Urbanisme
Avui amb el diari
Edició especial dedicada a l’activitat empresarial i d’innovació al Camp de Tarragona
Societat 11
Centenars de persones participen en la manifestació del 25N convocada per la Plataforma Feminista del Camp
L’Ajuntament i l’ens ferroviari han signat un protocol per la cessió de l’espai, conegut com a platja de vies, ubicat a l’entorn de l’estació de Renfe 8
Entrevista 4
«La ciutat està com ha d’estar, neta»
Sonia Orts, consellera de Neteja de l’Ajuntament de Tarragona, valora el complicat traspàs de la concessió d’FCC a Urbaser
Política
La Diputació tindrà el 2026 el pressupost més alt de la seva història
Els comptes de la institució provincial, pactats per ERC, PSC, Junts i PP, superaran els 237 milions d’euros l 2
Polèmica per l’estat de conservació de la Torre del Telègraf i la zona dels Masos El Vendrell
l 12
Els municipis costaners del Baix Gaià s’uneixen per a promocionar-se turísticament Camp de Tarragona l 14
Urbanisme
Finalitzen les obres de la segona fase de la remodelació del carrer Ample de Reus
l 10
Economia l Es destinaran 14,5 MEUR a acondicionar la xarxa viària i 2,4 MEUR a millorar la gestió de l’aigua
Redacció
La Diputació de Tarragona comptarà amb un pressupost consolidat de 237,5 milions d’euros el 2026, la xifra més alta de la seva història i que suposa un increment del 6,8% respecte a l’exercici del 2025.«Els comptes consoliden i reforcen aquelles línies mestres que han marcat el rumb del mandat 2023-2027, tot refermant el nostre compromís amb els ajuntaments, a qui els arriben més recursos de manera més àgil i més acompanyada», assegurava ahir la presidenta de l’ens supramunicipal, Noemí Llauradó, en roda de premsa.
De fet, el projecte amb major incidència als nous pressupostos és el Pla ImpulsDipta, que l’any vinent tindrà una partida de 47,9 milions d’euros. Aquest model de concertació econòmica i assistencial de la Diputació que es va posar en marxa el 2024 s’ha consolidat com una peça clau per al bon funcionament dels consistoris i el desenvolupament dels projectes i inversions que milloren el servei a la ciutadania. A més, s’ha dotat amb 2 milions d’euros
Els comptes, que s’aprovaran aquest divendres, pugen fins als 237,5 MEUR
les línies d’ajuts per a resoldre situacions imprevistes i d’emergència causades per
fenòmens meteorològics extrems o incendis.
La millora de la gestió de l’aigua és un altre dels aspectes destacats del pressupost per al 2026. S’han reservat 1,2 milions d’euros per a la diagnosi, millora i digitalització del cicle integral de l’aigua als municipis de menys
gràcies al suport d’ERC, PSC, Junts i PP. Diputació
de 20.000 habitants que en fan una gestió directa, i 1,2 milions més per les ajudes específiques que s’ofereixen als municipis per a actuacions relacionades amb aquest àmbit. D’altra banda, es destinaran 20,7 milions d’euros a línies de subvencions en àrees com la cultura, la transició
ecològica, la promoció econòmica i turística, i l’àmbit esportiu o social.
El manteniment i millora de la xarxa viària de la Diputació disposarà inicialment d’un pressupost de 14,5 milions d’euros. Una de les inversions destacades és el projecte de condicionament de la carretera de Poblenou a la Ràpita —per 3,5 milions d’euros— que es posarà en marxa aquest 2026. També s’hi inclouen les millores a la carretera T-324 de Móra d’Ebre a Benissanet (1,4 milions), la TV7042 de Rojals a Montblanc (775.000 euros), la TP-2031 a la Riera de Gaià pel Catllar (1,5 milions), la TV-3421 de la Sénia a Roquetes (1,8 milions) o la variant d’Ulldecona (883.879 euros), entre altres. Pel que fa al pla director d’espais de la Diputació, el pressupost del 2026 contempla inversions per a impulsar millores als centres d’educació, entre les quals destaca el
237,5
Milions d’euros És el pressupost consolidat de la Diputació per a l’exercici de 2026. La xifra
Les frases
«Els comptes consoliden i reforcen aquelles línies mestres que han marcat el rumb del mandat 2023-2027»
Noemí Llauradó. Presidenta
«És un pressupost rigorós i responsable que dona màxima prioritat als municipis» Fran Morancho. Vicepresident
milió d’euros per a l’ampliació del CEE Alba a Reus, que està previst que s’iniciï el primer semestre del 2026, o els 900.000 euros per a millores funcionals a l’Escola d’Art i Disseny (EADT). D’altra banda, el pressupost de 2026 inclou partides que permeten avançar en projectes com la nova seu operativa a la plaça Imperial Tàrraco —344.306 euros per a la redacció del projecte— o el trasllat de l’Escola i Conservatori de Música a la Tabacalera —70.000 euros per als estudis previs.
«Rigorós i responsable» La despesa corrent s’incrementarà un 15% respecte als pressupostos del 2025. Està previst que els nous comptes s’aprovin en el ple d’aquest divendres, amb el suport d’ERC, PSC, Junts i PP. «És un pressupost rigorós i responsable que dona màxima prioritat als municipis tenint en compte l’equilibri territorial», afirmava el vicepresident tercer i diputat delegat d’Hisenda i Gestió Pressupostària, Fran Morancho; mentre que Llauradó va recordar «el paper de la Diputació com a motor i agent indispensable per al progrés del nostre territori».
Salut l La UPC recollirà mostres dels elements contaminants durant 24 mesos i farà informes parcials
John Bugarin
La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i l’Ajunta ment de Tarragona estan es tudiant on ubicar els equips de mesura per a l’elaboració de l’estudi municipal de la qualitat de l’aire. El conseller de Medi Ambient, Guillermo García, explica que es repar tiran fins a set equips per la ciutat, els quals es preveu que s’instal·lin «durant el primer trimestre del 2026».
El passat 1 de novembre, la UPC va començar a redactar un informe previ dels com postos orgànics volàtils (COV) que poden estar presents a l’entorn industrial de Tarra gona, classificats per la seva perillositat i contaminació olfactiva. Aquest document s’està fent a partir de les anà lisis realitzades per altres ad ministracions i entitats en els darrers anys. «Entre altres, hem demanat al Port que ens passin les dades de les que disposen», apunta García.
en episodis de curta durada. El període de mostreig serà de 24 mesos, que es dividiran en dos períodes de 12. Al cap de sis mesos, la UPC haurà d’entregar un primer informe parcial. Quan passi un any, n’haurà de presentar un altre que inclogui també possibles canvis d’ubicacions o millores en la qualitat o l’execució dels treballs. Un cop finalitzat el segon any de presa de mos tres, s’elaborarà un document final amb conclusions es que es presentaran en públic.
Responsabilitat del Govern L’Ajuntament va encarregar l’elaboració d’aquest estudi a la Universitat Politècnica de Catalunya, que es va im posar a la Universitat Rovira Virgili, el passat mes de maig. L’adjudicació, per 533.234,90 euros (IVA inclòs), va arribar després que l’Ajuntament suspengués, el maig del 2024, la tramitació del procediment de licitació i sol·licités, sis mesos després, una pròrroga d’aquesta moratòria. El go vern municipal esperava que la Generalitat inclogués en el seu pressupost per al 2025 una partida per a elaborar un estudi de la qualitat de l’aire que inclogués també els mu nicipis del voltant.
Durant aquesta frase pre liminar, també s’acabarà de decidir on s’ubicaran els nous punts de mesurament. El cin què tinent d’alcalde indica que hi ha dos principals con dicionants a l’hora de definir els emplaçaments: «Cal que els equips estiguin connectats al corrent elèctric i es trobin en un espai de fàcil accés per què els experts han de visitar freqüentment la màquina». En aquest sentit, el consistori ha facilitat un mapa amb els equipaments municipals de la ciutat «perquè puguin anar descartant els que no siguin adequats».
García explica que es repartiran per la ciutat set estacions de mesurament
La idea és que es col·loquin en les zones de la ciutat més
properes als complexos in dustrials, com poden ser els barris de Ponent o els de la zona Nord, tot i que també n’hi haurà al centre. Per exem ple, la Generalitat de Catalu nya compta amb estacions a Bonavista, Sant Salvador, el parc de la Ciutat i el Complex Educatiu de Tarragona. El
conseller García calcula que els dispositius estaran instal· lats a la primavera i, entre el març i l’abril, s’iniciarà la re collida de mostres. L’estudi haurà de determi nar la qualitat de l’aire a la ciu tat, amb la identificació quali tativa i quantitativa de fins a 72 COV tant en mitjanes com
«Esperem que la Genera litat assumeixi aquesta res ponsabilitat», assenyala Gar cía, qui continua creient que els resultats d’una investiga ció a nivell municipal no són prou representatius ni fiables. «Ens permetrà saber quina és la realitat, però no podrem treure grans conclusions ni saber quin és l’emissor dels contaminants», indica. Tot i això, creu que és «important» fer lo, donat que és «una de manda de la mateixa ciuta dania» i serà «una mesura de pressió» perquè les adminis tracions prenguin mesures.
Entrevista l La consellera de Neteja de l’Ajuntament de Tarragona explica com s’ha viscut l’entrada d’Urbaser com a concessionària del contracte de recollida de residus i exposa les millores previstes en el servei
Oriol Castro Sanz
Quina nota li posaria a Urbaser de moment?
«Crec que encara és aviat. El moment per a fer-ho serà al gener, quan hagin passat tres mesos. Ara bé, estem satisfets sobre com està la ciutat».
Per què al gener?
«Al gener ja tindrem tots els vehicles petits, màquines d’aigua etc. Serà un primer salt qualitatiu. Després, de cara al juny, en farem un altre perquè disposarem de tots els vehicles grans. Això no vol dir que no els tinguem abans». Llavors, la valoració en aquest inici és positiva.
«La ciutat està ara com ha d’estar: neta. Però amb aquest nou contracte busquem aquest marge millora. Ara dones una volta per la ciutat i l’incivisme es nota més, tot i que n’hi ha menys. Per què?
Perquè hi ha una recollida continua i serveis d’urgència. Els inspectors estan contínuament al carrer. El passat cap de setmana no hi havia gairebé voluminosos al carrer. Això feia molt de temps que no es veia. I ara ja ho normalitzarem, com ha de ser».
Com va viure el traspàs entre les empreses? Es va produir amb molta brossa als carrers, entenc que no era la situació desitjada. «És evident que la ciutat ja no venia d’estar neta. La gran queixa i demanda a Tarragona sempre ha sigut la neteja. Hi havia una continuïtat del servei amb el qual va costar molt al Departament de l’Ajuntament i als mateixos treballadors arribar als mínims. També és cert que els últims dies d’FCC es va sortir de mare. Ens va saber molt de greu perquè ens hagués agradat que la nova empresa comencés amb una situació normal i no havent de fer un pla de xoc. Van ser quatre o cinc dies on no es va recollir. M’ho van dir després diferents treballadors particularment. A mi em va donar vergonya veure com estava la ciutat. He d’agrair als treba-
Incivisme
«Hi ha un problema de brutícia amb les caques de gossos al carrer»
Plantilla
«Vaig veure treballadors plorant durant el canvi d’empresa. He d’agrair la seva feina»
lladors que es van bolcar per solucionar-ho».
Sancions a FCC
Per aquesta situació van sancionar a FCC. No era el primer cop, serà ja l’últim?
«Sí. Ja no hi tenim relació. Estem tancant el pagament de les últimes factures. Amb totes les multes es deixa un termini d’al·legacions, que nosaltres respondrem si s’interposen i llavors si és el cas es descompten».
L’intercanvi de maquinària es va fer a l’últim moment.
«No ho podíem fer d’una altra manera. Fins que no vam signar amb Fomento i ens van donar la maquinària, Urbaser no podia treure-la al carrer.
Ens podrien haver denunciat».
Considera que el nou contracte ha sigut i és el gran tema de la legislatura?
«Crec que del nostre mandat sí. Només començar, la prioritat d’aquest govern va ser treure a licitació el contracte i adjudicar-lo. I així es va fer. Era la necessitat màxima que tenia la ciutat perquè estem parlant d’un tema de salubritat. L’anterior govern no ho va saber fer, va quedar desert dos cops. Cadascú té les seves formes de fer».
Les eleccions municipals s’acosten. Senten que, segons com funcioni el nou contracte, anirà el seu resultat als pròxims comicis? «Sincerament, jo no hi penso.
El treball al Departament de Neteja s’ha de fer, estigui qui estigui governant. M’és igual si queden dos mesos per les municipals o quatre anys. Després, la ciutadania valorarà les mesures que s’estan portant a terme, no només amb la neteja, i decidirà. Jo no tinc pressió perquè arribin les eleccions».
Batalla política
Durant el procés d’adjudicació del contracte, aturat pels tribunals, van entendre les crítiques dels altres grups municipals?
«Suposo que si ells haguessin estat en el nostre lloc haurien fet el mateix. I alguns ho van veure, no tots ens van donar l’esquena. Però entenc que políticament convenia no donar suport. A vegades, no tenia sentit el que escoltaves o com es volia que actuéssim. La pressió que esmentàvem abans amb les eleccions nosaltres no la sentim, però crec que altres polítics sí. Per això es fan segons quins moviments. I quan quedi un any
per la campanya encara hi haurà més accions d’aquesta mena. Si jo veiés que la ciutadania estigués amoïnada, jo em preocuparia bastant. Però crec que les persones que diuen que no estan satisfetes no ho fan per una preocupació real, sinó per una preocupació personal».
Pel que fa a les reclamacions del sindicat respecte el nou conveni laboral, es mantindran al marge?
«Nosaltres som simplement els que paguem. No podem intervenir. Però crec que hi ha molt bon ambient. Han viscut un període difícil i, durant el canvi d’empresa, vaig veure treballadors plorant. Crec que la plantilla està satisfeta. Hem d’estar tranquils perquè la feina està sortint».
Els coloms continuen sent una de les principals fonts de brutícia de la ciutat.
L’horitzó de reduir el 75% de la població d’aquestes aus en tres anys és realista?
«Sí. Entenc que la ciutadania està acostumada a escoltar promeses que després no es compleixen. Però
Dues setmanes dels pròxims 10 anys
El nou contracte de la neteja i recollida de brossa, que semblava que no havia d’arribar mai, fa dues setmanes que està en marxa. Uns 14 dies dels pròxims 10 anys en els quals Urbaser es farà càrrec de rentar la cara a la ciutat i satisfer els tarragonins, farts de mesos de brutícia. El nou servei té un cost anual de 20,2 milions d’euros, a més de 26,6 milions en inversions. Arribarà a més zones, durant més temps i amb més equips. La premissa és bona, caldrà veure el resultat final. L’apunt
amb aquest govern no passa. Solucionar el problema dels coloms és una fita molt important. Després de reunir-nos amb experts, vam veure el que estava fallant. El restaurant és el Port i l’hotel és la ciutat, resumint-ho. Per això, ara treballem conjuntament. Si no tenen menjar, no vindran. Vam mantenir l’última reunió a l’octubre i les diferents accions amb les naus i les diferents empreses, sobretot les que treballen amb pinso, ja estan en marxa».
I pel que fa a l’Ajuntament? «Hem impulsat la brigada d’excrements, entre d’altres accions, que està donant un resultat increïble. Tenim un nou contracte, que va lligat al nou pressupost, per a resoldre punts crítics. Edificacions que s’estan tapant amb xarxes i també ajudes per als privats per ajudar a fer aquestes accions. També hi ha un altre problema de brutícia a la ciutat: les caques de gossos. Aquí ja estem parlant d’incivisme. Hi haurà un nou procediment perquè disminuir-les».
Societat l La trobada, organitzada per la Unitat d'Igualtat de l'ICS, va tenir lloc a l'Hospital Joan XXIII
L’Hospital Joan XXIII va acollir ahir una jornada centrada en la detecció i l’abordatge de la violència masclista en l’entorn sanitari, on professionals de la salut, l’àmbit judicial, el treball social i els cossos policials es van reunir per compartir experiències i eines per reforçar l’acompanyament a les víctimes. La trobada, organitzada per la Unitat d’Igualtat de l’ICS al Camp de Tarragona coincidint amb el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones, va posar en manifest la necessitat d’una resposta «transversal, coordinada i integral» davant aquesta problemàtica.
«No es tracta únicament d’un problema social, sinó d’un greu problema de salut
pública que exigeix una resposta ferma de tot el sistema», va afirmar durant l’acte la gerent de l’Hospital Joan XXIII
Ione Montalvo. «L’objectiu és crear un entorn segur per als usuaris, i que aquests puguin confiar en nosaltres com a or-
Societat l Aquestes han minvat des que es va aplicar el nou protocol
Redacció
El proper 12 de desembre farà un any de l’aprovació del Protocol per prevenir i actuar contra les situacions de violència masclista i assetjament sexual a la Universitat Rovira i Virgili. Segons informen des de la URV, al llarg de
l’any 2025 el centre ha registrat cinc consultes (peticions d’informació generalment relacionades amb tràmits, ajuts i recursos), vuit queixes (protestes formals contra fets o situacions) i dues denúncies (es deixa constància d’un fet sancionable a partir del qual s’obre un expedient informa-
tiu).
Respecte de l’any 2024, són tres consultes més i tres queixes menys. Segons apunta la directora de la Unitat d’Igualtat del centre, Cilia Willem, la majoria dels casos són entre estudiants i afecten estudiants. Moltes dones que comuniquen fets demanen una
ganització. La manera d’aconseguir això és formant als nostres professionals perquè tinguin la sensibilitat per a
actuació perquè la situació hostil desaparegui i s’adopten mesures amb aquest objectiu. No obstant això, «la unitat no pot actuar si la persona no vol, és una decisió personal que cal respectar», argumenta Willem.
Les situacions que es poden comunicar poden haver-se donat tant als espais físics com virtuals de la Universitat, però també fora, quan la conducta està vinculada amb l’activitat acadèmica o laboral. Es poden explicar a través d’un formulari en línia o el telèfon 977 256 193.
«La violència de gènere és també un greu problema de salut pública»
detectar aquestes situacions i acompanyar als pacients en el procés», va afegir.
Un nou protocol intern
La gerent també va posar en valor el nou protocol per a la prevenció i la detecció de conductes no admissibles en l’àmbit sexual, un pas «bastant innovador i capdavanter en l’entorn sanitari». «Aquesta eina ens reforça i ens dona una resposta àgil, ràpida i coordinada per a la protecció de les víctimes i d’un ambient de treball saludable», va assegurar. Es tracta d’un protocol que pot activar «qualsevol
treballador que presenciï o sigui informat» d’una conducta masclista, sense necessitat que sigui la víctima que denunciï. El procediment aborda «conductes lleus, sobretot comentaris o actituds inadequades», però que «contribueix a prevenir escenaris més greus i a fomentar una cultura de respecte».
El primer contacte
Per la seva banda, la gerent de l’Atenció Primària de l’ICS al Camp de Tarragona, Olga Ochoa, va assenyalar que molts casos es detecten als CAP, a les consultes diàries o als serveis d’urgències. «Som sovint el primer espai on una víctima pot sentir-se escoltada i segura per explicar què està vivint», va apuntar. La jornada també va comptar amb la participació de la subdelegada del Govern central a Tarragona, Elisabeth Romero, que va subratllar la importància de «trencar el silenci» i acompanyar les víctimes perquè no se sentin jutjades. «La detecció precoç és clau, especialment en infants que poden estar patint situacions de violència dins la llar», va afirmar.
Imatge d’arxiu d’estudiants al Campus Sescelades. URV
Cultura l Del 3 al 8 de desembre es podrà gaudir de films que encara no s’han vist a Catalunya
El REC Festival Internacional de Cinema de Tarragona celebrarà del 3 al 8 de desembre la seva 25a edició, consolidant-se com una cita per descobrir nou talent cinematogràfic, el millor cinema independent nacional i internacional; i experiències culturals per a tots els gustos que vinculen cinema, patrimoni i ciutat. Enguany, el REC presenta una programació amb més de trenta films, molts d’ells estrenes a Catalunya o a l’Estat espanyol, d’estils i temàtiques diverses; i sovint absents a les sales convencionals.
Aquesta edició s’inaugurarà el 3 de desembre amb El canto de las manos, el debut com a directora de María Valverde, que segueix tres músics sords de Veneçuela dirigits per Gustavo Dudamel mentre preparen la primera posada en escena de Fidelio interpretada en llengua de signes. A la gala inaugural hi
assistirà el compositor de la banda sonora, Nascuy Linares. Tant la inauguració com la cloenda disposaran d’intèrpret en Llengua de Signes Ca-
talana i subtitulació adaptada, reafirmant el compromís del festival amb l’accessibilitat i els drets culturals.
La clausura tindrà lloc el 8
de desembre amb Frontera, de Judith Colell, presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català. La directora i l’actor, Miki Esparbé, estaran presents en
Mobilitat l La ruta també farà parada a l'aeroport de Madrid, Saragossa i Lleida
El Ministerio de Transportes va anunciar ahir una nova línia d’autobús que connectarà Madrid amb la ciutat de Tarragona. Concretament, la ruta arrencarà a Madrid i farà parada a l’aeroport de Madrid, Saragossa, Lleida, Tarragona, Vilafranca del Penedès, Hospitalet de Llobregat i Barcelona. Aquesta línia forma part de l’avantprojecte del corredor Madrid-SaragossaCatalunya, que ahir va obrir el seu tràmit d’informació Pública. Així, durant trenta dies, els interessats podran
formular al·legacions a través de la seu electrònica del Ministerio de Transportes y Movilidad Sostenible. El nou corredor també comptarà amb les connexions Calatayud-Guadalajara, Madrid-Manresa, MadridSabadell. Manresa-Saragossa i Sabadell-Saragossa, amb parades en 45 municipis que compten amb una població de més de 7,1 milions de persones. A més, es millorarà la tarifa quant a preu per viatger i quilòmetres recorreguts que suposa una reducció del 25,8% respecte a les tarifes prèvies.
Les entrades i abonaments ja estan disponibles a la web del certamen
travessar els Pirineus durant el franquisme i posa en relleu temes que continuen ressonant avui, com l’exili, la por, i la responsabilitat individual.
aquesta sessió de tancament. Ambientada el 1943, la pellícula s’inspira en les xarxes de solidaritat clandestines que van ajudar a refugiats a
La programació del REC se centra en les òperes primes i en cineastes emergents que presenten el seu primer llargmetratge, amb històries que van de l’humor a la tragèdia i del realisme al fantàstic. Al llarg del festival es mantindran les seccions habituals del REC, amb la secció oficial competitiva Opera Prima com a columna vertebral. Novament, hi haurà projeccions especials en espais singulars de la ciutat amb Pantalla Tarraco, sessions infantils i familiars amb el RECXics, i activitats paral·leles pensades per al públic general i per a professionals del sector a través del RECLab, l’espai d’indústria del festival. La venda d’entrades i abonaments ja estan disponibles i es poden adquirir a través de la web oficial del festival. Durant els dies del REC, també es podran comprar presencialment a les taquilles de cada espai, moments abans de l’inici de cada sessió; sempre que hi hagi localitats disponibles.
La Urbana i els Mossos treballaran junts per reforçar la seguretat durant el Nadal
Policial l Augmentaran les patrulles a peu en les zones comercials i de major afluència
Redacció
La Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra iniciaran aquest divendres un dispositiu especial per Nadal. La campanya arrencarà coincidint amb l’encesa de l’enllumenat nadalenc i s’allargarà fins al 12 de gener del 2026, que és el primer diumenge de rebaixes. Aquest pla es fa conjuntament amb Mossos d’Esquadra, que estarà desplegant el dispositiu Grèvol arreu de Catalunya. L’objectiu del patrullatge conjunt combina l’atenció ciutadana, la gestió del trànsit i la preven-
ció de delictes. Es reforçarà la presència policial uniformada de patrulles a peu en les zones comercials i de major afluència de gent i també hi haurà agents de paisà que cobriran diferents espais. Es faran patrullatges a peu i mixtos, amb punts estàtics en llocs estratègics i també faran identificacions selectives de persones i vehicles, entre altres accions. El dispositiu conjunt permetrà cobrir les zones comercials, els polígons i els esdeveniments multitudinaris, com l’encesa de llums de Nadal, per exemple.
Urbanisme l A continuació, es tramitaran les modificacions urbanístiques i es redactarà l’estudi funcional
Sergi Peralta Moreno
L’Ajuntament de Reus i Adif ja han signat el protocol d’actuació per al desenvolupament urbanístic de la platja de vies de l’avinguda del Comerç. El següent pas serà la tramitació de les modificacions urbanístiques pertinents i la redacció de l’estudi funcional. La intenció és que es converteixi en una zona verda i que pugui incorporar equipaments. L’alcaldessa, Sandra Guaita, va remarcar ahir que «és un moment molt important, històric» i va recordar que «és una demanda de la ciutat que fa moltíssims anys que s’està esperant». Per la seva banda, el president de l’empresa estatal, Pedro Marco, va comen-
tar que era «un dia feliç» i que «quan tots els sentiments es conjuguen, ocorre el que hem vist avui».
Marco va especificar que l’estudi funcional començarà de seguida i que permetrà concretar la «quantitat mínima de sòl que requerim». La resta serà cedit al consistori, que tindrà «mà lliure per dur a terme les modificacions urbanístiques». El president d’Adif va mencionar que l’estimació és que els requisits de l’agent ferroviari no superin el 5% del total dels terrenys i que «no afectaran les il·lusions que té la corporació». Així mateix, va atrevir-se a apuntar que el document podria estar llest en qüestió d’entre «sis i vuit mesos».
Va ser el juny del 2023 que Guaita i l’aleshores ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, van instar-se a treballar
per a la cessió de la platja de vies. «Fruit de la feina conjunta s’ha pogut dur a terme el primer d’una sèrie de passos importants, perquè és una
L’apunt
Compte enrere per a les torres del Pinar
L’alcaldessa, Sandra Guaita va recordar que, a banda de la platja de vies, el nord viurà també el soterrament de les torres d’alta tensió de la urbanització del Pinar, una operació que està «a punt de començar». Fonts d’Endesa confirmen que «estem a punt de tenir tots els permisos» i «intentarem, si és possible, començar a finals d’any o principis del vinent».
hauria d’estar a punt el 2027. «Una vegada acabem, únicament serà la franja mínima per a necessitats ferroviàries, de servei, que puguem requerir en les pròximes dècades», va assenyalar Marco. En parallel, el consistori avançarà les modificacions urbanístiques, un procés complex, de forma que els terminis «van de bracet i molt coordinats».
La intenció és que sigui un espai verd i pugui acollir equipaments
Adif es quedarà una petita part per afrontar necessitats que puguin sorgir
reclamació històrica», va detallar la batllessa. «És un primer punt de sortida, però no el final», va afegir. En l’actualitat, la platja de vies s’utilitza com a zona d’apilament i muntatge per a les obres del Corredor del Mediterrani. La infraestructura
Els sòls abasten una superfície d’uns 46.000 metres quadrats (m2) a les avingudes dels Jocs Olímpics i del Comerç. Una vegada Adif determini quina part es quedarà, l’Ajuntament concretarà què fer-hi. Això no obstant, l’objectiu és integrar-lo amb la trama urbana, perquè deixi de dividir els barris del nord de la resta de Reus, i que sigui una zona verda i doni serveis, com equipaments municipals o habitatge. «No sabem exactament què acabarà sent, però volem treballar el projecte perquè transformi el nord de la ciutat», va sincerar-se Guaita. La proposta es desenvoluparà «amb la ciutadania».
El president d’Adif va aprofitar per demanar «disculpes a la ciutadania» per les situacions viscudes amb el sistema ferroviari, un escenari que «mai s’havia viscut a Catalunya». Amb les inversions que s’estan duent a terme i que estan programades, «els ciutadans veuran que realment això ha valgut la pena». «Tenim molt a millorar i disculpes a demanar, però anem pel bon camí», va expressar.
Mobilitat l Les obres del futur baixador ferroviari han assolit un grau d’execució del 40%
S. Peralta / M. Llaberia
Les obres de l’estació de ReusBellissens avancen «a bon ritme» amb la intenció de ser «una realitat» l’estiu del 2026. En aquests moments, el grau d’execució voreja el 40%. El president d’Adif, Pedro Marco, va subratllar que els «punts crítics» ja s’han superat i que, a grans trets, restarà «rematar» les andanes, els blocs edificatius, les marquesines i la urbanització exterior. L’actuació sobre la via ferroviària s’ha completat. El projecte també ha adequat el sistema de catenària.
Els treballs van encetar l’estiu del 2024. El contracte fixava un termini màxim de 20 mesos per a la seva conclusió i, tal com va detallar Diari Més el passat d’octubre, la previsió que hi ha sobre la taula és
acabar el primer semestre de l’any vinent. El pressupost de la intervenció se situa al voltant dels 10 milions d’euros.
L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, va assenyalar que el baixador «donarà servei no només als veïns del sud,
sinó també a la universitat, l’hospital i el Tecnoparc». «La infraestructura dota de nous serveis la ciutat i ens posici-
L’estimació és que la nova estació registri
1.400 viatgers diaris i vagi creixent en ús
ona per ser un referent a tota la demarcació», va subratllar. La batllessa va recordar que el projecte «va néixer dels veïns del sud» i que la seva petició va arribar a l’Ajuntament i, d’aquí, va saltar a Madrid. Segons els estudis de demanda, es calcula que la nova estació registrarà 1.400 viatgers diaris, que podrien arribar als 3.500 en un horitzó de trenta anys. Cal recordar, a més, que es connectarà amb Rodalies del Camp de Tarragona i els serveis regionals de Catalunya.
La infraestructura s’ha dissenyat per ser accessible,
incloent-hi ascensors i rampes, tant per arribar a les vies com a la plaça en forma d’amfiteatre que s’alçarà. Estarà configurada per mòduls arquitectònics diferenciats, que sumaran 340 m2 de superfície. Les dues andanes laterals, de 220 metres de longitud i 5 metres d’ample, estaran connectades per un pas inferior. A més, s’obrirà un nou pas inferior urbà, conegut com a Pas Ciutat, que connectarà l’eix central del Campus Universitari de Bellissens amb el carrer de Jaume Vidal i Alcover i el centre de la ciutat.
L’enclavament
La nova estació de Reus-Bellissens s’ubicarà en un node estratègic de multimodalitat i desenvolupament. En un radi curt, hi haurà la línia del tramvia del Camp de Tarragona, l’estació intermodal i la futura remodelada estació d’autobusos de Reus. Així mateix, l’entorn serà l’epicentre de diverses transformacions, com l’escola bressol municipal L’Ametller —el contracte per dur a terme les obres constructives ja s’ha adjudicat— o la promoció de 132 habitatges de Mas Iglesias.
Urbanisme l S’ha finalitzat la segona fase de les obres de reforma del vial
Miquel Llaberia
El carrer Ample de Reus va reobrir el pas pel trànsit rodat ahir dimarts 25 de novembre després d’haver finalitzat les obres de la segona fase de la reforma d’aquest vial. Segons confirmen fonts de l’Ajuntament de Reus a Diari Més, les
obres es van recepcionar el passat dimecres 19 de novembre i els elements d’obra es van retirar el dijous 20 de novembre. No obstant això, les tanques que impedien el pas pels vehicles des de la plaça de la Llibertat no es van retirar fins ahir i l’únic moviment de
vehicles era els que accedien pels carrers contigus. La segona fase ha estat una continuació de la primera, eliminant la zona blava d’aparcament per ampliar les voreres i el mobiliari urbà del vial en el tram que va des de la plaça del Víctor fins a la plaça de la Llibertat.
Reus i Marc Vidal proposen perdre la por a la tecnologia i la innovació
Coneixement l Més de tres-centes persones participen en la jornada 'Innovar sense límits' que es desenvolupa a firaReus
S. Peralta / M. Llaberia
Innovar sense límits. Era el lema de la jornada organitzada per l’Ajuntament de Reus a firaReus Events, que va reunir més de tres-centres persones amb l’objectiu de reflexionar i impulsar sobre la competitivitat i el creixement econòmic del territori. La vetllada comptava amb la presència de l’analista econòmic i divulgador tecnològic Marc Vidal, una de les veus més influents en transformació digital. Vidal va subratllar que la revolució tecnològica, encapçalada per conceptes
com la intel·ligència artificial o l’automatització, no és una «agressió laboral», sinó una «eina» que s’ha d’aprendre a incorporar per adoptar un avantatge competitiu, i va apuntar que és «una revolució industrial més». L’expert va compartir que «no hi ha cap prova empírica» que un robot hagi pres una feina neta i, de fet, països amb un nivell alt de robotització, com Corea del Sud o Alemanya, tenen una taxa d’ocupació pràcticament plena. Vidal va cridar a «reversionar» el relat i entendre que, si bé la transició és dolorosa,
«un cop ho has endollat tot, comences a generar productivitat i més ocupació». «Segurament, d’aquí a uns anys, aquest país, si no fa la feina que s’està fent a Reus, es trobarà amb un problema, que és no haver fet el canvi de model productiu», va asseverar. En concret, va assenyalar que s’està creant ocupació «de salari baix i precari». «No fabriquem xips, fabriquem cafès, i això és un problema», va afirmar. Així mateix, va assegurar que només un 0,5% dels usuaris de ChatGPT l’empren correctament, és a dir, com una «extensió de la seva intel-
D’aquesta manera, es compleix la previsió i promesa del consistori d’haver enllestit les obres del carrer Ample abans del Black Friday, que serveix com a prèvia de la campanya de Nadal. A partir d’ara només resta la tercera i última fase de la reforma del carrer
Ample, que incideix a les places de la Llibertat i del Pintor Fortuny. Pel que fa a la Llibertat, les obres ja van fer acte de presència amb la creació d’un nou pas d’emergències durant la segona fase.
Quant a les accions previstes durant la tercera fase, i que
S’espera que la tercera fase de la reforma comenci després de Reis
afecten principalment la plaça del Condesito, no començaran fins després de Reis. Segons va explicar la regidora en cap de l’àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament de Reus, Marina Berasategui, els treballs no arrencaran fins aleshores «per poder garantir una campanya de Nadal amb les menors afectacions possibles per als comerciants». L’edil va remarcar que el projecte s’havia treballat «amb proximitat» i amb reunions periòdiques amb el veïnat per adaptar-se a aquests.
La tercera fase preveu que el tram de la plaça de davant de l’edifici de la Caixa i entorn del monument sigui a un sol nivell i augmenti l’espai per ús de vianants en més de 1.000 metres quadrats. D’aquesta manera, els vehicles hauran d’emprar un nou carril. A més, l’estàtua del Condesito serà reubicada per tal de coincidir amb la bisectriu de la façana de l’edifici al seu costat i també s’introduirà nova vegetació amb l’objectiu d’augmentar la qualitat de l’espai. Concretament, s’espera incorporar més de 330 metres quadrats de zones verdes amb el projecte sencer, ascendint a un pressupost total de 2.285.544,80 euros amb les tres fases.
ligència». i no només com a substitució «del que fèiem abans». «Ja sabem fer moltes coses i hauríem de fer-les millor gràcies a una tecnologia
associada», va apuntar. La jornada també va comptar amb taules sectorials per conèixer de prop projectes innovadors nascuts o consolidats a la
ciutat. «A Reus tenim talent, iniciativa i empreses compromeses que no tenen por de fer passos endavant», va detallar el regidor Josep Baiges.
Societat l La Plataforma Feminista del Camp va convocar una marxa per Reus que va anar des del Mercat del Carrilet fins a la plaça del Mercadal
El Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència contra les Dones és un d’aquests dies que, sincerament, com a societat ens fa vergonya celebrar. No perquè no s’hagi de reivindicar la necessitat d’aturar una situació deplorable, sinó perquè any rere any veiem com les dades de feminicidis i agressions sexuals, junt amb el viratge d’una part de la societat al discurs d’extrema dreta, ens demostren que no estem avançant gaire. Aquest era l’ànim d’ahir dimarts 25 de novembre durant la manifestació convocada un any més per la Plataforma Feminista del Camp a Reus; de ràbia, per haver-nos de trobar un any més al carrer per lamentar que més dones han perdut la vida.
La marxa va iniciar des del Mercat del Carrilet i es va dirigir direcció nord per l’avinguda del Carrilet, el raval de Robuster, el Fossar Vell, el carrer Major i fins a arribar a la plaça
del Mercadal, fent aturades per denunciar com l’estructura actual del sistema deixa en una situació vulnerable a les dones. «No estan mortes, estan assassinades!», «Fem de la ràbia la revolució!», «Ens volen lliures, vives i combatives!», eren alguns dels lemes que el més d’un centenar de persones assistents a la marxa repetien amb punys alçats. «Avui dia hi ha una onada antifeminista, feixista i reaccionària que el que fa és intentar tornar-nos a les cuines i ells als bars. El que els volem dir és que això no passarà, però que tampoc hi haurà un canvi real mentre no es faci un canvi estructural», va apuntar Jordina Salvat, de la Plataforma Feminista del Camp. Un canvi estructural què, segons Salvat, implica destinar recursos en aconseguir que les dones puguin ser independents, que les dones que pateixin violència tinguin una casa on recórrer i que totes puguin tenir documentació com
Ni una menys
L’acte institucional va recordar les 38 víctimes de violència masclista
a ciutadanes.
Acte institucional Per un altre costat, prèviament el saló de plens de l’Ajuntament de Reus havia acollit l’acte institucional per commemorar l’efemèride i recordar les dones assassinades enguany. Precisament, la regidora de Serveis a les Persones i Drets Socials de l’Ajuntament de Reus, Ana-
Feminisme l La subdelegació del Govern de l'Estat a Tarragona va decidir reconèixer a l'Associació Heroïnes Anònimes per la seva tasca a la ciutat de Reus en el marc dels guardons 'Meninas 2025' pel Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra les Dones. La decisió ha estat motivada per la feina de l'entitat "en l'acompanya-
ment integral a dones que han patit violència de gènere al mateix temps que promou el seu empoderament mitjançant tallers, formacions i xarxes de suport mutu". Heroïnes Anònimes ha dut a terme diverses accions per donar suport a les dones que passen per un procés de violència masclista. Una de les més importants va ser l'ober-
tura del local Ca la Conxita al carrer Andreu de Bofarull l'any 2023, amb la voluntat de generar un espai d'atenció físic on atendre i assessorar a víctimes de violència de gènere. També han impulsat altres accions com 'la bústia', que permet a les víctimes de violència de gènere fer arribar un missatge a l'associació de manera anònima. Redacció
bel Martínez, va llegir el nom de les 38 dones assassinades per violència masclista a l’Estat des de l’inici del 2025. A continuació, Mònica Dalmau, supervivent de violència masclista, va ser l’encarregada de llegir el manifest. «És imprescindible entendre que es tracta d’una violència estructural, i per això es dona en tots els àmbits, com la parella, la família, la feina i l’espai públic», va asseverar Dalmau. A més, també va apuntar que la violència de gènere pot prendre moltes formes més enllà de la violència física, com és el cas de la violència econòmica, sexual, digital, institucional o psicològica.
Per demanar ajuda en cas de violència masclista existeix un telèfon específic d’atenció i informació, el 900 900 120, que funciona les 24 hores del dia els 365 dies a l’any i en cas d’emergència davant d’una agressió cal trucar al telèfon d’emergències 112. A més, l’Ajuntament de Reus posa a disposició de les dones diversos serveis, com són el Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD), ubicat al Casal de les Dones i amb el telèfon de contacte 977 010 672, i l’Oficina d’Atenció a la Víctima, ubicada a la comissaria de la Guàrdia Urbana amb el telèfon de contacte 977 010 092.
Municipal l Xarxa Vendrellenca ha denunciat l’estat de la zona, sense manteniment visible des del 2021
Adam Díaz Garriga
Els veïns de la zona dels Masos, gestionada per l’Ajuntament del Vendrell, continuen reclamant mesures de manteniment per les «visibles condicions d’abandonament» dels elements patrimonials i els seus entorns. Les principals crítiques cap al consistori s’enfoquen a l’estat de la Torre del Telègraf, una edificació de 175 anys d’història catalogada com a Bé Cultural d’Interés Nacional (BCIN), protegida per la Generalitat i, des de la dècada dels anys 1990 és propietat de l’Ajuntament.
L’entitat veïnal del municipi, Xarxa Vendrellenca, fa gairebé cinc anys que denuncia la conservació de l’element patrimonial i el seu entorn, marcat per la falta d’enllumenat, els residus abandonats i el poc manteniment d’instal·lacions com les tanques metàl·liques o la mateixa Torre. Entre les mancances, destaquen cables totalment desprotegits en diversos punts de la zona, tres fanals caiguts sense enretirar des del 2024 i la brossa abandonada dels voltants. Des de l’entitat lamenten que «l’única mesura que s’ha pres fins ara
Fotografies de la Torre del Telègraf i l’entorn dels Masos, entre els que s’observa l’abandonament i els cables desprotegits. Xarxa Vendrellenca
El Govern va advertir l’Ajuntament amb un informe negatiu sobre la Torre
retirar
ha estat col·locar alguns cons de plàstic al voltant dels punts afectats», una actuació que qualifiquen «de sense sentit» i «indignant». Malgrat tot, Xarxa Vendrellenca també situa
Seguretat l L’Ajuntament del Vendrell ha aprovat en l’últim Ple ordinari del 24 d’octubre la retirada urgent d’una vidriera situada al començament del carrer de les Quatre Fonts, una de les principals vies peatonals del municipi. L’incident, alertat el passat 10 d’octubre, va obligar el consistori a protegir i senyalitzar la zona per
prevenció després de l’advertència del risc de caiguda dels panells de vidre de grans dimensions. Ara, els treballs «d’urgència» es preveuen executar a partir d’aquest mes de novembre, una tardança que l’oposició va recriminar al govern vendrellenc durant l’últim ple. El vidre en qüestió presentava un greu risc de caiguda i pertany a
un local abandonat on hi havia una papereria-llibreria. L’Ajuntament ha aprovat la «contractació per emergència dels treballs de retirada controlada dels panells i els elements de tancament del xamfrà de Quatre Fonts», a més del «tapiat provisional mitjançant tancament opac i resistent» de l’aparador del local. ADG
el problema de la manca de neteja a causa l’incompliment del contracte per part de l’empresa executora dels treballs, i el consistori espera ampliar el servei a partir del 2026 amb
diverses mesures. En relació amb els treballs sobre la Torre, l’any 2021, el consistori va aprovar una moció proposada per diversos grups municipals per dignifi-
car l’espai a partir del mateix any, però fins ara tampoc s’ha efectuat cap mesura per restaurar o netejar els entorns de l’edificació. Després de tres anys, l’Ajuntament novament va aprovar una proposta millorada per portar a terme el condicionament de la zona, però tampoc s’hi han observat treballs de manteniment.
Reclamacions
D’aquesta manera, Xarxa Vendrellenca va aconseguir a través d’una proposta al Parlament de Catalunya, l’execució d’un informe tècnic sobre l’estat de la zona i de la Torre al gener d’enguany, on precisament es constatava «el mal estat de conservació de l’element i, en data 3 de febrer del 2025, es convocava una reunió entre representants del Departament de Cultura i l’Ajuntament del Vendrell». Durant la sessió, el consistori vendrellenc va mostrar el seu compromís, posteriorment enviant el 14 de febrer un «llistat de fases d’actuació previstes per dur a terme en el monument», entre les quals destacava la licitació de la redacció del projecte de conservació de «diversos elements patrimonials», entre els quals es trobava la Torre del Telègraf.
Per aquest motiu, Xarxa Vendrellenca ha avisat a l’Ajuntament que si el manteniment continua igual a principis del 2026, es reclamarà la retirada de la propietat de la Torre de mans del consistori per l’incompliment dels criteris de conservació dels Béns Culturals d’Interés Nacionals, obligats a mantenir-se per protecció directa del Govern.
ACN
Les vendes catalanes a l’exterior van pujar un 5,9% anual fins als 8.567,6 milions, registrant un nou rècord per al mes de setembre. Tot i això, el ritme del comerç exterior no ha sigut suficient per compensar l’increment del 9,9% de les importacions fins als 10.035,2 milions. Aquesta ha sigut la dinàmica de tot el que portem d’any. Així doncs, fins al setembre el dèficit comercial s’ha situat en 11.211,5 milions d’euros, un 34,5% més. En el novè mes de l’any continuen fent-se paleses les conseqüències de l’entrada en vigor dels aranzels dels Estats Units a la Unió Europea amb un descens del 2,4% de les exportacions fins als 316 milions. En canvi, les exportacions al continent asiàtic van notar un augment del 14%, fins als 714,9 milions.
El 7 d’agost van entrar en vigor els aranzels dels Estats Units a la UE, amb una taxa bàsica del 15%, després d’un acord polític entre el país governat per Donald Trump i els 27. El president nord-americà va amenaçar amb taxes de fins al 30% a les importacions dels països europeus si no s’arribava a un pacte. Mentre continuaven a la baixa les vendes als Estats Units durant el mes de setembre, les importacions del mateix país van créixer un 36% en aquest mes, fins als 464,6 milions.
Els Estats Units no van ser l’únic país d’Amèrica on es va detectar menys activitat exportadora per part de les empreses catalanes ja que a Mèxic s’ha registrat un descens del 3,8%. Per tot plegat, Amèrica ha baixat al tercer destí d’exportacions per darrere dels països europeus. En total, les vendes catalanes van créixer un 1,1% al continent americà, especialment a Xile (+27,2%) o al Canadà (+31,1%).
Durant el mes de setembre es va mantenir com a destinació principal, amb vendes per valor de 5.466,8 milions les exportacions a la Unió Europea. Les vendes als socis del club comunitari van tornar a créixer un 8,3% després del descens de l’agost, amb increments a països com França (+7,4%), Alemanya (+9,7%), Itàlia (+13,2%), Portugal (+18,6%) o els Països Baixos (+27,6%).
En canvi, el comerç cap a la
resta d’Europa va continuar registrant descensos amb una caiguda del 5,3% de les exportacions, fins als 1.19,6 milions.
La destinació principal de les vendes va ser la Unió Europea i van pujar un 14% a l’Àsia
Les exportacions al continent asiàtic van notar un augment del 14%, fins als 714,9 milions, impulsat pel creixement del 6,5% de la Xina. Tot i això, les importacions del
gegant asiàtic continuen superant aquesta xifra àmpliament amb 1.336 milions d’euros en compres (+8,2%). També destaquen els increments de vendes a l’exterior a la Índia (+39,6%) i a Corea del Sud (+49%).
En canvi, al Japó les exportacions van caure un 11,3%. Les vendes dirigides a Israel van
créixer un 43,1% amb relació a l’any anterior, fins a representar 43,1 milions.
La química, al capdavant Per sectors, novament el sector més exportador de Catalunya va ser el químic, amb 2.402,3 milions (+1,4%). Ara bé, tot i el lideratge en valor absolut, van créixer més les vendes a l’exterior de l’alimentació, les begudes i el tabac, amb 1.403,1 milions, un 11,5% més que fa un any; seguit dels béns d’equip, amb 1.400,3 milions, un 5% anual més.
Si s’observen les dades acumulades entre gener i setembre, Catalunya ha venut a l’estranger per valor de 75.331,5 milions d’euros, un 1,5% més que el mateix període de l’any passat. En aquest cas, l’increment més pronunciat del que portem de 2025 ha sigut el del comerç exterior dels béns d’equip (+10,6%) i de l’alimentació (+8%), mentre que els químics s’anoten un lleuger increment del 0,4%.
Pel que fa a les importacions, durant el setembre van augmentar un 9,9% interanual; fins als 10.035,2 milions d’euros; registrant per segona vegada en un mes de setembre un total de compres a l’exterior per sobre dels 10.000 milions d’euros. En l’acumulat anual, les importacions s’enfilen fins als 86.542,5 milions, un 4,9% més que l’any passat, i durant el mes de setembre ha continuat empitjorant el saldo exterior.
societats mercantils
constitució d’empreses
El capital subscrit va augmentar el setembre a Catalunya un 51,8% respecte a 2024, fins a 54,9 milions d’euros
Redacció
L’activitat econòmica continua l’alça i, malgrat les incògnites que presenten alguns sectors i, sobretot, la conjuntura internacional, el nombre de societats mercantils creades a Catalunya va marcar un rècord en un mes de setembre amb 1.618, un 28,2% més en comparació amb el mateix mes del 2024, segons les dades provisionals facilitades per part de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Es tracta del millor registre de la sèrie històrica (amb dades des del
2008) en un novè mes de l’any i la primera vegada que supera les 1.500.
El capital subscrit ens aquestes constitucions es va incrementar un 51,8% interanual, fins a 54,9 milions d’euros. Tot i la pujada, és el valor més baix en l’últim any (setembre de l’any passat es va situar en 36,1 milions d’euros). Pel que fa a companyies dissoltes, van créixer un 25,3%, situant-se en 114. D’aquest total, 93 ho van fer de forma voluntària, 16 per fusió i cinc per altres motius. Pel que fa al global d’empreses creades en l’últim mes del
SERVEIS DE RENTATGE
tercer trimestre, 1.617 es van constituir en societat limitada, i només una ho va fer en societat anònima. D’altra banda, 355 negocis van augmentar de capital, 53 més que fa un any (+17,5%), per un valor de 173 milions d’euros. D’aquestes empreses, 333 van ser societats limitades, 21 societats anònimes i una d’altres tipus. Si ampliem l’òptica i analitzem les dades del conjunt de l’Estat s’observa que es van crear 9.252 societats més al setembre, un 14,7% més respecte al mateix mes del 2024. El capital subscrit va elevar-se un
AgroGas Truck, un segell de garantia i qualitat en la neteja de camions i vehicles industrials
L’empresa amplia l’oferta de Constantí amb un centre a Camarles
Redacció
El sector del transport alimentari exigeix, a més d’un servei ràpid i eficient, també una garantia sanitària per als productes que transporta, i és en aquest níxol de mercat on Agro Gas Truck s’ha fet un nom al llarg dels darrers vint-i-cinc anys.
L’empresa, amb seu a Constantí, al costat de la carretera TV-7211, s’ha consolidat com un dels serveis més especialitzats i reconeguts del Camp de Tarragona en la neteja de camions. A més, des del mes de setembre ofereix també la seva experiència en un segon centre a Camarles (Baix Ebre), al peu de la N-340. Després de fer-se càrrec de l’antic Lavado Ramon, Agro Gas Truck vol portar el seu sistema de treball, la seva garantia i la seva aposta per la qualitat a les Terres de l’Ebre.
El nou centre Agro Gas Truck, al peu de l’N-340 a Camarles. CEDIDA
41,5%, situant-se en 410,9 milions d’euros. Per una altra part, 1.967 empreses van ampliar capital, un 1% interanual més. Quant a la dissolució, se’n van notificar un 13,2% menys (1.583).
El 18,5% de les noves societats són del sector de les immobiliàries, finances i assegurances
Per activitat econòmica, el
18,5% de la creació de noves societats mercantils va correspondre al sector de les agències immobiliàries, orientació financera i assessoria d’assegurances i el 16,8% al sector del comerç. Per contra, el 21,1% de les dissoltes també pertanyia al
sector comercial i el 15% al de la construcció.
Per comunicats, la Rioja i Astúries van presentar els creixements més elevats, amb un 56,7% i 48,8%, respectivament. Per contra, Navarra (-19,5%), Cantàbria (-12,5%), les Illes Balears (-9,9%) i Andalusia (-1%) van ser les úniques regions amb valors interanuals negatius.
La seva oferta va dirigida sobretot a vehi-
cles industrials com camions articulats o autobusos, però també ofereix rentats manuals especialitzats en neteja interior de camions frigorífics o caixes obertes, a més de neteja de maquinària pesant, tractors o motors de cotxes clàssics, així com greixatge. Agro Gas Truck treballa tant amb petits transportistes com amb grans empreses i ofereix un certificat de neteja i sanejament per als vehicles.
política econòmica
El sector més compromès per la política aranzelària és la indústria amb un 30% d’empreses que han notat l’impacte
El 14,4% de les empreses catalanes s’han vist afectades durant el tercer trimestre per la pujada dels aranzels dels Estats Units que va entrar en vigor el passat mes d’agost, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya i la Cambra de Comerç de Barcelona. La indústria és el sector amb més companyies afectades per l’augment de tarifes nord-americanes (32,2%), seguit, a força distància, del comerç (14,9%). A l’altre extrem, els establiments de l’hostaleria
són els que es declaren menys afectats pels aranzels (2,9%), junt amb la resta de serveis i la construcció (7,9% i 7,8% respectivament). 3 de cada 10 empreses (30,1%) declaren estar bastant o molt preocupats per la pujada d’aranzels als productes importats de la Unió Europea.
Per sectors d’activitat, la indústria també presenta el percentatge més elevat d’empresaris bastant o molt preocupats (45,1%). Entre els que declaren estar afectats per la pujada d’aranzels i per la nova política econòmica dels Estats Units,
el grau de preocupació s’eleva al 79,3%. D’altra banda, per als que no s’han vist afectats, aquest percentatge es redueix al 21,9%.
Pel que fa al tipus d’afectació, el 63,7% han vist augmentats els costos i el 62,8% han vist reduïts els marges. Altres afectacions han estat la reducció de les vendes (43,1%) i l’augment de la competència (24,5%), respectivament. Davant d’aquesta situació, més de la meitat d’empreses (52%) han repercutit l’augment dels aranzels en el preu final, i quasi la meitat (48,2%) es decanten per
reduir els marges de benefici. Altres estratègies, amb percentatges superiors al 30%, són l’inici o la intensificació d’inversions i vendes dins del mercat de la UE (37,1%), l’obertura a nous mercats de venda fora de la UE o la seva poten-
El 63,7% de les afectades han vist augmentats els costos i el 62,8% han vist reduïts els marges
ciació (35,6%) i la modificació de la cadena de subministrament diversificant proveïdors (33,3%). En el cas que la UE apliqués una reducció dels aranzels a les importacions dels Estats Units, el 22,6% dels establiments declaren que dis-
minuirien els costos del negoci. Aquest percentatge supera la dada catalana en els sectors de la indústria (32%), en el comerç (24,8%) i en els establiments de 50 ocupats o més (24%). En relació amb el debilitament del dòlar, el 17,9% d’establiments declaren que els ha afectat el negoci, el 9,3% de manera negativa, però el 8,6% de manera positiva.
suport a autònoms i PIME
MPCempresas, l’accés a les noves tecnologies per a l’empresa d’una forma fàcil i econòmica
Ofereix accés a les últimes eines de gestió sense descapitalitzar-se
Cada cop que volem situar la nostra empresa un pas endavant en noves tecnologies i eines de treball, ja sigui per a facilitar-nos el dia a dia, o bé, per complir amb les noves normatives, sovint ens trobem amb els impediments típics de l’autònom i la PIME: On anem? Qui ens ajuda? Quin cost té?
Avui, cal apostar per noves eines tecnològiques que ajudin a créixer i no despenjar-se d’aquell tren que sovint estem a punt de perdre, però que quedin també a l’abast de les nostres possibilitats tècniques i econòmiques. Cal tenir clar que avui, els productes i les eines no es compren una única vegada i fer-les servir com el primer dia, el producte s’envelleix i poc a poc, perdem la nostra capacitat de modernitzar-nos. Però com fer-ho?
Tenim al mercat tecnològic molts productes punters i moderns que vas pagant en petites quanties i que permeten, amb molt poca despesa, disposar d’eines que si no, només estarien a l’abast de grans firmes empresarials; d’aquesta manera l’empresa no es descapitalit-
za pagant grans imports i, a més, el 100% del cost es pot desgravar com a despesa. MPCempresas t’ofereix aquests productes i eines per complir la normativa i seguir el tren de les noves tecnologies.
Des de l’1 de gener del 2026 serà obligatori el VeriFactu. Des de MPCempresas volem que no sigui una penitència i amb 26 € al mes farem que puguis complir amb la nova norma. També parlem del registre obligatori laboral, que podem implementar en només 5 minuts i el cost és de 0,90 € per empleat. Si vols disposar d’eines on desar les teves dades al núvol o tenir una còpia de seguretat, però no vols que aquesta informació s’utilitzi per motius comercials i ‘spam’, MPCempresas té discos durs virtuals al núvol per tan sols 15 €, que fan que la teva informació sigui totalment privada. També per treballar a distància oferim una solució de 9 € mensuals per usuari, amb la qual pots tenir el teu escriptori personalitzat al núbol i portar-lo allà on vagis. A MPCempresas oferim tots aquells serveis que permeten a autònoms o PIME treballar amb l’última tecnologia sense haver de saber de tot ni descapitalitzar-se.
protecció d’Última generació
Tecnologia, experiència i proximitat per garantir el màxim nivell de seguretat en entorns corporatius i industrials
La seguretat és un dels pilars fonamentals de qualsevol em presa. Des de petites oficines fins a grans instal·lacions industrials, protegir els béns materials, la infor mació i les persones és una necessi tat bàsica. Vissegur Grup SIC24 s’ha consolidat com a referent en segu retat al Camp de Tarragona, oferint solucions d’última generació que combinen tecnologia avançada i una gestió professional de la protecció.
Sistemes d’alarma fins a Grau 3 La seguretat empresarial requereix solucions robustes i fiables, capaces de respondre a entorns cada cop més complexos. Per això, Vissegur Grup SIC24 ofereix la instal·lació i manteniment d’alarmes fins i tot per a les empreses més exigents, amb certificació de Grau 3. Aquest nivell compleix les normatives més estric tes i garanteix la màxima fiabilitat en qualsevol intent d’intrusió. Aquests sistemes homologats asseguren una detecció immediata i contribueixen a protegir la continuïtat del negoci amb un altíssim grau de seguretat.
Videoanàlisi perimetral intel·ligent Un dels serveis més destacats és el
videoanàlisi avançat, capaç de cap turar imatges en alta definició i apli car algoritmes que discriminen per sones, vehicles i animals. Aquesta tecnologia evita falses alarmes i per met a la Central Receptora d’Alarmes identificar amb precisió amenaces reals. A més, ofereix monitoratge en temps real i la possibilitat de gestio nar perímetres extensos, una solució
especialment valuosa en naus indus trials, magatzems i entorns oberts.
Protecció contra incendis La seguretat no es limita a preve nir robatoris o intrusions. Vissegur Grup SIC24 també dissenya, instal· la i manté sistemes de protecció contra incendis, capaços de detec tar i alertar davant qualsevol indici
de foc. Aquest servei no només pro tegeix les instal·lacions i els actius materials, sinó que també garanteix la seguretat dels treballadors.
Control d’accessos adaptat a cada entorn
El flux de persones és un punt crític en la seguretat de qualsevol empre sa. Per això, Vissegur Grup SIC24
ofereix sistemes de control d’acces sos que regulen entrades i sortides de manera eficient i segura. Des de targetes intel·ligents fins a codis nu mèrics o QR, aquests mecanismes permeten establir diferents nivells d’autorització i assegurar un control precís dels espais.
Proximitat i compromís com a valor diferencial Més enllà de la tecnologia, el que marca més clarament la diferència de Vissegur Grup SIC24 és el seu compromís amb cada client. Cada projecte s’analitza amb detall per oferir una solució a mida, tenint en compte les necessitats específiques de cada entorn empresarial. El su port constant i la Central Receptora d’Alarmes pròpia garanteixen una resposta immediata davant qualse vol incidència, reforçant la confian ça i la tranquil·litat de les organitza cions.
En definitiva, apostar per Visse gur Grup SIC24 és invertir en un model de seguretat integral que combina innovació, experiència i proximitat. Un sistema capaç de protegir infraestructures, persones i recursos, i que es converteix en la millor garantia per al futur i la conti nuïtat del negoci.
equipament de la llar
Regalogar: botiga física + ‘tienda online’, 500 m2 d’oportunitats en electrodomèstics al millor preu
L’empresa ofereix confiança i experiència des de fa gairebé vint anys
Regalogar és la teva botiga d’electrodomèstics de confiança, tant per a particulars com per a professionals, per tal d’equipar casa teva o la teva empresa al millor preu. Amb gairebé 20 anys d’experiència i més de 500m2 d’exposició, ofereixen una àmplia selecció de productes d’alta qualitat, tant a la seva botiga física com a la seva web: www.regalogar.es. Ofereixen tota mena d’electrodomèstics de primeres marques al millor preu, ja sigui ‘online’ o bé al seu centre del polígon Agro-Reus, on els seus especialistes t’assessoren per fer la compra que més s’adapta a les teves necessitats, a més d’encarregar-se d’instal·lar el nou aparell a domicili i retirar l’antic sense complicacions. A Regalogar disposen d’una gran varietat d’electrodomèstics de primeres marques, incloent-hi frigorífics i congeladors; forns, plaques, campanes extractores i microones; rentadores, assecadores i rentavaixelles; a més de petits
electrodomèstics per a cuina i llar i cura personal, així com televisors, telefonia mòbil, altaveus o tinta d’impressora. Comprar ‘en línia’ no només és fàcil, també és segur, i davant de qualsevol dubte, també ofereixen assessorament ‘on-line’ i els seus enviaments són ràpids i segurs. A més, aquestes setmanes disposen de preus de liquidació per reformes a les seves instal·lacions el pròxim 2026, amb l’objectiu de poder seguir oferint una experiència de compra única. Si els vols visitar, són al carrer de Víctor Català 59 de Reus o bé al web regalogar.es.
EEls panelistes esperen una desacceleració al 2,1% per al 2026 previsions econòmiques
desacceleració fins al 2,1%.
l panel de Funcas ha revisat tres dècimes a l’alça la previsió de creixement per a l’economia espanyola aquest any, fins al 2,9% després que l’augment del PIB se situés en el 0,6% en el tercer trimestre, una dècima per sobre del previst. Per al quart trimestre, els panelistes esperen un creixement més dèbil, un 0,5%, sense canvis respecte a l’estimació feta al setembre. El creixement del PIB vindria d’una aportació de la demanda nacional de 3,3 punts percentuals —quatre dècimes més que en l’anterior panel–, mentre que el sector exterior restaria quatre dècimes —0,3 punts en la previsió de setembre-. Per al 2026, Funcas preveu una
La previsió de creixement de la inversió es fa a l’alça, especialment la de maquinària i béns d’equip, i en grau més baix, la del consum de les llars.
Pel que fa al 2026, la majoria de panelistes han incrementat la seva previsió de creixement del PIB, fins a una mitjana del 2,1%, una dècima més respecte a la previsió del setembre. La demanda nacional sumaria 2,3 punts, mentre que el sector exterior baixarà dues dècimes. S’espera que la inversió i el consum creixin menys que aquest 2025, mentre que el consum públic tindrà un increment similar.
La previsió d’inflació és que baixi fins al 2,6% al desembre, amb una estimació anual del 2,6%
Pel que fa a la inflació, la previsió és que baixi fins al 2,6% al desembre, amb una estimació per a la mitjana anual general del 2025 del 2,6%, i del 2,3% per a la subjacent. Per al 2026, la previsió mitjana anual és del 2,1% i del 2,2% per a la subjacent, amb una interanual del 2% al desembre.
Pel que fa a l’ocupació, els panelistes de Funcas —formats per diversos organismes i analistes— preveuen un augment del 2,4% aquest any i de l’1,7% l’any vinent, el dos una dècima més que en la previsió anterior. La taxa d’atur cauria fins al 10,5% aquest exercici i al 10% el 2026.
AMenines Perfumes portem tretze anys perfumant Reus amb alguna cosa més que fragàncies: amb art. Al nostre establiment no fem imitacions, creem emocions en forma de perfum. El nostre secret es basa en oferir-te les aromes més desitjades del món a preus que fan la millor olor. Perquè perfumar-se no hauria de ser un luxe, sinó un plaer a l’abast de tothom. Volem que quan t’acostis a algú, deixis la teva empremta
personal; que ningú sàpiga exactament quin perfum portes… però que tots ho reconeguin. En un moment en què el nostre sector està en el punt de mira per fer accessible el que abans era exclusiu, nosaltres continuem ferms: defensant l’art de fer bona olor sense buidar la butxaca.
Vine a descobrir-nos i entén per què a Reus, des de fa tretze anys, Menines Perfumes no s’imita… se sent. Redacció
~ CONTINGUT PATROCINAT ~
rocío ocón
Gerent de RO Asesoría Financiera
«La nostra independència ens permet oferir al client allò que més li convé»
El gabinet d’assessoria obre una nova oficina a Salou amb l’objectiu d’ampliar els seus serveis financers, d’hipoteques i inversió
Després de diversos anys d’experiència en el sector de l’assessorament financer per a empreses i professionals, així com la gestió d’hipoteques, RO Asesoría financiera ha decidit fer una nova aposta i obrir un nou local a Salou.
–Després d’anys d’experiència en el sector de l’assessorament financer per a empreses i professionals, obriu una nova oficina a Salou. Què ha motivat aquest pas i aquest creixement?
–Neix de la voluntat d’acostar-nos més als nostres clients i consolidar la nostra presència en una zona amb
gran potencial econòmic. Després d’anys en intermediació hipotecària i planificació financera, hem detectat una demanda creixent d’assessorament personalitzat, tant de famílies com d’empreses, i Salou és un punt estratègic per a oferir aquest servei amb proximitat i confiança.
–Actualment, des de RO treballeu sobretot en assessorament financer, avaluació d’hipoteques i estalvi i inversió. Ampliareu el vostre catàleg de serveis en aquesta nova etapa? –Sí, continuarem oferint els nostres serveis d’intermediació hipotecària i assessorament en inversions —tant en productes bancaris com en alternatives fora de la banca tradicional—,
però volem reforçar la planificació financera integral. L’objectiu és ajudar cada client a dissenyar una estratègia econòmica personalitzada que combini estalvi, inversió i protecció del patrimoni a llarg termini.
–En quin segment busqueu especialitzar la vostra oferta i quins reptes de futur us marqueu?
–Ens dirigim principalment a famílies, professionals i pimes que busquen un assessorament independent i una visió global de les seves finances. Volem consolidar-nos com un referent en intermediació hipotecària i planificació financera a Tarragona i, a llarg termini, créixer ampliant la nostra xarxa de col·laboradors
i ‘partners’ financers.
–Què diferencia els serveis de RO d’altres gabinets?
–La nostra independència i transparència. No depenem de cap entitat bancària, la qual cosa ens permet recomanar sempre el que més convé al client. A més, oferim una visió global que combina hipoteques, inversions i planificació financera, adaptada a cada perfil i objectiu. El nostre compromís és acompanyar al client en totes les etapes de la seva vida financera. No només és important la
consecució de l’objectiu desitjat pel client, si no la satisfacció del client durant tot el procés, aconseguint que senti acompanyat és molt important.
–En moments internacionals difícils com ara, què resulta més preocupant del mercat financer?
–La volatilitat i la falta de planificació. Moltes persones reaccionen a curt termini davant de canvis econòmics, però la clau està a mantenir una estratègia ben definida i adaptada al perfil de risc. L’educació financera és fonamental per a prendre decisions.
Les restes de la producció serviran per crear SAF, que substitueix el querosè de l’aviació
El grup d’empreses càrnies Olot Meat passarà a utilitzar alguns dels residus de greix de porc per crear biocombustible. Es tracta d’una aliança entre Olot Meat i Bioscor que preveu la transformació de matèria orgànica en una matèria primera de producció de combustibles. L’objectiu del projecte és que els residus de greix de porc que no es poden aprofitar serveixin per crear un tipus de font reno-
vable i de baixes emissions que substitueix el querosè en l’aviació. Des d’Olot Meat asseguren que aquesta és una aposta que promociona una economia circular. La iniciativa està alineada amb els principis del Protocol de Kyoto que promou la reducció d’emissions de gasos amb efecte hivernacle.
L’aliança estratègica entre Olot Meats i Bioscor permetrà que aquest grup empresarial garrotxí s’integri de forma directa en el procés de producció de biocombustibles a partir del
greix de porc. Bioscor és una empresa líder en el sector de la transformació de residus orgànics en matèria primera per a la producció de biocombustible.
El compromís ambiental que comparteixen Olot Meats i Bioscor fa que es valorin subproductes carnis per transformar-los en biocombustibles però també hi ha projectes que serveixen per a l’alimentació animal i altres aplicacions industrials. La idea és que la indústria càrnia redueixi el màxim la petjada de carboni al
INNOVACIÓ I QUALITAT
mateix temps que contribueixi a un model d’economia circular on els residus es converteixen en recursos.
En aquest cas, el greix de porc es farà servir per elaborar un component del SAF (Sustainable Aviation Fuel), un tipus de combustible que pot eliminar el querosè que es crema a l’hora de fer volar els avions. La iniciativa va en la línia de reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle i impulsar alternatives netes en detriment dels combustibles fòssils.
Disposa de 3 categories de productes: pastes pures, cremes de fruits secs i pralinés
Redacció
Borges amplia la seva oferta per al canal food service y B2B amb una nova gamma de cremosos elaborats a base de fruits secs, que compta amb 3 categories: pastes pures, pralinés i cremes de fruits secs.
Aprofitant el seu ampli coneixement i experiència en el sector, les unitats de negoci de Borges Branded Foods, dedicada a Food Service (Borges Professional), i Borges Agricultu-
ral and Industrial Nuts, centrada en el negoci B2B de frutis secs, han desenvolupat conjuntament una nova gamma de productes cremosos elaborats amb fruits secs d’alta qualitat, que amplien el catàleg de la companyia incorporant fins a 17 noves referències.
La nova gamma inclou: pastes pures d’ametlla (amb i sense pell, i sense al·lèrgens), festuc (torrat, green i intens), avellana, anacard i nou amb un 100% de fruits secs; cremes de fruits secs, de festuc, ametlla, avellana, nou
i avellana i cacau (amb un 15% de fruits secs); i pralinés d’ametlla, festuc, avellana i mix (mescla d’avellana i ametlla) amb un 50% de fruits secs.
Totes les referències estan disponibles en formats a partir d’1 kg i són sense gluten, sense lactosa i aptes per a persones veganes.
A més, la categoria de cremes de fruits secs és reduïda en sucres i no conté olis tropicals, ja que s’elaboren amb Healthy and Green Solid Oil, un oli vegetal desenvolupat per Borges que permet substituir les opcions uti-
litzades tradicionalment (com l’oli de palma o de coco), per una alternativa més saludable, millorant així el perfil nutricional del producte. Són perfectes per a injectar, untar o congelar, i les cremes d’avellana i cacau també són aptes per enfornar.
La nova gamma de cremosos de Borges permet diferents usos i està enfocada a obtenir un alt rendiment en les elaboracions de pastisseria, ge-
lateria i restauració. Són ideals per a aplicacions com a farcits, cobertures, cremes pastisseres, salses (dolces o salades), vinagretes, gelats, torrons o semifreds. D’aquesta manera, Borges completa la seva oferta en la categoria de fruits secs en línia amb l’estratègia de la companyia, centrada en incorporar noves referències amb solucions innovadores i oferir productes més saludables i sostenibles.
Aquest servei s’ha consolidat com el punt de partida per a moltes empreses que volen innovar
L’Oficina d’Innovació de Reus tancarà l’any amb un balanç molt positiu: prop de 50 empreses i entitats assessorades a través dels serveis que impulsa. Entre aquests, destaca especialment l’Auditoria d’Innovació, una eina clau per ajudar les pimes a fer el salt cap a la competitivitat i la sostenibilitat. Aquest servei s’ha consolidat com el punt de partida per a moltes empreses que volen innovar. L’auditoria ofereix una radiografia completa dels processos d’innovació de l’empresa, identificant si existeixen, analitzant-ne la qualitat i detectant oportunitats de millora. A partir d’aquesta anàlisi, es defineix l’estra-
tègia de futur i es concreta un pla d’acció personalitzat, que inclou: -Millores en els processos interns.
-Una llista prioritzada de projectes i accions innovadores.
-Identificació dels ajuts i subvencions que poden fer viable aquest pla.
La innovació s’entén en un sentit ampli, abastant productes, processos, organització i comercialització, i es converteix en el pas previ per elaborar el Pla d’Innovació de l’empresa.
Un ecosistema que acompanya la innovació
A més de l’auditoria, l’Oficina ha impulsat altres iniciatives per reforçar l’ecosistema innovador: dues jornades tècniques per apropar opor-
tunitats de finançament i fomentar projectes col·laboratius entre empreses i centres de recerca. D’aquestes trobades ja s’estan treballant dos projectes innovadors en àmbits estratègics: sostenibilitat i alimentació saludable, sorgits d’entre més de 20 idees inicials.
També s’ha creat un espai web amb convocatòries d’ajuts i una newsletter periòdica per mantenir les empreses informades sobre sub-
vencions i oportunitats per innovar.
Per què és important l’Auditoria d’Innovació?
Per a les petites i mitjanes empreses, que sovint disposen de recursos limitats, innovar pot semblar un repte complex. L’Auditoria d’Innovació permet simplificar aquest procés, donat que aportant diagnòs-
L’auditoria simplifica el repte d’innovar, aportant diagnòstic, estratègia i acció
tic, estratègia i acció en un sol servei. De fet, es pot considerar la porta d’entrada per connectar amb l’ecosistema empresarial, accedir a finançament i garantir que la innovació sigui realista, planificada i amb un impacte real en les àrees en les quals és necessària.
Els exconsellers d’Empresa Àngels Chacón, Roger Torrent i Ramon Tremosa han demanat una rebaixa de la burocràcia administrativa i utilitzar «sense por» la intelligència artificial, ha apuntat Torrent. Una reivindicació en la qual han coincidit parlant de competitivitat catalana.
Àngels Chacón ha afirmat que «fereix» en veure la «paperassa i la híperregulació» del sector públic. A parer seu, caldria «trobar l’equilibri entre la garantia i el campi qui pugui». En la mateixa línia, s’ha manifestat Roger Torrent i ha puntualitzat que la competència global, el canvi tecnològic i les velocitats amb què es prenen les decisions son «paralitzants». El que també va ser expresident del Parlament ha defensat l’ús de la IA com un «trampolí». «Quan va arribar internet, totes les administracions del sector públic van incorporar-la ràpidament, digitalitzant-se i transformant el diàleg amb la ciutadania amb noves eines. Ara hauríem de fer el mateix», ha reblat.
Torrent, però, ha puntualitzat fer-ho amb «transparència» i «totes les garanties».
L’extitular del Departament d’Empresa i Treball ha recordat que, segons un estudi de Pimec, la resposta a un tràmit
no recurrent amb l’administració és de 135 dies. A més, segons les dades de l’OCDE que l’exconseller ha aportat, la mitjana general del temps empresarial dedicat a complir amb regulacions és del 8,2%.
Mentre que a l’estat espanyol és del 10,5% i a Catalunya, el nombre és encara més elevat, cosa que evidencia «un gran marge de millora».
En aquesta línia, Ramon Tremosa ha explicat que el
2020 «es va implementar un sistema de pagaments de la Generalitat a 30 dies», fet que és «bàsic per començar a desengreixar tota la paperassa». Tremosa ha dit que la reforma del model de finançament i
l’accés directe als ingressos són «acceleradors d’un canvi de dinàmica», ja que «si no hi ha finançament, la burocràcia és molt difícil de resoldre». Per això, ha suggerit «aprofitar» les negociacions actuals entre els governs catalans i espanyol. L’exconseller entre 2020 i 2021 considera que si no és així «és molt difícil de resoldre-ho». Pel que fa als records dels seus mandats, Torrent s’ha mostrat orgullós del valor del Pacte Nacional per a la Industria, recollit de mandats anteriors, que va contribuir a crear un «horitzó compartit» per a la reindustralitztació de l’economia del país com a element bàsic, així como la reobertura de la fàbrica Nissan amb la producció dels vehicles Ebro. Àngels Chacón ha destacat la ratificació del Pacte Nacional per la Societat del Coneixement, amb tots els partits polítics votant a favor; mentre que Ramon Tremosa, ha subratllat el salvament de l’estació d’esquí de Boï-Taüll i, a la vegada, ha posat l’accent que es va aconseguir tancar l’any amb una universitat publica amb dèficit cero.
INVestigació
L’ICIQ obté l’acreditació TECNIO d’ACCIÓ per al període
2025-2028
És un segell de qualitat que atorga la Generalitat als agents de transferència de tecnologia
Redacció
L’ICIQ ha estat acreditat com a agent de transferència de tecnologia TECNIO d’ACCIÓ per al període 2025-2028. Es tracta d’un segell de qualitat que atorga la Generalitat a través de l’Agència per la Competitivitat de l’Empresa (ACCIÓ) per identificar i donar visibilitat als agents de transferència de tecnologia del sistema R+D+I de Catalunya que presentin capacitats tecnològiques diferencials i amb capacitat de
transferir-les per enfortir el teixit empresarial i fer atractiu internacionalment l’ecosistema català d’innovació.
Gràcies a aquesta acreditació, les empreses poden identificar de manera fàcil els centres de recerca que poden convertir-se en potencials collaboradors, a través de l’adquisició o explotació de patents, la contractació de projectes d’R+D+I o el contacte amb spin-offs; i els agents com l’ICIQ gaudeixen de facilitats per a realitzar projectes collaboratius amb empreses.
investigació
Investigadors de l’ICIQ i l’IBEC dissenyen un nou sistema que potencia el moviment dels micromotors i la catàlisi
D.P.
Un equip liderat per la professora Katherine Villa de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), en col·laboració amb el grup del professor Samuel Sánchez de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), ha desenvolupat una nova plataforma que combina micromotors impulsats per la llum amb esferes líquides. L’estudi, publicat a la revista Small, mostra que aquest enfocament millora el moviment dels micromotors i l’eficiència catalítica en
condicions confinades.
«Aquesta plataforma permet estudiar com el confinament dinàmic modela el transport dels micromotors i el rendiment fotocatalític, establint les esferes líquides com a sistemes prometedors per estudiar la matèria activa i la fotocatàlisi confinada en microambients deformables», relata el professor Villa.
Millora de la propulsió Els micromotors són petits dispositius que es poden moure de manera autònoma quan obtenen energia externa, amb
usos potencials en la remediació ambiental, el transport dirigit i la química a microescala. No obstant això, estudiar com es mouen en entorns realistes i tridimensionals segueix sent un repte en el qual hi ha molta investigació per fer. En aquesta investigació, els equips d’experts en química i bioenginyeria de l’ICIQ i de l’IBEC va apostar per col·locar micromotors dins d’esferes líquides, creades a partir de gotes recobertes de partícules hidròfugues que actuen com a reactors en miniatura permeables al gas. Ajustant la quan-
titat de superfície de gotes coberta, els científics van crear bales líquides parcialment cobertes (PCLM) que generaven fluxos interns. Aquests fluxos
van augmentar la velocitat mitjana dels micromotors gairebé tres vegades en comparació amb les condicions estàtiques. Quan s’exposaven
a la llum, els micromotors obtenien un impuls addicional de l’autopropulsió fotocatalítica, millorant encara més el seu moviment i rendiment catalític.
Què són les esferes líquides? Les esferes líquides són gotes envoltades per una capa de partícules hidrofòbiques. Aquest recobriment les fa estables i permeables al gas, mantenint la seva forma esfèrica sense necessitat d’ubicar-se en una superfície sòlida. En comparació amb altres sistemes, com vesícules o emulsions, les esferes líquides proporcionen un entorn de treball 3D suau i flexible on els micromotors poden moure’s, interactuar i realitzar reaccions sense veure’s condicionats per l’entorn. Comparant esferes completament i parcialment cobertes, els investigadors van mostrar com l’estructura interna afecta el flux de líquid i el comportament dels micromotors. Aquesta estratègia obre noves maneres d’explorar com es mouen, cooperen i realitzen reaccions químiques dins de microentorns dinàmics i deformables.
Redacció
L’agència Reale de Valls-Reus ha estat guardonada com la millor agència 2024 amb el premi MÉS VALOR 2024, el màxim reconeixement que Reale concedeix dins del seu canal d’agències. El guardó distingeix la seva excel·lència amb la gestió professional.
El director i responsable d’amb dues oficines és l’Òscar Olària.
Amb una llarga trajectòria en el món assegurador, disposa d’un equip de sis professionals que l’acompanyen entre les dues ofici nes. Precisament, l’Olària assegura que, «aquestes persones formen un gran equip, professionals amb un objectiu comú, prestar un ser vei clar i molt honest» sense elles, segur hagués estat impossible gua nyar aquest premi tan important dins del canal agències Reale d’Es panya.
L’activitat de l’empresa va arren car l’any 2007 amb la convicció de desenvolupar una activitat assegu radora propera i enfocada a com prendre i atendre les necessitats reals de cada client amb un model d’assessorament personalitzat.
L’Òscar Olària explica que mi rant enrere, «em sento satisfet amb el camí recorregut, crec que vam saber entendre els temps: en una primera etapa, vam impulsar amb força l’activitat comercial, aconseguint un creixement sòlid en vendes i amb el pas del temps, vam evolucionar cap a un model més complet, integrant altres as pectes clau com la subscripció res ponsable, el valor tècnic del risc, la qualitat del servei i la fidelització del client, construint així una veri table estratègia empresarial a llarg termini. Rebre ara aquest premi ens omple d’orgull i satisfacció; és un reconeixement molt important que valora l’esforç, la dedicació, l’eficiència de tot l’equip, així com la constància i la manera de tre
ballar que hem mantingut al llarg del temps. Ens motiva a continuar millorant dia a dia i confirma que estem fent les coses bé, sempre amb compromís ferm i amb un en focament clar cap a l’excel·lència i la proximitat amb els nostres clients».
El mateix Òscar
Olària indica que, «com a filosofia de tre ball nostra, darrere de cada pòlissa hi ha un projecte, una història i una persona que me reix estar ben protegi da i assegurada».
clara mostra de la confiança que la companyia diposita en nosaltres i aquest canal, alhora ens representa i reflecteix els mateixos valors. A més, el model de negoci compartit dins del canal d’agències és excel· lent, segurament un dels millors i més sòlids del sector assegurador». Dins del sector assegurador, Rea le destaca per la proximitat i l’apos ta per la mediació, «nosaltres que diàriament hi treballem ens ajuda molt i ens encaixa perfectament amb la nostra filosofia de treball».
«Tenim la sort de tenir produc tes asseguradors molt potents amb àmplies cobertures, descriure’ls tots fora molt llarg d’explicar, els més recurrents són les asseguran ces de circulació de vehicles, habi tatges, comunitats de veïns, vida, accidents, estalvi, decessos, mas cotes. Per les empreses i autònoms, també la toquem molt bé, comerç, pime, accidents, responsabilitat ci vil, D&O, en fi, un ampli ventall que ens ajuda molt en el dia a dia».
«Som coneixedors que el futur cada dia és més incert però alho ra ple d’oportunitats, estem molt convençuts que amb la nostra ma nera d’entendre el món assegura dor, podrem seguir ajudant a més famílies i més empreses.
Animo a qui ens llegeixi ara ma teix, ens vingui a conèixer, les por tes de les nostres oficines estan ben obertes, i mai millor dit, una cosa segur podem assegurar te és que el nostre equip t’escoltarà i tots tre ballarem per trobar la millor solució assegu radora que et doni un millor futur i tranquil· litat.
«Darrere de cada pòlissa hi ha un projecte, una història, una persona que mereix estar ben protegida i assegurada»
«La relació amb Reale és per a nosal tres una aposta ferma i plena de compromís. Ens enorgulleix poder lluir la imatge corporativa de Re ale en les nostres oficines, és una
El nostre compromís sempre és oferir solu cions a mida, ser jus tos, entendre a persones i trobar solucions asseguradores que real ment funcionin. Ens agrada la feina que fem, i per això... l’assegurem».
REALE ASSEGURANCES
Pimec reclama a la classe política una Llei d’Impuls al Creixement Empresarial per superar el dèficit de dimensió de les pimes catalanes que «frena la competitivitat» de l’economia. La patronal ha recordat que el teixit productiu continua tenint molt poques empreses grans i ha assegurat que 7 de cada 10 pimes catalanes voldrien créixer, però només 3 ho acaben aconseguint, segons l’estudi ‘Dimensió empresarial: diagnòstic i propostes’, elaborat per l’Observatori de la Pime. Segons l’informe, el 94% de les empreses catalanes tenen menys de 10 treballadors i les pimes representen el 99,8% del total, mentre que només un 0,2% són grans empreses, una proporció molt inferior a la d’economies com Alemanya.
La patronal assegura que aquesta realitat empresarial «limita la productivitat, la capacitat d’inversió, la internacionalització i la competitivitat del país». Segons l’organització, el fet que 7 de cada 10 pimes catalanes tinguin voluntat de créixer, però només 3 ho aconsegueixen realment, és «un indicador que posa de manifest la dificultat de transformar la intenció en creixement efectiu».
L’estudi atribueix aquest bloqueig a factors estructurals com l’excés de burocràcia, una fiscalitat desincentivadora, les
dificultats per cobrir llocs de treball i les dificultats d’accés al finançament, que impedeixen que una majoria d’empreses facin el salt de dimensió malgrat voler-ho i tenir-hi oportunitats.
«Si volem més productivitat, millors salaris i més benestar, necessitem empreses més grans. És una prioritat econòmica, però també social», ha assegurat el president de la patronal, Antoni Cañete,
Davant d’aquest diagnòstic, l’organització empresarial ha advertit que Catalunya necessita una estratègia per impulsar el creixement de les empreses que es concreti en una nova llei que «elimini els frens normatius» que desincentiven el salt de dimensió. En aquest sentit, han recordat que superar volums de plantilla com els 50 treballadors activa «obligacions addicionals» amb costos i càrregues administratives.
L’informe també subratlla que les empreses catalanes valoren com a mesures més efectives per impulsar el creixement la simplificació de la burocràcia i els incentius fiscals. Aquests canvis normatius s’haurien de donar en tots els nivells de l’administració, també l’estatal. Tot i la difícil governabi-
Cañete reclama a tots els partits que es puguin aprovar pressupostos tant a Catalunya com a l’Estat
litat, Cañete ha fet una crida a «la consciència» de tots els partits per donar suport a un «tema de país, sigui d’Europa, d’Espanya o de Catalunya». «No demanem als partits que reconfigurin les posicions però si que configurin una majoria per incentivar l’economia», ha dit.
L’estudi defensa que tenir un dèficit de dimensió empresarial «té conseqüències directes sobre la productivitat, la qualitat dels salaris i la capacitat d’innovar». «Les dades mostren que les empreses grans tenen més facilitat per invertir, per internacionalitzar-se i per resistir crisis», ha dit el president de l’Observatori de la Pime de Catalunya i catedràtic d’Economia Oriol Amat. Pimec ha insistit que aquesta Llei d’Impuls al Creixement Empresarial ha d’anar acompanyada d’una simplificació administrativa real: la creació d’una finestreta única digital efectiva, l’harmonització normativa entre administracions i una fiscalitat orientada al creixement.
Per altra banda, el president de Pimec també reclama que es puguin aprovar pressupostos tant a Catalunya com a l’Estat. Cañete ha alertat que sense comptes perillen algunes de les mesures per a les petites i mitjanes empreses i ha demanat que es configurin majories per poder tirar-los endavant. En aquesta línia, el president de Pimec ha apel·lat a la «responsabilitat» tant dels dos governs com de l’oposició, i ha reclamat a tots els grups parlamentaris que abandonin «el partidisme».
El president dels petits empresaris insta els dos governs a treballar per configurar les majories necessàries per aprovar els comptes.
tecnologia i comunicació
En l’últim any s’han incrementat en 10.200 els empleats a les empreses TIC de Catalunya
L’ocupació al sector TIC a Catalunya continua a l’alça, ha crescut un 1,2% durant el tercer trimestre del 2025 i registra un màxim històric de 172.100 treballadors, segons un informe difós aquest mes de novembre per part de l’Observatori del Treball i Model Productiu, depenent del Departament d’Empresa i Treball. En un any, hi ha 10.200 empleats més al sector TIC, que ja representa un 4,4% de l’ocupació catalana. Un creixement d’ocupació que va
acompanyat d’un augment de la contractació total (26.213 contractes, un +2,5%) i un increment dels contractes indefinits en el sector TIC (+7,4%), concentrat en les telecomunicacions (+15,1%) i els serveis de tecnologies d’informació (+1%).
Per contra, es produeix una forta davallada en la contractació temporal (-13,9%), especialment per la caiguda en les telecomunicacions (-21,7%), seguits dels serveis de tecnologies d’informació (-14,5%) i els productes informàtics i electrònics (-7,5%),
eficiència energètica
segons l’informe de l’Observatori del Treball i Model Productiu.
Les principals ocupacions contractades en el sector són els professionals i tècnics de la informació (20,4%), seguits dels tècnics de tecnologies d’informació i comunicació (19,7%), els administratius amb atenció al públic (6,6%) i els especialistes d’administració i comercialització (6,3%).
Pel que fa a l’atur registrat, a finals de setembre de 2025 es comptabilitzen 6.440 persones desocupades procedents del sector TIC, una xifra que
Fines3, experiència i eficàcia per als teus projectes de reforma amb PVC i alumini
Des de la seva base al Baix Penedès, Fines3 està especialitzada en tota mena de projectes amb fusteria d’alumini i PVC i destaca per una dilatada experiència en el sector de les reformes i de la construcció arreu del Camp de Tarragona i el Penedès. La seva carta de presentació és una cartera de clients fidel i satisfeta, els quals en destaquen la seriositat i eficàcia en tots els seus projectes. Tot plegat ha portat a Fines3 a
apostar per un creixement de la seva activitat que pròximament la portarà a disposar d’unes noves instal·lacions que han de permetre una major eficàcia en la seva tasca i també una millor atenció als seus clients.
Fines3 treballa el vidre amb la màxima qualitat en qualsevol espai del teu habitatge o empresa, a més de ser especialistes en fer més eficient la teva llar i reduir la teva factura energètica. Redacció
~ CONTINGUT PATROCINAT ~
representa el 2% del total de persones aturades a Catalunya. Interanualment, l’atur registrat en el sector s’ha incrementat un 8,7% (518 persones més), principalment en els serveis de tecnologies d’informació (+13,4%; 556 més). En
El cost salarial en el sector TIC és de 3.670,48 euros bruts, gairebé 1.500 euros més que la mitja
contrast, cauen les persones aturades en el grup de productes informàtics i electrònics (-9,6%; 48 menys).
Finalment, pel que fa als sous que es perceben en aquest camp, el cost salarial ordinari en el sector TIC se situa en
els 3.670,48 euros bruts per persona treballadora, gairebé 1.500 euros més que el conjunt de l’economia catalana, fruit de l’elevada especialització i preparació dels professionals que hi desenvlupen la seva activitat. En termes interanuals, creix a un ritme superior que la mitjana de l’economia (un +6,4% i un +3,8%, respectivament).
serveis d’emmagatzematge
Trasteros Reus i Globoxes, la solució eficaç i pràctica als problemes d’espai
Quan ja no et queda espai a casa o a l’oficina on desar la teva roba de temporada, les joguines dels teus fills, els arxivadors antics o aquells equips que ja no necessites, és el moment de pensar en Globoxes i Trasteros Reus.
L’empresa disposa de tres locals a Reus i a Tarragona (a la Part Baixa i a Sant Pere i Sant Pau) amb espais que van des de taquilles per desar documentació i objectes de petit tamany a trasters de 12 metres per desar mobiliari o elements de caire professional. La seguretat és un fet diferencial, amb controls d’accessos avançats, videovigilància i alarmes, tant en els espais comuns i com als trasters. Un altre fet diferencial és que s’hi pot accedir amb el teu vehicle, facilitant la càrrega i descàrrega. A més, Trasteros Reus té un servei de recepció i enviament de paqueteria exclusiu per a empreses. Redacció
CONTINGUT PATROCINAT ~
El Mobile World Congress (MWC) celebrarà el 20è aniversari de l’aterratge a Barcelona entre el 2 i el 5 de març amb una edició que espe ra rebre entre 100.000 i 110.000 visitants de més de 200 països. Segons ha explicat el conse ller delegat de la GSMA, John Hoffman, la intel·ligència arti ficial «dominarà» el saló, però també compartirà espai amb innovacions de robòtica i la indústria espacial de baixa al titud, que tindrà una zona es pecial dedicada amb empreses com Space X. Per primer cop, s’organitzarà un esdeveniment al Circuit de Catalunya el cap de setmana abans del congrés. La trobada a Montmeló està pensada pel dia 1 de març i uni rà alts executius de grans em preses i companyies que mos tren solucions innovadores en mobilitat intel·ligent i als grans esdeveniments esportius sota el nom de ‘Circuit X’.
Pel que fa al congrés en si, es bolcarà en la intel·ligència arti ficial. «La intel·ligència artificial és el tema omnipresent aquest any», ha dit Hoffman, que ha assegurat que és una tecnolo gia que «ho canvia tot» i que s’ha d’adreçar des de diversos vessants. Durant quatre dies, el programa estarà estructurat entorn de sis eixos temàtics com ara infraestructures intel· ligents, intel·ligència artificial en les telecomunicacions, en les empreses, connectivitat i
tecnologia per a tothom. Entre els expositors hi hau rà empreses com Amazon Web Services, China Telecom, Deutsche Telekom, Google, HP, Honor, Huawei, Intel, Meta, Microsoft, Nokia, Qualcomm, Samsung, ZTE o Xiaomi. En total, gairebé 3.000 em preses tecnològiques s’aplega ran el pròxim mes de març al
recinte de la Fira de Gran Via, que ja està pràcticament tot ple a quatre mesos de l’esdeveni ment. «Tot està gairebé esgotat. La demanda per venir a Barce lona és més forta que mai», ha dit Hoffman. Al seu torn, el 4 years from now (4YFN), el saló de les companyies emergents que se celebra conjuntament amb el Mobile, arribarà a l’on zena edició superant les 1.000 start ups participants. Pel que fa al total d’assis tents, l’organització ha destacat que no els importa el nombre de persones que venen sinó que vinguin els visitants que volen. En aquest sentit, han afirmat que esperen la visita de 25.000 executius d’alt nivell, fet que veuen «molt més impor
tant» que arribar a una xifra rècord o no. El màxim d’assistència del congrés està fixat en 109.000 perso nes, xifra a la qual es va arribar l’any passat i el 2019. Aquest any prendrà especial importància la indústria espa
La indústria espacial prendrà un pes especial, amb presència d’empreses com SpaceX
cial, que tindrà una zona especial dedicada al Hall 6 sota el nom de ‘Noves Fronteres’. En aquest espai hi haurà demostraci ons en viu i casos d’ús reals d’aquest sector i d’altres, com ara la com putació quàntica.
Poder sentir els sons del que t’envolta, els matisos de la veu de qui t’acompa nya o la remor de la natura és bàsic per poder viure plenament. Si notes que alguna d’aquestes coses se t’escapa, que perds les converses i que vas desconnectant de l’en torn, és possible que pateixis algun problema auditiu i que tingui solució. Per gaudir de la confiança que requereixen aquestes situacions, el Centre Auditiu Alfons
Biscarri de Reus t’ofereix l’experiència de més de 25 anys de professió. Des de les seves instal·lacions al raval de Martí Folguera, la seva filosofia és que «un centre d’audiologia no és un comerç, sinó un espai que, sobretot, ofereix ajuda a les persones». Per això destaca el seu tracte proper i professional, així com a l’atenció única que requereix fer un pas tan important com és el de recuperar el so de la vida i reconnectar amb el teu entorn. Redacció serveis d’audiologia
Seguretat l L’alcalde vol posar fi al «paradís de l’incivisme» i avisa que les sancions van dels 600 als 3.000 euros
Gemma Sánchez / ACN
L’Ajuntament de Cunit (Baix Penedès) posa setge als abocaments descontrolats de deixalles a les zones boscoses. A partir del desembre, la Policia Local farà vols amb dron fora de la trama urbana per acabar amb diferents punts que s’han convertit en abocadors irregulars. L’Ajuntament calcula que n’hi ha «entre cinc i deu» a tot l’entorn de la serra de Sant Antoni, on majoritàriament es llencen grans quantitats de residus d’origen il·lícit. «Cunit no pot ser el paradís de l’incivisme», ha avisat l’alcalde, Jaume
Casañas, aquest dimarts en una prova del dispositiu intensiu que activaran la setmana que ve. Qui sigui enxampat abocant deixalles al bosc o zones agrícoles s’exposa a multes que van dels 600 als 3.000 euros, ha remarcat Casañas.
Modernització L’alcalde ha assegurat que hi ha un «problema» al municipi amb els abocaments descontrolats, fins el punt que és «materialment impossible» que el patrullatge de la Policia Local pugui posar-hi fre. Per això, ha dit, confien que la visió zenital que els proporci-
ona el dron «ajudi a guanyar temps, controlar més espai i fer un millor servei». La intenció de l’Ajuntament és expandir els usos dels drons adquirits els últims anys, i que la Policia Local ja ha consolidat en controls de trànsit i de seguretat ciutadana.
El sergent en cap de la Policia Local, Sergio Aguilar, ha explicat que preveuen fer diversos vols per frenar aquesta situació. El benefici principal que els aporta, ha explicat, és poder detectar camins on els infractors accedeixen amb vehicles, sota la confiança que la policia no patrullarà per
Hi ha quatre agents formats per a l’ús de drons i quatre més aprenent-ne
aquell indret. Ara, si els detecten amb el dron, Aguilar ha avisat que els agents tindran
capacitat de reacció per esperar-los a la sortida del camí i denunciar-los.
El sergent també ha apuntat que hi ha quatre agents del cos que estan formats per utilitzar el dron, i que n’hi ha quatre més en procés de formació. D’aquesta manera, la intenció és que a cada torn de treball
hi hagi almenys una persona acreditada com a pilot. Hi ha diversos punts amb sacs de runa, mobles vells, portes i sanitaris. Un dels abocadors més grans se situa en un voral boscós de les carreteres que van cap a les urbanitzacions Costa-Cunit, els Rosers i Clariana.
Comerç l L’aliança promocionarà les característiques de les localitats en fires d’arreu de l’Estat
Adam Díaz Garriga
Cinc municipis del Baix Gaià han reforçat la línia de promoció del turisme amb una estratègia conjunta mostrar les característiques del seu turisme i impulsar-lo durant el 2026. En una primera reunió, celebrada a Altafulla, Torredembarra, Creixell, Roda de Berà, Tarragona i el municipi amfitrió van acordar la seva participació conjunta en diverses fires turístiques de fora de Catalunya amb l’objectiu de «consolidar» la seva presència al mercat navarrès, basc i aragonès.
Entre les principals decisions, destaca l’assistència conjunta a Navartur, la Feria Internacional de Turismo de Navarra, que tindrà lloc del 20 al 22 de febrer a Pamplona. D’acord amb els representants municipals, la fira és «una de les més rellevants del sector turístic al nord d’Espanya» i valoren la participació com una «oportunitat clau» per promocionar els «atrac-
tius» de la Costa del Baix Gaià sota la marca Costa Daurada Els cinc municipis tindran un espai diferenciat dins l’estand que la Diputació de Tarrago-
na, a través del Patronat de Turisme Costa Daurada – Terres de l’Ebre.
A més, les localitats han confirmat la participació a
Altafulla confirma més erosió al tram central del passeig de Botigues de Mar
Litoral l La UPC constata moviments de sorra més forts al centre
Redacció
Les batimetries realitzades pel laboratori d’enginyeria marítima de la Universitat Politècnica de Catalunya confirmen que l’erosió de la platja d’Altafulla és especialment intensa al tram central de Botigues de Mar, segons ha informat Altafulla Ràdio. Els sis primers mesuraments, efectuats en diferents moments de l’any per l’investigador de la UPC Iván Cáceres i el seu equip, han analitzat com els temporals dels darrers dos anys han desplaçat la línia de sorra i han eviden-
ciat que el punt més vulnerable és el centre del litoral, on els moviments de sediments han estat més persistents. La coalcaldessa d’Altafulla, Alba Muntadas, ha explicat a l’emissora que Cáceres va presentar els resultats en el comitè de gestió de la platja celebrat la setmana passada, i que serà ell qui traslladarà les conclusions al Ministeri per a la Transició Ecològica i a la direcció de Costes perquè serveixin de base a l’estudi d’un possible espigó davant la costa. L’estudi, però, no estarà complet fins a finals del 2026, ja que encara s’han de fer sis
batimetries més. Mentre no es concreti l’opció de l’espigó, Costes de l’Estat s’ha compromès a impulsar la renaturalització dels dos extrems del passeig, tant a Consolat de Mar com a l’entorn del Club Marítim. El projecte preveu allargar el parc de Voramar fins a la plaça Consolat de Mar i fer-la més permeable, així com impermeabilitzar el tram final del carrer Pescadors i retranquejar l’últim sector del passeig per ampliar l’espai de platja, millorant-ne la integració amb l’entorn. Tot plegat busca reforçar la resiliència del
Aratur, Salón de Turismo de Aragón, que se celebrarà del 15 al 17 de maig a Saragossa, amb estand propi. Aquesta fira es complementa amb la
presència dels municipis a Bilbao, alternant anualment entre ambdues localitats. Durant aquestes accions de promoció es mantindrà el mar-
La demarcació té la millor mitjana de pernoctació a Catalunya: 4,27 dies
xandatge iniciat l’any passat, amb bosses i catàlegs promocionals que reforcen la imatge de la destinació entre els visitants del nord peninsular.
Impuls costaner Durant l’estiu del 2025, entre juliol i agost, la Costa Daurada ha rebut un total de 2.467.631 milions de turistes, un balanç positiu lleugerament superior l’any 2024, només superat per un 2,3% en el cas de les arribades. A més, es van efectuar més de 10,5 milions de pernoctacions, també superant l’anterior marca en un 3,1%. En el cas dels dies d’estada mitjana dels visitants de la Costa Daurada, se situava com la més alta de Catalunya amb 4,27 dies de pernoctació per visita turística. En total, el litoral ha acumulat el 66% de les arribades de visitants, en comparació amb destinacions de muntanya o centre de Catalunya. Una temporada amb aportacions positives que, segons estableixen els representants del Baix Gaià, encara «necessita» un impuls per augmentar les xifres de cara al 2026. Per aquest motiu, segons han justificat, s’ha portat a terme el conveni conjunt per participar en actes de promoció de la demarcació.
litoral construït mentre avança l’estudi de la UPC. Parallelament, durant la reunió del comitè també es va fer balanç de la temporada d’estiu i es
van exposar els problemes de neteja tant de la platja com del Barri Marítim. L’Ajuntament va intentar cobrir amb personal propi les mancances de la concessionària, una situació que, segons han indicat, ja ha estat traslladada a l’empresa perquè hi posi remei i eviti que es repeteixi.
serveis funeraris
Els familiars i amics són el centre de la nostra essència, fent més fàcil el moment més difícil
Redacció
Sempre s’ha titllat el moment de la defunció com una oportunitat de fer negoci. Aquesta no es la nostra identitat. Molts han venut que els serveis funeraris privats existeixen per aprofitar-se d’un moment tan sensible i dolorós com la pèrdua d’una persona estimada, però no sempre es així.
Des de Serveis Funeraris Ciutat de Reus i Camp de Tarragona volem que el comiat forçós del vostre ésser estimat es faci des de el respecte, i des de la llibertat de cada família. Us oferim no només un preu real dels costos funeraris, sinó una atenció totalment personalitzada i que no caldrà que sortiu de casa per fer els tràmits,
nosaltres anirem on calgui per poder donar-vos la millor atenció. Us ajudarem a trobar i dissenyar el tipus de servei que voleu realitzar, tenint present que mai estem preparats per ferho, doncs no estareu sols. El nostre personal qualificat us ajudarà sempre, i estarà al vostre costat en cada moment. Farem que cada moment no sigui un moment de mort, sinó un moment de vida.
Podem fer els serveis a qualsevol municipi de la província de Tarragona, i trasllat a qualsevol tanatori o cementiri a nivell nacional i internacional.
Cuidarem sempre de la persona que ens deixeu a les nostres mans, tenint present, que per nosaltres el més important es mantenir la dignitat de
la persona que ens deixa i la dignitat i el respecte a les famílies.
Ens ajustarem a les vostres pòlisses si en teniu de contractades, o parlarem per poder ajustar-nos a la vostra situació personal. No estem per fernos rics amb el dolor dels altres. Estem per acompanyar a les famílies en un moment dolorós.
Des de serveis Ciutat de Reus i Camp de Tarragona amb el grup Blanch Morales treballem de forma
seriosa i responsable perquè cada detall estigui cuidat al màxim.
Des de el comiat més tradicional a tot allò que cada família desitgi o que el difunt hagi demanat. Existim per ajustar el nostre treball a vosaltres, a les vostres peticions. En el moment més difícil de la vostra vida, no oblideu que estem per
«No som sector públic, perquè no volem fer negoci amb el vostre dolor. Som persona a persona» ~ BLANCH MORALES ~
ajudar-vos, fent més fàcil el moment més difícil, i no només us sorprendrem amb els preus, sinó que ho farem amb la nostra atenció, la nostra amabilitat i la excel·lencia dels nostres serveis. No som sector públic, perquè no volem fer negoci amb el vostre dolor. Som persona a persona.
Mobilitat l L’espai, gratuït i amb vigilància, entrarà en servei a inicis de l’any vinent amb unes 110 places
Les obres de construcció de l’aparcament provisional, vigilat i gratuït de l’estació de Camp de Tarragona han començat aquesta setmana i està previst que s’acabin a inicis del 2026. Un cop entri en funcionament, els viatgers ja no hauran d’aparcar al voral de la carretera com fins ara i tindran un espai per deixar els vehicles. Es tracta d’un equipament demandat des que l’estació es va posar en marxa fa quasi dues dècades. L’alcalde de la Secuita, Eudald Roca, ha explicat que aquest és el pas previ per l’aparcament definitiu que es farà en terrenys municipals, però que encara tardarà ben bé un any i mig. En aquest temps, la Generalitat, la Diputació de Tarragona i Adif han de fer obres a l’entorn de l’estació. Des que l’estació d’alta velocitat va entrar en funcionament l’aparcament ha estat un maldecap per als usuaris. L’única opció per estacionar de forma segura és el pàrquing subterrani de l’estació, que per molts viatgers és car. Des del primer moment mol-
Un camió treballant a les obres de construcció de l’aparcament provisional de l’estació del Camp. Eloi Tost
tes persones van optar per aparcar al voral de la carretera. Robatoris, trencament de retrovisors i vidres i desperfectes als cotxes han estat una constant des d’aleshores. «S’evitaran situacions desagradables, com que a l’hivern, a la tarda i tot fosc la gent havia d’anar a peu per la carre-
Benestar l Seran a Tarragona, Creixell, Roda de Berà, el Vendrell, Calafell i Torredembarra
Adif va presentar ahir dimarts l’estat actual, els avenços i la planificació dels projectes de noves proteccions acústiques a la província de Tarragona. La sessió informativa es va celebrar a la Subdelegació del govern espanyol i va reunir la subdelegada, Elisabet Romero, responsables tècnics de l’entitat i representants dels ajuntaments de Tarragona, Torredembarra, Creixell, Roda de Berà, el Vendrell i Calafell.
La Cambra de Valls celebra avui el Fòrum Empresa & IA
Adif va explicar que en els darrers anys està fent un anàlisi exhaustiu de les proteccions acústiques previstes als Mapes Estratègics de Soroll i als Plans d’Acció, amb l’objectiu d’homogeneïtzar els criteris de disseny segons les singularitats de cada municipi i les zones més sensibles, com centres educatius, hospitals, residències o àrees molt poblades. L’estudi també avalua la secció del traçat i la possible interferència amb installacions ferroviàries. Durant la reunió, Adif va reafirmar la
tera arrossegant les maletes, i amb la incertesa de si quan arribessin al vehicle se’l trobarien sencer o desballestat», subratlla l’alcalde. A més, es dona la paradoxa que el darrer tram de carretera —on aparquen els vehicles— és titularitat d’Adif, fet que en ocasions ha dificultat fins i tot
actuacions preventives dels Mossos d’Esquadra per tractar-se d’un terreny particular.
Asfaltat i amb 110 places El nou aparcament provisional serà asfaltat i tindrà unes 110 places. Quan entri en funcionament, s’han d’activar una sèrie de «pactes» a dife-
El futur pàrquing definitiu oferirà 600 places a un preu de cinc euros al dia
rents bandes. D’entrada, Adif col·locarà biondes als costats de la carretera i l’entregarà a la Generalitat, que passarà a ser-ne la titular. El Govern també construirà una rotonda a tocar de l’estació que unirà l’aparcament definitiu i un tram de carretera de nova construcció que enllaçarà la infraestructura amb la TP2031, «cosa que donarà accés a tota la banda de llevant des d’Altafulla i Torredembarra sense fer un tomb de quatre o cinc quilòmetres», diu Roca. Pel que fa a l’aparcament definitiu, s’ubicarà a tocar del provisional i tindrà unes 600 places. Aquest però, serà de baix cost, a un preu estimat d’uns cinc euros al dia, si bé la tarifa encara no s’ha acabat de fixar definitivament. «L’estació té 1,5 milions de viatgers cada any i molts dels desplaçaments són amb vehicle. El nou aparcament ha de donar una solució», valora.
Recreació digital de la proposta de pantalla acústica prevista per a Torredembarra. Adif
voluntat de consensuar solucions amb els ajuntaments i de mantenir oberts els canals de comunicació per informar de l’estat i la programació dels projectes, derivats de la
reactivació, el gener del 2024, del contracte per redactar les proteccions a zones d’alta prioritat. També es van exposar les característiques i ubicacions de les pantalles i les
solucions previstes, basades en barreres fonoabsorbents i criteris d’integració paisatgística amb superfícies transparents, panells vegetalitzables i bandes enjardinades.
Jornada l La Cambra de Comerç de Valls acull avui, dimecres 26 de novembre, el Fòrum Empresa & IA: Valls lidera. Alt rendiment amb IA, una jornada destinada a inspirar i oferir una visió pràctica sobre el present i el futur de la intel·ligència artificial aplicada a l’empresa. L’esdeveniment, que se celebrarà des de les 9.00 hores fins a les 13.30 hores a la sala d’actes i inclourà cafè i esmorzar relacional, reunirà experts de primer nivell per compartir coneixement, tendències i casos reals sobre com la intel·ligència artificial pot impulsar la productivitat, la innovació i la presa de decisions en qualsevol organització. El programa inclou les ponències Intel·ligència humana en l’escenari global, de Pau Esteve; Arrelar la IA responsable en la identitat corporativa, amb Laura Perea; i Humans en temps exponencials, de Jordi Arrufí. A les 12.15 hores hi haurà una taula rodona conjunta entre els tres ponents, pensada per aprofundir en les visions exposades, i la cloenda anirà a càrrec del vicepresident de la Cambra, Jordi Andreu, que posarà punt final a una sessió orientada a connectar talent i empresa. Redacció
Policial l Els Mossos d’Esquadra van detenir dos joves de 18 anys a Vila-seca després que, dijous a la tarda, assaltessin un menor al passeig de Miramar de Cambrils i, sota l’amenaça directa d’una arma blanca, li robessin un telèfon mòbil d’alta gamma abans de fugir. La geolocalització de l’aparell va permetre als agents seguir-ne el rastre de manera precisa fins a un autobús que cobria el trajecte entre Cambrils i Tarragona, on van localitzar i arrestar els sospitosos. L’endemà, tots dos van passar a disposició del Jutjat d’Instrucció de guàrdia de Reus. ACN
JOSÉ LUIS MORENO
Tècnic de Fiabilitat a Repsol
D.P.
Repsol ha estat elegida, un cop més, aquest 2025 com la millor empresa per treballar a Tarragona i és en aquest context que repassem amb alguns dels seus treballadors les seves històries i trajectòries dins de la companyia. Un d’aquests és el José Luis Moreno, tècnic en Fiabilitat Estàtica a l’àrea de Química derivada de Repsol al Morell, l’antiga Repsol Química. Moreno, té un perfil molt vinculat al territori i a l’empresa, donat que és del Morell, té 53 anys i ja el seu pare treballava al complex.
-Com arriba un morellenc a treballar a Repsol? Va ser casualitat o era el seu desig de sempre?
-Casual no va ser, perquè quan vaig començar a estudiar la carrera ja va ser Química, amb la idea de treballar a Repsol, per la possibilitat de treballar per una gran empresa i prop de casa. De fet, a casa sempre es parlava de treballar aquí i al poble la qüestió era fer de pagès o treballar a Repsol; però quan et fas gran ja veus que la cosa no és tan fàcil, i que t’has de formar i treballar bé.
-I va sortir tot segons el previst… -No ben bé, perquè l’any 95 em va sortir l’oportunitat d’entrar a treballar per una empresa d’inspecció sense tenir la carrera acabada i m’hi vaig agafar. Va ser l’any 2002 quan
que, a mesura que vas adquirint coneixements i agafant experiència, tot et porta a créixer i a no quedar-te en la teva zona de confort.
-Si les empreses evolucionen, els treballadors també ho han de fer… -Exactament. L’empresa reconeix l’experiència i l’adquisició de coneixements i si aprofites les eines de l’empresa, sempre arriba la recompensa. Una de les millors coses que té treballar aquí és que, si vals, arriba el reconeixement.
-Quina és la teva funció com a tècnic de Fiabilitat Estàtica?
va sortir una plaça aquí i vaig decidir presentar-me. Em van seleccionar i, després, el 2010 em van promocionar, per la meva carrera professional i per coneixements, al càrrec que tinc actualment.
-Repsol va respondre a les teves expectatives?
-L’entrada va anar molt bé. De fet, quan vaig començar a treballar, ja sabien com treballava, perquè l’empresa on jo havia estat era una contractista que treballava per diverses empreses, com ara Enagas o Repsol, i per la meva banda, també tenia molt clar on anava. A més, una de les millors coses que té la companyia és
Recursos l La Plataforma critica el conveni entre Govern i enginyers
Redacció
La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) ha alertat en un comunicat del conveni signat entre el Govern i el Col·legi d’Enginyers per estudiar la transició hídrica i denuncia que, en paral·lel, l’Observatori Intercol·legial
de l’Aigua ha reprès una campanya que, segons l’entitat, pretén «forçar els projectes de transvasaments que ja preveia el PHN del 2000», incloent-hi la interconnexió de rius i els transvasaments del Ter, l’Ebre i el Segre cap a l’àrea metropolitana. La PDE expressa «preocupació» per
un acord que «desequilibra» la relació amb la societat civil i «dóna més poder» a un lobby favorable als transvasaments, recordant que el document està subscrit per Territori, diversos col·legis professionals i cambres de comerç. També critica que el conveni contempli estudiar
-Ho són tant o més. La seguretat és el primer i si parlem de situacions crítiques, sempre es para. Actualment qualsevol incidència es detecta i no s’escatimen diners a l’hora de fer manteniment i reforçar la qualitat. En els últims anys la societat ha viscut un canvi cap a una cultura de la informació i les empreses som conscients de la importància de donar sempre la màxima informació a la població. Treballem amb una eina que ho detecta tot i ens permet monitorar-ho pràcticament tot, a més de disposar d’equips tècnics d’última generació, amb drons, càmeres endoscòpiques i robots.
-Com a treballador ‘sènior’, què creu que ha canviat més a l’empresa des de la seva arribada?
«La seguretat sempre ha estat màxima, però la quantitat d’informació que tenim avui fa que encara sigui molt més gran»
–A la Derivada ens encarreguem de fer producte acabat per comercialitzar a partir del que es genera a la refineria, des de pèl·lets de plàstic, a espumes o butadiè. La Fiabilitat Estàtica consisteix a analitzar i fer el seguiment d’equips estàtics que puguin tenir una anomalia o patir un desgast, de manera que, quan es fa una parada, es pugui fer una inspecció profunda o fer directament el canvi de les anomalies que has anat trobant durant el procediment normal.
-Els paràmetres amb els quals treballeu són tan estrictes com sembla des de fora?
«la possibilitat d’interconnectar totes les conques fluvials». L’entitat alerta que la filosofia del Govern català, expressada per la consellera Sílvia Paneque, partidària d’una Catalunya «desacoblada del cicle de pluviometria», pot augmentar el desequilibri territorial. La plataforma adverteix que «venen temps difícils» per a la defensa del riu, anuncia contactes polítics i conclou: «No volem cap govern transvasista», «l’aigua és un bé públic de tots» i «l’Ebre necessita més aigua i sediments».
-Han canviat moltes coses, la manera de treballar és molt diferent, sobretot perquè abans hi havia menys dades i menys coneixement. La recerca de la seguretat sempre ha estat màxima, però la quantitat d’informació que tenim avui fa que encara sigui molt més gran. Ara hi ha molta informació i és molt fàcil accedir a dades i a internet. La frase aquella ‘aquí tota la vida ho hem fet així’ no ens serveix a nosaltres, ni en productivitat ni en seguretat.
-Sovint parlem de seguretat, pensant en grans incidents, però com és el dia a dia per als treballadors?
-La seguretat i la fiabilitat és un dels grans reptes que tenim. El fet de no tenir accidents ens permet també treballar amb més tranquil·litat i qualsevol incidència que hi pugui haver ens fa estar cada vegada més al dia. Només com a exemple, a tota la planta, mai hi ha res, ni una sola gota de cap producte, que vagi a parar a terra. Tot està controlat i traçat, i qualsevol cosa hem de saber d’on ve i per què ha passat. Sempre es busca la causa arrel.
Felicitacions Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Futbol l Rebollo, Delgado, Morgado, Alba, Montalvo, Sanz, Jaume Jardí i Pau Martínez han sigut titulars en tots els partits
Arnau Montreal Quesada
Després de tres partits al càrrec, el Nàstic de Cristóbal Parralo comença a aprendre forma. El tècnic andalús va aterrar amb la promesa de transformar l’equip a un més proactiu i agressiu, però això no és un procés instantani, sinó que requereix temps. De moment, amb l’atac com la gran tasca pendent, Parralo es va centrar en tapar la sagnia golejadora i ha començat aquest canvi amb vuit pilars fonamentals.
Vuit homes de confiança han vertebrat cada onze en aquests tres darrers partits. De fet, com va apuntar el comte Big Data Nàstic a X, aquests vuit jugadors han sumat més del 85% de tots els minuts disputats. Aquesta continuïtat afavoreix el creixement i, precisament, la majoria que l’han gaudit són a la rereguarda.
Dani Rebollo s’ha mantingut com el referent a la porteria grana. El de Lepe va demostrar el darrer partit contra el Villarreal B que no té rival aquesta temporada i el seu pas endavant és una de les millors notícies. L’altre únic jugador que, com Rebollo, ha jugat tots i cadascun dels minuts és Marc Montalvo. A l’eix,
Dani Rebollo i Marc Montalvo han sumat tots i cadascun dels minuts amb Parralo
el segon capità és pal de paller de l’equip. Ajut en tasques defensives i, poc a poc, també
El Club Tennis Tarragona s’ampliarà el 2026 amb un gimnàs a la zona Park
Poliesportiu l El Club
Tennis Tarragona es posarà mans a la feina aquest 2026 per continuar millorant les seves instal·lacions. Des del club tarragoní apunten que el principal objectiu és finalitzar les obres a la zona Park amb el creixement del gimnàs. Aquest nou espai de 400 metres quadrats estarà ubicat a la primera planta de
l'edifici principal del Tennis Park i comptarà amb l'ampliació de la sala de musculació així com la creació d'una nova sala de cycling. Aquest projecte, destaquen des del club, «respon a la demanda creixent d'activitats dirigides» i permetrà ampliar lleugerament el nombre de socis –actualment hi ha 1.560 socis–. Aquesta millora ve donada
està fent un pas endavant cap a l’àrea rival amb més arribades. La seva parella a la medullar, Óscar Sanz, també és un dels fixos a l’onze, amb Jaume Jardí i Pau Martínez.
Parralo va apostar per donar confiança a la rereguarda. Quan va arribar, l’equip era el més golejat de tota la catego-
després d'un 2025 que des del club descriu com «un any d'estabilitat i rejoveniment. Hem tingut més famílies, més joves i un perfil de soci que busca esport, però també oci i vida social, així que hem duplicat les activitats socials i inclusives». A nivell esportiu, aquest any el Club Tennis Tarragona ha acollit competicions com Campionats ITF M25 Ciutat de Tarragona, ITF J60 Red Cup, Torneig nacional juvenil Warriors Tour, el Campionat d’Espanya de Veterans i el Gran Slam de menors de la FCP. Redacció
ria. Una sagnia que va intentar tallar sense fer canvi de peces. César Morgado i David Alba s’han erigit com la parella de centrals titular sense discussió.
Finalment, el vuitè intocable és Moi Delgado. El lateral esquerre s’ha guanyat la titularitat i els minuts tan bon
Constantí acull amb èxit el Campionat Infantil de Brazilian Jiu-Jitsu
Jiu-Jitsu l Prop de 120 esportistes van participar el darrer dissabte en el Campionat Infantil de Brazilian Jiu-Jitsu a Constantí. La jornada organitzada pel Club Gladius Constantí va comptar amb la presència d'altres clubs de la demarcació en una jornada centrada en fomentar aquest esport. Redacció/Cedida
punt com el seu físic ho ha permès. Amb tot, encara no està del tot recuperat de les seves molèsties i això ha fet que els darrers dos partits ha acabat sent canvi obligatori en els minuts finals. Qui no entra en aquesta llista pel minutatge, però també és intocable és Marcos Basel-
ga. L’aragonès és el punta referent i la pólvora que necessita un equip que està en procés de construcció.
Després de dues porteries a zero, l’equip té una nova prova per mostrar el seu creixement contra l’Hércules aquest diumenge, on haurà de millorar les sensacions.
Arnau Montreal Quesada
Un exercici de supervivència és el que es va viure el darrer cap de setmana al barri de Sant Salvador de Tarragona amb la primera edició de la Backyard Tarragona. Aquesta era una cursa exigent, els participants havien de recórrer un circuit de 6,7 quilòmetres cada hora fins que només un quedés dempeus. Aquesta lluita va tenir un guanyador: l’espluguí Juan Heredia va completar 27 voltes, és a dir, 180 quilòmetres o, en altres paraules va estar més d’un dia corrent, començant divendres a la nit i acabant a la matinada de diumenge. Així i tot, va ser una experiència «curta».
«M’esperava estar corrent fins diumenge a la tarda», destacava Juan Heredia. L’espluguí és un corredor amb experiència en les curses d’alta distància i també «passo moltes hores a la muntanya», factors claus per entrenar el cap i la resistència. Aquest tipus de cursa requereix una preparació i una experiència.
«Amb un ritme alegre podia completar el circuit en uns quaranta minuts. Hi ha qui pensi que això està bé, perquè descanses vint minuts, però és un error, perquè això refreda el cos i acumula més fatiga», apuntava.
Les Backyard és que no tenen un límit fix. El final de la cursa el marca quan només quedi un corredor dempeus i els participants a Tarragona no ho van tenir fàcil. La competició va encetar la nit del passat divendres i els corredors van rebre la primera dificultat: una nit gèlida. «Va ser especialment difícil, per començar, sobretot perquè hi havia trams amb molt de vent que et quedaves congelat i d’altres més tapats on feia
Juan Heredia va ser el guanyador de la cursa a Tarragona després de completar 27 voltes, és a dir, més d’un dia corrent
més calor», apuntava Heredia. Això se sumava a un circuit «trencacames, amb pendents, baixades i fals pla, com
Èxit del XXXVII Cros Pare Manyanet
Societat l El Col·legi Pare Manyanet de Reus va celebrar amb èxit el XXXVII Cros Pare Manyanet el passat divendres. Més d'un miler de corredors de totes les edats van completar les curses vivint una jornada per al record. Redacció/Cedida
l’entrada a Sant Ramon. Això sí sempre era espectacular passar pel Pont del Diable». Amb esforç, suor i molta
ressistència, Heredia aguantava volta rere volta sempre pendent d’Eric Priego, un dels favorits. El competidor
La Surf Cup International reunirà més de 3.500 joves jugadors aquesta setmana
Futbol l Del 26 al 30 de novembre, la Costa Daurada acollirà la 5a edició de la Surf Cup International, un dels tornejos de futbol formatiu més importants d'Europa. Enguany hi participaran 224 equips –172 masculins i 52 femenins–. En total, la competició reunirà 3.500 jugadors d'entre els 10 i els 19 anys i més de 2.000 acompa-
nyants, reafirmant l’impacte esportiu i turístic amb més de 35.000 pernoctacions a la demarcació. Els partits es disputaran en sis seus, a Cambrils, Vila-seca, Reus, Riudoms i també a les installacions del Gimnàstic de Tarragona. Finalment, alguns partits i les finals es jugaran al Mediterranean Sports Hub de Salou. Redacció
Heredia: «Al principi de la cursa esperava estar corrent fins diumenge a la tarda»
va aparèixer per l’esplanada de meta just davant del Centre Cívic del barri. El motiu? Priego es va adormir. Després d’un dia sencer corrent, un dels seus microsons es va allargar a mitja hora dormint, fet que va fer impossible per a ell continuar la competició.
Aquesta és una altra paraula màgica que és clau en les curses Backyard. «Per descansar entre volta i volta, intentes fer el que s’anomena microsons, dormir només un minut». «Cada dues o tres voltes intentava fer-ho. No arribes a dormir, és tancar els ulls i relaxar el cos, però desconnectes i agafes energia, com una migdiada», subratllava Heredia. Aquesta pràctica requereix un entrenament tot i que també té els seus riscos, com ho va patir Priego.
Un dels altres factors claus és l’alimentació. Menjars pesants no són recomanats, perquè acaben afectant la resistència. La gestió que va fer Heredia va ser sempre sobre la marxa, literalment. «Depèn com se sent el cos. Si em feia mal la panxa, aigua amb gas i després un iogurt. Si no entra, doncs et prens un gel o un codonyat. Coses que es puguin empassar bé mentre completes el circuit». «Com no vas molt alt de pulsacions, el cos no necessita tant carbohidrat i no cal sobrecarregar l’intestí, perquè després és quan arriben els mals de panxa quan completes moltes voltes».
arribava amb el rècord sota el braç d’aconseguir 60 voltes en el darrer campionat nacional, però a l’inici de la volta 26 no
La cursa va acabar a la matinada de diumenge. D’entre els 140 inscrits només va quedar un supervivent d’un repte que ha arribat per quedar-se.
Els diferents representants durant la presentació del torneig. Cedida
k Tribuna k
Com molts sabeu, actualment soc el president de la Fundació Trencadís. Modernisme i Cultura, constituïda l’any 2014 i que, entre altres obres, edita des del 2019 calendaris modernistes amb el Museu d’Història de Tarragona i, sobretot, llibres al voltant del Modernisme del Camp de Tarragona. Aviat es presentarà el novè llibre de la Col·lecció Àbac, serà el 9 de desembre a l’Institut d’Estudis Vallencs, amb el títol Patrimoni arquitectònic de Valls i l’Alt Camp. 1880-1958
Però ara i aquí, vull fer referència a un altre llibre, el de l’artista Dolors Simó Consola que porta per títol La noia del mosaic de trencadís, editat per La Banya Edicions, que dirigeix l’escriptor i periodista Oscar Ramírez Dolcet. Dies enrere, l’obra es va presentar a Reus, a la seu de Centre d’Amics de Reus, coincidint amb l’exposició de quadres ‘trencadissos’. Simó és llicenciada en pintura mural per l’Escola Llotja de Barcelona. Ha esta professora d’arts plàstiques, ensenyant dibuix, pintura i mosaic de trencadís a infants, joves i adults durant més de 40 anys.
Ara, aquesta polifacètica artista dedica el llibre en memòria de Walter Albert Ohm per la seva aportació cultural i de mecenatge vers el mosaic de trencadís, a qui va conèixer al Museo del Prado quan ella, Simó, tenia 21 anys i tot observant obres d’art amb motiu del viatge del quart curs de pintura mural de la Llotja. Ohm era un home de gran talent, experiència i sentit crític en els camps que abastava teatre, art, educació, literatura i política.
ada 25 de novembre ens recorda que la violència masclista continua sent una de les vulneracions més greus dels drets humans. Però mentre avancem en la conscienciació sobre les formes més visibles d’aquesta violència, hi ha una realitat que creix en l’ombra: les violències digitals contra les dones. No parlem d’un fenomen marginal. Més del 73% de les dones arreu del món han experimentat algun tipus de violència a internet, i el 90% de les víctimes de difusió d’imatges íntimes sense consentiment són dones, la majoria menors de 24 anys. Estem davant d’una epidèmia silenciosa
que s’amaga darrere de pantalles però que deixa ferides molt reals. El ciberassetjament, la violació de la privacitat, l’accés no consentit a dispositius i comptes, la geolocalització forçada: totes són eines de control i dominació que reprodueixen en l’espai digital les mateixes estructures de poder patriarcals. El més preocupant és que aquesta violència sovint no es reconeix com a tal. Les víctimes pateixen por, culpa, vergonya i aïllament, però moltes no poden ni posar nom al que viuen. Invisibilitzar aquesta realitat és, en si mateix, una forma de violència.
k Tribuna k
EDolors Simó escriu: «En el moment de començarà aquest llibre vaig tenir clar el fet de reconstruir els diàlegs amb el Walter, i, paral·lelament, explicar el procés d’aprenentatge i desenvolupament del trencadís ja que, per a mi, les preguntes, els perquès de qualsevol detall, són en si tant importants com el resultat final del que estàvem plantejant».
Simó és llicenciada en pintura mural per l’Escola Llotja de Barcelona
I així ha estat la trajectòria artística de la Dolors. Moltes obres amb temes molt diversos: mural de música, estany d’aigua de 25 x 3 m., sostre de glorieta, cap del paó reial, bancs de 20 m. i 7 m. de llarg, escultura de trencadís al jardí, mur de 15 x 1,35 m, petites escultures: mussol, tortuga i granota, També obres de caire realista, com la que va realitzar a Fraga l’any i que combina gran quantitat de ceràmica floral de tipologia diversa junt amb pedres naturals; de 11 x 2,70 m. en un edifici històric. Tot és el resultat de disposar de caixes plenes amb centenars d’elements decoratius: flors, fulles, troncs, tiges, un cop cuits al forn a 1050 ºC, a més de tessel·les tallades a mida mitjana. Les passions de la Dolors es poden concretar en la pintura, la pedagogia i el+ trencadís. Treballa deu hores diàries, com a mínim, i a l’estiu encara més perquè aprofita la llum. En alguns projectes compta amb la ceramista Marta Macià, com el del Col·legi Alameda d’Osuna, Madrid, on l’any 2012 van realitzar una obra espectacular en commemoració de 50 aniversari de l’escola, d’11 x 25 m. El llibre és un gaudi per a la mirada i està molt ben editat amb moltes imatges, confirmant que la feina de molts artistes creatius representa moltes hores de dedicació, tant en la primera fase de creativitat i després en l’execució material de l’obra. Moltes gràcies, Dolors.
Josep Maria Buqueras Bach President executiu de la Fundació Trencadís
l juny de 2023, tot just iniciat l’actual mandat municipal, la llavors ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, visitava l’Ajuntament de Reus, i en una reunió de treball conjunta vam acordar iniciar el camí per a la cessió dels terrenys propietat d’ADIF colindants a les avingudes del Comerç i dels Jocs Olímpics, coneguts com a platja de vies. Doncs bé, ahir, aquesta col·laboració va donar els seus fruits amb la signatura amb el president d’Adif, Pedro Marco, del protocol d’actuació per al futur desenvolupament urbanístic dels terrenys, d’una superfície total aproximada de 46.000 metres quadrats, dels quals ara cal concretar quins quedaran alliberats d’usos ferroviaris i passaran a l’Ajuntament.
Estem parlant d’un acord molt important per Reus ja que permetrà una transformació històrica del nord de la ciutat, millorar la connexió amb el centre, integrar a la trama urbana bona part de l’actual platja de vies i estudiar nous usos com més zones verdes, equipaments o fins i tot habitatge assequible. El protocol és el primer pas formal per fer realitat aquesta transformació.
Aquest govern va prometre transformar Reus a partir dels barris i ho estem fent. Al sud, amb la reordenació urbanística de l’entorn del Carrilet i la construcció de la nova estació d’autobusos, de la qual fa pocs dies signàvem el protocol amb la Generalitat així com la conversió del carrer Astorga en un eix cívic, la rehabilitació d’habitatges al Barri Fortuny o el Pla de Barris. Al Barri del Carme, amb l’impuls definitiu a la construcció del nou CAP, un nou apar-
cament municipal soterrat amb 100 places i nou habitatge assequible. Al voltant de FiraReus i del Campus de Bellissens de la URV, on ahir mateix vam comprovar que avancen a bon ritme les obres de la nova estació ferroviària, amb l’evolució del Tecnoparc cap a un districte tecnològic que atregui noves empreses i generi nous llocs de treball qualificats a la ciutat. I al nord, amb el protocol signat per recuperar per a la ciutat part de la platja de vies, i amb l’imminent inici d’obres de soterrament de les torres d’alta tensió del Pinar.
igualment fruit del treball conjunt i el consens territorial assolit al seu dia i que ens han de permetre fer de Reus una ciutat referent del segle XXI: el tramvia i l’estació intermodal. Dos projectes amb els quals, per cert, es va comprometre el president de la Generalitat, Salvador Illa, en la seva recent vista a la ciutat.
Reus ha estat referent en diferents moments de la història per la defensa de les llibertats, pel comerç, la fruita seca, el ric patrimoni modernista, l’esperit emprenedor i un ADN innovador abans que el terme existís. I treballem per seguir-ho sent en ple segle XXI
Transformacions que en els propers anys aniran a més amb dos projectes
Treballem amb les idees clares. Reus ha estat referent en diferents moments de la història per la defensa de les llibertats, pel comerç, la fruita seca, el ric patrimoni modernista, l’esperit emprenedor i un ADN innovador abans que el terme existís. I treballem per seguir-ho sent en ple segle XXI. Sabem què volem i com ho hem de fer: el treball conjunt, la collaboració i el consens són vitals per a aconseguir-ho. I ho fem amb la resta d’administracions, institucions, teixit associatiu i ciutadania, des de la proximitat i l’escolta activa. Acords com el signat ahir amb el president d’Adif en són una bona mostra i ens tornen a projectar cap al futur.
k Tribuna k
Mucha gente se engancha a las peripecias de los protagonistas vacíos de cualquier reality… La misma que después se queja de que la historia es ‘aburrida’. En realidad, el pasado está lleno de personajes sobre los que uno no se cansa nunca de escudriñar. Son figuras que te acompañan y, en cierta medida, poseen una realidad más palpable que la de algunas personas aún vivas de las que preferirías no acordarte. A lo largo de muchos años he tenido que enfrentarme, por razones profesionales o de otro tipo, a una amplia variedad de trayectorias biográficas, un abanico tan diverso de tipos humanos que se me antojaba que nada tenían en común. Hasta que me di cuenta de que una buena parte vivieron sus vidas a contracorriente, atreviéndose a pensar y actuar de forma distinta a lo que esperaba la sociedad.
Para oponerse a la mayoría se necesita un temple especial. Tendemos a imaginar que cuatro ojos ven más que dos y que una opinión singular ha de ser, por fuerza, errónea. El número, como es obvio, nada dice acerca de la verdad o la falsedad de una afirmación, pero, aun así, cuesta mucho aceptar que el individuo pueda tener razón donde el colectivo se equivoca. No es cuestión de caer en el mito del genio incomprendido, puesto que no todos los incomprendidos son genios, pero sí de guardar en nuestra memoria un lugar especial para los que han osado explorar los caminos que aún estaban por abrir. Estos rebeldes merecen ser miembros de pleno derecho de ese ‘club de los indeseables’ al que el escritor mexicano Octavio Paz hubiera querido pertenecer. ‘Indeseable’, en este caso, no es un insulto sino un elogio al coraje. Todos los que luchan por una causa justa acaban, tarde o temprano, en realidad más temprano que tarde, desatando la ira de alguien. Martín Lutero tuvo que enfrentarse al Papado para defender la purificación de la fe cristiana, Bartolomé de las Casas tuvo que batirse con los encomenderos que explotaban a los indios, Albert Camus hizo lo propio con la izquierda más sectaria, aquella que establecía una doble vara de medir en función de quién cometía los crímenes…
Las ideas de cualquiera, por lo general y con las debidas excepciones -un nazi, sin ir más lejos- no cuentan tanto como las actitudes, es decir, como su honestidad y su valor a la hora de vivir. La historiografía mi-
Francisco Martínez Hoyos Doctor en Historia
litante valora solo a los que se movieron dentro de unas coordenadas políticas concretas, con lo que sus autores pierden de vista la posibilidad de aprender de quien no es igual que nosotros, de aquel con quien estamos en desacuerdo en puntos relevantes. En estos tiempos tan políticamente correctos, basta un defecto para descalificar toda una vida. La gente se concentra en el grano de arroz negro que hay en la sartén, sin poner atención en que todos los demás son blancos. Las palabras del Evangelio, exhortándonos a arrojar la primera piedra si estamos libres de pecado, no han perdido su validez. Los héroes son de carne y hueso como todos los mortales, pero aun así, con las miserias que todos compartimos, llegan a cumbres que permanecen vedadas para la mayor parte de nosotros, simples soldados de infantería. Sí, Albert Camus fue un mujeriego, lo mismo que Bolívar. Sí, Bartolomé de las Casas podía ser irritantemente dogmático. Sí, Martín Lutero tomó decisiones políticas cuestionables. Pero… ¿Y qué?
No es cuestión de caer en el mito del genio incomprendido, puesto que no todos los incomprendidos son genios, pero sí de guardar en nuestra memoria un lugar especial para los que han osado explorar los caminos que aún estaban por abrir
El debate intelectual se vuelve, en ocasiones, presentista hasta lo insoportable. Como hombre del siglo XXI mis convicciones son pacifistas, pero eso no tiene nada que ver con ponerse a juzgar a antepasados nuestros que vivieron en medio de unas coordenadas mentales muy distintas a las de la actualidad. Cuando a veces alguien afirma que tal o cual guerrillero -el Che, pongamos por casoera un asesino, su juicio, además de anacrónico, resulta inevitablemente parcial. Los mismos que critican a los héroes izquierdistas no utilizan la misma vara de medir para Trajano, que se dedicó a masacrar dacios, o para Ricardo Corazón de León, que hizo lo propio con los musulmanes de Tierra Santa.
La fidelidad a uno mismo implica
seguir adelante pese a los desgarros internos. Roger Casement pasó de ser un funcionario del Imperio británico a un mártir de la independencia de Irlanda, con lo que muchos de los que le habían admirado le volvieron la espalda. Para Octavio Paz las cosas tampoco fueron fáciles cuando se dio cuenta de que el comunismo estalinista no era la solución. Las diferencias políticas le condujeron a rupturas personales, igual que a Camus. Blanco White, por su parte, tuvo que enfrentarse al drama del exilio y a la eterna incomprensión de sus compatriotas, que pasaron de tildarle de traidor a idealizarle como el progresista que no fue. Resulta difícil no conmoverse cuando le imaginamos en Inglaterra, solo, en medio de dificultades casi insuperables, entregándose a un periódico con el que intentó llevar un poco de racionalidad a unos tiempos exaltados. Un ser humano es tan hijo de su tiempo como de sus padres. ¿Se imaginan a Teresa de Jesús hablando sobre la fe en YouTube? ¿Militaría hoy Clorinda Matto de Turner en algún movimiento contra el racismo? Son preguntas estimulantes aunque sepamos que plantean imposibles, al menos mientras no se inventen los viajes en el tiempo. Si estuvieran entre nosotros, seguro que seguirían siendo igual de incómodas para los poderosos mientras se enfrentaban a nuevos retos. No era fácil, para una mujer del siglo XVI, convertirse en líder religiosa. Tampoco lo era para una escritora del XIX tratar temas como los derechos de los indígenas en lugar de centrarse en cuestiones más o menos frívolas, tal como la sociedad esperaba que hiciera. Quiero pensar que a toda la gente a la que admiro la hubieran acabado linchando en twitter. Ir a contracorriente tiene cosas así, en el mejor de los casos. Tal vez sus vidas me resulten tan irresistibles porque, desde siempre, he experimentado una poderosa atracción hacia los relatos basados en un «nosotros contra el mundo». Por suerte, todos los que luchan en inferioridad de condiciones conocen esa profunda verdad que nos transmitió Shakespeare, esa divisa eterna para el honrado e imprescindible gremio de los inconformistas: «Nos, felices pocos».
k Tribuna k
El passat dia 22 de novembre havia de ser un dia important pel Camp de Tarragona i la reordenació del servei ferroviari d’aquest trosset de país. La idea principal era que millorava el servei i que es potenciava el Rodalies Camp de Tarragona. Però anem als fets.
Al final és el que s’ha potenciat, relativament, molt relativament és el servei cap a Barcelona. Un disseny de la xarxa que es fa des de Barcelona i cap a Barcelona, mai amb una òptica tarragonina, no tenim ni veu ni vot, ho decideixen tot allà.
En clau regional que han fet amb el Rodalies Camp de Tarragona. La gran novetat és ampliar el servei de la RT1 que anava de Tarragona/Vila-seca/Reus ara s’amplia dins a La Plana-Picamoixons, passant per La Selva del Camp i Alcover. Amb una freqüència, atenció, de 5 trens al dia per sentit, i 4 durant el cap de setmana. Aquesta és la gran novetat, el gran salt qualitatiu que ha proposat la Generalitat pel Rodalies del Camp de Tarragona.
En resum, és un únic tren, si només un tren que rebota quan arriba al cap de línia i torna en sentit contrari.
Per altra banda, i el que és més greu, és el tema de la RT2, una línia que feia Port Aventura-L’Arboç, passant per Tarragona, Altafulla/Tamarit, Torredembarra, Sant Vicenç de Calders i El Vendrell. Una línia amb 5 expedicions al dia, que ja estava malt plantejada per les freqüència que ja tenia la línia amb el R4 i Regionals sud, però que garantia una connexió directe entre el Baix Penedès, el Baix Gaià i la ciutat de Tarragona.
Un disseny de la xarxa que es fa des de Barcelona i cap a Barcelona, mai amb una òptica tarragonina, no tenim ni veu ni vot, ho decideixen tot allà
Ara la RT2 simplement serveix per portar turistes a Port Aventura, doncs només cobreix el servei entre Port Aventura i Tarragona, deixant sense servei el Baix Penedès i el Baix Gaià amb Tarragona. La proposta per connectar el Baix Penedès amb Tarragona i que ens fa oficial Rodalies és una connexió entre la R4 i la R17, amb uns 46 minuts d’espera a Sant Vicenç de Calders, tot un salt qualitatiu de servei.
Perquè ens fem una idea, el Rodalies Camp de Tarragona són dos únics trens que cobreixen uns serveis molt limitat en el temps i l’espai, si nomès dos trens. Aquesta és la proposta de la Generalitat pel Camp de Tarragona, un xist, un acudit de molt mal gust.
Penseu que tan sols per la R2 Sud, hi ha 4/6 trens per sentit i hora.
Crec que com a territori ens hem de plantejar molt seriosament quina governança tenim en termes de mobilitat. Si tenim dret o no a proposar i dissenyar les nostres rodalies, amb una lògica pròpia i que no ens dissenyin un servei des de Barcelona amb un enviament de dos trens per tot el servei i que ens espavilem com a demarcació, crec que ha arribat el moment de dir prou.
Necrològiques
Tarragona
Tania Zarza Pérez.
Ha mort als 43 anys. El seu funeral serà avui a les 17.30 h al Tanatori.
Teresa Montamat Bargalló.
Ha mort als 101 anys. El seu funeral serà avui a les 18.30 h al Tanatori.
Reus
Manuel Alejandro Otero Santos.
Ha mort als 80 anys.
Josefina Badia Vilanova.
Ha mort als 72 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h al Tanatori.
Mercedes Latorre Ródenas.
Ha mort als 64 anys.
El Morell
Juan Sánchez Rescalvo.
Ha mort als 92 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h a la Parròquia de Sant Martí Bisbe.
Cambrils
Pepita Domènech Capella.
Ha mort als 78 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h a la Parròquia de Sant Pere.
Cultura l El Teatre del Casal acollirà ‘Motel d’Insectes’ a les 17.30 h (6 euros)
Redacció
El cicle d’arts escèniques Què diu que fan? Escenaris de la Catalunya Sud, dedicat enguany a la salut mental, arriva aquest diumenge 30 de novembre a Cambrils amb l’espectacle familiar de titelles Motel d’Insectes de Kali Teatre. La funció es podrà veure al Teatre del Casal a les 17.30 h amb entrades a 6 euros a Entràpolis, i en acabar-hi el públic podrà participar en un col·loqui amb l’actriu Elsa Lluc i el psicòleg Jaume Descarrega, del COPC. L’obra és una faula plena d’humor,
tendresa i emocions que celebra la diversitat, fomenta la convivència i trenca l’estigma dels trastorns mentals, mostrant l’hotel com un espai segur on els insectes comparteixen, riuen, ploren i aprenen a acceptar-se mentre reconstrueixen la seva llar malgrat l’amenaça de la teranyina. El muntatge convida a mirar-se amb més comprensió i a veure les ferides com a llocs de transformació, acostant als infants la importància de cuidar la ment i reivindicant l’art com una eina capaç de generar diàleg, confort i creixement personal.
La funció forma part de la segona edició del cicle impulsat pel Departament de Cultura a través del SPEEM, que programa catorze espectacles i activitats en onze municipis de Tarragona i les Terres de l’Ebre. La proposta busca descentralitzar l’oferta cultural, reforçar la coopera-
ció entre equipaments i generar espais de trobada amb els agents locals. Enguany compta també amb la participació del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, que coordina els col·loquis postfunció per aprofundir en els temes de salut mental que plantegen les obres. A més, el cicle
també incorpora activitats educatives per infants i joves sobre salut mental per a tota la comunitat.
Motel d’Insectes és una producció que aposta per la sensibilitat, el respecte i la cura col·lectiva, i que situa la salut mental al centre del paisatge amb una mirada valenta.
Avui felicita als que es diuen: Silvestre, Conrad Lleonard
L’horòscop
21/03 al 19/04 ÀRIES
És possible que sorgeixi un amor a primera vista. Prepara’t, perquè la nova parella et demanarà molt. Ves amb compte amb la gelosia.
LLEÓ
23/07 al 22/08
La teva parella necessitarà avui més atencions afecte.
Si no tens parella, és un bon moment per trobar-ne una. Fort magnetisme sensual.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Molt de compte si has de conduir. El dia serà molt actiu ple de sorpreses de tot tipus, controla-ho per evitar imprevistos. Sort en l’atzar.
TV local
20/04 al 20/05 TAURE
Rebràs una sorpresa molt agradable, plena d’afecte que necessitaves. Et sentiràs vital i feliç durant tota la jornada. Sort en l’atzar.
VERGE
23/08 al 22/09
Abans d’engegar projectes nous, acaba el que tens començat. Algú molt proper encara espera el teu afecte. No deixis passar més temps.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Fa temps que dins teu hi ha desitjos que semblen poc viables a curt termini. No et desanimis: avui passarà alguna cosa que ho encarrilarà tot.
CANAL REUS TV
10:30 180 Graus
11:30 Fot-li (r)
12:00 +Bàsquet
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 Teló de fons
13:30 Fot-li (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Caminant per catalunya
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Recórrer
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Recórrer
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 La comarcal
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 La comarcal (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 La comarcal (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 La comarcal (r)
El temps
21/05 al 20/06 BESSONS
Si t’expresses de manera irreflexiva amb les persones properes, reduiràs els teus èxits a curt termini. El teu dogmatisme pot fer-te perdre amistats.
BALANÇA
23/09 al 22/10
No et deixis influenciar per rumors o comentaris de familiars propers. La teva intuïció i, sobretot, el teu cor, seran avui el camí correcte. No dubtis de res.
20/01 al 18/02 AQUARI
S’anuncien bons moments en tot allò relacionat amb la teva capacitat d’estimar. Mostra’t més contemplatiu que actiu; no et precipitis.
21/06 al 22/07 CRANC
Portes moltes jornades d’activitat intensa. Fer un descans serà essencial. Cuida la dieta evita excessos en les diversions. Autocontrol.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
L’únic fet negatiu que viuràs avui serà l’estrès per coses pendents o la sensació que el temps vola. Per la resta, tranquil·litat i moments feliços.
19/02 al 20/03 PEIXOS
La relació amb els més propers, sobretot amb la parella, pot estar tensa. No donis més importància del compte a res: aviat tot se suavitzarà.
10:00 Efecte Mosaic
10.30 Notícies 12. Edició vespre. (r) 11:00 Cuina amb caràcter. Èlia Figueras.
11:30 Carreteres secundàries
12:00 Ben sonat
12:30 Cuina amb caràcter. Èlia Figueras.
13:00 Carreteres secundàries 13:30 Ben sonat
14.00 Notícies 12. Edició migdia 14:30 Cuina amb caràcter. Èlia Figueras.
15:00 Carreteres secundàries 15:30 Ben sonat
16:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 Recórrer
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre
20.30 Com la nit el dia
21:30 Teló de fons
22:00 Notícies 12. Edició vespre
22:30 Com la nit el dia
23:30 Teló de fons
00:00 Notícies 12. Edició vespre. (r)
HORITZONTALS: 1. Batalles que es fan a l’aire lliure. L’última paraula dels parroquians. 2. Centre de servei. Enterri a terra. Una absent a la reunió. 3. Privat de genitals. No hi veu gens. Mig punt. 4. Parla. Unes menges esplèndides. 5. El millor número, diuen. Modificar. Crit entusiasta al sud. 6. Sense dibuixos ni plecs. Hidrocarbur simple. 7. Gràcies a les batudes poden volar. Guarneixin. Surt de comptes. 8. Components dels millors trios. Telecabines. 9. Viatja cap a l’oest. Calitja. Ambaixada en ple pujant. 10. Lent d’un sol ull. D’això, ni parlar-ne! 11. Còlera. Cotxers. 12. Porten una vida de gos. Tumor ossi benigne.
VERTICALS: 1. Una que s’empassa qualsevol cosa. Company. 2. El diari que ha sortit ara. Lleva la part superficial de la fusta.3. Entra a matar. Les protagonistes de la lluna de mel. Capicua bonsai. 4. El de rei mesura amb una gran precisió.Tallo el cep arran. Entra a sac. 5. Immobilitzo el vaixell. Posa la pilota en joc. 6. Extrems d’un espai llis. Trepitjo. Resplendeixo. 7. Associada. Remers sobre un lligat de troncs. 8. Continuem assumptes pendents. Nit tallada. 9. Nau bíblica. Impressió quantificable. 10. Les mil una. Plovisquegi. Ei, ara ja hi són totes! 11. Endoll trifàsic. La de brau, per exemple. Coneixem. 12. Basques de fàstic. Font d’inspiració.
Mínima Vent
TARRAGONA:
Payo Sol, Anna Rambla Vella, 31 Telèfon 977 233 119
Plana Garcia, Virginia
Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Solanellas Juncosa, Nuria
Pintor Tapiró, 2 Telèfon 977 315 359
SALOU:
Arque Mule, Montserrat Passeig Miramar, 72 Telèfon 977 381 264
VILA-SECA: Escobar Poblet, Francesc Requet de Fèlix, 54 Telèfon 977391672
CAMBRILS:
Colom Canadell, Angels Pl. de la Concórdia, s/n. Telèfon 977 794 751
VALLS:
Rull Ferre, Grabiel Abat Llort, 24 Telèfon 977 608 717
EL VENDRELL:
Lopez Alfonso, Cristina Benvingut Socias, 60 Telèfon 977 660 333
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Bufarà vent de component nord i oest entre fluix i moderat amb cops forts en general, però amb molt forts a les Terres de l’Ebre i a cotes altes del Pirineu, així com alguns extremament forts a l’Empordà. Independentment, a l’interior del quadrant nord-est i a punts del nord del sector central del litoral i prelitoral hi haurà estones de vent fluix i de direcció variable.
Temperatura La temperatura mínima i màxima serà lleugerament o moderadament més baixa.
Anuncis classificats
FACHADAS y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
PROFESSIONALS
PINTOR ECONÓMICO
TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879
PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB.
VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.
Tel. 626.010.186
COACH. CONTROL DE PESO. Tels: 977 228016 –644.243.887 TAROT
MAYCA. MASAJES CAMILLA. Libera tensiones, cuerpomente. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
MAESTRO KINA
Africano medium con 20 años de experiencia.
Especialista en amores, recuperar pareja o amante, negocios, deporte, divorcios y mal de ojo, limpieza, seguridad, Impotencia sexual... ¡¡RESULTADO INMEDIATO y GARANTIZADO!! ¡Llama!! 638.320.349
SALIDAS. RELAJATE Dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
Al’escultor i Joier Joan Serramià l’interès per l’arqueologia li ve de petit: «Quan jo era un nen, aixecaven carrers de Tarragona i allò semblava Pompeia, així que vaig començar a fer-me una collecció arqueològica. Vaig trobar fragments de ceràmica, nanses d’àmfores, vidres… fins i tot, una vegada, el genoll d’una escultura de marbre».
Aquella fascinació pel món romà ja no l’abandonaria. Així va ser com, l’any 1992, estant al seu taller de Tarragona, situat a la Baixada de la Misericòrdia, el Joan va tenir l’impuls de visitar el Museu Arqueològic. «Ja hi havia estat moltes vegades, però aquell cop no va ser igual. Veient tot el que hi havia, però d’una manera diferent, em vaig marejar i tot».
De tornada al taller Serramià va encetar una col·lecció de joies inspirades en aquells tresors arqueològics. Aquell projecte acabaria sent exposat al Pretori amb motiu del Congrés Internacional d’Arqueologia Clàssica que es va celebrar l’any següent, amb més de 40.000 visitants. Posteriorment, aquella col·lecció, anomenada Arts Minor, seria exposada també a Berlín.
«Va tenir un gran èxit», recorda Serramià. «Però, com que sempre he tingut més mentalitat d’artista que d’empresari, vaig decidir que ja n’hi havia prou i vaig deixar de fer joies romanes». Ara, el Joan ha decidit reinterpretar aquella col·lecció «amb una visió més contemporània, amb peces grans i materials sintètics». D’aquesta reinterpretació ha sorgit Tarraco In Somnis, que serà presentat aquest pròxim divendres, 28 de novembre, al Pretori de Tarragona. El projecte és un espectacle de dansa que neix del diàleg entre les ballarines de
Arts Aquest divendres, Serramià presenta ‘Tarraco In Somnis’, un espectacle que combina dansa i peces inspirades en Tàrraco
la companyia La Im.Perfecta i les creacions del joier i escultor. L’espectacle, que es farà a la sala del Sarcòfag d’Hipòlit, servirà per presentar 29 peces noves —joies contemporànies i objectes inspirats en les peces arqueològiques més emblemàtiques de
Tàrraco— amb les quals Serramià reinterpreta la seva emblemàtica col·lecció romana de 1992, i que es podrà veure també en format d’exposició complementària perquè el públic pugui contemplar de prop aquelles peces que van suposar el principi de tot el projecte. «Amb els anys, he anat tenint una visió diferent del món romà, he sigut conscient de la seva importància», admet el Joan. «I, com que jo soc gaudinià i jujolià, i Gau-
dí i Jujol estaven fascinats pels romans, jo també ho estic», reafirma l’escultor.
Aquesta presentació s’emmarca en les activitats organitzades per l’Ajuntament de Tarragona per acomiadar l’any Tarraco 25, que commemora els 25 anys de la declaració de Tarragona Patrimoni Mundial.
L’espectacle combina la dansa amb el patrimoni a través de la narració d’una història que té com a protagonistes els déus protectors de Tàrraco –com Júpiter, Minerva o Medusa–, així com personatges històrics vinculats a la ciutat –com August, Adrià i Antínoo. «Tots els personatges que apareixen estan relacionats amb alguna peça arqueològica localitzada a Tarragona», detalla Serramià. La proposta compta amb un acompanyament musical que signa Magí Capdevila i la locució d’uns fragments en llatí interpretats per Felipe García García.
Pel que fa a la nova col·lecció, Joan Serramià explica que, aquest projecte, ha estat un nou punt de partida «i no s’acabarà aquí», perquè té la intenció de fer «joies romanes amb la visió d’ara».
Tarraco In Somnis es presentarà aquest pròxim divendres 28 de novembre en dos passis, a les 19 i a les 20.30 h, amb totes les invitacions ja exhaurides.
Visió contemporània
La nova coŀlecció és una reinterpretació del projecte de joieria ‘Arts Minor’, del 1992
Golfus de Tàrraco
El judici a la família Pujol té tantes punxes que n’hi afegiré una més. L’expresident Pujol em porta a la memòria moltes històries, però una és la que va viure l’exalcalde d’un poble del Camp de Tarragona. En aquest poble hi volien posar un equipament que la gent d’allà no veia clar, i el Govern de Jordi Pujol li va treure funcions a l’alcalde per poder tirar-lo endavant. En una reunió per presentar-li el projecte, que estava dat i beneït, l’alcalde va gosar dir a Pujol: «President, no ho ha fet bé!» Un temps després, un dia que tenia una altra reunió al Palau de la Generalitat, no recordo si per parlar de compensacions per l’equipament o què, l’exalcalde va veure com Pujol, d’una hora lluny, se li acostava per renyar-lo. Ho explico fatal. Disculpa’m, alcalde, i corregeix-me’n els detalls. No puc ser més explícit pel que fa a noms de poble perquè no vull que l’exalcalde em retiri la confiança. I perquè l’important no és el cas sinó que l’anècdota mostra Pujol en essència: des de la concepció patrimonial del poder fins al gust pel cara a cara amb amics i adversaris. Pujol sempre s’ha sentit més a gust enfrontant-se amb algú que li plantés cara però que estimés tant com ell el país i els seus pobles i ciutats, sigui Barcelona o el poble menys poblat del Camp de Tarragona, posem per cas. Ha preferit els rivals del seu nivell, com Maragall o l’exalcalde, que no els llepaculs, fossin del seu partit o no, i fills seus o no. Fills en sentit ampli, perquè tothom d’aquest país és, som, fills de Pujol (i de Maragall, però d’ell en parlaré un altre dia), siguem pujolistes o antipujolistes. I ara ens jutgen. Valtros decidireu si voleu ser del 3 % de fills corruptes o el 97 % d’honrats.
Carles Marquès i Virgili Periodista i escriptor
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director:
Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
més vist www.diarimes.com L’Arquebisbat titlla de «fet gravíssim» el tancament del temple de la Sang de Reus
Religió Mercaderies per l’Interior demana que s’aturi el projecte de la Intermodal a Vila-seca Transport La Torre del Pretori de Tarragona, a un pas de ser declarada Lloc de Memòria Democràtica Patrimoni