Futbol 17
Mobilitat 15
El Nàstic de Tarragona s’encomana al seu jove talent amb DO Terres de l’Ebre
El balanç del trànsit a Tarragona de l’any 2025 marca una petita millora amb tres morts menys que el 2024
Opinió 20 Jordi Sendra. Quaranta anys de Tarragona Ràdio, una lliçó de ciutat: «Un país fort és aquell que permet, i protegeix, la crítica»
Tarragona
L’Ajuntament treu a licitació la redacció del projecte, que estarà enllestit en sis mesos i que ha d’establir un nou model per a vianants i ajudar a la reactivació del teixit comercial de la zona
Laboral 2
3
Reus
Projecten més d’un centenar de nous habitatges a la zona de Mas Iglesias
Preveuen construir 88 pisos de renda lliure i entre 30 i 50 de protecció oficial al costat de la biblioteca Pere Anguera l 8
Serveis
Alcover reclama inversions per evitar els talls de subministrament elèctric que pateix
l 12
Tarragona
Lluitar per mantenir la feina
Els treballadors de les plantes de Valls i Montblanc d’International Paper comencen una vaga indefinida manifestant-se a Tarragona
L’Estat reconeix Juan Gabriel Rodrigo Knafo com a víctima del franquisme
l 7
Laboral l La segona reunió entre la companyia i els empleats tampoc ha servit per acostar posicions
John Bugarin
Uns 200 treballadors d’International Paper es van manifestar ahir a la ciutat Tarragona en el primer dia de vaga indefinida contra el tancament de les plantes que té la multinacional nord-americana a Valls i Montblanc. La protesta, convocada per CCOO, va arrencar a les 10 del matí amb una marxa des de la plaça Imperial Tàrraco fins a l’Hotel Tarraco Park, on es va produir una nova reunió entre la companyia i els representants dels comitès d’empresa. Tal com va passar en la primera trobada, que va tenir lloc fa una setmana, no es va produir cap acostament de posicions i el conflicte continua obert.
Els manifestants van recórrer la carretera N-340 entre xiulets i petards, provocant talls de circulació, mentre exhibien pancartes amb lemes com «no al tancament», «volem seguir treballant», «preu abusiu, tancament encobert» o «si hi ha opció, hi ha obligació». «Ens tracten de poc productius i diuen que les fàbriques no són viables, però tot això no és correcte», va denunciar el president del comitè d’empresa de Valls, Albert Queralt, qui assenyalava que «la prova és que moltes de les màquines marxen cap a altres plantes».
El líder sindical va situar el focus en la negativa d’International Paper a vendre les plantes malgrat l’existència de fins a quatre empreses interessades: «Volen eliminar competència perquè d’aquesta forma crearan demanda i, llavors, podran apujar preus». «Si tu vols vendre, arribaràs a un enteniment», apuntava Queralt, qui lamentava que «el que té al cap la companyia és el tancament».
Entre els potencials com-
Els comitès d’empresa defensen la compra per part del grup Cristian Lay
L’alcaldessa de Valls, Dolors Farré, es reunirà amb la firma nord-americana
pradors, hi ha el Grup Cristian Lay, que és l’opció més ben valorada pels representants dels treballadors perquè mantindrien els 174 empleats que té previst acomiadar International Paper. La firma extremenya ja té una plan-
Els manifestants van portar diferents pancartes en el recorregut. G. Martí
ta de reciclatge de paper a la Riba, a l’Alt Camp. «Està molt interessada», va assegurar el president del comitè d’em-
presa de Montblanc, Antonio Muriana, qui afirmava que «les dues plantes són viables i només fa falta una compa-
nyia que vulgui venir aquí i posar-s’hi».
La protesta ha estat marcada per la càrrega emocional dels treballadors, que viuen aquesta situació amb angoixa i resignació. «El que volem és treballar, no demanem res més», va expressar Sergi Maurel, que fa cinc anys va entrar a la fàbrica de Montblanc. «Deixen 200 famílies amb famílies i hipoteques al carrer», lamentava amb un nus a la gola i els ulls vidriosos. Com la resta dels seus companys, s’ha sumat a la vaga indefinida per lluitar pels seus drets, tot i que reconeix que l’impacte econòmic de l’aturada suposarà un cop dur per a ells: «Ningú es pot permetre no cobrar. Has de sobreviure». «Et sents impotent perquè ho estàs donant tot per l’empresa i complint cada dia perquè, al final, ens fotin fora com a gossos», criticava.
Des de Valls, Borja Linera, treballador a través d’ETT des de fa dos anys, va denunciar que «les justificacions que es donen per al tancament no són reals». En aquest sentit, assegurava que les plantes tenen beneficis i que la decisió respon únicament a criteris estratègics: «Algú ha cregut que hi ha tres fàbriques massa a prop i volen eliminar-ne dues». Igualment, va assenyalar que «hi ha molta gent de 50 o 60 anys que tindrà complicat trobar una altra feina». Pressió institucional
L’apunt
Acomiadaments previstos a partir del 19 de març
La vaga indefinida es mantindrà almenys fins al 19 de març, quan està previst que comenci el tancament de les plantes d’International Paper a Montblanc i Valls, així com l’acomiadament de 174 persones en un procés que es podria allargar fins a finals d’any. Des del comitè d’empresa de Montblanc, indiquen que, si no es tanca cap acord, «haurem d’anar a judici».
Entre els assistents a la manifestació, hi era l’alcaldessa de Valls, Dolors Farré, qui va anunciar que la setmana vinent es reunirà amb la gerència d’International Paper: «Els posaré damunt de la taula que estan jugant amb el pa de 200 famílies i que no poden tancar l’empresa així com així». La batllessa va defensar que «la millor solució és que venguin la planta a una altra empresa per no perdre aquests llocs de treball» i va assegurar que l’ajuntament «pressionarà tot el que pugui» per revertir la situació. La firma nord-americana continua defensant que el tancament de les fàbriques de Montblanc i Valls respon a motius productius i organitzatius, en el marc d’un procés de reorganització per concentrar producció i guanyar eficiència.
Urbanisme l L’actuació reordenarà el trànsit a la zona, incrementarà l’espai pels vianants i buscarà reactivar el teixit comercial
L’Ajuntament de Tarragona tindrà, per fi, el projecte de l’eix Unió-Prim-Apodaca en sis mesos. El consistori ha licitat els treballs pel document tècnic, amb un pressupost d’uns 140.000 euros, amb IVA. Les actuacions previstes són diverses. Pel que fa a la mobilitat, la intenció és que els carrers Unió i Apodaca passin a tenir un únic carril de circulació, preferentment de baixada. Aquesta mesura implicarà suprimir totes les places d’aparcament actuals i analitzar a fons les modificacions de circulació a l’entorn de la Plaça Prim i dels carrers Apodaca i Gasòmetre. L’espai central del projecte és el conjunt format per la Plaça Prim, la Mitja Lluna i la placeta de Sant Joan, on la voluntat municipal és generar una gran plaça de qualitat, posant en valor les traces urbanes «genuïnes» i relegant el vehicle motoritzat a un paper secundari.
A més, s’ha inclòs la fase corresponent al carrer Apodaca i a la Plaça Prim en la proposta de Pla de Barris de la Part Baixa, fet que marca molt el calendari per a no perdre la subvenció de la Generalitat, d’uns tres milions d’euros. El projecte inclou també la renovació de les infraestructures soterrades, un capítol d’especial urgència atès l’estat crític detectat en les inspeccions. La xarxa de
Aquesta zona de la Part Baixa de la ciutat fa temps que reclama una actuació que millori l’entorn d’aquests carrers. Tjerk van der Meulen
clavegueram presenta danys molt importants tant al carrer Apodaca com al carrer Unió.
Potenciar la zona
El projecte vol també reactivar el teixit comercial d’una zona que porta anys en declivi, acumulant tancament de locals. Més enllà dels botiguers, els veïns també porten temps esperant que les promeses es compleixin i s’actuï
Rubén Viñuales: «Respon a una demanda històrica del veïnat»
Sanitat l Consideren que és «una prioritat irrenunciable»
L’Associació per a l’Impuls de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona va expressar ahir un posicionament «clar i compartit» amb la ciutadania: la millora de l’atenció a l’ictus «és una prioritat irrenunciable i un repte
de salut pública que afecta directament el nostre territori», va exposar en un comunicat. Les dades assistencials evidencien que l’ictus és una realitat present i sostinguda al Camp de Tarragona i que, en una emergència d’aquestes característiques, el temps és un factor determinant per
salvar vides i reduir seqüeles. Per aquest motiu, des del món local es van posicionar al costat dels pacients, de les seves famílies i dels professionals sanitaris, i defensem que el nostre territori ha de disposar d’una atenció continuada que garanteixi les mateixes oportunitats de recuperació
als carrers. «Fem un pas molt important en la transformació d’un espai estratègic que respon a una demanda històrica del veïnat i permetrà dignificar, modernitzar i fer més amable un àmbit clau de Tarragona, millorant la qualitat de l’espai públic i la convivència», va expressar ahir l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales. «La licitació ens apropa a l’inici d’unes obres
que altres demarcacions del país. «Girona ja ha fet aquest pas i Lleida ha iniciat el camí cap a la cobertura continuada de la trombectomia. El Camp de Tarragona no pot quedar enrere», va exposar. Aquest posicionament, afegeixen, neix del consens institucional. Diferents ajuntaments de la demarcació han aprovat recentment mocions en aquest sentit. El president de l’Associació, Roc Muñoz, va subratllar ahir que «estem parlant de vides, en un ictus, cada minut compta».
que contribuiran a revitalitzar aquest sector, generar activitat i reforçar l’atractiu de la zona. La millora de places i carrers és essencial per reforçar la cohesió urbana i social», va afegir el batlle. El projecte porta molt temps a l’arena política del consistori. Per la seva banda, el portaveu del grup municipal de Junts per Catalunya, Jordi Sendra, va exposar que
«en el pressupost d’enguany també hem assegurat 450.000 pel carrer Unió, ja que aquest queda exclòs del Pla de Barris». «Ara que comencen els primers passos, vull recordar que això ja era un projecte del nostre espai polític. Llargament reivindicat, ha de servir per revitalitzar la Part Baixa recuperant aquella gran via comercial que havia estat aquest eix», va dir Sendra.
Societat l La companyia nega les acusacions mentre els veïns volen una negociació col·lectiva
Oriol
Castro Sanz
El Sindicat d’Habitatge de Tarragona i el Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya van denunciar ahir la situació que viuen els inquilins de tres blocs de pisos de lloguer propietat de l’empresa Bettina S.A. a Tarragona. Segons va explicat Hugo Moreno, portaveu del sindicat de la ciutat, la companyia ha enviat burofaxes als residents dels blocs Pont i Gol número 6 i Joan Ruiz i Porta, números 2 i 4, informant-los que quan s’acabi el seu contracte de lloguer hauran de triar entre comprar el pis o abandonar-lo.
En total, l’afectació arriba a 120 pisos, 60 al bloc de Pont i Gol i 30 a cadascun dels dos blocs de Ruiz i Porta. El perfil dels residents és molt divers: parelles joves sense fills, famílies amb criatures, persones jubilades i gent en edat laboral. Els tres blocs de pisos van ser construïts al voltant del 2007 i des del primer moment
la promotora havia assegurat als inquilins que els pisos serien de lloguer indefinit. «Des del primer dia fins a l’últim la propietat ha estat dient que
L’Ajuntament instal·la una deixalleria permanent al carrer Pont i Gol
Serveis l Els ciutadans podran dipositar-hi residus en qualsevol moment
Ja s’ha posat en funcionament al carrer Pont i Gol, a l’alçada de la comissaria de la Guàrdia Urbana, una deixalleria permanent que permetrà als veïns de Tarragona dipositar els seus residus a qualsevol hora del dia. La consellera de Neteja, Sonia Orts, ha destacat que «volem facilitar a la ciutadania que pugui deixar els residus sempre que ho necessiti, sense restriccions horàries». En aquesta deixalleria s’hi poden dipositar petits aparells elèctrics i electrònics, ca-
bles, tèxtil i calçat, càpsules de cafè, fluorescents, bombetes, radiografies, piles, làmpades, aerosols, fustes, tòners, CD’s i DVD’s, oli vegetal. A la pròpia deixalleria hi ha cartells i informació de tots els residus que s’hi poden portar i també hi ha un codi QR que t’envia a la web de l’ajuntament on s’hi pot trobar més informació.
No està vigilada Aquesta deixalleria està disponible en qualsevol horari, no està vigilada i per tant no es podrà obtenir la reducció de la taxa per a l’ús d’aquesta
allò seria de lloguer sempre, que mai haurien de marxar, que no calia que compressin, que no patissin», va explicar Moreno. El canvi de posició ha
arribat de cop, sense preavís i sense cap mena de negociació prèvia, segons denuncien des del Sindicat. Els primers residents afectats hauran de
Imatge de l’equipament ja instal·lat. Ajuntament
S’instal·larà una altra deixalleria permanent a la Imperial Tàrraco
deixalleria. Orts ha explicat que «properament s’installarà una altre deixalleria permanent a la Pl. Imperial Tàrraco i 8 mini deixalleries per acostar el servei als barris».
«Des del primer dia la propietat ha dit que allò seria de lloguer sempre»
va enviant els avisos a mesura que s’apropen les dates de venciment de cada contracte, una estratègia que, a parer dels sindicats, busca «separar el veïnat» i evitar una resposta col·lectiva organitzada. Unes pràctiques que des de la companyia, preguntats per aquest mitjà, neguen. Des de Bettina no han volgut fer més declaracions.
Tenir en compte l’antiguitat Davant d’aquesta situació, els sindicats van enviar burofaxes de resposta a l’empresa en nom dels veïns afectats de cadascun dels blocs, reclamant l’obertura d’una negociació col·lectiva. Les dues opcions que els sindicats posen sobre la taula són la renovació dels contractes de lloguer o bé un descompte significatiu en el preu de compra dels pisos, que hauria de tenir en compte els anys que cada família porta pagant lloguer a la companyia.
lliurar les claus l’1 d’abril si no han pogut o volgut comprar el pis. El sindicat assenyala que l’empresa no ho ha fet amb tothom alhora, sinó que
Segons indiquen des dels sindicats de l’habitatge, l’empresa ha trucat individualment als veïns per tractar la situació. «Es basava en si no compres d’aquí a 10 dies, et pujaré el preu de compra», va exposar Moreno, que va considerar que es tracta d’una «pseudonegociació».
La Cambra i ASESA col·laboren per impulsar la formació professional
Economia l La Cambra de Tarragona i ASESA han signat un acord per impulsar línies de treball per potenciar esdeveniments que organitza la Corporació al llarg de l’any com son les dues Fires de l’Ocupació i la Fira de l'FP. Redacció/Cambra
Seguretat l Els enginyers industrials animen a avançar cap a models predictius basats en dades
J. Bugarin
El Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (EIC) va organitzar ahir a Tarragona la jornada Seguretat de procés: clau per a la prevenció d’accidents industrials greus, amb l’objectiu de situar el territori en el centre del debat sobre la gestió dels riscos en el sector químic. Aquesta trobada va servir per reforçar el paper de la demarcació com a pol de referència i també com a generador de coneixement tècnic en aquest àmbit. Durant l’acte, es va presentar el document Indústria química i seguretat de procés, elaborat pel Grup de Seguretat de Processos de la Comissió d’Indústria Química del Col·legi. El document neix amb la voluntat d’oferir una guia clara i estructurada que ajudi les empreses a avançar cap a entorns productius més segurs, resilients i preparats davant riscos cada cop més complexos.
L’estudi insisteix en la neces-
sitat de prioritzar un disseny segur per sobre del benefici econòmic immediat, i gestionar aquestes amenaces durant tot el cicle de vida de
les Botigues al Carrer amb un nou Espai Comerç a la plaça Verdaguer
Societat l La 19a edició s'allargarà fins al 28 de febrer a diferents eixos de la ciutat
La Via T impulsa una nova edició de les Botigues al Carrer, que enguany arriben a la seva 19a edició. Aquesta va arrencar ahir i s’allargarà fins al 28 de febrer, amb presència a diferents eixos comercials de la ciutat. La iniciativa és una acció pensada per liquidar l’estoc, apropar els establiments a la ciutadania i convidar a passejar pels carrers comercials de Tarragona.
Com a principal novetat d’enguany, el divendres i dissabte s’estrena l’Espai Co-
merç a la plaça Verdaguer, un punt de trobada on diversos comerços sortiran al carrer en format d’expositors. Aquest neix amb la voluntat d’oferir una manera diferent de viure les Botigues al Carrer, creant un entorn amb ambient, activitat comercial i restauració al voltant de la plaça.
L’Espai Comerç permetrà als visitants conèixer de més a prop els comerços, interactuar amb els professionals, descobrir productes i serveis i viure l’experiència de compra en un entorn més obert i proper, tot aprofitant l’oferta de
les instal·lacions. En aquest sentit, s’assenyala que l’avaluació de riscos és un pilar fonamental i recull metodologies com HAZOP, FMEA, LOPA o
SIL. Totes compateixen tres fases bàsiques: la identificació, la valoració de la probabilitat i gravetat, i la garantia de control continuat al llarg del
Imatge d’arxiu d’una edició de Botigues al Carrer a Tarragona. Gerard Martí
L’Espai Comerç s’estrenarà a la plaça Verdaguer aquest divendres
bars i restaurants de la zona. Des de la Via T, defineixen el comerç de proximitat com «un element clau per mantenir viu el teixit comercial i social de la ciutat».
L’informe destaca que cal fomentar l’aprenentatge continu al personal
temps. Més enllà de les eines tècniques, el text posa l’accent en el factor humà.
La gestió del coneixement, la formació i un lideratge actiu són «imprescindibles» per consolidar una cultura de seguretat sòlida. En l’operació diària d’una empresa, això s’acaba traduint en procediments normalitzats, permisos de treball, manteniment preventiu, gestió rigorosa del canvi i una correcta gestió d’alarmes. En el text s’apunta que, com l’eliminació total de les amenaces és impossible, la preparació d’emergències i la coordinació amb les autoritats són claus.
Les conclusions del document elaborat pel Col·legi indiquen que la digitalització, la intel·ligència artificial i la internet industrial de les co-
ses ja són una realitat en moltes organitzacions. Aquestes tecnologies permeten passar d’una gestió reactiva a una de predictiva i basada en dades, amb aplicacions com bessons digitals, monitoratge en temps real, detecció d’anomalies i manteniment predictiu. Amb tot, es remarca que l’èxit no depèn només de la tecnologia, sinó de la qualitat de les dades, de la seva integració en els processos i de la competència digital de les persones. La innovació tecnològica ha d’anar acompanyada d’una evolució cultural i organitzativa. Les empreses que ho aconsegueixin seran més segures, més eficients i més resilients en un entorn global cada cop més complex.
Les veus de l’estudi Arturo Trujillo, vicepresident de DEKRA i un dels autors del document, va recordar que la dimensió d’una empresa no garanteix una bona gestió del risc si no hi ha una cultura sòlida de seguretat. «Tothom hi té un paper», va afirmar, destacant que, tot i la percepció pública, hi ha una intensa activitat preventiva sovint poc visible. «Avui hi ha més sensibilitat social i administrativa. La gestió del risc és més visible», va afegir. Per la seva banda, Ramon Camps, Iberian Director de TEMA i coautor de la publicació, va explicar que l’objectiu del text és oferir «una guia fàcil de llegir, útil i adaptada a la realitat de la indústria catalana i espanyola».
El Port modernitza l’accés de Llevant amb nous equips per agilitzar el trànsit
Societat l L’accés es tancarà avui i demà i el trànsit es derivarà per l’accés de Reus
Redacció
El Port de Tarragona posa en marxa avui, un pla d’actuacions tècniques per renovar i millorar els equips de control d’accessos de la zona de Llevant. L’objectiu principal és reforçar l’operativa d’aquest punt estratègic mitjançant la instal·lació d’una nova generació de motors, una tecnologia que permetrà efectuar més maniobres consecutives a major velocitat i allargar significativament la vida útil dels equipaments. Aquesta intervenció suposa el primer pas d’un pla de renovació
progressiu que es desplegarà a la resta d’accessos del recinte portuari, a mesura que els sistemes actuals vagin arribant al final del seu cicle de vida.
Els treballs començaran dimecres 25 de febrer amb el tancament total de l’accés de Llevant, necessari per dur a terme la substitució dels equips. La previsió és que les tasques finalitzin demà. Un cop superades les proves de seguretat i calibratge, es restablirà el servei habitual. Durant el temps que durin les obres, l’accés de Reus funcionarà com a via alternativa.
Societat l Inclou gairebé una cinquantena d’actes que arrencaran la setmana vinent i s’allargaran fins al desembre
El tardofranquisme i els primers anys de transició seran els eixos centrals del programa d’actes de Memòria Democràtica de Tarragona d’aquest 2026, que enguany presenta gairebé una cinquantena de propostes. Les activitats arrencaran dimecres vinent i s’allargaran fins a l’11 de desembre. La programació inclou exposicions, taules rodones, actes institucionals, representacions teatrals i presentacions de llibres entre d’altres. També prendrà protagonisme la figura de
Juan Gabriel Rodrigo Knafo, ja que enguany es compleixen 50 anys des de la seva mort. En total, el calendari reuneix 48 actes que es desplegaran en diferents equipaments i barris de la ciutat. Entre les propostes hi haurà nou conferències, tres exposicions, quatre presentacions de llibres, dues taules rodones, sis actes institucionals i quatre representacions teatrals, a més de cinc projeccions de documentals i diverses activitats dirigides al públic jove. També s’inclouen iniciatives de recuperació de la memòria a l’espai públic, com la col·locació
de tres noves llambordes o la senyalització del refugi antiaeri al Serrallo.
A més, el cinquantè aniversari de mort de Juan Gabriel Rodrigo Knafo es commemorarà amb quatre actes que abordaran tant el cas de Tarragona com altres episodis similars en diferents punts de l’Estat i les vies judicials obertes per esclarir-los. Així, a més de l’acte institucional anual de record, s’han programat conferències i projeccions que volen aprofundir en el context de la repressió durant la transició. «Tot i la mort del dictador, el règim
Societat l El jove va morir en una manifestació a Tarragona el 1976
El Govern espanyol ha reconegut com a víctima de violència injusta a Juan Gabriel Rodrigo Knafo, el jove que va morir a Tarragona l’any 1976 en una manifestació en solidaritat als obrers assassinats a les protestes del 3 de març a Vitòria. El tarragoní ha estat inclòs entre les 31 persones damnificades per l’actuació policial d’aquells dies, que han estat reconegudes com a víctimes en aplicació de la llei de Memòria Democràtica. Es tracta dels cinc morts a Vitòria, —José Castillo, Pedro Mari Martínez, Benvingut Pereda, Romualdo Barroso, i Francisco Aznar— Rodrigo Knafo, i Vicente Antón Ferrero, que va ser assassinat en un acte solidari a Basaurio. Completen el llistat de persones que van resultar ferides en l’actuació policial de Vitòria i els qui van ser detinguts i em-
Imatge d’arxiu d’un acte d’homenatge al punt on va morir. ACN
La família defensa que va ser assassinat per la policia armada
presonats. A més d’aquest reconeixement i reparació moral individual, l’Associació in-
Imatge de la presentació del programa de Memòria Democràtica de Tarragona 2026. Diari Més
Se celebraran actes com projeccions, xerrades i concerts, entre d’altres
resistia la seva desaparició i hi va haver una repressió molt cruel en els primers temps de
la democràcia», va subratllar ahir la consellera de Memòria Democràtica, Sandra Ramos, durant la presentació dels actes.
El programa inclou també activitats culturals com el concert de la Taverna Republicana, organitzat per l’Associació de Músics de Tarra-
gona, i la producció d’un nou documental, Un fil de llum, impulsat per la comissió de Memòria Democràtica i Tac 12. Tot plegat, va afirmar la consellera, el conjunt de propostes vol esdevenir «un exercici de memòria, de justícia i de reparació perquè no es repeteixi la història».
sisteix a reclamar al Govern «una declaració oficial que desmenteixi la versió oficial franquista». En el cas de Rodrigo Knafo, aquesta versió diu que el jove va morir en caure des del terrat d’un edifici del carrer Unió, mentre que la família defensa que va ser assassinat per dos agents de la policia armada.
Habitatge l Els domicilis es dividiran en quatre torres i se’n reservaran entre 30 i 50 per a protecció oficial
Sergi Peralta Moreno
L’empresa Subirats Berenguer Immobiliària, SL (SB Immobiliària) planteja construir pisos a tocar de la Biblioteca Pere Anguera, al barri de Mas Iglesias. L’actuació tindrà lloc a l’illa delimitada pels carrers de Joan Salvat Papasseit, de Manuel de Pedrolo, de Manuel Hugué i de l’Escultor Juli Antoni, en un solar amb una superfície de 4.672 metres quadrats (m2). Dividits en quatre torres de 25,2 metres —que poden arribar als 27,7 metres amb la instal·lació d’elements com antenes—, es proposa alçar més d’un centenar d’habitatges. Fins a 88 seran de renda lliure i els restants, entre una trentena i una cinquantena, seran de protecció oficial, bé siguin destinats a lloguer o a venda. L’espai es completarà
amb espais comercials o d’altres usos compatibles.
En l’actualitat, el terreny, lliure d’edificacions, està delineat per una tanca metàl·lica provisional que impedeix l’accés a l’interior. Es troba en un entorn en què predominen els solars, si bé, a poc a poc, van modificant la seva fesomia. Al costat, tindrà la Biblioteca Pere Anguera, punt neuràlgic del barri. A més, a escassos metres de distància, s’està construint la promoció de 132 habitatges en règim de lloguer de Mas Iglesias. Segons el pla de millora de l’àrea presentat per la promotora, el plantejament en quatre torres aïllades permetria garantir la continuïtat dels eixos urbans, ja que alliberaria un pas transversal entre els blocs. A més, es demana que tinguin una alçada de planta baixa i sis pisos, en comptes
de la proposta inicial de planta baixa i quatre pisos, per «millorar la disposició dels habitatges». A més, l’ordenació permetria una «racionalització de la tipologia comercial en planta baixa». Ofereix locals «de proporcions més grans, no existents en aquesta zona» i, per tant, permet «donar més sortida a la seva comercialització i així aconseguir tenir més activitat». També hi haurà una zona porxada. La Junta de Govern Local va aprovar inicialment, amb condicions, el pla.
Les obres de l’edificació es podran executar en quatre etapes d’un màxim de 5 anys cadascuna, des de l’aprovació definitiva del pla de millora urbana.
SB Immobiliària va néixer a Tortosa el 1975. Ha alçat promocions de pisos
Biblioteca Pere Anguera Promoció de 132 pisos de Mas Iglesias Nova promoció La zona del projecte
Escola Tècnica Superior d’Arquitectura
Es completarà la idea amb espais comercials més grans que els actuals
a municipis com Tarragona, Amposta, Vila-seca, Salou, Sant Carles de la Ràpita i Barcelona, a més de la capital del Baix Ebre. A més de la nova promoció de Reus, està treballant en projectes a Figueres i l’Ampolla.
Pisos d’obra nova Múltiples projectes d’habitatges d’obra nova conflueixen en aquests moments a la ciutat. L’entorn de les Clarisses, davant el CAP Sant Pere o el carrer del Doctor Robert són zones que veuran nous blocs de pisos en un futur, alguns dels quals ja es troben en construcció. També se n’han projectat al voltant del Barranc dels Capellans i al pàrquing dissuasiu del Pi del Burgar. En paral·lel, l’Ajuntament està desenvolupant les promocions del Complex Riera i de Mas Iglesias, i recentment la Comissió Territorial d’Urbanisme del Camp de Tarragona ha donat llum verda a construir 129 habitatges de protecció oficial als carrers del Ball de Diables i de Vilafortuny.
Promoció de Mas Iglesias Situada al carrer de Jaume Vidal i Alcover, a tocar del solar d’SB Immobiliària, la promoció de Mas Iglesias permetrà disposar de 132 habitatges de protecció oficial en règim de lloguer. La promoció és possible gràcies a la col·laboració publicoprivada mitjançant la constitució d’un dret de superfície adjudicat per Redessa per un termini de 75 anys. La construcció, promoció i gestió anirà càrrec de Llogueralia Reus, una unió temporal d’empreses formada per Construcciones Rubau i Sogeviso, que invertirà més de 17 milions d’euros en l’edifici, que ja enceta la seva recta final; una despesa que compta amb un ajut Next Generation de 3,4 milions d’euros. Segons les tipologies previstes, 78 dels domicilis tindran dos dormitoris i 54, tres. Tots ells estaran equipats amb cuina i bany complet. A més, alguns estaran adaptats per a persones amb mobilitat reduïda.
Mobilitat l La prova es va dur a terme per un «error tècnic» i ja s’han retirat les pilones
Miquel Llaberia
L’Ajuntament de Reus retira les pilones de l’avinguda president Macià i, per tant, es recupera la circulació amb dos carrils per banda en aquest vial. Aquesta decisió arriba després que fa uns dies el consistori tirés endavant l’eliminació d’aquest carril per «error tècnic». Segons confirmen fonts del consistori, aquesta actuació estava prevista com una prova pilot en el context de la remodelació del Mercat del Carrilet, Escultor Rocamora i el seu entorn, però que prèviament no s’havia fet la comunicació pertinent als veïns. Per aquest motiu, es va decidir que ahir dimarts es retiressin les pilones i es recuperés la circulació amb normalitat.
Segons apunten les queixes
veïnals, recollides també per les associacions de veïns de la zona, aquesta actuació va ser molt criticada per l’entorn en
causar importants retencions en la via en ambdós sentits i un fort xivarri que molestava als veïns. «Constantment
es formaven unes cues molt llargues, hi havia vehicles d’emergències que ni podien passar i pels veïns de presi-
Es van generar retencions importants a l’avinguda
dent Macià era una sorollada increïble. Segur que hi ha millors solucions», lamenta el president de l’Associació de Veïns del Parc de Mas Iglesias, Òscar Mendoza. Per la seva banda, Francesc Jornet, president de l’Associació de Veïns del Roserar de Mas Iglesias s’ha mostrat contundent al respecte: «No té cap mena de sentit el que han fet. Si això era una prova pilot, el resultat ha sigut nefast i es demostra que eliminar un carril ara mateix és inviable. Les cues arribaven fins a la rotonda del Canal». «Vam presentar ràpidament una reclamació i ens
van dir que va ser per un error tècnic. Sigui el que sigui que hagi passat, estem en contra i farem tot el possible perquè no es faci en un futur», afegeix Jornet.
Segons expliquen fonts de l’Ajuntament de Reus a Diari Més, encara no se sap si la prova pilot es repetirà: «Per un error tècnic es va tirar endavant i, per aquest motiu, s’han retirat i s’ha restablert el trànsit per dos carrils. Ara valorarem si amb el que hem vist no cal repetir-ho o, si es creu necessari, es repetirà la prova pilot amb la pertinent comunicació prèvia als veïns», afirmen. En el projecte de remodelació urbanística de l’entorn del Carrilet un dels objectius clars és que el cotxe perdi presència en favor del vianant, seguint la mateixa línia que altres actuacions de reurbanització en altres indrets de la ciutat. Precisament, es preveu que el carrer Escultor Rocamora es renaturalitzi i el vianant guanyi espai en detriment del pas del trànsit rodat. Un projecte encara en redacció amb la voluntat de continuar teixint un enllaç a peu que reforci la connexió entre el centre i el sud de la capital del Baix Camp.
Igualtat l Un llibre i un audiovisual compilaran les seves històries com a acte de reconeixement i inspiració
Sergi Peralta Moreno
L’Ajuntament de Reus retrà homenatge a les dones referents en l’àmbit de la salut en el marc del 8M, Dia Internacional de les Dones. La regidora de l’àrea de Serveis a les Persones i Drets Socials, Anabel Martínez, va subratllar que és molt important «tenir referents» i que les «noies que venen darrere es puguin veure reflectides i que sàpiguen que poden arribar allà on vulguin». Amb el lema Continuem per les que van lluitar i per les que vindran, s’han organitzat propostes com taules rodones i exposicions. L’acte institucional serà el 6 de març, al Saló de Plens. «Saps que la primera metgessa de l’Estat va tenir consulta a Reus?». Amb aquesta pregunta, formulada per la filòloga, escriptora i professora Gisela Alcón, va començar a plantejar-se el reconeixement que centrarà el 8M. La resposta fou Martina Castells Ballespí. «No en tenia ni
idea!», reconegué Martínez. A banda de Castells, enguany es distingiran les carreres d’Aurèlia Moreno, Rosa Maria Espax, Pilar Sardà, Rosa Solà, Rosa Maria Montaña, Maria Briansó, Agustina Sirgo, Isabel Méndez, Mònica Bulló i Gisela Mimbrero, vinculades a institucions com la URV, l’Hospital Universitari Sant Joan, el CAP Sant Pere, l’Institut de Puericultura Doctor Frias o l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud. «No ha sigut fàcil fer una tria de només onze, hi ha moltes dones que mereixen estar aquí», va assenyalar l’edil. Un llibre, escrit per la sociòloga Paloma Pontón i la periodista Joana Zapata, recollirà les històries en el segon volum de la col·lecció Dones referents de Reus que, en la seva primera edició, va homenatjar el moviment veïnal. Es repartiran 500 exemplars, que es podran demanar, a partir del 6 de març, al Casal de les Dones, si bé també s’habilitarà una versió digital
L’acte institucional d’homenatge serà el 6 de març, a les 10 h, al Saló de Plens
a través de la pàgina web municipal. La proposta es completarà amb un audiovisual.
Més activitats
La programació sobre el Dia Internacional de la Dona va començar el 21 de febrer i s’estendrà fins a finals de març, amb iniciatives impulsades per l’Ajuntament i les entitats. A més de l’acte central del 6 de març, que comptarà amb la lectura de la declaració institucional i l’actuació musical d’Anna Amigó, destaquen la inauguració de l’exposició Marta Mata. Educació democràtica, una utopia?, el 5 de març; la caminada per la igualtat del 8 de març, amb sortida a la Bassa Nova; o la taula rodona Dones que fan salut, amb la participació de les dones reconegudes el 8M.
Solidaritat l La Confraria dels Sants Just i Pastor celebrarà el dissabte 7 de març la cinquena edició del Concert Solidari de Quaresma, que es durà a terme a la Prioral de Sant Pere. El concert anirà a càrrec de la Banda de Cornetes i Tambors Sones de Pasión i serà en
benefici de la Fundació Bara. El sistema de col·laboració amb l'activitat solidària serà per Fila Zero, és a dir, a través de Bizum. L'activitat compta també amb el suport d'entitats com l'Associació de Concerts, la Unió de Botiguers o la Cambra de Comerç, entre d'altres. MLB/GMR
Les dones reconegudes per la seva trajectòria
Martina Castells Ballespí (Lleida, 1852 – Reus, 1884), pediatra. Primera dona a obtenir el títol de doctora en Medicina a l’estat espanyol.
Aurèlia Moreno Castillo, pediatra. Vinculada a l’Institut de Puericultura Doctor Frias (la Gota de Llet) i a la xarxa de centres públics i a la consulta privada a Reus.
Rosa Maria Espax Alberich, radiòloga. Vinculada al Servei de Radiodiagnòstic de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, al CAP Sant Pere de Reus i al Centre Mèdic Reus.
Pilar Sardà Auré, metgessa especialista en Medicina Interna. Vinculada a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Rovira i Virgili (URV).
Rosa Solà Alberich, metgessa especialista en Medicina Interna i investigadora. Vinculada a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i a la Facultat de Medicina Ciències de la Salut de la URV.
Rosa Maria Montaña Serres, treballadora social en l’àmbit sanitari. Vinculada a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus a la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV.
Maria Briansó Florencio, infermera. Vinculada a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i a la Facultat d’Infermeria de la URV.
Agustina Sirgo Rodríguez, psicòloga. Vinculada a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus.
Isabel Méndez Marín, oftalmòloga. Vinculada a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la URV.
Mònica Bulló Bonet, investigadora. Vinculada a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la URV i a l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili.
Gisela Mimbrero Garcia, infermera i nutricionista. Vinculada al CAP Sant Pere de Reus i a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la URV.
La roba de Sardina di Mare arribarà a Reus
Comerç l La botiga de roba d'home Sardina di Mare obrirà un nou local a Reus. En concret, s'instal·larà entre la plaça de Prim i el carrer de Llovera, en l'indret que, històricament, havia ocupat Fotografia Niepce abans del seu trasllat al raval de Santa Anna. Especialitzada en col·leccions d'estiu i de disseny italià, Sardina di Mare té establiments a Cambrils, Sitges i Eivissa. A més, les seves peces es poden trobar en comerços de Salou, Formentera i els Països Baixos. SPM/DM
Laboral l Asseguren que ja es disposa d’una nova proposta de calendari que es presentarà en un futur
Miquel Llaberia
El president del Consell Comarcal del Baix Camp, Joan Josep García, va afirmar ahir dimarts 24 de febrer que la previsió és que la nova Relació de Llocs de Treball (RLT) de la plantilla es defineixi entre el
juny i el juliol. Ho va afirmar durant el ple del Consell Comarcal on va defensar l’acció de l’equip de govern que, segons assegura, està destinant «molts esforços» en tirar endavant aquesta RLT, tot i que va admetre un lleuger retard en la seva definició. Alhora, va
L’Aeroport de Reus és reconegut per quart cop com a millor aeroport europeu
Turisme l També ha rebut el guardó com a Aeroport Europeu amb el Recorregut més Fàcil
Redacció
El Consell Internacional d’Aeroports (ACI) ha reconegut a l’Aeroport de Reus per quarta vegada consecutiva com a Millor Aeroport Europeu. A més, l’aeroport reusenc ha rebut per tercer any consecutiu la distinció com a Aeroport Europeu amb el Recorregut més fàcil, un reconeixement que pretén fer valdre els aeroports que volen fer més agradable l’estança dels usuaris i que el pas per ells resulta més fàcil i intuïtiu pels passatgers. El director de l’Aeroport de Reus, Juan Cres-
po, afirma que «aquest guardó reflecteix el compromís i la implicació de tot l’equip de l’aeroport amb un model de gestió centrat en el passatger. No és la primera vegada que reconeixen la nostra feina i aquesta reiteració posa de manifest que l’orientació a l’experiència del viatger forma part de la nostra manera de gestionar». En total, els aeroports catalans han rebut 7 dels premis internacionals. L’Aeroport de Barcelona ha rebut els guardons com Aeroport Europeu amb el Personal més Amable, Aeroport Europeu amb el Re-
aprofitar per donar resposta a les crítiques llençades des del comitè d’empresa de l’ens en referència a la lentitud en definir aquesta nova RLT: «Tot i que puc entendre la seva posició, no la comparteixo. Disposem ja d’una proposta de calendari reajustat amb terminis
concrets que es presentarà en la següent comissió prevista per dimarts vinent».
«En cap moment és un ajornament indefinit. Defensem que un dels aspectes claus per definir aquesta RLT és assegurar el finançament necessari per poder-ho aplicar efecti-
Imatge d’arxiu de l’Aeroport de Reus. Gerard Martí
Els aeroports catalans han sumat set premis internacionals
corregut més Fàcil i Aeroport Europeu més Agradable. El de Girona, per la seva banda, s’ha reconegut com a Millor Aeroport Europeu i com a Aeroport Europeu més Net.
Admeten un retard d’un mes i mig, tot i que asseguren anar per bon camí
increments aprovats des de l’Estat».
vament i evitar que quedi en paper mullat», va defensar García, que alhora va comentar que s’està treballant amb el Fòrum Comarcal per garantir un millor finançament pels consells comarcals, ja que, «si no suposa una dificultat per la nostra institució assumir els
Respecte a aquesta temàtica l’únic grup de l’oposició que va aixecar el dit va ser Ara, que va presentar una pregunta amb relació a les denúncies fetes des del comitè. «La sensació que tenen els treballadors és que la manca de comunicació provoca desconnexió i la sensació que hi ha és que hi ha una certa deixadesa en qüestions com l’aprovació de la RLT», va asseverar el portaveu d’Ara al Consell Comarcal del Baix Camp, Daniel Rubio. El president de l’ens va defensar que, tot i que hi havia un retard «d’un mes i mig», s’estaven destinant esforços des de l’equip de govern per trobar el finançament: «De res serveix aprovar una RLT al juny i dir als treballadors que el finançament serà d’aquí a tres anys». En aquest mateix plenari es va aprovar l’expedient de la massa salarial del Consell Comarcal i dels seus ens dependents durant l’exercici 2025. Aquests sumen 3,4 milions d’euros per part del Consell, 2,3 milions de Comaigua, 5,8 milions per Secomsa i de 2,6 milions per Secomsa Cambrils. Aquesta va tirar endavant gràcies al vot a favor de tots els grups a excepció de Vox, que es va abstenir.
Societat l Des de l’any 2024, el municipi arrossega talls intermitents de llum quan es produeixen forts fenòmens meteorològics
Adam Díaz Garriga
El municipi d’Alcover arrossega talls d’electricitat recurrents des d’ara fa més de dos anys, una situació que l’Ajuntament ha declarat «insostenible» davant les afectacions que comporten als veïns, negocis locals i empreses de la zona. Al nucli urbà d’Alcover, s’hi sumen els municipis de Milà i Mont-ral, que també han patit tancaments de la seva línia elèctrica en diverses ocasions, provocats principalment en situacions meteorològiques extremes, com aiguats, nevades o vents forts. Els últims episodis van ser la setmana passada, després que el dilluns 16 de febrer es registressin més de vuit microtalls de llum a tot el municipi, i el dijous més d’una desena. «La situació és insostenible en tots els sentits», afirmava l’alcalde d’Alcover, Robert Figueras, indicant que «no existeix una inversió real» per solucionar els problemes. Actualment, hi ha dues línies que subministren energia a Alcover, des de la Selva del Camp i des de Valls. La línia més afectada durant aquests anys ha estat la de la Selva del Camp a través de diversos incidents provocats per la meteorologia i la solució proposada des de l’entitat distri-
El consistori exigeix la «substitució total» de la línia que subministra l’energia
buïdora, E-Distribución (Endesa), és carregar l’energia a la línia vallenca, que no travessa
zona boscosa. «És un pla B, però el volen convertir en el pla A», explicava Figueras. La demanda del consistori és que la línia que travessa la Selva del Camp «sigui substituïda totalment» per acabar amb els talls i «evitar carregar la línia de Valls». El «punt d’inflexió», se-
L’Ajuntament de l’Espluga aprovarà un conveni per crear habitatge públic
Social l S’inclou un solar al carrer Joan Amades i l’edifici de Cal Nicasi
Redacció
L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí aprovarà demà dijous al ple municipal ordinari de febrer la signatura d’un conveni amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya per impulsar habitatge públic en dues finques municipals:
un solar situat entre el carrer Joan Amades i el carrer Milmanda i l’edifici de Cal Nicasi, al carrer Mestre Roig, número 1. Aquests espais formen part de la reserva pública de solars de la Generalitat dins la convocatòria del Pla 50.000 del Departament de Territori, mentre que l’antiga caserna
de la Guàrdia Civil, també presentada, n’ha quedat fora, tot i que el consistori manté la voluntat d’incloure-la en una nova convocatòria per avançar en la seva rehabilitació com a habitatge social. El solar, actualment utilitzat com a aparcament i amb una superfície de 847 m², perme-
gons l’alcalde, va produir-se el passat 19 d’agost del 2025, moment en què el municipi va patir un tall que va deixar als seus habitants gairebé sis hores sense electricitat. Quan es produeixen els talls, l’empresa subministradora activa l’anomenat Pla Alfa, que obliga a estar almenys dues hores
tria construir uns 15 habitatges amb 1.130 m² residencials, mentre que Cal Nicasi, amb 174 m², podria acollir fins a cinc habitatges mitjançant rehabilitació o nova edificació. Amb el conveni, l’Ajuntament encarregarà a l’Agència la selecció d’una empresa o entitat promotora mitjançant concurs públic per agilitzar la creació d’habitatges i reforçar el compromís amb l’accés a un habitatge digne. El consistori considera que aquesta iniciativa pot contribuir a ampliar l’oferta residencial i facilitar noves oportunitats.
sense llum als usuaris per prevenció. «Si no es fa una revisió, fins que no passen dues hores no es pot reactivar la tensió», afirmava el batlle, criticant que aquesta situació «en comptes de solucionar-se, ha anat a més». Des del consistori lamentaven «la inacció» d’E-Distribución i ressaltaven
que «actuen de manera reactiva i no amb previsió». Fins ara, s’han produït diverses reunions entre el consistori, la Generalitat, els directors territorials dels departaments de Territori, Interior i Presidència i Endesa, sense cap solució «de pes».
Els més afectats
La maquinària dels negocis i els electrodomèstics de les cases són els materials més perjudicats pels talls, que normalment són bruscos: «No pots fer res ni continuar treballant, i a més comporta problemes en els motors de les màquines que s’apaguen i engeguen en sec», incidia el propietàri d’una carnisseria, Tomàs Castaño. El propietari, a més, destacava que diversos veïns han perdut electrodomèstics com televisors i microones durant els talls. La propietària de l’Herbolari el Botjar, Rosa Català, també advertia dels riscos en el manteniment dels productes frescos que depenen de refrigeració: «Volem donar qualitat professional i no podem». A més, afegia que als negocis els perjudica també en els cobraments electrònics o amb targeta, que «impedeix als clients» pagar al moment: «Mai hem estat tan afectats com ara», concloïa la veïna.
Política l Durant la sessió plenària també va tirar endavant la constitució dels membres del Consell Municipal de Turisme
Adam Díaz Garriga
El govern municipal del Vendrell va aprovar en l’últim Ple ordinari del passat dilluns una proposta impulsada pel grup municipal Som PobleERC-AM per «complir les obligacions» amb les torres protegides del municipi. Les quatre edificacions, que són gestionades pel consistori vendrellenc des d’ara fa més de tres dècades, van ser declarades Bé Cultural d’Interés Nacional (BCIN) l’any 1949 i fa més de dos anys que acumulen queixes per part d’entitats veïnals i polítiques de la loca-
litat per la seva falta de manteniment.
La proposta de Som Poble-ERC va aprovar-se per unanimitat i preveu finalitzar amb la situació instant a l’Ajuntament a actuar en les zones afectades. La iniciativa, suportada també pel PSC, inclou l’execució d’una auditoria tècnica urgent de les quatre torres, així com l’elaboració d’un pla d’intervenció immediata calendaritzat i pressupostat. Durant el Ple, el grup impulsor també va demanar «oferir més informació» als grups municipals i als ciutadans, com s’esmen-
ta a la proposta, per realitzar un seguiment periòdic de les intervencions. L’última de les exigències valorava la creació d’una Xarxa de les Torres Històriques del Vendrell.
Ple complet
Entre les propostes aprovades en la sessió ordinària, va destacar la constitució definitiva dels membres del Consell Municipal de Turisme. Una iniciativa activa des del 2025, que va presentar les seves bases a finals de l’any passat, i que preveu exercir com a «òrgan d’assessorament i elaboració de propostes» per
Policial l L’arrestat acumula una vintena d’antecedents policials
Agències
Els Mossos d’Esquadra han detingut un home de 37 anys a Calafell com a presumpte autor de quatre delictes furt i dos d’estafa. L’arrestat havia forçat quatre vehicles i es va endur objectes personals que els propietaris tenien a
les cotxes i en places d’aparcament privades. També va furtar una targeta de crèdit amb la qual va fer quatre moviments, per un valor de 73,90 euros. Els robatoris es van produir a l’octubre i aquest mes de febrer. L’abandonament d’una bicicleta robada al carrer, va conduir als Mos-
sos fins a l’investigat, a qui van detenir dijous passat. Acumula més d’una vintena d’antecedents policials i va passar divendres a disposició del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia del Vendrell. La investigació dels Mossos d’Esquadra va començar a l’octubre després d’un primer
Castells l Els Nens del Vendrell van celebrar dilluns, 23 de febrer, una assemblea extraordinària a l’Auditori del Tívoli per definir el rumb de la colla per a la temporada 2026-2027. Durant la trobada es van escollir Elisabet Aleu i Pere Rovira com a nous caps de colla i Carmen Montesinos com a presidenta. El nou equip directiu i tècnic aposta
per donar continuïtat al projecte iniciat el 2024, consolidant la feina feta i reforçant les bases per fer créixer l’entitat. El projecte presentat planteja una mirada ambiciosa però sostinguda en el temps, amb l’objectiu d’avançar tècnicament, consolidar estructures de gamma alta de vuit i bàsics de nou, situar la colla entre les deu primeres
La iniciativa impulsarà un pla d’intervenció urgent per a les torres
impulsar el sector turístic del municipi.
Una de les qüestions expo-
robatori en un vehicle estacionat al carrer Prat de la Riba de Segur de Calafell. El propietari va trobar la porta posterior oberta i l’interior regitat. Li havien robat objectes entre els quals hi havia una targeta de crèdit. El lladre la va fer servir quatre vegades i va estafar al propietari 73,90 euros. El segon furt es va produir el 6 de febrer a un altre vehicle al mateix carrer que el primer. Dos dies després, el lladre va tornar a actuar en dues ocasions en un pàrquing comunitari d’un edifici del carrer David de Mas.
sades, concretament pel grup Fem Vendrell, va centrar-se en la denúncia presentada pel sindicat PLCME, en referència a les hores extra presumptament «sobrepagades» a agents de la Policia Local. El regidor de Seguretat Ciutadana, Christian Soriano, va argumentar que «són els policies qui deci-
deixen com s’arriba als objectius» establerts pel consistori en l’àmbit d’hores extres i necessitats. En aquest sentit, el Soriano també defensava que les hores extres del 2025 van centrar-se en accions extraordinàries, com botellots, efemèrides o dispositius compartits de seguretat compartits.
El lladre enduent-se un patinet d’un pàrquing a
del món casteller i classificar-se per actuar en diumenge al Concurs de Castells. La nova junta també vol reforçar la gestió, la identitat i el teixit social de la colla, mantenint l’esperit col·lectiu i prioritzant el projecte comú. Amb aquest impuls, els Nens del Vendrell encaren el futur amb voluntat de continuar creixent i consolidant-se com a referent. DM
Equipaments l El Parlament insta a acabar un projecte cultural llargament reivindicat al municipi
Els Comuns han aconseguit desencallar al Parlament de Catalunya el projecte del Teatre Auditori de Cambrils amb l’aprovació, a finals de la setmana passada, d’una proposta de resolució que insta a finalitzar-ne la construcció. La iniciativa, impulsada pel grup dels Comuns, demana el compromís de la cambra catalana per culminar un equipament llargament reivindicat. El portaveu municipal, Jordi Barberà, que va treballar intensament el projecte durant la seva etapa com a regidor de Cultura, ha qualificat la decisió d’«important per a la ciutat i per a l’impuls cultural» i ha assegurat que l’acord «obliga el govern municipal, presidit per Klein, a prioritzar un equipament abandonat
durant dècades». Els Comuns han celebrat especialment el suport d’ERC, PSC i Junts i han agraït les centenars de
signatures recollides a favor d’un teatre auditori públic. L’aprovació arriba en un context en què el projecte ja
Urbanisme l L’Ajuntament del Morell ha aprovat el projecte de millora de l’àmbit oest del parc Maria Mercè Marçal, una actuació prevista al llarg d’enguany amb l’objectiu de renovar i reordenar aquest espai verd amb una mirada integradora, lúdica i funcional. La proposta vol convertir el parc en un jardí pensat per al joc, la convivèn-
cia i l’activitat física, amb zones diferenciades per a diferents usos i franges d’edat. El projecte inclou la reorganització dels elements actuals i la creació de nous espais de joc tranquil, com un sorral o zones de petanca, àrees de joc dinàmic, espais d’entrenament i fitness, així com zones d’estada i descans. El disseny incorpora criteris paisat-
gístics i de funcionalitat per facilitar-ne l’ús quotidià i el manteniment, i també preveu possibles sistemes d’ombra estacional per millorar el confort. L’alcalde, Eloi Calbet, destaca que la iniciativa vol avançar en la millora dels espais públics i reforçar el parc com a punt de trobada. L’actuació pretén afavorir l’espai com a més versàtil. Redacció
Societat l La Biblioteca Municipal de Constantí ha iniciat aquesta setmana una nova edició del projecte
LECXIT-Lectura per a l’èxit educatiu, corresponent al curs 2025-2026, amb l’objectiu de millorar la comprensió lectora dels alumnes de 4t i 5è de primària de les escoles Centcelles i Mossèn Ramon Bergadà. El progra-
ma es desenvolupa amb sessions d’acompanyament lector en què persones voluntàries comparteixen la lectura amb un infant, l’ajuden a gaudir-ne, el motiven i esdevenen un referent que reforça la seva confiança i capacitats. La primera sessió va consistir en una trobada entre voluntaris, infants i famílies, i aquest curs hi parti-
cipen set parelles formades per un nen o nena i una persona voluntària. LECXIT és un projecte promogut per la Fundació Bofill, l’Obra Social ‘La Caixa’ i la Generalitat, que a Constantí s’impulsa amb la col·laboració de les escoles i la Biblioteca. La iniciativa vol fomentar l’hàbit lector i contribuir a l’èxit educatiu dels infants de la vila. Redacció
s’havia intentat reactivar els darrers mesos. La Diputació de Tarragona va concedir al novembre una subvenció no-
El projecte preveu 342 butaques i dependències per a música i teatre
minativa de més de 150.000 euros per redactar la segona fase de l’equipament. El teatre auditori acumula gairebé setze anys amb la primera fase (l’estructura exterior) completada i sense avenços en les fases posteriors previstes. El nou informe ha de servir per actualitzar l’estat real de les instal·lacions, determinar la necessitat de materials i revisar el pressupost pendent. L’última estimació municipal situava el cost en uns 8 milions d’euros, tot i que s’admet que la xifra podria augmentar per l’estat del recinte, amb cobertes, envans i lavabos van-
dalitzats durant anys.
Equipament pendent
El projecte planteja habilitar inicialment la sala principal, amb una capacitat prevista de 342 espectadors, i continuar posteriorment amb altres espais com sales complementàries, àrea de restauració o dependències vinculades a la formació musical. L’objectiu és disposar d’un espai estable per programar teatre, dansa, música i altres arts escèniques i resoldre també la ubicació definitiva de l’Escola Municipal de Música. Fins ara s’hi han invertit aproximadament 3 milions d’euros, i des del consistori s’havia apuntat que amb una inversió addicional d’uns 5 milions es podria obrir parcialment al públic. El projecte continua pendent d’un calendari definitiu d’execució i d’una planificació concreta de les obres futures. La iniciativa suposa un pas rellevant per recuperar un equipament cultural llargament esperat a Cambrils. El projecte pot reforçar l’oferta escènica, dinamitzar la vida cultural i consolidar un espai de referència per a la creació i la participació ciutadana.
Balanç viari l Set morts al Baix Camp i sis al Tarragonès, amb onze víctimes a l’AP-7 i un descens del 25% respecte al 2019
La demarcació de Tarragona ha registrat durant l’any 2025 30 morts a la xarxa viària de Catalunya, 3 menys que l’any passat i acumula una reducció del 25% en comparació amb el 2019. Segons el balanç de sinistralitat del Servei Català de Trànsit, les comarques amb més víctimes fins ara són el Baix Camp (7) i el Tarragonès (6), mentre que l’AP-7 acumula 11 morts en aquesta demarcació. A Tarragona, també s’han registrat 7 de les 10 víctimes mortals totals de vehicles pesants. A Catalunya han perdut la vida 193 persones en 185 accidents mortals a la xarxa viària de Catalunya. Durant el mateix període del 2024, van morir 191 persones en 176 sinistres mortals, el que suposa un augment de l’1% de les víctimes mortals. Si es comparem amb el 2019, període en què van morir 242 persones en 228 sinistres, la reducció és del 20%. Tanmateix, en aquest 2025, s’han registrat 1.884 persones ferides greus en accident de trànsit, que són un 1,5% menys que el 2024. De la xifra total de 193 víctimes mortals, 136 es van produir a la xarxa viària interurbana de Catalunya i 49 a la urbana. A Barcelona el nombre de víctimes ha augmentat a 65 víctimes mortals (+10) respecte el 2024; a Lleida 27 (+1); i a Girona 22 (les mateixes). Les víctimes mortals de
La demarcació redueix la sinistralitat respecte al 2024, amb el Baix Camp i el Tarragonès al capdavant, mentre Catalunya suma 193 morts. Cedida
col·lectius vulnerables (motoristes, vianants i ciclistes) representen el 43% del total de finats per accidents de trànsit. En aquest sentit, 45 eren motoristes, 12 vianants i 5 ciclistes. Els motoristes són el col·lectiu amb més morts (45) i suposen el 31,25% del total de víctimes, tot i que n’ha mort un menys que l’any passat. Pel que fa a vianants (12), n’han mort dos més en
El país va sumar 193 morts l’any passat: 65 a Barcelona, 27 a Lleida i 22 a Girona
Salou inverteix 760.000 euros per desdoblar el passeig 30 d’Octubre
Obres l El termini d’execució dels treballs serà de 3,5 mesos
Redacció
El passeig 30 d’Octubre de Salou afrontarà una actuació per millorar la mobilitat en un dels accessos del municipi. Aquesta setmana s’inicien les obres de desdoblament de carrils en el tram entre l’enllaç de l’autovia i la rotonda
del carrer Joan Fuster, per absorbir l’increment de trànsit i garantir una circulació més fluida i segura. El projecte, adjudicat per 760.308,24 euros (IVA inclòs) a la UTE CCDL Baix Camp — Tarragonès i contractat a través de l’Acord Marc de l’Associació Catalana de Municipis (AMC), té un ter-
mini d’execució de 3,5 mesos. El tram passarà d’un a dos carrils per sentit aprofitant l’espai actual i ajustant la vorera, sense ampliar la plataforma ni reduir l’espai per als vianants. L’actuació respon a la previsió d’un augment de vehicles i, especialment, del pas d’autobusos cap a la nova
comparació amb el 2024. La resta de finats viatjaven en turisme (63), vehicle pesant (10) i furgoneta (8). Quant al tipus d’accidents, d’entre els 134 sinistres mortals hi ha 44 accidents simples, 37 xocs frontals, 20 col·lisions laterals, 13 encalços i 12 atropellaments.
Moren més joves
Pel que fa a l’edat de les víctimes mortals, tot i que la franja
estació d’Adif. Les afectacions variaran segons fases: el primer tall s’aplica des d’aquest dilluns, 23 de febrer, entre la C-31b i el camí d’Emprius en sentit de sortida cap a l’autovia. Es manté l’accés a Emprius des de la rotonda de la C-31b pel mateix passeig i es podrà circular pel camí d’Emprius en ambdós sentits. Es demana seguir la senyalització provisional i les indicacions dels agents. L’alcalde Pere Granados defensa que és una inversió necessària per adaptar Salou al creixement de la mobilitat i seguretat viària.
que registra més defuncions és la de 55 a 64 anys, amb 27 persones mortes en total —la mateixa xifra que l’any passat—, cal destacar l’augment de víctimes mortals entre els grups poblacionals més joves. En aquest sentit, enguany 51 persones menors de 35 anys han perdut la vida a les carreteres catalanes, fet que representa el 35% del total de morts, és a dir, 12 més que
l’any passat (39).
L’AP-7 lidera la sinistralitat
Pel que fa a les vies, les carreteres que han acumulat més morts són l’AP-7 (17), l’N-II (11), la C-58 (9) i l’A-2 (8), malgrat que, en general, es manté la dispersió en la sinistralitat de la xarxa viària. La C-12, l’N-340 i la C-31 han registrat enguany 4 morts i la C-25, la C-32, la C-17, la GI-555 i la C-16, 3 respectivament. Pel que fa a l’AP-7, les víctimes mortals registrades durant els darrers anys han estat les següents: 15 el 2019, 12 el 2021, 24 el 2022, 15 el 2023, 6 el 2024 i 17 el 2025. L’any 2025, amb 17 víctimes mortals, es consolida com la segona pitjor xifra des de l’alliberament dels peatges.
Propostes per enguany
El Servei Català de Trànsit proposa declarar els 344 km de l’AP-7 com a zona de control intens de la velocitat i d’altres conductes de risc, amb l’objectiu de reduir la sinistralitat i garantir una mobilitat més segura. Aquesta mesura es complementarà amb la destinació de sis nous carros radar per al control integral de l’autopista, alhora que es manté l’estratègia de macrocontrols dirigida especialment als vehicles pesants. A més, l’activitat policial dels Mossos d’Esquadra es centrarà en els trams amb més circulació i amb més sinistralitat per abastar la xarxa interurbana amb més sinistralitat.
Cultura l La proposta, que serà gratuïta, preveu incloure els últims vuit capítols a principis del 2027
Adam Díaz Garriga
L’Enciclopèdia Castellera estrenarà a partir d’aquesta setmana la seva nova versió digital gratuïta amb els primers quatre volums disponibles en línia. Repsol, la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) i Cossetània Edicions, van presentar aquest dimarts l’espai on podran consultar-se els arxius, articles i històries del recopilatori, que també comptarà amb informació actualitzada. Els nous apartats renovaran la informació publicada l’any 2016 incloent registres dels concursos castellers d’arreu de Catalunya i la demarcació fins al 2024 amb aproximadament 200 autors publicats. El projecte va iniciar-se ara fa un any i mig i preveu continuar actualitzant informació sobre la història castellera, així com publicar els següents quatre volums finals de l’Enciclopèdia, previsiblement, a principis del 2027. «El món casteller no es podia permetre
Torredembarra
no tenir l’Enciclopèdia adaptada a la situació actual», explicava el director de l’Enciclopèdia, Xavier Brotons. En aquest sentit, la proposta
Esports l L’Ajuntament de Torredembarra ha presentat a les entitats esportives els projectes i inversions previstes per enguany en la reunió anual del sector. Entre les actuacions destaca la redacció del projecte d’una pista polivalent semicoberta annexa al Pavelló Sant Jordi i un paquet d’inversions de 100.500 € per millores d’equipaments.
També s’ha anunciat un pla de modernització valorat en 473.220 € amb actuacions fins al 2028. Les subvencions esportives es reajusten a 110.000 €, amb nous criteris. La trobada també va abordar la Festa de l’Esport, possibles canvis de data i noves accions per reforçar la difusió i visibilitat de les entitats esportives municipals. Redacció
tindrà diversos espais digitals que, a través de cada article, permetran contextualitzar-se amb dreceres intuïtives i articles revisats. «La clau de l’èxit
del projecte és posar el coneixement a disposició de tothom», va indicar el president de la CCCC, Albert Torres, fent referència al fet que, ac-
Lleure l La sala Kursaal reunirà més de 130 activitats i una vintena d’autors del sector
La tercera edició del festival Valls Juga se celebrarà el dissabte 21 de març a la sala Kursaal amb una oferta ampliada que supera les 130 activitats dedicades al món dels jocs. El certamen, obert i gratuït, s’allargarà de les 10 h fins a la mitjanit amb una sessió nocturna pensada per a partides més llargues. Hi participaran una vintena d’autors i autores i prop d’una trentena d’editorials, en una cita dissenyada per a tots els públics amb jocs de taula, rol, cartes, cons-
trucció, habilitat o wargames repartits en diversos espais interiors i exteriors. El festival inclourà demostracions, torneigs, activitats familiars i espais de joc lliure, així com propostes divulgatives i novetats com un gran puzle o un joc d’investigació en viu. L’organització confia repetir l’èxit de participació de l’any passat i consolidar Valls com a referent dels festivals del joc al país, amb la implicació d’entitats locals, voluntariat i el teixit comercial de la ciutat. Hi haurà activitats paral·leles als comerços
Els articles inclouen informació nova actualitzada des de l’any 2024
tat inspirada en el model de les «grans enciclopèdies digitals modernes», amb cerques avançades per termes específics, com noms de castells, colles, dates o places, oferint resultats creuats entre els diferents volums de manera immediata. El treball més laboriós, d’acord amb l’organització, ha estat l’adaptació del format a l’apartat digital, «respectant la idea i l’essència» del projecte.
Quatre primers
tualment, «molts adolescents s’interessen pels castells i ara tenen un lloc on formar-se i saber d’on venen». La nova plataforma ha es-
El primer i el segon volum estan dedicats a la història, abastant des dels antecedents fins a la Guerra Civil, i des de la postguerra fins a l’actualitat, respectivament. El tercer volum se centra en la tècnica castellera i la ciència que hi ha darrere els castells, mentre que el quart volum s’enfoca únicament en els aspectes sociològics i antropològics. Durant l’acte, el director del Complex Industrial de Repsol a Tarragona, Javier Sancho, va ressaltar que el món casteller «és un fet genuí de casa nostra», i que el projecte «afegeix un àmbit que també és prioritari per al Complex de Repsol, dins del procés de transformació industrial, la digitalització» per completar amb les entitats impulsores els últims capítols.
Se celebrarà de 10 h a mitjanit, amb sessió nocturna de 21 a 00 h i l’accés és gratuït
i inscripcions prèvies per a algunes propostes. També s’habilitaran espais exteriors amb jocs gegants, tir amb arc i activitats d’habilitat per ampliar l’oferta familiar.
Arnau Montreal Quesada
El Nàstic de Tarragona té talent de futur i present amb Denominació d’Origen Terres de l’Ebre. Els darrers tres jugadors del planter que s’han incorporat per ajudar a l’equip arriben directament de Gandesa, Tortosa i Sant Jaume d’Enveja. Enric Pujol, Pol
Cid i Oriol Subirats van ser presents en la victòria contra l’Atlético
drileño i el seu rendiment els manté com a homes de confiança de Cristóbal Parralo.
Enric Pujol Tots tres jugadors es troben en situacions diferents. El primer en arribar va ser Enric Pujol. Directament des de Gandesa, el jove central de 19 anys va engegar la temporada com un membre més de la primera plantilla. Com la resta dels seus companys ebrencs, va entrar en la dinàmica del Nàstic en un moment de necessitat i molta pressió. En el seu cas, va ser en el play-off contra el Real Murcia el curs passat, quan l’equip necessitava un central de garanties. Llavors, César el va trobar en el Juvenil A.
Enguany, la realitat marca que va perdre l’impuls del passat. De nou amb la fragilitat defensiva com a punt dèbil grana, Pujol va ser relegat com a últim central per darrere de David Alba i César Morgado. Així va ser amb Luis César i no va canviar amb Parralo. Les baixes li van donar una oportunitat, però els fitxatges d’Hugo Pérez i Pedro Alcalá van passar per davant.
punts a millorar. Pujol ha demostrat que té les condicions i, gràcies a la seva joventut, un ampli marge de creixement. Ara és a les mans de Parralo donar-li continuïtat a l’eix de la defensa perquè pugui continuar evolucionant. I també és responsabilitat del mateix Pujol fer un pas endavant i demostrar que és present i futur a la rereguarda del Nàstic.
Pol Cid
Parralo ha demostrat que no li tremola la mà a alinear-los si els necessita a l’onze
La setmana passada, però, va ser un punt d’inflexió. Pujol va ser un dels jugadors del primer equip
Des de Tortosa va arribar el darrer soldat de Parralo. Pol Cid va tenir contra el Madrileño l’oportunitat de
presents a la Copa Catalunya i també va jugar contra el filial madrileny per cobrir la baixa d’Alcalá. En tots dos partits va complir amb solidesa, tot i que amb
demostrar que el que va aportar la darrera mitja hora contra el Betis Deportivo no va ser la flor d’un dia. I va deixar clar que ha arribat per quedar-se. Cid
va escollir el camí més difícil, però va convèncer un Cristóbal Parralo que ha demostrat que no li tremola la mà per donar oportunitats a qui s’ho mereix. Per Cid, la Copa Catalunya va ser la millor benedicció. Potser el trofeu que ha fet més nosa aquesta temporada per al conjunt grana va ser el gran escenari per lluir-se per al tortosí. Contra la Muntanyesa es va fer visible per al tècnic grana i en el dia a dia el va acabar de convèncer. Fa unes setmanes Cid bregava a la lliga Elit i, dissabte, va pujar de cop tres categories per plantar cara a un filial talentós i favorit per l’ascens. En aquell escenari, Cid va demostrar que és valent i té personalitat amb la pilota, va ser la connexió entre la medul·lar i l’atac grana i una solució a l’onze del Nàstic.
Pujol i Subirats van ascendir des del Juvenil A i Pol Cid de la Pobla de Mafumet
Des de Sant Jaume d’Enveja, Oriol Subirats als seus 18 anys forma part del primer equip des d’inicis de febrer. El lateral dret ja va mostrar-se el curs passat amb el seu debut, saltant directament des del Juvenil A. Al febrer, el Nàstic va fer el seu moviment per mostrar la confiança en el jugador: renovai ascens al
La seva arribada va coincidir amb la lesió de Camus, fet que l’ha entrat directament en la lluita per la titularitat al lateral dret, una posició que competeix amb Sergio Santos. Contra el filial madrileny va entrar en el moment de tancar files i va complir amb el
Oriol Subirats seus febrer. saltant comadrileny i de l’Ebre al davant.
Tant Oriol Subirats com la resta dels jugadors DO Terres de l’Ebre grana són talents de futur amb molt de present al Nàstic i han demostrat que estan preparats per fer un pas en-
Poliesportiu l El pavelló Olímpic Municipal va rebre ahir la tradicional cerimònia d’un acte que comptarà amb uns 2.000 nens
Redacció
El peveter es va tornar a encendre ahir al pavelló Olímpic Municipal de Reus i la ciutat va donar el tret d’arrencada a la 44a edició de l’Olimpíada Escolar. La torxa olímpica va sortir puntualment de l’Ajuntament per recórrer amb il·lusió pels carrers amb diferents protagonistes. Finalment, la tradicional cerimònia va servir per donar pas a unes setmanes plenes d’esport on els més joves seran els protagonistes.
L’acte va comptar amb el ritual clàssic de l’encesa del peveter, l’enlairament de la bandera olímpica i dels pictogrames dels diferents esports que es viuran durant les pròximes setmanes. Finalment, l’alcaldessa Sandra Guaita, el regidor de Salut i Esports Enrique Martín i la presidenta del Consell Esportiu del Baix Camp, Gemma Balanyà van tenir les seves paraules per encoratjar als nens i nenes que s’enfronten a un repte que ha marcat generacions de
El Reus Deportiu visita l’Igualada per certificar la seva presència a la final a vuit de la Champions
Hoquei l El Reus Deportiu afronta avui una cita decisiva al pavelló de Les Comes davant l’Igualada. Els roig-i-negres es troben a només una victòria de segellar el bitllet per a la final a vuit de la Champions, i la via més directa per aconseguir-ho és sumar els tres punts aquest vespre. L’equip arriba reforçat després de superar amb
autoritat el Calafell en el derbi, però al davant tindrà un rival que s’ha convertit en la gran revelació de l’OK Lliga. Un empat permetria al Reus continuar depenent d’ell mateix per assolir la classificació. Fins i tot en cas de derrota, els roig-i-negres conservarien intactes les opcions de segellar el passi en les tres jornades restants. AMQ
joves de la ciutat.
En aquesta edició hi participen al voltant de 2000 nens i nenes de 49 centres educatius del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre entre 3r i 6è de primària. L’Olimpíada 2026 es portarà a terme del 2 al 20 de març, amb dotze modalitats esportives: minibàsquet, futbol 7, bitlles catalanes, futbol sala, atletisme, gimnàstica rítmica, escacs, natació, bàdminton, tennis taula, pàdel i ritmes i balls.
Les instal·lacions on tindrà
lloc l’esdeveniment són: Pavelló Olímpic, els polilleugers municipals, els camps de futbol municipals, Club Tennis Reus Monterols, Club Natació Reus Ploms, Reus Deportiu, Club Tennis Taula Ganxets de Reus, Escola Sant Bernat Calvó de Reus i les pistes de bitlles Benjamí Martorell de Castellvell del Camp.
Capital del Bàsquet Enguany, les responsables del pregó van ser Paula Pérez, Natàlia Rojas i Laia Batista,
capitanes dels equips sènior femenins del Reus Deportiu, Pare Manyanet i La SallePloms respectivament. Totes tres van encoratjar als nous participants de l’Olimpíada en un any en el qual el bàsquet és protagonista, perquè Reus és la Capital del Bàsquet
La competició tindrà lloc del 2 al 20 de març amb dotze esports diferents
Femení de Catalunya. Durant l’acte, es va lliurar a l’Arlet Inglés Mena, de l’Escola Santa Caterina de Vinyols i els Arcs, el premi al cartell guanyador de la 44a Olimpíada Escolar. En aquesta edició es van presentar un total de 17 cartells. Finalment, un nen i una nena de categoria aleví de tots els centres participants han actuat com a capitans de la seva escola. El jurament de tots els participans i el repartiment dels diplomes de participació van cloure l’acte.
El CB Valls suma un duel clau contra el CB Igualada i truca a la porta de les posicions de play-off
Bàsquet l El CB Valls va sumar una victòria important contra el CB Igualada el passat dissabte. Els de Miki Larraz van passar de situar-se en terreny de ningú a trucar a la porta d'unes posicions de play-off que, ara mateix, es troben a dos partits de distància. De fet, d'aquí a dues jornades els vallencs s'enfronten contra el quart classi-
ficat, el Castelldefels, un duel que definirà com d'ambiciós pot ser l'equip vallenc. Els de Miki Larraz van tenir el camí més difícil. Sense Raül Neila des de principi de curs, han passat de preocupar-se pel descens a somiar amb lluitar a dalt. Anar més enllà dependrà de mantenir la competitivitat que va donar el triomf contra l'Igualada. AMQ
Política l Eleva al TSJCV una exposició contra l’expresident, encara aforat en mantenir l’acta de diputat
La jutgessa que investiga la gestió de la DANA al País Valencià ha acordat elevar una exposició raonada a la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana perquè investigui l’expresident de la Generalitat, Carlos Mazón, que continua aforat en mantenir l’acta de diputat a les Corts. En la causa ja figura com a investigada l’exconsellera d’Emergències, Salomé Pradas, però la magistrada aprecia també indicis de delicte contra Mazón i parla d’una «absoluta negligència» en la direcció i coordinació de l’emergència, així com d’un «nexe causal» amb les morts produïdes per la manca d’avisos adequats a la població. Entre els elements que fonamenten la decisió, la ins-
tructora destaca la conversa mantinguda a la tarda del 29 d’octubre de 2024 entre el cap de gabinet de Mazón, José Ma-
nuel Cuenca, i Pradas, en què ell va afirmar: «De confinar res, Salo». Segons la jutgessa, l’expressió té un to clarament
Política l ERC espera moviments amb la recaptació de l'IRPF
ACN
El president d’ERC, Oriol Junqueras, va avisar ahir que presentaran una esmena a la totalitat als pressupostos «si no canvia res» sobre la recaptació de l’IRPF. En una entrevista a Catalunya Ràdio, Junqueras va apostar per negociar
El TC analitzarà l’omissió dels pressupostos
Política l El Tribunal Constitucional estudiarà si el govern ha vulnerat la Constitució per no presentar els pressupostos del 2024, 2025 i 2026. Ha admès el conflicte impulsat pel Senat, que també qüestiona les pròrrogues pressupostàries del 2024 i 2025. És el primer cas d’aquest tipus per l’omissió de presentar els comptes. ACN
suplements de crèdit i ha defensat que poden aportar «els mateixos recursos o més» que amb pressupostos, com va dir va passar l’any passat, quan va remarcar que es van gastar 1.500 milions d’euros més amb els tres suplements de crèdit que amb pressupost.
D’altra banda, Junqueras ha
Desarticulen 98 xarxes criminals el 2025 a Catalunya
Policial l Prop d'un centenar de xarxes criminals van ser desarticulades l'any passat a Catalunya, segons dades que va oferir ahir al Parlament la consellera d'Interior, Núria Parlon. Es van detectar 811 membres de xarxes i detenir-ne 633. Del total, 54 es dedicaven al tràfic de drogues, un 55%. La majoria també es dedicaven a delictes patrimonials. ACN
avisat el president de la Generalitat, Salvador Illa, que si convoca eleccions «probablement» no tindrà majoria per ser investit.
Després que Illa anunciés que el Govern aprovaria els pressupostos en un consell executiu extraordinari aquest divendres, Junqueras va insis-
imperatiu i, atesa la condició de secretari autonòmic i la relació estreta amb el president, no pot interpretar-se com una
tir que cal que els socialistes «compleixin els compromisos» d’investidura per negociar els comptes i ha constatat que «no volen fer-ho». «No es donen les condicions perquè no es compleixen els acords», ha insistit Junqueras, que ha avisat Illa que «no serveix de res fer-se l’enfadat» El president d’ERC ha remarcat que, a diferència del 2024, quan el president Pere Aragonès va convocar eleccions en no poder aprovar pressupostos, els republicans volen negociar suplements de crèdit per «garantir els recursos».
Descobriment crucial sobre Barcino
Història l Una excavació al Gran Hotel Barcino ha descobert un paviment romà, fet que obliga a reinterpretar el fòrum de Barcino: s'alineava amb el decumanus i no el cardo, implicant un gir de 90° en la lectura de la ciutat romana. ACN/ICUB
Apunta a ordres per descartar el confinament i a una «passivitat» decisiva
simple opinió, sinó com una ordre directa. La magistrada conclou que Cuenca transmetia instruccions concretes i que la seva insistència només s’explica si obeïa directrius del seu superior.
L’exposició, de més de cent pàgines, assenyala igualment que Pradas mostrava dubtes rellevants sobre les seves competències, cosa que va generar indecisió i una paràlisi en moments determinants. Aquesta manca de claredat sobre què podia acordar o no hauria sigut decisiva en el desenllaç mortal. La jutgessa també destaca que Cuenca
va comunicar a l’exconsellera que el president arribaria al Cecopi, un fet que interpreta com una indicació perquè esperés la seva presència abans d’adoptar decisions. Aquest coneixement, afirma, només era possible si existia comunicació constant entre el president i el seu cap de gabinet. La resolució considera inversemblant que Cuenca actués únicament com a assessor i veu il·lògic que Mazón fos aliè a les ordres. Segons l’acte, evitar el resultat mortal exigia la implicació directa del president. A més, s’hi assenyala una flagrant falta de coordinació entre conselleries, responsabilitat que, per les funcions inherents al càrrec, recauria en el cap del Consell. La jutgessa qualifica d’absència i passivitat l’actitud del president davant una situació d’extrema gravetat, recordant que va optar per romandre en el reservat d’un restaurant en lloc d’assumir el lideratge de la crisi. Aquesta conducta, conclou, constitueix un element decisiu en la producció del resultat mortal i justifica l’elevació de l’exposició per tal que es determinin eventuals responsabilitats penals.
ACN
La presidenta de Mèxic diu que el Mundial «no està en risc»
Societat l La presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum, assegura que no hi ha cap risc per als visitants del Mundial de Futbol 2026 a Guadalajara malgrat la violència recent després de la mort del narcotraficant 'El Mencho'. Afirma que la situació s’està normalitzant amb més presència militar. EFE
Els EUA comencen a recaptar els aranzels temporals del 10%
Economia l Els EUA van aplicar ahir els aranzels temporals del 10% a les importacions del país, a l’espera que el president Donald Trump els elevi al 15%. Els gravàmens exclouen alguns productes clau i arriben després que el Tribunal Suprem declarés il·legals els aranzels recíprocs previs. ACN
En memoria de un gallego benefactor en Tarragona
El viernes día 20 de febrero de 2026 , a las 11,00 H. en la sala Espai Muralles del Seminari de Tarragona, (Carrer San Pau, 4), el delegado diocesano para la educación, y antiguo profesor de la Universidad Rovira y Virgili, Rafael Muñoz Melgar, defendió públicamente su tesis doctoral, sobre el cardenal gallego Benjamín de Arriba y Castro, arzobispo de Tarragona desde 1949 a 1970, titulada “Un home d’església davant d’un Estat canviant, (monarquía. república y franquisme )”, que ha sido dirigida por el Dr. Antoni Jordà Fernández catedrático de Historia del Derecho y de las Instituciones en la Facultad de Ciencias Jurídicas (Universidad Rovira i Virgili), de la que fue decano.
EL CENTRO GALEGO DE TARRAGONA, que inmerecidamente, se considera un poco heredero y albacea de su buen hacer, agradece muy sinceramente a su socio honorífico, profesor Rafael Muñoz, todos estos años dedicados incansablemente a un estudio en profundidad de la vida i obra de este nuestro paisano ilustre, que como arzobispo primado de Tarragona, en tiempos difíciles, tanto bien supo hacer a la gente, preocupado especialmente por la educación de los jóvenes y por los más necesitados. Como deseamos que no caiga en el olvido la obra de este decidido servidor de TARRAGONA, nacido en un pequeño pueblo de Lugo, Becerreá, y humildemente enterrado en el suelo, a la izquierda del altar mayor de su querida parroquia de SANT PAU, en la Rambla Companys, el CENTRO GALEGO de esta ciudad,
si las circunstancias nos lo permiten y en la fecha que se anunciará próximamente invitará a todos los tarraconenses que aún hoy podemos disfrutar de su legado, a que asistan a la conferencia que pronunciará Rafael Muñoz sobre su tesis doctoral y que sin duda descubrirá nuevos e interesantes detalles de la vida del cardenal Benjamín de Arriba y Castro. Juan Manuel Gil Suárez Secretario del Centro Galego de Tarragona
El coste de las negociaciones
El caso es tenernos entretenidos. Ahora toca el edificio del Banco de España. Todos los políticos que ha habido al frente del ayuntamiento hasta ahora, saben que los ciudadanos, están más que hartos de oír o leer propuestas, que nunca llegan a buen fin. Y ahora se están dando cuenta muchos tarraconenses que todas las negociaciones van a cargo de sus impuestos, o sea que pagan, pero no reciben. Una de dos, o no saben negociar, o simplemente quieren proteger su puesto. Es lamentable ver que todo se queda en agua de borrajas. Deberían anunciar solo lo que van a hacer, si viviendas nuevas para gente joven, si residencias, si un buen asfaltado de calles, que tanto necesita Tarragona. En fin, obras son amores y no buenas razones. Al final nadie creerá en nada, porque nada se cumple. He visto durante demasiados años que las promesas no se cumplen. Las ilusiones se desvanecen, y finalmente queda el desánimo. No sé si pasará al resto del país, pero en Tarragona es como la espada de Damocles. María Elisa Aragonés Domènech Tarragona
Ek Editorial k
l cas d’Alcover no és una anècdota. És un símptoma. Més de dos anys amb talls d’electricitat recurrents, desenes d’episodis en una sola setmana, sis hores sense llum en ple mes d’agost, negocis que no poden treballar, veïns que perden electrodomèstics, productes frescos en risc i comerços incapaços d’acceptar pagaments electrònics. I com a resposta: reunions, silenci i un «pla B» que l’empresa distribuidora vol convertir en solució permanent. Això no és gestió. Però el problema va molt més enllà d’un municipi del Camp de Tarragona. El que il·lustra el cas d’Alcover és la fotografia d’un país que
ha crescut sense que les seves infraestructures creixessin amb ell. Dècades de desenvolupament urbà, industrial i demogràfic han anat recolzant-se sobre una xarxa elèctrica —i ferroviària, i viària— pensada per a una realitat que ja no existeix. I quan finalment es plantegen inversions en noves infraestructures, la pregunta que caldria fer-se és: per a qui es planifiquen? Perquè massa sovint la resposta no és «per als ciutadans». Les grans apostes en xarxes elèctriques s’orienten cap a la connectivitat industrial; les inversions ferroviàries prioritzen el corredor de mercaderies per sobre de la millora dels serveis de rodalies.
k Tribuna k
Quaranta anys de Tarragona Ràdio, una lliçó de ciutat
No oblidaré mai, nou de trinca en la meva primera etapa com a conseller de l’Ajuntament de Tarragona, el segon acte públic que vaig poder viure el dia de Sant Roc del 2002: la inauguració de les noves oficines de Tarragona ràdio a l’Avinguda de Roma. Des d’aleshores han passat 24 anys. Però ja en fa 40 que els ciutadans de Tarragona gaudim d’un mitjà públic que ens ha mantingut permanentment informats, de les coses bones i també de les dolentes. Grans moments com l’ascens a primera del Nàstic i el cim de l’Everest de l’amic Òscar Cadiach o moments terribles com l’atemptat a Empetrol i més recentment l’accident d’IQOXE. Per tant, una ràdio propera i avui imprescindible que ens omple d’orgull.
I calia iniciar aquest any de la commemoració del quarantè aniversari de manera gran, diria que fins i tot apoteòsica.
I així va ser la gala de divendres passat. Hi ha nits que no són només celebracions. Hi ha nits que es converteixen en declaracions col·lectives. La gala dels 40 anys de Tarragona Ràdio al Teatre Tarragona va ser exactament això: una afirmació rotunda del que som capaços de fer quan creiem en nosaltres mateixos.
El teatre ple fins a la bandera ja era en sí mateix una imatge poderosa. Però el que realment va fer gran aquella vetllada no va ser només l’afluència, que també, sinó la qualitat, l’ambició i la valentia del que es va posar damunt l’escenari.
Que l’Esbart Santa Tecla dediqui el seu ball homenatge als professionals de Tarragona Ràdio i que l’Esbart Dansaire de Tarragona creï una dansa original dedicada als 40 anys de la nostra ràdio municipal, amb la seva sintonia com a fil conductor, no és pas poca cosa: és un acte d’estima cap a un mitjà que forma part del patrimoni emocional de la ciutat. Que el Club Gimnàstic de Tarragona,
Jordi Sendra Vellvè Conseller Portaveu de Junts per Catalunya a l’Ajuntament de Tarragona
el nostre Nàstic, estreni una peça rítmica vinculada als seus 140 anys d’història en el marc d’aquesta gala és una altra mostra del nivell de complicitat i de respecte que Tarragona Ràdio ha sabut construir amb les seves entitats. I que fins i tot la Reina i el Concubí del Carnaval, ja cremats i enterrats amb la sardina, ressuscitessin per una nit per ser-hi, demostra fins a quin punt aquesta gala va trencar tots els límits del calendari i de la rutina.
És just reconèixer la tasca feta des de tot l’equip de Tarragona Ràdio, començant per l’actual direcció tècnica i acabant amb el darrer membre de l’equip
A més, que el Ball de Dames i Vells de Tarragona pugés a l’escenari del teatre davant totes les autoritats, amb la seva sàtira afilada i irreverent, és probablement el símbol més nítid del que va representar aquella nit: una ciutat madura és aquella que sap riure’s d’ella mateixa. Un país fort és aquell que permet, i protegeix, la crítica, també i especialment la crítica a la seva classe política. I un mitjà públic valent és aquell que no té por d’obrir el micròfon i l’escenari a aquesta tradició satírica. No és una anècdota, és salut democràtica.
La gala va estar impregnada d’un missatge molt clar: la defensa del servei públic, la independència del mitjà i el compromís amb la llengua catalana com a fil roig de la nostra nació.
Estic convençut que darrere d’aquesta
nit hi ha hagut moltes hores de feina invisible, moltes complicitats teixides amb discreció, molta perseverança i molta capacitat de convèncer. Conjugar entitats tan diverses i de primers de primer nivell perquè creïn peces exclusives, sumar sensibilitats ben diferents, coordinar talents i convertir-ho tot en un relat coherent no és fruit de la improvisació. No va passar per casualitat. Per tant és just reconèixer la tasca feta des de tot l’equip de Tarragona Ràdio, començant per l’actual direcció tècnica i acabant amb el darrer membre de l’equip. Tots han treballat perquè aquesta celebració fos molt més que un aniversari. Ha estat una demostració de què pot fer un mitjà públic quan creu en la seva missió i quan sap sumar la ciutat al seu projecte. I n’estic molt orgullós i agraït, perquè parlem d’una manera d’entendre la ràdio com a espai de cohesió, de cultura, de llengua i de llibertat. Parlem d’una ràdio que ens es propera, que parla de naltros, que ens acompanya sempre i que és capaç d’emocionar, fer riure, fer pensar i projectar-se amb ambició.
Tarragona ha de cuidar la seva ràdio pública. L’ha de defensar quan calgui i l’ha d’exigir quan sigui necessari. Però sobretot, l’ha de valorar quan demostra, com ho va fer en aquesta gala, que pot ser motor cultural, espai plural i mirall crític de la pròpia ciutat. I el més gran de tot és que això són capaços de fer-ho cada dia davant del micròfon.
Els 40 anys de Tarragona Ràdio no han estat només una efemèride. Han estat una lliçó de ciutat. Moltes felicitats i per molts anys més de servei a Tarragona.
k Tribuna k
El passat 17 de febrer, el Vapor de Prodis de Terrassa va acollir prop de 250 persones per celebrar una xifra rodona: els 120 anys de Leitat. Representants del món científic, empresarial i polític es van reunir per reivindicar el paper de tots els centres tecnològics de Catalunya com a peça clau en l’impuls de la competitivitat industrial i la transformació econòmica del País.
Però sota la superfície de l’efemèride, hi havia una altra història. Una història que ens hauria de fer reflexionar, sobretot aquí al Sud de Catalunya.
Des de Leitat volem compartir aquesta reflexió.
Leitat va néixer el 1906, lligat a la indústria tèxtil. En aquell moment, Terrassa era el que Tarragona és avui: una ciutat industrial que vivia (i moria) per un sol sector. Quan la globalització va començar a moure peces i el tèxtil va entrar en crisi, molts la van donar per morta... però no. Els anticossos i l’esperit empresarial havien ja començat a produir els seus efectes: invertir en R+D, en el futur abans de la crisi, per assolir la resiliència.
Van crear Leitat per investigar, innovar, diversificar. No per salvar el tèxtil, sinó per salvar el territori.
I avui, 120 anys després, Leitat és un dels centres tecnològics més avançats d’Europa, amb activitat en salut, biomedicina, economia circular, descarbonització, materials avançats i indústria digital. Però no ens aturem. Volem recuperar aquella forma d’interpretar la nostra funció primària per sumar-nos i trobar formes de col·laborar en tot el País per continuar creixent, amb humilitat, creant noves oportunitats amb una visió articulada i pensada per connectar-nos amb la vocació transformadora de centres d’investigació com l’ICIQ i el Pere Virgili (IISPV), i del coneixement representat per la URV. Sobretot, sense oblidar que la nostra missió consisteix a estar preparats per escoltar les necessitats de la indústria: la química, l’agro-food, l’automació, el turisme, la logística.
Reconèixer els seus punts forts i projectar-los cap al nou que avança: la digitalització, la IA, els centres de dades, el blockchain, la medicina personalitzada, entre els molts camps on creiem que podem integrar el talent i el territori. Durant l’acte de celebració, el nostre president, Ramon Pastor, ho va resumir així:
«Aquesta celebració marca l’inici d’un any molt especial per donar visibilitat al llegat de Leitat al llarg de 120 anys, però també al seu futur. Un futur que passa per continuar reforçant el paper dels centres tecnològics com a pont entre el coneixement i la indústria; i avui aquest paper és més necessari que mai per reforçar la competitivitat i transformar el model productiu i social i, amb aquests objectius, el
Jordi Cabrafiga i Macias Director general de Leitat
País».
Però el més revelador no va ser només el que es va dir des del centre de l’escenari, sinó qui ho va aplaudir. El President del Parlament, Josep Rull, va destacar el compromís de Leitat amb la generació de valor competitiu, «d’ajudar les empreses a ser més eficients, innovadores i sostenibles», especialment «en un context cada cop més incert i exigent».
Però això no es pot fer sols. Necessitem una actitud decidida per part del teixit empresarial i de les administracions.
La innovació ja no és una opció, és una obligació per a totes les empreses per poder ser competitives. Les empreses que no incorporin tecnologia, coneixement i estiguin innovant constantment quedaran inevitablement enrere en un entorn cada cop més competitiu i global.
Amb la nostra presència a Tarragona volem demostrar que estem preparats per escoltar, per col·laborar, per construir ponts.
El talent és a tot arreu.
El talent és a tot arreu. El que cal és articular-lo. I en això, Tarragona té molt a dir, i nosaltres, molt a escoltar. I ara és el moment de connectar-ho tot.
El que cal és articular-lo.
I en això, Tarragona té molt a dir, i nosaltres, molt a escoltar
Per a Rull, Leitat és «un exemple paradigmàtic d’institució al servei del progrés econòmic i social del país». El conseller d’Empresa, Miquel Sàmper, va anar més enllà:
«Quan un centre tecnològic com Leitat transfereix coneixement a les empreses, està connectant ciència i mercat; convertint idees en solucions, és a dir, està transformant tecnologia en oportunitats per a les persones, doncs per a la societat». Dues institucions. Dos nivells de poder. I una sola veu: la defensa de Leitat i dels centres tecnològics com a eina estratègica de País, que amb el sistema de recerca consolidat català bolcat a produir excellència, es veuen capacitats per fer realitat el futur que ens espera.
Personalment, ho vaig deixar clar en un moment del debat on participava també la Directora de projectes d’investigació de l’ICIQ, Laura López subratllant que des de Leitat treballem perquè la innovació sigui aplicable i generi impacte real.
Tenim la URV, amb el seu potencial acadèmic. Tenim l’ICIQ, referència internacional en química. Tenim l’Institut Pere Virgili, que connecta recerca i salut. tenim un teixit industrial que és viu, encara que ferit. tenim el Port de Tarragona, que avança sempre per sumar-s’hi, millorant la seva operativa, diversificant-la i fent-la brillar com un dels motors principals de l’ecosistema de la mediterrània en el panorama internacional.
El que ens falta és crear les sinergies que transformin esforços aïllats en una força imparable.
120 anys no són només una xifra. Representen la voluntat de continuar assegurant transformació al servei d’una societat on la innovació deixi de ser una paraula buida i es converteixi en l’eina que faci irresistible el territori.
Es tracta de reconèixer que la suma de la indústria, la universitat (URV), i els centres de recerca com ICIQ i Pere Virgili, pot generar el mateix efecte que Leitat ha contribuït en més d’un segle, a generar al Vallès: resiliència, diversificació, futur.
k Tribuna k
El relat diu que l’esperança és l’últim que es perd, però la vida real explica una altra cosa. Quan tot es complica de debò, no és la força la primera a fallar, ni la disciplina, ni tan sols la fe en un mateix. El primer que cau és l’esperança. Cau sense soroll, sense drama, gairebé amb educació... i quan desapareix, tot pesa més. El cos, el temps, el futur. No perquè res hagi empitjorat, sinó perquè ja no hi ha cap demà al qual mirar.
L’esperança és fràgil perquè és anticipació. És imaginar que alguna cosa pot canviar abans que canviï. Quan el present es torna hostil, aquesta capacitat d’imaginar futur és la primera víctima. No perquè siguis dèbil, sinó perquè ets humà. L’esperança no es perd per covardia, es perd per esgotament. Per acumulació. Per massa nits llargues i massa dies iguals.
Quan convius amb una malaltia degenerativa, aquesta fragilitat es fa encara més evident. El futur deixa de ser una promesa abstracta i es converteix en una pregunta incòmoda. No saps què perdràs, només saps que alguna cosa es perdrà. En aquest context, l’esperança no desapareix per tragèdia, sinó per desgast. Per la fatiga silenciosa d’haver de sostenir incerteses que no donen treva.
Quan l’esperança se’n va, la vida continua funcionant, però tu deixes de viure-la. Fas el que toca, compleixes, resisteixes, però ja no avances. Sense esperança no hi ha impuls. Sense impuls no hi ha direcció... i sense direcció, tot esforç es converteix en supervivència. No és tristesa el que apareix, és buit. Un buit silenciós que no crida ajuda perquè ja no sap cap on cridar.
Per això, l’esperança no és un luxe emocional. És una estructura vital. No serveix per sentir-te bé, serveix per continuar. No promet resultats, promet sentit. Quan hi és, fins i tot el dolor té context.
Quan no hi és, fins i tot els dies bons semblen inútils. L’esperança no elimina la dificultat, però evita que la dificultat et defineixi.
La gran mentida és pensar que l’esperança consisteix a creure que tot anirà bé. No. L’esperança real és molt més modesta i molt més poderosa
La gran mentida és pensar que l’esperança consisteix a creure que tot anirà bé. No. L’esperança real és molt més modesta i molt més poderosa. És creure que tu encara hi ets. Que encara tens marge intern, encara que el marge extern s’hagi reduït. Que encara pots decidir com travesses el que t’ha tocat viure. L’esperança no canvia el món. Canvia la teva posició dins del món.
Perdre l’esperança és fàcil. Recuperar-la és un acte profundament rebel. No té res a veure amb optimisme. Té a veure amb dignitat. Amb dir: no renuncio a mi mateix, encara que no pugui canviar res més. És una decisió silenciosa que no es veu des de fora, però que ho reorganitza tot per dins.
L’esperança no torna de cop. Torna en forma de gest petit. D’una idea que no rebutges. D’una frase que no et destrueix. D’un demà que ja no et fa por imaginar. Torna quan deixes de preguntar-te quan millorarà la vida i comences a preguntar-te com vols viure-la, fins i tot així.
Aquí hi ha el gir definitiu: l’esperança no és esperar que la vida millori. És decidir no empitjorar tu per dins mentre la vida no millora. És mantenir una part intacta quan tot l’altre ha cedit. És no abandonar-te.
Sí, l’esperança és el primer que es perd. Per això és el primer que cal defensar... perquè quan la recuperes, no recuperes només futur: et recuperes a tu.
Pere Domingo Fornell Autor de ‘L’art de creure en un mateix’
Necrològiques
Tarragona
Celestina Dorado Calero.
Ha mort als 95 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h a Sant Salvador. Reus
Leandro López Declara.
Ha mort als 78 anys. El seu funeral serà avui a les 18.30 h al Tanatori.
Maria Mercedes Guerrero Merchán.
Ha mort als 97 anys. El seu funeral serà avui a les 15 h a Sant Francesc. Constantí
Feliu Martí Molné.
Ha mort als 93 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h a la Sala Parroquial. Cambrils
Jaime Teixell Carreras.
Ha mort als 86 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a Santa Maria.
Robert Carradine als 71 anys
Obituari l L’actor Robert Carradine, conegut per La revenja dels novats i la sèrie Lizzie McGuire, ha mort als 71 anys. L’artista es va suïcidar amb la voluntat de visibilitzar la salut mental i combatre l’estigma de les malalties mentals. La família ha destacat la seva lluita contra el trastorn bipolar i ha demanat més sensibilització social. Agències
Màrqueting l La campanya combina natura, lleure i promoció digital
La marca ColaCao ha escollit Prades com a escenari d’una nova acció publicitària amb influencers. Durant diversos dies, alguns dels creadors de contingut més coneguts d’Espanya s’hi han desplaçat per gravar vídeos i compartir l’experiència amb milers de seguidors a les xarxes socials. Entre els participants hi ha Carla Flila, Leto, Carliyo el Nervio, Fabiana Sevillano o Pablo Vera. Els influencers s’allotgen als Xalets de Prades, un complex rural situat al Parc Natural de les Muntanyes de Prades, conegut per les seves cabanes als arbres i l’entorn natural privilegiat. Durant la primera jornada han participat en activitats de paintball a Prades Aventura, un espai d’oci que combina natura i activitats a l’aire lliure. Equipats amb protecció, han pres part en missions
Entre els participants hi ha Carla Flila, Leto, Fabiana Sevillano i Pablo Vera ‘Influencers’ coneguts participen en l’acció des del municipi. Cedida
temàtiques ambientades a l’oest americà mentre enregistraven contingut per a Instagram, TikTok o YouTube.
La campanya busca generar una gran visibilitat a través de les xarxes socials i, alhora, projectar la imatge de Prades com a destinació turística vinculada a la natura, el lleure i les experiències singulars. La iniciativa reforça la projecció de Prades i el seu entorn com a escenari atractiu per a accions promocionals.
Avui felicita als que es diuen:
Cesari i Valeri
ÀRIES
21/03 al 19/04
Avui passarà alguna cosa interessant a nivell material que potenciarà canvis a la teva vida. Les sorpreses estaran a l’ordre del dia.
LLEÓ
23/07 al 22/08
La jornada vindrà marcada per un creixement important de les teves vivències. L’amor els sentiments pesaran molt en les decisions.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Alguna cosa t’atraurà de manera sobtada captarà tota la teva atenció. Et sentiràs com en un núvol això serà font d’experiències.
10:30 180 Graus
11:30 Fot-li (r)
20/04 al 20/05 TAURE
Pensa bé si t’estàs prenent a la lleugera les relacions, ja que sense adonar-te’n estàs sembrant gelosies. Els contactes socials s’ampliaran.
VERGE
23/08 al 22/09
Una certa irritabilitat nerviosa provocarà distraccions que et faran perdre oportunitats. Centra’t en un sol objectiu lluita per ell. Nous contactes.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Molt bona jornada si has de tractar amb superiors, caps o amb el públic en general. La teva imatge potenciarà l’admiració el respecte.
21/05 al 20/06 BESSONS
S’activaran noves emocions a partir del coneixement d’una persona; et sentiràs més vital amb ganes de menjar-te el món. Endavant.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Bona jornada per estabilitzar el teu món emocional les relacions. La teva capacitat de comunicació serà molt profunda comptaràs amb molta sort.
20/01 al 18/02 AQUARI
Si vols una jornada tranquil·la, no afrontis de manera extrema els problemes que sorgeixin amb la parella o els amics. Escolta els consells.
21/06 al 22/07
Jornada una mica complicada per resoldre els assumptes amb facilitat. Pèrdues de temps i errors d’altres alteraran el teu humor. Tingues calma.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
En la teva vida privada íntima es produirà una situació molt atractiva. L’amor es farà sentir intensament això t’elevarà físicament.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Avui contactaràs amb caps o superiors que acceptaran les teves idees plans, tot que d’una manera més lenta del que esperes. Tranquil·litat.
TARRAGONA:
Font-Quer - Roset cb
Plç. Generalitat,1 A Telèfon 977 211 660 Plana Garcia, Virginia
Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Bofarull Masip, Mercé Roger de Belfort, 49 Telèfon 977 316 666
SALOU:
LOCALS
REUS. LLOGO TRASTER 4 m2 – 45 € Fácil aparcament. Tel: 666.140.989
TRASPÀS
TAROT
LECTURA de TAROT. Limpiezas energéticas a personas, casas o negocios. Corto envidias y mal de ojo. Tel: 689.832.964
12:00 Teló de fons
12:30 Connecta 10 comarques
13:00 +Bàsquet
13:30 Fot-li (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Caminant per Catalunya
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Recórrer
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Recórrer
18:30 Connecta 10 Comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 La Comarcal
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 La Comarcal (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 La Comarcal (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 La Comarcal (r) CANAL REUS TV
El temps
10:00 Efecte Mosaic
10.30 Notícies 12. Edició vespre. (r) 11:00 Teló de fons
11:30 Ciutadella
12:00 Cuina amb caràcter
12:30 Teló de fons
13:00 Ciutadella
13:30 Cuina amb caràcter
14.00 Notícies 12. Edició migdia
14:30 Cuina amb caràcter
15:00 Ciutadella
15:30 Teló de fons
16:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Efecte Mosaic. Tarda 18:00 Recórrer
18:30 Connecta 10Comarques
19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre
20.30 Com la nit el dia
21:30 Hospital de proximitat
22:00 Notícies 12. Edició vespre
22:30 Com la nit el dia
23:30 Hospital de proximitat
00:00 Notícies 12. Edició vespre
HORITZONTALS: 1. Període cronològic llarg. Joc dels anàtids. 2.
Va quedar tot blanc i molt fred. Es desprèn de la fusta. 3. Carta enviada. Negoci brut capgirat. 4. Arbre que produeix taps, al revés. Bressol tallat. Extrem del mur. 5. Centre de la mel. Sodi girat. Part dura del cos. Allò que té la mar. 6. Cops sobtats d’aire. Té els cabells molts clars. 7. Part anterior de l’interior. Porten a terme. Màcula d’oli. 8. Societat. Dia sense matí. Cròtal tallat. All tallat. 9. Aquells que reviuen els costums. 10. Acceptar un fet, una teoria. Final del dia. Quasi seu. 11. Escoltar des de la dreta. La primera de totes. Part àmplia d’una casa. Final de por. 12. Endarrere de tot. Estella grossa. VERTICALS: 1. Mantindrà una cita periodística. 2. No està pas al davant. Excitar algú per a l’acció. 3. Posant un vaixell a l’aigua. El sentiment més alt de l’univers. 4. En direcció de baix a dalt. Idea sense acabar. Una de meva. 5. Composicions poètiques del gènere líric. Deixar la barba sense pèls. 6. Bossa de paper girada. Poesia. Crom. Final de quatre. 7. Acaba la tempesta. Solituds en el temps. 8. Principi d’una remor. El final. Sofre. Mitja rosa. Doble oberta. 9. Pures i sense res més. Relatiu a les músiques. 10. Causarà pena i pesar. Una d’oberta. Maca sense límits. 11. Bilis girat. Superfícies comercials. Fons de la mel. 12. Casa. És per posar-hi salsa.
Màxima Mínima Estat del cel
Previsió
Coret Herrera, Rosa, Miquel Enric Sinies, 3 Telèfon 977 380 788
VILA-SECA:
Jansa Gran, Carles Plaça de les Voltes, 4 Telèfon 648 663 434
CAMBRILS:
Diaz Martí, María Avinguda Diputació, 12 Telèfon 977 364 510
VALLS:
Seró Martí, Rosa Mª Castells, 55 Telèfon 977 608 842
EL VENDRELL:
Rovira Ribas, Jaume Prat de la Riba, 8 Telèfon 977 660 873
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
La visibilitat serà bona o excel·lent. Tot i això, a trams de la costa, sobretot litoral nord i sud, quedarà transitòriament regular o puntualment dolenta per alguns bancs de boira, menys probables al centre del dia; per altra banda, també seran possibles algunes boires matinals a fondalades del prelitoral, del nord de la depressió Central i al pla de Lleida.
Temperatura
La temperatura mínima serà similar o lleugerament més alta, tot i que baixarà a trams del litoral. La màxima baixarà entre lleugerament i moderadament, sobretot al litoral i prelitoral, si bé podrà pujar a Ponent.
OPORTUNIDAD!!! PELUQUERÍA CON CABINA DE ESTÉTICA Por enfermedad. Pleno funcionamiento. Excelente ubicación. Espacio para manicura, 2 lavacabezas, 3 tocadores. PUERTO CAMBRILS. Tel. 611.831.618
VENDO PARQUING. Auto 3,90 x 2,35 metros. C/ Aigua Nova, Reus. 11.900€. tel: 606.983.222
MOTOR
VENDO FORD FOCUS 2005. Único dueño. Tel. 663.634.016
REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
PROFESSIONALS
MONTAJE ANTENA COMUNITARIA DE TELEVISIÓN Tel: 614.041.375
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
ALTRES
PESO SALUDABLE. ASESORAMIENTO NUTRICIONAL. HERBALIFE
Tels: 977.228.016 –644.243.887
VENDO PIANOLA PIANO STECK siglo XIX completamente restaurada. Ideal para Karaoke y Piano disc, con rollos y CD´s. Interesados: fgh@latecla.net Tel: 607.208.020
Betamax,
de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili.
SE OFRECE SEÑORA para limpieza o cuidado persona mayor. Tel: 614.041.375
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548 MAYCA. MASAJES CAMILLA. Libera tensiones, cuerpo-mente. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
DOMICILIOS. Desconecta Y
Tel: 613.458.067 MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215
MASAJES REUS. Tel: 698.788.062
L’exposició antològica A la recerca de la llum, dedicada al pintor tarragoní Josep Icart, coincideix amb el 40è aniversari de la mort de l’artista i reivindica una figura central de l’art tarragoní de la segona meitat del segle XX, sovint eclipsada per la seva voluntat de prioritzar la creació i la docència per sobre de la projecció pública. Amb la llum com a fil conductor, l’exposició té com a punt de partida les primeres obres figuratives, influïdes pel postimpressionisme i arrelades en paisatges del Montsant, Prades o Cornudella, i mostra la seva evolució cap a l’abstracció, quan Icart va convertir el paisatge en un espai interior i emocional. «Al llarg del recorregut es veu clarament com comença amb tons foscos i formes més pesants, que progressivament s’obren cap a la claror. Hi ha una etapa de transició i experimentació, fins a una etapa final de paisatges molt lluminosos, amb un gran domini del color i de la llum», explica Sílvia Icart, filla del pintor.
La mostra permet, a més, redescobrir alguns dels paisatges més emblemàtics de les comarques tarragonines a través de l’abstracció i la interpretació personal de l’artista: la natura no era només un tema en la seva obra, sinó una connexió profunda amb l’univers. Així per exemple, en el Montsant, Icart hi trobava un espai de contemplació i transcendència.
Sílvia Icart destaca també la intencionalitat de l’exposició: «Coincidint amb el 40è aniversari de la seva mort, volíem reivindicar la figura del meu pare dins del món cultural de Tarragona i donar a conèixer una trajectòria prolífica que va influir molts joves artistes de l’Escola d’Art de la Diputació de Tarragona».
La selecció
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Art El Tinglado 1 del Moll de Costa redescobreix la figura del pintor tarragoní amb l’exposició antològica ‘A la recerca de la llum’
obra
d’obres inclou un bon nombre de teles de gran format, organitzades de manera antològica per mostrar les quatre etapes principals: des de la figuració inicial fins a l’abstracció lluminosa, que culmina en els paisatges més poètics. «Tot i que la pintura correspon als anys 70 i 80, no per això deixa de ser innovadora. La seva obra es manté viva i actual, amb valors i tècniques que continuen sent completament modernes. Crec que pot oferir
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
molt a les noves generacions, tot i els grans canvis que ha experimentat l’art en els últims anys», subratlla. També destaca el caràcter ecològic i contemplatiu dels paisatges: «El meu pare vivia intensament la natura i és, més que mai ,un discurs actual». Les obres presentades provenen de la col·lecció familiar. Moltes no havien estat exposades abans, i veure-les juntes permet comprendre la seva evolució. «Pintar era el seu projecte de vida, però també es va dedicar a la restauració i al disseny. Era, en certa manera, un artista complet: restaurava, feia esgrafiats i daurats, recuperava
peces antigues i, a més, era molt bon dibuixant», assegura Icart. L’exposició ho reflecteix amb un espai on es poden veure exemples de restauració realitzada per Icart en esglésies i altres edificis històrics de Tarragona, mostrant la seva faceta d’artista integral.
A la recerca de la llum es pot visitar al Tinglado 1 del Moll de Costa de Port Tarragona fins al 5 d’abril.
Referent
La seva trajectòria prolífica va influir en molts joves artistes de la ciutat
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Fa poc, el compte de la MMoore a la xarxa X publicava que un taxista li havia dit de passar pel carrer John Wayne. Ella li va contestar que millor pel carrer «Joan Güell», que era al que volia referir-se el taxista! No em ficaré en el jardí de parlar sobre taxistes, i menys de Barcelona, perquè fa anys que no hi agafo cap taxi i no sé com està el pati. Però com a torrenc, de la vila de naixement de Joan Güell, la confusió d’aquell taxista em sembla deliciosa i reveladora. Em ve al cap que Güell va fer les Amèriques, els indians són els cowboys catalans, però sense pistoles – en la majoria de casos – i que Cuba és el nostre Far West.
Em ve també una imatge (falsa?) de Güell a cavall per una hisenda cubana i més coses. Com va fer un altre «americanu», Ángel Ceferino Carrión, que es feia dir Jean Leon (el del vi que es diu així), Güell es podria haver canviat el nom per John Wayne. El Park Güell es diria Park Wayne, el taxista de Barna l’encertaria, i encara vindrien més turistes nord-americans.
Si Joan Güell, com a bon aventurer, hagués embolicat la seva biografia i fos un torrenc que s’hagués canviat el nom per raons familiars, el Palau Güell ara es diria Palau Badia, o Mercadé. Si Joan Güell no hagués existit, Gaudí, sense mecenes, ho hauria tingut més fotut i Barcelona s’hauria quedat sense cap edifici Güell. Però amb la Sagrada Família, suposo.
I si Güell, per dir una altra cosa impensable, no hagués deixat cap obra a la seva vila nadiua, per desacord amb els torrencs? Aleshores hauria construït la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló, per dir un poble a l’atzar. Ai no, que això és cert!
La vida de llegenda de Joan Güell és com de personatge d’una pel·li de John Wayne.
Carles Marquès i Virgili Periodista i escriptor
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
