Comunicació Edició especial
Neix el Grup Més, l’empresa de premsa escrita amb major difusió a la província
El Diari Més compleix 22 anys consolidant i expandint la seva aposta per la informació de proximitat i de qualitat
Opinió 20 Jordi Fortuny Guinart. Habitatge, habitatge, habitatge: «De què ens serveix ser prudents, per si de cas, si perdem una oportunitat»
L’Observatori de la Qualitat de l’Aire apunta, però, que les mitjanes de l’any passat d’aquest compost van ser més baixes que el 2024. Les dades també indiquen un descens progressiu en la resta de compostos orgànics volàtils
Gerard Martí
Tarragona 6
Desenes d’escolars es reuneixen davant la casa de l’escriptora en l’acte de lliurament de la setena edició del premi de poesia que duu el seu nom
Reus
La plantilla de la neteja reclama una reducció de la jornada laboral
Volen un estudi de viabilitat per evitar el «greuge comparatiu» amb altres serveis l 7
El Palau d’Esports
Catalunya es completa amb grades telescòpiques
Tarragona l 16
Els afectats tarragonins pel tancament sobtat de la clínica dental Oral Studio s’organitzen
Societat l 5
L’executiva del PSC considera que el seu grup a Salou s’ha «precipitat» demanant l’acta a la regidora Cristina Berrio Política municipal l 13
VUITENA EDICIÓ DE L’OBSERVATORI DE L’AIRE AL CAMP DE TARRAGONA
Medi Ambient l L’informe exposa que les dades anuals arreu del territori estan molt per sota dels límits i van de baixada
Gràfic dels nivells en l’últim any
L’apagada elèctrica que va patir tota Espanya el passat abril i que va afectar el sector químic de Tarragona va fer disparar els nivells d’1,3-butadiè a l’aire del Morell. L’aturada en sec de les plantes va representar que els nivells analitzats durant l’abril per l’Observatori de la Qualitat de l’Aire de Tarragona fossin els més elevats de l’any i que la mitjana mensual arribés als 3,02 µg/ m³, per sobre dels 2 µg/m³ de mitjana anual que es fixa com a normativa al Canadà i que la indústria tarragonina utilitza com a valor de referència.
Lluís Inglada Renau, director de l’Àrea de Territori de la Fundació Institut Cerdà, entitat que coordina l’observatori, va subratllar ahir que les empreses van activar tots els sistemes de resposta adequats davant d’una situació «anòmala» i «molt puntual». A més, va destacar que l’observatori va poder continuar prenent dades sense interrupció gràcies al fet que el sistema de captadors passius no necessita electricitat. Inglada Renau va exposar que aquests nivells molt alts puntuals van durar uns 30 minuts i va destacar que l’incident va generar aprenentatges valuosos per al sector. «Si mai tornés a passar una situació com aquella, tan anòmala, es podrà respondre encara d’una millor manera», va afirmar.
Més enllà de la qüestió de l’apagada, segons l’informe elaborat pel Doctor Francesc Borrull, catedràtic de Química Analítica de la Universitat Rovira i Virgili, tant el benzè com l’1,3-butadiè han estat arreu del Camp de Tarragona molt per sota dels indicadors que s’utilitzen com a referència. Actualment, es mesuren 22 punts de mostreig d’11
«Si mai tornés a passar una situació igual es podrà respondre millor»
municipis del Camp de Tarragona (el Morell, la Pobla de Mafumet, Constantí, PerafortPuigdelfí, Tarragona, Reus, Vilallonga, Alcover, Valls, Vila-seca i la Canonja) més 4 punts en ciutats de referència per valorar comparacions.
Aquests 4 punts més estan situats a Prades, com a població amb poca activitat contaminant, Barcelona, Lleida i Girona.
«Qualitat bona» «La qualitat de l’aire és bona, però cal seguir mesurant-la perquè sempre hi ha marge de millora i per a això les empreses fan aquest treball», va indicar Inglada Renau. Pel que fa al benzè, segueix el patró dels anys anteriors. Les
concentracions registrades se situen per sota del límit normatiu actual de 5 micrograms per metre cúbic, i fins i tot per sota del nou límit de 3,4 que la nova directiva europea establirà a partir del 2030.
L’Informe-Observatori s’estructura amb un comitè de direcció format per Repsol, l’AEQT i la coordinació de l’Institut Cerdà, i un comitè tècnic amb la direcció científica del grup de recerca CROMA de la URV.
L’apunt
El Serrallo i la Laboral amb episodis alts
Les concentracions més altes de compostos orgànics volàtils (COV) van ser al Serrallo (67,7 µg/m³ de mitjana anual), especialment per una punta mensual al gener deguda a alguna activitat al
Port, i a la Universitat Laboral (56,5 µg/m³). A Bonavista i Campclar també es van detectar increments destacables. Els investigadors exposen que el vent és un factor clau a l’hora de captar certs registres elevats, especialment a Constantí. També, la proximitat amb els polígons o el Port són fets diferencials a l’estudi.
Cromatògrafs que agafen mostres cada 20 minuts
Els aparells utilitzats per a l’estudi, cromatògrafs, són de dos tipologies. Hi ha cromatògrafs en línia que agafen dades en continu en els diferents punts on es col·loquen, cada 20 minuts. Aquests són els instal·lats al Morell, que registren les puntes i permeten a les empreses valorar en temps real els efectes de les seves operacions i aplicar mesures de millora continuada. Els altres cromatògrafs són més senzills i s’utilitzen per agafar dades 14 dies al
Imatge dels aparells que s’utilitzen a l’estudi. Cedida
mes. Per la seva dimensió, es poden col·locar fàcilment en un arbre o una farola. En
l’últim any han sumat quasi 16.400 valors registrats per l’Observatori.
Societat l Els responsables de L’Observatori de la Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona van organitzar una presentació de les dades del passat any ahir als mitjans de comunicació. D'igual forma, van exposar els resultats al Consell Social de l'organisme, on estan representats els ajuntaments més afectats, així com la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona, consells comarcals, cambres de comerç, departaments territorials de la Generalitat, sindicats i associacions d'empresaris del territori. Redacció/ACN
Medi Ambient l «Si els informes els fan les administracions la nostra feina pot perdre part del sentit», exposen
Oriol Castro Sanz
Després de vuit edicions, el futur de l’Observatori de la Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona pot variar, ja que administracions públiques com l’Ajuntament de Tarragona o la Generalitat han mostrat la voluntat d’impulsar un estudi. «Podria replantejar el nostre informe. Aquest Observatori es va començar a fer precisament perquè es necessitava obtenir més dades per posar rigor científic i anàlisi tècnic en un debat que també es mou molt per percepcions. Que es generi més informació per part d’altres actors, siguin públics o privats, ens complau i ens interessa. Això pot requerir que en algun moment un reordenament de les activitats o dels instruments de mesura», va expressar Lluís Inglada Renau, director de l’Àrea de Territori de la Fundació Institut Cerdà, entitat
que coordina l’observatori. En aquest sentit, Inglada Renau va exposar que des de l’entitat sempre s’està «a disposició» de la Generaliat. «En el moment que ens expliqui i faci un plantejament de les noves maneres de mesurar la qualitat de l’aire, doncs potser l’Observatori perdrà part del seu sentit i llavors potser la Generalitat podrà fer les activitats que fem nosaltres ara», va afegir.
Adaptar-se a les necessitats «Ho anirem observant i anirem adaptant la nostra activitat en funció de les necessitats que hi hagi per conèixer la qualitat de l’aire», va concloure. L’Observatori de la Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona va començar el 2018 amb una prova pilot d’anàlisi en 6 punts del territori i amb 4 mostreigs mensuals de 14 dies. A partir de 2019, l’abast de l’Observatori ja va arribar
«Es va començar a fer perquè es necessitava obtenir més dades»
a més d’una vintena de punts i 12 mostreigs mensuals de 14 dies, cobrint tot el territori del Camp de Tarragona i tot l’any amb el propòsit de mesurar 75 Compostos Orgànics Volàtils característics de la zona per les seves activitats industrials.
150 mil dades
L’Observatori ja acumula un cicle sencer de 7 anys d’anàlisis i prop de 150.000 dades sobre la qualitat de l’aire, que, segons indiquen des de l’Institut Cerdà, configuren una eina per a l’estudi i la presa de decisions al servei de la indústria química, els ajuntaments, la societat i el territori del Camp de Tarragona.
Urbanisme l L’Ajuntament de Tarragona va obrir ahir la licitació del projecte, inclòs al Pla de Barris
Marta Omella Blanco
L’Ajuntament de Tarragona va treure ahir a licitació la redacció del projecte de remodelació de la coberta del Palau de Congressos, que convertirà l’espai en una nova plaça pública. La intervenció també inclourà l’espai de l’aparcament de La Pedrera i l’antic Hotel d’Entitats, amb una
superfície global d’actuació de 3.500 metres quadrats, als quals s’afegeixen 650 metres quadrats de via pública. Es tracta d’una de les intervencions vinculades a les línies de transformació urbana del Pla de Barris.
«L’objectiu de la nova plaça és que pugui ser un espai públic de qualitat, ben connectat amb el carrer i que inclogui
la perspectiva de gènere per tal d’oferir un disseny divers, inclusiu, segur i universal», explica el conseller d’Urbanisme, Nacho García. Així, l’espai vol convertir-se en un nou punt de connexió entre la Part Alta i la Part Baixa, amb la voluntat de «recosir la ciutat» i generar una nova centralitat que es reforçarà amb el futur centre cívic a l’antic
Cultura l Rebutja la «manca de recursos» denunciada per Podem
Marta Omella Blanco
La Generalitat nega que la Biblioteca Pública de Tarragona travessi una «situació crítica», tal com denunciava la setmana passada Podem Catalunya. Des del Departament de Cultura asseguren que l’equipament disposa
actualment d’una plantilla de 22 persones, una xifra que, segons indiquen, se situa per sobre dels mínims fixats pel Mapa de Lectura Pública de Catalunya i defensen que l’horari d’obertura també supera els estàndards establerts.
El posicionament contrasta amb les crítiques de
Podem, que dijous passat alertava d’una «manca de recursos i de planificació que està afectant directament el dret d’accés a la cultura», reclamant que «es posin de manera urgent els mitjans humans necessaris per garantir el funcionament normal» de la biblioteca. La coordinado-
Hotel d’Entitats. El projecte haurà de contemplar requisits com la creació de tres nous accessos que millorin la connexió amb la via pública, així com l’adaptació dels accessos existents, especialment els de l’aparcament de la Pedrera. L’espai haurà d’incorporar un itinerari accessible complet i quedarà organitzat en dues cotes,
ra del partit a Catalunya, María Pozuelo, exemplificava la problemàtica amb la situació viscuda el passat 4 de març, quan l’equipament va tancar les seves portes «per no disposar de personal suficient». Des del Departament, en canvi, l’atribueixen a un cas puntual provocat per la coincidència de diverses incidències i pel retard en la incorporació d’algunes places vacants, derivat del procés d’estabilització de la plantilla. En aquest sentit, insisteixen que no es tracta d’un problema estructural.
L’espai incorporarà zones de joc, una àgora i un mirador, entre d’altres
de la il·luminació, amb un estudi lumínic que permetrà eliminar espais foscos, millorar la visibilitat i reforçar la seguretat. En aquest sentit, es redefiniran elements com el tancament de les escales i les reixes existents, evitant també la intromissió d’aus.
Deficiències estructurals
d’acord amb l’estructura dels edificis. Els diferents nivells seran connectats per una rampa i una escala-graderia en forma d’U, pensada també per acollir activitats de petit format. El conjunt també haurà d’introduir zones verdes i d’estada, espais de joc, una àgora i un mirador.
La intervenció també inclourà la renovació integral
Més enllà de la transformació urbana, però, el projecte respon a un problema estructural que fa anys que s’arrossega. Segons els informes tècnics municipals, la coberta presenta deficiències que han provocat filtracions recurrents tant al Palau de Congressos com a l’antic Hotel d’Entitats. De fet, en els darrers anys l’Ajuntament hi ha dut a terme diverses actuacions puntuals, però no han estat efectives i els problemes s’han anat reproduint en diferents punts de la coberta. En total, aquestes intervencions han suposat una despesa superior als 65.000 euros. Els estudis apunten que el problema és estructural, ja que el sistema actual acumula brutícia i aigua, dificulta el drenatge i el manteniment, i presenta una impermeabilització degradada, amb humitats i un deteriorament generalitzat. Davant d’això, el projecte planteja una intervenció integral que desmuntarà el sistema actual i el substituirà per un de més efectiu. El pressupost base de licitació és de 62.895,80 euros amb l’IVA inclòs, i el termini estimat per a la redacció del projecte executiu és de 16 setmanes.
Societat l Diversos pacients a Tarragona s’organitzen per estudiar accions legals
com Mataró o l’Hospitalet de Llobregat.
Els tancaments sobtats de clíniques dentals de la cadena Oral Studio arreu de l’Estat han arribat també a Tarragona, deixant a diversos pacients amb tractaments a mig fer, molts d’ells ja pagats totalment o parcialment. Els afectats asseguren que dimecres passat van trobar la persiana del local abaixada, sense cap avís previ ni vies de contacte, més enllà d’un cartell que indicava que la clínica, ubicada al número 77 de la Rambla Nova, romandria «tancada per descans del personal» fins aquest dilluns. El centre, en canvi, continua inoperatiu, seguint un patró que s’ha repetit en altres municipis,
«Ens han deixat sense dents i sense diners», lamenta Lidia Ramírez, una de les clientes afectades que es troba amb el tractament a mig fer. «M’han fet les extraccions, m’han posat els implants i els additaments, però em falta la col·locació de les pròtesis definitives de zirconi», explica. «Ja he pagat més de 8.000 euros, i ara què he de fer?», etziba. El cas de Saragossa, on el passat 6 de març la Guàrdia Civil va tancar una de les clíniques de la cadena per presumptes incompliments administratius i de salut pública, ha generat desconfiança entre els damnificats. «Aquesta tarda vaig a fer-me un peritatge per
poder posar la denúncia. Necessitem saber què tenim fet, si està bé i què falta per poder reclamar», indica Ramírez. A més, assenyala, diversos pacients no haurien pogut accedir al seu historial clínic. «Hem intentat trucar a totes les clíniques del país i ningú obtén resposta», afegeix. «Feia temps que m’ajornaven la cita. La setmana passada vaig venir a preguntar què passava i em van dir que hi havia problemes perquè una altra empresa havia absorbit la clínica, però que estigués tranquil. Avui he tornat i m’he trobat la persiana baixada», relata José Antonio Rodríguez. En el seu cas, el tractament ni tan sols havia començat, tot i que ja havia pagat
Comerç l La segona edició de la Fira de Pasqua, a càrrec de Mercats de Tarragona i la Conselleria de Comerç s’instal·larà al Passeig de les Palmeres de l’1 al 6 d’abril de 10 a 21 hores. Hi haurà una dotzena de paradetes per als artesans de l’Associació Tarragonina d'Expositors d'Artesania (ATEA) i una carpa addicional per acollir tallers de pintar cares, caricatures,
La companyia
La Venidera, al Teatre Tarragona
Dansa l La companyia de dansa La Venidera actua aquest vespre, a les 20:30 hores, al Teatre Tarragona. Des de 2019 la companyia recorre nombrosos festivals i teatres de la península, a més de coreografiar per al Ballet Flamenco de Andalucía i el Ballet Nacional d'Espanya. Cal destacar el premi Audience Award al RIDCC 2023, de Rotterdam. Redacció
pintar ous de Pasqua i altres manualitats; també està previst un espectacle i una proposta de contacontes. Aquestes activitats, organitzades per la conselleria de Comerç es faran d’11 a 13 hores del matí. D’altra banda està prevista la projecció d’un mapping a la capçalera del Circ les nits d’aquest divendres 27 de març al 2 d’abril; amb temàtica de la Setmana Santa
tarragonina, sota el títol L’esplendor de la imatge. La passió feta llum i comptarà amb imatges de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa. També es preveuen una sèrie de visites guiades entre el Patrimoni i la tradició, del 28 de març al 3 d’abril. Totes les rutes són conduïdes per guia oficial i combinen interpretació històrica, artística i tast de vins. Redacció
La problemàtica s’estén arreu de l’Estat, amb milers de damnificats
9.000 euros. «És un crèdit del banc. La clínica ja l’ha cobrat i ara no sé què passarà», lamenta.
A Tarragona, diversos afectats s’han organitzat per compartir informació i estudiar possibles accions conjuntes. De moment la plataforma reuneix prop d’una vintena de persones, tot i que estimen que el nombre de perjudicats podria ser molt superior. A escala estatal, podrien superar el miler. El passat 11 de març, el director executiu de l’empresa, Juan José Ampuero va
assegurar a TV3 que es tractava d’un «incident puntual», i que «no s’ha deixat a ningú penjat», ja que s’estaria treballant per donar resposta a tots els pacients. Aquests, en canvi, desconfien, i alguns ja han presentat denúncies, mentre que els cossos policials han obert investigacions.
Davant aquest escenari, l’Agència Catalana del Consum aconsella recopilar tota la documentació del tractament (contractes, factures, comprovants i historial clínic), presentar reclamacions formals i contactar amb les entitats financeres per intentar aturar els pagaments.
Cultura l Una desena d’infants i joves van rebre ahir el VII Premi de Poesia Infantil i Juvenil Olga Xirinacs. L’acte va tenir lloc al Passeig de les Palmeres on, a més del lliurament de guardons, s’hi van llegir poemes de l’Olga Xirinacs i les obres guanyadores del certamen. El primer Premi de Cicle Inicial de Pri-
La URV crea un grup d’alfabetització política per fer front als valors antidemocràtics
Societat l La URV ha creat el grup d’alfabetització política per fer front a la desafecció i els valors antidemocràtics a la universitat. Està integrat per professorat dels àmbits de la Comunicació, el Dret i la Sociologia, i per estudiants, doctorands, exestudiants i personal tècnic de gestió i administració i serveis. La responsable del projecte i
professora del Departament d’Estudis de Comunicació, Marta Montagut, assegura que «la política ha generat frustració i ha afegit complicacions a la gestió de la vida. Aleshores el desencant que senten els estudiants fa que optin per solucions radicalitzades». «Volem plantejar debats que els estudiants sentin propers», diu. Redacció
mària es va entregar a l’Escola Cèsar August pel treball titulat El Planeta dels llibres. El primer Premi de Cicle Mitjà de Primària se’l va endur el treball titulat L’Amistat, també de l’Escola Cèsar August. El primer guardó de Cicle Superior de Primària va ser pel treball Pensa en els altres, de l’Escola Sant Pere i Sant Pau.
Detenen dos dels presumptes autors del robatori amb violència de Sant Salvador
Successos l Els fets van tenir lloc divendres i van ser detinguts dissabte
Shaila Cid
Dos homes de 23 i 29 anys va ser detinguts dissabte la tarda pels Mossos d’Esquadra a la zona del bloc 17 del barri de Sant Salvador de Tarragona per un delicte de robatori amb violència i un delicte de lesions. Es tracta de dos dels implicats en la baralla amb matxets que es va produir divendres al migdia a la zona d’Interblocs, on una persona va resultar ferida per arma blanca.
Un grup de persones, entre ells els dos detinguts, van agredir amb matxets una
altra persona i li van robar la cartera i altres objectes personals. Segons ha pogut conéixer Diari Més, víctima i agressors eren vells coneguts. Quan van arribar les patrulles dels Mossos els agressors havien fugit corrent. L’endemà els Mossos van detenir a la zona del bloc 17 dues persones relacionades amb la baralla. Tots dos, que comptaven en total amb una vintena d’antecedents policials, van passar a disposició judicial el diumenge 22 de març i el magistrat del jutjat de guàrdia de Tarragona va decretar l’ingrés a presó.
Per altra banda, el primer classificat del 1r cicle ESO va anar pel treball Un petit balcó a Planoles, de l’Institut Pons d’Icart. Per últim, el primer Premi del 2n cicle ESO va recaure en al treball titulat Un cactus enmig del desert, de l’Institut Antoni de Martí i Franquès. Redacció/Gerard Martí
Aixequen 13 denúncies a Riu Clar en un control de transport de paqueteria
Policial l La Guàrdia Urbana va fer dilluns un dispositiu conjunt amb Mossos, Guàrdia Civil, Policia Nacional i Inspecció de Treball al polígon Riu Clar. Durant el dispositiu, es van aixecar tres denúncies per circular amb una màquina elevadora per la via pública sense matricular i es van interposar 9 denúncies per incompliments en el transport i 4 denúncies per diferents motius com la ITV o l’assegurança. Redacció/GUT
Laboral l Proposa un estudi per valorar la seva viabilitat i un compromís ferm dels grups municipals
S. Peralta / M. Llaberia
La plantilla del servei de neteja viària i recollida de residus de Reus demana una reducció de la jornada laboral. El president del comitè d’empresa, Miguel Pérez, explica que, en primer terme, sol·liciten que els serveis tècnics municipals efectuïn un estudi per determinar si la proposta és viable o no amb el contracte actual. En cas que el resultat fos negatiu, cercarien el compromís de tots els grups polítics municipals presents al ple perquè «al següent plec de condicions s’incorpori aquesta reducció de la jornada que tant demanem». L’acord present té vigència fins al 2031. «El que ens agradaria és reduir la jornada en aquest contracte», assegura Pérez. Detalla que, si l’anàlisi conclogués que és possible reestructurar els horaris en el present, encara que fos parcialment, no hi hauria inconvenient amb què la seva aplicació fos «progressiva». «No demanem passar de 40 hores setmanals a 37,5 hores de seguida; podria ser proporcional», assenyala. «Si creuen que podem reduir 1 hora a la setmana, doncs
Fotografia d’arxiu dels equips de Reus Net per al servei de neteja viària i recollida de residus. Gerard Martí
Sent un «greuge comparatiu» amb altres serveis d’interès públic
ho apliquem i iniciem aquest camí», afegeix. Per la seva banda, des del sindicat USOC es mostren «conformes totalment» amb la reivindicació. «Tot el que sigui millorar, la
Societat l Serà el 16 d'abril, en suport a la Fundació Rosa Maria Vivar
Redacció
El tradicional Concert Solidari de l’Associació de Concerts de Reus tindrà, enguany, l’objectiu de donar suport a la Fundació Rosa Maria Vivar en la seva tasca d’atenció i investigació de l’Alzheimer. El Teatre Fortuny serà l’esce-
nari, el 16 d’abril, de la gala, protagonitzada per l’orquestra Camerata XXI-Ciutat de Reus que, sota la direcció del mestre mexicà Rodrigo Macías, «oferirà un programa de gran volada», assegura l’organització. El repertori inclourà la Simfonia número 8 de Beethoven, l’Intermezzo de l’òpe-
ra Goyescas d’Enric Granados i el virtuosisme del Doble concert per a violí i violoncel de Brahms, amb la participació d’Andrey Baranov i Hyoung Joon Jo. Durant la presentació de l’esdeveniment, el president de l’Associació de Concerts, Joan Sas, va posar en relleu la trajectòria de l’entitat
nostra mà sempre estarà estesa», afirmen les fonts.
Pérez expressa que senten un «greuge comparatiu» respecte de les d’empreses municipals o les que duen a
beneficiària i va demanar el suport de la societat. «L’Alzheimer ens toca a tots, d’una manera o una altra; per això, fem una crida a omplir el Teatre Fortuny», va destacar. «No només per gaudir d’una nit de música excepcional, sinó per demostrar que Reus està al costat d’una bona causa», va afegir. Les entrades per al concert ja es poden adquirir a través dels canals habituals del Teatre Fortuny, amb la previsió que la cita es converteixi en un dels actes solidaris més multitudinaris de la primavera a la ciutat.
a una empresa pública i, per a altres, resulta que som privats», denuncia.
El conveni
terme un servei d’interès públic, atès que, en determinats casos, la jornada arriba a les 35 hores setmanals. «Som els grans oblidats; per a certes coses sí que ens valoren com
A finals del 2024, el comitè d’empresa de Reus Net —la unió temporal de Valoriza i Romero Polo en l’adjudicació del contracte de la brossa— va signar el nou conveni laboral, que estarà actiu fins al 31 de desembre del 2028. En línies generals, l’acord contemplava increments salarials comparables al funcionariat, però amb un topall del 2,5%, i una sèrie de millores encaminades a facilitar la conciliació familiar, si bé es congelava l’antiguitat a canvi d’un incentiu. El portaveu sindical explica que, durant la negociació del conveni, el debat sobre la jornada va quedar «aparcat» perquè era una de les propostes que plantejava l’Estat que fos d’aplicació general. A més, va ser un procés «molt complicat» en què «ens vam haver de reinventar per treure quelcom beneficiós». Ara, el comitè d’empresa demana reunir-se amb l’equip de govern municipal perquè «això no ho pot resoldre l’empresa unilateralment». «Hi ha un plec de condicions que ha de respectar», apunta el representant dels treballadors. En cas de no rebre una resposta, «començaríem a fer les consultes pertinents amb la plantilla per veure quina mena d’accions emprendre», conclou Pérez. Es podrien arribar a plantejar mobilitzacions. Diari Més s’ha posat en contacte amb l’Ajuntament per conèixer la seva posició, però, al tancament de l’edició, no ha obtingut resposta.
Empresa l S’han programat fins a cinc sessions amb diferents professionals durant l’abril i el maig
Miquel Llaberia
L’Ajuntament de Reus impulsa una nova edició del programa ‘Dimecres per crear i connectar. L’espai per potenciar el teu negoci’, que aquests mesos d’abril i maig se centraran en la innovació en l’aspecte de les vendes. Precisament, amb el títol de «Càpsules d’innovació en vendes: estratègies i tendències d’èxit», el programa oferirà fins a cinc sessions pràctiques amb diferents continguts. El regidor de l’àrea de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement de l’Ajuntament de Reus, Josep Baiges, reivindica la necessitat d’incorporar la «cultura de la innovació» també en el camp de les vendes, ja que «moltes empreses tenen un bon producte, però els falta l’estratègia per poder impactar i així aconseguir un nivell de vendes que els ajudi a consolidar el seu projecte». Per aquest motiu, les sessions permetran als assistents repensar «com venem, a qui venem i quins canals utilit-
zem per vendre els nostres productes».
Les sessions han estat dissenyades en col·laboració amb el cofundador de Start-
Sud Studio, Marc Arza, que defensa que «les vendes són el més important que hi ha en una empresa». «Molt sovint parlem de lideratge o
Societat l L'enginyera va visitar ahir al vespre el Círcol de Reus per parlar sobre la seva experiència
Miquel Llaberia
María Jesús Puerta Angulo, enginyera multidisciplinària que va guanyar un concurs de la NASA, va estar present ahir dimarts 24 de març durant un sopar organitzat a El Círcol de Reus per compartir la seva experiència de convèncer a l’agència espacial estatunidenca alhora que superava un càncer de mama. «Vull compartir i explicar la meva història, com he aconseguit el que he aconseguit, perquè crec que pot inspirar amb algú», afirma Puerta Angulo. Afirma que va «tenir sort», ja que li van diagnosticar la
seva malaltia de manera precoç, cosa que va donar millors expectatives de recuperació: «Quan vaig començar a veure una mica el llum vaig pensar que havia de tirar endavant, per la meva família, pels meus nens. No poden veure en mí a una persona apagada que no fa res. Així que vaig començar a estudiar un màster i vaig veure la possibilitat de participar en aquest concurs de la NASA».
El concurs, Lunar Recycle, buscava dissenys de reciclatge a la Lluna i Maria Jesús Puerta va ser l’única guanyadora del concurs de fora dels Estats
Units, amb el projecte ‘Esperanza’. Tot i que admet que «no esperava guanyar», assegura que la dedicació a aquest projecte i els seus estudis van ser «part de la cura» de la seva malaltia: «Mirant-ho ara sembla una cosa gairebé orquestrada per algú; que havia de caure per tornar a aixecar-me, mirar endavant i fer el que he fet».
Després de la seva experiència amb el càncer de mama, anima a totes les dones a dur a terme les revisions mèdiques necessàries per assegurar una detecció precoç de la malaltia. A la vegada, per aquelles que
de finances i està bé, però tot això són eines pensades perquè l’empresa pugui continuar venent, ingressant i funcionant», argumenta
L’objectiu és repensar com, a qui i a través de quins canals vendre
Arza. A més, també assegura que una virtut d’aquest cicle és que «les persones que imparteixen les sessions estan en la trinxera d’empreses en el seu dia a dia». La primera sessió tindrà lloc el dia 8 d’abril, a càrrec de Mar Pàmies, de Kriskadecor, que tractarà sobre elements claus per transformar i sistematitzar la innovació en una empresa i, a continuació, serà el torn d’Enric Ginovart, d’Incubalia i Dormideo, que el 15 d’abril parlarà sobre venda en línia i màrqueting digital.
Posteriorment, la següent classe tindrà lloc el 22 d’abril, a càrrec de l’emprenedor reusenc Marc Jardí, de Ploot, que parlarà sobre com guanyar clients a través de la xarxa social Linkedin. El 29 d’abril serà el torn d’Armand Boga-
arts, també cofundador de StartSud Studio, per parlar sobre venda internacional i el 6 de maig clourà aquesta edició dels ‘Dimecres per crear i connectar’ el mateix Marc Arza, que s’encarregarà de recollir d’una manera pràctica tots els conceptes i coneixements adquirits durant les sessions anteriors i per tal de respondre a la pregunta: «quin és el teu pla?».
L’objectiu d’aquest programa, que va iniciar l’any 2024 i compta amb finançament també del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, és millorar les competències dels negocis locals i afavorir la connexió entre les empreses i el territori per tal d’impulsar la seva capacitat de creixement en nous mercats, alhora que avançar cap a models de venda més eficients i adaptats al context actual. Per aquest motiu, Baiges destaca la importància de què els assistents puguin nodrir-se dels coneixements de totes les sessions, tot i que no és estrictament necessari: «Hi ha un altíssim nivell per part dels ponents». «Volem estar al costat del teixit empresarial de la ciutat i ajudar-lo a créixer, adaptar-se i ser més competitiu», afegeix el regidor de Promoció Econòmica. Les persones interessades a participar en alguna de les cinc sessions programades poden formalitzar la seva inscripció a través de la pàgina web inscripcions. reus.cat.
pateixin la malaltia, les anima a «tenir esperança». «Primer que confiïn en la ciència i la medicina, s’ha de tenir cura d’un mateix i anar a les revi-
sions, però també s’ha de treballar molt la ment, perquè té un poder aclaparador en un mateix. Jo recordo que vaig caure, però que, també gràci-
es a la meva família, em vaig aixecar. I mai vaig deixar de somiar, encara que estigués en un malson. Les coses acaben canviant», clou.
La Fundació Bara i Càritas Reus
organitzen la III Jornada de Jocs
Educatius ‘Juguem
Societat l La jornada tindrà lloc el dissabte 11 d'abril a la plaça del Teatre
Redacció
La Fundació Bara i Càritas
Interparroquial de Reus organitzen la III Jornada de Jocs Educatius ‘Juguem al Carrer’ el dissabte 11 d’abril a partir de les 11 hores a la plaça del Teatre. Aquesta iniciativa, adreçada a nens d’entre 5 i 12 anys, té com a objectiu fomentar la diversió, la creativitat i la participació familiar a través de jocs i tallers educatius al carrer, promovent un espai de trobada i aprenentatge fora de l’entorn escolar. La jornada també pretén reivindicar els drets dels infants i fer valdre la seva importàn-
El
cia dins de la societat. «Els nens i nenes són el present i el futur de la nostra comunitat i garantir els seus drets i oportunitats és una responsabilitat de tota la societat», afirmen des de la Fundació Bara. Els participants podran gaudir de diverses activitats lúdiques i educatives que combinen joc, moviment i cooperació amb l’objectiu de reforçar valors com la convivència, el respecte i el treball en equip. La jornada esdevindrà una oportunitat per viure la ciutat de manera activa i participativa, alhora que es comparteix temps en família.
Museu de Reus inaugura l’exposició
‘I si Gaudí hagués tingut IA? Oficis que canvien’
Cultura l Serà aquesta tarda, a partir de les 19 hores, a la seu del raval Santa Anna
Redacció
El Museu de Reus — El Raval acollirà la inauguració de l’exposició I si Gaudí hagués tingut IA? Oficis que canvien, creativitats que resisteixen, el pròxim dimecres 25 de març a partir de les 19 hores. Aquesta forma part de la programació de l’Any Gaudí i es podrà visitar fins al 31 de desembre. La proposta convida a reflexionar sobre com la tecnologia transforma la manera de treballar i de crear i parteix des d’un punt de vista diferent. Parteix des de l’ofici del pare de Gaudí, calderer, i les col·leccions etnogràfiques
del Museu de Reus. A partir d’eines, bancs de treball i objectes d’oficis tradicionals, l’exposició explica com la societat ha viscut sempre processos de canvi, però com avui dia, la irrupció de la intel·ligència artificial accelera aquesta transformació. L’exposició posa exemples concrets de reconversió com la dels calderers vinculats a la destil·lació, que van haver d’adaptar-se a nous serveis i instal·lacions amb l’arribada del gas i l’aigua corrent a les llars, amb la Casa Navàs com a exemple paradigmàtic d’aquest succés.
El Hub Foodtech a Alimentaria 2026
Gastronomia l El Hub Foodtech & Nutrition participa a la fira Alimentaria. La presència al principal saló internacional del sector vol reforçar la visibilitat de la Catalunya Sud com a pol d'innovació agroalimentària. Redacció/Cedida
Societat l La regidoria que va rebre més queixes durant el 2025 va ser la de Serveis Generals, Hisenda i Bon Govern, amb una trentena
Redacció
La síndica municipal de greuges de Reus, Anna Civit, va presentar davant del ple de l’Ajuntament del passat divendres 20 de març la Memòria de la Sindicatura de 2025, en la qual es va registrar l’obertura d’un total de 198 expedients. Alguns dels motius amb més presència d’actes obertes van ser per seguretat, educació, fiscalitat i l’accés a l’habitatge digne. Segons comenta Civit, durant l’exercici 2025 es van detectar «noves incidències i queixes» davant d’actuacions «legítimes», però també noves. La síndica va assenyalar que hi ha hagut determinades decisions de l’administració local que han generat debat i inquietud, amb casos com la zonificació escolar, la implementació de la zona de baixes emissions o la contaminació acústica.
També hi ha hagut altres àrees com Drets Socials que, tot i no generar moltes queixes sí que va concentrar una xifra important de consultes. Precisament, dels 198 expedients oberts, 130 van ser queixes, 66 van ser consultes i 2 van ser actuacions d’ofici. Ara bé, la síndica va matissar que no en tots els casos és perquè les regidories no treballin o facin una mala feina, sinó perquè «arriben casos de, per exemple, peticions de canvi d’escola per un cas d’assetjament». Si ens centrem en les
130 del total d’expedients oberts van ser queixes ciutadanes
queixes, la regidoria que va rebre més queixes va ser Serveis Generals, Hisenda i Bon Govern amb 30. Amb diferència la precedeixen Seguretat Ciutadana i Convivència amb 11, Via Pública i Educació i Ciutadania amb 8 cadascuna, Drets Socials i Serveis a les Persones amb 4, per Habitatge i Alcaldia 3 a cadascuna, Cultura i Política Lingüística 2 i només 1 per a les regido-
ESTABLIMENT INNOVADOR
Pastisseria Huguet, les Mones de Pasqua amb sentiment reusenc
El Forn i Pastisseria Huguet de Reus destaca des de fa 15 anys per les seves singulars Mones de Pasqua, apostant i oferint figures de xocolata de caràcter local. Una manera de plasmar el sentiment del municipi en aquest tradicional dolç de Setmana Santa. Des que van sorprendre amb la Mulassa, l’establiment no ha parat d’innovar amb altres elements com els Vitxets, l’Àliga, la Cucafera, el Ball de Cavallets, on els populars gegants Indis. Més enllà dels elements populars, la clientela també hi trobarà altres motius reusencs de l’àmbit cultural, esportiu o d’altres sorpreses, a més de poder encarregar les seves idees. ARB
ries de Salut i Esports, Urbanisme, Relacions Ciutadanes i Empresa, Formació i Ocupació.
Pel que fa a les actuacions dutes a terme des de la sindicatura, s’ha respost davant de 64 casos de consultes, peticions d’informació o assessorament general, s’han acceptat 37 queixes, s’han acceptat parcialment 3 més i unes altres 3 van ser resoltes directament per l’Ajuntament. Alhora, queda per donar resposta a un total de 15 queixes, 20 no han estat acceptades i 9 han estat arxivades per desistiment. Per un altre costat, es van rebre 13 consultes des del
Síndic de Greuges de Catalunya, 5 des de Consum i 3 des del Defensor del Pueblo. Finalment, Civit va apuntar que en els 25 anys de la Sindicatura de Greuges a Reus «encara a hores d’ara em trobo amb gent que em diu que no sabia que existia la Sindicatura o que no saben què fem». «Potser des de la Sindicatura hem fallat d’alguna manera i no hem fet el ressò que havíem de fer», va afegir. Per aquest motiu, va proposar que s’intentés fer servir espais com les escoles o els centres cívics per donar a conèixer les funcions de la Sindicatura a la ciutadania.
Sergi Peralta Moreno
Hi ha un moment l’any en què Reus emmudeix i conté la respiració. Cada mot roman a les cordes vocals, sense atrevir-se a sortir. El repic dels timbals i el dringar de les passes són els únics sons que, en la penombra, trenquen un silenci eixordador. Es tracta de la Solemne Processó del Silenci, que organitza la Confraria de Nostre Pare Jesús del Calvari. El 2026, es commemora el 80è aniversari de la instauració d’una de les cites més corprenedores de Setmana Santa.
«Resulta que aquell primer any no va poder sortir perquè hi va haver pluja!», apunta Anna Sirolla, confraressa major de la Confraria de Nostre Pare Jesús del Calvari. La celebració dels tres quarts de segle també fou atípica per les restriccions motivades per la covid. «Esperem que enguany no passi res i puguem celebrar-ho sortint en processó», desitja.
En vuit dècades, la Solemne Processó del Silenci s’ha consolidat «com una de les cites principals i un dels moments més icònics de la Setmana Santa de Reus», expressa Sirolla. El públic assistent, mut, «s’emociona molt» i «nosaltres també». Sirolla subratlla que, com bé indica la nomenclatura, una de les particularitats de la sortida és el silenci total, «des de dins de la processó a la gent que la ve
l Setmana Santa
La Solemne Processó del Silenci de Dijous Sant és una de les cites més emotives
a veure al carrer». «Es respecta moltíssim i només el trenquen el so dels timbals dels Armats», assenyala.
Societat l La iniciativa busca fomentar la inclusió de les persones amb discapacitat
Redacció
Down Tarragona i La Fira Centre Comercial s’han unit per treballar plegats amb motiu del Dia Mundial de la Síndrome de Down, que va tenir lloc dissabte, 21 de març. Sis usuaris de Down Tarragona faran aquests dies voluntariat en diferents operadors de la gran superfície, participant en la gestió i atenció directa de la seva clientela. La iniciativa busca donar visibilitat i ajudar en el procés de la plena inclusió a la societat de les persones amb discapacitat.
La Marta, l’Adam, la Marina, la Roberta, el Joan i l’Anna s’integraran aquesta setmana a les plantilles de les empreses Kiabi, JD, Eulen, Kiwoko, Alvato Car Wash Detailing i New Blanco. Amb aquesta collaboració, la Fira i Down Tarragona treballen plegats per fomentar la inclusió social de les persones amb síndrome de Down i altres discapacitats intel·lectuals a través del programa d’inserció sociolaboral de l’entitat, tot oferint als participants l’oportunitat de posar en pràctica les seves habilitats, capacitats i compe-
Magnifica l’escena la foscor. Per una nit, els fanals s’apaguen, els comerços desconnecten els seus cartells llu-
minosos, i el cor batega amb força. «Agraïm sincerament que, any rere any, col·laborin a afavorir que aquesta pro-
cessó sigui més solemne, més recollida i un moment de pregària i molta devoció», valora la confraressa major. Els mis-
Els fanals i els cartells dels comerços s’apaguen durant el recorregut
teris —Nostre Pare Jesús del Calvari i la Verge del Calvari— i les atxes dels penitents actuen com a guia.
A més, és una processó oberta a la participació de qualsevol confrare de les entitats de Reus o de l’entorn. «Convidem també a totes les persones que tinguin una vesta i una cucurulla a participar», afirma Sirolla. D’aquesta forma, no només conformen la comitiva la cohort armada, els representants de les associacions de Setmana Santa i els confrares, sinó també «més gent, anònima, que vol sortir per Dijous Sant». La Solemne Processó del Silenci sortirà Dijous Sant, 2 d’abril, a les 23 hores, puntual, des de l’església de Sant Francesc. Al peu del natzarè s’hi col·loca una arqueta amb la relació nominal dels confrares difunts des de l’any de fundació. «D’aquesta manera, els fem un recordatori i ens acompanyen», se sincera Sirolla. El recorregut pujarà cap al carrer del Fossar Vell, travessarà la plaça del Mercadal i enfilarà l’avinguda de Prat de la Riba, per acabar amb una pregària a l’interior de la parròquia de Sant Joan Baptista on, l’endemà, a les 7 hores, s’iniciarà el solemne i tradicional Via Crucis de Divendres Sant al matí.
tències en un context real de feina, alhora que es promou la sensibilització del teixit em-
presarial i de la ciutadania. La celebració del Dia Mundial de la Síndrome de Down també
va incloure diferents activitats impulsades per Down Tarragona, com compartir
Laboral l El Comitè d’Empresa negociarà les condicions de 167 acomiadaments abans d’aquest dimecres
Adam Díaz / ACN
No hi ha marxa enrere. Les plantes d’International Paper de Valls i Montblanc tancaran definitivament aquest dijous després que les negociacions entre DS Smith International Paper i CL Group Industrial (Cristian Lay) no prosperes sin per «males condicions econòmiques». L’empresa nord americana va comuni car al Comitè de Treballadors aquest dilluns a la tarda que va «rebutjar» l’oferta, malgrat les previsions positives es mentades la setmana passa da. El tancament va aturar se després de rebre la proposta de Cristian Lay el passat di jous, però la intenció del grup americà apuntava a continu ar amb la seva estratègia de centralització de la producció als Estats Units i de clausura de seus arreu d’Europa per re duir costos.
Després de rebre l’anunci, aquest dimarts van ence tar se les negociacions en tre DS Smith i el Comitè de Treballadors sobre els Expe dients de Regulació d’Ocu pació (ERO). Des de l’entitat de treballadors asseguraven que «no hi ha res de nou» i la mentaven «els obstacles» que
Les negociacions no van avançar per les males condicions econòmiques
presenta l’empresa en les con dicions de pagament. Les ne gociacions, que afectaran les condicions d’acomiadament de 167 treballadors, hauran de definir se aquest dimecres
Mobilitat l La regulació s’allargarà fins al diumenge 12 d’abril
Redacció Salou activarà aquest diven dres 27 de març el servei de zona blava a tot el municipi, coincidint amb l’inici de la temporada turística de Set mana Santa. La regulació es tarà vigent fins al diumenge 12 d’abril, ambdós inclosos, i
s’aplicarà cada dia de la set mana, també els festius, amb un horari general de 10.00 a 14.00 hores i de 17.00 a 21.00 hores. L’objectiu és garantir la rotació de vehicles i millo rar la disponibilitat d’estaci onament a les zones de més afluència del municipi. Paral· lelament, els aparcaments de
Llevant Nord i Llevant Sud funcionaran de 10.00 a 22.00 hores de manera ininterrom puda, de dilluns a diumenge, i es mantindrà operatiu el pàr quing per a autocaravanes del carrer de Joan Fuster. Els resi dents de la vila continuaran gaudint de condicions pre ferents, amb la primera hora
amb previsió de tancar les instal·lacions abans que acabi la setmana.
El tancament afectarà, indirectament, més de 200 persones implicades en la
d’estacionament gratuïta i un cost de 0,05 euros a partir de la segona. A més, el consis tori recorda que els usuaris poden efectuar el pagament de forma digital a través de l’aplicació mòbil APARCAR. Amb aquesta mesura, l’Ajun tament vol ordenar la mobili tat i optimitzar l’ús de l’espai públic en un període clau per a l’activitat econòmica i turís tica del municipi. De cara a la temporada estival, el consis tori ja ha avançat que la regu lació de la zona blava al Cap Salou s’activarà entre els dies 15 de juny i 15 de setembre.
dors. El president de comitè d’empresa, Antonio Muriana, afirmava en declaracions a ACN que les actualitzacions s’han rebut amb decepció com «un cop dur de realitat», deixant «descontents» als tre balladors. Un cop es tanquin les negociacions, el Comitè d’Empresa informarà de les condicions finals dels acomi adaments a la resta d’afectats.
Desenllaç
Després de l’anunci per part de DS Smith International Paper sobre la intenció de tancar les instal·lacions el pas sat 4 de febrer «sense avís i per carta», la Generalitat, con sistoris i sindicats laborals van implicar se en el procés mostrant el seu suport. En el cas del Govern, es va assegu rar que s’estudiarien «totes les vies possibles» per pal·liar la situació, entre les quals van destacar una compra d’una tercera empresa o la reubi cació dels afectats en cas de tancament. Els treballadors, però, van comparèixer al Parlament de Catalunya la setmana passada demanant «prioritzar la compra».
distribució i producció de materials per DS Smith. Un procés que va iniciar se el pas sat mes de febrer i que preveu culminar en condicions «des favorables» per als treballa
Un cop enllestides les nego ciacions, mancarà observar quines accions porta a ter me la Generalitat un cop es concretin les condicions dels ERO. Els ajuntaments de Valls i Montblanc també van apro var, ara fa dos mesos, mocions de suport sobre la situació dels treballadors. Durant el període de ne gociació, les plantilles d’In ternational Paper van mani festar se almenys tres cops a Tarragona i a les instal· lacions, impulsant també una vaga indefinida.
Cambrils l La 51a edició preveu superar els 20.000 assistents formant aliança amb el segell ‘BOCA’
Adam Díaz Garriga
El Festival Internacional de la Música de Cambrils (FIM) celebrarà, entre el 28 de juliol i el 10 d’agost de 2026, una 51a edició plantejada per obrir-se al municipi amb més espais i catorze concerts. Enguany, retornarà l’escenari del Parc Samà amb dos nous concerts de música clàssica, «l’essència» de l’efemèride des dels seus inicis, que portaran a la Grand Chapelle, sota la direcció d’Albert Recasens —fill de l’impulsor del festival, Àngel Recasens— i el Quartet Gerhard.
Durant aquesta edició es diversificaran els espais i s’afegiran actuacions musicals i activitats al Port de Cambrils, que enguany incorporarà el Club Nàutic com a novetat. El concert de Ladyva i la Barcelona Blues Big Band estrenaran el festival a l’espai portuari el dia 28 de juliol, mentre la cantant britànica Emma Smith i l’Ignasi Terraza Trio actuaran el dia 30.
El parc del Pinaret serà l’escenari principal per als caps de cartell. El dimarts dia 3 d’agost, la banda britànica de rock, Jethro Tull, inaugurarà la festa amb un aforament previst de 1440 persones dempeus i 540 assegudes. Els seguiran els val·lisoletans Siloé, els quals a hores d’ara han
esgotat la meitat de les entrades en poc més dos mesos de venda. Serà la seva única parada a Catalunya durant el seu tour «Campo Grande» i passaran per la localitat cambrilenca el dimecres dia 5.
La compositora canària
Valeria Castro, Premi Ondas al fenomen musical del 2025,
Les entrades oscil·laran enguany entre els 22,50 i els 55 euros
Castell d’Or s’obre pas als mercats asiàtics amb tres grans esdeveniments
Negoci l A ProWine Tokyo, ProWein Singapore i Vinexpo Hong Kong
Redacció
Castell d’Or reforça la seva aposta per la internacionalització amb la participació en tres de les fires professionals més rellevants del sector del vi i els espirituosos al continent asiàtic: ProWine Tokyo, ProWein Singapore i Vinexpo
Hong Kong. La primera cita serà del 15 al 17 d’abril de 2026 a Tokyo Big Sight, una porta d’entrada estratègica al mercat japonès. Posteriorment, del 21 al 24 d’abril, l’empresa participarà a ProWein Singapore, plataforma de referència per al sud-est asiàtic. Finalment, del 26 al 28 de maig,
serà a Vinexpo Hong Kong, considerada una de les grans fires de la regió Àsia-Pacífic. Amb aquesta presència continuada, Castell d’Or reafirma el seu compromís amb l’expansió internacional i la consolidació de les seves marques en mercats estratègics. La firma, presentarà una se-
arribarà al Pinaret el dia 6, i la banda tribut a Coldplay, «Coldday», té previst completar la setmana el dia 8. Segons l’organització, però, manca la confirmació d’un últim artista pel dia 7 d’agost, que podria fer «ple» musical a Cambrils durant la segona setmana de festival. Finalment, Joan Dau-
lecció representativa del seu portfoli, amb protagonisme per als caves i vins de les seves cooperatives, amb l’objectiu d’ampliar la xarxa de distribució a l’Àsia, establir aliances i reforçar el posicionament en un entorn cada vegada més competitiu. L’aposta arriba després d’una trajectòria consolidada al mercat espanyol i del reconeixement rebut al Japó amb dos ors al concurs SAKURA Japan Women’s Wine Award. Segons l’empresa, aquestes cites comercials permeten conèixer tendències i mercats diversos.
Choir encetaran l’activitat al recinte el 31 de juliol, seguits de La Ludwig Band, els quals debutaran a l’espai presentant el seu nou disc «Pel barri es comenta» el dissabte 1 d’agost. La música cubana es transportarà a Cambrils amb la cantant Lucrecia, que celebrarà tres dècades de trajectòria a Cambrils.
Previsió positiva L’èxit de les últimes edicions preveu demostrar-se en aquesta edició amb la previsió d’assolir 5.000 assistents més que l’any 2025, on es va superar la xifra dels 15.000. Des de mitjans gener, només es van posar entrades a la venda de quatre artistes, però des de l’organització s’ha confirmat que, fins ara, «s’han superat les 2.000 localitats venudes». Les entrades, aquest 2026, oscil·laran entre els 22,50 i els 55 euros, en alguns casos. El Club Nàutic tindrà un aforament màxim de 350 persones, mentre el Parc Samà comptarà amb una xifra aproximada de 450 localitats en els dos concerts.
sà, el dilluns dia 9 d’agost, i Ana Torroja el dia 10 posaran la cirereta a l’espai del Pinaret, on tots els concerts anunciats iniciaran a partir de les 22.00h.
El Parc del Pescador completarà l’últim dels quatre espais previstos amb ritme i nostàlgia. The Gospel Viu
En aquest sentit, el festival també incorporarà novetats com la modificació de l’escenari del parc del Pescador, que serà «més diàfan, tindrà cadires numerades i reduirà l’impacte acústic per als veïns», segons confirmava el director del FIM, Xavi Fortuny. La proposta musical, enguany, també ha anunciat l’aliança amb el segell BOCA —«Bo i de Cambrils»— que pretén impulsar els esdeveniments gastronòmics dins el festival. En aquest sentit, es preveu la participació de fins a dues DO, la Confraria de Pescadors de Cambrils, Avellana de Reus o la Cooperativa de Cambrils, que preveuen barrejar l’oferta gastronòmica amb la música.
Entrevista 5
Marc Just, director general: «Volem ser un grup de comunicació de referència a la Catalunya Sud»
Entrevista 6
Carles Magrané, director del Diari Més: «Des de la proximitat, som un mitjà que el lector percep com a fidedigne»
Opinió 4 Lluís Badia, president del Consell. 22 anys i més de 5.500 diaris: «Un any més, el nostre balanç, a tots els nivells, és positiu»
L’empresa editora del Diari Més s’expandeix i amplia el seu àmbit territorial amb l’adquisició del setmanari L’Ebre
Es constitueix el Grup Més, la plataforma de premsa escrita amb més difusió al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre 2 i 3
Aniversari 2
El Diari Més celebra 22 anys i consolida la seva aposta per la informació de proximitat i de qualitat
Continuem sent l’única proposta de premsa escrita diària en català de Tarragona
La
Noemí Gay assumeix la direcció comercial del Diari Més L’equip
Estratègia l El Diari Més dona un nou pas i avança cap a un grup comunicatiu, reforçant la marca i posició territorial
Coincidint amb el 22è aniversari, el Diari Més obre una nova etapa marcada pel creixement i l’ampliació de la seva mirada territorial. Després de més de dues dècades consolidant-se com un dels principals mitjans de proximitat del Camp de Tarragona, el projecte fa ara un pas endavant amb la configuració del que ja es perfila com el Grup Més, amb l’entrada en l’accionariat del Setmanari L’Ebre.
Aquest moviment no és fruit de la casualitat, sinó de l’evolució natural d’un projecte que, des dels seus inicis, ha apostat per la proximitat, la capil·laritat i el servei al territori. El creixement sostingut dels darrers anys, tant en distribució com en presència informativa, ha consolidat les bases per fer aquest salt i plantejar una estructura amb una mirada més àmplia.
Més de dues dècades
Al 2004, ara fa ja 22 anys, va nèixer el Diari Més com a diari gratuït i en català que es publica de dilluns a divendres. Des d’aleshores, el diari ha bastit el seu model sobre una àmplia distribució i una clara vocació de servei al territori. Editat per Tamediaxa, el mitjà s’ha consolidat com un referent informatiu al Camp de Tarragona, amb una presència creixent tant en paper com en l’àmbit digital, i amb
El Grup Més aplega el Diari Més, el setmanari L’Ebre i les edicions digitals de les dues publicacions. Núria Arbonès
una xarxa de distribució que li permet arribar diàriament a milers de lectors.
Aquesta evolució també s’ha traduït en una amplia-
ció progressiva del territori de cobertura, passant de les principals ciutats del Camp de Tarragona a una presència que avui abasta sis co-
marques i més d’una vintena de municipis, reforçant el seu paper com a altaveu del conjunt del territori. En paral·lel, el Setmanari
L’Ebre s’ha consolidat des de l’any 2001, fa 25 anys, com la capçalera de referència a les Terres de l’Ebre, amb una trajectòria vinculada a la infor-
Els projectes del Diari Més i L’Ebre configuren una plataforma líder
mació de proximitat i a l’anàlisi del territori. Amb una identitat pròpia i arrelada, el setmanari ha sabut mantenir una relació estreta amb el seu entorn, esdevenint un actor clau en la vertebració informativa de les comarques ebrenques.
La connexió recent entre ambdós projectes marca un punt d’inflexió i obre la porta a una nova dimensió comunicativa al sud de Catalunya, amb la voluntat de generar sinergies i reforçar la presència informativa en un territori ampli i divers.
Concepció de país
La visió de Grup Més va més enllà d’una simple estructura empresarial. Respon a una manera d’entendre el territori i la concepció de país, que pivota sobre les seves ciutats i pobles, i sobre les realitats informatives que se’n deriven: l’activitat econòmica, política i social.
En aquest sentit, les capçaleres no només expliquen què passa, sinó que escolten aquestes realitats, les interpreten i les exposen a l’opinió pública amb voluntat de servei. Més enllà de la informació immediata, contribueixen a generar debat, a po-
sar sobre la taula qüestions rellevants i a donar veu als diferents actors del territori. Informar, en aquest cas, també és ajudar a entendre i a connectar.
Aquesta capacitat d’escolta i d’anàlisi és clau per construir un relat compartit, que vagi més enllà de la suma de notícies i que permeti identificar els grans eixos que marquen el present i el futur de la Catalunya Sud. Un relat que neix des del territori, però amb vocació de projecció.
Aquesta aposta representa una oportunitat no només per a l’empresa, sinó per al conjunt de la província de Tarragona, que passa a comptar a partir d’ara amb un grup comunicatiu que entén i comparteix les inquietuds dels sectors econòmics i institucionals, i que és permeable a les necessitats del territori. Un projecte que aspira a ser útil, proper i connectat amb la realitat del dia a dia, però també a tenir capacitat d’incidència i de generar valor col·lectiu.
Abast comunicatiu
A més, l’estratègia del Grup Més va més enllà. Amb 25.000 exemplars diaris distribuïts al Camp de Tarragona pel Diari Més, i els 3.000 exemplars del Setmanari L’Ebre cada divendres, el grup assoleix una capacitat de difusió que el situa en una posició capdavantera. Amb un impacte combinat de 28.000 exemplars, no hi ha cap altre mitjà, ni local, ni regional, ni provincial, ni nacional que iguali aquesta combinació de distribució i audiència al territori. És per això que es pot afirmar —i en majúscules— que exerceix un lideratge absolut a la pro-
Difusió provincial del Grup Més
víncia de Tarragona. Aquesta realitat posiciona el Grup Més com un dels principals actors de comunicació a Catalunya i, especialment, a la Catalunya Sud, amb la capacitat de connectar diferents realitats territorials sota un mateix paraigua informatiu.
Reforç digital Més enllà del paper, el grup també reforça la seva aposta digital. El Diari Més ja compta amb una presència consolidada en aquest àmbit, amb una web en creixement i una activitat constant a les xarxes socials, adaptant-se als nous hàbits de consum informatiu.
En aquesta línia, es preveu
que a les Terres de l’Ebre es desenvolupi un nou projecte digital vinculat al Setmanari L’Ebre, amb l’objectiu d’assolir el lideratge informatiu en aquesta part del territori. Aquesta aposta permetrà complementar el paper amb formats més immediats, audiovisuals i adaptats a nous públics. D’aquesta manera, les dues capçaleres van a per totes i ho fan de la mà, avançant juntes cap a un model híbrid que combina la solidesa del paper amb les oportunitats del digital, ampliant l’abast i la capacitat d’impacte.
Un territori connectat Tot plegat respon a una visió compartida: entendre la
província no com un mosaic fragmentat, sinó com un territori connectat, on allò que passa en un municipi té impacte en la resta. Les dinàmiques econòmiques, la mobilitat, el turisme, la indústria o els serveis dibuixen un mapa interrelacionat, en què les decisions i els esdeveniments locals tenen conseqüències més enllà del seu àmbit immediat.
En aquest context, el paper dels mitjans és clau per oferir una mirada global al lector, capaç d’anar més enllà del fet puntual i situar-lo dins d’un relat més ampli. Es tracta no només d’informar, sinó d’ajudar a entendre, connectar realitats i posar en valor els reptes
El Diari Més suma 22 anys com a referent informatiu al Camp de Tarragona
compartits que defineixen el present i el futur del territori.
El Grup Més neix, així, amb la voluntat de reforçar aquesta mirada transversal i de contribuir a construir un relat compartit de la Catalunya Sud. Un relat que connecta comarques, municipis i sectors, i que dona veu tant a les grans dinàmiques com a les realitats locals que sovint passen desapercebudes. Aquesta aposta també implica un
El Setmanari L’Ebre, amb 25 anys, és la capçalera referent a les Terres de l’Ebre
compromís amb el territori i amb la seva gent: escoltar, explicar i acompanyar. Convertir-se en una eina útil no només per informar, sinó també per cohesionar, generar debat i aportar valor a la societat.
En definitiva, el Grup Més es projecta com un actor comunicatiu al servei del territori, capaç d’articular una mirada conjunta i de reforçar els vincles entre les diferents realitats que configuren la Catalunya Sud.
k Tribuna k
Complir anys és consolidar un compromís, i aquest és el cas del nostre projecte, avui refermat i amb una aposta irrenunciable cap els nostres lectors i els que ens ajuden a fer la «pinya» que fa possible la nostra realitat d’una llarga trajectòria de feina, per la independència, la pluralitat, la transparència i l’objectivitat a l’hora d’informar.
No puc oblidar, de cap manera, que la tasca feta ens ha suposat convertir-nos en la referència de milers de persones que ens han donat la seva confiança per ser el primer mitjà de les nostres contrades, a l’hora de sumar lectors, però és que a més, el nostre desig d’arribar a tots ha comportat tirar endavant reptes de futur com l’opció de les Terres de l’Ebre, amb l’entrada majoritària a un mitjà de referència a aquell territori, com és el «Setmanari l’Ebre», i també el repte d’arribar a la resta de les nostres comarques, com el
Priorat i la Conca de Barberà, cosa que ja és real als darrers mesos.
És evident que el compromís de l’exercici en curs, tampoc oblida l’aposta pel món digital, amb una acció engrescadora, que anirà veient els resultats en el demà més proper, per donar resposta a una demana al respecte que exi-
geix el reforç innegable per aquesta opció informativa.
Un any més, el nostre balanç, a tots els nivells, és positiu, i aquest és el camí que faran per continuar, els nostres directius, periodistes, responsables econòmics i publicitaris, o els que lideren l’estructura logística
Estem, per tant, en fase de compliment d’objectius, però també en la feina de seguir en el camí perquè tothom es senti partícip de la nostra aspiració il·lusionant, que, amb un equip de gent jove i preparada, fa possible el desig d’estar presents al territori, en un
moment complicat i difícil, al que s’ha de fer front, des d’una capacitat d’informar, on el més proper també haurà de dir la seva.
Estic convençut que el demà no pot està lligat a peatges, i si a la suma de bones voluntats, per garantir-nos el compliment de les il·lusions compartides, des de la nostra pròpia capacitat oberta a una informació, garantia d’objectivitat i responsabilitat pel nostra territori.
Celebrar el nostre aniversari, només és conseqüència del consens social per garantir una opció com la nostra, avui vital i que buscant l’entesa, innegociable, a la que ens apuntem des del rigor compartit de la nostra societat. La nostra «finestra», amb més de 600 punts de recollida, és la garantia de seguir sent la veu d’una ciutadania que ratifica, amb la nostra opció, l’apropament noticiable i irrenunciable a la hora de conèixer el nostre batec, fixat en el desig per arribar a tots.
Entrevista l Marc Just, director general de Grup Més, valora els reptes assolits pel Diari Més i les noves fites: la creació del grup comunicatiu i d’un nou espai obert a la ciutadania
Adrià Recasens Benaiges
El passat any celebrava haver assolit diversos objectius, com l’ampliació de paginació, de plantilla i de presència territorial. Quin balanç fa ara d’aquest procés?
«El balanç és satisfactori. Ara mateix, el Diari Més viu un moment dolç com a empresa i ha consolidat l’expansió del projecte al Camp de Tarrago na. El fet que el passat any arri béssim al Priorat i la Conca de Barberà ens ha obert portes a realitats diferents del territori i amb molt bona acceptació». Una expansió també cap a les Terres de l’Ebre, amb l’entrada recent en el projecte del Setmanari L’Ebre. Què aporta aquesta operació estratègica?
«Com a Diari Més, el nostre pe rímetre territorial és el Camp de Tarragona, però es va con siderar que era un moment òptim per aixecar el cap i posar en valor la Catalunya Sud com a concepte. Poder entrar a l’ac cionariat del Setmanari l’Ebre era una oportunitat per dues qüestions: garantir la viabili tat d’una capçalera històrica a les Terres de l’Ebre, i per altra banda, iniciar una visió de grup comunicatiu a nivell estratègic a la Catalunya Sud». Per tant, un moviment que reforça dos mitjans ja con-
Marc Just, director general del Grup Més. Gerard Martí
Balanç
«El Diari Més ara mateix viu un moment dolç de consolidació»
solidats, i avançar cap a la projecció d’una estructura empresarial i comunicativa que vagi més enllà del
Camp de Tarragona...
«La voluntat d’aquest 2026 i el repte estratègic que afron tem, és la creació de la marca
Grup Més Catalunya Sud com a paraigües de les capçaleres Diari Més al Camp de Tar ragona i Setmanari l’Ebre a les Terres de l’Ebre, per assu mir reptes informatius de la província de Tarragona des d’una perspectiva transversal
i exercir de ‘pal de paller’ no només de la realitat informa tiva del territori, sinó també d’altaveu d’aquells reptes i re clamacions a què s’enfronten les comarques tarragonines i ebrenques».
I quines sinergies es poden generar entre el Diari Més i el Setmanari L’Ebre?
«La voluntat del grup que acaba de néixer és clarament
kilòmetre zero. Les dues capça leres mantindran estructures autònomes i les respectives direccions, però és cert que guanyarem en eficiència, d’una banda, en l’àmbit administra tiu compartint plataformes i sistemes de treball i, per altra banda, la filosofia d’informació de proximitat i de qualitat al servei al territori. El que també és evident és que això ens pot
L’apunt
Espai Més, un fòrum obert a la Catalunya Sud
Entre els nous reptes del Grup Més per aquest 2026 està la projecció d’un espai polivalent de caire social, cultural i institucional, obert a la ciutadania. Aquest Espai Més estarà en un nou local junt a les instal·lacions del Diari Més a Tarragona, com a fòrum o plaça de la Catalunya Sud.
obrir les portes a plantejar una estratègia comercial conjunta que posi en valor el fet de tenir, entre la suma dels dos mitjans, la major força en paper de tota la província de Tarragona».
Nous reptes
Tot plegat és un gran repte per endavant. Amb quins altres objectius s’hi treballa?
«Un altre repte que ens plante gem aquest 2026 en l’estratègia de grup és ampliar les instal· lacions creant el que es dirà Es pai Més, un local polivalent i ad junt a les actuals instal·lacions de Tarragona, que compti amb una sala de reunions i un gran espai obert que ens apropi en cara més a la ciutadania». Espai Més, en què consistirà i què oferirà aquest espai?
«L’Espai Més el concebem com un espai on es puguin fer ac tivitats culturals, socials, tro bades institucionals o econò miques i presentacions, i que esdevingui com un fòrum o la plaça del Més a la Catalunya Sud. No es tracta només d’in formar, sinó d’explicar per tal que passin coses».
Entrevista l El director del Diari Més explica que en pocs mesos s’aplicaran nous canvis estètics a la publicació per a fer-la més àgil i millorar-ne la lectura
Adrià Recasens Benaiges
«Que representa aribar als 22 anys?
«Cada vegada deixem més enrere la majoria d’edat, del que es tracta ara és guanyar en maduresa. Com a mitjà vam superar una prova molt complicada, la de la pandèmia i la seva afectació econòmica global, i en aquests moments treballem per consolidar el model que va sorgir de la força renovada que va venir després d’aquella prova de foc». En què consisteix assolir la maduresa que comentes?
«El primer pas va ser renovar completament el disseny del producte que oferim al lector. Però amb l’estètica no n’hi ha prou. L’empresa també va apostar per augmentar paginació i ha adequat l’estructura de la publicació per convertir la redacció en un entramat estable de professionals que estan al servei d’un periodisme de proximitat i, al mateix temps, de qualitat.»
Però aquesta continua sent una redacció molt jove... «Sí que ho és. I, inevitablement, sempre hi ha un procés que combina la feina amb l’aprenentatge. Però, com et deia, ara és el moment d’aprofitar l’estabilitat que hem aconseguit amb aquests mateixos redactors. Ja em perdonaràs el símil, són joves
de La Masia, que han agafat experiència i que ara són els que integren el primer equip per jugar la lliga professional. Això és una sort, perquè a més, et permet tenir un grup cohesionat».
Això és tan important?
«Sí. L’ambient de treball en una redacció també es veu reflectit en el producte que fem arribar al lector. Una redacció jove, amb ganes d’implicar-se en una informació cada vegada més treballada, transmet una vitalitat que també exportem al paper. I això no vol dir que no quedi camp per córrer. Soc el primer a equivocar-me –tot i que l’experiència i l’edat em permeten minimitzar-ho tant com sé– i sempre hi ha coses que es poden fer millor. En aquest sentit, el propòsit sempre és buscar l’excel·lència a la feina. I en aquest procés evolucionem sempre cap a una millor versió. Sabent, però, que la perfecció és una entelèquia. Mai no fas la feina al gust de tothom».
Què li cal sumar al conjunt del diari?
«Potser ens falta encara creure més en la força que té la difusió massiva diària i de vegades apostar per una informació més generalista, però amb abast de transcendència local. En això estem fent passos importants. Tam-
Confiança
«El Diari Més ja ha assolit pel lector el segell de mitjà fidedigne»
bé ens hem de proposar ser més incisius en el periodisme d’autor. No ja perquè calgui posicionar-se en un sentit concret, sinó perquè el lector també l’ajuda saber, de vegades, quina opinió té el redactor al voltant d’un fet concret. Això no s’ha d’entendre des
del vessant polític, sinó de poder aportar valoracions sobre aspectes ciutadans o de serveis que siguin importants pels lectors».
Per exemple?
«Ja ho hem fet, per exemple, en el cas de la proposta metropolitana que actualment està en marxa al Camp de Tarragona. Fins i tot abans que es tractés d’una aposta en ferm liderada per diversos ajuntaments, des del Diari Més ja havíem proposat articles d’anàlisi i valoració sobre la
capacitat del nostre entorn de posar-se d’acord en iniciatives que han d’acabar beneficiant el conjunt de les comarques de Tarragona».
En aquests 22 anys el panorama comunicatiu ha canviat molt. Com veus la situació actual?
«El desenvolupament tecnològic està fent que cada vegada l’individu tingui més accés a fonts d’informació més nombroses, però també cada vegada menys ‘verificables’. A sobre, amb la implantació
sense aturador de la IA cada vegada és més complicat determinar si allò que veiem o llegim és real, inventat o, el que és pitjor, modificat de la realitat. A la gent, tanta informació la desborda i costa molt esforç estar atents a si el que rebem està, o no, contrastat. Per això cada mitjà ha de ser capaç d’establir la seva marca de credibilitat. Se’ns ha de reconèixer com una font d’informació que no intenta enganyar el lector. Des de la proximitat, el Diari Més ha assolit aquest estatus de mitjà fidedigne i la nostra gratuïtat és un plus indestriable de la nostra capacitat d’arribar cada dia a milers i milers de lectors que ens llegeixen amb confiança». Quins són els reptes que ha d’afrontar el diari en el futur?
«En el camp digital i de les xarxes socials ja ens hi estem posant i el creixement serà important, segur. És una tasca que assumeix el subdirector, en Carles Domènech, i estem fent les coses bé, i no parem de créixer. I no és pas senzill, doncs cada vegada s’obren nous camins per emprendre, noves eines, noves xarxes... Sembla un ventall infinit de possibilitats, i cal triar bé la ruta a seguir. I crec que l’estem trobant, aquest camí. Pel que fa al paper, aviat podrem fer una mena de ‘reestyling’ de la maquetació. Fa poc més de dos anys que vam implantar el nou disseny i ens ha funcionat molt bé. Hem rebut un feedback especialment agraït dels nostres lectors al respecte. Però hi ha aspectes interns que encara hem de ser capaços de millorar i que contribuiran a fer un diari encara més accessible i fàcil de llegir. En pocs mesos crec que podrem tenir-ho enllestit i començar-ho a aplicar».
Carlos Domènech: «En l’àmbit digital no ha canviat la manera de fer periodisme, aprofitem els nous recursos per fer millors continguts»
Edició digital l El sotsdirector del Diari Més encapçala l’edició digital del projecte, amb una redacció integrada que s’adapta als nous canals i hàbits de consum, sense perdre la rigorositat
Adrià Recasens Benaiges
Fa un any, parlava de la capacitat de DiariMés.com per combinar rigor i immediatesa. Com s’aconsegueix aquest equilibri en un context informatiu cada cop més accelerat?
«Requereix una exigència constant. Els periodistes de l’equip digital són conscients que, a banda d’informar ràpid, cal fer-ho amb totes les garanties. No tothom és capaç de treballar amb aquesta pressió, però l’equip té una experiència contrastada de molts anys en redacció digital. Per aquest motiu, aconseguim peces periodístiques elaborades amb rigor, una qualitat imprescindible, però adaptades a l’entorn i les necessitats de consum actuals». Com es compagina i conviuen les redaccions en paper i digital?
«Fa anys es treballava de forma independent. Ara, però, ja no té massa sentit. La redacció de paper també conviu amb l’entorn digital, la immediatesa i la rapidesa, però amb l’avantatge de poder treballar les peces amb més temps. Tots dos equips estan connectats i, en molts moments, treballen com un de sol. Aquesta simbiosi és molt important, perquè permet assolir un periodisme 360, multimèdia, que després tindrà també la
seva versió més ‘tradicional’ del paper».
El consum d’informació ha canviat molt en els últims anys. Com s’adapta un mitjà local als nous hàbits dels lectors?
«El periodisme de proximitat sempre ha estat primordial. Ara, en el món digital, també. La ciutadania necessita mitjans de confiança i periodistes de confiança per saber què passa en el seu territori. Així ha estat tradicionalment en premsa de paper i ràdio, i continua passant a Internet i les xarxes socials. L’adaptació ha estat en el to i la manera de presentar els continguts, però l’essència continua sent la mateixa de sempre: rigor i professionalitat de quilòmetre zero».
I la presència a xarxes socials, on cada cop es consumeix més informació, és fonamental.
«Era una assignatura pendent incorporar les xarxes en el nostre dia a dia. Fa un any vam decidir apostar fermament per aquest canal com un espai més d’informació cap a la nostra audiència i els resultats han estat molt bons. El nostre perfil d’Instagram informa gairebé a temps real de tot allò que passa a les comarques tarragonines, i ho fa adaptant el to, el missatge i la imatge, amb dissenys molt
Nous formats
«El podcàsting serà una porta d’entrada a la ciutadania, entitats i governants»
cuidats i adaptats als gustos actuals».
Quina estratègia segueix el
Diari Més a les xarxes i com ho fa per seduir a l’audiència?
«Els continguts audiovisuals han passat a ser un pilar de Diari Més, amb diversos vídeos setmanals i seccions fixes, com l’anàlisi esportiu del cap de setmana o la pregunta del Més. Hem d’enten-
dre que molta gent, sobretot els més joves, s’informen a través d’aquestes xarxes. Per tant, un vídeo ha de tenir un titular, i el copy funciona com una petita ampliació de la notícia. La majoria no la llegiran a la pàgina web i s’informarà només a través d’Instagram, per exemple, per això és im-
portant ser rigorós aquí també. Per altra banda, fa unes setmanes, vam obrir el canal de Tik-Tok, on es publiquen estrictament continguts audiovisuals. Això ens ha fet connectar amb un públic més jove i el perfil està tenint molt bona acollida».
Fins a quin punt les noves tendències canvien la manera de fer periodisme en un mitjà de proximitat?
«La manera de fer periodisme no ha canviat: els periodistes de proximitat continuem treballant amb llibreta i bolígraf, amb fonts d’informació fiables i amb cura per la llengua a l’hora de redactar. Ara bé, ja fa anys que hem incorporat el mòbil, la càmera i els micròfons com a part imprescindible de la nostra feina. Al final, el que fem és aprofitar els nous recursos per oferir millors continguts, però sempre amb una norma essencial: som periodistes i el que intentem és acostar la veritat al lector».
Quins nous passos es planteja el Diari Més en l’àmbit digital? Hi ha nous formats o projectes en camí?
«El món digital i les possibilitats que ofereix són gairebé infinites, però cal ser conscients dels recursos que tenim i quin és el resultat final que podem oferir. L’objectiu d’aquest 2026 és consolidar el creixement a Instagram i Tik-tok i les seccions audiovisuals fixes. Ara bé, també volem obrir nous projectes, com el del podcàsting, i millorar un punt més la qualitat audiovisual dels nostres continguts. En aquesta línia, estem adaptant un espai a la redacció central per poder acollir entrevistes i enregistrar continguts audiovisuals, i que també sigui una porta d’entrada per a la ciutadania, entitats i governants».
Equip humà l Professionals que treballen al servei del territori amb compromís i rigor
Redacció
Cada dia, el Diari Més es construeix gràcies a la feina de la seva redacció, un equip compromès amb la informació de proximitat i amb la voluntat d’explicar el que passa al territori amb rigor, immediatesa i en llengua catalana. Són els encarregats de donar forma als més de 25.000 exemplars que arriben diàriament als lectors a través d’una extensa xarxa de distribució que s’amplia i arriba a 25 municipis de sis comarques del Camp de Tarragona, entre el Tarragonès, el Baix Camp, l’Alt Camp, el Baix Penedès i, des del passat any, també la Conca de Barberà i el Priorat.La redacció, amb una quinzena de periodistes, combina experiència i joventut, una suma que permet mantenir l’essèn-
cia del diari i adaptar-lo als nous formats informatius. El treball diari es complementa amb la participació de
col·laboradors i columnistes que aporten anàlisi, opinió i mirada pròpia sobre l’actualitat, enriquint els continguts
i reforçant el vincle amb el territori. Més enllà de la informació del dia a dia, el Diari Més
22 anys després, seguim apostant per oferir l’accés gratuït a la informació
també aposta per continguts especials i monogràfics que aprofundeixen en temes clau del territori, des de l’àmbit social fins a l’econòmic o cultural. Aquestes publicacions permeten oferir una mirada més pausada i analítica, alhora que donen visibilitat al teixit empresarial i institucional a través dels seus anunciants, una part imprescindible per sostenir el model de premsa gratuïta. Aquesta tasca informativa no s’atura en el paper. El diari ha fet un pas endavant en l’àmbit digital, adaptant els continguts als nous hàbits de consum amb una presència
creixent a les xarxes socials i amb formats que apropen encara més la informació als lectors. La immediatesa, la capacitat de síntesi i el llenguatge audiovisual formen part també del dia a dia de la redacció. Tot plegat configura un treball col·lectiu que va més enllà de les pàgines impreses. Un equip que fa possible que el Diari Més continuï sent un referent de proximitat al Camp de Tarragona, connectat amb el territori i amb la seva gent. Un any més, estem d’aniversari i celebrem 22 anys al servei del territori. Més de dues dècades apostant per la informació gratuïta i accessible sense renunciar a la qualitat del producte. El diari manté ferm el seu compromís amb el dret a una informació veraç, elaborada amb rigor i professionalitat, i accessible per a tothom, tant en paper com en digital. En aquesta línia, l’aposta pel català continua sent un dels pilars: una llengua que és eina de comunicació, d’expressió, d’identitat, cultura i pensament del territori. Un compromís que es manté intacte des del primer dia i que continua marcant el present i el futur del Diari Més.
Equip humà l Cada dia, proximitat i vocació informativa, amb un equip que suma experiència i joventut
Entrevista l Amb més de tres dècades d’experiència en publicitat i mitjans de comunicació, Noemí Gay és la nova directora comercial del Diari Més des de fa un any, rellevant Contxi Joan, i ens en fa balanç
Adrià Recasens Benaiges
El Diari Més ha iniciat una nova etapa en l’àmbit comercial amb l’arribada de Noemí Gay a la direcció fa un any, assumint el repte de continuar reforçant la relació del diari amb empreses i institucions del territori. Quin balanç fa del seu primer any i de l’equip amb què hi treballa?
«El balanç és molt positiu. Ha estat un any intens, d’adaptació i de consolidació, però també molt enriquidor. En conjunt he tingut la sort de comptar amb un equip amb molta experiència i coneixement del territori, cosa que facilita molt el dia a dia. Hem treballat per reforçar la relació amb els clients i per adaptar-nos als nous formats, mantenint sempre l’essència del Diari Més». Precisament un dels punts forts de la musculatura del Diari Més és l’estreta relació amb les empreses i institucions del territori. Quin valor té aquesta confiança per al model del diari?
«És un valor fonamental. La confiança que hem construït al llarg dels anys amb empreses i institucions és la base del nostre model. Ens permet treballar
amb una relació de proximitat i continuïtat, i això es tradueix en campanyes més efectives i en una col·laboració més estreta. Sense aquesta confiança, un model com el nostre, gratuït, de gran abast i de proximitat, amb un gran esforç humà al darrere no seria possible.».
El sector de la publicitat també ha canviat molt en els últims anys. Quins són avui els principals reptes per a un mitjà local a l’hora d’atraure anunciants?
«Un dels principals reptes és adaptar-se a un entorn cada cop més fragmentat i competitiu. Les empreses tenen moltes opcions per anunciar-se, i això ens obliga a ser més creatius i a oferir valor afegit. En el nostre cas, aquest valor passa per aprofitar l’àmbit digital i les noves tendències per oferir productes amb nous formats i ampliar la visió provincial, sense perdre els valors de proximitat i l’acompanyament».
I davant aquests nous hàbits de consum , com es combina avui la publicitat entre paper, web i xarxes socials?
«Avui dia la clau és la combinació de canals. El paper continua tenint molta força al territori, els nostres 25.000 exemplars diaris són moltíssims exemplars, però el
Relació institucional
«La confiança aquests anys amb empreses i institucions és la base del nostre model»
digital ens permet ampliar l’abast i arribar a nous públics i, com comentava, amb nous formats. Treballem perquè les campanyes
siguin transversals, combinant presència al diari amb accions a la web i a les xarxes socials, especialment d’àmbit audiovisual».
Nous reptes per endavant
Quins són els nous incentius amb que s’hi treballa per persuadir als anunciants?
«Estem treballant en formats diferents que vagin més enllà de la publicitat convencional, amb continguts més dinàmics i adap-
tats als canals digitals, per generar nous espais de patrocini de continguts en les seccions en paper, digital i xarxes socials, donant lloc a productes amb l’objectiu que siguin patrocinats. També apostem per accions més personalitzades i perprojectesqueconnectinmillor ambelpúblic,compodenseriniciatives vinculades al territori o contingutsespecialsqueinteressinals nostres lectors».
El Diari Més també ha ampliat distribució i territori en els últims anys. Aquesta expansió també obre noves oportunitats comercials?
«Sense dubte. L’ampliació del territori ens permet arribar a nous públics i, per tant, oferir més oportunitats als anunciants. És un pas important perquè reforça el posicionament del diari i ens consolida com un altaveu o aparador de referència al Camp de Tarragona i zones properes». Mirant cap al futur, quins són els objectius que es marca la direcció comercial per als pròxims anys?
«L’objectiu és continuar creixent de manera sostenible, reforçant la relació amb els clients actuals i incorporant-ne de nous. També volem seguir avançant en la digitalització i en la innovació de formats, sense perdre mai la proximitat i el compromís amb el territori que defineixen el Diari Més. D’altra banda, aquest 2026 es crea la figura de coordinació de publicitat per centralitzar, d’una banda, la gestió publicitària, per altra millorar l’atenció al client, i finalment alliberar recursos per poder incrementar les vendes».
Redacció
Amb 25.000 exemplars diaris arreu del Camp de Tarragona, el Diari Més esdevé com un dels principals altaveus del territori i una gran oportunitat per a institucions i empreses que volen guanyar visibilitat i arribar directament al públic local. A més, la projecció digital i a xarxes socials amplia encara més l’abast de continguts i campanyes publicitàries, amb una capacitat de difusió que cap altre mitjà al territori iguala.
Amb Noemí Gay al capdavant, i amb el suport de María Molleda i María José Ferré, el departament comercial esdevé en aquest context una peça
clau, i treballa per reforçar la relació amb empreses, comerços i institucions, oferint assessorament i solucions adaptades per arribar de la manera més eficaç possible al seu públic.
Redacció
Des de la portada fins a l’última pàgina, darrere de cada plana del Diari Més hi ha una feina constant de disseny i maquetació, on cal polir i prendre cura de cada detall
per donar lloc a un contingut visualment atractiu. Imatges nítides, el color i la composició dels anuncis, alineació, criteris de disseny i maquetat, les tipografies, gràfics o infografies per com-
prendre millor la informació... són tasques de l’equip de Disseny i maquetació que conformen els dissenyadors gràfics Jordi Ribellas i Núria Arbonès.
Són la part creativa de
l’equip i els encarregats de què el Diari Més surti amb una presentació clara, coherent i atractiva. La seva tasca dona lloc a un producte amb una identitat visual reconeixible, com ho és el Diari Més.
Administració i distribució
Seria impossible que el Diari Més funcionés cada dia amb normalitat sense els equips que fan que els exemplars arribin als punts de distribució, que l’organització interna i l’estructura de l’empresa funcioni. Marta López i Joan Cañada, al capdavant de la distribució; Núria Clos, a l’administració, i Cristina Rodríguez, a comptabilitat, formen un equip discret però imprescindible perquè cada dia el Diari Més arribi puntualment als seus lectors.
Creixement l L’estratègia passa per informar a temps real i crear continguts adaptats a cada entorn
Redacció
L’edició digital del Diari Més està assolint el repte de créixer en audiència i presència sense perdre credibilitat i rigor. En el darrer any, diarimes. com ha aconseguit estabilitzar-se en una mitjana propera als dos milions de pàgines vistes mensuals i més de mig milió d’usuaris únics. Això ens ha consolidat en un dels mitjans més potents a nivell provincial.
L’equip de redacció digital, format per tres persones, ha canviat la seva manera de treballar, adaptant-se a l’entorn multimèdia i periodisme 360. Instagram, Tik-tok i WhatsApp s’han incorporat com a nous canals de comunicació amb l’audiència, assolint creixements molt importants en nombre de seguidors, visua-
litzacions i impacte. En només un any, el perfil d’Instagram de Diari Més ha aconseguit superar els 12.500
seguidors, una xifra que s’ha assolit orgànicament, sense campanyes publicitàries. Només en el darrer mes, els
continguts publicats han acumulat 3 milions de reproduccions, un impacte en més de 715.000 comptes i gairebé
En l’últim mes, els vídeos a Instagram sumen tres milions de reproduccions
50.000 interaccions. Bona part d’aquest creixement es deu a una aposta constant per l’actualitat, amb una actualització permanent de les històries i enllaços directes a les notícies. El feed de Diari Més també recull la portada del diari en paper i les principals notícies del dia.
Estratègia i creixement
Pel que fa a Tik-tok, en només un mes s’han assolit els 700 seguidors i s’han superat les 200.000 visualitzacions i els 6.000 m’agrada en diverses publicacions, demostrant la bona resposta que ha tingut
aquest format entre el públic jove. El creixement a les xarxes socials s’ha donat també per la creació de noves seccions fixes, protagonitzades pels redactors de referència d’aquesta capçalera. Arnau Montreal, cara visible dels Esports a Diari Més, ha estrenat un anàlisi esportiu en un minut, que ha tingut una gran acollida. Al seu torn, l’equip digital ha consolidat ‘La pregunta del Més’, on la visió de la ciutadania sobre temes d’actualitat pren el protagonisme.
Esports i actualitat
Per altra banda, en les pròximes setmanes els lectors del Diari Més tindran una nova manera de connectar-se a l’actualitat informativa: la newsletter diària. Cada matí, a primera hora, es farà arribar a través del correu electrònic les cinc notícies que marcaran l’agenda mediàtica del dia, així com un enllaç per a consultar amb facilitat l’edició en paper. Tot plegat servirà per fidelitzar els milers de lectors que, cada matí, accedeixen a la pàgina web per informar-se de què està passant al territori, el país i el món.
Cada dia 25.000 exemplars a 25 poblacions i sis comarques
Cobertura l Més de 550 punts de distribució per tot el Camp de Tarragona
Adrià Recasens Benaiges
Un dels departaments clau del Diari Més és el de distribució. Sense una bona xarxa, el diari no podria arribar puntualment cada dia a tots els seus punts, on els ciutadans poden obtenir el seu exemplar de manera totalment gratuïta. Actualment es distribueixen 25.000 exemplars diaris a través de 576 punts repartits arreu del Camp de Tarragona, gairebé una quarantena més que el 2025 i una cinquantena més que fa deu anys, fet que evidencia el creixement sostingut del projecte i especialment el darrer any.
Recollir el diari en algun dels expositors o punts habilitats —ja sigui en establiments comercials o de res-
tauració, centres sanitaris o institucions— s’ha convertit en un costum habitual per a molts ciutadans que volen començar el dia informant-se sobre l’actualitat del seu municipi i del territori.
En l’última dècada, el Diari Més també ha ampliat notablement la seva presència territorial, passant de quatre a sis comarques i arribant avui a més d’una vintena de municipis del Camp de Tarragona i zones properes. Aquesta expansió consolida el diari com un dels principals altaveus informatius del territori.
Actualment el Diari Més, com a diari de referència i proximitat del Camp de Tarragona, arriba a 25 poblacions —dues més respecte al 2025— amb
l’expansió territorial a la Conca de Barberà i el Priorat, un fet que ha tingut molt bona acollida i acceptació, especialment als municipis on actualment es distribueix el Diari Més: Montblanc, amb 200 exemplars, i Falset, amb 150 exemplars més, amb punts de distribució i expositors per diversos indrets i establiments dels pobles, i d’altres en previsió.
D’aquesta manera, el diari té presència a sis comarques: el Tarragonès (Constantí, els Pallaresos, la Pobla de Mafumet, el Morell, Vilallonga del Camp, Tarragona, Altafulla, la Riera de Gaià, Torredembarra, Creixell, Roda de Berà, Vila-seca, la Canonja i Salou), el Baix Camp (Reus, Cambrils, la Selva del Camp i Riudoms), l’Alt Camp (Alcover i Valls), el Baix Penedès (el Vendrell, Calafell i Segur de Calafell), la Conca de Barberà (Montblanc) i el Priorat (Falset).
Una altra de les tasques del departament de distribució és el control de les dades certificades per organismes com l’OJD. Aquesta auditoria, realitzada per l’empresa externa Informació y Control de Publicaciones, S.A. (INTROL), verifica la quantitat d’exemplars que s’imprimeixen i es distribueixen cada dia. Per als lectors i anunciants, aquesta auditoria representa una garantia de transparència i rigor en les dades de difusió del diari.
Carles Cortés, periodista
La tradició diu que quan es bufen les espelmes del pastís d’aniversari s’ha de demanar un desig. És un bon moment per marcar-se nous propòsits, objectius o reptes o il·lusionar-se amb algun fet que generi emocions. Al Diari Més ja estem preparats per començar la temporada castellera 2026 i el Concurs de Castells serà l’esdeveniment que marcarà l’any. Torredembarra el 27 de setembre i la Tarraco Arena el 3 i 4 d’octubre seran els escenaris més esperats al món casteller com passa cada dos anys. L’any de Concurs tot s’accelera. Les aspirants a guanyar-lo volen marcar territori des de ben aviat. Les colles que volen anar a la jornada de diumenge intenten avançar els seus objectius, però també passa amb les colles que actuen a la jornada dissabte o el primer dia a Torredembarra. Totes les colles saben que és un dia especial, on arrosseguen més castelleres i castellers que mai i els objectius augmenten exponencialment la seva dificultat.
És veritat que moltes colles ja han començat els seus assajos i, fins i tot, ja es poden veure algunes primeres actuacions que podríem considerar de pretemporada, de preparació. És el mes de juny i fins el mes de novembre quan arriben les grans cites del calendari i estem preparats per explicar novament les gestes.
La cita, amb 42 colles, se celebrarà el 27 de setembre i el primer cap de setmana d’octubre l
Des de les diades de Sant Joan el mes de juny, passant per un juliol que les últimes temporades ha intensificat el seu nivell amb actuacions a Altafulla, Torredembarra, Terrassa o Mataró. El mes d’agost és l’excel·lència al Camp de Tarragona i el Penedès amb cites imprescindibles a La Bisbal del Penedès, Tarragona per Sant Magí, El Catllar, l’Arboç, Igualada o Vilafranca per Sant Fèlix. Al setembre Santa Tecla i La Mercè; el mes d’octubre l’esperat Concurs, però també Santa Teresa al Vendrell o Santa Úrsula a Valls i, finalment, per tancar la temporada l’1 de novembre Tots Sants a Vilafranca i el 22 la Diada dels Minyons. Són les cites obligades del calendari amb les colles més destacades, que s’hauran de salpebrar amb les actuacions de la resta de colles que també tenen molts reptes i noves il·lusions. Més d’un centenar de colles, més de mil diades castelleres i més de 10.000 castells ens esperen aquest 2026.
La nostra tasca serà testimoniar un any més els avanços del món casteller, recollint les millors imatges que es
veuen a la plaça i analitzant l’evolució de totes les colles en una temporada que torna a tenir deures molt exigents.
Els castells de 10 seran novament molt protagonistes, però compte que descarregar els grans mites com el 3de9sf, el 2de9f o el 9de9f podrien suposar que s’escriguin noves pàgines d’or en la història del fet casteller. Hi serem.
Oriol Aymí, periodista
És possible que les xarxes socials, en el seu camí cap a l’edat adulta, hagin deixat enrere ja la fase anal, però encara continuen donant, i molt, pel sac. L’atreviment que atorga la distància amb l’interlocutor s’accentua amb la semi clandestinitat pròpia del mitjà, i es multiplica per l’estupidesa generalitzada d’aquest tombant de segle a tots els nivells.
L’Ajuntament de Tarragona, per posar un exemple recent, no s’hauria enfrontat amb la URV perquè un estudi diu que els tarragonins deixen més rastre de cocaïna a les aigües residuals que la resta d’europeus. La segona ciutat més farlopera d’Europa, que es diu ràpid. Tant hi fum si l’estudi està ben fet o no, aquí el problema és que un tema tan cridaner com aquest no casa gaire bé amb el que vol projectar el consistori. I doncs, com que la droga resulta que és un problema per l’equip de govern, com aquell nen petit que és l’amo de la pilota i té una rabieta, diu que ara ja no juguem més.
Contra l’estupidesa calen mitjans de comunicació. Més ben dit, cal periodisme. I això no vol dir actuar de notari i au, donar veu a tothom i fer com aquell que sent ploure. La premsa va néixer per la ne-
Sorprèn
l’edició
Aquestes planes han explicat millor que ningú el camí cap a l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona que, sense un periodisme crític, corre el perill de desvirtuar-se
cessitat de tenir certeses, i no tenim cap certesa si diem que menganito diu que plou i fulanito diu que
neva. El que cal és sortir al carrer i mirar al cel. Els periodistes, si fóssim objectes, seríem objectius.
Lectors l Tu també pots felicitar l'aniversari dels teus
Adrià Recasens Benaiges
El Diari Més està d’aniversari i vosaltres, els lectors, sou, sens dubte, una peça clau del projecte i també part imprescindible d’aquest aniversari. Sense vosaltres, no hi hauria sentit ni continuïtat. Amb aquest esperit de proximitat,
també us convidem a formar-ne part d’una manera molt especial: felicitant els vostres éssers estimats — amics, familiars o parella— a través de les nostres pàgines. I és que la relació amb els lectors s’articula de moltes maneres al Diari Més, però una de les més singulars i estima-
des és la publicació de felicitacions d’aniversari. Sabem que hi ha moltes formes de celebrar un dia especial, però aquesta s’ha convertit en una petita tradició del diari: compartir un missatge públic, acompanyat d’una imatge, que arriba tant a l’edició impresa com a la digital. Per pu-
Però som subjectes, i no pot ser (Maruja Torres dixit). Podem ser honestos o actuar de mala fe, això
blicar una felicitació, només cal enviar un correu electrònic a publicitat@mestarragona.com, adjuntant la fotografia, el text i indicant la data en què voleu que es publiqui. Cal tenir en compte que el diari no es publica en caps de setmana ni en dies festius. Aquest és un espai que el Diari Més posa a disposició dels lectors de manera gratuïta i amb clara vocació de servei. Una manera senzilla però significativa de compartir un moment especial i fer arribar una sorpresa que, ben segur, serà rebuda amb il·lusió.
sí. Podem ser humils. O podem creure’ns amb la veritat absoluta, que és allò que ha fet perdre més
El lector té a les mans una eina potent: un mitjà amb mirada de proximitat
credibilitat al periodisme. El lector té a les mans una eina brutal: un mitjà de comunicació que fa periodisme de proximitat. El diari Més ens fa menys estúpids perquè sap perfectament on és i a què juga: ningú llegeix un diari local perquè li expliquin la guerra, que per això ja existeix La Vanguardia, carai. Aquestes planes serveixen per explicar-nos a nosaltres mateixos com som, què ens passa i quines necessitats tenim.
L’ àrea metropolitana del Camp de Tarragona acabarà convertint-se en una realitat institucional com la fruita madura que cau, i aquí trobem el valor afegit del Més. Ja fa anys que aquestes planes han explicat àmpliament els motius, els punts de vista i els avantatges d’apostar políticament per una eina territorial de tres parells de nassos que, més enllà d’una estratègia unitària —que ja està bé— podria fins i tot desllorigar la mobilitat territorial.
Ara bé, sense un periodisme local que s’ho miri críticament, i honestament expliqui el que veu, aquesta eina de tres parells de nassos podria quedar-se en un inoperant xiringuito més.
Envia les teves felicitacions al Diari
Truca al 977 21 11 54
publicitat@mestarragona.com
Cristina Serret Alonso
Aquest mes d’abril el Més Vilaseca celebrarà els dotze anys d’existència. Des d’aquell abril de 2014, i amb una periodicitat mensual, aquesta capçalera ha informat puntualment els veïns i veïnes de
Vila-seca, la Pineda i la Plana sobre tots els fets noticiables del municipi. També ha estat testimoni dels canvis i transformacions de les quals ha estat subjecte el poble en aquesta dècada llarga d’existència del diari, i que han assentat les bases de la Vila-seca del
futur. Unes transformacions que, en aquest 2026, segueixen endavant i que en el curt i mig termini comportaran la renovació integral del frontal marítim de la Pineda, la redacció definitiva del POUM o la remodelació integral de l’Estadi Municipal.
Les veus dels protagonistes La periodicitat mensual del Més Vila-seca permet fer un treball de proximitat sense les presses de la informació diària, buscant les veus protagonistes i donant-los el temps i l’espai per explicar tot allò que és important per a ells i,
en conseqüència, per al seu municipi. Unes veus que parlen d’educació, de cultura, de lleure, d’esport, de solidaritat o de militància social i que representen a la perfecció la vitalitat del municipi i el seu engranatge social. Al Més Vila-seca també hem recollit
Amb 147 números, el ‘Més Vila-seca’ és ja un arxiu documental d’una dècada
la veu dels responsables polítics que tenen l’encàrrec de governar i hem seguit fent créixer una de les seccions insígnia de la publicació, la contra dedicada als vila-secans o persones que, sense haver nascut al municipi, hi tenen una vinculació professional o emocional que els arrela al poble d’una manera sòlida i evident.
El futur ja és aquí En els pròxims anys Vila-seca veurà arribar el Tramvia i consolidarà la seva posició estratègica amb la connexió Intermodal, que comportarà la transformació integral del barri del Colomí. El Més Vilaseca en serà testimoni i en recollirà el com i el quan per fer-lo arribar a tots els veïns de manera rigorosa i clara. La nostra vocació és incorporar també nous lectors, persones nouvingudes al municipi i noves generacions de vilasecans que s’han fet gran al mateix ritme que ho ha fet el Més Vila-seca.
Aquesta capçalera única i singular del Diari Més és possible gràcies a un equip consolidat encapçalat per Carles Magrané a la direcció, amb Gerard Martí a la fotografia i Maria José Ferré en l’apartat comercial.
Opinió l Els articulistes de la contraportada aporten la seva visió sobre l’aniversari del Diari Més i el nostre territori
Redacció
Els cinc articulistes de Diari Més s’han convertit en un reclam per als lectors. Marta Magrinyà, dilluns; Miquel Bonet, dimarts; Carles Marquès, dimecres; Jordi Jaria, dijous; i Mar Camacho, divendres: tots cinc analitzen l’actualitat des d’una mirada única i són capaços de traslladar al lector un punt de vista diferencial sobre el que passa a les comarques tarragonines, però també més enllà. De fet, gràcies a la seva manera d’entendre l’actualitat, i també de presentar-la, és habitual veure lectors que comencen a llegir el Diari Més des de la Contraportada. Les seccions Tijuana, El vigilant del Camp, Golfus de Tàrraco, Camí de Ronda i Marge de Confiança s’han erigit en un imprescindible del diari, i així ho manifesten els lectors. Ja fa dos anys que va començar aquesta aposta decidida pels articulistes: va iniciar-se amb la nova maque-
tació, que presenta una contraportada farcida de cultura amb les peces de la Cristina Serret, i també d’opinió. Magrinyà, Bonet, Marquès, Jaria i Camacho presenten estils i te-
màtiques diferents, però tots connecten amb la ciutadania per una raó o una altra. Tots els articles es poden llegir també a la web i a través dels perfils a les xarxes socials.
k Golfus de Tàrraco
Fa 22 anys on parava jo, professionalment parlant? Ah, ja me’n recordo. Però això ara no ve al cas. El que sí que ve al cas és que ja es parlava de la crisi dels diaris de paper. Que tard o d’hora el paper desapareixia i que tot serien digitals. És un tema recurrent dels sopars de periodistes, quan després dels cafès no saps de què parlar. Això i la precarietat laboral, que ens paguen amb pela amb cinc, i això quan ens paguen. Però això tampoc ve al cas. El que vull dir és que fa 22 anys ja era una bogeria treure un diari en paper. I més en català, la llengua opressora de la burgesia que va amb tractor.
Però en aquests sopars de periodistes que sopen aquell dia perquè no saben si l’endemà podran sopar sempre hi ha la o el periodista més informat o menys apocalíptic. Que també existeixen, no us penseu. I la o el periodista més informada tanca el tema jurant que si alguna premsa en paper sobreviurà és la premsa de proximitat i l’especialitzada.
I aquest devia ser el pensament de les persones valentes que fa 22 anys – els dos aneguets, que diuen als bingos populars – van decidir la bogeria de tirar endavant aquest diari. I la bogeria dura, senyal que no devia ser una bogeria tan boja, ni que sigui en una plaça desagraïda com el Camp de Tarragona. I que els apocalíptics la solen cagar. I que la premsa de proximitat no és l’aneguet lleig sinó el cigne bonic.
Fa menys anys, una quinzena, en una altra fenya que tampoc ve al cas, vaig apostar fort per aquest diari de paper en concret. Per tant, doblement content: per no ser apocalíptic i per encertar en les apostes. Ah, també pels 22 anys del Diari Més, que me n’oblidava!
Carles Marquès i Virgili
Periodista i escriptor
Consell Comarcal del Tarragonès
Joan Martí Pla i Pla
President del Consell
Comarcal del Tarragonès
Amb motiu del 22è aniversari del vostre mitjà, vull felicitar sincerament tot l’equip que, dia rere dia, fa possible aquest projecte comunicatiu que ja forma part essencial de la vida de la nostra comarca.
Al llarg d’aquests anys, el vostre mitjà ha sabut construir una relació de proximitat amb el territori i amb la seva gent. Aquesta mirada propera, atenta al que passa als nostres pobles i ciutats, és la que dona valor a una informació que neix des del coneixement directe de la realitat que ens envolta.
També cal destacar el compromís ferm amb la informació rigorosa i la veracitat, un principi imprescindible en el context comunicatiu actual. La voluntat de contrastar, explicar i contextualitzar els fets amb responsabilitat ha contribuït a generar confiança entre els lectors i lectores, consolidant el mitjà com una veu fiable i respectada.
Arribar als 22 anys és, sens dubte, una fita significativa.
Però més enllà de l’aniversari, el que realment destaca és la determinació de continuar avançant amb un projecte periodístic que, amb el temps, s’ha convertit en sòlid, consolidat i estratègic per a la informació de la nostra comarca.
Per tot això, us felicito per la feina feta i us encoratjo a seguir endavant amb el mateix esperit de servei, proximitat i compromís amb el territori.
Per molts anys més!
Consell Comarcal de la Conca de Barberà
Joan Canela Rios
President del Consell
Comarcal de la Conca de Barberà
En nom del Consell Comarcal de la Conca de Barberà vull felicitar el Diari Més pel seu 22è aniversari, una fita que posa en valor més de dues dècades de compromís amb la informació de proximitat i amb el territori.
Al llarg d’aquests anys, el Diari Més s’ha consolidat com un mitjà de referència a les nostres comarques, contribuint a explicar l’actualitat amb rigor i donant visibilitat a la realitat social, econòmica i cultural del Camp de Tarragona. La tasca dels mitjans locals i de proximitat és essencial per apropar la informació a la ciutadania, per reforçar el sentiment de comunitat i per donar veu als projectes i iniciatives que neixen als municipis.
Des del Consell Comarcal de la Conca de Barberà valorem especialment aquesta funció de servei públic que exerciu els mitjans de comunicació de proximitat, que permet posar en relleu el dinamisme dels nostres pobles i el treball que es fa des de les institucions, les entitats i la societat civil.
Us encoratgem a continuar treballant amb la mateixa professionalitat i vocació informativa que us ha portat fins aquí. Moltes felicitats per aquests 22 anys i per tots els que segur que vindran.
Des del Consell Comarcal de la Conca de Barberà valorem especialment aquesta funció de servei públic que exerciu els mitjans de comunicació de proximitat
Consell Comarcal del Baix Camp
Joan Josep García
President del Consell Comarcal del Baix Camp
Comunicació km 0
Els mitjans de comunicació en general són un pilar del nostre sistema gràcies als seus professionals, que ens aporten criteri i capacitat de transmetre mirades diferents i crítiques sobre la nostra realitat. Aquest paper és especialment important pel que fa als mitjans de comunicació km 0. Són tots aquells mitjans de comunicació de costat de casa, que coneixen molt bé els nostres carrers i places, les entitats, les empreses i els veïns i veïnes d’una comunitat que necessita de la feina de transmissió d’informació i d’opinió que fan.
El Diari Més és un d’aquests mitjans de comunicació km 0 que esperem trobar cada dia per saber què ha passat al nostre entorn més immediat, perquè ens acosti la interpretació dels fets propers que estan succeint ben a la vora, i perquè doni veu a l’opinió de persones de la nostra comunitat que enriqueixen el debat públic amb les seves aportacions.
És per tot això, que en nom del Consell Comarcal del Baix Camp, em complau felicitar-vos per aquesta trajectòria de compromís al servei de la ciutadania i del municipalisme. És especialment lloable aquesta tasca en uns moments en què el soroll excessiu i la sobreinformació de vegades ens aclaparen.
Per tot això, us animem a continuar sent un mitjà de comunicació de referència a la nostra comarca i al conjunt del nostre territori. Moltes felicitats i per molts més anys de bona feina!
Consell Comarcal de l’Alt Camp
Mateu Montserrat Miquel
President del Consell Comarcal de l’Alt Camp
Amb motiu del 22è aniversari del Diari Més, des del Consell Comarcal de l’Alt Camp volem fer arribar la nostra felicitació a tot l’equip del diari per aquestes més de dues dècades de trajectòria informativa.
En un context comunicatiu cada vegada més globalitzat i immediat, el periodisme de proximitat continua tenint un valor essencial. És el que permet explicar la realitat dels municipis, donar visibilitat a la tasca de les institucions, de les entitats i del teixit social, i posar en relleu tot allò que configura el dia a dia dels nostres pobles i ciutats.
Comarca d’interior amb una forta identitat i una intensa vida associativa, l’Alt Camp és també un territori dinàmic, amb projectes i iniciatives que contribueixen al desenvolupament del conjunt del Camp de Tarragona. En aquest sentit, els mitjans de comunicació tenen un paper important a l’hora d’explicar aquesta realitat i acostar-la a la ciutadania.
Per això, en aquesta data assenyalada, volem reconèixer la feina que feu des del Diari Més i desitjar-vos molts anys més de trajectòria informativa al servei del territori i de la ciutadania.
Els mitjans de comunicació tenen un paper important a l’hora d’explicar aquesta realitat i acostar-la a la ciutadania
Diputació de Tarragona
Noemí
Llauradó i
Sans Presidenta de la Diputació de Tarragona
Molt més que informació
Al nostre país, tenim la sort de comptar amb nombrosos mitjans de comunicació de proximitat, en paper o digitals, que ens mantenen informats amb rigor i de manera puntual. Alhora, molts dels seus continguts són de servei públic, fet que els atorga un valor afegit. Però no tot s’acaba aquí: són, a més, eines de difusió de la llengua catalana, de participació i cohesió social, miralls i notaris de la nostra identitat col·lectiva...
El ‘Diari Més’ conté aquests i altres valors, tots positius, i per això és un referent en periodisme al Camp de Tarragona. I també per això s’ha mantingut fidel a la cita amb els seus lectors i lectores de manera periòdica des de ja fa 22 anys. Una efemèride que cal celebrar i posar en relleu, per la seva ja llarga trajectòria i pel seu paper en tot aquest temps, però també per la seva mateixa existència.
Per què, us imagineu, una societat sense mitjans de comunicació? O amb mitjans, però, que no fossin independents i lliures? És també aquí on rau la importància de mitjans com el ‘Diari Més’, la tasca diària dels quals reforça i consolida la nostra democràcia a través d’informació contrastada, crítica quan s’escau, i oberta a les múltiples veus ciutadanes.
Enhorabona per aquest aniversari. Que sigui, com a mínim, per 22 anys més!
Rubén
Viñuales
Alcalde de Tarragona
22
Companyes i companys del Diari Més Tarragona, és un honor poder adreçar-vos aquestes paraules amb motiu del vostre 22è aniversari. Celebrar més de dues dècades de trajectòria és molt més que una xifra: és la demostració d’un compromís ferm amb la informació, amb la ciutat i amb totes les persones que cada dia confien en la vostra feina. Al llarg d’aquests anys, el Diari Més s’ha consolidat com una veu imprescindible per entendre el present de Tarragona. Les vostres pàgines han estat testimoni del batec quotidià de la ciutat: de les iniciatives que la fan avançar, de les inquietuds de la ciutadania, de les celebracions que ens uneixen i també dels reptes que, plegats, hem sabut afrontar. El periodisme de proximitat té un valor incalculable. És el que escolta el territori, el que dona veu al teixit associatiu, cultural, social i econòmic, i el que ajuda a construir una comunitat més informada i més cohesionada. En aquest sentit, la vostra tasca ha estat clau per explicar Tarragona amb rigor, responsabilitat i esperit constructiu. Durant aquests 22 anys heu esdevingut un company habitual en la vida de moltes tarragonines i tarragonins. Entrar cada dia a les seves llars és un privilegi que només s’aconsegueix amb credibilitat, constància i respecte per la veritat. Per tot això, us vull felicitar sincerament per aquesta trajectòria i agrair-vos la vostra contribució a la vida pública de Tarragona. Continuem treballant, cadascú des de la seva responsabilitat, per fer créixer una ciutat oberta, dinàmica i plena d’oportunitats. Per molts anys, i que el Diari Més continuï explicant Tarragona durant molts anys més.
Sandra Guaita Alcaldessa de Reus
El Diari Més és un projecte editorial d’èxit, un projecte periodístic amb una trajectòria de més de vint anys que ha sabut trobar l’encaix en un entorn digital mantenint-se fidel als seus plantejaments inicials: la voluntat d’informar la ciutadania de l’actualitat més propera i contribuir a donar cohesió a un espai comunicatiu amb una identitat pròpia.
Proper i pensat per a una gran majoria, Diari Més va fer en el seu moment una aposta valenta per tirar endavant un diari gratuït d’informació local, redactat íntegrament en català, amb un plantejament periodístic professional. El resultat és un referent en informació local del tot consolidat entre el públic que des de fa més de vint anys ocupa un espai propi.
Des de l’Ajuntament de Reus volem fer arribar el nostre reconeixement a totes les persones que amb el seu treball i el seu esforç han fet possible la fita d’un nou aniversari. Un aniversari que és també una fita en la trajectòria de la premsa local, fonamental a l’hora de mantenir informada la ciutadania en un món complex i marcat pels canvis constants: un món en transformació en què allò proper i allò que afecta la globalitat del món necessiten comptar amb espais de confiança on trobar informació elaborada des de criteris professionals.
Compromís amb el territori i la informació de proximitat
El diari Més arriba a un nou aniversari consolidat com una referència informativa al Camp de Tarragona. Al llarg de tots aquests anys, ha sabut mantenir una clara vocació de servei, explicant el dia a dia de les nostres ciutats i pobles i fent visibles les iniciatives, projectes i inquietuds de la ciutadania.
En un context marcat per la immediatesa i la globalització de la informació, el valor del periodisme de proximitat és més rellevant que mai. Mitjans com el Més contribueixen a entendre millor allò que ens és més proper, reforcen el vincle amb el territori i ajuden a construir una mirada compartida sobre el present i el futur de les nostres comarques.
A més, aquesta tasca informativa esdevé essencial per fomentar una societat crítica, participativa i cohesionada. Informar amb rigor, des del coneixement directe de la realitat local, és clau per garantir un debat públic de qualitat i per continuar avançant com a territori.
Per tot això, vull felicitar l’equip del diari Més per la feina feta i encoratjar-los a continuar treballant amb el mateix compromís i vocació de servei que han demostrat fins ara.
En nom de la ciutat de Valls, moltes felicitats per aquest aniversari i per tots els que han de venir.
Marc Vinya Alcalde de Montblanc
En nom de l’Ajuntament de Montblanc, vull felicitar sincerament el Diari Més pel seu 22è aniversari i agrair la tasca informativa que heu dut a terme al llarg d’aquestes més de dues dècades. En un context de canvis constants i d’una societat cada vegada més connectada, la vostra feina és essencial per apropar l’actualitat a la ciutadania amb rigor, proximitat i compromís amb el territori. Els mitjans de comunicació de proximitat sou una peça clau per reforçar la cohesió social, donar veu als municipis i explicar allò que passa al nostre entorn amb una mirada entenedora. Des de fa uns mesos, a més, el diari arriba també a la Conca de Barberà, un fet que valorem molt positivament perquè ens permet estar encara més connectats amb l’actualitat del Camp de Tarragona. Aquesta proximitat informativa reforça el sentiment de pertinença i facilita que la ciutadania segueixi tot allò que ens afecta. Des de Montblanc valorem especialment la vostra capacitat de posar en relleu la vida cultural, social i econòmica de les nostres comarques i de difondre iniciatives que contribueixen al progrés col·lectiu.
Us encoratgem a continuar aquesta tasca imprescindible mantenint l’esperit de servei públic que us ha caracteritzat.
Per molts anys més d’informació de qualitat al servei de la ciutadania.
Ens cal la informació local
Penso ara que fa 22 anys encara no existien Instagram ni Tik-tok, i tot just acabava de néixer Facebook. Són xarxes socials que han sotragat completament la comunicació pública. Ens agradaran més o menys, ens hi sentirem més o menys còmodes, però és cert que ho han transformat tot. D’aquí que tingui tant mèrit aquest aniversari que celebra el Diari Més, ja que en 22 anys no només ha sabut consolidar un projecte periodístic “clàssic” quan tothom predicava la mort de la premsa en paper, sinó que, a més, s’ha convertit en una capçalera que, d’una banda, forma part del nostre paisatge quotidià i, d’una altra, ens informa de l’actualitat local de ciutats i pobles del Camp de Tarragona. No tinc cap mena de dubte que el periodisme local té tot el sentit del món en una societat que es vol lliure i democràtica, en el sentit que cal que la ciutadania tingui prou informació sobre què passa en el seu poble i en el seu ajuntament. Per transcendents que siguin, no ens podem arribar a creure de cap manera que als nostres veïns i veïnes només els interessen la guerra de l’Iran, les dèries de Donald Trump, les pors de Groenlàndia i les aventures de les germanes Kardashian. Les democràcies es construeixen des de la base, i això vol dir des dels pobles, dels barris, des de les entitats, des dels ajuntaments. Una societat local viva necessita bona informació. Enhorabona, Diari Més.
El Vendrell
Kenneth Martínez
Alcalde del Vendrell
Moltes felicitats, Diari Més, per aquests 22 anys de mantenir al dia la nostra ciutadania amb informació de proximitat.
És un plaer, un any més, poder adreçar unes paraules de reconeixement a un mitjà que s’ha consolidat com una font d’informació de proximitat per a molts veïns i veïnes. Són moltes les persones que, cada dia, s’apropen als diferents punts de distribució gratuïta —entre ells el nostre Ajuntament— per recollir el diari en paper, mostra de la confiança i la fidelitat dels lectors.
La possibilitat de disposar d’informació propera, contrastada i accessible contribueix a reforçar la cohesió social i a construir una identitat compartida entre les localitats que formen el Camp de Tarragona. Els mitjans de proximitat tenen un paper fonamental a l’hora de donar veu al territori i de reforçar el sentiment de comunitat.
Aquest 2026, a més, és un any especialment rellevant per al Vendrell, amb la celebració de diversos esdeveniments destacats que projectaran el nostre municipi i dinamitzaran la vida cultural i social.
En aquest context, el paper dels mitjans de proximitat és encara més important per explicar tot allò que passa al nostre entorn.
Cal reconèixer la tasca dels qui fan possible aquest projecte: la direcció del mitjà i tot l’equip de professionals que, amb rigor i compromís, treballen perquè la informació arribi cada dia a la ciutadania.
Per molts anys més.
Salou
Pere Granados Alcalde de Salou
Amb motiu deL 22è aniversari del Diari Més Tarragona, vull expressar, en nom de l’Ajuntament de Salou i en el meu propi, la més sincera felicitació a tot l’equip que en forma part.
Al llarg d’aquests vint-i-dos anys, el Diari Més Tarragona s’ha consolidat com un mitjà de referència al Camp de Tarragona, contribuint a explicar l’actualitat del territori amb proximitat, rigor i una clara vocació de servei públic.
La premsa exerceix un paper fonamental en qualsevol societat democràtica. Informar amb responsabilitat, contrastar els fets i donar veu a la pluralitat del territori són funcions imprescindibles per construir una ciutadania crítica, informada i participativa.
En aquest sentit, cal posar en valor la dedicació, el compromís i la professionalitat dels periodistes, que amb el seu treball diari fan possible un periodisme de qualitat al servei de la societat.
Des de Salou també volem agrair especialment la cobertura acurada, respectuosa i constant que el Diari Més Tarragona fa de l’actualitat del nostre municipi, contribuint a explicar la seva realitat i l’evolució del territori amb responsabilitat i sensibilitat informativa.
Rebeu la nostra més cordial felicitació i el desig que pugueu continuar celebrant molts més aniversaris amb la mateixa vocació, rigor i compromís amb la informació i amb el territori.
Vila-seca
Pere Segura Alcalde de Vila-seca
El Diari Més està d’aniversari, ja que compleix els 22 anys. I avui es recorda també aquell 15 de març de l’any 2004 quan sortia a la llum la primera edició d’aquesta publicació que diàriament, de dilluns a divendres, ha fet arribar als ciutadans de les nostres comarques, informació propera i notícies d’actualitat.
Durant tots aquests anys, el mitjà ha demostrat la seva vocació informativa i de servei, i s’ha anat obrint camí en l’àmbit comunicatiu de les nostres comarques. Són 22 anys de bona salut d’aquest mitjà de comunicació, que arriba gairebé a les 5.500 edicions.
Al municipi de Vila-seca però, el Diari Més assoleix una major dimensió, ja que forma part del nostre dia a dia. Des de fa uns anys, i gràcies a la vitalitat informativa que existeix a Vila-seca, el Diari Més edita mensualment una publicació que parla específicament de la gent dels barris de Vila-seca, dels projectes del municipi i del dia a dia de les seves entitats.
Amb aquesta commemoració, el Diari Més mostra la seva vinculació a les nostres poblacions i per això, des de Vila-seca us volem felicitar per aquest aniversari i per la fidelitat dels vostres lectors.
Per molts anys i enhorabona a tots els professionals que fan possible dia rere dia el Diari MÉS.
Vallmoll
Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant
Assumpció Castellví Alcaldessa de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant
Des de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant volem felicitar el Diari Més pel seu 22è aniversari. Durant més de dues dècades, aquest mitjà s’ha consolidat com una veu imprescindible per entendre la realitat del Camp de Tarragona, donant visibilitat a l’actualitat dels nostres municipis i apropant la informació a la ciutadania amb rigor, professionalitat i proximitat.
Els mitjans de comunicació locals tenen un paper fonamental en la nostra societat. No només informen, sinó que també contribueixen a reforçar el sentiment de comunitat, a donar a conèixer iniciatives i projectes del territori i a posar en valor la riquesa social, cultural i econòmica de les nostres poblacions. Gràcies a aquesta mirada propera, moltes històries, inquietuds i propostes que neixen als municipis troben un espai per ser escoltades i compartides.
Al llarg d’aquests anys, el Diari Més ha sabut adaptar-se als nous hàbits de consum informatiu, combinant el format en paper amb la seva presència digital, sense perdre mai la seva essència: oferir informació gratuïta i de qualitat.
Des de l’Ajuntament volem reconèixer i agrair la tasca de tot l’equip de professionals que fan possible aquest projecte periodístic. Gràcies per explicar el dia a dia dels nostres municipis i per contribuir a enfortir el vincle entre la ciutadania i el seu entorn.
Per molts anys més d’informació i compromís amb el territori!
Un territori que creix gràcies a les persones que en formen part
En aquest 22è aniversari del Diari Més, vull fer arribar una felicitació molt sincera a tot l’equip. Durant tots aquests anys heu estat al costat del territori, explicant el que passa amb mirada propera i ajudant-nos també a posar en valor tot allò que som.
El Catllar és un poble que creix, però sobretot és un poble que es construeix cada dia a través de la seva gent. Darrere de cada projecte, de cada activitat i de cada pas endavant, hi ha persones que s’impliquen, que estimen el poble i que el fan viu.
Com a alcaldessa, viure-ho de prop és un privilegi. Compartir converses, inquietuds, il·lusions i també reptes amb els veïns i veïnes és el que realment dona sentit a la feina que fem.
Perquè governar també és això: ser a prop, escoltar i caminar junts.
Gràcies per ser altaveu d’aquestes històries quotidianes que sovint són les més importants.
Per molts anys més al costat de la gent i del territori.
Perquè governar també és això: ser a prop, escoltar i caminar junts.
Gràcies per ser altaveu d’aquestes històries quotidianes que sovint són les més importants.
Per molts anys més al costat de la gent i del territori.
Josep Lluís Cusidó Alcalde de Vallmoll
Necessitem que les notícies i informacions de les nostres contrades siguin clares, concretes, contrastades, il·lustratives i entenedores, el Diari Més crec sincerament que això ho ha assolit.
Sovint és difícil que les notícies que es produeixen al Camp de Tarragona, que inclouen des de les grans capitals, com ara Reus, Tarragona, Valls, Torredembarra, etc., fins a arribar als pobles més petits en els seus vessants més interessants: indústria, societat, esports..., també dels governs de l’Estat, Generalitat, Diputació, Parlament Europeu, ajuntaments i la resta del món, arribin puntualment a tota la població. Diari Més ho ha aconseguit, essent un diari obert, plural d’opinió, de servei als ciutadans i ciutadanes i que és molt complet.
Són moltes les associacions, entitats, grups de dinamització cultural, de lleure, persones anònimes i població en general, que si no fos pel Diari Més no tindrien cap possibilitat de ser coneguts.
Diari Més és un símbol de convivència i harmonia entre tot el teixit d’interès del Camp de Tarragona, on la informació és veraç, seria i respectuosa, malgrat que les xarxes socials i digitals no tenen la credibilitat que té Diari Més.
Des de Vallmoll, el nostre més sincer agraïment a Més Diari. Feliç 22è aniversari, força i endavant!
Celebrar vint-i-dos anys del vostre projecte periodístic és celebrar també vint-i-dos anys de compromís amb el territori, amb la informació i amb la ciutadania. Per aquest motiu, vull felicitar sincerament tot l’equip del Diari MÉS, l’actual i els que us han precedit, per la vostra trajectòria consolidada en el temps fins a esdevenir una referència informativa a les comarques de Tarragona Al llarg d’aquestes més de dues dècades, heu sabut construir un espai informatiu proper, accessible i atent a l’actualitat del nostre entorn més immediat. En un moment en què la informació circula cada vegada més ràpidament i és menys fiable, el periodisme local manté un valor essencial: explicar amb rigor, pluralitat i proximitat tot allò que passa a les nostres ciutats i pobles. El vostre mitjà contribueix a donar rellevància i visibilitat la realitat quotidiana del territori: la vida municipal, l’activitat social, cultural i econòmica, així com les iniciatives i projectes que impulsen el progrés de les nostres comunitats. Aquesta mirada de proximitat és fonamental per reforçar la qualitat democràtica i el dret de la ciutadania a una informació sense manipulacions interessades. Des de Cambrils valorem especialment aquesta tasca, que ajuda a connectar institucions i ciutadania i a donar veu als temes que formen part del dia a dia del Camp de Tarragona. Com a alcalde de Cambrils, però, sobretot, com un cambrilenc més que cada matí, a primera hora llegeixo el MÉS, us vull expressar el meu reconeixement i el dels meus conciutadans als quals represento i desitjar-vos molts anys més de bona feina, continuant informant amb professionalitat, proximitat i vocació de servei públic. Moltes felicitats per aquest 22è aniversari.
Roda de Berà
Pere Virgili Alcalde de Roda de Berà
En nom de l’Ajuntament de Roda de Berà, vull felicitar el Diari Més en el seu 22è aniversari. Durant més de dues dècades, us heu consolidat com un mitjà referent informatiu al Camp de Tarragona, explicant el dia a dia dels nostres municipis amb rigor, proximitat i compromís amb el territori.
Des del vostre naixement, l’any 2004, amb edicions distribuïdes arreu de les comarques tarragonines, el Més ha sabut connectar amb milers de lectors i situar la informació local al centre de l’actualitat.
Aquest aniversari és, sobretot, el reconeixement a la tasca de totes les persones que heu format part durant tots aquests anys, aquells que ja han marxat i els que encara hi continueu, professionals que cada dia treballeu perquè la ciutadania disposi d’una informació contrastada i de qualitat. No em cansaré mai de destacar la vostra tasca com a mitjà de proximitat, un paper fonamental, atès que no només ens informeu, sinó que també actueu com a altaveu i doneu vida al nostre territori, contribuint a reforçar la participació i la cohesió social.
En un moment històric marcat per grans canvis globals i per un context internacional molt complex, el periodisme de proximitat és més necessari que mai per entendre el món des del nostre entorn més immediat. Alhora, Tarragona viu una etapa d’oportunitats, amb projectes com l’Àrea Metropolitana de Tarragona, que pot esdevenir una eina clau per reforçar la cooperació entre municipis i impulsar el desenvolupament del territori.
Per molts anys més, Més, informant i construint territori!
Vale Pino
Alcalde de Torredembarra
Fa 22 anys que el Diari Més explica les històries del nostre territori. Durant tot aquest temps, s’ha convertit en una veu molt present al Camp de Tarragona, explicant l’actualitat des de la proximitat i amb la voluntat d’informar a la ciutadania.
Els mitjans locals som una part important de la vida del nostre dia a dia: donen visibilitat a iniciatives socials, culturals i econòmiques, i ajuden a entendre millor què passa al nostre voltant i a posar en context els reptes i oportunitats que compartim com a comunitat.
En un moment en què la informació circula de manera immediata i constant, el periodisme de proximitat continua sent imprescindible. Ens permet entendre què passa al nostre entorn més proper i reforça el vincle entre les institucions, les entitats i la ciutadania.
Per tot això, vull felicitar el Diari Més per aquests 22 anys d’història i mostrar el meu agraïment a totes les persones que han fet possible aquest camí.
Per molts anys més!
El Diari Més ha sabut adaptar-se als nous temps i s’ha consolidat com un mitjà modern i dinàmic
Vilallonga del Camp
anys i premsa escrita amb paper, quasi un miracle. Però no, és la feina ben feta i de proximitat, arrelada al territori. A la premsa, l’èxit, no és casualitat, és treball i entendre les necessitats dels lectors.
Durant tots aquests anys, el Diari Més s’ha consolidat com un referent informatiu a casa nostre. Amb la seva vocació informativa i de servei, s’ha anat obrint pas en l’àmbit comunicatiu de les nostres comarques, amb rigor i constància.
Per això, mentre hi hagi diaris com el Més, la nostra serà una societat ben informada i amb més capacitat per opinar.
Avui, quan la majoria dels mitjans de comunicació opten per la forma digital, quasi en exclusiva, és d’agrair un mitjà que aposta pel paper i el digital. El Diari Més és un referent de premsa, de proximitat i d’informació. Un company quotidià amb qui, en moltes ocasions, compartir el primer cafè del dia i les notícies del moment.
Per Vilallonga del Camp, el Diari Més és un mitjà proper que, de dilluns a divendres, ens dona el bon dia amb informació propera i entenedora. Aquest mitjà de comunicació ens promociona i explica les novetats de plena actualitat del Camp de Tarragona i del nostre municipi.
Vull felicitar en nom de tot el Consistori i dels veïns i veïnes de Vilallonga del Camp a tot l’equip del Diari Més i encoratjar-los a mantenir aquest esperit de servei informatiu, d’afrontar nous projectes i reptes al costat de la gent, dels nostres pobles i el nostre país. Felicitats, i per molts anys!
Altafulla és un poble viu, que batega gràcies a la implicació de molta gent. És un goig tenir altafullencs i altafullenques que dediquen bona part del seu temps lliure a fer créixer la cultura i l’esport al nostre municipi. Aquesta energia col·lectiva continua sumant iniciatives: un grup de veïns i veïnes ja treballa perquè ben aviat pugui veure la llum una nova figura del seguici festiu, la Rovireta, la futura Mulassa d’Altafulla.
Un altre dels motors culturals del poble és el Casal Cultural la Violeta. Durant l’últim any hi hem gaudit d’una programació diversa i de qualitat: concerts de música, nits de monòlegs, tardes de videojocs, cinema infantil en català o jornades de formació mediambiental. També s’hi ha celebrat la primera edició de l’Altafulla’t, una iniciativa de les regidories d’Educació i Cultura per apropar les arts escèniques a la canalla. El repte d’aquest 2026 serà habilitar noves sortides d’emergència per ampliar la capacitat de l’equipament i continuar fent créixer la programació.
Al mateix temps, el poble continua millorant els seus espais. S’han rebaixat els ressalts del carrer Marquès de Tamarit d’acord amb la normativa de seguretat vial, les obres de renovació de canonades a Baix a Mar estan a punt d’acabar, s’han instal·lat nous bancs a la Ronda i la plaça dels Vents ja té tot el seu perímetre completat.
Properament, també debatrem com invertir els estalvis municipals del 2026, amb projectes que van des de la compra d’una nova màquina escombradora fins a la remodelació de la plaça de la Portalada. En aquest camí de fer poble i territori, volem felicitar el Diari Més pels seus 22 anys explicant el Camp de Tarragona.
Creixell
Montse
Muñoz
Alcaldessa de Creixell
Celebrar un aniversari sempre és una bona ocasió per reconèixer la feina feta i el camí recorregut. El Diari Més arriba enguany al seu 22è aniversari, una trajectòria que posa de manifest la seva capacitat d’adaptació i el seu compromís constant amb la informació de proximitat.
Al llarg d’aquests anys, el diari s’ha convertit en un company habitual per a molts lectors i lectores del Camp de Tarragona i de la Costa Daurada, oferint cada dia una mirada propera a l’actualitat del territori. Informar sobre el que passa als nostres municipis, explicar les iniciatives locals i donar veu a la vida social, cultural i econòmica de les nostres comarques és una tasca essencial per mantenir-nos connectats amb la realitat que compartim.
Els mitjans de comunicació de proximitat, com el Diari Més, contribueixen també a posar en valor la riquesa i la diversitat del nostre territori, fent visible el dinamisme dels pobles i ciutats que en formen part.
En nom de l’Ajuntament de Creixell i de tota la ciutadania, vull felicitar-vos per aquests 22 anys de trajectòria i desitjar-vos que continueu informant amb el mateix rigor, dedicació i vocació de servei durant molts anys més.
Roc Muñoz
Alcalde de la Canonja
Enguany, el Diari Més celebra el seu 22è aniversari, una fita que mereix un reconeixement sincer per la feina constant feta al servei de la informació i de la ciutadania del Camp de Tarragona. Durant més de dues dècades, aquest diari gratuït s’ha convertit en una finestra quotidiana a l’actualitat del nostre territori. Amb una mirada propera, plural i arrelada al país, el Diari Més ha sabut explicar el que passa als nostres pobles i ciutats, donant veu a les iniciatives locals, al teixit social, cultural i econòmic, i fent visible la vitalitat del Camp de Tarragona.
En un moment en què la informació circula cada vegada més ràpid i sovint sense context, el paper dels mitjans de proximitat és més necessari que mai. Són aquests mitjans els que expliquen les històries que ens afecten de prop, els que connecten la ciutadania amb la realitat del seu entorn i els que contribueixen a reforçar la identitat i la cohesió del territori.
Des de la Canonja volem felicitar tot l’equip del Diari Més per aquests 22 anys de trajectòria i encoratjar-los a continuar fent la mateixa feina amb rigor, compromís i vocació de servei públic.
Per molts anys més informant i acompanyant el Camp de Tarragona.
El Morell
Alcalde del Morell
Fa 22 anys que el Diari Més va començar el seu camí amb la voluntat d’oferir informació local, propera i de qualitat a la ciutadania del Camp de Tarragona. Més de dues dècades després, aquesta aposta continua ben viva, i el diari s’ha convertit en una referència per a moltes persones que volen saber què passa al seu entorn més immediat. En nom meu, i de tota la ciutadania del Morell, moltes felicitats per aquest aniversari! El periodisme de proximitat té un paper fonamental: explicar la realitat dels pobles i ciutats, reivindicar el que passa al territori… En aquest sentit, el Diari Més ha contribuït durant tots aquests anys a teixir aquest relat compartit del Camp de Tarragona, amb una mirada atenta a l’actualitat local. Un projecte que continua creixent any rere any, i que combina amb encert l’edició impresa amb una clara aposta pel format digital i per les noves maneres de consumir informació.
Des del Morell també volem agrair la vostra proximitat amb el municipi. En les nostres cites importants, com són les festes majors, el PrimaverArt o la Fira de Nadal, sabem que podem comptar amb la vostra tasca de difusió.
Finalment, vull reconèixer la feina de tot l’equip del Diari Més. Gràcies per la vostra dedicació i per continuar apostant per una informació rigorosa i de proximitat. Enhorabona per aquests 22 anys d’història i que el camí continuï ple d’èxits!
En un món cada vegada més globalitzat i accelerat, els mitjans de comunicació locals continuen exercint un paper imprescindible per impulsar i mantenir viva la connexió entre la ciutadania i el seu entorn més proper. La informació de proximitat no només ens explica què passa al nostre territori, sinó que també contribueix a reforçar el sentiment de comunitat, a donar veu a les iniciatives locals i a posar en valor la realitat quotidiana del lloc on vivim.
Arribar als 22 anys de trajectòria és una fita que mereix un sincer reconeixement. Darrere d’aquest camí hi ha el compromís constant amb la rigorositat informativa, la professionalitat periodística i la voluntat de servei públic. En moments en què la immediatesa i la desinformació sovint marquen el ritme de l’actualitat, el treball acurat dels mitjans locals esdevé encara més necessari per oferir informació contrastada, responsable i de qualitat.
Des de l’Ajuntament de la Pobla de Mafumet felicitem tot l’equip del mitjà per aquests 22 anys de feina i dedicació, i agraïm la tasca que feu cada dia per mantenir informada la ciutadania i per explicar, amb mirada pròxima i compromesa, la vida del nostre territori i, en concret, del nostre municipi. Per molts anys més al servei de la informació local i de la nostra comunitat!
Constantí
Óscar
Sánchez
Alcalde de Constantí
En aquest 22è aniversari, aprofitem aquestes línies per enviar la nostra felicitació al Diari Més per la seva trajectòria i per la seva tasca imprescindible com a mitjà de proximitat al territori. Una felicitació que fem extensiva a tots els professionals que, amb el seu ofici, constància i implicació fan possible aquest mitjà i també a tots els seus lectors i lectores.
En un moment en què la informació circula a gran velocitat i sovint desconnectada del dia a dia de la gent, el vostre compromís amb el territori esdevé més valuós que mai. Un mitjà que manté ferm aquest compromís amb la realitat de casa nostra, garantint la informació diària de proximitat als nostres convilatans. Des de l’Ajuntament de Constantí apostem des de fa anys per donar la màxima prioritat als nostres espais i canals de comunicació.
També donant suport a mitjans com el Diari Més, un mitjà que informa i fa territori i que al llarg d’aquests 22 anys s’ha fet un lloc essencial en el nostre dia a dia per tal d’estar ben informats.
Cal posar en valor la tasca i la trajectòria dels projectes de comunicació que han sabut mantenir-se fidels al compromís amb els seus lectors i adaptar-se a les noves eines i necessitats comunicatives.
Per molts anys més de compromís, professionalitat i proximitat!
Robert Figueras
Alcalde d’Alcover
En un moment en què el món sembla moure’s a una velocitat vertiginosa i les crisis globals, sanitàries, econòmiques o socials, ens interpel·len constantment, els mitjans de comunicació de proximitat esdevenen més necessaris que mai. Des de l’Ajuntament d’Alcover volem felicitar el Diari Més pel seu 22è aniversari i reconèixer la tasca que, dia rere dia, desenvolupa al nostre territori. La proximitat informativa no és només una qüestió geogràfica; és també una manera d’entendre la col·lectivitat. En temps d’incertesa, les persones busquem referents propers, espais on contrastar idees i trobar mirades diverses sobre allò que ens afecta. Aquest suport i aquest debat sovint neixen en la família, entre amics i en el teixit social que compartim. Els mitjans de proximitat actuen com a pont entre totes aquestes veus. Són espais on la informació es converteix en diàleg i on la realitat del territori pren forma i sentit col·lectiu. A través d’aquesta mirada propera, ens ajuden a identificar reptes compartits, a entendre millor el nostre entorn i a reforçar els vincles que ens uneixen com a societat.
Perquè informar des de la proximitat és també cuidar la democràcia quotidiana. Per molts anys més, Diari Més!
Calafell
Ramon Ferré Alcalde de Calafell
Coses que trobarem a faltar només quan no hi siguin
Fa uns anys, coincidint amb un aniversari anterior d’aquest diari, vaig escriure unes línies de felicitació, amb un titular com el d’aquesta ocasió. Si no era clavat, poc li falta. I continua sense ser, com llavors, una qüestió de premsa de paper o de premsa digital, que també. És més aviat, sento repetir-me, si valorem prou allò que ens és més proper i que ens cobreix aspectes que no ens cobreix ningú més. I no és únicament en el terreny periodístic. Va de temes que avui es coneixen com a sobirania alimentària o de governança, és a dir, com es fan les coses i sobretot des d’on. Les societats del benestar, que han progressat i viscut raonablement bé durant unes quantes dècades, han de reflexionar sobre com garantim allò assolit i millorar-ho. Un debat que ha d’incloure com es comunica una societat i per quins canals. I que no pot obviar el que deia al principi. En món hipercomunicat, el que passa prop I afecta directament les nostres vides sembla que sigui secundari. Un risc que crec indesitjable i que ens obliga a lluitar per evitar-lo. No fos cas que trobéssim a faltar la premsa de proximitat el dia que, esperem que no passi, no hi sigui. Felicitats al vostre diari per la trajectòria acumulada, molts èxits en el futur i, sobretot, molta perseverança.
Monogràfics Aquestes publicacions són el principal aparador per donar-se a conèixer al territori i la seva gent
Economia, empresa i sectors emergents
Cultura, festivitats i tradicions
Cultura, festivitats i tradicions
Educació i esports
Medi ambient i salut
Política l Des del PSC tarragoní apunten que la reacció del grup municipal de Salou «ha estat precipitada»
Adam Díaz Garriga
Els grups municipals de Sumem per Salou-PSC i Ara Pacte publicava, a primera hora de la tarda d’aquest dimarts, un comunicat on exigien a la regidora Cristina Berrio que «lliuri l’acta» per «reiterades falsedats» relacionades amb l’acreditació dels seus títols acadèmics. El grup socialista salouenc apel·lava a les «acusacions» que la regidora «ha anat difonent després que se li sol·licitessin les acreditacions», de la mateixa manera que es va demanar «a la resta de regidors» després d’una instància impulsada pel grup
municipal del PP. Des del grup municipal, lamentaven que la regidora al·legués un «error tècnic» a l’hora d’aportar telemàticament la documentació, que va figurar amb els seus estudis universitaris «no acreditats» durant la candidatura i al programa electoral. D’aquesta manera, indicaven que «s’ha pogut comprovar» que la regidora «no va poder acreditar que fos Educadora Infantil». El seu grup municipal, a més, feia incís en què la regidora «va acusar a l’Ajuntament d’haver-li bloquejat el correu corporatiu», un fet
L’opuscle tindrà un cost de 10 euros i inclourà continguts digitals. Cedida
Torredembarra acull aquest divendres la presentació de l’opuscle de Setmana
Religió l Aquest divendres 27 de març, el Pati del Castell de Torredembarra acollirà la presentació de l’Opuscle de la Setmana Santa 2026 en un acte que combinarà divulgació i tradició en un ambient proper i participatiu.
La cita tindrà lloc a les 20.30 hores i anirà a càrrec d’Isabel Ciuró, amb la conducció del periodista Jordi Salvat com
a moderador. L’acte servirà per donar a conèixer els continguts de la nova publicació, que tindrà un cost de 10 euros i inclourà un punt de llibre amb codi QR amb materials digitals. La iniciativa està organitzada per la Confraria de la Creu-Armats de Torredembarra i s’espera que reuneixi participants interessats en la tradició local. Redacció
que, segons Berrio, «li hauria impedit respondre a la sol·licitud», però que el departament d’Informàtica del consistori va desmentir, ja que es trobava «perfectament habilitat». Uns fets que el PSC salouenc qualifica de «greus», sumats a la baixa laboral iniciada durant el mes d’agost del 2025, tot just un dia després que la informació li fos sol·licitada.
Precipitació
Poques hores després, el PSC tarragoní insistia en què la reacció del grup municipal de Salou «havia estat preci-
El grup tarragoní demanava a Berrio que «no faci efectiva cap renúncia»
pitada», demanant «rigor, serenor i temps» per analitzar els elements de les demandes
exigides a la regidora. Contradient Sumem per Salou-PSC, el grup tarragoní expressava que «manté, a hores d’ara, la seva confiança en la regidora», a més de demanar-li que «no faci efectiva cap renúncia a l’acta» fins que es portin a terme «les reunions previstes amb l’alcaldia de Salou» i el
vessant local del partit. En aquesta línia, també ressaltaven que s’avaluaran en una reunió amb el consistori salouenc «possibles malentesos» per «preservar el bon funcionament» i es convocaran els òrgans interns del partit a Salou per «valorar conjuntament la situació».
Tradició l L’acte de Setmana Santa tindrà lloc Dijous Sant al Complex Esportiu a les 21.30 hores
Redacció
La Pobla de Mafumet es prepara per viure una nova Setmana Santa amb diversos actes litúrgics i la representació del Misteri de la Passió com a moment central. La primera cita serà aquest diumenge, 29 de març, amb la missa i benedicció de palmes i rams, a l’església de Sant Joan Baptista, seguida a la tarda pel viacrucis pels carrers del municipi. El punt àlgid arribarà el Dijous Sant amb la 23a edició del Misteri de la Passió, que tindrà lloc a la pista coberta del Complex Esportiu Municipal a les 21.30 hores i que comptarà amb la participació de més de 150 persones del municipi. L’endemà, Divendres Sant, se celebrarà el viacrucis matinal, la cele-
bració de la Mort del Senyor i la Processó del Sant Enterrament. Els actes es clouran el diumenge 5 d’abril amb la celebració de la Paraula, en una tradició molt arrelada al municipi i viscuda amb devoció i molta participació popular.
Urbanisme l La redacció del projecte preveu remodelar els extrems del litoral per pal·liar els temporals
Adam Díaz Garriga
El passeig marítim d’Altafulla preveu una transformació històrica per pal·liar els efectes dels temporals sobre el litoral de cara al 2027. Ara fa dues setmanes, el Ministeri de Costes va anunciar la licitació de la redacció del projecte que preveu remodelar, principalment, els extrems del passeig. La proposta, que preveu un pressupost de més de 17.600 euros, s’ha adjudicat per portar-se a terme al despatx tarragoní E-SET, entitat que havia col·laborat amb l’Ajuntament d’Altafulla en diversos projectes del municipi.
Així, l’objectiu de la iniciativa impulsada per Costes estarà en consonància amb l’avantprojecte proposat pel consistori entre finals del 2021 i principis del 2022, que
proposava eliminar les zones dures dels extrems per recintes «tous» que proporcionin més drenatge i acumulacions
de sorra per frenar l’impacte dels temporals. La iniciativa se centrarà en dos punts estratègics, els
Administració l El servei romandrà tancat des d’avui i fins al 8 d’abril
Redacció
L’Ajuntament d’Altafulla ha informat del tancament temporal de la Sala de Consulta de l’Arxiu Municipal, que romandrà tancada des del 25 de març fins al 8 d’abril. Durant aquest període no es podrà accedir presencialment al
servei de consulta de documentació, que reprendrà la seva activitat amb normalitat un cop finalitzi aquest interval, en els dies i horaris habituals d’obertura: els dilluns i dimecres, de 9.00 a 14.00 hores. La Sala de Consulta està ubicada a les Antigues Escoles Teresa Manero, al carrer
de la Mainada, 2B, i és l’espai destinat a la consulta directa dels fons documentals de l’Arxiu Municipal, que conserva documentació des del segle XVIII fins a l’actualitat. Per accedir-hi, cal fer la consulta de manera presencial dins l’horari establert i emplenar el formulari específic dispo-
Cultura l El Teatre Auditori del Morell tancarà aquest divendres, 27 de març, la temporada teatral d’hivern-primavera amb Göteborg, de Jordi Casanovas, una proposta que arribarà al municipi amb totes les entrades exhaurides des de fa setmanes. La funció, prevista a les 21 hores, comptarà amb Maria Molins, Roger Coma, Berta Rabascall i Jan
Mediavilla, que donaran vida al Sergi i la Paula, protagonistes d’una història marcada pel retrobament després de trenta-dos anys de silenci. Ella es presenta a casa d’ell amb la necessitat de reconstruir l’última nit d’un viatge a Göteborg en què la seva connexió es va trencar per sempre. Amb un vell diari i records fragmentats, tots dos
tindran una única nit per esclarir què va passar realment. La programació d’hivern-primavera, impulsada per la regidoria de Cultura i festes, ha inclòs set propostes de teatre, música i espectacles familiars, i culminarà amb l’onzena edició del PrimaverArt, del 9 al 12 d’abril. La cita tanca la temporada escènica d’enguany al municipi. Redacció
terrenys naturals propers al fortí i al Club Marítim i la plaça Consolat de Mar i la Rasa. El primer espai, actualment,
nible en línia o descarregable prèviament. Per a qualsevol dubte o informació addicional, les persones interessades poden contactar a través del correu electrònic arxiu@altafulla.cat. Amb aquest servei, el consistori referma el seu compromís amb la preservació de la memòria històrica i l’accés públic al patrimoni documental del municipi. Es tracta d’una afectació puntual i, un cop superat aquest període, l’atenció a les persones usuàries es reprendrà amb el funcionament habitual del servei municipal.
El parc Voramar i l’entorn del fortí preveuen els canvis més destacats
produeix un espai favorable per a l’acumulació de sorra, però preveu redibuixar la zona integrant el passeig al traçat que envolta el Club Marítim eliminant l’asfalt i generant més zones de drenatge. En el cas de la plaça Consolat de Mar, també es preveuen enretirar l’asfalt de la zona que actualment dona servei d’aparcament i les zones de grava privades, plantejant la creació d’un nou espai connectat amb el parc Voramar. «El sistema dunar d’aquesta zona (Voramar) funciona molt bé tot i que és jove, volem un sistema dinàmic que acu-
muli més sorra», explicava l’alcalde d’Altafulla, Jordi Molinera, afegint que la idea és «que la platja recuperi l’espai que li era propi amb solucions basades en la natura».
De l’extrem al centre
A partir d’aquestes remodelacions, la intenció del consistori és que el projecte del Ministeri de Costes plantegi una transformació del centre del passeig amb més mesures per reduir l’impacte de l’aigua, de la mateixa manera que l’any 2023 es va portar a terme la incorporació de roquers a la costa per «fer més resilient» la zona. «Com Ajuntament, hem de decidir què preferim: mecanismes de sistemes dunars o aparcaments i zones privades», ressaltava el batlle. Així, Molinera destacava la bona «predisposició» de Costes per involucrar-se en el projecte «en la línia» que volia el consistori des de 2025. Les dues institucions han mantingut reunions aquesta setmana per avançar amb la proposta, que preveu un termini de redacció de sis mesos i començar a executar-se l’any vinent amb l’objectiu de reduir les «zones dures» del litoral.
Música l El Vendrell acollirà el certament del 10 al 21 de juliol destacant l’actuació de Miklós Perényi
Arnau Martínez / ACN
El 45è Festival Internacional del Vendrell es fixarà enguany en el violoncel, coincidint amb el 150è aniversari del naixement del músic Pau Casals. El Vendrell acollirà el certamen del 10 al 21 de juliol, amb l’Auditori Pau Casals com a punt neuràlgc. L’eslògan del 45è Festival Internacional de Música Pau Casals és «Celebrem el violoncel», dedicant l’edició al «gran amic» del mestre. El consistori presentava una dotzena d’actuacions on destaquen noms com el de Miklós Perényi. Coincidint amb l’efemèride, el festi-
val el clourà el guanyador del concurs Queen Elisabeth que tocarà el violoncel de Casals. El director de la Fundació Pau Casals, Jordi Pardo, apuntava que «s’obre una etapa nova en què encara podrem posar més en valor el llegat musical i humanístic de Casals». «L’element simbòlic del violoncel és la connexió d’una tradició», afegia Pardo. A més, enguany el festival coincideix amb el 150è aniversari del naixement de Casals. L’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez. Entre els artistes convidats, destaca Miklós Perényi, considerat l’últim deixeble
directe del músic vendrellenc. Tocarà el dimecres 15 de juliol. «Va ser un dels músics més propers a l’estil interpretatiu de Casals», ha assegurat Pardo.
Tornar a casa
El divendres 10 de juliol tindrà lloc el concert inaugural a càrrec de l’alemany Daniel Müller-Schott. L’endemà serà el torn per un músic emergent de l’escena actual, el britànic Sheku Kannes-Mason. Pel que fa als violoncel·listes participants, també hi ha la guanyadora del premi Casals Award – For a Better World,
L’instrument de Pau Casals va sonar per últim cop l’any 2011 al Palau de la Música
Marie Elisabeth Hecker, el dimarts 14 de juliol i el dilluns 20 de juliol amb una altra for-
mació. El noruec Trulus Mork, actuarà per primer cop al festival el dijous 16 de juliol. Finalment, el dimarts 21 de juliol es clausurarà el certamen amb una actuació del guanyador del concurs Queen Elisabeth, que es donarà a conèixer el 30 de maig. L’intèrpret tocarà el violoncel de
Pau Casals que custodia la violoncel·lista i vídua del mestre vendrellenc, Marta Casals, gràcies a un acord. «El violoncel retornarà a Catalunya» ha celebrat Pardo. L’instrument de Pau Casals va sonar per últim cop al país el 2011 al Palau de la Música, interpretat llavors per Miklós Perényi.
Poliesportiu l L’equipament comptarà amb 4.210 localitats que s’estrenaran aquest cap de setmana amb la Copa de la Reina
Arnau Montreal Quesada
El Palau d’Esports Catalunya ja està complet amb les anhelades set grades telescòpiques. L’equipament de l’Anella Mediterrània de Tarragona comptarà amb un total de 4.210 localitats que s’estrenaran aquest cap de setmana acollint la Copa de la Reina de bàsquet.
Ahir, l’alcalde de Tarragona Rubén Viñuales i el conseller d’Esports de la Generalitat de Catalunya Berni Álvarez van inaugurar les noves grades que permetran al consistori acollir esdeveniments sense haver de llogar una gran quantitat de cadires supletòries. L’actuació ha estat possible gràcies a la subvenció de 700.000 euros atorgada per la Generalitat de Catalunya.
En total, s’han instal·lat 1.896 seients retràctils en set tribunes a peu de pista, que se sumen als 2.314 seients fixos. El sistema d’obertura i tancament d’aquestes tribunes és automàtic i es poden obrir o tancar adaptant-se a les necessitats d’ús de l’equipament.
Ahir es va posar punt final a «un deute històric», com va assenyalar el conseller d’Esports Berni Álvarez. Aquest va recordar el seu camí particular, reclamant les graderies des de l’oposició a l’Ajuntament de Tarragona, també ho va fer com a conseller d’Esports del consistori i, ara, les ha executat des del Departament d’Esports de la Generalitat. «Era un dels projectes que tenia clar des que vaig entrar que havia de desencallar», va apuntar. «El Palau d’Esports Catalunya optimitzarà el seu impacte econòmic, turístic i social, alhora que ajudarà a descentralitzar les grans competicions arreu de Catalunya», va afegir.
L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, també va mostrar el seu goig. «És un dia important per Tarrago-
La Generalitat ha subvencionat les noves grades amb 700.000 euros
Aquests 1.896 nous seients retràctils estan dividits en set noves tribunes
na, inaugurem unes grades que permetran ampliar l’aforament i completar, per fi, aquest emblemàtic equipament», va apuntar. L’alcalde va agrair a la Generalitat i, especialment, al conseller Berni Álvarez «per fer realitat un deute que feia anys que teníem pendent». En aquesta llista d’agraïments també va afegir el nom de l’exalcalde tarragoní Josep Fèlix Balles-
teros. «Per ser la persona que va creure i confiar que els Jocs Mediterranis fossin possibles i va lluitar contra vent
i marea per aconseguir-los». «Sense els Jocs Mediterranis no tindríem un pavelló com aquest, és un llegat únic», va
subratllar. Amb les graderies, el Palau d’Esports Catalunya queda complert des de la seva crea-
ció l’any 2018. Des del consistori apunten que continuaran treballant per perfeccionar un equipament que ara espera la instal·lació d’unes cortines separadores per facilitar la feina als clubs de la ciutat que l’utilitzen diàriament. Des d’aquest dijous les grades s’estrenaran amb la Copa de la Reina de bàsquet. Abans d’aquest, el Palau ha sigut seu de competicions com la Lliga Catalana ACB, les Copes del Rei i de la Reina, així com el Torneig Estatal de Tennis Taula, entre d’altres. A partir d’ara, aquests esdeveniments podran tenir lloc amb menys cost logístic per instal·lar grades supletòries. A banda de les competicions, el Palau d’Esports és la seu de 13 clubs tarragonins i més de 1.500 esportistes que entrenen de dilluns a dissabte per omplir de vida un equipament que, anys després, pot dir que s’ha completat.
Futbol l L’equip només ha marcat un gol en els darrers quatre partits i, contra l’Algeciras, no va ni xutar a porteria
El Nàstic s’ha ficat solet al taüt de posicions de descens a Segona RFEF aquest 2026. Per explicar la caiguda als inferns d’aquests equips hi ha molts motius i moltes carències, però una ha destacat per sobre de tot aquest mes de març: la manca de pólvora i iniciativa a l’atac. En els quatre partits que s’han disputat, els grana només han marcat un gol i, el darrer diumenge contra l’Algeciras, ni tan sols van rematar entre els tres pals.
La derrota contra l’Algeciras va ser especialment dramàtica per la imatge que es va veure de l’equip. Alfaro va destacar com el gol al minut 4 va «trastocar» els plans de l’equip, però explica ben poc uns problemes que evidencien les dades. En 86 minuts, sense comptar el temps afegit, els grana no van rematar ni una sola vegada entre els tres pals. Poca espontaneïtat dels jugadors explosius com Juanda Fuentes, ni joc associatiu ni directe per buscar un Cedric Omoigui que les poques vegades que tenia la pilota preferia passar a rematar. Ni tan sols va aparèixer Jaume Jardí.
A aquest Nàstic li costa generar i ha quedat palès aquest mes de març. Contra el Sabadell va ser l’únic partit en el qual va destacar el porter rival, però aquest partit sem-
La Pobla de Mafumet torna al camí de la victòria contra el Prat
Futbol l La Pobla de Mafumet de Xavi Vilagut torna al camí de la victòria després de dues derrotes seguides. El filial grana va remuntar per guanyar 2-1 al Prat i col·locar-se en tercera posició, a un punt de l'ascens directe a Tercera RFEF. Roger Ciuró i Nico Aguzzi van ser els golejadors. AMQ/Guillem Pasano
El davanter del Nàstic de Tarragona Cedric Omoigui durant el duel contra l’Antequera. Gerard Martí
bla que ha sigut un miratge. De fet, l’únic gol en els quatre duels disputat al maig no va ser ni generat per l’equip, sinó perquè la pressió de Jaume Jardí i el desencert del defensa de l’Eldense el van concedir l’ocasió.
Aquest escenari va ser idèntic al mes de gener. Llavors, el Nàstic només va marcar un gol i va ser de rebot de Jaume Jardí per donar la victòria
Aquest curs el Nàstic ha completat quatre partits amb un o cap xut a porteria
contra l’Ibiza en l’única ocasió de l’equip. A més, el triomf de rebot contra l’Ibiza ha sigut una de les dues úniques victòries del Nàstic aquest 2026, sumant una nova excepció amb el partit de l’Atlético Madrileño, en el qual l’equip va tenir transicions i encert per generar les ocasions de gol justes per emportar-se la victòria.
Aquesta situació no és úni-
El Juvenil A del Nàstic assoleix un punt important contra el Girona
Futbol l El Juvenil A de Joan Oriol va sumar un punt important el darrer cap de setmana contra el Girona. Els tarragonins van esgarrapar un punt a l'últim minut gràcies a un gol de Pau Navarro. Knidil va posar l'1-0 per als grana, però els gironins van remuntar el marcador al primer temps. AMQ/Cedida
ca d’aquest any 2026, però sí que s’ha pronunciat. Segons va destacar BigData_Nàstic, el duel contra l’Algeciras va ser el primer que el Nàstic va completar sense rematar entre els tres pals, però en duels contra l’Antequera i l’Alcorcón a la segona volta i el Sabadell i el Villarreal a la primera volta, l’equip només va signar un xut a porteria.
La falta de gol, sumat a la
fragilitat defensiva, ha generat un còctel perfecte per a la caiguda als inferns d’un Nàstic que ha de fer molt més per assegurar la salvació.
Pólvora
La falta de gol del Nàstic ha quedat reflectida amb els protagonistes. Marcos Baselga i Cedric Omoigui sumen sis gols entre els dos aquesta temporada. El darrer dels dos en veure porta va ser Cedric. El davanter nigerià, que va recuperar la titularitat aquest 2026, va marcar el gol de la victòria contra l’Atlético Madrileño. Aquest va ser el segon gol del curs, ben lluny de les xifres que va aconseguir en les temporades anteriors. De fet, el nigerià no tanca una temporada amb una xifra tan baixa de dianes des del curs 2017-2018. D’altra banda, Marcos Baselga en porta quatre, però encara no s’ha estrenat aquest 2026.
La falta de gol dels davanters no és només provocada per falta d’encert dels puntes, sinó perquè a l’equip li costa i molt generar ocasions de gol perquè tots dos puguin rematar. A falta de generació de jugades, l’equip s’ha alimentat de l’encert individual del crack reusenc Jaume Jardí. Amb 11 dianes, és el màxim golejador de l’equip.
El que queda clar és que si el Nàstic es vol salvar ha de guanyar partits i això vol dir buscar la victòria marcant gols.
Futbol l L’equip tarragoní va sumar el primer trofeu amb un ple de victòries i representarà Espanya al Mundial
Arnau Montreal Quesada
Tarragona es va coronar com a campiona del XXIII Campionat Nacional de Futbol Mèdic celebrat el darrer cap de setmana al Complex Esportiu Salou. L’equip tarragoní va aixecar per primera vegada el trofeu i serà el representant d’Espanya en el Mundial que tindrà lloc el pròxim any a Alicante.
Uns 600 professionals de 21 col·legis de metges d’arreu de l’estat es van aplegar el darrer cap de setmana a Salou per
participar en una competició amb força història. «És el nostre Mundialito i hi participem des de l’any 2010», va destacar el doctor José Alberto Pradillo, un dels propulsors de l’equip tarragoní de la mà dels doctors Antonio Buñuel i Manuel Valdés. El torneig és de futbol 11 entre equips formats per persones que disposin de la llicenciatura en Medicina i tinguin més de 25 anys. Els partits són de trenta minuts. En paral·lel, es disputa el Torneig de Pioners de futbol 7 per a jugadors majors de 45 anys.
Patinatge l La patinadora Carla Plana es va proclamar campiona de l'European Track Series el darrer cap de setmana. Plana va assolir dues medalles d'or en una competició que va tenir lloc a Gijón. L'expatinadora del Nàstic, que ara competeix amb el Junk World Team, va triomfar en la modalitat de llarga distància, la seva especialitat.
En la classificació general va assolir un total de 175 punts, suficients per emportar-se la medalla d'or. El pròxim repte de Plana serà a Geisingen, Alemanya, del 16 al 19 d'abril en un patinòdrom. Amb el triomf a Gijón, la tarragonina continua la seva trajectòria després d'acumular medalles a Espanya i Europa l'any passat. Redacció
L’equip tarragoní va assolir el campionat amb un ple de victòries
El conjunt tarragoní va aixecar el trofeu per primera vegada i ho va fer de la millor manera: amb un ple de victòries. Tarragona va batre Almería, Huelva, Mallorca, Málaga i Granada i es va emportar la final a la tanda de penals contra Badajoz. «L’alegria és màxima i encara te-
nim el somriure a la cara. És una experiència que no oblidarem mai», va apuntar. El triomf en aquest torneig és l’èxit d’una tradició que cada any es manté amb il·lusió i alegria carregada. «Hem aconseguit tenir un grup d’amics que considerem família i que té moltes ganes de continuar competint. La meva tasca és la d’enredar els metges joves perquè no caigui el nivell», va destacar rient Pradillo. Amb la il·lusió i l’alegria carregada, els tarragonins ja tenen el punt de mira en el Mundial que es disputarà el pròxim any.
Futbol i ponències
En paral·lel al torneig de futbol també es van celebrar unes jornades científiques Esport i Salut, en la qual els metges participants d’arreu de l’Estat preparen ponències i es fan diverses xerrades i debats. «A banda de gaudir de l’esport, és també una bona oportunitat per l’intercanvi de coneixements», va cloure.
Costa Daurada Històric se celebrarà el 8 i 9 de maig
Motor l La sortida serà a Salou i Reus acollirà la resta de les fases i l'arribada
Redacció
El 10è RallyRACC CatalunyaCosta Daurada Històric tindrà lloc els dies 8 i 9 de maig i serà puntuable per als campionats d’Espanya i de Catalunya de vehicles històrics, tant en Velocitat com en Regularitat. La prova, coorganitzada pel RACC i l’Escuderia Baix Camp, tindrà un desenvolupament molt similar al de l’anterior edició.
Les ciutats de Reus i Salou seran un any més els epicentres del ral·li. Reus albergarà les verificacions i el parc tancat que unirà les dues etapes
i el final de la cursa, a més de l’únic parc d’assistència, a firaReus, al qual els participants hi aniran diverses vegades. A Salou es realitzarà la sortida oficial del ral·li. A més dels ajuntaments de les dues ciutats, la prova compta amb la col·laboració del patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona i d’EsportcatGeneralitat de Catalunya. En aquesta onzena edició es competiran en cinc categories: Velocitat, Legend, Regularitat Sport, Regularitat i Legend RS, a més del Volant RACC clàssic.
Magnus Cort guanya a Banyoles i Godon arriba líder a la Costa Daurada
Ciclisme l La Volta Catalunya arriba avui a la Costa Daurada amb la tercera etapa amb sortida a Mont-roig del Camp i arribada a Vila-seca. Magnus Cort va ser el vencedor a Banyoles, però Dorian Godon continua líder. Redacció/Cedida
Israel anuncia que ocuparà el sud del Líban
Guerra l El ministre israelià de Defensa, Israel Katz, va assegurar que l'exèrcit controlarà els ponts restants sobre el riu libanès Litani, així com l'àrea del sud del Líban que discorre fins al mateix. El ministre no va detallar si el control serà temporal, si bé va alertar que «si hi ha terrorisme i míssils, ni cases ni residents». EFE
llança nous míssils contra Israel
Guerra l Iran va llençar la matinada de dimarts fins a sis càrregues de míssils contra Israel. Després de la caiguda de fragments i metralla, edificis van ser danyats a Tel-Aviv. A més, tres membres d'una família van ser ferits quan les restes d'un projectil van impactar contra casa seva en una comunitat del desert del Nègueb, al sud d'Israel. EFE
Els sindicats de la vaga educativa no assistiran a la mesa sectorial
Laboral l Els sindicats convocants de les vagues educatives no assistiran a la mesa sectorial de dijous al matí ni es reuniran per separat amb el conseller de la Presidència, Albert Dalmau. Així, USTEC, Professors de Secundària, UGT i la Intersindical es presentaran unitàriament a la trobada de la tarda. A més, han reclamat a Dalmau que plantegi propostes concretes sobre la millora de les condicions laborals. ACN/ACN
La Policia Nacional deté un presumpte espia de la intel·ligència russa a Elda
Policial l La Policia Nacional va detenir ahir a la localitat alacantina d'Elda un ciutadà ucraïnès sospitós d'actuar com a espia de la intel·ligència russa. Segons la fiscalia alemanya, l'arrest es va fer en el marc d'una operació en la qual també es va detenir una ciutadana romanesa a Alemanya. ACN
El sector del transport critica el pla anticrisi
Economia l Els transportistes catalans veuen «insuficients i populistes» les mesures del govern estatal per pal·liar l'impacte de la guerra de l'Orient Mitjà. Asseguren que l'ajuda directa de 20 cèntims per litre al gasoil professional queda curta, perquè no repercuteix directament damunt el transportista i «es dilueix» a la cadena logística. ACN
Economia l El Govern mobilitza 400 milions per protegir famílies i empreses, amb 216 milions per al teixit econòmic del país i 154 per a la transició ecològica
Agències
El Govern va donar llum verda ahir dimarts al primer paquet de 40 mesures per fer front als efectes econòmics i socials derivats del conflicte a l’Orient Mitjà, amb una mobilització de fins a 400 milions d’euros. Del total, 216 milions es destinaran al teixit econòmic, 154 milions a la transició ecològica i 30 milions a les famílies més vulnerables. La portaveu, Sílvia Paneque, va defensar que és un «pla obert» a l’evolució del conflicte i amb un doble objectiu: protegir el poder adquisitiu i la resiliència empresarial davant l’encariment de l’energia. Entre les mesures hi ha línies de finançament, préstecs preferents, reforç dels ajuts a la internacionalització, suport a la descarbonització i un canal per atendre consultes empresarials en menys de 48 hores. El paquet inclou accions per als sectors agrari, pesquer i transport, ajuts socials gestionats pels ajuntaments i línies per impulsar energies renovables, biogàs, autoconsum i vehicle elèctric.
L’anunci va provocar reaccions diverses. Junts va qualificar les mesures d’«inconcretes» i «insuficients» i va reclamar rebaixa fiscal, especialment de l’IRPF. El seu portaveu al Parlament, Salvador Vergés, va retreure al Govern manca de lideratge, va denunciar que el gruix de la resposta passi per ampliar
Les trucades al 112 a l’Ebre van créixer un 13,3%
Emergències l El CAT112 va registrar l'any passat 46.130 trucades operatives des de les Terres de l'Ebre, un 13,3% més que el 2024. L'incendi de Paüls o els aiguats de l'octubre al Montsià són els episodis en què es van rebre més avisos al telèfon d'emergències, amb més de 800 trucades pel foc i més d'un miler per les inundacions. ACN
30 milions aniran destinats a ajuts per a famílies vulnerables dins del pla global
crèdits de l’ICF i va considerar «ridículs» els 30 milions previstos per a famílies vulnerables. El PSC, en canvi, va replicar que el paquet es podrà «adaptar, ampliar o modificar» segons l’impacte del conflicte. La seva portaveu, Elena Díaz, va remarcar que la durada i la intensitat de la guerra condicionaran eventuals canvis i, de moment, va descartar una rebaixa de
l’IRPF. Unió de Pagesos va afirmar que el pla va «en la línia» de les seves propostes, mentre que Pimec va valorar que les mesures «van en la direcció correcta, però no són suficients» i va reclamar agilitat perquè arribin a les pimes.
Reaccions
Foment del Treball va celebrar la «celeritat» del Govern i va considerar que el paquet suposa una resposta anticipada, però també va advertir que una part rellevant de les mesures es basa en instruments de finançament i crèdit que no sempre responen a les necessitats immediates
Política l Nogueras assegura que les mesures «arriben tard»
Agències
Junts votarà a favor del decret anticrisi del govern espanyol en la votació de convalidació prevista aquest dijous al Congrés, segons va confirmar ahir la portaveu del partit a la cambra baixa, Míriam Nogueras. En una entrevista,
Nogueras va admetre que el paquet de mesures fiscals «arriba tard», però va destacar que incorpora «bona part» de les rebaixes fiscals que reclama la formació. La dirigent juntaire va vincular aquest suport al compromís del PSOE de votar també a favor, aquest dijous, d’una
proposició no de llei de Junts per eximir de l’IVA els autònoms que facturin menys de 85.000 euros anuals. «Com que comptem que hi votaran a favor, ells comptaran amb el nostre ‘sí’ al decret de mesures anticrisi», va afirmar. Nogueras va defensar que la proposta respon a una directiva
dels sectors més afectats. Els Comuns van veure el pla «de mínims i massa inconcret» i van lamentar la falta de concreció dels 30 milions destinats a famílies. La CUP el va considerar «insuficient», va reclamar topalls als preus dels carburants, l’energia i els productes essencials, així com una moratòria de desnonaments i la congelació dels lloguers. Tot i les crítiques, el Govern va insistir que la comissió interdepartamental creada continuarà analitzant l’escenari i elaborant mesures segons l’evolució del conflicte i els seus efectes sobre l’economia catalana.
europea i va remarcar que els socialistes els han garantit el suport. Pel que fa al segon decret, centrat en habitatge, va carregar contra les polítiques del PSOE, Podem i Sumar, a qui va acusar d’haver fet caure l’oferta de manera «històrica» i d’haver disparat els preus del lloguer de manera exponencial. Podem, de moment ja ha anunciat l’abstenció, mentre que el PP encara no ha aclarit el sentit del seu vot. També es debatrà al Congrés un segon decret amb mesures d’habitatge.
k
Tribuna
k
L’equip de govern del PSC a l’Ajuntament de Tarragona ha presentat amb orgull un superàvit d’escàndol de 19,2 milions d’euros de l’exercici del 2025. És a dir, 19,2 milions d’euros per sobre del que havien previst inicialment. Això és una barbaritat indecent, doncs un consistori no és una societat mercantil, és en tot cas una institució, que tot i que és sa que acabi amb resultat positiu, aquest no pot ser de l’ordre d’un 400% per damunt del que seria normal i raonable. Tot plegat tan sols demostra una gestió negligent, així com una pèssima planificació. I demostra, una vegada més, que l’Ajuntament mai va estar en fallida, tal com va anunciar l’alcalde Viñuales en el moment que va entrar a governar a Tarragona, tractant la institució com la Marbella de Jesús Gil, fins al punt que vam arribar a sortir per Telecinco per aquella falsa alarma que s’havia generat.
Doncs bé, aquest superàvit també demostra, per segona vegada, que la pujada d’impostos no calia, ja que a sobre estava més que anunciat un increment substancial de les aportacions dels impostos de l’Estat cap a l’Ajuntament. I malgrat que aquests dos darrers anys la recaptació ha estat per sobre del necessari, ara veiem com, a més a més, es pugen enguany també les quotes de les llars d’infants a les famílies mentre hi ha aquest romanent d’escàndol.
I per si no n’hi hagués prou, la negligència encara s’aferrissa més quan el destí d’aquest romanent es destina no a demanar crèdit, sinó al deute. La baixada de deute de l’Ajuntament arran del full de ruta i les accions iniciades pel Govern Republicà, i seguides pel PSC, ens han dut al fet que actualment ja tinguem un consistori sanejat, fora de tota mena de tuteles, i amb capacitat econòmica per impulsar inversions i, sobretot, inversions urgents per al benestar de la ciutadania.
I és degut a aquesta fortalesa, de la que ara gaudim, que podem optar per dues opcions: o pensar de debò en els tarragonins i tarragonines o simplement insistir a tractar l’Ajuntament com si fos una mercantil.
Les incerteses financeres arran de la guerra a l’Iran arriben en un moment fort financerament per al consistori, i no arriben ni de bon tros en un context d’incerteses com el que es va patir amb l’inici de la guerra d’Ucraïna i pels efectes de la pandèmia. Per tant, ara és el moment no d’amagar-se, sinó de sortir a fer les inversions oportunes per a resoldre la urgència social més sagnant d’avui dia, que és l’habitatge i, en concret, el preu del lloguer. Només cal entrar als portals immobiliaris per veure la molt reduïda oferta i els elevats preus, que dificulten el projecte de vida de moltes persones a la nostra ciutat i arreu del país.
De què ens serveix ser prudents, per si de cas, si perdem una oportunitat d’incidir en l’accés de l’habitatge, tan necessari i urgent? Els tarragonins i tarragonines no poden estar orgullosos d’un Ajuntament que, per un excés innecessari de prudència, renuncia a dedicar els diners sobrants a la inversió en habitatge pel lloguer assequible. I no és sols l’impacte directe sobre centenars de famílies que en poden gaudir directament, sinó que a més incidim en el mercat per destensar els preus actuals. Nosaltres estem compromesos amb el benestar dels veïns i veïnes, i aquest benestar comença per solucionar de forma decidida la crisi de l’habitatge, la base perquè les persones puguin desenvolupar la seva vida amb dignitat i amb èxit.
Jordi Fortuny Guinart
Conseller d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona
Dk Editorial k
e tant en tant ens toca parlar de nosaltres. Un aniversari sempre és agraït de celebrar i, en el cas d’un mitjà de comunicació, ara mateix és gairebé un esdeveniment. Poder sumar dígits a la trajectòria professional és la manera com més s’evidencia que un projecte està completament consolidat. El Diari Més compleix 22 anys i això ens atorga un nivell de maduresa que, al capdavall, projectem en la nostra feina i, aquest és l’objectiu final, arriba al lector en forma d’un producte fidedigne, de qualitat i, sempre com a base essencial, de proximitat. En un sector tan complicat com el dels mitjans de comunicació,
en el nostre cas podem lluir no tan sols els 22 anys que ja duem al darrere, sinó que podem mostrar amb satisfacció projectes de futur. En aquest sentit, aquest 2026 neix el Grup Més-Catalunya Sud, fruit del creixement de l’empresa editora del Diari Més que, recentment, ha entrat com a soci majoritari en l’accionariat del setmanari l’Ebre, un mitjà de llarga tradició i líder a les Terres de l’Ebre. D’aquesta manera, el Grup Més esdevé una eina comunicativa líder en premsa escrita al conjunt de les comarques de Tarragona. Aquest és, doncs, un bon aniversari. Gràcies per acompanyar-nos en aquest viatge. Gaudim-lo junts!
k Tribuna k
Los comerciantes de Mont-roig del Camp, unos comerciantes de primera para un alcalde de segunda
En Mont-roig del Camp y Miami Platja tenemos comerciantes y emprendedores de primera. Personas que arriesgan, invierten, crean empleo y mantienen vivo el municipio durante todo el año. Lo que, por desgracia, no tenemos es un equipo de gobierno a la misma altura.
La empresa local es clave para el presente y el futuro del municipio. Sin embargo, la mala gestión municipal se ha convertido en un freno en lugar de un aliado. La lentitud administrativa, el exceso de burocracia y la ausencia de una estrategia clara están provocando que muchos proyectos no lleguen a materializarse o, directamente, se marchen a otros municipios vecinos.
Licencias de actividad: cuando la espera ahuyenta inversiones El ejemplo más evidente de esta mala gestión es el de las licencias de actividad. Hoy, la espera para obtener una licencia de actividad es larga e incierta. La situación es tan grave que ya hay emprendedores y empresarios que descartan Mont-roig del Camp y Miami Platja para implantar o ampliar su negocio. No por falta de oportunidades, sino por una administración que no responde.
Desde el Partido Popular de Montroig del Camp defendemos un modelo muy distinto. No nos limitamos a criticar, proponemos y nos comprometemos. Apostamos por reducir de forma real los plazos de tramitación de las licencias de actividad y por implantar una ventanilla única de ges-
Xavi Campillo Presidente del PP de Mont-roig - Miami
apoyo continuo que permita a los nuevos proyectos consolidarse y crecer en el municipio, generando empleo y riqueza de proximidad.
tiones que simplifique los trámites y ordene la relación entre las empresas y el Ayuntamiento. La ventanilla única es clave para revertir esta situación. Esta medida es especialmente importante para el pequeño comercio. En muchas empresas, los pocos empleados disponibles o incluso el propio propietario compaginan las tareas operativas del negocio con la gestión administrativa. Hoy, ese mismo trabajador o empresario se ve obligado a ir de un departamento a otro, repetir trámites y volver al punto de partida cuando parecía que el proceso avanzaba. Mientras tanto, la empresa se para: no vende, no produce y no atiende a sus clientes.
Desde el Partido Popular lo tenemos claro: recuperar la normalidad también es apoyar al comercio
A esta falta de sensibilidad se suman decisiones aparentemente menores, pero con un impacto directo en la actividad económica. La retirada de las duchas en las playas cuando ya no existe sequía y cuando municipios vecinos sí las mantienen es una muestra más de pequeños estímulos negativos que el alcalde Fran Morancho ejerce contra el comercio local. ¿Quién va a quedarse a pasear por las tiendas o a cenar en nuestros restaurantes después de un día de playa sin poder quitarse la sal ni la arena del cuerpo? Estas decisiones influyen directamente en el consumo y en la vida económica del municipio.
Apostar por la empresa local no es solo facilitar trámites. Es ofrecer apoyo real. Por eso, defendemos la puesta en marcha de ayudas y subvenciones para emprendedores y nuevas empresas, pensadas para acompañar los primeros pasos de la actividad económica y fomentar el talento local. Del mismo modo, creemos imprescindible la creación de un vivero de empresas. Un espacio de acompañamiento, asesoramiento y
Desde el Partido Popular lo tenemos claro: recuperar la normalidad también es apoyar al comercio. Por eso, lo primero que haremos al entrar en el gobierno, siempre que no existan restricciones por sequía, será recuperar las duchas en las playas. Mont-roig del Camp y Miami Platja merecen ser un municipio atractivo para invertir y emprender. Tenemos comerciantes de primera. Ahora hace falta un alcalde de primera. Seguiremos defendiendo medidas concretas, realistas y eficaces para apoyar al comercio local, convencidos de que solo así se construye un municipio vivo, competitivo y con futuro.
k Tribuna k
La reducció de ràtios i de línies està limitant l’accés a centres propers i empeny famílies cap a la concertada, especialment a la zona centre de Tarragona.
Volem escola pública a prop de casa
A Tarragona, cada cop més famílies es troben amb una realitat preocupant: escollir escola pública ja no garanteix poder-hi accedir.
Quan arriba el moment de la preinscripció, moltes famílies demanen plaça en centres públics propers al seu domicili. Però la manca d’oferta fa que no sempre hi hagi lloc per a tothom. Davant la incertesa d’entrar en un centre lluny de casa, algunes acaben optant per centres concertats.
No per preferència, sinó per por.
Falten places públiques a la zona centre
A les zones centrals de la ciutat, on hi ha més demanda, l’oferta pública és insuficient.
Primària
Zona 3 (Zona centre):
-Pública: 136 places - Concertada: 260 places
Zona 4 (Zona Llevant):
- Pública: 57 places - Concertada: 120 places
ESO
Zona 3 (Zona centre):
- Pública: 189 places - Concertada: 510 places
És a dir, en aquestes zones la concertada ofereix més del doble —i en alguns casos gairebé el triple— de places que la pública.
A secundària, menys ràtio = menys places. Als instituts públics, la ràtio s’ha reduït de 30 a 27 alumnes per aula.
Als centres concertats es manté en 30.
Amb el mateix nombre de línies, això implica que la pública ofereix menys places.
Falten places als Instituts públics
Aquesta reducció ja té conseqüències:
Institut Pons d’Icart
- Alumnes adscrits: 106 - Places que ofereix: 81 - Dèficit: 25 places
Institut Martí Franquès
- Alumnes adscrits: 130 - Places: 108 - Dèficit: 22 places
Institut Tarragona
- Alumnes adscrits: 106 - Places: 81 - Dèficit: 25 places
En total: 72 alumnes adscrits sense plaça garantida.
Molts estudiants residents a la ciutat de Tarragona hauran d’anar a instituts públics als barris on sobren places (com els Instituts de Sant Pere i Sant Pau, Torreforta, Campclar, Collblanc de la Canonja) o anar a centre privats concertats de la ciutat de Tarragona, en el qual sobraran places.
Una possible solució és afegir:
- 1 línia més al Pons d’Icart - 1 línia més al Martí Franquès - 1 línia més a l’Institut Tarragona
Permetria absorbir la demanda.
Mentre falten places a la pública en sobren a la concertada
Als centres concertats que ofereixen continuïtat d’ESO, el nombre de places és superior al d’alumnes de 6è:
- Dominiques: 50 alumnes que fan 6è - 60 places per 1r ESO (+10)
Montse Tarifa Llorens Mare i mestra de l’Escola Pública
- El Carme: 54 alumnes- 60 places (+6)
- Joan Roig: 26 alumnes- 30 places(+4)
- Joan XXIII: 80 alumnes-90 places (+10)
- La Salle Torreforta: 54 alumnes - 60 places (+6)
- Lestonnac: 54 alumnes - 60 places (+6)
- Mare de Déu del Carme: 79 alumnes- 90 places (+11)
- Mare Nostrum: 27alumnes → 30 places (+3)
- Sant Pau Apòstol: 76 alumnes → 90 places (+14)
- Santa Teresa: 53 alumnes→ 60 places (+7)
- Vedruna: 54 alumnes → 60 places (+6)
- La Salle Tarragona té 98 alumnes a 6è → 90 places (-8)
Per tant als centres privats concertats sobraran 75 places per fer l’ESO
En definitiva als centres públics baixen ràtios i places (arrodoneixen a la baixa), mentre que als centres privats concertats arrodoneixen a l’alça, donant-los més places.
Per quins motius l’Administració Pública utilitza aquests criteris en la distribució de places?
L’Administració Pública no hauria d’equiparar l’Escola Pública als Centres privats concertats al centre de la ciutat i no només als barris?
El 18 de febrer de 2026, l’Oficina Municipal d’Escolarització va traslladar a les AFA la proposta provisional de planificació de places, que anticipava les línies i ràtios previstes per al curs 2026-2027. Aquesta proposta es convertirà en oferta inicial oficial aquest mateix dimarts 3 de març de 2026, quan comença la preinscripció d’I3 el 4 de març i la de la ESO el 6 de març. Amb aquest calendari es posa de manifest que no hi ha marge de temps per poder dialogar l’Administració amb la comunitat educativa.
Menys ràtio a la pública... però també menys places
Aquest curs s’ha reduït la ràtio a I3 als centres públics:
- Zona 1 (Barris de ponent): 18 alumnes per aula
- Zona 2 (St Pere i St Pau, Sant Salvador i Tgna 2): 17 alumnes per aula
- Zona 3 (Zona centre ciutat): 17 alumnes per aula
- Zona 4 (Llevant): 19 alumnes per aula
Als centres concertats es manté en 20 alumnes per aula.
El fet de baixar la ràtio a les escoles públiques millora la qualitat, però si no s’obren més línies, hi ha menys places públiques disponibles. Un cop comença el curs, degut a la matrícula viva (migrants que arriben a la ciutat), fa que les ràtios a les aules superin les ràtios inicials a l’escola pública i per tant seria un motiu pel qual haurien de donar més recursos o més línies a la pública.
Retall de línies a la pública
- Es retalla una línia a Pràctiques
- Es retalla una línia al Miracle
- Es dona una línia a Sant Salvador
Canvis de zona a les portes de la preinscripció
L’Escola Saavedra passa a la Zona 3 i l’Escola El Miracle passa a la Zona 4, aquesta resolució es va fer pública el 18 de febrer, quan ja s’estaven fent portes obertes als centres i a poques setmanes de començar el periode de preinscripció d’I3 (del 4 al 18 de març).
En el cas de la Zona 4, algunes famílies han passat de poder optar a tres escoles públiques diferents a només dues.
Exemples concrets
Escola Pràctiques, només oferirà 17 places d’I3, 14 estaran ocupades per alumnes amb germans al centre, només quedaran 3 places reals. Val a dir que cada vegada més hi ha més alumnes amb necessitats educatives específiques derivades de situacions socioeconòmiques desfavorides que tenen prioritat en l’assignació de places, per tant es fa impossible l’accés a una plaça en l’escola pública.
Tot i això, unes 50 famílies esperançades en poder apuntar als seus fills a l’escola pública van assistir a les portes obertes, fent evident l’interès per l’escola pública i la desinformació de les places reals del centre.
Mentrestant, La Salle Tarragona (escola privada concertada) que es troba al costat de l’Escola Pràctiques oferirà 60 places.
Al barri de Bonavista només hi ha 2 escoles: la Pública i Joan XXIII (privada concertada)
A I3:
- Pública: 36 places - Joan XXIII: 60 places
Conclusió
A la zona centre falten places públiques, amb la reducció de ràtios, encara en falten més.
Si es retallen places a la pública, cal compensar amb més línies públiques.
Perquè si no, hi ha famílies que acaben portant els seus fills a la concertada sense haver-ho demanat.
I això no és una elecció, és una conseqüència.
A més, la reducció de línies i de places públiques pot acabar afavorint la segregació escolar. Cada vegada hi ha més alumnat amb necessitats educatives vinculades a factors socioeconòmics que ocupa la major part de les places disponibles a la pública. Quan l’oferta pública es redueix, moltes famílies que també aposten per aquest model educatiu es troben sense opcions properes i es veuen obligades a buscar alternatives. L’escola ha de ser un ascensor social que permeti a tots els infants tenir les mateixes oportunitats per avançar, formar-se millor i progressar, i aquesta funció només es pot garantir si l’accés a l’escola pública és real i no limitat.
Si no es garanteixen places públiques suficients, la reducció de ràtios acabarà convertint-se en una porta d’entrada cap a la privada. Ja n’hi ha prou: cal reforçar l’escola pública, perquè és la que garanteix l’accés de tothom i és la que és de tots.
Alternatives: Ecoaldees sobiranes i solidàries Cal afegir l’alarmant crisi ecològica a la precarietat laboral, dificultats d’accés a l’habitatge i la pèrdua de sentit comunitari, entre d’altres fets especialment colpidors entre el jovent, però per sort, també hi han opcions de construir vides dignes, responsables i solidàries d’acord amb el bé comú i la cura del planeta. En aquest context sorgeixen les anomenades ecoaldees sobiranes i solidàries, promogudes per gent jove com una via real d’accés col·lectiu a la terra i l’habitatge, feina digna lligada a l’agroecologia, la regeneració ambiental, les cures, la repoblació rural i la revitalització de territoris abandonats, reducció de la dependència econòmica i energètica i l’enfortiment del teixit comunitari i democràtic. Són comunitats obertes, interconnectades i socialment compromeses que poden funcionar com exemples de transició ecològica, innovació social i cohesió entre generacions. De fet, ja hi han experiències, coneixements i voluntat social suficients, però manca un marc polític per facilitar l’accés a terres públiques o infrautilitzades, acompanyament tècnic, seguretat jurídica i recolzament inicial per permetre al jovent realitzar projectes de vida sostenibles. A algunes plataformes com ‘Change.org’ ja ha sorgit una campanya al respecte com a proposta urgent i alineada amb els reptes socials, ecològics i democràtics que cal afrontar; i caldria el recolzament i impuls inicial de forma activa per part dels governs com a inversió en futur, estabilitat social i resiliència col·lectiva, oferint confiança i possibilitat real al jovent de construir país. I perquè també per alguna cosa ha de servir l’afegitó de ‘transició ecològica’ del nostre ministeri d’agricultura i aprofitar terres i infraestructures en desús molt millor que cedir-les a fons voltor especuladors nacionals i internacionals.
Toni Yus Piazuelo
Tàrrega
Reflexión
Las organizaciones que se dedican a introducir fentanilo, metanfetamina, cocaína u otras drogas en Estados Unidos, están consideradas organizaciones criminales. Por qué las empresas de Estados Unidos que inundan América Latina y el mundo de armas y violencia no son consideradas organizaciones criminales también?
Andrés J. Moreno
Vila-seca
Necrològiques
Tarragona
Maria Mir Alberich.
Ha mort als 95 anys. El seu funeral serà avui a les 9.30 h al Tanatori.
Jose Lara Vizcaino.
Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Tanatori.
Reus
‘Machaca’ Martínez Fernández.
Ha mort als 58 anys. El seu funeral serà avui a les 9.30 h al Tanatori.
Anna Masip Manzano.
Ha mort als 81 anys. El seu funeral serà demà a les 9.30 h al Tanatori.
Salou
Juan Arbones Mateu.
Ha mort als 94 anys. El seu funeral serà avui a les 11.30 h al Cementiri
Municipal de Salou.
Setmana Santa l L’església de Sant Miquel del Pla de Tarragona va acollir aquest dimarts al vespre la presentació de l’opuscle de la Reial Germandat de Jesús de Natzarè, en un acte que va reunir fidels, confrares i curiosos en un ambient so-
lemne i participatiu. La cita, celebrada a les vuit del vespre, va comptar amb la conducció del Dr. Pere Navarro Gómez, que va guiar una presentació marcada pel repàs als continguts de la publicació i al seu valor dins la tradició de la Setmana Santa tarragonina. L’acte, organitzat per la mateixa Germandat, va posar en relleu la tasca de preservació i difusió del patrimoni cultural i devocional, així com la seva continuïtat i l’arrelament entre les generacions, reforçant el vincle amb la ciutat. Redacció/Gerard Martí
Avui felicita als que es diuen:
21/03 al 19/04 ÀRIES
Atenció als consells que vinguin d’estranys, escolta’ls medita’ls abans d’actuar. Seria convenient que no et deixessis influir per ningú.
LLEÓ
23/07 al 22/08
La relació de parella serà motiu de més d’un pensament negatiu per part teva, digues les coses directament eliminaràs més d’un obstacle.
SAGITARI
22/11 al 21/12
No et comprometis amb tanta facilitat davant les demandes de persones properes. Al principi ho veuràs tot fàcil, després canviarà.
TV local
10:30 180 Graus
11:30 Fot-li (r)
20/04 al 20/05
El teu costat emotiu estarà més sensible a l’entorn. Serà una jornada propícia per aconseguir un amor intens ple de novetats.
VERGE
23/08 al 22/09
Gran activitat poc temps seran les normes durant aquest dia. Per això carrega’t d’una bona dosi de paciència per no caure en l’estrès.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
El teu esperit d’aventura s’accentuarà et sentiràs amb ganes de menjar-te el món. Hi arribaràs si et centres en objectius concrets.
21/05 al 20/06 BESSONS
Hi haurà alts baixos en els teus ingressos això canviarà totalment el bon humor que tenies. Deixa’t aconsellar per experts abans de res.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Et sentiràs molt actiu i ple de bones intencions envers els altres que et seran àmpliament recompensades. En l’amor com en el social trobaràs la felicitat.
20/01 al 18/02 AQUARI
El teu instint de competència es veurà molt activat és fàcil que tinguis conflicte amb alguns superiors o caps. Utilitza la diplomàcia.
21/06 al 22/07 CRANC
Controla els teus aires de superioritat o et veuràs enfrontat amb els estimes. Utilitza la teva intuïció si has de decidir alguna cosa important.
23/10 al 21/11 ESCORPÍ
Intenta dedicar més temps a coses concretes no et deixis portar per pensaments illusoris o plans utòpics. Llança’t a la conquesta.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Avui hauràs d’activar la teva intuïció per saber quin és el millor camí a seguir durant tota la jornada. En l’amor hi haurà una sorpresa inoblidable.
TARRAGONA:
Sanz Sanz, Fermi
Rambla Nova, 55 Telèfon 977 221 430
Plana Garcia, Virginia
Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Lluis Gine, Agnes Av. Maria Fortuny, 48 Telèfon 977 755 052
SALOU:
Arque Mule, Montserrat Passeig Miramar, 72 Telèfon 977 381 264
VILA-SECA:
LECTURA de TAROT. Limpiezas energéticas a personas, casas o negocios. Corto envidias y mal de ojo. Tel: 689.832.964
12:00 Teló de fons
12:30 Connecta 10
Comarques
13:00 +Bàsquet
13:30 Fot-li (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Caminant per Catalunya
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Recórrer
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Recórrer
18:30 Connecta 10
Comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 La Comarcal
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 La Comarcal (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 La Comarcal (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 La Comarcal (r) CANAL REUS TV
El temps
10:00 Efecte Mosaic
10.30 Notícies 12. Edició vespre. (r) 11.00 Teló de fons
11:30 Ciutadella
12:00 Cuina amb caràcter
12:30 Teló de fons
13:00 Ciutadella
13:30 Cuina amb caràcter
14.00 Notícies 12. Edició migdia
14:30 Cuina amb caràcter
15:00 Ciutadella
15:30 Teló de fons
16:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Efecte Mosaic. Tarda 18:00 Recórrer
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre
20.30 Com la nit i el dia
21:30 Hospital de proximitat
22:00 Notícies 12. Edició vespre
22:30 Com la nit i el dia
23:30 Hospital de proximitat
00:00 Notícies 12. Edició vespre
HORITZONTALS: 1. Mancats d’un ull. Relatiu al focus. 2. Reseu a Déu. Ordre acomplida. 3. Taxi sense fons girat. Sortís. Simbolitzat amb B per la dreta. 4. Cap d’euga. Just tallant. Condueixes. 5. Policia. Femella que viu a l’Àrtic. 6. Una del cel. Una altra de l’anterior. Abundància per la dreta. Nota girada. 7. Mes escurçat. Telèfon. Creï.Vocal. 8. Dividida en dos. Individu ibèric del País Valencià. 9. Entrada de mar. Partit dels comunistes italians. Ondulació vista a la platja. 10. Anell sense un article. Color vermellós. 11. Cuiner de paelles. Dues romanes. Una creuada. 12. Cap d’ase. Cua de gos. Indica molta quantitat, al revés. Vint romans en dos grups. VERTICALS: 1. Peguem-nos al ring. Roba d’abric antiga. 2. Ventet suau. Urani. Flueix. 3. Porta les cartes per baix. Les Britàniques, per exemple. 4. Despullat.Veu militar.Taxa sense una. Cinquanta. 5. Una. Un lloc del camí. Fruit del roure. 6. Instrument de vent tallat. Deu en vertical. Estudiat. 7. Motllura en forma de S. Costen molt. 8. Part d’una operació. Creïn. Vocal. 9. Got sense entrada. Casades amb els fills. Crida per baix com un gat. 10. Rostres. La millor de totes. 11. Ajunta al costat. Principi d’entendre. 12. Laboratori escurçat. Pot ser la d’un tauró. Dos empats seguits.
Domingo Roigé, Silvia Avda Ramon Olçina, 40,42 Telèfon 977 376 521
CAMBRILS:
Hernández Marimón, Maria Blanca
Golf St.Jordi,2 Telèfon 977 365 153
VALLS:
Miquel Alonso, Angels
Plaça del Pati, 18 Telèfon 977 600 606
EL VENDRELL:
Fontestad Crespo, Jose Vicente
Sant Jordi, 1 Telèfon 977 177 319
Solucions
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel Cel serè o poc ennuvolat arreu pel pas d’alguns núvols alts que creuaran de nord a sud del territori, sobretot fins a l’inici de la tarda. Independentment, al centre del dia es formaran alguns núvols d’evolució diürna a l’interior del quadrant nord-est. A més, a partir del vespre a punts del sector central del litoral i prelitoral, el cel tendirà a quedar cobert o molt ennuvolat.
Temperatura
La temperatura mínima serà semblant. Per la seva banda, la temperatura màxima pujarà entre lleugerament i moderadament, si bé a la meitat nord del litoral serà similar.
años. Tel: 685.253.084
JÚLIA MASAJES SENSITIVOS. Reus. Tel: 634.777.389
MAYCA CATALANA. Libera tensiones, disfruta tu momento. Bienestar-placer. Tel: 692.780.087
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
JUAN. Masajes relajante-muscular. 645.412.113 MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215
HOTEL, DOMICILIOS. Desconecta Y disfruta!!! Tel: 613.458.067 SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
MASAJES REUS. Tel: 698.788.062
MASAJISTA CAROLINA. Particular. Tarragona. Tel: 603.254.131
Llibres L’escriptor presenta aquest divendres a la galeria La Catedral la seva última noveŀla, ‘Maledictus’, coincidint amb l’exposició de pintura dedicada a Valentín Manterola
Albert Saludes s’avança a Sant Jordi amb una novel·la d’intriga construïda a partir de dos relats paral·lels, separats per cinc segles. Aquest és l’eix sobre el qual ha construït Maledictus (Varia Editio), que presentarà aquest mateix divendres, 27 de març, a partir de les 18 30 h a la galeria La Catedral de Tarragona.
Albert Saludes i Casas té una llarga trajectòria en el camp de la fotografia i la producció audiovisual, que en els últims anys ha apostat per combinar amb l’escriptura. Després del seu primer treball col·lectiu, Tárraco, reflejo de Roma (Silva, 2022), i de la seva primera novel·la en solitari, Pròcul, governador de Tàrraco (Varia Editio, 2024), ara torna amb una nova proposta narrativa. Maledictus planteja una història doble: d’una banda, un relat situat en la Barcelona preolímpica, en una època de gran transformació urbana. Els joves protagonistes marxaran d’aquest entorn per viatjar fins a Besiers, una ciutat occitana entre Carcassona i Montpeller. Allà arrencarà el segon relat, ambientat segles enrere, en un context històric convuls, dominat pel rei i pel control del Tribunal de la Santa Inquisició.
Saludes presentarà la seva obra a La Catedral, coincidint amb l’exposició El neoexpressionisme del País Basc, de Valentín Manterola. Manterola (Zumaia, 1946) és un pintor vinculat al corrent neofiguratiu i neoexpressionista. La seva obra par-
Aquesta és la segona noveŀla d’Albert Saludes. Cedida
teix sovint del paisatge basc, però distanciant-se de la reproducció fidel. És, sobretot, la base a partir de la qual l’artista fa la seva pròpia interpretació personal. D’aquesta manera, la seva obra combina elements reconeixibles amb una dimensió molt més abstracta.
En l’exposició, que es podrà visitar fins al 10 de maig, s’hi poden contemplar tant algunes de les obres més representatives de la seva trajectòria com pintures més recents. Manterola hi arriba després d’exposar entre altres a Madrid i Marbella.
Cristina Serret Alonso
A més, la Galeria La Catedral, que té entrada pel carrer del Claustre número 7, manté oberta la Sala II, el seu
habitual espai cultural de museu, on el visitant podrà veure obres seleccionades de grans mestres de la pintura catalana de finals del segle XIX i principis i mitjans del segle XX.
Albert Saludes ha escrit una història d’intriga amb dos relats paraŀlels Llibre amb enigma
Golfus de Tàrraco
El mur de les lamentacions
ADIF vol construir un mur de sis metres d’alt que separarà els pobles del litoral i la mar. Vaja, dos murs, un a cada banda de la via. El mur de Berlin ja era així: dues parets molt altes i una zona perillosa al mig, on perdies la vida si t’hi arriscaves a entrar. El mur aquell, que va caure el 1989, pretenia separar dos mons, el comunista i el capitalista. I aquest potser separarà dos mons: el dels turistes i el dels soferts vilatans. Que gosaran travessar un dels murs per intentar l’heroisme d’agafar un tren.
L’objectiu del mur de Berlin era preservar “el món lliure”, el de la República Democràtica Alemanya. I el d’aquest mur, diu ADIF, és evitar el soroll dels trens de mercaderies. Dos objectius fallits, ja us ho avanço. Demà la plataforma Mercaderies per l’Interior organitza una interessant jornada sobre les anomenades pantalles acústiques, a les sis de la tarda al Col·legi d’Arquitectes de Tarragona. Un debat de luxe, amb els millors experts en la matèria. Una de les solucions proposades és reduir l’alçada dels murs. I no ho acabo de veure. Us imagineu que en comptes d’enderrocar el mur de Berlin haguessin proposat: deixem-lo però fem-lo més baix, que quedi una mica de RDA i comunisme però no gaire? Rebaixar-ne l’alçada és només un tapabruts per tranquil·litzar els soferts veïns i qui dia passa, trens empeny... L’única solució per a la reunificació alemanya era fer caure el mur. I l’única solució que veig per acabar amb el soroll és acabar amb el soroll. I per acabar amb el perill és que no passin les mercaderies perilloses per la via de la costa.
L’himne de la RDA es deia “Alçats de les ruïnes”. Espero que la via i els pobles de la costa no acabin sent-ne una, de ruïna.
Carles Marquès i Virgili Periodista i escriptor
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
El més vist www.diarimes.com
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
Societat
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]
Especials: Adrià Recasens
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
dona llum verda al barri entre Sant Pau i Músics amb 350 pisos previstos Tarragona