Catalunya 19
Óscar Puente, ministre de Transports: «La xarxa de trens no és una tetera. No s’arregla en dos dies»
Camp de Tarragona 13
L’Ajuntament de Castellvell vol convertir l’antic celler en un espai polivalent on celebrar actes culturals i lúdics
Opinió 20 Elena Salinas Gambín. Emparança coŀlectiva: «Tenim un gruix d’adolescents que no els estem acollint»
La població tarragonina que té el català com a llengua habitual ha caigut del 54,4% al 37,9% en vint anys. Al Penedès, el percentatge encara és més baix (34,6%) i a les Terres de l’Ebre és on es manté el nivell d’ús més alt, amb un 66,5%
Reus 9
Salut
El càncer de pulmó en homes i el de mama en dones, els més mortals
Tarragona, amb més de 1.700 morts el 2024, és la segona demarcació catalana amb més afectació del càncer l 3
Joan Serramià ha passat de l’esbós al treball escultòric de l’obra encarregada pels Amics de Gaudí de Reus
Cambrils l 11
Oliver Klein aparta Mar España de la responsabilitat sobre Recursos Humans i l’assumeix des d’alcaldia
Els hotelers i els comerciants consideren positiu que el Banc d’Espanya pugui acollir un Parador Nacional
Tarragona l 2
Economia l La Cambra, l’Associació Hotelera i la Via T remarquen la necessitat de reactivar aquest edifici
John Bugarin
La possible transformació del Banc d’Espanya en un Parador Nacional de Turisme ha estat ben rebuda per part dels agents econòmics de la ciutat. Tant la Cambra de Comerç com l’Associació Hotelera de Tarragona i l’Associació de Comerciants de la Via T defensen la necessitat de reactivar aquest edifici històric — que va ser clausurat el desembre del 2003— i donar-li, per fi, un ús definitiu.
Tal com va avançar Diari Més, l’edifici neoclàssic situat al número 101 de la Rambla Nova és una de les opcions que l’Ajuntament i l’Estat tenen sobre la taula per ubicar-hi el futur Parador. La presidenta de la Cambra de Comerç, Laura Roigé, valora positivament que es plantegi una solució per a un immoble tan emblemàtic: «Tant de bo es pugui acabar reobrint, perquè portem molt de temps amb un espai únic al centre de la ciutat que ningú sap què fer-ne». «D’entrada, que se li pugui donar un ús ja és una molt bona notícia», remarca. Amb tot, Roigé expressa alguns dubtes sobre si l’edifici actual disposa de prou superfície per acollir un establiment hoteler d’aquestes característiques: «Si fem un Parador, l’hem de fer bé, a l’altura dels que hi ha arreu de l’Estat, que són grans i molt emblemàtics».
El Banc d’Espanya compta amb prop de 3.000 metres quadrats de superfície repartits en tres plantes. No obstant això, existeix la possibilitat de construir un edifici annex a la part posterior de la finca, ja que és edificable. Avui dia, hi ha un espai enjardinat d’uns 580 metres quadrats que està obert a la ciutadania. En qualsevol cas, des de la Cambra remarquen que, fins que no hi
El Banc d’Espanya, situat al número 101 de la Rambla Nova, està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local. Gerard Martí
Consideren que serà «positiu» per a l’economia de Tarragona
Reaccions
Com valoren que el Banc d’Espanya pugui acollir un Parador?
hagi un projecte elaborat, és difícil fer una valoració concloent.
«Un producte de qualitat»
L’Associació Hotelera de Tarragona ciutat també veu amb bons ulls la proposta. «Un Parador Nacional de Turisme és
Laura Roigé
Cambra de Comerç
un producte de qualitat que no tenim encara», assenyala el president de l’entitat, Xavier Jornet, qui apunta que «normalment són hotels de quatre estrelles o quatre superiors, que encaixen perfectament amb el tipus de clients que volem». En aquest sentit, des-
«D’entrada, seria una molt bona notícia. Si fem un Parador Nacional, l’hem de fer bé, a l’altura dels que hi ha arreu de l’Estat, que són grans i molt emblemàtics»
taquen que formar part de la xarxa estatal de Paradores «ajudaria a projectar una millor imatge de la ciutat».
«Faria que vingués més gent i atrauria un públic nou que lliga molt bé amb el model de ciutat que busquem», indica el representant del sector
Xavier Jornet Associació Hotelera
«Ajudaria a projectar una millor imatge de Tarragona. És un producte de qualitat que no tenim i atrauria un públic que lliga amb el model de ciutat que volem»
hoteler, qui apunta que tant els restaurants com els comerços es veurien beneficiats. Pel que fa al Banc d’Espanya, l’associació lamenta que no s’hagin aprofitat els darrers anys per preparar un projecte sòlid. «Hem estat massa adormits», diu Jornet, qui creu que la proposta del Parador és «bastant racional» en comparació amb altres idees plantejades en el passat.
Set anys després del seu tancament, l’edifici va passar a mans de l’Ajuntament que, des de llavors, ha buscat diferents fórmules per reactivar l’espai sense èxit. El 2004, es va anunciar que l’immoble acolliria dependències estatals i, el 2009, es va proposar ferhi un centre d’interpretació turística. El 2014, Josep Fèlix Ballesteros (PSC) va plantejar que el recinte es convertís en el Museu de la Química, iniciativa que va evolucionar cap al Rambla Science. El govern de Pau Ricomà (ERC) va reformular el projecte com a Banc de la Ciència i del Coneixement.
Donar vida al comerç Des de la Via T, la lectura també és clarament positiva. «El Banc d’Espanya és preciós i, a més, està la Rambla», destaca la seva presidenta, Raquel Pizarro, qui assenyala que «un Parador al mig de la ciutat, a peu de carrer, donaria molta vida». «Qualsevol increment de places hoteleres, i especialment d’aquesta categoria, beneficia el conjunt de la ciutat», afegeix la màxima representant de l’associació, la qual ha aprofitat també per demanar «més treball conjunt entre administracions, hotelers i comerciants per aprofitar el gran potencial de Tarragona».
Raquel Pizarro
Comerciants de la Via T
«Un Parador Nacional al mig de la ciutat, a peu de carrer, donaria molta vida. Qualsevol increment de places hoteleres beneficia el conjunt de la ciutat»
Salut l El càncer de pulmó provoca més morts entre els homes mentre que el de mama ho fa entre les dones
ACN / Redacció
La demarcació de Tarragona és la segona amb la incidència més alta i mortalitat per càncer tant en homes com en dones, segons dades del Departament de Salut (Estadístiques del càncer a Catalunya 2024). El 2024, la incidència de càncer en dones va ser de 1.974 i la mortalitat de 731, mentre que la incidència en homes va ser de 2.739 i la mortalitat de 1.117. Davant d’aquestes dades, el Col·legi d’Infermeres de Tarragona (CODITA) alerta de la necessitat de detectar precoçment aquestes patologies. «Detectar el càncer a temps és un pilar fonamental per al tractament amb èxit d’aquesta malaltia», van assenyalar ahir en un comunicat. Identificar-lo en etapes inicials incrementa «significativament» les possibilitats d’èxit i redueix la mortalitat.
En aquest sentit, el secretari de CODITA, Gerard Mora, va asseverar que és fonamental recordar a la ciutadania la importància de seguir els cribratges, ja que s’estima que es podrien curar fins al 90% dels casos de càncer de còlon i recte si es detecten precoçment. A més, la detecció precoç també pot reduir la mortalitat. En el cas del càncer de mama, la detecció primerenca pot reduir la mortalitat entre el 25% i el 31%.
A les comarques tarragonines, la incidència i mortalitat
Imatge d’arxiu d’una pacient fent-se una mamografia de revisió en un hospital català. Marina López
és superior en homes que en dones, com a la resta de les províncies. Per tipus de càncer, la incidència al territori és també la segona més alta (tant per homes com per dones) després de Barcelona. En el cas dels homes, el càncer de pròstata és el que té una incidència més elevada amb 551 casos, seguit del de còlon amb 487, tràquea, bronquis i pulmó amb 431 i bufeta urinària amb
L’Associació Contra el Càncer i ODITA s’alien per impulsar accions conjuntes de prevenció
Entitats l L'Associació Contra el Càncer i ODITA han formalitzat un conveni de col·laboració amb l'objectiu de desenvolupar, de forma conjunta, activitats de difusió, promoció de la salut i prevenció del càncer. L'acord estableix un marc de cooperació per a fer campanyes de sensibilització, accions informatives i programes de prevenció, tot plegat orientat a la detecció precoç de la malaltia. S'organitzaran xerrades, jornades i altres activitats dirigides a la població general i a col·lectius específics, fomentant hàbits de vida saludables i més consciència social front al càncer. Ambdues entitats valoren molt positivament aquesta aliança. Redacció
Els càncers amb més incidència són el de mama en dones i el de pròstata en homes
313. El càncer amb menor incidència és per al limfoma de Hodgkin. Aquest ordre d’incidència és igual en la resta de províncies.
Respecte a les dones, el càncer amb més incidència és el de mama amb 577 casos, seguit del de còlon amb 287, tràquea, bronquis i pulmó amb 138 i sistema nerviós amb 105. El càncer de laringe és el que té una menor incidència.
La Lliga Contra el Càncer i l’IISPV uneixen esforços per impulsar la recerca en oncologia
Societat l L’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i la Lliga Contra el Càncer de les Comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre han signat un conveni marc de col·laboració que reforça el compromís de totes dues institucions amb la recerca, la prevenció i la divulgació en l’àmbit de la salut i la lluita contra el càncer. El conveni
estableix un marc estable de cooperació, amb una durada de 4 anys, prorrogables de manera anual durant 4 anys més, que permetrà impulsar projectes d’investigació i activitats orientades a millorar la salut i la qualitat de vida de les persones afectades per aquesta malaltia. La primera contribució serà de 68.000 euros. Redacció
També es repeteix el mateix ordre d’incidència a la resta de Catalunya.
El càncer de mama, el més mortífer
En la mateixa línia que la incidència, en mortalitat, les comarques tarragonines i ebrenques també ocupen la segona posició per darrere de Barcelona. En el cas dels homes, la mortalitat va ser
L’apunt
El càncer de tiroide creix anualment
L’Hospital Joan XXIII atén una trentena de nous casos de tiroide cada any i supera les 550 visites anuals relacionades amb aquesta patologia. En els darrers anys, aquesta activitat ha crescut de manera sostinguda, en paral·lel a una detecció cada cop més precoç.
de 1.117 a Tarragona, 7.202 a Barcelona, 1.015 a Girona i a Lleida 608. En les dones, a Barcelona en van morir 5.216, a Tarragona 731, a Girona 671 i a Lleida 399.
El càncer que provoca més mortalitat entre els homes és el de pulmó amb 291 morts, seguit del de còlon amb 150, pròstata amb 99, pàncrees amb 72 i fetge amb 65. El càncer amb menor mortalitat és el limfoma de Hodgkin. En el cas de les dones el més mortífer és el de mama que va suposar 112 morts, seguit del de colon amb 102, pulmó amb 97, pàncrees amb 67 morts i ovaris amb 40. En el cas del càncer amb menor mortalitat, també és igual en totes les províncies, és el de laringe, que va suposar 2 morts a la demarcació de Tarragona.
PROGRAMACIÓ AMB MOTIU DEL 50È ANIVERSARI DEL MUSEU D’ART MODERN DE LA DIPUTACIÓ
Els representants de la Diputació i el MAMT van presentar ahir la programació anual per a celebrar l’aniversari.
Cultura l La col·lecció Forvm aterrarà al museu i Jujol també tindrà el seu espai per primer cop. Paral·lelament, s’està treballant en la licitació del pla museològic del trasllat al Palau
El Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona (MAMT) celebra enguany 50 anys. Ho fa en un moment on mira al futur, que passa pel seu trasllat i millora al Palau del passeig de Sant Antoni. Però també on fa balanç de la feina feta totes aquestes dècades. Així, la programació per a celebrar l’aniversari compta amb una revisió del fons i de les grans peces del museu, mentre estrena col·leccions i mostres que «sorprendran» la ciutadania. «Commemorem la llarga trajectòria d’aquest equipament cultural de referència i, alhora, el projectem al futur», va destacar ahir la
presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, en l’acte de presentació al museu.
Des del 1976
El primer acte de la commemoració arrencarà aquest divendres amb la inauguració de l’exposició De l’adquisició a la col·lecció: l’art que s’incorpora. La mostra proposa un recorregut per la trajectòria del museu des de la seva fundació, l’any 1976, posant en diàleg obres històriques amb les incorporacions dels darrers cinc anys. Més que una retrospectiva, el MAMT la planteja com una «mirada viva al passat i al futur» de la institució. Es podrà veure fins al juny.
A l’estiu, arribarà un dels plats forts i una exhibició molt esperada. Fa mesos, la Generalitat de Catalunya va
adquirir la col·lecció Forvm de fotografia, que estarà i mostrada a Tarragona. Al juliol, es podrà veure per primer cop al
MAMT. «És una mostra molt rellevant a nivell internacional. Apugem el nivell i ens situem amb els grans museus. Serà un èxit i estem desitjant compartir-la amb la ciutadania», va assegurar Llauradó. La mostra estarà comissariada per Marta Dahó, que també editarà la publicació vinculada al projecte. La col·lecció està considerada una de les millors col·leccions privades de fotografia nacional, estatal i internacional i consta de gairebé 1.700 fotografies, de 356 autors i autores de renom, dels anys 50 del segle XX fins l’actualitat.
Revisió de Julio Antonio Més enllà, a partir del setem-
«Commemorem la llarga trajectòria del museu i, alhora, el projectem al futur»
bre, al Museu d’Art Modern es podrà gaudir d’una revisió de l’obra de Julio Antonio, l’artista de Móra d’Ebre. La mostra, articulada en quatre eixos temàtics, posarà en relleu el seu vincle amb Tarragona i el seu pensament artístic d’un escultor clau del primer terç del segle XX.
Jujol brillarà
A finals d’any, l’arquitecte Josep Maria Jujol brillarà amb llum pròpia. No només a Tarragona, sinó també a Barcelona. El Museu Nacional d’Art de Catalunya està preparant una gran exposició del geni modernista, que estarà comissariada per Perejaume. S’inaugurarà el 26 de novembre i, paral·lelament, al MAMT es dedicarà també una mostra a Jujol. «L’exposició a Tarragona serà l’última sala de la mostra de Barcelona. Les dues dialogaran i es complementaran», va explicar Manel Margalef, director del MAMT. A la mostra es podran
Hi haurà un procés participatiu per a donar forma al nou museu
contemplar projectes desen volupats a la demarcació per l’arquitecte.
La programació en aquest any del 50è aniversari també inclou la mostra de Mariona Moncunill No vagis a buscar els infants a l’escola, encara; el cicle Dret a rèplica, comis sariat per Juan de Nieves i amb Gonzalo Elvira com a ar tista convidat; SCAN Photo books, en el marc del Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona; el Dia i la Nit dels Museus, amb una desfilada de moda sostenible amb Fermín & Gilles i el Viat ge a la Constel·lació Museu, o l’exposició del MAMT Peda gògic, entre altres actes. «La programació ressalta la gran feina que es fa des del museu. És un goig», va expressar Òs car Sánchez, diputat de Pro moció Social i Cultural de la Diputació.
Declaració d’intencions
Amb tot, segons va exposar Manel Margalef, la programa ció anual és una declaració
Exposicions Permanents al MAMT
‘De l’adquisició a la col·lecció: l’art que s’incorpora’ del 05/02 al juny’26
d’intencions. «Estem mos trant que volem créixer i de la forma que ho volem fer», va dir. I també, segons ell, és una declaració de transparència. «Estem fent un esforç per reforçar el nostre fons i col· leccions. No es fàcil. Intentem mostrar tot el que ha passat artísticament al territori en la història recent», va afegir el director del museu.
Licitació aviat
La presidenta de la Diputa ció va fer repàs del procés de trasllat del museu. Després que al novembre se signés el protocol d’intencions per al futur MAMT amb la conselle ra de Cultura de la Generali tat, Sònia Hernández, aquest any 2026 es començarà a redactar el pla museològic i el projecte participatiu per a aquest pla museològic. Ara s’està treballant en la licita ció d’aquest pla, i un cop els treballs per al pla hagin co mençat, també es licitarà el pla d’usos. Tot plegat estarà enllestit abans del juny de 2027, en base al compromís a què es va arribar amb el conveni amb la Generalitat. «No estem quiets i continu em avançant. Vivim aquest procés amb entusiasme», va expressar Llauradó.
‘Col·lecció FORVM’, del 05/07 al 20/11
‘Julio Antonio: Entre el realisme i la memòria’ a partir del setembre ’26
‘Josep Maria Jujol, la seva obra i el seu llegat’ a partir del novembre’26
La parada ha rebut històricament moltes crítiques. Google Maps
Junts treu pit d’acordar la reforma de la parada de bus a l’entrada de Bonavista
Mobilitat l Es construirà una nova infraestructura a l'entrada del barri
Redacció
El grup municipal de Junts per Catalunya de Tarragona ha posat en valor la posada en funcionament de la nova parada d’autobús a l’N 340, a l’entrada del barri de Bo navista, una actuació llarga ment reclamada pel veïnat. La nova infraestructura substitueix l’antiga parada, coneguda com «la cova», i ha estat possible gràcies a la incorporació del projecte en la negociació dels pressu postos municipals. «La nova parada és el resultat d’una manera de fer política útil: escoltar el barri, portar ho al pressupost i assegurar que s’executa», ha manifestat el portaveu de Junts, Jordi Sen dra. Aquesta millora, diuen, facilitarà de manera notable l’accessibilitat i la seguretat per a treballadors, estudiants, famílies, visitants del Mer
cadet de Bonavista i turistes. L’espai comptarà amb vore ra, connexió amb carril bici i il·luminació nocturna, ga rantint unes condicions dig nes i segures per als usuaris del transport públic. Sendra recorda que l’antiga parada suposava un risc real, espe cialment en dies de pluja, i obligava famílies amb cot xets i vianants a circular per la carretera.
Tot i les millores, des de Junts assenyalen també la ne cessitat de completar l’actu ació amb passos de vianants semaforitzats a banda i ban da de la via, per garantir una seguretat plena en aquest punt de l’N 340. «Quan Junts incideix, passen coses. I aquesta parada n’és un exem ple clar: pressupost, voluntat política i resultats. Defensar Bonavista és defensar una Tarragona més justa i cohe sionada», ha conclòs Sendra.
Marta Omella Blanco
L’accés a l’habitatge és la principal preocupació dels catalans. Així ho indica el Baròmetre d’Opinió Política del CEO. El pitjor malson d’aquest 31% d’enquestats és la realitat de, com a mínim, 6.724 persones que viuen al carrer a Catalunya. Les dades, recollides pel Síndic de Greuges el passat mes de desembre, deixen clar que el sensellarisme és un fenomen en augment. Tarragona no n’és l’excepció. L’últim recompte, realitzat el 21 d’octubre, va identificar 84 persones dormint al carrer, tot i que la realitat és molt més complexa i difícil de quantificar. «No totes les persones sense llar estan al carrer», explica Antònia Garcia, coordinadora del Punt d’Atenció a Persones Sense Sostre (PASS).
«Existeix també un sensellarisme ocult, persones que viuen en condicions precàries o en situacions de gran vulnerabilitat que no apareixen en aquests recomptes», afegeix. Durant el 2025, el PASS va atendre més de 200 persones i un centenar de joves, mentre que més de 600 es van allotjar als albergs municipals. Els perfils són diversos i cada cop més allunyats del tòpic clàssic: persones grans amb pensions insuficients, persones amb problemes de salut mental o addiccions, i un nombre creixent de dones, un fet que preocupa especialment els equips.
Increment de dones
«Encara són minoria, però hem notat un increment», comenta Esther Curto, treballadora social del PASS. «Totes les persones que viuen al carrer són vulnerables, però una dona encara ho és més. Acostumen a patir un sensellarisme molt més invisible, ja que sovint accepten situacions molt precàries o relacions abusives per no acabar dormint al carrer», explica. També detecten molts joves que surten del sistema de protecció sense una xarxa familiar sòlida. «Si no intervenim a temps, la seva situació s’acaba cronificant», afirma Laura Sánchez, educadora social de l’equip d’atenció a joves en situació de vulnerabilitat. Per evitar-ho, Tarragona compta amb projectes especialitzats com el servei d’acolliment temporal Domus Mar o el programa Sostre 360º.
l Societat
El PASS de Tarragona alerta d’un fenomen en creixement que inclou precarietat, invisibilitat i nous perfils
El darrer recompte va detectar un total de 84 persones dormint al carrer
Les zones amb més assentaments són la Part Alta i la Part Baixa
Pel que fa als punts més freqüents de la ciutat, destaquen la Part Alta i la Part Baixa, que concentren prop del 70% dels assentaments. «Té sentit, perquè són zones amb serveis com menjadors socials. També depèn de l’època de l’any, a l’hivern busquen entrades de pàrquings i, a l’estiu, parcs on corre una mica l’aire», apunta Curto.
del
Tarragona també atreu persones d’altres territoris. «És ideal com a ciutat de pas. Barcelona és menys segura, a Girona fa molt fred i, en canvi,
Tarragona té un clima ideal. És petita, acollidora i a prop de la capital», detalla Garcia. Davant aquesta realitat, el consistori treballa a través
del Pla local d’abordatge al sensellarisme, que coordina més d’una vintena d’entitats i serveis. «Des de l’Ajuntament es fa un intens treball de pre-
venció i atenció per evitar nous casos i oferir recursos», assegura Cecília Mangini, consellera de Serveis Socials. «Parlem d’atenció personalitzada, d’equips d’intervenció directa al carrer amb sortides bisetmanals i de fins a 64 places d’allotjament de diferents tipologies», afegeix. Gràcies a aquest treball, assenyala, actualment es calcula que hi ha, com a mínim, una quarantena de persones menys dormint al carrer. Tot i això, no tothom accepta l’ajuda. «Els informem i intentem convèncer-los, però no els podem obligar», aclareix Garcia. «Alguns, per exemple, no accepten allotjament perquè no volen deixar les seves mascotes. Són molts factors en què estem treballant», conclou la consellera.
Societat l El programa ‘L’alcaldessa als barris’ preveu entrevistes a peu de carrer, reunions i una carpa
Sergi Peralta Moreno
Des de l’inici del mandat, l’equip de govern municipal ha dut a terme una vuitantena de visites als trenta-sis barris per, de bracet de les associacions de veïns, conèixer de primera mà les problemàtiques i demandes de la comunitat. A partir de la setmana vinent, l’estratègia completarà «un pas més endavant» amb l’activació del programa L’alcaldessa als barris, una acció amb què la batllessa de Reus, Sandra Guaita, pretén «construir la ciutat que volem entre tots i totes» a partir de visites, reunions i entrevistes a peu de carrer. El projecte es concreta en l’aterratge «de manera més estable» als barris. Durant tres dies, Guaita, tècnics municipals i regidors s’establiran en una zona, atendran la població a peu de carrer a través d’una carpa i es reuniran amb entitats i agents de l’entorn per compilar les principals propostes i demandes. «Volem treballar no tan sols en les queixes, sinó també rebre les propostes que tenen per construir ciutat», va afirmar l’alcaldessa. «Seran unes jor-
La iniciativa començarà als barris Fortuny i Juroca la setmana vinent
nades més intensives de treball per definir quins barris voleu; per definir el present i el futur», va afegir. El programa s’encetarà pels barris Fortuny i Juroca la
Societat l La Cursa Fem
Salut Sant Joan tornarà a omplir els carrers de Reus el diumenge 12 d’abril amb la seva segona edició. Ja es poden formalitzar les inscripcions a través del web femsalutsantjoan.cat, amb el repte de superar els 3.000 participants, gairebé un miler més que en l’edició anterior. La iniciativa, oberta a tota la ciutadania,
vol continuar promovent l’activitat física i els hàbits saludables en un ambient inclusiu i solidari. Els fons que es recaptin aniran destinats al desenvolupament del projecte assistencial Prescripció i monitoratge d’exercici físic terapèutic en pacients pediàtrics amb patologia crònica, que ha estat el seleccionat en
la convocatòria competitiva Fem salut, fem equip, en la qual hi han optat deu projectes presentats per professionals de Salut Sant Joan ReusBaix Camp. Està àmpliament demostrat que l’activitat física constitueix un pilar fonamental en la promoció de la salut infantil i en la prevenció i tractament de malalties cròniques. Redacció
setmana vinent. En concret, seran visitats els dies 10, 11 i 12 de febrer. A més de la carpa, que serà el punt físic de referència per a la ciutadania en horari de 10 a 13 i de 16.30 a
18.30 hores, i la visita de l’àrea, el govern local visitarà les escoles Marià Fortuny i Puigcerver, el Centre de Formació d’Adults de la Generalitat, la Llar d’Infants Barrufet, l’es-
cola bressol municipal Margalló, el Centre Cívic Migjorn, el Pavelló Olímpic Municipal i el Giny, així com entitats i agents referents. «Quan aterrem, la voluntat és no tan sols estar en una carpa quiets, sinó ser proactius», va concretar Guaita. «Volem que els veïns se sentin interpel·lats i facin propostes, que diguin què pensen dels barris i què podem construir», va detallar. «Quan parlem d’escolta activa no ho podem limitar a venir un dia», va rematar. El president de l’associació de veïns del barri Juroca, Manuel Villalba, va remarcar que «és important que es dugui a terme el projecte i que es doni l’oportunitat a tots els veïns de venir i dir tot el que pensen». Per la seva banda, el president de la Federació d’Associacions de Veïns de Reus (FAVR), Marcos Massó, va comentar que és «importantíssim» que la comunitat «sàpiga que té el suport de l’Ajuntament» per compartir els seus problemes, queixes i idees de millora. Els suggeriments rebuts seran analitzats a escala tècnica.
La ruta continua L’acció s’allargarà fins a l’any vinent, atès que la intenció és visitar tots els barris de Reus. El calendari del programa s’informarà prèviament amb la difusió de fulletons informatius a les bústies dels barris on es desenvoluparà, així com a les xarxes socials del consistori. La previsió inicial és que, després de Fortuny i Juroca, l’agenda continuï amb visites als entorns de Muralla, Pastoreta, Monestirs, Mas Abelló i Mas Pellicer.
La cursa es fixa el repte d’arribar als 3.000 participants. Cedida
Miquel Llaberia
Les històries veïnals sempre tenen noms i cognoms que moltes vegades caiguts en l’oblit. El que moltes vegades passa, sobretot al segle XX, és que aquests noms i cognoms són encara més oblidats en el cas de les dones. No serà pas el cas de Teresa Escoda Badia (1940-2022), cofundadora de l’Associació de Veïns Juroca i vicepresidenta de l’Associació de Veïns de Sant Josep Obrer entre 1976 i 1984. Una història que les historiadores Carme Puyol i Isabel Martínez van decidir treure a la llum en la publicació Dones referents de Reus.
«El seu pare era artesà, prioratí, i marxa a Barcelona a buscar-se la vida i allí és on coneix a la seva esposa durant la Segona República», explica Puyol. «Ell era un obrer, amb molta consciència de classe, i ella era de la CNT. Així que hi ha un substrat familiar i ideològic important», afegeix. Amb 23 anys Escoda es casa amb Josep Gutiérrez, un home catalanista i d’esquerres. «Ells van viure a Mollet del Vallès i a Montmeló, on hi havia un gruix important de població obrera i immigrant en ple franquisme», apunta.
Un context que marca profundament la manera de pensar i actuar d’Escoda, que arriba a Reus l’any 1976 i obra una botiga d’antiguitats a la carretera de Salou: «Estaven ubicats al barri de Parcel·les Cases, un espai on l’any 76 estava tot per fer. En aquella època els barris no eren una prioritat per l’administració», comenta la historiadora. Ara bé, la reivindicació veïnal més important dels ciutadans de la zona era el tancament del barranc de l’Escorial: «Hi havia aigües residuals, vessaments industrials incontro-
l Història
Teresa Escoda Badia va ser rellevant en la formació de dues entitats veïnals històriques; Juroca i Sant Josep Obrer
lats i rates i els nens hi anaven a jugar. Era un perill sanitari». «Aleshores, pensen que és necessari organitzar-se
La Crispeta enceta la celebració del desè aniversari amb la Cursa de Carnestoltes aquest diumenge
Societat l L’entitat cultural La Crispeta arrenca la celebració del seu desè aniversari amb la segona edició de la Cursa de Carnestoltes de Reus, que tindrà lloc el diumenge 8 de febrer a les 11 del matí. La cursa, amb sortida i arribada al carrer del Fossar Vell, proposa un recorregut urbà de cinc quilòmetres pel centre de la ciutat i combina
esport, ambient festiu i disfresses. Després de l’èxit de la primera edició, que va reunir més de 300 participants, l’organització aposta per consolidar la prova com una cita popular i oberta a tothom. De fet, a pocs dies de la cursa, ja s’ha superat el nombre d’inscripcions de l’any anterior. «Volem que sigui una cursa accessible, tant per a corre-
per millorar la vida del barri i creen l’Associació de Veïns del barri Juroca, on participa Escoda». Amb Teresa Esco-
dors habituals com per a qui vulgui passar un matí diferent i divertit», explica Pol Clivillé, membre de La Crispeta. Els participants completaran dues voltes a un circuit de 2,5 quilòmetres que travessa alguns dels principals carrers i places del centre històric de Reus. La cursa premiarà tant el vessant esportiu com el caràcter carnavalesc, amb guardons per a la classificació general masculina i femenina, per categories d’edat i per als millors corredors de la comunitat URV i per a les millors disfresses. Redacció
da com a coorganitzadora, es convoca una manifestació per reclamar que el barranc de l’Escorial sigui sanejat i
Una ovella desorientada es passeja pels carrers de Reus
Successos l La ciutat de Reus ha estat escenari aquest cap de setmana d’una imatge insòlita. I es que una ovella s’ha passejat desorientada pels carrers de la zona sud de la capital del Baix Camp. Diverses persones que es van trobar amb aquesta instantània no van dubtar en penjar-ho. Redacció/TikTok
El llibre ‘Dones referents de Reus’ recull la biografia de Teresa Escoda
Va formar part de la manifestació pel tancament del barranc de l’Escorial
cobert el 8 d’octubre de 1977. «Era una situació molt delicada, en què el règim de Franco encara lluitava per mante-
nir-se en el poder i la premsa de l’època afirmava que fins a 400 persones van assistir», destaca. Una de les filles d’Escoda recorda que «van fer una rata d’uns 2 metres i mig, amb una estructura de fusta i la coberta amb paper i ho portaven els nens. Com una Cucafera». Desgraciadament, el marit de Teresa Escoda perd la vida en un accident de trànsit l’any 1978 i ella es veu obligada a traslladar-se al barri Sant Josep Obrer. «Allí torna a aplicar les seves capacitats per organitzar al barri i incentiva als veïns a crear l’Associació de Veïns de Sant Josep Obrer», reivindica Carme Puyol. No obstant això, després d’unes eleccions per la presidència de l’entitat que, presumptament, hauria guanyat ella, se la «convida» a ser vicepresidenta: «Allí nota que se la discriminava com a dona i després va notar que se la tenia poc en compte. Tot això la va desencisar molt». Així i tot, Escoda manté el seu caràcter resilient i, tot i que acaba abandonant la lluita veïnal, entra a treballar a l’Institut Pere Mata de Reus com a cuidadora i comença a formar-se, havent de desplaçar-se tres dies a la setmana a Barcelona. «No era gens comú que una dona, i a més amb la seva edat, es formés en aquella època». Un cop jubilada, va fer vida entre Reus i la Vilella Alta, fins a la seva mort.
d’Antoni
Art l Joan Serramià i Joan Mateu són els encarregats de treballar la figura i la base de pedra del projecte
Sergi Peralta Moreno
L’artista, escultor i joier Joan Serramià ja s’ha posat mans a l’obra perquè l’estàtua d’Antoni Gaudí passi dels esbossos i el paper a convertir-se en una realitat tangible. Impulsada per l’Associació d’Amics de Gaudí de Reus, representa l’arquitecte en la seva adultesa. L’obra estaria enllestida
de cara a finals de maig i la voluntat és ubicar-la a peus de la Prioral de Sant Pere, per poder inaugurar-la als voltants del dia en què es commemora la seva mort —el 10 de juny—, buscant no coincidir amb l’acte central de l’Any Gaudí a la Sagrada Família. El cap, elaborat amb argila, està enllestit. La següent passa serà treballar en el cos. Això
no obstant, és un projecte viu. «Inicialment, només era un retrat a cos sencer», explica Serramià. Amb la idea actual, Gaudí, immers en el procés creatiu per definir la façana del Santuari de Misericòrdia —el projecte que mai va arribar a aplicar-se— i amb una alçada d’1,90 metres, reposarà sobre un núvol de pedra amb sanefes i graons, que per-
metrà a la gent apropar-se i fotografiar-se. El mestre picapedrer Joan Mateu serà l’encarregat de donar forma a la base. «Farem una obra d’art; per si mateixa, només la nuvolada ja seria un monument a Gaudí», expressa Serramià. «M’implicarà tres setmanes llargues bones», comparteix Mateu. «A Reus hi haurà una obra que no serà de Gaudí,
però sí gaudiniana al 100%», remata Serramià. El bloc ha estat cedit per la Sagrada Família, un factor que dona «força» al projecte. «Tinc ordre que agafis exactament la pedra que et doni la gana», van dir-li a l’escultor. «Doncs la més grossa que vaig trobar», va decidir. «Això donarà molt de joc a l’escultura, guanyarà molt més», analitza.
La figura serà d’1,90 m i el monument incorpora avellanes, un rosari i un banc
L’evolució ha portat a incloure un grapat d’avellanes damunt un banc, al costat del barret de l’arquitecte. Això no obstant, l’expert en Gaudí José Manuel Almuzara va inspirar Serramià. «Li falta el rosari», va pensar l’escultor en escoltar-lo. «El retrat de Gaudí podria ser només les avellanes i el rosari», valora. «Penso que aquest toc és l’últim que li quedava perquè quedi rodó del tot», assegura. «Ja no hi ha temps per perdre, ja no ho pararem això», conclou l’escultor, artista i joier. Mans a l’obra.
L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, considera que la nova estàtua de Gaudí és «un deute que teníem amb ell» i que serà «la cirereta del pastís» a l’Any Gaudí. «És veritat que teníem l’escultura de Gaudí Nen, però no en teníem cap d’adult», apunta. A més, vol agrair la implicació de l’Associació d’Amics de Gaudí de Reus «des del primer moment en qualsevol acció», no només amb el monument, sinó amb qualsevol proposta per a l’any dedicat al geni reusenc. «Estem contents, i que sigui en l’Any Gaudí crec que ho fa més emblemàtic fins i tot», afegeix la batllessa.
Un deute amb Reus
Tarragoní de naixement i net de Carme Gaudí, Joan Serramià expressa que «dec molt a Reus» i «ara és l’hora de tornar-ho d’alguna manera». A la capital del Baix Camp es va formar, de bracet amb mestres com Ramon Ferran. «Si no fos per Reus, seria un altre», tanca l’escultor.
així com a la coordinadora de l'avinguda de Saragossa. Tindrà lloc el 4 de juny. L'agenda també inclou taules rodones sobre la història de l'entitat i el moviment veïnal en general, una exposició fotogràfica, una gran trobada gegantera i conferències sobre temàtiques com l'arquitectura del barri o Antoni Gaudí, entre altres propostes. SPM L’associació
Veïnal l L'associació de veïns del barri Gaudí va ser fundada el 22 de novembre del 1986. Per commemorar els seus 40 anys de trajectòria i retre homenatge a totes les persones que hi han contribuït, l'entitat ha preparat un programa d'actes que s'estén durant la totalitat de l'any. «Desitjo que, a finals de desembre, tot hagi sortit
bé», va desitjar el seu president, Antonio Valverde. «És una programació superforta i espero que la junta estigui a l'altura perquè tots els actes i activitats siguin un èxit», va afegir el secretari, Antonio Montoya. La proposta central serà el reconeixement a tots els membres de totes les juntes de l'associació de veïns que s'han succeït des del 1986,
Educació l Animen la ciutadania a conèixer els centres de cara a la preinscripció
Sergi Peralta Moreno
Les escoles públiques de Reus van donar ahir el tret de sortida a la campanya de portes obertes i preinscripció reivindicant el concepte «pública» com una opció «de qualitat, proximitat, inclusió i valors». «Aquesta elecció reforça el compromís social amb els serveis públics i fa partícipa la ciutadania de la importància de defensar-los», uns serveis públics que són «pilars fonamentals d’una societat democràtica», va expressar la directora de l’Escola Marià Fortuny, Elisenda Gil. «Donar-los suport significa invertir en un futur millor per a tothom», va afegir. En un context de baixada de la natalitat, el director de l’Escola Prat de la Riba, David Roco, va subratllar que els centres públics són «una opció de qualitat» i va animar les famílies «a venir i conèixer-los» i a «reivindicar les coses públiques» en un moment d’auge de la privatització. «A la ciutat de Reus existeix un
Els representants de la Xarxa d’Escoles Públiques de Reus (XEPR), durant la presentació de la campanya. DM
Hi haurà sessions informatives i portes obertes entre febrer i inicis de març
cert perfil de família que ja no opta o no dona l’oportunitat per conèixer l’escola més propera al seu domicili, escoles que tenen projectes molt innovadors i amb molta qualitat», va analitzar Roco. «Animem a conèixer les escoles públiques de proximitat i que
Innovació l Karina Gibert reivindica el debat sobre com fer ús de la intel·ligència artificial
La directora del Intelligent Data Sciene & Artificial Intelligence i degana del Col·legi Oficial d’Enginyeria Informàtica de Catalunya, Karina Gibert, va visitar ahir El Círcol per oferir una xerrada al voltant de l’ètica en les intel·ligències artificials (IA). Una xerrada que va servir per descobrir les «oportunitats» d’aquesta tecnologia que avui dia està en boca de tothom, però també els seus «riscos»: «Les tecnologies revolucionàries sempre van acompanyades d’aquest binomi. Si les fas servir bé generen
molt benefici i si les utilitzes malament poden descarrilar». Un debat important en un moment en què «s’ha posat en mans de tothom» la possibilitat de fer servir aquestes eines. «Tenim empreses que han decidit deixar caure la joguina i que la gent faci el que vulgui. Ara mateix tenim 400 milions de consultes setmanals només al ChatGPT, que no sempre dona respostes correctes. Com ho endrecem això ara? Com s’ha pogut deixar que es faci això?», va apuntar Gibert. Per aquest motiu, remarca la importància de «ser conscients d’allò que tenim a la
mà» i legislar per regular el seu ús, precisament enmig d’un moment en què es debat la restricció d’accés a les xarxes socials pels menors de 16 anys. «Oi que no posem un ganivet de carnisser a les mans d’un nen de 3 anys? Amb la intel·ligència artificial passa el mateix. Hi ha un moment en què un individu està preparat per utilitzar-la amb responsabilitat», valora. Ara bé, un fet que té clar com l’aigua és que veurem la IA ser present en tots els àmbits de la nostra vida. «És una tecnologia transversal que et pot ajudar a portar l’agenda del dia a dia,
catius, els espais i els equips docents per garantir una informació clara, accessible i propera a totes les famílies», va assenyalar Mar Cervantes, de l’Escola Pompeu Fabra. Les dates es poden consultar a les pàgines web de l’Ajuntament i dels centres, així com a les seves xarxes socials.
Així mateix, els centres participaran en les dues xerrades de preinscripció que oferirà el consistori. La primera es durà a terme l’11 de febrer, a les 17 hores, al Centre Cívic Gregal, i la segona, el 18 de febrer, en idèntic horari, a l’escola bressol municipal L’Olivera. «Escoles públiques obertes a tothom i per a tothom, de proximitat i qualitat: aquí comença tot», va tancar Cervantes.
Reus executa el 86% del Pla Local de Joventut
després decideixin», va afegir. Per tot plegat, la Xarxa d’Escoles Públiques de Reus (XEPR) va convidar tothom a participar de les jornades de portes obertes que es desenvoluparan els mesos de febrer i març i que permeten «conèixer de prop els projectes edu-
La preinscripció per al curs 2026-27 s’encetarà el 4 de març per als alumnes d’educació infantil i primària. En paral·lel, el Departament d’Educació i Formació Professional està treballant amb els diferents actors del territori per concretar l’oferta educativa inicial. És a dir, s’està analitzant si caldrà aplicar alguna modificació respecte del plantejament per al curs actual. Cal recordar que s’ha introduït una nova zonificació escolar i que l’Ajuntament va fer arribar un seguit de propostes com el manteniment de totes les línies educatives, la reducció generalitzada de ràtios a I3 i la incorporació de l’Escola Pompeu Fabra a la zona D.
Societat l L’Ajuntament de Reus ha fet balanç dels primers quatre anys d’aplicació del Pla Local de Joventut 2022–2027, que ja ha assolit un 85,9% d’execució quan encara resten dos anys per completar-lo. El document estratègic, que orienta les polítiques municipals adreçades a les persones joves, suma actualment 67 mesures en marxa i reflecteix un increment significatiu de serveis, programes i recursos adaptats a les necessitats del col·lectiu juvenil. Aprovat el març de 2022, el Pla va néixer amb 71 mesures inicials, però el treball de proximitat i l’evolució de la realitat juvenil han permès actualitzar-lo fins a arribar a 78 actuacions, incorporant-ne de noves i adaptant-ne d’altres per ferles més eficients. Durant aquest període, el Servei de Joventut ha desplegat actuacions en àmbits clau com l’ocupació, l’educació, la salut, la informació, la cultura, la participació i els drets socials. Entre les iniciatives més destacades hi ha la posada en marxa de Nexes, el servei de salut sexual i emocional per a joves, pioner al territori, l’impuls del Casal Mòbil i del Punt Jove a la Biblioteca. Redacció
a saber la situació del trànsit a les carreteres o a gestionar les llistes d’espera dels hospitals», comenta. Per un altre costat, descarta del debat el neguit
sobre la possibilitat que la IA amenaci llocs de feina: «Si un treballador podrà acabar una tasca 15 minuts abans gràcies a la IA, dependrà de l’empre-
sa decidir com pot aprofitar aquests minuts. Per exemple, pot oferir una millor atenció al client que abans no tenia temps a fer».
Municipal l El consistori ha apartat la regidora de Recursos Humans, Mar España, davant la situació
Adam Díaz Garriga
Els treballadors municipals de Cambrils —comitè d’empresa, CSIF i sindicats— tornen a estar en peu de guerra i denuncien «incompliments» en els últims acords assolits el passat mes de desembre amb l’Ajuntament. El consistori, que advertia la setmana passada que les negociacions «continuaven amb el full de ruta establert», anunciava aquest dimarts que la regidora de Recursos Humans, Mar España, «feia un pas al costat» mantenint-se com a regidora, però abandonant la direcció de les negociacions amb els treballadors municipals. En conseqüència, l’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, anunciava que «ell mateix adoptaria el càrrec».
Una mesura que el comitè de treballadors de l’Ajunta-
ment de Cambrils trobava «insuficient», demanant el cessament de «tota la direcció tècnica» del departament de Recursos Humans. «Demanem un canvi dràstic al departament», ressaltava el president de la Junta de Personal, Carles López, lamentant que existeix «un col·lapse total» i que «l’últim alcalde que ho va fer va cedir el càrrec». El batlle cambrilenc també advertia que la «reubicació» de la regidora «representa un relleu», i no «una victòria per als sindicats», tot i que aquesta acció figurava entre les demandes del comitè. «Està tot encarrilat per aconseguir els objectius», indicava España, assegurant que «ha estat una decisió consensuada».
Els treballadors, però, ja han anunciat noves accions per denunciar les condicions que encara no han millorat. La pri-
mera serà la possible suspensió de la desfilada de carnaval i la mitja marató que s’havien de celebrar al municipi el 14
Inversió l Hi haurà nova il·luminació a les instal·lacions exteriors, la renovació del paviment del pavelló Sant Jordi i la insonorització del Caus
Redacció
L’Ajuntament de Torredembarra invertirà més de 470.000 euros en la millora i modernització dels equipaments esportius municipals gràcies a la subvenció del Pla de Xoc per a la Modernització d’Equipaments Esportius impulsat pel Consell Català de l’Esport. El projecte compta amb un pressupost global de 473.220,05 euros, dels quals el 70% serà finançat a través d’aquesta línia d’ajuts i el 30% restant anirà a càrrec del consistori. Les actuacions previstes tenen com a objectiu
millorar la seguretat, la funcionalitat, l’eficiència energètica i l’accessibilitat de les instal·lacions esportives, donant resposta a les necessitats detectades tant pels usuaris habituals com per les entitats esportives locals i contribuint a actualitzar uns espais clau per a la pràctica esportiva i la vida comunitària. El projecte inclou tres intervencions destacades. En primer lloc, la substitució i instal·lació de lluminàries LED al camp de futbol, la pista d’atletisme i les pistes de tennis i pàdel, amb una inversió de 209.661 euros, que
permetrà reduir fins a un 70% el consum energètic i millorar la qualitat lumínica i la seguretat. En segon lloc, la renovació integral del paviment del Pavelló Municipal Sant Jordi, amb un cost de 187.942,77 euros, garantirà una superfície més segura, confortable i adaptada a la normativa vigent. Finalment, es durà a terme la insonorització del Caus, amb una inversió de 75.616,28 euros, per reduir l’impacte acústic i millorar la convivència amb l’entorn veïnal i el confort sonor interior. L’alcalde, Vale Pino, ha remarcat l’impacte positiu
de febrer i l’1 de març. El principal motiu és la falta d’efectius de la Policia Local, que no optarà per l’ús de voluntaris i
El comitè presentarà al·legacions als pressupostos per «incompliment»
El carnaval i la mitja marató no se celebraran per la falta d’efectius
«no garantirà la seguretat» als esdeveniments. «És altament improbable que es facin, la voluntat de la policia s’ha esgotat», lamentava López.
Col·lapse
Les situacions més greus denunciades pel comitè de treballadors s’enfoquen en la Policia Local, el departament d’Ocupació i d’Esports, «entre
altres deficiències» detectades. «Tenim prou indicis per demostrar que s’estan incomplint de forma flagrant els acords fets en seu de la Generalitat», advertia el president del comitè.
En primer lloc, denunciaven la situació de la Policia Local, que actualment es troba en «dèficit de disset efectius» en comparació al 2009. «Només es van pressupostar vuit efectius dels 24 que es van demanar», observava López, criticant que aquesta situació «tampoc es va incloure en l’últim plenari» tot i esmentar-se a la taula de negociació dels pressupostos.
El responsable també afirmava que el departament d’Ocupació «només» hi ha una de les sis persones que haurien d’estar treballant perquè hi ha baixes de llarga durada, i que en el departament d’Esports «porten anys sota mínims». Els sindicats advertien que actualment hi ha 143 places per cobrir a l’administració local, i que encara no hi ha un cap al departament de Recursos Humans. «Aquest departament és la columna vertebral per proveir personal», destacava López, malgrat que enfocaven els problemes a la «falta de previsió» del consistori i anunciaven que presentaran al·legacions als pressupostos.
del projecte en la qualitat de vida, mentre que la regidora d’Esports, Berta Castells, ha subratllat l’estalvi energètic i l’aposta per la sostenibilitat.
Les obres s’iniciaran el 2026, es desplegaran durant el 2027 i finalitzaran el 2028. Aquesta inversió consolida el compromís de Torredembarra amb l’esport, la sostenibilitat i el benestar col·lectiu municipal, reforçant uns equipaments més moderns, eficients i pensats per al futur.
Cultura l La Festa Major d’Hivern continua amb l’aposta per l’increment del sentiment de pertinença
L’Ajuntament de Salou continua amb l’aposta social durant la Festa Major d’Hivern després de reunir més de 570 persones al berenar de la Gent Gran del passat dilluns. La trobada va enfocar-se en la reivindicació del sentiment de pertinença dels ciutadans salouencs, entre les accions plantejades pel consistori per recuperar-lo. Els representants de l’Esplai de la Gent Gran, juntament amb la representació institucional, van dirigir-se als assistents per «agrair» el «retrobament» dels salouencs i salouenques. «És molt més que una berenada: és enfortir vincles i continuar sent part activa de la vida de Salou», destacava el portaveu de l’Esplai de la Gent Gran, Toni Brull.
L’alcalde de Salou, Pere Granados, també va insistir en la «necessitat» de reforçar el sentiment de perti-
nença «s’hagi nascut aquí o no». D’aquesta manera, es va anunciar que el consistori treballa per «posar en valor
Policial l L’accident es va produir la matinada de Cap d’Any
La Policia Local de Torredembarra ha imputat al conductor implicat en un accident greu de trànsit ocorregut la matinada de l’1 de gener tres delictes contra la seguretat viària, després d’una àmplia investigació. Els fets van tenir
lloc a les 06.52 h a la carretera d’enllaç amb l’autopista, l’antiga T-214, on un turisme amb dos ocupants va patir una sortida de via, va impactar contra un talús i va donar diverses voltes de campana fins a quedar aturat en un camp de cultiu a uns 125 metres del punt de sortida. A l’arribada
dels agents, el copilot havia sortit pel seu propi peu, mentre que el conductor, un jove de 23 anys, estava inconscient i atrapat al vehicle, requerint la intervenció dels Bombers per a la seva extracció abans de ser traslladat a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. Se li va practicar una analítica
el passat» del municipi, fins ara «poc explicat». L’esdeveniment, on es van compartir, entre d’altres, torrades amb
d’alcoholèmia en sang amb un resultat d’1,85 g/l, més de sis vegades el límit permès per a conductors novells i professionals, mentre que la prova de drogues va ser negativa. L’anàlisi del sistema EDR del vehicle va determinar que circulava almenys a 130 km/h en el moment de l’impacte i que prèviament hauria superat els 200 km/h en una via urbana limitada a 30 km/h, de nit i en corba tancada. Degut al sinistre, el conductor va patir una ferida al cap i fractura a la mà dreta, i el copilot contusions lleus.
L’alcalde va agrair la feina de les entitats que completen la Festa Major
pa amb tomàquet, va culminar amb un ball de germanor ofert pel Grup Musical Ruben’s.
Recepció institucional
Durant la jornada d’aquest dimarts, l’alcalde de Salou també va rebre a les entitats i associacions del municipi en un acte institucional que s’havia suspès el passat dissabte per la meteorologia. Abans de l’acte, la Mulassa va protagonitzar el tradicional ball protocol·lari amb el lliurament d’una flora a l’alcalde. El batlle també va remarcar la tasca de les entitats com a
«imprescindible» per a tindre un «municipi cohesionat». «És un orgull comptar amb entitats tan diverses, compromeses i arrelades», ressaltava Granados.
Durant la seva intervenció, l’alcalde feia valdre el paper fonamental de les entitats en àmbits com la cultura, l’esport, la solidaritat, les tradicions, l’educació i el compromís social, tot destacant que la Festa Major d’Hivern «no seria possible sense la seva implicació i les hores de dedicació voluntària» que hi ha darrere de cada activitat. Així mateix, ha reafirmat el compromís de l’Ajuntament de continuar treballant «colze a colze» amb el teixit associatiu, «escoltant-lo i donant suport» a les seves iniciatives des del diàleg i la col·laboració. Un cop finalitzada la recepció oficial, s’ha fet una fotografia de família, i la trobada ha acabat amb un pica-pica. Salou continuarà la festa aquest dimecres amb més tallers, de màscares i literatura de Carnaval, a la Biblioteca Municipal. La jornada finalitzarà amb el concert de Rondalla Jaume I a les 19.00 h a l’Escola Municipal de Música.
Manteniment l El contracte tindrà una durada inicial de tres anys
Redacció
L’Ajuntament d’Altafulla ha obert el procediment de licitació per contractar el servei de poda de l’arbrat del terme municipal amb l’objectiu de garantir el manteniment òptim i la seguretat als carrers, places i jardins del munici-
facilitar un seguiment més objectiu de l’execució dels treballs. La licitació valorarà la millor relació qualitat-preu, amb un màxim de 40 punts per a l’oferta econòmica i 45 punts per a la qualitat tècnica del servei, a més de criteris com la capacitat de resposta davant d’urgències, amb 10 punts, i l’oferta de poda addicional d’arbres no inclosos inicialment, amb 5 punts. El termini per presentar ofertes finalitzarà el dilluns 16 de febrer. La documentació es pot consultar a la plataforma de contractació municipal. Altafulla
pi. El contracte es tramitarà mitjançant un procediment obert simplificat i tindrà una durada inicial de tres anys, amb possibilitat de pròrroga per un any addicional. El pressupost base de licitació és de 161.132,10 euros amb IVA inclòs per al període inicial, mentre que el valor esti-
mat del contracte ascendeix a 188.298,20 euros sense IVA, una xifra que inclou eventuals modificacions i la pròrroga prevista. El cost anual estimat és de 53.710,70 euros amb IVA. El consistori ha optat per no dividir el contracte en lots per assegurar uns estàndards d’eficiència i continuïtat i
Municipal l El projecte, a l’espera de licitar-se, contempla la construcció d’una plaça davant del recinte
Adam Díaz Garriga
L’antic celler de Castellvell del Camp preveu una renovació gairebé completa per con vertir lo en un espai públic polivalent. El consistori ha co mençat el període de licitació amb un pressupost total de 783.360 euros, a l’espera d’ad judicar les obres en les pròxi mes setmanes. La proposta se centrarà en la transformació del recinte en un equipament capaç d’acollir activitats cul turals, socials i lúdiques, pro jectant la construcció d’una sala amb múltiples usos, en tre ells l’escènic, complemen tada amb espais auxiliars, com bar, cafeteria, serveis o magatzem.
Els treballs preveuen també la creació d’una placeta, que donarà accés amb nous equi paments adaptats. La façana principal es recuperarà en la seva versió original, datada de la dècada dels anys 1930, però l’entorn serà el principal espai renovat. L’entrada a les instal·lacions municipals serà
la principal novetat, amb una ampliació que permetrà faci litar l’accés als usuaris apro fitant els volums adossats de les mitgeres properes.
L’objectiu principal del pro jecte és aconseguir dos grans espais principals. Per això, la part posterior de l’edifici també s’ampliarà per incor
Oportunitats l L’oferta inclou tres cursos gratuïts d’auxiliar de brigada, manipulador de fitosanitaris i capacitació digital bàsica
Redacció
L’Ajuntament de La Pobla de Mafumet manté una política activa en l’organització de cursos formatius adreçats a la seva població, amb l’objectiu de reforçar la capacitació pro fessional, fomentar el lleure formatiu i impulsar iniciati ves inclusives. Les polítiques socials continuen sent el pal de paller de l’acció de govern i, en aquest marc, el consistori ofereix serveis per garantir la millor qualitat de vida possi ble als veïns i veïnes del mu nicipi. Actualment hi ha tres cursos gratuïts disponibles
al web municipal. El primer és el curs d’Auxiliar de briga da municipal, que es durà a terme del 3 de març al 29 de maig, amb una durada de 300 hores lectives i adreçat a joves d’entre 18 i 29 anys en situació d’atur. Aquesta formació per metrà obtenir certificacions oficials de carretons, platafor mes elevadores amb normati va UNE i un certificat oficial en riscos laborals en paleteria. També està oberta la inscrip ció al curs de Manipulador de productes fitosanitaris de nivell bàsic, gratuït i destinat a majors de 18 anys, amb 25 hores de durada repartides
entre els dies 11, 12, 18, 19 i 25 de febrer, que permetrà obte nir el carnet oficial exigit per la normativa vigent. L’oferta es completa amb el curs de Capacitació digital de nivell bàsic, inclòs en el programa de formació digital de la Di putació de Tarragona. Aquesta aposta per la for mació també s’estén al lleure actiu i al desenvolupament personal. Durant els darrers mesos han tingut lloc cursos i tallers com Fes del teu regal, una obra d’art i el taller d’Intel· ligència Artificial, que ha per mès introduir els assistents en els fonaments d’aquesta
porar l’escenari i resoldre el salt de la cota entre l’interior i l’exterior de l’edifici. Els usos d’emmagatzematge, came rinos i serveis també s’incor
L’obra costarà més de 730.000 euros i s’espera enllestir a principis del 2027
Tres anys d’espera
L’immoble situat al carrer Isidre Díez, conegut com «el Sindicat», va ser adquirit l’any 2023 pel consistori amb una proposta inicial similar a l’actual, que per fi preveu que es porti a terme. L’aprovació d’aquesta fase inicial va ac celerar se el passat dia 3 de setembre del 2025, i fins ara s’han definit els detalls de la futura estructura.
L’any 2023, l’alcalde de Cas tellvell del Camp, Josep Manel Sabaté, qui continua al càrrec, ja va advertir de la necessitat d’aquesta infraestructura, situant la entre un dels prin cipals projectes del municipi. L’antic celler i Sindicat Agrícola de Castellvell del Camp és una construcció de l’any 1934, que s’ha mantingut amb diversos usos al munici pi des del seu abandonament. La renovació, d’acord amb el consistori, representarà «tor nar a donar vida» a un dels es pais històrics del municipi, a l’espera de la seva adjudicació en un termini d’un mes.
poraran en aquest nou espai ampliat. El consistori també insisteix que «es mantingui» part de l’espai existent per adequar els futurs espais i que cadascun funcioni de for ma independent. El termini d’execució de les obres es pre veu en 10 mesos, i podria fina litzar se a principis de l’any que ve segons la tardança de l’adjudicació del projecte.
eina. Finalment, destaca la posada en marxa d’una nova edició del projecte Conversa i Vila durant el darrer trimes tre del 2025, una iniciativa de
voluntariat lingüístic que pro mou l’ús del català mitjançant l’aparellament entre persones catalanoparlants i aprenents. El projecte social i lingüístic,
autogestionat per voluntaris del municipi, compta un any més amb el suport de l’Ajun tament i del Consell Comarcal del Tarragonès.
Cultura l El consistori seleccionarà els guanyadors a través de valorar els seus treballs previs de disseny gràfic
Adam Díaz Garriga
L’Ajuntament del Vendrell es troba en procés per trobar la nova imatge gràfica de la Festa Major de Santa Anna, que se celebrarà entre el 25 i el 28 de juliol, amb un concurs «atípic» per escollir el dissenyador. Des de la regidoria de Cultura va impulsar-se el passat 22 de gener la quarta edició d’aquesta selecció, que valorarà als candidats pels seus treballs previs i el seu estil creatiu, en comptes de presentar una imatge única. «D’aquesta manera, tots els participants poden rebre una retribució econò-
mica», esmentava la regidora de Cultura popular, Mariona Figueras.
Els professionals o ciutadans empadronats al Vendrell que s’hi presentin hauran de presentar entre dos i cinc projectes gràfics anteriors o creats explícitament per la convocatòria, però sense «res a veure» amb la Festa Major. Un cop passen a la segona fase, després de ser avaluats per un jurat de l’administració vendrellenca, sí que necessiten crear una proposta per a la imatge gràfica de Santa Anna, però l’avaluació principal es basa en el seu «estil». «L’ad-
Economia l El pressupost inclou enguany una inversió rècord de 13,8 milions d’euros
ministració després els explica el lema de la festa i el que representa per a ells, i aproximadament un mes després es fa una presentació», indicava Figueras.
Intel·ligència artificial Des del 2022, la iniciativa premia l’originalitat dels dissenys. «La valoració és bona, és un sistema més just», destacava la regidora. La primera ronda restarà oberta fins aquest divendres, i entre el dia 19 de febrer i 18 de març es valoraran les tres propostes finals a través d’un sistema de punts. El guanyador s’empor-
La intel·ligència artificial es prohibirà per primer cop per valorar «l’originalitat»
tarà 3.000 euros, mentre els altres dos finalistes guanyaran 300 euros.
La nova edició, però, ve marcada per l’ús de la intel·ligència artificial (IA). «Any rere any fem petits canvis i modifiquem criteris, i aquest any s’ha afegit la IA», ressaltava Figueras. «Busquem que un il·lustrador faci la imatge, no una intel·ligència artificial», advertia la regidora, fent refe-
rència al fet que enguany l’administració «té bastant clar com ha evolucionat la tecnologia», però que es farà concretament per «no tindre sorpreses a l’hora de fer adaptacions en el cartell i el marxandatge». Les pròximes deliberacions de la primera ronda es faran públiques el 12 de febrer.
El pressupost municipal de Calafell per a l’exercici 2026 ha quedat aprovat definitivament després del ple celebrat el 30 de gener, un cop desestimades les al·legacions presentades durant el període d’informació pública per ERC i pel Moviment d’Esquerres de Catalunya (MEScat), aquest darrer sense representació al consistori. El resultat de la votació ha estat de 13 vots favorables, corresponents als grups del PSC i Junts, al govern, i del PP, a l’oposició, i 7 en contra, d’ERC, UAM, Vox i CUP, amb un regidor absent. Amb aquesta aprovació, els comptes entren oficialment en vigor i consoliden l’acord polític assolit entre les tres formacions que han donat
suport al pressupost. Els comptes ascendeixen a 55.858.930,67 euros en el cas de l’Ajuntament, als quals cal sumar els 30.975.223,82 euros de l’empresa municipal CEMSSA. El pressupost inclou una inversió considerada de rècord històric, que arribarà als 13,85 milions d’euros, sumant les aportacions de la corporació municipal, amb 4,2 milions, i de CEMSSA, amb 9,65 milions. L’alcalde, Ramon Ferré, destaca que aquesta capacitat inversora és possible gràcies a la gestió econòmica i al model de l’empresa municipal, que permet fer front als increments de la despesa corrent, inclosos els derivats de les obligacions imposades per l’Estat, i continuar millorant la qualitat de vida al municipi.
El pas soterrat del carrer Rhin lidera les inversions amb 1,5 milions d’euros
Pel que fa a la distribució per àrees, l’Àrea d’Organització Interna i Seguretat concentra més de 21,1 milions d’euros, seguida de l’Àrea d’Estratègia Urbana, amb més de 20,3 milions, mentre que Drets Socials i Govern
Obert supera els 6,2 milions i Promoció de la Ciutat se situa en més de 6,1 milions. Entre les principals inversions previstes destaquen el pas soterrat del carrer Rhin, amb 1,5 milions d’euros, la urbanització de carrers de la platja de Calafell i de Segur, l’adquisició d’edificis, la millora de l’estació depuradora d’aigües residuals, actuacions en centres educatius i diversos projectes sorgits dels pressupostos participatius del 2026.
Rodríguez,
Política l El regidor Joan Gimeno, del grup Compromís amb la Bisbal, ha deixat el seu càrrec a l’Ajuntament de la Bisbal del Penedès per motius personals i professionals i serà substituït per Clemente Rodríguez, conegut per la seva tasca com a conserge de l’escola Ull de Vent. Gimeno assegura que la decisió respon a un gir important en la
seva vida personal, marcat per una pèrdua familiar i un canvi laboral. Tot i haver intentat compaginar-ho, ha optat per prioritzar la família i la feina. Per la seva banda, Rodríguez ha afirmat que assumeix el càrrec amb respecte i il·lusió, mentre que l’equip de govern ha agraït la dedicació de Gimeno i ha desitjat encerts al seu relleu. Redacció
Societat l Només el 15% dels ciutadans parlen exclusivament en català amb els amics, la xifra més baixa dels últims vint anys
Pau Cortina / Guifré Jordan
L’ús social del català ha davallat durant el primer quart de segle en detriment del castellà i altres llengües. Fa vint anys eren molts els àmbits en què el català era la llengua principal, fos en exclusiva o predominant respecte del castellà; passava entre el grup d’amics i els companys d’estudis i feina, en el comerç o la salut. Però segons la darrera Enquesta d’usos lingüístics (publicada el 2025), ha perdut aquesta condició en tots els contextos analitzats ara i l’any 2003. Amb els amics, l’ús exclusiu del català ha decaigut fins al 15%, davant del 31% que es relacionen només en castellà, quan fa vint anys ambdues llengües empataven. I com a llengua d’ús principal, baixa per sota del 30% amb les amistats, també per sota del castellà.
Segons l’enquesta publicada l’any passat amb la majoria del treball de camp fet el 2023, el català és principal (exclusiu o dominant) només entre el 29% dels grups d’amics quan fa dues dècades ho era en més del 40% i ara queda molt per darrere del castellà, que s’imposa en un 41,7% dels casos. Es tracta, a més, d’una presència del català per sota de la que es dona en entorns veïnals (31,6%), amb els companys de feina (32% de la població ocupada), entre companys d’estudi (36,4% de l’alumnat), i en el petit (36,6%) i gran (30%) comerç.
De fet, segons mostra l’enquesta, la reculada en l’ús social del català és general i ha tret la condició de llengua majoritària en tots els àmbits analitzats ara i fa vint anys. En aquest sentit, cal dir que el català entre amics no ha retrocedit més que a les llars, en el comerç o entre el personal mèdic, amb baixades en termes relatius d’entre 12 i 14 punts percentuals respectivament en l’ús que se’n feia al tombant de segle.
Això sí, hi ha tres contextos en què fa dues dècades el català era més netament llengua majoritària -exclusiva o predominant en combinació amb el castellà- amb més del 50% dels parlants, i que ara
Evolució de l’ús habitual del català (2003-2023)
A la demarcació, l’ús exclusiu del català cau del 54,4% al 37,9% en vint anys
ja estan per sota del castellà. Són el petit comerç, la banca i el personal mèdic.
El català en exclusiva, residual
Pel que fa a l’ús del català de forma exclusiva, la situació és òbviament pitjor. Per àmbits, de nou l’entorn amistats torna a ser la parcel·la amb menys presència d’aquesta llengua: només el 15% dels ciutadans parlen exclusivament en català amb els amics, la xifra més baixa dels últims 20 anys, i exactament la meitat que en castellà (30%). Amb els veïns és un 17,4%; els companys de feina, un 16,7%; i els companys d’estudi, un 22,2%. Quant al personal mèdic que utilitza només el català, la davallada és encara més important: del 41% al 26%, segons les dades recollides. El català exclusiu ha retrocedit també amb força en l’entorn bancari, de gairebé la meitat dels usuaris a un 27,7%, en el gran comerç d’un terç a menys del 16% i també el petit comerç, d’un 35,6% a menys del 20%).
I a les administracions, l’ús lingüístic exclusiu del català és més variable: a la justícia és del 25% –la cota més baixa–, per sota de les interaccions amb l’administració de l’Estat
El català i el castellà en àmbits personals i socials (2023)
Llengua habitual a Catalunya (2003-2023)
espanyol (30,1%), amb la policia local o als Mossos d’Esquadra (39,5%), amb l’administració de la Generalitat de Catalunya (43,7%) i l’administració local (47,4%). En aquests tres últims àmbits, el català és més present que el castellà,
com a llengües exclusives.
Terres de l’Ebre i Catalunya Central, bastions del català Per àmbits territorials, l’entorn metropolità segueix sent allà on el català és més exigu, i només el 24,7% el tenen avui
com a llengua d’ús exclusiu. Però en termes de variació, destaquen les caigudes que s’han produït tant a les comarques de Girona com a les de Ponent, de més de 25 punts respectivament. Així, el 2023 a Girona l’ús habitual
del català vorejava el 45% de la població quan fa vint anys arribava al 70% de la població. A Ponent encara supera lleument el 51%, però fa vint anys estava en el 76,5%. El territori on més habitual és l’ús exclusiu del català segueix sent les Terres de l’Ebre, amb un 66,5% dels seus habitants (amb tot, es registra un retrocés de 23 punts respecte del gairebé 90% que el parlava exclusivament el 2003). La Catalunya Central és el segon territori amb més parlants habituals de català (59,6%), i també el lloc on menys ha retrocedit en aquest període de temps.
Un de cada cinc ciutadans inicien les converses en català (sempre) Finalment, les dades sobre la freqüència amb què els parlants inicien converses en català també són indicadores dels canvis experimentats les últimes dècades: només el 22,4% dels ciutadans majors de 15 anys. En aquest cas, la darrera referència és l’enquesta de l’any 2018, quan el percentatge era tan sols dos punts superior. Per àmbits territorials, a l’entorn metropolità només el 15% de la població inicia sempre la conversa en català i gairebé un terç dels habitants no ho fa mai. L’altra cara de la moneda són les Terres de l’Ebre, on ho fa més del 55% de la població, i les comarques centrals -amb gairebé la meitat de la població-. A l’Alt Pirineu i Aran el percentatge també supera el 40% dels habitants.
Desinterès per fer servir el català en un futur
D’altra banda, l’enquesta del 2023 també reflecteix un augment dels entrevistats que afirmen que no mostren la intenció de fer servir el català en el futur. En una dècada, aquest grup de persones ha passat del 19,7% al 29,6%, i comprèn aquells qui diuen que en el futur els agradaria parlar només castellà, només altres llengües, o només castellà i una altra llengua. Pel que fa als qui diuen que voldrien parlar només català o més català que castellà, la xifra cau del 34% al 27,8%.
El Nàstic va tancar dilluns un dels mercats d’hivern més moguts dels darrers anys. Els grana van certificar un total de cinc fitxatges, una xifra que, malgrat que és gran, es va quedar curta després de veure les necessitats de l’equip. Es va tancar un gener caòtic. Començant amb l’acomiadament del director esportiu Noé Calleja a deu dies per al final, i acabant amb la feina que s’ha quedat per fer. Concretament, amb jugadors que no compten, però que continuaran fins al final de temporada. Al gener no es poden fer miracles. El que no s’ha fet en la planificació a l’estiu, és molt difícil de trobar a l’hivern. I més quan s’ha demostrat que no es pot competir econòmicament amb la resta de clubs desesperats de la categoria. El primer gran problema va ser la incapacitat d’alliberar fitxes. El Nàstic va arribar amb tres fitxatges fallits que no comptaven amb la confiança de Cristóbal Parralo, però, tot i localitzats, es van tancar en banda i el club no va saber solucionar la situació fins al final. De fet, va ser a mitges, perquè un era Christos Almpanis i el grec acabarà la temporada al club. Veurem si té minuts perquè, de moment, no va formar part de l’expedició a Alcorcón. De fet, si van poder participar els primers fitxatges van ser per la mala fortuna de les lesions de llarga durada d’Álvaro García i César Morgado. Va quedar feina pendent en les sortides. També acabarà el curs Sergio Santos. El lateral dret no compta amb Parralo i la seva sortida no es va donar. Ara, el club se l’ha de menjar en una situació on Oriol Subirats sembla que és millor opció no només que Santos, sinó, fins i tot, de Camus. Així ho va demostrar Parralo deixant fora diumenge a Santos mentre que
Futbol l El Nàstic va tancar dilluns un dels mercats més moguts, però que deixa molta feina sense fer
Camus va ser canviat al descans. Les arribades també va ser un escenari dramàtic. Un ball de noms va passar per sobre de la taula i cap es va concretar perquè no es podia competir econòmicament amb un club rival o perquè no s’arribava a les exigències. Ni Aleix Coch, ni Nacho González, ni Josep Calavera i tampoc Sergio Castel. De fet, la intenció era fitxar un davanter i més veient
el rendiment de Cedric i la por que Marcos Baselga es lesioni. Aquesta feina, però, va quedar per fer.
Dubtes
Per fer
El Nàstic es va quedar sense fitxar un davanter i forçar més sortides
En els reforços també hi ha dubtes. I més després del partit contra l’Alcorcón. Parralo va deixar clar que el rendiment de tot l’equip va ser una vergonya, però els assenyalats van ser Aitor Gelardo i Hugo Pérez, dos fitxatges que van ser substituïts al descans. D’altra banda, Ander Zoilo no ha rascat ni un sol minut. A Pedro Alcalá no se’l pot exigir molt, perquè primer ha d’agafar ritme competitiu, perquè es podria repetir el cas de Borja Granero, que va arribar l’any passat i es va trencar als dos partits. L’últim reforç va ser Keyliane Abdallah. Un talent del Marsella, sí, però s’ha d’adaptar en una categoria dura com la Primera Federació en la seva primera experiència fora del futbol francès i fora d’un filial. A
Futbol l El Nàstic Genuine va tancar amb èxit la segona fase de LaLiga Genuine aquest cap de setmana. Els de Rafel Magrinyà van disputar dos partits a la Ciutat Esportiva Bahía de Cádiz. Dissabte, els tarragonins van empatar a un contra el Las Palmas. D'altra banda, diumenge, els jugadors grana van caure contra el Real Betis per 0-4.
Amb tot, el resultat esportiu no és el més important en una experiència que va tornar a ser gratificant tant per als jugadors que la van repetir, com dels nous que van jugar per primera vegada. Per la seva banda, el Nàstic Genuine va tancar la fase guanyant el màxim de punts de fair-play possibles. D’aquesta manera, el Nàstic es manté al
capdavant empatat a punts amb el Betis, Tenerife i Granada amb 200 punts. La pròxima aventura del Nàstic en la Lliga Genuine serà en la tercera fase que tindrà lloc a la Ciutat Esportiva del Granada del 25 al 25 d’abril. Finalment, l’última aturada tindrà lloc del 19 al 21 de juny a la Ciutat del Futbol de Las Rozas, a Madrid. Redacció
més, cal dir que arriba a un Nàstic on l’ambient està més que crispat i la necessitat de resultats immediats és superior a les promeses.
En definitiva, hi ha molta incertesa. Per les necessitats de l’equip, per la qualitat dels fitxatges, pels que no s’han donat i els que no han sortit. Amb tot, ja està tot dit. Amb aquests jugadors s’ha de lluitar fins al final de la temporada. Ara, quin és l’objectiu? Segur que els fitxatges s’han fet amb la intenció de millorar l’equip, però no és el cop sobre la taula per buscar quelcom més que salvar la categoria.
Futbol l Va superar un limfoma de Hodgkin i uns problemes al maluc, que han forçat l’adeu
Arnau Montreal Quesada
L’exjugador del Nàstic Salva Ferrer va anunciar ahir la seva retirada als 28 anys.
L’actual jugador de l’Europa es va veure obligat a prendre aquesta decisió a causa d’uns problemes al maluc. Ferrer serà intervingut quirúrgicament avui per col·locar-li una pròtesi amb l’objectiu d’alleujar el dolor crònic que pateix. El futbolista ja va superar un limfoma de Hodgkin que el va allunyar dels terrenys de joc durant dos anys, i aquest estiu va arribar a l’Europa per continuar la seva carrera es-
L’apunt
Loras, un jove veterà al CBT
David Loras va ser un dels primers fitxatges. Forjat al planter blau, va arribar a debutar amb el primer equip la temporada 2019/2020. Després, va jugar al CB Valls i va superar una greu lesió. A l’octubre va complir 24 anys, però ja s’ha convertit en un referent i, de fet, un dels veterans amb la samarreta del CB Tarragona.
portiva. Tot i això, els dolors es van agreujar després de la seva recuperació. «Ho hem intentat tot. La meva intenció era tornar al futbol, però he de fer un pas al costat. Ja no puc més i he de dir adeu», va destacar en roda de premsa. Ferrer, de Martorell, va créixer futbolísticament a la Damm. D’allà va incorporar-se a la Pobla de Mafumet on va destacar fins a convertir-se en un jugador important del Nàstic a Segona Divisió. Llavors, va fitxar per l’Spezia italià on va arribar a competir a la Serie A.
Poliesportiu l La ciutat acollirà l'esdeveniment el 13 i 14 de juny
Redacció
El Campionat d’Europa de Triatló de Tarragona va obrir el passat dilluns el termini d’inscripció pels triatletes de grups d’edat, que competiran de manera paral·lela a l’elit en el mateix escenari els dies 13 de juny (sprint) i 14 de juny (standard). Serà una oportunitat única perquè els esportistes amateurs comparteixin dues jornades en el mateix escenari en el qual també competiran els principals triatletes europeus. El litoral tarragoní rebrà més de mil de triatletes d’ar-
reu d’Europa. Acollirà la sortida i la meta, les transicions i l’últim tram de carrera a peu de la prova, facilitat l’accessibilitat de participants i espectadors, que podran seguir les competicions des de molt a prop.
La prova de distància standard consistirà en 1.500 metres de natació, 40 quilòmetres de ciclisme i 10 quilòmetres de carrera a peu, mentre que en la de distància sprint els recorreguts es reduiran a la meitat (750 metres de natació, 19 quilòmetres de ciclisme i 5 quilòmetres de carrera a peu).
Bàsquet l El pivot del CB Tarragona comenta al Diari Més el seu pas endavant aquesta temporada a escala personal i també el de l'equip
Arnau Montreal Quesada
Tornar al Serrallo després d’una derrota és el millor remei. Com va veure el triomf contra el Sa Real?
«Sí. Era molt important tornar a guanyar i més si és al pavelló del Serrallo. Jugàvem contra un equip de la part baixa, però en aquest moment de la temporada són més perillosos perquè lluiten per evitar el descens. El vam preparar molt bé i estic satisfet per la victòria».
Va suposar no perdre la pugna entre els tres primers. Esperava que l’equip estigués en aquesta posició al principi de curs?
«Potser en el top 3 d’aquesta manera no, però parlant amb el tècnic Toni Larramona, teníem confiança d’estar a dalt. Volíem lluitar per ser un dels millors equips de la categoria. La veritat és que estem treballant de valent i, de moment, està donant fruits». Com es va forjar el seu retorn al CBT aquest estiu?
«Vaig acabar la temporada amb el CB Valls i Toni Larramona em va trucar per fer un cafè. Vam quedar i xerrar sobre el projecte. Em va explicar el que volia de mi i va mostrar que confiava molt en el meu talent. Va ser tot molt ràpid». No va tenir la temporada més fàcil al CB Valls el curs passat.
«Sí, va ser una mica difícil. Durant la temporada va haver-hi sortides de molts jugadors que no estaven a gust amb l’equip. A nivell personal, vaig estar molt content, va suposar tornar a jugar després de la greu lesió de genoll. Vaig agafar bones sensacions». Enguany ha fet un pas endavant. Ara mateix és el jugador amb més rebots totals del grup de Tercera FEB.
«Amb la lesió vaig aprendre que les coses que depenen de mi són les realment importants i són les que he d’entrenar a fons. Per exemple, el rebot. Entreno per perfeccionar
El pas
«Em sento més madur com a jugador i amb més confiança»
quan anar-lo a buscar o no i lluitar amb tot contra els defensors. També em centro per animar molts als companys i mostrar caràcter». Què sent que ha canviat del Loras de l’any passat a aquest?
«Em sento més madur com a jugador i capaç a l’hora de controlar les emocions durant el partit». Larramona va destacar que volia jugadors ADN Tarragona. Compleix els requisits.
«He jugat al CBT tota la vida i he coincidit amb Buscail, David Fernández i Duch. El nucli de l’equip és d’aquí i sabem el que significa per a l’afició i també per als joves de la base que treballen per estar en la nostra posició en el futur».
Es podria dir que és un veterà en el club tot i tenir 24 anys. Va jugar al planter el curs 2019-2020. «A nivell d’antiguitat en el club es podria dir que sí [riu]. Això sí, tenim dos capitans molt marcats com són el David Fernández i l’Adrià Duch. A partir d’aquí, tothom ha de ser important dins de l’equip. No hi ha rangs, i tothom dona la seva opinió».
Diumenge contra el Sa Real es va quedar a tocar del triple doble. Va ser un partit de joc interior.
«Sí, tot i que jo no em fixo en això durant el partit. Quan m’ho van dir en acabar em vaig quedar parat [riu]. Teníem treballat el partit tenint en compte que Nacho Martín vindria. No va estar i vam aprofitar-ho perquè, sense ell, érem superiors en el joc interior».
Marc Buscail va ser el màxim anotador i vostè l’assistent i rebotejador. Teniu bona coordinació.
«Hem jugat tota la vida junts. Sabem pràcticament en tot moment on està cadascú a la pista per intuïció. Tenim bona química i això ajuda a l’equip».
Nota il·lusió en l’entorn del club?
«Sí. Tot i no estar en els darrers dos anys, sé com estaven els ànims. Enguany notem la gent més animada, sobretot els nanos del planter. Aquesta és la nostra motivació, volem que estiguin orgullosos del nostre joc».
Què li demana a la temporada?
«A nivell personal, continuar millorant i treballant com fins ara i, a nivell col·lectiu, a veure si podem escalar posicions i acabar la temprada aconseguint coses boniques».
Snowboard l L’almosterenca va competir en la
Redacció
La rider d’Almoster Núria Castán va guanyar ahir la medalla de bronze en el primer Mundial de Freeride que va tenir lloc a Andorra. Castán va sortir en vuitena posició en la modalitat d’snowboard i va completar una línia ràpida i tècnica en el descens que la va fer brillar fins a pujar el podi. «Les condicions estaven espectaculars, èpiques. Hem hagut d’esperar bastant a primera hora del matí, però al final ha sortit el sol i he donat la meva millor versió. Molt contenta d’haver acabat tercera del món, significa molt per a mi i amb el cor ple en aquest nou capítol», va explicar Castán.
L’esdeveniment va començar ahir amb diverses hores de retard per culpa de l’escassa visibilitat, però en sortir el sol es va poder iniciar la competició amb molt bones condicions meteorològiques en la cara del Basser Negre (2.687 m) d’Ordino Alcalís. La competició va començar amb la categoria snowboard Homes i, seguidament, va engegar la femenina, amb la Núria Castán sortint en vuitena po-
Ha estat el primer mundial de la història i hi han participat 65 riders de 17 països
sició. L’americana Mia Jones va aconseguir una puntuació de 84.00, la francesa Noémie Equy 81.33 i Núria Castán
El CV Sant Pere i Sant Pau, a refer-se de la primera derrota del subgrup
Voleibol l Les tarragonines van caure contra el líder i preparen un duel clau contra el Rivas
Arnau Montreal Quesada
El CV Sant Pere i Sant Pau Femení treballa aquesta setmana per aixecar-se de la primera derrota del subgrup d’ascens. Les d’Eduardo Sánchez van caure dissabte contra el líder i candidat principal com és el Mayurqa Voley Palma per un contundent 3-0 i, ara, es preparen per a un partit clau al pavelló contra el Voleibol Rivas amb la segona posició en joc.
«No ha sigut el nostre dia. El Palma ha fet valer el seu bloqueig i no ens han donat
opció», va destacar el tècnic Eduardo Sánchez. Res va poder fer un CV Sant Pere i Sant Pau que, durant la fase regular, va guanyar els dos partits contra l’equip balear. El duel va tancar amb un 25-17, 25-17 i 25-13, consolidant a les mallorquines com a fermes candidates per a l’ascens.
Aquesta és la primera derrota de les tarragonines en el subgrup d’ascens. Amb la permanència ja al sac, les cooperativistes lluitaran per la segona posició, l’últim bitllet per jugar la fase d’ascens a Superlliga 2. Dissabte a les 16
79.00. Ahir va ser un dia històric per al freeride, perquè va suposar el primer Mundial FIS de Freeride de la història, el qual ha comptat amb 65 riders, entre esquiadors i snowboarders, de 17 països diferents.
La pròxima carrera per a la catalana Núria Castán és el tercer esdeveniment del Fre-
eride World Tour que se celebrarà del 22 al 28 de febrer a Geòrgia; seguida de la quarta, del 5 al 10 de març, a Fieberbrunn, Àustria; els riders que superin el tall competiran del 15 al 22 de març a Alaska, i la gran final se celebrarà del 28 de març al 5 d’abril a Verbier, Suïssa. En el circuit Freeride, Castán lluita pel títol.
Atletisme l L'atleta del CA Tarragona va brillar el darrer cap de setmana a Sabadell
Redacció
L’atleta del Club Atletisme Tarragona Iker Fuentes es va proclamar campió de Catalunya sub-16 de proves combinades amb un total de 3.367 punts, en el campionat disputat el passat cap de setmana a la pista coberta de Sabadell.
Fuentes va demostrar una gran regularitat al llarg de totes les proves, aconseguint diverses primeres posicions parcials. En els 60 metres llisos es va imposar amb un temps de 7.57, mateix lloc que va repetir a la llargada, on va saltar fins
als 5,77 metres. També va dominar els 60 metres tanques, amb una marca de 8.88. En la resta de proves, l’atleta tarragoní va continuar sumant punts importants: tercer classificat en alçada amb 1,63 m, setè en llançament de pes amb 8,67 m, i setè en els 1.000 metres, amb un temps de 3:20.94. Tot plegat, va ser un excel·lent rendiment global que li va permetre pujar al més alt del podi en el Campionat de Catalunya. El triomf confirma la progressió de l’atleta lila i el consolida com un dels joves talents destacats.
per a
Poliesportiu l La caminada serà el 22 de febrer i la cursa el 17 de maig
Redacció
El conjunt tarragoní ja va assolir l’objectiu de la permanència i ara es juga l’ascens
h es juga un partit clau contra el Voleibol Rivas. L’equip madrileny visita el pavelló del barri tarragoní igualat a punts amb les tarragonines i com les segones favorites.
L’Ajuntament de Tarragona, a través de Tarragona Esports, va obrir ahir les inscripcions per participar en dos esdeveniments que cada any reuneixen centenars de persones. Es tracta de la Caminada Popular d’Hivern Asperger-TEA que tindrà lloc el pròxim 22 de febrer i la cinquena edició del Trail Tarragona que arribarà el 17 de maig.
La Caminada Popular d’Hivern Asperger-TEA és el primer esdeveniment esportiu a l’aire lliure de l’any. L’objectiu d’aquesta cita, que l’any passat
va reunir més de 700 persones, és donar conèixer la síndrome d’Asperger-TEA, i promoure’n la sensibilització social. La caminada sortirà a les 10 hores des de la Rambla President Francesc Macià i, com cada any, ofereix dos circuits circulars, un de curt de 5,8 quilòmetres i un de llarg de 9,4 quilòmetres. Les inscripcions són totalment gratuïtes i es poden fer a la web del consistori. Pel que fa al Trail Tarragona, la cursa i caminada de muntanya serà el 17 de maig. Les inscripcions es poden fer fins al 8 de maig en el web de Trail Tarragona.
Transports l El ministre atribueix els problemes a la desinversió, l’excés d’obres i el temporal Harry
Agències
Aquest dimarts, en plena suc cessió d’incidències a Rodali es, el ministre de Transports, Óscar Puente, va demanar disculpes als usuaris i va afir mar que el servei s’anirà res tablint de manera gradual «al llarg dels pròxims dies». En la compareixença al Congrés, va descriure la xarxa com una infraestructura «antiga, sobrecarregada i mal disse nyada» i va advertir que «una xarxa ferroviària no és una te tera, no s’arregla en dos dies», sobretot quan s’ha abandonat durant anys. Puente va situar l’origen dels problemes en la desinversió dels executius del PP i en l’envelliment del ma terial rodant —«no van com prar ni un sol tren per a Roda lies»—, i també en els efectes del temporal Harry. El ministre va admetre que les incidències actuals s’assemblen a les de fa una dècada, perquè «moltes de les causes» continuen vigents i la planificació d’infraestructu
res requereix temps. Amb tot, va defensar que ara hi ha una «previsió de millora», ja que la situació s’explica per un «excés d’obres» i per una mo
El govern anuncia una llei per vetar l’accés a xarxes socials als menors de 16 anys
Regulació l Les plataformes en línia hauran d’implementar sistemes de verificació d’edat
Agències
El president del govern es panyol, Pedro Sánchez, va anunciar ahir que l’executiu aprovarà la setmana vinent un paquet de cinc mesures legislatives i reguladores que inclou la prohibició de l’accés dels menors de 16 anys a les xarxes socials. La iniciativa, ja integrada en un projecte de llei en tramitació al Congrés, obligarà les plataformes digi tals a implementar sistemes efectius de verificació d’edat amb l’objectiu de protegir els menors i reforçar el control
sobre els entorns digitals. Sánchez va assegurar que la reforma pretén posar fi als abusos i garantir un espai digital «segur, democràtic i respectuós amb els drets fonamentals». A més, va ad vertir que les xarxes s’han convertit en «un estat fallit», on proliferen la desinfor mació, els delictes d’odi i la manipulació algorítmica. En aquest context, va citar casos recents que afecten TikTok, X, Instagram i Facebook, i va defensar recuperar el control públic sobre aquestes plata formes. El paquet legislatiu
dernització en marxa, amb trens nous i una gestió més eficaç. Sobre l’accident i els problemes de la setmana del 20 de gener, amb una víctima
mortal, 5 ferits greus, 6 menys greus i 26 lleus, va negar que responguessin a una acció concreta d’Adif o Renfe i ho va vincular a la saturació hídrica
L’aprovació del paquet legislatiu està prevista per a la setmana vinent
preveu responsabilitzar els directius de possibles infrac cions, tipificar penalment la manipulació d’algoritmes i crear un sistema de rastreig per detectar continguts d’odi.
i «la meitat de tota la inversió del Ministeri», amb un full de ruta definit. També va anun ciar que avui dimecres es reunirà amb els sindicats de Renfe i Adif per abordar la si tuació del sector després dels accidents d’Adamuz i Gelida i, si és possible, evitar la vaga de la setmana vinent.
«Una xarxa ferroviària no és una tetera, no s’arregla en dos dies», diu el ministre
del sòl i la caiguda d’un talús. A més, va apuntar que l’estat d’ànim dels maquinistes ha agreujat el moment i va qües tionar la utilitat de les vagues plantejades. Puente també va repassar els incidents de les últimes setmanes, inclosa la caigu da del sistema del centre de trànsit de l’estació de França del 26 de gener, i la nova ava ria registrada dimarts, que va tornar a obligar a anunciar i suspendre serveis. Per això va demanar «explicacions» a Siemens, responsable de la prestació del servei, i va re marcar que el programari és «nou», instal·lat fa tres me sos. El ministre va reivindicar l’increment d’inversió del seu executiu i va assegurar que el pla de Rodalies concentra «el 80% de la inversió ferroviària»
Pressió política i institucional Des de la Generalitat, la con sellera de Territori, Sílvia Pa neque, va admetre que la si tuació «s’ha de resoldre» i que s’han trobat Rodalies en un estat «lamentable» i pitjor del que imaginaven, amb «manca de manteniment preventiu i correctiu flagrant». Paneque va evitar tornar a posar data al retorn a la normalitat i va parlar d’«avançar en l’estabi lització» i d’accelerar els tre balls als punts crítics, mentre reclamava garantir la millor mobilitat possible i preveia que la factura del transport alternatiu l’acabi assumint l’Estat. El ministeri, al seu torn, va anunciar que el se cretari d’Estat de Transports, José Antonio Santano, s’instal· larà a Barcelona sense data de sortida, fins que el servei de mobilitat es recuperi, per mantenir una interlocució di recta amb el Govern. En paral· lel, els sindicats ferroviaris es van concentrar ahir davant la seu del ministeri a Madrid per exigir mesures urgents, més personal i manteniment; i partits com ERC, Junts i el PP van carregar contra Puente i la gestió de la crisi.
Mobilitat l Rodalies ha iniciat aquest dimecres el servei al Camp de Tarragona amb la mateixa oferta fer roviària que dimarts i amb millores en el transport alter natiu per carretera. Segons Renfe, s’ha incorporat un au tobús addicional entre Valls i Camp de Tarragona al matí i a la tarda, que enllaça amb el servei de Mitja Distància cap
a Barcelona, amb l’objectiu de facilitar la mobilitat dels usuaris del territori. El porta veu de Renfe a Catalunya, An tonio Carmona, va explicar que l’avaria registrada ahir va ser similar a la de dilluns i que tècnics de Siemens treballen per evitar noves incidències, mentre Adif i Renfe continu en intervenint als punts crí tics de la xarxa. Agències
k Desde el corazón k
Hace unos días uno de mis sobrinos, en una conversación, hizo servir la expresión «Parálisis por análisis». Y me hizo pensar, en esas veces que le damos tantas vueltas a algo, que al final se queda tal como estaba. Y en otras ocasiones, en las que el «y si…» ganan la partida a la vida.
Valorar pros y contras de cualquier situación está bien, porque a veces nos fijamos en los beneficios y cuando llegan los costes, todo se nos hace una montaña, pero una vez que se valora… El siguiente paso es moverse. Porque si nos quedamos en el miedo que dan a veces los «y si…» no haríamos nada.
Creo que hay ocasiones en que la demora y esa parálisis, llega después de tanto analizar, y tal vez, se analiza tanto porque da miedo lo que pueda pasar después de hacerlo.
A veces es más fácil no hacer nada, porque así no asumes ni arriesgas nada. Pero si no haces nada… normalmente… no pasa nada. Y hay veces, que el nada que hay que hacer ha de ser consciente, de que ese nada es la mejor opción. Pero no un nada de dar vueltas y vueltas a alguna situación, o a no tener iniciativa, o no querer dar un paso adelante. Un nada que es la mejor elección.
Y el tiempo ni se para… ni lo puedes tirar para atrás, salvo el día de cambio de hora, y parece que va a dejar de existir. En el colegio se lo digo muchas veces. El tiempo no vuelve. Una vez que ha pasado ya está, ya fue. Ya lo gastamos, o lo utilizamos, depende. Así que si tienes algún tema pendiente, estaría bien que buscaras alternativas para poder moverlo.
No importa si se mueve mucho o poco, pienso que lo importante es que se mueva.
A veces nos perdemos a lo grande dentro de lo enorme, y nos parece inalcanzable
Porque no se sube el Everest con un paso, ni con dos ni con tres. Es poner un pie tras de otro, hasta conseguir llegar a la cima.
Leía estos días sobre las «Mejoras marginales» algo que hizo que Dave Brailsford, director de rendimiento del equipo de ciclismo británico pasado el año 2000, consiguiera una serie de medallas y de hitos inéditos para ellos. Él apostó por buscar la mejora de un 1% en diferentes aspectos. Su trabajo no iba de cómo conseguir el oro, sino de todas las pequeñas cosas, que sumadas hacen que suban tus posibilidades para estar en lo alto del podio. Os recomiendo buscar información sobre ésto. James Clear lo explica súper bien en su libro Hábitos atómicos.
Porque a veces nos perdemos a lo grande dentro de lo enorme, y nos parece inalcanzable. Pero si nos fijamos en lo pequeño, estaremos en el camino de construir lo grande que queremos. Venga, yo confío en ti, estoy segura que podrás moverte en algún tema que tengas parado, porque el 1% está ahí para todos.
k Editorial k
Les dades de la darrera Enquesta d’Usos Lingüístics dibuixen un panorama alarmant: el català ha perdut en vint anys la condició de llengua majoritària en tots els àmbits analitzats. El que abans era una realitat quotidiana s’ha convertit en l’excepció. Només un terç dels catalans utilitza ara habitualment la seva llengua pròpia, davant del 46% que ho feien el 2003. El més preocupant no són només les xifres, sinó la tendència de fons que revelen. L’ús exclusiu del català s’ha esvaït fins a nivells residuals: amb els amics, només un 15% el parla exclusivament, la meitat que en castellà. Al
Camp de Tarragona i el Penedès, el retrocés en l’ús és sagnant, tot i que encara ho és més en l’àmbit de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Encara més inquietant és la pèrdua d’actitud proactiva dels catalanoparlants. Cada cop menys persones inicien converses en català o mantenen la llengua quan l’interlocutor respon en castellà. Aquesta involució no és un procés natural ni inevitable. És el resultat de polítiques lingüístiques insuficients, d’una manca de compromís col·lectiu i d’una normalització de la substitució lingüística que hauria d’encendre totes les alarmes.
k Tribuna k
Soc professora de català a secundària. I veig que l’alumnat de nova incorporació que arriba entre els 14 i els 18 anys està desemparat. Desemparat, en primer lloc, pel dol que comporta haver de marxar del lloc on t’has criat i haver de fer arrels en una edat crucial per al desenvolupament personal, cultural i laboral. Desemparat, en segon lloc, perquè al lloc on van s’hi parla una llengua que no coneix i potser ni sabia que existia. Desemparat, en tercer lloc, perquè quan se l’incorpora a l’escola, es té en compte, exclusivament, l’edat que té, i no pas l’origen, la base cultural i lingüística de què disposi i les necessitats que tingui perquè pugui arribar a ser ciutadà de ple dret en la societat d’acollida. Desemparat, en quart lloc, perquè, evidentment, les classes es fan en la llengua del país, tot i que no sempre és la llengua del pati, però que en molts casos tampoc no saben. I, desemparat, perquè les hores d’aula d’acollida que se li poden oferir són inversament proporcionals a les necessàries, amb criteris estrictament lingüístics, perquè sigui competent, sociolingüísticament i laboralment parlant. Desemparat, en cinquè lloc, perquè els guetos es van fent, a vegades, irremeiablement, i sortir de segons quins camins requereix d’una fortalesa familiar i cultural que no tothom té.
Elena Salinas Gambín Filòloga catalana, docent de secundària i membre de l’APELLC (Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes)
Tenim un gruix d’adolescents, no només de 14 a 16 anys, sinó de 16 a 18 (com a mínim) que no els estem acollint, perquè no s’està entenent que són persones que no poden entrar directament en una aula ordinària
Esther Neila Maestra y escritora
Però, els professors que cada dia veiem aquelles cares que demanden aprendre (alguns sí, i alguns no, esclar, però si la inèrcia és negativa segur que no s’hi sumaran), amb persones que, en teoria, se’ls hauria d’oferir un nivell de C1 a quart d’ESO (una altra utopia absurda, en termes lingüístics, i que només respon a un bonisme que no ajuda a ningú), i amb altres necessitats educatives que ja fan impossible una coherèn-
cia didàctica, per moltes teories que hi hagi; els professors i professores, deia, en resum, cada dia ens preguntem per a qui treballem avui. Perquè volem educar, per això ens vam fer docents, però necessitem eines, que no tenen res a veure amb una pantalla. Com podem oferir, al mateix temps, una classe que està dissenyada a un nivell superior de la llengua i, per tant, eminentment escrita, i una altra dissenyada a un acolliment lingüístic oral i escrit? Doncs s’està fent. Però que es faci i que sigui la realitat de la major part dels docents no significa que serveixi i que sigui útil. I la realitat és aquesta. Que tenim un gruix d’adolescents, no només de 14 a 16
anys, sinó de 16 a 18 (com a mínim) que no els estem acollint, perquè no s’està entenent que són persones que no poden entrar directament en una aula ordinària, ja que el temps de què disposen és molt menor que un nano que hagi arribat de petit; perquè com a societat d’acollida hem d’exigir una adaptació, però des de l’acolliment, des de la cohesió, des de la racionalitat i des de l’afecte. Cal pensar en ells, perquè seran, en algun moment, ciutadans de ple dret, amb els seus deures, però, evidentment, i com no pot ser d’altra manera, amb els seus drets. I hem de pensar que aquesta edat és la més important per a una persona: és el moment de la consolidació del caràcter, de la pertinença a un col·lectiu. I com a societat d’acollida també hem de saber en quin col·lectiu volem que pertanyin. Al meu parer, com a filla i neta d’immigrants, vull que en el futur se sentin catalans i catalanes de ple dret, i de ple deure. Ens calen, en resum, polítiques descentralitzades des de l’estricta cota del departament d’educació, que tinguin en compte l’individu i la societat que l’acull. Volem ciutadans i ciutadanes que parlin, pensin i actuïn en consonància amb la societat d’acollida. Perquè ells ho necessiten, i nosaltres els ho hem d’exigir. Exigim, doncs, que es pugui dur a terme.
k Tribuna k
Les ciutats romanes tenien dues parts bàsiques, la urbs i el territori. En el cas de Tàrraco aquest territori es coneixia com Ager Tarraconensis. El que coneixem actualment com a Baix Gaià, situat a l’est del Tarragonès, era part del territori de la ciutat.
La major part de la població coneix l’Arc de Berà, la vil·la romana dels Munts, la Torre dels Escipions o la pedrera del Mèdol. Aquests monuments formen part del conjunt arqueològic de Tàrraco des de l’any 2000. Però la Tàrraco romana és més que aquests monuments.
Un dels elements vertebradors d’aquest territori és la Via Augusta, via de comunicació que unia Roma amb el sud peninsular. L’Arc de Berà o la Torre dels Escipions marquen la seva entrada i la seva sortida del Baix Gaià. Al castell de Tamarit s’hi ha localitzat el fragment d’un mil·liari.
El coneixement del territori de Tàrraco es va iniciar als anys 80 quan es va prospectar el territori de manera més científica. Aquestes prospeccions van afectar el Baix Gaià i es van documentar nous jaciments. Entre el 2005 i el 2014 es va donar una segona fase d’exploració però centrada a la dreta del Francolí. El terme del Catllar es va estudiar de forma profunda a finals dels 90. Només un 21% del Baix Gaià s’ha prospectat de forma intensiva.
L’estudi d’aquest espai ha topat amb molts problemes com l’abandonament dels finques agrícoles, l’ús il·lícit de detectors de metalls, la destrucció de restes, la construcció d’infraestructures, la parcel·lació de terrenys, problemes amb la toponímia o errors amb l’emplaçament original d’alguns jaciments. La presència de centres d’estudis ha millorat el seu coneixement.
A dia d’avui a l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (IPAPC) apareixen 73 jaciments. Els termes amb més densitat són Tarragona, Altafulla i el Catllar. S’observa una major concentració en el sector occidental del Baix Gaià. El seu coneixement ha augmentat des dels 24 jaciments documentats a finals dels anys 90. S’han excavat les vil·les romanes dels Munts i del Moro i les termes de la platja. A Altafulla també es va documentar la vil·la situada al costat del poble. Al Catllar tenim el poblat ibèric dels Manous i a Creixell la vil·la romana de la Clota. El mon de la mort està documentat a la necròpolis dels Munts, a la de les Brises de Mar i a la de la Nou de Gaià. Pel que fa a les fonts documentals escrites no tenim fonts literàries que ens en parlin.. L’arqueologia i, concretament l’epigrafia, és la disciplina que ens aporta informació d’antropònims. El mon de la mort deixa molta informació del mon dels vius. En total hi ha documentades 12
Marc Dalmau Arqueòleg i historiador
persones del sexe masculí i cinc del sexe femení. Hi trobem des d’esclaus fins a grans polítics que van viure entre els segles I aC i III dC. A la Torre dels Escipions hi ha una inscripció que parla d’un polític i militar anomenat Lucius Marcius, a una làpida de Renau es parla de l’esclau Primus i la seva matrona Cornelia Optata, a l’Arc de Berà una inscripció ens situa a un senador anomenat Lucius Licinius Sura, als Munts hi ha un signaculum vinculat al ric propietari Caius Valerius Avitus i un titulus pictus amb el nom d’aquest i el de la seva esposa Faustina.
via marítima.
Per aquest territori hi passaven alguns aqüeductes com l’Aqua Augusta. Un tram d’specus està documentat al límit entre el Catllar i la Secuita. També es documenten trams de dos aqüeductes al Catllar, a Ardenya i a la Riera. Estaven excavats a la roca i portaven l’aigua del Gaià als jaciments del litoral. A les proximitats de la vil·la del Moro se n’ha localitzat un tram.
El Baix Gaià estava molt poblat en època romana i Roma hi va dur a terme importants obres d’enginyeria per connectar el territori i extreure’n els principals recursos
Al sarcòfag de la Nou de Gaià apareixen dos personatges estrangers anomenats Themistocles i Encolpia, a Torredembarra es va trobar una inscripció amb els noms de Baebia Helice i de Cornelia Theseus i al mas Rabassa hi ha un pedestal associat a Lucius Lucretius Nicephorus. En alguns grafits sobre ceràmiques dels Munts apareixen personatges més humils.
L’estudi de la centuriatio que s’ha dut a terme en altres punts del Camp de Tarragona no s’ha donat al Baix Gaià. Possiblement també hi havia trames centuriades. Un element important d’aquest territori és la presència de pedreres. La més ben coneguda és la del Mèdol però es documenten 14 punts més on s’extreia pedra. També s’ha estudiat un embarcador a la Roca Plana per transportar els carreus
El mas del Cosme és una àrea situada a l’oest del terme del Catllar. Aquesta zona va ser prospectada de forma intensiva amb detectors de metalls. Es va recuperar molt material. D’època romana es van recuperar militaria que han servit per interpretar un emplaçament de la Segona Guerra Púnica. A poca distància al nord hi ha el castellum de la Costa de la Serra. El Baix Gaià estava molt poblat en època romana i Roma hi va dur a terme importants obres d’enginyeria per connectar el territori i extreure’n els principals recursos. És molt important registrar cada petita troballa que s’hi dugui a terme per poder reconstruir fidelment el seu paisatge. Cal conèixer els jaciments del seu entorn per poder-los protegir.
Làpida de l’esclau ‘Primus’ (Renau). Els esclaus eren designats amb numerals en funció de la preferència dels seus propietaris. Cedida
SI, a un quiosco de música, pero NO en la Rambla Nova El viernes 16 de enero su Diari Mes Tarragona publicó esta noticia: “PSC y Junts, pactan construir un templete en medio de la Rambla Nova”, un kiosco de música, para así dotarla de un espacio capaz de acoger actividades culturales diversas, dirigidas a un público variado. Como, por lo visto , habían solicitado muchas entidades culturales de la ciudad. Según decían, la idea la planteó el concejal de Junts, Pep Manresa Nolla, tras una visita institucional a Alicante y haber visto el Auditorio de la Concha de su Explanada. Aunque su grupo, ante la urgente necesidad, abogan por un proyecto más sencillo y parecen contentarse con poder construir en la coca central de la Rambla Nova, una chapucilla más barata para que los grupos sardanísticos puedan reanudar allí, cuanto antes, su bailes tradicionales.
Me parece muy bien construir en un lugar céntrico de la ciudad un clásico kiosco de música, para múltiples actividades, pero sinceramente creo que su lugar no es en plena Rambla Nova, que es ESE HERMOSO PASEO DEL QUE PUEDEN DISFRUTAR TODOS LOS VIANDANTES EN TARRAGONA , y muchos quisiéramos QUE PUDIESEMOS SEGUIR HACIÉNDOLO SIN OBSTÁCULOS DE NINGÚN TIPO, sobre todo entre la Fuente del Centenario y el imponente monumento de Roger de Lluria, que, con gesto enérgico parece que nos anima a todos a que nos
acerquemos hasta él y nos lleguemos a “tocar ferro”, en el soberbio Balcón para contemplar ese espléndido Mare Nostrum que él, como Almirante y en nombre de su rey Pedro III el Grande , consideraba suyo. Un lugar adecuado , en donde se podrían realizar las actividades lúdicas, musicales y de danzas tradicionales, sin impedir el paso ni molestar a nadie , sería en la plazoleta central del muy próximo Paseo de las Palmeras, donde el Balcón del mediterráneo forma un ángulo y están las escaleras que bajan hacia el Anfiteatro Romano. Aquí sí que se podría construir un hermoso escenario mirando al mar, pegado a ese solar situado junto al Hotel Imperial Tarraco, que el Ayuntamiento pretende vender, sin de momento haberlo conseguido , a muy buen precio . Y si, el Consistorio Municipal se decidiese de una vez, a ceder de nuevo este espacio a los ciudadanos, allí sí que se podría construir no ya un templete , sino un auténtico gran Templo Musical Abierto, que en este año dedicado al genio arquitectónico de Gaudí , bien podría proyectarse inspirándose en las formas diseñadas por uno sus más geniales discípulos, nuestro muy querido arquitecto de Tarragona, Josep María Jujol y Gibert. Me gustaría que su periódico tuviese a bien hacer una encuesta para ver cuántos Tarraconenses están de acuerdo con esta propuesta, que creo podría embellecer aún más nuestra ciudad..
Juan Manuel Gil Suárez Tarragona
Tarragona
Maria Pizarro Rodriguez.
Ha mort als 93 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.
Antonia Moreno Molina.
Ha mort als 89 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h a la Parròquia de Sant Josep Obrer, a Torreforta.
Pedro Gutiérrez Gutiérrez.
Ha mort als 97 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h a la Parròquia de Sant Pere i Sant Pau.
Melchor Domenech Grau.
Ha mort als 89 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h al Tanatori.
Carmen Mallorquí Canut.
Ha mort als 85 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Tanatori.
Reus
Eva Maria Cantenys Felez.
Ha mort als 61 anys.
Sigrid Elleonore Christa
Schnell Knollmann.
Ha mort als 88 anys.
Victoria Mateo Hornero.
Ha mort als 71 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori.
Dolores Jimenez Gandia.
Ha mort als 91 anys. El seu funeral serà avui a les 9.30 h al Tanatori.
Cecília Calderó Calafell.
Ha mort als 96 anys.
Negocis l L’acte va reunir directius i emprenedors a l’H10 Imperial Tarraco
Redacció
L’Instituto de Alta Dirección va celebrar dijous passat a Tarragona una jornada in tensiva de treball centrada en els reptes i oportunitats de la intel·ligència artificial en l’empresa actual. La trobada, que va tenir lloc a l’Hotel H10 Imperial Tarraco, va reunir durant tot el matí empresa ris, emprenedors i membres de l’IAD. La sessió, titulada I Jornada Intensiva – Entrenament d’eines d’IA, IH i IE, va ser conduïda per Jesús Pove da Jordán, director de Cata lunya a Hiberus i expert en
transformació digital i intel· ligència artificial. La formació va abordar de manera pràc tica la integració de la tecno logia en la presa de decisions empresarials i en la millora dels processos productius i organitzatius, seguint la me todologia pròpia de l’IAD ba sada en la revisió sistemàtica d’experiències professionals. Durant la jornada, Poveda va advertir sobre un canvi profund en la relació entre empreses i mercat, afirmant que «el client ja no serà l’hu mà, sinó la IA que el repre senti», fet que obliga les or ganitzacions a replantejar
estratègies comercials, de màrqueting i de disseny de producte. També es va posar de relleu la importància d’in tegrar de manera equilibrada la intel·ligència artificial, la heurística humana i la intel· ligència empresarial per op timitzar la productivitat, re duir temps morts i millorar la
gestió del talent i dels recur sos. La trobada va concloure amb un dinar de treball al mateix hotel, que va perme tre l’intercanvi d’experiències entre els assistents. La bona valoració dels continguts va portar a sol·licitar una segona edició que aprofundeixi en els temes tractats, dins el calen
dari mensual de jornades in tensives de l’IAD, orientades a una formació empresarial pràctica i adaptada als reptes de la transformació digital. Una iniciativa que consoli da Tarragona com a espai de reflexió empresarial i reforça el compromís amb la innova ció, el saber i el futur digital.
Avui felicita als que es diuen:
Andreu, Gilbert Caterina
L’horòscop
ÀRIES
21/03 al 19/04
Intenta controlar la tendència a la polèmica i al dogmatisme. Amb tossuderia només et crearàs enemics i possibles pèrdues econòmiques.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Actuaràs de manera precipitada, sobretot en l’àmbit emocional. La parella es pot sentir ferida o apartada. Preocupacions per un familiar proper.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Jornada força tranquil·la, sense grans ensurts. Tot així, l’instint et portarà a viure una experiència intensa. La parella estarà pendent de tu.
TV local
TAURE
20/04 al 20/05
Vigila molt què dius i sobretot com ho dius. La parella els més propers poden criticar accions fora del normal. Compte amb amors secrets.
VERGE
23/08 al 22/09
Dia ideal per deixar anar l’esperit aventurer. No et quedis a casa o t’atabalaràs. Passeja abans que acabi el dia. En l’amor hi haurà novetats estímuls.
CAPRICORN
22/12 al 19/01
Et sobrarà vitalitat ganes de viure. Compartir emocions amb els propers farà el dia especial. L’atzar et somriu: aprofita-ho.
BESSONS
21/05 al 20/06
No et fiquis en la feina dels altres. Centra’t en el teu aniràs molt més tranquil. Evita complicacions aprofita el dia per descansar.
BALANÇA
23/09 al 22/10
La comunicació amb els propers serà difícil perquè et tancaràs somiaràs massa. Només la parella et donarà suport. Pren-te el dia per a tu.
20/01 al 18/02 AQUARI
No et precipitis en temes financers, sobretot si hi ha diners teus en joc. Evita acords especulatius. La vida familiar et donarà més satisfacció.
CANAL REUS TV
10:30 180 Graus
11:30 Fot-li (r)
12:00 Teló de fons
12:30 Connecta 10 Comarques
13:00 +Bàsquet
13:30 Fot-li (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Caminant per Catalunya
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Recórrer
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Recórrer
18:30 Connecta 10 Comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 La Comarcal
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 La Comarcal (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 La Comarcal (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 La Comarcal (r)
El temps
CRANC
21/06 al 22/07
Fes les teves activitats amb honestedat, hi haurà mirades observant-te. Per qualsevol detall podries ser criticat. Viatges de plaer aportaran felicitat.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Hi haurà molta activitat al teu voltant gastaràs energia per aconseguir els teus objectius. Amb perseverança arribarà l’èxit. Notícies de familiars.
PEIXOS
19/02 al 20/03
S’accentuarà la imaginació. Si les enfoques en l’àmbit afectiu, trobaràs gran equilibri emocional. Bon moment per arreglar coses a casa.
10:00 Efecte Mosaic
10.30 Notícies 12. Edició vespre. (r) 11:00 Teló de fons
11:30 Ciutadella
12:00 Cuina amb caràcter
12:30 Teló de fons
13:00 Ciutadella
13:30 Cuina amb caràcter
14.00 Notícies 12. Edició migdia
14:30 Cuina amb caràcter
15:00 Ciutadella
15:30 Teló de fons
16:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Recórrer
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre
20.30 Com la nit el dia
21:30 Hospital de proximitat
22:00 Notícies 12. Edició vespre
22:30 Com la nit el dia
23:30 Hospital de proximitat
00:00 Notícies 12. Edició vespre
Mots encreuats
HORITZONTALS: 1. Persona molt entesa en una matèria de ciència. Matrícula metàl·lica. 2. Faci un gol. Preparar la carn per fer broquetes. 3. A mi. Pastor. El pecat dels rabiüts. 4. El cinquanta per cent. Substància de la cera. Central de dades. 5. Obre un parèntesi. Vòmit. Ciutadà popular que alimenta fòbies. 6. Raig incisiu.Tètanus. 7. Enmig de la gent.Angelet. Surten de la ratera. 8. En l’antiga fisiologia, mescla. Matem. 9. Remar en direcció a la popa. Elaboraria quelcom. A mitjanit. 10. Camp de raves. Munta l’arsenal. 11. Avançà enmig del canal. Societat religiosa. O el teu o el d’ell. 12. Matem la dolçor. Cometent un suborn. VERTICALS: 1. Model a seguir, o no. Quin greu error! 2. Espremi la mamella.Vella. 3. Una mica de platí. En plena congestió. Barri extramurs. 4. De coordenades. Brotaré com un arbre. Es triplica per poder fer respecte. 5. Cap de rap. Endureixes el ferro. Pots capgirar el món. 6. Fustes inflamables. Sortejar. 7. Mol·lusc. Costós. 8. Respecti l’stop. Magistrat espartà. Final del tren. 9. Extrems del llus. Rumor confirmat. Surt a tort i a dret. 10. Avivada la flama. Comunicació escrita. 11. Costa molt. Sigles crucifixades. Totes les coses creades. 12. Treballa la terra a pas de bou. Resisteix les més altes temperatures.
15º 5º
Previsió pel Camp de Tarragona
TARRAGONA:
Fullana Fiol, Tomeu
Cristófor Colom, 1 Telèfon 977 214 517
Ciutat, Rosa M- Molero, Helena
Urb.La Granja, Gran Canaria, 11 Telèfon 977 543 189
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països
Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Roig Rovira, Cristina Prat de la Riba, 21 Telèfon 977 314 16
SALOU:
Coret Herrera, Rosa Miquel Enric Sinies, 3 Telèfon 977 380 788
VILA-SECA:
Tuset Fornos, Laura Francesc Macià, 11. Telèfon 977 390 217
CAMBRILS:
Borràs Cabacès, Blanca Av. Diputació, 79 Telèfon 977 361 041
VALLS:
Rull Ferre, Grabiel Abat Llort, 24 Telèfon 977 608 717
EL VENDRELL:
Mestres Català, Mª Carme Prat de la Riba, 2 Telèfon 977 666 084
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel De matinada augmentarà la nuvolositat per l’oest del país i fins al final del matí el cel quedarà entre mig i molt ennuvolat, o transitòriament cobert a la meitat oest del país. A partir de llavors la nuvolositat minvarà per l’oest i a la tarda el cel quedarà entre poc i mig ennuvolat en general. Malgrat això, al final del dia tornaran a arribar núvols per l’oest del país.
Temperatura
Temperatura similar o lleugerament més baixa, tant la mínima com la màxima.
ES VEN PIS de dos habitacions, bastant gran a Tarragona. Tel: 656.869.025
LOCALS
VENDO LOCAL CÉNTRICO en TARRAGONA 85 m2. Económico. Tel: 619.512.783
TERRENYS
ES VEN TROS DE TERRA 1ha i ½ a PALLARESOS. Tel: 656.869.025 Margarita
REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
PROFESSIONALS
MONTAJE ANTENA COMUNITARIA DE TELEVISIÓN Tel: 614.041.375
TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879
ALTRES
HERBALIFE COACH. CONTROL DE PESO. Tels: 977 228016 –644.243.887
PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB.
VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186
TAROT
LECTURA de TAROT. Limpiezas energéticas a personas o casas cargadas. Corto envidias y mal de ojo. Tel: 689.832.964 Anuncis
HOTEL, DOMICILIOS. Desconecta Y disfruta!!! Tel: 613.458.067
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
MASAJES REUS. Tel: 698.788.062
JÚLIA MASAJES SENSITIVOS. Reus. Tel: 634.777.389
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215
El Centre de Lectura de Reus i la Galeria Antoni Pinyol acullen simultàniament les dues exposicions que conformen Volaverunt, el nou projecte pictòric d’Àngel Pomerol. Es tracta d’una doble mostra que no respon a una voluntat escenogràfica, sinó a una necessitat material: és fruit de prop de cinc anys de treball intens que han generat un volum d’obra difícil de concentrar en un sol espai. Després d’un llarg recorregut vinculat a altres llenguatges artístics, amb Volaverunt Pomerol torna a la pintura. «El que m’interessava era veure si, avui, el mitjà pictòric encara pot articular preguntes sobre l’aquí i l’ara», explica. Aquest retorn no parteix d’un relat previ ni d’un discurs tancat. Al contrari: Volaverunt –un llatinisme que significa ha volat, ha desaparegut– fa referència justament a l’absència d’una narrativa inicial. «He començat a pintar i un quadre m’ha portat a l’altre. El fet pictòric, l’ull, ha anat sempre davant del discurs», afirma.
És des d’aquesta pràctica intuïtiva que apareixen, gairebé sense buscar-los, els referents que travessen l’obra: la tradició pictòrica occidental i els ismes del segle XX, però també el món medieval, la iconografia romànica i gòtica, els còdexs, l’heràldica i les al·lusions apocalíptiques.
La mostra s’estructura a través de díptics, mòduls i disposicions seriades que permeten integrar els diferents llenguatges plàstics en un mateix conjunt, una de les obsessions de l’artista. D’aquesta manera es combinen pinzellades expressionistes, gestos propers a l’impressionisme, solucions sintètiques que evoquen el gravat japonès i referències a pintors de diverses èpoques.
«Volia integrar
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Pintura L’artista mostra el seu treball en dues exposicions simultànies al Centre de Lectura i a la Galeria Antoni Pinyol de Reus
‘Volaverunt’: el viatge pictòric i sense mapa d’Àngel Pomerol
en un mateix treball un ventall ampli de llenguatges», explica. Al Centre de Lectura, el muntatge reforça aquesta lectura. La disposició simètrica de les obres recorda l’arquitectura de les esglésies, generant un espai gairebé sacre on els quadres dialoguen entre ells a través de relacions cromàtiques, formals i iconogràfiques. «Si vas girant el coll, un quadre et porta a un altre i t’explica el procés de treball», apunta Pomerol.
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
A la Galeria Antoni Pinyol, en canvi, el relat s’expandeix a partir de composicions modulars construïdes a partir de peces petites, mostrant amb més claredat la diversitat d’estils del projecte. Un dels elements recurrents de Volaverunt són els ocells. «Sempre m’han interessat perquè són un element auricular, que estableixen una relació entre la terra i el cel, entre l’home i els déus», explica l’artista. Aquí, però, aquests símbols alats adopten un to més punyent: són moixons invertits, caient, amb un aspecte que l’autor defineix d’apocalíptic. L’exposició que es pot veure al
Centre de Lectura ha estat comissariada per Aureli Ruiz, mentre que a la Galeria Antoni Pinyol el curador ha sigut Màrius Domingo. Les exposicions que conformen Volaverunt es poden visitar de manera gratuïta a la Sala Fortuny del Centre de Lectura fins al 21 de febrer i a la Galeria Antoni Pinyol fins al 28 de febrer.
Camí obert
Pomerol ha treballat sense una narrativa prèvia ni un discurs tancat
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Una vegada em van voler «vendre» Ca l’Ardiaca. Sí, l’edifici medieval del Pla de la Seu de Tarragona. I no, no soc com aquell a qui van estafar «venent-li» la Torre Eiffel. La cosa tenia lògica: jo treballava en una institució social i cultural, i el que em va proposar un assessor de l’Ajuntament, en aquella època format per PSC i ERC, és que aquesta institució rehabilités Ca l’Ardiaca per fer-hi un centre cultural. Això aportaria valor a la Part Alta i hauria salvat de la ruïna aquest punt negre, abandonat i apuntalat. Una cara de Tarragona que ens hauria de caure de vergonya. Aleshores no va ser possible, per raons raonables. Ho recordo ara que sembla que és un dels espais possibles on fer-hi un «Parador Nacional». L’alcalde Viñuales explicava dilluns en una entrevista a aquest diari que abans d’acabar el mandat volia signar un conveni amb el govern espanyol per tenir-ne un. Em sembla bé en una ciutat amb pocs hotels. Però vaig estar uns anys voltant per feina per les Espanyes i vaig dormir en Paradores (Toledo, Segovia, Hondarribia...) i he de dir que la majoria eren rancis i antiquats, amb aquells «bargueños» i mobles espanyols que semblava que el Quixot t’hagués d’aparèixer d’un moment a altre rere d’aquells cortinots pesats. Muntat dalt de cavall, esclar. I al de Cardona, que en sortissin els vencedors del 1714. Això deu haver canviat: fa poc he vist el Parador de Còrdova per fora, i semblava modern.
Ho entenc tot, no soc esgarriacries, així que confio que, si el Parador va a Ca l’Ardiaca facin una rehabilitació respectuosa, però amb instal·lacions actuals. Que m’agradi la ciutat medieval no significa que vulgui que aparegui el fantasma de la princesa de Tarragona. Uh!
Carles Marquès i Virgili
Periodista i escriptor
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
