Societat 11
Patrimoni 14
Geopolítica
La millor nota del MIR a l’Estat d’una estudiant de la URV, qüestionada pel caos en els exàmens
Cornudella de Montsant desenvoluparà un Pla Especial de Protecció per blindar urbanísticament el nucli de Siurana
Opinió 20 Robert Casadevall i Camps i Josep M. Milà Rovira. Fem quatre números...: «El 2011 érem 134.085, i ara som 143.649, gairebé deu mil persones més»
Donald Trump anuncia que tallarà «tot el comerç amb Espanya» per la posició del govern sobre la guerra a l’Iran
Mobilitat 8 i 9
L’Aeroport de Reus va rebre aquest dimarts els primers viatgers d’una temporada de consolidació, amb una vintena de connexions
Arauzo Carod (URV): «És inviable. Els tractes comercials són amb la UE i no pot actuar sobre un únic país»
Gerard Martí
Economia
La Vall de l’Hidrogen Verd: Un projecte anunciat a so de bombo i platerets que ni hi és, ni se l’espera
Un refugi de la Guerra Civil pot afectar el projecte d’ampliació del Teatre Metropol Tarragona l 2
Cultura l En la finca adjacent als baixos adquirits al carrer Méndez Núñez hi ha un refugi de la Guerra Civil
John Bugarin
El full de ruta del projecte Metropol suma un nou capítol. Després d’haver obtingut una subvenció de 500.000 euros a través del 2% Cultural per finançar les primeres dues fases, l’Ajuntament de Tarragona ha tornat a demanar un segon ajut estatal per costejar els estudis arqueològics previs a la reforma dels baixos i el primer pis del número 8 del carrer Méndez Núñez.
El consistori ha adquirit recentment aquests espais contigus al teatre per incorporar-los al Pla director del projecte Jujol. La nova sollicitud presentada al Ministeri de Cultura se centra, precisament, en les excavacions arqueològiques necessàries abans d’abordar les obres de rehabilitació. Fonts municipals assenyalen que les prospeccions es duran a terme tant a l’immoble adquirit, com «a la mitjana adjacent amb la finca del costat, per la banda del carrer Armanyà», on es té constància de l’existència d’un refugi antiaeri de la Guerra Civil.
El pressupost d’aquests treballs seria de 400.000 euros i es preveu que el 70% es pugui
Imatge dels baixos i el primer pis adquirits del número 8 del carrer Méndez Núñez, des del pati del Teatre Metropol. Tjerk van der Meulen
S’ha sol·licitat una subvenció del 2%
Cultural per cobrir el 70% del cost
cobrir a través de la darrera convocatòria del 2% Cultural, la qual es va iniciar el passat 15 de desembre i es va tancar el 18 de febrer. Tot i això, des de l’Ajuntament remarquen
Adjudiquen la reparació del local de l’Associació de Veïns del barri del Port
Municipal l Les obres costaran 180.413,42 euros i duraran sis mesos
J. Bugarin
L’Ajuntament de Tarragona ha adjudicat les obres per rehabilitar el local social de l’Associació de Veïns del barri del Port a l’empresa La Tartana Costa Daurada SL, per un import total de 180.413,42 euros (IVA inclòs). Aquesta esperada intervenció, que s’allarga-
rà durant sis mesos, servirà per a sanejar els danys provocats per les humitats en el pati interior i, alhora, consolidar i reforçar l’estructura de l’immoble situat al número 9 del carrer Reial.
Aquest espai està tancat des del 2020, quan es va haver de clausurar per la pandèmia.
Des de llavors, no s’hi ha pogut reprendre l’activitat pel seu mal estat. Una fuita d’aigua d’una canonada als pisos superiors de l’edifici van provocar el deteriorament del sostre, que va acabar cedint. Aquestes filtracions, a més, van fer malbé la instal·lació elèctrica i el local es va quedar
que la intervenció es durà a terme independentment de si l’Estat atorga l’ajut o no. Un cop s’executi aquesta fase prèvia, es procedirà a l’adequació dels baixos i el primer pis de
sense llum.
Segons la memòria del projecte, s’eliminarà el magatzem de la sala principal polivalent —que feia estreta l’entrada— perquè aquesta esdevingui «més gran». També es renovaran i ampliaran els banys per «donar compliment» a la normativa actual. D’altra banda, els arcs existents d’obra que travessen de nord a sud el local es conservaran i es realçaran. D’altra banda, es farà una nova installació elèctrica i d’il·luminació, així com de climatització i renovació d’aire.
mentaris —com un centre d’interpretació dedicat a l’arquitecte Josep Maria Jujol, un restaurant i una botiga— i afegirà un altre accés directe des del carrer al jardí i al teatre, a peu pla. Això permetrà millorar l’accessibilitat de l’equipament i les sortides d’emergència. Igualment, facilitarà que les diferents peces del complex puguin funcionar de manera autònoma, reforçant la transformació del Metropol en un gran pol cultural al cor de la ciutat.
Actuacions pendents
l’edifici de Méndez Núñez, que permetran sumar 400 metres quadrats al recinte del Teatre Metropol. Aquesta ampliació obrirà la porta a nous usos comple-
«Continuem apostant fermament per aquest gran projecte», remarca la consellera de Cultura, Sandra Ramos. A finals del 2025, l’Ajuntament ja va obtenir mig milió d’euros del 2% Cultural per finançar les dues primeres fases de rehabilitació. Des de l’estiu del 2024, s’han dut a terme diferents actuacions al teatre com la ignifugació de l’estructura metàl·lica, la restauració de les voltes originals de fusta afectades per humitats i tèrmits, la recuperació d’elements decoratius de Jujol, l’anivellació del pati i del porxo per evitar filtracions o la reparació de les cobertes per garantir una correcta evacuació de les aigües pluvials, entre altres. Al desembre, es va tramitar una intervenció d’urgència per resoldre problemes estructurals sobrevinguts durant les obres. També està pendent la substitució dels finestrals i fusteries i la millora de la rampa d’accés al pati i de la façana, abans de poder reobrir l’espai al públic. En conjunt d’aquestes intervencions ascendeix al milió d’euros.
un concert dedicat a Gaudí el 26 d’abril
Cultura l La Banda Unió
Musical de Tarragona, sota la direcció de Jordi Masip, presenta un concert extraordinari dedicat a la figura i l’obra d’Antoni Gaudí, amb motiu del centenari de la seva mort. La creativitat, l’espiritualitat i la visió artística de Gaudí serveixen d’inspiració per a aquest programa musical. El concert ofereix una selecció d’obres originals per a banda, inspirades en l’arquitecte i el seu llegat, que evoquen la força, la bellesa i el simbolisme de la seva obra, com l’obra ‘Trencadís’ (Bert Appermont). En aquesta, s’elabora la descripció de la ciutat de Barcelona en diferents moments del dia. L’acte comptarà amb la collaboració de dos artistes tarragonins de reconegut prestigi, la soprano Mireia Tarragó i l’actor Óscar Balanyà. Les entrades ja estan disponibles a entrades.tarragona.cat Redacció
Arriba el segon concert del cicle
‘Mosaic de veus’ el dissabte
Cultura l L'Auditori de la Diputació de Tarragona acollirà aquest dissabte el segon concert del cicle de cant coral Mosaic de Veus. L’esdeveniment començarà a les 18 hores i el públic podrà gaudir de les actuacions de la Coral Sant Magí i el Cor Arsmusica de Tarragona, que estaran acompanyats pel Cor Zóngora del Vendrell. El preu de les entrades és de 5 euros i es poden adquirir a través del web www.entrapolis.com. Del 28 de febrer al 25 d’abril, Tarragona acull aquest cicle de 8 concerts, amb la participació de 25 cors i formacions convidades d’arreu de Catalunya, 16 dels quals són tarragonins i 9, de diferents indrets del país. Un cop finalitzat el cicle de concerts, el Tinglado 1 del Moll de Costa, acollirà un concert extraordinari, integrat per cantaires tarragonins que han participat en el projecte i oferiran un repertori mariner. Redacció
Economia l Els projectes inclouen magatzems mecanitzats i sistemes de cintes transportadores
Port Tarragona ha avançat en la transformació de la cadena logística del sector cerealístic amb l’aprovació de cinc noves concessions per a la construcció de magatzems i una concessió addicional per a sistemes de transport horitzontal de sòlids a lloure. Aquest paquet d’inversions privades, que suma un total de 43,77 milions d’euros, permetrà ampliar en més de 40.000 m² l’espai d’emmagatzematge i incrementar en 1,5 milions de tones anuals la capacitat de moviment de productes agroalimentaris, reforçant la competitivitat i sostenibilitat del Port. Les noves concessions permetran la construcció de tres magatzems al moll de Castella i un altre al moll d’Aragó, on també es reformarà una nau existent. Els magatzems estaran mecanitzats i disposaran de sistemes de cintes transportadores que agilitzaran el moviment de mercaderies entre vaixells i instal·lacions, reduint l’ús de camions i, per tant, les emissions de CO₂. Aquesta aposta per la logística ferroviària millorarà la sostenibilitat i la seguretat de les operacions al port. Al moll de Castella, les empreses Euroports, Ership i Noatum seran les encarregades de les noves construccions, amb inversions individuals que van des dels 3,4 fins als 16 milions d’euros, cadascuna amb
S’incrementarà en 1,5 milions de tones anuals el moviment de productes
tràfic mínim anual garantit. Al moll d’Aragó, Ership i Aralogic desenvoluparan magatzems orientats a l’expedició per tren, amb una superfície combinada superior a 16.000 m² i inversions que superen els 5 milions d’euros, inclo-
ent-hi un sistema de transport horitzontal mecanitzat.
Reforçar el lideratge
Aquest conjunt d’inversions forma part d’un pla més ampli que preveu superar els 53 milions d’euros en total, amb algunes concessions pendents d’aprovació que completaran l’ampliació i la modernització de la cadena logística del cereal al Port Tarragona. L’objectiu final és reforçar el lideratge del port
a la Mediterrània, oferint infraestructures més eficients, sostenibles i adaptades a les necessitats actuals del sector agroalimentari.
Inversions pendents
Totes les inversions aprovades formen part d’un paquet que mobilitzarà més de 53 milions d’euros. Actualment, queden pendents d’aprovar una concessió al moll d’Aragó per a la construcció de magatzems i el segon concurs
públic per a la creació d’un sistema de cintes transportadores, que s’ubicarà al moll de Castella. Ambdues inversions estan seguint el procés establert i es preveu que s’aprovin pròximament.
La clau d’aquest conjunt d’inversions privades que ha atret Port Tarragona no és només l’increment dels espais per a l’emmagatzematge de cereals i altres productes agroalimentaris, sinó la modernització.
Ajuntament l La presidenta de l’empresa de mitjans va negar per carta cap represàlia cap al gerent de Tarragona Ràdio
La presidenta de l’Empre sa Municipal de Mitjans de Comunicació de Tarragona, Sandra Ramos, va al·legar a la decisió de l’Oficina Antifrau de Catalunya de prorrogar la condició de persona aler tadora protegida a Xavier de Gispert, gerent de Tarra gona Ràdio. La consellera socialista va respondre a la comunicació de l’organisme, el passat setembre, i va ex pressar el seu desacord amb la pròrroga. «Entenem que no es produeix cap excepcionali
tat ni cap causa real i concreta que ho justifiqui. Per tant, en compliment de la normati va entenem que no s’hauria d’atorgar la pròrroga sol· licitada», va exposar Ramos. Gispert va demanar a An tifrau la pròrroga de la seva condició com a protegir en considerar que persistien les condicions de risc i amenaces de represàlia institucional. A més, el gerent de Tarragona Ràdio va esgrimir que les con ductes i les accions de des prestigi cap a la seva persona s’havien intensificat i que, en aquest sentit, considerava
justificada la seva condició de persona alertadora prote gida. Per últim, va comuni car que s’havia sentit tutelat i qüestionat per membres del consell d’administració de la companyia municipal. Davant aquests motius es grimits per Xavier de Gispert, la consellera Sandra Ramos també va mostrar la seva dis conformitat.
«Cap acreditació»
«Cal dir que tampoc existeix cap acreditació al respecte d’aquestes afirmacions», va dir Ramos a la carta. «En tot
Detenen tres lladres a Campclar per tres robatoris a interior de vehicle
Successos l Els tres individus compten amb nombrosos antecedents
Agents dels Mossos d’Esqua dra del Grup de Delinqüèn cia Urbana de la comissaria de Tarragona, van detenir aquest dissabte dos homes i una dona, de 22, 42 i 45 anys, respectivament, com a pre sumptes autors d’un delicte
de robatori amb força a inte rior de vehicle. Els fets van te nir lloc pels volts de les 08.15 hores quan una patrulla de paisà i amb vehicle no logoti pat, va tenir coneixement que s’havia denunciat un robatori amb força a interior de vehi cle al carrer Riu Llobregat de Tarragona.
Xavier de Gispert és testimoni protegit per l’Oficina Antifrau des del 2023
cas s’hauria de concretar quins són els membres del consell d’administració als que fa referència i en que es basa aquesta afirmació. Se gurament és una apreciació subjectiva no fonamentada», va afegir la presidenta de l’empresa municipal.
Evitar represàlies
El gerent de Tarragona Ràdio és testimoni protegit per l’Ofi cina Antifrau des del 2023 per haver denunciat possibles irregularitats financeres a l’empresa amb pagaments i subvencions encobertes per més de 800.000 euros entre 2009 i 2019. Antifrau el va de clarar testimoni protegit per evitar represàlies com el seu possible acomiadament. Aquest dilluns, els grups municipals d’Esquerra Re publicana de Catalunya i Junts per Catalunya van de manar explicacions respecte la «manca de transparència» de Sandra Ramos vers aquest afer. ERC ha registrat petici ons d’informació a alcaldia i a secretaria general per obtenir la informació corresponent. Des de Junts s’ha registrat una sol·licitud per obtenir les al·legacions que la presidèn cia hauria presentat davant Antifrau en nom del conjunt del consell d’administració, sense que, segons denunci en, hi hagués consulta prèvia. Junts ha instat també a l’al calde a intervenir per garan tir una gestió rigorosa i ali neada amb els estàndards de transparència exigibles. De moment, des del govern mu nicipal no s’ha volgut donar explicacions sobre la qüestió.
Una nova brigada de neteja esborra 202 grafitis a la ciutat en tres mesos
Espai Públic l Aquest servei té un cost anual de 51.656,22 euros, IVA inclòs
Redacció
El nou contracte de neteja vi ària de Tarragona inclou com a novetat una brigada especí fica per retirar pintades, car tells i adhesius. El servei es pot efectuar a façanes, vidres i portes metàl·liques d’edificis municipals, murs de domini públic, casetes d’enllumenat i d’instal·lacions elèctriques, paviments, esculleres i zones de roques, mobiliari urbà, senyalització vertical i horit zontal i elements de patrimo ni. El cost anual d’aquest ser vei és de 51.656,22 euros, IVA inclòs. A més, s’actua també en façanes, murs, vidres i portes metàl·liques de propi etat privada. En aquest cas, es retiraran les pintades, car tells o adhesius només de les façanes exteriors que donen a la via pública i sempre que la propietat sol·liciti l’actuació a l’Ajuntament. L’interessat
haurà d’autoritzar l’actuació i eximir l’empresa adjudica tària de qualsevol dany re alitzat, d’acord al formulari establert per l’Ajuntament de Tarragona.
Fer una instància
Per sol·licitar la retirada de pintades en façanes exteriors privades s’ha de realitzar una instància genèrica i adjuntar l’autorització de l’actuació que es troba al catàleg de trà mits de la seu electrònica de l’Ajuntament de Tarragona, a l’àmbit de Neteja i Man teniment. El servei compta amb un equip format per un maquinista especialitzat en aquest tipus de feines amb una màquina hidroneteja dora de vapor a alta pressió i sistema de projecció de sorra a pressió, a més de les eines necessàries. El servei es rea litza de dilluns a divendres, en torn de matí.
Diverses patrulles es van desplaçar al lloc després que un testimoni informés que, des de la terrassa de casa seva havia vist dos homes i una dona manipulant l’inte rior d’un vehicle i trencant la finestra davantera. Aquest, en recriminar los l’acció, van fugir del lloc corrents. En arri
bar la patrulla, el testimoni va facilitar los la descripció físi ca dels sospitosos i, gràcies a aquesta informació, una hora més tard van localitzar un home, acompanyat de dues persones més, que coincidien plenament amb la descrip ció. Durant el transcurs de la intervenció, els Mossos d’Es quadra van tenir coneixe ment que durant la nit ante rior dos vehicles més havien estat saquejats. Està previst que els arrestats passin en les properes hores a disposició del jutjat d’instrucció en fun cions de guàrdia.
Oriol Castro Sanz
Ara si, canvis enllestits. L’Ajuntament de Tarragona ja ha aprovat la resolució que modifica diferents places de zona regulada a Tarragona 2, a l’entorn del col·legi Pax. Tres trams de carrer que fins ara eren zona verda passaran a ser zona taronja, pensada per a estacionaments de llarga durada. Finalment, els trams afectats són el carrer Joan Antonio i Guardias (entre els números 11 i 21), el carrer Josep M. Casas de Muller (entre els números 5 i 8) i el carrer Josep Gramunt i Subiela (entre els números 92 i 95).
Després de la primera proposta feta pel consistori, que va comptar amb el treball del grup municipal d’En Comú Podem, ara s’han modificat alguns punts conjuntament amb els veïns i l’AFA de l’es-
cola. En sentit contrari, dos carrers del Sector Nord guanyen zona verda a expenses de la zona blava. Els carrers Florenci Vives i Castellers de Tarragona, que fins ara eren zona de curta durada, passa-
ran a tenir condicions preferents per a residents. «Quan vam conèixer la petició del veïnat vam veure clar que havíem d’adaptar la proposta. Les persones que mostren interès i voluntat per millorar
Cultura l Dotze propostes ompliran els espais més emblemàtics
Del 25 al 28 de març, la dansa contemporània envaeix Tarragona amb la segona edició del Festival Dansa Tarragona. El Festival oferirà quatre dies de peces de dansa per a tothom, gratuïts i de pagament, en espais emblemàtics de la ciutat com la Rambla Nova, el Teatre Tarragona, el parc de l’Amfiteatre, la plaça de les Cols, el Pla de la Seu, o l’antic Seminari, entre d’altres. El festival acollirà un total de 12 actes, entre peces de dansa completes així com d’altres espectacles i activitats. Una cinquantena de professionals entre programadors, gestors culturals i companyies participen en l’esdeveniment.
D’entre totes les propostes, destaca el projecte de mediació Piel de Plomo de la Cia Ana F. Melero & Luna Sánchez, organitzat des de l’àrea d’arts d’escèniques de l’Ajuntament
Imatge de la presentació del festival. Juan
El programa arrencarà el 25 de març i s’allargarà fins al dia 28
com a pilot de projecte de mediació. Altres destacats són No de la Venidera, que parlarà de la negació i de la creació;
Un Poyo Rojo, que faran riure de nosaltres mateixos; Ior, de Marc Fernández, que tractarà a partir de la dansa sobre les relacions humanes; Pies de gallina, d’Ana F. Melero & Luna Sánchez, un espectacle sobre la delicadesa i la vulnerabilitat; o Faula, que presentarà criatures fabuloses, de Roser López Espinosa
«Era absurd haver de pagar per aparcar la meitat del que cobrem per hora»
la ciutat, se les ha d’escoltar. La proposta definitiva està avalada tecnicament, pel veïnat i políticament», expressa Jordi Collado, portaveu del grup municipal d’En Comú Podem.
«Creiem que els canvis milloraran la situació al barri. Hem sentit que han escoltat les nostres propostes», diu Teresa, una veïna de la zona. El servei de neteja de l’escola també celebra la decisió. «Estem molt contentes amb aquest canvi. Era absurd haver de pagar per aparcar gairebé la meitat del que cobrem per hora de feina», expressen les treballadores.
Imatge aèria
L’Ajuntament de Tarragona adjudica la renaturalització del barranc de la Mora
Medi Ambient l L’Ajuntament de Tarragona ha adjudicat el projecte de renaturalització del barranc de la Mora a l'empresa ENGISIC SOLUCIONS I CONSULTING SL. L’import d’adjudicació és de 62.470,29 € iva inclòs i el termini del contracte és d’un any. El servei contractat correspon a la redacció del projecte executiu per dur a
terme la millora ecològica i la restauració paisatgística a la Mora. El projecte inclourà l’elaboració d’un conjunt d’estudis previs i el disseny de possibles estratègies de restauració, així com la renaturalització del paisatge i millora de l’ecosistema fluvial urbà del Torrent de la Mora entre altres actuacions. Redacció
Bienve Moya presenta a Tarragona ‘100 coses que cal
Llibres l Bienve Moya presentarà a Tarragona el seu llibre 100 coses que cal saber de la cultura festiva popular. Ho farà dilluns vinent a la llibreria Adserà. L’acte, que s’emmarca dins de la programació de la Primavera Literària, arrencarà a les 19 h i anirà a càrrec del professor i gestor cultural Jordi Bertran. El llibre explora balls, bestiari festiu, les festes majors més carac-
Publicades les bases per a la sol·licitud de patrocini de la Fira d’Abril 2026
Oci l Mercats de Tarragona va publicar ahir les bases de patrocini de la Fira d'Abril. El termini de presentació de sol·licituds estarà obert fins el 16 de març. Enguany la fira se celebrarà del dijous 30 d’abril al diumenge 3 de maig a l’aparcament asfaltat del Mercadet de Bonavista. Redacció/Mercats
terístiques, les festivitats més destacades i la gastronomia més essencial. «D’entrada, bé podríem dir que una de les claus de la universalitat de la festa rau en la manera com satisfà un requisit psicològic, que és el de permetre’ns pensar el pas del temps no com un continu indiferenciat, sinó com un transcurs marcat per ritmes, repeticions i accidents. Les
festes són com perles enfilades en un collaret de boletes de plom. És més, si ho pensem, ens passem el temps o celebrant festes o preparant-les. La festa és allò que esperem», explica la sinopsi del llibre. Bienve Moya és un folklorista, escriptor, activista i gestor cultural català, nascut a Vilanova i la Geltrú. El 2009 va rebre el Premi Nacional de Cultura Popular. Redacció
Laboral l La 14a edició de la iniciativa se celebrarà al Recinte Firal de Tarragona el 12 de març
La Fira de l’Ocupació de Tarragona arriba un any més al Recinte Firal de la ciutat. Es tracta de la 14a edició de la iniciativa, que se celebrarà el 12 de març de 9.30 a 14.30 hores. L’esdeveniment reunirà més de 100 empreses, la xifra més alta fins ara, que ofereixen aproximadament 700 llocs de treball. Comptarà amb la participació de diferents sectors, destacant la presència del turístic, que es prepara per a l’inici de la temporada. «La fórmula de les Fires de l’Ocupació de la Cambra s’ha convertit en la principal plataforma laboral del sud de Catalunya, i és ben senzilla: posar en contacte empreses que necessiten contractar amb persones que busquen feina o volen canviar-la», va assenya-
lar Laura Roigé, presidenta de la Cambra de Comerç de Tarragona, durant l’acte de presentació.
«En un context de canvi, transformació digital i, per tant, de noves oportunitats professionals, considerem
Salut l La malaltia crònica afecta més del 14% de la població adulta
Redacció
L’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona ha posat en marxa des de finals de 2025 una consulta monogràfica d’obesitat amb l’objectiu d’adaptar-se a les noves necessitats de la població i oferir una atenció específica, integral i multidisciplinària a les persones afectades per aquesta malaltia crònica. La prevalença de l’obesitat ha augmentat de manera sostinguda en les darreres tres dècades. Actualment, a Catalunya, afecta el 14,2 % dels homes i el 13,4 % de les dones, i a escala mundial es preveu que l’any 2035 la meitat de la població la pateixi. A la nova consulta les especialistes hi avaluen els pacients des d’una perspectiva global, analitzant els antecedents, la història evolutiva del pes, els possibles desencadenants i les complicacions
Es preveu que l’any 2035 la meitat de la població pateixi obesitat o sobrepès Imatge d’arxiu de la façana de l’Hospital
associades. A més, s’ha creat el Comitè de Tractament Integral d’Obesitat, que permet oferir un seguiment multi-
disciplinari i longitudinal. Tant en l’avaluació com en el tractament es duen a terme sessions individuals i grupals a càrrec de dietistes nutricionistes. El tractament té com a base la reeducació dels hàbits alimentaris, la prescripció d’exercici físic adaptat, la millora de la qualitat del son i el maneig de l’estrès.
que aquesta és la nostra millor contribució a la dinamització de l’economia de Tarragona», va afegir. En l’edició anterior,
L’acte també oferirà tallers de recerca de feina i xerrades motivacionals
va explicar la presidenta, la fira va reunir unes 4.000 persones. Des del 2019, les diferents edicions han superat les 30.000 persones assistents. Una de les novetats d’enguany és la participació per primera vegada de la Diputació de Tarragona. «Volem evidenciar el compromís amb el desenvolupament econòmic, la creació d’oportunitats i el suport a les persones en la recerca activa de feina», va afirmar Vale Pino, diputat delegat de Persones i Talent de la Diputació de Tarragona. «La Fira és un referent a la província. És fonamental en la millo-
ra de l’ocupabilitat, i està clar que cada any és un èxit», va celebrar la directora dels Serveis Territorials d’Empresa i Treball a Tarragona. Enguany el departament tornarà a participar amb un estant propi i un taller titulat Conèixer eines i estratègies per a la recerca de feina. A més, durant la jornada es podrà assistir a la xerrada motivadora d’Óscar Martínez Com tenir èxit en una entrevista de feina.
Per la seva banda, el president de la Federació d’Associacions d’Empreses d’Hostaleria de la Província de Tarragona (AEHT), Francesc Pintado, va recordar que «el turisme en la província genera el 26% del PIB» i que la Fira «arriba en un moment idoni, a les portes de la Setmana Santa, quan necessitem fer un reforç». Així i tot, va apuntar que la cerca de treballadors ja no és una «qüestió estacional», sinó que es tracta «d’un procés viu» i complex. «No pot ser que ens costi trobar personal tot i l’alt índex d’atur. Tenim uns indicadors de baixes i d’absentismes laborals preocupants i això a les petites i mitjanes empreses els fa molt mal», va lamentar.
Turisme l Les previsions apunten a un any de consolidació i creixement moderat, però mantenint la tendència a l’alça
Sergi Peralta Moreno
L’Aeroport de Reus ha enlairat la temporada del 2026. La data, anòmalament avançada, ha estat possible gràcies a Ryanair, que ahir va aterrar el primer avió comercial de l’any, provinent de Dublín. Així mateix, la primera aeronau va enfilar-se cap a Irlanda minuts més tard.
La present temporada es planteja l’objectiu de consolidar dades. Des de la reactivació postpandèmia, el nombre de viatgers ha crescut exercici rere exercici, amb tres anualitats successives superant el milió de passatgers i quedant-se a les portes dels registres del 2011. El 2025 es va tancar amb 1.336.826 usuaris. La Cambra de Comerç de Reus preveu «una bona temporada turística a l’Aeroport, amb un creixement moderat de passatgers, però continuant la tendència a l’alça dels últims anys». Queda palès amb les reserves dels turoperadors de vols i places hoteleres. «Cal tenir en compte que el creixement acumulat dels dos darrers anys ha estat de 50%», subratlla la corporació.
La previsió és el manteniment de la totalitat de les rutes oferides el 2025, així que hi haurà l’opció d’anar a més d’una vintena de destins diferents, en països com el Regne Unit, Irlanda, Alemanya, Bèlgica, Països Baixos i França.
Palma de Mallorca continuarà sent l’única alternativa de vol en territori espanyol. Air Nostrum connectarà Reus amb les illes Balears entre el 16 de juny i el 5 de setembre, amb dues freqüències setmanals, dimarts i dissabte. L’aerolínia franquiciada d’Iberia també destaca la possibilitat d’arribar a Eivissa i Menorca amb una escala.
Jet2.com i easyJet seran les protagonistes de les estrenes d’operatives del 2026. Jet2 enllaçarà Reus i LondresGatwick a partir del 30 de març amb vols els dilluns i els divendres, una freqüència que ampliarà amb els dimecres a partir de l’última setmana de maig. En el global de les tretze rutes amb origen o destí al Baix Camp, la companyia anglesa oferirà 220.000 seients d’arribada entre el 30 de març i l’1 de novembre, un 18% més que l’any anterior, si bé ha quedat fora, per ara, la connexió amb Bournemouth per falta d’aeronaus. Per la seva banda, easyJet portarà els passatgers de Newcastle, Bristol i Londres-Gatwick cap a la Costa Daurada, i viceversa, durant els mesos d’estiu. A més, Vueling incrementarà
L’increment de places respecte del 2025 es concentra en temporada baixa
els vols a París, amb tres a la setmana, en comptes dels dos que ha mantingut les recents temporades. En paral·lel, s’ampliarà l’operativa xàrter des de Porto, que passarà d’estar activa 5 setmanes a 13.
En el seu conjunt, les aerolínies que actuen a Reus han programat, de moment, un 10% més de places respecte al 2025. Bona part de la pujada recau en mesos de temporada baixa, és a dir, març i abril, continuant amb la voluntat d’allargar la campanya.
La Cambra celebra que «tenim una infraestructura de gran nivell, tal com demostra el guardó que ha rebut recentment per part del Consell Internacional d’Aeroports com el millor de la seva categoria a escala europea» i destaca l’increment de freqüències de Vueling a París, que podria ser «una primera ruta que es desestacionalitzés per acabar tenint un aeroport amb operativa durant tot l’any». Així mateix, la corporació alerta de la implementació del nou sistema EES (Entry Exit System) d’accés dels visitants de fora de la Unió Europea. «El de Reus té la singularitat que la majoria dels viatgers són de fora de la Unió Europea; per tant, els problemes operatius i de gestió d’aquest sistema poden tenir un impacte agreujat en la nostra infraestructura que caldrà seguir de prop», conclou l’ens.
Aena invertirà 62,7 milions d’euros a l’Aeroport de Reus entre 2027 i 2031
Infraestructures l Serviran per millorar la seguretat i la qualitat
Sergi Peralta Moreno
Aena invertirà 62,7 milions d’euros a l’Aeroport de Reus entre el 2027 i el 2031, un 31,4% més que en l’anterior quinquenni, quan va destinar-hi 47,7 milions d’euros. El consell d’administració del gestor aeroportuari ja ha donat llum verda al tercer
El consell d’administració de la zona d’embarca-
ment. També roport de 25 cèntims, que
Document de Regulació Aeroportuària (DORA III), plantejat amb els objectius d’avançar en els aeroports de la xarxa en aspectes com la capacitat, la seguretat, el manteniment i la sostenibilitat. Les actuacions proposades han estat debatudes amb les aerolínies i una representació dels usuaris. En el cas de Reus, està previst dur a terme actuacions de millora dels processos i la qualitat de l’àrea terminal, amb una nova zona de control de passaports d’arribada, la remodelació dels vials d’accés, la renovació de l’equipament de l’aparcament i una intervenció centrada en el confort seran objecte d’actuació els elements de seguretat i la torre de control, que serà renovada. A més, es produirà un recreixement de la pista i s’adequarà el seu sistema de drenatge. En parallel, la planta solar fotovoltaica de l’Aeroport de Reus està en execució i la previsió d’Aena és que estigui enllestida el desembre del 2026. La installació tindrà una potència total de 15 MWp i una potència nominal de 12,5 MW. Per fer front a les inversions, el gestor estatal ha proposat un increment mitjà anual de la tarifa a l’Aeroport de 25 cèntims, que quedarà reduït a 10 cèntims amb els incentius proposats. A partir d’ara, el DORA III haurà de superar tràmits en organismes com la Direcció General d’Aviació Civil o la Comissió Nacional de Mercats i Competència fins a la seva aprovació definitiva pel Consell de Ministres, que hauria de ser de cara a setembre.
Està prevista una nova zona de control de passaports d’arribades
Air Nostrum
• Glasgow
La ruta entre Dublín i Reus de Ryanair estrena la temporada
• Londres-Gatwick
• Londres-Luton
• Londres-Southend
• Manchester
• Newcastle
Jet2.com
• Belfast
• Birmingham
• Bristol
• East Midlands
• Edimburg
• Leeds-Bradford
• Londres-Gatwick
• Londres-Luton
• Londres-Stansted
La temporada del 2026 va començar a l’Aeroport de Reus amb un vol de Ryanair procedent de Dublín, que va aterrar ahir al migdia. Mitja hora més tard, s’enlairava una aeronau en la direcció oposada. La ruta amb la capital irlandesa serà l’única activa els pròxims dies, fins que Shannon, Brusselles-Charleroi i LondresStansted s’incorporin a l’oferta el 17 de març, cortesia de Ryanair. L’1 d’abril, l’aerolínia irlandesa ja haurà posat en marxa tota la seva operativa. La següent a estrenar-se serà easyJet, amb vols cap a Belfast a partir del 28 de març, seguida per Vueling, amb París el 29 de març, i Jet2, amb Leeds-Bradford i LondresGatwick el 30 de març.
• Manchester
• Newcastle
Ryanair
• Birmingham
• Brusseŀles-Charleroi
• Cork
• Dublín
• Düsseldorf-Weeze
• East Midlands
• Eindhoven
• Leeds-Bradford
• Liverpool
• Londres-Stansted
• Londres-Stansted
• Manchester
• Shannon
• Birmingham
• Bristol
• Brusseŀles
• Glasgow
• Londres-Gatwick EasyJet
• Manchester
• Newcastle Vueling
• París
Laboral l Una trentena d’empreses van estar presents en la cerca de nous treballadors
Miquel Llaberia
Com ja comença a ser habitual el Saló del TurisMarket va acollir durant el segon dia la celebració de la 8a Jornada Treballa al Turisme, on una trentena d’empreses del sector turístic van oferir més de 2.000 vacants de feina a tot aquell assistent interessat. Una activitat amb la qual, en el marc del TurisMarket, sumen esforços entre la Cambra de Comerç de Reus i la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona (FEHT), i on abans que obrissin portes a les 10 hores ja hi havia centenars de persones esperant a fora de les instal·lacions de firaReus Events. «Hem treballat plegats amb la FEHT en aquests tres anys i és molt important. Ferho separat vindria gent, però és més positiu englobar-ho tot en una jornada com aquesta», va valorar el president de la Cambra de Comerç de Reus, Mario Basora.
A més, la gran presència
d’empreses del sector que sumen la xifra de 2.000 vacants, superant amb escreix les 1.200 de l’edició de l’any 2025, suposa una mostra del creixement
del sector que, alhora, necessita nodrir-se de personal: «S’està allargant la temporada i s’està desestacionalitzant, amb això les empreses també
Política l El president d'Esquerra Republicana de Catalunya, Oriol Junqueras, va visitar ahir dimarts 3 de març la capital del Baix Camp per tal de donar suport al recentment anunciat nou candidat a l'alcaldia de l'Ajuntament de Reus, Daniel Recasens. «Estem con-
vençuts que tenim un magnífic candidat, que serà un magnífic alcalde i que aportarà molt», va expressar Junqueras. Precisament, el president d'ERC va definir l'anomenat «tarannà Recasens» com a «molt amable, proper i coneixedor de la ciutat». Redacció/Cedida
necessiten més personal». Ara bé, tal com apunta la presidenta de la FEHT, Berta Cabré, els perfils necessaris són molt variats: «Oferir 2.000 llocs de
Els assistents podien mantenir entrevistes ràpides amb múltiples empreses
feina vol dir que som una indústria viva, molt activa i amb constant transformació, que també fa que es generin més possibilitats en l’àmbit laboral».
En aquest sentit, algunes de les empreses presents com el Playa Montroig Camping Resort, expressava que tenen una gran i variada demanda de perfils professionals: «Un lloc com aquest ens permet arribar a més gent, ja que amb gent de Mont-roig del Camp i la vora no podríem cobrir la nostra necessitat de plantilla. Busquem tota mena de perfils, com vigilants, cambrers o cuiners, entre altres». Ara bé, altres empreses com Medplaya tenien molt clar que la seva demanda es basava en uns perfils concrets com recepcionistes o treballadors de manteniment.
Objectiu 1.500
Per un altre costat, el pronòstic dels presidents d’ambdues entitats organitzadores era que en aquella sola jornada era «molt difícil» cobrir les més de 2.000 vacants de feina, en ser una xifra tan elevada. «Si en cobrim unes 1.500 estaríem molt contents», va valorar Basora. Al seu torn, Cabré va posar sobre la taula la importància de facilitar aquest «primer contacte» directe i fluid entre les empreses i els demandants de feina per comprovar si «fan matx» o no segons els interessos laborals d’ambdues parts.
Societat l El Centre de Lectura de Reus va acollir ahir la visita de Núria
i membre de la fundació Kilian
amb motiu de la celebració del 125è aniversari de la
Excursionista, per parlar sobre la natura i la muntanya. Va destacar l'efemèride com una fita important: «Hi ha poques entitats que puguin celebrar aquesta xifra». MLB/GMR
Formació l L’Associació MIR Espanya ha demanat al Ministeri de Sanitat dur a terme una auditoria
EFE/D. Cabezas
L’Associació MIR Espanya ha demanat al Ministeri de Sani tat una auditoria per investi gar el que consideren una falta de mesures de seguretat du rant l’examen d’aquest 2026 atès que, segons queixes re budes per part dels aspirants, va ser un «complet caos». Un examen en el qual la millor nota ha estat un 188 sobre 200 de l’estudiant de la Universitat Rovira i Virgili a Reus, Bianca Ciobanu. Segons va informar el Ministeri divendres passat, el 99,19% de les persones que es van presentar van superar
l’examen. Des de l’Associació MIR, denuncien que faltaven vocals, no hi havia inhibidors de freqüència i es van poder fer servir mòbils i internet. El president de l’associació, Jesús Arzúa Moya, afirma que no volen posar el focus en ningú en concret, però assegura que els consta, segons múltiples testimonis rebuts, que durant l’examen d’enguany s’ha copi at amb el mòbil i s’han comès múltiples irregularitats.
Segons afegeix Arzúa, fins i tot s’ha constatat algun cas d’ulleres amb intel·ligència ar tificial. A més, apunta que des de l’any passat ja es van donar
«casos cridaners de metges» que se situaven al «top 10» de l’examen, però els seus expe dients acadèmics estaven per sota del 8. Enguany ha passat el mateix, en què els quatre primers aspirants estan per sota d’aquesta nota: «La nú mero u del MIR té un expedi ent per sota del 6,5; el 2025, la millor puntuació d’un metge amb aquesta nota d’expedi ent va suposar al MIR el lloc 1.458».
Davant d’aquesta situació, Bianca Ciobanu, qui ha ob tingut la millor posició al MIR 2026, ha assegurat que la seva puntuació és legítima i que no
S’han denunciat casos en què s’ha fet servir el mòbil o IA per fer trampes
ha fet ús de dispositius d’intel· ligència artificial ni ha fallat durant l’examen. Actualment,
cursa els seus estudis a la Uni versitat Rovira i Virgili, a Reus, i assegura que la seva prepa ració pel MIR va ser intensa i constant. Ha reconegut que no li va anar gaire bé durant els dos primers anys de carre ra i va haver de superar algun «obstacle», però per a ella la carrera i el MIR són coses molt
diferents: «el MIR és una es tratègia i la carrera és una al tra cosa». Ha insistit que s’ha estat quatre anys preparant en una acadèmia i ha comen tat que la seva idea inicial, a l’hora de triar especialitat, era Endocrinologia, si bé ara es tudia Medicina de Família o Dermatologia.
Indústria l El projecte no ha avançat després que s’anunciés el Port de Tarragona com a seu del projecte publicoprivat vinculat a l’hidrogen més gran de Catalunya
Adam Díaz Garriga
El projecte de la Vall de l’Hidrogen Verd fa dos anys que espera començar el seu procés d’introducció a Tarragona, la seu escollida per consolidar un projecte que la situava com el punt neuràlgic de la producció d’hidrogen verd a Catalunya. La proposta va presentar-se amb l’objectiu de suportar el procés de descarbonització de la indústria petroquímica de la demarcació a través del Port de Tarragona, amb la previsió d’estendre’s i connectar-se amb la línia europea entre Barcelona i Marsella (BarMar) l’any 2030. Malgrat tot, el projecte es troba ara en un standby que no contempla cap termini d’execució.
La iniciativa va ser presentada per la Generalitat, la Universitat Rovira i Virgili (URV) i diverses entitats privades i públiques —l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), la xarxa H2Cat o el centre tecnològic de Catalunya (Eurocat) entre d’altres— de manera oficial l’any 2024. Des de llavors, no hi ha hagut moviments, sinó «desinterès» per part d’institucions i empreses «per la falta d’inversió en el projecte», segons asseguren fonts properes a la proposta.
La universitat tarragonina, impulsora del projecte inicial plantejat l’any 2020 sota el nom de Vall de l’Hidrogen Catalunya Sud, confirmava en les últimes setmanes la seva intenció de reactivar el projecte. Una qüestió que, segons ha pogut conèixer el Diari Més, el
rector de la universitat, Josep Pallarès, i el president de la Generalitat, Salvador Illa, van tractar en una reunió celebrada a Reus durant els últims mesos del 2025, i que va portar a les dues autoritats a «emplaçar-se per parlar-ne en un altre moment».
«El nou Govern està revisant els estatuts que es van signar durant l’estratègia comuna», afirmava el coordinador d’Hidrogen i Descarbonització a la URV, Jordi Cartanyà. En aquest sentit, el responsable també destacava que «la universitat continua dins el projecte» però que «no està tirant endavant».
Silenci
La Generalitat, per la seva part, no ha publicat ni respost a cap informació sobre la Vall de l’Hidrogen Verd. Una proposta que va accelerar-se durant l’últim any de legislatura
Les frases
d’Esquerra Republicana, i que s’ha mangingut aturat des de l’entrada del Partit Socialista de Catalunya al Govern. «L’economia del Camp de Tarragona requereix inversions amb ambició estratègica i a llarg termini», indicava la diputada per ERC al Parlament de Catalunya, Raquel Sans. A més, tot i que es va assegurar que el Port de Tarragona seria la seu de la Vall de l’Hidrogen, Sans explicava que «no es van arribar a signar els estatuts» que consolidaven el projecte, que havia de produir 50 tones diàries de combustible renovable per empreses dels polígons tarragonins. Des de l’entitat portuària tampoc s’ha donat resposta a l’estat de la iniciativa, però el passat mes de febrer va confirmar la seva «proximitat a l’H2Med», el corredor europeu d’hidrogen vinculat a la proposta entre Barcelona i Mar-
«Es va perdre interès per part del Govern i la indústria de Tarragona»
Emilio Palomares
President de l’ICIQ
«La URV hi és, però el projecte no està tirant endavant»
Jordi Cartanyà
Coordinador Hidrògen i Descarbonització URV
«L’economia de Tarragona requereix d’inversions estratègiques»
Raquel Sans
Diputada al Parlament de Catalunya
L’ICIQ assenyala la geopolítica com a «impediment» per invertir en l’hidrogen
Josep Pallarès i Salvador Illa van «emplaçar-se per parlar» de la Vall
sella que va confirmar la seva «viabilitat tècnica» durant el mes de novembre de 2025.
Inversió
El principal inconvenient del projecte, tal com indiquen les parts implicades, se centra en la inversió i en l’evolució de la indústria, actualment en un període que qualifiquen d’«incert» pels successos geopolítics vinculats a la producció petroquímica. «El preu de l’hidrogen verd no és competitiu i la indústria no s’adaptarà si ningú vol pagar el cost», lamentava el president de l’ICIQ, Emilio Palomares. En aquesta línia, el responsable també apuntava a la «pèrdua d’interès per part del Govern i la indústria» per fer avançar el projecte.
Malgrat tot, Palomares assegurava que les «tecnologies de transició energètica acabaran instal·lant-se a la indústria» quan els costos de producció «disminueixin». Mentre les empreses esperen «no perdre competitivitat», la inversió de la Vall de l’Hidrogen no preveu avançar en les iniciatives proposades.
Imatge de la presentació del projecte de la Vall de l’Hidrogen
ERC presenta 16 preguntes al Parlament per conèixer l’estat de la Vall de l’Hidrogen
Política l Les preguntes, entregades per escrit, hauran de ser respostes en un mes
Adam Díaz Garriga
Esquerra Republicana portarà la Vall de l’Hidrogen Verd a la mesa del Parlament de Catalunya a través de 16 preguntes enfocades a comprovar l’estat actual de la proposta. Les consultes han estat impulsades per la diputada al Parlament per ERC, Raquel Sans, a l’espera d’actualitzar qüestions com la inversió destinada des del Govern en els últims dos anys per a la Vall, o si actualment existeix «un full de ruta» per al projecte.
«Sorprèn perquè el Partit Socialista defensava el projecte quan estava a l’oposició», confessava la diputada d’ERC. «És un projecte de característiques complicades de gestionar, especialment en l’àmbit jurídic», indicava Sans, en referència a la intenció de protagonisme «per part de tots els actors» en la proposta. Les preguntes, que van registrar-se aquest
dimarts per escrit a la mesa del Parlament, hauran de ser respostes de manera concreta pel Govern en un termini d’un mes. Entre les preguntes, també s’introduïen consultes en referència a projectes vinculats a la Vall aprovats per la Generalitat, així com dates previstes d’execució, o quina inversió en matèria d’hidrogen provinent de la Unió Europea s’ha dedicat a Tarragona.
Indústria l Entre les propostes que pre veien impulsar la producció d'hidrogen verd a Tarragona, destacava la inversió de més de 14 milions d'euros proposada per l'empre sa francesa Lhyfe a Vallmoll. Una planta de 14.000 metres quadrats que havia de produir
5 tonelades diàries de combustibe. S'esperava que entrés en funcionament aquest 2026, però segons ha confirmat el Diari Més, continua aturada i es qualifica d’«incerta», tot i haver preparat el sumbinistrament elèctric, també per la «falta d’inverisó». ADG/Cedida
Tarifes l Critiquen que la integració a l’ATM de la demarcació només beneficiï els autobusos interurbans i no el ferrocarril
Agències
La Plataforma Trens i Trans ports Dignes a les Terres de l’Ebre i el Priorat ha criticat les limitacions que, al seu parer, comportarà la integra ció de les Terres de l’Ebre al sistema tarifari del Camp de Tarragona i ha reclamat la dimissió del secretari de Mo bilitat, Manel Nadal. L’entitat considera insuficients les prestacions anunciades per què, de moment, els beneficis afecten només els autobusos interurbans i determinats col· lectius. Entre les mesures hi ha la T 16 per a menors de 4 a 16 anys, la T Jove amb viatges il·limitats durant 90 dies entre Tarragona i l’Ebre, així com la T MES i la T 70/90 per a fa
mílies monoparentals o nom broses. Segons la portaveu, Cinta Galiana, no s’ha concre tat cap integració pel que fa al ferrocarril, malgrat que les línies RT 1 i RT 2 de Tarrago na ja estan integrades a l’ATM del Camp. Recorden que s’ha acordat incorporar els trans ports interurbans de Torto sa, Amposta i Flix, pendents d’aprovació als plens munici pals, mentre que la integració de Renfe no té calendari ni de talls definits. També lamen ten que, en la visita de diven
L’encaix a l’ATM del Camp inclou les targetes T-70/90, T-Jove, T-MES i T-16
dres passat a Tortosa, Nadal no els convoqués per abordar els reforços ferroviaris da vant les obres als túnels del Garraf, que afectaran línies com l’R15 i l’R16 cap a Barce lona. Reclamen nous serveis Avant des de Tortosa l’Aldea per garantir la connectivitat i denuncien que projectes com el tramvia o les estacions in termodals a l’Aldea o Móra la Nova continuïn sense aven ços concrets ni compromisos temporals clars. La platafor ma sosté que, mentre el Camp de Tarragona consolida la seva estructura tarifària in tegrada i amplia prestacions, els usuaris ebrencs continuen sense una integració ferrovià ria efectiva ni millores estruc turals en la seva xarxa.
Educació l Un centenar de persones, en tre alumnes, mestres i famílies, es van concen trar ahir a la plaça del Blat de Valls per recla mar que es garanteixi el futur de l’escola Eladi Homs. La protesta responia a la previsió que Educació no oferís places d’I3 per segon any
consecutiu, fet que la comunitat considerava una amenaça per a la continuïtat del centre. En les darreres hores, però, el Departament ha garantit cinc places per al curs 26 27 i el com promís que s’hi podran matricular tots els in fants necessaris. Eloi Tost / ACN / Eloi Tost / ACN
Cultura l El nou document preveu «garantir» la protecció del municipi millorant la supervisió tècnica
Adam Díaz Garriga
L’Ajuntament de Cornudella de Montsant va engegar aquest dilluns el procediment per blindar el conjunt històric de Siurana definitivament a través d’un nou Pla Especial de Protecció. La proposta preveu incloure noves condicions administratives per prohibir certes actuacions al municipi o facilitar que la majoria de les modificacions que es facin al conjunt estiguin supervisats. La localitat ja compta amb diverses accions de protecció obligatòries després de ser declarada com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) l’any 1995, referides al manteniment i a la conservació. D’acord amb el consistori, el nou Pla serà l’instrument d’ordenació que, finalment, permeti «treballar coherentment i de manera integrada el que envolta l’espai natural».
«Convé dotar urbanísticament al conjunt històric de recursos tècnics perquè tin-
guin sentit les actuacions que es portin a terme», indicava l’alcaldessa de Cornudella de Montsant, Meritxell Cardona. La redacció del Pla Especial
preveu una inversió de 33.399 euros, entre les quals es demanarà ajustar la proposta a «les necessitats del conjunt històric» amb tres objectius.
Agenda l La vila desplega una programació del 3 al 15 de març amb actes culturals, esportius i de sensibilització per promoure la igualtat
Redacció
La Canonja commemora aquests dies el Dia Internacional de la Dona amb un ampli programa d’activitats que s’estendrà durant la primera quinzena de març amb propostes culturals, lúdiques, esportives i de sensibilització pensades per promoure la reflexió, la participació i el compromís col·lectiu amb la igualtat real i efectiva. La programació està organitzada per la Regidoria de Polítiques Feministes i LGTBI+ de l’Ajuntament, amb la col·laboració de l’entitat feminista canon-
gina La Mirada Violeta i del Punt d’Informació Juvenil (PIJ). La regidora Nereida González ha destacat que «aquest programa és una mostra del compromís ferm del municipi amb la igualtat real i efectiva. El 8M no és només una data al calendari, sinó una oportunitat per continuar reivindicant drets, visibilitzar les desigualtats que encara persisteixen i reforçar el paper de les dones en tots els àmbits de la vida».
Les activitats es van iniciar ahir, dimarts 3 de març, amb el Senalló de Contes 8M: Contes de nenes valentes, a càrrec
de Sara Genovart, a la Biblioteca Pública, amb històries inspiradores que conviden a reflexionar sobre el respecte i l’empoderament des de la infància. El 6 de març es farà la lectura del manifest institucional davant de l’Ajuntament i el 7 de març l’OCTM – Teatre Municipal Orfeó Canongí acollirà Calladitas estáis más guapas, espectacle de comèdia feminista multidisciplinari recomanat per a majors de 16 anys. El 8 de març, la rambla 15 d’abril serà l’escenari de l’acte central organitzat per La Mirada Violeta sota el lema Cada dia més: la Canon-
El més destacat, d’acord amb la batllessa, és la creació d’un document de caràcter normatiu que reguli tots els valors patrimonials del conjunt amb
un caire únic, sense intervenir amb la regulació de protecció actual del consistori.
«Necessitem un document tècnic que posi límits i dirigei-
El document regularà noves edificacions, aparcaments i usos urbanístics
xi la futura protecció d’aquest espai», explicava Cardona. En aquesta línia, el Pla Especial contempla definir els límits per un «conjunt viu» en matèria urbanística.
Regulació
En cas que els veïns vulguin edificar, el nou document preveu revisar de manera més estricta les actuacions, basant-se en la necessitat de protecció de cada part del municipi. A més, també es preveu incloure treballs com la modificació de la xarxa d’aigua o la implantació de plaques solars en teulades o terrenys. «Qualsevol activitat pública ha de contenir aquests paràmetres, en especial modificacions de vivendes», expressava Cardona.
Entre les mesures, l’alcaldessa també va subratllar que s’especificaran les localitzacions exactes on poden construir-se zones d’aparcament tenint en compte «la capacitat limitada d’expansió» de la localitat. «S’ha de protegir més, però no es tracta de donar problemes, sinó garanties», ressaltava la batllessa. El Pla també es coordinarà amb els veïns per adaptar-se a les demandes del conjunt, concretament per preveure d’intervencions «més grans».
ja feminista, amb lectura del manifest i vermut amenitzat per Roxy DJ. La programació seguirà a l’edifici ÈPOCA amb un taller de creació d’espel-
mes l’11 de març i una xerrada sobre nutrició hormonal el dia 13, amb inscripcions al Castell de Masricart; el 12 hi haurà un Torneig de Futbolí
Femení al PIJ i el 15 culminarà amb la Cursa de la Dona 2026, de 5 km, amb inscripció solidària de 10 euros destinada a l’associació A Contracor.
Serveis l El grup municipal de Cambrils critica «actituds que puguin estar dificultant l’acord» definitiu amb Adif
El grup municipal de Junts per Cambrils va emetre aquest dilluns un comunicat reclamant a l’alcalde de Mont-roig del Camp, Fran Morancho, que «abandoni qualsevol actitud que pugui estar dificultant l’acord i la signatura definitiva del projecte» de la Via Verda. El tram, que ha de connectar Cambrils, Mont-roig del Camp i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, fa més de quatre mesos que espera una resolució respecte a l’acord que els municipis preveuen signar amb Adif, l’empresa
propietària dels terrenys. En aquest sentit, des de Junts apunten a «discrepàncies que no haurien d’existir» en una proposta que qualifiquen d’«altament consensuada», mostrant la seva «preocupació davant la situació d’estancament del projecte». Des de l’Ajuntament de Montroig del Camp no s’ha comunicat cap resposta al respecte, tot i que durant les últimes informacions sobre els avenços en l’acord de la Via Verda van especificar-se que existia consonància «per totes les parts». Fonts properes al projecte van situar-lo, ara fa un mes,
reforça el compromís amb la prevenció i el reciclatge. Cedida
Sostenibilitat l El municipi arriba als 41 punts de recollida i supera les 97 tones el 2025
El municipi de Vila-seca ha instal·lat aquest mes una desena de noves unitats de contenidors per a la recollida de residus tèxtils amb l’objectiu de millorar la cobertura ter-
ritorial del servei i apropar els punts de recollida a la ciutadania. L’actuació vol facilitar que els residus tèxtils que encara es dipositen als contenidors de resta es dirigeixin correctament als espais específics, afavorint-ne una gestió
«en la recta final», a l’espera de portar-lo als plens municipals per aprovar les signatures de l’acord amb Adif. Al mes de novembre, però, s’havien qualificat les demandes del municipi de Mont-roig del Camp com a «difícils» respecte a les de la resta d’Ajuntaments participants.
Conseqüències
Assolir l’oficialització del projecte suposaria desbloquejar una proposta que està sobre la taula des del 2023, després de la retirada de les vies de l’antic traçat de tren que connectava els tres municipis.
La xarxa es reparteix en 30 ubicacions a Vila-seca, 10 a la Pineda i 1 a la Plana
adequada mitjançant la reutilització, la preparació per a la reutilització o el reciclatge, segons l’estat del material. En aquests contenidors s’hi pot dipositar tot tipus de roba, calçat, complements i tèxtil de la llar, independentment de la seva conservació. Amb aquesta ampliació, Vila-seca compta ja amb 41 ubicacions de recollida de residu tèxtil: 30 al nucli de Vila-seca, 10 a la Pineda i 1 a la Plana. La mesura s’emmarca en la Llei 7/2022, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, que estableix la recollida separada del tèxtil, i reforça el compromís municipal amb la prevenció i el reciclatge. Durant l’any passat es van recollir més de 97 tones de residu tèxtil, l’equivalent a 4 kg per habitant i any, una xifra superior a la de l’any anterior però encara lluny dels prop de 20 kg anuals que es generen per persona a Catalunya.
L’acord va situar-se «a la recta final» fa un mes amb consens «per totes les parts»
Durant els últims quatre mesos, el projecte s’ha accelerat, incorporant la participació
de la Diputació a través d’un compromís per cobrir entre el 55% i el 65% del manteniment de la nova Via Verda. El consistori de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant va comunicar al mes de gener la seva intenció per portar l’acord al plenari un cop «es completés per escrit».
PROGRAMACIÓ 8M
La Plataforma de la Via Verda també ha reclamat durant els últims mesos un procés de «transparència» que concreti informació sobre el projecte, a més d’organitzar diverses mobilitzacions com la caminada que es durà a terme aquest dissabte a Montroig del Camp.
El Morell programa un 8M obert i participatiu per reivindicar la igualtat al municipi
Amb una xerrada, taller, activitat familiar i la lectura del manifest
Redacció
La regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament del Morell ha preparat una programació variada i adreçada a tots els públics amb motiu del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, combinant reflexió, formació i espais familiars amb l’objectiu de continuar avançant en la igualtat efectiva entre dones i homes. Els actes arrencaran dimarts 3 de març a les 19 h amb la xerrada ‘Nutrició hormonal sense pressió estètica’, a càrrec de Laia Solé. S’abordarà la salut femenina des d’una mirada conscient i allunyada dels estereotips, a la sala polivalent de l’Ajuntament, on dimecres 4, a les 18 h, es farà un taller de bosses de tela reivindicatives amb Centro Niuh, amb que expressar, a través de l’art, missatges feministes i de sororitat. Dijous 5, contes i música en família, a càrrec
de Cuentropía, a les 17 h a la Biblioteca Montoliu, per apropar els valors de la igualtat a la canalla d’una manera lúdica i participativa. Finalment, divendres 6, a les 11 h davant de l’Ajuntament, la lectura del manifest institucional del 8M, un acte obert a tota la ciutadania per reivindicar conjuntament els drets de les dones i la necessitat de continuar treballant per una societat més justa i equitativa.
Futbol l El madrileny s’ha apoderat de la titularitat a la banda dreta convertint-se en el més regular entre els defensors
Cristóbal Parralo ha evidenciat en les darreres jornades que està disposat a jugar totes les cartes per sacsejar el Nàstic. Els retocs han arribat a totes les línies i el rumb de la temporada ha conduït l’equip cap a un escenari que fa poques setmanes semblava inimaginable. El lateral dret, ara, té un nou propietari: Sergio Santos.
El madrileny ha passat d’estar a la rampa de sortida a convertir-se en indiscutible. De fet és, amb Hugo Pérez, l’única peça que no ha canviat de la línia defensiva en els darrers tres partits. A més, ha sigut el defensor més regular pel que fa a rendiment, tot i que va patir de valent contra l’Antequera. Santos també va ser protagonista el passat diumenge en la jugada polèmica de la jornada. El lateral va estrenar-se amb un golàs que va acabar anul·lat per l’àrbitre després de passar pel videoarbitratge.
L’entrada de Sergio Santos com a peça clau a l’onze de Parralo suposa un autèntic gir de guió, sobretot tenint en compte el context. El lateral ha travessat diverses etapes d’irregularitat. A l’inici de
Sergio Santos ha estat el lateral dret escollit en els darrers tres partits
temporada va assumir la titularitat al lateral dret, mentre Sergio Camus s’adaptava al perfil esquerre. Però l’errada
contra l’Alcorcón, en l’últim minut i que va acabar donant la victòria als madrilenys davant el Nàstic, el va condemnar a l’ostracisme de la banqueta.
Amb Parralo, Santos va perdre protagonisme fins que va arribar el mercat d’hivern i es va convertir en un dels candidats a sortir del club. L’equip va veure en ell una op-
Rítmica l El conjunt sènior de la secció de gimnàstica rítmica del Nàstic va celebrar aquest cap de setmana l’ascens a la Primera Categoria, una fita històrica per a l’entitat grana. El club ho va fer després de veure el seu nom entre els 19 millors equips de l'Estat en el llistat oficial de conjunts de 1a categoria.
L’ascens arriba després de
brillar en el Campionat d’Espanya disputat a Madrid del 3 al 6 de desembre de l’any passat, un torneig en el qual el conjunt grana va acabar en setena posició de la classificació general.
Amb aquest èxit, el Nàstic esdevé l’únic club català amb representació a Primera. De fet, cap conjunt català competia en aquesta divisió des
del 2017. Les gimnastes que han fet possible l’èxit són Judit Salvador, Anna Gené, Marta Gené, Maria Sanz, Helena Villena i Helena Jardí, protagonistes d’una temporada marcada per la constància i el creixement competitiu. El conjunt està dirigit per les entrenadores Iria Medin i Marta Sanz, amb Pilar Aleu com a delegada. Redacció
ció factible per guanyar una fitxa sènior per incorporar un nou jugador i el va buscar sortida. Aquest era el discurs que es va mantenir a la secretaria tècnica fins i tot quan el mercat va tancar. De fet, Sergi Parés va apuntar que encara hi havia temps perquè abandonés el club perquè els mercats estrangers s’allargaven més enllà del 2 de febrer. Els
dies van passar i Santos no va marxar.
Llavors, va tenir lloc un nou gir de guió. El club va anunciar la baixa de Sergio Camus per pubàlgia i va pujar al primer equip al jove Oriol Subirats. El del planter va brillar contra l’Alcorcón i va ser titular contra el Villarreal B. Amb tot, Santos va reaparèixer en la darrera mitja hora de partit
i va oferir un rendiment que va convèncer a Parralo per guanyar-se la titularitat. La temporada del Nàstic té temps per més girs de guió, sobretot en una línia defensiva que cada partit té canvis. Amb tot, Sergio Santos s’ha salvat de la crema en els darrers partits i és dels defensors menys assenyalats pel seu rendiment sobre la gespa.
Salvat,
Hoquei Patins l El capità roig-i-negre és el pitxitxi de l'equip amb 18 gols a la lliga
Arnau Montreal Quesada
El Reus Deportiu Brasilia ha alçat el cap les darreres setmanes amb victòries clau a la Champions i també a la lliga, que situen l’equip en una bona posició en la recta final de les dues competicions. En totes dues hi ha un protagonista destacat: Joan Salvat. El capità del Reus està vivint la seva temporada més golejadora des que milita a l’entitat roig-i-negra. Des de la seva arribada al primer equip, el reusenc estava acostumat a ser el líder i l’encarregat d’una feina que sovint queda lluny dels focus: treball defensiu, control de zona, lluita i millora dels companys. Aquest curs ha decidit posar-se l’equip a l’esquena d’una manera diferent. El darrer cap de setmana, Salvat va liderar la golejada contra el Sant Just per 1-4 amb
Ainara Pozuelo, campiona de l’Slam de la FCP al CE Laietà
Pàdel l Ainara Pozuelo es va proclamar campiona de l'Slam de la Federació Catalana de Pàdel disputat al CE Laietà el darrer cap de setmana. La número 1 de Catalunya, alumna del Club Tennis Tarragona, va superar la final amb Eugenia Guimet per 7-5 i 7-6 contra Lara Tena i Gemma Negre. Redacció/Cedida
Yusnier Morales, que, amb Elieser Rojas abandona l’equip, durant un dels darrers
un doblet. Dos dianes que situen el roig-i-negre amb un total de 18, tres més de les que va assolir durant tota la temporada passada. A la Champions, ja en porta 4, els mateixos que el curs anterior. A aquest ritme, tot apunta que superarà totes les xifres aconseguides en temporades anteriors. Ara té al punt de mira superar els 21 gols assolits el curs 2018-19. Salvat és un home de club, dels que no miren estadístiques ni se centren a lluir, sinó a millorar el conjunt. L’equip, però, necessitava un referent en atac en un any en què Martí Casas ha fet un pas enrere en l’aspecte golejador. Salvat es va posar la granota de treball i ja és el pitxitxi de l’equip, i ho continuarà sent si fa falta per ajudar a classificar-se per a la final a 8 de la Champions i escalar tan amunt com sigui possible a la lliga.
Voleibol l L’equip tarragoní, ja descendit, rescindeix els cubans Rojas i Morales i donarà minuts als joves del planter
Fa unes setmanes, el CV Sant Pere i Sant Pau va consumar el descens matemàtic a la Superliga-2. El club tarragoní cau de l’elit on ha competit aquestes dues temporades contra equips que superaven amb escreix el seu pressupost. Amb tot, la lliga no ha acabat. Encara resten quatre jornades i l’equip està decidit a aprofitar-les per començar a construir el projec-
te del curs 2026-2027. Els cooperativistes estan centrats en competir en aquest darrer tram del campionat i poder assolir la primera victòria del curs amb jugadors del planter. El club ha donat aquests darrers dies el primer pas amb la rescissió dels cubans Yusnier Morales i Elieser Rojas. Els dos fitxatges de l’estiu no han complert amb les expectatives durant la temporada i no han ajudat a millorar la situació d’un equip que ha trobat a faltar un oposat anotador com ho
L’infantil del Golf Costa Daurada, subcampió de la Copa Catalana
Pàdel l L'equip infantil sub-13 del Golf Costa Daurada es va proclamar subcampió de Primera Categoria de la Copa Catalana de Menors el darrer cap de setmana. L'equip va cedir per 1-2 contra l'NTC Pàdel en una final igualada. Des del club destaquen la dedicació i èxit de tècnics i jugadors. Redacció/Cedida
Encara queden quatre jornades per acabar la temporada a la Superlliga-1
era Gerard Osorio la darrera temporada. No és el cas d’Ismael Alomar, el tercer fitxatge de l’estiu del Carib, que continuarà com a central fins al final de curs després d’assolir una millor anotació que Moisés Vásquez l’any passat. D’aquesta manera, el CV Sant Pere i Sant Pau aprofi-
tarà per donar més minuts a jugadors del planter que militen als equips júnior i juvenil perquè puguin guanyar experiència i créixer de la mà del primer equip. «Volem donar espai i minuts a aquells joves jugadors que s’ho estan mereixent pel seu rendiment i començar a construir el projecte de la pròxima temporada sense perdre temps», va explicar a Diari Més el tècnic Vlado Stevovski. El darrer cap de setmana, la Superliga-1 va fer una pausa per deixar pas a la Copa del Rei. Els partits de l’elit del voleibol estatal continuen aquest cap de setmana amb la visita del CV Sant Pere i Sant Pau a la pista del Melilla, el tercer classificat i finalista de la Copa. D’aquí a acabar el curs a finals del mes de març, els tarragonins rebran al pavelló de Sant Pere i Sant Pau al Benidorm i el CV Manacor –que serà la darrera jornada–i visitarà la pista del CV Guaguas, el líder i millor equip de la categoria.
Món l El president dels EUA critica Sánchez per negar l’ús de les bases de Rota i Morón en l’ofensiva contra Teheran
Agències
Donald Trump va carregar ahir dimarts contra el govern de Pedro Sánchez per haver-li negat ajuda militar en la guerra contra l’Iran i va amenaçar de tallar «tot el comerç amb Espanya». El president nordamericà ho va dir a la Casa Blanca durant una trobada amb el canceller alemany, Friedrich Merz, que ja estava programada abans de l’esclat del conflicte però que va quedar marcada per l’Orient Mitjà. En parlar del suport europeu a la campanya militar, Trump va qualificar Espanya de «terrible» i va afirmar: «No volem tenir res a veure amb Espanya», mentre Alemanya, el Regne Unit i França s’alineaven amb Washington a favor dels atacs contra Teheran. En el mateix to, Trump va recordar l’oposició de Sánchez a elevar la despesa en defensa al 5% del PIB dins l’OTAN i va retreure la negativa de Madrid a permetre l’ús de les bases de Rota i Morón de la Frontera com a punt de sortida. «Ara Espanya ha dit que no podem fer servir les seves bases», va dir, abans d’afegir que podrien fer-les servir igualment si volguessin. També va atacar el lideratge polític espanyol: «Espanya no té res que necessitem més enllà de bona gent… però no tenen un bon líder», i va remarcar que és «l’únic país» de l’Aliança que no va estar d’acord a passar a pagar el 5%. En paral·lel, va arribar a plantejar un pos-
sible «embargament» i va insistir que Espanya «mereix» un correctiu per la seva posició a l’OTAN.
El govern manté el pols Les paraules del mandatari van agafar l’executiu espanyol en plena sessió de control al Senat. A la sortida, cap ministre va voler atendre els mitjans i fonts del govern van descriure la situació com un assumpte «seriós i delicat», mentre la resposta es va vehicular des de la Moncloa. Segons aquestes fonts, Espanya «compta amb els recursos necessaris per contenir possibles impactes» i, si Washington vol «revisar» la relació comercial, ho haurà de fer respectant l’autonomia de les empreses privades i els acords amb la Unió Europea. En aquest marc, el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, va defensar que la posició espanyola es basa en el dret internacional i els drets humans i va reivindicar «coherència» en la política exterior. La Moncloa manté el
La Moncloa defensa la seva posició i assegura que pot contenir l’impacte
Brussel·les defensa Espanya i recorda que el comerç depèn de la Unió Europea
pols amb Trump i Sánchez té prevista avui una declaració institucional avui dimecres a les 9 del matí. Yolanda Díaz va reblar que «Espanya no accepta xantatges ni lliçons d’un país agressor. Som un país de pau».
Brussel·les surt en defensa d’Espanya
Trump va llançar les amenaces al costat de Merz, que no va defensar Espanya i fins i tot va donar la raó al president quan se li va preguntar per un càstig: va dir que cal «convèncer Espanya» que es posi al dia amb el 3% o el 3,5% acordat dins l’OTAN. L’oposició espanyola també va reaccionar: Alberto Núñez Feijóo va advertir a X que «si l’Iran li dona les gràcies i els Estats Units el considera un aliat terrible, falla vostè», i Santiago Abascal va acusar Sánchez de «traïdor» i de perjudicar els ciutadans; la patronal va reclamar que el govern «recondueixi» la situació i vagi «de bracet» de la UE. La Comissió Europea va sortir en defensa de l’executiu amb un comunicat on assegura que «sempre vetllarà per protegir plenament els interessos» de la UE i insta la Casa Blanca a complir l’acord comercial firmat l’estiu passat. Brussel·les, però, avisa que no dirà res més fins tenir certesa que les amenaces van de debò i recorda que les competències en comerç són de la UE, de manera que Washington ho tindria difícil per atacar només Espanya.
«La discriminació comercial que planteja Donald Trump no té cap suport»
Economia l Els experts exposen que el trencament comercial és inviable
Oriol Castro Sanz
«Donald Trump fa una declaració política, però no és una política real ni factible». Així resumeix Josep Maria Arauzo Carod, catedràtic d’Economia de la Universitat Rovira i Virgili les paraules d’ahir del president dels Estats Units. Segons l’expert, un trencament comercial d’aquestes característiques és inviable. «Primer, hi ha unes normatives de l’Organització Mundial del Comerç. Després, cal tenir en compte que el comerç internacional s’emmarca en uns acords amb tota la Unió Europea, on no es discrimina per països. La discriminació que planteja Trump no té cap mena de suport», diu el catedràtic. Així, Arauzo Carod creu que aquest posicio-
nament del president estatunidenc no tindrà recorregut i quedarà en paper mullat. «No va més enllà d’un titular, derivat de la posició d’Espanya amb el conflicte a Iran i dels successos a les bases militars», exposa l’expert.
16% de les importacions
Imatge d’arxiu d’activitat a la terminal de contenidors del Port. Port de Tarragona
Un dels eixos de les relacions comercials entre el Camp de Tarragona i els Estats Units és el Port de Tarragona. Des dels EUA arriben el 16,8% del global de mercaderies que rep el port. «Però un tancament comercial així perjudicaria els dos països. Les relacions entre els dos països són molt importants i no es poden esborrar en dos dies. Les companyies de les dues bandes sortirien perdent», diu Arauzo Carod. En aquest sentit, el catedràtic menciona el cas dels aranzels, que en primera instància Trump va anunciar-los amb unes taxes molt agressives i que finalment han acabat tenint un impacte mínim. «Ja va passar. Va buscar una resposta. I ara crec que busca el mateix», diu l’expert. Cal tenir en compte que l’entrada en vigor dels aranzels dels EUA
durant l’agost de 2025 va provocar una caiguda del 9,5% en les exportacions de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Tot i això, finalment l’impacte sobre les companyies tarragonines ha sigut ‘salvable’. Alguns dels productes amb més sortida internacional a Tarragona són els químics i les manufactures de consum.
1,8 milions de turistes També cal tenir en compte la importància del turisme
Món l L’exèrcit israelià ha abatut Daud Ali Zadeh, comandant iranià clau al Líban, en una ofensiva a Teheran
Agències
El conflicte entre Iran, Israel i els Estats Units va viure ahir una nova jornada d’intensos bombardejos, amb atacs aeris sobre territori iranià i represàlies amb míssils i drons contra objectius israelians i bases nord-americanes. Forces israelianes i nord-americanes van colpejar instal-
lacions militars i sistemes de defensa a diverses zones de l’Iran, en una ofensiva que buscava debilitar la seva capacitat estratègica i infraestructures clau.
En el marc d’aquesta ofensiva, l’Exèrcit israelià va confirmar la mort a Teheran de Daud Ali Zadeh, comandant per al Líban de la Força Quds
El preu del gas es dispara un altre 20% i el petroli continua a l’alça amb una pujada del 8%
Economia l El conflicte bèl·lic al golf Pèrsic també està afectant el mercat de les divises
EFE
El conflicte bèl·lic al golf
ta més d’un 24% i se situa als 53,83 euros.
estatunidenc al territori. Més de quatre milions de turistes nord-americans van visitar Espanya el 2024, el 5% del total d’arribades l’any 2024. Gairebé la meitat (1,8 milions) van visitar Catalunya. A nivell estatal, el comerç d’Espanya amb els EUA és del 4,4% del seu PIB i del 10,1% a la zona euro. Davant d’aquest panorama, les cambres de comerç i els experts coincideixen en la necessitat de diversificar els mercats d’exportació.
Pèrsic continua tensionant els mercats internacionals i impulsa noves pujades en el preu de les matèries primeres energètiques. El petroli i el gas natural encapçalen els increments, en un context marcat per la incertesa geopolítica i la recerca d’actius refugi per part dels inversors. El preu del petroli manté la tendència a l’alça. El barril de Brent, cru de referència a Europa, s’enfila gairebé un 8% i arriba als 83,81 dòlars. Pel que fa al gas natural, l’augment és encara més acusat: repun-
Les tensions a l’Orient Mitjà també tenen impacte en el mercat de divises. El dòlar es reforça com a valor refugi i es revaloritza, fet que provoca una caiguda de l’euro en el seu encreuament amb la moneda nord-americana, fins als 1,158 dòlars. En canvi, el preu de l’or retrocedeix prop d’un 4% i cotitza als 5.111 dòlars l’unça, mentre que la plata baixa més d’un 7% fins als 82,87 dòlars. Al mercat de les criptomonedes, el bitcòin, la divisa digital més coneguda, també registra pèrdues.
S’han sumat centenars de morts i ferits, i danys a infraestructures
El portaveu Avichay Adraee va advertir els representants iranians al Líban que abandonessin el país en 24 hores, alertant que qualsevol presència podria ser objectiu militar. Com a resposta, l’Iran va llançar míssils i drons contra territori israelià i contra bases nord-americanes a països veïns. Diverses ciutats israelianes van activar les sirenes antiaèries mentre els sistemes de defensa interceptaven part dels projectils, mantenint la regió en màxima tensió.
Acumulant morts
El conflicte ja ha causat centenars de morts i ferits, especialment a l’Iran, i també ha afectat militars nord-americans i civils israelianes amb danys en infraestructures, consolidant un període d’alta inestabilitat regional. El govern israelià i els Estats Units han reiterat que mantindran la pressió militar fins a assolir els seus objectius, mentre Teheran assegura que continuarà responent, amb grups aliats intensificant la tensió en altres fronts. La comunitat internacional tem que l’escalada pugui desestabilitzar tota la regió.
de la Guàrdia Revolucionària iraniana. Ali Zadeh, que havia substituït Hassan Mahdabi mort en un atac anterior, tenia rang equivalent a general de brigada i era considerat el màxim responsable iranià del Líban. Israel li atribueix la coordinació amb Hezbollah, el suport a l’enviament d’armes a milícies aliades i el rearmament del grup xiïta després de la guerra amb Israel el 2024.
L’Ibex-35 lidera les fortes caigudes a les borses mundials amb un descens del 4,6%
Economia l L’Ibex 35 va liderar ahir les caigudes a Europa en tancar amb un descens del 4,56% i situar-se a l’entorn dels 17.059 punts, en una sessió marcada per l’augment de la incertesa geopolítica i la volatilitat als mercats financers. Aquest retrocés s’ha produït en un context de vendes generalitzades als principals parquets
internacionals, amb pèrdues destacades també a la resta d’Europa, als Estats Units i a diverses places asiàtiques, enmig del conflicte a l’Orient Mitjà desencadenat per l’atac dels EUA i Israel a l’Iran. En l’àmbit europeu, «l’Eurostoxx 50» ha retrocedit prop d’un 3,67%. Altres principals índexs del continent també han registrat pèrdues. ACN
k Tribuna k
Maria és resident de Villablanca des de fa uns anys. Avui està molt feliç perquè ha compartit la primera nit amb la seva parella Ramon. Després d’un festeig llarg, ja fa temps que són una parella estable i havien demanat tenir una habitació per a ells dos. Tot i els nervis i els dubtes, s’han sentit molt acompanyats a l’hora de donar aquest pas en la seva relació, pels consells i la guia del Carles i l’Anna, del Grup de Sexoafectivitat de Villablanca. «Ara ja podem viure com una parella!»
Aquest pot ser un exemple de situacions que s’han produït i es poden produir en un entorn residencial com Villablanca, on atenem i acompanyem persones amb discapacitat intel·lectual i/o problemes de salut mental. L’exemple vol posar el focus en els reptes que des de 2016 treballem com a Grup de Sexoafectivitat entorn la vida sexoafectiva dels residents.
L’atenció i el treball que possibilita que les persones residents de Villablanca puguin gaudir dels seus drets sexoafectius enllaça directament amb el repte i objectiu de l’entitat: facilitar que les persones amb discapacitat intel·lectual puguin desenvolupar-se al màxim en tots els àmbits de la seva vida, també pel que fa a les seves necessitats afectives i sexuals.
Per aconseguir-ho fomentem l’autonomia i l’autodeterminació, i bandegem la infantilització amb què tradicionalment es tracta aquest col·lectiu. Una manera de fer-ho són les assemblees de persones residents, l’espai on ells i elles s’expressen i exposen les seves inquietuds i necessitats, com per exemple el dret a la intimitat.
La nostra feina com a professionals és atendre aquesta demanda i ser capaços d’oferir-los espais i moments d’intimitat on puguin desenvolupar-se, com qualsevol persona. També forma part de la nostra tasca oferir-los totes les eines al nostre abast per a què se sentin acompanyats en l’exercici de la seva autonomia i autodeterminació.
És aquí on el Grup de Sexoafectivitat treballem més, amb formació continuada i amb tallers grupals o, si és necessari, individuals, d’educació sexual i afectiva. Perquè el coneixement i l’educació, adaptada a qualsevol persona, contribueix a la seva autodeterminació i a la seva plena inclusió.
Una altra de les nostres funcions és oferir assessorament i/o seguiment de la parella, o a nivell individual, per facilitar el procés de la relació.
Durant aquests anys de funcionament, els professionals del Grup de Sexoafectivitat, i el conjunt dels professionals de Villablanca, hem après molt de les persones amb discapacitat intellectual que atenem. Ens semblava que tot aquest coneixement no es podia quedar només dins les parets de Villablanca i per això, l’any 2023, es va posar en marxa el Servei d’atenció a la salut sexual de les persones amb discapacitat intel·lectual (SASS-DI). El SASS-DI és un pas més per ajudar qualsevol persona amb discapacitat intel·lectual, les seves famílies i professionals a fer possible la plena inclusió d’aquest col·lectiu.
La gran demanda que té el SASS-DI ens ha portat a l’organització del I Congrés Nacional de Sexualitat i Discapacitat Intellectual, que tindrà lloc a Reus els dies 5 i 6 de març. Es tracta d’una oportunitat per compartir experiències i aprendre encara més per continuar caminant i avançant junts cap a la plena inclusió, el nostre objectiu final.
k Editorial k
El projecte de la Vall de l’Hidrogen de Catalunya Sud va néixer amb una ambició clara: convertir Tarragona en el cor de l’hidrogen verd al país i en un motor de descarbonització per al seu potent complex petroquímic. Impulsat inicialment per la Universitat Rovira i Virgili, amb el suport de la Generalitat de Catalunya i empreses com Enagás o Repsol, el projecte aspirava a situar el Port de Tarragona com a hub logístic estratègic, connectat en el futur al corredor europeu BarMar i a l’H2Med. Tanmateix, dos anys després de la seva presentació institucional, la iniciativa es troba en un preocupant punt mort. El silenci
institucional i la manca d’un calendari d’execució projecten una ombra d’incertesa sobre una proposta que havia de ser clau per a la neutralitat climàtica i la competitivitat industrial del Camp de Tarragona. És especialment alarmant que, mentre Europa accelera en infraestructures d’hidrogen i es confirma la viabilitat tècnica de grans corredors energètics, Tarragona —que disposa de coneixement científic, teixit industrial i posicionament logístic— resti a l’espera. Les inversions anunciades per grans companyies demostren que hi ha interès i potencial, però sense una direcció clara i coordinada, el projecte corre el risc de diluir-se.
k Tribuna k
El passat mes de desembre es van fer públiques les dades oficials de població a 1 de gener de 2025 (no, no anem amb un any de retard; aquest lapse és necessari per a depurar les xifres). A Tarragona, ara som 143.649 persones.
Què ens diu, això? Per començar, ens indica un fort creixement. En un any, gairebé 2.500 persones més. En el trienni 2022-2024, 8.766 persones més. Els anys anteriors, però, un decreixement, a causa del covid, no per mortalitat excessiva –que n’hi va haver– sinó perquè es va estroncar el corrent migratori que alimenta el creixement de la ciutat de fa anys. Vist més en perspectiva, el 2011 érem 134.085, i ara som 143.649, gairebé deu mil persones més en catorze anys.
Seria bo analitzar amb detall aquestes dades, perquè si bé el saldo final és important, importa molt més com són –com som– aquests 143.649: edats, famílies, llars, relació amb l’activitat, com i a on vivim... i com ha anat evolucionant en el temps. Tot això que en moltes ciutats grans (i no tan grans!) de Catalunya s’analitza anualment, de fa temps, i que aquí no hem fet mai de forma sistemàtica i rigorosa.
Però, en tot cas, podem fer alguna reflexió. L’avanç del POUM de Tarragona inclou –com no podia ser altrament– una prospectiva demogràfica. És evident que aquesta és una premissa important: s’ha de dissenyar una ciutat capaç per a la gent que es creu que hi haurà. I què deia aquesta prospectiva?
Quants serem?
Robert Casadevall i Camps Geògraf Josep M. Milà Rovira Arquitecte
ars...– i dels comportaments del passat –naixements, mortalitat, emigració, immigració, fecunditat– es fa una projecció al futur. Aquesta projecció té diversos escenaris, segons el comportament que se suposa que hi pugui haver: que vingui o que marxi mes gent, que neixi i que mori més o menys gent. I combinant comportaments, acabem tenint diverses possibilitats, que agrupem en alta, mitjana i baixa. A Tarragona, segons l’Avanç, aquests escenaris, per als anys 2030, 2040 i 2050 anaven des dels 111.849 (baix, 2050) als 172.641 (alt, 2050).
als propers vint-i-cinc anys ens situen al 2050, on l’escenari alt preveia 172.641 habitants. Això seria un increment net de 28.992 habitants, una mica més de mil cent habitants per any, quan aquests darrers tres anys hem crescut a un ritme de gairebé tres mil habitants per any. I 22.619 habitatges en vint-i-cinc anys són uns 900 per any. Anem molt -massa- justos.
Les urgències
En moltes ciutats grans (i no tan grans!) de Catalunya s’analitza anualment, de fa temps, i que aquí no hem fet mai de forma sistemàtica i rigorosa
Però, és clar, això no treu que, per al 2030 –que és aquí mateix– l’escenari alt –improbable segons l’Avanç– era de 147.614, i ara, el 2025, ja en som 143.649, només 4.000 persones per sota, amb cinc anys de diferència. Recordem que, el darrer any, el creixement ha estat de 2.498 persones. Tot fa pensar, doncs, que podem superar fàcilment aquest escenari alt, i abans del 2030 i tot.
Per començar, això no ho sap ningú del cert. Podem fer hipòtesis, amb més o menys encert. I això feia –i ho feia bé–l’Avanç del POUM. Com es fa? Doncs a partir de l’estructura de la població –és a dir, de com som: edats, grups famili-
Això és important, perquè les previsions en matèria d’habitatge a l’Avanç del POUM estan fetes d’acord amb un escenari poblacional concret, el mitjà, que pensava que, al 2030, seríem 136.496, que ja sabem que no. I, si bé són generoses –en evitació de colls d’ampolla– i abasten 22.619 habitatges, no és segur que, si el creixement continua amb aquest ritme, siguin suficients. 22.619 habitatges per
Ara bé, hi ha una altra urgència. L’escenari d’aprovació definitiva del POUM podria ser, sent optimistes, en uns tres o quatre anys. Això vol dir que els habitatges que es derivin del POUM -és a dir, no els que ara mateix són possibles amb les Normes vigents, sinó els nous- no els tindríem fins uns set o vuit anys més després de l’aprovació del POUM, entre que es tramita i aprova el planejament derivat i que es construeixen. Vaja, que amb el que preveuen les Normes ens hem d’apanyar gairebé fins al 2037 o 2038, en què l’escenari alt preveia -al 2040- 159.638 habitants, uns mil per any, i això és molt discutible que pugui ser. Ens faltaran habitatges. De manera que tenim dos problemes: per una banda, revisar l’Avanç de POUM, a la vista de les dades demogràfiques, per veure si hem fet curt o no, i arreglar-ho (i això amb l’agreujant que, si ens cal modificar força les previsions, caldria refer l’Avanç i endarrerir el tràmit) i, per l’altra, saber si en tindrem prou a curt termini amb el que hi ha a les Normes vigents, que no és gaire, i, en tot cas, per poc que sigui, posar-se les piles si no ens volem veure molt escanyats en poc temps. Feina rai.
I no en tenim massa, de temps.
k Tribuna k
Un node ferroviari ben pensat o un coll d’ampolla per al Camp de Tarragona?
Després d’anys de mínima inversió i d’una planificació erràtica, el desgavell ferroviari a Catalunya ha esclatat amb tota la seva cruesa: interrupcions a Rodalies, greus afectacions a treballadors i estudiants, impacte sobre empreses i ports, i, per acabar-ho d’adobar, collapse a l’AP-7 en episodis recents amb desenes de milers de vehicles afectats. Tot plegat en una de les zones més dinàmiques de l’Estat, on només el Vallès acumula una activitat industrial comparable a la de tot el País Basc.
En aquest context, el Corredor Mediterrani havia de ser la gran oportunitat. La Unió Europea el va concebre i finançar com un eix estratègic per a les mercaderies, des d’Algesires fins al centre i l’est d’Europa, sobre una plataforma segregada del trànsit de viatgers per garantir capacitat, velocitat i seguretat. L’Estat espanyol, però, n’ha fet una aplicació parcial i radial, prioritzant connexions cap a Madrid i recorrent a una solució de “low cost” com el tercer fil a la línia de la costa, que obliga a fer conviure mercaderies, mitja distància i Rodalies en el mateix traçat. És una recepta perfecta per crear colls d’ampolla, no pas per resoldre’ls.
Convè recordar que la via del segle XIX es va dissenyar per moure persones, mentre que el ferrocarril del segle XXI ha de moure mercaderies de manera directa i segura. Un tren pot sortir del nostre polígon químic i arribar fins a l’Europa industrial sense cap parada intermèdia, especialment quan transporta productes perillosos que no han de travessar nuclis urbans. Alhora, per a productes peribles com fruites i hortalisses, la puntualitat de lliurament és clau per competir als mercats europeus, i qualsevol retard ferroviari o viari es tradueix en pèrdues econòmiques. Al Camp de Tarragona, el nus ferroviari de Vila-seca és avui el punt crític d’aquesta història. En aquest àmbit conflueixen el Corredor Mediterrani en ample europeu (UIC) i el corredor interior procedent de Saragossa en ample ibèric, i des d’allí el trànsit baixa cap a Tarragona i la costa. Al mateix temps, l’Estat ha projectat un canviador d’ample per permetre que els trens de la R16 i de llarg recorregut puguin passar d’ample internacional a ibèric i seguir circulant per la línia de la costa fins a Barcelona, mantenint el pas per Tarragona i Sant Vicenç. Tot això, en un entorn on també han de passar els trens de mercaderies del Corredor, els
Josep M. Marsal
Membre Plataforma Mercaderies per l’interior
trens vinculats al port i, en el futur, el Tramvia del Camp. En aquest marc es planteja la futura estació anomenada ‘intermodal’ de Vila-seca. Formalment, una estació és un punt d’aturada habitual per carregar i descarregar viatgers o mercaderies; un baixador, en canvi, és només una parada per pujar o baixar passatgers. El nom, però, no canvia el fet que per aquest entorn ferroviari poden arribar a circular desenes de trens de mercaderies al dia al costat de trens de rodalies i regionals. Pel que fa a la suposada intermodalitat, a Vila-seca se centra sobretot en la connexió amb línies ferroviàries, bus i futur tramvia, mentre l’accés real a l’aeroport continua essent per carretera. No és, doncs, la gran plataforma integrada pròpia d’un node aeroport-port-ferrocarril.
turístiques. La configuració del nus i del canviador d’ample pot consolidar el pas del gran trànsit de mercaderies pel litoral i per la corona urbana de Tarragona, en lloc de facilitar una sortida natural cap a Perafort i altres solucions interiors, tot reforçant un coll d’ampolla que plataformes d’usuaris ja han qualificat d’error.
La via del segle XIX es va dissenyar per moure persones, mentre que el ferrocarril del segle XXI ha de moure mercaderies de manera directa i segura
Diverses veus del territori han posat sobre la taula la necessitat de pensar el Camp de Tarragona com un sistema integrat, on el ferrocarril, l’aeroport i les ciutats funcionin com un veritable node intermodal del segle XXI i no com una suma d’infraestructures inconexes. Aquesta visió, que planteja un ‘Eix Central del Camp’ i una millor articulació entre les peces existents, apunta en la bona direcció: planificar a escala de regió, amb criteris de llarg termini, sostenibilitat i competitivitat, i amb estacions centrals que actuïn com a ròtules urbanes i no com a peces aïllades al mig del no-res.
El problema de fons és que el projecte concret de Vila-seca pot acabar anant en sentit contrari. Tal com està plantejat, corre el risc de barrar la possibilitat que, en el futur, les mercaderies —incloent-hi les perilloses— es desviïn cap a l’interior per un traçat segregat, lluny de la costa, dels pobles i de les zones
k Tribuna k
Aviat tornarem a celebrar el 8M, Dia Internacional de les Dones, i tornarem a escoltar als qui qüestionen la seva existència amb arguments tant repetits com buits:«Què per què no hi ha un dia de l’home» o que «com més igualtat volem, l’únic que fem és restringir l’espai dels homes a la societat». I no, no és cert. Aquestes afirmacions no tan sols són falses, sinó que ignoren deliberadament la desigualtat històrica i estructural que les dones continuem combatent. El 8M no és un atac, és una reivindicació imprescindible.
No es tracta d’una oposició ‘per se’ a l’estació ni a Vila-seca, ni d’un debat ideològic, sinó d’un problema de funcionalitat i de coherència amb les pròpies directrius europees, que aposten per separar fluxos de viatgers i mercaderies en els grans corredors. Amb el final dels fons Next Generation, la contenció en el finançament europeu i la pressió per reduir el dèficit públic, cada euro invertit en infraestructures ha de superar un examen molt més exigent de retorn social i territorial, en competència amb prioritats com educació, sanitat, energia o recerca.
Per això, abans de començar qualsevol obra de gran envergadura a Vila-seca, cal una garantia sòlida que la solució adoptada preservarà la possibilitat de desviar el trànsit de mercaderies cap a l’interior i reduirà alhora el pes del trànsit pesant per l’AP-7, que ja mostra límits evidents de capacitat i seguretat al sud de Catalunya. El Ministeri de Transports, ADIF i la Generalitat han d’abordar aquest nus amb criteris tècnics i territorials —no només pressupostaris— per evitar un dany irreversible a la mobilitat del Camp de Tarragona i al conjunt del Corredor Mediterrani.
En definitiva, el que es reclama és una cosa tan simple com exigent: que no es construeixi avui el coll d’ampolla que demà lamentarem. És una reivindicació lògica, no ideològica; una crida a fer compatible la necessitat d’una bona estació per als viatgers amb una xarxa ferroviària que situï el trànsit de mercaderies on li correspon: lluny dels nuclis habitats i al servei d’un desenvolupament econòmic segur, eficient i sostenible per al territori.
Avui assistim a un ressorgiment de discursos que creiem superats. Veiem amb estupor com neixen noves formes de masclisme i cosificació, des de les Tradwife fins a l’anomenat «tractament de princesa», mentre proliferen comunitats d’incels que opinen sobre com hauríem de comportar-nos. No són modes innocents, sinó reaccions que busquen frenar els avenços aconseguits i reinstaurar vells patrons de control. Per això, tornem a dir que no, perquè ja ho hem vist, perquè ja ho hem viscut.
La història recent ens recorda que aquests retrocessos no són hipotètics. Després de la guerra, el franquisme va imposar un model de dona submisa i obedient. El 1939, Franco va encarregar a la Secció Femenina «la reconquesta de la llar», cosa que significava que «les dones havien de ser submises, callades i disciplinades per a sostenir l’arquitectura moral del Règim». Aquelles que no encaixaven en aquest motlle eren tancades «pel seu bé», sotmeses a abusos, maltractaments i aïllament en centres controlats per ordes religiosos, extretes del món, en moltes ocasions denunciades per familiars o veïns. El Patronat de la Dona, dependent del Ministeri de Justícia, es va convertir en l’organisme més gran de repressió femenina. Aquestes dones encara no han estat reconegudes oficialment, sense un perdó real i sense un crit d’indignació a part del seu propi.
El 1939, Franco va encarregar a la Secció Femenina «la reconquesta de la llar», cosa que significava que «les dones havien de ser submises, callades i disciplinades per a sostenir l’arquitectura moral del Règim»
Recordar aquest passat no és un exercici de nostàlgia, sinó un acte de responsabilitat col·lectiva. Quan se’ns diu com hem de ser, com ens hem de comportar o quin espai podem ocupar ressona el ressò d’aquest model imposat. Quan es ridiculitzen les reivindicacions feministes o es qüestiona la seva necessitat, es pretén invisibilitzar que, encara avui, existeixen les desigualtats laborables, violències masclistes, bretxes econòmiques i socials que afecten milions de dones.
El 8M existeix precisament per això: per a recordar que qualsevol dona té dret a decidir sobre ella mateixa i que ningú pot dictar-nos la vida. És un dia per a reivindicar que som ciutadanes de ple dret, que la nostra veu importa i que la nostra història ens pertany. La nostra vida, la nostra veu i la nostra història hem de triar-la nosaltres, i mentre hi hagi qui ens vulgui limitar aquest dret, el 8M continuarà sent imprescindible.
Inés González
Responsable de la secretaria de Drets Socials a l’Executiva local del PSC Reus
Tarragona
Montserrat Lladó Roca.
Ha mort als 95 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.
Josefa Sevilla Asenjo.
Ha mort als 76 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h al Tanatori. Reus
Ramon Martín Vilaseca.
Ha mort als 82 anys.
Alfonso Martínez Robles.
Ha mort als 74 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h al Tanatori.
Silvestre Guillén Martínez.
Ha mort als 76 anys. El seu funeral serà avui a les 19 h a Sant Pere.
Enric Zaragoza Trilla.
Ha mort als 100 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h al Tanatori. Vila-seca
Anton Fabregat Salvadó.
Ha mort als 81 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h a Sant Esteve.
Obituari l L’artista visual d’avantguarda Eugènia Balcells ha mort als 82 anys. Pionera en l’ús de les tecnologies en l’art i el cinema experimental, va destacar dins l’art conceptual per videoinstal·lacions i performances que vinculaven ciència, filosofia i imatge. Va desenvolupar gran part de la seva trajectòria entre Nova York i Catalunya. Agències
URV l Prop de 200 professors participen en el nou recorregut formatiu
La revolució tranquil·la a les aules de la Rovira i Virgili passa per fer que la comprensió dels continguts sigui significativa i compartida. El professorat que segueix l’itinerari del Marc Acadèmic de Desenvolupament Docent treballa amb una mirada col·lectiva i deixa enrere la docència aïllada. Segons Toni Pérez-Portabella, director de l’ICE, són docents que han reflexionat sobre la seva pràctica, han compartit criteris de qualitat i ja poden crear models conjunts amb aprenentatge continu. Fins ara, 81 persones han completat la formació inicial, 45 la cursen i 69 han fet o fan la fase d’aprofundiment, centrada en el disseny d’assignatures amb resultats d’aprenentatge de qualitat i avaluacions alineades. Els canvis ja s’apliquen a l’aula amb metodologies
El programa aposta per l’aprenentatge profund col·laboratiu i l’avaluació alineada
que fomenten l’aprenentatge profund, la participació i l’autoregulació de l’estudiantat, abandonant la memoritza-
ció repetitiva. Docents com Montserrat Canela o Quim Rovira destaquen la necessitat que l’alumnat construeixi una comprensió significativa. El model impulsa la creació de comunitat, amb intercanvis entre disciplines i projectes d’innovació, transferibles i avaluables, alineats amb una cultura docent compartida.
Avui felicita als que es diuen:
Casimir, Nèstor Arcadi
21/03 al 19/04 ÀRIES
Els canvis d’humor seran molt notables les persones del teu voltant no els entendran. La parella es mostrarà una mica difícil; avui calma.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Els teus desitjos en el terreny sentimental seran molt alts algunes persones del teu entorn et criticaran per la teva forta possessivitat. Més serenor.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Et sentiràs molt estimulat per les persones més properes. La teva necessitat de risc serà plenament compensada amb una nova relació.
20/04 al 20/05
Excel·lent dia per iniciar una nova amistat o societat. A la llar hi haurà canvis importants que milloraran la teva vida. Arriba una notícia de lluny.
VERGE
23/08 al 22/09
Moments intensos en els sentiments seran fàcils de viure, ja que la teva sensibilitat està a flor de pell. Et notaràs molt excitat en tot; l’amor et crida.
CAPRICORN
22/12 al 19/01
Una retirada a temps pot ser una victòria; avui és el moment oportú per posar-ho en pràctica. No et fiquis on no et demanen observa.
CANAL REUS TV
10:30 180 Graus
11:30 Fot-li (r)
12:00 Teló de fons
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 +Bàsquet
13:30 Fot-li (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Caminant per Catalunya
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Recórrer
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Recórrer
18:30 Connecta 10 Comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 La Comarcal
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 La Comarcal (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 La Comarcal (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 La Comarcal (r)
El temps
21/05 al 20/06 BESSONS
Durant tota la jornada aconseguiràs assolir els objectius que et proposis. La gent et garantirà el seu suport total en tot el que emprenguis.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Al llarg del dia notaràs que els teus sentiments variaran a mesura que experimentes noves sensacions amb la gent especial que s’apropi a tu.
AQUARI
20/01 al 18/02
Coneixeràs una persona que et cridarà molt l’atenció, no només per la seva imatge sinó pel que et xiuxiuejarà a l’orella i al cor. Trobaràs l’equilibri.
21/06 al 22/07 CRANC
La teva sensibilitat els nervis hauran d’estar sota control. Gastaràs més energia de la necessària si no et centres. Guanys fàcils.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Si et reuneixes amb gent, intenta no entrar en discussions que puguin comprometre la vida d’altres persones. Mantén-te al marge.
PEIXOS
19/02 al 20/03
La jornada es presentarà una mica complicada al matí. Si surts de la rutina veuràs que aviat tot es transforma en un paradís, fins tot afrodisíac.
10:00 Efecte Mosaic
10.30 Generació Dona
11.00 Notícies 12. Edició vespre. (r)
11:30 Ciutadella
12:00 Cuina amb caràcter
12:30 Teló de fons
13:00 Ciutadella
13:30 Cuina amb caràcter
14.00 Notícies 12. Edició migdia
14:30 Cuina amb caràcter
15:00 Ciutadella
15:30 Teló de fons
16:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Recórrer
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre
20.30 Com la nit el dia
21:30 Hospital de proximitat
22:00 Notícies 12. Edició vespre
22:30 Com la nit el dia
23:30 Hospital de proximitat
00:00 Notícies 12. Edició vespre
HORITZONTALS: 1. Semblants a la cera en aspecte. Em posaré en marxa, però al revés. 2. Estimi exageradament alguna persona. També portaren a terme com els anteriors. 3. Pors. Tens un fre no pots passar. 4. I francesa. Substàncies que tenen nitrogen i hidrogen. Moda tallada. 5. Entrada de gent. Déu, tot el que és. Forma volcànica. 6. Viurà sense límits. No res abreujat. Nascut a l’Iran. 7. Falsejar. Semblant a l’oca. 8. Anella d’una vela. Ocasionada pel bacil de Hansen.Vocal. 9. Sodi girat. Sisca. Monarca invertit. 10. Facin soroll. Mosca amb ales. 11. Agosteja. Fons de vehicle. Supervivent capgirat del diluvi. 12. Vers. S’acostuma. Les febles en solitari. VERTICALS: 1. Aguanti un mal dia. Deixar algú sense pèl. 2. Trenta anys, per exemple. Faci ostentació d’alguna cosa. 3. Rosada. Vestit de festa. Paraula ascendent. 4. Munyida a l’orri. Prenguis un laxant. 5. Marca alemanya d’electrodomèstics. Cinta escapçada. 6. Vocal. Es dissolen en aigua. Marxa per baix. 7. Sifó sense vocals. Negació. Mescla de ferro carboni, al revés. Vocal. 8. D’espais celestes. Molt evident. 9. Principi de vida. Estrany. Última de la banda.Vocal. 10. Recull. Filla de Dànaos. 11. Gènere de plantes. Quatre vocals. 12. Cap de fera. Ploriquejar. Nit sense matinada.
Màxima Mínima Vent
19º 11º
TARRAGONA:
Domingo Saigi, Pere Rambla Nova, 54 Telèfon 977 228 120
Ciutat, Rosa M- Molero, Helena
Urb.La Granja, Gran Canaria, 11
Telèfon 977 543 189
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Antoni Brufau, Teresa Brufau Passeig Mas de l´Abelló, 24 Telèfon 977 771 089
SALOU:
Dahlstrom Gomez, Andrea Carles Buigas, 14 Telèfon 977 381 363
VILA-SECA:
Esteve Magriña - Xenia Magriña Av. Verge de Montserrat, 24 Telèfon 977 396 671
CAMBRILS:
Esqué Englund, Teresa Av. Vidal i Barraquer, 3 Telèfon 977 791 702
VALLS:
Roig Dura, Javier Av. Fornàs, núm. 16 Telèfon 977 092 435
EL VENDRELL:
Sisternes Vernia, Enrique Vicente Av. Sant Vicenç, 37 Telèfon 977 155 64
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
El vent bufarà de component est, amb predomini del llevant i el gregal, entre fluix i moderat, amb ratxes fortes al litoral, prelitoral i zones elevades de la depressió Central; localment, hi haurà ratxes de vent molt fortes al sector central del litoral. Tot i això, de matinada i al final del dia el vent serà fluix i de direcció variable a l’interior, mentre que al centre del dia dominarà el component sud al Pirineu i Prepirineu occidental.
Temperatura
La temperatura mínima serà lleugerament més alta. La màxima serà semblant o pujarà lleugerament.
LOCALS
REUS. LLOGO TRASTER 4 m2 – 45 € Fácil aparcament. Tel: 666.140.989
LLOGUER
TARRAGONA. BUSCO COMPAÑERO/A para compartir habitación individual. EN ALQUILER. Tel: 647.578.934
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
CENAS PARA HACER AMISTAD. 50-65 años. Tel: 685.253.084
CANSADA DE LA SOLEDAD. Conocería viudo entre 72-74 años. Para rehacer la vida... respetuoso, educado y que le guste bailar. Tel: 631.013.072
SENYOR REUSENC voldria senyora 4060a per conviure renatalberto@gmail.com
PESO SALUDABLE. ASESORAMIENTO NUTRICIONAL. HERBALIFE Tels: 977.228.016 –644.243.887
VENDO PIANOLA PIANO STECK siglo XIX completamente restaurada. Ideal para Karaoke y Piano disc, con rollos y CD´s. Interesados: fgh@latecla.net Tel: 607.208.020
SE OFRECE SEÑORA para limpieza o cuidado persona mayor. Tel: 614.041.375
PERSONES PER FEINES DIVERSES. Fora bo que saber soldar. WhatsApp 639.124.321
SE OFRECE CHICO PARA CUIDADO DE PERSONAS MAYORES. Interno o externo. Tel: 631.384.206
JÚLIA MASAJES SENSITIVOS. Reus. Tel: 634.777.389
MAYCA CATALANA. Libera tensiones, disfruta tu momento. Bienestar-placer. Tel: 692.780.087
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
PASSO CINTES DE
I DVD´S A
USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. TEL. 626.010.186
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548 HOTEL, DOMICILIOS. Desconecta Y disfruta!!! Tel: 613.458.067
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215
MASAJES REUS. Tel: 698.788.062
Agnès
«Hi ha coses de la vida que no haurien de ser de consum global»
Entrevista La periodista i escriptora ha guanyat el Premi Ramon Llull amb ‘La segona vida de Ginebra Vern’ (Columna Edicions)
El punt de partida de la novella és un fet real que es fa viral. En quin moment veus que pot convertir-se en novel·la?
«Quan vaig llegir l’article i, sobretot, els comentaris a les xarxes. La història és la d’una dona d’un poblet de Texas que decideix escarnir públicament el seu marit després de saber que espera un fill amb una altra. Publica un anunci felicitant-los pel nadó i signa com “la dona d’aquell home”. A les xarxes, tothom la celebrava com una heroïna. Jo, en canvi, pensava: Ella també s’està posant al centre de l’escarni. Podria haver optat per una venjança més discreta, però el dolor era tan gran que li era igual exposar-se. Aquí és on vaig veure la complexitat humana en estat pur».
Escriure sobre vides alienes reals és una gran responsabilitat. Quins límits et vas posar per transformar aquesta història en ficció?
«Vaig canviar noms i circumstàncies i em vaig acollir a totes les garanties que permet la ficció. S’ha d’entendre que és una novel·la. Però el que m’interessava no era explicar la vida real d’aquestes tres persones, sinó reflexionar sobre com els articles virals i pescaclics redueixen la complexitat de les vides. És impossi-
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
ble explicar una vida en un article que es consumeix en dos minuts sense convertir-la en caricatura».
La literatura ens permet ser més honestos que el periodisme a l’hora d’explicar una veritat humana?
«El periodisme té uns mètodes rígids que hem de preservar i defensar. Necessita proves i verificacions. La ficció, en canvi, et permet imaginar, suposar, especular. Pots explorar la veritat humana des d’un altre lloc. No es tracta de substituir el periodisme, sinó d’utilitzar un altre llenguatge per aprofundir en allò que no sempre es pot demostrar, però que forma part de la condició humana». Ets dels escriptors que defensen que la millor literatura és la que beu de la realitat?
«Sí, inevitablement. De la realitat i de la condició humana. És impossible escriure sense prendre partit. Pots inventar mons imaginaris, però sempre ho faràs des de la teva experiència vital. La imaginació sense vida viscuda és limitada».
Quin tipus de periodista ets?
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Hi ha preguntes que decideixes no fer?
«Sí. Encara que de vegades saps que la pregunta que no fas és la que et donaria el titular. Si estàs fiscalitzant algú amb responsabilitat
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
El més vist www.diarimes.com
Polèmica: La número 1 del MIR, una estudiant de Tarragona, defensa la seva nota a l’examen Societat
pública, has de fer-la. Però quan tens davant una persona que s’està obrint i et dona confiança, t’hi apropes d’una altra manera. A la novel·la, la protagonista es planteja si el més ètic és no preguntar o no publicar. I jo crec que aquesta és una pregunta fonamental». En un món amb una petjada digital pràcticament inesborrable, hauríem de tenir dret a l’oblit.
«Sí. Hi ha coses de la vida privada que no haurien de convertir-se en material de consum global. En el cas real que inspira la novel·la, la criatura que esperaven aleshores avui ja té dotze anys. Si un dia busca els noms dels seus pares a internet, trobarà centenars d’articles en llengües que potser ni entén. Quin sentit té això, si tot responia a una tafaneria? El dret a l’oblit és una qüestió fonamental». Què consideres fonamental per als futurs periodistes, més enllà de la tècnica periodística?
«La pregunta moral. Abans de
publicar, d’escriure o de formular una pregunta, cal preguntar-se: jo, amb això, què hauria de fer? No només què puc fer legalment, sinó què és millor fer És la diferència entre la llibertat negativa i la positiva que descrivia Isaiah Berlin. Aquesta reflexió ètica és imprescindible en el periodisme».
Amb el premi, la novel·la es traduirà i tindrà més ressò.
Contribuiràs a amplificar la història.
«Quan publiques, saps que la història s’amplificarà. I si guanyes un premi, encara més. Els protagonistes saben que he escrit la novel·la i que ha estat premiada. Viuen en una comunitat molt petita, molt marcada per la religió, però estaven orgullosos de formar part, d’alguna manera, d’un material literari».
Els la faràs arribar?
«Sí, la meva idea és fer-la arribar a persones del seu entorn, traduïda, perquè la puguin llegir i gaudir».
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]
Especials: Adrià Recasens
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
La borrasca Regina arriba a Tarragona: setmana passada per aigua, vent i tempestes Meteorologia
Golfus de Tàrraco
Vaig anar a treballar a Televisió Espanyola a Madrid set anys després de «l’intent» de cop d’estat del 23-F. Una de les coses que en recordo, ara que s’han desclassificat els –alguns? – papers del 23-F és una conversa amb un periodista de TVE que cobria les notícies del rei, i que es passava el dia a la Zarzuela. Aquest periodista m’explicava que si s’havia emès tan tard, a un quart de dues de la matinada, la famosa intervenció televisiva del rei «aturant» el cop, va ser per problemes tècnics. Es veu, segons ell i segons la meva memòria, que el primer equip de gravació de TVE fallava i que n’havien hagut d’enviar un segon. Així ho recordo jo, però no crec que els papers desclassificats ho confirmin. I un company de TVE de l’època em diu que no li sona que sigui cert. Per tant, sense document escrit ni sonor ni poder-lo contrastar, el meu record té tant valor com la conversa entre xusqueros del 23-F, que afirmen que les ordres, en entrar als estudis de TVE a Prado del Rey, eren que el primer tret havia de ser a l’aire i el segon, a tocar. És a dir, cap valor probatori però sí una mostra de com «sonava» l’època.
Així, el 1981, el soldat John – o Jon, un nom basc? – trobava normal que els ordenessin matar periodistes. Era un dels diferents cops del 23-F, el dels militars nostàlgics del franquisme. I el 1988, un periodista de TVE feia un relat per reforçar el mite d’un rei que no era al darrere «d’aquell» cop d’estat: com dèiem abans quan a la tele se n’anava l’emissió, la culpa no era del rei, sinó de la tele, «d’ells». Però i del cop que va triomfar, el de la retallada autonòmica i l’entrada a l’OTAN, de qui era la culpa?
Direu que és una batalleta, però el foc era ben real..
Carles Marquès i Virgili
Periodista i escriptor
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Reus construirà pisos amb protecció oficial al solar on havia d’anar el mercat del Carrilet Equipaments