneït mal de cap a l’hora de preparar el duel de diumenge. La victòria contra l’Atlético Madrileño va reforçar el mig del camp format per Mángel, Gelardo i Pol Cid, i també va donar ales al pobletà Manuel Pavón. Ara, el tècnic recupera als habituals titulars Marc Montalvo i Óscar Sanz i haurà de triar les peces adequades per mantenir la dinàmica. Qui sí que estarà serà Ander Zoilo, que va pispar-li la posició a Delgado amb dues assistències que el premiaran amb la continuïtat al Nou Estadi Costa Daurada.
Futbol l El davanter va fer els seus primers passos al barri de Tarragona i encara ara el seu primer any a Primera Federació
Arnau Montreal Quesada
L’Antequera visita Tarragona aquest diumenge, però comptarà amb un jugador que se sentirà com a local. Osama Chit, davanter del conjunt andalús, torna per primera vegada com a futbolista a la ciutat que el va veure créixer i serà una perillosa amenaça per als interessos del Nàstic.
Chit, d’origen marroquí, va arribar a Tarragona als 12 anys, després d’aterrar a Barcelona quan en tenia 7. Els seus pares es van instal·lar al barri de Torreforta, on encara resideixen avui dia i s’apro-
paran a l’estadi a veure el seu fill jugar. «Vaig arribar quan tenia 12 anys i recordo aquells anys com l’època daurada del meu futbol, perquè significava anar a jugar amb els meus amics cada cap de setmana, gaudir del futbol i amb els meus pares sempre animant a la grada», va destacar el davanter a Diari Més.
Els seus primers passos futbolístics els va fer a l’equip de la Floresta, on va fer amics que perduren i que també seran presents al Nou Estadi. Chit va ser avesat en el futbol de barri tarragoní. Un món
El CBT i CB Valls, a puntuar contra la mitja taula i amb un ull posat al duel del Mollerussa
Bàsquet l El bàsquet de Tercera FEB no s'atura i el CBT i el CB Valls es preparen per visitar les pistes del Barbastro i Sant Cugat, dos equips establerts a mitja taula. Els vallencs juguen dissabte contra els aragonesos, mentre que els tarragonins diumenge. Els dos equips buscaran un triomf per allargar les seves ratxes, però tin-
dran un ull posat al duel de la part alta entre Mollerussa i Castelldefels. Per als interessos dels vallencs, el Castelldefels ha de perdre perquè és l'equip que guarda la darrera plaça de play-off. Els de Miki Larraz estan a dues victòries de l'objectiu. D'altra banda, si perd el Mollerussa, el CBT té l'oportunitat d'igualar-lo a la primera posició. AMQ
«Guardo molts bons records de Tarragona, van ser els millors anys»
van arribar ofertes de molts equips, entre ells el Reus i el Nàstic, però em vaig decantar pel Girona», va explicar Chit. Com la seva vida fins ara, va ser una aventura amb moltes aturades. «D’allà vaig marxar dos mesos a Polònia, després vaig tornar per jugar a Mallorca de Tercera Divisió. Vaig incorporar-me al Toledo, amb el qual vaig assolir l’ascens a Segona Federació». Puertollano, Tarancón, i Ursaria van ser les seves etapes, fins a fitxar pel Don Benito extremeny, on va anotar dotze gols el curs passat a Segona Federació. Aquesta xifra li va obrir pas als seus 25 anys cap a l’Antequera, el pròxim rival del Nàstic. Tot un camí obert a base de treball i lluita sorgida des de la Floresta.
Manuel Pavón, el constantinenc que capitaneja la Pobla i s’obre camí al Nàstic
Futbol l Sap el que és créixer i lluitar des del fang i es va guanyar el debut contra l'Atlético
Arnau Montreal Quesada
potser poc conegut, però que comparteix gran competitivitat i serveix com una teranyina que uneix entre els joves de la ciutat. «Era de Torreforta, però m’agradava jugar a la Floresta. Guardo molts bons records de Tarragona, és quan vaig passar potser els millors anys», va apuntar.
La seva escalada en el món professional va ser als barris tarragonins, fins que, als 16 anys, va fitxar per l’equip de Vila-seca. Allà només va estar mitja temporada. «A la primera volta jo ja havia fet onze o dotze gols, així que em
Aquesta temporada ha disputat 19 partits amb l’equip andalús, marcant un total de 2 gols. «Tinc en el punt de mira el partit, perquè el de la primera volta me’l vaig perdre per sanció», va subratllar Chit. «Tornar a Tarragona és tornar a casa, els meus pares i amics estaran i aquesta és la meva motivació extra de cara al partit, a veure si el míster em dona minuts [riu]». El davanter serà una de les amenaces de l’Antequera en un partit important per al Nàstic. Per Chit, el duel serà més que difícil «el Nàstic i té un planter preparat per pujar. Serà molt dur». Pel que fa a la posició a la taula, el davanter va treure ferro apuntant que «en aquesta categoria guanyes dos partits i estàs a dalt. Estic segur que aixecaran el vol».
El duel contra l’Atlético Madrileño va suposar la presentació d’un nou talent per al Nàstic. Manuel Pavón va fer el seu debut oficial amb el primer equip i ho va fer en una darrera mitja hora sòlida en la qual va ajudar a controlar el mig del camp del filial madrileny en un moment de màxima tensió. El de Constantí va jugar el seu segon partit de la setmana, després de disputar també el de Copa Catalunya i es va convertir en una nova alternativa per a Parralo, una oportunitat més que merescuda després d’anys de treball al filial grana. Manuel Pavón és el capità i jugador insígnia de la Pobla de Mafumet. Als seus 22 anys, Pavón està completant el seu darrer any sub-23, un de decisiu per a la seva carrera i està demostrant la seva capacitat
tant en la Pobla de Mafumet com, ara, amb el Nàstic. I si una cosa ha demostrat en la seva trajectòria és que és un pencaire i té la capacitat de creixement per merèixer l’oportunitat. Pavón és un migcampista que funciona com a pivot posicional, que compta amb una gran sortida de la pilota i destaca en el joc combiantiu i en els duels. Aquestes qualitats l’han fet jugar com a central en moltes ocasions, amb un perfil similar al d’Óscar Sanz. Com es diu ara en el món del futbol, Pavón és un jugador ‘box to box’, fort en les ajudes en defensa i amb arribada a l’atac. No és un jugador que tingui por a provar el xut a mitjana distància. Pavón es va formar a la Floresta, on, en etapa juvenil, va incorporar-se al Nàstic. Apunta que continuarà apareixent en el primer equip. I s’ho mereix.
Reus acull la XXII edició del Torneig Casteller de Futbol Sala aquest cap de setmana
Poliesportiu l Reus esdevindrà aquest cap de setmana el punt de trobada del món casteller amb la XXII edició del Torneig Casteller de Futbol Sala. Aquesta edició és organitzada pels Xiquets de Reus, en el marc del seu 45è aniversari, i reunirà 48 colles castelleres i prop de 1.600 persones entre participants i afició. La trobada
compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Reus, que posarà a disposició del torneig el pavelló Olímpic Municipal. L’esdeveniment comptarà, així mateix, amb la implicació de més de 150 voluntaris de la colla amfitriona, consolidant-se com una iniciativa que combina esport, cultura popular i convivència. Redacció
Política l Bolaños acusa la dreta de buscar «excuses barates» per deixar «la gent al carrer»
El Congrés dels Diputats va rebutjar ahir, amb 172 vots a favor (PSOE, Sumar, ERC, Bildu, PNB, BNG i Compromís), 177 en contra (PP, Vox i Junts) i una abstenció (UPN) la convalidació del decret de l’escut social. El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, va acusar PP, Vox i Junts de buscar «excuses barates» i deixar famílies al carrer, mentre la ministra d’Habitatge, Isabel Rodríguez, assegura que treballarà per evitar «ni un sol desnonament».
El debat va ser tens i ple de retrets a Junts. La secretària general de Podem, Ione Belarra, va acusar el grup de Míriam Nogueras de deixar desprotegides famílies vulnerables, mentre Jordi Salvador (ERC) ha denunciat que el «no» provocarà més desno-
naments i talls de serveis. Gabriel Rufián va titllar l’actuació de Junts de «mesquina» i Aina Vidal (Comuns) ha cri-
ticat que faciliten l’acció dels fons voltor.
Des de Junts, Marta Madrenas va justificar el vot en
Monarquia l La Casa Reial diu que la decisió és de l'emèrit
Agències
El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, creu que la desclassificació dels documents de l’intent del cop d’estat del 23-F demostren que Joan Carles I «va contribuir a sostenir la democràcia espanyola» i que mereix «poder passar l’últi-
ma etapa de la seva vida amb dignitat al seu país». «Seria desitjable el seu retorn a Espanya», va afirmar ahir el dirigent popular en una publicació a la xarxa social X. La Casa Reial ha delegat la decisió de si Joan Carles de Borbó ha de tornar o no a Espanya al mateix rei emè-
rit. Fonts de la Sarsuela han recordat que «va ser decisió seva marxar i tornar també ha de ser seva». L’exmonarca espanyol va marxar a Abu Dhabi assetjat per les investigacions contra ell per presumpte frau fiscal. La Casa Reial va confirmar que el líder popularva comunicar prèvia-
Política l El Departament d’Educació ha plantejat que el curs vinent no hi hagi sobreràtios «a cap nivell educatiu». Així, cap grup hauria d’estar per sobre dels 20 a I3 ni dels 30 a l’ESO. La proposta inclou també que un 25% dels grups baixin a un màxim de 25 alumnes per aula el curs 2027-2028, quan s’aplicarien reduccions a la postobligatòria. Així ho va explicar el se-
el curs vinent
cretari de Millora Educativa, Ignasi Giménez, després de la tercera reunió d’aquesta setmana amb els sindicats. Educació, però no ha plantejat cap nova proposta salarial, principal escull de la negociació.
Ignasi Giménez va explicar que l’acord ha de ser «global» i ha afirmat que el tema salarial depèn de com avancin la resta de temes per veure
de quin “marge” disposen. El secretari ha fet una valoració «molt satisfactòria» de les trobades que s’han mantingut fins ara i ha considerat que s’ha avançat «positivament» en alguns dels temes. Segons Giménez, l’acord que es vol signar és «segurament el més important que es pugui signar en matèria educativa des de l’inici de la democràcia». ACN
contra per «mescles» entre mesures socials i antiocupació, i Nogueras va apuntar que donarien suport al decret si
ment que llançaria la «idea» a través de les xarxes socials. El portaveu d’ERC a Madrid, Gabriel Rufián, va respondre a la petició del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, perquè Joan Carles I torni a Espanya després de la desclassificació de documents del 23-F. «Els delinqüents millor fora que dins», va reblar Rufián, en una atenció a la premsa ahir, des dels passadissos del Congrés. Rufián va resumit que el rei va «permetre» que militaris que pensaven «que el país era seu poguessin fer el que van fer».
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Uxía, ja fas tres anys!! Contiua igual de torpeda. La teva família t’estima!
Junts, en contra d’un decret que «barreja mesures socials amb ocupacions»
els desnonaments es tractessin per separat. Junts també va presentar una proposició no de llei (PNL) que proposa substituir la suspensió generalitzada dels desnonaments per un mecanisme en què l’Estat assumeixi el cost en casos de vulnerabilitat i gestioni habitatges de la SAREB per rehabilitar-los. La iniciativa inclou també reduir traves per generar nou habitatge i reformes fiscals i energètiques per alleujar costos.
És la segona vegada que el Congrés tombava l’escut social; la primera va ser el 27 de gener. L’executiu podrà ara
elaborar dos decrets separant ajudes socials i mesures antidesnonament, però fonts del Ministeri d’Hisenda apunten que la responsabilitat recau en els grups parlamentaris. La caiguda del decret afecta mesures clau: torna la possibilitat de desnonaments de famílies vulnerables, deixa sense efecte els descomptes del bo social elèctric i altres garanties de subministrament, així com incentius fiscals per a autònoms, vehicles elèctrics, eficiència energètica i compensacions a comunitats autònomes.
Crida a mobilitzacions
El Sindicat de Llogateres va criticar PP, Vox i Junts per impedir la pròrroga de l’escut social. Alerten que prop de 70.000 procediments suspesos es reactivaran en les properes setmanes, majoritàriament de persones que no poden pagar el lloguer. El Sindicat i la Taula Sindical d’Habitatge de Catalunya convoquen una protesta dissabte a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume, sota el lema «Prou excuses, els pisos, per viure-hi!», exigint mesures estructurals per al dret a l’habitatge.
Feliz cumpleaños, Carmelita!! La morenita más guapa de todo Campo Claro cumple 12 años este domingo. ¡¡¡Te queremos mucho preciosa!!! Tus titos Rosana y Toni.
Xavier, pels teus primers 60! Per a tu no passen els anys. Els teus col·legues de Vopak Terquimsa.
k Carta dominical k
L’Evangeli de la Transfiguració del Senyor, que enguany llegim a la litúrgia d’aquest diumenge en la versió de sant Mateu (17,1-9), és una de les teofanies més denses i reveladores del Nou Testament. En ella, Jesús manifesta anticipadament la seva glòria i ofereix als deixebles una clau espiritual per a comprendre el camí de la creu.
Jesús pren amb ell Pere, Jaume i Joan «i se’ls endugué a part dalt d’una muntanya alta». En la tradició bíblica, la muntanya és l’espai de l’encontre amb Déu: el Sinaí de Moisès o l’Horeb del profeta Elies… No és només un lloc geogràfic, sinó un símbol espiritual: cal esforçar-se i pujar, separar-se del soroll, deixar enrere la planura de l’evidència quotidiana. La revelació demana disponibilitat interior i un cert èxode del jo superficial.
Jesús «es transfigurà davant d’ells: el seu rostre es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum». L’Evangeli de Mateu posa l’accent en el rostre, lloc de la identitat i de la relació. La glòria que es manifesta no és afegida, sinó revelada: és la llum que sempre ha habitat el Fill, però que en aquells moments es fa visible. Aquesta escena ens diu que la humanitat de Crist és transparent a la divinitat, i que el destí últim de l’ésser humà és també la glorificació, la participació en la llum de Déu.
La presència de Moisès i Elies, els dos grans personatges de l’Antic Testament, que tingueren experiències de Déu a la muntanya, indica que tota la història de la salvació convergeix en Jesús. La Llei i els Profetes no són abolits, sinó acomplerts. Jesús és el centre interpretatiu de l’Escriptura: només des d’ell la Paraula antiga revela el seu sentit ple. Teològicament, això afirma que la revelació és una història unitària que troba en Crist la seva plenitud definitiva.
Les experiències de llum i de consol no són finalitats en elles mateixes, sinó força per a perseverar en la fidelitat
El núvol lluminós — símbol de la presència divina— cobreix els deixebles, i la veu proclama: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo.» Aquí s’uneixen identitat i missió. Jesús és el Fill estimat, però també el Mestre a qui cal escoltar. En el context immediat de l’Evangeli de Mateu, aquesta veu ve després del primer anunci de la passió: escoltar el Fill vol dir acceptar un Messies que passa pel sofriment i pel do de la vida (Mt 16,2128).
Els deixebles caigueren a terra, plens de temor. La revelació de Déu desborda sempre les nostres categories i provoca tremolor. Però Jesús s’hi acostà, els tocà i els digué: «Aixequeu-vos, no tingueu por.» El toc de Jesús és profundament espiritual: la glòria no aixafa, sinó que aixeca; no anul·la l’home, sinó que el restaura. Déu es revela per a salvar, no per a destruir.
Finalment, Jesús mana guardar silenci «fins que el Fill de l’home hagi ressuscitat d’entre els morts». La llum de la Transfiguració no és evasió, sinó preparació. Cal baixar de la muntanya i caminar cap a Jerusalem. Espiritualment, això ens ensenya que les experiències de llum i de consol no són finalitats en elles mateixes, sinó força per a perseverar en la fidelitat, especialment en la nit de la fe i en els moments de creu.
k Editorial k
La universitat és un actor central en la construcció d’un territori amb identitat, talent i futur. L’aliança entre el Centre Universitari d’Arts i Disseny BAU i la Universitat Rovira i Virgili exemplifica aquesta visió estratègica: sumar expertesa en disseny i belles arts amb capacitat investigadora, projecció internacional i arrelament territorial. L’adscripció i la creació d’un doctorat en Arquitectura, Disseny i Art no només amplien l’oferta acadèmica, sinó que reforcen una mirada interdisciplinària imprescindible per afrontar els reptes contemporanis. Aquest moviment no és menor. Significa ampliar oportunitats per als joves del
sud de Catalunya, generar recerca amb impacte social i connectar la creativitat amb el teixit productiu. La universitat, quan coopera i s’obre, esdevé motor d’innovació i cohesió. En paral·lel, la demanda del COATT per implantar el grau en Arquitectura Tècnica apunta a una mancança evident: Tarragona és l’única demarcació catalana sense aquests estudis. Aquesta absència comporta fuga de talent i dificulta la cobertura de necessitats reals en construcció i rehabilitació. Si volem un desenvolupament sostenible i equilibrat, cal formar els professionals aquí, amb coneixement directe del territori.
HMagí Sunyer
Escriptor, professor de la URV i membre de l’APELLC (Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes)
Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat
em arribat al centenari del naixement de Blai Bonet, el més jove dels poetes de la generació mallorquina dels anys cinquanta. No el vaig conèixer personalment, a diferència de Llorenç Moyà, de qui tinc un record fugaç en les tones d’oci dels cursos d’estiu de la Porciúncula, a S’Arenal, i de Josep Maria Llompart, que havia vingut a Tarragona, a casa del seu gran amic i quart membre del grup, Jaume Vidal Alcover. No crec que Blai Bonet hi vingués, no ho puc assegurar, però, com els altres però amb una intensitat superior quan es parlava de poesia, era molt present en els elogis de Jaume Vidal. Blai Bonet, malgrat que la seva mala salut de tuberculós hagués fet pensar que passaria el contrari, va ser el darrer de tots ells a morir, el 1997, i qui s’ha convertit en un autèntic mite per als poetes catalans actuals —sobretot però no únicament els mallorquins— que ara tenen uns quaranta anys i que han aconseguit un domini substancial de l’actualitat poètica catalana. Això permet augurar un any ple de celebracions. Els poetes mallorquins de la primera postguerra mantenien un equilibri entre el respecte i el trencament amb les dues generacions de l’Escola Mallorquina. Es van començar a manifestar en el pitjor moment de la repressió feixista, quan la poesia en català a Mallorca estava reclosa en la privadesa de les tertúlies a Ciutat i, sense renegar de l’herència, van trencar amb els límits de l’Escola. Ells s’engrescaven amb les avantguardes immediates, amb Paul Éluard i Jean Cocteau, amb els espanyols de la generació del 27: Lorca, Salinas, Cernuda, Alberti. L’any 1954, centenari de Joan Alcover i Miquel Costa i Llobera, que admiraven,
ells van homenatjar Jean-Arthur Rimbaud. El referent immediat propi, aureolat per una poesia lluminosa i per la mort als vint-i-cinc anys, era Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Tot això ho ha explicat de manera magnífica Margalida Pons en el seu estudi sobre aquesta generació d’escriptors. Ben poc que no fos una glossa hi podria afegir, em limito ara a estirar un record sobre el poeta que enguany compliria cent anys. Possiblement fou la primera vegada que en vaig sentir parlar, al primer pis tarragoní —carrer Pin i Soler— de Jaume Vidal i Maria Aurèlia Capmany, cap al 1976. Entre els projectes editorials
Els poetes mallorquins de la primera postguerra mantenien un equilibri entre el respecte i el trencament amb les dues generacions de l’Escola Mallorquina
que s’hi gestaven —com els Quaderns Foc Nou de Pere Anguera i Marcel Pey, l’antologia Èpsilon o la Biblioteca Tàrraco—, Jaume Vidal preparava el tercer volum de Llibres Rai, la col·lecció tancada de quatre volums, un per a cada membre de la seva generació. A Barcelona, havia publicat el seu El fill pròdig i La terra d’Argensa, de Llompart; anys després, conjuntament amb La Gent del Llamp, respectant les característiques d’aquests primers llibres, es va publicar I tanmateix, pallasso, de Llorenç Moya. Aquell dia Jaume Vidal estava molt il·lusionat perquè corregia proves d’«El jove», de Blai Bonet. La falta de diners per completar l’edició la va frustrar per sempre, sobretot quan, anys després, el poeta de Santanyí va publicar un llibre diferent amb el títol El jove. Una i altra circumstància van avortar un llibre tarragoní de Blai Bonet que potser hauríem acabat publicant abans del de Moyà. Els detalls d’aquesta peripècia i l’enviament, el retorn, dels poemes d’en Blai a la seva Casa Museu els ha explicat per escrit, amb molta precisió, Joan Cavallé i no cal repetir-ho. La rememoració d’aquest projecte avortat serveix com testimoni de l’amistat —no exempta de disputes— personal i literària entre dos grans poetes.
k Tribuna k
Aquest mes de febrer de 2026 ha fet un any que soc al capdavant de la subdelegació del Govern a Tarragona i m’agradaria compartir amb les i els lectors d’aquest mitjà unes quantes reflexions al voltant de la meva feina com a subdelegada del Govern a Tarragona. Crec que convindreu amb mi que ha estat un any complicat principalment per les emergències viscudes com la gran apagada elèctrica o les afeccions per fenòmens meteorològics adversos que ens han fet afrontar problemàtiques diverses.
Han estat uns mesos intensos de molta responsabilitat i feina constant, durant els que he pogut comprovat que la cooperació institucional és bàsica en tots els sentits. També he constatat que, per solucionar els problemes, cal escoltar sempre la veu de la ciutadania. En aquest sentit, voldria parlar-vos sobre les que han estat les meves prioritats. Des d’un primer moment vaig considerar necessari i molt enriquidor que conegués la realitat del territori i per això m’he desplaçat a nombrosos municipis de la província, feina que continuaré fent amb el convenciment que és així com es fomenta aquesta col·laboració institucional a la que abans em referia.
A totes i cadascuna de les visites fetes fins ara, que no han estat poques, he estat rebuda amb la mà estesa i puc assegurar-vos que les converses mantingudes amb les alcaldesses i alcaldes han permès recuperar, en molts casos, un apropament institucional que ens ha ajudat a cercar les solucions més adients.
Pel que fa a les meves competències, com a representant del Govern de l’Es-
Envellir a casa: dret real o excusa política?
S’ha instal·lat un relat còmode; “la gent gran vol envellir a casa”. I sí, moltes persones ho volen, al voltant del 85% de la població ha declarat que desitja envellir a casa seva. Però convertir aquesta preferència en l’eix central de la política pública mentre no es creen més residències, centres de dia o habitatges amb serveis és una formula subtil d’abandonament institucional. La Llei 39/2006 de Promoció de l’Autonomia Personal i
Elisabet Romero Subdelegada del Govern a Tarragona
tat, durant aquest temps he viscut situacions que han posat a prova la nostra capacitat de reacció. En tot moment he comptat amb l’ajut del delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto, qui ha mostrat una gran predisposició a oferir-nos un important cop de mà per millorar la realitat de les nostres contrades. Amb ell, així com amb altres representants de l’àmbit estatal i la Generalitat de Catalunya, hem afrontat actuacions per pal·liar problemàtiques com la ferroviària, conseqüent a la manca d’inversió d’anteriors governs, o les afectacions ambientals produïdes pel canvi climàtic al nostre litoral. També vull destacar que agraeixo especialment el treball de totes les direccions provincials de competència estatal que gestionen el que considero una feina imprescindible, ja sigui en matèria d’infraestructures com en política de serveis socials. La seva experiència i capacitat de resolució m’han permès
Atenció a les Persones en Situació de Dependència va reconèixer un dret subjectiu. No una ajuda simbòlica. No una transferència mínima per alleugerir pressupostos. Un dret. I els drets no es deleguen a les famílies; es garanteixen amb estructura,serveis i finançament. Quan a les llistes d’espera s’allarguen, quan no hi ha places públiques suficients, quan l’atenció domiciliària és escassa o insuficient, la “ lliure elecció “ és un miratge. No es tracta de triar entre casa o residència. Es tracta de si l’Estat
prendre decisions amb el convenciment que han estat les més adequades en tot moment. D’altra banda, i no menys important, valoro l’interès dels col·lectius ciutadans per demanar solucions a les necessitats de totes i tots. Crec que el Govern d’Espanya ha estat en tot moment amatent a les reivindicacions treballant sense treva i afrontant la realitat amb decisió.
Tarragona és una província amb un potencial constant de creixement i són moltes les iniciatives energètiques, industrials o turístiques que ens estan demanant una gestió acurada
Tarragona és una província amb un potencial constant de creixement i són moltes les iniciatives energètiques, industrials o turístiques que ens estan demanant una gestió acurada. Ens cal fer una feina conjunta, en benefici de totes i tots amb una voluntat de treball abnegat que també farem palesa en el proper procés de regularització d’una immigració que és amb nosaltres, disposada a col·laborar per garantir el progrés de tots plegats. Durant aquest any que porto al capdavant d’aquest subdelegació, no han estat poques les reunions amb els diversos sectors així com les visites ministerials que s’han apropat a nosaltres per escoltar-nos. D’aquest manera i cada cop més, considero necessari que ens unim per enfocar els nostres reptes de futur des del consens perquè serà així, amb un sola i ferma veu, com aconseguirem el millor per al conjunt de la ciutadania tarragonina.
ofereix alternatives reals o simplement trasllada la responsabilitat a filles, esposes o cuidadores no professionals. Amb prestacions que amb prou feines compensen la dedicació total, s’està institucionalitzant un model basat en la sobrecàrrega femenina i en la invisibilització del treball de cures. És un sistema barat per a l’administració, però molt car en drets, salut i igualtat.
Envellir a casa pot ser una opció digna, però només si va acompanyada de suport professional suficient,
k Tribuna k
Ambició, Reus, futur: el compromís que assumeixo
He rebut la confiança de la militància d’Esquerra Republicana de Catalunya per ser el candidat a alcalde de Reus a les eleccions municipals de 2027. Ho assumeixo amb orgull, amb responsabilitat i amb la plena consciència del repte que tenim al davant.
Reus és una ciutat amb identitat, amb empenta i amb una clara vocació de capitalitat al sud del país. Liderar aquest projecte no és només una aspiració política; és un compromís amb la ciutat que estimo i amb la seva gent.
Per això lideraré aquesta candidatura amb ambició, i també amb rigor. Hem de tenir ambició per continuar fent avançar Reus per guanyar una alcaldia republicana que consolidi el camí iniciat els darrers anys. Igualment hem de ser rigorosos, perquè governar una ciutat com la nostra exigeix solvència, planificació i estabilitat, trets identitaris del segell que Esquerra ha imprès als governs de Reus.
En els últims mandats, amb el lideratge de Noemí Llauradó i la bona feina feta per les regidores i els regidors, hem demostrat que quan Esquerra hi és, quan governa, Reus avança. Ho hem fet des de la proximitat, des del diàleg i des de la participació. Aquesta manera de fer —oberta, inclusiva, basada en el consens— forma part del nostre ADN. I és la que vull continuar exercint, amb voluntat clara d’alcaldia i amb un equip preparat per afrontar els reptes de futur de la ciutat.
Aquests anys no han estat de paraules, sinó de fets. Des de les diferents regidories del grup municipal d’ERC Reus hem contribuït a transformar la ciutat, amb ambició i mirada de futur, a través de projectes tangibles que milloren la vida de les persones. El Centre Cívic Gregal, el nou Museu d’Art i Història, la transformació del raval de Santa Anna i del carrer Ample, la Ganxeta, els Pressupostos Participatius o Reus Espais Vius en són tan sols alguns. I no ens aturem pas. La futura Escola dels Oficis, l’espai escènic Presó 13 i la nova sala immersiva del Gaudí Centre continuen avançant per esdevenir una realitat. Tots són exemples concrets d’una manera de governar que combina visió estratègica, empenta i capacitat de lideratge. Hem reforçat la capitalitat cultural i comercial de Reus, hem impulsat nous equipaments, hem modernitzat espais públics i hem dinamitzat l’economia local, sempre amb una idea clara: preparar la ciutat per al futur, i continuar atenent les necessitats quotidianes.
Per tot plegat, el projecte que proposo no és una ruptura, sinó una nova etapa amb un nou lideratge, amb tarannà Recasens. Donarem continuïtat al projecte republicà que dona fruits i encamina la ciutat cap al seu futur; i pensarem, planificarem i durem a terme nous projectes, continuarem desplegant polítiques útils, que reforcin els serveis públics, que generin oportunitats econòmiques i que consolidin Reus com a motor cultural i comercial del Camp.
serveis públics sòlids i corresponsabilitat real. Sense això, el discurs de la llibertat és una coartada. I un coartada que erosiona drets socials no és neutral: és una decisió política. La dependència no pot gestionar-se com una partida a contenir. És qüestió de dignitat col·lectiva. Si una societat presumeix d’estat del benestar, ha de demostrarho allà on més importa: protegint qui no pot esperar. Jerusalem Torra Tarragona
Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 200 paraules a: opinio@diarimes.com
Vull fer-ho amb el meu propi estil. El tarannà Recasens és diàleg constant, mà estesa i voluntat d’acord. És proximitat real, lideratge proper i capacitat de sumar. És constància. És defensa de la llengua catalana com a element de cohesió social i d’igualtat d’oportunitats. I aquest tarannà no és només una manera de fer política; és una manera d’entendre Reus, i d’estimar-lo, de viure’l.
Reus té futur. Té talent, té energia i té la capacitat de mantenir i potenciar el lideratge al territori. El meu compromís és continuar treballant, amb tot l’equip d’Esquerra Republicana, per consolidar el camí fet fins ara i obrir-ne de nous. Reus ha d’avançar. Estic llest per liderar aquesta nova etapa, perquè vull una batllia republicana per a Reus.
Daniel Recasens Candidat a alcalde de Reus per Esquerra Republicana de Catalunya
Reus l La Casa Misericòrdia ha continuat aquest any la seva tasca d’acollida i suport a persones sense recursos, sovint sense documentació, sense llar i amb situacions personals complexes. Malgrat la manca d’habitatge social i de recursos residencials, el centre ha pogut facilitar sortides a diverses persones, ja sigui amb inserció laboral,
accés a pisos compartits o derivacions a residències per a gent gran, fet que ha permès seguir acollint persones que es troben al carrer. L’equip treballa amb l’Administració pública i altres agents socials per oferir respostes adaptades a cada situació. Disposa de 24 places, 10 per a dones i 14 per a homes, i atén persones de diverses nacionalitats
amb realitats marcades per dificultats socials i de salut. El servei es finança amb ajudes públiques, aportacions particulars i altres col·laboracions, i compta amb el suport de voluntaris. Des del centre remarquen que la Casa continua sent un servei essencial per a la ciutat i manté el compromís d’oferint acollida i suport social. Redacció
El centre ha facilitat insercions laborals i sortides residencials malgrat la manca d’habitatge
Necrològiques
Tarragona
Josefa Rabada Llagostera.
Ha mort als 93 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.
Pedro Martinez Rojano.
Ha mort als 59 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h al Tanatori.
Riudoms
Juana Salgado Ruiz.
Ha mort als 87 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h a Sant Jaume.
Alcover
María Antonia García González.
Ha mort als 89 anys. El seu funeral serà avui a les 16.30 h a l’Assumpció.
Perafort
Núria Vives Baldrich.
Ha mort als 85 anys. El seu funeral serà demà a les 10 h a Sant Pere.
Obituari l El baix-baríton belga José van Dam ha mort als 85 anys. Considerat una de les grans veus del segle XX va col·laborar durant dècades amb grans directors. Artista versàtil, va abordar repertori de Mozart a Messiaen, i va mantenir una llarga trajectòria internacional als principals teatres d’òpera durant més de sis dècades. Agències
Avui felicita als que es diuen:
Baldomer, Honorina i Gabriel
ÀRIES
21/03 al 19/04
Com més reafirmis la teva personalitat dins de la unió millors circumstàncies passaràs en un futur pròxim. No cedeixis per temor a ferir a uns altres.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Pocs inconvenients s’interposaran a la realització dels teus objectius aquests se superaran amb la teva aguda intelligència que avui reneix.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Durant aquest dia les persones que t’envolten en el treball sabran valorar totes les teves aportacions idees per a nous projectes.
20/04 al 20/05 TAURE
Continua calmant els teus mals humors a casa o en el treball o arribaràs a desconcertar als més pròxims. A última hora del dia dedica’t a passejar.
VERGE
23/08 al 22/09
Avui et trobaràs ple d’alegria per notícies relacionades amb la família. Si hi ha reunions en societat mantente el més callat possible observa.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
T’arribaran sorpreses agradables de familiars amics que feia temps no veies. Seran notícies agradables que et faran passar moments feliços.
21/05 al 20/06 BESSONS
Un sentiment de solitud t’envairà el cor només les amistats podran arribar a cobrir aquest buit interior. No et llancis a noves aventures.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Sempre és bo fer algun tipus de triatge entre la gent que t’envolta sembla que portes un temps en aquest camí. Sigues selectiu en tot.
20/01 al 18/02 AQUARI
Intenta calmar els teus nervis d’avui no vulguis arribar a fer moltes coses en aquest dia, calma realitza només l’indispensable. Descansa.
CANAL REUS TV
10:30 180 Graus
11:30 Fot-li (r)
12:00 L’Orsai
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 Aixeca pica
13:30 Fot-li (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Hospital de proximitat
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Aventurístic
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Aventurístic
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies resum
20:30 Qüestió de fons
21:00 Notícies resum (r)
21:30 Qüestió de fons (r)
22:00 Notícies resum (r)
22:30 Qüestió de fons (r)
23:00 Notícies resum (r)
23:30 Qüestió de fons (r)
El temps
CRANC
21/06 al 22/07
Els dubtes que passin pel teu cap no esperis que els altres t’ho solucionin, només podran donar-te consell però al final has de ser tu qui decideixi.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Captivaràs amb facilitat ja que la teva imatge personal va en augment brolla de tu una sensibilitat especial que es farà notar en cada paraula.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Viatges d’última hora canviaran els plans del cap de setmana. Procura no enfadar-te ja que arribaràs a conèixer a gent important per al futur.
10:00 Efecte mosaic
10:30 Notícies 12. Edició vespre. (r) 11.00 Saló de Plens 11.30 In situ
12.00 Com la nit el dia. On tour
12:30 Saló de Plens
13.00 In situ
13.30 Com la nit el dia. On tour
14:00 Notícies 12. Edició migdia
14:30 Notícies 12. Edició esports 15:00 In situ
15.30 Saló de Plens
16:00 Notícies 12 16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Aventurístic
18:30 Connecta 10Comarques. 19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre
20:30 Notícies 12. Edició esports 21:00 Eix27
21:15 Gaudeix la festa. L’arxiu
21:30 SPi+TV
22:00 Notícies 12. Edició vespre
22:30 Notícies 12. Edició esports 23.00 Eix27
23:15 Gaudeix la festa. L’arxiu
23:30 SPi+TV
00:00 Notícies 12. Edició vespre
HORITZONTALS: 1. Llanço l’expectoració. Fàbrica dels òvuls. 2. Reposava. Actitud de l’anarquisme. 3. Sindicat anarquista girat. Part final dels intestins. Llengua provençal. 4. Eructin. Ocell petit que torna. 5. Creació espontània. Mida sense cap ni peus. Una d’oberta. 6. Fons d’una mina. No tenen brillantor i estan girats.Tia sense principis. Valor inalterable. 7. Nota. Record sense la part central. Mercats àrabs. Final de la vida. 8. Fet de parir l’ovella. Posar un dia fix de visita. 9. Recull els diners de tots. Associació de pares. Or simbolitzat. 10. Existeixes. Jocs poètics. 11. Línia de pressió. Marxa per l’est. Una de pes. 12. Una d’ara i de demà. Verticil de les flors. Nota musical.
VERTICALS: 1. Fer buits dins de l’ànima d’una arma de foc. Portava a terme. 2. Elles, sempre elles, al revés. Sortides angleses. 3. Tribus d’Escòcia. Dóna consistència per baix. 4. Ocell que puja volant. Relacionat amb la medicina. Té bon gust. 5. És trencada i sencera. Té les anques grosses. Guia del vaixells. 6. Organització americana nàutica. Nota girada.Adornar pàgines per baix. 7. Cala petita. Quasi un sí. Galleda d’aigua. 8. Ornament de llibre. Afegir iode. Dues a la llum. 9. Marxa de viatge. Ajudant del bisbe. Repetides en català. 10. Tracte fet per escrit. Estalvi sense límits. 11. Opulenta. Enmig del cos. Ocells. Comença el dia. 12. Dia sense matí. Frenar. Riu italià.
Màxima Mínima Estat del cel
16º 4º
TARRAGONA:
Roig - Sabate cb , Rovira Virgili, 30 Telèfon 977 216 609
Plana Garcia, Virginia
Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Conde Peidro, Lucia Escultor Rocamora, 1 Telèfon 977 757 301
SALOU:
Gonzalez Sanchez, Ignacio Ciutat de Reus, 3 Locals 1-2 Telèfon 977 382 223
VILA-SECA:
Jansa Gran, Carles Plaça de les Voltes, 4 Telèfon 648 663 434
CAMBRILS:
Gomez Sanchez, Sonia Pais Basc, 18 baixos
Telèfon 977 369 912
VALLS:
Climent Pons, Lourdes Anselm Clavé, 35 Telèfon 977 600 763
EL VENDRELL:
Vidal Navarro, Maria Narcis Monturiol, 16 - 18
Telèfon 877 063 819
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Cel serè o poc ennuvolat per bandes de núvols alts que circularan de sud a nord. Al matí seran més abundants i compactes a la meitat sud on el cel transitòriament quedarà mig ennuvolat i a partir de la tarda s’estendran a tot el país. Per altra banda, es formaran bancs d’estrats baixos a punts del litoral fins a mig matí i de nou al final del dia.
Temperatura
La temperatura mínima serà similar o lleugerament més alta, si bé a punts del Camp de Tarragona podrà baixar lleugerament. D’altra banda, la màxima no patirà canvis importants, excepte a les Terres de l’Ebre on baixarà lleugerament.
LOCALS
REUS. LLOGO TRASTER 4 m2 – 45 € Fácil aparcament. Tel: 666.140.989
TRASPÀS
OPORTUNIDAD!!! PELUQUERÍA CON CABINA DE ESTÉTICA Por enfermedad. Pleno funcionamiento. Excelente ubicación. Espacio para manicura, 2 lavacabezas, 3 tocadores. PUERTO CAMBRILS. Tel. 611.831.618
VENDO PARQUING. Auto 3,90 x 2,35 metros. C/ Aigua Nova, Reus. 11.900€. tel: 606.983.222
REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
PROFESSIONALS
MONTAJE ANTENA COMUNITARIA DE TELEVISIÓN Tel: 614.041.375
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
MAYCA. MASAJES CAMILLA. Libera tensiones, cuerpo-mente. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
SE OFRECE SEÑORA para limpieza o cuidado persona mayor. Tel: 614.041.375
LECTURA de TAROT. Limpiezas energéticas a personas, casas o negocios. Corto envidias y mal de ojo. Tel: 689.832.964
ALTRES
PESO SALUDABLE. ASESORAMIENTO NUTRICIONAL. HERBALIFE Tels: 977.228.016 –644.243.887
VENDO PIANOLA PIANO STECK siglo XIX completamente restaurada. Ideal para Karaoke y Piano disc, con rollos y CD´s. Interesados: fgh@latecla.net Tel: 607.208.020
PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB.
VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. TEL. 626.010.186
HOTEL, DOMICILIOS. Desconecta Y disfruta!!! Tel: 613.458.067
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215
MASAJES REUS. Tel: 698.788.062
Patrimoni El Museu del Port estrena un sistema d’audioguies que planteja un relat entre una mare, treballadora del Port, i el seu fill, a qui explica els àmbits de l’espai i les peces destacades
Aquest dijous s’ha presentat al Museu del Port de Tarragona el nou sistema d’audioguies que renoven la manera de visitar les instal·lacions de l’equipament. Aquestes noves audioguies consten de tretze pistes, tenen una durada completa de quarantacinc minuts i estan disponibles en català, en castellà, en anglès i en francès. El relat és un guió original del periodista Ferran Aixalà, que ha treballat amb la supervisió de la responsable del Museu del Port, Mercè Toldrà, i de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural. Aquesta guia sonora presenta diverses particularitats que la fan singular. D’entrada, el fet que el relat és un diàleg entre una dona, que treballa com a consignatària al Port de Tarragona i que també és donant del Museu, i el seu fill. Gràcies a la seva conversa, el visitant pot descobrir de manera orginal, però també absolutament rigorosa els diferents àmbits que configuren l’equipament, així com algunes de les seves peces més destacades. Un altre tret singular d’aquesta audioguia és que les veus de les versions catalana i castellana són les dels periodistes tarragonins Yolanda García i Adrià Recasens, que han assumit una locució acurada, però mantenint els accents i el parlar tarragoní.
Pel que fa a les versions en anglès i en francès, en les locucions s’ha comptat amb persones nadiues.
El funcionament del nou sistema d’audioguies del Museu del Port
és senzill. Ara ja està activa dins de l’app i el web Visitmuseum de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural. També s’hi pot accedir a través d’un codi QR que es mostra en un cartell de sobretaula al taulell d’entrada de l’equipament. Al llarg de l’espai expositiu s’han col·locat uns elements amb forma de bafarada de color taronja, que indiquen on s’ha de reproduir cada nova pista d’àudio. Amb aquests elements, els visitants podran seguir el recorregut del Museu mentre escolten el relat de l’audioguia.
En un futur pròxim l’equipament disposarà també d’un sistema de signoguies, que es podrà seguir mit-
jançant unes tauletes que estaran disponibles per als visitants que ho demanin. En la versió en català hi podran veure el relat explicat en la llengua de signes catalana i també subtitulat.
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
En l’era digital, la viralització s’ha convertit en una força capaç de transformar una anècdota en fenomen social en qüestió d’hores. El cas dels anomenats therians, persones que s’identifiquen de manera simbòlica o espiritual amb un animal no humà.n’és un exemple paradigmàtic. Així, una suposada subcultura minoritària, formada principalment per adolescents que juguen a identificar-se simbòlicament amb animals, ha estat amplificada fins a convertir-se en objecte de debat públic, alarma moral i arma política. Però què hi havia realment darrere d’aquesta onada? Vídeos dispersos a TikTok, una narrativa animada pels algoritmes i -sobretot- atiada per l’interès mediàtic.
La viralització funciona amb una lògica simple: allò que sorprèn, incomoda o indigna genera clics. I els clics generen visibilitat. Així, en el cas dels therians, la combinació d’imatges cridaneres i titulars sensacionalistes va alimentar la curiositat i, alhora, la burla i l’odi. Els esdeveniments convocats aquesta setmana per «veure’ls» es van omplir de curiosos i agitadors, però no pas dels protagonistes. La viralització pot ser una eina poderosa per visibilitzar causes justes, però també pot fabricar fantasmes i alimentar l’odi. En aquest cas, sectors ultres van aprofitar la confusió per reforçar una narrativa de decadència moral i atacar diferents col·lectius. El mecanisme és conegut: es presenta una exageració com a prova d’un suposat excés de tolerància i es canalitza la frustració social cap a minories. Aquest episodi ens interpel·la sobre la responsabilitat compartida. Els mitjans, en la seva cursa per no quedar enrere, poden contribuir involuntàriament a inflar determinades bombolles. Les plataformes, amb algoritmes que premien l’escàndol i amplifiquen el soroll. I nosaltres, sobretot, com a usuaris, que sovint participem en la cadena sense saber que amb els nostres clics podem alimentar aquest desgavell.
Guies ‘de casa’
En la locució en català s’han respectat l’accent i el parlar tarragoní
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]
Especials: Adrià Recasens
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Dra. Mar Camacho
Professora de Tecnologia Educativa. Universitat Rovira i Virgili
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com]
