Divendres 19 de desembre de 2025

Número: 5442 www.diarimes.com

DIVENDRES 19 DE DESEMBRE DE 2025

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA Vila-seca

22

Més de 350 usuaris de 12 centres assisteixen al concert de Nadal accessible de Camerata XXI Opinió

21 Xavier Allué. Assistència sanitària universal

Permís de conduir

La DGT examinarà 3.000 tarragonins en un sol dia Les autoescoles de la demarcació han pactat fer a Tarragona 10 tandes de proves en un únic dia per poder buidar l’actual coll d’ampolla en l’examen de la part teòrica del permís de conduir. Les proves pràctiques encara estan pendents de l’arribada de nous examinadors 2i3 ACN

Tarragona

Surt a licitació el concurs per trobar director per les pròximes edicions de Tarraco Viva l5

Reus

Tarragona 4 i 5

Els canvis a la Rambla Nova divideixen el plenari Els veïns del carrer Girona i els de la rambla reclamen modificacions a la proposta per fer-la de vianants i el canvi de sentit de circulació. Només PSC i Junts defensen el projecte actual

Els pressupostos participatius recullen més de 150 propostes l8 Reus

La Facultat de Medicina acollirà el nou grau de Farmàcia de la URVl 9

2

divendres 19 de desembre de 2025

Tres-mil alumnes acudiran dilluns a la macroconvocatòria de l’examen teòric de conduir a Tarragona Societat l El dispositiu tindrà lloc al Campus Educatiu de la Laboral amb l’objectiu de descongestionar les llistes d’espera Marta Omella Blanco Un total de 3.000 persones estan convocades dilluns vinent a fer l’examen teòric del carnet de conduir a Tarragona, en una jornada extraordinària que tindrà lloc al Campus Educatiu de la Laboral. La convocatòria multitudinària s’organitza amb l’objectiu de reduir les llargues llistes d’espera que arrossega la demarcació, una problemàtica que es repeteix arreu de Catalunya. De les proves previstes, 2.100 correspondran a la seu de Tarragona, mentre que les 900 restants seran per a la seu de Reus. El dispositiu tindrà una durada total de deu hores i s’ubicarà al menjador de les instal·lacions. Per tal de donar cabuda a tots els aspirants, la jornada es desenvoluparà en deu sessions diferents. Així, cada torn acollirà 300 alumnes, que quedaran dividits en

deu sectors. Es tracta d’una mesura extraordinària pactada entre l’Associació d’Autoescoles de Tarragona i la Prefectura Provincial de Trànsit amb l’objectiu de reduir els temps d’espera, que actualment són de fins a tres mesos. «El problema principal és la manca de logística. Tenim una capacitat limitada, amb aules que únicament acullen 25 ordinadors», explica Aaron Sabat, vocal de l’associació i director de l’autoescola Sabat. D’aquesta manera, els aspirants hauran d’examinar-se «a l’antiga», amb paper i bolígraf. «Hem buscat un lloc que pugui albergar el màxim nombre possible de persones

La jornada s’allargarà 10 hores i es dividirà en 10 tandes de 300 alumnes

i, tot i així, alguns alumnes han quedat fora», assenyala. Amb aquesta convocatòria, assegura, tenen l’esperança de «desbloquejar» la situació. Índex baix d’aprovats Cada vegada són menys les persones que aproven l’examen teòric a la primera. El passat mes d’octubre, el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va atribuir aquesta tendència a l’acumulació de persones a les llistes d’espera. «Molta gent estudia des de casa i ja no va a les autoescoles. A més, saben que, si suspenen, hauran de tornar a esperar per repetir la prova, i això els genera encara més nerviosisme», apunta Pep Calvet, professor de l’autoescola Balboa. Els temps d’espera per a l’examen pràctic tampoc són gaire esperançadors. Actualment, la demarcació té més

de 7.000 persones pendents d’accedir a una data. «Diguem que, d’aquests 3.000 aspirants, n’aproven 1.500. Què fem amb ells? Moltes escoles no tindrem la capacitat per acollir-los», diu. «El procés s’allarga i, al final, el preu també s’encareix. El temps va passant i, mentre els alumnes esperen, continuen fent pràctiques i deixant-se cada vegada més diners», afegeix el professor. D’altra banda, recorda que l’examen teòric té un període de vigència de dos anys. Un cop s’esgota, cal tornar a superar la prova. «Al final s’haurà d’ampliar el termini, perquè molts corren el risc d’esgotar-lo», afirma. «Només podrem presentar cinc alum-

nes durant el mes de gener, quan en tenim molts altres que fa temps que ho demanen. És un merder; al final, això acabarà amb una vaga», opina. Els alumnes, indignats Com és d’esperar, la situació tampoc il·lusiona els alumnes. «Estan indignats, i és normal. Al final, aquesta frustració la paguen amb les autoescoles, tot i que en molts casos saben que no en tenim la culpa», explica Sabat. «És constant i esgotador, sobretot per a les persones que atenen el públic. Es fan un fart de gestionar queixes i donar explicacions. Hi ha gent que ho entén, però n’hi ha que no ho vol entendre», conclou.

divendres 19 de desembre de 2025

A dalt, un alumne fent un test; a baix, alumnes esperen el seu torn per examinar-se. Gerard Martí

L’apunt

Per què falten examinadors a Tarragona? El motiu principal de les llargues llistes d’espera arreu de l’Estat és la manca d’examinadors. El passat mes d’octubre, el ministre de l’Interior, Fernando GrandeMarlaska, va anunciar la incorporació de 16 nous examinadors a Catalunya. L’anunci es va fer en resposta a una pregunta d’ERC sobre la gestió de la Direcció General de Trànsit (DGT). No obstant això, indica Sabaté, a Tarragona aquests funcionaris encara no han arribat. «Hi ha més places que interins i, per tant, han pogut triar prefectura. Cap ha escollit venir aquí, i tampoc els podem obligar», explica. La situació és similar a la resta de Catalunya. «Té un dels costos de vida més elevats de l’Estat, i això fa que es decantin per altres comunitats autònomes, ja que els surt més a compte», assenyala. La manca de relleu generacional tampoc ajuda la situació. «No és una professió especialment popular ni vocacional. La majoria són antics professors, però gairebé ningú sap com s’hi pot accedir», apunta. Per poder optar a ser examinador cal tenir més de 23 anys, el títol de batxillerat o un equivalent, i el permís de conduir de la classe B amb almenys tres anys d’antiguitat, així com els permisos A2 i C o D.

3

Els joves tindran 49 pisos de lloguer assequible al PP10 Habitatge l El consistori ja té les bases per adjudicar els 192 pisos a Les Oliveres. Els majors de 65 anys disposaran de 37 habitatges Redacció El consell d’administració del Servei Municipal de l’Habitatge va presentar aquesta setmana les bases per a l’adjudicació dels 192 habitatges de lloguer assequible de Les Oliveres al PP10. Les bases inclouen les reserves per contingents especials, d’aquesta manera es reserven 8 habitatges per persones amb mobilitat reduïda, 49 habitatges per a joves fins a 35 anys, 37 habitatges per a persones majors de 65 anys i 12 habitatges per a persones amb discapacitat. Malgrat que encara les ha d’aprovar la Generalitat, aquestes bases ja dibuixen com serà el repartiment d’aquests habitatges i els requisits per a accedir-hi. Entre altres, caldrà estar inscrit al registre de sol·licitants d’Habitatge de Protecció Oficial de Catalunya, ser major d’edat, acreditar una residència a Tarragona per un període mínim de dos anys de forma continuada, tenir la nacionalitat espanyola o la d’algun país membre de la Unió Europea o acreditar el permís de residència vigent. També cal acreditar que les persones sol·licitants i els membres de la unitat de convivència no disposen de cap habitatge en propietat, o estar incapacitat per obligar-se contractualment, entre d’altres casuístiques. Les bases també inclouen la documentació necessària per acreditar

Recreació virtual dels habitatges Les Oliveres, que s’ubicaran al PP10 a tocar de les Gavarres. Cedida

8 habitatges es reservaran per a persones amb mobilitat reduïda el compliment dels requisits generals. El document també fixa el nivell d’esforç econòmic que com a màxim pot fer la unitat de convivència per fer front al lloguer que no pot ser superior al 30% dels ingressos actuals percebuts. En aquest sentit, els ingressos anuals de la unitat de convivència, corresponents al darrer exercici fiscal disponible, han de ser

superiors a 1,5 vegades l’IRSC i no superar en 4 vegades l’IRSC. Tancat el litigi per l’EOI Per altra banda, el conseller i president d’SMHAUSA, Nacho García, va explicar en el consell d’administració que l’empresa «ja ha rebut per part de la Generalitat de Catalunya els 5,98 milions d’euros de l’acord per la cancel·lació dels drets de superfície de l’Escola Oficial d’Idiomes». Amb aquest ingrés i la propera escriptura de la cancel· lació, el proper 7 de gener, es tanca així el litigi entre l’Ajuntament i la Generalitat,

derivat de les diferències en el càlcul de la cancel·lació, que havien derivat en querelles judicials entre les dues institucions. Amb l’acord, les dues administracions posen fi a aquests processos judicials i garanteixen una solució estable i definitiva. L’objectiu de l’equip de govern és destinar aquest import a la construcció i rehabilitació d’habitatge social, després de les negociacions de pressupostos amb el grup municipal d’En Comú Podem. Tot i això, caldrà esperar per conèixer quants habitatges es podran construir i a quines zones de la ciutat.

4

divendres 19 de desembre de 2025

El projecte per fer la Rambla Nova pels vianants divideix el plenari Política l PP i Vox volen aturar-ho. ERC i ECP s’abstenen però demanen millores, mentre Junts i PSC defensen el mecanisme Oriol Castro Sanz Els canvis impulsats pel govern municipal a la Rambla Nova per a donar més espai als vianants i suprimir-ne pels vehicles aixeca polseguera. Diversos veïns de la rambla van assistir ahir al consell plenari de l’Ajuntament per mostrar el seu rebuig a les modificacions i per donar suport a una moció presentada pel Partit Popular per «protegir la singularitat» de la Rambla Nova i acabar amb la prova pilot. «Dificulta la vida dels veïns. Totes les sortides que queden van a parar a la rambla i la congestiona encara més. Sembla que els hi és igual», va exposar Maria Mercè Martorell ahir. A més, va qualificar d’última «genialitat» el mosaic projectat. «El que estan fent no té nom. Segueix sense cap full de ruta. Demanem que acabin amb la prova pilot infinita», va afegir la portaveu del grup popular. El partit només va rebre el suport de Vox a la moció. El grup d’Esquerra Republicana de Catalunya es va abstenir, però va demanar millores al govern. «Marquem distàncies amb el que estan

fent. O es millora la situació, on en un futur votarem a favor d’aturar-ho», va dir Xavi Puig, portaveu adjunt dels republicans. Carrer Girona Segons el parer d’ERC, els veïns «ho senten com una imposició i no ha de ser-ho». «No els han volgut escoltar», va afegir. En aquest sentit, Puig va expressar que «clama al cel» que el carrer Girona ha de tornar a ser una via de sortida. «No costa res arreglar-ho», va dir a l’alcalde Rubén Viñuales. En una línia semblant es va expressar el grup municipal d’En Comú Podem, qui també es va abstenir. El seu portaveu, Jordi Collado, va anunciar que faria ‘un Martorell’: «Els arguments són acceptables, però les propostes de la moció no. Aturar sine die i sense tenir un pla car sobre què fer-hi no és una bona solució», va exposar. Ara bé, va indicar al govern que la proposta feta per l’Ajuntament li sembla «un nyap». «Hem de ser més valents. El projecte final està en tramitació i sembla que s’hagi deixat abandonat. L’accessibilitat als serveis bàsics dels veïns és un problema. I també és

raonable que es vulgui fer una plataforma única a l’entorn», va concloure Collado. «Viuen al passat» Per la seva banda, el grup municipal de Junts, que va pactar amb el govern la mesura, va defensar la peatonalització. «Senyora Martorell, vostè viu en el passat. Quan es passejava per la Rambla del Generalísimo», va exposar Jordi Sendra, portaveu de la formació. El conseller va criticar durament la moció presentada pels populars. «La nostra proposta està pensada per tothom. Reforçar l’ús social de la Rambla no és una amenaça per ningú. Parts de la moció no són dignes de vostè, senyora Martorell. És demagògia», va sentenciar Sendra. Pels ciutadans Per últim, el govern municipal va exposar que els canvis proposats són positius per la ciutat. «Les ciutats s’han d’adaptar als nous temps. És un sistema pensat pels ciutadans, no pels turistes», va deixar clar Nacho García, conseller d’Urbanisme. Els no adscrits van votar-hi també en contra.

Imatge de la protesta al consell plenari de diferents veïns de la Rambla Nova. Cedida

L’apunt

Rebutjada la moció per refer el camí de ronda de la Savinosa

Óscar García, nou conseller del PP Política l Durant la sessió plenària extraordinària celebrada ahir, Óscar García Sánchez va prendre possessió del càrrec de conseller municipal de l’Ajuntament de Tarragona. El nou edil s’incorpora al Grup Municipal del Partit Popular en substitució d'Elisa Vedrina Conesa, que va presentar la renúncia al càrrec el passat 21 de novembre. Redacció/Ajuntament

El ple de l’Ajuntament també va rebutjar ahir una moció defensada per ERC i En Comú Podem que demanava instar l’Estat i la Diputació de Tarragona a refer el projecte del camí de ronda de la Savinosa. El text de la moció, que també rebia el suport de la plataforma SOS Costa Daurada i de diferents entitats ecologistes, assegurava que el projecte és «contraproduent» perquè malmet un entorn paisatgístic fràgil. La moció va rebre el suport d’ERC, ECP, Vox i un regidor no adscrit; mentre que PSC, PP i Junts hi van votar en contra i un no adscrit es va abstenir. La portaveu del govern municipal, Sandra Ramos, va defensar que la iniciativa «no és una carretera al mig del Morrot de la Savinosa» i que «no danya cap espècie protegida».

divendres 19 de desembre de 2025

5

L’Ajuntament licita el concurs per trobar el director de Tarraco Viva pels pròxims anys Cultura l El contracte que ofereix el consistori és d'uns 60.000 euros a l'any, IVA inclòs Oriol Castro Sanz

El canvi de mobilitat al carrer Girona és un dels motius de discussió

PP i Junts intercanvien dures crítiques per la seva visió de la Rambla

L’Ajuntament de Tarragona, tal com va avançar el Diari Més, ha iniciat el procediment de licitació per a la contracta· ció del servei de direcció artís· tica del festival Tarraco Viva. El contracte inclou els serveis de concepció, programació i coordinació de la producció d’un dels principals esdeve· niments culturals de la ciutat. Tindrà una durada inicial de dos anys, amb la possibilitat de dues pròrrogues anuals addicionals. «Els plecs són molt oberts. Intentem buscar una persona amb experiència al món clàssic i en la direcció artística a nivell museístic. El que més puntua és el projecte que es presenta pel festival», va explicar ahir Nacho Gar· cía, conseller de Patrimoni. El valor estimat del con· tracte, tenint en compte la durada total, les possibles pròrrogues i les modificaci·

cis 2026 i 2027. «L’objectiu principal és que Tarraco Viva continuï sent un festival de prestigi, com ho ha estat fins ara sota la direcció de Magí Seritjol, que ha fet una tasca ingent. A partir d’ara, amb aquesta nova etapa que inici· arà el festival de referència en el món antic busquem man· tenir els estàndards d’excel· lència que l’han convertit en un referent en la divulgació del món antic, tant a nivell nacional com internacional», va indicar el conseller.

El festival comptarà amb més pressupost l’any vinent. Manel Granell

«El que més puntua és el projecte que es presenta pel festival»

ons previstes, ascendeix a 200.092,32 euros (IVA no in· clòs). La despesa prevista per als dos primers anys és de 121.055,86 euros IVA inclòs, distribuïts entre els exerci·

Més pressupost De cara a l’edició de l’any vi· nent, el certamen comptarà amb un augment de pressu· post. La persona escollida s’incorporarà al festival però encara no el dirigirà. Les per· sones o entitats interessades disposaran d’un termini mí· nim de 15 dies naturals per presentar les seves propostes a l’Ajuntament.

6

divendres 19 de desembre de 2025

La CET i la Mare Terra Fundació tanquen el 2025 amb el dinar de germanor de Nadal Societat l S’ha reconegut la tasca de ‘Diari Més’ i altres mitjans i entitats amb la conscienciació mediambiental John Bugarin La Coordinadora d’Entitats de Tarragona (CET) i la Mare Terra Fundació Mediterrània van celebrar ahir el seu tradi· cional dinar de Nadal a l’Hotel Tarraco Park. Una vuitante· na de persones va assistir a aquest àpat de germanor, que s’ha consolidat com un esde· veniment emblemàtic per al teixit associatiu de Tarragona. Com és habitual en aquesta trobada anual, hi van partici· par presidents d’associacions veïnals de diversos barris com Campclar, Torreforta, la Granja i Riu Clar; així com de

clubs esportius del territori com el Nàstic de Tarragona, el CD La Floresta o l’AD Torre· forta. També hi eren presents la consellera de Relacions Ciutadanes de l’Ajuntament de Tarragona, Sonia Orts; el president del Port, Santi Cas· tellà; i el secretari general de la UGT a la demarcació tarrago· nina, Joan Llort. Els reconeixements Aquest dinar de Nadal també va servir per reconèixer la tas· ca del Centre Cultural Alma Flamenca, pels seus 32 anys de feina sense ànim de lucre. També es va destacar la col·

laboració de l’AD Torreforta i el Nàstic Genuine en la jorna· da de conscienciació i sensibi· lització de les platges que or· ganitza Mare Terra cada any a la platja Llarga. Igualment, es va distingir la feina de Diari Més, TAC12, Tarragona Ràdio i Ràdio Ciutat de Tarragona per «la seva col· laboració i suport als projec· tes solidaris i ecosolidaris del CET i Mare Terra amb l’objec· tiu d’aconseguir una societat més solidària i compromesa amb el canvi climàtic». Tots van rebre un obsequi per part del president de la Coordinadora d’Entitats i

El dinar de germanor va tenir lloc a l’Hotel Tarraco Park. Gerard Martí

Una vuitantena de persones van assistir a aquest esdeveniment anual Mare Terra Fundació Medi· terrània, Ángel Juárez, qui va aprofitar per exigir a la classe

política un «compromís amb la societat». En aquest sentit, va exposar algunes proble· màtiques que s’arrosseguen des de fa temps i que les ad· ministracions no solucionen, com és el cas de les barreres arquitectòniques. També de· nunciava el mal estat de molts habitatges socials com els de

Campclar a Tarragona o de Sant Josep Obrer a Reus. D’altra banda, Juárez va vo· ler posar en valor la tasca in· cansable que fan associacions veïnals i destacava els esfor· ços per part de la CET per do· nar-los veu: «Aquí estan tots els barris als que, de vegades, no se’ls dona visibilitat».

Ematsa obté una puntuació d’excel·lència en transparència Empresa l L’Empresa Municipal Mixta d’Aigües de Tarragona, Ematsa, ha aconseguit uns resultats destacats en l’’Estudio de Benchmarking Transparen· cia de las Tarifas 2025’ que realitza DAQUAS, l’associa· ció empresarial del sector de l’aigua urbana que opera en l’àmbit estatal. Aquest estu· di anual avalua l’accessibili· tat i la claredat dels preus de l’aigua. Ematsa obté nota fi· nal de 9,39 que es desglossa en un 10, la puntuació màxi· ma pel que fa a accessibilitat i un 8,78 en claredat. Aques· ta puntuació és superior a les mitjanes obtingudes pels 347 sistemes analitzats en el conjunt de l’estudi a tota Espanya. Així la nota final mitjana és de 7,53, la mitjana d’accessibilitat és de 7,94, i la mitjana de claredat és de 7,12. L'estudi avalua diferents aspectes de l'accessibilitat a la informació sobre els preus de l'aigua i la comple· xitat o senzillesa. Redacció

divendres 19 de desembre de 2025

7

8

divendres 19 de desembre de 2025

La ciutadania proposa més de 180 projectes a la quarta edició dels Pressupostos Participatius Participació l La població reclama millores en l’enllumenat, la inclusió i la mobilitat a peu o en bici Sergi Peralta Moreno La quarta edició dels Pressupostos Participatius va tancar al migdia la fase de presentació de propostes superant les 180 idees plantejades entre el portal web, el punt d’interacció mòbil i els tallers participatius. La ciutadania ha aprofitat l’ocasió per reclamar millores de l’enllumenat en diferents punts, així com la creació de més passos de vianants, l’habilitació de noves fonts i lavabos públics —i opcions mòbils per a esdeveniments culturals de les entitats— i l’ampliació de la xarxa de carrils bici i de les parades de la Ganxeta. Part de les iniciatives cerquen construir una ciutat plenament inclusiva, amb mesures com adaptar tots els semàfors per a persones amb discapacitat visual i aconseguir que les cantonades i les voreres siguin accessibles. En la lluita contra la discriminació i el reforç de la cohesió social, se suggereix crear un festival anual LGTBI+. Per al benestar i la integració dels joves, hi ha propostes com instal·lar ventiladors o aire condicionat a les escoles públiques, crear espais de joc i lleure per a infants i renovar els equipaments existents — també garantir-hi l’ombra—, millorar les instal·lacions del Casal de Joves o facilitar cartelleres a l’exterior dels instituts per compartir-hi continguts d’interès. L’incivisme és un dels greuges que denuncia més gent. Per intentar mitigar els casos en què els amos dels gossos deixen les seves necessitats a la via pública, la població proposa que es col·loquin papereres amb bosses per recollir les defecacions, per tal que ningú tingui excusa, i condicionar nous pipicans. Així mateix,

Una urna itinerant va apropar els Pressupostos Participatius als reusencs, movent-se pels barris. Gerard Martí

Exemples de propostes als pressupostos participatius

es demana que s’utilitzin sonòmetres o mesuradors de decibels per combatre la contaminació acústica en determinats indrets. Per a fomentar l’esport, es proposa crear una piscina coberta, una pista de patinatge i una de pumptrack, un circuit modular amb corbes i ondu-

Nous passos de vianants

Millorar iŀluminació

Més fonts

Punts de càrrega de patinets elèctrics

Pista de pumptrack

Papereres per recollir excrements dels gossos

Banys públics i adaptats

Panells i senyals historicoculturals

Aire condicionat a les escoles públiques

Sala polivalent al parc de Mas Iglesias

lacions que permet practicar disciplines sobre rodes com el ciclisme o l’skate. També, que hi hagi més zones de callistènia a l’aire lliure. L’aprofitament de les zones verdes i els parcs, així com l’ampliació d’aquests, és una de les reivindicacions més repetides. En el cas del Parc

de Mas Iglesias, el veïnat ha suggerit que s’alci una sala polivalent, amb una estructura de cúpula geodèsica, per dur a terme activitats com el ioga o exercicis de flexibilitat en un entorn natural i de tranquil·litat i, alhora, oferir refugi, per moments en què la climatologia o la temperatura

no acompanyi, i un espai d’exposicions, tallers i conferències. El president de l’associació de veïns Defensa Parc Mas Iglesias i proposant de la idea, Òscar Mendoza, explica que la voluntat és «potenciar el parc» i «donar-li valor». Altres propostes destacades són reforçar la senyalit-

Una comissió tècnica comprovarà ara que les idees encaixin amb els requisits zació i explicació de la història i el patrimoni reusenc i col·locar punts de recàrrega de patinets elèctrics. També es recorden reclamacions històriques, com construir passarel·les que superin la via del tren o disposar d’un aparcament d’autocaravanes amb els serveis necessaris. Següents fases A partir d’ara, una comissió tècnica comprovarà que els projectes presentats reuneixen els requisits fixats i es durà a terme una valoració econòmica dels finalistes per poder-los classificar en la corresponent categoria de petits o grans. Si s’accepten més de 60 idees, a finals de març s’activarà l’etapa de preselecció. Si no, el període de votació oficial de les candidatures s’obrirà el 9 d’abril i estarà obert fins al 8 de maig del 2026, segons el calendari previst. Aquesta edició dels Pressupostos Participatius compta amb una dotació de 750.000 euros. Les iniciatives presentades es divideixen en dues categories: petits projectes — amb un cost de fins a 50.000 euros— i grans projectes —entre 50.000,01 i 150.000 euros—. Per ser elegibles, les opcions compartides han de complir condicionants com ser realitzables tècnicament, no contradir els plans vigents, ser viables econòmicament o no comportar cost extra de manteniment més enllà de l’ordinari. Projectes executats Les edicions prèvies dels Pressupostos Participatius han permès convertir en realitat una trentena d’idees facilitades per la ciutadania. Alguns exemples són la installació d’una barana límit entre l’avinguda de Prat de la Riba i l’Escola Prat de la Riba, per separar el trànsit rodat de la sortida dels alumnes; la installació d’un sistema de control de la velocitat dels vehicles al seu pas pel camí de Valls, amb un coixí berlinès i un radar pedagògic; o la col·locació de desfibril·ladors als centres cívics de Reus.

divendres 19 de desembre de 2025

Fotografia d’un laboratori de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, on s’impartirà el grau en Farmàcia. URV

La URV impulsa el grau en Farmàcia pel curs 2027/2028 Educació l S’està a l’espera de què la Generalitat ho aprovi i ampliarà l’oferta de la Facultat de Medicina de Reus Redacció La Universitat Rovira i Virgili (URV) oferirà el curs 2027/2028 el grau en Farmàcia que s’impartirà des de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de Reus. La programació dels nous estudis va ser aprovada ahir dijous 18 de desembre pel Consell de Govern, que també va donar llum verda a la convocatòria de priorització de 21 places de promoció de catedràtic o catedràtica, tant d’universitat com contractat, i a un pressupost de gairebé 152.000.000 euros, un 4,12% més alt que el de l’any passat, que en aquest cas haurà de ser aprovat pel Consell Social. Actualment, aquesta nova titulació està en procés de validació per part de la Generalitat de Catalunya. La formació en Farmàcia que el curs acadèmic vinent es preveu poder estudiar a

Reus tindrà com a objectiu fonamental formar experts en tots els aspectes relacionats amb els medicaments, de conformitat amb les directives europees referents a la professió farmacèutica i proporcionant la formació necessària per exercir-la. La durada dels estudis és de cinc anys d’ensenyament tant teòric com pràctic, amb un total de 300 crèdits, 30 dels quals són de pràctiques tutelades a farmàcies o hospitals. Els departaments implicats en el nou grau seran els de Ciències Mèdiques Bàsiques, Medicina i Cirurgia, Química Física i Inorgànica, Química Analítica i Química Orgànica, Bioquímica i Biotecnologia i Gestió d’Empreses. Aquesta novetat ampliarà l’oferta formativa de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de Reus, actualment a l’espera de poder traslladar-se

La universitat ha augmentat en un 4,12% el pressupost per l’any 2026 al campus Bellissens, ja que l’edifici que ocupa avui dia al carrer Sant Llorenç es troba al límit de les seves possibilitats. Amb el trasllat s’espera consolidar un hub de salut amb la docència i la recerca de la URV al costat de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus. Aquesta ampliació ha estat motivada des del Col· legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona (COFT), que va traslladar en el seu moment a la Universitat la necessitat d’incorporar professionals al territori per donar resposta a la demanda d’aquest perfil, garantir el relleu generacional i evitar que l’estudiantat que vulgui formar-se en aquest

sector estigui obligat a marxar a Barcelona, únic àmbit territorial en què s’imparteix actualment. Per un altre costat, el Consell de Govern va aprovar l’obertura de la convocatòria de priorització de 21 places de promoció de les dues figures de catedràtic o catedràtic, el d’universitat i el contractat. El termini per presentar les sol·licituds s’obre avui divendres 19 de desembre i romandrà obert fins al 16 de gener. Entre els diferents requisits establerts per optar-hi s’ha fixat el fet de tenir una relació contractual permanent i a temps complert amb la URV i haver obtingut dos trams de docència i de recerca, tenint en compte que cada tram són sis anys. Això també ha suposat un augment de la despesa i, per aquest motiu, el pressupost de la institució pel 2026 s’ha vist incrementat en 151.783.663 euros. Alhora, el Consell també va tirar endavant la recuperació de la Unitat Predepartamental d’Arquitectura, pas previ per crear el Departament d’Arquitectura. Es va ratificar l’acord sobre els nous criteris d’assignació i distribució del complement de productivitat del Personal Tècnic, de Gestió i d’Administració i Serveis (PTGAS) funcionari per compensar l’eliminació del premi de jubilació decretada pel govern català.

9

10 divendres 19 de desembre de 2025

Redessa i DomSpain fomenten la formació constant a les empreses per poder adaptar-se al mercat Ocupació l Són sòcies del projecte europeu CoopSkills que cerca millorar les competències del personal Les entitats activaran laboratoris de requalificació per adquirir aptituds

Sergi Peralta Moreno L’empresa municipal Redessa i l’entitat reusenca DomSpain estan desenvolupant el projecte europeu CoopSkills, que pretén promoure l’aprenentatge permanent i l’adaptació a les demandes canviants del món, l’economia i el mercat laboral. Com a socis de la iniciativa, que s’estendrà durant tres anys i s’inclou en el programa Erasmus+, tenen la tasca d’identificar els sectors clau del teixit empresarial del territori, definir les seves necessitats concretes i posar en funcionament, com a prova pilot, uns laboratoris de requalificació, que ajuden els treballadors a adquirir competències per prosperar. En el cas de Reus, ja s’ha detectat la importància de millorar les habilitats digitals, per exemple, en referència a l’adopció de la intel·ligència artificial com a eina d’utilitat per a la plantilla. El conseller delegat de Redessa, Josep Baiges, destaca

Fotografia de l’edifici Redessa Tecno, vist des de l’exterior. Gerard Martí

que el projecte CoopSkills «integra dos eixos de l’activitat de Redessa: d’una banda, la voluntat de donar resposta a les necessitats de talent qualificat

de les empreses i, de l’altra, l’ús de la intel·ligència artificial per a aconseguir un procés més eficient». «En un entorn canviant, les companyies han de

tenir eines que els facilitin la capacitació dels seus professionals perquè es puguin adaptar a nous àmbits de treball», valora el regidor, tot afegint

que «hem posat el focus en el talent perquè és una de les principals demandes de les empreses amb les quals treballem, sigui quin sigui el seu sector d’activitat». La directora de DomSpain, Olena Korzhykova, assenyala que la primera fase se centra «en la recerca de quins sectors estan en declivi i quins en creixement, per veure quines formacions organitzem per ajudar-los a adquirir competències». Així mateix, destaca que, com que es tracta d’un projecte de caràcter europeu, es vol crear «xarxa» per detectar oportunitats compartides i conèixer iniciatives i idees diferents que puguin ser d’aplicació local. La proposta pretén integrar una cultura d’aprenentatge permanent en empreses i mu-

nicipis. Mitjançant el concepte d’Empreses que aprenen i la creació de laboratoris de requalificació, ajuda els treballadors a adquirir aptituds per prosperar. El CoopSkills s’implementa a través d’un consorci de dotze socis de diferents països —Grècia, Xipre, Polònia, Lituània i Espanya— que aporten la seva experiència en els àmbits de l’educació, la formació, la governança i el suport empresarial. L’agrupació reuneix actors públics i privats que cerquen dissenyar nous enfocaments per a l’aprenentatge d’adults i el desenvolupament local. L’última reunió es va celebrar la setmana passada a Lituània i va servir per establir les bases dels laboratoris de requalificació i posar en comú les particularitats de cada regió. Al llarg de 36 mesos, CoopSkills busca crear eines pràctiques i itineraris formatius que generin «un canvi durador en les comunitats locals». Accions que pretén dur a terme són la definició d’un full de ruta de recerca i bones pràctiques, l’activació de laboratoris de requalificació i la preparació de paquets de formació adaptats. El projecte s’enfoca en perfils professionals diversos, com els treballadors en transició o de sectors en declivi, les persones desocupades que requereixen competències digitals, les societats que cerquen la formació contínua, les cambres locals i associacions empresarials, els orientadors professionals i els polítics regionals.

Les mocions de l’oposició: la MAT, ple monogràfic i identificacions policials Política l Tan sols s'han presentat dues mocions de la CUP i una de Junts Miquel Llaberia El ple municipal d’avui a l’Ajuntament de Reus tancarà l’any amb poques mocions per part de l’oposició. Pel que fa a la CUP, han decidit presentar dues mocions amb les quals pretenen, per un costat, aconseguir el compromís de l’Ajuntament d’aturar el macroprojecte de parcs eòlics projectat per TESERA ENERGIA 3 SL i que afecta diversos municipis, i per l’altra, implementar un protocol per acabar amb les identificacions policials arbitràries. Pel que

fa a la primera mesura, la portaveu dels cupaires, Mònica Pàmies, assevera que «estem a favor de les energies renovables, però no tal com s’està fent» i, per aquest motiu, asseguren haver negociat amb el govern local mesures com suspendre la tramitació actual del projecte. Per una altra banda, el grup municipal de Junts per Reus presentarà una moció amb la proposta d’instaurar un ple anual que tracti sobre l’estat de la ciutat. Els juntaires opinen que l’activitat política municipal està sovint mar-

Acte de presentació de les mocions al ple de la CUP. CUP

La CUP i el govern han acordat mesures contra el macroprojecte eòlic

cada per la immediatesa i la fragmentació sobre qüestions sectorials o dels barris, però sense un marc conjunt que permeti avaluar, en la seva globalitat, com està Reus.

divendres 19 de desembre de 2025

11

12 divendres 19 de desembre de 2025

Montblanc presenta un pressupost d’11 milions d’euros marcat per la Logis i les rehabilitacions Economia l El consistori dedicarà gairebé 880.000 euros a inversions pel pla de sanejament de 2027 Adam Díaz Garriga L’Ajuntament de Montblanc va presentar aquest dimecres el pressupost municipal del pròxim 2026, que ascendeix a 11.132.375,52 euros. El consistori ha argumentat la xifra amb la necessitat de «realisme» per «continuar la recuperació econòmica del consistori», en el marc del pla estratègic de sanejament previst per al 2027. El gruix del pressupost, uns 9 milions d’euros en total, es dedicarà a la cobertura de despeses de personal i al funcionament ordinari de l’Ajuntament, tenint en compte les accions municipals i els sous o planificacions del consistori. Per altra banda, 878.468 euros estan previstos per inversions «necessàries» al municipi, tot i que des del consistori confirmen que la major

part de la quantitat prové de subvencions per actuacions que «no es van poder executar durant l’any 2025». L’alcalde de Montblanc, Marc Vinya, ha assegurat que existeix una «convicció» per «ampliar els pressupostos» a través de noves inversions. Logis i novetats Malgrat tot, des de l’Ajuntament indiquen que en les quanties presentades per al 2026 «no s’inclouen els diners que puguin arribar de la implantació de Bon Preu a la Logis Montblanc». Una operació que, inicialment, produiria 204 milions d’euros, però que ara «no es coneix amb exactitud quina quantitat serà», tot i que a inicis d’aquest any van licitar-se els treballs per començar a transformar la zona en benefici de l’empresa catalana. Respecte a la resta d’inver-

La plaça Catalunya tindrà un nou parc infantil per 121.000 euros El consistori no inclou ingresos de Bon Preu a la Logis per falta de previsió bé s’hi inclouen inversions en transició energètica, per un import de 94.772 euros, tot i que no s’han especificat. L’alcalde, Marc Vinya, i la regidora, Raquel Huguet. Ajuntament de Montblanc

sions, des del consistori s’ha destacat la construcció d’un nou parc infantil a la plaça Catalunya, amb un pressupost

previst de 121.528 euros, així com les obres al carrer del Barranc de Sant Joan, amb una partida de 95.000 euros. Tam-

Rehabilitacions Un altre dels capítols rellevants en el pressupost és la rehabilitació de la muralla, amb la compra i enderroc de Cal Masalles, que suma una inversió total de 249.000 eu-

ros. A més, es tindrà en la incorporació de 113.000 euros provinents de l’exercici anterior. També preveu actuacions de rehabilitació de cobertes i murs del Centre d’Interpretació d’Art Rupestre (CIAR Montblanc), millores al vestíbul de l’Ajuntament de Montblanc i una subvenció de 170.000 euros, que s’adjudicarà per a la celebració de les festes denominades «extraordinàries» de la Mare de Déu de la Serra de l’any 2026. Entre altres inversions, l’Ajuntament contempla una partida de 102.315 euros destinada a diverses actuacions, que podrien incloure el carrer de les Eres, el barranc de Bulló i altres espais del municipi, tot i que tampoc s’especifiquen dins les accions anunciades. D’altra banda, 20.000 euros es dedicaran a la realització d’un estudi prèvia a la construcció d’un «futur equipament cultural». La regidora d’hisenda, Raquel Huguet, ha destacat que «és un pressupost realista i fet des de la prudència, comptant amb els ingressos que tenim assegurats», destacant inversions pensades per a la cura del patrimoni i dins els objectius que defensa el consistori. De la mateixa manera, Huguet també afirmava que «el pressupost s’anirà modificant si arriben majors ingressos».

Salou i PortAventura s’uneixen per portar a Madrid el patrimoni històric Societat l L'acord permetrà l'organització d'un acte per posar en valor les característiques del municipi Redacció L’Ajuntament de Salou i PortAventura World han anunciat un acord de col·laboració per organitzar un acte a Madrid en el marc de FITUR 2026, sota el lema Patrimoni mediterrani, experiències inoblidables. Aquest esdeveniment de gran format té com a objectiu «posar en valor la singular identitat mediterrània de Salou», segons afirmen les entitats, alhora que compartir un avanç de les novetats que el ressort temàtic presentarà la propera temporada. La presentació tindrà lloc dimarts 20 de gener

de 2026, a les 19.30 h, al Movistar Arena de Madrid. La trobada, segons el consistori, pretén «trencar amb els esquemes de les presentacions convencionals» com una invitació a descobrir la història, la cultura, la gastronomia, el patrimoni i el paisatge del municipi», en col·laboració PortAventura World per construir noves propostes turístiques. En aquest context, l’alcalde de Salou, Pere Granados, ha destacat que «aquesta trobada reforça l’estratègia de Salou com a destinació turística de referència, basada en la posada en valor del nostre patrimoni».

A més, el batlle reflectia «la identitat pròpia i un model de desenvolupament turístic sostenible i de qualitat», que en aquest cas es portarà a Madrid. Competitivitat La col·laboració amb PortAventura World, d’acord amb l’Ajuntament salouenc, «exemplifica la importància del treball conjunt entre el sector públic i el privat per projectar una oferta turística competitiva». L’objectiu de la proposta, indiquen, és «generar benestar per a la ciutadania i una experiència excel·lent

L’alcalde de Salou i el director general de PortAventura World. Cedida

per als visitants». Per la seva banda, Fernando Aldecoa, director general de PortAventura World, ha assenyalat que «des de Por-

tAventura World entenem la col·laboració públic-privada com una eina clau per generar un impacte positiu al territori», mostrant la seva «satis-

facció» amb el treball conjunt amb l’Ajuntament de Salou en aquesta trobada. L’esdeveniment pretén mostrar a la capital el seu «potencial».

divendres 19 de desembre de 2025

13

L’Ajuntament de Cambrils, denunciat per comprar material policial israelià Política l Els Comuns interposen una querella criminal contra l’alcalde, Oliver Klein, per presumta prevaricació i malversació ACN/Redacció Els grup municipals dels Comuns han denunciat l’Ajuntament de Cambrils per la compra de material policial israelià després de confirmar-se l’adjudicació del contracte públic per l’adquisició de 63 armilles antibales per un import de 48.844,99 euros. Davant d’aquest fet, la formació ha interposat una querella criminal contra l’alcalde Oliver Klein per presumpta prevaricació i malversació per adjudicar un contracte a l’empresa a l’empresa Guardian Homeland Security, distribuidora a Espa-

nya, però importadora d’Israel, «prohibit» pel Reial decret llei 10/2025, que estableix la prohibició de compravenda i contractació pública de material de defensa i policial d’origen israelià. A més, han registrat iniciatives per exigir l’anul·lació del contracte i sancionar l’incompliment del veto al comerç d’armes amb Israel al Parlament i al Congrés. En un comunicat, els Comuns expliquen que han presentat una denúncia contra Klein davant la Fiscalia Provincial de Tarragona, la qual es fonamenta en la resolució signada per l’alcalde de Cambrils

el 28 de novembre d’aquest 2025, dos mesos i cinc dies després de la prohibició expressa de la contractació de defensa des d’Israel. Malestar En el text, els Comuns denuncien la «gravetat dels fets, assenyalant que l’empresa adjudicatària promociona els seus productes com a provats en combat, vinculant el material amb operacions militars en territori palestí ocupat». En la querella, l’advocat Jaume Asens argumenta que la resolució no pot qualificar-se com un «error tècnic», sinó

L’alcalde, Oliver Klein, durant la seva elecció com a alcalde de Cambrils. Gerard Martí

L’Ajuntament defensa que el material adquirit «no és ofensiu» que revela una «acceptació conscient del risc de dictar una resolució manifestament

contrària a Dret». L’Ajuntament de Cambrils defensa que l’embargament «no afectava els equips de protecció de Policia Local», i que «les ermilles EPI són destinades a protegir la vida dels agents». «En cap cas es pot equiparar a l’adquisició d’armes o material ofensiu». Des

del consistori, al·leguen que la decisió s’ha prés en base a l’alerta de seguretat 4» i que «posar en dubte aquesta decisió és menysprear la seguretat de treballadors públics», segons el regidor de Seguretat, Antonio Martínez. El responsable afirmava que «s’ha actuat amb transparència».

14 divendres 19 de desembre de 2025

Cambrils entrega 188 certificats vinculats al Servei d’Acollida Societat l El municipi ha commemorat el Dia Internacional del Migrant Redacció L’Ajuntament de Cambrils ha atorgat en aquest últim trimestre 26 certificacions a persones migrants de més d’11 països diferents que han realitzat formacions impul· sades pel municipi. En total, durant el 2025, uns 188 ha· bitants han rebut certificats de formacions vinculades, concretament a l’acollida. Les dades s’han presentat coinci· dint amb el Dia Internacional del Migrant, i des del consisto· ri s’ha agraït «a les persones nouvingudes el seu esforç per formar-se i conèixer la cultu· ra». Els cursos de Primera Acollida faciliten l’aprenentatge de la llengua i el coneixement de l’entorn jurídic i social, i se· gons la regidora de Benestar Social, Mar Espanya, es «con· verteixen en una eina fona· mental per a l’autonomia i la plena ciutadania de les perso· nes nouvingudes a la vila». De la vintena de persones certi· ficades durant l’últim trimes· tre, el consistori ha destacat que la majoria han estat do· nes que provenen de diferents països com ara Brasil, Marroc,

Imatge del Ple celebrat el passat dimecres. Ajuntament de Salou

Salou aprova el Pla Nominatiu Municipal en l’últim ple de l’any Política l El document regirà la transparència del municipi de l'exercici del 2025 Redacció

L’alcalde de Cambrils i la regidora, juntament amb els migrants certificats. Ajuntament de Cambrils

Durant els últims mesos, 26 persones de més d’11 països s’han certificat Senegal, Argentina, Colòm· bia, Cuba, Ucraïna, Veneçuela, Filipines, Albània i Rússia. A més, enguany s’han obert

200 nous expedients d’aco· llida al municipi, finalment aconseguint gairebé una tren· tena de Certificats emesos per la Generalitat a persones que han superat tots els mòduls. D’acord amb l’Ajuntament, aquesta atenció especialitza· da va iniciar-se ara fa 27 anys. L’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, també ha destacat en

un manifest que existeixen «tres eixos clau»: «la lluita contra el racisme, la cohesió social i el foment d’un entorn tolerant». L’alcalde ha assegu· rat que la migració és un feno· men que enriqueix la comuni· tat. «A Cambrils entenem que la gestió de la diversitat no admet respostes simplistes», ha indicat.

En matèria de Serveis Interns, s’ha aprovat el Pla Normatiu Municipal amb els vots favora· bles del govern local i les abs· tencions de la resta de grups municipals. El document hau· rà d’aportar la transparència de les ordenançes i processos aprovats durant l’exercici del 2026. A més, l’informe regu· lador del Servei Públic de Ce· mentiri Municipal també ha estat aprovat inicialment amb els vots favorables de Sumem per Salou-PSC, ERC i Sempre Salou i les abstencions del PP,

Vox i USAP. Amb els vots a favor del go· vern local i l’abstenció de l’oposició, s’ha tirat endavant l’expedient administratiu per a la contractació dels serveis per a la conservació, mante· niment i neteja integrals dels parcs, jardins, zones verdes municipals i arbrat viari de Salou. La moció presentada per USAP i Vox per contruir una rotonda a l’autovia C-31B, a l’alçada dels xalets, no ha prosperat amb només vots a favor dels mateixos grups im· pulsors, tancant l’any plenari al municipi.

ERC El Vendrell presenta Albert Rovira per a les municipals del 2027 Política l L'actual regidor i conseller comarcal substituirà Sito González Redacció La secció local d’Esquerra Republicana del Vendrell ha anunciat aquest dijous que Albert Rovira serà, finalment, l’escollit per liderar el grup municipal durant les eleccions municipals del 2027. Després de la celebració del procés in· tern d’elecció del cap de llista, la militància ha escollit «per unanimitat» a l’actual regidor i conseller comarcal, encapçala· rà el «nou projecte republicà al municipi». Des del grup municipal, asseguren que el canvi obre «un nou cicle polític orientat a

consolidar la seva presència la Vendrell» de cara als «pròxims anys». Durant la seva interven· ció, Rovira ha destacat que es· pera fonamentar la nova etapa en «l’experiència i trajectòria interna» dins del partit. Experiència i futur A més, recordat que fa tot just deu anys començava el seu camí polític com a portaveu de les JERC al municipi, una coincidència que, assenyala, «afegeix simbolisme» a la no· minació. «Ho afronto amb il· lusió, responsabilitat i la deter· minació de posar les persones al centre», ha afirmat.

Després de la nominació, el grup local d’ERC del Vendrell ha indicat que «iniciarà ara els treballs de definició del pro· grama, les línies estratègiques i la configuració del nou equip que acompanyarà la candida· tura de cara a les eleccions mu· nicipals de 2027». El candidat, a més, ha vol· gut «agrair la feina i la dedica· ció de Sito González», que no continuarà després d’haver estat l’últim cap de llista de la coalició Som Poble – ERC». Una candidatura que no es presentarà a les municipals de 2027. La secció local d’ERC ha expressat també «el seu reco·

Albert Rovira, nou candidat que liderarà el grup municipal al 2027. Cedida

neixement pel treball desenvo· lupat fina ara», que confirmen que continuarà fins al final de l’actual mandat. Sito González, liderant la co·

alició d’ERC el 2023, va obtenir el 20,10% dels vots municipals, obtenint cinc representacions al govern municipal i situ· ant-se com el segon grup més

gran de la localitat amb més de 2.600 vots, només per sota de la coalició socialista que actualment regeix el govern vendrellenc.

divendres 19 de desembre de 2025

15

16 divendres 19 de desembre de 2025

L’aplicació ‘Calçotapp’ informarà del sector del calçot a tota Tarragona Comerços l El projecte visibilitza més de 500 establiments i empreses dedicades a la seva producció L’App comptarà amb un mapa per localitzar tots els comerços catalans

Redacció L’aplicació mòbil CalçotApp va presentar-se aquest dijous amb l’objectiu de donar visibilitat a les empreses i establiments del Camp de Tarragona dedicades al calçot o a la realització de calçotades. És la primera aplicació digital dedicada «exclusivament» a la ceba dolça i, d’acord amb els impulsors, Gerard Cañellas i Arnau Pérez, tractarà de «connectar els amants de la calçotada amb els negocis i productors». El sistema inclourà, restaurants i empreses productores, a més de marques de salsa i establiments tradicionals que venen el calçot cuit, així com forns de pa. Segons els creadors de l’aplicació mòbil, el nucli del projecte és un mapa inte-

L’eina, expliquen, reconeixerà «segells de qualitat reconeguts» i per «posar en valor la feina de productors i elaboradors». Cada establiment disposarà d’una fitxa completa amb adreça, telèfon, web, xarxes socials i dades de contacte, per facilitar el contacte als usuaris.

Gerard Cañellas i Arnau Pérez, impulsors del projecte. Cedida

ractiu que permet descobrir, «a partir de la ubicació de l’usuari», els principals establiments del sector a Tarra-

gona i a Catalunya, localitzant restaurants que serveixen calçotades, productors de la IGP Calçot de Valls, marques

i empreses que ofereixen calçots cuits o servei a domicili, i forns de pa adherits a la IGP Pa de Pagès Català.

Desconeixement L’aplicació ja compta amb més de 500 establiments i empreses i podrà actualitzar-se segons els establiments es registrin al sistema a través d’un formulari. El projecte també variarà en funció de

les dades analitzades sobre el sector de la ceba dolça a la demarcació, que actualment estableixen que el 40% de les persones del territori «no coneixen la IGP Calçot Valls» i el 63% desconeix la IGP Pa de Pagès Català. A més, destaquen que el 90% compra els calçots al pagès o a botigues de proximitat, i «només un 20% es fixa que siguin de la IGP». Pel que fa als hàbits, els impulsors indiquen que el 50% de la gent fa entre 3 i 4 calçotades l’any. Dins la tasca de visibilització, els objectius establerts pels creadors és l’impulsa de la Festa del Calçot de Valls, on el 60% dels enquestats «no ha estat mai». El projecte incorpora una web amb un canal anomenat La Redolta, on es publicaran novetats, curiositats, reportatges i peces d’opinió sobre calçotada, gastronomia i territori, així com una botiga en línia i un fòrum perquè els usuaris «comparteixin fotos, recomanacions o experiències». Amb tot, destaquen que «la iniciativa vol esdevenir una eina clau per potenciar l’economia local i establiments que mantenen viva la contribució» al sector.

divendres 19 de desembre de 2025

ANNA BOFARULL Enginyera de Projectes i Construcció de Repsol

«El canvi que es viu actualment a Repsol és un repte inspirador i representa una oportunitat única» Anna Bofarull és una de les enginyeres més joves del complex i gestiona projectes a Refineria

N

o és habitual trobar joves que amb 29 anys estiguin complint el seu objectiu professional, excepte si on es busca és a Repsol i parlem de l’Anna Bofarull que, amb una carrera, un postgrau i un màster, és una de les enginyeres de Projectes i Construcció més joves i amb més projecció dels seus equips. -Com arriba algú tan jove a l’empresa que enguany han tornat a escollir com la millor on treballar a Tarragona? -Sempre dic que tot esforç té la seva recompensa i en aquests cas es va veure compensat el juliol de l’any passat, quan vaig incorporar-me al Complex Industrial de Repsol com a Enginyera de Projectes. Des de l’adolescència sempre m’ha interessat la química i entendre com funcionen els processos, fet que em va portar a orientar la meva formació cap a aquesta branca des del principi. -Anem al principi, perquè ets del Pinell de Brai, a la Terra Alta, i el teu objectiu de treballar a Repsol ve de lluny. -Bé, el que a mi m’agradava era la química i Repsol és un referent en aquest sector. Fa 11 anys que em vaig traslladar a Tarragona per estudiar Enginyeria Química a la URV i durant aquells anys es podria dir que vaig reafirmar la meva vocació. Després

-Què se sent després d’aquest intens recorregut en treballar en una companyia com aquesta? -Estic molt feliç de ser a Repsol i d’haver aconseguit la meva meta, que era formar part d’una companyia energètica líder que aposta per la innovació, la sostenibilitat i la descarbonització… -…I que ofereix tantes oportunitats de creixement! –Sí, considero que Repsol ofereix un entorn ideal per créixer en l’àmbit personal i professional, amb un gran ventall d’oportunitats. A banda, motiva molt formar part del canvi que es viu actualment, contribuint a l’objectiu de la descarbonització. És un repte inspirador i representa una oportunitat única per poder demostrar els coneixements, l’experiència i el treball en un entorn que genera un impacte real en la societat.

tinuar-hi amb una beca d’inserció laboral, que vaig compaginar amb el màster, i vaig tenir la sort de tenir la meva primera experiència professional en un entorn exigent i dinàmic. Allí formava part del departament d’enginyeria i manteniment, però va ser més tard, en treballar a Berry, una multinacional de la Selva del Camp, on vaig començar a fer «L’Ecoplanta de planificadora de paés clau per rades de manteniment i vaig descobrir que la Tarragona i la meva veritable vocació descarbonització era la gestió i execució i ens consolidarà de projectes.

D.P.

Anna Bofarull, a les instal·lacions de Repsol a la Pobla de Mafumet. GERARD MARTÍ

vaig continuar estudiant un Màster en Enginyeria Química, també a la URV, i, finalment, vaig creure que calia complementar la meva formació amb una visió més estratègica i empresarial, de manera que vaig fer un MBA. –Déu n’hi do. I la suma de tot plegat

sembla que et deixa clarament on ets ara… -Bé, entremig també vaig anar fent altres coses, perquè després d’acabar el grau vaig començar un conveni de pràctiques amb BASF, i això em va permetre començar a aplicar el que havia estudiat en un entorn industrial real. Després vaig poder con-

-L’Ecoplanta és un projecte que motiva especialment el sector, oi? -I tant! El complex de Tarragona està immers en iniciatives pioneres com aquesta, que com un referent serà la primera planta industrial i europea que transfor-És llavors quan vas fer marà residus urbans el pas a Repsol? tecnològic» en metanol renovable -No ben bé. El pas al i productes circulars. món del petroli el vaig Aquest projecte és clau fer a través de Fluor, una enginyeria situada al Port de Tarra- per Tarragona, la descarbonització gona, on vaig reenfocar-me com a del transport i la promoció de l’ecoEnginyera de Projectes i vaig estar nomia circular i ens consolidarà com fent aquesta feina durant més de un referent industrial i tecnològic. dos anys i liderant projectes de força envergadura per a la refineria de BP -Com veus el fet que a algunes companyes teves se les pugui considerar a Castelló. gairebé pioneres per haver entrat a -Quin és el teu paper en l’equip de Repsol fa tres dècades fent aquesta Projectes i Construcció de la refine- feina? ria? -És important aprofitar aquest camí -Participo en la gestió integral de per inspirar i empoderar a més doprojectes industrials de diferents nes a fer carreres científiques i que es àmbits, coordinant equips i super- desenvolupin en entorns industrials. visant el compliment dels objectius Hem de demostrar que el talent fetècnics, econòmics i de seguretat de mení té un paper clau en els projectes que transformaran el futur. cada operació.

~ REPSOL ~

Set propostes escèniques completen la nova edició del PrimaverArt El Morell l La temporada englobarà del 17 de gener i el 12 d'abril Redacció El Teatre Auditori del Morell estrenara La temporada entre el 17 de gener i el 12 d’abril, iniciant amb La paella dels dijous, de Cristina Clemente, amb Lloll Bertran al capdavant del repartiment, i la música folk prendrà el relleu

el 24 de gener amb Alosa i la presentació del seu nou disc, El primer cant del matí. El mes de febrer arribarà amb dues noves propostes, l’espectacle familiar Bunji, la petita coala, el 21 de febrer, i la comèdia romàntica Kramig, de Marta Buchaca, amb Biel Duran i Anna Moliner, el 27 de fe-

brer. A partir del 6 de març, els amants del musical estaran de sort amb Els Miserables, en una versió de Miquel Mas Fiol; el 21 de març, i dins de la iniciativa “Cap butaca buida!”, Nan Valentí portarà al nostre poble Més que un club, el feixisme contra el Barça; i per tancar el mes i la temporada

17

de sala, el 27 de març arribarà Göteborg, de Jordi Casanovas, amb Maria Molins o Roger Coma entre el repartiment. Segons el consistori, la «cirereta» del PrimaverArt serà la mostra d’arts escèniques que es portarà a terme al carrer amb laseva 11a edició entre el 9 i el 12 d’abril. Les entrades es posaran a la venda dilluns 22 de desembre a les 16 hores. Es poden aconseguir tant a l’oficina del Centre Cultural, de dilluns a divendres de 16 a 20 hores, com a taquilla, una hora abans de cada espectacle, i en línia per reservar.

Imatge d’una de les propostes per la temporada. Ajuntament del Morell

18 divendres 19 de desembre de 2025

El Nàstic, a l’assalt d’Antequera, on Moha Bassele és la gran amenaça Futbol l El migcentre senegalès, amb sis gols, és la gran figura del conjunt andalús LA PRÈVIA Antequera CF

L’àrbitre

Alejandro Clemente xiularà el partit

Nàstic

El rival

L’ e n c a r regat de dirigir el partit de demà entre Antequera i Nàstic serà Alejandro Clemente Ortuño. El coŀlegiat murcià, de 29 anys, ja ha xiulat enguany el conjunt grana. Ho va fer a Palma, en la derrota contra l’Atlètic Balears a la Copa del Rei. La passada temporada, va dirigir el Nàstic-Amorebieta, que va acabar amb empat a 1. Aquesta és la seva segona temporada a Primera Federació.

13è 19 punts PG PE PP GF GC

4 7 5 17 17

Demà, 21 h El Maulí LaLiga+

Oriol Castro Sanz El Nàstic de Tarragona acabarà el 2025 en una plaça complicada: el Maulí d’Antequera. Un camp petit on només dos equips hi han guanyat aquesta temporada. El conjunt grana arriba en molt bona dinàmica, practicant el millor futbol fins ara al curs, i amb l’objectiu d’aconseguir la tercera victòria consecutiva. No serà fàcil, però l’oportunitat de marxar a les festes nadalenques amb un triomf és molt llaminera. L’equip andalús va acabar l’any passat en posicions de play-off per sorpresa de molts. Va signar una gran campanya i va caure contra la Ponferradina. Tot i això, aquest nou curs no van començar bé les

Bassele té un molt bon xut des de fora de l’àrea i una gran capacitat física. Antequera CF

Abraham Paz va entrar al novembre com a nou entrenador

L’Antequera té un jugador amb experiència a l’elit com Biabiany

coses pels malaguenys. La seva primera victòria no va arribar fins a la vuitena jor-

nada i la mala dinàmica de l’Antequera va acabar al novembre amb la destitució del

seu entrenador fins aleshores, Abel Gómez. La banqueta la va assumir Abraham Paz i l’equip lluita per allunyar-se de les posicions de descens. En el darrer partit, els andalusos van caure al Nou Sardenya per 2 gols a 0. Tot i el mal inici a la lliga, qui ha brillat amb llum prò-

pia al Maulí ha sigut Moha Bassele. El senegalès, tot i ser migcentre, és el màxim golejador de l’equip amb sis gols. Bassele té un molt bon xut des de fora de l’àrea i una gran capacitat física. Al mig del camp també és un habitual Luismi Gutiérrez pels andalusos, un jugador amb un guant al peu i gran habilitat en els xuts de falta. A la punta d’atac acostuma a jugar Osama, que registra dues dianes. A la ban-

queta, Paz compta amb un jugador amb experiència a l’elit com Jonathan Biabiany. L’extrem francès va brillar amb el Parma a la Serie A i va arribar a fitxar per l’Inter de Milà. Ara, dona els seus últims tocs amb l’Antequera. Mantenir l’essència Així, el Nàstic tindrà a la mà una gran opció per sumar els tres punts contra un rival de la part baixa. Una de les claus serà mantenir l’essència del joc i l’actitud dels últims partits, especialment els jugats al Nou Estadi Costa Daurada. Un equip que pressiona, que vol la pilota i que és agressiu i vertical en els atacs. Després de dosificar-se contra el Cartagena, és molt probable que Jaume Jardí torni a l’onze titular. Un dibuix que pot ser molt semblant o gairebé idèntic al presentat l’última jornada. Rebollo és indiscutible a la porteria i Parralo sembla haver escollit a Alba i Morgado com la seva parella preferida al centre de la defensa. Als laterals, Camus i Moi Delgado també s’han fet amb la posició. Mangel-Montalvo La lesió d’Óscar Sanz farà que la parella al pivot sigui Mangel i Marc Montalvo, que cada cop creix més com a futbolista i està a un gran nivell. A la punta d’atac, Marcos Baselga comandarà l’ofensiva. La incògnita serà qui l’acompanyarà. Juanda i Pau Martínez encadenen dues titularitats a les bandes. Però Alex Jiménez també truca a la porta després de jugar tot el partit contra el Cartagena. Parralo decidirà.

El Reus acaba l’any jugant a l’Estadi Municipal contra el Torrent Futbol l El Reus FC Red-

dis acabarà un gran any jugant a l'Estadi Municipal contra el Torrent CF. El partit serà demà a les 19 hores, en una gran oportunitat pels roig-inegres de seguir a la part alta de la classificació. Els valencians són els últims a la lliga, tot i que tenen un partit menys, i només han sumat dos victòries en el que portem de curs.

En la passada jornada, van caure per la mínima al camp de la SD Eivissa. Amb tot, els ganxets buscaran tornar al camí de la victòria després d'empatar a 0 al camp de la UE Olot. El conjunt de Marc Carrasco està situat quart, en posicions de play-off , empatat a 24 punts amb el Barça Atlètic i l'Alcoyano. El Poblense, amb 28 punts i un partit

menys, lidera el grup. En la lluita per entrar a play-off està el filial del Girona i la UE Sant Andreu, a un i dos punts del Reus, respectivament. Una categoria igualadísima on cada punt val or. A banda, el club reusenc va comunicar ahir la defunció d’Àngel Viñas Aliau, germà del vicepresident esportiu, Albert Viñas. Oriol Castro Sanz

El Reus tindrà una gran oportunitat d’acabar l’any amb victòria contra l’últim a la lliga. Gerard Martí

divendres 19 de desembre de 2025

El govern aprova una llei pionera per regular el lloguer de temporada Política l La iniciativa va comptar amb els vots a favor del PSC, ERC, Comuns i la CUP La llei aprovada contempla la creació del registre de grans tenidors

ACN El Parlament de Catalunya va aprovar ahir dijous una llei pionera amb l’objectiu de regular el lloguer de temporada i evitar que s’esquivi el topall als preus del lloguer habitual. Una iniciativa que ha obtingut llum verda amb els vots a favor del PSC, ERC, els Comuns i la CUP. Per la seva banda, des de Junts han votat a favor d’alguns articles de la llei, però han rebutjat el nucli de la norma. La consellera d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya, Sílvia Paneque, va assegurar que la llei «dona més claredat normativa» i «garanties» a la ciutadania. «Quan l’habitatge falla, es posa en risc la cohesió social, les oportunitats i la qualitat democràtica del país. Si l’habitatge funciona, el país funciona, i la llei va en

Representants del PSC, ERC, Comuns i la CUP celebren amb Sílvia Paneque i el Sindicat de Llogateres. ACN

aquesta direcció», va defensar la consellera. En aquest sentit, tan socialistes, republicans, comuns i cupaires van coin-

cidir a veure l’aprovació de la llei com un «gran pas» i una «gran notícia» per la defensa del dret a l’habitatge.

La diputada d’ERC, Ester Capella, va reivindicar que la llei «trenca el barraquisme vertical». Per la seva banda,

els Comuns van insistir en el fet que la llei està «blindada jurídicament». Malgrat celebrar la «bona notícia», la diputada Susana Segovia va aprofitar per reclamar al Govern que comenci a sancionar per l’incompliment de la normativa en habitatge. «Hi ha una manca de voluntat política i no serà la fi del frau de llei si no s’inspecciona i sanciona», va advertir. Per aquest motiu, va demanar eines perquè la regulació «sigui de veritat». Per un altre costat, Laure Vega, de la CUP, va valorar en la seva justa mesura la llei aprovada i va assenyalar que

19

allò que s’està regulant és «no cometre il·legalitats sobre una regulació que ja existia». A la vegada, va carregar contra «els diputats de drets amants de l’ordre, la legalitat i el compliment de les lleis» que ara «estan ploriquejant perquè els regularan una mica els preus». Què diu la llei? El resultat és una norma que regula el lloguer de tempirada i el vincula a un pla especial que en justifiqui l’interès públic i social i la idoneïtat de la localització de l’allotjament i estableix que se’n regulin les condicions d’accés i temporalitat. Paral·lelament, estipula que en els plantejaments urbanístics dels municipis amb mercat residencial tens, l’ús predominant dels habitatges sigui el de residència habitual i permanent. A banda, la llei també regula el lloguer d’habitacions, amb preus limitats. La iniciativa aprovada contempla la creació del registre de grans tenidors, que dependrà de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, així com una Comissió de Supervisió de Contractes d’Arrendament d’Habitatge.

Els Mossos i la Guàrdia Civil escorcollen l’IRTA durant la investigació del brot de PPA

Pané nega que les urgències estiguin col·lapsades i diu que els casos de grip estan baixant

Policial l Els Mossos

Salut l La consellera no creu necessari utilitzar mascareta als dinars de Nadal

d'Esquadra i la Guàrdia Civil van escorcollar ahir dijous 18 de desembre al matí les dependències del laboratori IRTA-CReSA, ubicat a Bellaterra (Vallès Occidental), en el marc de la investigació de l'origen del brot de pesta porcina africana (PPA). Aquesta diligència va ser ordenada pel jutjat d'instrucció núme-

ro 2 de Cerdanyola del Vallès dins del marc de les diligències prèvies declarades secretes, segons han informat els dos cossos policials. Alhora, afegeixen que l'entrada i escorcoll a les instal·lacions es va dur a terme "seguint els protocols i mesures de seguretat que requereixen aquest tipus de centres d'investigació". ACN

Agents de Mossos i Guàrdia Civil a l’exterior de l’IRTA-CReSA. ACN

Per molts anys Josep Lluis en el teu 80è aniversari. De part de la teva dona i els teus dos fills, que t’estimen. Que passis un gran divendres!.

Juan Luís, moltes felicitats! Avui sumes un desembre més. Aquest cap de setmana a celebrar-ho ‘a lo grande! T’estimen els teus fills, la teva familia i els teus amics.

ACN

Felicitacions Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

Francesc Roca i Carles (Conserge Conservatori de Música a Tarragona), ja et jubiles després de 41 anys! Gràcies per tot... Et trobarem molt a faltar company!

“Muchas felicidades Dylan, que cumplas muchos años más y muy feliz al lado de toda tu familia, te queremos mucho “

La consellera de Salut, Olga Pané, va explicar ahir en declaracions a RTVE que fa dos dies que el nombre de casos de grip baixa. Tot i que això no significa que s’hagi arribat al pic, va assegurar que «ha desaccelerat el creixement que portava». D’altra banda, va negar que les urgències estiguessin col·lapsades i va manifestar que, en tot cas, estan «pressionades». Va defensar també que les urgències «no són un pàrquing» i que la gent que hi ha és atesa i tractada. Per un altre costat, la conse-

llera va demanar prudència a l’hora de valorar el fet que els casos de grip hagin baixat, ja que, entre d’altres, va insistir que és un virus que enguany ha mutat molt i que encara queden les festes de Nadal, quan solen haver-hi repunts de contagis. De fet, va explicar que mantenen la previsió que el pic arribi per festes, tot i tornar a puntualitzar que aquestes previsions es fan d’acord amb el comportament del virus en temporades anteriors. Amb tot, Pané va valorar que no veu necessari fer ús de la mascareta en els dinars de Nadal d’enguany.

20 divendres 19 de desembre de 2025

k Carta dominical k

Creiem en la humanitat de Déu?

«N

o us acostumeu a veure la injustícia com si fos un paisatge», perquè «el coneixement sense consciència és com un far sense llum: brilla per fora però no guia a ningú». Aquestes són dues de les frases lapidàries pronunciades per Òscar Camps, fundador i director de la ONG Open Arms, a la lliçó inaugural de la Universitat Rovira i Virgili d’enguany. Una de les vivències de més impacte fou quan, arribat a l’illa grega de Lesbos, es trobà amb famílies senceres sobre flotadors i se li acostà un ancià rescatat en el mar, que li digué en un anglès entretallat: «Gràcies, amic meu, em mires com una persona.» Camps va reflexionar: «Quin tipus de món hem construït perquè algú hagi d’agrair que el miris com una persona?» Cada una de les seves frases esdevenia una sentència profètica lapidària. La crítica més severa se l’emportà la vella Europa, a la qual definí com «un decorat, una escenografia on tot sembla correcte fins que furgues una mica i surt el cinisme i la hipocresia». Els Drets Humans que, segons Camps, són «probablement la millor idea que ha tingut la humanitat i a la vegada la més incòmoda», han estat reduïts a un objecte decoratiu, «en una espècie de peça de museu». És així com hem perdut l’autoritat moral, i emprem la semàntica per a protegir la consciència, fins al punt de discutir, durant tot l’estiu passat, si la guerra de Gaza entrava o no en la definició de genocidi. «Adam, on ets?», aquesta és la primera pregunta que Déu dirigeix a l’home després del pecat. I poc més tard, en el mateix llibre del Gènesi, Déu fa la segona pregunta: «Caín, on és el teu germà?» Aquestes dues preguntes de Déu ressonen també avui amb tota la seva força. «On és el teu ger- Creiem en la humanitat del nostre Déu? mà?» El recordat papa Fran- Aleshores, si hi creiem, siguem coherents i cesc, en el seu viatge a conseqüents Lampedusa (8 de juliol de 2013), deia que «no és una pregunta dirigida a altres, és una pregunta dirigida a mi, a tu, a cadascun de nosaltres». «“On és el teu germà?” Qui és el responsable d’aquesta sang?» «Ningú», respon el Papa. I afegeix: «Avui ningú en el món no se’n sent responsable; hem perdut el sentit de la responsabilitat; hem caigut en l’actitud hipòcrita […] de la paràbola del Bon Samarità: veiem el germà mig mort a la vora del camí, potser pensem “pobret”, i continuem el nostre camí, no ens competeix, i amb això quedem tranquils.» I el Papa acabava el seu discurs amb aquesta pregària: «Demanem al Senyor que passi el que hagi quedat d’Herodes en el nostre cor; la gràcia de plorar per la nostra indiferència, de plorar per la crueltat que hi ha en el món, en nosaltres, també en aquells que en l’anonimat prenen decisions socioeconòmiques que fan possibles drames com aquest. Qui ha plorat? Qui ha plorat avui en el món?» A les vigílies del Nadal, a punt de celebrar el misteri d’un Déu que, per Amor, es compromet amb nosaltres, és necessari que ens fem totes aquestes preguntes. Creiem en la humanitat del nostre Déu? Aleshores, si hi creiem, siguem coherents i conseqüents.

Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

k Editorial k

Una solució que és un pedaç

L

a convocatòria extraordinària de 3.000 aspirants per a l’examen teòric del carnet de conduir al Campus Educatiu de la Laboral és una resposta necessària davant d’una situació insostenible. Amb esperes de tres mesos i més de 7.000 persones pendents només a la demarcació de Tarragona, calia actuar. De tota manera, la ‘macroconvocatòria’ no és en cap cas una solució definitiva. Tal sols és un pedaç. L’origen del problema és la manca d’examinadors. Encara que el ministeri va anunciar 16 nous funcionaris per a Catalunya, cap ha escollit Tarragona. Però malgrat que es resolgui part del coll d’ampolla en la teòrica,

el veritable problema arribarà després. Suposem que aproven com a mínim la meitat dels 3.000 convocats. Després que hauran de fer? L’examen pràctic ja arrossega els seus propis endarreriments, i no hi ha cap fórmula màgica per examinar massivament al volant. El resultat és previsible: alumnes desesperats, pares enfadats, autoescoles saturades i professors advertint, fins i tot, d’una possible vaga. Mentrestant, els estudiants continuen pagant classes mentre esperen, veient com s’allarga un procés que hauria de ser àgil i eficient. Calen mesures estructurals, no improvisacions heroiques.

k Tribuna k

El perill de la Catalunya dels 10 milions

E

s parla molt del creixement demogràfic, de que si aviat arribarem a la Catalunya dels 10 milions, quan fa poc més de dues generacions arribàvem als 6 milions. Personalment crec que Catalunya passa per un moment social i històric delicat. El creixement demogràfic desborda la metròpoli amb les infraestructures col·lapsades, els serveis públics saturats, però al mateix temps buida Catalunya. En resum, distorsiona el país i posa en perill no només la nació com a concepte sinó la nació com a essència collectiva. No és alarmisme, és la realitat tal com ens diuen les dades. Realment Catalunya arriba als 10 milions d’habitants? La resposta cal trobar-la en les dades relatives, i no absolutes, del creixement demogràfic i de la distribució de la població. Aquestes dades dibuixen dues Catalunyes, i aquest és el perill de la nació, i aquí és on hem de posar els esforços, perquè Catalunya, el que entenem per Catalunya sigui només una, i no dues. Catalunya creix? No, creix la zona urbana al voltant de Barcelona, ara ho veurem. Les dades del Pirineu són esfereïdores, a les comarques del Pirineu que representen el 30% del territori hi viuen 2.75% de la població del país. Si agafem estrictament la Vegueria de l’Alt Pirineu-Aran, una Vegueria que representa el 18% del territori del país no hi viu ni un 1% de la població de Catalunya. Les dades de les dues Vegueries centrals, les de Ponent i la Catalunya Central, són també alarmants. Aquestes Vegueries representen un 33% del territori i només hi viu el 10% de la po-

lloc al Govern de la Generalitat que fa molt anys, i moltes legislatures que ha renunciat a afrontar els debats demogràfics i territorials, deixant el país a la inèrcia. Una inèrcia que posa en Jaume Casañas perill els pilars més bàsics de la nació, Alcalde de Cunit la identitat col·lectiva i territorial dels catalans i catalanes. Parlar de la Catalunya dels 10 miliblació. A les comarques per on hi passa ons amb aquestes dades ens hauríem l’eix transversal, hi viuen solament el de posar en alerta. Per què? Perquè el creixement demogràfic dels darrers 12% de la població del país. Aquestes dades contrasten i molt, 20 anys, el pas dels 6 als 8 milions de catalans no s’ha fet ni reequilibrant ni amb la realitat metropolitana. Si agafem les dades de les Vegueries cohesionant el país, ans al contrari. La Metropolitanes i del Penedès els resul- concentració des de i cap a Barcelona i la seva metròpoli, tats són exagerats, a El creixement i el conjunt de muun 13% del territori hi viu el 70% de la demogràfic dels darrers nicipis litorals està població. La pressió 20 anys, el pas dels 6 als desfigurant el país i metropolitana que 8 milions de catalans no la nació. Tal i com s’està està patint el Penedès s’ha fet ni reequilibrant ni cohesionant el país, dibuixant la tenés incansable, impaans al contrari dència demogràfica, rable. Si hi afegim el la Catalunya dels 10 continu d’aquestes milions en realitat és dues Vegueries amb la Barcelona dels 9 la Vegueria del Camp milions. de Tarragona el reEl creixement desultat seria de que un mogràfic de la Bar77% de la població celona metropolitaviu en un 21% del na posa en perill el territori. futur de Catalunya. Però si volguésPotser a alguns ja els sim entrar al detall, i hi va bé, però als que comptéssim només defensem que Cataels municipis litolunya és una nació rals de les Vegueries i Barcelona la seva Metropolitanes i del capital, ens hauria Penedès, ens trobem de posar en alerta, i que el 50% de la poal mateix temps, acblació de Catalunya tivar un treball col·lectiu per evitar la viu en un 4,7% del territori. Aquest conjunt de dades ens haurí- fi de Catalunya tal i com s’ha entès els em de fer reflexionar, i molt. En primer darrers mil anys.

divendres 19 de desembre de 2025

k Tribuna k

Assistència sanitària universal

T

ot coincidint amb l’esclat de controvèrsies sobre la privatització de l’assistència sanitària a Madrid i uns intents barroers de comparar la situació amb el sistema català de salut, la revista The Lancet publica el seu darrer editorial dedicat a la Cobertura Sanitària Universal. La Cobertura Sanitària Universal (CSU) significa que totes les persones reben els serveis sanitaris de qualitat que necessiten per ser efectives, quan i on els necessiten, sense patir dificultats econòmiques. Proposta com a “Objectiu de Desenvolupament Sostenible” el 2015 per l’ONU per al 2030, a The Lancet s’indica que pot no ser suficient. A cinc anys del límit proposat i amb una mirada universal, la dura realitat és que la meitat dels habitants de la terra, uns 4.600 milions de persones no tenen accés a serveis de salut essencials i uns altres 2.100 milions patiran dificultats econòmiques greus per cobrir les despeses assistencials. Amb alguns esforços de racionalitat, els responsables de salut de l’ONU, l’OMS (Organització Mundial de la Salut) es planteja aconseguir com a mínim la cobertura d’alguns problemes de salut seriosos, greus i que encara afecten molta gent com 15 afeccions prioritàries: vuit afeccions infeccioses i de salut maternal, set malalties no transmissibles i lesions traumàtiques. És obvi que el cost de la provisió d’aquests objectius pot quedar encara lluny per a molts països i comunitats. Per això és necessari implementar totes les altres mesures preventives i ambientals que milloren la salut i redueixen els riscs de les malalties: les vacunacions de la trentena de malalties infeccioses fins a la seva erradicació, l’atenció a la salut de les dones en fase reproductiva i dels nadons, l’eliminació de agressions conegudes com el consum de tabac, alcohol i altres tòxics recreatius, el control de contaminants ambientals de l’aire, aigua i aliments o la prevenció d’accidents de trànsit i laborals. Amb aquest panorama resulta inacceptable que alguns pretenguin fer negoci, lucrar-se amb l’infortuni de la gent que emmalalteix en àmbits on, per l’acord de tots, tenim una cobertura assistencial universal

tius professionals o pagar-los salaris de misèria. Menys efectius generen cues, llistes d’espera per què la demanda no es pot cobrir amb suficiència. Salaris insuficients per a un Xavier Allué personal altament qualificat amb Tarragona llargs períodes de formació, fan que marxin o, com la setmana passada, facin vagues. i finançada amb els impostos. I d’una L’oferta privada mai pot compequalitat superior. tir amb la pública. Pot competir en Igualment resulta inacceptable prestacions hostaleres, però s’hi reque es retallin serveis o es limiti el penja derivant la patologia de més seu desenvolupament des dels po- complexitat o, com fan les mútues, es ders públics perquè la gent es vegi desprenen els seus socis de més edat obligada a recórrer per què són els que El 80% de la despesa a l’assistència prigeneren més despeassistencial sanitària vada de pagament. sa, una forma d’edaO, encara pitjor, que l’ocupen, naturalment, tisme vergonyós i es limitin serveis els salaris del personal. il·legal. I contractant Menys diners signifiquen a només la meitat disminució dels efectius professionals esde la jornada com trangers, sovint amb professionals o pagars’està fent amb el credencials de comlos salaris de misèria programa ICTUS a petència dubtoses. Tarragona. Ho deia la meva mare de la carn al El 80% de la despesa assistencial mercat: si la vols bona, és cara. N’hi sanitària l’ocupen, naturalment, els ha de més barata, però ja no és tan salaris del personal. Menys diners bona. Amb l’assistència sanitària signifiquen disminució dels efec- passa el mateix.

21

k Dels lectors Comiat als socis del Nàstic [Reprodueixo aquí la meva intervenció davant la junta general d’accionistes del Nàstic] Bona tarda a tothom. Vinc a donar-los un regal de Nadal, molt esperat per vostès, Sr. Lluís Fàbregas i. Josep Maria Andreu, que és, el qui pren totes les decisions, aquest regal, és presentar ben aviat la meva dimissió, ho han aconseguit, després de tants anys, ja tenen, el que han intentat, moltes vegades, i no, ho han aconseguit, passaran, un Nadal content, i així m’agrada, donar la felicitat els altres, sempre ha sigut la meva finalitat. Al llarg del temps, he estat, entre, jugador, com a membre de la junta del president Eduardo Palacios, i com, president actual, fa 42 anys que estic al club. Com a president, sempre, vostè Sr. Andreu, ha intentat posar traves a la meva gestió, i han estat buscant, posar, a un altre president de l’agrupació, però, no, ho han aconseguit mai, per això, ara, quan jo, ho he decidit, i no, ho han fet vostès, els hi presentaré, ben aviat, la meva dimissió com a president, de la meva estimada agrupació de veterans, estarà content senyor Andreu, ho ha aconseguit, però, no ho ha aconseguit, quan vostè ho volia, ha sigut, quan jo, ho he decidit. El meu Nàstic s’ha tornat un club fred com el gel, i no m’agrada gens, i requereix canvis ja, necessita canvis de dalt a baix, tot fora. Hi he sigut molt feliç, estan aquests 38 anys el club que estimo, i em sap greu deixar-ho. Ho deixo, perquè, hi ha n’hi ha prou, Sr. Andreu, de tanta persecució, a la meva persona. Per acabar, donar les gràcies, a totes les persones, que han estat el meu costat i m’han estimat, i a vostès, Sr. president i Sr. Andreu, no els hi tinc,

cap rancor, soc catòlic practicant i el rancor no se’ns permet, cosa que accepto, de tot cort. Bona tarda a tothom, estimats socis i accionistes. Els desitjo, un bon Nadal, i visca, el meu estimat Nàstic.

Romá Cunillera Porcar President dels Veterans del Nàstic i exjugador del Nàstic Tarragona

Les opinions dels arquebisbes He llegit amb interès l’article sobre la manca d’acord entre l’arquebisbe Planellas i l’arquebisbe Argüello sobre els comentaris polítics del segon, on el nostre bisbe ‘va demanar distingir entre el que pugui dir algú en nom propi com a ciutadà o que es faci «en nom de l’Església o dels diversos pastors».’ Encara que hi ha aspectes de la postura de l’arquebisbe Joan, específicament on sembla voler treure l’Església totalment des del fòrum polític, que no veig encertades, les afirmacions citades dalt son, per mi, absolutament correctes. Això no obstant, m’he quedat més que sorprès en llegir després que: ‘Planellas va afirmar que, com diu Argüello, la situació política està «més bloquejada» que al juliol, i considera que això és així «pel fet que un determinat partit polític s’ha despenjat de la coalició de govern, i això fa un govern molt més dèbil, amb una situació molt més precària».’ Encara que aquestes afirmacions són més que acceptables des de la boca del ciutadà Planellas, des de la boca de l’arquebisbe això no és el cas. Opino jo. O és que l’arquebisbe Joan ha fet una afirmació clara en l’entrevista, que el Diari Més no ha citat, que aquella opinió era personal, ‘com a ciutadà,’ i no era opinió ‘del Primat d’Espanya’?

James Scott Valls

Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 200 paraules a: opinio@diarimes.com

22 divendres 19 de desembre de 2025

Necrològiques Tarragona Francisco Duaso Sanchez. Ha mort als 88 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori.

Reus Jose Ramón García Molina. Ha mort als 63 anys. El seu funeral serà avui a les 12.00 h a la Parròquia de Sant Pere de Reus.

Imatges de l’actuació de Camerata XXI al Celler de Vila-seca, en la segona edició del concert de Nadal accessible. Gerard Martí Florentino Bolaños Ardila. Ha mort als 65 anys. El seu funeral serà demà a les 12.00 h al Tanatori Municipal de Reus.

esqueles

977 21 11 54

‘La Camerata XXI s‘apropa’ ofereix un concert de Nadal accessible al Celler de Vila-seca Música l L’actuació la van poder seguir 350 usuaris de 12 entitats del Camp de Tarragona Redacció El Celler de Vila-seca va omplir-se ahir de música i comunitat amb la segona edició del concert de Nadal accessible ‘La Camerata XXI s’apropa’,

organitzat per Apropa Cultura i l’Orquestra Camerata XXI en col·laboració amb l’Ajuntament de Vila-seca. L’Orquestra Camerata XXI va presentar una versió propera i emotiva d’Un conte de Nadal.

L’activitat, emmarcada dins del projecte La Banda s’Apropa, va reunir 350 persones de 12 entitats socials del Camp de Tarragona en una jornada que va esgotar totes les places en només dos dies. El concert

es va dur a terme en format de sessió relaxada, una modalitat que permet gaudir de la música en un entorn segur, flexible i adaptat. Dins la sala es van habilitar quatre files adaptades per a persones

amb mobilitat reduïda i un espai PMR davant de l’escenari per a 37 persones usuàries de cadira de rodes. Per garantir l’assistència de totes les entitats, es va desplegar un dispositiu de mobilitat amb quatre autocars adaptats: tres coordinats per Apropa Cultura i HIFE, i un quart vehicle facilitat per l’Acció Social de CaixaBank, que també va aportar voluntariat per donar suport a l’acollida i acompanyament de les persones usuàries

19-12-25

divendres 19 de desembre de 2025

Avui felicita als que es diuen:

23

Nemesi, Anastasi, Fausta i Eva.

L’horòscop

Farmàcies

Sudoku

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 19/04

20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

21/06 al 22/07

Se’t plantejaran Jornada molt mo- Retards per as- Físicament hi hauprojectes i bones guda en tots els sumptes i proble- rà una forta baixaoportunitats que aspectes que et mes d’altres per- da i la teva ment no has de desa- farà posar a prova sones implicaran no està avui per a profitar. No tinguis la teva capacitat una lentitud en el bromes. Centra’t por de llançar-te de control i la tem- resultat de les te- en un assumpte ja que el que projec- prança dels teus ves labors. Aplica que la sort t’acomtis durarà molt. nervis. comprensió. panya.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

23/07 al 22/08

23/08 al 22/09

23/09 al 22/10

23/10 al 21/11

Una activitat des- Desplegaràs una Ta nt e l p ú b l ic La teva imatge bordant i una ne- gran activitat en com els viatges i personal va en cessitat vital de fer tots els terrenys i d es p l aç a m e nts augment ràpid i més del necessa- el teu domini en t’aportaran avan- provocarà l’admiri et faran gastar les diferents situa- ços importants en ració de tots els força i fer-te caure cions sorprendrà al la teva carrera i re- que t’envolten. Deen l’estrès. Vigila la personal. Ves amb sultats positius a mostra amor al teu son. Nit passional. compte. molts nivells. Sort. voltant.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

22/11 al 21/12

22/12 al 19/01

20/01 al 18/02

19/02 al 20/03

Mots encreuats 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3

Si has de tractar Una certa mandra El teu atractiu per- La jornada del matí amb caps o supe- general t’impedi- sonal s’accentua- transcorrerà calriors tracta d’expli- rà rendir a l’altura rà avui de tal ma- mada, és la tarda car-te amb clare- de les necessitats. nera que notaràs la que t’alterarà a dat i demanar poc. Tracta de concen- que molts giraran a causa de múltiLes coses no estan trar-te en un sol veure’t. En l’amor i ples anomenades com per a pren- objectiu i no et dis- en el social estaràs que no et deixaran dre-s’ho de broma. persis molt. imparable i precís. descansar.

4 5 6 7 8

TV local

9 10

CANAL REUS TV

TAC 12

10:30 180 Graus 11:30 Fot-li (r) 12:00 Aventurístic 12:30 Connecta 10 comarques 13:00 Aixeca i pica 13:30 Fot-li (r) 14:00 Notícies migdia 14:30 Aventurístic 15:00 Notícies migdia (r) 15:30 L’orsai 16:00 Notícies migdia (r) 16:30 Efecte mosaic. Tarda 18:00 L’orsai 18:30 Connecta 10 comarques 19:00 180 Graus 20:00 Notícies resum 20:30 Qüestió de fons 21:00 Notícies resum (r) 21:30 Qüestió de fons (r) 22:00 Notícies resum (r) 22:30 Qüestió de fons (r) 23:00 Notícies resum (r) 23:30 Qüestió de fons (r)

10:00 Efecte mosaic 10:30 Notícies 12. Edició vespre. (r) 11.00 Saló de Plens 11.30 In situ 12.00 Com la nit i el dia. On tour 12:30 Saló de Plens 13.00 In situ 13.30 Com la nit i el dia. On tour 14:00 Notícies 12. Edició migdia 14:30 Notícies 12. Edició esports 15:00 In situ 15.30 Saló de Plens 16:00 Notícies 12 16:30 Efecte Mosaic. Tarda 18:00 L’Orsai 18:30 Connecta 10Comarques. Resum 19:00 180º 20:00 Notícies 12. Edició vespre 20:30 Notícies 12. Edició esports 21:00 Eix27 21:15 Gaudeix la festa 21:30 SPi+TV 22:00 Notícies 12. Edició vespre 22:30 Notícies 12. Edició esports 23.00 Eix27 23:15 Gaudeix la Festa 23:30 SPi+TV 00:00 Notícies 12. Edició vespre

11 12

HORITZONTALS: 1. Propi de persones que es tracten com a germans. Nota musical. 2. Temps passat. Grup nombrós d’abelles. Carboni. 3. Xifra cent. Fluid d’aire. Girona. Fenomen sonor. 4. Veritat banal i massa evident. Amb forma esfèrica, al revés. 5. Ens porta a algun lloc, al revés. Amb moltes eres. Està en dos i en deu. 6. Carboni. Té forma de mitra. 7. Peça dels escacs. Es posa a la bústia. Xifra mil. 8. El més enllà. Segona i primera. Està al mig de sis. Sodi. 9. Ciutat de l’antiga Mesopotàmia. Regió polar. Dos enmig del canal. 10. Grec als poemes homèrics. Prové de la llet. 11. Dull. Telèfon. Fadrina, al revés. 12. Pertany a l’aire. Moble de l’habitació. VERTICALS: 1. Dit del que és un fet, del que es dóna de fet. Cop de cua. 2. Rodi. Rim sense una lletra. Conjunció. 3. Beguda de most amb mel. Està content, al revés. 4. Revolta militar. Dues vocals. Una de feble. 5. Vocal. Antiga policia nacional socialista. Mig to. Gens neta. 6. Nota musical. Lloc on es pot comprar. Al mig de deu. 7. País africà. Voltada d’aigua. 8. Prefix que significa “eix”. Continent. Al mig de l’era. 9. Nota musical. Carretó amb força elevadora, al revés. Bonica, al revés. 10. Prendran mides. Germana de la mare. 11. Fluor. Cobalt. Xifra mil. Plugeta fina, al revés. 12. Ens posem d’acord. Apòcope d’acnitis.

TARRAGONA: Font-Quer Pellicer, Maria Avinguda Roma, 7 Telèfon 977 220 603 Plana Garcia, Virginia Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790 REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751 Font-Quer Pellicer, Raul General Moragues,107 Telèfon 977 313 046 SALOU: Besora Mallafre, Jordi Plaça Bonet, 1 Telèfon 977 380 343 VILA-SECA: Domingo Roige, Joan Tarragona, 1 977394084 CAMBRILS: Hernández Marimón, Maria Blanca Golf St.Jordi,2 Telèfon 977 365 153 VALLS: Climent Pons, Lourdes Anselm Clavé, 35 Telèfon 977 600 763 EL VENDRELL: Sisternes Vernia, Enrique Vicente Av. Sant Vicenç, 37 Telèfon 977 155 964

Solucions

8º

Màxima

18º

Previsió pel Camp de Tarragona

LOCALS REUS LOCAL GUARDAMOBLESEINES. 8 m2 – 95 €. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989

PÀRQUINGS ALQUILO PARQUING Plaça Imperial. 50€/mes. Tel: 689.848.125

REFORMES FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83 EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

PROFESSIONALS TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879

ALTRES HERBALIFE COACH. CONTROL DE PESO. Tels: 977 228016 – 644.243.887

PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186

TAROT LECTURA DE TAROT. Conecta contigo. Tarot consciente para aclarar emociones, decisiones y caminos. MORGANA. Tel. 689.832.964

MAESTRO KINA Africano medium con 20 años de experiencia. Especialista en amores, recuperar pareja o amante, negocios, deporte, divorcios y mal de ojo, limpieza, seguridad, Impotencia sexual... ¡¡RESULTADO INMEDIATO y GARANTIZADO!! ¡Llama!! 638.320.349

MASSATGES MAYCA. MASAJES CAMILLA. Libera tensiones, cuerpomente. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087

Solució: nivell mitjà

SALIDAS. RELAJATE Dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453

SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548

Solució dels mots encreuats

El temps Mínima

Anuncis classificats

Estat del cel La nuvolositat augmentarà ràpidament de matinada i el cel quedarà molt ennuvolat en general, tot i que amb algunes clarianes transitòries. Temperatura Temperatura mínima similar. La temperatura màxima serà similar o lleugerament més alta.

MASAJES RELAJANTES.

Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215 MASAJES REUS. Tel. 698.788.062 MASAJES RELAJANTES.

Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12

OFERTES ANUNCIS 4 DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS TEL. 977 21 11 54

divendres 19 de desembre de 2025

Comerç Enguany el tradicional mercat d’artesans que cada desembre obre portes a l’antiga botiga de Casa Navàs de Reus obrirà també els dies previs a la festa de Reis

Marge de confiança

De 100 columnes

Navàs Market: un mercat que creix i fidelitza E

A

mb una nova edició, el Navàs Market de Nadal es consolida com una de les cites imprescindibles del calendari nadalenc de la ciutat de Reus. Enguany, però, el mercat arriba amb una novetat destacada: per primera vegada s’allarga fins després de Cap d’Any, aprofitant que els dies previs a Reis cauen en cap de setmana. «Dos, tres i quatre ens anaven perfectes», explica Fina Veciana, organitzadora del mercadet juntament amb Mar Bonet. Veciana detalla que molts paradistes els han fet saber que celebren disposar d’una fira específicament orientada a Reis, «perquè de Nadal n’hi ha per triar i remenar, però de Reis gairebé cap». El mercat nadalenc d’aquest any reuneix 27 paradistes, però només sis repeteixen també per Enguany participen en el mercat nadalenc un total de vint-i-set paradistes. Gerard Martí Reis —dues d’elles, les organitzadores. La resta és una combinació demanar-ne variants o encàrequilibrada de veterans i cares recs especials. «Fem molta feina noves. «Quan l’ambient és bonic a mida. A la gent li agrada poder i l’espai els encanta, tornen. En- dir: Necessito això, m’ho podràs tre ells es coneixen i cada any es fer? I nosaltres ho fem». Aquest retroben; es crea una amistat», contacte directe també és clau per explica la Fina. Tot i això, la in- als mateixos artesans perquè, per corporació de noves marques és a molts, és una plataforma que els constant, i enguany fins i tot hi ha dona visibilitat i un espai on comqui ve de fora de la comarca. «Ens provar en directe com respon el fa il·lusió que apostin pel mercat. públic. Això és perquè la majoria Hi ha una noia que ve de Barce- de paradistes no tenen botiga física; molts venen per lona expressament internet o treballen per Reis». des del seu taller. Un dels punts En aquest sentit, forts del Navàs les organitzadores S’hi pot trobar art, decoració, joieria, roba i objectes per a la llar. Gerard Martí Market, subratlla recalquen que el Veciana, és el tracte paradista també ha agrada conversar». I, de fet, el púproper i personalitArtesania a mida de saber connectar blic fidel és una peça clau: alguns Molts compradors zat. Molts visitants amb la gent. «Cal visitants tornen cada any buscant aprofiten per parlar saludar, parlar. Hi un producte concret o, fins i tot, aprofiten per directament amb ha clients que petites tradicions creades dins del demanar encàrrecs la persona que Cristina Serret Alonso venen perquè els mateix mercat. crea les peces, especials

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Unda Sotsdirector: Carlos Domènech Directora comercial: Noemí Gay

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

scriure una columna cada setmana és assumir un compromís important. Cada setmana arriba el moment de tornar a començar: a vegades només cal bussejar en l’actualitat, d’altres la columna demana fer un exercici d’introspecció. Sigui com sigui, cal ser molt curós, s’ha de saber quan ser generós amb els detalls i quan cal treure la tisora. No sempre és un procés ordenat. Hi ha setmanes que el tema es manifesta com una epifania i d’altres que la recerca s’empantanega durant hores. De vegades es parteix d’una notícia, d’una lectura o d’una conversa, d’altres, el detonant pot ser un simple record. Escriure amb regularitat modifica la manera d’observar el que passa al nostre voltant. Qualsevol detall pot esdevenir rellevant, no perquè tot hagi d’acabar cristal·litzant en una columna, sinó perquè la quotidianitat es nodreix d’una certa poètica. Aquesta mirada sostinguda és una de les conseqüències menys visibles, però més constants, d’aquest exercici setmanal que agraeixo molt i del qual aprenc tant. Cent columnes després d’iniciar aquest viatge, m’ha sorprès enormement veure com els escrits d’aquest diari entren a les cases, a les sales d’espera, als bars, sigui en paper o a través de les pantalles, i sovint en moments força quotidians: abans de començar el dia, durant una pausa, al final de la jornada… Sou molts els que m’heu fet arribar els vostres comentaris I a poc a poc s’ha anat teixint una relació amb tots aquells que m’heu donat aquest marge de confiança. Aquesta xarxa discreta de lectures, comentaris i suggeriments fa que escriure aquesta columna setmana a setmana deixi de ser un exercici estrictament individual i esdevingui un acte més comunitari. Així, la conversa, de vegades fragmentada o irregular, s’estén en el temps, cada vegada més persistent i enriquidora.

Dra. Mar Camacho Professora de Tecnologia Educativa. Universitat Rovira i Virgili

Edició de publicitat: Núria Arbonès Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la coŀlaboració de: