Avui amb el diari
Edició especial dedicada a l’habitatge i la construcció a la demarcació i al país
Política municipal 12
L’Ajuntament de Torredembarra recupera els pressupostos participatius amb una dotació de 200.000 euros
Opinió 20 Yeray García. Señores del PP: ¿De verdad vamos a volver al 36?: «Nadie que sienta los valores democráticos puede desear volver al 36»
Els veïns, satisfets amb les mesures de la Guàrdia Urbana, que han reduït els problemes de seguretat que es van reiterar després de convertir la zona en un espai només per a vianants
3
Reus 9
L’AV del Parc Mas Iglesias ha demanat, dins la convocatòria dels pressupostos participatius, la construcció d’un domo geodèsic a l’aire lliure per a activitats comunitàries
Patrimoni
Tarragona posarà remei a les filtracions d’aigua de la Part Alta
L’Ajuntament encarregarà un estudi geològic per determinar l’origen de l’aigua que ocasiona danys a restes i immobles l 2
Reus
La majoria de les altes d’estrangers al padró són d’origen marroquí i colombià
l 8
El Vendrell convertirà l’antiga cooperativa en una Casa de la Cultura
Equipaments l 14
Patrimoni l L’Ajuntament encarregarà l’informe en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya
John Bugarin
L’Ajuntament de Tarragona vol esclarir l’origen de les fil tracions d’aigua que estan afectant alguns domicilis i ne gocis de la Part Alta, així com les voltes del Circ romà situ ades a la plaça dels Sedassos. Per aquest motiu, el consis tori té previst encarregar un estudi geològic aquest 2026 per analitzar el subsol del nu cli antic i intentar conèixer el motiu de les fuites. Segons explica el conseller de Patrimoni, Nacho García Latorre, es tenen indicis so bre l’existència d’un curs d’ai gua subterrani sota el barri: «Tenim més o menys clar que va des de la Catedral cap avall, però no sabem on és exacta
ment». L’objectiu d’aquesta investigació serà determinar el seu recorregut. L’edil reco neix que «no serà una solució fàcil» i recorda que es tracta d’un «tema històric».
Els tècnics municipals també saben que hi ha «una gran cisterna» a la zona del claustre i el Pla de la Seu. «Intuïm que s’hi acumula l’aigua perquè aquesta no es filtra quan plou, sinó dos o tres dies després», explica el tercer tinent d’alcalde. D’altra banda, assenyala que l’estudi es farà en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, a través del Conveni de Conser vació del Patrimoni, pel qual ambdues administracions aporten 100.000 euros anuals cadascuna
Aquesta decisió arriba me sos després que la Síndica de Greuges instés el consistori a adoptar mesures per resol dre la problemàtica. Tal com va explicar Diari Més, en una
resolució signada el 20 de maig, s’exposava que la situa ció «posa en risc la seguretat i la salubritat» dels immobles afectats i «malmet un bé que forma part del patrimoni cul
L’apunt
El Parlament insta l’Estat a fer un Pla d’humitats
La Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat una proposta de resolució presentada per Junts per Catalunya per abordar la degradació de les voltes del Circ romà de Tarragona. El text insta el Govern a aplicar l’article 68 de la Llei del Patrimoni Cultural Català i a comunicar a l’Ajuntament de Tarragona l’obligació de reparar els danys detectats a la plaça dels Sedassos. També reclama un calendari detallat d’actuacions, amb terminis i responsables concrets. A més, la resolució exigeix a l’Estat que, seguint les directrius de la UNESCO, redacti un Pla director d’humitats per analitzar el desguàs de les aigües subàlvies i solucionar les filtracions a la Part Alta de la ciutat. Tots els grups van donar suport.
Es vol determinar el recorregut del curs d’aigua subterrani del nucli antic
La Síndica va recomanar fer-lo arran de les queixes per part dels veïns
tural de la humanitat».
Demanda veïnal
La Síndica va recomanar dife rents mesures, com agilitzar l’execució de les obres del col· lector d’aigües o elaborar un estudi hidrològic del barri an tic, arran de la denúncia per
part dels veïns afectats. És el cas d’Enric Benaiges, propie tari de la llibreria La Quimera —a la baixada de la Misericòr dia—, qui apunta que l’aigua es filtra «de dalt de la volta» i ho atribueix, en gran part, al «mal estat del carrer Ferrers». En episodis de pluja intensa, es generen goteres al local i, fins i tot, han hagut de tancar algun dia. Benaiges lamenta que sigui una batalla «de fa molts anys» i encara no se li ha posat remei. Des de l’Ajuntament, indi quen que Ematsa «ha avan çat i prioritat», la renovació de la xarxa de clavegueram a la zona del carrer Ferrers. «Ajudarà una mica a millo rar la situació, però la solució definitiva no serà aquesta perquè no és un problema de clavegueram, sinó de filtraci ons d’aigua a la roca», indica García Latorre. La idea és que, amb l’estudi geològic, s’acon segueixi tenir una base tècni ca sòlida que permeti definir solucions estructurals.
Detenen un home per tràfic d’éssers humans
Successos l La Guàr dia Civil de Tarragona, en col·laboració amb la Guàrdia Urbana de la ciutat i Inspec ció de Treball i Seguretat Social, ha procedit a la de tenció de l’administrador d’una empresa dedicada a la venda de begudes a la capital tarragonina, com a presumpte autor d’un delic te de tràfic d’éssers humans en l’àmbit laboral. L’actuació té el seu origen en una ins pecció conjunta d’ambdós cossos policials realitzada a finals de 2024, en la qual van ser detectats a l’interior d’un magatzem de la localitat di versos treballadors que no es trobaven donats d’alta a la Seguretat Social. Posteri orment, l’octubre de 2025, en el curs de controls periò dics efectuats a la zona, es va tornar a localitzar diverses persones exercint funcions laborals a l’esmentat esta bliment. També es va poder comprovar que els matei xos treballadors intentaven ocultar els fets als agents policials actuants, prote gint els seus opressors, fet que evidenciava la situació de pressió i control al qual estaven sotmesos per part del detingut. Finalment, el passat 17 de febrer de 2026, agents de la Guàrdia Civil i de la Guàrdia Urbana van procedir a la detenció de l’administrador de l’empre sa com a presumpte respon sable d’un delicte de tràfic d’éssers humans en l’àmbit laboral. Les diligències ins truïdes van ser presentades davant del Tribunal d’Ins tància de Tarragona en fun cions de guàrdia. Redacció
Els veïns d’Orosi se senten «més segurs» dos anys després de la remodelació
Societat l El reforç policial ha fet caure un 37% els delictes contra el patrimoni
John Bugarin
«Afortunadament, el carrer Orosi ha canviat moltíssim», assegura la presidenta de l’As sociació de Veïns del barri del Port, Mari Carmen Puig, dos anys després que es comple tés la remodelació d’un dels eixos més conflictius de la Part Baixa. «Ara està tot tran quil i ens sentim molt més segurs», afirma. Les obres de pacificació, acompanyades per un augment de la presèn cia policial, van marcar un punt d’inflexió en una zona que arrossegava greus pro blemàtiques: degradació de l’espai públic, baralles, tràfic de drogues, furts i, fins i tot, algun apunyalament.
De fet, els mesos posteriors a la inauguració encara van estar marcats per episodis de tensió. Aquesta realitat, però, s’ha anat transformant a poc a poc. La renovació urbanísti ca va servir per convertir Oro si en un espai més viu, amable i transitable; amb una nova il· luminació que pretenia redu ir la percepció d’inseguretat. D’altra banda, la Guàrdia Ur bana de Tarragona (GUT) i els Mossos d’Esquadra van deci dir reforçar els seus patrullat ges al carrer, fent se visibles de forma habitual.
Durant els darrers mesos, la Unitat Policial de Reforç i Proximitat (UPRP) de la poli cia local manté una presència
El control sobre els supermercats 24 hores va ser clau per capgirar la situació
constant al carrer Orosi i als carrers de voltant per dissu adir conductes delictives i incíviques, generar confiança entre els veïns i comerciants, i detectar ràpidament con flictes per donar una respos ta immediata. «Sempre hem
reclamat que hi hagi agents caminant a peu i, per fi, ens han fet cas», diu Puig, qui re corda que les notícies sobre incidents eren recurrents fa anys i, ara, han desaparegut pràcticament dels titulars.
De la percepció a les dades La millora en la seguretat no és només una percepció. Les dades de la GUT exposen un descens clar dels delictes con tra el patrimoni —com furts i robatoris—, que han passat de
24 l’any 2023 a 15 el 2025, amb una reducció del 37,5%. Si s’amplia la mirada a l’entorn —Apodaca, Barcelona, Gene ral Contreras, Pau del Pro tectorat, Comerç, Santiyán i Unió—, la baixada també és significativa: un 27,3% menys entre 2024 i 2025.
Pel que fa al nombre total d’infraccions, es va produir un increment puntual del 6,22% entre 2023 i 2024, men tre que les dades del 2025 reflecteixen un canvi clar de
tendència amb una caiguda del 20,27%. En global, s’ha passat dels 209 als 177 delic tes en tres anys, on s’inclouen els de seguretat viària, lesions o ordre públic, entre altres. «Abans vivíem un malson constant i sempre havíem d’estar alerta quan caminà vem per Orosi», explica en Marc, resident de la zona. «Vivíem les nits amb tensió per si passava alguna cosa, però la situació s’ha relaxat», diu el veí, qui assegura que «es nota que hi ha més policia pa trullant pel carrer». En aquest sentit, considera que era im portant fer aquest canvi en «una de les portes d’entrada a la ciutat», donada la seva pro ximitat a l’estació de trens.
Una intervenció integral La pacificació d’Orosi no es va limitar a la remodelació urba nística. Una de les actuacions més rellevants va ser el con trol sobre els supermercats 24 hores que venien alcohol fora de l’horari permès, als quals se’ls va restringir el temps d’obertura a la nit «per raons d’ordre públic, de con vivència o mediambientals». Aquesta mesura va ser clau per trencar les dinàmiques conflictives que es generaven de forma constant al barri. L’alcalde, Rubén Viñua les, defensa la transforma ció d’Orosi com un projecte d’èxit: «Quan actuem de manera integral, combinant urbanisme, il·luminació i pro ximitat policial, els resultats arriben». «Les dades confir men la millora, però sobretot ho fa el dia a dia dels veïns i veïnes», indica el batlle, qui afegeix que «hem passat d’un espai percebut com a proble màtic a un espai de convivèn cia». «Aquesta és el model de ciutat que defensem: recupe rar els carrers per a la ciuta dania», remarca.
Economia l La càrrega general convencional i els productes siderúrgics marquen «màxims absoluts»
ACN / Redacció
El Port de Tarragona ha tancat l’exercici de 2025 amb un moviment de 29,24 milions de tones, una xifra que suposa un ajustament del 7,7% respecte a l’any anterior. Segons l’Autoritat Portuària, l’estratègia de diversificació ha permès assolir fites «històriques» en sectors clau per a l’economia del territori.
La càrrega general convencional ha batut el seu rècord històric absolut amb 1,79 milions de tones, superant la marca de 2021. Amb un creixement del 15,7% respecte al 2024, aquesta xifra «avala» l’estratègia corporativa per atreure mercaderies que generen més activitat logística i valor econòmic. Els productes siderúrgics també han registrat un any de «rècord», amb gairebé 825.000 tones mogudes i un augment del 17%.
Per altra banda, i malgrat que el grup de líquids a doll ha registrat una contracció
del 9,3% —mantenint-se com el motor principal amb 18,82 milions de tones—, des del port tarragoní destaquen «l’excepcional» comporta-
ment de les gasolines. La benzina i el querosè han assolit un nou màxim d’1,39 milions de tones, que suposa un increment del 43,5% respecte a
i Mercaderies per l’Interior, en contra de les pantalles acústiques d’Adif
Societat l Els juntaires presentaran una moció al ple d'avui
J. Bugarin
El grup municipal de Junts per Catalunya a l’Ajuntament de Tarragona i la Plataforma Mercaderies per l’Interior van mostrar ahir la seva oposició a les pantalles acústiques de c que vol instal·lar Adif en diferents punts de la ciutat per reduir la contaminació acústica del pas dels ferrocarrils. «La solució no és plantar murs de cinc metres», va assenyalar el portaveu de Junts, Jordi Sendra, que aquest divendres presentarà una moció al ple per exigir que s’aturi el projecte.
«Esperem que el govern
ens expliqui per què va renunciar a presentar al·legacions», va assenyalar. En aquest sentit, la formació sobiranista va alertar que les pantalles afectarien la qualitat urbana, el front marítim i el patrimoni, generant un impacte visual i efecte barrera al voltant del conjunt arqueològic de Tàrraco i, especialment, de l’Amfiteatre: «És un canvi dur i irreversible en la façana ferroviària de la ciutat». L’enginyer de camins de la Plataforma, Ramon Juanola va defensar alternatives menys agressives, com les minibarreres acústiques d’1,35 metres
col·locades al costat mateix de la via, una mesura que ja s’ha aplicat a Sant Vicenç dels Horts o al País Basc. A més, va assegurar que no suposaria cap sobrecost. Per la seva banda, Eugeni Sedano, portaveu de l’entitat, va recordar que el soroll ferroviari té un impacte negatiu sobre la salut i el descans dels veïns, citant estudis com el projecte Soundless de la URV. «No es tracta de tapar el soroll amb murs, sinó de reduir-lo dràsticament». Per aquest motiu, tant Junts com la Plataforma van defensar que les pantalles són només «un
l’any passat i que supera fins i tot les xifres prepandèmia. «Aquestes dades confirmen la capacitat del port de Tarragona per actuar com a hub
internacional de productes refinats», indiquen. D’aquesta manera, diuen, donen suport a les empreses del pol petroquímic.
El Port tanca el 2025 amb una xifra de negoci d’uns 65,6 milions d’euros
El tràfic de productes agroalimentaris ha registrat el seu quart millor exercici històric amb 5,79 milions de tones. En aquest segment, el descens del 17,6% en la importació d’agroalimentaris s’explica pel «bon comportament» de la collita nacional. Dins els sòlids a lloure, també destaca l’increment del 24% en productes energètics, impulsats per la demanda industrial específica durant l’últim trimestre.
Resultats econòmics sòlids Tot i que encara són dades provisionals, el port de Tarragona tanca el 2025 amb una xifra de negoci de 65,6 milions d’euros, un resultat d’explotació de 9,8 milions d’euros i un resultat abans d’impostos d’11 milions d’euros. L’EBITDA de 32,2 milions d’euros i el Cash Flow de 30,5 milions d’euros evidencien una «elevada capacitat» de generació de recursos, garantint la viabilitat inversora. Alhora, el port presenta un baix nivell d’endeutament de 28,1 milions d’euros, una ràtio que mostra una situació econòmica «saludable».
Amb tot, el Port encara un 2026 «decisiu» per consolidar els pilars de la seva transformació logística.
pedaç» i la solució definitiva passa per treure els trens dels centres urbans i el litoral. En la moció que presenten avui al ple, Junts insta
el Ministeri de Transports a «reprendre amb caràcter d’urgència l’Estudi de Viabilitat de la Xarxa Arterial Ferroviària de Tarragona».
La Plataforma va recordar que esperen l’informe des del 2023 i, des del juliol del 2024, que se’ls respongui amb les propostes alternatives.
Ciència l Recercaran sobre com millorar el tractament pels pacients de càncer de pròstata i de pulmó
la capacitació de nous profes sionals.
L’Associació Contra el Càncer a Tarragona finançarà dues noves investigacions sobre la malaltia a la província. En total, l’entitat ha activat tres ajudes enguany, dues desti nades a projectes d’investi gació i una a formació, que permetran avançar tant en el coneixement científic com en
Els projectes de recerca se centren en àmbits clau com l’optimització dels trac taments, la incorporació de noves tecnologies com la intel· ligència artificial i la millora de la precisió de la radiote ràpia. En el primer cas, s’ha atorgat una ajuda de 154.000 euros a la doctora Bárbara
Antonia Malavé, que se cen tra en el càncer de pròstata.
«El repte és identificar dife rències entre els pacients per a adaptar el tractament. Així, podem preveure com reaccio narà i l’evolució que pot tenir la malaltia», va explicar Ma lavé en l’acte de presentació de les ajudes, celebrat ahir a la seu de l’associació a Tar ragona. «Aquesta ajuda em
permet formar me i consoli dar me com a professional», va expressar.
La IA també ajuda El segon projecte finançat el lidera Marta Canela. Es trac ta d’una recerca innovadora sobre intel·ligència artificial basada en imatges i anàlisis de sang per millorar la predic ció dels resultats de la radio
teràpia en càncer de pulmó. L’aportació són 110.660 euros. «Ens falta trobar biomarca dors que ens ajudin a predir les respostes que poden te nir els pacients. L’objectiu és poder personalitzar la radio teràpia», va explicar Canela. «Serà una bona opció per qui no vol passar per radiologia. Valoro molt el suport de l’as sociació perquè la carrera de
«El repte és adaptar el tractament als pacients trobant diferències»
ciències biomèdiques és com plexa i competitiva, i on falten oportunitats», va concloure Canela. L’ajuda formativa es va entregar a Maria Guirro, que cursarà un Màster en On cologia Molecular.
Imprescindible
Durant l’acte, Fede Adan, pre sident de l’Associació Contra el Càncer a Tarragona, va des tacar que «la investigació és imprescindible per continuar avançant en la lluita contra el càncer». «Des de Tarragona, volem visibilitzar el compro mís amb la recerca i agrair a la societat el seu suport, perquè cada aportació es transforma en oportunitats reals per als pacients», va dir.
Per la seva banda, Isabel Orbe, Directora General de l’Associació Espanyola Contra el Càncer i de la seva Funda ció Científica, va subratllar que l’Associació «dona res posta a la demanda social de més investigació i treballa amb l’objectiu d’assolir el 70% de supervivència en càncer l’any 2030, situant sempre el pacient al centre del pro cés investigador». El doctor David Gómez, Cap Clínic del Servei d’Oncologia Radioterà pica de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, va posar en valor la col·laboració entre investigació bàsica i clínica, destacant la importància d’apropar la ciència a les ne cessitats reals de les persones amb càncer i de reforçar la re cerca oncològica a la provín cia. L’any 2025, els projectes finançats per l’Associació van aconseguir 354 avenços en recerca.
Oriol Castro Sanz
La Diputació de Tarragona enfoca enguany els cims més espectaculars amb una nova edició del Cicle de Muntanya. La inauguració ha anat a càrrec de Luis Miguel Soriano, un fotògraf professional d’alçada, que ha aplegat algunes de les seves millors imatges en una exposició al pati del Palau de la Diputació. «Intento compartir l’emoció que em produeix la contemplació d’aquests entorns naturals tan espectaculars», explicava ahir el càmera. El visitant podrà veure retratats grans serralades com els Andes i els cims de l’Himalaya o Karakorum. «Però també hi ha fotografies del Pakistan o l’Afganistan. Quan hi estic, intento donar la mateixa importància a la llum com a la sombra», diu Miguel. Per aquest motiu, la mostra es titula Llums i Obres de Muntanya. «L’exposició està dividida en deu apartats, deu pautes que jo tinc a l’hora de mirar per a fer una foto. És una mirada molt particular», va expessar Luis Miguel. «A part de donar-nos a conèixer la geografia física i humana de múltiples indrets, el Cicle de Muntanya ens transmet valors com ara l’esforç, la tenacitat, la constància, la superació, la determinació però també el treball en equip, la solidaritat o l’empatia. Valors molt necessaris a la muntanya però també en molts altres àmbits de la vida», va assegurar Noemí Llauradó, presidenta de la Diputació. Sota el títol La força del paisatge, el 19è Cicle de Muntanya tractarà sobre la fascinació de les alçades, dels cims vistos a través d’un objectiu i de la necessitat de captar l’essència de la muntanya a través d’una càmera.
Una nova edició del Cicle de Muntanya oferirà conferències i documentals
L’entrada a totes les sessions del cicle serà gratuïta i amb invitació, que en el cas de l’Auditori s’haurà de recollir una hora abans al mateix recinte. El 26 de febrer es projectarà Via Sedna, un documental de Ramona Waldner; la biòloga i muntanyista Llibertat Estel Parés oferirà el 5 de març la
conferència Vertigen; el 12 de març el Cicle de Muntanya seguirà amb les projeccions The Last Expedition de la cineasta i alpinista Eliza Kubarska i el curtmetratge Connecting Tre Cime de Marcial Sommer.
El 19 de març, l’escaladora i guia de muntanya Cecilia Buil oferirà la conferència
Societat l Fins diumenge, les entrades tenen un 25% de descompte
Redacció
Els dies 21 i 22 de març, de 10 a 20 h, el Palau Firal i el Palau de Congressos es convertiran en un punt de trobada d’aficionats a Star Wars, Star Trek, Stargate, Harry Potter, Stranger Things, superherois, princeses clàssiques i molt més.
De fet, tothom està convidat a assistir-hi vestit a semblança del seu personatge de ficció preferit, atès que un dels principals atractius de Starraco Infinity és fer realitat durant un cap de setmana els multiversos que surten en pantalla. Els més atrevits i fidels seguidors podran participar al con-
curs de cosplay, que enguany serà celebrat el dissabte 21 de març.
Aquest compartirà protagonisme amb activitats adreçades al públic familiar, el qual podrà divertir-se amb propostes lúdiques com són les zones específiques de bricks de construcció, d’arcade, ga-
Motivades, 25 anys d’escalada femenina i el 26 de març es realitzarà l’última sessió a l’Auditori Diputació amb la xerrada From the north to the north a càrrec d’Aymar Navarro, primer esquiador de freeride del sud d’Europa que ara es dedica a explorar serralades més remotes. El cicle però fins
ming i retrogaming, de colleccionisme, els tallers infantils, etc. Així mateix, el públic que acudeixi al Palau Firal i de Congressos s’endinsarà en una experiència immersiva, a través de la qual entrarà a una nau espacial i traspassarà un portal estel·lar. També, podrà contemplar una interessant exposició dedicada al 60è aniversari de Star Trek, la qual comptarà amb material original d’aquesta mítica producció televisiva. Altres atractius de la fira Starraco Infinity serà una nova zona postapocalíptica.
al 18 de maig amb l’exposició Bidean de Miren Pastor, que s’obrirà al públic 20 de març a l’Escola d’Art i Cultura de la Diputació a Tortosa. El Cicle de Muntanya descentralitza part dels seus continguts amb la Muntanya es mou amb l’objectiu d’arribar a més persones, el cicle es torna a des-
«Intento compartir l’emoció que em produeix la contemplació»
centralitzar en aquesta edició.
Descentralització En aquest sentit, el documental Via Sedna també es podrà veure a la Bisbal del Penedès (Centre Municipal de Cultura), el 27 de febrer; a Reus (Auditori Higini Anglès al Palau Bofarull) el 3 de març; a Montblanc (Sala de les Corts del Claustre de Sant Francesc) el 13 de març, i a Tortosa (a l’Escola d’Art i Cultura, plaça de Sant Joan, 5) el 20 de març. D’aquesta manera es possibilita que part del contingut del cicle pugui arribar a més persones.
Sanitat l La mobilització serà el diumenge 1 de març a la Rambla Nova de Tarragona
La Plataforma Camp de Tarragona per la Sanitat Pública i la Federació d’Associacions de Veïns de Tarragona (FAVT) es manifestaran l’1 de març a la Rambla Nova de Tarragona per reclamar que l’hospital Joan XXIII pugui fer trombectomies a pacients d’ictus les 24 hores al dia els set dies de la setmana.
Actualment, els pacients que pateixen un ictus a les demarcacions de Tarragona i Lleida a la nit o en caps de setmana han de ser traslladats a Barcelona, fet que endarre-
reix el tractament i pot deixar seqüeles molt més greus. Aquesta és una reivindicació que a Tarragona fa temps que es duu a terme i que no s’ha resolt. Per això, els convocants han demanat la dimissió de la consellera de Salut, Olga Pané.
L’exemple de Bové Francesc Bové és un metge de família de Tarragona que va patir un ictus fa set anys. Des d’aleshores, lluita perquè el servei a Joan XXIII sigui permanent. Ara, un 37% del temps a Tarragona es poden fer trombectomies, però el
63%, no. «Cada minut que passa el teu cervell empitjora. Un de cada dos dels pacients que han d’anar a Barcelona, quan hi arriben no se’ls pot fer la trombectomia perquè el cervell ja no està en bones condicions, i als que se’ls hi pot fer queden amb seqüeles evitables», ha concretat Bové. Fins i tot hi ha casos de pacients que no s’acaben derivant a Barcelona «perquè no aguantarien un trasllat i es queden aquí amb seqüeles». Tot just aquest dimecres el marit de Demensa Bartual, usuària de l’hospital, va patir un ictus a Tarragona. En el seu cas, va
Educació l Les eleccions per escollir el nou rector o rectora de la URV per als propers sis anys se celebraran entre el dilluns 25 i el dimecres 27 de maig, mitjançant votació electrònica. El Consell de Govern d’aquest dijous ha aprovat el calendari complet dels comicis, incloent la publicació del cens provisional i el període de reclamacions, així
com la convocatòria oficial de les eleccions el 13 d’abril. El període de presentació de candidatures s’obrirà del 13 al 27 d’abril, i els candidats es proclamaran inicialment el 28 d’abril, amb la proclamació definitiva el 8 de maig després de les reclamacions. La campanya electoral tindrà lloc entre l’11 i el 22 de maig, i la mesa electoral es constitui-
rà el 19 de maig. Les votacions electròniques se celebraran del 25 al 27 de maig i, si cal, una segona volta tindrà lloc entre el 8 i el 10 de juny. Durant la sessió del Consell de Govern també s’han aprovat 23 places de catedràtic: 17 de promoció i 6 de contractat, així com el Pla de millora de les retribucions del professorat associat. Redacció
Imatge dels convocants de la marxa davant de l’hospital tarragoní. FAVT
Els convocants han demanat la dimissió de la consellera de Salut
tenir sort perquè el va tenir al migdia, amb la qual cosa «el van atendre ràpidament» i no
va haver de ser traslladat. Li van fer la trombectomia «i va anar molt bé», ha explicat ella. Tot i això, reivindica el servei 24 hores: «ha de ser igual aquí que a Barcelona», ha afirmat. Isabel Cabello, membre de la Plataforma Camp de Tarragona per la Sanitat Pública, ha expressat la seva «indig-
nació» per les declaracions de la consellera de Salut, Olga Pané. «Va dir que pels casos d’ictus que hi havia a Tarragona, que no calia que hi hagués el servei», ha remarcat Cabello. Un argument que per als membres de l’entitat no és vàlid perquè hi ha centenars de casos d’ictus a la demarcació.
La comunitat universitària podrà escollir candidat per votació electrònica. URV
Societat l L’increment de població dels últims anys suposa «reptes» com l’habitatge o els serveis
S. Peralta / M. Llaberia
Reus ha superat la barrera dels 110.000 habitants. L’Institut Nacional d’Estadística (INE) i l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) registren que, a data 1 de gener del 2025, es va arribar als 111.000 habitants i, avui dia, ja hi ha 114.000 reusencs, segons dades facilitades per l’Ajuntament. «No estem en un creixement esporàdic, sinó que és sostingut en el temps i això ens obliga a fer un plantejament de la ciutat a llarg termini, preveient que aquest creixement, en els pròxims anys, continuarà en aquesta línia», analitza el regidor de Serveis Generals, Hisenda i Bon Govern, Manel Muñoz. «La gran projecció és al Camp de Tarragona; creixerà, i ha de fer-ho també en serveis, riquesa, ocupació i bones condicions de vida», afegeix. Això suposa «reptes» en àmbits com l’habitatge, els serveis i les infraestructures.
El creixement de la població està vinculat especialment amb la migració. La gent que es trasllada d’altres municipis de Catalunya o de l’Estat representa més d’un 63% de les arribades l’any 2025. Aquesta tendència de canvis de domicili s’ha incrementat un 35% des del 2020, motivada per la marxa de població de les grans capitals.
L’arribada de ciutadans provinents de l’estranger també ha anat en auge els últims exercicis i s’ha sostingut en el temps. Marroc, Colòmbia, Veneçuela, Romania, Perú i Argentina han estat els principals països emissors. El 2022, amb l’inici de la guerra, va produir-se un impuls de persones arribades d’Ucraïna, que fou la quarta nació amb més nouvinguts. A més,
Altes en el padró en el període 2020-2025
La majoria de les baixes del padró corresponen a canvis de localitat
hi ha detectades altes «per omissió» que responen a la regularització de la situació de persones que estan vivint a Reus, una casuística que afecta, sobretot, a persones d’origen forà, ja que, per exemple, han de renovar el seu empadronament dos anys després de l’aprovació, un tràmit que es du a terme a instància de l’interessat. També afecta la població que no va empadronar-se en el primer moment que va instal·lar la seva residència habitual a la capital del Baix Camp. El factor que menys influeix en aquest creixement són els naixements. El 2025 podria ser el primer any amb un creixement natural positiu, atès que, en el període entre el 2020 i el 2024, sempre es registraren més defuncions.
orígens de les
En l’apartat de baixes del padró, el canvi de municipi dins les fronteres espanyoles és, també, la principal causa, mentre que vora unes 200 persones deixen Reus per anar a l’estranger cada any.
Els reptes del futur Muñoz esmenta que, en cas que es mantingui la ten-
dència, Reus pot arribar als 140.000 habitants en qüestió de temps. «Això ens comporta haver d’afrontar una sèrie de reptes, sobretot en serveis a disposició de la ciutadania», adverteix. El més «important i transcendent» és «la manca d’habitatge», se sincera. «El que hem de fer és afavorir el creixement i que sigui sostenible», apunta. Subratlla que s’estan alçant els 200 pisos assequibles a Mas Iglesias i al Complex Riera i recorda el protocol d’adquisició d’habitatges per tanteig i retracte, un mecanisme que ja ha permès sumar-ne set al parc de lloguer i «tenim una bona pila que esperem que puguin incrementar-lo».
«No estem en una situació esporàdica, hem de plantejar la ciutat a llarg termini»
«Si no ho fem d’aquesta manera, ens trobarem amb una ciutat molt més tensada a escala poblacional», alerta. A més, recorda els solars posats a disposició de la Generalitat de Catalunya per edificar-hi immobles. Els primers que han rebut llum verda són als carrers del Ball de Diables i de Vilafortuny, que habilitaran 129 nous domicilis. «Aquests són els primers que entraran al paquet, que no seran els últims», afirma. També remarca la necessitat de col·laborar amb el sector privat i les bonificacions establertes per fomentar la cessió. I menciona la possibilitat «d’obrir-nos a altres fórmules», com els habitatges amb serveis compartits, seguint l’exemple del Residencial ViuB d’Igualada destinat a majors de 60 anys. «Estem obligats a buscar fórmules per afrontar aquest creixement que estem veient», assenyala el regidor.
Els serveis
També serà «un repte» que la gent nouvinguda «tingui educació, sanitat i serveis a la vora», així com les infraestructures al seu abast. Amb el sud com a zona de creixement, ja s’ha col·locat la primera pedra de l’escola bressol municipal l’Ametller, que s’espera que pugui entrar en funcionament durant el curs 2026-27. Al Campus Bellissens es projecta la integració de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la URV. A més, en l’entorn arribaran les estacions de Bellissens i intermodal, la nova d’autobusos i el TramCamp. Davant d’aquest context, Muñoz remarca que «volem ser una ciutat atractiva perquè la gent vingui a viure, però també a treballar», de forma que l’increment d’habitants ha d’anar acompanyat de «crear ocupació estable i de qualitat». Posa l’exemple de l’establiment d’ordenances fiscals que afavoreixin la implantació de sectors considerats estratègics, com l’agroalimentari o el tecnològic.
Equipaments l Consisteix en una estructura arquitectònica circular parcialment de vidre
Miquel Llaberia
L’Associació de Veïns del Parc Mas Iglesias ha proposat, a través dels Pressupostos Participatius del 2025 de Reus, construir un domo geodèsic entorn del parc. Aquest se situaria a l’extrem nord, a prop de l’espai d’esbarjo per a gossos, amb l’objectiu de poder generar més activitat a l’entorn, especialment durant els mesos de tardor i hivern. Tal com explica el president de l’entitat veïnal, Òscar Mendoza, «quan vam començar amb les reivindicacions al voltant de l’estació d’autobusos ens vam adonar que el parc estava infrautilitzat. Per tant, per evitar que mai més a ningú li passés pel cap fer cap bajanada, vam creure que s’havia de potenciar el parc». En aquest sentit, Mendoza considera que la manera de complir amb aquest objectiu és «portar gent al parc». «Vam veure que s’estaven fent moltes activitats als centres cívics de la ciutat, però
totes elles a porta tancada. Entre aquestes hi ha activitats com taitxí o meditació que el lloc més idoni per ferho és en un parc», afegeix el
president. No obstant això, tal com apunta Mendoza a Mas Iglesias el centre cívic més proper, el Migjorn, queda bastant lluny, i tot i que es po-
Inclusió l El nou òrgan pretén promoure la igualtat, la perspectiva de gènere i la convivència entre els veïns
Miquel Llaberia
L’Associació de Veïns del Santuari del barri de les Clarisses ha decidit impulsar la creació d’una Comissió d’Equitat del barri. L’objectiu d’aquesta serà analitzar i millorar les accions al barri en matèria d’igualtat, perspectiva de gènere i la prevenció de qualsevol mena de violència o maltractament entorn del barri en qüestió. Actualment, des de l’entitat s’ha començat a difondre un formulari en línia, de participació confidencial, per tal de recollir l’opinió dels veïns al respecte, propostes al voltant
d’aquest projecte i voluntaris per participar en la comissió. Tal com explica el president de l’Associació de Veïns del Santuari del barri de les Clarisses, Ramón Palmerín, aquesta és una iniciativa social que «ha sorgit des dels mateixos veïns del barri». L’objectiu actual és que es pugui presentar públicament aquesta nova comissió el divendres 6 de març, prèviament a la celebració del Dia Internacional de la Dona del 8M. Alhora, Palmerín remarca que la voluntat és que actuï de manera «paral·lela» a la junta de l’entitat veïnal: «Estem ajudant a crear-ho i
posar-ho en marxa, però és una cosa paral·lela a la junta i funcionaran per lliure». D’aquesta manera, la voluntat serà que aquesta comissió pugui detectar necessitats del barri, sensibilitzar a la comunitat en temàtiques inclusives i establir accions concretes per fer del barri un espai més segur i respectuós. Per tal de participar o collaborar en la creació d’aquesta comissió, l’entitat ha compartit l’accés al formulari en línia a través del seu perfil oficial a la xarxa social Facebook. En aquest es demana l’opinió de l’usuari en aspectes com qui-
den fer activitats a l’aire lliure al parc, el fred i el mal temps típic en èpoques com tardor o hivern suposa un entrebanc. Per aquest motiu, proposen
L’entitat ha presentat la proposta als Pressupostos Participatius 2025
la construcció d’un domo geodèsic, que consisteix en una estructura arquitectònica circular parcialment de vidre per continuar connectat amb l’entorn. «Per activitats esportives com el Reus Moute, o qualsevol altra tipologia d’activitat que es vulgui fer al parc tens un espai cobert on poder fer-ho tot i que no faci bon temps. És una sala polivalent integrada al parc», afirma Mendoza. A més, gràcies a la coberta parcialment de vidre permetràs que durant el dia compti amb il·luminació natural.
Segons la proposta presentada al consistori, preveuen que l’espai pogués tenir uns 11 metres de diàmetre, generant un espai on es poguessin fer activitats, amb els assistents asseguts, amb un aforament d’unes 132 persones. Per un altre costat, pel que fa a la gestió de l’espai Mendoza opina que ha de ser una instal·lació municipal i que el Centre Cívic Migjorn n’assumeixi la direcció. D’aquesta manera, el centre cívic disposaria d’un espai per tal de proposar activitats relacionades amb l’aire lliure. Aquesta és una de les propostes que, actualment, estan analitzant des de la regidoria de Participació Ciutadana per tal d’estudiar la seva viabilitat, que s’ha marcat el 24 de març com a data límit. En cas de ser acceptada, passarà a la fase de votació que serà entre el 9 d’abril i el 8 de maig.
nes coses hauria de fer l’associació veïnal per tal de fomentar la igualtat, el respecte i la inclusió, entre d’altres. L’entitat és coneguda per haver dut
a terme anteriorment activitats o actes relacionats amb la inclusió de col·lectius com, per exemple, les persones que pateixen discapacitats visu-
als. És el cas, per exemple, de la creació l’any passat d’una lliga de dominó per a persones amb dificultats visuals o ceguesa.
Tradició l L’esdeveniment estarà precedit per l’esmorzar popular a partir de
Els Tres Tombs de Reus celebraran enguany la 39a edició el diumenge 1 de març, organitzat com és habitual per l’Associació Amics del Cavall de les Comarques de Tarragona amb la col·laboració de l’Ajuntament de Reus. El recorregut, com és habitual, iniciarà des del Parc de la Festa i es dirigirà fins a l’avinguda dels Països Catalans, es continuarà per avinguda del Doctor Vilaseca, plaça del Nen de les Oques i s’utilitzarà el carrer de Sant Joan per finalment arribar al Tomb de Ravals on es completaran els tradicionals Tres Tombs. El regidor de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Reus, Daniel Recasens, desitja que enguany la celebració es pugui dur a terme en la data inicialment prevista i no s’hagi de retardar a causa de la climatologia adversa com l’any passat, que va obligar a celebrar els Tres Tombs com a prèvia de la Festa de la Mare de Déu de Misericòrdia. Com és tradicional, prèviament als Tres Tombs es durà a terme la concentració d’animals i carruatges amb
‘Gaudí, el musical’
Cultura l Les instal·lacions de firaReus Events van acollir ahir al vespre 'Gaudí, el musical'. Tot i que en un inici estava previst que es dugués a terme al Teatre Fortuny, es va haver de traslladar a l'auditori de la fira a causa del tancament temporal del teatre. Amb motiu de l'Any Gaudí, el musical va girar al voltant de la figura de l'arquitecte reusenc, i va anar a càrrec d'Albert Guinovart. Per aquells que no van poder assistir, l'obra es repetirà aquest dimecres 25 de febrer al Palau de la Música de Barcelona a partir de les 20 hores. Redacció/Gerard Martí
Fotografia d’arxiu dels Tres Tombs del 2025. Gerard Martí
un esmorzar popular al Parc de la Festa a partir de les 9 hores. Posteriorment, a partir de les 11 hores, se celebraran diverses actuacions pel centre de la ciutat, com l’actuació de Riudrums de Riudoms i la Colla Gegantera d’Alforja a la plaça Prim, el Conte dels Tres Tombs, a càrrec de Bravium
Teatre, al raval del Pallol o la Somera de Reus que ballarà pel centre de la ciutat. A la plaça Catalunya la canalla podrà jugar amb els cavallets de joguina. Quant a la passejada amb ruquets per la ciutat, l’escola convidada d’enguany és l’Escola Doctor Alberich i Casas i Bravium Teatre parti-
ciparà també repartint taronges i coques beneïdes, gentilesa del Forn Sistaré. Pel que fa al seguici dels Tres Tombs, el president de l’Associació Amics del Cavall de les Comarques de Tarragona, Joaquim Olivé, destaca alguns dels carruatges més especials que hi participaran,
Simultàniament, es duran a terme diferents actes pel centre de la ciutat
conduïts per entitats com el Club Esportiu Alba. Finalment, a les 13 hores es durà a terme la benedicció a la plaça de la Puríssima Sang. Per un altre costat, el regidor de Cultura remarca el compromís des de l’organització de la festa per a ser «inclusiva» i que es garantirà «el benestar dels animals que hi participen» prenent les mesures sanitàries adequades. «És una festa on tenim molt en compte els animals que hi participen», afegeix Recasens. Des de l’organització es disposa d’un reglament i protocol de la Federació Catalana dels Tres Tombs on es marquen mesures per assegurar que els animals estan ben tractats com el control de les cartilles d’origen dels animals, el control veterinari a l’inici i final de l’acte, la inspecció dels vehicles que els transporten i el compliment de la normativa municipal pactada.
Sant Joan demana no participar als actes de la Sang
Religió l La Parròquia de Sant Joan Baptista ha emès un comunicat a través de les xarxes socials demanant als seus fidels que no participin en cap acte de culte catòlic celebrat al temple de la Puríssima Sang de Reus de cara a la celebració de la Quaresma i la Setmana Santa de Reus, moment en què incrementen els actes de fe i de pietat. Tal com recorden, en data 16 de desembre de 2025 es va publicar al Butlletí Oficial de l'Arquebisbat de Tarragona el decret on es traslladava els actes de culte i les activitats pastorals de la Parròquia de la Puríssima Sang a la Prioral de Sang Pere, arran del conflicte entre la Congregació i l'Arquebisbat. Per aquest motiu, des de la Parròquia de Sant Joan demanen als seus fidels respectar «l'autoritat legítima» de l'arquebisbe per tal de donar compliment al decret, encara vigent, alhora que preguen per una «prompte i fructuosa solució» del conflicte. Per un altre costat, la programació de la Setmana Santa d'enguany, recentment presentada, preveu la celebració dels actes habituals «amb normalitat», com la Solemne Processó del Sant Enterrament per Divendres Sant. Redacció
he dit
Entrevista l Amb la Rude Band, publica avui el seu nou àlbum, ‘El Tiempo Perdido — Radical Park E2’, que presentarà en societat amb una gira que encetarà a Reus el 27 de febrer a la sala Lo Submarino, en el marc del Festival Accents
Sergi Peralta Moreno
Què busquen amb el nou àlbum?
«És l’episodi 2 de Radical Park. Manté l’essència de dotar l’àlbum d’un aire cinematogràfic, però l’aposta és diferent. S’obre més a altres ritmes, no solament té tocs jamaicans, sinó que s’acosta al folk, el rock, el soul, i té instruments com el mellotron que no havíem utilitzat fins ara i que donen un caràcter monumental al disc. Té tocs clàssics, però el so és modern».
I conceptualment?
«Totes les cançons evoquen el temps: el seu pas, el moment present...».
Volen aturar el temps?
«Vivim en un moment en què tot va superràpid i ha de ser instantani. No hi ha temps per apreciar res. Aquest àlbum implica el contrari, crida la calma, a mirar-te a tu mateix, a recuperar el temps perdut, a valorar el moment, a apreciar que estem aquí i que s’ha d’aprofitar l’instant. A més, volem aportar quelcom diferent del que està acostumat l’usuari musical. Sobretot el més jove, tendeix a consumir cançons individuals».
Ara està de moda publicar singles
«Exacte. Aquest és un disc per escoltar-lo de principi a fi. L’has d’escoltar diverses vegades per extreure’n totes les textures. Una sola passada no és suficient. Se li ha de dedi-
car temps i tot gira, líricament i musical, entorn d’aquesta apreciació. Tampoc hem fet gaires col·laboracions. Volem portar la contrària al que la gent pot esperar d’un músic que ha tret noves cançons». Ha perdut gaire el temps?
«Evidentment que sí. Miro el passat i hi ha moments que ara penso que hauria d’haver-me centrat en una altra cosa, però considero que s’ha de viure el moment com si fos l’última birra. No és quelcom que sempre m’apliqui, però intento tendir-hi». Amb 30 anys de trajectòria, què l’anima a continuar endavant?
«Tinc la sensació que estic començant encara, no he dit tot el que havia de dir al món de la música i queden molts països per recórrer. Hi ha molt al davant. Tot i que l’any passat celebrava 30 anys de kalle, no perdo la il·lusió disc a disc. Fer un nou àlbum sempre és una il·lusió nova, és el que més em satisfà. A més, tota la història d’Skalari a escala conceptual està unida. Tinc moltes ganes de veure fins a on ens porta». Sempre s’ha caracteritzat per valors com la multiculturalitat. L’actualitat l’inspira o el desmotiva?
«El que està de moda no em preocupa. Jo segueixo el meu camí. Potser ara no està de moda ser antifeixista, antiracista o enviar el teu missatge a través de les cançons, però avui és una cosa i demà serà
La Fundació Villablanca crea la Sala de la Calma per a joves i infants usuaris
Salut l La Fundació Villablanca, que gestiona la residència Àtria que atén menors de 18 anys amb discapacitat intel·lectual i altres trastorns del neurodesenvolupament amb una alta complexitat conductual, ha creat la Sala de la Calma. Aquest espai, amb elements de seguretat i confort per als residents, permet rebaixar el nivell d'angoi-
xa i inquietud a joves i infants davant de situacions que els estressen a través d'elements multisensorials, com són projeccions, música o estimulació olfactiva. A més, permet treballar de manera organitzada i programada amb aquests joves el com interpretar la informació sensorial que els arriba des de l'entorn. Redacció
Skalari considera que és l’àlbum
Temps
«Aquest àlbum crida a la calma, a apreciar que estem aquí i a aprofitar l’instant»
una altra. He intentat mantenir l’essència que sigui una música amb un toc de diversió, però que aporti líricament i amb missatges que la gent pugui valorar. No sé si avui, o quina generació, però crec
que, al final, el pas del temps ho posa tot al seu lloc». És la música una bona eina per transmetre missatges?
«Cadascú fa el que vol. El que sí que has de ser és fidel al que sents. El meu estat d’ànim, a vegades, em convida a denunciar coses perquè no em sento còmode amb el món en què vivim i amb el que està succeint, i jo tinc la necessitat d’expressar-ho com a artista. Cadascú pot fer el que vulgui,
però estaria bé que tothom fos fidel al seu pensament, que no es convertís la indústria musical en quelcom superbanal i sense contingut.
Això em faria molta llàstima».
Va participar en el Pintor Rock, que tornava després de tres anys d’absència.
Com ho va viure?
«Va haver-hi moltíssima gent i, a més, és un festival que, a escala estatal, és un referent. Espero que es continuï ce-
lebrant. Ha d’haver-hi espai per a tota mena de músiques. Jo ho vaig viure amb molta il·lusió. Crec que el festival va ser un èxit. No sé si va fer sold out, però estava molt ple de gent i és un punt de riquesa per a la ciutat».
Quina és la salut de l’ska?
«En l’òrbita del rock, veig que hi ha força festivals. No és una música puntera comercialment, perquè hi ha altres estils, com la música urbana, que estan en boca de tothom, però sí que veig que hi ha un grup nombrós de seguidors fidels. La salut no és dolenta i no ens podem queixar».
Què es pot esperar del concert de Reus?
«Serà el concert d’obertura de la gira. L’espero amb nervis. Començarem amb el nou repertori, presentarem l’àlbum. També hi haurà un repàs dels hits anteriors, perquè, si no, el públic no m’ho perdona. Hi haurà alguna col·laboració, tirarem d’algun amic per donar-li un caràcter més especial. Tinc moltes ganes». Per on passa el seu futur? «No ho sé. Presentarem el nou àlbum arreu de l’Estat i després aniríem a Llatinoamèrica. No sé si farem alguna incursió a Europa també, però el futur pròxim és aquest i no penso més enllà. S’ha de gaudir del nou àlbum. Li tinc molt afecte. Diria que és l’àlbum més complet del projecte amb la Rude Band i esperem que el públic així ho senti».
Adam Díaz Garriga
L’Ajuntament de Torredembarra va presentar aquest dijous una nova proposta de pressupostos participatius on els ciutadans podran presentar projectes i inversions per «identificar les necessitats» del municipi. Una iniciativa que no s’executava des de feia més d’una dècada, i que està previst que es porti a terme amb un pressupost fix de 200.000 euros. Els projectes presentats hauran de superar cinc fases, amb votacions i anàlisis tècniques, que decidiran quines propostes s’executen entre els mesos de juny i juliol.
Tots els habitants de la localitat, fins als 16 anys, poden presentar propostes durant la primera fase, que es completarà entre el 27 de febrer i el 19 de març. Entre les iniciatives, poden incloure’s equipaments de dimensions reduïdes, així com reformes de rehabilitació, millora i dotació
gons va confirmar el regidor de Govern Obert, Joel Ramírez. A més, cap de les propostes vàlides es descartarà i «si tenen recolzament de l’Ajuntament, seran analitzades», afirmava el batlle torrenc, fent referència a la previsió d’iniciatives que espera el consistori. «Volem una participació d’entre el 3% i un 7%, no esperem un gran cens i no ha passat mai en cap pressupost participatiu analitzat», explicava el portaveu de l’empresa organitzadora Neòpolis, Gerard Quiñones. Les propostes que superin el pressupost fixat o coincideixin amb propostes municipals, principalment, no passaran el procés. Tot i això, el consistori assegurava que si algun projecte superava el pressupost en poc percentatge, si podria acceptar-se. «El procés dependrà de la licitació de la idea guanyadora», ressaltava Pino, assegurant que s’establiran els terminis exactes un cop es votin. Serveis l Els habitants
tecnològica d’infraestructures, espais o mobiliari urbà. Aquestes comptaran amb una validació tècnica de les propostes, que tindrà una
durada d’un mes, entre abril i maig, i una nova jornada participativa entre els mesos de maig i juny, quan s’espera que es decideixin les propos-
Educació l S'ampliarà l'oferta de sis a set grups en l'àmbit infantil
Adam Díaz Garriga
Les escoles de Torredembarra comptaran, a partir del pròxim curs 2026-2027, amb un grup més en l’àmbit d’educació d’I3. Una demanda del consistori que va aconseguir-se després d’acordar la mesura amb el departament d’Educació durant les últimes setmanes. El regidor d’Educació José García va avançar al mitjà Ona La Torre que els sis grups d’educació infantil actuals s’ampliaran a set per rebaixar la pressió que arrosseguen les escoles de la localitat. En total, seran dos a les Escoles Molí de
Vent i l’Antina, i tres a l’Escola Antoni Roig. D’acord amb García, les matrícules vives que actualment pressionen els centres del municipi podran alliberar-se per complir amb l’oferta que demana la Generalitat. Les últimes dades indicaven que, durant el curs 2025-2026, entre tots els recintes educatius de Torredembarra han arribat als 89 alumnes nous. Una qüestió que segons ha assegurat el regidor al Diari Més, els sis grups actuals ja no poden cobrir la demanda. «Tenim alumnes que han fet la matrícula fora de termini i el pròxim curs els
haurem d’encabir», explicava García. La reducció de la ràtio en els grups escolars permetrà «acceptar» els nous infants de matrícula viva. Les preinscripcions de les matrícules d’educació infantil i primària s’obriran del 4 al 18 de març.
Equilibri
Pel que fa a l’àmbit de l’ESO, els dos instituts de la localitat han iniciat l’oferta d’enguany amb set grups (quatre a l’Institut Ramón de la Torre i tres a l’Institut Torredembarra). «Vam fer un grup més, però un cop acceptats els alumnes no ens van donar la dotació de pro-
tes finals. En cas que la proposta acceptada no superi els 200.000 euros, el consistori confirmava que «es valoraran altres opcions presenta-
Els habitants empadronats de fins a setze anys podran votar les propostes
Podran presentar-se nous equipaments, millores o rehabilitacions
des» que puguin completar el pressupost totalment. Inicialment, s’acceptaran entre una desena i una dotzena de propostes, i només tres arribaran a la fase final. «No serà un procés polític, sinó popular i tècnic», assegurava l’alcalde de Torredembarra, Vale Pino.
Procés obert
La selecció de les propostes en les fases posteriors es durà a terme només per part dels habitants empadronats que podran fer el seguiment dels processos per internet, se-
fessorat que necessitem», ressaltava el responsable d’Educació, destacant que enguany s’aplicarà un model de quatre grups a cada institut per «co-
brir la demanda». Una situació que, anualment, depèn de l’oferta final que rebin durant els períodes de preinscripció i que varia-
ran segons els alumnes que arribin d’altres municipis. En el cas dels instituts, aquest període serà entre el 6 i el 18 de març.
MERCAT IMMOBILIARI
El nombre d’habitatges de nova construcció ha incrementat un 6,8% a Tarragona el darrer any
Redacció
Durant el 2025, les comarques de Tarragona han experimentat un augment del 6,8% en la construcció d’habitatges nous, amb un total de 1.835 unitats, segons el Col·legi Oficial d’Arquitectura Tècnica de Tarragona (COATT). Això suposa un creiement de gairebé el 15% en inversió, superant els 265 milions d’euros en pressupost d’execució material, que representa 34,5 milions més que l’any anterior. Municipis com el Vendrell (135%), Roda
de Berà (75%) i Salou (75%) lideren l’increment. A Salou, per exemple, el nombre d’habitatges nous ha passat de 182 a 319, mentre que al Vendrell s’han construït 80 noves unitats. Tot això ha generat un clima optimista dins del sector.
Major construcció de blocs
Pel que fa a la tipologia, la construcció de blocs ha crescut més d’un 77% respecte a 2024 a diferència dels habitatges unifamiliars que han baixat un 15% la construcció. D’altra banda, les dades de finals d’obra registren 432 unitats acabades,
el que representa un 6,09% menys que l’any anterior, però això no contradiu l’augment del 2025, ja que aquests registres depenen de terminis diferents d’execució.
D’altra banda, la rehabilitació manté un pes destacat dins l’activitat constructora, amb 1.058 obres iniciades, xifra lleugerament per sobre de les 989 del 2024, tot i que la inversió ha baixat un 2,5%, fins als 93,7 milions d’euros. La reducció ha estat més marcada a Tarragona i Reus, en un 14%, i entre el 10% i el 25% a Valls, El Vendrell, Calafell i Cunit, com-
SERVEIS IMMOBILIARIS
pensada per un augment a municipis més petits.
L’activitat professional ha crescut un 4,65% el 2025, amb 10.944 intervencions. Un 35% dels treballs estan directament relacionats amb projectes, direccions, coordinacions de seguretat i
Donpiso Tarragona, expertesa, rigor i proximitat en intermediació immobiliària
Donpiso Tarragona–Universitat és molt més que una agència immobiliària: és un equip expert que acompanya cada client amb rigor, proximitat i compromís, marcant la diferència. A l’oficina entenen la intermediació com un servei integral on el coneixement tècnic,
l’anàlisi financera i el factor humà tenen el mateix pes. L’equip està format per perfils complementaris que aporten valor real a cada operació: assessorament financer per prendre decisions sòlides, suport en la gestió emocional i la negociació, i una anàlisi tècnica i jurídica exhaustiva per garantir seguretat en tot el procés. Hi trobareu valoració professional,
estratègia de comercialització personalitzada, filtratge de compradors, gestió de visites i acompanyament fins a la signatura. En un mercat cada cop més complex, Donpiso aposta per la transparència, la claredat i els resultats, ja que vendre o comprar un immoble és una decisió important, i mereix estar en bones mans.
El Vendrell, Roda de Berà i Salou lideren l’increment de la nova construcció
salut, i la resta correspon a certificats, informes i valoracions. Les intervencions de tècnics de fora de la demarcació arriben al 38%, tot i que ha crescut la intervenció dels tècnics tarragonins un 30%.
D’aquesta manera, el ter-
ritori consolida la dinàmica positiva de recuperació dels darrers anys en relació amb la pandèmia per la covid, que va ocasionar una gran davallada en el nombre de construccions de nous habitatges residencials, passant dels prop de 1.300 del 2019 als gairebé 700 del 2000. Des de llavors, el sector ha anat recuperant-se i no ha parat de créixer.
empresa recomanada
Fincas Martí facilita la feixuga tasca que suposa el canvi d’habitatge o la venda d’un immoble
Amb 25 anys d’experiència i després d’haver superat diverses crisis del mercat immobiliari, l’equip de Fincas Martí continua oferint suport tant als nous clients com a aquells que hi han confiat al llarg dels anys. L’empresa destaca el seu compromís amb una manera d’entendre la professió que va més enllà de la simple intermediació immobiliària.
Des de Fincas Martí assenyalen que processos com el canvi d’habitatge o la venda d’un immoble, sovint percebuts com una simple mudança, comporten en realitat una gran complexitat. Es tracta d’operacions plenes de tràmits burocràtics
i sotmeses a normatives que evolucionen constantment. Per aquest motiu, l’equip es manté en formació contínua i al dia de totes les novetats legals que poden afectar els seus clients.
La venda d’un immoble, expliquen, no es limita a col·locar un cartell de “En venda”. El procés s’inicia amb una revisió exhaustiva de la documentació: cèdula d’habitabilitat, certificat energètic, comprovació dels metres reals de l’immoble —sovint amb discrepàncies entre cadastre, registre i escriptures—, així com l’estat de les possibles càrregues registrals. En alguns casos, també cal valorar si és necessari dur a terme gestions prèvies abans de posar l’immoble al mercat.
Un dels àmbits on aquesta tasca d’assessorament resulta especialment rellevant és en les herències, una situació que acostuma a generar dubtes, sobretot pel que fa a la valoració de la propietat. Des de Fincas Martí recomanen informar-se i assessorar-se prèviament, ja que, segons les intencions dels propietaris, pot ser més convenient actuar d’una manera o d’una altra. L’empresa acompanya els clients en la presa
de decisions, sempre respectant que la decisió final correspon a les persones implicades. En definitiva, Fincas Martí destaca que cada operació és única i que, mitjançant una gestió personalitzada i propera, acompanyen els clients en tot el procés amb l’objectiu que la venda o el canvi d’habitatge sigui el menys
Les herències, un dels àmbits que genera més dubtes i on l’assessorament és clau
feixuc possible. Les persones que estiguin pensant a vendre un pis, una casa o finca, i que no sàpiguen per on començar, poden adreçar-s’hi sense compromís. L’equip es posa a disposició per resoldre dubtes i acompanyar els clients durant tot el procés, reafirmant així la seva voluntat de proximitat i servei.
~ fINCAS MARTÍ
~
HABITATGE
Tarragona puja un 7,1 %, amb una mitjana anual de 1.776 euros, situant-se per sobre de la mitjana catalana
El preu de l’habitatge ha tornat a pujar el 2025 a Catalunya, amb un increment anual del 6,4% i un valor mitjà de 2.709 euros per metre quadrat, segons dades del Col·legi de Registradors de la Propietat d’Espanya. En el darrer trimestre de l’any, el preu mitjà s’ha situat en 2.779 euros, amb un lleu repunt del 0,2%.
En aquest context, Tarragona destaca com la demarcació catalana amb l’augment trimestral més intens. El preu ha
crescut un 4,2% entre octubre i desembre, fins als 1.887 euros per metre quadrat. En el conjunt de l’any, la pujada ha estat del 7,1%, amb una mitjana anual de 1.776 euros, situant-se per sobre de la mitjana catalana en ritme de creixement, però encara lluny dels valors absoluts de Barcelona.
Per demarcacions, Lleida encapçala l’increment anual amb un 8,5% (1.443 euros/m²), seguida de Girona amb un 8% (2.438 euros/m²). Barcelona, tot i registrar l’augment anual més moderat (5,6%), continua sent la més cara, amb 3.088
euros de mitjana anual i 3.166 euros al tancament de l’any. Al conjunt de l’Estat, el preu de l’habitatge ha crescut encara més, un 9,5% anual, fins als 2.284 euros per metre quadrat, i un 2,2% trimestral (2.354 euros). Catalunya és la quarta comunitat amb el preu més elevat en el darrer trimestre, per darrere de Madrid, les Illes Balears i el País Basc, mentre que Extremadura registra els valors més baixos.
Més hipoteques
Pel que fa a l’activitat, el 2025 s’han concedit 86.135
Si busques mobiliari amb estil propi i totalment adaptable, Cocostegui Disseny s’ha consolidat com la botiga de referència a Vila-seca per comprar mobles de qualitat a bon preu. Situada a la Rambla de Catalunya, la botiga està especialitzada en mobiliari de fabricació nacional, i t’ofereixen la possibilitat de personalitzar colors, mides i mòduls perquè cada peça encaixi perfectament amb l’espai i la personalitat de cada llar.
Al seu establiment hi trobaràs menjadors, sofàs, dormitoris, juvenils i una acurada selecció de decoració amb propostes atrevides, informals i actuals. A més, el transport i el muntatge estan inclosos, garantint comoditat i tranquil·litat durant tot el procés. Qualitat, assessorament professional i compromís amb el client defineixen un projecte que convida a somiar i a crear una llar única, funcional i amb caràcter. Redacció
~ CONTINGUT PATROCINAT ~
hipoteques a Catalunya, cosa que suposa un creixement de 17,3% més que l’any anterior. Només en el quart trimestre se’n van formalitzar 22.404, amb un increment del 2,4%. En compravendes, entre octubre i desembre es van tancar 27.924
Tarragona, la demarcació catalana amb l’augment trimestral més intens
operacions al país (+0,7%), majoritàriament d’habitatge usat (22.739, +1,2%), mentre que l’obra nova (5.185) va retrocedir un 1,5%. La compra per part d’estrangers ha trencat la tendència de pujada iniciada el 2021.
LLOGUER
A Catalunya, el 15,57% de les operacions del 2025 han estat signades per ciutadans amb passaport no espanyol, 0,69 punts menys que l’any anterior, tot i un lleu repunt en el darrer trimestre (16,09%). En el conjunt estatal, els britànics lideren les adquisicions, seguits d’holandesos, alemanys, marroquins i romanesos.
El preu del lloguer a Tarragona puja en un 16,77% el darrer any
EFE/Redacció
El preu de l’habitatge de lloguer a la ciutat de Tarragona va pujar un 16,77% entre desembre de 2024 i 2025, segons dades recents publicades pel portal immobiliari Pisos.com. En el conjunt de Catalunya, l’increment interanual del lloguer va
ser del 14,78%, impulsat per un creixement de Tarragona.
A Barcelona el lloguer va pujar un 2,07% mentre que a Girona i Lleida, en canvi, el cost de l’arrendament d’un habitatge va caure un 10,55% i un 10,58%, respectivament.
A la resta d’Espanya, Sevilla va registrar una pujada del 35,5% i Madrid del 20,42%,
mentre que a Huelva van baixar un 18,16%, a Palència un 17,85% i a Zamora un 12,36%, segons el portal immobiliari. En valors absoluts, Barcelona va ser la capital amb un lloguer més elevat amb 30,12 euros per metre quadrat, seguida de Madrid (29,59 euros), Sant Sebastià (21,37 euros) i Palma (19,39 euros).
Reconeixement del
2025-26’
Impulsat junt amb l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona
El Gremi de la Construcció del Tarragonès i l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona han finalitzat el projecte de col·laboració iniciat el setembre de 2025 per a la creació del premi ‘Agremiat d’Honor’, una iniciativa destinada a reconèixer i distingir la trajectòria professional dels agremiats i, alhora, donar més visibilitat al talent emergent de Tarragona.
En el marc d’aquesta collaboració, el passat 26 de gener el president del Gremi, Joan Romeu, acompanyat de la secretària, Elena Marrón, es va desplaçar a les instal·lacions del centre educatiu per fer el lliurament dels guardons a les alumnes premiades. La guanyadora, Laia Mendoza, va rebre un diploma de reconeixement per la seva obra i un premi de 1.000 euros, i Viviam Jeannette Zulieta, va ser distingida amb un diplo-
ma i un premi de 500 euros, com a finalista. El projecte ‘Agremiat d’Honor’ neix amb la voluntat de reconèixer referents del sector de la construcció dins l’àmbit territorial del Gremi i neix amb voluntat de continuïtat per reivindicar els valors del sector.
La primera edició del premi ‘Agremiat d’Honor 2025’ se celebrarà el proper 5 de març al Teatret del Serrallo de Tarragona.
~ CONTINGUT PATROCINAT ~
BOTIGA DE MOBLES
sofà
realitat
Botiga amb àmplia exposició en tapisseria, atenció personalitzada i primeres marques a tocar de Tarragona
Redacció
Si busques un sofà que encaixi de veritat amb casa teva, Zonamobel Tarragona és una visita imprescindible. Situada a la Carretera València 251, la botiga destaca per la seva àmplia exposició en tapisseria, on podràs descobrir tota mena de sofàs: amb chaiselongue, sofàs llit, models de dues o tres places i moltes altres opcions pensades per adaptar-se a cada espai. També llits, bases i dormitoris complets, canapès, menjadors, taules i cadires, a més de complements decoratius i mobles auxiliars.
La gran majoria de peces es poden personalitzar segons les necessitats del client: mides i teixits, en una àmplia gamma de colors, perquè el resultat sigui exactament el que tens al cap. Aquí no es tracta només de triar un sofà, sinó de crear-lo a la teva mida.
L’equip de Zonamobel ofereix una atenció propera i totalment personalitzada, amb anys d’experiència en el sector i assessorament professional en cada detall. A més, treballen amb primeres marques d’àmbit nacional, garantia de qualitat, confort i durabilitat.
Entra, prova, compara i imagina’t el teu nou espai. Quan el provis en persona, sabràs que has trobat el sofà perfecte.
~ CONTINGUT PATROCINAT ~
HABITATGE SOCIAL
El Govern posa l’ull a zones de Cambrils, Tarragona ciutat i Vila-seca
Adrià Recasens Benaiges
El Consell Executiu va aprovar el passat mes de desembre el pla per construir 214.000 habitatges nous repartits en 179 sectors considerats estratègics arreu de Catalunya, 22 dels quals corresponen al Camp de Tarragona. La major part se situaran en municipis amb una demanda d’habitatge elevada i degudament acreditada.
Segons les previsions, es garantirà una densitat mínima de 50 habitatges per hectàrea i que entre el 40% i el 50% del sostre residencial sigui assequible, la meitat en lloguer, tant en promocions públiques com privades, incorporant també equipaments i espais lliures. Per fer-ho possible,
l’ICF podria mobilitzar fins a 8.000 milions d’euros en finançament i l’Incasòl actuarà com a administració promotora, disposant del 15% dels drets edificables de cada desenvolupament.
A la darrera dècada, la població catalana ha crescut de manera notable, mentre que la construcció d’habitatges nous ha quedat molt per sota de les necessitats reals derivades de la creació de noves llars. Ara el Govern posa en marxa una segona etapa de la política pública d’habitatge amb la voluntat de localitzar terrenys aptes per edificar que encara no tenen la
Es preveu que entre un 40 i 50% dels nous habitatges siguin assequibles i la meitat de lloguer
consideració de solar. Es tracta d’espais pendents d’algun tràmit de planejament o gestió urbanística, o bé amb obres d’urbanització encara inacabades, com carrers, serveis o enllumenat. L’Estratègia de sectors de planejament prioritari permetrà identificar aquests sòls en municipis amb alta demanda. Un cop seleccionats, s’impulsaran les actuacions necessàries per convertir-los en solars preparats per construir. Al Camp de Tarragona s’hi inclouen les Comes, a Cambrils; l’ARE (Àrea Residencial Estratègica) Pou Boronat, a Tarragona; i l’ARE la Canaleta, a Vila-seca.
ESTALVI ENERGÈTIC
Troba el confort, eficiència, sostenibilitat i estalvi per a la teva llar amb Ram-Sen
Avui més que mai, apostar per un habitatge eficient és apostar per confort, estalvi i sostenibilitat. Un bon aïllament marca la diferència en la factura energètica i en el benestar diari de tota la família. En aquest àmbit, Ram-Sen és especialista en la fabricació i instal·lació de fusteria i tancaments d’alumini amb trencament de pont tèrmic, així com de PVC d’altes prestacions. L’empresa assessora cada client de manera
personalitzada per trobar l’opció que millor s’adapti a les característiques del seu habitatge i a les seves necessitats específiques, garantint sempre qualitat, durabilitat i eficiència. El seu equip professional t’assessora en tot moment perquè trobis l’opció que millor s’adapta a les teves necessitats. També hi trobaràs pèrgoles, tendals i solucions per a terrasses i jardins, creant espais exteriors més funcionals i confortables. Redacció
~ CONTINGUT PATROCINAT ~
SERVEIS IMMOBILIARIS
La figura del professional en la gestió immobiliària mai ha estat
Marebens, història de tres generacions d’experiència i confiança
El mercat de lloguer es troba en un moment molt delicat, a causa de diferents factors com la manca d’oferta, l’ocupació il·legal dels habitatges i les diferents mesures preses pel govern per aturar la pujada dels preus de l’habitatge. Aquests fets han fet créixer la preocupació de molts propietaris a l’hora de llogar els seus habitatges. Enric Martí, CEO de Marebens, aposta per canviar aquesta percepció: «Ens volen fer creure que qui té una propietat té un mal de cap, però nosaltres a Marebens afirmem que qui té una propietat té un tresor, per això cuidem al detall el patrimoni dels nostres clients». Els constants canvis que pateix la legislació respecte a l’habitatge, ha provocat l’efecte contrari, perquè s’ha reduït l’oferta d’habitatge de lloguer i ha incrementat el preu, generant també molta desinformació al respecte: «Ens trobem en un moment clau, per als pro-
L’empresa tarragonina compta amb 74 anys d’història i la gestió de més de 1.700 lloguers
fessionals de la gestió immobiliària. Ara, més que mai, cal estar molt informat i preparat per guiar i fer comprendre tant a propietaris com llogaters quins són els seus drets» assenyala. Aquesta experiència i preparació ha portat a l’empresa tarragonina a convertir-se en líder en la gestió del lloguer al Camp de Tarragona, amb 74 anys d’història, i la gestió de més de 1.700 lloguers. Una trajectòria familiar que actualment està liderada per la tercera generació. Per oferir el millor servei als clients, Marebens aposta per la tecnologia, un equip altament qualificat i aliances estratègiques amb altres empreses del sector que li han permès incrementar en més d’un 30% els habitatges gestionats a la província de Tarragona. La necessitat de lloguer no para de créixer contrastant amb el nombre de nous contractes de lloguer, que va clarament a la baixa. Per aquest motiu, Marebens pot ajudar i assessorar en tot moment a aquells propietaris i llogaters que ho requereixin.
Santana Cano Administradors, liderant la gestió de comunitats a Vila-seca
Santana Cano Administradors, a Vila-seca, compta amb una àmplia trajectòria en el sector de l’habitatge.
L’empresa està especialitzada en oferir serveis professionals de gestió de la propietat adaptats a les necessitats de cada client, i destaca per la seva professionalitat, compromís i atenció personalitzada.
A més, el seu enfocament en l’excel·lència del servei ha estat reconegut pels clients, que
valoren la dedicació i l’eficiència de l’equip. Entre els principals serveis hi ha la gestió integral de comunitats de propietaris, l’administració de finques i la resolució d’incidències relacionades amb la propietat. En cas de necessitar un administrador de confiança a Vilaseca, Santana Cano Administradors compta amb un equip expert que garanteix qualitat, compromís i solucions eficients per al bon funcionament i tranquil·litat dels propietaris.
~ CONTINGUT PATROCINAT ~
SUBVENCIONS PÚBLIQUES
any clau
Es pot cobrir fins al 80 % del cost de reforma amb subvencions i incentius fiscals
Adrià Recasens Benaiges
Els propietaris que vulguin rehabilitar el seu habitatge i les comunitats de veïns que plantegin restaurar la façana es troben aquest 2026 davant un any decisiu per aprofitar al màxim els ajuts disponibles per millorar l’eficiència energètica.
Les ajudes europees del programa Next Generation EU continuen vigents durant tot el 2026, amb terminis d’execució i justificació que, segons la convocatòria i la comunitat autònoma, poden arribar fins al 30 de juny o al 31 de desembre.
Aquestes subvencions formen part del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i tenen com a objectiu reduir el
consum energètic i les emissions.
A Catalunya les ajudes es poden tramitar mitjançant l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, i cobreixen actuacions com l’aïllament de façanes i cobertes, el canvi de finestres per models d’alt rendiment o altres millores que redueixin la demanda energètica de l’edifici. L’import depèn del percentatge d’estalvi aconseguit. Una reducció d’entre el 30% i el 45% del consum pot suposar fins a 6.300 euros per habitatge, mentre que si se supera el 60% l’ajut pot arribar als 18.800 euros i cobrir fins al 80% del cost. En casos de vulnerabilitat, els límits poden ser superiors.
A aquestes subvencions s’hi afegeixen les deduccions a
L’aïllament
Una casa ben aïllada pot estalviar entre un 30% i un 50% a la factura de la llum
Millorar l’aïllament tèrmic d’un habitatge és una de les mesures més efectives per reduir la despesa en calefacció i aire condicionat i guanyar confort tot l’any.
Estudis tècnics indiquen que una casa ben aïllada pot estalviar entre un 30 % i un 50 % de la factura energètica associada a climatització i pèrdues de calor. Aquest estalvi s’explica perquè un bon aïllament disminueix la demanda de potència dels equips de calefacció i aire condicionat, és a dir, energia, per arribar i mantenir el confort desitjat. Això rebaixa la factura i redueix l’impacte ambiental, derivat de les emissions associades a la generació d’electricitat o a la combustió de gas.
El secret està en un aïllament eficient en parets, coberta i finestres amb materials que frenen la transferència de calor, evitant que la temperatura interior se’n vagi a l’hivern i que entri calor a l’estiu. Els beneficis no es limiten només al consum quotidià. Una casa amb un aïllament eficaç ofereix un més confort tèrmic i acústic, afavoreix la salut i pot augmentar el valor total de l’immoble. Això importa especialment en edificis antics, on l’absència de barreres tèrmiques adequades provoca importants fugides de calor i despeses innecessàries. Per tot, invertir en un aïllament correcte pot significar una reducció substancial de la demanda energètica, estalvis econòmics visibles a la factura i una millor qualitat de vida dins de la llar.
l’IRPF per obres que millorin l’eficiència energètica de l’habitatge habitual, prorrogades fins a finals de 2026. Poden anar del 20% al 60% de la inversió, segons el grau de millora que cal acreditar amb certificats energètics homologats, abans i després de la reforma. El 20% s’aplica si es redueix almenys un 7 % la demanda de calefacció i refrigeració; el 40%, si la reducció supera el 30% o s’assoleix una qualificació A o B; i el 60%, en rehabilitacions integrals d’edificis.
Els certificats energètics abans i després de les obres són obligatoris
Els experts insisteixen en la importància de planificar amb
Ltemps la documentació i les sol·licituds. Els fons europeus s’han d’executar abans de finals de 2026 i l’alta demanda pot fer que els recursos s’esgotin abans del termini oficial. En aquest context, per a moltes famílies i comunitats de veïns, el 2026 es presenta com una gran oportunitat per fer front a una reformar de la llar o la façana amb suport públic i incentius fiscals que poden fer que una rehabilitació energètica costi significativament menys, al mateix temps que es redueixen les emissions i la despesa energètica dels habitatges.
TANCAMENTS PER A LA LLAR
Fines3, màxima eficiència i sostenibilitat en tancaments
a garantia i l’experiència, a més d’una cartera de clients fidel i satisfeta, són el tret diferencial de Fines3. L’empresa del Baix Penedès ofereix als seus clients tots els seus recursos per tal que puguis fer més eficient la teva llar i reduir la factura energètica, a més de treballar el vidre amb la màxima qualitat en qualsevol espai del teu habitatge. Fines3 està especialitzada en tota mena de projectes i tancaments amb fusteria d’alumini i PVC, adaptant cada solució a les necessitats específiques de cada client. La companyia treballa en la fabricació, subministrament, reparació i instal·lació de finestres, portes, vidres, persianes, sistemes oscil·lobatents i, molt més, amb dissenys totalment personalitzats respecte a materials, colors i dimensions. Això permet combinar funcionalitat, estètica i durabilitat amb un aïllament tèrmic i acústic òptim. La seva oferta inclou des de tancaments integrals per a
façanes, portes d’entrada i mosquiteres, fins a solucions tècniques com persianes motoritzades o tendals adaptats a cada obertura. El seu equip proporciona assessorament personalitzat, així com instal·lacions i muntatges realitzats per professionals formats i actualitzats constantment, assegurant un servei rigorós des de la presa de mides fins al postvenda. Fines3 combina tradició i innovació per oferir no sols productes sinó solucions que augmenten el confort i el valor de l’habitatge, tot mantenint un enfocament orientat a la satisfacció del client i al respecte pel medi ambient. Properament, nova apertura. Redacció
CONTINGUT PATROCINAT ~
SERVEIS ENERGÈTICS
El nou espai d’atenció energètica professional està dirigit a particulars i petits negocis
Vila-seca incorpora una nova Oficina Endesa amb l’objectiu d’oferir un servei d’atenció presencial, proper i especialitzat en gestió energètica.
Situat a la plaça de l’Església, 23, aquest nou espai neix per donar resposta a les necessitats creixents d’assessorament en matèria de llum i gas, en un entorn cada vegada més complex i canviant.
Equip professional
L’Oficina Endesa posa a disposició de la ciutadania un equip professional preparat per oferir informació clara, rigorosa i personalitzada. En un moment en què la interpretació
de les factures, els canvis regulatoris i l’optimització de contractes generen dubtes freqüents, disposar d’un servei presencial permet resoldre consultes amb garanties i prendre decisions amb més seguretat.
Serveis disponibles Entre els serveis que s’ofereixen destaquen les altes i els canvis de titularitat de subministraments de llum i gas, la revisió exhaustiva de contractes existents per assegurar que els termes s’ajustin a les necessitats del client. També es realitza una anàlisi detallada de les potències contractades i de les tarifes aplicades, a més d’un estudi dels hàbits de consum, amb l’objectiu d’identificar possibles millores en l’eficiència
energètica i reduir el cost global del servei. A més, el servei inclou suport en la resolució de dubtes de facturació.
Atenció adaptada
L’assessorament es dirigeix tant a llars com a petits negocis, amb una atenció adaptada a cada perfil de consum. L’objectiu és garantir que cada client disposi d’una configuració contractual ajustada a les
seves necessitats reals, evitant sobrecostos innecessaris i assegurant un subministrament adequat.
Referent local L’Oficina Endesa vol esdevenir un referent local en atenció energètica, reforçant la presència de la companyia al territori i consolidant un model basat en
L’atenció es presta de dilluns a divendres, de les 9 h a les 18 h, per resoldre dubtes i fer consultes ~ CONTINGUT PATROCINAT ~
la proximitat, la transparència i la confiança. L’atenció es presta de dilluns a divendres, de 9.00 a 18.00 hores, per resoldre dubtes i fer consultes. Amb aquesta obertura, Vila-seca suma un nou servei de valor per a la ciutadania, facilitant un accés directe i professional a la gestió energètica quotidiana.
Equipaments l Incorporarà nous sistemes de tractament, autoconsum energètic i millores al col·lector
Redacció
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha iniciat aquesta setmana les obres d’ampliació i millora de la depuradora de Falset, amb un pressupost de 4,3 milions d’euros. Una obra llargamentg demanada per l’Ajuntament de Falset i que se suma a tot un seguit d’inversions relacionades amb les xarxes d’abastament i sanejament d’aigua, amb l’objectiu de guanyar rendiment, eficiència i fonts de proveiment per al municipi. L’actual estació depuradora té una capacitat de tractament de 360 m3/ dia, equivalent a una població de 2.500 habitants. Atès que la planta funciona al 80% de la seva capacitat, s’ha considerat necessària l’ampliació de la instal·lació, tant per adequar-la a les necessitats de sanejament actuals i futures, com per a millorar la qualitat de l’aigua tractada. Els treballs d’ampliació i millora de la depuradora es porten a terme al costat de
la depuradora existent, en una parcel·la sense risc d’inundació, i consistiran en una planta de tipus biològic amb sistema d’aeració perllonga-
da amb capacitat per tractar 800 m3/dia, equivalent a una població de 4.293 habitants.
També s’ha optat per la construcció d’un procés de desni-
Solidaritat l DoMiFa i Arsmusica reuneixen cantaires de la demarcació en suport d’Amics de Rwanda amb repertori de la monodia al doble cor
Joan Lizano
L’octubre passat iniciava el seu camí el projecte benèfic Amb cor, la música que transforma i, des d’aleshores, l’Associació DoMiFa ha impulsat onze concerts solidaris que han permès recaptar fons per a l’Associació Amics de Rwanda. Gràcies a aquesta iniciativa ja s’ha facilitat l’accés a aigua potable a gairebé 7.000 infants, una fita que dona una dimensió molt concreta a la força transformadora de la música. Les actuacions han format part de tres produccions diferents amb repertoris
diversos i han consolidat un projecte que combina cultura, compromís social i participació ciutadana. Aquest març es presenta Un cor, una veu. Moltes veus, un cor, nova proposta participativa del cor Arsmusica oberta a cantaires de la demarcació, preparada amb assajos intensius des del
Calendari de concerts
1 de març
Església de Sant Agustí 19 h - Tarragona
8 de març
Parròquia de Sant Jaume 19 h - Creixell
mes de gener.
La producció oferirà quatre concerts a Tarragona (1 de març), Creixell (8 de març), Reus (14 de març) i Montbrió del Camp (15 de març). El programa vol ser una metàfora de la unió de les veus: com més cors i més persones implicades, més capacitat
14 de març
Parròquia Crist Rei 18 h - Reus
15 de març
Parròquia de Sant Pere 19 h - Montbrió del Camp
tifricació, amb l’objectiu de millorar la qualitat de l’aigua tractada. El sistema de tractament previst presenta bons rendiments d’eliminació de
L’ampliació permetrà passar de 360 a 800 m³ diaris de capacitat de depuració
sòlids en suspensió, matèria orgànica i nutrients, genera fangs estabilitzats i requereix poca superfície per a la seva implantació. En el marc dels treballs, es construirà un nou col·lector en alta i un sobreeixidor i també s’habilitarà un parc fotovoltaic en els diferents edificis de la planta i al damunt d’una pèrgola.
Altres obres d’abastament i sanejament D’altra banda, l’Ajuntament de Falset preveu enguany un paquet d’inversions de 1.201.126 euros, el 50% de les quals corresponen a millores diverses al sanejament i a l’abastament d’aigua, ja sigui a la xarxa en alta o en baixa. «Igual que al 2025, hem de seguir prestant una gran atenció a les xarxes de proveïment
i distribució d’aigua a tot el poble perquè, en el nostre cas, és evident que la sequera porta anys castigant-nos amb força, tot i que ara mateix haguem passat unes setmanes de pluges excepcionals», recorda l’alcalde de Falset, Carlos Brull. Entre les obres previstes hi ha l’arranjament i reparació de trams del clavegueram, la millora de sectors de la xarxa d’abastament i la seva digitalització i la finalització de la rehabilitació del pou de la partida Fontanals.
Calç, digitalització i pous Aquesta interconexió també ha de permetre comptar amb un únic punt d’emmagatzematge i distribució de l’aigua, la qual cosa farà possible la implantació d’un tractament únic per a reduir la incrustració de calç en les canonades tant del proveïment en alta com en baixa. Un tractament unificat que sigui més eficient per combatre un dels problemes endèmics de l’aigua del municipi, que presenta uns índexs elevats de calç, la qual cosa acaba afectant el cabal i la pressió del servei, així com les infraestructures. També es començarà a instaurar la digitalització de part de la xarxa de canonades amb l’objectiu d’introduir-ne el control telemàtic. Es tracta d’un seguit de vàlvules i sensors que permeten detectar al moment les incidències que es produeixen en qualsevol tram de la xarxa, detectant les pèrdues de manera instantània.
de generar impacte solidari. S’interpretaran peces des de la monodia —com el cant gregorià— fins a obres a vuit veus i doble cor, amb acom-
panyament instrumental de Josep Mateu (piano, orgue, viola de roda i percussió) sota la direcció de David Molina. El suport de Neteges Mes Net de Riudoms i la Farmàcia Esther de Tarragona ha permès cobrir despeses i garantir que la recaptació es destini íntegrament a Amics de Rwanda.
Urbanisme l Construït el 1911, BCIL el 2005 i amb obra de Cèsar Martinell, es rehabilitarà si rep finançament
Ariadna Escoda / ACN
L’Ajuntament del Vendrell va escenificar ahir dijous la compra de l’edifici de la cooperativa agrícola, d’estil modernista i amb obra de Cèsar Martinell al soterrani. L’operació s’ha fet mitjançant una permuta d’una finca municipal amb qualificació urbanística comercial al sector de la Muntanyeta-Nord. El consistori projecta la futura Casa de la Cultura en aquest edifici, a més de la museïtzació per recordar els antics usos agraris. Segons l’alcalde Kenneth Martínez, el projecte de rehabilitació es presentarà al pròxim Pla de Barris per enllestir els treballs el 2031, si bé encara no hi ha un pressupost detallat de les obres. En cas de rebre no l’ajuda, el govern local apunta que el projecte s’allargaria i es finançaria amb fons propis. La cooperativa agrícola del Vendrell és un edifici modernista de 1911 que va ser declarat Bé Cultural d’Interès
Local (BCIL) el 2005. Un dels elements que en destaca és el soterrani, on hi ha arcades amb volta de maons obra de l’arquitecte Cèsar Martinell.
Després d’anys en desús, ahir es va escenificar la compra de l’edifici per part de l’Ajuntament de la vila, que vol convertir l’espai en la futura Casa
Tribunals l El jutjat estima parcialment el recurs de FAADA i obliga el consistori a aclarir la situació i possibles responsabilitats
Agències
El Jutjat contenciós administratiu número 2 de Tarragona ha estimat parcialment el recurs interposat per la Fundació per l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals (FAADA) contra l’Ajuntament del Vendrell i ha declarat contrària a Dret la «inacció» del consistori davant la «greu situació» de la colònia de gats de Sant Magí. El jutjat obliga l’Ajuntament a obrir un període d’informació prèvia i a esclarir els fets. En la resolució també se’ls exigeix que s’identifiquin els possibles
responsables i que en aquest cas s’obri el «corresponent procediment sancionador». A més, els activistes assenyalen que la sentència diu que comunicar-ho a Fiscalia «no eximeix» l’administració d’exercir les seves competències en l’àmbit administratiu. En comunicat, FAADA explica que el mateix òrgan judicial va imposar mesures cautelars a l’Ajuntament el 2024, en les quals els ordenava adoptar de «manera immediata» actuacions d’esterilització, atenció veterinària, alimentació i una «eventual reubicació dels gats» perquè
s’apreciava una «situació de deixadesa de les funcions de la gestió de la colònia».
Segons els animalistes, durant el procediment es va produir una «dràstica disminució» del nombre d’animals, amb «indicis d’enverinament i mortalitat significativa», la qual «no va ser esclarida» pel consistori. «En la resolució de les mesures cautelars ja es va constatar l’absència d’actuacions bàsiques de gestió, com l’esterilització, assistència veterinària i subministraments d’aliments, generant un risc greu per la seva supervivència», exposen des de FAADA.
de la Cultura. A més, també preveu reservar diversos espais per a la museïtzació, amb la voluntat de recordar el passat i els usos de l’equipament.
L’operació incorpora una finca de 5.306,80 m² amb gairebé 4.000 m² edificables
Segona vegada que es presentaran al Pla de Barris
Aquest serà la segona vegada que el projecte es presentarà per rebre subvenció en el marc del Pla de Barris, després que a la primera convocatòria es quedés fora de les ajudes. En aquesta ocasió, el projecte ja no inclourà la compra de l’edifici, que ja ha passat a ser de titularitat municipal. Si finalment reben llum verda, el termini per acabar les obres se situa al 2031. Si pel contrari, en aquesta segona convocatòria el projecte torna a quedar-ne exclòs, el consistori assegura que els treballs no es quedaran penjats. Així, apunta que serà el consistori qui n’assumeixi els costos en un termini més llarg.
L’espai requereix ser rehabilitat abans de tornar a obrir les portes, uns treballs que de moment no tenen un pressupost detallat. Tot i això, des del govern local apunten que compten amb els informes sobre l’estat de l’equipament i que pròximament els tècnics començaran a treballar en la redacció dels avantprojectes. Ara bé, la primera de les actuacions que caldrà fer estarà relacionada amb la teulada, per evitar que el seu deteriorament degradi la resta de l’edifici. Amb tot, el consistori confia que la rehabilitació es pugui executar amb finançament de la segona convocatòria del Pla de Barris.
El mateix òrgan judicial va imposar mesures cautelars al consistori vendrellenc l’any 2024.
L’Ajuntament del Vendrell ha decidit acatar la sentència del jutjat contenciós administratiu. L’alcalde del municipi, Kenneth Martínez, va expli-
car aquest dijous que la problemàtica animal fa temps que es va resoldre. «Farem el que digui el jutge, la resolució diu per què es va tardar o si es
podia fer millor», va assegurar. Va afirmar també que el consistori obrirà un expedient informador per tal de determinar les responsabilitats.
Propostes l El projecte preveu una transformació de la zona amb més vegetació i accessos naturals
Adam Díaz Garriga
La zona del Riuet de Comaruga, al municipi del Vendrell, prendrà una nova forma a partir d’aquest mes de març amb una renaturalització que pretén revitalitzar l’espai. L’objectiu principal del projecte és reduir la pressió del cabal actual, així com transformar-lo en una zona de bany amb una millor qualitat de l’aigua, amb més vegetació i més àmplia per pal·liar l’impacte que té el turisme sobre el recinte patrimonial. La proposta abastarà els 95 metres de longitud del tram, afectant 33.333 metres quadrats. El pressupost final serà de més 589.000 euros després d’adjudicar-se a l’empresa BIGAS Grup SL. aquesta setmana i tindrà un termini d’execució estimat d’entre tres i quatre mesos per estar finalitzada abans d’iniciar l’estiu.
L’informe sobre la nova proposta assenyala diverses modificacions que preveuen posar solució al «deteriorament» que ha patit la zona durant les últimes dècades. S’eliminarà l’estructura actual, dissenyada a finals del segle XX i composta per murs de 60 centímetres, per tal d’integrar el Riuet al traçat urbà del passeig marítim. En aquest sentit, l’adaptació del cabal es portarà a terme per ajustar-se al
canvi climàtic i als constants augments del nivell del mar a través de la creació de petites platges a la vora del Riuet.
Aquestes noves superfícies, de 2.850 metres quadrats en total, també permetran un «accés universal» i «acollir d’una manera òptima el volum actual d’usuaris»,
El consistori traurà les estructures artificials actuals per adaptar el cabal
Mont-roig reclama licitar amb urgència les obres de l’N-340,
Trànsit l L’alcalde de Mont-roig del Camp, Fran Morancho, va reclamar ahir a l’Estat que liciti «al més aviat possible» les obres de millora del tram de l’N-340 al pas pel municipi, després que un estudi del RACC hagi situat la via, a l’altura de Miami Platja, com el tram més perillós de la xarxa estatal, amb un índex de risc de 200,9. Segons Morancho, el projecte elaborat el
2023 pel Ministeri de Transports continua encallat pels tràmits administratius, amb revisions constants entre Madrid i Catalunya. L’alcalde va lamentar l’excés de burocràcia i va reclamar que totes les administracions treballin per agilitzar els processos. Les obres preveuen «humanitzar» la carretera amb carrils per a bicicletes i vianants, noves rotondes i una passarel-
la per connectar el Casalot amb Miami Platja. Morancho també va alertar que aquesta lentitud administrativa està retardant projectes com els de Lotte Energy Materials i Ametller Origen, previstos al municipi. Tot i això, es va mostrar optimista amb l’avenç del projecte de via verda a l’antic traçat ferroviari i confia poder-lo desencallar aviat. Arnau Martínez / ACN
generant «nous espais de socialització» i joc. En l’entorn, a més, s’hi introduiran habitats específics per «afavorir la biodiversitat» i es renovarà la vegetació de la zona per «adequar-la a la realitat natural» del Riuet. Part d’aquesta «transició» residirà en la creació d’un nou espai natural
entre el passeig marítim de Coma-ruga i l’àmbit del Riuet, que preveu «reduir l’impacte visual» sobre el paisatge. El nou traçat també comptarà amb zones d’ombra estratègiques per a l’estiu, al marge del passeig i a les vores del Riuet per dotar de més «confort tèrmic» als usuaris.
L’àmbit també es tancarà amb un abalisament permanent de fusta, que protegirà les àrees sensibles i oferirà indicacions amb nova senyalització informativa sobre el patrimoni natural del Vendrell.
Deteriorament L’àmbit del Riuet preveu una transformació integral després d’anys «d’acumular desperfectes», d’acord amb l’informe. Després d’obtenir popularitat a mitjan segle XX per les seves propietats terapèutiques, l’espai s’ha deteriorat a causa de la integració «d’elements artificials». «Els murs no són naturals, volem un espai que no sembli una piscina», indicava l’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez. Durant les últimes dècades, també es van construir dos col·lectors d’aigües pluvials que desemboquen directament al cabal i que, segons l’informe, «han compromès progressivament» la qualitat de les aigües del Riuet. La documentació presentada pel consistori també advertia que «la pressió turística, l’artificialització acumulada i la degradació ambiental han posat en risc la seva qualitat ecològica», complementant-se amb el creixement d’establiments turístics a prop del recinte i l’ús d’accessos de manera incorrecta.
Ara, el Riuet espera una transformació històrica que el retorni al seu cabal natural i incrementi la presència animal i vegetal al traçat. Aquest estiu serà el primer període de prova per comprovar la seva nova forma, que podria atreure fins a deu noves espècies animals entre insectes, molluscs, ocells i rèptils. L’estudi també ha determinat que els treballs s’hauran de fer amb cura per no modificar les condicions ambientals.
Joan Lizano
El Vendrell viurà aquest diumenge, 22 de febrer, una nova edició de la Xatonada Popular, una cita que convertirà la Rambla en punt de trobada per a famílies, colles d’amics i amants del xató. L’organització preveu servir més de 3.000 racions d’aquest plat emblemàtic del Gran Penedès i completar la jornada amb una fira de productes alimentaris naturals i artesanals, amb ingredients i altres propostes de proximitat per reproduir la recepta a casa. La festa, impulsada per l’Ajuntament de la vila, compta amb la col·laboració de Comerç del Vendrell i de la Generalitat, i amb el suport de la DO Siurana, la Ruta del Xató, el Passaport Edunauta i el CEOLPE (Centre Oleícola del Penedès).
El programa, que es desenvoluparà en la seva totalitat a la Rambla del municipi, arrencarà a les 10 hores amb el
40è Concurs de Mestres Xatonaires. A les 11 hores hi haurà repartiment de xató i venda de tiquets (a set euros la ració)
Cultura l També s'ha millorat la informació per als visitants
Redacció
L’àmbit del Pla de Santa Bàrbara de Montblanc ha finalitzat aquesta setmana les obres de millora del seu entorn per oferir més seguretat. Els treballs, que han durat poc més de quatre mesos, s’han pavimentat més de 300 metres la
zona de vianants per urbanitzar el camí, que es trobava en estat mal estat després d’anys sense reparar-se. La intervenció, segons va destacar el regidor d’Acció Climàtica, Gerard Ferré, ha «dignificat l’entorn» d’una zona «molt estimada i visitada per la gent del municipi».
El pressupost total ha completat la previsió de 81.000 euros, finançada en un 80% pel departament de Cultura de la Generalitat. Entre les accions també destaquen el nou enllumenat instal·lat a la zona i les baranes que preveuen millorar la seguretat, així com un nou faristol i taula interpreta-
Successos l Montblanc va despertar aquest dijous amb una quinzena d’aixetes robades de les fonts del municipi. Alguns dels equipaments van arrencar-se «a pedrades» i han quedat operatius provocant «greus danys al sistema». Ràpidament, l’empresa Aigües de Montblanc va clausurar les vàlvules per evitar més pèrdues, però d’acord
amb el consistori montblanquí van perdre aigua «tota la nit». L’autor va vandalitzar les fonts en una sola matinada, i ara l’Ajuntament demana col·laboració ciutadana per conèixer informació sobre el succés. Algunes d’elles com la de l’ermita de Sant Josep o la de la zona del Foradot. Altres espais on han sostret les fonts són a la plaça Conca de
Barberà, la plaça de la Serra i la Font Major, un lloc d’interès patrimonial. La Policia Local ha fet un informe i està estudiant denunciar els fets.
L’Ajuntament de Montblanc assegura que condemna «fermament» aquestes actituds que «malmeten el mobiliari públic i afecten un servei essencial per a la ciutadania». Redacció
a l’estand de la Xatonada, i a les 11.30 hores se celebrarà la 39a Exhibició de Xatonaires Infantils. A les 12.30 hores es
tiva per als visitants que pretenen «millorar el recorregut». L’àmbit també s’ha «revitalitzat» amb la plantació de 1.500 plantes amb una actuació general de jardineria per embellir la zona. L’objectiu, d’acord amb el regidor, s’ha complert a través de la introducció d’un millor accés al Pla. Una de les edificacions «més emblemàtiques del municipi», on actualment resten part d’un castell medieval i un primitiu poblat iber i que se situa com una de les més visitades dels últims anys, d’acord amb el consistori.
Hi haurà una fira de productes naturals i artesans i se serviran més de 3.000 racions
presentaran les postres del Centenari dels Nens del Vendrell i, tot seguit, hi haurà sorteig d’oli i de productes del territori. Després es descobrirà una placa dedicada a Paco Azuaga, impulsor de la Xatonada Popular i Mestre Xatonaire d’Honor, i s’anunciaran els guanyadors del concurs i la investidura de la Mestra Xatonaire de l’edició de l’any anterior. Durant tot el matí hi serà el Bus del Pla de Govern de la Generalitat de Catalunya, una campanya itinerant per explicar les accions del Govern a cada territori i donar a conèixer iniciatives ins-
titucionals al públic assistent.
Bases del concurs
Pel que fa al concurs, hi poden participar persones adultes nascudes el 2010 o abans, amb places limitades per ordre d’inscripció, i tots han de lluir el davantal creat per a l’esdeveniment. Cada concursant ha de portar matèries primeres i estris, tot i que l’organització facilita una cassola commemorativa. És imprescindible fer la salsa amb morter in situ, al recinte i dins l’horari establert (de 10.30 a 11.30 h), amb els ingredients tradicionals de la salsa de xató del Vendrell; des de les 9 h hi haurà foc per escalivar, amb prioritat per als productes de la salsa. La degustació es farà amb anonimat d’autoria: es puntua el sabor i, si cal, la presentació, i el veredicte es coneixerà a les 13 h. Hi haurà premis en bonificacions a la targeta client de Bonpreu i Esclat: 400, 200 i 150 euros, bescanviables posteriorment al supermercat del Vendrell. Per reservar tiquets de xató, es poden adquirir a Comerç del Vendrell (ctra. del Dr. Robert, 33), de dilluns a divendres, de 9 a 13 hores i de 17 a 19 hores.
Futbol l Els grana viatgen amb les baixes de Marc Montalvo i Óscar Sanz i amb Jaume Jardí disponible
El rival Demà, 16.15 h CE Alcalá de Henares
Teledeporte
El Nàstic de Tarragona afronta aquest dissabte el seu tercer duel de forma consecutiva contra equips filials. Aquesta vegada serà contra l’Atlético Madrileño, colíder de la categoria i, fins ara, imbatut al seu estadi. La necessitat continua sent la de sempre: assolir una victòria per revertir una situació que cada setmana es torça una mica més.
El conjunt de Cristóbal Parralo ha de demostrar moltíssim més del que va fer contra el Betis Deportivo. L’escomesa final liderada per Keyliane Abdallah i Pol Cid no serà suficient per batre a un filial madrileny que, tot i no trobar-se en el seu millor moment, té talent i de sobres per atropellar el conjunt grana si juga com
Mángel apunta a la titularitat i la seva parella al mig és una incògnita
en els darrers partits. Els de Fernando Torres arriben al duel després de su-
El filial arriba al duel després de tallar una sequera de 4 partits sense guanyar
mar una victòria que va tallar la sequera de quatre partits sense victòria. Amb tot, no
Tot a punt per celebrar el 140è aniversari del Club Gimnàstic
Efemèride l La celebració es durà a terme el diumenge 1 de març
Redacció
El Gimnàstic de Tarragona, tant Club com SAE, han presentat els actes previstos per arrencar els 140 anys d’història de l’entitat. Una jornada preparada per a tots els nastiquers, grans i petits, per gaudir amb família i/o amics, que
arrencarà a les 11 hores a les instal·lacions de la Budallera i continuarà amb el partit del primer equip davant l’Antequera CF a les 16 hores. Per aquest partit de lliga, tots els socis podran adquirir entrades al preu de 5 euros, per al seus amics i/o familiars, fins un màxim de quatre per car-
net. Participació de les quatre colles castelleres, mural d’Orgull Grana i esportistes, globus grana, entre d’altres sorpreses.
A partir de les 11 hores, al camp de gespa artificial, tots els nastiquers podran gaudir de un tasteig de les seccions poliesportives, servei de bar
va ser la més senzilla, perquè va guanyar a l’Atlético Sanluqueño –equip en descens– patint i amb un gol en els darrers minuts. Amb tot, continua sent l’Atlético un rival vertical i potent per unes bandes que l’equip converteixen en el més golejador de la categoria. De fet, així es demostra situ-
i menjar, dj, pintacares, inflables i de les finals del Maximum pàdel del Club Gimnàstic de Tarragona Grand Slam. Fideuada popular I a partir de les 13.30 hores, hi haurà fideuada popular. La venda anticipada de tiquets ja està disponible al punt d’atenció al soci i al Pavelló del Club Gimnàstic, en l’horari habitual, al preu de 5 euros la ració. El dia de partit, serà a 8 euros la ració. Aquesta jornada només és l’inici, al llarg de l’any es realitzaran més actes i/o activitats.
L’àrbitre
Juan Antonio Manrique xiularà el partit
L’encarregat de dirigir el partit de demà entre Atlético Madrileño i Gimnàstic serà Juan Antonio Manrique. El coŀlegiat de Motril, Granada, acumula ja quatre temporades xiulant a la Primera Federació. En aquest temps, només ha xiulat en un partit el Nàstic. Va ser la temporada passada en la visita del conjunt grana a la Gimnástica Segoviana. Aquell partit va acabar 2 a 2.
ant-se colíder amb el Sabadell amb 43 punts.
Els records de l’enfrontament de la primera volta al Nou Estadi són durs de recordar. Llavors, els de Fernando Torres van superar per 0-3 al Nàstic per provocar una de les nits més difícils viscudes al Nou Estadi. Aquesta va acabar amb l’afició grana escridassant al tècnic Luis César i també a la directiva i, amb la derrota, l’entrenador gallec va
ser fulminat per donar pas a Cristóbal Parralo. Ara, l’andalús arriba en una necessitat de punts similar, tot i que compta amb el suport expressat durant els darrers dies tant pel president Lluis Fàbregas com pel secretari tècnic Sergi Parés. Això sí, la confiança és un recurs que un mal resultat pot esgotar ràpidament. La clau és recuperar una plantilla tocada i que ha de recuperar la seva millor versió. En els darrers partits, Parralo va acabar desesperat amb els seus i així ho va fer notar en sala de premsa.
Sense Montalvo ni Sanz
El partit contra l’Atlético Madrileño ja és complex, però ho serà una mica més perquè Parralo no podrà comptar amb la seva parella de migcampistes titulars. Els capitans Óscar Sanz i Marc Montalvo es perdran el partit per sanció. D’aquesta manera, Mángel entra en la primera línia i la incògnita serà en l’aposta de Parralo per omplir la medul·lar sigui amb Aitor Gelardo –que torna de sanció– o donant pas a Pol Cid. Tot apunta que el tortosí tornarà a tenir una oportunitat. De fet, el senyal és que Cid no va jugar la Copa Catalunya amb la resta dels companys pobletans.
Qui també torna és Jaume Jardí. L’equip va trobar a faltar al crack grana, que arribarà directe a l’onze titular. D’altra banda, també queda la incògnita de Keyliane Abdallah. L’extrem francès és una de les sensacions de l’equip i, dissabte, podria tenir la seva recompensa en forma de primera titularitat.
Arnau Montreal Quesada
Diumenge, la Bombonera rep un derbi fulgurant entre Reus i Calafell que servirà per bregar per la quarta posició a la lliga, però també com un assaig del que vindrà d’aquí a un mes. Llavors, els dos equips es tornaran a enfrontar, però amb un bitllet a les semifinals de la Copa del Rei en joc. La història entre els dos equips indica que el partit d’aquest diumenge a les 16.10 h es viurà com si fos una final de Champions. La rivalitat entre reusencs i calafellencs ha crescut amb el pas de les temporades sobretot per la quantitat de vegades que el destí els ha creuat en la disputa de títols importants. Així que diumenge no serà un partit més. De fet, així ho ha demostrat també el Reus Deportiu en els seus comptes oficials, esperonant a l’afició perquè ompli la Bombonera amb un vídeo recordant els gols i triomfs contra el seu rival.
En el partit d’anada, els de Jordi Garcia i Guillem Cabestany van acabar empatant un partit de vertigen que defineix bé com es viuen aquests partits. En la primera part, el
conjunt calafellenc va imposar la seva superioritat per endossar un 3-0. Un resultat que en qualsevol altre cas seria definitiu, però que va fer curt perquè el Reus va empatar en deu minuts de la segona part per posar el 3-3 final.
Mestalla amb l’objectiu de fer de l’Estadi un fortí
Futbol l Els de Marc Carrasco venen d'empatar a zero contra el Barbastro
El Reus FC Reddis rebrà aquest diumenge a les 17 hores la visita del Valencia Mestalla. El conjunt roig-inegre ho farà amb l’objectiu de tornar a sumar de tres a la lliga i fer de l’Estadi Municipal un fortí, després de l’empat a zero molt treballat al camp del Barbastro.
L’entrenador Marc Carrasco no podrà comptar amb un fix a la defensa, Lluis Recasens, que va veure la vermella contra els aragonesos. Davant hi haurà un conjunt
valencià que és dotzè a la classificació del grup 3 de Segona Federació. El filial del Valencia CF acumula sis victòries, deu empats i set derrotes aquesta temporada i busca allunyar-se de les posicions de descens.
Empat contra la Poblera En l’última jornada, el Valencia Mestalla va aconseguir un empat de molt mèrit contra el líder de la categoria, la UE Poblera. El filial valencià compta amb una plantilla plena de jove talent on destaquen el migcentre Victor Jr, màxim
D’aquí a un mes, tots dos equips es retrobaran a la Copa del Rei
A nivell de l’OK Lliga, el duel servirà per lluitar per la quarta posició, la que marca el darrer cap de sèrie de cara el playoff. Ara mateix, és el Calafell qui la defensa amb 36 punts, entre que el Reus és sisè amb 31, així que un triomf roig-i-
El Reus ocupa la quarta plaça a la classificació. Gerard Martí
El filial valencià ve d’empatar a dos contra el líder, la UE Poblera
golejador amb set dianes, i els davanters Marc Jurado i Mario Domínguez. No serà un partit fàcil pel Reus, que busca seguir en posicions de play-off d’ascens.
que el Calafell ho va fer contra el Liceu, els dos poderosos de la categoria. D’aquesta manera, els dos equips volen reactivar-se, però un derbi sempre està aïllat de dinàmiques ni més objectius. En aquest sentit, per al Reus és una setmana important, tenint el duel contra l’Igualada a la Champions el pròxim dimecres.
El penúltim
El derbi també té un punt especial de motivació per al Calafell, perquè serà el penúltim de Jepi Selva. El vallenc va anunciar que al final de la temporada deixa l’hoquei professional, però, ja va avisar que es deixarà la pell a cada partit fins que això passi. Per a ell, aquest serà el penúltim derbi, tenint d’aquí a un mes el de Copa del Rei. Això sí, podria haver-hi una ronda més de lluita intensa si tots dos equips queden encreuats al play-off de l’OK Lliga.
Els joves al capdavant
negre retallaria distàncies mentre que un calafellenc deixaria gairebé fora de joc a aquesta possibilitat. Tant Reus com Calafell arriben al partit amb una derrota. El conjunt roig-i-negre va caure contra el Barça mentre
En els darrers partits, els joves del Reus han agafat més responsabilitat per solucionar els partits. Pol Fernández, Carles Casas i Guillem Jansà demanen pas. Són jugadors de primer dret de la plantilla i han demostrat ser importants, però ara volen ser decisius allà on toca, en un derbi. Això sí, sempre que els ho permeti un Joan Salvat endollat de cara a porteria aquesta temporada i també d’un Martí Casas, que també serà el seu penúltim de roig-i-negre.
El Reus Ganxets es classifica per a la final femenina de la Copa de la Reina
Tennis Taula l El Reus Ganxets jugarà la gran final de la Copa de la
La final serà contra el Cartagena. Redacció/Cedida
Política l El pacte contempla limitar l’especulació, ampliar ajuts al lloguer i reforçar polítiques socials
Agències
El president de la Generalitat, Salvador Illa, i la presidenta del grup parlamentari dels Comuns, Jéssica Albiach, van escenificar ahir dijous al Palau de la Generalitat l’acord per impulsar els pressupostos del 2026, un pas que acosta el Govern a l’aprovació dels comptes però que encara deixa pendent la negociació amb ERC per garantir-ne la majoria parlamentària. El pacte culmina després de dues setmanes de converses i ha tingut com a element clau la modificació de la Llei d’Urbanisme per limitar la compra especulativa d’habitatge en zones tensionades. Illa va qualificar l’acord de «pas endavant» per reforçar els serveis públics i millorar la vida dels ciutadans, mentre que Albiach el va definir com a «històric», tot advertint que els Comuns estaran «vigilants» perquè el Govern compleixi les mesures pactades.
La reforma urbanística, que
es vol tramitar pel procediment de lectura única durant el primer trimestre del 2026, ha de permetre als ajuntaments limitar les compres
Investigació l Buckingham reitera la col·laboració amb la justícia davant el cas
Agències
L’expríncep Andreu d’Anglaterra va ser arrestat ahir dijous a la seva residència de Sandringham per la seva presumpta vinculació amb el financer Jeffrey Epstein i per possibles irregularitats durant la seva etapa com a enviat comercial del Regne Unit. La investigació policial se centra especialment en la sospita que hauria compartit informació governamental confidencial amb Epstein entre els anys 2001 i 2011, quan exercia funcions institucionals. També s’analitzen
acusacions relacionades amb presumptes trobades sexuals facilitades pel financer, així com altres possibles delictes. Les indagacions s’han intensificat arran de la publicació recent de documentació judicial als Estats Units, que ha aportat nous indicis sobre la relació entre tots dos. Des del Palau de Buckingham es va reiterar la voluntat de col·laborar amb la justícia, mentre el rei Carles III va demanar respecte pel procés judicial obert i va evitar fer més valoracions públiques. La detenció suposa un fort impacte per a la monarquia.
especulatives amb l’objectiu d’evitar la concentració d’habitatge en mans de grans tenidors i garantir un ús social del parc residencial. Segons
Albiach, si el calendari es compleix, la prohibició podria ser efectiva «en sis mesos». El text estableix que els fons voltor podran adquirir edi-
La seguretat obliga a retirar estelades a la final olímpica de Cardona i Ferrer
Polèmica l Ahir dijous, la seguretat de l’estació de Bormio va ordenar retirar estelades i banderes catalanes durant la final olímpica d’esprint d’esquí de muntanya d’Oriol Cardona, or, i Ot Ferrer. Els responsables van al·legar l’aplicació de la carta olímpica, que prohibeix manifestacions polítiques als recintes dels Jocs. Alguns aficionats van haver d’amagar o lliurar les banderes, enmig de moments de tensió. Agències/FEEC
El text inclou més beques menjador i un pla social contra el sensellarisme
ficis sencers sempre que els destinin al lloguer amb preu limitat. També es regulen les segones residències —que hauran de destinar-se a ús habitual o al lloguer— i els habitatges heretats, que s’hauran d’incorporar al mercat si no es destinen a ús propi o familiar. La líder dels Comuns també va instar els ajuntaments del PSC, ERC i la CUP a adaptar els plans urbanístics per poder aplicar la futura normativa amb rapidesa.
Fort impuls a l’habitatge
En matèria d’habitatge, l’acord fixa arribar als 1.250 milions d’euros anuals en polítiques específiques: 300 milions per a compra d’habitatge, 300 més per a ajuts al lloguer, 150 per a rehabilitació i 600 milions procedents de l’Insti-
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
¡Gordi! ¡Muchas felicidades! Hoy es tu día y esperamos que lo disfrutes muchísimo. Ya eres todo un funcionario… ¡te lo mereces! Estamos muy orgullosos de ti y de todo lo que has conseguido. Por muchos años más celebrándolo juntos. Nuestros hijos y yo te queremos mucho.
tut Català de Finances, a més de 50 milions addicionals per rehabilitació. També es preveu ampliar la cobertura dels ajuts al lloguer fins al 25% de les famílies llogateres en un termini de dos anys. El pacte inclou altres mesures socials, com 100.000 noves beques menjador en els pròxims dos cursos, un pla de xoc contra el sensellarisme dotat amb 30 milions d’euros i un increment mínim de 40 milions en el pressupost de l’Agència Catalana de Cooperació. En l’àmbit sanitari, es garanteix que les baixes mèdiques es regeixin per criteris professionals i que cap metge ni equip d’atenció primària vegi reduïdes les seves condicions econòmiques per aquest motiu. També s’hi incorpora un pla de salut reproductiva amb vals per a productes menstruals i preservatius.
Suports pendents
Des del Govern s’ha valorat «molt positivament» l’acord amb els Comuns, destacant que posa l’accent en «polítiques valentes d’habitatge» i en la millora dels serveis públics essencials. L’executiu el veu com un primer pas per disposar d’uns comptes «necessaris» per avançar cap a un model econòmic i social més compartit. El focus se situa ara en les converses amb ERC, que hauran de determinar si els comptes prosperen, mentre el Govern manté la voluntat d’aprovar-los aquest any i confia sumar suports polítics.
Felicidades, disfruta mañana de tu cumpleaños. Te queremos.
k Carta dominical k
Dimecres passat, amb el dimecres de cendra, vam iniciar el temps de Quaresma. No es tracta merament d’un període litúrgic penitencial, sinó que, sobretot, és un temps teològic, un kairós que estructura l’experiència cristiana de la conversió, de la veritat sobre Jesucrist i de l’esperança pasqual.
La Quaresma no és una simple commemoració cíclica, sinó una pedagogia espiritual que educa el creient en la tensió entre el ja i l’encara no. En la tradició bíblica, els quaranta dies remeten a experiències fundacionals: el desert d’Israel, Moisès al Sinaí, Elies camí de la muntanya de l’Horeb, Jesucrist temptat al desert… En tots els casos, el temps esdevé lloc de prova, de purificació i de revelació. La Quaresma situa l’Església en aquest mateix espai simbòlic: un temps limitat que orienta cap a una transformació real.
La conversió quaresmal, el canvi o metanoia, no s’ha d’entendre només en clau moral, sinó també en clau cognitiva i existencial: és un canvi de mirada, una reordenació de l’intel·lecte i del desig segons la veritat de Crist. Per al cristià, la Quaresma interpel·la la coherència entre la fe pensada i la fe viscuda, entre el discurs teològic i la forma de vida. En aquest sentit, el dejuni, l’almoina i la pregària no són pràctiques ascètiques aïllades, sinó veritables exercicis d’unificació interior.
Lluny d’una visió repressiva, la Quaresma proposa una ascètica orientada a la llibertat. El dejuni, per exemple, no nega el cos, sinó que el reeduca; revela fins a quin punt els desigs i les seduccions d’aquest món poden esdevenir tirànics. En aquest sentit, la Quaresma dialoga profundament amb la tradició filosòfica clàssica —d’Aristòtil als estoics— i amb l’antropologia cristiana: només és lliure qui sap ordenar els seus apetits segons el bé.
Lluny d’una visió repressiva, la Quaresma proposa una ascètica orientada a la llibertat. El dejuni, per exemple, no nega el cos, sinó que el reeduca
D’altra banda, la Quaresma no és una experiència merament privada, sinó sobretot eclesial. L’Església sencera entra en un procés de discerniment i purificació, reconeixent la seva fragilitat històrica i la necessitat constant de reforma (Ecclesia semper reformanda). Per aquest motiu, la Quaresma té també una dimensió profètica: posa en qüestió les complicitats amb el poder, el consumisme desenfrenat i les idolatries contemporànies. Finalment, el sentit últim de la Quaresma és pasqual. No s’explica per ella mateixa, sinó per la Pasqua. La creu, que emergeix progressivament en la litúrgia quaresmal, no és exaltació del sofriment, sinó revelació de l’amor que es dona fins al final. La Quaresma prepara l’intel·lecte i el cor per a comprendre que la veritat cristiana no s’imposa per la força, sinó que es manifesta en el do d’un mateix. En síntesi, la Quaresma és un temps de veritat, en què el cristià és convidat a deixar-se jutjar per l’Evangeli, a purificar la raó i el desig, i a reorientar tota la seva existència cap al misteri pasqual de nostre Senyor Jesucrist, centre i criteri últim de la nostra fe.
La transformació del carrer Orosi s’ha acabat convertint en una de les experiències més rellevants dels darrers anys a la Part Baixa de Tarragona. No només perquè s’ha aconseguit revertir una situació d’inseguretat cronificada, sinó perquè demostra que la recuperació de l’espai públic és possible quan les polítiques són coherents, sostingudes i valentes. Durant molt de temps, Orosi va simbolitzar tot allò que no hauria de passar en una ciutat: degradació, conflictes , violència i una sensació d’abandonament que castigava especialment els veïns. La remodelació urbanística va marcar un primer pas necessari per dig-
nificar l’entorn. Però el veritable punt d’inflexió va arribar quan l’urbanisme es va veure acompanyat d’una presència policial visible i continuada. La tasca de la Guàrdia Urbana de Tarragona i dels Mossos d’Esquadra, amb patrullatges a peu i una actitud de proximitat, ha estat clau per recuperar la confiança veïnal i trencar la dinàmica d’impunitat que s’havia instal·lat a la zona. Les dades ho confirmen: menys furts, menys robatoris i una davallada clara del nombre total d’infraccions. Igualment determinant ha estat el control dels supermercats 24 hores i les sancions per la venda d’alcohol fora de l’horari permès.
«Las quiere restringir (las redes sociales) porque lo que la gente joven le dice (al presidente Pedro Sánchez) es que lo quieren ver colgado de un pino». Es alguna de las brutalidades que dijo uno de los ‘activistas en redes sociales’vinculados a la extrema derecha -no hace falta decir el nombreinvitado a participar en el acto final de campaña del PP en Aragón en las elecciones autonómicas de hace unos días. No era un lapsus lingue… más bien era uno más de los insultos, burlas y comentarios despectivos dedicados a la candidata socialista o a lideres progresistas del tipo ‘Pili Juerga’, ‘el orangután’, ‘simio’, etc. Repito, todo ello dentro del marco del acto final de campaña del PP…
Preguntado al respecto, el secretario general nacional del PP, Miguel Tellado, destacó que el líder ultra tiene su ‘agradecimiento’ y el de miles de españoles más por ‘su valentía y arrojo’. Una valentía tal que pone en boca de una supuesta voluntad de la juventud lo que, sin duda, debe ser su deseo más íntimo, digo yo.
Yeray García
Secretari d’organització de la JSC comarques tarragonines
Antes estos hechos, literalmente, sin precedentes -no ya como joven socialista sino como demócrata- me pregunto: ¿Cómo la derecha ha normalizado estos mensajes, no ya de desprecio, sino de odio? De odio puro. ¿Dónde está el límite moral? ¿Por qué el PP se obstina a seguir la estela de Vox en esta estigmatización permanente a todo aquel o aquella que se identifique con los valores democráticos y progresistas de la izquierda?
Nadie que sienta los valores democráticos puede desear volver al 36, ni que sea metafóricamente
Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat
Porque, repito, no se trata de un hecho aislado. En el mismo acto ‘actuó’ un grupo musical -permitidme que
también omita el nombre- que saltó a la fama digital al participar en conclaves de la extrema derecha. En tales concentraciones cantaban el tema ‘vamos a volver al 36’ que incluye frases del tipo ‘la izquierda va a gobernar, la dictadura va a empezar. Somos la resistencia, ¡somos fachas!’, etc. Vamos a volver al 36…. Me dirijo a la gente joven, de mi edad, a quién esto de ‘vamos a volver al 36’ le suene únicamente a un parte del programa de bachillerato. En 1936 hubo unas elecciones generales en España que ganó una coalición de partidos de izquierda. Lejos de aceptar el resultado electoral la derecha impulsó una trama que desembocó en un golpe de Estado militar que, al fracasar parcialmente por la resistencia popular, acabó en una guerra civil que duró casi tres años. La guerra y la postguerra fueron un auténtico horror. Nunca en toda la historia de España se asesinó a tantos españoles como durante la Guerra Civil y la dictadura que se impuso luego a sangre y fuego en el
país. Baste decir que más de 153.000 personas fueron fusiladas por el franquismo, durante años y años. ¿Vamos a volver al 36?... ¿Sí?, ¿seguro? ¿Quién con un mínimo sentido de la moral puede desear tales cosas? ¿Cómo el principal partido de la derecha -un partido que se define como democratacristiano- puede tomar tal deriva? ¿Para intentar integrar el auge de la extrema derecha a su electorado? Pues se equivocan. Comenten un grandísimo error político… No podemos responder al odio con más odio. Nadie que sienta los valores democráticos puede desear volver al 36, ni que sea metafóricamente. Ante tanto ruido, ante tanta miseria ética, ante tanto odio literal tened la seguridad de que el socialismo democrático continuará siendo el dique de contención que impedirá que gente que desea poner el reloj de la historia en modo 1936 vuelva a tener responsabilidades de Gobierno en nuestro país. Una de las chicas asesinadas por el franquismo, Julia Conesa, de 20 años, dejo escrito lo siguiente: ‘me matan inocente, pero muero que como debe morir una persona inocente, sin odio.’ Toda una lección… Porque mientras, como dijo el poeta, haya una conciencia lúcida y una niña se disponga a abrir un libro, el fascismo no pasará.
k Tribuna k
El Camp de Tarragona és una regió de gran vitalitat, plena de contrastos urbanístics i actualment en procés d’estudi per dotar-lo d’estructura d’Àrea Metropolitana. És un moment interessant per contribuir al debat públic en la recerca d’un model que respongui als reptes contemporanis.
La imatge del territori
Quan s’observa aquest territori es detecta la complexitat del seu sistema urbà. Si es viatja per les seves intricades vies i autovies s’experimenta el caos. No saps mai on ets. L’estació d’Alta Velocitat que hauria de situar-se propera als nuclis més poblats es col·loca a la perifèria i de qualsevol manera. Prèviament, l’aeroport que hauria estat millor situar-lo en la perifèria urbana s’ha emplaçat en un teòric epicentre dels contrapesos urbans de les dues grans capitals. L’existència d’assentaments industrials petroquímics a tocar de barris habitats o de zones turístiques genera tensió en el territori.
La primera pregunta a fer seria: on es situarà l’epicentre d’aquesta potencial metròpoli? No és una pregunta banal, davant d’un teixit desestructurat cal establir unes pautes d’ordenació i unes referències clares d’orientació per dotar de sentit a aquest territori tan complex i dispers i, a la vegada, aprofitar al màxim els elements existents per evitar introduir desafortunades inversions.
L’Exemple Cerdà
En principi la situació actual del Camp podria fer pensar en l’idea d’expansió urbana sobre el territori no ocupat amb un gran eixample que relligués l’univers de les poblacions creant una centralitat potent representativa de la futura metròpoli (seguint l’estela de l’Eixample Cerdà), però existeixen diferències substancials. Estem en una etapa de post-creixement; escassetat de matèries primeres; una greu crisi ambiental global accentuada sobre el Camp per industries agressives; grans centres d’oci turístic; escassetat d’aigua, sequera i amb el debat sobre l’autosuficiència alimentària de fons que cada vegada cobren més importància estratègica a l’hora de desenvolupar una coherent planificació territorial que resolgui aquests problemes.
Aquesta situació ens obliga a la recerca de models territorials radicalment diferents dels que hem emprat fins ara i més quan estem en una etapa de fort creixement demogràfic que cal resoldre evitant expandir-nos sobre territoris lliures. Estudiar la manera de cosir teixits existents, coordinar-los, reinterpretar-los i rehabilitar-los introduint com a factors prioritaris la recuperació del medi natural i agrícola dins els paràmetres de la planificació dels hàbitats futurs.
El segle XXI: el ferrocarril
Dins del maremàgnum en que es troba immers el sistema ferroviari del nostre país, producte de dècades d’eficàcia irracional i de profunds dèficits d’inversió, la seva coordinació i harmonització, més enllà dels legítims interessos locals, adquireix una importància cabdal, a l’hora de saber on anem, sobretot en una regió on les xarxes de transport en són les desordenades protagonistes però que, adequadament orquestrades, poden esdevenir l’origen d’una autèntica planificació contemporània. És de vital importància coordinar els diferents sistemes de transport públic (des de l’avió a roda-
lies passant per l’AV) Són, per tant les grans estacions d’intercanvi modal les protagonistes del futur metropolità, els veritables cors d’un sistema circulatori d’energia local i global, que faciliten l’intercanvi entre la llunyania i la proximitat constituint-se en universos gestors del temps que ens traslladen d’una banda a l’altra del territori global de manera eficaç i sostenible.
Pau Batlle Solé Arquitecte-Urbanista-Paisatgista
i el símbol d’aquesta regió sobre on situar el focus d’aquesta futura centralitat metropolitana i establir les relacions per teixir a partir d’aquesta la dinàmica d’un sistema coherent de relacions urbanes.
terminal aeroportuària i a l’estació d’alta velocitat, on també es situaria l’estació de rodalies (o trentramvia) i mercaderies (02, 02d)
La Gran Estació Central Amb aquestes premisses ens apropem al focus des d’on iniciar la recerca d’aquesta centralitat que ha de caracteritzar la futura regió del Camp. El conjunt urbà més apropiat el tindríem en la relació existent entre els dos pols que les dues ciutats, Reus i Tarragona, històricament representen. Una relació basada en la seva rivalitat, constituïdes per dues personalitats fortes, potents (econòmica, cultural, social i administrativa) que determinen l’essència històrica
El cordó umbilical que les uneix és una línia recta, la autovia T11 que, a més, transcorre tangent per la terminal de l’aeroport de Reus (amb la proposta de trasllat al sud de la pista d’aterratge) i creua, 600 metres al Sud, amb la nova línia d’alta velocitat València-Barcelona (on podria emplaçar- se la futura estació) (01)
Aquests tres elements (dues ciutats, aeroport i ferrocarril ) podrien estar units a través d’un tren elèctric elevat (03) que compliria la funció d’enllaçar directament (amb una alta freqüència i poc temps de recorregut) els dos centres urbans, (amb els respectius equipaments hospitalaris i universitaris) a la vegada que connectarien amb la Gran Estació Central on el monorail tindria parada a la
Aquests tres elements (dues ciutats, aeroport i ferrocarril ) podrien estar units a través d’un tren elèctric elevat
Aquesta implantació té l’avantatge de concentrar-se en un reduït espai sobre uns terrenys públics de 60ha i en un indret relativament elevat respecte al seu entorn on la major part del territori metropolità hi accediria per transport públic, reduiria considerablement el vehicle privat a la vegada que s’integraria en el paisatge agrari i natural de l’entorn, participant d’ell a través de l’estudi de les seves característiques arquitectòniques i urbanístiques.
El Central Parc del Camp
El plànol dels espais agrícoles i expectants del Camp de Tarragona (U4) mostra un trencaclosques aparentment difícil de resoldre però, depenent dels criteris amb què es gestioni la planificació territorial, pot derivar cap a un model integrador amb el medi i generadores d’una elevada qualitat ambiental. De fet, la idea de racionalitzar el transport públic coordinant tots els sistemes ferroviaris i aeroportuaris en una gran estació central modal directament connectada amb les dues capitals i amb un sistema de tren-tramvia que accedeixi a les parts urbanes més intensament poblades del territori del Camp és un tema prioritari a resoldre sense el qual no seria possible racionalitzar la diversitat de xares ferroviàries.
A partir d’aquí es proposa la creació d’un gran parc agrari que compleixi la funció, d’integració en el medi natural de l’entorn d’aquesta estació central.
Una intensa connexió amb el món
Amb la creació d’aquesta Gran Estació d’intercanvi modal es posa la mirada en la dimensió global de la futura metròpoli del Camp de Tarragona (05), que es complementa amb l’AMB formant una unitat de dimensions quantitativa i qualitativament molt més completa.
Des dels vols internacionals a través de l’aeroport del Camp, allargant la pista de vol, és l’únic que pot suplementar a El Prat, (constret geogràficament pel futur del Delta) passant per l’interconnectativitat amb l’estació d’Alta Velocitat relligant la xarxa del corredor mediterrani.
El sistema de transport de mercaderies que des del port de Tarragona (desmuntada la part del Serrallo) tindria una plataforma de distribució de trens a la Gran Estació del Camp i d’allí es dirigiria cap a Montblanc a cercar la futura línia especialitzada de l’Eix Transversal Ferroviari.
Actualment està en curs el Pla d’Infraestructures de Catalunya que hauria de veure la llum aquest any, qualsevol iniciativa s’hauria de compassar amb ell i amb el nou Pla Ferroviari de Catalunya que s’està duent a terme .
És dins d’aquesta visió global de pertànyer a una Gran Regió on la integració de les xarxes del transport públic cobren una importància excepcional que cal afrontar més enllà de les discrepàncies locals. Estem davant d’un gran projecte que requereix de consens i cooperació en resoldre bé les infraestructures fonamentals de la futura metròpoli contemporània que pot arribar a ser el Camp de Tarragona.
Quan no es té clar l’objectiu les coses no surten bé. Calen les utopies, que per molt que semblin irrealitzables marquen un camí a seguir.
Necrològiques
Reus
Carme Sánchez Juncosa.
Ha mort als 66 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h al Tanatori.
Angelina Montseny Mestre.
Ha mort als 88 anys. El seu funeral serà avui a les 13 h al Tanatori.
Virgilio Romero Iglesias.
Ha mort als 96 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h al Tanatori
La Pobla de Montornès
Maria Emmi Kluepfel.
Ha mort als 68 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h a la Parròquia de Santa Maria.
Col·loqui l La trobada reuneix prop de 70 assistents al Círcol de Reus
Redacció
El tarragoní Javier Villamayor Caamaño, secretari del Govern de la Generalitat de Catalunya, va ser el protagonista del tradicional dinar mensual del Rotary Club Metropolità del Camp de Tarragona, celebrat dimecres al Círcol de Reus. Davant d’una sala amb prop de 70 assistents, Villamayor va centrar la seva intervenció en «una acció de govern al servei del territori», tot destacant el pes de les comarques de Tarragona en el conjunt del país. En un torn de preguntes animat, va abordar qüestions com el traspàs de Rodalies a la Generalitat, que va qualificar de «procés complicat que requereix temps», la construcció del Fòrum de la Justícia —del qual va dir que prefereixen fer visites d’obra abans que posar «una quarta primera pedra»—, el suport a la indústria
Els assistents al dinar mensual
Rodalies, indústria i energies, temes centrals de la seva intervenció
química, el dèficit d’energies renovables o la necessitat de formació per retenir talent. També va remarcar la impor-
tància de continuar impulsant projectes que reforcin el teixit econòmic i social del territori. Entre els assistents hi havia la presidenta del Círcol, Patrícia Tarradellas; el tinent d’alcalde de Reus, Manel Muñoz; i el president de la Cambra de Comerç, Màrius Basora, així com socis d’altres clubs rotaris.
Avui felicita als que es diuen: Nemesi, Potami i Amada
ÀRIES
21/03 al 19/04
Avui serà una jornada molt intensa en què el contacte les relacions públiques seran prioritàries. La teva capacitat d’acció augmentarà.
LLEÓ
23/07 al 22/08
No et precipitis en decisions ni canvis. Valora els pros contres abans de decidir. En l’amor tot serà més fàcil intens. Endavant. Rebràs bones notícies.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Para atenció a les noves amistats o contactes d’avui. Aplica la intuïció en assumptes materials i romàntics. Cuida més la parella.
10:30 180 Graus
11:30 Fot-li (r)
12:00 L’Orsai
20/04 al 20/05 TAURE
Aprofita la primera part del dia per solucionar assumptes pendents i obligacions. Després, la família et restarà llibertat d’acció. Tindràs sort.
VERGE
23/08 al 22/09
Les teves inquietuds no seran fàcils de dur a terme avui. No t’impacientis ni culpis els altres; intenta ser més pràctic sense caure en la crítica.
CAPRICORN
22/12 al 19/01
Aprofita el matí per dedicar les forces als teus objectius. La sort t’acompanyarà, però no perdis el temps. Amor proper es manifestarà.
21/05 al 20/06 BESSONS
És un bon moment per demanar ajuda pels teus interessos. Tindràs el suport els èxits seran destacats. Et beneficiaran els nous contactes.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Tota la iniciativa força que posis en els teus objectius, tant materials com sentimentals, tindran un bon final. Sorpreses a la família. A la feina hi haurà novetats.
20/01 al 18/02 AQUARI
En els viatges desplaçaments d’avui obtindràs resultats positius si estan relacionats amb els afectes l’amor; en diners, millor esperar.
21/06 al 22/07 CRANC
Estaràs molt excitable en el tracte amb els altres i les teves activitats responsabilitats augmentaran. La intuïció t’evitarà un error
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Assoliràs objectius desitjos si actues amb tacte i diplomàcia en cada moment. Passaràs moments excellents amb amics i familiars.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Et trobaràs molt excitable amb ganes de fer moltes coses alhora. L’ambient serà favorable les necessitats passionals ben canalitzades.
10:00 Efecte mosaic
10:30 Notícies 12. Edició vespre. (r)
11.00 Saló de Plens
11.30 In situ
12:30 Connecta 10 Comarques
13:00 Aixeca pica
13:30 Fot-li (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Hospital de proximitat
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Aventurístic
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Aventurístic
18:30 Connecta 10 Comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies resum
20:30 Qüestió de fons
21:00 Notícies resum (r)
21:30 Qüestió de fons (r)
22:00 Notícies resum (r)
22:30 Qüestió de fons (r)
23:00 Notícies resum (r)
23:30 Qüestió de fons (r)
El temps
12.00 Com la nit el dia. On tour
12:30 Saló de Plens
13.00 In situ
13.30 Com la nit el dia. On tour
14:00 Notícies 12. Edició migdia
14:30 Notícies 12. Edició esports 15:00 In situ
15.30 Saló de Plens
16:00 Notícies 12 16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Aventurístic
18:30 Connecta 10Comarques.
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre
20:30 Notícies 12. Edició esports 21:00 Eix27
21:15 Gaudeix la festa. L’arxiu
21:30 SPi+TV
22:00 Notícies 12. Edició vespre
22:30 Notícies 12. Edició esports
23.00 Eix27
23:15 Gaudeix la festa. L’arxiu
23:30 SPi+TV
00:00 Notícies 12. Edició vespre
Mots encreuats
HORITZONTALS: 1. Cita preparada a la ràdio o la televició. Comença la fi i també la fe. 2. Està per estrenar. Embrutaríeu amb oli. 3. Feu aire. Cobrir un metall amb acer. 4. Monument de pedres. A mitja meta. Dalt del turó. 5. Coses sense marges. Les tres primeres. Doctor o director. 6. Límit d’un paper. Ho intenta al revés. Es manté dret. 7. Útil per al servei. Límits d’un retoc. Apartament. 8. Dono batzegades. Part amagada d’un arbre. 9. Pena sense límits. Senyora molt il·lustre. És car, però sense extrems. 10. Connexió entre coses. Una de tot. Nota girada. Quasi de nit. 11. Soroll de tempesta. Frase simbòlica girada. Punxa. 12. Obscurantista. VERTICALS: 1.Amor a primera vista. 2. Joves. Recipient fet de joncs. 3. Inflats per excés de líquids. S’ha mullat. 4. Fons de la mar. És real sense límits. Oberta repetida. Extrem de la mà. 5. Imitat. Seria un goig amb dues més. Argent. 6. Marxa. Iber sota la influència romana. 7. Període de l’era secundària, al revés. Enmig del cel. Centre de la pell. 8. Bossa de pell. Cop fet sense el cor. Fa un nus per baix. 9. Va tremolar de por. Gens obès. Entrada d’ull. 10. Allò que respirem. Llença per la finestra. Policia militar. 11. Dues d’obertes. En té nou al davant. Llaç molt fort. 12. Exaltacions de còlera. Extensa i dilatada.
Màxima Mínima Vent
Previsió pel Camp de Tarragona
TARRAGONA:
Piqué de Celis, Mª Luisa
Ramón y Cajal, 37 Telèfon 977 212 286
Plana Garcia, Virginia
Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva Av. Països
Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Conde Peidro, Lucia
Escultor Rocamora, 1 Telèfon 977 757 301
SALOU:
Dahlstrom Gomez, Andrea
Carles Buigas, 14 Telèfon 977 381 363
VILA-SECA:
Escobar Poblet, Francesc Requet de Fèlix, 54 Telèfon 977 391 672
CAMBRILS:
Teresa Esqué Englund Avda. Vidal Barraquer, 3 Telèfon 977 791 702
VALLS:
Ferrús Brunet, Rosa Mª. Alt Camp, 23 Telèfon 977 894 654
EL VENDRELL: Sisternes Vernia, Enrique Vicente Av. Sant Vicenç, 37 Telèfon 977 155 64
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
El vent bufarà de component nord i oest entre fluix i moderat, amb cops forts a la meitat sud del litoral i prelitoral i alguns de molt forts al Camp de Tarragona fins a migdia. A l’extrem sud del país hi bufarà mestral d’intensitat forta, amb cops molt forts, tendirà a afluixar a partir de migdia. Al nord de l’Empordà i als cims del Pirineu bufarà la tramuntana moderada amb cops forts, tot i que fins a migdia hi haurà cops molt forts o extremament forts. Tanmateix, a l’interior del quadrant nord-est i al litoral central hi haurà estones de vent fluix i de direcció variable, sobretot durant les hores centrals del dia, amb predomini del component sud.
LOCALS
REUS. LLOGO TRASTER 4 m2 – 45 € Fácil aparcament. Tel: 666.140.989
TRASPÀS
OPORTUNIDAD!!! PELUQUERÍA CON CABINA DE ESTÉTICA Por enfermedad. Pleno funcionamiento. Excelente ubicación. Espacio para manicura, 2 lavacabezas, 3 tocadores.
PUERTO CAMBRILS. Tel. 611.831.618
VENDO PARQUING. Auto 3,90 x 2,35 metros. C/ Aigua Nova, Reus. 11.900€. tel: 606.983.222
MOTOR
VENDO FORD FOCUS 2005. Único dueño. Tel. 663.634.016
REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
PROFESSIONALS
MONTAJE ANTENA COMUNITARIA DE TELEVISIÓN Tel: 614.041.375 PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
TREBALL
SE OFRECE SEÑORA para limpieza o cuidado persona mayor. Tel: 614.041.375
TAROT
LECTURA de TAROT. Limpiezas energéticas a personas, casas o negocios. Corto envidias y mal de ojo. Tel: 689.832.964
ALTRES
HERBALIFE NUTRICIÓN. CONTROL DE PESO. Tels: 977 228016 –644.243.887
VENDO PIANOLA PIANO STECK siglo XIX completamente restaurada. Ideal para Karaoke y Piano disc, con rollos y CD´s. Interesados: fgh@latecla.net Tel: 607.208.020
Música Aquest divendres s’estrena a les plataformes digitals ‘Marieta’, el nou senzill de la banda tarragonina, en un nou avançament del seu primer disc, que es publicarà al maig
Sodi, la banda tarragonina que ha captivat l’escena del pop-rock català, ha publicat aquest divendres el seu nou senzill, Marieta, un tall carregat d’adrenalina i irreverència, amb la frescor i la contundència propis del directe. Marieta ha estat enregistrada a Wood Wave Studio, amb la producció de Nacho Pascual i amb Xavi Barrero com a tècnic d’estudi. «Hem volgut un so guitarrero pur, el que ens representa i amb el que ens sentim còmodes», explica Naïm Lufti, baix de la banda. Els Sodi expliquen que Marieta parla de la lluita interna entre voler quedar-se a casa o acabar sortint, atrets per
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
allò que els fa la guitza, però a la vegada els fa sentir capaços de tot.
Segons Naïm, la cançó «és una declaració d’amor que porta a l’extrem els deliris que determinats tipus d’amors poden provocar.
La idea era portar aquesta tensió entre seny i rauxa fins a l’extrem, i veure fins a on et pot portar una cançó que parla d’aquests petits desastres personals que, d’alguna manera, ens defineixen».
Marieta juga de manera descarada amb els dobles sentits i incorpora, a més, una picada d’ullet a la cançó popular catalana.
La formació, composta per Evan Dedes, Jordina Gavaldà, Álvaro López, Eloi Genebat i el mateix Naïm
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
Lufti, s’ha consolidat com una de les propostes més prometedores del nou rock català. La seva trajectòria ha estat marcada pel doble premi al Sona9 2025 –Premi Joventut i Votació Popular– que confirma tant el suport del públic com el reconeixement de la crítica. Després de l’èxit de senzills com Temps Afegit i la seva versió de The Who, La meva generació, la banda tarragonina continua reivindicant la música jove, irreverent i guitarrera. Segons explica el Naïm, el primer disc de Sodi, previst per al maig i publicat sota el segell Rambla Discos, comptarà amb entre deu i dotze cançons que mantindran el so característic del grup: guitarres punyents, lletres quotidianes i sentimentals, amb una ironia subtil i referències a l’imaginari popular. L’objectiu és
connectar tradició i modernitat, oferint un so immediat i identificable: «Serà Sodi en estat pur, amb guitarres canyeres i esmolades», assegura. «Hi ha un punt de llibertat que ens encanta, poder barrejar humor, quotidianitat i un toc de deliri sense que sembli forçat. I això és el que intentem amb tot el disc, mantenir el so fresc i espontani, com si estiguessin veient-nos tocar al menjador de casa». Sodi ja està preparant una gira d’estiu que els portarà a escenaris de tot Catalunya, amb cites que prometen ser «bastant xules», i una cita imprescindible a Tarragona.
Bona química
La banda treballa avalada pel doble premi del Sona9 de 2025
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
L’anunci de noves rutes a l’Aeroport de Reus per a la temporada marçoctubre 2026 és, sens dubte, una bona notícia per al Camp de Tarragona. Més connexions amb el Regne Unit, Irlanda, Bèlgica, els Països Baixos o França —amb un vol a París tres cops per setmana— reforcen la nostra projecció exterior i consoliden una infraestructura clau per al territori. Més passatgers vol dir més activitat econòmica, més moviment als hotels, restaurants i comerços, i més oportunitats laborals.
Com a viatgera freqüent i usuària d’aquests vols sempre que puc, celebro enormement aquesta notícia. Estalviar-se anar a l’aeroport del Prat és un autèntic regal-, i aquests dies de caos diversos, encara més. Així i tot, en alguns d’aquests vols des de Reus m’he trobat alguna vegada - anant o tornant per feina- envoltada de companys de viatge que encetaven o acabaven vacances a la costa daurada i que -amb les seves actituds descontrolades- deixaven molt a desitjar. També he vist la incomoditat que aquestes actituds suposen pel personal de l’aeroport. Si bé el model turístic de sol i platja del Camp de Tarragona és un model que ha generat riquesa durant molts anys, no tots els turistes aporten el mateix valor ni deixen el mateix retorn al territori. Les noves rutes haurien de representar una oportunitat per diversificar i elevar el valor de la nostra oferta: paisatge, gastronomia, festivals, cultura popular i tradicions arrelades. Amb connexions directes amb capitals europees, tenim l’oportunitat d’atraure un perfil de visitant interessat en experiències amb identitat pròpia i un patrimoni ric i divers. Fem que casa nostra sigui atractiva pel que és i pel que ofereix, i que quan agafem un vol des de Reus ho fem amb tranquil·litat i des de la convicció que estem construint un model que ens beneficia a tots.
Dra. Mar Camacho
Professora de Tecnologia Educativa. Universitat
Rovira i Virgili
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
