Dimecres 14 de gener de 2026

Número: 5.456 www.diarimes.com

DIMECRES 14 DE GENER DE 2026

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA Futbol

17

El migcampista Aitor Gelardo (Racing de Ferrol), primer reforç del Nàstic del mercat d’hivern Opinió

Camp de Tarragona 16 Recuperen més de 2.000 restes de més de 100.000 anys d’història del jaciment de la balma de la Graiera de Calafell

21 Jordi Martí Font. Josep Llunas i Pujals, poeta anarquista reusenc de primera divisió: «Volia un anarquisme que tenia el sindicat com a centre»

Mobilitat

Britànics i irlandesos continuen sent els clients fidels de l’Aeroport L’aeròdrom reusenc va tancar l’any amb 1,3 milions de passatgers, un 13,1% més que el 2024 8i9 Gerard Martí

Tarragona 2 i 3

La Rambla Nova tornarà a estar completa L’Ajuntament de Tarragona ha atorgat la llicència d’obres per aixecar un edifici d’habitatges a l’últim solar que quedava buit de la rambla. La finca va ser l’escenari d’una greu explosió de gas l’any 2005

Tarragona

El personal d’aparcaments se sent discriminat salarialment respecte del de transports dins l’EMT l6

Tarragona

Es torna a licitar el projecte del camí de ronda que exigia retirar residus de l’obra amb helicòpter i que va quedar desert

l5

Turisme

La taxa turística per als creueristes podrà pujar fins als 6 euros el 2027 l 12

2

dimecres 14 de gener de 2026

L’Ajuntament dona llum verda a la construcció d’un nou edifici al solar de l’explosió a la Rambla Nova Urbanisme l El consistori va atorgar ahir la llicència d’obres a la promotora del nou bloc, que disposarà de quatre plantes i uns baixos amb local comercial John Bugarin Després de dues dècades buit i sense ús, el solar del número 72 de la Rambla Nova s’endinsarà en un procés de transformació per deixar enrere el seu passat. L’Ajuntament de Tarragona ha donat llum verda a la construcció d’un nou bloc d’habitatges per part d’una promotora privada, la qual ha decidit recuperar aquest espai vint anys després de la tràgica explosió que va fer saltar pels aires l’edifici que hi havia en aquell moment. Segons ha pogut saber Diari Més, el tercer tinent d’alcalde, Nacho García Latorre, va signar ahir la llicència

d’obres necessària per poder edificar el futur immoble. Els propietaris del solar, que van tramitar la sol·licitud el 14 de gener del 2025, han hagut d’esperar gairebé un any per obtenir aquest permís, però ja tenen via lliure per començar els treballs. El nou edifici tindrà quatre plantes i uns baixos on s’ubicarà un local comercial. Antigament, ja hi havia una botiga de General Òptica. L’empresa promotora va encarregar l’elaboració del projecte bàsic i executiu a l’arquitecte tarragoní Xavier Climent, que ja ha dissenyat altres immobles plurifamiliars similars a la ciutat. A més, va ser l’artífex del Teatre Tarragona i va pla-

nificar la rehabilitació de l’antiga Confraria de Pescadors al Serrallo, entre altres. El bloc que es construirà a la Rambla Nova comptarà amb deu o onze habitatges i està previst que les obres es puguin iniciar durant aquest primer trimestre. El termini d’execució aproximat dels treballs rondarà entre els divuit i els vint mesos. Poques setmanes després de la deflagració que es va produir el 10 de novembre del 2005, es van executar els treballs d’enderroc de les restes de l’edifici que van quedar en peu. Actualment, encara es mantenen els murs dels baixos i els arcs de l’entresol. Aquesta nova construcció no

curarà la ferida inesborrable de fa vint anys, però permetrà ocupar un buit que, encara ara, evoca un trist record. Completar la Rambla La finca del número 72 és l’única que es troba sense edificar a la Rambla Nova, però això canviarà pròximament. El 2022, els veïns i comerciants de la zona van denunciar la brutícia i la presència de rates en aquest solar en aquest solar que fa cantonada amb el carrer Fortuny. La problemàtica, però, es va acabar resolent i els propietaris han continuat fent manteniment de l’espai fins al dia d’avui. En els últims anys, s’han impulsat diferents promoci-

El futur immoble, que s’edificarà al número 72, tindrà una desena d’habitatges

Està previst que el termini d’execució d’obres sigui d’entre divuit i vint mesos

Vint anys d’un capítol fatídic que va causar la mort de cinc persones Societat l L'any 2018, el Tribunal Suprem va condemnar Gas Natural i Mapfre a indemnitzar els afectats amb 2,1 milions d’euros J.B. Cinc persones van perdre la vida la nit del 10 de novembre del 2005 arran de l’explosió de gas que es va produir al número 72 de la Rambla Nova. Entre les víctimes, hi havia tres germans —un nadó d’un mes i mig d’edat, i dos infants de tres i cinc anys— i la seva mare, O. Acebes. També va morir J. Biendicho, l’inquilí de la tercera planta, on va tenir lloc la deflagració. Els dos pisos superiors es van esfondrar i les restes van caure sobre dos vianants que, a les onze de

la nit, passaven per davant de l’immoble. Tant J. Morant com B. Lehrl van haver de ser operats quirúrgicament a l’Hospital Joan XXIII després de patir greus traumatismes cranioencefàlics. El Jutjat de primera instància número 2 de Tarragona i l’Audiència Provincial van exculpar Gas Natural i Mapfre, la seva assegurado-

L’explosió es va produir la nit del 10 de novembre de l’any 2005

ra, de tenir responsabilitats en l’explosió. L’any 2018, després d’un llarg procés judicial, el Tribunal Suprem va acabar condemnant-los a indemnitzar els afectats amb un total de 2,1 milions d’euros. La sentència va determinar que el motiu del sinistre era «incert», però l’empresa subministradora no podia quedar exonerada. La Sala Primera va dictaminar que D. Sanz, el marit de la dona i pare dels tres infants morts, havia de rebre una compensació d’1,2 milions; i B. Lehrl, que va perdre una cama, altre mig milió.

Imatges de la tràgica nit viscuda fa vint anys al número 72 de la Rambla Nova arran de l’explosió de gas. O. Molet

dimecres 14 de gener de 2026

3

El solar on es construirà el futur edifici fa cantonada entre la Rambla Nova i el carrer Fortuny. Gerard Martí

Collado es va mostrar escèptic sobre les previsions del govern municipal sobre el POUM. Gerard Martí

ons d’obra nova a la Rambla, en ple centre de la ciutat. Una de les més recents es troba al número 90, on hi ha un bloc plurifamiliar amb planta baixa i quatre pisos superiors amb fins a 16 habitatges de

lloguer. En els pròxims mesos, també està previst que finalitzi una gran obra a l’edifici dels Caputxins, on s’està construint una residència per a persones grans que disposarà de 70 places.

Jordi Collado (En Comú Podem): «SMHAUSA ha de ser la gran tenidora de la ciutat» Política l El grup celebra que hi hagi en marxa un miler de pisos socials Oriol Castro Sanz El conseller d’En Comú Podem a l’Ajuntament de Tarragona, Jordi Collado, va anunciar ahir que el grup municipal ha arribat a un acord amb el govern del PSC pel qual tots els edificis que l’ajuntament compri per la via de tempteig i retracte es destinin íntegrament a fer habitatges de lloguer assequible. Collado va explicar que ja s’han adquirit diversos immobles sota aquesta fórmula, com els del carrer Lleida, Bonavista i Hernández Sanahuja, que sumen una vintena de pisos, i que properament s’iniciaran els tràmits per convocar els concursos públics perquè famílies i joves puguin optar-hi. «El que farem aquests dies és començar a tramitar i gestionar com fem aquests concursos perquè la gent es pugui presentar», va assegurar el conseller. «SMHAUSA ha de ser la gran tenidora de la ciutat que administri l’habitatge públic»,

va dir Collado. Segons va explicar, aquest gir estratègic dotarà l’empresa municipal d’una estructura «molt més robusta», ja que els ingressos derivats dels lloguers aniran directament a SMHAUSA, cosa que li permetrà desenvolupar millor la gestió del parc públic d’habitatge. Facilitar l’accés «El que volem facilitar és que hi hagi accés a famílies, accés a joves, i que aquestes comunitats esdevinguin comunitats vives», va afirmar Collado, que va reconèxier que la gestió d’edificis sencers amb rendes baixes ha estat «complexa» fins ara i que aquesta nova fórmula permetrà prioritzar les rendes en aquesta clau. Malgrat l’augment de pisos disponibles a la taula d’emergència social, Collado ha criticat la falta d’implicació de la Generalitat en aquesta qüestió. «No donem l’abast, però sí que és veritat que el que necessitem és que la Generalitat s’impliqui de

manera ferma. L’Agència Catalana de l’Habitatge porta 15 anys adormida. Sense fer res ni que ningú esperi res d’ella», va assenyalar. Taula pròpia El conseller va exposar també que durant aquest 2026 es treballarà per aconseguir que Tarragona disposi d’una taula d’emergència pròpia de ciutat, i no hagi de dependre de la taula comarcal del Camp de Tarragona. «Això ens genera moltes dificultats i molt d’endarreriment perquè tenim poca capacitat d’activar-la», va lamentar Collado, que va recordar que Reus ja té una taula pròpia que funciona «molt més ràpid». Segons les estimacions del Pla Local d’Habitatge exposades per Collado, a Tarragona caldri-

Pacten amb el PSC que els edificis comprats es destinin a lloguer assequible

en uns 1.500 pisos de lloguer social per satisfer la demanda, i ha celebrat que entre els que ja disposa el consistori i els que hi ha projectats per construir, el 2028 s’arribaria al miler. Escèptics amb el POUM Pel que fa al nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), Collado s’ha mostrat escèptic sobre les previsions del govern municipal d’aprovar-lo inicialment durant el primer trimestre de l’any. «Alguns diuen que el primer trimestre, altres creiem que serà més cap al segon, perquè realment encara no hem tingut accés als documents claus, a la viabilitat, a les previsions econòmiques», va explicar. «Tenim prou eines a la ciutat, com perquè l’aturada urbanística no sigui tan greu. Si la preocupació és que no podrem construir, no s’ha de tenir. El que s’ha de fer és que la ciutat cuidi la gent que hi viu», va concloure Jordi Collado.

4

dimecres 14 de gener de 2026

Tarragona estrena La Visual, un nou espai de creació audiovisual per a joves Societat l L’equipament s’ubica a l’Espai Jove Kesse i té un plató, un estudi fotogràfic, una sala de so i imatge i una d’edició Marta Omella Blanco Tarragona va estrenar ahir La Visual, un nou equipament municipal de creació audiovisual adreçat als joves. Aquest se situa a la quarta planta de l’Espai Jove Kesse i ofereix diferents espais i recursos tècnics per treballar el so, la imatge i el moviment. Així, el nou servei inclou un plató central d’enregistrament, una sala específica per a so i imatge, una aula equipada per a edició i postproducció, i un estudi fotogràfic. També disposarà de personal tècnic especialitzat que supervisarà el material i oferirà assessorament. L’espai s’adreça a joves d’entre 12 i 35 anys i el seu ús és gratuït, tot i que requereix reserva prèvia mitjançant el Carnet Tarragona Jove. «Estem molt contents de poder inaugurar aquest espai. La Visual sorgeix de la necessitat d’oferir eines, recursos i acompanyament en el camp de les arts i les tècniques audiovisuals als joves de la ciutat», va explicar ahir el conseller de Joventut, Guillermo García, durant l’acte de presentació de l’equipament. A més, va destacar, el nou servei vol ser també «un recurs útil per a la comunicació social dins de les diferents formes d’expressió i connectivitat digital», així com per «difondre els serveis i promocions per a joves existents a la ciutat de Tarragona, com perquè les mateixes persones joves creïn els propis continguts i en facin autogestió». Un espai formatiu L’equipament també es destinarà a la formació, mitjançant diversos tallers oferits per l’Espai Jove Kesse a partir del mes de febrer. També hi podrà accedir l’alumnat del grau de comunicació i periodisme de la URV, els estudis de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona o els cicles formatius de grau mitjà com Disseny i gestió de la producció gràfica; vídeo, discjòquei i so; així com els superiors en fotografia i animació o realització

Imatge del plató principal de La Visual, on ahir es va celebrar l’acte de presentació de l’equipament. Gerard Martí

L’espai s’adreça a joves d’entre 12 i 35 anys i es pot usar gratuïtament

participants dels tallers podran treballar amb més material i en millors condicions», va celebrar.

Els usuaris seran assessorats per personal tècnic especialitzat de projectes audiovisuals i espectacles. «És una molt bona notícia que el jovent pugui disposar d’un espai públic d’aquestes característiques», va afirmar Anna Fonoll, doctora en Antropologia i Comunicació de la URV. «Els alumnes sempre tenen moltes ganes de tocar tecnologia, però aquests recursos tenen un cost elevat. Eines com aquestes contribueixen a lluitar contra el biaix de classe del sector audiovi-

Un grup de joves aprenent com fer anar la càmera a l’estudi fotogràfic. Gerard Martí

sual», va dir. Va remarcar, també, «la importància d’anar més enllà de l’ús tècnic de les eines i fomentar el pensament crític

sobre com es construeixen i es consumeixen les imatges, sobretot en una societat com la nostra, que cada cop està més mediatitzada». Per la

seva banda, la fotògrafa Alba Rodríguez, col·laboradora habitual de l’Espai Jove Kesse, va posar en valor la millora dels recursos disponibles. «Ara els

Com reservar l’espai La Visual ja es pot reservar de dimarts a dissabte de 16.30 h a 20.30 h, depenent de la demanda. El material inclou càmeres, una taula d’edició de vídeo i una altra de so, un teleprompter, il·luminació LED, micròfons, attrezzo i un fons croma, entre d’altres. També disposa de connexió a internet i un ordinador d’edició de vídeo amb programari per a la realització de directes. Les peticions per a reservar l’equipament s’han d’enviar a l’adreça de correu electrònic tarragonajove@tarragona. cat. L’obertura de La Visual s’emmarca en la celebració del 15è aniversari de l’Espai Jove Kesse. L’any 2025, l’equipament va tenir més de 20.500 persones usuàries.

dimecres 14 de gener de 2026

5

L’Ajuntament torna a activar aquest mes el camí de ronda al Parc dels Cossis Espai Públic l La primera licitació va quedar deserta i s’ha adaptat el projecte perquè sigui més atractiu per a les empreses Oriol Castro Sanz L’Ajuntament de Tarragona tornarà a activar aquest mes el camí de ronda entre el Fortí de la Reina i el Parc dels Cossis. El consistori va licitar les obres d’aquest nou itinerari en un entorn privilegiat a la ciutat el passat setembre, però el concurs públic va quedar desert al no presentar-se cap companyia. Ara, s’ha adaptat el projecte i es preveu tornar a obrir la licitació per les intervencions aquest mateix mes. «Ja s’està preparant des del departament de Contractació. Hem prioritzat altres obres i hem redimensionat els plecs de la licitació», explica Guillermo García, conseller de Medi Ambient de l’Ajuntament. La intervenció forma part del projecte entre blau i verd del pla de sostenibilitat turística en destí 2022 (PSTD) del Pla de recuperació, transformació i resiliència finançat per la Unió Europa amb Fons Next GenerationEU. «Hem tret de l’obra uns vuit mil euros que eren per diferents tancaments de fusta dels quals teníem dubtes. Hem revisat tot per a millorar-ho», diu l’edil. Una de les qüestions clau també ha sigut la gestió de residus. «Per la situació i orografia del terreny on s’actuarà s’havia de retirar certs residus, sobretot restes de runa, en helicòpter, ja que fer-ho manualment podia ser perillós pels treballadors.

L’actuació pretén arranjar el camí de ronda, en un tram on la continuïtat pels vianants és complicada ara mateix. Gerard Martí

Això és molt habitual fer-ho als Pirineus, però aquí al nostre territori no. I creiem que va espantar les companyies. Ara ho hem adaptat», exposa García.

La previsió és que aquest estiu els treballs ja estiguin acabats

Actuació tova Amb tot, el conseller de Medi Ambient de l’Ajuntament remarca que es tracta d’una actuació «tova». «Però amb tota la lògica. És necessària per

El Port participarà en més d’una vintena de fires comercials i esdeveniments logístics enguany Empresa l Port Tarragona participarà en un total de 24 fires comercials, congressos, jornades i altres esdeveniments logístics i sectorials al llarg del 2026. La presència en aquestes cites permetrà que el Port refermi el seu rol com a port de referència a la Mediterrània Occidental en sectors com l’agroalimentari o el petroquímic i reforci el

seu posicionament en àmbits vinculats a la seva estratègia de diversificació, com la càrrega general, els vehicles o l’eòlica marina flotant o els creuers, en els quals s’està situant com una opció competitiva i interessant pels principals operadors.Així, el Port continuarà present en aquestes fires importants pel sector. Redacció

Imatge d’arxiu d’una fira. PortTarragona

poder anar de la platja del Miracle a l’Arrabassada de forma més segura», indica García. Els principals treballs a realitzar consistiran en l’enderroc d’estructures obsoletes a la zona, l’eliminació de peus caiguts existents, la desbrossada de vegetació arbustiva densa, l’eliminació de plantes exòtiques invasores, la delimitació de parts del camí, la instal· lació d’escales o plataforma

de fusta i passamans, un mirador panoràmic i finalment la senyalització del camí i la plantació d’herbàcies i arbustives en massa. La redacció del projecte executiu, direcció d’obra i coordinació de seguretat i salut es va adjudicar a l’empresa Casa dels Ocells. La durada estimada dels treballs és de 4 mesos, i el pressupost és d’uns a 180.000 euros. La subvenció

rebuda marca que la intervenció ha d’estar acabada al juny. Des del consistori es confia en arribar bé al termini. «Sense aquestes ajudes seria molt difícil dur a terme totes les actuacions que estem fent», diu l’edil. L’Ajuntament ja està a l’aguait de noves convocatòries de subvencions que s’obrin aviat des d’Europa. «Estarem atents i treballarem per poder-les aconseguir», conclou.

6

dimecres 14 de gener de 2026

STR denuncia una «doble escala salarial» al nou conveni de l’EMT

Una presidenta extremista de la Generalitat aterra a la Trono

Serveis Públics l La companyia aprovarà aquest mes el document, que té el vistiplau de l’USOC

acollirà el cap de setmana l'obra Lo de Jaume I, de la companyia Al cel sia. L’argument tracta sobre una nova presidenta extremista de la Generalitat, Lídia Obiols, que té un propòsit: recuperar les institucions que li van ser manllevades a Catalunya i tornar a dotar-les de prestigi. Però com ho aconseguirà? En les darreres troballes del Museu d’Història de Catalunya han recuperat el fal·lus de Jaume I, dissecat, llest per engendrar una nova nissaga de reis catalans. Lídia Obiols se sent amb la responsabilitat messiànica de ser ella qui dugui a terme aquesta gesta històrica, però farà cas omís de les advertències de l’obra Don Jaume el Conqueridor de Serafí Pitarra, on Jaume propaga per mig casal les Malalties de Transmissió Sexual que ha contret durant la conquesta de Mallorca. Aconseguirà la presidenta restaurar la puresa de la catalanitat? Què passarà quan s’adoni que el que ella considerava un pilar potser és un pilar infecte? El que sí que és segur, és que la festa està garantida. Té una durada de 90 minuts i es faran dues funcions, divendres i dissabte, a les 20 hores. Redacció

Oriol Castro Sanz L’Empresa Municipal de Transports (EMT) de Tarragona disposarà d’un nou conveni col·lectiu aquest mes de gener, després de més d’una dècada sense renovar-lo. Tanmateix, el preacord assolit ha generat una forta controvèrsia, especialment entre el personal procedent d’Aparcaments Municipals, que denuncia una integració «desigual» i «discriminatòria». El text definitiu del conveni es troba actualment en fase de redacció i es preveu que estigui llest durant aquest mes de gener. El preacord va ser pactat entre la direcció de l’EMT i la majoria del Comitè d’Empresa. Aquest està presidit per USOC, que amb set membres té majoria. Tot i això, la Secció Sindical de STR, amb tres membres, ha mostrat el seu rebuig al text. Des de STR es va emetre ahir un comunicat contundent on manifesten que el preacord «consagra una integració injusta i clarament desigual entre col·lectius». El sindicat denuncia que l’acord afavoreix el personal de

El sindicat diu que hi haurà treballadors de primera i de segona ha anunciat que no avala el preacord, es desmarca de la comissió de redacció i votarà en contra d’un conveni que, segons les seves paraules, «no integra, sinó que discrimina el personal procedent d’Aparcaments».

El preacord va ser pactat entre la direcció de l’EMT i la majoria del Comitè d’Empresa. Tjerk van der Meulen

Transports, «històricament millor retribuït», tot integrant plusos propis en el salari base i millorant la seva projecció econòmica. En canvi, sempre segons STR, el personal d’Aparcaments «no només no millora, sinó que perd drets en permisos, llicències, antiguitat i progressió futura». El

sindicat alerta que aquesta situació generarà «treballadors de primera i de segona dins de la mateixa empresa pública», consolidant una doble escala salarial i de drets que s’accentuarà amb el pas dels anys. Un altre dels punts que denuncia STR és la «falta absoluta de transparència»

durant el procés de negociació. El sindicat assegura que no s’han elaborat actes oficials malgrat les reiterades peticions sindicals, cosa que, segons el seu parer, «vulnera la bona fe negociadora i deixa sense garanties una part de la plantilla». Per tot plegat, la Secció Sindical de STR

Reunions periòdiques L’Ajuntament i els sindicats han mantigut reunions periòdiques en els darrers mesos per intentar desencallar el conveni. L’última es va produir fa pocs dies. Precisament, la fusió entre les plantilles de les dues estructures públiques era el principal escull del document. Des de l’EMT exposen que és fals que hi hagi tractes desiguals. «El nou conveni té la voluntat de ser respectuós amb els drets existents alhora que respecta l’existència de limitacions normatives que prohibeixen increments no autoritzats», refermen.

Cultura l La Sala Trono

L’Ajuntament amplia les reduccions de la taxa de residus a famílies nombroses Societat l També s'inclouen les monoparentals i en risc d'exclusió social Redacció L’Ajuntament de Tarragona ha actualitzat l’ordenança fiscal de la taxa de residus per ampliar els col·lectius que poden beneficiar-se de reduccions a partir d’aquest 2026, incorporant-hi les famílies nombroses, les monoparentals i les persones en risc d’exclusió residencial, a més dels supòsits ja existents. La consellera d’Hisenda, Isabel Mascaró, ha subratllat que, «fins ara la normativa permetia una reducció de 50 euros a persones en risc d’exclusió

social, ara ampliem els supòsits també al risc d’exclusió residencial, i a famílies nombroses i monoparentals amb determinades condicions especials». L’objectiu, assegura la consellera, és «alleugerir la càrrega impositiva en aquelles famílies més vulnerables i amb menor capacitat econòmica. A més, s’ha simplificat la tramitació per tal d’arribar a més beneficiaris i beneficiàries». La tarifa inclou diversos col·lectius que podran beneficiar-se de reduccions. Les persones en risc d’exclusió

Imatge d’arxiu de contenidors a la ciutat. Ajuntament de Tarragona

L’objectiu és alleugerir la càrrega impositiva en els més vulnerables

social que acreditin haver percebut la renda garantida de ciutadania (RGC) o l’ingrés mínim vital (IMV) l’any anterior tindran una quota única de 50 euros.

dimecres 14 de gener de 2026

7

La URV investiga compostos vegetals que milloren la salut dels animals Recerca l El grup NuMeH ha obtingut 100.000 euros per desenvolupar el projecte, que es podria aplicar en humans Redacció El grup de recerca NuMeH, reconegut com a Centre TEC· NIO de la URV, ha obtingut 100.000 euros per desenvo· lupar un projecte de recerca centrat en analitzar els efec· tes de diferents compostos d’origen vegetal sobre el rendiment cognitiu i la salut cerebral en animals de com· panyia. L’objectiu del projecte és identificar i descriure molè· cules bioactives derivades de plantes que tinguin potencial per millorar la funció cog· nitiva i el benestar cerebral en animals. Aquesta línia de

treball s’emmarca en l’inte· rès cada cop més elevat per oferir solucions nutricionals més saludables i basades en l’evidència científica i, a mig termini, els resultats podrien tenir també implicacions re· llevants per a la salut cogni· tiva humana, segons l’equip investigador. Això obre noves oportuni· tats en l’àmbit de l’alimen· tació nutracèutica i de la nutrició funcional, àrees en expansió que busquen com· paginar alimentació i preven· ció en salut. La iniciativa, ges· tionada per la Fundació URV, ha obtingut finançament dels

ajuts competitius Nuclis, im· pulsats per ACCIÓ, i es farà en col·laboració amb l’empresa Biotech Tricopharming Rese· arch SL. Expertesa en nutrició A través d’aquest projecte col· laboratiu, NuMeH i Biotech Tricopharming Research SL, combinaran la seva expertesa en nutrició, neurociència i far· macologia per aprofundir en els mecanismes que connec· ten l’alimentació amb la fun· ció cognitiva. Amb aquesta iniciativa, ambdues organit· zacions volen reforçar el seu compromís amb la innovació

Imatge d’arxiu d’uns gossos jugant amb els seus amos a la platja Llarga. Gerard Martí

L’objectiu és trobar molècules amb potencial per millorar la funció cognitiva científica, la sostenibilitat i la millora del benestar animal, i contribuir al desenvolupa·

ment de noves estratègies nu· tricionals basades en dades científiques sòlides. Els projectes Nuclis, im· pulsats per ACCIÓ, són ajuts competitius que donen su· port a iniciatives d’R+D amb un fort component tecnològic i un alt potencial d’impacte empresarial. Promouen la

col·laboració entre empreses i centres de recerca per de· senvolupar solucions inno· vadores amb aplicació real al mercat. El grup de recerca NuMeH està integrat dins de TecnA· Tox i és reconegut com a Cen· tre TECNIO de la Universitat Rovira i Virgili (URV).

8

dimecres 14 de gener de 2026

L’Aeroport de Reus tanca l’any amb la millor dada de passatgers des del 2011 Mobilitat l La infraestructura va registrar 1,3 milions de passatgers el 2025 i s’espera que la tendència continuï a l’alça Airbus A321neo. El General Manager d’Aeroports i Organitzacions Turístiques, Ricard Querol, afirma que, si bé la ruta no ha entrat «amb els tempos que volíem», «hi serem». «Tindreu una connexió més, d’això no hi ha cap dubte», assegura. Sí que estrenarà enllaç amb Londres-Gatwick. La temporada s’allargarà i Ryanair ja ha anunciat que les connexions arrencaran el 3 de març, en concret, amb Dublín. Els dies posteriors, es reprendran els vols cap a Shannon, Brussel·les i Londres. Per la seva banda, els viatges a París de Vueling passaran de dos a tres setmanals; s’arribaran a les tretze setmanes des de Porto; i easyJet debutarà unions amb Newcastle, Bristol i Gatwick.

Sergi Peralta Moreno Any de rècord a l’Aeroport de Reus. La infraestructura ha conclòs el 2025 havent registrat 1.336.826 passatgers, un 13,1% més que el 2024. Suposa la millor dada des del 2011, l’última temporada en què Ryanair va tenir base operativa al Baix Camp. Dublín i Manchester repeteixen com a destinacions favorites, amb més de 150.000 usuaris. Els mercats britànic i irlandès són els majoritaris i aglutinen el 86% dels passatgers, si bé són els que més opcions ofereixen. En el cas d’Irlanda, les tres rutes disponibles s’endinsen entre les deu més emprades i, excepte la capital, les variacions sobrepassen el 25% positiu. També destaquen els ascensos de Belfast (24%), Glasgow (20,7%) i Eindhoven (15,8%). L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, valora «molt positivament» els resultats, fruit «del treball de la Taula Estratègica de l’Aeroport per desestacionalitzar, diversificar companyies i buscar nous mercats». A més, considera que la futura arribada de l’alta velocitat i la connexió amb els aeroports de Barcelona i Girona «obrirà noves oportunitats per a la infraestructura, el sector turístic i el territori». La Cambra de Comerç de Reus subratlla l’increment de passatgers i operacions a la primavera i la tardor, de forma que es consolida «una tendència d’allargament de la temporada, un element clau per reforçar l’economia turística, comercial i de serveis». L’ens alerta que el trànsit concentrat al Regne Unit i Irlanda demostra «l’atractiu del destí i l’eficiència de l’operació comercial», però, alhora, és «un factor de vulnerabilitat», així que demana avançar «en la diversificació de mercat i l’ampliació d’opcions». La presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí

Fotografia d’arxiu de persones passant per les instaŀlacions de l’Aeroport de Reus. Tjerk van der Meulen

Llauradó, afirma que es continuarà treballant per a la desestacionalització i per allargar la temporada, així com per diversificar mercats, aerolínies i destinacions. «Més enllà d’apostar pel creixement de l’activitat i el moviment de passatgers, treballem per generar un interès pel conjunt de la destinació», expressa. Temporada 2026 Per al 2026, les previsions apunten a l’alça, amb la programació de més bitllets —a hores d’ara, un 10% més de places— i el manteniment de les operatives. L’auge se centra en la temporada baixa, amb un 175% més el març i un 15% l’abril. Jet2, per primera vegada, superarà l’oferta de 200.000 seients d’arribada. Això no obstant, la companyia ha hagut d’aturar els plans d’expansió cap a Bournemouth per la falta de noves aeronaus

TOP 10 per aeroports d’origen o destí Aeroport

País

Usuaris

Variació

Dublín

Irlanda

187.984

6,5%

Manchester

Regne Unit

160.602

14,6%

Londres / Stansted

Regne Unit

97.929

-4,6%

Irlanda

83.040

48%

Birmingham

Regne Unit

80.275

0,1%

Belfast

Regne Unit

77.389

24%

Glasgow

Regne Unit

72.912

20,7%

Eindhoven

Països Baixos

62.655

15,8%

Shannon

Irlanda

61.329

26,6%

Brusseŀles-Charleroi

Bèlgica

53.619

-5,6%

Cork

Nombre de passatgers per països ITÀLIA

NORUEGA

271

324

PORTUGAL

1.012

dimecres 14 de gener de 2026

9

Companyies i destinacions el 2025

Aberdeen, Belfast, Birmingham, Bristol, Cardiff, Glasgow, Londres-Gatwick, Manchester, Newcastle, Shannon, Cork, Dublín i Brusseŀles.

Belfast, Birmingham, Bristol, Edimburg, East Midlands, Glasgow, Leeds, Londres-Stansted, Newcastle i Manchester, Liverpool i Londres Luton *

Birmingham, Brusseŀles- Charleroi, Cork, Dublín, DüsseldorfWeeze, Eindhoven, Leeds-Bradford, Liverpool, Manchester, Londres-Stansted, Shannon i East Midlands

Londres Luton, Manchester, Londres Southend, Glasgow i Belfast *

París

Palma de Mallorca

Ryanair encetarà la temporada 2026 el 3 de març amb vols cap a Dublín (Irlanda)

REGNE UNIT

Glasgow Belfast

Aberdeen

Shannon

Els mercats britànic i irlandès aglutinen el 86% dels viatgers de l’Aeroport de Reus

Cork

Manchester Liverpool Cardiff

822.134

Edimburg

Dublín

Newcastle Leeds East Midlands

Birmingham Bristol

Londres Luton Southend Stansted Gatwick Eindhoven

París

Brussel·les Charleroi

Düsseldorf-Weeze

IRLANDA

332.355

REUS

Palma de Mallorca

PAÏSOS BAIXOS

ESPANYA

12.699

FRANÇA

19.675

BÈLGICA

ALEMANYA

62.667 21.731

63.318 +18,3%

Respecte el 2024

+14,2%

Respecte el 2024

10 dimecres 14 de gener de 2026

Miquel Llaberia orren temps complexos o sempre ho han sigut. Si una cosa caracteritza aquest món en el qual vivim són els reptes, siguin més grans o petits o afectin només un individu o a tot un col·lectiu. Per fer front a aquests Jordi Cervera, reusenc amb 7 anys d’experiència en el món del voluntariat, ha decidit intentar posar el seu granet de sorra amb la creació d’una plataforma de coordinació de projectes de voluntariat: Projecte 0. «He estat a Lesvos, amb Open Arms fent rescats al Mediterrani, a Bolívia, a camps de refugiats saharauís i a Gàmbia. I estant a tots aquests llocs m’he adonat que el voluntariat t’aporta una sèrie de moments vitals que no pots experimentar d’una altra manera», explica Cervera. Aquesta experiència, sumada a la seva visió d’un món amb moltes mancances, va portar a fer veure que «de vegades també tenim problemes a casa nostra i ni ens n’adonem». Per aquest motiu, Cervera va crear Projecte 0 amb el seu perfil d’Instagram com a principal mode de comunicació amb la voluntat d’emetre contingut que «sensibilitzi una mica a les persones amb què està passant al món». Ara bé, el «plat fort» de la iniciativa serà la «retransmissió en directe de projectes d’ajuda humanitària». «L’objectiu és, a través de la comunitat que

C

Fotografia de Jordi Cervera durant un voluntariat a Gàmbia. Cedida

l Solidaritat

El voluntariat des de zero El reusenc Jordi Cervera impulsa una plataforma de coordinació de projectes de voluntariat puguem crear a través del perfil, la generació d’equips multidisciplinaris de tot Ca-

talunya que serveixin per solucionar projectes concrets», explica l’impulsor.

El perfil dels projectes serà variat, tant pel que fa a la localització geogràfica

La iniciativa pretén donar solucions a «problemes concrets»

El Círcol acollirà una conferència sobre els orgues del territori

com a la temàtica, però amb la particularitat que serà per una acció concreta. Aquesta particularitat, segons explica Cervera, ve gràcies a l’aprenentatge d’un dels últims projectes que va participar a Gàmbia: «A Gàmbia vam començar un projecte amb molta il·lusió, però si l’equip que t’envolta no està en la mateixa sintonia s’acaba perdent en el temps. Aleshores vull que siguin projectes exprés, que no s’allarguin excessivament en el temps i es perdin pel camí. Fer equips concrets amb les persones adequades per solucionar un problema en concret». Cervera assegura ser conscient que «és un projecte que cal treballar molt, però crec que val la pena». A la vegada, aprofita per fer un advertiment sobre què significa treballar com a voluntari: «És necessari desvincular el voluntariat del ‘postureo’. Anar a Àfrica i fer-te una foto amb uns nens no és un voluntariat, és anar a un lloc a fer una feina de manera altruista, sense cobrar i que tingui un objectiu real». «Un voluntariat també pot ser anar a una residència de Reus per acompanyar a avis. Potser per alguns no queda tan bé per fer-se la foto, però també és important», afegeix.

Cultura l Avui dimecres

14 de gener El Círcol acollirà la conferència Els orgues del nostre territori: un patrimoni valuós, organitzada en col· laboració amb l’associació Amics de l’Orgue de Reus. La xerrada anirà a càrrec de la Doctora en Filologia Catalana i escriptora Fina Anglès, que compartirà detalls i informació al voltant dels orgues que hi ha al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, gràcies a la seva experiència com a coautora del llibre Orgues del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre (2013). La sessió tindrà lloc a partir de les 19 hores i a l’acte també hi intervindran Josep Enric Peris i Adelaida Amigó, president i vicepresidenta de l’associació Amics de l’Orgue de Reus, que exposaran breument el projecte de l’orgue nou per a la Prioral de Sant Pere. Fa un any l’entitat va iniciar una campanya de mecenatge per a fabricar un nou orgue que ocupi el lloc del qual va quedar destruït durant la Guerra Civil. Es tracta d’un projecte ambiciós, ja que l’entitat calcula necessitar 1 milió d’euros. L’entrada és lliure i es recomana confirmar assistència a través de l’adreça electrònica actes@ elcircoldereus.cat. Redacció

Pola Hemaia es jugarà el títol de Cuiner de l’Any 2026 el 26 de març Societat l Competirà amb altres cinc xefs de renom Daniel Cabezas Pola Hemaia, xef del restaurant l’Alkimista a Reus, s’ha classificat per a la gran final del Concurs Cuiner de l’Any, que se celebrarà el 26 de març, en una de les cites més rellevants del calendari gastronòmic professional a Espanya. Hemaia disputarà la X edició del certamen juntament amb uns altres cinc xefs que, en conjunt, sumen tres estrelles i quatre mencions de la Guia Michelin. El xef d’origen egipci va aconseguir la seva plaça després de classificar-se com a segon a la semifinal celebrada a La Corunya, un esdeveni-

Imatge de Pola Hemaia, xef de L’Alkimista. Cedida

ment que va reunir a més de 250 convidats, entre xefs de renom, empresaris, periodis-

tes i representants polítics. La prova va incloure presentacions en viu i connexions en directe des de les zones de cuina, posant a prova tant la tècnica com la creativitat dels participants. Al capdavant de L’Alkimista, Hemaia ha desenvolupat una proposta de cuina reconeguda per la Guia Michelin i la Guia Repsol. El xef ha assegurat que «participar en aquest concurs significa molt per a mi i estic molt orgullós d’haver arribat fins aquí, però també soc conscient que això només acaba de començar». La final del Concurs Cuiner de l’Any podria suposar un trampolí per a Hemaia.

La marca Burguitos s’instal·la a l’antic Lizarran Gastronomia l L'hamburgueseria Burguitos ha arribat a Reus. Amb locals a Tarragona ciutat i les Gavarres, la marca va obrir un nou establiment al raval de Sant Pere el passat cap de setmana, just a l'espai que antigament havia acollit el Lizarran. És un moviment més en la renovació gastronòmica que està experimentant el centre en els últims mesos SPM/Diari Més

dimecres 14 de gener de 2026

11

El SOABEM assoleix les gairebé 300 persones ateses en poc més de dos anys Salut l El 2025 va ser l’any que va registrar més atencions, amb un total de 165 Redacció El Servei d’Orientació i Atenció al Benestar Emocional i Mental (SOABEM) de l’Ajuntament de Reus ha atès un total de 292 persones des de la seva posada en marxa el novembre de 2023. Tal com va afirmar el regidor de Salut i Esports de l’Ajuntament de Reus, Enrique Martín, a Diari Més, va valorar positivament el desenvolupament del servei. A més, durant aquests dies s’inicia una campanya informativa per donar a conèixer el SOABEM a tota la ciutadania en un context que l’edil qualifica

d’especialment sensible després de les festes de Nadal. «És important recordar que demanar ajuda és un acte de responsabilitat i que l’Ajuntament posa a disposició de la ciutadania aquest servei», assenyala. Pel que fa a les dades, s’ha notat un creixement molt significatiu al llarg dels anys. Mentre que en els pocs mesos que va operar el servei l’any 2023 es van registrar 3 atencions i el 2024 124, aquest últim 2025 la xifra va augmentar a 165 persones ateses. El SOABEM és un servei d’escolta, orientació i acompanyament

adreçat a persones que viuen situacions de malestar emocional i que no sempre saben a quin recurs adreçar-se. A més, un dels trets diferencials del servei és el treball interdepartamental, a través d’un grup motor que es reuneix mensualment i que integra serveis d’altres regidories. Alhora, l’atenció directa és l’eix central i per aquest motiu cal destacar que la xarxa d’actius en benestar emocional ja suma 91 recursos, dels quals 23 són interns i 68 externs. Paral·lelament, s’ha produït un increment de les accions de promoció del benestar emoci-

L’Hospital s’afegeix a la Marató de Donants de Sang del 13 al 15 de gener Solidaritat l L'horari d'atenció és de 9 a 14 hores i de 16 a 20 hores Miquel Llaberia L’Hospital Universitari Sant Joan de Reus s’afegeix a la Marató de Donants de Sang de Catalunya 2026 impulsat des del Banc de Sang i Teixits. L’acció va iniciar ahir dimarts 13 de gener i continuarà avui i demà en horari d’atenció al públic de 9 a 14 hores i de 16 a 20 hores. El cap territorial del Banc de Sang i Teixits de Tarragona i Terres de l’Ebre, Albert Soley, apunta que és important participar en aquest esdeveniment que arriba després de les vacances de Nadal: «Cada Nadal ens passa el mateix, la gent s’oblida una mica de nosaltres perquè qui ve ho fa per costum i en època de vacances les rutines canvien». Per aquest motiu, les reserves en aquesta època han disminuït, tal com ha passat històricament, però Soley adverteix que estan «lleugerament per sota respecte a

Fotografia de donants de sang a l’Hospital Sant Joan. Diari Més

La tendència de donacions de sang en els darrers anys ha anat a la baixa altres anys». «La tendència és que lentament les donacions han anat baixant. És cert que enguany ha fet fred i hi

ha hagut la grip, però també és veritat que ens està costant arriba al públic més jove», afirma. Alhora, comenta que la situació no és «preocupant» per ara, però que esperen poder-ho revertir. L’objectiu és que fins al 17 de gener prop de 10.000 persones donin sang als principals hospitals catalans.

Fotografia de l’acte de presentació de la nova campanya informativa del SOABEM. Ajuntament de Reus

El telèfon d’atenció és el 977 010 679 i està actiu els dimarts i divendres onal, que han passat de 6 al 2024 a 44 el 2025. Quant al perfil dels usuaris del SOABEM,

es manté un biaix de gènere amb aproximadament un 77% de dones. La franja d’edat majoritària se situa entre els 25 i els 60 anys, però el 2025 s’han detectat novetats rellevants, com l’augment de joves entre 18 i 25 anys. Per posar-se en contacte amb el SOABEM hi ha tres canals principals de

comunicació. Per un costat, el telèfon 977 010 679 que està actiu els dimarts a la tarda i divendres al matí. Per una altra banda, es pot escriure un correu electrònic a l’adreça soa. emocionalreus.cat o demanar cita prèvia a través de la pàgina web https://citaprevia. ubintia.com/reus/#nbb.

12 dimecres 14 de gener de 2026

PSC, ERC i Comuns acorden duplicar la taxa turística a partir de l’abril Economia l Els municipis podran regular lliurement la taxa fins a un màxim de 4,5 euros i tornarà a augmentar el 2027 Adam Díaz Garriga La taxa turística es duplicarà després d’anys de bloqueig en les negociacions entre grups parlamentaris. Finalment, l’acord entre el Partit Socialista, Esquerra Republicana i Comuns s’ha portat a terme registrant esmenes conjuntes amb l’objectiu d’aprovar la llei i aplicar l’increment a partir del pròxim dia 1 d’abril de 2026. Entre les principals mesures, destaca la derivació del 25% dels beneficis per l’impost turístic de tota Catalunya a «polítiques de la Generalitat en els àmbits d’Habitatge». El 75% restant, segons han acordat els tres grups, s’integrarà al Fons per al Foment del Turisme i es crearà una liquidació única al mes d’abril, excloent la que fins ara es portava a terme a l’octubre. Segons el text de les 14 esmenes presentades, els grups també han acordat incrementar totes les taxes actuals i que «tots els municipis, per

ordenança municipal», puguin regular les seves pròpies tarifes turístiques, establint un màxim de 4,5 euros. Ho hauran de fer segons el codi postal on estan situats els establiments i segons els períodes de liquidació per «fomentar la desestacionalització». Una de les condicions que figuren també als acords és que el 50% dels beneficis de cada localitat es destini al Fons. Ara bé, en cas que la recaptació anual no superi els 6.000 euros, els ajuntaments podran decidir si els beneficis que haurien de derivar-se al Fons per al Foment del Turisme passin al Consell Comarcal corresponent. Està previst que entre l’1 d’abril d’enguany i el 31 de març de 2027, els ens locals puguin decidir segons les

L’acord preveu crear una liquidació única a l’abril, excloent l’actual d’octubre

característiques dels establiments (com hotels de luxe, pisos turístics i albergs per a joves), una tarifa d’entre 0,80 cèntims i 4,5 euros, que s’incrementarà a partir de l’1 d’abril de 2027. Des d’aquesta data, la tarifa màxima aplicable passarà a ser de 6 euros a establiments de més qualitat, i la mínima d’1 euro. Previsió avançada El passat mes de setembre, la intenció dels grups per aconseguir l’acord es va fer públic després de nou mesos de negociacions per part de PSC, ERC i Comuns. La previsió era que la taxa no s’implementés «almenys» fins al mes d’abril. La implementació d’aquesta nova tarifa es va aturar per tramitar-la via projecte de llei en lloc de fer-ho amb un decret de llei. Ara, l’acord preveu que els creueristes i turistes que arribin a la demarcació paguin tarifes regulades pels mateixos ajuntaments a partir d’enguany.

El Montsant reforça l’aigua de reg amb la connexió al Garrigues Sud Resiliència l Garantirà l’abastiment a cinc municipis del Priorat Anna Ferràs / ACN Les obres per connectar la xarxa de reg del Garrigues Sud amb els regants del Montsant ja estan en marxa amb l’objectiu de garantir l’abastiment d’aigua en episodis de sequera en aquest àmbit del Priorat. El projecte, amb una

inversió de 2.264.300,72 euros i un termini d’execució de sis mesos, permetrà assegurar la dotació als municipis de Margalef, la Bisbal de Montsant, Cabacés, la Vilella Baixa i la Figuera, que depenen de les reserves de l’embassament de Margalef. La nova infraestructura farà possible activar,

quan calgui, una canonada que portarà aigua des del sistema del Garrigues Sud, amb captació a l’embassament de Flix, fins al Montsant, garantint fins a 190 metres cúbics per hectàrea en els períodes de màxima demanda. El conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, va defensar dilluns que

Dues dones caminen cap a la platja llarga de Salou. ACN

Noves tarifes de l’impost

De l’1/4/2026 a 31/3/2027

Des de l’1/4/2027

Tipus d’establiment

Tarifa (en euros)

1. Hotel de 5 estrelles, gran luxe, càmping de luxe i establiment o equípament de categoria equivalent

4,50

6,00

2. Hotel de 4 estrelles i 4 estrelles superior i establiment o equipament de categoria equivalent

1,80

2,40

3. Habitatge d’ús turístic

1,75

2,50

4. Albergs de joventut

0,80

1,00

5. Resta de càmpings i resta d’establiments i equipaments

0,90

1,20

Més de 12 hores

3,00

4,00

12 hores o menys

4,50

6,00

6. Embarcació de creuer

aquesta actuació permet modernitzar els regadius i fer-los més resilients davant l’escassetat hídrica. La infraestructura donarà servei a prop de 2.554 hectàrees de conreu i reforça la viabilitat de l’activitat agrària al Montsant, considerada clau per al manteniment de la població, l’economia local i la gestió del territori en un context de canvi climàtic, assegurant l’estabilitat al sector agrari de la zona, afavorint el futur dels municipis rurals i consolidant un model agrícola més sostenible i adaptat als nous escenaris climàtics.

Ordeig amb els regants del Montsant i el Garrigues Sud. Anna Ferràs

dimecres 14 de gener de 2026

13

Les ajudes pretenen millorar els serveis de recollida a la demarcació Rodona 11.973 euros. Entre la resta de municipis del Baix Penedès, sumaran més de 20.000 euros en total.

L’equip de recollida selectiva del Vendrell durant un dels serveis. Ajuntament del Vendrell

Subvencionen cinc municipis per millorar la recollida selectiva Serveis l En total, la Generalitat ha aportat 9,5 milions d’euros repartits entre 75 ens municipals catalans Adam Díaz Garriga L’Agència de Residus de Catalunya (ARC), impulsada pel Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha assignat 75 subvencions arreu de Catalunya per ajudar a finançar les implantacions de sistemes més eficients de recollida selectiva. La demarcació de Tarragona, en total, ha rebut cinc subvencions per a ens locals per «incentivar la recollida, la identificació d’usuaris i la separació dels residus». La ciutat de Tarragona, El Vendrell, la Canonja,

Bonastre i Vila-Rodona han estat els únics beneficiaris, tret de dues ajudes atorgades arreu del Baix Penedès, entre Albinyana i la Bisbal del Penedès. La capital de la demarcació, Tarragona, ha estat la més beneficiada per impulsar millores en el servei de recollida selectiva de residus i de serveis de neteja, amb un total de 410.559 euros. Destaca també el cas del Vendrell, que repartirà l’ajut de 348.281 euros entre «diferents fraccions del municipi». En aquest sentit, a la capital del Baix Penedès

es va reactivar el sistema Porta a Porta el passat 1 de desembre de 2025 al Romaní, a Bonavista i està previst que a partir del febrer comenci el nou sistema de contenidors intel·ligents al Puig i el Pèlag i a la Muntanyeta. «Un dels reptes que tenim aquest any és la implementació del nou model de recollida de residus al municipi, i aquesta subvenció de la Generalitat serà un bon suport», explicava l’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez. Entre els altres municipis escollits, la Canonja rebrà un total de 20.681 euros i Vila-

Situació complicada Malgrat la intencionalitat de realitzar millores per part de l’Agència de Residus, l’Ajuntament de Bonastre se situa com en una situació complicada per la gestió de la recollida selectiva de residus al municipi. El consistori, que ha rebut 6.921 euros a través de la subvenció, acumula diverses queixes formals de veïns residents a la urbanització de la Font de la Gavatxa. El principal problema, segons argumenten els propietaris, és l’augment de les taxes a 262,50 euros anuals en una urbanització on el consistori va situar el punt de recollida a 566 metres d’algunes de les cases, és a dir, a més d’1 quilòmetre entre anada i tornada i «aplicant la mateixa taxa de residus que a la resta del municipi». Aquestes són les reclamacions dels veïns, que explicaven al Diari MÉS com després de mesos insistint, encara no han rebut resposta de l’Ajuntament. D’acord amb un dels residents afectats, el consistori els va confirmar que «haurien de fer ús de la deixalleria de la Bisbal del Penedès, situada a més de 20 quilòmetres de distància, en comptes del recinte situat a Roda de Berà, a només 4 quilòmetres. La taxa de la recollida de residus a Bonastre, enguany, ha crescut un 25%, segons va confirmar l’Ajuntament aquest mes de gener.

Detingut un veí de Torredembarra per un furt en una àrea de descans de l’AP-7 Successos l Agents

dels Mossos de la comissaria de Torredembarra, amb el suport de les policies locals de la Torre i Roda de Berà, van detenir dissabte un home de 21 anys, veí de Torredembarra, com a presumpte autor d’un delicte de furt. Els fets van tenir lloc cap a les 14.20 h en una àrea de descans de l’AP-7, a l’altura de Roda, quan

una turista francesa que es dirigia a Alacant es va aturar a descansar. Dos individus van sostreure-li una motxilla amb dispositius electrònics. La geolocalització dels aparells va permetre localitzar el sospitós, on se li van intervenir els objectes robats, després retornats. El detingut va passar diumenge a disposició judicial al Vendrell. Shaila Cid

Imatge dels objectes recuperats. Mossos d’Esquadra

Les obres dotaran el carril bici de nou enllumenat públic. Aj. Torredembarra

Torredembarra inicia les obres d’enllumenat al carril bici entre la vila i Altafulla Seguretat l L’actuació té un cost de 77.455 € i preveu la instal·lació de 14 punts de llum LED Redacció L’Ajuntament de Torredembarra ha iniciat les obres d’instal·lació de l’enllumenat públic al tram de la carretera N-340a comprès entre la rotonda del Puntet d’Altafulla i el pont del carrer Onze de Setembre, una actuació llargament esperada que permetrà millorar de manera notable la seguretat i la visibilitat d’un vial estratègic per al municipi. Es tracta d’un espai amb una elevada intensitat de trànsit rodat i, alhora, amb un ús cada vegada més habitual per part de vianants i ciclistes, especialment després de la implantació del carril bici. L’obra, executada per l’empresa Bosir SA, compta amb un pressupost d’adjudicació de 77.455,73 euros i respon a la voluntat municipal de continuar avançant cap a una mobilitat més segura,

ordenada i adaptada a les necessitats reals de la ciutadania.Els treballs, iniciats a mitjan desembre i amb un termini d’execució previst de dos mesos, inclouen la instal· lació de 14 punts de llum amb tecnologia LED, que aportaran una il·luminació eficient i adequada a tot el recorregut. Aquesta actuació reforça un tram clau de connexió entre Torredembarra i el nucli urbà d’Altafulla, així com un dels principals accessos a l’autopista AP-7. Fins ara, el camí disposava de separadors de cautxú amb làmines reflectants per evitar la invasió dels vehicles, però mancava una il·luminació activa suficient. L’alcalde torrenc, Vale Pino, ha subratllat que el projecte és clau per garantir la seguretat de ciclistes i vianants i consolida un model de municipi accessible, segur i compromès amb l’espai públic.

14 dimecres 14 de gener de 2026

Desenes de veïns es mobilitzen per la tardança de la Via Verda mentre la Diputació i Adif ultimen l’acord Societat l Els ajuntaments afectats pel projecte asseguren que existeixen converses i «no està encallat» Adam Díaz Garriga La Via Verda que passarà per Cambrils, Mont-roig del Camp i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant està més a prop després d’un mes i mig de converses entre els ens participants per portar a terme el projecte. La Diputació de Tarragona va fer públic el seu interés pel projecte el passat mes de novembre per cobrir el 60% del cost total del manteniment i la construcció de ponts i passos subterranis i elevats per desbloquejar el projecte, aturat des del mes de febrer del 2024. Durant aquests mesos, però, dos detalls continuaven pendents per avançar amb el projecte: les demandes reivindicades pel consistori de Mont-roig del Camp en les seves al· legacions i els arrendaments dels gairebé 20 quilòmetres de terrenys demanats per Adif per gestionar el projecte. Ara, fonts properes al projecte asseguren que «comença a desencallar-se» gràcies a les «bones intencions d’Adif». Segons indiquen, «Adif té pressa» per portar a terme la Via Verda, i durant les pròximes setmanes, el projecte podria anunciar-se gairebé al complet, a falta dels últims detalls en l’acord entre la Diputació i l’òrgan ferroviari estatal.

Imatge del traçat de la futura Via Verda a Mont-roig del Camp. Ajuntament de Mont-roig del Camp

Els ajuntaments de Cambrils i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant continuen a l’espera «d’aclarir el més aviat possible» el projecte, segons fonts del consistori cambrilenc, a falta del «pas definitiu» que cal per part de Mont-roig del Camp. El trajecte de la Via Verda travessarà més de

La nova Plataforma per la Via Verda es reunirà amb Cambrils el pròxim dilluns

6 quilòmetres pels termes municipals de Mont-roig del Camp i Miami Platja, representant una part significativa del projecte. D’aquesta manera, el consistori va demanar en les al·legacions la cobertura del mobiliari urbà i part de les infraestructures pluvials, unes condicions que es des-

coneix si han estat aprovades, però que segons ha pogut saber el Diari MÉS «es continuen conversant». Després l’aturada, el projecte comença a veure la llum amb la Diputació de Tarragona com a nova intermediaria dels consistoris en les converses amb l’Estat per impulsar

la proposta. Segons les fonts properes al projecte, actuar a través de l’ens tarragoní és «la millor opció per fer-ho». Plataforma Un dels principals motius per la necessitat de desencallar ràpidament el projecte és la possible caducitat de la signatura del conveni per adjudicar les obres, acordades ara fa dos anys, però mai executades. Per això, desenes de veïns de les tres poblacions implicades han constituït la Plataforma per la Via Verda, reclamant informació «detallada» sobre l’estat actual del projecte i advertint que, en cas que no hi hagi avenços o una comunicació clara, començaran a mobilitzar-se i a realitzar «accions de sensibilització». «Ja hem tingut experiències similars de projectes que han caducat a Cambrils», explicava un dels portaveus de la plataforma, Salvador Mates. L’entitat, nascuda els últims mesos per pressionar els consistoris, es reunirà dilluns amb l’Ajuntament de Cambrils per constituir-se i informar-se. «Volem informació concreta i viable, conèixer si hi ha afectacions», explicava Mates, ressaltant que la intenció és integrar empreses, associacions i veïns per impulsar accions. El portaveu també feia esment de la «bona resposta de la gent», que es mostra «preocupada» per l’avenç del projecte. «Semblava que els ajuntaments portaven la iniciativa i les coses han canviat», criticava el responsable. L’associació espera formar part del procés a través de consultes, després de constituir-se aquesta setmana oficialment. Per altra banda, s’espera que el projecte faci el pròxim pas un cop els ajuntaments acordin les condicions.

del tram CasteEl nou canviador d’ample de Vila-seca d’adaptació lló–nus de Vila-seca a ample internacional, inclòs el ramal de Tortosa, fet que permetrà rebrà una inversió de 13,22 MEUR que els trens de l’R16 circulin

Equipaments l Garantirà la continuïtat de la línia R16 fins a Tortosa Agències El Consell de Ministres ha autoritzat una inversió de 13,22 milions d’euros perquè el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, a través d’Adif, liciti el contracte necessari per completar la construcció del nou canvia-

dor d’ample internacional de Vila-seca, una infraestructura clau per garantir la continuïtat dels serveis de la línia R16 de Rodalies de Barcelona fins a Tortosa. El projecte inclou les instal·lacions de seguretat del canviador i els nous desviaments de la bifurcació de Vila-seca, amb senyalitza-

ció digital ASFA, sistemes de control, fibra òptica i un edifici tècnic per a telecomunicacions i equips energètics, així com la renovació de desviaments existents i l’eliminació d’un pas a nivell, adaptant tot el conjunt a l’ample internacional i mixt. Aquesta actuació s’emmarca en els treballs

en ample internacional fins a Vila-seca i canviïn a ample ibèric per continuar cap a Barcelona. L’obra reforça la connexió ferroviària de les Terres de l’Ebre amb la capital catalana, impulsa el transport de viatgers i mercaderies i contribueix al desenvolupament del Corredor Mediterrani, millorant la capacitat i la fiabilitat del servei ferroviari a la demarcació i al país.

Imatge d’arxiu de l’estació de tren de Vila-seca. Cedida

dimecres 14 de gener de 2026

Salou reparteix 342 garrafes d’oli solidari a Càritas, Creu Roja i Eluzai Societat l El consistori va servir 500 racions durant la Festa de l’Oli, celebrada el darrer cap de setmana Les donacions pretenen ajudar les reserves de les entitats humanitàries

Adam Díaz Garriga L’Ajuntament de Salou ha lliu· rat 342 garrafes d’oli de dos litres a les tres principals en· titats humanitàries que pres· ten servei al municipi. Càritas, Creu Roja i Eluzai han rebut 114 garrafes cadascuna, tot just l’endemà de la primera edició de la Festa de l’Oli, cele· brada durant el passat cap de setmana. L’oli rebut per les en· titats prové de les oliveres mil· lenàries situades als espais verds públics de la localitat, emprat sota la Denominació d’Origen Protegida Siurana, i d’acord amb el consistori, ha «superat tots els controls sa· nitaris de qualitat exigits» per al consum. La iniciativa, que enguany arriba a la seva quarta edició, forma part d’un projecte mu· nicipal de gestió sostenible de

L’alcalde de Salou, Pere Granados, amb els representants de les entitats humanitàries. Ajuntament de Salou

les oliveres públiques, amb l’objectiu de preservar el pa· trimoni natural i, alhora, des· tinar l’oli obtingut a famílies

en situació de vulnerabilitat. «És una acció absolutament solidària, que converteix el nostre patrimoni natural en

una eina d’ajuda real per a les persones que més ho necessi· ten», ha afirmat l’alcalde Pere Granados.

Un dels eixos del projecte és el sistema d’intercanvi so· lidari, que permet a la ciuta· dania obtenir, per exemple, 2 litres d’oli de Salou a canvi de donar-ne 4 litres d’oli d’oli· va verge. Aquest mecanisme facilita que les ONG’s puguin incrementar les reserves per a la distribució entre les fa· mílies ateses. L’oli produït pel municipi també ha produït en diferents formats, presentats també durant la Festa de l’Oli. Jornada exitosa El consistori també ha valorat «positivament» l’edició debu· tant de la Festa de l’Oli al mu·

15

nicipi. Durant la nova propos· ta de caràcter gastronòmic i cultural que va omplir la plaça de la Pau, es van repartir més de 500 racions de menjar i 550 postres entre els assistents de la celebració, amb l’oli solidari del municipi com a protago· nista als plats. «La Festa de l’Oli reforça el sentiment de pertinença, la convivència i l’orgull del poble i la recuperació del patrimoni, en aquest cas, agrícola», expli· cava el batlle, destacant que l’esdeveniment tindrà recor· regut «en el futur» en la loca· litat. Durant la primera edició, Granados va destacar «l’alta participació» per part dels vi· sitants, que van poder provar plats amb l’oli salouenc, com llesques de pa sucades amb el producte o diferents «tapes» solidàries sucades, creant «bon ambient i valor identita· ri» amb la iniciativa. Les postres repartides, a més, també van promocio· nar els productes amb pa su· cat i xocolata, recordant a les tradicions típiques familiars destacant el gust del nou pro· ducte. «Reforça l’orgull de po· ble i la recuperació patrimoni· al», explicava el batlle, amb la previsió de repetir-lo.

Cambrils inicia la planificació dels espais per La Diputació impulsa un nou servei d’assistència urbanística als municipis observar l’eclipsi solar total del 12 d’agost Suport l El servei vol millorar la seguretat jurídica dels consistoris Redacció La Diputació de Tarragona va signar ahir un conveni de col·laboració amb l’Associació Catalana de Municipis (ACM), a través de la Fundació d’Im· puls del Territori (FMIT), les altres tres diputacions cata· lanes i el Conselh Generau d’Aran per impulsar un nou servei d’assistència urbanísti· ca adreçat als ajuntaments de la demarcació. L’acord posa l’accent en el suport als mu· nicipis amb menys recursos tècnics i humans, amb l’ob· jectiu de facilitar-los eines es· pecialitzades en l’urbanisme, sotmès a una normativa cada vegada més exigent i a pro· cediments administratius de gran responsabilitat jurídica. El recurs oferirà assessora· ment tècnic i jurídic per agi· litzar les tramitacions urba· nístiques i millorar la qualitat de les actuacions municipals. La Diputació de Tarragona,

Imatge de la signatura del conveni entre administracions. Diputació Tgn

Les diputacions, l’ACM i l’Aran signen un acord per crear un nou servei urbanístic amb la resta d’institucions signants, garantirà la proxi· mitat del servei perquè arribi a tots els municipis. La presi·

denta de la Diputació, Noemí Llauradó, va subratllar que l’urbanisme és una matèria estratègica per al desenvolu· pament local i va destacar el valor de la col·laboració insti· tucional per oferir un millor servei a la ciutadania. El con· veni també es complemen· tarà amb un pla de formació específica impulsat per l’ACM.

Astronomia l L’alcal· de de Cambrils, Oliver Klein, acompanyat de la regidora de Turisme, Patricia de Mi· guel, i d’un representant de la Policia Local, va mantenir el darrer divendres una reu· nió de treball amb la conse· llera de Recerca i Universi· tats de la Generalitat, Núria Montserrat, i el seu equip per coordinar la planificació i l’organització dels espais del

municipi des d’on es podrà seguir l’eclipsi solar total pre· vist per al 12 d’agost. Durant la trobada es van analitzar les ubicacions que ofereixen millors condicions d’obser· vació, així com els criteris de seguretat, accessibilitat i capacitat necessaris per ga· rantir una experiència òpti· ma davant la previsió d’una elevada afluència de públic. L’alcalde va posar en valor la

necessitat d’anticipar-se a un fenomen astronòmic excep· cional, que generarà un gran interès científic, divulgatiu i turístic, i va remarcar la im· portància de la coordinació amb la Generalitat per oferir una resposta ordenada i de qualitat. La reunió també va permetre obrir la porta a pos· sibles accions de divulgació i col·laboració amb entitats científiques i educatives. DM

16 dimecres 14 de gener de 2026

Noves excavacions a la Graiera de Calafell revelen ocupacions neandertals de fa 100.000 anys Patrimoni l Els treballs han permès recuperar més de 2.000 restes arqueològiques documentades Els treballs han abordat nivells amb cronologies anteriors als 150.000 anys

Redacció Les darreres excavacions arqueològiques a la balma de la Graiera, a Calafell, han permès posar al descobert noves ocupacions neandertals de fa prop de 100.000 anys i han suposat un pas endavant molt rellevant en el coneixement d’aquest jaciment, considerat clau per entendre la vida i l’evolució dels neandertals al litoral nord-est de la Península Ibèrica. La campanya va finalitzar el darrer 15 de desembre. Durant els treballs s’ha iniciat l’excavació en extensió de la Unitat IV, un nivell amb una cronologia propera als 100.000 anys, del qual s’han recuperat més de 2.000 restes arqueològiques, principalment eines de pedra i ossos d’animals consumits pels grups neandertals que van ocupar la balma. El conjunt lític recuperat està format sobretot per eines de sílex, entre les quals destaquen rascadores i denticulats, utilitzats majoritàriament en

aprofitaven els recursos disponibles en el seu entorn immediat. Paral·lelament, s’ha continuat ampliant el sondeig estratigràfic que explora les parts més antigues del jaciment, abordant els nivells V i VI, amb cronologies anteriors als 150.000 anys, fonamentals per entendre l’evolució del paisatge, del clima i de les estratègies d’adaptació dels neandertals al llarg de desenes de milers d’anys.

Els treballs arqueològics a la Graiera han permès recuperar més de 2.000 restes documentades. Cedida

tasques de descarnació i esquarterament de les preses. Pel que fa a les restes faunístiques, el cavall sembla ser, de moment, la principal es-

pècie caçada i processada en aquest nivell, tot i que també s’hi han documentat de manera puntual altres herbívors, com el cérvol i el conill, així

com petits carnívors com el linx. Aquestes dades permetran reconstruir amb detall quines espècies caçaven els habitants de la Graiera i com

Un registre excepcional En conjunt, la seqüència de la Graiera confirma que es tracta d’un dels registres més amplis i continus d’ocupació neandertal al nord-est peninsular, amb evidències que abracen fins als darrers 200.000 anys. Més enllà de la recerca científica, la campa-

nya ha tornat a apostar per apropar la prehistòria a la ciutadania, amb jornades de portes obertes que han aplegat més d’una setantena de veïns i visitants, tallers de prehistòria per al públic familiar i visites al laboratori de camp instal·lat a l’Espai Palou de Calafell. La campanya, dirigida pels doctors Juan I. Morales, de l’IPHES-CERCA, i Diego Lombao, de la Universidade de Santiago de Compostela, ha comptat amb una destacada participació internacional i interdisciplinària, així com amb estudiants universitaris, consolidant la Graiera com un autèntic camp escola. Les excavacions s’emmarquen en el projecte quadriennal ARQ001SOL-172-2022 i compten amb el suport i finançament de l’Ajuntament de Calafell, en el marc d’una estratègia a llarg termini de posada en valor del patrimoni prehistòric del municipi. A més, la bona conservació dels sediments documentats en els nivells més antics obre la porta a futurs estudis especialitzats, com anàlisis paleoambientals, tafonòmiques i tecnològiques, que permetran aprofundir més en el coneixement de les condicions climàtiques, ecològiques i socials en què van viure aquests grups humans i en la seva capacitat d’adaptació al medi litoral al llarg del Plistocè mitjà i superior, així com en les dinàmiques d’ocupació del territori al llarg del temps, documentades científicament.

Les actuacions dels Bombers al Camp de Tarragona superen les 7.400 el 2025 Emergències l Salvaments (2.179), incendis urbans (1.737) i serveis de mobilitat (1.589) concentren la major part de les actuacions Joan Lizano Els Bombers de la Generalitat van tancar l’any 2025 amb un total de 62.639 actuacions urgents arreu de Catalunya, un 9% més que el 2024, i el Camp de Tarragona va concentrar una part rellevant d’aquesta activitat amb 7.411 serveis a la Regió d’Emergències de Tarragona. Les tipologies més habituals al conjunt del Camp van ser els salvaments, amb 2.179 actuacions, seguits dels incendis urbans, amb 1.737, i els serveis relacionats amb la mobilitat, com accidents de trànsit, amb 1.589. També es

van registrar 889 assistències tècniques, 779 incendis de vegetació i 238 actuacions per fuites perilloses, dades que reflecteixen la diversitat de riscos associats a un territori amb una elevada activitat urbana, turística i de mobilitat. Per comarques, el Tarragonès va ser la que va concentrar més activitat, amb 2.895 serveis, especialment en salvaments (821) i incendis urbans (728), a més de 559 actuacions de mobilitat i 290 incendis de vegetació. El Baix Camp va sumar 2.102 serveis, amb un pes destacat dels salvaments (627) i els in-

cendis urbans (497), mentre que el Baix Penedès va registrar 1.345 actuacions, també amb els salvaments (471) i els incendis urbans (312) com a principals tipologies. L’Alt Camp va tancar l’any amb 594 serveis, amb una activitat notable en mobilitat i incendis de vegetació, incloent-hi l’actuació destacada a Aiguamúrcia el 23 d’octubre. A la Conca de Barberà es van comptabilitzar 304 actuacions, majoritàriament vinculades a la mobilitat i els salvaments, mentre que el Priorat, amb 177 serveis, va ser la comarca amb menys activitat, amb un

El balanç anual posa de manifest una elevada activitat dels Bombers al Camp de Tarragona. Cedida

repartiment molt equilibrat entre tipologies. El 2025 va estar marcat per episodis excepcionals que també van tenir impacte

al Camp de Tarragona, com la nit de la revetlla de Sant Joan, diversos episodis de pluja intensa i vent, i els grans incendis forestals de l’estiu,

especialment els de Torrefeta i Florejacs i Paüls. Aquests van posar de manifest la pressió operativa sobre el cos de Bombers de la Generalitat.

dimecres 14 de gener de 2026

17

El Nàstic trenca el gel del mercat d’hivern amb el fitxatge d’Aitor Gelardo Futbol l El migcampista arriba procedent del Racing de Ferrol, on va coincidir l’any passat amb Cristóbal Parralo Arnau Montreal Quesada El Nàstic de Tarragona comença a moure’s en el mercat de fitxatges per reforçar el seu equip. La sacsejada que va suposar la derrota contra el Teruel, tant a nivell futbolístic amb la mala fortuna de les lesions, ha obligat a la reacció als despatxos i el primer en arribar és Aitor Gelardo. Gelardo (26/06/2002, Catral, Alacant) arriba procedent del Racing de Ferrol, equip on ha disputat la darrera temporada i la primera volta d’aquesta. Va ser en l’etapa de l’equip gallec a Segona Divisió quan va coincidir amb Cristóbal Parralo, una connexió que va ser clau en l’operació, en tant que és un jugador amb potencial i que compta amb la confiança del tècnic grana. El migcampista ha signat pel que resta de curs i una campanya més. L’alacantí arriba com una peça diferent a la medul·lar grana. Gelardo és un futbolista tècnic i creatiu amb capacitat d’encarregar-se de la sortida de la pilota i amb visió de joc. El futbolista es va formar a les categories inferiors del Villarreal, on va arribar a jugar la UEFA Youth League i també en la selecció espanyo-

L’apunt

El Nàstic s’estrena avui a la Copa Catalunya El Nàstic comença avui el seu camí a la Copa Catalunya al Municipal de Nou Barris, el camp de la Montañesa. El duel es disputarà a les 20 hores i es podrà veure online al canal de Twitch de BTV esports. El conjunt grana ha entrat directament als quarts de final, en ser equip de Primera Federació. El seu rival serà la Montañesa, equip que està a la mitja taula de Tercera Federació. S’espera que l’equip competeixi amb una gran presència de jugadors del filial i juvenil. El nou migcampista del Nàstic, Aitor Gelardo, durant un partit d’aquest curs amb el seu exequip, el Racing de Ferrol. Racing de Ferrol

Gelardo és un migcampista tècnic i creatiu amb bona sortida de pilota la sub-17 i sub-18. Posteriorment, va jugar una temporada cedit al Linares de Primera

Federació abans de disputar les dues darreres temporades a Segona Divisió amb el Villarreal B i el Racing de Ferrol. Oxigen a curt termini L’arribada de Gelardo, que avui mateix s’entrenarà amb l’equip, és també oxigen a curt termini per a la defensa. La

presència de Gelardo habilita que Mángel o Óscar Sanz puguin ocupar la posició de central sense deixar un buit a la medul·lar. Cal recordar que aquest cap de setmana Parralo només disposa d’Enric Pujol, perquè Morgado i Álvaro García estan lesionats i David Alba va veure la cin-

L’Escola Infantil del Golf Costa Daurada reforça el seu projecte formatiu per aquest 2026

Les tècniques del TGN Bàsquet Mónica Berrocal i Paula Ibáñez, protagonistes a l’estatal

Golf l El Golf Costa Daurada continua apostant, de manera decidida, per la pedrera del golf i la formació dels més joves a través de la seva Escola Infantil. Després de l'èxit que ha suposat la nova edició del Stage específic de Golf per Nadal, l'Escola es prepara per a fer un salt en el seu model formatiu de cara a la nova temporada 2026. L'Escola

Bàsquet l Les entrenadores del TGN Bàsquet, Paula Ibáñez i Mónica Berrocal, han sigut les protagonistes en el Campionat d'Espanya per autonomies celebrat a Saragossa celebrat del 3 al 7 de gener. Ibáñez va entrenar la selecció catalana cadet femenina mentre que Berrocal va ser la tècnica de la selecció infantil femenina de Castella

incorporarà diversos campionats lúdics, dissenyats per a introduir als joves golfistes en la competició d'una manera natural i motivadora. Aquestes proves tindran com a objectiu reforçar el vincle amb el camp, fomentar l'esperit esportiu i ajudar els alumnes a viure la competició com una experiència positiva i educativa. Redacció

i Lleó. Ibáñez va assolir la medalla de bronze i va destacar que «ha sigut una experiència gratificant i ha comportat un aprenentatge constant de preparació». D'altra banda, Berrocal va dirigir el seu tercer Campionat d'Espanya amb Castella i Lleó, tot i que va caure en la final per la medalla de bronze contra la selecció catalana. Redacció

quena targeta groga el passat diumenge. D’altra banda, el club continua treballant per incorporar, com a mínim, amb un central en aquest mercat d’hivern, una demarcació que és prioritària davant les circumstàncies. Paral·lelament, també tracta d’alliberar fitxes amb

la sortida de jugadors com Juncà, Kaptoum i Almpanis. Finalment, ahir es van confirmar els pitjors pronòstics i Álvaro García ha patit un trencament complet dels lligaments de la seva cama esquerra. El central passarà per quiròfan i diu adeu a la temporada.

Les entrenadores Mónica Berrocal i Paula Ibáñez. TGN Bàsquet

18 dimecres 14 de gener de 2026

L

es categories van passant, però el Reus FC Reddis és exactament el mateix. Des de Segona Catalana a la Segona Federació, Marc Carrasco ha trobat la fórmula de l’èxit que replica any rere any, sempre amb resultats excel·lents. El passat diumenge, amb una golejada contra el Barça Atlètic, el tècnic roig-i-negre va demostrar, una vegada més, que els èxits de l’equip són fruit de la força del bloc. «El sentiment de pertinença dels jugadors és fort. Tots han tingut alguna relació amb l’antic CF Reus, alguns, fins i tot, van ser companys meus. Ara, en el vestuari sempre diem que som germans», va destacar Marc Carrasco en el postpartit. El tècnic roig-i-negre ha confeccionat un bloc de jugadors que han crescut amb l’equip amb el pas dels partits i les categories. Alguns han acompanyat des de Els protagonistes del duel contra el Barça Atlètic, Miquel Ustrell i Kenneth Soler. Gerard Martí l’inici del projecte, d’altres han aterrat aquest mateix curs, però tots s’han integrat al pla de treball de Marc Carrasco. Futbol l El Reus FCR va certificar amb la golejada L’entrenador roig-i-negre tenia una contra el Barça Atlètic que té la fórmula del triomf idea clara per vèncer al Barça Atlètic. Un pla de treball que va ser «executat a la perfecció» pels seus jugadors, segons va apuntar. De fet, així va ser. «Vam analitzar el partit d’anada i vam trobar les millores. Amb un sistema de doble punta incomodaríem la sortida de la pilota i llavors només calia fer un pas endavant en la pressió», va destacar. En aquesta tasca, Miquel Ustrell i Kenneth Soler van ser els encarregats que, al minut 4, ja van de cinc homes, un estil interioritzat a la Viatge abans que destí perfecció en els homes de Marc Carras- Carrasco va refermar la desgavellar la defensa blaugrana. Ustrell va ser el principal artista del co, i uns carrilers que són el veritable partit. El reusenc ha hagut d’agafar més perill en atac, van funcionar com toca- mentalitat «partit a partit» responsabilitat per cobrir els forats dei- va mentre que el mig del camp no es va i no pensar en el play-off xats per Torrents i Homet i ha fet un pas diluir amb un Sandro Toscano en línia endavant. Contra el Barça, la seva pres- ascendent. Tot al seu lloc, per acabar Carrasco va anar més enllà i es va dessió i confiança va generar el primer gol completant una victòria que mostra que criure com «un amant del procés i del aquest equip pot aspirar per camí del dia a dia». Aquesta mentalitat del partit. A més, en la sortida fèrria, juntament amb una proposta futl’ascens de categoria. de la segona part, va tenir el bolística perfeccionada amb el pas de les segon a les seves botes i, tot categories i un vestuari entregat a la idea Partit a partit seguit, va assolir-lo amb un En roda de premsa, però, del tècnic forma el còctel perfecte per un cop de cap a la sortida d’un aquest objectiu no es vol projecte que encadena ascensos i que, córner. Malgrat que va sortir ni sentir. Marc Carrasco va enguany, lluitarà per un altre. amb molèsties físiques, CarSi una cosa ha demostrat el Reus FC mantenir, una vegada més, la rasco va voler subratllar el mentalitat de partit a partit. Reddis aquesta temporada és que els nivell mostrat pel futbolista. «Em sap greu fulminar titu- projectes s’han de forjar, s’han de cuidar i Ell va ser el principal deslars, però no pensem ni en estimar, s’han de treballar amb seguretat tacat, però no va ser més que el play-off ni en rivals direc- i no es poden improvisar. Si el Reus és ara una peça d’un rellotge que tes, només en el següent a la part alta, és un èxit que s’ha guanyat va donar l’hora sense partit», va remarcar. el bloc. equivocar-se. La defensa Arnau Montreal Quesada

La força del bloc, l’èxit de l’equip

Dani Stefanuto durant un duel amb el CBT. Guillo Dehon

El CBT agafa aire: es descarta una lesió greu d’Stefanuto i estarà disponible dissabte Bàsquet l L'anotador blau va rebre una forta contusió durant el duel contra el Barbastro Arnau Montreal Quesada L’Ibersol CB Tarragona va tancar la primera volta el passat dissabte amb una exhibició al Serrallo (112-68). Va ser un triomf agredolç perquè tothom estava pendent de la lesió del referent Dani Stefanuto. Amb tot, l’equip agafa aire perquè el club ha descartat cap lesió greu i confirma que només es tracta d’una forta contusió. Al minut 7 del tercer quart, l’anotador referent del club blau va rebre un fort cop que va deixar el pavelló amb un ensurt. Llavors, va ser substituït per no tornar a sortir en cap moment. El partit, però, ja estava encarrilat amb 21 punts de diferència. L’artífex va ser Iker Fernández, que va completar el duel amb 23 punts. Des del club destaquen que Stefanuto va entrenar parcialment amb l’equip i s’espera que recuperi nor-

La reusenca Ari Sánchez competirà aquesta temporada amb Andrea Ustero

Guarner i Maijó, convocats per al Campionat d’Espanya

Pàdel l La reusenca Ari

Cros l Els atletes ebrencs Mireia Guarner i Adam Maijó correran amb la selecció de Catalunya el pròxim 25 de gener en el Campionat d'Espanya de Cros. Tots dos van destacar el passat desembre en el campionat de Catalunya i es van guanyar el dret per competir a l'estatal a Còrdova. Redacció/Cedida

Sánchez ja té una nova parella per competir aquest 2026. Ahir, la reusenca va anunciar de forma oficial que la barcelonina Andrea Ustero serà la seva nova parella per aquesta temporada. El passat mes de desembre, Sánchez va anunciar la separació amb Paula Josemaría després de cinc anys plegades. Fins a la dar-

rera temporada, la reusenca ha lluitat per estar al top-1 del món del pàdel femení i, ara, comença una nova etapa. La temporada passada, Sánchez ja va competir amb Ustero a la Pro League Padel dels Estats Units, competició que van guanyar. La seva estrena aquest 2026 serà al P1 de Riad que se celebrarà del 9 al 14 de febrer. Redacció

Andrea Ustero i Ari Sánchez en una imatge d’arxiu. Cedida

malitat absoluta al llarg de la setmana. D’aquesta manera, estarà disponible de cara al duel de dissabte contra el Castelldefels. El partit contra el Barbastro, però, va sumar més bones notícies que amargues. Va suposar la quarta victòria consecutiva dels blaus i també un debut agradable del fitxatge Day Hall, així com del base Tomas Kohan. Hall, incorporat la darrera setmana com a nou aler-pivot, va sumar 8 punts en 15 minuts disputats. D’altra banda, el base tarragoní, que ja s’ha recuperat de la seva lesió, es va estrenar amb els seus primers 12 minuts a pista. D’aquesta manera, Toni Larramona suma més múscul a la rotació de la plantilla abans d’iniciar la segona volta del campionat. El primer duel serà contra el Castelldefels al pavelló del Serrallo.

dimecres 14 de gener de 2026

La Unió Europea es prepara davant les amenaces de Trump i admet tensions amb Washington Geopolítica l Alemanya alerta que una intervenció a Groenlàndia seria «sense precedents» a l’OTAN Groenlàndia rebutja qualsevol annexió i reafirma el seu vincle amb Dinamarca

Agències L’alta representant de la Unió Europea, Kaja Kallas, va admetre ahir dimarts que Brussel·les s’està preparant davant les amenaces del president dels Estats Units, Donald Trump, sobre una possible intervenció a Groenlàndia, i va reconèixer que les relacions amb Washington s’han deteriorat. Des de Berlín, Kallas va confirmar que la situació s’està debatent amb els estats membres, inclosa Dinamarca, però va evitar concretar quines mesures s’estudien. «Tenim discussions i analitzem quines eines tenim a la nostra disposició, però no estem preparant res públicament», va assegurar. En paral·lel, el ministre de Defensa alemany, Boris Pistorius, va advertir que una acció nord-americana sobre l’illa àrtica generaria una situació «sense precedents» dins l’OTAN, tant per la història de l’Aliança com per l’impacte sobre qualsevol sistema de

més forts quan actuen conjuntament», va remarcar. En aquest context, Groenlàndia va voler marcar distàncies amb Washington. El primer ministre groenlandès, JensFrederik Nielsen, va denunciar que el territori afronta una «crisi geopolítica» i va rebutjar de manera contundent qualsevol intent d’annexió. «Groenlàndia no vol ser propietat ni governada pels Estats Units», va afirmar, i va deixar clar que, si cal triar, el país opta per Dinamarca. El ministre de Defensa alemany, Boris Pistorius, rep l’alta representant de la UE, Kaja Kallas, a Berlín. Agència EFE

defensa col·lectiva. Kallas va insistir que els Estats Units continuen sent un «aliat indispensable» per a Europa, però va assumir que

el vincle transatlàntic ja no passa pel seu millor moment. Tot i això, va defensar que la Unió Europea no renunciarà a vuit dècades de coopera-

ció estratègica. «Des de Gaza fins a la lluita contra l’ISIS, o davant les pràctiques econòmiques coercitives de la Xina, Europa i els Estats Units són

Educació vol que l’escola comenci el 8 de setembre els pròxims tres cursos

Unitat davant Washington Aquest missatge d’unitat es va escenificar en una compareixença conjunta a Copenhaguen entre Nielsen i la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, que van reiterar que Groenlàndia «no està en

19

venda» i que només els groenlandesos poden decidir el seu futur. La tensió arriba a les portes d’una reunió clau a Washington, prevista per a aquest dimecres, en què els ministres d’Exteriors de Dinamarca i Groenlàndia es reuniran amb representants de l’administració nord-americana, amb la participació del vicepresident J.D. Vance. Paral·lelament, Dinamarca intensifica els contactes amb l’OTAN i defensa que, si el debat és la seguretat a l’Àrtic davant Rússia o la Xina, està disposada a continuar invertint-hi. Groenlàndia, per la seva banda, reclama respecte pel dret internacional i alerta que, malgrat l’interès de Trump, la major part de les inversions a l’illa continuen sent europees. La situació ha generat inquietud a diverses capitals europees, especialment pel precedent que podria suposar dins l’OTAN i per l’impacte en l’equilibri geopolític a l’Àrtic. Tant Brussel·les com Copenhaguen insisteixen que qualsevol debat sobre la seguretat de Groenlàndia s’ha de fer en el marc de la cooperació internacional. Mentrestant, la Unió Europea observa amb cautela els moviments de Washington i manté oberts els canals diplomàtics, amb l’objectiu d’evitar una escalada de tensió que podria afectar l’estabilitat d’una regió cada vegada més estratègica pel seu valor geopolític, econòmic i energètic.

Felicitacions Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

Societat l CGT i USTEC critiquen la decisió i diuen que no tindran temps a preparar el curs Agències El Departament d’Educació planteja que les classes comencin el 8 de setembre els pròxims tres cursos escolars per als ensenyaments d’educació bàsica, batxillerat i formació professional de grau bàsic. Així consta en l’esborrany d’ordre de calendari que va traslladar ahir el departament als sindicats. A més, la nova ordre estableix que «s’ha d’aplicar un mateix marc horari de centre per a l’alumnat d’educació infantil i primària i per a l’alumnat de

secundària». En aquest sentit, afirma que hi pot haver «com a màxim dues tardes setmanals sense activitats lectives» per als alumnes d’ESO, però concreta que en aquestes tardes «el centre ha d’oferir activitats obertes a tot l’alumnat i integrades en l’organització general del centre». Tant CGT com USTEC rebutgen la data d’inici de classes, defensant que no tindran prou temps per preparar el curs. També s’oposen a la segona mesura, que, afirmen «no respon a criteris pedagògics sòlids ni a les ne-

Per molts anys, Maria dels Àngels! Avui celebrem 98 anys de vida, saviesa i fortalesa. Ets el nostre exemple de serenor i persistència. La teva família i els dos ratolins de casa, el Biel i l’Elaia, et dessitgem molta salut. T’estimem amb tot el cor!

Imatge d’arxiu d’alumnes a l’escola La Vitxeta de Reus dins l’aula. ACN

També proposa que l’alumnat tingui com a màxim dues tardes no lectives

cessitats reals de l’alumnat» i «empitjora el rendiment i la salut mental, agreuja les desigualtats socials i precaritza les condicions laborals del professorat».

Moltes felicitats dels pares i la teva germana, avui fas 21 anys, gaudeix del teu dia. Petons

20 dimecres 14 de gener de 2026

k Roda el món i torna el mot k

k Editorial k

Veneçuela

Una gran porta d’entrada

E

l tombant d’any em deu haver enxampat filosòfic, o indecís, perquè em trobo en una disjuntiva no gaire diferent de la de la setmana passada (la del Dilema, us en recordeu?) i, igual que aleshores, m’ha semblat oportú ensenyar-vos les bambolines de la feina. D’entrada, el dubte inicial és si un fet com aquest (la captura del president d’un país per part d’un altre) és rellevant per a la nostra columna. Perquè si som una mica seriosos no podem perdre de vista l’esperit fundacional, que és donar una panoràmica del conflicte CatalunyaEspanya a través del llenguatge amb què el tractem. En aquest cas, doncs, sembla que l’afer Maduro quedaria fora del nostre àmbit d’interès i n’hauríem de prescindir, però això seria una mica precipitat, perquè una de les coses que hem après en aquests anys d’anàlisi del conflicte és que en el món d’avui pràcticament no hi ha esdeveniment polític que no afecti tot el planeta; de fet, a les xarxes no han faltat els comentaris que relacionaven tant la idea de la invasió amb una hipotètica acció semblant a Catalunya com la relació que l’exili veneçolà ha establert amb nosaltres per un costat i amb el nostre enemic per l’altre. Per aquesta banda, doncs, fora factible. Ara bé, si ens resolguéssim a entrar-hi, també caldria decidir per quina porta. La del nom del país semblaria la més viable, tant pel que fa a la formació (originalment Venezuela va sorgir com a diminutiu de VeA les xarxes no han nècia) com de la profaltat els comentaris núncia, que no és tan que relacionaven tant la idea de la invasió evident com sembla; amb una hipotètica sense anar gaire lluny, acció semblant a els locutors mateixos Catalunya dels mitjans es fan un embolic amb les vocals que com aquell qui diu no n’hi ha dos que ho diguin igual. L’anostrament adequat (amb tres neutres en el cas dels centrals) va molt car. La seqüència dels fets, tanmateix, ens ofereix altres possibilitats: amenaça, invasió, atac… Alguns els hauríem de descartar perquè, dissortadament, atès el fet que Espanya també té la seva pulsió agressora contra nosaltres, ja han aparegut en aquesta pàgina temps enrere. També podríem recórrer al marc històric: dictadura, sobirania, ordre internacional… Tot i que, rumiant-hi bé, crec que al final em decidiria per una paraula que segur que no hem fet rodar mai i que, en canvi, té força substància, i mai tan ben dit: es tracta de petroli. Dic substància no solament per l’enorme força semàntica que posseeix en la vida moderna sinó també per l’origen: tan clar com el porta escrit a l’arrel mateixa del mot i no ens hi havíem fixat mai, oi? De vegades sembla ben bé que no les vulguem veure, les coses.

Pau Vidal Filòleg i escriptor

L

’Aeroport de Reus va registrar l’any passat 1.336.826 passatgers. Es tracta de la millor xifra des de l’any 2011, l’última temporada en què Ryanair va tenir base operativa a la demarcació. Els mercats britànic i irlandès van tornar a ser els majoritaris i, a més, van augmentar nombre de passatgers, un 14,2% i un 18,3%, respectivament. Aquesta infraestructura torna a posicionar-se com a imprescindible per al turisme de la demarcació i, de fet, la previsió per al 2026 és seguir creixent. Tot plegat, a l’espera de noves infraestructures que facin encara més atractives les nostres comarques, com és el cas de

l’estació Intermodal. L’equipament ferroviari, a més de donar servei als ciutadans tarragonins, serà un complement perquè els visitants foranis que arriben en avió puguin moure’s amb facilitat a altres parts del país. Les xifres del 2025 també accentuen el debat sobre la necessitat d’ampliar la infraestructura del Baix Camp i que pugui ser una alternativa real al Josep Tarradellas Barcelona — El Prat. El potencial de l’Aeroport de Reus és gran, i depèn dels dirigents entendre’l com una gran porta d’entrada només a les comarques tarragonines o bé a tot Catalunya.

k Tribuna k

25 anys del segle XXI

F

et i fotut ens hem menjat la quarta part del segle XXI. Els historiadors contemporanis s’ho trobaran als relats de premsa i, ves a saber, a les informacions acumulades en les plataformes d’Intel·ligència Artificial, amb la dificultat afegida de poder separar el gra de la palla, la realitat del relat. Una minúscula diferència: ‘real’ de ‘rela’. El suport en lletra impresa, fins ara, ha mantingut un estatus de fiabilitat, mentre que les imatges continuen sent ‘Il·lustracions’. Gradualment, les filmacions, imatges en moviment, guanyaren fiabilitat per sobre de les instantànies que molt aviat es va veure com es podien manipular. Ben cert, però, que algunes imatges fixes retenen un efecte simbòlic, impactant, que els hi afegeix valor. Això, però, potser també s’està acabant. S’atribueix a George Orwell, l’autor anglès d’Homenatge a Catalunya, la frase «La història l’escriuen els vencedors». Això forma part de la concepció militar de la història. Es pot corregir a què, en realitat, la història l’escriuen els supervivents. O els seus descendents. Ara fa cent anys, el primer quart del segle XX, quan retrospectivament es va declarar la dècada dels anys 20 com ‘els feliços 20’, de faldilles escurçades i xarleston, es recullen més de 400 conflictes armats. Entre ells destaquen per la seva mortaldat la I Guerra Mundial, la Guerra civil russa, La Guerra Russo-japonesa, les relacionades amb el desmembrament de l’Imperi Otomà i un reguitzell de guerres colonials, la més propera la Guerra d’Àfrica, al Marroc. Una mena de pròleg del qual va ser el segon quart del segle XX i els més de 100 milions de morts a la II Guerra Mundial. Aquest primer quart del segle XXI no és que hagi estat massa pacífic. Pel que

divers, el segle XXI ha vist l’aparició de les xarxes socials a cavall de l’accés quasi universal a la Internet i l’ús de ‘smartphones’. I, tot seguit, l’accessibilitat a la Intel·ligència Artificial. Els autoXavier Allué mòbils elèctrics, bé que lentament, van substituint els de motor de combustió, una part del desenvolupament de les energies renovables, eòliques o fotovolfa a guerres, a banda de les començades taiques. Una gestió distorsionada de les anys abans com les internes de Colòm- energies renovables va ser, però, la causa bia, Somàlia o les dites ‘antiterroristes’ a de l’apagada general a Espanya i Portugal l’Orient Mitjà, la guerra d’Iraq, el conflic- el passat 28 d’abril. Els avenços en biomedicina són conste a Síria, al Iemen, a Afganistan, a Líbia, el Congo, al Líban, l’inacabable conflicte tants, tant en tècniques de diagnòstic entre Israel i els estats àrabs, la invasió de com configuració de representacions genètiques a partir Gaza o la més propera europea de Rússia La violència terrorista del coneixement del ha marcat aquest genoma humà, comsobre Ucraïna. Tamperíode de temps que pletat el 2022. La Cobé les més oblidades com la guerra al Su- sembla que es comença vid-19, però ens va a comptar amb l’atac agafar a tots per sordan o la de Etiòpiaa les Torres Bessones presa. Eritrea, la dels narcodel World Trade Center Blockchain i les traficants mexicans, a Nova York el 9 de criptomonedes han causants de milers de setembre del 2001 revolucionat el món víctimes. de les finances, però La violència terrorista ha marcat aquest període de temps no evitaren l’enorme crisi del 2008. El que sembla que es comença a comp- dòlar americà, malgrat el monstruós tar amb l’atac a les Torres Bessones del deute extern del EUA, continua sent la World Trade Center a Nova York el 9 de moneda de referència mundial. Un president dels EUA afroamericà, setembre del 2001. Altres menys mortífers però igualment extraordinaris a Ma- Obama, i un de boig, Trump, encapçalen drid el 2004, Londres el 2005, Noruega la llista de líders polítics que formaran (Utoya) el 2011, París (Bataclan) el 2015, l’onomàstica el quart de segle, junt amb Brussel·les el 2016, Manchester el 2017, el nou rei d’Anglaterra, Charles III, un i a Barcelona (Les rambles) i Cambrils el papa jesuïta, Francesc i un altre agustinià 2017. Dotzenes més took place en diver- i nord-americà, Lleó XVI, i la llarga llista s’estendrà a famosos pel que són o fan i sos països en conflicte. Aquest lamentable relat, però, no pot els famosos perquè només són famosos. Ens convé a tots recordar aquest pasocultar els esdeveniments que estan conformant la realitat d’aquest breu pas- sat viscut, no sia que, com ens va condesat i present que, indubtablement, seran nar el polític anglès Edmund Burke, ens determinants del futur. Amb significat veiem obligats a repetir-lo.

dimecres 14 de gener de 2026

k Tribuna k

Josep Llunas i Pujals, poeta anarquista reusenc de primera divisió

D

urant l’any 2025, una sèrie d’entitats i persones vam decidir celebrar l’Any Josep Llunas, sabedors que si no ho fèiem nosaltres no ho faria ningú. És a dir que, fora d’institucions i des de baix vam commemorar els cent vint anys de la mort, el 23 de maig de 1905 a Barcelona, d’un reusenc que en vida va fer parlar molt i molt. Llunas va ser un anarquista reusenc que als deu anys va haver de marxar a Barcelona amb la seva família per poder sobreviure. Va ser internacionalista el 1870 i en poc temps ja tenia càrrecs a l’Associació Internacional de Treballadors, l’organització obrera que, creada el 1864 a Londres, pretenia alliberar les obreres i els obrers de tot el món de l’explotació que patien. Va ser secretari de l’Ateneu de la Classe Obrera, on estigué a punt de fer possible les primeres classes per a noies en un àmbit obrer no supeditat a l’Església, tot i que el cop d’estat de Pavia no ho va permetre, un cop d’estat que el portà a la clandestinitat just després de derrotar els carlins en la Batalla de Caldes enquadrat dins de la milícia popular dels Guies de la Diputació. No va ser fins al 1881 que va poder tornar a la vida pública i, quan ho va fer, va ser amb totes les conseqüències. El 1881, cantà òpera, fou membre del Secretariat de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola, el gran sindicat anarcocol·lectivista, va passar a treballar a la tipografia de La Academia i va començar la publicació del setmanari anarquista i popular La Tramontana, que sortí fins el 1896, escrit en català i amb un tiratge de 4.000 exemplars. En aquesta revista, a més d’exercir de director i principal articulista, va publicar més de cent poemes que per la seva temàtica obren espais poc transitats abans en la poesia catalana del segle XIX. Les pàgines del setmanari acullen prop més de cent poetes que parlen de vagues, contra l’església i els capellans, contra la burgesia i a favor dels obrers, en defensa de la classe treballadora i contra l’Estat, en defensa de l’escola per a tothom i d’unes condicions dignes per

Corpus, Llunas és detingut, empresonat i torturat al Castell de Montjuïc malgrat haver-se posicionat sempre contra els atemptats terroristes. El reusenc volia un anarquisme que teJordi Martí Font nia el sindicat com a centre d’una soDoctor en Filologia Catalana i membre cietat en què els mitjans de producció de l’APELLC tindrien propietat col·lectiva, sense (Associació de Professionals i estats i amb la cultura i l’ensenyament Estudiosos en Llengua i Literatura com a centres motors. Els darrers anys Catalanes) de las seva vida es dedicà al periodisme esportiu i esdevingué director i propietari del setmanari Los Deportes, una revista que publicà la crida de Joan Gamper per crear el Barça. El record d’un personatge com als mestres i contra qualsevol forma aquest, amb l’excusa del 120 aniversari de la seva mort o qualsevol altra, és d’autoritat o obscurantisme. Llunas desenvolupa teòricament un exercici necessari de memòria i de uns principis literaris que ell anomena qüestionament de les suposades bases de la cultura catala«Literatura Obrena del segle XIX, és rista» i que enquaEl reusenc volia un a dir de la contemdren molts altres anarquisme que tenia autors tant de La el sindicat com a centre poraneïtat. Perquè Tramontana com a d’una societat en què els la poesia del XIX no mitjans de producció va parlar només de altres publicacions tindrien propietat Déu, pàtria i amor obreres i en català com El Chornaler col·lectiva, sense estats en Jocs Florals que i amb la cultura i intentaven calcar de València. La seva l’ensenyament com a un passat medieval defensa de la cultura centres motors mitificat i per tant com a eina central fals. I Llunas és la de l’emancipació humana el porta a organitzar, el 1885, constatació que va existir gent, molta al Centre d’Amics de Reus el I Certa- gent, que van tractar i centrar la seva men Socialista, una festa literària en creació en temes molt més amplis i diquè participen autors i autores que versos que intentaven reflectir el seu tracten el tema de l’explotació obrera i present prenent partit pels de baix. És la seva emancipació com a classe com la constatació que hi va haver una poesia que parlava del poble, dels obrers, a temes centrals. El 1886, com a conseqüència de la de les dones, de totes les persones que repressió que va seguir a l’atemptat no surten a la història malgrat ser-hi i de Canvis Nous, contra la processó de ser, en molts casos, majoria.

21

k Dels lectors Seguir luchando Lleva camino de ser un largo calvario. El tema de peatonalizar la Rambla en el primer tramo, ya parecía una aberración a los vecinos por cortarles el acceso a la vivienda en coche. También está cerrado a los transportistas y los taxis. Muchos son los que lo están pasando mal y esperan que mejore. Pero ahora leo en el DIARI que pretenden dejar la Rambla sin coches hasta la fuente del Centenario. No estamos todavía a 28 de diciembre día de los Inocentes, pero si esto sigue así, empezarán a agruparse otros vecinos y darán su opinión. Esperemos que se atienda a los vecinos. No se hace mal a nadie que puedan acceder los vehículos a hacer su trabajo, lo mismo que accederá la policía, taxis o ambulancias. Este empecinamiento en peatonalizar la Rambla, solo puede traer consecuencias adversas para los políticos que lo promuevan. Esta es mi conclusión, tras la cantidad de personas que se están manifestando en contra, cuando les preguntas qué les parece. En fin, que promueven cosas que no se piden, y sin embargo allí tenemos desmoronándose el edificio del Banco de España que sí piden los ciudadanos de que se haga algo, pero ni tan solo se comenta qué piensan hacer con él. Que 2026 se presente como un año en que se hacen cosas buenas para las personas.

María Elisa Aragonés Domènech Tarragona

Vetllada reeixida El Concert d’Any Nou de la Franz Schubert Filharmonia, celebrat al Celler de Vila-seca, va oferir una vetllada plenament reeixida amb la interpretació de les tres suites dels ballets

El Trencanous, La Bella Dorment i El Llac dels Cignes de Txaikovski, sota la direcció de Nabil Shehata. El programa va ser, sens dubte, un encert: coherent, atractiu i perfectament adequat al caràcter festiu de la cita. La lectura orquestral va destacar per la seva claredat, equilibri i sensibilitat, amb una sonoritat cuidada i una fluïdesa que va permetre gaudir d’un recorregut natural per l’univers simfònic del compositor rus. La direcció de Shehata va saber combinar energia i control, posant en valor la riquesa tímbrica de l’orquestra sense caure en excessos, i afavorint una escolta clara. Mereixen una menció especial les cadències d’arpa presents a les tres suites, moments de delicada bellesa en què l’arpista va brillar amb llum pròpia. Amb una sonoritat hipnòtica, una tècnica impecable i una gran sensibilitat expressiva, aquestes intervencions van captivar l’audiència i es van convertir en alguns dels instants més màgics de la vetllada. Igualment remarcable va ser la tasca dels solistes de vent i percussió, que van aportar color, precisió i caràcter a una interpretació rica en matisos i vitalitat. En aquest teixit orquestral, també va destacar el solo de la concertino, plenament integrat dins el discurs musical. La resposta del públic va confirmar l’èxit de la proposta, celebrant una actuació que va saber conjugar tradició, qualitat artística i esperit festiu, convertint aquest Concert d’Any Nou en una experiència memorable.

Mariona Massagué Vila-seca

Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 200 paraules a: opinio@diarimes.com

22 dimecres 14 de gener de 2026

Formació i acció social s’uneixen en un projecte per a la gent gran al Vendrell Benestar l El projecte ‘Calendari motivacional’ ha estat molt ben valorat pel seu impacte real en el dia a dia de la gent gran Redacció L’Arc Serveis Assistencials ha valorat molt positivament la implementació i els resultats del projecte social per a gent gran presentat per l’Institut Andreu Nin del Vendrell, lliurat el maig de 2025, amb el títol ‘Calendari motivacional’, que va resultar guanyador del concurs social organitzat per L’Arc Serveis. La iniciativa ha estat destacada tant pel seu plantejament com pel seu impacte real en el dia a dia de les persones grans que viuen al seu propi domicili, especialment aquelles en situació de

dependència, i s’ha consolidat com una proposta útil, aplicable i amb continuïtat en l’àmbit de l’atenció domiciliària. El projecte ha estat elaborat per les alumnes Tania Abad i Carmen Camacho, del curs d’Atenció a persones en situació de dependència de l’Institut Andreu Nin, i posa el focus en la millora de la qualitat de vida mitjançant la introducció de rutines positives dins la llar. A través d’activitats adaptades a objectius setmanals, la proposta fomenta hàbits de vida saludables, reforça l’autonomia personal i potencia dinàmiques que afavoreixen

el benestar global. Entre les accions plantejades hi ha passejos, treball de la reminiscència amb fotografies, tallers de cuina, foment de les activitats de la vida diària, com escollir la roba per sortir al carrer, o el disseny de dinàmiques ajustades al procés d’implementació de cada persona. Els projectes guanyadors van ser valorats per professionals del servei d’ajuda a domicili, que van destacar l’impacte pràctic i tangible de la iniciativa en les persones ateses. Aquesta experiència posa en valor els projectes socials que any rere any desenvolu-

El projecte ‘Calendari motivacional’ promou rutines i autonomia personal en l’atenció domiciliària. Cedida

Tania Abad i Carmen Camacho, de l’Institut Andreu Nin, han elaborat el projecte pen els alumnes de l’Institut Andreu Nin i subratlla la importància de la col·laboració

entre la formació professional i els serveis d’atenció a les persones. Gràcies a iniciatives com aquesta, les persones grans se senten més valorades, participen de manera més activa en el seu dia a dia, reforcen la seva autoestima i augmenten la seva autonomia, evidenciant el potencial

transformador de projectes socials centrats en la persona i la necessitat de continuar impulsant propostes innovadores que connectin l’aprenentatge acadèmic amb la realitat social i comunitària del territori i les seves necessitats reals, amb una mirada de futur i continuïtat.

Necrològiques Tarragona Pedro Erencia Lopez. Ha mort als 92 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a la Parròquia de Sant Josep Obrer, a Torreforta. Joaquina Ruiz Alonso. Ha mort als 89 anys. El seu funeral serà demà a les 15 h al Tanatori.

Reus Montserrat Ferraté Fortuny.

L’actor John Cunningham, en una fotografia d’arxiu. Cedida

Ha mort als 83 anys. El seu funeral

John Cunningham, actor de Ángel López Isern. Broadway i secundari de luxe Ha mort als 61 anys. El seu funeral al cinema, mor als 93 anys serà avui a les 11 h al Tanatori.

serà avui a les 15.30 h al Tanatori. Trinidad Martínez Salmerón. Ha mort als 69 anys.

La Riera de Gaià Josepa Recasens Socias. Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a la Parròquia de Santa Margarida.

Obituari l L’actor de Broadway John Cunningham ha mort als 93 anys a casa seva, a Nova York. Amb una trajectòria de prop de set dècades, Cunningham va participar en nombroses produccions originals de Broadway, com Cabaret, Zorba, 1776, The Sisters Rosensweig o Titanic, interpretant papers destacats que el van consolidar com

un actor sòlid de l’escena nord-americana. Al cinema va tenir papers secundaris en films com Mystic Pizza i El club dels poetes morts, mentre que a la televisió va aparèixer en sèries com Llei i ordre, 30 Rock o The Good Wife. En una entrevista el 1997, va afirmar que el seu major plaer era «estar preparat per estar viu» damunt l’escenari. EFE

dimecres 14 de gener de 2026

23

Avui felicita als que es diuen: Joan de Ribera i Fèlix de Nola

L’horòscop

Farmàcies

Sudoku

ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 19/04

20/04 al 20/05

21/05 al 20/06

21/06 al 22/07

Les teves dots de Si algú posa obs- Si realment sents T’arribaran notíciconqueridor es tacles als teus de- la necessitat de es que alegraran la veuran reforçades. sitjos, no deses- retrobar-te amb teva vida. En el pla Tot el que facis peris i dona temps coses o persones social i privat viuserà ben rebut pels al temps. Les co- del passat, no et ràs moments molt altres. Avançaràs ses se soluciona- reprimeixis. Durant agradables i plens en l’àmbit social i ran soles. La sort la jornada tindràs de passió. L’atzar et passional. t’acompanyarà. resposta fàcil. somriurà.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

23/07 al 22/08

23/08 al 22/09

23/09 al 22/10

23/10 al 21/11

Tant a la llar com No et tanquis a Els nervis estaran a Pati ràs gelosien l’àmbit social et casa i trenca com flor de pell i només es per part d’una mostraràs molt ac- més aviat millor els més propers en- persona molt falsa tiu i tots els plans amb la rutina. Si tendran la teva situ- que intentarà inque et proposis ar- surts i busques ació. En l’amor no hi tervenir en els teus ribaran a bon port. allò nou, trobaràs la haurà problemes si assumptes. Tanca Aprofita les circum- clau que t’obrirà un trenques amb la ru- portes immediatastàncies. món nou i feliç. tina i arrisques. ment.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

22/11 al 21/12

22/12 al 19/01

20/01 al 18/02

19/02 al 20/03

Mots encreuats 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3

T’arribaran notícies Una persona et Et sentiràs atret pel Serà una jornada interessants que et c a pt i va rà t a n t coneixement de en què et sentiràs faran veure la vida que et farà oblidar noves persones i molt acompanyat, i els teus assump- qualsevol proble- per experimentar tant física com tes d’una manera ma i fins i tot les noves sensacions. emocionalment. molt diferent. Algú responsabilitats. El Tot anirà bé men- Veuràs com la feliespera que li donis teu atractiu estarà tre mantinguis la citat la pots trobar el teu afecte. al màxim. fermesa. molt a prop.

4 5 6 7 8

TV local CANAL REUS TV

9 10

TAC 12

11

10:30 180 Graus 10:00 Efecte Mosaic 11:30 Fot-li (r) 10.30 Notícies 12. Edició vespre. (r) 12:00 Teló de fons 11:00 Teló de fons 12:30 Connecta 10 11:30 Carreteres secundàries comarques 12:00 Cuina amb caràcter 13:00 +Bàsquet 12:30 Teló de fons 13:30 Fot-li (r) 13:00 Carreteres secundàries 14:00 Notícies migdia 13:30 Cuina amb caràcter 14:30 Caminant per catalunya 14.00 Notícies 12. Edició migdia 15:00 Notícies migdia (r) 14:30 Cuina amb caràcter 15:30 Recórrer 15:00 Carreteres secundàries 16:00 Notícies migdia (r) 15:30 Teló de fons 16:30 Efecte mosaic. Tarda 16:00 Notícies 12. Edició migdia 18:00 Recórrer 16:30 Efecte Mosaic. Tarda 18:30 Connecta 10 18:00 Recórrer comarques 18:30 Connecta 10Comarques 19:00 180 Graus 19:00 180º 20:00 Notícies vespre 20:00 Notícies 12. Edició vespre 20:30 La comarcal 21:00 Notícies vespre (r) 21:30 La comarcal (r) 22:00 Notícies vespre (r) 22:30 La comarcal (r) 23:00 Notícies vespre (r) 23:30 La comarcal (r)

20.30 Com la nit i el dia

12

HORITZONTALS: 1. Les persones considerades més vils d’una classe. Carretera de sis carrils. 2. Dispositiu mitigador. Sortí. 3. Compensa el contra. La de plata és la que fa un millor servei. La famosa quinta del biberó. 4. Esquelètics. Respiració. Quasi roben.

TARRAGONA: Sanz Sanz, Fermi Rambla Nova, 55 Telèfon 977 221 430 Mestre Anguera, Inmaculada Pl. Garcia Lorca, 4 Telèfon 977 545 190 REUS: Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751 Giné Anguera, Noemí Passeig Prim, 10 Telèfon 977 316 105 SALOU: Calatayud Boquera, M. Dolors Vía Roma, 17-19 Telèfon 977 382 761 VILA-SECA: Jansa Gran, Carles Plaça de les Voltes, 4 Telèfon 648 663 434 CAMBRILS: Suils Mochales, Lourdes Moragas i Barret, 2 local 2 Telèfon 977 368 569 VALLS: Galimany Sole, Roman - Murillo Galimany, Adelina Pl. Portal Nou, 4 Telèfon 977 600 597 EL VENDRELL: Fontestad Crespo, Jose Vicente Sant Jordi, 1 Telèfon 977 177 319

LOCALS

ALTRES

REUS LOCAL GUARDAMOBLESEINES. 8 m2 –95 €. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989

HERBALIFE COACH. CONTROL DE PESO. Tels: 977 228016 – 644.243.887

TREBALL NECESSITEM OPERARI amb carnet de camió+grua. Jornada de 7 a 15 hrs de dilluns a divendres. Incorporació immediata. Enviar CV: acalvo@calvo-bpa.com

REFORMES FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83 EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

PROFESSIONALS

TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879

Solucions

INSTALACIÓN ANTENA DE TELEVISIÓN COMUNITARIA sin amplificador, sin electricidad. Tel. 614.041.375

TAROT LECTURA de TAROT. Dudas sobre amor, trabajo o dinero? El Tarot tiene las respuestas... MORGANA. Tel: 689.832.964

PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB. VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186

5. La més corbada de totes. L’estimat. Podrien ser millors. 6. Coratge. L’ocellam del corral. 7. Succeir. Que ha comès una culpa. 8. Ambaixada en ple pujant. Destrucció del contorn cel·lular. Dibuix

MASSATGES

en blanc i negre. 9. Entaforat. Lluïdora de la cua de cavall. La màquina del tren. 10. Joguina de surfista. Taulell per remoure la pas-

MOMENTO ÚNICO.

ta. 11. Basques vomitives. Incapaç de posar-se dret. 12. Cinema o

EXPERIENCIA AUTÉNTICA...

pintura. Profundament embadalits. VERTICALS: 1. Viu amb el seu marit. Una que no vibra. 2. Germa-

Solució: nivell mitjà

Tel: 613.458.067

nes. Seleccionar les candidates a l’Oscar. 3. Sense bellesa i sen-

MASAJES RELAJANTES.

se idealisme. No sol córrer riscos. 4. Posen fi a la inquietud. Sa-

Tarragona ciudad.

crifica. Dues antisemites. 5. Per als cristians de bona fe. Segueix

Tel: 977 21 26 12

21:30 Hospital de proximitat

el compàs. 6. Enmig del canal. Entre tíbia i peroné. Trio vitamínic.

22:00 Notícies 12. Edició vespre

7. Quasi agafa. Capteu imatges. N’hi ha dues per barba. 8.Vocal.

22:30 Com la nit i el dia

Judici lliure. Obès. 9. Estel fugaç. Adonis. 10. Caritativa. Contador

23:30 Hospital de proximitat

d’històries. 11. Romanes d’Elx. Medecina. Dot il·lícit. 12. Les venta-

00:00 Notícies 12. Edició vespre

des no li fan perdre la gràcia. Cossos celestes.

Solució dels mots encreuats

El temps Mínima

7º

Anuncis classificats

Màxima

16º

Previsió pel Camp de Tarragona

Estat del cel Cel enteranyinat per núvols mitjans i alts, més abundants i compactes a la meitat oest del territori, especialment durant la segona meitat del dia, quan quedarà molt ennuvolat. Independentment, hi haurà intervals de núvols baixos a punts del litoral fins a migdia, si bé al nord de l’Empordà se’n podran formar al llarg del dia. Temperatura La temperatura mínima serà similar, o lleugerament més baixa a la meitat est. La temperatura màxima experimentarà un descens lleuger, que serà localment moderat a Ponent. A la resta del país serà semblant o bé pujarà lleugerament.

MASAJES REUS. Tel: 698.788.062

SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548 MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215

OFERTES ANUNCIS 4 DIES + 1 GRATIS 7 DIES + 3 GRATIS Truca’ns i t’informarem TEL. 977 21 11 54

dimecres 14 de gener de 2026

Llibres Aquest dimecres a les 18.30 h, Joan Noguera Figueras presenta el seu nou llibre, ‘105 històries genuïnes de Tarragona’, a la llibreria La Capona de Tarragona

Golfus de Tàrraco

Mestral

La Tarragona que encara no t’han explicat A

ixò de «Muntanyes de la Costa Daurada» sona com si les platges que s’endú la llevantada poguessin anar a buscar sorra a la serra de Brufaganya. O com si el Hard Rock es construís a Siurana. El «terroir» no s’identifica amb la marca turística que s’ha inventat la Diputació. Les Muntanyes de Prades volen dir-se Muntanyes de Prades. I el col·lectiu Terres del Camp, al digital InfoCamp, demana que, com a altres llocs hi ha marques complementàries per a públics i espais diferenciats, les institucions del Camp de Tarragona creïn una marca pròpia per a l’interior del Camp, el Priorat, la Conca de Barberà i la Baixa Segarra. Proposen Terres del Camp, Terres del Sud o Terres de Mestral, que ja s’usa a Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Tivissa i Pratdip. A la xarxa X el compte Fet al Camp de Tarragona – res a veure, suposo, amb la revista desapareguda Fet a Tarragona – va penjar el 3 de gener una enquesta sobre la qüestió, afegint-hi les opcions Terres Meridionals i Terres de Frontera. Jo volia votar Terres de Frontera. Fa deu anys vaig escriure un article sobre el Camp a la Revista de Catalunya, titulat ‘La frontera de l’èxit’. I la idea del Camp com a lloc on Catalunya traspassa un punt geopolític a l’Edat Mitjana i es reconeix amb aquest nom, Catalunya, m’agrada i més al 2016, que el Camp podia ser la «frontera de l’èxit» cap a la independència. Però, per un lapsus, vaig votar Terres de Mestral, que va guanyar l’enquesta. Freud tenia raó: «el teu subconscient vol votar el que guanyarà, ruc!». I Mestral, com la mitificada revista dels 70, és un nom molt atraient. Com cantaven els Sopa de Cabra – o eren Els Pets? – «nascut entre Prades i el Penedès, molt tocat per la mestralada».

D

esprés que el llibre 101 llegendes i curiositats de Tarragona, publicat el 2022 amb l’editorial Silva, es convertís en el més venut entre els autors locals per Sant Jordi i assolís fins a nou edicions, Joan Noguera n’acaba de publicar la segona part. «En aquell primer llibre em van quedar moltes històries fora», admet l’autor. Ara, les ha recollit en un nou volum que presentarà aquest dimecres a la llibreria La Capona de Tarragona. A 105 històries genuïnes de Tarragona s’hi recullen anècdotes d’orígens diversos. «Algunes les he viscut personalment, com la dels Reis Apedregats, que explica com, en una Cavalcada de Reis que es feia per primera vegada a Bonavista i on jo feia de patge, la canalla ens va apedregar perquè no teníem caramels». Altres, apunta, L’autor del llibre, Joan Noguera Figueras, aquest dimarts a Tarragona. Gerard Martí les hi han explicat. És el cas, per exemple, de la història del Saba- fora per falta de dades o de confirter del Papa, que relata com Josep mació. Així li va passar amb el cas Espinach Andreu, històric saba- de la imatge del Sant Sepulcre de ter del carrer Merceria, va visitar l’Església dels Pagesos: «Durant la el Vaticà i el Sant Pare li va oferir Guerra Civil algú la va treure i, per quedar-se a la cort per fer-li les sa- salvar-la, la va emparedar a casa bates: «Aquesta història me la va seva. Conec parents de qui que ho explicar la seva besneta Montse». va fer, però no he aconseguit tenir El Joan, però, també ha fet alguna tots els detalls per explicar-ho». A petita investigació, com la que es- banda, admet conèixer «un parell criu en el capítol Quan a Tarrago- d’històries de persones que encara na féiem quartos, en què explica són vives, però que no he publicat perquè elles mateique a la ciutat hi xes m’han demanat havia una fàbrica que no ho faci». de quartos –les moEncara que el nedes fraccionàJoan és nascut a El llibre inclou fotografies. Gerard Martí ries usades fins al Llucmajor (Mallorsegle XIX– davant ca), de ben petit va Tecla, avui seu del Consell Comardel convent de les venir a Tarragona cal del Tarragonès, que era propimonges de l’Enseamb la seva família i etat de la seva mare. Ha publicat, nyança. Així i tot, el ja no se’n va moure. entre altres, Les cartes de TarragoJoan també admet Va viure a l’antic na, un joc amb il·lustracions popuque alguna hisCristina Serret Alonso Hospital de Santa lars locals. tòria li ha quedat

Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83 C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just Director: Carles Magrané Unda Sotsdirector: Carlos Domènech Directora comercial: Noemí Gay

De bona tinta

Algunes històries les hi han explicat, mentre que altres les ha viscut en persona

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com] Tancament: Jordi Ribellas Fotografia: Gerard Martí

Carles Marquès i Virgili Periodista i escriptor

Edició de publicitat: Núria Arbonès Distribució: Joan Cañada, Marta López Administració: Núria Clos Comptabilitat: Cristina Rodríguez Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Amb la coŀlaboració de: