Avui amb el diari
Edició especial dedicada als reptes actuals del Medi Ambient i el Dia Mundial de l’Aigua
Hoquei 14
El Calafell es classifica per a semifinals de la Copa del Rei després de batre el Reus Deportiu, el vigent campió (4-2)
Opinió 17 Jordi Fortuny Guinart. Planifiquem bé l’educació a Tarragona: «Cal canviar radicalment el tracte del Departament amb Tarragona»
L’Hospital de Sant Joan ha començat a aplicar una tècnica que fins ara només podia fer-se a Barcelona
La implantació d’un petit aparell a la zona de les costelles és menys invasiva pels pacients que poden aprofitar-se’n 7
Tarragona 4
Pedres cantades, pedres encantades
Més de 600 nens i nenes han participat en les representacions de la cantata ‘Amics de pedra’
Ja hi ha data per la rehabilitació del Rancho Grande i el retorn dels veïns
Tarragona l 2
L’edifici compta amb 32 habitatges i un gran nombre són propietat d’entitats bancàries, que s’han desentès dels problemes. Gerard Martí
Societat l La comunitat obté la inversió necessària pels treballs, dos anys després d’abandonar l’edifici
John Bugarin/Oriol Castro
El silenci que avui envolta el Rancho Grande contrasta amb el passat convuls que ha marcat aquest edifici del Serrallo, que fa no massa anys es va convertir un dels punts més conflictius del barri mariner. Les façanes dels números 2 i 4 del carrer Sant Andreu, evidencien les ferides de l’abandonament: finestres tapiades, parets castigades i una presència constant de coloms que han convertit l’immoble en un refugi improvisat. Entre plomes, excrements acumulats i racons on sovint apareixen aus mortes, l’edifici s’ha anat degradant fins a oferir una imatge colpidora en ple barri mariner.
Però aquesta situació té data de caducitat. A principis d’abril està previst que comencin les obres de remodelació del Rancho Grande, una intervenció molt esperada que arriba després d’anys d’esforços i tràmits per part de la comunitat de propietaris. «Per fi podrem tornar a casa. Comencem a veure la llum al final del túnel», expressa Íngrid Martínez, presidenta de la comunitat de veïns. El projecte va fer un pas clau l’octubre de l’any passat, quan la comunitat va rebre una subvenció dels fons europeus Next Generation de poc més de 800.000 euros per rehabilitar l’edifici, dins d’un paquet d’ajuts impulsat per la Unió Europea destinat
El 2020 es va dur a terme una operació per fer fora els okupes. G.
a millorar l’eficiència energètica dels habitatges. Això sí, l’ajut obligava la comunitat a trobar la resta del finançament per executar l’obra.
Durant mesos, les entitats bancàries han rebutjat concedir el crèdit necessari. En les darreres setmanes, però, els propietaris han aconseguit
L’apunt
Tancat des del 2023 per motius de seguretat
«Hem patit molt. Hem viscut fora de casa com hem pogut»
La intervenció se centrarà en l’envoltant exterior
tancar l’operació a través de l’Institut Català de Finances, fet que ha permès desbloquejar definitivament el projecte. «Hem patit molta angoixa. Hem viscut dos anys fora de casa com hem pogut», explica Martínez. «Portem sis o set anys treballant-hi», explica
El Rancho Grande ha estat durant anys un dels punts més problemàtics del Serrallo, amb episodis d’ocupació il·legal i conflictes de convivència. La situació va arribar a un punt crític el 2020, quan un ampli dispositiu policial va desallotjar els ocupants de l’immoble. Almenys la meitat dels pisos són propietat d’entitats bancàries, que els mantenen buits des de fa anys i se n’han desentès, fet que també ha contribuït al deteriorament de l’immoble. Posteriorment, els informes tècnics municipals van detectar deficiències estructurals greus. El 17 d’octubre del 2023, l’Ajuntament va declarar l’edifici inhabitable i va signar un decret que obligava al desallotjament dels veïns per motius de seguretat. Les setze famílies que encara hi residien van haver d’abandonar les seves llars. Els serveis socials municipals els van oferir allotjament temporal d’urgència en un hotel de la ciutat i dues famílies en situació de vulnerabilitat van accedir a un contracte de lloguer assequible a través del Servei Municipal de l’Habitatge. «No hem llençat mai la tovallola. Volíem tornar», diu Martínez.
Orlando Rubio, l’arquitecte tècnic que ha acompanyat els propietaris amb l’elaboració del pla de rehabilitació, juntament amb David Hurtado.
32 habitatges
L’edifici compta amb 32 habitatges i la intervenció se centrarà en la rehabilitació de l’envoltant exterior. Els treballs duraran un sis mesos. «Per fi serà una realitat i es posarà fi a una problemàtica que fa molts anys que s’arrossega», expressa Nacho García, conseller d’Urbanisme. Una gran notícia pel Serrallo.
Serveis l La nova planta integra els pous Soler Bas i la Boella en una única instal·lació i assegura el servei a 40.000 persones
Tarragona va inaugurar ahir una nova estació de tracta ment d’aigua potable al barri de Bonavista, una infraestruc tura que representa un pas decisiu per reduir la depen dència hídrica del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) i reforçar la resiliència del sistema de subministrament en situacions d’emergència. La instal·lació, promoguda per Ematsa, ha suposat una inversió d’1,7 milions d’euros i integra els pous de Soler Bas i de la Boella en un siste ma únic capaç de tractar fins a 240 metres cúbics d’aigua per hora. Això permet abastir prop de 40.000 persones. «Hem de ser resilients. Per molt que hagi plogut, no podem pensar que sempre serà així. Hem de buscar al ternatives», va indicar ahir Rubén Viñuales, alcalde de Tarragona. La nova instal· lació també disposa de dos dipòsits verticals, un per cada captació, amb una capacitat de 50 m³ cadascun. Aquestes estructures, d’11 metres d’al çada, s’eleven sobre estructu res metàl·liques de 3,5 metres d’alçada, facilitant una gestió hidràulica eficient. «En el cas de la Boella s’utilitza un filtre de carbó actiu per eliminar elements contaminants; i en el cas de Soler Bas el principal tractament elimina la presèn cia de ferro i terbolesa, que pot donar problemes de color i gust», va exposar Daniel Mi lan, gerent d’Ematsa. Milan va reconèixer que no és possible extreure aigua dels dos pous a ple rendiment «les 24 hores del dia els 365 dies de l’any», però sí que es podria plan tejar aquest escenari en cas d’una emergència que durés uns quants dies. La raó és que l’Agència Catalana de l’Aigua no ho ha autoritzat i l’altra seria la pròpia capacitat dels pous. L’aigua tractada s’incor
Imatge de la presentació d’ahir de la nova estació de tractament d’aigua potable al barri de Bonavista. JCBorrachero
«Hem de ser resilients. Per molt que hagi plogut, no sempre serà així»
pora al dipòsit de Bonavista, ubicat a la mateixa instal· lació, que té una capacitat de 12.500 m3 i dona servei als barris de ponent de Tarrago na i a la Canonja.
Dessalinitzadora al Port En aquest sentit, el batlle tar ragoní va incidir en la necessi tat de trobar solucions a la de pendència de l’aigua del CAT. «Si hi hagués un problema
amb la canonada principal, hem de tenir un pla B i fins i tot un pla C. Vam mantenir converses amb la consellera de Territori, Sílvia Paneque, per tal d’incloure una futura dessalinitzadora al Port als plans de la Generalitat. Va ser permeable a estudiar ho», va indicar Viñuales.
Més enllà, la companyia d’aigües té previst iniciar aquest mes de març la cons
trucció d’una nova estació de bombament al mateix recinte per incrementar la pressió del subministrament en zones que es troben a una cota si milar a la del dipòsit. En una primera fase, que començarà aquest mateix mes amb una durada prevista de tres me sos, des d’Ematsa s’actuarà en el sector del barri de Buenos Aires amb un cost de 600.000 euros.
«Pedres, pedres per tot arreu», remugava un grup d’alumnes de primària mentre recorria, a desgana, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. La visita resultava tan farragosa per als estudiants com per a la professora, que desitjava, secretament, que els infants quedessin tan quiets i calladets com les estàtues de la sala. L’escena no es vivia ni a l’equipament en reforma de la plaça del Rei, ni a la seu temporal al Tinglado 4, sinó que el típic caos d’una excursió escolar es traslladava a l’escenari del Teatre Tarragona, on més de 600 estudiants i músics van interpretar, un any més, la cantata Amics de pedra Les veus dels infants ja se sentien rere el teló, minuts abans de l’inici de l’espectacle. A l’altra banda, les famílies esperaven amb els mòbils preparats. Quan s’aixecava la cortina, un «oooh» col·lectiu recorria el teatre, mentre el públic feia zoom per intentar identificar els seus.
La història s’obria amb la desesperació de la Petra, una professora de tecnologia a qui, inesperadament, li queia al damunt la missió, gairebé impossible, de controlar centenars de nens i nenes en una excursió. «No els interessa un pet si no està a una pantalla d’internet», cantava, resignada. Però la jornada prenia un gir radical quan, davant del mosaic de Medusa, la maledicció del monstre convertia els alumnes en pedra. Desconcertada, la Petra descobria que el mateix encanteri havia donat vida a les escultures del museu. Així coneixia l’emperador August, que deixava el llatí per la música llatina, i plegats iniciaven la recerca per desfer el malefici. Primer intentaven demanar ajuda a les altres estàtues, però aquestes, mudes durant segles, només sabien fer eco de les seves preguntes. En la nimfa Eco trobaven, però, una pista: el seu amor no correspost per Narcís. Els peixos, des del seu mosaic,
Imatge de la presentació de la cantata ‘Amics de pedra’ al Teatre Tarragona, interpretada per més de 600 alumnes i músics. Gerard Martí
Cultura l Més de 600 infants van interpretar ahir la cantata ‘Amics de pedra’ al Teatre Tarragona
Marta Omella Blanco
explicaven a la parella la història del jove que, enamorat del seu propi reflex, es llença a l’aigua i mor ofegat. Finalment, davant la Nina d’Ivori —la «diva del museu», en paraules d’August— ajuntaven les peces del trencaclosques i descobrien la solució: un mirall, com el que Perseu va utilitzar per vèncer Medusa. I funcionava. Els infants recuperaven el moviment mentre el teatre esclatava en aplaudiments i, amb el retorn de la llum, els familiars s’aixecaven des de la
Pol Batlle presenta ‘A caballo voy’ aquesta nit al Teatre Tarragona
Música l El cantautor Pol Batlle presenta avui el seu nou EP, A caballo voy, en un concert especial que tindrà lloc. a les 20 h al Teatre Tarragona. Les entrades tenen un preu de 12 euros i es poden adquirir a d’11 a 13 h a les taquilles del teatre i les 24 hores al web entrades.tarragona.cat Redacció
Fer comunitat
Hi van participar alumnes de primària d’onze escoles de la ciutat
platea per saludar els infants. La cantata, amb música de Joan Vives i text d’Adrià Targa, es va estrenar el 2014 i es va recuperar l’any passat pel 25è aniversari de la declaració de Tàrraco com a patrimoni mundial. Impulsada pel Grup de Música i Ciutat, la iniciativa —amb direcció musical de Xavier Pastrana i direcció escènica de Marc Chornet Artells— va reunir alumnat d’onze centres educatius.
En Comú Podem portarà al ple les queixes per l’eliminació de línies d’I3
Política l Denuncien el «desmantellament encobert» de la pública
Redacció
La Plataforma per més places públiques d’I3 a Tarragona va comparèixer ahir a l’Ajuntament per denunciar públicament la reducció de línies a l’escola pública i l’impacte que pot tenir sobre el dret a l’educació. Ho va fer acompanyada del portaveu d’En
Comú Podem, Jordi Collado, que va registrar una moció perquè es debati al plenari de dilluns. Durant la compareixença es va posar de manifest que, la planificació del curs 2026-2027 «preveu una retallada important de places d’I3», amb el tancament de línies en centres com
Pràctiques i El Miracle, i una «reducció de ràtios aplicada només a la xarxa pública».
Això, denuncien, suposaria la pèrdua d’unes cinc línies i dificultaria l’accés a l’escola pública de proximitat.
També critiquen la «manca de transparència i diàleg» en la presa de decisions, i
alerten que pot afavorir la segregació i el desplaçament cap a la concertada. La moció reclama una «rectificació immediata» i planteja mesures concretes per garantir una oferta pública suficient i equilibrada a la ciutat. Entre altres aspectes, es demana recuperar les línies eliminades, aplicar la reducció de ràtios amb criteris equitatius entre xarxes i revisar una planificació educativa que «està limitant el dret real de les famílies a escollir centre públic dins el seu entorn».
Cultura l L’Ajuntament augmenta l’aposta per l’esdeveniment, que programarà unes 90 activitats durant el cap de setmana
Aquest cap de setmana arriba una nova edició del Starraco Infinity, que omplirà el Palau i Recinte Firal i de Congressos del multivers més fantàstic. Enguany ho fa carregat de novetats amb la presència d’artistes internacionals de renom (Natalia Tena, Devon Murray, Javier Botet, Grangel Studio, i amb experiències immersives i photocalls que traslladaran el públic assistent a l’interior de les sagues més mítiques i estimades del gènere: Star Wars, Stargate, Stranger Things o Harry Pot-
ter estaran presents al saló amb recreacions d’escenes i espais icònics fins ara mai vistos, ja que han estat creats expressament per a aquesta cita.
Pas endavant «Aquesta edició suposa un pas endavant tant en dimensions com en qualitat», va expressar ahir Iván Carrasco, president de l’Associació Starraco Unlimited, en l’acte de presentació de l’esdeveniment. La previsió dels organitzadors és poder arribar a acollir 10.000 visitants. En les darreres cites, l’afluència ha
Societat l La comunitat universitària de la Universitat Rovira i Virgili va tornar a omplir ahir el Parc Francolí. Estudiants d'arreu de les facultats del territori van arribar a Tarragona per participar a la festa, molts vestits amb samarretes commemoratives del seu grau. Durant la tarda es va organitzar un bingo musical, l’espai de fira
amb les carpes de les diverses associacions d’estudiants i serveis de la URV, una masterclass de spinning, un torneig de bàsquet 3×3 i concursos de DJ. La festa va acabar a les 23h. Així, l'esdeveniment es consolida un any més com un model d'èxit de participació que es va impulsar amb l'entrada al Rectorat de Josep Pallarès. Redacció
sigut d’unes 8.000 persones. «Els continguts i les experiències que hem preparat són molt potents, estan pensades per satisfer el públic fandom i, alhora, per emocionar el públic familiar», va exposar Montse Adan, consellera de Promoció Econòmica. En aquest sentit, Adan va remarcar que «no és un saló per veure’l i marxar, sinó un espai a on passar—hi tot el dia o, fins i tot, el cap de setmana sencer, perquè, l’oferta és molt completa i variada». Des de l’organització i l’Ajuntament s’ha remarcat que la celebració al mes de març, just abans
«No és un saló per veure’l i marxar, sinó un espai on passar tot el dia»
de Setmana Santa, respon a una estratègia per atraure visitants i contribuir a la de-
sestacionalització turística. En aquest sentit, es convida el públic a gaudir de l’esdeveniment durant tot el cap de setmana, amb activitats ininterrompudes de 10 del matí a 8 del vespre. En aquesta programació també destacarà l’exposició commemorativa amb motiu del 60è aniversari
de Star Trek, així com rèpliques exactes de vehicles tan emblemàtics i recordats pel gran públic com són els de Jurassic Park, El cotxe fantàstic o Els Caçafantasmes. Ja es poden adquirir les entrades al web de l’Ajuntament i consultar la programació al web de Starraco Infinity.
Salut l Els pacients que ho necessitin ja no han d’anar a Barcelona per a la seva col·locació i seguiment
Sergi Peralta Moreno
L’Hospital Universitari Sant Joan (HUSJR) ha implantat, per primera vegada, un desfibril·lador automàtic subcutani (DAI-S) que redueix el risc de mort sobtada cardíaca. Llegeix contínuament el ritme de l’individu i, quan detecta una arrítmia, actua. Fins ara, els pacients que necessitaven la tecnologia havien de ser derivats a l’Hospital de Sant Pau. «Ja no hauran d’anar fins a Barcelona, els podrem implantar aquí», afirma el doctor Amine El Amrani, cardiòleg especialitzat en electrofisiologia. La cap del servei de Cardiologia, la doctora Pilar Valdovinos, declara que la seva col·locació
millora «la qualitat de vida» en dos vessants: la supervivència —amb menys riscos— i la logística. Atès que el seguiment també es du a terme des de la capital del Baix Camp, amb visites presencials i via connexió remota, «evites l’esclavitud d’anar a Barcelona cada cert temps com ara; es tracta el pacient amb proximitat i l’acompanyament fins al final», afegeix Valdovinos. En comparació amb el desfibril·lador transvenós convencional, el nou dispositiu —tant el generador com el trajecte de l’elèctrode— s’implanta sota la pell, en una zona submamària, pel lateral i entre les costelles, sense necessitat d’accedir al sistema vascular per arribar al cor.
El dispositiu no entra al torrent sanguini, fet que redueix el risc d’infecció
S’analitza cada cas per determinar si l’usuari pot continuar practicant esport
El cable pujaria en paral·lel a l’estèrnum. Aquesta característica suposa «certs avantatges», assegura El Amrani. «El principal és que evites entrar al torrent sanguini, no entrem ni en els vasos ni en el cor, i, en conseqüència, tens menys infeccions», detalla. Puntualitza que «no és que no es pugui infectar», però, si ocorre, «és menys greu» i «la majoria de vegades queda en una infecció local». En pacients molt actius, el cable tradicional pot acabar-se desgastant i trencant. «En els DAI subcutanis, es pot degenerar la connexió, però té menys risc», remata. El sistema està adreçat a qualsevol persona a qui estigui previst implantar un DAI, però en què no sigui necessà-
ria la funció de marcapassos. És a dir, que tenen risc de patir una aturada cardíaca o que ja els n’ha ocorregut una. També va destinat a pacients amb una vida molt activa i «que preveiem que, a la llarga, puguin tenir el problema de disfunció de l’elèctrode». A més, és l’alternativa per a l’usuari que hagi patit una infecció amb un DAI intravenós. Amb la primera instal·lació, «qualsevol persona que necessiti un DAI subcutani (de la zona), s’implantarà al nostre centre», declara El Amrani. Això sí, en termes generals, els pacients que en portin un han de tenir en compte que no haurien d’apropar-se a zones amb un «imant fort», com les cuines d’inducció. Una de les preguntes més recurrents és si podran continuar amb l’activitat esportiva i «aquí sí que individualitzem», apunta el cardiòleg. Anys enrere, hi havia un consens internacional que «era un no rotund». Avui dia, «individualitzem: analitzem l’estat psicològic, quin esport vol practicar i la seva patologia». Tot i que acostumar-se a portar-lo requereix temps i paciència, «a la llarga, més o menys, tothom s’hi acostuma físicament i psicològica».
L’arribada del dispositiu a l’HUSJR respon a una ampliació progressiva de la cartera de serveis en cardiologia i electrofisiologia del centre. A banda d’un creixement de la plantilla, els DAI s’implanten des de fa cinc anys i, ara, ha arribat la seva versió per sota de la pell. «És una tecnologia més que oferim amb l’esforç que fa l’organització d’intentar posar a disposició del pacient del nostre territori tota la cartera de serveis sanitaris possible i intentar evitar que hagi d’anar a Barcelona per a qualsevol procediment», valora Valdovinos.
Empresa l El primer episodi del pòdcast, amb motiu del 8M, s’estrenarà dilluns vinent
Miquel Llaberia
La regidoria d’Empresa, Formació i Ocupació de l’Ajuntament de Reus estrenarà aquest dilluns 23 de març el nou pòdcast anomenat La muntanya russa, dedicat a donar a conèixer els reptes als quals s’enfronta un emprenedor des dels testimonis i l’experiència dels diferents convidats. El primer episodi, que estarà disponible a través dels canals de YouTube, Spotify i Ivoox, tractarà sobre el repte de l’emprenedoria des d’una mirada femenina, ja que va ser enregistrat durant el Dia
Internacional de la Dona Treballadora. Magda Simó, propietària de Bewai Moda i una de les participants durant el primer episodi del pòdcast, afirma que una activitat com aquesta serveix per tractar temes importants d’una manera «còmode»: «Era com estar al sofà de casa xerrant amb una amiga, ho fa molt diferent que si estiguéssim a un programa de la televisió». «És una manera d’explicar
què significa ser un emprenedor des d’un to lleuger, però amb contingut», afirma el regidor d’Empresa, Formació i Ocupació de l’Ajuntament de
La Geganta Mora s’incorpora a la col·lecció de mones de xocolata del Forn Huguet
Gastronomia l Els gegants que encara no tenen mona són el Moro, el Negre i la Negra
Miquel Llaberia
La Geganta Mora ha estat l’escollida per incorporar-se enguany a la llista del seguici festiu de mones de xocolata que du a terme el Forn de Pa i Pastisseria Huguet. Després de 17 anys impulsant aquesta tradició, la llista de figures de xocolata que s’ofereixen des del negoci ja ofereix tot el bestiari i gairebé tots els gegants del seguici. Segons explica Ramón de la Fuente, propietari de Forn i Pastisseria Huguet, la dificultat més grossa per fer la figura de la Geganta Mora ha
estat «el color del vestit, que és molt llampant, i els detalls d’or que porta. Tot i que no és una de les figures més difícils del seguici». La figura està dividida en cinc peces; el cap, dues peces que formen el cos i els dos braços. Ara mateix els tres gegants que falten per tenir la seva figura de xocolata són el Moro, el Negre i la Negra. Per la seva banda, el cap de colla dels Gegants Petits de Reus, Iker Muñoz, valora positivament que s’hagi escollit la Geganta Mora per tenir la seva mona de xocolata. «És veritat que els nens tiren molt cap
Reus, Òscar Subirats. La idea va sorgir precisament quan un emprenedor es va oferir a la regidoria per poder enregistrar pòdcast d’aquesta te-
màtica, una idea amb la qual no van tardar a dir que sí. L’objectiu darrere d’aquesta iniciativa és, per un costat, oferir un contingut didàctic i dis-
ponible per als emprenedors i, alhora, donar a conèixer tot el que ofereix la regidoria pel que fa al Servei d’Emprenedoria. Aquest nou recurs serveix
Es tractaran diferents temes com l’economia ‘silver’ o el Reus Espais Vius
per complementar els serveis d’assessorament i acompanyament que s’ofereixen des de fa temps des de la regidoria i que, actualment, estarien gairebé arribant al límit de la seva capacitat. «Òbviament, no hi ha res millor com poder fer un servei d’acompanyament directe i presencial, el qual ja té una mitjana de fins a dues trobades per emprenedor, però el pòdcast és un recurs que permet traspassar qualsevol barrera», defensa. El format del pòdcast comptarà amb un conductor del programa acompanyat, en principi, de tres convidats que aportaran la seva experiència personal amb una durada aproximada d’entre 45 i 50 minuts. A la vegada, s’aprofitaran els capítols per introduir alguns dels serveis que s’ofereixen per part de la ciutadania i, fins i tot, hi haurà capítols que es dedicaran a aquests. La intenció és oferir un total de sis pòdcasts enguany que tractaran temàtiques com Reus Espais Vius, l’economia silver, els serveis d’orientació de Mas Carandell o economia social i solidària. «La gravació del primer pòdcast va anar molt bé, va ser molt interessant i esperem que sigui el mateix amb els següents», clou Subirats.
als Indis o la Vitxeta, així que esperem que això serveixi per impulsar encara més la imat-
ge d’un dels nostres gegants», afegeix. A més, Muñoz assegura que la rèplica de xocolata
els ha semblat de molta qualitat: «Veiem que les últimes mones tenen molt de detall,
La CUP defensarà les mobilitzacions dels docents
Política l La CUP presentarà una moció en el ple municipal de l'Ajuntament de Reus d'avui divendres 20 de març per traslladar a la institució les demandes que consideren de «sentit comú» per part del sector educatiu. La portaveu dels cupaires reusencs, Mònica Pàmies, considera que el govern municipal ha d'instar al govern català a escoltar les reivindicacions per part dels «10.000 professionals del sector educatiu» que van omplir els carrers de Tarragona dimarts passat. A més, pel que fa a les competències d'àmbit local, proposen que la regidoria d'Educació instauri un procés amb garanties d'escolta, participació i vot amb la comunitat educativa local per tal de fer un seguiment i avaluar de forma anual el funcionament de la zonificació escolar per tal d'adaptar-ho a les necessitats reals de les famílies de la ciutat. MLB
Junts demana blindar les bonificacions de plaques solars
Política l El grup municipal de Junts per Reus durà al ple municipal d'avui divendres una moció per tal de frenar la modificació dels criteris per accedir a les bonificacions fiscals per a la instal·lació de plaques solars, exigint ara «documentació nova amb caràcter retroactiu sota l'amenaça de retirar els ajuts ja concedits». La portaveu del partit, Teresa Pallarès, vincula aquesta situació a una «manca de model clar de ciutat» i a una política basada en la «improvisació». «La transició energètica no va només de discursos, va de política real, d'estabilitat i de seguretat jurídica», subratlla Pallarès. La portaveu referma el seu compromís amb aquells ciutadans i empreses que «fan bé les coses» i afirma que no permetran que l'Ajuntament «els penalitzi per haver-se avançat en la lluita contra el canvi climàtic». Redacció
Sergi Peralta Moreno
Clàudia Pérez és traductora i intèrpret, fundadora i directora d’una acadèmia d’idiomes (Kejia) i creadora de continguts. Nascuda a Reus, els designis de la vida la van portar per Torredembarra, Marroc i Granada i, en l’actualitat, s’ha establert a Xina. L’arribada va suposar un «xoc cultural molt fort» i, malgrat haver-ho anat assimilant, s’adona de la seva extraordinarietat en rebre coneguts. «No et puc explicar què és la Xina fins que no vinguis a veure’m», assegura. De petita, Pérez volia dedicar-se a la música. Les melodies sempre havien sonat a casa i, ella, tocava el violí. Però, en apropar-se a la majoria d’edat, «volia fer altres coses». Conèixer idiomes l’apassionava. Durant Batxillerat, va apuntar-se a una escola de xinès «com a hobby» i «em va acabar agradant». «Podria estudiar traducció», va pensar. Dit i fet, va marxar a Granada per cursar Llengües Modernes i les seves Literatures, somiant dedicar-se a la traducció i la interpretació. L’accident que va patir el seu pare el 2020 va provocar un canvi de paradigma. No només va haver de conviure amb la seva pèrdua, sinó també «haver-me de posar a treballar i espavilar-me». «Per això vaig començar a donar classes, però no tenia cap intenció de ser professora», explica. Durant la carrera universitària, el seu interès per Xina va revifar. Volia anar d’Erasmus a Pequín. No va obtenir la plaça i «em va quedar l’espineta». L’estiu del 2019, va viatjar a Shenzhen d’au pair «Vaig estar-hi quatre mesos i em vaig enamorar; em va encantar l’experiència», explica.
Va començar ensenyant idiomes per necessitat i ha acabat fundant la seva acadèmia particular. Cedida
Va conviure amb una família local, va aprendre molt de l’idioma i, en llicenciar-se, «no sabia què fer». «Si vull perfeccionar el xinès i parlar-lo perfectament, l’únic que puc fer és marxar a Xina», va pensar. «I així ho vaig fer». Establerta a l’Àsia, va decidir intentar «sobreviure» amb les classes. «Per què no
fas vídeos per xarxes socials i, així, pots publicitar-te?», li va plantejar un amic. Va començar amb TikTok i, avui dia, ja reuneix una comunitat de 218.000 seguidors. Va aparèixer a la volta al món de Plex. El boca a boca va funcionar. El novembre del 2023, va unir forces amb una altra professora i «va ser quan va sorgir la
idea de tenir una acadèmia». En l’actualitat, Kejia reuneix una vintena de docents, ensenya una desena d’idiomes i ha arribat als 300 alumnes. Qui visita la Xina per primera vegada viu un xoc cultural «molt bèstia», «sobretot si no parles xinès». «Si ets estranger, vius en una bombolla d’estrangers, és molt
«No et puc explicar què és la Xina fins que no vinguis a veure’m»
difícil fer-te amic d’un xinès», reflexiona. Conèixer l’idioma és una gran porta d’entrada. I és que el país, malgrat no ser perfecte, «està molt més avançat en moltes coses». «Hi ha moltíssimes oportunitats», afirma Pérez. «Sempre recomano a la gent que vingui a la Xina», remata. Per entendre la seva realitat i diversitat i que cadascú es conformi la seva opinió, organitza campaments estivals en què les lliçons es combinen amb la descoberta del país. «La meva idea és que marxin de Xina enamorats, volent aprendre xinès i que vegin que és superdiferent del que s’havien imaginat», assegura.
Clàudia Pérez està «molt contenta amb el que hem aconseguit» i «pretenc centrar-me en això». De cara a un futur, «m’agradaria dedicar-me a la interpretació perquè és el que tenia previst fer», però «no em poso cap mena de pressa». «Per poder ser intèrpret, necessito dominar molt bé el xinès i encara no hi estic per poder interpretar simultàniament», reconeix. «Em veig a la Xina a mitjà termini, uns 6 o 7 anys, i després veurem què em presentarà el futur», conclou.
Turisme l Tres dels divuit equipaments licitats inicialment quedaran deserts i es presentaran novament en els pròxims mesos
Adam Díaz Garriga
La situació de les guinguetes de Cambrils arribarà a la seva fi aquesta setmana després que el consistori signés aquest dijous l’acta d’avaluació de l’adjudicació de quinze establiments. Els establiments que estrenaran la temporada turística per Setmana Santa al municipi no seran divuit, com es va preveure inicialment, sinó una quinzena. Tres de les guinguetes han quedat desertes a causa de «pràctiques col·lusòries», errors en les inscripcions del procés de licitació o per manca d’ofertes. Aquest és el cas de l’equipament licitat dins el Lot 1, que havia d’establir-se a la platja de l’Ardíaca, al carrer Fragata, en el qual cap de les ofertes presentades ha estat vàlida o bé, s’han enretirat. Les altres dues guinguetes que no s’adjudicaran ara seran les situades a la platja de la Llosa (Lot 5) i a la platja del Prat d’en Forés (Lot 10) per causes similars.
D’acord amb fonts del govern municipal cambrilenc, l’objectiu del consistori és tornar a licitar els equipaments restants pròximament, tot i que primer «confien» a accelerar els tràmits de les guinguetes adjudicades en només cinc dies per arribar al 29 de març i impulsar construcci-
ons i llicències. En total, s’han rebut «més de 150 propostes» d’adjudicació des del començament del procediment a finals del mes de gener. Aquest dijous va tancar-se l’acta per donar per finalitzat el procés i les mateixes fonts situaven com a «imminent» l’anunci de les
empreses que, finalment, es faran càrrec de les guinguetes.
Entre els quinze lots restants, en la fase d’adjudicació final un total de quinze empreses diferents han estat avaluades, de les quals només cinc no han obtingut màxima puntuació (25 punts) en el
Balanç l La Junta Local de Seguretat de Cambrils es va reunir ahir dijous per fer balanç de l’últim any i planificar noves accions conjuntes entre cossos policials, en una sessió presidida per l’alcalde Oliver Klein i el regidor Antonio Martínez. La trobada, de més de tres hores, va reunir representants de tots els cossos de seguretat i va posar el
focus en la reducció dels fets delictius i de l’accidentalitat, que han baixat un 6% durant el 2025. La Policia Local ha prestat 29.343 serveis, un 5% més que l’any anterior. També es van abordar qüestions com la mobilitat, amb més de 20 milions de moviments registrats, i les estratègies contra el ‘top manta’, amb dispositius conjunts. Paral-
lelament, es van destacar les campanyes de trànsit, amb 242 accions preventives i més de 10.000 denúncies, així com més de 3.000 actuacions assistencials i la tasca de Protecció Civil davant episodis meteorològics adversos. A més, es va posar en valor la coordinació entre cossos per millorar la seguretat global del municipi. Redacció
procés tot i obtenir l’equipament. En altres casos, el consistori haurà de valorar un desempat, com és el cas del Lot 4 (guingueta de la platja de la Llosa situada davant l’Hotel Dorado Playa) on fins a quatre empreses han obtingut una puntuació d’excel·lent. Els criteris d’avaluació de
En total, s’han presentat més de 150 propostes per cobrir les places El pressupost, aprovat aquest divendres
cada oferta s’han basat en diversos eixos, tots enfocats en la qualitat de les cartes presentades pels establiments: la tradició i originalitat, l’ús de productes de Km0, de temporada i sostenibles i l’adaptació de tots aquests productes a allèrgens i intoleràncies.
Fins al 2029
El contracte plantejat per l’Ajuntament en la licitació dels lots és de quatre anys, des d’aquest estiu fins al 2029. Les empreses presentades hauran de pagar un cànon anual d’entre 18.428 euros en el cas més baix (platja de l’Esquirol) i 28.480 euros en el més alt (platja de Vilafortuny). En el concurs, destaca el fet que vuit de les empreses hagin presentat ofertes sobre dos lots, el màxim permès.
D’aquesta manera, el consistori asseguraria l’estabilitat de les guinguetes que feia més de cinc mesos que es trobava en una situació incerta per a l’inici de la temporada. La previsió ara és que estiguin enllestides abans de Setmana Santa.
L’Ajuntament de Cambrils preveu desbloquejar els pressupostos aquest divendres després de quatre mesos de treball. La proposta es presentarà al Ple extraordinari que es portarà a terme a partir de les 10.00 h del matí, i que planteja la «desestimació de les al·legacions presentades i aprovar definitivament el Pressupost General de l’Ajuntament i la plantilla per a l’exercici 2026». El govern municipal va presentar, el passat 30 de desembre de 2025, uns pressupostos de 62,2 milions d’euros que ja s’havien aprovat de manera inicial en aquell moment. La previsió era incrementar en un 137% la inversió en el municipi i situar la proposta com «la més alta de la història», la qual planteja donar impulsa a projecte com el carrer Orquídies o l’entorn del Mercat de la Vila, entre d’altres.
de la
CONSCIENCIACIÓ
que «on flueix l’aigua, creix la igualtat»
Les desigualtats prosperen en indrets amb falta d’aigua potable, sent les dones i nenes les més perjudicades
Adrià Recasens Benaiges
Un gest tan rutinari, habitual i senzill com obrir l’aixeta, rentar-nos les mans, regar les plantes, servir-nos un got d’aigua o rentar els plats, el fem sovint sense adonar-nos de tot el que hi ha darrere d’aquest procés. L’aigua forma part del nostre dia a dia d’una manera tan natural que sovint oblidem fins a quin punt és essencial per a la vida i per al funcionament de les nostres societats.
Però aquest gest quotidià, gairebé automàtic, amaga una
realitat molt més complexa. L’aigua és un recurs imprescindible per al benestar humà, per a la producció d’aliments, per a la indústria i per al manteniment dels ecosistemes. Sense aigua no hi ha salut, ni agricultura, ni biodiversitat, ni desenvolupament. Tot i això, i cal que ho tinguem present, no arriba a totes les llars del món de la mateixa manera ni amb les mateixes garanties.
De fet, segons les dades més recents de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i UNICEF, al voltant de 2.100 milions de persones al món
encara no tenen accés a aigua potable gestionada de manera segura, és a dir, no poden disposar d’aigua neta i fiable dins de casa quan la necessiten. Això equival aproximadament a una de cada quatre persones al planeta. En molts casos, l’aigua s’ha d’anar a buscar lluny de casa, en fonts o pous comunitaris, i sovint no és segura per al consum.
Aquesta realitat recorda que l’aigua no és només un recurs natural: és també un dret humà fonamental i un factor clau per al desenvolupament social i econòmic, i per tant cal
que agafem consciència i li donem més valor.
Per aquest motiu, aquest diumenge, com cada 22 de març des de 1993, se celebra el Dia Mundial de l’Aigua, una iniciativa impulsada per les Nacions Unides amb l’objectiu de posar el focus en
Al voltant de 2,1 milions de persones al món encara no tenen accés a aigua potable
la importància de l’aigua dolça i en la necessitat d’una gestió sostenible dels recursos hídrics. La jornada també vol conscienciar sobre la crisi global de l’aigua i impulsar accions que contribueixin a garantir l’accés universal a aquest
recurs essencial.
Cada any, el Dia Mundial de l’Aigua se centra en un tema concret per destacar algun dels grans reptes relacionats amb aquest recurs. En aquesta edició de 2026, el lema posa l’accent en una dimensió social sovint invisibilitzada: la relació entre l’aigua i la igualtat de gènere, sota el missatge «On flueix l’aigua, creix la igualtat».
La crisi mundial de l’aigua afecta tothom, però no afecta tothom de la mateixa manera. En moltes regions del planeta, especialment en zones rurals de països en desenvolupament, són les dones i les nenes qui assumeixen la responsabilitat d’anar a buscar l’aigua per a la llar. Aquesta tasca pot implicar caminades de diversos quilòmetres cada dia i hores de temps invertit que no es poden dedicar a estudiar, treballar o participar en la vida comunitària.
L’aigua és un bé limitat que cal utilitzar amb responsabilitat
manera segura i propera a les llars, les nenes tenen més possibilitats de continuar a l’escola, les dones poden dedicar més temps a activitats productives i les comunitats milloren la seva salut i qualitat de vida.
A més, la manca d’aigua potable i de sistemes de sanejament adequats també té conseqüències directes sobre la salut, especialment per a infants i dones. Quan l’aigua és escassa o contaminada, augmenta el risc de malalties, es deterioren les condicions d’higiene i es multipliquen les desigualtats socials.
Per això, organismes internacionals assenyalen que garantir l’accés a l’aigua potable i al sanejament és una de les claus per avançar cap a societats més justes. Quan l’aigua arriba de
En aquest sentit, el Dia Mundial de l’Aigua també està estretament vinculat amb l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible número 6 de l’Agenda 2030, que busca garantir la disponibilitat i la gestió sostenible de l’aigua i el sanejament per a tothom. Malgrat els avenços dels darrers anys, els organismes internacionals alerten que el ritme actual encara és insuficient per assolir aquest objectiu abans de final de dècada.
A tot això s’hi suma un altre repte creixent: el canvi climàtic. L’augment de les temperatures, els períodes de sequera més freqüents i els fenòmens meteorològics extrems estan alterant el cicle natural de l’aigua i posant pressió sobre rius, aqüífers i ecosistemes aquàtics. Aquesta situació obliga a repensar la manera com gestionem aquest recurs i a adoptar
mesures que en garanteixin la disponibilitat a llarg termini. En regions mediterrànies com la nostra, cada vegada és més evident que l’aigua és un bé limitat que cal utilitzar amb responsabilitat. La gestió eficient dels recursos hídrics,
la reutilització de l’aigua, la protecció dels ecosistemes i la conscienciació ciutadana esdevenen elements clau per afrontar els reptes futurs.
El Dia Mundial de l’Aigua, per tant, és molt més que una jornada simbòlica. És una
oportunitat per recordar que darrere d’un gest tan senzill com obrir l’aixeta hi ha infraestructures, recursos naturals, polítiques públiques i esforços col·lectius que ho fan possible. Però sobretot és una invitació a reflexionar sobre la importància de cuidar un recurs que sovint donem per descomptat. Perquè l’aigua no només fa possible la vida: també és una peça fonamental per construir un futur més sostenible, més saludable i més igualitari per a tothom.
AIGUA I TERRITORI
Adrià Recasens Benaiges
Al sud de Catalunya, l’aigua també és un element que explica el territori. Les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre comparteixen una mateixa realitat geogràfica i econòmica marcada pel riu Ebre, el gran eix fluvial de la península Ibèrica, que, amb 930 km, travessa el territori abans de desembocar al Mediterrani formant el delta.
El Camp de Tarragona i les seves comarques —el Tarragonès, el Baix Camp, l’Alt Camp, la Conca de Barberà i el Baix Penedès— manté una relació històrica amb el riu i amb les comarques ebrenques, tant en l’àmbit econòmic com en el mediambiental i territorial, ja que bona part del sud del país forma part de la gran vall de l’Ebre, un espai natural i productiu que ha condicionat els nuclis de població, l’agricultura i les comunicacions al llarg dels segles.
A les Terres de l’Ebre —amb les comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta— el riu no no-
l’Ebre, una iniciativa públicoprivada que busca impulsar la producció, distribució i ús d’hidrogen verd al llarg de la vall de l’Ebre, per aprofitar el potencial industrial, logístic i energètic del territori per convertir-lo en un pol de referència en energies netes. La iniciativa connecta empreses, administracions i centres de recerca amb l’objectiu de desenvolupar infraestructures i tecnologies que permetin avançar cap a una economia descarbonitzada. En aquest context, l’aigua continua sent un element central, tant per al funcionament dels ecosistemes com per a activitats emergents com la producció d’hidrogen verd —que requereix aigua per al procés d’electròlisi— la gestió sostenible dels recursos hídrics esdevé un factor clau per al futur del territori. Així, des del Camp de Tarragona fins a les Terres de l’Ebre, el riu continua sent molt més que un curs d’aigua: és un element de connexió i identitat, que recorda la importància de preservar aquest recurs essencial per al desenvolupament del territori. Amb
k Tribuna
Daniel Montserrat
Director d’AITASA
més estructura el paisatge, sinó també la vida quotidiana i l’activitat econòmica. El seu curs connecta pobles i ciutats i esdevé un veritable eix de cohesió territorial, amb infraestructures i passos flu-
vials que faciliten la mobilitat i la relació entre municipis de banda i banda del riu. Aquest paper vertebrador de l’Ebre ha estat històricament clau per al desenvolupament agrícola de la zona, especialment gràcies
als sistemes de regadiu que alimenten camps d’arròs, fruiters i horta. Alhora, el riu és també un element essencial per als ecosistemes naturals i per a espais de gran valor ambiental com el delta de l’Ebre.
En els darrers anys, aquesta relació entre aigua, territori i desenvolupament també s’ha traslladat a nous projectes vinculats a la transició energètica. Un dels exemples és el Corredor de l’Hidrogen de
L’aigua s’ha convertit en un dels grans reptes estratègics del Camp de Tarragona. La sequera i la pressió creixent sobre els recursos hídrics ens obliguen a revisar com gestionem un recurs essencial per a la vida i per a la nostra activitat econòmica. AITASA fa més de seixanta anys que gestionem l’aigua per a la indústria química del polígon sud de Tarragona. Ara fem un pas més amb l’ampliació de la nostra planta de regeneració. Aquesta inversió permetrà augmentar la reutilització d’aigua de 12 a 15 hm³ anuals, un 25 % més. No és només una millora tècnica. És una decisió estratègica per reforçar la resiliència hídrica de la nostra indústria. Reutilitzar aigua és una resposta al repte hídric de la indústria de Tarragona.
L’aigua regenerada prové de depuradores urbanes i, després d’un tractament avançat addicional, es pot destinar amb totes les garanties a usos industrials. Aquest model optimitza els recursos disponibles i redueix la pressió sobre rius i embassaments. Així protegim les reserves destinades al consum humà, l’agricultura i els ecosistemes.
Avui l’aigua regenerada representa entre el 20 % i el 25 % del nostre subministrament total. Volem incrementar aquest percentatge i avançar cap a un model més equilibrat que combini captació convencional, regeneració i recirculació. La indústria necessita estabilitat. I aquesta estabilitat depèn de com gestionem l’aigua.
A més, treballem en diversos projectes d’economia cir-
cular actualment en fase d’estudi. Entre aquests, analitzem la viabilitat d’implantar sistemes de recirculació de l’aigua industrial i de recuperar membranes d’osmosi inversa per allargar-ne la vida útil i reduir residus. També estudiem el desenvolupament d’un Living Lab d’AITASA que permeti assajar noves tecnologies vinculades al tractament i la reutilització de l’aigua en un entorn real.
La gestió de l’aigua marcarà la competitivitat de la indústria química de Tarragona en els pròxims anys.
Garantir un subministrament estable i sostenible significa protegir l’ocupació, la competitivitat i l’equilibri amb l’entorn. L’aigua no és infinita. La nostra responsabilitat és utilitzar-la millor.
Tarragona fa un pas més en la millora de la gestió de residus amb la instal·lació d’una nova deixalleria permanent al carrer Pont i Gol, a l’alçada de la comissaria de la Guàrdia Urbana. Aquesta nova ubicació neix amb un objectiu clar: facilitar al màxim que la ciutadania pugui reciclar correctament els seus residus en qualsevol moment del dia. La nova deixalleria permanent està pensada per acollir una àmplia varietat de residus domèstics especials que no es poden dipositar als contenidors convencionals. Entre els materials admesos hi trobem petits aparells elèctrics i electrònics, cables, tèxtil i calçat, càpsules de cafè, fluorescents, bombetes, radiografies, piles, làmpades, aerosols, petites peces de fusta, tòners, CD’s i DVD’s, així com oli vegetal. Per facilitar-ne l’ús, la instal·lació disposa de cartelleria informativa clara i accessible, i incorpora també un codi QR que dirigeix directament a la web de l’Ajuntament, on es pot ampliar la informació sobre la correcta gestió de residus.
A diferència d’altres equipaments, aquesta deixalleria funciona sense vigilància i està disponible les 24
hores del dia. Aquesta característica la converteix en una opció especialment útil per a aquelles persones que no poden adaptar-se als horaris habituals dels serveis municipals. Tot i això, cal tenir en compte que, com que no està controlada, el seu ús no permet beneficiar-se de la reducció
de la taxa d’escombraries. Malgrat aquest aspecte, el servei respon a una demanda creixent de flexibilitat i proximitat.
La implantació d’aquesta nova deixalleria permanent no és un fet aïllat, sinó que forma part d’una estratègia global de millora del servei.
De fet, està previst que properament s’instal·li una altra deixalleria permanent a la plaça Imperial Tàrraco, així com vuit mini deixalleries repartides pels barris, amb l’objectiu d’apropar encara més aquests punts de recollida a la ciutadania.
Aquest impuls s’emmarca dins el
nou contracte de deixalleries adjudicat el passat mes de juny a l’empresa d’inserció Formació i Treball, amb un pressupost anual de 557.197,40 euros (IVA inclòs). El servei inclou la gestió de la deixalleria fixa situada al polígon industrial Riuclar, al carrer Coure, així com l’operativa de les deixalleries mòbils. En total, Tarragona compta amb cinc deixalleries mòbils que es desplacen diàriament per diferents zones de la ciutat.
Una de les principals novetats d’aquest servei mòbil, fruit d’un procés participatiu, és que les deixalleries estan permanentment vigilades. Això permet oferir una atenció directa a la ciutadania, resoldre dubtes sobre els residus admesos, registrar els usos per aplicar bonificacions en la taxa d’escombraries i, alhora, evitar robatoris de materials, una problemàtica recurrent en el passat. Aquest servei es presta en horari de matí, complementant així l’oferta de la nova deixalleria permanent. Amb aquesta combinació de deixalleries fixes, mòbils i permanents, Tarragona reforça el seu compromís amb la sostenibilitat i posa a disposició de la ciutadania un sistema cada vegada més complet, accessible i eficient per gestionar els residus de manera responsable. S’ha
ACTIVITAT GRATUÏTA
Visita guiada gratuïta aquest 12 de març d’11 a 12.30 h, amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua, per a tots els públics
L’Ajuntament de Cambrils
i Comaigua organitzen una jornada de portes obertes gratuïta a la depuradora de Cambrils, aquest diumenge, 22 de març, amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua, per apropar a la ciutadania el funcionament del procés de depuració i el projecte europeu LIFE REMAR per a la recàrrega de l’aqüífer del Baix Camp amb aigua regenerada de la depuradora.
L’activitat, dirigida a tots els públics, començarà a les 11h i
es desenvoluparà en format de visites guiades, conduïdes per l’equip de Comaigua en diferents torns, fins a les 12.30h.
La depuradora de Cambrils és una infraestructura clau per a la gestió sostenible de l’aigua al territori. La instal·lació té capacitat de disseny per tractar fins a 25.000 metres cúbics d’aigües residuals al dia, l’equivalent al consum aproximat d’una població de 125.000 habitants, i està operativa de manera continuada durant tot l’any per garantir la correcta depuració de les aigües abans de retornar-les al medi o destinar-les a nous usos.
Durant la visita guiada, les persones podran conèixer de prop les diferents fases del procés de depuració —des del pretractament i la decantació fins al tractament biològic— i descobrir com aquests processos contribueixen a millorar la qualitat de l’aigua i a protegir el medi ambient. La jornada també acostarà a la ciutadania el projecte europeu LIFE REMAR, que impulsa una solució basada en la natura per reutilitzar part de l’aigua tractada a la depuradora de Cambrils i destinar-la a la recàrrega de l’aqüífer del Baix Camp. L’objectiu és millorar l’estat d’aquest
aqüífer costaner, sobreexplotat per l’augment de la demanda, i la seva qualitat de l’aigua, contaminada per nitrats a causa de la sobreexplotació. Comaigua és una societat constituïda pel Consell Comarcal del Baix Camp i Sorea. En els seus més de 12 anys
La depuradora de Cambrils pot tractar 25.000 metres cúbics diaris d’aigües residuals
d’història, Comaigua ha anat ampliant la seva activitat i s’ha convertit en una empresa referent en serveis vinculats al cicle integral de l’aigua a la comarca del Baix Camp, on destaca per ser un model únic de gestió mancomunant serveis. Com a especialista,
acompanya les administracions en tots els processos relacionats amb la gestió del cicle integral de l’aigua (la captació, la potabilització, el transport, la distribució, el clavegueram, la depuració, la regeneració i el retorn al medi) mitjançant un equip de professionals que es preocupa per entendre les necessitats específiques de cada municipi i dels usuaris.
IRedacció
tu, t’has preguntat mai d’on prové l’aigua que raja per l’aixeta de casa? El Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) fa possible que arribi amb garanties a 70 municipis de la demarcació de Tarragona.
Aquest recurs, captat dels canals de reg de l’Ebre, passa per un exigent procés de tractament fins a ser 100% potable. Tot aquest recorregut es
pot descobrir visitant gratuïtament l’ETAP de l’Ampolla (Baix Ebre).
El CAT obre la potabilitzadora per apropar la gestió de l’aigua i mostrar què hi ha darrere d’un gest quotidià.
La visita comença a l’Aula de l’Aigua, amb una explicació clara del cicle i el sistema de gestió, i continua per les instal·lacions. Els visitants accedeixen al gran dipòsit d’aigua sense tractar, una imatge impactant del consum diari, i recorren les dife-
rents fases de potabilització. Un dels punts destacats és la Sala de Control, el “cervell” del sistema, des d’on se supervisa tota la xarxa que abasteix més del 85% de la població, amb tecnologia capdavantera a Europa.
La visita es tanca amb una activitat sorprenent: un tast d’aigua per descobrir aromes, propietats i diferències que sovint passen desapercebudes, i entendre per què l’aigua de l’aixeta és una opció segura i de
qualitat. Una proposta diferent, gratuïta i oberta a tothom per descobrir tot
el que passa abans d’obrir l’aixeta. Ja et pots inscriure a través del web www.ccaait.com/visitans.
El sector químic es troba en un moment crucial de la seva història. Tradicionalment, l’èxit d’una empresa es mesurava exclusivament per la seva llista de resultats, però això ha canviat. Avui, el «com» és tan important com el «què».
A IQOXE, entenem que la nostra activitat ha d’avançar cap a un model que generi el mínim impacte possible en l’entorn. Com a part d’una indústria essencial, tenim la responsabilitat ètica de transformar els nostres processos sota criteris de sostenibilitat, transparència i eficiència energètica.
Aquest compromís no és una declaració d’intencions, sinó un full de ruta estratègic que es materialitza en fets concrets. Recentment, hem incorporat la certificació ISCC Plus, una fita que acredita que l’òxid d’etilè que produïm compleix amb els més estrictes criteris de sostenibilitat i economia circular en tota la cadena de valor.
Aquest aval internacional se suma a altres certificacions ja consolidades a les nostres instal·lacions, com la ISO 14001 de gestió ambiental o la ISO 50001 de gestió energètica, que sustenten un model productiu cada cop més competitiu i responsable.
La innovació tecnològica és l’eina clau per assolir aquests objectius.
Innovació, circularitat i compromís, pilars d’una indústria responsable amb el seu entorn
Un exemple clar és la parada tècnica programada que estem duent a terme aquests dies, en la qual hem invertit 4 milions d’euros no només per al manteniment rutinari i la
substitució del catalitzador del reactor, sinó per executar projectes de millora de l’eficiència energètica destinats a reduir les nostres emissions de CO2. Aprofitar cada intervenció tècnica per optimitzar la nostra petjada ambiental és ja una norma en la nostra operativa.
I això no és tot. Mirant al futur, la circularitat es presenta com la gran oportunitat. Actualment, mantenim negociacions molt avançades amb la companyia GEO per a l’estudi de viabilitat d’una nova unitat productiva que, en cas de
concretar-se, seria la primera d’aquest tipus a Europa. El projecte planteja transformar el CO2 i l’òxid d’etilè en solvents d’alta puresa per a bateries de vehicles elèctrics. Aquesta aliança estratègica permetria reaprofitar fins a 50.000 tones anuals de CO2 com a component bàsic, integrant aquest gas en un producte essencial per a la mobilitat sostenible.
Aprofitar cada intervenció tècnica per optimitzar la nostra petjada ambiental, forma part de l’operativa
I encara més, en els últims anys hem apostat de manera decidida per una gestió hídrica basada en el foment de l’aigua regenerada. Això, junt a una aposta decidida per la descarbonització, són els eixos que defineixen la nostra visió. Només a través d’una química de proximitat, conscient dels seus reptes i oberta a la innovació, podrem seguir oferint solucions essencials per a la societat mentre preservem el planeta que ens acull.
Embassaments
El pantà de Riudecanyes s’omple per sobre de la seva capacitat i desembassa per primer cop des del 2020
Adrià Recasens Benaiges
Les darreres pluges registrades al Camp de Tarragona han canviat notablement la situació dels pantans del territori. El cas més destacat és el del pantà de Riudecanyes que ha superat la seva capacitat per sobre del 100%, amb 5,322 hectòmetres cúbics, mentre que el de Siurana puja fins al 66,7% i emmagatzema 8,014 hm³ d’aigua. Per la seva banda, el pantà de Gaià, encara que també ha millorat després de les precipitacions, segueix amb nivells
Epreocupants: actualment es troba al 10,275%, amb 6,165 hm³ emmagatzemats. Aquest contrast evidència que les pluges intenses no han afectat per igual a totes les conques de Tarragona, i que la recuperació és desigual.
A Riudecanyes, la situació és històrica. El pantà, amb una capacitat aproximada de 5,3 hectòmetres cúbics, va assolir el 100% de la seva capacitat després dels episodis de precipitacions de finals de gener. En alguns moments, l’aigua fins i tot va començar a sobreeixir per sobre de la cota de la presa,
l medi ambient s’ha consolidat com un dels eixos centrals en la presa de decisions tant d’empreses com d’institucions. Avui, qualsevol activitat econòmica o social es planteja amb la voluntat de reduir l’impacte i contribuir de manera positiva a la salut del nostre entorn.
fet que va obligar els responsables de la infraestructura a activar mesures de control del cabal. En aquest context, la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes va efectuar una maniobra ordinària per comprovar el funcionament de les comportes, alliberant uns 35.000 metres cúbics d’aigua cap a la riera de Riudecanyes. La situació contrasta amb la dels darrers anys, quan la sequera havia impedit fins i tot fer aquest tipus de proves tècniques. A més, l’aigua alliberada riera avall també contribueix a netejar el curs
fluvial i pot ajudar a recarregar aqüífers que han patit una forta pressió hídrica durant els últims episodis de manca de pluges. En paral·lel, el sindicat Unió de Pagesos ha instat el municipi de Reus a incrementar el consum d’ai-
La gestió de l’aigua continua sent un dels principals reptes del territori
gua procedent del pantà per evitar que s’hagi de desembassar. Els agricultors consideren que, després d’anys de restriccions severes a causa de la sequera, cal aprofitar l’aigua disponible per garantir el reg i mantenir l’activitat
El medi ambient, un repte col·lectiu
agrària del territori. Tot i la recuperació puntual gràcies a les pluges d’aquest hivern, els experts i el sector agrícola coincideixen que la gestió de l’aigua continuarà sent un dels principals reptes del territori en els pròxims anys, especialment en un context de canvi climàtic i d’episodis meteorològics cada vegada més irregulars.
En el context actual, ja no es concep cap projecte que no incorpori criteris de sostenibilitat, eficiència o respecte pels recursos naturals. És essencial trobar l’equilibri entre el desenvolupament econòmic i la preservació del planeta, assegurant que el progrés d’avui no comprometi les oportunitats de demà. Aquest repte, lluny de ser puntual, és una responsabilitat continuada que ens interpel·la a tots.
En els darrers anys, la sensibilització ambiental ha fet un pas endavant molt important. Cada cop hi ha més consciència col·lectiva i més iniciatives orientades a la protecció del medi. Tot i això, el recorregut que queda per fer encara és llarg i exigeix constància, implicació i una mirada compartida. El medi ambient no és un concepte abstracte, sinó l’espai vital del qual tots formem part.
Així doncs, preservar-lo és també preservar-nos. Com a societat, tenim el deure d’actuar amb responsabilitat i de transmetre aquests
valors a les generacions futures, fomentant una cultura de respecte, cura i compromís amb la natura. Des de l’Ajuntament de la Pobla de Mafumet, aquesta voluntat es tradueix en accions concretes que, al llarg dels anys, han anat configurant un municipi més eficient i respectuós. No obstant, cap transformació és possible sense la implicació activa de la ciutadania. Per això, fem una crida a sumar esforços i assumir, entre tots, aquest compromís comú. Perquè cada gest compta, i és en la suma de tots on es veu el veritable canvi.
DIA MUNDIAL DE L’AIGUA
Veolia, referent global en serveis d’aigua, energia i residus, aposta per solucions innovadores, amb l’impuls d’aliances
Redacció
Enguany la campanya «On flueix l’aigua, creix la igualtat» de les Nacions Unides en el marc del Dia Mundial de l’Aigua explora la connexió entre aigua i gènere en la gestió dels recursos hídrics com a clau per assegurar un accés equitatiu i sostenible. Veolia, referent global en serveis d’aigua, energia i residus, i amb un fort arrelament local, compta amb la capacitat operativa, el coneixement expert i la tecnologia necessària per impulsar projectes basats en la innovació i l’economia circular. El seu compromís és garantir que totes les persones tinguin accés a l’aigua de manera inclusiva i sostenible, a través de la innovació, el diàleg amb els seus grups de relació i les aliances publicoprivades.
La companyia promou la seguretat ecològica per protegir tant els territoris com les persones. Ja el 2012 va ser pionera en la implantació de mesures socials per combatre la desigualtat i l’exclusió en col·lectius vulnerables, amb la creació de fons i tarifes socials, que s’anticipaven a la legislació. Avui, aquest compromís es concreta en un pla d’acció social basat en tres eixos: la generació d’oportunitats educatives, la millora de l’ocupabilitat i la creació de comunitats sostenibles.
A Catalunya, aquesta voluntat es tradueix en iniciatives que busquen garantir que l’aigua sigui un recurs accessible per a tothom. Les accions inclouen acords amb municipis per combatre la pobresa energètica i la
vulnerabilitat econòmica, així com programes que fomenten les oportunitats educatives i laborals per als col·lectius que més ho necessiten. El desplegament d’aquests acords no només assegura l’accés a l’aigua a les persones en situació de precarietat econòmica, sinó que també permet donar resposta a les realitats socials de cada municipi i impulsar projectes de futur a escala local.
Més de 3,5M€ per combatre la pobresa energètica
Actualment, la companyia ha signat 125 convenis amb ajuntaments, consells comarcals i mancomunitats de municipis catalans per combatre la pobresa energètica i la vulnerabilitat econòmica. Entre el 2019 i el 2025, s’han destinat més de 3,5 milions d’euros a garantir el subministrament d’aigua a persones en situació de precarietat, d’acord amb els informes de risc d’exclusió residencial elaborats pels serveis socials municipals. A través d’aquests acords, s’han establert fons de solidaritat entre la companyia i les administracions locals que permeten a l’empresa assumir el pagament dels conceptes de la factura d’aigua dels quals és titular.
Creació d’oportunitats educatives i laborals
La companyia també col·labora amb entitats del tercer sector i administracions locals per fomentar l’empoderament i la inserció laboral de persones en situació de vulnerabilitat. Juntament amb la Creu Roja i els
ajuntaments de Rubí i de Martorell, per exemple, la companyia ha finalitzat recentment la segona edició del programa ONA Activa’t, una iniciativa que ofereix itineraris personalitzats d’orientació, formació i acompanyament psicosocial per facilitar noves oportunitats laborals. Des del 2023, una quarantena de persones d’entre 31 i 66 anys s’han beneficiat d’aquest projecte, i moltes d’elles han trobat feina en sectors com la logística, l’hostaleria, l’educació o el comerç.
A Manlleu, Veolia i la Fundació Albir han iniciat el desplegament del programa Green Jobs, una iniciativa que ofereix oportunitats educatives i laborals a joves d’entre 16 i 29 anys en situació de vulnerabilitat que han abandonat prematurament els estudis. Actualment, beneficia 14 alumnes que cursen un certificat de professionalitat en llauneria i que, dins del programa formatiu, reben també un mòdul de 20 hores dedicat a l’ocupabilitat verda.
En l’àmbit de l’educació superior, la companyia promou el programa Beques Joves Talents, que enguany celebra la seva tercera edició. Aquesta iniciativa té com a objectiu facilitar l’accés universitari a estudiants d’excel·lència acadèmica amb recursos econòmics limitats, preferentment en disciplines STEAM.
Innovació i digitalització al servei d’una gestió sostenible de l’aigua La innovació i la digitalització també tenen un paper clau en la transfor-
mació del cicle de l’aigua. Mitjançant projectes basats en l’economia circular i les noves tecnologies, la companyia treballa per consolidar un servei més eficient, transparent i resilient.
Amb quatre projectes PERTE a Catalunya i 19 milions d’inversió, Veolia impulsa una transformació digital i ambiental que beneficiarà quatre milions de persones en 46 municipis, amb la qual cosa millorarà la resiliència del servei i enfortirà l’economia local. Aquests quatre PERTE comparteixen un propòsit comú: dotar el cicle urbà de l’aigua d’una columna vertebral digital capaç d’anticipar riscos, optimitzar recursos i prendre decisions basades en dades en temps real per preparar el territori per a episodis meteorològics extrems.
A Cambrils, de la mà de Comaigua, hem desenvolupat el projecte LIFE REMAR, que ha demostrat la viabilitat d’una solució basada en la natura per recarregar l’aqüífer del Baix Camp amb aigües residuals tractades a la depuradora. Mitjançant un sistema de barreres reactives que milloren la qualitat de l’aigua i eliminen contaminants emergents, la solució ha demostrat la seva efectivitat. Ara el projecte inicia una segona fase i s’està treballant conjuntament amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per augmentar els recursos hídrics de l’aqüífer del Baix Camp continuant amb la infiltració de les aigües tractades a la depuradora de Cambrils, en la mateixa proporció que al llarg del projecte LIFE REMAR, per respectar el disseny de les basses i optimitzar l’elimi-
nació dels contaminants. Al mateix temps, i també en col·laboració amb l’ACA, s’està estudiant la possibilitat d’un escalat d’aquesta tecnologia a altres territoris de l’entorn.
A Sabadell, Aigües Sabadell utilitza aigua regenerada de la depuradora per a usos no potables, com municipals o sanitaris al polígon de Sant Pau de Riu-sec, on hi ha una xarxa dual (potable i regenerada). El 2025, més del 50% de l’aigua de comerços i indústries d’aquesta zona ja era regenerada. L’Ajuntament i la companyia estan ampliant la xarxa d’aigua regenerada cap a l’oest i el nord, amb una primera fase fins a Can Gambús. A més, amb la potabilitzadora de Serra d’en Camaró, dins del projecte ‘Sabadell Aigua Circular’, es podran tractar fins a 1 hm³ anual d’aigües freàtiques de pous i mines. Amb aquestes mesures, es preveu que el 20% de l’aigua consumida a la ciutat provingui de recursos no convencionals.
Per la seva banda, a Tarragona, Ematsa acaba de posar en marxa la nova potabilitzadora de Bonavista, una infraestructura estratègica que tractarà l’aigua que prové dels pous de la Boella i Soler-Bas i que millorarà la qualitat de l’aigua a la zona de ponent de la ciutat, a més de complementar el subministrament que arriba del riu Ebre.
En conjunt, totes aquestes iniciatives contribueixen a avançar cap a un model de gestió de l’aigua més eficient, sostenible i inclusiu, adaptat a les necessitats dels municipis i de la ciutadania.
PROPOSTES DE NATURA
La jornada se centrarà i posarà en valor les plantes silvestres comestibles i les varietats agrícoles tradicionals
L’Espluga de Francolí acull enguany la nova edició de ‘Territori Silvestre’, la festa de l’agroecologia i les plantes oblidades, que tindrà lloc el dissabte 11 d’abril, organitzada conjuntament pel Node Territorial del Camp de Tarragona i el Museu Terra de la Fundació Carulla.
La festa, de caràcter itinerant, té la voluntat de donar a conèixer les experiències, projectes i iniciatives arrelades als territoris. A més, se celebra de manera paral·lela a la Jornada
Gastronòmica de les Plantes
Oblidades, que el proper 26 de setembre arriba a l’11a edició a Igualada, organitzada pel Collectiu Eixarcolant, amb reconeixement d’abast nacional.
La trobada anirà dedicada a la biodiversitat cultivada i cultivable amb l’objectiu de posar en valor les plantes silvestres comestibles i les varietats agrícoles tradicionals i el seu paper en la preservació dels ecosistemes locals i d’un model agroalimentari més just i sostenible.
El programa de la festa ofereix una gran varietat d’activitats per a tots els públics al llarg
ACTIVITAT SALUDABLE
de la jornada.
Al matí, es pot començar amb una sortida etnobotànica per descobrir el jardí del Museu o assistir a una xerrada sobre l’origen de la sal marina. També hi ha propostes pràctiques com el taller de menjadores d’ocells de vimet. A partir de les 11 h, s’obren la mostra de productes agroalimentaris locals i la fira d’entitats i artesania, mentre que durant tot el dia es projecten curtmetratges agroecològics.
Al migdia, destaquen diverses xerrades sobre la recuperació de varietats agrícoles i pro-
Caminada aquest diumenge amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua
Redacció
L’Empresa Municipal Mixta d’Aigües de Tarragona (Ematsa), la Biblioteca Hemeroteca Municipal (BHMT) i l‘Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) organitzen un any més la sortida ‘Caminant sobre la Mina de l’Arquebisbe’ el pròxim dissabte 21 de març al matí. Una proposta històrica i cultural per donar a conèixer diversos aspectes de la gestió de l’aigua a la ciutat en el marc del dia Mundial de l’Aigua d’aquest diumenge, 22 de març.
La infraestructura hidràulica es va posar en marxa el 1798 per abastir d’aigua la ciutat
La caminada realitza un recorregut per la Mina de l’Arquebisbe, una infraestructura hidràulica que abastia
la ciutat, i recorda la fita del 2 de desembre de 1798, quan es va posar en marxa i l’aigua va tornar a brollar de les fonts de Tarragona, algunes d’elles fetes construir expressament per a commemorar aquell esdeveniment. Els artífexs de la recuperació de la mina van ser els arquebisbes Joaquin de Santiyán i Francesc Armanyà, que van retornar a la ciutat la portada d’aigües des de la captació de Puigpelat. El recorregut circular ressegueix els vestigis de la mina romana al voltant de Sant Pere i Sant Pau i la Part Alta. La ruta estarà
jectes territorials, així com tallers participatius i familiars. També s’hi inclouen demostracions de cuina amb degustació i un dinar silvestre. A la tarda, el programa continua amb activitats com una xerrada sobre activisme ecologista, pas-
Un programa amb sortides, xerrades, tallers, fira i mostra, projeccions i degustacions
sejades etnobotàniques, tallers creatius d’estampació amb tints naturals i noves demostracions culinàries. Finalment, la jornada es tanca amb un concert i un taller de danses tradicionals, posant un toc festiu i participatiu al final del dia.
Finalitza
guiada per Jordi López, investigador de l’ICAC. Durant el camí es visiten les fites, respiralls i pous de registre, també les instal·lacions d’Ematsa i l’espai El camí de l’aigua, situat dins d’un antic dipòsit museïtzat, així com l’interior del dipòsit d’aigua de l’Oliva. La caminada acaba recorrent, ja dins el nucli urbà, l’antiga entrada de la mina romana, la torre de les aigües i les quatre fonts que va fer construir l’arquebisbe Armanyà i que encara es conserven a la Part Alta a la plaça Sant Joan, plaça de les Cols i plaça Sant Antoni. L’itinerari és d’uns 5 quilòmetres, la durada prevista és de tres hores i mitja i és recomanable portar calçat i roba còmodes. L’activitat és gratuïta i limitada a 50 places amb inscripció prèvia.
Cal tenir en compte que moltes activitats requereixen inscripció prèvia i tenen places limitades, per la qual cosa es recomana reservar amb antelació. A més, el dia en què tindrà lloc la Territori Silvestre, les persones assistents podran visitar el Museu Terra amb un descompte especial del 50% en qualsevol de les tarifes d’entrada.
la xarxa d’aigua potable de Baix a Mar, a Altafulla
S’ha renovat un volum important de canonades deteriorades
L’Ajuntament d’Altafulla ja ha donat per finalitzades les obres de renovació de la xarxa d’aigua potable del barri de Baix a Mar. Els treballs es van iniciar a principis d’octubre de 2025 i han conclòs aquesta primera quinzena del mes de març, de manera que s’han complert els terminis previstos perquè la intervenció estigués enllestida abans de la Setmana Santa. L’actuació ha suposat la substitució d’un conjunt important de canonades que, amb el pas dels anys, presentaven diverses fuites i incidències que feien necessari actuar-hi per garantir un servei més eficient i fiable. Les obres, que s’han de-
senvolupat per fases, han permès renovar trams de la xarxa en diferents carrers de la quadrícula situada entre els carrers Pont de Mar i Camí del Prat, i entre Via Augusta i Pescadors. El coalcalde d’Altafulla i president de l’empresa mixta Aigües d’Altafulla, Jordi Molinera, destaca que «aquesta és una d’aquelles inversions que sovint passen desapercebudes perquè són sota terra, però que tenen un impacte directe en la qualitat del servei i en la reducció d’avaries». En aquest sentit, Molinera també ha remarcat que l’actuació permetrà millorar l’efi-
L’actuació permetrà millorar l’eficiència de la xarxa i reduir les pèrdues d’aigua del barri
ciència de la xarxa i reduir les pèrdues d’aigua a Baix a Mar. El projecte ha tingut un cost aproximat de 500.000 euros, i s’ha finançat gairebé a parts iguals amb una subvenció de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i amb recursos provinents d’una tarifa finalista inclosa a la factura de l’aigua, destinada al manteniment i la millora de la xarxa municipal.
L’Ajuntament d’Altafulla valora assolir el termini abans de la Setmana Santa, un període en què el municipi registra un augment notable de població.
GESTIÓ DE L’AIGUA
La gestió de l’aigua a Tarragona ha passat de ser un servei tècnic a un pilar de benestar ciutadà
Redacció
El Dia Mundial de l’Aigua ens recorda que protegir aquest recurs és garantir la vida. En un context d’emergència climàtica, la gestió de l’aigua a Tarragona ha passat de ser un servei tècnic a convertir-se en un pilar de benestar ciutadà. Aquest darrer any, des d’Ematsa s’ha desplegat un pla d’inversió de 6,2 milions d’euros per modernitzar el cicle integral de l’aigua i assegurar el subministrament, fins i tot en els escenaris més adversos.
Infraestructures que garanteixen el futur
La resiliència no s’improvisa: es construeix amb infraestructures capaces de resistir l’adversitat. La
fita més emblemàtica d’aquest any és la nova ETAP de Bonavista, amb una inversió d’1,7 milions d’euros. Aquesta planta potabilitzadora garanteix el subministrament a 40.000 veïns i està dissenyada per enfortir la resiliència hídrica de la ciutat.
Tarragona s’ha convertit en ciutat pionera en innovació hídrica amb l’ús de la tecnologia de ‘mànega flexible’. Aquest sistema ha permès rehabilitar 5,5 quilòmetres de clavegueram sense obrir rases i, per primera vegada, s’ha aplicat amb èxit a la xarxa d’aigua potable al pont de l’avinguda Roma.
A més, el rendiment hidràulic ha assolit un excel·lent 87,4%, gràcies a la digitalització i la detecció precoç de fuites.
Protegir el medi ambient, responsabilitat de tots
El clavegueram actua com un escut invisible que protegeix el nostre mar. La companyia ha començat l’any duplicant la capacitat de retenció de residus, ara Tarragona disposa de 65 xarxes de recollida instal·lades 9 punts estratègics. Durant el 2025, s’ha evitat que 27,3 tones de residus arribin a les platges i rieres.
Però la tecnologia no ho pot tot: la mala gestió domèstica de residus com les tovalloletes suposa un cost anual de 212.000 euros en manteniment i gestió de deixalles a les depuradores.
Un recordatori que la sostenibilitat és una responsabilitat compartida entre administració i ciutadania.
Compromís social: l’aigua, un dret universal
La sostenibilitat real ha de ser, per damunt de tot, justícia social. Amb un índex de satisfacció del 81,6%, la gestió de l’aigua es fonamenta en la confiança ciutadana. El Fons Social que la companyia gestiona en coordinació amb els serveis socials municipals, dotat amb 168.000 euros, ha garantit l’accés a l’aigua a 614 llars vulnerables el 2025. En els darrers cinc anys, s’han
acollit al Fons 2.983 famílies.
Cada gota compta
La Inversió i tecnologia són eines imprescindibles, però la consciència ciutadana és el factor determinant. Petits gestos quotidians, com tancar l’aixeta mentre ens rentem les dents, fer dutxes curtes o no llençar residus pel vàter multipliquen l’eficàcia de qualsevol infraestructura. En el Dia Mundial de l’Aigua, el missatge és clar: protegir cada gota és l’única manera d’assegurar el demà de la nostra comunitat. Un futur que es construeix entre tots, gota a gota.
~ EMATSA ~
Imatge d’una votació al Parlament de Catalunya. ACN
El Parlament rebutja una moció del PP per desbloquejar el Hard
Política l El Parlament de Catalunya tombava aquest dijous una moció presentada pel Partit Popular de Catalunya per desbloquejar el projecte del Hard Rock en un període màxim d'«un mes». La proposta depèn de la resolució de l'informe d'impacte ambiental pendent i de l'aprovació del Pla Director Urbanístic (PDU), que desen-
callaria la tramitació. Junts, PPC i Vox són els grups que hi han votat a favor, mentre la resta, menys Aliança Catalana (abstenció) han votat en contra. Va destacar el vot desfavorable del PSC, que va abstenir-se el passat juliol del 2025 en la votació «d'apostar decididament» pel desenvolupament del projecte enguany. ACN/Redacció
Mobilitat l Rodalies va activar un servei alternatiu per carretera en diversos trams
ACN
La circulació al nus ferroviari de Sant Vicenç de Calders es va veure afectada aquest dijous en set línies diferents, després d’una incidència relacionada amb la infraestructura de senyalització que va aturar el servei durant poc més de quatre hores. El problema va ser informat per Renfe al voltant de les 12.00h del migdia, i la incidència es va sol·lucionar passades les 15.40h. Mentrestant, l’entitat ferroviaria va proporcionar alternatives per carretera en diversos punts. Les línies afectades durant les quatre hores van ser l’R2 Sud, on el tall era entre Cunit i Sant Vicenç; l’R4, que estava interrompuda des del Vendrell; l’R14, R15, R16 i R17, des de Torredembarra, i l’R13, entre Roda de Berà i Sant Vicenç. El servei d’autobús alternatiu
Serveis l El projecte preveu instal·lar 450 panells fotovoltaics al recinte
Adam Díaz Garriga
L’Ajuntament de Maspujols preveu la rehabilitació del sostre del poliesportiu municipal com a principal intervenció del recinte que, segons el consistori, «requereix una intervenció integral» per garantir el compliment de les normatives tècniques.
Les majors afectacions sobre l’equipament de 1.220 metres quadrats han estat provocades per «la succió del vent» i els temporals en les corretges i reforços, obligant a l’Ajuntament a plantejar el projecte i portar-lo a licitació. Des del consistori es confirmava que «ara mateix les corretges
existents segueixen sense garantir el compliment de la normativa i no son suficient».
En aquest sentit, la proposta també planteja la installació de 450 panells fotovoltàics Solarwatt Panel Vision i dos inversors d’energia de mida reduïda que aportarien energia sostenible a les instal-
es va mantenir durant tota la tarda per prevenir més afectacions en cas de possibles incidències noves.
Durant l’aturada, van poder observar-se desenes de trens aturats a l’estació amb
lacions. La intregració dels panells també provocaria que la coberta rehabilitada ampliès el seu tamany actual, en aproximadament 7 metres quadrats. Els treballs proposats preveuen un termini d’execució de quatre mesos i un pressupost total de 247.875 euros. El projecte també preveu que la coberta «assumeixi la càrrega de l’augment de pes» que implica aquesta instal·lació. La potencia que generaran les plaques serà de 171 kWp i ocuparan 1,78 metres per 1,05 metres juntament amb el cablejat.
les portes obertes i sense pràcticament uraris, que van col·lapsar, pràcticament, els autobusos alternatius. Per continuar el seu trajecte més enllà de Torredembarra, per exemple, els passatgers de
Usuaris criticaven situacions de «desinformació» durant la incidència
les línies de tren van haver de baixar en aquesta estació, va habilitar-se un servei d’autobusos directe fins a Sant Vicenç de Calders o bé al Prat de Llobregat.
Altres viatgers van assabentar-se de la incidència de Sant Vicenç de Calders a través de la megafonia del tren i lamentaven la manca d’informació un cop van baixar a l’andana, però també a través de l’aplicació de Renfe, d’on asseguraven que es mostrava un horari que no corresponia amb la realitat. Altres usuaris afirmaven haver patit desinformació en «quan ja estaven a l’autobus».
Diagnosi l L’enquesta veïnal del Pla de Barris evidencia dèficits urbans, ambientals i socials al barri
L’enquesta ciutadana del Pla de Barris del Nucli Antic de Torredembarra ha recollit 173 aportacions i reforça la diagnosi d’un barri que reclama una intervenció integral. L’Ajuntament continua així la redacció del Programa Memòria d’Intervenció Integral (PMII), dins la candidatura a la convocatòria d’enguany de la Generalitat, a través d’un procés participatiu amb sessions de treball, accions i eines de consulta. Aquest retorn parcial mostra que la majoria de participants són veïns que hi viuen o persones que hi passen sovint, amb una presència destacada de població d’entre 35 i 54 anys i amb una vinculació de llarga durada amb el Nucli Antic, un fet que dona solidesa a la diagnosi.
Els resultats apunten al deteriorament del barri i a la manca d’accessibilitat. Un 71,1 % assenyala els edificis i
Urbanisme l L’actuació, de 50.000 euros, inclou nous col·lectors per agilitzar el drenatge
Ariadna
Escoda / ACN
L’Ajuntament d’Altafulla ha iniciat les obres de millora de la xarxa pluvial al barri de Baix a Mar per mitigar els efectes dels aiguats i les inundacions a la zona. Els treballs consisteixen en la construcció de col·lectors al llarg de 150 metres que estaran connectats amb la resta de pluvials existents per «donar sortida a l’aigua amb velocitat», segons ha indicat l’alcalde d’Altafulla, Jordi Molinera. La inversió de l’actuació s’eleva fins als 50.000 euros i s’enllestirà per Setmana Santa. Parallelament, el consistori resta pendent de rebre el projecte definitiu de la bassa de laminació projectada a la rotonda del Puntet, un pas previ a les prospeccions arqueològiques
que caldrà fer-hi per determinar si hi ha restes romanes.
Els 150 metres de collectors pluvials que s’estan construint a Altafulla es concentren al carrer de Via Augusta, un dels punts on habitualment s’inundava davant episodis de pluges intenses. Segons l’alcalde Jordi Molinera, en aquest punt hi havia una xarxa pluvial «molt deteriorada», amb «petits pous» que no estaven connectats entre ells. Així, la intervenció de «microurbanisme» que s’està duent a terme ha de suposar una millora de la gestió de l’aigua de pluja a la zona durant l’episodi de precipitacions. «L’aigua tal com ens plou, tal com ens arriba als punts crítics, que pugui marxar de manera ràpida, que no se’ns acumuli, que és el que
habitatges en mal estat i un 63 % els carrers o places deteriorats. També hi ha consens sobre la imatge envellida de
l’espai públic, els paviments malmesos i la presència de barreres arquitectòniques. En paral·lel, l’enquesta de-
L’actuació busca evitar acumulacions d’aigua en punts crítics. ACN
Les obres al carrer Via Augusta es preveuen enllestides per Setmana Santa
històricament passava», ha illustrat Molinera. Les obres consisteixen en la construcció d’una rasa per col·locar-hi una canonada i una reixa, per facilitar el pas de l’aigua de pluja. Tot plegat, estarà connectat amb la resta
de la xarxa pluvial de la zona, una infraestructura que si bé el consistori apunta que pot no oferir la solució definitiva «al 100%», mitigarà els efectes de les tempestes al barri. L’actuació se suma a altres intervencions amb el mateix objectiu, com és el cas de la cruïlla entre el carrer Muntaner i el de Jaume I. També es planteja continuar les actuacions en indrets com el tram final del carrer Jaume I amb la plaça Consolat de Mar.
artístiques arriben al 54,3 %.
Propostes
El 71,1% assenyala edificis en mal estat i el 63% carrers deteriorats
tecta mancances ambientals importants: la falta d’ombra, d’arbrat i d’espais verds, amb més del 67 % en cada cas, redueix el confort climàtic i limita l’ús de carrers i places, sobretot a l’estiu.
A nivell socioeconòmic, preocupa el retrocés del comerç de proximitat, l’augment de locals buits i la pèrdua de més vida comunitària, amb menys espais de trobada i menys activitat continuada. De fet, comerç i vida econòmica local acumulen un 63 % de respostes a la pregunta sobre què falta més al barri, mentre que la cultura i les activitats
Entre les mesures plantejades pels veïns hi ha ajudes per rehabilitar façanes i edificis, actuar sobre immobles abandonats per convertir-los en habitatge social o espais públics, i soterrar el cablejat de les façanes per millorar la imatge urbana i la seguretat.
També es reclama millorar voreres, instal·lar rampes o ascensors en punts crítics, reforçar la il·luminació i intensificar la neteja i el manteniment davant la brutícia, els excrements de gossos i les plagues. En l’àmbit ambiental, es proposa plantar més arbres, crear tendals o pèrgoles per generar ombra i actuar sobre el clavegueram per evitar males olors i inundacions. A més, les aportacions apunten a potenciar el comerç de proximitat i de qualitat, donar usos a l’antic Escorxador com a equipament cultural o social, crear parcs infantils, controlar la velocitat de patinets i bicicletes i reforçar el civisme davant problemes com el soroll nocturn, l’ocupació il·legal o el consum i venda de drogues al carrer.
El projecte té un pressupost de 4,12 milions d’euros. Ajuntament
Constantí engega les obres del sector PIC-Tradilo per completar el seu polígon industrial
Indústria l Aquest mes de març han començat els treballs d’urbanització del sector industrial PPU-11 ‘PICTradilo’ al Polígon Industrial de Constantí, un projecte que permetrà completar un dels darrers espais pendents després del desenvolupament de la segona fase del polígon. El sector té una superfície de 161.500 m² i inclou tres
àmbits diferenciats, amb la major part dels terrenys en mans de Tradilo Inversiones SA. El pla preveu la implantació de totes les xarxes de serveis i la definició dels vials i infraestructures. Les obres tenen un termini d’execució de 4,5 mesos i un pressupost de 4,12 milions d’euros, i reforcen el paper de Constantí com a pol industrial. DM
Balanç l El 2025 confirma un augment de l’11,4% respecte del 2024
Redacció
Els Teatres de Valls van presentar aquest dijous el balanç de 2025, un any que s’ha tancat amb 15.272 espectadors, la xifra més alta registrada fins ara i un nou rècord històric per a la programació estable de la ciutat. L’increment de 1.500 espectadors respecte a l’any anterior, un 11,4 % més, confirma la tendència de creixement sostingut i consolida el model cultural de Valls com una proposta sòlida i en expansió al sud de Catalunya. Durant l’any s’han programat 39 espectacles de disciplines diverses com el teatre, la música, la dansa, el circ o les propostes familiars, amb una clara aposta per arribar a públics diversos. Entre els més seguits destaquen Els Pastorets Principals de Valls, amb més de 1.500 espectadors, el doble concert d’Els Pets, també amb 1.500 assistents, la cantata Un cant als estels (886) o el concert de Sau (611). En teatre, han sobresortit títols com Dones de Ràdio (691), La presència (665) o Un Menú Tancat (627).
La programació ha reforçat també la dimensió educativa i de creació de públics amb iniciatives com el cicle Cap-
Arriba a Salou
David Giménez després de 300 dies caminant
Superació l Salou rebrà aquest diumenge David Giménez, el jove de 31 anys que culmina el Reto de David després de recórrer més de 6.000 quilòmetres a peu en gairebé 300 dies. L’arribada tindrà lloc a la plaça de les Comunitats Autònomes, on serà rebut per l’alcalde, familiars i veïns. El repte, iniciat a la mateixa ciutat, l’ha portat a donar la volta a la península Ibèrica caminant amb un carro com a únic suport. El recorregut ha inclòs Espanya i Portugal en un itinerari circular que simbolitza una experiència de superació personal i constància. Redacció
Més de 1.100 escolars van participar en el cicle educatiu ‘Capbussa’t’ El creixement sostingut consolida Valls com a referent cultural. Aj. de Valls
bussa’t, que ha portat més de 1.100 escolars als teatres, així com activitats de mediació, col·loquis i tallers vinculats als espectacles. Paral·lelament, el segell Territori Creatiu Vallenc s’ha consolidat com un dels eixos del projecte, amb 11 propostes amb accent local entre produccions prò-
pies, residències i estrenes. Destaquen iniciatives com Allò pendent, projectes dels Amics de la Música de Valls o les interpretacions de Mar Ulldemolins i Pepa Plana. El projecte es reforça amb el treball en xarxa i la participació en iniciatives com Cap butaca buida, Tardor en dansa o coproduccions amb el Teatre Nacional de Catalunya, mantenint alhora el compromís amb l’accessibilitat a través de programes específics i facilitant l’accés als espectacles a nous públics.
arrestats a Cambrils amb diners i objectes
Roda de Berà manté la sequera tot i les darreres
Recursos l Roda de Berà continuarà enguany en situació de sequera tot i les pluges, ja que els aqüífers i pous municipals no s’han recuperat prou ni de manera homogènia i el sistema d’abastament es manté «tensat», especialment als barris del nord. L’Ajuntament ha iniciat una campanya per detectar fuites amb finançament de l’ACA, una de les quals ja ha permès recuperar 30 m³ diaris. Es demana un ús responsable de l’aigua i s’aplicaran mesures com no instal·lar dutxes a les platges, limitar fonts i prioritzar l’eficiència als espais públics. Agències
Policial l Els Mossos d’Esquadra van detenir dimecres a Cambrils tres homes de 25, 27 i 32 anys acusats de furt després de sostreure 420 euros a una dona que acabava de retirar-los d’un caixer. Els agents els van aturar en un vehicle relacionat amb robatoris i hi van trobar una llibreta bancària i diners. La víctima va denunciar el robatori de la bossa i els diners. Els detinguts, amb nombrosos antecedents, també portaven un mòbil i dos rellotges sostrets. Els fets van passar a Vinyols i els Arcs i la policia manté la investigació oberta. Agències
Calafell . Martí Serra (P), Carles Domènech, Biel Pujadas, Aleix Marimón i Sergi Folguera. També van jugar Jero Garcia, Jepi Selva,
pavelló Olímpic de l’Ateneu Agrícola de Sant Sadurní d’Anoia.
Hoquei l Els verds van deixar fora el vigent campió en un derbi dominat des de l’efectivitat defensiva
Arnau Montreal Quesada
El CP Calafell es guanya el dret a continuar lluitant per la Copa del Rei després de superar el Reus per 4-2. Els verds es van carregar el vigent campió frenant-lo amb una gran defensa i castigant amb uns contraatacs que van desactivar un equip reusenc que es va quedar sense revàlida. El derbi va encetar amb domini reusenc. El conjunt roigi-negre es mostrava còmode amb la pilota i Marc Julià va provar Martí Serra aviat pispant una sortida de pilota del Calafell, però el porter va estar prou atent.
Als deu minuts d’encontre, Cabestany va demanar un temps mort per reorganitzar el seu equip. Les ordres van ser clares i es van fer notar sobre la pista perquè la di-
nàmica va canviar. Els verds van tancar files i el Reus va xocar amb el mur calafellenc. El domini reusenc inicial es
va convertir en patiment. Els de Cabestany van aprofitar l’ocasió. Els verds van aconseguir fins a quatre transicions
Futbol l Fa un mes que l’equip andalús no guanya i ha passat del play-off a apropar-se perillosament al descens
El Nàstic es juga la primera de les deu finals per a la salvació aquest diumenge contra l’Algeciras. El conjunt andalús va ser el primer rival del curs i, des d’aquella victòria al Nou Estadi ha plogut molt. A Tarragona literalment i, a l’equip, tres entrenadors i un nou objectiu. El duel de diumenge és clau per consolidar les bones sensacions que va tenir l’equip de Pablo Alfaro contra el Sabadell.
L’Algeciras arriba al duel amb necessitat de sumar. Fa un mes que no guanya un
partit i la darrera setmana ha sigut difícil. Tres partits consecutius fora de casa, dos empats i un darrer empat contra l’Alcorcón va culminar una dinàmica que els ha tret del play-off fins a apropar-los al descens. Amb 38 punts, una victòria del Nàstic significaria sumar un equip més en la lluita al fang per la salvació. En canvi, una victòria de l’Algeciras els tornaria a la tranquil·litat. L’equip andalús ho sap i, per això, ha preparat un duel especial al Nuevo Mirador amb el dia de club, així que s’espera un bon ambient de futbol i hostil per al Nàstic.
Els grana van sumar bones sensacions contra el Sabadell, però necessiten allargar-les aquest cap de setmana. El Nàstic ja ha fet bons partits durant la temporada, però els ha faltat la regularitat, molt necessària en la recta final. Els grana necessiten guanyar per allunyar-se del descens i la tasca serà complicada. Per al Nàstic, Andalusia és terra maleïda. Els grana només sumen una victòria i tres derrotes –cadascun pitjor que l’anterior– aquesta temporada. Ara, la realitat exigeix sumar de tres en tres i, per fer-ho, s’ha de plantar cara a
interceptant passades al mig del camp, totes es van trobar amb Nil Viña.
Jordi Garcia va tallar el
L’encert del Calafell i desencert del Reus a les boles aturades va ser determinant
partit amb un temps mort per aixecar els seus i quan semblava que tornaven a dominar, el videoarbitratge va entrar en escena. El Calafell va reclamar una acció del porter reusenc sota els pals que els àrbitres van castigar amb un penal. El tir de Mabe es va estavellar contra el pal, però el refús el va enviar directament a l’escaire per celebrar l’1-0 a dos minuts del descans. El Reus va tenir temps per reorganitzar-se. Marc Julià va dir la seva i va provocar un penal a quatre segons per al final. Joan Salvat i Martí Serra es van posar cara a cara i
el duel el va guanyar el porter calafellenc aturant el tir amb el cos i deixant l’1-0 al descans. Cabestany va demostrar que tenia l’equip preparat perquè a la segona part el Calafell va mantenir a ratlla el Reus. Els roig-i-negres controlaven, però no trobaven cap escletxa. Així que Carles Casas va provar un tir des del mig del camp que va topar amb el ferro. Martí Casas va poder igualar l’encontre amb la desena falta del Calafell, però Serra va tornar a destacar. El Reus no aconseguia veure porta de cap manera. En la desesperació, el club reusenc va errar i el Calafell ho va castigar amb un contracop. Dos calafellencs contra un reusenc i Jero García ho va fer fàcil per marcar un dolorós 2-0. Llavors, el partit va embogir. En menys d’un minut, Rojas va penjar una bola que Salvat va rematar per escurçar distàncies amb el 2-1. L’alegria va durar ben poc, perquè en deu segons Jero va marcar el 3-1. El duel es va fer més dramàtic amb la desena del Reus, perquè Folguera va batre Viña i posar un dolorós 4-1. Carles Casas va marcar el 4-2 amb un tir llunyà i el Reus va tenir una última acció d’esperança. Un penal i una blava a trenta segons per al final. Amb tot, Martí Casas va enviar el tir fora i el Calafell va poder celebrar el pas a semifinals.
Els grana sumen una victòria i tres derrotes en terres andaluses
l’Algeciras. Malgrat no estar en el millor moment, l’equip de Javi Vázquez ha demostrat ser un equip ben treballat i competitiu. No fa tant estava en posicions de play-off. A més, són especialment forts a casa. De fet, només han perdut dos partits al Nuevo Mirador i el darrer va ser a l’octubre contra l’Europa per 2-3. Qui també és dubte és el tarragoní Aleix Coch, objectiu grana al mercat d’hivern. A principis de mes va patir una lesió que l’ha fet perdre els darrers dos partits i el seu retorn contra el Nàstic és una incògnita.
Bàsquet l Totes les entrades estan venudes per a un esdeveniment únic
Arnau Montreal Quesada
Falta una setmana per a l’ar ribada de la Copa de la Reina 2026 a Tarragona, però l’ex pectació és màxima. El Palau d’Esports Catalunya ja ha pen jat el cartell de sold-out per a una competició que atraurà el millor bàsquet femení de l’es tat a la ciutat.
«Feia nou anys que la Copa de la Reina no es duia a ter me a Catalunya i la tindrem a casa. És una de les acollides més grans que hem tingut mai al pavelló. És un torneig de prestigi amb un gran impac te», va destacar el conseller d’Esports Mario Soler. La com petició arrenca el pròxim di jous i s’allargarà fins a la final de diumenge. Els abonaments ja estan exhaurits i s’esperen més de 5.000 ànimes al Palau.
Unes xifres que se sumen al desplaçament d’un centenar de jugadores professionals i 50 persones dels equips tèc nics i també les més de 280
El CB Salou juga una final per la permanència contra el Bisbal
Bàsquet l L'OCA Global
CB Salou es prepara per a una veritable final per a la permanència a la pista del Bisbal Bàsquet. Dissabte, els salouencs necessiten sumar una victòria per mantenir l'esperança d'assolir una de les posicions de play out. Ara mateix, els salouencs es tan a dos triomfs de l'objec tiu, però compten amb un partit més en el qual els de Jesús Muñiz van vèncer de forma anticipada contra el Mataró. Amb quatre partits en joc, el marge d'error és mínim i els salouencs tenen la determinació d'assolir la permanència a la Segona
FEB. Redacció
persones dels equips de la Mi nicopa LF.
Els set partits que es dispu taran de dijous a diumenge seran retransmesos en directe per Teledeporte. En edicions anteriors, més de 850.000 es pectadors van seguir per di recte els partits i l’impacte di gital genera més de 7 milions d’impressions.
El Palau d’Esports Catalu nya ja ha aplegat altres com peticions de bàsquet, com la Minicopa i la Lliga Catalana ACB, però aquest torneig és especial en ser el de més pres tigi, amb un trofeu important en joc. «És un dels esdeveni ments més grans que hem tin gut al Palau. A més, és femení. Hem trencat l’estigma que l’esport femení no tira tant amb un sold-out», va apuntar Soler.
Palau ple i amb grades
La Copa de la Reina també es trenarà les anhelades grades telescòpiques. La instal·lació
DIVENDRES,
El torneig es disputarà de dijous a diumenge de la setmana vinent
d’aquestes va començar el 19 de gener i estaran llestes per ser estrenades la pròxima setmana. «Era una peça fona mental que li faltava al Palau. Ens permet acollir competi cions com aquesta sense els costos econòmics, molèsties als clubs locals i riscs de danys al parquet», va subratllar el conseller.
Soler també va voler posar en valor la feina del Patronat d’Esports: «Treballen inten sament tant per preparar la Copa de la Reina com amb molts altres esdeveniments que es desenvolupen en paral·
DISSABTE,
DISSABTE, 28 DE MARÇ
El CBT s’encomana al Serrallo per disputar un duel clau pel lideratge
Bàsquet l Els blaus volen el pavelló ple per guanyar al Mollerussa
Arnau Montreal Quesada
El CB Tarragona té aquest dissabte a les 19 h un partit crucial. El lideratge està en joc i el conjunt tarragoní s’en comana al pavelló del Serrallo per batre el totpoderós Molle russa. L’equip lleidatà només ha perdut dos partits aquesta temporada i el CBT ha sigut un dels que l’han fet sagnar. Ara, dissabte, té a la seva mà l’oportunitat de repetir la ges ta i apoderar se de la primera posició, una plaça de privilegi de cara al play off d’ascens. «L’ambient dels darrers partits i de tota la tempo rada ha sigut molt bo. S’ho
han guanyat els jugadors», va apuntar el tècnic Toni Larramona. Amb tot, des del club fan una crida a omplir de nou el Serrallo: «Aquest és un assaig total d’un partit de play off. A veure com respon el Serrallo». Els blaus estan a un triomf dels lleidatans. Després del triomf de la primera volta, una victòria ara igualaria els dos equips a la classificació, però la balança es decantaria per al CBT. El play off ja està assegurat, ara, la primera po sició és el premi final: «Tenim molt més a guanyar que de perdre. Qui té la pressió és el Mollerussa», va destacar.
«A la primera volta, vam guanyar amb la nostra essèn cia. Si competim bé i estem encertats en defensa tira rem endavant el partit», va apuntar Larramona. L’equip lleidatà arriba com l’equip més anotador del grup, però el CBT també té les seves vir tuts. Els blaus tenen el millor joc interior de la categoria, amb un Loras i Buscail en dollats. «Serà un partit molt igualat, amb nervis i un punt emocional», va definir el tèc nic blau. La primera posició està en joc al pavelló del Ser rallo i els blaus intentaran as saltar el tron esperonats pels seus aficionats.
lel. Tot això sense deixar la gestió ordinària dels clubs i instal·lacions municipal. La seva feina no es veu, però és essencial».
Competició d’alt nivell
Els vuit millors equips feme nins de l’Estat posaran tota la carn a la graella per empor tar se el trofeu. El Casademont Zaragoza i l’Spar Girona arri ben al torneig amb l’etiqueta de favorits. El conjunt arago nès és l’actual líder de la lliga mentre que les gironines són segones, però amb una estima especial per al torneig. Els finalistes de l’any passat Hozono Jairis i Perfumerías Avenida també són presents en una llista que completen el València Bàsquet, l’IDK Euskotren, Durán Ensino i In nova Leganés.
Conflicte l Netanyahu assegura que els bombardejos no són suficients i obre la porta a enviar tropes, mentre els Estats Units descarten una intervenció terrestre
Agències
El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va afirmar aquest dijous que per fer caure el règim iranià caldria una operació terrestre, en una compareixença en què va abordar l’evolució de la guerra amb l’Iran. El dirigent va sostenir que «no es pot fer una revolució només des de l’aire» i va deixar així la porta oberta a una escalada major del conflicte, malgrat que Donald Trump ha reiterat que els Estats Units no tenen intenció d’enviar-hi tropes. Netanyahu també va assegurar que, després de vint dies de campanya militar, l’Iran «ja no té capacitat per enriquir urani ni per produir míssils balístics», i va defensar que Israel està imposant un fort desgast sobre els arsenals de drons i míssils de Teheran. Tot i això, va evitar fixar terminis per al final de l’ofensiva i va admetre incògnites sobre el lideratge actual del país persa, mentre apuntava a possibles esquerdes internes en el govern iranià. Paral·lelament, l’escalada va continuar aquest dijous amb nous atacs iranians. La Guàrdia Revolucionària va informar d’un atac amb míssils de mig abast contra la Cinquena Flota nord-americana a l’Orient Mitjà i contra objectius energètics i estratègics a Israel, com l’aeroport Ben Gurion i refineries a Haifa i Rishon LeZion. Segons el co-
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Martí, ja tens 15 anys. Moltes felicitats de part de tota la teva família que t’estima molt.
El mercat del gas es dispara en un 30% fins a superar els 70 euros/MWh
municat, l’operació es va dur a terme amb diversos tipus de míssils balístics, alguns amb caps de dispersió. Mitjans locals israelians van informar que la refineria de Haifa havia patit danys, amb una gran columna de fum i talls de llum posteriors, tot i que el ministre israelià d’Energia, Eli Cohen, va minimitzar l’impacte sobre la infraestructura. En aquest context, l’Iran va ad-
¡Muchas felicidades Tanka! Hay personas que da orgullo tener en la vida. Tú eres una de ellas. ¡Feliz 40 cumpleaños! Tú Nitri del Turno D
vertir que la seva resposta «encara no ha acabat» i que fins ara només ha utilitzat «una fracció» del seu potencial, amb l’amenaça d’intensificar les represàlies si hi ha nous atacs contra installacions energètiques.
La tensió també s’ha estès als països veïns i al mercat energètic. Un dron va impactar en una refineria saudita d’Aramco a Samref, a la costa del mar Roig, mentre les defenses antiaèries saudites van interceptar un míssil balístic a la mateixa zona. A més, l’Aràbia Saudita va assegurar
Feliços 13, Aran! Que gaudeixis del teu dia.
El Govern aprova el suplement de crèdit
Política l El Govern ha aprovat un suplement de crèdit de 5.988,65 milions d'euros, que serviran per a despeses «urgents» sobretot en matèria de personal. La consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, ha defensat que els diners donen «oxigen» a la Generalitat, després que aquest dimecres l’Executiu retirés els pressupostos. Agències
Primer pas per abaixar els aranzels als EUA
Economia l El Parlament Europeu ha donat el primer pas per abaixar els aranzels als Estats Units, tal com va pactar la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, amb el president dels EUA, Donald Trump, a l’agost. El comitè de Comerç Internacional de l’Eurocambra ha aprovat aquest dijous l’acord comercial amb els EUA. Agències
que dues refineries a Riad van ser atacades i es va reservar el dret d’emprendre accions militars contra l’Iran si ho considera necessari. Qatar, per la seva banda, va denunciar nous atacs iranians contra infraestructures energètiques després de l’incendi registrat dimecres a la refineria de Ras Laffan. Enmig d’aquest escenari, el barril de brent va superar aquest dijous els 110 dòlars i el preu del gas natural al mercat TTF neerlandès es va disparar prop d’un 30 %, fins a superar els 70 euros per megavat hora. El conflicte amplia la pressió i obre la porta a noves represàlies.
La meva preciosa reina, aquest diumenge 22 de març, en fa 14. Segueix tan bonica com sempre, per dins i fora. T’estimem Judith
Les escoles afronten avui la jornada central de la vaga educativa general
Laboral l Les escoles i instituts catalans afronten avui la jornada central de vaga educativa, amb una aturada general que inclou docents, personal d’administració i serveis i estudiants a partir de 3r d’ESO. Els sindicats preveuen un seguiment elevat després del rebuig majoritari al pacte amb el Govern, mentre es mantenen serveis mínims d’1 docent per cada 3 aules i la meitat del personal en serveis essencials. ACN/ACN
Biel Mesquida guanya el 58è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
Cultura l L'escriptor i poeta mallorquí Biel Mesquida (Castelló, 1947) ha guanyat aquest dijous el 58è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. L'autor ha estat reconegut per Òmnium Cultural per ser «un creador verbal que ha desenvolupat tots els gèneres i perquè «ho ha fet sempre en català». Agències
Salut xifra en un 5,3% el seguiment de la vaga
Sanitat l El Departament de Salut de la Generalitat va xifrar en un 5,3% el seguiment de la vaga dels facultatius dels centres del Sistema Sanitari Integral d'Utilització Pública de Catalunya (SISCAT) ahir al matí, segons dades provisionals. En canvi, Metges de Catalunya, sindicat convocant de l'aturada, la va elevar al 31%. Agències
Xifren en 53.800 milions el pla en infraestructures
Serveis l Catalunya necessitarà una inversió de 53.800 milions d’euros en infraestructures fins al 2043 per executar les actuacions que necessita la xarxa. Així ho recull un estudi de les cambres de comerç, que apunta a projectes com l’ampliació de l’aeroport del Prat i la remodelació de la xarxa ferroviària de Tarragona. Agències
k Carta dominical k
«Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar»
L’Evangeli de la resurrecció de Llàtzer ens situa davant del cor mateix de la fe cristiana: Jesús és el Senyor de la vida, capaç de vèncer fins i tot la mort. Però aquest relat no parla només d’un miracle passat, sinó que és una paraula viva que interpel·la avui l’Església i, de manera especial, el plantejament vocacional de cada cristià i, particularment, donat que celebrem el Dia del Seminari, d’aquell que sent la crida al ministeri ordenat.
Llàtzer és aquell a qui Jesús estima, però que, paradoxalment, ha de passar per la malaltia, el silenci i la tomba. També la vocació sacerdotal neix de l’amor de Jesús, però no queda exempta de moments d’obscuritat, de fragilitat i de mort aparent. Déu no crida persones perfectes, sinó homes reals, amb les seves pors i límits, que han de confiar que el Senyor és més fort que qualsevol tomba.
Jesús no arriba de seguida. Aquesta espera desconcerta Marta i Maria, com sovint desconcerta tot camí vocacional: els temps de Déu no són els nostres. El futur prevere ha d’aprendre, ja des del Seminari, a viure en la confiança, a perseverar fins i tot quan sembla que Déu calla. La vocació madura precisament en la paciència i en la fe.
Lk Editorial k
a implantació del desfibril·lador automàtic subcutani a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus marca un abans i un després per a l’atenció sanitària al territori. No es tracta només d’un avenç tecnològic, sinó d’un pas ferm cap a una sanitat més propera, equitativa i centrada en el pacient. Fins ara, les persones que necessitaven aquest dispositiu havien de desplaçar-se fins a Hospital de Sant Pau, amb tot el que això comporta: temps, costos i una càrrega emocional afegida en moments ja de per si delicats. Que aquest procediment es pugui realitzar a Reus no només redueix aquestes barreres, sinó
que dignifica l’experiència del pacient, permetent-li rebre tractament i seguiment en un entorn més proper i familiar. A més, la incorporació del DAI subcutani evidencia la consolidació del centre com a referent en cardiologia i electrofisiologia. En un context en què sovint es denuncia el desequilibri territorial, notícies com aquesta demostren que és possible avançar cap a una descentralització real dels serveis sanitaris. El repte ara és consolidar i ampliar aquesta línia de treball, perquè la innovació no sigui un privilegi geogràfic, sinó un dret accessible per a tothom.
k Tribuna k
L’educació és un pilar fonamental de qualsevol societat. Per això, oferir una educació de qualitat per a tothom, i fins i tot al llarg de la vida, és fonamental per garantir un futur amb oportunitats, un pensament lliure, esperit crític i una base que permeti formar part d’una democràcia sana, respectuosa i igualitària. Tenir en compte la seva importància és el primer pas per construir un model d’educació pública just i equitatiu, a l’alçada de la ciutat de Tarragona.
Jordi Fortuny Guinart
Conseller d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona
La vocació sacerdotal és, en essència, una crida a sortir: sortir d’un mateix, sortir de la por, sortir cap a una vida donada
Quan Jesús arriba, no evita el dolor: plora. Aquest detall és profundament sacerdotal. El prevere és cridat a tenir un cor semblant al de Crist, capaç de commoure’s davant el sofriment humà. Abans de ressuscitar, Jesús comparteix el plor. Abans de parlar de vida eterna, entra en el dol. Així també el ministeri ordenat està cridat a acompanyar, escoltar, plorar amb el poble, no des de la distància, sinó des de la proximitat. El crit de Jesús davant la tomba —«Llàtzer, surt a fora!»— és una crida que ressona amb força vocacional. Déu continua cridant homes a sortir de les seves seguretats, de les seves tombes personals, per posar-se al servei de l’Evangeli. La vocació sacerdotal és, en essència, una crida a sortir: sortir d’un mateix, sortir de la por, sortir cap a una vida donada.
Però Jesús també demana la col·laboració de la comunitat: «Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar.» Aquí hi ha una dimensió pastoral clau per al Dia del Seminari. Les vocacions no creixen soles. Necessiten una comunitat que deslligui, que alliberi, que acompanyi. El Seminari, les famílies, les parròquies i tota l’Església tenen la responsabilitat de crear espais on els futurs preveres puguin créixer amb llibertat, discerniment i alegria.
Finalment, Llàtzer torna a la vida, però no per viure per a ell mateix. La seva vida ressuscitada esdevé signe de la glòria de Déu. Així també el prevere és cridat a ser signe de vida nova enmig del poble, testimoni que Déu continua actuant, perdonant, aixecant i donant esperança. En aquest Dia del Seminari, l’Evangeli de Llàtzer ens recorda que la vocació sacerdotal és una obra de la vida que Déu fa créixer enmig de les fragilitats humanes. Preguem pels futurs preveres, perquè escoltin la veu de Jesús que els crida pel nom, i perquè tota l’Església sàpiga deslligar-los amb estima i confiança, perquè puguin caminar lliurement al servei del Regne.
Malauradament, alumnes, famílies i docents veuen com les administracions públiques no afronten la rellevància del sistema educatiu com es mereix. Cal canviar radicalment el tracte del Departament amb Tarragona en la preinscripció. S’ha de planificar amb criteris de demanda i demanda històrica perquè les famílies tinguin opció real d’escolarització desitjada. No es pot sotmetre-les a 6 mesos d’incertesa sense saber si obtindran plaça a l’opció preferida. Tractar l’educació
Altafulla necessita un canvi. Un canvi que ens torni a connectar amb el progrés. El progrés per a tothom, sense exclusions.
Des del PSC d’Altafulla ho tenim molt clar. I precisament per assolir-ho hem decidit impulsar un procés ampli de participació ciutadana per parlar amb els veïns i veïnes, amb les entitats i associacions, per detectar quines són les principals necessitats i prioritats del poble.
des d’un full d’Excel fred és erroni, ignora variables cabdals i perjudica la comunitat: infants estudiant lluny de casa, plantilles inestables i projectes educatius enlaire. L’anunci recent del tancament de línies d’I3 a l’Escola El Miracle i l’Escola de Pràctiques, poc abans de la preinscripció i després de portes obertes, és l’últim greuge. Tarragona és una ciutat dispersa amb nuclis de població diversos; el Departament ha de planificar-ho així. La baixa natalitat no ha de justificar tancar línies, sinó baixar ratios per millorar l’atenció. Tancar línies desestabilitza plantilles i frustra projectes. Cal baixar ratios igualitàriament en-
tre escoles públiques i concertades d’un mateix àmbit, tenint en compte la matrícula viva que puja ratios justament. Les conseqüències? Escoles es cobreixen ràpidament per germans amb prioritat, deixant la resta sense opcions. Solució: planificar amb temps, mantenir líniews i evitar angoixa innecessària. Igualment, nodrir instituts amb línies suficients perquè cap alumne es quedi sense plaça a prop de casa. No pot ser que infants vagin lluny durant anys per manca de places i aquest any hi ha risc. L’antídot: escoltar la comunitat educativa, implicar l’Ajuntament i gestionar mirant territori i la demanda, no només números.
L’educació pública ha guanyat qualitat i demanda les últimes dècades. Atenguem famílies i docents amb decisions oportunes per fer-la un valor segur i accessible, sense excepcions. Així combatrem la segregació escolar i garantirem un futur digne, amb igualtat d’oportunitats. El futur que mereixen les nostres filles i fills, i la tranquil·litat de les famílies.
Nabil Amahdar PSC d’Altafulla
oportunitats per la nostra gent jove i assegurem el futur del poble.
Per aquest motiu en les properes setmanes activarem tots els canals que estan a la nostra disposició per tal que ens pugueu fer arribar les vostres propostes: tant a peu de carrer, com també mitjançant els canals digitals i les xarxes socials del PSC d’Altafulla.
sor, sinó de sortir de la confrontació estèril que no dona cap resultat positiu. Nosaltres apostem per l’estabilitat i el progrés sense bloquejar-nos en blocs tancats. Tots i totes som fills i filles d’Altafulla i entre tots i totes ens hem de posar d’acord per fer avançar el poble. Si comparteixes aquest empeny de fer un poble millor et convido a sumar-te a l’onada pel canvi. El PSC té l’experiència política, la solvència institucional i la credibilitat que ens dona estar governant als principals ajuntaments del país per ser el pal de paller d’aquest canvi necessari. No anem contra ningú, som l’alternativa útil però sensata, sense apriorismes i sense vetos excloents.
Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat
La nostra voluntat és que d’aquí surti la base del programa amb el que el PSC es presentarà a les properes eleccions municipals. Volem que sigui un programa que surti del carrer, construït des de baix, amb les vostres aportacions, anhels i reivindicacions. Estem convençuts que aquesta és la manera de construir l’Altafulla gran que tots i totes volem: el serveis municipals, com ordenem l’espai públic, millorem la convivència o oferim les
Perquè un poble amb tant de potencial com el nostre prosperi el primer que necessita projecte de futur.
No és hora de continuar mirant pel retrovi-
Sí, podem millorar, sumar des del respecte per progressar tots i totes junts. El poble s’ho ha guanyat; ens ho mereixem i, sobretot, t’ho mereixes. L’Altafulla que somiem serà imparable.
Necrològiques
Tarragona
Juan Cabrera Pérez.
Ha mort als 61 anys. El seu funeral serà avui a les 16.30 h al Tanatori.
Reus
Maria Freixas Grifoll.
Ha mort als 84 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h a la Parròquia de la Puríssima Sang.
Enrique Tomàs Sardà.
Ha mort als 77 anys. El seu funeral serà demà a les 12 h al Tanatori.
Salou
Roland John McCrea.
Ha mort als 77 anys. El seu funeral serà demà a les 17 h a la Parròquia de Santa Maria del Mar.
Religió l El Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i
Sant Isidre de Tarragona va presentar ahir dijous, a l’església de Sant Llorenç, el programa d’actes de Setmana Santa en un acte marcat pel 275è aniversari de la recuperació del Misteri del Sant Sepulcre.
La commemoració es tradueix en novetats com la incorporació de cinc nous armats i la recuperació de les figures de Ponç Pilat i el centurió Cayo Oppio. Durant l’acte també es van lliurar les medalles als banderers d’enguany, es va reconèixer antics por-
tants i es van concedir els Guardons a la Fidelitat. La jornada es va completar amb el concert de la Coral L’Àncora i el repartiment de l’opuscle del programa als assistents, en un ambient solemne, participat i amb presència destacada d’agremiats. DM/G. Martí
Avui felicita als que es diuen:
Martí, Eufèmia i Alexandra
L’horòscop
ÀRIES
21/03 al 19/04
Si vols tenir una jornada tranquil·la sense males sorpreses, dedica’t més a la família escapa de tot allò que sigui enrenou molta feina.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Serà l’amor qui et traurà de la rutina et farà viure moments molt bons, però compte, podria haver-hi alguna trampa. No et comprometis massa.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Obtindràs èxit en les teves relacions si actues subtilment a l’hora de dialogar amb altres. Descobriràs en tu capacitats desconegudes en l’amor.
20/04 al 20/05 TAURE
Deixa que voli la teva imaginació que els teus impulsos del cor apareguin. És el millor moment per viure una forta experiència passional.
23/08 al 22/09 VERGE
T’inclinaràs a fer despeses per sobre de les teves possibilitats però amb una gran alegria. Les teves activitats es centraran més en la llar.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Tindràs molt d’èxit amb el sexe oposat trobaràs les portes obertes de bat a bat de cara als teus projectes anhels. Aprofita el dia.
CANAL REUS TV
10:30 180 Graus
11:30 Fot-li (r)
12:00 L’Orsai
12:30 Connecta 10 Comarques
13:00 Aixeca pica
13:30 Fot-li (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Hospital de proximitat
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Aventurístic
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Aventurístic
18:30 Connecta 10 Comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies resum
20:30 Qüestió de fons
21:00 Notícies resum (r)
21:30 Qüestió de fons (r)
22:00 Notícies resum (r)
22:30 Qüestió de fons (r)
23:00 Notícies resum (r)
23:30 Qüestió de fons (r)
El temps
BESSONS
21/05 al 20/06
Avui estaràs amb les idees més centrades les teves decisions a la feina o en l’àmbit social aniran pel bon camí, però també escolta consells.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Bon moment per tancar tractes amb socis, signar documents sobretot brillar en el cercle social. Continua cuidant el teu cos rebràs un regal.
20/01 al 18/02 AQUARI
Estaràs envoltat de gent el teu poder de comunicació es posarà a prova. Serà una jornada activa amb un gran desgast físic també nerviós.
21/06 al 22/07 CRANC
Tot que serà una jornada una mica feixuga a la feina a casa, a mesura que passi el dia et sentiràs com si rejovenissis. El teu costat romàntic.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Intenta no ser tan minuciós amb les accions dels qui tens a prop i menys amb la parella. Trencaries la comunicació amb ells.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Posposa les decisions de pes d’avui per a un altre moment. Els propers no respondran bé a les teves idees. Convenceràs amb el teu encant.
10:00 Efecte mosaic
10.30 Notícies 12. Edició vespre. (r) 11.00 Saló de Plens
11.30 In situ
12.00 Com la nit el dia. On tour
12:30 Saló de Plens
13.00 In situ
13.30 Com la nit el dia. On tour
14:00 Notícies 12. Edició migdia
14:30 Notícies 12. Edició esports 15:00 In situ
15.30 Saló de Plens
16:00 Notícies 12 16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Aventurístic
18:30 Connecta 10Comarques. Resum
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre
20:30 Notícies 12. Edició esports 21:00 Eix27
21:15 Gaudeix la festa. L’arxiu 21:30 SPi+TV
22:00 Notícies 12. Edició vespre
22:30 Notícies 12. Edició esports 23.00 Eix27
23:15 Gaudeix la festa. L’arxiu
23:30 SPi+TV
00:00 Notícies 12. Edició vespre
HORITZONTALS: Trets del mar i atrapats a la xarxa. El gros fa beure massa vi. 2. Creava lligams. Impregnació d’aire. 3. Ases. Evità amb subterfugis. 4. Licor gens espiritual. Ocupava un tron. Surt a les nou, hora romana. 5. Adorador del foc. Es remena amb exhibicionista. 6. La primera de la classe. Les tretze hores. Part final del prim. 7. Semblant a l’acer. Acara un risc. 8. El setè és el més desitjable. Seient higiènic. Per aparcar. 9. Dirigeixi les súpliques a Déu. Monjo. Cometa sense cap fita. 10. Pot tallar-ho quasi tot. Dens. 11. Xec sense fons. Assequible. Dret i encarcarat. 12. Pal d’hoquei. Sobresalt.
VERTICALS: 1. De què pot fer ús tothom. Va sobre rodes. 2. Desgrat. Companyies d’alta volada. 3. Tot un senyor a Cambridge. Concentren tota la càrrega positiva. Dóna sentit a l’acte. 4. Caralls! Abeurador bestial. 5. Lletra de pal. La figura més cobejada de Hollywood. Disfressa de pingüí. 6. Tassa petita. Actuar. 7. Conec. Pròpia d’uns camps on descansaven els virtuosos. Vocals de l’assemblea. 8. La família que ningú ha votat. Solen ser poc reivindicats. 9. La més ràpida del Far West. De la mar grega. Obre la gana. 10. Ruc marejat. Caganiu. Filament pilós. 11. Malalties conegudes pels vinaters. La dels ciris. 12. Ranca. Arrisqui jugant.
Estat del cel
Màxima Mínima
TARRAGONA:
Salazar Echavarria, Antonio
Cos del Bou, 2
Telèfon 977 231 631
Plana Garcia, Virginia
Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva Av. Països
Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Conde Peidro, Lucia
Escultor Rocamora, 1 Telèfon 977 757 301
SALOU:
Calatayud Boquera, M. Dolors
Vía Roma, 17-19
Telèfon 977 382 761
VILA-SECA:
Tuset Fornos, Laura Francesc Macià, 11. Telèfon 977 390 217
CAMBRILS:
Vaquer Llop, Marta Consolat de Mar, 60 Telèfon 977 360 270
VALLS:
Rull Ferre, Grabiel Abat Llort, 24 Telèfon 977 608 717
EL VENDRELL:
Juste Diez de Pinos, Jose Luis Les Flors, 74 Telèfon 977 664 422
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Cel serè o poc ennuvolat per núvols alts que circularan de sud a nord del territori. Per altra banda, a partir del migdia es podran formar alguns núvols d’evolució al Pirineu, preferentment extrem nord. Al llarg de la tarda arribaran núvols mitjans a la meitat sud que podran deixar el cel mig ennuvolat.
Temperatura
La temperatura mínima serà lleugerament més baixa. Per altra banda, la màxima serà lleugerament més alta.
TREBALL
AUXILIAR ENFERMERIA A DOMICILIO.
Levantar-Acostar
Aseo en Cama-Ducha
Cambios de Pañal
Afeitar-Depilar
Corte de Uñas
Limpieza de Oídos
Arreglo del Cabello
Curas de la Piel
Tel: 609.623.748 REUS
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
PINTOR ECONÓMICO
Tel: 667.471.534
ALICATADOR, ENSOLADOR Tel: 623.246.480
TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879
CENAS PARA HACER AMISTAD. 50-65 años. Tel: 685.253.084
JÚLIA MASAJES SENSITIVOS. Reus. Tel: 634.777.389
MAYCA CATALANA. Libera tensiones, disfruta tu momento. Bienestar-placer. Tel: 692.780.087
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
SILVIA REUS. Tel. 631.147.469
OCTOGENARI COGNITIU ACTIU 1,75m alt. Vol, amb respecte, compartir amistat, lleure, platja, sortides, etc., amb senyores de bona presència. Independents, alegres, amables i properes en edat i residència. WhatsApp 686 36 43 76 (tardes).
LECTURA de TAROT. Limpiezas energéticas a personas, casas o negocios. Corto envidias y mal de ojo. Tel: 689.832.964
PESO SALUDABLE. ASESORAMIENTO NUTRICIONAL. HERBALIFE Tels: 977.228.016 –644.243.887
PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. TEL. 626.010.186
HOTEL, DOMICILIOS. Desconecta Y disfruta!!! Tel: 613.458.067
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
MASAJES REUS. Tel: 698.788.062
MASAJISTA CAROLINA. Particular. Tarragona. Tel: 603.254.131
«Necessitar tornar el cop quan t’han fet mal és un sentiment molt humà»
Entrevista L’escriptor reusenc presenta ‘Flota com una papallona…’ aquest dissabte al Festival El vi fa sang de l’Espluga de Francolí
Ens situes en un ambient de boxa, amb una novel·la de gènere clàssic: boxejadors, policies corruptes, mafiosos.… La tenies pendent?
«És una idea que ve de lluny. La boxa sempre m’ha interessat. De petit mirava força la televisió i recordo grans esdeveniments, sobretot americans: el concert d’Elvis des de Hawaii o combats de Muhammad Ali. A més, anava sovint amb el meu pare al Reus Deportiu, on feien vetllades i matinals de boxa. Tot això em va marcar. Sempre m’ha atret especialment la boxa clàssica dels anys 50 i 60, tant per l’esport en si com per la seva relació amb la novel·la negra i el cinema de gènere». En aquella època la boxa era una altra cosa?
«Llavors ser boxejador als Estats Units —o torero aquí— era una de les poques maneres de passar de no tenir res a tenir-ho tot. Això feia els combats més salvatges. Avui dia encara hi ha diners, però ja no és ben bé el mateix».
La trama de la novel·la funciona gairebé com un combat de boxa: el protagonista guanya, perd, es torna a aixecar, té un combat final… Què va venir primer, la història o aquesta estructura?
«M’agradava la idea de reproduir la força i la tensió d’un
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
combat. D’una banda, construïa les escenes concretes de boxa; de l’altra, treballava aquesta sensació de derrota constant. Quan no tens sort, sembla que sempre reps al mateix lloc i, per molt que intentis sortir-ne, continues caient. Al final hi ha una certa redempció, però és una història dura, d’aquelles què costa molt escapar-se’n encara que tinguis ajuda».
Tradicionalment, la boxa clàssica s’associava amb la delinqüència i els baixos fondos. L’estereotip encara funciona?
«Funciona, però els codis han canviat. Abans, com que els combats movien molts diners, hi havia tota una estructura mafiosa al darrere. Ara també hi ha diners, i segurament continua havent-hi parts fosques, però el context és diferent. De fet, no fa gaire la policia va desarticular una xarxa de combats il·legals en una central tèrmica abandonada a Cercs. Això demostra que aquell món no ha desaparegut, sinó que s’ha tornat més clandestí i potser més violent: combats sense normes, apostes altes i xarxes internacionals. Allà on hi ha diners, hi ha corrupció».
Tot i això, a la novella també es percep un cert homenatge a l’esport. Quins valors creus que transmet la boxa més enllà de la vio-
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
El més vist www.diarimes.com
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
lència?
«Més enllà de la part fosca, la boxa podia ser una eina per forjar caràcter: demana disciplina, constància, una certa idea d’honor. Sobretot per a joves que no tenien alternatives. Si trobaven el bon camí, els podia donar una oportunitat de vida més estable. L’entrenament els aportava ordre i constància, coses difícils d’aconseguir si ningú te les inculca».
Muhammad Ali hi apareix com a referent moral, amb les cites que encapçalen cada capítol. Les seves paraules continuen vigents?
«El cas d’Ali és curiós. En el seu moment, moltes de les seves frases eren pura provocació, xuleria per desestabilitzar els rivals. Però amb el temps i amb la seva evolució com a figura pública —també pel seu compromís social—, s’ha reinterpretat. El que abans era fanfarroneria, avui gairebé es veu com a pensament inspirador o d’autoajuda».
Al llibre hi ha derrotes, lleialtats i venjança. Creus que la venjança pot ser un motor de vida?
«Sí, però és un motor negatiu. Pot generar energia, però acaba fent més mal a qui la sent que a qui la rep. Tot i això, és un sentiment molt humà: aquesta necessitat de tornar el cop quan t’han fet mal». I per acabar: el personatge de l’Eduard Romero, la Sageta del Guinardó, es proclama vencedor de la trama gairebé a l’últim assalt. Ja que l’has deixat viu i tan ben dibuixat, penses que pot tenir més recorregut i convertir-lo en una saga?
«No està decidit. M’ha passat pel cap fer-ne una continuació, però és complicat, perquè el final ja és el que és. L’hauria de ficar en un altre jardí i, tal com ha acabat, no sé si està com per ficar-s’hi Però no ho descarto, tot dependrà de com funcioni el llibre i de si trobo una bona raó per reprendre la història».
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]
Especials: Adrià Recasens
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
L’Ajuntament de Tarragona vol que cada tarragoní tingui una biblioteca a 15 minuts Equipaments Investiguen vuit persones de Tarragona per estafes mitjançant SMS suplantant el banc
Ainicis de setmana vaig ser a Bilbao per donar una conferència en el marc de la presentació del nou pla digital per educació del govern basc, un pla ambiciós i valent per donar suport a la transformació educativa i fer front als reptes de la societat digital en què vivim. El que s’hi respira és el resultat d’anys de continuïtat i d’una aposta sostinguda. El sistema educatiu del País Basc combina autonomia, planificació i recursos. Amb una inversió que s’aproxima al 5% del PIB, el govern pot impulsar projectes a llarg termini, reduir ràtios i dotar els centres de més personal i estabilitat. No és un sistema perfecte, però sí més robust i menys tensionat. La clau no és només pedagògica, sinó estructural: disposen d’un sistema fiscal propi que els permet decidir i sostenir les seves prioritats. La tornada a Catalunya, en canvi, coincideix amb dies de vaga i mobilització docent. Les reivindicacions són conegudes: millores salarials, reducció de ràtios, menys burocràcia i més recursos per a l’escola pública. Però totes apunten a un mateix nucli: la manca d’inversió. Catalunya destina al voltant del 3,7% del PIB a educació, lluny del 6% que fixa la matira legislació i també lluny de realitats com la basca. El professorat denuncia una sobrecàrrega creixent i una pèrdua de qualitat en l’atenció educativa. No és només una qüestió laboral, sinó de model. Quan falten recursos, tot es ressent: les condicions dels docents, l’atenció a la diversitat i les oportunitats dels alumnes. El que aquests dies es viu als carrers de Catalunya no és un conflicte puntual, sinó el símptoma d’un dèficit estructural, i no només passa en l’àmbit de l’ educació, ahir vaga de metges i no parlem ja de la gran crisi dels transports i comunicacions. L’exemple basc és ben car: sense recursos sostinguts, no hi ha transformació possible.
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Dra. Mar Camacho
Professora de Tecnologia Educativa. Universitat Rovira i Virgili
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com]
La Generalitat autoritza la cessió d’un solar al Francolí per a fer-hi 147 pisos protegits Tarragona