Número: 5445 www.diarimes.com
DIMECRES 24 DE DESEMBRE DE 2025
EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA Nadal
4
La gamba vermella continua sent el producte estrella, amb preus que s’han incrementat un 6% Opinió
Tarragona 4 Condemnen EMPARK a indemnitzar amb més de 30.000 euros una dona que va patir una triple fractura en un aparcament
20 Domènec Puig. Què necessiten realment els estudiants de la URV?: «La vida universitària va més enllà d’assistir a classe. Cal comunitat»
TARRAGONA
Els informes desfavorables fan recular el complex esportiu a l’Anella Verda L’Arquebisbat, propietari dels terrenys a la zona de la Planota, ha anunciat que els promotors han rescindit el contracte a causa de la dificultat per tirar endavant els tràmits administratius
2
Tjerk van der Meulen
Nadal 16
Els Pastorets de la Torre reneixen L’Associació de Joves de la localitat ha aconseguit recuperar la representació dels Pastorets, que va deixar de fer-se ara fa tres dècades
Reus rebrà 1,25 MEUR de la Generalitat per millorar l8 espais esportius
2
dimecres 24 de desembre de 2025
Els promotors tiren enrere la construcció de nou camps de futbol a la Planota Urbanisme l L’empresa que impulsava el projecte ha acordat amb l’Arquebisbat rescindir el contracte d’explotació dels terrenys Oriol Castro Sanz El projecte de construcció d’un ‘hub’ de camps de futbol a l’Anella Verda de Tarragona no es farà realitat. Tarraco Sports Gestió Integral SL, l’empresa promotora, ha arribat a un acord amb l’Arquebisbat de Tarragona per a rescindir el contracte d’arrendament sobre els terrenys de la Planota. Els motius, segons indica l’arxidiòcesi en un comunicat, han sigut els tràmits urbanístics per aconseguir la llicència d’obres per a construir el complex i equipaments esportius previstos. Departaments de la Generalitat com Agricultura, Protecció Civil, Medi Ambient i Interior van emetre informes desfavorables en els darrers mesos per l’impacte que tindria sobre un entorn protegit no urbanitzable i pel fet de situar-se a tocar de l’AP-7, per on hi passen mercaderies perilloses. Tot i això, els promotros podien encara presentar nova documentació per a intentar tirar endavant el projecte. Ara bé, els tràmits previstos trigarien anys. Un altre dels aspectes que preveia el projecte era la transformació i rehabilitació del Mas de la Creu, una antiga masia que es troba abandonada i amb valor patrimonial, en
Mapa de la ubicació del futur hub de futbol, al costat del Catllar
L’apunt
Un centre esportiu amb piscina
Pinalbert Parc de Llevant
Futur hub de futbol
Club de Golf Costa Dorada The British School
que «aquest pas representa un avenç significafiu en la defensa de l’Anella Verda de Tarragona».
Mas de la Creu
«Representa un avenç significatiu en la defensa de l’Anella Verda» una residència per a esportistes. Una actuació que va generar sorprendre dintre l’Arque-
El projecte d’iniciativa privada contemplava la construcció i l’explotació de nou camps de futbol, un dels quals de futbol platja, una piscina i altres instaŀlacions esportives, i alhora, també la construcció de vials. El projecte afectava a unes 33 hectàrees de terreny, que pertanyen a l’Arquebisbat.
bisbat perquè no estava inclòs en el contracte signat. Un acord que es va començar a gestar en època de l’arquebisbe Jaume Pujol, quan la institució eclesiàstica va signar un contracte amb la promotora per desenvolupar un projecte esportiu per tal de cobrir les necessitats dels equips de
futbol de l’escola Sant Pau. Però un cop es va fer pública la dimensió real prevista, la plataforma va alertar que era un ‘hub’ turístic i esportiu, més que no pas una millora per l’escola. En els darrers anys, aquest projecte va adquirir força ressò mediàtic, social i polític
ja que es preveia actuar en una zona sensible en l’àmbit mediambiental. Es va crear la plataforma No Camps de Futbol a l’Anella Verda, que s’oposava al complex, i que va organitzar diferents mobilitzacions de la mà d’entitats veïnals i ecologistes. L’entitat celebra la decisió i expressa
Se n’estudiarà l’ús A més, la plataforma agraeix la «sensibilitat» que ha mostrat l’Arquebisbat amb aquest tema. L’arquebisbe Joan Planellas es va mostrar reticient al projecte, però es trobava lligat de mans per l’acord signat. Ara, l’arxidiòcesi explica que estudiarà l’ús que en farà de la finca en el futur, un cop es deixi sense efecte el contracte.
identificar el sospitós, Detingut a Santander per extorsionar metre amb antecedents per abús i durant l’escorcoll una menor de Tarragona per internet sexual, del seu domicili es va inter-
Successos l La denunciant és una de vuit víctimes acreditades ACN La Policia Nacional va detenir dilluns passat a Santander un home de 26 anys com a presumpte autor dels delictes d’agressió sexual, corrupció de menors i pornografia infantil. La investigació es va iniciar arran de la denúncia
d’una menor de Tarragona, que va alertar els Mossos d’Esquadra que un home s’havia posat en contacte amb ella per Instagram i l’havia coaccionat i amenaçat per obtenir imatges de contingut sexual. Els Mossos van detectar una segona víctima menor i van determinar que es tractava
d’un cas d’assetjament sexual a menors en entorns digitals. L’home utilitzava perfils falsos a les xarxes socials per guanyar-se la confiança de les víctimes i, un cop aconseguia imatges íntimes, les amenaçava de difondre-les o fer mal als seus familiars. Les indagacions van per-
venir material informàtic amb nombroses imatges que podrien correspondre a altres víctimes. La Policia Nacional ha pogut identificar sis víctimes més a Cantàbria, elevant el total a vuit. La investigació continua oberta per determinar l’abast dels fets. El detingut va passar dimecres a disposició judicial davant del Jutjat d’Instrucció número 2 de Santander.
dimecres 24 de desembre de 2025
3
Sonia Orts: «Si estàs empadronat i el vehicle té etiqueta, no has de fer cap tràmit de la ZBE» Entrevista l La consellera de Mobilitat de l’Ajuntament explica el sistema, així com les diferents afectacions i excepcions de la Zona de Baixes Emissions pels vehicles que començarà aquest 31 de desembre a Tarragona Oriol Castro Sanz Què es trobaran els ciutadans que hagin d’agafar el cotxe a partir del dia 31? «Aquest sistema s’aplicarà els dies laborables de dilluns a divendres, de les set del matí a les set de la tarda. Hem de tenir en compte que només afectarà els cotxes que no tinguin cap etiqueta, de cap mena. Tot i això, els empadronats a Tarragona podran accedir-hi sense restriccions, amb o sense etiqueta, fins el 31 de desembre de l’any vinent». Aquests vehicles s’hauran de registrar? «Sí. Hem mobilitzat diferents treballadors a l’Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana que, tant presencialment com per telèfon, podran atendre i ajudar els tarragonins que ho necessitin per a fer aquests tràmits. Els vehicles que no tinguin etiqueta han de saber que podran accedir a la Zona de Baixes Emissions (ZBE) fins a 12 dies a l’any sense la necessitat de registrar-se». Els tarragonins que tinguin el vehicle amb etiqueta, l’hauran de portar visible? «No. No farà falta. Les càmeres que estan al voltant del perímetre ja detectaran la matrícula i es creuaran les dades amb la DGT i amb la plataforma interna que tenim. Ja se sabrà si té etiqueta o no. Si vostè està empadronat a Tarragona i té l’etiqueta no farà falta que faci res». Tenen constància de quants vehicles no tenen etiqueta a Tarragona? «És sobre el 20% dels cotxes de la ciutat. Som conscients que els canvis costen. Al final, la normativa europea, per ser un municipi de més de 50.000
Algú que es registri a la ZBE de Reus ho haurà de tornar a fer a la de Tarragona? «No. Estem treballant perquè no faci falta fer-ho dos cops. Són unes vuit ciutats a Catalunya que estan ja en el sistema i et servirà per a qualsevol zona de baixes emissions d’aquestes ciutats». Treball amb Reus
La consellera de Mobilitat de l’Ajuntament de Tarragona, Sonia Orts. Ajuntament
Societat «Hi haurà treballadors a l’OMAC que ajudaran en el procés de fer els tràmits» Mobilitat «Preveiem fins a tres nous aparcaments dissuasius. És un model d’èxit» habitants, ens obliga. Però vull enviar un missatge de tranquil·litat a la ciutadania». Es preveuen diferents excepcions també. «Sí. Hem contemplat fins a 24 excepcions, com el transport de persones amb mobilitat reduïda, persones amb rendes baixes, el transport de persones amb malalties que
impedeixen l’ús del transport públic, serveis essencials i d’emergència, entre d’altres. No volem deixar ningú enrere». Vehicles de fora I pel que fa als vehicles de ciutadans de fora de Tarragona?
«S’aplica la mateixa fórmula, tot i que les sancions als vehicles ja arrencaran pels que no estan empadronats a la ciutat. Tot i això, és evident que a nosaltres els que també ens interessa és que continuï venint la gent de fora a treballar, a comprar, a passejar i a gaudir de la ciutat. Ho farem tot bastant progressiu, sempre amb la voluntat de fer pedagogia i d’informar». També és fruit del treball amb els diferents grups municipals. «Totalment. El 80% de les aportacions dels altres grups es van tractar i incloure. Sempre hem treballat amb aquest objectiu».
L’apunt
L’Ajuntament crea una web de la ZBE L’Ajuntament de Tarragona ha habilitat al web municipal un aplicatiu que té com a objectiu donar informació personalitzada sobre com afecta la Zona de Baixes Emissions (ZBE) als vehicles empadronats a Tarragona. Es tracta d’un cercador que creua el número de matrícula amb les diferents situacions que contempla l’ordenança municipal.
Pel que fa a la confecció de l’ordenança, s’ha treballat conjuntament amb Reus. «Sobretot pel que fa als horaris. Vam arribar a diferents pactes perquè no hi haguessin diferències que al final acabessin anant en contra de la pròpia ZBE per la proximitat entre territoris. Les dues ciutats anem igual». L’excepció dels cap de setmana és una decisió pròpia? «Sí. És competència dels ajuntaments decidir. Tenim clar que els caps de setmana, certs festius, són jornades de molt moviment i creiem que hem de facilitar que es pugui entrar». Nova etapa el 2028 A partir del 2028, què cambiarà? «A partir del 31 de desembre de 2027 començaran les restriccions per a vehicles amb etiqueta B de fora de Tarragona però també de Tarragona. Però encara queden dos anys. Creiem que ara el focus ha de ser en veure com es desenvolupa la ZBE en la primera fase a la ciutat». Es preveuen més aparcaments dissuasius? «Preveiem uns dos o tres en zones clau de la ciutat. Sabem són un model d’èxit».
4
dimecres 24 de desembre de 2025
Indemnització de 30.000 euros a una dona que va patir una triple fractura en un aparcament Judicial l Els fets es van produir el 2020 al pàrquing de la Rambla Nova gestionat per EMPARK i que no se’ls pot exigir una supervisió constant de les instal·lacions. A més, va argumentar que la usuària havia d’haver tingut més cura en accedir al vehicle.
Redacció El Jutjat de Primera Instància número 2 de Tarragona ha condemnat l’empresa EMPARK Aparcaments i Serveis SA a indemnitzar amb 30.472,29 euros una usuària que va patir una greu caiguda en un aparcament subterrani de la Rambla Nova el 23 de novembre de 2020. La demandant estava defensada pel despatx Badia Advocats. Sobre les 13:34 hores d’aquell dia, la demandant es disposava a entrar al seu vehicle estacionat quan va relliscar a causa de la presència de restes de vòmit al terra. Com a conseqüència de la caiguda, va patir una triple fractura al turmell dret que va requerir intervenció quirúrgica urgent i hospitalització. Segons consta en la sentència, la substància resellosa es trobava entre dos vehicles, en la zona de pas per accedir als automòbils, i la penombra pròpia d’una instal·lació subterrània va di-
El jutjat considera negligent l’actuació d’EMPARK en un aparcament de la Rambla Nova. Cedida
ficultar la seva detecció. EMPARK va reconèixer els fets i les lesions, però va negar
tota responsabilitat. L’empresa va al·legar que complia la normativa administrativa,
que la naturalesa i ubicació de la substància escapaven al seu deure de manteniment
Acció negligent El magistrat Antoni Gambon Vilalta ha estimat la demanda basant-se en l’article 1902 del Codi Civil sobre responsabilitat extracontractual. La sentència conclou que van concórrer els requisits necessaris: acció negligent, resultat danyós i relació de causalitat. El jutge ha considerat que l’empresa va ometre les mesures de vigilància, manteniment i precaució exigibles en una instal·lació oberta al públic. Segons la resolució, no es va acreditar una supervisió adequada ni una il·luminació suficient, especificant que les càmeres de videovigilància només apuntaven a la zona de trànsit de vehicles i no als espais de pas de vianants.
El jutge va considerar les deficiències en la neteja i il·luminació de les instal·lacions La sentència destaca que, tot i que la presència de vòmit no era previsible per a la usuària, sí que era probable que algun usuari pogués deixar caure qualsevol líquid en un aparcament públic, fet que exigia mesures preventives per part de l’empresa concessionària. La quantitat atorgada inclou 12.888,01 euros per lesions temporals, que comprenen 292 dies de perjudici personal greu i la intervenció quirúrgica, a més de 17.584,28 euros per seqüeles permanents derivades tant del perjudici psicofísic com estètic. A aquesta suma se li afegiran els interessos legals des de la data de la sentència fins al pagament complet, així com les costes processals a càrrec de l’empresa demandada. Aquest cas s’emmarca en una jurisprudència consolidada que responsabilitza els titulars d’establiments oberts al públic quan s’identifica una omissió de mesures de seguretat, vigilància o manteniment que haurien d’haver estat exigibles per evitar danys als clients. La sentència pot ser recorreguda en apel·lació davant l’Audiència Provincial de Tarragona en un termini de vint dies des de la notificació.
Rap, gamba i escamarlà, els productes més cars al Mercat aquest Nadal Economia l Molts clients van avançar les compres a finals d'octubre i inicis de novembre per evitar l'encariment del peix Mar Rovira / ACN El rap, la gamba vermella, els escamarlans, el llobarro o l’orada són els productes més demanats aquests dies al Mercat de Tarragona amb l’arribada de les festes de Nadal. Aquests peixos i mariscs també són els que registren els preus més elevats, en un context d’encariment general del peix que enguany se situa al voltant d’un 6% respecte a l’any passat. La gamba vermella continua sent el producte estrella, sobretot per als àpats de les dates assenyalades. Després d’unes setmanes
de vendes «més fluixes», les peixateres confien que l’activitat comercial s’intensifiqui durant els dies previs a Nadal. Tot i això, els clients més previsors van optar per avançar les compres a finals d’octubre i principis de novembre per congelar el producte i evitar la pujada de preus habitual d’aquestes dates. Malgrat aquesta previsió, el marisc fresc del mateix dia continua tenint molta sortida a última hora. Pel que fa als preus, Mònica Belchi, encarregada de la peixateria Rosa, indica que la gamba i l’escamarlà són els
productes més cars, entre 96 i 120 euros, la mitjana, en el cas de la gamba. En canvi, altres com les cloïsses i els musclos han mantingut imports similars als d’altres anys. També s’han encarit peixos com el llobarro, l’orada o el lluç gran, mentre que altres espècies de consum habitual han registrat menys demanda durant les festes nadalenques. Les peixateres també destaquen un canvi progressiu en els hàbits de consum, amb una tendència creixent a comprar menjar preparat i a dedicar menys temps a cuinar a casa. Tot i això, per
Un client comprant en una de les peixateries del Mercat de Tarragona. Mar Rovira / ACN
Nadal augmenta la demanda de peixos grans i d’escata, especialment els que es fan al forn o es poden preparar el dia abans.
Des del sector pesquer atribueixen l’augment dels preus a la llei de l’oferta i la demanda, marcada per la reducció dels dies de pesca. En aquest
sentit, els pescadors reclamen poder sortir a la mar més jornades per garantir una millor oferta de peix fresc i de proximitat als mercats.
dimecres 24 de desembre de 2025
5
6
Dimecres 24 de desembre de 2025
El parc comptarà amb un espai dedicat al Tour de França
Imatges de diferents espais del Parc de Nadal dels Impossibles, que obrirà les portes aquest dissabte al Recinte Firal i de Congressos. Diari Més
Tarragona ja prepara el Parc de Nadal, que obrirà portes dissabte Festes l L’espai, ubicat al Recinte Firal i de Congressos, romandrà obert fins al 4 de gener i oferirà catorze espectacles i una dotzena d’activitats infantils Marta Omella Blanco El Recinte Firal i de Congressos de Tarragona ja es prepara per acollir el tradicional Parc de Nadal, que obrirà por-
tes del 27 de desembre al 4 de gener. L’espai, dirigit artísticament un any més per la Companyia Passabarret, oferirà una dotzena d’activitats i ca-
torze espectacles. «Enguany es dona continuïtat al nou format pel qual vam apostar l’any passat. Volem agraïr a la Companyia Passabarret per
confiar una vegada més en Tarragona i en aquest parc, que barreja il·lusió, màgia i aprenentatge, i que convida a viure el Nadal en família», va
explicar ahir durant una visita a les instal·lacions la consellera de Turisme, Promoció Econòmica i Comerç, Montse Adan.
Els Pastorets de Tarragona tornen per Nadal amb una nova escenografia Nadal l Els Pastorets de Tarragona modernitzen l'espectacle amb una nova escenografia. Després d’actualitzar el text la temporada passada, la companyia La Golfa fa un pas més amb un canvi complet de l'espai escènic i consolida la feminització de personatges com Llúcia (abans Lluquet) i Satanàs. La nova escenografia, creada
per Josep Pijuan, Piju, s’integra plenament dins l’acció i és manipulada pels mateixos intèrprets. Forma part del somni de Nadal de Llúcia i Rovelló, dos germans tarragonins, i recrea espais emblemàtics com el Serrallo i la Part Alta, així com el clavegueram de la ciutat, convertit en l’Infern on viuen Satanàs, Llucifer i les
Fúries. Tot i les modernitzacions, l’espectacle manté el seu caràcter familiar, amb humor per a tots els públics, ironia i referències als fets més rellevants de l’actualitat tarragonina i mundial. L’obra es podrà veure els dies 2 i 3 de gener al Teatre Tarragona. Les entrades ja estan a la venda a entrades. tarragona.cat. Redacció
Imatge de la funció dels Pastorets de Tarragona de l’any passat. Júlia Cabré
Va remarcar també que «el parc escolta el públic», motiu pel qual enguany s’ha reforçat l’oferta d’activitats pedagògiques. A més, es manté la diferenciació d’horaris, amb matins més tranquils i tardes més intenses. Com a novetat, s’incorporen espectacles itinerants, que circularan pels espais interiors i exteriors del recinte. El responsable del seu muntatge, David Sancho, va explicar que l’objectiu és «crear un model que es pugui consolidar i singularitzar amb els anys». Una altra novetat destacada és l’espai dedicat al Tour de França, amb una activitat que simularà el recorregut de la segona etapa, que sortirà des de Tarragona l’any vinent. El parc obrirà l’11 a 14 h i de 17 a 20 h, a excepció del 31 de desembre que només estarà obert de matí i l’1 de gener només tarda. Les entrades ja es poden adquirir a inscripcions. tarragona.cat.
dimecres 24 de desembre de 2025
Imatge d’un nen fent cagar el Tió de Nadal a la plaça de Font. Tjerk van der Meulen
Imatge del ‘Christmas Show’ dels Amics de la Part Alta. Tjerk van der Meulen
Els tarragonins més petits fan cagar el Tió en diversos indrets de la ciutat
La comparsa Amics de la Part Alta porta l’esperit nadalenc als carrers
Nadal l Ahir els tarragonins més petits
Dansa l Ahir a la tarda, Tarragona va viure un ambient festiu i ple de màgia amb el Christmas show de la comparsa Amics de la Part Alta. Es tracta d’un espectacle itinerant de ball que va omplir de ritme i color el centre de la ciutat. La desfilada va recórrer la plaça Verda·
van tenir l'oportunitat de participar en una de les tradicions més estimades de les festes: fer cagar el Tió de Nadal. Després de dies alimen· tant el Tió perquè quedés ben tip, el moment es va viure en diversos indrets de la ciutat,
El Cant de la Sibil·la sonarà a la Catedral aquesta nit Nadal l El Cant de la Sibil· la sonarà, un any més, a la Catedral de Tarragona. El tradicional concert tindrà lloc aquesta nit a les 23 ho· res i l’accés serà lliure fins a omplir aforament. La Sibil·la serà interpretada per Clara Brunet i Josep Mateu serà l'encarregat de tocar l'orgue. La representació, de 40 mi· nuts, també comptarà amb el Cor Ensemble O Vos Om· nes i la Capella de Ministrers de la Ciutat de Tarragona. El Cant de la Sibil·la és una de les manifestacions liturgico· musicals més destacades de l’edat mitjana. Interpretat tradicionalment la Nit de Nadal en nombroses esglé· sies i catedrals de la Corona d’Aragó i altres territoris, combina elements de dra· ma litúrgic i de cant gre· gorià. Té un origen remot, documentat per primera vegada al segle IV, en rela· ció amb diverses profecies sobre la vinguda de Crist i el Judici Final. Redacció
començant a Sant Salvador i passant també per la plaça Corsini i acabant la jornada a la plaça de la Font. Dilluns el tió va visitar també la plaça Verdaguer, diumenge va fer parada a Sant Pere i Sant Pau i divendres passat va ser el torn de la Part Baixa. Redacció
7
guer i els seus voltants, combinant coreogra· fies amb la vestimenta nadalenca que la com· parsa va estrenar durant el Carnaval passat. L’espectacle es va interpretar també divendres passat a la plaça Cuba i els seus voltants i el 6 de desembre al centre de la ciutat. Redacció
8
dimecres 24 de desembre de 2025
L’Ajuntament rebrà 1,25 MEUR de la Generalitat per millorar les instal·lacions esportives Equipaments l La resolució, encara provisional, permetria avançar en aspectes com la il·luminació S. Peralta / M. Llaberia La Generalitat de Catalunya va impulsar un pla de xoc, amb un paquet de subvencions, per a la modernització i la millora de les instal·lacions esportives públiques. En aquest context, el Govern català ha decidit concedir 1,25 milions d’euros a l’Ajuntament de Reus per dur a terme un seguit d’accions destinades a millorar la seguretat, la funcionalitat i la il·luminació dels equipaments. El regidor d’Esports, Enrique Martín, afirma que «hem de ser prudents» perquè la resolució és, encara, provisional, però subratlla que és «una molt bona notícia per a la ciutat». Per als municipis de més de 50.000 habitants, l’import màxim de l’ajut és d’1,25 milions d’euros, que han de finançar, com a molt, un 50% de les actuacions. En conseqüència, els projectes reusencs presentats a la convocatòria sumen una inversió total de 2,5 milions. «És motiu d’orgull, per tota la feina que s’ha fet i, a més, amb el topall màxim que es podia demanar», apunta l’edil. La resolució concreta que s’esperen intervencions
Fotografia d’arxiu de la inauguració del camp de futbol annex a l’Estadi Municipal. Ajuntament de Reus
El 2026, s’esperen actuacions com el canvi de gespa de tres camps de futbol
als diferents camps de futbol de la ciutat, als polilleugers, al Pavelló Olímpic Municipal i a l’Estadi Municipal. Martín recorda que, per al 2026, s’esperen diverses ac-
tuacions d’envergadura a les instal·lacions esportives. Destaca, amb un pressupost de 600.000 euros, la reposició de la gespa artificial dels camps de futbol Reddis, la Pastoreta
i l’annex a l’Estadi Municipal, que s’haurien de completar durant l’estiu. També està previst, al més aviat possible, duplicar el nombre de vestidors disponibles al polilleu-
ger Cèlia Artiga, ja que «els que hi ha són insuficients per l’activitat que es fa allà». «Són els exemples que, segurament, es veuran més immediatament», valora el regidor. L’entrada de finançament per part del Govern català permetrà «continuar invertint en les instal·lacions municipals esportives» i «tot el que es retorni, serà reinvertit amb els projectes». El Molinet L’edil d’Esports recorda el compromís establert per la Generalitat d’aportar 2 milions d’euros perquè el pavelló del Molinet esdevingui una realitat. «Per la part esportiva, entre el pla de xoc i el Molinet, amb la contrapartida que destinarem com a Ajuntament, parlem de 6,5 milions d’euros en inversions», valora Martín. «Estem parlant d’una inversió important, sumades a les que ja hem realitzat i les que tenim en marxa», remata. Tal com va recollir Diari Més la setmana passada, Ajuntament i Generalitat estan treballant per establir un conveni per regular les aportacions dineràries per finançar la construcció del Molinet, que s’estima en uns 4 milions d’euros. En paral·lel, el projecte s’està actualitzant a les normatives actuals, per condicionants com l’eficiència energètica o la seguretat, i espera la validació del Consell Català de l’Esport. L’equip de govern municipal espera treure a licitació el contracte d’obres «en pocs mesos, com més aviat millor» i que l’actuació sobre el terreny pugui començar entre finals del 2026 i principis del 2027.
Reus instal·larà una trentena de càmeres de lectura de matrícules Seguretat l L'Ajuntament de Reus instal·larà 39 càmeres de lectura de matrícules en 35 punts de control distribuïts en 22 zones de la ciutat. D'aquesta manera, es cobriran totes les entrades perifèriques principals a més de les urbanitzacions Aigüesverds, Blancafort, El Pinar, Sant Joan, Polígon Agro-Reus i Mas Pellicer. També es pre-
veu la substitució i ampliació d'11 càmeres de videovigilància al barri Mas Abelló. El contracte té un pressupost de licitació estimat d'uns 537.640,34 euros i inclou el subministrament i manteniment durant 5 anys de les càmeres, amb un termini màxim d'execució dels treballs previstos de 4 mesos a partir de l'adjudicació. El sistema
ha de permetre el control dels vehicles que accedeixen i surten de la ciutat amb l'objectiu de millorar la seguretat viària i ciutadana, així com l'obtenció de dades per l'anàlisi de la mobilitat en l'àrea metropolitana. Això permetrà millorar la capacitat de resposta dels cossos policials davant la detecció de vehicles potencialment perillosos. Redacció
El cap de la Guàrdia Urbana i la regidora de Seguretat a la sala de videovigilància de la policia. T. van der Meulen
dimecres 24 de desembre de 2025
Se subvencionarà el preu de la brossa dels negocis afectats per obres Economia l Els ajuts aniran destinats a pal·liar la possible pèrdua d’ingressos per accions a la via pública En els següents mesos, hi haurà obres en carrers com Astorga
Sergi Peralta Moreno L’Ajuntament de Reus destinarà 40.000 euros a la nova línia de subvencions adreçada a pal·liar l’afectació que les obres públiques poden comportar en l’economia dels negocis ubicats en aquells carrers. Serà una de les mesures que s’inclourà en el Pla Estratègic de Subvencions municipal, que s’aprovarà en el ple extraordinari de dilluns. El paquet pretén mitigar la possible reducció dels ingressos dels comerços que es troben en vies objecte d’obres contractades per l’Ajuntament de Reus. S’aplicarà a través d’un ajut en la prestació del servei de recollida d’escombraries. Pendent encara de la redacció de les bases reguladores i de la convocatòria per al 2026, la subvenció tin-
remodelació. En el segon cas, la intervenció arribarà a les places del Pintor Fortuny i de la Llibertat. En els següents mesos, les actuacions hauran d’arribar a Astorga i Escultor Rocamora.
En l’actualitat, s’estan duent a terme intervencions en vies com el carrer del Doctor Ferran. Tjerk van der Meulen
drà un pressupost de 40.000 euros i el termini de sol·licitud serà entre maig i setembre. Podran sol·licitar-la persones
físiques i jurídiques. Cal recordar que, en aquests moments, hi ha diversos carrers immersos en
processos de transformació. És el cas dels carrers del Doctor Ferran i Ample, que el 2026 continuaran la seva
Subvencions nominatives L’altra principal novetat del Pla Estratègic de Subvencions 2025-27 serà que gairebé tots els ajuts que fins ara eren directes passaran a ser nominatius, és a dir, que els perceptors i la dotació econòmica apareixeran identificats en els pressupostos, en els termes recollits en els convenis
Virgili: «Tenim un govern de bones intencions, però triga a executar»
9
i la normativa reguladora. El canvi busca reforçar la transparència i la seguretat jurídica de la política municipal de subvencions, ja que facilita el seguiment i el control dels recursos públics i garantir una millor planificació per a l’administració i les entitats destinatàries. El regidor de l’àrea de Serveis Generals, Hisenda i Bon Govern, Manel Muñoz, afirma que «la transformació de la majoria de subvencions que fins ara eren directes en subvencions nominatives consolida un model més transparent, més ordenat i alineat amb els principis de bon govern i rendició de comptes». Preu públic de la brossa Les ordenances fiscals del 2026 corregeixen els epígrafs i trams de superfície del preu públic del servei de recollida de residus, amb una reducció del tram baix, destinat a oficines o petites botigues. L’apartat per a establiments de mida mitjana es mantindrà congelat. Com a contrapès, s’incrementa la porció dels negocis més grans, de més de 300 m2, i es crea un tram nou per als de més de 500 m2.
L’actuació ha permès recuperar la seva policromia i els detalls originals
Política l La portaveu del PP opina que el Pla de Barris «arriba tard» Sergi Peralta Moreno La portaveu del PP a Reus, Sílvia Virgili, va valorar la primera meitat del mandat en una trobada amb mitjans de comunicació celebrada dilluns. La popular va reconèixer que «no es pot arribar i fer tota la feina, i més quan hi ha tanta burocràcia», però va lamentar que molts dels actuals regidors de govern municipal estaven a l’oposició i que «hi ha moltes coses que ja haurien pogut fer des del primer moment i van prioritzar-ne altres que, en cap cas, eren les persones ni era la ciutat». Posà com a exemple la pujada d’impostos. «Penso que és un govern de bones intencions, però a l’hora d’executar o materialitzar, o triga molt, o no li dona la importància que té, o no és prioritari per a aquest govern; és força lamentable», va expressar. Virgili també va assenyalar que el Pla de Bar-
Moment en què es va retornar la figura al seu espai. Diari Més
Sebastià Domènech, Sílvia Virgili i Francisco Tiñena. Diari Més
Virgili, sobre el sud: «Ens acusaven d’alarmisme i no ho trobem just» ris «arriba tard, però arriba». Mencionà que l’oposició «des del primer dia hem anat criticant, alertant» de l’estat dels
barris del sud, com Montserrat o Fortuny, «i ni tan sols se’ns donava cap mena de credibilitat, i ara resulta que sí que necessiten tantes coses». «Ens acusaven una miqueta d’alarmisme i no ho trobem just», va compartir. A més, va encoratjar la ciutadania «que voti» per «contribuir que la societat pugui millorar».
La imatge de Santa Anna torna restaurada a la seva capelleta Patrimoni l La figura ha estat col·locada de nou entre el carrer i el raval de Santa Anna Sergi Peralta Moreno La imatge de Santa Anna torna a presidir la seva capelleta, a la confluència entre el carrer i el raval homònims, ja restaurada. Diumenge va tenir lloc l’acte de benedicció i
col·locació de la figura, una vegada completada la intervenció, conduïda pel Taller Avall i impulsada per Jordi Puigrodon, Jaume Piñol i Eduard Huguet, que ha permès recuperar la seva policromia i detalls originals. En la jornada,
l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, va expressar que la restauració i col·locació de la figura «ens ajudarà a tenir memòria, aquesta memòria històrica que, a vegades, amb el pas dels anys anem oblidant» i va esperar que la capelleta «sigui un lloc de pau, un senyal d’esperança per tots qui passen». L’emplaçament no és casual, sinó que coincideix amb la ubicació d’un portal i de l’inici del camí cap a l’ermita de Santa Anna. La imatge original va ser destruïda durant la Guerra Civil. Amb tot, ha estat un símbol del barri i «moltes veïnes s’hi adreçaven per tenir un bon part», va explicar Ferran Sugranyes, de l’entitat Carrutxa. El segon tinent d’alcaldessa, Josep Baiges, va expressar que l’acte era «una demostració de reusenquisme i devoció a la figura de Santa Anna». «Són notícies que, a vegades, poden semblar petites, però són extraordinàries», afirmà.
10 dimecres 24 de desembre de 2025
La Cambra i La Caixa tanquen un acord per impulsar el teixit empresarial Empresa l CaixaBank patrocinarà les principals activitats empresarials de la Cambra com els Vermuts Cambra Redacció La Cambra de Comerç de Reus i CaixaBank han signat un acord de patrocini que pretén donar suport a les activitats que la corporació cameral desenvolupa amb l’objectiu d’afavorir a les empreses de la demarcació. L’aliança ha estat tancada entre el director d’institucions a la direcció territorial de CaixaBank a Catalunya, Joaquim Macià, i el president de la Cambra de Comerç de Reus, Mario Basora, de manera que han reafirmat el compromís d’ambdues entitats amb el creixement econòmic i la dinamització
empresarial del territori cameral. L’acord entre les dues parts contempla el patrocini de jornades formatives, Vermuts Cambra, Dilluns Llotja o Premis Cambra, entre altres activitats, que reconeixen a les empreses més destacades de la zona. D’aquesta manera CaixaBank disposarà de presència en tots els materials de comunicació vinculats en aquestes jornades i participarà activament en els actes institucionals, com el lliurament de guardons i les trobades empresarials. Joaquim Macià ha destacat que el conveni «és
una mostra del compromís de CaixaBank amb les empreses del Camp de Tarragona i amb la seva capacitat d’innovació i creixement». Per la seva banda, Mario Basora ha apuntat que «la col·laboració amb CaixaBank ens permet reforçar els serves que oferim a les empreses i consolidar la Cambra com a referent en la promoció econòmica». CaixaBank, aliat estratègic L’entitat bancària esdevé un gran aliat pel desenvolupament econòmic del Camp de Tarragona amb aquest anunci, tal com treballa a través
L’exposició del Premi Paco Aguilera arriba a la Biblioteca Central Cultura l En el certamen hi van participar 127 artistes de tot Catalunya Redacció La Biblioteca Central Xavier Amorós acollirà fins al 7 de gener l’exposició de les obres guanyadores i finalistes del I Premi de Pintura Paco Aguilera, promogut des de la Fundació Villablanca. Aquesta mostra tanca un any de recorregut itinerant en què més de
300 persones l’han visitada per diferents espais del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre i forma part de la programació organitzada amb motiu del Dia internacional de les Persones amb Discapacitat. L’objectiu de l’exposició és visibilitzar les persones amb discapacitat a través de
l’art i, per aquest motiu, en alguns dels espais expositius també s’han organitzat tallers i presentacions sobre la importància de la creació artística per a les persones amb discapacitat intel·lectual com a eina d’expressió, comunicació i desenvolupament personal.
Joaquim Macià i Mario Basora, tancant l’acord entre CaixaBank i la Cambra de Comerç. Cedida
L’entitat financera participarà en actes institucionals de la Cambra de la seva divisió CaixaBank Empreses. L’entitat financera ofereix solucions adaptades
a les necessitats de pimes i grans empreses, amb més de 220 centres especialitzats i un equip de 2.200 professionals experts en finançament, comerç exterior, innovació i sostenibilitat. En l’àmbit internacional, CaixaBank dona accés a 127 mercats i acompanya les em-
preses en totes les fases del seu procés d’expansió. Amb aquest acord CaixaBank ha reafirmat la seva aposta per una economia positiva, inclusiva i sostenible, en tot moment alineada amb els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), recollits en l’Agenda 2030.
La directora assistencial de la Fundació Villablanca, Àngels Ortega, ha remarcat el vessant terapèutic de l’esdeveniment, ja que «darrere de cada obra de l’exposició hi ha un procés creatiu que ajuden les persones a comunicar-se i, a nosaltres, a conèixer-les a través de la seva expressió artística». En aquesta primera edició del Premi hi va haver una participació de 127 artistes procedents d’un total de 28 entitats d’atenció a les persones amb discapacitat de tot Catalunya, un 35% dels quals de Tarragona.
Acte de presentació de l’exposició del Premi Paco Aguilera. Aj. Reus
El Concert Solidari de Carnaval anirà en benefici del Taller Baix Camp Societat l El Concert So-
lidari de Carnaval del Círcol anirà en benefici del Taller Baix Camp. Amb el Teatre Fortuny com a escenari, els Gospel Hoppers seran els encarregats de seduir el públic, acompanyats per les veus de Susana Sheiman i Monica Green. «És un concert que ens fa molta il·lusió perquè és per una bona causa», va com-
partir la tresorera del grup, Carme Pellisa. Les entrades ja estan a la venda i es poden adquirir a taquilla o a la pàgina web del Teatre Fortuny. La presidenta del Círcol, Patrícia Terradellas, va clamar que «per Nadal, regalem solidaritat». L'última edició del concert solidari va permetre recaptar 9.000 euros per a l'Associació d'Alzheimer i
Altres Trastorns Neurocognitius de Reus i Baix Camp. «Esperem poder donar una quantitat similar», va desitjar Terradellas. La presidenta del Círcol també va comentar que el Concert de Carnaval ja s'ha convertit en un «acte molt consolidat» i va recordar que, avui dia, s'organitza de bracet amb Rotary i la Fundació Teatre Fortuny. SPM
Gospel Hoppers, Monica Green i Susana Sheiman seran les artistes que oferiran el concert. Diari Més
dimecres 24 de desembre de 2025
El Casal Jove Mòbil acosta els serveis de Joventut Societat l L'Ajuntament de Reus, a través del Casal de Joves La Palma, ha posat en marxa el Casal Jove Mòbil, un nou dispositiu d'atenció, informació i participació juvenil que es desplaçarà mensualment als instituts públics de la ciutat. Aquesta iniciativa és una nova acció plantejada des del Pla Local de Joventut i pretén consolidar el model de punt d'informació mòbil amb la voluntat d'acostar els serveis municipals de Joventut als espais quotidians dels joves. «Amb el Casal Jove Mòbil volem ser presents allà on són els joves: als seus instituts, als seus espais quotidians i en els moments en què necessiten orientació o informació. És un projecte que trenca barreres i apropa els serveis públics de Joventut d'una manera directa, propera i útil», destaca el regidor de Joventut de l'Ajuntament de Reus, Daniel Marcos. El projecte se centra en l'acció als patis a través de la instal·lació d'un punt informatiu mensual a cada institut públic per tal de donar informació, promoure dinàmiques i activitats de sensibilització i la possibilitat de reservar atenció individual fora de les hores de pati. L'atenció directa personalitzada és una altra de les línies d'actuació. En franges de 15 minuts, els i les joves poden rebre orientació acadèmica, laboral, emocional o personal; assessorament sobre projectes juvenils, o derivació a serveis especialitzats com l'Oficina Jove o professionals del Casal. Redacció
Miquel Llaberia ’edat aporta coneixements, veterania i moltes experiències, però, de vegades, també aporta soledat. És ben sabut que una de les xacres que pateixen les persones d’edat avançada és la solitud no desitjada, una problemàtica amb la qual un reusenc, Màrius Folch, va decidir aportar el seu granet de sorra arran de l’experiència personal. «El meu pare era bastant gran, va morir amb 82 anys i va estar durant un temps en una residència. El visitava sempre que podia, ja que sempre costa conciliar la família i la feina», explica Folch. Unes visites que li van servir per adonar-se que, més enllà de la situació particular de cadascú, els residents són susceptibles de patir una situació de soledat. Per aquest motiu, com a professor de la Socrates Educa International School de Salou, va decidir generar un vincle entre els joves alumnes del centre i els residents de diferents residències de Reus creant la iniciativa Una carta, una il·lusió. Finalment, les residències Marià Fortuny, Ballesol i Horts de Miró van ser les escollides i els alumnes, en iniciar el curs escolar actual, van escriure més d’una vintena de cartes dedicades als residents. Aquestes es van entregar el dia 1 d’octubre, Dia Internacional de la gent gran, que posteriorment els van respondre de tornada als alumnes. «El que m’agradaria és que els residents poguessin aportar als alumnes els coneixements de la societat d’abans, conèixer una mica com era la seva vida, quina és la seva història i que els nois i noies experimentin el contrast a través dels consells o anècdotes que els expliquin»,
11
L
Els residents de la residència Marià Fortuny de Reus han estat alguns dels implicats en la iniciativa ‘Una carta, una il·lusió’. Cedida
l Inclusió
Cartes contra la soledat Gent gran de Reus intercanvia cartes amb alumnes de l’Educa International School
comenta l’impulsor del projecte. Resposta positiva Per un altre costat, Folch celebra l’entusiasme amb el qual els alumnes van prendre des del primer moment la iniciativa: «Els vam posar en context, que era una situació d’aprenentatge per ells i també que de vegades hi ha gent que viu en residències on tenen poques famílies per diversos motius i que, aquestes persones, valorarien poder mantenir una comunicació
per carta amb algú». Una explicació que va causar una gran reacció en els joves que va sorprendre a Màrius Folch: «Ho van agafar amb moltes ganes! Som una escola que sempre ha treballat molt amb fer activitats relacionades amb la comunitat i convivència. Però em va sobtar que, sense conèixer de res a aquestes persones, ja les volien anar a visitar i tot!». Els alumnes participants podran gaudir i llegir durant les vacances de Nadal que tot just acaben de començar
La iniciativa inclusiva ha estat impulsada pel reusenc Màrius Folch de les respostes escrites pels residents i rebudes el darrer dia de classes, el 19 de desembre, a més d’un intercanvi de postals de Nadal: «Ara la cosa queda aturada temporalment per les vacances, però esperem tornar al gener». Una iniciativa que, fins ara, ha tingut molt bona resposta i espera que continuï en el futur.
«És important que els nens desenvolupin una empatia i que puguin entendre a la gent gran, que la gent que està a la residència i se sent sola podrien ser els seus propis avis i no en tenen culpa», reivindica Folch. A més, assenyala que es genera una connexió intergeneracional que, actualment, està trencada: «Els podem fer sentir útils, perquè continuen sent útils, transmetent els seus consells o aquell vocabulari que fan servir i que avui dia s’ha perdut. El procés ha estat lent, però va bé».
12 dimecres 24 de desembre de 2025
Els títols comprats fins al 14 de gener es podran utilitzar fins al 28 de febrer
L’apunt
Bonificacions estatals assegurades
La mesura manté la bonificació del 50%, actualitza les tarifes en un 3,5% i fixa l’entrada en vigor d’aquestes el 15 de gener de l’any vinent. Generalitat
L’ATM del Camp de Tarragona manté els descomptes del 50% als abonaments del transport públic Mobilitat l Les noves tarifes entraran en vigor el 15 de gener amb una actualització del 3,5% Redacció L’Autoritat Territorial de la Mobilitat del Camp de Tarragona mantindrà la reducció del 50% en el preu dels abonaments i dels títols multiviatge del transport públic, ja que el govern espanyol ha prorrogat la seva aportació a la mesura. L’acord, adoptat pel consell d’administració de l’ATM, preveu que la Generalitat assumeixi el 30% de la bonificació, mentre que l’Estat n’aportaria el 20% restant. La decisió permet donar continuïtat a uns descomptes que han tingut un impacte directe en l’ús del transport públic a la demarcació i als països catalans. En paral·lel, les ATM del Camp, Lleida i Girona han aprovat una actualització del 3,5% de les tarifes de cara al 2026, amb l’objectiu de compensar l’augment dels costos d’explotació dels serveis en el
Tarifes del transport públic a partir del 15 de gener. ATM Camp de Tarragona Títols
Preu 1 zona
T-10
2 zones
3 zones
4 zones
Tarifa
-50%
Tarifa
-50%
Tarifa
-50%
Tarifa
-50%
13,45 €
6,75 €
26,65 €
13,35 €
38,30 €
19,15 €
48,40 €
24,20 €
T-10/30
10,90 €
5,45 €
20,75 €
10,40 €
29,85 €
14,95 €
35,00 €
17,50 €
T-50/30
36,40 €
18,20 €
67,00 €
33,50 €
94,15 €
47,10 €
117,75 €
58,90 €
T-MES
51,20 €
25,60 €
80,30 €
40,15 €
108,45 €
54,25 €
135,60 €
67,80 €
T-MES FM/FN* General
40,95 €
20,50 €
64,20 €
32,10 €
86,80 €
43,40 €
108,45 €
54,25 €
T-MES FM/FN* Especial
25,55 €
12,80 €
40,15 €
20,10 €
54,30 €
27,15 €
67,80 €
33,90 €
T-FM/FN* 70/90 General
75,05 €
37,55 €
148,80 €
74,40 €
214,00 €
107,00 €
270,65 €
135,35 €
T-FM/FN* 70/90 Especial
46,95 €
23,50 €
92,95 €
46,50 €
133,85 €
66,95 €
169,60 €
84,80 €
T-MES (per a persones en atur)
13,45 €
6,75 €
13,45 €
6,75 €
13,45 €
6,75 €
T-JOVE
13,45 €
6,75 €
102,35 €
51,20 €
T-JOVE FM/FN* General
-
-
-
-
-
-
81,90 €
40,95 €
T-JOVE FM/FN* Especial
-
-
-
-
-
-
51,20 €
25,60 €
*(Famílies monoparentals i nombroses)
context econòmic actual. Les tarifes havien estat congelades entre els anys 2021 i 2023.
Les noves tarifes entraran en vigor el dijous 15 de gener, i els títols adquirits fins al dia
14 caducaran el 28 de febrer per facilitar l’esgotament dels bitllets comprats amb la tarifa
anterior. A més, el sistema tarifari incorporarà una quarta zona, pensada com a pas pre-
L’acord de l’Autoritat Territorial de la Mobilitat del Camp de Tarragona per mantenir els descomptes del 50% als abonaments del transport públic va quedar avalat ahir pel marc estatal aprovat aquest dimarts pel govern espanyol. El Consell de Ministres va acordar prorrogar durant tot el 2026 les ajudes vigents al transport públic, una decisió clau per garantir la continuïtat de la bonificació estatal del 20% que permet a les ATM catalanes, entre elles la del Camp de Tarragona, sostenir els descomptes acordats. La mesura, anunciada pel president Pedro Sánchez i detallada pel ministre de Transports, Óscar Puente, assegura estabilitat al sistema i dona cobertura a les decisions preses a Catalunya, on la Generalitat aporta el 30% restant de la bonificació. L’acord estatal també inclou la posada en marxa de l’Abonament Únic, previst per a la segona quinzena de gener, que permetrà viatjar de manera il·limitada durant 30 dies en serveis de Cercanías, Rodalies, Mitjana Distància i autobusos interurbans de competència estatal per una tarifa plana de 60 euros, o de 30 euros per a joves menors de 26 anys, reforçant el marc de suport al transport públic i la mobilitat quotidiana. Una mesura clau per a milers d’usuaris del Camp i del conjunt del país.
vi a la integració tarifària de les Terres de l’Ebre prevista per a l’any vinent.
dimecres 24 de desembre de 2025
El Vendrell proposa Lax’n’Busto per a la Creu de Sant Jordi 2026 Política municipal l Es va aprovar un expedient de crèdit per pagar factures tramitades incorrectament Redacció El Ple de l’Ajuntament del Vendrell va aprovar dilluns per unanimitat la candidatura del grup de rock vendrellenc Lax’n’Busto per a la Creu de Sant Jordi 2026 que atorga la Generalitat de Catalunya. Aquesta distinció pretén reconèixer la trajectòria exemplar del grup i la seva contribució decisiva a la cultura musical catalana. La proposta recull una iniciativa ciutadana que valora el fet que Lax’n’Busto és un dels grups més emblemàtics del rock català. Format l’any 1986 al Vendrell, el grup compta amb gairebé quatre dècades d’activitat dalt dels escenaris i ha mantingut una estreta vinculació amb el municipi, no només com a punt d’origen, sinó també com a espai de creació, arrelament i compromís cultural. El Ple també va aprovar per unanimitat la bonificació del 95% de la quota de l’Impost de Béns Immobles per a l’exercici 2026 a diverses entitats i associacions locals. Entre les beneficiàries d’aquesta mesura hi ha La Lira Vendrellenca, Els Pastorets del Vendrell, l’Asociación de Residentes y Propietarios de Coma-ruga 1958, la Hermandad de Nazarenos de Nuestro Padre Jesús, el Gremi de la Construcció del Baix Penedès i el Club de Tennis Coma-ruga Atlètic. Cal destacar que durant la vota-
Imatge del saló de plens municipal durant la sessió celebrada el passat dilluns. Ajuntament del Vendrell
El ple va aprovar per unanimitat la bonificació del 95% de l’IBI a entitats ció d’aquest punt diversos regidors i regidores es van abstenir atesa la seva condició de socis d’algunes de les entitats afectades. En matèria de patrimoni municipal, el Ple va aprovar
també per unanimitat la cessió d’un terreny situat a la Carretera de Valls número 19, que correspon a l’antiga caserna dels Mossos d’Esquadra, a favor de la Direcció General dels Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya. Aquest espai servirà per instal·lar-hi la base dels Agents Rurals al municipi. Pel que fa a polítiques de joventut, el Ple va donar llum verda al Pla Local de Joven-
tut per al període 2026-2029. Aquesta proposta va comptar amb un ampli suport de 19 vots a favor, corresponents al govern format per PSC i PP, Som Poble-ERC, Primer El Vendrell, Comuns i Fem Vendrell, i només va rebre 2 vots en contra per part de Vox. Honors i Distincions La sessió plenària també va servir per actualitzar diversos instruments normatius
Més d’un miler de cosmètics i 425 joguines retirades a la Torre per incomplir la normativa Consum l 1.015 productes cosmètics i 425 joguines retirades i immobilitzades a diversos establiments de Torredembarra. Aquest és el resultat de l’operatiu conjunt de la Policia Local, la Guàrdia Civil, els Mossos i inspectors del Departament de Treball i de Consum, fet el 17 i 18 de desembre. Durant els dos dies, es van inspeccionar sis
basars, un supermercat, una perruqueria i quatre centres d’estètica. En l’actuació, també es van detectar tres infraccions a la llei tributària, una a la llei d’impostos especials i tres per irregularitats en la contractació de treballadors, així com altres en centres d’estètica per incompliment de la normativa de defensa dels consumidors. Redacció
Imatge d’una de les entrades a establiments. Policia Local de Torredembarra
del municipi. D’una banda, es va aprovar inicialment la modificació de les bases del Premi Teresina Martorell amb la finalitat de garantir la representació de la societat vendrellenca, diversa i plural. De l’altra, el Ple va donar el vistiplau inicial al Reglament d’Honors i Distincions de l’Ajuntament del Vendrell, que s’ha actualitzat amb la voluntat que aquest instrument normatiu reflecteixi fidel-
13
El plenari va actualitzar el reglament municipal d’Honors i Distincions ment la societat vendrellenca actual i garanteixi el reconeixement equitatiu a totes les persones, entitats i col·lectius que contribueixen al progrés, a la convivència i al benestar comú de la ciutat. Ambdues propostes van ser aprovades per unanimitat. En l’àmbit laboral, el Ple va aprovar també per unanimitat l’aplicació als empleats públics de la Corporació dels increments retributius contemplats al Reial Decret Llei 14/2025, aprovat el 2 de desembre, pel qual s’aproven mesures urgents en matèria de retribucions en l’àmbit del sector públic. Factures pendents Un dels punts més controvertits de la sessió va ser l’aprovació i abonament de l’expedient de reconeixement de crèdit 2025/1 per un import de 84.616 euros, corresponents a factures que per diversos motius no es van tramitar correctament. Aquest punt va rebre 11 vots a favor del govern format per PSC i PP, 7 vots en contra de Som PobleERC, Primer El Vendrell i Fem Vendrell, i 3 abstencions de Vox i Comuns. Finalment, es van aprovar per unanimitat dues propostes de resolució del Grup Municipal Fem Vendrell: una per fer efectiu el compliment del Reglament Orgànic Municipal (ROM) i una altra per a la creació d’un sistema de seguiment i rendiment de comptes dels acords plenaris, que inclou mocions, declaracions institucionals i propostes de resolució.
14 dimecres 24 de desembre de 2025
El Jardí Botànic de Salou s’omple de Nadal i il·lusió Màgia l Hi haurà decoració festiva, tradició i activitats infantils fins demà al matí Redacció
Imatge d’arxiu del Parc de Nadal de Salou. Ajuntament de Salou
El Parc de Nadal de Salou obrirà portes dissabte amb activitats per a totes les edats Oci l Funcionarà del 27 al 30 de desembre i del 2 al 5 de gener, d’11 a 14 h i de 16 a 20 h Redacció El Parc de Nadal de Salou obrirà portes aquest dissabte amb una àmplia oferta lúdica i pedagògica adreçada a infants i famílies. Amb més d’una trentena d’activitats, l’Espai Xic’s oferirà atraccions de fira, inflables, tallers creatius, activitats d’aventura i propostes esportives pensades per al joc i l’aprenentatge. El parc estarà obert del 27 al 30 de desembre i del 2 al 5 de gener, en horari d’11 a 14 h i de 16 a 20 h, al Pavelló Salou Centre de Salou i el seu
entorn, amb actuacions, visites del patge reial i accions solidàries. Com a novetat, els dies 29 de desembre i 2 de gener al matí s’hi faran els Matins sense soroll, adreçats a infants amb TEA i altres sensibilitats. El 30 de desembre se celebrarà el Dia Solidari, amb accés gratuït portant 2 kg d’aliments. Les entrades costen entre 8 i 25 euros, amb descomptes per al Club Xic’s, i el 5 de gener l’accés serà gratuït en horari de matí, amb aforament limitat. Un espai nadalenc familiar per compartir el Nadal amb alegria.
El Jardí Botànic de Salou s’ha convertit, des d’ahir i fins a demà al matí, en un jardí de Nadal obert a les famílies i pensat especialment per als més petits. La proposta, integrada en la programació nadalenca del municipi, ha tingut una notable resposta ciutadana i ha situat l’espai com un dels principals punts d’atracció d’aquestes festes. L’alcalde de Salou, Pere Granados, acompanyat de membres de la corporació, va visitar la instal·lació i va destacar que només durant la primera tarda i vespre hi van passar més de 800 persones, majoritàriament famílies amb infants. Granados va remarcar el caràcter màgic del jardí, amb una decoració festiva que posa en valor tradicions com el tió, i va recordar que
L’alcalde, Pere Granados, i regidors de Salou amb els personatges del Jardí de Nadal. Ajuntament de Salou
Més de 800 persones van visitar la proposta de Nadal durant les primeres hores
durant el matí de demà els nens i nenes podran fer-lo cagar en aquest mateix espai. El jardí forma part d’una programació nadalenca més àmplia, que inclou pessebres vivents, activitats d’enti-
tats locals i, els propers dies, l’obertura del Parc de Nadal al pavelló central. També s’hi desenvolupa l’Al·legoria de Nadal, recorregut narratiu amb elements pedagògics i final amb Pare Noel.
EDICTE El Ple de l’Ajuntament, en sessió ordinària realitzada el dia 17 de
desembre de 2025, va acordar aprovar provisionalment la imposició, establiment i aprovació de l’ordenança fiscal núm. 12 reguladora de la taxa per la prestació dels serveis de cementiri municipal.
L’acord indicat s’exposarà al tauler d’anuncis d’aquesta Corporació
pel termini de trenta dies, a comptar de l’endemà de la publicació
d’aquest anunci al Butlletí Oficial de la Província, durant el qual les persones interessades podran examinar l’expedient a la seu
electrònica (tauler d’anuncis/edicte) o fer la petició per correu
electrònic a: rendes@salou.cat, i presentar les reclamacions i suggeriments que considerin oportuns, en compliment del que preveu l’article 17 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel
qual s’aprova el text refós de la Llei d’hisendes locals, el 49.b de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, i el
178.1 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.
Transcorregut aquest termini d’exposició al públic sense la presentació de reclamacions, l’acord es considerarà aprovat definitivament. Salou, 17 de desembre de 2025. L’alcalde
Pere Granados Carrillo
Valls aplega més de 300 persones per celebrar el 40è aniversari del Gran Repte Esports l El Gran Repte 2025 va reunir aquest dilluns més
de 300 persones al Fornàs Centre Esportiu de Valls en una jornada multitudinària del Patronat Municipal d’Esports. L’activitat, emmarcada en els actes del 40è aniversari, va oferir quatre
propostes guiades per una vintena de professionals. Al matí, l’aiguagim i els circuits del Servei Salut van concentrar una alta participació, mentre que a la tarda l’aerofitness i un circuit de sis estacions van completar la festa esportiva. Redacció/Aj. de Valls
dimecres 24 de desembre de 2025
15
PARC NADALENC
Salou encén la màgia del Nadal amb l’Espai Xic’S, el gran univers d’aventures per als infants El saló se celebra del 27 al 30 de desembre i del 2 al 5 de gener, matí i tarda, al Pavelló Salou Centre
M
Redacció
és d’una trentena d’activitats i propostes, entre atraccions de fira, inflables, tallers, aventures i activitats esportives, configuren l’oferta lúdica i pedagògica d’enguany del Parc de Nadal de Salou Espai Xic’S. Any rere any, aquest parc s’ha consolidat com un dels espais familiars més destacats de la Costa Daurada i de tota la província de Tarragona, no només per la qualitat i varietat de les seves activitats, sinó també per l’atmosfera càlida, segura i cuidada que ofereix. La seva trajectòria i reputació fan que moltes famílies de municipis veïns, i fins i tot de comarques més allunyades, el triïn com a punt de
trobada nadalenc, convertint-lo en un espai de referència on els infants poden descobrir propostes úniques que combinen diversió, aprenentatge i creativitat en un entorn ple d’il·lusió. Del 27 al 30 de desembre i del 2 al 5 de gener, de les 11 a les 14 h i de les 16 a les 20 h, el Pavelló Salou Centre i els seus voltants s’ompliran de màgia i de caliu nadalenc, amb actuacions, visites del patge reial i diverses accions solidàries que complementen l’experiència. Durant aquests dies, l’espai es transforma completament, oferint un ambient festiu i familiar que atrau aquells que busquen activitats de qualitat per als més petits. El Parc acollirà el 27 de desembre l’actuació de l’Escola de Dansa Escena Salou; el dia 28, la de l’Escola Moon
El Pavelló Salou Centre i els seus voltants s’omple d’activitats durant totes les festes amb l’Espai Xic’S. CEDIDA
Espai Creatiu; i el 4 de gener, la del Salou Club Esportiu. Aquestes exhibicions mostren el talent local i reforcen el caràcter participatiu i comunitari del parc. El 29 de desembre i el 2 de gener, al matí, se celebrarà la iniciativa Matins sense soroll, pensada per a infants amb trastorn de l’espectre autista (TEA) i altres necessitats especials. Aquesta proposta inclusiva garanteix un espai adaptat i accessible per a totes les famílies.
nèfiques del municipi. Els dies 2 i 3 de gener, El parc s’ha Els preus de les entrade 18 a 19 h, tindran lloc consolidat com des són de 8 €/dia (5 € les visites del patge reial, un dels espais amb el Carnet del Club un dels moments més Xic’S), 25 € per a l’aboespecials per als infants, familiars més que podran lliurar les sedestacats de la nament de tots els dies ves cartes i compartir les € amb carnet Xic’S). Costa Daurada (20 seves il·lusions. El 30 de El 5 de gener l’entrada desembre se farà el Dia serà gratuïta, ja que el Solidari. Les persones que aportin 2 parc només obrirà al matí. L’aforakg de menjar tindran entrada gratuïta ment és limitat. Només han d’adquii la recollida es destinarà a entitats be- rir entrada els infants de 3 a 12 anys.
~ AJUNTAMENT DE SALOU ~
16 dimecres 24 de desembre de 2025
L’obra es podrà veure al Casal fins aquest diumenge, a més del 4 de gener La voluntat dels organitzadors és que la tradició torni a arrelar-se al municipi
Una imatge de l’assaig dels Pastorets de Torredembarra del passat dilluns. Tjerk van der Meulen
Adam Díaz Garriga a tradició tornarà a Torredembarra amb la recuperació dels Pastorets tres dècades després, de la mà de l’Associació de Joves de la localitat. Cinc noies de 19 anys, van impulsar la inciativa per «retornar al poble el que és seu», explicaven. Juntament amb els companys de l’associació, van escollir l’elenc general de la renovada representació i, fins i tot, el director de l’obra, el reconegut actor torrenc Joan Maria Vidal. Entre els actors escollits, Oriol Porta, com a pastor Neftalí, i Jordi Salvat, com al sacertdot Uries, seràn els encarregats de donar vida als Pastorets entre els dies 23 i 28 de desembre, i en l’última representació que es farà el 4 de gener, a les 21h de la nit. «Vam escollir fer la representació del Pàmies, perque és la que ja es feia aquí abans», explicava la Núria, presidenta de l’Associació de Joves. «Va costar trobar els actors», explicava la responsable parlant de la idea inicial, admitint que «desconeixien» que anteriorment s’havien representat els tradicionals personatges nadalencs a Torredembarra. El guió també ha estat adaptat, en aquest cas per Viviana Segurana, qui va acceptar el repte d’adaptarlo i reduir-lo a les dues hores i «a la modernitat actual», més de l’espai, que trenta anys després no portarà a l’obra a
L
l Cultura popular
Els Pastorets tornen a la Torre 30 anys després L’Associació de Joves ha estat l’encarregada de recuperar la representació
Els dimonis són un element que no pot faltar en qualsevol representació dels Pastorets. Tjerk van der Meulen
un teatre, sinó al Casal Municipal de Torredembarra. Un desafiament que comptorta-
rà l’ús de tecnol·logia que, durant l’última obra portada a terme al municipi l’any 1995,
no existia. «Tornem sense decorats, en un espai sense llums de teatre i jugarem
amb la tecnol·logia», explicava el director. Dins l’espai del casal, preparat per altres
tipus d’esdeveniments, Joan Maria Vidal assegurava que «hi haurà un aprofitament de les característiques del Casal», amb «coses diferents de l’original per treure rendiment a l’espai». «Sense escenografía, farem altres coses per sorprendre», afirmava. Els assaigs van iniciar el dia 15 de setembre i, fins ara, també s’ha estat adaptant el guió, segons confessava el director. El grup d’assaig, completat per joves i veterans de la representació torrenca, ha comptat amb l’inconvenient de no coincidir mai el grup complet, tot i que destaquen la implicació dels actors que «no s’obliden del que són els Pastorets, i la gent quedarà sorpresa amb la immersió», ressaltava el responsable. L’Associació de Joves va crear-se aquest mateix 2025, i malgrat ser una entitat de «nova creació», no van dubtar en presentar la proposta a l’Ajuntament. El consistori torrenc ha aportat al projecte l’ajuda per recuperar la vestimenta i els «mitjans tècnics» que donaran vida a la creació. «Esperem que es perpetui durant anys», destacava el regidor de Joventut, Xavier Suarez. «Els Pastorets donen una fortalesa als municipis, però a Torredembarra no ha sigut el cas», indicava el regidor. Suarez també feia incís en la «condició especial» dels organitzadors del projecte, «que en el seu cas és la joventut». Una avantatge que creu que «donarà vitatlitat perquè s’allargui durant generacions», consolidant la seva recuperació. «La nostra idea es que es mantingui en un futur», explicava la Núria, confessant que espera que la tradició «torni a arrelar-se al poble». «Quan trobes això, la intenció sempre és fer un homenatge», ressaltava la presidenta i impulsora d’un projecte que cobrarà vida aquest nadal.
dimecres 24 de desembre de 2025
17
El Govern impulsa l’habitatge al Camp de Tarragona amb 22 sectors prioritaris Construcció l El pla de l’executiu preveu fins a 214.000 nous habitatges, amb entre un 40% i un 50% d’oferta assequible Agències El Govern va aprovar ahir el pla per impulsar la construcció de 214.000 nous habitatges a Catalunya en 179 sectors estratègics, una decisió que al Camp de Tarragona es concreta en 22 àmbits prioritaris. La tria respon a municipis amb demanda forta i acreditada i vol accelerar el pas de sòls que encara no tenen condició de solar —perquè els falta alguna figura de planejament urbanístic o de gestió, o bé no tenen acabades les obres d’urbanització (carrers, serveis, enllumenat)— cap a
terrenys llestos per construir. Entre els sectors identificats al Camp hi ha les Comes (Cambrils), l’ARE Pou Boronat (Tarragona ciutat) i l’ARE la Canaleta (Vila-seca), exemples d’àmbits que el Govern vol activar amb mesures diferents segons el grau de desenvolupament de cada cas. La previsió és que entre el 40% i el 50% del sostre residencial que es generi sigui habitatge assequible i que, d’aquest, la meitat es destini a lloguer, tant en promoció pública com privada. Per facilitar el finançament, l’Institut Català de Finances ha de mo-
bilitzar fins a 8.000 milions d’euros, mentre que l’Incasòl actuarà com a administració actuant i tindrà un 15% dels drets edificables de les promocions. El pla fixa també una densitat mínima de 50 habitatges per hectàrea i preveu incorporar equipaments i espais lliures als nous desenvolupaments. Tot i que el gruix del mapa es concentra a Barcelona i l’entorn metropolità —un 60% de les zones prioritzades, amb 41 sectors a l’àrea metropolitana i 18 a Barcelona ciutat—, l’estratègia també inclou 48 sectors a l’Arc Metropolità i al-
Imatge d’un solar on es construirà un edifici amb habitatges de protecció oficial. ACN
Alguns sectors són les Comes (Cambrils), Pou Boronat (Tgn) i la Canaleta (Vila-seca) tres àrees del país. El Govern justifica l’operació per l’evolució demogràfica del 2015 al
2024 i per un dèficit acumulat estimat d’entre 130.000 i 175.000 habitatges, agreujat per la divergència entre ingressos i preus i per la frenada del ritme de construcció des del 2013. Amb el pla aprovat, l’executiu obre una segona fase per desbloquejar aquests sectors i transformar-los en
solars, amb l’objectiu d’incrementar l’oferta i alleujar la crisi d’assequibilitat també al Camp de Tarragona. Una part important dels 179 sectors es troba encara sense planejament aprovat o pendent de revisió, i per això no s’hi pot començar a edificar de seguida a curt plaç.
18 dimecres 24 de desembre de 2025
Pau Martínez o Juanda Fuentes: la gran batalla per ser l’extrem del Nàstic Futbol l Els dos futbolistes busquen consolidar el seu lloc a l’atac titular del conjunt grana Oriol Castro Sanz Cristóbal Parralo ja fa set jornades que s’asseu a la banqueta del Nàstic de Tarragona. I, amb cada partit que passa, el seu onze titular sembla cada cop més definit. Rebollo és intocable a la porteria després de grans actuacions com les de Sabadell i de la poca competència que li planteja Fuidias. A l’eix de la defensa, Alba i Morgado s’hi han consolidat amb un Enric Pujol que encara no troba la millor versió. Camus i Moi Delgado són l’aposta de l’andalús pels laterals, tot i que el càntabre no va fer un bon partit a Antequera. Montalvo i Sanz son inamovibles al mig del camp si les lesions els hi permeten. Així, on hi ha més variacions en els plans de l’entrenador grana és l’atac. Una ofensiva on els minuts van molt cars perquè Jaume Jardí i Marcos Baselga juguen a un gran nivell. Els segueix de prop Alex Jiménez, que està signant enguany les millors actuacions amb la samarreta del gloriós. Per tant, només queda un lloc per un extrem hàbil. Una posició que es batallen Pau
Martínez i Juanda Fuentes. En aquests set partits sota Parralo, qui de moment guanya és el de Blanes. Ha sigut sempre escollit titular per l’entrenador i en l’últim mes han arribat els seus primers gols a Tarragona. El català va arrencar sent una aposta també a l’onze de Luis César, sent titular els dos primers par-
Christos Almpanis no ha sumat cap titularitat sota la direcció de Parralo
defensiu, sempre atent a les pressions, i té qualitat en l’última passada o centrades, tot i que només suma una assistència en el que portem de temporada. El de Blanes ha de millorar el seu atreviment, sobretot en l’u contra u. Així es va veure a Antequera, on no va incomodar el seu defensor i massa cops rebia pilotes d’esquena a porteria rival.
tits de lliga, però després va anar perdent protagonisme a l’equip. A les ordres de Parralo és un fix darrerament i s’està trobant cada cop més còmode al verd. Martínez és molt ordenat a nivell
Atreviment contra ordre Per contra, l’atreviment no és una qualitat que trobi a faltar Juanda Fuentes. L’espanyolcolombià encara s’ha de guanyar Parralo, ja que només ha sumat dos titularitats sota la seva direcció. Juanda era un dels fixos als onzes de Luis César a l’inici de curs. Una re-
Pau Martínez s’ha convertit en un fixe als onzes de Parralo. Gimnàstic
El Gimnàstic de Tarragona entra a la xarxa de l’Olympique de Marseille Futbol l És una aliança per compartir coneixement i projectes esportius Redacció El Gimnàstic de Tarragona ha anunciat la seva incorporació a Powered by Marseille, la xarxa internacional d’aliances impulsada per l’Olympique de Marseille, convertint-se en el primer club que s’integra en aquest nou ecosistema
internacional. L’aliança situa el club grana dins d’un projecte de cooperació esportiva i desenvolupament institucional orientat a l’intercanvi de coneixement, metodologies d’entrenament i programes de formació i talent, amb una clara vocació de sostenibilitat esportiva i econòmica. Per al
on els minuts van cars
Gimnàstic, l’adhesió a la xarxa representa una oportunitat estratègica per reforçar el seu posicionament, accelerar el procés de modernització i ampliar la projecció internacional, recolzant-se en l’experiència i el prestigi d’un dels grans clubs històrics del futbol europeu. La col·laboració
preveu impulsar iniciatives conjuntes a Espanya, amb intercanvis tècnics i esportius, treball compartit en àrees de formació i metodologia, així com accions i esdeveniments que contribueixin a incrementar la visibilitat del club i la seva connexió amb l’entorn internacional. Així, el Gimnàstic de Tarragona avança cap a un model de club més global i innovador, sense renunciar a la seva identitat ni a les seves arrels, i obre una nova etapa de col·laboració que reforça l’agermanament entre Tarragona i Marsella.
gularitat que l’extrem trobava a faltar després d’una temporada desigual a l’Andorra. L’atacant grana ja ha fet aixecar l’afició del seu seient en diferents partits, però ha d’escollir millor les seves accions individuals. Al contrari de Martínez, Juanda pateix més en partits on l’ordre defensiu és vital. Amb tot, tenir aquests dos perfils d’extrem a la plantilla és un gran actiu pel Nàstic. Qui, de moment, no entra en la batalla és Christos Almpanis. El grec no ha sumat cap titularitat amb Cristóbal Parralo, que ja va avisar que els minuts s’han de guanyar Juanda Fuentes dia a dia. suma un gol i dues Podria sortir assistències aquest al mercat d’hicurs. Gimnàstic vern si la situació no canvia.
Un acord per impulsar cooperació i desenvolupament esportiu. Cedida
dimecres 24 de desembre de 2025
Illa es compromet a «deixar-se la pell» per aprovar els pressupostos i augura canvis en finançament Política l El president admet que ERC és «molt exigent» però descarta un avançament electoral Gerard Artigas / ACN El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha assegurat que el Govern «es deixarà literalment la pell per tenir uns pressupostos per a Catalunya» per al 2026. Ho va afirmar en roda de premsa aquest dimarts després de l’última reunió del Consell Executiu de l’any. El calendari fa impossible que la Generalitat tingui comptes per al 2026 abans d’acabar 2025 —de fet, el Govern va aprovar ahir mateix la pròrroga pressupostària—, però Illa confia aprovar-los al llarg de l’any vinent. També ha previst avenços pel que fa al sistema de finançament. «Al gener passaran coses», va assegurar. Illa manté els socis d’investidura com a partits prioritaris per aprovar els comptes de 2026 tot i que va reconéixer
La grip recula, però Salut manté les mesures preventives Festes l Salut ha valorat
positivament el descens de la grip, però ha demanat no abaixar la guàrdia durant les festes de Nadal, marcades per més trobades socials i familiars. El secretari de Salut Pública, Esteve Fernández, ha explicat que la corba va a la baixa però no descarta un petit repunt, i ha recomanat l’ús de la mascareta en cas de símptomes. També ha anunciat que l’obligatorietat de portar-la en centres sanitaris i sociosanitaris es prorrogarà 15 dies més a partir d’aquest dimecres. Salut apel·la durant aquests dies a la responsabilitat individual i col·lectiva. Agències
que ERC és «un grup molt exigent». «Són uns socis còmodes? No. Són terriblement exigents», va assenyalar. El mateix va dir dels Comuns, però va plantejar que «és el que hi ha» i que per tant caldrà negociar-hi. És per això que va descartar un avançament electoral encara que les negociacions siguin complicades. Especialment amb ERC, que s’ha negat a parlar sobre els comptes de 2026 fins que no hi hagi model de finançament. «La legislatura dura quatre anys. Acaba el 2028 i és el que tinc al cap», va concloure Illa. En aquest sentit, va garantir que el Govern complirà els acords que té amb altres formacions com el que fa referència justament al canvi del model de finançament. «Estem molt a prop d’assolir el nou finançament», va ce-
L’executiu destaca avenços en habitatge, ocupació i infraestructures El Govern manté ERC i Comuns com a socis prioritaris tot i la negociació exigent ses», va resumir ahir.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, aquest dimarts. ACN
lebrar, i va recordar que la vicepresidenta espanyola i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va dir que l’anuncia-
ria pròximament. «L’any 2026 ha de dur notícies en aquest sentit. El gener han de passar coses, el gener passaran co-
«Serà millor el 2026 que el 2025» El president va comparéixer davant la premsa per fer balanç de l’any i va considerar que aquest 2025 ha estat «un bon any» per a Catalunya. «Sóc perfectament conscient dels problemes que tenim, de la tasca que queda per fer», va
19
indicar, però malgrat tot creu que «ha estat un any positiu per al país». «Volen un pronòstic? Serà millor el 2026 que el 2025», es va atrevir. «Hem avançat i sóc optimista, tocant de peus a terra, respecte de l’any 2026, perquè penso que el país i el Govern estan centrats i que hem trobat el camí que demanen aquests temps», va reflexionar. Entre les mesures destacades d’aquest any, Illa es va centrar a parlar d’habitatge i va explicar que ja han aprovat un pla de mesures per disposar de sol residencial per construir els primers 124.000 habitatges públics que volen aixecar. També que l’Institut Català de Finances (ICF) ja ha aprovat més de 1.300 préstecs d’emancipació per a joves que volen accedir a una hipoteca. Rodalies: «Està tot fet» Pel que fa al traspàs de Rodalies a la Generalitat, va assegurar que «està tot fet» i només queda «la signatura final». També es va congratular per les dades econòmiques i d’ocupació de Catalunya i va fer una pinzellada d’algunes actuacions que duran a terme l’any vinent: el traçat del tramvia del Camp de Tarragona, el desdoblament de la C-16 entre Berga i Bagà i la millora de diverses carreteres, com l’AP-7, l’N-260 i la B-40.
Vox expulsa Ortega Smith de l’executiva després de mesos de tensió amb la direcció Política l La diputada catalana Júlia Calvet el substituirà al Comitè Executiu Nacional Agències Vox ha expulsat Javier Ortega Smith de l’executiva del partit després de mesos de tensió i desacords amb la direcció. L’exdirigent, que havia estat número dos de Santiago Abascal, serà substituït al Comitè Executiu Nacional per Júlia Calvet, actual diputada al Parlament de Catalunya i portaveu nacional de Joventut de la formació. Tot i la sortida de l’executiva, Javier Ortega Smith manté els càrrecs de diputat al Congrés dels Diputats, portaveu a la Comissió de Justícia i porta-
veu municipal a l’Ajuntament de Madrid, després d’haver perdut la portavocia adjunta al Congrés. Fonts internes apunten que el relleu respon a la voluntat de reforçar la direcció davant veus crítiques amb la gestió. El partit destaca el perfil de Calvet, jurista i expresidenta de la plataforma S’ha Acabat, a qui atribueix un paper destacat en la lluita contra el separatisme a Catalunya. La nova incorporació centrarà la seva tasca a denunciar les conseqüències del bipartidisme, les polítiques migratòries i la manca d’oportunitats per al jovent.
Acord per reubicar durant dos mesos els desallotjats del B9 Entesa l Les entitats socials i el Govern van tancar ahir un acord per reubicar bona part de les persones desallotjades de l’antic institut B9 de Badalona, que dormien sota el pont de la C-31 o havien ocupat l’alberg de Can Bofí Vell. Previst per a unes 60 o 80 places, tindrà una durada de dos mesos i s’està gestionant amb Serveis Socials i entitats del territori. Agències/EFE/Alejandro Garcia
20 dimecres 24 de desembre de 2025
k Carta dominical k
k Editorial k
El credo de Nicea
E
stem arribant a la fi d’aquest 2025. Ha estat l’any del Jubileu de l’Esperança. Precisament, aquest diumenge, a la tarda, a la nostra estimada Catedral, hi té lloc la celebració de clausura. Donem gràcies a Déu pels fruits espirituals del Jubileu i perquè, enmig de les vicissituds del món, ens hagi ajudat a ser portadors de l’esperança que no enganya (cf. Rm 5,5). D’altra banda, també ha estat l’any en què hem celebrat el 1700 aniversari del Concili ecumènic de Nicea (a. 325). D’aquí el viatge del papa Lleó XIV de fa aproximadament un mes. Acabades les persecucions, l’Església es trobà amb un problema doctrinal de gran abast: l’heretgia arriana. Arri era un prevere d’Alexandria que cap a l’any 318 començà a predicar una doctrina que anul·lava el més essencial del cristianisme: el misteri de l’Encarnació. Interpretant el cristianisme a la llum d’esquemes filosòfics del seu temps, negava tota relació directa entre Déu i el món: ni Déu ve als homes ni els homes poden arribar a Déu. L’heretgia arriana jugava amb allò més específic del cristianisme. Adolf von Harnack (a.1851-1930) mateix afirmà que «la doctrina arriana, si hagués arribat a sortir victoriosa, molt probablement hauria aconseguit destruir totalment el cristianisme. L’hauria dissolt en […] una moral». Allò que salva l’home no seria, com havia predicat sant Pau, la fe en l’amor d’un Déu que ha vingut al món i s’ha fet solidari de nosaltres fins a l’extrem de la creu de Jesucrist, sinó que ens hem de salvar nosaltres mateixos amb les nostres obres. Jesús, per a Arri, no és veritablement Déu, simplement ha vingut a donar-nos un bon exemple de com hem de viure. Davant aquesta doctrina, els bisbes, reunits a Nicea, van afirmar la divinitat de Jesucrist. El punt fonamental és l’afirmació del Credo nicè quan diu que Jesucrist és de la mateixa naturalesa o substància Han passat 1.700 anys de Déu Pare. Han passat d’aquest fet cabdal 1.700 anys d’aquest fet en què, per primera cabdal en què, per privegada l’Església mera vegada l’Església comprometia la comprometia la seva seva autoritat per a autoritat per a defensar la divinitat de Jesucrist. defensar la divinitat de Jesucrist En aquells moments, l’Església era encara indivisa, és a dir, no havien tingut lloc les separacions que van venir més tard. És per aquest motiu que, enguany, les diferents Esglésies i comunitats eclesials de l’Estat espanyol —catòlics, ortodoxos, protestants, anglicans…— han fet diversos actes ecumènics per a rememorar el fet i a més han elaborat recentment una declaració conjunta. Entre altres coses, sobre el misteri de l’Encarnació diu: «Confessem que Jesucrist, per l’encarnació, és el Messies, el Fill de Déu viu (cf. Mt 16,16), el centre de la història i de l’univers, el qui ens coneix i ens estima, company i amic. Per això, els homes i les dones de tots els temps ja no vaguen errants i sense sentit, ja que Jesucrist és la Llum, el Camí, la Veritat, la Vida, el Pa i l’Aigua que sacia la nostra fam i set, el Pastor, el nostre Guia, el nostre Consol […]. Ell, home de dolor i d’esperança, ha quedat per sempre inserit en el teixit de la història, ferida per la mort, el patiment i la injustícia, i, amb la seva presència, ha transfigurat el passat, el present i el futur. Ja no hi ha foscor que no pugui ser il·luminada.»
Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat
Pou Boronat emergeix
L
a reactivació del projecte urbanístic de Pou Boronat per part de la Generalitat representa una notícia destacada en un context marcat per la greu crisi d’habitatge que pateix Catalunya i també Tarragona. Aquesta àrea, situada entre el Francolí i la carretera de Valls, torna a estar sobre la taula després de més d’una dècada d’inactivitat que evidencia les dificultats estructurals del sector immobiliari. El projecte original, nascut el 2010 durant el Govern Tripartit, contemplava 1.890 habitatges amb un fort component social. La crisi econòmica va deixar el consorci urbanístic en punt mort,
demostrant com els esdeveniments macroeconòmics poden paralitzar fins i tot les iniciatives més ben plantejades. Posteriorment, l’Ajuntament va optar per redimensionar la proposta fins a 1.278 pisos, una reducció del 30% que reflecteix un plantejament més realista i sostenible. Ara, amb el compromís de la Generalitat de construir 214.000 habitatges a Catalunya, Pou Boronat recupera protagonisme. La seva ubicació estratègica, propera a l’Hospital Joan XXIII i al Campus Sescelades, el converteix en un enclavament ideal per cohesionar el centre urbà amb la zona nord de la ciutat.
k Tribuna k
Què necessiten realment els estudiants de la URV?
F
a anys que sento repetir l’ideari que la universitat és un espai de creixement, d’oportunitats i de futur. Però quan trepitges els campus de la URV i parles amb els estudiants que els habiten cada dia, t’adones que aquest ideari té esquerdes profundes. Són mancances estructurals que condicionen la vida acadèmica, la mobilitat, el benestar i, en definitiva, l’experiència universitària de les diverses generacions d’estudiants que formen part de la nostra comunitat universitària. Una de les queixes més recurrents és la dificultat quotidiana per moure’s entre campus, arribar a classe a temps o trobar un espai segur on deixar-hi la bici o el patinet. La mobilitat és, encara avui, un maldecap constant: horaris irregulars, connexions febles entre Tarragona i Reus, i una sensació general que la logística mai no va al ritme que ho fa la vida estudiantil. Hi afegim, a més, un problema que fa anys que es cronifica: la manca d’espais per l’aparcament dels vehicles. No es pot parlar seriosament d’accessibilitat si, abans de començar una classe, ja s’ha perdut una quantitat de temps poc raonable per poder accedir a les aules. Un altre gran escull es troba a dins dels edificis: la manca d’espais d’estudi adequats, actualitzats i suficients. Els horaris dels serveis adreçats a l’estudiantat es queden curts i els recursos tècnics sovint no estan a l’alçada de les seves necessitats actuals. Ens omplim la boca parlant de digitalització, però encara hi ha estudiants que no troben una sala tranquil·la per seguir una classe online, o que han de competir per un endoll a la biblioteca. El coneixement s’ha diversificat, però els espais que l’han d’acollir semblen ancorats en un
que els afecten. Reclamen canals clars, accessibles i útils per fer arribar propostes i queixes, i sobretot una universitat que respongui. I, finalment, cal abordar la preocuDomènec Puig pació de fons pel futur laboral. Molts Catedràtic d’universitat al Departament estudiants tenen la sensació que la unid’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques versitat no els encamina tal com seria de la Universitat Rovira i Virgili desitjable cap al mercat laboral. Que els falta orientació professional, connexió amb empreses, pràctiques de qualitat, altre temps. internacionalització i eines reals per Tampoc podem obviar el benestar afrontar un mercat laboral exigent i canemocional. Ho veiem cada dia: estudi- viant. En un món que evoluciona ràpid, ants esgotats, aclaparats per la pressió, la universitat no es pot permetre avanque no troben un çar a una velocitat disuport psicològic àgil ferent. La vida universitària ni prou visible. ParaLa URV té talent, va més enllà d’assistir doxalment, en el mo- a classe. Cal comunitat, potencial i una comument històric en què nitat plena d’iniciacultura, espais de més es parla de salut socialització, activitats tives. Però necessita mental, costa trobar escoltar més i actuar que donin respir i, serveis que realment sobretot, un campus que amb decisió. No n’hi sigui viu estiguin al servei de ha prou amb bones tothom. I la universiintencions. La URV tat, que hauria de ser un espai protector, no es pot permetre ignorar les necessiencara no ha fet el pas endavant que tats del seu estudiantat, donat que seva molts necessiten. primera missió és oferir una docència La vida universitària va més enllà de qualitat. Els estudiants són el seu d’assistir a classe. Cal comunitat, cul- present i el seu futur, i són la raó de ser tura, espais de socialització, activitats de les seves decisions, inversions i proque donin respir i, sobretot, un campus jectes. que sigui viu. I molts estudiants tenen la Cal transformar els campus perquè sensació que la URV no aprofita prou el siguin espais accessibles, moderns, saseu potencial en aquest sentit: falta di- ludables i realment connectats amb namisme, falta oferta, falta una aposta la vida i les necessitats dels estudiants clara perquè els campus siguin alguna d’avui. Respondre aquestes necessitats cosa més que corredors i aules. estudiantils no consisteix en impleLa participació estudiantil, tot i ser re- mentar mesures simplistes i populistes, ivindicada als discursos oficials, tampoc sinó que cal parlar de dignitat, d’igualtat té la força que seria desitjable. Els estu- d’oportunitats i de futur. I aquest futur diants demanen ser escoltats no només comença en el moment en què la uniquan cal fer una foto institucional, sinó versitat decideix posar els estudiants, de quan cal prendre decisions rellevants veritat, al centre de la vida universitària.
dimecres 24 de desembre de 2025
k Tribuna k
k Dels lectors
Klein i la decadència de Cambrils
D
iuen que s’ha d’anar al tanto amb el que es desitja perquè és probable que s’acompleixi. El senyor Klein fa vint anys que de manera més o menys explícita somia a ser alcalde de Cambrils. En els seus inicis somiava ser un Mamdani (l’actual alcalde de Nova York) però el desig acomplert l’ha dut a ser un Jesús Gil ineficient, vanitós i envoltat d’un mostrari (o monstruari) de personatges que han convertit el seu govern en un exemple d’incompetència que Cambrils no es mereix per molt ‘campo de demonios’ que sigui. Si quan els Comuns estàvem al govern, jo mateix ja advertia dels riscos de col·lapse administratiu, de falta de projecte de ciutat i, sobretot, de falta de coratge per emprendre els canvis i reformes que calia; la situació actual ja és difícilment reconduïble: el govern Klein és un govern en decadència: amb cinc regidors que, en el millor dels casos, no saben què fer i, en el pitjor dels casos, fan el que els mana Herr Klein, sumats als regidors desapareguts del PSC i a un PP, encapçalat pel buròcrata Chatelain, que s’ho mira amb sorpresa i incredulitat i que només espera poder fugir ràpidament a Madrid per deixar de passar vergonya i rellançar la seva carrera política sumida en la grisor durant tants anys. I com que el col·lapse, la ineficiència i la
Una situació que se sumarà a la incompetència que tots i totes podem constatar diàriament en la brutícia, la deixadesa de la ciutat, els carrers intransitables (tant a peu, com en patinet, bicicleta o cotxe), en Jordi Barberà parcs on hi niuen les rates, en projectes que Regidor d’ECP Cambrils s’eternitzen, en biblioteques tancades durant totes les vacances escolars de Nadal, en centres cívics que no serveixen per res, en una cultura de fireta (sostinguda només per covardia política no eren prou profundes, les empreses i entitats), en un turisme i una ara el govern tripartit Klein + PPsc decidei- promoció econòmica feta només d’esdexen aturar una vaga de treballadors amb sis veniments massificats i aïllats, en un aferacord més o menys difícils d’acomplir i amb rar-se a la cadira i esperar que l’últim any de un acord, que de fet és la que atura la vaga mandat es puguin pintar quatre passos de (no ens enganyem), impossible d’acomplir vianants, tapar alguns forats i inaugurar alguna coseta que d’aquí pressupostàriament i a deu anys tornarà a legalment. Herr Klein La situació actual ja és caure a trossos. els ha promès una proCipolla, el catedràtic ductivitat general que difícilment reconduïble: el govern Klein és un d’Història econòmica, equipari els sous als govern en decadència que fa uns 25 anys que que marca la famosa va morir, ja distingia enRLT (Relació de Llocs de Treball) que ha de permetre, durant el tre quatre tipus de persones: les intel·ligents, 2026, que s’incrementi la massa salarial dels les incautes, les malvades i les estúpides. treballadors en aproximadament un milió Aquestes últimes són les més perilloses d’euros, amb una mesura (la productivitat), perquè passen per la vida fent mal als altres que la llei només permet de manera singu- i fent-se’n a elles mateixes, sense capacitat lar i extraordinària. Així que el col·lapse ja és, de procurar cap benefici a ningú. No cal dir si no imminent, sí inevitable. El col·lapse, la a quin dels quatre grups s’adscriu el nostre govern municipal. frustració i el daltabaix.
k Tribuna k
Separació o crisi matrimonial? Matisos en els drets hereditaris dels cònjuges
L
es relacions de parella sovint són dinàmiques molt complicades d’encasellar dins les possibilitats que ens dona el llenguatge i, més difícil encara, la llei, que es basa en el llenguatge i en les categories que a partir d’ell fa el nostre marc normatiu. Però la justícia ho exigeix. I en aquest exercici els matisos són molt importants. Cal tenir-ho en compte a l’hora de defensar els nostres interessos davant l’intent (legítim) d’objectivar les diverses casuístiques de relacions sentimentals que fan els jutges. Els poso un exemple recent. Davant de la defunció sobtada d’un home, la seva ex dona va reclamar per als seus fills la totalitat dels seus bens perquè havia detectat que la parella actual del difunt havia publicat a les xarxes socials que ja no estaven junts. Es tractava, però, com es va poder demostrar davant del jutge, d’una crisi temporal que encara no es podia considerar una separació. Amb fets concrets que avalaven aquesta tesi: havia transcorregut poc temps des que havia deixat el domicili que compartien, la seva roba encara estava als armaris d’aquest immoble i
Joan Reverter Reverter Estudi Jurídic
ella s’estava provisionalment a casa d’una amiga. Unes realitats demostrables que es van presentar i van ser admeses com a proves que la separació no s’havia consumat. I que li van permetre heretar una part dels bens de la que encara era la seva parella en el moment de la mort. Tot i que l’article 422-13 del Codi Civil Català preveu que si hi ha un divorci en tràmit una separació de fet aquests drets hereditaris es perden. Aquest cas suscita diverses reflexions. La primera, que hauríem d’anar més amb compte amb el que publiquem a les xarxes socials perquè pot tenir conseqüències sobre els nostres interessos, com bé saben els professionals dels departaments
21
de Recursos Humans, que investiguen en els comptes dels candidats a un lloc de feina per treure conclusions sobre els seus perfils, descartant-los a la mínima excentricitat o conducta que, segons el seu discutible criteri, no és apropiada per a una determinada feina o per a la imatge de l’empresa. L’altra conclusió, més en la línia argumental d’aquest article, és la necessitat de fer testament i tenir-lo sempre actualitzat en funció de la situació sentimental de cada etapa de la vida i les voluntats que se’n deriven. És una evidència cultural que la nostra societat és reticent a fer-ho, perquè s’interioritza la relació del testament amb la mort, quan s’hauria de vincular al benestar dels nostres éssers estimats. El testament és la millor manera de posar ordre en aquesta situació per la que tots passarem. Hi ha alternatives al Codi Civil Català que protegeixen els drets dels hereus legítims, com la quarta vidual o la quarta falcídia, però són marcs normatius genèrics que difícilment encaixaran amb la voluntat del difunt. Això només ho aconsegueix un testament actualitzat.
Europa de cobardes La Unión Europea se ha convertido tristemente en una Europa de cobardes y de políticos sin liderazgo y sin personalidad frente a un dictador como Putin y frente a un dictador como Trump. La UE principalmente con Angela Merkel permitió a Putin todas las violaciones posibles de los derechos humanos. En 2025 regresó un siniestro personaje como Donald Trump que empieza el mandato amenazando a México, a Canadá, a Groenlandia y que aranceles a todo el mundo. Úrsula Von der Leyen se cita y se arrodilla ante Trump en su club de golf en Escocia. Estados Unidos (Biden y Trump) son colaboradores directos del genocidio en Gaza. La Unión Europea ni está ni se le espera. No hay liderazgo unido y no existen líderes europeos que hagan frente a un dictador como Trump que utiliza los ICE, una especie de Gestapo, contra los inmigrantes latinos de Estados Unidos. Un Donald Trump que utiliza el terrorismo internacional para asesinar ciudadanos en lanchas que son acusados de narcotráfico. Trump también utiliza el terrorismo y la piratería para secuestrar petroleros de Venezuela. Y es que después de saquear el petróleo de Iraq, ahora quieren robar todo el petróleo de Venezuela. Trump interviene en la elecciones de Argentina y de Honduras y trata América Latina como su patio trasero. El pistolerismo del siglo XX. Mientras tanto, los políticos de Europa se esconden o masajean al dictador como hacen Rutte, Orban, Meloni o
Abascal. Benito Mussolini fue ejecutado el 28 de abril de 1945 y Hitler se suicidó el 30 de abril de 1945. Unas 67 ciudades de Japón habían sido bombardeadas y la Batalla de Okinawa se produjo entre abril y junio de 1945. Sin embargo, Harry Truman, presidente de Estados Unidos, mandó lanzar las bombas atómicas contra Hiroshima y Nagasaki el 6 y 9 de agosto de 1945. Era necesaria esa demostración de poderío militar en ese momento? Desde entonces, el nazismo del Tercer Reich se transformó en el nazismo sionista de Estados Unidos con Israel. Y de aquellos polvos, la dictadura actual de Estados Unidos y su decadencia absoluta frente a China.
Andrés J. Moreno Vila-seca
Preciosos diorames Cada any, quan visito els diorames que exposa l’Associació Pessebrista de Tarragona, tinc la grata sorpresa que se superen, un any rere l’altre. Tants detalls, tanta perfecció, et fa quedar-te una estona embadalida veient els meravellosos paisatges, les figures, les botigues, i quan passes per segona vegada, t’adones que han quedat racons sense veure. Uns detalls tan minuciosament executats, que només ho poden fer persones que els il·lusiona aquesta feina. Seria molt interessant que aquestes obres fessin un llarg recorregut i es donessin a conèixer a altres llocs. Enhorabona per aconseguir que se surti feliç de veure aquesta exposició
María Elisa Aragonés Domènech Tarragona
Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 200 paraules a: opinio@diarimes.com
22 dimecres 24 de desembre de 2025
Necrològiques Tarragona Carmen Martin Delgado. Ha mort als 76 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Tanatori. Rosa Maria Bachiller Carballal. Ha mort als 57 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h al Tanatori. Trinidad Morales Adaliz. Ha mort als 94 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h al Tanatori. Victor Hinarejos Sanchez. Ha mort als 74 anys. El seu funeral
El CAT aposta per la inclusió amb Down Tarragona Compromís l Adquireix obsequis fets per participants del Projecte Cel
serà avui a les 9 h a la Parròquia de Sant Josep Obrer, a Torreforta. Lluisa Sanchez Llamas. Ha mort als 89 anys. El seu funeral serà avui a les 18 h al Tanatori. Ignacio Fernandez Gonzalez. Ha mort als 83 anys. El seu funeral serà demà a les 12 h al Tanatori.
Reus María Sánchez Puertas. Ha mort als 93 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Tanatori.
Salou Virgilia Méndez San Miguel. Ha mort als 93 anys. El seu funeral serà demà passat a les 11.30 h al Cementiri de Salou.
Redacció El Consorci d’Aigües de Tarra· gona (CAT), fidel al seu com· promís amb les persones i el territori, ha impulsat aquest Nadal una col·laboració amb Down Tarragona mitjançant l’adquisició d’un centenar d’obsequis solidaris elabo· rats per membres de l’entitat. Concretament, el Consorci ha adquirit més d’un centenar d’espelmes preparades per les persones participants del Projecte Cel, que posterior· ment s’han lliurat als treba· lladors i treballadores del CAT com a mostra d’agraïment
per la seva tasca diària i, alho· ra, com una manera de donar suport a la contribució social que desenvolupa aquesta en· titat a favor de les persones amb síndrome de Down i discapacitat intel·lectual, així com de les seves famílies. Amb aquesta iniciativa, el CAT reforça la seva voluntat de contribuir al desenvolu· pament social de l’entorn en què opera i de col·laborar amb organitzacions que treballen per la inclusió, l’autonomia i la millora de la qualitat de vida de les persones de la de· marcació de Tarragona, on el Consorci subministra aigua
Entrega d’obsequis del Projecte Cel als representants del CAT durant la visita a Down Tarragona. CAT
a 70 municipis i 27 indústri· es. L’ens entén aquesta acció com una part de la seva res· ponsabilitat social i com una manera de generar un impac· te positiu en la comunitat. En aquest context, respon· sables de l’àrea de Persones del CAT han visitat les instal· lacions de Down Tarragona
a Reus per conèixer de pri· mera mà la tasca que du a terme l’entitat, que compta amb més de 120 socis i sòcies. Durant la visita, el director econòmic del Consorci, Jesús Martín, ha assenyalat que «al CAT ens agrada impulsar ini· ciatives que posen en valor les capacitats de totes les per·
sones i fomenten una societat més inclusiva», tot reforçant el compromís del Consorci amb la cohesió social. La col· laboració s’emmarca en la voluntat de continuar teixint aliances amb entitats de la demarcació i d’avançar en un model de gestió compromès amb les persones.
dimecres 24 de desembre de 2025
23
Avui felicita als que es diuen: Delfí, Adela i Irmina.
L’horòscop
Farmàcies
Sudoku
ÀRIES
TAURE
BESSONS
CRANC
21/03 al 19/04
20/04 al 20/05
21/05 al 20/06
21/06 al 22/07
Et sentiràs més Compte amb les Si no reconeixes En la teva vida doaventurer que de distraccions i els els valors en els mèstica trobaràs costum i aquesta oblits, podries per- altres et veuràs aï- un fort equilibri i actitud et condui- dre una bona oca- llat per la resta de nombroses satisrà a tenir intenses sió d’avanç profes- la gent. Posa en faccions. La possiexperiències en el sional per aquest pràctica almenys la bilitat d’enamoriscamp social i pas- motiu. Estabilitat diplomàcia i sorti- caments es troben sional. en l’amor. ràs guanyant més. molt latents.
LLEÓ
VERGE
BALANÇA
ESCORPÍ
23/07 al 22/08
23/08 al 22/09
23/09 al 22/10
23/10 al 21/11
La teva imatge En l’ambient famili- No exageris el teu La teva vida emopersonal serà al- ar sorgiran proble- sentit dramàtic cional serà avui tament atractiva i mes i inquietuds ja que amb això molt intensa i per t’aportarà la pos- per un ser estimat. complicaries les si- això abandonasibilitat de viure in- Et veuràs obligat a tuacions d’aquesta ràs algunes de les teressants experi- responsabilitzar-te jornada. La gelosia teves responsabiències en el camp de tot gastant no et conduiran a litats. Realitza tot romàntic. moltes energies. bon terme, calma. amb talent.
SAGITARI
CAPRICORN
AQUARI
PEIXOS
22/11 al 21/12
22/12 al 19/01
20/01 al 18/02
19/02 al 20/03
Mots encreuats 1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
1 2 3
Tant en el teu tre- Quan acabis amb És possible que Mantingues la teva ball com en les te- les teves respon- dins del teu cer- actitud ferma resves relacions so- sabilitats professi- cle d’amistats es pecte als nous cocials apareixeran onals, que avui se- fomenti l’enveja i neguts o amb les noves inquietuds i ran moltes, cerca la la gelosia i això et persones que et experiències exci- intimitat amb la pa- porti a la pèrdua portin la contra. tants. En l’amor ho rella i se’t passaran d’una amistat. Nit L’amor i la passió tens tot en safata. totes les tensions. ardent i passional. estaran al teu favor.
4 5 6 7 8
TV local CANAL REUS TV
9 10
TAC 12
11
10:30 Notícies en xarxa
10:00 Efecte Mosaic. Nadal 11:30 Secrets del montseny 10.30 Notícies 12. Edició vespre. (r) 11:00 Ben sonat! 12:00 Efecte mosaic nadal 11:30 Carreteres secundàries 13:30 Fent i desfent 12:00 Cuina amb caràcter. Edu Polo 14:00 Notícies migdia 12:30 Ben sonat! 14:30 Carreteres secundàries 13:00 Carreteres secundàries 15:00 Moving 13:30 Cuina amb caràcter. Edu 15:30 Caminant per catalunya Polo 14.00 Notícies 12. Edició migdia 16:00 Notícies migdia (r) 14:30 Cuina amb caràcter. Edu 16:30 Efecte mosaic nadal Polo 18:00 Festa fia-fia de 15:00 Carreteres secundàries bagà i Sant Julià de 15:30 Ben sonat 16:00 Notícies 12. Edició migdia Cerdanyola 16:30 Efecte Mosaic. Nadal 20:00 Notícies migdia (r) 18:00 Fia-Faia de Bagà i Sant Julià 20:30 Efecte mosaic nadal de Cerdanyola 22:00 Documental: els 50 20:00 Notícies 12. Edició vespre 20.30 Com la nit i el dia. Especial anys de la unió de 21:30 Teló de fons Botiguers de Reus 22:00 Notícies 12. Edició vespre 22:30 El cant de la sibil·la 22:35 El Cant de la Sibil·la a la Catedral de Girona 23:30 Missa del gall
12
HORITZONTALS: 1. Part de la radioelectricitat que tracta de la transmissió de sons mitjançant ones hertzianes. Una de tres i de quatre. 2. Provocaren un error. Substància viscosa de color vermell. 3. Llengua parlada a Tailàndia. Viuen a Grècia. Enmig de la pau. Enmig de París. 4. Arrissaríem els cabells. Ocell. 5. Part central de la vaca. Faci ones. Activitat humana. 6. Expliquin un fet. Estendard del crismó. 7. Enmig de Moscou. Insecticida. Primat antropoide. 8. Mata la segona lletra. Mig zero. Drap sotmès al noc. 9. Ésser sense principis. Cartera del correu. Primera d’un bot. L’última. 10. Cobrirà amb una manta. Braç d’ocell. Una de tres. 11. Estarà content. Gestió. 12. Nota que ve de l’est Sepultada sota terra. VERTICALS: 1. Radiar per una emissora. 2. Llengua parlada al centre de Xile. Enganyar amb maldat. 3. Teixit de lli i cotó. Antiga Alemanya de l’est. Comença la puresa. 4. Fiar sense límits. Títol nobiliari. Anglès. Només n’hi ha una. 5. Muntaran i ordenaran un projecte. 6. Posen les ferradures. Lletra amb angle. Quasi tot. 7. Moviment de les ones. Quasi mai. Una de mai. Infusió. 8. Nitrogen. Planta amb flors ratllades. Mitja arrel. 9. Biscaia vista pel sud. Mil. Ajuntar amb molta cura. 10. En aquest instant. Aparell de càlcul. Dida. 11. Una de mel. Deixarà buit per baix. Mida sense límits. 12. Mancat de naturalitat per baix. Lletra grega.
TARRAGONA: Domingo Saigi, Pere Rambla Nova, 54 Telèfon 977 228 120 Ciutat, Rosa M- Molero, Helena Urb.La Granja, Gran Canaria, 11 Telèfon 977 543 189 REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751 Piqué, Joaquim - Piqué, Tania Pça. Mercadal, 8 Telèfon 977 127 084 SALOU: Calatayud Boquera, M. Dolors Vía Roma, 17-19 Telèfon 977 382 761 VILA-SECA: Tuset Fornos, Laura Francesc Macià, 11. Telèfon 977 390 217 CAMBRILS: Guillen Lacue, Núria Joana Av. Verge de Montserrat,6-8 Telèfon 977 364 512 VALLS: Granell Vivo, José Carlos Avinguda del Fornàs, 16 Telèfon 977 092 435 EL VENDRELL: Rovira Ribas, Jaume Prat de la Riba, 8 Telèfon 977 660 873
Solucions
7º
Màxima
16º
Previsió pel Camp de Tarragona
PÀRQUINGS ALQUILO PARQUING Plaça Imperial. 50€/mes. Tel: 689.848.125
REFORMES FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83 EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
PROFESSIONALS
TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879
ALTRES HERBALIFE COACH. CONTROL DE PESO. Tels: 977 228016 – 644.243.887
PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186
TAROT LECTURA DE TAROT. Conecta contigo. Tarot consciente para aclarar emociones, decisiones y caminos. MORGANA. Tel. 689.832.964 MAESTRO KINA Africano medium con 20 años de experiencia. Especialista en amores, recuperar pareja o amante, negocios, deporte, divorcios y mal de ojo, limpieza, seguridad, Impotencia sexual... ¡¡RESULTADO INMEDIATO y GARANTIZADO!! ¡Llama!! 638.320.349
MASSATGES MAYCA. MASAJES CAMILLA. Libera tensiones, cuerpomente. ESPECIAL NURU. Tel: 692.780.087
MASAJES REUS.
SALIDAS. RELAJATE Dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453
MASAJES RELAJANTES.
Tel: 698.788.062 SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
Solució: nivell mitjà
OFERTES ANUNCIS Solució dels mots encreuats
El temps Mínima
Anuncis classificats
Estat del cel Fins a mig matí estarà entre molt ennuvolat i cobert. A partir d’aleshores s’obriran clarianes i tendirà a quedar poc o puntualment mig ennuvolat, excepte al vessant nord on al llarg de la tarda tornarà a quedar molt ennuvolat. A la resta de Catalunya la nuvolositat augmentarà al llarg de la nit i, al final del dia, quedarà entre molt ennuvolat i cobert a la meitat est i resta del litoral i prelitoral, i entre poc i mig ennuvolat a la resta. Temperatura La temperatura mínima serà semblant, o baixarà lleugerament al Prepirineu i la depressió Central, si bé a punts del litoral pujarà lleugerament.
4 DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS ................ Truca’ns i t’informarem TEL. 977 21 11 54
dimecres 24 de desembre de 2025
Golfus de Tàrraco
Conte de Nadal
É
En la inauguració de l’exposició el Marcos va estar acompanyat dels seus pares. Cedida
Exposicions La mostra de quadres ‘El Procés’, que es pot visitar a la Biblioteca de Vila-seca, mostra el procés de pintar com una eina de reconstrucció personal
Marcos Jiménez explora l’art com a refugi
L
a Biblioteca de Vila-seca incloent-hi situacions de patiacull fins al pròxim 30 de ment i conflicte amb companys desembre una exposició d’institut. D’aquesta manera El de pintura tant íntima Procés no només mostra el talent com colpidora. Es tracta d’El Pro- emergent d’un jove pintor, sinó cés, un treball que signa el jove també el poder de l’art com a artista Marcos Jiménez Torres, eina de supervivència emocional de només 15 anys, que presenta i construcció personal després la seva primera mostra pública. d’haver viscut una situació d’asAquesta la conformen cinc obres setjament escolar en la qual el que recorren diferents etapes Marcos no es va sentir ajudat per vitals de la seva adolescència. l’institut. A l’exposició, cada Es tracta de La Reobra es presenta surrecció, Vidre, La acompanyada d’un sortida, Mirades de text explicatiu escrit soledat i El pes. pel mateix autor, que Cada quadre es ajuda el visitant a encorrespon a un modinsar-se en el signiment concret del ficat profund de cada procés emocional de peça. Amb aquests l’autor, marcat per escrits, a més, el Marexperiències difícils cos vol explicar viscudes durant Cristina Serret Alonso com es va sentir l’etapa de l’ESO,
Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Unda Sotsdirector: Carlos Domènech Directora comercial: Noemí Gay
en cada moment i ofereix consells amb la intenció d’ajudar altres joves que puguin estar passant per un procés similar. El Marcos va iniciar-se en el dibuix durant la pandèmia de manera totalment autodidacta, començant amb il·lustracions de Manga. Amb el temps, i arran de recomanacions de professionals de la salut mental, va recuperar la pintura com a espai de refugi emocional. Aquest retorn va coincidir amb la seva incorporació a una escola de pintura de Salou, on va començar a perfeccionar la seva tècnica i a experimentar amb disciplines com l’aquarel·la i l’oli. L’exposició culmina amb un impactant autoretrat, finalitzat pocs dies abans de la inauguració, on l’artista es representa com una au renaixent de les seves pròpies cendres, en clara al·lusió al fènix.
És una imatge de transformació i esperança que sintetitza el sentit de tota la mostra. La inauguració d’El Procés a la Biblioteca de Vila-seca va comptar amb la presència d’Andreu Faro, que va voler acompanyar personalment el jove pintor en aquest primer pas públic. Fruit de la descoberta artística, en l’actualitat el Marcos, que artísticament es fa anomenar Marck Artist (a Instagram @marck.artist65), cursa el batxillerat artístic a Reus. L’exposició és de lliure accés i gratuïta per a tothom.
Pinzells sanadors L’autor, de només quinze anys, va patir assetjament escolar a l’institut
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com] Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí
s tard. El carrer Nou, de la Torre, desert. Una dona travessa la plaça de les Monges i veu a terra un objecte blau que brilla. S’acotxa —que diem a la Torre— i descobreix una Sireneta amb la cabellera blava. La recull. Alguna criatura la deu haver perduda. «La donaré al primer nen que trobi», pensa. Continua carrer avall i sent, cap al cantó de Jordi, una nena que plora desesperadament mentre la mare l’estira. Quan són més a prop, la dona té una intuïció: «Li donaré la nina a aquesta nena». I ho fa. La nena, quan veu la nina, la mira sense deixar de plorar i diu, en castellà: «No te quiero». La mare, una noia d’origen magrebí —he de preguntar a l’amic Saïd El Kadaoui, psicòleg i autor teatral, si és la millor forma de dir-ne—, excusa la seva filla: «És la nina que ha perdut. Anàvem a la plaça a veure si la trobàvem!» I demana: «Digue-li gràcies a aquesta senyora.» Tot això en un català perfecte. La nena, més consolada, dona les gràcies. També en català. La mare s’acomiada i gira cua, altre cop avall. La dona pensa: «Quin moment més màgic!» Màgic, sí, i carregat de detalls, com correspon a un conte de Nadal. Amb ensenyaments i moral. Que és allò que en castellà en diuen «moraleja», un nom que per si sol ja és lleig. I si el talles per la meitat encara més i aleshores es converteix en racista. Al contrari, aquest conte, totalment real, ens acosta. No ens «aleja» de cap «mora» ni de ningú que viu aquí, sigui quin sigui el seu «origen». Potser els contes de Nadal no necessiten moralitat. N’hi ha prou amb una dona, una nina blava, una plaça. I el carrer Nou, desert, que torna a omplir-se de vida quan una dona s’acotxa a recollir el que una nena ha perdut. Bon Nadal a tothom tothom.
Carles Marquès i Virgili Periodista i escriptor
Edició de publicitat: Núria Arbonès Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Distribució controlada:
Amb la coŀlaboració de: